Full de sala MAYA.FH11

MAYA
FITXA TÈCNICA
NACIONALITAT França
ANY 2018
DURADA 107 minuts
DIRECCIÓ Mia Hansen-Love
GUIÓ Mia Hnasen-Love
FOTOGRAFIA Hèléne Louvart
SO Roman Dymny
MUNTATGE Marion Monnier
PRODUCCIÓ David Thion, Philippe
Martin
FITXA ARTÍSTICA
Roman Kolinka
Aarshi Banerjee
Suzan Anbeh
Judith Chemla
Alex Descas
Pathy Aiyar
Johanna ter Steegen
Pascal Hintablian
Jean Rolin
Sandrine Dumas
Nicolas Saada
François Loriquet
Gabriel Dahan
Maya
Sigrid
Naomi
Frédéric
Monty
Johanna
Ministre afers ext.
Pare de Gabriel
Amiga de Frédéric
Agent de la DGSE
Psicòleg
DIUMENGE
15 DE SETEMBRE DE 2019
18:30 H
AUDITORI PLANA DE L'OM
ARGUMENT
Desembre de 2012. Al cap
de quatre mesos de captiveri
a Síria, dos periodistes francesos
són alliberats. Gabriel,
el més jove, té una mica
més de 30 anys. Després de
passar revisions mèdiques i
contestar moltes preguntes,
pot estar amb la seva família
i la seva xicota. Transcorren
unes setmanes i, sentint-se
incapaç de trobar un rumb,
decideix anar a Goa, on va
créixer. Allà coneixerà Maya.
DIRECCIÓ
MIA HANSEN-LØVE
FILMOGRAFIA
2019 - Bergman Island
2018 - Maya
2016 - El porvenir
2014 - Eden
2011 - Un amour de jeunesse
2009 - El padre de mis
hijos
2007 - Todo está perdonado
2004 - Un pur esprit
(curt)
BIOGRAFIA
Mia Hansen-Løve va néixer a
París el 5 de febrer de 1981. Va
entrar el 2001 al Conservatori
d'Art Dramàtic de París, que aviat
abandonà (2003). Va col·laborar
coma crítica cinematogràfica a
la revista Cahiers du Cinéma
entre el 2003 i el 2005.
Mia Hansen-Løve es va casar
amb el director de cinema Olivier
Assayas, que la va dirigir en les
pel·lícules Fin août, début septembre
(1998) i Les destinées
sentimentals (2000). Junts tenen
una filla anomenada Vicky,
nascuda a 2009. Hansen-Løve
és la germana petita de Sven
Hansen-Løve, famosa DJ a la dècada
de 1990 i que va ser la inspiració
i coguionista de la pel·lícula
Edén.
Mia Hansen-Løve ha realitzat
diversos curtmetratges. El seu
primer llargmetratge, Todo está
perdonado, s'estrenà el 2007,
i obtingué el Premi Louis Delluc.
El 2009 presentà la pel·lícula Le
père FILMOGRAFIA de mes enfants. Dos anys
més tard, el 2011, Un amour
de jeunesse. Poc després vindran
Eden (2014) i L'Avenir
(2016), que va aconseguir l'Ós
de Plata a la millor realitzadorade
la Berlinale 2016.

COMENTARIS
'LLEUGER D'EQUIPATGE
Versió original en anglès amb subtítols
en castellà.
Durant la seva trobada amb
un psiquiatre, Gabriel Dahan,
el protagonista de Maya, deixa
clar que la seva idea de la curació
no implica revelar la seva
ànima a un desconegut estès
en un divan. Gabriel es nega
a ser una víctima. O al fet que
el considerin com a tal.
Periodista de guerra, acaba de
ser alliberat després de llargs
mesos de segrest a Síria i el
seu reingrés a la normalitat no
serà fàcil: la captivitat ha deixat
rastres en la seva pell torturada,
però el més rellevant són
les ferides que continuen a
dins seu i que pertanyen al terreny
de l'inefable.
Tant l'actor Roman Kolinka,
que va encarnar l'estudiant
polititzat d'El porvenir (2016),
com la directora Mia Hansen-
Løve saben que l'inefable no
és necessàriament incomunicable:
el sintètic, precís llenguatge
cinematogràfic de la cineasta,
capaç de dotar de força
aquest relat, i la interioritzada
interpretació de l'actor s'alien
per armar un relat complex
que només sembla respondre
Sony Crawford
Duane Jackson
Jacy Farrow
Sam the Lion
Ruth Popper
Lois Farrow
Lester Marlow
a les elusives directrius del que
és humà. La manera d'explicar
de Hansen-Løve posa en evidència
fins a quin punt aquesta
retòrica d'arcs dramàtics, punts
de gir i dinàmiques de redempció
de la cultura del guió no
és instrument per desvetllar
DISSABTE 15
les 21: subtileses 00 H de la vida, sinó
per ÚLTIMA emmordassar-les SESSIÓ A i unificar-
LA
SALA CIUTAT
les. Instrument per subestimar,
entre altres coses, aquesta
intel·ligència de l'espectador
que la directora té en alta estima.
De nou, la capacitat de supervivència
esdevé un element de
cohesió del discurs: el viatge
a Goa de Gabriel després d'una
profunda experiència de desconnexió
de la quotidianitat i
l'afectiu a París no agafarà la
forma d'un tòpic renaixement
espiritual, ARGUMENT perquè, sense necessitat
d'emfatitzar res, tot es revelarà
molt més complicat. Un
viatge no necessàriament conciliatori
a l'origen, retrobament
amb un paisatge en transformació
-un paradís perdut, en
definitiva: un altre tema recurrent
en Hansen-Løve- i esbós
d'un possible renaixement sentimental,
Maya és moltes coses
alhora: entre d'altres, un
matisat retrat de personatges,
fet de delicats traços que esquiven
tot tòpic al voltant de
la seducció per l'exotisme pel
que fa al personatge del títol.
La ressaca de la cultura hippie,
COMENTARI els seus danys col·laterals en
la història familiar i l'especulació
turística també es manifesten
en un relat que no és que
vulgui abastar massa, sinó que
crea una sòlida il·lusió de la
dificultat d'aquest ésser fet de
cicatritzacions, pèrdues i renúncies.
Jordi Costa
El País, 2019