Views
1 year ago

INFORME AL CONSELL MUNICIPAL

informe2016

SINDICATURA DE GREUGES

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA esdevenint significativa i quantitativament canviant. Per tant, cal entendre i tractar l’accessibilitat de manera més global i no només dins l’àmbit de les persones que pateixen una discapacitat. 7.1. MARC NORMATIU La primera normativa per fer possible el mandat constitucional del principi d’igualtat pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda o altres limitacions es remunta a la Llei de les Corts Generals 13/1982, d’integració social dels minusvàlids. Més tard, arriba la Llei 20/1991, de 25 de novembre, del Parlament de Catalunya, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques, i el seu Reglament de 1995, i finalment la darrera Llei del Parlament de Catalunya 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, si bé manca el reglament que la desenvolupi. De forma més general aquesta matèria està regulada per la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides de 2006 i fruit d’ella és la Llei de les Corts Generals 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat de oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de las persones amb discapacitat, avui refosa en el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. En aquesta darrera norma es diu que l’accessibilitat universal és la condició que han d’acomplir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, els instruments, les eines i els dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa l’estratègia de «disseny universal o disseny per a totes les persones», i s’entén sens perjudici dels ajustaments raonables que s’hagin d’adoptar. 93 En totes aquestes normes hi és de forma més o menys concreta, però sempre explícita, el mandat de fer possible l’accessibilitat i la integració de totes les persones amb discapacitat. La Llei 13/2014 fa menció explícita, en el seu preàmbul, de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, ratificada per Espanya el 30 de març del 2007, i a la qual, per tant, es vincula jurídicament. L’article 9 de la Convenció defineix l’accessibilitat i diu que, a fi que les persones amb discapacitat puguin viure independentment i participar plenament en tots els aspectes de la vida, els INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

SINDICATURA DE GREUGES DE BARCELONA estats membres han d’adoptar mesures pertinents per assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, al transport, a la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com en rurals. Aquestes mesures, que han d’incloure la identificació i l’eliminació d’obstacles i barreres d’accés, s’han d’aplicar, entre d’altres, als edificis, les vies públiques, el transport, els serveis, la informació, les comunicacions, etc. Tant la Convenció de les Nacions Unides com la Llei 13/2014 fan referència a conceptes com la practicabilitat i l’accessibilitat universal. Així, seria practicable allò que, amb els ajustos necessaris, garanteix la utilització autònoma i segura a totes les persones. També es fa referència als ajustos raonables, pels quals les modificacions i adaptacions no han d’imposar una càrrega desproporcionada. El disseny universal és aquell al qual sense ajustos i amb el disseny apropiat poden accedir totes les persones. Un dels grans reptes de la ciutat és el pas d’un disseny fins ara practicable a l’accessibilitat universal, cosa que requereix un treball transversal de totes les àrees i operadors municipals, que coordina l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). 94 La Llei 13/2014 segueix pendent del seu desplegament normatiu, que ha de permetre la concreció dels principis i directrius de la Llei. L’article 42 disposa que cada municipi ha de tenir un pla municipal d’accessibilitat que ha d’incloure tots els àmbits i els territoris de la seva competència. El mateix article determina que les administracions locals han de garantir un procés participatiu de la ciutadania en la seva elaboració, així com que el document aprovat ha d’incloure informació sobre aquest procés. L’article 10 del mateix text legal estableix que els elements de mobiliari urbà han de complir les condicions d’accessibilitat establertes per la normativa i han de garantir sempre els itineraris de vianants accessibles. Entre d’altres, l’article 35 disposa que les activitats de lleure han de garantir les condicions d’accessibilitat per tal que les persones amb discapacitat en puguin gaudir. Es té constància que des de l’IMPD s’està treballant per tal de constituir el marc adequat que possibiliti la participació de forma àmplia, representativa i sistematitzada. Aquest INFORME DE L’ANY 2016 AL CONSELL MUNICIPAL

#4