Miroscopi 2n trim 2018

Núm. 69 | Març 2018 | AMPA de l’escola Joan Miró | Barcelona

Què és el consell
d’infants?
L’any 2000, l’Escola entrava a formar part de l’Agenda 21, agafant el compromís
com altres entitats cíviques de la ciutat, a ajudar a aconseguir els reptes mediambientals
que es van proposar a Barcelona. L’alumnat ha anat participant des de
llavors de les decisions per reduir, reutilitzar i reciclar a la nostra escola. Més endavant,
aquests delegats mediambientals s’han anat reunint sota la coordinació de
la xarxa d’Escoles + Sostenibles. En els darrers cursos, la participació de l’alumnat
en els projectes de l’Escola com el Projecte Pati han estat clau per a la transformació
que es portarà a terme. Així, d’aquestes assemblees va sorgir la necessitat
de l’alumnat de parlar d’altres temes, com és el cas de l’eterna discussió sobre la
possessió de la pilota a l’hora del pati entre grans i petits i petites. El professorat,
va creure necessari donar un espai i un temps a l’alumnat per parlar sobre aquests
temes per ajudar a resoldre els conflictes que anaven sorgint i les emocions que
apareixien. Així, es van crear les reunions de representants de Cicle Inicial que
alhora també representaven als més petits a les reunions d’Escoles + Sostenibles.
Al començament d’aquest curs, es va crear convenient unificar totes aquestes
demandes del Projecte Pati, coeducació i Escoles + Sostenibles amb el Consell
d’Infants amb l’objectiu de millorar la convivència democràtica, el respecte mutu i
l’autonomia personal del nostre alumnat.
L’assemblea és una eina molt potent que permet l’escolta, una adequació a les
normes en un grup, permet l’exposició, un raonament i necessita d’un temps
de reflexió. Qualsevol persona pot expressar el que vulgui sempre que no falti el
respecte a ningú i ho argumenti. Són lliures per parlar, per opinar. Cal convidar a
les criatures a participar i a prendre decisions. I es que fer-se preguntes sobre tot
el que ens envolta és la millor manera d’aprendre, i si aquestes qüestions tenen
a veure amb l’entorn immediat, amb la vida, la resposta és molt més rica. Han
d’explicar els seus motius, les possibles conseqüències.
En primer lloc, l’alumnat va decidir realitzar un concurs de dibuix per a escollir el
logotip del Consell i les assembles per unanimitat van decidir realitzar una votació
amb urnes i paperetes. El recompte de vots i les gràfiques han estat a càrrec de
l’alumnat de 6è, partint d’una situació problemàtica, sorgida per la curiositat i de
l’interès de l’alumnat.
En segon lloc, els i les representants del Consell d’Infants van posar de manifest que hi
havia problemes de convivència als lavabos del pati. Estaven bruts i no els hi agradava.
Partint d’aquesta problemàtica, calia decidir sobre les qüestions importants com ara
les normes. Si els diem al nostres infants: “Posa-hi tu les regles, perquè aquest lloc et
pertany, serà qui primer respectarà el lloc i les normes establertes.”
Seguidament, un cop consensuades les normes era el moment de posar-se en
marxa. Calia netejar les parets del lavabo i fer alguna acció per millorar l’estat dels
lavabos. Així, l’alumnat de Cicle Inicial van picar les normes del lavabo a l’ordinador,
l’alumnat de 3r va fer ambientadors, l’alumnat de 4t va fer quadres per
decorar, mentre que 5è i 6è farien sanefes i porta-rotlles decorats.
En resum, donar-los la veu i la participació i fer-los conscients que tenen la capacitat
de resoldre qualsevol problema que trobin pel canvi.
Aquest és l’objectiu: una escola on tothom es senti a gust i la convivència sigui
agradable, on es pugui aprendre i que hi hagi pocs conflictes interns, però que si
hi ha, que es resolguin de manera conciliadora.
Lluís Pastor
Coordinador del Consell d’Infants
Hola, som els antics representants del
consell d’infants i ens diem Jan i Arnau.
Us explicarem què és el consell d’infants,
per a què serveix i la nostra experiència.
El consell d’infants són dos delegats de
cada classe que es reuneixen un o dos
cops al mes.
El consell d’infants serveix per afegir noves
coses a l’escola i que tots els nens i
nenes estiguin contents;
Sóc el Jan i us explicaré la meva experiència,
m’ho he passat bé, he donat entre
una i cinc propostes i recomano que més
gent intenti ser delegat de classe;
Sóc l’Arnau i us explicaré la meva experiència,
m’ho he passat molt bé he
dit dues propostes i jo també recomano
que més gent intenti ser delegat
del consell d’infants o de classe.
Jan i Arnau
5è Everest
A nosaltres la tasca del Consell d’Infants
ens ha agradat molt perquè ha sigut una
manera de conèixer a altres nens i nenes
de l’escola. A més, també vam debatre
sobre qüestions importants per a tota
l’escola.
El Consell d’Infants ens ha servit per
veure que hi ha decisions que no només
les ha de prendre una classe, sinó tots i
totes.
Aina i Marina
5è Pica d’Estats
2
3

Fomentar l’esperit
científic
entre nenes i
nens de p5
«Quan aquell dilluns el Martí va entrar a la
classe amb un somriure d’orella a orella i una
bossa a les mans, ningú de nosaltres, ni ell mateix,
podíem sospitar que el seu contingut ens
deixaria bocabadats i seria el punt de partida
del projecte que ens ha tingut engrescats durant
aquesta passada tardor. A la rotllana, el Martí
va obrir la bossa per mostrar-nos les troballes
d’aquell cap de setmana i entre castanyes, glans,
fulles, escorça, branquillons i pinyes vam descobrir
uns cuquets que es bellugaven entre tots
aquests elements!!!
Com havien aparegut? Havien pogut entrar dins
de la bossa, que estava ben tancada? Mentre ens
fèiem aquestes preguntes, alguns nens i nenes
van observar que hi havia castanyes i glans que
estaven foradades i, de seguida, van relacionar
aquests forats amb els cucs. Ara bé: els cucs havien
entrat per aquests forats o havien sortit de
dins de les castanyes i de les glans?»
Així comença l’exposició del projecte del qual vull
parlar-vos, nascut en part d’un fet fortuït, en part de
la curiositat i el sentit de l’observació dels nens i nenes
de P5, i finalment, i en molt gran mesura, de l’empenta
de l’equip de mestres, que ha sabut aprofitar casualitat
i curiositat per fomentar l’esperit crític i el raonament
científic en la mainada.
Observar i fer hipòtesis
La troballa d’uns petits cucs blancs (de fet, com van
acabar descobrint, eren larves de corcs o diablons) i la
capacitat per relacionar-los amb els forats observats a les
aglans i castanyes va desencadenar una gran activitat a la
classe de P5.
En primer lloc, a la rotllana es van formular preguntes, i
es van plantejar hipòtesis: potser els cucs havien fet els
forats per viure a dins dels fruits però no s’hi havien trobat
bé i n’havien sortit; potser era algun altre animal, qui
havia fet els forats, i aquests havien estat aprofitats pels
cucs; potser els cucs naixien a dins de les castanyes i feien el
forat per sortir a l’exterior...
Per a poder contrastar les hipòtesis, les mestres van crear
un espai d’observació: a l’aula de ciències, i en petits
grups, nens i nenes van observar forats, larves i fruits
de tardor a través de les lupes binoculars. El tema cada
vegada els engrescava més, de manera que van redactar
algunes preguntes sobre la troballa al bosc, i les van
enviar a la mare del Martí per tal que les respongués. A
més, van demanar col·laboració a les famílies per tal que
penséssim, juntament amb els nostres fills/es, quin animaló
podia ser el responsable dels misteriosos forats, i en quin
moment i per què s’havien fet.
Després de compartir tot el que havien investigat a casa,
a l’aula es van passar uns vídeos que va desvetllar aquell
misteri tan fascinant (youtube.com/watch?v=gPV99Qmfww).
Arribats a aquest punt, la classe de P5 va ser capaç
d’ordenar, dibuixar i explicar el cicle biològic del corc
o diabló: des de la posta de l’ou per part de la femella
adulta a l’interior de la gla o castanya encara tendra, a
dalt de l’arbre; passant per la sortida de la larva un cop la
castanya o la gla cauen a terra durant la tardor; fins a la
transformació de la larva en corc adult a la primavera.
En un moment en què es parla tant del treball per projectes,
i de la importància de fomentar les vocacions STEM 1 ,
aquest modest projecte conduït per les mestres de P5
és una petita joia per molts motius: perquè reconeix i
potencia la capacitat de nenes i nens d’observar i ferse
preguntes sobre el món que els envolta; els motiva
a formular hipòtesis sobre fets que els encurioseixen, i
a contrastar-les de manera raonada; els fa entendre la
utilitat pràctica dels aprenentatges que fan a l’aula (per
exemple, la lectoescriptura); i implica les famílies en el
procés de creixement del seu esperit crític i científic. Per
tot plegat, moltes gràcies!
Emma Rué
Mare de P5
1 Acrònim anglès que es refereix a les disciplines
acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques
– a les quals recentment s’ha sumat les arts
(STEAM).
Escola i política
Els darrers mesos, i sobretot la situació viscuda el
passat 1 d’Octubre i les seves conseqüències m’han fet
plantejar un munt de qüestions que pensava que tenia
clares, que no havia de pensar, perquè altres generacions
les havien lluitat per mi. Parlar de política amb els
meus alumnes? Parlar de política amb els meus fills?
Parlar de valors? D’ordre i de legalitat? De fins a quin
punt l’ordre i la legalitat són vàlids en totes les circumstàncies?
És això el que espero dels meus fills? Dels meus
alumnes? Hem arribat a l’escola que tenim d’aquesta
manera? Construirem així l’escola i la societat que
volem?
El model d’escola que volem hauria de ser un reflex
del model de societat que volem. El model d’escola no
és només si és pública o concertada o privada, tots els
valors hi són al darrere, el respecte i la valoració de la
diferència, el paper de la dona, la coeducació, la sostenibilitat,
l’ecologia, l’ús del pati, el fet de poder parlar
amb els mestres, la disposició de les taules, la manera
com construïm els aprenentatges…
Mai m’havia fet por parlar de res amb els meus alumnes
de secundària obligatòria. El dia 2 d’Octubre en
vaig tenir. Por i alhora necessitat. Mai havia tingut por
d’expressar una opció personal, ni com a mare ni com a
mestra, perquè les meves opcions són el que em dóna
estructura com a persona, sóc el que faig, el que defenso
i el que decideixo. Perquè a l’escola i a casa parlem
de valors, i els valors són opcions personals, i si volem,
polítiques també.
Entenc l’escola com a mitjà per lluitar contra les desigualtats
de classe, socials, econòmiques i culturals. Entenc
l’educació com a motor de canvi, personal i social,
i com a eina perquè cadascú arribi on vol, i no sols on
està predestinat.
Aquests mesos m’han fet adonar-me, molt més, que
cada cosa que faig pot tenir una lectura política. La
manera que parlem, la idea que tenim de justícia, el
que defensem, les accions i els símbols que mostrem o
que amaguem… Com a mestra… puc portar símbols a
l’escola? No són tot símbols? Si vaig amb texans o amb
vambes o amb talons, si m’assec al terra o a la taula,
davant o darrere, si els alumnes seuen sols o en grups,
si m’apropo amb ells o espero que ells vinguin on jo
estic… Com a mare, si participo o no de les activitats
de l’escola, si busco temps per col.laborar-hi d’alguna
manera, si volem participar en les decisions de l’escola,
o si ja ens està bé que ens ho donin tot decidit… Tot té
a veure amb com entenem el món i tot és política.
Quan a l’Octubre moltes mares i pares i mestres estaven
preocupats per com afectaria tota la situació política als
infants i als adolescents, jo vaig estar contenta. Amb
por, però contenta. Perquè penso que l’esperit crític i la
necessitat de definir-se i prendre decisions no seran mai
una nosa per a l’aprenentatge i no haurien de ser una
nosa per a l’escola. Perquè tot alló que fem reflecteix la
societat en la que volem viure. I tot i que hi hagi questions
molt complexes d’explicar, podem encara parlar-ne,
a casa, al carrer i a l’escola. I hem de parlar-ne.
Irene Llorens García. Mare de p5, 5è i 1r
de Batxillerat i professora de secundària.
Xarxa d’Habitatge
de l’Esquerra
de l’Eixample
Us veieu afectades per la pujada del preu del
lloguer?
Heu vist marxar veïns i veïnes?
O potser sou vosaltres qui heu de marxar del barri
perquè no us renoven el contracte?
Patiu per la situació inestable de la vostra llar?
Teniu un pis turístic a l’edifici o prop de casa que
genera molèsties?
Sou joves i no podeu emancipar-vos?
Veieu com el teixit social i el comerç del barri van
desapareixent?
Us afecta la pressió turística?
Per fer front a totes aquestes amenaces, veïns i veïnes del
barri ens hem organitzat per crear la Xarxa d’Habitatge
de l’Esquerra de l’Eixample, amb l’objectiu de construir
respostes col·lectives a la problemàtica de l’habitatge i
el turisme que afecta tota la ciutat i que poc a poc va
destruint els barris.
Sabem que almenys 5 propietats verticals del barri
han sigut adquirides recentment per fons d’inversió
i empreses inversores, moltes especialitzades en la
rehabilitació. A la majoria dels blocs encara hi viuen
llogateres, sota l’amenaça de ser expulsades. Aquesta
és una pràctica cada vegada més present al nostre i
altres barris de la ciutat.
A l’Esquerra de l’Eixample hi ha 1155 pisos turístics legals
i es calcula que al voltant de 630 d’il·legals. Això suposa
un total de gairebé 1800 llars menys. Gairebé 1800
famílies menys que poden accedir a l’habitatge al barri o
que s’han vist expulsades per resultar poc rendibles.
El preu mitjà del lloguer a l’Eixample ha augmentat un
130% des del 2000 fins arribar als 18,9 €/m2, segons un
informe del portal immobiliari Idealista, superant els valors
d’abans de la crisi i fent que les famílies, joves o grans, no es
puguin permetre viure al barri. No només ens fan fora de
les nostres llars, també ens expulsen del nostre barri i ciutat.
4
5

Ens agradaria poder escoltar, recopilar i fer front col·
lectivament a totes les situacions de persones afectades
per l’especulació immobiliària i la turistització.
Perquè sabem que l’habitatge és un dret, ens agradaria
comptar amb les vostra presència i força per construir,
entre totes, un espai de resistència, suport mutu i
respostes col·lectives. Juntes som més fortes i #NoEnsFaranFora.
Us esperem els dilluns a les 19h al Casal de Joves Queix
(C/Rocafort 236)
Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de
l’Eixample
Correu electrònic: xhabitatgee@gmail.com
Bloc: XHabitatgEE.WordPress.com
Twitter i Facebook: @XHabitatgEE
Barcelona
curiosa
El quadrat màgic de la Sagrada Família
En la façana de la Passió de la Sagrada Família, al costat
de l’escultura del Petó de Judes, existeix un misteriós quadre
màgic. Està format per 16 caselles amb diverses xifres
i, en sumar-les, el resultat sempre és 33. Hauries imaginat
un Sodoku allí?
Per què es diu Barcelona
la nostra ciutat?
Hi ha dues llegendes que expliquen
la fundació de la ciutat. La primera diu
que va ser obra d’Hèrcules 400 anys
abans que es creés Roma. Però segons
l’altra versió, Barcelona es va fundar al
segle III AC pel pare de Hannibal, Ámilcar
Barca. Això explicaria el nom romà
de Barcino en honor al seu cognom.
Quin et convenç més?
L’estàtua de Colón realment
no apunta a Amèrica.
Per apuntar cap al continent americà,
el seu dit hauria de dirigir-se a la Rambla.
Però quan es va construir l’estàtua
es va creure que la gent no ho entendria
i seria més fàcil associar Amèrica
amb el mar. Fixa’t en això la propera
vegada que ho visitis!!!
Barcelona és la quarta
ciutat del món amb
més “selfies”
És la quarta del món i la primera a
Espanya en la qual més “selfies” es
fan i es comparteixen a les xarxes
socials. Encapçalen la llista Londres,
Nova York i Amsterdam. Atents,
mireu a l›ocellet!!! ... Lluíííssss
Marga
Mare de 5è
6
7

Nens especials
Transtorn de l’espectre autista.
Quan tens un nen “especial”, les paraules diversitat,
inclusió, respecte, comprensió, acceptació… prenen
una dimensió tan gran, que es fa difícil poder expressar
què representen. I és clar, per poder comprendre,
acceptar, respectar… cal conèixer; conèixer què és el
que fa “especial” aquest nen, allò que el fa diferent.
Hem sentit a parlar de Dislèxia, Dèficit d’Atenció,
Hiperactivitat, Trastorns de l’espectre Autista, Síndromes
diversos (Asperger, Down, X-Fràgil…), discapacitat
auditiva, visual, intel·lectual… afectacions que fan els
infants “especials”, però que la majoria de persones
del seu entorn proper no coneixem prou com per poder
comprendre les seves dificultats en el dia a dia.
Doncs a casa nostra tenim un d’aquests nens “especials”,
diagnosticada de Trastorn de l’Espectre Autista
(TEA) i que amb 6 anys encara no ha aconseguit
desenvolupar la comunicació verbal. I aprofitant la informació
que el meu fill gran ha recopilat per fer el seu
treball de recerca de Batxillerat, us en faré un extracte
per què pugueu saber-ne alguna cosa més.
Aproximadament un 1% de la població mundial està
afectada per un Trastorn de l’Espectre Autista, amb
una prevalença de 1 dona per cada 4 homes. D’altra
banda, un 25% dels infants amb TEA són “no verbals”,
és a dir, no desenvolupen un llenguatge verbal útil o
comprensible per al seu entorn, la qual cosa els dificulta
la comunicació i les relacions socials.
Els TEA són trastorns del neuro-desenvolupament que es
detecten durant els primers anys de vida i que afecten
molt significativament les àrees de comunicació, interacció
social i conducta, és a dir, la manera com la persona
es comporta, interactua amb els altres, es relaciona i
aprèn. És un trastorn permanent, que afecta a la persona
durant tota la seva vida. El seu diagnòstic no es pot fer
mitjançant proves mediques (anàlisis, escàners, estudis
genètics, etc.) sinó mitjançant tests o proves de cribratge
(M-CHAT, ADOS…) realitzats per psicòlegs especialitzats
i basats en l’observació de la conducta.
Si bé cada individu té les seves pròpies especificitats i
“no en trobareu mai dos d’iguals”, com diu la cançó
dels Súpers, hi ha una sèrie de trets característics o
senyals d’alarma que ens haurien de fer sospitar d’un
possible cas de TEA:
Amb 12 mesos d’edat:
• No balbuceja
• No fa gestos amb la mà (saludar, assenyalar per
demanar o mostrar)
• No reconeix el seu nom ni respon quan se’l
crida
• No s’interessa ni respon a estímuls o jocs bàsics
Entre 12 i 18 mesos (a més de les anteriors):
• No diu paraules senzilles
• No manté el contacte visual
• No imita
• No mira cap a les coses que li assenyalem
• Pot mostrar hipersensibilitat davant d’estímuls
sonors o al tacte
• Amb 24 mesos (a més de les anteriors):
• No diu frases de 2 o més paraules
• No li interessa participar en jocs compartits
Tenir un diagnòstic al més aviat possible és de vital
importància per començar una intervenció, amb terapeutes
especialitzats i també dins de l’entorn familiar i
escolar, aprofitant la plasticitat del període infantil, per
minimitzar les dificultats concretes que presenti cada
individu. Per tant cada intervenció ha de ser dissenyada
a mida i s’ha d’anar adaptant a segons com l’infant
progressa.
En el cas concret de nens amb dificultats per desenvolupar
el llenguatge verbal, després d’una intervenció
inicial adreçada a millorar l’atenció cap als altres
i cap al seu entorn i estimular el seu desig per demanar,
jugar, compartir, mostrar coses que li resultin
interessants (en definitiva estimular la seva intenció
de comunicar), si no s’ha aconseguit que emergeixi
un llenguatge útil, cal començar a utilitzar Sistemes
Alternatius de Comunicació (SAAC) que li permetran
poder comunicar als demés allò que desitja.
El nen que ha estat estimulat a comunicar-se comença
utilitzant gestos, mímica, onomatopeies…per fer-se
entendre, però aviat aquest mitjans de comunicació
tan bàsics resulten insuficients per transmetre idees
més complexes i es fa necessari l’aprenentatge d’eines
basades en símbols gràfics, més comprensibles per als
demés, com ara fotografies, pictogrames o escriptura.
El SAAC més utilitzat en nens amb TEA són els pictogrames,
inicialment per representar paraules o idees
individuals i, mica en mica, per anar formant frases
compostes per diverses imatges. Un pictograma és
una representació visual esquemàtica d’objectes reals,
accions, conceptes, sentiments… de la qual fàcilment
n’entenem el significat. Els pictogrames serveixen
també per organitzar una activitat amb seqüències
d’imatges, per desenvolupar habilitats lingüístiques o
cognitives com la memòria, l’anticipació o l’adquisició
de conceptes…
Nosaltres ens trobem ara en aquest punt, així que
fins aquí la informació que us podem transmetre de
la nostra experiència vital.
I ara que està tant de moda això dels reptes a les xarxes
socials, voldria demanar a d’altres pares, mestres, terapeutes…
de nens especials que aprofitin aquest espai
per fer-nos cinc cèntims dels seus coneixements, apropant-nos
a les seves realitats per poder comprendre una
mica millor la diversitat que ens envolta i poder ajudar
tots aquests nens i nenes a que el seu dia a dia entre
nosaltres sigui una mica menys difícil.
Virginia Moreno
Mare de P5
Xerrada sobre el
bullying
21 de febrer de 2018
Seguint amb el projecte d’escoles coeducadores, aquest
febrer hem tingut l’oportunitat d’assistir i participar a la
xerrada de la Sara, de Fil a l’agulla, sobre el bullying. Fil
a l’agulla treballa, entre d’altres coses, en l’atenció i la
prevenció del bullying.
A vegades és difícil de determinar si certes coses que
estan passant poden ser bullying o no, i no sabem molt
bé com abordar-les i com intervenir. El bullying és un
símptoma d’un sistema amb problemes, on la diferència
és vista com una amenaça, ja sigui la diferència de gènere,
de nacionalitat, característiques físiques, etc. Podem
parlar de bullying quan estem davant una conducta violenta
(no té perquè ser física), quan aquesta conducta és
prolongada en el temps i quan en aquesta situació hi ha
diferència de poder. Què podem fer per prevenir-lo i com
podem gestionar-lo? Treballar per a que la diversitat sigui
vista i valorada positivament és clau, així com fomentar
l’empatia, el poder entendre l’altre, de posar-se en el seu
lloc.
En aquesta xerrada hem fet l’exercici d’anar enrere en el
temps, a visitar les aules de quan érem petits, per comprovar
que allà hi vam viure casos de bullying, ja sigui
com a víctimes, com a assetjadors o com a espectadors,
els tres rols en els que qualsevol es pot trobar en una
situació de bullying. A tots ens preocupa que els nostres
fills i filles puguin patir algun tipus d’assetjament,
però hem de tenir present que també poden ser ells
els que estiguin assetjant altres companys. Els nens i
nenes no són víctimes o assetjadors, sinó que estan en
un rol i poden sortir-ne. També és possible que d’un
rol passin a l’altre si el problema no es tracta correctament.
Així doncs, un nen o nena no és assetjador, sinó
que es troba en aquest rol en un moment determinat,
però si no es gestiona bé la situació, més endavant pot
passar a estar situat en el rol de la víctima. La nostra
experiència personal és fonamental a l’hora d’afrontar
el tema i d’acompanyar els nostres fills. També ho és
el fet de comptar amb una xarxa sòlida, on famílies i
escola treballem plegades.
Existeixen diverses eines per a gestionar situacions de
conflicte que ja s’utilitzen a les aules, com ara els cercles
de paraula o els cercles restauratius (espais segurs
on poder expressar-se) i les escoles tenen protocols per
a actuar en cas de bullying, però no oblidem que la
xarxa que construïm dia a dia és clau per a ajudar-nos
entre tots, per a que la informació flueixi i agilitzem la
resolució de conflictes.
Núria Altarriba
Mare de P5
Alguns llibres i documentals
recomanats per la Sara
www.filalagulla.org
Llibres:
• Vermell o perquè el bullying no
és cap broma, Jan de Kinder, Ed
Tramuntana
• La Marta diu no, Cornelia Franz
i Stefanie Scharnberg,
• El monstre petiti diu no, Áslaug
Jónsdóttir, Rakel Helmsdal &
Kalle Güettler
Documental:
• Pensant en els altres (60 minuts, tv3)
8
9

Entrevista a Ricard Erta, durant anys,
un dels avis de l’hort
El Ricard Erta és el meu avi, i juntament amb el Sr. Joan s’han encarregat durant uns anys
de l’hort de l’escola. Ara que ja han plegat perquè no se’n podien continuar fent càrrec, li
he fet algunes preguntes sobre el temps que ha dedicat a l’hort, i com ho ha viscut.
Avi, qui decideix que es planta al hort?
El que es planta al hort de l’escola es decideix amb les mestres d’Educació Infantil i Primària, tot i que s’han de
plantar hortalisses i verdures que creixin ràpid ja que els mesos que l’hort dona els seus fruits l’escola és tancada
per vacances d’estiu.
Als nens els agrada anar al hort?
Sí, sobretot als més petits, els de parvulari els agrada molt
Tu t’hi dedicaves moltes estones? Cada quant s’hi ha d’anar, a cuidar l’hort?
És bo anar-hi cada dia una estona, però si no es pot, en un hort com el de l’escola amb 2 o 3 dies per setmana és
suficient per regar, treure les males herbes i anar preparant la terra. Un cop ja està tot plantat és important tindreho
ben net de males herbes i anar regant.
Tot es planta i creix al mateix temps ?
No, hi ha algunes verdures que són de temporada d’hivern, i d’altres que s’han de plantar a la primavera i es recullen
des de primers d’estiu fins al setembre o octubre.
T’ho has passat bé tot aquest temps, cuidant l’hort?
Sí. És una estona que comparteixes amb el Sr. Joan, o les altres persones que han vingut a ajudar-nos. Parlem amb
els mestres i els nens i nenes de l’escola. I el mati es passa rapidíssim.
Ho recomanaries a altres avis o àvies?
I tant! És una experiència molt enriquidora, i molt maca: veure la cara dels nens quan venen a recollir les pastanagues,
quan veuen les primeres maduixes vermelles amagades entre les fulles, quan recullen les enciams, que ells
uns mesos abans han plantat...
Ara ja no et cuides de l’hort. Per què?
Doncs ja m’he fet gran i no puc cavar la terra, ajupir-me com abans, per això seria bo que algú altre més jove se’n
pogués encarregar, ja que el personal de l’escola i els mestres no tenen prou temps per dedicar-li i és una meravella
poder tenir un racó de natura al mig de Barcelona.
«Quan era petit anava a l’hort a
veure com creixien les plantes. També
a P4 el meu germà va anar a l’hort i
diu que va aprendre que hi havia una
planta que es deia romaní i olorava
molt bé i va plantar pastanagues i enciams…
i va anar veient com creixien.
L’avi que cuidava l’hort es deia Ricard i
li volem donar les gracies per haver-nos
ensenyat l’hort.
Nosaltres també tenim un avi que
cuida un hort i planta faves i recull
figues, però no pot venir a cuidar l’hort
de l’escola perquè viu a València, i per
això ens agradaria molt que vingués un
avi o una àvia a cuidar l’hort, ajudar als
mestres i ensenyar-nos com creixen les
plantes i com cultivar-les».
Hug de 5è i Marcel de P5
«Jo de l’hort me’n recordo que: a
2n ens van portar un taronger i una
olivera petits, que les vam plantar
a l’hort. Ara cada cop que anem a
l’hort veiem si creixen.
Martí Sancho
5è Everest
Gràcies senyor Ricard per ajudar-nos
tots aquests anys a plantar plantes en
l’hort de l’escola i cuidar-les mentre no
estaven. Ho recordarem sempre! Una
abraçada!!!»
Esteban (5è Everest).
«Recordo quant anàvem al hort amb
l’avi Joan i l’avi Ricard (que es el meu
avi).
Anàvem tota la classe cap al hort, hi
vàrem plantar patates, pastanagues,
enciam de diversos tipus.
Els avis ho preparaven tot i quant
nosaltres hi arribàvem ells ja havien
començat a plantar i per parelles ho
anàvem fent els nens.
Després hi seguíem anant per veure
com creixien, i el dia emocionant
era el dia que recollíem el que
havíem plantat, sempre amb l’ajuda
dels avis.
Amb les enciams i les pastanagues
vam fer una gran amanida que ens
vam menjar».
Biel Blanco
5è
«Recordo quan érem petits, i ens
apropàvem a l’hort per posar la mà
al foradet de la porta perquè “l’avi”
ens donés una flor.
Tinc uns avis que tenen un hort i
que el cuidarien el del cole amb
molt de gust, el problema és que
viuen molt lluny i no poden».
Lua Marín de
5é Everest
Tania Blanco Erta
Ex alumna de l’escola Joan Miró
Biel Blanco Erta
Alumne de 5è
10
11

Carnestoltes 2018
A l’Escola Joan Miró, es viu el dia de Carnestoltes d’una manera especial des de fa molts i molts
anys. Des de sempre, aquest s’ha dut a terme amb el compromís i col·laboració tant de mestres,
monitors i monitores com de famílies.
El passat mes de desembre, vam fer la primera reunió per preparar el Carnestoltes, en la que ens
van comunicar el tema: “LA PREHISTÒRIA!”. Un cop decidit el tema, ja ens vam poder posar a
pensar i idear què podíem fer… una cova? I una foguera? Fem dinosaures!! Dinosaures? No, que no
n’hi havien en aquella època! Fem una cova de gel!
A la següent reunió, ja amb les idees més clares, vam repartir els espais, feines, temps que hi podíem
dedicar, quin material necessitaríem i ens vam posar mans a l’obra!
Les setmanes abans, han estat un anar i venir de monitors i monitores donant forma a les idees
i treballant per fer viatjar als nens i nenes de l’escola al passat, milers d’anys enrere. Treballar per
aconseguir això no és pas fàcil, ja que ens hem de posar d’acord, quadrar horaris, aconseguir el
material i trobar com plasmar totes aquestes idees!
L’última setmana és potser la més esbojarrada, durant la qual tot es va posant a punt fins a arribar
a just el dia abans de la festa; concretament a les 16:30h del dijous. Sabem quan comencem però
no quan acabarem! Aquesta és una oportunitat per treballar conjuntament entre tots el monitors i
monitores en un àmbit que no és l’habitual. Aquella tarda perdem tots una mica la noció de temps,
i entre berenars, creacions i rialles (i algun badall), anem a dormir expectants.
L’esperat divendres és com l’estrena d’una gran obra de teatre, on la fantasia, la il·lusió i l’alegria
de tots els nens i nenes, recompensa totes les hores dedicades en realitzar-la. Tot és diferent! Els
menjadors s’han convertit el coves, hi ha pintures rupestres per tot arreu, animals exòtics, companys
disfressats... fins i tot a l’hora de menjar el menú ha sigut prehistòric; hem hagut de menjar fent
servir musclos i les nostres pròpies mans!
Finalment, s’acaba el dia i les següents setmanes s’ha d’anar retirant tota la decoració, i poc a poc,
l’escola va tornant a la normalitat. Però sempre queda algun detall amagat que ens fa recordar els
moments i la il·lusió amb què hem viscut el carnestoltes d’aquest any... i anar-nos imaginant com
arribarà a ser el de l’any que ve!
Gemma, Mireia, Georgina i Núria
Monitores de P4 i P5
12
13

Carnestoltes de l’AMPA
Com cada any, les famílies de P5 han estat les encarregades d’organitzar la festa de carnaval per les famílies de
l’escola.
Després d’una setmana molt plujosa, vam poder gaudir d’un diumenge amb un sol radiant. El pati de l’escola es
va convertir en el fons marí. Aviat van començar a arribar els primers nens i nenes disfressats i acompanyats de
grans amb el cap guarnit amb casquets de piscina ben decorats. Al pati d’infantil vam poder gaudir de diverses
activitats de psicomotricitat preparades per les famílies.
Quan pel micro van anunciar l’inici del concurs de disfresses, per la passarel·la van començar a desfilar grans i
petits, famílies senceres, comparses... A banda dels premis principals (a la disfressa més original, la més divertida,
la més elaborada, a la millor comparsa, al casquet més divertit....), tothom que va desfilar va obtenir un petit
record d’aquesta festa.
Finalment, vam poder gaudir del concert debut dels Joan Mirock, mentre degustàvem totes les varietats del bar
de les famílies de 6è. Gran festa, i gran concert! Tothom ballant i amb un pensament comú: com mola formar
part de la família del Miró!!!
Anna Marin Ortiz
Mare de P5 i 3r
Diada de l’escola pública
El dissabte 3 de març es va celebrar la 2a Diada de l’escola pública de l’Esquerra de l’Eixample.
Ben d’hora al matí, pares i mares carregaven tot el material per poder dur a terme el taller de
capgrossos, mentre el Joan MiRock carregava instruments per fer un gran concert. Durant tot el
matí, al mercat de pagès, els nens i nenes van gaudir del taller gràcies als pares i mares que no
van parar de muntar capses, tallar cartrons, enganxar amb silicona, buscar gomets i colors...per tal
que, feliços i contents, els infants marxessin a casa amb un capgròs ben vistós. També es van poder
fer xapes, esmorzar saludable, veure alguns gegantons...cada centre educatiu públic del barri
oferia alguna cosa, i tots plegats havien personalitzat uns cubs gegants que van quedar exposats.
Mentrestant, també vam poder gaudir de la marxa del Joan MiRock, actuacions de l’alumnat de
l’INS Poeta Maragall i el grup Aurosmith, de l’escola Auró.
Esperem que l’any que ve puguem repetir!
14
15

Joanmirock
Joanmirock és el nou projecte de l’escola.
És un grup de música obert a pares i mares
amb l’única intenció de fer passar una
bona estona als nens i nenes de l’escola i
animar qualsevol festa, ja sigui dins de la
nostra escola o en algun acte en defensa
de l’escola pública. Actualment la banda
està formada per:
• Rodrigo (pare de 2n) a la bateria.
• Oriol (pare de P4) a la guitarra elèctrica.
• Lluís (pare de P3) a la guitarra elèctrica.
• Jose (pare de P4) al baix.
• Caim (pare de P3) a la guitarra acústica.
• Roger (pare de 3r, 2n i P3) al baix i al so.
• Raúl (pare de P3) veu.
• Javi (pare de 1r i P3) veu.
A continuació us deixem la lletra d’una de les cançons del grup per tal que
aneu practicant. Primer, heu de sentir la cançó de The Black Crowes, Hard to
handle. Si no la coneixíeu, us agradarà segur perquè és tot un “temazo”. Un
cop escoltada i gaudida, feu la versió Joanmirockiana canviant la lletra de les
dues primeres estrofes per aquesta:
Val a dir que l’esperit rock&roll no acostuma a seguir la línia acadèmica tradicional
fil per randa, però una escola rockera és, per descomptat, un valor afegit;
i sembla que Joanmirock… ha nascut amb aquest ferm propòsit!
Hey Ho, Joan Mi Rock!
Javi
Impulsor de la banda
Berta
Reportera de la banda al Miroscopi
Mestra, estic aquí, sóc el nen
dels peus sobre taula.
No vull seguir les normes, jo
vull fer el meu camí.
Tinc molts somnis al cap que tu
no em pots donar.
Vull ser lliure com els ocells i
no parar de volar.
Tinc la meva guitarra i la banda
de Joan Mirock…
I ni el papa, ni la mama, ni la
iaia, ni l’escola, ni ningú aturarà
el meu somni de Rockstar!
16
17

La recomanació
Us recomano el llibre d’El zoo d’en
Pitus. Va d’un nen que està malalt
i construeixen un zoo per recollir
diners per anar a Suècia i que el
puguin curar. En Pitus té una colla
d’amics i ell és el més petit. És un
llibre que es va fer fa 40 anys. L’autor
és el Sebastià Sorribes.
Èlia Gavilán Tomás
3r Sabana
Més cares
noves!
Continuem amb les presentacions:
dues mestres més que s’han incorporat
aquest curs a l’escola. Totes
dues s’han vist sotmeses al nostre
test de benvinguda. Aquestes han
estat les seves respostes.
El test:
1. Com et dius?
2. Quants anys fa que treballes de
mestre/a?
3. Quina és la darrera escola on has
treballat?
4. On vas néixer?
5. Quin llibre estàs llegint?
6. Cantes quan et dutxes?
7. On vas anar de vacances a l’estiu?
8. Quin lloc del món t’agradaria conèixer?
9. En quin moment històric t’hauria
agradat de viure?
10. Ens recomanes alguna pel·lícula o
alguna cançó, alguna exposició, algun
espectacle, algun museu que t’agradi
especialment?
11. Què sabies de l’escola Joan Miró
abans de treballar-hi?
12. Què demanes als Reis?
Laura Félez
1. Laura Félez
2. Sóc vetlladora de 1r però ja fa 2 anys què treballo en el
món de l’educació formal.
3. A la Associació Educativa Itaca.
4. A Barcelona
5. Ara mateix un llibre d’una trilogia que es diu El Legado de
los huesos de Dolores Redondo.
6. Oi tant, m’encanta la música.
7. A Platja d’Aro i Zaragoza.
8. Tailàndia, i d’altres indrets exòtics.
9. No tinc una resposta fixe perquè m’agradaria poder
passar per tots els temps, però l’edat mitjana és interessant.
I, parlant dels “nostres temps”, m’agradaria haver viscut el
moment històric de les Olimpíades de Barcelona amb més
certesa perquè era molt petita.
10. Sí, la pel·lícula què més m’agrada a mi perquè parla una
mica de coses viscudes és El Diari de Noah. I la cançó de
Lighthouse Family High, m’encanta.
11. Bé doncs, és una de les escoles del meu barri de la infància.
Evidentment el tinc molt present des de sempre. De
petita havia anat al casal d’estiu. També s’havia què era una
escola pública i què té un reconeixement molt positiu.
12. Què demanes als Reis? Realment, gaire res. Sempre
procuro que els meus siguin feliços. Amb això tot funciona.
Marta Plana
1. Marta
2. 24 anys
3. Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona
4. a Barcelona
5. MIl soles espléndidos
6. No en tinc el costum
7. A Torredembarra i a la Molina
8. Irlanda
9. A l’època del Renaixement
10. La Llibreria
11. Moltíssimes coses. Hi he estat alumne de pràctiques,
mestra en substitucions, mare ara d’un nen de 6è i
d’una nena de 4t, i ara mestra.
12. Salut, il.lusió, paciència, viatges, ...
18
19

Troba les set diferències
La prehistòria
Name:
Date:
Find and circle each of the words from the list below. Words may appear
horizontally, vertically or diagonally, but forwards only.
Sopa de lletres
U
T
K
A
H
L
L
A
M
I
C
O
U
T
A
O
P
R
T
G
L
N
F
X
X
P
E
E
M
R
A O H J I U O E N A N N E L F
P I N T U R A R U P E S T R E
D J P W I E S O E D O L R C O
C E O Z C C I Y D J D Y I O K
A I M V D O L R P A A F T V H
M P O H U A E T A B F M U E E
E U V X O C X M L D A O A S P
Q N T U A O N T E O U C L U R
I K O I A M U V O I I Y S D O
F O C E U N E O L I T I C O D
O U U M E A K D I E F R A L A
Q B A C E P Y U T W E N R M D
S B F F G A T C I H S C G E E
C R S V G R E O C F Y C N N W
COVES
PINTURARUPESTRE
FOC
RODA
SÍLEX
DÒLMEN
TALAIOT
RITUALS
NEOLÍTIC
PALEOLÍTIC
Ja saps que al Miroscopi t’entenem.
Sabem que sempre has volgut una
guitarra elèctrica per poder
formar part d’una banda com els
MIRROCK. Dibuixa-la aquí per que els
teus pares sàpiguen EXACTAMENT com
és la guitarra que necessites.
I si ens fas arribar el dibuix, el
publicarem al proper número!
FLIPA!!!!!!!
miroscopi@ampajoanmirobcn.cat
Edita l’AMPA de l’escola Joan Miró.
Equip Miroscopi: Norma Brichs, Isis Martín, Emma Rué,
Raimon Rius, Pilar Rubio i Berta Villaescusa.
La redacció de Miroscopi no es responsabilitza necessàriament de l’opinió que expressin els articles signats.