Descarregar PDF - Revista de Girona

revistadegirona.cat

Descarregar PDF - Revista de Girona

go izorí] * REVISTA DE GmoNA •* Ni'.M, jiy .M,M»;-AIÍH[I IODI ^ •^ CRÍTICA

Crítica

ANTICH, Xavier leí 3f.|. Cartafinals

delsegleXX. Girana:Serveide

El canon de la

cuina catalana

tia sücietnt -la ineor].>i>nicui

de la dona .il treball. la inaiii-

s'elaboiavon ilul^os. La tninsniissiñ

d'aquests plats es teia

Publicacions de la Universitat

de Girona/Ajuntament de

Girana, 2002.154 p,

ARNAU, Josep; CORRETGER,

Josep; GASULL, Uuís. 2n

Fdwm de l'Automóbil I el

Medí Ambient: AUMA 2002.

Girona: AUMA. 2002, 167 p.

BADIA, Lola; CABRÉ, Miriam; MARTÍ,

Sadumí. Actes del l!l Coi-IOQui

Problemes i Métodes de iitemtura

Catalana Amiga. Barcelona:

Curial Edícions Catalanes;

Publicacions de l'Abadia

FÁltUliCA. I.1L1I11L'-

El gust d'un poblé.

Els plats más famosos

de la cuina catalana.

De Verdaguer a Gaudí:

el naixement d'una cuina.

Cll'i'IL'l.lllj,! lilllllllll.S.

]>


CRfncA f' RiíVISTA nii: C'niíONA •* M'M. 217 MANÍ, -AHHII JMOI ». \i\\~\ yi

Itineraris

de geología

¡*oi,|nes vegiules es pot

teinr en nn sol llibre

tinitj

iiilonnaeió. La seva piibli-

T>assal. í;raeies al tel de formar

p.iri de l.l senyoriii episcopal.

Havent estnt índeNat

l''\llí, I luis. Kiiijni';. t:.irli.'s;

Hlinsí, D.ivul iVilitiir%).

Geología de Girona.

9 itinerarios de campo.

XII SJMIJHlsio df l.l lJIM.'ñ.lllí,l

ifu l.l (¡L'DJlip.l,

L'niviTMi.ii ilu Cljroii;!.

Ciiron.i. 2MU2. 24(1 páítincs

GEÓLOGO

DE GIRONA

9 ITIMIRARIOS DE CAMPO

e.ieió siiposa l'ok'rta d*un;i

eni;i didaetiea de LpiaUtat,

i]Lie seyur

L|Lie serü ben

rebiidn peí protessorat de

seenndária i de les nniversicus.

i si leiiini en eonipte

i|ne forniava part del niare-

TArxin Dioeesa. \.^ recerca

íie d.ides relerenis a linseara

e s d e V e 11 i a mes ki c i 1; els

aiicors, pero, lian estés l;i

recerca a lots ek .irxins, en

[•i.irticiil.ir els iiotarials. i biin

esbanrit los informacioiis

ri.il lliiirat a tors els pariiei-

del parroL|iiial.

la ffluluMuió a Cnron.i ilcl

XI1 Simposio LIL' 1.1 Eiiscñ;inz;t

I,IL' la (¡cologiii, del S

•il 13 di'juliol ck- 21102. h,i

lacilicat la pnhliL-.uió

J'.U]Ln?sl Ilihn.-. r.l scu

(UijL-ctin L's ciar: okTir ;ils

piircÍcipLint.s, cu yr.in part tic

f"or;i de Catiihinvii, inin i;iii;i

de LMiiip Korv.i

coiiipletii

deis piiiits (.riiiteiés Li;enloL!;ie

'iiés rellev.ini de les eniitiMdes

tiu (¡iroiM.

Sdlne l.l b,isf

]>Liblie.iLÍó anterior,

i.riiii;i

.inih

niotiu del .>r Simposi de

I Biiseiiyaiiiem de les (.Jenfies

N.iuir.ils (IW2). el Hilare

enlista de dos blocs elaniinetu

tlilereiieiats:

La priiner.i pare. CK-OIK'^-

.^íi\ ítf (.¡iwniii, eoineiiva aiiih

*in;i siiuesi de la jíColou;i,i de

'^-u.iluiiya. l-.es IS planes,

pi'ofiis.imeiu ildustrntles i

t'scritos per jo.ui Kosell en

i-iii ]|en^iialL;e el.ir, servei-

^•-••11 (i'incrotiLieeió per silii.ir

'L'S eniaecenst¡i[ues del lellcii

"a expusíules en els eine

'^apíuils seu;vieiits.

I...1 segona parí.

1 el paisatge aetual de (liio-

Iiin


92 |20S| f-ReVlSTA DEGIRONA-» M':M. 2 17 MMíl,.- Al'.líir Jnoi * t- CRÍTICA

BURCH. Josep; SUREDA, Rosa M.

cpoc;) mL'dicv;il un crfixc-

senyories. eclesiastit|nes i

Patiimoni cultural: sostenibi-

niu-nt, ordfnat urlianísticn-

laicals. Les dimensions ilel

litat i úesenvolupament dins

i'ámbit municipal a la Costa

Brava. Girona: Servei de

Publicacions de la Universitat

de Girona, 2002. 61 p.

BUXÚ, Ramón. L'orígen i ¡'expans'ió

de ¡'agricultura a

l'Empordá: del neoíHic a la

romanització. Girona: CCG,

2001.207 p.

CABOT, Anna; PALOMERO,

Miquel; LANDERAS, Raúl.

Café ture / aUres íiísíónes.

Rgueres:Brau,2002.132 p.

CABRUJA I AUGUET [edició i intraducció

d'Agustí Castaño].

Homes de la meva térra.

Girona: Diputado de Girona,

2002.320 p.

CANTALOZELLA, Assumpció, La

pluja d'estels. Barcelona:

Proa. 2001. 331 p.

niL'iit. iiiiiilci; .lis pron.'ssos

LlL-xpatisió lie vilfs ciiiii

Rcics i l'.ihiinós. obrí .ils

pnblL's LIC la nxiali.i un mcr-

Lat, les calilos del qual son

comparables LI les de Cíiroiia

i Bésalo, i uleri sei'veis, euní

la notaría, rcscula i litis L'I

[•ekiu;i en cas de guerra i

d'iü'^egiiretat cíiMectiva, que

liiiii de relaeianar-se anib

^erv'eis seiubl.ints de viLs tle

les seves dimcnsions i niés

iniportaiits. líAseara tinsíué

Lina iiitlucncia considerable

mes eidla ilel sen lerritori

propi, i el Ilibre presenta

dudes abundancs per mesunir-la,

peí' reeoneixer els lactnrs

que l'abonaren i les canses

i.|iie reren que h perdés.

problema remenijii

toren

niodesces a Uñscara. i no

s' e n r e tí i s t r a r e n fr i c c i o ii s

iniportants enlre ia vila i el

sen senyor. l*assat el segle

XV, la senyorin episcopal

ik'ixá d'exercir ¡nrisdicció. i

es liniitii a cobrar les renales

que li pertanvieri i a renov,ir

els establinienls de

cerres i cases. El paiau del

bisbe a Bascara fon venut el

\(l^(>, i ,ii\Í s'evideiiClava

cpie el doniini

niés inconsi^tent.

esde\'eri¡a

faiit. q\ie

L'ls antors no lian pngiit

iletermiiiar la tiat.i exacta de

la seva excmcui.

iosep M. AAarqués

E! negoci

del suro

a l'AIt Empcirdá

s. XVIIÍ-XIX)

dr

rex, sillo que obre nn IUÍU

tront i s'ocupa de r.inalisl

de la "Frontera", es a tbr, tle

les pobl.icious iuleriors de

l'Ak liniporslá.

Kl rerepaís enipordaiies

{.^gidlana, Darnins, Mat,';!-

net de C'abrenys o la Jori-

CARBÓ-DORCA, Ramón. Origen i

destide f/iome. Girona: Universitat

de Girona, 2001.

115 p.

CARRASCO, Félix. Fonaments químics

de l'enginyería. Girona:

Universitat de Girona, 2002,

271 p.

CARRASCO, Félix. Operacions

bésiques de ia industria alimentaria:

problemes i material

did^ctic. 3a ed., Girona:

Universitat de Gimna, 2002.

211 p.

CARRERAS I BOTEY. Joan. Els

foms tradicionals de cerámica

de la Bisbal. Girona: Diputado

de Girona/Universitat

de Girona. 2002.127 p.

CARRILLO. Inés; VILA, Josep: CAS-

TAÑER, Margarida (ed.).

Estratégies peral futur de

l'Alta Garrotxa. Actes de les

Primeres Jornades de Refíexió

Oix, 6-7 d'octubre de

2000. Girona: Universitat de

Girona. 2002.98 p.

Hl ííüvern episcnpnl

retci'k al lítnl del IMbre és

cnneiíiit docmnentalnienC

snbretnt peí que fií ni segle

XIV, ¿'piicn en la qiial els

p r (.• 1 a c s i 111 e r V i n g 11 e r e n

iinniediatanient. o a través

deis seiis batlles, en el dia a

í\\,\ de la vila. lis nianitesta

1' n 11 c r é s ti e I s b i s b e s per

radniinistració de justicia, i

Y'K'f t'er tront ,i eventiialitats

de tain i de i;nerrn. Anteriorment

liavien gestionar

pnip ilel reí la concesvió de

mercat (any I IH7) i do tlr.i

(anv 123ri). De la senynria

episcopal, (]tie donñ noiii a

la Bisbal, en resta ,ivn¡ .^

CataUínya el copnncipat del

bisbe de la Sen d'Urgell

sob re A n LI n rra. L' ob ra

recnll pnuí inforniació per

avaltiar-la a la vila del Pluvia

i el lector se sent invitat

a cnnqTarar-l:i anib altres

^

L'altre empori

surotaper

,'\i v,\ii.-\i>n I ta)sr,\, |n.u|uiiii

El negoci del suro a

TEmpordá (s. XIX-XX).

r.iil, í^tikli'. lid MuM.li

lid. iVlii-,i'\i dfl Sarii ilc l',il.irnii;[;ll.

l',ilal"ru!jL'II. 2(1(12

(I Ik'iM Miisfu ilcl Sinii

d;'[',ibfi-íit;dil.:!2p,Í!;¡iic',.

Id figiierenc |(iaL|ii¡in Alvarailo

encera la iiov.i coMecció

patrocinatia peí Musen

del S u r o LI e Pal a tVn ge 11

sobre aquesc sector cabdal

per al desenvolupanient de

i'oniarqiies coni hi Selva i el

Uaix Kmpordfi. l'erñ. cniiosainenl,

el ireball, litnlat /;/

i/(;i,'iii7 (Ifl

>i\ro ü /'/:'fi[/n'j'(/ii

(.


CRÍTICA -> t' Í\1'\'1S[ A IM- (.I1IUINA -^ •-;i.'M. 2 17 M.\l((. A lili 11 ,:inií *. Ui .ijl ()3

proviKM

1! 11 ;iiiL;iiK'ni ili'

leriiKiors. \'eierinaris 1 altrcs

taialunya ¡ tte .Vlallnrea.

puhi.ició !u>t,ililu (A_niill;iii,i

personalices ipie

dViliruna

I "iniei lie les mondes

;u-ni;ilnK-iu lO íifiS h;ibit;ints.

niaiier:i n akr.i han iiehall.ii

eapiH\ines s'nrini na a

pL'ls l.í>41 CL-tis;ics L-1 l'JOll),

per teñir eiira del bestiar

N.'ipols, en una ll.ilia mi al

iMr;KTL'nl:/;it piT l\'stni-iiiiia~

eqiii ,1 b eoinaiea del l'l.i ile

sei^le XV'l sniLieiN nna esj^i-

lit;!l ik' l'",-ni.'riL¡s i r(.'\istC"II-

ri\slany.

ritualicat eviuiiícliea.

mnit

lia ík' putitv tiilltTS. iHK'

I\it i ali^nnes nKHie.m-

iiitiiiiista, nberta a la iiei es-

;iri\Mk-.l tU- 1.1 scLioil;! llK'it.U

ees de iipns lingüistie, i qne

silal deis mes desvíilu;ins. A

ilvl M.-i:k' XIX ¡ qui.' ÍJ \'liil. la consLitalii'i

rcili'iaii.i qiiL' allñ ipiu

fra iKiriiial la UU ¡usi \\\\s

ilL'fi'iinis. i i]uu liavia fslal

liabitual diiraiu si,'j;l('s. ara

MÍi;ui tlcsinnci^nl JL- l.i

ni;iiiileM general.

Palimentació. Padministració

deis bcns. les cclebracions

festivos, inoks asfieeles

de la diir.i vitla de cida

di.I que sor|->renen lols

aqnclK qne desconeÍNem les

privacions que imjM'sa nn


94 l-2[ol *• REVISTA DE GmoNA •* ••n'M. 217 M.'Mtt;-Aiin[i looi •* f' CRÍTICA

CASTAÑER, Mita; VICENTE, Joan;

u'StiJ LIL' vitlü foticrcc, do

Ktnn;i—. iK.iba eetlinr per-

niiVt.il ile nudles eases de

BOIX, Gemma (ed.). •^reas

urbanas y mobilidad laboral

en España. Girona: Universitatde

Girona, 2002.164 p.

tfLinuki vicl,i :isLá'CÍL';i. El

tioiiLili de '['rcimi (1563)

v:i nplic.ir Liii.i rcforiii;) LHHIcili.ir

t|UL' (,'iic;ir;i VLI ibr mil'',

cpie el eonsell de la eiutat

"decerminó admitirla eciu

vokmtad muy entera». I'er a

la ("uiiiLieió Líirnniua ^"esco-

relÍLiinses. tnc un ninn ile

vida ennteinplaciva. de Harija

IrailiLió a casa nnstra. Tal

eom assenyala el protessor

CASTELLAR-GASSOL, J. Dalí. ur\a

vida perversa. Barcelona:

Edicions 1984,2002.150 p.

rescrictivii hi vida de chuisiir;t

di.' IL'S reliiíioscs, que v.iii

li.ivcr do renLiiici;ir fiiis i cut

llireii cinc religioses exeniplaríssimes

del monestir de

Santa Mar^rida de Barccln-

1 n a n B a da, ([ u e ]"i ro 1 o ga

Tobr^a, flns i mi per ais

ereients ensra tl'enteiidre al

CIRERA, Felip |estudi, edició i

notes de Montse Angelats i

Pep Vila]. Avisos o sien

reglas sencillas a un principiar]t

cuyner ó cuynera adaptadas

á ¡a capacitat deis

menos instruits. Girona: Institut

d'Estudis Gironins,

2002.170 p.

.1 l'ensciiyünient i a moits

.dtrcs nspcctcs de [;i vidn

¡ictiv.i. De L'unveiits e;ipiirsiris

dluinies ii'lii h;ivi,i .i\

setile XVI .1 (¡irnna, ritiueres

i li];iiies, i ja al se^le

XVII, íi OUn. lí\ convuiU

de íes ClapLitxincs —que

Lia. qiLe snrciren tl'aquesca

eiiitar el .31 de maiií de

IfiOU. Les iiuiiiiies s'ubiearen

en una easa situada al «Heelí

tie CiallÍLj;ans", on s'estit;ueren

tnis al lí)IK, daca en la

i|ual luies inuiulaeiiMis III.LIinetercn

severameiic els edi-

segle XXI la tradició asecciea,

aquesc estil concrec de

vitla religiosa fet anib niolts

saLiillei'. i privaeious, reeolliment

i silcnei.

e.ipitol

aquesc (]ue ens obliga a pensar,

a liHs. snbre

Tabisme

\iuil deferí it en ni ;i

"herniécie», «estnÍLí tl'iines

existéneies". ensa de "rigornses

geinsies*— snlrí ilivtTses

penalitat-s durauc la íliierra

de Sueeessió, la revnkieió

de setenibre de I SOS i

la revi)lui.¡ó de 1936, vicissitutls

t[Lie Serr;i anaíit?.T

neurad.inieut, .iniíi uu,i

il n e n ni e n c ;i e i ii v a r i a il a i

eseuílida.

I )el protoUKinescir de

SiLiJta M;nLíai-ii.la ia KeiiLJ a

Sarria, liareelona, en va stir-

•J\T la primera tmidaeió a

(liroiia (¡iiriy tie ! fiH')),

Valeneia {oetiLbre de lí)ll*í).

Saraiííi'^sa (lCil.'\). Mnuresa

(163H). ete. Snr AuLíeln

Margaritia Ser;ifma l'nt, una

de les !• eI igi oses niés

earisniattques de la primera

u,ener.iLÍíir amli mi represeni;iiit

del bislic Fnineisen Arévaln

la preseiuia datiiiesc

eonverit ;i Cíiroiia. El iiishe,

]->ressit)n;ic per aícres coiiiiuiitats

que no en desitjaveii !.i

preseneia d"una de nova

-Hns i cot vnii fer reeiirs a

t'ici'. que liavien OLLipac.

I >es|írés van pass;ii- ;Í mies

cases del earrer del l.lop. nn

lii liavia inelíisa la prnpielül

ilels llanys Arabs. i,pie en

r.)2'J es van exclaustrar per

eliear els processos

lie ilebmiíació i fisiaeió

del rerritori. l'arableLinieiit

l'ámbit de recerca es

i.lesplai,;i sobre e! lenilori

per localilzar ¡ cat;ilogar les

maceixcs íues que segles


CRÍTICA --Y

Y- Rrvi'^i A ni- CiiUdNA •» NÍ'M. > 17 MAMI, -AÍMIII :!on! *. I jii I cj


t)6 [212I * REVISTA DE GTRONA-V a'M 217 \\\M, ,MIKI: Z


CRÍTICA -y *. Rl'VlSTA PH OllUiNA •* NI'M. 2 17 MAHí^-AliBlL 200^. *' Ui^l 97

AciTicsr;i cst;il')ilitLic lic-

un;i seiíona edició amplia­

FRAN20S0, Marco [etai]

[traduc-

niji.;i liiiifioiiii nmlr ho L'II

1 u s c i) ni p o s i c i o 11 s 111 c ^

modLTiiL's,

com es pot

coniprovar un c\ IÜSL'. pero

en el rcpertori

;mcic es

trob;! ;i fíilc;ir ini;i Í'LTC;! flt'~

xibilirm. l;i qiinl e^ t.i

impre-icinLliblL' per tninsniu-

Cro Lut.i Li diliiL-nsio ;irtisrif;i

d';KiiiL.'st;i IHÚSÍLM.

Cimi ;i coiiclusió fmnl.

caldrúi ilir tpiu el CH De

ri I ,il 21 LICI cor de cambni

I-..1 C:;i!Uoria és un trobitll

serios r liu 1" SÍHÍIIM

pojiiiliir ili.' k">

Herbes, reméis

i creeiiees

de ('erdaiiya

ilfl luillli-illllli:

.1. MiititiuiC-Llartra

(tHS2) per Listanislnii

V.iyreda. 1 )es de Ihivors siSn

nioUs els trebiills refcrics a la

ve|j;etació do difcrcius

¡iidrets de t'atahinya.

T;imbé son niolts els botanies

de eamp, naturistcs n

seiudlameni

.niiies de les

planles i iradíeinns (.[iie lian

recollit intoiniaLÍons don;ides

]>er pagesiis, piismrs (^

licrboliiris. Pero és .1 pnrtir

de 1.1 ere;uió a lÍ;ireelon;i

del tlriip t;atala d'L^inoboiánie.i.

r;uiy

l'JHfi, que

s'ori;anit?a al l-;ibur;Unn de

da ja din pron si>l-)re la

sev.i vaina.

1 )e le\ 1 23 especies

deserites en el capítol 2. cnl

destaenr el rigor de l;i iiitbrninció,

les fotoij;ratles del

niateix ;uitor i les il-kistracions

d'K, Sicrr:i-lí,;'itols.

C"omen

More magazines by this user
Similar magazines