Divertinta 43

AQUELL 11 DE MARÇ...
Com tots vosaltres, mai oblidaré la tarda d’un
altre funest 11 de març, en què la regidora, la
Coral Vázquez, em va trucar per dir-me que es
tancava l’Institut per comunicació directa de
la consellera de Salut, l’Alba Vergés. Acabava
d’arribar d’una tarda llarga de feina amb
l’inspector i el coordinador pedagògic i, tot seguit,
vaig començar a rebre missatges d’alumnat,
famílies, companys, etc.
Ara que, malauradament, tots ens hem avesat
una mica a la situació, perquè els éssers humans
som resilients, podem fer una mica d’anàlisi de
com ha anat tot plegat: un cop passat el xoc inicial
i la ràpida acció de tancar l’institut, van venir
llargs dies de dol i de preocupació per la salut de
companys, familiars, amics i coneguts. Un dolor
que potser algun dia podrem treure, però ara no
venia a parlar-vos d’això.
La comunitat educativa va tenir una ràpida resposta
i col·laboració per part de l’entorn: responsables
municipals, serveis territorials, directors i
companys del centre, des del primer a l’últim. Tothom
va veure la necessitat d’organitzar-nos per
donar resposta al nostre alumnat. Vam començar
les innumerables reunions d’equip directiu, amb
els i les coordinadores i vam estrenar-nos en un
claustre telemàtic per tornar-nos a veure tots les
cares desencaixades que havien de reaccionar i
posar-nos a organitzar el tercer trimestre.
La primera preocupació va ser arribar a tot
l’alumnat, sobretot, que els tutors es posessin en
contacte amb les famílies i els alumnes. Després,
que tots poguessin tenir un dispositiu per a poder
seguir les activitats educatives. Som un centre
que ja havia apostat per l’educació telemàtica
com una opció educativa més i, gràcies a això,
vam poder disposar d’ordinadors o Chromebooks
per dotar tot l’alumnat. Teníem clar que ningú no
es podia quedar enrere i calia donar l’oportunitat
a tothom de continuar formant-se. La inclusió i
l’equitat són principis claus en el nostre Projecte
Educatiu de Centre.
En segon lloc, calia assegurar la comunicació i
organitzar els equips docents. Per sort, també, i
perquè cal agrair l’esforç de tots, vam assegurar
la comunicació i, fins a dia d’avui, hem fet servir
els mitjans que tenim al nostre abast: web,
correu electrònic, telèfon, Instagram, Whatsapp,
etc. A més, la tècnica d’educació de l’Ajuntament
ha anat portants equips per les cases, quan ha
calgut.
Durant una setmana vam estar fent reunions
d’equips docents cada tarda a tots els nivells,
per assegurar que es donarien els criteris
d’avaluació del tercer trimestre i se seguirien
les directrius del Departament d’Educació: que
cap alumne podia quedar despenjat. I durant
molts dies d’aquesta primavera hem estat
connectats, matí i tarda, als Classrooms, per tal
de proposar tasques globalitzades, significatives i
motivadores… No sabem si hem reeixit en aquest
propòsit, però no hem deixat d’intentar acomplir
aquell objectiu que ens havien transmès de fer un
acompanyament, d’atendre i donar l’oportunitat
d’aprendre junts, alumnes i professors, d’aquesta
experiència.
Per últim, havíem de transmetre un missatge de
tranquil·litat, que ens en sortirem plegats i que la
crisi ens havia de fer aprendre, com ens recordà
el nostre company degà en el claustre, que cal
aprofitar l’oportunitat que ens ha de fer canviar
com a societat. Cal aprendre a valorar el que paga
la pena i cal respectar el planeta que ens dona
vida, però que això no ho aconseguirem sense
l’esforç col·laboratiu de tots plegats.
Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui