Andreu nin TeXTOS de PedAGOGiA i LiTerATurA - Llibres de ...

Pe l a i Pa g è s
1

2
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a

Pe l a i Pa g è s
ANDREU NIN
TEXTOS DE PEDAGOGIA I LITERATURA
3

4
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a

Pe l a i Pa g è s
An d r e u nin
TeXTOS de PedAGOGiA i
LiTerATurA
Text a cura de Pelai Pagès
5

Autor: Andreu Nin
Text a cura de Pelai Pagès Blanch
Direcció editorial:
Miquel Montoliu
Coordinació:
Magalí Lladó
Direcció de la col.lecció:
Joan Santacana
6
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
Assessoria científica.
Dr. Ramón Arnabat. Institut d’Estudis Penedesencs
Dr. Joan Manuel del Pozo. Universitat de Girona
Dr. F. Xaxier Hernàndez. Universitat de Barcelona
Dr. Xavier Paniagua. UNED.València
Dr. Joaquim Prats. Universitat de Barcelona
Dr. Joan Ramón. Consell Insular Eivissa
Dr. Joan Sanmartí. Universitat de Barcelona
Dra. Immaculada Socies. Universitat de Barcelona
Editorial Llibres de Matrícula
www.llibresdematricula.cat
ISBN: 978-84-935522-4-4
DL: T-1698-2008
Primera edició: novembre 2008
Muntatge i impressió: Gràfiques Raventós Suau - Calafell

Pe l a i Pa g è s
PRÒLEG
Recuperar la memòria i la veritat.
Ha estat massa el temps que hem passat, en la nostra
història recent, amb la vena als ulls i l’amnèsia col·lectiva
sobre molts dels fets i dels personatges que la van
protagonitzar.
Alguns d’ells i especialment Andreu Nin, ha estat aquests
darrers temps un dels que més ha despertat l’interès
en aquest afer de recuperació i tanmateix, d’aclariment
de tot allò que a través de la mentida orquestrada es va
escampar sobre ell.
Per sort, hem passat de preguntar-nos: On està Nin? A
poder demostrar amb tota certesa que ni a Salamanca, ni
a Berlín, sinó a un lloc - encara avui desconegut - dels
voltants de la ciutat d’Alcalà d’Henares.
Hem d’agrair en aquesta tasca col·lectiva, l’aportació que
hi ha fet Pelai Pagès al dedicar una part important de la
seva ja prolífica vida d’investigador, a esbrinar a través de
la memòria viva d’aquells que el van conèixer i de tot allò
que Nin va escriure, la veritat sobre un dels personatges
mes destacats de la nostra història política i social del
segle XX a Catalunya.
És cert que la veritat està en el fets, però no es menys cert
que també la veritat la podem trobar en les paraules.
Sobre els fets que van provocar la mort i desaparició
d’Andreu Nin, ja van procurar prou els qui van
7

8
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
protagonitzar-los, de mantenir-los amagats i de propagar
versions falses sobre el que va succeir. Però el que no van
poder amagar-nos es tot allò que Nin va escriure i publicar
al llarg de la seva vida, des de la seva adolescència fins a la
seva maduresa trucada per l’assassinat.
Ha estat doncs a través de la recuperació de la paraula
escrita que hem pogut anar coneixent cada cop amb
més claredat la figura d’un polièdric Nin que no deixa
de sorprendre’ns en ple segle XXI sobre la vigència de
molts dels seus plantejaments.
En aquest recull que teniu a les vostres mans apunt
de llegir, podreu trobar a un Andreu Nin que us parla
sobre pedagogia i sobre la literatura, dues de les moltes
passions que va manifestar al llarg de la seva vida. Tan
en l’una com en l’altra és difícil destriar els límits entre
l’expert que domina la matèria i la persona que viu
apassionadament la voluntat de canviar la societat on
li ha tocat viure. Per Nin son indivisibles els conceptes
de política, pedagogia i tanmateix de literatura. En tots
ells hi veu l’eina per canviar una societat injusta i poder
aconseguir una societat millor.
Ernest Benito i Serra

Pe l a i Pa g è s
INTRODUCCIÓ
Sembla evident que, setanta anys després del seu assassinat,
la personalitat d’Andreu Nin segueix despertant interès
més enllà d’allò que en el seu moment va representar
políticament. A les darreries del 2007 van sortir publicats,
en aquesta mateixa editorial, els seus interessants articles
de joventut, compilats per Ernest Benito, mentre el 2008
han d’aparèixer els seus articles de l’etapa republicana i el
seu llibre més conegut, Els moviments d’emancipació nacional,
que ha esdevingut ja tot un clàssic. Jo mateix he rebut
l’encàrrec de reescriure, a fi d’actualitzar-la, la biografia
d’en Nin que vaig escriure l’any 1972 i va sortir publicada
el 1975.
Per què aquesta revifalla sobre Nin? Per què Nin és dels
pocs polítics del període republicà que segueix mereixent
interès ja avançat el segle XXI? Les raons no són,
certament, simples. En primer lloc penso que és evident
que la personalitat de Nin destaca amb llum pròpia per
la seva trajectòria política: des dels inicis del segle XX
fins a la seva mort, en plena guerra civil, el trobem en
molts dels escenaris polítics més importants de la nostra
història, a partir ja de la revolució de juliol de 1909 –la mal
anomenada Setmana Tràgica- fins a la revolució d’un altre
juliol, gairebé trenta anys més tard, el 1936, passant pels
intents de quallar una alternativa catalanista i d’esquerres,
pels anys més intensos de les lluites sindicals a Catalunya,
per la revolució russa, etc. La seva trajectòria militant,
la seva coherència en el compromís social a favor de
l’emancipació de la classe treballadora, el converteixen en
9

10
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
el prototip de revolucionari que va supeditar tota la seva
existència a un projecte molt determinat de militància i
a la causa del socialisme. La seva tràgica mort –a mans
d’uns botxins enviats per Stalin des de la Unió Soviètica-
contribueix a engrandir la seva trajectòria militant.
A més Nin fou dels pocs polítics que va deixar una
obra escrita, més enllà de la tasca militant i publicista.
Per una banda, és cert que com a publicista va començar
a escriure a la premsa del Vendrell, la seva localitat de
naixement, quan tenia 13 anys i el seus darrers articles
van ser publicats a la premsa de Barcelona el mes de juny
de 1937, molts pocs dies abans de la seva desaparició
i posterior assassinat. Però, a banda, va tenir clares
preocupacions teòriques, que el converteixen en un
dels pocs teòrics marxistes –segurament, amb Joaquim
Maurín- que a l’estat espanyol de la primera meitat de
segle van tenir una projecció internacional. I les seves
obres eminentment teòriques avui dia encara conserven
la frescor d’idees i una certa actualitat.
Perquè, per altra banda, l’interès que segueix despertant
Nin s’ha d’emmarcar també en el procés de deriva
ideològica que s’està vivint dins de les files del socialisme
europeu i mundial des de l’ensulsiada de la Unió
Soviètica. La crisi final del “socialisme real” a Europa,
l’evolució cap al capitalisme que s’està produint a diversos
països asiàtics, particularment a Xina, el fracàs de les
vies socialistes a Àfrica i a Amèrica, la brutal ofensiva
neoliberal que està portant a terme el capitalisme a escala
planetària des dels anys 90 del segle passat, el seguidisme

Pe l a i Pa g è s
que ha protagonitzat sovint la socialdemocràcia europea
quan ha estat al govern, tot plegat ha posat de manifest la
necessitat de reformular de bell nou la utopia socialista,
si hom vol trobar una alternativa de supervivència en
un món plegat de conflictes de tota mena –sovint de
guerres molt cruentes-, i on les desigualtats socials s’han
incrementat de manera desmesurada també a escala
planetària durant les últimes dècades. I front aquesta
necessitat Nin i tot el que va representar durant la guerra
civil espanyola el Partit Obrer d’Unificació Marxista
esdevenen una referència inevitable. Sense copiar clixés
ni models, ni pretendre repetir la història, és evident que
el socialisme alliberador, heterodox, plural i democràtic,
crític i autocrític, que van representar Nin i el POUM
pot ser útil encara com a referència de futur. Només així
s’explica que Nin i el fenomen POUM despertin interès
també més enllà de les nostres fronteres. I en el cas de
Catalunya, les seves aportacions a la qüestió nacional,
tant des del punt de mira militant com teòric, esdevenen
un valor afegit, en un moment en què el tema nacional
segueix essent de permanent actualitat.
Finalment, per ajudar-nos a explicar també la vigència
d’Andreu Nin, caldria fer referència als processos de
recuperació d’allò que s’ha anomenat “memòria històrica”.
Perquè, evidentment, la memòria històrica sobre el què
van representar la Segona República i la Guerra Civil no
seria completa sense situar-hi a Nin en la perspectiva
històrica que li correspon. Tot i que som conscients
que Nin segueix essent una persona incòmoda per un
determinat sector de l’esquerra catalana i espanyola i que
11

12
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
una determinada historiografia ha tendit també a ocultarlo
–quan no directament a vilipendiar-lo i a negligir-lo-
dels escenaris de la història.
En aquest context, doncs, de recuperació de la memòria
de Nin –de la seva biografia i de les seves aportacions
a la història-, hem volgut donar a conèixer els articles
que va escriure sobre pedagogia i literatura, dues facetes
importants en la seva vida i en la seva trajectòria militant.
D’antuvi perquè quan Nin va exercir el magisteri, la carrera
que havia estudiat a Tarragona i a Barcelona, ho va fer des
d’una òptica clarament militant, amb el convenciment de
què la lluita per l’alliberament de les classes subalternes era
també una lluita per la cultura i la lluita per la cultura passava
per eradicar l’analfabetisme popular. En aquest context,
s’explica que el combat per una pedagogia renovadora, la
defensa per un ensenyament actiu i alliberador, corregués
paral·lel i fos clarament transversal a la seva militància
política. De la mateixa manera que la literatura jugava un
paper important en la seva perspectiva cultural. Per Nin
–i aquesta característica la trobem també en altres polítics
del mateix període- pedagogia, cultura i política eren una
mateixa cosa, tres aspectes d’una mateixa realitat difícil
de compartimentar.
Els articles que publiquem s’emmarquen en dos
moments diferents de la vida de Nin. Els que escriu sobre
pedagogia corresponen als anys de la seva dedicació a la
professió de mestre: l’any 1912, amb vint anys, Nin havia
acabat la carrera de magisteri, i havia començat a treballar
a l’Escola Horaciana, a l’Ateneu Obrer de la Barceloneta

Pe l a i Pa g è s
i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. De les dues primeres
escoles n’era el director. Al mateix temps foren els anys
en què va militar a les files del republicanisme catalanista
i de la Federació Catalana del PSOE. Uns anys d’una gran
activitat política i publicista, durant els quals va alternar
la seva tasca docent amb multitud de col·laboracions a
la premsa republicana, socialista i catalanista. Aquesta
etapa es clou el 1916, quan, per raons laborals, va haver
de viatjar a Egipte i, conjunturalment, durant uns mesos
va abandonar el seu treball a Catalunya.
D’aquests articles val la pena destacar les concepcions
pedagògiques que va defensar, en un moment en què
Catalunya estava vivint una primera ofensiva en la
renovació dels mètodes i sistemes pedagògics que,
inevitablement, segons les concepcions de Nin, havien de
menar a una escola alliberadora i creativa, impulsora de
l’esperit d’iniciativa, de crítica, de contestació i de revolta
entre els joves. Cal destacar que, al costat dels articles més
combatius, trobem aquells altres més tècnics, en els quals
Nin va demostrar també un especial coneixement. Són els
articles de crítica bibliogràfica que va publicar als primers
números dels “Quaderns d’Estudi”, la revista mensual
que editava el Consell de Pedagogia de la Diputació
de Barcelona a partir del mes d’octubre de 1915. En
aquests articles Nin demostra estar molt al corrent de les
noves tendències i tècniques pedagògiques que s’estaven
experimentant per Europa i Amèrica.
La passió per la pedagogia durant aquests anys queda
reflectida en un fet anecdòtic, però significatiu:
13

14
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
quan Nin entrà a la maçoneria, el desembre de 1914, on
va romandre fins a 1918, va escollir el nom de Pestalozzi,
el pedagog suís que durant el segle XVIII i una part del
XIX, va defensar un corrent renovador de la pedagogia.
Nin havia demostrat en més d’una ocasió una gran
admiració per la important tasca pedagògica que en el
seu temps havia portat a terme Pestalozzi.
Els articles sobre literatura corresponen als anys de la
Segona República. Nin acabava de passar per l’experiència
soviètica. Havia estat a Rússia des del 1921 fins a 1930.
El seu coneixement del rus era total –Nin alguna vegada
havia explicat que fins i tot “somniava en rus”-. Durant
aquests anys havia evolucionat cap al comunisme, havia
desenvolupat càrrecs de responsabilitat a la URSS, s’havia
compromès amb l’oposició encapçalada per Trotski en
contra de Stalin i havia patit ostracisme i marginació fins
que va aconseguir marxar de Rússia. I des de Moscou
estant va iniciar la tasca de traductor d’autors russos, tot
començant per una obra emblemàtica de la literatura russa
de tots els temps: el Crim i càstig, de Dostoievski. Fou
l’inici d’una intensa col·laboració amb les edicions Proa i
amb Joan Puig i Ferreter, que es va allargar pràcticament
fins uns anys després del seu retorn a Catalunya. De
les traduccions que féu Nin destaca sobretot –ho han
ressaltat els crítics- tant el seu profund coneixement del
rus com el seu domini del català literari, que fa que les
traduccions de Nin, més de setanta cinc anys després,
conservin encara tota la seva frescor. Val a dir, per altra
banda, que a més de les obres de literatura que va traduir

Pe l a i Pa g è s
–en aquest àmbit sempre ho va fer en català-, també en
va traduir altres de caràcter històric, polític o científic,
bàsicament en castellà.
Però més enllà de les traduccions, els pròlegs que va
escriure a alguns dels llibres que va traduir –i també
els traduïts per altres autors, com és el cas de Francesc
Payarols- demostren un coneixement de la literatura poc
comú entre la classe política catalana. Les seves notes
incisives no es limitaven a dibuixar el perfil biogràfic dels
autors que traduïa, sinó que entrava en qüestions d’estil i
de corrents literàries. Així són especialment interessants
les judicis sobre la literatura del període de la revolució,
que va acabar bolcant en un article –“Grandesa i
decadència de la novel·la soviètica”- publicat per la
Revista de Catalunya l’any 1934.
La majoria dels articles de la present antologia no
s’havien publicat més des de que van aparèixer en les
seves primeres edicions. Només alguns articles sobre
pedagogia van ser inclosos a l’obra d’Andreu Nin:
Socialisme i nacionalisme (1912-1934). Escrits republicans,
socialistes i comunistes, que jo mateix vaig compilar l’any
1985. Però la resta havien restat “inèdits” i els pròlegs
literaris no s’havien mogut mai de les pàgines inicials del
llibres que introduïen.
Valgui la present edició per posar en relleu que amb
la personalitat de Nin ens trobem davant la vessant
polifacètica d’un personatge compromès amb un
temps i amb un país –amb Catalunya, però també amb
15

16
Te x T o s d e P e da g o g i a i l i T e r aT u r a
Espanya i amb el conjunt de la humanitat- que pretenia
transformar en sentit progressista i revolucionari, amb
totes les eines de què disposava. I en aquest combat la
pedagogia i la literatura no eren, certament, les armes
menys importants.

Pe l a i Pa g è s
ÍNDEX
PRÒLEG 7
INTRODUCCIÓ 9
PRIMERA PART. Articles sobre pedagogia 17
Les modernes orientacions de la Pedagogia 19
De pedagogia 23
L’Escola neutre 29
El problema de la Universitat 36
Recerques sobre les societats d’infants 40
Ni exàmens ni exposicions 43
Sobre la psicologia experimental 44
La reviviscència paradoxal 46
La psicologia pedagògica 49
L’apreciació objectiva dels treballs escolars 52
La Psicologia experimental i el mestre 55
Lluís Vives i l’ensenyament 59
SEGONA PART. Articles sobre literatura 63
Fiodor Dostoievski i Crim i càstig 65
Xedrin i Els senyors de Golovliovi 72
Boris Pilniak i El Volga desemboca al mar Caspi 77
Grandesa i decadència de la novel·la soviètica 82
Nikolai Bodgànov i La primera noia 101
Jules Vallès i l’Insurgent 107
Obres de literatura traduïdes per Andreu Nin 117
119