bellesa amb b (1)

Durant el Renaixement es reprèn el cànon de bellesa que es
va dur a terme durant l’època clàssica, de manera que hi
tornen a prendre importància la proporció i l’harmonia,
així com també la perfecció. La nuesa és recorrent, atès que
un dels temes centrals consisteix en mostrar la perfecció
que presenta el cos. Pel que fa a la dona, seguim amb la
mateixa noció plantejada al renaixement: pell blanca,
cabells rossos, ulls grans (normalment blaus) i vestits força
sumptuosos. L’home es presenta amb cabells llargs i
lluents, acostumen a ser representat el públic jovent i
presenta una característica mandíbula. En aquest cas,
veiem com hi ha un clar exemple que mostra a la perfecció
l’ideal de bellesa masculí durant el Renaixement en l’obra
David de Miquel Àngelo.
El període del Barroc és el comprès entre finals del S.XVI fins a
inicis del SXVIII. A nivell artístic veiem com el concepte de
bellesa respon a una clara potenciació de la forma, on s’evidencia
un recarregament conceptual. És una època en la qual pren
importància el “presumir” i per això veiem pentinats molt
marcats, robes estridents i la gran preocupació per l’aspecte
fisic. És en aquest moment que sorgeix el
maquillatge, que s’utilitzava per embellir i
caracteritzar i il·luminar certs punts del rostre.
El model de bellesa femení que es va instaurar
eren cossos més grossos, amb pits voluminosos,
cintures estretes i malucs amples. Els homes
sovint duien perruca i la pell blanca amb galtes
rosades. L’època es caracteritza per trencar amb
tot allò establert durant el Renaixement i per la
simulació marcada per la coqueteria. Un clar
exemple és el quadre de Les menines de
Velázquez.
4