13.05.2022 Views

El projecte oblidat de jocs olímpics al Pirineu

  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

7 - 13 DE MAIG DE 2022<br />

No faces <strong>de</strong> la teua ignorància un argument<br />

Joan Fuster<br />

EL PROJECTE OBLIDAT DE<br />

JOCS OLÍMPICS AL PIRINEU<br />

QUE SAMARANCH VA DESAR<br />

EN UN CALAIX


2<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

SUMARI<br />

7 - 13 DE MAIG DE 2022<br />

PORTADA<br />

ENTREVISTES<br />

<strong>El</strong> <strong>projecte</strong> <strong>oblidat</strong> <strong>de</strong> Jocs Olímpics <strong>al</strong> <strong>Pirineu</strong> que Samaranch<br />

va <strong>de</strong>sar en un c<strong>al</strong>aix<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

La Sane, a qui <strong>de</strong>manen tres anys <strong>de</strong> presó: “Em sento abandonada;<br />

vam ser-hi i no ha servit <strong>de</strong> res”<br />

Per Clara Ardévol M<strong>al</strong>lol.<br />

Àlex Gorina: “TV3 ha fet molt <strong>de</strong> m<strong>al</strong> <strong>al</strong> cinema cat<strong>al</strong>à”<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

REPORTATGES<br />

“Tothom ha girat full, però uns quants ens hi hem quedat atrapats,<br />

amb la covid”<br />

Per Txell Part<strong>al</strong>.<br />

<strong>El</strong>s quatre punts humiliants <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>l TSJC que imposa el 25%<br />

<strong>de</strong> castellà<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

Quan la transició energètica <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix a Madrid<br />

i es fa a l’Aragó<br />

Per Marc Belzunces.<br />

Qui és qui a la nova direcció <strong>de</strong> Junts: així és com Borràs guanya<br />

força <strong>al</strong> partit<br />

Per O<strong>de</strong>i A.-Etxearte.<br />

Mòbils robats a Urquinaona: il·leg<strong>al</strong>itats <strong>de</strong> la policia espanyola<br />

en les protestes post-sentència<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

Com uns pares espanyolistes han forçat la imposició <strong>de</strong>l castellà<br />

a totes les escoles sense cap oposició?<br />

Per Josep Casulleras Nu<strong>al</strong>art.<br />

ANÀLISI<br />

Sacseig intern a l’ANC enmig d’un possible canvi <strong>de</strong> cicle in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista<br />

Per O<strong>de</strong>i A.-Etxearte.<br />

“No seré jo qui entre en conflicte”, la frase premonitòria <strong>de</strong> Vicent Marzà<br />

sobre la seua eixida <strong>de</strong>l consell<br />

Per Esperança Camps Barber.<br />

Fuga d’empreses <strong>de</strong> Lleida cap a la Franja<br />

Per Jordi Goula.<br />

OPINIÓ<br />

Quin consens sobre la llengua hi pot haver sense la CUP ni Junts?<br />

Editori<strong>al</strong> <strong>de</strong> Vicent Part<strong>al</strong>.<br />

‘Alcarràs’ és una bufetada, un cop <strong>de</strong> puny, un manifest<br />

Mail Obert <strong>de</strong> Joan Minguet Batllori.<br />

Per què Noruega no vol els <strong>jocs</strong> d’hivern?<br />

Opinió Contun<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Josep S<strong>al</strong>a i Cullell.


3<br />

PORTADA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

EL PROJECTE OBLIDAT<br />

DE JOCS OLÍMPICS AL PIRINEU<br />

QUE SAMARANCH VA DESAR<br />

EN UN CALAIX<br />

Carles Udina competint <strong>al</strong>s Campionats <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya <strong>de</strong>l 1972,<br />

a Sant Joan <strong>de</strong> l’Erm. ANTONI TORCAL<br />

<strong>El</strong> 1976, Joan Antoni Samaranch va encarregar un<br />

informe per a sondar la possibilitat <strong>de</strong> fer uns <strong>jocs</strong><br />

<strong>olímpics</strong> a la Cerdanya


4<br />

PORTADA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Molta gent es pensa que la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> portar uns <strong>jocs</strong><br />

<strong>olímpics</strong> d’hivern a les muntanyes <strong>de</strong>l <strong>Pirineu</strong> cat<strong>al</strong>à<br />

la va posar en circulació el batlle <strong>de</strong> Barcelona, Jordi<br />

Hereu, quan <strong>al</strong>s volts <strong>de</strong>l 2010 va anunciar que la ciutat<br />

optaria a acollir els <strong>de</strong>l 2022. Però aquella iniciativa,<br />

que fou la llavor <strong>de</strong> l’actu<strong>al</strong> candidatura <strong>de</strong>l 2030, ja la va tenir<br />

<strong>al</strong>gú la dècada <strong>de</strong>ls setanta i fins i tot va arribar a la seu <strong>de</strong>l COI.<br />

Un jove Joan Antoni Samaranch, <strong>al</strong>eshores vice-presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

l’organisme olímpic, va encarregar un informe que recollís les<br />

possibilitats re<strong>al</strong>s <strong>de</strong> fer uns <strong>jocs</strong> a la Cerdanya. <strong>El</strong> diagnòstic<br />

va ser favorable, però el document va acabar <strong>de</strong>sat en un c<strong>al</strong>aix.<br />

Ho recorda bé el seu autor, Carles Udina, personatge inclassificable<br />

que va <strong>de</strong>stacar com a esquiador <strong>de</strong> fons i <strong>de</strong>sprés va<br />

fer carrera <strong>de</strong> consultor <strong>de</strong> planificació territori<strong>al</strong> i dissenyador<br />

d’estacions d’esquí. Samaranch el va anar a cercar a principi<br />

<strong>de</strong>l 1976. <strong>El</strong>s Jocs Olímpics d’Hivern <strong>de</strong>l 1980 s’havien <strong>de</strong> fer<br />

a Lake Placid (EUA), però el COI no les tenia totes <strong>de</strong>sprés<br />

d’haver vist com Denver s’havia retirat a última hora com a<br />

organitzador <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>l 1976. <strong>El</strong>s moviments opositors <strong>al</strong>s <strong>jocs</strong><br />

han existit sempre.<br />

“A L’ESTUDI VAIG PROPOSAR D’ESBORRAR<br />

EL TRACTAT DELS PIRINEUS I FER UNS JOCS<br />

QUE UNIFIQUESSIN TOTA LA CERDANYA.<br />

ERA L’ANY 1975, I DIR AIXÒ ERA MÉS QUE<br />

SER INDEPENDENTISTA... A SAMARANCH<br />

NO LI VA AGRADAR I NO EM VA NI DONAR<br />

LES GRÀCIES. DES D’ALESHORES EM VA FER<br />

CREU I RATLLA.”<br />

Samaranch, polític hàbil i que veia oportunitats en tota mena<br />

<strong>de</strong> situacions, ja tenia <strong>al</strong> cap <strong>de</strong> convertir-se en el següent<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l COI. I, per a obrir-s’hi camí, va voler presentar<br />

<strong>al</strong> comitè un pla B per si Lake Placid queia <strong>al</strong> darrer moment.<br />

Andreu Mercè Varela, mà dreta <strong>de</strong> Samaranch i bon amic<br />

d’Udina, va fer <strong>de</strong> nexe entre tots dos. L’encàrrec consistia a<br />

elaborar un informe que concretés les possibilitats geogràfiques<br />

i metrològiques <strong>de</strong> la Cerdanya d’acollir uns hipotètics<br />

<strong>jocs</strong>. Samaranch ho acotava a la Cerdanya <strong>de</strong>limitada per les<br />

fronteres <strong>de</strong> l’estat espanyol, però Udina, <strong>de</strong> caràcter indomable,<br />

va anar més enllà: “A l’estudi vaig proposar d’esborrar<br />

el Tractat <strong>de</strong>ls <strong>Pirineu</strong>s i fer uns <strong>jocs</strong> que unifiquessin tota la<br />

Cerdanya. Era l’any 1975, i dir això era més que ser in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista...<br />

A Samaranch no li va agradar i no em va ni donar les<br />

gràcies. Des d’<strong>al</strong>eshores em va fer creu i ratlla.”<br />

Com que els Jocs <strong>de</strong> Lake Placid es van acabar fent, Samaranch<br />

va po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>sar el <strong>projecte</strong> en un c<strong>al</strong>aix i Carles Udina va publicar<br />

l’informe <strong>al</strong> número 694 <strong>de</strong> la revista Muntanya, que edita el<br />

Centre Excursionista <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya. “La i<strong>de</strong>a d’uns <strong>jocs</strong> <strong>olímpics</strong><br />

a la Cerdanya era, fa tan sols un any o dos, una <strong>al</strong>tra utopia <strong>de</strong>ls<br />

inevitables i<strong>de</strong><strong>al</strong>istes que, diuen, hi ha pertot arreu. Avui, tot<br />

i que <strong>de</strong> moment no existeixen possibilitats concretes per a


5<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

re<strong>al</strong>itzar-los, la situació sociopolítica <strong>de</strong>l país dóna una <strong>al</strong>tra<br />

perspectiva a aquesta i<strong>de</strong>a que se’ns comença a presentar fins i<br />

tot com a necessària”, escrivia Udina en el capítol introductori.<br />

<strong>El</strong> <strong>projecte</strong> implicava tota la Cerdanya i proposava <strong>de</strong> repartir<br />

les proves en sis estacions d’esquí: Puigm<strong>al</strong> –ara tancada–,<br />

Cambre d’Ase, la Molina, Porte-Puimorèn, Font Romeu i Les<br />

Angles. Com a pistes <strong>de</strong> reserva, exigi<strong>de</strong>s pel COI, proposava<br />

d’incloure Andorra com a país col·laborador. En la seva anàlisi,<br />

Udina ja posava <strong>de</strong> manifest un <strong>de</strong>ls princip<strong>al</strong>s entrebancs <strong>de</strong>l<br />

<strong>Pirineu</strong> per a acollir uns <strong>jocs</strong>: la latitud baixa és un inconvenient<br />

en termes <strong>de</strong> precipitació <strong>de</strong> neu. I ho acompanyava d’una taula<br />

<strong>de</strong> temperatures i precipitacions mitjanes recolli<strong>de</strong>s en les<br />

estacions princip<strong>al</strong>s. Així i tot, concloïa que <strong>de</strong> fin<strong>al</strong> <strong>de</strong> gener a<br />

principi <strong>de</strong> febrer les condicions <strong>de</strong> neu milloren: “Per tot això,<br />

uns <strong>jocs</strong> no haurien <strong>de</strong> fer-se fora <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> comprès entre<br />

el 5 <strong>de</strong> febrer i l’11 <strong>de</strong> març; si hom vol tenir prou garanties<br />

d’existència <strong>de</strong> neu.”<br />

PREVEIA UN TELEFÈRIC DE 2.000<br />

METRES DE LONGITUD I 900 METRES DE<br />

DESNIVELL PER A CONNECTAR QUERALBS<br />

AMB FONT ALBA I UN ALTRE DE 3.200<br />

METRES MÉS FINS AL PUIGMAL, D’ON ES<br />

PODRIA BAIXAR A NÚRIA<br />

A l’article no s’aprofundia gaire en el capítol <strong>de</strong> les infrastructures<br />

que c<strong>al</strong>drien per a acollir un es<strong>de</strong>veniment d’aquesta<br />

magnitud, però Udina suggeria una candidatura inspirada en<br />

el mo<strong>de</strong>l suís, que es basa a cobrir el territori amb una bona


6<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

xarxa ferroviària i fer ús <strong>de</strong>l telefèric per pujar els esquiadors<br />

a la muntanya, cosa que concentra l’oferta hotelera i turística<br />

en pobles i ciutats. Per això, en la ment d’Udina c<strong>al</strong>ia potenciar<br />

la via ferroviària entre Vic i Puigcerdà i la línia que resseguia<br />

el Llobregat –avui dia abandonada– amb la fin<strong>al</strong>itat <strong>de</strong> portar<br />

gent <strong>de</strong> Barcelona. També preveia un telefèric <strong>de</strong> 2.000 metres<br />

<strong>de</strong> longitud i 900 metres <strong>de</strong> <strong>de</strong>snivell per a connectar Quer<strong>al</strong>bs<br />

amb Font Alba i un <strong>al</strong>tre <strong>de</strong> 3.200 metres més fins <strong>al</strong> Puigm<strong>al</strong>,<br />

d’on es podria baixar a Núria. I, en el que gairebé pot qu<strong>al</strong>ificar-se<br />

d’acte premonitori, Udina proposava <strong>de</strong> s<strong>al</strong>var el port<br />

d’Env<strong>al</strong>ira d’Andorra amb un túnel que connectés Grau Roig i<br />

el Pas <strong>de</strong> la Casa. Aquesta obra es va acabar fent re<strong>al</strong>itat quinze<br />

anys més tard.<br />

“VAIG ENVIAR-LI UN DOCUMENT<br />

EXPLICANT COM S’HAVIEN DE DEMANAR<br />

PER A BARCELONA. I AIXÒ VA DONAR<br />

PEU ALS DEL 92”<br />

<strong>El</strong> mo<strong>de</strong>l Barcelona<br />

Udina té dues coses <strong>al</strong> cap, l’esquí i el territori, per això sempre<br />

va veure l’organització d’uns <strong>jocs</strong> com un element inerci<strong>al</strong> per<br />

a resoldre el dèficit infrastructur<strong>al</strong> territori<strong>al</strong>. <strong>El</strong> <strong>projecte</strong> <strong>de</strong>ls<br />

<strong>jocs</strong> s’havia <strong>de</strong>sat en un c<strong>al</strong>aix, però va veure que es tornava a<br />

obrir una finestra d’oportunitat. <strong>El</strong> juliol <strong>de</strong>l 1980, quatre dies<br />

<strong>de</strong>sprés d’haver nomenat Samaranch presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l COI, Udina<br />

va contactar amb el batlle <strong>de</strong> Barcelona, Narcís Serra. Ho va<br />

fer per mitjà <strong>de</strong>l soci<strong>al</strong>ista Lluís Armet –“<strong>de</strong>ls pocs polítics <strong>al</strong>s<br />

qu<strong>al</strong>s respecto, tot i que va acabar <strong>al</strong> Tribun<strong>al</strong> <strong>de</strong> Comptes”. Li<br />

va explicar a Serra que c<strong>al</strong>ia aprofitar la posició <strong>de</strong> Samaranch<br />

per <strong>de</strong>manar uns <strong>jocs</strong>. “Vaig enviar-li un document explicant<br />

com s’havien <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar per a Barcelona. I això va donar peu<br />

<strong>al</strong>s <strong>de</strong>l 92”, diu sense vacil·lar. S’inspirava en l’informe presentat<br />

a Samaranch anys enrere i trencava amb la tradició que<br />

els <strong>jocs</strong> solament havien <strong>de</strong> ser una celebració durant quinze<br />

dies i proposava que fossin el mitjà per a incentivar un canvi<br />

en les infrastructures.<br />

Fins i tot va arribar a suggerir-li una cosa inèdita, que Barcelona<br />

<strong>de</strong>manés els <strong>jocs</strong> d’hivern i d’estiu conjuntament, però Narcís<br />

Serra no ho va veure clar. A partir d’ací van començar les lluites<br />

polítiques entre Serra, Samaranch i Pujol per convertir-se en<br />

el pare <strong>de</strong>ls <strong>jocs</strong>. Udina va restar entre bambolines, mirant<br />

d’influir sempre que va po<strong>de</strong>r: “<strong>El</strong> que m’ha sabut greu és que<br />

<strong>de</strong>sprés cap d’ells no m’ha reconegut el mèrit; ningú no es creu<br />

que vaig muntar tot això.”


7<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

LA SANE,<br />

A QUI DEMANEN TRES ANYS DE PRESÓ<br />

“Em sento<br />

abandonada;<br />

vam ser-hi<br />

i no ha servit<br />

<strong>de</strong> res”<br />

Entrevista a la jove a qui <strong>de</strong>manen tres anys<br />

<strong>de</strong> presó arran d’un t<strong>al</strong>l a la AP-7 durant les<br />

protestes post-sentència<br />

ALBERT SALAMÉ


8<br />

LA SANE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />

La Sane té vint-i-dos anys, és monitora<br />

i estudia belles arts. <strong>El</strong>s darrers<br />

tres anys <strong>de</strong> la seva vida han estat<br />

trasb<strong>al</strong>sats per una causa judici<strong>al</strong>: la<br />

fisc<strong>al</strong>ia l’acusa <strong>de</strong> <strong>de</strong>sordres públics<br />

i li <strong>de</strong>mana tres anys <strong>de</strong> presó per haver<br />

cremat, suposadament, una barricada<br />

en el t<strong>al</strong>l <strong>de</strong> la AP-7 a l’<strong>al</strong>tura <strong>de</strong> Sant<br />

Celoni que es va fer el dia <strong>de</strong> la vaga<br />

gener<strong>al</strong> contra la sentència <strong>de</strong>l procés,<br />

el 18 d’octubre <strong>de</strong> 2019. Era previst que el<br />

seu cas es resolgués aviat. De fet, tenia el<br />

judici la setmana passada. Però un error<br />

administratiu l’ha ajornat sine die, cosa<br />

que significa un augment <strong>de</strong> l’angoixa<br />

i la incertesa que fa temps que mira <strong>de</strong><br />

gestionar.<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

Parlem amb ella sobre el seu cas i sobre<br />

com ha viscut la situació. Diu que en<br />

aquests moments sent més ràbia que no<br />

pas pena i consi<strong>de</strong>ra que <strong>al</strong> moviment<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista li f<strong>al</strong>ta mobilització i<br />

coordinació. Fins que la seva situació<br />

no es resolgui, té certa cautela a l’hora<br />

<strong>de</strong> militar o anar a manifestacions, però<br />

diu que <strong>al</strong> cau <strong>de</strong> què forma part continua<br />

lluitant perquè els més joves <strong>de</strong>senvolupin<br />

l’esperit crític. “No crec que el cau<br />

sigui no militar, és militar d’una <strong>al</strong>tra<br />

manera”, <strong>de</strong>fensa.<br />

—Us <strong>de</strong>manen tres anys <strong>de</strong> presó per<br />

haver participat en un t<strong>al</strong>l <strong>de</strong> la AP-7 el<br />

dia <strong>de</strong> la vaga gener<strong>al</strong> contra la sentència<br />

<strong>de</strong>l procés. Què us hi va portar?<br />

—No era qüestió d’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme sí o<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme no, sinó d’una vulneració<br />

<strong>de</strong> drets. T’has <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r manifestar<br />

quan no estàs d’acord amb <strong>al</strong>guna cosa,<br />

i s’ha <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r t<strong>al</strong>lar la AP-7 una hora i<br />

que no passi res. Aquell era un <strong>de</strong>ls t<strong>al</strong>ls<br />

que es va fer, concretament el <strong>de</strong> Sant<br />

Celoni. Llavors no militava enlloc i hi<br />

vaig anar simplement perquè havia rebut<br />

una convocatòria. Hi havia una pila <strong>de</strong><br />

pneumàtics i la gent els va encendre. Però<br />

pràcticament no va cremar res perquè<br />

ràpidament va arribar la BRIMO i tothom<br />

va començar a córrer.<br />

—Us van <strong>de</strong>tenir <strong>al</strong>eshores?<br />

—Corria, però quan vaig veure que la<br />

BRIMO s’acostava <strong>de</strong> pressa, vaig adonar-me<br />

que toparia contra els pneumàtics<br />

encesos i hi cauria a sobre. Vaig parar<br />

i <strong>de</strong>sprés vaig intentar <strong>de</strong> continuar, però<br />

en un tres i no res ja m’havia atrapat un<br />

agent i era a terra. Era molt forçut, feia<br />

dos metres i anava molt equipat, i es va<br />

col·locar sencer sobre meu. Recordo el<br />

pes, la incomoditat, avisar-lo que era a<br />

punt <strong>de</strong> cremar-me la cara perquè tenia<br />

davant els pneumàtics... <strong>El</strong> trauma que<br />

m’ha creat fa que no recordi gaires coses.<br />

Sí que recordo molts comentaris sobre la<br />

meva aparença, sobre els cat<strong>al</strong>ans, coses<br />

com ara: “Tu eres aquell dia en aquella<br />

manifestació.” Hi havia cinc agents molt<br />

<strong>al</strong>ts <strong>al</strong> meu voltant, se sentien trets <strong>de</strong><br />

foam i, així i tot, els agents que eren amb<br />

mi van <strong>de</strong>manar més reforços, com si els<br />

necessitessin, amb una noia <strong>de</strong> metre<br />

cinquanta... Vaig pensar que em passaria<br />

<strong>al</strong>guna cosa.<br />

Hi havia cinc agents<br />

molt <strong>al</strong>ts <strong>al</strong> meu voltant,<br />

se sentien trets <strong>de</strong> ‘foam’<br />

i, així i tot, els agents<br />

que eren amb mi van<br />

<strong>de</strong>manar més reforços,<br />

com si els necessitessin,<br />

amb una noia <strong>de</strong> metre<br />

cinquanta...


9<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

LA SANE<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

Gestionar la por d’entrar a<br />

la presó és complicat i pot<br />

arribar a trasb<strong>al</strong>sar molt.<br />

És poc probable que hi entri<br />

perquè no tinc antece<strong>de</strong>nts i<br />

perquè, si em <strong>de</strong>manen tres<br />

anys, és fàcil que siguin dos<br />

—Us van traslladar a la comissaria <strong>de</strong>ls<br />

Mossos <strong>de</strong> Granollers, on dieu que vau<br />

estar-vos nou hores i <strong>de</strong>nuncieu que es<br />

van cometre <strong>al</strong>gunes irregularitats.<br />

—<strong>El</strong>s agents que em van fer les fotografies<br />

habitu<strong>al</strong>s em van comentar que<br />

també em fotografiarien els tatuatges<br />

<strong>de</strong>l cos. Sabia que això no ho po<strong>de</strong>n fer i<br />

els vaig dir que no, però ja me les feien<br />

amb molta natur<strong>al</strong>itat. Em van arribar<br />

a dir: “Pensa que, quan <strong>al</strong>gú mor <strong>de</strong>sfigurat,<br />

aquesta mena <strong>de</strong> fotografies ens<br />

aju<strong>de</strong>n a i<strong>de</strong>ntificar-lo.” Jo <strong>al</strong>·lucinava,<br />

estava sola, amb molts pensaments i<br />

provant <strong>de</strong> dir que no... <strong>El</strong>s pots dir que<br />

no, però ells també et po<strong>de</strong>n colpejar,<br />

tens totes les <strong>de</strong> perdre. Això m’ha quedat<br />

molt present. Tinc tatuatges pertot<br />

el cos i me’ls van fotografiar tots. Em<br />

vaig adonar que el mite <strong>de</strong>l policia bo i<br />

el policia dolent existeix. <strong>El</strong>s agents que<br />

em van fer això eren diferents <strong>de</strong>ls que<br />

m’havien <strong>de</strong>tingut, em parlaven bé, cosa<br />

que em va fer veure’ls amables. Però<br />

feien la mateixa feina.<br />

—Després us van <strong>de</strong>ixar lliure, però <strong>al</strong><br />

cap d’un any vau saber que us <strong>de</strong>manaven<br />

tres anys <strong>de</strong> presó. Com ho vau pair?<br />

—De comissaria, en vaig sortir amb un<br />

somriure i vaig estar-me un any amb<br />

aquesta felicitat f<strong>al</strong>sa, pensant que ja arribaria<br />

l’acusació. Mirava els <strong>al</strong>tres casos<br />

en què <strong>de</strong>manaven molts anys i pensava<br />

que no m’hi podia comparar perquè tan<br />

sols m’havien <strong>de</strong>tingut unes hores. Quan<br />

vaig saber que em <strong>de</strong>manaven tres anys,<br />

va ser difícil i ho vaig intentar <strong>de</strong> pair.<br />

També vaig pensar que podria haver<br />

estat pitjor, en podrien haver estat cinc,<br />

com en uns <strong>al</strong>tres casos, però tenia la<br />

preocupació d’entrar a la presó.<br />

—Com us ha afectat psicològicament i<br />

en l’àmbit d’estudis i feina?<br />

—Fins a segon <strong>de</strong> carrera semblava que<br />

estigués bé. Però aquell any, sí que ho<br />

vaig treure tot i va ser un caos. Gestionar<br />

la por d’entrar a la presó és complicat<br />

i pot arribar a trasb<strong>al</strong>sar molt. És poc<br />

probable que hi entri perquè no tinc antece<strong>de</strong>nts<br />

i perquè, si em <strong>de</strong>manen tres<br />

anys, és fàcil que siguin dos. Però me’ls<br />

podrien acumular... I he <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> fer<br />

certes coses. He militat molt fugaçment o<br />

a molta distància per por. Ja no és qüestió<br />

<strong>de</strong> no anar a una manifestació, sinó directament<br />

<strong>de</strong> no atrevir-te a passar pels<br />

carrers <strong>de</strong>l voltant.<br />

—De què us acusen, exactament?<br />

—Uns agents diuen que vaig cremar la<br />

barricada. L’única prova és la seva paraula,<br />

i això ens fa ser optimistes, tot i<br />

que la paraula d’un agent <strong>de</strong>ls Mossos<br />

v<strong>al</strong> més que la <strong>de</strong> qu<strong>al</strong>sevol.


10<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

LA SANE<br />

—Us havien <strong>de</strong> jutjar aquesta setmana,<br />

però s’ha ajornat. Per què?<br />

—Tot i que el meu cas l’havia <strong>de</strong> dur<br />

l’Audiència <strong>de</strong> Barcelona, m’enviaven<br />

a Granollers. <strong>El</strong> meu advocat va notificar-ho,<br />

però no se n’han adonat fins<br />

dos dies abans <strong>de</strong>l judici. Tota l’ansietat<br />

i tristesa que tenia s’ha transformat en<br />

ràbia, quan he vist com són d’ineptes.<br />

Ara tinc la incertesa que potser m’he<br />

d’esperar un mes o un any per tenir una<br />

data. Em van <strong>de</strong>tenir el 2019 i potser el<br />

cas arriba <strong>al</strong> 2024. Hauré d’estar un any<br />

més anant amb compte, pensant què faig<br />

i què no... Al fin<strong>al</strong>, potser seran cinc anys<br />

sense po<strong>de</strong>r dir la meva opinió sense por.<br />

—En tot aquest temps, heu trobat a<br />

f<strong>al</strong>tar suport d’<strong>al</strong>guna mena?<br />

—Que el meu advocat sigui d’Alerta Solidària<br />

ha ajudat moltíssim, perquè et<br />

posa en contacte amb més repres<strong>al</strong>iats.<br />

Però em fa molta gràcia com actua, per<br />

exemple, l’ajuntament <strong>de</strong>l meu poble, <strong>de</strong><br />

Junts. Tothom em dóna molt <strong>de</strong> suport,<br />

és simpàtic i m’ofereix ajuda, però <strong>de</strong>sprés,<br />

a l’hora <strong>de</strong> necessitar-la re<strong>al</strong>ment<br />

–per a fer actes, presentar mocions...–,<br />

em trobo impediments.<br />

—Havíeu militat i teníeu formació prèvia,<br />

cosa que us permetia <strong>de</strong> saber què<br />

podien <strong>de</strong>manar-vos els Mossos i què<br />

no a comissaria. Què recomanaríeu, en<br />

aquest sentit? Creieu que en gener<strong>al</strong> la<br />

gent està prou preparada i informada<br />

davant la repressió?<br />

—Has d’anar-hi preparat. Per exemple,<br />

sabia que no havia <strong>de</strong> portar sostenidors<br />

amb cèrcols, ni <strong>de</strong> plàstic, ni <strong>de</strong> ferro.<br />

Quan arribes a comissaria, et <strong>de</strong>spullen<br />

en una s<strong>al</strong>a amb dues agents i et passen<br />

el <strong>de</strong>tector <strong>de</strong> met<strong>al</strong>ls. Si portes sostenidors<br />

<strong>de</strong> cèrcols, si xiula la màquina,<br />

pots quedar-te sense res, i això és molt<br />

impactant. Portes molta estona ment<strong>al</strong>ment<br />

<strong>de</strong>spullada, però acabes físicament<br />

<strong>de</strong>spullada i t’ho prenen tot: polseres,<br />

coses person<strong>al</strong>s... A la gent, li diria que<br />

s’informi per can<strong>al</strong>s especi<strong>al</strong>itzats, hi<br />

Em van <strong>de</strong>tenir el 2019 i<br />

potser el cas arriba <strong>al</strong> 2024.<br />

Hauré d’estar un any més<br />

anant amb compte, pensant<br />

què faig i què no... Al fin<strong>al</strong>,<br />

potser seran cinc anys sense<br />

po<strong>de</strong>r dir la meva opinió<br />

sense por<br />

ALBERT SALAMÉ


11<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

LA SANE<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

Em fa ràbia que m’hagi<br />

jugat la pell i que m’hagin<br />

agafat com han agafat en<br />

Marcel, l’Adrián Sas, l’Adrià<br />

<strong>de</strong>l Clot, la Xènia... Que hi<br />

hagi gent que ha patit i que<br />

no els <strong>de</strong>fensem ni sortim <strong>al</strong>s<br />

carrers<br />

ha gent que va molt feliç a les manifestacions...<br />

També és veritat que, si volen,<br />

tant se v<strong>al</strong> si fa un any que milites o cinc.<br />

Has <strong>de</strong> vigilar <strong>al</strong> màxim, siguis qui siguis<br />

et pot passar.<br />

—En aquest sentit, creieu que manca<br />

coordinació, informació i unitat per a<br />

construir una estratègia antirepressiva<br />

forta?<br />

—Sí... F<strong>al</strong>ta una coordinació i un moviment.<br />

Amb el Tsunami Democràtic tots<br />

vam sentir que el teníem, i quan van venir<br />

les mil repres<strong>al</strong>ia<strong>de</strong>s van <strong>de</strong>saparèixer. És<br />

el mite i la re<strong>al</strong>itat <strong>de</strong> l’esquerra, sempre<br />

ens bar<strong>al</strong>lem entre nos<strong>al</strong>tres i així no<br />

anem enlloc.<br />

—Per acabar, volia <strong>de</strong>manar-vos pel<br />

moment actu<strong>al</strong>. Les protestes post-sentència<br />

eren plenes <strong>de</strong> joves, però ja no hi<br />

ha gaire mobilització <strong>de</strong>l jovent. Com<br />

ho v<strong>al</strong>oreu?<br />

—Em sento molt abandonada i és una<br />

cosa que he arribat a comentar amb la<br />

meva psicòloga. Tinc el sentiment que<br />

vam ser-hi i no ha servit <strong>de</strong> res, l’únic que<br />

hem aconseguit és una med<strong>al</strong>leta, la cosa<br />

aquesta <strong>de</strong> dir: “Pobreta, era <strong>al</strong>là!” Però<br />

me’ls trauràs tu, els tres anys <strong>de</strong> presó?<br />

—Us referiu a un abandonament per<br />

part <strong>de</strong>ls polítics?<br />

—I <strong>de</strong>l moviment. Té sentit, perquè hi<br />

ha hagut una pandèmia. Han canviat<br />

molt les prioritats, i ho trobo legítim.<br />

Treb<strong>al</strong>lo amb joves <strong>de</strong> setze i divuit anys,<br />

a qui tot això ja els queda lluny. En aquell<br />

moment, si hi havia una manifestació,<br />

hi anàvem encara que tinguéssim<br />

exàmens, però ara es nota que estan<br />

més preocupats pels exàmens o per<br />

l’habitatge. Tenen el sentiment <strong>de</strong>: “És<br />

igu<strong>al</strong> el que faci, no servirà <strong>de</strong> res.” Jo<br />

tinc una experiència d’abandonament<br />

i <strong>de</strong> ràbia. Em fa ràbia que m’hagi jugat<br />

la pell i que m’hagin agafat com han<br />

agafat en Marcel, l’Adrián Sas, l’Adrià<br />

<strong>de</strong>l Clot, la Xènia... Que hi hagi gent que<br />

ha patit i que no els <strong>de</strong>fensem ni sortim<br />

<strong>al</strong>s carrers.


12<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

ÀLEX GORINA<br />

“TV3 ha fet molt<br />

<strong>de</strong> m<strong>al</strong> <strong>al</strong> cinema<br />

cat<strong>al</strong>à”<br />

Entrevista <strong>al</strong> crític <strong>de</strong> cinema i presentador<br />

<strong>de</strong> ‘La finestra indiscreta’, que enguany<br />

fa trenta-cinc anys a la graella <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya Ràdio<br />

ALBERT SALAMÉ


13<br />

ÀLEX GORINA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Si parlem <strong>de</strong> crítica <strong>de</strong> cinema a<br />

Cat<strong>al</strong>unya, immediatament ens<br />

vénen <strong>al</strong> cap Jaume Figueras i Àlex<br />

Gorina. Van ser pioners en una professió<br />

que sempre tendia a mirar cap<br />

a fora, princip<strong>al</strong>ment <strong>al</strong>s Estats Units, però<br />

que amb els anys també va saber es<strong>de</strong>venir<br />

un <strong>al</strong>taveu per a fer conèixer el cinema<br />

cat<strong>al</strong>à. Gorina continua en actiu. <strong>El</strong> programa<br />

que presenta i dirigeix, La finestra<br />

indiscreta, enguany ha fet trenta-cinc anys<br />

d’emissió i és el programa veterà <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

Ràdio. A punt <strong>de</strong> fer setanta anys, diu<br />

que no sap si l’any vinent continuarà. Hem<br />

conversat amb ell en un bar a prop <strong>de</strong> les<br />

oficines <strong>de</strong> la ca<strong>de</strong>na pública. Ens parla <strong>de</strong>ls<br />

seus inicis, <strong>de</strong> la família, <strong>de</strong>l seu estimat<br />

Jaume Figueras i <strong>de</strong>l <strong>de</strong>samor amb TV3.<br />

—Veniu d’una família tèxtil burgesa<br />

clàssica. Però no vau voler seguir aquest<br />

camí.<br />

—Vaig créixer sota la protecció <strong>de</strong>l meu<br />

avi Gorina i <strong>de</strong>l meu pare, que tenien<br />

claríssim que era l’hereu i havia <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-me<br />

<strong>al</strong> negoci familiar. He <strong>de</strong> dir que<br />

era una família amb interessos cultur<strong>al</strong>s<br />

molt evi<strong>de</strong>nts. Eren burgesos, sí, religiosos,<br />

però amb cultura, amb pensament,<br />

i una mare molt poc convencion<strong>al</strong>, que<br />

també va ser <strong>de</strong>terminant. I hi va haver<br />

un moment en què vaig començar<br />

a treb<strong>al</strong>lar amb la família, però tenia<br />

claríssim que no m’agradava. Va arribar<br />

la mili i me’n vaig anar un any a Melilla.<br />

I durant un any no vaig treure el nas per<br />

casa perquè era l’època <strong>de</strong> la Marxa Verda<br />

i no vaig tenir ni un sol permís. Va ser un<br />

aïllament tot<strong>al</strong>.<br />

—I quan vau tornar, què vau fer?<br />

—La nit que vaig tornar a Barcelona, el<br />

meu pare em va dir que l’en<strong>de</strong>mà m’esperaven<br />

<strong>al</strong> <strong>de</strong>spatx. I li vaig dir que no.<br />

—Uf...<br />

—Al meu pare el va ferir, però em va<br />

dir dues coses: “A partir d’ara, te les<br />

apanyes, i aprèn a guanyar-te la vida.”<br />

I dos: “Ho dius tu a l’avi.” Jo l’adorava.<br />

<strong>El</strong> meu avi era una persona d’un po<strong>de</strong>r<br />

seductor, tenia molts coneixements,<br />

era wagnerià, era divertit, però seriós, i<br />

és clar, m’hi trobava molt a gust perquè<br />

em consentia molt. Li vaig dir i em va dir:<br />

“Sigues feliç.”<br />

—Dieu que teníeu una mare molt poc<br />

convencion<strong>al</strong>. Per què?<br />

—Tenia unes inquietuds i capacitats<br />

que no va po<strong>de</strong>r exercir ni <strong>de</strong>mostrar<br />

mai perquè la seva mare era com era i la<br />

va conduir a fer un bon matrimoni. I el<br />

context en què es va ficar la meva mare<br />

i en què va viure, sempre molt enamorada<br />

<strong>de</strong>l meu pare, va ser el d’una dona<br />

<strong>de</strong> societat. Però no podia evitar <strong>de</strong> ser<br />

una persona extravagant perquè sempre<br />

<strong>de</strong>ia el que pensava, no tenia pèls a la<br />

llengua, i <strong>de</strong>mostrava uns coneixements<br />

que espantaven la gent. Estava tot<strong>al</strong>ment<br />

collada tant per la seva família com pel<br />

seu marit. Al meu pare, en el fons, el fascinava,<br />

perquè era una dona excepcion<strong>al</strong>,<br />

però a la llarga li molestava perquè era<br />

evi<strong>de</strong>nt que notava, o li <strong>de</strong>ien, que la seva<br />

dona no era el que tocava.<br />

—Sou, doncs, com la vostra mare. Necessitàveu<br />

<strong>de</strong>sencotillar-vos i sortir <strong>de</strong><br />

l’ambient que us pertocava.<br />

—Sí, la meva mare em va permetre una<br />

opció <strong>de</strong> person<strong>al</strong>itat i mirada molt diferent.<br />

<strong>El</strong> fin<strong>al</strong> va ser molt trist perquè<br />

es van separar; fou un paradís que es<br />

va trencar. I la meva mare va ser abandonada<br />

per totes les amistats, quan es<br />

va separar. Va patir molt. Així i tot, va<br />

intentar <strong>de</strong> fer <strong>al</strong>eshores tot <strong>al</strong>lò que<br />

no havia pogut fer abans. Fins i tot va<br />

aprendre doblatge!<br />

—I entre tot aquest univers familiar,<br />

d’on us sorgeix l’amor pel cinema?<br />

—Va ser una cosa que va brollar <strong>de</strong> mi<br />

mateix i que va anar creixent fins que<br />

Sí, la meva mare em va<br />

permetre una opció <strong>de</strong><br />

person<strong>al</strong>itat i mirada<br />

molt diferent


14<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ÀLEX GORINA<br />

Fer la mili, a Melilla,<br />

a cav<strong>al</strong>leria, dos anys<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort<br />

<strong>de</strong> Franco, ciutat<br />

més que feixista,<br />

passar-te un any<br />

seguit en una caserna<br />

amb militars fills <strong>de</strong><br />

puta, absolutament<br />

franquistes, <strong>al</strong>cohòlics,<br />

amargats, <strong>de</strong>spòtics<br />

vaig ser presoner <strong>de</strong> la passió. També hi<br />

va influir que el meu avi Gorina era un<br />

apassionat <strong>de</strong>l cinema i <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls anys<br />

trenta filmava amb 9 mm. En guardo<br />

tota la col·lecció. Tenia moltes pel·lícules<br />

<strong>de</strong>l Charlot i <strong>de</strong> cinema mut, i també<br />

ens filmava a nos<strong>al</strong>tres. <strong>El</strong>s diumenges,<br />

primer, en un llençol, i <strong>de</strong>sprés, en una<br />

pant<strong>al</strong>la <strong>de</strong> l’habitació <strong>de</strong> la casa, ens<br />

feia una sessió doble. Una <strong>de</strong> la família i<br />

una <strong>al</strong>tra <strong>de</strong> còmica. Ens ho passàvem bé.<br />

—Abandoneu la vostra carrera com a<br />

empresari i futur home benestant i us<br />

convertiu en crític <strong>de</strong> cinema. Com és,<br />

aquest procés?<br />

—Quan dic <strong>al</strong> pare que no aniré a l’empresa<br />

l’en<strong>de</strong>mà, no t’enganyo, <strong>al</strong> cap <strong>de</strong><br />

vint-i-quatre hores rebo un missatge<br />

d’en Jaume Figueras. L’havia conegut<br />

temps enrere perquè escrivia cartes <strong>al</strong><br />

“Consultori <strong>de</strong>l Míster Belve<strong>de</strong>re” <strong>de</strong><br />

la revista Fotogramas. Hi escrivia sense<br />

parar. I a vega<strong>de</strong>s les respostes sortien<br />

publica<strong>de</strong>s. Hi va haver un moment en<br />

què es va t<strong>al</strong>lar en sec i va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> respondre’m.<br />

I un dia em truca i em diu que<br />

em vol conèixer. Em vaig quedar parat.<br />

Quan ens vam trobar, em va explicar que<br />

la meva mare li havia escrit una carta<br />

dient que no em fes tant <strong>de</strong> cas perquè em<br />

distreia molt <strong>de</strong>ls estudis. Per això havia<br />

<strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> publicar les respostes. Però va<br />

arribar un moment en què va creure que<br />

no tenia dret <strong>de</strong> frustrar la passió d’aquell<br />

noi. Aquí va començar una relació i una<br />

amistat.<br />

—Quina història!<br />

—L’en<strong>de</strong>mà d’haver tornat <strong>de</strong> la mili,<br />

doncs, em va convidar a anar a l’estrena<br />

d’una pel·lícula a l’Arkadin, un cinema<br />

que hi havia a la Travessera <strong>de</strong> les Corts.<br />

ALBERT SALAMÉ


15<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ÀLEX GORINA<br />

I, quan en vam sortir, em va <strong>de</strong>manar si<br />

volia entrar a treb<strong>al</strong>lar a Círculo A, l’empresa<br />

que tenia amb l’Antoni Kirchner. Va<br />

ser l’empresa que va instaurar les s<strong>al</strong>es <strong>de</strong><br />

versió a Barcelona. Era l’empresa progre<br />

<strong>de</strong> cinema més interessant <strong>de</strong>l moment<br />

i tot el que feien era apassionant.<br />

—Tot anava rodat. I quan comenceu a<br />

posar el peu en la crítica?<br />

—A Círculo A conec en Pablo López, que<br />

també estava molt ficat en el moment<br />

<strong>de</strong>l teatre i <strong>de</strong>l cinema, i em va dir si<br />

volia escriure amb ell la part <strong>de</strong> cinema<br />

<strong>de</strong> la Guia <strong>de</strong>l Ocio; <strong>de</strong>sprés, si volia fer<br />

amb ell un programa <strong>de</strong> cinema a Radio<br />

Peninsular; i en Puy<strong>al</strong> em va oferir <strong>de</strong><br />

participar en un programa <strong>de</strong> TVE per<br />

anar a entrevistar gent a les estrenes. I <strong>de</strong><br />

cop i volta, amb pocs mesos, feia ràdio,<br />

televisió, premsa escrita i programació <strong>al</strong><br />

Circulo A. Tenia vint-i-cinc anys i m’ho<br />

passava pipa, estava en mans d’una gent<br />

creativament prodigiosa, tractant amb<br />

un cinema d’autor i aprenent a escriure,<br />

a parlar per la ràdio i a fer televisió. No<br />

podia <strong>de</strong>manar més.<br />

—La tornada també <strong>de</strong>via ser un <strong>de</strong>scans,<br />

<strong>de</strong>sprés d’un any aïllat a Melilla.<br />

Allà vau viure una experiència molt<br />

traumàtica.<br />

—Sí, durant la mili em van violar. Per a<br />

mi, aquella Barcelona i aquell ambient<br />

van ser curatius.<br />

—Us va ajudar a retrobar-vos amb el<br />

sexe?<br />

—Jo, <strong>de</strong>l sexe, sempre n’he estat enamorat,<br />

i aquest capítol no m’ho va <strong>al</strong>terar.<br />

Allò va ser brut<strong>al</strong>, però formava part d’un<br />

context que era brut<strong>al</strong>. Fer la mili, a Melilla,<br />

a cav<strong>al</strong>leria, dos anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />

mort <strong>de</strong> Franco, ciutat més que feixista,<br />

passar-te un any seguit en una caserna<br />

amb militars fills <strong>de</strong> puta, absolutament<br />

franquistes, <strong>al</strong>cohòlics, amargats, <strong>de</strong>spòtics.<br />

I tot en plena Marxa Verda, amb<br />

els marroquins fent atemptats contínuament.<br />

Era un ambient atroç, espanyol,<br />

ranci i repressor. <strong>El</strong> que em va passar<br />

m’ho van fer uns sergents. Per a mi, tot va<br />

formar part d’una mateixa experiència.<br />

La violació va ser tan brut<strong>al</strong> com tot. I en<br />

el moment d’anar-me’n d’<strong>al</strong>là, em vaig<br />

llançar a la Barcelona d’aquella època, i<br />

l’oportunitat que em va donar en Jaume<br />

Figueras em va permetre <strong>de</strong> submergir-me<br />

en un món que és incomparable<br />

amb avui. La vida <strong>de</strong>sendreçada, l’humor,<br />

la llibertat d’expressió... Vaig volar.<br />

—I arriba un moment que us encarreguen<br />

La finestra indiscreta, que fa trenta-cinc<br />

anys que és en antena i és el<br />

programa més antic <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya Ràdio.<br />

Com va néixer?<br />

—Jo havia entrat a Cat<strong>al</strong>unya Ràdio per<br />

fer unes col·laboracions <strong>de</strong> crítica <strong>de</strong><br />

cinema. Un dia, el cap <strong>de</strong> programes, que<br />

era en Josep Cuní, em crida <strong>al</strong> <strong>de</strong>spatx i<br />

em diu: “Et veuries amb cor <strong>de</strong> fer un<br />

programa <strong>de</strong> cinema setman<strong>al</strong>?”. Li dic<br />

que sí, que com vol que sigui: “<strong>El</strong> que<br />

vulguis i, <strong>de</strong> moment, gravat”. Amb qui<br />

compto, li <strong>de</strong>mano. “Amb tu mateix, no<br />

tens pressupost. Tindràs un tècnic.” Amb<br />

en Cuní, hi tinc una relació estranya, però<br />

no podré agrair-li mai prou la confiança<br />

que em va donar. I li he <strong>de</strong> reconèixer una<br />

<strong>al</strong>tra cosa.<br />

—Quina?<br />

—De tots els caps <strong>de</strong> programa que han<br />

passat per Cat<strong>al</strong>unya Ràdio, ell és l’únic<br />

que m’ha escoltat. Venia, em corregia,<br />

em donava indicacions. Hi posava interès.<br />

<strong>El</strong>s <strong>al</strong>tres m’han donat la confiança.<br />

—Us mireu les audiències?<br />

—No les he mira<strong>de</strong>s mai. No vull que me<br />

les expliquin, no vull saber-ne absolutament<br />

res. No tenen sentit, són f<strong>al</strong>ses i<br />

no són científiques. Les audiències són<br />

un <strong>de</strong>sastre que fan m<strong>al</strong>bé la vida <strong>de</strong><br />

moltes persones. I no vull que m’afectin<br />

ni m’influeixin. Si hi ha res que no els<br />

agrada, ja m’ho diran.<br />

—Us fa patir que arribi el dia que us<br />

<strong>de</strong>sprogramin?<br />

—És que em <strong>de</strong>sprogramaré jo, no em<br />

<strong>de</strong>sprogramaran. Ho tinc claríssim. A mi<br />

no em passarà com el Figueras i em faran<br />

Les audiències són<br />

un <strong>de</strong>sastre que fan<br />

m<strong>al</strong>bé la vida <strong>de</strong><br />

moltes persones. I no<br />

vull que m’afectin ni<br />

m’influeixin. Si hi ha<br />

res que no els agrada,<br />

ja m’ho diran


16<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ÀLEX GORINA<br />

Jo voldria plegar, però<br />

em farà molta ràbia<br />

que <strong>de</strong>saparegui el<br />

programa <strong>de</strong> cinema<br />

<strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya Ràdio.<br />

Perquè el pot fer una<br />

<strong>al</strong>tra persona<br />

fora. No el van fer fora, però el van fer<br />

fora. Si ell va <strong>de</strong>manar <strong>de</strong> plegar pensant<br />

que li <strong>de</strong>manarien que es quedés, va ser<br />

perquè li feien la vida impossible. I es va<br />

<strong>de</strong>mostrar. Jo no, jo plegaré.<br />

—I sabeu quan?<br />

—Potser <strong>al</strong> juny. Però espero, no ho<br />

tinc <strong>de</strong>cidit <strong>al</strong> 100%. Faré setanta anys,<br />

enguany. Trenta-cinc anys <strong>de</strong> La finestra<br />

indiscreta. No m’agra<strong>de</strong>n moltes coses<br />

que m’envolten <strong>de</strong>l món <strong>de</strong> la comunicació,<br />

no m’agra<strong>de</strong>n les tendències actu<strong>al</strong>s.<br />

I per una <strong>al</strong>tra banda, tinc la sensació que<br />

sóc un tap. <strong>El</strong> típic personatge que és <strong>al</strong>là<br />

<strong>de</strong> sempre i per sempre i que no <strong>de</strong>ixa<br />

brollar novetats. Però m’espero a <strong>de</strong>cidir-ho<br />

perquè hi ha canvis a la direcció <strong>de</strong><br />

Cat<strong>al</strong>unya Ràdio. Jo voldria plegar, però<br />

em farà molta ràbia que <strong>de</strong>saparegui el<br />

programa <strong>de</strong> cinema <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya Ràdio.<br />

Perquè el pot fer una <strong>al</strong>tra persona.<br />

—Voldríeu plegar, però que <strong>al</strong>gú continuï<br />

el programa?<br />

—Que com a mínim la nova direcció se’l<br />

trobi. Perquè si jo ara plego, inventaran<br />

una <strong>al</strong>tra cosa.<br />

—M’heu parlat <strong>de</strong> Jaume Figueras. Amb<br />

ell heu format una parella icònica. “En<strong>de</strong>vina,<br />

Gorina!”<br />

—“Ho superes, Figueras?” Encara avui<br />

dia hi ha gent que pel carrer em crida<br />

“en<strong>de</strong>vina, Gorina!”.<br />

—Us recordo fent la secció “Blanc i Negre”<br />

<strong>de</strong> Cinema 3. Un dia, <strong>de</strong> cop i volta,<br />

es va <strong>de</strong>ixar d’emetre i aquest buit no<br />

s’ha omplert.<br />

—No saps el m<strong>al</strong> que han fet. No només<br />

han <strong>de</strong>ixat un buit molt gran, sinó que<br />

han fet molt <strong>de</strong> m<strong>al</strong> a la prioritat que<br />

teòricament tenen, que és ser una televisió<br />

pública. TV3 ha fet molt <strong>de</strong> m<strong>al</strong> <strong>al</strong><br />

cinema cat<strong>al</strong>à. No ha sabut què fer-ne.<br />

I l’acabaven programant <strong>de</strong> nit, a <strong>al</strong>tes<br />

hores <strong>de</strong> la matinada, sense publicitar-lo.<br />

La professió estava indignada<br />

amb TV3 perquè els posava diners en la<br />

producció, però <strong>de</strong>sprés no ho aprofitaven.<br />

Sí, les pel·lícules s’emetien, però<br />

ningú no les veia. Aquí vull agrair el paper<br />

<strong>de</strong> Mònica Terribas, perquè quan va ser<br />

directora, em va cridar i em va <strong>de</strong>manar<br />

que li muntés si us plau un programa on<br />

s’emetessin les pel·lícules cat<strong>al</strong>anes en<br />

un horari respectable <strong>al</strong> 33.<br />

—<strong>El</strong> S<strong>al</strong>a 33.<br />

—Sí, era un programa on la gent <strong>de</strong>l<br />

cinema cat<strong>al</strong>à podia <strong>de</strong>fensar la seva<br />

pel·lícula, presentar-la i <strong>de</strong>sprés, en una<br />

conversa, fer-la v<strong>al</strong>dre. Li vaig dir que<br />

i tant que sí i m’hi vaig posar immediatament.<br />

I es va <strong>de</strong>sarticular <strong>al</strong> mateix<br />

moment que moria Cinema 3. <strong>El</strong> 33 ara<br />

l’han buidat. No han tingut els collons<br />

<strong>de</strong> liquidar-lo, que és el que voldrien,<br />

però gairebé. TV3 va començar <strong>al</strong>eshores<br />

l’experiència actu<strong>al</strong> <strong>de</strong> programes<br />

piruleta <strong>de</strong> mitja hora d’entrevistes en<br />

cotxe, visites a un poble... No faig cap<br />

mena <strong>de</strong> v<strong>al</strong>oració. Tots els programes,<br />

com Ànima també, van <strong>de</strong>saparèixer;<br />

la cultura va ser liquidada. I no pensen<br />

recuperar-la per molt que diguin.<br />

—No heu tornat a posar un peu a TV3?<br />

—No. Potser en els últims quatre anys hi<br />

he anat una vegada perquè fa poc em van<br />

fer una entrevista.<br />

—<strong>El</strong> fet d’interactuar amb re<strong>al</strong>itzadors,<br />

actors i productors, suposo que us <strong>de</strong>u<br />

haver fet ensorrar <strong>al</strong>gun mite que, si no<br />

l’haguéssiu conegut, encara tindríeu en<br />

un pe<strong>de</strong>st<strong>al</strong>.<br />

—Home, és clar!<br />

—Qui us ha caigut <strong>de</strong> més amunt <strong>de</strong>l<br />

pe<strong>de</strong>st<strong>al</strong>?<br />

—Harrison Ford.<br />

—No. Per què?<br />

—Sí, perquè és un fill <strong>de</strong> puta i un f<strong>al</strong>s. Va<br />

ser en l’estrena d’una pel·lícula <strong>de</strong> merda<br />

que va fer i que ni recordo quina era. <strong>El</strong>l<br />

va venir a fer la promoció i jo havia <strong>de</strong><br />

fer <strong>de</strong> responsable <strong>de</strong> premsa. I em venia<br />

<strong>de</strong> gust, perquè tindria l’oportunitat <strong>de</strong><br />

conèixer-lo. Vam anar a dinar abans<br />

i vaig comprovar que tenia una ment<br />

ridícula, un zero a l’esquerra. No té gens


17<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ÀLEX GORINA<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

d’interès per res, no sap res i no l’emociona<br />

res. Tracta la gent que l’envolta<br />

d’una manera intolerable. A mi i <strong>al</strong>s qui<br />

l’acompanyàvem ens va menystenir,<br />

va ser enormement <strong>de</strong>sagradable. Fins<br />

que vam anar a fer la roda <strong>de</strong> premsa i<br />

llavors es va transformar en una persona<br />

encantadora, ri<strong>al</strong>lera. I quan vam tornar<br />

a anar a dins, no em va voler ni s<strong>al</strong>udar.<br />

Un imbècil.<br />

—I <strong>al</strong>gú que us hagi enamorat?<br />

—Per sort, molts. La persona amb qui<br />

m’he entès més és Todd Haynes, director<br />

<strong>de</strong> Carol i Velvet Goldimine. Va venir<br />

dues vega<strong>de</strong>s <strong>al</strong> Festiv<strong>al</strong> <strong>de</strong> Sitges quan<br />

jo n’era el director. Ens vam enamorar.<br />

És una persona preciosa, humanament<br />

increïble, amb una riquesa interior interminable.<br />

—Una història d’amor.<br />

—Va ser una història d’amor, i no m’importa<br />

dir-ho. No va ser buscat. Tots dos<br />

érem conscients <strong>de</strong>ls límits i <strong>de</strong> l’opor-<br />

tunitat que hi havia. Fins i tot, vam anar<br />

a passar una setmana junts a Lanzarote<br />

i vam fer la volta a l’illa, vam cantar i<br />

banyar-nos. Fa molts anys que no ens<br />

veiem però ens escrivim. Encara mantenim<br />

la flama. L’he vist moltes vega<strong>de</strong>s<br />

en fotografies i encara porta el penjoll<br />

que li vaig reg<strong>al</strong>ar per donar-li bona sort.<br />

—És bonic…<br />

—I vull dir una <strong>al</strong>tra persona. Carme<br />

<strong>El</strong>ías. És una dona tan bona gent i tan<br />

educada, elegant i tan guapa... Sempre<br />

que hem fet coses junts, hi ha hagut<br />

<strong>al</strong>guna cosa especi<strong>al</strong>. Sempre estem<br />

a gust.<br />

—Alcarràs us ha emocionat?<br />

—Sí, però no em sorprèn gens, perquè<br />

conec la Carla Simón, he vist el que ha fet<br />

i reconec les característiques <strong>de</strong> la seva<br />

person<strong>al</strong>itat en el film. No és f<strong>al</strong>sa. Fa<br />

pel·lícules on, en certa manera, es posa<br />

ella <strong>de</strong> manifest. Però ho aconsegueix fer<br />

d’una manera gens person<strong>al</strong>itzada. No és<br />

Fa molts anys que dic<br />

que el cinema cat<strong>al</strong>à<br />

és femení. No hi ha<br />

cap país <strong>de</strong>l món que<br />

tingui un percentatge <strong>de</strong><br />

directores <strong>de</strong> cinema i<br />

profession<strong>al</strong>s femenines<br />

tan gran com Cat<strong>al</strong>unya


18<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ÀLEX GORINA<br />

com Roma o Belfast, on hem vist directors<br />

filmant la seva autobiografia. <strong>El</strong>la no fa<br />

això. Es col·loca enmig d’uns mons que<br />

ha conegut, i exposa el que sent. Tothom<br />

ho comparteix quan ho veu perquè és<br />

natur<strong>al</strong> i és humil. És un miracle, que les<br />

pel·lícules que fa Carla Simón funcionin.<br />

I <strong>de</strong>ixeu-me dir una cosa.<br />

i d’èxit. Pa negre, per exemple, <strong>de</strong><br />

l’Agustí Villaronga. És clar que és un<br />

senyor que és respectat, però s’ha hagut<br />

<strong>de</strong> buscar la vida en cada pel·lícula.<br />

I no fa mai res igu<strong>al</strong>. Això <strong>de</strong>sconcerta<br />

molt el person<strong>al</strong>. Aquí tothom vol invertir<br />

sobre segur. Vull que em faci Pa<br />

negre trenta vega<strong>de</strong>s.<br />

—Digueu.<br />

—Fa molts anys que dic que el cinema<br />

cat<strong>al</strong>à és femení. No hi ha cap país<br />

<strong>de</strong>l món que tingui un percentatge <strong>de</strong><br />

directores <strong>de</strong> cinema i profession<strong>al</strong>s<br />

femenines tan gran com Cat<strong>al</strong>unya. És<br />

una mena <strong>de</strong> miracle. Només ha f<strong>al</strong>lat<br />

una cosa. <strong>El</strong> públic. <strong>El</strong>s cat<strong>al</strong>ans, que tant<br />

aixequem la ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>ls nostres v<strong>al</strong>ors,<br />

<strong>de</strong> la nostra cultura i <strong>de</strong> la nostra llengua,<br />

hem estat incapaços <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir el t<strong>al</strong>ent<br />

i la vàlua <strong>de</strong>l nostre cinema.<br />

—I el cinema cat<strong>al</strong>à no en té part <strong>de</strong> culpa?<br />

Per exemple, veiem com la literatura<br />

cat<strong>al</strong>ana fa molts anys que <strong>de</strong>sperta un<br />

gran interès.<br />

—Aquest país té molts problemes, un<br />

<strong>de</strong>ls qu<strong>al</strong>s és que té castes cultur<strong>al</strong>s,<br />

i la Gener<strong>al</strong>itat no ha fet prou per a<br />

donar igu<strong>al</strong>tat d’oportunitats en les<br />

diferents formes d’expressió cultur<strong>al</strong>.<br />

<strong>El</strong> món <strong>de</strong>l llibre és sempre molt<br />

més important que el món <strong>de</strong>l teatre,<br />

<strong>de</strong>sprés ve l’arquitectura, la pintura,<br />

la música, i quan arribes <strong>al</strong> cinema,<br />

ja és cultureta. I això es transmet i es<br />

nota en la inversió que es fa. I per una<br />

<strong>al</strong>tra raó: el cinema en cat<strong>al</strong>à només<br />

s’ha entès com una eina per a protegir<br />

i <strong>de</strong>fensar el cat<strong>al</strong>à, no com un acte <strong>de</strong><br />

creació ni un instrument industri<strong>al</strong><br />

rellevant per <strong>al</strong> país.<br />

—Per acabar, dues preguntes. Quin és el<br />

film que heu mirat més vega<strong>de</strong>s?<br />

—Indubtablement, La conquesta <strong>de</strong><br />

l’Oest, superproducció <strong>de</strong> Cinerama<br />

amb tres directors: John Ford, Henry<br />

Hathaway i George Marsh<strong>al</strong>l. Quan tenia<br />

onze anys, va ser la pel·lícula que immediatament<br />

em va robar. Aquell dia vaig<br />

dir-me: “Això és el cinema!”. N’hi ha<br />

d’<strong>al</strong>tres que m’agra<strong>de</strong>n més, però cap<br />

que hagi vist tant. L’he vist infinitat <strong>de</strong><br />

vega<strong>de</strong>s i m’emociono i ploro com una<br />

magd<strong>al</strong>ena perquè cada moment <strong>de</strong> la<br />

pel·lícula ja és gairebé una època <strong>de</strong> la<br />

meva vida.<br />

—Aquesta darrera pregunta, <strong>al</strong>s crítics<br />

no us agrada respondre-la, ja ho sé: quin<br />

consi<strong>de</strong>reu que és el millor film?<br />

—No hi ha resposta, però jo diria La<br />

nit <strong>de</strong>l caçador. L’única pel·lícula que va<br />

dirigir l’actor Charles Laughton, que va<br />

ser un fracàs rotund en la seva època i<br />

avui és un clàssic intocable. L’interpreten<br />

Robert Mitchum i Shelley Winters. És una<br />

pel·lícula in<strong>de</strong>scriptible, única, perfecta.<br />

Me l’he mirada i l’he pensada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tots<br />

els angles artístics, ja sigui muntatge,<br />

fotografia, direcció artística, i miri com la<br />

miri, respon a tot <strong>al</strong>lò que jo entenc com<br />

la perfecció cinematogràfica.<br />

Aquest país té molts<br />

problemes, un <strong>de</strong>ls qu<strong>al</strong>s<br />

és que té castes cultur<strong>al</strong>s,<br />

i la Gener<strong>al</strong>itat no ha<br />

fet prou per a donar<br />

igu<strong>al</strong>tat d’oportunitats<br />

en les diferents formes<br />

d’expressió cultur<strong>al</strong><br />

—Com en cada èxit <strong>de</strong>l cinema cat<strong>al</strong>à<br />

–ho vaig veure amb Pa negre i amb Estiu<br />

1993–, ha començat un <strong>de</strong>bat sobre si,<br />

aquesta vegada sí, hi haurà un punt d’inflexió<br />

perquè s’inverteixin més diners<br />

en cinema. Hi confieu?<br />

—Jo ja he perdut la fe. He vist massa<br />

t<strong>al</strong>ent d’aquest país m<strong>al</strong>tractat, m<strong>al</strong>grat<br />

haver fet coses extraordinàries


19<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

“Tothom ha girat full, però uns<br />

quants ens hi hem quedat atrapats,<br />

amb la covid”<br />

Parlem amb Eva Vi<strong>al</strong> sobre com ha hagut <strong>de</strong> lluitar per aconseguir <strong>de</strong> ser<br />

diagnosticada <strong>de</strong> covid persistent<br />

TXELL PARTAL<br />

ALBERT SALAMÉ


20<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

Era l’octubre <strong>de</strong>l 2020 quan<br />

una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong> persones van<br />

anar <strong>de</strong> vacances a Egipte a<br />

fer submarinisme. Tots hi van<br />

anar amb una PCR negativa,<br />

però a la tornada, un d’ells va<br />

començar a tenir símptomes.<br />

Les proves van sortir positives,<br />

tenia la covid. Ràpidament,<br />

va avisar a la resta <strong>de</strong>l<br />

grup. I tots van anar caient.<br />

Tots, menys un, l’Eva Vi<strong>al</strong>.<br />

En un primer moment, ho va<br />

veure com una gran sort. Fins<br />

i tot, va pensar que potser era<br />

immune o que havia passat<br />

la m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia sense adonar-se.<br />

Però no, en re<strong>al</strong>itat, el coronavirus<br />

havia entrat molt silenciosament<br />

en el seu cos per<br />

capgirar <strong>de</strong>l tot la seva vida.<br />

Encara no ho sabia, però el<br />

virus havia començat a fer-hi<br />

<strong>de</strong> les seves.<br />

Can Ruti prepara un assaig<br />

clínic pioner per a posar fi a<br />

la covid persistent<br />

Un any i un mes sense saber<br />

què li passava<br />

“Al cap <strong>de</strong> poc vaig començar<br />

amb mareigs. Ho atribuïa <strong>al</strong><br />

viatge. Havíem fet molt <strong>de</strong><br />

submarinisme, vaig pensar<br />

que era <strong>al</strong>guna cosa <strong>de</strong> l’oïda,<br />

per la pressió <strong>de</strong>l mar. Però em<br />

van fer les proves i tot va sortir<br />

correcte. Aquí va començar el<br />

meu periple. Vaig començar<br />

a buscar noves causes. I <strong>de</strong><br />

fet, <strong>de</strong> mica en mica van anar<br />

arribant nous símptomes.<br />

Sobretot, em van començar<br />

a fer m<strong>al</strong> les cervic<strong>al</strong>s. En un<br />

principi era suportable. Podia<br />

treb<strong>al</strong>lar.” Aquesta situació<br />

va durar tres mesos. Durant<br />

aquell temps, l’Eva va anar<br />

fent. Tot va canviar el 14 <strong>de</strong><br />

febrer, el dia que hi havia eleccions<br />

<strong>al</strong> Parlament <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya.<br />

“Sóc periodista, i aquell<br />

dia tenia molta feina. Quan ja<br />

feia unes hores que treb<strong>al</strong>lava,<br />

vaig notar un m<strong>al</strong> <strong>de</strong> cap com<br />

mai abans. Em tocava el cap<br />

i veia les estrelles. De seguida<br />

vaig veure clar que no era<br />

norm<strong>al</strong>. Em rodava tot. I cada<br />

vegada era pitjor.”<br />

Arribada a aquest punt, l’Eva<br />

va rebre la baixa, no podia<br />

treb<strong>al</strong>lar. Va ser llavors que<br />

va començar la ruta per tota<br />

mena <strong>de</strong> metges, mirant <strong>de</strong><br />

trobar una solució a les seves<br />

molèsties. Primer va pensar<br />

que era <strong>al</strong>guna cosa relacionada<br />

amb les cervic<strong>al</strong>s. No<br />

funcionava res. I no <strong>de</strong>scobrien<br />

què podia passar. “Em<br />

vaig posar en la pitjor <strong>de</strong> les<br />

situacions. Em van arribar a<br />

fer un TAC <strong>al</strong> cervell i tot. Vaig<br />

pensar que tenia un tumor.<br />

Quan la visió és borrosa, et<br />

b<strong>al</strong>len les lletres o veus unes<br />

llums rares... et preocupes.<br />

Penses que t’està passant <strong>al</strong>guna<br />

cosa fotuda.”<br />

Però cada vegada que en feia<br />

recerca, li sortia el mateix:<br />

els símptomes que tenia eren<br />

compatibles amb la covid<br />

persistent. “Ho havia pensat.<br />

No estava <strong>de</strong>l tot segura<br />

<strong>de</strong>l resultat <strong>de</strong> la prova d’antígens<br />

que m’havien fet <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong>l viatge, havien tardat<br />

molts dies a fer-me-la. Era el<br />

moment <strong>de</strong>l pic <strong>de</strong> la segona<br />

onada, i no em van fer la prova<br />

fins el dia que acabava la quarantena...<br />

Així que vaig pensar<br />

que, en re<strong>al</strong>itat, la prova no<br />

confirmava que no hagués<br />

passat la covid.” Per això,<br />

sis setmanes <strong>de</strong>sprés d’haver<br />

tornat <strong>de</strong>l viatge, va ferse<br />

una prova serològica per<br />

veure si tenia anticossos, i va<br />

sortir negativa. Tot plegat, va<br />

fer que <strong>de</strong>scartés la possibilitat<br />

que fos covid persistent. De<br />

fet, va trigar molt a <strong>de</strong>scobrir<br />

que les proves serològiques<br />

moltes vega<strong>de</strong>s no serveixen<br />

en el cas <strong>de</strong> la covid persistent.<br />

A molts pacients els surt que<br />

no tenen anticossos. “Vaig<br />

parlar amb el doctor Franscisco<br />

Mera, que hi està molt<br />

posat. Li ho vaig explicar tot i<br />

em va dir que era probable que<br />

tingués covid persistent. Em<br />

va recomanar <strong>de</strong> fer-me una<br />

prova d’immunitat cel·lular.<br />

És l’únic recurs que ens quedava<br />

per a saber si havia tingut<br />

contacte amb el virus.” <strong>El</strong>s<br />

resultats van <strong>de</strong>ixar-ho clar:<br />

tenia covid persistent.<br />

“Saber què era va ser molt<br />

<strong>al</strong>liberador. Sobretot, quan<br />

em vaig posar en contacte<br />

amb el col·lectiu <strong>de</strong> covid<br />

persistent que hi ha a Cat<strong>al</strong>unya.<br />

Em vaig adonar que<br />

no estava sola. Que <strong>al</strong>lò que<br />

em passava, i que ningú em<br />

sabia dir què era, també passava<br />

a molta més gent.” Ara,<br />

Va haver <strong>de</strong> passar<br />

més d’un any,<br />

amb molts metges<br />

i moltes proves,<br />

fins a arribar <strong>al</strong><br />

diagnòstic. Va ser<br />

un any <strong>de</strong> molta<br />

ansietat. I el fet més<br />

curiós és que, <strong>al</strong><br />

fin<strong>al</strong>, la clau no la<br />

van trobar pas els<br />

metges sinó l’Eva,<br />

investigant pel seu<br />

compte i trucant a<br />

portes<br />

ALBERT SALAMÉ


21<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

va haver <strong>de</strong> passar més d’un<br />

any, amb molts metges i moltes<br />

proves, fins a arribar <strong>al</strong><br />

diagnòstic. Va ser un any <strong>de</strong><br />

molta ansietat. I el fet més<br />

curiós és que, <strong>al</strong> fin<strong>al</strong>, la clau<br />

no la van trobar pas els metges<br />

sinó l’Eva, investigant pel seu<br />

compte i trucant a portes.<br />

Lour<strong>de</strong>s Mateu: “A la majoria<br />

<strong>de</strong> pacients amb covid<br />

persistent els diagnostiquen<br />

equivocadament ansietat o<br />

<strong>de</strong>pressió”<br />

“Hi ha moltes persones que<br />

van donant voltes sense<br />

saber què els passa”<br />

“Estic convençuda que hi ha<br />

moltes persones que van donant<br />

voltes <strong>de</strong> metge en metge<br />

sense saber què els passa. No<br />

saps que has passat la covid,<br />

i, per tant, no ho associes. A<br />

més, hi ha hagut una certa negació<br />

<strong>de</strong>l que ens passa. És una<br />

m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia <strong>de</strong>sconeguda perquè<br />

només s’ha posat l’accent que<br />

la covid-19 és com una grip.<br />

Però no, el virus afecta molt<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

més que no ens pensem. No<br />

és una grip, no és un problema<br />

respiratori. Ens afecta el<br />

cervell, el ronyó, la pell... i això<br />

no ho expliquen. Per això<br />

he volgut compartir la meva<br />

experiència, per si pot ajudar<br />

aquesta gent que no sap què té<br />

i que no se sent com abans.”<br />

Segurament, una <strong>de</strong> les coses<br />

més <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s és aquesta:<br />

que no c<strong>al</strong> haver tingut<br />

gaires símptomes per tenir<br />

covid persistent. “En el meu<br />

cas no en vaig tenir cap. I com<br />

jo, molta gent que té covid<br />

persistent. <strong>El</strong>s símptomes<br />

comencen a aparèixer <strong>al</strong> cap<br />

d’un mes i mig. I no són line<strong>al</strong>s.<br />

De cop, creus que estàs<br />

més bé, t’esforces a fer <strong>al</strong>guna<br />

cosa, i fas uns quants passos<br />

enrere en la recuperació.<br />

T’has d’escoltar. Dosificar-te<br />

molt. Tan bon punt vols forçar<br />

una mica el teu cos, et<br />

castiga.”<br />

L’Eva és conscient que, m<strong>al</strong>grat<br />

tot, és una privilegiada.<br />

“Per sort, tinc una mútua,<br />

cosa que m’ha permès d’accelerar<br />

el procés. Fins fa una<br />

setmana no he aconseguit que<br />

em visitessin a l’hospit<strong>al</strong> V<strong>al</strong>l<br />

d’Hebron. La primera petició<br />

que va fer la meva doctora<br />

<strong>de</strong> capç<strong>al</strong>era, la van rebutjar.<br />

Em van dir que ja m’havia fet<br />

moltes proves per la mútua.<br />

També pago els meus imposts,<br />

tinc dret <strong>de</strong> ser atesa.<br />

Però tampoc em puc queixar,<br />

hi ha gent que fa un any i<br />

mig o dos que té símptomes,<br />

i només els ha visitat profession<strong>al</strong>s<br />

d’atenció primària.<br />

A part <strong>de</strong> la mútua, sóc<br />

una privilegiada perquè visc<br />

a Barcelona. Conec persones<br />

d’<strong>al</strong>tres llocs <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya que<br />

es troben molts obstacles per<br />

a ser ateses.”<br />

La lluita <strong>de</strong> l’Helena i molts<br />

m<strong>al</strong><strong>al</strong>ts: “No és ansietat,<br />

tinc covid persistent”<br />

“La segona infecció va ser<br />

pitjor”<br />

Ara, <strong>de</strong> mica en mica, es comença<br />

a trobar millor. Però<br />

no ha estat fàcil, sobretot perquè<br />

<strong>al</strong> <strong>de</strong>sembre es va tornar a<br />

contagiar, i tot va tornar a començar.<br />

“La segona infecció<br />

va ser pitjor que la primera,<br />

per això tinc por d’un <strong>al</strong>tre<br />

contagi. Vaig fer molts passos<br />

enrere... Fins i tot, van aparèixer<br />

símptomes que no havia<br />

tingut en la primera fase <strong>de</strong><br />

la m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia. Per exemple, tenia<br />

molts dolors musculars. Això<br />

sí, només <strong>al</strong> cantó esquerre.”<br />

Tot i que va ser un gran <strong>al</strong>liberament<br />

per a l’Eva, la m<strong>al</strong><strong>al</strong>tia<br />

<strong>de</strong> moment no té cura, i<br />

conviure-hi sense saber què<br />

pot passar l’en<strong>de</strong>mà no és fàcil.<br />

Però té confiança amb la<br />

ciència. “Confio a curar-me.<br />

Haurien <strong>de</strong> trobar una cura<br />

encara que només sigui per<br />

una qüestió econòmica. Som<br />

molta gent en edat <strong>de</strong> treb<strong>al</strong>lar<br />

que no po<strong>de</strong>m treb<strong>al</strong>lar. No<br />

és que no vulguem, és que no<br />

po<strong>de</strong>m. Jo vull tornar a la feina.<br />

Seria tornar a la meva vida<br />

anterior, que és el que més<br />

<strong>de</strong>sitjo a la vida! Però no puc.<br />

Ara em trobo millor, però no<br />

sóc l’Eva d’abans. No puc fer<br />

<strong>al</strong>lò que estava acostumada,<br />

encara que estic una mica més<br />

bé. I parlo <strong>de</strong> coses tan senzilles<br />

com llegir un llibre [se li il·<br />

lumina la cara]. Fa uns mesos,<br />

llegia tres pàgines i em moria<br />

<strong>de</strong>l m<strong>al</strong> <strong>de</strong> cap. Ara en un mes<br />

he pogut llegir un llibre i mig.<br />

Estic contenta <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r-ho<br />

fer, perquè m’encanta. Sóc<br />

una mica més jo. Un <strong>de</strong>ls meus<br />

objectius és po<strong>de</strong>r tornar a fer<br />

submarinisme. Tinc ganes <strong>de</strong><br />

recuperar coses que eren la<br />

meva essència. Però no puc<br />

fer plans a mesos vista. Ara<br />

visc setmana a setmana. Millor<br />

no planificar. De fet, ara<br />

que sembla que tot torna a la<br />

norm<strong>al</strong>itat, tinc por. Avui <strong>de</strong>ia<br />

a la meva doctora que trigaré<br />

molt a treure’m la màscara.<br />

És un <strong>de</strong>ls temes que em preocupa<br />

quan torni a la feina, sé<br />

que <strong>al</strong>là estaré més exposada.<br />

I reinfectar-me és un perill.<br />

Tothom ha girat full, però<br />

uns quants ens hi hem quedat<br />

atrapats. Aneu amb compte,<br />

perquè això és una loteria. Jo<br />

recomanaria no jugar-hi.”<br />

No aguantar-se dret i haver<br />

<strong>de</strong> tornar a treb<strong>al</strong>lar


22<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

<strong>El</strong>s quatre punts humiliants<br />

<strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>l TSJC que imposa<br />

el 25% <strong>de</strong> castellà<br />

An<strong>al</strong>itzem els punts més polèmics <strong>de</strong> la interlocutòria <strong>de</strong>l TSJC, que dóna quinze dies<br />

<strong>al</strong> conseller d’Educació perquè dicti les instruccions pertinents <strong>al</strong>s centres educatius<br />

<strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Mentre avui els partits continuaven<br />

fent-se retrets sobre<br />

la reforma <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong><br />

política lingüística que, suposadament,<br />

havia <strong>de</strong> servir<br />

per a protegir la immersió<br />

en cat<strong>al</strong>à a l’ensenyament, el<br />

Tribun<strong>al</strong> Superior <strong>de</strong> Justícia<br />

<strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya (TSJC) torpedinava<br />

qu<strong>al</strong>sevol estratègia.<br />

La nova ordre dictada pel<br />

tribun<strong>al</strong> dóna quinze dies <strong>al</strong><br />

conseller d’Educació, Josep<br />

Gonzàlez-Cambray, perquè<br />

dicti les instruccions pertinents<br />

<strong>al</strong>s centres educatius<br />

<strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya amb l’objectiu<br />

que s’apliqui la sentència <strong>de</strong>l<br />

25%. Per assegurar-se <strong>de</strong>l<br />

seu compliment, no recorre<br />

<strong>al</strong>s inspectors <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat,<br />

sinó que ho <strong>de</strong>mana a<br />

l’anomenada “<strong>al</strong>ta inspecció<br />

educativa”, que <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l Ministeri<br />

d’Educació espanyol.<br />

<strong>El</strong> mes <strong>de</strong> març el Departament<br />

d’Educació va respondre <strong>al</strong><br />

TSJC sobre l’obligació <strong>de</strong><br />

complir la sentència. Aquesta<br />

resposta fou anunciar una<br />

modificació <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> política<br />

lingüística que acceptava la vehicularitat<br />

<strong>de</strong>l castellà i reconeixia<br />

que podia ser usat com<br />

a llengua d’ensenyament més<br />

enllà <strong>de</strong> l’assignatura <strong>de</strong> castellà.<br />

Però no n’hi ha hagut prou i<br />

el TSJC ha enviat una ordre que<br />

s’explica en quatre punts:


23<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

1. Legitima l’Asamblea por<br />

una Escuela Bilingüe<br />

L’Asamblea por una Escuela<br />

Bilingüe (AEB) va <strong>de</strong>manar<br />

l’execució forçosa <strong>de</strong> la sentència<br />

tot i no ser part en el<br />

procés judici<strong>al</strong>. <strong>El</strong> tribun<strong>al</strong>,<br />

conjuntament amb l’advocacia<br />

<strong>de</strong> l’estat, l’ha consi<strong>de</strong>rada<br />

part legitimada adduint que<br />

els seus estatuts fan referència<br />

a fin<strong>al</strong>itats vincula<strong>de</strong>s amb<br />

el motiu <strong>de</strong> la sentència i que,<br />

per tant, té un interès legítim<br />

en la causa.<br />

<strong>El</strong> TSJC no ha tingut en compte<br />

el tarannà unionista i polititzat<br />

<strong>de</strong> l’AEB. Un <strong>de</strong>ls seus<br />

fundadors és José Domingo<br />

Domingo, ex-diputat <strong>de</strong> Ciutadans<br />

<strong>al</strong> Parlament <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya,<br />

i el tresorer, com va<br />

publicar TV3, és Javier Martín<br />

Hermosín, regidor <strong>de</strong>l PP a<br />

l’Hospit<strong>al</strong>et <strong>de</strong> Llobregat.<br />

“La intromissió <strong>de</strong> les togues<br />

a l’aula és intolerable”: indignació<br />

per la imposició immediata<br />

<strong>de</strong>l 25% <strong>de</strong> castellà<br />

2. Inadmissió <strong>de</strong> les<br />

mesures proposa<strong>de</strong>s pel<br />

govern<br />

L’acord entre ERC, Junts, el<br />

PSC i els comuns per a modificar<br />

la llei <strong>de</strong> política lingüística<br />

en l’article sobre la<br />

llengua a l’ensenyament volia<br />

amainar la tempesta judici<strong>al</strong>.<br />

Tanmateix, el TSJC el consi<strong>de</strong>ra<br />

insuficient. Ho diu així:<br />

“Les iniciatives <strong>de</strong>splega<strong>de</strong>s<br />

per la Gener<strong>al</strong>itat no tenen un<br />

resultat concret que es projecti<br />

ara per ara en l’activitat <strong>de</strong>ls<br />

centres escolars. Això és, que<br />

garanteixi <strong>al</strong>lò que disposa<br />

la sentència: que els <strong>al</strong>umnes<br />

rebin <strong>de</strong> manera efectiva<br />

i immediata l’ensenyament<br />

mitjançant la utilització vehicular<br />

norm<strong>al</strong> <strong>de</strong> les dues<br />

llengües ofici<strong>al</strong>s.”<br />

En la resposta <strong>al</strong> TSJC els<br />

partits <strong>de</strong>fugien <strong>de</strong> parlar <strong>de</strong><br />

percentatges, a diferència <strong>de</strong><br />

la sentència, que exigia un<br />

mínim d’un 25% <strong>de</strong> l’ensenyament<br />

en castellà. Segons<br />

els partits, els percentatges es<br />

<strong>de</strong>finirien segons el <strong>projecte</strong><br />

lingüístic <strong>de</strong> cada centre, que<br />

s’adaptaria a la re<strong>al</strong>itat sociolingüística<br />

particular.<br />

Però el TSJC no l’accepta,<br />

aquest argument. La interlocutòria<br />

diu que la sentència<br />

s’ha <strong>de</strong> complir i en els termes<br />

estipulats. Sobre els <strong>projecte</strong>s<br />

lingüístics, diu que no fan <strong>al</strong><br />

cas perquè la sentència no en<br />

feia esment i que són mecanismes<br />

interns <strong>de</strong> cada escola<br />

que no tenen v<strong>al</strong>i<strong>de</strong>sa jurídica<br />

a l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminar el règim<br />

lingüístic <strong>de</strong>ls centres.<br />

Per t<strong>al</strong> d’assegurar el 25% <strong>de</strong><br />

l’ensenyament en castellà, els<br />

jutges signants van més enllà<br />

i donen instruccions sobre<br />

com c<strong>al</strong> procedir. Exigeixen<br />

que, a banda <strong>de</strong> la matèria <strong>de</strong><br />

castellà, s’imparteixi també<br />

amb aquesta llengua una <strong>al</strong>tra<br />

matèria tronc<strong>al</strong>.<br />

3. Una ordre que c<strong>al</strong> executar<br />

abans <strong>de</strong> quinze dies<br />

<strong>El</strong>s magistrats diuen que la<br />

part important <strong>de</strong> la sentència<br />

no és pas el mitjà, sinó el<br />

resultat, i que la Gener<strong>al</strong>itat <strong>de</strong><br />

Cat<strong>al</strong>unya té la “llibertat” <strong>de</strong><br />

triar els mitjans que consi<strong>de</strong>ri<br />

oportuns per fer efectiu l’ús<br />

vehicular <strong>de</strong> les llengües ofici<strong>al</strong>s.<br />

Però aquesta afirmació<br />

Per t<strong>al</strong> d’assegurar el 25% <strong>de</strong><br />

l’ensenyament en castellà, els jutges<br />

signants van més enllà i donen<br />

instruccions sobre com c<strong>al</strong> procedir.<br />

Exigeixen que, a banda <strong>de</strong> la matèria <strong>de</strong><br />

castellà, s’imparteixi també amb aquesta<br />

llengua una <strong>al</strong>tra matèria tronc<strong>al</strong><br />

contrasta amb la part resolutiva,<br />

perquè el text especifica<br />

amb pèls i seny<strong>al</strong>s com ha <strong>de</strong><br />

procedir la Gener<strong>al</strong>itat.<br />

Més enllà <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar que<br />

s’imparteixi en castellà <strong>al</strong>menys<br />

una assignatura tronc<strong>al</strong>,<br />

<strong>de</strong>mana directament <strong>al</strong><br />

conseller d’Educació, Josep<br />

Gonzàlez-Cambray, que en<br />

un termini màxim <strong>de</strong> quinze<br />

dies doni les instruccions pertinents<br />

a les escoles i instituts<br />

perquè compleixin la sentència;<br />

i que ho ha <strong>de</strong> fer saber <strong>al</strong><br />

TSJC en el mateix moment que<br />

s’acabi el nou termini.<br />

4. Menysteniment <strong>de</strong>ls<br />

inspectors <strong>de</strong>l Departament<br />

d’Educació<br />

L’organisme encarregat <strong>de</strong><br />

vetllar pel compliment <strong>de</strong> la<br />

sentència serà un agent extern<br />

<strong>al</strong> Departament d’Educació,<br />

fet que evi<strong>de</strong>ncia la <strong>de</strong>sconfiança<br />

<strong>de</strong> les autoritats judici<strong>al</strong>s<br />

sobre la conselleria d’Educació.<br />

Encarrega aquesta tasca a<br />

l’anomenada l’Alta Inspecció<br />

espanyola, que <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>l Ministeri<br />

d’Educació. La seva<br />

tasca, diu la interlocutòria,


24<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

serà verificar el compliment<br />

<strong>de</strong> la sentència en el conjunt<br />

<strong>de</strong>l sistema educatiu <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

i informar <strong>al</strong> tribun<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> l’activitat <strong>de</strong>splegada i <strong>de</strong><br />

la situació constatada.<br />

Llegiu ací la sentència<br />

Així doncs, els inspectors<br />

<strong>de</strong>l <strong>de</strong>partament resten <strong>al</strong><br />

marge d’aquesta tasca. Arran<br />

<strong>de</strong> l’onada <strong>de</strong> sentències<br />

que afectaven nomin<strong>al</strong>ment<br />

<strong>al</strong>gunes escoles cat<strong>al</strong>anes<br />

i que es van trobar obliga<strong>de</strong>s<br />

a aplicar la sentència <strong>de</strong>l<br />

25%, el govern va or<strong>de</strong>nar<br />

un augment <strong>de</strong> les inspeccions<br />

<strong>al</strong>s centres eductius. La<br />

mesura pretenia blindar el<br />

mo<strong>de</strong>l educatiu en un context<br />

d’ofensiva judici<strong>al</strong> i <strong>al</strong>hora<br />

c<strong>al</strong>mar les aigües per un creixent<br />

m<strong>al</strong>estar soci<strong>al</strong>, originat<br />

per l’arraconament progressiu<br />

<strong>de</strong>l cat<strong>al</strong>à a les aules.<br />

La resolució que imposa el<br />

25% <strong>de</strong> castellà té més <strong>de</strong><br />

120 f<strong>al</strong>tes<br />

Arran <strong>de</strong> l’onada <strong>de</strong> sentències que afectaven<br />

nomin<strong>al</strong>ment <strong>al</strong>gunes escoles cat<strong>al</strong>anes i que es van<br />

trobar obliga<strong>de</strong>s a aplicar la sentència <strong>de</strong>l 25%, el<br />

govern va or<strong>de</strong>nar un augment <strong>de</strong> les inspeccions <strong>al</strong>s<br />

centres eductius


25<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Quan la transició energètica <strong>de</strong><br />

Cat<strong>al</strong>unya es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix a Madrid<br />

i es fa a l’Aragó<br />

<strong>El</strong> 2030, el 94% <strong>de</strong> les necessitats d’energia renovable <strong>de</strong>l país podrien ser cobertes<br />

per Espanya · <strong>El</strong> sector en culpa la Gener<strong>al</strong>itat i li <strong>de</strong>mana canvis radic<strong>al</strong>s<br />

MARC BELZUNCES<br />

La polèmica sobre les renovables torna a revifar-se a Cat<strong>al</strong>unya.<br />

<strong>El</strong> febrer passat, l’Institut Cat<strong>al</strong>à <strong>de</strong> l’Energia (ICA-<br />

EN) va presentar la “Prospectiva Energètica <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

2050 - PROENCAT 2050”, els plans <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat per <strong>al</strong><br />

<strong>de</strong>splegament <strong>de</strong> les energies renovables i <strong>de</strong>ixar enrere els<br />

combustibles fòssils i l’energia nuclear. Tanmateix, el sector<br />

<strong>de</strong> les renovables <strong>de</strong>nuncia que continua l’aturada gener<strong>al</strong> en<br />

la tramitació <strong>de</strong> nous <strong>projecte</strong>s. A més, dos <strong>de</strong>ls advertiments<br />

que havien fet es compleixen. Les empreses comencen a presentar<br />

els <strong>projecte</strong>s davant el govern espanyol per s<strong>al</strong>tar-se<br />

les restriccions <strong>de</strong> la normativa cat<strong>al</strong>ana. Mentre a l’Aragó<br />

es tiren endavant <strong>projecte</strong>s renovables dissenyats per abastir<br />

Cat<strong>al</strong>unya. Actu<strong>al</strong>ment, la <strong>de</strong>pendència energètica <strong>de</strong>l país<br />

–fonament<strong>al</strong>ment <strong>de</strong> combustibles fòssils– és d’un 94% <strong>de</strong><br />

l’exterior. Amb la transició energètica podria passar que la<br />

<strong>de</strong>pendència mundi<strong>al</strong> fos substituïda per una <strong>de</strong>pendència<br />

gairebé absoluta d’Espanya, una potència renovable. Tot seguit<br />

an<strong>al</strong>itzem quins són els objectius <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

per a la transició energètica i les dificultats que <strong>de</strong>nuncia el<br />

sector renovable cat<strong>al</strong>à.


26<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

<strong>El</strong>s plans <strong>de</strong>l govern<br />

A principi d’any, el govern va presentar el pla marc PROEN-<br />

CAT 2050, que ha <strong>de</strong> dur Cat<strong>al</strong>unya a prescindir completament<br />

<strong>de</strong>ls combustibles fòssils i nuclears seguint una dotzena <strong>de</strong><br />

principis vertebradors. <strong>El</strong> primer, complir amb el compromís<br />

internacion<strong>al</strong> <strong>de</strong> neutr<strong>al</strong>itat d’emissions <strong>de</strong> cara <strong>al</strong> 2050. Les<br />

úniques que restaran seran les corresponents <strong>al</strong> transport<br />

marítim i aeri, que requeriran una regulació internacion<strong>al</strong>.<br />

L’ICAEN confirma que és viable tècnicament i econòmicament<br />

abandonar completament l’ús d’energia fòssil i nuclear i<br />

passar d’una <strong>de</strong>pendència energètica exterior <strong>de</strong>l 94,2%<br />

<strong>al</strong> 6,7%. D’una <strong>al</strong>tra banda, el propòsit és ocupar el mínim<br />

territori possible; c<strong>al</strong>culen que tan sols c<strong>al</strong>drà un 2,5% <strong>de</strong><br />

territori addicion<strong>al</strong> per encabir totes les noves infrastructures<br />

energètiques. D’aquesta manera, es pretén d’avançar amb la<br />

sobirania energètica, però evitant concentracions excessives<br />

d’aquestes infrastructures, mitigar l’impacte paisatgístic i<br />

reduir els impactes ambient<strong>al</strong>s i preservar la biodiversitat. <strong>El</strong><br />

govern vol aprofitar la transició energètica per impulsar una<br />

transformació soci<strong>al</strong> i apo<strong>de</strong>rar ciutadans i empreses fent-los<br />

protagonistes d’aquesta transformació energètica.<br />

L’eficiència energètica i <strong>de</strong> materi<strong>al</strong>s és un <strong>de</strong>ls <strong>al</strong>tres principis<br />

vertebradors <strong>de</strong>l PROENCAT 2050. <strong>El</strong> govern c<strong>al</strong>cula que<br />

baixarà d’un 41% <strong>de</strong>l consum d’energia primària <strong>al</strong> fin<strong>al</strong> <strong>de</strong> la<br />

transició. Tot plegat sense <strong>de</strong>ixar ningú enrere, garantint un<br />

consum energètic mínim vit<strong>al</strong> i eradicant la pobresa energètica.<br />

De fet, els càlculs <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat són que el preu mitjà <strong>de</strong> la<br />

generació elèctrica acabarà essent <strong>de</strong> 5,2 cèntims/kWh, molt<br />

per sota <strong>de</strong>ls v<strong>al</strong>ors actu<strong>al</strong>s i molt més barat que en un sistema<br />

energètic basat en combustibles fòssils i nuclear. D’una <strong>al</strong>tra<br />

banda, també s’aposta per l’hidrogen verd –fet amb aigua i<br />

electricitat renovable– i no consi<strong>de</strong>ra estratègics els combustibles<br />

sintètics. Tanmateix, la Gener<strong>al</strong>itat, d’entrada, renuncia<br />

a produir tot l’hidrogen a Cat<strong>al</strong>unya i confia a importar-ne una<br />

bona part <strong>de</strong> l’exterior. Un <strong>al</strong>tre <strong>de</strong>ls pilars fonament<strong>al</strong>s serà<br />

transformar la xarxa elèctrica actu<strong>al</strong> en una d’intel·ligent,<br />

que gestioni tant l’oferta com la <strong>de</strong>manda i segueixi un mo<strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong>scentr<strong>al</strong>itzat i un <strong>de</strong>splegament gener<strong>al</strong> d’emmagatzematge<br />

d’energia. Aquest emmagatzematge es distribuirà en quatre<br />

nivells: consumidor individu<strong>al</strong>, comunitats loc<strong>al</strong>s, associat a<br />

xarxes <strong>de</strong> distribució i transport, i grans sistemes singulars,<br />

com ara el bombament hidroelèctric. <strong>El</strong> govern consi<strong>de</strong>ra que<br />

una part <strong>de</strong> les tecnologies necessàries per a fer la transició<br />

energètica ja és disponible, però que c<strong>al</strong>drà invertir en recerca<br />

i <strong>de</strong>senvolupament en unes quantes àrees: bateries, eòlica<br />

marina, biocombustibles, biomateri<strong>al</strong>s, aplicació <strong>de</strong> la bomba<br />

<strong>de</strong> c<strong>al</strong>or en l’àmbit industri<strong>al</strong>, emmagatzematge estacion<strong>al</strong>,<br />

hidrogen verd, reciclatge <strong>de</strong> materi<strong>al</strong>s, etc.<br />

La Gener<strong>al</strong>itat preveu <strong>de</strong> fer l’esforç princip<strong>al</strong> en la inst<strong>al</strong>·lació <strong>de</strong> nova infrastructura renovable<br />

a partir <strong>de</strong>l 2030. ICAEN


27<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

Teoria vs. re<strong>al</strong>itat: els experts <strong>al</strong>erten que anem cap a un<br />

fracàs estrepitós<br />

M<strong>al</strong>grat aquests plans, la re<strong>al</strong>itat diària en difereix molt. <strong>El</strong><br />

sector continua <strong>de</strong>nunciant que els <strong>projecte</strong>s renovables són<br />

aturats, amb un col·lapse administratiu <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> la normativa.<br />

<strong>El</strong> motiu és que no hi ha prou tècnics públics que els puguin<br />

av<strong>al</strong>uar, atesa l’<strong>al</strong>lau originada per les necessitats a cobrir<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tants anys d’aturada. Alguns experts <strong>de</strong>nuncien<br />

que el govern no posa prou recursos person<strong>al</strong>s i materi<strong>al</strong>s per<br />

a complir els seus plans, i sospiten que podria ser una mena<br />

<strong>de</strong> boicot encobert. Un tema que ha dut polèmica aquests dies,<br />

ja que la Gener<strong>al</strong>itat va convocar un concurs per ampliar-ne<br />

24 places. Tanmateix, el va <strong>de</strong>clarar parci<strong>al</strong>ment <strong>de</strong>sert. <strong>El</strong><br />

m<strong>al</strong>estar en el sector ve <strong>de</strong>rivat per l’opacitat <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat<br />

en publicitar les ofertes <strong>de</strong> feina <strong>al</strong> marge <strong>de</strong>l teixit profession<strong>al</strong><br />

cat<strong>al</strong>à, quan aquest consi<strong>de</strong>ra que té capacitat <strong>de</strong> proporcionar<br />

prou tècnics en una conjuntura d’emergència.<br />

<strong>El</strong> Col·legi d’Enginyers Industri<strong>al</strong>s <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya és una <strong>de</strong> les<br />

veus més crítiques amb la situació actu<strong>al</strong>. EIC<br />

La situació ha fet esclatar el Col·legi d’Enginyers Industri<strong>al</strong>s <strong>de</strong><br />

Cat<strong>al</strong>unya (EIC). Fa poc, en una entrevista, el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la<br />

seva comissió d’Energia, Josep Maria Montagut, <strong>de</strong>ia contun<strong>de</strong>ntment:<br />

“Si no es fan canvis radic<strong>al</strong>s, anem cap a un fracàs<br />

estrepitós i no complirem les obligacions que tenim amb el<br />

compromís <strong>de</strong> <strong>de</strong>scarbonitzar l’economia.” Arran <strong>de</strong> l’estudi<br />

<strong>de</strong> l’EIC “La transició energètica a Cat<strong>al</strong>unya”, els autors<br />

conclouen que comencem a ser en temps <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte. De fet,<br />

argumenten que hi ha qüestions que ja no s’assoliran, com ara<br />

els objectius <strong>de</strong> nivells d’emissions per <strong>al</strong> 2030. L’EIC insisteix<br />

que davant aquest repte les eines habitu<strong>al</strong>s <strong>de</strong> l’administració<br />

no serveixen. “És impossible que l’administració pugui tramitar<br />

els milers <strong>de</strong> <strong>projecte</strong>s que s’han d’aprovar per posar en<br />

marxa totes les inst<strong>al</strong>·lacions que es necessiten”, diuen. Més<br />

enllà <strong>de</strong> més person<strong>al</strong> tècnic, <strong>de</strong>manen que l’administració creï<br />

nous mecanismes per accelerar els tràmits, com ara certificats<br />

amb <strong>de</strong>claracions responsables <strong>de</strong>ls projectistes titulars i que<br />

unes <strong>al</strong>tres parts, com ara col·legis profession<strong>al</strong>s o organismes<br />

<strong>de</strong> control a l’estil <strong>de</strong> l’EIC, també puguin emetre certificats.<br />

Primera estratègia davant la paràlisi: recórrer <strong>al</strong> govern<br />

espanyol<br />

Arran d’aquesta situació, <strong>al</strong>guns promotors han començat a<br />

prescindir <strong>de</strong>l govern cat<strong>al</strong>à i han anat directament a l’administració<br />

espanyola, més facilitadora. Una estratègia que el<br />

sector cat<strong>al</strong>à <strong>de</strong> renovables ja va advertir que passaria. La normativa<br />

diu que si els <strong>projecte</strong>s són fins <strong>de</strong> 50 MW <strong>de</strong> potència,<br />

els tramita la Gener<strong>al</strong>itat. Ara, els promotors n’agrupen uns<br />

quants <strong>de</strong> petits per superar aquesta potència, <strong>de</strong> manera que<br />

passi a ser tramitat per l’administració espanyola, com diu<br />

la normativa. De moment, se n’han <strong>de</strong>tectat cinc casos. La<br />

paràlisi actu<strong>al</strong> en la banda cat<strong>al</strong>ana causa justament l’efecte<br />

contrari <strong>al</strong> <strong>de</strong>sitjat per la Gener<strong>al</strong>itat: promoure parcs grans,<br />

<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 50 MW, en compte <strong>de</strong> petits. I, a més, es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix<br />

fora <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya. <strong>El</strong> resultat és que actu<strong>al</strong>ment la Gener<strong>al</strong>itat<br />

tan sols tramita el 13% <strong>de</strong> la nova capacitat renovable. La resta<br />

(87%) és en mans <strong>de</strong>l govern espanyol.<br />

Alguns experts <strong>de</strong>nuncien que el govern no<br />

posa prou recursos person<strong>al</strong>s i materi<strong>al</strong>s<br />

per a complir els seus plans, i sospiten que<br />

podria ser una mena <strong>de</strong> boicot encobert<br />

La ministra <strong>de</strong> Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, va<br />

visitar Cat<strong>al</strong>unya el febrer passat i es va reunir amb el sector. Va<br />

aprofitar per recordar que l’estat espanyol té l’objectiu <strong>de</strong> cobrir<br />

amb renovables el 74% <strong>de</strong> la <strong>de</strong>manda elèctrica l’any 2030. És<br />

una <strong>de</strong> les xifres més <strong>al</strong>tes <strong>de</strong>l món, i farà <strong>de</strong> l’estat espanyol<br />

una potència energètica renovable. A Cat<strong>al</strong>unya, el PROEN-<br />

CAT, per la seva banda, l’ha fixat <strong>al</strong> 50%. Una xifra molt més


28<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

baixa i que molts experts consi<strong>de</strong>ren que ja és inassolible pels<br />

v<strong>al</strong>ors tan baixos <strong>de</strong>ls que partim i l’aturada en la tramitació<br />

<strong>de</strong> <strong>projecte</strong>s, que no sembla que tingui una solució immediata.<br />

Aquesta xifra és una <strong>al</strong>tra <strong>de</strong> les crítiques que es fa a la planificació<br />

<strong>de</strong>l govern cat<strong>al</strong>à. Científics i experts consi<strong>de</strong>ren que la<br />

dècada cabd<strong>al</strong> per a aturar el canvi climàtic és aquesta. La part<br />

princip<strong>al</strong> <strong>de</strong>ls esforços (<strong>al</strong> voltant <strong>de</strong>l 80%) s’ha <strong>de</strong> fer durant<br />

els vuit anys vinents. Fins <strong>al</strong> 2050 s’haurien <strong>de</strong> <strong>de</strong>scarbonitzar<br />

els sectors més difícils, a l’espera d’acabar-ne <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar<br />

les tecnologies necessàries. Tanmateix, la planificació cat<strong>al</strong>ana<br />

és a la inversa: l’esforç princip<strong>al</strong> es faria entre el 2030 i el 2050.<br />

Segona estratègia: generació renovable a l’Aragó<br />

La ministra espanyola va fer un segon comentari que té grans<br />

implicacions: “La generació no es pot imposar, però sí que hi ha<br />

capacitat per a imposar les xarxes elèctriques.” L’avís és clar,<br />

en el sentit que si a Cat<strong>al</strong>unya no es promouen prou renovables<br />

–sigui via Gener<strong>al</strong>itat o govern espanyol–, perquè les empreses<br />

no veuen un bon ambient, l’objectiu <strong>de</strong> l’estat espanyol <strong>de</strong>l<br />

74% serà molt difícil d’assolir, t<strong>al</strong> com va reconèixer Ribera.<br />

Especi<strong>al</strong>ment si tenim en compte que entre el 2030 i el 2035<br />

es tancaran les centr<strong>al</strong>s nuclears cat<strong>al</strong>anes, que actu<strong>al</strong>ment<br />

proporcionen el 52% <strong>de</strong> l’electricitat que consumim i que haurà<br />

<strong>de</strong> ser substituïda per generació renovable. L’<strong>al</strong>ternativa clara<br />

que té el govern espanyol a tot plegat és fer les plantes en unes<br />

<strong>al</strong>tres comunitats autònomes, especi<strong>al</strong>ment a l’Aragó, i fer arribar<br />

l’electricitat mitjançant línies d’<strong>al</strong>ta tensió que travessin<br />

tot Cat<strong>al</strong>unya durant centenars <strong>de</strong> quilòmetres. C<strong>al</strong> dir que uns<br />

quants sectors polítics i intel·lectu<strong>al</strong>s cat<strong>al</strong>ans hi estarien a favor.<br />

Veus prestigioses com els economistes Andreu Mas-Colell<br />

(ex-conseller <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat) o Miquel Puig (coordinador <strong>de</strong>ls<br />

fons Next Generation EU) així ho han promogut <strong>al</strong>s mitjans<br />

<strong>de</strong> comunicació. De fet, aquesta via ja ha començat, i pot tenir<br />

greus conseqüències per a la in<strong>de</strong>pendència energètica <strong>de</strong>l país.<br />

Jaume Morron, gerent d’EolicCAT, l’associació eòlica <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya<br />

que agrupa a empreses <strong>de</strong>l sector, ho ha <strong>de</strong>nunciat<br />

repetidament. Fa un seguiment continu sobre l’anunci <strong>de</strong> noves<br />

plantes a l’estat espanyol. <strong>El</strong> 6 d’abril va tornar a apuntar que<br />

actu<strong>al</strong>ment es tramiten uns quants parcs eòlics i solars a l’Aragó<br />

orientats a proporcionar electricitat a Cat<strong>al</strong>unya. És el conegut<br />

<strong>projecte</strong> Sputnik, promogut per l’empresa Forest<strong>al</strong>ia Renovables<br />

i que compta amb els ex-consellers <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat Felip<br />

Puig i Josep Grau, a més <strong>de</strong> l’ex-director gener<strong>al</strong> d’Energia Pere<br />

P<strong>al</strong>acín, per facilitar la iniciativa a Cat<strong>al</strong>unya. En conjunt, el<br />

<strong>projecte</strong> consta <strong>de</strong> 16 inst<strong>al</strong>·lacions solars (627 MW <strong>de</strong> potèn-<br />

La riquesa generada per aquestes<br />

inst<strong>al</strong>·lacions, en forma <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> feina<br />

loc<strong>al</strong>s i els imposts municip<strong>al</strong>s <strong>de</strong>rivats,<br />

restarà fora <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya. Diners que<br />

provindran <strong>de</strong> l’economia cat<strong>al</strong>ana<br />

<strong>El</strong> <strong>projecte</strong> Sputnik <strong>de</strong> l’Aragó és promogut per ex-consellers <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat en reunions amb ajuntaments cat<strong>al</strong>ans.<br />

AJUNTAMENT DE VALLMOLL (L’ALT CAMP)


29<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

cia) i 130 parcs eòlics (6.080 MW) a l’Aragó, amb una inversió<br />

<strong>de</strong> 6.600 milions. Tots aquests <strong>projecte</strong>s ja han començat les<br />

primeres fases <strong>de</strong> tramitació pel govern espanyol. “Equiv<strong>al</strong>en<br />

<strong>al</strong> 94% <strong>de</strong> la generació elèctrica prevista <strong>al</strong> PROENCAT 2050”,<br />

diu preocupat Jaume Morron. És a dir, que ara mateix els plans<br />

<strong>de</strong> transició energètica per a Cat<strong>al</strong>unya pel 2030 s’assolirien<br />

a fora <strong>de</strong>l país i per <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong>l govern espanyol. C<strong>al</strong> tenir en<br />

compte, a més, que això tan sols és el cas d’una empresa, i que<br />

les <strong>al</strong>tres promotores planifiquen i presenten més inst<strong>al</strong>·lacions<br />

a l’Aragó per proporcionar electricitat a Cat<strong>al</strong>unya.<br />

Això té dues conseqüències més. Per una banda, tots aquests<br />

parcs necessitaran evacuar la producció a Cat<strong>al</strong>unya amb unes<br />

quantes línies elèctriques que travessaran el territori, amb<br />

l’impacte ambient<strong>al</strong> i paisatgístic que representen centenars<br />

o milers <strong>de</strong> torres d’<strong>al</strong>ta tensió noves, t<strong>al</strong> com han <strong>de</strong>nunciat<br />

entitats com ara GEPEC-Ecologistes <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya (figura).<br />

A més, c<strong>al</strong> tenir en compte la riquesa generada per aquestes<br />

inst<strong>al</strong>·lacions, en forma <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> feina loc<strong>al</strong>s i els imposts<br />

municip<strong>al</strong>s <strong>de</strong>rivats, restarà fora <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya. Diners que<br />

provindran <strong>de</strong> l’economia cat<strong>al</strong>ana.<br />

Què ens espera, a curt termini?<br />

La Gener<strong>al</strong>itat ha presentat un pla gener<strong>al</strong>, el PROENCAT 2050,<br />

però ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar les accions per a concretar-lo en fets. És<br />

la fase en què ens trobem ara, i <strong>de</strong>splegar-la durà temps, atès que<br />

encara patim les conseqüències <strong>de</strong> la paràlisi renovable d’una<br />

dècada. A més, c<strong>al</strong> tenir en compte que la guerra d’Ucraïna ha<br />

canviat les prioritats energètiques a tot el continent, i això afecta<br />

la planificació cat<strong>al</strong>ana, que segurament s’haurà <strong>de</strong> retocar. De<br />

fet, aquests dies la Gener<strong>al</strong>itat ha anunciat que està elaborant<br />

un <strong>de</strong>cret-llei per a accelerar la tramitació <strong>de</strong>ls <strong>projecte</strong>s solars i<br />

eòlics més petits, fins <strong>de</strong> 5 MW. “Una bona notícia, però c<strong>al</strong> tenir<br />

en compte que aquesta mena <strong>de</strong> <strong>projecte</strong>s representen 450 MW<br />

<strong>de</strong>ls que són a l’espera d’aprovació, una part petita <strong>de</strong>ls 12.000<br />

MW que necessitem”, apunta Jaume Morron.<br />

<strong>El</strong> problema <strong>de</strong> base, t<strong>al</strong> com <strong>de</strong>nuncia el sector, és que l’estructura<br />

actu<strong>al</strong> <strong>de</strong> l’administració cat<strong>al</strong>ana no és l’a<strong>de</strong>quada i, <strong>de</strong><br />

fet, critiquen la manca <strong>de</strong> perfils profession<strong>al</strong>s necessaris dins<br />

l’administració, a més d’ampliar plantilles o optar per un mo<strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong> col·laboració público-privada en tot el procés d’autorització.<br />

En par<strong>al</strong>·lel, el govern espanyol aprofita la paràlisi interna cat<strong>al</strong>ana<br />

per prendre’n el control i promoure inst<strong>al</strong>·lacions fora<br />

<strong>de</strong>l país. La transició energètica és una gran oportunitat per a<br />

Cat<strong>al</strong>unya, n’eliminaria una <strong>de</strong>pendència energètica <strong>de</strong>l món <strong>de</strong>l<br />

95%. Tanmateix, ara mateix pot passar que el país acabi essent<br />

completament <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt d’Espanya en una àrea tan cabd<strong>al</strong><br />

com l’energia. L’actu<strong>al</strong> situació geopolítica ens mostra com és<br />

<strong>de</strong> perillós <strong>de</strong>pendre en aquest àmbit <strong>de</strong> l’exterior, especi<strong>al</strong>ment<br />

si es tracta d’estats autoritaris. De cara <strong>al</strong> 2030, tot indica que<br />

no serem a temps <strong>de</strong> canviar la situació. Resta per esclarir si les<br />

mesures que es prenguin en els pròxims mesos podran revertir<br />

aquesta situació <strong>de</strong> cara a la meta fin<strong>al</strong>, el 2050.


30<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Qui és qui a la nova direcció <strong>de</strong><br />

Junts: així és com Borràs guanya<br />

força <strong>al</strong> partit<br />

Borràs i Turull s’han repartit els càrrecs <strong>de</strong> l’executiva i el po<strong>de</strong>r dins la formació<br />

ODEI A.-ETXEARTE<br />

<strong>El</strong> pacte entre Laura Borràs i<br />

Jordi Turull es va tancar ahir a<br />

les dues <strong>de</strong> la matinada. M<strong>al</strong>grat<br />

que tots dos eren partidaris<br />

d’acordar una candidatura<br />

conjunta per a dirigir Junts,<br />

les dificultats per a compartir<br />

el po<strong>de</strong>r executiu <strong>de</strong>l partit ho<br />

van complicar. Si les converses<br />

no haguessin reeixit, s’haurien<br />

pogut enfrontar per ocupar<br />

la secretaria gener<strong>al</strong>. Fin<strong>al</strong>ment,<br />

s’han repartit el po<strong>de</strong>r <strong>al</strong><br />

50%. Borràs serà la presi<strong>de</strong>nta<br />

i Turull, el secretari gener<strong>al</strong>,<br />

amb la previsió <strong>de</strong> reformar<br />

els estatuts en la segona part<br />

<strong>de</strong>l congrés, <strong>al</strong> juliol. També<br />

s’han dividit una executiva en<br />

què la majoria <strong>de</strong> càrrecs clau<br />

<strong>de</strong> la direcció es renovaran,<br />

cosa que farà que el sector <strong>de</strong><br />

Borràs hi guanyi pes. Entre els<br />

noms proposats per Turull hi<br />

ha també un equilibri amb dirigents<br />

afins a Josep Rull i a<br />

l’actu<strong>al</strong> secretari gener<strong>al</strong>, Jordi<br />

Sànchez, que van fer pinya amb<br />

l’ex-conseller perquè es<strong>de</strong>vingués<br />

el nou home fort <strong>de</strong>l partit.<br />

<strong>El</strong>s quatre vice-presi<strong>de</strong>nts<br />

<strong>de</strong> Junts<br />

Borràs comptarà a partir <strong>de</strong>l<br />

4 <strong>de</strong> juny amb dos <strong>de</strong>ls membres<br />

<strong>de</strong>l seu nucli dur com<br />

a vice-presi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Junts:<br />

Francesc <strong>de</strong> D<strong>al</strong>mases i Aurora<br />

Madaula. D<strong>al</strong>mases és<br />

diputat <strong>al</strong> parlament i va fer<br />

el pas a la política institu-


31<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

cion<strong>al</strong> amb Junts com a integrant<br />

<strong>de</strong> les llistes <strong>de</strong>l 21<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2017, igu<strong>al</strong><br />

que Madaula. Tots dos, <strong>de</strong><br />

fet, formen part <strong>de</strong>l sector<br />

d’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts que van implicar-se<br />

en Junts <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> l’1-O. Madaula és també<br />

secretària segona <strong>de</strong> la mesa<br />

<strong>de</strong>l parlament i membre <strong>de</strong>l<br />

consell <strong>de</strong> govern <strong>de</strong>l Consell<br />

per la República. És voc<strong>al</strong> <strong>de</strong><br />

l’executiva, com a secretària<br />

<strong>de</strong> feminismes.<br />

Es mantindran com a vice-presi<strong>de</strong>nts<br />

<strong>de</strong> Junts, també,<br />

Josep Rius i Anna Erra.<br />

Rius és el portaveu <strong>de</strong> Junts<br />

i un dirigent molt acostat a<br />

Carles Puig<strong>de</strong>mont, <strong>de</strong> qui va<br />

ser cap <strong>de</strong> gabinet quan fou<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat.<br />

També va ser cap <strong>de</strong> gabinet<br />

d’Artur Mas i, abans, <strong>de</strong> Quim<br />

Forn a l’Ajuntament <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Va ser un <strong>de</strong>ls gestors<br />

<strong>de</strong> la candidatura <strong>de</strong> Junts<br />

<strong>de</strong>l 2017 amb Puig<strong>de</strong>mont a<br />

Bèlgica, <strong>al</strong> costat d’<strong>El</strong>sa Artadi,<br />

Jaume Clotet i Albert<br />

Batet. És un <strong>de</strong>ls dirigents<br />

que ha treb<strong>al</strong>lat sigil·losament<br />

perquè hi hagués una<br />

candidatura conjunta i no va<br />

signar el manifest que pressionava<br />

Borràs per tancar<br />

un acord amb Turull. Erra ha<br />

estat un <strong>de</strong>ls noms proposats<br />

per Turull per a repetir com a<br />

vice-presi<strong>de</strong>nta. És batllessa<br />

<strong>de</strong> Vic i diputada <strong>al</strong> parlament.<br />

Va ser elegida presi<strong>de</strong>nta<br />

<strong>de</strong>l consell nacion<strong>al</strong> <strong>de</strong><br />

Junts i prové <strong>de</strong>l PDECat. Va<br />

ser una <strong>de</strong> les negociadores<br />

<strong>de</strong>l pacte per la reforma <strong>de</strong> la<br />

llei <strong>de</strong> política lingüística amb<br />

el PSC, ERC i els comuns. Un<br />

acord que, ara per ara, Junts<br />

ha aparcat.<br />

Torrents, en un lloc clau<br />

amb vista les municip<strong>al</strong>s<br />

Una <strong>al</strong>tra <strong>de</strong> les figures clau<br />

que Borràs ha incorporat<br />

a la nova direcció, si així ho<br />

av<strong>al</strong>en els afiliats, és David<br />

Torrents. Serà el nou secretari<br />

d’Organització, un càrrec<br />

molt <strong>de</strong>stacat per a qu<strong>al</strong>sevol<br />

formació política, oimés tenint<br />

en compte la proximitat<br />

<strong>de</strong> les eleccions municip<strong>al</strong>s.<br />

Torrents és tercer tinent batlle<br />

<strong>de</strong> Bad<strong>al</strong>ona, on va entrar en<br />

política. És mosso d’esquadra<br />

en excedència, especi<strong>al</strong>itzat<br />

en radic<strong>al</strong>isme islàmic, i va ser<br />

coordinador <strong>de</strong> Convivència<br />

<strong>de</strong> l’ajuntament bad<strong>al</strong>oní entre<br />

el 2007 i el 2011. Va militar<br />

<strong>al</strong> PDECat i a la Crida. Teresa<br />

P<strong>al</strong>larès es manté com a secretària<br />

<strong>de</strong> Finances a proposta <strong>de</strong><br />

Turull. És <strong>de</strong>legada <strong>de</strong>l govern<br />

a Tarragona i regidora a Reus.<br />

Jaume Alonso-Cuevillas és<br />

un <strong>al</strong>tre <strong>de</strong>ls homes <strong>de</strong> confiança<br />

<strong>de</strong> Borràs que entrarà<br />

com a voc<strong>al</strong> a l’executiva. És<br />

diputat <strong>al</strong> parlament i va ser<br />

un <strong>de</strong>ls negociadors <strong>de</strong> Junts<br />

amb la gestió <strong>de</strong>l cas Juvillà.<br />

Al principi <strong>de</strong> la legislatura, va<br />

ser elegit secretari segon <strong>de</strong> la<br />

mesa <strong>de</strong>l parlament <strong>de</strong>sprés<br />

d’haver compartit trajecte<br />

polític amb Borràs a Madrid,<br />

com a diputats <strong>al</strong> congrés espanyol.<br />

Però va ser rellevat per<br />

Madaula arran d’una entrevista<br />

concedida a VilaWeb, en<br />

què es manifestà partidari <strong>de</strong><br />

no admetre a tràmit propostes<br />

<strong>de</strong> resolució <strong>de</strong>ls temes vetats<br />

pel Tribun<strong>al</strong> Constitucion<strong>al</strong><br />

espanyol que podien implicar<br />

inhabilitacions immediates<br />

per <strong>al</strong>s membres <strong>de</strong> la mesa.<br />

Cuevillas, que també va ser<br />

advocat <strong>de</strong> Puig<strong>de</strong>mont i més<br />

Borràs serà la presi<strong>de</strong>nta i Turull, el<br />

secretari gener<strong>al</strong>, amb la previsió <strong>de</strong><br />

reformar els estatuts en la segona part<br />

<strong>de</strong>l congrés, <strong>al</strong> juliol<br />

exiliats, va dir que era partidari<br />

d’una confrontació intel·<br />

ligent i no simbòlica.<br />

En canvi, no es mourà <strong>de</strong><br />

la direcció Damià C<strong>al</strong>vet,<br />

ex-conseller <strong>de</strong> Territori i<br />

Sostenibilitat i actu<strong>al</strong> presi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong>l Port <strong>de</strong> Barcelona.<br />

C<strong>al</strong>vet va bat<strong>al</strong>lar sense èxit<br />

contra Borràs a les primàries<br />

per a ser el candidat <strong>de</strong> Junts<br />

a les darreres eleccions. És un<br />

dirigent molt afí a Josep Rull.<br />

Va ser director <strong>de</strong> l’Institut<br />

Cat<strong>al</strong>à <strong>de</strong>l Sòl i presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

CIMALSA, empreses públiques<br />

<strong>de</strong> transformació <strong>de</strong> sòl<br />

per a activitats econòmiques,<br />

durant el perío<strong>de</strong> 2013-2018.<br />

Abans d’això, va ser secretari<br />

<strong>de</strong> Territori <strong>de</strong> Mobilitat i director<br />

gener<strong>al</strong> d’Arquitectura<br />

i Habitatge, amb Felip Puig.<br />

Entre el 1997 i el 2001 ja havia<br />

estat cap <strong>de</strong> gabinet <strong>de</strong>l conseller<br />

<strong>de</strong> Política Territori<strong>al</strong> i<br />

Obres Públiques d’<strong>al</strong>eshores,<br />

Pere Macias.<br />

<strong>El</strong>s tres consellers:<br />

Geis, Cervera i Giró<br />

Tres consellers <strong>de</strong>l govern<br />

formaran part <strong>de</strong> l’executiva.<br />

Dos ja hi eren: Gemma<br />

Geis i Violant Cervera, i s’hi<br />

incorporarà Jaume Giró.<br />

Geis, consellera <strong>de</strong> Recerca<br />

i Universitats, és una <strong>de</strong> les<br />

figures més acosta<strong>de</strong>s a Puig<strong>de</strong>mont.<br />

Va ser per fi<strong>de</strong>litat<br />

<strong>al</strong> presi<strong>de</strong>nt a l’exili que va<br />

encapç<strong>al</strong>ar la llista per Girona<br />

a les eleccions <strong>de</strong>l 21 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong> 2017, i va tornar a<br />

ser cap <strong>de</strong> llista a les darreres<br />

eleccions <strong>al</strong> parlament. Abans<br />

d’entrar <strong>al</strong> govern, també va<br />

ser portaveu <strong>de</strong>l grup parlamentari<br />

<strong>de</strong> Junts, i no signar<br />

el manifest que pressionava<br />

Borràs per a tancar un acord.<br />

Cervera, consellera <strong>de</strong> Drets<br />

Soci<strong>al</strong>s, va ser diputada el<br />

parlament entre el 2012 i el<br />

2017 i prové <strong>de</strong> Convergència<br />

i <strong>de</strong>l PDECat. És un <strong>de</strong>ls noms<br />

<strong>de</strong>l govern més vinculats a<br />

Turull, igu<strong>al</strong> com la consellera<br />

<strong>de</strong> Justícia, Lour<strong>de</strong>s<br />

Ciuró. Giró, conseller d’Economia,<br />

va entrar <strong>al</strong> govern<br />

a proposta <strong>de</strong> Sànchez per<br />

a ocupar un <strong>de</strong>partament<br />

clau, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la negativa<br />

d’<strong>El</strong>sa Artadi d’es<strong>de</strong>venir<br />

vice-presi<strong>de</strong>nta i consellera<br />

d’Economia. Giró es va fer<br />

militant <strong>de</strong> Junts a començament<br />

<strong>de</strong> novembre. Alguns<br />

sectors <strong>de</strong>l partit l’han<br />

visu<strong>al</strong>itzat com un possible<br />

candidat <strong>al</strong>ternatiu a Borràs<br />

a les eleccions vinents.


32<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Més noms que es<br />

mantindran a la direcció<br />

o s’hi estrenaran<br />

Continuaran a l’executiva <strong>de</strong><br />

Junts Jordi Fàbrega, diputat i<br />

vice-batlle <strong>de</strong> la Seu d’Urgell,<br />

i secretari d’Acció Municip<strong>al</strong>;<br />

i David S<strong>al</strong>doni, actu<strong>al</strong> secretari<br />

d’organització i diputat <strong>al</strong><br />

parlament. S<strong>al</strong>doni va formar<br />

part el 2015 <strong>de</strong> la llista Democràcia<br />

i Llibertat, encapç<strong>al</strong>ada<br />

per Francesc Homs, com a<br />

número 8, i va fer el trànsit <strong>de</strong>l<br />

PDECat a Junts. Va ser batlle<br />

<strong>de</strong> S<strong>al</strong>lent entre el 2011 i el<br />

2019; <strong>de</strong>l gener <strong>de</strong>l 2018 <strong>al</strong> setembre<br />

<strong>de</strong>l 2019 va ser presi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong> l’Associació Cat<strong>al</strong>ana<br />

<strong>de</strong> Municipis, en substitució<br />

<strong>de</strong> Miquel Buch, un <strong>al</strong>tre home<br />

acostat a Turull. Entre el<br />

2000 i el 2004 va ser secretari<br />

d’organització <strong>de</strong> la Joventut<br />

Nacion<strong>al</strong>ista <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya.<br />

També és molt afí a Turull, i<br />

es mantindrà a l’executiva,<br />

Míriam Nogueras, cap <strong>de</strong> files<br />

<strong>de</strong> Junts <strong>al</strong> congrés espanyol,<br />

que també prové <strong>de</strong>l PDECat.<br />

En va ser vice-presi<strong>de</strong>nta i<br />

representava els sectors més<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes <strong>de</strong>l partit,<br />

que van acabar fent el pas a<br />

Junts quan es va constituir.<br />

Abans va ser regidora <strong>de</strong> Car<strong>de</strong><strong>de</strong>u<br />

el 2015, <strong>de</strong>sprés d’anar<br />

a les llistes <strong>de</strong> Convergència<br />

com a in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, i va ser<br />

elegida diputada <strong>al</strong> parlament<br />

espanyol aquell mateix any<br />

per primera vegada com a<br />

número quatre <strong>de</strong> la llista <strong>de</strong><br />

Democràcia i Llibertat.<br />

Més membres <strong>de</strong> la nova<br />

executiva vinculats <strong>al</strong> sector<br />

institucion<strong>al</strong> <strong>de</strong>l partit són<br />

Glòria Freixa, diputada <strong>al</strong><br />

parlament i coordinadora <strong>de</strong><br />

Sarrià-Sant Gervasi, candidata<br />

<strong>al</strong> senat espanyol el 2015<br />

amb la candidatura Democràcia<br />

i Llibertat, <strong>de</strong> Convergència,<br />

i membre <strong>de</strong>l sector<br />

Generació Llibertat <strong>de</strong>l Partit<br />

Demòcrata; i Montserrat Girbau,<br />

coordinadora <strong>de</strong> Junts a<br />

la Cat<strong>al</strong>unya Centr<strong>al</strong>, regidora<br />

a Moià i consellera comarc<strong>al</strong>.<br />

Entre els qui s’estrenaran com<br />

a voc<strong>al</strong>s a la nova direcció, hi ha<br />

el diputat Joan Cana<strong>de</strong>ll. La militància<br />

el va situar com a número<br />

dos per Barcelona en les<br />

primàries <strong>de</strong> Junts. L’empresari<br />

va ser presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Cambra<br />

<strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong> Barcelona abans<br />

<strong>de</strong> fer el s<strong>al</strong>t a la política institucion<strong>al</strong>.<br />

És membre <strong>de</strong>l corrent<br />

liber<strong>al</strong> <strong>de</strong> Junts i va signar el<br />

manifest a favor d’un pacte<br />

entre Turull i Borràs. També<br />

entraran a la direcció Cristina<br />

Casol, diputada i número 2 per<br />

Lleida a les eleccions <strong>de</strong>l 14-F,<br />

i Montserat Caupena, presi<strong>de</strong>nta<br />

<strong>de</strong> Junts per Terrassa i<br />

número 66 per Barcelona a les<br />

eleccions <strong>de</strong>l 14-F.<br />

Són nombrosos els dirigents,<br />

tanmateix, que es mantindran<br />

a l’executiva com a voc<strong>al</strong>s.<br />

N’és un Toni Morr<strong>al</strong>, un <strong>de</strong>ls<br />

homes més acostats a Sànchez.<br />

Presi<strong>de</strong>ix la Crida Nacion<strong>al</strong><br />

per la República, que es<br />

va transformar en fundació<br />

i que preveu <strong>de</strong> vincular-se<br />

a Junts com a think tank, sota<br />

la direcció <strong>de</strong> Sànchez, fins<br />

<strong>al</strong> congrés <strong>de</strong>l juny. També<br />

s’hi mantindrà la batllessa <strong>de</strong><br />

Girona, Marta Madrenas, secretària<br />

<strong>de</strong> política municip<strong>al</strong><br />

i coordinació parlamentària,<br />

i diputada <strong>al</strong> parlament. Madrenas<br />

és un <strong>de</strong>ls càrrecs que<br />

es va significar signant el manifest<br />

en favor d’una candidatura<br />

conjunta que convertís<br />

Borràs en presi<strong>de</strong>nta i Turull<br />

en secretari gener<strong>al</strong>. Tampoc<br />

no sortirà <strong>de</strong> la direcció Mònica<br />

S<strong>al</strong>es, portaveu <strong>de</strong>l grup<br />

parlamentari <strong>de</strong> Junts. És diputada<br />

<strong>al</strong> parlament d’ençà <strong>de</strong><br />

les eleccions <strong>de</strong>l 21 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong> 2017, quan va anar-hi<br />

<strong>de</strong> número 4 per Tarragona.<br />

A les darreres eleccions, en<br />

va ser la número dos. <strong>El</strong> 2015<br />

va ser elegida regidora <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament <strong>de</strong> Jesús per CiU,<br />

i <strong>de</strong>sprés va passar <strong>al</strong> PDECat.<br />

En va ser la presi<strong>de</strong>nta a les<br />

Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />

Són nombrosos els dirigents, tanmateix,<br />

que es mantindran a l’executiva com a<br />

voc<strong>al</strong>s<br />

Un <strong>al</strong>tre dirigent que es mantindrà<br />

a la direcció és Aleix<br />

Sarri, secretari <strong>de</strong> Política<br />

Internacion<strong>al</strong>. Ha estat molt<br />

pròxim a Puig<strong>de</strong>mont i <strong>al</strong>s<br />

consellers a l’exili, d’ençà que<br />

s’hi van exiliar el 2017. És director<br />

<strong>de</strong> l’oficina europarlamentària<br />

<strong>de</strong> Junts i un <strong>de</strong>ls<br />

dirigents que més ha <strong>de</strong>fensat<br />

la unilater<strong>al</strong>itat. Sarri va ser<br />

coordinador <strong>de</strong> Política Internacion<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> la Presidència<br />

amb Torra. Prové <strong>de</strong>l PDECat.<br />

De fet, d’ençà <strong>de</strong>l gener <strong>de</strong>l<br />

2011 i durant vuit anys, va ser<br />

assessor <strong>de</strong> Ramon Tremosa,<br />

<strong>al</strong>eshores eurodiputat. S’hi<br />

estrenarà, en canvi, Miquel<br />

Samper, ex-conseller d’Interior.<br />

És un <strong>al</strong>tre <strong>de</strong>ls noms<br />

que Borràs ha volgut que<br />

formessin part <strong>de</strong> la direcció.<br />

<strong>El</strong> presi<strong>de</strong>nt Quim Torra el<br />

va situar <strong>al</strong> capdavant d’un<br />

<strong>de</strong>ls <strong>de</strong>partaments més polèmics<br />

<strong>de</strong>l govern, justament<br />

per l’actuació <strong>de</strong>ls Mossos<br />

en les mobilitzacions in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes,<br />

en substitució<br />

<strong>de</strong> Miquel Buch. Va entrar en<br />

política el 2015, com a regidor<br />

<strong>de</strong> CiU a Terrassa, on també va<br />

ser portaveu <strong>de</strong>l PDECat.<br />

<strong>El</strong>s dos últims noms que completen<br />

la llista, i que s’estrenaran<br />

igu<strong>al</strong>ment a la direcció a<br />

proposta <strong>de</strong> Borràs, són Ester<br />

V<strong>al</strong>lès, diputada <strong>al</strong> parlament<br />

i regidora <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong><br />

Vilobí <strong>de</strong>l Penedès, i el diputat<br />

S<strong>al</strong>vador Vergés.<br />

Entre els qui surten <strong>de</strong> l’executiva<br />

i no formen part <strong>de</strong> la candidatura<br />

unitària hi ha un nom<br />

que <strong>de</strong>staca per la seva absència:<br />

Albert Batet, presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />

grup parlamentari <strong>de</strong> Junts,<br />

que n’ha estat secretari <strong>de</strong> Comunicació.<br />

També en sortiran<br />

Josep Andreu, Joaquim Jubert,<br />

Francesc Colomé, Irene Negre<br />

i Marcel Padrós, a banda les<br />

retira<strong>de</strong>s importants i ja sabu<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> Puig<strong>de</strong>mont, Sànchez i<br />

Artadi.


33<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Mòbils robats a Urquinaona:<br />

il·leg<strong>al</strong>itats <strong>de</strong> la policia espanyola<br />

en les protestes post-sentència<br />

Agents <strong>de</strong> policia protegint la prefectura <strong>de</strong> la Via Laietana el 26 d’octubre <strong>de</strong> 2019. ALBERT SALAMÉ<br />

L’Audiència <strong>de</strong> Barcelona <strong>de</strong>clara inconstitucion<strong>al</strong>s les intervencions <strong>de</strong> telèfons<br />

mòbils <strong>de</strong> manifestants per part <strong>de</strong> la policia<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Les protestes contra la sentència<br />

<strong>de</strong>l procés a fin<strong>al</strong> <strong>de</strong>l<br />

2019 van obligar el Ministeri<br />

d’Interior espanyol a augmentar<br />

el nombre d’agents <strong>de</strong> la<br />

policia espanyola <strong>de</strong>splegats<br />

a Cat<strong>al</strong>unya. Amb ells, també<br />

van venir les seves praxis en<br />

les <strong>de</strong>tencions, <strong>al</strong>gunes <strong>de</strong> les<br />

qu<strong>al</strong>s, dos anys <strong>de</strong>sprés, se sap<br />

que eren il·leg<strong>al</strong>s. Ens referim<br />

a la intervenció <strong>de</strong> telèfons<br />

mòbils <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>tinguts amb<br />

l’objectiu <strong>de</strong> fer-ne un buidatge,<br />

un mèto<strong>de</strong> que presenta<br />

interrogants en ple cas <strong>de</strong> l’espionatge<br />

<strong>de</strong> Pegasus i sobre el<br />

paper que hi va tenir la causa<br />

<strong>de</strong> Tsunami Democràtic.<br />

<strong>El</strong> 26 d’octubre <strong>de</strong> 2019, Cat<strong>al</strong>unya<br />

estava immersa en<br />

l’onada <strong>de</strong> protestes que havia<br />

<strong>de</strong>spertat la sentència <strong>de</strong>l<br />

Tribun<strong>al</strong> Suprem. Feia gairebé<br />

dues setmanes que, nit rere<br />

nit, se succeïen manifestacions<br />

i <strong>al</strong>darulls <strong>al</strong>s carrers <strong>de</strong><br />

diferents ciutats cat<strong>al</strong>anes,<br />

però especi<strong>al</strong>ment a Barcelona.<br />

Aquell dia, una manifestació<br />

convocada pels CDR es va<br />

dirigir a la prefectura <strong>de</strong> Via<br />

Laietana. I com va ser habitu<strong>al</strong><br />

aquells dies, la protesta va<br />

acabar amb inci<strong>de</strong>nts entre la<br />

policia i els manifestants que<br />

s’estengueren per diversos<br />

carrers <strong>de</strong> la ciutat.<br />

Entre moltes <strong>de</strong>tencions<br />

d’aquell dia, n’hi va haver<br />

una que va ser enregistrada<br />

en ví<strong>de</strong>o i que, per la seva


34<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

cruesa, es va fer vir<strong>al</strong> a les<br />

xarxes. S’hi pot veure com un<br />

grup <strong>de</strong> policies redueix un<br />

jove i, una vegada és a terra,<br />

l’immobilitzen tot posant-li<br />

un genoll sobre el cap. <strong>El</strong> noi<br />

no para <strong>de</strong> cridar “que no he<br />

fet res, que no he fet res”,<br />

però un agent li manté el cap<br />

encastat contra el terra durant<br />

quaranta segons. Quan<br />

li <strong>de</strong>ixen aixecar el cap, té la<br />

cara ensangonada.<br />

Una vegada <strong>de</strong>tingut, li van<br />

requisar el mòbil i la policia<br />

va sol·licitar una diligència<br />

<strong>al</strong> jutge per a intervenir-ne<br />

el termin<strong>al</strong>. La petició va ser<br />

acceptada. Però la setmana<br />

passada, dos anys <strong>de</strong>sprés,<br />

l’Audiència Provinci<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> Barcelona va consi<strong>de</strong>rar<br />

inconstitucion<strong>al</strong> l’obtenció<br />

d’aquesta prova. Per tant, el<br />

materi<strong>al</strong> obtingut no es podrà<br />

utilitzar en la causa contra<br />

el jove, a qui s’acusa <strong>de</strong> <strong>de</strong>sordres<br />

públics i atemptats<br />

contra l’autoritat.<br />

Més enllà <strong>de</strong> com es resolgui,<br />

no és pas un cas aïllat.<br />

Aquest patró es va repetir en<br />

diversos joves que durant les<br />

protestes contra el procés van<br />

ser <strong>de</strong>tinguts per la policíac<br />

espanyola. “<strong>El</strong>s <strong>de</strong>tenien, els<br />

portaven <strong>al</strong> jutjat i conjuntament<br />

amb l’atestat policia,<br />

on informaven <strong>de</strong> la <strong>de</strong>tenció<br />

i <strong>de</strong>ls fets que els imputaven,<br />

la policia feia una diligència<br />

en què <strong>de</strong>manava <strong>al</strong> jutge<br />

que sol·licités la intervenció<br />

d’aquests termin<strong>al</strong>s. I el telèfon<br />

se’l van quedar, perquè<br />

encara no l’han recuperat”,<br />

explica Xavi Muñoz. <strong>El</strong>l és<br />

l’advocat <strong>de</strong>l manifestant que<br />

va ser <strong>de</strong>tingut a Via Laietana<br />

i representa <strong>al</strong>tres manifestants<br />

que van viure la mateixa<br />

situació.<br />

Un accés sense límits<br />

<strong>El</strong> jutge que va permetre la<br />

intervenció <strong>de</strong>l mòbil donava<br />

permís a la brigada d’informació<br />

per a intervenir totes<br />

les da<strong>de</strong>s i els arxius <strong>de</strong> les<br />

aplicacions <strong>de</strong> missatgeria<br />

instantània –WhatsApp, Telegram...–,<br />

però també documents,<br />

continguts audiovisu<strong>al</strong>s<br />

<strong>de</strong> tota mena, programes,<br />

aplicacions, el correu electrònic<br />

i la targeta <strong>de</strong> memòria que<br />

pogués tenir el dispositiu. La<br />

petició feta per la policia va<br />

tenir el suport <strong>de</strong> la fisc<strong>al</strong>ia<br />

i el jutge no hi va veure impediment.<br />

Les <strong>de</strong>fenses que van interposar<br />

recurs d’apel·lació<br />

contra aquesta diligència,<br />

com és el cas <strong>de</strong> Xavi Muñoz,<br />

han vist com l’Audiència<br />

Provinci<strong>al</strong> <strong>de</strong> Barcelona els<br />

donava la raó. En la resolució<br />

dictada la setmana passada,<br />

els magistrats diuen que<br />

l’autorització <strong>de</strong> l’obtenció<br />

“<strong>El</strong>s <strong>de</strong>tenien, els<br />

portaven <strong>al</strong> jutjat i<br />

conjuntament amb<br />

l’atestat policíac,<br />

on informaven<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>tenció i<br />

<strong>de</strong>ls fets que els<br />

imputaven, la<br />

policia feia una<br />

diligència en què<br />

<strong>de</strong>manava <strong>al</strong> jutge<br />

que sol·licités<br />

la intervenció<br />

d’aquests<br />

termin<strong>al</strong>s. I el<br />

telèfon se’l van<br />

quedar, perquè<br />

encara no l’han<br />

recuperat”


35<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

d’aquesta prova era mancada<br />

<strong>de</strong> proporcion<strong>al</strong>itat i<br />

constituïa una violació <strong>de</strong>l<br />

dret fonament<strong>al</strong> a la inviolabilitat<br />

<strong>de</strong> les comunicacions,<br />

protegi<strong>de</strong>s per la constitució<br />

espanyola.<br />

La base argumentativa és que<br />

la policia no tenia cap indici<br />

que permetés <strong>de</strong> <strong>de</strong>duir que el<br />

<strong>de</strong>tingut tingués cap vinculació<br />

amb les accions <strong>de</strong>lictives<br />

d’aquells dies i, per tant, no<br />

hi havia prou motivació per a<br />

intervenir-ne el mòbil. “Era<br />

molt evi<strong>de</strong>nt que era un procediment<br />

anticonstitucion<strong>al</strong>,<br />

perquè l’ordre <strong>de</strong>ls factors<br />

<strong>al</strong>tera el producte”, explica<br />

Muñoz. “Sense tenir cap sospita<br />

prèvia, la policia <strong>de</strong>manava<br />

<strong>de</strong> saber què hi havia en<br />

els telèfons per veure si els<br />

manifestants estaven organitzats.<br />

Això no es pot fer així.<br />

Tu has <strong>de</strong> tenir una sospita<br />

amb fets anteriors i <strong>de</strong>sprés<br />

voler-la confirmar, però no<br />

<strong>al</strong> revés.”<br />

Alerta Solidària, el col·lectiu<br />

d’advocats que representa<br />

diversos repres<strong>al</strong>iats, confirma<br />

que l’Audiència <strong>de</strong><br />

Barcelona ha fet el mateix<br />

pronunciament a diversos<br />

<strong>de</strong>ls seus acusats, <strong>al</strong>s qu<strong>al</strong>s la<br />

policia també va intervenir el<br />

mòbil durant aquells dies. Ara<br />

per ara, no se sap si el resultat<br />

d’aquestes informacions es<br />

va arribar a <strong>de</strong>rivar <strong>al</strong> jutjat<br />

d’instrucció 6 <strong>de</strong> l’Audiència<br />

espanyola, que centr<strong>al</strong>itza<br />

la causa <strong>de</strong> Tsunami Democràtic,<br />

perquè se’n manté el<br />

secret <strong>de</strong> sumari.<br />

Muñoz diu que és molt aventurat<br />

afirmar que hi ha relació<br />

entre aquesta pràctica il·leg<strong>al</strong><br />

i la investigació <strong>de</strong> la causa,<br />

però creu que és evi<strong>de</strong>nt que<br />

la pretensió <strong>de</strong> la policia era<br />

aconseguir més informació<br />

sobre qui i com organitzava<br />

les protestes <strong>de</strong>l Tsunami<br />

aquells dies: “Hi ha una<br />

connexió, perquè ara veiem<br />

que, per mitjà <strong>de</strong> l’Audiència,<br />

s’han intervingut amb Pegasus<br />

els telèfons d’<strong>al</strong>gunes<br />

persones. Durant les protestes,<br />

també es pretenia <strong>de</strong> ferho<br />

amb mitjans leg<strong>al</strong>s i molt<br />

més a l’engròs”.<br />

“Hi ha una connexió, perquè ara veiem<br />

que, per mitjà <strong>de</strong> l’Audiència, s’han<br />

intervingut amb Pegasus els telèfons<br />

d’<strong>al</strong>gunes persones. Durant les protestes,<br />

també es pretenia <strong>de</strong> fer-ho amb mitjans<br />

leg<strong>al</strong>s i molt més a l’engròs”


36<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Com uns pares espanyolistes han<br />

forçat la imposició <strong>de</strong>l castellà a<br />

totes les escoles sense cap oposició?<br />

<strong>El</strong>s han permès <strong>de</strong> forçar l’execució <strong>de</strong> la sentència i no han trobat cap mena<br />

<strong>de</strong> resistència jurídica, perquè també hi ha hagut <strong>de</strong>ixa<strong>de</strong>sa<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Com pot ser que una entitat<br />

que aplega un grapat <strong>de</strong> pares<br />

que volen més espanyol<br />

a l’escola cat<strong>al</strong>ana tingui la<br />

capacitat <strong>de</strong> fer executar una<br />

sentència que imposa un mínim<br />

<strong>de</strong>l 25% <strong>de</strong> classes en<br />

castellà a un milió d’<strong>al</strong>umnes<br />

d’infantil, primària i secundària?<br />

Com és possible<br />

que l’entitat Asamblea por<br />

una Escuela Bilingüe (AEB),<br />

vinculada a Ciutadans, tingui<br />

prou legitimitat per a fer<br />

executar una sentència que<br />

va sorgir d’una <strong>de</strong>manda feta<br />

pel govern espanyol i que el<br />

govern espanyol mateix havia<br />

renunciat, ara com ara, a<br />

fer executar? És així com ho<br />

ha volgut el Tribun<strong>al</strong> Superior<br />

<strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya,<br />

artífex <strong>de</strong> resolucions insòlites<br />

que han obert un nou<br />

camí <strong>de</strong> politització judici<strong>al</strong><br />

amb un sol propòsit: liquidar<br />

la immersió lingüística.<br />

Semblava inversemblant que<br />

acceptessin la legitimació<br />

d’aquests pocs pares per a<br />

imposar més castellà a centenars<br />

<strong>de</strong> milers <strong>de</strong> famílies<br />

<strong>de</strong> tot el Principat. Però ho<br />

han fet, i sense trobar-hi cap<br />

mena <strong>de</strong> resistència, perquè<br />

en aquest combat també hi<br />

ha hagut <strong>de</strong>ixa<strong>de</strong>sa.<br />

<strong>El</strong>s quatre punts humiliants<br />

<strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>l TSJC que imposa<br />

el 25% <strong>de</strong> castellà


37<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

Semblava inversemblant que acceptessin la legitimació<br />

d’aquests pocs pares per a imposar més castellà a centenars <strong>de</strong><br />

milers <strong>de</strong> famílies <strong>de</strong> tot el Principat. Però ho han fet, i sense<br />

trobar-hi cap mena <strong>de</strong> resistència, perquè en aquest combat<br />

també hi ha hagut <strong>de</strong>ixa<strong>de</strong>sa<br />

La <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong>l TSJC d’admetre<br />

aquesta entitat espanyolista<br />

és greu, perquè en la resolució<br />

en què or<strong>de</strong>na l’execució<br />

forçosa i immediata <strong>de</strong> la sentència<br />

<strong>de</strong>l 25% reconeix que<br />

els partits polítics no tenen<br />

legitimitat per a <strong>de</strong>manar-la.<br />

En canvi, l’atorga a una entitat<br />

instrument<strong>al</strong>itzada per<br />

partits com Ciutadans i el PP.<br />

Feta la llei, feta la trampa. I<br />

els jutges diuen que l’AEB té<br />

el dret <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar l’execució<br />

<strong>de</strong> la sentència perquè en els<br />

seus estatuts proclama que té<br />

la missió <strong>de</strong> vetllar pel bilingüisme,<br />

i perquè, com que hi<br />

ha pares d’<strong>al</strong>umnes entre els<br />

seus membres, tenen un interès<br />

particular en l’execució<br />

d’aquesta sentència. I, com<br />

que els afecta directament si<br />

es compleix o no, ja estan legitimats<br />

per a <strong>de</strong>manar-la.<br />

Les fonts jurídiques consulta<strong>de</strong>s<br />

per VilaWeb discrepen<br />

d’aquest criteri expressat pel<br />

tribun<strong>al</strong>. Un interès particular<br />

–diuen– s’hauria <strong>de</strong> vehicular<br />

en un procediment<br />

judici<strong>al</strong> particular, com <strong>de</strong> fet<br />

ha anat passant en les <strong>de</strong>senes<br />

<strong>de</strong> sentències, tant <strong>de</strong>l<br />

TSJC com <strong>de</strong>l Suprem espanyol,<br />

que han anat imposant<br />

amb comptagotes i <strong>de</strong> manera<br />

sistemàtica més castellà en<br />

classes <strong>de</strong> centres concrets,<br />

any rere any. Però en la resolució<br />

<strong>de</strong> dilluns el TSJC diu<br />

que la sentència <strong>de</strong>l 25% <strong>de</strong><br />

castellà “s’acorda que ‘tots<br />

els <strong>al</strong>umnes’ han <strong>de</strong> rebre <strong>de</strong><br />

manera efectiva i immediata<br />

l’ensenyament mitjançant la<br />

utilització vehicular norm<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> les dues llengües ofici<strong>al</strong>s”.<br />

Fa èmfasi en l’expressió “tots<br />

els <strong>al</strong>umnes”, <strong>de</strong> t<strong>al</strong> manera<br />

que acaba dient que com<br />

que aquests pocs <strong>al</strong>umnes els<br />

pares <strong>de</strong>ls qu<strong>al</strong>s han forçat<br />

l’execució <strong>de</strong> la sentència amb<br />

l’Asamblea por una Escuela<br />

Bilingüe també formen part<br />

d’aquest “tots”, la no-aplicació<br />

<strong>de</strong>l mínim <strong>de</strong>l 25% <strong>de</strong><br />

castellà els perjudica. I, per<br />

tant, “se’ls ha <strong>de</strong> reconèixer la<br />

condició d’afectats”, segons<br />

el tribun<strong>al</strong>.<br />

L’argumentació és aberrant<br />

<strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l dret <strong>de</strong>l<br />

contenciós administratiu, segons<br />

les mateixes fonts consulta<strong>de</strong>s.<br />

Però, una vegada establert<br />

aquest criteri en aquest<br />

procediment, el tribun<strong>al</strong> hauria<br />

d’acceptar la legitimació<br />

d’un <strong>al</strong>tre grup <strong>de</strong> pares per a<br />

presentar una <strong>de</strong>manda en el<br />

sentit contrari, és a dir, per a<br />

la no-execució forçosa <strong>de</strong> la<br />

sentència. Perquè ells també<br />

es podrien presentar com a<br />

part afectada, d’acord amb els<br />

mateixos arguments exposats<br />

pel tribun<strong>al</strong> en la resolució<br />

<strong>de</strong> dilluns. Es tractaria <strong>de</strong> fer<br />

com va fer una trentena <strong>de</strong><br />

pares <strong>de</strong> l’escola Turó <strong>de</strong>l Drac<br />

<strong>de</strong> Canet <strong>de</strong> Mar quan, amb<br />

l’aixopluc jurídic d’Òmnium<br />

i representats per l’advocat<br />

Benet S<strong>al</strong>ellas, van <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong><br />

presentar bat<strong>al</strong>la judici<strong>al</strong> contra<br />

la imposició <strong>de</strong> més hores<br />

<strong>de</strong> castellà en un grup <strong>de</strong> P-5.<br />

Però en aquest cas no hi ha<br />

hagut aquest moviment estratègic.<br />

No es va preparar,<br />

per més que era previsible<br />

que el TSJC acceptés l’entitat<br />

espanyolista com a part<br />

afectada i legitimada per a<br />

fer executar la sentència genèrica<br />

<strong>de</strong>l 25% que afecta<br />

totes les escoles <strong>de</strong> Cat<strong>al</strong>unya.<br />

No hi va haver ni disposició<br />

ni acord <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Som<br />

Escola per dur a terme una<br />

acció d’aquesta mena, i els<br />

pares <strong>de</strong> l’Asamblea por una<br />

Escuela Bilingüe han fet via


38<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

“Treb<strong>al</strong>lem en la resposta jurídica, mobilitzacions,<br />

accions <strong>al</strong>s centres, i el suport <strong>al</strong>s centres educatius<br />

i docents.”<br />

sense cap impediment, sense<br />

cap contestació.<br />

En el cas <strong>de</strong> Canet, els pares<br />

que han plantat cara a la imposició<br />

(<strong>de</strong> moment amb mesures<br />

cautelars) <strong>de</strong>l 25% addueixen<br />

que l’estat espanyol<br />

té subscrita la Carta Europea<br />

<strong>de</strong> les Llengües Region<strong>al</strong>s o<br />

Minoritàries, que reconeix<br />

<strong>al</strong> cat<strong>al</strong>à aquesta condició i,<br />

per tant, la necessitat <strong>de</strong> ser<br />

protegida mitjançant l’ensenyament<br />

íntegrament en<br />

cat<strong>al</strong>à com a llengua vehicular.<br />

Encara més: afirmen que<br />

la disposició <strong>de</strong> la proporció<br />

<strong>de</strong>l 25% no és prevista en cap<br />

llei, ni espanyola ni cat<strong>al</strong>ana,<br />

i que és aplicada d’acord amb<br />

una interpretació excessiva<br />

<strong>de</strong> la sentència <strong>de</strong>l TC contra<br />

l’estatut <strong>de</strong>l 2010. Denuncien,<br />

per tant, que els vulneren el<br />

dret constitucion<strong>al</strong> <strong>de</strong> l’educació,<br />

però sobretot l’article<br />

8 <strong>de</strong>l Conveni Europeu <strong>de</strong>ls<br />

Drets Humans, el <strong>de</strong>l dret <strong>de</strong><br />

la vida privada i familiar. Perquè<br />

l’horitzó <strong>de</strong>l litigi és <strong>al</strong><br />

Tribun<strong>al</strong> d’Estrasburg, com<br />

explicava S<strong>al</strong>ellas en aquest<br />

article.<br />

En canvi, ara no hi ha hagut,<br />

ni <strong>de</strong> part <strong>de</strong>l <strong>de</strong>partament<br />

d’Educació ni <strong>de</strong> part <strong>de</strong> les<br />

<strong>de</strong>senes d’entitats <strong>de</strong> Som Escola,<br />

cap iniciativa semblant<br />

per a combatre la sentència<br />

<strong>de</strong>l TSJC que imposa el 25% a<br />

tot el sistema. I això, m<strong>al</strong>grat<br />

les reunions <strong>de</strong>l <strong>de</strong>partament<br />

amb entitats i advocats consultats<br />

que s’han fet d’ençà<br />

<strong>de</strong> començament d’any per<br />

preparar la resposta jurídica<br />

a l’execució d’aquesta sentència.<br />

Ara, amb el termini <strong>de</strong><br />

quinze dies que ja ha començat<br />

a comptar perquè el <strong>de</strong>partament<br />

or<strong>de</strong>ni <strong>al</strong>s centres<br />

que facin en castellà una assignatura<br />

tronc<strong>al</strong>, les entitats<br />

<strong>de</strong> Som Escola, reuni<strong>de</strong>s ahir<br />

en plenari, van dir: “Treb<strong>al</strong>lem<br />

en la resposta jurídica,<br />

mobilitzacions, accions <strong>al</strong>s<br />

centres, i el suport <strong>al</strong>s centres<br />

educatius i docents.” I<br />

van <strong>de</strong>manar <strong>al</strong> govern que es<br />

mantingués ferm i exhaurís<br />

totes les vies jurídiques.<br />

I el govern, ara per ara, a part<br />

<strong>de</strong> comunicar que complia la<br />

sentència amb l’acord polític<br />

entre ERC, Junts, els comuns<br />

i el PSC per a modificar la llei<br />

<strong>de</strong> política lingüística tot fent<br />

explícit que el castellà també<br />

és llengua d’aprenentatge,<br />

ha anunciat ara que presentaria<br />

un recurs <strong>de</strong> reposició <strong>al</strong><br />

TSJC contra la resolució que<br />

obliga a l’execució forçosa <strong>de</strong><br />

la sentència. En veient l’actitud<br />

<strong>de</strong>l tribun<strong>al</strong>, sembla que<br />

tindrà poques possibilitats <strong>de</strong><br />

reeixir. En aquest cas, el Departament<br />

d’Educació diu que<br />

recorrerà <strong>al</strong> Tribun<strong>al</strong> Suprem.<br />

Però res més. La <strong>de</strong>ixa<strong>de</strong>sa<br />

<strong>de</strong>l govern no s’expressa només<br />

en la manca d’articulació<br />

d’una bat<strong>al</strong>la judici<strong>al</strong> coordinada<br />

amb la societat civil, sinó<br />

en el fet <strong>de</strong> no haver explorat<br />

totes les possibilitats que permet<br />

la jurisdicció contenciosa<br />

administrativa. L’article 105<br />

d’aquesta llei diu explícitament<br />

que el govern d’una<br />

comunitat autònoma pot respondre<br />

<strong>al</strong> tribun<strong>al</strong> que no pot<br />

executar una sentència per<br />

la impossibilitat materi<strong>al</strong> <strong>de</strong><br />

fer-ho, i més concretament<br />

“pel risc d’<strong>al</strong>teració greu <strong>de</strong>l<br />

lliure exercici <strong>de</strong>ls drets i llibertats<br />

<strong>de</strong>ls ciutadans”. Hi<br />

ha dos mesos, d’ençà <strong>de</strong> la<br />

comunicació <strong>de</strong> la sentència,<br />

perquè l’administració que<br />

l’ha d’aplicar pugui <strong>al</strong>·legar<br />

aquesta raó. <strong>El</strong>s dos mesos<br />

ja van passar fa setmanes. I,<br />

que se sàpiga, el govern no<br />

ha <strong>al</strong>·legat mai un motiu com<br />

aquest.


39<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

Sacseig intern a l’ANC enmig d’un<br />

possible canvi <strong>de</strong> cicle in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista<br />

L’Assemblea renova els setanta-set membres <strong>de</strong>l secretariat nacion<strong>al</strong><br />

i obre la cursa per a la presidència<br />

ODEI A.-ETXEARTE<br />

L’ANC afronta la renovació<br />

<strong>de</strong>ls setanta-set membres<br />

<strong>de</strong>l secretariat nacion<strong>al</strong> amb<br />

el repte <strong>de</strong> tornar a fer <strong>de</strong><br />

l’entitat un revulsiu contra<br />

l’estancament <strong>de</strong>l moviment<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista. Les bases <strong>de</strong><br />

l’Assemblea podran votar els<br />

candidats a partir <strong>de</strong> <strong>de</strong>mà i<br />

fins dissabte i, una setmana<br />

més tard, el dissabte 21, el nou<br />

secretariat elegirà entre els<br />

seus membres un presi<strong>de</strong>nt<br />

o presi<strong>de</strong>nta i els noms per a<br />

la vice-presidència, la secretaria<br />

i la tresoreria. Es tanca<br />

l’etapa d’<strong>El</strong>isenda P<strong>al</strong>uzie,<br />

condicionada per la resposta<br />

ciutadana a l’exili, la presó i la<br />

repressió contra el moviment,<br />

les dificultats <strong>de</strong> mobilització<br />

inherents a la pandèmia i a la<br />

<strong>de</strong>cepció amb els partits in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes,<br />

<strong>de</strong> qui s’han<br />

distanciat perquè consi<strong>de</strong>ren<br />

que no han estat a l’<strong>al</strong>tura <strong>de</strong>ls<br />

resultats elector<strong>al</strong>s, sobretot<br />

<strong>de</strong>sprés d’haver superat<br />

per primera vegada el llindar<br />

<strong>de</strong>l 50%. L’ANC s’ha convertit<br />

en el bastió <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong><br />

la unilater<strong>al</strong>itat i critica que<br />

els partits in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

hagin format un govern i un<br />

parlament que “acata les contínues<br />

agressions polítiques i<br />

judici<strong>al</strong>s <strong>de</strong> l’estat espanyol”.<br />

L’ANC no vol esperar els partits<br />

i aspira a preparar un “nou<br />

embat <strong>de</strong>mocràtic” que tingui<br />

més força que el <strong>de</strong> l’octubre<br />

<strong>de</strong>l 2017. Així ho estableix el<br />

full <strong>de</strong> ruta que van aprovar en<br />

l’assemblea gener<strong>al</strong> ordinària


40<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

C<strong>al</strong>drà veure com arriba a la pròxima cita<br />

elector<strong>al</strong> tot l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme.<br />

I, sobretot, si entremig han aconseguit<br />

<strong>de</strong> concretar un nou horitzó compartit<br />

que tanqui la paràlisi actu<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong>l març, que es va fer virtu<strong>al</strong>ment.<br />

Però per a aplicar-lo<br />

també serà clau qui encapç<strong>al</strong>arà<br />

el nou secretariat.<br />

<strong>El</strong> nom que ha sonat amb més<br />

força per a rellevar P<strong>al</strong>uzie ha<br />

estat el <strong>de</strong> la jurista i professora<br />

universitària Dolors Feliu,<br />

que a l’abril va abandonar<br />

l’Assemblea <strong>de</strong> Representants<br />

<strong>de</strong>l Consell per la República.<br />

Feliu va exercir d’advocada<br />

<strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat i <strong>de</strong>l gener<br />

<strong>de</strong>l 2011 i a principi <strong>de</strong>l 2019<br />

va ser directora gener<strong>al</strong> <strong>de</strong><br />

Serveis Consultius i Coordinació<br />

Jurídica <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat.<br />

Després va ser nomenada<br />

directora gener<strong>al</strong> <strong>de</strong> Drets i<br />

Assumptes Constitucion<strong>al</strong>s.<br />

Més noms significatius que<br />

s’han presentat a les eleccions<br />

són el p<strong>al</strong>lasso i activista<br />

Jordi Pesarrodona, l’escriptor<br />

i ex-diputat <strong>de</strong> la CUP Julià <strong>de</strong><br />

Jòdar, i l’economista ex-dirigent<br />

<strong>de</strong> Solidaritat Cat<strong>al</strong>ana<br />

per la In<strong>de</strong>pendència Uriel<br />

Bertran. Però la darrera paraula<br />

la tindrà el secretariat.<br />

Després <strong>de</strong> les eleccions,<br />

s’obrirà form<strong>al</strong>ment el perío<strong>de</strong><br />

per a la cursa <strong>de</strong> la presidència.<br />

I si una cosa han<br />

<strong>de</strong>mostrat els fets passats és<br />

que no sempre se’n surten<br />

els qui són asseny<strong>al</strong>ats com<br />

a favorits pels mitjans i els<br />

partits en les travesses, sinó<br />

més aviat <strong>al</strong> contrari. També<br />

es pot repetir que el candidat<br />

o candidata més votat no sigui<br />

fin<strong>al</strong>ment l’elegit.<br />

<strong>El</strong> moment tampoc no és innocu.<br />

<strong>El</strong> sacseig intern a l’ANC<br />

coinci<strong>de</strong>ix amb el possible<br />

inici d’un canvi <strong>de</strong> cicle polític.<br />

La revelació <strong>de</strong> l’espionatge<br />

en massa <strong>de</strong> més d’una seixantena<br />

d’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

amb Pegasus i el reconeixement<br />

<strong>de</strong>l CNI que en va espiar<br />

18 amb autorització judici<strong>al</strong>,<br />

incloent-hi Pere Aragonès,<br />

ha complicat la supervivència<br />

política <strong>de</strong> la taula <strong>de</strong> diàleg,<br />

i això podria facilitar un nou<br />

intent perquè tots els actors<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes consensuïn<br />

un full <strong>de</strong> ruta compartit.<br />

També coinci<strong>de</strong>ix amb el<br />

recent relleu <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratges a<br />

Òmnium Cultur<strong>al</strong>, amb el <strong>de</strong>splegament<br />

<strong>de</strong>l Consell per la<br />

República i la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> Carles<br />

Puig<strong>de</strong>mont <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar la<br />

presidència <strong>de</strong> Junts per Cat<strong>al</strong>unya,<br />

a més <strong>de</strong>ls efectes<br />

que pugui tenir sobre el tauler<br />

polític el <strong>de</strong>senllaç <strong>de</strong>l congrés<br />

<strong>de</strong> Junts.<br />

L’ANC s’ha proposat <strong>de</strong> recuperar<br />

la presència <strong>al</strong>s carrers<br />

i a les places. Haurà d’entomar<br />

una <strong>de</strong>smobilització que<br />

fins ara no ha molestat, sinó<br />

que més aviat ha convingut,<br />

a la gestió <strong>de</strong> les institucions<br />

autonòmiques <strong>de</strong>ls partits in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes,<br />

<strong>de</strong>fugint les<br />

possibilitats <strong>de</strong> confrontació<br />

que han sorgit d’ençà <strong>de</strong>l gener<br />

<strong>de</strong>l 2018, amb la investidura<br />

f<strong>al</strong>lida <strong>de</strong> Carles Puig<strong>de</strong>mont,<br />

fins a la pèrdua recent<br />

<strong>de</strong> l’escó <strong>de</strong> l’ex-diputat <strong>de</strong><br />

la CUP Pau Juvillà, passant<br />

per la resposta política a les<br />

con<strong>de</strong>mnes <strong>de</strong>l judici contra<br />

el procés i la inhabilitació <strong>de</strong>l<br />

presi<strong>de</strong>nt Quim Torra. Tot<br />

plegat amb els efectes <strong>de</strong> la<br />

repressió encara vius, m<strong>al</strong>grat<br />

l’aparença <strong>de</strong> treva <strong>de</strong>ls<br />

indults <strong>al</strong>s presos polítics.<br />

L’ANC també pretén coordinar-se<br />

ara amb el Consell<br />

per la República. Un ens que<br />

sosté que podria fer d’autoritat<br />

nacion<strong>al</strong> si fos re<strong>al</strong>ment<br />

transvers<strong>al</strong> i reconegut com<br />

a t<strong>al</strong> per tot l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme.<br />

Resta tempor<strong>al</strong>ment<br />

més lluny, però no és menys<br />

important, la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong><br />

l’Assemblea <strong>de</strong> presentar una<br />

llista cívica per a les pròximes<br />

eleccions <strong>al</strong> parlament, “sense<br />

person<strong>al</strong>ismes ni interessos<br />

<strong>de</strong> partit”.<br />

Si res no capgira el c<strong>al</strong>endari<br />

elector<strong>al</strong>, abans encara<br />

hi haurà d’haver unes <strong>al</strong>tres<br />

eleccions <strong>al</strong> secretariat <strong>de</strong><br />

l’ANC i nous fulls <strong>de</strong> ruta,<br />

d’acord amb els estatuts. Serà<br />

<strong>al</strong>eshores que hauran <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir<br />

si mantenen l’aposta per<br />

una quarta llista in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista<br />

que, segons argumentava<br />

P<strong>al</strong>uzie en aquesta<br />

entrevista a VilaWeb, “pot<br />

obligar els partits a reposionar-se”.<br />

<strong>El</strong> full <strong>de</strong> ruta actu<strong>al</strong><br />

diu que n’hauran d’establir<br />

els mecanismes <strong>de</strong>mocràtics<br />

per a <strong>de</strong>terminar-ne la<br />

composició i, en qu<strong>al</strong>sevol<br />

cas, haurà <strong>de</strong> ser ratificada<br />

pels socis. És una <strong>al</strong>ternativa<br />

que arriba <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> JxSí<br />

i <strong>de</strong> l’experiència <strong>de</strong> l’ANC<br />

amb Primàries, que pressiona<br />

directament els partits<br />

intervenint <strong>al</strong>là on més m<strong>al</strong><br />

els fa: en els resultats elector<strong>al</strong>s<br />

i els interessos inherents<br />

a la gestió institucion<strong>al</strong>,<br />

<strong>de</strong>sprés d’un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />

pèrdua efectiva d’influència<br />

<strong>de</strong> l’Assemblea sobre seu.<br />

Però abans c<strong>al</strong>drà veure com<br />

arriba a la pròxima cita elector<strong>al</strong><br />

tot l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme.<br />

I, sobretot, si entremig han<br />

aconseguit <strong>de</strong> concretar un<br />

nou horitzó compartit que<br />

tanqui la paràlisi actu<strong>al</strong>.


41<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

“No seré jo qui entre en conflicte”,<br />

la frase premonitòria <strong>de</strong> Vicent Marzà<br />

sobre la seua eixida <strong>de</strong>l consell<br />

La dimissió <strong>de</strong> Vicent Marzà com a conseller suscita incògnites sobre la soli<strong>de</strong>sa<br />

interna <strong>de</strong> Compromís<br />

ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />

“No seré jo qui entre en cap<br />

conflicte amb cap <strong>al</strong>tre company<br />

o companya <strong>de</strong>l Botànic.”<br />

Ho <strong>de</strong>ia Vicent Marzà dissabte<br />

a Castelló, somrient, vestit <strong>de</strong><br />

manera inform<strong>al</strong> perquè assistia<br />

a la manifestació <strong>de</strong>l 25<br />

d’Abril que commemorava el<br />

norantè aniversari <strong>de</strong> les normes<br />

<strong>de</strong> Castelló i el quarantè<br />

d’aquell “Ara o mai” <strong>de</strong> Jo-<br />

an Fuster. Va <strong>de</strong>sfilar amb la<br />

pancarta d’Acció Cultur<strong>al</strong> i <strong>al</strong>s<br />

partits <strong>de</strong> la dreta i <strong>de</strong> la dreta<br />

extrema els va f<strong>al</strong>tar temps<br />

per a <strong>de</strong>manar-ne la <strong>de</strong>stitució<br />

o la dimissió o el que fos que<br />

apartàs Marzà <strong>de</strong> la Conselleria<br />

d’Educació, Cultura i Esports.<br />

“No seré jo qui entre en conflicte<br />

amb cap <strong>al</strong>tre company<br />

o companya <strong>de</strong>l Botànic.”<br />

Marzà es referia, és clar, a<br />

Gabriela Bravo, la seua companya<br />

<strong>de</strong> govern, la consellera<br />

<strong>de</strong> Justícia i Administracions<br />

Públiques que ha fet mans i<br />

mànegues per a evitar que els<br />

funcionaris v<strong>al</strong>encians hagen<br />

d’acreditar la capacitació lingüística<br />

en cat<strong>al</strong>à per a accedir<br />

a un lloc <strong>de</strong> treb<strong>al</strong>l pagat amb<br />

diners públics. No hi ha cregut<br />

mai, en el requisit lingüístic,<br />

Gabriela Bravo. Sempre<br />

ha donat suport públic <strong>al</strong>s<br />

col·lectius que n’abominaven.<br />

La segona legislatura<br />

<strong>de</strong>l Botànic s’acabarà amb<br />

una llei <strong>de</strong> la funció pública<br />

coixa i cega i muda <strong>al</strong> cat<strong>al</strong>à.<br />

L’excepció v<strong>al</strong>enciana es perllongarà<br />

vuit anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l


42<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

canvi. C<strong>al</strong> recordar que quan<br />

s’acabe la legislatura ja farà<br />

vuit anys que el PP no governa<br />

<strong>al</strong> País V<strong>al</strong>encià.<br />

L’informe <strong>de</strong>l requisit lingüístic<br />

evi<strong>de</strong>ncia la guerra<br />

oberta entre PSOE i Compromís<br />

<strong>El</strong> conseller Marzà no s’enfronta,<br />

els sindicats ho critiquen<br />

i les entitats, també,<br />

sense fer gaires escaraf<strong>al</strong>ls<br />

tampoc, diuen que és inadmissible.<br />

Sempre intentant <strong>de</strong><br />

negociar amb aquest lliri que<br />

<strong>de</strong> tant dur-lo a la mà ja s’ha<br />

marcit i que s’ha fet verinós.<br />

Un informe <strong>de</strong>cebedor<br />

La crisi <strong>de</strong>l requisit lingüístic<br />

va esclatar dilluns dia 2 <strong>de</strong><br />

maig, quan es va saber el contingut<br />

<strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>ls experts.<br />

Vicent Marzà <strong>de</strong>ia això<br />

<strong>de</strong> no voler enfrontar-se amb<br />

la consellera Bravo el dissabte<br />

7 <strong>de</strong> maig, i el dimecres dia 11<br />

<strong>de</strong> maig abandonava la conselleria<br />

responsable <strong>de</strong> la política<br />

lingüística. Nou dies i<br />

molt poca bat<strong>al</strong>la. No serà ell<br />

qui entre en conflicte amb cap<br />

companya <strong>de</strong>l Botànic. Ni tan<br />

sols per a intentar d’arribar <strong>al</strong><br />

fin<strong>al</strong> <strong>de</strong> la segona legislatura<br />

amb una creu verda més <strong>al</strong> seu<br />

full <strong>de</strong> serveis.<br />

Marzà s’ha doblegat <strong>al</strong>s <strong>de</strong>sigs<br />

<strong>de</strong>l PSOE <strong>de</strong> Ximo Puig i<br />

<strong>de</strong> Gabriela Bravo. <strong>El</strong> tàn<strong>de</strong>m<br />

és in<strong>de</strong>striable, ara ja. Set<br />

anys en el càrrec. No presenta<br />

bat<strong>al</strong>la. Se’n va. Aprofita que<br />

Ximo Puig vol obrir una crisi<br />

<strong>de</strong> govern, s’hi avança i fa<br />

el primer clevill. Es retira <strong>al</strong><br />

p<strong>al</strong>au d’hivern <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong>l<br />

Pilar a enfortir el partit. “Fa<br />

f<strong>al</strong>ta enfortir l’instrument”,<br />

va dir dues vega<strong>de</strong>s. Manté<br />

l’acta <strong>de</strong> diputat i promet que<br />

treb<strong>al</strong>larà per a fer créixer<br />

Compromís tant com puga.<br />

L’objectiu és que a partir <strong>de</strong>l<br />

2023 hi haja un tercer govern<br />

<strong>de</strong>l Botànic. Durant tota la<br />

roda <strong>de</strong> premsa no va verb<strong>al</strong>itzar<br />

en cap moment que<br />

Compromís aspira a ser la<br />

pota més forta d’aquest Botànic<br />

que ha d’impedir que la<br />

dreta i la ultradreta arriben<br />

<strong>al</strong> po<strong>de</strong>r. Tot d’agraïments<br />

<strong>al</strong>s companys <strong>de</strong> les <strong>al</strong>tres<br />

dues potes, amb referència<br />

especi<strong>al</strong> a Miguel Soler, el<br />

soci<strong>al</strong>ista que ha estat secretari<br />

d’Educació. Sí que va<br />

<strong>de</strong>manar que molta gent faça<br />

el pas i milite ara que, a Més<br />

Compromís, per exemple, els<br />

postulats sobiranistes són<br />

sensiblement més aigu<strong>al</strong>its<br />

d’ençà <strong>de</strong>l congrés <strong>de</strong>l mes<br />

<strong>de</strong> juny <strong>de</strong> l’any passat.<br />

La incògnita <strong>de</strong> la<br />

candidatura<br />

A la conferència <strong>de</strong> premsa,<br />

Vicent Marzà no va dir si seria<br />

o no candidat a la presidència<br />

<strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat a les eleccions<br />

<strong>de</strong>l 2023. “Quan siga<br />

hora, regarem”, va dir, tot<br />

recordant les frases fetes que<br />

tant agra<strong>de</strong>n a Joan B<strong>al</strong>doví. I<br />

va recordar que ell és un home<br />

d’estricta obediència <strong>al</strong> partit.<br />

“Si he d’agafar la granera, si<br />

he d’organitzar una manifestació,<br />

si he <strong>de</strong> ser conseller,<br />

faré <strong>al</strong>lò que em <strong>de</strong>mane el<br />

partit.” Això ja ho havia dit el<br />

mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre quan Fran<br />

Ferri va <strong>de</strong>ixar la sindicatu-<br />

ra a les Corts. <strong>El</strong> partit li va<br />

<strong>de</strong>manar que es quedàs a la<br />

conselleria, encara que ell volia<br />

fer una <strong>al</strong>tra cosa. Estava<br />

cansat d’aquests set anys <strong>de</strong><br />

gestió i <strong>de</strong> les propostes que<br />

no acaben d’eixir, <strong>de</strong> les crítiques<br />

cada volta menys sor<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats col·lectius <strong>de</strong><br />

docents...<br />

Vicent Marzà <strong>de</strong>ixa el càrrec<br />

per <strong>de</strong>dicar-se plenament a<br />

Compromís i no aclareix si<br />

serà candidat el 2023<br />

<strong>El</strong> partit, <strong>de</strong> moment no li pot<br />

<strong>de</strong>manar que siga el candidat<br />

<strong>de</strong> Compromís a les eleccions.<br />

<strong>El</strong> partit, la cúpula, està lligat<br />

<strong>de</strong> peus i mans a unes paraules<br />

formula<strong>de</strong>s per diversos<br />

<strong>de</strong>ls seus dirigents. La síndica<br />

Papi Robles, per exemple:<br />

“Encara que l’encausen, si<br />

Mónica Oltra ho vol, serà la<br />

candidata <strong>de</strong> Compromís.”<br />

Ahir ho va tornar a recordar<br />

Àgueda Micó. I, <strong>de</strong> passada,<br />

ella sí, va enviar un missatge<br />

enverinat a Gabriela Bravo<br />

que fa un parell <strong>de</strong> dies havia<br />

recomanat a la seua companya<br />

<strong>de</strong> gabinet que fes un pas<br />

arrere.<br />

Però Mónica Oltra no diu res.<br />

D’una banda, festeja amb la<br />

i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> formar part <strong>de</strong> la candidatura<br />

d’esquerres ampla<br />

i espanyola <strong>de</strong> Yolanda<br />

Díaz. De l’<strong>al</strong>tra, té l’encausament<br />

a tocar perquè un<br />

jutge investiga si va intentar<br />

encobrir els abusos sexu<strong>al</strong>s<br />

<strong>de</strong>l seu ex-marit a una menor<br />

<strong>al</strong> centre on treb<strong>al</strong>lava<br />

d’educador. Una qüestió que<br />

la dreta atia i engreixa tant<br />

com pot per a <strong>de</strong>sgastar la<br />

vice-presi<strong>de</strong>nta i, <strong>de</strong> passada,<br />

el Botànic.<br />

La segona legislatura <strong>de</strong>l Botànic<br />

s’acabarà amb una llei <strong>de</strong> la funció pública<br />

coixa i cega i muda <strong>al</strong> cat<strong>al</strong>à. L’excepció<br />

v<strong>al</strong>enciana es perllongarà vuit anys<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l canvi.


43<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

<strong>El</strong> llegat <strong>de</strong> Vicent Marzà<br />

Vicent Marzà, que encara no<br />

ha fet quaranta anys, és mestre<br />

i fill <strong>de</strong> mestres, i educat en<br />

ambients nacion<strong>al</strong>istes i “fill”<br />

<strong>de</strong> l’Entitat Escola V<strong>al</strong>enciana.<br />

Ahir va recordar en el seu<br />

missatge <strong>de</strong> comiat que és el<br />

nét d’un home que vivia en<br />

un mas <strong>al</strong> Penyagolosa que no<br />

sabia ni llegir ni escriure. I que,<br />

gràcies <strong>al</strong> sistema públic d’ensenyament,<br />

ell ha pogut ser el<br />

conseller que, per exemple, ha<br />

eliminat la majoria <strong>de</strong> mòduls<br />

pre-fabricats, ha contractat<br />

onze mil docents, ha implantat<br />

la gratuïtat <strong>de</strong>ls llibres <strong>de</strong> text i<br />

la gratuïtat <strong>de</strong> les aules a partir<br />

<strong>de</strong> dos anys.<br />

Va ser el cap <strong>de</strong> llista per Castelló<br />

a les eleccions <strong>de</strong>l 2015<br />

i, diu, no s’esperava arribar<br />

a ser conseller. Era el perfil<br />

més nacion<strong>al</strong>ista <strong>de</strong>l consell.<br />

La dreta l’ha acusat <strong>de</strong> sectari<br />

i radic<strong>al</strong>. Però una part <strong>de</strong>ls<br />

seus també li retrauen el fet<br />

<strong>de</strong> no haver aconseguit el propòsit<br />

<strong>de</strong> fer que el cat<strong>al</strong>à siga<br />

la llengua vehicular a les aules<br />

<strong>de</strong>l País V<strong>al</strong>encià. L’aplicació<br />

<strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> plurilingüisme a<br />

certes comarques on el v<strong>al</strong>encià<br />

és predominant ha tingut<br />

uns efectes secundaris que<br />

no s’han vist compensats pel<br />

possible augment d’<strong>al</strong>umnes<br />

amb un percentatge superior<br />

<strong>de</strong> classes en la llengua pròpia.<br />

<strong>El</strong> resultat és que, amb<br />

l’abolició <strong>de</strong> les línies, s’han<br />

perdut hores lectives en cat<strong>al</strong>à<br />

a l’ensenyament obligatori.<br />

<strong>El</strong> paper <strong>de</strong>l partit<br />

La conferència <strong>de</strong> premsa per<br />

a anunciar la renúncia <strong>al</strong> càrrec<br />

<strong>de</strong> conseller, Vicent Marzà<br />

Àgueda Micó: “És el moment que tot el<br />

bagatge que ha arreplegat durant aquests<br />

anys <strong>de</strong> gestió el pose a disposició <strong>de</strong>l<br />

v<strong>al</strong>encianisme polític. Som en un any clau<br />

i volem que Vicent ens aju<strong>de</strong>, que el cicle<br />

elector<strong>al</strong> que ve siga un cicle guanyador.”<br />

la va fer a la seu <strong>de</strong> Compromís,<br />

no a la conselleria. S’hi<br />

van <strong>de</strong>splaçar <strong>al</strong>guns funcionaris<br />

i <strong>al</strong>guns <strong>de</strong>ls càrrecs que<br />

l’han acompanyat en aquest<br />

camí, com ara el director gener<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> Política Lingüística,<br />

Rubén Trenzano, o qui serà<br />

la seua substituta, Raquel<br />

Tamarit. També hi havia el<br />

director <strong>de</strong> l’Institut V<strong>al</strong>encià<br />

<strong>de</strong> Cultura i més càrrecs <strong>de</strong>l<br />

partit. Abraça<strong>de</strong>s, besa<strong>de</strong>s i<br />

somriures. Poques llàgrimes<br />

en públic. De les que s’han<br />

vessat en privat, els serveis<br />

<strong>de</strong> premsa no n’informen. Res<br />

que puga <strong>de</strong>mostrar que hi ha<br />

esquer<strong>de</strong>s en el si d’un partit<br />

amb tantes ànimes ara que té<br />

la base tan ampla.<br />

A la tarima <strong>de</strong> la s<strong>al</strong>a <strong>de</strong> premsa,<br />

Marzà va estar tothora<br />

acompanyat <strong>de</strong> la secretària<br />

gener<strong>al</strong> <strong>de</strong> Més Compromís<br />

i coportaveu <strong>de</strong> Compromís,<br />

Àgueda Micó. Com per a reforçar<br />

el missatge que està<br />

<strong>al</strong> servei <strong>de</strong>l partit, que és el<br />

partit qui el posa i el lleva quan<br />

vol i on vol. Va ser ella qui va<br />

prendre primer la paraula. Va<br />

ser ella qui va repassar la tasca<br />

feta per Vicent Marzà i va ser<br />

ella qui en va justificar l’eixida<br />

<strong>de</strong>l govern. “És el moment<br />

que tot el bagatge que ha arreplegat<br />

durant aquests anys<br />

<strong>de</strong> gestió el pose a disposició<br />

<strong>de</strong>l v<strong>al</strong>encianisme polític. Som<br />

en un any clau i volem que<br />

Vicent ens aju<strong>de</strong>, que el cicle<br />

elector<strong>al</strong> que ve siga un cicle<br />

guanyador.”<br />

<strong>El</strong>s periodistes van preguntar<br />

a Marzà si havia parlat amb<br />

Mónica Oltra. <strong>El</strong>l va mirar Micó<br />

i va dir que sí, <strong>de</strong>spús-ahir,<br />

pràcticament <strong>al</strong> mateix moment<br />

que ho comunicava <strong>al</strong><br />

partit. Marzà se’n volia anar.<br />

No li ho <strong>de</strong>ixaren fer per Nad<strong>al</strong>.<br />

Ara sí, ara ha vist la finestra<br />

<strong>de</strong> la crisi insinuada per<br />

Puig i se n’ha anat. Però el discurs,<br />

<strong>al</strong>lò que ara s’anomena<br />

el relat, l’han escrit a la plaça<br />

<strong>de</strong>l Pilar. <strong>El</strong> lloc on va anar a<br />

dimitir Marzà, en compte <strong>de</strong><br />

fer-ho a Campanar.


44<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

Fuga d’empreses <strong>de</strong> Lleida<br />

cap a la Franja<br />

La preocupació <strong>de</strong>ls agents soci<strong>al</strong>s <strong>de</strong> Ponent creix quan comproven que una<br />

normativa rígida i la poca agilitat burocràtica cat<strong>al</strong>anes contrasten amb l’actitud<br />

més flexible <strong>de</strong> l’Aragó i faciliten el s<strong>al</strong>t<br />

JORDI GOULA<br />

L’últim trimestre <strong>de</strong>l 2017<br />

vam veure com a Cat<strong>al</strong>unya<br />

una riuada d’empreses van<br />

traslladar la seu soci<strong>al</strong> fora<br />

<strong>de</strong>l Principat. Això va ser<br />

aprofitat per la premsa <strong>de</strong><br />

Madrid per anunciar, dia rere<br />

dia, una inacabable “fuga<br />

d’empreses”, suposadament<br />

atiada per la por <strong>de</strong> la in<strong>de</strong>pendència.<br />

La cosa va durar<br />

uns quants mesos. N’hi ha<br />

que “han tornat” i n’hi ha que<br />

no. Però el fet cabd<strong>al</strong> és que,<br />

en re<strong>al</strong>itat, no se’n van anar<br />

pas empreses sinó que, simplement,<br />

van fer un apunt en<br />

el registre mercantil, mentre<br />

la feina i la creació <strong>de</strong> riquesa<br />

es van quedar aquí.<br />

Ara tenim un problema, si<br />

voleu menor dins el context<br />

glob<strong>al</strong>, però que ens hauria<br />

<strong>de</strong> fer reflexionar. No té<br />

prou importància per a reflectir-se<br />

en el PIB, però ha<br />

dut m<strong>al</strong>estar a les terres <strong>de</strong><br />

Ponent, quan s’ha comprovat<br />

que hi ha empreses que<br />

se’n van cap a loc<strong>al</strong>itats <strong>de</strong><br />

la Franja. Aquestes no es limiten<br />

a canviar registr<strong>al</strong>-<br />

ment <strong>de</strong> seu, com el 2017,<br />

sinó que s’ho enduen tot. <strong>El</strong>s<br />

treb<strong>al</strong>ladors continuen vivint<br />

a Lleida i rod<strong>al</strong>ia, però van a<br />

treb<strong>al</strong>lar cada dia a la Franja.<br />

Ara, si n’agafen <strong>de</strong> nous, no<br />

sempre són d’aquí. Això ja fa<br />

temps que passa, <strong>de</strong> manera<br />

que els agents soci<strong>al</strong>s lleidatans<br />

han posat fil a l’agulla:<br />

fa un parell <strong>de</strong> mesos que la


45<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

Cambra <strong>de</strong> Lleida, per una<br />

banda, i institucions com PI-<br />

MEC Lleida, la COELL, CCOO<br />

Lleida i UGT Lleida, per <strong>al</strong>tra,<br />

van presentar sengles estudis<br />

sobre aquesta qüestió.<br />

En el cas <strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong> la<br />

cambra, un equip d’investigadors<br />

<strong>de</strong> la Universitat<br />

<strong>de</strong> Lleida i la UPF Barcelona<br />

School of Management va<br />

extreure les da<strong>de</strong>s necessàries<br />

<strong>de</strong>l registre mercantil<br />

per arribar a la conclusió que<br />

<strong>de</strong>l 2015 <strong>al</strong> 2020 un tot<strong>al</strong> <strong>de</strong><br />

428 empreses havien canviat<br />

la seu soci<strong>al</strong>; se’n van anar<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> Lleida i<br />

no han tornat. I això és molt<br />

o és poc? Per <strong>de</strong>terminar la<br />

importància <strong>de</strong>l problema, es<br />

va comparar amb la re<strong>al</strong>itat<br />

que viuen províncies amb una<br />

<strong>de</strong>nsitat empresari<strong>al</strong> similar,<br />

com ara Badajoz, Cantàbria i<br />

V<strong>al</strong>ladolid. Es va fer evi<strong>de</strong>nt<br />

que Lleida és la que ha tingut<br />

més canvis <strong>de</strong> seu soci<strong>al</strong>.<br />

Si es compara amb Girona i<br />

Tarragona, també es constata<br />

que el pes específic <strong>de</strong> les fugues<br />

empresari<strong>al</strong>s és més <strong>al</strong>t<br />

a Lleida. Per tant, és un afer<br />

que té especi<strong>al</strong> incidència a<br />

les comarques <strong>de</strong> Ponent.<br />

Pel que fa a la <strong>de</strong>stinació <strong>de</strong><br />

les empreses que <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen<br />

d’anar-se’n, l’estudi revela<br />

que Barcelona és clarament la<br />

<strong>de</strong>marcació preferent, perquè<br />

acull el 39,4% <strong>de</strong> les empreses<br />

<strong>de</strong>sloc<strong>al</strong>itza<strong>de</strong>s, seguida<br />

<strong>de</strong> la d’Osca (14,4%) i Madrid<br />

(14%). Sobre això, conclou<br />

que les empreses que se’n van<br />

a Barcelona ho fan per motius<br />

molt lligats a la capit<strong>al</strong>itat,<br />

com ara les infrastructures, la<br />

disponibilitat <strong>de</strong> treb<strong>al</strong>ladors<br />

o l’oportunitat d’adquirir<br />

més clients. Les companyies<br />

que se’n van a Osca, en canvi,<br />

apel·len a raons <strong>de</strong> caràcter<br />

més polític i econòmic, com<br />

ara l’agilitat administrativa,<br />

la predisposició que troben<br />

en els responsables públics<br />

i la disponibilitat <strong>de</strong> sòl industri<strong>al</strong>.<br />

Par<strong>al</strong>·lelament, els<br />

beneficis fisc<strong>al</strong>s i les subvencions<br />

són els princip<strong>al</strong>s arguments<br />

per a <strong>de</strong>sloc<strong>al</strong>itzar-se<br />

en direcció a Madrid.<br />

En vista <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s, les<br />

“fugues” cap a Barcelona i<br />

Madrid preocupen menys<br />

que les que van a la Franja.<br />

M<strong>al</strong>auradament, l’estudi no<br />

distingeix la tipologia <strong>de</strong> les<br />

empreses que se’n van. Fonts<br />

<strong>de</strong> la Cambra em diuen: “La<br />

nostra preocupació re<strong>al</strong> són<br />

les empreses <strong>de</strong> subsectors<br />

com els <strong>de</strong> la maquinària<br />

agrícola o fitosanitaris, per<br />

exemple, d’una grandària<br />

<strong>de</strong> 30 a 40 treb<strong>al</strong>ladors, que<br />

se’n van cap a la Franja. O<br />

que quan empreses d’aquí<br />

han <strong>de</strong> fer ampliacions, les<br />

facin a Osca, amb gent d’aquí<br />

i d’<strong>al</strong>là. Són loc<strong>al</strong>itats molt a<br />

la vora <strong>de</strong> casa, que permeten<br />

<strong>al</strong>s treb<strong>al</strong>ladors <strong>de</strong> no canviar<br />

d’habitatge i on les administracions<br />

aragoneses procuren<br />

ajudar les empreses tant<br />

com po<strong>de</strong>n. Hi ha una actitud<br />

més pro-empresari<strong>al</strong> que no<br />

“La nostra preocupació re<strong>al</strong> són les<br />

empreses <strong>de</strong> subsectors com els <strong>de</strong> la<br />

maquinària agrícola o fitosanitaris, per<br />

exemple, d’una grandària <strong>de</strong> 30 a 40<br />

treb<strong>al</strong>ladors, que se’n van cap a la Franja.”<br />

pas aquí. Hauria <strong>de</strong> veure els<br />

batlles d’aquests pobles com<br />

es converteixen en veritables<br />

comerci<strong>al</strong>s per incentivar la<br />

inversió a casa seva.”<br />

A l’<strong>al</strong>tre estudi, el <strong>de</strong> les<br />

quatre entitats, es constata<br />

que els diversos convenis<br />

col·lectius d’àmbit provinci<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> totes dues zones i les diferències<br />

s<strong>al</strong>ari<strong>al</strong>s i labor<strong>al</strong>s no<br />

són prou significatives per a<br />

<strong>de</strong>terminar que aquest sigui<br />

el motiu <strong>de</strong> la fuga d’empreses.<br />

En canvi, es parla <strong>de</strong> la<br />

manca <strong>de</strong> sòl industri<strong>al</strong>, fet<br />

pel qu<strong>al</strong> les empreses es troben<br />

impulsa<strong>de</strong>s a fer el s<strong>al</strong>t<br />

cap a la Franja. Per això proposen<br />

una modificació <strong>de</strong> la<br />

normativa urbanística i una<br />

reducció <strong>de</strong> les restriccions,<br />

mentre lamenten que c<strong>al</strong>guin<br />

esperes tan llargues per<br />

a obtenir resposta <strong>de</strong> qu<strong>al</strong>sevol<br />

tràmit <strong>al</strong> Departament<br />

d’Urbanisme.<br />

Parlo amb Xavier Caufapé,<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> PIMEC Lleida,<br />

i em diu: “No busquem subvencions<br />

ni tractes <strong>de</strong> favor,<br />

només volem que ens escoltin.<br />

Aquí ens trobem amb<br />

una paret. Tampoc no és un<br />

problema fisc<strong>al</strong>. A l’Aragó<br />

les empreses <strong>de</strong>scobreixen<br />

més flexibilitat a les normes<br />

i més predisposició pública<br />

a adaptar-se a la re<strong>al</strong>itat.<br />

Aquí topem amb una rigi<strong>de</strong>sa<br />

excessiva i amb unes administracions<br />

més garantistes<br />

que ningú. Per això no ens ha<br />

d’estranyar que quan <strong>al</strong>guna<br />

empresa vol fer una ampliació,<br />

la faci a l’<strong>al</strong>tra banda.” I<br />

afegeix: “A la Franja, no solament<br />

hi ha sòl industri<strong>al</strong>,


46<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

sinó que hi <strong>de</strong>scobreixes una<br />

sensibilitat <strong>al</strong>s problemes que<br />

exposes que aquí no hi és. Et<br />

busquen solucions i t’aju<strong>de</strong>n.”<br />

Ve’t aquí motius re<strong>al</strong>s<br />

i preocupants sobre l’actuació<br />

<strong>de</strong> les administracions<br />

cat<strong>al</strong>anes.<br />

Gent <strong>de</strong> la cambra m’explica<br />

un exemple concret. “Una<br />

llicència d’activitat que a Cat<strong>al</strong>unya<br />

pot arribar a trigar<br />

dos anys, a l’Aragó la tens<br />

en sis mesos.” M’insisteixen<br />

en la diferència d’actitud.<br />

“<strong>El</strong>s polítics v<strong>al</strong>oren molt<br />

positivament les inversions<br />

d’economia productiva<br />

i et posen facilitats per a<br />

gestionar àgilment tots els<br />

permisos, aconseguir el sòl<br />

industri<strong>al</strong>, fer les expropiacions,<br />

construir les infrastructures<br />

necessàries...” De<br />

fet, els responsables polítics<br />

cat<strong>al</strong>ans que han participat<br />

en l’estudi també reconeixen<br />

que pot haver-hi aquesta<br />

percepció negativa <strong>de</strong> l’administració<br />

cat<strong>al</strong>ana per<br />

part <strong>de</strong>ls empresaris, cosa<br />

que atribueixen a un fet <strong>de</strong>terminat:<br />

“<strong>El</strong>s darrers anys<br />

s’ha avançat cap a un mo<strong>de</strong>l<br />

molt garantista, que sovint<br />

xoca amb l’agilitat i la col·laboració<br />

que requereixen les<br />

inversions econòmiques <strong>de</strong><br />

caràcter productiu.”<br />

En relació amb la normativa<br />

ambient<strong>al</strong>, per exemple,<br />

les conclusions <strong>de</strong> la recerca<br />

<strong>de</strong>terminen que hi ha un grau<br />

d’exigència similar entre les<br />

diverses províncies espanyoles,<br />

però la predisposició <strong>de</strong><br />

les seves administracions es<br />

percep significativament diferent.<br />

Segons les empreses<br />

consulta<strong>de</strong>s, a l’Aragó hi ha<br />

una actitud d’ajuda i col·laboració<br />

constant, mentre que<br />

a Cat<strong>al</strong>unya el compliment<br />

ambient<strong>al</strong> es<strong>de</strong>vé “una barrera<br />

que ningú no t’ajuda a<br />

s<strong>al</strong>tar”.<br />

Amb tot això <strong>al</strong> darrere, l’estudi<br />

es <strong>de</strong>mana quines mesures<br />

c<strong>al</strong>dria emprendre per<br />

mitigar el fenomen i retenir<br />

l’activitat productiva <strong>de</strong><br />

Lleida. Conclou que s’hauria<br />

<strong>de</strong> treb<strong>al</strong>lar en els quatre<br />

grans objectius que ataquen<br />

directament les causes: millorar<br />

les infrastructures i<br />

connexions <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació;<br />

afavorir l’agilitat administrativa,<br />

mitjançant el<br />

concepte <strong>de</strong> “finestreta única”;<br />

crear un pol d’atracció<br />

<strong>de</strong>l sector agro<strong>al</strong>imentari<br />

amb polígons especi<strong>al</strong>itzats;<br />

i aplicar un pla <strong>de</strong> comunicació<br />

que permetés <strong>de</strong> millorar<br />

la imatge soci<strong>al</strong> <strong>de</strong> l’emprenedor<br />

i l’empresa.<br />

Tenint en compte la importància<br />

<strong>de</strong>l problema i els efectes<br />

que pot tenir la <strong>de</strong>sloc<strong>al</strong>ització<br />

empresari<strong>al</strong> sobre el<br />

benestar <strong>de</strong> la gent que viu en<br />

un territori, l’estudi invita a<br />

prendre accions <strong>de</strong>cidi<strong>de</strong>s per<br />

a mantenir la competitivitat<br />

econòmica <strong>de</strong> les terres <strong>de</strong><br />

Ponent.<br />

A mi em sembla que hauríem<br />

<strong>de</strong> vigilar molt les qüestions<br />

que són comunes a tots<br />

els territoris. L’exemple <strong>de</strong><br />

les “fugues” d’empreses –<br />

aquestes sí que són re<strong>al</strong>s– <strong>de</strong><br />

Lleida hauria d’advertir les<br />

autoritats que els empresaris<br />

<strong>de</strong>manen un canvi <strong>de</strong> tarannà<br />

en les administracions<br />

cat<strong>al</strong>anes, amb més agilitat<br />

i més flexibilitat. Potser no<br />

ho fem tot tan bé com ens<br />

pensem i, sobretot, penso<br />

que tenim massa dificultat<br />

a l’hora <strong>de</strong> fer-nos autocrítica.<br />

A mi, aquest cas m’ha<br />

semblat exemplificador i,<br />

hi insisteixo, hauria <strong>de</strong> fer<br />

pensar molt a qui toqui sobre<br />

l’actitud política re<strong>al</strong> que<br />

tenim respecte <strong>de</strong> l’empresa<br />

i com po<strong>de</strong>m eliminar d’una<br />

vegada els retards injustificats<br />

que origina la rigi<strong>de</strong>sa<br />

<strong>de</strong> la burocràcia.<br />

“A la Franja, no solament hi ha sòl<br />

industri<strong>al</strong>, sinó que hi <strong>de</strong>scobreixes una<br />

sensibilitat <strong>al</strong>s problemes que exposes<br />

que aquí no hi és. Et busquen solucions i<br />

t’aju<strong>de</strong>n.”


47<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

VICENT PARTAL<br />

QUIN CONSENS SOBRE LA LLENGUA HI POT HAVER<br />

SENSE LA CUP NI JUNTS?<br />

Més enllà <strong>de</strong>l pacte<br />

lingüístic, aquests<br />

dies hi ha en joc la<br />

continuïtat d’una <strong>de</strong><br />

les grans bases <strong>de</strong>l<br />

procés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista<br />

<strong>El</strong> 3 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2007, ja fa més <strong>de</strong> catorze anys, vaig escriure aquest<br />

article editori<strong>al</strong>, ací a VilaWeb: “Un canvi <strong>de</strong> cicle polític”. D’<strong>al</strong>eshores<br />

ençà, he publicat més <strong>de</strong> tres mil editori<strong>al</strong>s i aquest és un <strong>de</strong>ls pocs que<br />

recor<strong>de</strong> amb precisió.<br />

L’article venia a tomb <strong>de</strong> la manifestació en protesta pels dèficits en les<br />

infrastructures, aquella famosa manifestació en què fins i tot va participar,<br />

discretament, el presi<strong>de</strong>nt Pasqu<strong>al</strong> Marag<strong>al</strong>l, que acabava <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>fenestrat<br />

pel seu partit. I l’article, el recor<strong>de</strong> perquè el <strong>de</strong>bat que acabà fent possible<br />

aquella manifestació va permetre per primera volta una cosa que marcaria el<br />

futur <strong>de</strong>l nostre país fins avui. <strong>El</strong> resum seria aquesta frase: “Segurament que<br />

és aquesta fotografia, <strong>de</strong>l PSC i el PP en l’un costat, i d’Unió Democràtica a la<br />

CUP en l’<strong>al</strong>tre, el canvi més transcen<strong>de</strong>nt<strong>al</strong> que es <strong>de</strong>u haver plasmat aquest<br />

primer <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre i amb això és possible que hàgem assistit <strong>al</strong> naixement<br />

d’un nou cicle polític <strong>al</strong> Principat.”<br />

Efectivament. Aquell dia, per primera vegada, les <strong>al</strong>iances polítiques <strong>al</strong> Principat<br />

van bascular i ho van fer <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò. <strong>El</strong> PSC <strong>de</strong> José Montilla ja havia començat<br />

el viratge cap a l’espanyolisme que va acabar consumant en la legislatura <strong>de</strong> la<br />

in<strong>de</strong>pendència. I CiU i ERC començaven a entendre que eren <strong>al</strong>iats natur<strong>al</strong>s, o ho<br />

haurien <strong>de</strong> ser, si volien portar el país a <strong>al</strong>gun port. I que això exigia d’abandonar<br />

les seues relacions amb el PP i el PSOE i prioritzar, sí, l’eix nacion<strong>al</strong>.<br />

Amb d<strong>al</strong>tabaixos o amb entusiasme, amb picabar<strong>al</strong>les constants, amb<br />

<strong>de</strong>sllei<strong>al</strong>tats <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s però també amb un ambient <strong>de</strong> camara<strong>de</strong>ria extraordinària<br />

unes <strong>al</strong>tres, el moviment in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista ha transitat d’ençà<br />

d’<strong>al</strong>eshores, <strong>de</strong>l 2007, per aquesta via. Fins i tot, quan estaven més bar<strong>al</strong>lats. I<br />

tant és així, que d’aquest govern que tenim ara encara en diuen el govern <strong>de</strong>l<br />

52%. <strong>El</strong> 52% <strong>de</strong>l vot a favor <strong>de</strong> la in<strong>de</strong>pendència. <strong>El</strong> 52% <strong>de</strong> la suma d’ERC,<br />

Junts, la CUP i el PDECat.<br />

I, tanmateix, d’ençà <strong>de</strong> la formació <strong>de</strong> l’actu<strong>al</strong> govern sura la sensació que<br />

aquell moment històric generat ara fa més <strong>de</strong> catorze anys, i que ha estat tan<br />

important i positiu per <strong>al</strong> país, és a punt <strong>de</strong> ser aniquilat. <strong>El</strong>s pactes municip<strong>al</strong>s<br />

trencant el bloc in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista primer, el pacte <strong>de</strong> Junts amb el PSC a la<br />

Diputació <strong>de</strong> Barcelona <strong>de</strong>sprés i el pacte tàcit d’ERC amb el PSOE a Madrid<br />

han causat la sensació, i <strong>al</strong>guna cosa més que la sensació, que l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

és a un pas <strong>de</strong> <strong>de</strong>struir un <strong>de</strong>ls motors bàsics <strong>de</strong>l seu creixement<br />

elector<strong>al</strong> i d’entrar, per tant, en una <strong>de</strong>riva que no se sap on porta.<br />

I això es va posar <strong>de</strong> manifest ahir d’una manera dramàtica, arran <strong>de</strong> la<br />

<strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> Junts per Cat<strong>al</strong>unya d’abandonar <strong>de</strong>finitivament el pacte per a


48<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

Això d’ahir va molt<br />

més enllà encara i<br />

pot arribar a tenir<br />

una repercussió<br />

molt més gran.<br />

Perquè si la CUP i<br />

Junts coinci<strong>de</strong>ixen<br />

a dir que aquest no<br />

és el pacte que la<br />

llengua necessita,<br />

jo diria que el més<br />

raonable seria que<br />

ERC renunciàs a<br />

insistir-hi<br />

reformar la llei <strong>de</strong> política lingüística que ells mateixos havien signat amb<br />

ERC i també amb el PSC i els comuns.<br />

Aquell pacte a quatre ja era terrible per si mateix, més enllà <strong>de</strong> la llengua,<br />

perquè feia fora <strong>de</strong> manera explícita la CUP, partit <strong>al</strong> qu<strong>al</strong> els signants ni<br />

tan sols van arribar a convocar. I, per tant, trencava l’esperit encetat en<br />

aquella manifestació <strong>de</strong>l 2007. Però ara, amb la marxa <strong>de</strong> Junts i la <strong>de</strong>fensa<br />

a ultrança <strong>de</strong>l pacte per part d’ERC, les coses sembla que es porten tan <strong>al</strong><br />

límit que és més fàcil d’imaginar un cataclisme polític a curt termini que<br />

no pas una <strong>al</strong>tra cosa.<br />

Sobre el contingut d’aquest acord, ja m’hi he pronunciat anteriorment:<br />

és un <strong>de</strong>spropòsit i fa m<strong>al</strong> <strong>al</strong> cat<strong>al</strong>à. En aquest sentit, m’<strong>al</strong>egre que Junts<br />

haja rectificat el seu error. Ara bé, això d’ahir va molt més enllà encara i<br />

pot arribar a tenir una repercussió molt més gran. Perquè si la CUP i Junts<br />

coinci<strong>de</strong>ixen a dir que aquest no és el pacte que la llengua necessita, jo diria<br />

que el més raonable seria que ERC renunciàs a insistir-hi. Perquè són dos<br />

partits <strong>de</strong> tres, els que diuen que aquest no és el camí. Perquè són 41 escons<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes contra 33. Però, sobretot, perquè què farà ara ERC? Pactar<br />

amb el PSC <strong>de</strong>l 155 i amb els comuns <strong>de</strong> l’eterna <strong>de</strong>sconfiança, posicionant-se<br />

contra el que <strong>de</strong>fensen els seus companys <strong>de</strong>l 52%?<br />

PS. Dos comentaris <strong>al</strong> marge. <strong>El</strong> primer és que fóra molt bo, encara que<br />

segurament serà <strong>de</strong>manar massa, que Junts i CUP proposassen ara una <strong>al</strong>ternativa<br />

comuna que poguessen <strong>de</strong>fensar tots dos. <strong>El</strong> segon és felicitar la<br />

gent <strong>de</strong>l carrer, els pares i els mestres, les organitzacions, que s’han oposat a<br />

aquell pacte a quatre. Ja ho sé, que el <strong>de</strong>sànim no <strong>de</strong>ixa veure res aquests dies,<br />

però amb el temps es farà evi<strong>de</strong>nt que la rectificació <strong>de</strong> Junts és, sobretot,<br />

una victòria <strong>de</strong>ls qui van <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> resistir i no acceptar una proposta que<br />

no serveix per a frenar l’ofensiva judici<strong>al</strong> però que ens <strong>de</strong>ixava <strong>de</strong>spullats i<br />

sense aire <strong>al</strong>s qui creiem en el futur <strong>de</strong> la llengua cat<strong>al</strong>ana.


49<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JOSEP SALA I CULLELL<br />

JOSEP SALA I CULLELL<br />

PER QUÈ NORUEGA NO VOL ELS JOCS D’HIVERN?<br />

Allò que va ensorrar<br />

la popularitat <strong>de</strong> la<br />

candidatura va ser la<br />

filtració <strong>al</strong> diari VG <strong>de</strong> les<br />

exigències <strong>de</strong>ls dirigents<br />

<strong>de</strong>l COI, recolli<strong>de</strong>s en un<br />

manu<strong>al</strong> <strong>de</strong> set-centes<br />

pàgines<br />

Noruega, un país que no arriba <strong>al</strong>s cinc milions i mig d’habitants, és la<br />

primera potència mundi<strong>al</strong> en esports d’hivern. Cap nació no ha guanyat<br />

més med<strong>al</strong>les a la història <strong>de</strong>ls <strong>jocs</strong> <strong>olímpics</strong>, i en disciplines com l’esquí<br />

<strong>de</strong> fons, els s<strong>al</strong>ts i el biatló no té riv<strong>al</strong>. Quan se celebren els <strong>jocs</strong> cada quatre<br />

anys –perquè a Noruega “els <strong>jocs</strong>” són els d’hivern– la nació es par<strong>al</strong>itza i<br />

tothom segueix les competicions. La llista d’ídols loc<strong>al</strong>s és extraordinària,<br />

<strong>de</strong>s d’Oddvar Brå, cèlebre per la fin<strong>al</strong> en què se li va trencar un <strong>de</strong>ls p<strong>al</strong>s a pocs<br />

metres <strong>de</strong> la meta, fins Marit Bjørgen, que podria reclamar el títol <strong>de</strong> millor<br />

atleta <strong>de</strong> tots els temps: med<strong>al</strong>lista en cinc <strong>jocs</strong> consecutius, a Pyeongchang<br />

2018, a punt <strong>de</strong> fer trenta-vuit anys i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ser mare, encara va guanyar<br />

dos ors, una plata i dos bronzes. Aquests èxits són possibles gràcies a un<br />

sistema educatiu que fomenta que els nens es diverteixin practicant esports<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> petits, i <strong>de</strong>sprés permet que els millors atletes puguin <strong>de</strong>senvolupar-se<br />

sense <strong>de</strong>ixar els estudis.<br />

Davant <strong>de</strong> tot això, podríem pensar que les autoritats noruegues es <strong>de</strong>leixen<br />

per tornar a muntar uns <strong>jocs</strong> que enlairin encara més el prestigi <strong>de</strong>l país. I no<br />

és així. L’última vegada que el Comitè Olímpic noruec va <strong>de</strong>cidir d’impulsar<br />

una candidatura, Oslo 2022, l’estat la va acabar retirant tot i ser la favorita.<br />

De fet, aquell any van renunciar a presentar-s’hi gairebé totes les ciutats<br />

que ho havien anunciat (per exemple Estocolm, Cracòvia i Lviv), i el COI<br />

tan sols va po<strong>de</strong>r triar entre Almati, <strong>al</strong> Casaquistan, i la guanyadora, Pequín.<br />

La candidatura d’Oslo 2022 va engegar el 2012 amb l’impuls <strong>de</strong> l’ajuntament<br />

i <strong>de</strong> diverses fe<strong>de</strong>racions esportives. En un referèndum consultiu fet<br />

el 2013, els ciutadans <strong>de</strong> la capit<strong>al</strong> van donar suport a la proposta amb un<br />

55% <strong>de</strong>ls vots, però totes les enquestes mostraven un gran escepticisme a la<br />

resta <strong>de</strong>l país, i <strong>al</strong>guns partits polítics hi van estar en contra <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l principi.<br />

<strong>El</strong> princip<strong>al</strong> motiu era econòmic. Hi havia el record <strong>de</strong> Lillehammer 94, que<br />

m<strong>al</strong>grat ser un èxit organitzatiu va tenir un sobrecost immens d’un 270%<br />

–una xifra semblant a la <strong>de</strong> Barcelona 92. Un estudi <strong>de</strong> dos economistes <strong>de</strong><br />

la Universitat d’Oxford va c<strong>al</strong>cular que la <strong>de</strong>sviació pressupostària mitjana<br />

<strong>de</strong> les ciutats que organitzen uns <strong>jocs</strong> és d’un 156%, molt més gran que<br />

qu<strong>al</strong>sevol <strong>al</strong>tre <strong>projecte</strong> <strong>de</strong> gran esc<strong>al</strong>a. Per <strong>al</strong>s autors, el mo<strong>de</strong>l olímpic és<br />

pervers: l’organització no té l’opció <strong>de</strong> <strong>de</strong>sdir-se’n ni la possibilitat d’est<strong>al</strong>viar<br />

costs canviant el c<strong>al</strong>endari, o sigui que l’única solució <strong>de</strong> qu<strong>al</strong>sevol<br />

problema és usar més diners; i, en canvi, accepta l’obligació leg<strong>al</strong> <strong>de</strong> cobrir<br />

totes les <strong>de</strong>speses, sense límits. Un xec en blanc.<br />

Ara, <strong>al</strong>lò que va ensorrar la popularitat <strong>de</strong> la candidatura va ser la filtració<br />

<strong>al</strong> diari VG <strong>de</strong> les exigències <strong>de</strong>ls dirigents <strong>de</strong>l COI, recolli<strong>de</strong>s en un manu<strong>al</strong><br />

<strong>de</strong> set-centes pàgines. Entre més qüestions, volien una recepció <strong>al</strong> P<strong>al</strong>au


50<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JOSEP SALA I CULLELL<br />

Imatge promocion<strong>al</strong> <strong>de</strong> la<br />

candidatura per <strong>al</strong>s Jocs<br />

Olímpics d’Hivern 2022 d’Oslo,<br />

que fin<strong>al</strong>ment va ser retirada.<br />

OSLO 2022 INFORMATION BOOKLET<br />

/ DOMINI PÚBLIC / WIKIMEDIA<br />

COMMONS<br />

Rei<strong>al</strong> amb còctels pagats pel monarca, carrils separats per quan circulessin<br />

per Oslo (i sempre amb els semàfors en verd), espais VIP a les inst<strong>al</strong>·lacions<br />

per evitar que s’haguessin <strong>de</strong> barrejar amb el públic i amb menjar “d’<strong>al</strong>ta<br />

qu<strong>al</strong>itat”, i fins i tot una cerimònia a la pista <strong>de</strong> l’aeroport quan aterrés el<br />

presi<strong>de</strong>nt. Les especificacions per <strong>al</strong>s hotels on s’<strong>al</strong>lotjarien també eren<br />

precises: bar obert tota la nit, un esmorzar amb productes diferents cada<br />

matí, servei disponible les vint-i-quatre hores, i la indicació que havien <strong>de</strong><br />

ser rebuts amb un somriure. Unes <strong>al</strong>tres obligacions, com ara el control <strong>de</strong><br />

tots els espais publicitaris <strong>de</strong> la ciutat i el tancament <strong>de</strong> les escoles per reduir<br />

el trànsit, xocaven amb els principis d’una <strong>de</strong>mocràcia liber<strong>al</strong>. En uns <strong>al</strong>tres<br />

països la classe política està encantada <strong>de</strong> participar en aquesta opulència,<br />

però <strong>al</strong> nord s’imposa la frug<strong>al</strong>itat, i més davant uns dirigents que provenen<br />

<strong>de</strong> dictadures, <strong>de</strong> famílies aristocràtiques o que han aconseguit el càrrec<br />

gràcies a la corrupció.


51<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JOSEP SALA I CULLELL<br />

Entre més qüestions, volien una recepció <strong>al</strong><br />

P<strong>al</strong>au Rei<strong>al</strong> amb còctels pagats pel monarca,<br />

carrils separats per quan circulessin per Oslo<br />

(i sempre amb els semàfors en verd), espais VIP<br />

a les inst<strong>al</strong>·lacions per evitar que s’haguessin<br />

<strong>de</strong> barrejar amb el públic i amb menjar “d’<strong>al</strong>ta<br />

qu<strong>al</strong>itat”, i fins i tot una cerimònia a la pista <strong>de</strong><br />

l’aeroport quan aterrés el presi<strong>de</strong>nt<br />

Quan l’octubre <strong>de</strong>l 2014 els partits <strong>de</strong>l govern van <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> retirar la candidatura,<br />

<strong>al</strong>gunes veus van avisar que la <strong>de</strong>cisió podria ser l’inici <strong>de</strong> la <strong>de</strong>cadència<br />

<strong>de</strong>ls esports d’hivern <strong>al</strong> país, però va passar tot el contrari, i els èxits<br />

a les competicions van créixer. Tampoc es va lamentar la f<strong>al</strong>ta d’inversions<br />

<strong>al</strong> voltant d’Oslo, perquè cap polític noruec seria tan agosarat <strong>de</strong> vincular el<br />

suport <strong>al</strong> món rur<strong>al</strong> amb un es<strong>de</strong>veniment <strong>de</strong> quinze dies. Noruega té <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> fa dèca<strong>de</strong>s una política per a evitar que la gent emigri a les ciutats, amb<br />

rebaixes d’imposts per a les regions àrtiques, i la intenció que els serveis i<br />

les comunicacions siguin similars per tot el territori. De fet, quan el darrer<br />

govern conservador d’Erna Solberg (2017-2021) va començar a fusionar<br />

administracions i a tancar equipaments en nom <strong>de</strong> l’eficiència, el càstig<br />

elector<strong>al</strong> va ser enorme, i el rur<strong>al</strong>ista Partit <strong>de</strong> Centre es va disparar. Avui és<br />

<strong>al</strong> govern i controla el Ministeri d’Economia.<br />

Des <strong>de</strong> llavors no hi ha hagut cap més proposta d’una candidatura, tot i que<br />

el Comitè Olímpic noruec no es ren<strong>de</strong>ix i encara somia amb uns <strong>jocs</strong> <strong>al</strong> país.<br />

Darrerament presenta un argument nou: segons <strong>al</strong>guns mo<strong>de</strong>ls climàtics,<br />

no es pot garantir que a partir <strong>de</strong> 2030 hi hagi prou neu a Oslo per organitzar<br />

les competicions, i, per tant, v<strong>al</strong> més afanyar-se.


52<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JOAN MINGUET BATLLORI<br />

JOAN MINGUET BATLLORI<br />

‘ALCARRÀS’ ÉS UNA BUFETADA,<br />

UN COP DE PUNY, UN MANIFEST<br />

La visió que ofereix<br />

‘Alcarràs’ <strong>de</strong>l món <strong>de</strong><br />

pagès ha estat una<br />

sorpresa, no és gens<br />

complaent ni romàntica,<br />

retrata el masclisme innat<br />

d’aquest imaginari<br />

Hi ha un moment <strong>de</strong> la pel·lícula Alcarràs en què un personatge, la Dolors,<br />

eng<strong>al</strong>ta sengles bufeta<strong>de</strong>s <strong>al</strong> seu marit i <strong>al</strong> seu fill. Tranquils, no explico res<br />

més, no filtraré res que pugui <strong>de</strong>storbar la trama. En re<strong>al</strong>itat, una <strong>de</strong> les coses<br />

bones <strong>de</strong> la pel·lícula és que no és d’aquelles produccions que et volen atrapar<br />

(i distreure) amb un argument enrevessat. Tot <strong>al</strong> contrari: la seva poètica, més<br />

que <strong>de</strong> representació d’uns personatges irre<strong>al</strong>s i d’unes situacions esperpèntiques<br />

per beure-se’t l’enteniment, com fa el cinema comerci<strong>al</strong> corrent, és<br />

<strong>de</strong> presentar uns personatges i unes situacions molt re<strong>al</strong>s. I que t’emprenyis<br />

amb <strong>al</strong>lò que els passa. I també, en part, amb <strong>al</strong>lò que són i que representen.<br />

Emprenyar-te, sí. Jo no he sabut veure la tendresa <strong>de</strong> què parlen molts<br />

espectadors (i crítics) <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> veure Alcarràs. O, en tot cas, la tendresa la<br />

veig com una capa accessòria. Però a mi em sembla que el v<strong>al</strong>or màxim <strong>de</strong><br />

la pel·lícula és que es<strong>de</strong>vé un manifest, un cop <strong>de</strong> fuet, un crit d’<strong>al</strong>erta agut<br />

i persistent sobre uns problemes que afecten el món <strong>de</strong> la pagesia i que, per<br />

tant, encara que <strong>al</strong>guns ho ocultin, afecten tota la societat.<br />

Primer: Alcarràs <strong>de</strong>nuncia directament les polítiques <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat respecte<br />

a l’abandó continuat <strong>de</strong>l món agrícola. No n’és el govern cat<strong>al</strong>à l’únic culpable,<br />

ja ho sé: aquest abandó <strong>de</strong> la civilització pagesa ve <strong>de</strong> molt lluny. Però, a Cat<strong>al</strong>unya,<br />

els qui havien <strong>de</strong> protegir l’<strong>al</strong>imentació <strong>de</strong> proximitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat<br />

restaurada no ho han fet: han permès que la pagesia petita s’anés esfondrant<br />

en benefici <strong>de</strong> les grans concentracions dineràries (BonÀrea, Tarra<strong>de</strong>llas...) o<br />

<strong>de</strong> la invasió <strong>de</strong> productes amb preus rebentadors que vénen <strong>de</strong> lluny.<br />

Segon: Alcarràs <strong>de</strong>nuncia directament les polítiques <strong>de</strong> la Gener<strong>al</strong>itat respecte<br />

a la submissió <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r públic a les empreses que fan negoci amb les energies<br />

renovables (que <strong>al</strong> seu torn també s’espixorren sobre el territori agrícola). Van<br />

<strong>de</strong>ixant que terreny fèrtil sigui comprat per a inst<strong>al</strong>·lar-hi plaques fotovoltaiques<br />

perquè, a conseqüència <strong>de</strong>l punt anterior, <strong>de</strong> la f<strong>al</strong>ta <strong>de</strong> suport <strong>de</strong> les polítiques<br />

públiques a l’agricultura i la rama<strong>de</strong>ria <strong>de</strong> proximitat, aquelles terres no donen<br />

prou rendiment. O en donen molt menys <strong>de</strong>l que les companyies elèctriques<br />

ofereixen a la pagesia. A les terres <strong>de</strong> secà, especi<strong>al</strong>ment, la invasió <strong>de</strong> plaques<br />

i la pèrdua <strong>de</strong> camps conreats serà una catàstrofe consentida i impel·lida per<br />

governs d’ineptes si no <strong>de</strong> prevaricadors: matar l’agricultura, com es veu a<br />

la pel·lícula, en comptes <strong>de</strong> posar les fonts d’energia ben a prop <strong>de</strong> les grans<br />

concentracions urbanes, que és on es necessita més producció d’electricitat.<br />

És clar que Alcarràs fa tot això amb <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa, gràcies a la construcció d’uns<br />

personatges fràgils, molt fràgils. I per mitjà d’una atmosfera cinematogràfica<br />

molt reeixida. Carla Simón fa cinema d’autor (quina meravella, po<strong>de</strong>r escriure<br />

aquesta expressió!), no un d’aquests productes comerci<strong>al</strong>s estri<strong>de</strong>nts, que


53<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 13 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JOAN MINGUET BATLLORI<br />

A mi em sembla<br />

que el v<strong>al</strong>or màxim<br />

<strong>de</strong> la pel·lícula és<br />

que es<strong>de</strong>vé un<br />

manifest, un cop<br />

<strong>de</strong> fuet, un crit<br />

d’<strong>al</strong>erta agut i<br />

persistent sobre<br />

uns problemes que<br />

afecten el món <strong>de</strong><br />

la pagesia i que, per<br />

tant, encara que<br />

<strong>al</strong>guns ho ocultin,<br />

afecten tota la<br />

societat<br />

copien m<strong>al</strong>ament els èxits forans i ho fan amb actors que veiem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa<br />

molts anys a la televisió pública, i fins i tot <strong>al</strong>s anuncis.<br />

La pel·lícula arriba a molta gent, i se’n parla, i jo me’n felicito. Però tinc la<br />

sospita que bona part <strong>de</strong>l públic es queda en aquesta superfície tendra, en les<br />

històries que es van travant entre els personatges, i no percep la <strong>de</strong>núncia<br />

que significa tot el seu metratge. De sospites, en tinc més. Aquesta tendresa,<br />

aquesta bellesa <strong>de</strong>ls pagesos que cullen préssecs es percep més <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />

ciutats que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l món rur<strong>al</strong>. És com si la pel·lícula expliqués una re<strong>al</strong>itat<br />

romàntica, “que maca”, perquè la majoria <strong>de</strong> públic no ha trepitjat mai un<br />

camp <strong>de</strong> conreu ni sap les dificultats que han <strong>de</strong> suportar les pageses i els<br />

pagesos cat<strong>al</strong>ans. Collir un préssec <strong>de</strong> l’arbre i menjar-te’l <strong>al</strong> tros és bonic;<br />

però carregar tones <strong>de</strong> préssecs i que te’ls paguin a preus que no es mouen<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa tant <strong>de</strong> temps és una tragèdia. Quan, a més a més, et prenen el<br />

lloc <strong>de</strong> feina, el lloc en sentit estricte, el terreny on fa tants anys reculls <strong>al</strong>lò<br />

que tu has sembrat, la tragèdia es<strong>de</strong>vé insuportable, com ens ensenya tan<br />

cruament (tan poèticament també) Alcarràs.<br />

Vaig veure Alcarràs <strong>al</strong>s cinemes Majestic <strong>de</strong> Tàrrega. I a la s<strong>al</strong>a s’hi va produir<br />

una mena <strong>de</strong> complicitat inusu<strong>al</strong> amb la pant<strong>al</strong>la: el públic d’<strong>al</strong>là sabia <strong>de</strong> què<br />

anava la cosa. I, quan va acabar la projecció, no hi va haver cap aplaudiment,<br />

la gent sortíem satisfets d’haver vist un bon producte cultur<strong>al</strong> i, <strong>al</strong>hora,<br />

com passa quan veus una bona pel·lícula, capficats amb aquella història<br />

que havíem presenciat. Perquè la majoria <strong>de</strong>l públic <strong>de</strong> Tàrrega sabia que el<br />

món que havien vist reflectit era molt semblant a la re<strong>al</strong>itat: la duresa <strong>de</strong> la<br />

vida <strong>de</strong> la pagesia, l’abandó <strong>de</strong>l territori davant la f<strong>al</strong>·lera <strong>de</strong> les elèctriques<br />

per a empastifar el paisatge <strong>de</strong> plaques fotovoltaiques i aerogeneradors <strong>al</strong>là<br />

on, per acabar-ho d’agreujar, la majoria <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s ja n’hi ha. Ja ho sabem:<br />

Cat<strong>al</strong>unya no és equitativa.<br />

Tinc una darrera sospita. Que més que sospita és una certesa. I que seria<br />

un tercer registre <strong>de</strong> <strong>de</strong>núncia que fa la pel·lícula. La visió que ofereix Alcarràs<br />

<strong>de</strong>l món <strong>de</strong> pagès ha estat una sorpresa, no és gens complaent ni romàntica,<br />

retrata el masclisme innat d’aquest imaginari. <strong>El</strong> personatge <strong>de</strong>l Quimet<br />

simbolitza aquest paper dominant que l’home ha tingut en la feina <strong>de</strong>l camp:<br />

homes ru<strong>de</strong>s; preocupats pel futur <strong>de</strong> la seva família, és clar, però que no saben<br />

comunicar res més que la seva preocupació. En aquest sentit, el personatge<br />

<strong>de</strong> la jove Mariona és tendre i dramàtic, <strong>al</strong>hora, perquè ja ha passat l’edat <strong>de</strong><br />

jugar per l’entorn, com fa la seva germana, i no sap quina funció pot fer ella en<br />

aquella unitat familiar, en aquells paisatges que són a punt d’esb<strong>al</strong>dregar-se.<br />

Torno a les bufeta<strong>de</strong>s. Perquè aquells mastegots que fot la Dolors en un<br />

moment <strong>de</strong> la pel·lícula són també unes bufeta<strong>de</strong>s a tots nos<strong>al</strong>tres: els qui<br />

ens embad<strong>al</strong>im amb els paisatges florits <strong>de</strong> presseguers i diem aquell “que<br />

maco” sense pensar en la feinada que hi ha <strong>al</strong> darrere; els qui ens acostem a<br />

la bellesa <strong>de</strong>ls fruiters florits o <strong>de</strong>ls camps groguencs <strong>de</strong> colza o <strong>de</strong>ls ametllers<br />

emblanquinats... i no som conscients que aquella bellesa porta en ella<br />

mateixa la seva <strong>de</strong>strucció, perquè està <strong>de</strong>ixada <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>... no, <strong>de</strong> la mà<br />

<strong>de</strong> Déu no, <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l capit<strong>al</strong>isme.<br />

De vega<strong>de</strong>s, anar <strong>al</strong> cinema i que et fotin una bufetada (una bufetada estètica)<br />

és com una <strong>al</strong>enada d’aire fresc.


LA FOTO DE LA SETMANA<br />

Revelen la primera fotografia <strong>de</strong> Sagitari A*,<br />

el forat negre <strong>de</strong> la Via Làctia<br />

FOTOGRAFIA: TELESCOPI EVENT HORIZON (EHT) .

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!