Canviem el batxillerat 2021

canviemelbatxillerat2
from canviemelbatxillerat2 More from this publisher
27.09.2021 Views

#canviemelbatxilleratcanviemel batxilleratLes veus de la comunitatFanny Figueras Maribel Tarrés Susanna Soler

#canviemelbatxillerat

canviem

el batxillerat

Les veus de la comunitat

Fanny Figueras Maribel Tarrés Susanna Soler


2


Canviem el batxillerat

Les veus de la

comunitat

Primera Edició

Juny 2021

Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susana Soler

Escrit i dirigit per

Fanny Figueras

Maribel Tarrés i

Susanna Soler

Portada, edició i disseny

gràfic realitzat

per Carolina Puiggròs

3


4


ÍNDEX

6

10

16

38

48

56

60

Qui som?

Introducció

Crida 1

Crida 2

Conclusions

Bibliografia

Annexos

5


1 Qui som?

“ D’entrada seré dràstic. Poques

vegades ho soc, però ara alçaré la

veu: a l’escola del futur serà cabdal

l’ús i la distribució de la paraula a

l’aula, a totes les aules.”

Sánchez-Enciso, Juan. Al cor de l’aula. El factor humà a

l’educació. 2018, Rosa Sensat

6


Canviem el batxillerat 1 Qui som Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Amb la iniciativa #canviemelbatxillerat volem canalitzar un

treball col·lectiu i cooperatiu per uns estudis de batxillerat

que responguin a les necessitats personals de creixement

dels joves entre setze i divuit anys, i a les necessitats de la

nostra societat present i futura. Sense renunciar a tot allò

que ha estat valuós fins ara, però entomant els reptes d’un

aprenentatge pel present, de manera harmònica i coherent.

Som tres professores de secundària Susana Soler, Maribel

Tarrés i Fanny Figueras a qui uneix l’interès per la transformació

pedagògica. El nostre propòsit és donar veu, promoure

el debat, possibilitar el consens i recollir-ho tot en

forma de propostes concretes que posteriorment mostrarem

a la societat i a les institucions.

Ens hi posem?

Aquest llibre és un recull del moviment

#canviemelbatxillerat des del dia que el vam crear fins avui.

7


Canviem el batxillerat 1 Qui som Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

FANNY FIGUERAS, professora d’educació secundària,

especialitat de Dibuix. Prefereixo dir que soc docent de

l’àmbit artístic. Actualment faig de coordinadora pedagògica

a l’Institut Moisès Broggi, càrrec que compagino amb la

docència a 1r i 2n Batxillerat Artístic. Amb més de 20 anys

d’experiència, he compaginat la recerca i la reflexió sobre

els processos creatius a l’aula amb la pràctica docent.

M’interessa l’art i l’educació, la relació que existeix entre un

procés creatiu i un procés d’ensenyament-aprenentatge.

Els projectes En Residència, Cinema en curs i Fotografia en

curs han canviat la meva pràctica, m’han permès vincular el

saber amb l’emoció, emocionar i emocionar-me amb i des

de l’art al costat dels meus alumnes i els creadors. Crec en

l’experiència com a font d’aprenentatge.

MARIBEL TARRÉS, professora de llengua, actualment

VALS (valors, art, llengües i socials) a l’Institut Jaume Cabré

de Terrassa on també faig de directora.

Entenem els àmbits del currículum com a elements d’un

poliedre, que es relacionen i no han d’estar aïllats, que tenen

un context i unes connexions que s’han d’aprofitar en

el procés d’aprenentatge.

Des que vaig entrar a secundària, fa uns quinze anys, he

format part d’equips que volen transformar l’educació. Ara

he tingut l’oportunitat de crear un equip de professionals

molt competents a l’institut, de recent posada en funcionament,

on l’alumnat aprèn de manera cooperativa,

autònoma, vivencial, però amb rigor i exigència, de manera

que cadascú pot aprofundir en allò que l’interessa més, pot

reforçar allò que li costa… en definitiva, té capacitat de decisió

sobre el seu aprenentatge.

SUSANNA SOLER SABANÉS, professora d’educació secundària,

especialitat de Llengua Estrangera, en concret

d’anglès, tot i que des de fa temps prefereixo anomenar-me

com a professora de l’Àmbit Lingüístic. Actualment faig de

directora a l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes.

He dedicat la meva vida professional, que ja compta amb

trenta anys d’experiència, a treballar per una educació que

contempli les persones en la seva totalitat: sentiments,

pensament i accions.

Des d’aquesta premissa és des de la qual impulso un

aprenentatge integrat de les llengües (TIL), a partir de la

comprensió lectora com a base de tot aprenentatge i de la

literatura com a possibilitadora d’expressió crítica i creativa.

Tot aprenentatge és social, cooperatiu i construït a partir de

l’intercanvi de pensaments, res existeix o roman aïllat.

8


9


2 Introducció

“No hem de fer un canviem el

batxillerat sinó un canviem el món”

(professora al 1r debat)

“Que el batxillerat sigui una

obertura al món, no un embut”

(professora al 2n debat)

“ Com he de saber al que em vull

dedicar si només treballo la meitat

de les meves capacitats? Potser

he de descobrir una passió però els

estudis de batxillerat no m’ho permeten”

(Ella Diaz-Avilés , alumna de 2n batxillerat matrícula d’honor curs

20-21, Institut Montgròs)

10


Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Imatge del tuit fet per Susanna Soler el 27 de desembre de 2020

L’ampli i sorprenent ressò d’aquest tuit que va fer una de

nosaltres, Susanna Soler, el passat 27 de desembre, de

manera totalment impulsiva però sedimentada en les

vivències i experiències de molts anys com a professora

i directora en un centre de secundària, va fer esclatar un

desig de revisió i finalment de canvi profund d’una etapa

de la qual, com a mínim, grinyola l’encaix amb les etapes

educatives anteriors basades en un aprenentatge competencial,

de compromís amb el desenvolupament integral de

l’adolescent; tiba i tensa l’esperit d’aprenentatge de joves

en un moment clau i decisiu de les seves vides fins al punt

de fer-los replantejar-se, perillosament, les seves ganes

d’estudi, i retorça posant al límit la metodologia dels docents,

totalment corpresos per la necessitat d’acabar temaris

inacabables.

Aquest tuit ja tenia un antecedent escrit pocs dies abans

per una altra component del que seria l’equip de #canviemelbatxillerat,

Fanny Figueras, on exposava el seu desig

d’un batxillerat “sense que els exàmens fossin l’única evidència

d’aprenentatge” i que també es va fer molt popular,

prova que la pulsació per un canvi era latent.

11


Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Imatge del tuit fet per Fanny Figueras el 19 de desembre de 2020

Ambdues piulades van ser piulades en nombroses ocasions

i marcades amb m’agrada de manera instantània i

entusiasta. Una de les primeres persones a fer-ho va ser

Maribel Tarrés i així va començar l’aventura de #canviemelbatxillerat,

amb nosaltres tres, professores de secundària

convençudes que la necessitat de canvi és una realitat a

plena veu que cal canalitzar i impulsar. Totes tres, enxarxades

per la il·lusió i el convenciment de fer una proposta des

de la base per canviar el propòsit, l’estructura i els continguts

d’uns estudis que han de ser quelcom més que un pas

titànic entre l’ESO i els estudis superiors.

Com passa sovint, només cal que algú encengui un llumí

quan tot el que ens envolta és fusta seca; una petita espurna

fa esclatar la flama que en realitat ja ens ha estat il·luminant

des de fa temps. La gran quantitat de docents (de

secundària i àmbit universitari), famílies, alumnat, mitjans

de comunicació, associacions dedicades a l’educació i al

jovent i entitats educatives que ens van escriure va ser ingent

(vegeu Annex I), entre aquestes darreres: el Consell

Escolar de Catalunya i el Consorci de Barcelona (vegeu Annex

II). Tot ens va fer adonar que el neguit per aquest canvi

tan necessari ja existia, nosaltres només el vam destapar.

Ens deia el doctor Joan Manuel de Pozo que “baccalaureatus”

és un terme compost per bacca, fruit carnós i laureatus,

coronat amb llorer, simbolitzant i representant l’assoliment

d’un punt de completesa, de perfecció, d’èxit.

Què passa, però, realment en aquests anys de batxillerat?,

com trobem els nostres joves?, senten que aquests dos

anys tenen una finalitat clara?, els orienten en la seva vida

de futur?, hi assoleixen un punt de completesa? O més

aviat signifiquen un esgotador i limitant entrenament per a

12


unes proves de pas a la universitat que, a més a més, no tots

han de fer? El batxillerat significa un acte integral d’humans

amb humans o es circumscriu a un intercanvi de coneixements

majoritàriament teòrics apresos a correcuita i que no

deixen temps a cap altra activitat, d’esport, artística, de desenvolupament

més enllà de l’institut?

Si volem joves amb consciència, amb emocions i afectes

arrelats i serens, amb responsabilitat d’actes i llibertat de

criteri, amb sensibilitat estètica i cultural i amb un ampli i

consolidat esperit democràtic, participatiu, crític amb l’alienació,

capaç de lluita pels drets i deures humans… en quin

moment del batxillerat ho treballem?

El nostre propòsit des del minut u va ser esbrinar quin era

l’autèntic estat de la qüestió. Defugint, no sempre de manera

fàcil, respondre nosaltres amb la “nostra veritat”. El

nostre propòsit va ser articular una consulta que, des de

les nostres possibilitats, és a dir, les de tres professores que

no podien trobar-se físicament a causa de l’estat de pandèmia

(vivim en tres territoris diferents: Barcelona, Terrassa

i Vilanova i la Geltrú), sense cap més mitjà que Internet i

hores retallades de les hores de son, que pogués dibuixar

un perfil força clar sobre l’estat d’aquesta qüestió. Així ho

vam fer amb la CRIDA 1, adreçada a joves que estiguessin

estudiant batxillerat, tant 1r com 2n.

Aquesta manera d’iniciar l’anàlisi, la de preguntar als interlocutors/es

primer va sorgir immediatament de totes tres,

per a nosaltres adreçar-nos a ells/es era fonamental.

Ho vam fer involucrant els instituts que ens havien escrit i

s’havien adherit desinteressadament a aquest moviment.

Vam acordar unes pautes i les vam enviar a tothom (vegeu

Annex III) i també en vam fer ressò a través de la xarxa Twitter

que, com ja s’ha vist, ha estat la nostra aliada durant tot

el camí.

Un aspecte a destacar del nostre camí ha estat buscar en

cada trobada un acompanyament de l’art com a inspiració,

com a possibilitat que s’obre, com a conductor d’emocions

i pensaments.

Els tuits i totes les nostres intervencions han estat presidides

per representacions artístiques que volen ajudar a dir.

13


Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

De manera trepidant, potser per ser un moviment nascut

de la inquietud incessant de Twitter, han anat tenint lloc

circumstàncies emocionants i que ens han demostrat a

cada pas la molt profunda preocupació de la comunitat

per aquesta etapa educativa: des del correu d’una persona

que es va presentar com a informàtic i pare d’un alumne de

2n de batxillerat i que ens va oferir, ja creada i de manera

gratuïta!, una pàgina web per a la crida: http://www.canviemelbatxillerat.cat/,

fins a la gran quantitat de mitjans de

comunicació que s’han adreçat a nosaltres demanant-nos

entrevistes, entre elles: TV3, el Diari ARA, el Diari de l’Educació,

Mediaset i molts altres a qui no hem pogut atendre.

En el moment que TV3 emet una notícia breu en el telenotícies

sobre la crida, el ressò de la crida agafa volada, era

el 25 de gener:

Imatge de l’emissió de la notícia a TV3

I davant la necessitat d’explicar-nos perquè tothom a-

ssumeix que som una nova entitat o associació amb un

ideari pel batxillerat, escrivim per al Diari de l’Educació un

article que intenta explicar què ha passat i quins són els

nostres propòsits.

Aquest article “Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta”

el podeu trobar a la web Diari de l’Educació, va ser publicat

el 1 de febrer del 2021.

14


Ens ha costat moltíssim no implicar-nos en les respostes,

no pronunciar-nos, però creiem que ho hem aconseguit.

Només hem defensat la necessitat de continuïtat del treball

competencial, la resta l’hem deixat a consideració de la

comunitat que ens ha respost amb escreix.

A continuació les dues propostes que han pavimentat el

nostre camí: Crida 1, a l’alumnat i Crida 2, a la resta de la

comunitat educativa. D’ambdues expliquem la proposta,

el propòsit, el desenvolupament, pas a pas i finalment les

conclusions que hem extret de tot plegat.

Isabel Banal, Intents II, 2019. Instalació. (El pont es un símbol universal de trànsit, recerca i connexió.

15


3 Crida 1

1. Com et sents fent el batxillerat?

2. Què et quedaries del batxillerat

que fas? Per quina raó?

3. Què faries desaparèixer del

batxillerat que fas? Per quina raó?

4. Si haguessis de dissenyar un nou

batxillerat, com seria el teu batxillerat

ideal? (la resposta a la pregunta

4 es mostrarà en format expositiu)

Preguntes que vam fer a l’alumnat participant de la Crida 1

16


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

La primera proposta que vam llançar va ser iniciar la reflexió

sobre un canvi en els estudis del batxillerat a partir d’escoltar

la veu dels i les joves: què en pensen d’aquests dos

anys?, com els viuen?, quines propostes de continuïtat o de

canvi tenen?

Vam fer la proposta als centres que voluntàriament s’havien

adherit a la crida perquè realitzessin una reflexió a partir

d’unes preguntes entre el seu alumnat de batxillerat, tant

de 1r com de 2n:

Aquesta darrera pregunta es va proposar com a eix d’una

exposició que cada centre havia d’escollir com fer, a partir

d’exemples sobre “Com exposar” que es publiquen al web

de la crida: http://www.canviemelbatxillerat.cat/noticia-1/A

El propòsit que perseguíem amb aquesta primera crida era

donar la paraula als autèntics protagonistes d’aquesta reflexió:

apoderar-los i traslladar la seva necessitat i visió al

professorat, a l’administració i a la ciutadania en general.

Volíem deixar palesa la necessitat de canvi des de la base,

però també mostrar la capacitat d’autoconeixement i crítica

constructiva dels i de les joves. La seva força és la que ha

de millorar el present i el futur educatiu.

Imatge de l’alumnat d’un institut participant a la Crida 1

17


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Desenvolupament

El primer pas, que va tenir lloc a l’inici del mes de gener 2021,

va ser llançar la proposta de quatre preguntes a l’alumnat

dels diferents centres participants a la Crida 1. Vam crear un

formulari que vam publicar a la web de la crida i vam fer-ne

difusió a través del compte de Twitter.

En aquesta proposta es demanava als centres que fessin

quatre preguntes al seu alumnat de 1r i 2n batxillerat de la

manera que els fos més pràctic i útil: amb formulari Google

o via manuscrit. Es recomanava que fos quin fos el mètode

utilitzat, es fes en l’entorn de la tutoria. Que les preguntes

ens donessin peu a un inici de reflexió grupal.

Mostra del formulari que vam enviar als centres participants de la Crida 1

Un cop recollides totes les respostes, amb data límit l’11 de

febrer, cada centre feia un resum de les respostes 1 a 3 en

un document indicant:

Nom del centre,

Persona/es responsable/s de fer el buidat i resum,

Nombre d’alumnat de 1r de batxillerat que ha respost,

Nombre d’alumnat de 2n de batxillerat que ha respost.

Aquest resum havia de recollir TOTES les respostes, indicant-ne

la freqüència, per exemple:

18


“ 64 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han

donat una resposta negativa a com se

senten fent el batxillerat, utilitzant paraules

com: nerviós, angoixat, estressat,

preocupada, amoïnada, dubtosa....”

“ 27 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han

donat respostes positives a com se senten

fent el batxillerat, utilitzant paraules com:

il·lusionada, convençut, encoratjat,

decidit, contenta...”

19


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

El resum havia de recollir, doncs, totes les respostes, tots

els sentirs i pensaments, per minoritaris que fossin.

Pel que fa a la pregunta 4 es proposà que creessin una

EXPOSICIÓ al centre, que fos visible per a tothom, en un

lloc comú com l’entrada, la sala d’actes, la biblioteca, etc.

A causa de la gran quantitat de feina que ja tenen els

centres, es van donar unes pautes concretes per muntar

l’exposició, que van ser:

Engrescadora

A partir de les respostes, com se’ls acut que ho podrien exposar?

Fent un vídeo on es poguessin llegir les respostes alhora

que sortissin imatges acompanyant “els somnis”

Creant una cançó/RAP que fos recull de totes les propostes

Fent una performance/ petita obra teatral que s’enregistrés

en vídeo?

Creant una imatge o fotografia per a cada text i penjant-ho

tot del sostre de l’entrada del centre etc.

20


Imatge del batxillerat ideal d’una alumna.

Senzilla

Recollir de manera manuscrita les propostes i enganxar-les

totes en un mural. Amb fulls de colors o

textures diferents, per tal de donar impacte visual.

Només posant un bon títol al cartell.

21


22


Imatge del batxillerat ideal dels alumnes

de l’Institut Moisès Broggi

23


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

També vam intentar ajudar als centres al màxim donant algunes

idees, artistes referents i maneres d’exposar/mostrar.

Els vam fer arribar un document amb un recull:

Francesc Abad

Artistes referents

Estratègies de la precarietat (guia llarga instal·lada sobre una paret, pot ser de diferents formats. Els targetons estan col·locats amb imperdibles)

24


Nòmines. El meu espai productiu/econòmic (papers enganxats directament sobre la paret composant un rectangle)

25


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Jenny Holzer

Artistes referents

Inflammatory Essays (1979-1982) (textos escrits impresos en papers de colors creant un mosaic discursiu molt visual)

26


Beligerent, 2017, Llibre desplegable (els fulls poden ser grans i es poden penjar amb plecs que li donen volum)

27


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Montserrat Planella

Maneres d’exposar

Consulteu la web de Montserrat Planella “Artilugis”. Trobareu diferents maneres d’exposar.

28


Institut Moisès Broggi

Maneres d’exposar

Instal·lació STRESS (treball realitzat amb pòsits sobre la paret. Alumnat de 1r Batxillerat)

29


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

En un segon moment, un cop recollides totes les respostes

l’11 de febrer, cada centre va inaugurar la seva exposició

#canviemelbatxillerat i ens envià un recull d’imatges i/o

un breu vídeo d’un minut que ens va servir per muntar un

audiovisual amb totes les exposicions.

Ens hauria agradat poder haver visitat en directe aquestes

exposicions, de fet havíem planificat, si la pandèmia ens ho

permetia, un intercanvi de visites entre els centres per compartir

en persona les respostes, però no va ser possible.

Relatem el que va passar en aquesta primera recollida de

veus en un article a la web que també vam fer públic a

través del compte de twitter @canviemelbatxillerat

Detall de l’exposició realitzada a l’Institut Moisès Broggi on l’alumnat incorpora objectes com a metàfores: el nivell, un bingo, un

embut...

30


Imatges de les exposicions dels diferents centres participants a la crida i recollides a l’article i al vídeo de la web.

31


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Resum de les veus de la CRIDA 1

Nombre de centres participants: 13, de diferents territoris,

Barcelona, Girona, Lleida i Castelló.

Titularitat: 9 públics i 4 concertats.

Nombre d’alumnes que responen: 1038

Gràfic 1: Participació de centres educatius per províncies

Gràfic 3: Nombre d’alumnat participant per centres educatius

La majoria de centres que s’han adherit a la crida

són de la província de Barcelona (un total de

17), mentre que només ho han fet 2 de Girona i

1 de Lleida i de Tarragona. Cal esmentar l’Institut

Jaume I de Borriana, al País Valencià, que també

s’hi va adherir tot i no aparèixer al gràfic.

Veiem que l’Institut Moisès Broggi i l’Escola Virolai

de Barcelona són els centres que recullen

més respostes. A partir d’aquí, altres centres de la

província de Girona i de Lleida, així com l’Escola

Pia Granollers i l’Institut Montgròs també aporten

al voltant de 100 respostes cadascun. Al final,

posem en una columna “Altres centres” aquells

instituts que han aportat poques respostes.

Amb totes les respostes rebudes vam elaborar el

resum que veureu a continuació, en què apareixen

les idees que es van repetint en les valoracions

de l’alumnat de tots els centres.

Destaquem les idees compartides, els centres on

surt cada idea i les demandes que se’n deriven:

Gràfic 2: Centres participants per comarca (província de Barcelona)

Podem observar que la majoria de centres són de

Barcelona ciutat, tot i que la participació d’instituts

del Vallès Occidental ha estat important. La

resta, un centre del Garraf, un del Bages, un del

Maresme i un del Vallès Oriental.

32


Imatge de la pissarra realitzada per l’alumnat de 2n de batxillerat de l’Institut Moisès Broggi

33


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

IDEES COMPARTIDES CENTRES DEMANDES

PREGUNTA 1 - SENTIMENTS-

Sentiment d’angoixa, estrés, desmotivació, tristesa,

avorriment, cansament, pressió, nervis...

especialment a 2n batxillerat

Escola Virolai

Institut del Teatre

Institut Jaume I

Institut Dr.Puigvert

Institut Montgròs

Institut Matadepera

Escola Pia Granollers

Institut Joan Oró

Institut Les Corts

Institut Celrà

Vedruna Palamós

Institut Moisès Brogg

Adequació dels estudis de batxillerat perquè

siguin sostenibles: esforç i benestar en equilibri.

Les proves PAU no han de determinar el futur

acadèmic. Eliminar les PAU

Impossibilitat de compaginar els estudis amb

res més: saturació, manca de temps.

Sentiments positius: segur, intel·ligent, que

aprèn, que li agraden els treballs en grup.

Feliç, satisfet , còmode.

Institut del Teatre

Institut Dr. Puigvert

Institut Montgròs

Escola Pia Granollers

Institut Moisès Broggi

FEDAC Manresa

Institut Matadepera

PREGUNTES 2 i 3 - QUÈ ES QUEDARIEN i QUÈ REBUTGEN -

Reduir el pes dels continguts i ajustar-los al

que realment es pot fer amb el temps donat.

Reduir matèries cursades.

Sensació que no estan treballant en el que

realment els interessa: rebuig a matèries que

no formen part del seu itinerari.

Pressió de les matèries comunes, innecessàries

per assolides a l’ESO, poc pràctiques.

Més hores de matèries específiques/ més

optativitat/ més opció triar continguts.

Necessitat d’una matèria de preparació pel

món laboral.

Apreci pels coneixements que deriven en

cultura general, per exemple història.

Pressió dels exàmens.

Criteris d’avaluació massa basats en els

exàmens.

Escola Virolai

Institut del Teatre

Institut Jaume I

Institut Montgròs

Institut Les Corts

Institut Celrà

Escola Virolai

Institut Dr.Puigvert

Institut Montgròs

Institut Matadepera

Institut Joan Oró

Institut Les Corts

Institut Celrà

Vedruna Palamós

Institut Moisès Broggi

Institut Jaume I

FEDAC Manresa

Escola Pia Granollers

Escola Virolai

Institut Jaume I

FEDAC Manresa

Institut Dr.Puigvert

Institut Montgròs

Institut Matadepera

Escola Pia Granollers

Institut Joan Oró

Institut Les Corts

Institut Celrà

Vedruna Palamós

Institut Moisès Broggi

Demanen més OPTATIVITAT, poder escollir

segons itinerari.

Individualització (Personalització)

Aprofundiment en les matèries que necessiten

pel seu trajecte vital acadèmic.

Demanda de més horari per les matèries

específiques, sobretot les que reparen pel món

laboral.

Comptar amb d’altres maneres d’avaluar diferents

als exàmens.

Apreciar el procés d’aprenentatge no només

el resultat

34


IDEES COMPARTIDES CENTRES DEMANDES

PREGUNTES 2 i 3 - QUÈ ES QUEDARIEN i QUÈ REBUTGEN -

Aprecien sortides i treball de camp, lúdic i

interactiu.

Aprecien sortides i treball de camp, lúdic i

interactiu.

Diferencia entre 1r i 2n batxillerat:

1r batxillerat, més acord amb l’ESO,

2n batxillerat, totalment enfocat a superar PAU.

FEDAC Manresa

Institut Dr.Puigvert

Institut Jaume I

FEDAC Manresa

Escola Pia Granollers

Escola Virolai

Institut del Teatre

Institut Montgròs

Demanda de més sortides i treball de camp.

No disposar d’horari pel TR

Agraïment al professorat que els ajuda, orienta i

guia: sensació de comunitat.

Relació amb els companys/es: sentiment de

grup, donar-se suport mutu.

Escola Virolai

Institut Montgròs

Escola Virolai

Institut del Teatre

Institut Jaume I

FEDAC Manresa

Institut Dr.Puigvert

Institut Montgròs

Institut Matadepera

Escola Pia Granollers

Institut Joan Oró

Institut Les Corts

Institut Celrà

Dedicar hores lectives al TR

Formar part d’una comunitat

35


Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

De seguida ens vam adonar que hi ha cinc idees o punts

clau, els que més es repetien i en els quals coincidia alumnat

de llocs tan llunyans i centres tan diferents:

1. Sentiment d’angoixa, estrès, desmotivació, tristesa, avorriment,

cansament.

2. Descord sobre el pes entre les matèries comunes i les

de modalitat o específiques: les matèries comunes, innecessàries

per assolides a l’ESO, poc pràctiques. Demanda

de més hores de matèries específiques/ més optativitat/

més opció triar continguts. Necessitat d’una matèria de

preparació pel món laboral.

3. Criteris d’avaluació massa basats en els exàmens.

4. Demanda d’aprenentatge competencial. Ens recorda el

que s’està fent a primària i a l’ESO: aprenentatge per projectes),

vivencial, real, pràctic (aprendre fent/ pel món laboral),

creatiu, dinàmic, cooperatiu, autònom, crític, de descobriment

personal, personalitzat.

5. Agraïment al professorat que els ajuda, orienta i guia:

sensació de comunitat. Malgrat els sentiments negatius

que els generen aquests estudis i ha un manifest agraïment

al professorat i a la comunitat.

Imatge resum de les respostes de l’alumnat de l’institut Jaume I de Borriana

36


37


4Crida 2

Jaume Plensa, 2010 (la conversa al centre)

38


La proposta que vam fer amb la Crida 2 pretenia donar veu

a aquelles persones que s’havien mostrat interessades en

el moviment i s’havien adreçat per correu, xarxes o directament

a nosaltres.

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ens va oferir de formar

un grup de treball sota el paraigua de l’organització i

ens va preparar les trobades virtuals. Vam decidir fer-les en

forma de debats.

Comptavem amb unes 120 persones interessades en els

debats, de les quals 95 eren docents, 8 alumnes, 17 familiars

d’alumnes de batxillerat i 10 entitats educatives.

39


Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Com podem veure al gràfic, el 68% dels participants a la Crida

2 van ser docents. És destacable, pero, que les famílies

passen del 17%. Per últim, el sector menys representat són

l’alumnat i les entitats.

Del sector de docents, hem de tenir en compte que, a més

de professorat de secundària i batxillerat, vam comptar

també amb representació de les escoles de primària i de

les universitats.

També vam realitzar dues ponències sobre la necessitat

del canvi; a la segona sessió, el Dr. Joan Manuel del Pozo

ens va parlar sobre el batxillerat com a moment clau en el

desenvolupament de les persones i a la tercera sessió, el

subdirector de Currículum, Sr. Ramon Grau, ens va exposar

el canvi en el batxillerat que està planificant el Departament

d’Educació arran de la publicació de la nova llei d’ensenyament

a l’estat, la LOMLOE.

El propòsit que ens vam fer era recollir la veu de professionals

de l’educació, alumnat, famílies i entitats relacionades

també amb el món educatiu, per extreure els temes clau

pel que fa a la necessitat de canviar el batxillerat. Alhora,

volíem també aprendre d’experts, que ens han de fer reflexionar

sobre la necessitat del canvi i han de servir com a

detonadors dels debats posteriors.

Gego. Objetos y líneas. (Escoltar-nos i teixir una xarxa)

Pel que fa al desenvolupament de les tres sessions, vam fer

3 debats amb uns objectius específics per anar extraient

conclusions, els dies 23 de març, 13 d’abril i 27 d’abril.

Abans de començar els debats, a partir de la llista de persones

inscrites que ens havia fet arribar l’AM Rosa Sensat,

vam posar-nos en contacte amb deu docents per atorgar-los

el rol de moderador/a dels debats en petits grups.

40


A la taula següent podeu veure la distribució dels grups de

debat, amb el moderador/a assignat i l’institut d’on provenen:

Grup 1 Laura Becerra Institut Montgròs

Grup 2 Laura Jacas Institut Montgròs

Grup 3 Àlex Agustí FEDAC Manresa

Grup 4 Rubèn Pineda Institut Martí Pous

Grup 5 Jordi Ferreras Institut de Terrassa

Grup 6 Anna Díaz Institut Moisès Broggi

Grup 7 Elena Ferro Institut Martí Pous

Grup 8 Ignasi Cebrián Institut Lluís de Peguera

Grup 9 Iolanda Venegas Institut Moisès Broggi

Grup 10 Gracia Moncho Institut Moisès Broggi

Jaume Plensa, Nocturne gray, 2020 (la conversa, el diàleg)

41


Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

A la primera sessió, el 23 de març, vam presentar-nos, vam

exposar el propòsit del debat i vam demanar als assistents

que reflexionessin sobre què els havia dut a formar part de

la crida i quin era l’element clau que ells i elles creien que

havia de canviar del batxillerat actual. Vam desenvolupar la

sessió en petits grups i els moderadors/es van fer un resum

de les aportacions fetes en un document de drive que tenim

compartit.

La pregunta que vam fer als participants era “Quin motiu,

preocupació, interès tens a canviar el batxillerat?”

En un primer buidat de temes, vam intentar resumir els eixos

que havien sorgit per a la segona sessió, en què havien

de començar a sortir les propostes concretes de canvi.

Aquests temes els vam classificar segons l’àmbit que

tractaven:

En relació amb l’alumnat

En relació amb el currículum

En relació amb l’avaluació

En relació amb l’organització

Piet Mondrian, Arbre vermell, 1909

En relació amb l’alumnat, va aparèixer la manca d’autoestima,

l’angoixa i el patiment, la necessitat d’acompanyar-los i

de tenir en compte els seus interessos i també la necessitat

de generar coneixement i no només transmetre continguts.

En relació amb el currículum, va sorgir la necessitat d’un

currículum més competencial i més vinculat a la realitat;

també el fet que el treball de recerca hauria de tenir més

pes i que s’hauria de tendir a treballar amb una major franja

d’optativitat i amb més flexibilitat.

En relació amb l’avaluació, va aparèixer la necessitat que

fos més competencial, que hi hagi menys exàmens i més

reptes, problemes… a resoldre. Per últim, es va veure la

necessitat de canviar les PAU com a sistema d’accés a la

universitat, pel fet que condiciona tot el batxillerat, especialment

el segon curs.

Joan Miró, Blau II, 1961

42

En relació amb l’organització, van aparèixer diversos eixos,

però els més destacats van ser la necessitat de fer un batxillerat

més inclusiu i la referència al fet que el canvi entre

l’ESO i el batxillerat es percep com un trencament.

La segona sessió, el 13 d’abril va comptar amb la xerrada

sobre el batxillerat i la necessitat de canvi, impartida pel Dr.

Joan Manuel del Pozo


Mar Arza, Asombros, 2007-2009

Piet Mondrian, Arbre vermell, 1909

43


Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Seguidament, els participants de la sessió van reunir-se

per grups petits per tal d’analitzar els eixos que havien sortit

a la primera sessió i convertir-los en propostes de canvi.

A partir del buidatge que en vam fer, ens vam adonar que

podríem seguir la mateixa estructura que havíem seguit

amb les aportacions de l’alumnat a la primera crida. Així,

vam intentar establir un document en què es veiessin les

conclusions en paral·lel.

La tercera sessió, finalment, va ser el 27 d’abril i va comptar

amb la intervenció del Sr. Ramon Grau i el Sr. Xavier Yáñez,

del Departament d’Educació, en què van exposar les línies

generals de la feina que estan fent sobre el nou batxillerat

que es prepara a partir del nou currículum de la Llei LOM-

LOE.

Les tres impulsores de la crida, per acabar els debats, vam

presentar unes petites conclusions a grans trets del que

havien suposat totes dues crides.

En aquesta crida, doncs, les conclusions finals es van englobar

en quatre blocs:

Model d’estudis

Estat emocional

Sistema d’avaluació

Demanda de recursos

44

Bernard Plossu. Marseille, 1975. (Una finestra oberta al món). Imatge del web Fotografia en curs.


45


Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

Joan Brossa, la conformació del cap, 1994

Model d’estudis

Obsolet

Discnontinuïtat amb les etapes precedents:

primària i secundària

Objectius curriculars deslligats del món real

Continguts excessius i repetitius. Poc competencials,

profunds, transversals o personalitzats.

Richard Tushman

Estat emocional negatiu

Sentiment d’angoixa, estrès, desmotivació, tristesa,

avorriment

Comporta:

Manca d’autoestima

Baixada en les expectatives d’èxit

Desmotivació, fracàs que desemboca en

abandonament

46


Joan Brossa, Poema-objecte, 1986 Joan Brossa, Paleta-poeta, 1989

Crítica al sistema d’avaluació

Demanda d’avaluació competencial amb

menys exàmens i més reptes, projectes, problemes,

investigació...

Demanda de recursos

Ràtios més baixes per assegurar atenció personalitzada

Falta d’inversió en aquesta etapa:

Espais educatius inadequats o insuficients

Manca de professorat

Manca de diners invertits en aquesta etapa

Millorar la formació del professorat

47


5 Conclusions

“Per un batxillerat deslligat del pes,

que brindi l’oportunitat al jovent d’obrir

moltes portes diferents”

Imatge detall de l’exposició realitzada a l’institut Moisès Broggi.

48


Canviem el batxillerat 5 Conclusions Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susana Soler

El relat de com vam començar i on hem arribat

Fa sis mesos, durant les vacances de Nadal, nosaltres

tres, Fanny, Maribel i Susanna ens vam llegir i marcar amb

“m’agrada” i respondre mútuament a diferents tuits relacionats

amb la necessitat urgent d’un canvi en els estudis

del batxillerat. Contestant-nos, ens vam engrescar amb la

idea de ”no només queixar-nos” sinó tirar endavant una

proposta participativa que fes palesa la situació de disconformitat

generalitzada amb aquesta etapa educativa i/o

estudis. Va començar llavors l’aventura del #canviemelbat

xillerat.

La iniciativa va sorgir en una xarxa social, en boga amb la

manera contemporània de comunicar-nos i sobretot en

moments de pandèmia àlgida. Cal recordar aquí que en tot

aquests mesos, no ens hem vist mai presencialment, ni les

tres persones que l’hem coordinat ni ningú que hi ha participat

d’una manera o altra. Tota la iniciativa ha estat canalitzada

virtualment. Des d’un punt de vista sociològic

creiem que aquesta dada també és important per entendre

el moviment, les seves virtuts i també, de ben segur, les

seves carències.

Seguint el tret de sortida dels tuits que ens van animar a

enxarxar-nos, vam crear, el dia 2 de gener, un compte de

Twitter, com a principal mitjà de comunicació i altaveu de

les nostres accions. Per crear-lo vam necessitar un compte

de correu electrònic i així vam començar a pensar d’una

manera corporativa, com a grup. Anecdòticament podem

destacar els milers de whatsapps que ens vam intercanviar

durant el dinar de Nadal! Decidint el logotip i el nom final del

grup. Aquesta anècdota ens serveix també per explicar-nos,

ja que ha estat un treball voluntari de nosaltres

tres, amb el que hem sabut o no fer.

Diferents associacions i organitzacions ens van escriure

per donar-nos un cop de mà, ho vam agrair i ho agraïm

moltíssim, però va ser exprés desig de les tres que aquest

fos un moviment no abanderat per grups educatius, sinó un

moviment des de l’aula, des de la base, ja que pensem que

darrerament potser aquest concepte de lluita s’ha oblidat.

Només més endavant, vam acceptar l’aixopluc de Rosa

Sensat per dur a terme els debats de la segona crida, perquè

vèiem en aquesta associació l’esperit de treball a peu

d’aula i perquè calia un entorn professional.

49


Canviem el batxillerat 5 Conclusions Fanny Figueras

Maribel Tarrés

Susanna Soler

A través del correu vam rebre centenars de correus de persones

interessades, de tots els àmbits: des d’inspecció,

famílies, professorat universitari, professionals dedicats al

món de l’educació, etc. Ens va esperonar aquesta reacció

massiva, tornava a fer-se palès la gran necessitat de debat

sobre aquesta etapa. Ens va costar seguir el fil dels correus,

poder respondre a tothom. Des d’aquí les nostres disculpes

per a qui potser no vam poder atendre o recollir el neguit. I

les gràcies pels missatges de suport i ànims.

Volem agrair molt especialment a Jordi Rodon Cuixart, secretari

del Consell Escolar de Catalunya, que es va posar de

seguida en contacte amb nosaltres, el 29 de desembre del

2020, per donar-nos suport, oferir-nos ajuda i enviar-nos

diferents documents que ens van ajudar molt a situar-nos,

entre altres la ponència de Joan Mateo al debat “Ara és

Demà” (vegeu bibliografia) que malgrat ser del 2016, ens

indicava les línies de treball ja engegades pel Departament

d’Educació des de fa anys.

També donar les gràcies a José Ramón Bertolín, director

pedagògic de Creixen Educació, a qui no coneixem però

qui el 3 de gener ens va fer un tuit amb la recomanació d’escoltar

el professor Manuel del Pozo en la conferència amb

què va inaugurar el curs 12/13 . Va ser una gran troballa, les

seves paraules ressonaren en totes tres. Per això vam buscar

com posar-nos-hi en contacte i finalment, de manera

molt amable i desinteressada, va fer una intervenció il·luminadora,

en els debats de la Crida 2. Moltes, moltes gràcies

senyor del Pozo.

Una de les sorpreses meravelloses, no l’única, que vam

tenir va ser el correu d’en Manel Caparrós. Ens va escriure

literalment aquest correu que creiem també fonamental

reproduir aquí, pel seu valor simbòlic, ja que s’han posat en

contacte i hem conegut molts “manels” al llarg d’aquests

mesos:

50


Eren les 10:58 del 26 de gener, una pàgina web que al

principi treballant amb ell i després ja de manera autònoma,

hem anat farcint amb els documents i actuacions, reflexions

i imatges del que ha anat succeint. Moltes gràcies, Manel,

perquè ens vas fer aparent la realitat de tantes famílies preocupades,

angoixades, però sobretot desconcertades per

aquesta etapa que en moltes ocasions suposa, en el pitjor

dels casos, uns anys d’estrès, disgust i pèrdua de confiança

en el sistema, fins al punt de fer desistir de continuar

estudiant; en el millor dels casos, un trànsit feixuc que cal

superar. El que en Manel ens va transmetre és el que vam

veure després duplicat, triplicat en les intervencions de les

famílies als debats de la segona crida.

Una altra d’aquestes sorpreses va ser la ràpida i decidida

implicació dels mitjans de comunicació, molt especialment

TV3 que ens va escriure el 19 de gener per dir-nos “ens

agradaria començar a treballar en el tema que esteu engegant

per modificar el batxillerat”. El reportatge emès el 25

de gener al Telenotícies Migdia va ser “trending topic” i es

va mantenir com a una de les tres notícies més vistes durant

dies.

Captura de l’emissió per TV3

Aquesta aparició a TV3 va fer que el nostre projecte de

#canviemelbatxillerat prengués una volada insospitada inicialment

per nosaltres. Però la nostra reflexió és, quantes

i quantes temàtiques es parlen als telenotícies i s’obliden

al cap de poc? Si aquesta no va ser oblidada és perquè

hi havia la necessitat de parlar, de debatre i de reformar

aquesta etapa educativa. Nosaltres només vam posar el dit

a una nafra de molts.

51


Les tres som profesores a temps complet i implicades en

tasques de direcció i coordinació dels centres on treballem;

això ha implicat un gran esforç per trobar a l’agenda

estones per compartir i anar filant el que volíem fer, però esgarrapant

temps al temps, ho vam anar aconseguint. De les

converses virtuals en van sortir moltes idees, però la primera

i més important va ser que haviem de començar donant

veu a l’alumnat; per a totes tres aquest inici ens va semblar

com el més normal, el que era esperable i el que ens interessava

més: com ho veien les i els joves de batxillerat?

quins pensaments els dirigien? quines emocions i sentiments?

què passa realment pel cap i el cor de noies i nois

entre els 16 i els 18 anys quan es veuen abocats, en la gran

majoria dels casos a “competir” per dècimes de nota?

Quan, tal i com ens diu Pablo Mariano, alumne d’un institut

de Barcelona que ha tret un 13,8 a la selectivitat enguany,

enlloc de seguir treballant en equip i realitzant projectes

s’inicia una “cursa de fons de dos anys en la qual es tracta

de treure millor nota que el que tens assegut al costat”?

(article de Carlos Márquez Daniel a El Periódico, divendres

25 de juny 2021)

Aquesta va ser la llavor de la Crida 1. Vam demanar als centres

que s’havien posat en contacte amb nosaltres la seva

participació i va ser un èxit. Més de 1.000 alumnes van

contestar les preguntes que els formulàvem.

Entremig vam rebre infinitat de demanda de mitjans de comunicació

per entrevistar-nos i ens vam adonar que s’esperava

de nosaltres un “decàleg” de què fer. Res més lluny

de la nostra intenció, que era, com hem dit una i una altra

vegada, donar veu, escoltar, recollir. Vam veure, però, la

necessitat d’explicar-nos i vam accedir a escriure un article

pel Diari de l’Educació que es va publicar el dia 2 de febrer

“Canviem, el batxillerat, plegats i en veu alta” tal i com ja

hem comentat al llarg del recull.

A banda de l’alumnat, volíem escoltar també els diferents

agents de la comunitat educativa i vam començar a organitzar

la Crida 2. Convidàvem docents, famílies, entitats i

associacions relacionades amb l’educació i, per descomptat,

l’alumnat.

52


L’Associació de Mestres Rosa Sensat es va oferir a organitzar

tota la infraestructura perquè els debats que volíem

fer fossin una realitat. S’hi van apuntar 120 persones i vam

fer tres sessions. La primera, per conèixer-nos i veure què

ens havia dut a buscar un canvi pel batxillerat. La segona,

per trobar els eixos clau del canvi, i la tercera, per mostrar

les conclusions del que s’havia acordat a les dues primeres.

D’altra banda, en aquesta segona crida vam comptar

també amb la presència del Dr. Joan Manuel del Pozo i del

Sr. Ramon Grau, subdirector de Currículum al Departament

d’Educació.

Per tancar el moviment, ens vam comprometre a fer aquest

llibre, amb la història i les conclusions que han sorgit d’un

moviment espontani, organitzat per tres professores de

territoris diferents i amb la mateixa il·lusió: el canvi d’una

etapa que ara mateix és un embut.

Segons el nostre entendre, el batxillerat hauria de ser, tal

com apareix a les conclusions de les crides, competencial,

més vinculat amb la realitat, orientador, amb menys

matèries per poder dedicar temps, profunditat i reflexió als

coneixements que haurien d’entrellaçar-se multidisciplinarment

o interdisciplinarment, tal i com es donen al món

real, recordem la cita de Jorge Wagensberg “la naturalesa

no té la culpa dels plans d’estudis”. S’hauria de posar

l’alumnat al centre de l’aprenentatge, respectant itineraris

més personalitzats, s’hauria de donar prioritat a la salut de

l’alumnat, que és en una etapa vital de desenvolupament

maduratiu de la màxima importància. Dels 16 als 18, la canalla

es forma com a persones adultes, arriben al grau més

alt de coneixements generals i han de començar a gestio

nar la seva llibertat i la seva responsabilitat. Pensem,

doncs, que la proposta que es fa des de la LOMLOE i la que

està treballant ara mateix el Departament d’Educació va en

la línia del que proposem i del que surt del treball portat a

terme pel nostre moviment. Cal però una empenta més decidida,

més incisiva.

Esperem que sigueu valents, que pugueu ajudar el jovent a

arribar més lluny, a complir expectatives i a ser feliços.

I aquí arriba el final de la nostra aventura… o no?

Edward Hopper, Rooms by the sea 1951

Fanny Figueras, Institut Moisès Broggi, Barcelona

Maribel Tarrés, Institut Jaume Cabré, Terrassa

Susanna Soler, Institut Montgròs, Sant Pere de Ribas

53


54


55


Bibliografia i Webgrafia

Ponència de Joan Mateo, president del Consell

Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i catedràtic

de mètodes d’investigació i diagnòstic en

educació a la Universitat de Barcelona, al debat

“Ara és demà” del Consell Escolar de Catalunya:

http://consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/

consell_escolar/actuacions/4jornades/araesdema/

ponencies/pdfponencies/ponencia2_JMateo.pdf

Novembre 2016.

Article “Qui batxillerat volem? d’Anna Jolonch al

Diari ARA: https://www.ara.cat/opinio/anna-jolonch-batxillerat-volem_129_2683665.html

Abril 2019

L’estructura de 10 sistemes educatius de l’OCDE

(amb atenció al

batxillerat). Document del Consell Escolar de Catalunya.

Article “ Un batxillerat sense aquesta selectivitat

és possible”, Fòrums Futurs de l’Educació:https://

elsfutursdeleducacio.cat/2020/07/02/un-batxillerat-sense-aquesta-selectivitat-es-possible/

2 de juliol 2020

Article “La selectivitat avalua anys d’aprenentatge

en un sol dia” a La Contra de La Vanguardia. 8 de

gener 2021.

Iniciativa per canviar el batxillerat, entrevista al

programa Adolescents XL de Catalunya Ràdio:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/adolescents-xl/canviemelbatxillerat-la-iniciativa-per-renovar-el-batxillerat/audio/1091621/

2 de febrer 2021

Article “Es crearà un nou Batxillerat: serà més

personalitzat i s’introduirà una quarta modalitat”

Adolescents.cat

https://www.adolescents.cat/noticia/47318/

es-creara-nou-batxillerat-sera-personalitzat-introduira-quarta-modalitat

“Educació prepara un nou reglament per reformar

el batxillerat”, Els Matins de TV3: https://www.

ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/educacio-prepara-un-nou-reglament-per-reformar-el-batxillerat/

video/6082335/?ext=SMA_TW_F4_CE24_

3 de febrer 2021

“Educació prepara un nou batxillerat” Telenotícies

de TV·3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/educacio-prepara-un-nou-batxillerat/

video/6082421/?ext=SMA_TW_F4_CE24_

3 de febrer de 2021

Maribel Tarrés (#canviemelbatxillerat) : “La nova llei

educativa obre la porta a la flexibilització del batxillerat”.

Podcast de CONNECTATS , a ràdio Sant

Cugat: https://www.cugat.cat/diari/sons/152316/

maribel-tarres-%2528%2523canviemelbatxillerat%2529_-_la-nova-llei-educativa-obre-la-porta-a-la-flexibilitzacio-del-batxillerat_

5 de febrer

Article “Reformar el batxillerat?” de Xavier Gual

per Diari ARA: https://criatures.ara.cat/opinio/

cal-reformar-batxillerat-debat_129_3841552.

html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1612863742

5 de febrer.

Article “ Pressió per un batxillerat flexible i menys

angoixant” per Laia Vicens al Diari ARA: https://

www.ara.cat/societat/canviar-batxillerat-flexible-menys-angoixant-nova-modalitat-selectivitat_1_3866210.html

7 de febrer

Canviem el batxillerat, amb Maribel Tarrés al programa

de radio El Submarí, Radio Terrassa: https://

www.ivoox.com/submari-dilluns-08-02-2021-

programa-2-184-audios-mp3_rf_65082112_1.

html

8 de febrer 2021

Article “Paso al frente para reformar el bachillerato”

d’Olga Pereda per El Periodico: https://www.

elperiodico.com/es/sociedad/20210210/profesoras-catalanas-movimiento-cambiar-bachillerato-camviem-batxillerat-11509554

10 de febrer 2021

Article “Catalunya quiere una selectividad menos

memorística para dentro de tres años”, de María

Jesús Ibáñez per El Periodico: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20210210/catalunya-nueva-selectividad-bachillerato-11510609

10 de febrer de 2021

56


Article “ Maite Aymerich: “El enfoque competencial

ha estado ausente en el bachillerato” de Sary

Marqués per MAGISTERIO: https://www.magisnet.

com/2021/02/maite-aymerich-el-enfoque-competencial-ha-estado-ausente-en-el-bachillerato/

16 de febrer

Neix “Canviem el batxillerat”, un nou moviment que

replanteja el model actual per un de més competencial

i vivencial. Telenotícies de Canal Blau,

Vilanova i la Geltrú: https://canalblau.alacarta.cat/

garraf-noticies/noticia/neix-canviem-el-batxilleratun-nou-moviment-que-replanteja-el-model-actual-per-un-de-mes-competencial-i-vivencial

17 de febrer 2021

Article “La selectivitat, un model caduc?” de Paloma

Arenós pel Diari ARA:https://criatures.ara.cat/

escola/selectivitat-model-caduc_130_3869621.

html

20 de febrer

Article “Com ha de ser el batxillerat del futur?”

a Criar.cat : https://www.criar.cat/noticia/293/

alumnes-batxillerat-cientific-haurien-poder-fer-assignatures-artistic

22 de febrer

Article”Un altre batxillerat és possible? Sí, el

BAT PRO” d’Àlex Agustí a la revista FREQÜÈN-

CIES: https://twitter.com/AlexAgustiPolis/status/1364666495645679618/photo/1

24 de febrer

Article “S’ultima un nou batxillerat: l’alumne se’l

podrà fer a mida i tindrà una quarta modalitat”, per

Àgata Fàbregas i Iatma Monterde. Canal 3/24:

https://www.ccma.cat/324/sultima-un-nou-batxillerat-lalumne-sel-podra-fer-a-mida-i-tindra-unaquarta-modalitat/noticia/3075280/

3 de març de 2021

Article “Canviem el batxillerat” de Lucia Barbero i

Helga Capapey per la revista MALLAFRÉ DIGITAL:

https://mallafredigital.wordpress.com/2021/03/11/

canviem-el-batxillerat/

11 de març 2021

14 de març 2021

Article “Josep Bargalló: l’actual selectivitat és

insostenible” de Víctor Saura pel Diari d’Educació:

https://diarieducacio.cat/josep-bargallo-la-selectivitat-actual-es-insostenible/

14 de març 2021

La selectivitat té els dies comptats? El debat de

com s’hauria de reformular, d’Àgata Fábregas i Iacma

Monterde per TVE3 3/24: https://www.ccma.

cat/324/la-selectivita

21 d’abril 2021

Topada entre conselleries per la selectivitat,

de Soledad Domínguez per la SER: https://

cadenaser.com/emisora/2021/04/27/sercat/1619499940_891462.html?ssm=tw

27 d’abril 2021

Article “Un manifest demana fernar el batxillerat i la

selectivitat competencials” de la redacció de Diari

de l’Educació: https://diarieducacio.cat/un-manifest-demana-frenar-el-batxillerat-i-la-selectivitat-competencials/

26 d’abril 2021

Article”Aina Tarabini: “El sistema educatiu reprodueix

la desigualtat social”, de Marta Rovira Martínez

per la revista PENSEM: https://www.pensem.

cat/noticia/207/Aina-Tarabini-sistema-educatiu-reprodueix-desigualtat-social

7 de maig 2021

Post “De cap a un nou batxillerat” al blog

de Francesc Nadal: https://economiaverbal.

com/2021/05/19/de-cap-a-un-nou-batxillerat/

19 de maig 2021

Article “ Cómo pasar por el sistema educativo sin

creer en bulos o defender posturas anticientíficas”

de José Saturnino Martínez Garcia pel diari El

Pais: https://elpais.com/educacion/2021-05-19/

como-pasar-por-el-sistema-educativo-sin-creer-en-bulos-o-defender-posturas-anticientificas.html

19 de maig 2021

Article “Educació diu que la nova selectivitat

s’instaurarà el curs 2023-24” de Laia Vicens

pel Diari ARA: https://www.ara.cat/societat/

educacio-veu-insostenible-selectivitat-actual-no-aguantarem-gaire-mes_1_3947556.html

Article “La selectivitat: un debat més profund”

de Joan Guàrdia pel diari ARA: https://www.

ara.cat/opinio/selectivitat-debat-mes-profund_129_3994875.html

23 de maig 2021

57


Article “Cómo cambian los exámenes de las

PAU 2021” de Carina Farreras pel diari La

Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/

vida/20210531/7487094/como-corregiran-examenes-selectividad.amp.html

31 de maig 2021

Article “ Lucas Gortázar: “El problema de la

Selectividad es que los alumnos memorizan,

vomitan y olvidan” de Olga R. Sanmartín pel

diari El Mundo: https://www.elmundo.es/espana/2021/06/04/60ba3079fdddffa8928b4638.

html

4 de juny 2021

Article “ He tret un 13, 8 a la selectivitat gràcies a

la meva bona memòria” de Carlos Márquez DAniel

pel diari El Periódico: https://www.elperiodico.cat/

ca/educacio/20210625/notes-selectivitat-mes-altes-curs-covid-11856840

25 de juny 2021

58


59


Annexos

Annex I

60


61


62


63


64


Primer correu adreçat a les persones que ens van escriure

65


Correus de diferents representants d’institucions

Annex II

Annex II

Correus de diferents representants d’institucions

Correus Correu de del diferents senyor representants Jordi Rodon, secretari d’institucions del Consell Escolar de Catalunya

Correu Correu del del senyor senyor Jordi Jordi Rodon, Rodon, secretari secretari del del Consell Consell Escolar Escolar de de Catalunya Catalunya

Correu de la senyora Gemma Verdes, de l’Àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci

Correu d’Educació de la senyora de Barcelona Gemma Verdes, de l’àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci d’Educació

de Barcelona

Correu de la senyora Gemma Verdes, de l’Àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci

d’Educació de Barcelona

66


Annex III

INDICACIONS SOBRE LA PRIMERA PROPOSTA

#canviemelbatxillerat

gener 2021

1r PAS

Feu aquestes quatre preguntes al vostre alumnat de 1r i 2n de batxillerat.

Podeu fer-ho de la manera que us sigui més fàcil:

- Formulari de Google - ​podeu utilitzar aquest ​model​, només cal que us en feu una

còpia i l’envieu al vostre alumnat

- Document manuscrit

- Full de càlcul o document compartit

- etc.

Recomanem que es faci en una hora de TUTORIA i que parleu abans amb els nois i noies

sobre el per què els ho estem demanant. Parlar de la campanya i del que pot suposar que

se’ls escolti.

Les PREGUNTES:

1.Com et sents fent el batxillerat?

2. Què et quedaries del batxillerat que estàs fent? Per quina raó?

3. Què faries desaparèixer del batxillerat? Per quina raó?

4. Si haguessis de dissenyar un nou batxillerat, com seria el teu batxillerat ideal?

2n PAS

Un cop recollides totes les respostes (tenim de temps fins a l’11 de febrer), feu un resum de

les respostes 1 a 3 en un document indicant:

● Nom del centre

● Persona/es responsable/s de fer el buidat i resum.

● Nombre d’alumnat de 1r de batxillerat que ha respost.

● Nombre d’alumnat de 2n de batxillerat que ha respost.

Aquest resum hauria de recollir​ TOTES les respostes​, indicant-ne la freqüència, per

exemple:

“ 64 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han donat una resposta negativa a com se senten fent

el batxillerat, utilitzant paraules com: nerviós, angoixat, estressat, preocupada, amoïnada,

dubtosa….”

67


“ dels 91 alumnes de 1r batxillerat han donat respostes positives a com se senten fent el

batxillerat, utilitzant paraules com: illusionada, convenut, encoratat, decidit​, contenta…”

El resum ha de recollir totes les respostes, tots els sentirs i pensaments, per minoritaris que

siguin.

Pel que fa a la pregunta 4 us proposem que munteu una EXPOSICIÓ al centre, que sigui

visible per a tothom, en un lloc comú com l’entrada, la sala d’actes, la biblioteca, etc.

Sabem que estem totes i tots molt enfeinats així que aquesta proposta pot ser:

SENZILLA: recollir de manera manuscrita les propostes i enganxar-les totes en un mural. Si

els doneu fulls de colors o textures diferents, ja us quedarà visualment efectiu. Només

caldrà posar un bon títol al cartell.

ENGRESCADORA: a partir de les respostes, COM se’ls acut que ho podrien exposar? ….

● fent un vídeo on es llegeixen les respostes alhora que apareixen imatges

acompanyant “els somnis”

● creant una cançó/RAP que reculli totes les propostes

● fent una performance/ petita obra teatral que s’enregistra en vídeo?

● creant una imatge o fotografia per a cada text i penjant-ho tot del sostre de l’entrada

del centre.

● etc.

A continuació us passem algunes idees, artistes referents i maneres d’exposar/mostrar:

68


ARTISTES REFERENTS

Francesc Abad

Jenny Holzer

Inflammatory Essays​(1979-1982)

textos escrits impresos en papers de colors

creant un mosaic discursiu molt visual

Estratègies de la precarietat

guia llarga installada sobre una paret, pot ser

de diferents formats. ls targetons estan

collocats amb imperdibles

Nòmines. El meu espai productiu/econòmic

papers enganxats directament sobre la paret

composant un rectangle

Beligerent, 2017

libre desplegable els fulls poden ser grans i es

poden penar amb plecs que li donen volum

69


MANERES D’EXPOSAR/ MOSTRAR

-Consulteu la web de Montserrat Planella “Artilugis”. Trobareu diferents maneres d’exposar.

https://montserratplanella.wordpress.com/portfolio/muntar-exposicions-un-recurs-didactic/

-D’aquest article podeu consultar la instal·lació STRESS (treball realitzat amb pòsits sobre la

paret)

https://institutbroggi.org/repetir-multiplicar-insistir-del-modul-a-lacumulacio/

Animeu-vos! Donem veu a l’alumnat!

Serà molt bonic compartir plegats els desitjos del ​batxillerat somiat ​del nostre jovent!

70


Annex IV

Llistat de centres adherits a la campanya que imparteixen batxillerat i passen el qüestionari al seu alumnat,

professorat referent i nombre d’alumnes

LLISTAT CENTRES ADHERITS a la campanya que imparteixen batxillerat i passen el qüestionari al seu alumnat, professorat referent i nombre de’alumnes

CENTRE LOCALITAT Batxillerat? Referent Alumnat que contesta

1. Ins Moisès Broggi Barcelona SI Fanny Figueres 220

2. Ins Montgròs Sant Pere de Ribes SI Susanna Soler 90

5. Ins Joan Oró Lleida SI Imma Romero 1r batx - 65 103

2n batx- 38

7. Ins Matadepera Matadepera SI Xavi Ros 38

8. Vedruna Palamós Palamós SI Isabel Romero 1r batx- 55 119

2n batx - 64

9. Escola Virolai Barcelona SI Sandra Entrena 1r batx - 81 139

2n bax - 58

12. Institut Les Corts Barcelona SI Sheila Farré 1r batx- 38 64

2n batx - 26

16. IES Jaume I Borriana SI M.Carmen Uso 60

17. FEDAC Manresa Manresa SI Àlex Agustí 2n batx 20

19. EESA/CPD Institut del Teatre Barcelona SI Blanca Ferrer 23

20. Institut Doctor Puigvert Barcelona SI Txell Segué 40

21. Institut Celrà Celrà Sí Cristina Salva 22

22. Escola Pia Granollers Granollers SÍ Marta Ventura 1r batx- 57 100

2n batx- 43

TOTAL: 1038 alumnes

71


Annex V

LLISTAT CENTRES ADHERITS a la campanya

CENTRE LOCALITAT Batxillerat? Referent

1. Ins Moisès Broggi Barcelona SI Fanny Figueres

2. Ins Montgròs Sant Pere de Ribes SI Susanna Soler

3. Ins Nicolau Copèrnic Terrassa SI Àngels Matarin

4. Ins Lluís Vives Barcelona SI Núria Prunés

5. Ins Joan Oró Lleida SI Imma Romero

6. Ins Maria Espìnalt Barcelona SI Miren Rekondo

7. Ins Matadepera Matadepera SI Xavi Ros

8. Escola Vedruna Palamós Palamós SI Isabel Romero

9. Escola Virolai Barcelona SI Sandra Entrena

10. Ins Francesc Vidal i Barraquer Tarragona SI Eva López

11. Escola Tècnico Professional Xavier Barcelona SI Teresa Coves

12. Institut Les Corts Barcelona SI Sheila Farré

13. Ins Jaume Cabré Terrassa 1r-3r ESO Maribel Tarrés

14. Ins Martí Pous Barcelona 1r-4t ESO Elena Ferro

15. Ins Ca n’Oriac Sabadell 1r-3r ESO Equip gestió

16. IES Jaume I Borriana SI M.Carmen Uso

72


17. FEDAC Manresa Manresa SI Àlex Agustí

18. FEDAC Sant Narcís Girona SI Marc Camacho

19. EESA/CPD Institut del Teatre Barcelona SI Blanca Ferrer

20. Institut Doctor Puigvert Barcelona SI Txell Segué

21. Institut Celrà Celrà Sí Cristina Salva

22. Escola Pia Granollers Granollers sí Marta Ventura

23. Institut Les Cinc Sènies Mataró 1r-4t ESO Lidia Peyret

73


74


Escrit i dirigit per Fanny Figueras Maribel Tarrés i Susana Soler

Portada, edició i disseny gràfic per Carolina Puiggròs

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!