22.02.2023 Views

2005. Pim..Pam...Pum...Coets

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.


PIM…! PAM...! PUM…!

COETS...!

BIBLIOTECA BÀSICA “EL PIXAVÍ”

Número 17. PIM…! PAM...! PUM…! COETS!

MAGDALENA 2005

Números publicats:

1. 1990. Receptari de cuina.

2. 1991. Cançons de marxa.

3. 1992. Roba tradicional de dona.

4. 1993. Jocs populars.

5. 1994. Farmaciola fàcil.

6. 1995. Roba tradicional d’home.

7. 1996. Balls i danses de Castelló.

8. 1996. Una casa al carrer Cassola

9. 1997. Fauna marjalenca.

10. 1998. Casos i coses de Castelló.

11. 1999. Instruments populars.

12. 2000. Cura sana.

13. 2001. A vista de pixaví.

14. 2002. Parlem de la pela.

15. 2003. Xuplar-se els dits.

16. 2004. Test de Rotllocanyewshy.

PREU: Membres: 0’00 euros. No membres: Presentar instància al Cap de

Relacions Institucionals de la MIES Junta el 29 de febrer de l’any en curs.

TIRADA: Si és de coloms, sols s’admet a braç.

NÚMEROS ENDARRERITS: Els 19 darrers números es troben esgotats,

la resta ja estan exhaurits.

RESPONSABLES PUBLICACIÓ: Paquita Roca i José Juan Sidro.

MAQUETACIÓ I IMPRESIÓ: Ximo Beltrán.

EDICIÓ: Colla “El Pixaví” de Castelló.

1


NOTA IMPORTANT: La Colla no es fa responsable si, en

obrir la pàgina 17, us explota un coet al nas.

Matinadeta de dissabte d’Octubre. L’última becadeta de la nit, la d’afegitó, la

que hem estat delerant tota la setmana ens manté al llit en un estat semblant a la felicitat

celestial.

No fa ni fred ni calor i cap soroll ens arriba del carrer.

Segurament tots estan fruint com nosaltres del luxe d’alçar-se tardet.

De sobte ¡ Pim! ¡ Pam! ¡ Pum!.

Un seguit de sorolloses explosions ens somouen des del pavelló auditiu, passant

pel timpà i fins l’última neurona del cervell.

- ¡ Me cagüen la mare del……!

Entre les boires del despertar una imatge alarmant ens ve a la ment:

- ¡ Una bomba! ¡ un xoc de cotxes! ¡ la casa del costat que ha caigut!

Ens despertem del tot. Sospirem aliviats.

- ¡Botons! ¡ La despertà de Sant Fèlix!

O del carrer Mare de Deu del LLedó, o del Santa Bàrbara, o del Sant Blai, o del….

Una vegada desperts, se’ns va la mala llet. Algun barri de Castelló està en festes.

El pim, pam , pum era la manera sorollosa de convidar a tot el poble a participar en els

actes que han organitzat.

¿ Què hem de fer si som així?. Si no hi ha soroll de coets no hi ha festa.

És el reclam sonor consensuat per tots els valencians.

Després, si decidim acudir a la festa, vindran les carcasses, les fontetes de llum i les

traques.

Respirarem fondo entre la fumeguera de la pólvora per a que aquest fum ens entre ben

endins dels pulmons i del cor.

És un fum que contamina l’aire que respirem cada dia, l’aire de dia de feina, i el

converteix en un aire de festa, de comboi, de participació i de joia.

Això són per als valencians els coets.

Amb tots els sentits els assaborim, amb l’oïda, amb l’olfacte, amb el gust de la pólvora

que se’ns queda en la boca quan disparen una traca, amb la vista quan ens assombrem

amb els colors d’un castell de focs.

Ho portem en la sang.

Per això, des de l’esperit pixaví , hem volgut parlar-vos aquest any de coets.

Nosaltres no en sabem molt, però hem buscat qui sí que en sap i ens ha deixat prestada

la seua saviesa.

Esperem que us agrade.

2


I Part

Paquita Roca

ALGUNES NOTES D’HISTÒRIA

Pirotècnia: Art de fabricar, preparar o encendre tot tipus d’invencions de foc i

d’explosius.

La paraula ho diu:

Pyros = foc techne = tècnica.

Així que en un principi la paraula

pirotècnia podia igual referir-se a

artefactes bèl·lics com a d’altres de

diversió.

De fet, els mateixos artefactes que

s’empraven en la guerra es van emprar en

un principi per a la fabricació de coets.

LES CULTURES ORIENTALS: xinesos,

indis, egipcis, van ser els primers en

emprar –los.

ELS ROMANS empraven ja focs

d’artifici. Barrejant oli de nafta, resines, greix, salnitre , sofre i carbó

aconseguien emplenar de fum i d’olor les seues festes i bacanals.

A través d’ells i dels GRECS van arribar a Europa.

La influència ARAB va portar a les nostres terres aquests espectacles, que van

arrelar en la tradició valenciana amb el nom de FOCS GRECS (s. XIV)

Amb la utilització de la PÒLVORA aquests artificis assoleixen la perfecció

COETS A CASTELLÓ

A la nostra ciutat la pirotècnia s’ha emprat des de antic per celebrar els grans

esdeveniments. Tant era així que la transcendència del fet podia mesurar-se per

la presència o absència de focs d’artifici.

Així trobem:

. En 1699, es va pagar a un coeter per disparar morters en la festa del Corpus.

. En 1.730 en la festa de Sant Roc.

. En 1798 per celebrar el final de la seca.

. En 1.731 per la benedicció de la nova església de Lledó.

. En 1.769 va haver “ grandes fuegos de artificio” per celebrar l’acabament de les

obres de la capella del Sant Sepulcre en l’església de la Sang.

.En 1.771 pel remat del retaule de l’església de Sant Agustí. En aquest cas va

haver la novetat de “una gran barca de foc artificial”

. En 1.789 per la proclamació de Carles IV.

. En 1.820 per la col·locació en la plaça Major d’una làpida referent a la

Constitució Lliberal.

. En 1.833 la d’ Isabel II.

. Amb Alfonso XII a l’inici de la Restauració.

3


. La visita de personatges il·lustres com la dels Reis Carles IV i la reina Mª

Lluïsa, la dels Reis de Nàpols amb la Reina Mª Cristina, o la del general Prim ,

era celebrada amb focs d’artifici.

. En 1.837 per la victòria sobre els carlins

. En 1.880 per la inauguració de l’ateneu obrer.

. En 1.885 per la Panderola.

. En 1.890 per la Plaça de Bous.

. En 1.897 per la Plaça del Rei.

. En 1.898 per la inauguració de l’obelisc.

. En 1.929 la coronació de la Verge del Lledó.

Hi haguera o no focs d’artifici, el que no faltava mai era la il·luminació dels

principals edificis o la típica “enfarolà del Fadrí”.

En altres indrets valencians, els castells de foc ofereixen la seua bellesa, ja entrat

en s. XVIII.

Encara que Carles III prohibeix la fabricació i utilització de material pirotècnic

(segurament li agradava alçar-se tardet els dissabtes) i encara que seriosos

escriptors , polítics i religiosos li facen la pilota al Rei i n’estiguen d’acord amb

la prohibició, el poble fa orelles sordes i burla la llei.

No era la primera vegada que es prohibia llençar coets.

Ja en 1.327 es va prohibir “que se disparen fuegos griegos en el recinto urbano”.

Segurament va ser la PROTECCIO CIVIL de l’època qui va influir. Igual que

ara, igualet.

També en 1.412 el Consell de València va ordenar “que nadie dejara coets

corredors durante la noche de Sant Denis” (que era una important festa antiga al

Regne de València.

Com dèiem, al poble li’n repunten quinze.

En 1.568 s’incorporen “disparos i salves” en les festes de moros i cristians

d’Alcoi.

I en 1.755, a Elx, el Misteri es veu celebrat amb un gran castell de focs que

després quallarà en la tradicional Nit de l’Albà.

ELS COETS EN LES FESTES

En el Castelló antic, hi havia tres festes importants:

- La Magdalena

- La Mare de Déu d’Agost

- Les festes de Juliol.

Sols en estes últimes hi ha constància escrita de que es disparara un “castell de focs”.

PERO ¿ EN QUE CONSISTIEN AQUESTS “FUEGOS DE ARTIFICIO” ANTICS?

Pot ser pensàveu, com jo, que eren unes coses semblants als actuals castells de

foc però en pobre.

Pues no. Estàvem equivocats.

Ens ho explica molt bé Nelo Vilanova de Xarxa Teatre.

Es tractava de nugar els coets a unes estructures de fusta que podien representar

dibuixos geomètrics, vegetals, animals, castells etc.

Ens parla d’alguns d’ells:

4


La Serp i la Papallona. La papallona de foc movia les ales a voluntat del pirotècnic, com

si d’una titella es tractara. De sobte, i sense que ningú ho esperara s’encenia en foc una

gran serp que, obrint i tancant la boca, intentava menjar-se al pobre animaló. Però el foc

és efímer, i , tal com havia aparegut la serp es desintegrava.

El pixó. Es tractava d’una estructura de fusta que no es semblava a res. Però en

encendre’s els coets, apareixia clarament dibuixada la figura d’un home. A través d’un

mecanisme que manipulava el coeter, l’homenàs menejava els braços i les cames.

Quan ja el contorn de la figura estava difuminant-se, a l’alçària de baix ventre, li sorgia

un gran raig blanc de foc. Així que la figura pixava. D’ací el nom de Pixó.

Moltes vegades les estructures estaven subjectes a les façanes dels edificis que s’anaven

a inaugurar o a honorar. A elles anaven nuades fontetes, rodes de foc i tota classe

d’artefactes que deixaven bocabadats els espectadors amb els seus efectes de llum i so.

Per la seua coenta bellesa, vos escric un verset de 1.620 que ho explica prou bé.

¡ Toma ja!

Y advierte que con ánimo crecido

De artificiales fuegos te he mostrado

Naves, galeras y castillos fuertes,

Que arrojan de si fuegos de mil suertes.

L’ANTIC COETER

No puc resistir-me a contar-vos un poc, a la

manera com ho conta el llibre “Los valencianos

pintados por ellos mismos”, el que seria la feina del

coeter en temps passats.

Havia de ser un home seriós, seré, previsor,

valent i ràpid de decisions.

Segurament no fumaria.

En la seua casa, assegut en una cadira i

segurament amb l’ajuda d’algun membre de la família

o d’algun aprenent, preparava els coets. Penseu que

l’aprenentatge era artesanal i en molts casos de

tradició familiar. Així naixien indústries familiars en

que tots anaven barrejant els productes i inventant

nous efectes, més amagats a la competència que la

fórmula de la Coca-cola.

Una pastera per a barrejar i una bala del 12 per

a matxacar la pólvora eren les seues eines principals.

També un morter per picar el sofre, una Corbella per tallar les canyes, tisores per al

paper, un embut, punxadors, atacadors i un pes.

La roba del coeter solia ser de llana, ja que la de fil o de cotó s’encenen més fàcilment.

Era molt fàcil tindre un accident mentre es preparaven els coets. En la fabricació de les

eixides de llum, que estan formades per una barreja de salnitre, sofre i carbó, en atacar

els ingredients dins del rotllo de paper o canó de canya que dona forma al coet, podia

xocar per un descuit l’atacador amb un altre ferro que estava dins el coet mentre es

formava. Si saltava una espurna el coet li explotava en les mans. I molta cura havia de

5


tenir el coeter de no soltar-lo per tal de que no s’encenguera tot el material que tenia

distribuït per l’habitació.

Eren els alcaldes dels pobles o els clavaris de les festes qui es posaven d’acord

amb el coeter sobre quin espectacle volien i quan costaria.

Si el poble estava lluny del seu domicili, demanava un carro per transportar el

material i el personal.

Era un espectacle l’arribada del carro dels coets al poble.

Imagineu-se un polsos poble de principis de segle. Cau la vesprada. De sobte un

sorollós carro sotragueja pel camí principal. Xiquets i majors corren a esperar-lo.

Envoltaven el coeter i el seu material cridant i botant. Havien arribat els coets, ja

sols faltava el dolçainer. Quan aquest arribara, havia arribat la festa.

La feina del coeter antic us pot semblar a alguns passada de moda, però jo us

dic que encara es fa exactament igual a les festes dels pobles menuts i a les dels carrers

o barris.

(ho se de bona tinta perquè acabe de ser clavariesa de Sant Félix i ha sigut així)

El primer acte es LA DESPERTÀ. En ella es van disparant masclets per

anunciar als veïns que el nou dia ha arribat. Té una funció sonora i no visual. Menys

mal. Així no cal que veja el coeter la cara de mala llet dels veïns en ser despertats per un

terratrèmol baix la seua finestra.

Després ve LA PROCESSÓ, el camí de la qual va precedit per una successió de

coets voladors, de canya o de vareta, que tan si val.

En LA MISSA, en alguns pobles encara es tira una traca o carcasses en alçar a

Deu, per reforçar la solemnitat del moment i escarotar a les beates.

LES ALBAES són un altre moment de protagonisme del coeter. En alguns

pobles, on hi havia el costum de cantar albaes a les xiques joves, es llançaven contra les

façanes acabades de blanquejar a tal efecte, coets, que mascaraven la blanca paret i eren

un mèrit per a la xica festejada. A més mascares, més popularitat. Aquests coets avui es

compren en els comerços especialitzats, però en temps antic era el mateix coeter qui els

venia als joves, traient-los d’un gran cabàs dels trons que a tal efecte portava.

En acabar el dia de la festa UN CASTELL DE FOC o una CORDÀ es

preceptiu.

En disparar-lo, el coeter i els ajudants es nuaven fortament amb cordes els

camals dels pantalons i les mànegues de la jaqueta per tal d’impedir que un coet

manifesser els entrara per algun forat i els fera una malesa en algun lloc interessant.

I com no LA TRACA FINAL, que acabava la festa.

FOC VERTICAL I FOC HORITZONTAL

A més del sentiment que desperta en nosaltres

l’esclafit d’un coet o l’olor de la pólvora, si ens

posem a analitzar-ho veurem que hi ha dues

maneres de divertir-se amb la pirotècnia:

- Com actor.

- Com espectador.

Quan l’espectacle és de FOC HORITZONTAL,

com diu Nelo Vilanova, l’espectador frueix del

gust de veure’s entre en foc, envoltat

d’espurnes, jugant amb el risc assumit d’una

cremada. Es la borratxera del foc.

6


Que som molts els que així ho sentim ens ho demostra cada any Xarxa Teatre

amb la seua Nit Màgica. Vulgues o no posar-te al mig dels dimonis, tots sentim un

impuls de participar d’alguna manera, de sentir la sensació de por, risc i màgia que el

foc comporta.

Són ELS DIMONIS. Diuen que la seua figura té l’antecedent en els coeters

antics que algunes vegades es posaven un vestit cobert de coets per animar la festa.

La mateixa funció fan els BOUS DE FOC. En ells es barregen dos elements mítics: el

bou i el foc. Ja siga en rodes, al muscle o en corda es tracta d’una pirotècnia

provocadora , que anima. Aquest bous tiraven abans coets borratxos. En l’actualitat són

poc perillosos per la poca força de les espurnes que llancen.

També es foc horitzontal LA

CORDÀ. D’una corda que du subjecta una

metxa pengen coets. La corda s’estén per un

carrer, plaça o espai acotat. En cremar-se la

metxa cauen els coets sobre els participants.

Estos, al mateix temps, es llancen uns als

altres coets de 4, 6 o 8 eixides. Sembla de

bojos, però diuen que allibera més adrenalina

que tirar-se tomaques, taronges o farina com

en altres llocs.

LA TRACA és un conjunt de coets units entre ells per un embolcall de paper que

cobreix la metxa. D’això en saben molt els traqueros del Pixaví. Ells han inventat la

màgia de fer córrer, no als que segueixen la traca, que

això ja ho fan els castellonencs quan corren la traca final,

sinó de fer córrer la traca mateixa estirant-la amb una

corda.

Els que no ho heu vist mai no us pergueu aquest

any el MAGDALENA QUE MANE MARE, que, a més

de sorpreses, tindrà TRACA FINAL.

No vull acabar sense contar-vos la meua

experiència personal del foc horitzontal.

Està relacionada amb el tradicional MOS

QUEDEM, de les festes de l’Agost. Era jo xicoteta, i ens

quedàvem a l’alqueria de l’avia a passar les festes. Una

sèquia separava la nostra alqueria de la de la sinyo Pepa i

el sinyo Batiste, els veïns del costat. Uns als altres no ens

veiem, però ens fèiem sentir. Muntonades de coets

borratxos anaven de l’emparrat d’una a altra casa corrent per baix les cames dels que

dinàvem l’arròs amb pato i aterroritzant els xiquets que alçàvem les cames damunt dels

bancs de fusta per no cremar-nos.

El FOC VERTICAL, està format per les mascletades i els castells de foc. D’ells

parlarem després.

ELS COETS

El pas del temps va fer anar evolucionant les antigues indústries familiars cap a

indústries especialitzades dotades de professionals: enginyers, químics o informàtics.

7


Però la pirotècnia valenciana segueix estant , com sempre , al cap d’aquesta indústria.

Dels seus obradors i fàbriques han eixit multitud de classes de coets.

Alguns d’ells:

Masclets, piuletes, coets voladors o de vareta, tronadors, trons de bac, llums de

castell, canterelles, carcasses, rodes, bengales, trons de metxa, coets borratxos etc.

Ells han sabut endevinar les barreges i mecanismes per a donar color i efectes:

Llimadures de zinc per a espurnes blaves.

D’acer per al blanc brillant.

De ferro per al blanc rogent.

De coure per al verd.

Nitrat d’estronciana per a llum viva de color púrpura.

Sal marina per aconseguir el groc.

Mica laminada per al groc.

Pega grega o colofònia que imita el llamp.

Àcid pítric per a fer xiular el coet.

El temps ha vist com es passava de la pirotècnia fixa a la mòbil, de la manual a la

d’ordinadors i computadors capaços d’establir tota una seqüència completa solament

prement un botó, del coet de canya a la carcassa amb l’aparició dels artefactes

d’autopropulsió capaços de llençar cada vegada amb més força., pas de l’explosió

senzilla a les complicades barreges.

ELS CASTELLS DE FOC

No sé per que es diuen castells. Segurament per les estructures de fusta en forma

de castell que s’empraven en temps antic.

Diuen els entesos que un castell de foc és com una funció de teatre. Té de tot:

Escenari, decoració, actors i director.

També els temps teatral : Presentació,

nus amb els seus intermedis, prefinal i

desenllaç.

De com s’ha de vore un castell de foc,

ja us parlarà Jose Juan Sidro, que és jurat de

focs i en sap un rato llarg.

Jo sols us diré que en les festes de la

Magdalena no sempre se n’han disparat.

Abans de la remodelació de les festes

sols es disparava una traca curteta al final de

la qual els castellonencs s’acaçaven uns als

altres amb coets borratxos.

Diuen les cròniques que fins i tot

l’alcalde Tàrrega llençava coets des del balcó

de l’ajuntament als pobres castelloneros de la

plaça que no podien alcançar-lo amb els seus

projectils .

Pareix que és en 1.947, essent

president de la Junta Central de Festes

8


Rodriguez Bajuelo és quan a iniciativa de l’impressor Pepe Segarra comencen a

disparar-se castells de foc dissabte, diumenge i dilluns de Magdalena.

Això va desembocar, ja en 1.952 en les Nits de Foc, de tan agradable record per

a tots. Quan riuades humanes es desplaçaven d’un a altre sector entre festa i xaranga per

jutjar els castells, castellots, castellets o birries pataqueres que cada comissió de sector

ens oferia.

Quan protecció civil es posa cabuda, tot això ha de desaparèixer. Cal tenir un

recinte de focs amb les reglamentàries mesures de seguretat.( la veritat, tantes i tantes

mesures que al final preferirem veure els castells en la tele o amb un telescopi)

En 1.990 apareix el Certamen Internacional de Focs d’Artifici així com també

els espectacles Piromusicals.

Abans, quan us contava un poc d’història, m’he deixat que diu Tonico Gascó

que en 1.781, en Londres, es va llançar un monumental castell per commemorar la pau

de Aix la Chapelle i en honor a Jorge II. Diu que va ser acompanyat per musica de

Haendel. Segur que és veritat perquè Tonico sap molt d’història i de música. Seria per

tant el primer piro-musical.

Alguns pirotècnics que han participat són:

Caballer S.A. de Godella, Igual de Barcelona, Zamorano de Moncada, Bronchú de

Godella, Pirotécnia Zaragozana, El Portugués, Turís de Turís, Arnal de Moncada,

Ricardo Caballer de Godella, Zarzoso de Altura, Martí de Borriana, Peñarroja de Vall

d’Uxo etc.

També les pirotècnies xineses, portugueses, italianes o japoneses estan a gran

altaria.

Pareix que la cosa va bé.

Però segons diu Baltasar Nos, un dels coeters de casa, un pirotècnic d’èlit perd

diners en estos concursos perquè no pot permetre’s fer el ridícul. Un pirotècnic discret

també en perd, perquè ha de tirar “el resto” per guanyar-se un nom. Sols guanya diners

el pirotècnic mig, que no té res a perdre i algo que guanyar.

Segur, segur , que té raó.

Si fem un ranking d’importancia segons el material cremat, diuen que seria així;

1.- Falles de València.

2.- La Magdalena de Castelló.

3.- Les fogueres d’Alacant.

4.- Moros i cristians.

Altres: Santo Crist de Paterna, Burjasot, Sant Onofre a Quart de Poblet, o la Nit de

l’Albà a Elx.

TERMINOLOGIA PIROTÈCNICA

No me l’he inventada jo. La dona la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència a

través del Gabinet d’ Ús i Ensenyament del Valencià en el seu tríptic COETS

CASTELL DE FOCS: Manifestació pirotècnica nocturna en què es juga amb la llum i el

soroll.

CASTELL PIROMUSICAL: Castell de focs que combina la música amb els efectes

pirotècnics, amb un potencial musical mínim de 40.000 wats. És disparat

electrònicament per computadors.

MASCLETÀ: Combinació de diferents tipus de so i soroll amb un ritme i intensitat

creixents, generalment diurna. Entre altres elements utilitza trons d’avís, carcasses de

9


sirenes, o de xiulets, carcasses de fums, “arrebatos” de carcasses de trons “atòmics”,

traques, coeteria etc.

MASCLETÀ MULTICOLOR: Mascletà reforçada amb elements pirotècnics propis

d’un castell de focs.

MASCLETÀ PIXAVINA: Té com tret diferencial que empra un projector de

diapositives i un mur d’un solar a l’antic cau. El material piro.... el que siga està format

per fotografies dels membres masculins de la colla, adientment desvestits i fent

posturetes provocatives. ( Els que encara teniu dentetes de llet no us recordareu

d’aquella famosa mascletada)

SIMULACRE D’INCENDI: Efecte pirotècnic realitzat amb material especial a base de

titani i magnesi.

ARTILLERIA: Grup de trons de diferent intensitat, amb espoleta de retenció.

BENGALA: Dita també “candela”. Figura semblant a una espelma caracteritzada per

una intensa lluminositat instantània.

CARCASSA. Figura pirotècnica espectacular que es basa en un esclat de color. Per ser

llançada es col·loca en un morter de cartró endurit de ferro (si és de calibre superior)

Carcassa: Dibuixa una circumferència de color semblant a una garlanda.

Carcassa esfèrica o gran carcassa. Carcassa d’estil japonès, de gran tamany, que

omple l’espai del cel.

Carcassa d’explosions múltiples Carcassa d’estil italià, de fases successives i

molt espectacular.

Carcassa de lluentons En esclatar, produeix com una pluja de llums molt

brillants i intenses. Les llums poden ser titil·lants o intermitents.

Carcassa de llums multidireccionals Dibuixa sobre el cel un entramat de línies

rectes.

Carcassa amb paracaigudes Popularment anomenada cuquet per la seua forma.

Carcassa de sirenes o de xiulet Generalment anomenada xiulador.

Carcassa de soca i palmera. Dibuixa sobre el cel una palmera oberta. Solen ser

llançades en sèries d’una , dues o tres. Poden ser daurades o platejades.

Carcassa de tro. Més coneguda per Tro d’avis. S’usa molt en les mascletades.

Salze. Carcassa que pren la forma d’aquest arbre de branques inclinades.

COET: Peça pirotècnica consistent en un canonet ple de pólvora, lligat al cap d’una

canya, que, en inflamar-se llança partícules en ignició.

ESPIRAL: Figura pirotècnica que traça sobre el cel aquesta figura geomètrica.

RODETES VOLADORES: Se’n llancen varies simultàniament i algunes es tornen a

elevar quan van caient.

TRACA: Metxa de cotó impregnada amb pólvora degudament tractada per tal que

s’enganxe al cotó, amb trons i petards aproximadament cada 50 cm. Pot ser senzilla,

doble, terratrèmol, luxe i superluxe.

10


II Part

José Juan Sidro Tirado

Focs Verticals I (La mascletà)

Què és una mascletà? - Com és una mascletà?

La "mascletà" és una "simfonia del soroll",un espectacle dels sentits. En la mascletà,

escoltem les sonoríssimes detonacions dels trons, olem l'addictiu fum de la pólvora

cremada, sentim la vibració del sòl que puja per les cames fins a arribar a la nostra caixa

toràcica, ens banyem amb l'ona expansiva que ens acaricia la cara i veiem com es

densifica el blanc núvol nodrit por la multiplicació d'explosions. La mascletà se sent per

mitjà de amb l'oïda, l'olfacte, el tacte i la vista.

Però... i què és una mascletà? Deixem-nos de poesies. En la seua classificació tècnica és

un espectacle pirotècnic diürn eminentment sonor (encara que ara s'hagen inventat ja les

"mascletaes" nocturnes o de color en què s'introduïxen efectes lumínics). Es basa en la

utilització de l'element "masclet" o "tro de metxa" (petards de gran potència), l'explosió

de la qual rep el nom de "efecte tro". La paraula "mascletà" (masclet), ve del valencià

"mascle", que significa "mascle". Açò fa al·lusió a la duresa (almenys sonora) de

l'espectacle.

Són diversos minuts (entre cinc i deu) d'explosions pirotècniques controlades. Més que

controlades, dissenyades. És la demostració que es pot crear bellesa (rítmica, per

descomptat) amb les explosions d'artefactes pirotècnics; amb soroll! Popularment es

coincidix a assenyalar que és l'únic espectacle pirotècnic genuïnament valencià. De fet,

en la resta d'Espanya a penes se sap en què consistix.

ESQUEMA CLÀSSIC DE LES FASES D'UNA MASCLETÀ:

INICI DESENVOLUPAMENT APOTEOSI

Avisos Començament Efectes aeris

Seccions - Retencions

diverses

Entrada a

terratrèmol

(prefinal)

Terratrèmol

(traca

triple)

Bombardeig

3 trons

Primera traca

comunicant de

foc als elements

aeris

Xiulets, sirenes,

trons, trets,

remolins,

xitxarres,

roncadores,

fum aeri

Traques valencianes de cantarella

Traques

ràpides

Colps de trons

de gran calibre

Masclets (trons de metxa) i rastres (traques

xicotetes) amb reptardos en l'encesa

AIRE TERRA AIRE TERRA

+ possible

aeri

TERRA

AIRE

10 seg. 5 seg. <<<<<< Varios minutos >>>>>> 3 seg. 10 seg. 5 seg.

11


La "mascletà", consta de tres FASES: INICI,

DESENVOLUPAMENT i APOTEOSI.

Segons les regles clàssiques, abans de començar cal

efectuar el llançament separat de tres trons d'avís

(carcasses de tro). Són un indicador de cortesia que

l'espectacle començarà. No es pot començar abans

del tercer avís.

La "mascletà" dibuixa una "U" en el seu traçat

d'explosions: comença en "aire", continua en

"terra" i acaba en "aire" de nou. L'INICI és la fase

que mes efectes diferents és capaç de presentar: la

resta de les fases quasi es limiten només a la

utilització de l'efecte tro. El llançament de fums de

colors (en carcasses o per mitjà de pots), no està

molt generalitzat perquè no respon al caràcter sonor

de l'acte. Açò no significa que no es faça: alguns

pirotècnics creuen que és bo sumar tons diferents al

fum blanc que ja de per si es genera en una mascletà.

L'espectacle deu presentar, amb caràcter general, un DESENVOLUPAMENT ascendent

en quantitat (l'anomenat "‘in' crescendo") i també en vivor o rapidesa en el ritme

produït per les detonacions. La part central i més "grossa", el desenvolupament, està

formada per diverses SECCIONS que "retenen" el foc (d'ací que també se l'anomenen

RETENCIONS). El que fa REPTARDOS (metxes lentes), perquè les diferents traques

que formen la mascletà vagen cremant-se de forma ordenada, ja que no es tracta de

cremar moltes traques al mateix temps, sinó d'aconseguir cremar-les de manera que el

resultat siga harmònic.

El pirotècnic dissenya -preveu- l'execució dels diferents elements explosius per a

produir una sonoritat rítmica característica: la CANTARELLA. És el contrapunt

harmoniós que es perseguix crear amb diverses traques explotant al mateix temps o

intercalant elements d'explosió més forta de tant en tant. Clar que, este "de tant en tant"

està molt meditat. La cantarella és la "gran explosió" que destaca sobre les altres i que

es repetix de forma ordenada cada vegada amb menys temps de diferència. La

cantarella, que sobresalta el ritme de l'espectacle, anuncia lo que serà l'apoteosi.

La part del "desenvolupament" pot comptar també amb efectes aeris (no sols terrestres),

és a dir; amb un ACOMPANYAMENT aeri.

L'APOTEOSI deu començar amb una secció curta (ENTRADA A TERRATRÉMOL o

prefinal), que servisca d'arrancada suau al terratrèmol, és a dir; que faça de rampa

sonora perquè el canvi no siga massa brusc. A açò se l'anomena "LLIGAR" el

desenvolupament amb el TERRATRÉMOL. No tindria sentit i està malament que,

després de demostrar que se sap controlar la fabricació i el muntatge dels elements d'una

mascletà perquè el seu crema siga bella, a l'arribar al final hi haja una falta de control i

que l'arribada del terratrèmol siga sapastre o com amb presses per acabar: no ha

d'arribar de colp. Qualsevol sap encendre moltes traques al mateix temps perquè es

produïsca molt de soroll. Els pirotècnics, no obstant saben fer que eixe gran estrèpit es

produïsca de manera ràpida, sí, però creixent, és a dir, de forma plàstica i bonica en la

que es puga apreciar el seu art.

12


Al terratrèmol se'l coneix també com a

TRACA TRIPLE, pel tipus de traca que

s'utilitza en ell. Encara que dure molt

poc, el terratrèmol pot estar compost per

un, dos o més TEMPS (solen ser tres),

parlant llavors que un terratrèmol ha

sigut doble o triple (si ha tingut dos o tres

temps, a cada u més fort).

La PUJADA (de la terra a l'aire), és el

moment d'unió entre el terratrèmol i el

BOMBARDEIG. Afegir "aeri" a la

paraula "bombardeig" es considera

redundància ja que no pot haver-hi un "bombardeig terrestre": en pirotècnia el

bombardeig sempre és "aeri" i el terratrèmol "terrestre". Ara bé, el bombardeig és com

una continuació del terratrèmol però realitzat en l'aire. Es pot executar de tres maneres:

1. Immediatament després del terratrèmol (per a la qual cosa no deu cessar el so en

cap moment o es considera que "s'ha fallat en la pujada")

MUNTANT o SOLAPANT el bombardeig al terratrèmol, que consistix a iniciar

l'execució aèria abans que acabe el terratrèmol, o

amb una espera o PAUSA en la pujada, entre el final del terratrèmol i l'inici del

bombardeig. Esta última opció és molt arriscada, ja que si no seguix l'orde o el

disseny de la resta de la mascletà (de tota la part antecedent), pot paréixer que hi

ha hagut alguna fallada en la sincronia de la crema. És l'opció menys

recomanada i a la que, a vegades, alguns pirotècnics han invocat després de

fallar en la "pujada" al bombardeig: "no, si jo he volgut fer una pausa en eixe

moment...". El públic pot arribar a percebre nítidament si el "parada" estava

preparat o si ha sigut a causa d'una xicoteta fallada.

El bombardeig ("de tro" en el cas de la mascletà, però

que pot ser "de color" quan s'utilitzen efectes de color

en un tir nocturn), pot constar de més d'una part.

Recordant lo que anomenàvem TEMPS en el

terratrèmol, en el bombardeig parlarem de COLPS.

Encara que este terme podria utilitzar-se com a

sinònim dels "temps" dins del terratrèmol, és més

correcte el que referix efectes aeris, com és el cas del

bombardeig de tro. Com "colp" es coneix en l'argot

pirotècnic a la crema quasi instantània de diversos

elements al mateix temps o als llançaments de

diferents elements fets de forma simultània. Si hi ha

més d'un colp, l'últim compta amb les carcasses de

major calibre. No obstant, en tres colps (per

exemple), no té per què haver-hi una progressió

ascendent, podent comptar, el segon dels colps, amb

efectes de menor calibre i entitat sonora que el

primer.

Finalment: és completament obligatori, excepte en la fase d'inici, que el so no cessament

en cap moment: no és pecat l'excés sinó el defecte. D'altra banda, tampoc es deu produir

cap decaïment en el ritme o en l'entitat i qualitat de les detonacions. Com poc (durant

13


l'inici i dins de les distintes seccions del desenvolupament), es deu seguir una crema

continuista fins a aconseguir l'apoteosi, encara que sempre és millor que existisca un

creixement en intensitat.

14


Disparar una mascletà no es tant sols tirar coets.

(Com valorar si un espectacle pirotècnic té o no qualitat)

Anar a veure una mascletà no tant sols es anar a sentir soroll, molt de soroll, de

vegades massa soroll..., no es tant sols anar a veure disparar coets, i mes

coets, i encara més coets..., anar a veure una mascletà no es tant sols anar a

veure fum, més i més fum, molt de fum, massa fum !!!

No amics, no. Anar a veure una mascletà es anar a veure UN ESPECTACLE;

així, un espectacle amb majúscules, amb tot un ritual i que si no s'entén es

converteix en alguna cosa que agrada mes o menys però que no ens diu res,

simplement perquè no s'entén.

Per que a nosaltres pixavins no ens tracten mai com a analfabets dels coets,

editem aquest llibret, i per conèixer com jutjar una mascletà anem a fer cinc

cèntims de formació coetera

El primer que cal conèixer són les bases o normes clares que regeixen els

concursos, per què puguem jutjar-los amb majors elements de juí i amb el

màxim de justicia i imparcialitat. Juguem amb foc i no hem de cremar-nos

D'entrada cal dir que hi ha una sèrie de normes d'obligat compliment per tots

els pirotècnics participants i, això vol dir, que cal complir si es vol concursar.

D'aquestes cal destacar que:

1.- La mascletà ha de ser muntada en l'interior del recinte que es dispose per a

tal fi. Això vol dir que no es poden ficar coets on cadascú li done la gana...

2.- El muntatge de la mascletà serà lliure,- igual dona començar de dreta a

esquerra, que d'esquerra a dreta, de dins a fora o de fora a dins, això a la fi “ni

fu ni fa”. Tant sols cal respectar obligatòriament la situació del final aeri,

col·locant-lo al lloc que es determine. Aquest

sempre serà on menys perill comporte, no fos

cas que tinguem algun accident.

3.- El calibre màxim dels productes que es

disparen en el concurs a Castelló, -en teoria-

, doncs no va el jurat a medir tots i cadascun

dels coets que es llancen, son els següents:

a)Trons d'avís aeri: 75 mm.

b) Volcans: 120 mm.

c) Grups de mascletà: 60 mm.

4.- L'hora d'inici de la mascletà és sempre la

que per a eixe dia estiga assenyalada al

Programa Oficial de Festes per a cada

pirotècnia. La mascletada s'ha de llançar el

dia i hora assenyalats, ni abans ni després de

Festes.

5.- L'encesa de la mascletà serà lliure, bé amb

traca, o bé amb maleta elèctrica de dispar,

que darrerament està molt de moda.

15


6.- La duració mínima de la mascletà serà de cinc minuts, comptats a partir de

l'encesa de la mateixa. (Quan la traca entra al recinte de dispar es posa en

marxa el cronòmetre i no abans, sinó algun espavilat només ficaria traca).

7.- L'empresa Pirotècnica que no pot disparar la mascletà el dia fixat al

Programa Oficial de Festes, bé per raons de força major o atmosfèriques,

queda fora de concurs. (No seria ni la primera vegada ni la darrera que aquesta

base s'hauria d'aplicar).

Conegudes les prèvies passem a comentar altres consideracions

8.- Qui diu si la mascletà ha segut la millor, la segona o la tercera, o si més no

han estat un grapat de “petards”?

Evidentment com en tot concurs un

jurat. El Jurat està compost per un

mínim de 7 persones i un màxim

d'11; d'entre ells s'elegeix, un

President i un Secretari, actuant

este amb veu, però sense vot, i

que es l'encarregat de comunicar

a les empreses pirotècniques

participants en el concurs, del

nombre dels seus components.

Abans de l'inici de l'espectacle, el Jurat examina dins del recinte habilitat per a

tal fi, el muntatge de la mascletà. Després se situa al lloc adequat per a la

perfecta visió de l'espectacle, respectant l'esmentada posició en totes y

cadascuna de les mascletaes. Una vegada finalitzat l'espectacle, el Jurat torna

si ho considera oportú a revisar el recinte habilitat per al seu dispar, per veure

quants coets s'han quedat sense disparar.

9.- Quin sistema de votació segueix el jurat?

El Jurat avalua la mascletà just després del final d'aquesta, tenint en compte

l'originalitat, la continuïtat del ritme, la sonoritat i altres opcions que es

determinen en el fur intern dels membres, (fonamentalment el terratrémol final),

penalitzant les errades que pogueren produir-se durant el desenvolupament de

les mateixes.

Com es valoren aquests elements:.

Originalitat.- Qué es ser original? Fer coses diferents. No és fàcil, i cal puntuar

be aquella empresa que s'esforça per presentar novetats i que aquestes

agraden, es a dir, s'integren en l'espectacle del soroll.

Continuïtat del ritme.- El ritme està constituït bàsicament per la repetició d'un

patró, i és essencial que tinga una continuïtat i vaja agafant cos i rapidesa a

mesura que la mascletà avance. Es molt trist i durament penalitzable que hi

“haja parons”, que aquest ritme es trenque. De vegades pot ocórrer per

16


imprevistos (fonamentalment el vent juga de

vegades males passades), mala sort !

Sonoritat.- Medició del nivell de presió de

soroll percebut a l'altura del cap. S'expresa

en decibel.lis: a major valor numèric, major

soroll. De totes maneres els únics que ho

medeixen són els de Canal-9. Pel jurat la

sonoritat està més relacionada amb la col.locació i combinació dels coets que

al nombre i tamany. A més pòlvora no sempre més soroll.

Terratremol.- És l'apoteosi final i tal vegada allò que menys agrada als forasters

i més als de casa. Pels forasters el terratremol final d'una mascletà es tant sols

soroll, per nosaltres i sobretot pels membres del jurat, allò es música, i en

aquell moment en què els forasters només veuen el fum, nosaltres veiem la

bellesa. Això s'anomena amor a la pólvora i en el terratrèmol es on es dona la

màxima expresió.

10.- Pot desqualificar-se una mascletà? Hi tant !

Quant pot ocòrrer aquest fet? I què suposa?

La mascletà pot ser desqualificada per algun dels següents motius:

a) El retard en l'inici de més de DEU MINUTS, per causes imputables a

l'empresa pirotècnica realitzadora de l'espectacle.

b) L'incompliment d'algun dels punts indicats en les normes d'obligat

compliment.

- Les desqualificacions dels espectacles per algun dels motius indicats en els

apartats anteriors serà penalitzat amb un 50 % en les quantitats estipulades en

el contracte.

I si hi ha concurs, és de rebut que hi haja premis.

11.- En què consisteixen generalment els premis?

Ací no hi ha unes normes bàsiques comunes. Cada barri, poble, ciutat que

convoca un concurs de mascletades, en les seues bases apareix ben

clarament definit què serà el que s'endurà el guanyador.

De vegades és la satisfacció de saber-se guanyador en “tal o qual” lloc, el que

ompli l'amor propi del pirotècnic. (De totes maneres ell ja cobra pel seu treball i

pel material que dispara).

Altres vegades el guanyar el concurs, com en el cas de Castelló, a més a més

de la pròpia satisfacció comporta algun valor afegit. Així juntament amb un

trofeu gravat el guanyador del concurs de mascletades de les festes de la

magdalena s'assegura un contracte de participació per disparar la mascletà

d'inici de festes de l'any següent, -per una bona quantitat d'Euros, més de

7000, i la contractació del llançament d'un castell de focs artificials durant les

esmentades Festes de la Magdalena de l'any vinent. Va ben arregladet el xicot!

Com veieu no es gens fàcil “entendre” de coets i mascletades.

17


Focs Verticals II (“Els castells de foc”)

Els castells de focs artificials, una miqueta més que emocions.

"-Com són els focs artificials?

va preguntar la princesa un matí mentre passejaven per la terrassa.

Són com l'aurora boreal (va respondre el príncep)

encara que molt més naturals, els preferisc a les estreles,

perquè un sempre sap quan apareixeran."

Oscar Wilde "Un coet molt especial".

I realment, així és. Sabem quan

seran disparats i acudim en massa

per a veure, emocionant-nos (o

decebent-nos, si arriba el cas) amb la

seua contemplació, però sense a

penes tindre cap coneixement sobre

la tècnica que requereix la seua

correcta execució.

Ens agraden o no ens agraden, sense

més implicació que la de l'esfera

emocional, com ho testimonien les

dificultats de vocabulari,

pràcticament nul, que tenim per a

descriure el que veiem. I potser així

baste, però estic convençut que si

adquirírem una xicoteta formacióinformació

sobre les arts

pirotècniques, fruiríem molt més

d'elles, igual que ocorre amb

qualsevol altra disciplina artística.

Com esteu veient, aquells que aneu

llegint el llibret, són les pàgines

d'este volum de la “biblioteca pixaví” el lloc idoni per a donar eixa formacióinformació.

Esta labor creiem hauria de ser assumida per la pròpia “Junta de Festes” o

per l'ajuntament que, al final són els que organitzen els espectacles de Focs d'artifici, per

a així guanyar-se el prestigi que suposa poder comptar amb un públic entés i amb criteri,

organitzant amb este fi xarrades il·lustrades amb diapositives i vídeos, o editant fullets

de caràcter didàctic amb abundància de gràfics i imatges, però com no ho fa, i creiem

que no ho farà, nosaltres ho suplim...

Encara que tan sols siga "per a obrir boca", incloem ací l'explicació etimològica del

significat de les paraules amb què els designem (els castells, els focs d’artifici), un molt

breu glossari de termes pirotècnics específics dels castells de focs, els principals efectes

pirotècnics que composen un castell, uns trucs per a una bona contemplació i valoració i

també unes elementals normes de seguretat a l'hora d'acostar-nos al seu visionat.

18


A.- Concepte de Castell de focs o focs aeris.

La paraula "pirotècnia" significa l'art de

dominar el foc. Si bé alguns estudiosos

interpreten erròniament que l'expressió "focs

artificials" o "focs d'artifici" es refereix a la

representació "artificial" de la guerra, és a dir,

al simulacre del foc de les armes que no

produeix dany sinó alegria, altres corrents

entenen que el seu origen és l'expressió llatina

"artífex", el significat del qual és el d'obrer o

artesà. La paraula anglesa "fireworks" (fire:

foc, i works: treball) és, sens dubte, la que

millor plasma este caràcter: la labor del foc.

Encara que probablement el més bell siga el

vocable japonés que serveix per a parlar de la

pirotècnia: "hanabi", flors de foc.

B.- Termes pirotècnics bàsics a conéixer d'un

castell de focs:

Bengala. Tub de cartó fi, carregat amb composició pirotècnica que al cremar produeix

llum de diferents colors.

Botafoc. Xicotet tub de cartó, carregat amb composició pirotècnica que crema

lentament, del que se servix l'operador per a encendre manualment les metxes dels

artificis.

Carcassa. És l'artifici que hui més s'usa en els focs aeris (que produïxen el seu efecte a

gran altura), i què també es denomina bomba. Consistix en un cartutx carregat de

guarnició, proveït d'una metxa d'ignició, una càrrega impulsora o tir i una espoleta de

retard, que es dispara des d'un morter, de manera que a l'aconseguir certa altura

l'espoleta transmeta el foc a l'interior del cartutx per a provocar els efectes lluminosos o

sonors desitjats. El seu calibre (diàmetre) varia generalment entre els 50 i els 250 mm,

sent una bona aproximació sobre l'altura que aconseguix este artifici, la d'un metre per

mil·límetre. Les carcasses es distingixen per:

- la seua forma exterior: cilíndriques, esfèriques.

- pels efectes que produïxen: detonants (només soroll), de color, combinades de

color i soroll, de canvis (que produïxen diversos efectes separats en el temps).

- per les figures que representen: crisantem, peònia, salze, palmera, cometa,

meteor,...

Cascada. Conjunt de tubs de composició, penjats d'una corda o fil d'aram i units entre si

per mitjà d'una metxa ràpida, que permet l'encesa simultània de tots ells. L'efecte, que es

produïx cap avall, simula, com el seu nom indica, el d'una cascada de foc.

Col·lecció. Conjunt d'elements que composen un espectacle pirotècnic. El propi

espectacle, a què moltes vegades se'l seguix anomenat (inapropiadament) castell, com a

reminiscència dels temps passats, que els elements pirotècnics anaven disposats per al

seu tir sobre grans carcasses de fusta de molt diferents formes.

Rètol. Peça de foc fix o terrestre (que produïx el seu efecte més o menys arran de terra)

realitzada amb gran quantitat de bengales disposades formant paraules o figures, que es

19


comuniquen per mitjà d'una metxa ràpida per a permetre la ignició instantània de totes

elles.

Metxa. (cordó de cotó) impregnada en compost pirotècnic, o material plàstic

impermeable amb una prima ànima de pólvora negra, que transporta el foc als elements.

Quan està embainada en un conducte de paper o plàstic, la transmissió del foc resulta

quasi instantània, en raó de l'acumulació de gasos en el seu interior, denominant-se

aleshores metxa ràpida.

Assortidor. Peça de foc fix que consistix en un tub, de grandària molt variable, carregat

amb una composició premsada, que produïx l'efecte d'un doll de foc (tipus guèiser).

També conegut com a font.

Tir. Càrrega de pólvora negra amb l'explosió del qual repulsa l'elevació de les carcasses

o bombes.

C.- Efectes més freqüents i característics en un castell:

CARCASSA JAPONESA (“HANABI”)

Al llarg dels anys, japonesos i xinesos han destacat per la seua dedicació a l'art de la

pirotècnia, Els japonesos utilitzen el terme "hanabi" per a denominar els focs artificials.

Tots estem acostumats a veure els focs artificials una vegada produïda l'explosió, però

com es fabrica un "hanabi"?

La carcassa, col·locada en l'interior del morter, està proveïda d'una metxa d'encesa que

ix a l'exterior del mateix.

Per mitjà d'esta metxa i per diversos procediments es produïx la ignició que fa que la

pólvora que es troba en l'interior del morter (tir) propulse la carcassa cap al cel. Esta al

seu torn, esta proveïda d'una altra metxa o iniciador dissenyat per a fer explotar la

càrrega interior a una determinada altura i en un determinat moment . En l'interior de la

carcassa es troben disposats una espècie d'embalatges, generalment de cartó o plàstic, en

els que es col·loquen els diferents components que posteriorment i segons la seua

disposició en l'interior de la carcassa produiran diferents efectes.

Els tipus de "hanabi" més habituals són el Warimono, el Kowarimono i el Pokamono.

En el Warimono (Crisantem), la

pólvora es col·loca en el centre de

la carcassa i els embalatges es

disposen molt junts . Al produir-se

l'explosió, les càrregues es

dispersen a l'ample ocupant el cel

d'una forma uniforme i amb un

gran esclat. Se l'anomena

crisantem perquè imita esta flor tan

simbòlica de l'imperi nipó .L'efecte

en l'espai és el d'una esfera que

canvia ràpidament de color mentre

s'expandix

20


En el cas del Kowarimono, este es compon de xicotetes càrregues que a l'explotar ho fa

en totes les adreces i formant en el cel xicotetes flors. Es tracta d'un foc que per la seua

càrrega explosiva es pot considerar de grandària intermèdia entre el Warimono i el

Pokamono. També és conegut com hanwarimono

En el Pokamono la disposició interior de la carcassa no és uniforme. L'efecte que

s'aconseguix per mitjà d'explosions individuals que s'expandixen en el cel de forma

irregular.

CARCASSES DE TRONC

I PALMERA:

Molt tradicionals en les

col·leccions pirotècniques.

La mescla especial que les

compon una vegada

produïda l'explosió es

manté formant les figures

que li donen nom.

PLUJA DE METEORITS:

Després de l'esclat inicial

les estreles solquen el cel amb traçat irregular, conformant un delicat disseny lluminós

ASSORTIDOR:

Peça de foc fixa i grandària molt variable que produïx l'efecte d'un doll o font de foc.

TRO:

Peça pirotècnica de grandària molt variable l'efecte del qual és produir el soroll d'una

explosió, amb efecte o sense lluminós. Tro d'avís és el que es dispara per a anunciar el

començament i el final d'un espectacle de pirotècnia

VOLCÀ:

Peça que es dispara des d'un morter, i que consistix en una sèrie d'estreles, trons,

serpentines, etc... que són al mateix temps enceses i llançats per una càrrega de pólvora.

D.- Com veure un castell de focs artificials? On col·locar-se? Per què?

Al ser espectacles de masses, els actuals tirs pirotècnics conserven, en els millors casos,

la intenció creadora de fatxades i composicions aèries. Els focs es disposen, en el sòl, de

forma estirada en el que es denomina front de tir, des del qual es pretenen realitzar

llançaments a l'aire amb la suficient separació, inclinació etc. dels elements que crearan

els dissenys aeris. El foc llançat des d'estes disposicions lineals s'alça creant un pla

(fatxada), una cortina (quan puja), etc.

21


L'espectador ha de situar-se

de manera que el seu punt

de vista (el seu angle de

visió) quede perpendicular

a este front de tir per a

poder veure amb nitidesa

l'ascensió i obertura dels

diversos elements. És a dir;

de manera que la seua visió

aculla tota l'amplària d'este

front de tir. Al contrari, si

un espectador observa els

focs "de cantell" respecte al

front de tir, només veurà

"molt de foc" que pareixerà

disparat sense ordre ni

concert. Per exemple, quan un espectador ben posicionat observa una mitja fatxada

formada pel tir de quatre volcans, un altre que estiga veient els focs "de cantell" (amb la

visió en el mateix sentit que la línia que forma el front de tir), només veurà un volcà -

dels quatre que hi ha realment- a penes un poc més dens que els originals.

Este aspecte de la col·locació de l'espectador, a penes tingut en compte pel públic, és el

que pot fer que apreciem o no el treball de disseny del pirotècnic, ja que no és el mateix

"pegar foc" a un determinat nombre d'elements pirotècnics que "disparar" estos amb

certa obertura, inclinacions, etc., perquè creen "quadros" efímers en l'aire.

La importància de la col·locació de l'espectador respecte del front de tir radica que sense

una bona ubicació no es poden valorar tots els aspectes de composicions aèries en una

col·lecció pirotècnica (ja que pareixen inexistents).

Com valorar, per tant, un tir pirotècnic a més de per la qualitat, varietat i variació de

colors i efectes (formes de foc)?

Precisament per la laboriositat demostrada per l'artista disparador a l'hora de llançar els

distints elements que crearan l'espectacle de focs artificials. Per això, el vent, és el

principal enemic a l’hora de llançar un castell, tant si en fa massa, per que desllueix les

figures, com si en fa poc, doncs el fum no deixa veure res.

E.- Mesures bàsiques de seguretat en el recinte dels focs artificials:

2. La zona on es col·loca el material pirotècnic roman delimitada durant tota la

setmana, estant prohibit l'accés a la mateixa.

3. Cada nit i aproximadament una hora abans del castell, es desallotja al públic

d'una àmplia zona perifèrica al lloc de tir estant prohibit l'accés a la mateixa..

4. Cada nit, una vegada acabat el castell els serveis municipals corresponents

rastregen durant 10 minuts la zona àmplia de tancat a la recerca de restes

pirotècniques.

22


F.- Colofó:

Per molt cansats que estiguem el nostre cos aguanta fins que els contemplem. Per molta

son que hi haja, els xiquets esperen com si d'un 5 de gener es tractara. Per molt de

treball que calga realitzar l'endemà, els pares esperen. Per molta festa que el cos encara

demane, els jóvens sempre solen obrir un parèntesi, al so de la llampada d'eixes

màgiques llums.

I què són eixes meravelles? Estratagemes de la pirotècnia que agraden la nostra vista? Jocs de llums

que festegen el final d'una nit de festa? Jo aniria molt més enllà:

El «peque» s'espanta de l'estrepitós soroll, sobretot del final i del remat de cada tanda.

Però el colorit difús marca la seua vista, els seus records d'infància. El xiquet, atresora

un dels moments més dolços i significatius de la seua curta vida, on el bonic predomina

sobre el sorprenent. L'adolescent, recobra la seua infància, sospesant el canvi en què

està immers. Ja no és el “caganiu” que avorrix als seus pares per a pujar-se en els

muscles, per a així aconseguir veure més lluny. Ja és el xicot que vol comportar-se com

a home, davant de les seues amigues, o companys, en esta nova vessant de la joventut a

base de «gaiata» i «colla».

La parella de nóvios es fon en abraços, com si d'una sola persona es tractara. Mentres

un sucumbix davant de la pluja de llums, l'altre es recrea embadalit davant de l'espill de

la seua mirada. Els pares cuiden les criatures que callen per uns instants, mentre tots

alcen els seus colls per a no perdre detall. Els iaios enyoren els seus anys de festa, on

altres diversions hi havia, però no tan brillants com els castells.

I tots, obliden edat, condició, posició. L'exclamació del «Ooooooh!» es convertix en

l'única expressió d'eixos minuts finals. ”roig, groc, verd i l'esperat lila”. I els sòrdids

«trons» s'emmudixen amb els forts aplaudiments que despedixen els congregats. I es

tornen a escoltar els comentaris d'anys arrere. Els «Que bonics han sigut!». «Sens

dubte, millor que l'any passat». «Perquè haurà sigut fluixeta la setmana, però s'han lluït

amb els focs!»

Per uns instants, l'odi, el recel, les pors, les baralles i picabaralles s'obliden per uns

instants. El foc, el color, el soroll, la claror dels minuts dels focs d'artifici, ens llancen a

ser part important d'este moment...

I la vida continua. Hem viscut el moment, ara queda gravat a les nostres retines...

23

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!