Canviem el batxillerat 2021
#canviemelbatxilleratcanviemel batxilleratLes veus de la comunitatFanny Figueras Maribel Tarrés Susanna Soler
- Page 2 and 3: 2
- Page 4 and 5: 4
- Page 6 and 7: 1 Qui som?“ D’entrada seré dr
- Page 8 and 9: Canviem el batxillerat 1 Qui som Fa
- Page 10 and 11: 2 Introducció“No hem de fer un c
- Page 12 and 13: Canviem el batxillerat 2 Introducci
- Page 14 and 15: Canviem el batxillerat 2 Introducci
- Page 16 and 17: 3 Crida 11. Com et sents fent el ba
- Page 18 and 19: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 20 and 21: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 22 and 23: 22
- Page 24 and 25: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 26 and 27: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 28 and 29: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 30 and 31: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 32 and 33: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 34 and 35: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 36 and 37: Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fa
- Page 38 and 39: 4Crida 2Jaume Plensa, 2010 (la conv
- Page 40 and 41: Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fa
- Page 42 and 43: Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fa
- Page 44 and 45: Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fa
- Page 46 and 47: Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fa
- Page 48 and 49: 5 Conclusions“Per un batxillerat
- Page 50 and 51: Canviem el batxillerat 5 Conclusion
#canviemelbatxillerat
canviem
el batxillerat
Les veus de la comunitat
Fanny Figueras Maribel Tarrés Susanna Soler
2
Canviem el batxillerat
Les veus de la
comunitat
Primera Edició
Juny 2021
Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susana Soler
Escrit i dirigit per
Fanny Figueras
Maribel Tarrés i
Susanna Soler
Portada, edició i disseny
gràfic realitzat
per Carolina Puiggròs
3
4
ÍNDEX
6
10
16
38
48
56
60
Qui som?
Introducció
Crida 1
Crida 2
Conclusions
Bibliografia
Annexos
5
1 Qui som?
“ D’entrada seré dràstic. Poques
vegades ho soc, però ara alçaré la
veu: a l’escola del futur serà cabdal
l’ús i la distribució de la paraula a
l’aula, a totes les aules.”
Sánchez-Enciso, Juan. Al cor de l’aula. El factor humà a
l’educació. 2018, Rosa Sensat
6
Canviem el batxillerat 1 Qui som Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Amb la iniciativa #canviemelbatxillerat volem canalitzar un
treball col·lectiu i cooperatiu per uns estudis de batxillerat
que responguin a les necessitats personals de creixement
dels joves entre setze i divuit anys, i a les necessitats de la
nostra societat present i futura. Sense renunciar a tot allò
que ha estat valuós fins ara, però entomant els reptes d’un
aprenentatge pel present, de manera harmònica i coherent.
Som tres professores de secundària Susana Soler, Maribel
Tarrés i Fanny Figueras a qui uneix l’interès per la transformació
pedagògica. El nostre propòsit és donar veu, promoure
el debat, possibilitar el consens i recollir-ho tot en
forma de propostes concretes que posteriorment mostrarem
a la societat i a les institucions.
Ens hi posem?
Aquest llibre és un recull del moviment
#canviemelbatxillerat des del dia que el vam crear fins avui.
7
Canviem el batxillerat 1 Qui som Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
FANNY FIGUERAS, professora d’educació secundària,
especialitat de Dibuix. Prefereixo dir que soc docent de
l’àmbit artístic. Actualment faig de coordinadora pedagògica
a l’Institut Moisès Broggi, càrrec que compagino amb la
docència a 1r i 2n Batxillerat Artístic. Amb més de 20 anys
d’experiència, he compaginat la recerca i la reflexió sobre
els processos creatius a l’aula amb la pràctica docent.
M’interessa l’art i l’educació, la relació que existeix entre un
procés creatiu i un procés d’ensenyament-aprenentatge.
Els projectes En Residència, Cinema en curs i Fotografia en
curs han canviat la meva pràctica, m’han permès vincular el
saber amb l’emoció, emocionar i emocionar-me amb i des
de l’art al costat dels meus alumnes i els creadors. Crec en
l’experiència com a font d’aprenentatge.
MARIBEL TARRÉS, professora de llengua, actualment
VALS (valors, art, llengües i socials) a l’Institut Jaume Cabré
de Terrassa on també faig de directora.
Entenem els àmbits del currículum com a elements d’un
poliedre, que es relacionen i no han d’estar aïllats, que tenen
un context i unes connexions que s’han d’aprofitar en
el procés d’aprenentatge.
Des que vaig entrar a secundària, fa uns quinze anys, he
format part d’equips que volen transformar l’educació. Ara
he tingut l’oportunitat de crear un equip de professionals
molt competents a l’institut, de recent posada en funcionament,
on l’alumnat aprèn de manera cooperativa,
autònoma, vivencial, però amb rigor i exigència, de manera
que cadascú pot aprofundir en allò que l’interessa més, pot
reforçar allò que li costa… en definitiva, té capacitat de decisió
sobre el seu aprenentatge.
SUSANNA SOLER SABANÉS, professora d’educació secundària,
especialitat de Llengua Estrangera, en concret
d’anglès, tot i que des de fa temps prefereixo anomenar-me
com a professora de l’Àmbit Lingüístic. Actualment faig de
directora a l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes.
He dedicat la meva vida professional, que ja compta amb
trenta anys d’experiència, a treballar per una educació que
contempli les persones en la seva totalitat: sentiments,
pensament i accions.
Des d’aquesta premissa és des de la qual impulso un
aprenentatge integrat de les llengües (TIL), a partir de la
comprensió lectora com a base de tot aprenentatge i de la
literatura com a possibilitadora d’expressió crítica i creativa.
Tot aprenentatge és social, cooperatiu i construït a partir de
l’intercanvi de pensaments, res existeix o roman aïllat.
8
9
2 Introducció
“No hem de fer un canviem el
batxillerat sinó un canviem el món”
(professora al 1r debat)
“Que el batxillerat sigui una
obertura al món, no un embut”
(professora al 2n debat)
“ Com he de saber al que em vull
dedicar si només treballo la meitat
de les meves capacitats? Potser
he de descobrir una passió però els
estudis de batxillerat no m’ho permeten”
(Ella Diaz-Avilés , alumna de 2n batxillerat matrícula d’honor curs
20-21, Institut Montgròs)
10
Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Imatge del tuit fet per Susanna Soler el 27 de desembre de 2020
L’ampli i sorprenent ressò d’aquest tuit que va fer una de
nosaltres, Susanna Soler, el passat 27 de desembre, de
manera totalment impulsiva però sedimentada en les
vivències i experiències de molts anys com a professora
i directora en un centre de secundària, va fer esclatar un
desig de revisió i finalment de canvi profund d’una etapa
de la qual, com a mínim, grinyola l’encaix amb les etapes
educatives anteriors basades en un aprenentatge competencial,
de compromís amb el desenvolupament integral de
l’adolescent; tiba i tensa l’esperit d’aprenentatge de joves
en un moment clau i decisiu de les seves vides fins al punt
de fer-los replantejar-se, perillosament, les seves ganes
d’estudi, i retorça posant al límit la metodologia dels docents,
totalment corpresos per la necessitat d’acabar temaris
inacabables.
Aquest tuit ja tenia un antecedent escrit pocs dies abans
per una altra component del que seria l’equip de #canviemelbatxillerat,
Fanny Figueras, on exposava el seu desig
d’un batxillerat “sense que els exàmens fossin l’única evidència
d’aprenentatge” i que també es va fer molt popular,
prova que la pulsació per un canvi era latent.
11
Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Imatge del tuit fet per Fanny Figueras el 19 de desembre de 2020
Ambdues piulades van ser piulades en nombroses ocasions
i marcades amb m’agrada de manera instantània i
entusiasta. Una de les primeres persones a fer-ho va ser
Maribel Tarrés i així va començar l’aventura de #canviemelbatxillerat,
amb nosaltres tres, professores de secundària
convençudes que la necessitat de canvi és una realitat a
plena veu que cal canalitzar i impulsar. Totes tres, enxarxades
per la il·lusió i el convenciment de fer una proposta des
de la base per canviar el propòsit, l’estructura i els continguts
d’uns estudis que han de ser quelcom més que un pas
titànic entre l’ESO i els estudis superiors.
Com passa sovint, només cal que algú encengui un llumí
quan tot el que ens envolta és fusta seca; una petita espurna
fa esclatar la flama que en realitat ja ens ha estat il·luminant
des de fa temps. La gran quantitat de docents (de
secundària i àmbit universitari), famílies, alumnat, mitjans
de comunicació, associacions dedicades a l’educació i al
jovent i entitats educatives que ens van escriure va ser ingent
(vegeu Annex I), entre aquestes darreres: el Consell
Escolar de Catalunya i el Consorci de Barcelona (vegeu Annex
II). Tot ens va fer adonar que el neguit per aquest canvi
tan necessari ja existia, nosaltres només el vam destapar.
Ens deia el doctor Joan Manuel de Pozo que “baccalaureatus”
és un terme compost per bacca, fruit carnós i laureatus,
coronat amb llorer, simbolitzant i representant l’assoliment
d’un punt de completesa, de perfecció, d’èxit.
Què passa, però, realment en aquests anys de batxillerat?,
com trobem els nostres joves?, senten que aquests dos
anys tenen una finalitat clara?, els orienten en la seva vida
de futur?, hi assoleixen un punt de completesa? O més
aviat signifiquen un esgotador i limitant entrenament per a
12
unes proves de pas a la universitat que, a més a més, no tots
han de fer? El batxillerat significa un acte integral d’humans
amb humans o es circumscriu a un intercanvi de coneixements
majoritàriament teòrics apresos a correcuita i que no
deixen temps a cap altra activitat, d’esport, artística, de desenvolupament
més enllà de l’institut?
Si volem joves amb consciència, amb emocions i afectes
arrelats i serens, amb responsabilitat d’actes i llibertat de
criteri, amb sensibilitat estètica i cultural i amb un ampli i
consolidat esperit democràtic, participatiu, crític amb l’alienació,
capaç de lluita pels drets i deures humans… en quin
moment del batxillerat ho treballem?
El nostre propòsit des del minut u va ser esbrinar quin era
l’autèntic estat de la qüestió. Defugint, no sempre de manera
fàcil, respondre nosaltres amb la “nostra veritat”. El
nostre propòsit va ser articular una consulta que, des de
les nostres possibilitats, és a dir, les de tres professores que
no podien trobar-se físicament a causa de l’estat de pandèmia
(vivim en tres territoris diferents: Barcelona, Terrassa
i Vilanova i la Geltrú), sense cap més mitjà que Internet i
hores retallades de les hores de son, que pogués dibuixar
un perfil força clar sobre l’estat d’aquesta qüestió. Així ho
vam fer amb la CRIDA 1, adreçada a joves que estiguessin
estudiant batxillerat, tant 1r com 2n.
Aquesta manera d’iniciar l’anàlisi, la de preguntar als interlocutors/es
primer va sorgir immediatament de totes tres,
per a nosaltres adreçar-nos a ells/es era fonamental.
Ho vam fer involucrant els instituts que ens havien escrit i
s’havien adherit desinteressadament a aquest moviment.
Vam acordar unes pautes i les vam enviar a tothom (vegeu
Annex III) i també en vam fer ressò a través de la xarxa Twitter
que, com ja s’ha vist, ha estat la nostra aliada durant tot
el camí.
Un aspecte a destacar del nostre camí ha estat buscar en
cada trobada un acompanyament de l’art com a inspiració,
com a possibilitat que s’obre, com a conductor d’emocions
i pensaments.
Els tuits i totes les nostres intervencions han estat presidides
per representacions artístiques que volen ajudar a dir.
13
Canviem el batxillerat 2 Introducció Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
De manera trepidant, potser per ser un moviment nascut
de la inquietud incessant de Twitter, han anat tenint lloc
circumstàncies emocionants i que ens han demostrat a
cada pas la molt profunda preocupació de la comunitat
per aquesta etapa educativa: des del correu d’una persona
que es va presentar com a informàtic i pare d’un alumne de
2n de batxillerat i que ens va oferir, ja creada i de manera
gratuïta!, una pàgina web per a la crida: http://www.canviemelbatxillerat.cat/,
fins a la gran quantitat de mitjans de
comunicació que s’han adreçat a nosaltres demanant-nos
entrevistes, entre elles: TV3, el Diari ARA, el Diari de l’Educació,
Mediaset i molts altres a qui no hem pogut atendre.
En el moment que TV3 emet una notícia breu en el telenotícies
sobre la crida, el ressò de la crida agafa volada, era
el 25 de gener:
Imatge de l’emissió de la notícia a TV3
I davant la necessitat d’explicar-nos perquè tothom a-
ssumeix que som una nova entitat o associació amb un
ideari pel batxillerat, escrivim per al Diari de l’Educació un
article que intenta explicar què ha passat i quins són els
nostres propòsits.
Aquest article “Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta”
el podeu trobar a la web Diari de l’Educació, va ser publicat
el 1 de febrer del 2021.
14
Ens ha costat moltíssim no implicar-nos en les respostes,
no pronunciar-nos, però creiem que ho hem aconseguit.
Només hem defensat la necessitat de continuïtat del treball
competencial, la resta l’hem deixat a consideració de la
comunitat que ens ha respost amb escreix.
A continuació les dues propostes que han pavimentat el
nostre camí: Crida 1, a l’alumnat i Crida 2, a la resta de la
comunitat educativa. D’ambdues expliquem la proposta,
el propòsit, el desenvolupament, pas a pas i finalment les
conclusions que hem extret de tot plegat.
Isabel Banal, Intents II, 2019. Instalació. (El pont es un símbol universal de trànsit, recerca i connexió.
15
3 Crida 1
1. Com et sents fent el batxillerat?
2. Què et quedaries del batxillerat
que fas? Per quina raó?
3. Què faries desaparèixer del
batxillerat que fas? Per quina raó?
4. Si haguessis de dissenyar un nou
batxillerat, com seria el teu batxillerat
ideal? (la resposta a la pregunta
4 es mostrarà en format expositiu)
Preguntes que vam fer a l’alumnat participant de la Crida 1
16
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
La primera proposta que vam llançar va ser iniciar la reflexió
sobre un canvi en els estudis del batxillerat a partir d’escoltar
la veu dels i les joves: què en pensen d’aquests dos
anys?, com els viuen?, quines propostes de continuïtat o de
canvi tenen?
Vam fer la proposta als centres que voluntàriament s’havien
adherit a la crida perquè realitzessin una reflexió a partir
d’unes preguntes entre el seu alumnat de batxillerat, tant
de 1r com de 2n:
Aquesta darrera pregunta es va proposar com a eix d’una
exposició que cada centre havia d’escollir com fer, a partir
d’exemples sobre “Com exposar” que es publiquen al web
de la crida: http://www.canviemelbatxillerat.cat/noticia-1/A
El propòsit que perseguíem amb aquesta primera crida era
donar la paraula als autèntics protagonistes d’aquesta reflexió:
apoderar-los i traslladar la seva necessitat i visió al
professorat, a l’administració i a la ciutadania en general.
Volíem deixar palesa la necessitat de canvi des de la base,
però també mostrar la capacitat d’autoconeixement i crítica
constructiva dels i de les joves. La seva força és la que ha
de millorar el present i el futur educatiu.
Imatge de l’alumnat d’un institut participant a la Crida 1
17
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Desenvolupament
El primer pas, que va tenir lloc a l’inici del mes de gener 2021,
va ser llançar la proposta de quatre preguntes a l’alumnat
dels diferents centres participants a la Crida 1. Vam crear un
formulari que vam publicar a la web de la crida i vam fer-ne
difusió a través del compte de Twitter.
En aquesta proposta es demanava als centres que fessin
quatre preguntes al seu alumnat de 1r i 2n batxillerat de la
manera que els fos més pràctic i útil: amb formulari Google
o via manuscrit. Es recomanava que fos quin fos el mètode
utilitzat, es fes en l’entorn de la tutoria. Que les preguntes
ens donessin peu a un inici de reflexió grupal.
Mostra del formulari que vam enviar als centres participants de la Crida 1
Un cop recollides totes les respostes, amb data límit l’11 de
febrer, cada centre feia un resum de les respostes 1 a 3 en
un document indicant:
Nom del centre,
Persona/es responsable/s de fer el buidat i resum,
Nombre d’alumnat de 1r de batxillerat que ha respost,
Nombre d’alumnat de 2n de batxillerat que ha respost.
Aquest resum havia de recollir TOTES les respostes, indicant-ne
la freqüència, per exemple:
18
“ 64 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han
donat una resposta negativa a com se
senten fent el batxillerat, utilitzant paraules
com: nerviós, angoixat, estressat,
preocupada, amoïnada, dubtosa....”
“ 27 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han
donat respostes positives a com se senten
fent el batxillerat, utilitzant paraules com:
il·lusionada, convençut, encoratjat,
decidit, contenta...”
19
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
El resum havia de recollir, doncs, totes les respostes, tots
els sentirs i pensaments, per minoritaris que fossin.
Pel que fa a la pregunta 4 es proposà que creessin una
EXPOSICIÓ al centre, que fos visible per a tothom, en un
lloc comú com l’entrada, la sala d’actes, la biblioteca, etc.
A causa de la gran quantitat de feina que ja tenen els
centres, es van donar unes pautes concretes per muntar
l’exposició, que van ser:
Engrescadora
A partir de les respostes, com se’ls acut que ho podrien exposar?
Fent un vídeo on es poguessin llegir les respostes alhora
que sortissin imatges acompanyant “els somnis”
Creant una cançó/RAP que fos recull de totes les propostes
Fent una performance/ petita obra teatral que s’enregistrés
en vídeo?
Creant una imatge o fotografia per a cada text i penjant-ho
tot del sostre de l’entrada del centre etc.
20
Imatge del batxillerat ideal d’una alumna.
Senzilla
Recollir de manera manuscrita les propostes i enganxar-les
totes en un mural. Amb fulls de colors o
textures diferents, per tal de donar impacte visual.
Només posant un bon títol al cartell.
21
22
Imatge del batxillerat ideal dels alumnes
de l’Institut Moisès Broggi
23
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
També vam intentar ajudar als centres al màxim donant algunes
idees, artistes referents i maneres d’exposar/mostrar.
Els vam fer arribar un document amb un recull:
Francesc Abad
Artistes referents
Estratègies de la precarietat (guia llarga instal·lada sobre una paret, pot ser de diferents formats. Els targetons estan col·locats amb imperdibles)
24
Nòmines. El meu espai productiu/econòmic (papers enganxats directament sobre la paret composant un rectangle)
25
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Jenny Holzer
Artistes referents
Inflammatory Essays (1979-1982) (textos escrits impresos en papers de colors creant un mosaic discursiu molt visual)
26
Beligerent, 2017, Llibre desplegable (els fulls poden ser grans i es poden penjar amb plecs que li donen volum)
27
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Montserrat Planella
Maneres d’exposar
Consulteu la web de Montserrat Planella “Artilugis”. Trobareu diferents maneres d’exposar.
28
Institut Moisès Broggi
Maneres d’exposar
Instal·lació STRESS (treball realitzat amb pòsits sobre la paret. Alumnat de 1r Batxillerat)
29
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
En un segon moment, un cop recollides totes les respostes
l’11 de febrer, cada centre va inaugurar la seva exposició
#canviemelbatxillerat i ens envià un recull d’imatges i/o
un breu vídeo d’un minut que ens va servir per muntar un
audiovisual amb totes les exposicions.
Ens hauria agradat poder haver visitat en directe aquestes
exposicions, de fet havíem planificat, si la pandèmia ens ho
permetia, un intercanvi de visites entre els centres per compartir
en persona les respostes, però no va ser possible.
Relatem el que va passar en aquesta primera recollida de
veus en un article a la web que també vam fer públic a
través del compte de twitter @canviemelbatxillerat
Detall de l’exposició realitzada a l’Institut Moisès Broggi on l’alumnat incorpora objectes com a metàfores: el nivell, un bingo, un
embut...
30
Imatges de les exposicions dels diferents centres participants a la crida i recollides a l’article i al vídeo de la web.
31
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Resum de les veus de la CRIDA 1
Nombre de centres participants: 13, de diferents territoris,
Barcelona, Girona, Lleida i Castelló.
Titularitat: 9 públics i 4 concertats.
Nombre d’alumnes que responen: 1038
Gràfic 1: Participació de centres educatius per províncies
Gràfic 3: Nombre d’alumnat participant per centres educatius
La majoria de centres que s’han adherit a la crida
són de la província de Barcelona (un total de
17), mentre que només ho han fet 2 de Girona i
1 de Lleida i de Tarragona. Cal esmentar l’Institut
Jaume I de Borriana, al País Valencià, que també
s’hi va adherir tot i no aparèixer al gràfic.
Veiem que l’Institut Moisès Broggi i l’Escola Virolai
de Barcelona són els centres que recullen
més respostes. A partir d’aquí, altres centres de la
província de Girona i de Lleida, així com l’Escola
Pia Granollers i l’Institut Montgròs també aporten
al voltant de 100 respostes cadascun. Al final,
posem en una columna “Altres centres” aquells
instituts que han aportat poques respostes.
Amb totes les respostes rebudes vam elaborar el
resum que veureu a continuació, en què apareixen
les idees que es van repetint en les valoracions
de l’alumnat de tots els centres.
Destaquem les idees compartides, els centres on
surt cada idea i les demandes que se’n deriven:
Gràfic 2: Centres participants per comarca (província de Barcelona)
Podem observar que la majoria de centres són de
Barcelona ciutat, tot i que la participació d’instituts
del Vallès Occidental ha estat important. La
resta, un centre del Garraf, un del Bages, un del
Maresme i un del Vallès Oriental.
32
Imatge de la pissarra realitzada per l’alumnat de 2n de batxillerat de l’Institut Moisès Broggi
33
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
IDEES COMPARTIDES CENTRES DEMANDES
PREGUNTA 1 - SENTIMENTS-
Sentiment d’angoixa, estrés, desmotivació, tristesa,
avorriment, cansament, pressió, nervis...
especialment a 2n batxillerat
Escola Virolai
Institut del Teatre
Institut Jaume I
Institut Dr.Puigvert
Institut Montgròs
Institut Matadepera
Escola Pia Granollers
Institut Joan Oró
Institut Les Corts
Institut Celrà
Vedruna Palamós
Institut Moisès Brogg
Adequació dels estudis de batxillerat perquè
siguin sostenibles: esforç i benestar en equilibri.
Les proves PAU no han de determinar el futur
acadèmic. Eliminar les PAU
Impossibilitat de compaginar els estudis amb
res més: saturació, manca de temps.
Sentiments positius: segur, intel·ligent, que
aprèn, que li agraden els treballs en grup.
Feliç, satisfet , còmode.
Institut del Teatre
Institut Dr. Puigvert
Institut Montgròs
Escola Pia Granollers
Institut Moisès Broggi
FEDAC Manresa
Institut Matadepera
PREGUNTES 2 i 3 - QUÈ ES QUEDARIEN i QUÈ REBUTGEN -
Reduir el pes dels continguts i ajustar-los al
que realment es pot fer amb el temps donat.
Reduir matèries cursades.
Sensació que no estan treballant en el que
realment els interessa: rebuig a matèries que
no formen part del seu itinerari.
Pressió de les matèries comunes, innecessàries
per assolides a l’ESO, poc pràctiques.
Més hores de matèries específiques/ més
optativitat/ més opció triar continguts.
Necessitat d’una matèria de preparació pel
món laboral.
Apreci pels coneixements que deriven en
cultura general, per exemple història.
Pressió dels exàmens.
Criteris d’avaluació massa basats en els
exàmens.
Escola Virolai
Institut del Teatre
Institut Jaume I
Institut Montgròs
Institut Les Corts
Institut Celrà
Escola Virolai
Institut Dr.Puigvert
Institut Montgròs
Institut Matadepera
Institut Joan Oró
Institut Les Corts
Institut Celrà
Vedruna Palamós
Institut Moisès Broggi
Institut Jaume I
FEDAC Manresa
Escola Pia Granollers
Escola Virolai
Institut Jaume I
FEDAC Manresa
Institut Dr.Puigvert
Institut Montgròs
Institut Matadepera
Escola Pia Granollers
Institut Joan Oró
Institut Les Corts
Institut Celrà
Vedruna Palamós
Institut Moisès Broggi
Demanen més OPTATIVITAT, poder escollir
segons itinerari.
Individualització (Personalització)
Aprofundiment en les matèries que necessiten
pel seu trajecte vital acadèmic.
Demanda de més horari per les matèries
específiques, sobretot les que reparen pel món
laboral.
Comptar amb d’altres maneres d’avaluar diferents
als exàmens.
Apreciar el procés d’aprenentatge no només
el resultat
34
IDEES COMPARTIDES CENTRES DEMANDES
PREGUNTES 2 i 3 - QUÈ ES QUEDARIEN i QUÈ REBUTGEN -
Aprecien sortides i treball de camp, lúdic i
interactiu.
Aprecien sortides i treball de camp, lúdic i
interactiu.
Diferencia entre 1r i 2n batxillerat:
1r batxillerat, més acord amb l’ESO,
2n batxillerat, totalment enfocat a superar PAU.
FEDAC Manresa
Institut Dr.Puigvert
Institut Jaume I
FEDAC Manresa
Escola Pia Granollers
Escola Virolai
Institut del Teatre
Institut Montgròs
Demanda de més sortides i treball de camp.
No disposar d’horari pel TR
Agraïment al professorat que els ajuda, orienta i
guia: sensació de comunitat.
Relació amb els companys/es: sentiment de
grup, donar-se suport mutu.
Escola Virolai
Institut Montgròs
Escola Virolai
Institut del Teatre
Institut Jaume I
FEDAC Manresa
Institut Dr.Puigvert
Institut Montgròs
Institut Matadepera
Escola Pia Granollers
Institut Joan Oró
Institut Les Corts
Institut Celrà
Dedicar hores lectives al TR
Formar part d’una comunitat
35
Canviem el batxillerat 3 Crida 1 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
De seguida ens vam adonar que hi ha cinc idees o punts
clau, els que més es repetien i en els quals coincidia alumnat
de llocs tan llunyans i centres tan diferents:
1. Sentiment d’angoixa, estrès, desmotivació, tristesa, avorriment,
cansament.
2. Descord sobre el pes entre les matèries comunes i les
de modalitat o específiques: les matèries comunes, innecessàries
per assolides a l’ESO, poc pràctiques. Demanda
de més hores de matèries específiques/ més optativitat/
més opció triar continguts. Necessitat d’una matèria de
preparació pel món laboral.
3. Criteris d’avaluació massa basats en els exàmens.
4. Demanda d’aprenentatge competencial. Ens recorda el
que s’està fent a primària i a l’ESO: aprenentatge per projectes),
vivencial, real, pràctic (aprendre fent/ pel món laboral),
creatiu, dinàmic, cooperatiu, autònom, crític, de descobriment
personal, personalitzat.
5. Agraïment al professorat que els ajuda, orienta i guia:
sensació de comunitat. Malgrat els sentiments negatius
que els generen aquests estudis i ha un manifest agraïment
al professorat i a la comunitat.
Imatge resum de les respostes de l’alumnat de l’institut Jaume I de Borriana
36
37
4Crida 2
Jaume Plensa, 2010 (la conversa al centre)
38
La proposta que vam fer amb la Crida 2 pretenia donar veu
a aquelles persones que s’havien mostrat interessades en
el moviment i s’havien adreçat per correu, xarxes o directament
a nosaltres.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat ens va oferir de formar
un grup de treball sota el paraigua de l’organització i
ens va preparar les trobades virtuals. Vam decidir fer-les en
forma de debats.
Comptavem amb unes 120 persones interessades en els
debats, de les quals 95 eren docents, 8 alumnes, 17 familiars
d’alumnes de batxillerat i 10 entitats educatives.
39
Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Com podem veure al gràfic, el 68% dels participants a la Crida
2 van ser docents. És destacable, pero, que les famílies
passen del 17%. Per últim, el sector menys representat són
l’alumnat i les entitats.
Del sector de docents, hem de tenir en compte que, a més
de professorat de secundària i batxillerat, vam comptar
també amb representació de les escoles de primària i de
les universitats.
També vam realitzar dues ponències sobre la necessitat
del canvi; a la segona sessió, el Dr. Joan Manuel del Pozo
ens va parlar sobre el batxillerat com a moment clau en el
desenvolupament de les persones i a la tercera sessió, el
subdirector de Currículum, Sr. Ramon Grau, ens va exposar
el canvi en el batxillerat que està planificant el Departament
d’Educació arran de la publicació de la nova llei d’ensenyament
a l’estat, la LOMLOE.
El propòsit que ens vam fer era recollir la veu de professionals
de l’educació, alumnat, famílies i entitats relacionades
també amb el món educatiu, per extreure els temes clau
pel que fa a la necessitat de canviar el batxillerat. Alhora,
volíem també aprendre d’experts, que ens han de fer reflexionar
sobre la necessitat del canvi i han de servir com a
detonadors dels debats posteriors.
Gego. Objetos y líneas. (Escoltar-nos i teixir una xarxa)
Pel que fa al desenvolupament de les tres sessions, vam fer
3 debats amb uns objectius específics per anar extraient
conclusions, els dies 23 de març, 13 d’abril i 27 d’abril.
Abans de començar els debats, a partir de la llista de persones
inscrites que ens havia fet arribar l’AM Rosa Sensat,
vam posar-nos en contacte amb deu docents per atorgar-los
el rol de moderador/a dels debats en petits grups.
40
A la taula següent podeu veure la distribució dels grups de
debat, amb el moderador/a assignat i l’institut d’on provenen:
Grup 1 Laura Becerra Institut Montgròs
Grup 2 Laura Jacas Institut Montgròs
Grup 3 Àlex Agustí FEDAC Manresa
Grup 4 Rubèn Pineda Institut Martí Pous
Grup 5 Jordi Ferreras Institut de Terrassa
Grup 6 Anna Díaz Institut Moisès Broggi
Grup 7 Elena Ferro Institut Martí Pous
Grup 8 Ignasi Cebrián Institut Lluís de Peguera
Grup 9 Iolanda Venegas Institut Moisès Broggi
Grup 10 Gracia Moncho Institut Moisès Broggi
Jaume Plensa, Nocturne gray, 2020 (la conversa, el diàleg)
41
Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
A la primera sessió, el 23 de març, vam presentar-nos, vam
exposar el propòsit del debat i vam demanar als assistents
que reflexionessin sobre què els havia dut a formar part de
la crida i quin era l’element clau que ells i elles creien que
havia de canviar del batxillerat actual. Vam desenvolupar la
sessió en petits grups i els moderadors/es van fer un resum
de les aportacions fetes en un document de drive que tenim
compartit.
La pregunta que vam fer als participants era “Quin motiu,
preocupació, interès tens a canviar el batxillerat?”
En un primer buidat de temes, vam intentar resumir els eixos
que havien sorgit per a la segona sessió, en què havien
de començar a sortir les propostes concretes de canvi.
Aquests temes els vam classificar segons l’àmbit que
tractaven:
En relació amb l’alumnat
En relació amb el currículum
En relació amb l’avaluació
En relació amb l’organització
Piet Mondrian, Arbre vermell, 1909
En relació amb l’alumnat, va aparèixer la manca d’autoestima,
l’angoixa i el patiment, la necessitat d’acompanyar-los i
de tenir en compte els seus interessos i també la necessitat
de generar coneixement i no només transmetre continguts.
En relació amb el currículum, va sorgir la necessitat d’un
currículum més competencial i més vinculat a la realitat;
també el fet que el treball de recerca hauria de tenir més
pes i que s’hauria de tendir a treballar amb una major franja
d’optativitat i amb més flexibilitat.
En relació amb l’avaluació, va aparèixer la necessitat que
fos més competencial, que hi hagi menys exàmens i més
reptes, problemes… a resoldre. Per últim, es va veure la
necessitat de canviar les PAU com a sistema d’accés a la
universitat, pel fet que condiciona tot el batxillerat, especialment
el segon curs.
Joan Miró, Blau II, 1961
42
En relació amb l’organització, van aparèixer diversos eixos,
però els més destacats van ser la necessitat de fer un batxillerat
més inclusiu i la referència al fet que el canvi entre
l’ESO i el batxillerat es percep com un trencament.
La segona sessió, el 13 d’abril va comptar amb la xerrada
sobre el batxillerat i la necessitat de canvi, impartida pel Dr.
Joan Manuel del Pozo
Mar Arza, Asombros, 2007-2009
Piet Mondrian, Arbre vermell, 1909
43
Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Seguidament, els participants de la sessió van reunir-se
per grups petits per tal d’analitzar els eixos que havien sortit
a la primera sessió i convertir-los en propostes de canvi.
A partir del buidatge que en vam fer, ens vam adonar que
podríem seguir la mateixa estructura que havíem seguit
amb les aportacions de l’alumnat a la primera crida. Així,
vam intentar establir un document en què es veiessin les
conclusions en paral·lel.
La tercera sessió, finalment, va ser el 27 d’abril i va comptar
amb la intervenció del Sr. Ramon Grau i el Sr. Xavier Yáñez,
del Departament d’Educació, en què van exposar les línies
generals de la feina que estan fent sobre el nou batxillerat
que es prepara a partir del nou currículum de la Llei LOM-
LOE.
Les tres impulsores de la crida, per acabar els debats, vam
presentar unes petites conclusions a grans trets del que
havien suposat totes dues crides.
En aquesta crida, doncs, les conclusions finals es van englobar
en quatre blocs:
Model d’estudis
Estat emocional
Sistema d’avaluació
Demanda de recursos
44
Bernard Plossu. Marseille, 1975. (Una finestra oberta al món). Imatge del web Fotografia en curs.
45
Canviem el batxillerat 4 Crida 2 Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
Joan Brossa, la conformació del cap, 1994
Model d’estudis
Obsolet
Discnontinuïtat amb les etapes precedents:
primària i secundària
Objectius curriculars deslligats del món real
Continguts excessius i repetitius. Poc competencials,
profunds, transversals o personalitzats.
Richard Tushman
Estat emocional negatiu
Sentiment d’angoixa, estrès, desmotivació, tristesa,
avorriment
Comporta:
Manca d’autoestima
Baixada en les expectatives d’èxit
Desmotivació, fracàs que desemboca en
abandonament
46
Joan Brossa, Poema-objecte, 1986 Joan Brossa, Paleta-poeta, 1989
Crítica al sistema d’avaluació
Demanda d’avaluació competencial amb
menys exàmens i més reptes, projectes, problemes,
investigació...
Demanda de recursos
Ràtios més baixes per assegurar atenció personalitzada
Falta d’inversió en aquesta etapa:
Espais educatius inadequats o insuficients
Manca de professorat
Manca de diners invertits en aquesta etapa
Millorar la formació del professorat
47
5 Conclusions
“Per un batxillerat deslligat del pes,
que brindi l’oportunitat al jovent d’obrir
moltes portes diferents”
Imatge detall de l’exposició realitzada a l’institut Moisès Broggi.
48
Canviem el batxillerat 5 Conclusions Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susana Soler
El relat de com vam començar i on hem arribat
Fa sis mesos, durant les vacances de Nadal, nosaltres
tres, Fanny, Maribel i Susanna ens vam llegir i marcar amb
“m’agrada” i respondre mútuament a diferents tuits relacionats
amb la necessitat urgent d’un canvi en els estudis
del batxillerat. Contestant-nos, ens vam engrescar amb la
idea de ”no només queixar-nos” sinó tirar endavant una
proposta participativa que fes palesa la situació de disconformitat
generalitzada amb aquesta etapa educativa i/o
estudis. Va començar llavors l’aventura del #canviemelbat
xillerat.
La iniciativa va sorgir en una xarxa social, en boga amb la
manera contemporània de comunicar-nos i sobretot en
moments de pandèmia àlgida. Cal recordar aquí que en tot
aquests mesos, no ens hem vist mai presencialment, ni les
tres persones que l’hem coordinat ni ningú que hi ha participat
d’una manera o altra. Tota la iniciativa ha estat canalitzada
virtualment. Des d’un punt de vista sociològic
creiem que aquesta dada també és important per entendre
el moviment, les seves virtuts i també, de ben segur, les
seves carències.
Seguint el tret de sortida dels tuits que ens van animar a
enxarxar-nos, vam crear, el dia 2 de gener, un compte de
Twitter, com a principal mitjà de comunicació i altaveu de
les nostres accions. Per crear-lo vam necessitar un compte
de correu electrònic i així vam començar a pensar d’una
manera corporativa, com a grup. Anecdòticament podem
destacar els milers de whatsapps que ens vam intercanviar
durant el dinar de Nadal! Decidint el logotip i el nom final del
grup. Aquesta anècdota ens serveix també per explicar-nos,
ja que ha estat un treball voluntari de nosaltres
tres, amb el que hem sabut o no fer.
Diferents associacions i organitzacions ens van escriure
per donar-nos un cop de mà, ho vam agrair i ho agraïm
moltíssim, però va ser exprés desig de les tres que aquest
fos un moviment no abanderat per grups educatius, sinó un
moviment des de l’aula, des de la base, ja que pensem que
darrerament potser aquest concepte de lluita s’ha oblidat.
Només més endavant, vam acceptar l’aixopluc de Rosa
Sensat per dur a terme els debats de la segona crida, perquè
vèiem en aquesta associació l’esperit de treball a peu
d’aula i perquè calia un entorn professional.
49
Canviem el batxillerat 5 Conclusions Fanny Figueras
Maribel Tarrés
Susanna Soler
A través del correu vam rebre centenars de correus de persones
interessades, de tots els àmbits: des d’inspecció,
famílies, professorat universitari, professionals dedicats al
món de l’educació, etc. Ens va esperonar aquesta reacció
massiva, tornava a fer-se palès la gran necessitat de debat
sobre aquesta etapa. Ens va costar seguir el fil dels correus,
poder respondre a tothom. Des d’aquí les nostres disculpes
per a qui potser no vam poder atendre o recollir el neguit. I
les gràcies pels missatges de suport i ànims.
Volem agrair molt especialment a Jordi Rodon Cuixart, secretari
del Consell Escolar de Catalunya, que es va posar de
seguida en contacte amb nosaltres, el 29 de desembre del
2020, per donar-nos suport, oferir-nos ajuda i enviar-nos
diferents documents que ens van ajudar molt a situar-nos,
entre altres la ponència de Joan Mateo al debat “Ara és
Demà” (vegeu bibliografia) que malgrat ser del 2016, ens
indicava les línies de treball ja engegades pel Departament
d’Educació des de fa anys.
També donar les gràcies a José Ramón Bertolín, director
pedagògic de Creixen Educació, a qui no coneixem però
qui el 3 de gener ens va fer un tuit amb la recomanació d’escoltar
el professor Manuel del Pozo en la conferència amb
què va inaugurar el curs 12/13 . Va ser una gran troballa, les
seves paraules ressonaren en totes tres. Per això vam buscar
com posar-nos-hi en contacte i finalment, de manera
molt amable i desinteressada, va fer una intervenció il·luminadora,
en els debats de la Crida 2. Moltes, moltes gràcies
senyor del Pozo.
Una de les sorpreses meravelloses, no l’única, que vam
tenir va ser el correu d’en Manel Caparrós. Ens va escriure
literalment aquest correu que creiem també fonamental
reproduir aquí, pel seu valor simbòlic, ja que s’han posat en
contacte i hem conegut molts “manels” al llarg d’aquests
mesos:
50
Eren les 10:58 del 26 de gener, una pàgina web que al
principi treballant amb ell i després ja de manera autònoma,
hem anat farcint amb els documents i actuacions, reflexions
i imatges del que ha anat succeint. Moltes gràcies, Manel,
perquè ens vas fer aparent la realitat de tantes famílies preocupades,
angoixades, però sobretot desconcertades per
aquesta etapa que en moltes ocasions suposa, en el pitjor
dels casos, uns anys d’estrès, disgust i pèrdua de confiança
en el sistema, fins al punt de fer desistir de continuar
estudiant; en el millor dels casos, un trànsit feixuc que cal
superar. El que en Manel ens va transmetre és el que vam
veure després duplicat, triplicat en les intervencions de les
famílies als debats de la segona crida.
Una altra d’aquestes sorpreses va ser la ràpida i decidida
implicació dels mitjans de comunicació, molt especialment
TV3 que ens va escriure el 19 de gener per dir-nos “ens
agradaria començar a treballar en el tema que esteu engegant
per modificar el batxillerat”. El reportatge emès el 25
de gener al Telenotícies Migdia va ser “trending topic” i es
va mantenir com a una de les tres notícies més vistes durant
dies.
Captura de l’emissió per TV3
Aquesta aparició a TV3 va fer que el nostre projecte de
#canviemelbatxillerat prengués una volada insospitada inicialment
per nosaltres. Però la nostra reflexió és, quantes
i quantes temàtiques es parlen als telenotícies i s’obliden
al cap de poc? Si aquesta no va ser oblidada és perquè
hi havia la necessitat de parlar, de debatre i de reformar
aquesta etapa educativa. Nosaltres només vam posar el dit
a una nafra de molts.
51
Les tres som profesores a temps complet i implicades en
tasques de direcció i coordinació dels centres on treballem;
això ha implicat un gran esforç per trobar a l’agenda
estones per compartir i anar filant el que volíem fer, però esgarrapant
temps al temps, ho vam anar aconseguint. De les
converses virtuals en van sortir moltes idees, però la primera
i més important va ser que haviem de començar donant
veu a l’alumnat; per a totes tres aquest inici ens va semblar
com el més normal, el que era esperable i el que ens interessava
més: com ho veien les i els joves de batxillerat?
quins pensaments els dirigien? quines emocions i sentiments?
què passa realment pel cap i el cor de noies i nois
entre els 16 i els 18 anys quan es veuen abocats, en la gran
majoria dels casos a “competir” per dècimes de nota?
Quan, tal i com ens diu Pablo Mariano, alumne d’un institut
de Barcelona que ha tret un 13,8 a la selectivitat enguany,
enlloc de seguir treballant en equip i realitzant projectes
s’inicia una “cursa de fons de dos anys en la qual es tracta
de treure millor nota que el que tens assegut al costat”?
(article de Carlos Márquez Daniel a El Periódico, divendres
25 de juny 2021)
Aquesta va ser la llavor de la Crida 1. Vam demanar als centres
que s’havien posat en contacte amb nosaltres la seva
participació i va ser un èxit. Més de 1.000 alumnes van
contestar les preguntes que els formulàvem.
Entremig vam rebre infinitat de demanda de mitjans de comunicació
per entrevistar-nos i ens vam adonar que s’esperava
de nosaltres un “decàleg” de què fer. Res més lluny
de la nostra intenció, que era, com hem dit una i una altra
vegada, donar veu, escoltar, recollir. Vam veure, però, la
necessitat d’explicar-nos i vam accedir a escriure un article
pel Diari de l’Educació que es va publicar el dia 2 de febrer
“Canviem, el batxillerat, plegats i en veu alta” tal i com ja
hem comentat al llarg del recull.
A banda de l’alumnat, volíem escoltar també els diferents
agents de la comunitat educativa i vam començar a organitzar
la Crida 2. Convidàvem docents, famílies, entitats i
associacions relacionades amb l’educació i, per descomptat,
l’alumnat.
52
L’Associació de Mestres Rosa Sensat es va oferir a organitzar
tota la infraestructura perquè els debats que volíem
fer fossin una realitat. S’hi van apuntar 120 persones i vam
fer tres sessions. La primera, per conèixer-nos i veure què
ens havia dut a buscar un canvi pel batxillerat. La segona,
per trobar els eixos clau del canvi, i la tercera, per mostrar
les conclusions del que s’havia acordat a les dues primeres.
D’altra banda, en aquesta segona crida vam comptar
també amb la presència del Dr. Joan Manuel del Pozo i del
Sr. Ramon Grau, subdirector de Currículum al Departament
d’Educació.
Per tancar el moviment, ens vam comprometre a fer aquest
llibre, amb la història i les conclusions que han sorgit d’un
moviment espontani, organitzat per tres professores de
territoris diferents i amb la mateixa il·lusió: el canvi d’una
etapa que ara mateix és un embut.
Segons el nostre entendre, el batxillerat hauria de ser, tal
com apareix a les conclusions de les crides, competencial,
més vinculat amb la realitat, orientador, amb menys
matèries per poder dedicar temps, profunditat i reflexió als
coneixements que haurien d’entrellaçar-se multidisciplinarment
o interdisciplinarment, tal i com es donen al món
real, recordem la cita de Jorge Wagensberg “la naturalesa
no té la culpa dels plans d’estudis”. S’hauria de posar
l’alumnat al centre de l’aprenentatge, respectant itineraris
més personalitzats, s’hauria de donar prioritat a la salut de
l’alumnat, que és en una etapa vital de desenvolupament
maduratiu de la màxima importància. Dels 16 als 18, la canalla
es forma com a persones adultes, arriben al grau més
alt de coneixements generals i han de començar a gestio
nar la seva llibertat i la seva responsabilitat. Pensem,
doncs, que la proposta que es fa des de la LOMLOE i la que
està treballant ara mateix el Departament d’Educació va en
la línia del que proposem i del que surt del treball portat a
terme pel nostre moviment. Cal però una empenta més decidida,
més incisiva.
Esperem que sigueu valents, que pugueu ajudar el jovent a
arribar més lluny, a complir expectatives i a ser feliços.
I aquí arriba el final de la nostra aventura… o no?
Edward Hopper, Rooms by the sea 1951
Fanny Figueras, Institut Moisès Broggi, Barcelona
Maribel Tarrés, Institut Jaume Cabré, Terrassa
Susanna Soler, Institut Montgròs, Sant Pere de Ribas
53
54
55
Bibliografia i Webgrafia
Ponència de Joan Mateo, president del Consell
Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i catedràtic
de mètodes d’investigació i diagnòstic en
educació a la Universitat de Barcelona, al debat
“Ara és demà” del Consell Escolar de Catalunya:
http://consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/
consell_escolar/actuacions/4jornades/araesdema/
ponencies/pdfponencies/ponencia2_JMateo.pdf
Novembre 2016.
Article “Qui batxillerat volem? d’Anna Jolonch al
Diari ARA: https://www.ara.cat/opinio/anna-jolonch-batxillerat-volem_129_2683665.html
Abril 2019
L’estructura de 10 sistemes educatius de l’OCDE
(amb atenció al
batxillerat). Document del Consell Escolar de Catalunya.
Article “ Un batxillerat sense aquesta selectivitat
és possible”, Fòrums Futurs de l’Educació:https://
elsfutursdeleducacio.cat/2020/07/02/un-batxillerat-sense-aquesta-selectivitat-es-possible/
2 de juliol 2020
Article “La selectivitat avalua anys d’aprenentatge
en un sol dia” a La Contra de La Vanguardia. 8 de
gener 2021.
Iniciativa per canviar el batxillerat, entrevista al
programa Adolescents XL de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/adolescents-xl/canviemelbatxillerat-la-iniciativa-per-renovar-el-batxillerat/audio/1091621/
2 de febrer 2021
Article “Es crearà un nou Batxillerat: serà més
personalitzat i s’introduirà una quarta modalitat”
Adolescents.cat
https://www.adolescents.cat/noticia/47318/
es-creara-nou-batxillerat-sera-personalitzat-introduira-quarta-modalitat
“Educació prepara un nou reglament per reformar
el batxillerat”, Els Matins de TV3: https://www.
ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/educacio-prepara-un-nou-reglament-per-reformar-el-batxillerat/
video/6082335/?ext=SMA_TW_F4_CE24_
3 de febrer 2021
“Educació prepara un nou batxillerat” Telenotícies
de TV·3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/educacio-prepara-un-nou-batxillerat/
video/6082421/?ext=SMA_TW_F4_CE24_
3 de febrer de 2021
Maribel Tarrés (#canviemelbatxillerat) : “La nova llei
educativa obre la porta a la flexibilització del batxillerat”.
Podcast de CONNECTATS , a ràdio Sant
Cugat: https://www.cugat.cat/diari/sons/152316/
maribel-tarres-%2528%2523canviemelbatxillerat%2529_-_la-nova-llei-educativa-obre-la-porta-a-la-flexibilitzacio-del-batxillerat_
5 de febrer
Article “Reformar el batxillerat?” de Xavier Gual
per Diari ARA: https://criatures.ara.cat/opinio/
cal-reformar-batxillerat-debat_129_3841552.
html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1612863742
5 de febrer.
Article “ Pressió per un batxillerat flexible i menys
angoixant” per Laia Vicens al Diari ARA: https://
www.ara.cat/societat/canviar-batxillerat-flexible-menys-angoixant-nova-modalitat-selectivitat_1_3866210.html
7 de febrer
Canviem el batxillerat, amb Maribel Tarrés al programa
de radio El Submarí, Radio Terrassa: https://
www.ivoox.com/submari-dilluns-08-02-2021-
programa-2-184-audios-mp3_rf_65082112_1.
html
8 de febrer 2021
Article “Paso al frente para reformar el bachillerato”
d’Olga Pereda per El Periodico: https://www.
elperiodico.com/es/sociedad/20210210/profesoras-catalanas-movimiento-cambiar-bachillerato-camviem-batxillerat-11509554
10 de febrer 2021
Article “Catalunya quiere una selectividad menos
memorística para dentro de tres años”, de María
Jesús Ibáñez per El Periodico: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20210210/catalunya-nueva-selectividad-bachillerato-11510609
10 de febrer de 2021
56
Article “ Maite Aymerich: “El enfoque competencial
ha estado ausente en el bachillerato” de Sary
Marqués per MAGISTERIO: https://www.magisnet.
com/2021/02/maite-aymerich-el-enfoque-competencial-ha-estado-ausente-en-el-bachillerato/
16 de febrer
Neix “Canviem el batxillerat”, un nou moviment que
replanteja el model actual per un de més competencial
i vivencial. Telenotícies de Canal Blau,
Vilanova i la Geltrú: https://canalblau.alacarta.cat/
garraf-noticies/noticia/neix-canviem-el-batxilleratun-nou-moviment-que-replanteja-el-model-actual-per-un-de-mes-competencial-i-vivencial
17 de febrer 2021
Article “La selectivitat, un model caduc?” de Paloma
Arenós pel Diari ARA:https://criatures.ara.cat/
escola/selectivitat-model-caduc_130_3869621.
html
20 de febrer
Article “Com ha de ser el batxillerat del futur?”
a Criar.cat : https://www.criar.cat/noticia/293/
alumnes-batxillerat-cientific-haurien-poder-fer-assignatures-artistic
22 de febrer
Article”Un altre batxillerat és possible? Sí, el
BAT PRO” d’Àlex Agustí a la revista FREQÜÈN-
CIES: https://twitter.com/AlexAgustiPolis/status/1364666495645679618/photo/1
24 de febrer
Article “S’ultima un nou batxillerat: l’alumne se’l
podrà fer a mida i tindrà una quarta modalitat”, per
Àgata Fàbregas i Iatma Monterde. Canal 3/24:
https://www.ccma.cat/324/sultima-un-nou-batxillerat-lalumne-sel-podra-fer-a-mida-i-tindra-unaquarta-modalitat/noticia/3075280/
3 de març de 2021
Article “Canviem el batxillerat” de Lucia Barbero i
Helga Capapey per la revista MALLAFRÉ DIGITAL:
https://mallafredigital.wordpress.com/2021/03/11/
canviem-el-batxillerat/
11 de març 2021
14 de març 2021
Article “Josep Bargalló: l’actual selectivitat és
insostenible” de Víctor Saura pel Diari d’Educació:
https://diarieducacio.cat/josep-bargallo-la-selectivitat-actual-es-insostenible/
14 de març 2021
La selectivitat té els dies comptats? El debat de
com s’hauria de reformular, d’Àgata Fábregas i Iacma
Monterde per TVE3 3/24: https://www.ccma.
cat/324/la-selectivita
21 d’abril 2021
Topada entre conselleries per la selectivitat,
de Soledad Domínguez per la SER: https://
cadenaser.com/emisora/2021/04/27/sercat/1619499940_891462.html?ssm=tw
27 d’abril 2021
Article “Un manifest demana fernar el batxillerat i la
selectivitat competencials” de la redacció de Diari
de l’Educació: https://diarieducacio.cat/un-manifest-demana-frenar-el-batxillerat-i-la-selectivitat-competencials/
26 d’abril 2021
Article”Aina Tarabini: “El sistema educatiu reprodueix
la desigualtat social”, de Marta Rovira Martínez
per la revista PENSEM: https://www.pensem.
cat/noticia/207/Aina-Tarabini-sistema-educatiu-reprodueix-desigualtat-social
7 de maig 2021
Post “De cap a un nou batxillerat” al blog
de Francesc Nadal: https://economiaverbal.
com/2021/05/19/de-cap-a-un-nou-batxillerat/
19 de maig 2021
Article “ Cómo pasar por el sistema educativo sin
creer en bulos o defender posturas anticientíficas”
de José Saturnino Martínez Garcia pel diari El
Pais: https://elpais.com/educacion/2021-05-19/
como-pasar-por-el-sistema-educativo-sin-creer-en-bulos-o-defender-posturas-anticientificas.html
19 de maig 2021
Article “Educació diu que la nova selectivitat
s’instaurarà el curs 2023-24” de Laia Vicens
pel Diari ARA: https://www.ara.cat/societat/
educacio-veu-insostenible-selectivitat-actual-no-aguantarem-gaire-mes_1_3947556.html
Article “La selectivitat: un debat més profund”
de Joan Guàrdia pel diari ARA: https://www.
ara.cat/opinio/selectivitat-debat-mes-profund_129_3994875.html
23 de maig 2021
57
Article “Cómo cambian los exámenes de las
PAU 2021” de Carina Farreras pel diari La
Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/
vida/20210531/7487094/como-corregiran-examenes-selectividad.amp.html
31 de maig 2021
Article “ Lucas Gortázar: “El problema de la
Selectividad es que los alumnos memorizan,
vomitan y olvidan” de Olga R. Sanmartín pel
diari El Mundo: https://www.elmundo.es/espana/2021/06/04/60ba3079fdddffa8928b4638.
html
4 de juny 2021
Article “ He tret un 13, 8 a la selectivitat gràcies a
la meva bona memòria” de Carlos Márquez DAniel
pel diari El Periódico: https://www.elperiodico.cat/
ca/educacio/20210625/notes-selectivitat-mes-altes-curs-covid-11856840
25 de juny 2021
58
59
Annexos
Annex I
60
61
62
63
64
Primer correu adreçat a les persones que ens van escriure
65
Correus de diferents representants d’institucions
Annex II
Annex II
Correus de diferents representants d’institucions
Correus Correu de del diferents senyor representants Jordi Rodon, secretari d’institucions del Consell Escolar de Catalunya
Correu Correu del del senyor senyor Jordi Jordi Rodon, Rodon, secretari secretari del del Consell Consell Escolar Escolar de de Catalunya Catalunya
Correu de la senyora Gemma Verdes, de l’Àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci
Correu d’Educació de la senyora de Barcelona Gemma Verdes, de l’àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci d’Educació
de Barcelona
Correu de la senyora Gemma Verdes, de l’Àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci
d’Educació de Barcelona
66
Annex III
INDICACIONS SOBRE LA PRIMERA PROPOSTA
#canviemelbatxillerat
gener 2021
1r PAS
Feu aquestes quatre preguntes al vostre alumnat de 1r i 2n de batxillerat.
Podeu fer-ho de la manera que us sigui més fàcil:
- Formulari de Google - podeu utilitzar aquest model, només cal que us en feu una
còpia i l’envieu al vostre alumnat
- Document manuscrit
- Full de càlcul o document compartit
- etc.
Recomanem que es faci en una hora de TUTORIA i que parleu abans amb els nois i noies
sobre el per què els ho estem demanant. Parlar de la campanya i del que pot suposar que
se’ls escolti.
Les PREGUNTES:
1.Com et sents fent el batxillerat?
2. Què et quedaries del batxillerat que estàs fent? Per quina raó?
3. Què faries desaparèixer del batxillerat? Per quina raó?
4. Si haguessis de dissenyar un nou batxillerat, com seria el teu batxillerat ideal?
2n PAS
Un cop recollides totes les respostes (tenim de temps fins a l’11 de febrer), feu un resum de
les respostes 1 a 3 en un document indicant:
● Nom del centre
● Persona/es responsable/s de fer el buidat i resum.
● Nombre d’alumnat de 1r de batxillerat que ha respost.
● Nombre d’alumnat de 2n de batxillerat que ha respost.
Aquest resum hauria de recollir TOTES les respostes, indicant-ne la freqüència, per
exemple:
“ 64 dels 91 alumnes de 1r batxillerat han donat una resposta negativa a com se senten fent
el batxillerat, utilitzant paraules com: nerviós, angoixat, estressat, preocupada, amoïnada,
dubtosa….”
67
“ dels 91 alumnes de 1r batxillerat han donat respostes positives a com se senten fent el
batxillerat, utilitzant paraules com: illusionada, convenut, encoratat, decidit, contenta…”
El resum ha de recollir totes les respostes, tots els sentirs i pensaments, per minoritaris que
siguin.
Pel que fa a la pregunta 4 us proposem que munteu una EXPOSICIÓ al centre, que sigui
visible per a tothom, en un lloc comú com l’entrada, la sala d’actes, la biblioteca, etc.
Sabem que estem totes i tots molt enfeinats així que aquesta proposta pot ser:
SENZILLA: recollir de manera manuscrita les propostes i enganxar-les totes en un mural. Si
els doneu fulls de colors o textures diferents, ja us quedarà visualment efectiu. Només
caldrà posar un bon títol al cartell.
ENGRESCADORA: a partir de les respostes, COM se’ls acut que ho podrien exposar? ….
● fent un vídeo on es llegeixen les respostes alhora que apareixen imatges
acompanyant “els somnis”
● creant una cançó/RAP que reculli totes les propostes
● fent una performance/ petita obra teatral que s’enregistra en vídeo?
● creant una imatge o fotografia per a cada text i penjant-ho tot del sostre de l’entrada
del centre.
● etc.
A continuació us passem algunes idees, artistes referents i maneres d’exposar/mostrar:
68
ARTISTES REFERENTS
Francesc Abad
Jenny Holzer
Inflammatory Essays(1979-1982)
textos escrits impresos en papers de colors
creant un mosaic discursiu molt visual
Estratègies de la precarietat
guia llarga installada sobre una paret, pot ser
de diferents formats. ls targetons estan
collocats amb imperdibles
Nòmines. El meu espai productiu/econòmic
papers enganxats directament sobre la paret
composant un rectangle
Beligerent, 2017
libre desplegable els fulls poden ser grans i es
poden penar amb plecs que li donen volum
69
MANERES D’EXPOSAR/ MOSTRAR
-Consulteu la web de Montserrat Planella “Artilugis”. Trobareu diferents maneres d’exposar.
https://montserratplanella.wordpress.com/portfolio/muntar-exposicions-un-recurs-didactic/
-D’aquest article podeu consultar la instal·lació STRESS (treball realitzat amb pòsits sobre la
paret)
https://institutbroggi.org/repetir-multiplicar-insistir-del-modul-a-lacumulacio/
Animeu-vos! Donem veu a l’alumnat!
Serà molt bonic compartir plegats els desitjos del batxillerat somiat del nostre jovent!
70
Annex IV
Llistat de centres adherits a la campanya que imparteixen batxillerat i passen el qüestionari al seu alumnat,
professorat referent i nombre d’alumnes
LLISTAT CENTRES ADHERITS a la campanya que imparteixen batxillerat i passen el qüestionari al seu alumnat, professorat referent i nombre de’alumnes
CENTRE LOCALITAT Batxillerat? Referent Alumnat que contesta
1. Ins Moisès Broggi Barcelona SI Fanny Figueres 220
2. Ins Montgròs Sant Pere de Ribes SI Susanna Soler 90
5. Ins Joan Oró Lleida SI Imma Romero 1r batx - 65 103
2n batx- 38
7. Ins Matadepera Matadepera SI Xavi Ros 38
8. Vedruna Palamós Palamós SI Isabel Romero 1r batx- 55 119
2n batx - 64
9. Escola Virolai Barcelona SI Sandra Entrena 1r batx - 81 139
2n bax - 58
12. Institut Les Corts Barcelona SI Sheila Farré 1r batx- 38 64
2n batx - 26
16. IES Jaume I Borriana SI M.Carmen Uso 60
17. FEDAC Manresa Manresa SI Àlex Agustí 2n batx 20
19. EESA/CPD Institut del Teatre Barcelona SI Blanca Ferrer 23
20. Institut Doctor Puigvert Barcelona SI Txell Segué 40
21. Institut Celrà Celrà Sí Cristina Salva 22
22. Escola Pia Granollers Granollers SÍ Marta Ventura 1r batx- 57 100
2n batx- 43
TOTAL: 1038 alumnes
71
Annex V
LLISTAT CENTRES ADHERITS a la campanya
CENTRE LOCALITAT Batxillerat? Referent
1. Ins Moisès Broggi Barcelona SI Fanny Figueres
2. Ins Montgròs Sant Pere de Ribes SI Susanna Soler
3. Ins Nicolau Copèrnic Terrassa SI Àngels Matarin
4. Ins Lluís Vives Barcelona SI Núria Prunés
5. Ins Joan Oró Lleida SI Imma Romero
6. Ins Maria Espìnalt Barcelona SI Miren Rekondo
7. Ins Matadepera Matadepera SI Xavi Ros
8. Escola Vedruna Palamós Palamós SI Isabel Romero
9. Escola Virolai Barcelona SI Sandra Entrena
10. Ins Francesc Vidal i Barraquer Tarragona SI Eva López
11. Escola Tècnico Professional Xavier Barcelona SI Teresa Coves
12. Institut Les Corts Barcelona SI Sheila Farré
13. Ins Jaume Cabré Terrassa 1r-3r ESO Maribel Tarrés
14. Ins Martí Pous Barcelona 1r-4t ESO Elena Ferro
15. Ins Ca n’Oriac Sabadell 1r-3r ESO Equip gestió
16. IES Jaume I Borriana SI M.Carmen Uso
72
17. FEDAC Manresa Manresa SI Àlex Agustí
18. FEDAC Sant Narcís Girona SI Marc Camacho
19. EESA/CPD Institut del Teatre Barcelona SI Blanca Ferrer
20. Institut Doctor Puigvert Barcelona SI Txell Segué
21. Institut Celrà Celrà Sí Cristina Salva
22. Escola Pia Granollers Granollers sí Marta Ventura
23. Institut Les Cinc Sènies Mataró 1r-4t ESO Lidia Peyret
73
74
Escrit i dirigit per Fanny Figueras Maribel Tarrés i Susana Soler
Portada, edició i disseny gràfic per Carolina Puiggròs