Vecjo Testament - Glesie Furlane
Vecjo Testament - Glesie Furlane
Vecjo Testament - Glesie Furlane
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Vecjo</strong> <strong>Testament</strong><br />
Isaje<br />
traduzion dal Ebraic<br />
dal prof. pre Checo Placerean<br />
di Montenars<br />
Cjap. 36 - 37<br />
ZONTE<br />
pag. 1
ZONTE<br />
Cjap. 36 - 37<br />
Cuasi dal dut compagns di 2n; Rès 18, 13 - 20, 19<br />
Cjap. 36<br />
L’INVASION DI SENNACHERIB<br />
1 Al è sucedût tal an cutuardis dal rè Ezechie che<br />
Sennacherib, rè di Assur, al tacà dutis lis sitâts fuartificadis<br />
di Gjude e lis cjapá.<br />
2 Il rè di Assur al mandà Rabshakè cun tune buine trope di<br />
soldats di Lachish a Gjerusalem cuintri dal rè Ezechie.<br />
Chel si postà sul or dal canal de vascje di sore, sul troi dal<br />
cjamp dal lavandâr.<br />
3 Il sorestant dal palàç Eliachim, fi di Chilchijà, Shebna il<br />
segretari, e Joach il cursôr fi di Asaf a saltârin fûr par fevelâ<br />
cun lui.<br />
pag. 2
4 E Rabshakè ur à dite: «Disèit a Ezechie: Il grant rè, il rè<br />
di Assur, al dîs chest:<br />
5 «Su ce cantìn ti fìdistu par jessi sigûr? Ti torni a dî che<br />
lis cjacaris no valin par savê diregi e vê fuarce in vuere.<br />
Alore di cui ti sestu fidât par rivoltâti, cuintri di me?<br />
6 Viôt che tu ti sês fidât di che cjane crevade – dal Egjìt –<br />
ch’e fore e insangane la man di chel che le dopre par<br />
baston. Faraon, rè dal Egjit, al è tâl e cuâl par ducj chêi<br />
che si fidin di lui.<br />
7 Tù tu puedis dîmi:<br />
"Nô o si fidìn dal Signor nestri Diu"».<br />
Ma no èsal Chel che Ezechie j à disfàts i santuaris sui çùcs<br />
e i altars? Ordenant po ‘e int di Gjude e di Gjerusalem: «O<br />
veis di ingenoglâsi dome denant di chest altar?».<br />
8 Poben! fâs une scomesse cul gno paron, il rè di Assur: jo<br />
ti doi doi mil cjavai, se tus sês bon di cjatâ j umign cha<br />
coventin par montàur a cavalot.<br />
9 Cemût rivaràstu mai a fâ sirucâ un sol sorestant, un dai<br />
plui piçui servidors dal gno paron, fidanti dai ciars e de<br />
cavalarie dal Egjìt?<br />
10 E po, âjo tacade cheste tjere par disfâle cence il jutori dal<br />
Signor? Il Signor mi à dite: «Tache cheste tjere e disfile!».<br />
7) La leç dal templi unic a Gjerusalem.<br />
pag. 3
Eliachim, Shebnà e àn dite a Rabshakè: «Par plasé fevèle<br />
in aramaic ai tjei servidors, parcé ch’o lu capín; no sta<br />
fevelânus in ebraic se no e sint dute la int ch’e jè cun tant<br />
di orele su lis muris».<br />
12 Ma Rabshakè al à rispuindût:<br />
«Po crodistu che il gno paron mi vei mandât a fevelâ cussì<br />
cul to paron o cun te? Mi à mandat propit par che int là<br />
su lis muris, condanade a mangjâ la so mierde e a bevi la<br />
so urine insieme cun vualtris».<br />
13 Alore Rabshakè al è jevât in pins e ad alte vas al à dite<br />
par ebraic:<br />
«Sintît lis peraulis dal grant rè, dal rè di Assur!<br />
14 Il rè al dîs chest:<br />
«No stàit a lassâsi imbroâ di Ezechie! Lui nol è in grât di<br />
salvâus.<br />
15 No stait a lassâ che Ezechie us imbussuli di sperâ tal<br />
Signor, disint:<br />
"Il Signor al cjatarà la fate di salvânus; cheste sitât no colarà<br />
tes grifis dal rè di Assur!".<br />
16 No stàit a lâ daûr di Ezechie, parceche il rè di Assur us<br />
dîs chest:<br />
«Faseit la pâs cun me, rindèjsi, e ducj o puedarèis gjoldi<br />
il vuestri vignâl e il vuestri fiâr, 17 e bevi laghe dal vuesti<br />
poç, fint cuant ch’o tornarài a cjapàus sú par menàus tune<br />
tjere come la vuestre, tjere di forment e di most, tjere di<br />
pag. 4
pan e di vignai.<br />
18 No stàit a lassâ che Ezechie us imbussuli disint: "Il<br />
Signor nus salvarà!".<br />
Po i dius dai forescj âno salvade la lor int des grifis dal<br />
rè di Assur?<br />
19 Dulà sono i dius di Chamat e di Arpad? La sono lâts a<br />
finîle chêi di Sefarvaim?<br />
I dius âno podût gjavâ des mes mans Samarie?<br />
20 Cuai saressino i dius di chestis tjeris ch’e àn salvade la<br />
lor tjere des mes grifis, par crodi che il Signor al salvi<br />
Gjerusalem des mes mans?».<br />
21 Lôr e àn tasût e no j àn rispuindût nuje, parceche l’ordin<br />
dal rè al ere chest: «No stàit a rispuindi!»<br />
22 Il sorestant dal palaç Eliachim, fi di Chilchijà, Shebnà il<br />
segretari, e Joach fi di Asaf, il cursor, a si presentârin a<br />
Ezechie cui vistîts sbregâts, e j contârin ce ch’al veve dit<br />
Rabshakè.<br />
19) Chamat, Arpad, Sepharvaim, a son sitats de Sirie, za cuistadis di<br />
Sennacherib.<br />
22) Sbregâsi i vistîts al ere segno che si ere propit fur de gracie di<br />
Diu.<br />
pag. 5
Cjap. 37<br />
A SCONSULTIN ISAJE<br />
1 Cuant che Ezechie al sintì une tâl, si è sbregât i vistîts, si<br />
è vuluçât tun sac, e al è lât te cjase dal Signor.<br />
2 Al à mandât Eliachim, il sorestant dal palaç, Shebnà il<br />
segretari e i sorestants dai predis, vuluçâts tai sacs, là dal<br />
profete Isaje, fî di Amos.<br />
3 E j àn dite:<br />
«Ezechie al dîs chest:<br />
"Cheste sornade a jè vonde brute, plene di cjastics e di vergogne.<br />
I fîs a jàn finît il timp par nassi, ma e mancje la<br />
fuarce di parturîju.<br />
4 Salacor il Signor, to Diu, al metarà daûr une orele lis<br />
peraulis di Rabshakè, che il rè di Assur, so paron, al à mandât<br />
a dî robis di ufindi il Diu ch’al vîf, e il Signor, to Diu,<br />
al cjastiarà lis peraulis ch’al à sintudis. Fâs une prejere par<br />
ce ch’al reste dal popul ch’al ten-dûr ancjemò».<br />
5 Cuant che i servidors dal rè Ezechie a rivârin là di Isaje,<br />
lui ur à dite:<br />
6 «O disarèis chest al vuestri paron: “Il Signor al dîs cussì:<br />
No sta vê pore di ce che tu âs sintût a dî, des blestemis che<br />
i sotans dal rè di Assur e àn tiradis-jú cuintri di Me.<br />
7 Jo j metarài intor un diaulin, e j tocjerà sintî une gnove<br />
che lu fasarà tornâ tal so paîs, e tal so paîs al murarà copât<br />
cu la spade”».<br />
pag. 6
8 Rabshakè al è tornât indaûr e al à cjatât il rè di Assur ch’al<br />
stave batint cuintri Libnà. Al veve savût che il rè al veve<br />
lassade Lachish, parcé ch’al veve vude cheste gnove di<br />
Tirháca, rè di Kush: «Al è partît par fati vuere».<br />
SENNACHERIB AL TORNE A TENTÂ<br />
9 Sintude cheste Sennacherib al mandà int de sô a dî a<br />
Ezechie:<br />
10 «O disarèis chest a Ezechie, rè di Gjude:<br />
“No sta lassâti imbussulâ dal to Diu, che tu ti fidis tant di<br />
Lui, disint:<br />
“Gjerusalem no finissarà tes grifis dal rè di Assur”.<br />
11 Tu âs sintût a dî ce ch’e àn fat i rès di Assur a dutis lis tjeris;<br />
lis àn fruçàdis, e tù tu saressis sparagnât?<br />
12 Ce ur àno zovât i lor dius ai popui che i miei vons e àn<br />
fiscâts, ‘e int di Gozan, di Charan, di Retsef, ai fîs di Eden<br />
ch’a jerin a Telessar?<br />
13 Dulà sono il rè di Chamat, il rè di Arpad, il rè di<br />
Serfarvaim, di Hena e di Iwá?”».<br />
9) Il rè di Kush, alvenastai dal Egjìt, ch’al ere sot dai faraons<br />
nubians, scurs di piel.<br />
12) Gozan, tal Irak, ué Tell Chalas;<br />
Charan, tal Irak, dongje de Turchie;<br />
Retsef, ad or dal Eufrat a çampe;<br />
Telessar, simpri ad or dal Eufrat.<br />
Hena, Iwà, a saràn stadis sitâts salacor tal Irak<br />
pag. 7
14 Ezechie al à cjapât il scrit des mans de int di<br />
Sennacherib, lu à let e po al è lât sú tal templi di Diu e lu<br />
à slargjât denant dal Signor.<br />
15 Ezechie al à fate cheste prejere denant di Diu:<br />
16 «Signor, paron dai soldats, Diu di Israel, che tu sês sentât<br />
sui cherubins, dome Tù tu sês il Diu di ducj i reams dal<br />
mont, Tù tu âs fats i cî e la tjere.<br />
17 Slungje lis tos orelis, Signor, e scolte:<br />
vierç i tiei voi e cjale!<br />
Scolte lis peraulis di Sennacherib ch’al à mandât int de sô<br />
a blestemâ cuintri il Diu ch’al vîf.<br />
18 Al è un fat, Signor, che i rès di Assur e àn fruçât ducj i<br />
popui e lis lor tjeris.<br />
19 E àn butât sul fûc i lor dius, parceche chêi no jerin<br />
signors, ma dome voris de man dai umign, di len o di clap,<br />
e cussì lôr lis àn disfatis.<br />
20 Poben, Signor, nestri Diu, salvinus cumò de so grife, par<br />
che ducj i reams dal mont a sepin che tu sês Diu dome<br />
Tù».<br />
LA RISPUESTE DI ISAJE<br />
21 Alore Isaje, fi di Amos, al à mandât a dî a Ezechie: «Il<br />
Signor, Diu di Israel, al dîs cussì: “Tù tu mi âs preât par<br />
vie di Sennacherib, rè di Assur.<br />
22 Poben ve ce che il Signor al à dite cuintri di lui:<br />
– La fantate, fie di Sion,<br />
no ti cjape sul serio, ti cjol vie;<br />
e spache il ciâf daûr di te<br />
22) «La fantate, fie di Sion»: e jè la sitât di Gjerusalem, plantade<br />
sul çùc di Sion.<br />
pag. 8
la fie di Gjerusalem.<br />
23 Cuintri di cui âstu sbocjonât e blestemât?<br />
cuintri di cui âstu alçade la vôs<br />
e cjalât da rive-jú?<br />
Cuintri dal Sant di Israel!<br />
24 Midiant dai tjei servidors tu âs dit mal dal Signor,<br />
tu âs dite:<br />
“Cu la sdrume dai miei cjars<br />
o soi lât sú su la spice des monts,<br />
su lis cretis dal Liban:<br />
o ài tajâts i siei cedros plui alts<br />
i siei ciprès plui biei.<br />
O soi rivât su la so spice plui alte,<br />
tal cûr dal so bosc.<br />
25 O ài piconât e o ài bevude l’aghe;<br />
sot la plante dai miei pîs<br />
o ài fat suâ ducj i flums dal Egjìt”.<br />
26 Capìstu ben?<br />
Chestis robis lis ài prontadis Jo<br />
ch’al è tant timp,<br />
lis ài imbastidis di agnorums in cà,<br />
e cumò lis fâs.<br />
Tù tu vevis di disfâ sitâts fortificadis,<br />
ridusinlis un grum di clas.<br />
27 La lor int, flape di man,<br />
spaventade e sgrisulade<br />
a jè stade tan’che la jerbe dai prâts,<br />
il lidric dal ort, la jerbe sui cuvierts,<br />
pag. 9
verdure secje ancjemò prin di dâ fûr.<br />
28 Jo o sai cuant che tu ti jevis in pins<br />
e cuant che tu ti sentis,<br />
cuant che tu jessis e cuant che tu jentris.<br />
29 Parcé che tu ti sês metût cuintri di Me,<br />
e la to prepotense a jè rivade fin tes mes orelis,<br />
o ti metarai il gno anel tal to nâs<br />
e il gno smuars tai tiei lavris par fati tornâ indaûr<br />
par che strade che tu ses vegnût.<br />
30 Al è chest il segno par te:<br />
Chest àn si mangjarà ce ch’al è nassût dibessol,<br />
ancje l’an ch’al ven di ce ch’al nas dibessol,<br />
ma tal tierç an o semenarèis,<br />
o seselarèis, o plantarèis vignai<br />
e o gjoldarèis la vuestre robe.<br />
31 Ce ch’al reste de famee di Gjude,<br />
rivât adore a sfuî,<br />
al plantarà ladrîs a bàs e al fasarà pomis ad alt.<br />
32 Parceche la salvece a vegnarà fûr di Gjerusalem,<br />
e la liberazion de mont di Sion.<br />
Il boncûr fint ‘e gjelosie dal Signor,<br />
paron dai soldâts, al fasarà chestis robis».<br />
29) Smuars in bocje e anel tal nâs (o tal lavri) a jerin i segnos e la<br />
veretât dai presonîrs, de int finide tes grifis di cualchidun.<br />
30) Par Ezechie!<br />
32) Il rè di Assur al scugnarà molâ Gjerusalem uniche sitât che nol<br />
è rivât adore di cuistâ in Israel. Alvenastai che la salvece e la liberazion<br />
a vevin di vegnî fûr di lì.<br />
pag. 10
IL DISTIN DAL RÈ DI ASSUR<br />
33 Ve, mo, ce ch’al dîs il Signor<br />
sul cont dal rè di Assur:<br />
«Nol metarà pît in cheste sitât,<br />
nol tirarà nancje une frece,<br />
no si fasarà indenant cui scudos,<br />
e nol imbunirà fossai cuintri di jê.<br />
34 Al tornarà indaûr pe strade ch’al è vegnût<br />
e nol metarà pît in cheste sitât<br />
– dissal il Signor –.<br />
35 Jo o vuardarài cheste sitât e le salvarài,<br />
pal gno boncûr e parvie di Davit gno servidor».<br />
36 Al partì un agnul dal Signor e al pestà tal campament di<br />
Assur centeotantecincmil di lôr. A buinore, cuant ch’al ere<br />
di jevâ, a jerin ducj cadavars.<br />
37 Sennacherib si è cjapât-sú e al è partît. Al è tornât<br />
indaûr e al à vivût a Ninive.<br />
Une dì ch’al ere in genoglon tal templi di Nisroch, il so<br />
diu, i siei fîs Adramelek e Saretser lu àn copât cu la spade<br />
e po a scjampârin des bandis di Ararat.<br />
Assaraddon, so fî, al è deventât rè tal so puest.<br />
37) Une pestelense mandade dal Signor!<br />
pag. 11
Ara piçule, te foranie di Tresesin.<br />
foto di E. Bianco 2003<br />
pag. 12