Catàleg "Hommage à trois" 2020

duanadelesarts

Catàleg del primer concurs d'art gràfic "Hommage à trois", promogut per l'Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), que el 2020 ha estat dedicat als escriptors Friedrich Hölderlin, Anne Brontë i Gianni Rodari.

HOMMAGE À TROIS



HOMMAGE À TROIS

2020

Concurs d’art gràfic, organitzat per

l’Associació Internacional Duana de les Arts, AIDA


Associació Internacional Duana de les Arts, AIDA

Junta directiva:

Presidenta: Roser Pintó Fàbregas

Tresorer: Joan-Lluís de Yebra

Secretària: Júlia de Yebra

Socis honorífics

Marià Casas

Teresa Costa-Gramunt

Èrika Ferraté

Sílvia Ferrer

Julià Font

XGUIX

Jordi Llovet

Francesc Mestre

Vicenta Nevado

Núria Nieto

Joaquim Pujol Grau

Eugènia Serra

M. Dolors Vila

Catàleg

Edició: Associació Internacional Duana de les Arts, AIDA

Textos: Roser Pintó Fàbregas, Joan-Lluís de Yebra i Júlia de Yebra

Disseny i maquetació: Joan-Lluís de Yebra i Júlia de Yebra


SUMARI / SUMMARY /SUMARIO

01. Introducció / Introduction / Introducción 5

02. Apunts biogràfics dels escriptors homenatjats 9

03. Membres del Jurat 11

04. Acta del concurs 13

05. Llista de guanyadors 17

06. Premiats i mencionats 19

06.1. Categoria: Friedrich Hölderlin 19

06.1.1 Lanfranco Lanari 20

06.1.2 Cleo Wilkinson 26

06.1.3 Maryna Podolska 32

06.1.4 Luis Alberto Mendoza Araiza 38

06.1.5 Valeria Luccioni 44

06.1.6 Oriol Sàbat 50

06.1.7 Yusaku Kubo 56

06.1.8 Gisela Oberbeck 62

06.2. Categoria: Anne Brontë 69

06.2.1 Malcolm Duffin 70

06.2.2 Elies Plana 76

06.2.3 Yael Saranga 82

06.2.4 Shahane Shahbazyan 88

06.2.5 Rachel Singel 92

06.2.6 Mario Bazel 98

06.2.7 Rosa Mirambell 102

06.2.8 John Christopher 108

06.2.9 Aneliya Martincheva 114

06.2.10 Arnfinn Mork-Stordal 120

06.3. Categoria: Gianni Rodari 125

06.3.1 Patricia Arriola 126

06.3.2 La Linographeuse (Aline Ferron) 132

06.3.3 Olivia Pegoraro 138

06.3.4 Maria Nicol Vanda Zizza 144

07. Seleccionats i fora de concurs 149

07.1 Categoria: Friedrich Hölderlin 149

07.2 Categoria: Anne Brontë 157

07.3 Categoria: Gianni Rodari 163

08. Índex alfabètic d’artistes 167

09. Procedència de les obres 169


4


01. Introducció / Introduction / Introducción

L’Associació́ Internacional Duana de les Arts (AIDA) és una entitat sense ànim

de lucre que es va gestar a Barcelona l’estiu de 2019 i es va legalitzar el gener

de 2020, amb la finalitat de fomentar l’art i la literatura; l’eix central de la nostra

activitat és el concurs d’art gràfic “Hommage à trois”, del qual presentem la

primera edició.

Cada any homenatjarem tres personatges literaris elegits en funció́ dels

corresponents aniversaris, enguany han estat:

• Friedrich Hölderlin (1770-1843). 250 anys

• Anne Brontë (1820-1849). 200 anys

• Gianni Rodari (1920-1980). 100 anys

Aquests escriptors omplen diversos gèneres literaris: poesia, novel·la i conte

infantil, respectivament; també pertanyen a èpoques i àmbits lingüístics diferents.

En aquest catàleg mostrem les obres premiades, mencionades i seleccionades.

Cada obra premiada i mencionada –dins o fora de concurs–, ocupa un espai

d’entre cinc i sis pàgines, on es reprodueix l’obra –en alta qualitat– que va

acompanyada d’un text explicatiu redactat per l’artista, en el qual argumenta en

què s’ha basat per realitzar la seva obra; comentaris del Jurat; el procés creatiu

i d’estampació de les peces i, finalment, les cites literàries que el configuren, de

les quals s’ha cercat, sempre que ha estat possible, els manuscrits o primeres

edicions en la llengua original, a més de les traduccions al català, l’anglès i

l’espanyol.

Les peces seleccionades també estan reproduïdes, però en petit format i

únicament amb una cartel·la al peu.

Volem destacar l’alt nivell de les obres presentades a concurs tant des del punt

de vista gràfic com per l’adequació literària o biogràfica que relaciona l’escriptor

homenatjat i el que s’hi representa. També volem destacar que, en principi, totes

les obres han estat realitzades o adaptades principalment per al concurs i que

són de tirada molt curta, (excepte les fotografies, que no marquen el tiratge); per

tant són, peces de bibliòfil.

El 2020 ha estat un any marcat per a la crisi de la COVID19, això ens ha fet

plantejar i replantejar contínuament molts aspectes de la nostra activitat com a

Associació; ha estat un any en especial difícil per a la cultura, per aquest motiu

volem agrair als artistes la participació i l’aprofundiment que han fet en els

escriptors homenatjats, el qual ha donat com a resultat una deliciosa celebració

visual i literària d’aquets tres grans escriptors.

Roser Pintó Fàbregas

Presidenta d’AIDA

5


[01.] Introducction

The Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA) is a non-profit

organization created in Barcelona in the summer of 2019, legalized in January

2020, to promote art and literature; the central focus of our activity is the

"Hommage à trois" graphic art contest, of which we present the first edition.

Every year we will honour three literary figures chosen according to the

corresponding anniversaries, this year they have been:

• Friedrich Hölderlin (1770-1843). 250 years

• Anne Brontë (1820-1849). 200 years

• Gianni Rodari (1920-1980). 100 years

These writers influenced various literary genres: poetry, novel and children’s

story, respectively; they also belong to different epochs and linguistic spheres.

In this catalogue we show the awarded, mentioned and selected works. Each

work awarded and mentioned –in or out of contest– occupies a space of between

five and six pages, where the work is reproduced –in high quality– which is

accompanied by an explanatory text written by the artist, in which argues on what

it has been based to realize its work; Jury comments; the creative process and

printing of the pieces and, finally, the literary quotations that make it up, of which,

whenever possible, the manuscripts or first editions in the original language have

been sought, in addition to the translations into Catalan, English and Spanish.

The selected pieces are also reproduced, but in small format and only with a

placard at the foot.

We would like to highlight the high level of the works submitted to the competition,

both from a graphic point of view and for the literary or biographical adequacy

that relates the honoured writer and what is represented in it. We would also like

to point out that, in principle, all the works have been made or adapted mainly for

the competition and that they are of very short circulation (except for the

photographs, which do not mark the edition number); therefore, they are,

bibliophile pieces.

2020 has been a year marked by the crisis of COVID19, this has made us

continuously raise and rethink many aspects of our activity as an Association; it

has been a particularly difficult year for culture, for this reason we want to thank

the artists for their participation and deepening in the honoured writers, which has

resulted in a delicious visual and literary celebration of these three great writers.

Roser Pintó Fàbregas

President of AIDA

6


[01.] Introducción

La Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA) es una organización sin

ánimo de lucro creada en Barcelona en el verano de 2019, legalizada en enero

de 2020, para promover el arte y la literatura; el eje central de nuestra actividad

es el concurso de arte gráfico "Hommage à trois", del que presentamos la

primera edición.

Cada año homenajearemos a tres figuras literarias elegidas según los

correspondientes aniversarios, este año han sido:

• Friedrich Hölderlin (1770-1843). 250 años

• Anne Brontë (1820-1849). 200 años

• Gianni Rodari (1920-1980). 100 años

Estos escritores influyeron en varios géneros literarios: poesía, novela y cuento

infantil, respectivamente; también pertenecen a diferentes épocas y ámbitos

lingüísticos.

En este catálogo mostramos las obras premiadas, mencionadas y

seleccionadas. Cada obra premiada y mencionada –en o fuera de concurso–

ocupa un espacio de entre cinco y seis páginas, donde se reproduce la obra –en

alta calidad– que se acompaña de un texto explicativo redactado por el artista,

en el que se argumenta sobre qué se ha basado para realizar su trabajo;

comentarios del jurado; el proceso creativo e impresión de las piezas y,

finalmente, las citas literarias que la integran, de las que, siempre que ha sido

posible, se han buscado los manuscritos o primeras ediciones en el idioma

original, además de las traducciones al catalán, inglés y español.

También se reproducen las piezas seleccionadas, pero en pequeño formato y

solo con una cartela al pie.

Queremos destacar el alto nivel de las obras presentadas a concurso, tanto

desde el punto de vista gráfico como por la adecuación literaria o biográfica que

relaciona al escritor homenajeado con lo representado en ellas. También

queremos señalar que, en principio, todas las obras han sido realizadas o

adaptadas principalmente para el concurso y que son de muy corta tirada (salvo

las fotografías, que no marcan la tirada); por tanto, son piezas de bibliófilo.

2020 ha sido un año marcado por la crisis de COVID19, esto nos ha hecho

plantear y repensar continuamente muchos aspectos de nuestra actividad como

Asociación; ha sido un año particularmente difícil para la cultura, por ello

queremos agradecer a los artistas su participación y profundización en los

escritores homenajeados, que ha desembocado en una deliciosa celebración

visual y literaria de estos tres grandes escritores.

Roser Pintó Fàbregas

Presidenta de AIDA

7


8


02. Apunts biogràfics dels escriptors homenatjats

• Friedrich Hölderlin (Lauffen am Neckar, Württemberg, 20-3-1770 — Tübingen,

6-6-1843).

- Formació i professió: Va ser un poeta alemany que va estudiar per a ser pastor

protestant, però mai no va exercir. Amic de Hegel i Schelling i contemporani

de Goethe, Herder i Wieland. Va ser un apassionat admirador de la Grècia

clàssica, que mai no va visitar.

- Biografia: Es va enamorar de Susette Gontard, que la convertí en la seva

heroïna femenina “Diotima”; va ser un amor impossible, ja que era la

mestressa de la casa en què ell treballa com a instructor dels seus fills; va ser

acomiadat en assabentar-se’n el marit; més tard, el 1805, en morir Diotima,

Hölderlin va embogir i es va autoconfinar en una torre a Tübingen, on hi restà

més de 30 anys, fins a la seva mort.

- Obres destacades: Hyperion, La mort d’Empèdocles, Elegies i Himnes.

• Anne Brontë (Thornton, Yorkshire, 17-1-1820 — Scarborough, Yorkshire, 28-

5- 1849)

- Formació i professió: Va ser una escriptora anglesa, es formà i exercí com a

institutriu.

- Biografia: Fou la més petita dels fills del pastor protestant Patrick Brontë, cinc

noies i un noi; les dues grans van morir de tuberculosi, quan encara eren

petites, i la seva mare quan, Anne Brontë només tenia un any i mig; visqueren

bastant isolats en la casa sacerdotal de Haworth; de petits, els quatre

germansl van crear un món imaginari molt complex que traslladaren a

l’escriptura. D’adultes, Charlotte i Emily van publicar novel·les amb èxit; el noi,

Branwell, va morir jove, drogat i tuberculós; poc després, en mesos de

diferència, moriren Emily i ella mateixa amb només 29 anys, també de

tuberculosi.

- Obres destacades: Va publicar, amb el pseudònim masculí d'Acton Bell, les

novel·les Agnes Grey i The tenant of Wildfell Hall; aquesta darrera va ser motiu

d’escàndol pels seu plantejament vindicatiu de la condició femenina.

• Gianni Rodari (Omegna, Piemont, 23-10-1920 — Roma, 14-4-1980)

- Formació i professió: Escriptor, periodista i pedagog italià, especialitzat en

literatura infantil. Mestre als 17 anys. La seva carrera com a periodista s’inicià

a L’Unitá el 1947, on també hi publicava narracions curtes. Del 1966 al 1969

participà en projectes col·laboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla

Hans Christian Andersen de literatura infantil.

- Biografia: Fill d’un forner d’Omegna, s’interessà per la música i la literatura. El

1944 s’afilià al Partit Comunista.

- Obres destacades: Il Libro delle Filastrocche, Il romanzo de Cipollino, Favole

al teléfono, Il libro degli errori i Grammatica della fantasia.

9


10


03. Membres del jurat

• Teresa Costa-Gramunt. Escriptora i dissenyadora.

• Sílvia Ferrer. Directora de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya.

• Jordi Llovet. Crític literari, filòsof, assagista, traductor i catedràtic universitari

jubilat.

• Francesc Mestre. Galerista, marxant d’art i publicista.

• Vicenta Nevado. Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en gravat.

• Júlia de Yebra. Amb funcions de secretària de i representant de la Junta

d’AIDA.

11


12


04. Acta del concurs

ACTA DE LA REUNIÓ DEL JURAT DEL PRIMER CONCURS HOMMAGE À

TROIS

Dia: Divendres, 18 de setembre de 2018

Hora: 10 hores

Lloc: 08006 Barcelona

Assistents: Teresa Costa-Gramunt, Sílvia Ferrer i Condomines, Vicenta Nevado,

Jordi Llovet i Pomar, Francesc Mestre i Basi, Junta d’AIDA (Júlia de Yebra, Roser

Pintó i Joan-Lluís de Yebra).

S’excusen: Francesc Mestre i Bas, de la valoració de les categories Anne Brontë

i Friedrich Hölderlin; i Jordi Llovet i Pomar, de la valoració de la categoria Gianni

Rodari.

Ordre del dia:

1.Valoració i concessió dels tres premis i mencions especials a les obres

presentades i seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria

Gianni Rodari.

2.Valoració i concessió dels tres premis i mencions especials a les obres

presentades i seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria Anne

Brontë.

3.Valoració i concessió dels tres premis i mencions especials a les obres

presentades i seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria

Friedrich Hölderlin.

4.Valoració i menció, si s’escau, d’obres que han quedat fora de concurs.

5.Torn obert de paraules.

Desenvolupament de la sessió:

A les 10:15 hores s’inicia la valoració de la categoria Gianni Rodari.

ACORDS:

1. Han estat atorgats els premis següents entre les obres presentades i

seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria Gianni Rodari:

Primer Premi, recompensat amb 1000 €: L’obra de Patricia Arriola titulada Érase

una vez, pel/s motiu/s següent/s: “El treball amb aiguatinta i chine-collé és molt

acurat a nivell tècnic” (Nevado). “Transmet clarament el sentit pedagògic de la

Gramàtica de la fantasia” (J.L. de Yebra).

Segon Premi: L’obra de La Linographeuse titulada Tante domande, pel/s motiu/s

següent/s: “Un treball molt net” (Nevado), “Encarna la vessant surrealista de

Rodari” (Júlia de Yebra).

13


Tercer Premi: L’obra d’Olivia Pegoraro titulada Paolino, pel/s motiu/s següent/s:

“Treball amb unes trames molt fines i amb molta cura” (Nevado)

A les 11:15 hores fem una pausa per a esmorzar.

A les 11:51 hores procedim a valorar la categoria Anne Brontë, l’assistent

Francesc Mestre abandona la reunió per causes de força major. J.L. de Yebra

introdueix la categoria amb un repàs de la biografia d’Anne Brontë. S’incorpora

l’assistent Jordi Llovet i Pomar i es procedeix a valorar l’obra presentada.

2. Han estat atorgats els premis següents entre les obres presentades i

seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria Anne Brontë:

Primer Premi, recompensat amb 1000 €: L’obra de Malcolm Duffin titulada Act

on pel/s motiu/s següent/s: “Retrata el bosc, els erms i el mar, tres paisatges

importants per a l’autora, en època de confinament” (Roser Pintó). “A nivell tècnic

està molt bé, el carborúndum és complicat, també m’agrada molt el gofrat i

l’estampat a la poupée” (Nevado). “La connexió m’agrada molt” (Nevado). “Les

planxes són molt petites i estan molt netes” (Nevado). “Treballa de manera

poètica” (Costa-Gramunt).

Segon Premi: L’obra d’Elies Plana titulada Anne Brontë i el seu temps, pel/s

motiu/s següent/s: “Xilografia a contrafibra (o a testa...) feta a la perfecció”

(Nevado).“Li falta força, però tècnicament és perfecte” (Ferrer).

Tercer Premi: L’obra de Yael Saranga titulada The tenant of Wildfell Hall, pel/s

motiu/s següent/s: “Molt ben estampat” (Nevado).

Comentaris sobre les mencions honorífiques: L’obra de Shahane Shahbazyan

titulada Agnes Grey, pel/s motiu/s següent/s: “És força correcta, a pesar de la

descompensació en l’estampació de les fustes (Nevado). L’obra de Rachel

Singel titulada A woman’s struggle: a homage to Anne Brontë, pel/s motiu/s

següent/s: “Del millor que s’ha presentat en aiguafort” (Nevado). “Té un efecte

sinestèsic” (Costa-Gramunt). L’obra de Mario Bazel titulada Awakening, pel/s

motiu/s següent/s: “Utilitza una eina elèctrica que fa que el traç guanyi molta

precisió i quedi més net que fet amb punta seca sobre metacrilat” (Nevado).

L’obra de Rosa Mirambell titulada Anne Brontë i els seus germans, pel/s motiu/s

següent/s: “De tan naïf és preciós” (Costa-Gramunt). “Anne i els seus

pensaments esborronats” (Pintó). “La punta seca en plàstic i l’estampació estan

ben fetes” (Nevado). L’obra de John Christopher titulada Breathe, pel/s motiu/s

següent/s: “Agafa el color i la textura de la zona” (Llovet). “Investiga sobre la

tipografia, ha buscat tipus de fusta i de metall de Yorkshire” (Pintó). L’obra de

Aneliya Martincheva titulada Exlibris Anne Brontë 200, pel/s motiu/s següent/s:

“El color a la poupée està bé, falta força amb l’aiguafort” (Nevado). “Roses per

“crave the rose”” (Pintó).

A les 14:20 finalitzem la valoració de la categoria Anne Brontë i fem una pausa

per dinar.

14


A les 16:17 iniciem la valoració de la categoria Friedrich Hölderlin.

3. Han estat atorgats els premis següents entre les obres presentades i

seleccionades al Primer Concurs Hommage à trois, categoria Friedrich Hölderlin:

Primer Premi, recompensat amb 1000 €: L’obra de Lanfranco Lanari titulada La

torre di Hölderlin, pel/s motiu/s següent/s: “Està molt bé, clara separació dels

nivells d’arquitectura italiana, grega i medieval” (Llovet). “La idea, la tècnica i la

impressió són perfectes” (Nevado).

Segon Premi: L’obra de Cleo Wilkinson titulada Then IV, pel/s motiu/s següent/s:

“La manera negra dóna un difuminat en forma de dibuix molt especial” (Nevado).

“L'artista ha substituït l'eina tradicional, els rascadors i brunyidors per aplanar el

granejat de la planxa, per una innovació basada en el seu disseny d’una ruleta

artesanal única que crea una textura puntejada poc comuna.” (Nevado,

comentari fet acabada la sessió, després de consultar l’autora: 20-9-2020).

Tercer Premi: L’obra de Maryna Podolska titulada Silence of ether, pel/s motiu/s

següent/s: “Tret d’algun error ortogràfic, té simbolisme” (Llovet). “Detall molt fi,

treball d’una gran complexitat” (Nevado).

Comentaris a les mencions: L’obra de Luis Alberto Mendoza Araiza titulada

Donde la humedad se esconde, pel/s motiu/s següent/s: “Són fotografies

tractades i tenen molta força” (Nevado). L’obra de Valeria Luccioni titulada Die

Linien des Lebens: fluxus, pel/s motiu/s següent/s: “Aiguafort ben fet” (Nevado).

L’obra d’Oriol Sàbat titulada Paisatge després de la mort de Diotima, pel/s

motiu/s següent/s: “Capta molt bé un moment de la vida de Hölderlin en què no

se sap ben bé què va passar, quan va morir Susette” (J.L. de Yebra). L’obra de

Kubo Yusaku titulada Dexter, sinister, crack, pel/s motiu/s següent/s: “Inspiració

en Germania” (J.L. de Yebra).

A les 17:53 hores es dóna per finalitzada la valoració de les tres categories del

Primer Concurs “Hommage à trois” i procedim a comentar, sense avaluar, les

obres que han quedat Fora de Concurs.

4. Han obtingut una menció especial, fora de concurs, les obres següents:

En la categoria Gianni Rodari, l’obra de Maria Nicol Vanda Zizza titulada Giada

Desirée

En la categoria Anne Brontë, l’obra d’Arnfinn Mork-Stordal titulada Alexander and

Zenobia

En la categoria Friedrich Hölderlin, l’obra de Gisela Oberbeck titulada Hölderlin

meets Khaled Asaad. Leporelo

5.Torn obert de paraules.

A les18:10 hores s’aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, n’estenc la

present acta.

Júlia de Yebra

15


16


05. Llista de guanyadors

FRIEDRICH HÖLDERLIN

1r premi (1000€)

Lanfranco Lanari (Falconara Marittima): La torre di Hölderlin

2n premi

Cleo Wilkinson (Brisbane): Then IV

3r premi

Maryna Podolska (Odessa): Silence of ether

Mencions

• Luis Alberto Mendoza Araiza (Villa de Álvarez): Donde la humedad se esconde

• Valeria Luccioni (Barcelona): Die Linien des Lebens: fluxus

• Oriol Sàbat (Sant Sadurní d'Anoia): Paisatge després de la mort de Diotima

• Yusaku Kubo (Osaka): Dexter, sinister, crack

Fora de Concurs. Menció

• Gisela Oberbeck (Munic): Hölderlin meets Khaled Asaad. Leporelo

ANNE BRONTË

1r premi (1000€)

Malcolm Duffin (Salford): Act on

2n premi

Elies Plana (Barcelona): Anne Brontë i el seu temps

3r premi

Yael Saranga (Mazkeret Batya): The tenant of Wildfell Hall by Anne Brontë

Mencions

• Shahane Shahbazyan (Erevan): Agnes Grey

• Rachel Singel (Louisville, Kentucky): A woman's struggle: a homage to Anne

Brontë

• Mario Bazel (Plòvdiv): Awakening

• Rosa Mirambell (Barcelona): Anne Brontë i els seus germans

• Flowers & Fleurons Vintage Letterpress (John Christopher) (Brighton): Breathe

• Aneliya Martincheva (Veliko Tàrnovo): “Exlibris Anne Brontë 200”

Fora de Concurs. Menció

• Arnfinn Mork-Stordal (Oslo): Alexander and Zenobia

17


GIANNI RODARI

1r premi (1000€)

Patricia Arriola (Querétaro): Érase una vez

2n premi

La Linographeuse (Aline Ferron) (Villemomble): Tante domande

3r premi

Olivia Pegoraro (Piovene-Rocchette): Paolino

Fora de Concurs. Menció

• Maria Nicol Vanda Zizza (Palerm): Giada Desirée

18


06. Premiats i mencionats

06.1. Categoria: Friedrich Hölderlin

19


Lanfranco LANARI

Justificació de l’artista:

"La torre di Hölderlin vuole rappresentare la sintesi della vita letteraria e umana

del poeta basata sullo studio della classicità greca e aperta al confronto si

conclude nella sua torre/prigione chiusa e irragiungibile”

Comentaris del Jurat:

“Està molt bé; l’artista hi ha separat destrament els nivells d’arquitectura italiana,

grega i medieval que són el fonament de l’obra de Hölderlin” (Jordi Llovet).

“A més de la idea, la tècnica i l’estampació són gairebé perfectes” (Vicenta

Nevado).

20


Lanfranco LANARI

1r Premi. Friedrich Hölderlin

La torre di Hölderlin

Falconara Marittima, 2020

Aiguafort i vernís tou

21


Procés de creació

Dibuix preparatori

22


Matriu calcográfica i estampa

Prova d’estat retocada amb ploma

23


Fonts d’inspiració

Hölderlinturm: Aquarel·la d’Ernst Zimmer,

(c. 1820) Stadtmuseum, Tübingen

... Hölderlin, Kleist, Nietzsche.

Leipzig, Insel, 1925 (1a edició)

24


“De vegades hi arriba un foraster encuriosit a veure el llegendari poeta en

decadència. Una petita caseta acoblada a l’antiga torre de Tübingen i, a la

finestra de la cambra, hi té una finestra reixada, amb una bona vista del paisatge;

aquest és l’espai estret de Scardanelli. Els honrats ebenistes acompanyen el

visitant fins a una porta petita: s´hi pot escoltar algú xerrant al darrere, però a

dins no hi ha ningú més que l'home malalt que recita incessantment per a si

mateix en un llenguatge elevat. Com la salmòdia, aquesta confusa font de

paraules sense forma ni significat li surt de la boca. De vegades, el poeta confús

s’asseu al piano i toca durant hores; però no hi troba més seqüències, no hi ha

riquesa tonal, sinó una harmonització morta, una persistent repetició fanàtica de

la mateixa pobra melodia curta (i les ungles crescudes de forma salvatge toquen

fantasmalment sobre les tecles desafinades). Sempre és un so, un ritme en què

habita el marginat de l’esperit: com el vent passa a través de les cordes de l’arpa

eòlica, el so etern dels elements passa pel seu deteriorat cervell.

Finalment, commogut per un lleuger horror, l’oient truca a la porta: respon un

"Passeu" avorrit, sorprès i veritablement espantat.” (Trad. JLY / AIDA)

“From time to time some stranger would call, curious to see the once great poet

in his decay. There was a small house clinging to the old tower in Tübingen, and

in a turreted chamber here were Scardanelli's narrow quarters, a room with a

grated window commanding a fine view. The visitor would be shown upstairs to

a door, through which came the sound of a voice — not of conversation, for the

inmate of the room was only talking, poetizing, to himself, as he did for hours

without ceasing. At other times he would sit at the piano, playing a brief

succession of notes... music sounding through his worn-out brain as the wind

murmurs for ever through the strings of an Aeolian harp.

At length the awed listener ventures to knock at the door, and, being answered

by a faint but startled “Come in,” opens it, to see a lean figure, like one that

appears to have stepped out of the Tales of Hoffmann, standing in the middle of

the room.” (Transl. Eden and Cedar Paul)

“A veces llega algún curioso, algún forastero, para ver a Hölderlin, que es ya

como algo legendario. Junto a la antigua torre del Concejo de Tubinga, hay una

pequeña casita; arriba, en un cuarto, hay una ventana enrejada que tiene amplia

vista al campo; esta habitación es el pequeño remanso de Hölderlin. La honrada

familia del carpintero guía al visitante allá arriba hasta llegar ante una puertecilla;

tras ésta, nada hay sino el triste enfermo que se pasea hablando incesantemente

en elevado lenguaje. Fluye un río de palabras de su boca, palabras sin forma,

sin sentido, como un murmullo de salmodia. Muchas veces Hölderlin se sienta al

piano para tocar horas enteras; pero no coordina; del instrumento sale solamente

una armonización muerta, una repetición monótona, fanática, de una corta y

pobre melodía (y al mismo tiempo se oye el ruido de sus uñas, enormemente

crecidas, que golpean las teclas). Siempre hay, pues, un ritmo que envuelve al

poeta prisionero. Así como el viento pasa por el arpa de Eolo, cantando, en

Hölderlin parece que la música de los elementos pase a través de su cerebro ya

vacío.

El visitante, medio asustado, acaba por golpear a la puertecita; una voz apagada

que da miedo contesta: "Adelante".” (Trad. Joaquim Verdaguer)

25


Cleo WILKINSON

Justificació de l’artista:

"Then IV is inspired by two poems by Friedrich Hölderlin. "When I was a boy" 1

and "Then and now" 2 : each poem contains the most beautiful, deeply sensitive

and spiritual expression of boyhood and youth. They are quite and perceptive

poems yet have a powerful emotional impact that is still relevant in today's world.

I tried to capture this in my work.”

Comentaris del Jurat:

“La manera negra dóna un difuminat en forma de dibuix molt especial. Val a dir

que l'artista ha substituït l'eina tradicional en aquesta técnica calcogràfica, els

rascadors i brunyidors per aplanar el granejat de la planxa, per una innovació

basada en el seu disseny d’un roleu artesanal únic que crea una textura

puntejada poc comuna.” (Vicenta Nevado).

1

Da ich ein Knabe war... (1796)

"Da ich ein Knabe war,

rettet' ein Gott mich oft

vom Geschrei und der Rufe der Menschen,

da spielt' ich sicher und gut

mit den Blumen des Hains,

und die Lüftchen des Himmels

spielten mit mir.

[...]”

2

Ehemals und jetzt (1796)

“In jüngern Tagen war ich des Morgens froh,

Des Abends weint’ ich; jetzt, da ich älter bin,

Beginn ich zweifelnd meinen Tag, doch

Heilig und heiter ist mir sein Ende.”

26


Cleo WILKINSON

2n Premi. Friedrich Hölderlin

Then IV

Brisbane, 2020

Manera negra

27


Procés de creació

28


Fonts d’inspiració

Manuscrit original de “Das ich ein Knabe war...” (Württembergische Landesbibliothek, Stuttgart)

Quan jo era un noi...

“Quan jo era un noi

Però us coneixia

Un déu em salvà sovint

Millor que no pas els homes

De la fressa i la vara dels homes. Jo hagi mai conegut!

Llavors jo jugava

Jo entenia el silenci de l'èter,

Confiat i bo.

El mot de l'home no l'he entès mai.

Amb les flors del boscatge

M'ha criat l'harmonia

I els oratjols del cel

Del murmuriós boscatge,

Jugaven amb mi.

I he après d'estimar

I tal com tu el cor

Entre les flors.

De les plantes alegres,

En braços dels déus m'he fet gran.”

Quan elles cap a tu

(Trad. Carles Riba)

Els dolços braços estenen,

Tu has alegrat el meu cor.

Pare Sol! i com Endimió

Jo era el teu predilecte,

Càndida Lluna!

Oh tots vosaltres, déus

Fidels i amorosos!

Si sabéssiu

Com us ha estimat la meva ànima!

Poc llavors us cridava

Jo encara pel nom, tampoc

Vosaltres m'anomenàveu

Mai, com els altres homes entre ells s'anomenen,

Com si es coneguessin.

29


Aleshores i ara

“De jove, em sentia feliç als matins

Als vespres, plorava; i ara que sóc gran

Començo el dia vacil·lant, malgrat que

Sagrat i serè és el seu final per a mi.”

(Trad. JLY-AIDA)

When I was a boy...

“When I was a boy

a god would often rescue me

from the shouting and violence of

humans.

Then, safe and well, I would play

with the meadow flowers,

and heaven's breezes

would play with me.

And as you delight the heart

of plants, stretching their tender

arms toward you,

Father Helios,

so you delighted my heart,

and I was your beloved,

holy Luna, just like Endymion

All you faithful

friendly gods!

I wish you knew

how my soul loved you!

Naturally I couldn't call you

by name then, nor did

you use

mine, as humans do, as if

they really knew each other.

But I was better acquainted with you

than I ever was with humans.

I knew the stillness of the Aether:

I never understood the words of men.

The euphony of the rustling

meadow was my education;

among flowers I learned to love.

I grew up

in the arms of the gods.”

(Transl. James Mitchell)

Mecanoscrit original de les primeres

estrofes de la traducció al català de

“Quan jo era noi”, per Carles Riba

(Càtedra Màrius Torres, UdL)

Then and now

“In younger days mornings were times of joy,

my evenings tearful; now I have gained in years,

the day begins with doubting, yet is

tranquil and sanctified at its ending.

(Transl. Susan Ranson)

30


Cuando era niño…

“Cuando era niño,

a menudo un dios me salvaba

del griterío y del castigo de los hombres.

Yo jugaba entonces, tranquilo y sin temor,

con las flores del prado

y las brisas del cielo

jugueteaban conmigo.

Y así como tú regocijas

el corazón de aquéllas plantas

cuando sus delicados brazos tienden hacia tí,

tú alegrabas también mi corazón,

¡oh padre Helios! Y, como Endymión,

yo era tu favorito, oh sagrada Luna.

Oh, vosotros todos,

fieles y amables dioses,

¡si supierais cuánto os ha querido mi alma!

Es verdad que entonces

no os llamaba con vuestros propios nombres

y tampoco vosotros me nombrabais a mí

como hacen los hombres entre ellos,

como si se conocieran de siempre.

Sin embargo, nunca conocí a los hombres

tan bien como a vosotros.

Llegué a comprender el silencio del Éter,

pero nunca comprendí

las palabras de los hombres.

La armonía susurrante

del bosque me educó

y aprendí a amar

entre las flores.

En los brazos de los dioses crecí.”

(Trad. Mariano Berdusán)

Antes y ahora

“En juveniles días a la mañana sentía regocijo

por la tarde lloraba, y ahora, cuando más viejo soy,

dudando empiezo el día, aunque no obstante,

apacible y sagrado es para mí su fin.”

(Trad. Luis Cernuda)

31


Maryna PODOLSKA

Justificació de l’artista:

“Отражается картина мира, мысли о вечном циклическом движении,

круговороте и реинкарнации. Гёльдерлин - романтик. Он говорил о жизни

в гармонии с природой”

“S'hi reflecteix la imatge del món, els pensaments sobre l'etern moviment cíclic,

la circulació i la reencarnació. Hölderlin és un romàntic. Parlava de viure en

harmonia amb la natura”

“The picture of the world, thoughts about the eternal cyclical movement,

circulation and reincarnation. Hölderlin is a romantic. He talked about living in

harmony with nature”»

Comentaris del Jurat:

“A pesar d’algun error ortogràfic –hauria de ser “hat”, no “het” –, té una notable

riqueza simbòlica” (Jordi Llovet).

“Detall molt fi; es tracta d’un treball d’una gran complexitat” (Vicenta Nevado).

32


Maryna PODOLSKA

3r Premi. Friedrich Hölderlin

Silence of ether

Odessa, 2020

Aiguafort i aiguatinta

33


Procés de creació

Primer apunt general

Transferència a paper de calcar

Matriu ja gravada

En la premsa d’estampació

34


Estampa i matriu

Tiratge

35


Fonts d’inspiració

Manuscrit original de “An den Aether” (1797)

(Württembergische Landesbibliothek, Stuttgart)

An den Aether (Verse 33 bis 36)

“Winkt es von oben herab und auf die Gipfel der Alpen

Möcht ich wandern und rufen von da dem eilenden Adler,

Daß er, wie einst in die Arme des Zeus den seligen Knaben,

Aus der Gefangenschaft in des Aethers Halle mich trage.”

To the Ether (Verses 33 to 36)

“As friendly as home, I’d like to wander the Alpine peaks

And call to the rushing eagle who once bore

The blessed boy into the arms of Zeus, that he

Might free me from this prison and take me into Aether's halls.”

(Transl. Nick Hoff)

Al Éter (Versos 33 a 36)

“Querría trepar a las cumbres de los Alpes

y allí suplicar al águila veloz, que antaño

puso en brazos de Zeus al niño bienamado,

que me arranque de mi cautiverio

y me transporte al palacio del Éter.”

(Trad. Federico Gorbea)

36


Manuscrit original de “An den Aether” (1797)

(Württembergische Landesbibliothek, Stuttgart)

An den Aether (Verse 48 bis 52)

“Aber indes ich hinauf in die dämmernde Ferne mich sehne,

Wo du fremde Gestad umfängst mit der bläulichen Woge,

Kömmst du säuselnd herab von des Fruchtbaums blühenden Wipfeln,

Vater Aether! und sänftigest selbst das strebende Herz mir,

Und ich lebe nun gern, wie zuvor, mit den Blumen der Erde”

To the Ether (Verses 48 to 52)

“But as l long for the heights of the twilit distance

Where you embrace the foreign shores with your blue-tinted waves,

You come whispering down from the top of the fruit tree in bloom,

Father Aether, and soften even my striving heart;

And I'll dwell now gladly, just as before, with the flowers of the earth.”

(Transl. Nick Hoff)

Al Éter (Versos 48 a 52)

“Pero mientras yo sueño con vagas lejanías

donde con tu onda azulada enlazas ignoradas orillas,

tú mismo, ¡Éter!, desciendes susurrante

de las cimas florecidas del huerto. Y así revivo,

dichoso como antes, con las flores de la tierra.”

(Trad. Federico Gorbea)

37


Luis Alberto MENDOZA ARAIZA

Justificació de l’artista:

“Evocación figurativa y singularmente personal de la obra Empédocles, del poeta

homenajeado Friedrich Hölderlin, que se constituye de una interpretación gráfica

compuesta de 8 piezas que lleva por titulo Donde la humedad se esconde”.

Comentaris del Jurat:

“Són fotografies tractades i tenen molta força” (Vicenta Nevado).

38


Luis Alberto MENDOZA ARAIZA

Hölderlin

1a Menció. Friedrich

Donde la humedad se esconde I-VIII

Villa de Álvarez

Fotografia

39


Procés de creació

Fragments de la bitàcola literària sobre el procés de creació de

la narrativa gràfica.

40


41


Fonts d’inspiració

Carta manuscrita original de Friedrich Hölderlin a Neuffer,

Homburg, 4-6-1799

(Württembergische Landesbibliothek, Stuttgart)

Transcripció:

“An Neüffer.

Homburg, d. 4- Jn. 1799.

Lieber Neuffer!

Du kannst sicher auf einige Beiträge von mir rechnen, / und ich werde. Deinem

Wunsche gemäss, auch etwas / Prosaisches liefern. Vieleicht kann ich Dir auch

einiges / von den Bekannten schiken, mit denen ich umgehe / oder korrespondire.

Ich wünsche Deinem zweiten Sohne / alles Leben, und alle Kraft und Grazie, die

ich ihm / wünschen würde, Wenn er der meinige wäre. / Ich habe im Sinne, eine

poetische Monatschrift heraus- / zugeben. Da die Hauptmaterialien für den ersten

Jahr- / gang, so viel ich von eigner Hand dazu geben werde, / grösstentheils

schon fertig liegen und ich, bei meiner / jezigen Lebensart ganz dem

Unternehmen leben kann, / so hoff ich es durchzusezen. Und da ich noch mit nie-

/ mand in einem bestimmten Vertrage darüber begriffen / bin, so bitt ich Dich,

Hrn. Steinkopf davon zu benach- / richtigen, ob er es vieleicht für dienlich hält,

den Ver- / such zu machen. Das Journal wird wenigstens zur Hälfte / wirkliche

ausübende Poesie enthalten, die übrigen Auf- / säze werden in die Geschichte

und Beurtheilung der Kunst / einschlagen. Die ersten Stüke werden von mir

enthalten / ein Trauerspiel, den Tod des Empedokles, mit dem ich / bis auf den

lezten Act fertig bin, und Gedichte, lyrische / und elegische. Die übrigen Aufsäze

werden enthalten.“

42


Primera referència de Friedrich Hölderlin a La mort d’Empèdocles.

“El 4 de juny de 1799, Hölderlin cita per primera vegada el nom definitiu d’aquesta

obra, en una carta al mateix Neuffer, i li ajuncia la intenció de publicar-la en els

primers números d’una “revista mensual de poesia”, que s’hauria intitulat Iduna i

que mai no va arribar a existir: “Preveig, pels primers números, publicar una

tragèdia, la mort d’Empèdocles, de la qual em falta enllestir solament el darrer

acte, i poemes lírics i elegíacs, també meus”. (Jordi Llovet. “Nota introductòria”,

Friedrich Hölderlin. La mort d’Empèdocles. p. 12-13).

“The first numbers will contain a tragedy, the Death of Empedocles, which I have

finished apart from the last act, and also by me, lyrical and elegíac poems.”

(Transl. By Jeremy Adler & Charlie Louth, Hölderlin. Essays and letters. Penguin,

London, 2009. Letter 66)

“Los primeros números contendrán -mías- una tragedia, La muerte de

Empédocles, que tengo acabada exceptuando el último acto, y poesías líricas y

elegíacas.” (Helena Cortés. Friedrich Hölderlin. Correspondencia completa, p.

425-426)

43


Valeria LUCCIONI

Justificació de l’artista:

“El grabado hace referencia a la poesía titulada “Die Linien des Lebens…” 3 , o

sea “Las líneas de la vida…”

En el título del grabado, la palabra fluxus quiere subrayar el flujo del tiempo entre

pasado, presente y futuro.

Las tres figuras simbolizan los tres estadios de la consciencia de la vida humana,

o sea pasado, presente y futuro.

El rectángulo entre el cual se inscribe la figura que simboliza el presente quiere

enfatizar cómo la exactitud del acto presente es algo relacionado con el sentido

del divino y que permite considerar el instante como algo eterno e inalcanzable

a la vez”

Comentaris del Jurat:

“És un aiguafort molt ben resolt” (Vicenta Nevado).

3

An Zimmern (Tübingen, 19-4-1812)

“Die Linien des Lebens sind verschieden

Wie Wege sind, und wie der Berge Gränzen,

Was hier wir sind, kann dort ein Gott ergänzen

Mit harmonien und ewigem Lohn und Frieden.”

44


Valeria LUCCIONI

2a Menció. Friedrich Hölderlin

Die Linien des Lebens: fluxus

Barcelona, 2020

Aiguafort i vernís tou

45


Procés de creació

Matriu original i diferents eines i materials calcogràfics.

46


Estampes d’una edició prèvia del 2017: Mas allá de la anatomia. Flusso

Punta seca, aiguatinta i vernís tou

47


Fonts d’inspiració

Manuscrit original d’un fragment de la carta que Ernst Zimmer va

trametre a la mare de Friedrich Hölderlin, Johanna Gock (Tübingen,

19 abril 1812), amb el text del poema “Die Linien des Lebens …”

que F. Hölderlin li va dedicar. (Württembergische Landesbibliothek,

Stuttgart)

“Les línies de la vida són diverses,

Com els camins, i els confins de les serres.

El que som, Déu allí pot completar-ho

Amb harmonies, paga eterna i pau.”

(Trad. Carles Riba)

“The lines of life are various,

Like roads, and the borders of mountains.

What we are here, a god can complete there,

With harmonies, undying reward, and peace.”

(Transl. James Mitchell)

“Diversas son las líneas de la vida

Cual sendas y límites de montañas.

Lo que aquí somos, allí un Dios ha de ampliarlo

Con Armonía y eterna paz y recompensa.”

(Trad. Txaro Santoro y José María Álvarez)

48


49


Oriol SÀBAT

Justificació de l’artista i cites:

“Al juliol de 1802 Hölderlin, provinent de França, visita uns amics a Stuttgart. Allí

rep una carta amb la notícia de la mort de la seva estimada Susette Gontard, el

22 de juny a Frankfurt.

Susette és Diotima a l’obra de Hölderlin, és el gran amor de Friedrich, un amor

correspost però impossible, d’una dona casada i amb fills. Al setembre de 1798

van haver-se de separar (Friedrich havia estat preceptor dels seus fills) i veure’s

en unes poques entrevistes furtives.

L’impacte de la mort de Susette és irreversible. Amb la notícia, Hölderlin torna

caminant de Stuttgart a Nürtingen, a casa la seva mare. Tardarà quasi un mes a

arribar-hi.

El meu gravat vol representar aquell viatge, després de la mort de Susette, un

viatge dolorós cap a la bogeria. La inspiració també m’arriba del “Cant

d’Hipèrion”, que en la novel·la epistolar representa el moment immediatament

precedent a la mort de Diotima:

“Els mísers humans

A cegues de l’una

Hora dins l’altra

Com aigua de roca

A roca llançada,

Anys i anys dins l’incert, daltabaix” 4

En el gravat la ratlla roja simbolitza un camí de sang i desesperació que, malgrat

tot, s’emmarca en la delicadesa i puresa de la natura, i així també és fidel a l’obra

del poeta.”

Comentaris del Jurat:

“Capta molt bé un moment de la vida de Hölderlin en què no se sap ben bé què

va passar, quan va morir Susette” (J.L. de Yebra).

4

L’artista recull la segona versió catalana de Carles Riba (1943) dels versos 22 a 27 de Hyperions

Schicksalslied (1799):

“Die leidenden Menschen

Blindlings von einer

Stunde zur andern,

Wie Wasser von Klippe

Zu Klippe geworfen,

Jahr lang ins Ungewisse hinab”

50


Oriol SÀBAT

3a Menció. Friedrich Hölderlin

Paisatge després de la mort de Diotima

Sant Sadurní d'Anoia, 2020

Linogravat i xilografía

51


Procés de creació

1: Dues proves de dues de les quatre planxes.

2: Matriu de fusta del fons, amb un degradat fet amb el rodet d'entintar.

3: Algunes de les plantilles o registres per estampar.

4: Un dels registres amb les planxes de linogravat disposades a sobre.

Per a cada planxa s'ha fet una estampació independent, de manera que el paper ha passat quatre

vegades pel tòrcul.

52


Fonts d’inspiració

“Suffering men

Falter and fall

Blindly from one

Hour to the next,

Like water flung down

From cliff to cliff,

Yearlong into uncertainty”

(Transl. Eric L. Santner)

“Los hombres resignados

ciegamente, de hora

en hora, como agua

de una peña arrojada

a otra peña, a través de los años

en incierto, hacia abajo.”

(Trad. Luis Cernuda)

53


Stefan Zweig. “Sturz ins Unendliche”. Der Kampf mit dem Dämon. Hölderlin, Kleist, Nietzsche.

Leipzig, Insel, 1925

“I ara cau un vel sobre la seva vida: la seva història es converteix en un mite i el

seu destí, en una llegenda. Sabem que "va passejar per França en una bella

primavera" i que va fer nit “als temuts cims nevats de l'Alvèrnia, enmig de

tempestes i el no-res, en una nit glaçada, amb la pistola carregada al meu costat,

en el llit aspre" (segons escriu); sabem que va arribar a casa de la família del

cònsol alemany a Bordeus i que sobtadament en va sortir. És aleshores quan un

núvol l’amaga i una ombra cobreix la seva vida. Podia ser aquell home estrany

que, passats deu anys, una dona de París va confessar que l’havia vist entrar al

seu jardí i conversar amb alegre entusiasme amb les estàtues de marbre dels

déus? Deu ser cert que, a la tornada, una insolació li va arrabassar els sentits i

"el foc, el poderós element, el va apoderar"; que, tal com va dir ell mateix més

simbòlicament, "Apol·lo el va colpejar"? De debò uns lladres li van treure la roba

i els pocs diners que duia? Mai no tindrem resposta a cap d’aquestes preguntes;

un núvol oculta el seu viatge de retorn a casa i la seva caiguda. Només sabem

que un dia algú va entrar a casa de Matthisson a Stuttgart, "pàl·lid com un

cadàver, primíssim, amb un aspecte salvatge, de cabells i barba llargs i

embullats, vestit com un captaire", i, com que Matthisson se n’allunyà tímidament

com si hagués vist un fantasma, amb veu apagada, murmurà el seu nom:

«Hölderlin»".

(Trad. JLY / AIDA)

54


“Round this phase of his career a veil has been wrapped. We know, indeed, that

he “wandered through France in fine spring weather”, and we read of a night

spent “on the dreaded and snow-clad mountains of Auvergne, amid storm and

wilderness and icy cold, with loaded pistols beside me on my rough couch”. We

know that he reached Bordeaux to become a member of the household of the

German consul in that city, and then left at short notice. Thereafter the mists

redescend upon the story of his life. Was he the stranger of whom (ten years

later) a lady spoke in Paris, as having seen him in her garden holding friendly

converse with marble statues of the gods? Is it true that he had sunstroke while

tramping back to Germany; that “fire, the mighty element”, laid him low; that, as

he related, “Apollo” had pierced him with a flaming shaft? Did footpads really strip

him of his clothes and take from him what little money he had? These questions

are likely never to be answered satisfactorily. This much is certain, that one day

“an emaciated man, pale as death, long-haired and bearded, wild-looking,

habited like a beggar”, turned up at Matthisson's in Stuttgart and, when

Matthisson shrank from him as from a ghost, the waif murmured the name

«Hölderlin»".

(Transl. Eden and Cedar Paul)

“Entonces, un tupido velo nos oculta su vida. Su historia es ya leyenda, mito. Se

sabe que, en florida primavera, pasó por Francia y que pernoctó en las cumbres

del Auvernia, rodeado de nieve, en paraje desierto, en dura cama y con una

pistola a su lado. Se sabe que estuvo en Burdeos, en casa del Cónsul de

Alemania, y que después, de pronto, abandonó esta casa. Pero luego

descienden negras nubes que nos ocultan su caída.

¿Sería Hölderlin aquel extranjero que, diez años más tarde, fué visto por una

mujer en París hablando entusiasmado con las marmóreas estatuas de los

dioses en un parque? ¿Será cierto que una insolación le privó de sus sentidos y

que, como él mismo afirma, el rayo de Apolo le castigó? ¿será cierto que unos

bandidos le robaron todo su dinero y hasta sus vestiduras? Nunca se tendrá la

respuesta a esas preguntas. Un negro velo encubre su regreso a Alemania y su

caída. Sólo se sabe que un día, en casa de Matthisson, en Stuttgart, entró un

hombre pálido como un cadáver, flaquísimo, con ojos apagados, enmarañada y

salvaje cabellera, luengas barbas y traje de mendigo, y como Matthíson

retrocediera espantado y temeroso ante aquella visión, el extranjero, con voz

apagada, dijo su propio nombre: Hölderlin.”

(Trad. Joaquim Verdaguer)

55


Yusaku KUBO

Justificació de l’artista i cites:

神 々は 古 代 ギリシャ 文 学 において 真 に 己 の 時 代 を 闊 歩 し

神 はヘルダ-リンにおいて

塔 の 内 で 鎮 座 した

霊 的 感 触 が 実 体 験 を 源 にするその 体 質 上

常 に、 表 現 は 証 明 と 同 義 になり

霊 的 感 性 が 空 想 による 装 束 を 嫌 うその 性 格 上

常 に、 現 実 が 顕 現 と 同 率 になる

私 の 芸 術 は、この 綿 々たる 路 上 に 産 まれて

見 えざる 光 を 彫 刻 する 意 志 を 引 き 継 いでいる。

“In ancient Greek literature, the gods truly swept through their time. God settled

inside the tower in Hölderlin.

Expression is synonymous with proof by it's constitution that the spiritual feeling

originates from the actual experience.

Reality is the same rate as manifestation by nature of that spiritual sensibility

hates fancy costumes. My art is born on this unremitting street and carries on the

will to sculpt invisible light” (Translated by himself)

“I think we [gods and us] were living on same stage in ancient Greek like

"Bicameral Mind" advocated by Julian Jaynes. I feel same sense in nowadays,

This feeling is not depend time, and mind is not Story or Dialogue like ancient

Greek, but Invisible Light like Pantheism. Based on a Personal Matter, I want to

make art as much as precision lights like Physically law from them”

This sentence『 真 に 己 の 時 代 を』/ “the gods truly swept through their time” is

from Hölderin's verses…: “Entflohene Götter! auch ihr, ihr gegenwärtigen,

damals. Wahrhaftiger, ihr hattet eure Zeiten!” (Hymnen. “Germanien”).

『 逃 げ 去 った 神 々よ あなた 方 、 現 在 する 方 たちよ、

あの 頃 あなた 方 は、 真 に、 己 の 時 代 を 持 っていた』『ヘルダ-リンと 現 代 【 高 木 昌

史 】

Comentaris del Jurat:

“El treball, inspirat en “Germania”, és d’una gran subtilesa” (J.L. de Yebra).

56


Yusaku KUBO

4a Menció. Friedrich Hölderlin

Dexter, sinister, crack

Osaka, 2020

Fotograma i dibuix

57


Procés de creació

1. Take a picture.

2. Inverted image of the negative printed on OHP film.

3. Draw by pencil on a tracing paper.

4. Draw by Clear medium on a Glass.

5. In order 234 layer on photographic paper.

6. Expose 5 brief moment in a dark room.

7. And develop in a dark room photographs of the printing process

(elaboration or development)

58


Tema: Cinturó de pell de vaca desgastat durant 17 anys

59


Fonts d’inspiració

Manuscrit original de Friedrich Hölderlin amb el fragment de l’himne “Germanien” esmentat per

Y. Kubo.

(Württembergische Landesbibliothek, Stuttgart)

60


“Déus que fugíreu! I també Vosaltres, Presents, més reals

llavors, els vostres temps s’han fos!”

(Trad. Manuel Carbonell)

“Gods who are fled! And you also, present still,

But once more real, you had your time, your ages!”

(Transl. Eric L. Santner).

“¡Dioses borrados! Y también vosotros,

los del presente, más reales que antaño.”

(Trad. Federico Gorbea)

61


Gisela OBERBECK

Justificació de l’artista i cites:

“This work is dedicated to Khaled Asaad the, archeologist of Palmyra who tried

toprotect this special place. He was murdered in 2015. Hölderlin wrote his poem

Lebensalter 5 about Palmyra mysterious waving from the past. This is how the

spirit meets for centuries”

“En el leporello, el poema está relacionado con la situación y el destino de Khaled

Asaad. Esta obra es un homenaje a este valiente hombre”

5

Lebensalter (1800-1804)

“Ihr Städte des Euphrats!

Ihr Gassen von Palmyra!

Ihr Säulenwälder in der Ebne der Wüste,

Was seid ihr?

Euch hat die Kronen,

Dieweil ihr über die Grenze

Der Othmenden seid gegangen,

Von Himmlischen der Rauchdampf und

Hinweg das Feuer genommen;

Jetzt aber sitz ich unter Wolken (deren

Ein jedes eine Ruh hat eigen) unter

Wohleingerichteten Eichen, auf

Der Heide des Rehs, und fremd

Erscheinen und gestorben mir”

Der Seligen Geister.”

62


Gisela OBERBECK

Menció. Fora de concurs. Friedrich Hölderlin

Hölderlin meets Khaled Asaad. Leporelo

Múnic, 2020

Collage, còpia, pintura, troquelat

63


Procés de creació

64


65


Fonts d’inspiració

Necrològica / Obituary

(Frankfurter Allgemeine, 22-8-2015)

Nachtgesänge im Taschenbuch für das

Jahr 1805, primer testimoni del poema

“Lebensalter”, del qual no es conserva

el manuscrit.

Nachtgesänge im Taschenbuch für das Jahr Nachtgesänge im Taschenbuch für das Jahr

1805, first witness from the poem 1805, primer testigo del poema

“Lebensalter”, whose manuscript is not

"Lebensalter", cuyo manuscrito no se

preserved.

conserva.

66


Times of Life

“Cities of the Euphrates,

And you, Palmyra’s streets,

You pillar-forests on the plane

of the desert,

What are you now?

Taken, your crowns,

Because you are said to have

passed

The boundaries of the

breathing;

In the vapour-smoke of the

heavenly they are

Taken away, and in their fire.

Now, I sit under clouds (and

each one

Has a peace particular to it)

among

Well-ordered oaks, and on

The heath of the deer, and

strange

And dead they appear to me,

The ghosts of the blessed.”

(Transl. Susan Ranson)

Mecanoscrit original de la traducció

al català d’“Edats de la vida”,

per Carles Riba

(Càtedra Màrius Torres, UdL)

Edades de la vida

“¡Oh, urbes del Eufrates!

¡Oh, calles de Palmira!

¡Oh, bosques de columnas sobre el llanto desierto!

¿Qué sois?

De vuestras coronas,

al haber traspasado los límites

de aquellos que respiran,

por el humo de los dioses

y su fuego fuisteis despojadas;

pero sentado ahora bajo nubes (cada cual

reposando en su propia quietud)

bajo robles hospitalarios, en

la umbría donde pacen los corzos,

extrañas se me hacen y muertas

las almas venturosas.”

(Trad. Nicolás Suescún)

67


68


06. Premiats i mencionats

06.2. Categoria: Anne Brontë

69


Malcolm DUFFIN

Justificació de l’artista:

"Act on uses Anne Brontë's poem Lines Composed In A Wood On A Windy Day 6

as a starting point to explore my own yearnings for nature and physical freedom

in a time of contagion and pandemic lockdown. I live on the edge of the Pennine

moors which Anne Brontë inhabited and I have felt their presence throughout my

life. "Act On" (a pun on both Anne Brontë's 'pen name' and also the process of

constructing this print) consist of a triptych of 3 miniature drypoint landscapes

(Sea/Moor/Wood) printed onto Snowdon 300 gsm paper that is blind embossed

and imbued with materials found in places associated with Anne Brontë's life

(Haworth, Scarborough). Additionally, the carborundum used in the drypoint was

mixed with soils from those locations. Due to lockdown travel restrictions, these

materials were submitted by residents of those communities following a social

media appeal. In doing so the physical creation of the work has been an act of

resistence and hope by people against the virus and its impact on our lives. It is

a recollection of the landscapes both Anne and I know well is physically imbued

with their spirit and memory”

Comentaris del Jurat:

“Retrata el bosc, els erms i el mar, tres paisatges importants per a l’autor, en

època de confinament” (Roser Pintó).

“A nivell tècnic està molt bé; el carborúndum és complicat, també m’agrada molt

el gofrat i l’estampat a la poupée”. “La connexió m’agrada molt”. “Les planxes

són molt petites i estan molt netes” (Vicenta Nevado).

“El gravat té, a més, un component de ritualitat en l’ús de materials del terreny

de l’escriptora homenatjada, que ajuda a insuflar ànima a l’estampa.” (Joan-Lluís

de Yebra)

“Treballa de manera poètica” (Teresa Costa-Gramunt).

6

My Soul is Awakened (30 de desembre de 1842:”Composed in the Long-Plantation on a wild bright windy

day)”

70


Malcolm DUFFIN

1r Premi Anne Brontë

Act on

Salford, 2020

Carborúndum, col·lagrafia, punta seca, aiguafort, gofrat en sec i TM

71


Procés de creació

Kaye Collins-Butterworth collint material als

erms de Haworth

Derek Lawson a fora del Parsonage & Bronte

Museum de Haworth

Tomba d’Anne Brontë a Scarborough

72


Material del territori d’Anne Brontë, aplegat per impregnar el carborúndum

73


Fonts d’inspiració (Cf. infra.: Mario Bazel)

Manuscrit original del poema My Soul is Awakened, d’Anne Brontë (30-12-1842)

(The Morgan Library and Museum, New York, NY)

“My soul is awakened, my spirit is soaring

And carried aloft on the wings of the breezes;

For above, and around me, the wild wind is roaring,

Arousing to rapture the earth and the seas.

The long withered grass in the sunshine is glancing,

The bare trees are tossing their branches on high;

The dead leaves beneath them are merrily dancing,

The white clouds are scudding across the blue sky.

I wish I could see how the ocean is lashing

The foam of its billows to whirlwinds of spray;

I wish I could see how its proud waves are dashing,

And hear the wild roar of their thunder today!”

74


“L’ànima es desperta, el meu esperit s’exalta

I és encimbellat amb les ales de l’oratge;

Car damunt meu i al voltant brama el vent salvatge,

Despertant per segrestar la terra i els mars.

La llarga herba és marcida pel sol que l’esguarda,

Els arbres nus aixequen llurs branques enlaire;

Les fulles mortes, a sota, alegrement ballen,

Els núvols blancs travessen lliscant el cel blau.

Voldria veure com agita l’oceà

L’escuma a remolins de les seves onades;

Voldria veure com ses altives ones marxen,

I escoltar, avui, el rugit de llur tro salvatge!”

(Trad. JLY / AIDA)

“Mi alma está despierta, mi espíritu se yergue

Y es llevado a lo alto en las alas de la brisa;

Por encima y alrededor de mí, el viento salvaje está rugiendo,

Despertando para arrebatar la tierra y los mares.

La hierba alta se marchitó bajo la mirada del sol,

Los árboles desnudos lanzan sus ramas a lo alto;

Las hojas muertas, debajo de ellos, están bailando alegremente,

Las nubes blancas se deslizan por el cielo azul.

Me gustaría ver cómo el océano está azotando

La espuma de sus olas en torbellinos de espuma;

Me gustaría ver cómo las olas orgullosas están corriendo,

Y ¡oír el rugido salvaje de su trueno hoy!”

(Trad. Juan Diego Amoroz Etxebarria)

75


Elies PLANA

Justificació de l’artista:

“El personatge em fa pensar en la vida i l'època a l'Anglaterra industrial del segle

XIX. La duresa i l'aguant que va haver de suportar la classe obrera. He volgut

presentar una figura simple amb mirada ferma, segura de si mateixa. Al rerefons,

un esbós de ciutat industrial, amb xemeneies sota una gran nuvolada que

emmarca la figura d'Anne”

Comentaris del Jurat:

“Xilografia a contrafibra (o a testa) feta a la perfecció” (Vicenta Nevado).

“Li falta força, però tècnicament és perfecte” (Sílvia Ferrer).

“El primer país on va començar la industrialització és Anglaterra i concretament

a Yorkshire; les germanes Brontë van viure aquests canvis socials que incideixen

molt en el paisatge; Charlotte els descriu a la novel·la Shirley” (Roser Pintó).

76


Elies PLANA

2n Premi. Anne Brontë

Anne Brontë i el seu temps

Barcelona, 2020

Xilografia a testa

77


Procés de creació

78


Del paper a la fusta… i de la fusta al paper

79


Fonts d’inspiració

Charlotte Brontë. Shirley. London, Smith, Elder & Co., 1849.

Chapt. II (1a edició)

“En arribar a Yorkshire, on els seus avantpassats havien tingut magatzems al

port i fàbriques en un poble de l’interior, així com una casa a la ciutat i propietats

al camp, no hi va veure cap altra manera sinó llogar una antic molí tèxtil en un

racó apartat del camí d’un districte allunyat; va agafar una caseta contigua com

a residència i afegir-hi uns quants acres de terra accidentada i costeruda del

voltant del clot per on trencava el rierol del molí i en aquell terreny fer lloc per a

estenedors i pastura del seu cavall.”

(Trad. JLY / AIDA)

80


"Cuando fué a Yorkshire, donde sus antepasados paternos habían poseído

almacenes, fábricas, casa en la ciudad y propiedades en el campo, no halló otra

posibilidad que la de arrendar un taller textil en un lejano rincón de un apartado

distrito, alquilando una casita contigua como residencia, y añadiendo a sus

posesiones un prado para que pastase su caballo, y algunos acres de tierra

baldía."

(Trad. Juan G. de Luaces)

81


Yael SARANGA

Justificació de l’artista:

“The image is divided into five elements:

1. A Romanesque-style picture frame also represents a family and a home frame.

2. The background looks like a net, blocking bars and a mental State of the

woman´s restless desperation and frustration.

3. The male black silhouette figure in a classic Victorian style. Here the black

represents his tough personality and the darkness that inhibits the woman’s

Voice.

4. The bars closing on the woman are taken from the man’s black silhouette,

imposing his authority on her.

5. The woman is reduced and looks small next to the man. Her changing colours

indicate here desire and aspiration to change the situation, to break free from her

fate. It strives for a change in equality and freedom»

“By kidnaping her child, I still find Helen as a prisoner sole”

Comentaris del Jurat:

“És un treball molt ben estampat” (Vicenta Nevado).

“La presó exterior i interior, la censura real i l’autocensura és el que expressa

aquest gravat emmarcat i tancat per barrots a la finestra i l’ànima” (Roser Pintó).

82


Yael SARANGA

3r Premi. Anne Brontë

The tenant of Wildfell Hall by Anne Brontë

Mazkeret Batya, 2020

Linòleum de reducció

83


Procés de creació

84


85


Fonts d’inspiració

Anne Brontë. “First absence”. The tenant of Wildfell Hall. London, T.C. Newby,

1848. V. II, chapt. VI (1a edició)

“29 de juny.— No sé res d’Arthur encara; duc molts de dies cercant, cercant

debades alguna carta seva. Les seves, quan arriben, són unes cartes

afectuoses, si és que les paraules boniques i els epítets afectuosos poden

atribuir-los aqueix títol, però molt curtes, i plenes d’excuses trivials i promeses

en les quals no puc confiar; i, no obstant això, com les enyoro! Amb quina ànsia

obro i devoro aquestes contestacions breus i escrites a sota pressa a les tres o

quatre llargues cartes, fins ara sense contestar, que ha rebut de mi!

Oh, és cruel deixar-me tant de temps sola! Ell sap que no tinc ningú amb qui

parlar a part de Rachel, perquè no tenim veïns, excepte els Hargrave, la

residència dels quals difícilment puc albirar des d’aquestes finestres (les més

altes), oculta per aquests torrons baixos i plens d’arbres que són més enllà del

Dale. Em vaig posar molt contenta quan em vaig assabentar que Milicent era tan

prop de nosaltres; la seva companyia seria un consol per a mi ara, però ella

encara és a la ciutat amb la seva mare: no hi ha ningú al Grove, salvant la petita

Esther i la seva institutriu francesa, perquè Walter sempre és fora. A Londres

vaig veure aquest model de perfeccions masculines: a penes semblava merèixer

els elogis de la seva mare i de la seva germana, encara que em va fer la

impressió de ser més tractable i agradable que lord Lowborough, més càndid i

amb una ment més elevada que el senyor Grimsby, i més refinat i cavallerós que

el senyor Hattersley, l’altre dels dos únics amics que Arthur considera oportú de

presentar-me. Oh, Arthur, per què no véns! Per què no m’escrius d’una vegada!

86


Vas parlar de la meva salut: com pots

esperar que recuperi aquí la meva airositat

i vigor, atrapada dia rere dia per la solitud i

l’angoixa? Et serviria de lliçó trobar quan

vinguessis que el meu bon aspecte ha

desaparegut del tot. Pregaria als meus

oncles, o el meu germà, que vinguessin a

veure’m, però no vull queixar-me de la

meva solitud davant d’ells. I la veritat és que

la solitud és el més petit dels meus mals;

però, què fa? Quina cosa el manté allunyat?

És aquesta pregunta, sempre és repetida, i

els suggeriments que suscita, el que em

desconcerta.”

(Trad. Joan Antoni Cerrato)

“29 de junio. — No sé nada de Arthur

todavía; llevo muchos días buscando,

buscando en vano una carta de él. Las

suyas, cuando llegan, son unas cartas

cariñosas, si es que las palabras bonitas y

los epítetos cariñosos pueden atribuirles

ese título, pero muy cortas, y llenas de

excusas triviales y promesas en las que no puedo confiar; ¡y, sin embargo, cómo

las echo de menos! ¡Con qué ansia abro y devoro estas contestaciones breves

y escritas a toda prisa a las tres o cuatro largas cartas que hasta ahora ha

recibido de mí!

¡Oh, es cruel dejarme tanto tiempo sola! Él sabe que no tengo a nadie con quien

hablar aparte de Rachel, pues no tenemos vecinos aquí, excepto los Hargrave,

cuya residencia difícilmente puedo vislumbrar desde estas ventanas (las más

altas), oculta por esas colinas bajas y llenas de árboles que están más allá del

Dale. Me puse muy contenta cuando me enteré de que Milicent estaba tan cerca

de nosotros; su compañía sería un consuelo para mí ahora, pero ella todavía

está en la ciudad con su madre: no hay nadie en el Grove, salvo la pequeña

Esther y su institutriz francesa, pues Walter está siempre fuera. En Londres vi a

ese dechado de perfecciones masculinas: apenas parecía merecer los elogios

de su madre y su hermana, aunque me dio la impresión de ser más tratable y

agradable que lord Lowborough, más cándido y con una mente más elevada que

el señor Grimsby, y más refinado y caballeroso que el señor Hattersley, el otro

de los dos únicos amigos que Arthur consideró oportuno presentarme. ¡Oh,

Arthur, por qué no vienes! ¡Por qué no me escribes de una vez! Hablaste de mi

salud: ¿cómo puedes esperar que recupere aquí mi lozanía y vigor, atrapada día

tras día por la soledad y la angustia? Te serviría de lección encontrar cuando

vinieras que mi buen aspecto ha desaparecido del todo. Les rogaría a mis tíos,

o a mi hermano, que vinieran a verme, pero no quiero quejarme de mi soledad

delante de ellos. Y la verdad es que la soledad es el menor de mis males; pero

¿qué está haciendo? ¿Qué es lo que le mantiene alejado? Es esta pregunta,

siempre repetida, y las sugerencias que suscita lo que me enloquece.”

(Trad. Waldo Leirós)

87


Shahane SHAHBAZYAN

Justificació de l’artista:

“I began this book with the intention of concealing nothing -Agnes Grey inform

us-; that those who liked might have benefit of perusing a fellow – creature’s

heart...” (Chapt. XIII: “The Primroses”). Agnes Grey is Anne Brontë herself.

Agnes Grey is a book that is, perhaps, absolutely unique in the literary history of

the 19th century. Is it because it was written by one of the famous Brontë sisters

–Anne Brontë? or – simply because everything in this book is talented – a plot

that cannot be torn away from, characters that cannot be forgotten, and a

charming, poetic, figurative language?

I wanted to show in this picture how she was able to overcome all difficulties and

became a good person in this life and how she was able to overcome everything

in her path”

Comentaris del Jurat:

“És força correcte, a pesar de la descompensació en l’estampació de les fustes”

(Vicenta Nevado).

“La cara que es mostra al públic i el jo intern, com una màscara o potser

representa la trinitat de les germanes Brontë, tres en una” (Roser Pintó).

88


Shahane SHAHBAZYAN

1a Menció. Anne Brontë

Agnes Grey

Erevan, 2020

Xilografia

89


Procés de creació

KulturDialog Armenien, a the Studio of the National

Center of Aesthetics after Henrik Igityan

90


Fonts d’inspiració

Anne Brontë. “The primroses”. Agnes Grey. London, T.C. Newby, 1847. V. III, chapt. XIII

(1a edició)

“Quan vaig començar el llibre no tenia intenció d’amagar res per tal que, els qui

ho desitgessin, es poguessin beneficiar de l’anàlisi del cor del proïsme però, de

vegades, les persones tenim uns pensaments que podem confiar als àngels del

cel, però no als nostres semblants, ni tan sols al més amable de tots.”

(Trad. M. Dolors Ventós)

“Comencé este libro con el propósito de no ocultar nada, para que los que así lo

quisieran pudiesen leer en el corazón de una mujer. Sin embargo, algunos de

nuestros pensamientos, que los ánngeles del cielo pueden compartir con

nosotras, no deben ser comunicados a nuestros hermanos, los hombres, ni

siquiera al más generoso y bueno de ellos.”

(Trad. Menchu Gutiérrez)

91


Rachel SINGEL

Justificació de l’artista:

“In the Victorian era, the existence of governess held a unique position and

became a social phenomenon in England. The governess became a popular

figure in fiction. Many authors of governess novels drew on their own experience

as a governess. Among these authors is Anne Brontë. In her first novel “Agnes

Grey”, she depicted the life of governess throughout its female main character

named Agnes Gray. This image seeks to capture the female main character and

her struggle of being a governess”

Comentaris del Jurat:

“Del millor que s’ha presentat en aiguafort” (Vicenta Nevado).

“Aporta un efecte sinestèsic molt interessant” (Teresa Costa-Gramunt).

“Anne Brontë concentrada en el treball, a penes perceptible, en una postura

semblant a la de la pròpia artista Rachel Singel mentre grava" (Roser Pintó).

92


Rachel SINGEL

2a Menció. Anne Brontë

A woman's struggle: a homage to Anne Brontë

Louisville, KY, 2020

Aiguafort

93


Procés de creació

94


Fonts d’inspiració

Anne Brontë. “The parsonage”. Agnes Grey. London, T.C. Newby, 1847. V. III, chapt. I (1a edició)

“Mary: tu pintes molt bé. ¿I si pintessis uns quants quadres ben bonics, els fessis

emmarcar amb les aquarel·les que ja tens fetes i provessis de vendre’ls a un

marxant d’art comprensiu que fos prou assenyat per saber-hi veure el mèrit que

tenen?

—¿Que vol dir que els podríem vendre per un preu enraonat, mare? Em faria

molta il·lusió!

—Ho podem provar, filla: tu, pinta’m els quadres, que jo faré els possibles per

trobar un comprador.

—Tant de bo que jo també hi pogués contribuir —vaig dir.

—Tu, Agnes? Vés a saber! Tu també pintes força bé; si tries un tema senzill,

potser te’n sortiràs, de fer un quadret que puguem exposar amb orgull.

—Jo tenia pensada una altra cosa, mare, ja fa temps que em ronda pel cap però

no m’atreviria a dir-la.

—I doncs? Explica‘ns de què es tracta.

—M’agradaria ser institutriu.

95


La mare va proferir una

exclamació de sorpresa i

es va posar a riure. La

meva germana va deixar

caure la labor i va

exclamar tota astorada:

—Què dius? Que vols ser

institutriu, Agnes? Quina

imaginació!

—Per què? No trobo pas

que sigui res extraordinari!

No pretenc pas ensenyar

noies adolescents, però

em veig amb cor de fer

classe a criatures. Em

faria molta il·lusió, perquè

m’agrada molt la canalla.

Digui que sí, mare!

—Però si encara no has

après a tenir cura de tu

mateixa. Pensa que per

dominar la canalla, cal

tenir més seny i

experiència que no pas

per educar els més grans.

—Tinc divuit anys fets,

mare. I sóc prou capaç de

tenir cura de mi mateixa i

dels altres també. Vostè

no té idea ni de la meitat

del seny i la prudència que

tinc perquè no l’ha posat

mai a prova.

—I ara!—va dir la Mary—.

Què faries tu, en una casa plena de desconeguts, sense tenir-nos a la mare o a

mi per fer-te costat, amb un grapat de criatures al càrrec d’una altra criatura i

sense poder demanar consell a ningú? Si no sabries ni quina roba posar-te!

—Us penseu que no tinc opinió pròpia perquè sempre faig el que em maneu.

L’únic que us demano és que em poseu a prova, així veureu de què sóc capaç.

Aleshores va entrar el pare i li van explicar el tema de la discussió.

—La meva petita Agnès, una institutriu! —Va exclamar i, malgrat la seva

depressió, la idea li va fer riure.

—Si, pare. No s’hi negui, sisplau. M’agradaria d’allò més i estic convençuda que

me’n sortiria prou bé.”

(Trad. M. Dolors Ventós)

96


“Mary, tú pintas muy bien. ¿Qué te parecería pintar algunos cuadros más, en tu

mejor estilo, enmarcarlos junto con las acuarelas que ya tienes e intentar

venderlos a un marchante de arte que tenga sensibilidad para reconocer su

valor?

—Mamá, nada me haría más feliz, si tú crees que merece la pena y que podrían

venderse.

—Merece la pena intentarlo, cariño. Tú trabaja en los cuadros y yo haré lo posible

por encontrar un comprador.

—Ojalá pudiera hacer algo —dije yo.

—¿Tú, Agnes? Bueno, ¡quién sabe! Tú también pintas muy bien: si eligieras un

tema sencillo, estoy segura de que harías algo que todos nos sentiríamos

orgullosos de enseñar.

—Yo había pensado otra cosa, mamá, desde hace tiempo... pero no me atrevía

a decirlo.

—¡Vaya! Por favor, dinos de qué se trata.

—Me gustaría ser institutriz.

Mi madre profirió una exclamación de sorpresa y se echó a reír. Mi hermana dejó

caer la labor y exclamó, perpleja:

—¿Tú, una institutriz, Agnes? ¡Qué imaginación!

—¡Pues vaya! No veo nada de extraordinario en ello. No pretendo enseñara

chicas mayores, pero seguro que podría dar clases a unas niñas... y me haría

tanta ilusión... ¡me gustan tanto los niños! ¡Déjame, mamá!

—Pero, cariño, si todavía no has aprendido a cuidar de ti misma. Y los niños

requieren más juicio y experiencia que los que hacen falta para educar a los

mayores.

—Pero, mamá, tengo dieciocho años cumplidos y soy perfectamente capaz de

cuidar de mí misma y de otros también. No puedes conocer ni la mitad dela

inteligencia y prudencia que tengo porque nunca las has puesto a prueba.

—Pero piensa —dijo Mary—, ¿qué harías en una casa llena de extraños, sin que

mamá o yo pudiéramos ayudarte... con un grupo de niños a quienes atender y

sin nadie a quien poder pedir consejo? Ni siquiera sabrías qué ropa ponerte.

—Creéis que, porque siempre hago lo que me decís, no tengo un juicio propio.

Solo ponedme a prueba, es lo único que pido, y veréis de lo que soy capaz. En

aquel momento mi padre entró en la habitación y le explicaron el tema de la

discusión.

—¡Mi pequeña Agnes, una institutriz! —exclamó, y a pesar de su depresión, la

idea hizo que se echara a reír.

—Sí, papá, no te opongas. ¡Me gustaría tanto! ¡Y estoy segura de que lo haría

tan bien!”

(Trad. Menchu Gutiérrez)

97


Mario BAZEL

Justificació de l’artista:

“The engraving “Awakening” 7 is a tribute to Anne Brontë’s poem “My soul is

awakened” In reading her poem, I found an intriguing similarity and energy in the

subject about the soul, as it is something I explore in my art as well.

In my image, I am searching for a presentation of the soul as an intangible form,

in combination with earthly elements, as indicated in Brontë’s poem. Exploring

this subject, I wanted to capture the life and vibrancy of the soul and it’s

surroundings, making it timeless and infinite-honouring Anne Brontë”

Comentaris del Jurat:

“Utilitza una eina elèctrica que fa que el traç guanyi molta precisió i quedi més

net que fet amb puntaseca sobre metacrilat” (Vicenta Nevado).

“Les ales que eleven l’ànima com en un somni, en una visió de fosfè” (Roser

Pintó).

7

My Soul is Awakened (December, 30 th 1842)

(Composed in the Long-Plantation on a wild bright windy day)

“My soul is awakened, my spirit is soaring,

And carried aloft on the wings of the breeze;

For, above, and around me, the wild wind is roaring

Arousing to rapture the earth and the seas.

The long withered grass in the sunshine is glancing,

The bare trees are tossing their branches on high;

The dead leaves beneath them are merrily dancing,

The white clouds are scudding across the blue sky.

I wish I could see how the ocean is lashing

The foam of its billows to whirlwinds of spray,

I wish I could see how its proud waves are dashing

And hear the wild roar of their thunder today!”

98


Mario BAZEL

3a Menció. Anne Brontë

Awakening

Plòvdiv, 2020

Xilografia sobre plàstic

99


Procés de creació

Eines i matriu, a dalt, i estampes, a sota

100


Fonts d’inspiració (Cf. supra.: Malcolm Duffin)

Charlotte, Emily i Anne Brontë. Poems. London, Smith, Elder and Co., 1846. Primera edició dels

poemes de les germanes Brontë, amb els pseudònims de Currer (Charlotte), Emily (Ellis) i Acton

(Anne)

101


Rosa MIRAMBELL

Justificació de l’artista:

“Mentre pensava en la vida d’Anne Brontë, la seva família i l’ambient que la

rodejava, la vaig imaginar reposant en una butaca, mig somiant, envoltada dels

seus germans, per molt que no presents, dels paisatges per on devia passejar,

amb la ment ben arrelada en tot allò, però tanmateix absent, absorta en els seus

móns interiors.

La punta seca sobre metacrilat em va semblar adient per expressar tot això; ho

vaig intentar amb línies clares i delicades, tal com em sembla l’esperit d’aquesta

escriptora d’accents transparents, que tan bé reflecteix una època un país, un

estil de vida.

Aquí també vull esmentar la feina feta per la mestra estampadora Maria Torres,

amb la seva sensibilitat exquisida en obtenir unes proves impecables”.

Comentaris del Jurat:

“De tan naïf és preciós” (Teresa Costa-Gramunt).

“Anne i els seus pensaments esborronats” (Roser Pintó).

“La punta-seca en plàstic i l’estampació estan ben fetes” (Vicenta Nevado).

102


Rosa MIRAMBELL

4a Menció. Anne Brontë

Anne Brontë i els seus germans

Barcelona, 2020

Punta seca sobre metacrilat

103


Procés de creació

Recto de la matriu de metacrilat

Verso de la matriu de metracrilat

104


Fonts d’inspiració

Anne Brontë. “Confessions”. Agnes Grey. London, T.C.

Newby, 1847. V. III, chapt. XVII (1a edició)

“En aquesta època de neguits, tenia dos motius d’aflicció més, l’un pot semblar

una fotesa, però em va costar moltes llàgrimes: l’Snap, el meu silenciós company

de cara ferrenya però ulls expressius i cor tendre, l’únic ésser vivent que

m’estimava, me’l van prendre i el van lliurar a les delicades atencions del ratador

del poble, que tenia molt mala fama per la manera brutal amb què tractava els

seus esclaus canins. L’altre era molt greu: em van escriure de casa per

comunicar-me que la salut del pare havia empitjorat. No hi manifestaven cap por

per la seva vida, però jo m’havia tornat tan insegura i pessimista que no podia

evitar el pensament que se’ns acostava una terrible calamitat. Em semblava que

veia com una gran nuvolada s’aplegava per sobre els turons de la meva terra i

sentia els irats murmuris de la tempesta que estava a punt d’esclatar i que

devastaria la nostra llar.”

(Trad. M. Dolors Ventós)

105


“En aquellos días difíciles, tuve otras dos causas de aflicción. La primera puede

parecer una trivialidad, pero me hizo derramar muchas lágrimas: Snap, mi

pequeño compañero, silencioso, poco agraciado pero de ojos brillantes y fiel

corazón, la única compañía que tenía y que me mostraba afecto, fue alejado de

mí, yendo a parar a las manos de un trampero, un hombre famoso por el trato

brutal que dispensaba a sus perros. La segunda era mucho más grave: las cartas

que llegaban de mi casa daban a entender que la salud de mi padre había

empeorado; y, a pesar de no contener frases alarmantes, el miedo y el desaliento

crecían en mí, y no podía evitar pensar que una terrible calamidad se cernía

sobre nosotros. Me parecía ver nubes negras condensándose sobre las colinas

de mi infancia y oír el enfurecido murmullo de una tormenta que se disponía a

arrasar nuestro hogar.”

(Trad. Menchu Gutiérrez)

106


107


FLOWERS & FLEURONS VINTAGE LETTERPRESS (John CHRISTOPHER)

Justificació de l’artista:

“Anne Brontë describes the effect the Scarborough sea air has on the governess

Agnes Grey – an invigorating experience of elemental joy and exhilaration. The

text is bittersweet however – Anne Brontë visited Scarborough in real life on

several occasions as a governess; but for her last visit she hoped for some relief

from her tuberculosis. However, the visit proved fatal and Anne died in

Scarborough, not far from the sea. The typography of this print aims to express

the mood of the text – tight, condensed, controlled metal type (printed in Grey)

and aligned to gird gives way to more expansive and expressive larger wood type

overprinted with monotype techniques to deliver a sense of elemental expression

and release. I have printed the text by letterpress using wood type made by

Delittle of York and metal type cast by Stephenson Blake in Sheffield, Yorkshire.”

Comentaris del Jurat:

“Hi ha reflectit el color i la textura de la zona” (Jordi Llovet).

“Investiga sobre la tipografia, ha buscat tipus de fusta i de metall de Yorkshire”

(Roser Pintó)

108


FLOWERS & FLEURONS VINTAGE LETTERPRESS (John Christopher)

5a Menció. Anne Brontë

Breathe

Brighton, 2020

Tipografia, monotip

109


Procés de creació

Detalls centrals de la galera

110


Fragments del cor de l’estampa, sense i amb els tipus “WAVE” en blau

111


Fonts d’inspiració

“[…] tan bon punt vaig deixar enrere el poble, quan els meus peus van petjar la

sorra i els meus ulls van contemplar l’ampla badia clara… Cap llenguatge no pot

descriure l’efecte que produïa l’esclat de l’atzur intens del cel i del mar i la

lluminosa claror matutina a la barrera semicircular de penya-segats escarpats

que coronen uns turons colgats de verdor, en la blana extensió de la platja i en

els esculls baixos que sobresurten del mar, els quals, coberts per un llenç

d’algues I molsa, semblen petites illes d’herbei, i, per sobre de tot, els centelleig

radiant de les ones. I, a més, la indescriptible puresa i frescor de l’aire! Tot just

feia prou calor per ressaltar la vàlua de la brisa i prou vent per mantenir el mar

en moviment, perquè les ones fessin cap a la platja, escumoses i centellejants,

amb una alegria salvatge. No es bellugava res més, no hi havia cap altra criatura

vivent a la vista llevat de mi. Les meves petjades eren les primeres de prémer la

ferma sorra verge; […]”

(Trad. M. Dolors Ventós)

Anne Brontë. “The sands”. Agnes Grey. London, T.C. Newby, 1847. V. III, chapt. XXIV (1a edició)

112


“[…] cuando dejé atrás la ciudad y puse los pies sobre la arena de la playa, de

cara a la anchurosa y brillante bahía... no hay palabras que puedan describir el

efecto del intenso y claro azul del cielo y del océano, la luz de la mañana en la

barrera semicircular de escarpados acantilados, rodeados de colinas verdes, y

la suavidad y la amplitud de la arena, los islotes de rocas, cubiertas de musgo y

algas, como pequeñas islas de hierba... y, sobre todo, las brillantes y

espumantes olas. ¡Imposible describir la frescura y pureza del aire! El calor era

delicioso; esa perfecta temperatura que hace de la brisa una caricia, la justa

medida de aire para mantener el mar en movimiento y hacer que las olas rompan

en la orilla, produciendo espuma, como si estuvieran alegres. Ninguna otra cosa

se movía, ningún otro ser a la vista, solo yo. Mis pisadas eran las primeras que

hollaban aquella arena virgen; […]”

(Trad. Menchu Gutiérrez)

113


Aneliya MARTINCHEVA

Justificació de l’artista:

“The inspiration for the creation of the works for the author Anne Brontë came

when I read her autobiography. A woman with great wisdom and knowledge of

her time and years, caused by her difficult life.

In the work “Exlibris Anne Brontë” I tried to recreate the image of the author

through my eyes, seen from her work. The “books” -depicted in the background,

recreate her work, and the "roses" -as a symbol of her homland. The pink colour,

which I have chosen as an accent of my work, unites ideologically and

compositionally the creative path of the great writer Anne Brontë!”

Comentaris del Jurat:

“El color a la poupée està bé, falta força amb l’aiguafort” (Vicenta Nevado).

“Roses pel “crave the rose” del poema “The narrow way” (Roser Pintó).

114


Aneliya MARTINCHEVA

6a Menció. Anne Brontë

Exlibris Anne Brontë

Veliko Tàrnovo, 2020

Aiguafort i aiguatinta

115


Procés de creació

116


Fonts d’inspiració

Full del Leeds Intelligencer, del 30 de desembre de 1848, on es va fer públic el poema “The

narrow way”, paral·lelament a Fraser’s Magazine.

117


“On all her breezes borne,

Earth yields no scents like those;

But he that dares not grasp the thorn

Should never crave the rose.”

(The narrow way, April 24th. 1848-99)

“En totes les seves brises,

La Terra no ha fet flaire igual;

Mes qui tem agafar l’espina,

Mai la rosa podrà anhelar.”

(Trad. JLY / AIDA, 2020)

“En todas sus brisas,

La Tierra un aroma así no da;

Mas si alguien teme asir la espina,

La rosa no debería ansiar.”

(Trad. JLY / AIDA, 2020)

Full del Fraser’s Magazine, del desembre de 1848, on es va fer públic el poema “The narrow

way”, paral·lelament a Leeds Intelligencer de finals d’aquell mes.

118


119


Arnfinn MORK-STORDAL

Justificació de l’artista:

“I was inspired by the poem of Alexander and Zenobia 8 , Anne Brontë”

8

Alexander and Zenobia (June, 26 th 1837)

“Fair was the evening and brightly the sun

Was shining on desert and grove,

Sweet were the breezes and balmy the flowers

And cloudless the heavens above.

It was Arabia's distant land

And peaceful was the hour;

Two youthful figures lay reclined

Deep in a shady bower

[…]”

120


Arnfinn MORK-STORDAL

Menció. Fora de concurs. Anne Brontë

Alexander and Zenobia

Oslo, 2020

Xilografia

121


Procés de creació

Matriu xilográfica d’Adam og Eva 2016

122


Fonts d’inspiració

Pàgina manuscrita del diari d’Emily i Anne Bontë del 26 de juny de 1837: Anne Brontë, al fons

de la taula, escrivint els primers versos del poema Alexander and Zenobia: “Fair was the evening

and brightly the sun…”

(Brontë Parsonage Museum)

123


“Monday evening, June 26, 1837

A bit past 4 o'clock, Charlotte working in Aunts room, Branwell reading Eugene

Aram to her - Anne and I writing in the drawing-room - Anne a poem

beginning “fair was the evening and brightly the sun” - I Agustus Almeda's

life 1st vol - 4th page from the last. A fine rather coolish then grey cloudy but

sunny day. Aunt working in the little room [the old Nursery], papa gone out. Tabby

in the Kitchen. The Emperors and Empresses of Gondal and Gaaldine preparing

to depart from Gaaldine to Gondal to prepare for the coronation which will be on

the 12th of July. Queen Victoria ascended the throne this month. Northangerland

in Monkeys Isle - Zamorna at Eversham. All tight and right in which condition it is

to be hoped we shall all be on this day 4 years at which time Charllote will be 25

and 2 months - Branwell just 24 it being his birthday - myself 22 and 10 months

and a piece, Anne 21 and nearly a half. I wonder where we shall be and how we

shall be, and what kind of a day it will be then, let us hope for the best.

Emily Jane Brontë - Anne Brontë”

“Dilluns al vespre, 26 de juny de 1837

Poc més de les quatre, Charlotte treballa a l’habitació de la tieta; Branwell li

llegeix Eugene Aram; Anne i jo estem escrivint al saló; Anne, un poema que

comença “el vespre era bell i el sol brillava”; jo, La vida d'Agustus Almeda

primer volum, a quatre pàgines del final. Dia bonic, força fresc, núvols grisos

dispersos, però assolellat. La tieta treballa a la saleta [el vell racó dels infants];

el pare ha sortit. Tabby és a la cuina. Els emperadors i les emperadrius de

Gondal i Gaaldine es preparen per marxar de Gaaldine a Gondal per preparar la

coronació que tindrà lloc el 12 de juliol. La reina Victòria va pujar al tron aquest

mes. Northangerland és a l’Illa del Mico; Zamorna, a Eversham. Tot és perfecte

i adequat, com esperem que serà un dia com avui d’aquí a quatre anys, en què

Charllote tindrà 25 i 2 mesos; Branwell només 24, atès que avui és el seu

aniversari; jo, 22 i 10 mesos i escaig; Anne, 21 i gairebé mig. Em pregunto on i

com serem, i quina mena de dia serà, esperem el millor.”

Emily Jane Brontë - Anne Brontë” (Trad. JLY / AIDA)

“Tarde del lunes 26 de de 1837

“Son las cuatro y pico y Charlotte está trabajando en el cuarto de la tía, Branwell

le está leyendo Eugene Aram, y Anne y yo estamos escribiendo en el salón:

Anne un poema que empieza «bonita era la tarde y brillante el sol»; yo, la

vida de Agustus Almedes, volumen primero, a cuatro páginas del final. Aunque

ha refrescado bastante y hay algunas nubes grises, es un día bonito y soleado,

la tía trabaja en la salita y papá ha salido. Tabby está en la cocina; los

emperadores y emperatrices de Gondal y Gaaldine se preparan para partir de

Gaaldine a Gondal para prepararse para la coronación que tendrá lugar el 12 de

julio; la reina Victoria ascendió al trono este mes. Northangerland está en

Monkeys Isle; Zamorna en Eversham. Todo perfecto y en su sitio, como

esperamos estar todos un día como hoy dentro de cuatro años, momento en que

Charlotte tendrá 25 años y 2 meses; Branwell justo 24, dado que hoy es su

cumpleaños; yo 22 años y 10 meses y pico, y Anne 21 y casi y medio. Me

preguntó dónde estaremos y qué clase de día hará entonces, esperemos lo

mejor.” (Trad. Nicole d’Amonville Alegría)

124


06. Premiats i mencionats

06.3. Categoria: Gianni Rodari

125


Patricia ARRIOLA

Justificació de l’artista:

“Del autor Gianni Rodari, escogí el libro Gramática de la fantasía por el

plateamiento de los recursos creativos que maneja para contar historias.

Trabajé mi grabado siguiendo algunas de las sugerencias que plantea en el

texto. Al ir produciendo asociaciones sencillas y complejas con las letras, las

palabras que se atraen por inercia, al azar, todo puede ir funcionando

mágicamente. Fue con esta inspiración que estampé con chine-collé.

El binomio me resultó muy atractivo.”

Comentyaris del Jurat:

“Des del punt de vista tècnic, el treball amb aiguatinta i chine-collé és molt

acurat.” (Vicenta Nevado).

“Transmet clarament el sentit pedagògic de la Gramàtica de la fantasia, en què

diferents elements lingüístics es poden combinar per crear paraules, idees,

històries... inèdites” (J.L. de Yebra).

126


Patricia ARRIOLA

1r Premi. Gianni Rodari

Érase una vez

Querétaro, 2020

Aiguatinta i chine collé

127


Procés de creació

128


Matriu calcográfica, procés d’estampació i estampes

129


Fonts d’inspiració

Manuscrit preparatori de la Gramàtica de la fantasia

130


131


LA LINOGRAPHEUSE (Aline FERRON)

Justificació de l’artista:

“Que cette phrase est drôle! Pourquoi les queues ont-elles de poissons? et

immédiatement une image est née. Cette question bouleverse un certain ordre

établi, l’image vient appuyer le concept en proposant de sepárer la queue du

poisson, le spectateur paura alors imaginer un autre ordre possible, avec ou sans

queue, une image et a texte qui n’ont ni queue, ni téte!”

Comentaris del Jurat:

“Un treball molt net” (Vicenta Nevado).

“Encarna la vessant surrealista de Rodari” (Júlia de Yebra).

132


LA LINOGRAPHEUSE (Aline Ferron)

2n Premi. Gianni Rodari

Tante domande

Villemomble, 2020

Linòleum

133


Procés de creació

134


Fonts d’inspiració

(Gianni Rodari. “Tante domande”, in Favole al telefono. Torino: Enaudi Ragazzi, 1995 [1962], p.

92-93)

Moltes preguntes

“Hi havia una vegada un nen que feia moltes preguntes, i això no és pas cap mal,

al contrari, està molt bé. Però era molt difícil donar una resposta a les preguntes

d’aquell nen.

Preguntava, per exemple:

- Per què els calaixos tenen taules?

La gent se’l mirava, i potser responia:

- Els calaixos serveixen per a posar-hi els coberts.

- Ja ho sé, per què [sic] serveixen els calaixos, però en canvi no sé per què els

calaixos tenen taules.

La gent brandava el cap i se n’anava. Un altre dia preguntava:

- Per què les cues tenen peixos?

O bé:

- Per què els bigotis tenen gats?

La gent brandava el cap i se n’anava per les seves.

135


El nen, tot creixent, no parava mai de fer preguntes. Fins i tot quan va ser un

home no parava de preguntar això i allò. Però com que ningú no li contestava,

es va retirar en una caseta al capdamunt d’una muntanya i es passava tot el

temps rumiant preguntes i escrivint-les en una llibreta; després, reflexionava per

trobar la resposta, però no la trobava.

Escrivia, per exemple:

“Per què l’ombra té un pi?”

“Per què els núvols no escriuen cartes?”

“Per què els segells no beuen cervesa?”

De tant escriure preguntes li venia mal de cap, però ni se n’adonava. També li

va créixer la barba, però no se la va tallar. Al contrari, es preguntava: “Per què la

barba té una cara?”

En resum: era un fenomen. Quan va morir, un estudiós va fer indagacions i va

descobrir que era perquè de menut s’havia acostumat a posar-se els mitjons del

revés, i ni una sola vegada no havia aconseguit posar-se’ls del dret; i vet aquí

per què no havia pogut aprendre mai a fer les preguntes del dret. Hi ha molta

gent que fa com ell.”

(Trad. Teresa Duran)

So many questions

“There once was a boy who asked a lot of questions. Now this is not a bad thing,

in fact is usually good. But this particular boy asked questions that were very hard

to answer.

For example, he asked:

“Why do drawers have a table?”

People would look at him and perhaps they would say:

“Drawers are for putting things in”.

“I know very well what drawers are for,” said the boy. “What I want to know is,

why do drawers have table?”

So people just shook their heads and left him alone.

On another occasion he asked: “Why do tails have fish?

Or perhaps:

“Why do whiskers have cats on them?”

So people just shook their heads and left him alone.

As the boy grew older he went on asking questions. Even when he became a

man he still went around asking all sorts of things. As nobody ever answered him,

he went to live in a chest-of-drawers book and trying to find the answers. But

even he could never answer his own questions.

For example, he wrote:

"Why does the shade have a pine tree?"

“Why don’t the clouds write letters?”

“Why do postage-stamps never drink beer?”

He wrote down so many qüestions that he got headache, but he took no notice.

His beard grew longer and longer, but never cut it off. Instead he asked: “Why

does the beard have a face on it?”

When he died a scholar found out that ever since he was a small boy he had

worn his socks inside out. And just as he had never managed to put his socks on

136


the right way round, so he had never been able to ask the right qüestions. Lots

of people are like that.”

(Transl. Patrick Creagh)

Muchas preguntas

“Érase una vez un niño que hacía muchas preguntas, lo cual no es un mal, sino

un bien. Pero era difícil dar una respuesta a las preguntas de aquel niño.

Por ejemplo, preguntaba:

-¿Por qué los cajones tienen meses?

La gente le miraba y quizás respondía:

- Los cajones sirven para guardar los cubiertos.

- Ya sé para lo que sirven los cajones, pero no sé por qué los cajones tienen

mesas.

La gente meneaba la cabeza y le dejaba en paz. En otra ocasión preguntaba:

-¿Por qué las colas tiene peces?

O bien:

-¿Por qué los bigotes tienen gatos?

La gente meneaba la cabeza y se marchaba a sus asuntos.

El niño crecía y no cesaba nunca de hacer preguntas. Incluso cuando se convirtió

en hombre iba por ahí preguntando esto o aquello. como nadie le contestaba, se

retiró a vivir a una casita en la cima de una montaña, y se pasaba todo el tiempo

pensando en las preguntas, que escribía en una libreta; luego reflexionaba para

encontrar la respuesta, pero no la encontraba.

Por ejemplo, escribía:

"¿Por qué la sombra tiene un pino?"

"Por qué las nubes no escriben cartas?"

"Por qué los sellos no beben cerveza?"

Escribía tantas preguntas que acababa doliéndole la cabeza, pero él no se daba

cuenta. También le creció la barba, pero no se la cortó. es más, se

preguntaba:"¿Por qué la barba tiene cara?".

En suma, era un fenómeno. Cuando murió, un sabio hizo investigaciones y

descubrió que aquel individuo se había acostumbrado ya desde pequeño a

ponerse calcetines al revés y no había logrado ponérselos bien siquiera una vez.

Y así no había podido aprender nunca a hacer bien las preguntas. A mucha gente

le pasa lo que a él.”

(Trad. Ramon Prats d’Alòs-Moner)

137


Olivia PEGORARO

Justificació de l’artista:

“Amo da sempre Gianni Rodari e ho voluto rappresentare il giovane Paolino

(ispirata dalla fiaba La pianta Paolino), cui comincia a crescere una piccola

quercia, ricca di fogliame, al posto dei Capelli”

Comentaris del Jurat:

“Treball amb unes trames molt fines i amb molta cura” (Vicenta Nevado)

138


Olivia PEGORARO

3r Premi. Gianni Rodari

Paolino

Piovene-Rocchette, 2020

Punta seca

139


Procés de creació

Matriu de metacrilat

140


Fonts d’inspiració

“La pianta Paolino”. Fiabe lunghe un soffio.

“Il contadino Pietro rimase molto meravigliato quando gli nacque un bambino con

i capelli verdi. Pietro aveva visto gente con i capelli neri, biondi e rossi; aveva

anche sentito parlare di una certa fata dai capelli turchini, ma capelli verdi proprio

non ne aveva mai visti. Le donne che venivano a vedere il bambino dicevano:

—Sembra che abbia in testa l'insalata.

Così il bambino fu battezzato: Paolino lo chiamò il padre, Paolino Insalata lo

chiamarono le donne.

Furono fatti venire dei dottori a vedere quei capelli: dissero che non era niente,

scrissero una ricetta, se ne andarono e i capelli rimasero verdi come prima.

Quando il bambino ebbe due anni andò nei prati assieme al nonno a pascolare

una capretta. Ed ecco che, ad un tratto, la capretta gli si avvicinò, e sotto gli occhi

del nonno gli brucò via in quattro e quattr'otto tutti i capelli, lasciandogli la testa

rasata come un prato appena falciato.

Così si poté capire che i capelli verdi di Paolino non erano capelli verdi ma erba,

una bella erbetta fresca e soffice che cresceva molto in fretta.

—Potrai mantenere una capra anche in mezzo al mare —rise il padre di Paolino.

A primavera, tra il verde, proprio in mezzo alla testa, apparve una bella

margherita gialla. Tutti venivano da lontano per vedere il bambino a cui

crescevano le margherite in testa.

Paolino diventò un giovinetto e una volta commise una cattiva azione: subito

invece della bella erbetta gli spuntò sulla testa un ciuffo di gramigna folta e

spinosa. Paolino si vergognava molto di andare in giro con quelle erbacce che gli

ricadevano sugli occhi: perciò in seguito procurò di non commettere mai cattive

azioni.

Col passare degli anni cominciò a crescere, in mezzo all'erba, una pianticina: si

scopri che era una quercia, e che diventava sempre più robusta e forte con

l'invecchiare di Paolino. A cinquant'anni era un bel querciolo. Paolino non aveva

bisogno di piante per stare all'ombra, d'estate: gli bastava quella che gli cresceva

in testa, che dava un'ombra fresca e ventilata.

Quando Paolino ebbe ottant'anni, la quercia era diventata tanto grande che gli

uccelli vi facevano il nido, i bambini vi si arrampicavano a giocare tra i rami, i

mendicanti che entravano nel cortile, per chiedere un uovo o un po' d'acqua, si

riposavano un po' all'ombra di Paolino e non finivano mai di lodarlo per la sua

bontà.

Quando morì, Paolino fu sepolto in piedi, di modo che la pianta potesse

continuare a vivere e crescere all'aria aperta. Ora è una vecchissima quercia

frondosa e la chiamano la "pianta Paolino". Tutt'in giro ci hanno messo una

panchina verniciata di verde, le donne vi si siedono a far la calza, i contadini a

mangiare la minestra e a fumare la pipa.

I vecchi restano lì seduti fin che viene il buio: si vedono i fornelli rossi delle loro

pipe. Prima di andare a dormire salutano il loro amico Paolino:

—Buona notte, Paolino, eri proprio un bravo ragazzo.”

141


“La planta Paolino”. Contes llargs com un somriure.

“En Pietro, el pagès , es quedà d'una peça quan li neix un nen amb els cabells

verds. Ell havia vist gent amb el cabells negres, rossos i rogencs, i fins i tot havia

sentit parlar d'una fada amb els cabells blau turquesa, però de cabells verds no

n'havia vist mai.

Les dones que venien a veure el nen deien:

—Sembla que tingui un enciam al cap.

I així el van batejar: Paolino li va posar el pare, i Paolino Enciam, li van posar les

dones.

Van fer venir metges perquè veiessin aquells cabells, i els metges van dir que no

era res: van escriure una recepta i se'n van anar, i els cabells van continuar verds

com abans.

Quan el nen va tenir dos anys, un dia va anar als prats amb el seu avi a pasturar

una cabreta. I vet aquí que, en un moment donat, la cabreta se'ls va acostar i,

davant dels ulls de l’avi, en un tres i no res es va menjar tots els cabells d'en

Paolino i li va deixar al cap pelat com un camp acabat de segar.

Així, doncs, es pot deduir que els cabells verds d'en Paolino no eren cabells

verds, sinó herba, una herbeta fresca i flonja que creixia d'allò més de pressa.

—Podràs mantenir una cabra a alta mar —riu el pare de Paolino.

A la primavera, entre el verd, al bell mig del cap, li va aparèixer una bonica

margarida groga. Tothom venia de lluny per veure el nen a qui creixien

margarides al cap.

En Paolino es fa ver un xicotot i una vegada va cometre una mala acció, i

aleshores, en comptes de l’herba, li va créixer al cap una mala herba espinosa i

abundant. A en Paolino li feia vergonya d’anar pel món amb aquelles herbotes

que li queien per damunt dels ulls; per això a partir d'aleshores va procurar no

cometre mai males accions. [...]”

(Trad. Àlvar Valls)

“The plant of Paolino”. Fables long as a Smile.

“Farmer Peter was very amazed when he was born a green-haired baby boy.

Peter had seen people with black, blonde and red hair; he had also heard of a

certain fairy with turkey hair, but green hair just had never seen any. Women

coming to see the baby said:

—Looks like he has salad on his head.

So the child was baptized: Paolino called him the father, Paolino Salad called him

the women.

Doctors were brought to see that hair: they said it was nothing, they wrote a

recipe, they left and the hair remained green as before.

When the child was two years old he went to the grasslands with his grandfather

to graze a baby goat. And then, suddenly, the little goat came close to him, and

under the eyes of his grandfather burned all his hair away in four and four eight,

leaving his head shaved like a freshly mowed lawn.

So you could understand that Paolino's green hair wasn't green hair but grass, a

nice fresh and fluffy grass growing very fast.

142


—You will be able to maintain a goat even in the middle of the sea —Paolino's

father laughed.

In the spring, among the green, right in the middle of the head, a beautiful yellow

daisy appeared. Everyone came from afar to see the baby who grew daisies on

his head.

Paolino became a young man and once committed a bad deed: immediately

instead of the beautiful grass a crest of thick and thorny weed grew on his head.

Paolino was very ashamed to walk around with those weeds falling on his eyes,

so he later tried to never commit bad deeds. […]”

(Transl. Capsula Mundi)

“La planta Paulino”. Cuentos largos como una sonrisa.

“El campesino Pietro quedó maravillado cuando le nació un niño con cabellos

verdes. Pietro había visto gente con el cabello negro, rubio o rojo. Incluso había

oído hablar de cierta hada de cabello turquesa, pero nunca había visto cabellos

verdes. Las mujeres que iban a ver al niño decían:

—Parece que tiene una ensalada en la cabeza.

El niño fue bautizado. Se llamó Paulino por deseo de su padre. Paulino Ensalada

lo llamaron las mujeres. Mandaron llamar a los doctores para que vieran aquellos

cabellos. Dijeron que no era nada. Cuando el niño tenía dos años fue con su

abuela al prado para pastorear una cabrita. Y ocurrió que, de repente, la cabrita

se le acercó y, ante los ojos del abuelo, se zampó todo el cabello en un abrir y

cerrar de ojos, dejándole la cabeza pelada.

Así se supo que los cabellos de Paulino no eran tales cabellos, sino hierba, una

hermosa hierbecita fresca y blanda que crecía muy deprisa.

—Podrías mantener a una cabra incluso en medio del mar —rió el padre de

Paulino.

En primavera, entre la verde hierbecita apareció una hermosa margarita. La

gente acudía desde muy lejos para ver al niño al que le crecían margaritas en la

cabeza.

Paulino ya era un jovencito y una vez cometió una mala acción. Inmediatamente,

en lugar de la hierbecita, le apuntó en la cabeza en mechón de cardos tupidos y

espinosos.

Paulino sentía mucha vergüenza de ir por el mundo con aquellos hierbajos que

le caían sobre los ojos. Por eso procuró no volver a cometer nunca malas

acciones. […]”

(Trad. Angelina Gatell)

143


Maria Nicol VANDA ZIZZA

Justificació de l’artista:

La meva filla Giada Desirée plorant la mort de Gianni Rodari.

144


Maria Nicol Vanda ZIZZA

Menció. Fora de concurs. Gianni Rodari

Giada Desirée

Palerm, 2020

Punta seca

145


Procés de creació

146


Fonts d’inspiració

Paese Sera, Martedi, 15 aprile 1980

La Stampa, Martedi, 15 aprile 1980

147


L’Unità, Giovedi, 17 aprile 1980

L’Unità, Giovedi, 29 maggio 1980

148


07. Seleccionats i fora de concurs

07.1 Categoria: Friedrich Hölderlin

149


Patricia ARRIOLA

Martin R. BAEYENS

A las parcas

Friedrich Hölderlin

Querétaro, 2020 Smetlede, 2020

Aiguatinta

CGD (ordinador)

Alka CHAVDA

Ivana GAGIĆ KIČINBAČ

Nest # 2

Anticipation II

Bangalore, 2019 Zagreb, 2020

Aiguafort i aiguatinta

Litografia

150


Ivana GAGIĆ KIČINBAČ

Ivana GAGIĆ KIČINBAČ

Creation

Rise up

Zagreb, 2020 Zagreb, 2020

Litografia

Litografia

Ivana GAGIĆ KIČINBAČ

Ivana GAGIĆ KIČINBAČ

Traces

Unraveling

Zagreb, 2020 Zagreb, 2020

Litografia

Litografia

151


Edwin GARCÍA MALDONADO

Valeria LUCCIONI

Hiperión de tarde

Die Liebenden: en el vuelo los

Buenos Aires, 2020

amantes

CAD (ordinador) Barcelona, 2020

Aiguafort i aiguatinta

Ana M. MARÍN GÁLVEZ

Ana M. MARÍN GÁLVEZ

Agni, l'arbre místic

Arxipèlag

Barcelona, 2020 Barcelona, 2020

Xilografia i xilografia xinesa

Xilografia

152


Rosa MIRAMBELL

Rosa MIRAMBELL

Hölderlin a la seva nit

Hölderlin davant del bosc

Barcelona, 2020 Barcelona, 2020

Xilografia

Punta seca sobre metacrilat i

carborúndum

Gisela OBERBECK

Hölderlin meets Khaled Asaad. Tríptic

Múnic, 2020

Collage, còpia i pintura

153


Shahane SHAHBAZYAN

Shahane SHAHBAZYAN

Biografia

Hiperion

Erevan, 2020 Erevan, 2020

Xilografia

Xilografia

Rachel SINGEL

Rachel SINGEL

O blessed nature:

You still grow: a homage to Friedrich

a homage to Friedrich Hölderlin

Hölderlin

Louisville, KY, 2020 Louisville, KY, 2020

Aiguafort i chine collé

Aiguafort i chine collé

154


Michaela WINTER

Ulrich J. WOLFF

Pure perception

Der Tod des Empedokles

Berlín, 2020 Linkenheim, 2020

Monotip, aiguafort i aiguatinta

Fotomecànic, aiguafort, aiguatinta i

serigrafía

Ulrich J. WOLFF

Ulrich J. WOLFF

Die Unsterblichkeit der Seele

An die Nachtigall

Linkenheim, 2020 Linkenheim, 2020

Fotomecànic, aiguafort, aiguatinta i

Fotomecànic, aiguafort, aiguatinta i

serigrafia

serigrafia

155


156


07. Seleccionats i fora de concurs

07.2 Categoria: Anne Brontë

157


Leticia ALVARES

Leticia ALVARES

Sacrifice

Wait

Mapusa, 2019 Mapusa, 2019

Xilografia

Xilografia

Patricia ARRIOLA

Pensamientos errantes

Querétaro, 2020

Aiguatinta i aiguatinta

158


Attri CHETAN

Attri CHETAN

Enclosure and opening-2

Enclosure and opening-6

Rishikesh, 2019 Rishikesh, 2019

Xilografia.

Xilografia

Aneliya MARTINCHEVA

Rosa MIRAMBELL

Exlibris Anne Brontë:

Anne Brontë i els seus castells

Wisdom and live Veliko Tàrnovo, 2020 Barcelona, 2020

Aiguafort i aiguatinta

Xilografia

159


Arnfinn MORK-STORDAL

Brothers

Oslo, 2018

Xilografia

Arnfinn MORK-STORDAL

Portrait

Oslo, 2018

Xilografia

Arnfinn MORK-STORDAL

Recognizing

Oslo, 2018

Xilografia

Arnfinn MORK-STORDA

They heard him cry

Oslo, 2020

Xilografia

160


Mila RADIŠIĆ

For dear Anne Brontë

Kaštel Kambelovac, 2020

Burí

Prachi SAHASRABUDHE

Prachi SAHASRABUDHE

Tangled portaits-2

Tangled portaits-3

Bangalore, 2020 Bangalore, 2020

Xilografia

Xilografia

161


Pranjit SARMA

Pranjit SARMA

The inner shelther-3

The spirit of motherhood

Bangalore, 2019 Bangalore, 2019

Aiguafort i aiguatinta

Aiguafort i aiguatinta

Rachel SINGEL

Stones: a homage to Anne Brontë

Louisville, KY, 2020

Aiguafort

162


07. Seleccionats i fora de concurs

07.3 Categoria: Gianni Rodari

163


Alka CHAVDA

Hide and seek

Bangalore, 2019

Aiguafort i aiguatinta

LA LINOGRAPHEUSE (Aline Ferron)

LA LINOGRAPHEUSE (Aline Ferron)

De l'épi à la plume

Il palazzo di gelato

Villemomble, 2020 Villemomble, 2020

Linòleum

Linòleum

164


Olivia PEGORARO

In fondo al mare

Piovene-Rocchette, 2020

Punta seca

Maria Nicol Vanda ZIZZA

Omaggio a Gianni Rodari, 1920-1980

Palerm, 2020

Punta seca, aquarel·la

165


166


08. Índex alfabètic d’artistes

Alvares, Leticia 158

Arriola, Patricia 3, 13, 18, 126, 127, 150, 158

Baeyens, Martin R. 150

Bazel, Mario 3, 14, 17, 74, 98, 99

Chavda, Alka 150, 164

Chetan, Attri 159

Christopher, John

Vid. “Flowers & Fleurons...”

Duffin, Malcolm 3, 14, 17, 70, 71, 101

Ferron, Aline

Vid. “La linographeuse”

Flowers & Fleurons Vintage Letterpress 3, 14, 17, 108, 109

Gagić Kičinbači, Ivana 150, 151

García Maldonado, Edwin 152

Kubo, Yusaku 3, 15, 17, 56, 57, 60

La linographeuse 3, 13, 18, 132, 133, 164

Lanari, Lanfranco 3, 15, 17, 20, 21

Luccioni, Valeria 3, 15, 17, 44, 45, 152

Marín Gálvez, Ana M. 152

Martincheva, Aneliya 3, 14, 17, 114, 115, 159

Mendoza Araiza, Luis Alberto 3, 15, 17, 38, 39

Mirambell, Rosa 3, 14, 17, 102, 103, 153, 159

Mork-Stordal, Arnfinn 3, 15, 17, 120, 121, 160

Oberbeck, Gisela 3, 15, 17, 62, 63, 153

Pegoraro, Olivia 3, 14, 18, 138, 139, 165

Plana, Elies 3, 14, 17, 76, 77

Podolska, Maryna 3, 15, 17, 32, 33

Radišić, Mila 161

Sàbat, Oriol 3, 15, 17, 50, 51

Sahasrabudhe, Prachi 161

Saranga, Yael 3, 14, 17, 82, 83

Sarma, Pranjit 162

Shahbazyan, Shahane 3, 14, 17, 88, 89, 154

Singel, Rachel 3, 14, 17, 92, 93, 154, 162

Vanda Zizza, Maria Nicol 3, 15, 18, 144, 145, 165

Wilkinson, Cleo 3, 15, 17, 26, 27

Winter, Michaela 155

Wolff, Ulrich J. 155

167


168


09. Procedència de les obres

169


170


171


172

Aquest llibre es va acabar d’editar

a la ciutat de Barcelona

el 6 de gener,

dia de Reis,

de 2021