Full de sala MAYA.FH11

COMENTARIS
'LLEUGER D'EQUIPATGE
Versió original en anglès amb subtítols
en castellà.
Durant la seva trobada amb
un psiquiatre, Gabriel Dahan,
el protagonista de Maya, deixa
clar que la seva idea de la curació
no implica revelar la seva
ànima a un desconegut estès
en un divan. Gabriel es nega
a ser una víctima. O al fet que
el considerin com a tal.
Periodista de guerra, acaba de
ser alliberat després de llargs
mesos de segrest a Síria i el
seu reingrés a la normalitat no
serà fàcil: la captivitat ha deixat
rastres en la seva pell torturada,
però el més rellevant són
les ferides que continuen a
dins seu i que pertanyen al terreny
de l'inefable.
Tant l'actor Roman Kolinka,
que va encarnar l'estudiant
polititzat d'El porvenir (2016),
com la directora Mia Hansen-
Løve saben que l'inefable no
és necessàriament incomunicable:
el sintètic, precís llenguatge
cinematogràfic de la cineasta,
capaç de dotar de força
aquest relat, i la interioritzada
interpretació de l'actor s'alien
per armar un relat complex
que només sembla respondre
Sony Crawford
Duane Jackson
Jacy Farrow
Sam the Lion
Ruth Popper
Lois Farrow
Lester Marlow
a les elusives directrius del que
és humà. La manera d'explicar
de Hansen-Løve posa en evidència
fins a quin punt aquesta
retòrica d'arcs dramàtics, punts
de gir i dinàmiques de redempció
de la cultura del guió no
és instrument per desvetllar
DISSABTE 15
les 21: subtileses 00 H de la vida, sinó
per ÚLTIMA emmordassar-les SESSIÓ A i unificar-
LA
SALA CIUTAT
les. Instrument per subestimar,
entre altres coses, aquesta
intel·ligència de l'espectador
que la directora té en alta estima.
De nou, la capacitat de supervivència
esdevé un element de
cohesió del discurs: el viatge
a Goa de Gabriel després d'una
profunda experiència de desconnexió
de la quotidianitat i
l'afectiu a París no agafarà la
forma d'un tòpic renaixement
espiritual, ARGUMENT perquè, sense necessitat
d'emfatitzar res, tot es revelarà
molt més complicat. Un
viatge no necessàriament conciliatori
a l'origen, retrobament
amb un paisatge en transformació
-un paradís perdut, en
definitiva: un altre tema recurrent
en Hansen-Løve- i esbós
d'un possible renaixement sentimental,
Maya és moltes coses
alhora: entre d'altres, un
matisat retrat de personatges,
fet de delicats traços que esquiven
tot tòpic al voltant de
la seducció per l'exotisme pel
que fa al personatge del títol.
La ressaca de la cultura hippie,
COMENTARI els seus danys col·laterals en
la història familiar i l'especulació
turística també es manifesten
en un relat que no és que
vulgui abastar massa, sinó que
crea una sòlida il·lusió de la
dificultat d'aquest ésser fet de
cicatritzacions, pèrdues i renúncies.
Jordi Costa
El País, 2019