Catàleg de l'exposició "33 Sant Jordis". Sant Carles de la Ràpita, Museu de la Mar de l'Ebre, 23 d'abril a 30 de maig de 2021. 22 obres d'artistes catalans i italians i 11 de la col·lecció de Narcís Sayrach, més 11 poemes d'autors catalans.
33 SANT JORDIS
Exposició de pintura:
Museu de la Mar de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita
Del 23 d’abril al 30 de maig de 2021
Organitzada per
l’Associació Internacional Duana de les Arts, AIDA
ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DUANA DE LES ARTS, AIDA
Junta directiva:
Presidenta: Roser Pintó Fàbregas
Tresorer: Joan-Lluís de Yebra
Secretària: Júlia de Yebra
Socis honorífics
Marià Casas
Teresa Costa-Gramunt
Èrika Ferraté
Sílvia Ferrer
Julià Font
XGUIX
Jordi Llovet
Francesc Mestre
Vicenta Nevado
Núria Nieto
Joaquim Pujol Grau
Eugènia Serra
M. Dolors Vila
CATÀLEG
Edició i coordinació: AIDA
Textos: Josep M. Cadena, Èrika Ferraté, Roser Pintó Fàbregas i Joan-Lluís de
Yebra
Disseny i maquetació i traduccions: AIDA
EXPOSICIÓ
Curadors
AIDA
Col·laboradors
Joaquim Pujol Grau, Vittorio Amadio i Eulàlia Sayrach
Agraïments
Biblioteca Nacional de Catalunya: Anna Nicolau i Marga Ruiz
Museu de la Mar de l’Ebre: Àngel Pascual
Onze poemes
• Els manuscrits i mecanoscrits es conserven a la col·lecció d’autògrafs del fons
Narcís Sayrach de la Biblioteca Nacional de Catalunya.
• Els poemes impresos que s’hi reprodueixen, llevat el de Jordi Sarsanedas,
s’inclouen en l’edició dels Amics de Sant Jordi del llibre Narcís Sayrach, Sant
Jordi: paraula i art. Lleida, Pagès, 2018.
SUMARI / SUMMARY / SUMARIO
1. Texts / Textos 5
1.1. Presentació 6
1.2. Introducció 7
1.3. Sant Jordi i la força alliberadora de l’art pictòric 8
1.4. Presentation 9
1.5. Introduction 10
1.6. Saint George and the liberating force of pictorial art 11
1.7. Presentación 12
1.8. Introducción 13
1.9. San Jorge y la fuerza liberadora del arte pictoŕico 14
2. Personatges 15
2.1. Àmbit I: Poema de Salvador Espriu 16
2.1.1 Josep M. Subirachs. Homenatge a Donatello 18
2.1.2. Pere Pruna. Sant Jordi 20
2.1.3. Narcís Sayrach. Sant Jordi, príncep dels màrtirs 22
2.2. Àmbit II: Poema de Miquel Martí i Pol 24
2.2.1. Joan Caballer Sumalla. Dualitat 26
2.2.2. Marisa Marconi. San Giorgio 28
2.2.3. Francesca Di Eleonora. San Giorgio 30
3. Combat 33
3.1. Àmbit III: Poema de Pere Quart 34
3.1.1. Modest Cuixart. Sant Jordi 36
3.1.2. Jordi Andreu Fresquet. Sant Jordi 38
3.1.3. Perejaume. Suroral 40
3.2. Àmbit IV: Poema de Blai Bonet 42
3.2.1. Joan-Josep Tharrats. Sant Jordi 44
3.2.2. Paloma González. Sant Jordi 46
3.2.3. Albert Casals. Sant Jordi 48
3.3. Àmbit V: Poema de Màrius Sampere 50
3.3.1. Josefa Hernández. La visió de Sant Jordi 52
3.3.2. Perecoll. Cavaller Sant Jordi 54
3.3.3. Antonio Hervás. La mel del triomf 56
3.4. Àmbit VI: Poema de Feliu Formosa 58
3.4.1. Joaquim Pujol Grau. Victòria de Sant Jordi 60
3.4.2. Anna Rabal. Sant Jordi 62
3.4.3. Amèlia Riera. Cavaller Sant Jordi gloriós 64
3.5. Àmbit VII: Poema de Joan Perucho 66
3.5.1. Vittorio Amadio. San Giorgio e il drago 68
3.5.2. Antonio Cremonese. San Giorgio e il drago 70
3.5.3. Silvio Craia. Volto di San Giorgio 72
3.6. Àmbit VIII: Poema de Montserrat Abelló 74
3.6.1. Gianfranco Zazzeroni. San Giorgio e il drago 76
3.6.2. Nunzio Di Placido. Lux tenebris 78
3.6.3. Ricardo Piccardoni. L’eterna lotta 80
4
4. Final feliç 83
4.1. Àmbit IX: Poema de Josep Palau i Fabre 84
4.1.1. Manuel Cusachs. Sant Jordi 86
4.1.2. Montserrat Gudiol. Sant Jordi i la princesa 88
4.1.3. Ramon Pichot. Sant Jordi i la princesa 90
5. Símbols 93
5.1. Àmbit X: Poema de Jordi Sarsanedas 94
5.1.1. Carme Riera. Des que no hi ets... 96
5.1.2. Concha Ibáñez. La rosa i l’espasa 98
5.1.3. Silvia Ziino. San Giorgio e il drago 100
5.2. Àmbit XI: Poema de Joan Margarit 102
5.2.1. Matilde Vela. Sant Jordi per a l’Ada 104
5.2.2. Clodoveo Masciarelli. Stellare 106
5.2.3. Loreno Sguanci. La lancia di San Giorgio 108
6. Índex onomàstic d’artistes i poetes 111
1. Texts / Textos
5
1.1. Presentació
El Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita s’omple d’orgull per
acollir l’exposició “33 Sant Jordis”, organitzada per l’Associació Internacional
Duana de les Arts (AIDA), que ens permetrà comprovar com l’imaginari de
diferents pintors italians i catalans contemporanis ha vist i interpretat la figura del
cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya.
L’exposició arribarà a la nostra ciutat un any més tard del previst a causa de les
circumstàncies extraordinàries que ha provocat la pandèmia. De fet, hauria
significat la primera col·laboració de la Regidoria de Cultura amb AIDA, que
finalment va produir-se a través de l’exposició "Hommage à trois", la qual vam
tenir el goig d’acollir a l’Església Nova la passada tardor.
“33 Sant Jordis” és una magnífica exposició, única al nostre territori, que confiem
que despertarà l’interès de molts visitants, per la seua qualitat i singularitat. Una
mirada transversal i múltiple al mite del cavaller que amb la seua valentia allibera
tot un poble de la tirania del drac.
De ben segur que el gran drac que en aquests moments necessitem derrotar
porta per nom ‘Covid-19’, i afortunadament són molts els jordis que treballen des
de la ciència per foragitar-lo de les nostres vides. De moment, celebrem que l’art
i la cultura ens donen l’oportunitat de significar la vida, d’obrir la ment a noves
formes d’interpretar els mites i de gaudir amb intensitat de la bellesa creativa
d’aquestes obres.
Èrika Ferraté
Regidora de Cultura de
Sant Carles de la Ràpita
6
1.2. Introducció
“33 Sant Jordis” és la suma de dos projectes; l’un, dels artistes Vittorio Amadio i
Joaquim Pujol Grau, que han aplegat al voltant de la figura de St. Jordi diferents
obres d’autors italians i catalans contemporanis, respectivament; i l’altre, de
l’Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), nascuda en any de
pandèmia, amb la voluntat de promoure les arts, en especial la literatura i l’art
gràfic, que amb el seu nom homenatja aquest edifici històric rapitenc i que
prossegueix la seva trajectòria justament ací amb l’aportació d’obres d’una de
les col·leccions jordianes més importants del món, la de Narcís Sayrach, que
inclou obres d’artistes tan rellevants com Modest Cuixart, Montserrat Gudiol,
Perejaume, Joan-Josep Tharrats o Josep M. Subirachs. No s’hi exposa tot, ni de
les obres italo-catalanes ni, òbviament, de la col·lecció Sayrach; n’hem fet una
selecció d’onze peces de cada bloc: onze d’artistes italians, onze catalans i onze
de la col·lecció Sayrach, que són introduïdes per onze poemes d’autors catalans
de renom, com Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan Margarit, Miquel Martí
i Pol o Josep Palau i Fabre. En total, doncs, 33 obres o, com de manera més
divertida i críptica alhora titulem l’exposició: “Tres d’un terç de trenta-tres”.
Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra
A.I.D.A.
7
1.3. Sant Jordi i la força alliberadora de l’art pictòric
Mite amb una gran càrrega sociològica i figura històrica modificada per multitud
d’interpretacions culturals, Sant Jordi pertany a l’imaginari col·lectiu d’Occident i
és immensament proper a tota persona de formació europea; per això, artistes
tan sensibles i punyents en les seves creacions personals, com Joaquim Pujol
Grau i Vittorio Amadio, han encertat a promoure que pintors catalans i italians
contemporanis coincideixin a exposar les seves interpretacions, sempre lliures,
sobre el que pot significar per a nosaltres, ciutadans de l’Europa del segle XXI,
l’heroi de la Capadòcia que florí per alleujar patiments als pobles oprimits en el
primer mil·lenni de la nostra era. Aquesta mostra és enriquida amb un recull
d’obres selectes de la col·lecció jordiana de Narcís Sayrach, una de les més
rellevants d’aquest tema. Al Museu de la Mar de l’Ebre podrem contemplar obres
d’autors tan rellevants com, entre d’altres, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol,
Concha Ibáñez, Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli, Perecoll, Perejaume,
Ramon Pichot, Amèlia Riera, J.M. Subirachs, J.J. Tharrats o Gianfranco
Zazzeroni.
Els terribles dracs que ara ens envolten –guerres, fams, pandèmies,
incomprensió entre els pobles i les persones...– semblen ben diferents a aquell
que el cavaller Jordi –el seu nom evoca filològicament la força indestructible de
la terra– va matar per salvar la donzella que li havia estat lliurada com a penyora
de vassallatge per part d’una societat atemorida. Però, al cap i a la fi, l’amenaça
dels monstres terribles segueix aquí, mai ha marxat. I per a conjurar-la, cal
celebrar que tants artistes, Jordis de la nostra època, reunits on s’inaugura
aquesta àmplia mostra plàstica, lluitin de nou amb les seves pròpies armes, que
són els pinzells i els colors, i que a més a més ho facin, quan a tots ens cal
comprometre’ns en la salvació dels valors espirituals de la comunitat humana.
Josep M. Cadena
Historiador i Crític d’Art
8
1.4. Presentation
The Museu de la Mar de l'Ebre in Sant Carles de la Ràpita is full of pride to host
the exhibition "33 Sant Jordis", organized by the Associació Internacional Duana
de les Arts (AIDA), which will allow us to see how the imagination of different
contemporary Italian and Catalan painters has seen and interpreted the figure of
the knight Saint George, patron of Catalonia.
The exhibition will arrive in our city one year later than expected due to the
extraordinary circumstances caused by the pandemic. In fact, it would have
meant the first collaboration of the Council for Culture of the city with AIDA, which
finally took place through the exhibition "Hommage à trois", which we had the
pleasure of hosting in the Església Nova the last fall.
"33 Sant Jordis" is a magnificent exhibition, unique in our territory, which we trust
will arouse the interest of many visitors, for its quality and uniqueness. A
transversal and multiple look at the myth of the knight who with his courage frees
an entire people from the tyranny of the dragon.
Surely the big dragon we need to defeat right now is called ‘Covid-19’, and
fortunately there are many Georges working from science to drive it out of our
lives. For now, we celebrate that art and culture give us the opportunity to signify
life, to open our minds to new ways of interpreting myths, and to enjoy with
intensity the creative beauty of these works.
Èrika Ferraté
Councilor for Culture of
Sant Carles de la Ràpita
9
1.5. Introduction
"33 Sant Jordis" is the sum of two projects; one, by the artists Vittorio Amadio
and Joaquim Pujol Grau, who have gathered around the figure of St. Jordi
different artrworks by contemporary Italian and Catalan authors, respectively; and
another, from the Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), born in a
pandemic year, with the aim of promoting the arts, especially literature and
graphic art, which with its name pays homage to this historical building of Sant
Carles de la Ràpita and which continues its trajectory right here with the
contribution of works from one of the most important collections of Saint George
in the world, that of Narcís Sayrach, which includes works by such relevant artists
as Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Perejaume, Joan-Josep Tharrats and
Josep M. Subirachs. Not everything is exhibited, neither of the Italo-Catalan
works nor, obviously, of the Sayrach collection; we have made a selection of
eleven pieces from each block: eleven from Italian artists, eleven from Catalonia
and eleven from the Sayrach collection, which are introduced by eleven poems
by renowned Catalan authors, such as Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan
Margarit, Miquel Martí i Pol or Josep Palau i Fabre. In total, then, 33 works or, as
in a more amusing and cryptic way at the same time, we titled the exhibition:
"Three of a third of thirty-three".
Roser Pintó and Joan-Lluís de Yebra
A.I.D.A.
10
1.6. Saint George and the liberating force of pictorial art
A myth with a large sociological load and historical figure, modified by a multitude
of cultural interpretations, Saint George belongs to the collective imaginary of the
West and is immensely close to any person of European background. That is why
artists so sensitive and biting in their personal creations, such as Joaquim Pujol
Grau and Vittorio Amadio, have succeeded in promoting that contemporary
Catalan and Italian painters coincide to expose their always free interpretations
of what it could mean for us, citizens of 21 st Century Europe, the hero of
Cappadocia who flourished to alleviate suffering for the oppressed peoples in the
first millennium of our era. This exhibition is enriched with a compilation of
selected works from the Narcís Sayrach collection, one of the most notable
anthologies on the subject of Saint George. In the Museu de la Mar de l’Ebre we
can admire artworks by authors as relevant as, among others, Modest Cuixart,
Montserrat Gudiol, Concha Ibáñez, Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli,
Perecoll, Perejaume, Ramon Pichot, Amèlia Riera, J.M. Subirachs, J.J. Tharrats
or Gianfranco Zazzeroni.
The terrible dragons that now surround us -wars, famines, pandemics,
misunderstanding among peoples and people...- look very different from that
mythical beast of the knight George -whose name philologically evokes the
indestructible force of nature-; he killed him in order to save the maiden who had
been given to him as a pledge of vassalage by a frightened society. But, after all,
the threat of terrible monsters is still here, it has never gone away. And to conjure
it, we must celebrate that so many artists, Georges of our time, have gathered
where this wide-ranging plastic art exhibition opens, to fight again with their own
weapons, which are brushes and colours. And we must celebrate as well that
they do it when we all need to commit ourselves to the salvation of the spiritual
values of the human community.
Josep M. Cadena
Art historian and critic
11
1.7. Presentación
El Museu de la Mar de l’Ebre de San Carlos de la Rápita se llena de orgullo para
acoger la exposición "33 Sant Jordis", organizada por la Associació Internacional
Duana de les Arts (AIDA), que nos permitirá comprobar cómo el imaginario de
diferentes pintores italianos y catalanes contemporáneos ha visto e interpretado
la figura del caballero San Jorge, patrón de Cataluña.
La exposición llegará a nuestra ciudad un año más tarde de lo previsto debido a
las circunstancias extraordinarias que ha provocado la pandemia. De hecho,
habría significado la primera colaboración de la Concejalía de Cultura con AIDA,
que finalmente se produjo a través de la exposición "Hommage à trois", la cual
tuvimos el placer de acoger en la Església Nova el pasado otoño.
"33 Sant Jordis" es una magnífica exposición, única en nuestro territorio, que
confiamos que despertará el interés de muchos visitantes, por su calidad y
singularidad. Una mirada transversal y múltiple en el mito del caballero que con
su valentía libera todo un pueblo de la tiranía del dragón.
Seguro que el gran dragón que en estos momentos necesitamos derrotar lleva
por nombre 'Covid-19', y afortunadamente son muchos los Jorges que trabajan
desde la ciencia para ahuyentarlo de nuestras vidas. De momento, celebramos
que el arte y la cultura nos den la oportunidad de significar la vida, de abrir la
mente a nuevas formas de interpretar los mitos y de disfrutar con intensidad de
la belleza creativa de estas obras.
Èrika Ferraté
Concejala de Cultura
San Carlos de la Rápita
12
1.8. Introducción
"33 Sant Jordis" es la suma de dos proyectos; uno, de los artistas Vittorio Amadio
y Joaquim Pujol Grau, que han reunido en torno a la figura de St. Jordi diferentes
obras de autores italianos y catalanes contemporáneos, respectivamente; y otro,
de la l’Associació Internacional Duana de les Arts (AIDA), nacida en año de
pandemia, con la voluntad de promover las artes, en especial la literatura y el
arte gráfico, que con su nombre homenajea este edificio histórico de la San
Carlos de la Rápita y que prosigue su trayectoria justamente aquí con la
aportación de obras de una de las colecciones de San Jorge más importantes
del mundo, la de Narcís Sayrach, que incluye obras de artistas tan relevantes
como Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Perejaume, Joan-Josep Tharrats y
Josep M. Subirachs. No se expone todo, ni de las obras ítalocatalanas ni,
obviamente, de la colección Sayrach; hemos hecho una selección de once
piezas de cada bloque: once de artistas italianos, once catalanes y once de la
colección Sayrach, que son introducidas por once poemas de reconocidos
autores catalanes, como Montserrat Abelló, Salvador Espriu, Joan Margarit,
Miquel Martí i Pol or Josep Palau i Fabre. En total, pues, 33 obras o, como de
manera más divertida y críptica al mismo tiempo titulamos la exposición: "Tres
de un tercio de treinta y tres".
Roser Pintó y Joan-Lluís de Yebra
A.I.D.A.
13
1.9. San Jorge y la fuerza liberadora del arte pictórico
Mito con una gran carga sociológica y figura histórica modificada por multitud de
interpretaciones culturales, San Jorge pertenece al imaginario colectivo de
Occidente y es inmensamente cercano a toda persona de formación europea;
por ello, artistas tan sensibles y mordaces en sus creaciones personales, como
Joaquim Pujol Grau y Vittorio Amadio, acertadamente han promovido que
pintores catalanes e italianos contemporáneos coincidan para exponer sus
interpretaciones, siempre libres, sobre lo que puede significar para nosotros,
ciudadanos de la Europa del siglo XXI, el héroe de la Capadocia que floreció
para aliviar sufrimientos de los pueblos oprimidos en el primer milenio de nuestra
era. Esta muestra es enriquecida con una recopilación de obras selectas de la
colección de Narcís Sayrach, una de las más notables del tema de San Jorge.
En el Museu de la Mar de l’Ebre podremos contemplar obras de autores tan
relevantes como, entre otros, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Concha Ibáñez,
Marisa Marconi, Clodoveo Masciarelli, Perecoll, Perejaume, Ramon Pichot,
Amèlia Riera, J. M. Subirachs, J.J. Tharrats o Gianfranco Zazzeroni.
Los terribles dragones que ahora nos rodean –guerras, hambrunas, pandemias,
incomprensión entre los pueblos y las personas ...– parecen muy diferentes a
aquel que el caballero Jorge –su nombre evoca filológicamente la fuerza
indestructible de la tierra– mató para salvar a la doncella que le había sido
entregada como prenda de vasallaje por parte de una sociedad atemorizada.
Pero, al fin y al cabo, la amenaza de los monstruos terribles sigue aquí, nunca
ha marchado. Y para conjurarla, hay que celebrar que tantos artistas, Jorges de
nuestra época, reunidos donde se inaugura esta amplia muestra plástica, luchen
de nuevo con sus propias armas, que son los pinceles y los colores, y que
además lo hagan, cuando todos necesitamos comprometernos en la salvación
de los valores espirituales de la comunidad humana.
Josep M. Cadena
Historiador y Crítico de Arte
14
2. Personatges
15
2.1. Àmbit I: Poema de Salvador Espriu
16
Senyor Sant Jordi,
Patró́,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
Salvador Espriu
(Barcelona, 23 d’abril de 1958)
17
2.1.1. Josep M. SUBIRACHS SITJAR
Barcelona, 11 de març de 1927 - Barcelona 7 d’abril de 2014
Escultor, dibuixant i gravador.
Es formà amb Enric Monjo i Enric Casanovas i com a alumne lliure a Belles Arts.
Realitzà moltes obres públiques, entre les quals destaca el conjunt escultòric de
la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona, 1987-2005.
Rebé diversos premis i participà en nombroses exposicions, fonamentalment a
Catalunya, i també a París, Nova York, Amsterdam, Zuric, Madrid, etc.
• “L’obra d’art és polèmica sempre que és creativa” (J. M. Subirachs)
• “Cuando uno mira estas grandiosas figures [Basílica Menor de la Mare de Déu
del Camí, Lleó], da la sensación de que està observando un mundo precristiano”
(Eduardo Aguirre)
Referències:
• Josep M. Subirachs. L’art és l’erotisme de la història i altres textos. Barcelona:
Mediterrània, 2003.
• Subirachs. Volums, textures, símbols. Obres de 1953 a 2002, a cura de Judith
Subirachs Burganya. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de
Catalunya, 2003.
• Subirachs. Direcció i guió, Martin Maisler. Barcelona: Espai Subirachs, 2010.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/espai-subirachs/video/3192770/
(Consulta: 19-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: https://www.subirachs.cat/ (Consulta: 8-3-2021)
18
Josep M. SUBIRACHS
Homenatge a Donatello. 1992
Dibuix acolorit
Col·leció Sayrach
19
2.1.2. Pere PRUNA OCERANS
Barcelona, 4 de maig de 1904 – Barcelona, 7 de gener de 1977
Pintor i muralista.
Autodidacte, amb alguns estudis a l’Escola de Belles Arts. Es formà a París,
protegit per Picasso, on es relacionà amb la intel·lectualitat del moment; va fer
diversos decorats de teatre, entre els quals destaquen els que li encarregà
Diaghilev. Durant els anys de la guerra civil es posicionà a favor del bàndol
franquista i s’exilià a Londres. De tornada a Catalunya s’especialitzà en pintura
mural.
Va rebre premis i exposà fonamentalment a París i Barcelona.
• “La seva figuració es caracteritza per la seva línia estilitzada i diàfana, i
sintonitza amb la tornada a l’ordre posterior a la ruptura que van suposar les
avantguardes. Això permet comparar el seu art amb els corrents europeus del
moment, com els ‘valors plàstics’ Italians”. (Antoni Gelonch i Viladegut)
Referències:
• Francesc Miralles. Pere Pruna. Barcelona: Lunwerg, 1998.
20
Pere PRUNA
Sant Jordi. 1961
Guaix
Col·leció Sayrach
21
2.1.3. Narcís SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS
Barcelona, 23 de desembre de 1931 - 3 de desembre de 2016
Historiador i promotor cultural.
Difusor de la figura de Sant Jordi i president de l'associació Amics de Sant Jordi,
està considerant el col·leccionista més destacat de temàtica jordiana a
Catalunya.
• “Sant Jordi el va dur per tots els mons que ell estimava. No només físicament,
que també. Va fer un munt de viatges, cercant-lo”. (Eulàlia Sayrach)
Referències:
• Narcís Sayrach. El patró Sant Jordi. Barcelona: Editorial 92, 1996.
• Narcís Sayrach, Sant Jordi: paraula i art, a cura d’Eulàlia Sayrach. Lleida,
Pagès, 2018.
https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788499759708_L33_23.pdf
(Consulta 8-3-2021)
• Sant Jordi: La llegenda. https://www.lavideoteca.cat/sant-jordi-la-llegenda/ [s.l.]:
videoteca dels Països Catalans, 2000. (Consulta 8-3-2021)
22
Narcís SAYRACH
Sant Jordi, príncep dels màrtirs. ca. 2012
(Versió del mosaic bizantí de l’església de St. Salvador de Cora, Istanbul)
Pintura al tremp
Col·leció Sayrach
23
2.2. Àmbit II: Poema de Miquel Martí i Pol
24
No descavalquis,
alt cavaller, Sant Jordi,
que encara hi ha princeses
que el drac sotmet i encisa.
No descavalquis
i alerta’ns sempre contra
la por i la defallença,
perquè̀ amb el teu exemple
sapiguem viure i créixer
fidels al nostre origen.
Miquel Martí i Pol
(30 de novembre de 1989)
25
2.2.1. Joan CABALLER SUMALLA
Balaguer, 26 d’agost de 1952
Pintor i escultor.
Va estudiar com a delineant a l’Escola Industrial de Barcelona i Belles Arts, a la
Universitat de Barcelona, entre 1969 i 1971.
Ha participat en més de trenta exposicions individuals i col·lectives i ha realitzat
nou grans murals.
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/joan.caballersumalla (Consulta 9-3-2021)
26
Joan CABALLER SUMALLA
Dualitat. 2005
Oli
27
2.2.2. Marisa MARCONI
Grottammare, 24 de juny de 1956
Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, gravat calcogràfic, ceràmica...).
Autodidacta.
El 1992 funda l’Associació La Sfinge Malaspina per promoure activitats culturals.
El 1999 funda l’Associació Creative Italian Art, que opera des de la ciutat
d’Scraton, als EEUU, per promoure l’art italià als Estats Units d’Amèrica. El 2001
funda el Museu del Laboratori a Castel di Lama Art On, juntament amb Vittorio
Amadio. Des de 1985 ha fet nombroses exposicions, especialment a Itàlia.
• “Ho escluso il colore, perchè la mia ricerca va verso l'essenza; la spiritualità
verso l'universo, che lo vediamo prevalentemente buio anche se è pieno di
colore.” (Marisa Marconi)
• “... fa transparents les formes bàsiques que hi ha sota les realitats tangibles, tot
apropant-nos lúcidament a les intimitats de l’home i la dona” (Josep M. Cadena)
Referències:
• Joan-Lluís Montané. Marisa Marconi. Castel di Lama: Arte On, 2007.
http://www.marisamarconi.com/libri/Marisa_Marconi,la_busqueda_de_la_presencia.pdf
(Consulta 9-4-2021)
Xarxes:
• Lloc web: http://www.marisamarconi.com/ (Consulta 9-3-2021)
• Facebook: https://www.facebook.com/marisa.marconi.3 (Consulta 9-3-2021)
• Canal Youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCtoOZ4BAjl_gd2ke5ZugV4Q (Consulta 9-3-
2021)
28
Marisa MARCONI
San Giorgio. 2015
Acrílic
29
2.2.3. Francesca DI ELEONORA
Isola del Gran Sasso, c. 1974
Artista pluridisciplinària (pintura, gravat, il·lustració, arts visuals, etc.)
Diplomada a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma.
Ha treballat al Museu de la Ceràmica de Castelli i actualment, a Ascoli, com a
dissenyadora gràfica editoral, i a Monteprandone, com a professora de
secundària d’Institut. Des de finals dels noranta ha exposat en algunes
poblacions dels Abruços i les Marques.
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/francesca.d.eleonora/about_places
(Consulta 9-3-2021)
30
Francesca DI ELEONORA
San Giorgio. 2004
Oli
31
32
3. Combat
33
3.1. Àmbit III: Poema de Pere Quart
34
Sant Jordi al desert
Algú́ li diu: “—On vas com un captaire?
Els catalans, t’han enganyat de gaire?”
Calla Sant Jordi tristament benigne.
Vers el desert, la terra encesa,
on Déu parla sovint amb veus d’oratge
a poc a poc el Cavaller s’allunya...
En soledat restaura el seu coratge.
S’alzina; i es persigna.
I quan estén els braços eś el signe
de la creu on s’atarda Catalunya.
Pere Quart
(Abril de 1958)
35
3.1.1. Modest CUIXART TÀPIES
Barcelona, 2 de novembre de 1925 – Palamós, 31 d’octubre de 2007
Pintor.
Es va formar a l’Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona. El 1947 René Metras
li comprà les primeres obres.
És cofundador del grup Dau al Set, 1948. El 1959 obté el premi de pintura de la
V biennal de Sao Paulo i el de pintura abstracta de Lausana. Des de la primera
exposició a St. Celoni, en va fer nombroses i va rebre molts premis.
• “Tot és partint de la realitat, el que passa és que l’home la interpreta. Les
natures mortes de Zurbarán o Meléndez són màgia, realisme, però portat a la
màgia. Miró hi treu el vessant més realista, però fa el mateix. Així, podem dir que
tot l’art és sempre surrealista.” (Modest Cuixart)
• “Por su nocturnidad, por su carácter misterioso y metafísico, por las
resonancias arcaicas y arcanas que surgen de ella a cada instante, la pintura
abstracta de Cuixart es la continuación lógica de su producción de sus años de
Dau al Set.” (Juan Manuel Bonet)
Referències:
• Mònica Pagès. Cuixart. Biografía Inacabada. Barcelona: Parsifal, 2003.
• [Entrevista a Modest Cuixart. Programa A Fondo, per Joaquín Soler Serrano].
RTVE, 1976
https://www.rtve.es/alacarta/videos/a-fondo/modest-cuixart-fondo-1976/1548628/
(Consulta 9-4-2021)
Xarxes:
• Lloc web: http://www.fundaciocuixart.com/ (Consulta 8-3-2021)
• Facebook: https://es-es.facebook.com/fundacio.cuixart (Consulta 8-3-2021)
• Instagram: https://www.instagram.com/fundaciocuixart/ (Consulta 8-3-2021)
36
Modest CUIXART
Sant Jordi. 1982
Tècnica mixta
Col·leció Sayrach
37
3.1.2. Jordi ANDREU FRESQUET
Badalona, 25 de maig de 1940
Pintor, gravador i litògraf.
Estudià Belles Arts, arts del llibre i pintura mural a l’Escola de Llotja de Barcelona
1955-1962. El febrer de 1967 va a París, on va descobrir i identificar-se en l’obra
de Francis Bacon; s’hi està durant dos anys.
Començà a exposar el 1959; d’aleshores ençà ha fet nombroses exposicions.
• “El 1967, a París, vaig conèixer l’obra de Francis Bacon, en qui m’hi vaig veure
reflectit: tot eren figures angoixades com les que jo feia” (Jordi Andreu Fresquet)
• “La dinàmica en el color és la característica essencial en la pintura de Jordi
Andreu Fresquet.” (Josep M. Cadena)
Referències:
• Lorenzo García-Diego Pérez. J. Andreu Fresquet. Bilbao: La Gran Enciclopedia
Vasca, 1992
• Marta Casals Torres. Jordi Andreu Fresquet, el Francis Bacon català.
Barcelona: Betevé, 29-2-2012.
https://beteve.cat/cultura/jordi-andreu-fresquet-el-francis-bacon-catala/
(Consulta 9-4-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/jordi.andreufresquet
(Consulta 9-3-2021)
38
Jordi ANDREU FRESQUET
Sant Jordi. 1985
Tècnica mixta
Col·leció Sayrach
39
3.1.3. PEREJAUME (Pere-Jaume BORRELL GINART)
Sant Pol de Mar, 20 de gener de 1957
Artista i poeta.
Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i, simultàniament, dibuix
i pintura al Cercle Artístic de Sant Lluc.
La seva obra plàstica i literària estan estretament lligades i per expressar-se tant
usa la pintura, com la fotografia, el vídeo, l’assaig o la poesia. Ha rebut premis i
ha exposat, des de 1970; entre les mostres destaquen Deixar de fer una
exposició, al MACBA, i Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten,
no en faries cap de nova, a La Pedrera.
• “Tots (humans, vegetals, minerals) tenim els mateixos drets d’estar sobre la
terra. Però l’espècie humana té un toc arrogant d’atribuir-se aquesta qualitat de
sapiens”. (Perejaume)
• “D’ençà dels anys noranta, el treball de Perejaume gravita sobre la idea de
l’excés” (Martí Peran)
Referències:
• Perejaume. Fonts líquides i fonts lignificades. Sant Celoni: Tushita, 2020
• Lletra. Noms propis. Perejaume. Barcelona: UOC / Institut Ramon Llull
https://lletra.uoc.edu/ca/autor/perejaume/ (Consulta 9-3-2021)
• Perejaume: “El món és pantalla”. Barcelona: Ara.cat, 2017.
https://www.youtube.com/watch?v=DFMvI5ehWWU (Consulta 9-3-2021)
40
PEREJAUME
Suroral. 1996
Fotografia
Col·leció Sayrach
41
3.2. Àmbit IV: Poema de Blai Bonet
42
Entre baix camp i alt camp, la Catalunya d’aǹima
eś, en la seva cristal·lina caliuera,
la necessitat fonda de tenir un drac vivent
que no la deixi viure en pau ni en bandera
com en un pa de noces lluny de l’arma i la ment.
Entre la vinya i la pols de la mà,
el català eś fidel igual que un violí
que, si el deixen en pau, eś fusta que morí,
que, si l’ataquen, eś lleó del pa.
Si amor eś just etern despreś de mort,
que la batalla no ens sigui un amor,
sinó un Jordi de veu de ballesta
que a tothom digui “tu, català d’hort,
si el moń eś tan formoś que ni se mor,
sia’ns el drac la idea i la ginesta”.
Blai Bonet
(Cala Figuera, Santanyí, 17 de març de 1997)
43
3.2.1. Joan-Josep THARRATS VIDAL
Girona, 5 de març de 1918 — Barcelona 4 de juliol de 2001
Artista pluridisciplinari (dibuix, pintura, gravat, )
Es formà en literatura, a Besiers, i a l’Escola Massana, a Barcelona; interrompé
la seva activitat per la Guerra Civil i va reprendre-la el 1942; és un dels fundadors
de Dau al set i l’editor de la revista d’aquest grup.
Rebé diversos premis i participà en més de cent exposicions, entre les quals
destaquen les celebrades regularment a la Sala Gaspar de Barcelona, Nova York
i París.
• “Interessa l’àtom i l’arbre, la poma i la galàxia. En la imatge arbre o poma caben
milions de transposicions possibles, perquè en cada arbre o poma hi ha milions
de galàxies com àtoms” (Joan-Josep Tharrats)
• “…va passar de la línia primigènia al gargot; després se n’anà vers la màcula
que el portà a l’esquitx per arribar, finalment, al cosmos i, dins d’aquest complex
real o pictòric, circulà pels espais estelats infinits o pels fons del mar inconnexos.
Aquest procés va ser la seva autèntica fruïció: no necessitava res més si sentia
al seu abast la possibilitat de grafiar-los”. (Arnau Puig)
Referències:
• Joan-Josep Tharrats. Dau al set i la seva època. Barcelona: Parsifal, 1999.
• Montse Gispert-Saüch. “Tharrats, la setena cara del dau. Un desig d’art infinit”.
Revista de Girona, 2016, Núm. 296, p. 56-60. [En línea:]
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/308245/398461
(Consulta: 9-4-2021)
• Joan Josep Tharrats Vidal. https://www.youtube.com/watch?v=dcHJfGLyjwE
(Consulta: 10-3-2021)
Xarxes:
• Plana web Fundació Tharrats: http://fundaciotharrats.cat/ (Consulta: 21-3-2021)
• Facebook: http://www.facebook.com/JJ.Tharrats (Consulta: 10-3-2021)
44
Joan-Josep THARRATS
Sant Jordi. 1987
Tècnica mixta
Col·leció Sayrach
45
3.2.2. Paloma GONZÁLEZ
Madrid, 1949
Pintora i gravadora
Formada a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
És fundadora de l’Associació Donartcat. Des de la primera exposició el 1983,
n’ha fet nombroses, individuals i col·lectives, a diferents llocs de l’estat espanyol.
• “Pintar el aire, transmitir el sonido y el movimiento, perseguir, buscar como
representar un instante, una emoción, es lo que mejor puede expresar la esencia
de mi obra.” (Paloma González)
Referències:
• M. Dolors Muntané Coca. Paloma Gonzalez. Sentimientos frente a
acontecimientos. Barcelona: Ed. SDM, 2001.
Xarxes:
• Lloc web: http://paloma-gonzalez.com/ (Consulta: 13-3-2021)
46
Paloma GONZÁLEZ
Sant Jordi. 2005
Acrílic
47
3.2.3. Albert CASALS (Albert SOLER CASALS)
Barcelona, 5 de març de 1945
Pintor i escultor.
Format a l’Escola de la Llotja de Barcelona.
Muntà la primera exposició al Cercle Artístic de St. Lluc el 1966 i deu anys més
tard, a la Virreina; d’aleshores ençà ha fet nombroses mostres, sobretot a
Catalunya i Itàlia.
• "La meva obra és part de la investigació i el gust per la matèria, entesa com a
signe de vida, concebuda segons les meves normes plàstiques desterrant el
sentit superflu o literari que distregui l'equilibri final entre idea i obra." (Albert
Casals)
• “Gran amant dels blaus mediterranis, sempre troba formes per a dir que en la
permanent lluita entre el Bé i el Mal la victòria no es troba en prendre partit per
la bondat sinó en ésser autènticament bo.” (Josep M. Cadena)
Referències:
• Due artisti a confronto: Albert Casals, Pujol Grau. [Pescara: SIGRAF], 2015
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/albert.casals.12 (Consulta: 10-3-2021)
48
Albert CASALS
Intertrat – Sant Jordi. 2005
Acrílic
49
3.3. Àmbit V: Poema de Màrius Sampere
50
On la terra eś portalada oberta
a mar i cel, per escales i cingles
i boira baixa, que reté́ perfums
d’infern amb flors, punta de llança
de la llum, Cavaller Sant Jordi.
Perquè̀ la parla sigui entenedora, clara com
la llàgrima, abans limfa i suor de la mare,
tos i vi del pare, els seus últims sospirs
primers d’infants immortals, punta de llança
de la llum, Cavaller Sant Jordi.
Quan el temps eś el sempre i l’hora de fer
i, encara meś, de fer camí, i aquest camí
eś el curs de la sang de tots plegats,
germans d’horitzó́, punta de llança
de la llum, Cavaller Sant Jordi.
Si cerqueu la raó́, el lloc d’assentament
del seny, la neu del cim, conservació́
d’impuls i fe, punta de llança
de la llum, Cavaller Sant Jordi!
Màrius Sampere
(Febrer de 1998)
51
3.3.1. Josefa HERNÁNDEZ RODRÍGUEZ
Granada, 6 de gener de 1960
Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, il·lustració, escenografia...)
Des del 1993 va començar a treballar en les arts plàstiques. Cofundadora del
Grup d'Art Rasen. Ha participat en diferents exposicions individuals i col·lectives.
• “Amo el arte desde niña, desde que empecé a hacer mis pinitos pintando con
tiza en las baldosas del patio de mi casa. Esa curiosidad por la pintura ha vivido
en mí desde que tengo uso de razón. Pero también soy Pepi, la amiga,… Josefa
y Pepi, mis dos partes inseparables.” (Josefa Hernández)
Referències:
• [Entrevista a Josefa Hernández. Programa Jo sóc Sant Boi, per Paky López].
Sant Boi de Llobregat: Ràdio Sant Boi, 16 de setembre de 2014. Àudio:
https://josocsantboi.wordpress.com/2014/09/16/josefa-hernandez/ (Consulta:
10-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: https://josefahernandez.wordpress.com/ (Consulta: 10-3-2021)
• Facebook:
https://www.facebook.com/Josefart-2148001365468216/?ref=page_internal
(Consulta: 10-3-2021)
• Blog: https://josefahernandez.wordpress.com/category/blog/ (Consulta: 10-3-
2021)
• Canal Youtube: https://www.youtube.com/user/josefa1500 (Consulta: 10-3-
2021)
52
Josefa HERNÁNDEZ
La visió de Sant Jordi. 2018
Tècnica mixta
53
3.3.2. PERECOLL (Pere GONZÁLEZ COLL)
Mataró, 18 d’octubre de 1948
Artista pluridisciplinari (escultura, pintura, gravat i disseny de joies).
Autodidacte.
En escultura treballa principalment en bronze i en pintura destaquen les Sèries
negres. Ha rebut premis i ha exposat, entre altres llocs, a Brussel·les, Munic,
París, Londres, Tòquio, Miami, Nova York i Ginebra.
• “Esdevé intel·lectual allò que era casual”. (Perecoll)
• “Hi ha molts punts d’inflexió en l’obra de Perecoll, un artista que entra al món
de l’art a través de la joieria, i entén abans el volum que la pintura, que parteix
del barroc i que enfosqueix els personatges fins que arriba al negre sobre negre.”
(Annaïs Miró)
Referències:
• Art i guerra. Sala 1. Mataró: Institut Municipal d'Acció Cultural, 2011.
• Perecoll, el pintor que solo utiliza el color negro. RTVE, 27-3-2011
https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/pintor-catalan-no-gustan-colores-perecoll/1056443/
(Consulta: 10-3-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/perecoll.perecoll (Consulta: 10-3-2021)
• Twitter: https://twitter.com/perecoll1 (Consulta: 10-3-2021)
54
PERECOLL
Cavaller Sant Jordi. 2005
Tècnica mixta
55
3.3.3. Antonio HERVÁS AMEZCUA
Jaén, 25 d’octubre de 1951
Artista pluridisciplinari (pintura, gravat, escultura, muralisme, orfebreria).
Format a Catalunya en Procediments Murals a l’Escola d’Arts Aplicades de la
Llotja, 1980, i en pintura i gravat a la Facultat de Belles Arts de la UB, 1982. El
2003 va constituir la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts. Des de 1972 ha
exposat arreu del món, especialment a Amèrica i Europa.
• “Mi obra nace desde la intuición, desde ese mundo que el pintor intuye, pero
desconoce, y que necesita hacer tangible” (Antonio Hervás Amezcua)
• “Su pintura contiene el misterio, la fragilidad, lo efímero y lo inmortal de la
existencia humana, la transparencia de la luz y la textura matérica de la tierra.”
(Carles Duarte)
Referències:
• Antonio Hervás Amezcua. Pintaré siempre, toda la vida: confesiones entre
Antonio Hervás Amezcua y Carles Duarte. Lleida: Milenio, 2018
• Arnau Puig. Antonio Hervás Amezcua. Barcelona: Àmbit, 1993
Xarxes:
• Lloc web: http://www.hervasamezcua.org/ (Consulta: 10-3-2021)
• Facebook: https://www.facebook.com/antonio.hervasamezcua (Consulta: 10-3-
2021)
56
Antonio HERVÀS
La mel del triomf. 2005
Acrílic
57
3.4. Àmbit VI: Poema de Feliu Formosa
58
Sant Jordi proper
Et trobem per camins
antics o imprevisibles.
Muntat en cavall blanc
arreu ens surts al pas.
Dempeus, nu o ben armat,
tens la força dels joves
que duen ben endins
la nació́ que et venera.
Reconeixem el drac
en qui ens nega el que som.
Dónes vida a palaus
o t’alces en façanes,
en parcs i en edificis
que saben acollir-te.
És un orgull trobar-te
en llocs inesperats.
Ets qui ens fa somiar
en batalles guanyades.
Divers i únic: símbol
d’allò̀ que ens distingeix.
Feliu Formosa
(Març de 2006)
59
3.4.1. Joaquim PUJOL GRAU
Barcelona, 30 de setembre de 1938
Pintor, escultor i gravador
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup “Tres Punts de
Vista”. Organitzador de la Fira d’Art de Salàs de Pallars des de 1990. Ha treballat
a la zona dels Abruços i ha fomentat activitats d’intercanvi cultural italocatalanes.
Ha participat en nombroses exposicions a Catalunya i Itàlia.
• “Experimentador nato, geométrico, lineal, directo, expresionista figurativo, va y
vuelve de sus investigaciones, independientemente de la época”. (Joan-Lluís
Montané).
Referències:
• Albert Casals / Joaquim Pujol Grau. Due artisti a confronto: Albert Casals,
Pujol Grau. [Pescara: SIGRAF], 2015
• Leo Strozzieri. Albert Casals & Joaquim Pujol Grau. Ascoli Piceno: La Sfinge,
2005. http://www.lasfinge.com/catalogo_web/catalogo.pdf (Consulta: 11-3-2021)
• Pujol Grau. Mil nou-cents vuitanta. [Barcelona:] Pujolgrau, [2013]
https://www.youtube.com/watch?v=Tlm7Voys670&list=FLWNamCMSRqOEKpba2ZaNDMQ
(Consulta: 11-3-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/joaquim.pujolgrau.3
60
Joaquim PUJOL GRAU
Victòria de Sant Jordi. 2005
Acrílic i xarpellera
61
3.4.2. Anna RABAL PICA
Caldes d’Estrac, 23 de juliol 1954 — Terrassa, 8 d’octubre de 2017
Pintora i gravadora
Autodidacta.
En el seu estudi de Matadepera va promoure tallers de gravat calcogràfic i
jornades d’estudi. Des de 1995 va participar en diverses exposicions, sobretot a
Catalunya i Espanya.
• “És com un joc d’entreteniment, m’agrada fragmentar-ho tot dins d’una unitat.
M’agraden els motius grossos, que hi hagi un primer impacte, un primer cop d’ull,
i que n’hi hagi un segon, que és quan la gent entra en el tema”. (Anna Rabal)
62
Anna RABAL
Sant Jordi. 2004
Degoteig acrílic
63
3.4.3. Amèlia RIERA TOYOS
Barcelona, 28 de gener de 1928 — 28 de desembre de 2019
Pintora, gravadora i escultora
Estudià pintura al taller de Francisco Sainz de la Maza.
Fundà el Ciclo de Arte de Hoy, 1962, i les Muestras del Arte Nuevo, 1964. La
seva obra és d'arrel surrealista i temàtica sinistra. Va rebre diversos premis i va
realitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives; la seva obra va ser molt
apreciada a França i Itàlia.
• “Tots els vicis creen addicció; i per a mi, pintar és una addicció”. (Amèlia Riera)
• “Ella va saber convertir l’art en un ritual associat a la vida i a la mort. La vida
tenia per a ella un no se què de teatral, que quan apareixia, érem davant de l’art
en persona”. (Pilar Parcerisas)
Referències:
• Amèlia Riera / Joan Perucho. Poemas para un libro de estampas. Barcelona:
Galeria Seny, 1984.
• Les presons d’Amèlia Riera. Girona: Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura, 2007.
• Laura Sangrà. Amèlia Riera: la dona silenciosa. Barcelona: TV3, 15-62015
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/amelia-riera-la-dona-silenciosa/video/5532216/
(Consulta: 13-3-2021)
64
Amèlia RIERA
Cavaller Sant Jordi gloriós. 2005
Acrílic i tècnica mixta
65
3.5. Àmbit VII: Poema de Joan Perucho
66
Aquell que habita en la fortalesa i el silenci
A través dels precs d’infants,
del plor de les vídues,
dels solcs de la terra eixorca,
sortires del temps de les heures
obrint portes als murs
tancats per Dioclecià.
Arribares a Lyda de Palestina
vers Anglaterra, Lusitaǹia
i Catalunya, països de Croada,
amb els infants d’Innocenci III
i els seus crits vers la mort.
Eś Sant Jordi, el Cavaller,
la imatge brillant amb l’aurora
que ens obre les portes dels murs
i les deixa a un àngel terrible.
Tots els destins són terribles,
i tots els somriures ho són també́.
Joan Perucho
(1995)
67
3.5.1. Vittorio AMADIO
Castel di Lama, 4 d’abril de 1934
Artista pluridisciplinari (pintura, escultura, gravat, ceràmica...)
Autodidacte.
Entre 1953 i mitjan anys seixanta viu a Veneçuela. En retornar a Itàlia comença
a treballar en pintura i escultura i el 1994, en ceràmica. El 1975 obre el taller al
Palazzo Malaspina, d’Ascoli Piceno, on el 1992 funda l’associació La Sfinge
Malaspina. El 1999 funda l’associació Creative Italian Art, a Scraton, per
promoure-hi l’art italià als EEUU. El 2001 funda el Museu del Laboratori a Castel
di Lama Art On. Des de la primera exposició individual a Pescara, 1970, ha
mostrat la seva obra arreu (Alemanya, Holanda, els EEUU, Japó, Xina, etc.)
• “Preferisco i segni dei bambini perché sono pieni di immediatezza, di
spontaneità e non si mostrano mai con artifici stilistici o tecnici che tolgono all’arte
la sua essenza comunicativa e lo spirito sperso sulla linea d’orizzonte.” (Vittorio
Amadio)
• “A vederlo, così piccolo e con quel folto barbone, non si sospetterebbe
minimamente l'energia che è contenuta in Vittorio Amadio. In realtà questo
piccolo grande uomo è una vera forza della natura, un esplosivo condensato di
idee e di capacità manuali, capacità sempre governate da un estro inesausto che
lo porta a praticare con assoluta libertà ed estrema facilità linguaggi diversi e
diversificati.” (Giorgio Di Genova)
Referències:
• Massimo Consorti. “Gli alfabeti immaginari e lo Zio Teo sull’albero. L’arte di
Vittorio Amadio fra sensi e controsensi, musica e letteratura, sogno e realtà” in
Dal Segno al senso. Catalogo delle opere pittoriche, 2014, p. 8-9.
(Consulta: 13-3-2021)
• Vittorio Amadio. Il miracolo dell’arte. [Ascoli Piceno: 2019]
https://www.youtube.com/watch?v=fJpE8wjR9rM (Consulta: 11-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web:
1) Amadio: http://www.vittorioamadio.com/default.html# (Consulta: 11-3-2021)
2) La Sfinge: http://www.lasfinge.com/ (Consulta: 11-3-2021)
• Blog:
http://vamadio.blogspot.com/p/biografia.html (Consulta: 12-4-2021)
• Facebook:
https://www.facebook.com/vittorio.amadio.50 (Consulta: 11-3-2021)
68
Vittorio AMADIO
San Giorgio e il drago. 2005
Acrílic
69
3.5.2. Antonio CREMONESE
Roma, 20 de gener de 1949
Pintor i escultor.
Format al Liceo Artistico Statale III i l’ Accademia di S. Giacomo.
Des del 1972 ha fet nombroses exposicions individuals, sobretot a les ciutats
italianes de Roma i Rieti.
• “Una festosa accelerazione cromatica, deliberatamente sopra le righe, che
somma onirici spazi tropicali ad una sottile componente alchemico-esoterica...
Galli fantastici, uccelli tropicali, girasoli spavaldamente offerti al sole: è questo il
mondo reale e fantasioso di Antonio Cremonese. Un mondo che l’aggressività
del colore trasforma in una sorta di sogno gioioso e accelerato: quasi la fuga
verso un Paradiso perduto” (Vito Apuleo)
Referències:
• Alessandro Masi. Il colore del sogno. Roma: Velabro Club, 1998.
Xarxes:
• Lloc web: http://www.antoniocremonese.it/ (Consulta: 15-3-2021)
• Facebook: https://www.facebook.com/antoniocremonesepaintings/about/
(Consulta: 11-3-2021)
70
Antonio CREMONESE
San Giorgio e il drago. 2004
Acrílic
71
3.5.3. Silvio CRAIA
Corridonia, 28 de febrer de 1937
Pintor i escultor
Va estudiar a l’Istituto statale d'arte di Macerata; es va graduar el 1955.
Curador de la Pinacoteca comunale di Macerata. El 1957 va guanyar el “Premio
Rosora”, de la Camera di commercio d’Ancona. Ha participat en nombroses
exposicions, especialment a Itàlia.
• “... es submergeix en el subconscient, allí on tot bull a l’espera de la força
alliberadora del pensament.” (Josep M. Cadena)
Referències:
• Maurizio Verdenelli. “Gli 80 anni di Silvio Craia”. Cronache maceratesi, 28
febbraio 2017.
• Giulia Stonen. L’oggeto diventa storia: Silcio Craia. Macerata: 2019.
https://www.youtube.com/watch?v=aKEMY_KRu1o (Consulta: 12-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: https://silvio-craia-artista.weebly.com/ (Consulta: 12-3-2021)
• Facebook: https://www.facebook.com/silvio.craia/about (Consulta: 11-4-2021)
72
Silvio CRAIA
Volto di San Giorgio. 2015
Acrílic i grafit
73
3.6. Àmbit VIII: Poema de Montserrat Abelló
74
Des que no hi ets
Des que no hi ets
la rosa no m’és donada
per la teva mà.
Però̀ el dia eś clar i assolellat
i em compro un llibre
i camino entre la gent com jo
que avui celebrem Sant Jordi.
Si hi cregués li demanaria
que amb la seva espasa
ens deslliurés d’aquest drac
funest que la llengua
ens destrossa i impedeix que
siguem independents i
del tot lliures.
És un desig que
porto, des de sempre
ben endins,
com ara quan contemplo
aquests munts de llibres i
la rosa.
Montserrat Abelló́
(Barcelona, novembre de 2008)
75
3.6.1. Gianfranco ZAZZERONI
Urbino, 7 de febrer de 1945
Pintor i gravador
Va estudiar a l’Istituto statale d'arte - Scuola del libro d’Urbino, i va ser docent a
l’Istituto d'arte de Pescara.
Ha guanyat diversos premis i ha participat en diferents exposicions, sobretot a
Itàlia, a la regió dels Abruços
• “Zazzeroni sperimenta, in parallelo con le tecniche incisorie, nuove espressioni
che evolvono nella astrazione. La sua ricerca mostra, con coerenza e negli anni,
un percorso evolutivo di quel mondo recondito e attraente che si delinea con
precisione del segno nelle sue acqueforti struggenti”. (Riccardo Sanna)
Referències:
• La pittura come immagine sublimata del pensiero. 2020
https://www.youtube.com/watch?v=M0_n4HIkqA8 (Consulta: 12-2-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/gianfranco.zazzeroni (Consulta: 12-2-
2021)
76
Gianfranco ZAZZERONI
San Giorgio e il drago. 2005
Oli
77
3.6.2. Nunzio DI PLACIDO
Sulmona, 2 novembre 1948
Pintor, aquarel·lista i ceramista
Es va graduar el 1966 a l’Istituto d'arte Gentile Mazara de Sulmona i l'Accademia
delle belle arti, de Roma.
• "Gli acquerelli per me sono un modo per rilassarsi, sono immediati senza
disegnare, ma ci devono essere delle condizioni particolari con una luce giusta
ed un contrasto forte.” (Nunzio Di Placido)
Referències:
• Adriano Ghisetti Giavarina / Maria Cristina Ricciardi / Emiliano Splendore.
Nunzio Di Placido tra luce e colore. Opere dal 1958 al 2011. Sulmona: DVG
Studio, Avezzano, 2012
• [Entrevista a Nunzio Di Placido. Programa Vivere la vita, per Andrea D’Aurelio].
Onda Tv.
https://www.youtube.com/watch?v=TlOKOlb21lw (Consulta: 11-4-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/nunzio.diplacido (Consulta: 12-2-2021)
78
Nunzio DI PLACIDO
Lux tenebris. 2018
Acrílic difús
79
3.6.3. Riccardo PICCARDONI
Urbino, 1944
Gravador i pintor
Va estudiar decoració i il·lustració del llibre a l’Istituto Statale d’Arte.
Ha ensenyat pintura al Liceo artistico di Porto S. Giorgio i després a l’Istituto
statale d’arte di Macerata. Ha rebut alguns premis i ha exposat fonamentalment
a Itàlia, però també a Saragossa, Osca i Cracòvia.
• “Riccardo Piccardoni […] spesso dipinge il contrasto fra tecnica e paesaggio,
inquadrando sfondi di montagne fra invalicabili mura di cemento dal fortissimo
effetto straniante.” (Eventi Culturali Magazine)
Referències:
• Riccardo Piccardoni. Incisioni. Iesi: Edizione Regi 1996
• Grabadores italianos contemporáneos. Fuendetodos: Consorcio Goya, Región
de las Marcas. Gobierno de Aragon. 2000.
Xarxes:
• Lloc web:
https://www.exibart.com/artista-curatore-critico-arte/riccardo-piccardoni/
(Consulta: 12-2-2021)
80
Ricardo PICCARDONI
L’eterna lotta. 2004
Acrílic
81
82
4. Final feliç
83
4.1. Àmbit IX: Poema de Josep Palau i Fabre
84
Cavaller
Si em presentessin la fragant donzella
i el meu ull la copsés, càndida i bella,
arrecerada en l’esporuguiment,
i si a la vora algun galant roí
—drac disfressat de senyoret mesquí—
pretengués esfullar el voler d’ella,
tal volta amb una llança de follia,
jo al seu damunt, vell i xaruc,
cauria,
i així potser la gent s’adonaria
que sovint un gran drac és sols un cuc.
Josep Palau i Fabre
(1996)
85
4.1.1. Manuel CUSACHS XIVILLÉ
Mataró, 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019
Pintor i escultor
Estudià dibuix a l’Escola de dibuix de Manuel Cuyàs, a Mataró, 1941-1950, però
aviat es decantà cap a l’escultura. Amplià estudis a Perusa i Valldemossa.
Va realitzar nombroses obres escultòriques públiques i retrats escultòrics
• “No crec en un art universal; l’art té una identitat pròpia, no sols per qui fa l’obra
d’art, sinó per on, quan i per què la fa. Una persona d’arran de mar veu l’art d’una
manera i una del Pirineu o del Delta, d’una altra. Certament l’obra d’un artista es
pot convertir en universal, però l’arrel s’hi identifica.” (Manuel Cusachs)
• “Ara, no fa pas gaires dies, aparegué a casa, al Mas Pla, l’escultor Cusachs,
acompanyat de la seva amable i maca senyora, portant l’escultura, emmotllada
en bronze, de la meva cara. El senyor Cusachs és un xicot alt i corpulent, d’una
gran presència, que porta bastó, té cinc fills i va una mica coix per culpa d’una
paràlisi infantil. Té una indubtable simpatia. M’ensenya el que ha fet. Hi dono una
mirada, vaig quedar més aviat sorprès. En primer lloc, la semblança de
l’escultura amb la meva cara hi és prodigiosament donada. Vaig pensar de
seguida: la gent que la vegi i em conegui dirà que és una caricatura molt ben
feta. I així succeí, exactament. Però el curiós és que no ho és. Mentre me la
mirava, vaig dir-me internament: «Aquesta és una escultura sobre la qual l’artista
ha projectat el caràcter».” (Josep Pla)
Referències:
• Ignasi Pineda Lleó. Converses amb Manuel Cusachs. Barcelona: [s.n.], 2001
• Manuel Cusachs, escultor.
https://www.youtube.com/watch?v=oSGLwRTNtso (Consulta: 12-2-2021)
Xarxes:
• Lloc web: http://www.manuelcusachs.cat/page.php?sec=inici&lang=cat
(Consulta: 12-2-2021)
86
Manuel CUSACHS
Sant Jordi. 2003
Tècnica mixta
Col·leció Sayrach
87
4.1.2. Montserrat GUDIOL COROMINAS
Barcelona, 9 de juny de 1933 - 25 de desembre de 2015
Pintora
Es va formar a l’estudi familiar de restauració de pintura medieval.
Ha exposat i té obra en museus d’arreu del món. Va ser la primera dona que va
ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de St. Jordi, 1980, i va ser guardonada,
entre d’altres, amb la Creu de St. Jordi, 1998.
• “Vull pintar l'interior, la part més profunda de l'ésser humà, que no sempre és
alegre; és l'esperit... La relació esperit-figura és difícil; la posició de les mans, el
cos, el cap, si no hi ha aquesta relació, la figura perd tot el seu sentit i es
converteix en un ninot.” (Montserrat Gudiol)
• “En sus cuadros suele dominar un matiz blanco, gris, ocre, azul claro, y contra
él destaca la temblorosa carnación, el sarmiento de los miembros, el tono vivo
de un traje, sin apenas accesorios, quedando así en una soledad sustancial esos
seres que vienen y se van, literalmente hablando, sin que hayamos tenido tiempo
de preguntarles qué les sucede” (Juan-Eduardo Cirlot)
Referències:
• Josep Corredor Matheos. Montserrat Gudiol, realitat i símbol. Barcelona:
Polígrafa, 1989
• [Entrevista a Montserrat Gudiol. Fragment. Programa Entre nosaltres]. RTVE,
1981
https://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-cat-montserratgudiol/3424962/
(Consulta: 11-4-2021)
Xarxes:
• Lloc web: https://montserratgudiol.com/ (Consulta: 12-2-2021)
88
Montserrat GUDIOL
Sant Jordi i princesa. 1974
Dibuix i tinta
Col·leció Sayrach
89
4.1.3. Ramon PICHOT SOLER
Figueres, 4 de juliol de 1924 - Barcelona, 23 de maig de 1996
Pintor
Inicialment es va formar de la mà de Josep Pujol i Ferran Callicó i posteriorment
va ampliar estudis a Madrid i París.
El 1949 va exposar per primera vegada a Barcelona; posteriorment ho va fer en
altres ciutats europees, com Bilbao, Sant Sebastià, Madrid, París, etc., i el 1963
a la novaiorquesa Hammer Gallery, també per primera vegada en aquesta sala,
i després a Los Angeles, Miami, Palm Beach, etc.
• “Era un pintor enraizado en la obra de su tío y en el lenguaje de Canals. O sea,
presentaba escenas cotidianas, figuras femeninas recostadas, retratos,
naturalezas muertas, paisajes: todo ello basado en una pintura muy dibujada por
la pasta de los colores. Colores que, dentro de una gran armonía y unidad,
forzaban los fuertes contrastes. Era un pintor alejado de planteamientos
vanguardistas, para quien la belleza era un fin.” (Francesc Miralles)
Referències:
• Los Pichot: una dinastía de artistas. Madrid: Ayuntamiento de Madrid,
Concejalía de Cultura, 1992
• Ramon Pichot Soler. https://www.youtube.com/watch?v=q3YBSVV2kvE
(Consulta: 12-2-2021)
90
Ramon PICHOT
Sant Jordi i princesa. 1985
Pastel
Col·leció Sayrach
91
92
5. Símbols
93
5.1. Àmbit X: Poema de Jordi Sarsanedas
94
A propòsit de Sant Jordi
Res d’espasa. Es tracta del braó
amb què aferres la temença,
l’esgarrifada gelor del moll de l’os de l’ànim
-és lluny el temps de les santes espasesi,
de la por mateixa, te’n fas arma
contra la covardia i la llordesa de tu mateix,
de cadascú. Avances, t’alces
com qui de plom fa or. La llum, la pluja d’abril
acompanyen, pel tomb de l’any sencer,
aquesta alquímia de victòria.
Jordi Sarsanedas
(30 de setembre de1993)
95
5.1.1. Carme RIERA DOMÈNECH
Barcelona, 26 de gener de 1940
Artista pluridisciplinària (pintura, escultura, collage, gravat, disseny tèxtil)
Els seus inicis professionals estan vinculats al disseny tèxtil, suport que
posteriorment va ser reemplaçat pel zenc i el paper.
• “Cada tema, material o forma d'expressió m'ha portat al següent, entrecreuantse
o sobreposant-se d'una manera natural.” (Carme Riera)
• “En lloc de reduir-ho tot a una substància o forma “primordial”, ella en pren una
de ben corrent l’ou - com a mònada des d’on desxifrar – o encantar – totes les
coses”. (Xavier Rubert de Ventós)
Referències:
• Carme Riera. Evocació mediterrània: Port de Tarragona, tinglado 1, 20 de maig
- 20 de juny 2010. Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona, DL 2010
• Ona Vega Passola. Carme Riera. Entre mar i terra. 2013.
https://www.youtube.com/watch?v=z9TAk1v33N8 (Consulta: 11-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: https://www.carmerieradomenech.com/ca/home (Consulta: 11-3-2021)
96
Carme RIERA
Des que no hi ets... 2009
Tècnica mixta
Col·leció Sayrach
97
5.1.2. Concha IBÁÑEZ ESCOBAR
Canet de Mar, 11 de març de 1926
Pintora i gravadora
Estudià pintura, dibuix i gravat a l’Escola de la Llotja.
A mitjan anys cinquanta va fer estades a Madrid, París i diverses ciutats italianes.
La primera exposició individual va ser el 1960 a la Sala Jaimes, de Barcelona;
d’aleshores ençà n’ha fet nombroses, especialment arreu de l’Estat espanyol.
• “La capacidad de crear es una virtud que tenemos todos por el simple hecho
de existir. Hay personas más creativas en la cocina, otras que los son
vistiéndose, otras a las que se les da muy bien decorar su casa… la creatividad
en abstracto la poseemos todos” (Concha Ibáñez)
• "Conxa Ibáñez, pintora de paisatges, gairebé mai no pinta un paisatge: se
serveix d'uns accidents geogràfics per exterioritzar la seva personal concepció
estètica i anímica" (Baltasar Porcel)
Referències:
• Concha Ibáñez. “Creatividad y criterio de síntesis”, a Concha Ibáñez.
Tarragona, Contratalla, 2004, p. 16
• Marcos Molinero. Concha o el paisaje essencial. Madrid: [s.n.], 2004.
• Carlos Cercós. Concha Ibáñez. El paisatge, un fet creatiu. Sant Boi: Can Castell
Centre d’Art, 2014.
https://www.youtube.com/watch?v=bVbZsalaEV4 (Consulta: 13-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: http://www.conchaibanez.es/ (Consulta: 13-3-2021)
98
Concha IBÁÑEZ
La rosa i l’espasa. 2005
Oli
99
5.1.3. Silvia ZIINO
Roma, 12 de gener de 1973
Pintora i escultora
Va estudiar a Accademia di belle arti de Roma, on es va diplomar el 1996. Del
1998 al 2004 és titular de la càtedra d’anatomia de la RUFA (Rome University of
Fine Arts), on activà els cursos de la Scuola libera del Nudo, 2001. També ha
realitzat diversos treballs en l’àmbit escenogràfic.
Ha participat en diverses exposicions, fonamentalment a la Rufartgallery de
Roma.
• “Ed ecco mostrarsi Dio. Appare senso, solido e fluito, bianco e nero, pieno di
colori. Urla battendo, scoppiando, fumando come un drago in volo di picchiata
mentre frusta la sua coda di serpente fumante.” (Silvia Ziino)
Referències:
• Silvia Ziino. Roma: RUFA, 28-1-2007
http://1995-2015.undo.net/it/mostra/46927 (Consulta: 13-3-2021)
Xarxes:
• Facebook: https://www.facebook.com/silvia.ziino.5/about (Consulta: 13-3-2021)
100
Silvia ZIINO
San Giorgio e il drago. 2005
Acrílic i grafit
101
5.2. Àmbit XI: Poema de Joan Margarit
102
Una escena i un pensament per al dia de Sant Jordi
1- DONA A MENORCA
Mirant el cel i el mar a l’alba
—del mateix color que les meves calces—
recordo que el meu pare no parlava
de res més que no fos literatura.
És per això̀ que estimo les finestres:
eren la llum, l’única llum
de tota aquella casa feta amb llibres
que cobrien els murs amb les escates
de colors dels seus lloms, igual que un drac.
El braille dolç del llampurneig del mar
eś l’única escriptura
que m’agrada llegir. I mai no em tombo:
darrere encara hi ha les restes d’aquell monstre.
Davant només el mar: el cavaller.
2- SANT JORDI
Tot era menys cruel amb els teus ulls.
Fins que la mort et va donar la rosa.
Joan Margarit
(2004)
103
5.2.1. Matilde VELA NARVIÓN
Villaroya de la Sierra, 16 de novembre de 1947
Artista pluridisciplinària (pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lacions)
Autodidacta.
Ha participat en moltes exposicions, principalment a la província de Barcelona i
Saragossa, també a Rio de Janeiro, Berlín, Gant, Pequín, Seattle, Berna, etc.
• “Necesariamente ha de pasar tiempo para que la obra de respuestas. La obra
por si sola aclara y afirma dudas o situaciones”. (Matilde Vela)
Xarxes:
• Lloc web: https://matildevela.weebly.com/sobre-miacute.html (Consulta: 13-3-
2021)
• Facebook: https://www.facebook.com/matilde.velanarvion.7/about_overview
(Consulta: 13-3-2021)
104
Matilde VELA
Sant Jordi per a l’Ada. 2005
Acrílic
105
5.2.2. Clodoveo MASCIARELLI
Atri (Teramo), 1955
Artista pluridisciplinar (escultura, gravat, joieria, gravat...)
Autodidacte.
És autor de l’escultura “Chiaro di luna”, davant del museu del FC Barcelona.
També és astrònom. Ha fet nombroses exposicions arreu d’Europa: Roma,
Madrid, Budapest, Margburg, Barcelona, Viena, etc.
• “E’ Masciarelli un po’ Diogene, alla ricerca dell’uomo (il suo “Diogene” dell’86 è
una stupenda sintesi verticale di elementi e forme che stanno fra concretezza
materia e immacolata immaginazione), uomo che forse può individuare in una
situazione più sondabile, nei grandi spazi, fra Saturno ed Andromeda, fra la Luna
e l’Orsa Maggiore. E’ anch’egli, a ben vedere, un vagabondo del cielo oltre che
un narratore affascinante di forme inusuali: vagabondando penso voglia trovare
momenti inesplorati di qualche “nascita” (di un astro come di un pensiero non
satellizzato) e giungere magari – certo, con l’entusiasmo indifeso del sognatore
– nei dintorni di un qualche ombelico del mondo.” (Ferruccio Battolini)
Referències:
• Clodoveo Masciarelli: sculture - gioielli – calcografie, testo critico di Ferruccio
Battolini. La Spezia: Arteeliberta Associazione Culturale, [entre 1950 i 2000?]
• Clodoveo Masciarelli: Tra cielo e terra. Cairo: Istituto Italiano di Cultura, 2012.
https://www.youtube.com/watch?v=ht-XD7OHnXY (Consulta: 13-3-2021)
106
Clodoveo MASCIARELLI
Stellare. 2005
Cercle de coure i acrílic
107
5.2.3. Loreno (Lorenzo) SGUANCI
Florència, 16 de setembre de 1931- Pesaro, 28 d’abril de 2011
Escultor i pintor
Va estudiar a l’Institut d’art de Porta Romana i diplomat en Magisteri d’escultura.
Docent a Pesaro, a l’Institut d’art, 1952.
Va ser director del Museu municipal de Pesaro, 1996-2000. El 1962 exposa per
primera vegada a la Galleria l’obelisco, Roma.
• “Quando lavoro nello studio, quando scolpisco sento di seguire costantemente
due binari paralleli: quello estetico formale che si proietta all’esterno e quello
viscerale che modifica il mio essere, puntualizzandone delle inflessioni emotive.”
(Loreno Sguanci)
• “... sono i menhir riletti dalle voglie di primario della scultura contemporanea a
ristabilire un contatto tra quella possibilità di magico, tra quella sostanza che è il
sacro prima ancora della forma, e l’ansia nostra di una scultura ancora capace di
autentico.” (Flaminio Gualdoni)
Referències:
• Sergio Salvi. Loreno Sguanci. Sculture. Firenze: Comune, 1981
• Loreno Sguanci. Zeeva srl, 2015.
https://vimeo.com/154761297 (Consulta: 13-3-2021)
Xarxes:
• Lloc web: Arxiu a Pesaro: https://archiviolorenosguanci.it/biografia.php (Consulta:
13-3-2021)
108
Loreno SGUANCI
La lancia di San Giorgio. 2010
Collage i grafit
109
110
6. Índex onomàstic d’artistes i poetes
111
Abelló, Montserrat 7, 10, 13, 74 i 75
Amadio, Vittorio 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 28, 68 i 69
Andreu Fresquet, Jordi 38 i 39
Bonet, Blai 42 i 43
Caballer, Joan 26 i 27
Casals, Albert 48, 49 i 60
Craia, Silvio 72 i 73
Cremonese, Antonio 70 i 71
Cuixart, Modest 7, 8, 10, 11, 13, 14, 36 i 37
Cusachs, Manuel 86 i 87
Di Eleonora, Francesca 30 i 31
Di Placido, Nunzio 78 i 79
Espriu, Salvador 7, 10, 13, 16 i 17
Formosa, Feliu 58 i 59
González, Paloma 46 i 47
Gudiol, Montserrat 7, 8, 10, 11, 13, 14, 88 i 89
Hernández, Josefa 52 i 53
Hervás, Antonio 56 i 57
Ibáñez, Concha 8, 11, 14, 98 i 99
Marconi, Marisa 8, 11, 14, 28 i 29
Margarit, Joan 7, 10, 13, 102 i 103
Martí i Pol, Miquel 7, 10, 13, 24 i 25
Masciarelli, Clodoveo 8, 11, 14, 106 i 107
Palau i Fabre, Josep 7, 10, 13, 84 i 85
Pere Quart 34 i 35
Perecoll 8, 11, 14, 54 i 55
Perejaume 7, 8, 10, 11, 13, 14, 40 i 41
Perucho, Joan 64, 66 i 67
Piccardoni, Ricardo 80 i 81
Pichot, Ramon 8, 11, 14, 90 i 91
Pruna, Pere 20 i 21
Pujol Grau, Joaquim 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 48, 60 i 61
Rabal, Anna 62 i 63
Riera, Amèlia 8, 11, 14, 64 i 65
Riera, Carme 96 i 97
Sampere, Màrius 50 i 51
Sarsanedas, Jordi 1, 94 i 95
Sayrach, Narcís 1, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 22 i 23
Sguanci, Loreno 108 i 109
Subirachs, Josep M. 7, 8, 10, 11, 13, 14, 18 i 19
Tharrats, Joan-Josep 7, 8, 10, 11, 13, 14, 44 i 45
Vela, Matilde 104 i 105
Zazzeroni, Gianfranco 8, 11, 14, 76 i 77
Ziino, Silvia 100 i 101
112
Aquest llibre es va acabar d’editar
a la ciutat de
Sant Carles de la Ràpita
el 23 d’abril,
dia de Sant Jordi,
de l’any
2021
Change language