La travessía del guerrer- Els Bàsquet prodigis 4

un alumne especial per ensenyar-li els seus secrets
més preuats. Durant molt de temps, la Duna es va
estar preparant per ser l’escollida.
—De manera que és cert… —Els ulls d’en Patrick
s’esbatanen rere les seves meravelloses ulleres
d’esportista miop—. Duna, vas créixer entre monjos
que caçaven amb les mans.
—Amb els peus INCLÚS, no en descartis aquest ÚS
—es meravella en Bermúdez, que fa girar un plàtan
sobre el dit com si fos una hèlix.
—Jo també caço… —i en Samu es treu un llimac de
la butxaca, grassonet i ple de baves.
—Ai, mareta! D’on l’has tret? —pregunta, enfadada,
la Laura.
—Estava en perill. —En Samu arronsa les espatlles
i es desa el llimac de nou—. I quan hi ha un animaló
en perill, no m’ho penso dues vegades!
—D’acord! —crida el coach, i tots ens posem
drets com estaques—. La cosa és que han construït
una pista de bàsquet perquè els nens de la seva
escola hi puguin jugar.
—Oh, quin gran home deu ser aquest senyor mestre
Kon… Sinpe-Luca! —exclama la Laura.
12