La travessía del guerrer- Els Bàsquet prodigis 4

Que no la perdi!? La noia més baixeta dels Huracans,
que fa mig pam més que jo, m’acorrala contra
la línia de fons.
—Ajuda! —crido, a punt de caure fora de la pista.
Per despistar la jugadora dels Huracans, en Samu,
el nostre tercer base, més inquiet que un ratolí engabiat
i a qui han desqualificat per fer trampes, es
posa a fer tombarelles entre els peus de la germana
d’en Bermúdez, que és l’ajudanta del coach Evans.
Quin desastre! La noia s’entrebanca, topa amb el
nostre entrenador i li vessa tot el cafè.
Al seu costat, la Providència, que acostuma a tenir
visions de futur, no deixa de mirar la muntanya que
tenim al darrere. Des que hem arribat al poblat, diu
que som en un lloc místic, i està ben despistada.
El muntatge de distracció d’en Samu no ha funcionat
perquè el pivot dels rivals, un noi que per tenir
deu anys té més pèls a les cames que cabells hi ha
al terra d’una perruqueria, m’arrenca la pilota de
les mans.
Com un poltre desbocat, corre cap a la cistella i…
la rebenta d’una esmaixada brutal!
8