21.07.2018 Views

Volíem ser el cel

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

VOLIEM SER EL CEL<br />

JOANAINA FONT


© <strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong>: Joanaina Font Ayala<br />

© Pròleg: Gerard Gomila<br />

© Il·lustracions: Dani<strong>el</strong> Hand<strong>el</strong><br />

L’autora consent la difusió d<strong>el</strong>s poemes i versos d’aquest llibre<br />

amb finalitats no comercials, citant explícitament <strong>el</strong> nom de<br />

l’autora i sense fer-hi cap mena de modificació que pugui alterar<br />

la integritat de l’obra.


CARTOGRAFIA D'UNA ESQUENA<br />

Després de llegir aquest poemari, vaig haver de fer una pausa<br />

i quedar-me en silenci. Havia quedat tan colpit que vaig necessitar<br />

omplir-me de buit. És un oxímoron-, una contradicció<br />

absoluta, en sóc conscient, però explicar un poema també és<br />

una contradicció. Sovint m’adono que les contradiccions són<br />

l’únic que val la pena d’aquesta vida. Les contradiccions i <strong>el</strong>s<br />

silencis carregats de significat.<br />

En aquest poemari <strong>el</strong>s espais en blanc, <strong>el</strong>s silencis, són tant<br />

importants o més que <strong>el</strong>s poemes, i és per això que <strong>el</strong> silenci és<br />

l’esquena pigada on l’autora llueix les const<strong>el</strong>·lacions i les ferides,<br />

a carn oberta, sense mi<strong>ser</strong>icòrdia; una pugna per evitar <strong>el</strong><br />

sentimentalisme barat, la vulgar submissió d’una persona sobre<br />

l’altra.<br />

En aquest poemari <strong>el</strong>s mots són cendra, carbó que fumeja i caliu<br />

que es refreda.<br />

Els gairebé seixanta poemes de <strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong> configuren un<br />

paisatge devastador, una experiència fragmentària d’amor, passió<br />

i desg<strong>el</strong>, que no dona treva. És ben bé una illa solitària a la<br />

biografia de l’autora, que ha arrencat de l’arxipèlag de les seves<br />

vivències: em resisteixo a pensar que és un naufragi.<br />

<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong> evoca les mirades a la porta de casa des d<strong>el</strong> sofà<br />

de l’entrada. Mirades al buit plenes de buit. Mirades a una<br />

porta que s’obre i es tanca a força de voluntat. Portes interiors<br />

i portes exteriors, siguin de fusta o de carn.<br />

La resta és silenci.<br />

Gerard Gomila


A Júlia, per tot.<br />

A Marc, per quan em fa riure i em respon: una mica.


When we were teenagers<br />

we wanted to be the sky<br />

Now all we want to do<br />

is go to red places<br />

and try to stay out of h<strong>el</strong>l<br />

CAT POWER


<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />

la línia que ens arreplegava<br />

com si no portéssim<br />

la nostra mort damunt les mans.<br />

<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong>, d<strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />

replecs de silenci,<br />

un cop de blau.<br />

Però vam <strong>ser</strong> d<strong>el</strong> crit,<br />

d<strong>el</strong>s ruixats de tempesta<br />

i, de la nit, cossos corrent<br />

desemparats.


He tornat de l’infern<br />

i també he deixat de pregar-te<br />

aquest capvespre<br />

tant de cap penjant a la vora d<strong>el</strong> llit.<br />

Què cal que faci<br />

perquè l’hivern s’acabi<br />

i deixar de sentir<br />

aquest massa d’un fred escabrós,<br />

aquesta mort descosint ales.


Vine para saltar al vacío<br />

y me sacaste de él.<br />

A Dani<strong>el</strong>


La tarda té <strong>el</strong> mateix sabor<br />

que tenia la nit: <strong>el</strong> mateix vi,<br />

la mateixa pluja,<br />

la mateixa alfàbrega<br />

que s’està cremant al sol.<br />

El mateix de tu.<br />

El mateix de la teva absència.


No hi ha paraules<br />

que em facin <strong>ser</strong> fàcil d’estimar,<br />

perquè jo somniava en la foscor<br />

fins que vaig començar a viure-hi.


He vist <strong>el</strong> gest subtil<br />

de la teva boca<br />

rossegant-me.<br />

Jo no tinc gorja<br />

per tant desfici.


Em van diagnosticar<br />

psoriasis plantar.<br />

Aquesta malaltia d<strong>el</strong> meu peu<br />

de capes de p<strong>el</strong>l morta<br />

almenys és visible.


Passen <strong>el</strong>s dies d’aquest agost<br />

a dins l’estómac<br />

que no vol marxar.<br />

Sentir-se bé s’ha convertit<br />

a oblidar que quan torni a casa<br />

encara hi <strong>ser</strong>às, sense <strong>ser</strong>-hi,<br />

perquè jo hi <strong>ser</strong>é.


He oblidat com dir la llum<br />

dir la veu<br />

dir fins i tot la teva boca<br />

vorejant-me.<br />

Ara només sé <strong>el</strong> silenci<br />

que acompanya aquest buit<br />

tant de terrabastall<br />

desnucant-me.


A les esquenes amb pigues<br />

només s’hi poden fer const<strong>el</strong>·lacions.<br />

La teva és perseus,<br />

però jo mai he dut andròmeda.


Aquest amor efímer<br />

que batega<br />

entre <strong>el</strong> palm<strong>el</strong>l i la fusta<br />

de la taula<br />

és on et tinc.<br />

Però <strong>el</strong> fred planeja,<br />

reb<strong>el</strong> i animal,<br />

entre <strong>el</strong>s cossos,<br />

i quan em descuido<br />

i tanco <strong>el</strong>s punys<br />

no quedes sinó rebregat<br />

i així de volàtil desapareixes,<br />

igual que com vas arribar.


He creuat països,<br />

canviat de llit,<br />

vist tots <strong>el</strong>s blancs abastables.<br />

Però aquest matí,<br />

en llevar-me,<br />

encara creuava fronteres<br />

entre tu i l’eco d’aquest aire<br />

que em fa viure’t sense voler-te,<br />

sense volar-te.


Negra, com la llarga corrua d’est<strong>el</strong>s, pacients,<br />

i la por d<strong>el</strong> marge<br />

negant-se en <strong>el</strong>s ulls esperançats.<br />

RICARD RIPOLL<br />

Dona’m una raó<br />

per arrencar-me <strong>el</strong>s ulls<br />

i deixar de <strong>ser</strong> <strong>el</strong> company de batalla que<br />

obre<br />

trinxeres de matinada,<br />

marges a desfici en la puta nit.


Digues, no sents la tibantor<br />

d<strong>el</strong>s llavis<br />

quan la foscor ens regna?<br />

Admet i converteix-me<br />

en aquest soldat<br />

que no cedeix davant l’intent brutal<br />

de veure’m plorar sobre la carn.


Ets com un turment que em revolta<br />

com un bes robat sense encís,<br />

amb l’aspresa d’un alè que t’hemisfera<br />

a la part més fosca d<strong>el</strong>s sentits.<br />

Qualsevol voldria matar-te,<br />

però jo no sóc qualsevol.


Els animals migren en bandades.<br />

Jo sempre migro<br />

amb totes les meves pors.


Demà torno a casa.<br />

També he de tornar d<strong>el</strong> lloc<br />

dedins la memòria<br />

on <strong>el</strong>s nostres cossos juguen<br />

amb aquest futur que mai hem tocat.


Vaig morir<br />

a la vora d<strong>el</strong> jo<br />

que em vaig deixar dibuixar<br />

mentre t’estimava.


El darrer glop de vi<br />

fa que em trenqui<br />

sota la pluja.<br />

S’allarga la tarda, sedent.<br />

Gola avall, seguim morint<br />

a totes les corbes.


En una casa vaig deixar<br />

un raspall de dents,<br />

a l’altra un pijama,<br />

a la següent una tassa<br />

amb un voral esquerdat.<br />

Després vaig perdre<br />

<strong>el</strong> tremolor d’una mà,<br />

un bri de cab<strong>el</strong>ls que em molestava.<br />

Enlloc he pogut, però,<br />

deixar aquest jo sense batec,<br />

sec i sol,<br />

rossegadament innavegable.


Era dilluns,<br />

tenia <strong>el</strong>s peus freds,<br />

<strong>el</strong>s llençols acabats de posar,<br />

un llum fos a la cuina.<br />

Vaig voler un lloc<br />

on no haguéssim estat mai:<br />

un dimecres després de dinar,<br />

una carretera llarga,<br />

un aeroport.<br />

I tanmateix m’imaginava confessant-te<br />

que havia plorat massa,<br />

però que em volia deixar estimar<br />

en aquest lloc que mai has vist<br />

tant de l’olor de casa:<br />

<strong>el</strong>s teus cab<strong>el</strong>ls dins d<strong>el</strong> meu llit,<br />

un bes al front,<br />

aquest versos com un miratge.


En la desídia<br />

de desterrar<br />

aqu<strong>el</strong>l jo més sencer,<br />

m’aferro a aquesta boca<br />

que no podrà dur-me a casa,<br />

que no sap ni tan sols<br />

pronunciar <strong>el</strong> meu nom.<br />

Així és<br />

com he perdut les lletres:<br />

en un cos<br />

desconegut<br />

que m’arrapa <strong>el</strong> cul<br />

en aquesta cantonada<br />

plena d’estranyeses.<br />

Un cementiri més.


Avui plou, també,<br />

i vull reb<strong>el</strong>·lar-me:<br />

vull abraçar-te encara.


Tinc por de l’ombra<br />

que em sotgi a cavalcar<br />

<strong>el</strong> teu record<br />

quan torni a obrir <strong>el</strong>s ulls.<br />

I vull <strong>ser</strong> cega.<br />

Vull seguir palpant la b<strong>el</strong>lesa<br />

d’aquest racó tan adormit<br />

de tu i d<strong>el</strong> món.


Només volia voler-te<br />

amb aquesta imprecisió,<br />

tan maldestrament<br />

entre silencis.<br />

Però se m’ha fet de nit<br />

la llengua.


El camí es feia llarg<br />

mentre memoritzava<br />

totes les línies d<strong>el</strong> c<strong>el</strong><br />

que em cremaven les parp<strong>el</strong>les.<br />

Tant temps després<br />

encara ets puntets de llum.


Se m’ha acabat la poesia<br />

que fa recórrer <strong>el</strong>s teus dits<br />

damunt d<strong>el</strong> pensament.


Busco un lloc plaent<br />

entre les teves vèrtebres<br />

perquè m’he perdut tant.<br />

Però en <strong>el</strong> refugi,<br />

l’esgotament perquè em feies córrer<br />

i l’impalpable<br />

d<strong>el</strong>s dies que m’inunden<br />

i no em trobo<br />

i l’atur en la sang.


Ets l’únic lloc on m’oblido d’on sóc,<br />

on la vida es limita<br />

a la fredor de la mà<br />

cercant <strong>el</strong> teu racó<br />

més calent,<br />

<strong>el</strong> record impenetrable.


El pitjor d<strong>el</strong> fet que fóssim amants<br />

és que mai podré escriure<br />

<strong>el</strong>s nostres noms plegats en cap vers,<br />

malgrat que se’ns pugui veure estesos<br />

mirant-nos les p<strong>el</strong>ls, entre cada línia,<br />

i jo mogui la llengua amb cada verb.


Quan s’ha fet l’amor<br />

sempre amb <strong>el</strong>s llums oberts<br />

<strong>el</strong> sentit és encegar-te.


Quan l’amor s’acaba<br />

i busco <strong>el</strong> dolor<br />

per saber que encara hi sóc,<br />

rebrego la cicatriu<br />

que tinc al llavi.<br />

És l’única que puc lluitar<br />

amb les dents.


Per salvar-te<br />

han de saber<br />

on han d’anar a buscar-te.


A la banda d<strong>el</strong> llit que ara palpo<br />

sempre és hivern.<br />

Talleu-me les mans.


Estic tancada dins d’un fals record<br />

on ens estimem,<br />

fins i tot som capaços de simular<br />

una lleu i suau aproximació<br />

a la idolatria.<br />

Però <strong>el</strong>s vidres cruixen,<br />

les portes grinyolen<br />

i encara vull morir.


Entr<strong>el</strong>lums t’he resseguit,<br />

imperfecte,<br />

amb <strong>el</strong> dit assenyalant-te<br />

com un tret a l’estómac.<br />

I tinc tanta por<br />

sense disparar.


Arriba <strong>el</strong> dia en què<br />

només has de decidir<br />

quina és la ferida que parla<br />

mentre una boca desconeguda<br />

et recorre cony amunt i avall<br />

i te’n vas<br />

com si haguessis mai tornat<br />

de la tristesa on estaves.


Quan <strong>el</strong> paper és en blanc<br />

no hi ets.<br />

Arribes amb les primeres lletres.


Alguna cosa s’aferra al vers<br />

d<strong>el</strong> cos que recordes<br />

l’única tarda d’estiu que plou.<br />

Però, en atansar la mà al buit,<br />

només <strong>el</strong> diumenge<br />

i <strong>el</strong> sol que, entre l’aiguat,<br />

a penes sobreviu.


He deixat de respondre<br />

a aquest reclam<br />

que <strong>el</strong> record té de tu<br />

i malgrat que la roba<br />

encara crema<br />

deixo que un altre em prengui<br />

així de fredament<br />

com un gemec sec<br />

com un cor solcat<br />

entre les calces.


Porto posat <strong>el</strong> teu hivern;<br />

aquest sexe efímer<br />

que em corromp<br />

–qui sap si malmet–<br />

la brevetat d’aquest tu<br />

que em devora les dents.


El sol es pon<br />

rere aqu<strong>el</strong>l edifici anònim<br />

on ens parapetàvem<br />

de tot <strong>el</strong> que ens evitava<br />

tenir aqu<strong>el</strong>la fam.<br />

Avui, però, me’l miro<br />

amb estranyesa<br />

i penso que pots<br />

quedar-te la ciutat<br />

perquè jo ja no podré<br />

quedar-me en tu.


Voldria que em veiessis<br />

dins d<strong>el</strong> poema<br />

amb aquesta paraula<br />

que rebrego entre <strong>el</strong>s dits<br />

vorejant un raig de llum<br />

un poc salvatge<br />

i que t’estiressis al meu costat<br />

sense dir res<br />

tendrament incomparable.


Trec la mà per la finestra<br />

i <strong>el</strong> sol em crema de frec<br />

als giravolts.<br />

El mar també es plega, avui,<br />

perquè sent la teva absència.


Quan marxes<br />

i sota <strong>el</strong> palm<strong>el</strong>l ja no hi ha la p<strong>el</strong>l,<br />

encara sento l’escalfor que tremola,<br />

<strong>el</strong> silenci glaçat d’aquest adéu<br />

dins d’un adéu.<br />

Quants adéus caben dins d’un adéu?<br />

Quants adéus dins d’un adéu<br />

<strong>ser</strong>é capaç de resistir?


Caminàvem l’un al costat de l’altre.<br />

Caminàvem molt lents,<br />

com si haguéssim d’arribar<br />

a algun lloc que temíem.<br />

Però tot <strong>el</strong> que ens hauria d’haver fet por<br />

se’ns ponia rere l’esquena.


El millor de gestar-te<br />

és sentir<br />

com em colpeges per dins.


Podria maltractar <strong>el</strong> meu cos<br />

fins l’extenuació<br />

i en <strong>el</strong> moment més imprecís<br />

<strong>el</strong> meu cos es seguiria recordant d<strong>el</strong> teu<br />

com un banc d’estorn<strong>el</strong>ls<br />

que enceten la primavera.


Pensar que si escric aquest vers<br />

mai podré deixar de sentir<br />

<strong>el</strong> vol de la teva mà allunyant-se.<br />

I que aquest sigui, tanmateix,<br />

l’únic gest que puc oferir-te<br />

per fer-nos palesos en <strong>el</strong> temps:<br />

prémer-te fort la mà a amagades<br />

en aquesta estació de gent perduda<br />

i nosaltres tan trobats.


Vaig anar a París,<br />

però em vaig passar<br />

tot <strong>el</strong> viatge<br />

dins de nosaltres.<br />

A París sempre hi hauria hagut<br />

més amor.


Haz que algo nos ocurra.<br />

Mira cómo hacia la vida temblamos.<br />

Diuen que ets a casa<br />

quan la pots recórrer a les fosques.<br />

Tal com et recorria a tu<br />

encara que fos tremolant.<br />

Rilke


Obries l’armari,<br />

treies la tovallola,<br />

un petó al clat<strong>el</strong>l.<br />

No em calia res més,<br />

aleshores.<br />

No era conscient,<br />

mentre em despertava,<br />

que l’aigua de la dutxa<br />

et recorria racons<br />

que jo no havia tocat.<br />

Els mateixos de mi<br />

on mai arribarem.


Un diumenge més<br />

deixant que tot es mori.<br />

Aquest blanc d’enyorança,<br />

aquest vers que no et val.


Sé que vaig <strong>ser</strong> f<strong>el</strong>iç.<br />

Ara només em bull<br />

dins l’estómac<br />

<strong>el</strong> no haver perfilat<br />

degudament la imatge<br />

per fer-la persistir<br />

com un fantasma.<br />

Ara només la por<br />

matant-me una mica més,<br />

destrossant-me.


A mitjanit <strong>el</strong> cor s’alenteix<br />

d’una manera estranya,<br />

com si no volgués deixar <strong>el</strong> dia<br />

com si no volgués començar <strong>el</strong> nou.<br />

Uns minuts<br />

en què no he de sobreviure’t.


Et vaig tenir a dins.<br />

Què et fa pensar<br />

que res d<strong>el</strong> que em puguis dir ara,<br />

que estàs a fora,<br />

em farà sagnar un sol tros de p<strong>el</strong>l?


Que mai ningú reciti aquest poema<br />

que mai ningú l’embruti<br />

ni ens separi<br />

ni gosi posar-te un sol verb entre <strong>el</strong>s dits.<br />

Que siguem sempre l’esborrany,<br />

la incertesa.


Quan vaig escriure-ho tot, però,<br />

i em vaig morir, i vaig néixer<br />

tot plorant amb <strong>el</strong>s ulls secs,<br />

<strong>el</strong>l hi era.<br />

Encara, com <strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />

perquè hi havíem viscut,<br />

perquè nosaltres l’érem.


AGRAIMENTS<br />

A l’Andrea Jofre, especialment per aqu<strong>el</strong>la nit en què vam ordenar<br />

aquest poemari; a en Dani<strong>el</strong>, per tots <strong>el</strong>s esbossos i silencis<br />

que hem arribat a perfilar; a en Gerard Gomila, per haver<br />

estat sempre tan cru i tendre amb les seves crítiques; a la<br />

Goretti Cajide, per <strong>ser</strong> salvatge, i curosa amb totes les meves<br />

paraules; a en Vicent Alm<strong>el</strong>a, p<strong>el</strong>s anys en què no hem necessitat<br />

la poesia com a excusa, però hem deixat que hi fos; a la<br />

Nunu, per ensenyar-me a posar-ho tot on toca; a aqu<strong>el</strong>ls que<br />

em van ferir i em van dur a persistir durant seixanta pàgines; i<br />

a la meva mare i al meu pare, per <strong>ser</strong> incondicionals.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!