take home jani

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
Take Home Paper 1
Nom i Cognom: Janira Garcia Mascaraque Rios
Llibre/Articles que t’estàs llegint o que has llegit: M’estic llegint Aprendiendo para el
amor o para la violència, las relaciones en las discotecas. En aquest cas no he trobat
relació, tot i això també m’he llegit l’article : “Placing immigrant and minority
Family and community members at the School’s Centre: the role of community
participation”
Pàgines – capítols que has llegit: pàg. 50
Després de llegir aquest fragment, responeu les següents preguntes:
1. Al text s’exposa l’experiència de la Laura a dues escoles diferents: la
que treballava abans i la que treballa ara. A quina de les dues escoles
s’aplica un model educatiu més propi de la Societat de la Informació?
Relaciona la teva argumentació amb les nocions de doble discurs,
darwinisme social vs. societat de la informació per a tothom i exclusió
social.
L'escola en la qual s'aplica un model educatiu més propi de la Societat de la Informació és
l'escola on treballa la Laura actualment. Aquest tipus d'escola proporciona el mateix tipus
de model educatiu i curricular per tot l’alumnat proporcionant així una educació igualitària.
Com podem observar la primera escola del text aplica un model educatiu Darwinisme ja
que es seleccionaven els millors alumnes a una classe conjunta per poder avançar sense
interrupcions dels nens estrangers que no dominaven la llengua. L’educació és un dret que
ha d'estar a l'abast de tothom, han d'existir eines i mètodes per que tots els infants i joves
tinguin a l'abast una educació de qualitat. En canvi, fomentant el separatisme, la
competitivitat i la separació per "millors" i "pitjor" només s'aconsegueix fracàs escolar, cap
motivació per l'educació i joves amb poques sortides laborals, en un futur. Com explica el
professor Cabero (1996) "L'educació requereix un nou alumne, un alumne capaç de fer un
aprenentatge significatiu i de forma pròpia, en la que no només participi l'alumne i el
professor , sinó que participi tota la societat com a part fonamental de l'educació" .Així doncs,
s'ha de preparar a tots el joves per tal de poder assolir aquest repte, posant més atenció i
donant més facilitats als que tenen més dificultats, per tal de no excloure a ningú i que tots
estiguin preparats pel futur de la comunicació i les noves tecnologies.
En canvi, a la segona escola s'aplica un model educatiu propi de la societat de la
informació. A l'escola d'en Bogdan es fan separacions molt clares entre els
alumnes més avançant acadèmicament, alumnes nascuts al mateix país amb famílies amb
estudis superiors i un nivell econòmic alt, i d'altres que tenen més dificultats, immigrants,
alumnes en exclusió social... Aquesta separació sosté la teoria del darwinisme social.
Tot i que el motiu de segregar aquests alumnes en diferents aules fos perquè poguessin

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
recuperar el ritme de la resta de l'alumnat per a un futur poder ajuntar-los a una mateixa
aula amb un mateix nivell. Però això mai seria possible, ja que si els bons alumnes seguien
avançant les classes i els alumnes segregats tenien una professora novell la diferència
entre el bon alumnat i l'alumnat segregat creixia cada cop més i seria gairebé impossible
que els alumnes segregats tornessin a l'aula ordinària amb el mateix nivell educatiu que els
bons alumnes.
2. Relaciona els casos de l’Andrei i el Bogdan amb les reformes educatives a
Espanya, la concepció constructivista de l’aprenentatge i i relaciona els casos
amb els conceptes d’alienació, anomia i pèrdua de sentit.
Podem observar com el cas d’en Bogdan compte amb unes certes desigualtats educatives
degut a la falta d’igualtat d'oportunitats i els diferents contextos socials que no es tenen en
compte a l'escola provocant una diversitat curricular no igualitària. Així doncs podem veure
com el cas de Bogdan continua basant-se en la legislació LGE de 1970, una escola
tradicional basada en transmetre coneixements professor-alumne sense tenir en compte
l'individu com a persona pròpia amb els seus processos d'aprenentatge i en la que es
fomenta la imposició d'una cultura homogènia reproduint la desigualtat entre els alumnes.
I com a conseqüència, el incompliment de la Llei de l’educació de Catalunya,12/2009 del 10
de juliol, on explica clarament que als centres educatius han de realitzar pràctiques
inclusives i han de tenir en compte el ritme de cada alumne.
En el cas de Andrei podem observar que aquestes desigualtats educatives desapareixen i
provoca una diversitat curricular igualitària. L'escola té molt en compte la igualtat
d'oportunitats i els diferents contextos socials. Basant-nos en el procés que va des de
l'adaptació a la transformació de Vigotsky aquest aprenentatge fa possible la vinculació al
context sociocultural. Aquesta, està més enfocada a la concepció constructivista ,LOGSE
(1987/1990) – LOCE (2002) LOMCE (2014) , i la comunicativa. En aquesta escola
es respecta el ritme i els processos d'aprenentatge de cada individu i com diu la Llei de
l’educació de Catalunya, 12/2009 del 10 de juliol Art.77 i Art.79 les famílies estan implicades
en el procés d’aprenentatge i es faciliten espais per poder fer efectiu aquest compromís.
Això ho podem observar en la biblioteca de l’Andrei, on les famílies estan activament
implicades.
Per finalitzar poder preveure que en el cas del Bogdan es podria produir una alineació,
com ve explica Karl Marx, degut a la poca proporcionalitat de l’esforç-benefici i a la
sensació de que els seus esforços en un grup amb dificultats sempre seran poc valorats i
amb un nivell limitat provocant una baixa autoestima i empitjorant el seu autoconcepte
acadèmic. A la vegada, el fet de no contemplar extraescolars adients per ell obra una
anòmia, Bogdan no troba resposta a les seves necessitats desprès de l’escola ni en les
hores lectives i com a resultat un pèrdua de sentit que augmenta a l’hora que disminueix el
seu interès i el concepte que té d’estudiar fomentant un possible futur d’abandonament
escolar.

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
3. Relaciona els tres tipus d’agrupament de l’alumnat identificats al projecte
INCLUD-ED (6è Programa Marc de Recerca de la Comissió Europea) amb els
casos exposats al fragment. Enumera les diferents pràctiques educatives
inclusives exposades i confronta-les amb les pràctiques exclusores que es
poden portar a terme davant la diversitat.
En el cas d’en Bogdan trobem una organització streaming i mixture, on l’escola aposta per
diferenciar als alumnes que no es troben dintre de la homogeneitat del grup, separant-los,
en la mateixa aula o en diferents aules, segons el seu nivell d’aprenentatge i el seu
rendiment i creant grups de “reforç” separats del grup de referència. Aquest cas el podem
veure en el moment en el que, en Bogdan va a un grup amb altre gent estrangera i
“problemàtica” sense tenir en compte les seves competències o integrar-los dintre del
mateix grup classe. I mixture per les aules de caire tradicional amb una sola mestre, a
l’hora de dividir per nivells dues.
En canvi, a l’escola de l’Andrei podem dir que tant pràctiques com l’organització utilitzada
són les anomenades inclusion ja que alguns nens i nenes llegien i comentaven histories
amb l’avi d’un d’ells el qual estava convidat a participar a l’escola mentre uns altres
alumnes preferien llegir pel seu compte. També hi havia la classe de castellà, un petit racó
en el qual només hi havia dos alumnes i la professora ajudava a través del material de
suport. L’escola també li proporciona un pla individualitzar en el que s’inclou el conjunt
d’activitats que cada alumne ha de dur a terme, aquest es consultat prèviament amb la
família i amb l’ajuda d’altres professionals.
Podem relacionar aquesta pràctica amb l’article “Placing immigrant and minority Family
and community members at the School’s Centre: the role of community participation” en el
que s’ens parla sobre el projecte de recerca europeu, aquest es centra en com les escoles
reeixides són la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Aquest projecte, proporciona un
marc teòric centrat en la família i la participació de la comunitat des d'una perspectiva
multicultural. I dona rellevància a la importància del paper de l’escola i del
desenvolupament de pràctiques i polítiques educatives que les reforcin per tal d’ajudar a
combatre la lluita conta la pobres i l’exclusió social a Europa. Amb aquesta finalitat volen
realitzar noves investigacions sobre la participació de la família i la comunitat en l’educació.
Idees extretes de“Placing immigrant and minority Family and community members at the
School’s Centre: the role of community participation”.
En conclusió podem observar que tant “Mixture” com “Streaming” proporciona una
exclusió social sobre l’alumnat.

SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS I EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
4. A partir de dades o evidències que demostrin que la diversitat no provoca
mals resultats educatius, relaciona les conclusions que has extret de l’article
o llibre que estàs llegint, dels continguts tractats a classe i del fragment
anterior. Inclou també en la teva argumentació algun cas o experiència
educativa que coneguis directa o indirectament.
Segons la meva opinió l'escola és un dels àmbits que quasi educa més hores a un infant o
jove influenciant en un alt percentatge la seva autoestima, autoconcepte, motivació, relació
amb l'aprenentatge, en societat... Així doncs, podem arribar a la conclusió de què forma un
paper molt important en el creixement de l'alumne i que aquest creixement pot variar molt
segons l'escola. És a dir, model educatiu, metodologia, context social, la diversitat, la
implicació de les famílies, el rol professor-alumne, la igualtat... com enfoca l'escola
tots aquests aspectes la fa un model de referència cap al nen o la nena que es
relacionarà, probablement, de la mateixa manera en un futur. Tot i que és cert que
no és l'únic factor que influeix.
Per conseqüència és de vital importància observar i estudiar amb molta precisió com
influeixen , les nostres decisions, a l'hora d'ensenyar i sobretot que i com ho ensenyem.
Com hem vist abans podríem pensar que a l'escola Bogdan el fet de separar en grups
és una oportunitat de millorar i la millor solució a la diversitat que hi ha en aquesta. Tot i
això, hem comprovat com la bona intenció no té per què ser la millor solució i com aquesta
solució podria afectar significativament al nen i al seu futur.
En el meu cas, quan realitzava 3r de la ESO en una escola concertada, la meva tutora i
professora de castellà em va dir que a causa de les meves dificultats a l'hora de treure'm
totes les assignatures considerava que la millor sortida era que fes uns cicles formatius. En
aquella època jo tindria 13 anys i l'exigència acadèmica de l'escola, la metodologia
utilitzada, la constant competitivitat entre companys i el comentari de la professora va
enfonsar tot l'esforç que li vaig dedicar fins al moment, les meves expectatives de millorar i
un possible futur alternatiu. Per sort, gràcies al meu entorn vaig superar les expectatives
de la professora i les pròpies i no va ser fins aquell moment que em vaig de la importància
dels vincles professor-alumnes, alumne-escola, escola-família.
És important aclarir que el que es considera un "mal alumne" en un altra escola podria ser
un "alumne excel·lent" i per això ens hem de qüestionar el motiu d'aquest fet per entendre
d'on ve l'origen. L'escola té un paper integrador i d'igualtat d'oportunitats per tothom,
perquè això sigui real s'han de tenir unes bases teòriques de
l'aprenentatge sostingudes per una legislació educativa decent, com hem
vist anteriorment. Un mètode educatiu que té en contes tots els aspectes d'un infant, des
de la seva individualitat fins al seu context socioeconòmic és un model que li
proporcionarà les eines necessàries per desenvolupar-se tant intel·lectualment com
socialment respectat els seus ritmes i potenciant les seves habilitats.
En conclusió, vull utilitzar una frase que m'inspira cada dia per voler aprendre més. La
frase diu "no existent malos alumnos, sino malos maestros" , autor anònim. Així doncs,
com dóna a entendre la frase, totes les entitats han de ser versàtils i estar preparades per
adaptar-se a les necessitats dels alumnes en un moment determinat i posar al seu abast
tot el que sigui possible perquè treguin el seu màxim potencial, tant personalment,
intel·lectualment com socialment.