20.06.2013 Views

Vecjo Testament - Glesie Furlane

Vecjo Testament - Glesie Furlane

Vecjo Testament - Glesie Furlane

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Vecjo</strong> <strong>Testament</strong><br />

Isaje<br />

traduzion dal Ebraic<br />

dal prof. pre Checo Placerean<br />

di Montenars<br />

Cjap. 36 - 37<br />

ZONTE<br />

pag. 1


ZONTE<br />

Cjap. 36 - 37<br />

Cuasi dal dut compagns di 2n; Rès 18, 13 - 20, 19<br />

Cjap. 36<br />

L’INVASION DI SENNACHERIB<br />

1 Al è sucedût tal an cutuardis dal rè Ezechie che<br />

Sennacherib, rè di Assur, al tacà dutis lis sitâts fuartificadis<br />

di Gjude e lis cjapá.<br />

2 Il rè di Assur al mandà Rabshakè cun tune buine trope di<br />

soldats di Lachish a Gjerusalem cuintri dal rè Ezechie.<br />

Chel si postà sul or dal canal de vascje di sore, sul troi dal<br />

cjamp dal lavandâr.<br />

3 Il sorestant dal palàç Eliachim, fi di Chilchijà, Shebna il<br />

segretari, e Joach il cursôr fi di Asaf a saltârin fûr par fevelâ<br />

cun lui.<br />

pag. 2


4 E Rabshakè ur à dite: «Disèit a Ezechie: Il grant rè, il rè<br />

di Assur, al dîs chest:<br />

5 «Su ce cantìn ti fìdistu par jessi sigûr? Ti torni a dî che<br />

lis cjacaris no valin par savê diregi e vê fuarce in vuere.<br />

Alore di cui ti sestu fidât par rivoltâti, cuintri di me?<br />

6 Viôt che tu ti sês fidât di che cjane crevade – dal Egjìt –<br />

ch’e fore e insangane la man di chel che le dopre par<br />

baston. Faraon, rè dal Egjit, al è tâl e cuâl par ducj chêi<br />

che si fidin di lui.<br />

7 Tù tu puedis dîmi:<br />

"Nô o si fidìn dal Signor nestri Diu"».<br />

Ma no èsal Chel che Ezechie j à disfàts i santuaris sui çùcs<br />

e i altars? Ordenant po ‘e int di Gjude e di Gjerusalem: «O<br />

veis di ingenoglâsi dome denant di chest altar?».<br />

8 Poben! fâs une scomesse cul gno paron, il rè di Assur: jo<br />

ti doi doi mil cjavai, se tus sês bon di cjatâ j umign cha<br />

coventin par montàur a cavalot.<br />

9 Cemût rivaràstu mai a fâ sirucâ un sol sorestant, un dai<br />

plui piçui servidors dal gno paron, fidanti dai ciars e de<br />

cavalarie dal Egjìt?<br />

10 E po, âjo tacade cheste tjere par disfâle cence il jutori dal<br />

Signor? Il Signor mi à dite: «Tache cheste tjere e disfile!».<br />

7) La leç dal templi unic a Gjerusalem.<br />

pag. 3


Eliachim, Shebnà e àn dite a Rabshakè: «Par plasé fevèle<br />

in aramaic ai tjei servidors, parcé ch’o lu capín; no sta<br />

fevelânus in ebraic se no e sint dute la int ch’e jè cun tant<br />

di orele su lis muris».<br />

12 Ma Rabshakè al à rispuindût:<br />

«Po crodistu che il gno paron mi vei mandât a fevelâ cussì<br />

cul to paron o cun te? Mi à mandat propit par che int là<br />

su lis muris, condanade a mangjâ la so mierde e a bevi la<br />

so urine insieme cun vualtris».<br />

13 Alore Rabshakè al è jevât in pins e ad alte vas al à dite<br />

par ebraic:<br />

«Sintît lis peraulis dal grant rè, dal rè di Assur!<br />

14 Il rè al dîs chest:<br />

«No stàit a lassâsi imbroâ di Ezechie! Lui nol è in grât di<br />

salvâus.<br />

15 No stait a lassâ che Ezechie us imbussuli di sperâ tal<br />

Signor, disint:<br />

"Il Signor al cjatarà la fate di salvânus; cheste sitât no colarà<br />

tes grifis dal rè di Assur!".<br />

16 No stàit a lâ daûr di Ezechie, parceche il rè di Assur us<br />

dîs chest:<br />

«Faseit la pâs cun me, rindèjsi, e ducj o puedarèis gjoldi<br />

il vuestri vignâl e il vuestri fiâr, 17 e bevi laghe dal vuesti<br />

poç, fint cuant ch’o tornarài a cjapàus sú par menàus tune<br />

tjere come la vuestre, tjere di forment e di most, tjere di<br />

pag. 4


pan e di vignai.<br />

18 No stàit a lassâ che Ezechie us imbussuli disint: "Il<br />

Signor nus salvarà!".<br />

Po i dius dai forescj âno salvade la lor int des grifis dal<br />

rè di Assur?<br />

19 Dulà sono i dius di Chamat e di Arpad? La sono lâts a<br />

finîle chêi di Sefarvaim?<br />

I dius âno podût gjavâ des mes mans Samarie?<br />

20 Cuai saressino i dius di chestis tjeris ch’e àn salvade la<br />

lor tjere des mes grifis, par crodi che il Signor al salvi<br />

Gjerusalem des mes mans?».<br />

21 Lôr e àn tasût e no j àn rispuindût nuje, parceche l’ordin<br />

dal rè al ere chest: «No stàit a rispuindi!»<br />

22 Il sorestant dal palaç Eliachim, fi di Chilchijà, Shebnà il<br />

segretari, e Joach fi di Asaf, il cursor, a si presentârin a<br />

Ezechie cui vistîts sbregâts, e j contârin ce ch’al veve dit<br />

Rabshakè.<br />

19) Chamat, Arpad, Sepharvaim, a son sitats de Sirie, za cuistadis di<br />

Sennacherib.<br />

22) Sbregâsi i vistîts al ere segno che si ere propit fur de gracie di<br />

Diu.<br />

pag. 5


Cjap. 37<br />

A SCONSULTIN ISAJE<br />

1 Cuant che Ezechie al sintì une tâl, si è sbregât i vistîts, si<br />

è vuluçât tun sac, e al è lât te cjase dal Signor.<br />

2 Al à mandât Eliachim, il sorestant dal palaç, Shebnà il<br />

segretari e i sorestants dai predis, vuluçâts tai sacs, là dal<br />

profete Isaje, fî di Amos.<br />

3 E j àn dite:<br />

«Ezechie al dîs chest:<br />

"Cheste sornade a jè vonde brute, plene di cjastics e di vergogne.<br />

I fîs a jàn finît il timp par nassi, ma e mancje la<br />

fuarce di parturîju.<br />

4 Salacor il Signor, to Diu, al metarà daûr une orele lis<br />

peraulis di Rabshakè, che il rè di Assur, so paron, al à mandât<br />

a dî robis di ufindi il Diu ch’al vîf, e il Signor, to Diu,<br />

al cjastiarà lis peraulis ch’al à sintudis. Fâs une prejere par<br />

ce ch’al reste dal popul ch’al ten-dûr ancjemò».<br />

5 Cuant che i servidors dal rè Ezechie a rivârin là di Isaje,<br />

lui ur à dite:<br />

6 «O disarèis chest al vuestri paron: “Il Signor al dîs cussì:<br />

No sta vê pore di ce che tu âs sintût a dî, des blestemis che<br />

i sotans dal rè di Assur e àn tiradis-jú cuintri di Me.<br />

7 Jo j metarài intor un diaulin, e j tocjerà sintî une gnove<br />

che lu fasarà tornâ tal so paîs, e tal so paîs al murarà copât<br />

cu la spade”».<br />

pag. 6


8 Rabshakè al è tornât indaûr e al à cjatât il rè di Assur ch’al<br />

stave batint cuintri Libnà. Al veve savût che il rè al veve<br />

lassade Lachish, parcé ch’al veve vude cheste gnove di<br />

Tirháca, rè di Kush: «Al è partît par fati vuere».<br />

SENNACHERIB AL TORNE A TENTÂ<br />

9 Sintude cheste Sennacherib al mandà int de sô a dî a<br />

Ezechie:<br />

10 «O disarèis chest a Ezechie, rè di Gjude:<br />

“No sta lassâti imbussulâ dal to Diu, che tu ti fidis tant di<br />

Lui, disint:<br />

“Gjerusalem no finissarà tes grifis dal rè di Assur”.<br />

11 Tu âs sintût a dî ce ch’e àn fat i rès di Assur a dutis lis tjeris;<br />

lis àn fruçàdis, e tù tu saressis sparagnât?<br />

12 Ce ur àno zovât i lor dius ai popui che i miei vons e àn<br />

fiscâts, ‘e int di Gozan, di Charan, di Retsef, ai fîs di Eden<br />

ch’a jerin a Telessar?<br />

13 Dulà sono il rè di Chamat, il rè di Arpad, il rè di<br />

Serfarvaim, di Hena e di Iwá?”».<br />

9) Il rè di Kush, alvenastai dal Egjìt, ch’al ere sot dai faraons<br />

nubians, scurs di piel.<br />

12) Gozan, tal Irak, ué Tell Chalas;<br />

Charan, tal Irak, dongje de Turchie;<br />

Retsef, ad or dal Eufrat a çampe;<br />

Telessar, simpri ad or dal Eufrat.<br />

Hena, Iwà, a saràn stadis sitâts salacor tal Irak<br />

pag. 7


14 Ezechie al à cjapât il scrit des mans de int di<br />

Sennacherib, lu à let e po al è lât sú tal templi di Diu e lu<br />

à slargjât denant dal Signor.<br />

15 Ezechie al à fate cheste prejere denant di Diu:<br />

16 «Signor, paron dai soldats, Diu di Israel, che tu sês sentât<br />

sui cherubins, dome Tù tu sês il Diu di ducj i reams dal<br />

mont, Tù tu âs fats i cî e la tjere.<br />

17 Slungje lis tos orelis, Signor, e scolte:<br />

vierç i tiei voi e cjale!<br />

Scolte lis peraulis di Sennacherib ch’al à mandât int de sô<br />

a blestemâ cuintri il Diu ch’al vîf.<br />

18 Al è un fat, Signor, che i rès di Assur e àn fruçât ducj i<br />

popui e lis lor tjeris.<br />

19 E àn butât sul fûc i lor dius, parceche chêi no jerin<br />

signors, ma dome voris de man dai umign, di len o di clap,<br />

e cussì lôr lis àn disfatis.<br />

20 Poben, Signor, nestri Diu, salvinus cumò de so grife, par<br />

che ducj i reams dal mont a sepin che tu sês Diu dome<br />

Tù».<br />

LA RISPUESTE DI ISAJE<br />

21 Alore Isaje, fi di Amos, al à mandât a dî a Ezechie: «Il<br />

Signor, Diu di Israel, al dîs cussì: “Tù tu mi âs preât par<br />

vie di Sennacherib, rè di Assur.<br />

22 Poben ve ce che il Signor al à dite cuintri di lui:<br />

– La fantate, fie di Sion,<br />

no ti cjape sul serio, ti cjol vie;<br />

e spache il ciâf daûr di te<br />

22) «La fantate, fie di Sion»: e jè la sitât di Gjerusalem, plantade<br />

sul çùc di Sion.<br />

pag. 8


la fie di Gjerusalem.<br />

23 Cuintri di cui âstu sbocjonât e blestemât?<br />

cuintri di cui âstu alçade la vôs<br />

e cjalât da rive-jú?<br />

Cuintri dal Sant di Israel!<br />

24 Midiant dai tjei servidors tu âs dit mal dal Signor,<br />

tu âs dite:<br />

“Cu la sdrume dai miei cjars<br />

o soi lât sú su la spice des monts,<br />

su lis cretis dal Liban:<br />

o ài tajâts i siei cedros plui alts<br />

i siei ciprès plui biei.<br />

O soi rivât su la so spice plui alte,<br />

tal cûr dal so bosc.<br />

25 O ài piconât e o ài bevude l’aghe;<br />

sot la plante dai miei pîs<br />

o ài fat suâ ducj i flums dal Egjìt”.<br />

26 Capìstu ben?<br />

Chestis robis lis ài prontadis Jo<br />

ch’al è tant timp,<br />

lis ài imbastidis di agnorums in cà,<br />

e cumò lis fâs.<br />

Tù tu vevis di disfâ sitâts fortificadis,<br />

ridusinlis un grum di clas.<br />

27 La lor int, flape di man,<br />

spaventade e sgrisulade<br />

a jè stade tan’che la jerbe dai prâts,<br />

il lidric dal ort, la jerbe sui cuvierts,<br />

pag. 9


verdure secje ancjemò prin di dâ fûr.<br />

28 Jo o sai cuant che tu ti jevis in pins<br />

e cuant che tu ti sentis,<br />

cuant che tu jessis e cuant che tu jentris.<br />

29 Parcé che tu ti sês metût cuintri di Me,<br />

e la to prepotense a jè rivade fin tes mes orelis,<br />

o ti metarai il gno anel tal to nâs<br />

e il gno smuars tai tiei lavris par fati tornâ indaûr<br />

par che strade che tu ses vegnût.<br />

30 Al è chest il segno par te:<br />

Chest àn si mangjarà ce ch’al è nassût dibessol,<br />

ancje l’an ch’al ven di ce ch’al nas dibessol,<br />

ma tal tierç an o semenarèis,<br />

o seselarèis, o plantarèis vignai<br />

e o gjoldarèis la vuestre robe.<br />

31 Ce ch’al reste de famee di Gjude,<br />

rivât adore a sfuî,<br />

al plantarà ladrîs a bàs e al fasarà pomis ad alt.<br />

32 Parceche la salvece a vegnarà fûr di Gjerusalem,<br />

e la liberazion de mont di Sion.<br />

Il boncûr fint ‘e gjelosie dal Signor,<br />

paron dai soldâts, al fasarà chestis robis».<br />

29) Smuars in bocje e anel tal nâs (o tal lavri) a jerin i segnos e la<br />

veretât dai presonîrs, de int finide tes grifis di cualchidun.<br />

30) Par Ezechie!<br />

32) Il rè di Assur al scugnarà molâ Gjerusalem uniche sitât che nol<br />

è rivât adore di cuistâ in Israel. Alvenastai che la salvece e la liberazion<br />

a vevin di vegnî fûr di lì.<br />

pag. 10


IL DISTIN DAL RÈ DI ASSUR<br />

33 Ve, mo, ce ch’al dîs il Signor<br />

sul cont dal rè di Assur:<br />

«Nol metarà pît in cheste sitât,<br />

nol tirarà nancje une frece,<br />

no si fasarà indenant cui scudos,<br />

e nol imbunirà fossai cuintri di jê.<br />

34 Al tornarà indaûr pe strade ch’al è vegnût<br />

e nol metarà pît in cheste sitât<br />

– dissal il Signor –.<br />

35 Jo o vuardarài cheste sitât e le salvarài,<br />

pal gno boncûr e parvie di Davit gno servidor».<br />

36 Al partì un agnul dal Signor e al pestà tal campament di<br />

Assur centeotantecincmil di lôr. A buinore, cuant ch’al ere<br />

di jevâ, a jerin ducj cadavars.<br />

37 Sennacherib si è cjapât-sú e al è partît. Al è tornât<br />

indaûr e al à vivût a Ninive.<br />

Une dì ch’al ere in genoglon tal templi di Nisroch, il so<br />

diu, i siei fîs Adramelek e Saretser lu àn copât cu la spade<br />

e po a scjampârin des bandis di Ararat.<br />

Assaraddon, so fî, al è deventât rè tal so puest.<br />

37) Une pestelense mandade dal Signor!<br />

pag. 11


Ara piçule, te foranie di Tresesin.<br />

foto di E. Bianco 2003<br />

pag. 12

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!