15.12.2020 Views

ENGINYERIA_XXII_edició24

La revista Enginyeria_XXII (número edició 24), és la publicació del Col·legi on hi trobaràs un recull de les nostres novetats, articles tècnics i activitats que s'han portat a terme el tercer trimestre de l'any 2020, així com una previsió de l'agenda pel següent trimestre.

La revista Enginyeria_XXII (número edició 24), és la publicació del Col·legi on hi trobaràs un recull de les nostres novetats, articles tècnics i activitats que s'han portat a terme el tercer trimestre de l'any 2020, així com una previsió de l'agenda pel següent trimestre.

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ENGINYERS GRADUATS I ENGINYERS

TÈCNICS INDUSTRIALS DE LA

CATALUNYA CENTRAL

ENGINYERIA_XXII

NÚM. 24 • DESEMBRE 2020

CETIM

25 anys d’independència

Homenatge als col·legiats amb 25 i 50 anys de trajectòria

Arnau Altimiras i Laura Solé a La Veu de les Enginyeres i els Enginyers

Empresa: CIMEC3D, del mecanitzat a la impressió 3D

Nou director a la UPC Manresa


EDITORIAL

SUMARI

4. REPORTATGE

CETIM. 25 anys d’independència

8. NOTÍCIES DEL CETIM

14. LA VEU DE LES ENGINYE-

RES I ELS ENGINYERS

16. EMPRESA.

CiMEC3D

18. INDÚSTRIA 4.0

La realitat augmentada

19. ARTICLE EURECAT

La plastrònica

20. ARTICLE FUB

Transformció digital

21. ARTICLE UPC

El llegat de Rosa Argelaguet

NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

Edita

Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers

Tècnics Industrials de Manresa (CETIM)

Associació d’Enginyers de Grau i d’Enginyers

Tècnics Industrials de la Catalunya Central

Plana de l’Om 6, 2n, 5a

08241 Manresa

Telèfon 93 872 57 62

www.cetim.cat

Consell de redacció

Olga Carneiro, Montse Cortina, Carme Ferrer,

Josep M. Macià, Queralt Vélez, Àngel Vilarasau,

Neus Roig

22. NOTÍCIES DE L’ENGINYERIA

24. ARTICLES TÈCNICS

27. SOCIAL

28. SERVEIS CETIM

30. FORMACIÓ

31. CONVENIS

32. CONSULTES TÈCNIQUES

34. ÉS NOTÍCIA

36. AGENDA

38. BENVINGUDA A LES NOVES

PERSONES COL·LEGIADES

Producció

CatPress Comunicació

Àngel Guimerà 49, 2n 1a

08241 Manresa

Telèfon 93 872 14 22

www.catpress.cat

Maquetació i impressió

Difoprint SL

General Prim 3-5

08272 Sant Fruitós de Bages

Telèfon 93 876 05 27

www.difoprint.com

DL: B-52.763/2007

© CETIM

Àngel Vilarasau, degà

Resiliència, segons la RAE, és la capacitat

d’un material, mecanisme o sistema per

recuperar el seu estat inicial després que

hi deixi d’incidir la pertorbació a la qual

havia estat sotmès. Es mesura per mitjà de

pèndols de xoc (pèndol de Charpy) que

es deixen caure sobre provetes portades

a diferents temperatures, i és expressada

en Kgm/cm 2 .

Resiliència

Número de col·legiat 11.814

Volguts col·legiats i col·legiades, he començat

l’editorial de la nostra revista de

final d’any amb la definició de la paraula

resiliència per reclamar que aquesta forma

part, des de fa molts anys, de l’argot de

l’enginyeria i en concret de la resistència

de materials. Els enginyers i enginyeres hi

estem familiaritzats, forma part d’una de

les assignatures dels estudis d’enginyeria.

Molts dels nostres companys s’hi han

hagut de barallar i ho segueixen fent en

els laboratoris de control de qualitat de

les empreses metal·lúrgiques i tèxtils, i els

que s’han dedicat més a la construcció ho

fan amb alguns dels materials emprats i

amb les capacitats de les seves estructures.

Podem dir ben clar que els enginyers,

des de finals dels 90, hem cedit aquesta

paraula als psicòlegs, que amb les

circums tàncies actuals l’han posat ben de

moda per definir la capacitat d’una persona

per sobreposar-se a un estímul advers

o, posant-hi un punt més romàntic, l’enteresa

més enllà de la resistència.

Per tant, d’això els enginyers i enginyeres

en sabem. Davant la situació en què ens

trobem ho estem aplicant en el nostre dia

a dia, a les nostres famílies i a les nostres

empreses. Podem ajudar, i ho estem fent,

i si convé també ens podem deixar ajudar.

El CETIM està al vostre costat des del primer

dia, i hi seguirà estant mentre calgui i

es pugui. Amb aquesta voluntat, ara precisament

fa 25 anys que, gràcies a l´empenta

i la perícia de la Junta d´aquell moment,

per tal de ser més autònoms i més

propers al territori, ho fem com a entitat

pròpia, com a Col·legi de Manresa. Són

temps complicats, però el més importat

és la salut, la nostra i la de la gent que ens

envolta. La resta ja li posarem nosaltres,

els enginyers.

Una forta abraçada i molta salut per al

2021.

Si bé el Col·legi respecta l’opinió dels seus

col·laboradors, no vol dir que necessàriament

la comparteixi.

2 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

3



REPORTATGE

REPORTATGE

CETIM, 25 anys

d’independència

Aquest any 2020 es compleixen

25 anys des que

el CETIM es va constituir

en col·legi independent del de

Catalunya, fet que va permetre

a l’entitat gestionar els propis recursos

i poder treballar amb autonomia

per tal de donar resposta a

les necessitats dels professionals

del territori. El de Manresa va ser

el primer col·legi de Catalunya en

fer aquest pas i va convertir la ciutat

en una de les poques de tot

l’estat que, sense ser capital de

província, disposa del seu propi

Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials

i Graduats en Enginyeria.

Els orígens

L’any 1995 a Manresa hi havia

una delegació del Col·legi Oficial

d’Enginyers Tècnics Industrials

de Catalunya (COETIC), que en

aquells moments en tenia cinc

més a les ciutats de Barcelona,

Girona, Lleida, Tarragona i Vilanova

i la Geltrú. Diferents problemes

interns al si del COETIC

van desencadenar l’interès de les

delegacions per escindir-se’n i

convertir-se en entitats independents.

Per a aconseguir-ho, calia

aprovar-ho per majoria absoluta

a la Junta General del COETIC,

que es va celebrar el mes de

març d’aquell any. Des de Manresa

s’hi van desplaçar dos autobusos

amb més de 50 col·legiats

i la votació va ser favorable a la

independència. Malgrat tot, calia

guanyar també la batalla jurídica i

justificar, davant del Departament

de Justícia, que la demarcació

de Manresa reunia les condicions

necessàries per constituir-se en

col·legi independent.

Domènec Valero era el degà en

aquella època, i ho recorda com

“un procés laboriós i complicat”,

en el qual va tenir un paper clau

l’advocat Julià Vives, que va ser

l’encarregat d’oferir el suport jurídic

necessari per a la independència.

Valero explica que “les

capitals de província no tenien

problemes per argumentar que

podien constituir-se en col·legi

independent, però nosaltres,

tot i tenir un pes més important

i més col·legiats que altres demarcacions,

ho teníem més difícil

pel fet de no ser capital”. Finalment,

el resultat va ser favorable,

cosa que Valero va rebre com

“una victòria moral”. “Ens atorgava

una personalitat pròpia i,

sobretot, la capacitat de portar a

terme una tasca adaptada a les

necessitats del nostre territori. Ja

no havíem de passar per Barcelona

ni demanar permís i, a més,

podíem gestionar directament el

nostre patrimoni”. A tot això, hi

afegeix també l’estatus que suposava

per a la ciutat de Manresa:

“el nostre és un col·legi reconegut

a tot l’estat”, explica.

Domènec Valero: “va

ser un procés laboriós

i complicat, en el qual

va tenir un paper clau

l’advocat Julià Vives”

La independència va suposar la

consolidació del creixement del

CETIM, que cada vegada agrupava

més professionals, de l’àmbit

territorial del Bages i el Berguedà,

i treballava per oferir-los

més i millors serveis. I també va

ser el tret de sortida a tot un seguit

de canvis que van suposar un

salt endavant per a l’entitat. Entre

ells, el trasllat a l’actual seu de la

Plana de l’Om, que es va inaugurar

l’any 1996. Domènec Valero,

que va ser degà fins a l’any 2003,

destaca d’aquella etapa “el prestigi

que va aconseguir l’entitat”.

La professionalització

A Domènec Valero el va succeir

al deganat Albert Gómez Pardo,

que va estar al capdavant del CE-

TIM entre els anys 2003 i 2010.

Quan es va assolir la independència

Gómez Pardo era vocal

d’exercici lliure. Recorda aquells

moments com una lluita per millorar

els serveis i apropar-los als

col·legiats: “volíem ser propers,

que no haguessin d’anar a Barcelona

per tenir serveis que es podien

fer a Manresa”. Creu que

per al Col·legi la independència

ha estat clau per poder parlar de

tu a tu amb els professionals del

territori, però també per potenciar

“l’esperit de servei del CE-

TIM amb la ciutat de Manresa i la

seva àrea d’influència”.

Albert Gómez Pardo:

“volíem ser pro pers,

que no haguessin

d’anar a Barcelona per

tenir serveis que es

podien fer a Manresa”

Amb Gómez Pardo al capdavant,

el CETIM es va centrar en consolidar

el seu creixement i professionalitzar

la gestió, amb la

implementació de la ISO, la incorporació

de les noves tecnologies

de la informació i la comunicació,

i l’adaptació a importants novetats

legislatives de l’època, com

la Llei Òmnibus o el Pla Bolonya

que va modificar l’estructura de

les titulacions universitàries. “Van

ser 8 anys durant els quals vaig

treballar sobre la magnífica base

que m’havien deixat els meus

predecessors”, explica.

Durant aquesta etapa el CETIM

va celebrar el seu cinquantenari

amb un seguit

d’activitats entre

les quals

va destacar

el lliurament

a la ciutat de

Manresa del

monument de

la Plaça Bages.

“Volíem obrirnos

a la ciutat

i per això vam

impulsar la

remodelació

de la plaça

Bages, que

es va finançar

gràcies a les

aportacions

de les empreses

del territori”,

explica

Gómez Pardo.

Una altra tasca

que es va

portar a terme

intensament

va ser la d’explicar

a tots

els professionals

del sector

els avantatges de col·legiar-se.

D’aquesta manera, l’any 2008 el

CETIM arribava a la xifra de 1.000

col·legiats.

L’esclat de la crisi

L’època d’expansió es va frenar

de cop amb l’esclat de la crisi del

2008, una crisi d’abast mundial

que va afectar també de ple el

món de l’enginyeria. El Col·legi

4 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

5



REPORTATGE

REPORTATGE

va afrontar la nova situació amb

prudència. “Vam haver d’ajustar-nos

a la nova situació i mirar

de passar-ho de la millor manera

possible”, explica Gómez Pardo.

Per sort, s’hi arribava amb una

economia sanejada i amb una entitat

plenament consolidada que

va fer que, malgrat la caiguda

dels visats, el CETIM ja no baixés

del llindar dels 1.000 col·legiats.

L’any 2011 Albert Gómez Pardo

va passar el relleu a Francesc

Archs, que va exercir com a degà

del CETIM fins a l’any 2016.

Van ser anys durs per la situació

econòmica, durant els quals va

ser necessari prioritzar despeses

sense que el servei als col·legiats

se’n ressentís. Archs té paraules

de reconeixement “per a tots

els professionals, el gerent i els

mem bres de la junta”, gràcies

a l’esforç dels quals en poc més

d’un any es va començar a revertir

la situació. Malgrat la crisi, el

CETIM no va perdre prestigi, i ho

demostra el fet que la Festa de

Germanor de l’any 2015 va estar

presidida pel llavors president de

la Generalitat, Artur Mas.

Archs destaca de la seva etapa

la col·laboració amb la resta

de col·legis de Catalunya: “vam

treballar molt aliniats”, afirma.

També els esforços per conservar

a Manresa estudis d’enginyeria

tècnica industrial amb atribucions

importants. “Tenir una escola de

la UPC és una cosa que moltes

altres ciutats envejarien”, diu.

Durant aquesta època el CETIM

es va obrir encara més a la societat,

i molt especialment als més

joves. A l’estreta col·laboració

que sempre s’havia mantingut

amb la UPC, se n’hi van afegir

d’altres, per exemple amb els instituts

de secundària. Començava

a detectar-se una manca de vocacions

tècniques entre els joves

i calia posar-hi remei. “Faltaven

joves enginyers i sobretot noies

enginyeres. Havíem de lluitar

perquè allò fes un gir”, explica

Archs. Per donar exemple, van

impulsar la paritat en la junta de

govern del Col·legi.

Per a Archs, tot això no hagués

estat possible sense un Col·legi

independent. “Des de Barcelona

els problemes d’aquí es veuen

de lluny. La independència ens

va suposar un gran avantatge,

tant des del punt de vista professional

com competitiu. Tenim

un Col·legi que defensa els interessos

dels professionals de la

Catalunya Central, que és proper

a les problemàtiques reals del

territori”.

Francesc Archs: “tenim

un Col·legi que

defensa els interessos

dels professionals de

la Catalunya Central,

que és proper a les

problemàtiques reals

del territori”

Mirant cap al futur

Superada la crisi del 2008, el CE-

TIM ha viscut una nova època

d’expansió, marcada pels grans

canvis tecnològics que afecten

el sector industrial i que converteixen

els enginyers en una peça

clau per al futur de la indústria.

Amb la voluntat d’estar sempre

al capdavant de les últimes tendències

i vetllar perquè aquestes

arribin a tots els professionals,

des del Col·legi s’ha apostat per

impulsar la formació, les jornades

tècniques i les visites a empreses

que permeten ampliar coneixements

i fer networking entre els

enginyers del territori.

Per a Àngel Vilarasau, degà des

de l’any 2016, tot això ha anat

acompanyat d’una tendència general

que ha fet que empreses i

centres com Eurecat, el Centre

de Formació Pràctica, la Cambra

de Comerç, la mateixa UPC o la

FUB fessin un pas per obrir-se a la

comarca. “El CETIM no n’ha estat

aliè i per això també hem obert

les nostres instal·lacions a qualsevol

persona que sentís una mínima

inquietud per la tecnologia,

fins i tot als mateixos infants”.

Durant aquests darrers anys el

CETIM ha potenciat la jornada

de portes obertes com a punt de

trobada entre els col·legiats, s’ha

introduït de ple en el món de les

aplicacions i les xarxes socials,

ha remodelat i millorat les seves

instal·lacions, ha adquirit nou material

que s’ha posat a disposició

dels col·legiats... “Com la resta

de juntes que ens han precedit,

hem procurat un equilibri entre

oferir un ampli ventall de serveis

i una bona gestió, que ens permetés

renovar-nos i estar al dia

pel que fa a equipaments”, diu

Vilarasau.

I als reptes de futur que ja es

plantejaven, com la indústria 4.0

o la feminització de la professió,

se n’hi afegeix aquest 2020 un de

nou: ajudar els professionals de

l’enginyeria a superar la crisi de

la Covid19. De moment, segons

Vilarasau, “l’activitat dels tècnics,

si tenim en compte el nombre de

visats i ofertes de treball, no se’n

ressent tant com d’altres sectors”.

Malgrat tot, i des del primer

moment,

el CETIM es va

posar a disposició

dels associats

per donar-los

suport

en tot allò que

fos necessari,

des de crèdits

en condicions

preferents fins

a la condonació

de les quotes

o els descomptes

en

formació. “I

així seguirem

mentre es pugui,

esperant,

com tothom,

poder tornar

a aquella

normalitat

a la qual no

donàvem importància

i

que tant trobem

a faltar”,

diu Vilarasau.

Àngel Vilarasau: “la

independència ens

ha permès ajustar els

serveis i donar una resposta

molt més àgil a

qualsevol requeriment

dels nostres col·legiats”

Per a l’actual degà, aquesta

proximitat i capacitat d’adaptació

a noves situacions és també

un fruit d’aquella independència

aconseguida l’any 1995. “Gàcies

a això podem ajustar els serveis

i donar una resposta molt més

àgil a qualsevol requeriment dels

nostres col·legiats. I ho devem

a l’esforç valent que van fer els

que ens van precedir. Ha valgut

la pena”.

6 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

7



NOTÍCIES DEL CETIM

NOTÍCIES DEL CETIM

Reconeixement als 25 anys de col·legiació i 50 de professió

Aquest any, 33 professionals celebren 25

anys de la seva col·legiació i 3 més els

seus 50 anys dins de la professió. La pandèmia

ha impedit que hagin pogut rebre

un merescut homenatge durant el Sopar

1

6

11

2

7

12

de Germanor. Per aquest motiu, volem

dedicar-los unes pàgines d’aquesta revista,

en reconeixement a la seva trajectòria

dins del món de l’enginyeria i al seu compromís

amb el CETIM.

3

8

13

4

9

14

25

anys de

col·legiació

5

10

15

31

1. Antoni Aloy Còdol

Enginyer Tècnic Industrial químic.

Fins al curs 2019-2020 ha estat professor

de l’Institut Milà i Fontanals

d’Igualada i catedràtic d’Ensenyament

Secundari en l’especialiat

d’Anàlisi i Química Industrial. Actualment

està jubilat.

2. Ramon Aynés Oliva

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Treballa a l’empresa Ormazabal

com a director de la zona de Catalunya.

3. David Ballesteros Carrillo

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

És responsable industrial i d’operacions.

4. Lluís Barbut Relat

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

És professor de l’Escola Diocesana

de Navàs on imparteix classe a

ESO, a batxillerat i a cicles formatius.

5. Joan Bertran Forner

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

És l’administrador de l’empresa

Gabinet Pericial Joan Bertran.

6. Antoni Blas Roldan

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

És el propietari de l’empresa familiar

Terrassa Ingenieros i de l’empresa

instal·ladora Olbia.

7. Joan Boixader Gonfaus

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

És el propietari d’una consultoria

tècnica d’enginyeria, Enginyeria

Dosbes.

32 33

8. Miquel Bonilla Comas

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Ha treballat durant dotze anys a la

indústria del plàstic dins el departament

de qualitat.

9. Francesc Bòria Taixé

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Es dedica a l’exercici lliure de

la professió i també és professor

d’automoció a l’Institut Milà i Fontanals

d’Igualada.

10. Jordi Cabra Boixadera

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa a l’empresa Transforma 21

com a director tècnic.

11. Sebastià Catllà Fernàndez

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Conseller delegat de l’empresa

Oliva Torras Group.

12. Miquel Cruz Camprubí

Enginyer Tècnic Industrial electrònic.

És l’administrador de l’empresa

AECsa.

13. Imma Fàbregas Torras

Enginyera Tècnic Industrial química.

És Product Development Director

a l’empresa Industrie Ilpea

España – Galvarplast Automotive.

14. Xavier Fíguls Blanch

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa com a tècnic encarregat

de xarxes al Departament d’Explotació

de Xarxes d’Aigües de

Manresa.

15. Juli Gendrau Farguell

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Des de l’any 2018 és director del

Servei Català de Trànsit.

16. Manel López Huertas

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Treballa en l’exercici lliure de la

professió.

17. Carles Martínez Sarri

Enginyer Tècnic Industrial electrònic.

Treballa a l’Escola Arrels de

Solsona on és professor d’ESO.

18. Antoni Montiel Portella

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Es dedica a l’exercici lliure de la

professió, també és professor i

coordinador al Departament d’Ensenyament

de la Generalitat.

19. Agustí Moseguí Pujol

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Junt amb la seva filla Anna han

creat l’empresa Geo-Memorial,

dedicada a la cartografia del món

rural i els records.

20. Martí Pérez Garriga

Enginyer Tècnic Industrial químic.

21. Josep Porredon Bantolra

Enginyer Tècnic Industrial electrònic.

És professor de tecnologia i

director a l’Institut Francesc Ribalta

de Solsona.

22. David Puertas Carbonell

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa des de fa 17 anys a Owens

Corning, actualment com a responsable

de les grans inversions.

23. Enric Rius Bonjorn

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Actualment està jubilat.

24. Andreu Sabata Mas

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Treballa a l’empresa familiar Electric

Set, principalment elaborant els

pressupostos de les instal·lacions i

la seva execució.

25. Jordi Segovia Jurado

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Treballa a l’Ajuntament de Manresa

com a cap d’unitat d’estacionaments.

26. Josep Serrano Batalla

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa com a consultor en commissioning

i qualificació de sales

netes per a Grifols Engineering,

a la planta de Grifols World Wide

Operations (Irlanda).

27. Abel Simón Díaz

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Actualment està prejubilat.

28. Ramon Soto Muñoz

Enginyer Tècnic Industrial químic.

És soci i director tècnic de l’empresa

Aplicaciones y Proyectos Informáticos,

del Grup Conektia.

29. Albert Surinyach Parés

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

El 2011 va crear l’empresa Alsutenic

Industrial on desenvolupa les

activitats de consultoria de qualitat,

medi ambient, seguretat i salut

en el treball. També és auditor per

diferents entitats acreditades per

ENAC.

30. Ignasi Torra Roqueta

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa en l’exercici lliure de la

professió.

31. Joan Vallejo Serrano

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

Treballa a l’enginyeria Tecksrel en

el disseny de màquines i és professor

associat del departament d’informàtica

de la UPC Manresa.

32. Ramon Vilajosana Caminals

Enginyer Tècnic Industrial mecànic.

33. Ramon Villaró Barniol

Enginyer Tècnic Industrial elèctric.

Porta la direcció tècnica de l’empresa

eProject4-Technic22.

16

17

18

19 20

50

anys de

professió

21

26

22

23

24

27 28

29

25

30

Josep Gusart Arola

Enginyer tècnic industrial tèxtil.

Col·legiat el 1971. Va començar

fent de majordom a l’empresa

Téxtiles Unidas al Pont de Vilomara.

Va exercir la docència a l’Acadèmia

Rial de Puig-Reig i a l’escola

Diocesana de Navàs. Més endavant,

va dirigir l’empresa Societat

Anònima de Teixits a Esparreguera.

Després de treballar durant un

temps a Caracas, Veneçuela, per

organitzar l’empresa Hilana Téxtil,

va tornar a Catalunya per crear

una fàbrica de telers i màquines

de doble torsió, on va treballar fins

a la seva jubilació.

Felip Roca Ravell

Enginyer tècnic industrial mecànic.

Col·legiat el 2014. Especialitzat en

oleohidràulica i filtració. Ha desenvolupat

les seves activitats professionals

en diverses empreses. Ha

realitzat múltiples publicacions en

revistes tècniques, principalment

de fluids i d’obres públiques,

moviments de terres i mineria, i

també s’ha dedicat a la formació.

Actualment imparteix cursos en

línia a través de la plataforma de

formació del COGITI.

Celdoni Sala Camps

Enginyer tècnic industrial mecànic.

Col·legiat el 1975. Als 15

anys va començar a treballar a

l’oficina tècnica al Taller Tort de

Cardona i el cap de setmana

estudiava a l’acadèmia Central

de Manresa. Als 26 anys va començar

a treballar a l’empresa

Cavosa (Grup Sacyr) com a cap

de manteniment de les mines

de Cardona, León i Riotinto. Va

treballar també a Hidràulica Vilajosana

de Manresa. Durant uns

anys va exercir l’exercici lliure de

la professió i també ha desenvolupat

l’activitat de pèrit taxador

per a diferents asseguradores.

Va treballar a Iberpotash com a

responsable de manteniment de

la mina de Vilafruns fins a la seva

jubilació, l’any 2006.

8 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

9



NOTÍCIES DEL CETIM

NOTÍCIES DEL CETIM

El CETIM

celebra

la seva

assemblea

ordinària

El Col·legi va celebrar el dia 5 de

novembre la seva assemblea ordinària,

durant la qual es va aprovar

l’exercici comptable 2019 i el

pressupost proposat per al 2021.

Aquesta ha estat l’única assemblea

que s’ha celebrat aquest

any, donat que la del mes de

març es va haver de suspendre

per la pandèmia de Covid19.

La sessió va començar amb la

benvinguda per part del degà,

Àngel Vilarasau, que va agrair la

presència dels col·legiats, tant

dels que hi eren físicament com

dels que van seguir-la des de

casa, ja que l’assemblea es va

retransmetre per streaming a través

de la plataforma GoToMeeting.

Tots ells van poder comentar

els diferents aspectes que es

van tractar durant la reunió.

L’assemblea va anar segons el

que estava previst i tant el tancament

comptable com el pressupost,

dos aspectes clau en el

funcionament del Col·legi, es

van aprovar per unanimitat.

Regal del 25è

aniversari

Amb aquesta revista les persones

col·legiades rebran un obsequi

commemoratiu del 25è aniversari

del CETIM. Es tracta d’una

funda targeter per enganxar a

la part posterior del mòbil, ideal

per guardar-hi el carnet de col·legiat.

Esperem que us agradi!

Noves

mascaretes

del Col·legi

El CETIM disposa de noves mascaretes

corporatives per assegurar

la protecció de tots els col·legiats

davant de la Covid19. Les

noves mascaretes tenen un patró

més ergonòmic i n’hi ha en dues

mides diferents. Els col·legiats

que en vulguin cal que s’adrecin

a les oficines del Col·legi.

La furgoneta,

sense descans

aquest estiu

La furgoneta del CETIM ha

treballat a ple rendiment durant

l’estiu, i han estat moltes

les persones col·legiades que

n’han fet ús per diferents propòsits.

S’ha utilitzat per fer viatges,

adaptant-ne l’interior per

poder-hi dormir, per realitzar

trasllats, per fer escapades de

fins a 9 persones, per carregar

i descarregar materials, etc.

Recordem que, retirant tots

els seients, disposa de més de

6 m 3 de càrrega. A les imatges

podeu veure algunes de les

sortides que s’han fet.

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA

Especialistes que treballen en equip per a la teva salut

REFRIGERACIÓ I EQUIPAMENTS

des de 1968

Climatització · Aire condicionat · Calefacció industrial

Aïllaments tèrmics i acústics · Manteniments preventius integrals

Instal·lacions frigorífiques, comercials, industrials i alimentàries

UNITAT DE LA VEU

Tractament i reeducació

de la veu parlada

i cantada. Millora de

la tècnica vocal.

Per a persones que fan

un ús intensiu de la

seva veu, sigui com a

professional o com

a amateur.

Equip multidisciplinari

de logopedes,

otorinolaringòleg

i fisioterapeutes.

UNITAT DE SALUT I

ESPORT

Assessorament per a la

millora del rendiment

esportiu i la pràctica

saludable de l’esport.

Prevenció i tractament

de lesions.

Equip multidisciplinari

de fisioterapeutes,

podòlegs, psicòleg

i nutricionista.

UNITAT DE CIRURGIA

PODOLÒGICA

Cirurgia de

mínimament invasiva

del peu. Tractament

quirúrgic d’ungles

encarnades, dits en

martell, galindons,

metatarsàlgies, esperó

de calcani o neuroma de

Morton.

Equip multidisciplinari

de podòlegs i

anestesista.

SERVEI DE

FISIOTERÀPIA

SERVEI DE LOGOPÈDIA

SERVEI DE PODOLOGIA

SERVEI DE DIETÈTICA

I NUTRICIÓ

SERVEI D’ATENCIÓ

PSICOLÒGICA

SERVEI

D’ASSESSORAMENT

PSICOPEDAGÒGIC

SERVEI DE

NEUROREHABILITACIÓ

GRUP D’ACTIVITAT

FÍSICA SALUDABLE

PER DEMANAR

HORA DE VISITA

TRUQUEU AL

93 875 73 10

Atenció privada o

concertada amb mútues,

associacions, institucions

i entitats.

Av. Universitària, 8-10

08242 Manresa

clinicauniversitaria@umanresa.cat

www.clinicauniversitaria.cat

-20%

Els membres del Col·legi

d’Enginyers Tècnics

Industrials de Manresa tenen

un 20% de descompte en tots

els serveis assistencials de la

Clínica Universitària

C. Miquel Servet, 12-14 | Pol. Ind. Bufalvent 08243 MANRESA (Barcelona) | Tel. 93 873 79 94 | estany@jestany.com | www.jestany.com

10 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

11



NOTÍCIES DEL CETIM

NOTÍCIES DEL CETIM

El CETIM s’apunta a

l’energia solar fotovoltaica

La teulada de l’edifici de la Plana

de l’Om de Manresa, on té la seu

del CETIM, comptarà ben aviat

amb una instal·lació solar fotovoltaica

que donarà 6kW de potència

elèctrica neta a les oficines

de l’entitat, ubicades al segon

pis de l’edifici.

La voluntat del Col·legi és que

aquesta instal·lació, a més de ser

funcional, pugui ser visitada i utilitzada

amb finalitats didàctiques

per totes aquelles persones que

vulguin aprendre directament

sobre una instal·lació fotovoltaica

executada i en funcionament.

Per això, es dotarà d’una sèrie

de sensors que la monitoritzaran

i permetran que, des de l’aula de

formació del CETIM, es pugui

visualitzar tota la informació relativa

al seu funcionament i rendiment.

La instal·lació tindrà un cost total

de 10.600 euros i anirà a càrrec

de l’empresa Innover Autoconsum

Energètic de Cardona. Produirà

cada any més de 9.000

kWh d’energia, un 85% dels

quals serà per a l’autoconsum. La

resta, s’abocaran a la xarxa amb

una compensació econòmica de

0,050 € per kWh. Es calcula que

durant el primer any suposarà un

Nou aparell mesurador de CO 2

estalvi de més de 1.300 €, amb

un retorn directe de la inversió

estimat en 7,5 anys. Els beneficis

mediambientals també seran

importants ja que evitarà l’emissió

de gairebé 3.000 kg de CO 2

cada any.

Horari d’atenció

al públic

El Col·legi,

present a

les xarxes

socials

Més de 1.700 contactes a LinkedIn,

prop d’un miler a Twitter i

500 seguidors a Instagram. El

CETIM s’ha incorporat de ple

aquests dar rers anys a les xarxes

socials amb l’objectiu de donar a

conèixer les seves notícies, activitats

i serveis, així com les del món

de l’enginyeria, i formar una comunitat

amb tots els col·legiats.

En aquests moments, el Col·legi

és present a LinkedIn, amb un

grup que té per nom “Enginyers

de Grau i Enginyers Tècnics Industrials”,

Instagram, Facebook,

Twitter i YouTube, sent aquesta

última la xarxa on es preveu ampliar

de manera notable el contingut

disponible al llarg dels propers

mesos.

Des del Col·legi animem a tots

els col·legiats a seguir les xarxes

@cetimanresa. Per rebre els missatges

de Whatsapp cal escriure

al número de telèfon mòbil 691

932 594.

Visats i

assegurança de

responsabilitat

civil

Des del CETIM es recorda a les

persones col·legiades que per poder

gaudir de la cobertura de l’assegurança

de responsabilitat civil

cal que els treballs que necessiten

anar acompanyats d’algun tipus

de suport documental estiguin

visats pel Col·legi. La resta de

treballs només caldrà registrar-los

mitjançant el registre de treballs

realitzats en el període, que es

pot descarregar des del web

www.cetim.cat, entrant a l’apartat

Visats – Impresos. El CETIM

disposa d’una pòlissa d’assegurança

de responsabilitat civil per

als col·legiats contractada amb la

companyia Mapfre a través de la

corredoria Adartia Global.

A causa de la situació d’incertesa

actual i per garantir la viabilitat

dels serveis que s’ofereixen a

totes les persones col·legiades,

el Col·legi ha adaptat el seu horari

d’atenció al públic, que serà

de dilluns a divendres, de 8.30

del matí a 14.30 del migdia.

Malgrat això, els col·legiats que

necessitin fer alguna gestió fora

d’aquest horari, només cal que

es posin en contacte amb el CE-

TIM per concertar una cita.

S

U V

CITROËN C5 AIRCROSS HYBRID

HÍBRID ENDOLLABLE

Ë-COMFORT CLASS SUV

Potència total acumulada motor gasolina&elèctric: 225 CV

Suspensió amb amortidors hidràulics progressius ®

55 km d’autonomia en mode 100% elèctric (4)

Recàrrega ràpida en 2 hores

20 ajudes a la conducció

El Col·legi ha adquirit un nou aparell

mesurador de CO 2 , el Testo

440 amb bluetooth, que combina

els avantatges d’un pràctic analitzador

portàtil amb menús de

mesurament intuïtius i una àmplia

gamma de sondes per a climatització.

D’aquesta manera, l’aparell

permet fer totes les tasques de

mesurament en instal·lacions de

climatització i ventilació de forma

segura i fiable.

Els col·legiats poden fer ús

d’aquest aparell fent la reserva a

través de la web www.cetim.cat,

anant al menú de Serveis / Lloguer

d’aparells de mesura.

Citroën prefereix Total. Gamma SUV Citroën C5 Aircross Hybrid. Emissions: a partir de 32 g de CO 2 (WLTP) (2) . Consum: 1,4 l/100 km (3) (WLTP). Autonomia: 55 km d’autonomia (4) (WLTP). (2) Valor comprès entre

32 i 33 g de CO 2 segons l’equipament del vehicle. (3) Valor comprès entre 1,4 l/100 km i 1,5 l/100 km segons l’equipament del vehicle. (4) Autonomia en mode elèctric compresa entre 54 i 55 km segons l’equipament

del vehicle. L’autonomia pot variar en funció de les condicions reals d’ús. Més informació a https://www.citroen.es/wltp

MAAS EXCLUSIVAS PONT

CTRA. VIC, S/N - TEL.: 93 873 85 00 - MANRESA

futurauto@futurauto.redcitroen.com

12 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

13



LA VEU DE LES ENGINYERES I ELS ENGINYERS

LA VEU DE LES ENGINYERES I ELS ENGINYERS

“ Les energies renovables ja competeixen “

amb les energies tradicionals”

L’enginyeria és essencial per al

desenvolupament de la societat”

Arnau Altimiras Pujadas

ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL ESPECIALITAT

ELÈCTRICA

Col·legiat número 26.275

Amb el tiet i l’avi electricistes i el pare enginyer,

l’Arnau Altimiras tenia molts números

per estudiar una enginyeria. De petit ja tenia

interès per la tecnologia i les màquines i, quan

va ser l’hora d’escollir carrera, es va decidir pels estudis

d’Enginyeria Industrial a Barcelona, amb la intenció

de tenir una visió àmplia de l’enginyeria. Ben

aviat, però, va canviar-los pels d’Enginyeria Elèctrica

a la UPC de Manresa, que li van permetre conèixer

de prop el que més li agradava: el món de l’electricitat.

D’aquesta etapa, que tot just fa un any i mig

que ha acabat, en té molt bon records, i en destaca

sobretot “el tracte proper, la relació amb l’escola i

amb els professors, els coneixements adquirits i les

amistats fetes al llarg dels anys”.

“Ja des del primer any de carrera treballava a

l’empresa durant els estius”, explica. La seva aportació

a l’empresa familiar, Altimiras Enginyers Consultors,

ubicada a Calldetenes, va anar augmentant

fins a convertir-se en una feina a temps complert i,

amb la finalització de la carrera, en el llançament

d’Altimiras Renovables, una nova empresa dedicada

en la seva totalitat a les instal·lacions d’energia

solar fotovoltaica.

La idea es va començar a gestar el 2007, “quan hi

va haver la primera onada de l’energia solar fotovoltaica”,

explica. “Llavors vam fer molts projectes

de la part d’enginyeria i també vam construir

dues instal·lacions pròpies. Això ens va donar una

experiència que ens va fer decidir a enfocar-nos

en aquesta tecnologia”. Avui, Altimiras Renovables

centra la seva activitat en la realització de projectes

executius i de legalització d’instal·lacions, majoritàriament

per a indústries i empreses del sector

terciari, però també del sector agrari. “Fem el que

s’anomenen projectes claus en mà d’instal·lacions

fotovoltaiques”, explica l’Arnau. “La nostra experiència

en la part de projectes d’instal·lacions fa que

puguem donar un valor afegit molt gran”, afegeix.

Arnau Altimiras es mostra convençut que les energies

renovables són el futur: “en els últims anys s’ha

avançat molt en recerca i als mercats de compra i

venda d’energia ja es veu com les energies renovables

competeixen amb les tradicionals”. Segons

ell, el principal problema d’aquestes energies és la

dificultat per controlar-les: “no podem decidir quan

surt el sol, quan bufa el vent o quan plou, i això

fa que no les puguem adaptar al consum”. Com a

possible alternativa, ens parla de l’hidrogen, “que

podria ser la solució a mitjà i llarg termini per la

seva capacitat de ser emmagatzemat com un gas i

produir-se a partir d’aigua mitjançant electricitat”.

Malgrat tot, es mostra convençut que cal apostar

per aquest tipus d’energia, tal i com pretén el Pacte

per a la Transició Energètica a Catalunya, que fixa

com a objectiu que l’any 2050 tota l’energia que es

consumeixi al nostre país provingui de fonts renovables.

“És un objectiu assolible, però gens fàcil”, diu.

“Cal que tant les administracions públiques com la

ciutadania ens ho proposem i que acceptem que

potser s’hauran de fer algunes concessions”.

Laura Solé Ruiz

ENGINYERA TÈCNICA INDUSTRIAL ESPECIALITAT

ELÈCTRICA

Col·legiada número 26.159

Tot i reconèixer que a vegades l’enginyeria no

és una professió prou ben valorada, la Laura

Solé té clar l’important paper dels enginyers.

“A la societat, qualsevol problemàtica que requereixi

una solució tecnològica, des de la mobilitat, el

medi ambient o les comunicacions, necessitarà un

enginyer. L’enginyeria és una disciplina imprescindible

en quasi tots els sectors”. Ella és enginyera

tècnica industrial Elèctrica, una especialitat que ja

no es cursa a Manresa però que és la branca amb

més atribucions dins l’enginyeria industrial.

No sempre va tenir clar que es dedicaria a l’enginyeria.

Inicialment, va estudiar la llicenciatura en Ciències

Ambientals, uns estudis que va acabar en plena

crisi i que no li van obrir les portes al món laboral.

Per això, animada per un estudiant a qui donava

classes en una acadèmia de reforç, va decidir començar

l’enginyeria elèctrica a la UPC de Manresa

que, a més, li permetria incorporar-se a l’empresa

familiar, dedicada a les instal·lacions i manteniments

elèctrics. Els estudis van ser tot un èxit i la van fer

mereixedora d’un premi de final de carrera pel seu

bon expedient acadèmic: “me’n recordaré tota la

vida, quins nervis que vaig passar!”, diu en recordar

la cerimònia de graduació.

Ara ja fa 6 anys que treballa a l’empresa familiar, Ii-

MES (Instal·lacions i Manteniments Elèctrics Solé).

El seu dia a dia està ple de coses, des d’instal·lacions

elèctriques en indústries o comerços fins a

domòtica, punts de càrrega per a vehicles elèctrics

o instal·lacions fotovoltaiques. Ella s’ocupa de la

part més relacionada amb l’enginyeria i explica que

“toquem quasi totes les tecles. Això m’obliga a estar

sempre absorbint nous coneixements i aprenent

de les tasques del dia a dia”. Amb el pare a punt de

jubilar-se, la seva prioritat en aquests moments és

la de tirar endavant el negoci i, si és possible, enfocar-lo

més cap a l’àmbit de les energies renovables.

“És on veig més una relació entre les dues carreres

que he fet i esperem que sigui el futur”, diu.

És membre del Gremi d’Electricitat, Fontaneria i

Afins del Bages, Berguedà i Moianès i participa en

la seva representació a les reunions que organitza

el CETIM amb tècnics d’e-Distribució per tractar els

temes que afecten els professionals del sector. Defensa

l’associacionisme professional i el paper d’una

entitat que permet a més de 250 empreses instal·ladores

que en formen part formar-se, compartir problemàtiques

i sumar esforços.

El fet de ser dona no li ha suposat cap obstacle

per dedicar-se al món de l’electricitat, una de les

especialitats de l’enginyeria amb menys presència

femenina. Però sí que s’ha hagut d’acostumar a ser

moltes vegades l’única noia en cursos de formació

i fins i tot als últims anys de la carrera. “Esperem

que tot això vagi canviant i que ens deixem de sorprendre

per veure noies treballant en sectors fins

ara molt masculins. Queda molt per fer, però tinc

l’esperança que ho aconseguirem”, afirma.

14 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

15



EMPRESA

EMPRESA

CIMEC3D,

del mecanitzat a la impressió 3D

David Alanis, CEO, i Jaume Pregonas, responsable tècnic de CIMEC3D.

A

principis del 2020, just

abans que esclatés la

crisi del Covid19, naixia

CIMEC3D. L’empresa, creada per

David Alanis i Jaume Pregonas,

agafava el relleu de Mecanitzats

Albosch, amb més de 20 anys

d’experiència en mecanitzats

d’alumini, per incorporar les últimes

tecnologies en fabricació.

“Ens vam plantejar fer una inversió

tecnològica i vam veure que la

impressió 3D ens encaixava molt,

perquè ens permetia innovar i fer

un pas endavant per fer créixer

Mecanitzats Albosch, però sense

renunciar al mecanitzat, que

és el que hem fet sempre i que

continuem fent”, explica Jaume

Pregonas, enginyer responsable

de la part tècnica de CIMEC3D.

Des de llavors, la fabricació additiva,

concepte amb el qual fan

referència a l’aplicació de les tecnologies

d’impressió 3D a nivell

industrial, representa ja entre el

60 i el 70% de la seva activitat.

“La fabricació additiva, al contrari

de la fabricació tradicional,

consisteix en posar material als

llocs on és realment necessari.

D’aquesta manera guanyem espai

i alleugerim pes, optimitzant

la peça”, diu Pregonas. Això té

un impacte directe en el cost i el

temps de fabricació, que es redueixen

sensiblement, i permet

fabricar peces complexes d’una

manera més àgil i eficient.

La reorientació de l’empresa va

obligar Mecanitzats Albosch a

canviar d’espai, i avui CIMEC3D

compta amb unes modernes instal·lacions

equipades amb una

sala d’escaneig 3D i una de fabricació

additiva, amb sofisiticades

màquines que els permeten treballar

amb totes les tecnologies

de la impressió 3D. “Una de les

coses que ens diferencia d’altres

empreses és que podem treballar

amb diferents materials, acabats

i prestacions”, diu Pregonas.

Disposen d’una de les 3 úniques

màquines de l’estat que permet

combinar en una mateixa peça

materials com les fibres de carboni,

les fibres de vidre, les fibres

de vidre a alta temperatura i el

kevlar, aconseguint que la peça

tingui unes propietats similars a

les de l’alumini. Fins i tot poden

reforçar parts concretes d’una

peça amb un determinat material:

“agafem una peça d’un material

estàndard i a les seccions o

punts que volem hi posem fibres

de carboni o kevlar al 100% per

reforçar aquests punts o fer-los

menys propensos al desgast”,

explica Pregonas, que afegeix

que “fer aquestes peces amb

mecanitzat seria molt complicat.

En canvi, amb fabricació additiva

és relativament senzill i a més no

té un sobrecost”.

Disposen d’una de les

3 úniques màquines

de l’estat que permet

combinar en una

mateixa peça materials

com les fibres de

carboni, les fibres de

vidre, les fibres de

vidre a alta temperatura

i el kevlar

També treballen amb materials

FR, retardants de flama, que

s’utilitzen molt, per exemple, en

peces per a trens o avions, i han

començat a fer les primeres proves

amb grafè, un material conductiu

que aporta molts avantatges

però que, de moment, és

encara força car.

Un dels hàndicaps de la impressió

3D és aconseguir que les

peces siguin idèntiques les unes

amb les altres. Amb les tecnologies

industrials de fabricació

additiva, però, aquest obstacle

queda resolt, i pràcticament no

hi ha diferències entre les peces.

El cost també sol ser més

econòmic que amb mecanitzat,

en funció de la peça, i poden fabricar-se

tant peces úniques com

sèries curtes o sèries més grans.

“Com més complicada és una

peça, tant en forma com en geometria,

més surt rendible fer-ho

amb 3D”, diu Jaume Pregonas.

“Com més complicada

és una peça, tant en

forma com en geometria,

més surt rendible

fer-ho amb 3D”

Innovant amb producte propi

Però la innovació de CIMEC3D

no es queda en la fabricació additiva.

I és que l’empresa aplica

també aquesta tecnologia en el

desenvolupament de producte

propi. El primer que van crear va

ser una maneta per obrir portes

sense haver d’utilitzar les mans.

Una solució que es va gestar en

plena primera onada de Covid19

i que en l’actualitat s’està testant

en diferents residències de gent

gran, amb resultats molt positius.

Ara, treballen en el desenvolupament

d’un canvi d’eina per a

robots col·laboratius. Pregonas

explica que “es tracta d’un sistema

per canviar les eines del

robot sense haver-ne de tocar la

part elèctrica i pneumàtica. És un

canvi d’eina manual però ràpid,

que hem creat barrejant diferents

tecnologies d’impressió 3D

però també de mecanitzat”. La

filosofia que hi ha al darrere de la

creació de producte propi, diu,

“és la de poder resoldre la problemàtica

que tenen models que

ja estan funcionant actualment

amb les noves tecnologies”. El

producte s’està desenvolupant

amb la complicitat d’un fabricant

de robots, el que permet fer-hi

totes les proves necessàries per

anar-lo millorant. “Serà com un

accessori per als clients que

comprin o tinguin un d’aquests

robots”, diu Pregonas.

Tot i que la impressió 3D no para

de créixer, ells estan convençuts

que els sistemes tradicionals

no desapareixeran. De fet, CI-

MEC3D aposta per integrar totes

les tecnologies per aconseguir

uns resultats òptims. Però sí que

admeten que la fabricació additiva

és més àgil que la tradicional.

Jaume Pregonas opina que “la

indústria porta molts anys fent

servir els mateixos mètodes,

que han funcionat i són bons.

Però una cosa no es menjarà l’altra.

Nosaltres mateixos hem incorporat

la tecnologia d’impressió

3D per complementar el que

ja fèiem, no per substituir-ho”.

Ara, els seus esforços se centren

en fer créixer el projecte de CI-

MEC3D i en donar a conèixer totes

les possibilitats que ofereixen

aquests nous sistemes de fabricació.

“A moltes enginyeries

encara els costa, però quan ho

coneixen els agrada”. I és que

tot i que és una tecnologia relativament

nova, la impressió 3D ja

fa anys que s’està desenvolupant

i ha avançat molt des dels seus

inicis, permetent arribar a nivells

de complexitat altíssims, com els

que ofereix CIMEC3D.

16 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

17



TECNOLOGIES PER A LA INDÚSTRIA 4.0

ARTICLE EURECAT

QUÈ ENTENEM PER

INTEL·LIGÈNCIA

ARTIFICIAL?

La intel·ligència artificial

són aquells sistemes

de computació

capaços de percebre

el seu entorn,

aprendre, pensar

i actuar en funció

d’això i dels objectius

que se’ls hagi marcat. Per

aconseguir-ho, s’han desenvolupat

tecnologies

que fan possible que les

màquines aprenguin per

elles mateixes. Les més habituals

són:

APRENENTATGE AUTOMÀTIC O

MACHINE LEARNING: és un mètode

d’anàlisi de dades que automatitza

la construcció de models analítics

i d’aquesta manera els sistemes poden

aprendre de dades, identificar

patrons i prendre decisions amb la

mínima intervenció humana.

APRENENTATGE PROFUND O

DEEP LEARNING: és un tipus de

machine learning que es basa en mètodes

que faciliten que els sistemes

puguin aprendre de l’experiència i

entendre el món d’acord a una jerarquia

de conceptes, intentant reproduir

al màxim el funcionament de les

estructures neuronals dels humans.

Intel·ligència

artificial

Màquines que pensen

Poden les màquines arribar pensar i actuar com ho fem els humans?

Els sistemes d’intel·ligència artificial treballen per aconseguir màquines

que assimilin gran quantitat d’informació i siguin capaces de prendre

decisions per elles mateixes. Això ja fa possible, per exemple,

que les plataformes de televisió o de música recomanin continguts

d’acord amb els gustos de cada usuari. A la indústria, dona lloc a sistemes

de producció més eficients, flexibles i ràpids.

QUINS

BENEFICIS APORTA

A LA INDÚSTRIA?

L’aplicació de la intel·ligència

artificial és clau en el

desenvolupament de

la indústria 4.0. Entre

els beneficis que pot

aportar en destaquem els

següents:

AGILITAT I EFICIÈNCIA.

Amb l’automatització les màquines

ja poden fer les tasques

que farien els humans

però més ràpidament. Amb

la intel·ligència artificial, a

més d’això, podran fer tasques

que no tinguin a veure

necessàriament amb el que

tenen programat. Per exemple,

resoldre incidències de manera

ràpida i eficient.

MÉS CONEIXEMENT. Dels clients,

del propi producte, del procés de producció...

La capacitat per processar i

analitzar dades aporta un coneixement

molt profund que es pot utilitzar

per millorar processos, desenvolupar

nous productes...

PERSONALITZACIÓ. Gràcies a la intel·ligència

artificial, es poden fer productes

a mida, d’acord amb les dades

recopilades dels clients.

REACCIÓ DAVANT DELS CANVIS.

El fet de poder analitzar dades molt

ràpidament i treure’n conclusions

permet detectar situacions que podrien

passar inadvertides i reaccionar-hi

de manera eficient

UNA REALITAT

QUOTIDIANA

Encara que sembli un

concepte llunyà, la intel·ligència

artificial ja

forma part del nostre

dia a dia. Les xarxes socials,

per exemple, aprenen a

partir de dades que els mateixos

usuaris els faciliten. Un cas curiós

és un estudi que es va fer

l’any 2015 que intentava demostrar

fins a quin punt l’algoritme

de Facebook és capaç

de conèixer els usuaris d’aquesta

xarxa social. El treball deia que amb

10 “m’agrades”, Facebook sap millor

que els nostres companys de feina

si clicarem “m’agrada” a la següent

publicació. Amb 70, el coneixement

ja supera el dels nostres amics, i amb

150, el dels nostres familiars. Després

de 300 “m’agrades”, Facebook

ja encerta més que la nostra parella.

La plastrònica, una tecnologia

emergent per a la fabricació d’alt

valor afegit

El centre tecnològic Eurecat ha inaugurat

una planta pilot de plastrònica, la primera

d’aquestes característiques a nivell d’un centre

tecnològic a Europa, on les empreses podran

assajar i produir nous productes mitjançant aquesta

tecnologia emergent que uneix l’electrònica i els

materials plàstics per a la fabricació d’alt valor afegit.

La seva creació és fruit de la integració dels coneixements

i de l’experiència prèvia en electrònica

impresa i en transformació de plàstic, en línia amb

la creixent multiplicació de les capacitats d’Eurecat.

L’aposta per la plastrònica per part d’Eurecat dona

resposta a la necessitat cada cop més gran per part

de les empreses en termes d’optimització de processos,

noves tecnologies de transformació i manufactura,

així com l’obtenció de productes de més

valor afegit que incorporin noves funcions i sistemes

més complexos, personalitzables i intel·ligents.

L’electrònica tradicional es basa en hardware i en

accionaments mecànics que activen components

electrònics que es munten en peces de plàstic. En

canvi, els nous processos desenvolupats per Eurecat

permeten incorporar electrònica encastada a les

peces de plàstic en un únic pas de fabricació.

Aquesta possibilitat tecnològica fa que els processos

de manufactura amb electrònica encastada en

plàstic siguin molt interessants per a la fabricació

de totes les peces que tinguin electrònica mecànica,

com ara les consoles dels vehicles, els comandaments

de l’aire condicionat, els accionaments de

les llums o revestiments de les portes del cotxe, així

com també per a la fabricació tant de grans com

de petits electrodomèstics, elements de construcció

amb funcions embegudes o terminals electrònics,

donat que es poden realitzar els accionaments electromecànics

amb electrònica encastada de forma

optimitzada.

La plastrònica, denominada també in-mold electronics,

permet desenvolupar productes amb costos

de manufactura inferiors, fabricats en base a multitecnologia

i multiprocés, integrant l’electrònica i

els materials avançats. A més, des de la perspectiva

de la sostenibilitat, els processos de fabricació dels

components electrònics convencionals generen uns

residus que en la impressió electrònica no es produeixen,

de manera que l’empremta de carboni

dels processos comparativament en pes específic

és inferior. Addicionalment, la plastrònica aporta

una considerable reducció dels consums energètics,

sent aquest un altre argument de pes per a la competitivitat

i sostenibilitat de la indústria.

Aquesta tecnologia, d’acord amb els estudis que

avaluen la seva implantació, s’espera que superi els

5 bilions d’euros l’any 2026 a nivell global, gràcies a

la demanda d’innovacions vinculades al disseny de

productes que incorporen, per exemple, pantalles

flexibles, comandaments hàptics que permetin una

resposta interactiva o botoneria invisible, especialment

en auge no només en el sector de l’automoció.

Eurecat, amb la seva planta pilot de plastrònica, facilita

a les empreses el cicle complet de producció de

peces i components amb electrònica encastada, des

de la conceptualització fins a la industrialització, amb

l’objectiu d’atendre els nous horitzons que obren la

digitalització i la indústria 4.0, i noves oportunitats

de producte i negoci del segle XXI. Per a més informació

podeu contactar amb manresa@eurecat.org

18 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

19



ARTICLE FUB

ARTICLE UPC

Transformació digital

Els temps de pandèmia com el que patim són

moments de dolor i angoixa, però també

de canvi i reestructuració. La societat que

sobreviurà al SARS-CoV-2 presentarà aspectes diferencials,

i l’enginyeria hi juga un paper clau. Coneixen

els enginyers millor que ningú el món industrial.

I la indústria és el motor i element vertebrador

de l’economia, però també un dels factors principals

en la configuració de la seva organització

social. La imprescindible competitivitat

empresarial en els sectors

industrials ha pivotat

fins ara en la innovació

i la internacionalització.

La crisi frenarà a

curt termini la globalització

econòmica

i, per tant,

també l’obertura

als mercats internacionals.

És

possible que els

processos de

deslocalització

remetin parcialment

amb incipients

relocalitzacions,

reajustant la

cadena de subministraments

en clau més

local. Si abans es buscava

el baix cost de la mà d’obra,

ara és el moment de la qualitat

i l’alt valor afegit. També s’està intensificant

la transformació digital de les

empreses. Tecnologies com la robòtica, l’internet

de les coses, la intel·ligència artificial, el Big Data,

la fabricació additiva, la simulació, el núvol, els nous

materials… impulsaran una evolució que pren forma

en la indústria 4.0 i en l’economia circular. Fent un símil

amb la situació sanitària, que presenta una corba

de contagis que cal frenar, la indústria i els serveis

industrials han de doblegar cap amunt la corba de

davallada econòmica.

Haurem de replantejar moltes coses. Però cal un

enfocament. No es pot ser excel·lent en tot. Calen

empreses competitives i especialitzades que aspirin

a ser dels millors a nivell nacional i europeu. O no

és el que han fet altres països com la Xina, la fàbrica

del món, l’Índia, la fàbrica de software mundial, o

els Estats Units, el centre tecnològic més avançat

del planeta? A casa nostra disposem d’una potent

indústria d’automoció, minera, de béns d’equip, alimentació,

una empresa joiera coneguda arreu del

món… Un ecosistema de primer ordre que busca

obrir-se pas en un mercat molt competitiu i que pot

invertir en projectes innovadors. És imprescindible

que l’administració pública i les institucions

facilitin la vida de les empreses i no

ho posin encara més difícil amb

impostos i normatives asfixiants.

També el sistema

energètic necessita

una posada al dia en

molts aspectes, ja

que l’energia és la

sang que circula

pel teixit de les

indústries. S’ha

de replantejar

el sistema tarifari

elèctric. No

es pot continuar

amb un model de

fixació de preus

de l’energia que

trasllada a les pimes

uns costos fixes inassumibles

que els resten

competitivitat, impossibilitant

algunes inversions

i retribuint molt per sobre dels

seus costos altres projectes, amb

inversions ja amortitzades i costos d’explotació

reduïts.

La pandèmia ha accelerat la digitalització de la societat

i la producció a tots els nivells. Tanmateix, la

transformació digital d’empreses i organitzacions és

dispar i desigual. Les grans estan molt avançades,

però en les petites la seva supervivència està en perill.

Cal fer arribar la transformació digital a tots els

racons i adaptar-nos de manera completa a aquesta

nova situació.

Jordi Franch

Professor dels estudis d’ADE

del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Volem seguir el llegat de

Rosa Argelaguet

Amb la voluntat de continuar amb el llegat

de Rosa Argelaguet afrontem aquesta legislatura

el nou equip directiu de la UPC

Manresa. En formem part els professors José Miguel

Giménez, Rosa Giralt, Inmaculada Martínez, Pere

Palà, David Parcerisa, Marc Antoni Soler, Sebastià

Vila i Jordi Vives, així com també Inmaculada Gómez,

cap de la Unitat Transversal de Gestió. Un

equip que, tot i les circumstàncies anòmales que estem

vivint, estem molt il·lusionats amb els projectes

de la UPC Manresa. Som conscients del bon moment

pel qual passa l’Escola gràcies a la feina feta

pel darrer equip directiu i volem seguir endavant

amb els projectes començats i engegar-ne de nous.

Com a universitat pública tenim la responsabilitat de

fer un ús eficient dels nostres recursos, amb transparència

i corresponsabilitat. A més, creiem que el

nostre paper és clau en la formació dels enginyers

que han de transformar el món, per fer-lo més sostenible

i just, tal com estableixen els Objectius de

Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions

Unides per al 2030. Amb tot, se’ns plantegen uns

reptes a assolir en els pròxims anys. Com a la resta

d’universitats catalanes, estem patint un envelliment

del personal docent que s’haurà de renovar a curt

termini. Ens hem d’assegurar que aquest relleu és

de qualitat i estabilitzar aquest professorat, d’això

en dependrà la docència però també la recerca que

es faci a la universitat en la pròxima generació.

Hem d’enfortir la nostra recerca, i per això és imprescindible

dotar-nos de suficient massa crítica.

Enfortir el Centre Específic de Recerca Smart Sustainable

Resources (SSR) serà un objectiu prioritari.

La seva missió és crear i transferir coneixement en

el camp dels recursos naturals i dels residus urbans,

industrials i miners, mitjançant tecnologies per a la

localització, el processament, l’optimització i la reutilització

d’aquests recursos. Es tracta d’un pol de

recerca singular, en una temàtica de plena actualitat.

D’altra banda, hem de valorar el futur de les nostres

titulacions per tal d’aportar els estudis necessaris

que demandin les necessitats de la societat i de la

indústria, tal com estem fent els últims anys. De fet,

ens estem plantejant algun màster nou.

Volem, també, seguir treballant en el nostre entorn

més proper i en la divulgació dels nostres camps

d’expertesa, així doncs, tirarem endavant amb el

TechLab que es va començar a gestar el curs passat.

Aquest serà un espai obert a la ciutat on tothom

podrà innovar, experimentar i prototipar, pel seu

compte o en col·laboració amb l’equip investigador

de la UPC Manresa, gràcies a l’equipament tecnològic

de què disposarà. L’objectiu és que cap innovació

tecnològica quedi aturada per manca d’un

espai o d’equipaments per dur-la a terme.

També volem enfortir la nostra xarxa de treball amb

les empreses i entitats del nostre entorn territorial i

temàtic i, en particular, refermar el nostre compromís

amb la ciutat, en tots els àmbits de presència. A nivell

intern, seguirem treballant per als estudiants, la

nostra principal raó de ser. La nostra escola és un espai

per créixer com a enginyers però sobretot com

a ciutadans. Volem seguir fomentant la seva participació

activa i responsable en els òrgans de govern

universitaris i en les associacions d’estudiants, n’estem

molt orgullosos i estarem al seu costat pel que

necessitin.

Pere Palà

Director de la UPC Manresa

20 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

21



NOTÍCIES DE L’ENGINYERIA

NOTÍCIES DE L’ENGINYERIA

El màster, innecessari

en les Enginyeries de la

branca industrial

Les persones que han estudiat un

grau en Enginyeria de la branca

industrial no han de fer cap màster

per poder exercir. Actualment

a Espanya hi ha més de 100 graus

que contenen la paraula “enginyeria”

però que no habiliten per

a l’exercici de la professió. Són els

anomenats “graus blancs”, que

requereixen complementar la formació

amb un màster habilitant

o un altre grau que doni atribucions,

com els que ofereix la UPC

de Manresa. Per exemple, un

graduat en Enginyeria Mecànica

o Electrònica pot fer el projecte

d’una nau industrial i de totes les

seves instal·lacions (electricitat,

gas, fotovoltaica, etc.), però un

graduat en Enginyeria de l’energia

no.

Per contra, els graus de la branca

industrial són uns estudis generalistes

de 240 crèdits que ja

habiliten i que estan pensats per

a la incorporació al món laboral

un cop finalitzats els estudis.

Només llavors, l’enginyer pot

decidir si vol fer un màster per

especialitzar-se en allò que més

li interessi per a la seva carrera

professional. Aquests graus tenen

atribucions professionals i

permeten accedir al nivell A1 de

l’Administració. A més, els seus

titulats poden col·legiar-se en

un dels 6 col·legis professionals

que existeixen a Catalunya o en

algun de la resta d’Espanya. Els

Col·legis també són una bona

font d’informació per a totes les

persones que volen conèixer bé

què els aportaran i quines atribucions

els ofereixen uns estudis

determinats, evitant despeses

innecessàries i frustracions un

cop acabats els estudis.

La confusió és molta, i fins al moment

no s’ha aconseguit avançar

en cap regulació que eviti la proliferació

de “graus blancs” i màsters

en l’àmbit de l’enginyeria.

Des dels Col·legis es continua

insistint en la necessitat d’homogeneïtzar

títols a nivell europeu,

de manera que es faciliti la mobilitat

d’enginyers a tot Europa,

apostant per un únic nivell d’enginyeria

tal com passa a molts

països del nostre entorn.

Nou portal

de licitacions

europees

Les licitacions públiques europees

representen una font de negocis

molt rellevant. Tant és així

que cada any més de 250.000 autoritats

públiques del conjunt de

la Unió Europea gasten al voltant

del 18% del PIB de la UE en l’adquisició

de serveis, obres o subministraments.

Conscients d’això, el COGITI

(Consejo General de la Ingeniería

Técnica Industrial de España) i

els Col·legis Oficials, com a part

de les mesures excepcionals que

s’han dut a terme dins el “Plan

Ingenia el Futuro”, han creat un

nou Portal de Licitacions Europees

per a persones enginyeres

i empreses d’enginyeria que permet

accedir, tant als professionals

com a les empreses, a aquestes

oportunitats de negoci multisectorial

puntualment actualitzades,

d’una manera ràpida, senzilla i

directa.

L’adreça web del portal és

https://cogiti.es/licitaciones

Pere Palà, elegit

director de la

UPC Manresa

El professor i investigador Pere

Palà ha estat elegit director de

l’EPSEM, al Campus UPC Manresa.

Nascut a Manresa, Pere Palà

és enginyer de telecomunicació

i doctor enginyer de telecomunicació

per la UPC. És expert en

el camp de l’anàlisi i disseny de

circuits electrònics i de receptors

de comunicacions per radiofre-

Pas endavant per a què els enginyers puguin

fer Inspeccions Tècniques d’Edificis

qüència, elements que, entre

d’altres aplicacions, permeten

construir l’Internet de les Coses

(Internet of Things, IoT), les ciutats

intel·ligents i el paradigma

de la Indústria 4.0.

Palà s’acompanya d’un equip

continuista que pretén seguir

amb el llegat de Rosa Argelaguet,

mantenint l’excel·lència en

la docència i la recerca, obrint la

Universitat al territori i als seus

agents, ampliant les sinergies

amb el teixit empresarial i les

administracions, incrementant

la visibilitat de l’Escola i sent un

centre referent en l’àmbit de la

tecnologia tant nacional com internacional.

Una recent sentència del Tribunal

Suprem ha desestimat el recurs

presentat per diverses associacions

col·legials contra la sentència

de l’Audiència Nacional de

l’any 2008 que declarava nul

l’article del decret sobre les Inspeccions

Tècniques d’Edificis que

establia que “la inspecció tècnica

dels edificis d’habitatges s’ha

de dur a terme per una persona

amb titulació habilitant acadèmica

i professional com a projectista,

director/a d’obra o director/a

d’execució de l’obra en

edificació residencial d’habitatges,

segons el que estableix la

Llei 38/1999, de 5 de novembre,

d’ordenació de l’edificació, (...)”.

Aquesta sentència es basava en

la Llei de garantia d’unitat de

mercat i afirmava que els informes

tècnics d’edificis no formen

part del procés d’edificació i que

són actes professionals diferents

de la projecció i direcció facultativa.

També determinava que la

Llei 38/1999, de 5 de novembre,

d’ordenació de l’edificació, no

estableix cap reserva d’activitat a

favor d’arquitectes o arquitectes

tècnics en l’emissió d’aquests informes.

Els Col·legis d’Engi nyers

Graduats i Enginyers Tècnics Industrials

de Catalunya sempre

han defensat que, en tractar-se

d’una inspecció que no modifica

en cap cas l’edifici existent,

pot ser feta per un enginyer graduat

o enginyer tècnic industrial.

Davant d’aquesta sentència, el

Consell de Col·legis ha demanat

novament que es reconegui la capacitat

tècnica d’aquests professionals

per emetre l’informe de la

inspecció tècnica d’edificis, sense

cap exclusió relativa a la classe o

ús dels edificis.

22 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

23



ARTICLE TÈCNIC

ARTICLE TÈCNIC

El marcatge CE dels quadres elèctrics

Obtenir el marcatge CE d’un quadre elèctric

és un requisit obligatori per comercialitzar

el quadre. És a dir, quan hi hagi una transacció

econòmica per adquirir el quadre concret,

com pot ser l’adquisició d’un quadre fabricat per

una empresa aliena al propi instal·lador o per un

quadrista especialista, aquest ha de portar el marcatge

CE.

En els casos en què el quadre elèctric estigui elaborat

pel propi instal·lador al mateix temps que

la resta de la instal·lació elèctrica, la responsabilitat

recaurà en aquest a través del “butlletí de la

instal·lació elèctrica” i haurà de complir amb el

REBT (RD842/2002), amb uns requisits de seguretat

equivalents als que demanaran les directives

CE per procedir al marcatge però sense cap dels

processos administratius que comentarem a continuació.

Quan calgui el marcatge CE doncs, serà necessari

complir aquestes directives: Directiva 2006/95/CE

de Baixa Tensió, Directiva 2006/42/CE de Màquines,

Directiva 2004/108/CE de Compatibilitat Electromagnètica

i Directiva 2004/95/CE de Seguretat

General dels Productes.

Les directives defineixen uns criteris generalistes i

bàsics, sense entrar en els detalls i solucions concretes.

Per tant, cal centrar-se en aconseguir el que

demanen: seguretat, fiabilitat, robustesa, etc., però

aplicant altres normes més específiques segons el

cas, i de reconeguda solvència. Normalment s’utilitzaran

les normes harmonitzades UNE-EN (publicades

al DOCE).

Algunes de les normes a aplicar de seguretat general

per al marcatge CE dels quadres elèctrics,

per exemple, serien les següents:

• EN 61439-1 SEG Conjuntos Aparamenta Baja

Tensión. Parte1 Reglas generales

• EN 61 439-2 Parte 2 Conjuntos Aparamenta de

potencia

• IEC60529 Grados de protección envolventes

nº IP

• EN 61000-6-2 Compatibilidad Electromagnética

(EMC): Genérica Inmunidad

• EN 61000-6-3 CEM, Compatibilidad Electromagnética

(EMC): Genérica Emisiones

• EN 301489-1 Protección del espectro radioeléctrico

(Banda 1 – 6 GHz)

• EN 61000-3-2 Corriente armónica en la red de

C.A. ≤16ª

• EN 61000-3-3 Fluctuaciones de tensión en la

red de C.A. ≤16ª

• EN 60.204-1 Seguridad de las máquinas. Equipo

Eléctrico de las máquinas

• EN 55014-1 Requisitos para aparatos electrodomésticos,

herramientas eléctricas y aparatos

análogos

• EN 55014-2 Electrodomésticos, Herramientas

eléctricas y análogos

Algunes de les comprovacions de compliment caldrà

fer-les a través d’assaigs, que podem fer nosaltres

mateixos si disposem dels equips per fer-ho

(seguint la norma corresponent) o bé traslladar-les

a un laboratori especialitzat. Per exemple:

• Seguretat general

• Protecció de les evolvents

• Seguretat elèctrica

• Compatibilitat electromagnètica (EMC)

• Emissions conduïdes

• Emissions radiades

• Immunitat o susceptibilitat conduïda

• Immunitat o susceptibilitat radiada

A continuació, caldrà preparar l’Expedient Tècnic

de Construcció, que contindrà els resultats complets

dels assaigs, el projecte o memòria descriptiva

del quadre (característiques, descripció, seguretat,

justificació del compliment de les directives,

mides, plànols, etc.), l’anàlisi de riscos i les seves

mesures preventives i/o solucions aplicades davant

d’aquests. El següent pas és la redacció del manual

d’utilització, instal·lació i manteniment en l’idioma

oficial del nostre client, la Declaració de Conformitat

(certificat signat pel fabricant del quadre, amb

el contingut mínim que demanen les directives) i la

col·locació d’una placa, adhesiu o etiqueta identificativa

sobre el quadre amb el “CE”. Val a dir que

en tot aquest procés no hi ha la intervenció de cap

Organisme Notificat i que el marcatge el fa el propi

fabricant del quadre.

Cal assenyalar que els ETI i graduats en Enginyeria

Industrial tenen atribucions per fer aquestes feines

i que, si ho necessiten, al CETIM els podem donar

accés a les normes UNE-EN. Estigueu al cas del programa

de formació del CETIM, ja que properament

es programarà un curs específic sobre el marcatge

CE dels quadres elèctrics. En aquest curs s’explicarà

com fer-ho pas a pas amb la presència dels tècnics

de l’empresa Dekra per la part dels assajos.

Quines normatives han de complir els

Equips de Protecció Individual?

Sovint hem sentit l’expressió de “per portar

una protecció deficient, és millor no portar

res”, ja que una falsa sensació de seguretat

pot comportar riscos encara majors. En la situació

actual, i davant la necessitat d’utilitzar equips de

protecció individual per fer front a la Covid19, és

necessari garantir que aquests productes hagin

estat fabricats segons les normes de referència i

hagin superat els assajos pertinents abans de sortir

al mercat. En aquest cas, no hi ha cap organisme

oficial que en faci el control, sinó que és el fabricant

el que marca el producte i el valida d’acord

amb una norma o una altra. Per tant, caldrà recórrer

a fabricants coneguts i de confiança dels quals

es pugui contrastar la seva professionalitat a través

de certificacions dels seus sistemes de gestió (qualitat,

medi ambient, etc.).

MASCARETES DE PROTECCIÓ CONTRA PARTÍ-

CULES (FFP1, 2 I 3):

UNE-EN 149: 2001 + A1: 2010 Dispositius de

protecció respiratòria. Mitjanes màscares filtrants

de protecció contra partícules. Requisits, assaigs,

marcat

ALTRES EQUIPS DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA:

UNE-EN 136 / AC: 2004 Equips de protecció respiratòria.

Màscares completes. Requisits, assaigs,

marcat

UNE-EN 136: 1998 Equips de protecció respiratòria.

Màscares completes. Requisits, assaigs, marcat

UNE-EN 137: 2007 Equips de protecció respiratòria.

Equips de respiració autònoms de circuit

obert d’aire comprimit amb màscara completa. Requisits,

assaigs, marcat

UNE-EN 140 / AC: 2000 Equips de protecció respiratòria.

Mitjanes màscares i quarts de màscara.

Requisits, assaigs, marcat

UNE-EN 140: 1999 Equips de protecció respiratòria.

Mitjanes màscares i quarts de màscara. Requisits,

assaigs, marcat

UNE-EN 142: 2002 Equips de protecció respiratòria.

Conjunts de filtres. Requisits, assaigs, marcat

UNE-EN 143 / AC: 2002 Equips de protecció respiratòria.

Contra partícules. Requisits, assaigs, marcat

UNE-EN 143: 2001 Equips de protecció respiratòria.

Contra partícules. Requisits, assaigs, marcat

UNE-EN 143: 2001 / AC: 2005 Equips de protecció

respiratòria. Contra partícules. Requisits, assaigs,

marcat

UNE-EN 143: 2001 / A1: 2006 Equips de protecció

respiratòria. Contra partícules. Requisits, assaigs,

marcat

MASCARETES HIGIÈNIQUES:

UNE 0065, reutilitzables

UNE 0064, no reutilitzables

A Espanya, les normes de referència són les UNE,

que seran UNE-EN quan també hagin estat reconegudes

a nivell europeu. En el cas dels EPI, caldrà

que compleixin les normes que apareixen al

quadre que acompanya aquest article. És important

no utilitzar equips de protecció individual que

no hagin estat fabricats seguint alguna d’aquestes

normes equivalents en algun altre país. A la pàgina

web de l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud

en el Trabajo (INSST) hi ha un llistat i una comparativa

de les normes UNE amb les d’altres països i les

seves equivalències.

Cal recordar que els equips de protecció individual

no són productes sanitaris, ni viceversa. Per tant,

les mascaretes sanitàries disposaran d’una normativa

específica que atén a uns altres requeriments,

no només al de la protecció personal.

ULLERES DE PROTECCIÓ I PANTALLES FACIALS:

UNE-EN 166: 2002 Protecció individual dels ulls.

Especificacions

GUANTS DE PROTECCIÓ:

UNE-EN ISO 374-1: 2016 Guants de protecció

contra els productes químics i els microorganismes.

Part 1: Terminologia i requisits de prestacions per

riscos químics

UNE-EN ISO 374-5: 2016 Guants de protecció contra

els productes químics i els microorganismes perillosos.

Part 5: Terminologia i requisits de prestacions

per a riscos per microorganismes

UNE-EN 420: 2004 + A1: 2010 Guants de protecció.

Requisits generals i mètodes d’assaig

Totes aquestes normes es poden

descarregar de forma gratuïta a la

web d’AENOR.

24 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

25



ARTICLE TÈCNIC

SOCIAL

La responsabilitat civil de l’enginyer assalariat

Visita tècnica al BCN Drone Center

A

continuació, exposem un cas on es pot

veure l’aplicació pràctica de les cobertures

de la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional

Col·legial, en aquest cas per cobrir la responsabilitat

de l’enginyer que treballa per compte

aliè, derivada de tots els treballs fets en les empreses

on va treballar anteriorment.

L’empresa PROPIETAT (*) era la promotora d’una

obra de construcció d’una nau industrial. Aquesta

instal·lació incloïa les construccions per a la contenció

de terres i els vials, existint naus de producció,

un edifici d’oficines i altres elements. PROPIETAT

contracta l’empresa ENG (*), en la qual treballava

el nostre assegurat, per a la realització del projecte

i direcció facultativa de l’obra de construcció de

la nau, sent els tècnics assessors de la promotora.

PROPIETAT també contracta ENGI NYERS (*) per

a la realització del projecte, execució i direcció

d’obra del mur de contenció de terres de la urbanització

de la nau, i GEOTECNICAS (*) per a la realització

de l’estudi geotècnic del projecte.

L’any 2019 es produeix una reclamació judicial per

part de la promotora per patologies aparegudes

en el mur de contenció de terres, que afecten els

vials de circulació i l’edifici d’oficines, i generen esquerdes

en el tancament de l’edifici. L’assegurat,

com a part del departament d’enginyeria d’ENG,

va ser el redactor del projecte i direcció facultativa

de l’obra de construcció de la nau (no del mur de

contenció). La quantia reclamada és de 572.000 €.

La demanda es basava en un informe tècnic encarregat

pel promotor que indicava patologies en

l’exterior i interior de l’edifici d’oficines, concloent

que ens trobem davant d’un seient diferenciat de

la llosa de fonamentació, agreujant-se la situació

per la resposta inadequada del mur de blocs executat,

que no ha complert la funció de contenció.

L’assegurat, malgrat no treballar a ENG en el moment

en què arriba la reclamació, rep una citació

per declarar en qualitat de testimoni. La seva implicació

va ser sol·licitada per part de la defensa

d’ENG, per la seva qualitat de membre del departament

en aquell moment. Com que el col·legiat

disposa de la seva assegurança de Responsabilitat

Civil professional a través del Col·legi, en la modalitat

d’assalariat, Adartia obre el sinistre i s’inicien

les actuacions per part de la companyia asseguradora

Mapfre.

Inicialment es procedeix a designar perit per valorar

la responsabilitat de l’assegurat en previsió

d’una possible demanda futura. Segons les conclusions

de l’informe pericial, l’assegurat no té implicació

directa en els danys reclamats, atès que no

ha participat en les fases de disseny, enginyeria o

construcció, ni direcció d’obres del mur de contenció,

i queda acreditat que aquestes tasques corresponien

a ENGINYERS.

Igualment, designa un advocat per ajudar l’assegurat

en la seva declaració i defensa, en sol·licitar-se

al Jutjat, per part de l’antiga ocupadora de l’assegurat,

l’aportació de la seva pòlissa individual de

Responsabilitat Civil del col·legiat.

Aquest cas, que continua obert, posa de manifest

diversos aspectes molt rellevants a l’hora de valorar

la responsabilitat que assumim en l’exercici diari

de la nostra activitat:

• La possibilitat que siguem reclamats, fins i tot

sent assalariats d’una empresa.

• La possibilitat que sigui fins i tot la nostra pròpia

empresa ocupadora la que ens reclami, en

virtut de la seva possibilitat de repetir contra el

veritable causant del mal.

• La responsabilitat que queda latent en els treballs

que un assalariat deixa realitzats en les diferents

empreses per les quals va treballar com

a assalariat.

• La possibilitat que l’empresa en la qual actualment

es treballa o es va treballar en el passat,

no disposi d’una pòlissa de Responsabilitat Civil

que cobreixi adequadament la responsabilitat

dels tècnics.

• La importància de disposar d’una pòlissa personal

de Responsabilitat Civil que ens cobreixi

tota la nostra vida professional.

Font: Assessora Jurídica d’Adartia,

Correduría de Seguros, S.A.

(*) Els noms utilitzats en aquest article

han estat modificats per noms ficticis.

Aquest mes d’octubre un grup

de persones col·legiades van

anar a visitar la instal·lació BCN

Drone Center de Moià. Es tracta

d’una empresa pionera a nivell

mundial, amb més de 20 anys

d’experiència i que va ser la primera

empresa de drons civils a

Europa.

Recollida

solidària

d’aliments

Cada any, pel Sopar de Germanor,

el CETIM portava a terme

una acció solidària. Enguany, com

que aquest esdeveniment no s’ha

pogut celebrar a causa de la pandèmia,

s’han impulsat 3 accions

per recollir aliments per a les

persones que ho necessiten. La

primera acció va ser una recollida

d’aliments a la seu del CETIM

La visita va començar amb una

explicació de la història de l’empresa

i un recorregut per les instal·lacions,

que compten amb un

espai aeri segregat, hangar, pista

d’enlairament, taller, sala de reunions,

estació de control, oficines,

etc. Tot això, integrat en un

edifici bioclimàtic, alimentat per

energia solar i ubicat en plena natura.

Responsables de l’empresa

van explicar els projectes en els

quals treballen i, finalment, es va

fer una demostració de vol d’un

model de dron innovador en fase

d’investigació.

on tothom qui va voler va poder

portar productes envasats bàsics

com l’oli, la tonyina, l’arròs o els

llegums. La segona acció consistia

en la creació del “Visat solidari”,

mitjançant el qual els professionals

d’exercici lliure signaven un

certificat per realitzar donacions

a través del servei de visats. Per

últim, es va fer una aportació per

valor de 1.000 € a l’establiment

Cash&Carry bonÀrea de Manresa

en productes frescos com verdura

congelada, iogurts o carn. Tots

aquests productes es van lliurar a

la Plataforma d’Aliments de Manresa,

gestionada per la Fundació

del Convent de Santa Clara, que

ho canalitzarà cap a les famílies

que es troben en situació de vulnerabilitat.

Des del CETIM es vol

fer un agraïment molt sincer a totes

les persones que han participat

en aquesta campanya.

26 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

27



SERVEIS CETIM

SERVEIS CETIM

Lloguer d’espais, sales i despatx

Un esdeveniment professional,

una reunió amb clients, una trobada

entre socis... Els col·legiats

del CETIM poden fer servir els

diferents espais del Col·legi de

manera totalment gratuïta o

amb preus preferents. Les persones

no col·legiades també en

poden fer ús a uns preus molt

competitius.

Els espais que el CETIM posa a

disposició de tots aquells que ho

necessitin són la sala de formació,

l’espai de graduats, l’espai

d’enginyeria i el despatx col·legial,

amb aforaments que van

des de les 4 fins a les 50 persones

en condicions òptimes de

seguretat. En cas d’emergència

sanitària com l’actual, caldrà seguir

les recomanacions i normatives

vigents. Totes les sales estan

equipades amb ordinadors,

projectors, pissarres, WiFi, font

d’aigua i climatització. Es tracta

d’uns espais moderns, lluminosos

i molt ben ubicats, en ple

centre de Manresa.

Informa’t amb

el butlletí

electrònic del

Col·legi

Una

signatura

per als

Col·legiats

Una bona manera d’estar connectats

amb el Col·legi és amb

el butlletí electrònic, que conté

un resum setmanal de l’actualitat

del CETIM amb totes les

activitats que es fan: formació,

jornades, visites tècniques, etc.

El butlletí també inclou els convenis

i serveis que s’ofereixen

als col·legiats, i informació d’actualitat

del món de l’enginyeria.

El CETIM ofereix als col·legiats

la possibilitat de donar una

presència més professional a la

seva signatura en els arxius amb

extensió PDF (Portable Document

Format), proporcionant un

disseny distintiu en el qual cada

col·legiat ha d’incloure el seu

nom i número de col·legiació.

Aquest servei es pot sol·licitar

enviant un correu electrònic a

cetim@cetim.cat

El disseny del butlletí està

adaptat als dispositius mòbils,

fent que l’accés a tota aquesta

informació sigui molt senzill.

Els col·legiats que encara

no el rebin poden sol·licitar-lo

enviant un correu electrònic a

cetim@cetim.cat o a través de la

pàgina web www.cetim.cat, clicant

al botó “subscriu-te al nostre

butlletí”.

Per fer ús dels espais del CETIM

cal fer la reserva per correu electrònic

(cetim@cetim.cat), telèfon

(93 872 57 62) o WhatsApp (691

932 594). Per a més informació,

es pot consultar l’apartat de

“serveis – lloguer d’espais” al

web www.cetim.cat

28 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

29



FORMACIÓ

CONVENIS

Jornada sobre

l’aerotèrmia

El dia 20 d’octubre es va fer en línia la jornada tècnica

sobre l’aerotèrmia, a càrrec de l’empresa Baxi.

Es va explicar la tecnologia de la bomba de calor

aerotèrmica, els diferents tipus de bomba que

existeixen, les seves aplicacions, el marc legal de

l’aerotèrmia com a alternativa a la instal·lació solar

tèrmica i el nou document CTE-HE.

El curs d’anglès

passa a fer-se en

streaming

El curs d’anglès Oral Skills, que cada any imparteix

el CETIM conjuntament amb l’equip docent del

campus UManresa-FUB, ha passat a fer-se en streaming

per adaptar-se a la situació generada per la

pandèmia de Covid19.

El curs va començar el mes d’octubre i s’acabarà el

maig del 2021. Durant aquest temps, els alumnes

treballaran per millorar la seva competència oral en

llengua anglesa, ampliant el vocabulari, millorant

la pronunciació i l’entonació i practicant situacions

quotidianes i professionals del sector de l’enginyeria

amb l’objectiu d’adquirir una bona fluïdesa.

Curs en línia de marcatge

CE i adequació de

màquines

A finals de setembre es

va impartir en línia durant

tres tardes el curs

de Marcatge CE i adequació

de màquines,

que va tenir una molt

bona participació. Alguns

dels conceptes que es van tractar van ser les

normatives, les responsabilitats legals, els procediments

d’avaluació, etc. A més, s’hi va exposar un

exemple pràctic per mostrar tots els processos que

cal seguir fins a aconseguir la comercialització i posada

en servei de la màquina.

Formació en Autodesk

Revit de mecànica i

climatització

El mes d’octubre passat es va fer el curs de Revit

MEP-HVAC (mecànica i climatització), en modalitat

en línia. Aquest curs, de 28 hores, va servir

als alumnes per adquirir coneixements avançats

d’aquesta metodologia i aprendre a utilitzar eines

per definir i modelar un projecte en un entorn tridimensional

amb la interfície Autodesk Revit, en les

subdisciplines de mecànica i climatització.

Vols impulsar la

teva carrera

professional?

Gràcies al conveni que té el CETIM amb GPF Recursos

Humans podràs beneficiar-te de tots els

serveis que ofereix aquesta empresa especialitzada

en la selecció de personal, en condicions preferents.

GPF fa més de 45 anys que treballa en serveis

com la reorientació professional i la preparació

per encarar adequadament un procés de selecció.

També acompanya els seus clients en la reorientació

professional, donant-los a conèixer totes les

eines i canals per a la recerca de feina amb una

gestió individualitzada, aportant les solucions més

apropiades per potenciar els recursos personals de

cadascú.

Totes les persones col·legiades poden fer ús dels

serveis de GPF Recursos Humans amb un cost

preferent. Per a fer-ho, només cal que et posis en

contacte amb nosaltres i ens exposis el teu cas a

cetim@cetim.cat

Avantatges especials

per als col·legiats al

Centre Òptic del Bages

Centre Òptic del Bages disposa d’un acord de

col·laboració amb el CETIM a través del qual les

persones col·legiades poden gaudir d’avantatges

especials en aquest centre òptic, amb establiments

a Manresa i Sant Vicenç de Castellet.

El centre ofereix la màxima qualitat, professionalitat

i seriositat en tots els serveis que ofereix,

tant de manera presencial com a través del web

www.centreopticdelbages.com

Per gaudir d’aquestes condicions especials només

cal que t’identifiquis amb el carnet col·legial.

Experts en Qualitat,

Seguretat i

Sostenibilitat

Serveis Industrials

• Recepció d’Expedients per a la Tramitació de la Declaració

Responsable pel canal Empresa de la Generalitat de Catalunya

• Inspeccions de Baixa i Alta Tensió, Ascensors, Grues, Equips a Pressió, RITE,

Instal·lacions Frigorífiques, Petrolíferes, etc.

• Control de Qualitat d’equips, d´instal·lacions i serveis, Auditories d’Eficiència

Energètica, Verificacions d’equips de mesura, Seguretat dels equips de treball

segons RD 1215/1997, Serveis d’Inspeccions de mesura, etc.

• Marcatge CE d’Equips a Pressió, Ascensors i Màquines

Certificació de Sistemes

• Certificació de Sistemes de Gestió segons normes ISO 9001, ISO 14001, ISO

45001, ISO 50001, I+D+i, ISO 27001, etc.

Medi Ambient

• Inspeccions/Controls Ambientals com a Entitat Ambiental de Control

• Actes de comprovació d’incendis, Entitat col·laboradora d’incendis

Formació i certificació de persones

• Cursos de formació en obert i in company en format virtual class.

• Certificació de persones

info@es.tuv.com

93 872 61 88

www.tuv.es

30 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

31



CONSULTES TÈCNIQUES

CONSULTES TÈCNIQUES

En aquest espai recollim algunes

de les darreres consultes tècniques

que ens han fet els nostres col·legiats.

Esperem que les respostes

siguin útils per a tot el col·lectiu.

Un client que té una ferreteria

em demana si ha de

passar inspecció periòdica

de Baixa Tensió. La ferreteria

té una petita part

de botiga i atenció al públic

i un gran magatzem a

l’interior.

Només si és local de pública concurrència

haurà de passar una

inspecció inicial a la seva legalització

de BT i unes inspeccions

periòdiques per un Organisme

de Control Autoritzat. Es considera

local de pública concurrència

si l’ocupació prevista és

de més de 50 persones, segons

estableix la ITC-BT 28. L’ocupació

prevista dels locals es calcula

com a 1 persona per cada 0,8

m 2 de superfície útil, exceptuant

passadissos, rebedors, vestíbuls

i altres serveis. Si és un local de

pública concurrència caldrà passar

la inspecció tant de la botiga

com del magatzem.

Què és el certificat ACTIC? Té alguna equivalència

amb les certificacions de què ja disposem els ETI?

La sigla ACTIC correspon a la denominació

“Acreditació de Competències

en Tecnologies de la

Informació i la Comunicació”.

És una certificació que permet a

qualsevol persona de més de 16

anys demostrar les seves competències

TIC mitjançant una

prova per ordinador que s’avalua

automàticament. La prova és telemàtica,

encara que s’ha de fer

en un centre col·laborador reconegut

per la Generalitat, el qual

garanteix que es fa en les condicions

adequades. Les persones

que superen satisfactòriament la

prova obtenen un certificat que

emet la Generalitat, i que els

permet acreditar un determinat

nivell de competències en TIC

davant de qualsevol empresa o

administració.

Tenim la disposició d’ampolles de gasos a pressió

de la fotografia. Què he de fer per tenir-ho segons

marca la normativa que li sigui d’aplicació?

El reglament d’aplicació és el

d’emmagatzematge de productes

químics, l’actual RD656/2017,

i la seva ITC MIE APQ05. Pel cas

dels botellons a pressió, només

que tinguem en estoc (emmagatzemada)

una ampolla, ja li aplicarà

el seu contingut. A banda

de legalitzar l’emmagatzematge,

haurem de passar revisions anuals

per inspector propi i inspeccions

quinquennals per l’Organisme de

Control Autoritzat.

A nivell de disposicions tècniques,

cal disposar-los en una

zona específica, neta i ventilada,

amb un terra pla o en pendent

negativa, i apartats de zones de

pas. Caldrà també separar els

gasos inflamables dels comburents

i de la resta. Els botellons

hauran d’estar subjectats per evitar

la seva caiguda, senyalitzats,

Aquests certificats són, doncs,

una eina que pot facilitar l’obtenció

d’una feina, la promoció professional,

l’accés a eines d’aprenentatge

virtual o l’obtenció

d’una certificació professional.

Éls únics certificats reconeguts

com a equivalents són els que

consten a la informació del portal

ACTIC que apareix en l’apartat:

“Documentació de referència”

– “Equivalències”. Així per

exemple, consten com a equivalents

als de l’ACTIC els certificats

dels cursos COMPETIC 1, 2 i 3,

de formació en competències

digitals que imparteixen les escoles

de formació de persones

adultes (CFA) del Departament

d’Ensenyament.

tenir un punt d’aigua proper per

poder refredar les ampolles arribat

el cas, material de PCI, disposar

de les fitxes tècniques de

seguretat dels gasos emmagatzemats,

fer formació als operaris

i disposar de mitjans adequats

per moure les ampolles, entre

altres.

En una empresa en la qual s’han legalitzat tot un seguit d’equips de climatització tipus

VRF de Mitsubishi, on les potències totals superen amb escreix els 70kW, tot elèctric,

quan tocaria fer la inspecció d’eficiència energètica segons el RITE de la instal·lació?

A la mateixa empresa, pel que fa a les instal·lacions de protecció contra incendis, tenen

una empresa mantenidora que els fa revisió i manteniment anual. Tocaria també

fer algun altre tipus d’inspecció reglamentària pel que fa al PCI? La instal·lació consta

de ruixadors, BIE, detectors, polsadors i extintors.

Segons el RITE (Reglament

d´Instal·lacions Tèrmiques

en els Edificis), la

inspecció periòdica d’eficiencia

energètica s’ha de

fer cada 5 anys en el cas

d’instal·lacions d’entre 20

i 70 kW de potència. Per a

les de més de 70 kW, s’ha

de fer cada 4 anys si són

de gas o energies renovables

i cada 2 anys la resta

(electricitat i altres). Cada

15 anys s’ha de fer una

inspecció completa.

Cal fer el procediment de marcatge CE en la

fabricació de dos puntals de seguretat per a

una premsa? Els puntals serien dues columnes

amb rosca (com un puntal d’una obra de construcció)

per regular manualment la seva alçada

i han de ser capaços de suportar el pes de la

corredera de la premsa si es desmunta la cadena

cinemàtica, havent de sostenir 25 tones

cada puntal.

La màquina a la qual va destinat aquest element és

una premsa d’estampació, inclosa a l’Annex IV, punt

9, de la Directiva de Màquines. Per tant, per fer el

seu marcatge CE caldrà la intervenció d’un Organisme

Notificat (NoBo). La peça a fabricar no és una

màquina, sinó una peça que fa de topall. És a dir, un

accessori, segons es defineix dins la mateixa directiva

2006/42/CE de Seguretat de Màquines.

Concretament, es tracta d’un component comercialitzat

a part i, efectivament, li és d’aplicació la Directiva

de Màquines. Per tant, sí que li cal el marcatge

CE segons la Directiva, però no la intervenció del

NoBo en la fabricació dels puntals, doncs d’acord

amb l’article 12, apartat 3a, es pot avaluar la seva

conformitat per control intern.

Necessitarem preparar un expedient de disseny

(projecte), càlculs, característiques de fabricació,

certificat de característiques amb certificació CE, i

instruccions d’ús i manteniment per al client, sense

examen de tipus ni intervenció de NoBo.

Pel que fa a les instal·lacions de Protecció Contra

Incendis, cal fer revisions periòdiques dels equips

instal·lats segons les taules del RD 513/2017, per

part d’una empresa mantenidora, que seran trimestrals,

semestrals o anuals segons els equips.

En funció de la data de posada en servei, en principi

als 10 anys des d’aquesta, és necessària la

inspecció completa per un Organisme de Control

Autoritzat (OCA).

Totes aquestes respostes les trobareu al Manual

d’Instal·lacions de Seguretat Industrial editat pel

CETIM i que us podeu descarregar a l’apartat de

Publicacions del web www.cetim.cat

Comptes

de la

gamma

Expansió

PRO

1 / 6

Aquest nombre és indicatiu del

risc del producte. Així, 1/6 és

indicatiu de menys risc i 6/6

és indicatiu de més risc.

Banco de Sabadell, S.A. es troba

adherit al Fons Espanyol de Garantia

de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La

quantitat màxima garantida

actualment pel fons esmentat és de

100.000 euros per dipositant.

A més de tots els avantatges, tant particulars com

professionals, que t’ofereixen els comptes d’aquesta

gamma, destaquem la bonificació del 10% de la

teva quota de col·legiat, fins a un màxim de 50

euros.*

Truca’ns al 900 500 170 o entra a

sabadellprofessional.com i identifica’t com a

membre del teu col·lectiu.

*Bonificació del 10% de la quota de col·legiat amb un màxim de 50 euros per

compte amb la quota domiciliada, per a nous clients de captació. La bonificació

es realitzarà un únic any per a les quotes domiciliades durant els 12 primers

mesos, comptant com a primer mes, el de l'obertura del compte. El pagament es

realitzarà en compte el mes següent dels 12 primers mesos.

Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que

estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització. Document

publicitari. Fecha de emisión: Octubre 2020

32 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

33



ÉS NOTICIA

ÉS NOTICIA

Dues empreses del Bages creen

un dispositiu per desinfectar

l’aire dels ascensors

Dues empreses bagenques han

llançat al mercat un nou dispositiu

per desinfectar l’aire dels

ascensors i ajudar a prevenir el

contagi de Covid19. Es tracta

d’un dispositiu que ha estat

dissenyat per la santfruitosenca

Evila Projects i adaptat per al

seu ús en ascensors per part de

l’empresa manresana Cardener

Ascensors. L’aparell s’instal·la a

la cabina de l’ascensor i en recull

l’aire a través d’un petit ventilador,

el fa passar per uns filtres i el

desinfecta mitjançant llum ultraviolada.

Després, l’aire s’expulsa

de nou a la cabina i d’aquesta

manera es crea un circuit que

aconsegueix higienitzar totes les

partícules de l’ascensor.

L’aparell té un

consum energètic

molt reduït, donat

que Cardener

Ascensors ja està

especialitzada

en l’optimització

energètica d’edificis

i ascensors. El

seu preu varia en

funció de les característiques

de

l’ascensor.

Cardener Ascensors fa la distribució

i instal·lació d’aquest

producte i també n’inclou el

manteniment, que consisteix en

el desmuntatge de l’aparell per

comprovar l’estat dels filtres, en

el seu servei de manteniment de

l’ascensor. En aquests moments,

l’estan donant a conèixer entre

administradors de finques, empreses

i organismes públics.

China launches

the world’s first

6G satellite

While 5G technology is still being

rolled out, China has announced

the launch of the world’s first 6G

satellite, which will be used to test

this new technology that can reach

a download speed of up to 1 TB

per second and could cover also

underwater communication. 6G,

which is not expected to be a reality

until 2030, should serve to definitively

drive artificial intelligence, increasing

the reliability and efficiency of these

systems.

Ja hi ha dates

per al Mobile i

Advanced

Factories

El Mobile World Congress, que va

suspendre la seva edició del 2020

per la crisi sanitària del Coronavirus,

es farà entre els dies 28 de juny i 1

de juliol a Barcelona. L’objectiu és

que el certamen sigui presencial,

combinat amb alguns actes en modalitat

on-line.

D’altra banda, la fira Advanced Factories,

referent en indústria 4.0, ha

confirmat que l’edició del 2021 es

farà del 20 al 22 d’abril. Juntament

amb la fira se celebrarà, de nou, l’Industry

4.0 Congress, el congrés més

gran del sud d’Europa per conèixer

les últimes tendències per al sector

industrial.

Pollution falls

during the first

wave of Covid19

Spain was the country in the world

that most reduced air pollution during

the first wave of Covid19. In fact,

during the first months of 2020 CO 2

emissions fell by half compared to a

normal year. By sectors, aviation and

road transport were the ones that

most contributed to this reduction.

Està pensant en vendre

o comprar una propietat? *

* Trobarem el comprador o la llar ideal per vostè

Contacti’ns per més informació al 646 585 805

Carrer de la Llibertat, 13 · 08800 Vilanova i la Geltrú

Gaspar Acosta · Consultor Immobiliari

Gaspar.Acosta@engelvoelkers.com · www.evbarcelona.es

34 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

35



AGENDA

10 de desembre

De 17.00 a 18.30 h, webinar

en directe

16 de desembre

A les 17. 00 h, webinar

en directe

20 de gener

A les 17.00 h, webinar en

directe

26 de gener

De 17.00 a 19.00 h, webinar

en directe

9 i 10 de febrer

De 15.30 a 19.30 h, pendent

determinar si es farà

presencial o per videoconferència

Webinar: Escaneig 3D. En aquest webinar l’empresa

CIMEC3D ens explicarà què és l’escaneig 3D, per a

què s’utilitza, i com es fa l’obtenció de núvols de punts i els

postprocessos en la reparació de malles.

Webinar: Tinc una entrevista de feina, estic

preparat? Webinar en el qual s’ensenyarà a superar

amb èxit una entrevista de feina, treballant qüestions com

què s’ha de dir i com, quin comportament cal tenir, quines

preguntes cal fer, etc.

Webinar: La Responsabilidad Civil

del Ingeniero: funcionarios, asalariados

y libres ejercientes.

Webinar: Maduresa laboral, trobar

feina a partir dels 50 anys. Sessió en la

qual es repassarà la situació laboral actual i la realitat

que viuen les persones de més de 50 anys que busquen

feina, donant eines per a què aquest col·lectiu

pugui afrontar el procés de recerca de feina amb èxit.

Curs: Gestió pràctica dels residus

industrials. Curs pràctic de normativa bàsica de

residus, de la seva aplicació i implicació en els projectes

d’activitats i sobre el funcionament general del

sistema de gestió de residus a Catalunya i a la resta

de l’estat.

1, 2 i 3 de març

De 16.00 a 19.00 h els dies

1 i 2, i de 16.00 a 18.00 h el

dia 3, per videoconferència

Més de

200.000 socis

ja

ens han escollit

Som una de les entitats

més valorades pels seus clients

Esbrina-ho a

www.caixaenginyers.com

Curs: Coordinació de seguretat i salut

i coordinació d’activitats empresarials

en obres i manteniment amb i

sense projecte d’obra. Aplicació del

Facility Management. En aquest curs s’exposaran

els conceptes generals, el marc normatiu, les

diferències entre CSS (Coordinació de Seguretat i Salut)

i CAE (Coordinació d’Activitats Empresarials), entre

d’altres. També es treballarà amb casos pràctics.

ACTIVITATS AMB DATA PER DETERMINAR

EN FUNCIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE LA COVID19

Curs: L’escenificació integrada a la pedagogia

de la prevenció de riscos laborals.

Curs on s’ensenyaran una sèrie

d’eines per tal de fer formacions més

dinàmiques amb continguts relacionats

amb la prevenció de riscos laborals.

37AGENDA

36 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

37

caixadenginyers

caixaenginyers

Curs: Perfeccionament en el càlcul

d’instal·lacions de baixa tensió

Curs: Marcatge CE de quadres elèctrics

Curs: Mesures de la presa de terra



BENVINGUDA

L’ ACUDIT

Donem la benvinguda a les noves persones col·legiades

Des del CETIM donem la benvinguda als nous col·legiats i precol·legiats que s’han incorporat a la nostra

entitat fins al dia 12 de novembre d’aquest any:

Col·legiats

Joan Manuel Bericat Merino, especialitat Enginyeria de

Sistemes TIC

Antoni Casals Chavarria, especialitat Química

Josep Cuadros Bertolín, especialitat Química

Alfredo Grasso Sánchez, especialitat Mecànica

Xavier López Policart, especialitat Química

Alba Moreno Pujol, especialitat Mecànica

Xavier Ollé Capdevila, especialitat Mecànica

David Sánchez Gómez, especialitat Electrònica

David Serra Molina, especialitat Electrònica Industrial i

Automàtica

Precol·legiats

Paula Camps Pla, especialitat Tecnologies Industrials

Angel Garcia Robles, especialitat Mecànica

Ridouane Ghardache, especialitat Mecànica

Gerard Revilla Sala, especialitat Mecànica

Piscina · Químics · Gasos · Soldadura

SAL DESCALCIFICACIÓ · DETERGÈNCIA BIO · REG JARDÍ · FILTRACIÓ OSMOSI

AIGUA DESTIL·LADA · EQUIPS DE PROTECCIÓ

NOVES

INSTAL·LACIONS

Carrer Aneto, 10-12 (al costat de La Sirena) · Pol. Ind. Sant Isidre

Sant Fruitós de Bages · T. 93 877 15 75 ·

comercial@jubertivila.com

38 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020 ENGINYERIA _XXII // NÚM. 24 · DESEMBRE 2020

39



Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!