Catàleg "33 Sant Jordis"

duanadelesarts

Catàleg de l'exposició "33 Sant Jordis". Sant Carles de la Ràpita, Museu de la Mar de l'Ebre, 23 d'abril a 30 de maig de 2021. 22 obres d'artistes catalans i italians i 11 de la col·lecció de Narcís Sayrach, més 11 poemes d'autors catalans.



33 SANT JORDIS

Exposició de pintura:

Museu de la Mar de l’Ebre

Sant Carles de la Ràpita

Del 23 d’abril al 30 de maig de 2021

Organitzada per

l’Associació Internacional Duana de les Arts, AIDA


ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DUANA DE LES ARTS, AIDA

Junta directiva:

Presidenta: Roser Pintó Fàbregas

Tresorer: Joan-Lluís de Yebra

Secretària: Júlia de Yebra

Socis honorífics

Marià Casas

Teresa Costa-Gramunt

Èrika Ferraté

Sílvia Ferrer

Julià Font

XGUIX

Jordi Llovet

Francesc Mestre

Vicenta Nevado

Núria Nieto

Joaquim Pujol Grau

Eugènia Serra

M. Dolors Vila

CATÀLEG

Edició i coordinació: AIDA

Textos: Josep M. Cadena, Èrika Ferraté, Roser Pintó Fàbregas i Joan-Lluís de

Yebra

Disseny i maquetació i traduccions: AIDA

EXPOSICIÓ

Curadors

AIDA

Col·laboradors

Joaquim Pujol Grau, Vittorio Amadio i Eulàlia Sayrach

Agraïments

Biblioteca Nacional de Catalunya: Anna Nicolau i Marga Ruiz

Museu de la Mar de l’Ebre: Àngel Pascual

Onze poemes

• Els manuscrits i mecanoscrits es conserven a la col·lecció d’autògrafs del fons

Narcís Sayrach de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

• Els poemes impresos que s’hi reprodueixen, llevat el de Jordi Sarsanedas,

s’inclouen en l’edició dels Amics de Sant Jordi del llibre Narcís Sayrach, Sant

Jordi: paraula i art. Lleida, Pagès, 2018.


SUMARI / SUMMARY / SUMARIO

1. Texts / Textos 5

1.1. Presentació 6

1.2. Introducció 7

1.3. Sant Jordi i la força alliberadora de l’art pictòric 8

1.4. Presentation 9

1.5. Introduction 10

1.6. Saint George and the liberating force of pictorial art 11

1.7. Presentación 12

1.8. Introducción 13

1.9. San Jorge y la fuerza liberadora del arte pictoŕico 14

2. Personatges 15

2.1. Àmbit I: Poema de Salvador Espriu 16

2.1.1 Josep M. Subirachs. Homenatge a Donatello 18

2.1.2. Pere Pruna. Sant Jordi 20

2.1.3. Narcís Sayrach. Sant Jordi, príncep dels màrtirs 22

2.2. Àmbit II: Poema de Miquel Martí i Pol 24

2.2.1. Joan Caballer Sumalla. Dualitat 26

2.2.2. Marisa Marconi. San Giorgio 28

2.2.3. Francesca Di Eleonora. San Giorgio 30

3. Combat 33

3.1. Àmbit III: Poema de Pere Quart 34

3.1.1. Modest Cuixart. Sant Jordi 36

3.1.2. Jordi Andreu Fresquet. Sant Jordi 38

3.1.3. Perejaume. Suroral 40

3.2. Àmbit IV: Poema de Blai Bonet 42

3.2.1. Joan-Josep Tharrats. Sant Jordi 44

3.2.2. Paloma González. Sant Jordi 46

3.2.3. Albert Casals. Sant Jordi 48

3.3. Àmbit V: Poema de Màrius Sampere 50

3.3.1. Josefa Hernández. La visió de Sant Jordi 52

3.3.2. Perecoll. Cavaller Sant Jordi 54

3.3.3. Antonio Hervás. La mel del triomf 56

3.4. Àmbit VI: Poema de Feliu Formosa 58

3.4.1. Joaquim Pujol Grau. Victòria de Sant Jordi 60

3.4.2. Anna Rabal. Sant Jordi 62

3.4.3. Amèlia Riera. Cavaller Sant Jordi gloriós 64

3.5. Àmbit VII: Poema de Joan Perucho 66

3.5.1. Vittorio Amadio. San Giorgio e il drago 68

3.5.2. Antonio Cremonese. San Giorgio e il drago 70

3.5.3. Silvio Craia. Volto di San Giorgio 72

3.6. Àmbit VIII: Poema de Montserrat Abelló 74

3.6.1. Gianfranco Zazzeroni. San Giorgio e il drago 76

3.6.2. Nunzio Di Placido. Lux tenebris 78

3.6.3. Ricardo Piccardoni. L’eterna lotta 80


4

4. Final feliç 83

4.1. Àmbit IX: Poema de Josep Palau i Fabre 84

4.1.1. Manuel Cusachs. Sant Jordi 86

4.1.2. Montserrat Gudiol. Sant Jordi i la princesa 88

4.1.3. Ramon Pichot. Sant Jordi i la princesa 90

5. Símbols 93

5.1. Àmbit X: Poema de Jordi Sarsanedas 94

5.1.1. Carme Riera. Des que no hi ets... 96

5.1.2. Concha Ibáñez. La rosa i l’espasa 98

5.1.3. Silvia Ziino. San Giorgio e il drago 100

5.2. Àmbit XI: Poema de Joan Margarit 102

5.2.1. Matilde Vela. Sant Jordi per a l’Ada 104

5.2.2. Clodoveo Masciarelli. Stellare 106

5.2.3. Loreno Sguanci. La lancia di San Giorgio 108

6. Índex onomàstic d’artistes i poetes 111


1. Texts / Textos

5


1.1. Presentació

El Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita s’omple d’orgull per

acollir l’exposició “33 Sant Jordis”, organitzada per l’Associació Internacional

Duana de les Arts (AIDA), que ens permetrà comprovar com l’imaginari de

diferents pintors italians i catalans contemporanis ha vist i interpretat la figura del

cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya.

L’exposició arribarà a la nostra ciutat un any més tard del previst a causa de les

circumstàncies extraordinàries que ha provocat la pandèmia. De fet, hauria

significat la primera col·laboració de la Regidoria de Cultura amb AIDA, que

finalment va produir-se a través de l’exposició "Hommage à trois", la qual vam

tenir el goig d’acollir a l’Església Nova la passada tardor.

“33 Sant Jordis” és una magnífica exposició, única al nostre territori, que confiem

que despertarà l’interès de molts visitants, per la seua qualitat i singularitat. Una

mirada transversal i múltiple al mite del cavaller que amb la seua valentia allibera

tot un poble de la tirania del drac.

De ben segur que el gran drac que en aquests moments necessitem derrotar

porta per nom ‘Covid-19’, i afortunadament són molts els jordis que treballen des

de la ciència per foragitar-lo de les nostres vides. De moment, celebrem que l’art

i la cultura ens donen l’oportunitat de significar la vida, d’obrir la ment a noves

formes d’interpretar els mites i de gaudir amb intensitat de la bellesa creativa

d’aquestes obres.

Èrika Ferraté

Regidora de Cultura de

Sant Carles de la Ràpita

6


1.2. Introducció

“33 Sant Jordis” és la suma de dos projectes; l’un, dels artistes Vittorio Amadio i

Joaquim Pujol Grau, que han aplegat al voltant de la figura de St. Jordi diferents

obres d’autors italians i catalans contemporanis, respectivament; i l’altre, de

l’Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), nascuda en any de

pandèmia, amb la voluntat de promoure les arts, en especial la literatura i l’art

gràfic, que amb el seu nom homenatja aquest edifici històric rapitenc i que

prossegueix la seva trajectòria justament ací amb l’aportació d’obres d’una de

les col·leccions jordianes més importants del món, la de Narcís Sayrach, que

inclou obres d’artistes tan rellevants com Modest Cuixart, Montserrat Gudiol,

Perejaume, Joan-Josep Tharrats o Josep M. Subirachs. No s’hi exposa tot, ni de

les obres italo-catalanes ni, òbviament, de la col·lecció Sayrach; n’hem fet una

selecció d’onze peces de cada bloc: onze d’artistes italians, onze catalans i onze

de la col·lecció Sayrach, que són introduïdes per onze poemes d’autors catalans

de renom, com Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan Margarit, Miquel Martí

i Pol o Josep Palau i Fabre. En total, doncs, 33 obres o, com de manera més

divertida i críptica alhora titulem l’exposició: “Tres d’un terç de trenta-tres”.

Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra

A.I.D.A.

7


1.3. Sant Jordi i la força alliberadora de l’art pictòric

Mite amb una gran càrrega sociològica i figura històrica modificada per multitud

d’interpretacions culturals, Sant Jordi pertany a l’imaginari col·lectiu d’Occident i

és immensament proper a tota persona de formació europea; per això, artistes

tan sensibles i punyents en les seves creacions personals, com Joaquim Pujol

Grau i Vittorio Amadio, han encertat a promoure que pintors catalans i italians

contemporanis coincideixin a exposar les seves interpretacions, sempre lliures,

sobre el que pot significar per a nosaltres, ciutadans de l’Europa del segle XXI,

l’heroi de la Capadòcia que florí per alleujar patiments als pobles oprimits en el

primer mil·lenni de la nostra era. Aquesta mostra és enriquida amb un recull

d’obres selectes de la col·lecció jordiana de Narcís Sayrach, una de les més

rellevants d’aquest tema. Al Museu de la Mar de l’Ebre podrem contemplar obres

d’autors tan rellevants com, entre d’altres, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol,

Concha Ibáñez, Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli, Perecoll, Perejaume,

Ramon Pichot, Amèlia Riera, J.M. Subirachs, J.J. Tharrats o Gianfranco

Zazzeroni.

Els terribles dracs que ara ens envolten –guerres, fams, pandèmies,

incomprensió entre els pobles i les persones...– semblen ben diferents a aquell

que el cavaller Jordi –el seu nom evoca filològicament la força indestructible de

la terra– va matar per salvar la donzella que li havia estat lliurada com a penyora

de vassallatge per part d’una societat atemorida. Però, al cap i a la fi, l’amenaça

dels monstres terribles segueix aquí, mai ha marxat. I per a conjurar-la, cal

celebrar que tants artistes, Jordis de la nostra època, reunits on s’inaugura

aquesta àmplia mostra plàstica, lluitin de nou amb les seves pròpies armes, que

són els pinzells i els colors, i que a més a més ho facin, quan a tots ens cal

comprometre’ns en la salvació dels valors espirituals de la comunitat humana.

Josep M. Cadena

Historiador i Crític d’Art

8


1.4. Presentation

The Museu de la Mar de l'Ebre in Sant Carles de la Ràpita is full of pride to host

the exhibition "33 Sant Jordis", organized by the Associació Internacional Duana

de les Arts (AIDA), which will allow us to see how the imagination of different

contemporary Italian and Catalan painters has seen and interpreted the figure of

the knight Saint George, patron of Catalonia.

The exhibition will arrive in our city one year later than expected due to the

extraordinary circumstances caused by the pandemic. In fact, it would have

meant the first collaboration of the Council for Culture of the city with AIDA, which

finally took place through the exhibition "Hommage à trois", which we had the

pleasure of hosting in the Església Nova the last fall.

"33 Sant Jordis" is a magnificent exhibition, unique in our territory, which we trust

will arouse the interest of many visitors, for its quality and uniqueness. A

transversal and multiple look at the myth of the knight who with his courage frees

an entire people from the tyranny of the dragon.

Surely the big dragon we need to defeat right now is called ‘Covid-19’, and

fortunately there are many Georges working from science to drive it out of our

lives. For now, we celebrate that art and culture give us the opportunity to signify

life, to open our minds to new ways of interpreting myths, and to enjoy with

intensity the creative beauty of these works.

Èrika Ferraté

Councilor for Culture of

Sant Carles de la Ràpita

9


1.5. Introduction

"33 Sant Jordis" is the sum of two projects; one, by the artists Vittorio Amadio

and Joaquim Pujol Grau, who have gathered around the figure of St. Jordi

different artrworks by contemporary Italian and Catalan authors, respectively; and

another, from the Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), born in a

pandemic year, with the aim of promoting the arts, especially literature and

graphic art, which with its name pays homage to this historical building of Sant

Carles de la Ràpita and which continues its trajectory right here with the

contribution of works from one of the most important collections of Saint George

in the world, that of Narcís Sayrach, which includes works by such relevant artists

as Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Perejaume, Joan-Josep Tharrats and

Josep M. Subirachs. Not everything is exhibited, neither of the Italo-Catalan

works nor, obviously, of the Sayrach collection; we have made a selection of

eleven pieces from each block: eleven from Italian artists, eleven from Catalonia

and eleven from the Sayrach collection, which are introduced by eleven poems

by renowned Catalan authors, such as Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan

Margarit, Miquel Martí i Pol or Josep Palau i Fabre. In total, then, 33 works or, as

in a more amusing and cryptic way at the same time, we titled the exhibition:

"Three of a third of thirty-three".

Roser Pintó and Joan-Lluís de Yebra

A.I.D.A.

10


1.6. Saint George and the liberating force of pictorial art

A myth with a large sociological load and historical figure, modified by a multitude

of cultural interpretations, Saint George belongs to the collective imaginary of the

West and is immensely close to any person of European background. That is why

artists so sensitive and biting in their personal creations, such as Joaquim Pujol

Grau and Vittorio Amadio, have succeeded in promoting that contemporary

Catalan and Italian painters coincide to expose their always free interpretations

of what it could mean for us, citizens of 21 st Century Europe, the hero of

Cappadocia who flourished to alleviate suffering for the oppressed peoples in the

first millennium of our era. This exhibition is enriched with a compilation of

selected works from the Narcís Sayrach collection, one of the most notable

anthologies on the subject of Saint George. In the Museu de la Mar de l’Ebre we

can admire artworks by authors as relevant as, among others, Modest Cuixart,

Montserrat Gudiol, Concha Ibáñez, Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli,

Perecoll, Perejaume, Ramon Pichot, Amèlia Riera, J.M. Subirachs, J.J. Tharrats

or Gianfranco Zazzeroni.

The terrible dragons that now surround us -wars, famines, pandemics,

misunderstanding among peoples and people...- look very different from that

mythical beast of the knight George -whose name philologically evokes the

indestructible force of nature-; he killed him in order to save the maiden who had

been given to him as a pledge of vassalage by a frightened society. But, after all,

the threat of terrible monsters is still here, it has never gone away. And to conjure

it, we must celebrate that so many artists, Georges of our time, have gathered

where this wide-ranging plastic art exhibition opens, to fight again with their own

weapons, which are brushes and colours. And we must celebrate as well that

they do it when we all need to commit ourselves to the salvation of the spiritual

values of the human community.

Josep M. Cadena

Art historian and critic

11


1.7. Presentación

El Museu de la Mar de l’Ebre de San Carlos de la Rápita se llena de orgullo para

acoger la exposición "33 Sant Jordis", organizada por la Associació Internacional

Duana de les Arts (AIDA), que nos permitirá comprobar cómo el imaginario de

diferentes pintores italianos y catalanes contemporáneos ha visto e interpretado

la figura del caballero San Jorge, patrón de Cataluña.

La exposición llegará a nuestra ciudad un año más tarde de lo previsto debido a

las circunstancias extraordinarias que ha provocado la pandemia. De hecho,

habría significado la primera colaboración de la Concejalía de Cultura con AIDA,

que finalmente se produjo a través de la exposición "Hommage à trois", la cual

tuvimos el placer de acoger en la Església Nova el pasado otoño.

"33 Sant Jordis" es una magnífica exposición, única en nuestro territorio, que

confiamos que despertará el interés de muchos visitantes, por su calidad y

singularidad. Una mirada transversal y múltiple en el mito del caballero que con

su valentía libera todo un pueblo de la tiranía del dragón.

Seguro que el gran dragón que en estos momentos necesitamos derrotar lleva

por nombre 'Covid-19', y afortunadamente son muchos los Jorges que trabajan

desde la ciencia para ahuyentarlo de nuestras vidas. De momento, celebramos

que el arte y la cultura nos den la oportunidad de significar la vida, de abrir la

mente a nuevas formas de interpretar los mitos y de disfrutar con intensidad de

la belleza creativa de estas obras.

Èrika Ferraté

Concejala de Cultura

San Carlos de la Rápita

12


1.8. Introducción

"33 Sant Jordis" es la suma de dos proyectos; uno, de los artistas Vittorio Amadio

y Joaquim Pujol Grau, que han reunido en torno a la figura de St. Jordi diferentes

obras de autores italianos y catalanes contemporáneos, respectivamente; y otro,

de la l’Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), nacida en año de

pandemia, con la voluntad de promover las artes, en especial la literatura y el

arte gráfico, que con su nombre homenajea este edificio histórico de la San

Carlos de la Rápita y que prosigue su trayectoria justamente aquí con la

aportación de obras de una de las colecciones de San Jorge más importantes

del mundo, la de Narcís Sayrach, que incluye obras de artistas tan relevantes

como Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Perejaume, Joan-Josep Tharrats y

Josep M. Subirachs. No se expone todo, ni de las obras ítalocatalanas ni,

obviamente, de la colección Sayrach; hemos hecho una selección de once

piezas de cada bloque: once de artistas italianos, once catalanes y once de la

colección Sayrach, que son introducidas por once poemas de reconocidos

autores catalanes, como Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan Margarit,

Miquel Martí i Pol or Josep Palau i Fabre. En total, pues, 33 obras o, como de

manera más divertida y críptica al mismo tiempo titulamos la exposición: "Tres

de un tercio de treinta y tres".

Roser Pintó y Joan-Lluís de Yebra

A.I.D.A.

13


1.9. San Jorge y la fuerza liberadora del arte pictórico

Mito con una gran carga sociológica y figura histórica modificada por multitud de

interpretaciones culturales, San Jorge pertenece al imaginario colectivo de

Occidente y es inmensamente cercano a toda persona de formación europea;

por ello, artistas tan sensibles y mordaces en sus creaciones personales, como

Joaquim Pujol Grau y Vittorio Amadio, acertadamente han promovido que

pintores catalanes e italianos contemporáneos coincidan para exponer sus

interpretaciones, siempre libres, sobre lo que puede significar para nosotros,

ciudadanos de la Europa del siglo XXI, el héroe de la Capadocia que floreció

para aliviar sufrimientos de los pueblos oprimidos en el primer milenio de nuestra

era. Esta muestra es enriquecida con una recopilación de obras selectas de la

colección de Narcís Sayrach, una de las más notables del tema de San Jorge.

En el Museu de la Mar de l’Ebre podremos contemplar obras de autores tan

relevantes como, entre otros, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Concha Ibáñez,

Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli, Perecoll, Perejaume, Ramon Pichot,

Amèlia Riera, J. M. Subirachs, J.J. Tharrats o Gianfranco Zazzeroni.

Los terribles dragones que ahora nos rodean –guerras, hambrunas, pandemias,

incomprensión entre los pueblos y las personas ...– parecen muy diferentes a

aquel que el caballero Jorge –su nombre evoca filológicamente la fuerza

indestructible de la tierra– mató para salvar a la doncella que le había sido

entregada como prenda de vasallaje por parte de una sociedad atemorizada.

Pero, al fin y al cabo, la amenaza de los monstruos terribles sigue aquí, nunca

ha marchado. Y para conjurarla, hay que celebrar que tantos artistas, Jorges de

nuestra época, reunidos donde se inaugura esta amplia muestra plástica, luchen

de nuevo con sus propias armas, que son los pinceles y los colores, y que

además lo hagan, cuando todos necesitamos comprometernos en la salvación

de los valores espirituales de la comunidad humana.

Josep M. Cadena

Historiador y Crítico de Arte

14


2. Personatges

15


2.1. Àmbit I: Poema de Salvador Espriu

16


Senyor Sant Jordi,

Patró́,

cavaller sense por,

guarda’ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres

pecats

d’avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l’odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

catalana.

Amén.

Salvador Espriu

(Barcelona, 23 d’abril de 1958)

17


2.1.1. Josep M. SUBIRACHS SITJAR

Barcelona, 11 de març de 1927 - Barcelona 7 d’abril de 2014

Escultor, dibuixant i gravador.

Es formà amb Enric Monjo i Enric Casanovas i com a alumne lliure a Belles Arts.

Realitzà moltes obres públiques, entre les quals destaca el conjunt escultòric de

la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona, 1987-2005.

Rebé diversos premis i participà en nombroses exposicions, fonamentalment a

Catalunya, i també a París, Nova York, Amsterdam, Zuric, Madrid, etc.

• “L’obra d’art és polèmica sempre que és creativa” (J. M. Subirachs)

• “Cuando uno mira estas grandiosas figures [Basílica Menor de la Mare de Déu

del Camí, Lleó], da la sensación de que està observando un mundo precristiano”

(Eduardo Aguirre)

Referències:

• Josep M. Subirachs. L’art és l’erotisme de la història i altres textos. Barcelona:

Mediterrània, 2003.

• Subirachs. Volums, textures, símbols. Obres de 1953 a 2002, a cura de Judith

Subirachs Burganya. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de

Catalunya, 2003.

• Subirachs. Direcció i guió, Martin Maisler. Barcelona: Espai Subirachs, 2010.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/espai-subirachs/video/3192770/

(Consulta: 19-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: https://www.subirachs.cat/ (Consulta: 8-3-2021)

18


Josep M. SUBIRACHS

Homenatge a Donatello. 1992

Dibuix acolorit

Col·leció Sayrach

19


2.1.2. Pere PRUNA OCERANS

Barcelona, 4 de maig de 1904 – Barcelona, 7 de gener de 1977

Pintor i muralista.

Autodidacte, amb alguns estudis a l’Escola de Belles Arts. Es formà a París,

protegit per Picasso, on es relacionà amb la intel·lectualitat del moment; va fer

diversos decorats de teatre, entre els quals destaquen els que li encarregà

Diaghilev. Durant els anys de la guerra civil es posicionà a favor del bàndol

franquista i s’exilià a Londres. De tornada a Catalunya s’especialitzà en pintura

mural.

Va rebre premis i exposà fonamentalment a París i Barcelona.

• “La seva figuració es caracteritza per la seva línia estilitzada i diàfana, i

sintonitza amb la tornada a l’ordre posterior a la ruptura que van suposar les

avantguardes. Això permet comparar el seu art amb els corrents europeus del

moment, com els ‘valors plàstics’ Italians”. (Antoni Gelonch i Viladegut)

Referències:

• Francesc Miralles. Pere Pruna. Barcelona: Lunwerg, 1998.

20


Pere PRUNA

Sant Jordi. 1961

Guaix

Col·leció Sayrach

21


2.1.3. Narcís SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS

Barcelona, 23 de desembre de 1931 - 3 de desembre de 2016

Historiador i promotor cultural.

Difusor de la figura de Sant Jordi i president de l'associació Amics de Sant Jordi,

està considerant el col·leccionista més destacat de temàtica jordiana a

Catalunya.

• “Sant Jordi el va dur per tots els mons que ell estimava. No només físicament,

que també. Va fer un munt de viatges, cercant-lo”. (Eulàlia Sayrach)

Referències:

• Narcís Sayrach. El patró Sant Jordi. Barcelona: Editorial 92, 1996.

• Narcís Sayrach, Sant Jordi: paraula i art, a cura d’Eulàlia Sayrach. Lleida,

Pagès, 2018.

https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499759708_L33_23.pdf

(Consulta 8-3-2021)

• Sant Jordi: La llegenda. https://www.lavideoteca.cat/sant-jordi-la-llegenda/ [s.l.]:

videoteca dels Països Catalans, 2000. (Consulta 8-3-2021)

22


Narcís SAYRACH

Sant Jordi, príncep dels màrtirs. ca. 2012

(Versió del mosaic bizantí de l’església de St. Salvador de Cora, Istanbul)

Pintura al tremp

Col·leció Sayrach

23


2.2. Àmbit II: Poema de Miquel Martí i Pol

24


No descavalquis,

alt cavaller, Sant Jordi,

que encara hi ha princeses

que el drac sotmet i encisa.

No descavalquis

i alerta’ns sempre contra

la por i la defallença,

perquè̀ amb el teu exemple

sapiguem viure i créixer

fidels al nostre origen.

Miquel Martí i Pol

(30 de novembre de 1989)

25


2.2.1. Joan CABALLER SUMALLA

Balaguer, 26 d’agost de 1952

Pintor i escultor.

Va estudiar com a delineant a l’Escola Industrial de Barcelona i Belles Arts, a la

Universitat de Barcelona, entre 1969 i 1971.

Ha participat en més de trenta exposicions individuals i col·lectives i ha realitzat

nou grans murals.

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/joan.caballersumalla (Consulta 9-3-2021)

26


Joan CABALLER SUMALLA

Dualitat. 2005

Oli

27


2.2.2. Marisa MARCONI

Grottammare, 24 de juny de 1956

Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, gravat calcogràfic, ceràmica...).

Autodidacta.

El 1992 funda l’Associació La Sfinge Malaspina per promoure activitats culturals.

El 1999 funda l’Associació Creative Italian Art, que opera des de la ciutat

d’Scraton, als EEUU, per promoure l’art italià als Estats Units d’Amèrica. El 2001

funda el Museu del Laboratori a Castel di Lama Art On, juntament amb Vittorio

Amadio. Des de 1985 ha fet nombroses exposicions, especialment a Itàlia.

• “Ho escluso il colore, perchè la mia ricerca va verso l'essenza; la spiritualità

verso l'universo, che lo vediamo prevalentemente buio anche se è pieno di

colore.” (Marisa Marconi)

• “... fa transparents les formes bàsiques que hi ha sota les realitats tangibles, tot

apropant-nos lúcidament a les intimitats de l’home i la dona” (Josep M. Cadena)

Referències:

• Joan-Lluís Montané. Marisa Marconi. Castel di Lama: Arte On, 2007.

http://www.marisamarconi.com/libri/Marisa_Marconi,la_busqueda_de_la_presencia.pdf

(Consulta 9-4-2021)

Xarxes:

• Lloc web: http://www.marisamarconi.com/ (Consulta 9-3-2021)

• Facebook: https://www.facebook.com/marisa.marconi.3 (Consulta 9-3-2021)

• Canal Youtube:

https://www.youtube.com/channel/UCtoOZ4BAjl_gd2ke5ZugV4Q (Consulta 9-3-

2021)

28


Marisa MARCONI

San Giorgio. 2015

Acrílic

29


2.2.3. Francesca DI ELEONORA

Isola del Gran Sasso, c. 1974

Artista pluridisciplinària (pintura, gravat, il·lustració, arts visuals, etc.)

Diplomada a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma.

Ha treballat al Museu de la Ceràmica de Castelli i actualment, a Ascoli, com a

dissenyadora gràfica editoral, i a Monteprandone, com a professora de

secundària d’Institut. Des de finals dels noranta ha exposat en algunes

poblacions dels Abruços i les Marques.

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/francesca.d.eleonora/about_places

(Consulta 9-3-2021)

30


Francesca DI ELEONORA

San Giorgio. 2004

Oli

31


32


3. Combat

33


3.1. Àmbit III: Poema de Pere Quart

34


Sant Jordi al desert

Algú́ li diu: “—On vas com un captaire?

Els catalans, t’han enganyat de gaire?”

Calla Sant Jordi tristament benigne.

Vers el desert, la terra encesa,

on Déu parla sovint amb veus d’oratge

a poc a poc el Cavaller s’allunya...

En soledat restaura el seu coratge.

S’alzina; i es persigna.

I quan estén els braços eś el signe

de la creu on s’atarda Catalunya.

Pere Quart

(Abril de 1958)

35


3.1.1. Modest CUIXART TÀPIES

Barcelona, 2 de novembre de 1925 – Palamós, 31 d’octubre de 2007

Pintor.

Es va formar a l’Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona. El 1947 René Metras

li comprà les primeres obres.

És cofundador del grup Dau al Set, 1948. El 1959 obté el premi de pintura de la

V biennal de Sao Paulo i el de pintura abstracta de Lausana. Des de la primera

exposició a St. Celoni, en va fer nombroses i va rebre molts premis.

• “Tot és partint de la realitat, el que passa és que l’home la interpreta. Les

natures mortes de Zurbarán o Meléndez són màgia, realisme, però portat a la

màgia. Miró hi treu el vessant més realista, però fa el mateix. Així, podem dir que

tot l’art és sempre surrealista.” (Modest Cuixart)

• “Por su nocturnidad, por su carácter misterioso y metafísico, por las

resonancias arcaicas y arcanas que surgen de ella a cada instante, la pintura

abstracta de Cuixart es la continuación lógica de su producción de sus años de

Dau al Set.” (Juan Manuel Bonet)

Referències:

• Mònica Pagès. Cuixart. Biografía Inacabada. Barcelona: Parsifal, 2003.

• [Entrevista a Modest Cuixart. Programa A Fondo, per Joaquín Soler Serrano].

RTVE, 1976

https://www.rtve.es/alacarta/videos/a-fondo/modest-cuixart-fondo-1976/1548628/

(Consulta 9-4-2021)

Xarxes:

• Lloc web: http://www.fundaciocuixart.com/ (Consulta 8-3-2021)

• Facebook: https://es-es.facebook.com/fundacio.cuixart (Consulta 8-3-2021)

• Instagram: https://www.instagram.com/fundaciocuixart/ (Consulta 8-3-2021)

36


Modest CUIXART

Sant Jordi. 1982

Tècnica mixta

Col·leció Sayrach

37


3.1.2. Jordi ANDREU FRESQUET

Badalona, 25 de maig de 1940

Pintor, gravador i litògraf.

Estudià Belles Arts, arts del llibre i pintura mural a l’Escola de Llotja de Barcelona

1955-1962. El febrer de 1967 va a París, on va descobrir i identificar-se en l’obra

de Francis Bacon; s’hi està durant dos anys.

Començà a exposar el 1959; d’aleshores ençà ha fet nombroses exposicions.

• “El 1967, a París, vaig conèixer l’obra de Francis Bacon, en qui m’hi vaig veure

reflectit: tot eren figures angoixades com les que jo feia” (Jordi Andreu Fresquet)

• “La dinàmica en el color és la característica essencial en la pintura de Jordi

Andreu Fresquet.” (Josep M. Cadena)

Referències:

• Lorenzo García-Diego Pérez. J. Andreu Fresquet. Bilbao: La Gran Enciclopedia

Vasca, 1992

• Marta Casals Torres. Jordi Andreu Fresquet, el Francis Bacon català.

Barcelona: Betevé, 29-2-2012.

https://beteve.cat/cultura/jordi-andreu-fresquet-el-francis-bacon-catala/

(Consulta 9-4-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/jordi.andreufresquet

(Consulta 9-3-2021)

38


Jordi ANDREU FRESQUET

Sant Jordi. 1985

Tècnica mixta

Col·leció Sayrach

39


3.1.3. PEREJAUME (Pere-Jaume BORRELL GINART)

Sant Pol de Mar, 20 de gener de 1957

Artista i poeta.

Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i, simultàniament, dibuix

i pintura al Cercle Artístic de Sant Lluc.

La seva obra plàstica i literària estan estretament lligades i per expressar-se tant

usa la pintura, com la fotografia, el vídeo, l’assaig o la poesia. Ha rebut premis i

ha exposat, des de 1970; entre les mostres destaquen Deixar de fer una

exposició, al MACBA, i Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten,

no en faries cap de nova, a La Pedrera.

• “Tots (humans, vegetals, minerals) tenim els mateixos drets d’estar sobre la

terra. Però l’espècie humana té un toc arrogant d’atribuir-se aquesta qualitat de

sapiens”. (Perejaume)

• “D’ençà dels anys noranta, el treball de Perejaume gravita sobre la idea de

l’excés” (Martí Peran)

Referències:

• Perejaume. Fonts líquides i fonts lignificades. Sant Celoni: Tushita, 2020

• Lletra. Noms propis. Perejaume. Barcelona: UOC / Institut Ramon Llull

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/perejaume/ (Consulta 9-3-2021)

• Perejaume: “El món és pantalla”. Barcelona: Ara.cat, 2017.

https://www.youtube.com/watch?v=DFMvI5ehWWU (Consulta 9-3-2021)

40


PEREJAUME

Suroral. 1996

Fotografia

Col·leció Sayrach

41


3.2. Àmbit IV: Poema de Blai Bonet

42


Entre baix camp i alt camp, la Catalunya d’aǹima

eś, en la seva cristal·lina caliuera,

la necessitat fonda de tenir un drac vivent

que no la deixi viure en pau ni en bandera

com en un pa de noces lluny de l’arma i la ment.

Entre la vinya i la pols de la mà,

el català eś fidel igual que un violí

que, si el deixen en pau, eś fusta que morí,

que, si l’ataquen, eś lleó del pa.

Si amor eś just etern despreś de mort,

que la batalla no ens sigui un amor,

sinó un Jordi de veu de ballesta

que a tothom digui “tu, català d’hort,

si el moń eś tan formoś que ni se mor,

sia’ns el drac la idea i la ginesta”.

Blai Bonet

(Cala Figuera, Santanyí, 17 de març de 1997)

43


3.2.1. Joan-Josep THARRATS VIDAL

Girona, 5 de març de 1918 — Barcelona 4 de juliol de 2001

Artista pluridisciplinari (dibuix, pintura, gravat, )

Es formà en literatura, a Besiers, i a l’Escola Massana, a Barcelona; interrompé

la seva activitat per la Guerra Civil i va reprendre-la el 1942; és un dels fundadors

de Dau al set i l’editor de la revista d’aquest grup.

Rebé diversos premis i participà en més de cent exposicions, entre les quals

destaquen les celebrades regularment a la Sala Gaspar de Barcelona, Nova York

i París.

• “Interessa l’àtom i l’arbre, la poma i la galàxia. En la imatge arbre o poma caben

milions de transposicions possibles, perquè en cada arbre o poma hi ha milions

de galàxies com àtoms” (Joan-Josep Tharrats)

• “…va passar de la línia primigènia al gargot; després se n’anà vers la màcula

que el portà a l’esquitx per arribar, finalment, al cosmos i, dins d’aquest complex

real o pictòric, circulà pels espais estelats infinits o pels fons del mar inconnexos.

Aquest procés va ser la seva autèntica fruïció: no necessitava res més si sentia

al seu abast la possibilitat de grafiar-los”. (Arnau Puig)

Referències:

• Joan-Josep Tharrats. Dau al set i la seva època. Barcelona: Parsifal, 1999.

• Montse Gispert-Saüch. “Tharrats, la setena cara del dau. Un desig d’art infinit”.

Revista de Girona, 2016, Núm. 296, p. 56-60. [En línea:]

https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/308245/398461

(Consulta: 9-4-2021)

• Joan Josep Tharrats Vidal. https://www.youtube.com/watch?v=dcHJfGLyjwE

(Consulta: 10-3-2021)

Xarxes:

• Plana web Fundació Tharrats: http://fundaciotharrats.cat/ (Consulta: 21-3-2021)

• Facebook: http://www.facebook.com/JJ.Tharrats (Consulta: 10-3-2021)

44


Joan-Josep THARRATS

Sant Jordi. 1987

Tècnica mixta

Col·leció Sayrach

45


3.2.2. Paloma GONZÁLEZ

Madrid, 1949

Pintora i gravadora

Formada a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

És fundadora de l’Associació Donartcat. Des de la primera exposició el 1983,

n’ha fet nombroses, individuals i col·lectives, a diferents llocs de l’estat espanyol.

• “Pintar el aire, transmitir el sonido y el movimiento, perseguir, buscar como

representar un instante, una emoción, es lo que mejor puede expresar la esencia

de mi obra.” (Paloma González)

Referències:

• M. Dolors Muntané Coca. Paloma Gonzalez. Sentimientos frente a

acontecimientos. Barcelona: Ed. SDM, 2001.

Xarxes:

• Lloc web: http://paloma-gonzalez.com/ (Consulta: 13-3-2021)

46


Paloma GONZÁLEZ

Sant Jordi. 2005

Acrílic

47


3.2.3. Albert CASALS (Albert SOLER CASALS)

Barcelona, 5 de març de 1945

Pintor i escultor.

Format a l’Escola de la Llotja de Barcelona.

Muntà la primera exposició al Cercle Artístic de St. Lluc el 1966 i deu anys més

tard, a la Virreina; d’aleshores ençà ha fet nombroses mostres, sobretot a

Catalunya i Itàlia.

• "La meva obra és part de la investigació i el gust per la matèria, entesa com a

signe de vida, concebuda segons les meves normes plàstiques desterrant el

sentit superflu o literari que distregui l'equilibri final entre idea i obra." (Albert

Casals)

• “Gran amant dels blaus mediterranis, sempre troba formes per a dir que en la

permanent lluita entre el Bé i el Mal la victòria no es troba en prendre partit per

la bondat sinó en ésser autènticament bo.” (Josep M. Cadena)

Referències:

• Due artisti a confronto: Albert Casals, Pujol Grau. [Pescara: SIGRAF], 2015

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/albert.casals.12 (Consulta: 10-3-2021)

48


Albert CASALS

Intertrat – Sant Jordi. 2005

Acrílic

49


3.3. Àmbit V: Poema de Màrius Sampere

50


On la terra eś portalada oberta

a mar i cel, per escales i cingles

i boira baixa, que reté́ perfums

d’infern amb flors, punta de llança

de la llum, Cavaller Sant Jordi.

Perquè̀ la parla sigui entenedora, clara com

la llàgrima, abans limfa i suor de la mare,

tos i vi del pare, els seus últims sospirs

primers d’infants immortals, punta de llança

de la llum, Cavaller Sant Jordi.

Quan el temps eś el sempre i l’hora de fer

i, encara meś, de fer camí, i aquest camí

eś el curs de la sang de tots plegats,

germans d’horitzó́, punta de llança

de la llum, Cavaller Sant Jordi.

Si cerqueu la raó́, el lloc d’assentament

del seny, la neu del cim, conservació́

d’impuls i fe, punta de llança

de la llum, Cavaller Sant Jordi!

Màrius Sampere

(Febrer de 1998)

51


3.3.1. Josefa HERNÁNDEZ RODRÍGUEZ

Granada, 6 de gener de 1960

Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, il·lustració, escenografia...)

Des del 1993 va començar a treballar en les arts plàstiques. Cofundadora del

Grup d'Art Rasen. Ha participat en diferents exposicions individuals i col·lectives.

• “Amo el arte desde niña, desde que empecé a hacer mis pinitos pintando con

tiza en las baldosas del patio de mi casa. Esa curiosidad por la pintura ha vivido

en mí desde que tengo uso de razón. Pero también soy Pepi, la amiga,… Josefa

y Pepi, mis dos partes inseparables.” (Josefa Hernández)

Referències:

• [Entrevista a Josefa Hernández. Programa Jo sóc Sant Boi, per Paky López].

Sant Boi de Llobregat: Ràdio Sant Boi, 16 de setembre de 2014. Àudio:

https://josocsantboi.wordpress.com/2014/09/16/josefa-hernandez/ (Consulta:

10-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: https://josefahernandez.wordpress.com/ (Consulta: 10-3-2021)

• Facebook:

https://www.facebook.com/Josefart-2148001365468216/?ref=page_internal

(Consulta: 10-3-2021)

• Blog: https://josefahernandez.wordpress.com/category/blog/ (Consulta: 10-3-

2021)

• Canal Youtube: https://www.youtube.com/user/josefa1500 (Consulta: 10-3-

2021)

52


Josefa HERNÁNDEZ

La visió de Sant Jordi. 2018

Tècnica mixta

53


3.3.2. PERECOLL (Pere GONZÁLEZ COLL)

Mataró, 18 d’octubre de 1948

Artista pluridisciplinari (escultura, pintura, gravat i disseny de joies).

Autodidacte.

En escultura treballa principalment en bronze i en pintura destaquen les Sèries

negres. Ha rebut premis i ha exposat, entre altres llocs, a Brussel·les, Munic,

París, Londres, Tòquio, Miami, Nova York i Ginebra.

• “Esdevé intel·lectual allò que era casual”. (Perecoll)

• “Hi ha molts punts d’inflexió en l’obra de Perecoll, un artista que entra al món

de l’art a través de la joieria, i entén abans el volum que la pintura, que parteix

del barroc i que enfosqueix els personatges fins que arriba al negre sobre negre.”

(Annaïs Miró)

Referències:

• Art i guerra. Sala 1. Mataró: Institut Municipal d'Acció Cultural, 2011.

• Perecoll, el pintor que solo utiliza el color negro. RTVE, 27-3-2011

https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/pintor-catalan-no-gustan-colores-perecoll/1056443/

(Consulta: 10-3-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/perecoll.perecoll (Consulta: 10-3-2021)

• Twitter: https://twitter.com/perecoll1 (Consulta: 10-3-2021)

54


PERECOLL

Cavaller Sant Jordi. 2005

Tècnica mixta

55


3.3.3. Antonio HERVÁS AMEZCUA

Jaén, 25 d’octubre de 1951

Artista pluridisciplinari (pintura, gravat, escultura, muralisme, orfebreria).

Format a Catalunya en Procediments Murals a l’Escola d’Arts Aplicades de la

Llotja, 1980, i en pintura i gravat a la Facultat de Belles Arts de la UB, 1982. El

2003 va constituir la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts. Des de 1972 ha

exposat arreu del món, especialment a Amèrica i Europa.

• “Mi obra nace desde la intuición, desde ese mundo que el pintor intuye, pero

desconoce, y que necesita hacer tangible” (Antonio Hervás Amezcua)

• “Su pintura contiene el misterio, la fragilidad, lo efímero y lo inmortal de la

existencia humana, la transparencia de la luz y la textura matérica de la tierra.”

(Carles Duarte)

Referències:

• Antonio Hervás Amezcua. Pintaré siempre, toda la vida: confesiones entre

Antonio Hervás Amezcua y Carles Duarte. Lleida: Milenio, 2018

• Arnau Puig. Antonio Hervás Amezcua. Barcelona: Àmbit, 1993

Xarxes:

• Lloc web: http://www.hervasamezcua.org/ (Consulta: 10-3-2021)

• Facebook: https://www.facebook.com/antonio.hervasamezcua (Consulta: 10-3-

2021)

56


Antonio HERVÀS

La mel del triomf. 2005

Acrílic

57


3.4. Àmbit VI: Poema de Feliu Formosa

58


Sant Jordi proper

Et trobem per camins

antics o imprevisibles.

Muntat en cavall blanc

arreu ens surts al pas.

Dempeus, nu o ben armat,

tens la força dels joves

que duen ben endins

la nació́ que et venera.

Reconeixem el drac

en qui ens nega el que som.

Dónes vida a palaus

o t’alces en façanes,

en parcs i en edificis

que saben acollir-te.

És un orgull trobar-te

en llocs inesperats.

Ets qui ens fa somiar

en batalles guanyades.

Divers i únic: símbol

d’allò̀ que ens distingeix.

Feliu Formosa

(Març de 2006)

59


3.4.1. Joaquim PUJOL GRAU

Barcelona, 30 de setembre de 1938

Pintor, escultor i gravador

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup “Tres Punts de

Vista”. Organitzador de la Fira d’Art de Salàs de Pallars des de 1990. Ha treballat

a la zona dels Abruços i ha fomentat activitats d’intercanvi cultural italocatalanes.

Ha participat en nombroses exposicions a Catalunya i Itàlia.

• “Experimentador nato, geométrico, lineal, directo, expresionista figurativo, va y

vuelve de sus investigaciones, independientemente de la época”. (Joan-Lluís

Montané).

Referències:

• Albert Casals / Joaquim Pujol Grau. Due artisti a confronto: Albert Casals,

Pujol Grau. [Pescara: SIGRAF], 2015

• Leo Strozzieri. Albert Casals & Joaquim Pujol Grau. Ascoli Piceno: La Sfinge,

2005. http://www.lasfinge.com/catalogo_web/catalogo.pdf (Consulta: 11-3-2021)

• Pujol Grau. Mil nou-cents vuitanta. [Barcelona:] Pujolgrau, [2013]

https://www.youtube.com/watch?v=Tlm7Voys670&list=FLWNamCMSRqOEKpba2ZaNDMQ

(Consulta: 11-3-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/joaquim.pujolgrau.3

60


Joaquim PUJOL GRAU

Victòria de Sant Jordi. 2005

Acrílic i xarpellera

61


3.4.2. Anna RABAL PICA

Caldes d’Estrac, 23 de juliol 1954 — Terrassa, 8 d’octubre de 2017

Pintora i gravadora

Autodidacta.

En el seu estudi de Matadepera va promoure tallers de gravat calcogràfic i

jornades d’estudi. Des de 1995 va participar en diverses exposicions, sobretot a

Catalunya i Espanya.

• “És com un joc d’entreteniment, m’agrada fragmentar-ho tot dins d’una unitat.

M’agraden els motius grossos, que hi hagi un primer impacte, un primer cop d’ull,

i que n’hi hagi un segon, que és quan la gent entra en el tema”. (Anna Rabal)

62


Anna RABAL

Sant Jordi. 2004

Degoteig acrílic

63


3.4.3. Amèlia RIERA TOYOS

Barcelona, 28 de gener de 1928 — 28 de desembre de 2019

Pintora, gravadora i escultora

Estudià pintura al taller de Francisco Sainz de la Maza.

Fundà el Ciclo de Arte de Hoy, 1962, i les Muestras del Arte Nuevo, 1964. La

seva obra és d'arrel surrealista i temàtica sinistra. Va rebre diversos premis i va

realitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives; la seva obra va ser molt

apreciada a França i Itàlia.

• “Tots els vicis creen addicció; i per a mi, pintar és una addicció”. (Amèlia Riera)

• “Ella va saber convertir l’art en un ritual associat a la vida i a la mort. La vida

tenia per a ella un no se què de teatral, que quan apareixia, érem davant de l’art

en persona”. (Pilar Parcerisas)

Referències:

• Amèlia Riera / Joan Perucho. Poemas para un libro de estampas. Barcelona:

Galeria Seny, 1984.

• Les presons d’Amèlia Riera. Girona: Generalitat de Catalunya, Departament de

Cultura, 2007.

• Laura Sangrà. Amèlia Riera: la dona silenciosa. Barcelona: TV3, 15-62015

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/amelia-riera-la-dona-silenciosa/video/5532216/

(Consulta: 13-3-2021)

64


Amèlia RIERA

Cavaller Sant Jordi gloriós. 2005

Acrílic i tècnica mixta

65


3.5. Àmbit VII: Poema de Joan Perucho

66


Aquell que habita en la fortalesa i el silenci

A través dels precs d’infants,

del plor de les vídues,

dels solcs de la terra eixorca,

sortires del temps de les heures

obrint portes als murs

tancats per Dioclecià.

Arribares a Lyda de Palestina

vers Anglaterra, Lusitaǹia

i Catalunya, països de Croada,

amb els infants d’Innocenci III

i els seus crits vers la mort.

Eś Sant Jordi, el Cavaller,

la imatge brillant amb l’aurora

que ens obre les portes dels murs

i les deixa a un àngel terrible.

Tots els destins són terribles,

i tots els somriures ho són també́.

Joan Perucho

(1995)

67


3.5.1. Vittorio AMADIO

Castel di Lama, 4 d’abril de 1934

Artista pluridisciplinari (pintura, escultura, gravat, ceràmica...)

Autodidacte.

Entre 1953 i mitjan anys seixanta viu a Veneçuela. En retornar a Itàlia comença

a treballar en pintura i escultura i el 1994, en ceràmica. El 1975 obre el taller al

Palazzo Malaspina, d’Ascoli Piceno, on el 1992 funda l’associació La Sfinge

Malaspina. El 1999 funda l’associació Creative Italian Art, a Scraton, per

promoure-hi l’art italià als EEUU. El 2001 funda el Museu del Laboratori a Castel

di Lama Art On. Des de la primera exposició individual a Pescara, 1970, ha

mostrat la seva obra arreu (Alemanya, Holanda, els EEUU, Japó, Xina, etc.)

• “Preferisco i segni dei bambini perché sono pieni di immediatezza, di

spontaneità e non si mostrano mai con artifici stilistici o tecnici che tolgono all’arte

la sua essenza comunicativa e lo spirito sperso sulla linea d’orizzonte.” (Vittorio

Amadio)

• “A vederlo, così piccolo e con quel folto barbone, non si sospetterebbe

minimamente l'energia che è contenuta in Vittorio Amadio. In realtà questo

piccolo grande uomo è una vera forza della natura, un esplosivo condensato di

idee e di capacità manuali, capacità sempre governate da un estro inesausto che

lo porta a praticare con assoluta libertà ed estrema facilità linguaggi diversi e

diversificati.” (Giorgio Di Genova)

Referències:

• Massimo Consorti. “Gli alfabeti immaginari e lo Zio Teo sull’albero. L’arte di

Vittorio Amadio fra sensi e controsensi, musica e letteratura, sogno e realtà” in

Dal Segno al senso. Catalogo delle opere pittoriche, 2014, p. 8-9.

(Consulta: 13-3-2021)

• Vittorio Amadio. Il miracolo dell’arte. [Ascoli Piceno: 2019]

https://www.youtube.com/watch?v=fJpE8wjR9rM (Consulta: 11-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web:

1) Amadio: http://www.vittorioamadio.com/default.html# (Consulta: 11-3-2021)

2) La Sfinge: http://www.lasfinge.com/ (Consulta: 11-3-2021)

• Blog:

http://vamadio.blogspot.com/p/biografia.html (Consulta: 12-4-2021)

• Facebook:

https://www.facebook.com/vittorio.amadio.50 (Consulta: 11-3-2021)

68


Vittorio AMADIO

San Giorgio e il drago. 2005

Acrílic

69


3.5.2. Antonio CREMONESE

Roma, 20 de gener de 1949

Pintor i escultor.

Format al Liceo Artistico Statale III i l’ Accademia di S. Giacomo.

Des del 1972 ha fet nombroses exposicions individuals, sobretot a les ciutats

italianes de Roma i Rieti.

• “Una festosa accelerazione cromatica, deliberatamente sopra le righe, che

somma onirici spazi tropicali ad una sottile componente alchemico-esoterica...

Galli fantastici, uccelli tropicali, girasoli spavaldamente offerti al sole: è questo il

mondo reale e fantasioso di Antonio Cremonese. Un mondo che l’aggressività

del colore trasforma in una sorta di sogno gioioso e accelerato: quasi la fuga

verso un Paradiso perduto” (Vito Apuleo)

Referències:

• Alessandro Masi. Il colore del sogno. Roma: Velabro Club, 1998.

Xarxes:

• Lloc web: http://www.antoniocremonese.it/ (Consulta: 15-3-2021)

• Facebook: https://www.facebook.com/antoniocremonesepaintings/about/

(Consulta: 11-3-2021)

70


Antonio CREMONESE

San Giorgio e il drago. 2004

Acrílic

71


3.5.3. Silvio CRAIA

Corridonia, 28 de febrer de 1937

Pintor i escultor

Va estudiar a l’Istituto statale d'arte di Macerata; es va graduar el 1955.

Curador de la Pinacoteca comunale di Macerata. El 1957 va guanyar el “Premio

Rosora”, de la Camera di commercio d’Ancona. Ha participat en nombroses

exposicions, especialment a Itàlia.

• “... es submergeix en el subconscient, allí on tot bull a l’espera de la força

alliberadora del pensament.” (Josep M. Cadena)

Referències:

• Maurizio Verdenelli. “Gli 80 anni di Silvio Craia”. Cronache maceratesi, 28

febbraio 2017.

• Giulia Stonen. L’oggeto diventa storia: Silcio Craia. Macerata: 2019.

https://www.youtube.com/watch?v=aKEMY_KRu1o (Consulta: 12-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: https://silvio-craia-artista.weebly.com/ (Consulta: 12-3-2021)

• Facebook: https://www.facebook.com/silvio.craia/about (Consulta: 11-4-2021)

72


Silvio CRAIA

Volto di San Giorgio. 2015

Acrílic i grafit

73


3.6. Àmbit VIII: Poema de Montserrat Abelló

74


Des que no hi ets

Des que no hi ets

la rosa no m’és donada

per la teva mà.

Però̀ el dia eś clar i assolellat

i em compro un llibre

i camino entre la gent com jo

que avui celebrem Sant Jordi.

Si hi cregués li demanaria

que amb la seva espasa

ens deslliurés d’aquest drac

funest que la llengua

ens destrossa i impedeix que

siguem independents i

del tot lliures.

És un desig que

porto, des de sempre

ben endins,

com ara quan contemplo

aquests munts de llibres i

la rosa.

Montserrat Abelló́

(Barcelona, novembre de 2008)

75


3.6.1. Gianfranco ZAZZERONI

Urbino, 7 de febrer de 1945

Pintor i gravador

Va estudiar a l’Istituto statale d'arte - Scuola del libro d’Urbino, i va ser docent a

l’Istituto d'arte de Pescara.

Ha guanyat diversos premis i ha participat en diferents exposicions, sobretot a

Itàlia, a la regió dels Abruços

• “Zazzeroni sperimenta, in parallelo con le tecniche incisorie, nuove espressioni

che evolvono nella astrazione. La sua ricerca mostra, con coerenza e negli anni,

un percorso evolutivo di quel mondo recondito e attraente che si delinea con

precisione del segno nelle sue acqueforti struggenti”. (Riccardo Sanna)

Referències:

• La pittura come immagine sublimata del pensiero. 2020

https://www.youtube.com/watch?v=M0_n4HIkqA8 (Consulta: 12-2-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/gianfranco.zazzeroni (Consulta: 12-2-

2021)

76


Gianfranco ZAZZERONI

San Giorgio e il drago. 2005

Oli

77


3.6.2. Nunzio DI PLACIDO

Sulmona, 2 novembre 1948

Pintor, aquarel·lista i ceramista

Es va graduar el 1966 a l’Istituto d'arte Gentile Mazara de Sulmona i l'Accademia

delle belle arti, de Roma.

• "Gli acquerelli per me sono un modo per rilassarsi, sono immediati senza

disegnare, ma ci devono essere delle condizioni particolari con una luce giusta

ed un contrasto forte.” (Nunzio Di Placido)

Referències:

• Adriano Ghisetti Giavarina / Maria Cristina Ricciardi / Emiliano Splendore.

Nunzio Di Placido tra luce e colore. Opere dal 1958 al 2011. Sulmona: DVG

Studio, Avezzano, 2012

• [Entrevista a Nunzio Di Placido. Programa Vivere la vita, per Andrea D’Aurelio].

Onda Tv.

https://www.youtube.com/watch?v=TlOKOlb21lw (Consulta: 11-4-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/nunzio.diplacido (Consulta: 12-2-2021)

78


Nunzio DI PLACIDO

Lux tenebris. 2018

Acrílic difús

79


3.6.3. Riccardo PICCARDONI

Urbino, 1944

Gravador i pintor

Va estudiar decoració i il·lustració del llibre a l’Istituto Statale d’Arte.

Ha ensenyat pintura al Liceo artistico di Porto S. Giorgio i després a l’Istituto

statale d’arte di Macerata. Ha rebut alguns premis i ha exposat fonamentalment

a Itàlia, però també a Saragossa, Osca i Cracòvia.

• “Riccardo Piccardoni […] spesso dipinge il contrasto fra tecnica e paesaggio,

inquadrando sfondi di montagne fra invalicabili mura di cemento dal fortissimo

effetto straniante.” (Eventi Culturali Magazine)

Referències:

• Riccardo Piccardoni. Incisioni. Iesi: Edizione Regi 1996

• Grabadores italianos contemporáneos. Fuendetodos: Consorcio Goya, Región

de las Marcas. Gobierno de Aragon. 2000.

Xarxes:

• Lloc web:

https://www.exibart.com/artista-curatore-critico-arte/riccardo-piccardoni/

(Consulta: 12-2-2021)

80


Ricardo PICCARDONI

L’eterna lotta. 2004

Acrílic

81


82


4. Final feliç

83


4.1. Àmbit IX: Poema de Josep Palau i Fabre

84


Cavaller

Si em presentessin la fragant donzella

i el meu ull la copsés, càndida i bella,

arrecerada en l’esporuguiment,

i si a la vora algun galant roí

—drac disfressat de senyoret mesquí—

pretengués esfullar el voler d’ella,

tal volta amb una llança de follia,

jo al seu damunt, vell i xaruc,

cauria,

i així potser la gent s’adonaria

que sovint un gran drac és sols un cuc.

Josep Palau i Fabre

(1996)

85


4.1.1. Manuel CUSACHS XIVILLÉ

Mataró, 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019

Pintor i escultor

Estudià dibuix a l’Escola de dibuix de Manuel Cuyàs, a Mataró, 1941-1950, però

aviat es decantà cap a l’escultura. Amplià estudis a Perusa i Valldemossa.

Va realitzar nombroses obres escultòriques públiques i retrats escultòrics

• “No crec en un art universal; l’art té una identitat pròpia, no sols per qui fa l’obra

d’art, sinó per on, quan i per què la fa. Una persona d’arran de mar veu l’art d’una

manera i una del Pirineu o del Delta, d’una altra. Certament l’obra d’un artista es

pot convertir en universal, però l’arrel s’hi identifica.” (Manuel Cusachs)

• “Ara, no fa pas gaires dies, aparegué a casa, al Mas Pla, l’escultor Cusachs,

acompanyat de la seva amable i maca senyora, portant l’escultura, emmotllada

en bronze, de la meva cara. El senyor Cusachs és un xicot alt i corpulent, d’una

gran presència, que porta bastó, té cinc fills i va una mica coix per culpa d’una

paràlisi infantil. Té una indubtable simpatia. M’ensenya el que ha fet. Hi dono una

mirada, vaig quedar més aviat sorprès. En primer lloc, la semblança de

l’escultura amb la meva cara hi és prodigiosament donada. Vaig pensar de

seguida: la gent que la vegi i em conegui dirà que és una caricatura molt ben

feta. I així succeí, exactament. Però el curiós és que no ho és. Mentre me la

mirava, vaig dir-me internament: «Aquesta és una escultura sobre la qual l’artista

ha projectat el caràcter».” (Josep Pla)

Referències:

• Ignasi Pineda Lleó. Converses amb Manuel Cusachs. Barcelona: [s.n.], 2001

• Manuel Cusachs, escultor.

https://www.youtube.com/watch?v=oSGLwRTNtso (Consulta: 12-2-2021)

Xarxes:

• Lloc web: http://www.manuelcusachs.cat/page.php?sec=inici&lang=cat

(Consulta: 12-2-2021)

86


Manuel CUSACHS

Sant Jordi. 2003

Tècnica mixta

Col·leció Sayrach

87


4.1.2. Montserrat GUDIOL COROMINAS

Barcelona, 9 de juny de 1933 - 25 de desembre de 2015

Pintora

Es va formar a l’estudi familiar de restauració de pintura medieval.

Ha exposat i té obra en museus d’arreu del món. Va ser la primera dona que va

ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de St. Jordi, 1980, i va ser guardonada,

entre d’altres, amb la Creu de St. Jordi, 1998.

• “Vull pintar l'interior, la part més profunda de l'ésser humà, que no sempre és

alegre; és l'esperit... La relació esperit-figura és difícil; la posició de les mans, el

cos, el cap, si no hi ha aquesta relació, la figura perd tot el seu sentit i es

converteix en un ninot.” (Montserrat Gudiol)

• “En sus cuadros suele dominar un matiz blanco, gris, ocre, azul claro, y contra

él destaca la temblorosa carnación, el sarmiento de los miembros, el tono vivo

de un traje, sin apenas accesorios, quedando así en una soledad sustancial esos

seres que vienen y se van, literalmente hablando, sin que hayamos tenido tiempo

de preguntarles qué les sucede” (Juan-Eduardo Cirlot)

Referències:

• Josep Corredor Matheos. Montserrat Gudiol, realitat i símbol. Barcelona:

Polígrafa, 1989

• [Entrevista a Montserrat Gudiol. Fragment. Programa Entre nosaltres]. RTVE,

1981

https://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-cat-montserratgudiol/3424962/

(Consulta: 11-4-2021)

Xarxes:

• Lloc web: https://montserratgudiol.com/ (Consulta: 12-2-2021)

88


Montserrat GUDIOL

Sant Jordi i princesa. 1974

Dibuix i tinta

Col·leció Sayrach

89


4.1.3. Ramon PICHOT SOLER

Figueres, 4 de juliol de 1924 - Barcelona, 23 de maig de 1996

Pintor

Inicialment es va formar de la mà de Josep Pujol i Ferran Callicó i posteriorment

va ampliar estudis a Madrid i París.

El 1949 va exposar per primera vegada a Barcelona; posteriorment ho va fer en

altres ciutats europees, com Bilbao, Sant Sebastià, Madrid, París, etc., i el 1963

a la novaiorquesa Hammer Gallery, també per primera vegada en aquesta sala,

i després a Los Angeles, Miami, Palm Beach, etc.

• “Era un pintor enraizado en la obra de su tío y en el lenguaje de Canals. O sea,

presentaba escenas cotidianas, figuras femeninas recostadas, retratos,

naturalezas muertas, paisajes: todo ello basado en una pintura muy dibujada por

la pasta de los colores. Colores que, dentro de una gran armonía y unidad,

forzaban los fuertes contrastes. Era un pintor alejado de planteamientos

vanguardistas, para quien la belleza era un fin.” (Francesc Miralles)

Referències:

• Los Pichot: una dinastía de artistas. Madrid: Ayuntamiento de Madrid,

Concejalía de Cultura, 1992

• Ramon Pichot Soler. https://www.youtube.com/watch?v=q3YBSVV2kvE

(Consulta: 12-2-2021)

90


Ramon PICHOT

Sant Jordi i princesa. 1985

Pastel

Col·leció Sayrach

91


92


5. Símbols

93


5.1. Àmbit X: Poema de Jordi Sarsanedas

94


A propòsit de Sant Jordi

Res d’espasa. Es tracta del braó

amb què aferres la temença,

l’esgarrifada gelor del moll de l’os de l’ànim

-és lluny el temps de les santes espasesi,

de la por mateixa, te’n fas arma

contra la covardia i la llordesa de tu mateix,

de cadascú. Avances, t’alces

com qui de plom fa or. La llum, la pluja d’abril

acompanyen, pel tomb de l’any sencer,

aquesta alquímia de victòria.

Jordi Sarsanedas

(30 de setembre de1993)

95


5.1.1. Carme RIERA DOMÈNECH

Barcelona, 26 de gener de 1940

Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, collage, gravat, disseny tèxtil)

Els seus inicis professionals estan vinculats al disseny tèxtil, suport que

posteriorment va ser reemplaçat pel zenc i el paper.

• “Cada tema, material o forma d'expressió m'ha portat al següent, entrecreuantse

o sobreposant-se d'una manera natural.” (Carme Riera)

• “En lloc de reduir-ho tot a una substància o forma “primordial”, ella en pren una

de ben corrent l’ou - com a mònada des d’on desxifrar – o encantar – totes les

coses”. (Xavier Rubert de Ventós)

Referències:

• Carme Riera. Evocació mediterrània: Port de Tarragona, tinglado 1, 20 de maig

- 20 de juny 2010. Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona, DL 2010

• Ona Vega Passola. Carme Riera. Entre mar i terra. 2013.

https://www.youtube.com/watch?v=z9TAk1v33N8 (Consulta: 11-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: https://www.carmerieradomenech.com/ca/home (Consulta: 11-3-2021)

96


Carme RIERA

Des que no hi ets... 2009

Tècnica mixta

Col·leció Sayrach

97


5.1.2. Concha IBÁÑEZ ESCOBAR

Canet de Mar, 11 de març de 1926

Pintora i gravadora

Estudià pintura, dibuix i gravat a l’Escola de la Llotja.

A mitjan anys cinquanta va fer estades a Madrid, París i diverses ciutats italianes.

La primera exposició individual va ser el 1960 a la Sala Jaimes, de Barcelona;

d’aleshores ençà n’ha fet nombroses, especialment arreu de l’Estat espanyol.

• “La capacidad de crear es una virtud que tenemos todos por el simple hecho

de existir. Hay personas más creativas en la cocina, otras que los son

vistiéndose, otras a las que se les da muy bien decorar su casa… la creatividad

en abstracto la poseemos todos” (Concha Ibáñez)

• "Conxa Ibáñez, pintora de paisatges, gairebé mai no pinta un paisatge: se

serveix d'uns accidents geogràfics per exterioritzar la seva personal concepció

estètica i anímica" (Baltasar Porcel)

Referències:

• Concha Ibáñez. “Creatividad y criterio de síntesis”, a Concha Ibáñez.

Tarragona, Contratalla, 2004, p. 16

• Marcos Molinero. Concha o el paisaje essencial. Madrid: [s.n.], 2004.

• Carlos Cercós. Concha Ibáñez. El paisatge, un fet creatiu. Sant Boi: Can Castell

Centre d’Art, 2014.

https://www.youtube.com/watch?v=bVbZsalaEV4 (Consulta: 13-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: http://www.conchaibanez.es/ (Consulta: 13-3-2021)

98


Concha IBÁÑEZ

La rosa i l’espasa. 2005

Oli

99


5.1.3. Silvia ZIINO

Roma, 12 de gener de 1973

Pintora i escultora

Va estudiar a Accademia di belle arti de Roma, on es va diplomar el 1996. Del

1998 al 2004 és titular de la càtedra d’anatomia de la RUFA (Rome University of

Fine Arts), on activà els cursos de la Scuola libera del Nudo, 2001. També ha

realitzat diversos treballs en l’àmbit escenogràfic.

Ha participat en diverses exposicions, fonamentalment a la Rufartgallery de

Roma.

• “Ed ecco mostrarsi Dio. Appare senso, solido e fluito, bianco e nero, pieno di

colori. Urla battendo, scoppiando, fumando come un drago in volo di picchiata

mentre frusta la sua coda di serpente fumante.” (Silvia Ziino)

Referències:

• Silvia Ziino. Roma: RUFA, 28-1-2007

http://1995-2015.undo.net/it/mostra/46927 (Consulta: 13-3-2021)

Xarxes:

• Facebook: https://www.facebook.com/silvia.ziino.5/about (Consulta: 13-3-2021)

100


Silvia ZIINO

San Giorgio e il drago. 2005

Acrílic i grafit

101


5.2. Àmbit XI: Poema de Joan Margarit

102


Una escena i un pensament per al dia de Sant Jordi

1- DONA A MENORCA

Mirant el cel i el mar a l’alba

—del mateix color que les meves calces—

recordo que el meu pare no parlava

de res més que no fos literatura.

És per això̀ que estimo les finestres:

eren la llum, l’única llum

de tota aquella casa feta amb llibres

que cobrien els murs amb les escates

de colors dels seus lloms, igual que un drac.

El braille dolç del llampurneig del mar

eś l’única escriptura

que m’agrada llegir. I mai no em tombo:

darrere encara hi ha les restes d’aquell monstre.

Davant només el mar: el cavaller.

2- SANT JORDI

Tot era menys cruel amb els teus ulls.

Fins que la mort et va donar la rosa.

Joan Margarit

(2004)

103


5.2.1. Matilde VELA NARVIÓN

Villaroya de la Sierra, 16 de novembre de 1947

Artista pluridisciplinària (pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lacions)

Autodidacta.

Ha participat en moltes exposicions, principalment a la província de Barcelona i

Saragossa, també a Rio de Janeiro, Berlín, Gant, Pequín, Seattle, Berna, etc.

• “Necesariamente ha de pasar tiempo para que la obra de respuestas. La obra

por si sola aclara y afirma dudas o situaciones”. (Matilde Vela)

Xarxes:

• Lloc web: https://matildevela.weebly.com/sobre-miacute.html (Consulta: 13-3-

2021)

• Facebook: https://www.facebook.com/matilde.velanarvion.7/about_overview

(Consulta: 13-3-2021)

104


Matilde VELA

Sant Jordi per a l’Ada. 2005

Acrílic

105


5.2.2. Clodoveo MASCIARELLI

Atri (Teramo), 1955

Artista pluridisciplinar (escultura, gravat, joieria, gravat...)

Autodidacte.

És autor de l’escultura “Chiaro di luna”, davant del museu del FC Barcelona.

També és astrònom. Ha fet nombroses exposicions arreu d’Europa: Roma,

Madrid, Budapest, Margburg, Barcelona, Viena, etc.

• “E’ Masciarelli un po’ Diogene, alla ricerca dell’uomo (il suo “Diogene” dell’86 è

una stupenda sintesi verticale di elementi e forme che stanno fra concretezza

materia e immacolata immaginazione), uomo che forse può individuare in una

situazione più sondabile, nei grandi spazi, fra Saturno ed Andromeda, fra la Luna

e l’Orsa Maggiore. E’ anch’egli, a ben vedere, un vagabondo del cielo oltre che

un narratore affascinante di forme inusuali: vagabondando penso voglia trovare

momenti inesplorati di qualche “nascita” (di un astro come di un pensiero non

satellizzato) e giungere magari – certo, con l’entusiasmo indifeso del sognatore

– nei dintorni di un qualche ombelico del mondo.” (Ferruccio Battolini)

Referències:

• Clodoveo Masciarelli: sculture - gioielli – calcografie, testo critico di Ferruccio

Battolini. La Spezia: Arteeliberta Associazione Culturale, [entre 1950 i 2000?]

• Clodoveo Masciarelli: Tra cielo e terra. Cairo: Istituto Italiano di Cultura, 2012.

https://www.youtube.com/watch?v=ht-XD7OHnXY (Consulta: 13-3-2021)

106


Clodoveo MASCIARELLI

Stellare. 2005

Cercle de coure i acrílic

107


5.2.3. Loreno (Lorenzo) SGUANCI

Florència, 16 de setembre de 1931- Pesaro, 28 d’abril de 2011

Escultor i pintor

Va estudiar a l’Institut d’art de Porta Romana i diplomat en Magisteri d’escultura.

Docent a Pesaro, a l’Institut d’art, 1952.

Va ser director del Museu municipal de Pesaro, 1996-2000. El 1962 exposa per

primera vegada a la Galleria l’obelisco, Roma.

• “Quando lavoro nello studio, quando scolpisco sento di seguire costantemente

due binari paralleli: quello estetico formale che si proietta all’esterno e quello

viscerale che modifica il mio essere, puntualizzandone delle inflessioni emotive.”

(Loreno Sguanci)

• “... sono i menhir riletti dalle voglie di primario della scultura contemporanea a

ristabilire un contatto tra quella possibilità di magico, tra quella sostanza che è il

sacro prima ancora della forma, e l’ansia nostra di una scultura ancora capace di

autentico.” (Flaminio Gualdoni)

Referències:

• Sergio Salvi. Loreno Sguanci. Sculture. Firenze: Comune, 1981

• Loreno Sguanci. Zeeva srl, 2015.

https://vimeo.com/154761297 (Consulta: 13-3-2021)

Xarxes:

• Lloc web: Arxiu a Pesaro: https://archiviolorenosguanci.it/biografia.php (Consulta:

13-3-2021)

108


Loreno SGUANCI

La lancia di San Giorgio. 2010

Collage i grafit

109


110


6. Índex onomàstic d’artistes i poetes

111


Abelló, Montserrat 7, 10, 13, 74 i 75

Amadio, Vittorio 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 28, 68 i 69

Andreu Fresquet, Jordi 38 i 39

Bonet, Blai 42 i 43

Caballer, Joan 26 i 27

Casals, Albert 48, 49 i 60

Craia, Silvio 72 i 73

Cremonese, Antonio 70 i 71

Cuixart, Modest 7, 8, 10, 11, 13, 14, 36 i 37

Cusachs, Manuel 86 i 87

Di Eleonora, Francesca 30 i 31

Di Placido, Nunzio 78 i 79

Espriu, Salvador 7, 10, 13, 16 i 17

Formosa, Feliu 58 i 59

González, Paloma 46 i 47

Gudiol, Montserrat 7, 8, 10, 11, 13, 14, 88 i 89

Hernández, Josefa 52 i 53

Hervás, Antonio 56 i 57

Ibáñez, Concha 8, 11, 14, 98 i 99

Marconi, Marisa 8, 11, 14, 28 i 29

Margarit, Joan 7, 10, 13, 102 i 103

Martí i Pol, Miquel 7, 10, 13, 24 i 25

Masciarelli, Clodoveo 8, 11, 14, 106 i 107

Palau i Fabre, Josep 7, 10, 13, 84 i 85

Pere Quart 34 i 35

Perecoll 8, 11, 14, 54 i 55

Perejaume 7, 8, 10, 11, 13, 14, 40 i 41

Perucho, Joan 64, 66 i 67

Piccardoni, Ricardo 80 i 81

Pichot, Ramon 8, 11, 14, 90 i 91

Pruna, Pere 20 i 21

Pujol Grau, Joaquim 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 48, 60 i 61

Rabal, Anna 62 i 63

Riera, Amèlia 8, 11, 14, 64 i 65

Riera, Carme 96 i 97

Sampere, Màrius 50 i 51

Sarsanedas, Jordi 1, 94 i 95

Sayrach, Narcís 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 22 i 23

Sguanci, Loreno 108 i 109

Subirachs, Josep M. 7, 8, 10, 11, 13, 14, 18 i 19

Tharrats, Joan-Josep 7, 8, 10, 11, 13, 14, 44 i 45

Vela, Matilde 104 i 105

Zazzeroni, Gianfranco 8, 11, 14, 76 i 77

Ziino, Silvia 100 i 101

112


Aquest llibre es va acabar d’editar

a la ciutat de

Sant Carles de la Ràpita

el 23 d’abril,

dia de Sant Jordi,

de l’any

2021


More magazines by this user
Similar magazines