SUR LA POINTE DES PIEDS : petite introduction au ballet - (EN CATALÀ)

A Lucía, consellera infatigable, i a tots aquells que han posat
il·lusió i confiança en aquest projecte des del primer dia.
©Teresa López
Primera edició: 2020
Institut Celestí Bellera, Barcelona
Edició independent

INTRODUCCIÓ AL LLIBRE
La dansa és una seqüència de moviments corporals harmoniosos. Cés una acció humana que té un
sentit únicament estètic : la dansa és una obra d’art. Elle representa els sentiments del ballarí.
Fa falta aclarir algunes coses. En primer lloc, aquest llibre fa referència a la dansa clàssica originària
d’Europa, el ballet. Hi ha altres estils de dansa al món que també reben el nom de dansa clàssica. I en
segon lloc, la diferència entre els conceptes de “dansa clàssica” i “ballet”. La primera és l’estil de dansa
específic utilitzat dins el ballet, i el segon és la totalitat de l’art escènic.
Aquest llibre presenta una introducció general al món del ballet i de la dansa clàssica per a tothom
qui hagi mai sentit curiositat per aquest art el qual és, al mateix temps, un dels esports més exigents.
L’autora desitja que gaudiu la lectura i que aprengueu alguna cosa interessant per a vosaltres.

HISTÒRIA DEL BALLET
QUIN RECORREGUT HA FET EL BALLET PER TAL QUE HAGI ARRIBAT D’AQUESTA MANERA
ALS NOSTRES DIES?
Trobem els orígens de la dansa
en les civilitzacions antigues
com a mitjà per expressar sentiments
o per a executar rituals.
Aquestes danses sont una part
essencial de les cultures. Segons
el temps avança, però, les
danses s’allunyen del seu significat
original.
Els antics grecs dansaven pels rituals
de lloança als déus i les celebracions
populars. Ells inventen
el concepte del teatre: allà, representen
obres cantades i ballades,
tragèdies i comèdies.
Durant l’Edat Mitjana, l’església
prohibeix les danses i espectacles
grecs. Durant aquest
període no hi ha evolució artística,
el poble solament balla
per esdeveniments pagans o
circences.
Rituals o celebracions prehistòriques Tragèdia grega Danses paganes medievals
1

És durant el Renaixement que
neix el ballet. El nom original
és “Balletto” en italià, el qual
significa “Ballo dins d’una sala”.
El primer cop que escoltem
aquest nom és en l’any 1581.
És concebut per a la noble italiana
Catherine de Médicis per
representar-se als banquets
reials, mentre els convidats
mengen.
Se’n fan pocs, de Ballets Comiques.
Però amb el reialme de Louis
XIV (el Rei Sol) sorgeix el
concepte de “Ballet de Cort” i
el ballet evoluciona: els espectacles
es comencen a realitzar
damunt d’escenaris i l’escenografia
és sempre bellíssima, i les
cinc posicions elementals de la
dansa clàssica són definides.
Durant la dècada de 1730 un
nou període de reformes arriba:
els arguments barrocs dels
ballets són simplificats i sobretot,
les coreografies esdevenen
molt més sentimentals i menys
difícils físicament. Les ballarines
Marie Salle i Marie Camargo modifiquen
també aspectes importants
en tècnica i vestuari, com
ara l’eliminació de les sabates
de talons i perruques per ballar.
Tots aquests canvis caracteritzen
l’etapa: el “Ballet d’Acció”.
Catherine de Médicis,
1519-1589
Louis XIV de França,
1638-1715
Marie Camargo,
1710-1770
2

Però amb l’arribada del romanticisme,
durant el segle XIX,
els elements del sentiment i de
la tècnica es veuen finalment
equilibrats. El ballet ja és arribats
a aquest punt tal i com el
coneixem. El romanticisme és
també el moment on ballarines
com Marie Taglioni comencen a
portar les famoses sabatilles de
punta.
A partir de 1850 i durant
un segle sencer, el ballet rus
guanyarà extrema rellevància.
Si bé fins aleshores la capital
del ballet havia sigut París, el
coreògraf Marius Petipa arriba
a Sant Petersburg i el ballet experimenta
un període de riquesa
verdaderament únic. Petipa
crea la meitat dels ballets que
veurem més tard en aquest
llibre!
Al principi del segle XX, la
darrera etapa del món del ballet
arrenca. És un període jutjat
per alguns ballarins com
a caòtic, perquè apareixen un
munt de coreògrafs i ballarins
i cadascun modifica el ballet
d’alguna manera pionera i única.
Cal anomenar Diaghileff,
Balanchine, Nijinsky, Alonso,
Nureyev, Duncan, Graham,
Baush, tots ells i elles amb una
herència cultral de valor inestimable.
Marie Taglioni,
1804-1884
Anna Pávlova,
1881-1931
Rudolf Nuréyev
1938-1993
3

BALLARINS DESTACATS ACTUALMENT
ACTUALMENT EL BALLET NO HA PERDUT PAS LA SEVA EMBRANZIDA: I SI BÉ LES DAN-
SES MODERNES SÓN MOLT POPULARS, LA DANSA CLÀSSICA SE SAP MANTENIR FIDEL ALS
SEUS ORÍGENS I CONSTITUEIX ACTUALMENT UNA FACETA DE LA CULTURA MOLT ACTI-
VA. FEU UN COP D’ULL ALS BALLARINS I BALLARINES MÉS FAMOSOS DE LA NOSTRA ÈPOCA.
CARLOS ACOSTA
Acosta és un dels més alts referents
del ballet masculí actualment.
Nascut a Cuba el 1973 i
format al Ballet Nacional Cubà,
ha ballat també al Royal Ballet
de Londres, a l’English National
Ballet i a l’American Ballet
Theater entre d’altres. Ha rebut
incontables premis, ha fundat
la seva pròpia companyia
de dansa i ha escrit un llibre i
produït un film autobiogràfic.
MARIA KHOREVA
Nascuda l’any 2000, Maria
Khoreva és una de les grans
promeses de la dansa clàssica
actualment. Pertanyent a
l’escola russa, ella és primera
solista del Ballet Mariinsky de
Sant Petersburg des del 2018.
També és bastant famosa a les
xarxes socials, amb més de 400
mil seguidors a Instagram.
MARIANELA NUÑEZ
Ballarina principal del Royal
Ballet de Londres. Marianela
Nuñez nasqué el 1982 a Argentina,
i pertany a l’escola
anglesa: si bé va començar els
seus estudis a Buenos Aires, es
va formar dins la Royal School
of Ballet des dels 15 anys. És
també molt famosa per la seva
tècnica “estàndard d’or”.
4

MISTY COPELAND
Nascuda el 1982, Misty Copeland
pertany a l’escola
nord-americana i és ballarina
principal de l’American Ballet
Theatre de New York. Malgrat
haver començat la dansa amb
13 anys, de seguida va ser considerada
un prodigi. És la primera
principal afro-americana de
la seva companyia, i ha rebut
grans premir i reconeixements
pel seu talent i el seu rol dins de
la diversificació del ballet.
SVETLANA ZAKHAROVA
Nascuda el 1972 a Ucrïna,
Zakharova pertany a l’escola
russa. Desmarcant-se amb una
carrera brillant des de la infància,
ella ha ballat a les companyies
i teatres més importants
del món. És mundialment
admirada per la seva tècnica i
msuicalitat impecables.
TAMARA ROJO
Nascuda el 1974 a Canadà, Tamara
Rojo és potser la ballarina
més important a Espanya. Formada
al Centro de Danza Víctor
Ullate, un altre ballarí espanyol
prestigiosíssim, Rojo ha ballat
com a convidada a les companyies
de ballet més importants
del món. Actualment és
directora de l’English National
Ballet des del 2012.
5

BALLETS CÈLEBRES
UNA SEL·LECCIÓ D’ALGUNES DE LES OBRES MÉS IMPORTANTS MAI CREADES.
DON QUIXOT
La versió més famosa i estimada d’aquest ballet es
va estrenar el 1869 i tenia la coreografia de Marius
Petipa i la música de Ludwig Minkus. Aquest ballet
pot estar dividit entre dos a cinc actes, en funció de
la variació, i pertany a les primeres fases de l’escolla
russa imperial.
El ballet explica, també de manera variable, una
història que l’hidalgo Don Quixot es troba quan va
a través missions d’aventures: la dels enamorats
Kitri (Quitèria) i Basilio. El pare de Kitri no aprova la
relació, i això enrabia Don Quichotte. Aquest lluita
i crida, i finalment s’adorm de fatiga. Kitri i Basili
s’escapen. Mentre ells arriben a un campament de
gitanos que els acullen, Don Quixot somia amb la
seva estimada Dulcinea, dríades i Cupido dins d’un
jardí encantat. Més tard, els dos enamorats tornen
a la vila, i després d’un fals suicïdi de Basili, finalment
aconsegueixen casar-se.
6

GISELLE
Posada en escena per primer cop el 1840,
coreografiada per Jean Coralli i Jules Perrot i
musicada per Adolphe Adam, Giselle és una de
les peces més famoses de tot el ballet francès
romàntic.
Giselle és una jove pagesa, qui durant el primer
acte s’enamora d’un noi a la verbena. Més el que
ella no sap és que es tracta del Duc
Albrecht, que ja està promès. Quan ella descobreix
la verdadera identitat d’Albrecht, es
torna boja i mor de tristesa. Durant el segon
acte, en canvi, el duc està desolat per la mort
de Giselle i va a visitar la seva tomba de nit. Allà
es topa amb les Willies, fades malèfiques encantades,
com Giselle, pel desamor. Les Willies
volen matar Albrecht, però Giselle apareix i el
perdona, protegint-lo fins l’albada.
7

JEWELS
Jewels és l’únic ballet d’aquesta llista que pertany
a l’escola nord-americana. L’estrena feta el
1967, fou coreografiat per George Balanchine,
qui va agafar composicions musicals de Gabriel
Fauré, Igor Stravinsky et Pyotr Ilyich Tchaïkovski
per a vestir cada part. El ballet està dividit en tres
actes:
Les Maragdes, honorant wl ballet romàntic
francès, els Rubís, inspirats en els musicals de
jazz de Broadway, i finalment els Diamants,
prenent l’herència de la dansa clàssica russa i
dels ballets que li han atorgat el seu prestigi.
Jewels és considerat com el primer ballet
abstracte.
8

LA BELLA DORMENT
Aquest ballet es va estrenar el 1890, amb la
coreografia de Marius Petipa i la música de Pyotr
Ilyich Tchaïkovski. Consisteix en un prefaci i tres
actes, i pertany a l’escola de dansa russa imperial.
En el prefaci, podem apreciar la presentació de
la petita princesa Aurora així com els dons oferts
per les fades tot ballant, i la maledicció de la bruixa
malèfica. Dins del primer acte veiem Aurora el
dia del seu setzè aniversari, ballant amb quatre
pretendents a sa mà, quan ella es punxa amb un
fus i s’adorm juntament amb tot el reialme. Durant
el segon acte coneixem al príncep Désiré,
qui gràcies a la fada benevolent troba el castell
adormit un segle més tard. Ell trenca la maledicció,
i d’aquesta manera es passa al tercer acte, les
noces d’Aurora, ple de variacions de dansa clàssica
i també folklòrica.
9

LA SÍLFIDE
Posada en escena per promer cop el 1832, amb
la coreograqfia de Filippo Taglioni i la música
de Jean Schneitzhoeffer, La Sílfide és potser
el ballet més important de l’escola romàntica
francesa. La versió més important més l’original,
que Monsieur Taglioni va compondre per
la seva filla Marie Taglioni: considerada com la
primera ballarina a ballar en puntes.
Aquest ballet té una argument especialment
complex: ens explica la història de James, un
jove escocès promès. S’enamora d’una Sílfide,
éssers mitològics del bosc, després que aquesta
s’hagi enamorat d’ell en primer lloc. Una
bruixa alerta a la promesa de James que ell està
enamorat d’algú altre, i que ella s’acabarà casant
amb Gurn, l’enemic de James. El protagonista
ho nega, però al moment del casament, la
Sílfide roba l’aliança dels promesos i s’escapa al
bosc. James no pot resistir-s’hi i corre darrere
d’ella. Quan arriba al bosc es troba a la mateixa
bruixa, la qual li dóna un vel tot i explicant-li
d’aquesta manera, podrà atrapar la Sílfide. Però
en realitat, el vel està enverinat: la Sílfide mor, i
la promesa de James acaba casant-se finalment
amb Gurn.
10

EL TRENCANOUS
Estrenat el 1892, amb la coreografia de Marius
Petipa i la música de Pyotr Ilyich Tchaïkovski, el
Trencanous pertany a l’escola russa.
Aquest ballet en dos actes conta la història de
la Clara, una nena a qui durant el primer, el seu
oncle li dóna un trencanous en forma de soldat
l’extraordinària nit de Nadal. Quan tothom s’ha
adormit, el trencanous esdevé de carn i ossos i
amb ell, la Clara lluitarà contra els ratolins malèfics
i viatjarà a través d’un bonic bosc glaçat
fins al Reialme dels Bombons, on durant el segon
acte, les diferents llaminadures provinents del
món sencer executen belles danses.
11

EL LLAC DELS CIGNES
El primer ballet nascut de la col·laboració entre el
coreògraf Marius Petipa (i en aquest cas concret,
Lev Ivanov) amb el compositor Pyotr Ilyich Tchaïkovski,
El Llac dels Cignes va estrenar-se el 1877.
Posteriorment, ells dos col·laboren per a la creació
de joies com La Bella Dorment o el Trencanous.
El Llac dels Cignes és la joia del ballet rus.
El príncep Siegfried descobreix un estol de
cignes que es transformen en noies. Ell s’enamora
d’Odette, que li explica que allò és un
encanteri del mag Rothbart. Per a alliberar-les,
Siegfried ha de jurar amor etern a Odette. La nit
següent, al ball reial, Rothbart apareix amb una
noia vestida de negra: Odile. Amb ella, manipula
el príncep, aquest li jura amor etern, i d’aquesta
manera, l’encanteri de Rothbart queda intacte.
Habitualment el ballet, dividit en quatre actes, té
una fi tràgica, amb la mort d’Odette i Siegfried,
vençuts per Rothbart.
12

ROMEU I JULIETA
Aquest, juntament amb La Bella Dorment, La
Vetafocs o Don Quixot, que venim de veure, són
uns dels contes més coneguts de la literatura
universal adaptats al ballet. Romeu i Julieta no té
una sola coreografia icònica i famosa, sinó que hi
ha múltiples versions disponibles amb la mateixa
música de Sergei Prokofiev. Algunes d’entre elles
sont les de MacMillan, Lavrovski ou Nuréyev.
L’argument no canvia res de l’hora original de
Shakespeare, i ens explica la tràgica història
d’amor entre Julieta Capulet i Romeu Montaigu,
que es coneixen durant una festa i a causa d’exilis
i malentesos finalment moren els dos. La part
més coneguda d’aquest ballet és igualment la
mateixa que en el llibre o en el teatre: l’escena
del balcó, realitzada dins del ballet amb un emotiu
pas de deux.
13

COP D’ULL DINS D’UNA CLASSE DE BALLET
ARRIBATS A AQUEST PUNT, JA HEM VIST LA HISTÒRIA, ELS BALLARINS I OBRES MÉS
IMPORTANTS, PERÒ ENCARA TENIM MOLTES PREGUNTES. COM ES BALLA REALMENT
EL BALLET? COM TREBALLEN ELS BALLARINS PROFESSIONALS? QUÈ PORTEN? COM
ÉS, UNA CLASSE, A L’INTERIOR?
EL LLOC
BARRA I CENTRE
Són dues maneres diferents de treballar. La barra dona equilibri: s’utilitza a l’inici de la classe per fer
exercicis més fàcils que ajuden als ballarins a escalfar la musculatura.
Quan els ballarins ja tenen la musculatura, el sentit del ritme i l’equilibri ben escalfats, normalment la
classe es desplaça cap al centre de la sala: allà, fan exercicis més complexos i sense suport, que són
més similars (i ajuden a preparar) les coreografies pels espectacles.
LA BARRA
La barra és un bastó de
fusta paral·lel al terra,
fixada a la paret o bé sostinguda
per dues barres
de matall o fusta perpendiculars.
És com una
barana d’escala, però horitzontal.
S’utilitza per donar
estabilitat als ballarins
mentre practiquen.
EL TERRA
Ha de ser llis, sense juntes o relleus
que puguin provocar entrebancades.
Ha de ser dur, però fet
d’un material tou. El parquet és
una opció habitual, o bé materials
sintètics específics. SI no ballem
damunt d’aquestes superfícies,
ens podem lesionar.
14

L’EXERCICI
5 POSITIONS
Són cinc maneres diferents de col·locar les cames i els braços. En repòs o en moviment, són la base de
tots els passos de ballet. Sigui quin sigui el pas que executem, hem de fer-ho en una d’aquestes cinc
posicions. I de la mateixa manera, un sol pas pot ser executat en múltiples posicions.
Primera Segona Tercera Quarta Cinquena
PAS DE DOS
Són coreografies especials que representen
una dificultat sensiblement
superior. El que les fa difícils
és que requereixen contacte físic
constant per desenvolupar-se. Si
els ballarins no estan junts executant
la seva part al mateix temps
que el seu company, la coreografia
no es pot desenvolupar.
Existeixen de la mateixa manera
el pas de tres, pas de quatre, i
encara més passos amb números
més elevats, però menys comuns.
15

DOS TIPUS DE SABATILLES
Segurament l’objecte més representatiu del
ballet són les puntes. Amb elles, les ballarines
poden dansar sobre la punta dels peus
i donar la impressió que floten. Però les puntes
requereixen d’anys d’experiència per
poder utilitzar-les correctament, ja que poden
provocar lesions molt serioses. Le ballarines
massa joves utilitzen sabatilles de mitja
punta. Tradicionalment, els nois ballarins no
porten mai sabatilles de punta.
Les mitges ppuntes són flexibles i fetes de
tela gruixuda i resistent, amb una sola de cuir
sintètic, i porten una goma sostenir el pont
del peu i no descalçar-se. Les puntes, d’altra
banda, no són flexibles. Són molt dures: això
dona suport al peu de la ballarina. A dins, tenen
un recobriment i una estructura rígida
feta de plàstic, fusta, o teixit enresinat, depenent
de la marca. I a l’exterior, estan recobertes
de satí. Tenen igualment una sola
de cuir i cintes de satí cosides, que s’utilitzen
per lligar-se als turmells i assegurar la punta.
LA VESTIMENTA
DOS TIPUS DE TUTÚ
El tutú és l’uniforme femení tradicional
(els homes porten camisa
i mitges). Hi ha molts tipus de
tutús, però els podem classificar
en dues categories. El primer és
el més conegut, el tutú clàssic:
fet de tul endurit, és com una plata
envoltant la cintura o els malucs
de la ballarina, la fa semblar
una baldufa! El segon tipus és el
tutú romàntic: està constituït per
una faldilla voluminosa de capes
i capes de tul. És més antic que et
tutú clàssic, ja que és la transició
que provenia de les faldilles barroques
franceses.
16

ROBA REGLAMENTÀRIA PER
A CLASSES
Els tutús no s’utilitzen pas cada dia. Són
peces de “roba” molt complexes i extremadament
cars, plens de complements
fràgils. L’única ocasió en la qual una ballarina
porta un tutú fora d’escena és pels assajos
per a algun ballet. D’aquesta manera,
s’hi acostuma per la representació. Però
aquests tutús no són pas els mateixos que
els de gala: sinó que són molt més simples.
Per les classes habituals, els alumnes
porten maillot, una peça elàstica arrapada
al cos, mitges i sabatilles. Respecte als
cabells, els han de tenir més aviat llargs per
a poder fer-se un monyo. Els nois no tenen
pas necessitat de recollir-se els cabells:
simplement han de vigilar de tenir-los prou
curts per a que no els molestin quan ballen.
ACCESSORIS
Els ballarins professionals són
verdaders atletes: s’entrenen
moltes hores cada dia d’una
manera molt exigent. Necessiten
material de manteniment
per la roba i les sabatilles, com
ara kit de costura, resina, paper
de diari, alguna cosa de menjar
i molta aigua per mantenir
l’energia, i gadgets per a fer estiraments
o cures fisioterapèutiques.
17

IMPACTE DEL BALLET EN ALTRES CAMPS
EL BALLET ÉS UNA FORMA D’ART AMB UNA REPERCUSSIÓ DE MAGNITUDS CON-
SIDERABLES, I EN MÚLTIPLES ASPECTES: PERÒ COM HA IMPACTAT ALTRES CAMPS DE L’ART?
PICASSO
La majoria de nosaltres el coneixem
per les seves obres
cubistes, però Picasso estava
molt implicat amb el ballet
durant les primeres dècades
del segle XX. Era amic dels
més importants coreògrafs
del moment i dissenyava
els vestuaris, els decorats i
els telons per les seves noves
obres. Fins i tot estigué
molts anys casant amb una
ballarina, Olga Khokhlova.
Disseny de vestuari per
Picasso, per a la producció
de 1917 de Diaghilev,
Parade.
DEGAS
Edgar Degas fou un pintor considerat
del corrent impressionista o preimpressionista.
Li encantava pintar ballarines
perquè formaven part d’un món que el
fascinava: un món ple de moviment, de
llums i ombres, d’efemèrides, i molt a la
moda dins de l’ambient urbà de París de
la fi del segle XIX.
Les seves ballarines han quedat com la
seva obra més característica.
18
Degas també esculpia una mica. La
Petite Danseuse de Quatorze Ans,
escultura en bronze, original creat
en cera el 1880.

ÍNDEX
Història del ballet .......................................................................................................................... 1
Prehistòria .............................................................................................................................. 1
Grècia ....................................................................................................................................... 1
Edat Mitjana .......................................................................................................................... 1
Ballet Comique ...................................................................................................................... 2
Ballet de Cort ......................................................................................................................... 2
Ballet d’Acció ......................................................................................................................... 2
Ballet Romàntic .................................................................................................................... 3
Ballet Rus ................................................................................................................................ 3
Ballet Modern ........................................................................................................................ 3
​
Ballarins destacats actualment ................................................................................................. 4
Carlos Acosta ......................................................................................................................... 4
Maria Khoreva ....................................................................................................................... 4
Marianela Nuñez ................................................................................................................... 4
Misty Copeland ..................................................................................................................... 5
Svetlana Zakharova .............................................................................................................. 5
Tamara Rojo ............................................................................................................................ 5
​
Ballets cèlebres.............................................................................................................................. 6
​
Don Quixot ....................................................................................................................... 6
Giselle ...................................................................................................................................... 7
Jewels ...................................................................................................................................... 8
La Bella Dorment ................................................................................................... 9
La Sílfide .............................................................................................................................. 10
El Trencanous .................................................................................................................. 11
El Llac dels Cignes .................................................................................................................. 12
Romeu i Julieta ................................................................................................................... 13
Cop d’ull dins d’una classe de ballet.......................................................................................... 14
El lloc ....................................................................................................................................... 14
L’exercici ................................................................................................................................. 15
La vestimenta ......................................................................................................................... 16
Impacte del ballet en altres camps ........................................................................................ 18
Edgar Degas ............................................................................................................................ 18
Picasso ..................................................................................................................................... 18

Has vist un ballet al teatre o a la tele algun
cop? Ballaves quan tenies set anys
com a activitat extraescolar? Potser, al
contrari, has estat ballant la major part
de la teva vida? O et quedes simplement
horroritzat cada com que veis algú ballar
sobre les puntes dels peus?
Poc importa si ets un professional o si
no en saps absolutament res: el ballet és
accessible per a tothom. I aquest llibre
ha estat creat exactament per això. Una
introducció visual i amena per a descobrir
des de l’interior aquest art delicat
però exigent, centenari però actual, refinat
però brusc.