Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
VOLIEM SER EL CEL<br />
JOANAINA FONT
© <strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong>: Joanaina Font Ayala<br />
© Pròleg: Gerard Gomila<br />
© Il·lustracions: Dani<strong>el</strong> Hand<strong>el</strong><br />
L’autora consent la difusió d<strong>el</strong>s poemes i versos d’aquest llibre<br />
amb finalitats no comercials, citant explícitament <strong>el</strong> nom de<br />
l’autora i sense fer-hi cap mena de modificació que pugui alterar<br />
la integritat de l’obra.
CARTOGRAFIA D'UNA ESQUENA<br />
Després de llegir aquest poemari, vaig haver de fer una pausa<br />
i quedar-me en silenci. Havia quedat tan colpit que vaig necessitar<br />
omplir-me de buit. És un oxímoron-, una contradicció<br />
absoluta, en sóc conscient, però explicar un poema també és<br />
una contradicció. Sovint m’adono que les contradiccions són<br />
l’únic que val la pena d’aquesta vida. Les contradiccions i <strong>el</strong>s<br />
silencis carregats de significat.<br />
En aquest poemari <strong>el</strong>s espais en blanc, <strong>el</strong>s silencis, són tant<br />
importants o més que <strong>el</strong>s poemes, i és per això que <strong>el</strong> silenci és<br />
l’esquena pigada on l’autora llueix les const<strong>el</strong>·lacions i les ferides,<br />
a carn oberta, sense mi<strong>ser</strong>icòrdia; una pugna per evitar <strong>el</strong><br />
sentimentalisme barat, la vulgar submissió d’una persona sobre<br />
l’altra.<br />
En aquest poemari <strong>el</strong>s mots són cendra, carbó que fumeja i caliu<br />
que es refreda.<br />
Els gairebé seixanta poemes de <strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong> configuren un<br />
paisatge devastador, una experiència fragmentària d’amor, passió<br />
i desg<strong>el</strong>, que no dona treva. És ben bé una illa solitària a la<br />
biografia de l’autora, que ha arrencat de l’arxipèlag de les seves<br />
vivències: em resisteixo a pensar que és un naufragi.<br />
<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong> evoca les mirades a la porta de casa des d<strong>el</strong> sofà<br />
de l’entrada. Mirades al buit plenes de buit. Mirades a una<br />
porta que s’obre i es tanca a força de voluntat. Portes interiors<br />
i portes exteriors, siguin de fusta o de carn.<br />
La resta és silenci.<br />
Gerard Gomila
A Júlia, per tot.<br />
A Marc, per quan em fa riure i em respon: una mica.
When we were teenagers<br />
we wanted to be the sky<br />
Now all we want to do<br />
is go to red places<br />
and try to stay out of h<strong>el</strong>l<br />
CAT POWER
<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong> <strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />
la línia que ens arreplegava<br />
com si no portéssim<br />
la nostra mort damunt les mans.<br />
<strong>Volíem</strong> <strong>ser</strong>, d<strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />
replecs de silenci,<br />
un cop de blau.<br />
Però vam <strong>ser</strong> d<strong>el</strong> crit,<br />
d<strong>el</strong>s ruixats de tempesta<br />
i, de la nit, cossos corrent<br />
desemparats.
He tornat de l’infern<br />
i també he deixat de pregar-te<br />
aquest capvespre<br />
tant de cap penjant a la vora d<strong>el</strong> llit.<br />
Què cal que faci<br />
perquè l’hivern s’acabi<br />
i deixar de sentir<br />
aquest massa d’un fred escabrós,<br />
aquesta mort descosint ales.
Vine para saltar al vacío<br />
y me sacaste de él.<br />
A Dani<strong>el</strong>
La tarda té <strong>el</strong> mateix sabor<br />
que tenia la nit: <strong>el</strong> mateix vi,<br />
la mateixa pluja,<br />
la mateixa alfàbrega<br />
que s’està cremant al sol.<br />
El mateix de tu.<br />
El mateix de la teva absència.
No hi ha paraules<br />
que em facin <strong>ser</strong> fàcil d’estimar,<br />
perquè jo somniava en la foscor<br />
fins que vaig començar a viure-hi.
He vist <strong>el</strong> gest subtil<br />
de la teva boca<br />
rossegant-me.<br />
Jo no tinc gorja<br />
per tant desfici.
Em van diagnosticar<br />
psoriasis plantar.<br />
Aquesta malaltia d<strong>el</strong> meu peu<br />
de capes de p<strong>el</strong>l morta<br />
almenys és visible.
Passen <strong>el</strong>s dies d’aquest agost<br />
a dins l’estómac<br />
que no vol marxar.<br />
Sentir-se bé s’ha convertit<br />
a oblidar que quan torni a casa<br />
encara hi <strong>ser</strong>às, sense <strong>ser</strong>-hi,<br />
perquè jo hi <strong>ser</strong>é.
He oblidat com dir la llum<br />
dir la veu<br />
dir fins i tot la teva boca<br />
vorejant-me.<br />
Ara només sé <strong>el</strong> silenci<br />
que acompanya aquest buit<br />
tant de terrabastall<br />
desnucant-me.
A les esquenes amb pigues<br />
només s’hi poden fer const<strong>el</strong>·lacions.<br />
La teva és perseus,<br />
però jo mai he dut andròmeda.
Aquest amor efímer<br />
que batega<br />
entre <strong>el</strong> palm<strong>el</strong>l i la fusta<br />
de la taula<br />
és on et tinc.<br />
Però <strong>el</strong> fred planeja,<br />
reb<strong>el</strong> i animal,<br />
entre <strong>el</strong>s cossos,<br />
i quan em descuido<br />
i tanco <strong>el</strong>s punys<br />
no quedes sinó rebregat<br />
i així de volàtil desapareixes,<br />
igual que com vas arribar.
He creuat països,<br />
canviat de llit,<br />
vist tots <strong>el</strong>s blancs abastables.<br />
Però aquest matí,<br />
en llevar-me,<br />
encara creuava fronteres<br />
entre tu i l’eco d’aquest aire<br />
que em fa viure’t sense voler-te,<br />
sense volar-te.
Negra, com la llarga corrua d’est<strong>el</strong>s, pacients,<br />
i la por d<strong>el</strong> marge<br />
negant-se en <strong>el</strong>s ulls esperançats.<br />
RICARD RIPOLL<br />
Dona’m una raó<br />
per arrencar-me <strong>el</strong>s ulls<br />
i deixar de <strong>ser</strong> <strong>el</strong> company de batalla que<br />
obre<br />
trinxeres de matinada,<br />
marges a desfici en la puta nit.
Digues, no sents la tibantor<br />
d<strong>el</strong>s llavis<br />
quan la foscor ens regna?<br />
Admet i converteix-me<br />
en aquest soldat<br />
que no cedeix davant l’intent brutal<br />
de veure’m plorar sobre la carn.
Ets com un turment que em revolta<br />
com un bes robat sense encís,<br />
amb l’aspresa d’un alè que t’hemisfera<br />
a la part més fosca d<strong>el</strong>s sentits.<br />
Qualsevol voldria matar-te,<br />
però jo no sóc qualsevol.
Els animals migren en bandades.<br />
Jo sempre migro<br />
amb totes les meves pors.
Demà torno a casa.<br />
També he de tornar d<strong>el</strong> lloc<br />
dedins la memòria<br />
on <strong>el</strong>s nostres cossos juguen<br />
amb aquest futur que mai hem tocat.
Vaig morir<br />
a la vora d<strong>el</strong> jo<br />
que em vaig deixar dibuixar<br />
mentre t’estimava.
El darrer glop de vi<br />
fa que em trenqui<br />
sota la pluja.<br />
S’allarga la tarda, sedent.<br />
Gola avall, seguim morint<br />
a totes les corbes.
En una casa vaig deixar<br />
un raspall de dents,<br />
a l’altra un pijama,<br />
a la següent una tassa<br />
amb un voral esquerdat.<br />
Després vaig perdre<br />
<strong>el</strong> tremolor d’una mà,<br />
un bri de cab<strong>el</strong>ls que em molestava.<br />
Enlloc he pogut, però,<br />
deixar aquest jo sense batec,<br />
sec i sol,<br />
rossegadament innavegable.
Era dilluns,<br />
tenia <strong>el</strong>s peus freds,<br />
<strong>el</strong>s llençols acabats de posar,<br />
un llum fos a la cuina.<br />
Vaig voler un lloc<br />
on no haguéssim estat mai:<br />
un dimecres després de dinar,<br />
una carretera llarga,<br />
un aeroport.<br />
I tanmateix m’imaginava confessant-te<br />
que havia plorat massa,<br />
però que em volia deixar estimar<br />
en aquest lloc que mai has vist<br />
tant de l’olor de casa:<br />
<strong>el</strong>s teus cab<strong>el</strong>ls dins d<strong>el</strong> meu llit,<br />
un bes al front,<br />
aquest versos com un miratge.
En la desídia<br />
de desterrar<br />
aqu<strong>el</strong>l jo més sencer,<br />
m’aferro a aquesta boca<br />
que no podrà dur-me a casa,<br />
que no sap ni tan sols<br />
pronunciar <strong>el</strong> meu nom.<br />
Així és<br />
com he perdut les lletres:<br />
en un cos<br />
desconegut<br />
que m’arrapa <strong>el</strong> cul<br />
en aquesta cantonada<br />
plena d’estranyeses.<br />
Un cementiri més.
Avui plou, també,<br />
i vull reb<strong>el</strong>·lar-me:<br />
vull abraçar-te encara.
Tinc por de l’ombra<br />
que em sotgi a cavalcar<br />
<strong>el</strong> teu record<br />
quan torni a obrir <strong>el</strong>s ulls.<br />
I vull <strong>ser</strong> cega.<br />
Vull seguir palpant la b<strong>el</strong>lesa<br />
d’aquest racó tan adormit<br />
de tu i d<strong>el</strong> món.
Només volia voler-te<br />
amb aquesta imprecisió,<br />
tan maldestrament<br />
entre silencis.<br />
Però se m’ha fet de nit<br />
la llengua.
El camí es feia llarg<br />
mentre memoritzava<br />
totes les línies d<strong>el</strong> c<strong>el</strong><br />
que em cremaven les parp<strong>el</strong>les.<br />
Tant temps després<br />
encara ets puntets de llum.
Se m’ha acabat la poesia<br />
que fa recórrer <strong>el</strong>s teus dits<br />
damunt d<strong>el</strong> pensament.
Busco un lloc plaent<br />
entre les teves vèrtebres<br />
perquè m’he perdut tant.<br />
Però en <strong>el</strong> refugi,<br />
l’esgotament perquè em feies córrer<br />
i l’impalpable<br />
d<strong>el</strong>s dies que m’inunden<br />
i no em trobo<br />
i l’atur en la sang.
Ets l’únic lloc on m’oblido d’on sóc,<br />
on la vida es limita<br />
a la fredor de la mà<br />
cercant <strong>el</strong> teu racó<br />
més calent,<br />
<strong>el</strong> record impenetrable.
El pitjor d<strong>el</strong> fet que fóssim amants<br />
és que mai podré escriure<br />
<strong>el</strong>s nostres noms plegats en cap vers,<br />
malgrat que se’ns pugui veure estesos<br />
mirant-nos les p<strong>el</strong>ls, entre cada línia,<br />
i jo mogui la llengua amb cada verb.
Quan s’ha fet l’amor<br />
sempre amb <strong>el</strong>s llums oberts<br />
<strong>el</strong> sentit és encegar-te.
Quan l’amor s’acaba<br />
i busco <strong>el</strong> dolor<br />
per saber que encara hi sóc,<br />
rebrego la cicatriu<br />
que tinc al llavi.<br />
És l’única que puc lluitar<br />
amb les dents.
Per salvar-te<br />
han de saber<br />
on han d’anar a buscar-te.
A la banda d<strong>el</strong> llit que ara palpo<br />
sempre és hivern.<br />
Talleu-me les mans.
Estic tancada dins d’un fals record<br />
on ens estimem,<br />
fins i tot som capaços de simular<br />
una lleu i suau aproximació<br />
a la idolatria.<br />
Però <strong>el</strong>s vidres cruixen,<br />
les portes grinyolen<br />
i encara vull morir.
Entr<strong>el</strong>lums t’he resseguit,<br />
imperfecte,<br />
amb <strong>el</strong> dit assenyalant-te<br />
com un tret a l’estómac.<br />
I tinc tanta por<br />
sense disparar.
Arriba <strong>el</strong> dia en què<br />
només has de decidir<br />
quina és la ferida que parla<br />
mentre una boca desconeguda<br />
et recorre cony amunt i avall<br />
i te’n vas<br />
com si haguessis mai tornat<br />
de la tristesa on estaves.
Quan <strong>el</strong> paper és en blanc<br />
no hi ets.<br />
Arribes amb les primeres lletres.
Alguna cosa s’aferra al vers<br />
d<strong>el</strong> cos que recordes<br />
l’única tarda d’estiu que plou.<br />
Però, en atansar la mà al buit,<br />
només <strong>el</strong> diumenge<br />
i <strong>el</strong> sol que, entre l’aiguat,<br />
a penes sobreviu.
He deixat de respondre<br />
a aquest reclam<br />
que <strong>el</strong> record té de tu<br />
i malgrat que la roba<br />
encara crema<br />
deixo que un altre em prengui<br />
així de fredament<br />
com un gemec sec<br />
com un cor solcat<br />
entre les calces.
Porto posat <strong>el</strong> teu hivern;<br />
aquest sexe efímer<br />
que em corromp<br />
–qui sap si malmet–<br />
la brevetat d’aquest tu<br />
que em devora les dents.
El sol es pon<br />
rere aqu<strong>el</strong>l edifici anònim<br />
on ens parapetàvem<br />
de tot <strong>el</strong> que ens evitava<br />
tenir aqu<strong>el</strong>la fam.<br />
Avui, però, me’l miro<br />
amb estranyesa<br />
i penso que pots<br />
quedar-te la ciutat<br />
perquè jo ja no podré<br />
quedar-me en tu.
Voldria que em veiessis<br />
dins d<strong>el</strong> poema<br />
amb aquesta paraula<br />
que rebrego entre <strong>el</strong>s dits<br />
vorejant un raig de llum<br />
un poc salvatge<br />
i que t’estiressis al meu costat<br />
sense dir res<br />
tendrament incomparable.
Trec la mà per la finestra<br />
i <strong>el</strong> sol em crema de frec<br />
als giravolts.<br />
El mar també es plega, avui,<br />
perquè sent la teva absència.
Quan marxes<br />
i sota <strong>el</strong> palm<strong>el</strong>l ja no hi ha la p<strong>el</strong>l,<br />
encara sento l’escalfor que tremola,<br />
<strong>el</strong> silenci glaçat d’aquest adéu<br />
dins d’un adéu.<br />
Quants adéus caben dins d’un adéu?<br />
Quants adéus dins d’un adéu<br />
<strong>ser</strong>é capaç de resistir?
Caminàvem l’un al costat de l’altre.<br />
Caminàvem molt lents,<br />
com si haguéssim d’arribar<br />
a algun lloc que temíem.<br />
Però tot <strong>el</strong> que ens hauria d’haver fet por<br />
se’ns ponia rere l’esquena.
El millor de gestar-te<br />
és sentir<br />
com em colpeges per dins.
Podria maltractar <strong>el</strong> meu cos<br />
fins l’extenuació<br />
i en <strong>el</strong> moment més imprecís<br />
<strong>el</strong> meu cos es seguiria recordant d<strong>el</strong> teu<br />
com un banc d’estorn<strong>el</strong>ls<br />
que enceten la primavera.
Pensar que si escric aquest vers<br />
mai podré deixar de sentir<br />
<strong>el</strong> vol de la teva mà allunyant-se.<br />
I que aquest sigui, tanmateix,<br />
l’únic gest que puc oferir-te<br />
per fer-nos palesos en <strong>el</strong> temps:<br />
prémer-te fort la mà a amagades<br />
en aquesta estació de gent perduda<br />
i nosaltres tan trobats.
Vaig anar a París,<br />
però em vaig passar<br />
tot <strong>el</strong> viatge<br />
dins de nosaltres.<br />
A París sempre hi hauria hagut<br />
més amor.
Haz que algo nos ocurra.<br />
Mira cómo hacia la vida temblamos.<br />
Diuen que ets a casa<br />
quan la pots recórrer a les fosques.<br />
Tal com et recorria a tu<br />
encara que fos tremolant.<br />
Rilke
Obries l’armari,<br />
treies la tovallola,<br />
un petó al clat<strong>el</strong>l.<br />
No em calia res més,<br />
aleshores.<br />
No era conscient,<br />
mentre em despertava,<br />
que l’aigua de la dutxa<br />
et recorria racons<br />
que jo no havia tocat.<br />
Els mateixos de mi<br />
on mai arribarem.
Un diumenge més<br />
deixant que tot es mori.<br />
Aquest blanc d’enyorança,<br />
aquest vers que no et val.
Sé que vaig <strong>ser</strong> f<strong>el</strong>iç.<br />
Ara només em bull<br />
dins l’estómac<br />
<strong>el</strong> no haver perfilat<br />
degudament la imatge<br />
per fer-la persistir<br />
com un fantasma.<br />
Ara només la por<br />
matant-me una mica més,<br />
destrossant-me.
A mitjanit <strong>el</strong> cor s’alenteix<br />
d’una manera estranya,<br />
com si no volgués deixar <strong>el</strong> dia<br />
com si no volgués començar <strong>el</strong> nou.<br />
Uns minuts<br />
en què no he de sobreviure’t.
Et vaig tenir a dins.<br />
Què et fa pensar<br />
que res d<strong>el</strong> que em puguis dir ara,<br />
que estàs a fora,<br />
em farà sagnar un sol tros de p<strong>el</strong>l?
Que mai ningú reciti aquest poema<br />
que mai ningú l’embruti<br />
ni ens separi<br />
ni gosi posar-te un sol verb entre <strong>el</strong>s dits.<br />
Que siguem sempre l’esborrany,<br />
la incertesa.
Quan vaig escriure-ho tot, però,<br />
i em vaig morir, i vaig néixer<br />
tot plorant amb <strong>el</strong>s ulls secs,<br />
<strong>el</strong>l hi era.<br />
Encara, com <strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />
perquè hi havíem viscut,<br />
perquè nosaltres l’érem.
AGRAIMENTS<br />
A l’Andrea Jofre, especialment per aqu<strong>el</strong>la nit en què vam ordenar<br />
aquest poemari; a en Dani<strong>el</strong>, per tots <strong>el</strong>s esbossos i silencis<br />
que hem arribat a perfilar; a en Gerard Gomila, per haver<br />
estat sempre tan cru i tendre amb les seves crítiques; a la<br />
Goretti Cajide, per <strong>ser</strong> salvatge, i curosa amb totes les meves<br />
paraules; a en Vicent Alm<strong>el</strong>a, p<strong>el</strong>s anys en què no hem necessitat<br />
la poesia com a excusa, però hem deixat que hi fos; a la<br />
Nunu, per ensenyar-me a posar-ho tot on toca; a aqu<strong>el</strong>ls que<br />
em van ferir i em van dur a persistir durant seixanta pàgines; i<br />
a la meva mare i al meu pare, per <strong>ser</strong> incondicionals.