D_ACÍ I D_ALLÀ

1

El contingut del llibre cobrix els objectius del programa oficial per a
l’obtenció del Certificat de grau superior de la Junta Qualificadora de
Coneixement de Valencià (C2).
Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap
manera ni per cap mitjà sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions
en mitjans de comunicació o llibres si se n’esmenta la procedència.
© Del text: Joan Campos Aucejo i Josep Palomero i Almela
© De la present edició: Tabarca Llibres, 3a edició, 2010
Avda. Ausiàs March, 184. 46026 València
tabarca@futurnet.es – www.tabarcallibres.com
Portada: Nina Llorens Peters
Maquetació: José María de Gracia Bonache
Impressió: IMPRESSA.ES
ISBN: 978-84-8025-229-4
DL: V?????????????-2009

NOU
curs de valencià
JOAN CAMPOS AUCEJO, JOSEP PALOMERO I ALMELA

p r e s e n t a c i ó
Les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius
de coneixement de valencià de la Junta
Qualificadora tenen sobre la població valenciana un
efecte beneficiós. Milers de valencianes i valencians
s’acosten any rere any a l’estudi de la nostra llengua
estimulats pels cursos dirigits, precisament, a la superació
de les proves de la JQCV.
Per això, el llibre D’ací d’allà, grau superior (C2)
vol ser una resposta a la demanda d’un alumnat que
necessita materials per a l’estudi. Però també vol ser
una mica més que un receptari d’urgència per a superar
un examen: els autors també voldríem que l’alumnat
hi trobara resposta a qualsevol dubte que li
puga sorgir en l’ús quotidià de la llengua.
Esta nova edició de D’ací i d’allà, grau superior
(C2) s’ha elaborat tenint en compte els objectius, els
continguts i el model de les noves proves de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valencià (Noves
proves, 2008), que al mateix temps s’han extret del
Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge,
l’ensenyament i l’avaluació de llengües (2002)
que marca els objectius, continguts i nivells de l’ensenyament
de les llengües d’Europa. Este llibre nou s’adequa
al nivell C2 del marc.
Així mateix, per a l’elaboració del llibre s’han tingut
en compte diverses gramàtiques i manuals però, sobretot,
la Gramàtica Normativa Valenciana de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua (2006) i el Diccionari
ortogràfic i de pronunciació del valencià del mateix organisme
(2006), textos normatius de referència imprescindible
per a unes proves que necessàriament s’hi
han d’adequar.
L’administració autonòmica valenciana ha adoptat
els criteris que han inspirat estes dos obres i altres
acords de l’entitat normativa oficial del valencià i, en
conseqüència, les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements del Valencià s’hi han adaptat. Nos altres,
com a autors d’un manual de llengua que pretén ser
un instrument idoni perquè l’examinand supere amb
èxit les mencionades proves, hem optat per emprar
les mateixes modalitats i característiques lingüístiques
amb què es plantegen les preguntes de l’examen.
A tal respecte, i a fi d’observar “la recuperació i la
priorització de les variants valencianes genuïnes” –el
primer principi que ha prevalgut en la redacció de les
dos obres de referència–, l’usuari de D’ací d’allà,
grau superior (C2), trobarà que en la redacció de les
parts expositives i instructives del llibre els autors han
optat per usar l’accentuació gràfica segons la modalitat
occidental, les formes dels demostratius simples,
els possessius tònics en u, les formes verbals incoatives
en –isc, –ix, els imperfets de subjuntiu en –ara, –era,
–ira, els infinitius tindre, vindre, valdre i els seus composts,
les variants en –it d’alguns participis, la conjunció
mentres, la distinció de les preposicions per i per a
davant d’infinitiu, l’ús de la preposició com a tant en
sentit predicatiu com comparatiu, la concordança del
participi passat amb el pronom acusatiu de tercera
persona, així com la fraseologia i el lèxic vius en els
parlars valencians actuals i documentats en els nostres
escriptors clàssics i moderns.
Això no obstant, al costat d’esta opció preferentment
orientativa i no excloent, i tenint en compte
també el segon principi que ha regulat la redacció de
les dos publicacions normatives de l’AVL “la convergència
amb les solucions adoptades en els altres ter -
ritoris que compartixen la nostra llengua, a fi de
ga rantir-ne la cohesió pertinent”, i amb la finalitat que
l’alumne es familiaritze amb estes altres formes també
valencianes (que no són, ni de bon tros, alienes a la
tradició escrita valenciana ni exclusives dels altres territoris
amb què compartim la nostra llengua), els autors
han mantingut les variants corresponents en
alguns textos de les àrees de Comprensió lectora i
d’Expressió i interacció oral com a formes opcionals a
les que s’usen com a preferents en les proves de la
JQCV.
La quantitat de llibres que hem consultat és abundant
(vegeu-ne la relació en l’apartat de bibliografia).
Així mateix, hi ha molts llocs web d’internet que contenen
un bon grapat de pàgines molt útils per a l’estudi
de la llengua.
Finalment, agraïm a totes les persones que ens han
fet arribar diversos suggeriments perquè esta obra incorpore
observacions que milloren l’edició anterior.
4

e s t r u c t u r a
El llibre D’ací i d’allà, grau superior (C2), conté huit unitats en què es treballen els objectius i els continguts
de les noves proves de la JQCV. Cada tema té una estructura similar als models de prova que la JQCV ha publicat.
Els temes agrupen les quatre àrees següents:
1) comprensió lectora
En esta àrea es plantegen, a partir de textos
escrits de diverses tipologies, diferents activitats
de comprensió lectora.
2) expressió escrita
En este apartat s’explica la tipologia textual
amb la corresponent exemplificació i les propostes
per a practicar. Es treballen, a més,
totes les propietats que són necessàries per a
fer un bon escrit: adequació, coherència, cohesió,
etc.
3) estructures lingüístiques
lèxic i semàntica
S’exposen els processos de creació lèxica, els
registres, els neologismes, els barbarismes,
etc., més les activitats corresponents. També
es tracta la teoria i la pràctica de la fraseologia.
morfologia i sintaxi
Figuren els continguts i les activitats que corresponen
a les qüestions gramaticals referents
a la morfologia i a la sintaxi (els verbs, els pronoms
febles, les preposicions, els relatius, els
possessius, etc.).
ortografia
S’exerciten la fonologia i la normativa ortogràfica.
4) expressió i interacció orals
En esta àrea es proposen lectures que s’han
de llegir en veu alta, pràctiques d’elocució estàndard,
i situacions comunicatives.
Estructura de la prova (C2)
Objectiu general
La persona que aspire a superar la prova del grau superior (C2) ha de ser capaç de comprendre sense esforç
pràcticament tot el que llig o escolta. Ha de poder resumir informació procedent de diferents fonts orals o escri
tes, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Així mateix, ha de ser capaç d’expres
sar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les
situacions més complexes.
ÀREA PROVA VALOR
comprensió
lectora
expressió
escrita
estructures
lingüístiques
expressió
i interacció
orals
S’ha de llegir un text i respondre preguntes de diversa tipologia (d’elecció múltiple, de
veritable o fals, textuals, de contingut, de derivació, de síntesi, de sinonímia...).
S’ha de redactar un text formal, argumentatiu o expositiu, d’un mínim de 300 paraules.
S’ha d’escriure un dictat de 125 paraules, aproximadament.
S’ha de contestar un test de 80 preguntes d’elecció múltiple sobre:
– lèxic i semàntica (20 qüestions)
– morfologia i sintaxi (40 qüestions)
– ortografia (20 qüestions)
S’ha de llegir en veu alta un text, fer-ne una exposició oral i mantindre una interlocució
amb una altra persona.
10%
30%
30%
30%
5

unitat 1 unitat 2 unitat 3
comprensió lectora
Instruccions per a
millorar la comprensió
lectora
Lectura:
L’elaboració del cava
Lectura:
Els nous lectors
Lectura:
Venècia
Instruccions per a
escriure millor
Propietats del text:
l’adequació
Propietats del text: la
coherència
expressió escrita
La redacció
Instruccions per a fer el
dictat
Algunes modalitats textuals
La formació històrica
del lèxic
Variació lingüística
i registres
Paraules patrimonials,
cultismes i neologismes
lèxic i
semàntica
estructures
lingüístiques
morfologia i
sintaxi
La flexió del substantiu
i de l’adjectiu
L’article
Els demostratius
Els possessius
Els quantificadors:
quantitatius, indefinits
i numerals
ortografia
Sons i grafies
El vocalisme
La síl·laba i el diftong
Les vocals obertes i tancades
L’accentuació gràfica,
la dièresi
Les consonants
oclusives p, t, c, b, d, g
Les grafies labials b i v
lectura i
exposició
Instruccions per a llegir
millor
Instruccions per a
millorar l’exposició oral
El gran plat amb fideus
Referèndum
expressió i
interacció
orals
situació
comunicativa
Un robot funciona amb
un cervell compost per
neurones de rata
ortologia -
elocució
estàndard
El vocalisme
La síl·laba i el diftong
El desplaçament de l’accent
Les vocals obertes i tancades
Les grafies labials b i v
Les consonants
oclusives
6

c o n t i n g u t s
unitat 4 unitat 5 unitat 6 unitat 7 unitat 8
Lectura:
Esclafamuntanyes
Lectura:
Tornarem a la Lluna
Lectura:
La matança del porc
Lectura:
Rellegir
Lectura:
Com l’isard en caure
Propietats del text:
la cohesió
Propietats del text:
la referència
El paràgraf
La frase
Instruccions per a
redactar millor
Llenguatge no
sexista
La creació lèxica:
derivació, composició i
altres procediments de
creació de lèxic
La sinonímia
L’antonímia
La hiponímia
La fraseologia:
les locucions, les frases
fetes i els refranys
Les interferències
lèxiques:
els castellanismes,
la ultracorrecció
Onomàstica:
antroponímia,
toponímia
Doblets lingüístics
La propietat i la
precisió lèxica
Vulgarismes i
dialectalismes
Novetats lèxiques
als diccionaris
El verb
Les perífrasis verbals
Els relatius,
interrogatius i
exclamatius
Els pronoms personals
i els pronoms febles.
La combinació de
pronoms
Les preposicions
Els adverbis
Les conjuncions
Les grafies z, ss, c, ç
Les grafies l, l·l i els
dígrafs ll, tl i tll
Les grafies g, j i els
dígrafs tg, tj
La grafia x i el dígraf tx
El dígraf ig a final de
paraula
La grafia r
El dígraf rr
La grafia h
L’apòstrof i la
contracció
El guionet
Second Life Quètxup L’experiència d’anar a
comprar
Deu animals morts
per cada abric de pell
El llenguatge
políticament correcte
Les consonants
sibilants sonores
Les consonats
laterals
El pronom ho
Les consonants
palatals
Les consonants
ròtiques
Les elisions
vocàliques
7

u n i t a t
1
comprensió lectora
Instruccions per a millorar la comprensió lectora
La comprensió lectora és la destresa lingüística amb què interpretem el discurs
escrit. A més del component estrictament lingüístic, hi intervenen factors cognitius,
perceptius, actitudinals i sociològics. És, en conseqüència, una capacitat comunicativa
que sobrepassa el pla estrictament lingüístic i comprén el procés
complet d’interpretació del text, des de la mera descodificació i comprensió lingüística
fins a la interpretació i la valoració personal. En el procés de lectura, el
lector no sols obté del text informació, opinió, satisfacció, etc., sinó que, a fi d’interpretar-lo,
també hi aporta la seua experiència i coneixements previs.
El fet de llegir és una forma fàcil i productiva d’aprenentatge, perquè posa en
contacte el lector amb textos que contenen els coneixements que en un moment
determinat necessita. I així, d’una manera pràcticament involuntària, el lector assimila
la gramàtica, les normes de cohesió i les regles de coherència textual que
cal conéixer per a escriure acceptablement.
Com adquirim este conjunt especialitzat de coneixements? Com els passem del
text escrit al nostre enteniment? No podem aprendre-ho tot analitzant detalladament
la forma i el contingut de cada text, prenent notes i memoritzant dades
i exemples. A vegades, allò que hem d’aprendre és massa complex i precisa molt
de temps. Resulta més oportú aprendre-ho d’una forma inconscient, espontània,
còmoda, sense tindre la sensació que estem treballant per a assimilar-ho.
Llegir és un acte interpretatiu amb què, a partir dels coneixements que té el lector
i de la informació que proporciona el text, s’apliquen unes destreses per a
dotar de sentit el missatge. Llegir implica també iniciar una sèrie de raonaments
per a controlar com progressa la nostra capacitat d’interpretació, de tal forma
que puguem detectar les possibles incomprensions produïdes durant la lectura.
El lector, durant la lectura, posa en funcionament tots els recursos i coneixements
que té per a entendre el text, per a copsar la intenció de l’autor i percebre el contingut
i la forma com està organitzat el missatge. Però el context és molt important,
perquè condiciona les condicions de la lectura, tant les que fixa el mateix
lector (la seua intenció, el seu interés pel text, etc.) com les derivades del moment
en què es llig i de l’entorn social.
Per a millorar la comprensió lectora és fonamental conéixer les característiques textuals:
– Coherència. Totes les parts d’un text es relacionen entre elles, tant en el nivell
de la seqüència d’oracions com en un nivell superior, més global.
La coherència no sempre inclou marques formals, de manera que, per donar
8

sentit al text i fer-ne una interpretació coherent, el lector ha de recórrer al coneixement
previ que tinga del tema.
– Contingut jeràrquic. Determinades idees són més importants que unes altres perquè
són necessàries des del punt de vista del tema del text i, per tant, cal prestarhi
més atenció i desenvolupar-les més.
– Silueta. Hi ha marques gràfiques que faciliten l’estratègia de la lectura (expressions
conjuntives, títols i subtítols, lletres en negreta o cursiva, etc.) i que, en conseqüència,
convé utilitzar-les quan s’escriu.
– Finalitat. El text és producte d’una activitat premeditada per a dur a terme una
determinada funció comunicativa: informar, instruir, persuadir, regular la conducta,
etc.
– Modalitats textuals. En conseqüència, hi ha diverses modalitats de textos, o gèneres
textuals, que es diferencien per la forma, el contingut i la finalitat. Per tant, cal
tindre en compte estes diferències per donar sentit a allò que llegim i per produir
textos adequats tant a les nostres intencions com als destinataris.
Circumstàncies en què la lectura no resulta productiva
Hi ha moments en què llegim sense prestar interés i, en conseqüència, la nostra lectura
no és productiva. Hem d’evitar:
– Sobrecarregar la nostra atenció en el text, la qual cosa no ens permet reflexionar
sobre el que llegim.
– Concentrar-nos totalment en l’acte de llegir, relacionant les paraules, sense fixarnos
en el conjunt.
– Intentar memoritzar-ne fragments, si no és per alguna causa concreta.
– Llegir en veu alta de forma habitual.
Procediments per a aconseguir que la lectura siga profitosa
– Feu una lectura general abans d’entrar en detalls. Tracteu d’entendre el text i comprendre
la finalitat que té.
– Feu tots els possibles per conéixer les paraules principals i entendre’n els conceptes.
– No vos detingueu davant d’una paraula, expressió o frase que no entengueu. Intenteu
definir un significat per mitjà del context. Després, comproveu si s’han confirmat
o no les vostres hipòtesis. Per comprendre un text no cal entendre’n cada
paraula.
– És millor que llegiu amb una finalitat concreta. Fixeu-vos objectius diferents cada
vegada: lectura diagonal per captar en un mínim de temps les idees generals, lectura
per buscar un detall específic, etc.
– Podeu fer una lectura ràpida del text buscant-hi les paraules clau (les més importants
del text). A continuació, feu un resum del text (si cal, de cada un dels
paràgrafs).
– Manteniu l’interés en allò que llegiu. Si vos despisteu, pensant en una altra cosa,
i perdeu el fil de la lectura, concentreu-vos de nou i rellegiu atentament els fragments
precedents.
– Prepareu-vos abans el tema amb material d’altres activitats, com, per exemple, de
vocabulari específic.
– Serviu-vos de la disposició tipogràfica del text com a font d’informació.
9

1
Llegiu atentament el text següent i encercleu la resposta correcta corresponent a cadascun dels
enunciats que hi ha a continuació.
L’elaboració del cava
El cava produït pel mètode champenoise, el
mateix que a la Champagne francesa, es fa
seleccionant les vinyes sanes i, en aquestes,
escollint el raïm de millor qualitat. El raïm
ha de ser de las varietat acceptades pel Consell
Regulador del cava.
En funció del lloc i de la varietat, la verema
comença cap al final d’agost i primers
de setembre, i pot durar fins a
l’octubre. Es fa habitualment de
forma manual, encara que cada
vegada és més freqüent l’ús de
màquines per veremar. El raïm
es transporta als cellers en caixes
de 25-30 kg, o bé en remolcs d’acer
inoxidable quan les vinyes no
es troben lluny.
Normalment la verema comença
amb la collita de la varietat
macabeu, després el xarel·lo i un mes
més tard el parellada. El raïm es premsa ràpidament
després de descarregar-lo al celler,
a fi de protegir el most d’una possible oxidació.
Per fer cava només s’utilitza el 40% del
total premsat. Aquesta part és la “flor del vi”,
el most selecte que s’obté de la primera
premsada a baixa pressió. Després es fa una
clarificació per eliminar els fangs del most
(terra i fulles), i una vegada aclarit, es passa
el most als grans depòsits de fermentació.
Principals varietats de raïm
Macabeu: és una varietat blanca, té el raïm
compacte i la pell fina, i produeix un vi d’aroma
delicada amb què s’obtenen vins
blancs secs molt afruitats. És una de les varietats
que intervenen en l’elaboració del
cava.
Xarel·lo: és la varietat que té més personalitat
a causa de la seua acidesa i consistència.
És una varietat blanca que es
caracteritza per la grossària
de la pell dels grans del raïm;
serveix per a produir diverses
classes de vi.
Parellada: és la varietat
més escassa, té una aroma
floral i subtil. Els grans són
verdosos, es verema tard i la
seua acidesa equilibrada contraresta
el vigor del xarel·lo.
S’adapta molt bé a terrenys
pedregosos i poc fèrtils i es conrea a les
zones més muntanyoses, entre els 300 i els
600 m d’ altitud.
Altres varietats:
Chardonnay: varietat primerenca i de
bona graduació, al voltant de 12% vol. Produeix
vins molt aromàtics, de cos i acidesa
elevada. És la primera que es verema, a mitjans
d’agost.
Garnatxa negra i monestrell: només s’utilitzen
per a elaborar cava rosat, però actualment
se’n conrea molt poca quantitat i, en
moltes zones, ha desaparegut.
Pinot noir: els grans són menuts, cilíndrics
i compactes. Això els fa sensibles a la
10

1
botritis, una malaltia causada pel fong Botrytis
cinerea, que ataca molts cultius, com
ara la vinya, arbres fruiters, hortalisses variades
i plantes ornamentals. En el cas de la
vinya, i segons les circumstàncies, pot ser
una afectació nociva (podridura grisa o
negra) o valuosa (podridura noble). La brotada
és precoç i, com en el cas del chardonnay,
li afecten les gelades de primavera.
Prefereix zones altes i de clima més fred.
Només s’utilitza per a elaborar caves rosats.
Els vins que produeix són aromàtics i amb
cos.
Subirat parent o malvasia de la Rioja: els
grans de raïm són mitjans i regulars, de
color groc, que durant la maduració adopten
tona li tats rogenques. Proporciona vins
amb estruc tura, frescs, de bona composició
aromàtica, que guanyen complexitat durant
la criança.
Trepat: varietat vigorosa de brotada primerenca
i verema tardana, amb grans de
pell grossa i compactes. Produeix vins base
rosats amb poca intensitat de color, de graduació
alcohòlica moderada i acidesa equili -
brada, lleugers i amb poc de cos.
A partir d’aquestes varietats de raïm s’elabora
el vi base.
Tiratge, cupatge i fermentació
El mètode tradicional pròpiament dit comença
amb el tiratge, l’embotellament del vi
base afegint-hi el licor de tiratge. És una
mescla de vi blanc, de sucre i de llevats que,
en fermentar, produiran el diòxid de carboni
i l’aroma característica.
El vi que serveix de base per elaborar el
cava és producte d’una mescla de vins procedents
de diverses varietats de raïms. Per la
seua banda, cada productor elabora la mescla
segons la proporció que considera més
adequada per aconseguir el cava desitjat.
Aquesta combinació de vins és coneguda
amb el nom de cupatge.
Les botelles es deixen en repòs en posició
horitzontal en caves, en foscor i quietud, a
una temperatura constant d’uns 15ºC. La
criança ha de durar, com a mínim, uns nou
mesos, segons la normativa del Consell Regulador
del Cava, però en algunes caves
acostumen a allargar-la més temps per tal de
potenciar al màxim les qualitats del producte.
Fins i tot hi ha caves en què acostumen
a tindre-les uns quants anys; és el cas
del gran reserva.
Després comença la segona fermentació,
que es produeix dins la mateixa botella.
Aquesta fermentació és causada per l’acció
dels llevats sobre el sucre, que es transforma
en alcohol i en diòxid de carboni, que forma
les bambolles i la bromera.
Degollament
Per eliminar les restes de llevats i d’impureses
es fa l’operació de remogut, que es du a
terme situant les botelles inclinades en pupitres
especials. L’objectiu és acumular els sediments
al costat del tap. Tradicionalment
aquest procés es feia manualment, girant
cada botella diàriament, augmentant-ne la
inclinació cada vegada un huitè de volta.
Quan la botella està en punta, totalment
invertida, es fa el procés de degollament. En
el procediment artesanal es destapava la botella
i, a causa del diòxid de carboni (CO2),
que creava una sobrepressió interior, es precipitava
ràpidament una petita quantitat de
bromera arrossegant les impureses. Hui
aquesta operació es fa mitjançant la congelació
del coll de la botella. En destapar-la es
dispara el bloc de gel del coll amb els pòsits
atrapats.
11

Es pot substituir el líquid perdut en el degollament
amb l’anomenat licor d’expedició,
que és sucre dissolt en vi blanc. La quantitat
de sucre que continga aquest licor determinarà
la classe de cava.
Finalment es col·loca el característic tap
de suro natural, subjectat amb un morrió de
fil d’aram o una grapa metàl·lica. El cava ja
està a punt per comercialitzar-lo.
Classes de cava
Segons la quantitat de sucre que s’afig al
licor d’expedició, es distingeixen les classes
de cava següents:
–Brut nature, sense sucre afegit.
–Extrabrut, fins a 6 grams de sucre per
litre.
–Brut, fins a 15 grams.
–Extrasec, entre 12 i 20 grams.
–Sec, entre 17 i 35 grams.
–Semisec, entre 33 i 50 grams.
–Dolç, més de 50 grams.
Els tipus brut nature i extrabrut no conte -
nen licor d’expedició, ja que només s’hi ha
afegit vi. La falta de sucre addicional fa que
els consumidors d’aquestes classes de cava
exigim una qualitat òptima. La seua pro -
ducció augmenta, mentres disminueix el
semi sec i el dolç que, de fet, s’ha deixat de
produir. El xampany francés resulta més àcid
i no s’elaboren modalitats equivalents al brut
nature o a l’extra brut.
El cava (text adaptat).
1) Per a elaborar el cava…
a) s’utilitza la totalitat del most premsat.
b) s’aprofita menys de la mitat del raïm, premsat a baixa pressió.
c) qualsevol varietat de raïm és bona, sempre que siga de bona qualitat.
2) El millor cava es fa…
a) a base d’una única varietat de vi, perquè així no es mesclen les aromes.
b) al ritme amb què avança la verema.
c) combinant unes quantes classes de vins, procediment que s’anomena cupatge.
3) En el procés de degollament…
a) es canvia el tap per a millorar l’aspecte de la botella.
b) els millors taps són els de plàstic d’alta densitat o de suro sintètic.
c) s’expulsen les impureses que s’han decantat durant la criança.
4) L’ús de “Per la seua banda” (en negreta en el text, en el paràgraf “Tiratge, cupatge i fermentació”)…
a) significa que hi ha diversos procediments possibles.
b) vol dir que hi ha altres factors a tindre en compte.
c) expressa una possibilitat d’elaboració del cava completament distinta a la general.
5) L’ús de la primera persona del plural “exigim una qualitat òptima” (en negreta en el text, en l’últim paràgraf)…
a) es referix a l’emissor i al receptor com a implicat en el tema.
b) es referix a l’autor de l’article i a la comunitat científica en general.
c) és una manera habitual d’expressar-se en la modalitat estàndard que evita tant el tuteig com la primera
persona del singular.
12

1
expressió escrita
Instruccions per a escriure millor
Escriure bé no és una tasca impossible. Com totes les activitats humanes, l’aprenentatge de l’expressió escrita
es basa en unes tècniques concretes que són fàcils d’assimilar. Quan hem d’emprar l’escriptura com a forma de
comunicació, si elaborem un text ben estructurat, els nostres lectors (o oients, si l’hem de llegir en públic) no
només comprendran més bé el nostre missatge, sinó que els causarem una impressió millor.
A continuació vos proposem unes quantes recomanacions per a millorar l’expressió escrita.
1. Planificar l’escrit. Reflexionar sobre quines són
les circumstàncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; és a dir: quin és l’objectiu del text, què es
vol aconseguir amb ell, a qui s’adreça i com es vol
transmetre el missatge.
2. Ordenar les idees. Cal estructurar-les per a organitzar
millor la informació que ha de contindre el
text. Si es vol assolir un alt nivell d’eficàcia comunicativa,
cal aplicar els criteris estilístics que permeten
obtindre la màxima precisió, claredat i concisió en
allò que volem expressar. En la planificació cal tindre
en compte que cal utilitzar un llenguatge accessible.
– El missatge ha de ser clar.
La idea central que es vulga comunicar ha de presentar-se
de forma clara, per tal que el destinatari
la capte sense haver de fer esforços complementaris.
La dispersió del missatge pot perjudicar seriosament
l’objectiu.
– Segons el tema usarem unes paraules o unes altres.
Cada àmbit temàtic requerix l’ús de paraules i expressions
concretes. Per exemple, si redactem un
tríptic sobre com s’elabora el cava, caldrà que coneguem
el nom de les diverses varietats de raïm i
tot el procés d’elaboració del cava. És necessari,
doncs, conéixer la terminologia pròpia i usual del
tema de què s’escriu.
– Segons la situació també usarem unes paraules
o unes altres.
Cada situació comunicativa determina les paraules
que s’han d’utilitzar. Per exemple, no s’explica amb
les mateixes paraules els símptomes d’una malaltia
a un amic que al metge. Cal recordar que s’ha de
ser conscient de què sap i què no sap el destinatari
del text, i buscar aquells referents que puga identificar
amb facilitat, ja que només així comprendrà la
situació comunicativa en què es troba.
– Convé que els textos tinguen un grau elevat de
llegibilitat.
La llegibilitat és el grau de facilitat amb què es pot
llegir i comprendre un text. Com més elevat és el
grau de llegibilitat d’un text, més fàcil resulta entendre
el que s’hi diu.
En tots els escrits, les idees que es volen transmetre
s’han d’organitzar de forma clara i coherent, a
fi que qualsevol lector les puga entendre amb facilitat.
Esta organització s’ha de determinar abans
de començar a escriure. Una de les millors maneres
és establir la jerarquia entre les idees principals
i les secundàries.
LLEGIBILITAT ALTA
paraules curtes i bàsiques
frases curtes
llenguatge concret
estructures que afavoreixen
l’anticipació (ordre
lògic de l’oració)
presència de repeticions
presència de marcadors
textuals
variació tipogràfica (xifres,
negreta, cursiva, etc.)
LLEGIBILITAT BAIXA
paraules llargues i complexes
frases llargues
llenguatge abstracte
subordinades i incisos llargs
posar les paraules importants
al final
monotonia
uniformitat tipogràfica
3. Claredat. Hem d’escriure textos clars:
– Utilitzant paraules comprensibles.
A fi que la comunicació siga eficaç cal utilitzar les
paraules i construccions que puguen resultar més
comprensibles per al destinatari del missatge.
Com a recomanació general s’aconsella evitar arcaismes
i cultismes. No obstant això, la claredat
no significa que no s’empre la terminologia específica
quan siga necessari.
13

– Tendint a la naturalitat.
Convé dir les coses de la manera més natural possible,
ja que també serà la que resultarà més clara.
4. Precisió. Hem d’escriure textos precisos:
– Evitant frases i textos ambigus.
Hem de seleccionar les paraules adequades a fi
que expressen exactament el que es vol dir. Així
s’evitarà construir frases i textos ambigus.
– Prescindint de les paraules multiús.
Les paraules multiús (jòquers, crosses) són aquelles
que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que acaben
empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que són tan genèriques i imprecises
que de vegades, i en segons quin context, no
volen dir res com ara: aspecte, cosa, element, fet,
informació, problema, tema…; dir, fer, realitzar,
procedir, posar, tindre…; bo, interessant, positiu…
– Rebutjant les falques lingüístiques.
Cal vigilar l’abús de falques lingüístiques, és a dir,
d’expressions que s’afigen innecessàriament en
una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi
i es convertixen en tics repetitius.
5. Objectius diferents, textos distints.
La finalitat que pretenem condiciona el tipus de text
que redactem. Recordem que, a este respecte, hi ha
diverses modalitats textuals: textos narratius, descriptius,
explicatius, argumentatius, instructius, persuasius,
predictius, etc.
6. Revisió. Revisar a fons la forma i els continguts ha
de contribuir a millorar la redacció del text.
La revisió és una de les etapes més importants en
qualsevol procés de redacció, perquè permet comprovar
si el resultat obtingut s’adequa a les intencions
inicials. Cal que la revisió dels textos es faça
per etapes: primer, concentrant-se en la coherència
(el contingut: idees i conceptes) i, després, en la cohesió
(la forma: paràgrafs, connectors, puntuació,
sintaxi, convencions, etc.). És important que una vegada
revisat el text, es faça encara una última lectura
per comprovar que l’escrit s’entendrà sense dificultat
pel destinatari.
La revisió d’un escrit és un acte global que permet
comprovar que el resultat s’adequa a la intenció inicial.
A pesar que té molta rellevància en l’etapa final
del procés de redacció, el redactor l’ha de tindre present
des que comença a escriure. Escriure, revisar i
reescriure és un procés circular.
La redacció
Redactar és transformar les idees en llenguatge escrit, és a dir, fixar-les en un text que siga coherent, estructurat
d’una manera determinada i amb un estil concret.
En un text ha d’haver concordança entre la distribució del contingut i la distribució gràfica. Com més llarg i
complex siga un escrit, més detallada n’haurà de ser l’estructura, a fi que el lector no es perda.
Quan ens posem a elaborar una redacció hem de fixar els objectius que volem aconseguir i buscar una estratègia
que ens permeta recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
– Cal analitzar i reconéixer les diferents situacions comunicatives que es generen en els textos.
– És necessari organitzar la informació a fi de facilitar la tasca de redacció. L’organització ordenada i coherent
de les idees s’ha de reflectir en el text a través de la seua distribució en apartats, paràgrafs i frases.
– Cal determinar l’estil que s’adequa millor a cada text.
– Si es vol aconseguir la màxima eficàcia comunicativa, caldrà construir textos precisos, clars i concisos. És important
controlar les estructures gramaticals que s’utilitzen en la redacció, a fi de traure’n el màxim profit.
– Finalment, per tancar el procés de revisió és aconsellable llegir el text amb els ulls del destinatari i fer-nos les
preguntes següents:
a) S’entén per què s’escriu i què es diu amb una primera lectura? Es pot desxifrar tot el contingut?
b) Es veu clara l’evolució del discurs i la distribució en paràgrafs?
c) Tota la informació és rellevant?
d) S’ha fet agradable de llegir?
e) És coherent el grau de formalitat que s’hi utilitza?
14

1
L’article d’opinió
Un article d’opinió és un text expositiu o argumentatiu que es divulga en un mitjà de comunicació (normalment
en la premsa) en què l’autor analitza, critica i valora fets i temes actuals d’interés general. L’estructura és molt
diversa. Hi ha diferents tipus d’article d’opinió:
– El comentari: és un article breu d’un col·laborador habitual que ocupa un espai fix en una publicació. Els
temes són molt variats, però solen estar vinculats a una notícia informativa sobre el mateix tema.
– La columna: és un article que ocupa l’espai d’una o més columnes de la publicació. El columnista sol ser
un personatge de prestigi, afí a la línia editorial de l’empresa periodística, que tracta qualsevol tema fenthi
les conjectures que considera oportunes per a influir sobre l’opinió pública.
– La col·laboració: és un article extens que s’encomana a persones expertes en alguna matèria d’actualitat.
– L’acudit: consta d’una o diverses vinyetes en què l’autor (el dibuixant i, en el seu cas, el guionista) expressa
una opinió crítica sobre l’actualitat amb una certa distensió, encara que no sempre en clau d’humor.
En línies generals un article d’opinió consta de les parts següents:
a) Títol: és la síntesi del contingut de l’article, que s’expressa al començament amb una frase breu, clara i contundent.
b) Autor: qui firma l’escrit. Si l’autor és un col·lectiu se sol posar el nom del col·lectiu davall del títol; el dels
components del grup es posa al final.
c) Introducció: solen redactar-se unes línies introductòries per motivar el lector.
d) El cos inclou:
Exposició dels fets: s’hi aporten dades objectives, xifres, gràfiques, etc., amb què es constaten elements
de la realitat.
Exposició d’arguments: l’autor opina i intenta convéncer el lector de la bondat de la posició que manté.
e) Conclusió: es tracta de recapitular i remarcar el que s’ha exposat al llarg de l’article.
En els articles d’opinió:
– Solen citar-se arguments i reflexions d’altres autors o de persones de prestigi.
– S’utilitzen connectors per a ordenar les idees, i recursos com ara les interrogacions retòriques, la ironia i
referències a l’experiència personal.
– El temps verbal habitual és el present indicatiu. Predominen verbs d’opinió com ara pensar, creure, opinar:
considere que, nosaltres pensem, jo opine…
– És habitual l’ús d’oracions compostes, sobretot causals i consecutives.
Suggeriment: busqueu en periòdics, setmanaris, suplements, etc., els subgèneres d’opinió de l’àmbit d’ús periodístic
com ara articles d’opinió, editorials, columnes, cartes al director…
A continuació teniu un article d’opinió d’exemple.
Idolatria
Els ídols són imatges o formes, éidola,
que apareixen com a dignes d’alguna
variant de culte. El culte més formal
va dirigit a les divinitats de la cultura
“elevada”: escriptors, pianistes, pintors,
arquitectes de moda o cantants
d’òpera. Prèviament “consagrats”, melosos
en el cànon, canonitzats. Quan
es combinen els rituals de la cultura
de masses amb els de la cultura més “alta”,
tenen una potència excepcional: un concert
dels “tres tenors”, lliurament de certs premis
literaris (amb televisió: el quart d’hora
de glòria), cerimònia dels Òscar o semblants,
o algunes grans exposicions d’afluència
massiva (amb publicitat institucional
igualment massiva). Altres personatges públics,
com els polítics, els futbolistes o els
15

ics amb milions infinits, poden despertar adhesions,
passions o enveja. Però els ídols de la cultura
–vius o morts– desperten també veneració,
contemplació reverencial i altres manifestacions
de devoció: conservació i culte de relíquies, hagiografia
piadosa, tridus i novenaris en forma de
col·loquis o simposis, associacions de devots, i
altres mostres de religiositat sovint pròximes a
la beateria. Qui és, llavors, el valent –l’heretge,
l’excomunicat– que practica una saludable i moderada
iconoclàstia, i s’atreveix a dir en públic
que tal edifici de tal arquitecte famós és una pífia
pretensiosa i fora de lloc, que part de l’obra de tal
pintor cèlebre i caríssim és una insigne collonada,
o que molts papers del gran escriptor canònic
no tenen cap substància? Pot resultar tan
perillós com insinuar, enmig de la processó, que
la Mare de Déu potser no va ser sempre verge,
com tantes digníssimes mares d’aquest món. I
per què es publica amb gran pompa un text insignificant
de joventut, o per què s’exhibeix amb
grans honors aquell dibuix d’aprenent o aquell
esbós sense interés? Per la mateixa raó que un
tros de fèmur o de costella s’exposa en un reliquiari
d’or: no per ser os meravellós i d’alta qualitat
anatòmica, sinó perquè és part del cos del
sant. Com la carta o el dibuixet són part del “corpus”
de l’obra consagrada i, per tant, participen
de la seua substància immortal. Si això no és fetitxisme
i màgia, ja m’explicaran què és.
JOAN F. MIRA, El País, (18-12-2008)
2
Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules):
a) Fem un ús adequat de l’aire condicionat i de la calefacció?
b) Realment les vacacions servixen per a descansar?
Reviseu l’article que heu escrit tenint en compte les recomanacions següents:
1. Faciliteu la comprensió. Recordeu que quan elaboreu
una redacció el vostre objectiu fonamental és
que l’hipotètic lector s’interesse pel tema del text. Per
tant, avalueu si heu aconseguit:
– Que s’identifiquen bé les parts del text. Les diverses
parts del text, representades per les idees o cadenes
argumentals. A mesura que el lector avance en la
lectura, ha de poder identificar les idees que sintetitzen
el contingut de cada un dels paràgrafs llegits.
– Que analitze amb facilitat la interrelació de les
idees. El lector ha de poder reunir els elements necessaris
per a identificar el significat del missatge i la
intenció de l’autor. Penseu si potser vos hauria convingut
utilitzar gràfics o quadres sinòptics.
– Que capte la idea clau del text. El fet de poder
expressar el contingut d’un text per mitjà d’una idea
clau és una demostració màxima de la capacitat de
comprensió i de síntesi.
– Que puga reconstruir el text elaborant-ne un
resum. Consistix en la reescriptura de les idees més
importants expressades en el text, de forma resumida,
amb la utilització parcial de les paraules de
l’autor.
2. Problemes d’incoherència
La redacció pot presentar diversos problemes d’incoherència
lexical, com ara la redundància, evidenciada
per la repetició innecessària de termes, la qual cosa
constituïx un indicador de pobresa de vocabulari i, en
alguns casos, també denota inseguretat i nerviosisme.
Exemples:
“Per al nostre benefici del nostre poble”.
“Els xiquets necessiten educació perquè els xiquets
són el futur”.
“Hem de resoldre este problema perquè l’associació
de veïns té este problema”.
“Els governs han sigut molt roïns governant sense
escoltar les reivindicacions”.
També podeu incórrer en incoherència fraseològica vinculada
amb errors d’orde sintàctic. La incoherència fraseològica
s’evidencia per la dificultat per a establir la
correlació sintàctica i els connectors i nexes adequats
entre oracions. Exemples:
“Els xiquets obtenen una educació. Que és impartida
en les aules”.
“Les conseqüències els alumnes no poden fer res per
a canviar la situació”.
“L’educació dels xiquets és un problema, que ens
correspon assumir esta funció”.
“Hi ha poc interés i poca informació en els mestres
professors cap a la informació”.
“Pel fet que ja tots eixos són majors d’edat perquè
els interessa estudiar”.
16

1
3. Errors a causa del distanciament entre el codi escrit
i la llengua oral
En el codi oral es compta amb una sèrie d’elements auxiliars
que recolzen la comunicació. Estos elements són: la
proximitat i el contacte directe amb l’interlocutor, l’entonació,
les pauses i els diferents aspectes suprasegmentals
d’orde fònic.
Pel fet que en el llenguatge escrit és impossible que actuen
estos factors de suport, la redacció requerix molta més
atenció i precisió. Les limitacions del codi escrit demanen
que a l’hora de redactar cal ser més precisos i clars, de manera
que les idees que es volen expressar siguen captades
i compreses pel lector sense el més mínim dubte o ambigüitat.
Entre els errors més comuns en l’organització i producció
d’una redacció, tenim:
– Indefinició d’un pla de treball. Repetim que una de
les regles bàsiques per a començar bé una redacció és
la determinació de l’objectiu de l’escrit que planegem
produir. És important establir prèviament el destinatari
del text, l’estil del llenguatge a utilitzar, la profunditat
del contingut i l’extensió.
– Defectes en la informació requerida. El més recomanable
en la planificació d’una redacció, després de la
determinació dels objectius i les característiques, és la
documentació. Resulta molt difícil desenvolupar un escrit
sobre un tema del qual es té poca informació.
Abans d’escriure cal realitzar consultes bibliogràfiques,
hemerogràfiques i digitals, així com entrevistes amb persones
versades en la matèria objecte del nostre escrit.
D’esta manera es pot comptar amb la informació necessària
per a abordar la presentació escrita d’un tema.
– Incorreccions idiomàtiques: Les dificultats i incorreccions
idiomàtiques van des de la producció d’oracions
massa extenses, fins a les faltes d’ortografia que denoten
vacil·lacions en l’ús dels signes de puntuació i en
l’ús de grafemes com b/v, g/j, tg/tj, s/ss, c/ç, s/z, etc., i
les incorreccions d’accentuació. Quan es tenen dubtes
ortogràfics, el més adequat és consultar el diccionari.
Un text amb errors ortogràfics produïx una mala impressió
en el lector.
Instruccions per a fer el dictat
Abans de fer el dictat que vos proposem és interessant
que el llegiu un parell de vegades i que pareu esment en
les paraules que tenen alguna dificultat ortogràfica. L’exercici
del dictat es planteja pels objectius següents:
– Revisar les dificultats ortogràfiques de cadascú i les causes
principals.
– Assegurar el domini de les regles ortogràfiques.
– Desenvolupar la capacitat d’anàlisi d’un text i trobar errades
ortogràfiques de les regles treballades.
– Afavorir i utilitzar les tècniques d’observació, discriminació
i correcció.
– Esmena de substitucions i d’omissions.
– Entrenament de les funcions visuals, perceptives i lingüístiques.
– Pràctica del dictat i del redactat per a fer ús del vocabulari.
En el transcurs de l’examen, en relació al dictat es procedirà
així:
a) En primer lloc es farà una lectura sense pauses de tot
el text, a velocitat normal.
b) A continuació es llegirà de nou de forma segmentada.
Cada segment es llegirà dos vegades, un poc més lentament
que en la fase de lectura global.
c) Finalment es tornarà a llegir tot el text complet a velocitat
normal.
3
Dictat.
Entre els efluvis ardents de la febrada, Lluís Salvador notà com li apartaven el cobrellit i,
mentre rosegaven prop d’ell unes frases llatines molt mal pronunciades, sense cadència ni
ritme, algú havia començat a ungir-li suaument les parpelles, els lòbuls de les orelles, les
narius, els llavis, les mans, els peus i els renyons amb el polze impregnat d’un oli espés, per
efecte del qual procedia a esborrar-li el record de tots els paisatges que havia contemplat
i la memòria de tots els rostres que havia estimat, l’eco de tots els sons que havia oït, la flai re
de totes les aromes que havia olorat, el sabor de totes les menges que havia gustat, les paraules
de totes les llengües que havia expressat, l’aigua de totes les mars que havia solcat
i la terra de totes les distàncies que havia recorregut. (141 paraules)
JOSEP PALOMERO, El tatuatge dels apàtrides, Edicions Bromera.
17

estructures lingüístiques
lèxic i semàntica
La formació històrica del lèxic
La nostra llengua, el valencià o català, com la resta de les llengües romàniques, prové del llatí vulgar, anomenat
també llatí col·loquial o baix llatí.
La transformació que el lèxic procedent del llatí ha experimentat és conseqüència de lleis fonètiques que fan que,
a partir de la mateixa paraula llatina, hagen esdevingut els diferents mots actuals. En molts casos, de les diferents
formes originàries o ètims llatins han resultat paraules que contrasten en valencià i en castellà 1 , per exemple,
de METUS > (cast. ‘miedo’), de PAVORE > por; de ROGARE > (cast. ‘rogar’), de PRICARI > pregar.
Ací teniu uns quants exemples de lèxic comú d’origen llatí:
noms
parts
del cos
parentiu
habitatge
animals
agricultura
oficis
vocabulari
general
AURICULA > orella, BUCCA > boca, CAMBA > cama, CAPU > cap, COLLU > coll, COXA > cuixa,
GENU > genoll, MANUS > mà, NASU > nas, POLLICE > polze
PATER > pare, MATER > mare, FILIUS > fill, AVUNCULU > avi, NEPOTE > nebot
FENESTRA > finestra, PARIETIS > paret
APICULA > abella, AUCELLU > ocell, CABALLUS > cavall, CAPRA > cabra, FORMICA > formiga
ALIUM > all, CAMPUS > camp, FALX > falç, GRANUM > gra, VINEA > vinya, OLEUM > oli, ULMUS > om,
PINUS > pi
FERRARIUS > ferrer, FUSTARIUS > fuster, LABORATOR > llaurador, MEDICUS > metge, MOLINARIUS > moliner,
OLLARIUS > oller
AMICU > amic, CAMINUS > camí, DEUS > deu, DESTRUCTIO > destrucció, DIES > dia, DOCUMENTUM >
document, FAMEM > fam, GELU > gel, HIBERNU > hivern, HOMINEM > home, LOCUS > lloc, LUMEN >
llum, METRUM > metre, PALEA > palla, PLUVIA > pluja, VENTUS > vent, VERECUNDIA > vergonya
verbs
adjectius i
adverbis
topònims
antropònims
AMARE > amar, DEMANDARE > demanar, NOMINARE > nomenar, PISCARE > pescar, PUTERE > pudir, SAPERE > saber,
TENIRE > tenir, TRAHERE > traure, TROPARE > trobar, VENIRE > venir, VIDERE > veure
ALTERU > altre, ALTUS > alt, DULCIS > dolç, FORTIUS > fort, GRAVIS > greu, INUTILIS > inútil, MELIOR > millor, NOSTRU
> nostre, QUANDUS > quan, QUANTUS > quant, SECURU > segur, VIRILIS > viril
Borriana, Castelló, Llutxent, Meliana, Paterna, Polinyà, Quart, Sagunt, València, Xilxes
NOMS: Adrià, Agustí, Juli, Julià, Llorenç, Marc, Marcel, Màrius, Martí, Octavi, Pere
COGNOMS: Amat, Gener, March, Vidal
El substrat
El substrat és el conjunt d’elements que, procedents d’una o més llengües, tenen influència en la formació d’una
altra llengua abans que esta quede configurada del tot. Així l’ibèric és substrat del català i del castellà. Els trets
més estables del substrat pertanyen sobretot al lèxic no fonamental i a la toponímia; en canvi, la morfologia i el
lèxic bàsic de la nova llengua a penes són modificats pel substrat. En el cas del valencià, les influències del
subs trat provenen sobretot de llengües preromanes, com es pot veure a continuació:
1 Tanmateix, la quantitat de paraules llatines que han passat pràcticament intactes a la nostra llengua és molt gran, per exemple: agrícola,
ansa, artèria, barba, bilis, bis, candor, capital, captura, cera, cisterna, clamor, clima, concubina, cor, cura, cutis, dea, dispar (dissemblant),
dolor, exterior, farina, febre, forma, fortuna, gallina, gestió, glòria, gratis, herba, honor, idea, idiota, índex, instructor, interior, ira, latrina,
lepra, llebre, luxúria, malva, matèria, misèria, mola, multa, orgia, per (preposició), porta, subhasta, terra, ventre, etc.
18

1
substrat provinent de llengües
preromanes no indoeuropees
(de l’ibèric, èuscar o
d’altres no identificades)
d’altres llengües indoeuropees,
anomenades generalment
cèltiques
púnic (fenici)
hel·lenismes
(a través de diverses èpoques
i vies)
hebraismes (a través del grec
o, després, pel llatí)
angula, bacallà, barranc, bassa, boina, carabassa, carrasca, esquerre, estalviar, isard (cabra
salvatge), lleganya, llistó, monyó, pelotari, sargantana, sarna, txistera, xacolí; aquelarre,
pissarra, samarra, sarró, socarrar; Ilici (Elx), Sitabi (Xàtiva)
artiga, avenc, balma, banya, barana, barraca, blat, bruc, cabana o cabanya, camí, camisa,
carro, cervesa, clan, cleda, clot, coma, llauna, llegua, maduixa, rusc, tancar, trencar
Eivissa, Maó (PORTUS MAGONIS, fill d’Hàsdrubal); Espanya (Hispania)
a través del llatí (i de l’Església): absenta, aire, ametla, ampolla, àncora, atleta, basílica, batejar,
Bíblia, bodega, botiga, calaix, cànter, cim, codonyat, baptisme, escena, escorpí, església,
espàtula, esportí, espluga, estopa, evangeli, fantasia, filosofia, guix, marbre, pergamí,
porpra, prestatge, rave
vocabulari marítim: calamar, galera, palangre, sirgar, estamera, polp, xarxa
neologismes formats posteriorment (autògraf, fonètica, fotocòpia, taquigrafia, telèfon, televisió),
medicina (anèmia, anestèsia, clínic, pneumònia, psiquiatre, quiròfan, quist, raquitisme),
geografia (asteroide, cosmos, cràter, sisme)
topònims: Roses, Empúries, Ibèria (Hibèria)
al·leluia, amén, càbala, call (barri jueu, de qahál, ‘congregació’), dissabte, fariseu, jubileu,
levita, mannà, messies, messiànic, pasqua, rabí, serafí
El superstrat
El superstrat és la influència exercida per una llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament
dins l’àrea d’una altra, encara que sense arribar-ne a la substitució total. En valencià, les influències de super -
strat provenen majoritàriament del germànic i de l’àrab. El lèxic derivat de l’àrab és més abundant en els parlars
valencians per la pervivència durant segles de la població morisca (fins a l’expulsió l’any 1609).
Germanismes
Comprenen els que el llatí ja tenia incorporats (sabó), els provinents de la llengua dels francs (blau), i els que provenen
de la llengua dels visigots (roba). Se’n poden trobar en:
– Vocabulari general: adob, alberg, amanir, anca, arenga, arnés, arpa, banc, baró, blat, boig, brodar, brotar, bugada,
burg (castell), còfia, conrear, escuma, esmalt, espia, esquena, estaca, estona, falda, fang, feu (territori feudal),
franc, fresc, gana, ganivet (del gòtic canif), garba, gratar, guant, guanyar, guarir, guerxo, lleig, llesca,
melsa, òbila, orgull, parra, randa, ric, roba, robar, rostir, sabó, sala, taca, tapa, tovalla; colors: blanc, blau, gris.
– Vocabulari militar: arma, banda, bandera, brandar, elm, esperó, estoc, estrep, galopar, guaita (sentinella),
guàr dia, guerra, herald, marca (territori fronterer), mariscal, treva.
– Topònims i antropònims: Godella, Godelleta; Albert, Alfred, Berta, Bertran, Carles, Elvira, Enric, Ferran, Guillem,
Manfred, Rodolf, Ramir, Ricard, Roderic, Rossend; Godes, Guarner.
Arabismes
Pertanyen a grups lògics diferents:
– Agricultura: albercoc, albergina/albergínia, alfàbega, alfals, arròs, assot, atzavara, bacora, carxofa, cotó, corfa,
dacsa, faneca, galzeran, garbell, garrofa, llima, safanòria, taronja, tramús, aixeta, aljub, safareig, sénia (o
sínia), séquia (o síquia).
– Edificació i llar: alcàsser, alcassaba, alqueria, alcova, algeps, almodí, magatzem, raval, rajola, sanefa, sitja; catifa,
flassada, matalàs, racó; alambí, gerra, safa, safata, safrà, setrill, sofà, tassa.
– Comerç: albarà, almud, arrova, cafís, quintar; duana, tarifa.
– Indumentària: alforja, arracades, barnús, gel·laba, gipó, jupa, sarró.
19

– Menjar: almoixàvena, arnadí, arrop, escabetx, mona (pastís de Pasqua, de muna, ‘provisions de boca’), sucre,
xarop.
– Militar: alferes, almirall, almogàver, genet, ronda, tabal.
– Nàutic, pesca i oratge: almadrava, drassana; garbí, llebeig, xaloc, monsó, ratxa.
– D’altres: àlgebra, algoritme, alcohol, aliacrà, càmfora, gandul, haixix, midó, quitrà, talc.
– Topònims (alguns amb la partícula ben o beni, de banu ‘fill de’): Albalat, Albocàsser, Alcàsser, l’Alcúdia; Benicàssim,
Benidorm, Benigembla; de guad (‘aigua’): Guadasséquies, Guadassuar; el Ràfol, Russafa, Salem, Vinaròs,
Xàbia, Xeresa, Xúquer.
– Cognoms: Medina.
Com heu comprovat part del lèxic de procedència àrab manté l’article àrab al-, de vegades reduït a a (albercoc,
albergínia, alfàbega, alfarrassar); i en topònims (Albaida, Albalat, Alcàsser, l’Alcúdia). Cal dir que, fins i tot, es
manté el prefix al- (alfac, alferes, àlgebra, almàssera) en ocasions en què no s’ha mantingut en castellà (berenjena:
albergina; Corán: Alcorà).
Però alguns arabismes presenten una carència de l’article al-, fet que contrasta amb els corresponents en castellà
en els quals l’article es manté aglutinat: acequia: séquia; aduana: duana; albornoz: barnús; alcachofa: carxofa;
alcánfor; càmfora; algarroba: garrofa; algarrobo: garrofer; algazara: gatzara; algodón: cotó; almacén:
magatzem; almena: merlet; almidón: midó; almizcle: mesc (i almesc); almuecín: muetzí; alquibla: quibla; alquitrán:
quitrà; arraval: raval; altramuz: tramús; atalaya: talaia; atarazana: drassana; azúcar: sucre.
Mossarabismes
Són mossarabismes paraules de procedència llatina que parlava la minoria cristiana mossàrab durant l’època de
dominació musulmana. Es tracta de paraules aïllades, ja que la comunitat mossàrab es trobava arabitzada lingüísticament
(de fet, la paraula mossàrab ve de mustá’rab, que vol dir literalment ‘arabitzat’). Per exemple: clòtxina,
colombaire, fardatxo, gaiato, xicon, i els topònims Aielo, Boatella, Bunyol, el Campello, Casinos, Cullera,
Finello, Foios, Llaurí, Llombai, Montitxelvo, Moraira, Muro, Museros, Patraix, Pego, Penàguila, Peníscola, Petrer,
Puçol, Quatretonda, Vilamarxant, Xella, Xeraco, Xixona.
L’adstrat
L’adstrat és la influència parcial que exercix una llengua sobre una altra llengua veïna. Normalment esta influència
és provocada per un període de convivència limitat de dos o més llengües en un determinat territori. En
el nostre cas, les influències provenen de l’occità, de l’italià, del francés, de l’anglés i, sobretot, del castellà.
anglés
(la major part d’introducció
recent i alguns no adaptats
encara)
aragonés
castellà
(molts anteriors al segle XIX)
alemany
bar, bistec, boicot, bungalou, càmera, clip, club, còctel, cúter, dandi, escàner, escúter, eslògan,
esnob, espot, esprai, esprint, estàndard, estrés, ferri, film, gag, gàngster, handicap,
iceberg, interviu, iot, jazz, jersei, jòquer, líder, lísing, locaut, mànager, màster, òfset, pantis,
plòter, poni, pòster, pub, puzle, radar, rècord, rosbif, sandvitx, tàndem, tramvia, test, tiquet,
tràiler, trust, túnel, vagó, vàter, whisky, xampú, xarleston, xàrter, xip, xoc, zoom;
acabats en –ing: càmping, míting, pàrquing, púding, ràfting, rànquing, esmòquing; esports:
bàsquet, beisbol, córner, derbi, esport, futbol, gol, golf, handbol, hoquei, ral·li, rugbi,
tennis (o tenis), voleibol, waterpolo, windsurf, xut
ababol (rosella), bresquilla, gaiato, gemegar, iaio, llanda, pernil
alabar, amo, avorrir-se, boda, borratxo, broma, burro, buscar, cabdill, caldo, casar, curandero,
enfadar, entregar, entresòl, enyorar, esmorzar, gamberro, guapo, hisenda, llàstima,
mosso, motxilla, pandero, patilla, pis, preguntar, quedar, sarsuela, senzill, taquilla, tarda
(de ‘tarde’), torero, xato, zapateado
bigot (de bî Got!, ‘per Déu’), bismut, blindar, brindis (bring dir’s, ‘t’ho oferisc’), edelweiss,
jiddisch, kàiser, kitsch, leitmotiv, lied, potassa, quars, trincar, vals, xucrut, zinc
20

1
francés
(en general posteriors al XVIII)
italià
llengües ameríndies
(a través del castellà)
occità
portugués
lèxic provinent
d’altres llengües
amateur, baioneta, beixamel, biberó, bijuteria, bitllet, boutique, bufet, buró, cabaret, caniche,
carnet, claraboia, clixé, comité, consomé, covard, croqueta, cursa, debut, dossier,
dutxa, entrecot, estendard, fitxa, frac, frare, hotel, jardí, joia, moda, marró, menú, orfebre,
parterre, peroné, plataforma, plató, quiosc, secreter, silueta, somier, tirabuixó, xalet, xampany,
xofer; sufix -atge: garatge, missatge, patge, reportatge, xantatge
alerta, aquarel·la, arlequí, artesà, bandit, batuta, borrasca, camerino, caprici, carnaval,
cartó, casino, cicerone, emboscada, escopeta, espagueti, estucar, esvelt, ferroviari, fragata,
gueto, grotesc, guepard, macarró, medalla, miniatura, novel·la, pallasso, pantà, perruca,
pistó, saldo, sentinella, sobrassada, tramuntana, tómbola, xarlatà; lèxic de la música: allegretto,
allegro, ària, cantata, diva, minuet, particel·la, partitura, piano, sonet, soprano, trèmolo,
violí
alpaca, butaca, cacau, cacauet, cacic, caiac, caiman, caníbal, canoa, caoba, cocaïna, colibrí,
còndor, gautxo, hamaca, huracà, jaguar, lloro, mambo (origen africà), mandioca, maqueta,
mico, mocassí, pampa, patata, petaca, petúnia, piragua, puma, tabac, tapioca, tapir,
tauró, tomaca, xicra, xocolata
ambaixada, bacallà, balada, ballar, batlle, beutat, bosc, bressol, canonge, capatàs, capellà,
coratge, daurar, rossinyol, aïna/eina, empaitar, espasa, faisà, faristol, foraster, flauta, frare,
heretge, homenatge, refrany, rima, tartana, tatxa, viola
bambú, bus (escafandre), cantiga, caramel, catre, carambola, ostra, sarau, virar
bengalí: jute; caló (gitano): cangueli o canguelo, endinyar, halar, molar, pirar-se, pispar,
xaval; japonés: bonsai, caqui, caolí, geisha, harakiri, ien, judo, kamikaze, karate, quimono,
sake, samurai, tsunami; finés: sauna; islandés: guèiser; serbocroat: corbata; neerlandés:
dic, maniquí; rus: bolxevic, estepa, soviet, taigà, vodka (voda, ‘aigua’); txec: robot; malai:
quetxup (kêchap, ‘gust’); orangutan (ôrang ‘home’, outan, ‘selva’); hindi: jungla (jángal),
pijama; nepalés: panda; escandinau: eslàlom, iceberg, quilla; persa: anyil, divan, duana,
quiosc; polinèsic: tabú (tapu); turc: tulipa; xinés: mandarina, te
4
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) La nostra llengua prové…
a) del llatí culte o literari
b) del baix llatí o llatí col·loquial
c) del grec i del llatí
3) La paraula carabassa té un origen…
a) llatí
b) àrab
c) preromà
5) L’italià ha aportat vocabulari…
a) mèdic
b) musical
c) jurídic
2) Les llengües preromanes pertanyen…
a) al substrat
b) a l’adstrat
c) al superstrat
4) La llengua germànica va aportar a la nostra
llengua un significatiu vocabulari…
a) agrícola
b) marítim
c) militar
6) El topònim Campello és un…
a) arabisme
b) mossarabisme
c) castellanisme
5
Com es diuen en valencià les paraules següents en castellà? De quina llengua provenen? En què
es diferencien del valencià?
alcánfor, almizcle, almacén, albornoz, altramuz, alquitrán
21

6
Substituïu el calc sintàctic de l’anglés per una expressió tradicional de la nostra llengua.
empresa (o casa comercial), govern, fricció, ensenyança (o ensenyament), informació (o espionatge), irreparable,
costum, ingerència, viatge en vaixell, succés, conseqüències, pis (o pis menut, petit), honrat, decenni,
zona de luxe (o cara), decisiva.
a) Això és una confrontació social que ha de resoldre l’administració.
b) Aquella mesura econòmica fou crucial durant la dècada passada.
c) La interferència de la gestió privada en el sector públic sembla irreversible.
d) La firma per a la qual treballa li ha pagat un creuer per la Mediterrània.
e) Els serveis d’intel·ligència van ser els protagonistes en aquell incident.
f) Caldrà veure les implicacions de la llei en l’educació de les persones adultes.
g) Ara viuen en un apartament construït en una àrea residencial de la ciutat.
h) Té per hàbit ser molt honest amb la clientela.
morfologia i sintaxi
La flexió del substantiu i de l’adjectiu
La flexió és un procediment morfològic que es presenta en els morfemes que determinen la forma gramatical
de les paraules. Així, si al lexema gat afegim la terminació –a, el significat original (‘mamífer de la família dels
fèlids’) es modifica amb la noció de ‘femella’ (gata); si, a més, intercalem l’infix –et– (gateta), hi afegim la noció
de ‘menut’ o ‘jove’.
La flexió nominal té com a accidents el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural) i, en la flexió verbal,
el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu), el temps (present, imperfet, passat, etc.), el nombre (singular i plural)
i la persona (primera, segona i tercera).
El gènere del substantiu
No hi ha un sol morfema específic per al gènere. De fet, la majoria dels noms acaben en consonant, sense cap
marca de gènere, moltes vegades reduïts al lexema 2 ; d’altres acaben en vocal àtona o en vocal tònica seguida
de essa, en diftong, etc. En femení hi ha molts noms que acaben en a àtona, però també n’hi ha amb altres terminacions;
per exemple, són femenins la majoria dels noms abstractes acabats en –or: abundor, agror, albor,
amargor, calor, cremor, espessor, gelor, lletjor, verdor; però són masculins: enyor, error, furor i valor 3 .
Regles de formació del femení:
MASCULÍ ACABAT EN CANVIA/AFIG EXEMPLES
consonant (la majoria) –a (regla general) gat/gata, gep/gepa, llop/lloba, xic/xica
diftong o consonant –na/–ina heroi/heroïna, gall/gallina; tsar/tsarina
–òleg –òloga filòleg/filòloga
–dor, –tor –driu, –triu emperador/emperadriu, actor/actriu
alguns en consonant o vocal àtona
–essa
abat/abadessa, tigre/tigressa; excepte: burgés/burgesa, marqués/marquesa,
pagés/pagesa i feligrés/feligresa
vocal àtona –a sogre/sogra, individu/indivídua, mosso/mossa
vocal tònica –na germà/germana, cosí/cosina, lleó/lleona
diftong decreixent (–au, –eu, –iu) –va, –ea
esclau/esclava, hereu/hereva, captiu/captiva; arameu/aramea,
europeu/europea
22

1
Hi ha una sèrie de masculins tradicionals (a vegades amb el significat ‘el mascle de’, ‘l’home de’ o amb canvis
semàntics que generalment designen persones o animals) que es formen afegint el sufix -ot (o -o) a la forma femenina:
abella > abellot, àguila (o àliga) > aguilot (o aligot), bruixa > bruixot, cabra > cabrot (o cabró), dida >
didot, fura > furot (o furó), guatla > guatlot, guilla > guillot, llebre > llebrot, merla > merlot, perdiu > perdigot,
rabosa > rabosot, nina > nino o ninot, tita > tito o titot. També seguix esta norma cuixa > cuixot 4 , i la forma indiot
(titot), sense corresponent femenina.
Noms d’una sola terminació
Alguns noms invariables es poden distingir solament per l’article: el o la belga, un cantant o una cantant, però
en altres casos només poden tindre un gènere (masculí o femení): el got, la capsa, etc.
SUFIX
EXEMPLES
-a
-cida
-ta
-ant
-ent
-aire
-ble
-ista/e 5
-ment
-am, -um
d’altres
asteca, guàrdia, persa, policia
herbicida, infanticida
acròbata, celta, pirata
amant, cantant; però estudiant/a
supervivent, però president/a
abellaire, guixaire, rondinaire
comptable, miserable
artista/e, dentista/e, oficinista/e, taxista/e
cobrament, desarmament, desbordament, pagament
brancam, fullam; cabrum, ferum, pixum
cap, conserge, edil, fiscal, forense, maniquí, model, xef
Cal tindre també en compte els casos següents:
heterònims (el masculí i el femení són
paraules diferents)
masculí o femení (sinònims)
ambigus
(doble gènere masculí o femení)
epicens (sense marca de gènere)
amo/mestressa, ase/somera, cabra/boc, cavall/egua, gall dindi/polla díndia, gall
fer/polla fera, gendre/nora, home/dona, marit/muller, oncle/tia, pare/mare 6 ,
porc/truja
malt o malta, mart o marta (mamífer), xocolate o xocolata
aglà (però una gla), boval o boual (estable de bous), antípoda (però els antípodes),
art, aviram, crin, crisma, èmfasi, esfinx, fel, mar, sarment, serpent, vodka,
vessant; acabats en -or (en femení, arcaic o poètic): amor, ardor, candor, clamor,
color, desamor, deshonor, dolor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor,
horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, vigor
el o la víctima, rossinyol mascle, oreneta femella
2 En llatí, com en la resta de llengües indoeuropees, hi havia tres gèneres: masculí i femení per a persones i animals, segons el sexe, i neutre,
generalment referit a coses. Hui dia el gènere neutre ha desaparegut o és coincident amb el masculí. Segons la declinació llatina de la
qual provenen, el mots s’han distribuït en els dos gèneres actuals. Així, els de la tercera declinació, s’han repartit entre els dos gèneres: FONTE
> font (fem.); PONTE > pont (masc.). Certes paraules −sobretot les referides a éssers inanimats− que tenien un gènere en llatí ara en tenen
un altre. Per exemple: fruit, masculí, prové del neutre singular FRUCTUM, i fruita, femení, del neutre plural FRUCTA.
3 La resta, solen ser noms masculins concrets derivats de verbs o d’altres noms: abocador, abrillantador, accelerador, actor, amplificador, esquiador,
motor, radiador, raor (navalla), voltor.
4 La terminació –ot pot indicar també éssers d’espècie diferent (gavina, gavinot, maduixa, maduixot). En altres casos el masculí en –ot no
prové del femení (entrecot, sacerdot). Per últim, el sufix s’usa per a representar un augmentatiu o despectiu (casalot), però també poden
designar el diminutiu, el cadell o la cria (illa, illot; llúdriga, lludrigot, etc.).
5 Els parlars occidentals (País Valencià, part de Catalunya i la Franja de Ponent), d’acord amb la regla general del masculí, fan l’acabament
sistemàticament en -e (taxiste, oficiniste, etc.). La normativa ha acceptat recentment la terminació en –iste, general en els parlars valencians.
6 La parla de l’Horta de València ha aplicat els dos lexemes per a distingir la libèl·lula mascle de la femella: parotet i maroteta.
23

El gènere inherent i altres casos
La majoria dels noms referits a éssers inanimats tenen un gènere inherent, és a dir, són lèxicament masculins o
femenins i només presenten una forma de singular i una altra de plural: un clau, uns claus; una tatxa, unes tatxes.
Però uns pocs noms es poden anomenar indistintament en masculí o femení, i aleshores són sinònims, encara
que l’ús de qualsevol de les formes se sol distribuir regionalment; per exemple: gep i gepa, rajol i rajola, rat
penat i rata penada.
De vegades, el femení indica una diferència semàntica respecte del masculí: cistell i cistella, ganivet i ganiveta,
plat i plata, perol i perola, en què els femenins tenen un valor augmentatiu.
Fins i tot hi ha casos en què el gènere diferent expressa una diferència més gran de significat: anell i anella, bot
i bóta, cova i cove, crit i crida, full i fulla, regle i regla, pas i passa, quadro o quadre i quadra, temple i templa.
Homòfons amb gènere i significat diferent
Hi ha paraules homòfones (és a dir, que sonen igual), amb significats diferents segons el gènere.
PARAULA MASCULÍ FEMENÍ
albor
canal
capital
clau
clímax
còlera
coma
cremallera
delta
deu
editorial
fantasma
fi
levita
llum
ordre
paleta
part
planeta
pols
post
pudor
salut
son
talent
terra
u
vall
peix
via d’aigua: El Canal de la Mànega…
diners
per a clavar, dent canina
moment culminant
malaltia
quadre clínic molt greu
ferrocarril
d’un riu
numeral
article de fons no signat
aparició d’un mort
objectiu, propòsit
persona
aparell per a fer llum
contrari de desordre
obrer de vila
acte de parir
astre
batec, templa
lloc ocupat per les tropes
vergonya
salutació
dormida, manera de dormir
aptitud, moneda
sòl
numeral
excavació, rasa
blancor
conducte: La canal està obstruïda.
ciutat important
per a obrir
figura retòrica, etapa final
ràbia, enuig
signe de puntuació
els altres sentits
lletra de l’alfabet grec
font, doll
empresa editora
persona que simula una aparició
acabament
peça de vestir
claror, electricitat
manament
pala menuda
porció d’una cosa
destí: Ser humiliat era la seua planeta.
massa de partícules
fusta
mala olor
bon estat de l’organisme
ganes de dormir
gana
els altres sentits
vocal
depressió entre muntanyes
24

1
Divergències de gènere amb el castellà
Hi ha molts substantius que tenen un gènere distint del que presenten en castellà.
són
masculins
són
femenins
SINGULARS
afront (cast. ‘afrenta’), avantatge, bacteri, batent (d’una porta), càrcer
(presó), cataplasma, cep, colom, compte, contra llum, corrent (elèctric,
d’aigua), costum, deute, dia (pl. els dies), dot, dubte, enzim, escafandre,
escaire, espinacs, esquirol, estratagema, estruç, faig (arbre), forest (cast.
‘floresta’), interviu, lleixiu, llum (‘làmpada’, Han donat llum verd al projecte),
marge, orde, pany (cast. ‘cerra dura’), pebre, pendent, penitenciari,
picaporta, regle (≠ regla), ret (xarxa per als cabells), senyal, somrís, somriure,
sotsobre, tèrmit, titella, torticoli, vessant 7 ; parts del cos: canell, cap,
engonal, front, genoll, maluc, nas, palmell, panxell, queix, queixal, solitari
(paràsit intestinal)
acne, alba, allau, anàlisi (i psicoanàlisi), àncora, andana (cast. ‘andén’),
apòcope, apòfisi, apoteosi, arma, aroma, asma (afecció respiratòria),
bossa, cel·lofana, cercavila, crep, desfilada, destrossa, disfressa, dita, empara,
empenya, escalopa, espelma, esperma, espremedora, estrada, estrena,
fita, flaire, fogonada, fresca (prendre la fresca), gènesi, guinyada,
hematia, hemorroide, icona, imperdible (agulla), índole, letargia, llevaneu,
llinda, magneto, magnòlia (arbre i flor), maire (peix, la llúcera), mandala,
mampara, mantegada, marató (cursa), merenga, maça, mitena
(guant), molla (ressort), orenga, potinga (medicament, afait), reguera,
resta, sida, síncope, serradura, síndrome, teulada, tomaca; animals: au,
mona (simi), rabosa (i guineu o guilla, cast. ‘zorro’), tonyina; fruita i verdura:
tomaca, figa, etc. Parts i òrgans del cos: cuixa, dent, entrecella, oïda,
melsa, parpella; eines, electrodomèstics: arada, ventadora, botija, gerra,
aspiradora, escorredora, espremedora, serradora (cast. ‘ase rra dero’), sucrera
(‘azucarero’), torradora; acabats en -or: agror, albor, amargor, bonior,
coentor, cremor, dolçor, esplendor, resplendor, roentor, rojor, rubor, tebior,
torpor, verdor; però són en masculí: dolor, enyor, furor, error, raor (navalla),
rosegador, rumor, temor
PLURALS
afores, antípodes (estar als antípodes),
espinacs, lle gums, na -
ri us, pantalons, sostenidors,
pe sos (cast. ‘pesas’)
alicates, arracades, hema ties, incisives,
noces, pólvo res, postres,
profiteroles, tallarines, tovalles (i
estovalles), xinxes, xurriaques
(cast. ‘zurriago’, ‘azote’)
Substantius que admeten tots dos gèneres i que mantenen una forma única
En el cas de paraules de gènere ambigu (amor, art, èmfasi, mar) la forma femenina s’ha usat sobretot en el llenguatge
literari, però el masculí és el més comú en la llengua actual. De vegades, però, l’ús del masculí o del femení
és contextual, així, diem la superfície del mar, però fer-se a la mar, hi ha mala mar o mar grossa.
Similarment, diem el seté art, l’art grec, l’art romànic; però les belles arts, tindre males arts.
L’ús igualitari de la llengua
Quan parlem o escrivim hem de procurar que l’estil de llengua no perpetue discriminacions de cap tipus. Així,
és millor parlar de la humanitat o de l’ésser humà que no de l’home, ja que la paraula masculina no representa
el conjunt de l’espècie humana. Però algunes solucions com ara la repetició de paraules en els dos gèneres (els
professors i les professores) o la utilització de barres (els/les professors/res), fan un llenguatge artificiós, difícil de
llegir i que provoca l’ambigüitat del missatge. Per això, cal tindre en compte les recomanacions següents:
– Cal fer, sempre que es puga, la forma femenina, per exemple, biòloga i no *la biòleg.
– Pel que fa a la possibilitat de formar femenins amb –a o amb –essa, és preferible triar la forma en –a (millor
advocada o poeta que advocadessa o poetessa) i reservar els acabats en –essa per a referir-nos a títols nobiliaris
(comtessa, duquessa) i a càrrecs consolidats en la tradició oral i escrita (jutgessa, metgessa).
7 Amb el significat de ‘declivitat’ o ‘aiguavés’ la paraula vessant pot ser masculina o femenina; però és solament masculí quan té el significat
figurat de ‘faceta’.
25

– Els acabats en –ant, –ent i –al són generalment invariables (un o una amant, un o una supervivent, el o la fiscal),
però en certs casos la normativa admet el femení en –a (comercianta, catedràtica, generala) encara que,
a vegades, amb un matís semàntic.
– També podem usar genèrics per a referir-nos a determinats col·lectius; així, és millor usar el cos humà, l’electorat,
la direcció, les persones adultes a el cos de l’home, els electors, el director, els adults.
El gènere dels càrrecs, professions i oficis
Cal tindre en compte que no tots els diccionaris recullen totes les formes ni tampoc hi ha coincidència plena en
la forma del femení de càrrecs, títols o professions. Per tant, la llista següent recull les aportacions fetes per la
lexicografia o també pels llibres d’estil de la premsa i la televisió.
– Tenen forma masculina i femenina: acadèmica, acompanyanta, adjudicatària, adjunta, agregada, agrònoma,
ajudanta, ambaixadora (o ambaixadriu), aparelladora, aprenenta, àrbitra, arquitecta, assistenta, astrònoma,
banquera, bidella, bombera, botànica, cambrera, capatassa, capitana, caporala, cartera, catedràtica, cirurgia
na, comedianta, comercianta, comissària, crítica, curandera, degana, deixebla, delegada, dependenta, detec
tiva, doctoranda, dramaturga, empresària, enginyera, educanda, esbirra, estudianta, examinanda,
facultativa, fematera, filòsofa, fotògrafa, funàmbula, fustera, geneta, gestora, guardiana, infanta, intendenta,
jurisconsulta, lexicògrafa, lletrada, magistrada, manicura, manyana, marmitona, missatgera, mossa, música,
notària, oficiala, padrina (i no *madrina), pallassa, pedagoga, pedicura, perita (o pèrita), priora, rectora, regidora,
sergenta, síndica, sortílega, tècnica, tinenta (d’alcaldia), torera, uixera, veterinària, viatjanta, vicerectora,
xèrifa, xofera (o xòfera).
– Acaben en –essa: abadessa, advocadessa (o advocada), alcaldessa, almirallessa, apostolessa, baronessa, bisbessa,
bonzessa, canongessa, cavalleressa, clavariessa, comtessa, confraressa, consolessa, deessa (o dea), diablessa,
diaconessa, doctoressa (o doctora), druïdessa, duquessa, fraressa, hostessa, joglaressa, jutgessa,
metgessa, mestressa (o ama), poetessa (o poeta), prioressa (o priora), profetessa (o profeta), rectoressa (o
rectora), sacerdotessa, sastressa, vampiressa.
– Tenen una sola forma per al masculí i el femení: agent, agutzil, alferes, auxiliar, cap, comptable, conferenciant,
conserge, cònsol, delineant, donant, edil, fabricant, fiscal, gerent, grum, guarda, intèrpret, líder, maniquí,
model, pilot (i copilot), representant, sol·licitant, suplent, vigilant, vocal, xef.
Vegeu, per a ampliar esta qüestió, l’apartat de Llenguatge no sexista de la Unitat 8.
El nombre del substantiu
El nombre és el procés flexiu pel qual la desinència que té un mot adopta una forma que denota que es tracta
d’un sol referent (singular) o més d’un (plural).
Regles de formació del plural en els noms:
PLURAL CARACTERÍSTICA EXEMPLES
+ s
(regla general)
acabades en e, i, o, u àtones,
consonant o diftong decreixent
certs noms acabats en so [s]
amb grafia x o ç
paraules d’origen no llatí acabades
en vocal tònica
manlleus
nom de lletres, notes musicals i
partícules gramaticals
llibres, apotecaris, cossis, ritus; àrabs, cànters, cors, exàmens, gats,
pals, ponts, talps; bocois, bous, reis, ous, peus
àntraxs, apèndixs, clímaxs, còdexs, duxs, esfinxs, faxs, haixixs, hèlixs,
índexs, linxs, matxs, tèlexs, calçs, falçs
sofàs, cafés, clixés, patés, ximpanzés, bisturís, sahrauís, platós, rondós,
bambús, cautxús, tabús
pàrquings, flashbacks, creps, currículums, espaguetis
les es, les is, les des, les pes; els fas, els mis, els res; els sís, els nos, els
perquès, els peròs
26

1
PLURAL CARACTERÍSTICA EXEMPLES
vocal tònica
+ (n)s
+ os
reapareix la n etimològica lla ti -
na elidida en la parla
segons quins parlars reapareix
o no la n etimològica 8
acabats en vocal + s (molts dupliquen
la s)
acabats en –ç, –ix, –x, –tx
capitans, mans; frens, terraplens; robins, dofins, romanins, sagins; cançons,
taurons; dejuns; però iglús, hindús
àrguens o argues, àsens o ases, còvens o coves, fréixens o freixes, hòmens
o homes, jóvens o joves, màrgens o marges, òrfens o orfes, òrguens
o orgues, térmens o termes, ràvens o raves, vèrgens o verges
abusos, casos, mesos, pesos, pisos, nusos; però accessos, arrossos, gossos,
interessos, trossos; però impresos
braços, lluços, feixos, fluxos, despatxos, peixos
+ s
+ (t)jos
canvi de
–a per –es
són
invariables
tenen doble forma de plural els
monosíl·labs o aguts acabats
en –sc, –st, –xt, –ig 9
en mots generalment feme -
nins, però també alguns masculins
dies de la setmana
algunes paraules
compostos acabats en –s
llatinismes en –us
la paraula hertz
boscs o boscos, texts o textos; mareigs o marejos, desigs o desitjos; però
solament tenen una forma de plural: hosts, posts, faigs, raigs, trepigs,
estoigs, puigs i rebuigs
aigua, aigües; biga, bigues; oca, oques; pasqua, pasqües; plaça, places;
pluja, pluges; veïna, veïnes; corretja, corretges; oficinista/e, oficinistes
de dilluns a divendres; però dissabtes i diumenges
bis, ens, fons, plus, plebs, pols, pus, temps, tos, urbs, gauss, gneis;
absis, atles, bíceps, càries, fòrceps, glotis, llapis, pelvis, termos
comptagotes, esclata-sangs, llavaplats (però un rentavaixella)
cactus, fetus, focus, globus, lapsus, òmnibus, porus, tipus, virus;
però ritu/ritus
Els noms defectius
Hi ha noms defectius respecte al singular (PLURALIA TANTUM) que només tenen plural (postres, tovalles, golfes), i
defectius respecte al plural (SINGULARIA TANTUM), que només tenen singular (gelosia, rodalia). Un nom pot ser defectiu
solament en certs usos o accepcions. Així, diem les tisores, però fer la tisora; cobrar els interessos, però
tindre interés per la poesia; això són imaginacions teues, però tindre poca imaginació; la Pasqua, però Bones Pasqües.
En valencià, hi ha un bon grapat de noms, locucions i expressions que discrepen del castellà, el qual s’ha
decantat, per regla general, pels plurals.
Són en singular en valencià
Salutacions: bon dia, bona nit, bon Nadal, bona hora (A bona hora arribes!).
Dates i festes: el Nadal, la Pasqua (però Bones Pasqües, Tots Sants).
El menjar, productes agrícoles, etc.: el companatge, la ceba (un quilo de ceba), la verdura i la fruita (la fruita està
cara, la fruita seca és saludable, suc de fruita, sopa de verdura, m’agrada la verdura, crema de carabassó, gelat
de maduixa), la saladura (el salaó, cast. ‘salazones’), la carn (carn sense os, carn i embotit, en cast. ‘carnes y embutidos’,
el peix i el marisc (sopa de marisc), el dolç (cast. ‘los dulces’), la carabassa (donar carabassa), la mel, la
llet, el blat, el beure, la beguda (ells pagaran el beure/la beguda), el vi (el restaurant té un vi molt bo).
Noms propis: Miracle (cast. ‘Milagros’), Marededéu del Remei (cast. ‘Virgen de los Remedios’), Blancaneu, Pilat,
l’Escola Pia, l’Escriptura (la Sagrada Escriptura); la Cadena Penina.
Elements del nostre entorn: l’aire (tirar per l’aire), l’aigua (un riu d’aigua clara), la brisa, el cel (el regne del cel),
el gel (cast. ‘los hielos’), la pluja, la neu (Any de neu, any de Déu, cast. ‘Año de nieves, año de bienes’), la terra
(vendre’s la terra), l’arena (una platja d’arena fina), la cendra (remoure la cendra, cendra radioactiva), la rodalia
(trens de rodalia), el fum (de les fàbriques).
8 Les formes de plural amb n (hòmens, térmens) s’usen en valencià, en els parlars occidentals de Catalunya i a les Balears. La n etimològica
també apareix en paraules de la mateixa família: homenet, jovenalla, orfenat, organista, ravenera.
9 Els plurals tradicionals en –sts són vius a les Balears i a part del País Valencià.
27

El cos humà: el bigot (portar un bon bigot), el fetge (traure el fetge per la boca), el muscle (portar al muscle), el
nas (ficar el nas), el puny (dir mentides com el puny), el queixal (tindre mal de queixal), l’esquena (tindre bona
esquena), l’oïda (arribar a l’oïda d’algú), l’orella (parar orella), l’os (estar fins al moll de l’os), la cama (tindre
bona cama), la mà (posar-se mà a l’obra), la vista (una habitació amb vista).
Objectes diversos i altres casos: la caixa del canvi, el calçapeu, el parafang, el portaequipatge, l’escala (escala mecànica),
la llevaneu, el marcapàs, el parabrisa, el paracaiguda, el paraigua, el portaploma, un rentavaixella (però
el llavaplats), tallafoc, un trencaglaç (o trencagel), la desgràcia (la desgracia no ve mai sola), la gelosia, la gent,
l’infern (baixar a l’infern), un gratacel, guardabosc, el somni (ho he vist en un somni), el capital (evasió de capital),
la pau (fer la pau), la sigla, el gas (una fuita de gas tòxic), la cura (unitat de cura intensiva).
Locucions: a l’efecte de, a tort i a dret, a tota hora (o a tothora), amb escreix, de tota manera, estar a la vora
d’algun lloc, en dejú (cast. ‘en ayunas’), d’amagat (cast. ‘a escondidas’), la gana de menjar, preparar l’alforja,
sense cap (mena de) dubte (cast. ‘sin lugar a dudas’), amb escreix (cast. ‘con creces’), tindre do de comandament,
d’alta volada (cast. ‘de altos vuelos’), viure de renda.
Frases fetes: alçar fals testimoni, cantar com un àngel, establir un precedent, llevar l’àncora, me la pagarà, parlar
a la clara, parlar a l’esquena d’un altre, tirar per terra, veure en somni (cast. ‘en sueños’).
Altres expressions: cavall de cursa (cast. ‘caballo de carreras’).
Són en plural en valencià
El vestit: els pantalons 10 , els sostenidors, les bermudes, els calçotets, les ulleres.
Objectes i eines: les arres (aixovar), les tovalles, els alicates, les balances (però la balança comercial), les graelles
(cast. ‘la parrilla’), les pinces, les setrilleres, les tenalles, les tisores, les xurriaques (cast. ‘azote’, ‘tralla’).
Algunes paraules: les acaballes (estar a les acaballes), els afores, les agranadures, les amoretes, les beceroles, els
cabells, les darreres voluntats, els diners, els escacs, les escombraries, les escorrialles, les farinetes (cast. ‘papilla’),
els funerals, les golfes, els llimbs (estar als llimbs), les noces, les postres, els queviures, els romanços, les tallarines,
les vespres, els voltants.
Certes expressions: anar camps a través, anar a palpes, capell d’ales amples, costar molts treballs, donar proves
d’alguna cosa, edició prínceps, escalfar cadires, estar a les escoltes (cast. ‘estar a la escucha’), estar dempeus/en
peus, estar curat d’espants, fer aigües (la barca fa aigües), gelar-se/glaçar-se les sangs, tindre les sangs calentes,
les muntanyes russes, no llevar els ulls de damunt, perdre els sentits, rares vegades, ser papers mullats, tindre
aires de suficiència, traure comptes, tocar a morts, untar les mans a algú.
Plural de paraules formades amb dos elements
En la formació del plural de les paraules compostes es poden presentar els casos següents:
a) Noms que s’escriuen units en una sola paraula o separats amb guionet:
– S’aplica la regla general de formació del plural i es flexiona el segon element: altaveus, caganius, filferros,
guardaboscos, paraigües, mà-llargs, poca-soltes.
– Si el segon element ja està en plural el compost resta invariable (la marca la du el determinant): el comptagotes,
els comptagotes; un esclata-sangs, uns esclata-sangs; el para-xocs, els para-xocs; un portaavions,
dos portaavions.
b) Els que s’escriuen separats i sense guionet (compostos sintagmàtics):
– “nom + nom”: en general, fa el plural el primer dels dos elements: acords marc, bruses taronja, cafès teatre,
ciutats dormitori, cotxes bomba, camions cisterna, decrets llei, escoles bressol, festes sorpresa, paraules
clau, pisos pilot, temes clau, vagons restaurant, vaixells fantasma, xiquets prodigi 11 .
– “nom + adjectiu” o “adjectiu + nom”: en general, els dos elements van amb marca de plural: alcaldesses
presidentes, baixos relleus, caces bombarders, guàrdies urbans, hores punta, novel·les roses, policies urbans.
10 S’usa, generalment, en plural: M’he comprat uns pantalons blaus; però també s’accepta en singular (el pantaló).
11 Recentment la normativa ha acceptat la possibilitat de flexionar els dos elements: paraules claus, vestits roses, etc.
28

1
Alguns adjectius i substantius acaben en consonant i no en vocal e, ni en singular ni en masculí plural:
CORRECTE INCORRECTE CORRECTE INCORRECTE
absurd, absurds
immund, immunds
complex, complexos
flux, fluxos
fix, fixos
*absurde, *absurdes
*immunde, *immundes
*complexe, *complexes
*fluxe, *fluxes
*fixe, *fixes
reflex, reflexos
convex, convexos
text, textos o texts
context, contextos
pretext, pretextos
*reflexe, *reflexes
*convexe,*convexes
*texte, *textes
*contexte, *contextes
*pretexte, *pretextes
El gènere de l’adjectiu
L’adjectiu no té flexió pròpia, sinó que la pren del substantiu a què acompanya; per tant, les regles de formació
del femení en l’adjectiu són les mateixes que les del substantiu. La major part dels adjectius qualificatius són variables,
amb una forma per al masculí i una altra per al femení (adjectius de dos terminacions), però també n’hi
ha d’una sola terminació, com es pot veure en el quadre que hi ha a continuació:
REGLA
acabats en consonant + a
(regla general)
EXEMPLES
fosc/fosca, descalç/descalça, bord/borda, fred/freda, pròdig/pròdiga, sol/sola, prim/prima,
ferm/ferma, dens/densa, trist/trista, mixt/mixta, complex/complexa, fluix/fluixa
en vocal àtona
–e
–o
–i
–u
canvi de la vocal per a
+ a
esquerre/esquerra, vague/vaga
fondo/fonda, minso/minsa
aeri/aèria
vacu/vàcua
en vocal tònica + na comú/comuna, redó/redona, roí/roïna, seré/serena
Cal tindre en compte que:
– Tenen masculí i femení: agrest, agresta; calent, calenta; cortés, cortesa; covard, covarda; dolç, dolça; fort,
forta; imparell (i parell), imparella (i parella); inert, inerta; limítrof, limítrofa; valent, valenta.
– També tenen flexió de gènere els adjectius següents referits als colors: blau, blava; gris, grisa i verd, verda.
– Els femenins de nu i de cru són nua i crua, respectivament.
També cal tindre present que quan s’aplica la regla general de formació del femení hi poden haver canvis ortogràfics:
CANVI ORTOGRÀFIC
EXEMPLES
–t / –da buit/buida, tripartit/tripartida, però trist/trista
–c / –ga cec/cega, groc/groga, però poc/poca
–c / –qua inic/iniqua, oblic/obliqua, ventríloc/ventríloqua
–s / –ssa gros/grossa, espés/espessa, ros/rossa, però francés/francesa
–ig / –ja/–tja
boig/boja, roig/roja, lleig/lletja, mig/mitja
–u / –va blau/blava, esportiu/esportiva, jueu/jueva, tou/tova, natiu/nativa 12
–eu / –ea
atea, europea, hebrea, rea
–l / –l·l nul/nul·la
–leg / –loga
anàleg/anàloga; però sacríleg/sacrílega, sortíleg/sortílega
12 El mot natiu fa el femení nativa, però el sinònim nadiu manté la u: nadiua.
29

Els adjectius invariables amb una sola terminació
Hi ha adjectius invariables que només tenen una terminació en singular, tant per al masculí com per al femení,
tal com es pot veure al quadre següent:
una sola
terminació
MASCULÍ EN
–e, –a àtones
–aire, –ànime
–oide, –forme
–al, –el, –il
–ícola, –latra
–ant, –ent
–ar, –or
diftong –au, –eu
d’altres
feble, ferotge
belga, celta, persa, nòmada, semita
EXEMPLES
algepsaire, equànime, unànime; però magnànima
antropoide, ovoide, deforme, fibriforme, filiforme
amical, fidel, rebel (però paral·lela), àgil, dèbil (però bibliòfila)
agrícola, arborícola, terrícola, egòlatra, idòlatra, zoòlatra
amargant, però comboianta, atenta i cruenta
balear, similar (però clara, rara), bicolor (però incolora)
suau, breu, lleu
àrab, llepafils, miop, sublim, víking
una (o dos terminacions en singular) i
una en plural en –ista/e, –cida
una en singular (–ç) i dos en plural
bactericida, bactericides; herbicida, herbicides
nacionalista/e, nacionalistes; ritualista/e, ritualistes
audaç, audaços, audaces; feliç, feliços, felices; atroç, atroços, atroces
Tenen, d’acord amb la normativa, una sola terminació els adjectius bullent i decent.
El nombre de l’adjectiu
L’adjectiu té les mateixes normes generals del substantiu, però cal tindre en compte els adjectius que tenen
flexió completa i els que són d’una sola terminació en masculí:
TERMINACIÓ AFIGEN SINGULAR PLURAL
consonant + s prim prima prims primes
grisós grisosa grisosos grisoses
vocal tònica + s
+ os postís postissa postissos postisses
vocal tònica + x annex annexa annexos annexes
variables
vocal tònica (reapareix la
n subjacent)
+ ns
bla
redó
blana
redona
blans
redons
blanes
redones
–i + s corni còrnia cornis còrnies
–e àtona + s pobre pobra pobres
–ç + os / es capaç capaços capaces
consonant
gran
grans
–able amable amables
–al igual iguals
invariables
–el + s cruel cruels
–il infantil infantils
–ant amargant amargants
–ent prudent prudents
30

1
Fixeu-vos en la flexió de certs adjectius acabats en hiat o diftong creixent en femení singular i plural.
amb hiat
conspicu
innocu
perspicu
promiscu
quiti
vacu
conspícua
innòcua
perspícua
promíscua
quítia
vàcua
conspicus
innocus
perspicus
promiscus
quitis
vacus
conspícues
innòcues
perspícues
promíscues
quíties
vàcues
amb diftong
creixent
ambigu
contigu
inic
oblic
propinc
ubic
ventríloc
ambigua
contigua
iniqua
obliqua
propinqua
ubiqua
ventríloqua
ambigus
contigus
inics
oblics
propincs
ubics
ventrílocs
ambigües
contigües
iniqües
obliqües
propinqües
ubiqües
ventríloqües
Col·locació de l’adjectiu respecte del nom
Hi ha llengües, com ara l’anglés, en què els adjectius es col·loquen invariablement davant del substantiu (big city,
video recorder). En valencià l’adjectiu sol anar darrere del nom i, en circumstàncies en què l’adjectiu també pot
anar davant del nom, és preferible posar-lo darrere, fins i tot més sovint que en castellà 13 . Així, és preferible dir
la pregunta següent o la qüestió esmentada a la següent pregunta o l’esmentada qüestió. Però, amb tot, hi ha
casos en què l’adjectiu sol anteposar-se al nom (en general, la interpretació que reben és distinta segons ocupen
una posició o una altra):
COL·LOCACIÓ DE L’ADJECTIU
quan el nom du un o més adjectius darrere que
qualifiquen o matisen el nom
l’adjectiu present (fa de demostratiu)
l’adjectiu de cortesia
certs qualificatius (alt, gran, pobre, simple) prenen
un significat diferent segons la posició que ocupen
i a quin substantiu qualifiquen
d’altres que han canviat de significat amb l’ús
els que habitualment ja solen anar-hi davant
EXEMPLES
els moderns procediments pedagògics, els escassos cabells blancs
les presents circumstàncies, el present document
benvolgut amic, distingit senyor, amable lector
un alt directiu ≠ un directiu alt
un gran home ≠ un home gran
un pobre home ≠ un home pobre
la pròxima estació ≠ una estació pròxima
una simple pregunta ≠ una pregunta simple
el lliure mercat ≠ el mercat lliure
un determinat cas (esmentat) ≠ un cas determinat (concret, delimitat)
un mal treballador, el primer pis
Concordança del nom i de l’adjectiu
L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que determina tant si va darrere, cas més habitual, com si
va anteposat: llibre nou, pintura fresca, grans magatzems, sabates velles, però hi ha certs casos en què se solen
produir dubtes i vacil·lacions per causa de factors morfosintàctics, semàntics o pragmàtics.
– Quan un adjectiu afecta dos o més noms en singular i amb el mateix gènere, l’adjectiu ha d’anar en plural i
13 La col·locació de l’adjectiu respecte del nom substantiu és un tema de debat. Pel que sembla, en castellà (i també en la nostra llengua)
s’ha usat molt l’adjectiu anteposat en la literatura: En un panal de rica miel…, Volveran las oscuras golondrinas…). Però, fins i tot en castellà,
els clàssics demostren que els epítets en la literatura poden ser mesurats i no abusius: Él era un clérigo cerbatana, largo sólo en el talle,
una cabeza pequeña, pelo bermejo (Quevedo). En valencià, es poden fer servir altres alternatives al qualificatiu anteposat. Per exemple, l’ora
ció Era la filla d’un ric llaurador, és poc genuïna i fóra recomanable posar l’adjectiu qualificatiu darrere i, si de cas, intercalar-hi un quantitatiu:
Era la filla d’un llaurador (molt) ric.
31

en el mateix gènere que els noms: Este curs estudiarem la llengua i la cultura alemanyes. (I no *Este curs estudiarem
la llengua i la cultura alemanya).
– Quan un adjectiu afecta dos o més noms de gènere diferent, l’adjectiu ha d’anar en plural i en masculí: Oferiran
un aperitiu i una pel·lícula gratuïts. (I no *Oferiran un aperitiu i una pel·lícula gratuïta).
– Per a evitar que la frase sone estranya (com l’anterior, en què el nom femení pel·lícula va seguit de l’adjectiu
masculí gratuïts) és preferible posar el nom masculí al darrere: Oferiran una pel·lícula i un aperitiu gratuïts.
– L’adjectiu referit a substantius de gènere diferent pren la terminació masculina: uns hòmens i unes dones
nerviosos. Si diem uns hòmens i unes dones nervioses volem dir que solament les dones estan nervioses.
– Excepcionalment, l’adjectiu pot concordar amb el nom més pròxim quan són noms conceptualment afins, encara
que siguen de gènere diferent: Va experimentar dolor i sofrença física (o dolor i sofrença físiques).
– Hi ha casos, però, en què un nom femení concorda amb un adjectiu en masculí (cas dels adjectius de color,
per exemple, la categoria dels quals és menys precisa): La mar era d’un blau intens (si el substantiu és plural
la concordança amb l’adjectiu del color es fa en masculí singular encara que el nom estiga en plural: unes
camises (de color) taronja, uns pantalons blau marí, papers verd fosc, etc.
7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Ningú no dubtava que era una dona
___________.
a) decenta
b) decentosa
c) decent
2) La __________ tenia al seu càrrec sis operaris.
a) capatàs
b) capatassa
c) capataça
3) El jurat va ser ___________ en el veredicte.
a) unànim
b) unànima
c) unànime
4) La ___________ era ___________.
a) ventrílocua, francesa
b) ventríloqua, francessa
c) ventríloqua, francesa
5) La pluja va estar ___________ aquell any.
a) magnànim
b) magnànime
c) magnànima
6) Les amigues intervingueren en la reunió
amb ___________.
a) pretextes absurdes
b) pretextos absurdes
c) pretextos absurds
7) La vaga afectà solament els trens ___________.
a) de la rodalia
b) de les rodalies
c) dels rodals
8) A la fira anava acudint un ___________
d’assistents.
a) fluxe fix
b) flux fixe
c) flux fix
9) El plural de “torcamans” és ___________.
a) torcamansos
b) torcamans
c) torcamàs
10) Abans tocaven a les portes de les cases
amb ___________.
a) la picaporta
b) el picaporta
c) el picaporte
32

1
11) És un director novell, solament ha realitzat
uns quants ___________.
a) curts metratges
b) curtmetratges
c) curtsmetratge
12) He oblidat el ___________ en el taxi.
a) paraigua
b) paraigües
c) para aigües
8
Escriviu els femenins de les paraules següents.
poltre ase llop cavall colom
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
gos ogre tsar oncle gendre
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
serf pallasso príncep marqués plebeu
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
comte emperador deixeble jutge hoste
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
9
Completeu i expliqueu la formació del femení de les paraules següents.
MASCULÍ FEMENÍ EXPLICACIÓ DE LA FORMACIÓ DEL FEMENÍ
cantaire ______________ invariable
home ______________ paraula diferent
mestre mestra canvi de la vocal última per a
dansaire ______________ ______________________________________________________
jardiner ______________ ______________________________________________________
sogre ______________ ______________________________________________________
marqués ______________ _____________________________________________________
metge ______________ ______________________________________________________
amo ______________ ______________________________________________________
alcalde ______________ ______________________________________________________
gall ______________ ______________________________________________________
homicida ______________ ______________________________________________________
actor ______________ ______________________________________________________
monjo ______________ ______________________________________________________
gos ______________ ______________________________________________________
10
Escriviu els masculins de les paraules següents.
abella merla guatla alcavota bruixa
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
perdiu llebre vaca rabosa dida
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
fura àguila pediatra psiquiatra sociòloga
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
33

11
Escriviu l’article indeterminat un, una, uns, o unes.
_____ afores _____ rodalia _____ postres _____ interviu
_____ espelma _____ dent _____ front _____ espinacs
_____ resplendor _____ gènesi _____ psicoanàlisi _____ dot
_____ regle _____ estrena _____ bacteri _____ àgape
_____ amargor _____ anàlisi _____ cercavila _____ síncope
_____ batent _____ allau _____ esperma _____ pebre
_____ escaire _____ estratagema _____ síndrome _____ olor
_____ titella _____ dracma _____ corrent _____ narius
_____ cataplasma _____ dubtes _____ aroma _____ pendent
_____ forest _____ índole _____ marató _____ merenga
_____ mandala _____ verdor _____ llegums _____ imperdible
12
Escriviu el plural de les paraules següents (n’hi ha que són invariables).
fre alforja temps hèlix veí
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
adreça pes destrossa café platja
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
sofà bacallà guaraní alga dilluns
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
índex falç calç matx hurí
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
bisturí còdex pluja examen linx
____________ ____________ ____________ ____________ ____________
13
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El malalt ha de fer-se ___________.
2) L’edifici sinistrat no posseïa ___________.
a) una anàlisis clínica
a) accés i eixida adequada
b) una anàlisi clínica
b) accés i eixida adequat
c) un anàlisi clínic
c) accés i eixida adequats
3) Va comprar unes teles ___________.
a) roses fúcsia
b) rosa fúcsia
c) roses fúcsies
4) En alçar-me vaig contemplar ___________.
a) un cel i una llum bellíssima
b) un cel i una llum bellíssims
c) un cel i una llum bellíssimes
34

1
14
Completeu la sèrie següent amb l’adjectiu adequat.
home rude dona ______________ lloc ______________ cova immunda
paratge agrest comarca ______________ clau ______________ tatxa fixa
vestit gris camisa ______________ sòl ______________ terra ferma
xic covard xica ______________ brot ______________ planta borda
mot comú paraula ______________ xic ______________ xica autodidacta
cos inert matèria ______________ acudit ______________ idea absurda
home trist dona ______________ jersei ______________ brusa verda
nombre imparell xifra ______________ conflicte ______________ guerra iniqua
estel lluent estrela ______________ alumne ______________ alumna perspícua
deute quiti obligació ______________ hòmens ______________ dones perspícues
mot vacu frase ______________ traç ______________ línies obliqües
15
Escriviu la forma de masculí o de femení de les paraules destacades.
a) Àngel actuà de pallasso en la festa del final de curs.
Àngela actuà de ________________ en la festa de final de curs.
b) La professora ha hagut d’anar a la consulta de la foniatra.
La professora ha hagut d’anar a la consulta del ________________.
c) El vaixell víking solcava la mar.
L’embarcació ________________ solcava la mar.
d) El reu demanà clemència.
La ________________ demanà clemència.
e) No feu cas al meu cunyat, és un comediant.
No feu cas a la meua cunyada, és una ________________.
f) Com que no el guarien van anar a la consulta d’una curandera.
Com que no el guarien van anar a la consulta d’un ________________.
g) Aquells orangutans s’enfilaven als arbres.
Aquell ________________ s’enfilava a l’arbre.
h) Aquell jove volia ser torero.
Aquella jove volia ser ________________.
i) El mestre explicava la lliçó als seus pupils.
El mestre explicava la lliçó a les seues ________________.
35

j) Ha vingut el perit per avaluar els danys.
Ha vingut la ________________ per avaluar els danys.
k) El sacerdot cantava un himne.
La ________________ cantava un himne.
l) El cacic del poblat anava abillat amb un tapall molt adornat.
La ________________ del poblat anava abillada amb un tapall molt adornat.
m) El padrí va comprar un regal al fillol.
La ________________ va comprar un regal al fillol.
n) Maria és una autodidacta, s’ha instruït sense cap mestre.
Lluís és ________________, s’ha instruït sense ajuda de cap mestre.
o) Va exposar uns arguments fal·laços.
Va exposar unes argumentacions ________________.
p) En aquella època les serves estaven al càrrec del seu amo.
En aquella època els ________________ estaven a càrrec del seu amo.
q) La demanda s’ha de presentar al síndic de greuges.
La demanda s’ha de presentar a la ________________ de greuges.
r) L’informe està farcit d’idees ambigües.
L’informe està farcit de conceptes ________________.
16
Assenyaleu l’expressió més adequada per a cada parella.
1) a) Compta amb el degut respecte b) Compta amb el respecte degut
2) a) Escriu la fórmula dels següents compostos b) Escriu la fórmula dels compostos següents
3) a) Li ha donat el corresponent rebut b) Li ha donat el rebut corresponent
4) a) Un cras error b) Un error cras
5) a) Un ric home b) Un home ric
6) a) Distingida senyora, li escric… b) Senyora distingida, li escric…
7) a) La present setmana té dos festes b) La setmana present té dos festes
8) a) Una pesada faena b) Una faena pesada
36

1
ortografia
Sons i grafies
El so és l’emissió fònica que produïm quan parlem. La grafia (o lletra) és la representació escrita d’un so de la
llengua. Així, per exemple, el mot casa està format per la seqüència de tres sons, que corresponen a les tres unitats
ideals que s’anomenen fonemes /k/, /a/ i /z/: casa /kaza/. L’escriptura, representació gràfica de la llengua,
utilitza un conjunt de símbols gràfics –grafies o lletres– conegut com a alfabet o abecedari.
La grafia dels sons i el valor fònic de les lletres
No sempre les grafies que componen l’alfabet i els sons de la llengua es corresponen biunívocament; així, el so
[t] es representa amb la grafia t; tanmateix també sona [t] la d a final de paraula, per exemple en fred o en verd.
De vegades, també, una sola grafia correspon a dos sons diferents; així, la g en gat té un so diferent de la g en
gel, o la c en casa sona diferent de la de cel. Així mateix, sol passar que un mateix so es representa amb grafies
diferents: massa, maça, i fins i tot hi ha el cas de la h, que no representa cap so, sinó que perviu per raons etimològiques.
Amb l’Alfabet Fonètic Internacional (AFI), corregit i adaptat a les particularitats del valencià, podem
representar cada so de la llengua: metge [médʒe], exacte [eɡzákte].
Els símbols de l’alfabet fonètic internacional que corresponen a les grafies de la llengua es troben en el quadre
següent. En els exemples hi ha marcades en negreta les lletres representades per cada signe fonètic.
SIGNE EXEMPLES SIGNE EXEMPLES
a arc, mà, paret, pinya v vinya, avorrir, afganés
e era, pedra, aniré l laca, pala, pèl, til·la
ε ert, mel, Novetlè ʎ llop, calleu, camell
i igual, himne, pi, coïa, traduírem m mare, poma, fum
o obsequi, poma, cartó èmfasi, triomf
ɔ or, arròs, moure, bo n niu, canó, examen
u urpa, dur, comú ŋ ganga, fang, tinc
j iode, boia, mai, Nova York nyap, canya, bony
w quan, cauen, coure, anireu dʒ jardí, ajut, general, metge, platja
b bota, tombar tʃ xic, panxa, cotxe, capritx, Càlig, maig
β cabra, obri ʒ Caixmir
d dit, sonda ʃ Xàtiva, bruixa, ix
ð cada, udol z rosa, endinsar, zoo, pinzell, brunz
ɡ gat, guerra s set, passar, cas, ceba, cinc, braç
γ amagar, vaguetat ts tsar, potser
p pou, tapar, cap, dissabte, àrab dz dotzena, pizza
t tina, pota, mut, perd ɾ pare, martell, clar
k casa, vaca, quilo, pasqües, sang r rata, enriquir, arrova
f
febrer, màrfega, serf
37

El vocalisme
Cal parar atenció a certes paraules, algunes de les quals discrepen del castellà per raó de la vocal.
Porten a
afusellar, ambaixada, anglés, apotecari, arravatar, arrebossar, arrissar, atorgar, avaluar (però devaluar), avantatge,
avantatjar, afait, afaitar, assassí, assassinar, avaria, barbaresc, bombar, boxador, canaló, comanador, davall,
davant, davantal, farratge, hostaleria, latrina, llanterna, majorana, malenconia, maragda (o esmaragda),
penyal, picaporta, rancor, rocafort (formatge), rova (o arrova), sagí, sanefa, sarbatana, titella, tríada, xinxa;
els derivats de quaranta i cinquanta: quarantena, cinquantenari; empenya, escaparata, pesta (epidèmia,
pudor), posa (cast. ‘pose’); els acabats en -ícia: blandícia, brutícia, bullícia, durícia, franquícia, immundícia, planícia,
presbícia; i els noms propis: Àgata, Agnés, Pentecosta, Anglaterra, Laterà, Sardenya.
Cal tindre en compte que, a diferència del castellà, no comencen per a les paraules següents: bedoll (cast. ‘abedul’),
bigarrar, bombat, condicionar (aire condicionat), cuirassat, drassana, postil·la, raval, safrà, séquia, sèver,
sofre, talaia, torxa, ventar, ventejar, vespa, xacra, xicoira.
També és incorrecte afegir una a de suport a l’inici de mot: *anou 14 , *amoto, *arràdio i *avespa en lloc de les
correctes nou, moto, ràdio i vespa.
Porten e
albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, assemblea, atles, atzabeja, buguenvíl·lia, cànem, crisàlide, disfressa,
eben, empara, emparar-se, escàlem, estella, ermini, efeminat, espàrrec, esparreguera, espitllera, esternut,
gelea, genísser, javelina, llatzeret (cast. ‘lazareto’), malenconia, mestria, monestir, nacre, orfe, orfenat, orgue,
orguener (constructor, però organista, músic), paller (≠ pallar ‘cobrir de palla’), parpella, polseguera, ràfega,
regle, resplendor, revenja, sergent, setí, setinar, tàlem, tàvec, templer, terrina, treball, vernís; aresta, batedora,
batre, bescuit, canceller, cancelleria, capella, casella, claredat, costella, escudella, enginy, enginyer, esperit
(però espiritisme i espiritista), ferm, gegant, genet, honestedat, iridescent, llest, maresme, martell,
meravella, merla, mestral, nesprer, parent, presó, príncep, punxegut, santedat, seguretat, sèver (cast. ‘acíbar’),
tenebra, vescomte, i derivats.
Topònims i antropònims: Benet, Caterina, Cebrià, Domènec, Empar (Desemparats), Francesc, Llàtzer, Esteve;
Eivissa, Grenadines (arxipèlag), el Piemont, Serra Leone, Tobies, Xúquer.
També van amb e algunes que en castellà porten diftong ie: bé, benestar, dependent (que depén, cast. ‘dependiente’),
depenent (gerundi de dependre, cast. ‘dependiendo’), destre, cérvol, encens, febre, ferro, herba,
infern, llebre, llenç, manifest, mel, mentre o mentres, mentrestant, tenebra, desembre, novembre, i derivats.
Algunes paraules que en castellà són amb o: bisbe, bonze, centaure, ceptre, congre, copte, crisàlide, eruga,
esperó, folre, freixe, fulcre, íncube, inepte, limbe, luxe, macabre, magne, mite, mode, monstre, motle (motlle
o motllo), ogre, rostre, sacre, saure (i dinosaure), signe, sisme, sistre, súcube, torpede; els adjectius: rude,
culte, ímprobe, rèprobe, sinistre; els noms propis: Erasme, Isidre, Leandre, Plaute, Ptolemeu; Ebre, Egipte;
Excepte: Calixt i Sixt; els compostos de -litre i -metre: decilitre, centilitre; higròmetre, termòmetre; els acabats
en -pode (peu): artròpode, cefalòpode, pseudòpode, trípode; els acabats en -cle: article, cercle, cicle, corpuscle,
crepuscle, diverticle, fascicle, grupuscle, habitacle, hivernacle, mascle, miracle, obstacle, opuscle, oracle,
tentacle, testicle, tubercle (o tubèrcul), vehicle, ventricle, vernacle, versicle (excepte bàcul, majúscul,
múscul, ridícul). Els acabats en -cte: delicte, insurrecte, infecte, intacte, intel·lecte; en -gle: angle (i acutangle,
rectangle…), cingle, mangle, regle, rengle, rogle, segle (cent anys), sègle (sègol, cereal); però coàgul.
14 La paraula nou, que prové de NUX, NUCIS, no porta a en l’ètim llatí ni en cap altra llengua: nuez (castellà), nut (anglés), noce (italià);
noix (francés), noz (portugués), nuss (alemany). La a espúria correspon a l’article femení (la nou), que s’ha afegit erròniament al lexema*l’anou.
Tanmateix, el Diccionari ortogràfic de l’AVL la dóna per bona.
38

1
Fixeu-vos en les remarques següents:
– Són diferents les paraules basa (trumfo, atot) i base; delicte (falta) i delit (plaer); emprar (utilitzar) i amprar
(manllevar); espècia (condiment) i espècie (classe, mena); regle (per a traçar línies) i regla (norma); regna
(brida del cavall) i regne (cast. ‘reino’); ruda (planta herbàcia) i rude (bast, groller); templa (pols, cast. ‘sien’)
i temple (edifici, església); tràfec (cast. ‘trasiego’) i tràfic (cast. ‘tráfico’).
– S’escriuen amb e final els adjectius equànime i pusil·lànime; però acaben en consonant ínfim, magnànim, su -
blim, inert i mixt.
– També acaben en e el mot arxipreste (i no *arxiprest), i trípode (i no *trípod).
– No porten e darrere del prefix -ben els mots benvolença i malvolença.
– S’escriuen amb e els mots coneixement i naixement (derivats de conéixer i de nàixer).
– Poden ser amb a o e indistintament certs verbs i noms: arrancar o arrencar, baina o beina, canyar o canyer,
enza o enze, esgarrar o esguerrar, faena o feina, haure o heure, jaure o jeure, llançar o llençar, nadar o nedar,
nàixer o néixer, pedregar o pedreguer, rapsode o rapsoda, sutja o sutge, traure o treure, xarrar o xerrar.
Porten i
acordió, ambigüitat, advertiment, antiguitat, arriar, bidell, campió, campionat, candial (blat), cerimònia, cesària
(operació), ciment, contenidor, desimbolt, diabetis, dicible (que es pot dir), didal, espiritisme, espiritista
(però esperit), fistó (cast. ‘festón’), galió, gingebre, indicible, infermer, levitat (cast. ‘levedad’), línia (però lineal),
maionesa, minestra, ordinador, orquídia, partícip, penis, pertinença, pertinència, petrolier, piga, quí txua,
sisme, sobirà, tenidor (que té), teranyina, tinent, i derivats; arri, bacteri, compendi, concili, consorci, contagi,
crani, declivi, desdejuni, eclipsi, empori, epitafi, escrutini, foli, incordi, lacti, medi, oci, ofidi, oli (pintura), opi,
petroli, plagi, pleniluni, sepeli, simi, siti (cast. ‘sito’), subsidi, tedi, tròlei, tuti (joc de cartes); adjectius: ampli,
ebri, erroni, idoni, indi, neci, nimi, obvi, regi, tebi.
Elements químics: cadmi, calci, cesi, magnesi, potassi, sodi.
Noms propis: Antoni, Aureli, Climent, Confuci, Demetri, Elionor, Elisi, Ermini, Eusebi, Gregori, Ignasi, Jordi, Juli,
Maurici, Octavi, Ovidi, Sergi; Girona, Istanbul, Tunis i Tunísia.
Fixeu-vos en les remarques següents:
– Poden ser amb o o e, indistintament, els mots següents: fenoll o fonoll, monjoomonge, motlle o motllo, oroneta
ooreneta, quadro o quadre, redó o rodó, renyó o ronyó, rotllo orotlle.
– També, poden escriure’s amb e, i, indistintament, els mots: argelaga o argilaga; cànter o càntir; cementeri o
cementiri, cordell o cordill; el Magrib o el Magreb; magribí o magrebí; sénia, sènia o sínia; sépia, sèpia o
sípia; séquia, sèquia o síquia.
– Les paraules acabades en vocal tònica seguida de x o de xt es pronuncien i s’escriuen sense e final: annex,
annexos; complex, complexos; context, contextos; crucifix, crucifixos; fix, fixos; flux, fluxos; influx, influxos;
mixt, mixtos; ortodox, ortodoxos; perplex, perplexos; prefix, prefixos; pretext, pretextos; reflex, reflexos; sufix,
sufixos; text, textos.
– Cal evitar les terminacions *-ància i *-ència en els mots que es formen en lloc dels correctes amb sufixos
-ança i -ença: delectança, observança, perseverança; aparença, creença, desavinença.
– Lae àtona a l’inici de paraula davant de m, n, s i ix es neutralitza i sona [a]: emparar, encara, encertar, escola,
estendre, eixugar, etc.; però es manté la pronuncia de la e en molts mots, per exemple, enamorar, enemic,
espanyol.
– També neutralitza en [a] la e àtona en posició pretònica en algunes paraules: bescoll, gegant, sencer, llençol,
lleuger, Miquelet, Vicenteta.
– Acaben en consonant els compostos de corn: alicorn, bicorn, capricorn, fiscorn (instrument musical de vent),
salicorn (vegetal), tricorn i unicorn.
39

La e de suport en compostos
Paraules com autoescola, poliesportiu o infraestructura s’han derivat de les paraules formades en la nostra llengua
escola, esportiu i estructura afegint davant un prefix. Estes paraules s’escriuen juntes i sense guionet, i no
perden la e inicial de les paraules originàries (no són correctes, per tant, formes com *autoscola, *polisportiu o
*infrastructura).
Altres casos que seguixen esta derivació (prefix + lexema) són les formes antiescorbútic, antiesportiu, antiestàtic,
aeroesquí, biestable, contraespionatge, hiperestàtic, interestel·lar, microestructura, neoescolàstic, reescriure,
semiesfèric, sobreescriure, sotaescriure, subespai, subespècie, supraestructura, teleespectador o teleesquí.
Igualment, conserven esta e inicial del segon element paraules compostes (lexema + lexema) com ara barbaespés,
guardaespatlles o portaequipatges.
En canvi, en els derivats i compostos procedents del grec, del llatí o d’altres llengües no hi trobem esta e (circumspecte,
constel·lació, substrat), i tampoc en aquells que contenen un terme no existent o estrany en valencià;
per exemple, s’escriu microscopi sense e, perquè la segona paraula, scopi, no és una paraula nostra, sinó
una arrel culta procedent del grec. Altres casos que seguixen esta norma són aeròstat, arteriosclerosi, batiscaf,
constel·lació, inscriure, isòsceles, prescriure, subscriure, restablir, substrat, telescopi.
Porten o
aixovar, arromangar, assortir, atordir, atorrollar, atribolar, avorrir, bambolina, bordell, borsari, botifarra, broma
(cast. ‘bruma’), brúixola, calorós, canelobre, capítol (però capitular), capoll, carboncle (robí), cartoixa, cartolina,
cigonya, cíngol, cobert, cobrir, descobrir, colobra, complir, compliment, comptadoria, conservadorisme,
cònsol (però consular), croada, dofí, embotir, embotit, endolcir (però edulcorar), engolir, escàndol, escodrinyar,
escopir, escopinada, escrúpol, esdrúixol, estoig, estrafolari, fonament, fonamentar, furóncol, gasós, gasosa,
gobelet, gola (apetit desordenat), govern, governatiu, gropa, joglar, joguet, joguina, joventut, llogaret
(cast. ‘lugarejo’), llúpol, mecanoscrit, moaré, monyó, nodrir, nodriment (però nutrició), obertura, ombra, ombria,
ombrel·la, ordir, pèndol (però pendular), penombra, ploma, podrir, polir, polp, polpa, polsada, polsar, polvoritzar,
polze, porpra, pota, rètol, retolador, rigorós, robí, rossinyol, saborós, sofre, sofrir, sofriment, sorgir,
sospir, sospirar, sospita, sospitar, sostraure, tamboret (cast. ‘taburete’), títol (però titular), tolir-se, tolit, tomba,
torba (carbó), torbar (i pertorbar), torn, torró, triomf.
Derivats d’acabats en -dor: comptadoria, regidoria, tenidoria, duradora, tapadora.
Noms propis: Bordeus, Borriana, Cabriol (riu), Conca, l’Empordà, Hongria, Romania, Torí, Torís, Trento; Consol,
Lorda (o Lurdes).
Porten o àtona final 15 : abadejo, alardo, albedo, alto (avís), almanco (almenys), amo, bombatxo, bombo, borratxo,
bravo (interj.), brio, caliquenyo, cagarro, caldo, catarro, catxerulo, cigarro, clero (clergat), comando,
credo, cromo, cucurutxo, cuiro (o cuir), curandero, diàbolo (joc), distinguo, a dojo, eccehomo, eco (ressò), erro
(errada), esbarjo, esbirro, esguerro, estraperlo, fandango, fardatxo, fato (equipatge), flonjo, fofo, fondo (adj.
i adv.), gaiato, ganso, ganxo, gaspatxo, gautxo, gerro, gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, guilopo, halo
(aurèola), llenguado, llobarro, llomello, lloro, lumbago, macaco, magneto, mambo, manco (menys), mango
(arbre i fruit), marengo (gris fosc), marro (solatge), matxo (mul), merino (llana), mero o nero (peix), mico,
minso, misto, moniato, moreno, morro, mosso, mostatxo, mulato (o mulat), musclo, nino, pallasso, pandero,
panotxo, periquito, pinso, polo (esport i refresc), populatxo, porro (vegetal i cigarret), ponxo, quadro (o quadre),
quarto/s (diners), quimono, quinto (militar), ràdio, ranxo, recto (d’un full), romesco, saldo, sereno (vigilant
nocturn), sompo, sonso, soprano, sorgo, torero, totxo (maó), tronxo, trumfo, turo (pedra tosca), vagarro,
vano (ventall), verro, verso (d’un full), veto, viudo (o vidu), waterpolo, xino-xano, xarel·lo (raïm), xaparro, xato,
xavo, xitxarel·lo, xoriço (‘delinqüent’ ≠ xoriç, classe de llonganissa).
Italianismes musicals: adagio, allegro, allegretto, andantino, duo, larghetto, piano, soprano (però contralt i
no *contralto). Reduccions o apòcopes: auto, estèreo, foto, metro (transport metropolità), moto, quilo.
15 Els acabats en o àtona no són freqüents en un idioma com el nostre en què predominen les terminacions en consonant: all (ajo), bany (baño),
cabàs (capazo), tabac (tabaco), etc., o en e (ferro, monjo, motllo i verro són formes més modernes que les tradicionals ferre, monge, motlle i
verre). Però la quantitat de mots acabats amb o àtona ha augmentat al llarg dels temps per la incorporació de castellanismes i d’italianismes.
40

1
Porten u
antull, barnús, bufetada, bufetejar, bumerang, butlleta, butlletí, cautxú, cucut (ocell), cuirassa, enfistular-se,
escull, escullera, full, fulla, fullatge, furóncol, muntanya, muntar, muntatge, mussol, saurí, suborn, subornar,
sufocar, supèrbia, suport, suportar, tramuntana, turment, turmentar.
Cultismes acabats en -u, -us i -um: ambigu, ardu, assidu, continu, innocu, fatu, ingenu, innocu, mutu, perpetu,
perspicu, ritu, superflu, vacu, vidu (o viudo); anus, detritus, diplodocus (o diplodoc), estatus, eucaliptus,
fal·lus, fetus, focus, globus, hiatus (o hiat), ictus, lotus, oremus, porus, rictus, sinus, tal·lus, tètanus, tipus,
virus; aquàrium, àlbum, decòrum, estèrnum, fòrum, harmònium, pòdium, sèrum, solàrium. Termes meteorològics:
altostratus, cirrus, cúmulus. Noms propis: Màrius, Pius
Cal tindre en compte les remarques següents:
– En les paraules acabades en -us o -um és preferible usar la forma acabada en -i o en consonant, sempre que
siga possible: aquari, arquetip, estrat, genotip, hiat, por (porus), prototip, tètan.
– Són diferents lapsus (error) i lapse (espai de temps).
– Poden ser amb o o amb u: butlleta o bolleta, coa o cua (però coet i no *cuet), embós o embús, engronsar o
engrunsar, jolivert o julivert, jonc o junc, porpra o púrpura.
– Poden acabar indistintament en -o o en -e final: folroofolre, monjoomonge, motlloomotlle, quadrooquadre;
rotllo orotlle.
Verbs que presenten alternança o, u
Uns quants verbs de la 3a conjugació (collir, cosir, engolir, escopir, sortir, tossir i els seus compostos 16 ) tenen una
o en el lexema en posició àtona en la 1a i 2a persones del plural i una u en posició tònica en la 1a, 2a i 3a persones
del singular i 3a del plural. El fenomen afecta els presents d’indicatiu i subjuntiu i, en certs verbs, l’imperatiu
de la 3a conjugació pura:
present d’indicatiu
present de subjuntiu
imperatiu
cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
culla, culles, culla, collim, colliu, cullen
cull, culla, collim, colliu, cullen
Els verbs de la segona conjugació poder i voler alternen o i u en posició tònica i, per tant, no es pot aplicar la
regla anterior. Així, porten u:
– La primera persona del present d’indicatiu: puc, vull (la resta, porta o).
– Totes les persones del present de subjuntiu i de l’imperatiu: puga, pugues, puguem, pugueu, puguen; vulga,
vulgues, vulguem, vulgueu, vulguen.
– Però l’imperfet de subjuntiu i la resta de la conjugació es fa en o: volguera, volgueres, volguérem; poguera,
pogueres, poguérem; vols, voldria, voldré; pots, podria, podré.
16 D’acord amb la GNV caldria afegir el verb bollir (que en la resta de gramàtiques apareix com a bullir). En este verb també es produiria, per
tant, l’alternança o, u: bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
41

Alguns cultismes conserven la vocal etimològica. Així, el mot boca té el derivat popular bocassa, però el derivat
culte bucal. Comproveu les alternances en la llista següent.
MOT ORIGINAL DERIVAT POPULAR DERIVAT CULTE (O PSEUDODERIVAT)
boca
capítol
cloure
colobra
colom
cònsol
corb
córrer
doble
dolç
fèmur
fondre
forc
fur
furóncol
home
jonc
jove
moc
món
morena
mostela
munt
nodrir
om
ombra
orgue
ortiga
ós
pèndol
plom
ploma
pols (el)
pols (la)
pólvora
porgar
solc
sorgir
títol
tos
volcà
bocassa, boqueta
capitoler
cloenda
colobrina
colomar
consolat
encorbar, encorbat
corrent, concórrer, ocorrent
doblar, doblària
dolçor, dolcesa, endolcir
—
fos, fonent, foneria
forquilla
—
furoncolós
homenet, homenot
joncar, jonquera
joventut, rejovenir
mocós, mocosa
mons
morenor
—
muntanya, muntanyisme
nodriment
omeda, omet
ombrívol
orguener
ortigosa
óssa, óssos, ósses
pèndola, pendolada
plomar, emplomar
plomatge, plomall
polsera, polsar
espolsar, polseguera
polvoritzar
esporgar
solcar
ressorgir, ressorgiment
titolet, titolàs
tossir, tossidor
volcànic
bucal (per exemple: afecció bucal)
capitular (adjectiu i verb)
exclusió, exclusiu, reclusió
colúbrids
columbi, colúmbids
consular
curvatura, curvilini
concurrència, ocurrència, concurrent
duplicar, duplicitat
dulcificar, edulcorar
femoral
fusió, fundent (participi o adjectiu)
bifurcar, bifurcació
foral
furunculosi
humà, humanitat, humanisme
juncàcies
juvenil
mucositat, mucosa
mundà, mundial, tercermundisme
murènids
mustèlids
monticle
nutrició, nutrient, nutritiu
ulmàcies
umbracle
òrgan, organisme
urticària, urticant
úrsids
pendular
plumbat, plumbi
plumífer
pulsació, pulsió
expulsar, expulsió
pulverulent, pulvímetre
purgar, purgatori, expurgar
sulciforme
insurgent, insurrecció
titular, titulació, intitular
antitussigen, antitussígena
vulcanisme, vulcanòleg
42

1
17
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El ___________ del rellotge feia un moviment
___________.
a) pèndul, pendular
b) pèndol, pendolar
c) pèndol, pendular
2) El ball de ___________ li llevà la ___________
que tenia.
a) disfrassos, malenconia
b) disfresses, melanconia
c) disfresses, malenconia
3) Si ell no ___________ pagar-se els estudis,
pot ser que algú ___________ pagar-li’ls.
a) poguera, volguera
b) puguera, vulguera
c) poguera, vulguera
4) Té una infecció a la ___________, té una infecció
___________.
a) voca, vocal
b) boca, bocal
c) boca, bucal
5) L’actriu es va maquillar ___________ unes
___________.
a) pulveritzant-se, pólvores
b) polveritzant-se, pols
c) polvoritzant-se, pólvores
6) Aquella persona no tenia delicadesa, era una
persona ___________.
a) ruda
b) rude
c) tosque
7) Van trobar un ___________ al ___________.
a) rubí, subterrani
b) robí, soterrani
c) rubí, soterrani
8) La ___________ i la ___________ del caràcter
d’aquell jove m’indignaven.
a) blandície, mol·lície
b) blandícia, mol·lície
c) blandície, mol·lícia
9) Els ___________ varen poder seguir el partit
que es retransmetia des del ___________.
a) telespectadors, polisportiu
b) teleespectadors, poliesportiu
c) telespectadors, poliesportiu
10) La ___________ no era vàlida perquè algú
havia ___________ en la recepta mèdica.
a) prescripció, sobreescrit
b) prescripció, sobrescrit
c) preescripció, sobreescrit
11) L’___________ va utilitzar una ___________.
a) assessí, serbatana
b) assassí, serbatana
c) assassí, sarbatana
12) L’___________ va ___________ el moble.
a) ebenista, envarnissar
b) ebanista, envernissar
c) ebenista, envernissar
13) La ___________ tenia un color ___________.
a) crisàlida, esmeragda
b) crisàlide, esmaragda
c) crisàlide, esmeragda
14) Els ___________ ___________ les taronges.
a) cullidors, collien
b) collidors, collien
c) collidors, cullien
43

18
Completeu les paraules següents amb e o a.
ambr___ acr___ brutíci___ nacr___ empeny___
crisàlid___ veç___ escaparat___ pest___ anemon___
llebr___ febr___ duríci___ arxiprest___ rèprob___
19
Completeu les paraules següents amb o o u (si no hi va cap, poseu-hi Ø).
bonic___ estupend___ ner___ ràdi___ curander___
llor___ pins___ morr___ verr___ motll___
libid___ viud___ cuir___ romesc___ Alfred___
grup___ trofe___ esbarj___ moss___ sald___
flonj___ comand___ Orfe___ casc___ llenguad___
allegrett___ guan___ guerx___ cucurutx___ sopran___
20
Completeu les paraules següents amb les vocals adequades (si no hi va cap, poseu-hi Ø).
infra___structura arterio___sclerosi pre___stablir re___scriure poli___spotiu
guarda___spatlles tele___scopi barba___spés auto___scola pr___scriure
tele___squí re___nviar aero___spacial re___stablir anti___sportiu
21
Completeu les paraules següents amb la vocal que corresponga.
a) L’___mbaixador h___ngarés ___ncara no ha arribat a l’___mbaixada.
b) L’ass___ssinat del primer ministre de R___mania va commoure el país.
c) Cal fer una ___valuació dels resultats i actuar amb honest___dat.
d) El d___vanter centre va marcar dos gols.
e) El tit___lat no va poder provar que havia obtingut el tít___l legalment.
f) El fuster env___rnissarà hui l’armari de l’habitació d’___mpar.
g) Quin dia tan m___rav___llós va dir m___l___nconiós.
h) Va fer ___stelles per ___ncendre foc.
i) Aquella lín___a c___rba tenia una c___rvatura pronunciada.
j) El j___glar tenia un aspecte estr___f___lari.
k) El contacte amb l’___rtiga li ha produït una ___rticària.
l) No sé quina espèci___ d’espèci___ has posat al guisat.
m) Es va haver de pujar a un tamb___ret per poder p___lsar l’interruptor.
n) Va deixar oblidat el g___belet fora del seu est___ig de fusta.
44

1
expressió i interacció orals
lectura i exposició
Cal que tingueu present que en este apartat de la prova, heu de llegir un text determinat en veu alta i, en acabant,
fer-ne l’exposició oral. Ací a continuació teniu uns quants consells per a preparar millor la intervenció oral.
Instruccions per a llegir millor
La forma de llegir en veu alta, en principi, depén del tipus de text que heu de llegir. No és el mateix una poesia
que un conte, però potser vos serviran les recomanacions següents:
– Primerament, llegiu el text en silenci.
– Procureu entendre el que diu.
– Quan comenceu a llegir en veu alta, procureu prestar atenció a la puntuació. Cal parar-se en les comes, punts
i comes i els punts i observar si hi ha algun signe d’admiració o d’interrogació.
– Llegiu amb un volum de veu suficient perquè se vos entenga, però sense cridar.
– Obriu bé la boca per deixar eixir el so i que la pronúncia, sense exagerar, siga clara.
– Doneu el ritme (lent o ràpid) adequat segons el text i el missatge que es vol donar; és l’apartat més personal
de la lectura.
– Finalment, recordeu que llegir més ràpid en veu alta no vol dir llegir millor i recordeu també que qui vos escolte
ha de poder seguir la vostra lectura.
Instruccions per a millorar l’exposició oral
L’exposició oral ha de partir del text determinat prèviament. Cal tindre en compte que el tema que es tractarà
ha de ser ben limitat i definit. Llegiu-lo amb deteniment i procureu recordar-ne les idees centrals (no intenteu
memoritzar-lo, perquè la memòria sol fallar!).
A continuació, seleccioneu els punts més importants de l’exposició que heu de fer sense oblidar que el temps
d’exposició estarà limitat a uns pocs minuts. Després, caldrà que feu un esquema que servisca de guió. L’esquema
ha de contindre els mateixos apartats que tindria una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament,
resum i conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, l’interés, la importància o l’actualitat.
Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum,
podeu optar per fer una valoració global o simplement un resum.
A l’hora de l’exposició, sempre heu de recordar que hi ha gent que escolta i caldrà estar ben atents si les persones
que ens escolten es perden, es cansen o es distrauen; si es cansen, cal abreujar la nostra intervenció; o si
interessa, es poden contar anècdotes personals o curiositats diverses.
Últimes recomanacions. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules
massa col·loquials o vulgars. Si al final, vos fan preguntes, les respostes han de ser clares i precises. Ah! Defugiu
del mal gust i d’allò “políticament incorrecte”.
45

22
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.
Un robot funciona
amb un cervell
compost per
neurones de rata
Un robot que funciona amb un cervell compost per neurones de rata i és capaç de realitzar accions
com, per exemple, evitar una paret, ha estat presentat a la Universitat de Reading (Anglaterra).
«El robot reproduïx algunes accions humanes i aprén a través de la repetició», ha declarat el científic
Kevin Warwick, responsable de l’equip que ha creat l’androide. «Ara cal ensenyar-lo a fer
coses», ha fet broma l’investigador.
El cervell biològic del robot, batejat com a Gordon, es va crear a partir de neurones de rata que
es van col·locar en una solució i van ser separades. Posteriorment les van ubicar sobre un llit de
70 elèctrodes.
«Al cap de 24 hores, les neurones es van unir formant una xarxa com en un cervell normal i en
una setmana es van produir els impulsos elèctrics espontanis i el que semblava una activitat de
cervell ordinària», ha explicat Warwick. «Posteriorment vàrem utilitzar esta reacció per a connectar
el cervell al robot amb elèctrodes», ha afegit el científic.
Quan el robot –que, per cert, s’assembla a Wall-e, l’heroi de la pel·lícula dels estudis Pixar−, xoca
contra una paret, el cervell rep un estímul i esquiva l’obstacle. «Ara estudiem com ensenyar-li a
fer més accions, augmentant el voltatge sobre diferents elèctrodes», diu Warwick.
Si l’androide «està en un determinat lloc i volem fer-lo anar a la dreta, podem enviar un estímul
elèctric per donar-li l’ordre», afig el científic. I com en el cas dels éssers humans, si el cervell de
Gordon no s’estimula regularment, «es llança a perdre», assegura Warwick. En canvi, amb «més
estímuls, les connexions es reforcen i és més àgil», indica l’investigador. En efecte, el cervell de
Gordon és una versió «simplificada» del cervell humà.
Aquesta investigació permet seguir les reaccions de les neurones i, a llarg termini, podria facilitar
l’estudi de tractaments per lluitar contra malalties com ara l’Alzheimer o el Parkinson.
situació comunicativa
23
Treballeu en parella.
Dos persones discutixen sobre la conveniència o no d’utilitzar el cervell d’animals (com ara els primats) per
construir robots biònics. Argumenteu, per parelles, a favor i en contra d’esta idea.
46

1
ortologia - elocució estàndard
El vocalisme
Sovint pronunciem certes paraules amb una vocal incorrecta (per exemple, *giner en comptes de gener, *istiu
en lloc de estiu). Cal que repasseu la part d’ortografia que hi ha en esta unitat i que, sobretot, vos fixeu en les
vocals que discrepen del castellà.
24
Llegiu en veu alta les frases següents. Tingueu en compte la pronunciació de la vocal destacada.
Li fa mal el genoll. Pel gener fa molt de fred. A l’estiu fem vacances. Al juliol he d’anar a l’hospital en dejú
per fer-me una anàlisi de sang.
25
Llegiu en veu alta les paraules següents. Observeu que no acaben en vocal.
ínfim, magnànim, sublim, acèrrim, celebèrrim, libèrrim, ubèrrim, absurd, errabund, immund, meditabund,
tremebund, complex, convex, reflex, flux, fix, text, context, pretext
26
Llegiu ara les paraules següents i fixeu-vos que acaben en e.
equànime, exànime, pusil·lànime, unànime, àno de, càtode, artròpode, trípode, arxipreste
És admissible l’obertura en a d’algunes paraules començades per en-, em-, es-; per exemple, llençol o embotit que
sonen [ʎansɔ´l] i [ambotít] i també altres casos.
27
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en l’obertura de la e.
embotir, embrutar, embut, emprendre, encetar, entendre, escurar, escoltar, estendre, gegant, Miquelet, lleganya,
llençol, lleuger, sencer, terròs, canelons, resplendor
28
Cal que pronuncieu sempre amb e inicial i no amb a les paraules següents.
elefant, empatx, empresa, enamorar, enemic, esclau, espanyol, exèrcit, exemple
29
Llegiu en veu alta les paraules de les sèries següents. Recordeu les diferències vocàliques entre valencià
i castellà.
afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avaluació, avantatge, avaria, davant, davantal, sanefa, sarbatana,
Sardenya, pesta, tarda, merenga, planícia, foniatre, pediatre, psiquiatre, rapsode
ametista, assemblea, beina, disfressar, ebenista, efeminat, emparar, estendard, desemparar, ge lea, javelina,
meravella, monestir, ràfega, resplendor, sergent, setí, setinar, temptejar, terrina, treball, vernís
anella, aresta, casella, encasellar, feltre, maresma, meravella, poetessa, segle, sella, tebi, encens, besnét,
canceller, endevinar, fermesa, honestedat, seguretat, següent, coneixement, naixement
antiguitat, arri, arriar, cerimònia, eclipsi, infermer, minestra
ploma, tomba, broma, penombra, corba, estoig, gola, gropa, pols, polpa, porga, rigorós, torba, torn, torró,
bordell, joglar, polsera, robí
escullera, muntar, muntatge, muntura, suborn, sufocar, suportar, supèrbia, turmentar, suborn, trofeu, tramuntana,
muntanya
47

u n i t a t
2
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.
Els nous lectors
El fenomen va ser detectat, de primer, per teòlegs i moralistes, i entre nosaltres és fra Antoni Canals qui el
denuncià ja d’una manera taxativa a darreries del XIV o ben a principis del XV. I així havia de ser, naturalment.
L’humanisme –o, més aviat, tot el complex de factors socials que en el nivell de la cultura produïen l’esclat humanista–
havia començat a despertar en els homes de l’última Edat Mitjana una inquietud crítica, de vocació
racionalista, encara a penes mordent, però sens dubte activa. La reticència, no cal dir-ho, s’alçava sobretot enfront
de les solucions doctrinals que la tradició eclesiàstica venia sustentant des de feia segles. No es tractava
de discutir-ne la substància, sinó –i de bona fe– de confirmar-les a partir d’un pressupòsit només racional. El
refús s’adreçava a l’índole de l’autoritat: tímid i cautelós, de moment, deia preferir «juí e raó natural» a «lo
parlar dels profetes». Tanmateix, l’exigència resultava resoluda i clara. Potser la desimboltura amb què un Bernat
Metge reprenia temes abans maquinalment estereotipats per la rutina escolàstica, no era massa freqüent.
Parlar d’escepticisme estaria fora de lloc, en efecte. Siga com siga, hi havia «curiositats» que Canals qualificava
d’«excessives», i aquestes curiositats fins i tot aspiraven a «escodrinyar lo consell de Déu» –o «lo consell
de Déu més que no cap altra cosa. Tal eren «les qüestions que fan los hòmens seglars», a què es referia el bon
dominic valencià: «qüestions»– que no tenien resposta satisfactòria –si més no per als qui les formulaven– en
les al·legacions habituals dels apologetes de l’època.
JOAN FUSTER: Poetes, moriscos i capellans. Edicions 3i4.
1) Amb “El fenomen va ser detectat, de primer, per teòlegs i moralistes” (en negreta en el text)
l’autor es referix a…
a) una defensa inusitada de l’humanisme.
b) que s’havia incrementat el nombre de lectors respecte de l’època anterior.
c) una inquietud crítica de vocació racionalista no percebuda anteriorment.
2) La paraula “taxativa” (en negreta en el text) és sinònima de…
a) dura
b) imperiosa
c) autoritària
3) Segons el vostre parer, a què és confronta l’expressió “juí e raó natural” (en negreta en el text)?
4) L’ús de “Tanmateix” (en negreta en el text)…
a) expressa una negació d’allò dit anteriorment.
b) vol dir que allò dit anteriorment no està justificat.
c) expressa una objecció que complementa a allò dit anteriorment.
5) L’expressió “Les qüestions que fan los hòmens seglars” (en negreta en el text) es pot canviar per…
a) Les preocupacions del clergat.
b) Les preguntes que fan els hòmens no religiosos.
c) Els temes típics de l’humanisme.
48

expressió escrita
Propietats del text: l’adequació
El discurs
Un text es considera un discurs des del punt de vista de la situació comunicativa, és a dir, en el context o l’àmbit
de referència en què té lloc efectivament la comunicació.
Així, tenim:
– Discursos acadèmics (àmbit culte, acadèmic, universitari, de l’ensenyament en general, de les conferències).
– Discursos periodístics (àmbit dels mitjans de comunicació).
– Discursos administratius (àmbit de l’administració pública).
– Discursos publicitaris (àmbit de la publicitat), etc.
El text
El text és un producte verbal que construïxen els parlants. Hi ha textos orals i escrits.
– N’hi ha que tenen finalitat informativa: els de l’àmbit acadèmic (la conferència, el manual, els apunts, els exàmens,
el power point) i el dels mitjans de comunicació (la notícia, la crònica, l’entrevista).
– Amb altres textos es tracta d’orientar la conducta i l’opinió: els de l’àmbit religiós (sermons, fulls parroquials),
polític (discursos, mítings, pamflets), publicitari (propaganda, publicitat), etc.
– Amb altres es pretén regular la vida social: àmbit administratiu (bans, reglaments, estatuts, lleis, decrets, ordes)
i judicial (sentències, dictàmens).
– Altres textos tenen una finalitat artística: àmbit literari (qualsevol creació literària), àmbit audiovisual (pel·lícules,
produccions televisives).
L’enunciat
La unitat comunicativa mínima de qualsevol text és l’enunciat, que té unes propietats subjectes a les normes d’ús
lingüístic: adequació, coherència i cohesió, que són interdependents. Tots els enunciats que conformen un text
han de ser adequats al context en què es produïx.
L’adequació
L’adequació és la propietat del text més vinculada a la pragmàtica, és a dir que, gràcies a l’adequació, els parlants
empren estratègies per adaptar la llengua als diferents contextos.
L’adequació determina el registre o la variació lingüística (la modalitat social, funcional i geogràfica) més idònia
per a cada acte comunicatiu. L’adequació també té en compte la relació que s’establix entre la comunicació verbal
i la no verbal (el conjunt d’elements no lingüístics que conformen el text com una globalitat), ja que interactuen
en la realització de l’acte comunicatiu.
Tenint en compte la forma més adequada d’organitzar la informació en funció del context i d’altres variables,
considerem diverses classes de textos: conversacionals (caracteritzats pel diàleg), narratius (un narrador explica
uns fets realitzats per uns personatges), descriptius (es detallen les característiques d’un element determinat),
expositivoargumentatius (s’exposen uns fets i s’analitzen argumentalment), instructius (s’indiquen procediments,
s’ordenen comportaments), etc.
49

Algunes modalitats textuals
2
A continuació teniu exemples de modalitats textuals diferents. Llegiu els textos i contesteu les
qüestions que hi ha a continuació.
1. Ací teniu un exemple de text conversacional, matisat pel fet que es tracta d’un petit monòleg dins
del diàleg teatral del personatge d’Abú Magrib, un immigrant magribí que passa enormes dificultats a
Europa.
ABÚ. Quina merda! (Consulta el rellotge.) Café! Necessite un café. He de trobar un lloc on
prendre’m un café i menjar alguna cosa o em tornaré boig. Però no tinc un cèntim, ni per
un café ni per una pensió. Estic més pelat que una rata i aquest malson, aquest maleït
malson… No puc adormir-me una altra vegada. No, no puc deixar que em torne aquest
malson. He de trobar la manera de fer-me un café per no adormir-me més. Sempre que m’adorm,
em persegueix el mateix malson, la mar, la barca, Jasmina, la serp i totes les parelles
amb cap de gos…
MANUEL MOLINS, Abú Magrib. Edicions Bromera.
2. Este fragment, en canvi, és un monòleg extret d’una novel·la. Com en tots els monòlegs, la veu del narrador
correspon a la del personatge que formula l’enunciat.
A principis de setembre torní a Sueca i vaig vendre el meu pis. Amb prou menys del que
en vaig traure, comprí aquesta casa de la costa. Una casa vella, sense comoditats, més àmplia,
però, que no el pis, i que conserva l’aire de quan la televisió no havia substituït, encara,
el so dels daus. Villa Carmen, es diu; uns rajols de ceràmica ho indiquen a la façana.
Ignore qui era, o és, Carmen; desconec el passat de l’edifici. Quan el comprí estava negligit,
abandonat. Me’l vengué una immobiliària. Per l’estat penós del rètol enganxat a una
finestra, era obvi que duia anys esperant compradors. Motiu: la prohibició d’edificar en
aquesta zona, declarada protegida. La costa ha sigut profanada, envilida, vexada impunement
durant dècades pels especuladors urbanístics. Algú, però, decidí, des del govern autonòmic,
salvar-ne alguns racons. Aquest carrer, aquest camí de pols on visc, està dins d’un
d’aquells racons salvables. S’hi podien adquirir i habitar les cases d’abans de la prohibició,
s’hi podien enderrocar, però no s’hi podia construir. Ningú, però, no volia restaurar i ocupar
Villa Carmen. La gent vol pisos, cofurnes, ruscs. A això dec el baix preu de Villa Carmen.
No tot és negatiu, si un va contracorrent. Ara mateix, transcorreguts vuit anys des que
comprí Villa Carmen, encara está prohibit construir en aquesta zona, però hi ha indicis notoris
–tarongerars, melonars, tomaquerars i cases dels entorns estan sent adquirits per
tipus amb corbata– que això pot canviar, que canviarà irremeiablement. Comprí a temps
Villa Carmen, i Villa Carmen esdevingué prolongació meua.
MANUEL BAIXAULI, L’home manuscrit. Editorial Moll.
3. L’himne del famolenc aparegué en el número 11 de la revisteta satírica “El Tabalet” (11 de juliol de
1847). És una composició anònima, rimada, francament graciosa, sobre la fam que els pobres patien aleshores.
En forma de monòleg, el narrador combina irònicament l’evocació a Déu perquè li sale l’anca –com
si es tractara d’un pernil d’on poder menjar (sala’m anca)– amb el nom del polític i financer José de Salamanca
Mayol, marqués de Salamanca, el qual, entre altres activitats, va urbanitzar el barri de Madrid que
es coneix pel seu cognom.
50

2
Puix a aquells que se’n van diuen que salen,
i jo, pobre, sóc tot forats i xanca 1 ,
ans, Senyor, que les cames s’apuntalen,
sala’m peus, sala’m cuixa, sala’m anca.
Tot em solte per punts com una calça,
tot m’escórrec com pluja en la gotera,
a on em caic, allí em quede i ningú m’alça,
a on em deixen, m’estic com la granera.
Ni puc sucar un rosegó en la salsa,
que de la pàtria en lo perol s’opera.
Ans pues, Senyor, que em quede sense blanca 2 ,
sala’m tos, sala’m colze, sala’m anca.
Anys fa ja que jo em queixe, i no de vici;
anys fa ja que la fam m’obri la boca;
anys fa ja que no dóna pa l’ofici;
anys fa ja que en lo forn no se cou coca;
anys fa ja que no hi ha de qüerns 3 indici;
anys fa ja que l’Espanya es torna loca;
anys fa ja que promeses son fallanca 4 ;
sala’m pues nas, Senyor, i sala’m anca.
Anys fa ja que domina el gafaut 5 ;
anys fa ja que les ungles són el dret 6 ;
anys fa ja que el ser pobre a llegua put 7 ;
anys fa ja que el ser poble es un mal fet.
Anys fa ja que el que calla pareix mut,
anys fa ja que el que crida és el gallet 8 .
Ans pues, Senyor, que s’alce la palanca,
sala’m puny, sala’m braç i sala’m anca.
Mira que hi ha qui el pa que menja, estanca 9 ;
mira que hi ha qui l’últim brot arranca;
mira que hi ha qui fa de banco, banca.
I mira que hi ha mà que no està manca,
i mira que en lo bosc no falta tranca 10 ,
i mira que es deprén en Salamanca
a tirar una cos com la potranca 11 .
Sala’m pues, home, cul, o sala’m anca.
1 xanca: coix. 2 sense blanca: sense cap diner. 3 qüerns: diners. 4 fallanca: fallida. 5 gafaut: gafaüt. 6 les ungles són
el dret: els lladres són la justícia. 7 a llegua put: fa mala olor des de lluny, des d’una llegua. 8 gallet: descarat.
9 estanca: no el digereix. 10 tranca: tanca. 11 una cos com la potranca: una guitza com la d’una poltra.
4. En este monòleg del capítol 473 de Tirant lo Blanch (1490) veiem l’hiperrealisme amb què la dissortada
Carmesina es plany, inconsolablement, sobre el cos exsangüe de Tirant.
Puix la fortuna ha ordenat e vol que així sia, los meus ulls no deuen jamés alegrar-se, sinó
que vull anar a cercar l’ànima d’aquell qui solia ésser meu, Tirant, en los llocs benaventurats
on reposa la sua ànima, si trobar-la poré. E certament ab tu vull fer companyia en la
mort, puix en la vida, que t’he tant amat, no t’he pogut servir. Oh vosaltres, dones e donzelles
mies, no ploreu. Estojau aqueixes llàgremes a més desijada fortuna, car molt prest
plorareu lo mal present ensems ab l’esdevenidor: basta que jo plore e lamente, perquè
aquests són mals meus. Ai trista de mi! Que jo plore e cride: on és lo meu Tirant?, e tinclo
davant los meus ulls mort e tot ple de la mia sang. Oh Tirant! Rep los besars e los plors
e sospirs ensems, e pren aquestes llàgremes, car tot quant te dó m’és restat de tu, car llavors
la mort és desijada com la persona mor sens temor. Lleixa’m la camisa que et doní per
consolació mia, que aprés serà mesa en la tomba tua e mia, llavada ab les mies pròpies llàgremes
e netejada del rovell de les tues armes.
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanch (ed. Albert Hauf). Editorial Tirant lo Blanc.
51

3
Localitzeu en el text Abú Magrib vulgarismes i expressions col·loquials i indiqueu si les trobeu adequades
al personatge.
4
Si llegiu detingudament el fragment de L’home manuscrit, comprovareu que la veu del narrador
imita molt bé una expressió espontània, però com al cap i a la fi es tracta d’un text literari, no hi
trobareu expressions col·loquials. Pel contrari, hi ha seleccions d’adjectius i addiccions sinonímiques
que són pròpies del llenguatge elaborat, com ara “Quan el comprí estava negligit, abandonat.”
Localitzeu altres exemples de frases elaborades, i reflexioneu si les trobeu adequades,
tractant-se d’un text literari i d’un personatge culte.
5
En L’himne del famolenc, com és un text del segle XIX de pretensions populistes, en canvi, hi ha
bastants expressions que en aquell moment eren vives: “Tot em solte per punts com una calça”.
Identifiqueu les expressions populars del text i expliqueu si les trobeu adequades en un text d’esta
finalitat. Localitzeu també els pocs castellanismes que hi ha. Descriviu en què consistix la crítica
social que formula el famolenc. Feu una relació de tot allò que censura.
6
La lamentació de Carmesina sobre el cadàver de Tirant és un discurs impregnat de dolor. Si heu
llegit la novel·la, podríeu indicar el context en què la jove princesa expressa este plany i, per tant,
si el trobeu adequat?
7
La transcripció del text de Martorell conserva les característiques de l’original. Fixeu-vos-hi i escriviu
en valencià actual allò que trobeu diferent. A quin registre diríeu que pertany el text?
8
Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules):
a) La cirurgia estètica, està sempre justificada?
b) Zoològics o animals en llibertat?
9
Dictat.
Hi havia uns quants estrats d’olors al carrer del Salvador, feia olor de forn, de drogueria,
de florit als murs de l’església dels Trinitaris, de carboneria, de baf de me dicament que
eixia d’una farmàcia, de saladures, i a tra vés d’elles anava cada matí cap a la facultat fins
al car rer de la Nau amb els llibres de text davall el braç. Totes les olors de l’itinerari canviaven
de matís al llarg de l’any. Tenien variacions molt subtils fins que tot es convertia en
una amalgama podrida quan arribava la calor. Solia anar cantant entre dents i veia el forner,
el dinosaure de l’Almodí, els canonges de la catedral, l’autocar d’Iberia que portava
passatgers a l’aeroport de Manises, el dragó del Patriarca i segons la moda del moment canviava
de melodies. Ro dava el temps pel pont de la Trinitat. (138 paraules).
MANUEL VICENT, Tramvia a la Malva-rosa. Editorial Alfaguara.
52

2
estructures lingüístiques
lèxic i semàntica
Variació lingüística i registres
Les llengües no són l’única manifestació de la diversitat del llenguatge humà, encara que és la més visible (o potser
caldria dir la més ‘audible’). També hi ha diverses maneres de parlar una mateixa llengua, que són variants
diferents o maneres distintes d’utilitzar el mateix codi.
No sempre ens expressem de la mateixa manera en totes les situacions. Això és més evident en el cas de les paraules
sinònimes. Per exemple, podem dir col·loquialment Et presente la meua dona, però la paraula dona no
seria la més adequada per a un document administratiu, posem per cas, on hauria de figurar el terme muller,
esposa o cònjuge.
També, a causa de la variació geogràfica de la llengua, són sinònimes expressions com ara Camine pel jardí, Camino
pel jardí i Camín pes jardí. La primera la podria dir un parlant valencià, la segona un gironí, i la tercera, un
mallorquí. Les diferències són degudes a la procedència geogràfica. Podem dir que la persona de València, la
de Girona i la de Mallorca parlen cadascuna una varietat geogràfica de la mateixa llengua.
Esquema de la variació lingüística
Variació lingüística
Temporal
(històriques)
Geogràfica
(dialectes o parlars)
Social
(registre)
s. IX, s XIII, etc.,
època actual
Català oriental,
occidental, valencià,
balear
Col·loquial,
estàndard, culte,
especialitzats, argots
Les varietats temporals són les que han operat en una llengua en una època determinada, i a través del temps,
en relació d’esta època amb una altra. Així, la llengua del segle XIV té una variació respecte de la del s. XVII i,
consegüentment, la de l’època actual respecte de la del s. XV, etc.
Les varietats geogràfiques són el conjunt dels parlars o dialectes de la llengua. És a dir, que una varietat geogràfica
comprén els trets lingüístics comuns a un grup humà delimitat geogràficament. Així, podem parlar dels
dos blocs dialectals: l’occidental i l’oriental, i així mateix, de tots els parlars que integren: valencià, tortosí, balear,
rossellonés, etc.
Les varietats socials són el conjunt de trets lingüístics associats a una classe o estrat social determinat. Dins de
les diferents varietats hi ha els llenguatges especialitzats de les professions i els argots.
Les varietats funcionals (o registres) depenen de la situació o context d’ús (per exemple, l’estàndard, la varietat
pròpia dels mitjans de comunicació).
53

Algunes mostres de variació lingüística
10
Comproveu la variació temporal (diacrònica) en el fragment següent del Regiment de la cosa pública
(c. 1383) de Francesc Eiximenis, contrastant el text original amb la versió modernitzada. Redacteu
unes línies amb les vostres conclusions.
Ací es fan algunes coses artificials, les
quals donen gran fama a la terra, car són
coses fort polides i belles i qui no es troben
comunament en altre lloc, així com
dit és comunament l’obra comuna de
terra que es fa a Paterna i a Carçre, així
com jarres, cantes, olles, terrassos, escudelles,
cresols, llibrells, rajoles, teules i
semblants coses moltes. Mas sobretot és
la bellessa de l’obra de Manizes, daurada
i maestrivolment pintada, que ja tot lo
món ha enamorat, en tant que lo papa i
los cardenals i los prínceps del món per
especial gràcia la requeren i estant maravellats
que de terra se puixa fer obra així
excel lent i noble.
Ací s’elaboren alguns productes artificials, els
quals donen gran fama a la terra, ja que són objectes
molt fins i bells, que no es troben generalment
en altre lloc, tal com passa amb l’obra
corrent de terrissa que es fa a Paterna i a Càrcer,
com ara gerres, cànters, olles, terrassos,
escudelles, cresols, llibrells, rajoles, teules i
moltes altres coses semblants. Però sobretot és
la bellesa de l’obra de Manises, daurada i magistralment
pintada, la que ha enamorat a tot
el món, per la qual cosa tant el papa com els
cardenals i els prínceps de tot el món la requereixen
per la seua gràcia especial i estan
meravellats del fet que es puga elaborar una
obra tan excel·lent i noble feta només de terra.
11
Llegiu el fragment següent de la narració titulada “La font de la reina” (del llibre De la meua garbera,
1935), de Josep Pascual Tirado, i fixeu-vos en la fidelitat a la modalitat castellonenca amb
què s’expressa el personatge de Senta, en una variant (diatòpica) distinta de la modalitat de llengua
literària (dels anys trenta) amb què s’expressa el narrador.
Observeu-hi, de pas, el comportament sociolingüístic (variant diastràtica) dels tres personatges:
a quines conclusions arribeu?
Poc després, prop de migdia, Senta, més llavada i aseada que quan als matins ix a vendre
planters, les grenyes arreplegades i ab falda i gipó curiosos, ab un llibrellet al cap, porta
les granotes ja pelades, penjant, atravessades ab canyetes, i corre los carrers cridant ab
veu fingida que vol ésser melosa:
—Dones, granotes, acabades de dur!
I aixina corre la vila més erta que una panissera, girant-se a cada boca de carrer per vore
si l’han cridada d’alguna casa de senyors.
—¿A cómo las ranas?
—Las granotas, dise, pues mire a cuatro perras la dosena —contesta la Panera riallera,
fent-se la fina, sense caure que en aquell moment s’està passant l’inrevés de la mà per les
finestres del nas.
—Son muy caras y…
—Cares! La sinyoreta dels cordons! Xa, puix no diu que són cares! Havia de llavar ella lo
que «lo meu» embrute, la tia de cordons! Lo meu pobret Toni, que ab aigua a la cinta i pegant-se
unes ensolanades m’ha arreplegat unes quartanes que no guanye prou pa sulfate.
La sinyoreta dels cordons! A vore si anirà lo pobret a la marjal a que li piquen uns mosquits
com a fesols mancofins pa que la sinyoreta menge granotes… de baes! Què hi ha,
xe?… Li paresen caras las granotas a la sinyoreta de miel… Beata falsa!… La pelà de cordons!
54

2
Una grossa d’aliacrans que li picaren en la llengua i no haguera xistat, però allò no podia
aguantar-ho i la desesperava.
Al girar lo cantó encara cordonejava a la pobra senyora, que muda i plantada no sabia
moure’s del brancal de la porta.
—¡Jesús, qué mujer! Estoy asombrada. ¡Qué gente, Jesús!
—Sinyorita, no padesca, que ahora mesmo passarà la muquer de Micalo, que és más curiosa
i más desiente, ¿sabe? —li diu per a consolar-la un carboner, per vore si li compra una
sària de carbó de carrasca.
—Gracias, no quiero ranas. ¡Jesús, Jesús, qué gente!
JOSEP PASCUAL TIRADO, De la meua garbera. Societat Castellonenca de Cultura.
12
En el fragment següent trobareu unes quantes paraules pròpies del llenguatge d’especialitat corresponent.
Identifiqueu-les, definiu-les i digueu de quina especialitat en concret es tracta.
En les regions càlides, un dels problemes més freqüents és la producció de vins amb una
baixa acidesa. Per resoldre aquest problema, un grup de biotecnòlegs de l’Institut Nacional
de Recerca Agronòmica (INRA) de Montpeller ha construït un llevat recombinant que
realitza, al mateix temps, la fermentació alcohòlica i la fermentació làctica. Per aconseguirlo,
han clonat un gen del bacteri làctic Lactococcus lactis, que codifica l’enzim lactat deshidrogenasa
en el genoma del llevat industrial. El nou llevat recombinant converteix el
sucre del most en alcohol i àcid làctic i, així, l’àcid làctic acidifica el vi produït, sense que
en minven les característiques organolèptiques.
DANIEL RAMÓN, Els gens que mengem. Edicions Bromera.
Els registres
Els registres d’una llengua (o varietats diafàsiques, o nivells de llenguatge) són estils funcionals definits i delimitats
pels factors que intervenen en la situació comunicativa:
– el contingut del discurs: els registres s’estructuren segons el tema o la matèria que es tracte.
– el mode del discurs: la manera com s’estructura el missatge o el text i, sobretot, el canal (oral o escrit) que
s’empra.
– el nivell de formalitat i el propòsit i la intencionalitat del parlant.
La cultura lingüística es podria definir com la capacitat de passar d’un registre a un altre i de saber emprar els
recursos més adients a cada context comunicatiu.
El registre col·loquial
El registre col·loquial (i el familiar, que és una variant del col·loquial més informal i específica de la intimitat) és
el que usen de forma habitual la major part dels parlants d’una llengua, fins al punt que un percentatge
elevadíssim d’usuaris no en coneix cap altre.
És fonamentalment oral, ric en subjectivitat i vinculat a l’afecte que en els parlants tenen per determinades
paraules, girs i expressions corrents (i a vegades fins i tot vulgars), carregades de connotació, procediment que
consistix a personalitzar el nostre punt de vista. Es tracta, doncs, d’un nivell molt espontani, marcat per les
imprecisions, les presses, els gestos, les el·lipsis, l’entonació i fins i tot els silencis.
Del registre col·loquial provenen els col·loquialismes, que són mots, construccions o girs propis. Els vulgarismes,
que també s’originen en este registre, són, en canvi, expressions o fenòmens lingüístics de caràcter vulgar, inadmissibles
en la llengua formal i normativa.
55

Característiques del registre col·loquial
Els principals recursos lingüístics del registre col·loquial són els següents:
– Ús de comparacions: Viu com un marqués. Té el nas com una picola.
– Introducció de frases fetes: Qui no plora, no mama. Un cas com un cabàs.
– Barreig de paraules i expressions en sentit figurat: Li han regirat els budells.
– Ús de metàfores: Fa un fred que pela. Cor de conill. Mà de ferro. Llengua de drap.
– Ús d’eufemismes: La volia massa (= no la volia gens).
– Ús d’onomatopeies: Arriba i… pam, pam! dos tirs.
– El fet de recórrer a l’exageració, l’humor, la ironia o el sarcasme: Et vas casar i et va tocar la grossa! (= no va
ser un matrimoni afortunat).
L’argot
L’argot és la varietat de llengua pròpia d’una professió, categoria de persones o estament social determinats.
Entre els argots més coneguts hi ha els següents:
– El llenguatge de la joventut: la gent jove utilitza paraules i expressions que tenen un significat diferent al que
li donen altres grups socials: enrotllar-se, massa, muntar-se-la, molar.
– El llenguatge del món de la delinqüència: pispa, bòfia, pasma.
– Els llenguatges especialitzats de les professions (medicina, informàtica, etc.).
– Dels mots de l’argot usats en la llengua comuna, uns quants són de procedència gitana (caló): apoquinar
(pagar), camelar (enamorar, enganyar), canguelo (por), dinyar-la (morir), endinyar (pegar un
colp), ful (fals), fulero (mentider), halar (menjar), menda (jo mateix), pirar (fugir, marxar), xamar
(xuclar), xorar (robar), xunga (broma).
El registre culte
El registre culte, el nivell més especialitzat que trobem en qualsevol llengua, és propi dels
discursos i dels textos elaborats amb un grau de formalitat elevat.
El registre culte és el registre dels textos tècnics i científics, que es caracteritzen per la
denotació i per la monosèmia, per la qual cosa les paraules presenten un significat exacte,
sense ambigüitats. Esta mena de textos contenen un nombre elevat de mots especialitzats i
de tecnicismes.
També és el registre propi dels textos literaris, els quals, en canvi, es caracteritzen per la
connotació i per la polisèmia, per la qual cosa les paraules a vegades presenten diverses
possibilitats d’interpretació, i les formulacions literàries resulten deliberadament ambigües.
Característiques del registre culte
En els textos tècnics i científics cal que l’exposició siga clara, precisa i ben estructurada. La sintaxi ha de ser
simple, inequívoca i lògica. Estos textos contenen, a més, neologismes i tecnicismes:
El Comité Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ha arribat a la conclusió que cal
reduir les emissions de diòxid de carboni en un 70% per estabilitzar les concentracions d’aquest
gas en l’atmosfera en 450 ppm, és a dir, en un nivell un 60% superior al de l’època
preindustrial. A més, els models indiquen que, com més aviat comencen a reduir-se les
emissions, menors seran els danys i les despeses relacionades amb el canvi climàtic i la reducció
d’emissions. Com que el 80% de les emissions antròpiques de diòxid de carboni
procedeixen de l’ús dels combustibles fòssils, aquesta reducció d’emissions no serà possible
sense millores importants i ràpides en l’eficiència energètica i sense una aposta seriosa
a favor de les energies renovables.
FERNANDO SAPIÑA, El repte energètic. Edicions Bromera.
56

2
En canvi, en els textos literaris, en què les paraules s’utilitzen amb una finalitat artística, la llengua sofreix un
procés de manipulació que provoca fenòmens sintàctics i lèxics intencionats:
Isabel Navarro i els dos xiquets baixaren els graons estossegant. Poc després, Vicent Peris
guaità pel finestral i, amb l’ànim tot fet, orgullós i altiu, començà a descendir lentíssim, abillat
amb una cuirassa de vellut verd.
La colla de l’exèrcit mascarat, en veure’l baixar, com si fos un miracle, va restar tota muda
de colp. I servaren silenci per una llarga estona.
A mesura que Vicent Peris anava baixant, buscava amb l’esguard un gest afable, el darrer
gest de benevolència o de respecte, que li endolcís un poc aquell morir. Perquè, ho llegia
força bé al semblant d’aquella bordissalla, els hòmens que l’aguardaven al carrer, al peu de
l’escala, anhelants, ninetes de llop, desitjaven esquarterar-lo. De gest amable o tan sols indiferent,
no en va trobar cap.
JOSEP LOZANO, Crim de Germania. Edicions 3i4.
El registre estàndard
La varietat estàndard és un model lingüístic neutre, destinat a servir de referència bàsica als membres d’una comunitat
lingüística en aquelles actuacions comunicatives en què convinga superar la diversitat dialectal o geogràfica,
però també útil per a ampliar i desenvolupar tots els recursos expressius per a ser un instrument de
comunicació complet. L’estàndard és el registre idoni, per exemple, per als mitjans de comunicació audiovisual.
Així mateix, la modalitat escrita de l’estàndard és pròpia dels mitjans de comunicació impresos.
L’existència d’una norma compartida per tots genera seguretat en l’ús de la llengua. La varietat estàndard és un
contrapés unificador i homogeneïtzador a la tendència a la diversificació moderna que tota llengua té. Així,
l’anglés de la cadena britànica BBC és una varietat estàndard de la llengua anglesa que generalment no es correspon
exactament amb els parlars regionals de l’anglés (ni tan sols amb els de Londres) i que tampoc no és igual
a la llengua que es parla col·loquialment o en un estament professional determinat.
El registre estàndard correspon a una norma lingüística neutra (ni col·loquial ni culta), establida d’una manera
més o menys convencional i general (ni dialectal ni exclusiva d’un grup social). És el registre que sol ser descrit
en les gramàtiques i els diccionaris.
Gràcies als estàndards, els parlants d’una llengua tenen consciència clara de la identitat i dels límits de la seua
llengua, siguen quines siguen les distàncies interiors i les facilitats o dificultats d’intercomprensió entre les varietats
regionals, precisament perquè l’estàndard és la varietat que permet la intercomprensió entre tots. L’existència
d’una norma establida i compartida per tots genera seguretat en l’ús de la llengua.
Un dèficit funcional de l’estàndard comporta uns problemes en la percepció de la identitat i l’abast geogràfic
de la pròpia llengua, i es manté la sensació d’incomprensió entre els dialectes. L’estàndard, al contrari, té una
enorme capacitat d’integrar paraules i expressions de totes les parts del domini lingüístic. Mentres conserve la
necessària unitat formal indispensable per a actuar com a model comú, el registre estàndard no sols no és en
absolut equivalent a cap reducció uniformadora, sinó que pot representar la millor manera d’eixamplar les possibilitats
expressives i de conservar l’enriquiment i la diversitat de la llengua.
Característiques del registre estàndard
En la mesura que ben sovint es partix d’un text escrit, el registre estàndard tendix a harmonitzar l’ortografia amb
la pronunciació real més generalitzada d’una llengua. La varietat estàndard es conforma sobre la base d’una funcionalitat
comunicativa, que afavorix els fenòmens més estesos i acceptats en una determinada comunitat lingüística,
en detriment d’aquells altres que tenen un abast més restringit o estan menys prestigiats.
Encara que la pronunciació del valencià és relativament uniforme en tot el territori i s’ajusta prou bé a les convencions
ortogràfiques, es donen fenòmens de variació que convé tindre presents. No totes les realitzacions fonètiques
tenen la mateixa extensió, el mateix prestigi social ni la mateixa genuïnitat. En conseqüència, convé
destacar aquells fenòmens que presenten un contrast més gran entre l’ortografia i la pronunciació. Així:
57

a) Es consideren pròpies del valencià estàndard aquelles realitzacions que, pràcticament, són generals en tot
el territori valencià o que tenen un prestigi social àmpIiament reconegut.
b) Es consideren acceptables algunes realitzacions d’àmbit general que presenten una alteració respecte a
la grafia i aquelles que són específiques d’un àmbit territorial poc extens, dins del qual resulten plenament
vàlides.
c) Es consideren no recomanables en el valencià estàndard aquelles realitzacions d’un abast territorial molt
reduït o amb unes connotacions poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingüística.
No obstant això, si bé hi ha realitzacions que poden resultar vulgars en alguns contexts, també n’hi ha altres poden
resultar afectades i, per tant, igualment inadequades en altres situacions comunicatives. En qualsevol cas, no són
admissibles en el registre estàndard expressions rotundament vulgars i tampoc no són admissibles castellanismes
ni altres estrangerismes innecessaris, sinó que en l’estàndard s’han d’integrar formes habituals i genuïnes de la
llengua. També s’han d’evitar els arcaismes passats de moda i les expressions excessivament cultistes.
13
Digueu a quina classe de registre pertanyen els textos següents i indiqueu quins trets característics
hi observeu en cadascun.
a) Hipòfisi. És una glàndula de la mida d’un pèsol que es troba sota l’hipotàlem i unida a ell. Segrega
moltes hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres glàndules endocrines,
per la qual cosa es pot dir que pràcticament dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot
diferenciar una part anterior anomenada adenohipòfisi i una part posterior anomenada neurohipòfisi.
b) Fill meu, cal que tingues ben present que ací qui no xuma se n’ix, i a qui es mou, li allissen el
llom… Sàpies, Agostinet, que el món s’ha fet per als qui saben pegar cabotades. Però, alerta,
no cabotades contra la paret, que les parets són dures i et pots asclar la tòtina.
c) Sobtadament, tremolà la terra, es sentí un xiulet feroç, meitat admonició, meitat lament, i
enmig d’aquella caseria trista (el poble era més lluny) i ventosa, tacada d’estranyes fumagueres,
enmig d’una molesta polseguera que el vent s’enduia, amb gran trepidació aparegué aquell
cuc gros i llarg i negre i pantaixant, entre estridències i xerrics metàl·lics i esbufecs dels cilindres
i la xemeneia. Em vaig girar i esguardí l’autobús. Ermínia treia la seua careta ensonyada
per la finestreta. I vaig tornar a ocupar-me del tren: el soroll dels frens, els crits dels empleats,
l’enrenou de les portelles que s’obrien o es tancaven, la tabola dels adéus, les breus converses
a crits dalt i baix del comboi… Un minut, dos? La màquina llançà a l’aire, a gran altura, una
alenada de ciclop: una grossa columna de fum negre mesclat de vapor; després van sentir-se
uns cruiximents que esgarrifaven, i els lluents tentacles d’acer van fer rodar les enormes rodes.
Un quart d’hora després arribàvem al nostre destí, a la ciutat industrial on establíem la nova
llar dels Genovard de Cassana.
d) Eren amants. Se’ls veia, se’ls notava.
Ho deia a crits callats aquella joia
que omplia d’or el restaurant tristíssim
on només ells i nosaltres dinàvem.
Eren amants. Reconeguérem ràpids
aquella llum que ens envoltà uns quants mesos,
o van ser anys, quan vàrem descobrir-nos
i assedegats, goluts ens devoràvem.
Eren amants! Com tu i com jo vam ser-ho!
Recorda el cant dels seus cossos, recorda
quin desgavell de mans i d’alegria!
Érem tu i jo fa vint anys, estimant-nos
rere els divans d’aquell café! Recorda!
També tu i jo vam ser déus algun temps!
ENRIC VALOR, Temps de batuda. Tàndem Edicions.
TONI MESTRE, Quadern d’enyor i de desig. Edicions Alfons el Magnànim.
58

2
14
Transcriviu el text b) a un registre estàndard.
15
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El registre estàndard és propi de ________.
a) l’àmbit periodístic
b) l’àmbit jurídic
c) l’àmbit literari
2) La variació lingüística és _________.
a) la capacitat que tenen les llengües de variar segons
qui les parle
b) la variabilitat en la pronúncia
c) la possibilitat d’adaptació que tenen les llengües
16
Les expressions següents pertanyen al registre científic (concretament mèdic). Escriviu les frases
adoptant un registre estàndard o col·loquial.
a) Patix una intensa cefalea.
b) Té un ull estràbic.
c) Presenta una hipoacúsia bilateral.
d) El malalt presenta vertígens i acúfens.
e) S’ha de col·locar en decúbit supí.
f) El malalt patix una cardiopatia congènita.
g) Presenta símptomes d’una intoxicació etilíca aguda.
h) Patix una hepatitis endèmica.
i) Al pacient se li va diagnosticar una neoplàsia de còlon.
j) Cal un tractament hidroteràpic contra aquest tipus de dermatitis.
17
De les parelles de paraules següents subratlleu les que són normatives (potser ho són les dos).
hui / avui quadro / quadre lloc / puesto juí / judici
barco / vaixell dins / dintre servei / servici llavors / aleshores
vacacions / vacances bonic / guapo dos / dues mitat / meitat
18
Substituïu les paraules de les frases següents que pertanyen al registre col·loquial o a l’argot per
altres d’equivalents del registre estàndard.
a) Diu que un pinta li ha pispat la cartera en el bus.
b) Aquell xaval fa cara de flipat.
c) Que guai! El teu cotxe mola molt!
d) He passat un canguelo molt gran a l’examen.
e) Fes-te el llonguis, que ve aquell pelma.
f) Això em sembla collonut.
g) El gerent es pirà a l’estranger amb tots els calés.
h) Xiqueta, estic fet pols!
59

morfologia i sintaxi
L’article
L’article, anomenat també article determinat o definit, és aquell que va davant del substantiu amb el qual concorda
en gènere i nombre. L’article no té significat propi sinó que s’utilitza per a anunciar la presència del substantiu
(el peix, la taula, l’Alcúdia) o d’una paraula substantivada (el roig, el berenar). L’article exercix principalment
la funció de determinar un nom ja conegut dels interlocutors (El cotxe s’ha avariat), però realitza una funció generalitzadora
quan presenta el nom referit a tota una classe d’éssers o s’utilitza en sentit abstracte (El cotxe és
un mitjà de transport. El cotxe és un gran invent).
Cal tindre en compte que, en general, l’article s’usa en casos en què el castellà l’omet:
Ha vingut el teu pare.
“Ha venido tu padre.”
Ha viatjat a la Xina.
“Ha viajado a China.”
La reunió és en la sala dels professors. “La reunión es en la sala de profesores.”
L’article personal
El mateix article determinat el, la s’usa, en alguns parlars, davant de noms de persona en sentit informal i,
també, davant dels renoms o malnoms: Saps si (el) Vicent soparà demà a casa? Li diuen el Polit.
També hi ha els anomenats articles personals en, na, procedents del llatí DOMINE, DOMINA (senyor, senyora), que
tenien antigament un tractament de respecte o dignitat. Estos articles ja no s’usen actualment en valencià,
però encara mantenen una certa vitalitat en alguns parlars com a simples acompanyants de noms i, fins i tot,
de cog noms. Tot i això, en valencià, els articles personals, En i Na (escrits en majúscula i que vindrien a ser un
equivalent del Don/Doña castellà), poden aparéixer davant de noms de personatges històrics (el rei En Jaume),
en topònims (Callosa d’En Sarrià, Llocnou d’En Fenollet, Plaça de Na Jordana, Carrer d’En Trenc), i en fórmules
de tractament formal o honorífic (N’Enric Vives, vicerector; Na Isabel Sanchis, presidenta).
L’article masculí lo
L’article prové dels demostratius llatins, ILLA, ILLU(M), d’on esdevingueren la i l’arcaic lo. Durant molts segles les
formes de l’article masculí foren lo, per al singular i los, per al plural: “Així com cell qui en lo somni es delita…”
(Ausiàs March), “Tirant, qui veu que no lo hi volien, partí ab los altres per anar a sa posada” (Joanot Martorell);
però estes formes van ser reemplaçades posteriorment per les formes modernes el, els. Actualment la forma lo
encara es manté viva en el valencià septentrional, en el tortosí i en bona part del català occidental; en la resta
de parlars l’article masculí lo perviu en certes expressions (tot lo dia, tot lo món, etc.). Tanmateix, cal evitar-ne
la utilització en registres formals orals i escrits.
El problema del lo neutre i possibles solucions
La forma lo presenta un problema des del punt de vista normatiu, ja que s’usa en els registres no formals com
article neutre. La llengua clàssica no diferenciava el lo masculí del neutre, cosa que fa pensar que el neutre lo
prové del castellà (encara que no tots els gramàtics hi estan d’acord) 1 . Per tant, hem d’evitar-ne l’ús (davant d’un
adjectiu, un possessiu, etc.) en expressions com ara *lo millor, *lo mateix, *lo natural i lo sobrenatural, *lo que
més odie!, *lo teu, *lo divertit que era!
Cal tindre en compte que no sempre és acceptable el canvi de lo per el, sinó que la incorrecció s’ha de substituir
per estructures diferents segons el cas 2 .
1 L’article lo medieval servia tant per al masculí (lo carro, lo gat, lo palau) com per al neutre (lo bo, lo millor); per exemple: “…on fer poràs
lo que volràs” (ROIG, Espill: 102). Vegeu GARRIGA, PACIÀ, El català sense lo neutre. Editorial Barcino, 1996.
2 L’article neutre en castellà té un alt rendiment com a abstractiu (Lo bueno, si breve, dos veces bueno) i intensiu (Piensa en lo bonito que
es) que no es poden traduir mecànicament al valencià amb el sol ús de l’article: *El que és bo…; *Pensa en el bonic que és.
60

2
abstracte
VALOR SOLUCIONS EXEMPLES
intensiu
(equival a molt)
l’article el
els demostratius açò, això i allò
els neutres el que, açò que, això que, allò que
els substantius cosa i fet
construccions genuïnes en femení
els substantius en femení
els adverbis que, com, tan
El natural i el sobrenatural.
Sempre em dius el mateix.
Això de les restriccions és sospitós.
No m’agrada gens el que m’has dit.
Mostra’m allò que et van regalar.
Això és la cosa que més em molesta.
El fet més curiós és que vingué tard.
Sempre fan la mateixa. Ací tots van a la seua.
La veritat i la falsedat.
Que divertit que era!
Com és de meravellosa esta persona!
Tan bo com és!
neutre el pronom ho Demà ho compraré. Dis-li-ho ara mateix.
No es considera vàlida l’estructura *allò + adjectiu en substitució del lo neutre: El comportament propi dels polítics
és… (i no *Allò propi dels polítics és…).
El lo neutre en locucions i frases fetes
Sovint, una expressió castellana amb lo neutre no es correspon en valencià amb cap de les formes esmentades
anteriorment, sinó amb una locució diferent; així, per exemple:
(ir) a lo suyo
(vivir) a lo grande
a lo (gato, Marilyn, Elvis…)
a lo hecho, pecho
a lo largo de
a lo largo y a lo ancho de
a lo lejos
a lo loco
a lo mejor
a lo sumo
con lo puesto
cortar por lo sano
de lo contrario
de lo lindo
en lo referente a…
en lo sucesivo
es lo de siempre
estar en lo cierto
hacer todo lo posible
lo aconsejable
lo barato/caro que es
lo bueno del caso
lo cortés no quita lo valiente
lo curioso
lo gracioso del caso
lo demás
lo importante
lo inteligente
(anar) a la seua
(viure) a cor què vols, en gran
com (els gats, Marilyn…) / a la manera de (Marilyn, Elvis…)
una vegada fet, ja està fet
durant (El robatori va tindre lloc durant la nit.)
de cap a cap, al llarg i ample
a la llunyania, al lluny
a la babalà, de qualsevol manera, com un boig, bojament
potser, tal vegada/volta, si molt/tant convé, a la millor, segons com
a tot estirar, com a màxim (i no *com a molt)
amb la camisa a l’esquena
tallar en sec/d’arrel/de soca-rel
si no, altrament, en cas contrari
d’allò més bé, del bo i millor, molt bé
quant a…, pel que fa a…
d’ara en avant, a partir d’ara
és la de sempre / és la cançó de sempre (i no *lo de sempre)
tindre raó
fer tots els possibles
el més aconsellable
que barat/car és
el que té de bo el cas
una cosa no exclou (o no lleva) l’altra
el fet curiós / la cosa curiosa
la cosa més graciosa
la resta, les altres coses
l’important / la cosa important
que intel·ligent, és d’allò més intel·ligent
61

lo más mínimo
lo más pronto posible
lo mejor
lo mejor de lo mejor
lo mío
lo mismo da
lo que
lo suyo
lo vertadero y lo falso
mejorando lo presente
por lo civil
por lo cual
por lo general
por lo menos
por lo pronto
por lo que parece
por lo tanto
todo lo más
gens ni mica, gens ni miqueta, en absolut
tan prompte/aviat com pugues, al més prompte/aviat posssible
el millor, la millor (cosa)
el bo i millor
el meu, el que és meu, les meues coses
tant fa, tant me fa, tant és, tant se val, és igual
el que, allò que
el seu, les seues coses
la veritat i la falsedat
amb tots els respectes
pel jutjat (S’han casat pel jutjat.)
per la qual cosa, per això
generalment / en general
almenys / si més no / pel cap baix
de moment, ara per ara
pel que sembla/pareix
per tant, doncs, consegüentment
a tot estirar, pel cap alt, com a màxim
Ús i omissió de l’article i contrast amb el castellà
Els usos de l’article discrepen algunes vegades del castellà com es pot veure a continuació:
AMB ARTICLE
Enumeracions
És recomanable posar l’article davant d’elements de gèneres
diferents, enumeracions llargues o quan hi ha voluntat
especial d’identificar cada element: La Conselleria ha convocat
els sindicats, la patronal i les associacions de veïns
per tal de solucionar el conflicte.
Els noms dels dies de la setmana si indiquen freqüència o
repetició, en singular o plural: El dilluns és el pitjor dia de
la setmana. Tanquem el(s) dilluns a migdia (=cada dilluns).
També en les dates completes: La reunió és el dijous 27 de
març.
Els indefinits: l’un i l’altre, l’una i l’altra, els uns i els altres,
l’un darrere de l’altre.
SENSE ARTICLE
Enumeracions
No cal repetir l’article si els elements coordinats són del
mateix gènere o quan hi ha una relació semàntica estreta:
Els punts cardinals són: nord, sud, est i oest. Cal entendre
el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra
en el seu context temporal.
Els noms dels dies de la setmana en referència al dia al·ludit
immediatament anterior o posterior respecte al moment
en què s’enuncia (porten o no complement posposat):
Adéu, fins dimarts! He d’anar a cal metge dimecres de
matí. Diumenge passat anàrem al cine.
Davant de numerals amb sentit de totalitat és preferible
usar tots/totes a l’article: En el segle XIV destaquen Jaume
II i Pere el Cerimoniós, tots dos van afavorir…
Davant d’infinitius
Infinitius substantivats: Pensa que el viure i el patir sempre
van junts. El berenar estava molt bo. El seu somriure no
m’agradava.
Davant d’infinitius
Infinitius amb valor verbal: Beure alcohol no t’ajudarà.
Conéixer esta persona ha sigut un factor decisiu.
Davant la conjunció que: Que anem a sopar junts no vol dir
res. Que em diguera allò em va fer molta il·lusió.
Amb el verb haver-hi amb valor existencial-representatiu:
Entrant a la dreta hi ha la taula i unes cadires. Hi havia la
possibilitat d’acceptar-ho.
En algunes expressions de jocs i esports: jugar a bàsquet,
a bitlles, a cartes, a pilota (però jugar a les quinieles, a la loteria,
al dòmino; i, indistintament, jugar a futbol o al futbol,
a escacs o als escacs).
62

2
Noms geogràfics
– La majoria dels no acabats en -a àtona 3 : el Brasil, el Canadà,
l’Equador, el Iemen, l’Iran, l’Iraq, el Japó, el Marroc,
el Paraguai, el Perú, el Sudan, el Tibet, el Txad, el Carxe.
– Topònims compostos: l’Amèrica Central, els Estats Units,
els Països Baixos; la Malva-rosa, la Font Roja.
– Noms de grups d’illes i accidents geogràfics: les Balears,
les Canàries, les Filipines, les Hawai; el Xúquer, el Nil, l’Albufera,
el Montgó, l’Everest.
– Totes les comarques valencianes: el Camp de Túria, l’Alcalatén,
l’Horta, la Vall d’Albaida.
Expressions de temps amb preposició: Pel maig, cada dia un
raig. A l’estiu, tot el món viu. Just abans de la tardor es fa la
verema.
Opcional en noms propis (col·loquial): Has vist (el) Joan? Digues
a (la) Isabel que vinga.
Noms geogràfics
– La majoria dels acabats en -a àtona: Alsàcia, Armènia,
Corea del Sud, Croàcia, Irlanda, Sibèria; Dénia, Gandia,
Llíria; Castella, Galícia.
– Noms de ciutats: París, Nova York, Moscou, Lleó, Luxemburg.
En certes locucions, davant de les paraules casa, classe,
escola, missa, palau, taula i terra: Estaré a casa tot el dia.
Es veien a missa. Anàvem a escola. Entreu a classe. Les
noces se celebraren a palau. Cal parar taula. Ha caigut a
terra (o en terra) 4 .
Noms propis: Déu pare. Una obra de Shakespeare.
Expressions que discrepen del castellà pel que fa a l’ús de l’article
Van amb article les expressions següents:
anar tots a l’una
a la destra i a la sinistra
a la meitat/mitat de
a les bones/males
al matí, al migdia, a la nit
al més aviat/prompte possible
al més tardar
alçar el cap
amb l’ajuda de
amb tots els pèls i senyals
anar com l’anell al dit
anar pel bon camí
caure en el descrèdit
cobrir les despeses
constar/constatar en l’acta
de l’un costat a l’altre
dibuixar al llapis/al carbó
donar-ne (o no) l’abast
en la deguda forma
entrar (o no) en els detalls
estar a la disposició/mercé de
estar/anar a la presó
estar al (seu) punt
estar al punt de caramel
estar en la nòmina
fer-ho a les bones/a les males
fruita de la temporada
l’un i l’altre, l’una i l’altra
la pasta de les dents
no donar-ne l’abast
passar a les mans de
posada al punt
reparar (o no) en les despeses
saber del cert
segons el costum/l’opinió
sembrar la zitzània
ser el doble de llarg
tindre l’aparença
estar en el cartell
Van sense article:
a cura de
anar a escola/a estudi
anar a pèl
anar contra corrent
arriar veles
caure en oblit
de tot cor
de tots colors
desfer camí
dictar testament
donat cas que
en totes direccions
en tots sentits
entaular batalla
estar de part d’algú
fer guàrdia
fer-se amo de
llevar/parar/desparar taula
Nadal (i no *el Nadal)
no badar/obrir boca
passar comptes a algú
alçar-se de taula
per força
per tots costats/totes bandes
tirar aigua a mar
tornar de mort a vida
Tots Sants
3 Recordeu que l’article dels topònims va en minúscula, llevat dels no adaptats i, naturalment, dels que inicien paràgraf o van després de punt.
4 Tradicionalment, en alguns parlars, s’inclouen també les expressions: a mar i a muntanya.
63

Abús de l’article en expressions numèriques
A vegades es fa un ús abusiu de l’article davant d’expressions numèriques on la llengua, tradicionalment, no n’ha
fet ús:
CONSTRUCCIONS AMB ARTICLE ABUSIU
Ha mort als huitanta anys.
Està a punt de fer els cinquanta-cinc anys.
El nivell de les aigües va arribar als 4,71 metres.
Nevarà a partir dels 800 metres.
L’aigua bull als cent graus centígrads.
Lloguen pisos entre els 2.000 i els 3.000 euros.
El preu del barril de petroli arribà als 72 dòlars.
El total de víctimes arriba ja a les 170.
La població fluctuava entre els deu i els quinze milions d’indígenes.
La televisió retransmet molts partits de futbol. Hi ha dies en
què l’oferta arriba als cinc partits.
CONSTRUCCIONS RECOMANADES
Ha mort a l’edat de huitanta anys.
Està a punt de fer cinquanta-cinc anys.
El nivell de les aigües va arribar a 4,71 metres.
Nevarà a partir de 800 metres.
L’aigua bull a cent graus centígrads.
Lloguen pisos entre 2.000 i 3.000 euros.
El preu del barril de petroli arribà a 72 dòlars.
El total de víctimes arriba ja a 170.
La població fluctuava entre deu i quinze milions d’indígenes.
La televisió retransmet molts partits de futbol. Hi ha dies en
què l’oferta arriba a cinc partits.
19
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) L’expressió equivalent a la castellana “por lo
menos“ en valencià és…
a) almenys
b) per lo menys
c) al menys
3) M’agrada jugar __________ pilota amb els
amics.
a) a la
b) a
c) Ø
5) Ací cadascú va __________.
a) al seu
b) a lo seu
c) a la seua
7) L’arròs ja deu estar __________ punt.
a) a
b) al seu
c) del seu
9) __________ hages aprovat este parcial no vol
dir que aproves el curs sencer.
a) El que
b) Que
c) Per que
2) __________ és que hem hagut de pagar.
a) Lo cert
b) La cosa ben certa
c) La certa cosa
4) L’aigua es congela __________ zero graus
centígrads.
a) a
b) als
c) a els
6) __________ de llunàtic que dius, no m’agrada
gens.
a) Lo
b) El
c) Això
8) Preferiria no entrar __________ detalls.
a) en
b) en els
c) als
10) Diuen que el seu marit ha estat __________
presó.
a) a
b) a la
c) en
64

2
20
Detecteu l’ús de l’article masculí lo en el text següent del dietari de mossén Pere Joan Porcar (Va -
lència, 1560-1629), d’un valor documental i lingüístic de gran interés.
Dilluns a 10 de maig 1599. Entre quatre i cinc hores de la vesprada, entraren en casa de
don Jaume Sorell a netejar-li lo pou que los de l’almirant que allí aposentaven i ell també,
l’havien embrutat tot de sucietat i bacins. I de la gran pudor, entrà primer un home i
s’ofegava, i entrà un altre per a ajudar ad aquell i els dos restaren allí morts de la pudor. I
casi en totes les cases que estos Grans de castellans han aposentat han fet lo mateix dels
pous, i tots los aposientos han emmerdat, i tot ho han derruït i casi fins a tots los panys de
les portes han arrancat: esta és la ganància que Sa Majestat nos ha portat a València ab tal
bruta gent, i més que l’Hospital General està molt ple de pobra gent perquè totes les
quadres a cada part hi ha dos llits, u davant de altre, plens de malalts forasters, lo que no
s’ha vist molts anys ha en València.
PERE J. PORCAR, Dietari. Edicions Alfons el Magnànim.
21
Completeu les frases següents amb l’article, la contracció o el signe Ø.
a) Elies ha aconseguit una beca per a estudiar _____ Estats Units.
b) Amb qui viatjaràs a _____ Índia?
c) La consulta del pediatre és _____ dilluns i _____ dimecres.
d) _____ dilluns 7 de setembre s’obri la matrícula en les escoles de persones adultes.
e) _____ dissabte anirem al cine.
f) _____ deixar-lo sol em sabia greu.
g) _____ que ho haja dit ella és irrellevant.
h) A la vaga hi anaren tots: _____ professorat, _____ alumnat i _____ personal administratiu.
i) _____ dilluns és el pitjor dia de la setmana.
j) Se’n va de viatge a _____ Xina.
k) _____ fumar mata.
22
Relacioneu els modismes en castellà amb els corresponents en valencià.
a lo loco a 1 almenys
a lo mejor b 2 si no
con lo puesto c 3 d’ara en avant
de lo contrario d 4 la resta
en lo sucesivo e 5 amb la camisa a l’esquena
por lo menos f 6 tant me fa
lo demás g 7 potser
lo mismo da h 8 a la babalà
65

23
Relacioneu els modismes en castellà amb els corresponents en valencià.
lo cortés no quita lo valiente a
1 de moment
mejorando lo presente b
2 generalment
por lo general c
3 amb tots els respectes
por lo pronto d
4 per tant
por lo tanto e
5 l’inconvenient
por lo visto f 6 fer tots els possibles
hacer todo lo posible g
7 una cosa no lleva l’altra
lo malo h
8 pel que es veu
24
Substituïu les expressions arcaiques amb lo masculí per les modernes amb el.
a) Mira què m’he trobat davall lo llit!
b) Ahir va ploure tot lo dia.
c) Xiquet, no m’agrada que estigues tot lo dia en lo carrer.
d) Per lo matí m’alce i vaig a la faena com tot lo món.
e) Este xic sempre fa lo contrari de lo que ha de fer.
f) “Los pelegrins tots ensems votaran” (AUSIÀS MARCH, Poema XLVI).
g) “Dita la missa e lo rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fou prest” (JOANOT MARTORELL, Tirant
lo Blanc).
25
Esmeneu els errors qui hi puga haver en les expressions següents.
a) parar la taula b) un darrere d’altre c) estar en nòmina
______________________ ______________________ ______________________
d) cobrir despeses e) passar a mans d’un altre f) jugar a la pilota
______________________ ______________________ ______________________
g) constar en acta h) a destra i sinistra i) a bones o a males
______________________ ______________________ ______________________
j) fer tot el possible k) sembrar zitzània l) no donar abast
______________________ ______________________ ______________________
26
Esmeneu els errors que afecten l’ús de l’article en les frases següents.
a) Feia molt de goig el veure’ls tan enamorats.
b) Anava un darrere d’altre.
c) Aquell pal és doble de llarg que este.
d) Des que s’ha sabut tot ha caigut en descrèdit.
e) Sí, fill meu, amb ajuda de Déu!
f) En aquella empresa van tots a una.
g) A la xica, la varen fer tornar de tots els colors.
h) La fruita de temporada és la més econòmica.
i) Sempre està dispost a entaular la batalla.
j) Li agrada molt jugar al dòmino quan està de vacances.
k) Este xic sempre va contra la corrent.
l) El teu cunyat no va per bon camí.
66

2
27
Esmeneu el lo incorrecte de les frases següents.
a) Això és lo mateix de sempre.
b) Aquell sempre va a lo seu.
c) M’agrada molt tot lo clàssic.
d) Aquell xicot és de lo més rar.
e) Si voleu anar al cine veniu lo més prompte possible.
f) Mira lo bonica que està la xica!
g) Per lo demés estic totalment d’acord.
h) Per lo menys enduu-te diners, per si has de pagar lo que val la reparació.
i) Enric estava en lo cert.
j) Amèlia i Eduard s’han casat per lo civil.
k) Qui sap lo lluny que es troba!
l) Lo rar és que haja aprovat.
m) Per lo vist s’han oblidat de tancar la porta.
n) És lo últim en llenceria.
o) Això que dius se n’ix de lo corrent.
28
De les parelles següents digueu quina és la correcta i per què.
1 a) Hi anirem el dia de Tots els Sants. b) Hi anirem el dia de Tots Sants.
2 a) Aquell fet va caure en l’oblit. b) Aquell fet va caure en oblit.
3 a) Es farà amb l’ajuda de tots. b) Es farà amb ajuda de tots.
4 a) La societat el Micalet ha celebrat els 100 anys. b) La societat el Micalet ha celebrat 100 anys.
5 a) L’aigua bull a cent graus. b) L’aigua bull als cent graus.
6 a) Ernest ha faltat a la classe de matemàtiques. b) Ernest ha faltat a classe de matemàtiques.
7 a) Va tirar la cullera al terra. b) Va tirar la cullera a terra.
8 a) L’any 1981 València arribà als 752.000 habitats. b) L’any 1981 València arribà a 752.000 habitats.
29
Esmeneu els errors que afecten l’ús de l’article en les frases següents.
a) Donat el cas que no vos vulgueu quedar, ja en parlarem.
b) Seieu a la taula i mengem.
c) Quan isca, després de tants anys en presó, ja no alçarà cap.
d) En arribar ell s’alçaren tots a una.
e) No voldria entrar en detalls: anem al gra.
f) A mitjan acte començà a prorrompre en insults a destra i sinistra.
g) El teu fill està molt fadrí! Ja va a l’escola?
h) Es va fer de tots els colors en descobrir-se que no tenia la raó.
i) Ha passat per una mala època, però compta amb ajuda de tota la família.
j) Ha volgut que l’expressió constara en acta solament per sembrar zitzània.
k) La mesura pressupostària no era prou ni per cobrir despeses.
l) No van descansar fins que l’embarcació no va arriar les veles.
m) No sé què li passa a la directora: darrerament no dóna abast.
67

30
Enllaceu les columnes de l’esquerra amb els equivalents de la dreta.
Ven lo mas pronto posible. a
Es un tio que se lo monta a lo grande. b
Lo bueno de él es que nunca se enfada. c
Cada cual hace de lo suyo lo que quiere. d
Lo gracioso del caso es que empezó sin gustarle. e
Siempre habla a lo loco. f
Su hija vive a lo grande. g
Tu haz lo màximo que puedas. h
1 La seua filla viu regaladament.
2 La cosa més graciosa és que començà
sense agradar-li.
3 El que té de bo és que no s’enfada mai.
4 Cadascú fa del seu el que vol.
5 És un home que fa les coses en gran.
6 Vine tan prompte com pugues.
7 Tu fes el màxim.
8 Sempre parla a la babalà
Els demostratius
Els adjectius i els pronoms demostratius, així com els pronoms neutres i els adverbis de lloc, són paraules que
pertanyen a la categoria anomenada díctics (indicadors) 5 que indiquen proximitat o llunyania espacial (Mira
aquell avió) o temporal (En aquell moment jo no tenia el llibre). Els demostratius també poden indicar proximitat
o llunyania respecte dels elements dits anteriorment en el discurs: Els delinqüents foren descoberts pels policies;
estos (els policies) els perseguiren, però aquells (els delinqüents) aconseguiren fugir.
Els demostratius realitzen les funcions gramaticals següents:
– Adjectius: quan acompanyen un nom i assenyalen el grau de proximitat espaciotemporal: Esta brusa és molt
bonica. Aquell any va ploure molt.
– Pronoms: substituïxen algun element present en el text abans o després, o fan referència a realitats externes
al text: Quina t’agrada més? Aquella, perquè és més bonica.
– Pronoms neutres: hi ha alguns demostratius que funcionen sempre com a pronoms neutres: Dóna-li açò de
part meua. On posarem això? No toqueu allò.
– Adverbis de lloc: Vine ací! Camina cap allà.
Formes dels demostratius, pronoms neutres i adverbis de lloc
En valencià hi ha tres graus de proximitat 6 : I (a tocar o molt prop de l’emissor), II (prop del receptor o a distància
intermèdia respecte a l’emissor), i III (lluny de l’emissor i del receptor). Segons el grau de proximitat, gènere
i nombre, els díctics presenten les formes següents:
GRAUS DEMOSTRATIUS PRONOMS NEUTRES ADVERBIS DE LLOC
I
este (o aquest 7 )
estos (o aquests)
esta (o aquesta)
estes (o aquestes)
açò
ací
II
eixe (o aqueix)
eixos (o aqueixos)
eixa (o aqueixa)
eixes (o aqueixes)
això
ahí (aquí)
III
aquell
aquells
aquella
aquelles
allò
allí, allà
5 Els díctics assenyalen les persones o les circumstàncies de lloc o de temps en què es produïx l’enunciació.
6 Moltes llengües solament tenen dos graus díctics (this, that, en anglés; questo, quello, en italià; dieser, der, en alemany); n’hi ha tres en
castellà (este, ese, aquel) i també en valencià, tot i que en alguns parlars s’han reduït a dos (aquest i aquell).
7 Les formes antigues est i eix s’han reforçat amb una vocal e posterior: este i eixe.
68

2
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Habitualment, el demostratiu s’anteposa al nom, però pot anar darrere si el nom ja està modificat per un article
o un adjectiu: Aquella casa és molt bonica. La casa aquella m’agrada. També pot anar davant o darrere
en funció pronominal: Quines t’agraden més, estes sabatilles o aquelles? Estes m’agraden més. M’agraden
més estes.
– La forma de l’adverbi demostratiu de lloc ací és la més general en valencià, però amb valor de primer grau
també s’usa aquí en parlars septentrionals i meridionals.
– En la llengua clàssica el segon grau dels adverbis demostratius era aquí. Però esta forma ha caigut en desús
en part del territori valencià i ha estat substituïda normativament per ahí (castellanisme entrat en el segle XVII,
però difícil d’eradicar en els parlars usuals). Tanmateix, l’adverbi aquí s’usa sovint en la llengua formal escrita
en lloc de ahí.
– Les formes del femení singular (esta, aquella) usades com a pronom prenen un valor neutre amb un significat
genèric de ‘dita, feta, acció, situació’: Esta sí que és bona! D’esta no t’escaparàs! Aquella va ser sonada.
– Cal d’evitar l’ús del pronom això amb valor temporal, com fa el castellà (‘a eso de’): Tornarem a casa cap al
voltant de les nou. (i no *Tornarem a casa a això de les nou).
Ús de les formes reforçades o formes simples dels demostratius
L’origen del sistema doble (reforçat i simple) dels demostratius es deu a l’afegiment de la partícula ACCU davant
del demostratiu llatí 8 . Les formes simples este, esta, estos, estes i eixe, eixa, eixos, eixes són les usuals en valencià
i han conviscut amb les reforçades en la llengua clàssica durant segles. Les dos formes són igualment vàlides i
d’acord amb la normativa.
Abús dels demostratius i dels pronoms neutres
S’ha d’evitar l’abús dels demostratius innecessaris, que es poden ometre:
No s’ha parlat de l’increment salarial ni si este és fonamental per a la negociació.
No s’ha parlat de l’increment salarial ni si és fonamental per a la negociació. (millor).
També s’ha d’evitar l’abús del demostratiu quan hi pot anar l’article:
Aquells contribuents que no hagen pagat la quota han de ser sancionats.
Els contribuents que no hagen pagat la quota han de ser sancionats. (millor).
Cal usar els pronoms en, hi i evitar així l’abús del demostratiu:
Jo també m’he assabentat d’això.
Jo també me n’he assabentat. (millor).
En aprovar-se la llei es va fer evident que calia regular l’aplicació d’aquella.
En aprovar-se la llei es va fer evident que calia regular-ne l’aplicació. (millor).
No comptàvem amb allò.
No hi comptàvem. (millor).
Es demana una millor neteja de carrers i places i que instal·len en estos papereres.
Es demana una millor neteja de carrers i places i que hi instal·len papereres. (millor).
8 Els demostratius llatins ISTE, IPSE, ILLE donaren lloc tant a l’article com als demostratius. Per a diferenciar els uns dels altres es començà a fer
ús de la partícula ACCU (literalment ‘vet aquí’, en llatí). Les formes simples i reforçades s’alternaven en la llengua clàssica; però més tard, les
simples caigueren en desuetud en la major part dels parlars, llevat del valencià i del català nord-occidental, en què les simples van prevaldre:
est/este, esta, estos, estes; eix/eixe; eixa, eixos, eixes per als graus I i II, ja que per al grau III sols hi ha les formes reforçades: aquell, aquella,
aquells, aquelles.
69

Els possessius
Els possessius són adjectius o pronoms que indiquen relacions de possessió, de pertinença o de dependència
entre una persona gramatical i l’entitat a què es referix el sintagma nominal.
Els adjectius possessius presenten unes formes tòniques (el meu pare) i unes altres d’àtones (mon pare); els pronoms
possessius només tenen forma tònica (Això és meu). Fan funció d’adjectiu quan determinen un nom (la
teua classe) i fan de pronom quan substituïxen un nom (El cotxe és meu).
Formes tòniques
SINGULAR
PLURAL
POSSEÏDOR PERSONA MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
un
més d’un
1a meu 9 meua meus meues
2a teu teua teus teues
3a seu seua seus seues
1a nostre nostra nostres nostres
2a vostre vostra vostres vostres
3a
seu seua seus seues
llur 10
llurs
Formes àtones
POSSEÏDOR PERSONA MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL
un
1a mon ma mos mes
2a ton ta tos tes
3a son sa sos ses
Noteu que per a més d’un posseïdor s’utilitzen les formes tòniques.
La col·locació dels possessius
Les formes dels possessius àtons s’utilitzen cada vegada menys. Les més usades són les referides a un sol ésser
posseït mon, ton, son i ma, ta, sa, que s’usen en els casos següents:
– Davant de noms de parentiu (sobretot en graus propers: pare, mare, germans): Ha dit ta mare que vages. Compartia
la casa amb son pare i ses germanes. Aquell xic és mon fill.
– Acompanyant el mot casa: Vine a ma casa. És un home de sa casa.
– En les locucions negatives amb la paraula vida: En sa vida n’havia vistes, de més grosses. Això no ho he tastat
en ma vida.
– En algunes fórmules de tractament: sa excel·lència, sa il·lustríssima, sa santedat, ses majestats, ses senyories.
– En expressions lexicalitzades: Cada festa té sa vespra. Cada terra fa sa guerra. La cabra per sos pecats, sos genolls
porta pelats.
9 Les formes antigues dels possessius femenins eren mia, tua, sua, mies, tues, sues que, en valencià i en català occidental, derivaren en meua,
teua, seua, meues, teues, seues, passaren a meva, teva, seva, meves, teves, seves en altres parlars (potser per analogia amb els derivats acabats
en u semivocal com ara tou, tova; neu, nevar).
10 Els possessius llur i llurs van sense article i sempre fan referència a més d’un posseïdor. S’usen en registres molt formals i resulten arcaics.
Llur significa que una sola cosa o persona pertany a més d’una persona: Els manifestants desplegaren llur pancarta davant de les autoritats
(= la seua, d’ells), mentres que llurs significa que diversos objectes o persones pertanyen a més d’una persona: Els monarques i llurs súbdits
(= els seus, d’ells).
70

2
La col·locació del possessiu respecte al nom a què modifica varia segons la funció que fa:
– Quan fan d’adjectiu els possessius van davant del nom i precedits de l’article: Vindràs amb el teu cotxe?
– També van davant dels tractaments honorífics, però sense article: Vostra excel·lència, Déu Nostre Senyor.
– Quan fan de pronoms, els possessius van darrere: Una germana seua va aprovar a la primera. Escolte, això és
seu? Col·loca’t prop meu.
– Hi ha expressions que solen portar el possessiu darrere en funció pronominal, fet que, en certs casos, contrasta
amb el castellà: a càrrec seu, a parer nostre, a gust teu, a imatge vostra, al voltant teu, davant nostre, darrere
seu, de part vostra, en benefici seu, en poder meu, en favor nostre, en honor teu, en nom meu, en defensa
seua, això és un problema seu.
– Col·locats darrere, poden expressar la persona agent d’oracions passives o de participis:
Això és escrit seu. (= escrit per ell o per ella); Un fet nostre. (= fet de nosaltres)
Ús de possessius innecessaris
En general, els possessius han d’utilitzar-se solament quan són necessaris; és a dir, quan l’ús del possessiu va lligat
a l’expressió d’una relació estricta de possessió (El meu partit és favorable a l’acord. No has portat el teu llibre?
No, aquell és el meu llibre; pren el teu). Però si el possessiu és redundant (Va moure la seua mà per
saludar-nos) es pot recórrer a alguna de les solucions següents:
– Suprimir el possessiu:
Li graduem les ulleres. (i no *Li graduem les seues ulleres).
Ha oblidat la cartera? (i no *Ha oblidat la seua cartera?).
Em saludà amb la mà. (i no *Em saludà amb la seua mà).
– Usar un pronom feble:
No el coneixia ni en sabia el nom. (i no *No el coneixia ni sabia el seu nom).
Cal conéixer la llengua i millorar-ne l’ús. (i no *Cal conéixer la llengua i millorar el seu ús).
L’estadi s’ha de condicionar. Millorar-lo costarà molts diners. (i no *La seua millora costarà molts diners).
31
Completeu les frases següents amb els demostratius que calga.
a) Esperem que __________ vesprada faça millor oratge.
b) __________ disc ja l’hem escoltat, per què no poses __________ altre d’Erik Truffaz?
c) No puc donar-te __________ informació que demanes. Ho sent, però __________ no ho puc fer.
d) Estic farta d’__________ directora. No para de manar: fes __________, fes __________. No puc més!
e) Amb __________ que acabes de dir, jo no hi estic d’acord.
f) Te’n recordes d’__________ que li va passar a Andreu quan anà de viatge a Bèlgica?
g) Francesc, per favor, lleva __________ coixí d’__________ del meu costat.
h) Tu pots veure __________ avió __________ lluny?
i) No puc acceptar __________ pressupost que m’ha presentat, n’hauria de fer un altre.
j) __________ d’allà, no ho toques del seu lloc.
k) La roba es veia escampada __________ i __________ sense cap ordre.
32
Esmeneu en les frases següents els usos incorrectes o poc genuïns dels díctics, si cal.
a) El xic té un aquell que el fa més atractiu.
b) Dels nous models, s’han presentat prototips a partir de modificacions d’estos.
c) A això de les dotze passeu per l’oficina i en parlarem.
71

d) No es parlarà de costos ni de si estos són assumits per a l’ajuntament.
e) El missatge va dirigit a totes aquelles persones que hi estiguen interessades.
f) Tot seguit vos explicarem aquells motius pels quals un funcionari es pot absentar.
g) Si no trobes el llibre mira en el prestatge d’allí dalt.
h) Demanen que hi haja connexió gratuïta a internet per a tots els centres d’ensenyament i que instal·len
en estos almenys dos ordinadors i una impressora.
i) En posar-se en marxa els decrets sobre associacions de veïns es va posar de manifest que calia regular
la funció d’estos en tota la Comunitat.
j) Amb això volem donar-vos aquella informació que pensem que us pot ser útil.
33
Transformeu les expressions següents tenint en compte la forma del possessiu.
a) prop de mi _____________________ b) davant de nosaltres _____________________
c) lluny de tu _____________________ d) darrere de vosaltres _____________________
e) prop d’ell _____________________ f) al costat d’elles _____________________
34
Completeu les frases següents amb el possessiu que calga.
nostre, llur, llurs, seu, sa, son (2), tes, els meus, ma, la meua
a) __________ mare li ha dit que no arribe tard a casa.
b) __________ germans són tots uns pesats.
c) Carme i Assumpció s’han deixat oblidats __________ paraigües.
d) El mes que ve reformarem la cuina de __________ casa.
e) Els manifestants desplegaren __________ pancarta davant les autoritats.
f) I aleshores ella va dir: “Déu __________ Senyor ens ha fet a tots iguals”.
g) M’ha demanat que no li ho digues a __________ pare.
h) M’ha dit que no vindrà a dormir perquè s’ha quedat a casa d’un amic __________.
i) T’assegure que no volia que passara això i que __________ intenció era bona.
j) “__________ cors era en suspirs e en tristícia” (LLULL).
k) “La mar dorm a __________ plantes besant-les com vassalla” (JACINT VERDAGUER).
35
Escriviu l’equivalent de les frases següents tot usant llur i llurs.
a) Aquelles persones van perdre tots els seus béns.
b) S’han enganyat i han agafat les certificacions d’ells.
c) Jaume i Carme volen les seues liquidacions.
d) Les germanes d’elles estan de vacances tot el mes.
e) Elles tenen el seu vehicle.
f) Els cosins d’ells són amics meus.
g) Ells tenen els seus llibres.
h) Ramon i Albert usen el seu propi codi.
72

2
36
Esmeneu l’ús innecessari del possessiu en les frases següents.
a) El 7 de maig algunes empreses comencen la seua temporada d’estiu.
b) En una impressora es valoren la seua resolució i la seua velocitat.
c) A partir de hui la biblioteca començarà el seu horari normal.
d) L’objectiu és tornar al país el seu autogovern i la seua independència.
e) Este cas, per la seua importància que té, mereix una bona dedicació.
f) Ací li graduem les seues ulleres sense compromís.
g) Apaga el foc, que la pasta ja deu estar al seu punt.
h) Me’n vaig a ma casa.
i) En la seua fugida l’atracador va ferir dos policies.
j) El malalt evoluciona bé dins la seua gravetat.
k) El banc li ha embargat els seus béns perquè devia diners a tothom.
ortografia
La síl·laba i el diftong
Una síl·laba és el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constituïx al voltant d’un
nucli, que està format sempre per una vocal, de manera que esta és l’element imprescindible perquè hi haja
síl·laba; és a dir, les paraules tenen tantes síl·labes com vocals.
La vocal que forma el nucli fònic de la síl·laba pot anar acompanyada d’una i o una u semivocal o semiconsonant.
Este aplec s’anomena diftong (guant, quart, quan, aire, rei, cuina, caure, peu, viure).
La i i la u són semivocals quan es troben darrere de la vocal nuclear (ai-re, mou-re). La i i la u són semiconsonants
quan es troben davant de la vocal nuclear (boia, iogurt, hiena; uadi, llen-gües, qua-tre). Segons la posició
que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una i o una u semiconsonant seguida de la vocal nuclear:
DIFTONGS CREIXENTS
ia iar-da, fe-ia, bo-ia ua ua-di, cre-ua
i/u semiconsonant
+
vocal
ie hie-na, se-ient ue cre-uer, ve-uen
io io-de, io-ga, Fo-ios ui hui, ui-gur, Al-fa-uir
iu iu-ca, iu-gos-lau uo cre-uo-ta, pe-uot
ua guant, ai-gua ua qua-dra, a-quà-tic, A-la-quàs
g/q + u semiconsonant
+
vocal
üe güelf, un-güent üe qüern, e-qües-tre
üi pin-güí, bi-lin-güis-me üi o-bli-qüi-tat, ter-ra-qüi
uo ai-guo-ta, pa-rai-guot uo quo-ta, quò-rum, a-quós
73

Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d’una semivocal:
vocal + i
semivocàlica
DIFTONGS DECREIXENTS
ai ai-re, mai
au pau, trau-rem
ei rei-na, re-mei eu eu-ro, peu, lleu-ger
ii mii-asi, no-vii
vocal + u
semivocal
iu riu, sen-tiu
oi boi-ra, com-boi ou cou, plou-rà, re-mou
ui ui-xer, buit, cui-na uu 11 duu, lluu, pruu
Quan hi ha dos vocals seguides pronunciades en dos colps de veu separats, no hi ha diftong sinó hiat:
vocal + vocal
vocal + i, u tòniques
consonant + i, u + vocal a, o, e
HIAT
a-e-ri, a-hir, pe-ó, po-e-si-a, su-ar
pa-ís, ra-ïm, ga-ús, pe-üc
di-a, ti-es, cu-a, ac-tu-ar, his-tò-ri-a, su-a-vi-tat
Un triftong és el resultat de la combinació, dins d’una mateixa síl·laba, d’una vocal precedida de semiconsonant
i seguida de semivocal –o, si voleu, d’un diftong creixent seguit d’un diftong decreixent– on la vocal central és
el nucli vocàlic. Els triftongs són rars en valencià:
iai! (interjecció), guai-tar, Pa-ra-guai, cre-ieu, cre-ueu, dú-ieu, fé-ieu, o-bli-qüeu, li-qüeu
També cal tindre en compte les remarques següents:
– A vegades el diftong decreixent ui com ara en cuina [kújna] o buit [bújt] es pronuncia amb diftong creixent
[kwína] o [bwít].
– Els verbs acabats en -guar i en -quar no desfan el diftong creixent: de-sai-güe, de-sai-gua; a-de-qües, a-deqüem,
a-de-qüeu.
– També acaben en diftong creixent els adjectius femenins acabats en -gua i en -qua: con-ti-gua, i-ni-qua i o-
bli-qua.
– L’existència de diftong o hiat determina les grafies c o q davant de u. Així, la q davant de la u forma diftong
creixent amb la vocal següent: quo-ta, i-ni-qües, mentres que una c davant de u forma diftong decreixent amb
la vocal següent: cui-na o hiat: cu-o-ta.
– Els verbs acabats en -cuar (escuar, evacuar) tenen hiat entre la u i la vocal següent: es-cu-a, es-cu-en, es-cua-ri-a;
e-va-cu-a, e-va-cu-en, e-va-cu-a-ri-a.
– La combinació de vocals iu no forma diftong, sinó hiat, en els cultismes llatins acabats en -ius i en -ium:
Màrius, nònius, Pius; aquàrium, harmònium, òmnium, pòdium, presídium, solàrium, terràrium, vivàrium.
Partició ortogràfica de les síl·labes i dels diftongs a final de línia
Quan escrivim hem de tindre en compte les regles següents:
no es poden partir síl·labes ni diftongs
no es pot deixar cap lletra sola ni al final ni a començament
de línia
en els compostos
s’han de separar
el primer element (siga prefix
o no)
els sufixos -isme, -ista
les terminacions dels cultismes
en -ius, -ium
pa-rai-güer, cui-ne-ra, pas-qües, am-bi-güi-tat
*o-ca-si-ó, *l’-ocasió, *d’-oportunitats; però es poden separar si la
vocal va apostrofada: l’o-casió, d’o-portunitats, s’i-niciaven
al-hora, anti-pàtic, ben-estant, des-aire, en-orgullir, re-incidir, vos-altres,
trans-alpí
ego-isme, altru-ista
Màri-us, Pi-us
harmòni-um, aquàri-um
11 S’admet la reducció del diftong uu a u en l’escriptura dels verbs dur, lluir i pruir (du, llu, pru, dus, llus, prus).
74

2
37
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) La partició de les paraules destacades de la frase
“Si l’enveja es tornés tinya, mig món es grataria”
és _________.
a) ti-nya, gra-ta-ria
b) tin-ya, gra-ta-ri-a
c) ti-nya, gra-ta-ri-a
3) En l’última síl·laba de la paraula Uruguai hi ha
_________.
a) un diftong decreixent
b) un diftong creixent
c) un triftong
2) La partició correcta de la paraula arcuació
és _________.
a) ar-cua-ció
b) ar-cu-a-ció
c) ar-cu-a-ci-ó
4) La paraula culta provinent del llatí solàrium
se separa sil·làbicament _________.
a) so-là-rium
b) sol-à-rium
c) so-là-ri-um
38
Completeu el text següent.
Les paraules tenen tantes síl·labes com _______________. Així, la paraula diari té _______________ síl·labes
i harmonia _______________ síl·labes. Tots els dígrafs se separen en la divisió sil·làbica excepte quatre: qu,
gu, _______________ i _______________. Així, anquilosar se separa en _______________, però il·lusionar
se separa en _______________.
39
Separeu les síl·labes de les paraules següents.
a) cassola ______________ b) til·ler ______________ c) guixaire ______________
d) quantitat ______________ e) reüll ______________ f) formatge ______________
g) cuixa ______________ h) jutge ______________ i) argüir ______________
j) innocent ______________ k) remouen ______________ l) àvia ______________
40
Escriviu el nombre de síl·labes que té cada paraula.
a) pou ______________ b) impossible ______________ c) diürn ______________
d) gaudireu ______________ e) déu ______________ f) consciència ______________
g) peuet ______________ h) podàveu ______________ i) bústia ______________
41
Subratlleu els diftongs i digueu si són creixents, decreixents o si hi ha hiat.
a) boira ______________ b) uadi ______________ c) remei ______________
d) teula ______________ e) coure ______________ f) ciències ______________
g) quaranta ______________ h) poesia ______________ i) aquós ______________
j) pingüí ______________ k) iode ______________ l) adeqüem ______________
m) suar ______________ n) xiulet ______________ o) duu ______________
42
Assenyaleu els triftongs que hi ha en els mots següents (n’hi ha que no en tenen).
obliqüeu, Paraguai, déieu, anirem, iaio, guaita
75

Les vocals obertes i tancades
Les vocals tenen un timbre determinat segons el grau d’obertura o tancament; és a dir, tenen diferent altura
tonal: més alta (agudes o tancades) o més baixa (greus o obertes). L’altura tonal depén de la posició en què el
so es produïx en la cavitat bucal: en posició anterior (vocals tancades) i en posició posterior (vocals obertes).
En llatí hi havia un sistema vocàlic de cinc sons vocàlics dobles representats per les cinc grafies vocàliques (a, e,
i, o, u) que es transformà en l’actual de set sons vocàlics en posició tònica 12 . En posició àtona, però, desapareixen
les obertes i les set vocals es reduïxen a cinc:
GRAFIA SO POSICIÓ TÒNICA POSICIÓ ÀTONA
a [a] alt, mar, catre alé, vela, calitja
[e] (e tancada) cent, arena, poder perdó, verdós
e
[ε] (e oberta) peu, ferro, infern Ø
i [i] dir, camí, genuïna cridar, vistós, òrbita
[o] (o tancada) camió, món, torba cobrar, botànic
o
[ɔ] (o oberta) sol, arròs, bròfec, òrbita Ø
u [u] ull, ungla, algú, taüt cullera, muntanya
En la majoria dels casos l’obertura o tancament d’una vocal depén de l’etimologia o del context fònic en què
apareix. En poques paraules: no hi ha una regla senzilla per conéixer d’antuvi l’obertura o el tancament d’una
e o una o en una paraula que no hem escoltat mai.
També cal tindre en compte que hi ha mots semblants que es diferencien semànticament per l’obertura de la
mateixa vocal.
VOCAL OBERTA
VOCAL TANCADA
be (corder) bé (nom o adjectiu)
deu (numeral, brollador) deu / déu (verb deure / divinitat)
set (numeral) set (ganes de beure)
llavors (aleshores) llavors (plural de llavor, per a sembrar)
sort (fortuna) sord (que no hi sent)
soc (tronc d’arbre, esclop) sóc (verb ser)
tòs (occípit) tos (expulsió sobtada, sorollosa, de l’aire dels pulmons)
De les dos vocals en qüestió, la e és la que més variació presenta respecte al grau d’obertura 13 .
En valencià porten e tancada:
la e final de quasi tots els mots aguts
gal·licismes acabats en é
final en -és (plurals en -essos)
gentilicis acabats en -és
abecé, amén, peroné, també, vaivé; acabaré, aniré, tindré, eixiré; Bernabé
clixé, consomé, matiné, paté, puré, quinqué, ximpanzé
abcés, excés, congrés, procés, progrés, revés
anglés, francés, islandés, japonés
12 El sistema vocàlic té set fonemes vocàlics en valencià i en català occidental, però consta de huit sons en català oriental, és a dir, un de
més, una vocal neutra [ə] que correspon a la a i a la e àtones, per exemple en pare [párə], casa [kázə]. Però, mentres que el català occidental
i el valencià conservaren el timbre de la e tancada del llatí vulgar, en mots com ara ceba, negre i estret, el català oriental el va canviar
per e oberta. Esta vocal oberta havia tingut un estat previ de vocal neutra, que solament s’ha conservat a les Balears.
13 Així, per exemple, a Girona sonen tancades les e dels acabats en -ència: violència, advertència, mentres que a les Balears, es pronuncia
oberta la e de és (verb ser).
76

2
alguns adverbis i derivats de bé i de més
3a persona del singular del present d’indicatiu
dels verbs acabats en -endre
derivats dels verbs tindre i vindre
infinitius de verbs de la segona conjugació
mots amb e seguida de c/ç, p, ix, g
alguns mots plans
uns pocs femenins
adés, després, gairebé, rebé, demés, endemés, només
aprén, comprén, encén, entén, estén, mamprén, ven
s’absté, s’abstenen; conté, contenen; prové, provenen
ésser, créixer, prémer, esprémer, témer
peça/peces, estrep, greix, reixa, alegre, regne, segle
cércol, cérvol, créixens, crémor (tartrat àcid de potassi), déntol (peix), feréstec,
llépol, préssec (bresquilla), préstec
cérvola, església, feréstega, grémola, llémena, llépola, témpores
I porten e oberta els següents:
quan la vocal de la síl·laba següent és una i
quan la vocal de la síl·laba següent és una u
mots amb diftong eu
immediatament davant de l o r
la e de la major part de les esdrúixoles
col·legi, ebri, èxit, nervi, obsequi; excepcions: església, sépia, séquia
èmul, ingenu, perpetu, superflu
deu (10), fideu, museu; però déu (divinitat) i deu (deure)
cruel, empelt, novel·la, tel; cert, conversa, ert, esmerç, terç, verb, verge; excepcions:
feltre, selva; cercle, cérvol
anècdota, mètode, potència, Sèneca; excepte llémena, témpores, térbola
excepcionalment en posició final de paraula
Novetlè; gue-gue i enguè (onomatopeies del plor del xiquet); Fifè (antropònim
habitual a l’Horta de València)
les paraules Josep, Vicent; quimera, set (7)
Cal tindre en compte les remarques següents:
– La vocal breu tònica llatina va diftongar en ie en castellà, però es mantingué una sola vocal (oberta) en valencià.
Per això, a un mot amb diftong ie en castellà sol correspondre una e oberta (sempre que provinga del
mateix ètim llatí): gel (hielo), mel (miel), perd (pierde), set (siete), terra (tierra).
– Es pronuncien amb e tancada malgrat portar accent obert: què (relatiu i pronom interrogatiu), perquè i sèrie.
– Poden ser amb e tancada o e oberta, segons parlars, uns pocs mots: pésol o pèsol, cércol o cèrcol, sépia o
sèpia, sémola o sèmola.
Són amb o tancada les paraules següents (encara que, segons parlars, hi ha variació):
moltes paraules agudes acabades en -o o en
-os
uns quants monosíl·labs
terminació en -oix
formes del verb ser
el verb córrer i derivats
verb fondre i derivats
formes verbals (verbs en -olar)
alguns mots aguts, plans i esdrúixols
terminacions en -forme
cançó, lliçó, raó, sabó, acció, camió, flexió, relació, vexació; ambdós, boirós,
escumós, leprós, maniós, seriós, verinós
bot, brot, cort, fonc, fon i fos (de fondre), fosc, moc (mucositat), molt
(quantitat), mot, pou 14 , rot, sou (verb ser), tos (de tossir), tot
boix, coix, moix, toix (esmussat)
era, eres, érem; fóra, fores, fórem, fóreu, fos
córrer, concórrer, discórrer, incórrer, socórrer, transcórrer
confondre, confós; difondre, difosos; refondre, refon
ennuvola, esmicola, esmola (però o oberta en vola, de volar)
xicon; escolta, estómac, estona, furóncol, joves/jóvens, porpra; escórpora,
fórmula, gódua (arbust), góndola, pólvora, tómbola i tórtora
deforme, multiforme, pluriforme
14 El monosíl·labs jou, pou, tou i vot es pronuncien amb o oberta o tancada segons parlars.
77

Porten o oberta:
davant de i o de u (en la mateixa
síl·laba o en la següent)
la o tònica seguida de grup consonàntic
amb r o l
la o dels diftongs decreixents
els termes erudits i científics
els esdrúixols amb o tònica
pronoms neutres
certs monosíl·labs i compostos
agudes acabades en -òs
derivats i compostos de cos, cros,
glos (llengua), gros i os
alguns mots acabats en -osa
la o en coure, cloure i compostos
-oc, -oca
-ofa
-gog, -goga
-oig, -oja
bibliòfil, codi, divorci, elogi, lògica, misogin, odi, oli, podi, cònjuge, mòdul, pòstum,
memòria; Corpus
corda, dòlar, forja, orfe, mort, port, poble (però pobla amb o tancada), desacord;
formes verbals amb o tònica en el lexema: obri, ompli, dorm
boira, heroi, dijous, moure, nou, ou, ploure, sou (salari); Alcoi
amorf, anòmal, patogen, quiròfan, sarcòfag, xenòfob; excepcions: carcinoma,
dogma, forma
còlera, còmode, nòmada, òrbita, òrfena
açò, això, allò
bo, rebò, de debò; so, ressò; to, semitò; tro, retrò
Ambròs, Vinaròs; arròs, alficòs, espòs, repòs, talòs, terròs
cos, motocròs, aglòs, hipoglòs, capgròs, trencalòs
llosa, nosa, posa, prosa, rosa
coc, cous, cou, desclòs, exclòs, inclòs, reclòs
albercoc, moc (moure); oca, soca, toca (verb tocar); excepcions: boca i toca (nom)
Moncofa; gallofa, carxofa, estrofa
pedagog, sinagoga
roig, roja, boig, boja; excepció: estoig
terminacions
-ol, -ola
-olt, -olta
-ossa
-ost, -osta
-ot, -ota
-pondre
caragol, cresol, gentola, tovallola; excepcions: gola, bola, cola
solt, mòlt/a (verb), volta; excepcions: escolta, molt/a (quantitatiu i adverbi)
brossa, crossa, glossa, llossa; excepcions: bossa, gossa, óssa, rossa
cost, resposta; però tancada en agost, congost, most, llagosta
Burjassot; devot, dot, clot, got, xicot, granota, pigota; excepcions: bota, brot, carlota,
gota, jota, nebot, sacerdot, singlot, sota
compondre, correspondre, respondre
Tingueu en compte que la o de roure es pronuncia oberta o tancada segons parlars.
A vegades hi ha dubtes en la pronúncia (i en l’accentuació gràfica) d’alguns topònims:
– Són amb e tancada: Bétera, Dénia, Énguera, Guadasséquies, la Sénia, València 15 .
–Ambe oberta: Algèria, Bèlgida, Benimuslem, Elx, l’Ènova, Novetlè, Sueca; Gènova, Grècia, Hèlsinki, Suècia.
– Són amb o tancada: Conca, la Pobla (del Duc, de Farnals, la Pobla Llarga), la Vall d’Uixó.
– Porten o oberta: Alcoi, Alpont, Barcelona, Benidorm, Bicorb, Borriol, Bunyol, Còrdova, l’Horta, Oriola, Osca,
Otos, Puçol, Ròtova, Segòvia, Sòria, Terol, Vinaròs, Vitòria; Etiòpia, Lapònia, Mònaco, Mongòlia, Moscou, Nicòsia,
Polònia.
15 L’accent obert de la e del topònim València no correspon a l’etimologia ni a la pronunciació tradicional. Podeu trobar més informació en
LACREU, Manual de l’estàndard oral, op. cit., i SARAGOSSÀ, Criteris de la normativa, op. cit.
78

2
Canvi de l’obertura vocàlica en els derivats
Cal tindre en compte que la e oberta es manté en els derivats, sempre que continue sent tònica (tebi: tèbia, tèbies),
però passa a e tancada si es desplaça la tonicitat a una altra síl·laba: ferro (e oberta) > ferrer, ferreria, ferreteria
(e tancada).
Igualment, la o oberta, passa a ser tancada si es desplaça la tonicitat a una altra síl·laba: sol (o oberta) > solet,
assolellat, solana (o tancada).
Semblantment al que passa amb la e oberta, la o tònica llatina diftongà en ue en castellà, però es va mantindre
o oberta en valencià: porta (puerta), horta (huerta), coll (cuello).
Convé recordar també que, generalment, és tancada la o d’una paraula a la qual correspon una u en l’equivalent
castellà: estoig (estuche), gola (gula), molt (mucho), ploma (pluma), triomf (triunfo).
Doble accentuació de la e
Hi ha una sèrie de paraules que en uns parlars es pronuncien amb e oberta i s’escriuen amb accent greu (cafè,
comitè, aprèn, interès, dèiem, fèiem, conèixer, japonès, francès) i en altres, en canvi, es pronuncien amb e tancada
i s’escriuen amb accent agut (café, comité, aprén, interés, déiem, féiem, conéixer, japonés, francés). Este
fet és reconegut per la normativa (encara que no totes les formes apareixen als diccionaris). Habitualment, per
tant, en valencià, i per coherència amb la pronúncia, s’escriuen amb accent agut les e de les paraules següents:
a) Agudes acabades en -é, -és, -én:
café, comité, oboé, puré; adés, interés, anglés, japonés; aprén, atén, comprén, mossén
b) Infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer:
conéixer, paréixer; véncer, convéncer; atényer, restrényer
c) Imperfet d’indicatiu de certs verbs de la segona conjugació acabats en -éiem i -éieu:
déiem, quéiem; féieu, quéieu
L’accentuació gràfica
Cada paraula té una síl·laba, anomenada síl·laba tònica, que es pronuncia amb més altura tonal i més intensitat
que la resta. Així, en el mot in-cen-di, la síl·laba tònica és cen, les restants (in i di) són àtones.
Recordeu que les paraules són monosíl·labs si tenen una sola síl·laba (o, bé, vi, llet, rei, peix, prats) i polisíl·labes
quan en tenen més d’una: bisíl·labes (anem, dàtil, caureu, pòrtic), trisíl·labes (capità, òrbita, prometran), tetrasíl·labes
(agrupament, atenció), pentasíl·labes (professional, valencianes), etc.
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: agudes (la síl·laba tònica és l’última), planes (la tònica
és la penúltima) o esdrúixoles (la tònica és l’antepenúltima).
Regles d’accentuació gràfica
Si la paraula és monosíl·laba no s’accentua (llevat dels casos que porten accent diacrític). En les polisíl·labes, l’accent
gràfic es col·loca sobre la vocal tònica d’acord amb regles següents:
PARAULES S’ACCENTUEN LES TERMINACIONS EXEMPLES
vocal -a, -e, -i, -o, -u demà, cantaré, Novetlè, ratolí, lliçó, això, ningú
agudes
vocal + s -as, -es, -is, -os, -us callaràs, entés, espantadís, aigualós, arròs, pallús
vocals e, i + n -en, -in amén, comprén, esplín, mantín
planes
esdrúixoles
diferents de les agudes (incloent els
diftongs decreixents)
totes
cànon, fàcil, correguérem, exàmens, vímet, córrer, sulfúric; portàveu,
vinguéreu, assistíeu
pàtina, vàlua, església, fragància, paciència, període, història, fórmula,
diòptria, brúixola, fúria
79

Cal tindre en compte les observacions següents:
– La i o la u finals d’un diftong decreixent és consonàntica a efectes ortogràfics; per tant, no s’accentuen les
agudes acabades en diftong (desmai, palau, remei, anireu, cosiu). No es posa tampoc accent encara que el
diftong final vaja seguit d’una s (serveis, dijous).
– Les majúscules s’accentuen d’acord amb les regles generals d’accentuació (Àfrica, Úrsula, Òscar, HISTÒRIA,
JARDÍ BOTÀNIC).
– Recordeu que la vocal a, quan porta accent gràfic, l’ha de portar sempre greu (ànec, arrogància, voldrà), la i
i la u el porten sempre agut (panís, obtús), i la e i la o el poden portar greu o agut, d’acord amb la pronúncia
(clemència, església; òrbita, racó).
– Els préstecs no adaptats, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació:
per capita, apartheid, fondue, sui generis. Tanmateix, les paraules llatines adaptades s’han d’ajustar a les
normes generals d’accentuació: ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum, harmònium.
Vacil·lacions i errors en l’accentuació en algunes paraules
A vegades hi ha dubtes amb l’accent en paraules que, molt sovint, contrasten amb el castellà. Cal tindre-les en
compte a l’hora de pronunciar-les i d’accentuar-les correctament.
Són agudes:
esports acabats en -bol
acabats en -clop, -crom, -glot, -gram
terminació -antrop (home)
unes quantes paraules, moltes de les
quals contrasten amb el castellà
topònims i antropònims
basquetbol, beisbol, futbol, handbol, voleibol
ciclop, esclop, policrom, poliglot, mil·ligram
filantrop, licantrop, misantrop, pitecantrop
aldehid, alfil, ampit, avar, cautxú, celtiber, criquet, elit, enzim, eriçó, esperit, flascó,
fluor, handicap, heroi, hoquei, humit, iber, interval, lilà, miop, napalm, oboé,
oceà, pipí, pivot, radar, soviet, subtil, taigà, tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís,
xiclet, zenit
Biarritz, Friül, Munic, Zuric, Port Saïd, Tibet; Nobel, Borís, Marià, Raimon, Ciscar
Són planes:
acabades en
-sfera
-íac
-èol, -íol, -úol
-cit, -fit, -lit
-esi, -osi
-litre
-stat
-gia
-graf
-fob i -fon
unes quantes paraules que contrasten
amb altres llengües
infinitius verbals
formes del verb adequar
topònims i antropònims antics i
moderns
atmosfera, hidrosfera, litosfera
amoníac, cardíac, policíac, austríac; però atziac i embriac
alvèol, nuclèol, bronquíol, folíol, pecíol, vacúol
fagòcit, leucòcit; zoòfit; aeròlit, monòlit; però teodolit
exegesi, mimesi, metamorfosi, osmosi
centilitre, decilitre, hectolitre, mil·lilitre
aeròstat, reòstat, termòstat
letargia, melangia, paraplegia, sinergia; però metal·lúrgia
aerògraf, biògraf, bolígraf, cal·lígraf, paràgraf
xenòfob, audiòfon
acne, almoràvit, anemone, àugur, bantu, biòtop, conclave, diaca, dinamo, estèrnum,
etíop, guru, hematòcrit, karate, libido, lígur, maori, medul·la, míssil, odèon (teatre),
omòplat, prènsil, quadriga, rèptil, rupia, somali, tàmil, tèrmit, tèxtil, torticoli, tríglif, tulipa,
vertigen, víking, zulu
córrer (i discórrer, concórrer, etc.), témer, tòrcer, véncer
adeqüe, adeqües, adequa, adeqüen
Eufrates, Honolulu, Kíev (o Kíiv), Mali, Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna; Agamèmnon,
Arquimedes, Dídac, Èdip, Espàrtac, Heròdot, Ígor, Vladímir, Karamàzov, Telèmac,
Txèkhov; Sanchis
80

2
Són esdrúixoles:
uns quants mots de
diferent procedència
cultismes
acabats en
-èola
-ode
-fàgia
-lisi
-stasi
topònims i
antropònims antics i
moderns
àloe, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, ínterim, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli,
pneumònia, quàdriceps, vàlua (i plusvàlua), zoòspora
aurèola, rubèola
díode, elèctrode, període
antropofàgia, bacteriofàgia, ictiofàgia
diàlisi, electròlisi, fotòlisi
iconòstasi, metàstasi
Bàrcino, Bàssora, Bríndisi, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara,
Tàrraco, Tòquio, Úmbria; Àrtemis, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, Heròdot, Llúcia, Pèricles
Tingueu en compte les remarques següents:
– Es conjuguen com confiar o enviar els verbs de la 1a conjugació que acaben en consonant + -iar (anunciar,
associar-se, canviar, conciliar, copiar, denunciar, desgraciar-se, divorciar-se, expropiar, evidenciar, fotocopiar, humiliar,
iniciar, llicenciar, negociar, obsequiar, odiar, potenciar, pronunciar, propiciar, repatriar). Els verbs esmentats
tenen accent prosòdic sobre la i, en la 1a, 2a i 3a persones del singular i la 3a persona del plural del
present d’indicatiu: jo anuncie (i no *anúncie), tu anuncies (i no *anúncies), ell anuncia, (i no *anúncia), ells
anuncien (i no *anúncien).
– Excepcionalment, l’accent indica que la u precedida de g no forma diftong amb la vocal següent: agúe, agúes,
agúa, agúen (del verb aguar, sinònim de agusar, ‘fer agut’); gúa (mesura de longitud, cast. ‘codo’); ingúix (llengua
caucàsica).
– Molts adjectius acabats en i o u, afigen una a per tal de formar el femení corresponent, i resulten paraules
esdrúixoles amb accent: aeri, aèria; idoni, idònia; ardu, àrdua; superflu, supèrflua.
– Les abreviatures mantenen l’accent de la paraula sencera: íd. (ídem), làm. (làmina), núm. (número), pàg. (pàgina),
telèf. (telèfon).
– La conjunció o no porta accent quan va entre xifres: 10 o 12 caixes, 121 o 122 €.
Paraules amb dos possibilitats d’accentuació
Algunes paraules admeten doble accentuació (encara que no tots els diccionaris recullen totes les formes). Es
tracta dels casos següents:
– Figures geomètriques acabades en -edre: decàedre o decaedre, hemiedre o hemíedre, hexàedre o hexaedre,
pentaedre o pentàedre, políedre o poliedre.
– Unes quantes paraules: antílop o antilop, càstig o castic, dòmino o dominó (joc), fotòlit o fotolit, imbècil o imbecil,
pèrit o perit, pèrita o perita, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, xèrif o xerif, xilòfon o xilofon, xòfer
o xofer.
L’accent en les paraules compostes
– Els compostos sense guionet es consideren com una sola paraula i s’accentuen, d’acord amb la norma general
d’accentuació, en el segon element: audiovisual, vaivé, sobrealimentació, socialdemocràcia, fisicoquímic, historicoartístic.
– Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual es formen (si l’adjectiu
no porta accent, l’adverbi no en porta tampoc). Recordeu que, si l’adjectiu admet flexió de gènere, els adverbis
en -ment es formen sobre la forma femenina: pacífic > pacífica > pacíficament, ràpid > ràpida > ràpidament,
útil > útilment, feliç > feliçment, amable > amablement.
– Els compostos amb guionet es consideren paraules independents i, per això, conserven l’accent de cadascun
dels components: despús-demà, mà-llarg, pèl-roig, adéu-siau, sud-americà.
81

L’accent diacrític
L’accent diacrític s’usa per a distingir uns mots d’uns altres que tenen forma semblant (paraules homònimes i
homògrafes) i que no haurien de dur accent segons la norma general d’accentuació. Es posa en monosíl·labs
(mà, bé, féu, mèu, sóc) i en uns pocs de bisíl·labs (dóna, fóra, móra, vénen). Amb accent diacrític hi ha verbs
(dóna, fóra, féu, és, sé, són), substantius (déu, món, bóta, pèl), adverbis (sí, més) i pronoms (nós, vós). No hi ha
una regla general, però ens podem orientar pels criteris següents:
– Entre un nom i un adjectiu és el nom el que duu l’accent: món, mon; nét, net; sèu, seu; séc, sec.
– Si hi ha un mot tònic i un altre d’àton, el tònic és el que du el diacrític: mà, ma; sé, se; té, te; ús, us.
– Entre dos paraules tòniques amb diferències de timbre, l’accent apareix quasi sempre sobre la que té vocal
tancada: bé, be; dóna, dona; fóra, fora; móra, mora; pórca, pórques; sóc, soc; són, son. Però porten accent
en la vocal oberta: mèu, meu; mòlt, molt; sègle, segle; tòs, tos; tòt, tot.
– Els plurals i compostos de les paraules que porten accent diacrític continuen portant-ne: bóta, bótes; móra,
móres; pèl, pèls; sèu, seus; féu, desféu, reféu, contraféu; déu, adéu, marededéu, pregadéu, redéu; nét, besnét,
besnéta, rebesnétà; mòlt, remòlt, remòlta, remòltes; pèl, repèl, contrapèl; sòl, entresòl, subsòl, subsòls;
véns, revéns, revénen. Tanmateix, hi ha altres plurals que no en porten: mà, mans; món, mons; rodamón
(però rodamons); rés, resos; ús, usos.
– Uns pocs mots amb accent diacrític contrasten amb els equivalents en castellà; per exemple, en valencià, té
(verb tindre) i, en castellà, té (nom, planta o infusió); en valencià, que gran! i en castellà ¡qué grande!
– Tanmateix, hi ha parelles de paraules que es podrien confondre però que no es marquen amb diacrític 16 :
bec (substantiu)
bec (verb beure)
bo (adjectiu)
bo (bitllet, aval)
sa (possessiu àton) sa (adjectiu)
set (numeral)
set (ganes de beure)
sou (substantiu)
sou (verb ser)
AMB ACCENT DIACRÍTIC
bé, béns (riquesa), bé (adverbi de manera)
bóta, bótes (recipient per al vi)
cóc, cócs (coca, coques)
cóm, cóms (menjadora dels animals)
cóp, cóps (copa d’un arbre / floc, borralló)
cós, cóssos (trajecte, cursa, competició)
déu, déus (divinitat)
dóna, dónes (present d’indicatiu del verb donar)
és (3a persona de present d’indicatiu del verb ser)
féu (passat simple del verb fer)
fóra (imperfet de subjuntiu del verb ser)
jóc, jócs (lloc per a dormir les aus de corral)
mà (part del cos)
més (adverbi)
mèu, mèus (miol del gat)
SENSE ACCENT DIACRÍTIC
be, bens (nom de la lletra b, corder)
bota, botes (calcer, verb botar)
coc (cuiner, verb coure, bacil, classe de carbó)
com (conjunció, adverbi de manera)
cop (colp)
cos, cossos (cast. ‘cuerpo’, ‘cuerpos’)
deu (numeral, verb deure, font: una deu)
dona, dones (substantiu)
es (reflexiu)
feu (present i imperatiu de fer, nom: un feu)
fora (preposició o adverbi)
joc (acció de jugar)
ma (possessiu àton)
mes (període de l’any, conjunció, possessiu àton)
meu, meus (possessiu)
16 Cal dir que hi ha discrepàncies entre gramàtiques i autors respecte d’algunes paraules pel que fa a l’accent diacrític. Per exemple, la paraula
tòs (occípit), apareix amb accent diacrític en la GNV i en el traductor Salt, però no en el Diccionari de l’IEC ni en el de la gran Enciclopèdia
catalana (tos). Per contra, la forma vés de l’imperatiu del verb anar apareix amb accent en els últims diccionaris esmentats i en quasi
totes les gramàtiques i també al diccionari del traductor Salt, però no a la GNV. A més a més, alguns autors marquen amb accent diacrític
mots com ara sà (no malalt) per diferenciar de sa (possessiu). Vegeu F DE B. MOLL, Gramàtica catalana, op. cit.
82

2
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (participi de moldre)
món (univers, el planeta Terra)
móra, móres (fruit de l’esbarzer)
mòssa (osca)
nét, néta, néts, nétes (parentiu)
nós (plural majestàtic)
ós, óssa, óssos, ósses (animal)
pèl, pèls (vellositat, cabell)
pórca, pórques (taula de sembradures)
què (interrogatiu, relatiu precedit de preposició)
rés (acció de resar)
ròssa, ròsses (bèstia vella, rossí)
sé (verb saber)
séc, sécs (plec, doblec al vestit, a la pell)
sèu, sèus (greix animal)
sègle, sègles (sègol)
sí, sís (afirmació)
só (forma arcaica del verb ser)
sóc (verb ser)
sòl (el terra, el pis)
són (verb ser)
té (verb tindre)
tòt, tòts (broc gros)
tòs (occípit)
ús (verb usar)
vénda (tanda, torn; part d’una jurisdicció)
véns, vénen (verb vindre)
vés (imperatiu del verb anar)
véu (passat simple del verb veure)
vós (tractament)
molt, molta, molts, moltes (adverbi)
mon (possessiu àton)
mora, mores (femení singular i plural de moro)
mossa (femení de mosso)
net, neta, nets, netes (adjectiu, contrari de brut)
nos (pronom feble)
os (part de l’esquelet), ossa (ossada)
pel, pels (contraccions per + el, per + els)
porca, porques (truja, truges)
que (conjunció, relatiu, exclamatiu)
res (cap cosa)
rossa, rosses (de cabells rossos)
se (pronom reflexiu)
sec (adjectiu, verb seure)
seu (possessiu, verb seure, substantiu: una seu)
segle, segles (cent anys)
si (pronom, condicional, cavitat, nota musical)
so (soroll)
soc (soca, calcer: esclop; amb o oberta)
sol (astre, verb soler, adverbi, nota musical)
son (substantiu: el son, la son; amb o oberta)
te (planta, infusió; pronom feble)
tot, tots (adverbi)
tos (expectoració)
us (pronom feble)
venda (transacció)
vens, venen (verb vendre)
ves (contracció de veges: ves per on!)
veu (substantiu)
vos (pronom feble)
La dièresi
La dièresi (¨) s’escriu exclusivament damunt de les vocals i, u 17 per indicar que:
a) Es pronuncia la u dels diftongs creixents güe, güi, qüe, qüi: aigües, següent, exigüitat, pingüí, freqüent, pasqües,
aqüicultor, terraqüi. Però no cal dièresi en gua, guo, qua, quo: aigua, aiguota; antiquada, quocient.
b) Les vocals i, u no formen diftong amb la vocal anterior (cafeïna, ruïna, xiïta; ataüllar, diürètic, noümen, peüc)
ni amb la vocal posterior (agraïa, beneïes, conduïen, traduïu).
En aplicació de la regla general, cal posar dièresi sistemàticament en els casos següents:
– Derivats acabats en -ment, -dor o -at d’una paraula amb i tònica en l’última síl·laba: agrair > agraïment, trair
> traïdor, veí > veïnat.
– Cultismes derivats amb sufixos -ible, -idal, -ificar, -itat, -itzar precedits de vocal: increïble, helicoïdal, deïficar,
continuïtat, europeïtzar.
17 Exceptuant-ne el préstec röntgen (unitat d’exposició a la radiació X) i derivats (rötgengrafia, rötgenlogia, rötgenteràpia).
83

– La i dels verbs de la 3a conjugació l’infinitiu dels quals acaba en -air, -eir, -oir, -uir 18 : agrair > agraïa, agraït;
obeir > obeïsc, obeïren; desoir > desoïa, desoït; traduir > traduïx, traduïen.
Com a regla pràctica cal recordar que porten dièresi en la i les formes dels verbs de la 3a conjugació, acabats
en -air, -eir, -oir, -uir, en els noms dels temps que porten lletra p: agraïm (present d’indicatiu); desoïa
(imperfet d’indicatiu); obeït (participi i perfet d’indicatiu); traduïres (passat simple); conduïx (present de subjuntiu);
oïres (imperfet de subjuntiu); conduïu (imperatiu).
Regles d’estalvi de la dièresi
Per a evitar un excés de paraules amb dièresi, no se’n posa en els casos següents:
quan la vocal en qüestió ha de portar accent
gràfic no es posa dièresi
els compostos del tipus prefix + lexema
amb prefix acabat en vocal i lexema començat
per i o per u
els derivats amb sufixos –isme, –ista
cultismes acabats en –us, –um amb accent
tònic d’acord amb la norma general
infinitiu
veí (veïna), roí (roïnes), país (països), reduíem (reduïa)
antiinflamatori, autoimmune, biunívoc, coincidència, contraindicació, intrauterí,
reincidir, reunificar; però van amb dièresi el verb reeixir i derivats (reïsc,
reïxes, reïx) i compostos de ull (reüll, reüllós)
ateisme, egoisme; altruista, egoista
excepcions: proïsme i lluïsme (perquè “isme” no és sufix)
Pius, Màrius, Sírius
aquàrium, harmònium, mèdium
agrair, obeir, desoir, traduir
verbs de la 3a conjugació
acabats en –air, –eir, –oir i
–uir en els temps de
futur
condicional
gerundi
agrairé, obeiré, desoiré, traduiré
agrairia, obeiria, desoiria, traduiria
agraint, obeint, desoint, traduint
Cal tindre en compte que la vocal amb dièresi no sempre és coincident amb la vocal tònica: traïdor, ensaïmada,
suïcidi, diürètic.
A banda dels casos anteriors, ací teniu unes quantes paraules que porten dièresi:
– Porten dièresi en la i: aïna (eina), aïrar-se, amoïnar-se, apaïsat, cafeïna, cloïssa, creïlla, cruïlla, cuneïforme, deïtat,
deïficar, descafeïnat, heroïna (però heroi), naïf, saïm (i ensaïmada), laïcitat, laïcisme (però laic), oïda, oïl
(llengua occitana), oleïcultura, oleïna (però oleic, oleícola), paüra, posseïdor, proteïna, pruïja, suïcidar-se, suïcidi,
veïnat, xiïta; noms propis: Isaïes, Coïmbra, Eloïsa. Però van sense dièresi: caid i alcaid (governador àrab).
– Porten dièresi en la u: ataüll, ataüllar, aürt (colp, topada brusca), aürtar, blaüra (blau en el cos, cast. ‘moradura’),
demiürg, diürn, diüresi, diürètic, llaüt, oriünd, peüc, peüngla, reüll, saüc, taüt, traüll (tràfec), transeünt
i derivats; adjectius: garfiüt, garfiüda, geniüt, geniüda, rabiüt, rabiüda; noms propis: Ataülf, Cafarnaüm,
Raül, Saïd, Saül, Seül.
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Una paraula pot portar dièresi i accent alhora en vocals diferents, però mai doble dièresi; així, per exemple,
conseqüència porta dièresi perquè sone la u i du accent a la e perquè és un mot esdrúixol.
– En el verb argüir, la síl·laba gu no forma diftong amb la i següent i, per tant, té tres síl·labes: ar-gü-ir [aɾγuír].
La dièresi a la u de l’infinitiu indica que esta vocal s’ha de llegir, però en la resta dels temps la dièresi va sobre
18 La norma no afecta els verbs de la primera conjugació que ja porten dièresi en el lexema (aïllar, arruïnar, deïficar, fluïdificar, suïcidar-se,
ataüllar, etc.); per això porten dièresi totes les formes conjugades i derivades sense excepció: aïllant, arruïnes, arruïnaràs, deïficat, fluïdifiques,
suïcidaria, ataüllava.
84

2
la i per a marcar el hiat 19 . El verb redargüir (argüir contra una asserció, un argument) seguix el mateix
model.
– Cal parar atenció a les paraules fluid, fluida i fluït, fluïda. Els mots fluid, fluida, sense dièresi, són nom i adjectiu
(un tall del fluid elèctric; un trànsit fluid; una conversa fluida), mentres que fluït, fluïda, amb dièresi, són
les formes del participi del verb fluir (Hui el trànsit ha fluït sense embussos).
– Atenció a l’ortografia de país i països; però paisatge i paisatgista no porten dièresi.
– Fixeu-vos també en les parelles següents on l’existència o no de dièresi canvia el significat de les paraules:
beneit (persona ximple, babau) beneït (lloat, exalçat)
fruit (producte vegetal)
fruït (de fruir, que s’ha divertit)
reina (femení de rei)
reïna (resina)
rail (carril)
raïl (arrel)
roina (plugeta)
roïna (femení de roí)
43
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) La paraula _______ té e oberta en la vocal tònica.
a) sec
b) centre
c) fel
2) La o de la paraula roure és _______.
a) àtona
b) oberta
c) tancada
3) La e de la paraula cruel és _______.
a) oberta
b) àtona
c) tancada
4) La e de la paraula València se sol pronunciar
amb _______.
a) e oberta
b) e tancada
c) e neutra
5) La síl·laba tònica de canvia és _______.
a) can
b) via
c) vi
6) El treball ha donat _______ i ara pots
_______ d’unes vacacions merescudes.
a) fruit, fruïr
b) fruit, fruir
c) fruït, fruir
19 Alguns manuals presenten discrepàncies respecte de l’escriptura de la dièresi del verb argüir, ja que, teòricament, es podria escriure dièresi
sobre la u, per marcar que s’ha de llegir, i, alhora, sobre la i per marcar que és una vocal en hiat (*argüïm o *argüim, *argüïxes o *argüixes,
etc.), amb la qual cosa tindríem doble dièresi en uns quants temps. Així, segons el Diccionari valencià (2a ed.) i Ruaix (El català/1,
pàg. 65), davant la confluència de la doble dièresi, la i no en du, i ho considera com una excepció; segons Valor (La flexió verbal) i el Diccionari
Valencià (1a ed.) de l’editorial Bromera, la i i la u sí que en porten (malgrat que el mateix DVAL té una incongruència pel que fa a
dièresi en argüible). Per la seua banda, Lacreu, en Els verbs valencians (Bromera), utilitza el criteri de marcar amb dièresi solament la u en
els casos descrits adés.
Tanmateix, la Secció Filològica de l’IEC diu que, en cas de possible concurrència de dièresis en una mateixa forma verbal, s’escriga tan sols
la dièresi de la i (així arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s’escriuen amb dièresi a la i les formes de present d’indicatiu: arguïsc, arguïxes, arguïx, arguïm, arguïu, arguïxen; present de subjuntiu:
arguïsca, arguïsques, arguïsca, arguïm, arguïu, arguïsquen; imperatiu: arguïx, arguïsca, arguïm, arguïu, arguïsquen; imperfet d’indicatiu:
arguïa, arguïes, arguïa, arguïen; imperfet de subjuntiu: arguïra (però argüís), arguïres/arguïsses, etc.; passat simple: arguïres, arguïren
(però argüí, argüírem, argüíreu); i del participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.
85

7) Tothom _______ que aquella dona era _______.
a) sabia, savia
b) sàbia, sàvia
c) sabia, sàvia
9) La malalta havia de prendre _______ amb
_______.
a) diürètics, freqüència
b) diüretics, freqüència
c) diürètics, freqüencia
11) Aquelles _______ portaven la cara tapada.
a) mores
b) móres
c) mòres
13) L’_______ no busca el benefici propi, sinó el del
_______.
a) altruisme, proïsme
b) altruisme, proisme
c) altruïsme, proïsme
8) _______ ha consultat el globus _______,
però no ha trobat el nom d’aquell país.
a) Ataulf, terraqui
b) Ataülf, terraqui
c) Ataülf, terraqüi
10) Cal assegurar-se que l’_______ no té
_______.
a) antiinflamatori, contraïndicacions
b) antiinflamatori, contraindicacions
c) antiïnflamatori, contraindicacions
12) Han col·locat dos _______ més per eixir
còmodament de la piscina.
a) passamàns
b) passamans
c) passa màns
14) No va poder participar en les _______
perquè se li va diagnosticar una malaltia
_______.
a) olimpiades, cardíaca
b) olimpíades, cardiaca
c) olimpíades, cardíaca
44
Completeu les frases següents amb un monosíl·lab que tinga la o tancada.
a) El rei i la seua __________ se n’hagueren d’anar a l’exili.
b) Hi ha hagut una sobretensió i el fusible s’ha __________.
c) Una paraula és un __________.
d) Hauràs de prendre un xarop per a la __________ que tens.
e) En el segle XII Rússia es trobava sota el __________ mongol.
f) El teu cunyat és un __________, no fa ni un __________.
g) L’àrab va fer un __________ després del dinar, __________ a mostra de cortesia.
h) El diputat va donar el __________ a l’oposició.
i) Este coixí d’ací és ben __________ i no com aquells coixins tan durs del sofà.
j) Vaja, este llum es __________ cada dos per tres.
45
Completeu les frases següents amb un monosíl·lab que tinga la o oberta.
a) El formatge que vas comprar ahir no és gens __________.
b) El meu amic Ernest ha ingressat en el __________ de bombers.
c) El baríton cantà en un __________ molt baix.
d) Jo sempre __________ els aliments en eixa olla de ferro.
86

2
e) L’obrer va caure de __________ i es va obrir el cap.
f) Hi hagué una tempesta molt forta amb molts llamps i __________.
g) Crec que si __________ la taula de lloc tindràs més espai lliure en l’habitació.
h) Han __________ l’acte després de llegir el discurs.
i) El preu del __________ està pels núvols i això encarix la construcció.
j) Alfred sembla haver-se tornat __________.
46
Subratlleu la síl·laba tònica de les paraules següents.
medul·la idioma voleibol aixelles quilolitre conclave
embrions denuncia boletaire ciclop zulu torticoli
criquet interval miop alfil esbrineu bantu
beisbol poliglot policrom tiquet xiclet radar
zenit pitecantrop hoquei centigram pivot hectolitre
quadriga mil·ligram acne napalm dinamo letargia
guru tulipa fluor avar handicap libido
osmosi litosfera celtiber enzim consola heroi
47
Classifiqueu les paraules destacades del fragment següent segons siguen agudes, planes o esdrúixoles.
Associem els músics de carrer amb una vida hostil i inhòspita. Per tant, solem vincularlos
també a l’atzar, ja que ara els trobem en un cantó i, després en la boca del metro; però
ens equivoquem. Aquests músics sense orquestra no apareixen en qualsevol punt del traçat
urbà. Hi ha jerarquies, permisos i ordres.
Parlem del metro de París. En efecte, la xarxa està formada per tres-centes estacions. Els
músics que volen fer-s’hi un espai no ho tenen fàcil, es necessita un permís. Per obtenirlo,
s’ha de passar una espècie de càsting. El jurat està format pels treballadors del metro.
Cada sis mesos es renoven els permisos. A les proves, s’hi presenten més de nou-cents
candidats i se’n poden triar tres-cents cinquanta. Una mena d’oposicions, doncs, a músic
de metro. I s’ha de ser el millor.
MARIA DE LA PAU JANER, Músics al metro. Avui, 20-11-2006.
Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
48
Poseu l’accent o la dièresi (o tots dos) a les paraules següents.
alveol fluor eczema missil xofer iber
tiquet atmosfera textil hoquei timpa periode
87

Didac futbol subtil caracter comedia polvora
malson taut gabia estatua deia masia
album correr magatzem compas gramatica peto
persecucions genere canço semafor astucia proisme
Dublin cabas canem pesol frances memoria
pel-roig superficie feien quilometre xiita historia
medium sui generis Pius rodamons Seul monolit
arruinar llemena rabiuda reduit Lluis oriund
49
Escriviu els compostos en -ment i accentueu les paraules que en resulten.
a) calid ______________________ b) pobre ______________________
c) covard ______________________ d) terbol ______________________
e) ingenu ______________________ f) ferri ______________________
g) placid ______________________ h) rude ______________________
i) agil ______________________ j) ferm ______________________
50
Accentueu, si cal, els topònims valencians següents.
Vinaros Algimia de la Baronia Xabia l’Enova
Betera la Font d’En Carros Benicassim Polinya de Xuquer
l’Alcudia Enguera Denia l’Atzuvia
Alaquas la Pobla de Benifassa l’Alcalaten l’Alfas del Pi
Xalo la Nucia l’Alt Palancia el Camp de Turia
Petres Moraira l’Olleria Benicarlo
51
Accentueu les paraules de les frases següents, segons calga.
a) Si vols escriure mes be el valencia has de coneixer l’us de l’accent.
b) El senyor feudal feu donacio del seu feu a un vassall que era la ma dreta seua.
c) L’os del zoologic s’ha trencat un os d’una pota.
d) L’avi em va dir “El meu net es molt net”.
e) Un sol de justicia castigava el sol clevillat i ressec.
f) He molt molt de cafe, aixi en tindrem per a tot el mes.
g) Aquell tira feu expropiar els bens dels seus subdits.
h) Li vingue un colp de tos seca i, de sobte, va caure de tos.
i) Fora convenient esquilar el be: te massa pel.
j) Que que vols, et preguntava.
k) Sempre que sec en aquella cadira se’m fa un sec al vestit.
88

2
52
Escriviu els accents i les dièresis que falten en el text següent.
Artemina Gomis havia tingut casa a les Eretes durant molts anys. L’avia havia vist creixer
Lluisa, la seua filla, companya inseparable de jocs de la tia Teresa en els seus anys d’infantesa.
El dia que Lluisa ens va visitar, l’avia Tonia va alegrar-se molt. Havia arribat a les
Eretes en un cotxe conduit per ella, un Seat 600, l’aparicio del qual va despertar notable
expectacio al barri. Els automobils no solien atrevir-se a transitar entre els clots i la pols i
les Eretes, de mes a mes, eren un simbol d’inabastable categoria economica i social. L’aparicio
de Lluisa con duint el seu propi cotxe, els seus vestits a la moda, l’aire, doncs, de
dama de societat, va consternar-nos com si ha princesa haguera vingut a visitar el seu antic
barri de ventafocs.
TONI CUCARELLA, Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. Edicions 3i4.
53
Poseu, si cal, la dièresi a les paraules, i completeu les frases.
angiitis, sauc, ensaimada, demiurg, cuneiforme, cruilla, aurt, lluisme, pruija
a) El senyor no va fer ús del seu dret de ______________ sobre aquelles terres.
b) La ______________ és un dels símptomes més freqüents en alteracions de la pell.
c) Aquella ______________ ha esdevingut un maldecap per als conductors.
d) En el segle XVIII el consum de l’______________ es va generalitzar per tota l’illa.
e) El sistema d’escriptura sumeri era ______________ durant els segles IX-VII aC.
f) Segons la filosofia platònica, el ______________ és el creador de l’univers.
g) El nostre cotxe tingué un ______________ molt fort contra el fanal i el tombà a terra.
h) El ______________ és un arbust que arriba als 5 m d’alçada que viu en zones humides.
i) Patia d’______________, un trastorn rar, però molt greu, dels vasos sanguinis.
54
Escriviu els accents i les dièresis que falten en el text següent.
La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight es un conjunt de parlars del nord
d’Africa, de la familia afroasiatica o camitosemites. La parlen uns dotze milions de persones,
principalment al Marroc i Algeria, pero tambe tan al sud com a Burkina Faso i, en petites
illes, fins a Egipte. El guanxe canari tambe es considerat un dialecte del berber. El nom
“berber” te el mateix origen que la paraula barbar; per aixo els berbers demanen que s’anomene
al seu idioma tamazight.
Encara que la llengua utilitzada oficialment a l’escola siga l’arab classic, al carrer s’empra
una mescla d’esta llengua i l’amazigh.
El fet que els berbers visquen en zones aillades entre elles degut a la profunda arabitzacio
linguistica i cultural en moltes arees tradicionalment berbers, i que alguns d’ells siguen nomades
(els tuaregs), ha afavorit la dispersio dels diferents dialectes del berber.
89

expressió i interacció orals
lectura i exposició
55
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.
El gran plat amb fideus
Des de Montpeller fins a Alacant, el receptari dels fideus és tan important com ho són
les discussions sobre l’origen d’aquesta pasta de diferents calibres. El filòleg Joan Coromines
dóna fe que, en un document de 1429, ja apareix la paraula en l’expressió:
«dues lliures de fideus». Des d’aleshores, este ingredient ha estat objecte de la inventiva
culinària popular, capaç de generar plats tan gustosos com ara la fideuà, que té a
Gandia l’exponent màxim, amb concurs internacional de cuina inclòs.
Els defensors de la fideuà asseguren que es va crear al Grau de Gandia. Diuen que va
ser un pescador el primer a cuinar els fideus en lloc de l’arròs tradicional. La raó va
ser, com és tan freqüent en la cuina de subsistència, la falta de la gramínia a la barca.
Probablement siga així, però el cert és que la història del plat es repetix en altres ports
de les nostres costes. Una vegada a terra ferma, la recepta es va consolidar als fogons
familiars i als restaurants de Gandia que, als anys seixanta, van començar a oferir
aquest plat al turisme incipient.
Els pescadors, des de Vilanova fins a Múrcia, saben que cuinar pasta té avantatges
sobre l’arròs. Si quan la cassola està al fogó, el ranxer
ha d’atendre les faenes de bord, ho pot fer si es
tracta de fideus, però no amb l’arròs, que es passa i
perd el punt. A més a més, els fideus absorbixen
molt de caldo i això és bo quan es barreja amb una
cullerada d’allioli.
Encara que semble senzilla, la fideuà té secrets. Un,
la classe de peix que s’utilitza per al brou. El millor,
el de galeres, peix de roca i crancs. També arrosseguen
discussió les verdures que s’han d’utilitzar, alguns hi
afigen nyores i orenga i fins i tot hi donen un toc
oriental amb una punta de gingebre, segons Josep
Piera. Alguns especialistes fan la picada amb alls, julivert
i unes gotes de suc de llima. La deslliguen amb
el brou del peix i l’aboquen per damunt dels fideus, que
no han de quedar secs.
MIGUEL SEN, www.elperiodico.cat
90

2
situació comunicativa
56
Treballeu en grup.
a) Si sabeu fer la fideuà o qualsevol altre plat típic, exposeu-ho en públic i expliqueu com s’ha de fer, com
és convenient servir-lo, amb quina beguda s’ha d’acompanyar, etc. Glosseu també les excel·lències del
menjar en qüestió.
b) Si hi ha alguna persona que sàpia la manera de preparar el mateix menjar però seguint un procediment
diferent, contrasteu-ho amb els companys i companyes de classe i defenseu la vostra manera de cuinar-lo.
57
Treballeu en parella.
Observeu les fotos que hi ha a continuació. Després, parleu i discutiu sobre els aspectes que es
plantegen.
a) Feu una descripció de les fotos anteriors.
b) Què vos suggerixen les fotografies?
c) Quines maneres diferents d’entendre la cuina i el menjar s’adiuen amb les il·lustracions?
d) Esteu a favor o en contra de l’anomenat menjar ràpid?
e) Creieu que la cuina tradicional és incompatible amb la vida moderna? Per què?
f) Teniu temps per a cuinar?
g) Quin tipus de menjar és el que feu més sovint?
h) Penseu que hauria d’incloure’s una assignatura que ensenyara a cuinar des de menuts en el currículum
del sistema educatiu?
i) Com imagineu la cuina del futur?
j) Penseu que la cuina tradicional restarà reservada per als restaurants cars?
91

ortologia - elocució estàndard
La síl·laba i el diftong
Cal pronunciar bé les síl·labes i separar els hiats entre vocals: ca-mi-ó, con-di-ci-ons, ci-èn-ci-a, vi-o-lèn-ci-es
i no diftongar la i amb la vocal posterior *ca-mió, *con-di-cions, *cièn-cia, *vio-lèn-cies; de-ia, que-ia (i no
*de-ï-a, *que-ï-a).
58
Llegiu en veu alta les paraules següents. Separeu el hiat de les vocals en qüestió.
història, ciències, independència, consciència, emergències, paciències, substància, acció, avions, cocció,
pronunciació, col·lisió, presentacions
deia, feien, deia, queien
No s’han de reduir els diftongs a una sola vocal *pacència per paciència, *coranta per quaranta, *cantitat per
quantitat, *casi per quasi.
59
Llegiu en veu alta les paraules següents i pronuncieu bé els diftongs.
qualitat, quantitat, quaranta, quarantena, quasi, seixanta, seixantena
adequar, adeqüen, adeqüem, adeqüeu, adeqüen, liquar, liqüe, liqües, liqua, liqüem, liqüeu, liqüen, obliquar,
obliqüeu, obliqües, obliqua, obliqüem, obliqüeu, obliqüen
60
Llegiu en veu alta les paraules següents i no diftongueu la vocal inicial.
obrir, obriu, obri, ofec, ofegar, olorar, olor
El desplaçament de l’accent
Hi ha una sèrie de paraules que contrasten amb el castellà perquè la síl·laba tònica no és al mateix lloc (tèxtil,
atmosfera, per exemple).
61
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en l’última síl·laba.
oceà, oboé, ibers, xandall, xofer, futbol, timpà, hoquei, handbol, poliglot, genotip, Zuric, Munic, Biarritz,
Port-Saïd, Carpats, Borís
62
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en la penúltima síl·laba.
rèptil, tèxtil, míssil, atmosfera, fagòcit, leucòcit, medul·la, Ucraïna, Kíev, Marràqueix
63
Llegiu en veu alta les paraules següents que tenen la síl·laba tònica en l’antepenúltima síl·laba.
diòptria, aurèola, olimpíades, díode, èczema, Pèricles, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Bàssora, Sàhara, Cànberra,
Òtawa
92

2
Les vocals obertes i tancades
Recordeu que heu de pronunciar correctament les vocals obertes i tancades.
[e] tres, creure, pes, pera, cadena, cella, cabell, neu, ovella
[ε] divendres, peu, hiverns, serra, ferro, terra
[o] fosc, forn, sopa, copa, coca
[ɔ] hora, vora, dona, home, joc, pilota, coure
64
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos que totes tenen una e oberta.
cel, gratacel, cert, ert, Elx, Albert, mel, pèl, arrel, rebel, perdre, pèrit, perxa, comerç, expert, verd, ebri,
èxode, rèptil, tèxtil, mètode, Mèxic, novel·la
65
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la e tancada.
amén, llémenes, témpores, Bétera, Dénia
66
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o oberta.
mol, sol, xoc, caragol, cresol, coure, moble, moldre, poble, mòbil, automòbil
67
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o tancada.
sofre, gola, dolç, pompa, pols, solc, broma, poma, tomba, nombre, conte, compte, vergonya, escórpora,
tómbola, tórtora, estómac, roure
També tenen o tancada el verb fondre i derivats.
68
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la o tancada.
fondre, fonc, fon, fons, fon, fos, confondre, confon, confons, confon, confós, difons, difon, difonen,
refondre, refonc, refons, refós
69
Llegiu en veu alta els embarbussaments següents.
e tancada i e oberta
o tancada i o oberta
Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el
que deu, i deu el que diu.
El bel és ben bé d’un be.
El gros gos ros no vol l’os tot sol.
Vol un bombó bo com jo.
Dóna a la dona el sabó bo.
L’ós menja l’os.
93

u n i t a t
3
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta
que corresponga a cadascun dels enunciats.
V e n è c i a
Venècia és la ciutat de l’espill. Aquest bellíssim
arxipèlag civilitzat, que s’ha convertit en
una metàfora d’Europa, és tot ell un cristall
líquid on els natius no suporten contemplarse
i els forasters creuen que basta envair-la
per a reconéixer-s’hi.
Venècia és una ciutat límit. Com Praga (de
Práh: llindar), és una d’aquestes impossibles
topologies continentals que han trobat finalment
una manera pròpia de suïcidar-se amb
un lleu desdeny aristocràtic: convertir-se en
terminals turístics. Tot el que hi havia d’autèntic
en aquestes ciutats (la culta melangia
praguesa, les sereníssimes aigües reveladores)
ha estat ja convertit irreversiblement en
kitsch. Així que no cal sorprendre’s que siguen
finalment cadàvers –o el que és pitjor:
parcs temàtics.
Ignore si la ciutat de l’Adriàtic ha viscut sempre
connectada al món pel cordó umbilical
de la seua llegenda o si aquesta, com tantes
altres, és una invenció romàntica. Venècia,
bressol d’artistes, va deixar d’aportar-nos res
de substancial a partir del segle XVIII, així que
és lògic que s’especialitzara finalment a rebre’n.
Hi han anat tants... Entre els més coneguts,
Thomas Mann hi va fer delirar i
morir Gustav von Aschenbach, emparedat
entre una finestra i un espill. Després Visconti
s’hi recrearia en un film qualificat per
un expert en el tema –Terenci Moix– com
“una mariconada”. No moribund, però sí malalt
del cor, hi vam tenir també el coronel
Cantwell, enamorat d’una comtessa veneciana
(Across the river and into the trees, d’Ernest
Hemingway).
El quocient de tota aquesta propaganda literària
és coneguda: la ciutat de la mort, de la
tristesa, de l’absència, preferentment amb
banda sonora del senyor Mahler. Així que ara
milions de persones es dediquen cada any a
afonar un poc més aquelles pedres venerables.
Delerosa de contemplar la gran i darrera
solsida en viu i en directe, la gentada es
dedica mentrimentres a comprar cristall de
Murano o a admirar l’altra gran farsa: el carnaval.
Murano –i tot el que en penja– és un fenomen
d’abast històric i sociològic. En el trànsit del
XVI al XVII Venècia comercialitza i introdueix
a tot Europa la moda dels espills d’interior.
En ple sis-cents, els seus artesans ja havien
94

format un gremi encarregat de defensar els
interessos d’aquesta nova professió. Aviat fascinarien
les corts europees.
Els francesos en foren les primeres víctimes.
Envejós del poder de la ciutat aquàtica, Lluís
XIV ordenà la creació de la manufactura de
Saint Gobain i construí a Versalles una gran
Sala de Miralls que la revolució convertí en
una fira desolada. Però ja Enric II, predecessor
del magnat solar al país dels formatges,
es va arruïnar comprant espills venecians i
va haver de demanar un préstec de cent mil
ducats a la Sereníssima. Des de llavors no hi
hagué monarquia que es preara disposada a
renunciar a aquest inestimable tresor. A l’Espanya
del XVIII, un imperi on el sol era a punt
d’eclipsar-se, la Real Fábrica de Cristales de
la Granja de San Ildefonso es convertí en un
centre exportador d’enormes i costosos miralls.
Però Venècia sempre conservà el seu
privilegi de marca.
Ara tot això ja no importa. Qualsevol que
pretenga visitar aquesta “ciutat contra natura”
(com la cantà Chateaubriand) per flai -
rar alguna cosa de la seua llegenda, trobarà
que el cap de setmana llarg en què consistia
l’oferta de l’agència de viatges només dóna
temps per fer una ullada vaga a aproximadament
l’1% del seu patrimoni monumental. I
per a comprovar que les seues aigües, lluny
de la qualitat especular en què consistia la
promesa estètica, van efectivament plenes
d’uns coneguts excrements marrons i allargassats...
Joan Garí, Un cristall habitat. Tàndem.
1) Expliqueu en poques paraules per què l’autor ha escrit entre parèntesis “la culta melangia praguesa,
les sereníssimes aigües reveladores” (en negreta en el text).
2) A quin element fa referència (o siga, quin element pronominalitza) el pronom en (‘n) en la frase “...que
s’especialitzara finalment a rebre’n”(en negreta en el text)?
a) va deixar d’aportar-nos res de substancial
b) Venècia
c) artistes
3) El pronom hi en la frase “Thomas Mann hi va fer delirar i morir Gustav von Aschenbach” (en negreta
en el text) fa referència a...
a) on va situar Mann el final del protagonista de Mort a Venècia.
b) com va descriure este final.
c) és un error: no hauria de ser hi, sinó i, conjunció copulativa, sense hac.
4) La paraula “solsida” (en negreta en el text) és sinònima de:
a) meravella
b) desfeta
c) recuperació
5) En el text es deduïx que l’expressió “magnat solar al país dels formatges” (en negreta en el text) fa referència:
a) al rei Enric II
b) a Sant Gobain
c) al rei Lluís XIV
95

expressió escrita
Propietats del text: la coherència
Recordem que un text és una unitat lingüística comunicativa, producte social de l’activitat verbal humana, que
es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió.
La coherència és la propietat per la qual un text s’organitza globalment per a la transmissió del sentit, que construïxen
l’emissor i el receptor. És la propietat, per tant, per la qual un text es confecciona i s’interpreta com una
construcció articulada d’unitats d’informació. La seua estructura mostra els procediments emprats per l’emissor
i el receptor en el procés d’elaboració i d’interpretació de missatges. En este procés intervenen estructures globals
de contingut i es posen en joc operacions cognitives de maneig, elaboració i emmagatzematge de la informació.
L’organització d’un text es pot analitzar des de dos punts de vista, bé considerant-lo com un producte, o bé com
un procés:
– Com un producte, és existent i tangible, i s’hi poden reconéixer unes característiques i unes parts regulables
i classificables.
– Com un procés o activitat, s’hi poden detectar les peculiaritats dels participants.
El text com a producte
Els textos simples i curts solen tindre una coherència característica a causa de la seua mateixa funció comunicativa,
simple i directa. Però només cal que un text es desenvolupe en dos o tres paràgrafs perquè es puga observar
com s’hi ordena i progressa la informació.
Qualsevol text ben construït, estructuralment coherent, ha d’observar les regles següents:
a) Regla de repetició: cal que la major part de les proposicions s’encadenen repetint uns elements base.
b) Regla de progressió: cal que hi haja una aportació constant de nova informació.
c) Regla de no-contradicció: cal que no s’introduïsca cap element que contradiga un contingut anterior (explícit
o pressuposat).
d) Regla de relació: cal que els fets a què es referix estiguen relacionats amb el món real o imaginari representat.
El text com a estructura
L’estructura externa d’un text respon a un esquema organitzat en categories: narració, argumentació, notícia,
informe, etc. Per a ser identificat i comprés, qualsevol text ha d’identificar-se amb alguna d’estes categories.
L’estructura interna s’organitza en proposicions que aporten un resum progressiu del contingut del text en diversos
nivells d’abstracció, el més sintètic dels quals és el títol del text. En una obra extensa, el nivell següent correspondria
als títols dels capítols i dels apartats i subapartats, fins a arribar al contingut de cada paràgraf o de
cada grup de frases.
L’emissor va construint el discurs mitjançant l’expansió d’unes estructures prèvies, més o menys conscientment.
El receptor ha de fer el procés invers. Les proposicions que li van arribant auditivament o visualment es van emmagatzemant
a curt termini en la memòria, que es caracteritza per tindre molt poca cabuda. El receptor, per tant,
abans que noves proposicions esborren les anteriors, ha de seleccionar quina part de la informació que li ha arribat
vol passar-la a la memòria més duradora. La continuïtat de sentits desvetlats en la ment del receptor és el
procés que dóna coherència a un text. Al contrari, un text es considera incoherent quan el receptor té la sensació
que no l’entén perquè no hi troba cap coherència.
Les operacions cognitives que realitza el receptor responen a les quatre regles següents:
96

3
1. Omissió: tota informació de poca importància o no essencial es diluïx.
2. Selecció: es tria la informació fonamental del concepte que s’assimila.
3. Generalització: s’abstrauen les característiques particulars d’una sèrie d’objectes i se n’obté només allò que
hi és comú.
4. Integració: diversos conceptes que en són constitutius es transformen en un d’únic.
Este procés permet resumir un text, fer-se’n una idea global, determinar-ne el tema i enllaçar parts menors en
totalitats significatives més grans.
El text com a cooperació
En tota conversa els parlants s’intercanvien conjuntament informació i, per assolir este fi, cooperen entre ells de
la manera més convenient. Però si es tenen en compte estes observacions la conversa donarà millors fruits:
a) Quantitat: facilitem tota la informació que s’espera de nosaltres.
b) Qualitat: no diguem falsedats ni fem afirmacions gratuïtes.
c) Utilitat: aportem continguts útils per a un fi determinat.
d) Perspicàcia: siguem breus i ordenats i evitem l’ambigüitat i la poca claredat.
2
3
Observeu les regles de coherència en el text següent. Quines informacions es repetixen? Com
prospera la informació? Hi ha contradiccions? Allò que es conta, té relació amb la realitat?
Quina és l’estructura del text? Com s’expandix la informació?
4
Si feu un resum d’este text (oral o escrit), quines informacions ometríeu, quines seleccionaríeu,
quines generalitzaríeu i quines integraríeu, tot mantenint la coherència?
Sang i misteri a la muntanya de Tor
El periodista Carles Porta publica el llibre Tor. Tretze cases i tres morts (La Campana)
L’any 1995 apareixia brutalment
assassinat Josep Montané ‘Sansa’.
Cinc mesos abans havia estat declarat
pel jutge de Tremp únic
propietari de la muntanya de Tor.
El 1997 un equip de periodistes
del programa ‘30 minuts’ de TV3,
amb Carles Porta al davant, van
preparar el reportatge ‘Tor, la muntanya ma leï -
da’. Porta ha seguit la història durant vuit anys
i ara la presenta al llibre ‘Tor. Tretze cases i tres
morts’ (La Campana), un reportatge escrit com
una novel·la.
La muntanya de Tor (Pallars Sobirà, tocant a
Andorra, a 1.790 metres d’altura),
encara avui un paratge verge, és
objecte d’un conflicte sag nant.
Tot va començar l’any 1896, arran
de l’entrada en vigor del codi civil
espanyol, quan va constituir-se
davant notari la societat de copropietaris
de la muntanya, formada
per les tretze famílies que llavors s’hi
estaven. Segons els estatuts, per a ser-ne propietari
cal residir tot l’any a Tor. Amb els anys,
aquesta condició (impossible de complir de fa
temps, perquè Tor resta incomunicat per la neu
sis mesos l’any) ha fet que s’anessin congriant
97

disputes, odis i topades entre els hereus més
forts, dos cacics, Josep Montané ‘Sansa’ i Jordi
Riba, ‘Palanca’.
Diu Carles Porta que hi ha dos episodis que
expliquen la història. El primer passa l’any 1944:
després d’una batussa entre maquis i guàrdia
civil es cremen quatre cases, i les famílies afectades
han de deixar Tor. Amb això els altres copropietaris
decideixen que els qui se’n van ja no
tenen drets sobre la muntanya. Això dóna peu a
grans desavinences. El segon té a veure amb un
promotor immobiliari d’Andorra, Rubèn Castañer.
L’any 1976 aquest arrenda la muntanya a
‘Sansa’ i ‘Cerdà’ (un altre cacic), prescindint dels
altres propietaris, entre els quals hi ha el ‘Palanca’.
Aquest, en vista dels fets, reuneix els copropietaris
bandejats, forma una junta paral·lela
i arrenda la fusta de la muntanya a dos llenyataires
de Vic. La tensió entre els dos bàndols no
para de créixer fins que el 1980 dos guardaespatlles
de Rubèn Castañer maten a trets els dos
guardaespatlles de ‘Palanca’.
Porta feia temps que volia escriure la història
de Tor, però no s’hi acabava de decidir. Pel projecte
d’aquest llibre va guanyar el premi Lleida
de Narrativa 2003 i això l’hi va empènyer. Havia
escrit vuitanta pàgines a tall de reportatge periodístic,
però ell mateix reconeix que era un
text avorrit. No li agradava. Llavors va entrar en
contacte amb Glòria Gutièrrez, directora de l’agència
literària Carmen Balcells, que el va adreçar
a l’editorial la Campana. Els editors van
recomanar-li molt que no novel·lés la història,
ans es basés en la rea litat, en la seva pròpia experiència.
Diu Porta: ‘Em feia vergonya utilitzar
la primera persona, però m’hi vaig decidir (‘la
força està en la realitat’, em deien), i he explicat
els fets com jo els vaig viure’. Espera que el llibre
serveixi perquè els mossos reobrin el cas de
l’assassinat de ‘Sansa’ i trobin el responsable o
responsables del crim, ‘perquè la gent de Tor encara
viu amb por’. Porta creu que va ser un crim
coral. De fet, va aïllar catorze mòbils possibles
amb catorze possibles culpables.
5
Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (mínim 300 paraules):
a) Les qüestions mal resoltes entre propietaris comunals i altres conflictes actuals (deutes de drogues, negocis
bruts) desperten odis cervals que sovint acaben en assassinats.
b) El turisme ha afavorit el coneixement de llocs impressionants d’altres països i civilitzacions? Però tan massivament,
que ha arruïnat l’encant que tenien?
6
Dictat.
Vam eixir del convent per la porta principal, perquè no teníem ganes de tornar a saltar parets
com una banda de saltimbanquis. Una vegada despertat tot el convent, s’organitzà un
avalot i un guirigall que va alçar del llit tot el barri. Els veïns s’amuntegaven a les finestres
i als portals com el dia de la processó del Corpus. Va acudir-hi, fins i tot, la ronda nocturna,
que en un primer moment ens volia detenir a tots. La gent s’ho mirava com una
festa, des de les finestres i els balcons. Pocs van ser els que no van reconéixer les personalitats
de la colla d’atabalats que eixia en desbandada. L’inquisidor bramava com un endimoniat
i els agents es barallaven amb els frares del convent, que volien fer fora tota aquella
gentada a espentes i trompellons. (134 paraules)
FRANCESC GISBERT, El misteri de La lluna negra, Tabarca Llibres.
98

3
estructures lingüístiques
lèxic i semàntica
Paraules patrimonials, cultismes i neologismes
En el pas del llatí al romanç la major part dels mots de la llengua han evolucionat, és a dir, han patit alguna
transformació. Estes paraules reben el nom de patrimonials, hereditàries o populars. Però altres paraules, agafades
més tard directament del llatí o del grec, han passat a la llengua sense a penes modificació; són els anomenats
cultismes o pseudoderivats, alguns dels quals són tan habituals com ara examen, òrgan, directe, múscul
o article.
Cultismes usuals són, per exemple, els següents:
LLATÍ PATRIMONIAL MOT CULTE LLATÍ PATRIMONIAL MOT CULTE
ARTICULU artell article MUSCULU muscle múscul
AXILLA aixella axil·la MOBEO moure mòbil
CANONICU canonge canònic ORGANU orgue òrgan
CATHEDRA cadira càtedra RADIU raig radi
CONSORTIUM conxorxa consorci ROTUNDU rodó rotund
DIRECTU dret directe STRICTU estret estricte
EXAMEN eixam examen VACUUS buidor vacuïtat
LAICU llec laic VIATICU viatge viàtic
Els cultismes van servir en un moment determinat per a explicar un matís o concepte nou. Per exemple, la paraula
llatina FOLIUM donà el patrimonial full i el cultisme foli. La paraula foli, que és posterior i presa directament
del llatí, s’ha adaptat a les característiques de la llengua (així, ha desaparegut l’acabament en -um).
Generalment, els cultismes tenen un significat i un ús més específic que els mots d’evolució popular; així, full,
es referix a un tros de paper rectangular que generalment s’utilitza per a escriure; mentres que foli és un full de
paper d’una mida específica. Per això, molts ètims han produït un mot d’evolució popular i un altre de culte.
Si el cultisme conviu amb una paraula d’evolució popular, hi ha el que s’anomena doblet. Per exemple, càtedra
i cadira formen un doblet perquè vénen del mateix ètim llatí (CATHEDRA), la primera accepció és el cultisme perquè
té un ús més restringit i s’assembla més gràficament a l’original, indicant que el manlleu ha sigut directe.
Cal tindre en compte que l’ortografia dels mots patrimonials i els cultismes sol discrepar, com es pot veure a continuació:
PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT
aixella aixelleró ll/l·l axil·la, axil·lar
avortar avortament, avortó v/b abortiu, aborció
berruga berrugós b/v, g/c verrucós, verrucositat
boca boqueta, bocassa o/u bucal
99

PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT
cadira cadireta, cadiram d/t, i/e càtedra, catedràtic
calb calba, calbesa, calbejar b/v calvície
canonge canongia g/c canònic, canonical
capítol — o/u capitular
cervell cervellet, cervellera v/b cerebral, cerebel
cloure cloenda o/u inclusió, reclusió
cobejar cobejós, cobejança b/bd, j/c cobdícia, cobdiciós
cònsol consolat o/u consular
corb (nom) corbató, corbera b/v còrvid
corb (adjectiu) corba, corbat, encorbar o/u, b/v curvatura, curvilini
córrer concórrer, ocórrer o/u ocurrència, concurrència
deure devent, devem, devia v/b dèbit, debitori
doble doblar, doblegar o/u, b/p duplicar, duplicitat
dolç dolcesa, dolçor, endolcir o/u dulcificar, edulcorar
dret dreçar, drecera i directe, direcció
eixam eixamenar, eixamal ix/x examen, examinar
escriure escrivà, escrivania v/b escriba
espai espaiós, espaiar c espacial
estret estretor e/ic estricte
fill fillol, afillar ll/li filial
fondre foneria, fonedís o/u fusió, fundent
forca forcat, forquilla o/u bifurcar, bifurcació
home homenot, homenàs o/u humà, humanisme
jove joventut, jovenívol o/u, e/i juvenil
llavi llaviejar v/b labial
llec llega, llegar ll/l laic, laïcisme
llengua llenguatge ll/l, e/i lingüística
lliure lliurar, lliurança ll/l, e/i liberal, liberalitzar
moc mocador o/u mucositat
món rodamón o/u mundial, mundà
moure moviment, movedís v/b mòbil, mobilitat
muscle musclera cle/cul múscul, musculatura
nas nassos ss/s nasal (adjectiu)
nodrir nodriment o/u, d/t nutrició
orella orellut ll/l, o/au auricular
orgue orguener, orguenet e/a òrgan, orgànic
ortiga ortigada o/u urticària
pèndol pèndola o/u pendular
ploma plomall, plomatge o/u plumífer
pols espolsar o/u pulverulent
100

3
PRIMITIU DERIVAT POPULAR CANVI ORTOGRÀFIC PSEUDODERIVAT
porgar esporgar o/u expurgar, purgatori
provar emprovar, provatura v/b probable, probabilitat
raig rajar, rajolí j/di radi, radiar
rodó rodona, rodolar o/u, d/t rotund, rotunditat
savi saviesa, saviejar v/b saber, saberut
sorgir ressorgir, ressorgiment o/u insurgent, insurrecció
títol titolàs, titolet o/u titular, titulació, intitulat
volcà volcànic, volcanicitat o/u vulcanòleg, vulcanisme
Llatinismes o expressions cultes en llatí
En les llengües que, com la nostra, deriven del llatí, hi ha un altre tipus de cultismes: els llatinismes o expressions
en llatí. Estes frases i expressions d’ús més o menys habitual, han passat directament del llatí a la llengua derivada
sense canvis. En el nostre cas els llatinismes se solen trobar en els registres cultes, però un abús de locucions
llatines fa un discurs innecessàriament dificultós i, fins i tot, pedant. Per això han d’usar-se sempre amb
precisió i propietat.
Els llatinismes que més abunden són els que tenen estructura de locució adverbial i preposicional dels quals en
teniu una mostra a continuació:
a posteriori
a priori
ad calendas græcas
Deus ex machina
ex abrupto
ex æquo
grosso modo
in albis
in crescendo (o crescendo)
in pectore
in statu quo
lapsus linguæ
modus operandi
‘Amb posterioritat a l’experiència, basant-se en els fets observats’; exemple: Ho vàrem des -
cobrir a posteriori.
‘Amb anterioritat a l’experiència, sense poder basar-se en els fets’; exemple: una demostració
a priori.
‘Fins a les calendes gregues’. Es deia ‘calendas’ al primer dia de cada mes, però el calendari
grec no tenia ‘calendas’, per la qual cosa deixar quelcom fins a les ‘calendes gregues’ era
deixar-ho per a una data inexistent.
‘Deu [abaixat] per mitjà d’una màquina’. S’usa per a designar la intervenció d’un ésser sobrenatural,
així, per exemple, en una obra teatral, es fa abaixar Déu a l’escenari per mitjà
d’una màquina. En sentit figurat s’aplica a qualsevol intervenció imprevista que resol una situació
dramàtica.
‘Exabrupte’. Cosa dita bruscament, sense preàmbul.
‘En igualtat de mèrits’. Es fa servir en concursos, competicions o proves per a indicar que dos
o més concursants han acabat empatats.
(I no *a grosso modo); ‘en gros’, ‘aproximadament’, ‘a grans trets’; exemple: Sabíem de què
es tractava grosso modo.
‘En blanc’; exemple: Espere que no vos quedeu in albis en l’examen oral.
Indicació que prescriu l’augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d’una
composició musical. La crisi econòmica va anar in crescendo durant un parell d’anys.
‘En el pit’. Dóna a entendre que s’ha pres una resolució tot i tindre-la encara en secret. Es
diu especialment per referir-se a un cardenal la designació del qual la té feta el papa, però
la proclamació del qual es reserva.
Significa que les coses estan o han d’estar en la mateixa situació que abans tenien.
‘Relliscada, error’. Error que es comet per inadvertència parlant o escrivint.
‘Manera d’obrar’, manera especial d’actuar o treballar.
101

motu proprio
nota bene
panem et circenses
per capita
per sæcula saeculorum
pro indiviso
pro rata
quid pro quo
totum revolutum
verbi gratia
vox populi
(Escrit ‘proprio’, amb dos erres): ‘Per voluntat pròpia’. S’indica que fa una cosa per pròpia
iniciativa.
Fórmula, que significa ‘observa bé’, emprada per a encapçalar observacions o explicacions
que s’afegeixen a un escrit. Generalment abreviat N.B.
‘Pa i jocs de circ’. Tindre l’alimentació i la diversió assegurades era l’únic que preocupava
el poble romà, segons JUVENAL (Sàtires, x, 81).
‘Per cap’ (o per habitant), ‘individualment’: renda per capita. En economia, el resultat de
dividir el PIB pel nombre absolut d’habitants.
‘Pels segles dels segles’. Fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa.
‘Sense dividir’. En dret s’usa per a designar els cabals o els béns d’una comunitat que estan
sense dividir.
‘En proporció’, ‘d’acord amb un factor que pot ser calculat exactament’.
‘Una cosa per una altra’; dóna a entendre que una cosa és substituïda per altra d’equivalent
o, també, que una cosa siga presa, per error, per una altra.
‘Tot regirat’, confusió total; exemple: La taula del seu despatx era un totum revolutum.
‘Verbigràcia’, per exemple: Té moltes virtuts, verbi gratia la discreció i la senzillesa.
‘Veu del poble’. Significa que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l’expressió
Vox populi, vox dei ‘Veu del poble, veu de Déu’ (Alcuí, Epistulæ, 164).
Els neologismes
Un neologisme és una paraula que es crea o s’adopta per tal de designar objectes nous (avió, telèfon) o novetats
conceptuals (fonema, àtom). Generalment, el lèxic nou s’importa d’una llengua estrangera conjuntament
amb l’objecte, concepte o fenomen que designen i, amb molta freqüència, s’utilitza l’estrangerisme directament
(disc-jockey, mòdem, mouse).
Més rarament es creen mots totalment nous; un exemple típic n’és el de la paraula gas, inventada pel químic
flamenc Van Helmont l’any 1655, inspirada en el grec chaos (‘desordre’, per presumpta semblança del fluid
gasós amb el caos dels antics).
Un tipus de formació de neologismes és el de les paraules creades a partir d’un acrònim. Així, de la forma
RADAR, corresponent a Radio Detecting And Ranging, s’ha passat a la paraula radar; de SIDA, corresponent a
Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida, s’ha passat a la paraula sida, etc. Quan els neologismes esdevenen
noms lexicalitzats, s’escriuen en minúscula (sida, radar).
Els neologismes es classifiquen en:
a) Formals: es recorre sovint al grec i al llatí, però també a altres llengües. Es basen en la prefixació (auditori,
preromà, cardiovascular), la sufixació (alfabetitzar), en els dos procediments anteriors alhora (taquigrafia, telèfon,
televisió, internet) i, també, en la sigla o l’acrònim (DNI, napalm, làser, mòdem, ovni). Darrerament,
els neologismes procedents de manlleus solen ser-ho de l’anglés; uns quants dels quals s’han adaptat (bluf,
bumerang, esprai, estàndard, futbol, jeep, jersei, màrqueting, niló, xat), però n’hi ha molts que no ho han
fet (broker, kleenex, mass-media).
b) Semàntics: s’adapta un significat preexistent, per exemple, per metàfora, a un nou significat. Així, catapulta
significava ‘maquina de guerra medieval’, i ara, també, ‘dispositiu per a impulsar la propulsió d’avions als
porta avions’.
102

3
A continuació hi ha una llista de neologismes amb el mot en la llengua d’origen.
NEOLOGISME MOT ORIGINAL NEOLOGISME MOT ORIGINAL
bistec
bricolatge
búnquer
ciberespai
clonatge
còctel
còmic
confeti
disc compacte
derbi
dopatge
en línia
escàner
eslàlom
eslip
esmòquing
esnob
espagueti
espot
esprint
esquaix
esquetx
estand
estic
estrés
flaix
formatar
forfet
grafit
interviu
io-io
làser
líder
lífting
lísing
beefsteak
bricolage
bunker
cyberspace
cloning
cocktail
comic
confetti
compact disc
derby
doping
on line
scanner
slalom
slip
smoking
snob
spaghetti
spot
sprint
squash
sketch
stand
stick
stress
flash
formatting
forfait
graffiti
interview
yo-yo
laser
leader
facelift
leasing
mallot
magazín
màrqueting
màster
míting
mòdem
motocròs
multimèdia
naïf
òfset
pàrquing
paté
píling
píxel 1
playback
pòster
ral·li
rànquing
ràpel
ravioli
rècord
rímel
rugbi
suèter
surf de vela
tiquet
tòner
tràiler
tràveling
xandall
xip
xoc
xofer/xòfer
xou
lloc web
maillot
magazine
marketing
master
meeting
modem
moto-cross
multimedia
naïf
offset
parking
pâté
peeling
pixel 1
playback
poster
rally
ranking
rappel
ravioli
record
rimmel
rugby
sweeter
windsurf
ticket
toner
trailer
traveling/travelling
chandail
chip
shock
chauffeur
show
web site
7
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El teu amic Lluís té unes ___________ increïbles.
a) ocorrències
b) ocurrències
c) ocorregudes
3) Aquell mur l’han omplit de ___________.
a) grafits
b) grafiti
c) grafitti
2) L’___________ que han fet al president apareixe -
rà en el proper número del ___________.
a) interview, magazín
b) interviu, magazine
c) interviu, magatzín
4) La paraula cobdícia és un ___________.
a) cultisme
b) neologisme
c) derivat patrimonial
1 El mot píxel s’ha format a partir de la forma anglesa picture element.
103

5) Quan jugava al ___________ li agradava
fer ___________.
a) pòker, bluf
b) pòquer, bluff
c) pòquer, bluf
7) L’operació ocular s’ha fet amb raig
___________.
a) làser
b) laser
c) léiser
6) Els ___________ de l’antic Egipte eren funcionaris
privilegiats.
a) escribes
b) escrivans
c) escrives
8) Han premiat un ___________ publicitari sobre les
conseqüències de l’___________.
a) espot, stress
b) spot, stress
c) espot, estrés
8
En cada columna hi ha una llista de paraules gregues i llatines. Relacioneu-ne una de cada columna
i formeu els cultismes resultants.
zoo “animal” a
hecto “100” b
claustro “tancat” c
andro “home” d
1 teca “magatzem”
foto “llum” e
2 logia “estudi, ciència”
biblio “llibre” f 3 nomia “llei”
astro “astre” g
4 metre “mesura”
fono “veu” h
5 grafia “escriptura”
cromo “color” i 6 teràpia “tractament”
topo “lloc” j 7 fòbia “por, aversió”
quilo “1.000” k
8 pode “peu”
psico “ment” l
pseudo “fals” m
oftalmo “vista” n
9
Completeu la graella següent amb un primitiu, un derivat patrimonial o un pseudoderivat.
PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT
boca
capítol
boqueta
capitolet
cloenda
exclusiu
cònsol
consolat
corba
curvatura
córrer
concurrència
doblegar
duplicar
home
humanisme
104

3
10
Substituïu els pseudoderivats destacats de les frases següents per un derivat equivalent.
a) El jove patia una calvície precoç. ______________________________________
b) La clausura de l’acte tindrà lloc a les dotze del migdia. ______________________________________
c) Van calcular a quant ascendia el dèbit bancari. ______________________________________
d) L’han operat d’un tumor cerebral. ______________________________________
e) L’ocell pertany a la família dels còrvids. ______________________________________
f) El braç afectat tenia limitacions de mobilitat. ______________________________________
g) El microorganisme té estructura piliforme. ______________________________________
h) Gabriel és un home sapientíssim. ______________________________________
11
Substituïu els mots destacats de les frases següents per un pseudoderivat equivalent.
a) Li ha eixit una erupció a les aixelles. ______________________________________
b) Ausiàs March deia que cal fugir de la cobejança. ______________________________________
c) Quan agafe un constipat tinc molt de moc. ______________________________________
d) El metge l’ha tractat d’una afecció a la boca. ______________________________________
e) En poc de temps s’ha doblat la població. ______________________________________
f) Cal endolcir més el xarop. ______________________________________
g) Van esporgar el llibre d’errades. ______________________________________
h) El xiquet volia pertànyer a un grup de jóvens. ______________________________________
12
Subratlleu les expressions llatines que trobeu en el text següent i passeu-les a la llengua ordinària
(n’hi ha unes quantes que no cal canviar).
És normal hui tindre un alias o un alter ego, explicar alguna cosa grosso modo, fer les
coses motu proprio, preparar un currículum vitae, tindre mens sana in corpore sano, cometre
peccata minuta, ficar-se en un mare magnum, votar en referèndum, anotar en la
agenda el memoràndum, augmentar la renda per capita, tindre superàvit et cetera.
13
Completeu amb l’expressió llatina que correspon a cada expressió de la llengua.
a) Li va dir un ex abrupte: ex _________________.
b) M’ho va explicar per damunt damunt: _________________ modo.
c) A la seua manera: sui _________________.
d) Si Déu vol: Deo _________________.
e) La llei és dura, però és la llei: dura lex, _________________ lex.
f) En sentit estricte: stricto _________________.
105

14
Completeu les frases amb els llatinismes següents.
in crescendo, nihil obstat, lapsus, ecce homo, ex cathedra, àngelus, a priori
a) En record de la salutació de l’àngel a Maria, al matí, al migdia i al vespre en alguns llocs toquen
l’______________.
b) No el puc suportar, quan parla, sempre ho fa ______________.
c) Aquella qüestió era impossible de saber ______________.
d) Va eixir de la brega fet un ______________.
e) Este llibre es va publicar amb ______________, és a dir, amb llicència de l’autoritat eclesiàstica.
f) Durant el discurs ha comès un ______________ imperdonable.
g) El soroll va augmentar ______________, fins que ja no vam poder sentir res més.
15
Completeu les definicions amb les paraules següents.
globalització, esquaix, espot, clonatge, motocròs, programari, dopatge
a) Motociclisme que es practica a camp obert. ____________________
b) Conjunt de programes informàtics. ____________________
c) Ús d’estimulants antireglamentaris per part d’un esportista. ____________________
d) Integració d’un segment de DNA en un que pertany a un altre organisme. ____________________
e) Pel·lícula publicitària de poca durada. ____________________
f) Procés pel qual un fenomen esdevé d’àmbit universal. ____________________
g) Joc de pilota que es juga amb raqueta i frontó. ____________________
16
Completeu les definicions següents amb el neologisme compost corresponent.
a) escriptura ràpida ____________________ b) coixí d’aire ____________________
c) navegador cibernètic ____________________ d) contra el tabac ____________________
e) ecologista i pacifista ____________________ f) diversitat cultural ____________________
morfologia i sintaxi
Els quantificadors
Els quantificadors es classifiquen en quantitatius, indefinits i numerals. Els quantitatius pertanyen a categories
lèxiques diferents (adjectius, pronoms o adverbis), però, a vegades, hi ha molt poca diferència semàntica entre
un indefinit i un quantitatiu; per exemple, entre uns quants (quantitatiu) i alguns (indefinit).
Els quantitatius
Els quantitatius són adjectius o adverbis que, a diferència dels numerals, expressen d’una manera imprecisa o
aproximada una determinada quantitat d’alguna cosa.
Des d’un punt de vista morfològic els quantitatius es classifiquen en variables i invariables. Si són adjectius són
variables i si són adverbis són invariables. Les locucions quantitatives són grups de paraules amb valor d’un
quantitatiu.
106

3
VARIABLES
quant quanta quants quantes (de) Quant de pa volia?
tant tanta tants tantes (de) Hui no tinc tanta faena com ahir.
molt molta molts moltes (de) Carrega molt de pes.
poc poca pocs poques (de) Hi ha poques ganes de fer res.
bastant bastants Com et trobes? Bastant bé.
gaire gaires No té gaires ganes d’estudiar.
INVARIABLES
més (de)
menys
prou (de)
força 2
massa
gens (de)
manco (de) 3
Dóna’m un poc més de pa.
Este estiu ha fet menys calor que l’any passat.
No teníem prou (de) diners per al viatge.
En aquella casa hi havia força diners.
Tinc massa maldecaps ara.
Ferran no té gens de ganes d’anar a la platja.
Ací fa manco (de) fred que al meu poble.
LOCUCIONS QUANTITATIVES
bona cosa de, uns quants, unes quantes, tot de, una mica de, un poc de, un xic de, una pila de, un muntó de, una munió
de, una colla de, un grapat de, gens ni mica de, gota de
Cal tindre en compte les remarques següents:
– La preposició de s’usa de manera sistemàtica entre els quantitatius (quant, molt, més, poc, tant, menys, prou)
i el nom, quan va en masculí singular, i s’omet en la resta dels casos: Fa molt de fred! Queda poc de pa. El
llibre no té prou activitats. Va morir fa pocs dies.
– El quantitatiu gens porta de davant del nom en masculí o en femení: No fa gens de fred. No tens gens de
paciència.
– Però quan gens fa funció d’adverbi, davant de l’adjectiu, no porta preposició: L’examen no era gens fàcil. Si
fóra gens intel·ligent ho hauria comprés.
Confusions freqüents en alguns quantitatius
Els quantitatius uns quants, unes quantes no es poden substituir pels indefinits *uns, *unes tots sols, ja que estos
últims no tenen valor quantitatiu:
D’ací a uns quants dies arribarà la comanda. (i no *D’ací a uns dies arribarà la comanda).
El quantitatiu molt, quan és adjectiu, té flexió completa, però usat com a adverbi, és invariable: Fa molta calor.
Té molts diners. Hi havia moltes vacants. (adjectiu). És molt ric/rica. Són molt rics/riques. (adverbi).
Els quantitatius bastant i prou no són sinònims 4 ; prou té el sentit de ‘suficient, quantitat suficient de’, mentre
que bastant indica ‘una certa quantitat’, ‘en quantitat regular’: Enguany ha plogut bastant, però no prou per a
omplir els embassaments. A més, bastant té flexió de nombre (bastants), mentre que prou és invariable: De me-
2 Els quantitatius força (sinònim de ‘molt’), massa i que no solen anar seguits de la preposició de.
3 Manco, sinònim de menys, és un italianisme que s’usa a les Balears, al Rosselló, a l’Alguer i en valencià (encara que es troba en retrocés).
Apareix en expressions com ara Més o manco. Ni més ni manco.
4 El quantitatiu bastant presenta, en certs parlars, formes de femení singular i plural (bastanta, bastantes). En tot cas, s’utilitza poc en els
parlars valencians i s’usa quasi indefectiblement prou, excepte a les comarques septentrionals valencianes, on sí que es fa la distinció entre
bastant i prou.
107

teorits, en cauen bastants últimament. (certa quantitat). Vols més fulls? No gràcies, ja en tinc prou. (suficients).
Gaire (plural gaires) equival a molt. S’usa, darrere de no i de sense, només en oracions negatives, interrogatives
o condicionals.
No hi ha gaires (molts) articles que parlen del tema.
Ho vaig fer sense gaires (moltes) ganes.
Tan (cast. ‘tan’), va davant d’un adjectiu o un adverbi al qual complementa, mentres que tant (cast. ‘tanto’), complementa
un nom i fa d’adjectiu; o a un verb, i fa d’adverbi:
No sigues tan antipàtic! Per què t’has alçat tan matí?
És que gastes tant (de) paper! No et preocupes tant!
Expressions incorrectes que cal evitar
Hi ha expressions on es fa un ús incorrecte dels quantitatius:
*Quant més en serem, més riurem. Com més en serem, més riurem.
*Li donen quant vol.
Li donen tot allò que vol.
*Vine quant abans.
Vine tan prompte com (o al més aviat que) pugues.
*Faré tot el que podré.
Faré tant com podré.
*La molta gent que hi vingué.
La gran quantitat de gent que hi vingué.
Els indefinits
Els indefinits són adjectius o pronoms que indiquen de manera imprecisa o inexacta nocions d’identitat, quantitat
o existència: Ha fet unes declaracions interessants. Si passes algun dia pel poble, avisa’m.
Els indefinits presenten les formes següents:
ADJECTIUS
un una uns unes u (un)
algun alguna alguns algunes algú / hom
ningun ninguna ninguns ningunes ningú
cert certa certs certes
altre altra altres altres altri
mateix mateixa mateixos mateixes
tot tota tots totes tot / tothom
qualsevol qualsevol qualssevol qualssevulla 5
tal
cada
5 L’indefinit qualssevol, escrit amb doble ss, és el plural de qualsevol. El femení plural qualssevulla s’usa molt poc.
PRONOMS
cada un / cadascun cada una / cadascuna cadascuns cadascunes cada u / cadascú
cap
qualque 6
uns quants
diversos
nombrosos
ambdós
6 Qualque (‘algun’, generalment forma part de la locució qualque cosa, ‘alguna cosa’) és arcaic i obsolet, excepte a les Illes Balears.
tals
diferents
sengles
unes quantes
diverses
nombroses
ambdós (o ambdues)
res / cap cosa
quelcom / alguna cosa
108

3
Diferències de forma dels indefinits segons la funció que realitzen
Cal observar que els pronoms (u, algú, ningú, cada u, cadascú) no porten n final, mentres que els adjectius la
conserven 7 (un, algun, ningun, cadascun, cada un): Mireu si queda algun alumne a classe (adjectiu). Mireu si
queda algú a classe (pronom). Cadascun dels xiquets duia un llibre (adjectiu). Cadascú duia un llibre (pronom).
Els indefinits un, algun, cadascun, etc., poden fer de pronoms si l’especificació se sobreentén: Eren cinc germans;
cadascun estudiava medicina (= cadascun d’ells).
La forma pronominal clàssica u (paral·lela a ningú, algú i cadascú) es manté en valencià al costat de la forma
un, més general en altres parlars: Si u (o un) et demana un favor, fes-li’l. Amb ell em passa que de vegades u (o
un) no sap què dir.
Usos problemàtics d’alguns indefinits
algú, algun, alguna
No és correcte l’ús de l’indefinit *algú per a indicar ‘una persona important’:
El teu germà es creu que és important.
(i no *El teu germà es creu que és algú).
No és correcte tampoc l’ús de algun, alguna en oracions negatives amb el valor de cap o un poc:
No pogué donar-me cap resposta.
(i no *No pogué donar-me alguna resposta).
Tinc un poc (o una mica) de pressa.
(i no *Tinc alguna pressa).
varis, vàries
Són formes del plural de l’adjectiu qualificatiu vari que significa ‘divers, variat’ (per exemple: remeis varis, tonalitats
vàries), i que no poden substituir l’indefinit alguns, algunes:
Hem vingut unes quantes (o diverses) vegades. (i no *Hem vingut vàries vegades).
altre, altra, altres, entre d’altres, altri
L’indefinit altre (altra en femení i altres en plural) té un sentit totalment indeterminat o quantitatiu. Quan fa d’adjectiu
(davant del nom) va precedit de l’article determinat: L’altre dia vaig anar al teatre. Els altres hòmens no
varen esperar-se.
Un altre, una altra, uns altres i unes altres tenen generalment un sentit de distinció o de repetició (‘un de més,
encara un altre més, un altre diferent’): Vull un altre café. Ho faré un altre dia. Este llibre ja l’he llegit, deixa-me’n
un altre.
Per a referir-se a un tot genèric hem d’usar els altres o la resta (*demés és un castellanisme):
Viure amb els altres és un art. (i no *Viure amb els demés és un art).
D’altre (amb flexió, d’altra i d’altres) té un matís partitiu o qualitatiu. Té un valor pronominal (es referix a un substantiu)
i està en correspondència amb el pronom feble en: No m’agrada este abric, però de moment no en tinc
d’altre (abric). Estes sabates em fan mal, però no en tinc d’altres (sabates).
Així mateix, quan entre altres acompanya un nom (és a dir, quan fa d’adjectiu), s’escriu sense la preposició de,
però si s’usa com a pronom, altre porta la preposició de davant:
Al sepeli van assistir, entre altres personalitats, els alcaldes de la comarca.
Al sepeli van assistir, entre d’altres, els alcaldes de la comarca.
(i no *Al sepeli van assistir, entre d’altres personalitats, els alcaldes de la comarca).
Altri és un pronom referit a persones en usos molt formals. Significa ‘un altre, altres, altra persona’ i va sempre
precedit de preposició: Ho va deixar tot en mans d’altri (d’una altra persona). Treballa per compte d’altri (per una
altra persona, per un altre). M’ha pres per altri (per una altra persona). Mals d’altri, rialles són (dels altres).
7 En els adjectius algun i ningun, perviu la n etimològica del llatí vulgar (algú/algun de alic nus, contracció de aliquis; amb unus ‘un, u’ i
ningú/ningun del llatí nec unus ‘ni un’). Esta n desapareix en els pronoms.
109

cap
L’indefinit cap acompanya noms comptables en frases negatives:
De moment, no té cap malaltia greu.
No va vindre cap representant familiar a la reunió.
En interrogatives i condicionals no té valor negatiu, i significa algun, alguna:
Tens cap foto de l’acampada? Si teniu cap dubte, digueu-ho ara.
Però no s’ha d’usar cap davant d’elements no comptables en lloc de gens:
No em fa gens de gràcia, això.
(i no *cap gràcia)
No tinc gens d’interés a veure eixa pel·lícula. (i no *cap interés)
res, gens
El pronom indefinit res s’utilitza en oracions negatives en combinació amb no i aleshores significa ‘cap cosa’: No
ha passat res. Si s’usa en interrogatives o condicionals significa ‘alguna cosa’: Si arriba res al meu nom, aviseume.
Tens res per a mi? Si teniu res a dir, digueu-ho.
Gens pot ser adjectiu o adverbi quantitatiu: El teu fill no estudia res (és a dir, ‘no estudia cap cosa, cap matèria’).
El teu fill no estudia gens (és a dir, ‘no estudia ni una mica’).
La locució alguna cosa és intercanviable per res en frases interrogatives i condicionals:
N’has sabut alguna cosa/res més? Si saps alguna cosa/res més m’ho dius.
mateix
Si mateix s’usa com a adverbi, posposat a un nom, a un pronom o a un adverbi, és invariable: El trobaren a la
plaça mateix (i no *mateixa). Ho han dut els obrers mateix (i no *mateixos).
Però mateix concorda en gènere i nombre si va posposat a un pronom personal fort o un demostratiu:
La bossa, l’ha portada ella mateixa. Ho han dit aquells mateixos.
També concorda, si té un valor emfàtic, de reforç (equival a ‘en persona’):
La consellera mateixa (= en persona) va presidir l’acte.
Però, a diferència del castellà, mateix no es pot usar com a pronom per a substituir un nom que ja s’ha esmentat
abans (en castellà: ‘el mismo, la misma’).
El claustre elevà la proposta i el consell escolar l’aprovà.
(i no *El claustre elevà la proposta i el consell escolar aprovà la mateixa).
S’hi van presentar Josep i el seu germà.
(i no *S’hi van presentar Josep i el germà del mateix).
Fotocopiaren el document i en van trametre una còpia.
(i no *Fotocopiaren el document i van trametre una còpia del mateix.
La pel·lícula és bona, qui n’és el director?
(i no *La pel·lícula és bona, qui és el director de la mateixa?).
Els actors hi van participar.
(i no *Els actors van participar en la mateixa).
tot
L’indefinit tot té el valor de ‘sencer, complet’: Vaig llegir tot el llibre en una nit. Saps si han venut totes les paperetes?;
per tant, és preferible l’ús de cada amb el sentit de ‘repetició’ o ‘reiteració’:
Cada dia vaig a treballar. (millor que Tots els dies vaig a treballar).
110

3
És corrent l’ús de tot + numeral cardinal com equivalent de “article + numeral” en sentit de globalitat:
Tots dos volien anar al cinema o Els dos volien anar al cinema.
Davant dels topònims es pot usar tot o tota:
El pianista va tocar per tot (o tota) Europa.
Però s’ha de fer la concordança en gènere si el topònim porta l’article davant:
tot el Campello, tot l’Alfàs del Pi, tota la Vall d’Albaida, tota l’Europa oriental.
Així mateix, tot pot fer de pronom: Des de fa una temporada tot li ix malament.
uns, alguns, uns quants
Amb un substantiu en plural vagament determinat s’usa uns:
Han comprat uns llibres molt interessants.
Però si el substantiu no és gens determinat no s’hi posa:
Han comprat llibres. (i no *Han comprat uns llibres).
No hem de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants, unes quantes:
Es van trobar fa algunes/unes quantes setmanes. (i no *unes setmanes).
Des de fa uns quants anys es dediquen a conscienciar el barri. (i no *Des de fa uns anys).
hom
Hom és la pronominalització de l’antic hom, ‘home’. S’usa com a pronom de tercera persona en oracions de subjecte
incert i en registres de formalitat molt alta:
Hom diu que avançaran les eleccions. Hom creu que els pobladors eren molts.
En lloc de hom es pot utilitzar el pronom reflexiu se o bé posar el verb en tercera persona de plural:
Es diu (o diuen) que la crisi afectarà els ciments de l’economia.
Precedit de un, una (‘una persona qualsevol’), hom es referix a la mateixa persona que parla (però en un registre
estàndard o col·loquial és preferible usar u/un, una):
Un hom, que ja comença a tindre edat… U/Un (o una) necessita un poc de descans després de treballar.
cada
No s’ha d’usar cada amb valor emfàtic com fa el castellà en lloc de un, una, uns, unes:
Salvador és un imbècil, diu unes coses! (i no *Salvador és un imbècil, diu cada cosa!).
17
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Si teniu __________ a objectar, m’ho dieu.
a) res
b) gens
c) cap
3) Digues si és correcte dir “No hi ha pa, tampoc
gens d’oli, ni cap tomaca per a l’ensalada“.
a) No
b) Sí
c) Sí, llevat de la utilització de “cap tomaca”
2) Quant de vi vols que et pose? No en vull
__________.
a) res
b) cap
c) gens
4) No entenc eixe amic teu, diu __________!
a) cada cosa
b) unes coses
c) quines coses
111

5) __________ més serem, millor!
a) Quant
b) Quants
c) Com
6) Feu el favor d’enviar un correu a __________ dels
membres de la comissió.
a) cadascú
b) cada u
c) cadascun
7) M’ho va assegurar ell __________.
a) mateix
b) mateixa
c) propi
8) El metge ja l’ha advertit __________ vegades que
no fume.
a) unes
b) diverses
c) vàries
18
Substituïu les expressions destacades de les frases següents per un mot quantitatiu sinònim.
a) Va mirar el llarg camí que menava a la vila: ni una ànima!
b) Al soterrar va acudir tot el poble.
c) L’examen no era difícil en absolut.
d) Crec que això que dius no és molt interessant.
e) D’informàtica, no en sap ni un borrall!
f) Gràcies, ja tinc suficient arròs, no me’n poses més.
g) Tem per la seua salut. Últimament treballa una barbaritat.
h) Este estiu no ha fet gaire calor.
19
Esmeneu, si cal, els quantitatius mal utilitzats en les frases següents.
a) És increïble la molta gent que ha vingut a l’acte.
b) Afanya’t i fes les maletes quant abans.
c) La nova presidenta de la finca es pensa que és algú.
d) No conec tal autor.
e) No tinc cap gana d’estudiar per a l’oposició.
f) Quants més en serem, més riurem.
g) Si els xiquets es porten malament, renya’ls quantes vegades calga.
h) Vine quant més prompte, millor.
i) D’ací uns dies t’arribarà el correu.
j) Per què vas tant de pressa?
k) Tan l’un com l’altre no en sabien res.
l) Afirmen que hi ha prous persones inscrites en el curs de valencià.
20
Escriviu una paraula o expressió sinònima de cadascuna de les locucions següents.
a) ni un pèl ____________________ b) totes dos ____________________
c) una malafí de ____________________ d) ni gota ____________________
112

3
21
Escriviu una frase amb cadascuna de les expressions de l’exercici anterior.
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
22
Completeu les frases amb les paraules següents.
algú, algun, ningú, cadascú, altri, tothom, cada u, cadascun
a) Si veig _____________ dels teus germans els ho diré.
b) Si ve _____________ preguntant per mi, avisa’m.
c) A la reunió no he pogut parlar amb _____________.
d) _____________ pot actuar com vulga.
e) _____________ pagava la seua entrada.
f) _____________ d’ells va aportar mil euros.
g) Treballen per _____________.
h) Perdone vosté. M’he confós, l’havia pres per _____________.
23
Esmeneu, si cal, els indefinits mal utilitzats en les frases següents.
a) Cadascú fa el que vol a sa casa.
b) Cada u dels convidats portava una invitació.
c) Estes carpetes m’han costat tres euros cadascuna.
d) Poseu les etiquetes a cadascuna de les caixes.
e) Han donat un diploma a cadascú dels seus alumnes.
f) En este país, cadascun va a la seua.
g) Hem vingut vàries vegades, però no contesta ningú.
h) Algú dels alumnes ha viatjat molt.
24
Completeu les frases següents amb l’indefinit altre (l’altre, l’altre, un altre, d’altre, etc.).
a) _____________ sabates m’agradaven més.
b) _____________ dia el vaig veure pel carrer, però no em reconegué.
c) Jo li vaig regalar un llibre i els alumnes, _____________.
d) _____________ vegada afanya’t més.
e) Tothom pensa que s’hauria d’haver fet _____________ manera.
f) No faces cas del que pensen _____________.
g) Han caigut tres vegades i _____________ s’han alçat.
h) No m’agraden estes espardenyes, en vull _____________.
i) I vosaltres, quina _____________ solució veieu?
j) No m’agrada esta faena, però de moment no en tinc _____________.
113

25
Completeu les frases següents amb indefinits.
a) Mira de no deixar-te ______________ abans d’anar-te’n!
b) Tens ______________ per a mi?
c) Deu haver acabat la classe. No he trobat ______________ a l’aula.
d) Com que és un lloc tan conegut, ______________ podrà dir-te on és.
e) Hem acordat que ______________ es pague el sopar.
f) Bona nit a ______________.
g) ______________ pot fer la faena millor que ell.
h) No patisques, ja trobaràs ______________ que t’ajude.
i) T’ho has endut ______________?
j) La realitat sempre és molt pitjor del que ______________ creu.
26
Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases següents.
a) Has trobat algo interessant en la biblioteca?
b) Hui ha plogut molt, però ahir no va ploure res.
c) Em diu que coneix a fulano, que és amic íntim de sutano...
d) Perdona’m, però tinc alguna pressa i no em puc quedar.
e) El teu amic Robert té cada eixida!
f) Sembla que aquelles paraules no li feren cap gràcia.
g) No m’agrada gens del que tenen en aquella sabateria.
h) Té prou diners, però no bastants per a comprar l’empresa.
i) Aneu a comprar uns fartons i orxata per a berenar.
j) Tota Cocentaina estava de festa.
Els numerals
Els numerals són paraules que –a diferència dels quantitatius o indefinits– expressen un nombre, una quantitat
determinada o un orde, de manera precisa, exacta, concreta. Es classifiquen en cardinals, ordinals, multiplicatius,
partitius (o fraccionaris) i col·lectius.
Els numerals cardinals
Els numerals cardinals expressen una quantitat exacta: cent, tres, quatre mil, tres milions.
0 zero
1 u, un, una
2 dos, dues 8
3 tres
4 quatre
5 cinc
6 sis
7 set
8 huit 9 (o vuit)
9 nou
10 deu
11 onze
12 dotze
13 tretze
14 catorze
15 quinze
16 setze
17 dèsset (o disset)
18 díhuit (o divuit)
19 dènou (o dinou)
20 vint
30 trenta
40 quaranta
50 cinquanta
60 seixanta
70 setanta
80 huitanta (o vuitanta)
90 noranta
100 cent
200 dos-cents
300 tres-cents
400 quatre-cents
500 cinc-cents
600 sis-cents
700 set-cents
800 huit/vuit-cents
900 nou-cents
1.000 mil 10
1.000.000 un milió
...
114

3
L’escriptura de les quantitats
les quantitats, quan es combinen, s’escriuen separades
(llevat de les formes que duen guionet)
cent quatre, mil cent cinquanta, tres mil, dos milions
s’escriuen
amb
guionet
del 21 al 29 amb una i enmig
entre les desenes i les unitats (sense i)
els compostos de cent
vint-i-tres, vint-i-nou
setanta-nou, noranta-quatre
dos-cents, cinc-centes mil
Per saber quan hem de posar el guionet podem recórrer a la regla mnemotècnica D–U–C (Desena–Unitat–
Centena): trenta-u, cinquanta-dos (Desena–Unitat), dos-cents, quatre-cents (Unitat–Centena).
Cal tindre en compte les remarques següents:
– Si els cardinals s’usen com a ordinals, el primer terme d’una sèrie numerada és u (amb el significat de ‘primer,
primera’) i no pren mai forma femenina:
Ha eixit premiat el número vint-i-u. Obriu el llibre per la pàgina u.
– El cardinal un expressa el primer element d’una sèrie; i pot anar en femení: un (una), dos, tres:
Aneu passant d’un en un. D’ací a l’estació només hi ha un quilòmetre. Hi ha una filera de butaques.
– Els cardinals comptats de dos en dos a partir del dos s’anomenen parells i comptats de dos en dos a partir
de l’u, senars o imparells.
– L’expressió castellana ‘y pico’ té els seus equivalents en i escaig, i escadús o i remitjó:
Hi devia haver cent persones i escaig. N’he comprat cinc quilos i escaig. Té un deute de cinquanta euros
i un escadús de cinquanta cèntims. Mil euros i escadús. Un milió i un remitjó.
Els numerals ordinals
Els ordinals, expressen un orde (sisé curs, setena planta, huité certamen). Els quatre primers ordinals presenten
formes diferents. A partir del que fa cinc s’afig -é, -ena a la forma del cardinal corresponent. Els ordinals s’abrevien
numèricament amb la xifra del cardinal més l’última lletra (o les dos últimes si és plural) amb què s’escriu
dit numeral.
1r primer 1a primera 1rs primers 1es primeres
2n segon 2a segona 2ns segons 2es segones
3r tercer 3a tercera 3rs tercers 3es terceres
4t quart 4a quarta 4ts quarts 4es quartes
5é cinqué 5a cinquena 5ns cinquens 5es cinquenes
6é sisé 6a sisena 6ns sisens 6es sisenes
7é seté 7a setena 7ns setens 7es setenes
9é nové 9a novena 8ns huitens 8es huitenes
10é desé 10a desena 10ns desens 10es desenes
Alguns ordinals admeten variants cultes de base llatina: quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim, quadragèsim;
encara que és preferible la forma general, més regular i senzilla. Però hi ha casos en què necessàriament
s’han d’usar les formes cultes:
És la quinta essència. Un interval de sexta (en l’escala musical).
L’hora sexta (les dotze del migdia). Un poema en octaves reials.
8 A més de dues, la normativa també accepta dos per al femení: dos (o dues) xiques. L’ús de dos en comptes de dues es troba documentat
des de l’edat mitjana i és d’ús generalitzat en valencià i, també, en català occidental.
9 La forma huit, pronunciada /wít/, és la generalitzada en valencià. Està documentada des del segle XIII i admesa per la normativa. Cal tindre
en compte els compostos: díhuit, huitanta, huité, dihuitena, huit-cents, huit mil, etc.
10 El numeral mil té flexió de nombre: miler i mils (Un miler d’euros. De refranys, n’hi ha a mils).
115

La llengua popular sol formar els ordinals amb la locució el que fa o la que fa…:
Jo era la que feia nou. A la volta que feia setze va abandonar la cursa.
Els numerals ordinals també es poden representar amb xifres romanes, però sense la lletra de l’abreviatura darrere.
Les xifres romanes superiors a deu (X) es lligen usualment com a cardinals, però del primer (I) al nové (IX),
com a ordinals: El I aniversari (primer aniversari). Jaume II (Jaume segon). XII Certamen literari de la Vall d’Albaida
(dotze certamen…). Benet XVI (setze). El segle XXI (vint-i-u).
Els multiplicatius
Els multiplicatius designen el nombre de vegades que es multiplica una quantitat (doble i duple, triple, quàdruple,
quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple).
Els múltiples (excepte doble 11 ) tenen flexió de gènere si s’apliquen a quantitats tantes vegades més grans que
unes altres: Una càrrega tripla. Cinquanta és la quantitat dècupla de cinc.
Però són invariables si expressen composició: la Triple Entente (aliança de tres països), la quàdruple confrontació
(enfrontament de quatre persones, equips, països).
En el parlar col·loquial els múltiples se solen reemplaçar per la perífrasi “x vegades” o “x voltes més” sobretot
en els casos superiors a quàdruple: Necessitaria sis vegades més d’aquell producte que em vas vendre. L’índex
de preus de consum ha crescut enguany quatre voltes més que l’augment salarial.
Els partitius
Els numerals partitius (anomenats també fraccionaris) indiquen parts o fraccions de la unitat i, llevat de mig, mitja,
mitjos i terç, terços, tenen les mateixes formes que els ordinals (el denominador de les fraccions s’expressa com
un ordinal en plural). Llevat de les formes mig i terç els partitius es formen del cardinal mitjançant l’addició de
les terminacions -é, -ens; -ena, -enes (5/22: cinc vint-i-dosens i no *cinc vint-i-dosaus). En lloc de desé, centé i
milé es poden usar dècim, centèsim i mil·lèsim, respectivament.
1/2 un mig (o mitja part) 1/3 un terç (o una tercera part)
2/2 dos mitjos (o dos mitges parts) 2/3 dos terços (o dos terceres parts)
1/4 un quart (o una quarta part) 3/5 tres cinquens (o tres cinquenes parts)
Els col·lectius
Els numerals col·lectius tenen un caràcter global i aproximat: Els excursionistes eren una vintena, encara que
també poden tindre un sentit precís: Pose’m una dotzena d’ous. S’usen com a numerals col·lectius els següents:
parell, parella (2); tern, terna, ternari (3); qüern (4); quintern (5); centenar (100); una grossa (12 dotzenes, és a
dir, 144); miler o milenar (1.000); miríada o miríade (10.000). En la resta de casos es fa servir la forma femenina
dels ordinals (dotzena, vintena).
Altres col·lectius específics representen agrupacions concretes referides a:
a) Conjunts de músics o d’instruments musicals: duo (2), trio o tercet (3), quartet (4), quintet (5), sextet (6), septet
o septimí (7), octet (8), nonet (9). Per exemple: un duo de guitarres, un quartet de Mozart, un quintet de
vent, un sextet en la bemoll, el Septet (o Septimí) de Beethoven. Intervals musicals: segona, tercera, quarta,
quinta, sexta, sèptima i octava. Agrupació irregular de notes musicals: doset, treset, sextet.
b) Nombre de versos d’una estrofa: dístic i apariat (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), quintet (5), sextina (6),
octava (8), dècima (10).
c) Fulls de paper: quartilla (quarta part d’un full), plec (mig full), quadern (8 plecs, 16 fulls), mà (25 fulls), raima
(20 mans); impresos i taules pintades: díptic (2), tríptic (3), políptic (més de tres).
d) Nombre d’angles i cares d’un políedre: triangle (3), quadrilàter (4), tetràgon (4), pentàgon (5), hexàgon (6),
heptàgon (7); tetràedre (4), pentàedre (5), hexàedre (6), heptàedre (7).
11 Doble no té forma femenina, però sí que la té duple: dupla.
116

3
e) Períodes de temps. Grups de dies: setmana (7), quinzena (15). Mesos: bimensual (que s’esdevé o apareix dos
vegades al mes: revista bimensual), bimestre, bimestral (que dura dos mesos), trimestre, trimestral (3), quadrimestre,
quadrimestral (4), semestre, semestral (6). Anys, amb sufix -enni: bienni (2), trienni (3), quadrienni
(4), quinquenni o lustre (5), sexenni (6); dècada o decenni (10); quinquennal (5), decennal (10), etc., segle
(100); mil·lenari (1.000); per exemple: la Biennal de Venècia (cada dos anys), el pagament del trienni, un
quadrienni, un pla quinquennal, un nou mil·lenni. Edat de les persones i animals i esdeveniments: vintena
(20), trentena (30), quarantena (40), cinquantena (50), seixantena (60); quinquagenari (50), sexagenari (60),
octogenari (80), nonagenari (90), centenari (100).
f) Nombre de nascuts en un part: bessons (2), trigèmins (o bessons de tres), quadrigèmins (o bessons de quatre),
quintigèmins (o bessons de cinc).
g) Conjunt d’obres literàries, musicals, de lleis; trilogia (3), tetralogia (4); decàleg (10).
h) D’altres: biga (2 cavalls), quadriga (4); birrem (2), trirrem (3); tetraplegia (4); quaresma (40 dies); quarter (cadascuna
de les quatre parts en què es considera dividit el cos d’un animal en seccionar-lo pels plans longitudinal
i transversal: un quarter de pollastre).
Escriptura dels numerals en xifra o lletres
En general, els numerals s’escriuen en xifres, més concretament:
cardinals, a partir del 10 Va entrar a l’aula 13.
números de les pàgines de llibres, documents, dels articles
o paràgrafs de les lleis
dies del mes, els anys, les hores, sobretot si van amb fraccions
que no siguen els quarts, els graus de temperatura i de
longitud i les xifres seguides d’una unitat física, monetària
o d’un símbol d’unitat
no es posa punt per indicar els milers quan la xifra s’usa com
a ordinal (és el cas dels anys), però sí se’n posa quan es
tracta d’una quantitat que no forma part d’una successió
la pàgina 2, el títol VIIIé, l’article 3r.
El 25 de febrer, l’any 2009, a les 8 del matí, a les 9 i mitja.
Són les 12.30 h., 37º C. Va fer un gir de 90 graus. Vaig rebre
800 euros. Vaig pagar 300 €. Pesava 50 quilos. Una distància
de 18 metres.
El xic va nàixer el 1998.
L’equip va costar 2.967 €.
El Penyagolosa té una altitud de 1.813 m.
els decimals (que s’escriuen sempre amb la coma davall) 14,5
S’escriuen en lletra:
cardinals del zero al nou
les quantitats que acompanyen els mots milió, bilió, trilió i
quadrilió en les quantitats rodones
Els ordinals no referits a mil·lennis, segles, sobirans o papes
l’edat de les persones, dels animals i de les coses
els noms de les dècades (en singular)
quantitats aproximades formades per tres mots, com a
màxim
quantitats que apareixen en locucions i en frases fetes, així
com en expressions amb sentit figurat
Set llibres, nou alumnes.
Tenien un pressupost de dos milions d’euros.
Però: Tenien un pressupost d’1.265.250 €.
EL bronze apareix a partir del II mil·lenni aC. Celebrem el
cinqué centenari de la fundació de la Universitat de València.
Alaric I va ser un rei visigot. Alexandre VI era d’origen valencià.
Els xiquets de tres anys. El gatet té sis mesos. Un edifici de
cinquanta anys.
Els anys vint. (i no *vints)
La dècada dels noranta. (i no *norantes)
A la trobada presencial van assistir més de dos-cents cinquanta
estudiants, aproximadament.
T’ho he dit mil vegades. Només han caigut quatre gotes.
Anava vestit de vint-i-un botó. Li van cantar les quaranta.
És com començar de zero. Això ho faig jo en un tres i no res.
117

Expressions amb numerals en sentit figurat
Els numerals, usats en expressions en sentit figurat, no sempre són coincidents amb el castellà:
Allà on menja un en mengen dos
‘Donde comen dos comen tres’
Ha quedat amb un pam de nas
‘Se ha quedado con dos palmos de narices’
Això, ho faig jo en un tres i no res
‘Eso lo hago yo en dos patadas’
T’ho explique en quatre paraules
‘Te lo explico en dos palabras’
El teatre està a quatre passes d’ací
‘El teatro está a dos pasos de aquí’
No li busqueu els cinc peus al gat
‘No le busquéis los tres pies al gato’
27
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) Al magatzem hi ha un estoc de ________ llibres.
a) 3.897
b) tres mil huit-cents noranta-set
c) 3 mil huit-cents noranta-set
2) El número premiat en la rifa és el ________.
a) mil dos-cents trenta-huit
b) 1238
c) mil dos cents trenta-huit
3) Aquella dona va parir ________.
a) quatrigèmins
b) quatrillissos
c) quadrigèmins
4) L’incendi es va iniciar en la ________ planta
de l’edifici.
a) vigèsimo-primera
b) vintiunena
c) vint-i-unena
5) Ara convindria estudiar l’art que es va produir
durant els anys ________.
a) 90
b) norantes
c) noranta
6) La xiqueta s’ha fet ________ de tant de menjar.
a) dobla
b) duple
c) doble
7) Ha recorregut ________ distància en el mateix
temps.
a) triple
b) tripla
c) terça
8) És una ________ confrontació: Barcelona,
València, Madrid i Vila-real.
a) quàdruple
b) quàdrupla
c) quaternària
9) Les qualificacions s’obtindran en el segon
________.
a) quatrimestre
b) quadrimestre
c) quatremestre
10) El llibre m’ha costat trenta euros i ________.
a) pico
b) escaig
c) escac
118

3
28
Completeu les frases amb els següents numerals col·lectius específics.
a) Has escoltat la _______________ (15) simfonia de Shostakovich?
b) El _______________ (3) estava compost per guitarra, violí i baix.
c) La _______________ (10) és una composició poètica molt utilitzada pels nostres clàssics.
d) El període de la Història d’Espanya que va de finals del 1933 a febrer del 1936 es coneix com el (2)
_______________ Negre.
e) Darrere de l’altar major de la seu hi ha un _______________ (3) policromat del segle XV.
f) Wagner va compondre la _______________ (4) anomenada L’anell del nibelung.
g) El professor de matemàtiques va dibuixar un _______________ (5) en la pissarra.
h) Com que no quedaven _______________ (4) va partir uns folis pel mig.
i) És una publicació _______________, és a dir, que ix cada dos mesos.
j) És un acord dissonant de _______________ (7).
k) Les festes de Morella se celebren cada sis anys, per això s’anomenen El _______________.
l) En l’any 2000 es va celebrar l’entrada en el nou _______________.
m) Van emmagatzemar dotze dotzenes, és a dir una _______________, de caixes.
29
Escriviu les expressions numèriques en lletra.
a) 1/2 quarta de formatge __________________ b) 1/4 de pollastre __________________
c) 2/3 de cervesa __________________ d) 1/3 del seu temps __________________
e) 2/5 parts __________________ f) La 1/2 part de la seua edat __________________
30
De les parelles següents subratlleu la que siga més adequada.
1 a) Això ho trobaràs a la pàgina tres. b) Això ho trobaràs a la pàgina 3.
2 a) L’article 3r de la llei diu. b) L’article tercer de la llei diu.
3 a) El dos de març de dos mil deu. b) El 2 de març de 2010.
4 a) Va costar 400 euros. b) Va costar quatre-cents euros.
5 a) El vint-i-sis aniversari. b) El 26 aniversari.
6 a) Ha perdut 2 milions de euros en la borsa. b) Ha perdut dos milions de euros en la borsa.
7 a) Li he dit més de 1.000 vegades que no vull b) Li he dit més de mil vegades que no vull
anar a sopar amb ell.
anar a sopar amb ell.
119

ortografia
Les consonants oclusives p, t, c, b, d, g
Quan articulem les consonants oclusives es produïx una interrupció (oclusió) momentània del pas de l’aire per
la boca seguit d’un alliberament sobtat de l’aire retingut.
Les oclusives es classifiquen de la manera següent:
BILABIALS DENTALS VELARS
sorda
[p]
sonora
[b]
sorda
[t]
sonora
[d]
sorda
[k]
sonora
[ɡ]
pany, cap, dubte,
tub
bany, ambient terra, fet, verd dau, sandàlia
cor, boca, moc,
qui, kurd, sang
gat, maragda
Cal tindre en compte que les oclusives a final de paraula es pronuncien sordes: la b sona [p]: àrab, cub, polp; la
d sona [t]: ràpid, fred, verd; i la g sona [k] sang, llarg, mag.
L’ortografia de les oclusives a principi de síl·laba o de paraula no presenta dificultat, però cal tindre present els
casos següents que discrepen del castellà:
GRAFIA
b
d
g
t
c
EXEMPLES
Cebrià, bisbat, cabàs, rober, guarda-roba, rebosteria
Margarida, cadastre, percudir (però repercutir), làmpada, mentida
prefix quadri-: quadriennal, quadrimestre, quadrienni, quadrimotor
caragol, gobelet, mantega, mastegar, sagrament, sagristia, trifulga
ciutat, ciutadà, deutor, heretar, desheretar
camussa, colp, crit
Regles d’escriptura de les oclusives finals
Per regla general, a final de paraula s’escriu p, t, c encara que estes consonants s’escriuen en els derivats b, d,
g: cap > cabet, exquisit > exquisida, groc > grogós. Però es poden donar dos casos:
1. Uns quants monosíl·labs i aguts, coincidents amb altres llengües, acaben en b, d, g:
b
d
g
monosíl·labs i aguts
monosíl·labs i aguts
antropònims
i topònims
femenins acabats
en -etud i -itud
monosíl·labs i aguts
Belcebub, Carib, Jacob, Job; adob, aljub, baobab, bub-bub, club, cub (‘políedre, potència’
≠ cup ‘recipient’), efeb, enceb, esnob, pub, tub
alcaid (i caid), aldehid, almud, fluid, fred, quid, sud
Alfred, Cid, Conrad, David, Recared, Ricard, Sigfrid, Tancred; Bagdad, Belgrad, Islamabad,
el Txad, Madrid, Valladolid
inquietud, mansuetud, habitud, promptitud, servitud, vicissitud
però acaben en t: joventut, salut, senectut i virtut
Hug; buldog, grog (beguda), mag, estrateg, pedagog, reg (‘irrigació’ ≠ de rec, ‘canal
per a regar’), tuareg, zig-zag
2. A fi de paraula aguda o plana darrere de vocal àtona o de consonant: en general, s’escriu la mateixa consonant
que trobem als derivats:
àcid > acidesa àrab > aràbiga camp > campament
amarg > amargor banc > bancari crèdit > creditor
120

3
Cal tindre en compte també els casos següents:
b
d
g
p
t
c
acabats en -fob i en -síl·lab
monosíl·labs i mots aguts
davant d
prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)-
certs mots
mots començats per aden
manlleus
acabats en diftong + d
al final de paraula (moltes de les
quals són estrangerismes adaptats)
noms propis
els termes aritmètics
acabats en -fag, -fug i -leg
certs mots
anglicismes acabats en -ing
davant de d, m, n, g
en els termes científics i préstecs
al final en tots els gerundis
en certs mots
en la grafia final d’alguns mots i
enmig de mot
hidròfob, monosíl·lab
Alfarb, Bicorb; balb, barb, bulb, calb, corb, destorb, morb, orb, superb, tomb;
excepcions: palp, polp, talp i el topònim Calp
cabdal, cabdell, cobdícia, molibdé
absència; obstrucció, subministrar, subtrahend, subtracció; substituir
dubte, dissabte, sobte
adjacent, admetre, adscriure; però atzembla, atleta, atmosfera
bàdminton, cadmi, feldspat, handbol, sandvitx, vodka
alcaid, baud, caid, fluid (adjectiu, però fluït, participi de fluir), raid
Abelard, Amand, Edmund, Eudald, Eduard, Romuald
anacard, anhídrid, bord (i babord, forabord), baluard, bòlid (≠ bòlit), bulevard,
card, estàndard, estendard, fiord, fulard, guepard, kurd, lord, lleopard, immund,
vagabund, absurd
dividend, multiplicand, radicand, subtrahend, sumand
antropòfag, sarcòfag; centrífug, pròfug; odontòleg, pròleg
arxipèlag, gong, rang, bumerang, burg
càmping, màrqueting, míting, ring
magdalena, maragda; apotegma, augment, flegma; cigne, regne, sagnar, signar;
Agnés
àngstrom, rugbi, tungsté
davant de consonant
començats per ap-, opcompostos
de cap- i propgrups
-pt-, -pc- i -psrecepta,
captiu, ceptre, repte, escriptor, malaptesa
apnea, apte; opció, optar, òptim
capbaix, capbussar-se, capdavanter, capficar-se, capgirar; propdit, propparent,
proppassat, propvinent; però no els derivats de cap: cabet, cabut
ceptre, acceptar; corrupció, accepció; lapsus, eclipsi
anant, duent, vivint
abat, assut, caritat, edat, ert, imant, parquet
càrrec, feréstec, préstec, ràfec, rústec, tràfec, noruec, besuc, poruc, aràbic, fàstic;
acne, conjectura, respectar, rector, tractar, cavalcar
Paraules acabades en -tat i en -dat
Hi ha uns quants noms femenins que acaben en -tat: beutat, calamitat, caritat, casualitat, creativitat, crueltat,
elasticitat, escassetat, espessetat, fastuositat, fraternitat, gratuïtat, habilitat, heretat, igualtat, obvietat, pietat,
tempestat.
Però uns altres acaben en -dat: aspredat, bondat, cristiandat, claredat, falsedat, feredat, fosquedat, fluixedat,
germandat, honestedat, maldat, mortaldat, netedat, orfandat, parquedat, roïndat, santedat, sequedat, soledat,
tosquedat.
Cal, a més a més, tindre en compte les remarques següents:
– Són correctes les formes vertader, vertadera i verdader, verdadera, sinònimes de veritable.
– S’admeten gelateria i geladeria, referides a l’establiment on fan o venen gelats.
– Cal tindre present que en els compostos amb el prefix post- no s’omet la t: postdata, postdorsal, postmeridià,
postguerra, posttònic, posttraumàtic (però posposar).
– Els noms i adjectius acabats en -ant, -ent i en -and, -end solen coincidir amb el castellà: caminant (caminante),
infant (infante), dependent (dependiente), tangent (tangente); sumand (sumando), nefand (nefando);
dividend (dividendo), reverend (reverendo).
– S’escriuen sense d els mots següents: conestable, despreniment, encenedor, gran, granment 12 , jueu, manament,
ofrena, quan, pèrdua, rebel·lia, suar; obeir, nuar, i derivats.
12 S’escriu gran i granment sense la d etimològica, malgrat que els derivats la conserven: grandesa, grandiós, grandiositat.
121

Paraules que dupliquen les grafies b, d, c, g
Dupliquen estes consonants una sèrie de paraules:
bb
dd
cc
gg
abbàssida, abbadita, abbevilià; i el mot compost subbranquial
addend, addenda, addicció, addicte (i drogoaddicte), addició, addicional, additament, additiu, adducció, adductor,
adduir; però s’escriu amb una sola d adient
accent, accelerar, acceleració, accepció, acceptar, accèssit, succedani, succeir, succés, succint; acabats en -cció:
abjecció, abstracció, addicció, adducció, afecció, aflicció, benedicció, bisecció, ficció, subjecció; però amb c inflació
i no *inflacció
suggestió, suggestionar, suggerir, suggerible, suggeriment; burggravi (títol feudal); caravaggisme, ziggurat, l’ita -
lianisme musical appoggiatura i el compost sangglaçar
Ortografia de les consonants c, q, k
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparega darrere:
– S’escriu c davant a, o, u: casa, coure, cua, cueta, cuassa, cuota, acústica, evacuar, evacuació, innòcua, innocuïtat,
conspícua, acuïtat, promiscu, promiscuïtat, vacu, vàcua, vacuïtat.
– S’escriu qu quan la u forma un diftong creixent amb la vocal següent: qüestió (qües-ti-ó), quantitat (quan-titat),
adequar (a-de-quar), quota (quo-ta, diferent del mot cuota, en què la u i la o formen hiat: cu-o-ta); quocient
(quo-ci-ent), aqüífer (a-qüí-fer), aqüeducte (a-qüe-duc-te), aqüicultura (a-qüi-cul-tu-ra), obliqüitat
(o-bli-qüi-tat).
– Excepcionalment, s’escriuen amb q seguit de vocal (diferent de u) els topònims d’origen àrab o xinés: Qatar,
Iraq, Aqaba, Qattara; Qingdao, Qiongshan, Qom.
– S’escriuen amb k algunes paraules que per regla general tenen origen en llengües estrangeres: eureka, fol -
klo re, judoka, kafkià, kàiser, kamikaze, kantià, kantisme, kart, karate, kenyà (de Kenya), khan, kif, kirsch,
kiwi, kòdak, koiné, kurd (o curd), kuwaitià, playback, quark, rock, sirtaki, víking, vodka, whisky; però s’escriuen
amb c: anorac, coala; i els noms propis: Ankara, Barakaldo, Becket, Dostoievski, Djakarta, Euskadi, Galdakao,
Hitchcock, Kafka, Kant, Kazajstan, Kenya, Kíev o Kíiv, Kremlin, Kurdistan, Osaka, Pakistan, Txaikovski.
– També s’escriuen amb k els símbols: km (quilòmetre), kg (quilo, quilogram) i kl (quilolitre).
31
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El __________ introduït en el circuit ha
__________ perfectament.
a) fluid, fluït
b) fluït, fluid
c) fluïd, fluit
3) Va dir amb __________: “Esta __________
no té cap __________”.
a) acritud, joventut, virtud
b) acritud, joventut, virtut
c) acritut, joventud, virtut
5) La informació que va __________ era d’una
importància __________.
a) subministrar, cabal
b) suministrar, cabdal
c) subministrar, cabdal
2) El decorador va __________ que la pintura
de les parets no era __________.
a) adduir, adient
b) adduir, addient
c) aduir, addient
4) Com a __________ el van recloure en lloc
__________.
a) càstig, llobrec
b) càstic, llobreg
c) càstig, llòbrec
6) El president de la comissió s’entesta en un
__________ __________.
a) cabteniment, opstruccionista
b) cabteniment, obstruccionista
c) capteniment, obstruccionista
122

3
7) El martell se li va escapar de la mà i anà a
__________ en el vidre de la finestra.
a) percutir
b) percussionar
c) percudir
8) Tots s’estranyaren en comprovar l’__________ de
gel que hi havia en la glacera.
a) escasés
b) escassedat
c) escassessa
Les grafies labials b i v
La distinció entre el fonema [b], bilabial oclusiu sonor, i el fonema [v], labiodental fricatiu sonor, s’ha perdut en
gran part del nostre domini lingüístic, però s’ha mantingut en la majoria dels parlars valencians. En les zones on
es fa la diferència fonètica entre b i v es poden distingir paraules com ara bena (tira de fil) i vena (vas sanguini).
Ortografia de la b
davant
de les consonants
alternant amb p
S’ESCRIU B
m
l
r
EXEMPLES
bomber, cambra, ombrel·la, tomb
blat, moble, oblidar, bloc, ablució
abrasar, gibrell, bri, tenebror, brusa, marbre
cap/cabota, llop/lloba, cap/cabrà, rep/rebíem, sap/sabíeu
a final de síl·laba o de paraula (sona p)
abdicar, dissabte, subterrani, substitució, cabdell; cub, corb
S’escriuen amb b una sèrie de paraules que en castellà s’escriuen amb v:
baf (cast. ‘vaho’), baina/beina, barnilla, baró (home i títol, cast. ‘varón’ i ‘barón’), bena, berbena (planta), berruga,
besllumar, biga, bivac, boga (planta i peix), bolcar, bolquet, boleia, buidar, calb, calbesa, comboi, corb
(nom i adjectiu), embenar, embenatge, debanar, desimbolt, mòbil (i automòbil), paborde, rebentar, riba, ribera,
rebolcar, saba, trobar. També s’escriuen amb b els topònims bascos: Àlaba, Bergara, Biscaia, Nerbion (riu), País
Basc, però Vitòria.
Ortografia de la v
S’ESCRIU V
EXEMPLES
darrere de n
darrere del prefix llatí adexcepcionalment
darrere de m
alternant amb u en els diftongs
a final de mot, solament dos casos
prefix circumformes
del verb haver
formes del verb anar
imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació
antropònims i topònims
canvi, envà, envestida, minvar
adverbi, adventici, advertirem, advocat
duumvir, triumvir, centumvir; l’anglicisme adaptat tramvia
blava/blau, devem/deure, movia/moure, oval/ou, vivim/viu
leitmotiv i salv (salvat, estalviat)
circumval·lar, circumval·lació, circumveí
haver, havia, havies, havíeu, havent
vaig, vas, va, van, vés, vaja, vages, vagen
cantava, miraves, portava, anàvem, jugàveu, menjaven
Esteve, Vladímir; Anvers, Còrdova, l’Havana, Savoia, Vesuvi
123

Unes quantes paraules que s’escriuen amb v en valencià discrepen de l’ortografia del castellà:
advocat, alcova, almadrava, almívar, aprovar, arravatar-se, arrova, avall, avarca, avet, avi, avorrir, avortar, bava,
briva, canviar, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, cervell, civada, covard, crivell, crivellar, devesa, endívia, envestir,
espavilar, escovilló, escrivà (però escriba), esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx, gleva,
govern, gravar (enregistrar o carregar un impost), havà (cigar), havanera, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, prevere,
provar, proveta, raval, rave, rivet (cast. ‘ribete’), savi, saviesa (però saber), savina (arbre), sèver (cast. ‘acíbar’),
sivella, tàvec (o tavà), tavella, taverna, tovera, travar, treva, trèvol, vaixell, vedell, vermell, vernís, voga
(moda), vogar (remar), volta (cast. ‘bóveda’), voltor (cast. ‘buitre’), i derivats.
Cal tindre també en compte les remarques següents:
– Són diferents hivernar (passar l’hivern en un lloc) i hibernar (passar a l’estat d’hibernació).
– Són diferents probable (que pot succeir, que té probabilitat d’ocórrer) i provable (que es pot provar o comprovar).
L’alternança de b i v en els pseudoderivats
Els pseudoderivats o falsos derivats són paraules cultes que provenen directament del llatí i, moltes vegades, discrepen
del derivat popular. En este cas les grafies b i v solen ser divergents com es pot veure a continuació:
PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT
avet avetosa, avetar abietina
avortar avortament, avortó aborció, abortiu
berbena (botànica) — verbenàcies
berruga berrugós verrucositat
calb calba, calbesa calvície
cervell cervellet cerebel, cerebral
corb (au) corbera, corbató còrvids
corba (adjectiu) encorbar, corbar curvatura, curvilini
deure devia, devíem dèbit, debitori
escriure escrivà, escrivent escriba
fava favar, favera fabàcia
llavi llaviejar labial
lliure lliurecanvisme liberal
moure moviment, movedís mòbil, immòbil
núvol ennuvolat nebulositat, nubècula
prevere preverat presbiterat, presbiteri
provar provador, provatura probable
sèu seuós, seuosa sebaci, sebàcic
També cal tindre en compte les paraules següents, amb significat diferent segons que es pronuncien o s’escriguen
amb b o amb v:
abís (abisme) / avís (d’avisar)
baca (d’un vehicle) / vaca (animal)
bacant (de Bacus) / vacant (plaça lliure)
bacil·lar (de bacil) / vacil·lar (dubtar)
baga (nus) / vaga (aturada col·lectiva)
balisa (senyal) / valisa (maleta)
ball (de ballar) / vall (depressió entre muntanyes)
ban (edicte) / van (verb anar)
124

3
basar (botiga) / vasar (escudeller)
bast (que no té finor) / vast (immens)
bel (so que fan els bes) / vel (teixit)
bell (bellesa) / vell (vellesa)
bena (tira de teixit) / vena (vas sanguini)
bescompte (error de càlcul) / vescomte (noble)
beta (lletra grega) / veta (d’una mina, cinta)
beure (de beguda) / veure (percebre amb la vista)
bident (que té dos dents) / vident (que hi veu)
bisó (cast. ‘bisonte’) / visó (cast. ‘visón’)
boga (planta / peix / fita) / voga (moda)
bogar (lloc ple de boga) / vogar (remar)
bola (cos esfèric) / vola (del verb volar)
botar (saltar) / votar (donar el vot)
buit (que no està ple) / vuit (número)
bull (verb bullir) / vull (verb voler)
gabella (impost; aplec de persones) / gavella (feix
menut)
nubi, núbia (de Núbia) / nuvi, núvia (a punt de casar-se)
probable (possible) / provable (que es pot provar)
roba (de vestir) / rova (o arrova)
sabina (cotxe petit) / savina (arbust)
32
Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.
1) El __________ va tindre un __________ en
els càlculs de les terres que tenia.
a) vescomte, vescompte
b) bescomte, bescompte
c) vescomte, bescompte
3) S’ha intoxicat per __________ l’ampolla
sense __________ les contraindicacions.
a) veure, beure
b) beber, veure
c) beure, veure
2) Van trobar la __________ del passatger oblidada
al costat d’una __________ de l’aeroport.
a) balisa, valisa
b) valisa, balisa
c) valija, balisa
4) Hi havia un __________ que alertava de la perillositat
de l’__________ proper.
a) avís, avis
b) abís, avís
c) avís, abís
5) La __________ és una planta __________.
a) faba, fabàcia
b) fava, fabàcia
c) fava, favàcia
7) Els serfs de la __________ estaven __________
a un senyor feudal.
a) gleba, subjectes
b) gleva, subjectes
c) gleva, sujecctes
9) La tortuga __________ durant l’__________.
a) hiberna, hibern
b) hiverna, hivern
c) hiberna, hivern
6) Aquell __________ ocupava el __________ des
de feia un any.
a) prevere, presviterat
b) prevere, presbiterat
c) prebere, presbiterat
8) El __________ del violí tenia un to __________.
a) bernís, vermellós
b) vernís, vermellós
c) vernís, bermellós
10) __________ no __________ que __________
d’escriure el signe de l’__________ en el correu
electrònic.
a) Esteve, sabia, havia, arrova
b) Estebe, sabia, havia, arroba
c) Esteve, savia, habia, arrova
125

33
Completeu els topònims següents amb la grafia que corresponga.
Àla___a ___ergara ___iscaia Bra___ant Còrdo___a
l’Ha___ana Nar___ona Eslo___àquia Sa___oia Sèr___ia
Vesu___i An___ers País ___asc Ei___issa Ner___ion
34
Completeu les frases amb un dels mots següents, després d’escriure b o v en els buits.
ri___a, re___olt, mò___il, re___entar, cor___a, arri___ar, ___olcar, ga___ardina, ja___elina, ro___ells,
si___ella, en___estida, pa___elló, almí___ar, tre___allar, ela___orar
a) El pescador s’acostà ____________ de la mar per veure l’____________ de les ones.
b) El cotxe que patí l’accident va ____________ en un ____________ molt perillós de la carretera.
c) No es cordava la ____________ perquè se li havia trencat la ____________ del cinturó.
d) La ____________ va fer una trajectòria ____________ en l’aire.
e) L’obrer, va ____________ uns quants mesos en la construcció del ____________ esportiu.
f) El pot d’____________ va ____________ per causa de la pressió.
g) Van ____________ un pastís amb ____________ d’ou confitats.
h) En ____________ a casa va posar el ____________ a carregar.
35
Completeu les paraules següents amb b o v i escriviu un derivat.
go___ern _______________ tra___a _______________ ___af _______________
tra___és _______________ mò___il _______________ ci___ada _______________
___adall _______________ a___ortar _______________ to___a _______________
ende___inar _______________ pro___a _______________ ri___et _______________
36
Escriviu al costat de cadascuna de les formes verbals la que hi corresponga en nombre i persona
de l’imperfet d’indicatiu.
trobe _______________ vaig _______________ treballares _______________
debilitares _______________ situaríeu _______________ liqües _______________
accelerarà _______________ poaríem _______________ retocarem _______________
rodejarien _______________ passejàreu _______________ nadarà _______________
dec _______________ movem _______________ beu _______________
126

3
37
Completeu les paraules següents amb la grafia que corresponga i completeu les columnes.
mo___iment, cere___ral, lla___iejar, escri___ent, cal___ície, automò___il, nu___olada, cer___ellera,
escri___a, cur___atura, pro___ador, cor___at, bila___ial, pro___able, ne___ulositat, cal___esa
PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT
calb _______________ _______________ escriure _______________ _______________
corba _______________ _______________ núvol _______________ _______________
llavi _______________ _______________ cervell _______________ _______________
moure _______________ _______________ provar _______________ _______________
38
Completeu les paraules següents amb b o v i feu-les correspondre a les definicions.
sa___a, to___alla, ___assa, ___aró, ___a___a, arro___a, re___regar, ___leixar, min___ar, dis___arat
a) Acció de disminuir. __________________________
b) Alenar, especialment amb fatiga. __________________________
c) Excavació o sot ple d’aigua, recollida de la pluja. __________________________
d) Fer perdre la tesor d’una cosa flexible prement-la, colpejant-la, etc. __________________________
e) Home arribat a l’edat viril. __________________________
f) Líquid que circula pels teixits vasculars de les plantes. __________________________
g) Mesura de pes, d’uns 10,4 kg. __________________________
h) Peça de roba per a eixugar-se després de llavar-se o banyar-se. __________________________
i) Que no sembla veritat, que hom no pot considerar com a veritable. __________________________
j) Saliva abundosa que cau de la boca. __________________________
39
Completeu les paraules del text següent amb b o v.
Don Cèsar, sense ha___er-se’n sortit del no___ençanatge, ja parla___a malament de la seua
muller sense cap classe de mida ni de consideració.
Al casino de la Societat de Caçadors, per justificar la seua acció, es jacta___a de les exclusi___es
moti___acions econòmiques del seu enllaç. Garla___a impúdicament so___re
les aprensions i els astoraments de la pu___illa da___ant l’acte sexual, i de tres o quatre fanfàrries
més que, infal·li___lement, sempre repetia a l’hora del café.
—La po___ra té ___ergonya de despullar-se da___ant meu, i ho fa a les fosques. Am___ el
llum apagat totes les femelles tenen el mateix: pèl i forat. Però, com que de ___egades jo
___ull fotre a la claror i sense angoixes, no em queda més remei que posar-li un saquet
al cap i tots dos eixim guanyadors. Ella no passa ___ergonyes, i jo tinc el regal de no
___eure-li’l.
JOSEP LOZANO, Històries marginals. Editorial 3i4.
127

expressió i interacció orals
lectura i exposició
40
Llegiu el text en veu alta i, a continuació, expliqueu-lo breument.
Referèndum
Un referèndum convocat per l’Ajuntament de Paterna a través
de la seua pàgina web ha desbaratat la possibilitat de recuperar
la festa de bous al carrer, que no estava vigent des de
feia un quart de segle. Els mitjans nacionals i locals s’han
fet eco de la notícia, però a títol de mera curiositat. Crec que
és alguna cosa més: és la prova que en l’ominós panorama
immobilista que enguany afrontem encara queda espai per
als canvis perquè la gent no sempre està tan adotzenada com
pareix. No, no els amollaré el típic discurs antitaurí: per descomptat
que eixa festa em pareix l’apoteosi de la crueltat
amb els animals i que estic totalment en contra, però no es tracta d’açò. El més important
és que en un municipi popular dels afores de València, el 70% de la ciutadania s’hi haja declarat
en contra. Res més popular que la festa (?) en qüestió: els bous, amb les banyes embolades
perquè no puguen ferir els valerosos contrincants, són sotmesos per aquests a tot
tipus de vexacions mentres els infringeixen horribles ferides des de la barrera salvadora
d’uns barrots de ferro. Un espectacle edificant, vaja, tant que en versions semblants es pot
trobar en tots els racons d’Espanya (Carrie Douglas, una amiga de la Universitat de Virgínia,
va fer la tesi sobre les festes de bous, documentant-les de cap a cap de la tòpica pell
de brau com un tret comú que posa en evidència, insistentment i sarcàsticament, les presumptes
diferències insalvables).
I ara resulta que a Paterna han dit: prou! Sí, ja ho sé: la consulta es va fer per internet i,
sobre un cens de 52.000 ciutadans amb dret de vot, només es va pronunciar el 15%, dels
quals les dos terceres parts es van mostrar en contra. En altres paraules, que els veïns contraris
a eixe costum salvatge no són majoritaris, només el rebutja activament un de cada
deu. Caldria veure què pensa la majoria silenciosa. Ací, però, l’adverbi no resulta irrellevant:
“activament” significa que es van molestar a acudir a un ordinador connectat a la
xarxa, la qual cosa a Paterna ha de suposar alguna molèstia, perquè és dubtós que tots ho
128

3
feren des de casa. Les referències de premsa parlen d’un percentatge superior de dones contràries
als bous al carrer; i, encara que no hi ha dades sobre l’edat dels enquestats, és segur
que, a més, hi predominaven els jóvens, usuaris habituals d’internet. En altres paraules,
s’insinua un moviment ciutadà de rebuig a una de les pitjors tradicions espanyoles, i es veu
que els que l’apadrinen són els nous grups emergents, els que estan condemnats a escriure
el nostre futur. Algun dia pareixerem gent civilitzada de veritat, com altres europeus que
no conceben el nostre interés per assassinar bous amb acarnissament i enviliment.
Em diran que eixos europeus tampoc no són uns sants, que solen pegar-nos cent voltes en
altres formes de crueltat, com el racisme, i que val més matar animals que exterminar congèneres
(qui haguera imaginat que els supervivents d’Auschwitz sotmetrien els seus veïns
palestins a una solució final pareguda?). No obstant això, aquest tipus d’argumentació defensiva
no deixa de ser una manera d’escapolir-se’n. La relació dels espanyols amb els bous
és un signe d’encabotament tercermundista: fins i tot Goya, l’il·lustrat que tan implacablement
va retratar la crueltat humana en els Capritxos, hi estava fascinat en la Tauromàquia.
Per això, aquests veïns de Paterna que resolen les seues dissensions a colp de
referèndum i que opten per la solució més coincident amb el segle XXI constitueixen una
petita fita en la nostra democràcia. Amb aquesta classe de gent 2009 fa menys por.
ÁNGEL LÓPEZ GARCÍA-MOLINS, Referèndum. (El País, 10-1-2009).
situació comunicativa
41
Treballeu en grup o en parella.
Discutiu estes qüestions. Dividiu el grup en dos i defenseu postures
contràries.
a) La festa dels bous, està per damunt de qualsevol altra apreciació?
b) Tots els veïns hi estan d’acord, o és el gust d’una minoria el que
s’imposa als altres?
c) Els partidaris de la festa dels bous al carrer, s’emparen en una
pretesa “tradició”?
d) Des de quan és “tradicional”, la festa dels bous?
e) És normal que, en algunes poblacions, s’organitzen més de vint
bous en uns pocs dies?
f) És permissible, en el segle XXI, que els poders públics autoritzen
actes “festius” de crueltat amb els animals, per por de perdre
vots si s’atreviren a abolir-los?
129

ortologia - elocució estàndard
Les grafies labials b i v
La grafia b representa un so bilabial i la v un de labiodental ben diferenciats en la major part dels parlars valencians.
42
Pronuncieu estes parelles de paraules en veu alta i feu la distinció entre la b i la v.
abís, avís; baca, vaca; bacant, vacant; bacil·lar, vacil·lar; baga, vaga; ball, vall; ban, van; boga, voga; bucal,
vocal
Les consonants oclusives
Cal tindre present que en les terminacions en -nc, -ng, els sons de la c [k] i la g [k] s’elidixen en els parlars septentrionals
i meridionals valencians: banc [baŋ], fang [faŋ], però en la resta de parlars sí que es pronuncien:
banc [baŋk], fang [faŋk].
43
Llegiu en veu alta les paraules següents pronunciant l’última consonant. És la vostra pronunciació
habitual? Hi ha a classe alguna persona que tinga una pronunciació diferent?
londinenc, mitgenc, moradenc, muntanyenc, parisenc, prenc, venc
fang, rang, sang, bumerang, ping-pong, púding, tràveling, víking
guant, quant, bevent, dormint, molt, malalt
Teniu en compte que les consonant oclusives finals b, d, g sonen sempre sordes (p, t, c) en posició final absolut:
àrab sona [árap], absurd sona [apsúrt], pròdig sona [prɔ´dik].
44
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos com es pronuncia l’última consonant.
cub, tub, orb, corb, morb, nord, sord, sud, acord, anacard, baluard, covard, estendard
babord, estribord, actitud, aptitud, beatitud, solitud
immund, moribund, rotund, reverend, àcid, àrid, àspid, àlgid
centrífug, demiürg, Hamburg
Les consonants oclusives sordes a final de paraula sonoritzen si la paraula següent comença per consonant sonora.
45
Llegiu en veu alta les expressions següents i procureu que les p, t, c finals sonen b, d, g.
cap bullent, cap dia, cap gros, pap gros, polp gran, tap negre, dit gros, pot gros, tot baixant, mànec llarg,
ruc jove, toc d’atenció
També, a interior de paraula, les consonants oclusives sordes sonoritzen si es troben davant d’una consonant sonora;
per exemple, tècnic, pronunciat [tèɡnik].
130

3
46
Llegiu en veu alta les frases següents. Fixeu-vos que les p, t, c en l’interior de paraula sonen b, d, g.
capbussar, hipnosi, Atlàntic, atmosfera, tècnic
Recordeu que b, d, g en a final de síl·laba i a l’interior de paraula precedides de consonant sorda s’ensordixen;
així, dissabte sona [disápte].
47
Llegiu en veu alta les paraules següents. Pronuncieu correctament la consonant n com a p.
dissabte, dubte, obscur, obscuritat, obstruir, obstrucció, substitut, substitució
Els mots següents acaben en vocal i no en consonant: api, codi, col·legi, geni, premi (i no *àpit, *còdig, *col·lègit,
*gènit, *prèmit).
48
Llegiu en veu alta les paraules següents. No afegiu cap consonant després de la i final.
api, codi, col·legi, geni, nervi, premi, Ignasi
En els enllaços fònics de les paraules següents pot sonar o no la t d’acord amb els diferents parlars. Així, podem
dir quant és? [kwántes] o [kwánes], sant Andreu [santandréw] o [sanandréw].
49
Llegiu en veu alta els grups de paraules següents. Quina és la vostra pronúncia habitual? Contrasteu-la
amb la resta de la classe.
cent hòmens, cent o dos-cents, sant Andreu, sant Agustí, vint arbres, vint i vint
Recordeu que és muda la consonant p de les paraules següents (grups mpt, mpc).
50
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en el so de la p dels grups mpt i mpc.
compte, acompte, descompte, prompte, símptoma, assumpte, atemptar, atemptat, comptabilitat, comptable,
comptagotes, comptar, redemptor, redempció, assumpció, presumpció, exempció, exempt
51
Llegiu en veu alta els embarbussaments següents.
Deu dits, dos mans té Dídac, el didot Amadeu.
En quin cap cap el que cap en el meu cap.
131

u n i t a t
4
comprensió lectora
1
Llegiu el text següent i encercleu la resposta correcta que corresponga a cadascun dels enunciats.
Esclafamuntanyes
Això eren quatre germans orfes, majors de vint anys,
que decideixen deixar de treballar la terra i fer altres
coses: Bartomeu, el major, es dedicarà a passar gent
pels rierols i les rambles: serà “Passaponts”. Jaume,
que recollirà la llana deixada per les ovelles, serà “Plegallana”.
Pasqual arrabassarà pins, alzines i coscolls;
s’anomenarà “Arrancapins”. Joan –el petit, el més valent
i de més noble cor– aplanarà pujols i reomplirà
barrancs; serà “Esclafamuntanyes”.
Ja portaven un any fent dinerets, que duien ben
amagats en les seues alforges. Arrancapins amb el
seu perpal, que pesava deu arroves; Plegallana amb
el rasclet a rossegons, que feia una polseguera del
dimoni i el seu sac ple de borrellons de llana a l’esquena,
i Passaponts, tot cofoi, amb la seua barba
negra, que li pegava dues voltes a la cintura, per no
dur-la per terra i que se li omplís de llavor de calcides
i cospins.
Com que estaven contents, guanyant bones dobletes
i menjant de la caça que agafaven a les nits
en mil classes de paranys, ells caminaven cantant,
que feien tremolar els arbres i escarotaven tothom
qui els sentia amb aquelles veuasses tan grosses ressonant
per les raconades. I resulta que caigué la vesprada,
i en aquelles terres hui solitàries i llavors mig
desertes, perderen la senda i es ficaren per un bosc
intricat que no s’acabava mai, i ells, tan aspres i tot,
s’esgarrinxaven les cames i les mans caminant a les
fosques... Les cançons se’ls tornaren renecs i paraulades,
i tot fou tirar-se les culpes els uns als altres.
Però, en això, quan més empipats estaven, heus
ací que en una clarura del pinar destrien una gran
ombra, i era que havien arribat prop del castell de
la Torre-Vella. S’hi acostaren i, en la fosca creixent
del vespre, pogueren adonar-se que era un edifici
immens i abandonat. Ells ja havien sentit contar
que en aquell castell passaven coses tan misterioses,
que no hi havia cap muntanyés d’aquells termes
que s’hi volgués acostar ni a una ballestada de
distància. Arriben prop de la porta; però és clar, els
barra el pas el vallat ple d’aigua, negra i tal qual tarquimosa,
i l’antic pont llevadís alçat.
—Què farem? –pregunten al gran.
—Ara us passaré –respon Passaponts tot massís,
tot segur com una soca.
Se li pengen els tres germans de les fortes barbes,
i d’una gran passa creua per damunt del fossat.
Heus-los ja davant mateix de la porta ferrada del
castell.
Toc toc! I toc toc! –comencen a tocar. I escoltaven,
i tornaven a parar l’orella, tots quiets i sense
dir paraula, i allí dins hi havia un silenci que feia feredat.
—Pega amb el rasclet, Plegallana –mana Passaponts.
I Plegallana, pom, pom, rec, rec! I dins el castell,
mut!
—Colpeja amb el perpal, Arrancapins –fa una
altra vegada el manador.
Pom, pom, zoc, zoc! I dins el castell, ni la remor
d’una rata-penada.
—Pega tu amb la maça, Esclafamuntanyes!
I el grandàs del més xiquet, pom, pega maçada i
s’obrin les dues ventalles de la porta amb estrèpit,
perquè havia esbotzat el pany! Per això li tenien enveja,
cada dia més, els altres germans, per les ho-
132

meneies que feia com si tal cosa no fes. Bé, ara, tots
cap a dins! Tanquen al seu darrere la porta, i Arrancapins,
que era molt amanyat, va mig adobar el
pany i va passar un forrellat grandíssim que hi
havia pel dins de les portes i del qual també, amb
la maçada, n’havia saltat el pontet.
L’endemà se’n van tots a treballar excepte Plegallana.
A aquest se li apareix un negre, però ell no en diu res als
altres, quan tornen. El mateix ocorre en dies successius
amb els altres germans. Quan li toca quedar-se a
Esclafamuntanyes, decideix davallar per un pou que
hi havia, a fi de descobrir l’amagatall del misteriós
negre gegantí. No deixa de portar amb ell la gran maça
d’extraordinària força. Per un túnel que hi ha baix del
pou arriba a un hort amb arbres fruiters paradisíacs.
Troba una casa on descobreix una estàtua de pedra que
representa una jove bellíssima. L’estàtua li parla.
Què penseu que s’hi va trobar? El que menys podria
esperar-se. Una cosa que el deixà més meravellat
encara del que ja estava tot aquell sant matí.
Nomes tocar, la porteta es va obrir com per un eixarm,
i va aparéixer al dins com una capelleta tota
de pedra de marbre i, enmig, damunt un petit pedestal,
una fadrina bellíssima... també de pedra. Esclafamuntanyes,
mut d’esbalaïment, es retirava ja i
ja quasi tancava la porta, quan va oir que l’estàtua
li dirigia la paraula:
—Quina llàstima! –va començar a dir ella.
—Llàstima, de què?
—De tant dissortat com sereu, jove, si no procediu
amb molt de seny!
—Però esteu viva? –es va encuriosir Esclafamuntanyes.
—Viva..., encara que sóc de pedra... Pareu esment:
en fer-se de nit, us eixirà una serp de set caps,
que té morts, fins ara, tots els cavallers que han vingut
a deslliurar-nos de l’encantament en què ens
trobem. Vós haureu de lluitar amb la tal serp. Si la
matàveu, el nostre fadament acabaria i tornariem
a ser dones de veritat. En el cas contrari, si ella us
matava a vós, seguiríem esclaves i encisades i vós
serieu devorat pel monstre de set caps. Ai, si po -
gués seu guanyar la brega!... No sabeu quanta de
gent deslliuraríeu! Ací, al palauet, en som només
tres; però, fora, n’hi ha per dotzenes.
El combat amb la serp de set caps té lloc per fi...
Quin esglai! Entre somnis, ja veia la serp que
venia a devorar-lo, i es notava els braços extenuats
i immòbils. El malson el feia gemecar i patir. Al
final, es desperta tot sobresaltat i es refrega els ulls,
puix que li semblava que s’havia quedat orb, ja que
no veia res o molt poc al seu voltant. Plegà la maça
i féu cap a l’esplanada del davant del palauet, i,
només arribar-hi, ja sent els xiulets horrorosos de la
serp. Per davall del fullatge d’una vora, la veu eixir
tota arrossegant, l’escatós cos, gros com un tronc,
llençant una repugnant lluïssor, la qual, sortosament,
li la feia ben visible enmig de la semifoscor
que regnava en aquell indret. Semblaven set serps
els set llargs colls, acabats cadascun d’ells en un
cap banyut, que venien amenaçadorament cap a
ell; però bé es podia veure que tots s’unien en el cos
únic que, en gracioses i bellugadisses corbes, encara
no havia acabat d’eixir tot de la fresca i ombrívola
fronda.
“Qui no pega el primer, no té res a fer”, va pensar
el jove. I, sense donar temps al feréstec animal
a deslliurar-se’n, alça la maça, la terrible maça que
aplanava pujols i esclafava penyes, i l’abaixà amb
una fúria mai no vista en els annals de les lluites
cavalleresques. Es va sentir un xoof esglaiador.
Havia pegat justament en el cap d’enmig, el que
tenia la lluïssor més encesa i els ulls més flamejants
i terribles. I el cap queda fet una coca. La serp pega
tres remenades espantoses amb la grossa cua, els
sis caps il·lesos amollaren sis xiulets que l’eixordaren
per uns moments, i després queda erta, immòbil,
silenciosa, morta!
Esclafamuntanyes crida els germans, que des de
dalt pouen la princesa. Però després encara troba
dues estàtues més d’altres joves, a les quals també
allibera de l’encantament perquè, amb ajuda de l’eficaç
maça, venç tots els enemics que se li presenten.
Una vegada han estat rescatades Primerina, Segorina
i Rosa Darrerina, que era la més bella i de la qual
s’havia enamorat Esclafamuntanyes, els germans
troben un tresor, ataquen el menut, el deixen per
mort i se’n van amb les tres princeses.
En un dels combats, però, Esclafamuntanyes
havia vençut el negre màgic, que té la virtut d’aparéixer
i desaparéixer, el qual passa a ser el seu fidel
servidor. Perquè el negre es faça present, Esclafamuntanyes
només ha de llançar a terra una de les
seues orelles, que li ha amputat en el transcurs de la
lluita i la conserva en el seu sarró. Abandonat pels
germans, l’heroi arriba com bonament pot al reialme
de Bucària, on regna el pare de les princeses desencantades.
Transformat en un ancià per les arts màgiques
del servidor negre, Esclafamuntanyes entra a
treballar d’ajudant a l’obrador de l’argenter Roderic,
on s’assabenta que dos dels seus germans s’han casat
amb dues de les princeses, però que Rosa Darrerina
segueix fadrina contra la voluntat del seu pare, el rei,
que amb aquest matrimoni pretén fer-se amb la part
del tresor del pretendent Plegallana. S’hi convoquen
unes justes: el guanyador serà qui es case amb Rosa
Darrerina. A pesar que s’hi presenta disfressat, els
germans reconeixen Esclafamuntanyes.
—Cavaller, digneu-vos a alçar-vos la visera.
Esclafamuntanyes va obeir, i Rosa Darrerina va
133

tenir una emoció tan intensa que es quedà grogueta
com la paret. Els germans d’ell, naturalment, també
el reconegueren, i, tots esborronats, es digueren de
baix en baix:
—És ell! Però com?
—Ha tornat de l’altre món?
—Qui? –preguntaven les mullers.
—No el veeu? –digué Plegallana–. Té la cara del
nostre germà mort.
El rei, que anava a ordenar a l’herald que llegís la
proclamació, en sentir alguna cosa, titubejà, i llavors
Passaponts es va avançar a dir:
—Majestat, és un jove aventurer que coneguérem
l’any passat. És un impostor, ni noble, ni cavaller, ni ric.
El rei va veure el cel obert. Ara ja tenia ocasió i
pretext per a no servar la paraula i intentar de bell
nou el matrimoni de Rosa Darrerina amb Plegallana
i ficar dins del tresor reial la part de joies i or
i pedreria que pertanyien a aquest. Així, que va ordenar
enmig del silenci general:
—Herald, no llegiu la proclama! Notari, pugeu ací!
—Ben fet! –digueren els tres escurçons dels germans–.
Nosaltres que el coneixem, podem jurar, davant
qui siga, que no és cavaller i que, per tant, és
falsa la justa i ell indigne de la mà de la princesa.
Primerina i Segorina s’haurien posat de part d’Esclafamuntanyes;
però per por dels seus marits no s’atre
viren a dir res. Aquest, bullent d’indignació,
servava tanmateix una magnífica calma. Amb cara
somrient, esperava el que pogués ocórrer i mirava tot
amorosit la preciosa cara de la princesa Darrerina,
que s’angoixava de veure tan gran injustícia.
En tal moment, s’oí de bell nou la veu del rei:
—Guàrdia, deteniu-lo!
I cinc guàrdies dels qui custodiaven la tribuna,
avançaren espasa en mà cap a Esclafamuntanyes.
Llavors, ell va veure, dret al seu costat, invisible sens
dubte per a tots els altres, el negre, que acudia en el
seu ajut.
—Isquem! –murmurà el jove.
El negre empunyà les brides, i desaparegueren
com una exhalació.
Davant la impossibilitat de veure casada la seua
filla, el rei, induït per aquesta, fa un ban: qui presente
la meitat d’un valuós collar que ha estat partit en dos,
serà qui es case amb la princesa. La part del collar que
falta ja la té en el seu poder Esclafamuntanyes, que fa
creure a tots que la construeix al taller de l’orfebre Roderic.
El rei i Rosa Darrerina van a buscar-la.
L’interrompé un soroll particular en el carrer:
una cridòria, el trac-trac de molts cavalls, el colpejar
de piques i llances i virolles...
—El rei!
Sí: el rei, que venia en la seua carrossa descoberta,
malgrat la frescor, acompanyat de Rosa Darrerina.
Seguici de cortesans, guàrdia reial, curiosos...
El rei, que ja sabem que en el fons creia que tot
allò del mig collar de casa de Roderic podria resultar
una fosca falòrnia ordida per un parell de vividors,
es va quedar sorprés i una mica desconcertat
en veure la magnífica presència del cavaller Joan de
les Nou Soques, àlies Esclafamuntanyes, i més àlies
encara Aplanabarrancs i fals baró de la Torre-Vella
(per mes que s’ho havia ben guanyat!). El monarca
aquell, que no era mal fisonomista, fa tot temorós:
—Vós sou el vencedor del torneig! Quin parany
és açò?
I mentrestant, la galaníssima Rosa i el galaníssim
Joan, s’estaven travessant unes mirades tan
amoroses que no passaren desapercebudes al fabulosament
sorprés de Roderic.
—Permeteu, majestat –que fa Esclafamuntanyes
amb una alegria celestial: no és cap parany, sinó el
compliment d’una promesa que us he fet.
I trau el mig collar i li’l presenta. Darrere el rei
havien entrat, fent els zonzos, uns consellers, el notari
i un alt curial del palau, precisament el qui s’encarregava
de la custòdia del tresor.
—A propòsit! Acosteu-vos –que els mana el rei.
I així ho feren tots, excepte Roderic, el qual, tot
respectuós, es quedà una mica arrere.
—L’altre mig –fa el rei.
—Preneu-lo, pare –diu Rosa amb la seua veu ple -
na, meravellosa.
Naturalment, el mig collar de la princesa era exactament
igual que el que havia presentat Esclafamuntanyes.
—Perfectíssim!
Encaixaren els fermalls i quedà complet. El rei
acotà el cap un moment, en silenci. Rosa Darrerina
no pogué estar-se’n, i amb una tremenda emoció li
va dir:
—Segons vaig tenir l’honor de contar-vos després
del torneig, pare i rei, aquest cavaller és el vertader
salvador de les tres filles vostres.
El rei, vençut, va alçar el cap i somrigué àmpliament
i generosament.
—Esclafamuntanyes –digué tot solemne–, jo us
done el titol de baró de la Torre-Vella, i, el que és
molt millor, us concedisc gustós la mà de la princesa
Rosa Darrerina de Bucària.
Joan i Rosa es van casar a la primavera. Les germanes
de la núvia ja havien aconseguit que els seus
marits i Plegallana feren les paus amb Esclafamuntanyes,
el qual, generosament, havia perdonat els seus
germans.
I dins d’aquella completa pau i plenitud, va florir
per fi el raríssim roser de la felicitat.
ENRIC VALOR, Esclafamuntanyes (Rondalles valencianes). Ed. Gorg.
134

4
1) L’expressió adverbial “a rossegons” (en negreta
en el text) és sinònima de:
a) a queixalades
b) a arrastrons
c) tirant a ros, rossenc
2) En la frase “...menjant de la caça que agafaven
a les nits en mil classes de paranys, ells caminaven
cantant, que feien tremolar els arbres...” (en
negreta en el text):
a) El primer que és conjunció i el segon relatiu.
b) El primer que és relatiu i el segon conjunció.
c) Els dos que són relatius.
d) Els dos que són conjuncions.
3) El pronom en/n’ en la frase “Ací, al palauet,
en som només tres; però, fora, n’hi ha per
dotzenes” (en negreta en el text) quin element
precedent pronominalitza?
a) gent
b) esclaves
c) dones
4) En el text es deduïx que l’expressió “fent els
zonzos” (en negreta en el text) significa:
a) fent els desentesos
b) fent els interessants
c) fent el fava
2
Atenent al significat, relacioneu les dos columnes (en la primera columna, i subratllades en el
text, les paraules més poc habituals de la rondalla).
perpal a
1 distancia d’un tir de ballesta
tot cofoi b
2 cego
calcides i cospins c
3 fossat, vall
dobletes d
4 amb aplicacions de ferro
s’esgarrinxaven e
5 barra, palanca
empipats f 6 males herbes
ballestada g
7 rebentat
vallat h
8 mantindre la paraula
porta ferrada i 9 encantament, màgia
esbotzat j 10 membre de l’administració reial
homeneies k
11 atònit, sorprés
eixarm l 12 presteu atenció
mut d’esbalaïment m
13 estratagema, ardit
pareu esment n
14 monedes, diners
fadament o
15 embruixades, encantades
encisades p
16 reptant
orb q
17 lluentor
arrossegant r
18 fullam, fullatge
lluïssor s
19 atemorits, horroritzats
fronda t
20 es feien arraps
tots esborronats u
21 serps, persones maldients
servar la paraula v
22 encantament
escurçons w
23 tot content
virolles x
24 armelles, peces de ferro
falòrnia y
25 gestes, accions virils
curial z
26 enfadats
135

expressió escrita
Propietats del text: la cohesió
Els elements que constituïxen un text qualsevol, tals com els paràgrafs, les oracions i els sintagmes, no s’ordenen
de qualsevol manera, sinó que s’enllacen mitjançant uns determinats lligams a fi de construir una cadena
ben travada de relacions semàntiques, sintàctiques i lèxiques. En açò consistix la cohesió textual, la propietat que
relaciona les unitats sintàctiques i semàntiques.
Molt sovint, més en l’oralitat espontània que en l’escriptura premeditada, se solen produir textos amb deficiències
de cohesió. No obstant això, el text en qüestió pot esdevenir coherent per l’acció reparadora del
receptor, el qual, gràcies a la seua capacitat de comprensió, recompon fàcilment una informació mal construïda
a fi salvar les deficiències de cohesió que puguen haver en el text emés i poder-lo interpretar sense
problemes.
Les formes de cohesió textual es basen en dos procediments de relacions cohesives: la connexió i la referència.
La connexió
La connexió és la relació cohesiva de significat que s’establix entre dos o més enunciats contigus, A i B, i que
pot explicitar-se per mitjà d’un element lingüístic anomenat connector.
El connector només assolix una interpretació plena com a conseqüència d’haver connectat els enunciats A i B,
o per la relació que hi ha entre estos i el coneixement del món que tenen els interlocutors.
La connexió típica es produïx quan un connector posa en relació dos oracions diferents considerades com
un tot. El connector sol aportar-hi per ell mateix un pista de la relació significativa entre els enunciats que
connecta: Vam tornar desanimats a conseqüència d’haver perdut l’últim partit. No beurem vi si hem de
conduir.
Els connectors són el mots que apareixen en el text explicitant la connexió. No podem dir simplement que els
connectors unixen dos enunciats, perquè la presència d’un connector no és necessària ni suficient perquè es produïsca
la connexió.
En la següent formulació hi ha un relació de causa-conseqüència entre els dos enunciats que no és expressada
explícitament per cap connector, però que és inferida ràpidament per receptor a causa del seu coneixement del
món: Em fa mal un queixal. Aniré al dentista.
En canvi, en esta altra formulació apareix la conjunció causal perquè, sense que per això les dos proposicions
queden automàticament connectades: Ricard és jugador de trinquet perquè planta encisams i perquè demà
plourà.
Per tant, el connector no connecta pròpiament, sinó que reflectix una relació que ha d’existir i que ha de poder
ser inferida. En el procés de producció-recepció del text, el connector és una pista per a interpretar mes ràpidament
i fiable el missatge que l’emissor vol transmetre. El connector és una marca sintàctica superficial que reflectix
unes relacions semàntiques i pragmàtiques que, de fet, ja existixen entre els termes connectats: Ricard és
jugador de trinquet perquè ha aprés i perquè té bones condicions.
Nivells d’actuació dels connectors
Els connectors actuen en un nivell extern i en un nivell intern de l’oració: quan ho fan externament, es consideren
elements de cohesió textual; quan ho fan dins de l’oració composta, són un mitjà d’estructuració oracional.
a) Si actuen en un nivell extern:
Són els connectors metatextuals o metadiscursius, els quals indiquen el procés de construcció del text. Són
elements de referència i de connexió alhora.
136

4
També s’anomenen organitzadors textuals perquè fan patent l’organització del discurs assenyalant-ne les
parts i el progrés de la informació. Heus ací una llista d’organitzadors textuals o connectors metatextuals i
quina funció fan:
– Exemplificació i detall:
per exemple, com a mostra, així, com és ara, com ara, per citar algun cas, especialment, etc.
– Aclariment i continuació:
és a dir, en altres paraules, més ben dit, més aviat, vull dir, per dir-ho d’una altra manera, de fet, en
realitat, per altra banda, pel que fa a això, per cert, al marge d’això, etc.
– Resum i conclusió:
breument, en poques paraules, en resum, per acabar, com hem dit, etc.
– Represa:
com estava dient, tornant al nostre tema, tornant al primer punt, etc.
– Exclusió:
en cap cas, de qualsevol manera, de cap manera, deixant al marge, al contrari, en compte de, en lloc
de, contràriament, a part de, excepció feta de, en altres aspectes, etc.
– Temporal/espacial intern (es referixen al temps, oral i escrit, o l’espai, escrit, del text mateix en el seu desen -
volupament):
· D’anterioritat: abans, fins al moment, fins ara, en el punt anterior, etc.
· De simultaneïtat: en este moment, ací, ara, mentres, mentrestant, etc.
· De posterioritat: pròxim, següent, en segon lloc, primer, tot seguit, etc.
· De finalització: finalment, per acabar, per concloure, en fi, etc.
b) Si actuen en un nivell intern:
El paper de connector intraoracional s’ha atribuït tradicionalment a les conjuncions.
– Conjuncions:
i, però, o, o bé, tanmateix, sinó, per tant, perquè, ja que, com que, a fi que, fins al punt que, etc.
Però les possibilitats d’actuar com un element connector la tenen també:
– Adverbis i locucions adverbials, col·locats al començament d’una oració o només precedits per complements
circumstancials:
contràriament, consegüentment, de sobte, doncs, després, mentrestant, primerament, etc.
– Sintagmes preposicionals, locucions prepositives i, fins i tot, oracions senceres, sempre que funcionen
com a organitzadores del discurs:
entre altres, en altres paraules, al mateix temps, és per això que, com ja sabem, si no m’equivoque, etc.
– I, en general, expressions que continguen els mots:
conclusió, iniciar, afegir, previ, següent, etc.
Classificació dels connectors segons els tipus de text o formes d’organització dels continguts
Segons siga el tipus de text o la forma com s’organitzen els continguts, tenim:
– Connectors dialèctics: per a textos argumentatius i explicatius, basats en una organització lógica dels continguts:
perquè, ja que, doncs, a condició que, però, etc.
– Connectors espaciotemporals: per a textos descriptius i narratius:
quan, mentrestant, a mig matí, on, a la dreta, al fons, etc.
– Connectors metadiscursius: per a textos expositius en general, orals o escrits:
per exemple, en resum, vegeu el punt anterior, etc.
137

3
Fixeu-vos en el text següent, detecteu quins elements són connectors metatextuals o discursius i
digueu quina funció fan.
CONTRACTES DE TELEFONIA
En primer lloc us advertim que abans de contractar
el servici heu d’informar-vos de les condicions
que us ofereix l’operador de telefonia,
és a dir, preus, termini per a la connexió inicial,
existència d’un període mínim de contractació,
nivell de qualitat, i especialment la política de
compensacions i reemborsament… Breument:
els operadors estan obligats a facilitar la informació
sobre el contingut mínim dels contractes
a la seua pàgina d’internet, per escrit si ho sol·liciteu,
sense que en cap cas us comporte cap
gasto, i per mitjà del telèfon d’atenció al públic.
Pel que fa a això, les trucades tindran un cost
màxim del preu ordinari del servici sense recàrrec.
En tota mena d’informació, inclosa la publicitat,
el preu ha de ser total i tancat (IVA inclòs).
En resum: compareu les ofertes dels diferents
operadors i trieu la que s’ajuste millor a les vostres
necessitats.
En segon lloc, vigileu les altes no sol·licitades.
Si no voleu contractar el nou servici que un
ope rador us oferix per mitjà d’una trucada telefònica,
per correu o personalment, no li do -
neu en cap cas les vostres dades personals, ni
les vostres dades bancàries, ni les de facturació.
És un consell per a evitar la contractació fraudulenta
(slamming).
La portabilitat és un dret. De fet, teniu dret a
canviar d’operador en qualsevol moment conservant
el vostre número de telèfon, excepte en
casos determinats. Esta sol·licitud inclou la
sol·licitud de baixa amb l’antic operador. En poques
paraules: informeu-vos dels terminis i dels
requisits que us demanen.
No esteu obligats a fer el pagament per mitjà
de domiciliació bancària. Per dir-ho d’una altra
manera: teniu dret a elegir un mitjà de pagament
entre els més freqüents en el tràfic comercial.
Sapieu, finalment, que és una garantia contractar
un operador de telefonia adherit al sistema
arbitral de consum.
4
En el text següent falten els connectors que teniu a continuació. Afegiu-los on corresponga i digueu
quina classe d’element és.
perquè, per tal de, tanmateix, en conseqüència, sinó com, però, abans de continuar, per tant, conseqüentment,
per això, de moment, com ja sabem, ja que, per concloure, no com, mentrestant, és per això que
FRAGMENTS DEL DISCURS DE NELSON MANDELA EN EIXIR DE
LA PRESÓ (11 DE FEBRER DE 1990)
Amics, camarades i companys sud-africans.
Sigueu benvinguts en nom de la pau, de la democràcia
i de la llibertat per a tots.
Ací estic, davant de tots vosaltres, [________]
un profeta, [________] l’humil servidor del poble.
Els vostres sacrificis incansables i heroics m’han
possibilitat que hui estiga ací. [________] deixe
en les vostres mans la resta d’anys de la meua
vida.
En este dia del meu alliberament, faig exten-
138

4
siu el meu agraïment més sincer i més càlid als
milions de compatriotes i a tots aquells que des
de tots els indrets del món han fet campanya de
forma incansable [________] fóra alliberat.
[________] voldria puntualitzar que la meua
intenció, [________] és de fer pocs comentaris.
[________] ja faré un discurs més complet després
d’haver tingut l’oportunitat de consultar els
meus camarades.
La majoria dels sud-africans, negres i blancs,
reconeixen que l’apartheid no té futur. La nostra
pròpia acció popular n’ha de posar fi
[________] construir la pau i la seguretat. La
campanya popular de desafiament i altres accions
de la nostra organització i de la nostra
gent, només pot culminar en l’establiment de la
democràcia, [________] la destrucció causada
per l’apartheid en el nostre subcontinent és incalculable,
puix que s’ha fet malbé la tela teixida
per la vida familiar de milions de persones.
[________] milions no tenen sostre ni tenen treball.
[________] la nostra economia està en ruïnes
i la nostra gent està embolicada en lluites
polítiques. [________], la necessitat d’unir la gent
del nostre país és una tasca important,
[________] cap líder no pot assumir per ell sol
esta tasca enorme. [________], em sento obligat
a puntualitzar que el líder d’un moviment és una
persona que ha estat escollida democràticament
en el si d’una conferència nacional. [________],
este és un principi que ha d’estar recolzat sense
cap mena d’excepció.
[________], voldria dir que la nostra marxa
cap a la llibertat és irreversible. No hem de permetre
que la por ens barre el pas. L’únic camí
cap a la pau i l’harmonia racial és el sufragi universal
en un sistema de votació comú en una
Sud-Àfrica unida, democràtica i no racial. És un
ideal pel qual espere viure i, [________], un ideal
pel qual estic disposat a morir.
5
Escriviu un article per a una revista en què exposeu i argumenteu la vostra opinió sobre un dels
dos temes següents (d’un mínim de 300 paraules).
a) En el món encara perviuen moltes modalitats d’exclusió social: per motius de raça, de religió, de sexe,
d’edat. Com podem contribuir a pal·liar-ho?
b) Defensem la llibertat de pensament, exigim ser lliures per a jutjar la vida sense imposicions de dogmes
ni de dictats. Caldrà recordar que este dret figura en la Declaració Universal dels Drets Humans? Què
es pot fer davant la intransigència i la intolerància?
6
Dictat.
Molts fugen, els grans senyors i els homes rics fugen, de paor cerquen cavernes i llocs solitaris
als boscatges. Molts filen veles i aparellen altres naus en el secret, perquè ací no hi
ha esperança de salut. Ploren i es planyen els bons mercaders, perquè ja no poden comprar
ni vendre mercaderies. I ploren perquè tota la seua suor d’anys és ara fum i plor. No
hi ha cabell en el cap que no s’erice. Totes les cares muden la color, tenyides de la color de
la mort, espaordits els cossos davant tanta inconeguda escena, esguardant-se els uns als altres,
donant-se causa de major por. Si jo pogués deixar en el tinter aquests actes, certament
no faria aquests solcs en el pergamí suau, ni l’acoloriria amb aquesta tinta. (128 paraules)
FERRAN CREMADES, La regina de la pobla de les fembres peccadrius. Edicions 62.
139

estructures lingüístiques
lèxic i semàntica
La creació lèxica
La llengua és com un organisme viu sotmés a una evolució contínua. A poc a poc, el lèxic d’una mateixa llengua
canvia, es transforma o és substituït per paraules noves abans inexistents. Els procediments per a formar i
ampliar el lèxic d’una llengua són diversos com es pot veure a continuació.
La derivació
La derivació és el procés més productiu de creació lèxica. Consistix a crear lèxic nou a partir del que ja hi ha afegint
unes partícules o afixos. Els derivats es poden formar per prefixació: s’anteposen prefixos al lexema (embolic,
imparell, precontracte); infixació: s’intercala un infix entre el lexema i el sufix (allargassar-se, ferreter);
sufixació: es posposen sufixos al lexema (forner, gasós, grisenc, malaltís) o parasíntesi: s’afig un prefix i un sufix
alhora (asserenar, desmobilitzar).
La sufixació
Segons quin sufix usem en resultarà una categoria lèxica diferent:
nominalitzador
adjectivador
verbalitzador
TIPUS DE SUFIX CATEGORIA SUFIX DERIVAT
nom ——> nom -er, -era forner, fornera
adjectiu ——> nom -itat suavitat, esterilitat
verb ——> nom -ció animació, creació
adverbi ——> nom -al davantal
nom ——> adjectiu -enc, -enca estiuenc, borrianenca
adjectiu ——> adjectiu -ós, -íssim grogós, groguíssim
verb ——> adjectiu -aire, -ant, -ble xarraire, picant, amable
adverbi ——> adjectiu -er, -era proper, davantera
nom ——> verb -ar adobar, telefonar
adjectiu ——> verb -itzar agilitzar, fertilitzar
adverbi ——> verb -ejar sovintejar
adverbialitzador 1 adjectiu ——> adverbi -ment ràpidament
Amb els sufixos es poden formar augmentatius i diminutius:
AUGMENTATIUS
nom
adjectiu
verb
CATEGORIA SUFIXOS DERIVATS
-às, -assa
-ot, ota
homenàs, bocassa, nassot, manota
grandàs, grandassa, altot, altota
allargassar, espellotar, xerrotejar
1 La formació d’adverbis és pràcticament nul·la tret dels integrats per un lexema adjectival en femení i el sufix –ment: fortament, paral·lelament,
òbviament. Alguns autors, però, consideren el procés de formació d’adverbis en –ment com un procés de composició, atesa la procedència
nominal del sufix en llatí (MENS-MENTIS ‘ment’, substantiu).
140

4
DIMINUTIUS
CATEGORIA SUFIXOS DERIVATS
nom
collaret, gosseta
adjectiu
-et, -eta
boniquet, boniqueta
adverbi
rapidet, propet
nom
carreró, gatona
-ó, -ona
adjectiu
petitó, petitona
adjectiu -iu, -iua menudiu, menudiua
nom -ol, -ola verderol, banderola
La infixació
Els infixos són partícules o afixos que es col·loquen entre el lexema i el sufix d’una paraula derivada. Els infixos
es poden aplicar a noms, adjectius i verbs i poden donar com a resultat una paraula de categoria diferent: jugar
(verb) > juganer (adjectiu).
Sovint, la intercalació de l’infix dóna com a resultat un derivat amb una significació diferent de la del derivat obtingut
amb la simple adjunció del sufix al lexema: carn-er, carn-iss-er; ferr-er, ferr-et-er; allarg-ar, allarg-ass-ar.
A continuació hi ha una llista de paraules amb els infixos més comuns:
-ag- fumaguera -en- llumenera
-al- apegalós -et- pelleter, pobretat
-all- pigallat, rocallós -ij- ventijol
-an- juganer, costaner -in- blanquinós, emblanquinar
-ar- flamarada -isc-, -isqu- endormiscar-se, plovisquejar
-ass- allargassar, enjogassat, escridassar -iss- aferrissar, pobrissó
-at- amagatall -itz- fertilitzar, autoritzar
-atx- esprimatxat -ol- casolà, esmicolar, fredolic, ratolí
-eg- bonyegut, punxeguda -ot- amargotejar, parlotejar
-ej- agrejar -uc- menjucar
-ell- assolellada, granellut -uss- embarbussament, menjussar
La prefixació
La prefixació és un altre mitjà per a generar paraules noves. Els prefixos són partícules que s’afigen davant del
lexema i donen lloc a una altra paraula. La taula següent conté la llista dels prefixos més importants amb el significat
aproximat.
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLES
a-, ana-,
as- (davant de s)
ante-, avantantiarxiautoavantbenbes-,
bi-, bisprivació,
negació
valor verbalitzador
davant de
contra
superioritat
fet per un mateix
abans, anteriorment
bé
doble, duplicat
asexual, apolític, avitaminosi; anormal, anàrquic
aterrar, afermar; asseure’s, assemblar-se
antepenúltim, avantpassat
anticicló, antiràbica, antisemític, antisocial
arxipreste, arxiduc
autoretrat, autogestió
avantbraç, avantpassat, avantguarda
benestar, benvist, benvolgut
besavi; bianual, bisíl·lab, bisexual
141

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLES
circumco-,
col-, com-, con-, corcontradesdes-,
disdien-,
ementreesexextraforahíperhipoin-,
im-, in-, il-, irinfrainterintrajuxtamacromalmenys
micromig-,
mitjaneo-,
nounopanparaperpos-,
postprepropropprotopseudoquasirerereretrosemisobre-,
super-, suprasota-,
sots-, subteletrans-,
trasultravice-,
vivivi-
a l’entorn de, al voltant
junt a, amb companyia
oposició
traure
negació, oposició
valor duplicador
verbs diversos
al mig de
traure, transformació