Llibret - Gran Teatre del Liceu

Llibret

Falstaff
Commedia lirica en tres actes.
Llibret d’Arrigo Boito basat en les obres Les alegres comares de Windsor i
Enric IV de William Shakespeare
Música de Giuseppe Verdi
Estrenada el 9 de febrer de 1893 al Teatro alla Scala de Milà
Personatges:
Sir John Falstaff (baríton)
Ford, marit d’Alice (baríton)
Fenton (tenor)
Doctor Cajus (tenor)
Bardolfo, criat de Falstaff (tenor)
Pistola, criat de Falstaff (baix)
Mrs. Alice Ford (soprano)
Nannetta, filla d’Alice i Ford (soprano)
Mrs. Quickly (mezzosoprano)
Mrs. Meg Page (mezzosoprano)
Robin, patge de Falstaff
Hoste de la fonda
Un patge de Ford
Burguesos i poble, criats de Ford, màscares de follets, fades i bruixes
L’acció passa a Windsor durant el regnat d’Enric V d’Anglaterra

78 Llibret
ATTO I
Scena Prima
L’interno dell’Osteria della Giarrettiera. Una
tavola, un gran seggiolone, una panca. Sulla
tavola i resti di un gran desinare, parecchie
bottiglie e un bicchiere. Calamaio, penne,
carta, una candela accesa. Una scopa
appoggiata al muro. Uscio nel fondo, porta
a sinistra. Falstaff è occupato a riscaldare la
cera di due lettere alla fiamma della candela,
poi le suggella con un anello. Dopo averle
suggellate, spegne il lume e si mette a bere
comodamente sdraiato sul seggiolone.
Dr.Cajus
(entrando dalla porta a sinistra e gritando
minaccioso)
Falstaff!
FalstaFF
(senza abbadare alle vociferazioni del Dr.
Cajus, chiama l’Oste che si avvicina).
Olà!
Dr. Cajus
(più forte di prima)
Sir John Falstaff!
BarDolFo
(al Dr.Cajus)
Oh! che vi piglia?
Dr. Cajus
(sempre vociando e avvicinandosi a Falstaff,
che non gli dà retta)
Hai battuto i miei servi!...
FalstaFF
(all’Oste, che esce per eseguire l’ordine)
Oste! un’altra bottiglia di Xeres.
Dr. Cajus
(come sopra)
ACTE I
Escena primera
Interior de l’Hostal de la Garrotera. Una taula,
una gran butaca, un banc. Damunt la taula
les restes d’un àpat, unes quantes botelles
i un vas. Tinter, plomes, paper, una espelma
encesa. Una escombra recolzada al mur.
Una sortida al fons, una porta a l’esquerra.
Falstaff entretingut a escalfar amb la flama de
l’espelma la cera de dues cartes que tot seguit
segella amb un anell. Un cop segellades,
apaga el llum i comença a beure còmodament
escarxofat a la butaca.
Dr. Cajus
(entrant per la porta de l’esquerra i cridant
enfurismat)
Falstaff!
FalstaFF
(sense parar atenció als crits del Dr. Cajus,
crida l’hostaler, i aquest s’acosta)
Ei!
Dr. Cajus
(més fort que abans)
Sir John Falstaff!
BarDolFo
(al Dr. Cajus)
Oh, què coi teniu?
Dr. Cajus
(cridant més i acostant-se a Falstaff, que no li
fa cas)
Has pegat els meus servents!
FalstaFF
(a l’hostaler, que se’n va a complir l’encàrrec)
Hostaler! Una altra ampolla de Xerès!
Dr. Cajus
(com abans)

Hai fiaccata la mia giumenta baia, sforzata la
mia casa.
FalstaFF
Ma non la tua massaia
Dr. Cajus
Troppa grazia! Una vecchia cisposa. Ampio
Messere, se foste venti volte John Falstaff
Cavaliere vi sforzerò a rispondermi.
FalstaFF
(con flemma)
Ecco la mia risposta: ho fatto ciò che hai detto.
Dr. Cajus
E poi?
FalstaFF
L’ho fatto apposta.
Dr. Cajus
(gridando)
M’appellerò al Consiglio Real.
FalstaFF
Vatti con Dio. Sta zitto o avrai le beffe; quest’è
il consiglio mio.
Dr. Cajus
(ripigliando la sfuriata contro Bardolfo)
Non è finita!
FalstaFF
Al diavolo!
Dr. Cajus
Bardolfo!
BarDolFo
Ser Dottore.
Dr. Cajus
(sempre con tono minaccioso)
M’has rebentat la mula baia i has forçat la
meva casa...
FalstaFF
Però no la teva majordoma.
Llibret 79
Dr. Cajus
Quina gràcia! Una vella lleganyosa. Revingut
senyor, ni que fóssiu vint cavallers John Falstaff,
jo us forçaré a respondre.
FalstaFF
(amb flegma)
Vet aquí la meva resposta: he fet el que dius.
Dr. Cajus
I què més?
FalstaFF
Ho he fet a posta.
Dr. Cajus
(cridant)
Apel·laré al Consell Reial.
FalstaFF
Que Déu t’hi acompanyi! Calla o es rifaran de
tu: aquest és el meu consell.
Dr. Cajus
(girant la seva fúria contra Bardolfo)
Això no quedarà així.
FalstaFF
Al diable!
Dr. Cajus
Bardolfo!
BarDolFo
Senyor Doctor.
Dr. Cajus
(encara en to amenaçador)

80 Llibret
Tu, ier, m’hai fatto bere.
BarDolFo
Pur troppo! e che dolore!... Sto mal. D’un tuo
pronostico m’assisti. Ho l’intestino guasto.
Malanno agli osti che dan la calce al vino!
(mettendo l’indice sul proprio naso enorme e
rubicondo)
Vedi questa meteora?
Dr. Cajus
La vedo.
BarDolFo
Essa si corca rossa così ogni notte.
Dr. Cajus
(scoppiando)
Pronostico di forca! M’hai fatto ber, furfante,
con lui...
(indicando Pistola)
narrando frasche; poi, quando fui ben
ciùschero, m’hai vuotato le tasche.
BarDolFo
(con decoro)
Non io.
Dr. Cajus
Chi fu?
FalstaFF
(chiamando)
Pistola!
Pistola
(avanzandosi)
Padrone.
FalstaFF
(sempre seduto sul seggiolone e con flemma)
Hai tu vuotate le tasche a quel Messere?
Dr. Cajus
(scattando contro Pistola)
Tu, ahir, em vas fer beure.
BarDolFo
Per desgràcia! I quin dolor! No estic bé. Fes-me
un pronòstic. Tinc els budells fets pols. Malhaja
l’hostaler que posa calç al vi.
(posant-se el dit sobre el nas enorme i
rubicund)
Veus aquest meteor?
Dr. Cajus
El veig.
BarDolFo
Doncs així de vermell es colga cada nit.
Dr. Cajus
(explotant)
El pronòstic és la forca! Em vas fer beure,
brètol, amb ell...
(indicant Pistola)
contant tot de bestieses, després, quan ja
estava ben trompa, em vas buidar les butxaques.
BarDolFo
(amb decòrum)
No pas jo.
Dr. Cajus
Doncs qui?
FalstaFF
(cridant)
Pistola!
Pistola
(acudint)
Senyor.
FalstaFF
(tothora assegut a la butaca i amb flegma)
Has buidat tu les butxaques d’aquest senyor?
Dr. Cajus
(esclatant contra Pistola)

Certo fu lui. Guardate. Come s’atteggia al
niego quel ceffo da bugiardo!
(vuotando una tasca del farsetto)
Qui c’eran due scellini del regno d’Edoardo.
E sei mezze-corone. Non ne riman più segno.
Pistola
(a Falstaff, dignitosamente brandendo la scopa)
Padron, chiedo di battermi con quest’arma di
legno.
(al Dr. Cajus con forza)
Vi smentisco!
Dr. Cajus
Bifolco! tu parli a un gentiluomo!
Pistola
Gonzo!
Dr. Cajus
Pezzente!
Pistola
Bestia!
Dr. Cajus
Can!
Pistola
Vil!
Dr. Cajus
Spauracchio!
Pistola
Gnomo!
Dr. Cajus
Germoglio di mandragora!
Pistola
Chi?
Dr. Cajus
Tu.
Llibret 81
Segur que va ser ell. Mireu com s’apresta a
negar-ho, aquest coi de mentider!
(buidant-se una butxaca)
Aquí hi tenia dos xílings del rei Eduard. I sis
mitges corones. No en queda ni rastre.
Pistola
(a Falstaff, amb dignitat, brandant l’escombra)
Demano permís per batre’m amb aquesta arma
de fusta.
(al Dr. Cajus amb vehemència)
I dic que mentiu!
Dr. Cajus
Trinxeraire! Parles amb un gentilhome!
Pistola
Talòs!
Dr. Cajus
Pòtol!
Pistola
Tros d’ase!
Dr. Cajus
Gos!
Pistola
Vil!
Dr. Cajus
Espantall!
Pistola
Nan!
Dr. Cajus
Rebrot de mandràgora!
Pistola
Qui?
Dr. Cajus
Tu!

82 Llibret
Pistola
Ripeti!
Dr. Cajus
Si.
Pistola
(scagliandosi contro il Dr. Cajus)
Saette!!!
FalstaFF
(al cenno di Falstaff, Pistola si frena)
Ehi là! Pistola! Non scaricarti qui!
(chiamando Bardolfo che s’avvicina)
Bardolfo! Chi ha vuotato le tasche a quel
Messere?
Dr. Cajus
(subito)
Fu l’un dei due.
BarDolFo
(con serenità, indicando il Dr. Cajus)
Costui beve, poi pel gran bere perde i suoi
cinque sensi, poi ti narra una favola ch’egli ha
sognato mentre dormì sotto la tavola.
FalstaFF
(al Dr. Cajus)
L’odi? Se ti capaciti, del ver tu sei sicuro. I fatti
son negati.
Vattene in pace.
Dr. Cajus
Giuro che se mai mi ubbriaco ancora all’osteria
sarà fra gente onesta, sobria, civile e pia.
(Esce dalla porta di sinistra.)
BarDolFo, Pistola
(accompagnando buffonescamente fino
all’uscio il Dr. Cajus e salmodiando)
Amen.
FalstaFF
Cessi l’antifona. Le urlate in contrattempo.
Pistola
Torna-ho a dir!
Dr. Cajus
Sí.
Pistola
(llançant-se contra el doctor)
Mal llamp!
FalstaFF
(frenant Pistola amb un gest)
Pistola! No et descarreguis aquí!
(cridant Bardolfo, que s’acosta)
Bardolfo! Qui li ha buidat les butxaques?
Dr. Cajus
(apressadament)
L’un o l’altre.
BarDolFo
(amb serenitat, indicant el Dr. Cajus)
Aquest beu, i per beure massa després perd
els cinc sentits i t’explica una faula que ha
somiat tot dormint sota la taula.
FalstaFF
(al Dr. Cajus)
Ho sents? Si reflexiones, tens la veritat
assegurada. Han negat els fets.
Vés-te’n en pau!
Dr. Cajus
Juro que si mai em torno a entrompar, ho faré
amb gent honesta, sòbria, civilitzada i pia.
(Surt per la porta de l’esquerra.)
BarDolFo, Pistola
(acompanyant-lo a la porta de forma
bufonesca i salmodiant)
Amén!
FalstaFF
Pareu l’antífona! Aneu a contratemps.

(Bardolfo e Pistola smettono e si avvicinano a
Falstaff.)
L’arte sta in questa massima: “Rubar con
garbo e a tempo”. Siete dei rozzi artisti.
(Si mette ad esaminare il conto che l’Oste avrà
portato insieme alla bottiglia di Xeres)
Sei polli: sei scellini, trenta giarre di Xeres: due
lire; tre tacchini...
(a Bardolfo gettandogli la borsa)
Fruga nella mia borsa. Due fagiani, un’acciuga.
BarDolFo
(estrae dalla borsa le monete e le conta sul
tavolo.)
Un mark, un mark, un penny.
FalstaFF
Fruga.
BarDolFo
Ho frugato.
FalstaFF
Fruga!
BarDolFo
(gettando la borsa sul tavolo)
Qui non c’è più uno spicciolo.
FalstaFF
(alzandosi)
Sei la mia distruzione! Spendo ogni sette
giorni dieci ghinee! Beone! So che se andiam,
la notte, di taverna in taverna, Quel tuo naso
ardentissimo mi serve da lanterna! Ma quel
risparmio d’olio tu lo consumi in vino.
(con flemma)
Son trent’anni che abbevero quel fungo
porporino! Costi troppo.
(a Pistola, poi a l’Oste che sarà rimasto ed
esce)
E tu pure. Oste! un’altra bottiglia. Mi struggete
le carni! Se Falstaff s’assottiglia non é più lui,
nessuno più l’ama; in quest’addome c’è un
migliaio di lingue che annunciano il mio nome!
Llibret 83
(Bardolfo i Pistola paren i s’acosten a Falstaff.)
L’art es troba en aquesta màxima: “Robar amb
gràcia i a temps.” Sou uns artistes grollers.
(Es posa a examinar el compte que li ha portat
l’hostaler juntament amb l’ampolla de Xerès.)
Sis pollastres: sis xílings; trenta gerres de
xerès: dues lires; tres galls dindis...
(a Bardolfo, llançant-li la bossa)
Furga dins la meva bossa... dos faisans. Una
anxova.
BarDolFo
(traient de la bossa les monedes i comptantles
sobre la taula)
Un marc, un marc, un penic.
FalstaFF
Busca bé!
BarDolFo
Ja busco!
FalstaFF
Més bé!
BarDolFo
(llançant la bossa a la taula)
Aquí ja no hi ha ni la meitat de mig penic.
FalstaFF
(aixecant-se)
Ets la meva perdició! Gasto deu guinees cada
set dies. Buidaampolles! Sé que si anem a la
nit de taverna en taverna, el teu nas ardentíssim
em serveix de llanterna! Però l’estalvi d’oli tu el
gastes en vi.
(amb flegma)
Fa trenta anys que rego aquest bolet
emporprat! Costes massa!
(a Pistola, després a l’hostaler que s’ha quedat
i ara se’n va)
I tu també. Hostaler, una altra ampolla! Em
consumiu les carns. Si Falstaff s’afina ja no és
ningú i ningú no l’estima; en aquest ventrell hi ha
milers de llengües que proclamen el meu nom.

84 Llibret
Pistola
(acclamando)
Falstaff immenso!
BarDolFo
Enorme Falstaff!
FalstaFF
(guardandosi e toccandosi l’addome)
Questo è il mio regno. Lo ingrandirò. Ma é
tempo d’assottigliar l’ingegno.
BarDolFo, Pistola
Assottigliam.
FalstaFF
V’è noto un tal, qui del paese che ha nome
Ford?
BarDolFo, Pistola
Si.
FalstaFF
Quell’uomo é un gran borghese...
Pistola
Più liberal d’un Creso.
BarDolFo
È un Lord!
FalstaFF
Sua moglie é bella.
Pistola
E tien lo scrigno.
FalstaFF
È quella! O amor! Sguardo di stella! Collo di
cigno! e il labbro! Un fior. Un fior che ride. Alice
é il nome, e un giorno come passa mi vide
ne’suoi paraggi, rise. M’ardea l’estro amatorio
nel cor. La Dea vibrava raggi di specchio
ustorio.
Pistola
(aclamant)
Falstaff immens!
BarDolFo
Enorme Falstaff!
FalstaFF
(mirant-se i tocant-se l’abdomen)
Aquest és el meu regne. L’engrandiré. Però és
hora d’afinar l’enginy...
BarDolFo, Pistola
Afinem-lo!
FalstaFF
Coneixeu un d’aquesta contrada que es diu
Ford?
BarDolFo, Pistola
Sí.
FalstaFF
L’home és tot un burgès.
Pistola
Més liberal que un Cressus!
BarDolFo
És un Lord!
FalstaFF
La seva dona és molt bonica.
Pistola
I és qui porta la bossa!
FalstaFF
Sí, aquesta! Oh, amor! Esguard d’estel! Coll
de cigne! I el llavi? Una flor. Una flor que riu.
Alice es diu, i un dia que em va veure passar
prop de casa seva, va riure. L’impuls amatori
em cremava el cor. La Dea llançava raigs de
mirall ustori...

(pavoneggiandosi)
Su me, su me, sul fianco baldo, sul gran torace,
sul maschio pie’, sul fusto saldo, erto, capace; e
il suo desir in lei fulgea sì al mio congiunto che
parea dir: “Io son di Sir John Falstaff”.
BarDolFo
Punto.
FalstaFF
E a capo. Un’altra...
Pistola
La chiaman Meg.
FalstaFF
È anch’essa dei miei pregi invaghita. E
anch’essa tien le chiavi dello scrigno. Costoro
saran le mie Golconde e le mie Coste d’oro!
Guardate. Io sono ancora una piacente estate
di San Martino. A voi, due lettere infuocate.
(Dà a Bardolfo una delle due lettere che sono
rimaste sul tavolo.)
Tu porta questa a Meg; tentiam la sua virtù.
(Bardolfo prende la lettera.)
Già vedo che il tuo naso arde di zelo.
(a Pistola, porgendogli l’altra lettera)
E tu porta questa ad Alice.
Pistola
(ricusando con dignità)
Porto una spada al fianco. Non sono un Messer
Pandarus. Ricuso.
FalstaFF
(con calma sprezzante)
Saltimbanco.
BarDolFo
(avanzandosi e gettando la lettera sul tavolo)
Sir John, in quest’intrigo non posso
accondiscendervi. Lo vieta...
Llibret 85
(fent-se l’ufanós)
damunt meu, sobre el flanc animós i el gran
tòrax, sobre el peu viril, el bust ferm, ben dret
i potent. I el seu desig fulgia talment davant el
meu conjunt que semblava que deia: “Sóc de
Sir John Falstaff.”
BarDolFo
I punt!
FalstaFF
I a part! Una altra....
Pistola
Li diuen Meg.
FalstaFF
Els meus encants també la tenen corpresa.
I també és de les que porten la bossa i els
comptes! Elles seran les meves Golcondes
i les meves Costes d’Or. Jo encara sóc un
plaent estiuet de Sant Martí. Teniu, dues cartes
inflamades.
(Dóna a Bardolfo una de les cartes que han
quedat a la taula.)
Tu porta aquesta a la Meg: temptem la seva virtut.
(Bardolfo agafa la carta.)
Ja veig que el teu nas crema de zel.
(a Pistola, allargant-li l’altra carta)
I tu porta aquesta a Alice.
Pistola
(refusant amb dignitat)
Porto espasa al flanc. No sóc cap mestre
Pàndar! Refuso.
FalstaFF
(amb calma desdenyosa)
Saltimbanqui.
BarDolFo
(avançant i llançant la carta a la taula)
Sir John, en aquest embolic no us puc
acontentar. Ho prohibeix...

86 Llibret
FalstaFF
(interrompendolo)
Chi?
BarDolFo
L’Onore
FalstaFF
(vedendo il paggio Robin che entra dal fondo)
Ehi! paggio!
(poi subito a Bardolfo e Pistola)
Andate a impendervi. Ma non più a me.
(al paggio che uscirà correndo con le lettere)
Due lettere, prendi, per due signore.
Consegna tosto, corri, lesto, va!
(rivolto a Pistola e Bardolfo)
L’Onore! Ladri! Voi state ligi all’onor vostro, voi!
Cloache d’ignominia, quando, non sempre, noi
possiam star ligi al nostro. Io stesso, sì, io, io,
devo talor da un lato porre il timor di Dio e, per
necessità, sviar l’onore, usare stratagemmi ed
equivoci, destreggiar, bordeggiare. E voi, coi
vostri cenci e coll’occhiata torta da gattopardo
e i fetidi sghignazzi avete a scorta il vostro
Onor! Che onore?! che onor? che onor! che
ciancia! che baia! Può l’onore riempirvi la
pancia? No. Può l’onor imettervi uno stinco?
Non può. Nè un piede? No. Nè un dito? Nè
un capello? No. L’onor non é chirurgo. Che é
dunque? Una parola. Che c’è in questa parola?
C’è dell’aria che vola. Bel costrutto! L’onore lo
può sentire chi é morto? No. Vive sol coi vivi?...
Neppure: perchè a torto lo gonfian le lusinghe,
lo corrompe l’orgoglio, l’ammorban le calunnie;
e per me non ne voglio! Ma, per tornare a voi,
furfanti, ho atteso troppo, e vi discaccio.
(Prende in mano la scopa e insegue Bardolfo
e Pistola che scansano i colpi correndo qua e
là e riparandosi dietro la tavola.)
Olà! Lesti! Lesti! Al galoppo! Il capestro assai
bene vi sta. Ladri! Via! Via di qua!
(Bardolfo fugge dalla porta a sinistra. Pistola
dalla porta del fondo, non senza essersi
buscato qualche colpo di granata, e Falstaff lo
insegue.)
FalstaFF
(interrompent-lo)
Qui?
BarDolFo
L’honor.
FalstaFF
(veient el patge Robin que entra pel fons)
Ei, patge!
(tot de sobte a Bardolfo i Pistola)
Aneu a penjar-vos, però no de mi!
(al patge, que sortirà corrents amb les dues
cartes)
Té, dues cartes, per a dues senyores. Porta-les
de seguida, va, vés, corre, ràpid!
(girant-se a Bardolfo i Pistola)
L’honor! Lladres! Sí que us preocupeu pel vostre
honor! Clavegueres d’ignomínia! I mira que
no sempre podem ocupar-nos del nostre! Jo
mateix, sí, jo, de vegades he de deixar estar de
banda el temor de Déu i, per necessitat, desviar
l’honor, usar estratagemes i equívocs, actuar
amb cautela, parlar amb embuts. I vosaltres amb
els vostres parracs i la mirada de través, amb les
vostres fètides mofes porteu l’honor d’escorta!
Quin honor! Quina falòrnia! Pot l’honor omplir la
panxa? No. Pot adobar-vos l’os de la cama? No.
I un peu? No. I un dit? No. I un sol cabell? No.
L’honor no és cap cirurgià. Què és, doncs? Una
paraula. I què hi ha en aquesta paraula? Aire
que vola. Bona substància! Pot sentir l’honor un
mort? No pas. Viu només amb els vius? Tampoc,
perquè erradament l’inflen les llagoteries, el
corromp l’orgull, l’infecten les calúmnies, i jo
per a mi no en vull! Però tornant a vosaltres,
bergants, ja us he aguantat prou i us engego.
(Aferra l’escombra i persegueix Bardolfo i
Pistola, que esquiven els cops corrent amunt i
avall i emparant-se amb la taula.)
Au, aire, fora, al galop! La soga sí que us escau.
Lladres! Fora! Fora d’aquí!
(Bardolfo fuig per la porta de l’esquerra, Pistola
ho fa per la porta del fons, no sense haver rebut
algun cop de granera, i Falstaff el persegueix.)

Parte Seconda
Giardino. A sinistra la casa di Ford. Gruppi
d’alberi nel centro della scena. Meg e Mrs.
Quickly da destra. S’avviano verso la casa
di Ford e sulla soglia si imbattono in Alice e
Nannetta che stanno per uscire.
Meg
(salutando)
Alice.
aliCe
(come sopra)
Meg
Meg
(salutando)
Nannetta.
aliCe
(a Meg)
Escivo appunto per ridere con te.
(a Mrs. Quickly)
Buon dì, comare.
QuiCkly
Dio vi doni allegria.
(accarezzando la guancia di Nannetta)
Botton di rosa!
aliCe
(ancora a Meg)
Giungi in buon punto. M’accade un fatto da
trasecolare.
Meg
Anche a me.
QuiCkly
(che parlava con Nannetta, avvicinadosi con
curiosità)
Che?
NaNNetta
(avvicinandosi)
Che cosa?
Llibret 87
Escena segona
Jardí dels Ford. A l’esquerra la casa dels Ford.
Un grup d’arbres al centre de l’escena. Meg i
Mrs. Quickly entren per la dreta. Es dirigeixen
cap a casa del Ford, i al llindar topen amb
Alice i Nannetta que són a punt de sortir.
Meg
(saludant)
Alice!
aliCe
(igual)
Meg!
Meg
(saludant)
Nannetta.
aliCe
(a Meg)
Venia justament a riure amb tu.
(a Mrs. Quickly)
Bon dia, comare.
QuiCkly
Déu us doni alegria!
(acariciant la galta de Nannetta)
Botonet de rosa!
aliCe
(encara a Meg)
En bon punt arribes. M’acaba de passar una
cosa sorprenent.
Meg
A mi també.
QuiCkly
(que parlava amb Nannetta, acostant-se amb
curiositat)
Què?
NaNNetta
(acostant-se)
Què passa?

88 Llibret
aliCe
(a Meg)
Narra il tuo caso.
Meg
Narra il tuo.
NaNNetta, QuiCkly
Narra! Narra!
aliCe
(in crocchio)
Promessa di non ciarlar.
Meg
Ti pare?
QuiCkly
Oibò! Vi pare?
aliCe
Dunque: se m’acconciassi a entrar ne’ rei
propositi del diavolo, sarei Promossa al grado
si Cavalleressa!
Meg
Anch’io
aliCe
Motteggi.
Meg
(cerca in tasca, estrae una lettera.)
Non più parole, ché qui sciupiamo la luce del
sole. Ho una lettera.
aliCe
(cerca in tasca)
Anch’io.
NaNNetta, QuiCkly
Oh!
aliCe
(a Meg)
Explica el teu cas.
Meg
Digues el teu.
NaNNetta, QuiCkly
Expliqueu.
aliCe
(fent cercle)
Si prometeu no xerrar-ho.
Meg
A tu què et sembla?
QuiCkly
I ara! Què us penseu!?
aliCe
Doncs si consentís a entrar en els negres
projectes del diable, podria obtenir el grau de
cavalleressa!
Meg
Jo també.
aliCe
Te’n burles?
Meg
(buscant a les butxaques; n’extreu una carta)
Prou paraules, que malgastem la llum del sol.
Tinc una carta.
aliCe
(busca a la butxaca)
Jo també.
NaNNetta, QuiCkly
Oh!

aliCe
Leggi.
(Dà la lettera a Meg.)
Meg
(scambia quella di Alice)
Leggi.
(leggendo la lettera di Alice)
“Fulgida Alice! amor t’offro...” ...Ma come? Che
cosa dice? Salvo che il nome la frase é uguale.
aliCe
(cogli occhi sulla lettera che tiene in mano,
ripete la lettera di Meg.)
“Fulgida Meg, amor t’offro...”
Meg
(continuando sul proprio foglio la lletera d’Alice)
“...amor bramo.”
aliCe
Qua “Meg”, là “Alice”
Meg
È tal e quale.
(come sopra)
“Non domandar perchè, ma dimmi...”
aliCe
(come sopra)
“...t’amo!” Pur non gli offersi cagion.
Meg
Il nostro caso é pur strano.
(Tutte in un gruppo addosso alle lettere,
confrontandole e maneggiandole con curiosità.)
QuiCkly
Guardiam con flemma.
Meg
Gli stessi versi.
aliCe
Llegeix.
(Dóna la carta a Meg.)
Llibret 89
Meg
(intercanviant la seva amb la d’Alice)
Llegeix.
(llegint la carta d’Alice)
“Fúlgida Alice! Amor t’ofereixo...” I això? Què
diu? Llevat del nom, la frase és igual.
aliCe
(amb els ulls damunt la carta que té a la mà,
repeteix la carta de Meg)
“Fúlgida Meg, amor t’ofereixo...”
Meg
(continuant amb la carta d’Alice)
“...amor desitjo.”
aliCe
Aquí “Meg”, allà “Alice”.
Meg
Tant li fa.
(com abans)
“No preguntis per què, però digue’m...”
aliCe
(com abans)
“...t’estimo!” Però si no li n’he donat motiu.
Meg
Ja és ben estrany el nostre cas.
(Totes en grup sobre les cartes, comparant-les
i manejant-les amb curiositat.)
QuiCkly
Examinem-ho amb calma.
Meg
Els mateixos versos.

90 Llibret
aliCe
Lo stesso inchiostro.
QuiCkly
La stessa mano.
NaNNetta
Lo stesso stemma.
aliCe, Meg
(leggendo insieme ciascuna sulla propria
lettera)
“Sei la gaia comare, il compar gaio son io,
e fra noi due facciamo il paio.”
aliCe
Già
NaNNetta
Lui, lei, te.
QuiCkly
Un paio in tre.
aliCe
“Facciamo il paio in un amor ridente”
(tutte col naso sulle lettere)
“di donna bella e d’uom...”
tutte
“...appariscente...”
aliCe
“Ma il viso tuo su me risplenderà
Come una sorella sull’immensità”
(tutte ridendo)
“Rispondi al tuo scudiere,
John Falstaff Cavaliere”.
QuiCkly
Mostro!
aliCe
Dobbiam gabbarlo.
aliCe
La mateixa tinta.
QuiCkly
La mateixa mà.
NaNNetta
El mateix segell.
aliCe, Meg
(llegint juntes cadascuna la seva carta)
“Tu ets l’alegre comare, jo el compare alegre;
entre tots dos fem bona parella.”
aliCe
Vaja!
NaNNetta
Ell, ella i tu!
QuiCkly
Una parella de tres.
aliCe
“Fem parella en un amor joiós...”
(totes amb el nas a les cartes)
“...de dona bella i home...”
totes
“...parençós.”
aliCe
“I sobre mi el teu rostre brillarà
com un estel damunt la immensitat.”
(Totes riuen.)
“Respon al teu servent,
John Falstaff, Cavaller.”
QuiCkly
Monstre!
aliCe
Hem de burlar-nos d’ell!

NaNNetta
E farne chiasso.
aliCe
E metterlo in burletta.
NaNNetta
Oh! Oh! che spasso!
QuiCkly
Che allegria!
Meg
Che vendetta!
aliCe
(rivolgendosi or all’una or all’altra, tutte in
crocchio cinguettando)
Quell’otre, quel tino!
Quel Re delle pance,
Ci ha ancora le ciance
Del bel vagheggino.
E l’olio gli sgocciola
Dall’adipe unticcio
E ancor ei ne snocciola
La strofa e il bisticcio!
Lasciam ch’ei le pronte
Sue ciarle ne spifferi;
Farà come i pifferi
Che sceser dal monte.
Vedrai che, se abbindolo
Quel grosso compar,
Più lesto d’un guindolo
Lo faccio girar.
Meg
Quell’uomo è un cannone!
Se scoppia, ci spaccia.
Colui, se l’abbraccia,
Ti schiaccia Giunone.
Ma certo si spappola.
Quel mostro a tuo cenno
E corre alla trappola
E perde il suo senno.
NaNNetta
I fer-hi safareig.
aliCe
I posar-lo en ridícul!
NaNNetta
Oh! Que divertit!
QuiCkly
Quina alegria!
Meg
Quina venjança!
aliCe
(dirigint-se a l’una i l’altra, mentre totes en
cercle xerren)
Aquella bóta! Aquella tina!
Aquell rei de les panxes
que encara té les pretensions
d’un jove pollastret!
I l’oli li degota
dels seus greixosos dits,
i encara en deixa anar
amb versos i acudits!
Deixem que esbombi
el seu llest xerrotejar,
farà com el burlador
que es va veure burlat.
Si al revingut compare
li planto bé la llufa,
veureu com giravolta
més ràpid que baldufa.
Meg
Aquest home és un canó:
si es dispara, ens despatxa.
Aquest, si abraça Juno,
de segur que l’esclafa.
A un teu senyal veuràs
com el monstre va i peta,
i com cau al parany
i com perd el senderi.
Llibret 91

92 Llibret
Potenza di un fragile
Sorriso di donna!
Scienza d’un agile
Movenza di gonna!
Se il vischio lo impegola
Lo udremo strillar,
E allor la sua fregola
Vedremo svampar.
NaNNetta
Se ordisci una burla,
Vo’ anch’io la mia parte.
Conviene condurla
Con senno, con arte.
L’agguato ov’ei sdrucciola
Convien ch’ei non scerna;
Già prese una lucciola
Per una lanterna.
Che il gioco riesca
Perciò non dubito;
Per coglierlo subito.
Bisogna offrir l’esca
E se i scilinguagnoli
Sapremo adoprar,
Vedremo a rigagnoli
Quell’orco sudar.
QuiCkly
Un flutto in tempesta
Gittò sulla rena
Di Windsor codesta
Vorace balena.
Ma qui non ha spazio
Da farsi più pingue;
Ne fecer già strazio
Le vostre tre lingue.
Tre lingue più allegre
D’un trillo di nacchere,
Che spargon più chiacchiere
Di sei cingallegre.
Tal sempre s’esilari
Quel bel cinguettar.
Così soglion l’ilari
Comari ciarlar.
És el poder d’un fràgil
somriure de dona!
La ciència d’un àgil
moviment de faldilla.
Si de vesc queda untat,
el sentirem ganyolar,
i l’escalfor que ara l’arbora
veurem prest com s’evapora.
NaNNetta
Si ordiu alguna burla
també vull tenir-hi part.
Cal saber conduir-la
amb molta cura i art.
La trampa on s’ha de veure
no convé que s’ensumi.
Si ja ha pres per llanterna
una cuca de llum.
I per això no dubto gens
d’aquest joc poder gaudir;
per pescar-lo de pressa
l’ham se li ha de servir.
I si sabem fer bon ús
de les nostres boquetes,
veurem aquest gran ogre
suar com una aixeta.
QuiCkly
Una onada marina
ha llançat a l’arena
de Windsor aquesta
insaciable balena.
Però espai no té aquí
d’ampliar la mesura,
les vostres bones llengües
li han trinxat la freixura.
Tres llengües més alegres
que repics de castanyoles,
que saben fer més xerinola
que dotze mallerengues.
Que sempre s’escampi
aquest bell xerroteig,
les alegres comares
així es solen distreure.

(S’allontanano. Ford, Dr. Cajus, Fenton,
Bardolfo, Pistola entrano da destra. Ford nel
centro, Pistola al suo fianco destro, Bardolfo al
suo fianco sinistro, Fenton e il Dr. Cajus dietro
Ford. Tutti in gruppo, parlando a bassa voce e
brontolando)
Dr. Cajus
(a Ford)
È un ribaldo, un furbo, un ladro,
Un furfante, un turco, un vandalo;
L’alto dì mandò a soqquadro
La mia casa e fu uno scandalo.
Se un processo oggi gl’intavolo
Sconterà le sue rapine,
Ma la sua più degna fine
Sia d’andare in man del diavolo.
E quei due che avete accanto
Genti son di sua tribù,
Non son due stinchi di santo
Né son fiori di virtù.
BarDolFo
(a Ford)
Falstaff, sì ripeto, giuro,
Per mia bocca il ciel v’illumina,
Contro voi John Falstaff rumina
Un progetto alquanto impuro.
Son uom d’arme e quell’infame
Più non vo’ che v’impozzangheri;
Non vorrei, no, escir dai gangheri
Dell’onor per un reame!
Messer Ford, l’uomo avvisato
Non é salvo che a metà.
Tocca a voi d’ordir l’agguato
Che l’agguato stornerà.
Pistola
(a Ford)
Sir John Falstaff già v’appresta,
Messer Ford, un gran pericolo.
Già vi pende sulla testa
Qualche cosa a perpendicolo.
Messer Ford, fui già un armigero
Llibret 93
(Les dones se’n van per l’esquerra. Mr. Ford, el
Dr. Cajus, Fenton, Bardolfo i Pistola entren per
la dreta. Ford va al centre, Pistola al seu flanc
dret, Bardolfo al flanc esquerre, Fenton i el Dr.
Cajus al darrere de Ford. Tots en grup, parlant
a Ford en veu baixa i remugant.)
Dr. Cajus
(a Ford)
És un brètol, un bergant, un lladre,
un turc, un vàndal, un malvat!
L’altre dia va regirar casa meva
i va ser un escàndol;
si avui li faig obrir un procés
pagarà totes les seves rapinyes.
Però més digna fi faria
si se n’anés de pet al diable.
I aquests dos que als flancs porteu
són gent de la seva colla.
No són pas cap relíquia
ni són flors de virtut.
BarDolFo
(a Ford)
Falstaff, sí, ho repeteixo, ho juro,
(i el cel per boca meva us il·lumina)
contra vós en John Falstaff rumia
un projecte força impur.
Home d’armes sóc, no vull
que us emmerdi aquell infame,
ni vull treure de polleguera
l’honor per un reialme.
Senyor Ford, l’home avisat
només en part està salvat
Bona trama us toca ordir
per la trama descobrir.
Pistola
(a Ford)
Sir John Falstaff us prepara,
senyor Ford, un gran perill.
Sobre el cap teniu penjada
una cosa que a plom cau.
D’escuder ja li he fet jo,

94 Llibret
Di quell’uom dall’ampia cute;
Or mi pento e mi morigero
Per ragioni di salute.
La minaccia or v’è scoperta,
Or v’è noto il ciurmador.
State all’erta, all’erta, all’erta!
Qui si tratta dell’onor.
FeNtoN
(a Ford)
Se volete, io non mi perito
Di ridurlo alla ragione
Colle brusche o colle buone,
E pagarlo al par del merito.
Mi dà il cuore e mi solletica,
E sarà una giostra gaia,
Di sfondar quella ventraia
iperbolico-apoplettica.
Col consiglio o colla spada
Se lo trovo al tu per tu,
O lui va per la sua strada
O lo assegno a Belzebù.
ForD
(da sé, poi agli altri)
Un ronzio di vespe e d’avidi
Calabron brontolamento,
Un rombar di nembi gravidi
D’uragani è quel ch’io sento.
Il cerebro un ebro allucina
Turbamento di paura
Ciò che intorno a me si buccina,
È un sussurro di congiura.
Parlan quattro e uno ascolta;
Qual dei quattro ascolterò?
Se parlaste uno alla volta
Forse allor v’intenderò
(a Pistola)
Ripeti.
Pistola
In due parole:
L’enorme Falstaff vuole
Entrar nel vostro tetto,
a aquell home d’ampla pell,
em sap greu i ara em modero
com demana la salut.
L’amenaça és a la vista,
ja sabeu qui és el barrut.
Estigueu alerta, alerta
que aquí es tracta de l’honor.
FeNtoN
(a Ford)
Si voleu, no em fa pas res
a raó fer-lo avenir,
de bon grat o per la força,
i que tingui el que es mereix.
Serà un gust i fins m’excita
(i serà una alegre justa)
rebentar-li aquella tripa
hiperbòlico-apoplèctica.
Amb consells o bé amb l’espasa,
si me’l trobo cara a cara,
o em cedeix el pas, amable,
o l’envio amb el diable.
ForD
(a part, després als altres)
Un brunzit d’àvides vespes,
d’abellots tot un zumzeig,
i el retruny d’una tempesta
em botzinen per la testa.
De por un ebri estremiment
ara em fa ballar el cervell.
Un murmuri de conjura
noto, fred, al meu clatell.
Parlen quatre i un escolta,
quin dels quatre escoltaré?
Si parléssiu d’un en un
entendria el que convé.
(a Pistola)
Repeteix.
Pistola
En ben poques paraules,
l’enorme Falstaff vol
entrar a la vostra casa,

Beccarvi la consorte,
Sfondar la cassaforte
e sconquassarvi il letto.
Dr. Cajus
Caspita!
ForD
Quanto guai!
BarDolFo
(a Ford)
Già le scrisse un biglietto...
Pistola
(interrompendolo)
Ma quel messaggio
abbietto ricusai.
BarDolFo
Ricusai.
Pistola
Badate a voi!
BarDolFo
Badate!
Pistola
Falstaff le occhieggia tutte,
Che siano belle o brutte,
Pulzelle o maritate.
BarDolFo
La corona che adorna
D’Atteòn l’irte chiome
Su voi già spunta.
ForD
Come sarebbe a dir?
BarDolFo
Le corna.
picar-vos la mestressa,
eixugar-vos la bossa
i petar-vos el llit.
Dr. Cajus
Renoi!
ForD
Quants estralls!
BarDolFo
(a Ford)
Ja li ha escrit una nota...
Pistola
(interrompent)
Però em vaig negar a dur
l’abjecte missatge.
BarDolFo
Jo també.
Pistola
Aneu amb compte.
BarDolFo
Amb molt de compte.
Pistola
Falstaff se les mira totes,
siguin lletges o maques,
donzelles o casades.
BarDolFo
La corona que adorna
d’Acteó el front polit
ja es coneix en el vostre.
ForD
Què vols dir?
BarDolFo
Les banyes!
Llibret 95

96 Llibret
ForD
Brutta parola!
Dr. Cajus
Ha voglie voraci il Cavaliere.
ForD
Sorveglierò la moglie.
Sorveglierò il messere.
(rientrano da sinistra le quattro donne.)
Salvar vo’ i beni miei
Dagli appetiti altrui.
FeNtoN
(vedendo Nannetta)
(È lei.)
NaNNetta
(vedendo Fenton)
(È lui.)
ForD
(vedendo Alice)
(È lei.)
aliCe
(vedendo Ford)
(È lui.)
Dr. Cajus
(a Ford, indicando Alice)
(È lei.)
Meg
(a Alice, indicando Ford)
(È lui.)
aliCe
(alle altre, a bassa voce, indicando Ford)
(S’egli sapesse!)
NaNNetta
(Guai!)
ForD
Desagradable paraula!
Dr. Cajus
Té un apetit voraç el Cavaller.
ForD
Vigilaré la dona.
Vigilaré el senyor.
(Tornen a entrar per l’esquerra les dones.)
He de salvar els meus béns
d’una tal apetència.
FeNtoN
(en veure Nannetta)
(És ella!)
NaNNetta
(en veure Fenton)
(És ell!)
ForD
(en veure Alice)
(És ella!)
aliCe
(en veure Ford)
(És ell!)
Dr. Cajus
(A Ford, indicant Alice)
(És ella!)
Meg
(a Alice, indicant Ford)
(És ell!)
aliCe
(a les altres, fluixet, indicant Ford)
(Si ell ho sabés...)
NaNNetta
(Ai no!)

aliCe
(Schiviamo i passi suoi.)
Meg
(Ford é geloso?)
aliCe
(Assai.)
QuiCkly
(Zitto!)
aliCe
(Badiamo a noi.)
(Alice, Meg e Quickly escono da sinistra.
Resta Nannetta. Ford, Dr. Cajus, Bardolfo e
Pistola escono da destra. Resta Fenton.)
FeNtoN
(fra i cespugli, verso Nannetta, a bassa voce)
Pst, pst, Nannetta.
NaNNetta
Sss.
FeNtoN
Vien qua.
NaNNetta
(mettendo l’indice al labbro per cenno di
silenzio)
Taci. Che vuoi?
FeNtoN
Due baci.
NaNNetta
In fretta.
(Si bacciano rapidamente.)
NaNNetta
Labbra di foco!
aliCe
(Esquivem els seus passos.)
Meg
(Que és gelós, en Ford?)
aliCe
(Força!)
QuiCkly
(Silenci!)
Llibret 97
aliCe
(Anem amb compte.)
(Alice, Meg i Quickly se’n van per l’esquerra.
Ninnetta es queda. Ford, el Cajus, Bardolfo i
Pistola se’n van per la dreta. Fenton es queda.)
FeNtoN
(entre les mates, cap a Nannetta, fluixet)
Ei, Nannetta!
NaNNetta
Xsst!
FeNtoN
Vine aquí.
NaNNetta
(fent senyal de callar amb el dit als llavis)
Calla! Què vols?
FeNtoN
Dos petons.
NaNNetta
De pressa.
(Es besen ràpidament.)
NaNNetta
Llavis de foc!

98 Llibret
FeNtoN
Labbra di fiore!...
NaNNetta
Che il vago gioco
Sanno d’amore.
FeNtoN
Che spargon ciarle,
Che mostran perle,
Belle a vederle,
Dolci a baciarle!
(Tenta di abbracciarla.)
Labbra leggiadre!
NaNNetta
(difendendosi e guardandosi attorno)
Man malandrine!
FeNtoN
Ciglia assassine!
Pupille ladre!
T’amo!
NaNNetta
(lui fa per baciarla ancora).
Imprudente, no.
FeNtoN
Sì... due baci.
NaNNetta
(si svincola)
Basta.
FeNtoN
Mi piaci tanto!
NaNNetta
Vien gente.
(Si allontanano l’una dall’altro, mentre
ritornano le donne.)
FeNtoN
(cantando allontanandosi)
“Bocca baciata non perde ventura.”
FeNtoN
Llavis de flor!
NaNNetta
Que el lleu joc
coneixen de l’amor!
FeNtoN
Que escampen mots,
que mostren perles,
fan goig de veure,
és dolç besar-los!
(Intenta abraçar-la.)
Llavis graciosos!
NaNNetta
(evitant-lo i mirant al voltant)
Mans descarades!
FeNtoN
Ulls assassins!
Pupil·les lladres!
T’estimo!
NaNNetta
(quan la intenta besar de nou)
Imprudent! No!
FeNtoN
Sí... dos petons.
NaNNetta
(deseixint-se)
Prou.
FeNtoN
M’agrades tant!
NaNNetta
Que vénen!
(S’allunyen l’un de l’altre, mentre tornen les
dones.)
FeNtoN
(cantant tot allunyant-se)
“Boca besada no perd la ventura.”

NaNNetta
(continuando il canto di Fenton, avvicinandosi
alle altre donne)
“Anzi rinnova come fa la luna.”
(Fenton si nasconde dietro gli alberi del fondo).
aliCe
Falstaff m’ha canzonata.
Meg
Merita un gran castigo.
aliCe
Se gli scrivessi un rigo?...
NaNNetta
(riunendosi al crocchio con disinvoltura)
Val meglio un’ambasciata.
aliCe
Si.
QuiCkly
Sì.
aliCe
(a Quickly)
Da quel brigante tu andrai. Lo adeschi all’offa
d’un ritrovo galante con me.
QuiCkly
Questa é gaglioffa!
NaNNetta
Che bella burla!
aliCe
Prima, per attirarlo a noi, lo lusinghiamo... e poi
gliele cantiamo in rima.
QuiCkly
Non merita riguardo.
aliCe
È un bove.
Llibret 99
NaNNetta
(continuant el cant de Fenton, mentre s’acosta
a les altres)
“Ans es renova igual que la lluna.”
(Fenton s’amaga rere els arbres del fons.)
aliCe
Falstaff m’ha posat en ridícul.
Meg
Es mereix un bon càstig.
aliCe
I si li escrivís unes ratlles...
NaNNetta
(reunint-se amb elles desimbolta)
Val més una ambaixada.
aliCe
Sí.
QuiCkly
Sí.
aliCe
(a Mrs. Quickly)
Aniràs a veure aquell bergant. L’engalipes amb
l’oferiment d’una cita amb mi.
QuiCkly
Aquesta sí que és bona!
NaNNetta
Quina burla!
aliCe
De primer, per atraure’l l’afalaguem; després
les hi cantarem clares.
QuiCkly
No es mereix cap consideració.
aliCe
És un bou!

100 Llibret
Meg
È un uom senza fede.
aliCe
È un monte di lardo.
Meg
Non merta clemenza.
aliCe
È un ghiotton che scialacqua tutto il suo aver
nel cuoco.
NaNNetta
Lo tufferem nell’acqua.
aliCe
Lo arrostiremo al fuoco.
NaNNetta
Che gioia!
aliCe
Che allegria!
Meg
(a Quickly)
Procaccia di far bene la tua parte.
QuiCkly
(accorgendosi di Fenton che s’aggira nel fondo)
Chi viene?
Meg
La c’è qualcun che spia.
(Escono rapidamente da destra Alice, Meg,
Quickly. Nannetta resta, Fenton le torna
accanto.)
FeNtoN
Torno all’assalto.
NaNNetta
(come sfidandolo)
Torno alla gara. Ferisci!
Meg
És un home sense fe!
aliCe
És un munt de llard!
Meg
No es mereix clemència!
aliCe
És un golut que es gasta tot el que té en el
cuiner.
NaNNetta
El ficarem a l’aigua.
aliCe
El rostirem al foc.
NaNNetta
Quina joia!
aliCe
Quina alegria!
Meg
(a Mrs. Quickly)
Procura de fer bé la teva part.
QuiCkly
(adonant-se de Fenton que volta pel fons)
Qui ve?
Meg
Hi ha algú que ens espia.
(Se’n van ràpidament per la dreta Alice, Meg i
Mrs. Quickly. Nannetta es queda. Fenton torna
al seu costat.)
FeNtoN
Torno a l’assalt.
NaNNetta
(com desafiant-lo)
I jo a la defensa. Ataca!

FeNtoN
Para!
(Si slancia per baciarla. Nannetta si ripara
il viso con una mano che Fenton bacia e
ribaciare; ma Nannetta la sollea più alta che
può e Fenton ritenta invano di raggiungerla
con le labbra.)
NaNNetta
La mira é in alto.
L’amor é un agile
Torneo, sua corte
Vuol che il più fragile
Vinca il più forte.
FeNtoN
M’armo, e ti guardo.
T’aspetto al varco.
NaNNetta
Il labbro è l’arco.
FeNtoN
E il bacio è il dardo
Bada! la freccia
Fatal già scocca
Dalla mia bocca
Sulla tua treccia.
(Le bacia la treccia.)
NaNNetta
(annodandogli il collo colla treccia, mentre egli
la bacia)
Eccoti avvinto.
FeNtoN
Chiedo la vita!
NaNNetta
Io son ferita, ma tu sei vinto.
FeNtoN
Pietà! Facciamo la pace e poi...
Llibret 101
FeNtoN
Para!
(Es llença a besar-la. Nannetta es protegeix
la cara amb una mà que Fenton besa i voldria
tornar a besar, però Nannetta l’alça encara
més amunt, tant com pot, i Fenton s’esforça en
va d’arribar-hi amb els llavis.)
NaNNetta
Alt tens l’objectiu,
l’amor és un àgil
torneig, la seva cort
vol que el més fràgil
venci el més fort.
FeNtoN
M’armo i et miro,
t’espero al pas.
NaNNetta
La boca és l’arc.
FeNtoN
I el bes és el dard.
Compte! La fletxa
fatal ja surt
de ma boca
cap a la teva trena.
(Li besa la trena.)
NaNNetta
(envoltant-li el coll amb la trena mentre ell la
besa)
Ja estàs capturat.
FeNtoN
Perdoneu-me la vida.
NaNNetta
Jo estic ferida, però tu estàs vençut.
FeNtoN
Pietat! Fem les paus i després...

102 Llibret
NaNNetta
E poi?
FeNtoN
Se vuoi, ricominciamo.
NaNNetta
Bello é quel gioco che dura poco. Basta.
FeNtoN
Amor mio!
NaNNetta
Vien gente. Addio!
(Fugge da destra.)
FeNtoN
(allontanandosi cantando)
“Bocca baciata non perde ventura.”
NaNNetta
(di dentro rispondendo)
“Anzi rinnova come fa la luna.”
(Rientrano dal fondo Ford, Dr. Cajus, Bardolfo,
Pistola. Fenton si unisce al crocchio.)
BarDolFo
(a Ford)
Udrai quanta egli sfoggia
Magniloquenza altera.
ForD
Diceste ch’egli alloggia. Dove?
Pistola
Alla Giarrettiera.
ForD
A lui mi annuncerete,
Ma con un falso nome;
Poscia vedrete come
Lo piglio nella rete.
Ma... non una parola.
NaNNetta
I després?
FeNtoN
Si vols, tornem a començar.
NaNNetta
Bonic és aquell joc que dura poc. Prou.
FeNtoN
Amor meu!
NaNNetta
S’acosten! Adéu!
(Fuig per la dreta.)
FeNtoN
(allunyant-se tot cantant)
“Boca besada no perd la ventura.”
NaNNetta
(responent des de fora)
“Ans es renova igual que la lluna.”
(Entren de nou pel fons Ford, el Dr. Cajus,
Bardolfo i Pistola; Fenton s’uneix al grup.)
BarDolFo
(a Ford)
Ja veuràs quin desplegament
d’alterosa eloqüència.
ForD
Dius que s’està... on?
Pistola
A la Garrotera.
ForD
M’anunciareu a ell,
però amb un nom fals,
i ja veureu com aviat
tinc el peix a la xarxa.
I ara... ni una paraula.

BarDolFo
In ciarle non m’ingolfo.
Io mi chiamo Bardolfo.
Pistola
Io mi chiamo Pistola.
ForD
Siam d’accordo.
BarDolFo
L’arcano custodirem.
Pistola
Son sordo e muto.
ForD
Siam d’accordo tutti.
BarDolFo, Pistola
Sì.
ForD
Qua la mano.
(Si avanzano nel fondo Alice, Nannetta, Meg,
Quickly.)
Dr. Cajus
(a Ford)
Del tuo barbaro diagnostico
Forse il male é assai men barbaro.
Ti convien tentar la prova
Molestissima del ver.
Così avvien col sapor ostico
Del ginepro e del rabarbaro;
Il benessere rinnova
L’amarissimo bicchier.
Ma quei due che avete accanto
Genti son di sua tribù,
Non son due stinchi di santo,
nè sono fiori di virtù.
BarDolFo
(a Ford)
BarDolFo
Res a xerrar em mou,
em dic Bardolfo i prou.
Pistola
I jo Pistola.
ForD
Estem, doncs, d’acord.
BarDolFo
Guardarem el secret.
Pistola
Sóc sord i mut.
ForD
Tots d’acord?
BarDolFo, Pistola
Sí.
Llibret 103
ForD
Les mans.
(Avancen pel fons Alice, Meg, Nannetta i Mrs.
Quickly.)
Dr. Cajus
(a Ford)
Potser el mal és menys cruel
que el teu bàrbar diagnòstic.
Convé que intentis la prova
molestíssima de la veritat.
Així passa amb el gust aspre
del ginebró i el ruibarbre;
renova el benestar
l’amarguíssima beguda.
I aquests dos que als flancs porteu
són gent de la seva colla.
No són pas cap relíquia
ni són flors de virtut.
BarDolFo
(a Ford)

104 Llibret
Messer Ford, un infortunio
Marital in voi si incorpora;
Se non siete astuto e cauto
Quel sir John vi tradirà.
Quel paffuto plenilunio
Che il color del vino imporpora
Troverebbe un pasto lauto
Nella vostra ingenuità.
Messer Ford, l’uom avvisato
Non è salvo che a metà.
Tocca a voi d¡ordir l’agguato
Che l’agguato stornerà.
Pistola
(a Ford)
Voi dovete empirgli il calice,
Tratto tratto, interrogandolo,
Per tentar se vi riesca
Di trovar del nodo il bandolo.
Come all’acqua inclina il salice.
Così al vin quel Cavalier.
Scoverete la sua tresca,
Scoprirete il suo pensier.
La minaccia or v’è scoperta,
Or v’è noto il ciurmador.
State all’erta, all’erta!
Qui si tratta dell’onor.
ForD
(a Pistola)
Tu vedrai se bene adopera
L’arte mia con quell’infame.
E sarà prezzo dell’opera
S’io discopro le sue trame.
Se da me storno il ridicolo
Non avrem sudato invan.
S’io mi salvo dal pericolo,
L’angue morde il cerretan.
FeNtoN
(fra sè)
Qua borbotta un crocchio d’uomini,
C’è nell’aria una malia.
Là cinguetta un stuol di femine,
Senyor Ford, un infortuni
marital us ve al damunt.
Si no sou astut i caut,
aquell Sir John us trairà,
aquell pleniluni galtut
que el vi sempre emporpra,
trobarà un camp ben femat
en la vostra ingenuïtat.
Senyor Ford, l’home avisat
només en part està salvat
Bona trama us toca ordir
per la trama descobrir.
Pistola
(a Ford)
Li heu d’anar omplint el calze,
a poc a poc, interrogant-lo,
per mirar si us és possible
de trobar el fil de l’embull.
Com s’inclina a l’aigua el salze,
cap el vi ho fa el cavaller.
Interrogueu-lo astutament
i li descobrireu l’intent.
L’amenaça és a la vista,
ja sabeu qui és el barrut.
Estigueu alerta, alerta
que aquí es tracta de l’honor.
ForD
(a Pistola)
Ja veuràs com utilitzo
el meu art contra l’infame.
Serà el premi a la meva obra,
descobrir la seva trama.
Si el ridícul ara evito,
tot plegat no serà en va;
si l’atrec fins a l’engany
el malnat picarà l’ham.
FeNtoN
(a part)
Un grup d’homes fa conxorxa,
es respira un aire rar.
Un estol de dones xerra,

Spira un vento agitator.
Ma colei che in cor mi nomini,
Dolce amor, vuol esser mia!
Noi sarem come due gemine
Stelle unite in un ardor.
aliCe
(a Meg)
Quell’otre! Quel tino!
Quel Re delle pance,
Ci ha ancora le ciance
Del bel vagheggino.
Vedrai che, se abbindolo
Quel grosso compar.
Più lesto d’un guindolo
Lo faccio girar.
Meg
(ad Alice)
Vedrai che a un tuo cenno
Quel mostro si spappola
E perde il suo senno
E corre alla trappola.
Se il vischio lo impegola
Lo udremo strillar,
E allor la sua fregola
Vedremo svampar.
NaNNetta
(ad Alice)
Se ordisce una burla,
Vo’ anch’io la mia parte.
Conviene condurla
Con senno e con arte.
E se i scilinguagnoli
Sapremo adoprar,
Vedremo a rigagnoli
Quell’orco sudar.
QuiCkly
Tre lingue più allegre
D’un trillo di nacchere,
Che spargon più chiacchiere
Di sei cingallegre.
bufa un vent agitador.
Mes aquella que al cor tinc,
dolça amor, meva vol ser.
Serem, doncs, estels bessons
que un sol foc haurà reunit.
aliCe
(a Meg)
Aquella bóta! Aquella tina!
Aquell rei de les panxes
que encara té les pretensions
d’un jove pollastret!
Si al revingut compare
li planto bé la llufa,
veureu com giravolta
més ràpid que baldufa.
Meg
(a Alice)
A un teu senyal veuràs
com el monstre va i peta,
i com cau al parany
i com perd el senderi.
Si de vesc queda untat,
el sentirem ganyolar,
i l’escalfor que ara l’arbora
veurem prest com s’evapora.
NaNNetta
(a Alice)
Si ordiu alguna burla
també vull tenir-hi part.
Cal saber conduir-la
amb molta cura i art.
I si sabem fer bon ús
de les nostres boquetes,
veurem aquest gran ogre
suar com una aixeta.
QuiCkly
Tres llengües més alegres
que repics de castanyoles,
que saben fer més xerinola
que dotze mallerengues.
Llibret 105

106 Llibret
Tal sempre s’esilari
Quel bel cinguettar;
Così soglion l’ilari
Comari ciarlar.
(Ford, Dr. Cajus, Fenton, Bardolfo, Pistola
escono).
aliCe
Qui più non si vagoli...
NaNNetta
(a Quickly)
Tu corri all’ufficio tuo.
aliCe
Vo’ ch’egli miagoli d’amor come un micio.
(a Quickly)
È intesa.
QuiCkly
Sì.
NaNNetta
È detta.
aliCe
Domani.
QuiCkly
Sì. Sì.
aliCe
Buon dì, Meg.
QuiCkly
Nannetta, buon dì.
NaNNetta
Addio.
Meg
Buon dì.
Que sempre s’escampi
aquest bell xerroteig,
les alegres comares
així es solen distreure.
(Ford, el Dr. Cajus, Fenton, Bardolfo i Pistola
se’n van.)
aliCe
No perdem el temps aquí...
NaNNetta
(a Mrs. Quickly)
Tu vés a fer la teva.
aliCe
Vull que mioli d’amor com una mixeta.
(a Mrs. Quickly)
Està entès?
QuiCkly
Sí.
NaNNetta
Tot dit.
aliCe
Demà.
QuiCkly
Sí, sí.
aliCe
Bon dia, Meg.
QuiCkly
Bon dia.
NaNNetta
Adéu.
Meg
Bon dia.

aliCe
(trattenendo acora le altre)
Vedrai che quell’epa
Terribile e tronfia
Si gonfia.
Si gonfia, e poi crepa!
NaNNetta
Si gonfia, si gonfia...
tutte
Si gonfia e poi crepa.
aliCe
“Ma il viso mio su lui risplenderà...”
tutte
“Come una stella sull’immensità”
(S’allontanano ridendo)
aliCe
(retenint encara les altres)
Veureu aquell panxut
tan terrible i golut
com s’infla i com augmenta
fins que a la fi rebenta.
NaNNetta
...com s’infla i com augmenta...
totes
...fins que a la fi rebenta!
aliCe
“I el meu rostre damunt seu brillarà...”
totes
“...com un estel damunt la immensitat.”
(S’acomiaden i s’allunyen rient.)
Llibret 107

108 Llibret
ATTO SECONDO
Parte Prima
L’interno dell’Osteria della Giarrettiera, come
nell’atto primo. Falstaff sempre adagiato
nel suo gran seggiolone al suo solito posto
bevendo il suo Xeres. Bardolfo e Pistola verso
il fondo accanto alla porta di sinistra.
BarDolFo, Pistola
(cantando insieme e battendosi il petto in atto
di pentimento)
Siam pentiti e contriti.
FalstaFF
(volgendosi appena verso Bardolfo e Pistola)
L’uomo ritorna al vizio, la gatta al lardo...
BarDolFo, Pistola
E noi, torniamo al tuo servizio.
BarDolFo
(a Falstaff)
Padron, là c’è una donna che alla vostra
presenza chiede d’essere ammessa.
FalstaFF
S’inoltri.
(Bardolfo esce da sinistra e ritorna subito
accompagnando Mrs Quickly.)
QuiCkly
(inchinandosi profondamente verso Falstaff il
quale é ancora seduto)
Reverenza!
FalstaFF
Buon giorno, buona donna.
QuiCkly
Se Vostra Grazia vuole,
(avvicinandosi con gran rispetto e cautela)
vorrei, segretamente, dirle quattro parole.
ACTE II
Escena primera
Interior de l’Hostal de la Garrotera, com al
primer acte. Falstaff com sempre repapat a la
seva gran butaca, al lloc de costum i bevent el
seu Xerès. Bardolfo i Pistola són al fons, prop
de la porta de l’esquerra.
BarDolFo, Pistola
(cantant junts i picant-se el pit en senyal de
penediment)
Estem molt penedits.
FalstaFF
(a penes girant-se cap a ells)
L’home retorna al vici, la gata al llard...
BarDolFo, Pistola
I nosaltres al teu servei.
BarDolFo
(a Falstaff)
Senyor, hi ha una dona que demana ser
admesa a la vostra presència.
FalstaFF
Que passi.
(Bardolfo se’n va per l’esquerra i torna de
seguida acompanyant Mrs. Quickly.)
QuiCkly
(amb una profunda inclinació cap a Falstaff,
que encara és assegut)
Reverència.
FalstaFF
Bon dia, bona dona.
QuiCkly
Si vostra Gràcia vol,
(acostant-se amb gran respecte i cautela)
voldria, en secret, dir-li quatre paraules.

FalstaFF
T’accordo udienza.
(a Bardolfo e Pistola, rimasti nel fondo a
spiare)
Escite.
(Escono da sinistra facendo sberleffi.)
QuiCkly
(facendo un altro inchino ed avvicinandosi più
di prima)
Reverenza! Madonna
(a bassa voce)
Alice Ford...
FalstaFF
(alzandosi ed accostandosi a Quickly
premuroso)
Ebben?
QuiCkly
Ahimè! Povera donna! Siete un gran seduttore!
FalstaFF
(subito)
Lo so. Continua.
QuiCkly
Alice sta in gran agitazione d’amor per voi; vi
dice ch’ebbe la vostra lettera, che vi ringrazia e
che suo marito esce sempre dalle due alle tre.
FalstaFF
Dalle due alle tre.
QuiCkly
Vostra Grazia a quell’ora potrà liberamente
salir ove dimora la bella Alice! Povera donna! le
angosce sue son crudeli! ha un marito geloso!
FalstaFF
(rimuginando le parole di Quickly)
Dalle due alle tre.
(a Quickly)
Llibret 109
FalstaFF
Et concedeixo audiència.
(a Bardolfo i Pistola, que s’han quedat al fons,
espiant)
Sortiu.
(Se’n van per l’esquerra, fent ganyotes.)
QuiCkly
(fent una altra reverència i acostant-se encara
més)
Reverència! La senyora...
(en veu baixa)
Alice Ford...
FalstaFF
(alçant-se i acostant-se a Mrs. Quickly
apressadament)
Sí, què?
QuiCkly
Ai las! Pobra dona! Sou un gran seductor!
FalstaFF
(de pressa)
Ho sé. Continua.
QuiCkly
Alice es troba en una gran agitació a causa
vostra; em mana dir-vos que ha rebut la vostra
carta, que us en dóna gràcies i que el seu marit
sempre se’n va de dues a tres.
FalstaFF
De dues a tres.
QuiCkly
Vostra Gràcia podria a aquesta hora, lliurement,
anar on viu la bella Alice. Pobra dona! Passa
una angúnia cruel! Té un marit gelós!
FalstaFF
(paladejant les paraules de Mrs. Quickly)
De dues a tres.
(a Mrs. Quickly)

110 Llibret
Le dirai che impaziente aspetto quell’ora. Al mio
dovere non mancherò.
QuiCkly
Ben detto. Ma c’è un’altra ambasciata per
Vostra Grazia.
FalstaFF
Parla.
QuiCkly
La bella Meg, un angelo che innamora
a guardarla, anch’essa vi saluta molto
amorosamente; dice che suo marito è assai
di rado assente. Povera donna! un giglio di
candore e di fe’! Voi le stregate tutte.
FalstaFF
Stregoneria non c’è, ma un certo qual
mio fascino personal!... Dimmi: l’altra sa di
quest’altra?
QuiCkly
Oibò! La donna nasce scaltra. Non temete.
FalstaFF
(cercando nella sua borsa)
Or ti vo’ remunerar...
QuiCkly
Chi semina grazie, raccoglie amore.
FalstaFF
(estraendo una moneta e porgendola a
Quickly)
Prendi, Mercurio-femina.
(congedandola col gesto)
Saluta le tue dame.
QuiCkly
M’inchino
(Esce.)
FalstaFF
Alice é mia! Va, vecchio John, va, va per la
Li diràs que espero impacient aquesta hora.
Compliré el meu deure.
QuiCkly
Ben dit. Però porto una altra ambaixada per a
vostra Gràcia.
FalstaFF
Parla.
QuiCkly
La bella Meg (un àngel que enamora només de
mirar-la) també us saluda molt amorosament;
diu que el seu marit rarament s’absenta. Pobra
dona! Un lliri de candor i de bona fe! Les
embruixeu totes.
FalstaFF
No és bruixeria. Simplement un cert encís
personal! Digues: l’altra sap res d’aquesta
última.
QuiCkly
I ara! La dona neix experta. No temeu.
FalstaFF
(buscant a la bossa)
Vull recompensar-te.
QuiCkly
Qui sembra gràcies, recull amor.
FalstaFF
(traient una moneda i allargant-la a Mrs.
Quickly)
Té, Mercuri femení.
(acomiadant-la amb un gest)
Saluda les dues dames.
QuiCkly
Per servir-vos.
(Se’n va.)
FalstaFF
Alice és meva! Au, vell John, fes el teu camí.

tua via. Questa tua vecchia carne ancora
spreme qualche dolcezza a te. Tutte le donne
ammutinate insieme si dannano per me! Buon
corpo di Sir John, ch’io nutro e sazio, va, ti
ringrazio.
BarDolFo
(entrando da sinistra)
Padron, di là c’è un certo Messer Mastro
Fontana che anela di conoscervi; offre una
damigiana di Cipro per l’asciolvere di Vostra
Signoria.
FalstaFF
Il suo nome é Fontana?
BarDolFo
Sì.
FalstaFF
Bene accolta sia la fontana che spande un
simile liquore! Entri.
(Bardolfo esce)
Va, vecchio John, per la tua via.
(Ford travestito entra da sinistra, preceduto
da Bardolfo che si ferma all’uscio e s’inchina
al suo passaggio e seguito da Pistola, il quale
tiene una damigiana che depone sul tavolo.
Pistola e Bardolfo restano sul fondo. Ford
tiene suo sacchetto in mano.)
ForD
(avanzandosi dopo un grande inchino a
Falstaff)
Signore, v’assista il cielo!
FalstaFF
(ricambiando il saluto)
Assista voi pur, signore.
ForD
(sempre complimentoso)
Io sono, davver, molto indiscreto, e vi chiedo
perdono, se, senza cerimonie, qui vengo e
sprovveduto di più lunghi preamboli.
Llibret 111
Aquesta teva vella carn encara et procura
algunes dolceses. Totes les dones revoltades
alhora es condemnen per mi. Bon cos de Sir
John Falstaff, que jo nodreixo i afarto, te’n dono
les gràcies.
BarDolFo
(entrant per l’esquerra)
Senyor, allà hi ha un tal Mestre Fontana. que
us desitja conèixer; ofereix una damajoana
de Xipre per remullar l’àpat de vostra
Senyoria.
FalstaFF
Es diu Fontana?
BarDolFo
Sí.
FalstaFF
Benvinguda sigui la font d’on raja un tal licor!
Que entri.
(Bardolfo se’n va.)
Apa, vell John, fes el teu camí.
(Ford, disfressat, entra per l’esquerra, amb
Bardolfo al davant, que s’atura al llindar i
s’inclina al seu pas, i amb Pistola al darrere,
portant una damajoana que deixa damunt de
la taula. Bardolfo i Pistola es queden al fons.
Ford porta un saquet a la mà.)
ForD
(avançant cap a Falstaff, després de fer-li
reverència)
Senyor, que el cel us assisteixi!
FalstaFF
(retornant la salutació)
I a vós també, senyor.
ForD
(amb molts de compliments)
Sóc realment molt indiscret i us demano perdó
si, sense cerimònies, vinc a vós passant per alt
més llargs preàmbuls.

112 Llibret
FalstaFF
Voi siete il benvenuto.
ForD
In me vedete un uomo ch’ha un’abbondanza
grande degli agi della vita; un uom che spende
e spande come più gli talenta pur di passar
mattana. Io mi chiamo Fontana!
FalstaFF
(andando a stringergli la mano con grande
cordialità)
Caro signor Fontana! Voglio fare con voi più
ampia conoscenza.
ForD
Caro Sir John, desidero parlarvi in
confidenza.
BarDolFo
(sottovoce a Pistola nel fondo, spiando)
(Attento!)
Pistola
(sottovoce a Bardolfo)
(Zitto!)
BarDolFo
(Guarda! Scommetto! Egli va dritto nel
trabocchetto.)
Pistola
(Ford se lo intrappola...)
BarDolFo
(Zitto!)
FalstaFF
(a Bardolfo e Pistola, i quali escono al cenno
di Falstaff)
Che fate là?
(a Ford, col quale é rimasto solo)
V’ascolto.
FalstaFF
Sou benvingut.
ForD
Teniu davant un home que pateix abundància
de bona vida; un home que gasta i escampa
com més li abelleix, per tal de fer el seu caprici,
em dic Fontana.
FalstaFF
(anant a donar-li la mà amb una gran
cordialitat)
Estimat senyor Fontana! M’agradaria tenir més
ampla coneixença de vós.
ForD
Estimat senyor Falstaff, voldria parlar-vos en
confidència.
BarDolFo
(fluixet, a Pistola, al fons)
(Atenció!)
Pistola
(fluixet, a Bardolfo)
(Silenci!)
BarDolFo
(Mira!, m’hi jugo que va de dret a la trampa.)
Pistola
(En Ford l’hi farà caure!)
BarDolFo
(Silenci!)
FalstaFF
(a Bardolfo i Pistola, que se’n van a un senyal
de Falstaff)
Què feu aquí?
(a Ford, un cop sols)
Us escolto.

ForD
Sir John, m’infonde ardire un ben noto
proverbio popolar: si suol dire che l’oro apre
ogni porta, che l’oro é un talismano, che l’oro
vince tutto.
FalstaFF
L’oro é un buon capitano che marcia avanti.
ForD
(avviandosi verso il tavolo)
Ebbene. Ho un sacco si monete qua, che mi
pesa assai. Sir John, se voi volete aiutarmi a
portarlo...
FalstaFF
(prende il sacchetto e lo depone sul tavolo.)
Con gran piacer... non so, davver, per qual mio
merito, Messer.
ForD
Ve lo dirò. C’è a Windsor, una dama, bella e
leggiadra molto. Si chiama Alice; é moglie di un
certo Ford.
FalstaFF
V’ascolto.
ForD
Io l’amo e lei non m’ama; le scrivo, non
risponde; la guardo, non mi guarda; la cerco
e si nasconde. Per lei sprecai tesori, gittai
doni su doni, escogitai, tremando, il vol delle
occasioni. Ahimè! tutto fu vano! Rimasi sulle
scale, negletto, a bocca asciutta, cantando un
madrigale.
FalstaFF
(canterellando scherzosamente)
“L’amor, l’amor che non ci dà mai tregue finchè
la vita strugge. È come l’ombra...”
ForD, FalstaFF
“che chi fugge insegue, e chi l’insegue fugge.”
Llibret 113
ForD
Sir John, m’infon valor un conegut proverbi
popular. Se sol dir que l’or obre totes les
portes, que és un talismà. Que l’or ho
conquereix tot.
FalstaFF
L’or és un bon capità que sempre va endavant.
ForD
(acostant-se a la taula)
Doncs bé, tinc una bossa de monedes aquí
que em pesa massa. Sir John, si vós volguéssiu
ajudar-me a portar-la...
FalstaFF
(agafant el saquet i posant-lo sobre la taula)
Amb gran plaer... no sé, però, per quins mèrits
meus, senyor...
ForD
Us ho diré. Hi ha a Windsor una dama molt
bella i adorable. Es diu Alice, i és la dona d’un
tal Ford...
FalstaFF
Us escolto.
ForD
Jo l’estimo, però ella no. Li escric, però no
em contesta. La miro i no em mira; la busco i
s’amaga. Per ella he malgastat tresors, llençat
regal rere regal; he intentat, tremolant, caçar al
vol les ocasions. Pobre de mi! Tot en va! M’he
quedat a l’escala, bandejat, amb la boca seca i
cantant un madrigal.
FalstaFF
(cantussejant divertit)
“L’amor que mai no ens dóna treva mentre dura
la vida, és com l’ombra...”
ForD, FalstaFF
“que segueix aquell que fuig i fuig de qui la
segueix.”

114 Llibret
ForD
E questo madrigale l’ho appreso a prezzo d’or.
FalstaFF
Quest’è il destin fatale del misero amator. Essa
non vi die’ mai luogo a lusinghe?
ForD
No.
FalstaFF
Ma infin, perchè v’aprite a me?
ForD
Ve lo dirò: voi siete un gentiluomo prode,
arguto, fecondo, voi siete un uom di guerra, voi
siete un uom di mondo...
FalstaFF
(con gesto d’umiltà)
Oh!...
ForD
Non vi adulo, e quello é un sacco di monete
spendetele! Spendetele! sì, spendete e spandete
tutto il mio patrimonio! Siate ricco e felice! Ma, in
contraccambio, chiedo che conquistiate Alice!
FalstaFF
Strana ingiunzion!
ForD
Mi spiego: quella crudel beltà sempre é
vissuta in grande fede di castità. La sua virtù
importuna m’abbarbagliava gli occhi: la bella
inespugnabile dicea: “Guai se mi tocchi.” Ma se
voi l’espugnate, poi, posso anch’io sperar: da
fallo nasce fallo e allor... Che ve ne par?
FalstaFF
Prima di tutto, senza complimenti, Messere,
accetto il sacco. E poi ,fede il cavaliere, qua la
mano! farò le vostre brame sazie.
(stringendo forte la mano a Ford)
Voi, la moglie di Ford possederete.
ForD
I aquest madrigal l’he après a còpia d’or.
FalstaFF
Aquest és el destí fatal del míser amador. I ella
no us ha donat motiu d’il·lusions?
ForD
No.
FalstaFF
Però, en fi, per què us obriu a mi?
ForD
Us ho diré. Vós sou un gentilhome valent, agut
i animós. Sou un home de guerra, un home de
món.
FalstaFF
(amb gest d’humilitat)
Oh!
ForD
No us adulo, i això és un bossot de monedes:
gasteu-les! Sí, gasteu i escampeu tot el meu
patrimoni! Sigueu ric i feliç! Però, a canvi, us
demano que conquisteu l’Alice.
FalstaFF
Estrany encàrrec!
ForD
M’explico: aquesta cruel beutat sempre ha viscut en
gran reputació de castedat. La seva inoportuna virtut
va encegar-me; la bella inexpugnable deia: “Molt
de compte a tocar-me.” Però si vós l’expugneu,
després, també jo podré esperar-ho. D’una falta en
neix una altra, i llavors... Què us en sembla?
FalstaFF
Abans que res, sense compliments, senyor,
accepto la bossa. Després, paraula de cavaller,
daré satisfacció als vostres desigs.
(estrenyent fort la mà de Ford)
Posseireu la muller de Ford.

ForD
Grazie!!
FalstaFF
Io san già molto innanzi; (non c’è ragion ch’io
taccia con voi) fra una mezz’ora sarà nelle mie
braccia.
ForD
Chi?...
FalstaFF
Alice. Essa mandò dianzi una... confidente per
dirmi che quel tanghero di suo marito é assente
dalle due alle tre.
ForD
Dalle due alle tre. Lo conoscete?
FalstaFF
Il diavolo se lo porti all’inferno con Menelao
suo avolo! Vedrai! Te lo cornifico netto! Se mi
frastorna gli sparo una girandola di botte sulle
corna! Quel Messer Ford é un bue! Un bue! Te
lo corbello, vedrai! Ma é tardi. Aspettami qua.
Vado a farmi bello.
(Piglia il sacco di monete ed esce dal fondo.)
ForD
È sogno o realtà?... Due rami enormi crescon
sulla mia testa. È un sogno? Mastro Ford!
Mastro Ford! Dormi? Svegliati! Su! Ti desta!
Tua moglie sgarra e mette in mal assetto l’onor
tuo, la casa ed il tuo letto! L’ora é fissata,
tramato l’inganno; sei gabbato e truffato!...
E poi diranno che un marito geloso é un
insensato! Già dietro a me nomi d’infame conio
fischian passando; mormora lo scherno. O
matrimonio, inferno! Donna: Demonio! Nella
lor moglie abbian fede i babbei! Affiderei la
mia birra a un Tedesco, tutto il mio desco a un
Olandese lurco, la mia bottiglia d’acquavite a
un Turco, non mia moglie a se stessa. O laida
sorte! Quella brutta parola in cor mi torna: le
corna! Bue! Capron! le fusa torte! Ah! le corna!
ForD
Gràcies!
Llibret 115
FalstaFF
Ja he anat molt endavant en això (no hi ha raó
perquè us ho calli): d’aquí a mitja hora serà als
meus braços.
ForD
Qui?
FalstaFF
Alice. Ha enviat fa poc una... confident per
dir-me que el tanoca del seu marit és fora de
dues a tres.
ForD
De les dues a les tres. El coneixeu?
FalstaFF
Que el diable se l’endugui a l’infern amb Menelau,
el seu ancestre! Aquest tanoca! Ja ho veuràs! Te’l
cornificaré clarament! I si em destorba, li plantifico
un reguitzell de cops entre les banyes. Aquest
Ford és un bou! Te’l ben enganyaré, ja ho veuràs!
Però ja és tard. Espera’m aquí. Vaig a arreglar-me.
(Agafa el saquet de monedes i se’n va pel fons.)
ForD
Somio? O és real? Dues banyes enormes em
surten del cap. És un somni? Mestre Ford!
Que dorms a la palla? Desperta! Espavila!
La teva dona compromet el teu honor, la teva
casa i el teu llit! L’hora està fixada i l’engany
ordit! T’han ben ensarronat! Després diran
que un marit gelós és un insensat! Darrere
meu ja xiulen noms d’infame encuny; l’escarni
ja murmura. Oh, matrimoni: infern! Dona:
dimoni! Que tinguin fe en les seves dones
els llanuts. Confiaria la meva cervesa a un
alemany, la meva taula a un holandès golut,
la meva ampolla d’aiguardent a un turc,
abans de confiar la meva dona a si mateixa.
Oh, sort funesta! Aquella paraulota al cor
em torna: banyes! Bou! Cabró! Cornut! Però

116 Llibret
le corna! Ma non mi sfuggirai! no! sozzo, reo,
dannato epicureo! Prima li accoppio e poi
lo colgo. Io scoppio! Vendicherò l’affronto!
Laudata sempre sia nel fondo del mio cor la
gelosia.
FalstaFF
(rientrando dalla porta del fondo.Ha un farsetto
nuovo, cappello e bastone.)
Eccomi qua. Son pronto. M’accompagnate un
tratto?
ForD
Vi metto sulla via.
(Si avviano: giunti presso alla soglia fanno dei
gesti complimentosi per cedere la presedenza
del passo.)
FalstaFF
Prima voi.
ForD
Prima voi.
FalstaFF
No, sono in casa mia. Passate.
ForD
Prego...
FalstaFF
È tardi. L’appuntamento preme.
ForD
Non fate complimenti...
FalstaFF
Passate!
ForD
Prego!
FalstaFF, ForD
Ebben; passiamo insieme.
no t’escaparàs de mi! Bergant! Fill espuri!
Condemnat epicuri! Primer els ajunto! Després
els atrapo! Jo exploto! Venjaré aquest afront!
Lloada sempre sia al fons del meu cor la
gelosia.
FalstaFF
(torna a entrar per la porta del fons; porta un
vestit nou, capell i bastó)
Ja sóc aquí. Em teniu a punt. M’acompanyeu
un tros?
ForD
Fins al camí.
(S’avien; arribats al llindar fan gestos de
compliment per cedir la precedència del
pas.)
FalstaFF
Vós primer.
ForD
Primer vós.
FalstaFF
No, som a casa meva. Passeu.
ForD
Si us plau.
FalstaFF
Es fa tard. L’hora apressa.
ForD
No feu compliments.
FalstaFF
Passeu.
ForD
Si us plau.
tots Dos
Bé, passem plegats.

Parte Seconda
Una sala nella casa di Ford. Ampia finestra nel
fondo. Porta a destra, porta a sinistra e un’altra
porta verso l’angolo di destra nel fondo che
esce sulla scala. Un’altra scala nell’angolo del
fondo a sinistra. Dal gran finestrone spalancato
si vede il giardino. Un paravento chiuso sta
appoggiato alla parete sinistra, accanto ad un
vasto camino. Armadio addossato alla parete
di destra. Lungo le pareti, un seggiolone e
qualche scranna. Sul seggiolone, un liuto. Sul
tavolo, dei fiori.
aliCe
(dalla porta a destra, ridendo)
Presenteremo un “bill”, per una tassa
Al parlamento, sulla gente grassa.
QuiCkly
(entrando)
Comari!
aliCe
(accorrendo con Meg verso Quickly, mentre
Nannetta ch’è entrata anch’essa resta triste in
disparte)
Ebben?
Meg
Che c’è?
QuiCkly
Sarà sconfitto!
aliCe
Brava!
QuiCkly
Fra poco gli farem la festa!
aliCe, Meg
Bene!
QuiCkly
Piombò nel laccio a capofitto.
Llibret 117
Escena segona
Sala a la casa de Ford. Una ampla finestra al
fons. Una porta a la dreta, una a l’esquerra i
una altra cap al racó de la dreta del fons que
dóna a l’escala. Una altra escala al racó del
fons a l’esquerra. Pel gran finestral obert es
veu el jardí. Un paravent plegat està recolzat a
la paret de l’esquerra, al costat d’una ampla llar
de foc. Un armari adossat a la paret de la dreta,
una tauleta, un bagul. Al llarg de les parets una
butaca i algunes cadires d’alt respatller. Damunt
de la butaca hi ha un llaüt. Sobre la taula, flors.
aliCe
(entrant per la dreta, rient)
Presentarem un bill al parlament
per a una taxa sobre els homes grassos.
QuiCkly
(entrant)
Comares!
aliCe
(acudint amb Meg cap a Mrs. Quickly, mentre
Nannetta, que també ha entrat, resta trista a
part)
I doncs què?
Meg
Què hi ha?
Quickly
El derrotarem.
aliCe
Molt bé!
QuiCkly
Aviat li farem la festa!
aliCe, Meg
Perfecte!
QuiCkly
Ha caigut al parany de cap.

118 Llibret
aliCe
Narrami tutto, lesta.
Meg
Lesta.
QuiCkly
Giunta all’Albergo della Giarrettiera
Chiedo d’essere ammessa alla presenza
Del Cavalier, segreta messaggera.
Sir John si degna d’accordarmi udienza,
M’accoglie tronfio in furfantesca posa:
“Buon giorno, buona donna” “Reverenza”
A lui m’inchino molto ossequiosamente,
poi passo alle notizie ghiotte.
Lui beve grosso ed ogni mia massiccia
Frottolla inghiotte.
Infin, per farla spiccia,
Vi crede entrambe innamorate cotte.
Delle bellezze sue.
(ad Alice)
E lo vedrete presto ai vostri pie’.
aliCe
Quando?
QuiCkly
Oggi, qui, dalle due alle tre.
Meg
Dalle due alle tre.
aliCe
(guardando l’oriolo)
Son già le due.
(accorrendo subito all’uscio del fondo e
chiamando)
Olà! Ned Will!
(a Quickly)
Già tutto ho preparato.
(Torna a gridare dall’uscio verso l’esterno.)
Portate qui la cesta del bucato.
QuiCkly
Sarà un affare gaio!
aliCe
Explica-m’ho tot, de pressa.
Meg
De pressa.
QuiCkly
Un cop a l’hostal de la Garrotera
demano ser admesa a la presència
del cavaller com a secreta missatgera.
Sir John es digna acordar-me audiència.
M’acull altiu i amb maneres de truà.
“Bon dia, bona dona.” “Reverència.”
M’inclino davant seu molt obsequiosa,
i tot seguit passo a les notícies sucoses.
Ell tot era beure i empassar-se
les meves robustes mentides.
En fi, per abreujar, us creu
perdudament enamorades
de les seves belleses.
(a Alice)
I aviat el veureu als vostres peus.
aliCe
Quan?
QuiCkly
Avui, aquí, de dues a tres.
Meg
De dues a tres.
aliCe
(mirant l’hora)
Si ja són les dues!
(anant tot d’una al finestral del fons, i
cridant)
Ei, Ned, Will!
(a Mrs. Quickly)
Ho tinc tot preparat.
(Torna a cridar des del finestral.)
Porteu el cove de la roba.
QuiCkly
Quin embolic!

Alice
Nannetta, e tu non ridi? Che cos’hai?
(avvicinandosi a Nannetta ed accarezzandola)
Tu piangi? Che cos’hai? Dillo a tua madre.
NaNNetta
(singhiozzando)
Mio padre...
aliCe
Ebben?
NaNNetta
Mio padre...
aliCe
Ebben?
NaNNetta
Mio padre...
(scoppiando in lacrime)
Vuole ch’io mi mariti al Dr.Cajo!!
aliCe
A quel pedante?!
QuiCkly
Oibò!
Meg
A quel gonzo!
aliCe
A quel grullo!
NaNNetta
A quel bisavolo!
tutte
No! No!
NaNNetta
Piuttosto lapidata viva..
aliCe
Da una mitraglia di torsi di cavolo.
aliCe
Nannetta, i tu no rius? Què tens?
(acostant-se-li i acariciant-la)
Plores? Digues a la mare què tens!
NaNNetta
(sanglotant)
El pare...
aliCe
Sí?
NaNNetta
El pare...
aliCe
Què?
NaNNetta
El pare...
(esclatant en plors)
vol que em casi amb el Dr. Cajus!!
aliCe
Amb aquell pedant?
QuiCkly
I ara!
Meg
Amb aquell babau!
aliCe
Amb aquell beneit!
NaNNetta
Amb aquell besavi!
totes
No, no!
NaNNetta
Abans ser lapidada viva!
aliCe
Amb tronxos de col.
Llibret 119

120 Llibret
QuiCkly
Ben detto!
Meg
Brava!
aliCe
Non temer.
NaNNetta
(saltando di gioia)
Evviva! col Dottor Cajus non mi sposerò!
(Intanto entrano due servi portando una cesta
piena di biancheria.)
aliCe
(ai servi)
Mettete là. Poi, quando avrò chiamato,
vuoterete la cesta nel fossato.
NaNNetta
Bum!
aliCe
(a Nannetta, poi ai servi che escono)
Taci. Andate.
Nannetta
Che bombardamento!
aliCe
Prepariamo la scena
(Corre a pigliare una sedia e la mette presso
al tavolo.)
Qua una sedia.
NaNNetta
(corre a pigliare il liuto e lo mette sulla tavola)
Qua il mio liuto.
aliCe
Apriamo il paravento.
(Nannetta e Meg corrono a prendere il
paravento, lo aprono dopo averlo collocato fra
la cesta e il camino)
QuiCkly
Ben dit!
Meg
Molt bé!
aliCe
No tinguis por.
NaNNetta
(saltant de joia)
Visca! No em casaré amb el Dr. Cajus!
(Mentre han entrat dos servents portant el
cove ple de roba blanca.)
aliCe
(als servents)
Poseu-lo allà. Després, quan us cridi, buideu el
cove a la bassa.
NaNNetta
Xof!
aliCe
(a Nanneta, després als servents que se’n van)
Calla. Aneu.
NaNNetta
Quin bombardeig!
aliCe
Preparem l’escena.
(Corre a agafar una cadira i la posa a tocar de
la taula.)
Aquí una cadira.
NaNNetta
(corre a agafar el llaüt i el posa sobre la taula)
Aquí el meu llaüt.
aliCe
Obrim el paravent.
(Nannetta i Meg corren a agafar el paravent i
l’obren, un cop situat entre el cove i la llar de
foc.)

Bravissime! Così. Più aperto ancora
Fra poco s’incomincia la commedia.
Gaie comari di Windsor! é l’ora!
L’ora di alzar la risata sonora!
L’alta risata che scoppia, che scherza,
Che sfolgora, armata di dardi e di sferza!
Gaie comari, festosa brigata!
Sul lieto viso
Spunti il sorriso,
Splenda del riso l’acuto fulgor!
Favilla incendiaria
Di gioia nell’aria,
Di gioia nel cor.
(a Meg)
A noi! Tu la parte
Farai che ti spetta.
Meg
Tu corri il tuo rischio
Col grosso compar.
QuiCkly
Io sto alla vedetta.
aliCe
(a Quickly)
Se sbagli ti fischio.
NaNNetta
Io resto in disparte sull’uscio a spiar.
aliCe
E mostreremo all’uomo che l’allegria
D’oneste donne ogni onestà comporta.
Fra le femmine quella é la più ria
Che fa la gattamorta.
aliCe, Meg, NaNNetta
Gaie comari de Windsor! È l’ora!
L’ora d’alzar la risata sonora!
QuiCkly
(che sarà andata alla finestra)
Eccolo! È lui!
Perfecte! Així! Més obert encara.
La comèdia aviat començarà.
Alegres comares de Windsor, és l’hora!
L’hora de fer una riallada sonora!
La riallada que esclata i fulgura
de dards i de fuets armada.
Alegres comares, festiva brigada,
que despunti en els rostres
el somriure joiós
i que en resplendeixi la viva claror.
Espurna incendiària
de goig en l’aire,
de goig en el cor!
(a Meg)
Vine! Tu faràs també
la part que et toca!
Meg
Corres un gran risc
amb el panxut compare.
QuiCkly
Estaré a l’aguait.
aliCe
(a Mrs. Quickly)
Un error i et xiularé.
NaNNetta
M’estaré prop de la porta, espiant.
aliCe
I mostrarem a l’home que l’alegria
de dones honestes comporta honestedat.
La més culpable de les dones
és la que es fa la santa.
aliCe, NaNNetta, Meg
Alegres comares de Windsor, és l’hora!
L’hora de fer una riallada sonora!
QuiCkly
(que s’estava a la finestra)
Ja ve! És ell!
Llibret 121

122 Llibret
aliCe
Dov’è?
QuiCkly
Poco discosto.
NaNNetta
Presto.
QuiCkly
A salir s’avvia.
aliCe
(prima a Nannetta a l’uscio a sinistra; poi a
Meg a l’uscio a destra )
Tu di qua. Tu di là! Al posto!
NaNNetta
(esce correndo da sinistra)
Al posto!
Meg
(esce correndo da destra)
Al posto!
QuiCkly
(esce dal fondo)
Al posto!
(Alice si sarà seduta accanto al tavolo, avrà
preso il liuto toccando qualche accordo.)
FalstaFF
(entra con vivacità: vedendola suonare, si
mette a canterellare.)
“Alfin t’ho colto, raggiante fior.”
(Prende Alice pel busto. Alice avrà cessato di
suonaree si sarà alzata.)
Ed or potrò morir felice. Avrò vissuto molto
dopo quest’ora di beato amor.
aliCe
O soave Sir John!
FalstaFF
Mia bella Alice! Non so far lo svenevole, nè
aliCe
On és?
QuiCkly
No gaire lluny.
NaNNetta
Ràpid!
QuiCkly
Ja puja cap a quí.
aliCe
(indicant a Nannetta la porta de l’esquerra,
després a Meg la porta de la dreta)
Tu aquí, tu allà. A lloc!
NaNNetta
(surt corrents per l’esquerra)
A lloc!
Meg
(surt corrents per la dreta)
A lloc!
QuiCkly
(surt corrents pel fons)
A lloc!
(Alice es queda asseguda prop de la taula, ha
agafat el llaüt i toca uns quants acords.)
FalstaFF
(entrant amb vivacitat, en veure-la tocant, es
posa a cantussejar)
“Per fi t’he collit, flor radiant!”
(Agafa Alice per la cintura, ella para de tocar i
s’aixeca.)
Ara podré morir feliç. Hauré viscut molt
després d’aquesta hora de beat amor.
aliCe
Oh, dolç Sir John!
FalstaFF
Bella Alice! No sé fer l’esllanguit, ni afalagar,

lusingar, nè usar frase fiorita, ma dirò tosto un
mio pensier colpevole.
aliCe
Cioè?
FalstaFF
Cioè: vorrei che Mastro Ford passasse a
miglior vita...
aliCe
Perchè?
FalstaFF
Perchè? Lo chiedi? Saresti la mia Lady e
Falstaff il tuo Lord!
aliCe
Povera Lady inver!
FalstaFF
Degna d’un Re.
T’immagino fregiata del mio stemma,
Mostrar fra gemma e gemma
La pompa del tuo sen.
Nell’iri ardente e mobile dei rai
Dell’adamante,
Col picciol pie’ nel nobile
Cerchio d’un guardinfante
Risplenderai più fulgida
D’un ampio arcobaleno.
aliCe
Ogni più bel gioiel mi nuoce e spregio
Il finto idolo d’or.
Mi basta un vel legato in croce,
Un fregio al cinto e in testa un fior.
FalstaFF
(per abbracciarla)
Sirena!
aliCe
(facendo un passo indietro)
Adulator!
Llibret 123
ni usar frases florides, però us confessaré un
pensament culpable.
aliCe
I quin és?
FalstaFF
Que voldria que el senyor Ford passés a millor
vida.
aliCe
Per què?
FalstaFF
Per què? I ho preguntes? Tu series la meva
Lady, i Falstaff el teu Lord.
aliCe
Pobra Lady, doncs!
FalstaFF
Digna d’un rei!
T’imagino adornada amb el meu blasó,
mostrant entre pedres precioses
la pompa de les teves sines.
En l’iris ardent i mòbil
dels raigs del diamant,
traient el peu per sota
el cèrcol del mirinyac,
resplendiràs més fulgent
que l’arc de Sant Martí més lluent!
aliCe
Les més belles joies em fan nosa
i rebutjo el fals ídol de l’or.
Em basta un vel lligat en creu, un adorn
a la cintura i una flor al cap.
FalstaFF
(fa per abraçar-la)
Sirena!
aliCe
(fent un pas enrere)
Adulador!

124 Llibret
FalstaFF
Soli noi siamo e non temiamo agguato.
aliCe
Ebben?
FalstaFF
Io t’amo!
aliCe
(scostandosi un poco)
Voi siete nel peccato!
FalstaFF
(avvicinandola)
Sempre l’amor l’occasione azzecca.
aliCe
Sir John!
FalstaFF
Chi segue vocazion non pecca. T’amo! e non é
mia colpa...
aliCe
(interrompendolo)
Se tanta avete vulnerabil polpa...
FalstaFF
Quand’ero paggio
Del Duca di Norfolk ero sottile,
Ero un miraggio
Vago, leggero, gentile, gentile.
Quello era il tempo del mio verde Aprile,
Quello era il tempo del mio lieto Maggio,
Tant’ero smilzo, flessibile e snello
Che avrei guizzato attraverso un anello.
aliCe
Voi mi celiate.
Io temo i vostri inganni.
Temo che amiate...
FalstaFF
Chi?
FalstaFF
Estem sols i no hi ha por d’emboscada...
aliCe
I doncs?
FalstaFF
T’estimo!
aliCe
(apartant-se una mica)
Caieu en el pecat!
FalstaFF
(acostant-se)
L’amor sempre copsa l’ocasió.
aliCe
Sir John!
FalstaFF
No peca qui segueix la seva vocació. T’estimo i
no és culpa meva.
aliCe
(interrompent-lo)
Tenint tanta polpa vulnerable...
FalstaFF
Quan era patge
del Duc de Norfolk era prim,
era un miratge
lleuger i gentil, gentil!
Era el temps del meu verd abril,
el temps del meu maig joiós.
Era tan gànguil, flexible i airós
que hauria lliscat a través d’un anell!
aliCe
Bromegeu.
Temo els vostres enganys.
Temo que estimeu...
FalstaFF
Qui?

aliCe
Meg.
FalstaFF
Colei? M’è in uggia la sua faccia.
aliCe
Non traditemi, John...
FalstaFF
Mi par mill’anni
D’avervi fra le braccia.
(rincorrendola e tentando di abbracciarla)
T’amo...
aliCe
(difendendosi)
Per carità...
FalstaFF
(la prende attraverso il busto)
Vieni!
QuiCkly
(dall’antisala gridando)
Signora Alice!
FalstaFF
(abbandona Alice e rimane turbato)
Chi va là?
QuiCkly
(entrando e fingendo agitazione)
Signora Alice!
aliCe
Chi c’è?
QuiCkly
(rapidamente, interrotta dalla foga)
Mia signora! C’è Mistress Meg e vuol parlarvi,
sbuffa... strepita, s’abbaruffa...
FalstaFF
Alla malora!
aliCe
La Meg!
FalstaFF
Aquella? No puc sofrir el seu rostre.
aliCe
No em vulgueu trair, John...
FalstaFF
Sembla que fa mil anys
que vull tenir-te als braços.
(anant-li al darrere per abraçar-la)
T’estimo...
aliCe
(defensant-se)
Per caritat...
FalstaFF
(agafant-la per la cintura)
Vine!
QuiCkly
(cridant des de l’avantsala)
Senyora Alice!
FalstaFF
(deixant Alice, es queda torbat)
Qui hi ha?
QuiCkly
(entrant tot fingint agitació)
Senyora Alice!
aliCe
Qui hi ha?
Llibret 125
QuiCkly
(parlant ràpida, sense alè)
Senyora. Hi ha Mistress Meg que us vol parlar...
Està esverada, ve esbufegant.
FalstaFF
En mala hora!

126 Llibret
QuiCkly
E vuol passare e la trattengo a stento.
FalstaFF
Dove m’ascondo?
aliCe
Dietro il paravento.
(Falstaff si rimpiatta dietro il paravento.
Quando Falstaff é nascosto, Quickly fa cenno
a Meg che sta dietro l’uscio di destra: Meg
entra fingendo d’essere agitatissima. Quickly
torna ad escire.)
Meg
Alice! che spavento! Che chiasso! Che
discordia! Non perdere un momento. Fuggi!...
aliCe
Misericordia! che avvenne?
Meg
Il tuo consorte vien gridando “accorr’uomo!”
Dice...
aliCe
(presto a bassa voce)
(Parla più forte.)
Meg
Che vuol scannare un uomo!
aliCe
(a bassa voce)
(Non ridere.)
Meg
Ei correva invaso da tremendo furor!
Maledicendo tutte le figlie d’Eva!
aliCe
Misericordia!
Meg
Dice che un tuo ganzo hai nascosto; lo vuole
ad ogni costo scoprir...
QuiCkly
I vol passar i em costa retenir-la.
FalstaFF
On m’amago?
aliCe
Rere el paravent.
(Falstaff s’encabeix rere el paravent. Un cop
amagat, Mrs. Quickly fa un gest a Meg que
es troba rere la porta de la dreta. Meg entra
fent veure que està agitadíssima. Mrs. Quickly
torna a anar-se’n.)
Meg
Alice! Quin espant! Quin rebombori! No perdis
un moment. Fuig!
aliCe
Misericòrdia! Què passa?
Meg
El teu marit s’acosta cridant: “Que vingui gent!”
Diu...
aliCe
(ràpid, en veu baixa)
(Parla més fort.)
Meg
Que vol matar un home!
aliCe
(igual)
(No riguis!)
Meg
Corria ple de terrible furor! Maleint totes les
filles d’Eva!
aliCe
Misericòrdia!
Meg
Diu que tens un galant amagat i vol descobrirlo
com sigui.

QuiCkly
(ritornando spaventatissima e gridando più di
prima)
Signora Alice! Vien Mastro Ford! Salvatevi! È
come una tempesta! Strepita, tuona, fulmina,
si dà dei pugni in testa, scoppia in minacce ed
urla...
aliCe
(a Quickly a bassa voce e un poco allarmata)
Dassenno oppur da burla?
QuiCkly
Dassenno. Egli scavalca le siepi del giardino...
Lo segue una gran calca di gente... é già
vicino... Mentr’io vi parlo ei valca l’ingresso...
ForD
(di dentro urlando)
Malandrino!!!
FalstaFF
(sgomentatissimo, avrà già fatto un passo
per fuggire dal paravento, ma udendo la voce
dell’uomo torna a rimpiattarsi)
Il diavolo cavalca sull’arco di un violino!!
(Alice, con una mossa rapidissima, lo chiude
nel paravento, in modo che non è più veduto.)
ForD
(dal fondo gridando volto a chi lo segue)
Chiudete le porte! Sbarrate le scale! Seguitemi
a caccia! Scoviamo il cignale!
(Entrano correndo il Dr. Cajus e Fenton.)
Correte sull’orme, sull’usta.
(a Fenton)
Tu fruga negli anditi.
BarDolFo, Pistola
(irrompono nella sala gridando, mentre Fenton
corre a sinistra)
A caccia!
ForD
(a Bardolfo e Pistola, indicando la camera a
destra)
Llibret 127
QuiCkly
(retornant espantadíssima i cridant més que
abans)
Senyora Alice! Ve Mestre Ford! Salveu-vos!
Sembla una tempesta! Trona, crepita, fulmina,
es dóna cops al cap, proferint amenaces i
crits...
aliCe
(a Quickly en veu baixa i una mica alarmada)
(De debò o per riure?)
QuiCkly
De debò! Ha saltat la tanca del jardí... I el
segueix una gentada... ja és aquí... mentre us
parlo travessa l’entrada...
ForD
(cridant des de fora)
Bergant!
FalstaFF
(espantat, ja havia fet un pas per sortir del
paravent, però en sentir la veu de l’home, s’hi
torna a encabir)
El diable cavalca sobre l’arc d’un violí.
(Alice, amb un moviment ràpid, el tanca rere el
paravent, de manera que no se’l pugui veure.)
ForD
(des del fons, cridant als que el segueixen)
Tanqueu les portes! Barreu les escales!
Seguiu-me en la caça! Desencauem el senglar!
(entren corrents el Dr. Cajus i Fenton)
Llancem-nos darrere la seva pista!
(a Fenton)
Tu busca pels corredors.
BarDolFo, Pistola
(irrompen a la sala, mentre Fenton corre cap a
l’esquerra)
A la caça!
ForD
(a Bardolfo i Pistola, indicant la càmera de la
dreta)

128 Llibret
Sventate la fuga! Cercate là dentro!
(Bardolfo e Pistola si precipitano nella camera
coi bastoni levati.)
aliCe
(affrontando Ford)
Sei tu dissennato? Che fai?
ForD
(vede il cesto)
Chi c’è dentro quel cesto?
aliCe
Il bucato.
ForD
Mi lavi!! rea moglie!
(consegnando un mazzo di chiavi al Dr. Cajus
che escirà correndo dall’uscio di sinistra)
Tu, piglia le chiavi, rovista le casse, va.
(rivolgendosi ancora ad Alice)
Ben tu mi lavi!
(Dà un calcio alla cesta)
Al diavolo i cenci!
(gridando verso il fondo)
Sprangatemi l’uscio del parco!
(Estrae furiosamente la biancheria dalla cesta,
frugando e cercando dentro, e disseminando i
panni sul pavimento.)
Camice... gonnelle... Or ti sguscio, briccon!
Strofinacci! Via! Via! Cuffie rotte! Ti sguscio.
Lenzuola... berretti da notte... Non c’è...
(Rovescia la cesta.)
aliCe, Meg, QuiCkly
(guardando i panni sparsi)
Che uragano!!
ForD
(correndo e gridando, dalla porta a sinistra)
Cerchiam sotto il letto. Nel forno, nel pozzo, nel
bagno, sul tetto, in cantina...
aliCe
È farnetico!
No el deixeu escapar! Cerqueu allà dins!
(Bardolfo i Pistola es precipiten a la cambra
amb els bastons alçats.)
aliCe
(afrontant Ford)
T’has begut l’enteniment? Què fas?
ForD
(en veure el cove)
Què hi ha dins del cove?
aliCe
La bugada.
ForD
M’ensabones, dona culpable?
(donant un manat de claus al Dr. Cajus, que
sortirà corrents per la porta de l’esquerra)
Tu agafa les claus, revisa els cofres, vés!
(tornant a dirigir-se a Alice)
Doncs sí que em vols ensabonar!
(Dóna una puntada de peu a la cistella.)
Al diable els draps!
(cridant cap al fons)
Vigileu la sortida del parc!
(Treu furiosament la bugada del cove, regirant
i buscant a dins, i escampant la roba pel
terra.)
Camises... Faldilles... Ara et trauré de l’ou,
canalla! Drapots! Fora! Còfies trencades! Ja
sortiràs!... Llençols! Gorres de nit!... No hi és!
(Trabuca la cistella.)
aliCe, Meg, QuiCkly
(mirant la roba escampada)
Quin huracà!
ForD
(corrent i cridant, per la porta de l’esquerra)
Busquem a sota el llit, al forn, al pou, al bany, al
terrat, al celler...
aliCe
Està encegat!

QuiCkly
Cogliam tempo.
aliCe
Troviamo modo com’egli esca.
Meg
Nel panier.
aliCe
No, là dentro non c’entra, é troppo grosso.
FalstaFF
(sbalordito, ode le parole d’Alice e corre alla
cesta.)
Vediam; sì, c’entro, c’entro.
aliCe
Corro a chiamare i servi.
(Esce.)
Meg
(a Falstaff, fingendo sorpresa)
Sir John! Voi qui? Voi?
FalstaFF
(entrando nella cesta)
T’amo. Amo te sola... salvami! salvami!
QuiCkly
(a Falstaff, raccattando i panni)
Svelto!
Meg
Lesto!
FalstaFF
(accovacciandosi con grande sforzo nella cesta)
Ahi!...Ahi!...Ci sto...Copritemi...
QuiCkly
(a Meg)
Presto! colmiamo il cesto.
(Fra tutte due in gran fretta ricacciano la
biancheria nel cesto. Nannetta e Fenton
entrano da sinistra.)
QuiCkly
Guanyem temps!
aliCe
Mirem de fer-lo sortir d’aquí.
Meg
Al paner.
aliCe
No hi cap, és massa gros.
FalstaFF
(espaordit, sent les paraules d’Alice, surt i
corre cap a la cistella)
Vejam! Sí que hi entro, sí!
aliCe
Corro a cridar els criats.
(Se’n va.)
Meg
(a Falstaff, fingint sorpresa)
Sir John, vós aquí? Vós!
FalstaFF
(entrant al cove)
T’estimo! Només a tu... salva’m!
QuiCkly
(a Falstaff, recollint la roba)
Afanya’t!
Meg
Ràpid!
FalstaFF
(encabint-se dins del cove)
Ai... ai! Ja està... Tapeu-me.
Llibret 129
QuiCkly
(a Meg)
Va, omplim el cove fins dalt!
(Entre totes dues, de pressa, posen la roba al
cove. Mentrestant, Nannetta i Fenton entren
per l’esquerra.)

130 Llibret
NaNNetta
(sottovoce, con cautela a Fenton)
Vien qua.
FeNtoN
Che chiasso!
NaNNetta
(avviandosi al paravento: Fenton la segue)
Quanti schiamazzi!
Segui il mio passo.
FeNtoN
Casa di pazzi!
NaNNetta
Qui ognun delira
Con vario error.
Son pazzi d’ira...
FeNtoN
E noi d’amor.
NaNNetta
(Lo prende per mano, lo conduce dietro il
paravento e vi si nascondono)
Seguimi. Adagio.
FeNtoN
Nessun m’ha scorto.
NaNNetta
Tocchiamo il porto.
FeNtoN
Siamo a nostr’agio.
NaNNetta
Sta zitto e attento.
FeNtoN
(abbracciandola)
Vien sul mio petto!
NaNNetta
(fluixet, amb cautela a Fenton)
Vine aquí.
FeNtoN
Quin guirigall!
NaNNetta
(anant cap al paravent; Fenton la segueix)
Quin terrabastall!
Segueix els meus passos!
FeNtoN
La casa dels sonats!
NaNNetta
Aquí tothom delira
per distintes raons,
estan enfollits d’ira.
FeNtoN
I nosaltres d’amor.
NaNNetta
(li agafa la mà, el fa seguir cap a darrere del
paravent i s’hi amaguen)
Segueix-me. A poc a poc.
FeNtoN
Ningú no m’ha vist.
NaNNetta
Entrem a port.
FeNtoN
Aquí estem com volem.
NaNNetta
Estigues callat i atent.
FeNtoN
(abraçant-la)
Vine als meus braços.

NaNNetta
Il paravento...
NaNNetta, FeNtoN
...sia benedetto!
(Nannetta e Fenton nascosti nel paravento.
Ford ed il Dr. Cajus da sinistra. Bardolfo
e Pistola da destra con gente del vicinato.
Quickly e Meg accanto alla cesta dove c’è
Falstaff nascosto. Poi ritornerà Alice dal
fondo.)
Dr. Cajus
(urlando di dentro)
Al ladro!
ForD
(come sopra)
Al pagliardo!
Dr. Cajus
(entra, attraversando di corsa la sala.)
Squartatelo!
ForD
Al ladro!
(incontrando Bardolfo e Pistola)
C’è?
Pistola
No.
ForD
(a Bardolfo)
C’è?
BarDolFo
Non c’è, no.
ForD
(cercando e frugando nella cassapanca)
Vada a soqquadro la casa.
(Bardolfo e Pistola escono da sinistra)
NaNNetta
Sigui beneït...
Llibret 131
FeNtoN, NaNNetta
...el paravent!
(Nanneta i Fenton amagats al paravent; el Dr.
Cajus i Ford entren per l’esquerra, Bardolfo i
Pistola per la dreta amb gent del veïnat. Mrs.
Quickly i Meg al costat del cove on hi ha
amagat Falstaff. Més endavant vindrà Alice pel
fons.)
Dr. Cajus
(cridant des de fora)
Al lladre!
ForD
(igual)
Al miserable!
Dr. Cajus
(entra, travessant la sala tot corrent)
Esquartereu-lo!
ForD
Al lladre!
(trobant-se amb Bardolfo i Pistola)
Hi és?
Pistola
No.
ForD
(a Bardolfo)
Hi és?
BarDolFo
No hi és, no.
ForD
(buscant, regirant el bagul)
Posem la casa potes enlaire!
(Bardolfo i Pistola se’n van per l’esquerra.)

132 Llibret
Dr. Cajus
(dopo aver guardato nel camino)
Non trovo nessuno.
ForD
Eppur giuro che l’uomo é qua dentro. Ne sono
sicuro! Sicuro!
Dr. Cajus
Sir John! Sarò gaio quel dì ch’io ti veda dar
calci a rovaio!
ForD
(slanciandosi contro l’armadio e facendo sforzi
per aprirlo)
Vien fuora, furfante! O bombardo le mura!
Dr. Cajus
(tenta d’aprire l’armadio con le chiavi)
T’arrendi!
ForD
Vien fuora! Codardo! Sugliardo!
BarDolFo, Pistola
(dalla porta di destra, di corsa)
Nessuno!
ForD
(a Bardolfo e Pistola, mentre continua a
sforzare l’armadio col Dr. Cajus)
Cercatelo ancora!
(Bardiolfo e Pistola ritornano subito d’onde
erano venuti.)
T’arrendi! Scafandro!
(Riesce finalmente ad aprire l’armadio.)
Non c’è!
Dr. Cajus
(aprendo a sua volta la cassapanca)
Vieni fuori! Non c’è!
(gira per la sala sempre cercando e frugando)
Pappalardo! Beòn! Bada a te!
Dr. Cajus
(havent mirant a la llar de foc)
No trobo ningú.
ForD
Doncs juro que l’home és aquí dins. N’estic
segur! Segur!
Dr. Cajus
Sir John, seré feliç quan us vegi penjat!
ForD
(llançant-se contra l’armari i fent esforços per
obrir-lo)
Surt, pocavergonya! O bombardejo els murs!
Dr. Cajus
(mira d’obrir l’armari amb les claus)
Rendeix-te!
ForD
Surt, covard! Tros de porc!
BarDolFo, Pistola
(entrant corrents per la porta de l’esquerra)
Ningú!
ForD
(a Bardolfo i Pistola, mentre mira de forçar
l’armari amb el Dr. Cajus)
Busqueu-lo més!
(Bardolfo i Pistola tornen al lloc d’on han
vingut.)
Dóna’t, truà!
(Aconsegueix finalment obrir l’armari.)
No hi és!
Dr. Cajus
(obrint per la seva banda el bagul)
Surt! No hi és!
(voltant per la sala, tot buscant i regirant)
Hipòcrita golut! Borratxo! Vigila!

ForD
(come un ossesso aprendo il cassetto del
tavolino)
Scagnardo! Falsardo! Briccon!!
(Nannetta e Fenton, sempre dietro il paravento,
si saran fatte moine durante il frastuono. In
questo punto è cessato il baccano, si danno
un bacio sonore, che tutti sentono.)
ForD
(sottovoce, guardando il paravento)
C’è.
Dr. Cajus
(come sopra)
C’è
ForD
(avviandosi pian piano e cautamente al
paravento)
Se t’agguanto!
Dr. Cajus
(come sopra)
Se ti piglio!
ForD
Se t’acciuffo!
Dr. Cajus
Se t’acceffo!
ForD
Ti sconquasso!
Dr. Cajus
T’arronciglio come un can!
ForD
Ti rompo il ceffo!
Dr. Cajus
Guai a te!
Llibret 133
ForD
(com un obsés, mirant el calaix de la
tauleta)
Bufanúvols! Falsari! Bergant!
(Nannetta i Fenton, durant l’enrenou, s’han
estan fent magarrufes i petons. Just en el punt
en què para el soroll, es fan un petó i tothom
ho sent.)
ForD
(fluixet, mirant el paravent)
Hi és!
Dr. Cajus
(igual)
Hi és!
ForD
(acostant-se lentament i amb precaució al
paravent)
Si t’enxampo!
Dr. Cajus
(igual)
Si t’atrapo!
ForD
Si t’aferro!
Dr. Cajus
Si t’engrapo!
ForD
Et faig xixina!
Dr. Cajus
T’escanyo com un gos!
ForD
Et trenco els morros!
Dr. Cajus
Vés amb compte!

134 Llibret
ForD
Prega il tuo santo! Guai se alfin con te
m’azzuffo! Se ti piglio!
Dr. Cajus
Se t’acciuffo!
QuiCkly
(accanto alla cesta, a Meg)
Facciamo le viste
D’attendere ai panni;
Pur ch’ei non c’inganni
Con mosse impreviste.
Finor non s’accorse
Di nulla; egli può
Sorprenderci forse,
Confonderci no.
Meg
(accanto alla cesta, a Quickly)
Facciamogli siepe
Fra tanto scompiglio.
Ne’ giuochi il periglio
È un grano di pepe.
Il rischio é un diletto
Che accresce l’ardor.
Che stimola in petto
Gli spirti e il cor.
BarDolFo
(rientrando da sinistra)
Non si trova.
Pistola
(rientrando con alcuni del vicinato)
Non si coglie.
ForD
(a Bardolfo, Pistola e loro compagni)
Pss... Qua tutti.
(sottovoce con mistero, indicando il paravento)
L’ho trovato. Là c’è Falstaff con mia moglie.
BarDolFo
Sozzo can vituperato!
ForD
Prega al teu sant! Vigila si al final t’estomaco!
Si t’atrapo!
Dr. Cajus
Si t’engrapo!
QuiCkly
(al costat del cove, a Meg)
Fem veure que estem
arreglant la bugada;
mentre no fiqui la pota
amb un brusc moviment.
Per ara de res no s’adona,
tal vegada podria
sorprendre’ns, però
confondre’ns no ho crec!
Meg
(al costat del cove, a Quickly)
Posem-li pals a la roda
entre tant d’enrenou.
En els jocs el perill
és ben bé un gra de pebre.
Un encant és el risc
que ens augmenta l’ardor,
que esperona els sentits
i estimula tot cor!
BarDolFo
(entrant per l’esquerra)
No el trobem!
Pistola
(entrant amb alguns del veïnat)
No el pesquem!
ForD
(a Bardolfo, Pistola i els veïns)
Xst!... Tothom aquí!
(fluixet, amb misteri, indicant el paravent)
L’he trobat! Aquí tenim Falstaff amb la meva dona!
BarDolFo
Podrit gos vituperat!

ForD
Zitto!
Dr. Cajus, Pistola
Zitto!
ForD
Urlerai dopo. Là s’è udito il suon d’un bacio.
BarDolFo
Noi dobbiamo pigliare il topo mentre sta
rodendo il cacio.
ForD
Ragioniam... colpo non vibro senza un piano di
battaglia.
gli altri
Bravo.
FalstaFF
(sbucando colla faccia)
Affogo!
QuiCkly
(ricacciandolo giù)
Sta sotto, sta sotto...
FalstaFF
Affogo!
Meg
Or questi s’insorge
QuiCkly
(abbassandosi e parlando a Falstaff sulla
cesta)
Se l’altro ti scorge sei morto!
FalstaFF
(rispondendo sotto la biancheria)
Son cotto!
Meg
Sta sotto! Sta sotto!
ForD
Silenci!
Dr. Cajus, Pistola
Silenci!
ForD
Ja cridaràs després. Allà ha sonat un petó.
BarDolFo
Agafem la rata rosegant el formatge.
ForD
Pensem-ho bé. Sense un pla de batalla no
dono el cop!
els altres
Bravo!
FalstaFF
(ensenyant el cap)
M’ofego!
QuiCkly
(ficant-lo a dins)
Cap dins!
FalstaFF
M’ofego!
Meg
Aquest es rebel·la!
QuiCkly
(abaixant-se i parlant a Falstaff sobre la
cistella)
Si et veuen estàs llest!
FalstaFF
(responent sota la bugada)
Estic escaldufat!
Meg
A sota!
Llibret 135

136 Llibret
NaNNetta
(a Fenton)
Mentre quei vecchi corron la giostra,
Noi si sottecchi corriam la nostra.
L’amor non ode tuon nè bufere,
Vola alle sfere beate e gode.
FeNtoN
(a Nannetta)
Bella! Ridente! Oh! come pieghi
Verso i miei prieghi donnescamente!
Come ti vidi m’innamorai,
E tu sorridi perchè lo sai.
NaNNetta
Lo spiritello d’amor volteggia.
Dr. Cajus
Un uom di quel calibro
Con un soffio ci sbaraglia.
ForD
La mia tattica maestra
Le sue mosse pria registra
(a Pistola e a due compagni)
Voi sarete l’ala destra.
(a Bardolfo e al Dr. Cajus)
Noi sarem l’ala sinistra
(agli altri compagni)
E costor con pie’ gagliardo
Sfonderanno il baluardo.
tutti gli altri
Bravo, bravo, Generale.
Dr. Cajus
Aspettiamo un tuo segnale.
FeNtoN
Già un sogno bello d’Imene albeggia.
FalstaFF
(sbucando)
Che caldo!
NaNNetta
(a Fenton)
Mentre els vells fan el seu torneig,
nosaltres, d’amagat, fem el nostre.
L’amor no sent trons ni tempestes,
vola a les esferes beates i gaudeix.
FeNtoN
(a Nannetta)
Bella! Somrient! Amb quina dolçor
femenina cedeixes als meus precs!
Tot va ser veure’t i enamorar-me,
i somrius perquè ho saps molt bé.
NaNNetta
Per aquí voleteja l’angelet de l’amor!
Dr. Cajus
Una còrpora de tal calibre
amb un buf ens dispersa!
ForD
Establim primer els moviments
de la meva tàctica mestra.
(a Pistola i dos companys)
Vosaltres sereu l’ala dreta,
(a Bardolfo i el Dr. Cajus)
nosaltres serem l’esquerra.
(als altres companys)
I aquests amb peu gallard
enfonsaran el baluard.
tots els altres
Bravo, bravo, general!
Dr. Cajus
Esperem el teu senyal.
FeNtoN
Ja un bell somni d’himeneu s’albira!
FalstaFF
(traient el nas)
Quina calor!

QuiCkly
Sta sotto!
FalstaFF
Mi squaglio!
QuiCkly
Sta sotto!
Meg
Il ribaldo vorrebbe un ventaglio.
FalstaFF
(supplicante, col naso fuori)
Un breve spiraglio
Non chiedo di più.
QuiCkly
Ti metto il bavaglio se parli.
Meg, QuiCkly
(ricacciandolo sotto la biancheria)
Giù!
FeNtoN
Fra quelle ciglia
Vedo due fari
A meraviglia
Sereni e chiari.
NaNNetta
Tutto delira
Sospiro e riso.
Sorride il viso
E il cor sospira.
ForD
(al Dr. Cajus, accostando l’orecchio al paravento)
Senti, accosta un po’ l’orecchio!
Che patetici lamenti!!
Su quel nido d’usignuoli
Scoppierà fra poco il tuon.
Dr. Cajus
(a Ford, accostando l’orecchio al paravento)
QuiCkly
Cap dins!
FalstaFF
Em desfaig!
QuiCkly
Cap dins!
Meg
El rebel voldria un ventall.
FalstaFF
(suplicant, amb el nas fora)
Un breu respirall,
no demano res més.
QuiCkly
Si parles, t’emmordassaré.
Meg, QuiCkly
(empenyent-lo cap dins)
Avall!
FeNtoN
Entre les celles
jo veig dos fars
meravellosament
serens i clars.
NaNNetta
Tot delira,
rialles i sospirs.
El rostre riu,
el cor sospira.
ForD
(al Dr. Cajus, acostant l’orella al paravent)
Mira, acosta l’orella.
Quins patètics laments!
En aquest niu d’ocellets
aviat cauran els llampecs!
Dr. Cajus
(a Ford, acostant l’orella al paravent)
Llibret 137

138 Llibret
Sento, sento, intendo e vedo chiaro
Delle femmine gl’inganni;
Pistola
(a Bardolfo)
Ma fra poco il lieto gioco
Turberà dura lezion.
Egli canta, ma fra poco
Muterà la sua canzon.
BarDolFo
(a Pistola)
È la voce della donna
Che risponde al cavalier.
geNte Del viCiNato
S’egli cade più non scappa,
Nessuno più lo può salvar.
Nel tuo diavolo t’incappa;
Che tu possa stramazzar!
Meg
(a Quickly)
Parliam sottovoce
Guardando il Messer
Che brontola e cuoce
Nel nostro panier.
QuiCkly
(a Meg)
Costui s’é infardato
Di tanta viltà.
Che darlo al bucato
È averne pietà.
ForD
(agli altri)
Zitto! A noi! Quest’è il momento.
Zitto! Attenti! Attenti a me.
Dr. Cajus
Dà il segnal.
ForD
Uno... Due... Tre...
(rovesciando il paravento)
Sento, entenc i veig molt clar
de les dones els enganys!
Pistola
(a Bardolfo)
L’alegre joc d’aquí a ben poc
s’haurà acabat.
Canta, però aviat
canviarà de cançó.
BarDolFo
(a Pistola)
I la veu de la dona
respon al cavaller.
geNt
Si cau, no escaparà.
Ningú no el podrà salvar.
Que ensopegui amb el diable
i caurà, és molt probable!
Meg
(a Mrs. Quickly)
Parlem ben fluixet
tot guardant el senyor
que remuga i s’ofega
dins del cove, en suor.
QuiCkly
(a Meg)
Va tan brut de vilesa,
està tan enfangat,
que fer-ne bugada
és tenir-ne pietat.
ForD
(als altres)
Calleu! Va! Ha arribat el moment!
Calleu! Au, atents, atents!
Dr. Cajus
Doneu el senyal.
ForD
Una... dues... tres...
(Fan caure el paravent.)

NaNNetta
Dolci richiami d’amor!
FeNtoN
Dimmi sem’ami!
NaNNetta
Sì, t’amo!
FeNtoN
T’amo!
(Nel rovesciarsi del paravento rimangono
scoperti e confusi.)
FalstaFF
(sbucando e sbuffando)
Ouff... Cesto molesto!
aliCe
(che é rientrata e avvicinata alla cesta)
Silenzio!
FalstaFF
(come sopra)
Protesto!
Meg, QuiCkly
Che bestia restia!
FalstaFF
(gridando)
Portatemi via!
Meg, QuiCkly
È matto furibondo!
FalstaFF
(si nasconde)
Aiuto!
(È caduto il paravento.)
Dr. Cajus
Non é lui!!!
aliCe, Meg, QuiCkly
È il finimondo!
NaNNetta
Dolces crides d’amor!
FeNtoN
Digues que m’estimes.
NaNNetta
Sí, t’estimo!
Llibret 139
FeNtoN
T’estimo!
(En caure el paravent, un cop descoberts, es
queden confusos.)
FalstaFF
(traient el cant tot esbufegant)
Uf! Incòmoda cistella!
aliCe
(havent entrat, s’acosta al cove)
Silenci!
FalstaFF
(igual)
Protesto!
Meg, QuiCkly
És una bèstia renoca!
FalstaFF
(cridant)
Emporteu-se’m!
Meg, QuiCkly
És rematadament boig!
FalstaFF
(amagant-se)
Ajuda!
(Ja ha caigut el paravent.)
Dr. Cajus
No és ell!
aliCe, Meg, QuiCkly
És la fi del món!

140 Llibret
tutti
(ravvisando la figlia di Ford con Fenton)
Sbalordimento!
ForD
(a Nannetta, con furia)
Ancor nuove rivolte!
(a Fenton)
Tu va pe’ fatti tuoi!
L’ho detto mille volte:
Costei non fa per voi.
(Nannetta sbigottita fugge e Fenton esce
furibondo)
BarDolFo
(correndo verso il fondo)
È là! Ferma!
ForD
Dove?
Pistola
Là! Là! Sulle scale.
ForD
Squartatelo!
Dr. Cajus, Pistola, BarDolFo, CoMPagNi
A caccia!
QuiCkly
Che caccia infernale!
(Tutti gli uomini salgono a corsa la scala del
fondo)
aliCe
(scampanellando)
Ned! Will! Tom! Isaac! Su! Presto! Presto!
(Nannetta rientra con quattro servi e un
paggetto)
Rovesciate quel cesto
Dalla finestra nell’acqua del fosso..
Là! Presso alle giuncaie
Davanti al crocchio delle lavandaie.
tots
(veient la filla de Ford amb Fenton)
Sorprenent!
ForD
(a Nannetta)
Encara més tossuderies!
(a Fenton)
Tu escampa la boira,
t’ho he dit mil vegades,
ella no fa per tu.
(Ninnetta contorbada fuig i Fenton se’n va pel
fons.)
BarDolFo
(corrent cap al fons)
Allà! Atura’t!
ForD
On?
Pistola
Allà! Per les escales!
ForD
Trinxeu-me’l!
Pistola, BarDolFo, Dr. Cajus, CoMPaNys
A caçar-lo!
QuiCkly
Quina caça tan infernal!
(Tots els homes pugen corrents l’escala del
fons.)
aliCe
(fent sonar la campaneta)
Ned! Will! Tom! Isaac! Va, de pressa, de pressa!
(Nannetta torna amb quatre servents i un petit
patge.)
Buideu el cove per la finestra
a l’aigua de la bassa.
Allà, a la jonquera,
davant del grup de bugaderes.

NaNNetta, Meg, QuiCkly
Sì, sì, sì, sì!
NaNNetta
(ai servi, che s’affaticano a sollevare la cesta)
C’è dentro un pezzo grosso.
aliCe
(al paggetto, che poi esce dalla scala nel fondo)
Tu chiama mio marito;
(a Meg, mentre Nannetta e Quickly stanno a
guardare i servi che avranno sollevata la cesta)
Gli narreremo il nostro caso pazzo.
Solo al vedere il Cavalier nel guazzo
D’ogni gelosa ubbia sarà guarito.
QuiCkly
(ai servi)
Pesa!
aliCe, Meg
(ai servi, che sono vicini alla finestra)
Coraggio!
NaNNetta
Il fondo ha fatto crac!
NaNNetta, Meg, QuiCkly
Su!
aliCe
(la cesta é portata in alto)
Trionfo!
NaNNetta, Meg, QuiCkly
Trionfo! Ah! Ah!
aliCe
Che tonfo!
NaNNetta, Meg
Che tonfo!
(La cesta, Falstaff e la biancheria
capitombolano giù dalla finestra.)
NaNNetta, Meg, QuiCkly
Sí, sí, sí...
NaNNetta
(als criats que suen per aixecar el cove)
N’hi ha un tros ben gros a dins.
Llibret 141
aliCe
(al patge que surt després per l’escala del fons)
Tu crida el meu marit.
(a Meg, mentre Nannetta i Quickly vigilen els
servents que han aixecat el cove)
Li explicarem aquest cas,
i quan vegi el cavaller a la bassa
quedarà guarit del seu temor gelós.
QuiCkly
(als criats)
Pesa!
aliCe, Meg
(als criats, quan són a tocar de la finestra)
Ànims!
NaNNetta
El cul ha fet crac!
Meg, QuiCkly, NaNNetta
Amunt!
aliCe
(quan el cove queda enlaire)
Victòria!
NaNNetta, Meg, QuiCkly
Triomf! Ah! Ah!
aliCe
Quina cabussada!
NaNNetta, Meg,
Quina cabussada!
(La cistella, Falstaff i la roba blanca cauen des
de la finestra.)

142 Llibret
tutte
Patatrac!
(gran grido e risata di donne dall’esterno:
immensa risata di Alice, Nannetta, Meg e Quickly.
Ford e gli altri uomini rientrano: Alice vedendo
Ford la piglia per un braccio e lo conduce alla
finestra.)
totes
Pataxaf!
(Gran crit i rialles de dones a fora; Nannetta,
Alice, Meg i Quickly fan una gran riallada. Tornen
Ford i la resta d’homes. Alice, en veure Ford,
l’agafa pel braç i el porta cap a la finestra.)

ATTO TERZO
Parte Prima
Un piazzale. A destra l’esterno dell’Osteria
della Giarrettiera coll’insegna e il motto:
“Honny soit qui mal y pens”. Una panca di
fianco al portone. E’ l’ora del tramonto.
FalstaFF
(seduto sulla panca, meditando; poi si scuote,
dà un gran pugno sulla panca e rivolto verso
l’interno dell’osteria chiama l’Oste)
Ehi! Taverniere!
(ritorna meditabondo)
Mondo ladro. Mondo rubaldo. Reo mondo!
(entra l’Oste)
Taverniere: un bicchier di vin caldo.
(L’Oste riceve l’ordine e rientra.)
Io, dunque, avrò vissuto tanti anni, audace
e destro Cavaliere, per essere portato in un
canestro e gittato al canale co’ pannilini biechi,
come si fa coi gatti e i catellini ciechi. Che
se non galleggiava per me quest’epa tronfia,
certo affogavo. Brutta morte. L’acqua mi gonfia.
Mondo reo. Non c’è più virtù. Tutto declina. Va,
vecchio John, va, va per la tua via; cammina
finchè tu muoia. Allor scomparirà la vera virilità
del mondo. Che giornataccia nera! M’aiuti il
ciel! Impinguo troppo. Ho dei peli grigi.
(Ritorna l’Oste portando su d’un vassoio un
gran bicchiere di vino caldo,mette il bicchiere
sulla panca e rientra all’osteria.)
Versiamo un po’ di vino nell’acqua del Tamigi!
(Beve sorseggiando de assaporando, si
sbottona il panciotto, si sdraia, ribeve a
sorsate, rianimandosi poco a poco.)
Buono. Ber del vino dolce e sbottonarsi al sole,
dolce cosa! Il buon vino sperde le tetre fole
dello sconforto, accende l’occhio e il pensier,
dal labbro sale al cervel e quivi risveglia il
picciol fabbro dei trilli; un negro grillo che
vibra entro l’uom brillo. Trilla ogni fibra in cor,
l’allegro etere al trillo guizza e il giocondo globo
squilibra una demenza trillante! E il trillo invade
il mondo!...
ACTE III
Llibret 143
Escena primera
Placeta de l’hostal de la Garrotera. A la dreta,
l’exterior de l’hostal, amb el cartell i la divisa
“Honni soit qui mal y pense”. Un banc al costat
de l’entrada. És hora foscant.
FalstaFF
(assegut al banc, meditant; al final es
deixondeix i dóna un gran cop de puny al
banc; girant-se cap a l’interior de l’hostal, crida
l’hostaler)
Ei, taverner!
(torna al posat meditatiu)
Món lladre! Món pervers! Malvat món!
(Entra l’hostaler.)
Taverner, un got de vi calent.
(L’hostaler rep la comanda i es retira.)
Haver viscut tants anys com un audaç i destre
cavaller per acabar llençat, dins d’un cove, al
canal amb la roba bruta tal com es fa amb els
gats i els cadells cecs. Si no arriba a ser perquè
aquesta gloriosa panxa surava, m’hauria ofegat.
Una mort lletja! L’aigua infla! Món pervers! Ja no
hi ha virtut. Tot declina. Au, vell John, fes la teva
via; camina fins que moris. Amb tu desapareixerà
del món l’autèntica virilitat. Quin dia tan negre!
El cel m’ajudi! M’engreixo massa! Ja tinc pèls
grisos.
(L’hostaler retorna portant a la safata un gran
vas de vi calent; deixa el vas al banc i entra de
nou a l’hostal.)
Posem un poc de vi a l’aigua del Tàmesi.
(Beu a glopets, assaborint-lo, es descorda
l’armilla, s’estira i va bevent a glopets,
reanimant-se de mica en mica.)
Bo! Dolça cosa beure vi dolç i descordar-se al
sol. El bon vi dissipa els foscos pensaments del
descoratjament, encén els ulls i el magí, puja
al cervell i allà desperta el forjador de trinats:
un grill que vibra dins l’home engatat. Trinen
totes les fibres del cor i amb el trinat l’èter
joiós s’altera i el globus jocós bascula en una
demència “atrinadora”! I el trinat envaeix el món!!

144 Llibret
QuiCkly
(inchinandosi e interrompendo Falstaff)
Reverenza. La bella Alice...
FalstaFF
(alzandosi e scattando)
Al diavolo te con Alice bella! Ne ho piene le
bisacce! Ne ho piene le budella!
QuiCkly
Voi siete errato...
FalstaFF
Un canchero! Sento ancor le cornate di
quell’irco geloso! Ho ancor l’ossa arrembate
d’esser rimasto curvo, come una buona lama
di Bilbào, nello spazio d’un panierin di dama!
Con quel tufo! E quel caldo! Un uom della
mia tempra, che in uno stillicidio continuo si
distempra! Poi, quando fui ben cotto, rovente,
incandescente, m’han tuffato nell’acqua.
Canaglie!!!
(Alice, Meg, Nannetta, Ford, Cajus, Fenton
sbucano dietro una casa, or l’uno or l’altro
spiando, non visti da Falstaff e poi si
nascondono, poi tornano a spiare.)
QuiCkly
Essa é innocente. Prendete abbaglio.
FalstaFF
Vattene!
QuiCkly
La colpa é di quei fanti malaugurati! Alice
piange, urla, invoca i santi. Povera donna!
V’ama. Leggete.
(Estre di tasca una lettera. Falstaff la prende e
si mette a leggere.)
aliCe
(nel fondo sottovoce agli altri, spiando)
Legge.
QuiCkly
(inclinant-se i interrompent Falstaff)
Reverència. La bella Alice...
FalstaFF
(alçant-se i esclatant)
Al diable la bella Alice! Ja en tinc ple el farcell.
I els budells!
QuiCkly
Esteu equivocat.
FalstaFF
I un rave! Encara sento les cornades d’aquell
cabró gelós! Encara tinc els ossos adolorits
d’estar torçat com la fulla d’un ganivet de
Bilbao dins d’un paner de dama! Amb aquella
calor! Un home del meu tremp que en un
degoteig continu es destrempa! Després, un
cop calent, roent, incandescent, em llencen a
l’aigua! Canalles!
(Alice, Meg, Nannetta, Ford, el Dr. Cajus i
Fenton surten de darrere una casa, ara l’un,
ara l’altre, espiant, sense que Falstaff ho
vegi, i tot seguit s’amaguen, després tornen
a espiar.)
QuiCkly
Ella és innocent. Esteu obcecat.
FalstaFF
Vés-te’n!
QuiCkly
La culpa és d’aquells criats de mal auguri!
L’Alice plora, crida, invoca els sants. Pobra
dona! Us estima. Llegiu.
(Es treu una carta de la butxaca; Falstaff
l’agafa i es posa a llegir-la.)
aliCe
(espiant al fons, fluixet als altres)
(Llegeix.)

ForD
(sottovoce)
Legge.
NaNNetta
Vedrai che ci ricasca.
aliCe
L’uom non si corregge.
Meg
(ad Alice, vedendo un gesto nascosto di
Quickly)
Nasconditi.
Dr. Cajus
Rilegge.
ForD
Rilegge. L’esca inghiotte.
FalstaFF
(rileggendo ad alta voce e con molta attenzione)
“T’aspetterò ne parco Real, a mezzanotte. Tu
verrai travestito da Cacciatore nero alla quercia
di Herne.”
QuiCkly
Amor ama il mistero. Per rivedervi Alice, si
val d’una leggenda popolar. Quella quercia é
un luogo da tregenda. Il Cacciatore nero s’è
impeso ad un suo ramo. V’ha chi crede vederlo
ricomparir...
FalstaFF
(rabbonito prende Quickly e s’avvia per entrare
con essa all’osteria)
Entriamo. Là si discorre meglio. Narrami la tua
frasca.
QuiCkly
(incominciando il racconto della leggenda con
mistero entra nell’osteria con Falstaff)
Quando il rintocco della mezzanotte
ForD
(fluixet)
(Llegeix.)
NaNNetta
(Ja veureu com hi torna a caure.)
aliCe
(L’home és incorregible.)
Meg
( a Alice, veient un gest d’amagat de Mrs.
Quickly.)
(Amaga’t!)
Dr. Cajus
(Torna a llegir.)
ForD
(Torna a llegir, s’empassa l’ham.)
FalstaFF
(rellegint en veu alta i amb molta atenció)
“T’espero al Parc Reial, a mitjanit. Vine
disfressat de Caçador Negre al roure de
Herne.”
Llibret 145
QuiCkly
A l’amor li agrada el misteri. Per tornar-vos a
veure, l’Alice es val d’una llegenda popular.
Aquell roure és un lloc d’horror. El Caçador
Negre es va penjar d’una branca. Hi ha qui
creu que reapareix.
FalstaFF
(aplacat, agafa Mrs. Quickly pel braç i fa per
entrar amb ella a l’hostal.)
Entrem. A dins parlarem millor. Explica’m el teu
conte.
QuiCkly
(començant a explicar la llegenda amb misteri,
entra a l’hostal amb Falstaff)
Quan les campanades de mitjanit

146 Llibret
Cupo si sparge nel silente orror,
sorgon gli spirti vagabondi a frotte...
ForD
(che avrà seguita la mossa di Falstaff, dal fondo)
Ci casca.
aliCe
(avanzandosi con tutto il crocchio,
comicamente e misteriosamente ripigliando il
racconto di Mrs Quickly)
Quando il rintocco della mezzanotte
Cupo si sparge nel silente orror,
Sorgon gli spirti vagabondi a frotte
E vien nel parco il nero Cacciator.
Egli cammina lento, lento, lento,
Nel gran letargo della sepoltura.
S’avanza livido...
NaNNetta
Oh! Che spavento!
Meg
Già sento il brivido della paura!
aliCe
(con voce naturale)
Fandonie che ai bamboli raccontan le nonne
Con lunghi preamboli, per farli dormir.
aliCe, NaNNetta, Meg
Vendetta di donne non deve fallir.
aliCe
(ripligliando il racconto)
S’avanza livido e il passo converge
Al tronco ove esalò l’anima prava.
Sbucan le Fate. Sulla fronte egli erge
Due corna lunghe, lunghe, lunghe...
ForD
Brava. Quelle corna saranno la mia gioia!
aliCe
(a Ford)
Bada! tu pur mi meriti qualche castigatoia!
fosques s’escampen pel silent horror,
sorgeixen els esperits vagabunds en munió...
ForD
(seguint els passos de Falstaff, des del fons)
Hi cau de quatre potes...
aliCe
(avançant amb tot el grup, reprenent,
còmicament i misteriosa, el conte de Mr.
Quickly)
Quan les campanes de mitjanit
fosques s’escampen pel silent horror,
sorgeixen els esperits vagabunds en munió
i al Parc Reial se’n ve el negre Caçador.
Camina a poc a poc, tot fent dretura,
en la gran letargia de la sepultura.
Avança lívid...
NaNNetta
Oh! Quin espant!
Meg
Ja tremolo de por!
aliCe
(amb veu natural)
Contes de l’àvia que expliquen als nens,
amb grans preàmbuls per fer-los dormir.
aliCe, NaNNetta, Meg
Venjança de dona no pot pas fallar
aliCe
(reprenent la contalla)
Avança lívid i el seu pas el porta
al tronc on va exhalar la negra ànima.
Apareixen les fades. Sobre el front
se li drecen dues llargues banyes...
ForD
Molt bé! Aquestes banyes em faran feliç.
aliCe
(a Ford)
Compte! Que tu també et mereixes algun càstig.

ForD
Perdona. Riconosco i miei demeriti.
aliCe
Ma guai se ancor ti coglie
Quella mania feroce
Di cercar dentro il guscio d’una noce
L’amante di tua moglie.
Ma il tempo stringe e vuol fantasia lesta.
Meg
Affrettiam.
FeNtoN
Concertiam la mascherata.
aliCe
Nannetta!
NaNNetta
Eccola qua!
aliCe
(a Nannetta)
Sarai la Fata Regina delle Fate, in bianca veste
chiusa in candido vel, cinta di rose.
NaNNetta
E canterò parole armoniose.
aliCe
(a Meg)
Tu la verde sarai Ninfa silvana, e la comare
Quickly una befana.
(Scende la sera, la scena si oscura.)
NaNNetta
A meraviglia!
aliCe
Avrò con me dei putti
Che fingeran folletti,
E spiritelli, e diavoletti,
E pipistrelli,
E farfarelli.
Su Falstaff camuffato
ForD
Perdona’m, reconec els meus errors.
aliCe
Però ai de tu si et torna a agafar
la mania ferotge de cercar
dins d’una closca d’ou
l’amant de la teva esposa.
El temps apressa i vol la imaginació llesta.
Meg
Afanyem-nos.
FeNtoN
Concertem la mascarada.
aliCe
Nannetta!
NaNNetta
Aquí la tens!
Llibret 147
aliCe
(a Nannetta)
Seràs la Reina de les fades, vestida de blanc i
amb un vel. I guarnida de roses.
NaNNetta
I cantaré paraules harmonioses.
aliCe
(a Meg)
Tu seràs la Nimfa dels boscos. I la comare
Quickly una bruixa bona.
(Fosqueja. L’escena es va obscurint.)
NaNNetta
Meravellós!
aliCe
Jo duré dos nens
que faran de follets.
I dimoniets,
i ratpenats
i papallons.
Sobre Falstaff disfressat

148 Llibret
In manto e corni
Ci scaglieremo tutti.
E lo tempesteremo
Finch’abbia confessata
La sua perversità.
Poi ci smaschereremo
E, pria che il ciel raggiorni,
La giuliva brigata
Se ne ritornerà.
Meg
Vien sera. Rincasiam.
aliCe
L’appuntamento è alla quercia di Herne.
FeNtoN
È inteso.
NaNNetta
A meraviglia!
Oh! che allegro spavento!
aliCe, NaNNetta, FeNtoN
(scambievolmente)
Addio.
Meg
(a Nannetta e Alice)
Addio.
(Alice, Nannetta e Fenton si avviano per uscire
da sinistra, Meg da destra.)
aliCe
(sul liminare a sinistra, gridando a Meg che
sarà già avviata ad andarsene da destra)
Provvedi le lanterne?
(Alice, Nannetta, Fenton escono da sinistra: in
questo momento Mrs Quickly esce dall’osteria
e vedendo Ford e il Dr. Cajus che parlano, sta
ad origliare sulla soglia).
ForD
(a Cajus, parlandogli segretamente vicino
all’osteria)
amb capa i banyes,
caurem tots llavors.
I el punxarem
fins que hagi confessat
la seva perversitat.
Després ens llevarem les màscares
i, abans que el cel claregi,
l’alegre brigada
se’n tornarà.
Meg
Es fa fosc. Tornem a casa.
aliCe
La cita és al roure de Herne.
FeNtoN
Entesos.
NaNNetta
De meravella!
Oh, quin joiós espant!
aliCe, NaNNetta, FeNtoN
(els uns als altres)
Adéu!
Meg
(a Nannetta i a Alice)
Adéu!
(Alice, Nannetta i Fenton s’encaminen cap a la
sortida de l’esquerra, Meg cap a la dreta.)
aliCe
(a punt de sortir per l’esquerra a Meg, que és
a punt de sortir per la dreta)
Portaràs les llanternes?
(Alice, Nannetta i Fenton sen van per
l’esquerra, en aquest moment surt Quickly
de l’hostal i, en veure que Ford i el Dr. Cajus
estan parlant, es queda al llindar escoltant.)
ForD
(al Dr. Cajus, parlant en secret prop de
l’hostal)

Non dubitar, tu sposerai mia figlia. Rammenti
bene il suo travestimento?
Dr. Cajus
Cinta di rose, il vel bianco e la vesta.
aliCe
(di dentro a sinistra gridando)
Non ti scordar le maschere.
Meg
(di dentro a destra gridando)
No, certo. Nè tu le raganelle!
ForD
(continuando il discorso col Dr. Cajus)
Io già disposi La rete mia. Sul finir della festa
verrete a me col volto ricoperto essa dal vel, tu
da un mantel fratesco e vi benedirò come due
sposi.
Dr. Cajus
(prendendo il braccio di Ford ed avviandosi ad
escire da sinistra)
Siam d’accordo.
QuiCkly
(sul liminare dall’osteria con gesto accorto
verso i due che escono)
(Stai fresco!)
(Esce rapidamente da destra gridando e poi, di
dentro, sempre più allontanandosi.)
Nannetta! Ohè! Nannetta! Ohè!
NaNNetta
(di dentro a sinistra, allontanandosi)
Che c’è? Che c’è?
QuiCkly
Prepara la canzone della Fata.
NaNNetta
È preparata.
No ho dubtis, et casaràs amb la meva filla.
Recordes com anirà vestida?
Dr. Cajus
Guarnida de roses, blanc el vel i el vestit.
aliCe
(des de fora, cridant)
No et descuidis les màscares.
Meg
(igual)
No, ni tu els xerracs!
Llibret 149
ForD
(continuant el discurs amb el Dr. Cajus)
Ja he disposat la meva xarxa. Quan s’acabi la
festa, vindreu a mi amb la cara coberta, ella
pel vel, tu amb caputxa de frare, i jo us beneiré
com dos esposos.
Dr. Cajus
(agafant el braç de Ford i fent per anar-se’n
per l’esquerra)
D’acord.
QuiCkly
(al llindar de l’hostal, amb un gest d’haver
entès els dos que se’n van)
(Estàs fresc!)
(Se’n va ràpidament per la dreta; un cop fora
d’escena se la sent cridar cada cop més lluny.)
Nannetta! Ei! Nannetta!
NaNNetta
(també fora d’escena, i allunyant-se)
Què passa?
QuiCkly
Prepara la cançó de la Fada.
NaNNetta
Ja està preparada.

150 Llibret
aliCe
(di dentro a sinistra)
Tu, non tardar.
QuiCkly
(come sopra, più lontana)
Chi prima arriva, aspetta.
Parte Seconda
Il parco di Windsor. Nel centro, la grande
quercia di Herne. Nel fondo, l’origine di un
fosso. Frone foltissime. Arbusti in fiore. E’notte.
Si odono gli appelli lontani dei guardiaboschi.
Il parco a poco a poco si rischiarirà co raggi
della luna.
FeNtoN
Dal labbro il canto estasiato vola
Pe’ silenzi notturni e va lontano
E alfin ritrova un altro labbro umano
Che gli risponde colla sua parola.
Allor la notte che non è più sola
Vibra di gioia in un accordo arcano
E innamorando l’aer antelucano
Con altra voce al suo fonte rivola.
Quivi ripiglia suon, ma la sua cura
Tende sempre ad unir chi lo disuna.
Così baciai la disiata bocca!
Bocca baciata non perde ventura.
NaNNetta
(di dentro, lontana e avvicinandosi)
Anzi rinnova come fa la luna.
FeNtoN
(slanciandosi verso la parte dove udì la voce)
Ma il canto muor nel bacio che lo tocca.
(Fenton vede Nannetta che entra e l’abbraccia.
Nannetta vestita da Regina delle Fate. Alice,
non mascherata portando sul braccio una
cappa e in mano una maschera. Mrs Quickly
in gran cuffia e manto grigio da befana, un
bastone e un brutto ceffo di maschera in
mano.)
aliCe
(fora d’escena, des de l’esquerra)
Tu no triguis.
QuiCkly
(més lluny)
Qui primer arriba s’ha d’esperar.
Escena segona
El parc de Windsor. Al centre, el gran roure de
Herne. Al fons el talús d’un fossat. Espessa
vegetació, arbustos florits. És de nit. Se senten
els crits llunyans dels guardaboscos. El parc
de mica en mica s’anirà il·luminant amb els
raigs de la lluna.
FeNtoN
Del llavi el cant extasiat s’envola
pels silencis nocturns i lluny se’n va
i finalment retroba un llavi humà
que amb la seva paraula li respon.
Llavors la nota que ja no està sola
vibra de joia en un acord secret
i, enamorant l’aire que llostreja,
amb l’altra veu torna a volar a la font.
Allí reprèn el so, però més procura
de poder unir allò que el desuneix.
Així a la boca desitjada he fet un bes!
Boca besada no perd la ventura...
NaNNetta
(fora d’escena, lluny, però acostant-se)
...ans es renova igual que la lluna.
FeNtoN
(corrent cap al lloc d’on li arriba la veu)
Però el cant mor en el bes que el toca.
(Fenton veu Nannetta que entra i l’abraça.
Nannetta va vestida de reina de les Fades.
Entren Alice, no disfressada, portant al braç
una capa i a la mà una màscara. Mrs. Quickly
amb una gran còfia i un mantell gris de
bruixa, un bastó i una màscara grotesca a la
mà.)

aliCe
(dividendo Fenton da Nannetta e obbligandolo
a vestire la cappa nera)
Nossignore! Tu indossa questa cappa.
FeNtoN
(aiutato da Alice e Nannetta ad indossare la
cappa)
Che vuol dir ciò?
NaNNetta
(aggiustandogli il cappuccio)
Lasciati fare.
aliCe
(porgendo la maschera a Fenton)
Allaccia.
NaNNetta
(rimirando Fenton)
È un fraticel sgusciato dalla Trappa.
aliCe
(aiutando Fenton ad allacciare la maschera)
Il tradimento che Ford ne minaccia tornar deve
in suo scorno e in nostro aiuto.
FeNtoN
Spiegatevi
aliCe
Ubbidisci presto e muto. L’occasione come
viene scappa.
(a Mrs Quickly)
Chi vestirai da finta sposa?
QuiCkly
Un gaio ladron nasuto che aborre il Dr. Cajus.
Meg
(accorrendo dal fondo, vestita con dei veli e
mascherata, ad Alice)
Ho nascosto i folletti lungo il fosso. Siam
pronte.
Llibret 151
aliCe
(separant Nannetta i Fenton i obligant-lo a
posar-se la capa negra)
No encara senyor! Posa’t aquesta capa.
FeNtoN
(quan Nannetta i Alice l’ajuden a posar-se la
capa)
Què significa això?
NaNNetta
(posant-li bé la caputxa)
Deixa-la fer.
aliCe
(donant-li la màscara a Fenton)
Lliga-te-la.
NaNNetta
(contemplant Fenton)
Com un frare escapat de la Trapa.
aliCe
(ajudant Fenton a lligar-se la màscara)
La traïció amb què Ford amenaça s’ha de girar
en contra seu i a favor nostre.
FeNtoN
Expliqueu-vos.
aliCe
Obeeix i calla. L’ocasió cal agafar-la al vol.
(a Mrs. Quickly)
Qui faràs passar per esposa?
QuiCkly
Un gran lladre nassut que odia el Dr. Cajus.
Meg
(acudint pel fons, vestida amb vels i amb la
màscara, a Alice)
He amagat els follets rere el talús. Tothom a
punt.

152 Llibret
aliCe
(origliando)
Zitto. Viene il pezzo grosso. Via!..
(Tutte fuggono con Fenton da sinistra. Falstaff
con due corna di cervo in testa e avviluppato
in un ampio mantello entra in scena. Suona la
mezzanotte.)
FalstaFF
Una, due, tre, quattro, cinque, sei, sette botte,
otto, nove, dieci, undici, dodici. Mezzanotte.
Questa é la quercia. Numi, proteggetemi!
Giove! Tu per amor d’Europa ti trasformasti
in bove; portasti corna. I numi c’insegnan la
modestia. L’amore metamorfosa un uom in una
bestia.
(ascoltando)
Odo un soave passo!
(Alice comparisce nel fondo.)
Alice! Amor ti chiama!
(avvicinadosi ad Alice)
Vieni! l’amor m’infiamma!
aliCe
(avvicinandosi a Falstaff)
Sir John!
FalstaFF
Sei la mia dama!
aliCe
Sir John!
FalstaFF
(afferrandola)
Sei la mia dama!
aliCe
O sfavillante amor!
FalstaFF
(attirandola a sè con ardore)
Vieni! Già fremo e fervo!
aliCe
(parant l’orella)
Silenci. S’acosta el tros gros. Anem.
(Fugen totes amb Fenton per l’esquerra. Falstaff
amb banyes de cérvol al cap i embolicat dins
d’un ample mantell, entra en escena. Toquen
les dotze campanades de mitjanit.)
FalstaFF
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set
batallades. Vuit, nou, deu, onze, dotze. Mitjanit.
Aquí tenim el roure. Oh, déus, protegiu-me!
Júpiter, tu per l’amor d’Europa vas transformarte
en brau, vas portar banyes. Els déus ens
ensenyen modèstia. L’amor transforma un
home en bèstia.
(parant l’orella)
Sento passes suaus.
(Alice apareix pel fons.)
Alice, Amor et crida!
(acostant-se a Alice)
Vine, l’amor m’inflama!
aliCe
(acostant-se a Falstaff)
Sir John!
FalstaFF
Ets la meva dama!
aliCe
Sir John!
FalstaFF
(aferrant-la)
Ets la meva dama!
aliCe
Oh, fulgurant amor!
FalstaFF
(estirant-la cap a ell amb ardor)
Vine! Tremolo de fervor!

aliCe
(sempre evitando l’abbraccio)
Sir John!
FalstaFF
Sono il tuo servo!
Sono il tuo cervo, imbizzarrito.
Ed or piovan tartufi,
Rafani e finocchi!!
E sian la mia pastura!
E amor trabocchi! Siam soli...
aliCe
No. Qua nella selva densa
Mi segue Meg.
FalstaFF
È doppia l’avventura!
Venga anche lei! Squartatemi
Come un camoscio a mensa!
Sbranatemi!! Cupido
Alfin mi ricompensa.
Io t’amo! t’amo!
Meg
(di dentro)
Aiuto!
aliCe
(fingendo spavento)
Un grido! Ahimè!
Meg
(dal fondo, senza avanzare; non ha la
maschera)
Vien la tregenda!
(Fugge.)
aliCe
(come sopra)
Ahimè! Fuggiamo!
FalstaFF
(spaventato)
Dove?
aliCe
(evitant l’abraçada)
Sir John!
FalstaFF
Sóc el teu servidor!
Sóc el teu cérvol frisós!
Que plogui trumfes, raves i fonoll
i siguin la meva pastura!
Que l’amor es desbordi!
Estem sols...
aliCe
No. Allà al bosc espès
també hi ha la Meg.
FalstaFF
Doble és l’aventura!
Que vingui també! Partiu-me
com un isard a taula!
Esquartereu-me! Cupidó
per fi em recompensa.
T’estimo! T’estimo!
Meg
(fora d’escena)
Auxili!
aliCe
(fingint por)
Un crit! Ai las!
Meg
(des del fons, sense avançar, no porta la
màscara)
Una ronda d’esperits!
(Fuig.)
aliCe
(com abans)
Ai, ai! Fugim!
FalstaFF
(espantat)
On?
Llibret 153

154 Llibret
aliCe
(fuggendo da destra rapidissimamente)
Il cielo perdoni al mio peccato!
FalstaFF
(appiattendosi accanto al tronco della quercia)
Il diavol non vuol ch’io sia dannato.
NaNNetta
(di dentro)
Ninfe! Elfi! Silfi! Doridi! Sirene!
L’astro degli incantesimi in cielo é sorto.
(Comparisce nel fondo fra le fronde)
Sorgete! Ombre serene!
le Fate
(molto lontane)
Ninfe! Silfi! Sirene!
FalstaFF
(gettandosi colla faccia contro terra, lungo
disteso)
Sono le Fate. Chi le guarda é morto.
(Nannetta vestita da Regina delle Fate. Alice:
alcune Ragazzette vestite da Fate bianche e
da Fate azzurre. Falstaff sempre disteso contro
terra, immobile.)
aliCe
(sbucando cautamente da sinistra con alcune
Fate)
Inoltriam.
NaNNetta
(scorgendo Falstaff)
Egli é là.
aliCe
(scorge Falstaff e lo indica alle altre)
Steso al suol.
NaNNetta
Lo confonde il terror
(Tutte si inoltrano con precauzione.)
aliCe
(fugint de pressa per l’esquerra)
Que el cel perdoni el meu pecat!
FalstaFF
(encongint-se rere el tronc del roure)
El diable no vol que em condemni!
NaNNetta
(fora d’escena)
Nimfes! Elfs! Silfs! Dríades! Sirenes!
L’astre dels encanteris ha sortit!
(Apareix al fons entre l’espessor.)
Sorgiu, ombres serenes!
FaDes
(llunyanes)
Nimfes! Silfs! Sirenes!
FalstaFF
(estirant-se de cara a terra tan llarg com és)
Són les Fades. Qui les mira mor.
(Nannetta entra, vestida de Reina de les
Fades, amb algunes noietes vestides de fades
blanques i de fades blaves. Falstaff encara
estirat a terra, immòbil.)
aliCe
(apareixent cautament per l’esquerra amb
algunes fades)
Avancem.
NaNNetta
(veient Falstaff)
Allà el tenim.
aliCe
(veient Falstaff i assenyalant-lo a les altres)
Estès a terra.
NaNNetta
Confús de terror.
(Avancen totes amb precaució.)

le Fate
Si nasconde
aliCe
Non ridiam!
le Fate
Non ridiam!
NaNNetta
(indicando alle Fate il loro posto, mentre Alice
parte rapidamente da sinistra)
Tutte qui, dietro a me. Cominciam.
le Fate
Tocca a te.
(Le piccole Fate si dispongono in cerchio
intorno alla loro Regina; le Fate più grandi
formano gruppo a sinistra.)
la regiNa Delle Fate
Sul fil d’un soffio etesio
Scorrete, agili larve;
Fra i rami un baglior cesio
D’alba lunare apparve.
Danzate! e il passo blando
Misuri un blando suon.
Le magiche accoppiando
Carole alla canzon.
le Fate
La selva dorme e sperde
Incenso ed ombra; e par
Nell’aer denso un verde
Asilo in fondo al mar.
la regiNa Delle Fate
Erriam sotto la luna
Scegliendo fior da fiore,
Ogni corolla in core
Porta la sua fortuna.
Coi gigli e le viole
Scriviam de’ nomi arcani,
Dalle fatate mani
FaDes
S’amaga.
aliCe
No riguem.
FaDes
No riguem.
Llibret 155
NaNNetta
(indicant a les fades el seu lloc, mentre Alice
se’n va de pressa per l’esquerra)
Totes aquí, darrere meu. Comencem.
FaDes
Et toca a tu.
(Les petites fades es disposen en cercle al
voltant de la seva reina; les fades més grans
formen un grup a l’esquerra.)
reiNa De les FaDes
Pel fil d’una brisa lleu,
oh, àgils esperits, llisqueu!
Una lluor celest d’alba lunar
ha aparegut entre el brancam.
Danseu! I que el pas flonjo
mesuri un flonjo so,
unint la màgica ronda
a la gràcil cançó.
FaDes
El bosc dorm i exhala
aroma i ombra, i pareix
en l’aire dens un verd asil
al fons del mar.
reiNa De les FaDes
Errem sota la lluna,
triant flor rere flor,
cada corol·la porta
al seu cor la fortuna.
Amb lliris i violetes
tracem els noms arcans
i que a les nostres mans

156 Llibret
Germoglino parole,
Parole illuminate
Di puro argento e d’or,
Carni e malie. Le Fate
Hanno per cifre i fior.
le Fate
(mentre vanno cogliendo fiori)
Moviam ad una ad una
Sotto il lunare albor,
Verso la quercia bruna
Del nero Cacciator.
(Tutte le Fate colla Regina mentre cantano si
avviano lentamente verso la quercia. Dal fondo
a sinistra sbucano: Alice mascherata, Meg
da Ninfa verde colla maschera, Mrs Quickly
da befana, mascherata. Sonon precedute da
Bardolfo, vestito con una cappa rossa, senza
maschera, col cappuccio abbassato sul volto
e da Pistola, da satiro. Seguono: Dr. Cajus,
in cappa grigia, senza maschera, Fenton, in
cappa nera, colla maschera, Ford, senza cappa
nè maschera. Parecchi borghesi in costumi
fantastici chiudono il corteggio e vanno a
formare gruppo a destra. Nel fondo altri
mascherati portano lanterne di varie fogge.)
BarDolFo
(intoppando nel corpo di Falstaff)
Alto là!
Pistola
(accorrendo)
Chi va là?
FalstaFF
Pietà!
QuiCkly
(toccando Falstaff col bastone)
C’è un uomo!
aliCe, NaNNetta, Meg
C’è un uom!
germinin les paraules.
Paraules lluminoses
de pur argent i d’or,
versos i encants. Les fades
tenen per lletres les flors.
FaDes
(mentre van collint flors)
Anem d’una en una,
a la llum de la lluna
a prop del roure fosc
del negre Caçador.
(Totes les fades i la seva reina, tot cantant,
s’acosten lentament al roure. Pel fons a l’esquerra
apareixen Alice amb la màscara, Meg vestida
de Nimfa verda amb màscara, Mrs. Quickly, de
bruixa bona, amb màscara. Davant d’elles va
Bardolfo, vestit amb capa vermella i no porta cap
màscara, però amb la caputxa abaixada fins a
tapar el rostre, i també Pistola, de sàtir. Després
vénen el Dr. Cajus, amb capa grisa, sense
màscara, Fenton, amb capa negra i màscara.
Ford sense capa ni màscara. Alguns burgesos
amb disfresses fantàstiques tanquen el seguici
i formen un grup a la dreta. Al fons, d’altres
màscares porten llanternes de tota mena.)
BarDolFo
(topant amb el cos de Falstaff)
Alto!
Pistola
(acudint)
Què passa?
FalstaFF
Pietat!
QuiCkly
(tocant Falstaff amb el bastó)
És un home.
Meg, NaNNetta, aliCe
És un home!

Coro
C’è un uom!
ForD
(che sarà accorso vicino a Falstaff)
Cornuto come un bue!
Pistola
Rotondo come un pomo!
BarDolFo
Grosso come una nave!
BarDolFo, Pistola
(toccando Falstaff col piede)
Alzati, olà!
FalstaFF
(alzando la testa)
Portatemi una grue! Non posso.
ForD
È troppo grave.
QuiCkly
È corrotto!
Coro
È corrotto!
aliCe, NaNNetta, Meg
È impuro!
Coro
È corrotto!
BarDolFo
(con dei gran gesti da stregone)
Si faccia lo scongiuro!
aliCe
(in disparte a Nannetta, mentre il Dr. Cajus
s’aggira come chi cerca qualcuno. Fenton
e Quickly nascondono Nannetta colle loro
persone.)
Cor
Un home!
ForD
(que s’ha acostat a Falstaff)
Cornut com un bou!
Pistola
Rodó com una poma!
BarDolFo
I gros com una nau!
BarDolFo, Pistola
(tocant Falstaff amb el peu)
Alça’t, au!
FalstaFF
(aixecant el cap)
Porteu-me una grua! No puc!
ForD
Massa pesant!
QuiCkly
I corromput!
Cor
Corromput!
aliCe, Meg, NaNNetta
I impur!
Cor
Impur!
BarDolFo
(fent grans gestos de bruixot)
L’haurem d’exorcitzar!
Llibret 157
aliCe
(a part a Nannetta, mentre el Dr. Cajus dóna
voltes com qui busca algú; Fenton i Mrs.
Quickly amaguen Nannetta amb les seves
fades)

158 Llibret
Evita il tuo periglio. Già il Dottor Cajo ti cerca.
NaNNetta
Troviamo un nascondiglio.
(Si avvia con Fenton nel fondo della scena,
protetta da Alice e Quickly.)
QuiCkly
Poi tornerete lesti al mio richiamo.
(Nannetta e Fenton scompaiono dietro le
fronde.)
BarDolFo
(continuando i gesti di scongiuro sul corpo di
Falstaff)
Spiritelli! Folletti!
Farfarelli! Vampiri! Agili insetti
Del palude infernale! Punzecchiatelo!
Orticheggiatelo!
Martirizzatelo coi grifi aguzzi!
(Accorrono velocissimi alcuni ragazzi vestiti da
folletti, e si scagliano su Falstaff. Altri folletti,
spiritelli, diavoli sbucano da varie parti. Alcuni
scuotono crepitacoli, alcuni hanno in mano
dei vimini, molti portano delle piccole lanterne
rosse.)
FalstaFF
(a Bardolfo)
Ahimè! tu puzzi come una puzzola.
Folleti, Diavoli
(spingendolo e facendolo ruzzolare)
Ruzzola, ruzzola, ruzzola!
aliCe, Meg, QuiCkly
Pizzica, pizzica,
Pizzica, stuzzica,
Spizzica, spizzica
Pungi, spilluzzica,
Finch’egli abbai!
FalstaFF
Ahi! Ahi! Ahi! Ahi!
(Evita el teu perill, el Dr. Cajus et busca.)
NaNNetta
(Busquem amagatall.)
(Se’n va pel fons amb Fenton, protegida per
Alice i Mrs. Quickly.)
QuiCkly
(Ja torneu després, quan us cridi.)
(Nannetta i Fenton desapareixen entre
l’espessor.)
BarDolFo
(continuant els gestos del conjur sobre el cos
de Falstaff)
Esperits! Follets!
Papallons! Vampirs! Insectes
dels pantans infernals, piqueu-lo!
Punxeu-lo com ortigues!
Martiritzeu-lo amb dards aguts!
(Acuden ràpids alguns nens vestits de
follets, i cauen damunt de Falstaff. D’altres
follets i dimoniets apareixen per diverses
bandes. Alguns fan sonar matraques,
alguns porten cistelles, molts duen petites
llanternes roges.)
FalstaFF
(a Bardolfo)
Ai las! Puts com una mofeta!
Follets i DiMoNiets
(empenyent-lo i fent-lo rodolar)
Rodola, rodola, rodola!
aliCe, Meg, QuiCkly
Pica, pica,
punxa i pica,
i pessiga, pessiga,
pica i punxa
fins que lladri!
FalstaFF
Ai, ai, ai, ai!

Folleti, Diavoli
Scrolliam crepitacoli,
Scarandole e nacchere!
Di schizzi e di zacchere
Quell’otre si macoli.
Meniam scorribandole,
Danziamo la tresca,
Treschiam le faràndole
Sull’ampia ventresca.
Zanzare ed assilli,
Volate alla lizza
Coi dardi e gli spilli!
Ch’ei crepi di stizza!
aliCe, Meg, QuiCkly
Pizzica, pizzica,
Pizzica, stuzzica,
Spizzica, spizzica,
Pungi, spilluzzica
Finch’egli abbai!
FalstaFF
Ahi! Ahi! Ahi! Ahi!
Folleti, Diavoli
Cozzalo, aizzalo
Dai pie’ al cocuzzolo!
Strozzalo, strizzalo!
Gli svampi l’uzzolo!
Pizzica, pizzica, l’unghia rintuzzola!
Ruzzola, ruzzola, ruzzola, ruzzola!
(Fanno ruzzolare Falstaff verso il proscenio.)
Dr. Cajus, ForD
Cialtron!
BarDolFo, Pistola
Poltron!
Dr. Cajus, ForD
Ghiotton!
BarDolFo, Pistola
Pancion!
Follets i DiMoNiets
Que sonin les matraques,
xerracs i castanyoles!
Que s’embruti aquest odre
d’esquitxos i de fang!
Ballem la tresca
i la verdesca
damunt la seva
ampla ventresca!
Mosquits i tàvecs,
uniu-vos a la gresca!
Que agulles i fiblons
l’encenguin com fa l’esca!
aliCe, Meg, QuiCkly
Pica, pica,
punxa i pica,
i pessiga, pessiga,
pica i punxa
fins que lladri!
FalstaFF
Ai, ai, ai, ai!
Follets i DiMoNiets
Colpiu-lo, exciteu-lo,
piqueu-li la cresta!
Cruixiu-lo, xafeu-lo!
Abaixa-li els fums!
Pica, pica, les ungles esmola!
Rodola, rodola, rodola!
(Fan rodolar Falstaff cap al prosceni.)
Dr. Cajus, ForD
Canalla!
BarDolFo, Pistola
Poltró!
Dr. Cajus, ForD
Golafre!
BarDolFo, Pistola
Panxut!
Llibret 159

160 Llibret
Dr. Cajus, ForD
Beòn!
BarDolFo, Pistola
Briccon!
Dr. Cajus, ForD, BarDolFo, Pistola
In ginocchion!
(Lo alzano in quattro e lo obbligano a star
ginocchioni.)
ForD
Pancia ritronfia!
aliCe
Guancia rigonfia!
BarDolFo
Sconquassa letti!
QuiCkly
Spacca-farsetti!
Pistola
Vuota-barili!
Meg
Sfonda-sedili!
Dr. Cajus
Sfianca-giumenti!
ForD
Triplice mento!
BarDolFo, Pistola
Di’ che ti penti!
(Bardolfo prende il bastone di Quickly e dà
una bastonata a Falstaff.)
FalstaFF
Ahi! Ahi! mi pento!
uoMiNi
Uom frodolento!
Dr. Cajus, ForD
Trompa!
BarDolFo, Pistola
Bergant!
Dr. Cajus, ForD, BarDolFo, Pistola
De genolls!
(Entre els quatre l’aixequen i l’obliguen a estar
de genolls.)
ForD
Panxa rotunda!
aliCe
Galta botida!
BarDolFo
Rebentallits!
QuiCkly
Estripagipons!
Pistola
Buidaampolles!
Meg
Petacadires!
Dr. Cajus
Matamules!
ForD
Triple barbeta!
BarDolFo, Pistola
Digues que te’n penedeixes.
(Bardolfo agafa el bastó de Mrs. Quickly i
clava cop de bastó a Falstaff.)
FalstaFF
Ai, ai! Me’n penedeixo!
HoMes
Home fraudulent!

(Bardolfo riprende il bastone e colpisce
nuovamente.)
FalstaFF
Ahi! Ahi! mi pento!
uoMiNi
Uom turbolento!
FalstaFF
Ahi! Ahi! mi pento!
uoMiNi
Capron! Scroccon! Spaccon!
FalstaFF
Perdon!
BarDolFo
(colla faccia vicinissima alla faccia di Falstaff)
Riforma la tua vita!
FalstaFF
Tu puti d’acquavita.
le DoNNe
Domine fallo casto!
FalstaFF
Ma salvagli l’addomine.
le DoNNe
Domine fallo guasto!
FalstaFF
Ma salvagli l’addomine.
le DoNNe
Fallo punito Domine!
FalstaFF
Ma salvagli l’addomine.
le DoNNe
Fallo pentito Domine!
(Bardolfo torna a clavar-li cop de bastó.)
FalstaFF
Ai, ai! Me’n penedeixo!
HoMes
Home turbulent!
FalstaFF
Ai, ai! Me’n penedeixo!
HoMes
Cabró! Estafador! Fanfarró!
FalstaFF
Perdó!
BarDolFo
(amb la cara a tocar de la de Falstaff)
Reforma la teva vida!
FalstaFF
Fas pudor d’aiguardent!
DoNes
Senyor, fes-lo cast!
FalstaFF
Però que se salvi l’abdomen!
DoNes
Senyor, fes-lo impotent!
FalstaFF
Però que se salvi l’abdomen!
DoNes
Que se’l castigui, Senyor!
FalstaFF
Però que se salvi l’abdomen!
DoNes
Que es penedeixi, Senyor!
Llibret 161

162 Llibret
FalstaFF
Ma salvagli l’addomine.
uoMiNi
Globo d’impurità! Rispondi.
FalstaFF
Ben mi sta.
uoMiNi
Monte d’obesità! Rispondi.
FalstaFF
Ben mi sta.
uoMiNi
Otre di malvasia! Rispondi.
FalstaFF
Così sia.
BarDolFo
Re dei panciuti!
FalstaFF
Va via, tu puti.
BarDolFo
Re dei cornuti!
FalstaFF
Va via, tu puti.
(Pistola gli dà un colpo di frustra.)
uoMiNi
Furfanteria!
FalstaFF
Ahi! Così sia.
tutti
Gagliofferia!
FalstaFF
Ahi! Così sia.
FalstaFF
Però que se salvi l’abdomen!
HoMes
Globus d’impuresa! Respon!
FalstaFF
M’està bé.
HoMes
Munt d’obesitat! Respon!
FalstaFF
M’està bé.
HoMes
Odre de malvasia! Respon!
FalstaFF
Així sia!
BarDolFo
Rei dels panxuts!
FalstaFF
Vés-te’n, que puts!
BarDolFo
Rei dels cornuts!
FalstaFF
Fora, que puts!
(Pistola li dóna un cop de xurriaques.)
HoMes
Berganteria!
FalstaFF
Ai, així sia!
tots
Coquineria!
FalstaFF
Ai, així sia!

BarDolFo
Ed or che il diavol ti porti via!!
(Nella foga del dire gli casca il cappuccio)
FalstaFF
(rialzandosi)
Nitro! Catrame! Solfo!!
Riconosco Bardolfo!
(violentissimamente contro Bardolfo)
Naso vermiglio!
Naso bargiglio!
Puntuta lesina!
Vampa di resina!
Salamandra! Ignis fatuus! Vecchia alabarda!
Stecca di sartore! Schidion d’inferno! Aringa
secca! Vampiro! Basilisco! Manigoldo! Ladrone!
Ho detto. E se smentisco voglio che mi si
spacchi il cinturone!!
tutti
Bravo!
FalstaFF
Un poco di pausa. Sono stanco.
QuiCkly
(a Bardolfo, gli dice a bassa voce)
Vieni, Ti coprirò col velo bianco.
(Mentre il Dr. Cajus ricomincia a cercare e
cercando esce, dalla parte opposta, Quickly
e Bardolfo scompaiono dietro gli alberi del
fondo.)
ForD
(ironico a Falstaff)
Ed or, mentre vi passa la scalmana,
Sir John, dite: il cornuto chi é?
aliCe, Meg
(che si saranno avvicinate, ironicamente a
Falstaff smascherandosi)
Chi é?
aliCe
Vi siete fatto muto?
Llibret 163
BarDolFo
I ara que se t’endugui el diable!
(Amb l’ardor dels dicteris li cau la caputxa.)
FalstaFF
(aixecant-se)
Nitre, quitrà, sofre!
T’he reconegut, Bardolfo!
(molt violent contra Bardolfo)
Nas vermell!
Nas coral·lí!
Aguda alena!
Flam de resina!
Salamandra! Foc fatu! Vella alabarda!
Vara de sastre! Ast de l’infern! Arengada!
Vampir! Basilisc! Sapastre! Lladre!
He dit! I si menteixo que se’m trenqui el
cinturó!
tots
Bravo!
FalstaFF
Un mica de pausa, estic cansat.
QuiCkly
(a Bardolfo, que està a prop seu, en veu baixa)
(Vine, et vestiré de blanc!)
(Mentrestant el Dr. Cajus torna a buscar i,
tot buscant, se’n va per la part contrària. Mrs.
Quickly i Bardolfo desapareixen rere els arbres
del fons.)
ForD
(amb irònica reverència, a Falstaff)
I ara, mentre se us passa el desfici,
digueu, Sir John, qui és el cornut?
aliCe, Meg
(que s’han acostat, irònicament a Falstaff,
havent-se tret les màscares)
Qui és?
aliCe
Us heu tornat mut?

164 Llibret
FalstaFF
(dopo un primo istante di sbalordimento
andando incontro a Ford)
Caro signor Fontana!
aliCe
(interponendosi)
Sbagliate nel saluto,
Questo é Ford, mio marito.
QuiCkly
(ritornando)
Cavaliero...
FalstaFF
Reverenza...
QuiCkly
Voi credeste due donne così grulle, così
citrulle, da darsi anima e corpo all’Avversiero,
per un uom vecchio, sudicio ed obeso...
Meg, QuiCkly
...con quella testa calva...
aliCe, Meg, QuiCkly
...e con quel peso!
ForD
Parlano chiaro.
FalstaFF
Incomincio ad accorgermi d’esser stato un
somaro.
aliCe
Un cervo.
ForD
Un bue.
tutti
Ah! Ah!
FalstaFF
(després d’uns instants de desconcert, anant
cap a Ford)
Estimat senyor Fontana!
aliCe
(interposant-se)
Equivoqueu el salut!
Aquest és Ford, el meu marit!
QuiCkly
(retornant)
Cavaller!
FalstaFF
Reverència!
QuiCkly
Vàreu creure dues dames prou nècies per
donar-se al diable per un home vell, porc i
obès?
Meg, QuiCkly
I amb la closca pelada.
aliCe, Meg, QuiCkly
I amb tant de pes.
ForD
Parlen clar.
FalstaFF
Començo a veure que he estat un ruc!
aliCe
Un cérvol!
ForD
Un bou!
tots
Ha, ha, ha!

ForD
E un mostro raro!
FalstaFF
(che avrà riacquistato la sua calma)
Ogni sorta di gente dozzinale
Mi beffa e se ne gloria;
Pur, senza me, costor con tanta boria
Non avrebbero un briciolo di sale.
Son io che vi fa scaltri.
L’arguzia mia crea l’arguzia degli altri.
tutti
Ma bravo!
ForD
Per gli Dei! Se non ridessi ti sconquasserei!
Ma basta. Ed ora vo’ che m’ascoltiate.
Coronerem la mascherata bella
Congli sponsali della Regina delle Fate.
(Il Dr. Cajus e Bardolfo, vestito da Regina
delle Fate col viso coperto da un velo,
s’avanzano lentamente tenendosi per mano. Il
Dr. Cajus ha la maschera sul volto.)
Già s’avanza la coppia degli sposi. Attenti!
tutti
Attenti!
ForD
Eccola, in bianca vesta
Col velo e il serto delle rose in testa
E il fidanzato suo ch’io le disposi.
Circondatela, o Ninfe.
(Il Dr. Cajus e Bardolfo si collocano nel
mezzo: le Fate li circondano.)
aliCe
(presentando Nannetta e Fenton; Nannetta ha
un gran velo celeste che la copre tutta. Fenton
ha la maschera e la cappa.)
Un’altra coppia
D’amanti desiosi
ForD
I un monstre rar!
FalstaFF
(havent recuperat la calma)
Tota mena de gentalla
es burla de mi i se’n glorieja,
però sense mi, aquests que tant s’ufanen
no tindrien ni un bri de sal.
Soc jo qui els fa astuts.
La meva agudesa crea la dels altres.
tots
Molt bé diu!
Llibret 165
ForD
Pels déus, que si no ric, t’esclafaria!
I ara prou. Vull que m’escolteu.
Coronem la bella mascarada,
casant la Reina de les Fades.
(El Dr. Cajus i Bardolfo, vestit de Reina de les
Fades, amb la cara coberta pel vel, avancen
lentament agafats de la mà; el Dr. Cajus porta
la màscara posada.)
Ja s’acosta la parella de nuvis. Atenció!
tots
Atenció!
ForD
Aquí ve, vestida de blanc,
amb el vel i el cap cobert de roses,
i amb el marit que jo li he disposat.
Envolteu-la, nimfes!
(El Dr. Cajus i Bardolfo es col·loquen al mig,
les fades grans i petites els envolten.)
aliCe
(presentant Nannetta i Fenton; Nannetta porta
un gran vel celest i gruixut, que la cobreix tota;
Fenton porta la capa i la màscara posada)
Una altra parella
de tendres amants

166 Llibret
Chiede d’essere ammessa
agli augurosi connubi!
ForD
E sia. Farem la festa doppia.
Avvicinate i lumi.
(I folletti guidati da Alice si avvicinano colle
loro lanterne.)
Il ciel v’accoppia.
(Alice prenderà in braccio il più piccolo dei
ragazzetti che sarà mascherato di spiritello, e
farà in modo che la lanterna che tiene in mano
illumini in pieno la faccia di Bardolfo appena
questi resterà senza velo; un altro spiritello
guidato da Meg illuminerà Nannetta e Fenton.)
Giù le maschere e i veli. Apoteosi!
(Rapidamente Fenton e il Dr. Cajus si tolgono
la maschera; Nannetta e Bardolfo il velo; tutti
rimangono a viso scoperto.)
tutti
(ridendo tranne Ford e il Dr. Cajus)
Ah! Ah! Ah! Ah!
Dr. Cajus
(riconoscendo Bardolfo, immobilizzato dalla
sorpresa)
Spavento!
ForD
(sorpreso)
Tradimento!
gli altri
(ridendo)
Apoteosi!
ForD
(guardando l’altra coppia)
Fenton con mia figlia!!
Dr. Cajus
(esterrefatto)
Ho sposato Bardolfo!!
demana ser admesa
al pròsper connubi.
ForD
Sigui. Farem la festa doble.
Acosteu els llums.
(Els follets que Alice guia s’acosten amb les
seves llanternes.)
Que el cel us uneixi.
(Alice agafarà el més petit dels nens,
disfressat d’esperit, i farà que la llanterna
que el nen porta il·lumini de ple la cara de
Bardolfo, així que aquest es quedi sense vel
que l’oculta; un altre nen-esperit,que guia Meg,
il·luminarà Nannetta i Fenton.)
Fora màscares i vels! Apoteosi!
(Ràpidament Fenton i el Dr. Cajus es treuen
la màscara; Nannetta i Bardolfo el vel; tots
queden a cara descoberta.)
tots
(rient, tret de Ford i el Dr. Cajus)
Ha, ha, ha, ha!
Dr. Cajus
(en reconèixer Bardolfo, immòbil per la
sorpresa)
Horror!
ForD
(sorprès)
Engany!
els altres
(rient)
Apoteosi!
ForD
(mirant l’altra parella)
Fenton amb la meva filla!
Dr. Cajus
(astorat)
M’he casat amb Bardolfo!

tutti
Ah! Ah!
Dr. Cajus
Spavento!
le DoNNe
Vittoria!
tutti
(tranne Dr. Cajus e Ford)
Evviva! Evviva!
ForD
(ancora pieno di stupore)
Oh! Meraviglia!
aliCe
(avvicinandosi a Ford)
L’uom cade spesso nelle reti ordite
Dalle malizie sue.
FalstaFF
(avvicinandosi, ironico a Ford)
Caro buon Messer Ford, ed ora, dite: lo
scornato chi è?
ForD
(accenna al Dr. Cajus)
Lui.
Dr. Cajus
(accenna a Ford)
Tu.
ForD
No.
Dr. Cajus
Sì.
BarDolFo
(accenna a Ford e al Dr. Cajus)
Voi.
tots
Ha, ha, ha!
Dr. Cajus
Espantós!
DoNes
Victòria!
tots
(tret de Ford i el Dr. Cajus)
Visca! Visca!
ForD
(encara ple d’estupor)
Oh, meravella!
aliCe
(acostant-se a Ford)
Sovint l’home cau en les trampes
que ha ordit la seva malícia.
Llibret 167
FalstaFF
(acostant-se a Ford, amb irònica reverència)
Estimat senyor Ford, digueu
qui és ara el burlat?
ForD
(assenyalant el Dr. Cajus)
Ell!
Dr. Cajus
(assenyalant Ford)
Tu!
ForD
No.
Dr. Cajus
Sí.
BarDolFo
(assenyalant Ford i Cajus)
Vosaltres.

168 Llibret
FeNtoN
(accenna pure a Ford e al Dr. Cajus)
Lor.
Dr. Cajus
(mettendosi con Ford)
Noi.
FalstaFF
Tutti e due.
aliCe
(mettendo Falstaff con Ford e Cajus)
No. Tutti e tre.
(a Ford, mostrando Nannetta e Fenton)
Volgiti e mira quelle ansie leggiadre.
NaNNetta
(a Ford, giungendo le mani)
Perdonateci, padre.
ForD
Chi schivare non può la propria noia
L’accetti di buon grado.
Facciamo il parentado
E che il ciel vi dia gioia.
tutti
(tranne il Dr. Cajus)
Evviva!
FalstaFF
Un coro e terminiam la scena
ForD
Poi con Sir Falstaff, tutti, andiamo a cena.
tutti
Tutto nel mondo é burla.
L’uom é nato burlone,
La fede in cor gli ciurla,
Gli ciurla la ragione.
Tutti gabbati! Irride
FeNtoN
(assenyalant també Ford i Cajus)
Ells.
Dr. Cajus
(posant-se amb Ford)
Nosaltres.
FalstaFF
Tots dos.
aliCe
(posant Falstaff amb Ford i Cajus)
No, tots tres.
(a Ford, mostrant Nannetta i Fenton)
Gira’t i mira quina ànsia tan encantadora!
NaNNetta
(a Ford, amb les mans juntes)
Perdona’ns, pare.
ForD
El que no es pot evitar,
cal de bon grat acceptar.
Siguem parents, noi,
i que el cel us doni joia!
tots
(llevat del Dr. Cajus)
Visca!
FalstaFF
Un cor i acabem l’escena.
ForD
I després amb Sir Falstaff anem a sopar.
tots
Tot és burla en el món.
L’home ja neix burlador.
A dins del seu cervell
trontolla sempre la raó.
Se’n riuen, enganyats,

L’un l’altro ogni mortal.
Ma ride ben chi ride
La risata final.
Fine
els uns dels altres, els mortals!
Però riu molt millor
el que riu al final.
Fi
Llibret 169
traDuCCió De jauMe Creus i Del Castillo