Divertinta 43

INSMontbui

Divertinta en paper i digital del Juny de 2020

DIVERTINTA

JUNY 2020 / NÚMERO 43. ACTIVITATS DE CENTRE 04 /

SORTIDES 20 / ORLES 34 / ACTIVITATS A L’INSTITUT 38 /

DE PAPER I LLETRES 52 / PATROCINADORS 72


EDITORIAL

QUI ENS HO HAVIA DE DIR?

En aquests moments, us disposeu a llegir un exemplar

curiós, únic i singular de la revista Divertinta.

Qui ens havia de dir que el tercer trimestre del curs 2019-

2020 el passaríem confinats i confinades? Qui ens havia

de dir que la docència, en temps de pandèmia, passaria a

ser virtual? Qui ens ho havia de dir?

Santa Margarida de Montbui i la resta de poblacions de

la Conca d’Òdena hem viscut aquesta crisi sanitària de

ben a prop. L’hem patida i hem hagut d’arremangar-nos

per afrontar les situacions complicades que se’ns han

presentat en aquests mesos tan durs. Uns mesos que,

ben segur, no oblidarem mai.

DIVERTINTA

REVISTA NÚMERO 43

EDITA:

Institut Montbui

C. de la Mercè, 9

Santa Margarida de Montbui (08710)

Tel. 93 805 60 59

Fax: 93 804 07 53

iesmontbui@xtec.cat

www.xtec.cat/iesmontbui

Organització

Departament de llengües

Coordinació

Sílvia Pons

Maquetació

Núria Martí

Col·laboracions

Professorat i alumnat de l’Institut

Montbui

Il·lustració original de la portada

Lucía Méndez (4t d’ESO C)

Adaptació de la portada original

Núria Martí

Cadascun de vosaltres ho ha viscut d’una manera diferent

perquè les realitats de cadascú són úniques. Ara bé, el

que és cert, és que malgrat les circumstàncies personals

també hem sabut fer equip i xarxa, la qual cosa ens ha

fet més forts i més fortes, i ens ha ajudat a tirar endavant

sense tirar la tovallola.

Aquest exemplar de la revista Divertinta és per a vosaltres

i per a nosaltres. En definitiva, per a totes aquelles

persones que hem lluitat perquè l’Institut continués ben

viu, malgrat tot.

Gràcies a totes les famílies pel suport i per la comprensió,

al professorat per adaptar-se a les circumstàncies i

buscar solucions educatives i pedagògiques digitals a

contra rellotge i gràcies a l’alumnat per respondre com

ho heu fet.

La distància física ha estat inevitable, però estem

convençuts i convençudes que els llaços s’han fet més

forts.

Gràcies!


SUMARI

04

ACTIVITATS DE CENTRE

L’Institut Montbui, un projecte educatiu i

participatiu / Aquell 11 de març /“Fem més

escola”, els ajuts POEFA / Com és l’Institut

Montbui? Així us ho vam explicar a la

jornada de portes obertes! / Servei d’Atenció

Educativa / Punt d’Informació i Dinamització

/ L’Institut Montbui a la fira educativa Bett

2020 a Londres / Engeguem l’Escola Verda al

nostre institut / Les activitats de l’Associació

Esportiva Escolar / La coral de l’Institut

Montbui ens omple de bona música / La Coral

i els cantaires

34

DE PAPER I LLETRES

Els lloms dels llibres de les nostres llengües

/ CREACIONS LITERÀRIES AMB PREMI / Una

rosa a la postguerra / Llibertat / Lladre de

somriures / La noia perduda / Valèria 2.0 /

Un món a les golfes / La foto / ¡Veo la magia!

/ Lee, piensa y vuela entre líneas / Diario de

un Confinado / El vagabundo / Testimonio

Paranormal / Èxit de participació en el

concurs de Booktrailers / Què sabem del

TDR? / Vols aconseguir el millor benestar

saludable? Depèn de tu! / Un passeig per la

geografia de la Montserrat Costa

20

ORLES

38

Orles de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat

52

SORTIDES

L’Anoiada, una gimcana tecnològica per Igualada /

La Barcelonada 2020, una gimcana tecnològica per

Barcelona / Una experiència inoblidable a la Televisió

de Catalunya i Catalunya Radio / Una visita a la

Barcelona del S.XVII a través del Quixot / Els alumnes

de 3r d’ESO visiten el Parlament de Catalunya i

l’exposició Human Bodies / Sortida inoblidable a la neu

de Masella / Camp d’aprenentatge: ecologia a la Vall

de Boí / Intercanvi inoblidable amb els alumnes del

Lycée Maillol de Perpinyà / German echange 2019: an

unforgettable experience / Sortida a l’hort ecològic de

Can Mercaderet

ACTIVITATS A L’INSTITUT

Els alumnes de 1r d’ESO s’inicien en el ioga / El treball

darrere Radio Confinament / Concurs de Socials a

Instagram / #Confinamentcreatiu / Projecte Orquestra

Fusió / Participem a la First Lego League d’Igualada /

Bon paper a la final de la VII Olimpíada de Filosofia de

Catalunya / Sortida per penjar caixes-niu als boscos

propers a l’Institut Montbui / Projecte Rius: Campanya

riu Anoia 2019-2020 / Aprendre a controlar els nostres

estalvis / Sí que puc! / Els alumnes del projecte

Interdisciplinari / Els alumnes del PFI Montbui

participen en el programa “Prepara’t Jove”

72

PATROCINADORS

02

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


L’INSTITUT MONTBUI,

UN PROJECTE EDUCATIU I PARTICIPATIU

Amb la il·lusió de liderar l’aplicació d’un projecte educatiu participatiu al centre en què fa més

de vint que treballo, vaig agafar el relleu de la Montserrat, que es jubilava. Seguint les mateixes

línies del PEC (Projecte Educatiu de Centre) que defineixen un centre inclusiu, coeducatiu i que

intenta aconseguir l’equitat de tot el seu alumnat, vam fer un equip amb la Carola, la Llúcia i

el Marcel, amb la il·lusió de tirar-lo endavant, tot comptant amb tota la comunitat educativa.

L’objectiu és donar continuïtat a la millora dels resultats educatius, de la cohesió social i amb

el compromís de reduir l’absentisme i l’abandonament prematur, a més de la millora de la

imatge del centre, que continuarà donant prioritat a la consolidació dels estudis de batxillerat

i formació professional inicial, a més de l’orientació a l’alumnat.

Ho podeu trobar tot al web, però vull destacar que, tal com demana el Departament d’Educació,

per transformar l’educació al segle XXI ens faciliten apuntar-nos a projectes d’innovació.

Ja teníem en marxa els de llengües GEP (Generació plurilingüe) i Avancem. Enguany hem

començat mòbils.edu (educar en l’ús de mòbils i digitalització), AraArt (Impuls a l’oferta

educativa artística: orquestra fusió a 1r d’ESO) i Lego League (impuls a la robòtica).

No es tracta només d’innovar, sinó de consolidar un treball cohesionat d’equips impulsors i

equips docents, per tal de motivar l’alumnat i donar eines per tal d’assolir el canvi, tal com ja

vam iniciar en el treball per projectes i el Pla Lector.


ACTIVITATS DE CENTRE

No només volem respondre a les necessitats de canvi amb la innovació, també volem

implicar més tota la comunitat educativa. Amb aquesta finalitat hem procurat impulsar

projectes de conscienciació com l’Escola Verda, el model SCAP (educar en competències i

orientació a l’alumnat) i el servei comunitari; que ja és obligatori, però ens cal convèncer

famílies i alumnat de l’oportunitat que representa l’aprenentatge i servei per inserir

ciutadans implicats en la societat.

És bàsic per a nosaltres també, el treball en xarxa i la col·laboració dins el PEE (Pla Educatiu

d’Entorn) de tots els centres educatius de primària, llars d’infants i entitats d’educació en el

lleure del municipi, un bon exemple del qual seria el futbol.net, que aposta per la formació

en valors des de l’AEE i les activitats culturals com la coral, tabals, teatre. Finalment, hem

demanat i obtingut amb gran esforç de coordinació, els ajuts POEFA (fons social europeu)

per oferir de mode subvencionat estudi assistit, camp d’aprenentatge artístic, ioga, teatre,

tallers de famílies, formació al professorat i l’alumnat en diversos tallers com ara hort,

cinema i activitats en el lleure, tan importants en la formació de l’alumnat com les hores

lectives, ja que la responsabilitat per dibuixar el futur de la nostra societat recau en les

accions que puguem fer tots plegats.

04

És per tot això que us vull donar les gràcies i convidar tota la comunitat educativa a aportar

la vostra creativitat en aquest projecte compartit.

Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


AQUELL 11 DE MARÇ...

Com tots vosaltres, mai oblidaré la tarda d’un

altre funest 11 de març, en què la regidora, la

Coral Vázquez, em va trucar per dir-me que es

tancava l’Institut per comunicació directa de

la consellera de Salut, l’Alba Vergés. Acabava

d’arribar d’una tarda llarga de feina amb

l’inspector i el coordinador pedagògic i, tot seguit,

vaig començar a rebre missatges d’alumnat,

famílies, companys, etc.

Ara que, malauradament, tots ens hem avesat

una mica a la situació, perquè els éssers humans

som resilients, podem fer una mica d’anàlisi de

com ha anat tot plegat: un cop passat el xoc inicial

i la ràpida acció de tancar l’institut, van venir

llargs dies de dol i de preocupació per la salut de

companys, familiars, amics i coneguts. Un dolor

que potser algun dia podrem treure, però ara no

venia a parlar-vos d’això.

La comunitat educativa va tenir una ràpida resposta

i col·laboració per part de l’entorn: responsables

municipals, serveis territorials, directors i

companys del centre, des del primer a l’últim. Tothom

va veure la necessitat d’organitzar-nos per

donar resposta al nostre alumnat. Vam començar

les innumerables reunions d’equip directiu, amb

els i les coordinadores i vam estrenar-nos en un

claustre telemàtic per tornar-nos a veure tots les

cares desencaixades que havien de reaccionar i

posar-nos a organitzar el tercer trimestre.

La primera preocupació va ser arribar a tot

l’alumnat, sobretot, que els tutors es posessin en

contacte amb les famílies i els alumnes. Després,

que tots poguessin tenir un dispositiu per a poder

seguir les activitats educatives. Som un centre

que ja havia apostat per l’educació telemàtica

com una opció educativa més i, gràcies a això,

vam poder disposar d’ordinadors o Chromebooks

per dotar tot l’alumnat. Teníem clar que ningú no

es podia quedar enrere i calia donar l’oportunitat

a tothom de continuar formant-se. La inclusió i

l’equitat són principis claus en el nostre Projecte

Educatiu de Centre.

En segon lloc, calia assegurar la comunicació i

organitzar els equips docents. Per sort, també, i

perquè cal agrair l’esforç de tots, vam assegurar

la comunicació i, fins a dia d’avui, hem fet servir

els mitjans que tenim al nostre abast: web,

correu electrònic, telèfon, Instagram, Whatsapp,

etc. A més, la tècnica d’educació de l’Ajuntament

ha anat portants equips per les cases, quan ha

calgut.

Durant una setmana vam estar fent reunions

d’equips docents cada tarda a tots els nivells,

per assegurar que es donarien els criteris

d’avaluació del tercer trimestre i se seguirien

les directrius del Departament d’Educació: que

cap alumne podia quedar despenjat. I durant

molts dies d’aquesta primavera hem estat

connectats, matí i tarda, als Classrooms, per tal

de proposar tasques globalitzades, significatives i

motivadores… No sabem si hem reeixit en aquest

propòsit, però no hem deixat d’intentar acomplir

aquell objectiu que ens havien transmès de fer un

acompanyament, d’atendre i donar l’oportunitat

d’aprendre junts, alumnes i professors, d’aquesta

experiència.

Per últim, havíem de transmetre un missatge de

tranquil·litat, que ens en sortirem plegats i que la

crisi ens havia de fer aprendre, com ens recordà

el nostre company degà en el claustre, que cal

aprofitar l’oportunitat que ens ha de fer canviar

com a societat. Cal aprendre a valorar el que paga

la pena i cal respectar el planeta que ens dona

vida, però que això no ho aconseguirem sense

l’esforç col·laboratiu de tots plegats.

Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui


ACTIVITATS DE CENTRE

L’INSTITUT MONTBUI PARTICIPA EN EL

PROJECTE “FEM MÉS ESCOLA”, ELS

AJUTS POEFA PER A L’ÈXIT EDUCATIU

El Departament d’Educació va obrir

convocatòria per seleccionar centres

de titularitat pública dependents del

Departament que presentessin un projecte

escolar amb accions innovadores de suport

i reforç per a la reducció i la prevenció de

l’abandonament escolar prematur i el

foment de la igualtat d’accés a una educació

de bona qualitat en l’etapa de secundària

obligatòria.

El projecte “Fem més escola” té com a

objectius:

1) reforçar aspectes acadèmics i formatius,

desenvolupar hàbits d’estudi, enfortir la

convivència i promoure l’autoestima, la

motivació i el treball en equip.

2) consolidar la relació de l’Institut amb les

escoles de primària dins el marc del Pla

Educatiu d’Entorn, amb la finalitat d’unificar

línies d’actuació pedagògica i organitzativa.

Les activitats del projecte “Fem més escola”

plantegen un treball dirigit a aquests

alumnes, en horari escolar i extraescolar, on

es reforcin aspectes formatius d’enriquiment

curricular i al mateix temps que permetin

realitzar una tasca d’acompanyament que

treballi aspectes més d’hàbits i de motivació,

tant dels alumnes, com així també comptant

per aquesta finalitat amb la participació de

famílies i professors.

Es realitzen tallers d’orquestra, teatre i hort

en horari escolar; extraescolars d’estudi

assistit, teatre i tabals; estada a un camp

d’aprenentatge musical; tallers de ioga per

a alumnes, professorat i famílies; tallers

per a famílies; tallers de pares i mares i

professors en prevenció; mindfulness i

taller de narrativa audiovisual.

Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui

06

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


COM ÉS L’INSTITUT MONTBUI?

AIXÍ US HO VAM EXPLICAR A LA JORNADA DE

PORTES OBERTES!

Com ja sabeu, el dia 10 de març vam celebrar

la jornada de portes obertes al nostre centre.

Les escoles de primària de la població i les

famílies interessades en els nostres estudis

d’ESO, batxillerat i PFI ens van visitar i van

tenir l’oportunitat de veure la feina que fem

des dels diferents departaments.

No hi va faltar la música, les lletres, els

experiments, els jocs matemàtics, les obres

d’art i, fins i tot, vam muntar una ràdio a la

biblioteca amb dos locutors –antics alumnes

de l’optativa de Comunicació– que anaven

donant la benvinguda a totes les persones

assistents.

La tarda va transcórrer de manera

entretinguda i vam poder veure moltes cares

noves que, ben segur, el curs que ve tornarem

a retrobar!

Us adjuntem algunes imatges de la jornada

de portes obertes!

Equip de direcció


ACTIVITATS DE CENTRE

08

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


SERVEI D’ATENCIÓ EDUCATIVA

PER A LA PROMOCIÓ DE LES RELACIONS

IGUALITÀRIES I LA PREVENCIÓ DE LES

VIOLÈNCIES MASCLISTES

Des de Dones Amb Empenta (DAE), amb el suport de l’Ajuntament de Montbui i de la MICOD,

s’ofereix el projecte “Connecta’t amb amor” amb l’objectiu de treballar la prevenció de les

relacions abusives. El projecte contempla la intervenció amb l’alumnat, amb el professorat i

amb les famílies, sent l’alumnat el principal destinatari del servei.

Quan a l’atenció amb l’alumnat, s’ofereix intervenció individualitzada i grupal.

Així, una educadora de l’Àrea de Prevenció i Sensibilització de DAE ofereix sessions

d’assessorament i acompanyament educatiu individualitzades, els dijous al mateix centre, de

9 h a 12 h, cada quinze dies.

Es pot accedir al servei de dues

maneres:

• Per iniciativa pròpia apuntant-se a

la llista que els alumnes trobaran

a consergeria o enviant un correu

electrònic a joves@dae.cat

• Derivat/da pel tutor/a o professorat.

Quant a l’atenció grupal, cal dir que es realitza mitjançant tallers escollits pel professorat del

catàleg de l’Entitat.

Si escau, amb coordinació i a demanda del centre, es poden realitzar tallers i xerrades a

famílies i professorat, segons les temàtiques que puguin anar sorgint.

Meritxell Prat / Educadora Social de l’Àrea de

Prevenció i Sensibilització


ACTIVITATS DE CENTRE

PUNT D’INFORMACIÓ I

DINAMITZACIÓ

10

Des del Departament de Joventut del Consell Comarcal de l’Anoia, amb conveni amb

l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui oferim, setmanalment, el servei PIDCES (Punt

d’Informació i Dinamització als Centres Educatius de Secundària) a l’Institut Montbui.

La Saida Valls és la tècnica de joventut que ens visita cada setmana amb el Punt d’Informació.

La trobareu tots els dimecres a les 10 h davant la biblioteca del centre. En aquest punt

podeu trobar informació diversa d’interès juvenil que pot anar relacionada amb alguna de

les assessories que s’ofereixen des de l’Oficina Jove de l’Anoia (àmbit acadèmic, laboral o

de mobilitat internacional) o sobre altres temes (salut, drogues, gènere, lleure, bullying,

alimentació…).

Us hi esperem!

Oficina Jove de l’Anoia

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


L’INSTITUT MONTBUI A LA FIRA EDUCATIVA

BETT 2020 DE LONDRES

Un dels objectius de l’Àrea TAC del centre

i, conseqüentment, un dels objectius que

tinc com a coordinador TAC de l’Institut, és

el de buscar noves metodologies i eines

digitals que ens permetin millorar el dia

a dia a les nostres aules, amb una finalitat

claríssima: Millorar els aprenentatges del

nostre alumnat. Personalment crec que és

un dels objectius més importants i un dels

reptes més grans que té tot coordinador

TAC, i dels més engrescadors! I més quan

tens l’oportunitat d’anar a una fira dedicada

a la transformació educativa digital! Doncs

sí, això és la Bett 2020, una trobada anual a

Londres amb ressò internacional que agrupa

centenars de proveïdors tecnològics amb

milers de productes pensats i creats per

aplicar a les aules, pensats i creats per a

l’educació. Seria com si parléssim del Mobile

World Congres de Barcelona, però dedicat a

la transformació educativa digital.

I, per primera vegada, hem tingut l’oportunitat

d’assistir-hi com a centre. El nostre partner

tecnològic, Cloudalia Educación, ens va

brindar l’oportunitat de poder-ho fer,

convidant-nos a assistir-hi i assumint la

despesa que comportava el viatge i l’estada

a Londres a un representant del nostre

centre amb tan sols dos altres representants

d’altres centres de Catalunya. Quina gran

oportunitat! Així, el dimecres dia 22 de gener,

ben d’hora, vaig viatjar com a representant de

l’Institut Montbui cap a Londres i vaig tornar

l’endemà, dijous dia 23.


ACTIVITATS DE CENTRE

Amb aquestes escasses però intenses

hores, vaig poder visitar de primera mà més

d’una vintena de proveïdors tecnològics per

aprofundir en qüestions relacionades amb

eines i solucions de robòtica, realitat virtual,

eines de projecció, gamificació, programari

virtual i solucions de Google per al nostre

centre, i copsar realitats i dinàmiques

d’altres centres “around the world”.

que responguin a les teves necessitats.

A tots ells, a Cloudalia i al centre, gràcies

per deixar-me visitar la fira Bett 2020;

espero que en traiem, conjuntament, grans

projectes per aplicar a les nostres aules!

Marc Piqué / Coordinador TAC

12

A més, vam tenir concertades tres

importants visites per nosaltres, ja que són

grans empreses de les quals utilitzem els

seus productes, i per uns minuts vam poder

parlar en primera persona de problemes i

interessos que tenim al nostre centre, tot

fent arribar el nom “Institut Montbui” a

totes elles: Google, Asus i Promethean.

Així, vam parlar d’accessibilitat i

d’aplicacions amb el representant d’Iberia

de Google, presentant-li el nostre projecte

1x1 amb chromebooks al centre; vam poder

discutir sobre els chromebooks que tenim

al centre amb el proveïdor Asus, i vam

poder conèixer de primera mà les novetats

en panells de projecció Promethean, dels

quals ja en disposem al centre també. És

gratificant quan pots plantejar dubtes i

problemes directament als creadors, i més

quan aquests t’escolten per saber com

poden millorar els seus productes per tal

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


ENGEGUEM L’ESCOLA VERDA

AL NOSTRE INSTITUT

Aquest setembre hem estrenat nou projecte

de direcció de centre, amb molta empenta,

ganes i idees noves. Un dels projectes

engegats es pot resumir en un desig:

“Volem ser Escola Verda”. Però... què vol

dir ser “Escola Verda”? Quines activitats o

accions pertanyen a aquest àmbit? Quins

compromisos implica? Qui hi pot participar?

En primer lloc, ser Escola Verda vol dir que

tota la comunitat educativa del centre treballa

per educar en la sostenibilitat, cosa que

s’aguanta sobre quatre pilars fonamentals:

1. Conèixer l’entorn.

2. Prendre consciència que els recursos

s’acaben.

3. Planificar accions.

4. Reflexionar per ser crítics: treballem per

tenir un futur millor.

En segon lloc cal saber que els disset

objectius de desenvolupament sostenible

-ODS- proclamats al 1992 a la cimera de les

Nacions Unides de Rio de Janeiro, es van

convertir en els principis bàsics que van seguir

les primeres “Green Schools” creades al 1994

a Anglaterra. Ràpidament es van escampar

per tota Europa i arreu del món i, així, al

1998 neixen les primeres Escoles Verdes a

Catalunya, impulsades per la Generalitat,

dins el projecte “Agenda 21”. Actualment tots

els centres que hem fet (estem fent) el procés

per a ser EV, formem part d’un projecte

renovat (l’Agenda 21 va finalitzar al 2002) que

tutoritza el Departament d’Educació amb

col·laboració amb el Departament de Territori

i Sostenibilitat.

En tercer lloc, l’abast del compromís és

personal de cadascú, que ha de decidir què vol

fer i fins on vol arribar, lliure i voluntàriament.

Des de tenir cura de no llençar objectes que

embrutin el terra, tancar els llums quan no

calen, respectar els companys, etc., és a dir,

seguir les normes elementals de conducta,

fins a implicar-se en totes les accions

concretes que s’organitzin des del Comitè

Ambiental, hi caben totes les gradacions.

Si us fixeu en els disset objectius, un a un,

veureu que van més enllà del respecte i

sostenibilitat dels recursos naturals: és

tan important treballar per a respectar la

natura, com treballar per a una societat

on es respectin els drets de tothom. Així

doncs, és Escola Verda, també, treballar per

aconseguir la igualtat de gènere, per reduir

la fam del món o per la cultura de la pau al

món, per posar tres exemples.

En quart lloc, cal tenir clar que l’Escola

Verda ha d’estar oberta a tota la comunitat

educativa: alumnat, professorat, personal no

docent i famílies, és a dir, tothom que hi vulgui

participar voluntàriament. De la mateixa

manera, les accions no s’han de limitar al

centre educatiu, poden estar integrades al

municipi i concretament a l’entorn del centre.

Alhora podem compartir les nostres accions

i idees en trobades d’escoles verdes de la

comarca, que són jornades d’intercanvi, molt

enriquidores, que s’organitzen anualment a

cada comarca.

I… per on es comença a ser Escola Verda?

Teòricament es comença elaborant el primer

Pla d’Escola Verda, a vuit anys vista, que ha

d’estar integrat en el Pla Anual de Centre

del Projecte de Direcció. En aquest pla es fan

constar:

• Les grans línies d’actuació per a la

sostenibilitat.


ACTIVITATS DE CENTRE

• Els membres del Comité Ambiental

(equip impulsor: alumnes i professors

voluntaris).

• El llistat d’accions previstes per al curs

en qüestió.

Cal aclarir que ja es consideren accions

d’EV totes les activitats que els professors

ja fan i que d’una manera o altra ja tenen en

compte alguns dels 17 ODS. En aquest sentit

destaquem el “Projecte Hort” que ja es fa a

2n i 3r d’ESO, el projecte de reutilització de

llibres de la biblioteca i el projecte d’ampliar

les TIC a tota l’ESO, amb la reducció de

fotocòpies en paper que comporta.

Per tal que cada centre segueixi les mateixes

directrius, en l’elaboració del seu Pla, la

Generalitat ofereix cursos de formació a

un grup de professors voluntaris de cada

Centre, on es donen, a més, eines i recursos

per a engegar l’equip impulsor i començar

a fer activitats de sostenibilitat, així com

recursos per a la continuïtat del Pla Anual

durant els vuit anys que dura el projecte.

Donat que la Generalitat està en procés

de reforma del curs de formació i no ens

hem pogut inscriure encara, l’equip directiu

m’ha demanat que engegui la nostra EV

creant l’Equip Impulsor i comencem ja a fer

activitats aquest curs.

La meva sorpresa va ser quan el dia que

vaig convocar tots els voluntaris, la sala

d’audiovisuals estava tan plena que no

s’hi cabia. Més de vuitanta alumnes i

onze professors voluntaris amb ganes de

participar, ens felicitem per l’èxit i les ganes

de treballar.

L’objectiu de la primera trobada general va

ser exposar els disset ODS i fer una votació

per tal de triar per on volem començar a

treballar.

El següent pas ha estat la creació del Comité

Ambiental i ja tenim dos representants

per a cada grup classe. El tres de febrer

vam fer la primera reunió del Comité

amb l’assistència de setze representants i

cadascun va triar un dels tres objectius més

votats per començar a treballar.

A partir d’ara treballarem els tres objectius

separadament, amb els representants i

voluntaris que ho han triat i els professors

voluntaris de suport. Les llistes són obertes,

i sempre hi ha temps d’afegir-se, o retirarse,

quan es cregui convenient.

Això ja ho tenim en marxa!

Mercè Cartanyà / Coordinació d’Escola Verda

14

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


LES ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ

ESPORTIVA ESCOLAR

El dia 30 de setembre van començar les

activitats extraescolars esportives del centre.

Aquest any l’Institut té en competició dos

equips de futbol sala participant a la lliga

del Consell Esportiu Escolar. Els equips

entrenen els dimarts i dijous de les 16 h a les

17 h al pavelló Montaqua. També, com en els

darrers anys, ja estan inscrits al torneig de

Salou que s’havia de dur a terme els propers

22, 23 i 24 de maig.

D’altra banda, cal destacar l’activitat de hiphop,

liderada per l’alumna de 1r de batxillerat

Jana Molins, on hi participen un total de vinti-sis

alumnes dividits en dos grups.

Els assajos són els dilluns i els dimecres de

les 16 h a les 17 h, mentre que l’altre grup ho

fa els dimarts i dijous de 17.15 h a les 18.15 h.

Aquest grup ja ha participat en dos festivals i

ha deixat unes grans sensacions.

Una altra de les novetats és la recuperació de

les sortides en BTT. Després d’un any sense

alumnes disposats a descobrir l’entorn

sobre la bicicleta, aquest curs s’ha creat una

grupeta de sis alumnes amb moltes ganes i

un bon nivell tècnic.

Les sortides es realitzen els dilluns de les

15.45 h a les 18.15 h, i es recorren un mitjana

d’uns 18-20 km.

Finalment, tots els dimecres de les 16 h a les

17 h l’equip de tennis taula del centre entrena

per tal de preparar-se pels diferents tornejos

que organitza el Consell Esportiu de l’Anoia.

Lluís Amat / Professor d’Educació Física


ACTIVITATS DE CENTRE

LA CORAL DE L’INSTITUT MONTBUI ENS

OMPLE DE BONA MÚSICA

La Coral de l’Institut Montbui està formada

per una trentena d’alumnes de tots els

nivells d’ESO i batxillerat. Aquest curs 19-20

ha agafat el relleu de la direcció la Carlota

Miró, juntament amb un grup de músics: el

Xavier Alicart (guitarra), el Jaume Domingo

(teclat) i el Manu Duarte (Baix), tots ells

professors de l’Institut Montbui. Els tres

músics acompanyen la Coral als assajos i

també a les actuacions que es fan al llarg

del curs, tant si són actes que se celebren a

l’Institut, com si són trobades que es fan fora,

com poden ser els camps d’aprenentatge o

les actuacions que fem a altres centres.

Els assajos es fan durant el primer pati, els

dijous i divendres de cada setmana. És una

coral oberta a tots els alumnes de l’Institut

que els mogui la sensibilitat per la música

i el cant, i que vulguin compartir aquesta

experiència.

En el que portem de curs, per fer una bona

acollida en els intercanvis que s’han fet amb

un institut alemany i un de francès, la Coral

els ha rebut cantant. També vam actuar

per Santa Cecília, patrona de la música i,

amb la intenció de crear un ambient festiu

i nadalenc, també vam actuar just abans de

les vacances d’hivern.

A més de les actuacions que hem fet al centre,

la Coral ha sortit a cantar a les escoles

i a les llars d’infants de Santa Margarida de

Montbui.

El projecte de Coral tenia previst assistir a

un camp d’aprenentatge a Vilaseca el mes

d’abril, on s’havia d’enregistrar una cançó

i a una trobada de corals d’altres centres

de secundària de l’Anoia, que s’havia de

celebrar al juny.

Algunes de les peces del nostre repertori són

les següents: Oh when the saints (espiritual

negre) o Boig per tu (SAU). Quan van venir

els alumnes de l’intercanvi amb França

vam afegir Ma liberté (Georges Moustaki).

Després, per les festes de Nadal, vam crear

un repertori específic per anar a cantar a les

escoles i a la llar d’infants. Així, vam cantar

Oh, when the saints, El burrito sabanero

(Nadala veneçolana), Quan somrius (J.Thió)

i Feliz Navidad (J. Feliciano).

Fins abans del confinament, s’estava

preparant el repertori que havíem de fer al

concert de la Trobada de Corals de l’Anoia i

al camp d’aprenentatge: Sing for the climate

(amb la música de Bella Ciao), Mirall de pau

(David Melgar) i Progreso (R. Carlos)

Carlota Miró / Directora de la Coral

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

16


LA CORAL i ELS CANTAIRES

La Coral de l’Institut Montbui la formem un

conjunt de joves que formem un grup coral

amb nois i noies d’entre 12 i 18 anys.

Tots tenim una passió en comú: la música.

És per això que assagem amb molt esforç

i ens ho passem genial. Ja fa cinc anys que

aquesta coral existeix tal com la coneixem i

hi ha passat molta gent. Tot i així, tothom qui

entra i en forma part és acollit obertament a

la nostra gran família.

Abans de la coral que coneixem ja n’hi havia

una, però molt més senzilla. La portaven dos

alumnes de batxillerat d’aquell temps amb

l’ajuda del professor de música, el Carles

Alborç. Aquesta coral va desaparèixer per

falta d’alumnes i de gent que se’n fes càrrec.

Un parell d’anys més tard, amb l’arribada

d’en Jaume Domingo es va reprendre aquesta

iniciativa, juntament amb el professor de

música, en Jaume Vidal. En aquesta etapa,

en Jaume Domingo era el director, en Jaume

Vidal era el guitarrista i dos alumnes tocaven

el baix i la bateria.

El fet que s’hagués creat una coral a l’Institut

va crear molt rebombori fins al punt que

al moment de la seva creació ja érem

aproximadament uns 30 cantaires. Vam

aportar música i cant a tots els esdeveniments

del centre i vam participar a la Trobada de

Corals que es va celebrar a Manresa. Al

principi va costar arrencar ja que ens havíem

d’adaptar a una manera diferent de cantar a

la qual estàvem acostumats. Ara havíem de

fer veus i cantar conjuntament, mentre ens

escoltàvem.

El segon any ja va anar tot millor que el primer,

ja que la majoria ja estàvem acostumats a

cantar junts i ja ens sabíem les cançons de

l’any anterior. Aquest va ser l’any que vam

començar a fer més actuacions locals a les

escoles del municipi i a les llars d’infants en

diverses dates.


ACTIVITATS DE CENTRE

El plat fort d’aquell any va ser la Trobada

de Corals que vam estar treballant durant

mig curs i que va sortir molt bé. Ens ho vam

passar genial cantant amb cantaires d’altres

centres. Vam conèixer altra gent i vam

poder compartir el que representa cantar

en una coral. Tot i que el més especial per a

nosaltres va ser tenir el plaer de conèixer i

parlar en persona amb el director i autor del

“Cant de la trobada”, en Constantí Sotelo. Ell

ens va fer una classe exprés i ens va donar

tècniques per millorar el cant de la seva

cançó i ens va parlar del poder de la música

i de com pot transmetre molts sentiments

en funció de la lletra i de com es canti.

Al tercer any la cosa va començar a ser

diferent, ja que el bateria i el baixista ja no

podien tocar amb nosaltres. Per sort vam

trobar un altre baixista, però no vam poder

cobrir la baixa del bateria, així que vam

haver d’adaptar algunes cançons. A més a

més, aquell any, la Trobada de Corals era

diferent ja que a més de fer cants comuns

com s’havia fet fins aleshores, també

havíem de fer cants individuals davant

la resta de la gent. Això ens posava més

pressió als cantaires perquè mai havíem

actuat sols davant tanta gent. Vam estar tot

l’any preparant la Trobada, l’esforç al final va

donar el seu fruit i el resultat va ser molt bo,

tot i que veient altres corals vam aprendre

que sempre es podia millorar.

Aquell any va concloure amb la primera

Trobada de Corals de secundària de la

comarca de l’Anoia que va tenir lloc a

l’església de Santa Maria d’Igualada on ens

vam reunir algunes corals de secundaria

de l’Anoia per fer un concert comú i donar a

conèixer les nostres corals a la gent.

Tot aquest temps també va servir perquè

el nostre institut estigués molt lligat amb

la música fins que ha arribat el cinquè any,

el que estem vivint. Tenim molts professors

implicats que ens ajuden tant amb la

direcció, com és el cas de la Carlota Miró,

com amb els instruments, com és el cas del

Jaume Domingo, el Xavier Alicart i el Manu

Duarte.

Jesús Parra / Exalumne cantant de la Coral

18

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43



SORTIDES

L’ANOIADA, UNA GIMCANA

TECNOLÒGICA PER IGUALADA

El dimecres dia 5 de febrer es va dur a terme

la segona Anoiada a la ciutat d’Igualada.

Aquesta activitat està adreçada als nostres

joves i els ha de permetre saber localitzar

qualsevol punt de la ciutat, tot combinant

els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres

tecnologies (internet, geolocalització, xarxes

socials, codis QR, realitat augmentada,

etc.), amb la intenció de fomentar el bon ús

dels dispositius mòbils.

Vuit-cents vint alumnes d’onze instituts de la

comarca van participar d’aquesta divertida

gimcana tecnològica. L’Institut Montbui hi

va assistir amb un total de vuitanta-cinc

alumnes de 3r d’ESO, distribuïts en disset

grups. Els alumnes van estar preparant

durant uns dies previs aquesta trobada

i es van instal·lar aplicacions de realitat

augmentada, xarxes socials, geolocalització,

codis QR, un sonòmetre, etc.

A les 9 del matí els alumnes van sortir

del centre, i un cop van arribar al Museu

de la Pell d’Igualada, on hi havia el punt

de trobada, el CRP va fer entrega a cada

centre dels sobres que contenien les

proves. A cadascun d’aquests grups se’ls

va fer entrega d’un sobre que contenia un

total de cinc targetes. Aquestes targetes

tenien informació de diferents punts de la

ciutat, així com també de la prova que calia

realitzar. Mitjançant els seus dispositius

mòbils s’havien d’orientar per la ciutat i un

cop arribaven al lloc exacte calia realitzar

alguna de les proves, com per exemple

realitzar un petit vídeo fent de reporters,

fer una fotografia amb perspectiva o bé

enregistrar amb un sonòmetre el soroll

d’un punt concret, entre d’altres.

A les 10 del matí es va donar el tret de sortida

a la gimcana tecnològica des del Museu de

la Pell i a les 12 del migdia tots els grups

dels diferents instituts van retrobar-se al

Museu.

L’acte va concloure amb un espectacle de

BodyPump, en què els alumnes realitzaven

percussió amb el seu propi cos.

L’esdeveniment es va portar a terme

satisfactòriament i els nostres joves ja

esperen poder-hi tornar l’any vinent!

Laura Argerich / Grup impulsor mòbils.edu

20

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


LA BARCELONADA 2020, UNA

GIMCANA TECNOLÒGICA PER BARCELONA

per, per exemple, mesurar decibels, fer una

foto creativa de grup, fer un vídeo literari,

filmar una entrevista al carrer, etc.

Un cop fetes les proves, havien de penjar el

material al compte de l’Institut de Twitter o

d’Instagram.

El dia 18 de febrer, els nostres alumnes

de 1r de batxillerat, en la matèria comuna

de Ciències del Món Contemporani, van

participar en una gimcana tecnològica per la

ciutat de Barcelona anomenada Barcelonada

2020.

Més de 3000 alumnes de Catalunya van

participar a l’activitat i la xifra va en augment,

any rere any. L’orientació i l’ús de les noves

tecnologies són claus per a participar-hi.

Moure’s per Barcelona no és fàcil per a

aquelles persones que vivim a comarques.

És per això que la xarxa LaceNet organitza

aquesta activitat adreçada als nostres joves,

que els ha de permetre saber localitzar

qualsevol punt de la ciutat tot combinant els

mitjans clàssics amb l’ús de les darreres

tecnologies (Internet mobile, geolocalització,

xarxes socials, codis QR, realitat augmentada,

etc.).

L’activitat, que va durar gairebé tres hores, va

funcionar molt bé entre el nostre alumnat. En

conjunt, el grup va demostrar un bon domini

de les noves tecnologies i l’experiència els va

resultar molt enriquidora.

Ara, però, ens caldrà esperar un any per

tornar-hi!

Mercè Cartanyà / Professora de Ciències del Món

Contemporani

Els alumnes havien de localitzar cinc llocs

emblemàtics de la ciutat. Per fer-ho, havien de

muntar-se un itinerari amb el Google Maps i

trobar-los amb el sistema de geolocalització.

Una vegada ubicats al lloc, havien de fer una

prova que requeria l’ús d’una aplicació mòbil


SORTIDES

UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE A

LA TELEVISIÓ DE CATALUNYA I

CATALUNYA RÀDIO

El dia 4 de març, els alumnes de la classe de

3r d’ESO C de l’Institut Montbui, van visitar

les instal·lacions de Televisió de Catalunya i

Catalunya Ràdio.

L’objectiu d’aquesta visita era que els

nostres estudiants coneguessin per dintre

els dos grans mitjans de comunicació

públics de Catalunya i tinguessin contacte

amb el món audiovisual.

La visita va començar a les deu del matí

a Sant Joan Despí, la seu de Televisió de

Catalunya. Acompanyats per una guia,

van fer un recorregut pels estudis, les

redaccions i els espais tècnics. A més, van

visitar diferents platós de TV3 (Telenotícies,

FAQS, etc.) i van assistir a un assaig del

programa Club Super3.

Després van anar a buscar el TRAM, el

tramvia de l’àrea metropolitana, i en trenta

minuts van arribar a la plaça Francesc Macià

de Barcelona per visitar les instal·lacions de

Catalunya Ràdio. Allà, van poder assistir com

a públic al programa l’Apocalipsi i van visitar

els estudis, les redaccions d’informatius

i programes del grup d’emissores. Fins i

tot, algunes, van tenir temps de fer-se una

foto amb l’Elisenda Carod, presentadora del

programa que van viure en directe.

Una jornada audiovisual que, se’ns dubte,

no oblidaran!

Xavier Alicart / Tutor de 3r d’ESO C

22

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


UNA VISITA A LA BARCELONA DEL

S. XVII A TRAVÉS DEL QUIXOT

El dilluns dia 9 de març, els alumnes de 1r de

batxillerat i els de literatura castellana de 2n

del batxillerat humanístic, vam poder gaudir

d’una ruta literària que recreava els paranys

que van recórrer els protagonistes de l’obra

més destacada de Cervantes, Don Quijote de

la Mancha, en el segon volum d’aquesta joia

de la novel·lística universal, per Barcelona.

D’aquesta manera ens vam poder endinsar

en els diferents matisos que caracteritzaven

la societat del segle XVII, al mateix temps

que descobríem un ambient de literatura

medieval traslladat al segle XXI.

Primerament, el guia i gran coneixedor

de l’obra, va entregar-nos un dossier que

havíem d’anar elaborant a mesura que

anàvem seguint els passos els quals segles

enrere havia seguit una de les parelles

més conegudes arreu del món al llarg de

la història. Així doncs, en arribar a un lloc

culminant, llegíem el fragment de la novel·la

corresponent a l’indret on ens trobàvem.

Pel que fa a la ruta literària, aquesta va

començar als jardins de l’Hospital de la Santa

Creu que temps enrere havia estat un hospital

per als pobres, tot seguit per les Rambles,

Portal de l’Àngel, la Catedral del Mar fins

arribar al Port de Barcelona, on es diu que

Cervantes havia viscut.

Finalment, vam gaudir d’una estona lliure, tot

aprofitant el bon temps a la capital. La gran

majoria vam optar per passejar pel Port de

Barcelona i immortalitzar el moment tot fentnos

fotos amb el blau del mar de fons.

Així va ser com els estudiants de batxillerat

del centre vam poder ampliar els nostres

horitzons de coneixement respecte una de

les més reconegudes obres universals i

experimentar en primera persona allò que

els estudiosos afirmen: que dins de tota

composició clàssica es reflecteixen aquelles

qüestions que sempre han preocupat a

l’ésser humà, i que conseqüentment mostren

la seva complexitat.

A més a més, es tracta d’una obra de

maduresa de l’escriptor que recull la seva

trajectòria vital i el procés històric que va viure,

de l’optimisme renaixentista al desengany

barroc. Per tant, els alumnes de l’institut que

vam tenir la sort d’acudir a aquesta sortida,

no només vam conèixer en profunditat el

Quixot, sinó que també vam aprendre sobre

àmbits històrics, literaris i fins i tot vitals.

En definitiva, va ser una gran excursió la qual

repetiríem encantats i recomanem 100 %

als futurs estudiants que decideixin seguir

estudiant a l’Institut Montbui. Ara bé, heu de

recordar que, per ser un/a bon/a cavaller/a

s’ha de seguir el lema del Quixot: “Desfer

greuges, redreçar torts i protegir donzelles (o

donzells)”.

Èlia Fernàndez i Laia Moyes / 2n de batxillerat


SORTIDES

ELS ALUMNES DE 3r D’ESO VISITEN EL

PARLAMENT DE CATALUNYA I

L’EXPOSICIÓ HUMAN BODIES

Els dies 9 i 16 de desembre els alumnes de

3r d’ESO van visitar la seu del Parlament de

Catalunya i l’exposició d’anatomia Human

Bodies. Una sortida que combinava una

activitat de ciències socials amb una altra

de ciències naturals.

La primera parada la van fer al Parlament

de Catalunya, on els alumnes van poder

veure i escoltar in situ el que havien

treballat prèviament a classe sobre el tema:

l’organització política de les societats.

La visita va començar al Saló de Sessions

o de Plens. Mentre l’alumnat seia a les

butaques superiors de l’hemicicle, els

guies van explicar la història i les diverses

funcions de l’edifici (arsenal militar de la

Ciutadella construïda per Felip V, passant

pel museu i el Palau Reial de la reina regent

Maria Cristina, fins a ser seu del Parlament

en temps de la Segona República).

Després van explicar quines funcions es

desenvolupaven en el Parlament, quants

escons té cada grup parlamentari, quina

ubicació tenen a la cambra, com s’escullen

els membres de la mesa del Parlament,

com voten les propostes de lleis, i finalment

van poder preguntar molts dels dubtes que

els inquietaven. Per últim, van poder veure

la popular Escala Reial per on passen les

autoritats que visiten el Parlament, la Sala

dels Passos Perduts (Saló Rosa, Saló Gris

i Saló dels Canelobres), on els polítics

debaten entre passadissos moltes de les

lleis i acords que després es portaran a

debatre al Saló de Plens.

Concloïa així, una bona i didàctica visita a

una de les nostres institucions.

A la sortida del Parlament, van continuar

la seva ruta d’assoliment d’aprenentatges

i es van dirigir cap al centre comercial de

les Arenes, on s’hi troba ubicada l’exposició

d’anatomia humana: Human Bodies. Allà

els alumnes van poder observar molts

dels aparells, sistemes i òrgans treballats

a classe i d’altres que els treballaran en

breu. També van poder ampliar els seus

coneixements generals de l’organisme

humà i així poder comprendre millor el

seu funcionament i malalties. L’exposició

estava dividida en vuit sales i cada alumne

tenia una audioguia. En grups de tres o

quatre persones havien d’omplir una guia

pràctica/didàctica. Aquesta guia l’acabaran

de treballar a l’aula perquè així tanquin el

cercle didàctic d’aquests continguts, molt

importants en el tercer curs de l’ESO en

l’assignatura de Biologia i Geologia.

Yolanda Ruiz / Professora de Socials

24

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


SORTIDA INOBLIDABLE A LA NEU

DE MASELLA

I com cada any, aquest curs vam tornar a anar a esquiar. Els dies 4 i 11 de febrer els alumnes

d’ESO i batxillerat de l’Institut ens vam desplaçar a les pistes d’esquí de Masella, alguns per

iniciar-se i altres per millorar la tècnica d’esquí i snow.

Vam sortir ben aviat de Montbui. Al voltant d’un quart de set pujàvem a l’autobús que ens

portaria a pistes. Havent esmorzat cada alumne va agafar el seu material i va poder gaudir de

dues hores d’aprenentatge amb els monitors i monitores de l’escola d’esquí.

A partir de dos quarts de dotze els nostres nois i noies van poder posar en pràctica les habilitats

apreses durant les més de quatre hores d’esquí lliure, només amb una petita pausa per dinar.

L’experiència va ser agradable, els alumnes van viure un dia actiu, intens, i van marxar amb

la sensació d’haver après moltes coses d’aquesta activitat diferent que es practica en un

entorn poc habitual per nosaltres. Amb aquesta vivència a la motxilla, cap a dos quarts de sis,

retornàvem direcció al Montbui per arribar al nostre destí poc després de les set de la tarda,

quan ja queia la nit.

El millor de l’experiència és que molts dels nostres alumnes frissen de poder tornar a participar

en una activitat com aquesta que, malgrat sigui una mica més cara, és molt profitosa i ens

permet tocar, veure i viure la neu de prop.

Salut i fins l’any vinent!

Magí Badia i Lluís Amat / Professors

d’Educació Física


SORTIDES

26

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


CAMP D’APRENENTATGE:

ECOLOGIA A LA VALL DE BOÍ

El camp d’aprenentatge està situat al poble

de Barruera, a l’Alta Ribagorça, a tres hores i

escaig d’autocar des del nostre poble. El lloc

és idílic i el paisatge immillorable: colors de

tardor preciosos, vermells, daurats, ocres,

barrejats amb els verds foscos dels pins i

el verd tendre de l’herba; vam ensopegar

la millor setmana! Allotjats en una pensió

que feia d’alberg, vam estar d’allò més bé.

Dimarts, però, ens va arribar la llevantada,

una tempesta lleugera (res a veure amb

la que van tenir a altres indrets), però un

bon aiguat, sobretot de nit, ens va obligar a

canviar de plans a l’endemà. Dimecres, dia

radiant i pujada a l’estany Llebreta d’Aigües

Tortes, aigua per tot arreu, cascades i més

cascades; els torrents i algun ramat de

vaques ens acompanyaren un bon tram de

camí. Vam veure cabirols i rapinyaires amb

llargavistes. Dijous i divendres el temps

també va acompanyar molt.

Els tres professors, que porten el camp amb

molta vocació i bones tècniques, ens van fer

unes activitats interessantíssimes que no

hauríem pogut fer mai a Montbui. Dilluns,

mentre els/les alumnes de 4t practicaven

cartografia amb GPS, fent una gimcama

pel poble, tot aprenent alguna paraula en

ribagorçà, els/les de batxillerat van anar al

bosc a aprendre conceptes i a fer mesures

d’ecologia forestal.

Dimarts, activitat al centre, mostrejant,

identificant i reconstruint esquelets de

micromamífers a partir d’egagròpiels de

rapinyaire, tots/es junts/es. No ens hauríem

cregut mai que gaudiríem tant amb una

activitat d’aquest tipus. A la tarda, els/les de

4t vam visitar les esglésies romàniques de

Taüll; tot i la pluja, vam pujar al campanar de

Sant Climent. Espectacular!

Dimecres, pujada a Aigüestortes, tots junts;

el primer tram en taxi –està prohibit anar-hi

amb cotxes particulars– i després a peu fins al

següent estany, on vam dinar de pícnic i vam

fer observacions de mamífers i rapinyaires,

i els/les més valents/es van pujar fins al

següent estany.


SORTIDES

Dijous tocava activitat d’hidrobiologia. El

nivell de l’aigua del riu Noguera de Tor ja

s’havia recuperat, després de la crescuda

per la llevantada. Mostreig d’aigua en

diferents punts de la conca, mesures de

cabal, observació de microfauna i flora

de rivera. Mentre uns identificaven les

espècies, els altres van fer l’analítica de les

mostres d’aigua.

A la tarda vam pujar fins a un penyal situat

just a sobre de Barruera i vam fer una activitat

de riscos geològics. Estava molt ben pensat,

amb un joc de rol disssenyat expressament:

havíem de triar entre diverses parcel·les

situades en llocs de diferents riscos, quina

era la més adient per a construir-hi una

casa. Teníem informació amb mapes de

despreniments, mapes d’allaus i mapes de

zones inundables. Ens ho vam passar bé tot

prenent consciència dels riscos geològics

de l’indret.

Finalment, divendres al matí, els/les de 4t

vam anar al Balneari de Caldes a fer una

activitat sobre la qualitat i les propietats

de les diferents fonts, relacionades amb la

geologia de l’indret. Els/les de batxillerat

es van quedar al centre fent anàlisi de

pigments fotosintètics. Després de dinar ja

teníem l’autocar a punt per tornar a casa.

El viatge va ser perfecte. Melancòlics,

érem conscients que deixàvem endarrere

una experiència única que no es tornaria a

repetir.

Ens hi hauríem quedat. Fa molts mesos i ho

recordem com si fos avui. Lluny de l’estrès

de l’escola, sense obligacions familiars,

en un marc incomparable, fent treball de

camp i de laboratori, aprenent ecologia

submergits en la natura, amb aquella pau…

Gràcies, Marcel, per fer-ho possible!

Alumnes de Biologia / 4t i 1r de batxillerat

28

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


INTERCANVI INOBLIDABLE AMB ELS

ALUMNES DEL LYCÉE MAILLOL DE

PERPINYÀ

El dia 7 de novembre, l’Institut Montbui va

rebre els alumnes del Lycée Maillol de

Perpinyà amb qui van gaudir de l’intercanvi

lingüístic i cultural fins al dilluns 11 de

novembre. Va ser una experiència molt

enriquidora per ambdós instituts, ja que

vam conèixer tots junts una mica més la

cultura catalana i la francesa. El dilluns, tot

el professorat, els alumnes de l’intercanvi

i els de la coral van donar-los una càlida

benvinguda, tot interpretant cançons

catalanes i franceses, i després fent la dansa

dels “set salts” per conèixer-se millor entre

ells.

El divendres 8 de novembre vam fer una

sortida per visitar el museu Pau Casals, al

riuet de Coma-ruga, i després vam anar a

Sitges, on van gaudir d’un petit tour turístic

pel centre de la ciutat. A la nit, ens vam tornar

a trobar als Moixiganguers per veure l’últim

assaig d’aquesta temporada.

Finalment, dilluns 11, vam anar tots junts a

les Comes per gaudir d’un entrenament ofert

per l’Anoia Rugby Club i vam poder gaudir del

tercer temps; moment en el qual després de

jugar es comparteix el menjar que cadascú

aporta i es comenta la jugada.

Aquesta sortida va ser l’oportunitat perquè els

estudiants d’ambdós instituts es coneguessin

millor, aprenguessin mútuament les seves

llengües i cultures i, sobretot, que s’ho

passessin molt bé.

En aquests dies, els estudiants van fer

molta amistat entre ells i van ser una pinya

en tot moment. El comiat va ser molt càlid

i emotiu; hi va haver abraçades, llàgrimes i

fins arreveures. Tots els estudiants estan

esperant tornar a veure’s els mes d’abril,

aquesta vegada a Perpinyà.

Míriam Hermida / Professora de Francès


SORTIDES

GERMAN ECHANGE 2019:

AN UNFORGETTABLE EXPERIENCE

It has been a really good experience for us. I

recommend it to everyone. Personally, I get

along very well with my exchange partner

and now we are friends. Of course, when we

met it was a bit difficult because we didn’t

know about what we could speak, but soon

we started speaking and living different

experiences together and now, we are very

good friends.

It’s very interesting and funny seeing that

something that is usual for you is very

strange for another person; customs such

as kissing, buying “normal water” or foods

such as “pà amb tomàquet”, prawns…

On Thursday 19th September, a group of

17 students from Norf, Düsseldorf, stayed

in Montbui for nine days which have been

extraordinary:

We met a lot of people and I made new

friends. Not only did we meet our exchange

partner but we also got to know the other

members of the group. We went on lots of

excursions (Sitges, Barcelona, la Tossa…)

and we did lots of activities such as “Bitlles

Catalanes”, “Sardanes”, “La Tossa” where

some of us explained things to them, and 2

“Treasure Hunts” in Igualada and Montbui.

We also saw Moixiganguers in action on

Friday night, which the German group found

breathtaking. All this was done so that they

could know a bit about where we live, our

culture and traditions.

In Barcelona we visited La Pedrera to enjoy

this Modernist building by Gaudí. In Sitges

we also discovered many Modernist homes

with the treasure hunt and we also learnt

about our unique cava in Caves Codorníu,

enjoying a picnic on the beach at midday,

near Sitges church.

We haven’t been to Germany yet but , we are

going in March next year. I am really very

excited about it, and wishing to learn more

things about a new culture.

Ivan Garcia / 1r de batxillerat

30

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


SORTIDA A L’HORT ECOLÒGIC DE

CAN MERCADERET

Quan vam sortir eren les 8.30 del matí.

Vam fer una ruta a peu d’una hora i mitja,

aproximadament, direcció a un hort a prop de

Tous. En arribar, l’Adrià, que és el propietari

de l’hort, ens va acollir i ens va fer una

presentació. Ens va explicar que molts dels

problemes del canvi climàtic són deguts a les

emissions del transport de fruites i verdures

des d’altres països llunyans. Ens va explicar

que el seu hort és ecològic, perquè hi tira

productes orgànics i biològics, és a dir, que

no tenia pesticides, ni insecticides.

El fet de tenir els productes de l’hort tan

a prop, estalvia fer recorreguts llargs als

camions i així contaminen menys, a diferència

dels camions de llarg recorregut.

L’Adrià també ens va parlar dels incendis a

l’Amazònia, que són provocats, probablement,

perquè la gent tingui terres fèrtils, però alhora

es perd massa forestal que tingui capacitat

de fixar diòxid de carboni i fer oxigen.

Vam entrar a dins del seu magatzem i ens

va ensenyar diferents tipus de llavors i una

màquina per sembrar que permet graduar la

quantitat de llavor que cau i la distància entre

llavors del sembrat. Vam fer planter i ens va

fer una degustació de verdures que mai les

haguéssim menjat crues.

Vam visitar l’hort i ens va ensenyar uns naps

molt grans que tenien túnels fets per talpons

(rosegadors semblants a ratolins). Com que

no pot posar verí, perquè és ecològic, deixa

que siguin els mussols, els gats i les guineus

els que els cacin i se’ls mengin.

Aquesta sortida va ser molt divertida, vam

aprendre moltes coses i l’ambient era molt

relaxat.

Yasmine Escalante / 3r d’ESO A


SORTIDES

VISITA A RÀDIO IGUALADA I ALS

ACTES DE SANT ANTONI

El dia 17 de gener, Sant Antoni, els alumnes

de comunicació de 3r d’ESO vam fer una

visita molt interessant a Ràdio Igualada.

Vam sortir de l’Institut a les 9 h i vam arribar

allà aproximadament a les 10 h.

En Jordi, que va ser el nostre guia durant la

visita, ens va acollir de meravella i ens va

permetre veure el funcionament de la ràdio

en directe.

Ens van explicar com funciona la sala de

control des d’on es controla el temps, els

volums, les falques, etc. També ens van

explicar el funcionament de la ràdio i les

persones que hi treballen. Així, ens va

parlar de com es distribueixen la feina, quan

treballen i en què consisteixen les seves

tasques. També vam parlar d’audiència i

de quines notícies n’han tingut més a Ràdio

Igualada. Molt interessant tot plegat.

En sortir de la ràdio vam anar a la plaça

de l’Ajuntament d’Igualada per veure la

celebració de la festa dels banderers

dels Traginers d’Igualada que se celebra

habitualment per Sant Antoni.

Vam veure el ball de bastons dançat pels

Bastoners d’Igualada, la Banda de Música

d’Igualada i els Trabucaires d’Igualada. A

més, dins l’Esglèsia de Santa Maria vam

sentir la coral Schola Cantorum.

Com que l’objectiu final era fer un reportatge

de la jornada, vam poder fer una entrevista a

diferents membres dels grups participants

a la festa.

A les 13.30 h, després d’un matí més que

enriquidor, vam arribar a l’Institut.

Alumnes del projecte de Comunicació

32

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43



ORLES

34

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43



ORLES

36

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43



ACTIVITATS A L’INSTITUT

ELS ALUMNES DE 1r D’ESO

S’INICIEN EN EL IOGA

Els alumnes de 1r d’ESO van iniciar-se

en la pràctica del ioga. Aquesta activitat

s’emmarca dins del projecte “Fem més

escola”, que es du a terme gràcies als ajuts

POEFA per a l’èxit educatiu i compta amb el

suport del Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya, el Ministerio de

Educación y Ciencia i el Fons Social Europeu.

Els objectius del projecte són:

1) Reforçar aspectes acadèmics i formatius,

desenvolupar hàbits d’estudi, enfortir la

convivència i promoure l’autoestima, la

motivació i el treball en equip.

2) Consolidar la relació de l’Institut amb les

escoles de primària dins el marc del Pla

Educatiu d’Entorn, amb la finalitat d’unificar

línies d’actuació pedagògica i organitzativa.

Així, entre d’altres activitats subvencionades

que també realitzem al centre, comptem,

des de la setmana passada, amb les classes

de ioga dirigides pel professor Àngel Illa,

que acompanyarà l’alumnat de 1r ESO en el

descobriment d’aquesta disciplina.

Es duran a terme cinc sessions amb cada

grup classe, programades en les darreres

tres hores de cada divendres.

Les primeres sessions de cada grup van

ser un èxit i, a més de descobrir el ioga,

l’alumnat de 1r d’ESO va compartir moments

ben especials i diferents als viscuts fins ara.

A més, l’Àngel, al llarg de les sessions donarà

pautes perquè el professorat que ho desitgi

pugui donar continuïtat a l’activitat en algun

moment de les seves classes, per afavorir

la concentració de l’alumnat i la relaxació en

moments d’esverament acusat.

Les classes es fan al gimnàs del centre, on

hi ha unes estoretes i cada alumne n’haurà

d’agafar una per a dur a terme la sessió.

A més, es demana que portin una manteta

prima o bé un anorac –per tapar-se durant

la relaxació– i que vinguin amb els peus i els

mitjons nets.

L’Àngel, amb les seves classes, intentarà

trencar la rutina diària de l’institut per

crear un ambient diferent que els permeti

desconnectar del món exterior i connectar

amb ells mateixos.

38

Redacció Divertinta

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


EL TREBALL DARRERE RADIO

CONFINAMENT

Com ja sabeu, a principis del mes de maig, uns

quants alumnes del nostre institut, juntament

amb l’ajut de l’equip directiu, van emprendre

una nova iniciativa: Ràdio Confinament!

Alguns alumnes ja estàvem una mica introduïts

en el món de la ràdio, però mai havíem

arribat fins a aquest nivell de professionalitat.

Estem parlant del nostre propi programa de

ràdio, “Ràdio Confinament”; un gran repte.

Com que alguns de vosaltres potser no coneixeu

la iniciativa, aquí us en fem una pinzellada

de com ha estat el treball relacionat amb

aquest projecte.

En primer lloc, com és lògic, per fer un

programa de ràdio, necessitàvem un equip

que pugués implicar-se al màxim en el

projecte i que tingués certs coneixement. És

per això que vam comptar amb la Shaiel del

Pino Espeleta i el Joel Susín Anguiano, dos

alumnes que ara mateix cursen 4t d’ESO. Els

dos tenen una base i una formació audiovisual,

ja que el curs passat van cursar l’optativa

de Comunicació i van poder treballar, entre

d’altres coses, la creació d’un programa de

ràdio.

Així, van començar a treballar en aquest

projecte pel seu compte, tot i que sempre

van rebre l’ajuda de la directora de l’Institut i

professora del projecte de Comunicació, Eva

Raich, i del coordinador TAC, Marc Piqué, a

més d’altres professors, com per exemple

en Jaume Domingo, també professor del

projecte de Comunicació.

La part més important d’un programa de

ràdio és el guió perquè alhora que ha de ser

entenedor i cordial, també ha de ser una mica

divertit i entretingut. I és que, al cap i a la fi, no

podem oblidar que la ràdio, a part de ser un

mitjà de comunicació, també és una forma de

passar el temps i d’entretenir-se. És per això

que des del començament, es va treballar al

màxim per aconseguir aquesta barreja de

diversió i professionalitat que caracteritza els

bons locutors de ràdio.

Coneixent la situació que estem vivint, una

molt bona forma de donar una utilitat extra

al nostre programa, era fer entrevistes

a persones importants o persones que

coneixen bé aspectes d’aquesta situació.

Aquesta informació vam pensar que podia

ser útil per informar i ajudar les famílies

i l’alumnat a l’hora d’estar totalment

informats de la situació. Per exemple, en el

primer programa vam poder escoltar dues

entrevistes, una enfocada més en l’àmbit

educatiu, a la directora de l’Institut Montbui,

l’Eva Raich, i una altra a l’alcalde del nostre

poble, el Shumi Juárez. Així vam començar,

donant informació de pes i important als

nostres oients.

I amb aquestes petites indicacions, podeu

tindre més clar quin és el treball que s’amaga

darrere d’un projecte d’aquest estil, i recordeu

que podeu escoltar els programes al web i al

canal de YouTube de l’Institut!

Shaiel del Pino Espeleta i Joel Susín Anguiano /

Alumnes de 4t d’ESO


ACTIVITATS A L’INSTITUT

CONCURS DE SOCIALS A

INSTAGRAM

Durant aquests dies de confinament, seguint

l’exemple d’altres professors del centre

com la Maricel des de Visual i Plàstica, o les

companyes i companys del departament de

Matemàtiques, vaig decidir-me a començar

un concurs per tal de mantenir el contacte

amb els alumnes i per entretenir-nos tots

plegats una estona.

decidir regalar algun detall a qui aconseguís

més punts cada setmana: còmics d’Astèrix,

pel·lícules d’Indiana Jones, etc. Tots aquests

premis són molt personals ja que, d’alguna

manera, van motivar que finalment em

decantés per dedicar-me a la història i a

l’arqueologia.

La mecànica era molt senzilla: cada dia

a les 12 publicava un vídeo al compte

d’Instagram que vaig crear especialment

pel concurs (@soc_manu) on explicava

alguna curiositat històrica i llançava una

pregunta relacionada. Al dia següent a les 11

del matí publicava la resposta, just després

consultava les respostes que m’havien

arribat per missatge privat i assignava

punts segons fossin correctes o no. Per

cada resposta correcta es guanyava un punt

i, a més a més, la primera resposta correcta

de cada dia rebia un punt extra.

40

Les preguntes, com he dit, estaven sempre

relacionades amb curiositats de la història

o la geografia. Un exemple: Sabíeu que

el mite que la pastanaga és bona per la

vista se’l van inventar els britànics durant

la Segona Guerra Mundial? Ho van fer per

evitar que els nazis descobrissin que tenien

un sistema de radar nou als seus avions. A

vegades la realitat històrica supera la ficció.

Des de l’inici del concurs la gent es va anar

engrescant i vam arribar a la xifra de 30

participants, i tot i que l’objectiu de tot plegat

era passar l’estona, vaig decidir premiar

els participants d’alguna manera. Així, vaig

El concurs actualment s’ha acabat, però

estic molt content amb l’experiència. Espero

que tots aquells que vau participar us

agradés tant com a mi, i a la resta animarvos

a participar, ja que em plantejo tornarlo

a fer de cara al curs vinent, això sí, amb

alguns canvis en el format.

Manu Duarte / Professor de Socials

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


#CONFINAMENTCREATIU

Des de l’assignatura de Visual i Plàstica hem

intentat potenciar la creativitat i, alhora, estar

molt a prop vostre aquest confinament. Així,

l’Instagram ha estat una bona eina per estar

al vostre costat.

Les propostes han estat variades. Des de

crear dibuixos objecte, fins a representar

cases amb elements quotidians o decorar

el bou de Montbui, tot inspirant-nos en les

vaques de la Cow Parade.

Aquí podeu veure algunes de les obres que

han fet els alumnes de 1r i 2n d’ESO.

Estem molt contentes! Sou tots uns grans

artistes!

Maricel Miñano i Núria Martí / Professores de Visual

i Plàstica


ACTIVITATS A L’INSTITUT

PROJECTE ORQUESTRA FUSIÓ

Aquest curs s’ha engegat un projecte molt

il·lusionant: la creació de l’Orquestra Fusió.

L’objectiu és iniciar els alumnes de 1r

d’ESO de l’Institut Montbui en la pràctica

instrumental i participar en diferents actes

culturals del centre (Santa Cecília, Nadal,

jornada de portes obertes, Sant Jordi,

concert de final de curs, etc.). Més enllà de

la pràctica artística, també es vol promoure

la capacitat que la música ofereix per portar

a terme accions en favor de la comunitat

(Fem més escola, festa de l’escola pública,

festa major).

El projecte compta amb la col·laboració de

l’entitat Aula Orquestra. Aquesta entitat va

engegar el projecte “L’orquestra a l’escola”

a les escoles de primària per introduir els

instruments de corda (violí i el violoncel)

als alumnes de segon de primària durant

l’horari escolar. L’objectiu del projecte és

que tots els alumnes de segon del municipi

tinguin la vivència de tocar un instrument

de corda i formar part d’una orquestra amb

la resta de companys de la classe.

El projecte d’innovació Ara Art, reconegut

pel Departament de la Generalitat, aproparà

la música instrumental a les aules de

l’Institut, donant l’oportunitat de viure una

experiència musical en grup a un alumnat

que, per les condicions socioeconòmiques

de l’entorn, sovint no pot rebre una formació

musical a les escoles de música.

Xavier Alicart / Professor del projecte

Orquestra Fusió

42

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


PARTICIPACIÓ A LA FIRST LEGO

LEAGUE D’IGUALADA

El dissabte dia 7 de març, un grup de deu

alumnes del projecte Robòtica de 3r d’ESO va

participar a la First Lego League d’Igualada.

Divuit equips de diferents centres i de

diferents parts del territori es van aplegar al

Campus Igualada-UdL, on es va celebrar la

competició.

Els alumnes, sota el nom dels Jony’s i

juntament amb el seu entrenador, Joan

Caballé, van presentar el seu projecte

d’innovació davant d’un jurat. L’equip va

exposar possibles solucions per recuperar i

donar ús als edificis abandonats del municipi

de Santa Margarida de Montbui. Tot seguit

van realitzar tres rondes classificatòries en

què van posar a prova el robot que havien

estat construint, programant i perfeccionant

al llarg dels últims mesos.

L’experiència va ser molt gratificant i els

alumnes van gaudir-ho de valent. Ara

caldrà esperar la propera missió per part de

l’organització per seguir treballant! Llàstima,

però, que fins al setembre del 2020 no ens la

descobriran!

Laura Argerich / Professora de Tecnologia


ACTIVITATS A L’INSTITUT

BON PAPER A LA FINAL DE LA

VII OLIMPÍADA DE FILOSOFIA DE

CATALUNYA

Imatge finalista de Joel Susín que va quedar en 3r lloc

El dia 7 de març es va celebrar la final de la VII

Olimpíada de Filosofia a l’Auditori del Centre

de Cultura Contemporània de Barcelona amb

les defenses orals dels finalistes. Un grup

d’alumnes, pares i professors del nostre institut

es va desplaçar per seguir en directe la final

d’aquesta olimpíada.

El jurat va estar format per Susana Arias, cap

de mediació del CCCB; l’Edgar Gili, professor

de Filosofia i coordinador del màster de

professorat de Filosofia de la UB; i la Jèssica

Jaques, professora d’Estètica i de Teoria de

les Arts i responsable acadèmica del Doctorat

Picasso de la UAB. L’acte va ser presentat per

l’Àlex Mumbrú, professor de Filosofia de la

UB i assistit tècnicament per Ferran Wesello,

tots dos membres de l’equip organitzador de

l’Olimpíada.

Imatge finalista de Naiara Pastor que va quedar en 4t lloc

El premi va ser per Júlia Jiménez, de l’Institut

Sunsi Móra de Canet de Mar.

En la modalitat de Vídeo, els finalistes del nostre

centre van ser Isabel Guirado i Èlia Fernández.

El premi va ser per Guillermo Rueda de l’Institut

Baix a mar, de Vilanova i la Geltrú.

A més, en les modalitats de Dissertació i Dilema

moral, van participar altres alumnes del nostre

centre que, sense quedar classificats, van

demostrar un molt bon nivell. Són Mar González,

Jéssica del Pino, Jéssica Carrera i Shaiel del

Pino.

Les guanyadores i els guanyadors de cadascuna

de les modalitats representaran Catalunya a la

final espanyola, que se celebrarà els dies 24 i 25

d’abril a Santiago de Compostela.

44

En la modalitat de Fotografia, els finalistes del

nostre centre van ser Joel Susín i Naiara Pastor.

Jaume Domingo / Professor de Filosofia

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


SORTIDA PER PENJAR CAIXES-NIU ALS

BOSCOS PROPERS A L’INSTITUT MONTBUI

Aquest curs, un dels reptes que ens vam

posar a l’assignatura de Projectes de 2n,

va ser construir caixes-niu i caixes per a

ratpenats. Vam demanar el suport logístic del

tècnic ambiental de l’Ajuntament de Montbui,

el qual ens va facilitar el material necesari:

palets de fusta reutilitzats.

Seguidament, ens vam disposar a construir

unes caixes-niu amb el material que havia

aportat l’Ajuntament. En desmuntar els palets

vam descartar fer caixes per a ratpenats, ja

que els taulons no tenien l’amplada suficient.

L’alumnat ha disposat d’unes dotze sessions

per tallar i fer el muntatge de les caixes-niu.

Cinc grups han pogut fer la tasca completa i

a dos grups els ha faltat un xic de temps per

finalitzar la feina.

Sortida per penjar les caixes-niu

El dimarts dia 12 de novembre, vam iniciar la

sortida. Cada dos alumnes portaven un sac

amb la caixa-niu i la seva corresponent nansa

de filferro amb el ganxo gran per poder fer la

penjada pertinent a les branques dels arbres.

Seguidament els dos monitors de Geden,

associació ecologista de la comarca de

l’Anoia, ens van anar dirigint cap a als boscos

més propers a l’Institut.

La Mònica era l’encarregada de fer omplir una

fitxa de la caixa-niu de cada grup on s’omplien

les dades següents: número de la caixa-niu,

data de col·locació, orifici de l’entrada, tipus

d’arbre on es col·loca, orientació de l’orifici

d’entrada, alçada respecte el terra, situació,

característiques de l’hàbitat, coordenades

UTM, altitud i observacions.

En Cristóbal era l’encarregat de penjar-les i

ens explicava com mesurar l’alçada mitjançant

una barra per col·locar correctament la caixaniu,

el diàmetre de l’entrada de la caixa-niu,

l’orientació del forat d’entrada segons la

brúixola, les característiques de l’hàbitat on

es troba cada caixa-niu, coordenades i altitud

a través d’una aplicació del mòbil.

Tot passejant pel bosc, vam poder col·locar les

set caixes-niu en diferents masses boscoses.

A partir d’ara els protagonistes seran els

ocells que trobin útil i adient fer servir les

nostres caixes-niu. Per fer-ne un seguiment,

està previst que el dia 28 d’abril fem una altra

sortida per comprovar el % d’ocupació de les

caixes-niu penjades, saber quants han estat

els seus ocupants i fer les observacions que en

Cristóbal i la Mònica considerin necessàries.

I quan tornàvem, després de la materialització

de la feina feta pels alumnes de Projectes de

2n d’ESO, alguns van cuidar-se de recollir les

deixalles d’unes caixes de fusta escampades

al bell mig del camp per poder-les dipositar

en els contenidors de deixalla selectiva.

Una immillorable manera d’acabar una

jornada per recordar!

Joan Caballé / Professor del projecte Caixes-niu


ACTIVITATS A L’INSTITUT

PROJECTE RIUS: CAMPANYA RIU

ANOIA 2019-2020

El Projecte Rius és una iniciativa de l’Associació

Hàbitats que neix l’any 1997 amb l’objectiu

d’estimular la participació activa de la

societat en la conservació i millora dels rius.

Fomenta l’apropament de les persones al

medi i permet conèixer les característiques

dels ecosistemes fluvials, la biodiversitat,

els valors ecològics i socioculturals, així

com identificar els problemes que els afecten

i reflexionar sobre com pal·liar-los. És

obert a tothom, ja siguin escoles, associacions

o persones particulars amb sensibilitat

per a aquests ecosistemes tan fràgils.

Aquest curs, el nostre centre s’ha volgut implicar

en el projecte i hem adoptat un tram

del riu Anoia proper a l’institut, per tal de fer

observacions periòdiques (tardor i primavera)

i col·laborar a ampliar la base de dades

del nostre riu, cosa que ajudarà a la seva

conservació. Per aquest motiu, el dilluns

dia 11 de novembre, l’alumnat de Biologia i

Geologia de 4t ESO va anar a la llera del riu

Anoia a fer l’estudi.

Ens hem compromès a fer un seguiment de

la qualitat d’aquest riu al seu pas pel nostre

municipi. Vam analitzar diversos aspectes

del riu: 1) Qualitat de l’aigua [pH i duresa],

2) cabal, 3) velocitat, 4) macro i microfauna,

5) vegetació de rivera. Totes aquestes dades

ens van indicar quina era la seva qualitat

hidromorfològica, físicoquímica i biològica,

en aquell moment. Vam arribar a la conclusió

que tenia una conservació de grau mitjà,

per tant, no és dels rius que es troben més

ben conservats, però tampoc és dels més

deteriorats.

Vam capturar un exemplar juvenil de cranc

de riu americà, espècie invasora que esta

foragitant dels nostres rius el cranc autòcton.

Els alumnes van fer una bona feina de

mostreig i identificació posterior al laboratori,

vam gaudir del contacte amb la natura

i a la tornada van continuar l’horari normal

de classes.

Vam enviar totes les dades al centre on es

recullen i formen part de l’estudi general de

l’estat de conservació dels rius de Catalunya,

de l’anomenat projecte.

La propera campanya serà a l’abril i podrem

fer una comparativa de les dues estacions

de l’any més plujoses.

46

Alumnes de Biologia de 4t d’ESO

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


APENDRE A CONTROLAR

ELS NOSTRES ESTALVIS

Els alumnes de 4t d’ESO participen en

un projecte de finances per a joves que

consisteix en la participació dels estudiants

en tres tallers d’educació financera bàsica

amb l’objectiu d’oferir nocions sobre finances

perquè aprenguin a relacionar-se amb el

món bancari.

D’aquesta manera coneixen conceptes

com préstecs personals o hipotecaris, que

és la TAE, l’interès simple i compost, els

tipus de targetes bancàries o aprenen a

valorar la rendibilitat d’un producte. També

se’ls ensenya a evitar problemes com el

sobreendeutament, a millorar la capacitat

d’estalvi i algunes eines per poder prendre

millors decisions financeres en el seu futur.

En l’elaboració del pressupost se’ls explica

la importància d’imputar cada mes les

despeses anuals com l’assegurança del

vehicle, les vacances, etcètera. També se’ls

ensenya la creació d’un fons d’emergència,

tot generant-lo amb una quantitat obligatòria

d’estalvi mensual com si fos una despesa

obligatòria del pressupost.

Al primer taller s’ha elaborat un pressupost

per aprendre a planificar i controlar les

despeses en funció dels seus ingressos.

Se’ls ensenya els tipus d’ingressos i a

classificar les despeses en necessàries i

innecessàries per tenir clares les prioritàries

i les prescindibles en els moments que els

ingressos disminueixen.

Per fer aquest taller ens ha vingut a visitar

a l’institut l’exdirector d’una oficina bancària

com a representant de l’Institut d’Estudis

Financers el qual ens han ajudat a donar

forma a aquesta experiència.

Cristina de la Cruz / Professora de Matemàtiques


ACTIVITATS A L’INSTITUT

SÍ QUE PUC!

48

Els alumnes d’Economia de l’empresa

de 1r de batxillerat vam assistir, dins el

segon trimestre, a un taller d’emancipació

i emprenedoria. La tallerista va ser l’Esther

Campillo, i amb ella vam aprendre a

confiar més en nosaltres mateixos a l’hora

d’aconseguir els nostres reptes.

Gràcies, Esther, per donar-nos eines per

ser més feliços!

De vegades, massa sovint, no creiem en

nosaltres, tenim una autoestima molt

baixa i pensem que no serem capaços

d’aconseguir els que ens proposem.

L’Esther ens va ajudar a canviar la nostra

manera de pensar, que ens pot jugar males

passades.

Amb una dinàmica de grup, vam poder veure

com amb motivació, il·lusió i cooperació,

podem arribar a aconseguir allò que en un

principi mai haguéssim imaginat.

Alumnes de 1r batxillerat / Economia de

l’Empresa 1

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


ELS ALUMNES DEL PROJECTE

INTERDISCIPLINARI

Som un grup de nois i noies que estudiem 2n i 3r d’ESO a l’Institut Montbui de Santa Margarida

de Montbui. Durant unes hores a la setmana fem moltes activitats lúdiques i tasques al nostre

centre per treballar les diferents assignatures.

Les activitats més divertides que hem fet aquest trimestre són: inventar i gravar un rap de les

emocions, aprendre a tocar la caixa flamenca i l’ukelele, fer carbasses de Halloween i jugar

a jocs de taula com el parxís, l’oca, el bingo, el monopoly, el dòmino i altres. Les tasques més

importants que hem fet han estat: muntar prestatges, cuidar i regar l’hort, podar els arbres,

construir l’hivernacle i muntar la xarxa de les porteries del pati de l’Institut.

Aquest trimestre tenim un encàrrec molt especial perquè estem creant un joc de taula, el

Monopoly relacionat amb els carrers de Santa Margarida de Montbui fet totalment per

nosaltres, des del tauler a les targetes.

Marwan El Baghdadi, Juan Amador i Joel Escoz


ACTIVITATS A L’INSTITUT

ELS ALUMNES DEL PFI MONTBUI

PARTICIPEN EN EL PROGRAMA

“PREPARA’T JOVE”

Els alumnes del PFI d’Auxiliar d’Activitats d’Oficina i en Serveis Administratius Generals

van participar dijous 21 de novembre en el programa “Prepara’t Jove” que organitza cada

any la Unió Empresarial de l’Anoia i l’Ajuntament d’Igualada. Durant la sessió, que va tenir

lloc al teatre Ateneu d’Igualada, els ponents van adreçar-se als joves assistents per tal

d’ajudar-los en la seva orientació professional i acadèmica a partir de l’anàlisi de les seves

preferències, interessos, vocacions, motivacions i la seva projecció en el mercat laboral.

50

Atès que els esforços d’orientació són a final de cicle, els alumnes del PFI Montbui van

assistir a l’esdeveniment al costat dels alumnes de 4t d’ESO dels centres educatius de

la comarca. L’acte va comptar amb la participació de l’esportista David Bosch, expilot

professional d’automobilisme; l’educador social Fran Rojas; l’enginyer i escriptor Màrius

Mollà, promotor de la formació i l’educació; i l’enginyera Inés Lumbreras, que va tractar el

tema de la igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Per als alumnes del PFI la participació en aquest programa ha estat una oportunitat per

escoltar de primera mà les experiències de superació dels ponents, que van insistir en la

necessitat de marcar-se objectius a la vida, ser constant per aconseguir-los i tenir sempre

una actitud positiva. Els joves van rebre un missatge molt positiu i important: que hi ha

certes competències molt vàlides a la vida professional que han d’intentar millorar, com

l’autoconeixement, la disposició a l’aprenentatge, la responsabilitat, l’organització i la

gestió de les emocions.

Els joves participants van valorar l’experiència com a molt positiva, sobretot perquè es van

adonar que l’actitud i l’esforç són cabdals per assolir fites acadèmiques i professionals.

Susana València / Professora de PFI

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


OM

Lk y

E z

F

CB

i

pO

s

w u

g

t

ELS LLOMS DELS

LLIBRES

DE LES NOSTRES

LLENGÜES

El dia 21 de febrer, per tal de celebrar el Dia

Internacional de la Llengua Materna, tots

els alumnes de l’Institut de Montbui vam

participar en una activitat que tenia com a

producte final crear uns lloms de llibres.

Aquesta activitat consistia, primer, a recopilar

informació sobre quantes llengües es parlen

a l’Institut i, després, buscar els títols dels

llibres més famosos de cada un dels idiomes.

Pol Àvila/ 1r ESO C


DE PAPER I LLETRES

Gràcies a aquesta activitat, vam descobrir

que a l’institut es parlen més de vint

llengües! Això vol dir que, a part del català,

del castellà, de l’anglès o del francès, també

es parlen llengües com el marroquí, l’urdú,

l’amazic, el wolof, el punjabi, el phulal, l’ouja,

entre moltes d’altres. Va ser molt curiós i

divertit conèixer-ne el nom d’alguna i també

algunes paraules i expressions!

llom, el vam reproduir a escala més gran,

el vam dibuixar i, tot seguit, el vam pintar,

repassar, etc. I finalment, vam dibuixar els

fulls del llom i els vam enganxar al costat

oposat d’on havíem fet el disseny.

Primer de tot, els professors de català i

de castellà van anar preguntant per totes

les classes quines llengües maternes

tenien els alumnes. I després, els alumnes

de batxillerat van ser els encarregats

de buscar-ne els títols dels llibres més

coneguts i emblemàtics, i anotar-los perquè

després en poguéssim fer uns lloms per

decorar els vidres de l’Institut.

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam ser els que

vam fer els lloms dels llibres, seguint una

sèrie de passos que ens van explicar la Núria

i la Maricel, ja que vam dur a terme aquesta

activitat a les hores d’Educació Visual i

Plàstica. Amb les llengües que només eren

orals, com que no vam trobar exemples de

llibres, vam dissenyar caràtules de CD.

El procés que vam seguir per fer els lloms

va ser el següent: primer, vam analitzar què

havíem de fer, mirant exemples de dissenys

de lloms de llibres i portades. Després,

en grups de dues, tres o quatre persones

vam anar triant els idiomes i títols. Un

cop els grups vam tenir el títol del llibre

escollit, les professores ens van repartir

una fitxa tècnica per buscar informació

tant de l’argument com d’exemples de

portada que ens va ajudar a inspirar-nos.

També vam començar a fer els esbossos

dels nostres dissenys. Seguidament, vam

escollir el més bonic o el que ens agradava

més. A continuació, vam triar el color de la

cartolina en la qual faríem el disseny del

Alguns alumnes vam triar dissenys més

clàssics, semblant a llibres antics, altres

es vam basar en la tipografia, els tipus

de lletres, i altres fins i tot hi van afegir

il·lustracions.

I el resultat final el podeu veure a les

fotografies. Oi que van quedar molt bonics?

I aporten encara més alegria als diferents

espais de l’Institut!

Helena Muntada / 1r d’ESO E

52

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


CREACIONS LITERÀRIES AMB PREMI

Com cada any, per Sant Jordi, celebrem un concurs literari. Aquest any, tot i les circumstàncies,

hem volgut celebrar-lo igualment. A continuació, podreu llegir els textos premiats de cada

categoria. Esperem que us agradin!

Premi de poesia en català (2a categoria)

Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4t d’ESO B

Una rosa a la postguerra

Massa es parla de l’amor,

i de la seva prioritat.

Tant se val si hi ha dolor,

o si està desintegrat.

Molt es perd quan es confia,

i tant es guanya en estimar.

Si no cuides la cal·ligrafia,

això amb tu pot acabar.

Vella veritable que no menteix.

Em refereixo a aquesta mirada.

La teva nina s’expandeix,

quan veus allò que t’agrada.

Tant de bo fos el mirall,

qui inspirés aquesta vista.

Tu mateixa i el teu ball,

sense una ment tan elogista.

Ja no parlo de mitges taronges,

ni de fils d’amor vermells.

Ara parlo de totes les franges,

que suporten els teus turmells.

Són incomptables les històries,

que els teus ulls t’han vist lluitar.

Marques de foc a les memòries,

que no deixen de sagnar.

Es creu que la boca mimetitza,

el que la teva ànima diu i sent.

Però és la mirada qui caracteritza,

el que de tu s’acaba veient.

És després de mil batalles,

que el jardí al final mor.

I construeixes les muralles,

que protegeixen el teu cor.

Llueix un camp sense cap vida,

on només queda una rosa.

Un laberint mancat de sortida,

però amb la clau més valuosa.

Abans era com una copa,

ferma, clara i transparent.

Ja no corre, ni galopa.

Ara és un vitrall molt diferent.

I d’aquí surt la incertesa,

de si viu en aquesta Terra.

Quan somriu a la tristesa,

i és civil aquesta guerra.

Saps que no hi ha millor abric,

que una pròpia abraçada?

Si no és teva, és d’un amic,

però que no sigui forçada.

Cada història té un final,

amb una línia traçada.

I com és habitual,

puny tancat i mà alçada.

Tot això ho he après,

convivint amb melangia.

Amb el cap de l’inrevés,

quan el cor se m’encongia.

Era ell qui l’amoïnava,

amb un infinit de sorra.

Era el temps que no parava,

i quan vols ja no s’esborra.


DE PAPER I LLETRES

Premi de poesia en català (3a categoria)

Autora: Paula Iglesias Capel / 2n de batxillerat B

Llibertat

Respirar-te és meravellós,

tocar-te és un plaer i

saber que sempre ets allà

ho fa tot més fàcil.

Tant de bo tothom et pogués

gaudir i saber com

d’imprescindible ets.

Em fas sentir valenta i poderosa,

em fas volar i somniar sense

límits.

Només ara que no hi ets,

sé el teu valor real.

Ara més que mai tinc clar que, ben

retornada, t’estimaré com sino hi hagués

demà, Estimada Llibertat.

Premi de poesia en català (4a categoria)

Autor: Xavier Pedraza i Jordana / Professor de Català

Lladre de somriures

A Tu, que ets el poema que no he escrit, la història

que no he explicat, la vida que no he viscut, l’infinit

que mai no podré atènyer.

Perquè t’he vist els ulls,

és aquesta la primavera de flors?

Ulls d’atzabeja descalços,

ulls temorosos de l’arcàdia de l’amor.

Perquè t’he besat els llavis,

és aquesta l’albada de la llum?

Besada adolorida,

besada de dolor dolç i serè.

I en el silenci sorollós de no dormir,

silenci constant de tenir-te amb mi,

en acaronar les tardes silents,

les vesprades d’enyor

i la nit en la penombra fosca,

ancoro ser lladre de somnis,

de somriures perduts:

lladre d’altres robatoris.

Perquè t’he sentit les sines,

és aquesta la sonoritat aromàtica?

Sines perlades de tendresa,

xiuxiuejant com el vent en el silenci.

Perquè t’he amanyagat els peus,

és aquesta la boira que glateix en vers?

Peus nus plorosos

d’una infantesa sense pètals.

Voldria ser lladre de somriures

i ajaçar-me amb el poeta

que desperta amb mi cada nit.

I que les estrofes i els versos

ens abriguessin de la despullada nuesa.

54

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


Premi de prosa en català (1a categoria)

Autora: Hoda Katai Daqia / 1r d’ESO B

La noia perduda

Hi havia una noieta, alta, cabell marró i

arrissat, cara i nas arrodonits, i primeta. A

més a més semblava molt gran, però tenia

dotze anys. Tot va començar així: el poble

on vivia, Santa Mar del Cuscó (un nom molt

peculiar), era fascinant, perquè es podien

trobar criatures màgiques per tot arreu. El

fum que sortia per les xemeneies de les cases

era rosa purpurina; els camps, verds i blaus;

i el cel, taronja vermellós. Era fantàstic, però

real.

Un dia la noieta Maria anava pel bosc sola. A

ella, li hauria agradat anar amb amics, però

era molt vergonyosa. El bosc no feia por; al

contrari, transmetia tranquil·litat i pau. Es

va estirar a terra i, sense adonar-se’n, es va

adormir. Quan va obrir els ulls, es va fer un

ensurt gegant: hi havia una noia, millor dit

una fada amb un vestit blau i brillant, dues

ales delicades i el cabell curt i ros.

—Qui ets tu? —va preguntar la Maria

sorpresa.

—Una fada. No ho veus? Però t’ho estalviaré:

em dic Anna, tinc set anys. Algun dubte? —

explicà la fada ràpidament.

—A veure, dius que tens set anys? —digué

dubtosa la noia.

—Sí. T’ho explico: és com els anys de gos,

set anys dels meus són com 11 dels humans,

entens? —digué ella.

—Ah, ja ho veig! I què hi fas, aquí? —preguntà

ella.

—Bé, jo ja sabia qui ets: sé que no tens amics,

estàs sola i havia pensat a portar-te a un lloc.

Vols venir amb mi? —preguntà la fada.

—Però no et conec de res i, a més a més, no

sé on anirem —respongué la noia.

—Mira, jo només vull que siguis una mica

més feliç, però si no ho vols, me n’aniré —

digué l’Anna.

—Saps que sí, que hi vull anar -va dir decidida

ella.

Uns segons després, l’Anna va portar la Maria

fins a un riuet amb unes aigües cristal·lines i

uns peixos vermells i grocs. Però això no va

ser el millor. El que va passar després sí que

va ser al·lucinant: van muntar un cavall amb

ales.

—Wow! —va exclamar la noia.

De cop i volta van arribar a una casa flotant

en l’aire. Una vegada van baixar del cavall,

van trobar molts animals màgics que es

van acabar convertint en amics, i un menjar

súper estrany, tant que ni el puc descriure

amb paraules; simplement era increïble. Ho

van passar tan bé que no es van adonar que

ja era de nit. Però això no era el problema. Va

ser després. Quan van tornar al bosc, la Maria

ja s’havia fet gran. Ara tenia disset anys.

—Què ha passat? Per què he crescut? —

preguntà ella sorpresa.

—El temps no passa igual allà. Han passat

cinc anys des que vas venir amb mi. Tothom

està molt preocupat per tu. La teva família i

els teus companys t’han buscat durant tres

anys i ja t’han donat per desapareguda.

—Què? I ara què faig? Per què no m’ho havies

dit? —digué la Maria.

—No ho sabia. Pensava que no passava amb

humans —respongué ella.

Finalment va tornar a casa. I ja tenia amics.

Tots els de l’escola estaven preocupats i ja la

van començar a apreciar, i tots van ser feliços.


DE PAPER I LLETRES

Premi de prosa en català (2a categoria)

Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4r d’ESO B

Valèria 2.0

Aquesta història comença com qualsevol

altra. Un dia d’estiu, sota un radiant sol en

una plaça de Barcelona. L’Èlia és una jove de

divuit anys que treballa als matins al “Bar

Constança”, una cafeteria que està situada

ben a prop d’aquesta immensa plaça. Ella

és cambrera i llueix sempre la mateixa

vestimenta: una camisa blanca i un davantal

blau, esquitxat per les petites taques de cafè,

que han caigut innocentment a sobre seu.

Són les 9 del matí i l’Èlia prepara un cafè al

vell home que espera assegut a la cantonada

de la barra. No és la primera vegada que

l’home acut a aquest bar. Tampoc en serà

l’última, però això t’ho hauré d’ensenyar.

Per un dels endinsats carrers del centre

de Barcelona, camina apressada una dona

rossa, amb la seva maleta a l’esquena, i

el telèfon mòbil a la mà. De sobte, un jove

assegut en una vora del carrer crida la seva

atenció. Ell demana almoines, i la dona,

amb el cor encongit, aboca un bitllet de

cinc euros al pot que el jove li apropa. Ella

li regala un dels seus somriures i continua

caminant.

Per fi la vella cafetera ha acabat de preparar

la primera comanda del dia. L’Èlia, com a

única cambrera en aquell moment, apropa

la fumejant tassa al vell home. Ell passa

el cafè dins el got amb gel, i l’hi agraeix

amablement abans de fer el primer xarrup.

El silenci del desert bar comença a fer

nosa. L’home mou el genoll dret amunt i a

vall, intentant treure la inquietud que tant

l’amoïna. Però finalment no aguanta més, i

decideix iniciar una estranya conversa.

—Com es diu? —Pregunta molt intrigat el

vell home.

—Èlia. I vostè? Cada dia a la mateixa hora,

ve al bar i mai he sabut com es diu.

—Èlia, quin nom més maco! Sap què?

Aquest nom prové de l’antiga mitologia

grega, que es va crear en referència al seu

adorat Hèlios. El nostre actual Sol...

—Vaja! La veritat és que mai n’havia sigut

conscient. —diu la jove bocabadada i

perplexa, davant la inquieta situació.

Per sort, les campanetes de la porta

d’entrada trenquen amb el tens silenci

que fins ara se sentia dins el bar. Sota

aquestes figures que ballen, entra una

dona aparentment estressada. Ella sembla

diferent. Vesteix d’etiqueta, amb camisa

negra, texans foscos i gabardina. S’apropa

maldestrament a la barra i demana a l’Èlia:

—Un cafè amb llet i un entrepà de pernil

dolç. —somriu. —Gràcies!

Tot seguit, camina fins al fons de l’habitació

i s’asseu en una vella taula. Treu el portàtil

de la seva maleta i comença a teclejar.

Mentrestant, l’Èlia prepara l’entrepà i

continua conversant amb l’home.

—Aquesta dona sembla tenir molts diners

i un treball estable. Marit i fills? No. Massa

jove. Però pel que em demostra el seu

somriure, és la viva imatge de la felicitat.

—No s’anticipi als fets, Èlia. Les etiquetes i

els prejudicis mai són bons. —rondina.

L’Èlia accepta amb el cap i s’atansa a la

sorollosa cafetera.

—Com es diu?- repeteix el vell home. Amb

l’única diferència que aquest cop, els seus

ulls miren la dona rossa, que feia instants

que coneixia.

—Valèria —li respon amb un somriure

d’orella a orella. —I vostè, com es diu?

56

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


Abans que l’home savi pogués parlar, l’Èlia

interromp en un ràpid instant dient:

—I a sobre amb un nom preciós! Més voldria

jo que ser una Valèria 2.0. —sospira.

—Vostè sap que aquest nom té un significat

molt potent? Valèria… Vol transmetre la

importància i el valor de les persones que

l’envolten. Tanmateix, el seu propi.

—Ho sé amic meu. Però tinc poc temps per

poder saber quin és el meu valor. Fa dos

anys em vaig divorciar del meu marit, perquè

estava tipa de les seves agressions, tant

físiques com verbals. Ara agraeixo veure el

Sol. També treballo nit i dia en una oficina,

per poder mantenir els meus tres fills, que

m’esperen a casa per menjar.

—Estimada Èlia, veu ara el poder del seu

cervell? Només basant-se en el que ha vist,

ha desitjat ser una versió millorada d’ella.

I no s’ha equivocat pas. Però sap què? El

nostre cervell té un poder absolut i un control

impressionant sobre nosaltres. S’ha adonat

de les casualitats de la vida? El seu nom,

Èlia, es troba integrat desordenadament

dins el de la dona rossa. I aquest bar es diu

“Constança”, la qual cosa sempre ha tingut

present la Valèria. Ella dona les gràcies per

veure el Sol, i el vostre nom, Èlia, reflexa

plenament aquesta estrella. Moltes vegades

el destí ens sorprèn, però la vida i el temps

van de la mà. I vostès estaven predestinades.

Hi ha un fet que caracteritza l’ésser humà

de la resta d’animals. Aquest està associat

principalment amb el pensament. El cervell

humà busca sempre la perfecció. Però sap

què? Que la perfecció no existeix. Ha entès

ja el perquè? Doncs perquè nosaltres en

si ja som perfectes, però el nostre cervell

sempre voldrà més del que ja tenim. Per poc

que sigui, sempre buscarà ser com algú, o

almenys assimilar-se a aquest algú. Però jo

això ho trobo desagradablement incorrecte,

i això m’ha portat a qüestionar-me la

pregunta següent: som persones o robots?

Fent referència als robots, sempre es busca

millorar o acabar de perfeccionar el model

anterior. No fem les persones el mateix?

Al cap i a la fi, busquem un model a seguir

que ens agradi, i millorem els seus defectes.

Tampoc ens hi allunyem gaire, oi? Doncs bé,

la veritat és que som humans, i tots i totes

som diferents i insubstituïbles. Tu tens unes

qualitats que et caracteritzen i que potser no

t’agraden, però que sense saber-ho, potser

algú les admira profundament. Per això,

mai busquis ser el model “2.0” d’algú. Així

doncs, busca ser sempre la millor versió de

tu mateixa.

Premi de prosa en català (3a categoria)

Autora: Nerea Muñoz Mayor / 1r de batxillerat

Un món a les golfes

La mare m’ha tornat a esbroncar en fer

l’intent, poc eficaç, de pujar les escales cap

a les golfes. Diu que són molt velles i que

un nen no hauria de jugar-hi a prop, que

podria prendre mal. Si fos per ella no veuria

mai què hi ha a dalt. Segur que no vol

que pugi perquè el vol per ella sola, és

una egoista. Ella sempre hi puja i s’hi està

molta estona treballant.

Quan acaba la nostra petita discussió, encenc

la televisió. El meu programa preferit,

Space race, comença a les set, no me’l puc

perdre. Algun dia jo també arribaré a La

Lluna, com en Mike, tot i que, ara per ara,

no pugui ni tan sols sortir al carrer. La

meva malaltia, perceptible des que vaig

néixer, ho impedeix. Si em toqués un raig

de sol, la meva pell s’ompliria de butllofes

i s’inflaria obstruint les vies respiratòries i

donant com a resultat la meva mort. La

mare sempre em diu que, igualment, no em

perdo res, que tot el que val la pena ho

puc trobar entre les quatre parets de la


DE PAPER I LLETRES

nostra llar. Sincerament, no hi estic d’acord.

Jo vull ser astronauta o aventurer i no em

puc conformar nomésamb el que puc veure

i tocar.

Finalitza el programa tot just a les nou.

Em fico al llit amb els meus pensaments,

tanco els ulls i em deixo portar. M’encanta

aquesta nova realitat on tot el desitjable

és possible.

Sona el despertador i surto del llit per anar

a esmorzar. La mare em saluda i em diu

que ha d’anar a treballar al despatx de

les golfes i no la puc molestar. Abans de

pujar, recorda que ha d’agafar la carpeta

negra que sempre utilitza, però no la troba.

Rebusca per tota la casa sense èxit. Es

veu de lluny que trigarà una estona a

trobar-la, això si la troba. Si tingués temps

de pujar les escales, si fos tan ràpid com

els coets d’Space race, podria veure què

hi ha. Em giro i, sense fer ni el més mínim

soroll, recorro el meu camí. Només em

queda girar el pom i obrir la porta. Puc palpar

la intensitat del nou món des de l’altra

banda. Giro el pom. Seguidament, la porta

s’obre lentament deixant entreveure una

realitat, i un secret més gran del que la

meva ment i cap altra pogués imaginar

Una llum punyent m’il·lumina per complet.

La por s’apodera de mi perquè sento la

mort més a prop que mai. La intensa llum

que entra per la finestra, a menys d’un

metre, no m’ha ferit de cap manera. La

meva pell segueix intacta. No entenc què

està passant. Giro el cap a banda i banda

per veure què més puc trobar. Només hi

ha un passadís de color gris intens i, com

no, decideixo seguir-lo, ja que no tinc res a

perdre. Abans del que pensava, trobo el

final del passadís. Només puc girar en

direcció a la porta metàl·lica que hi ha a

la meva esquerra. La sensació de fa uns

minuts es torna a apoderar del meu cos.

No m’ho penso més i giro bruscament el

pom.

Del silenci passem a un soroll eixordador.

Faig un pas endavant i la llum

enlluernadora d’abans torna a fer efecte en

el meu rostre. Surto disparat desitjant no

topar-me amb cap objecte, ja que ara

mateix la vista no és el millor dels meus cinc

sentits. Malauradament, la jugada no surt

com tenia pensada i trepitjo una dona que

caminava tranquil·lament per la vorera

fent que tots dos topem amb el terra. Em

disculpo per la meva falta de destresa i ajudo

la dona a aixecar-se. Seguidament, em

demana el meu nom. Amb un gran

somriure li comento que em dic Alexander,

Alexander Hufton. El rostre de la senyora

canvia per complet. Abans que els meus

llavis diguin cap paraula, m’agafa del braç

i em porta a un local on un rètol gegant de

policia et dona la benvinguda. Sec a la cadira,

inquiet per no saber què està passant.

Un senyor d’uns trenta anys pren seient

davant meu i li pregunta a la senyora, que en

tota l’estona no s’ha mogut del meu costat,

que si n’està segura. Ja serena i amb

veu decidida, respon afirmativament.

Seguidament, la mirada de l’home de la

vestimenta blava se centra en mi i sense

dubtar em diu: “Alexander, sabem que

estàs nerviós perquè desconeixes què

està passant. No et preocupis. Aquesta

senyora, la Melissa, t’ha portat aquí amb

nosaltres perquè t’expliquem la situació en

què et trobes. Fa nou anys que la teva

mare biològica va alertar-nos de la teva

pèrdua, és a dir, fa nou anys que vas

desaparèixer”.

58

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


Premi de prosa en català (4a categoria)

Autor: Marc Piqué Miserachs / Professor de matemàtiques

i coordinador TAC

La foto

“Hòstia! No m’ha tornat a sonar l’alarma del

mòbil! N’estic fart!” van ser les primeres

paraules d’un nou dia de maig, al pis de

Barcelona. I no, no apuntava del tot bé. Obria

els ulls a les 9:10 del matí, 10 minuts més tard

de la meva primera classe del dia a la uni.

“Doncs res, una classe més perduda” -repetia

el meu subconscient-, mentre comprovava

que el mòbil funciona perfectament.

En obrir la porta de l’habitació rellisquen uns

sostenidors penjats al pany per fora. “Hòstia

l’Arnau, una altra vegada? De debò? Si fossin

uns calçotets seria cosa del Sergi, però no,

aquest només pot ser l’Arnau”. I efectivament,

al llarg del passadís peces de roba per terra

fins davant de la seva habitació. Jo giro cua,

agafo la maleta i surto del pis, amb aquelles

lleganyes encara al voltant dels ulls. Obro

la porta i un raig de llum m’enlluerna, un

so estrident capten les meves orelles i unes

paraules es repeteixen al meu subconscient:

“Per què ell sí i tu no?” Sense entendreles

del tot, el meu dit només busca el botó

per cridar l’ascensor. Per què ell si... “Puta

màquina, per què no baixa?”.

Mentre premia aquell botó amb totes les

forces. ... i tu no? “L’ascensor!” –crido per

l’escala, com si no hi hagués demà. “Qui

té l’ascensor??!” “El tinc jo, maco, que

descarrego la compra!” –baixa per l’escala

una veueta de la xafardera del tercer. Giro

cua, i baixo per les escales. Per què ell sí i tu

no? Perquè jo no valc la pena.

Agafo el metro. M’encanta el metro.

Segurament el meu transport públic preferit.

Cosa de pobres, haver de decidir quin

transport públic és el que prefereixes. Palau

Reial, la meva. Baixo juntament amb altres

estudiants i guiris perduts que van al Camp

Nou.

Cosa de pobres, anar al Camp Nou amb

metro. Si m’afanyo arribo a la segona classe.

Accelero el pas. Les escales, “Va!, de dues

en dues!”. I de sobte sento una ràfega d’aire

gelat com si es tractés d’una onada d’aigua,

paralitzant-me i provocant una suor freda

en tot el cos. Sento com si els músculs es

congelessin lentament per culpa de l’aire de

la Diagonal, per culpa del meu carrer preferit.

Atònit, m’aturo. Agafo aire.

Respiro per boca i nas, fent que aquell aire,

ara calent, torni a escalfar-me. Arribo a

l’aula, porta tancada. “Hòstia, ni a la segona!

Putu profe, cada dia tanca més puntual! Véste’n

a cagar, tu i la teva química orgànica!”.

Decideixo baixar les escales i anar al bar,

almenys aprofitem el temps. Agafo el cafè

amb llet i m’assec a taula. “Eis, què hi fas

tu aquí?”, em diu el Sergi, tot entrant a la

cafeteria. “Em pensava que avui no vindries a

la uni ”. “Per què no hauria d’haver vingut?” –

li pregunto jo, mentre ell aparta la cadira per

asseure’s. “Nen, em pensava que aprofitaries

el matí també...”, mentre somriu mostrant

aquella dentadura perfecta. “No t’entenc, què

havia de fer per aprofitar el matí?” “Collons

Octavi –em deixa anar desfent la rialla– un

dia que portes una noia a casa doncs...”.

Aquelles paraules van ser igual que si el cafè

bullint caigués sobre meu, com si la meva

sang es convertís en àcid clorhídric. “No

era jo, era l’Arnau”, dic en veu baixa. “Ah! Ja

m’estranyava...”, deixa anar el Sergi a l’aire

mentre s’acaba el cul del meu cafè. “Va, nen,

som-hi, que ens toca pràctiques”. Jo, perplex,

confós, m’aixeco i vaig a pràctiques. Sempre

faig el que em diuen. Entro al laboratori

arrossegant els peus, posant-me d’esma la

bata blanca, pura. A sobre la llarga taula, una

cubeta blanca, buida; erlenmeyers, buits, i

algunes càpsules de petri. Buides també.

Sentir-se reflectit en el material de laboratori

no és cosa de pobres, és cosa de desANIMAts.


DE PAPER I LLETRES

Passa la professora, la Berta, jove i radiant,

doctoranda que està a punt de descobrir

la velocitat de reacció de la infecció d’un

virus contingut en un animal –ja em diràs

a mi per què cony serveix això– i em dona

un flascó etiquetat: Revelador de fotografia.

Me’l miro, me la miro i amb ulls fora òrbites

li dic:“No...”. “Sí, Octavi, avui la química de

la fotografia”. Primer, cau a terra aquell

flascó. Just a darrere, caic jo, desmaiat.

Obro els ulls al Clínic, amb el Sergi al costat.

No veig en ell aquell somriure Profident,

sinó uns ulls esfereïts mirant cap a mi. De

fons uns crits d’una veu coneguda que no

entenc què diuen, acostant-se cada cop més

a mi, fins que enretiren la cortina que em

separa d’altres pacients. “Octavi, què cony

t’ha passat?” i es paralitza. L’Arnau, que

mai està quiet, que sempre aconsegueix el

que vol, es paralitza en veure’m. I tot d’una

sento una veu femenina: “Octavi, bon dia,

soc la doctora Emma. T’has desmaiat, però

estàs bé. Et puc fer una pregunta?”, mentre

noto que m’agafa la mà. Amb un moviment

pàl·lid intento donar la meva conformitat.

“Aquestes marques que tens a les cames,

són autolesions?”

Sempre hauré de donar gràcies a l’Emma,

que amb sis mesos em va ajudar a sortir

del pou. I a la Berta, que va obrir la capsa

de pandora. Al Sergi i a l’Arnau, ah!, i a la

Sandra, que resultà que no només va ser un

rotllo d’una nit, per estar al meu costat.

Ells són tot el que em queda. La resta, tota

la meva família, la vaig perdre. I sí, ara ja

ho puc reconèixer. I explicar. La vaig perdre

aquell passat octubre, al poble, en aquells

maleïts aiguats. El torrent del costat de

casa portava més aigua que mai, i volíem

imMORTalitzar el moment. “Poseu-vos

aquí, al pont, que us faig una foto”. I va ser

qüestió de segons. Tinc clavat a la retina

aquella imatge a través de l’objectiu de

la càmera, aquella onada d’aigua baixant

a una velocitat esfereïdora, aquell crit:

“Aparteu-vos!”, mentre jo em llençava cap

a un dels costats per evitar-la, aquell aire

eixordador que provocava l’aigua, aquell

aixecar-me sol del terra.

Tinc present aquella foto que vaig fer sense

ser-ne conscient. Aquella foto que ara és

l’últim record que tinc de tots ells. Aquella

foto que ara tinc a la tauleta de nit.

Premi de poesia en castellà (1a categoria)

Autora: Carla Moreno López / 1r d’ESO D

¡Veo la magia!

En mis ojos tu amistad está

y en mi corazón tu magia estará.

La magia relucirá y

en tus prados cantará.

Tu corazón libre estará si

en tus amistades confiarás.

¡Veo la magia! ¡Está cerca!

Con la fe la tocarás y tus

objetivos conseguirás.

Animales y humanos a la

calle saldrán y con

respeto te tratarán.

La magia i la ilusión

siempre encima la llevarás

y a tu esperanza siempre

la acompañarás.

60

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


Premi de poesia en castellà (2a categoria)

Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4r d’ESO B

Lee, piensa y vuela entre líneas

Hablemos hoy de nuestra sociedad,

y de sus detalles, llamados utopías.

Esas que vivimos con naturalidad,

basándonos en sus ideologías.

Creemos vivir en un mundo perfecto,

y de aquí sale todo nuestro empeño.

Donde la vida y la muerte olvidan su proyecto,

y los recuerdos, no son más que un sueño.

Mas no creas que simplemente es casualidad.

Hoy podrás ver que la normalidad es relativa.

Pero para poder entender esta realidad,

previamente, debes cambiar tu perspectiva.

Respiramos un ambiente muy perjudicial,

y no sólo me refiero a todos esos letales gases.

Este problema es notablemente más global,

y lo comprenderías, si los enigmas descifrases.

Somos simples mudos que dicen ser liberales,

mientras gritan fuerte con su último aliento.

Ciegos de amor y egoísmo, buscando ideales,

ignorando que las palabras se las lleva el viento.

Mujeres entre cadenas, siguiendo coordenadas,

obligadas a vivir en un estado de sumisión.

Agonizando a causa de vivir estereotipadas

y siendo juzgadas con ignorancia y concisión.

Personas sin recursos que deciden emigrar,

siendo peor el remedio que la enfermedad.

Aún y a sabiendas que su vida tema peligrar,

apuestan todas sus cartas por una sola eternidad.

Insultos de segregación que romperían el cimiento,

y miradas deseando que del mapa se borrase.

El cual se manifiesta en formas de aislamiento.

Observa. ¡Es el color de la sangre, no el envase!

Etiquetas que repudian cierta orientación sexual,

y miradas que acuchillan con su amplio desagrado.

¡Entendamos que esta vida no posee un manual!

Y que no debemos priorizar el género más marcado.

Gente solitaria que tiende a ser arrinconada.

Incomprendida en esta sociedad tan selectiva.

La que es erróneamente conocida como “pringada”, pero

el uso de esa palabra refleja carencia cognitiva.

Indefensos animales admitiendo su inferioridad,

ante necios humanos que desconocen el respeto.

Maltratados seres vivos que solo anhelan libertad,

y reciben peor trato que un insignificante objeto.

El mismo acto encontramos con todos los vegetales.

Si realmente te agrada una flor, a ésta la debes cuidar.

Y no hacer como las personas menos sentimentales,

que por gracia y por despecho, la deciden arrancar.

Protagonizamos muchos actos que destrozan el planeta,

y acaban empeorando esta crónica contaminación.

Los plásticos no nos ayudan a alcanzar nuestra meta,

y los problemas no se resuelven cantando una canción.

¿Has visto cuántas cosas están pasando por tu lado?

Un vaso en el cual desborda el orgullo y la hegemonía.

Vivimos recuerdos que nunca jamás hemos olvidado,

pero nos dan fuerza para seguir adelante cada día.

Por un momento, deja de lado todas tus ambiciones,

y dale su respectiva importancia, para encontrar la salida.

En estos versos ves la gravedad de estas situaciones,

y ahora está en tus manos querer o no, cambiar esta vida.

.


DE PAPER I LLETRES

Premi de poesia en castellà (3a categoria)

Autor: Christian Arévalo Doblado / 1r de batxillerat

Diario de un confinado

Son las ocho, todos se asoman a la ventana

y las calles, que echan en falta la carne humana.

Policías, médicos, doctores, enfermeras

llévenos de vuelta, a la vida que antes era.

Los días van pasando, las horas son eternas

las ciudades son desiertos y las casas son cavernas

Aplausos, el sonido de agradecimiento,

para aquellos, que luchan sin miedo al aislamiento.

Muertes, miedo, desconcierto e incertidumbre

lo único que pido es una luz que nos alumbre

pues la gente, ya no sabe dónde está la cumbre.

La pandemia que hoy el mundo ha paralizado,

mañana, ya será un obstáculo esquivado,

pues la vida sigue y en la historia quedará plasmado

Premi de prosa en castellà (1a categoria)

Autora: Lídia Ruiz Morente / 2n d’ESO C

El vagabundo

Esta historia va de un hombre, si se le

puede llamar hombre, ya que, no dicen eso,

afirman que es un pedófilo, un sucio, una

rata, un asqueroso, feo, tonto, y muchas,

muchas cosas más. Cuando la gente habla

de él se quedan a gusto, pero la verdad es

que ninguna de esas personas lo conocen

como lo conozco yo, o sea que juzgan por

juzgar, y critican por criticar, como yo hacía

antes de dignarme a hablar con él.

Todo comenzó un día en el que yo iba a

pasear a mi perrita, Lilí. Siempre iba por un

camino de bosque, porque yo notaba que

a ella le gustaba, siempre se ponía súper

contenta y empezaba a correr y a saltar. El

caso es que yo iba por ese camino como

habitualmente, escuchando mi música,

paseando y pensando en mis cosas.

Cuando de repente oigo ruidos que parecían

de hojas, no me hubiese extrañado de no ser

porque no hacía ni pizca de viento. Miré a los

lados y no vi nada, empezaba a asustarme

un poco, así que aceleré el paso y le di

volumen al móvil, el cual salió volando del

susto al ver que el que producía esos ruidos

era un hombre que estaba meando detrás

de unos arbustos. Por aquel entonces, no

sabía mucho del famoso hombre del barrio,

sólo que siempre llevaba un gorro verde

y una americana sucia, y justamente esa

descripción coincidía con el hombre que

encontré en el bosque.

El hombre se quedó mirándome un buen

rato, y después de revisarme de arriba a

abajo, me saludó sin mover el gesto de la

cara. Luego me alargó su mano, pero yo

preferí pasar de largo: dije adiós y ya está.

A la mañana siguiente lo vi en la calle, cuando

yo me dirigía a la escuela, él estaba dormido

en un colchón viejo en el aparcamiento de

un supermercado. Y justo cuando me quedé

pensando en lo del día anterior, vinieron

Laia y Olivia, que pasaban a buscarme por

mi puerta cada mañana para ir al instituto

juntas. En ese momento, el viejo abrió los

ojos, me miró y sonrió. Era una sonrisa fea,

no tenía casi dientes, y los poco que tenía los

tenía negros o picados, pero en cambio, esa

sonrisa me tuvo pensando todo el resto de

la mañana.

Cuando más tarde salí del instituto, al

mediodía, lo volví a ver, esta vez rebuscando

en los contenedores de la calle de detrás

del supermercado. Pero él no levantó la

vista y no me vio, así que subí a mi casa para

disponerme a comer. Después de comer,

no puede evitar pensar en el hombre y

bajé a la calle con un bocadillo de atún que

había sobrado de la comida, diciendo que

iba a tirar la basura. Una vez abajo, fui al

62

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


contenedor, pero el hombre no estaba, así

que opté por dejárselo al lado del colchón

en el que había dormido esa noche pasada,

suponiendo que volvería.

Subí a casa y me quedé esperando la reacción

del viejo mirando por la ventana la escena, y

me sorprendió lo que vi. El hombre se comió

el bocadillo, sí, pero antes cortó la mitad y vi

que se iba a otro lugar. Así que decidí seguirlo,

y el gesto que hizo a continuación me llegó al

alma: con la mitad del bocadillo había dado

de comer a un compañero de calles, otro

vagabundo.

Y cuando el hombre se dio la vuelta no pude

evitar que me viese, puesto que no me dio

tiempo a esconderme, así que levantó la

mano con alegría y la movió con gesto de

saludo, y yo hice lo mismo con una sonrisa en

la cara y me fui a mi casa.

La rutina se repetía casi cada día, y cada vez

más yo ponía más confianza en el hombre,

yo le daba comida y él la compartía y me lo

agradecía. Con el tiempo hicimos buenas

migas, había veces que me sentaba a su lado

y pasábamos la tarde. Pero el otro día sucedió

algo inesperado.

Yo salí a pasear a Lilí como de costumbre,

pero al llegar a la “casa” del hombre no

estaba allí. Primero supuse que habría salido

a dar un paseo, o simplemente a orinar,

decidí pasarme más tarde a verle. Llegué

a mi casa, hice los deberes y en cuanto los

terminé me dirigí a visitar a mi nuevo amigo,

pero él seguía sin aparecer así que opté por ir

al día siguiente.

Pasó un día y volví al lugar preocupada por

el pobre anciano. De pronto, Lilí empezó a

ladrar muy fuerte, cosa que no era normal en

ella, y yo me acerqué a donde se encontraba,

entre los arbustos, para ver qué le sucedía. De

repente entré en shock, no podía creer lo que

veían mis ojos, y hoy en día todavía no puedo

olvidar esa imagen. En frente mío, en el suelo,

estaba el vagabundo, y se encontraba en un

estado muy, muy grave, diría que estaba más

muerto que vivo, pero todavía le quedaba un

poco de aire. Al parecer, unos cuantos chicos

le habían tirado piedras, pateado y pegado, el

pobre anciano solo les había pedido comida,

pero a cambio recibió una paliza.

¿Por qué? Porque la gente es así, juzga sin

saber, y hacen daño. No pasaba nadie por la

calle en ese momento, no había nadie en la

calle y lo único que pude hacer fue quedarme

a su lado, viendo como moría lentamente.

Premi de prosa en castellà (2a categoria)

Autora: Meriem El Jouari / 4t d’ESO B

Testimonio paranormal

Yo cuando pasaba por delante siempre soñé

con al menos poder entrar en ella y ver como

era por dentro pero nunca pude porque según

me contaban mis amigos, en esa casa quien

entra no vuelve a salir nunca pero a mi me

daba igual porque no le tenía miedo a nada,

bueno eso pensaba hasta que…

-Bueno creo que debería empezar des del

principio no me gustaría nada estropearos la

historia.

(1) LA COMPRA DE MIS SUEÑOS

- Felicidades señor y señora Bruce, la casa es

vuestra- dijo el agente inmobiliario, y se fue.

Yo estaba tan contento de saber que habíamos

heredado la casa donde siempre soñé vivir

con aquel jardín tan grande y tan bonito,

aunque la casa era un poco lúgubre, que para

mi era el mejor lugar para vivir. Bueno, eso

es lo que pensaba. Si no fuera porque mis

padres perdieron su trabajo y tuvieron que

vender la casa que teníamos para vivir para ir

en la que justament habíamos heredado.


DE PAPER I LLETRES

Cuando entré en casa me sorprendió un poco

el tamaño de la casa por dentro ya que por

fuera era más pequeña de lo que aparentaba

y los muebles que había eran todos como si

fueran de hace 100 años pero no me importó

porque al fin tenía lo que quería asi que subi

corriendo para elegir un cuarto para dormir.

Miré en todos los cuartos para encontrar el

que más me gustaba y en total en la casa

había 7 habitaciones y yo me decidí por una

que anteriormente parecía la de un niño de

mi edad mas o menos.

Al abrir el armario para colocar mi ropa

me sorprendí al ver lo que había dentro ya

que era un poco raro que fueras a una casa

que acabas de comprar y la encontrarás

amueblada como si todavía viviera alguien

allí y lo peor de todo es que todavía estaba la

ropa del niño que dormía allí, sus zapatillas,

la cama hecha y todos sus juguetes bien

colocados y super limpios.

Mi madre me dijo que lo tirara todo pero había

algo en aquel cuarto, un presentimiento que

me decia que no deberia hacerlo. Era como

algo maligno que se moviera en aquella

habitación invadiendo cada vez más mi

espacio personal. De repente me costaba

más respirar, todo empezó a ser mucho

más oscuro y al abrir los ojos noté que ya

no había nada en aquel cuarto y pensé que

eso solo sería mi imaginación ya que era

una casa nueva y a lo mejor las ventanas no

cerraban bien y entraba el frío, bueno eso

es lo que decidí pensar ya que me estaba

entrando un poco de miedo y me estaba

poniendo nervioso.

(2) LA VOZ Y EL GRITO

Después de cenar estaba un poco cansado

y les di las buenas noches a mis padres y

me dirigí hacia mi cuarto, cuando entré

me puse mi pijama me tumbé en mi cama

y estuve un buen rato pensando en todo

aquello que había pasado en aquella casa

cuando de repente un sonido raro me sacó

de mis pensamientos, me senté y me puse

a escuchar por si volvia a oirlo otra vez pero

no, no se escuchó nada así que me dormí.

Pero otro ruido que golpeaba en la puerta

me despertó, era mi madre que me decía

que ya eran las 12 de la mañana cuando a

mi me parecía haber dormido solo una hora

y en aquella hora tuve una pesadilla en la

que soñé que estaba en mi nueva casa por

la noche y empezé a escuchar algo o alguien

que decía “mi casa”, era como un susurro

que casi no se escuchaba pero venía de

la pared, al seguir al sonido llegué a una

habitación que me pareció no haber visto ya

que estaba en una pared que era de fuera

y era imposible que hubiera un cuarto allí,

pero aun así la abrí y lo que había dentro

era una cosa tan paranormal que era hasta

imposible de imaginar.

Era una sala donde había cuerpos colgando

por todas partes y por un momento no pude

ni moverme pero entré dentro porque en

ese momento en lo único que pensaba era

en mis padres que estaban allí en esa casa

donde estaba ocurriendo todo eso.

Me acerqué a los cuerpos sin vida y mientras

iba caminando entre ellos vi que cada uno

de ellos llevaba una pequeña etiqueta en el

dedo gordo del pie, me acerqué hacia uno de

los cuerpos sin vida y le cogí la etiqueta que

tenía en el pie y vi lo que había escrito:

NOMBRE: Luis Bruce

FECHA DE NACIMIENTO: Nunca

MUERTE: CIVIL ( 10-01-5150)

CAUSA: Mi casa

Ese era mi apellido y esos eran mis

familiares, no podía ser que yo supiera que

todos ellos murieron en un incendio en la

antigua casa pero ahora no tenía tiempo de

pensar en eso porque necesitaba salir de

allí.

Empecé a retroceder poco a poco pero de

repente choqué contra algo que parecía ser

64

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


una cosa sólida pero al girarme me quedé

petrificado.

Vi lo que era anteriormente la persona más

importante de mi vida, lo que lo había sido todo

para mi, era mi hermana gemela pero parecía

diferente, tenía unos pelos que le caían por

toda la cara, muy desnivelados y sucios, sólo

llevaba puesto un vestido que anteriormente

fue para su fiesta de cumpleaños porque

había cumplido los 7 años y allí en el pecho

izquierdo se veía un pequeño agujero de una

bala, la que yo le hice.

De repente me vino la imagen de aquel oscuro

día de verano, era nuestro cumplraños y yo

cogí el arma que tenía mi padre en su cuarto

para jugar ya que pensé que por ser mi

cumpleaños no me iban a echar la bronca y

cuando salí para enseñarsela ella la vio y me

dijo que era peligroso y que la dejara donde

estaba pero no le hice caso, y a los 5 minutos

más tarde mi hermana pequeña iba de camino

al hospital donde más tarde fallecería.

Y hoy hace ya 6 años que murió.

eres su hijo pero yo no, yo soy lo que llaman

“alma perdida” y ya he hecho mi trabajo y

ahora por fin me podré ir en paz, Maté a toda

tu familia porque me hicieron daño de la

peor manera en la que se puede hacer daño

a una persona.

Lo siento, con cariño, tu “hermana” Chloe.

Abrí la caja y encontré las llaves de la casa y

otro papelito donde ponía: “Espero que vivas

en ella todo el tiempo que te sea posible

porque esa casa es tuya y de nadie más.”

Ahh, y la habitación esa ha desaparecido para

siempre porque solo vemos lo que queremos

ver.

- Y ahora 50 años más tarde sigo viviendo en

esa casa con mi mujer y mi hija Chloe. Eso no

fue un sueño, lo que de verdad fue un sueño

era que viniera mi madre a llamarme a las 12

de la mañana porque como dijo mi hermana

solo vemos y escuchamos lo que nos gustaría.

Salí de mi pensamiento lo más rápido que

pude y me acerqué a ella y le dije “Chloe estás

viva”, pero ella no me dijo nada solo se dio la

vuelta y se fue, la seguí hasta que llegó fuera

y giramos detrás de la casa donde estaban

mis padres tirados en el suelo inconscientes

y fui a mirar qué les pasaba y al girarlos vi

que tenían dos agujeros de balas en el lugar

del corazón como, como... mi hermana.

Supe que en ese momento estaba en peligro

pero cuando me giré vi que mi hermana había

desaparecido y en el suelo había una caja

blanca y muy vieja con una nota tirada a su

lado, la abrí y la leí:

-Querido Rubén, esta carta te la escribí

antes de morir para contarte toda la verdad.

Tu no tienes por que preocuparte porque no

hiciste nada, no fuiste tu quien me mató, el

momento en el que tu disparaste la pistola

no toco a nadie y fue aquella pareja a la que

llamamos padres quien lo hizo porque tu


DE PAPER I LLETRES

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN EL CONCURS

DE BOOKTRAILERS

Enguany hem celebrat la 4a edició del nostre

Concurs de Booktrailers, i ha estat una edició

diferent, per confinada. Tot i això o –potser–

per això, per haver disposat d’una mica més

de temps per dedicar-s’hi, han estat molts

i moltes estudiants del centre que s’han

aventurat a ajuntar literatura i tecnologia, i

han participat en aquest certamen.

A la primera categoria, en què participen

alumnes de 1r i 2n d’ESO, la lectura

protagonista indiscutible dels vídeos

presentats a concurs ha estat La dama del

alba, peça del dramaturg i poeta Alejandro

Casona, centrada en les vivències d’una

família desolada per la mort d’Angèlica,

una de les seves filles. En canvi, a les altres

dues categories, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO

i dels dos cursos de Batxillerat ha escollit

recomanar als seus booktrailers obres ben

variades i diverses, que van des de novel·la

negra a sentimental, passant també per les

narracions d’aventures i les de caire més

històric.

A continuació, us anunciem els guanyadors i

les guanyadores del concurs: en la categoria

1, han guanyat la Rahyana Allou Ghilali de

1r d’ESO A i la Jana Pérez Villariezo de 1r

d’ESO B amb un booktrailer sobre La dama

del alba. En la categoria 2, la guanyadora

ha estat la Shaiel del Pino Espeleta de 4t

d’ESO B amb un booktrailer sobre Buenos

días, princesa. I, finalment, en la categoria

3, el guanyador ha estat el Christian

Arévalo Doblado de 1r de batxillerat amb un

booktrailer sobre Luces de bohemia.

Redacció Divertinta

66

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


QUÈ SABEM DEL TDR?

Durant el curs de primer i inicis de segon de

batxillerat els alumnes de Catalunya que enguany

cursen l’últim curs d’aquesta formació

van haver de realitzar un Treball de Recerca.

Aquesta proposta del Departament d’Educació

es basa en una investigació detallada,

amb una tesi, un desenvolupament i la conclusió,

sobre un tema en concret, de lliure

elecció pels alumnes, que pugui augmentar

la seva capacitat per explorar, descobrir i

per ampliar el seu camp de coneixement de

manera parcialment independent, amb el recolzament

i la guia d’un tutor generalment

especialitzat relativament a cada sector temàtic.

Com es fa un TDR?

D’entrada, quan l’alumnat ja ha escollit el

tema que desitja treballar, s’haurà de reunir

amb el seu tutor, el qual li haurà assignat la

coordinació del curs i l’ajudarà al llarg de tot

el projecte.

Ambdós hauran de seguir un petit llibre de

seguiment on s’especifica el procés a seguir i

on el professor qualifica i anota, per cicles, alguns

aspectes sobre l’avanç del treball. Aquí

queda reflectida la constància de l’alumne, el

seu treball, les diferents reunions amb el tutor,

l’esforç i la dedicació.

Com el propi nom indica, aquest projecte

consisteix en buscar tota la informació possible

per finalment poder afirmar o negar, amb

criteri, l’hipòtesi que en un principi s’havia

plantejat. A més, totes les fonts consultades

per a l’evolució del treball s’hauran d’especificar

a la webgrafia (en el cas que es tracti de

xarxes d’internet) o bibliografia (si prové de

llibres).

l’alumnat, ja que aquest haurà de tenir l’autonomia

de convertir una idea en realitat, per

mitjà d’un treball que vol extreure la capacitat

crítica i la intriga dels alumnes, per tal de

preparar-los millor per als estudis superiors

posteriors i per a la gran investigació que necessiten

les tesis i controvèrsies de la pròpia

vida.

I la nota, d’on surt?

La nota del TDR es divideix en tres parts:

La memòria escrita: és un 50 % de la nota.

És tot el treball físic. Inclou una part teòrica,

on es troba la hipòtesi, els objectius i tota la

informació; i una part pràctica on es posen en

pràctica els coneixements adquirits i refutes

o afirmes la hipòtesi inicial.

El seguiment: és un 20 % de la nota. Es basa

en la nota que et posa el tutor o la tutora al

dia a dia, després de fer reunions amb ell o

ella.

L’exposició oral: és un 30 % de la nota. En

aquesta part s’avalua la presentació que s’ha

de fer en uns 20 minuts (que s’acaben reduïnt

a uns 10 o 15) de tot el treball de recerca.

S’han d’explicar els continguts bàsics i, sobretot,

la part pràctica, les experiències pròpies

i les conclusions a les quals has arribat.

Cal una bona preparació i l’acompanyament

d’un suport visual, que et pot fer sentir més

segur i et pot ajudar a controlar el temps.

La nota obtinguda del TDR acaba representant

un 10 % de la nota final del curs, és a

dir, fa mitja amb la resta d’assignatures. Si

no aproves el treball pot ser que no passis

batxillerat.

En poques paraules, el treball de recerca

és una manera de potenciar el criteri de


DE PAPER I LLETRES

Què s’ha presentat aquest curs?

Enguany, els alumnes de batxillerat han posat

el llistó molt alt. Triar el tema del Treball

de Recerca no és una feina gens fàcil.

Quant a l’àmbit humanístic destaquem el

treball de Maria Triviño el qual, sota el títol

de “La mitologia nòrdica en la filmografia

vikinga”, ens permet endinsar-nos en els

personatges més famosos de la mitologia

nòrdica des d’un punt de vista cinematogràfic.

Experiència personal i consells

Als alumnes de primer de batxillerat que

enguany hauran de passar pel mateix procés

que nosaltres ja hem viscut, els podríem

dir que estiguessin tranquils. Perquè realment,

encara que es tracti d’un treball que

es presenta imponent davant nostre, acaba

essent amè i, com tot, passa. A més a més,

segur que amb esforç i dedicació, malgrat

les complicacions, arribaran als objectius

fixats i presentaran un treball complert i

amb fonament.

Pel que fa a l’àmbit social, per tal de millorar

l’educació, dos treballs encapçalen el

llistat. En primer lloc, trobem el de l’Eva Palacios

“La Gamificació: una forma diferent

d’aprendre” el qual ens obre nous horitzons,

tot ensenyant-nos una manera diferent però

eficaç d’aprendre.

Els de caire científic no es queden pas enrere.

Centrats en el nostre municipi, Santa

Margarida de Montbui, trobem dos treballs.

Un d’ells centrat en les fases de la lluna i la

seva ubicació, fet per Manal Jebbour. Destaca

un treball enfocat a la física, fet per Isaac

Real i titulat “Pèndol de Foucault”.

68

Finalment, cal destacar també l’únic treball

amb la política com a temàtica fet per Èlia

Fernàndez el qual ens explica, d’una manera

molt encertada, l’origen i la història de la

democràcia.

Això sí, recomanem per sobre de tot, constància

i fer les coses amb temps, ja que es

tracta d’un treball extens i d’àlgida complexitat,

perquè no és senzill el fet d’haver de

lligar i interrelacionar tots els aspectes que

es puguin tocar dins d’una mateixa esfera

per arribar a una cloenda apta i coherent.

Per aquest motiu i definitivament, com deia

Sòcrates, penseu que “Amb ordre i temps es

troba el secret de fer-ho tot i de fer-ho bé”.

Maria Triviño, Laia Contreras, Nerea Fernández,

Laia Moyes, Elia Fernandez i Julia Rubio

/ 2n de batxillerat

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


VOLS ACONSEGUIR EL MILLOR

BENESTAR SALUDABLE?

DEPÈN DE TU!

L’activitat Física és l’eina més important

de què disposa el cos humà per prevenir

l’adquisició de malalties. És indubtable que

no garanteix al 100 % aquesta premissa

però és el que més ens apropa a un benestar

saludable.

Un benestar saludable entès com a una

situació personal en la qual es produeix

una absència de malaltia i un funcionament

òptim de les nostres funcions vitals. Un altre

element que és fonamental per l’adquisició

d’aquest benestar s’encamina a tot aquell

tipus de productes que formen part de la

nostra alimentació. Així doncs, activitat

física i alimentació equilibrada són els eixos

primordials sobre els quals es sustenta la

nostra salut.

Alguns consells per poder dur a terme

aquesta recepta saludable ens encomanen a

prendre mesures de forma diària en aquesta

direcció:

ACTIVITAT FÍSICA

Moure el cos de forma intensa mitja hora diària.

Realitzar activitats de caire no formal (pujar escales,

caminar fins a la feina, anar a peu als llocs, etc.

Fer activitats conjuntament amb els pares i els fills.

Plantejar-se reptes físics que puguin ser atractius

d’assolir.

Variar l’activitat diària per tal de millorar el grau de

moviment corporal.

Busqueu i trobeu l’activitat física que us sigui més

atractiva i feu-la sovint.

Trobeu aliats per poder fer aquesta activitat en un

marc natural, un company/a sempre ajuda.

ALIMENTACIÓ

Prendre aliments no processats.

No prendre productes amb un alt índex de sucres.

No menjar quantitats excessives i sempre quedar-se

amb un cert punt de gana.

Realitzar els àpats a les hores estipulades i no ingerir

menjar entre hores.

Prendre líquids que siguin saludables (batuts, sucs

naturals, aigua, te, etc). Busca i troba el que t’agrada.

No mengis per plaer, gaudeix del plaer de menjar.

No mengis per menjar, vigila, cuida’t i siguis responsable

de la teva pròpia alimentació.

Cal començar a poc a poc, cada dia o fins i

tot cada setmana plantejar-se un objectiu i

avaluar si al final del procés l’hem assolit tot.

Llavors podem afegir-ne un altre o tornar a

començar pel primer. Aquesta és l’estratègia

més efectiva per convertir-sos en éssers

saludables.

Magí Badia / Professor d’Educació Física


DE PAPER I LLETRES

UN PASSEIG PER LA GEOGRAFIA DE LA

MONTSERRAT COSTA

Un passeig per la geografia de la Montserrat

us portarà des del cor del barri de la Ribera,

que tant enyores, a Montbui.

Des de la primera escola al costat de

la parròquia i mercat de la Concepció,

passant pels berenars als pisos burgesos

de l’Eixample. Fent marrada a les aules de

Bellaterra, amb Miquel Porter, formantte

professionalment i culta, fins els atzars

d’escola de vida de les coves granadines,

passant pel pont de Ronda i refrescant-te

als Caños de Meca, albirat tot per la serra

de l’Alpujarra coronada pel Mulhacén i el

blau i blanc inconfusible del Veleta fins

l’altra serra tan nostrada, especialment per

tu, Montserrat.

La flaire de pa del forn de Castellolí que

et retorna a les arrels: mil records teixits

que ens expliques per ordir una trama de

Penèlope, d’Ariadna desfilant per fer gaudir

de l’art els joves, destil·lant l’encant de la

llum i el color de la noia de la perla, el calfred

de sentir-te explicar els primers freds.

Nits de diumenge xalant de com transmetre

l’amor per l’art m’honoren d’haver compartit

amb tu aquests anys de mestratge que

m’has fet sabedora, a mi i a molts, que la

millor lliçó que pot explicar una mestra no

és entre quatre parets: una ensenyança es

transmet quan hi ha emoció, quan s’escolta

i es conversa, com en el diàleg socràtic i

quan la teva fita no va més enllà que la de

fer créixer l’autoestima i donar equitat,

arribar a tothom, donar i rebre, ensenyar a

estimar l’art de saber transmetre, penyora

del teu mestratge quedarà entre nosaltres

per sempre, com la lleu petjada del déu alat

en el quadre la primavera de Botticelli.

70

Et fas tota una mestra i directora al Bruc,

nom entranyable, recordant els vitralls

salvats de la guerra, els ancestres dels teus

fills, barallant-se coratjosament amb el

lupo.

Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui

Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43


PATROCINADORS

NETEGES CALAF, SL (666.249.242)

93 803 34 52

Sant Joan de Déu, 22

08700 IGUALADA

Fax 93 803 33 54

grafiques@cubi-igualada.com

interiorisme. fusteria

mobiliari a mida

c/ Soledat, 21 - IGUALADA

Tel. 93 803 03 80

Ajuntament

de Santa Margarida

de Montbui

Institut Montbui

C. de la Mercè, 9 - SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (08710)

Tel. 93 805 60 59 - Fax: 93 804 07 53 - iesmontbui@xtec.cat

www.xtec.cat/iesmontbui

More magazines by this user
Similar magazines