ENTREVISTES IMMIGRACIÓ

estar en aquella situació, tampoc els meus pares podien firmar cap paper ja que jo era menor d’edat i tampoc ho podien enviar perquè allà
no hi havia fax ni res i ens semblava molt més difícil.
9.Quines van ser les majors dificultats al arribar aquí?
L’edat, perquè jo
vaig venir aquí molt petita quan tenia 17 anys i no era conscient del que estava fent. No tenia paciència i m’estava costant molt acostumarme
. Hem vaig adonar que estava sola, perquè al principi pensava que només era un viatge de anar i tornar però vaig veure que no, que
s’estava allargant molt i ho vaig passar fatal la veritat.
10. Quins aspectes de la teva cultura trobes més a faltar?
El menjar és el que trobo molt a faltar
.11. T’agrada més la forma de ser de la gent d’aquí o del teu país?
Las dos però penso que la gent d’allà es com si anés dos generacions mes endarrerides, ja que allà la societat educa, i la gent gran allà pot
corregir sense cap problema als nens i aquí en canvi, si algú li crida l’atenció algun nen els seus pares et mengen i es senten molt ofesos, la
cosa que magrada molt d’aquí es que no hi ha tan masclisme i els homes et tracten millor i amb diferencia.
12. Estàs a gust amb la gent d’aquest país?
Si, de fet, la família que he format és d’aquí.
13. Com eren les condicions de vida del teu país?
Eren molt bones, ja que era una nena que mai havia treballat ni fer tasques de casa, encara que els seus pares no fossin rics ni res per l’estil,
viva molt bé.
14. Quina va ser la primera sensació al arribar?
De por i desconcert a la vegada, perquè tothom em parlava en castellà i estava acostumada al accent d’allà on visc, quan vaig sortir de
l’aeroport hem vaig espantar perquè era tot molt diferent, no entenia res del que la gent em deia fins a les 2 hores o així que em vaig anar
acostumant d’aquet accent, era una situació de molt d’estrès. Allà d’on jo era no hi havia bus ni metro ni res, per això hem vaig quedar
paralitzada al veure tot allò, ja que jo era d’una illa que estava ajuntada de tres iguals, les tres juntes eren del igual que l’aeroport de Madrid
.15. Podries haver imaginat alguna vegada que estaries com estàs ara?
La veritat es que mai ho hauria imaginat ja que jo pensava que nomes vindria a estudiar, no tenia el pensament ni molt menys per quedar-se
i menys que anava a formar una família.
16. Creus que a sigut una bona opció venir aquí?
Si, estic molt satisfeta.
17.Quines diferencies veus entre la gent d’aquí i la gent dalla?
N’hi han però no gaires, perquè al cap i a la fi som una colònia espanyola i això significa que compartim moltes coses. Aquí, penso que la
gent ha perdut molts de valors, ja que quan li demanes alguna cosa a algú no es sol dir ni si et plau ni gracies ni per favor i sempre es parla
de tu encara que no hagis vist aquesta persona en la teva vida. Al qual cosa penso que la gent d’allà es mes carinyosa a la forma de parlar
i aquí com més “bruscos”.