19.01.2024 Views

L'antiga Grecia

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

L'ANTIGA<br />

GRÈCIA<br />

Miguel Ángel Saura


PUNTS CLAU DE LA HISTÒRIA<br />

DE L'ANTIGA GRÈCIA<br />

3400 aC<br />

Neix la civilització<br />

cretenca o minoica<br />

Segles xvii - xi aC<br />

Micenes i les<br />

invasions dòries<br />

Aproximadament<br />

segle xiii aC<br />

Guerra de Troia<br />

Segles i aC - vi dC<br />

Caiguda de l'hel·lenisme


Segles xii - viii aC<br />

Edat fosca<br />

776 aC<br />

Primers jocs<br />

olímpics<br />

Segles v - iv aC<br />

Època clàssica<br />

Segles iv - i aC<br />

Període hel·lenístic<br />

Segle v aC<br />

Guerres mèdiques


4<br />

ÍNDEX<br />

QUI EREN ELS GRECS<br />

La civilització cretenca o minoica<br />

Micenes<br />

Les invasions dòriques<br />

L'EDAT FOSCA<br />

La guerra de Troia<br />

L'ÈPOCA ARCAICA<br />

La polis<br />

Les colònies<br />

La política<br />

La societat<br />

L'art de la guerra<br />

La religió olímpica<br />

Els legisladors<br />

Això és Esparta<br />

L'era dels tirans<br />

La democràcia<br />

Els jocs olímpics<br />

5<br />

8<br />

12<br />

14<br />

17<br />

19<br />

23<br />

24<br />

26<br />

28<br />

30<br />

32<br />

34<br />

42<br />

44<br />

46<br />

52<br />

54<br />

L'ÈPOCA CLÀSSICA<br />

La rebel·lió jònica<br />

La Primera Guerra Mèdica<br />

La Segona Guerra Mèdica<br />

Artemísia de Cària<br />

Pèricles i el Partenó<br />

L'escultura<br />

L'arquitectura<br />

El teatre<br />

Miló de Crotona<br />

La guerra del Peloponès<br />

Sòcrates<br />

L'hora de Tebes: Epaminondes<br />

L'hora de Macedònia: Filip<br />

Alexandre el Gran<br />

EL PERÍODE HEL·LENÍSTIC<br />

Un home anomenat Ptolemeu<br />

La Biblioteca d'Alexandria<br />

Antígon<br />

El final de l'època hel·lenística<br />

L'herència grega<br />

59<br />

60<br />

62<br />

68<br />

72<br />

74<br />

78<br />

80<br />

82<br />

84<br />

88<br />

92<br />

94<br />

96<br />

98<br />

103<br />

104<br />

106<br />

108<br />

110<br />

116


QUI EREN<br />

ELS GRECS<br />

La història dels grecs va començar molt aviat. Tot just sortir<br />

de la prehistòria, a la zona es van desenvolupar grans civilitzacions<br />

que coneixien l'escriptura, creaven interessants<br />

obres d'art i construïen impressionants palaus. Aquestes<br />

cultures van desaparèixer, arrasades per les invasions, en el<br />

que es coneix com a edat fosca.<br />

Després d'aquesta etapa de guerres i destrucció, va sorgir<br />

la cultura grega. Va ser l’època arcaica, que va acabar<br />

quan els grecs van derrotar els perses. Després va començar<br />

l’època clàssica, en la qual la civilització va arribar a la<br />

seva màxima esplendor. Aquesta era daurada de la cultura<br />

va acabar amb la invasió de Grècia per part dels macedonis.<br />

El període hel·lenístic va ser el de l'expansió de la cultura<br />

grega per Àsia i va finalitzar amb la conquesta de Grècia i<br />

Macedònia pels romans, fet que va implicar que els grecs<br />

passessin a ser súbdits de l'Imperi romà.


6<br />

QUI EREN ELS GRECS<br />

Grècia és un país petit i muntanyós. Les escarpades muntanyes<br />

i els costeruts camins feien molt difícil la comunicació<br />

per terra. Els grecs mai no es van preocupar de construir<br />

bones carreteres, i les terres fèrtils de cultiu senzill no eren<br />

fàcils de trobar. Per això, des del principi, les ciutats gregues<br />

van dependre del comerç per sobreviure. El terreny muntanyenc<br />

aïllava la població, per la qual cosa, malgrat pertànyer<br />

a un únic poble, els grecs eren molt diferents entre si. Mai no<br />

es van poder posar d'acord per crear imperis tan grans com<br />

l'egipci o el persa.<br />

Per altra banda, la costa grega està esquitxada de platges<br />

i ports naturals. De fet, gairebé totes les ciutats eren a prop<br />

de la costa i tenien un port propi. Això va fer dels grecs un<br />

poble molt vinculat al mar.<br />

Els mercaders grecs navegaven per tota la Mediterrània a<br />

la recerca de compradors per a les àmfores d'oli i vi. En tornar<br />

dels seus viatges, els vaixells van portar a les ciutats la<br />

medicina egípcia, la ciència persa i les tècniques de navegació<br />

fenícies, per posar-ne només alguns exemples.<br />

La seva civilització sempre va estar oberta a les noves idees<br />

i van ser capaços de portar l'art, la cultura i la ciència molt<br />

més lluny que cap altre poble de l'antiguitat.


7<br />

MACEDÒNIA<br />

MUNTANYA<br />

DE L'OLIMP<br />

PÈRSIA<br />

OLÍMPIA<br />

MAR EGEU<br />

TERMÒPILES<br />

TEBES<br />

MARATÓ<br />

CORINT<br />

ATENES<br />

SALAMINA<br />

JÒNIA<br />

ESPARTA<br />

MAR MEDITERRANI<br />

CRETA


8<br />

LA CIVILITZACIÓ<br />

CRETENCA O MINOICA<br />

La primera gran cultura de la zona<br />

va aparèixer a Creta, una illa situada<br />

just al sud de Grècia. Se la coneix<br />

com a cultura cretenca o minoica,<br />

perquè el seu rei més llegendari es<br />

deia Minos. Aproximadament, va<br />

durar del 3400 aC al 1200 aC.<br />

A l'època, els cretencs dominaven<br />

la Mediterrània gràcies a una poderosa<br />

flota de guerra que protegia<br />

els seus vaixells mercants.<br />

Quan la civilització es va començar<br />

a desenvolupar a l'interior de<br />

Grècia, els grecs van intentar imitar<br />

l'art i la cultura de Creta.<br />

Els cretencs van construir impressionants<br />

palaus amb diversos pisos,<br />

terrasses i patis interiors. Les parets<br />

estaven decorades amb pintures que<br />

mostren aquest poble gaudint d'una<br />

manera de vida elegant i sofisticada.<br />

Ningú sap quan ni per què va<br />

desaparèixer la cultura de Creta,<br />

però és possible que fos per una sèrie<br />

de catàstrofes naturals com ara<br />

terratrèmols, erupcions volcàniques<br />

o tsunamis, seguits d'una invasió.


POTSER NO SABIES QUE…<br />

El toro era un animal sagrat per als minoics. Als jaciments<br />

cretencs n'hi ha per tot arreu: estatuetes de toros, medallons<br />

amb toros, escultures de toros... Fins i tot les parets minoiques<br />

tenen adorns en forma de les seves banyes. Però les representacions<br />

més espectaculars són les pintures murals, en què es<br />

mostra un curiós ritual.<br />

En aquestes pintures, s'hi poden veure nois i noies saltant i<br />

dansant al voltant d'aquest animal. Aquests rituals tenien lloc<br />

als patis interiors dels palaus, alguns dels quals tenien fins a<br />

quatre pisos d'alçària. És probable que els impressionants<br />

palaus de Creta, a ulls dels grecs de l'època, que eren molt<br />

més primitius, donessin origen a la llegenda del laberint del<br />

Minotaure.<br />

9


10<br />

LA CIVILITZACIÓ<br />

CRETENCA O MINOICA<br />

El Minotaure<br />

La llegenda explica que el rei<br />

de Creta, Minos, no podia tenir<br />

fills i va demanar ajuda als<br />

Déus. El déu del mar, Posidó,<br />

li va enviar un magnífic toro<br />

blanc perquè el sacrifiqués en<br />

honor seu, però Minos es va<br />

quedar amb el toro i va sacrificar<br />

un altre animal. Posidó, en<br />

adonar-se'n, es va enfadar molt<br />

i va fer que Pasífae, l'esposa del<br />

rei, s'enamorés del toro. Al cap<br />

d'uns mesos, la reina va donar a la llum un nadó monstruós,<br />

meitat home i meitat bou: el Minotaure.<br />

El nen va créixer fins a convertir-se en un ésser cruel i<br />

salvatge que s'alimentava de persones. Horroritzat, Minos<br />

va ordenar al cèlebre arquitecte Dèdal que dissenyés un lloc<br />

on tancar el monstre, una construcció tan complexa que fos<br />

impossible sortir-ne una vegada s'hi havia entrat. La van<br />

anomenar laberint.<br />

Aleshores, va esclatar la guerra entre la ciutat grega d'Atenes<br />

i els cretencs, capitanejats per Minos. Creta va guanyar la<br />

guerra i Minos va exigir una condició terrible a canvi de signar<br />

la pau: cada any, Atenes enviaria a Creta deu nois i deu noies<br />

perquè fossin devorats pel Minotaure.<br />

El fill del rei de Grècia, Teseu, es va presentar<br />

voluntari per matar el monstre. Ariadna,<br />

la filla de Minos, es va enamorar de Teseu i


11<br />

li va fer dos regals: una espasa per defensar-se del monstre i<br />

un cabdell de llana, per lligar-lo a l'entrada i anar-lo desenrotllant<br />

a mesura que s'internava al laberint. Així, després de<br />

matar el Minotaure, Teseu va poder trobar el camí de tornada<br />

gràcies al fil d'Ariadna i tornar victoriós a Atenes.<br />

El vol d'Ícar<br />

Quan el laberint va estar acabat, Dèdal va enviar la factura<br />

al rei Minos. Quan el rei en va veure el preu, va decidir estalviar-se<br />

els diners, tancant Dèdal i el seu fill Ícar al laberint<br />

perquè fossin el sopar del Minotaure.<br />

Dèdal, perdut a la presó que ell mateix havia construït, va<br />

trobar un vell niu d'àliga, ple de plomes. Amb elles va fabricar<br />

unes ales, usant cera d'abella per unir les plomes a una<br />

estructura de fusta de la seva invenció. Pare i fill van abandonar<br />

el laberint pels aires, cadascú amb les seves ales, i van<br />

emprendre el camí cap a casa sobrevolant el mar. Abans de<br />

marxar, Dèdal va advertir el seu fill que no volés gaire alt. Ícar<br />

no va fer cas del seu pare, perquè estava massa entusiasmat<br />

amb això de volar. Va volar tan amunt que la calor del Sol va<br />

fondre la cera i les plomes es van desenganxar, de manera que<br />

Ícar va caure al mar i va morir ofegat.


12<br />

MICENES<br />

Quan la cultura cretenca va desaparèixer, a<br />

l'interior de Grècia es va desenvolupar l'anomenada<br />

civilització micènica, que va durar<br />

aproximadament del 1700 aC al 1050 aC. Ja<br />

no parlem de pobles primitius, sinó de societats<br />

complexes amb palaus i fortaleses que<br />

dominaven àmplies regions. Tot el país estava<br />

dividit en petits regnes enfrontats entre<br />

si, dirigits cadascun per un rei i<br />

una elit guerrera amb armes de<br />

bronze.<br />

Els pagesos i esclaus cultivaven<br />

la terra. Les collites s'emmagatzemaven<br />

en enormes palaus fortificats on vivien<br />

el rei i els nobles. Aquests palaus comptaven<br />

amb muralles imponents, magatzems i cases<br />

de diversos pisos d'alçària.<br />

La cultura micènica es va veure molt influenciada<br />

per la de Creta. Alguns experts creuen que els<br />

guerrers de Micenes van tenir alguna cosa a veure amb la<br />

desaparició de la cultura minoica. És possible que els micènics<br />

aprofitessin algun desastre natural<br />

per atacar les ciutats cretenques,<br />

que no tenien muralles perquè confiaven<br />

que la seva poderosa flota de<br />

guerra els protegiria de<br />

les invasions.


espases, carros i armadures contra<br />

pals i pedres. Cal veure com de bé ens<br />

ho muntem els rics.<br />

13<br />

Carros de combat<br />

En aquella època, el material més dur conegut era el bronze,<br />

una barreja de coure i estany. Es tracta d'un metall dur i<br />

resistent al qual es pot donar forma amb facilitat. Però l'estany<br />

era un metall molt car i escàs, així que només els més<br />

rics podien permetre's els equips militars més sofisticats:<br />

espases, escuts i armadures de bronze, així com carros de<br />

guerra conduïts per una parella de cavalls.<br />

Aquests carros eren la tecnologia punta de l'època: ràpids<br />

i resistents, duien una tripulació de dos homes. Un<br />

era el conductor, que guiava els cavalls contra la formació<br />

enemiga, i l'altre era el tirador, que llançava fletxes i javelines<br />

contra els enemics i podia allunyar-se ràpidament<br />

quan contraatacaven.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!