PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI ... - AMB

document I_MEMÒRIA
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA”exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document I_MEMÒRIA

ÍNDEX
01. AGENTS
02. ANTECEDENTS, ÀMBIT D’ACTUACIÓ I SITUACIÓ PRÈVIA
03. PLANEJAMENT
04. OBJECTE DEL PROJECTE
05. ESTAT ACTUAL I PROPOSTA
06. PRESSUPOST
07. QUADRE RESUM DE CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
08. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
09. GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ
10. PLA D’OBRA I TERMINI D’EXECUCIÓ
11. TERMINI DE GARANTIA
12. JUSTIFICACIÓ DE PREUS
13. REVISIÓ DE PREUS
14. PRESSUPOST DE L’OBRA
15.CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA
16. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA
17. DOCUMENTS DE QUE CONSTA AQUEST PROJECTE
18. EQUIP REDACTOR DEL PROJECTE
document I_MEMÒRIA

document I_MEMÒRIA

01. AGENTS
La redacció del present Projecte de Reforma de l’edifici polivalent “ La Capsa” del municipi de Prat del Llobregat, ha
estat encarregat per l’Ajuntament de El Prat del Llobregat.
El projecte ha estat redactat d’acord amb els criteris indicats pels tècnics de l’Ajuntament i la Direcció de Serveis de
l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
02. ANTECEDENTS, ÀMBIT D’ACTUACIÓ I SITUACIÓ PRÈVIA
El present projecte parteix de l’encàrrec per part de l’Ajuntament del Prat del Llobregat d’un estudi per tornar a obrir
l’edifici “La Capsa”, tancat a causa de les obres del Metro al voltant de la plaça Joan Garcia Nieto, el carrer de les
Moreres , l’Av. de la Verge de Montserrat i el carrer Pare Andreu de Palma. Actualment aquestes obres son
pràcticament finalitzades i es troben en fase d’urbanització dels carrers esmentats.
Així doncs, el projecte contempla a trets generals, la reforma interior de l’edifici i la rehabilitació de part de les
façanes.
La documentació base per a la realització del projecte ha estat:
- El recull de documents d’estat actual formats per l’aixecament topogràfic i plànols del projecte de 1994
aportats per l’Ajuntament, així com del projecte de rehabilitació de cobertes.
- Projecte d’urbanització de l’Av. Verge de Montserrat i carrers adjacents facilitats per l’ajuntament, serveis i
escomeses existents.
- Els serveis existents facilitats per les diverses companyies.
03. PLANEJAMENT
Els documents de planejament vigent són:
- PGM (Pla General Metropolità)
La solució de projecte és coherent en tot moment amb el planejament vigent.
04. OBJECTE DEL PROJECTE
El present projecte té per objecte la reforma i rehabilitació de l’edifici per tal d’adequar-se al programa funcional
redactat pels serveis de l’ajuntament, incorporant a més noves instal·lacions de climatització, electricitat i veu i
dades. En aquest programa es preveu un ús majoritàriament per a concerts, assajos, gravació i ensenyament de
música moderna, preferentment electrificada. Per tant serà necessari també un tractament acústic adient dels
espais existents i nous.
La rehabilitació de les façanes té per objecte, de manera genèrica, la reposició de materials malmesos durant el
temps de tancament de l’edifici, així com la col·locació de nous aïllaments derivats de nous usos dels espais.
La superfície construïda de l’edifici és de 1.613 m2.
05. ESTAT ACTUAL I PROPOSTA.
L’edifici actual ocupa la franja nord del solar, amb una configuració lineal en planta, on la sala polivalent és situada al
centre ajudant a formalitzar dos patis o petites places des de on s’accedeix al bar i zona d’oficines, o bé directament
al vestíbul de la sala o a les dependències de l’ajuntament.
document I_MEMÒRIA
Es desenvolupa en dues plantes, comunicades per nuclis d’escales connectades als accessos esmentats. A la
planta baixa es troba actualment el bar, la sala polivalent, els bucs per assajos dels grups i un estudi de gravació, a
més de la sala de concerts i els serveis per al públic. En planta primera es troben actualment espais destinats
anteriorment a entitats, aules i diferents grups de lavabos, despatxos i una sala per el rack. Sota la prolongació de
la coberta de la sala polivalent, es troba la cambra d’instal·lacions, amb la caldera i les màquines de climatització.
Per tal de desenvolupar el nou programa funcional, i resoldre problemes derivats de la nova posta en marxa de
l’equipament la proposta contempla diverses actuacions a l’edifici, tant a l’interior com a l’exterior que es poden
agrupar en quatre tipus:
Canvis en la distribució actual, remodelació de les instal·lacions, tractament acústic dels tancaments i revestiments i
rehabilitació de les façanes.
05.1. Canvis a la distribució.
En planta baixa apareixen noves divisions interiors, col·locant un nou espai d’oficines i recepció al públic, amb un
petit vestíbul a l’accés més pròxim al bar, per a diferenciar les circulacions entre ambdues plantes. Ampliació de la
cuina i disposició de nous serveis exclusius del bar, remodelant els generals existents. Remodelació del estudi de
gravació de planta baixa, que passaria a ser un altre dels bucs d’assaig d’aquesta planta.
En planta primera nova distribució d’espais d’oficines, amb un lloc comú de treball, un despatx i una sala de
reunions. Nova distribució de bucs d’assaig a la zona de l’antic hotel d’entitats i disposició del nou estudi de gravació
a la zona central donant a la sala polivalent. Redistribució de lavabos generals d’aquesta planta per a facilitar
l’accessibilitat.

05.2. Remodelació de les instal·lacions.
La necessitat de climatitzar els nous espais i que gran part de les instal·lacions existents presenten anomalies o
s’han d’adequar a la normativa actual fa que la actuació prevista acabi sent una remodelació quasi be total.
05.2.01 Instal·lació de sanejament
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
Codi tècnic de la edificació DB-HS 5 Salubritat: Evacuació d'aigües (RD 314/2006 de 17 de març) i
modificació del text pel RD 1371/2007, de 19 d’octubre (BOE 23/10/07) i la correcció d’errors
publicada al BOE de 25/01/2008 i normes UNE de referència segons l'apèndix
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
L’edifici disposa d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals i pluvials. En principi el sistema està operatiu. La nova
distribució des espais sanitaris obligarà parcialment a la execució d’una nova xarxa soterrada de sanejament que
reculli l’aigua dels inodors i de la resta d’aparells sanitaris de planta baixa.
Els equips sanitaris de la planta pis es conduiran fins a baixants els quals es connectarà a aquesta xarxa soterrada.
Caldrà doncs realitzar una sèrie de cales per detectar els punts de pas de la xarxa soterrada existent i determinar el
punt òptim per a la connexió de la nova xarxa.
La zona de la cuina del bar es connectarà a la xarxa existent d’aquesta zona. L’evacuació de les aigües pluvials no
es modificarà donat que no es canvien les cobertes.
DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
Tal com s’ha indicat s’ha previst realitzar una nova xarxa interior horitzontal i soterrada per a recollir les aigües dels
equips sanitaris de planta baixa a la qual es connectaran també els baixants dels sanitaris de la planta pis. S’ha
previst evacuar tota la instal·lació per gravetat tal i com es realitza actualment.
També s’ha previst una xarxa per a la recollida i evacuació de l’aigua de condensació procedents de les unitats
interiors de climatització.
Els tancaments hidràulics de la xarxa d’aigües residuals estaran incorporats en els propis equips i seran dels tipus
que més endavant es descriuen.
Donat que l’edifici no supera les 7 plantes es considera un sistema de ventilació primària com únic sistema de
ventilació.
Per realitzar aquest sistema les baixants d'aigües residuals disposaran d’una vàlvula d’aireació situada en la part
superior del baixant.
CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació i els seus diàmetres s’ha dissenyat i calculat d’acord amb el que s’indica all DB-HS-5.
Dimensionat de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals
Derivacions individuals
document I_MEMÒRIA
L’assignació d’UD i els diàmetres de les derivacions i sifons individuals s’han determinat d’acord amb el que s’indica
a la taula 4.1 del DB-HS5 que hi figura a continuació:
Taula 4.1
Tipus aparell UDs privat UDs públic Diàm. privat Diàm. públic
Lavabo 1 2 32 40
Bidet 2 3 32 40
Dutxa 2 3 40 50
Banyera 3 4 40 50
Inodor cisterna 4 5 100 100
Inodor fluxòmetre 8 10 100 100
Urinari pedestal 4 50
Urinari suspès 2 40
Urinari bateria 3,5
Aigüera de cuina 3 6 40 50
Aigüera lab/rest 2 40
Safareig 3
Abocador 8 100
Font per beure 0,5 25
Desguàs sifònic 1 3 40 50
Rentaplats 3 6 40 50
Rentadora 3 6 10 50
Bany complet 7 100
Sanitari complet 6 100
Aquests diàmetre seran vàlids per a ramals de longitud igual o inferior a 1,50 m. En cap cas els diàmetres de les
conduccions poden ser inferiors als de les situades aigües amunt. El sifons individuals tindran el mateix diàmetre
que la vàlvula de desguàs connectada.

Ramals col·lectors
Els diàmetres dels ramals col·lectors entre aparells sanitaris i el baixant s’han obtingut de la taula 4.3 del DB-HS5,
que a continuació s’indica, a partir del nombre màxim d’unitats connectades i de la pendent del ramal.
Taula 4.3
Baixants d’aigües residuals
Màxim número d'UD Diàmetre
Pendent (mm)
1% 2% 4%
- 1 1 32
- 2 3 40
- 6 8 50
- 11 14 63
- 21 28 75
47 60 75 90
123 151 181 110
180 234 280 125
438 582 800 160
870 1.150 1.680 200
El dimensionat de les baixants es realitza de forma que no se superi el límit de ±250 Pa de variació de pressió i per
a un cabal tal que la superfície ocupada per l’aigua no sigui superior a 1/3 de la secció transversal de la canonada.
Els diàmetres dels baixants s’obtenen de la taula 4.4 del DB-HS5, considerant el nombre màxims d’UD en la baixant
i el màxim nombre d’UD en cada ramal en funció del nombre de plantes.
Taula 4.4
Màxim nombre d'UD per a una alçada de baixant de: Màxim nombre d'UD en cada ramal per a una alçada
de baixant de:
Fins 3 plantes Més de 3 plantes Fins 3 plantes Més de 3 plantes
Diàmetre (mm)
10 25 6 6 50
19 38 11 9 63
27 53 21 13 75
135 280 70 53 90
360 740 181 134 110
540 1.100 280 200 125
1.208 2.240 1120 400 160
2.200 3.600 1680 600 200
3.800 5.600 2.500 1.000 250
6.000 9.240 4.320 1.650 315
Les desviacions respecta la vertical es calcularan amb els criteris següents:
En les desviacions amb un angle inferior a 45º no es realitzarà canvi de secció
Quan la desviació sigui superior a 45 es procedirà de la manera següent:
document I_MEMÒRIA
- El tram per sobre de la desviació es calcularà tal i com s’ha indicat.
- El tram de la desviació es calcula com un col·lector horitzontal amb una pendent del 4% amb una secció
igual o superior a la del tram precedent.
- El tram situat per sota de la baixant tindrà un diàmetre igual o superior al de la desviació.
Col·lectors horitzontal d’aigües residuals
Els col·lectors horitzontals es dimensionaran per a funcionar a mitja secció, fins a un màxim de ¾ de secció, sota
condicions de cabal uniforme.
El diàmetre del s col·lectors horitzontals s’obté de la taula 4.5 a partir del número d’UD i de la pendent.
Taula 4.5
Màxim número d'UD
Pendent Diàmetre
1% 2% 45
- 20 25 50
- 24 29 63
- 38 57 75
96 130 160 90
264 321 382 110
390 480 580 125
880 1.056 1.300 160
1.600 1.920 2.300 200
2.900 3.500 4.200 250
5.710 6.920 8.290 315
8.300 10.000 12.000 350
EXECUCIÓ DE LA XARXA SOTERRADA
Els trams soterrats es muntaran dins rases de parets verticals. La seva amplada serà del tub més 500 mm amb una
amplada màxima de 0,60 m.
La profunditat serà la que es defineix al projecte en funció dels pendents adoptats.
Els tubs es muntaran sobre un llit de formigó de 15 cm de gruix sobre el que es disposarà una base de material
granular d’un gruix de 10 cm / diàmetre del tub / 10 cm. Es compactaran els laterals i es deixaran al descobert les
unions fins haver realitzat les proves d’estanqueïtat. El reblert es realitzarà per capes de 10 cm, compactant, fins a
30 cm del nivell superior on es realitzarà l’últim reblert i compactació final.
La pendent mínima dels trams soterrats s’ha previst de l’2%.

PROVES D’ESTANQUEÏTAT
Abans de finalitzar l’execució de la instal·lació caldrà realitzar les proves d’estanqueïtat d’acord amb el que s’indica
al CTE HS5
Proves d'estanqueïtat parcial
a) Es realitzaran proves d'estanqueïtat parcial descarregant cada aparell aïllat o simultàniament, verificant els
temps de desguàs, els fenòmens de sifonat que es produeixin en el propi aparell o en els altres connectats a la
xarxa, sorolls en desguassos i canonades i comprovació de tancaments hidràulics.
b) No s'admetrà que quedi en el sifó d'un aparell una alçada de tancament hidràulic inferior a 25mm.
c) Les proves de buidatge es realitzaran obrint les aixetes dels aparells amb els cabals mínims considerats per
a cada un d'ells i amb la vàlvula de desguàs així mateix oberta no s'acumularà aigua en l'aparell en el temps mínim
d'1 minut.
d) En la xarxa horitzontal es verificarà cada tram de canonada, per garantir la seva estanquitat introduint aigua
a pressió (entre 0,3 i 0,6 bar) durant deu minuts.
e) Els pericons i pous de registre es sotmetran a idèntiques proves omplint-los prèviament d’aigua i observant
si s'adverteix o no un descens de nivell.
f) Es controlaran el 100% de les unions, entroncaments i/o derivacions.
Proves d'estanqueïtat total
Les proves hauran de fer-se sobre el sistema total, bé d'una única vegada o per parts, segons les prescripcions
següents:
Prova amb aigua
a) La prova amb aigua s'efectuarà sobre les xarxes d'evacuació d'aigües residuals i pluvials. Per fer-ho, es
tamponaran tots els terminals de les canonades d'evacuació, excepte els de coberta, i s'omplirà la xarxa amb aigua
fins vessar.
b) La pressió a la qual ha d'estar sotmesa qualsevol part de la xarxa no ha d'ésser inferior a 0,3 bar, ni superar
el màxim d'1 bar.
c) Si el sistema tingués una alçada equivalent més alta d'1 bar, s'efectuaran les proves per fases, subdividint la
xarxa en parts en sentit vertical.
d) Si es prova la xarxa per parts, es farà amb pressions entre 0,3 i 0,6 bar, suficients per detectar fuites
e) Si la xarxa de ventilació està realitzada en el moment de la prova, se li sotmetrà al mateix règim que a la
resta de la xarxa d'evacuació.
f) La prova es donarà només per acabada quan cap de les unions acusin pèrdua de aigua.
Prova amb aire
a) La prova amb aire es realitzarà de forma similar a la prova amb aigua, llevat que la pressió a la que es
sotmetrà la xarxa serà entre 0,5 i 1 bar com a màxim.
b) Aquesta prova es considerarà satisfactòria quan la pressió es mantingui constant durant tres minuts.
Prova amb fum
a) La prova amb fum s'efectuarà sobre la xarxa d'aigües residuals i la seva corresponent xarxa de ventilació.
b) Ha d'utilitzar-se un producte que produeixi un fum espès i que, a més a més, tingui una forta olor.
document I_MEMÒRIA
c) La introducció del producte es farà mitjançant màquines o bombes i s'efectuarà en la part baixa del sistema,
des de diferents punts si és necessari, per inundar completament el sistema, després d'haver omplert amb aigua tots
tancaments hidràulics.
d) Quan el fum comenci a aparèixer pels terminals de coberta del sistema, es tamponaran aquests a fi de
mantenir una pressió de gasos de 250 Pa.
e) El sistema ha de resistir durant el seu funcionament fluctuacions de ± 250 Pa, per a les quals ha estat
dissenyat, sense pèrdua d'estanqueïtat en tancaments hidràulics.
f) La prova es considerarà satisfactòria quan no es detecti presència de fum i olors a l'interior de l'edifici.

05.2.02 Instal·lació d'aigua sanitària
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
Aigua sanitària
Codi tècnic de la edificació DB-HS 5 Salubritat: Subministrament d'aigua (RD 314/2006
de 17 de març) i modificació del text pel RD 1371/2007, de 19 d’octubre (BOE 23/10/07) i
la correcció d’errors publicada al BOE de 25/01/2008
RD 865/2003, de 4 de juliol, pel que s'estableixen els criteris higiènicosanitaris per a la
prevenció i control de la legionel·losi
Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen les condicions higiènicosanitàries
per a la prevenció i el control de la legionel·losi
Producció d’aigua calenta sanitària
Codi tècnic de la edificació DB-HE 4 Estalvi d'energia: Contribució solar mínima d'aigua
calenta sanitària (RD 314/2006 de 17 de març) i modificació del text pel RD 1371/2007,
de 19 d’octubre (BOE 23/10/07) i la correcció d’errors publicada al BOE de 25/01/2008
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i
d'ecoeficiència en els edificis
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
La instal·lació actual disposa de dues connexions independents a la xarxa amb llurs comptadors de consum. Una de
les connexions alimenta els equips sanitaris del centre i l’altre la cuina.
En principi la instal·lació sembla està en bon estat però la nova distribució dels espais dels sanitaris i de la cuina
obliga a fer de nou tota la instal·lació i per tant no es preveu aprofitar més que les connexions a la xarxa de
distribució i comptadors.
DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ PREVISTA
Tal com s’ha dit es realitzaran de nou les instal·lacions corresponents a la cuina i sanitaris del centre a partir dels
dos comptadors ja existents.
Aquesta instal·lació es realitzarà d’acord amb la normativa actual corresponent del CTE i recollida en el DB-HS-4.
La instal·lació es realitzarà en muntatge superficial en algunes zones i per l’interior del celràs en els espais dels
sanitaris i vestidors.
Per a la connexió a la xarxa general de cada grup d'aparells sanitaris s'ha previst el muntatge d'aixetes de pas per al
seccionament de la zona en cas d’avaria o per a manteniment. Aquestes aixetes seran de bola, per a encastar, amb
escut i maneta cromades.
Les aixetes s'instal·laran a les parets en punts accessibles. De forma prèvia al muntatge dels tubs i de les aixetes de
pas, es replantejarà a l'obra la situació d'aquestes per tal de que pugui ser aprovada per la Direcció Facultativa de
les obres.
document I_MEMÒRIA
En tot el recorregut es mantindran la distàncies entre canonades i entre aquestes i altres serveis que s’indiquen al
DB HS 4 del CTE. Es mantindrà una distància mínima de 4 cm entre les canalitzacions d’aigua freda i calenta.. Les
canonades passaran sempre per sota de qualsevol canalització elèctrica o electrònica, respectant una distància
mínima de 30 cm.
MATERIALS
Les distribucions interiors dels sanitaris i dutxes es realitzaran amb canonades de polietilè resistent a la temperatura
(PERT). Aquestes canonades compliran amb la norma UNE 53960 Ex.
Les canonades s'aïllaran amb aïllaments d'escumes elastomèriques de 9 mm de gruix fins a un diàmetre exterior per
tal d’evitar les condensacions superficials en aquestes canonades. Les canonades aniran fixades mitjançant
abraçadores de llautó. Les abraçadores es col·locaran cada 1,2 m per als trams horitzontals i cada 1,8 m per als
trams de canonades verticals.
PRODUCCIÓ AIGUA CALENTA SANITÀRIA
Per a la producció i acumulació d'aigua calenta sanitària s'ha previst instal·lar petits acumuladors elèctrics de 50 len
la zona dels vestidors i un escalfador instantani a gas per a la cuina.
Donat que no es preveu un consum mitja d’aigua calenta superior a 50 l/dia no s’ha previst un sistema de contribució
solar per a la generació d’aigua calenta.
CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ
Les canonades s’han dimensionat amb un full de càlcul específic. El càlcul es realitza a partir de dos paràmetres: la
velocitat màxima de l’aigua prevista a cada tram i la màxima pèrdua de càrrega per m de longitud de canonada.
Per al càlcul de la instal·lació present els valors límits seleccionats per a aquests paràmetres son 1,5 m/s i 1200
Pa/m.
Com dades complementàries s’indica el tipus de tub a partir del qual es determina la rugositat de les canonades, així
com la temperatura de funcionament, que proporciona la viscositat.
Cada tram es calcula pel cabal previst en ell el qual vindrà donat pel nombre i tipus de consums aigües avall i per la
simultaneïtat prevista.
Els consums considerats per cada tipus d'aparell sanitari o servei i els diàmetres de connexions previstos són els
següents:
Aparell Consum (l/s) Diàmetre connexió
Dutxa 0,20 10x1,9
Lavabo 0,10 16x1,8
Aigüera 0,20 20,1,9
Inodor 0,10 16x1,8
Urinari 0,10 16x1,8
Rentavaixelles 0,20 20x1,9
Amb aquestes dades el full proporciona els resultats següents: el diàmetre calculat que compleix amb les condicions
límits de velocitat i pèrdua de càrrega, la velocitat en el tram, la pèrdua de càrrega calculada per al tram i la pèrdua
total acumulada des de l’origen de la xarxa.
Com a resultats genèrics dona el tram on s’obté la màxima pèrdua acumulada i el número d’identificació d’aquest
tram, el cabal màxim i el número del tram per on circula aquest cabal i l’amidament dels materials.
Cal indicar que les pèrdues calculades per a cada tram son degudes a les pèrdues per fregament en els trams
rectes de les canonades i a les pèrdues singulars produïdes pels accessoris. Aquestes últimes es poden determinar

introduint el número i tipus d’accessori per a cada tram o com un valor percentual de les pèrdues per fregament, que
es com s’ha realitzat en aquest cas.
Per al càlcul de les pèrdues per fregament s’utilitza la fórmula de Darcy-Weisbach:
h
f
=
4 fL
d
⋅
2
v
2g
on el factor de fregament f es determina per la fórmula simplificada de Moody:
f
⎡ ⎛ k
= 0,
001375 × ⎢1
+ ⎜
⎜20.
000
⎢⎣
⎝ d
la resta de variables son
k/d rugositat relativa
Re número de Reynolds
L longitud del tram (m)
d diàmetre (m)
v velocitat de l’aigua en el tram (m/s)
g acceleració de la gravetat (9,81 m2/s
6
10 ⎞
+ ⎟
Re ⎠
1/
3
Les pèrdues puntuals als accessoris es calculen amb la fórmula:
h K v
2
L = ⋅
2 g
K coeficient de pèrdua puntual associat al accessori
Els càlculs de les canonades s’hi troben a l’annex 1 d’aquesta memòria.
⎤
⎥
⎥⎦
Per a dimensionar la canonada de recirculació d’aigua calenta sanitària s’ha fet d’acord amb el que s’indica a
l’apartat 4.4.2 del document HS 4 del vigent CTE.
document I_MEMÒRIA

ANNEX 1 – Càlcul de les canonades d’aigua
document I_MEMÒRIA

TBA-LA CAPSA - EDGEN.xls 14/10/2012
CÀLCUL DE CANONADES D'AIGUA
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT 'LA CAPSA'
SECTOR / ZONA Edifici General
OSERVACIONS
PARÀMETRES DE CÀLCUL ACCESORIS CONSUMS CARACTERÍSTIQUES DELS TUBS AMIDAMENT MATERIAL 1 AMIDAMENT MATERIAL 2
T Tipus accesori Psi T Tipus consum Cabal (l/s) T. equips Coef. de majoració 1,20 Coef. de majoració 1,20
Velocitat màxima (m/s) 1,50 Codi tub material 1 65 Aïllament (S/N) S Aïllament (S/N) N
Màxima pèrdua de càrrega per m (Pa) 1.000 C45 Colze a 45° 0,50 A Abocador 0,30 Tipus tub PERT 1,6 Mpa - UNE 53960 EX
C90 Colze a 90° 1,20 B Banyera 0,30 Rugositat (mm) 0,000 D. nominal L. total (m) Aïllament D. nominal L. total (m) Aïllament
Coeficient accesoris (%) 30 TD T derivación directa 0,25 C Difusor Central 0,62 Taula material TUB65 16x2 20
TR T derivación ramal 1,20 D Dutxa 0,20 2 18x2 69,00 25
Factor simult. mín. (=< 1,00) 0,18 TT T doble derivación ramal 1,80 F Fluxor 1,50 Codi tub material 2 51 20x2,2 15,60 32
VE Vàlvula d'esfera 0,25 L Lavabo 0,10 10 Tipus tub PE 100 AD 1,6 MPa 25x2,5 71,40 40
D mínim material 1 1 16x2 VR Vàlvula de retenció 5,00 P Pica 0,20 2 Rugositat (mm) 0,006 32x3 46,20 50
D mínim material 2 1 20 VS Vàlvula de seient 4,00 R Boca reg 0,20 Taula material TUB51 40x4 63
X Creu 2,10 S Safareig 0,20 50x4,5 75
P entrada (kPa) 500 Z0 Connexió sense reducció U Urinari 0,15 4 63x6 90
Z1 Reducció en 1 diàmetre 0,40 W Inodor 0,10 12 RESULTATS GENERALS 75x7,5 110
T aigua (°C) 15 Z2 Reducció en 2 diàmetres 0,50 X Rentadora 0,20 90x8,5 125
Viscositat 1,22E-06 Z3 Reducció en 3 diàmetres 0,60 Y Rentavaixelles 0,15 1 P mínima disponible (kPa) 456,10 110x10 140
Z4 Reducció en 4 diàmetres 0,70 Z Altre 0,10 1 Tram mínima P disponible 8 160
T ambient (°C) 30 Z5 Reducció en 5 diàmetres 0,80 180
Humitat. relativa (%) 80 Z6 Reducció en 6 diàmetres 0,90 Cabal màxim (l/s) 0,69 200
Tram cabal màxim 75 225
250
Volum total (l) 50,44
CÀLCUL DE CANONADES: CABALS, DIÀMETRES I PÈRDUES DE CÀRREGA PARCIALS I TOTALS
TRAM Longitud Desnivell Aïllament Material Nº trams ACCESORIS Esp. NUMERO I TIPUS DE CONSUMS Consum únic Consum genèric Q tram Nº de Factor Q càlcul Diàmetre Velocitat Perd / m P.accesoris P. tram P. acumulada Cota P disponible Volum
Nº Orig. Denominació (m) (m) (N=no) (1/2) iguals Nº T Nº T Nº T Psi Nº T Nº T Nº T Nº T Q (l/s) Nº punt. Nº T (l/s) punts simult. (l/s) nominal (m/s) (Pa / m) (Pa) (Pa) (kPa) (m) (kPa) (l)
1 3 Lavabo 4,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 608 2.635 35,92 464,08 0,62
2 3 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 34,60 465,40 0,31
3 5 Tram 5,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 466 2.018 33,28 466,72 1,57
4 5 Dutxa 3,00 1 D 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 279 1.211 32,47 467,53 0,94
5 7 Tram 1,00 0,40 3 0,71 0,28 25x2,5 0,90 566 170 735 31,26 468,74 0,31
6 7 Dutxa 3,00 1 D 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 279 1.211 31,74 468,26 0,94
7 15 Camerinos 4,00 0,60 4 0,58 0,35 25x2,5 1,10 804 965 4.181 30,53 469,47 1,26
8 10 Rentavaixelles 5,00 1 Y 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 946 4.097 43,90 456,10 0,94
9 10 Pica 1,00 1 P 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 40,21 459,79 0,31
10 12 tram 4,00 0,35 2 1,00 0,35 25x2,5 1,11 819 982 4.257 39,80 460,20 1,26
11 12 Altre 2,00 1 Z 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 36,86 463,14 0,31
12 14 Tram 3,00 0,45 3 0,78 0,35 25x2,5 1,11 819 737 3.192 35,55 464,45 0,94
13 14 Pica 2,00 1 P 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 186 807 33,16 466,84 0,63
14 15 Bar Sala concerts 5,00 0,65 4 0,58 0,38 25x2,5 1,19 924 1.386 6.007 32,35 467,65 1,57
15 23 Tram 15,00 1,25 8 0,38 0,47 32x3 0,89 398 1.789 7.753 26,35 473,65 7,96
16 18 Lavabo 3,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 456 1.976 23,54 476,46 0,46
17 18 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 22,88 477,12 0,31
18 20 Tram 2,50 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 233 1.009 21,57 478,43 0,79
19 20 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 21,88 478,12 0,31
20 22 Tram 1,50 0,30 3 0,71 0,21 25x2,5 0,68 344 155 670 20,56 479,44 0,47
21 22 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 21,21 478,79 0,31
22 23 Tram 2,50 0,40 4 0,58 0,23 25x2,5 0,74 398 299 1.294 19,89 480,11 0,79
23 27 Tram 4,00 1,65 12 0,30 0,50 32x3 0,94 435 522 2.262 18,59 481,41 2,12
24 26 Inodor 4,50 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 684 2.964 19,70 480,30 0,69
25 26 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 18,05 481,95 0,31
26 27 Tram 1,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 16,74 483,26 0,31
27 45 Muntant de planta baixa 7,00 1,85 14 0,28 0,51 32x3 0,97 459 964 4.177 16,33 483,67 3,72
28 30 Lavabo 3,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 456 1.976 17,78 482,22 0,46
Full: TBA-2002 1 de 2

TBA-LA CAPSA - EDGEN.xls 14/10/2012
29 30 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 17,13 482,87 0,31
30 32 Tram 1,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 15,81 484,19 0,31
31 32 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 16,72 483,28 0,31
32 38 Tram 3,00 0,30 3 0,71 0,21 25x2,5 0,68 344 309 1.340 15,40 484,60 0,94
33 35 Inodor 3,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 456 1.976 16,89 483,11 0,46
34 35 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 16,23 483,77 0,31
35 37 Tram 1,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 14,91 485,09 0,31
36 37 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 15,83 484,17 0,31
37 38 Tram 1,00 0,30 3 0,71 0,21 25x2,5 0,68 344 103 447 14,51 485,49 0,31
38 44 Tram 1,50 0,60 6 0,45 0,27 25x2,5 0,85 516 232 1.007 14,06 485,94 0,47
39 41 Inodor 3,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 456 1.976 15,88 484,12 0,46
40 41 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 15,23 484,77 0,31
41 43 Tram 1,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 13,91 486,09 0,31
42 43 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 14,82 485,18 0,31
43 44 Tram 1,00 0,30 3 0,71 0,21 25x2,5 0,68 344 103 447 13,50 486,50 0,31
44 45 Tram 1,00 0,90 9 0,35 0,32 25x2,5 1,01 694 208 902 13,06 486,94 0,31
45 57 Tram 1,50 2,75 23 0,21 0,59 32x3 1,10 579 261 1.129 12,16 487,84 0,80
46 48 Lavabo 3,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 456 1.976 16,79 483,21 0,46
47 48 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 16,13 483,87 0,31
48 50 Tram 1,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 14,82 485,18 0,31
49 50 Urinari 2,00 1 U 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 378 1.639 16,05 483,95 0,38
50 52 Tram 1,00 0,35 3 0,71 0,25 25x2,5 0,79 449 135 583 14,41 485,59 0,31
51 52 Urinari 2,00 1 U 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 378 1.639 15,47 484,53 0,38
52 54 Tram 1,00 0,50 4 0,58 0,29 25x2,5 0,92 586 176 762 13,83 486,17 0,31
53 54 Urinari 2,00 1 U 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 378 1.639 14,71 485,29 0,38
54 56 Tram 1,00 0,65 5 0,50 0,33 25x2,5 1,03 720 216 936 13,07 486,93 0,31
55 56 Urinari 2,00 1 U 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 378 1.639 13,77 486,23 0,38
56 57 Tram 1,00 0,80 6 0,45 0,36 25x2,5 1,14 850 255 1.106 12,13 487,87 0,31
57 75 Tram 1,00 3,55 29 0,19 0,67 32x3 1,26 732 220 952 11,03 488,97 0,53
70 72 Lavabo 4,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 608 2.635 15,10 484,90 0,62
71 72 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 13,79 486,21 0,31
72 74 Tram 1,50 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 140 605 12,47 487,53 0,47
73 74 Inodor 2,00 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 13,18 486,82 0,31
74 75 bany planta primera 4,00 0,30 3 0,71 0,21 25x2,5 0,68 344 412 1.787 11,86 488,14 1,26
75 Connexió de servei 10,00 3,85 32 0,18 0,69 32x3 1,31 775 2.325 10.075 10,08 489,92 5,31
Full: TBA-2002 2 de 2

TBA-LA CAPSA-BAR.xls 14/10/2012
CÀLCUL DE CANONADES D'AIGUA
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT 'LA CAPSA'
SECTOR / ZONA Bar
OSERVACIONS
PARÀMETRES DE CÀLCUL ACCESORIS CONSUMS CARACTERÍSTIQUES DELS TUBS AMIDAMENT MATERIAL 1 AMIDAMENT MATERIAL 2
T Tipus accesori Psi T Tipus consum Cabal (l/s) T. equips Coef. de majoració 1,20 Coef. de majoració 1,20
Velocitat màxima (m/s) 1,50 Codi tub material 1 65 Aïllament (S/N) S Aïllament (S/N) N
Màxima pèrdua de càrrega per m (Pa) 1.000 C45 Colze a 45° 0,50 A Abocador 0,30 1 Tipus tub PERT 1,6 Mpa - UNE 53960 EX
C90 Colze a 90° 1,20 B Banyera 0,30 Rugositat (mm) 0,000 D. nominal L. total (m) Aïllament D. nominal L. total (m) Aïllament
Coeficient accesoris (%) 30 TD T derivación directa 0,25 C Difusor Central 0,62 Taula material TUB65 16x2 20
TR T derivación ramal 1,20 D Dutxa 0,20 18x2 32,40 25
Factor simult. mín. (=< 1,00) 0,21 TT T doble derivación ramal 1,80 F Fluxor 1,50 Codi tub material 2 51 20x2,2 4,20 32
VE Vàlvula d'esfera 0,25 L Lavabo 0,10 2 Tipus tub PE 100 AD 1,6 MPa 25x2,5 72,00 40
D mínim material 1 1 16x2 VR Vàlvula de retenció 5,00 P Pica 0,20 3 Rugositat (mm) 0,006 32x3 21,60 50
D mínim material 2 1 20 VS Vàlvula de seient 4,00 R Boca reg 0,20 Taula material TUB51 40x4 63
X Creu 2,10 S Safareig 0,20 50x4,5 75
P entrada (kPa) 500 Z0 Connexió sense reducció U Urinari 0,15 1 63x6 90
Z1 Reducció en 1 diàmetre 0,40 W Inodor 0,10 2 RESULTATS GENERALS 75x7,5 110
T aigua (°C) 15 Z2 Reducció en 2 diàmetres 0,50 X Rentadora 0,20 90x8,5 125
Viscositat 1,22E-06 Z3 Reducció en 3 diàmetres 0,60 Y Rentavaixelles 0,15 1 P mínima disponible (kPa) 456,16 110x10 140
Z4 Reducció en 4 diàmetres 0,70 Z Altre 0,10 3 Tram mínima P disponible 15 160
T ambient (°C) 30 Z5 Reducció en 5 diàmetres 0,80 180
Humitat. relativa (%) 80 Z6 Reducció en 6 diàmetres 0,90 Cabal màxim (l/s) 0,45 200
Tram cabal màxim 25 225
250
Volum total (l) 33,22
CÀLCUL DE CANONADES: CABALS, DIÀMETRES I PÈRDUES DE CÀRREGA PARCIALS I TOTALS
TRAM Longitud Desnivell Aïllament Material Nº trams ACCESORIS Esp. NUMERO I TIPUS DE CONSUMS Consum únic Consum genèric Q tram Nº de Factor Q càlcul Diàmetre Velocitat Perd / m P.accesoris P. tram P. acumulada Cota P disponible Volum
Nº Orig. Denominació (m) (m) (N=no) (1/2) iguals Nº T Nº T Nº T Psi Nº T Nº T Nº T Nº T Q (l/s) Nº punt. Nº T (l/s) punts simult. (l/s) nominal (m/s) (Pa / m) (Pa) (Pa) (kPa) (m) (kPa) (l)
1 3 Maquina bar 1,50 1 Z 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 228 988 21,51 478,49 0,23
2 3 Pica 1,00 1 P 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 93 404 20,93 479,07 0,31
3 5 Tram 1,50 0,30 2 1,00 0,30 25x2,5 0,95 626 282 1.221 20,52 479,48 0,47
4 5 Rentavaixelles 1,00 1 Y 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 189 819 20,12 479,88 0,19
5 9 Tram 5,50 0,45 3 0,71 0,32 25x2,5 1,01 694 1.145 4.960 19,30 480,70 1,73
6 8 Maquina bar 6,00 1 Z 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 912 3.952 19,50 480,50 0,92
7 8 Maquina bar 2,00 1 Z 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 16,87 483,13 0,31
8 9 Tram 3,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 279 1.211 15,55 484,45 0,94
9 11 Tram 5,00 0,65 5 0,50 0,33 25x2,5 1,03 720 1.080 4.678 14,34 485,66 1,57
10 11 Pica 2,00 1 P 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 186 807 10,47 489,53 0,63
11 13 Tram 1,00 0,85 6 0,45 0,38 25x2,5 1,21 945 283 1.228 9,66 490,34 0,31
12 13 Pica 2,00 1 P 0,20 1 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 186 807 9,24 490,76 0,63
13 25 Tram 3,00 1,05 7 0,41 0,43 32x3 0,81 336 302 1.310 8,43 491,57 1,59
14 18 Abocador 6,50 1 A 0,30 1 1,00 0,30 25x2,5 0,95 626 1.221 5.292 43,23 456,77 2,04
15 17 Inodor 6,50 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 988 4.282 43,84 456,16 1,00
16 17 Lavabo 2,00 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 304 1.317 40,87 459,13 0,31
17 18 Tram 4,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 373 1.614 39,56 460,44 1,26
18 24 Tram 3,50 0,50 3 0,71 0,35 25x2,5 1,13 833 875 3.790 37,94 462,06 1,10
19 21 Inodor 6,50 1 W 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 988 4.282 39,82 460,18 1,00
20 21 Lavabo 2,50 1 L 0,10 1 1,00 0,10 18x2 0,65 507 380 1.647 37,19 462,81 0,38
21 23 Tram 2,00 0,20 2 1,00 0,20 25x2,5 0,64 310 186 807 35,54 464,46 0,63
22 23 urinari 2,50 1 U 0,15 1 1,00 0,15 20x2,2 0,79 630 473 2.049 36,78 463,22 0,47
23 24 Tram 1,00 0,35 3 0,71 0,25 25x2,5 0,79 449 135 583 34,73 465,27 0,31
24 25 Tram 22,00 0,85 6 0,45 0,38 25x2,5 1,21 945 6.237 27.026 34,15 465,85 6,91
25 Connexió de servei 15,00 1,90 13 0,21 0,45 32x3 0,85 365 1.644 7.124 7,12 492,88 7,96
Full: TBA-2002 1 de 1

05.2.03 Instal·lació de baixa tensió
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
Electricitat
Reglament electrotècnic de baixa tensió (RD 842/2002 de 2 d'agost) i normes UNE
relacionades
Guía tècnica d'aplicació al reglament electrotècnic de baixa tensió
NORMES TÈCNIQUES PARTICULARS DE FECSA ENDESA
Introducció a les Normes Tècniques Particulars de Fecsa-Endesa
NTP Generalitats
NTP Línies Aèries de Mitja Tensió
NTP Línies Aèries de Baixa Tensió
NTP Línies Subterrànies de Mitja Tensió
NTP Línies Subterrànies de Baixa Tensió
NTP Centres de Transformació en Edificis
NTP Centres de Transformació Rurals
NTP Instal·lacions d’enllaç de Mitja Tensió
NTP Instal·lacions d’enllaç de Baixa Tensió
Guia Vademècum per a instal·lacions d’enllaç en Baixa Tensió
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
La instal·lació actual disposa de tres connexions a la xarxa de distribució elèctrica, la primera correspon al
subministrament principal del centre de 100 kW, el segon al subministrament de reserva de 20kW i un tercer per la
cuina i bar de 20 kW.
El subministrament de reserva disposa d’un sistema de commutació automàtica i alimenta circuits d’enllumenat.
Aquest subministrament és obligatori donat que al centre es desenvolupa un activitat de pública concurrència (sala
gran).
El circuit independent per a la cuina i bar permet individualitzar el contracte i el pagament dels consum elèctrics
directament al concessionari del bar del centre.
El quadre general de distribució es troba sota l’escala principal d’accés a la planta pis. En aquest quadre es troba la
commutació automàtica i les proteccions dels circuits d’enllumenat, endolls, etc. Hi han altres subquadres que
corresponen a l’enllumenat i sistema de sonorització de la sala gran, clima, i d’altres petis quadres en els bucs i
estudis de gravació. La instal·lació de la xarxa informàtica disposa d’un sistema d’endolls auxiliars amb el seus
quadres de distribució i protecció.
document I_MEMÒRIA
En general la instal·lació es troba en bon estat de funcionament però la necessitat d’adaptar-la a la nova distribució i
utilització dels espais, l’adaptació a la normativa actual (que implica la substitució del tot el cablejat) i les millores
previstes fan que s’hagi considerat la realització de nou de pràcticament tota la instal·lació interior.
Es mantindran els subministraments i potències existents però preveient la substitució dels mòduls de comptadors
existents per els equivalents d’acord amb les normes vigents de companyia.
La potència del subministrament principal es mantindrà donat que encara que la potència instal·lada de l’edifici
s’incrementa a l’instal·lar un sistema de climatització a tots els espais del centre, es considera que la manca de
simultaneïtat en el funcionament de les activitats de dia del centre amb les de la sala gran (en horari nocturn)
permetrà la utilització d’aquest subministrament sense problemes.
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació s’iniciarà en les connexions de servei indicades, actualitzant el mòdul de comptadors. A partir dels
mòduls de comptadors es derivaran les línies generals d’alimentació al quadre general (principal i complementari) i
al quadre del bar.
El quadre general de l’edifici es muntarà en el mateix emplaçament que l’actual. Aquest recinte complirà les
condicions de sectorització de local de risc baix d’acord amb el DB-SI 1 del vigent CTE.
Des del quadre general, que disposarà d’uns sistema de commutació automàtica dels subministraments, es
derivaran les línies dels circuits d’enllumenat, endolls i dels altres subquadres de la instal·lació i dels serveis
principals de l’edifici (ascensors, centraletes de detecció, etc.)
S’ha previst la instal·lació de diferents subquadres per sectoritzar el funcionament i protecció de la instal·lació en
funció de la seva utilització.
La relació de quadres previstos és la següent:
QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ
QUADRE SAI
QUADRE FORÇA PT
QUADRE SALA CONCERTS FORÇA
QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS LLUM
QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS SO
QUADRE OFICINES
QUADRE AULA 1
QUADRE AULA 2
QUADRE BUCK PB 1
QUADRE BUCK PB 2
QUADRE BUCK PB 3
QUADRE BUCK PB 4
QUADRE BUCK PP 1
QUADRE BUCK PP 2
QUADRE BUCK PP 3
QUADRE BUCK PP 4
QUADRE ZONA GRAVACIÓ
QUADRE CLIMATITZACIÓ

La distribució de la instal·lació es realitzarà mitjançant canals de cables i tubs en muntatge superficial o dins els
celràs.
En els apartats següents es descriu per parts les característiques físiques de la instal·lació i dels elements que la
integren.
CONNEXIONS DE SERVEI - CAIXA GENERAL DE PROTECCIÓ
Tal com s’ha indicat es mantindran les connexions de servei existent amb les potències actualment contractades i
per tant no s’ha previst la modificació de les CGP existents.
COMPTADORS
Els comptadors existents es troben situats en armaris a façana i accessibles des del carrer, per tant i donat que
també es mantenen les potències actualment contractades no s’ha previst la modificació del seu emplaçament.
S’ha considerat convenient preveure la substitució i actualització dels mòduls a les noves normes de companyia. Per
tant s’ha previst una unitat de comptadors de tipus multifuncional TMF10 per a una potència de 100 kW (139 segons
mòduls de contractació actuals) per al subministrament principal, i 2 unitats tipus TMF1 per als subministraments
complementari i del bar per a unes potències de 20 kW (20,76 segons mòduls de contractació actuals) tots dos.
La instal·lació es realitzarà seguint les normes particulars de la companyia subministradora i es tindran en compte
les indicacions de la instrucció tècnica complementària BT-16.
LÍNIES GENERALS D’ALIMENTACIÓ
Del mòduls de comptadors partiran les línies generals d’alimentació fins al quadre general de l’edifici i fins al quadre
del bar.
La secció de la línia prevista serà de 4 x 120 mm2 per al subministrament principal i 4 x 25 mm2 per al
subministrament complementari. La connexió al bar serà també de 4 x 25 mm2.
Els conductors seran unipolars de tensió assignada 0,6/1 kV. Aquests cables seran no propagadors de l’incendi i
amb emissió de fums i opacitat reduïda, amb característiques equivalents a les de la norma UNE 211002
(designació RZ 0,6/1 kV).
QUADRES DE PROTECCIÓ I COMANDAMENT
Els quadres de la instal·lació seran de tipus metàl·lic amb porta transparent i pany.
El quadre general serà de tipus armari muntat sobre sòcol. La resta de quadres seran de tipus mural amb entrada i
sortida de cables per la part superior i inferior.
Els mecanismes de protecció i control es connectaran en el seu origen a un embarrat, el qual disposarà d'una barra
per a la connexió dels conductors de protecció de cada circuit. A aquesta barra es connectarà el conductor de
connexió a terra de la instal·lació. Igualment es connectarà a terra l'envolvent de l'armari i la porta.
Els mecanismes de protecció (interruptors magnetotèrmics i diferencials) estaran muntats sobre carrils i podran ser
accionats a través de les obertures existents en la placa de muntatge del armari. Aquesta placa serà interior,
quedant inaccessible un cop tancat l'armari, que podrà tancar-se amb clau.
Tots els mecanismes portaran la corresponent etiqueta d'identificació dels circuits. Aquestes etiquetes hauran de ser
de Fòrmica o alumini.
En el quadre general s’ha previst un sistema de monitorització i control dels consums amb la utilització
d’analitzadors de xarxa de tipus CVM-NET de la firma Circutor o equivalent, muntats sobre diferents grups de
circuits en funció de la seva utilització.
Aquests elements es connectaran a un equips de gestió energètica EDS del mateix fabricant que permetrà la lectura
dels diferents paràmetres proporcionats pels analitzadors i la possibilitat de connexió remota per a telegestió.
document I_MEMÒRIA
PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS
Els circuits es protegiran contra els efectes de les sobreintensitats que puguin produir-se degut a sobrecàrregues en
els aparells d’utilització, defectes d’aïllament, curtcircuits o descàrregues elèctriques atmosfèriques.
La protecció contra sobreintensitats es realitzarà mitjançant interruptors automàtics magnetotèrmics de tall
omnipolar.
El límit de corrent admissible dels conductors quedarà garantit en tot cas per l’interruptor que serà de intensitat
nominal igual o inferior a aquest límit d’acord amb els criteris següents:
Ib < In < Iz
Iz < I2 < 1,45 Iz
Ib Intensitat del circuit.
In Intensitat nominal del dispositiu de protecció.
Iz Intensitat màxima admissible del cable.
I2 Intensitat d’actuació del dispositiu de protecció.
La protecció contra curtcircuits estarà garantida per la capacitat de tall de l’interruptor que serà superior a la màxima
corrent de curtcircuit previsible en el punt de connexió.
Si l’interruptor que assegura la protecció contra sobrecàrregues no te la capacitat de tall suficient, la protecció contra
curtcircuits quedarà garantida per l’interruptor del qual deriva.
Les característiques dels elements de protecció contra sobrecàrregues s’adaptaran al que s’indica a la norma UNE
20.460-4-43.
Els temps d’actuació del dispositiu haurà de complir l’expressió següent:
√ t = K ( S / I ) => t = (K2 x S2) / I2
t Durada en segons.
S Secció en mm2.
I Intensitat de curtcircuit efectiva en el punt.
K Constant del tipus de conductor
115 cond. coure aïllant policlorur de vinil
135 cond. coure polietilè reticulat, butil, etilè-propilè.
Per altre banda s’ha de complir també
a) (Iccmín)2 x tdp < I2 x tIcc/In
Iccmín Intensitat de curtcircuit.
tdp Temps de dispar dels dispositiu de protecció.
I I2= K2 x S2
tIcc/In Relació entre la Int. de cc. / Int. Nominal del dispositiu de protecció.

Totes les línies i les seves proteccions acompliran les condicions anteriors, i en el Quadre de càlculs elèctrics de
l’annex s’especifica, per cadascuna de les línies, el poder de tall dels interruptors automàtics. També s’indiquen les
característiques de les protecció contra sobreintensitats i sobrecàrregues a l’esquema de la instal·lació.
PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES
La protecció contra contactes indirectes es realitzarà mitjançant dispositius de tall per corrent diferencial residual
igual a 30 mA i per posada a terra de les masses metàl·liques.
D’acord amb la ITC BT24, la resistència a terra total de la instal·lació haurà de ser:
Rt

Repartiment de càrregues
Es projecta la distribució de circuits monofàsics de manera que s’obtingui el major equilibri entre fases, tal com
indica la taula de càlcul de la instal·lació i en els esquemes.
Tipus de conductors
Els conductors que alimentin sectors d’enllumenat i endolls, així com els que alimenten altres subquadres, equips de
clima o maquinària seran en general de tensió assignada 0,6/1 kV, de designació UNE RZ1 0,6/1 KV, no propagador
de les flames, emissió de fums i opacitat reduïdes i lliure d’halògens, de 1000 V d’aïllament nominal. Aquests
conductors es podran muntar sobre safates, canals o per l’interior de tubs de protecció.
Les característiques d’aquests conductors seran les següents:
Conductor: coure
Flexibilitat: classe 5, segons UNE EN 60228.
Temperatura màxima en el conductor: 90ºC en servei continu, 250ºC en curtcircuit, segons norma UNE 21123.
Aïllament: Amb mescla especial a base de poliolefines, tipus DIX3.
Coberta: Mescla especial termoplàstica, no propagadora de la flama i opacitat reduïda en l’emissió de fums (no
halògens), tipus Z1 i de color negre.
Norma constructiva: UNE 21123-4. Temperatura de servei (instal·lació fixa): -40oC, +90ºC, Tensió nominal de
servei: 0,6/1 kV, Assaig de tensió en c.a. durant 5 minuts: 3.500 V, no propagadors de l’incendi, no propagadors de
la flama, i amb emissió de fums i opacitat reduïdes, tipus AFUMEX 1000V (AS) de Prysmian o similar d’altre
fabricant
Les línies finals interiors d’enllumenat i endolls es podran realitzar amb conductors de tensió assignada 750 V, de
designació UNE H07Z1-K, no propagador de les flames, emissió de fums i opacitat reduïdes i lliure d’halògens, de
750 V d’aïllament nominal. Aquests tubs es muntaran sempre per l’interior de tubs o dins canals de característiques
adequades.
Les característiques d’aquests conductors seran les següents:
CANALITZACIONS
Conductor: coure
Flexibilitat: classe 5, segons UNE EN 60228.
Temperatura màxima en el conductor: 70ºC en servei continu, 160ºC en curtcircuit, segons norma UNE 21123.
Aïllament: Amb mescla especial a base de poliolefines, tipus DIX3, en colors negre, blau, marró, gris, groc-verd i
vermell
Norma constructiva: UNE 211002. Temperatura de servei (instal·lació fixa): -40oC, +70oC, Tensió nominal de servei:
750V, Assaig de tensió en c.a. durant 5 minuts: 2.000 V, no propagadors de l’incendi, no propagadors de la flama, i
amb emissió de fums i opacitat reduïdes, tipus AFUMEX PLUS 750 (AS) de Prysmian o similar d’altre fabricant
Prescripcions generals
Es podrà utilitzar un tub o compartiment comú per a diversos circuits (els conductors estaran aïllats per la tensió
assignada més elevada)
En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb altres no elèctriques, es disposaran de forma que entre las
superfícies exteriors d’ambdues es mantingui una distancia mínima de 3 cm. Per altra banda les canalitzacions
elèctriques no es situaran per sota d’altres que puguin originar condensacions a no ser que es prenguin les mesures
necessàries per evitar els efectes d’aquestes condensacions.
document I_MEMÒRIA
Les canalitzacions elèctriques i les no elèctriques només podran anar dins el mateix canal o conducte de la
instal·lació quan es compleixin simultàniament aquestes dues condicions:
La protecció contra contactes indirectes està assegurada per algun dels sistemes indicats en la instrucció ITC-BT-24,
considerant les conduccions no elèctriques, quan siguin metàl·liques, com elements conductors.
Las canalitzacions elèctriques estan convenientment protegides contra els perills que pot suposar la seva proximitat a les altres
canalitzacions tenint en compte les característiques d’aquestes i els fluids canalitzats.
L’accessibilitat de les canalitzacions haurà de permetre la fàcil maniobra, inspecció i accés a les connexions.
Les canalitzacions elèctriques s’establiran de forma que mitjançant la convenient identificació dels seus circuits i elements, es
pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc.
Pas a través d’elements de la construcció
El pas de les canalitzacions a través d’elements de la construcció, com murs, envans i sostres es realitzarà d’acord
amb les prescripcions següents :
No es realitzaran connexions o derivacions dels cables en aquests passos.
Les canalitzacions es protegiran contra els deterioraments mecànic, químic i els efectes de la humitat.
Es prendran les mesures necessàries per evitar el pas d’aigua per les canalitzacions elèctriques.
En el cas que las canalitzacions siguin de natura diferent a una i l’altra banda del pas aquest s’efectuarà amb la canalització
corresponent al local de prescripcions més severes.
Per la protecció mecànica del cables en la longitud del pas, es disposaran dins tubs normals o motllures si la
longitud es igual o inferior a 20 cm. Si la distància es superior els tubs hauran de ser de característiques iguals a les
indicades en la taula 3 de la ITC-BT-21
Tipus i característiques de les canalitzacions
La connexió de les línies d’alimentació general, subquadres i dels equips de climatització com ja s’ha dit s'ha previst
realitzar-la amb conductors multipolars de 0,6/1 kV d'aïllament. Aquest conductors es portaran sobre canals
metàl·liques amb tapa segons norma UNE-EN 50085.
Per a les distribucions a punts d’enllumenat i endolls s’utilitzaran tubs plàstics rígids en muntatge superficial. Aquest
tubs es classificaran i compliran amb la norma UNE-EN 50086.
Les característiques dels tubs rígids seran les que s’indiquen a la taula 1 de la ITC-BT-21
Característica Codi Grau
Resistència a la compressió 4 Forta
Resistència a l’impacte 3 Mitjana
Temperatura mínima d’instal·lació servei 2 - 5 ºC
Temperatura màxima d’instal·lació servei 1 + 60 °C
Resistència al curvat 1-2 Rígid/curvable
Propietats elèctriques 1-2 Continuïtat elèctrica/aïllant
Resistència a la penetració d’objectes sòlids 4 Contra objectes D ≥ 1mm
Resistència a la penetració de l’aigua 2
Contra gotes d’aigua en caiguda vertical quan el
sistema de tubs està inclinat 15 °
Resistència a la corrosió de tubs metàl·lics i
composats
2 Protecció interior i exterior mitjana
Resistència a la tracció 0 No declarada
Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador
Resistència a las carregues suspeses 0 No declarada

Els diàmetres a emprar en funció del nombre i secció dels conductors vindrà donat per la taula 2:
Secció nominal de los
conductors unipolars
(mm2 )
Diàmetre exterior dels tubs (mm)
Número de conductors
1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 16
2,5 12 12 16 16 20
4 12 16 20 20 20
6 12 16 20 20 25
10 16 20 25 32 32
16 16 25 32 32 32
25 20 32 32 40 40
35 25 32 40 40 50
50 25 40 50 50 50
70 32 40 50 63 63
95 32 50 63 63 75
120 40 50 63 75 75
150 40 63 75 75 --
185 50 63 75 -- --
240 50 75 -- -- --
Per a més de 5 conductors per tub o per a conductors aïllats o cables de seccions diferents a instal·lar en el mateix
tub, la seva secció interior serà, com a mínim igual a 2,5 vegades la secció ocupada pels conductors.
Les connexions entre conductors es realitzaran en l’interior de caixes de material aïllant. La unió dels conductors es
realitzarà mitjançant borns de connexió o regletes, però mai per simple retorçament.
CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ
Per al càlcul de la potència a contractar i de les seccions dels conductors de cada circuit, s'ha utilitzat un full de
càlcul. Els resultats obtinguts s'hi troben a l'annex corresponent.
El càlcul de la potencia a contractar es basa en les potències previstes per a cada circuit que són utilitzades per al
càlcul de la secció necessària.
A cadascuna d'aquestes potències se li assigna un coeficient de simultaneïtat respecte a les altres càrregues en
funció de la utilització prevista. La suma dels productes de les càrregues previstes multiplicades pels seus factors de
simultaneïtat dóna la potència simultània de la instal·lació.
En base a aquest valor es selecciona el mòdul normalitzat de contractació immediatament superior que és el que es
considera com la potència necessària a contractar.
El càlcul de la secció dels conductors s'ha fet amb un full de càlcul que determina la secció necessària per a
aconseguir una caiguda de tensió igual o inferior a la exigida i de forma que la corrent que circuli pel cable sigui igual
o inferior a l’admissible segons les taules corresponents del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i
Instruccions Tècniques Complementàries.
Les dades necessàries per a realitzar aquest càlcul (sector esquerra del full) són les següents:
Potència (P): és el valor de la potència activa del circuit en W.
document I_MEMÒRIA
Factor (Fc): factor de càlcul utilitzat per a dimensionar la secció del conductor en els cas de determinats circuits.
Per a enllumenat amb làmpades de descàrrega aquest factor serà igual a 1,8 segons la instrucció tècnica
complementària BT-09, per alimentació a motors es faran servir els coeficients indicats en la instrucció BT 47.
Cos fi (cos ϕ): el valor del factor de potència previst per al circuit.
Longitud (L): longitud de la línia a calcular en m.
e. adm (e) : caiguda de tensió en tant per cent admissible per a la línia segons el criteri de càlcul o la seva
utilització (per exemple 1% per a línies generals d’alimentació, 2% per a línies a subquadres, 3% per a circuits finals
d'enllumenat i 5% per circuits d'altres usos).
Origen: Indica el número de la línia anterior en cas de que derivi d'una altra.
F. agrp (Fa): factor de correcció a considerar segons UNE 20.460
S. mín: límit de secció mínima desitjada
F. sim: factor de simultaneïtat per al càlcul de la potència a contractar segons s'ha indicat al punt anterior
S. comp: valors S/N. Indica si la potència del circuit ha de considerar-se per al càlcul de la potència a
contractar del subministrament complementarien instal·lacions amb dos subministraments.
Codi: codificació numèrica de 3 o 4 dígits de les característiques del circuit, tipus de cable, aïllament i tipus
d'instal·lació segons la clau següent:
1er dígit - característiques del circuit
1 circuit monofàsic (fase-neutre)
2 circuit monofàsic (fase-fase)
3 circuit trifàsic
4 circuit trifàsic amb neutre
Per a cada cas el full determina la tensió a utilitzar pel càlcul.

2on dígit - tipus de cable:
1 H07V (750 V)
2 H07Z1 (750 V)
3 VV 0,6 / 1 kV
4 RV 0,6 / 1 kV
5 RZ1 0,6 / 1 kV
3er-4rt dígit – Sistemes d’instal·lacions:
A Conductors aïllats en tubs encastats en parets aïllants.
A2 Cables multiconductors en tubs encastats en parets aïllants.
B Conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o encastats
en obra.
B2 Cables multiconductors en tubs en muntatge superficial o encastats en obra.
C Cables multiconductors directament sobre la paret.
E Cables multiconductors a l'aire lliure. Distància a la paret no inferior a 0,3 D.
F Cables unipolars en contacte mutu. Distància a la paret
no inferior a D.
G Cables unipolars en contacte mutu. Distància a la paret
no inferior a D.
H Cables unipolars en muntatge soterrat sota tub.
J Cables multiconductors en muntatge soterrat sota tub.
Les fórmules utilitzades per als càlculs són les següents :
Per circuits trifàsics:
Per a circuits monofàsics:
100 ⋅ P ⋅ Fc ⋅ L
e =
48 ⋅ cosϕ
⋅ S ⋅U
I =
P ⋅ Fc
3· U ⋅ cosϕ
100 ⋅ P ⋅ Fc ⋅ 2L
e =
48 ⋅ cosϕ
⋅ S ⋅U
P⋅Fc I =
U ⋅ cosϕ
On S es la secció en mm2 i U la tensió del circuit.
document I_MEMÒRIA

ANNEX 2 – Càlcul de la instal·lació elèctrica
document I_MEMÒRIA

BT-LA CAPSA-GENERAL.xls 08/11/2012
CÀLCUL D'INSTAL.LACIONS DE BAIXA TENSIÓ SECCIONS DELS CONDUCTORS - POTENCIES INSTAL.LADES I A CONTRACTAR - EQUILIBRAT DE FASES - CORRECCCIÓ DEL FACTOR DE POTÈNCIA - PROTECCIONS MAGNETOTÈRMIQUES I DIFERENCIALS
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT 'LA CAPSA'
ZONA O SECTOR
OBSERVACIONS
Edifici General
CARACTERISTIQUES COMUNS DELS CIRCUITS AGRUPATS PER TIPUS
Afegint el símbol & a la lletra es considera una línia de derivació a subquadre
Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) CARACTERÍSTIQUES SUBMINISTRAMENT POTÈNCIES SUBM. PRINCIPAL POTÈNCIES SUBM. COMPLEMENTARI BATERIA CONDENSADORS
A L. GENERAL D'ALIMENTACIÓ (en canalització encastada o superficial) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 10,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Bateria condensadors S
B L. GENERAL D'ALIMENTACIÓ (soterrada) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 10,0 45D 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat Tensió s/c (V) 230 400 P instal.lada (W) 401.867 P instal.lada (W) 170.020 Cos f sense corregir 0,91
C DERIVACIÓ INDIVIDUAL (en canalització encastada o superficial) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 6,0 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra P simultània (W) 128.806 P simultània (W) 19.800 Cos f a aconseguir 0,95
D ENLLUMENAT (llums fluorescents o descàrrega - línia monofàsica) 1.260 1,80 0,95 50 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Potència trafo (kVA) 630 Potència simultània calculat d'acord amb full de Grup electrògen (S/N) Q bateria calculada (kVAr) 52,45
E ENLLUMENAT (llums fluorescents o descàrrega - línia trifàsica) 1.260 1,80 0,95 50 3,00 1,00 2,5 0,90 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Ucc trafo (%) 4,00
càlcul adjunt. S'ha calcultat com la potència de
funcionament més desfavorable en horari nocturn
S grup electrògen (kVA) Q bateria seleccionada (kVAr) 53,00
F ENLLUMENAT (làmpades incandescents - línia monofàsica) 2.300 1,00 1,00 50 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Impedància trafo (mO) 10,16
amb la sal de concerts funcionant.
G ENLLUMENAT EXTERIOR (línia exterior soterrada) 1.260 1,80 1,00 50 3,00 1,00 6,0 0,90 15D F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat P màxima admissible (kW) 139,00 P màxima admissible (kW) 20,76
H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50 3,00 1,00 1,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Secció connex servei (mm2) 240 P a autoritzar (kW) 139,00 P a autoritzar (kW) 20,76
I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Longitud estimada (m) 15 P a contractar (kW) 139,00 P a contractar (kW) 20,76
J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 0,50 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Impedància connex servei 1,40
K CENTRALETES 250 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra COMPENSACIÓ DE FASES
L MAQUINÀRIA MONOFÀSICA (consum igual o inferior a 2.500 W) 2.500 1,25 0,85 50 5,00 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra RESISTÈNCIA DE CONNEXIÓ A TERRA Característiques del conjunt de mesura Característiques del conjunt de mesura R - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 33,4%
M MAQUINÀRIA MONOFÀSICA (consum igual o inferior a 5.000 W) 5.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra CONJUNT MESURA TMF10 CONJUNT MESURA TMF1 S - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 33,2%
N MAQUINÀRIA TRIFÀSICA (consum igual o inferior a 12.000 kW) 12.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Terreny 5 Argila plàstica COMPTADOR TIPUS Multifunció COMPTADOR TIPUS Multifunció T - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 33,2%
O MAQUINÀRIA TRIFÀSICA (consum superior a 12.000 kW) 15.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Resistivitat terreny (ohm m) 50 TRAFOS INTENSITAT 200/5 TRAFOS INTENSITAT -
P& DERIVACIÓ A QUADRE (alimentació trifàsica) 1,00 1,00 50 1,50 1,00 4,0 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Plaques enterrades ICP ICP
Q& DERIVACIÓ A QUADRE (alimentació trifàsica) 1,00 1,00 50 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Perímetre (m) 5,00 Intensitat nominal (A) 400 Intensitat nominal (A) 30,00
R Nombre de plaques 5 Poder de tall (kA) 20 Poder de tall (kA) 4,50
S Piques verticals Intensitat tèrmic (A) 200 Intensitat tèrmic (A) 30,00
T Longitud de la pica (m) 1,20 Fusibles (A) 315 Fusibles (A) 315,00
U Nombre de piques 4 Bases fus. DIN 3 Bases fus. DIN 0
V Conductor de 35 mm2 enterrat horitzontalment DIFERENCIAL DIFERENCIAL
W Longitud del conductor (m) 10,00 Intensitat nominal (A) Toroidal Intensitat nominal (A) 40,00
X
Y
Z
R connexió a terra (ohm) 1,22 Sensibilitat 30-300 Sensibilitat 30-300
Nº Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) Sk (VA) U (V) Ik (A) SECCIÓ (mm2) Iz adm (A) u tot (%) Icc màx (kA) Icc mín (kA) FASES INTERRUPTOR MAGNETOTÈRMIC SELECCIONAT DIFERENCIAL INTER. QUADRE C1 C2
LINIA GENERAL D'ALIMENTACIÓ (SUBM. PPAL) 139.000 30 0,50 1,00 10,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 139.000 400 200,63 4 x 120 260,00 0,39 10,00 6,72 In (A) Np Corba PdC (kA) Coord L prot.(m) In (A) S (mA) Np Tipus Sel In (A) Np PdC (kA) (C) (C)
LINIA GENERAL D'ALIMENTACIÓ (SUBM. COMP) 20.760 30 0,50 1,00 10,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 20.760 400 29,96 4 x 25 95,00 0,28 10,00 2,99
BATERIA DE CORRECCIÓ DEL FACTOR DE POTÈNCIA 53.000 1,50 10 3,00 1,00 2,5 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 79.500 400 114,75 4 x 35 + T16 119,00 0,64 2,99 2,56 RSTn 100 4 D 25 157 T 300 4
Q QG QUADRE GENERAL
1 K CENTRALETA INCENDIS 250 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 250 230 1,09 2 x 2,5 + T2,5 26,50 0,34 6,72 0,25 Rn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A 200 4 15
2 K CENTRALETA CONTRA INTRUSIÓ 250 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 250 230 1,09 2 x 2,5 + T2,5 26,50 0,34 6,72 0,25 Sn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A
2 K ANTENA TV 500 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 500 230 2,17 2 x 2,5 + T2,5 26,50 0,68 6,72 0,25 Sn 10 2 C 6 (*) 129 Î
3 K CENTRALETA ACCESSOS 250 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 250 230 1,09 2 x 2,5 + T2,5 26,50 0,34 6,72 0,25 Tn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A
4 D ENLLUMENAT ESCALES 1 108 1,80 0,95 60,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 194 230 0,85 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,31 6,72 0,21 Rn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
5 D ENLLUMENAT ESCALES 2 54 1,80 0,95 60,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 97 230 0,42 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,16 6,72 0,21 Rn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
6 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 100 1,00 1,00 60,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 100 230 0,43 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,27 6,72 0,13 Rn 10 2 C 6 (*) 77 Î
7 D ENLLUMENAT PERMANENT ASCENSOR 108 1,80 0,95 30,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 194 230 0,85 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,16 6,72 0,40 Tn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
8 D ENLLUMENAT PASSADISSOS PLANTA BAIXA 1 540 1,80 0,95 66,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 972 230 4,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,73 6,72 0,19 Tn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
9 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,45 6,72 0,15 Tn 10 2 C 6 (*) 77 Î
10 D ENLLUMENAT PASSADISSOS PLANTA BAIXA 2 504 1,80 0,95 66,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 907 230 3,94 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,62 6,72 0,19 Rn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
11 D ENLLUMENAT PASSADISSOS PLANTA BAIXA 3 504 1,80 0,95 66,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 907 230 3,94 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,62 6,72 0,19 Rn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
12 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,45 6,72 0,15 Rn 10 2 C 6 (*) 77 Î
13 D ENLLUMENAT PASSADISOS PLANTA PRIMERA 1 540 1,80 0,95 70,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 972 230 4,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,84 6,72 0,18 Sn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
14 D ENLLUMENAT PASSADISOS PLANTA PRIMERA 2 540 1,80 0,95 70,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 972 230 4,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,84 6,72 0,18 Sn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
15 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 70,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,63 6,72 0,11 Sn 10 2 C 6 (*) 77 Î
16 D ENLLUMENAT PASSADISOS PLANTA PRIMERA 3 540 1,80 0,95 70,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 972 230 4,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,84 6,72 0,18 Tn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
17 D ENLLUMENAT SANITARIS 1 430 1,80 0,95 70,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 774 230 3,37 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,46 6,72 0,18 Sn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
18 D ENLLUMENAT SANITARIS 2 I MAGATZEM 402 1,80 0,95 70,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 724 230 3,15 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,37 6,72 0,18 Sn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
19 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 70,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,63 6,72 0,11 Sn 10 2 C 6 (*) 77 Î
20 D ENLLUMENAT AULES 1 674 1,80 0,95 50,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.213 230 5,27 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,64 6,72 0,25 Tn 10 2 C 6 (*) 129 40 30 2 A C
21 D ENLLUMENAT AULES 2 674 1,80 0,95 50,00 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.213 230 5,27 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,64 6,72 0,25 Tn 10 2 C 6 (*) 129 Î C
22 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 100 1,00 1,00 50,00 3,00 1,00 1,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 100 230 0,43 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,23 6,72 0,15 Tn 10 2 C 6 (*) 77 Î
23 Q& QUADRE SALA CONCERTS ENLLUMENAT 5.366 1,00 1,00 20,00 1,50 1,00 4,0 0,90 S 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 5.366 400 7,75 4 x 4 + T4 31,00 0,30 6,72 0,89 RSTn 10 4 C 6 (*) 358 40 30 4 A S
24 G ENLLUMENAT EXTERIOR PERIMETRAL 1.260 1,80 1,00 50,00 3,00 1,00 6,0 0,90 S 15D F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat 2.268 230 9,86 2 x 6 + T6 53,00 1,28 6,72 0,56 Rn 10 2 C 6 (*) 309 40 30 2 A
25 G ENLLUMENAT EXTERIOR 1.260 1,80 1,00 50,00 3,00 1,00 6,0 S 15D F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat 2.268 230 9,86 2 x 6 + T6 53,00 1,28 6,72 0,56 Sn 10 2 C 6 (*) 309
26 N ASCENSOR 4.000 1,25 0,85 20,00 5,00 1,00 4,0 S 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 5.882 400 8,49 4 x 4 + T4 30,00 0,33 6,72 0,89 RSTn 10 4 D 6 (*) 179
27 Q& DERIVACIÓ QUADRE SAI 37.950 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 S 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 37.950 400 54,78 4 x 25 + T16 95,00 0,85 6,72 1,85 RSTn 63 4 C 25 356
28 Q& DERIVACIÓ FORÇA PT 34.500 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 S 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 34.500 400 49,80 4 x 25 + T16 95,00 0,77 6,72 1,85 RSTn 50 4 C 6 (*) 448
29 Q& QUADRE SALA CONCERTS FORÇA 22.750 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.750 400 32,84 4 x 16 + T16 73,00 0,79 6,72 1,32 RSTn 40 4 C 6 (*) 358 80 4 15
30 Q& QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS LLUM 100.000 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 100.000 400 144,34 4 x 70 + T35 185,00 0,80 6,72 3,46 RSTn 160 4 C 36 392
Full: BTG-2005-V1 1 de 3

BT-LA CAPSA-GENERAL.xls 08/11/2012
Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) CARACTERÍSTIQUES SUBMINISTRAMENT POTÈNCIES SUBM. PRINCIPAL POTÈNCIES SUBM. COMPLEMENTARI BATERIA CONDENSADORS
31 Q& QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS SO 10.000 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 10.000 400 14,43 4 x 10 + T10 54,00 0,56 6,72 0,89 RSTn 16 4 C 6 (*) 560
32 Q& QUADRE OFICINES 13.768 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 13.768 400 19,87 4 x 10 + T10 54,00 0,77 6,72 0,89 RSTn 20 4 C 6 (*) 448
33 Q& QUADRE AULA 1 6.900 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 6.900 400 9,96 4 x 6 + T6 40,00 0,64 6,72 0,56 RSTn 10 4 C 6 (*) 538
34 Q& QUADRE AULA 2 6.900 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,20 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 6.900 400 9,96 4 x 6 + T6 40,00 0,64 6,72 0,56 RSTn 10 4 C 6 (*) 538
35 I ENDOLLS AUXILIARS PLANTA BAIXA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 6,72 0,39 Rn 16 2 C 6 (*) 129
36 I ENDOLLS AUXILIARS PLANTA PRIMERA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 6,72 0,39 Tn 16 2 C 6 (*) 129
37 I EIXUGAMANS PLANTA BAIXA 2.500 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,50 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.500 230 10,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 3,38 6,72 0,25 Sn 16 2 C 6 (*) 81
38 I EIXUGAMANS PLANTA PRIMERA 2.500 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,50 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.500 230 10,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 3,38 6,72 0,25 Rn 16 2 C 6 (*) 81
39 Q& QUADRE BUCK PB 1 3.758 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.758 400 5,42 4 x 4 + T4 31,00 0,52 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
40 Q& QUADRE BUCK PB 2 3.758 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,26 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.758 400 5,42 4 x 4 + T4 31,00 0,52 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
41 Q& QUADRE BUCK PB 3 3.758 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,26 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.758 400 5,42 4 x 4 + T4 31,00 0,52 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
42 Q& QUADRE BUCK PB 4 3.758 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,26 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.758 400 5,42 4 x 4 + T4 31,00 0,52 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
43 Q& QUADRE BUCK PP 1 3.794 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,19 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.794 400 5,48 4 x 4 + T4 31,00 0,53 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
44 Q& QUADRE BUCK PP 2 3.794 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,19 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.794 400 5,48 4 x 4 + T4 31,00 0,53 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
45 Q& QUADRE BUCK PP 3 3.794 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,19 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.794 400 5,48 4 x 4 + T4 31,00 0,53 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
46 Q& QUADRE BUCK PP 4 3.794 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 0,19 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.794 400 5,48 4 x 4 + T4 31,00 0,53 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
47 Q& QUADRE ZONA GRAVACIÓ 4.020 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 4.020 400 5,80 4 x 4 + T4 31,00 0,56 6,72 0,39 RSTn 10 4 C 6 (*) 358
48 Q& QUADRE CLIMATITZACIÓ 103.111 1,00 1,00 50,00 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 103.111 400 148,83 4 x 70 + T35 185,00 0,82 6,72 3,46 RSTn 160 4 C 36 392
Q QUADRE SAI
100 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A 80 4 15
101 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
102 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
103 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
104 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
105 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
106 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
107 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
108 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
109 J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,10 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
110 J RACK INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 27 1,00 2,5 0,05 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
I QUADRE FORÇA PT
200 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A 80 4 15
201 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 Î
202 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
203 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 Î
204 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
205 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Sn 16 2 C 6 129 Î
206 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
207 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Rn 16 2 C 6 129 Î
208 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
209 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 28 1,00 2,5 0,09 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,85 0,33 Tn 16 2 C 6 129 Î
Q QUADRE ENLLUMENAT SALA CONCERTS 20 4 15
300 E ENLLUMENAT SALA CONCERTS 1 1.500 1,80 0,95 40,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.700 400 3,90 4 x 2,5 + T2,5 18,50 0,48 0,89 0,23 Rn 10 4 C 6 224 40 30 4 Asi C
301 D ENLLUMENAT SALA CONCERTS 2 750 1,80 0,95 40,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.350 230 5,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,46 0,89 0,23 Rn 10 2 C 6 129 Î C
302 D ENLLUMENAT ESCENARI I SORTIDES 538 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 968 230 4,21 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,31 0,89 0,20 Rn 10 2 C 6 129 Î C
303 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50,00 3,00 23 1,00 1,5 1,00 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,45 0,89 0,13 Rn 10 2 C 6 77 Î
304 D ENLLUMENAT BAR I MAGATZEM 274 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 493 230 2,14 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,67 0,89 0,20 Sn 10 2 C 6 129 40 30 4 A C
305 D ENLLUMENAT PASSADIS I CAMERINOS 1 276 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 497 230 2,16 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,67 0,89 0,20 Tn 10 2 C 6 129 Î C
306 D ENLLUMENAT PASSADIS I CAMERINOS 2 276 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 497 230 2,16 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,67 0,89 0,20 Rn 10 2 C 6 129 Î C
307 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50,00 3,00 23 1,00 1,5 1,00 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,45 0,89 0,13 Sn 10 2 C 6 77 Î
308 D ENLLUMENAT PASSERES 1 I SALES INSTAL.LACIONS 576 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.037 230 4,51 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,40 0,89 0,20 Tn 10 2 C 6 129 40 30 2 A C
309 D ENLLUMENAT PASSERES 2 I SALES INSTAL.LACIONS 576 1,80 0,95 50,00 3,00 23 1,00 2,5 0,70 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.037 230 4,51 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,40 0,89 0,20 Tn 10 2 C 6 129 Î C
310 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50,00 3,00 23 1,00 1,5 1,00 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,45 0,89 0,13 Tn 10 2 C 6 77 Î
Q QUADRE SALA CONCERTS FORÇA 50 4 15
400 I ENDOLLS BAR 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,32 0,31 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
401 I ENDOLLS BAR I MAGATZEM 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,32 0,31 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
402 I ENDOLLS CAMERINOS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,32 0,31 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
403 L EIXUGAMANS CAMERINOS 2.500 1,25 0,85 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,50 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.676 230 15,98 2 x 4 + T4 31,00 3,10 1,32 0,31 Tn 16 2 D 6 64 40 30 2 A
404 I ENDOLLS SALES INSTAL.LACIONS P2 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,32 0,31 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
405 I ENDOLLS PASSERES P2 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 1,32 0,31 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
406 I ACUMULADOR ELÈCTRIC CAMERINO 1 1.500 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.500 230 6,52 2 x 2,5 + T2,5 21,00 2,03 1,32 0,21 Tn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
407 I ACUMULADOR ELÈCTRIC CAMERINO 2 1.500 1,00 1,00 50,00 5,00 29 1,00 2,5 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.500 230 6,52 2 x 2,5 + T2,5 21,00 2,03 1,32 0,21 Rn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
Q QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS LLUM 150 4 15
500 E LÍNIA 1 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
501 E LÍNIA 2 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
502 E LÍNIA 3 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
503 E LÍNIA 4 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
504 E LÍNIA 5 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
505 E LÍNIA 6 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
506 E LÍNIA 7 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
507 E LÍNIA 8 12.500 1,80 0,95 50,00 3,00 30 1,00 2,5 0,40 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 22.500 400 32,48 4 x 10 + T10 44,00 1,26 3,46 0,79 RSTn 40 4 C 6 224 40 30 4 Asi
Q QUADRE SALA CONCERTS DIMMERS SO 20 4 15
600 N LÍNIA 1 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
601 N LÍNIA 2 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
602 N LÍNIA 3 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
Full: BTG-2005-V1 2 de 3

BT-LA CAPSA-GENERAL.xls 08/11/2012
Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) CARACTERÍSTIQUES SUBMINISTRAMENT POTÈNCIES SUBM. PRINCIPAL POTÈNCIES SUBM. COMPLEMENTARI BATERIA CONDENSADORS
603 N LÍNIA 4 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
604 N LÍNIA 5 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
605 N LÍNIA 6 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 40 30 4 A
605 N LÍNIA 7 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 Î
605 N LÍNIA 8 1.250 1,00 1,00 50,00 5,00 31 1,00 4,0 0,40 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.250 400 1,80 4 x 4 + T4 30,00 0,17 0,89 0,28 RSTn 10 4 C 6 358 Î
Q QUADRE OFICINES 40 4 15
700 D ENLLUMENAT PLANTA BAIXA 1 378 1,80 0,95 10,00 3,00 32 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 680 230 2,96 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,18 0,89 0,52 Tn 10 2 C 6 129 40 30 2 A C
701 D ENLLUMENAT PLANTA BAIXA 2 432 1,80 0,95 10,00 3,00 32 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 778 230 3,38 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,21 0,89 0,52 Tn 10 2 C 6 129 Î C
702 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 80 1,00 1,00 10,00 3,00 32 1,00 1,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 80 230 0,35 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,04 0,89 0,41 Tn 10 2 C 6 77 Î
703 D ENLLUMENAT SANITARIS I SALA GENERAL PL 1 536 1,80 0,95 10,00 3,00 32 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 965 230 4,19 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,26 0,89 0,52 Rn 10 2 C 6 129 40 30 2 A C
704 D ENLLUMENAT DESPATXOS PL. 1 432 1,80 0,95 20,00 3,00 32 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 778 230 3,38 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,42 0,89 0,37 Rn 10 2 C 6 129 Î C
705 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 80 1,00 1,00 20,00 3,00 32 1,00 1,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 80 230 0,35 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,07 0,89 0,27 Rn 10 2 C 6 77 Î
706 I EIXUGAMANS 2.500 1,00 1,00 20,00 5,00 32 1,00 2,5 0,25 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.500 230 10,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,35 0,89 0,37 Sn 16 2 C 6 81 40 30 2 A
707 I ENDOLLS PLANTA BAIXA 3.450 1,00 1,00 20,00 5,00 32 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,86 0,89 0,37 Tn 16 2 C 6 81 40 30 2 A
708 I ENDOLLS PLANTA PRIMERA 3.450 1,00 1,00 20,00 5,00 32 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,86 0,89 0,37 Tn 16 2 C 6 81 Î
709 l CORTINA D'AIRE 830 1,25 0,85 20,00 5,00 32 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.221 230 5,31 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,66 0,89 0,37 Rn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
710 n PORTES AUTOMÀTIQUES 1.600 1,25 0,85 50,00 5,00 32 1,00 4,0 1,00 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.353 400 3,40 4 x 4 + T4 30,00 0,33 0,89 0,28 RSTn 10 4 D 6 179 40 30 4 A
Q QUADRE AULA 15 4 15
800 I ENDOLLS AULA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 33 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 0,56 0,24 Rn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
801 I ENDOLLS AULA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 33 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 0,56 0,24 Rn 16 2 C 6 129 Î
Q QUADRE BUCK 15 4 15
900 D ENLLUMENAT BUCK 288 1,80 0,95 50,00 3,00 39 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 518 230 2,25 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,70 0,39 0,15 Sn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
901 H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 20 1,00 1,00 50,00 3,00 39 1,00 1,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 20 230 0,09 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,05 0,39 0,11 Sn 10 2 C 6 77 40 30 2 A
902 I ENDOLLS BUCK 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 39 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 0,39 0,20 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
Q QUADRE ZONA GRAVACIÓ 15 4 15
1000 D ENLLUMENAT ZONA GRAVACIÓ 540 1,80 0,95 50,00 3,00 47 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 972 230 4,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,31 0,39 0,15 Sn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
1001 D ENLLUMENAT EMERGÈNCIA 30 1,80 0,95 50,00 3,00 47 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 54 230 0,23 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,07 0,39 0,15 Tn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
1002 I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 47 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 0,39 0,20 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
Q QUADRE CLIMATITZACIÓ 160 4 15
1100 N CLIMATITZADOR EXISTENT APORTACIÓ 6.000 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 8.824 400 12,74 4 x 4 + T4 30,00 1,23 3,46 0,37 RSTn 16 4 D 6 112 40 30 4 A
1101 N CLIMATITZADOR EXISTENT EXTRACCIÓ 6.000 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 8.824 400 12,74 4 x 4 + T4 30,00 1,23 3,46 0,37 RSTn 16 4 D 6 112 40 30 4 A
1102 O BOMBA DE CALOR EXISTENT 24.800 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 36.471 400 52,64 4 x 10 + T10 54,00 2,04 3,46 0,79 RSTn 50 4 D 6 90 63 30 4 A
1103 N BOMBA CIRCULADORA 1 1.000 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.471 400 2,12 4 x 4 + T4 30,00 0,21 3,46 0,37 RSTn 10 4 D 6 179 40 30 4 A
1104 N BOMBA CIRCULADORA 1 1.000 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.471 400 2,12 4 x 4 + T4 30,00 0,21 3,46 0,37 RSTn 10 4 D 6 179 40 30 4 A
1105 O UNITAT EXTERIOR EDIFICI 30.610 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 45.015 400 64,97 4 x 16 + T16 73,00 1,57 3,46 1,11 RSTn 63 4 D 25 114 63 30 4 A
1106 O UNITAT EXTERIOR SALA CONCERTS 23.100 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 4,0 0,80 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 33.971 400 49,03 4 x 10 + T10 54,00 1,90 3,46 0,79 RSTn 50 4 D 6 90 63 30 4 A
1107 L UNITAT INTERIOR OFICINA PB 1 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,80 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1108 L UNITAT INTERIOR OFICINA PB 2 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,80 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1109 L UNITAT DE VENTILACIÓ OFICINES PB 490 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,80 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 721 230 3,13 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,97 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1110 L UNITAT INTERIOR SALA RACK P1 33 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 49 230 0,21 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,07 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1111 L UNITAT INTERIOR SALA REUNIONS P1 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1112 L UNITAT INTERIOR DESPATX DIRECTOR P1 19 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 28 230 0,12 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,04 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1113 L UNITAT INTERIOR OFICINA GENERAL P1 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1114 L UNITAT VENTILACIÓ OFICINES P1 560 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 824 230 3,58 2 x 2,5 + T2,5 23,00 1,11 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1115 L UNITAT INTERIOR 1 AULA 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1116 L UNITAT INTERIOR 2 AULA 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1117 L UNITAT INTERIOR 1 AULA 2 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1118 L UNITAT INTERIOR 2 AULA 2 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1119 L UNITAT VENTILACIÓ AULES 570 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 838 230 3,64 2 x 2,5 + T2,5 23,00 1,13 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1120 L UNITAT INTERIOR BUCK 1 PL 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1121 L UNITAT INTERIOR BUCK 2 PL 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1122 L UNITAT INTERIOR BUCK 3 PL 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1123 L UNITAT INTERIOR BUCK 4 PL 1 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1124 L UNITAT VENTILACIÓ BUCKS PLANTA 1 570 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 838 230 3,64 2 x 2,5 + T2,5 23,00 1,13 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1125 L UNITAT INTERIOR ÀREA DOCUMENTAL 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1126 L UNITAT INTERIOR ÀREA DOCUMENTAL 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1127 L UNITAT INTERIOR BUCK 1 PB 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1128 L UNITAT INTERIOR BUCK 2 PB 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1129 L UNITAT INTERIOR BUCK 3 PB 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1130 L UNITAT INTERIOR BUCK 4 PB 31 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 46 230 0,20 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1131 L UNITAT VENTILACIÓ BUCKS PB 570 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 838 230 3,64 2 x 2,5 + T2,5 23,00 1,13 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1132 L UNITAT INTERIOR ZONA GRAVACIÓ 28 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 41 230 0,18 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,06 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1133 L UNITAT INTERIOR ZONA GRAVACIÓ 33 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 49 230 0,21 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,07 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1134 L UNITAT VENTILACIÓ ZONA GRAVACIÓ 490 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 721 230 3,13 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,97 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1135 L UNITAT INTERIOR CAMERINOS 19 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 28 230 0,12 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,04 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
1136 L UNITAT INTERIOR CAMERINOS 19 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 28 230 0,12 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,04 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1137 L UNITAT INTERIOR SALA CONCERTS 1.465 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.154 230 9,37 2 x 2,5 + T2,5 23,00 2,91 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 40 30 4 A
1138 L UNITAT INTERIOR ZONA CONCERTS 1.465 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.154 230 9,37 2 x 2,5 + T2,5 23,00 2,91 3,46 0,24 Sn 10 2 D 6 64 Î
1139 I CONTROL 200 1,00 1,00 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,27 3,46 0,24 Tn 10 2 C 6 129 40 30 4 A
1139 I CONTROL 200 1,00 1,00 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,27 3,46 0,24 Rn 10 2 C 6 129 Î
1137 L UNITAT INTERIOR SALA CONCERTS 1.465 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.154 230 9,37 2 x 2,5 + T2,5 23,00 2,91 3,46 0,24 Tn 10 2 D 6 64 40 30 4 A
1138 L UNITAT INTERIOR ZONA CONCERTS 1.465 1,25 0,85 50,00 5,00 48 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 2.154 230 9,37 2 x 2,5 + T2,5 23,00 2,91 3,46 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
1139 I CONTROL 200 1,00 1,00 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,27 3,46 0,24 Sn 10 2 C 6 129 40 30 4 A
1139 I CONTROL 200 1,00 1,00 50,00 5,00 48 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 200 230 0,87 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,27 3,46 0,24 Tn 10 2 C 6 129 Î
Full: BTG-2005-V1 3 de 3

BT-LA CAPSA-BAR.xls 14/10/2012
CÀLCUL D'INSTAL.LACIONS DE BAIXA TENSIÓ SECCIONS DELS CONDUCTORS - POTENCIES INSTAL.LADES I A CONTRACTAR - EQUILIBRAT DE FASES - CORRECCCIÓ DEL FACTOR DE POTÈNCIA - PROTECCIONS MAGNETOTÈRMIQUES I DIFERENCIALS
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
ZONA O SECTOR
OBSERVACIONS
QUADRE ELÈCTRIC BAR
CARACTERISTIQUES COMUNS DELS CIRCUITS AGRUPATS PER TIPUS
Afegint el símbol & a la lletra es considera una línia de derivació a subquadre
Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) CARACTERÍSTIQUES SUBMINISTRAMENT POTÈNCIES SUBM. PRINCIPAL POTÈNCIES SUBM. COMPLEMENTARI BATERIA CONDENSADORS
A L. GENERAL D'ALIMENTACIÓ (en canalització encastada o superficial) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 10,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Bateria condensadors S
B L. GENERAL D'ALIMENTACIÓ (soterrada) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 10,0 45D 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat Tensió s/c (V) 230 400 P instal.lada (W) 57.847 P instal.lada (W) Cos f sense corregir 0,89
C DERIVACIÓ INDIVIDUAL (en canalització encastada o superficial) 1,00 1,00 50 0,50 1,00 6,0 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra P simultània (W) 20.458 P simultània (W) Cos f a aconseguir 0,95
D ENLLUMENAT (llums fluorescents o descàrrega - línia monofàsica) 1.260 1,80 0,95 50 3,00 1,00 2,5 0,90 S 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Potència trafo (kVA) 630 Grup electrògen (S/N) Q bateria calculada (kVAr) 10,60
E ENLLUMENAT (llums fluorescents o descàrrega - línia trifàsica) 1.260 1,80 0,95 50 3,00 1,00 2,5 0,90 42B1 3 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Ucc trafo (%) 4,00 S grup electrògen (kVA) Q bateria seleccionada (kVAr) 11,00
F ENLLUMENAT (làmpades incandescents - línia monofàsica) 2.300 1,00 1,00 50 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Impedància trafo (mO) 10,16
G ENLLUMENAT EXTERIOR (línia exterior soterrada) 1.260 1,80 1,00 50 3,00 1,00 6,0 0,90 15D F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cable multiconductor o cables unipolars en conducte soterrat P màxima admissible (kW) 20,76 P màxima admissible (kW)
H ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA 200 1,00 1,00 50 3,00 1,00 1,5 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Secció connex servei (mm2) 240 P a autoritzar (kW) 20,76 P a autoritzar (kW)
I ENDOLLS 3.450 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Longitud estimada (m) 15 P a contractar (kW) 20,76 P a contractar (kW)
J ENDOLLS INFORMÀTICA 3.450 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 0,50 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Impedància connex servei 1,40
K CENTRALETES 250 1,00 1,00 50 5,00 1,00 2,5 1,00 S 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra COMPENSACIÓ DE FASES
L MAQUINÀRIA MONOFÀSICA (consum igual o inferior a 2.500 W) 2.500 1,25 0,85 50 5,00 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra RESISTÈNCIA DE CONNEXIÓ A TERRA Característiques del conjunt de mesura Característiques del conjunt de mesura R - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 30,7%
M MAQUINÀRIA MONOFÀSICA (consum igual o inferior a 5.000 W) 5.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra CONJUNT MESURA TMF1 CONJUNT MESURA S - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 39,1%
N MAQUINÀRIA TRIFÀSICA (consum igual o inferior a 12.000 kW) 12.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Terreny 5 Argila plàstica COMPTADOR TIPUS Multifunció COMPTADOR TIPUS Multifunció T - IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 30,1%
O MAQUINÀRIA TRIFÀSICA (consum superior a 12.000 kW) 15.000 1,25 0,85 50 5,00 1,00 4,0 1,00 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Resistivitat terreny (ohm m) 50 TRAFOS INTENSITAT - TRAFOS INTENSITAT
P& DERIVACIÓ A QUADRE (alimentació trifàsica) 1,00 1,00 50 1,50 1,00 4,0 15B1 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Plaques enterrades ICP ICP
Q& DERIVACIÓ A QUADRE (alimentació trifàsica) 1,00 1,00 50 1,50 1,00 4,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra Perímetre (m) 5,00 Intensitat nominal (A) 30 Intensitat nominal (A)
R Nombre de plaques 5 Poder de tall (kA) 5 Poder de tall (kA)
S Piques verticals Intensitat tèrmic (A) 30 Intensitat tèrmic (A)
T Longitud de la pica (m) 1,20 Fusibles (A) 80 Fusibles (A) 80,00
U Nombre de piques 4 Bases fus. DIN 0 Bases fus.
V Conductor de 35 mm2 enterrat horitzontalment DIFERENCIAL DIFERENCIAL
W Longitud del conductor (m) 10,00 Intensitat nominal (A) 40 Intensitat nominal (A)
X
Y
Z
R connexió a terra (ohm) 1,22 Sensibilitat 30-300 Sensibilitat
Nº Tipus Descripció o designació del circuit Pc (W) F Cos L (m) u (%) Org. F.agrp S.min. F.sim. Comp. Codi Circuit Conductors Instal.lació (TAULA 1 ITC-BT-19) Sk (VA) U (V) Ik (A) SECCIÓ (mm2) Iz adm (A) u tot (%) Icc màx (kA) Icc mín (kA) FASES INTERRUPTOR MAGNETOTÈRMIC SELECCIONAT DIFERENCIAL INTER. QUADRE C1 C2
LINIA GENERAL D'ALIMENTACIÓ (SUBM. PPAL) 20.760 30 0,50 1,00 10,0 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 20.760 400 29,96 4 x 25 95,00 0,28 10,00 2,99 In (A) Np Corba PdC (kA) Coord L prot.(m) In (A) S (mA) Np Tipus Sel In (A) Np PdC (kA) (C) (C)
BATERIA DE CORRECCIÓ DEL FACTOR DE POTÈNCIA 11.000 1,50 10 3,00 1,00 2,5 45B1 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 16.500 400 23,82 4 x 4 + T4 31,00 0,74 2,99 1,21 RSTn 25 4 D 6 72 40 300 4
Q QG QUADRE GENERAL
1 D ENLLUMENAT BAR 1 378 1,80 0,95 35,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 680 230 2,96 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,64 2,99 0,33 Rn 10 2 C 6 129 40 30 2 A 30 4 15
2 D ENLLUMENAT BAR 2 270 1,80 0,95 35,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 486 230 2,11 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,46 2,99 0,33 Rn 10 2 C 6 129 Î
3 D ENLLUMENAT BAR 3 270 1,80 0,95 35,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 486 230 2,11 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,46 2,99 0,33 Rn 10 2 C 6 129 Î
4 H ENLLUMENAT EMERGÈNCIA 60 1,00 1,00 35,00 3,00 1,00 1,5 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 60 230 0,26 2 x 1,5 + T1,5 15,00 0,09 2,99 0,20 Rn 10 2 C 6 77 Î
5 D ENLLUMENAT CUINA 792 1,80 0,95 35,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.426 230 6,20 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,35 2,99 0,33 Sn 10 2 C 6 129 40 30 4 A
6 D ENLLUMENAT SANITARIS 572 1,80 0,95 35,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.030 230 4,48 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,97 2,99 0,33 Tn 10 2 C 6 129 Î
7 D ENLLUMENAT BARRA 504 1,80 0,95 30,00 3,00 1,00 2,5 0,90 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 907 230 3,94 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,73 2,99 0,37 Rn 10 2 C 6 129 Î
8 H ENLLUMENAT EMERGENCIA 540 1,00 1,00 66,00 3,00 1,00 1,5 1,00 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 540 230 2,35 2 x 1,5 + T1,5 15,00 1,60 2,99 0,11 Sn 10 2 C 6 77 Î
9 I ENDOLLS AUXILIARS BARRA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 2,99 0,36 Tn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
10 I ENDOLLS AUXILIARS BARRA 3.450 1,00 1,00 66,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 3,84 2,99 0,28 Tn 16 2 C 6 129 Î
11 I ENDOLLS AUXILIARS CUINA 3.450 1,00 1,00 66,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 3,84 2,99 0,28 Sn 16 2 C 6 129 40 30 2 A
12 I ENDOLLS AUXILIARS CUINA 3.450 1,00 1,00 50,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 4 + T4 27,00 2,91 2,99 0,36 Sn 16 2 C 6 129 Î
13 I EIXUGAMANS I ENDOLLS SANITARIS 3.450 1,00 1,00 20,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 3.450 230 15,00 2 x 2,5 + T2,5 21,00 1,86 2,99 0,53 Rn 16 2 C 6 81 40 30 2 A
14 N P. CORRENT TRIFÀSICA 2 10.000 1,25 0,85 20,00 5,00 1,00 4,0 0,20 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 14.706 400 21,23 4 x 4 + T4 30,00 0,82 2,99 0,76 RSTn 25 4 D 6 72 40 30 4 A
15 N RENTAPLATS 7.000 1,25 0,85 20,00 5,00 1,00 4,0 0,20 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 10.294 400 14,86 4 x 4 + T4 30,00 0,57 2,99 0,76 RSTn 16 4 D 6 112 40 30 4 A
16 I FRIGORÍFIC I CONGELADOR 1.300 1,00 1,00 20,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 1.300 230 5,65 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,70 2,99 0,53 Rn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
17 N ARMARI CALENT 7.000 1,25 0,85 20,00 5,00 1,00 4,0 0,15 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 10.294 400 14,86 4 x 4 + T4 30,00 0,57 2,99 0,76 Sn 16 4 D 6 112 40 30 4 A
18 I MÀQUINA UNIVERSAL 400 1,00 1,00 20,00 5,00 1,00 2,5 0,20 12B1 F + N ES07Z1-K (750 V) Conductors aillats o cables unipolars en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 400 230 1,74 2 x 2,5 + T2,5 21,00 0,22 2,99 0,53 Sn 10 2 C 6 129 40 30 2 A
19 N CAMPANA EXTRACCIÓ 3.000 1,25 0,85 20,00 5,00 1,00 4,0 0,20 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 4.412 400 6,37 4 x 4 + T4 30,00 0,25 2,99 0,76 Sn 10 4 D 6 179 40 30 4 A
20 N UNITAT EXTERIOR 7.700 1,25 0,85 75,00 5,00 1,00 4,0 1,00 45B2 3 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 11.324 400 16,34 4 x 4 + T4 30,00 2,37 2,99 0,25 RSTn 20 4 D 6 90 40 30 4 A
21 L UNITAT INTERIOR 241 1,25 0,85 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 354 230 1,54 2 x 2,5 + T2,5 23,00 0,48 2,99 0,24 Rn 10 2 D 6 64 40 30 2 A
22 L UNITAT VENTILACIÓ 570 1,25 0,85 50,00 5,00 1,00 2,5 1,00 15B2 F + N RZ1-K 0,6 / 1 kV Cables multiconductors en conducte en muntatge superficial o encastats en obra 838 230 3,64 2 x 2,5 + T2,5 23,00 1,13 2,99 0,24 Rn 10 2 D 6 64 Î
Full: BTG-2005-V1 1 de 1

document I_MEMÒRIA

05.2.04 Instal·lació d'enllumenat
NORMATIVA
Codi tècnic de la edificació DB-HE 3 Estalvi d'energia: Eficiència energètica de les
instal·lacions d’il·luminació (RD 314/2006 de 17 de març) i modificació del text pel RD
1371/2007, de 19 d’octubre (BOE 23/10/07) i la correcció d’errors publicada al BOE de
25/01/2008
Norma UNE 12464-1: La il·luminació dels llocs de treball interiors
PARÀMETRES DE DISSENY
Pel disseny de la instal·lació es consideraran els tres factors fonamentals que determinen el confort visual de la
instal·lació d'enllumenat:
Nivell d'il·luminació
Índex de reproducció del color
Índex d'enlluernament
Nivells d’il·luminació i uniformitat
S'adoptaran com nivells mitjos mínims d'il·luminació i uniformitats mitges per al càlcul de la instal·lació els següents
valors:
Circulacions: 150 lux Um=0,4
Despatxos: 500 lux Um=0,5
Aules i buck d’assaig: 300 lux Um=0,5
Lavabos i serveis: 200 lux Um=0,4
Reproducció de color
L'índex de reproducció cromàtica dels fluorescents a utilitzar en l'enllumenat interior no haurà de ser inferior al 85 %,
amb una temperatura de color de 4.000 °K.
Enlluernament
Per a evitar l'enlluernament s'han triat llumeneres apantallades o amb difusors, que en condicions normals d'us
impedeixen la visió directa de la font de llum.
document I_MEMÒRIA
ELEMENTS DE LA INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT
Es determinen a continuació les qualitats que hauran de reunir les llumeneres en funció de les diferents àrees a
il·luminar.
Enllumenat general
Per a l’enllumenat general dels passadissos, oficines, aules, etc. es faran servir llumeneres fluorescents en línia
continua amb òptica d'alumini lacat i difusor de metacrilat opal, per a tubs fluorescents de 54 W tipus T5 amb una
temperatura de color de 3000 K (color 83) i un grau de rendiment de color Ra=85, de forma rectangular, amb xassís
de planxa d'alumini extrusionat, grau de protecció IP 40, amb balast electrònic, model FIL de la firma 'LAMP' o
similar.
En els sanitaris i els accessos als bucks s’instal·laran llumeneres decoratives tipus downlight, amb una làmpada de
fluorescència de 26 W, tipus TC-TE amb reactància electrònica (color càlid), model MINI KONIC CLASE II ref.
92.41.04.0 de la fiorma 'LAMP' o similar amb reflector metalitzar i vidre opal.
Totes les llumeneres estaran equipades amb equips electrònics per tal de minimitzar el consum, millorar el
rendiment lumínic i eliminar l'efecte estroboscòpic.
En el cas de les llumeneres de passadissos i les situades en espais de treball a menys de 3 m de les finestres
disposaran d’equips electrònics previstos per a regulació DALI.
L’enllumenat de les zones i espais de circulació es dividirà en tres circuits, essent un del 15% aproximadament que
serà utilitzat com a enllumenat de vigilància.
Enllumenat d'emergència
Amb el fi de dotar els edificis d'un enllumenat de socors en cas de falta del subministrament de la xarxa de la
companyia, o per descens de la tensió per sota del 70 % del valor nominal, s'han previst llumeneres d'emergència
que proporcionin una il·luminació que permeti senyalitzar les sortides i il·luminar de forma suficient les vies
d'evacuació del edifici.
Els equips utilitzats seran llumeneres autònomes d'emergència i senyalització,, amb làmpada de fluorescència de
206 lumens, de 2 hores d'autonomia, per a muntatge encastat i/o superficial a sostre i/o paret, model 'ARGOS-M
2N7S' o de la firma 'DAISALUX' o similar.
COMPLIMENT DELS VALORS LÍMIT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació complirà amb els valors d’eficiència energètica que es determinen a la secció HE 3 del vigent CTE.
A l’annex corresponent d’aquesta memòria es troben els càlculs lumínics realitzats per a cada dependència o cada
tipologia i a continuació hi figuren les taules justificatives del compliment d’aquests valors.
SISTEMES DE REGULACIÓ I CONTROL
La instal·lació disposarà de reguladors de nivell lumínic de tipusd DALI per al control de les línies d’il·luminació
situades al costat de les finestres i passadissos. Per això s’ha previst una encesa independent per a aquestes
llumeneres.
Les zones amb ocupació ocasional disposaran de detectors de presencia per la connexió de les llumeneres.

document I_MEMÒRIA

ANNEX 3 – Càlculs d’enllumenat
document I_MEMÒRIA

REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
280
280
320
0.00
360
360
400 400 400 400
320
360 360 360
320 320
320
320
360 360
400 400
400
400
320
360
400
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
01-BUCS ASSAIG PLANTA BAIXA / Output en hoja simple
280
400
400
360
320
320
360
4.13 m
4.90 m
0.00
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
Valores en Lux, Escala 1:63
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 350 243 442 0.693
Suelo 20 284 237 319 0.832
Techo 70 346 93 4440 0.268
Paredes (4) 50 406 131 15288 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 32 x 32 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 4 Philips TMS022 1xTL-D58W/830 (1.000) 5200 56.0
Valor de eficiencia energética: 11.07 W/m² = 3.16 W/m²/100 lx (Base: 20.24 m²)
Total: 20800 224.0
Página 1
REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
400
480
480
480
480
480
480
400
400
400
400
0.00 1.71
320
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
02-BUCS ASSAIG PLANTA PRIMERA / Output en hoja simple
240
400
400
320
320
400
400
480
480
480
480
400
480
480
5.00 m
5.18 m
3.51
0.00
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
Valores en Lux, Escala 1:67
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 397 161 552 0.405
Suelo 20 326 178 392 0.548
Techo 70 412 84 4475 0.204
Paredes (6) 50 434 128 6230 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 64 x 64 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 5 Philips TMS022 1xTL-D58W/830 (1.000) 5200 56.0
Valor de eficiencia energética: 12.14 W/m² = 3.06 W/m²/100 lx (Base: 23.06 m²)
Total: 26000 280.0
Página 1

REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
600
680
680
0.00
640
640
600
560
640
640
640
560
600
600
560
520
520
560
600
640
640
640
640
600
560
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
03- DESPATX PLANTA PRIMERA / Output en hoja simple
640
640
680
680
2.40 m
2.90 m
0.00
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
Valores en Lux, Escala 1:38
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 594 497 696 0.836
Suelo 20 437 390 478 0.893
Techo 70 260 150 884 0.575
Paredes (4) 50 457 179 4273 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 32 x 32 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 4 www.lamp.es lamp@lamp.es 4741143 FIL LAMAS 54W/830 (1.000) 4450 54.0
Valor de eficiencia energética: 31.03 W/m² = 5.23 W/m²/100 lx (Base: 6.96 m²)
Total: 17800 216.0
Página 1
REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
440
440
550
330
440
550
660
550
660
0.00 1.60
660 660 660 660
550
550 550
660
550
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
04- OFICINA PLANTA PRIMERA / Output en hoja simple
660
660
550
660
550
660
440
550
550
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
5.99 m
4.42 m
3.34
0.00
Valores en Lux, Escala 1:57
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 501 207 738 0.413
Suelo 20 420 184 536 0.437
Techo 70 184 86 1832 0.467
Paredes (6) 50 366 104 8113 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 64 x 64 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 8 www.lamp.es lamp@lamp.es 4741143 FIL LAMAS 54W/830 (1.000) 4450 54.0
Valor de eficiencia energética: 19.88 W/m² = 3.97 W/m²/100 lx (Base: 21.73 m²)
Total: 35600 432.0
Página 1

REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
0.00
600
480
600
360
600
480
360
720 720 720 720
720
600 600 600
480 480
480
360
360
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
05-AULA PLANTA PRIMERA / Output en hoja simple
360
360
480
480
480
600
600 600 600
720 720 720 720
720
720 720 720 720
720
600
600 600 600
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
600
600
360
360
480
480
7.60 m
5.50 m
0.00
Valores en Lux, Escala 1:71
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 484 221 806 0.456
Suelo 20 423 282 570 0.669
Techo 70 134 86 714 0.647
Paredes (4) 50 337 109 3090 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 64 x 64 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 12 www.lamp.es lamp@lamp.es 4741143 FIL LAMAS 54W/830 (1.000) 4450 54.0
Valor de eficiencia energética: 15.50 W/m² = 3.20 W/m²/100 lx (Base: 41.80 m²)
Total: 53400 648.0
Página 1
REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
600
600
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
06-CUINA I MAGATZEMS PLANTA BAIXA / Output en hoja simple
600
600
480
600
600 600
720
600 600
600
600
720
720
0.00 1.97 10.13 12.03
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
720
720
720
720
480
600
720
720
600
4.85 m
3.13
2.53
1.75
0.00
15.00 m
Valores en Lux, Escala 1:108
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 600 264 840 0.440
Suelo 20 475 272 622 0.573
Techo 70 231 140 574 0.608
Paredes (12) 50 420 189 3615 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 64 x 128 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 11 www.castanweb.com PE 236 ESTANCA PE 2X36W (1.000) 6700 72.0
Valor de eficiencia energética: 19.05 W/m² = 3.18 W/m²/100 lx (Base: 41.58 m²)
Total: 73700 792.0
Página 1

REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
650
650
520
390
390
520
520
390
0.00 1.39 3.29
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
07-PASSADÍS AULES PLANTA PRIMERA / Output en hoja simple
390 390 390
260 260 260
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
260
4.39 m
3.43
1.82
0.00
21.79 m
Valores en Lux, Escala 1:156
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 336 106 710 0.316
Suelo 20 274 122 480 0.447
Techo 70 102 41 1409 0.402
Paredes (8) 50 204 50 5811 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 128 x 64 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 11 www.lamp.es lamp@lamp.es 4741143 FIL LAMAS 54W/830 (1.000) 4450 54.0
Valor de eficiencia energética: 12.76 W/m² = 3.80 W/m²/100 lx (Base: 46.55 m²)
Total: 48950 594.0
Página 1
REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
390
0.00 1.90
650
650
520
780 780
650 650
650
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
520
520 520 520
390 390 390
Altura del local: 2.500 m, Altura de montaje: 2.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
650
15.10.2012
08- BAR / Output en hoja simple
390
650
520
520
7.39 m
5.77
2.50
0.00
17.27 m
Valores en Lux, Escala 1:124
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 550 168 801 0.305
Suelo 20 499 178 691 0.357
Techo 70 251 68 4260 0.271
Paredes (10) 50 324 79 2761 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 128 x 64 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 14 TROLL 100/136/CPD INDY +1 x T26 36W DIM. (1.000) 3350 36.0
2 17 www.lamp.es lamp@lamp.es 4741143 FIL LAMAS 54W/830 (1.000) 4450 54.0
Valor de eficiencia energética: 12.76 W/m² = 2.32 W/m²/100 lx (Base: 111.46 m²)
Total: 122550 1422.0
Página 1

REFORMA EDIFICI POLIVALENT DE LA CAPSA
0.00
360
270
180
270
360
90
360
360
360
270
360
270
180
90
360
360
270
270
360
360
180
360
270
90
270
14.00 m
18.00 m
0.00
Altura del local: 8.000 m, Altura de montaje: 7.500 m, Factor
mantenimiento: 0.80
Proyecto elaborado por
Teléfono
Fax
e-Mail
15.10.2012
9-SALA POLIVALENT / Output en hoja simple
Valores en Lux, Escala 1:232
Superficie ρ [%] E m [lx] E min [lx] E max [lx] E min / E m
Plano útil / 270 36 449 0.133
Suelo 20 259 47 433 0.183
Techo 70 44 24 59 0.531
Paredes (4) 50 84 25 251 /
Plano útil:
Altura: 0.800 m
Trama: 128 x 128 Puntos
Zona marginal: 0.000 m
Lista de piezas - Luminarias
N° Pieza Designación (Factor de corrección) Φ [lm] P [W]
1 6
TROLL 5002/E250 PENDEL PLUS EXTENSIVO. +1 x HIE 250W EQ. MAG.
B.F. (1.000)
18000 275.0
Total: 108000 1650.0
Valor de eficiencia energética: 6.55 W/m² = 2.42 W/m²/100 lx (Base: 252.00 m²)
Página 1

05.2.05 Climatització
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
Reglament d'instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) Instruccions Tècniques
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
Actualment el centre disposa de 2 zones diferenciades pel que fa a les instal·lacions tèrmiques: la sala gran per una
banda i la resta d’espais del centre per l’altre.
La sala gran disposa de refrigeració i calefacció per aire, la qual es realitza amb un climatitzador instal·lat a la sala
de maquinària existent a la sobre planta de la sala. Aquest climatitzador està connectat per una banda a una unitat
refredadora d’aigua (bateria de fred) i a la xarxa de distribució d’aigua calenta per a calefacció del centre (bateria de
calor).
La resta d’espais del centre disposen de calefacció per radiadors encara que en diferents espais es pot observar
que s’han muntat unitats de bomba de calor tipus ‘split’ en diferents estats de conservació i manteniment.
La actuació prevista es basa per una banda en la demanda de climatització (fred i calor) de tots els espais del centre
i també en la insuficiència del sistema de climatització de la sala gran en condicions de demanda màxima.
La solució prevista per a la sala gran passa per mantenir el climatitzador existent a través del qual es realitzarà la
ventilació de la sala. Aquest equip es reforçarà amb la instal·lació de dues unitats interiors de bomba de calor
connectades al sistema VRV que es preveu instal·lar al centre. Aquestes unitats seran només per a càrregues
interiors sense aportació ni tractament d’aire exterior.
Per a la resta d’espais del centre s’ha previst un sistema de climatització basat en la utilització d’equips de tipus VRV
que permetin el funcionament independent en horari i requeriments de cada espai, per tal de minimitzar el consum al
permetre aquest sistema adaptar al màxim el consum a les necessitats reals de la instal·lació en cada moment.
La ventilació d’aquest recintes es farà amb unitats de recuperació entàlpica per sectors, per una banda per la
mateixa consideració d’adaptar el funcionament a la ocupació dels recintes per una banda i a les limitacions de les
dimensions dels conductes per altra.
Cal remarcar que el condicionament acústic dels recintes d’assaig (bucs) i de les aules ha obligat a instal·lar
diversos silenciadors en les connexions a aquests espais del conductes de la xarxa de ventilació.
A continuació es descriu amb detall cadascuna d’aquestes instal·lacions
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ DEL CENTRE
El sistema de climatització serà per aire amb unitats interiors VRV de tipus mural. Aquestes unitats es connectaran a
3 unitats exteriors les quals es muntaran a l’espai de maquinària existent a la sobreplanta de la sala gran.
Aquestes 3 unitats exteriors alimentaran als espais amb utilització principalment diürna, els espais d’utilització
principal en horari de tarda nit i al bar.
El tractament de l’aire de climatització es realitzarà en diferents unitats de recuperació entàlpica independents per a
cada zona en funció de les diferents utilitzacions de cada conjunt d’espais, per tal de permetre un funcionament i
una regulació diferent en cadascuna d’aquestes zones.
La distribució de les diferents unitats serà la següent:
UE V Planta Espai Unitat Num.
PB Oficines FXAQ25P 2
PB Ventilació oficines PB VKM50G 1
P1 Oficina general FXAQ25P 1
P1 Sala reunions FXAQ25P 1
P1 Despatx director FXAQ20P 1
P1 Sal informatica FXAQ50P 1
P1 Ventilació oficines P1 VKM80G 1
P1 Aula 1 FXAQ40P 2
P1 Aula 2 FXAQ40P 2
PB Ventilació aules VKM100G 1
P1 Buck 1 FXAQ40P 1
P1 Buck 2 FXAQ40P 1
P1 Buck 3 FXAQ40P 1
P1 Buck 4 FXAQ40P 1
P1 Ventilació bucks VKM100G 1
Unitat interior 1 (zona dia) RXYQ38P 1
PB Bar FXMQ125P 1
PB Ventilació bar VKM100G 1
Unitat interior 2 (zona bar) RXYQ10P 1
PB Buck 1 FXAQ40P 1
PB Buck 2 FXAQ40P 1
PB Buck 3 FXAQ40P 1
PB Buck 4 FXAQ40P 1
PB Sala control zona grups FXAQ25P 2
PB Ventilació bucks VKM100G 1
P1 Espai documental FXAQ50P 1
P1 Sala control gravació FXAQ25P 1
P1 Ventilació zona control VKM50G 1
PB Sala concerts FXMQ250P 2
Unitat interior 3 (zona tarda-nit) RXYQ30P 1
document I_MEMÒRIA
Cada unitat interior disposarà d’un control individualitzat per permetre l’actuació sobre el funcionament i temperatura
per part dels usuaris. La programació d’horaris i dels límits de regulació per part dels usuaris es realitzarà amb una
unitat de control centralitzat.
Els espais dels bucs disposaran també de detectors de presència per tal de limitar l’ús de la unitat de climatització
als períodes d’ocupació de l’espai.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ DE LA SALA GRAN
Com s’ha indicat per a la instal·lació de climatització d’aquest espai s’ha previst mantenir la unitat de tractament
d’aire existent. Aquesta unitat serà reparada de forma que pugui funcionar regulant l’aportació d’aire exterior en
funció de la ocupació del recinte fins a un 100% d’aportació d’aire exterior en condicions de màxima ocupació o de
funcionament en ‘free-cooling’.
Els conductes de distribució d’aire es modificaran donat que els nous requeriment d’insonorització de la sala
obliguen al muntatge de silenciadors i per tant a una nova disposició dels conductes d’impulsió i d’extracció tal com
s’indica en els plànols de planta.
La unitat refredadora que alimenta aquesta unitat es quedarà en la situació actual.
Donat que la instal·lació actual sembla insuficient per a mantenir les condicions de confort necessàries en cas de
màxima ocupació s’ha previst també la instal·lació de dues unitats VRV per a conductes, les quals es muntaran a
banda i banda de l’escenari.
Aquestes unitats es connectaran a la unitat exterior que alimenta els equips d’utilització en horari nocturn.
document I_MEMÒRIA
CARACTERÍSTIQUES DELS EQUIPS
Les unitats interiors previstes seran de tipus mural i de conductes per a sistema de cabal variable de refrigerant,
amb control per cable de la firma 'DAIKIN' o equivalent.
Les principals característiques de les unitas interios es resumeixen a la taula següent.
Unitat Tipus Pot ref (W) Pot calf (W) Q aire (m3/h) Nivell pressió sonora
(dB(A))
FXAQ20P Mural 2.200 2.500 450 35
FXAQ25P Mural 2.800 3.200 450 36
FXAQ40P Mural 4.500 5.000 720 39
FXAQ50P Mural 5.600 6.300 900 42
FXMQ125P Conductes 14.000 16.000 2.160 45
FXMQ250P Conductes 28.000 31.500 4.320 48
El desguàs de condensats d’aquestes uniatats es relitzarà amb bomba fins al punt de connexió a la xarxa de
recollida de condensats.
Les unitats de recuperació per a ventilació seran amb recuperador entàlpic i bateria per a sistema VRV de la firma
DAIKIN o equivalent, per a muntatge horitzontal.
Les principals característiques s’indiquen a la taula següent:
Unitat Pot ref (W) Pot calf (W) Q aire (m3/h) Eficiència
recuperació (%)
Nivell pressió sonora
(dB(A))
VKM50G 4.710 5.580 500 67 38
VKM80G 7.460 8.790 750 71 40
VKM100G 9.120 10.690 950 65 40
Les unitats exterios seran del tipus bomba de calor per a equips de cabal variable de refrigerant per a sistemes de 2
tubs, amb ventiladors axials, compresssors tecnologia inverter i refrigerant R410a, de la firma 'DAIKIN' o equivalent.
Les principals característiques d’aquestes uniats s’indiquen a la taula següent:
Unitats exteriors
VRV
Potència
refrigeració
(kW)
Potència
calefacció (kW)
Núm.
Mòduls
Potència
absorbida (kW)
Dimensions (mm) Pes (kg)
Nivell pressió
sonora (dB(A))
RXYQ10P 33,50 37,50 1 9,62 930x765x1680 249 58
RXYQ30P 84 94,50 2 22,30 2170x765x1681 564 65
RXYQ38P 105 119 3 30,61 3100x765x1682 751 66

XARXA HIDRÀULICA
Cada unitat exterior tindrà un circuit independent de dos tubs (líquid – gas) del que amb unitats específiques de
derivació es realitzaran les bifurcacions pertinents fins a unitats interiors.
La distribució hidràulica es realitzarà amb tubs frigorífics de coure soldats per capilaritat dels diàmetres indicats als
plànols i esquemes de la instal·lació.
Aquest tubs s’aïllaran amb aïllament d’escumes elastomèriques. Els gruixos d’aquests aïllament variaran en funció
del diàmetre del tub. Per a tubs de diàmetre igual o inferior a 1”1/4 el gruix serà de 20 mm, per a diàmetres
superiors el gruix serà de 30 mm com a mínim.
Les canonades que s’instal·lin en exteriors, s’aïllaran amb un gruix suplementari de 20 mm i es protegirà l’aïllament
contra les condicions climatològiques adverses instal·lant aquestes canonades dins de safates metàl·liques i amb un
recobriment de xapa d’alumini de 0,6 mm de gruix.
Les canonades s’han dimensionat d’acord amb les especificacions del fabricant dels equips.
DISTRIBUCIÓ D’AIRE. XARXES DE CONDUCTES.
Donat que en gran part els conductes hauran de discórrer en muntatge superficial vist, s’ha previst realitzar-los de
xapa galvanitzada amb aïllament interior de fibra de vidre NETO 25 mm de gruix adherida interiorment.
També s’utilitzaran conductes helicoïdals de xapa galvanitzada de secció circular amb aïllament interior d’escumes
elastomèriques de 30 mm en el cas dels conductes de la sala gran.
Els conductes es construiran i es muntaran d’acord amb la normativa específica següent:
UNE –EN 12237 per a conductes metàl·lics.
UNE –EN 13403 per a conductes no metàl·lics.
En tot cas els conductes estaran formats per materials de les característiques i gruixos necessaris per a que tinguin la suficient
resistència per a suportar els esforços deguts al seu pes, moviment de l’aire, als propis de la seva manipulació, així com a les
vibracions que es puguin produir com a conseqüència del seu funcionament. Els conductes no podran contenir materials
sueltos, les superfícies interiors seran llises i en cap cas podran contaminar l’aire circulant en condicions normals de treball.
Amb la finalitat d’evitar la transmissió de vibracions, formació de condensacions i de corrosió, entre els conductes i
els suports metàl·lics s’interposarà una material flexible no metàl·lic.
Els passos a través de paraments verticals es realitzaran a través de forats de dimensions suficients practicats en
els tancaments. Quan aquests tancament no separin sectors d’incendi diferents es segellarà l’espai lliure amb
materials plàstics elàstics que evitin la transmissió de vibracions entre els conducte i els tancaments.
Com s’ha indicat, en molts casos, els conductes es connectaran a silenciadors destinats a mantenir les condicions
d’aïllament acústic entre els diferents espais i per tan caldrà tenir especial cura de que en cap cas la distribució i
muntatge dels conductes pugui trencar aquestes condicions d’aïllament.
DIFUSORS, REIXES I SILENCIADORS
document I_MEMÒRIA
Per a la impulsió i extracció de l’aire als locals s’utilitzaran diferents tipus de difusors, toveres i reixes tal com
s’indica en els plànols de planta de la instal·lació. El tipus de difusors i de reixes s’ha seleccionat en funció del cabal
a circular, abast i tipus de conducte o muntatge.
REGULACIÓ I CONTROL
La regulació es realitzarà individualment a cada espai de climatització mitjançant controls remots. S’instal·larà un
control remot per cada zona climatitzada individual. És a dir n els espais on s’instal.lin dos unitats climatitzadores el
control remot actuarà sobre ambdues de forma que una funcioni com a esclava d’una principal. Cada unitat de
ventilació muntarà també un control remot.
A les aules, bucks i oficines s’instal.laran detectors de presència que aturaran les unitats interiors quan no es
detectio moviment durant un temps determinat i prefixat. Aquests detectors podran ser anul.lats.
Aquests controls remots inclouran una sonda de temperatura ambient, tres tipus de temporitzacions possibles,
possibilitat de selecció de la velocitat del climatitzador, funció autodiagnòstic, prohibició de funcions i selecció del
rang de la temperatura de consigna.
Com a model de referència s’ha escollit la unitat de control remot per cable model BRC15D2 de la firma 'DAIKIN' o
similar d'iguals característiques.
A part d’aquest control individual s’instal·larà un sistema de control centralitzat que permetrà anul·lar els controls
individuals i fixar tots els paràmetres de la instal·lació i realitzar de forma centralitzada una encesa o apagada total
de la instal·lació.
A la sala de concerts s’instal.larà una sonda de CO2 la qual regularà l’obertura de les comportes d’aportació i
extracció d’aire per a ventilació en funció de la concentració de de CO2, per tal de garantir en tot moment uns nivells
òptims de qualitat de l’aire dins de la sala. A més la regulació actuarà sobre el cabal d’aire dels ventiladors
d’aportació i extracció d’aire, actuant sobre dos variadors de freqüència regulables que alimentaran tant al ventilador
d’aportació com el ventilador d’extracció.
També s’actuarà sobre les comportes de ventilació mitjançant un comparador entàlpic que permeti la seva obertura
per a poder funcionar en ‘free-cooling.’
Per tal de realitzar aquestes funcions s’isntal·larà un sistema de control centralitzat per a fins a 64 unitats interiors
de tipus VRV i fins a 10 unitats exteriors, tipus DCS601C51 de la firma 'DAIKIN' o equivalent.

COMPLIMENT DELS REQUERIMENT DE BENESTAR I HIGIENE
Temperatura operativa i humitat relativa
Les condicions interior de disseny de la temperatura operativa i de la humitat relativa s’han fixat en base a l’activitat
metabòlica de les persones, grau de vestimenta i percentatge estimat d’insatisfets (PPD).
S’han considerat el valors estàndard per a persones amb activitat metabòlica sedentària d’1,2 met, amb grau de
vestimenta de 0,5 clo a l’estiu i 1 clo a l’hivern i un PPD entre el 10 i el 15%, i per tant s’han seleccionat el valors
següents:
Estació Temperatura operativa
(ºC)
Humitat
relativa (%)
Estiu 24 60
Hivern 22 50
El càlcul de les càrregues s’ha realitzat adoptant aquests valors com paràmetres de càlcul.
Velocitat mitjana de l’aire
La velocitat de l’aire en la zona ocupada es mantindrà dins els límits de benestar tenint en compte l’activitat de les
persones i la seva vestimenta, així com la temperatura de l’aire i la intensitat de la turbulència.
Donat que el sistema adoptat es de difusió per mescla el valor límit de la velocitat de l’aire vindrà donat per
l’expressió següent, considerant un a turbulència del 40% i un PPD per corrents d’aire del 15%:
V = t /1000 – 0,07
Substituint el valor de la temperatura per l’adoptat per condicions d’hivern:
V= 22 / 100 – 0,07 = 0,15 m/s
Categoria de la qualitat de l’aire interior
Pel tipus d’us de l’edifici la qualitat de l’aire interior correspondrà a una de les categories indicades a l’apartat
IT.1.14.2.2 del RITE.
En aquest cas la categoria corresponent serà la IDA2 (aire de bona qualitat) a les zones d’oficines i aules i IDA3 per
als espais del bar, sala gran i locals d’assaig.
document I_MEMÒRIA
Cabal mínim de l’aire de ventilació exterior
El càlcul del cabal nominal de ventilació per aconseguir la categoria de qualitat de l’aire interior indicada es calcula
d’acord amb la norma UNE-EN 15251-2008: “Parámetros del ambiente interior a considerar para el diseño y la
evaluación de la eficiencia energética de edificios incluyendo la calidad del aire interior, condiciones térmicas,
iluminación y ruido”.
D’acord amb el mètode B1.2 d’aquesta norma i considerant la utilització d’oficines i amb un aire de categoria II
(equivalent a IDA2) resulta un cabal d’aire de ventilació de 7 l/s per persona o 0,7 l/sm2.
D’iguasl forma per als locals de categoria III (equivalent a IDA3) resulta un cabal d’aire de ventilació de 4 l/s per
persona o 0,4 l/sm2.
El valor adoptat ha estat sempre el màxim dels valors resultants en cada cas.
Filtració de l’aire exterior de ventilació
L’aire exterior s’introduirà convenientment filtrat a l’interior de l’edifici. La classe de filtració mínima a utilitzar estarà
en funció de la qualitat de l’aire interior (IDA2 en aquest cas) i de l’aire exterior.
Donat que la instal·lació està en un medi urbà s’ha considerat que la qualitat de l’aire exterior serà ODA 4 (aire amb
altes concentracions de contaminants gasosos i partícules).
D’acord amb les qualitats de l’aire interior i exterior s’ha seleccionat la classe de filtració F6/F8.
Aire d’extracció
L’aire d’extracció procedent dels locals climatitzats es classifica en la categoria AE 1 (espais d’oficines o aules en els
que no es pot fumar).
Aquest aire no serà recirculat, sinó que passarà per un recuperador de plaques per tal de realitzar un pretractament
tèrmic de l’aire exterior de ventilació a impulsar.
Humidificadors
No s’ha previst la instal·lació d’humidificadors.
Obertures de servei per a neteja dels conductes i plenums d’aire
La xarxa de conductes disposarà d’obertures de servei per tal de permetre les operacions de neteja i desinfecció.

Qualitat de l’ambient acústic
La instal·lació complirà l’exigència del document DB-HR Protecció en front al soroll del Codi Tècnic de l’Edificació.
COMPLIMENT DELS REQUERIMENT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Procediment de verificació
Per a la correcta aplicació d’aquesta exigència s’adopta el procediment simplificat que consisteix en l’adopció de
solucions basades en la limitació indirecta del consum d’energia de la instal·lació tèrmica mitjançant el compliment
dels valors límit i les solucions especificades a la IT 1.2 per a cada sistema o subsistema dissenyat.
Per això se seguirà la seqüència de verificacions següent:
a) Compliment de la exigència d’eficiència energètica en la generació de calor i fred de l’apartat 1.2.4.1.
b) Compliment de l’exigència d’eficiència energètica en les xarxes de canonades i conductes de calor i fred de
l’apartat 1.2.4.2.
c) Compliment de l’exigència d’eficiència energètica de control de les instal·lacions tèrmiques de l’apartat
1.2.4.4.
d) Compliment de l’exigència de comptabilització de consums de l’apartat 1.2.4.5.
e) Compliment de l’exigència de recuperació d’energia de l’apartat 1.2.4.5.
f) Compliment de l’exigència d’aprofitament d’energies renovables de l’apartat 1.2.4.6.
g) Compliment de l’exigència de limitació de la utilització d’energia convencional de l’apartat 1.2.4.7.
Criteris generals
La potència màxima de les unitats de generació de producció de fred/calor s’ajustarà a la demanda màxima de les
instal·lacions servides considerant els guanys o pèrdues de calor a través de les xarxes de canonades dels fluids
portadors, així com l’equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport dels fluids.
Els generadors seran les unitats exteriors de bomba de calor del sistema VRV que s’han descrit anteriorment.
document I_MEMÒRIA
Generació de fred. Requeriments mínims d’eficiència energètica dels generadors de fred.
Els condensadors de les bombes de calor s’han calculat per a una potència de funcionament nominal en condicions
de temperatura exterior igual a la del percentil més exigent més 3 ºC. Com es tracta de bombes de calor el
funcionament en condicions de calor serà la temperatura humida del nivell percentil mes desfavorable menys 2 ºC.
Generació de fred. Graonament de la potència
Els sistema de climatització per VRV amb unitats accionades amb variador de freqüència (inverter) permet
l’adaptació del consum a les necessitats tèrmiques de la instal·lació realitzant-se una corba d’adaptació contínua
sense salts.
Aïllament tèrmic de la xarxa de canonades
Les pèrdues a través de la xarxa de canonades no seran superiors al 4% de l’energia transportada.
Per al càlcul dels gruixos mínims d’aïllament es recorre al procediment simplificat.
Aïllament tèrmic segons procediment simplificat
Els gruixos mínims d’aïllament seran els que s’indiquen a les taules 1.2.2.1. i 1.2.4.2.4 del vigent RITE en funció de
la temperatura del fluid i del diàmetre de la canonada.
Eficiència energètica de los sistemes de control
La instal·lació estarà dotada de termòstats de temperatura ambient que controlaran el funcionament de les unitats
de forma que en tot moment es mantinguin en el local les condicions de disseny previstes, ajustant els consums
d’energia a les variacions de la càrrega tèrmica.
Cap dels ventiladors prevists en la instal·lació circula un cabal superior a 5 m3/s.
El sistema de control de la instal·lació projectades és de categoria THM-C3, segons la classificació establerta 2.4.3.1
de la IT.1 del RITE. Es dir el sistema controla la variació de l’aire impulsat en funció de la temperatura de l’ambient
de la zona climatitzada.
La qualitat de l’aire dels locals serà de tipus controlat per horari, categoria IDA-C2, i de control per presencia en els
locals d’assaig, categoria IDA-C3, segons la taula 2.4.3.2 de la IT.1 del RITE.
En el cas de la salade concerts el control es realitzarà en funció de la concentració de CO2 a través d’una sonda
que determinarà la concentració de diòxid de catboni.
La qualitat de l’aire es mantindrà, sempre, en condiciones adequades mitjançant l’aportació continua d’aire exterior,
categoria IDA-C5.

Comptabilització dels consums
La instal·lació disposarà d’un comptador d‘energia elèctrica que mesurarà i registrarà el consum d’energia específic
de la mateixa.
Eficiència energètica de la recuperació de energia
La instal·lació de la sala gran és superior a 70 kW i per tant disposarà d’uns sistema de refredament gratuït per aire
exterior (freecooling).
Els espais del centre que es climatitzen de nou disposaran de recuperadors de tipus entàlpic en tant que a la sala
gran i donat que es vol conservar el climatitzador existent no es podrà disposar de recuperació, donat que aquesta
unitat no disposa d’aquesta prestació.
Si es considera l’edifici en conjunt donat que la eficiència de les unitats de recuperació entàlpica són de gran
eficiència i que funcionen més hores que la sala es pot considera que la eficiència global del sistema de recuperació
és del 47% tal i com es calcula en la taula següent:
Zona Unitat
recuperació
Cabal
(m3/h)
Hores
funcionament
any
Eficiència
(%)
Volum aire
transportat
(m3)
Volum
recuperat
equivalent (m3)
Oficines PB VKM50G 500 1600 67 800.000 536.000
Oficines P1 VKM80G 750 1600 71 1.200.000 852.000
Bar VKM100G 950 1600 65 1.520.000 988.000
Bucs PB VKM100G 950 800 65 760.000 494.000
Aules VKM100G 950 800 65 760.000 494.000
Gravació VKM50G 500 200 67 100.000 67.000
Bucs P1 VKM100G 950 800 65 760.000 494.000
Sala gran - 12000 200 2.400.000
VT VR
Totals 8.300.000 3.925.000
Eficiència de la recuperació = VR/VT 47%
Zonificació
La instal·lació ha estat dividida en tres circuits independents (un per a cada horari de funcionament previst més el
bar) per tal de poder adaptar el funcionament de la instal·lació tant com sigui possible a les condicions d’ús i
utilització de l’edifici.
Limitació de la utilització d’energia convencional
No s’utilitzaran dispositius d’escalfament d’efecte Joule
No es climatitzaran els locals no habitables
document I_MEMÒRIA
No s’utilitzaran sistemes de climatització basats en l’acció simultània de fluids de temperatura oposada.
No s’utilitzaran combustibles sòlids d’origen fòssil.
COMPLIMENT DE LES EXIGÈNCIES DE SEGURETAT
Seguretat en generació de fred
Els generadors d’aigua refrigerada tindran, a la sortida de cada evaporador, un presostat diferencial o un interruptor
de flux enclavat elèctricament amb el arrencador del compressor.
MANTENIMENT DE LA INSTAL·LACIÓ
La instal·lació quedarà inclosa dins el grup b) del apartat 6 de l'article 26 del RITE 2007, com a instal·lació tèrmica
amb potència tèrmica nominal total instal·lada en generació de calor més gran que 70 kW.
Segons aquesta classificació, aquestes instal·lacions es mantindran per una empresa mantenidora amb la que el
titular de la instal·lació tèrmica haurà de subscriure un contracte de manteniment, realitzant el seu manteniment
d'acord amb les instruccions contingudes en el "Manual de Uso y Mantenimiento".
La instal·lació tèrmica haurà de disposar de un registre en el que es recullin les operacions de mateniment i les
reparacions que es produeixin en la instal·lació, i que formarà part del Llibre de l'Edifici.
El titular de la instal·lació serà responsable de la seva existència i el tindrà a disposició de les autoritats competents
que així ho exigeixin per inspecció o qualsevol altre requeriment. Caldrà conservar-lo durant un temps no inferior a
cinc anys, contats a partir de la data d'execució de la corresponent operació de manteniment.
L'empresa mantenidor confeccionarà el registre i serà responsable de les anotacions en el mateix.
Anualment el mantenidor autoritzat titular del carnet professional i el director de manteniment, quan la participació
d'aquest últim sigui preceptiva, subscriuran el certificat de manteniment, que serà enviat, si així es determina, al
òrgan competent de la Comunitat Autònoma, quedant una còpia del mateix en possessió del titular de la instal·lació.
La validesa del certificat de manteniment serà com a màxim de un any.

El certificat de manteniment, segons model establert per el òrgan competent de la Comunitat Autònoma, tindrà com
a mínim el contingut següent:
a) Identificació de la instal·lació
b) Identificació de la empresa mantenidora, mantenidor autoritzat responsable de la instal·lació i del director de
manteniment, quan la participació d'aquest sigui preceptiva
c) Els resultats de les operacions realitzades d'acord amb la IT3
d) Declaració expressa de que la instal·lació ha estat mantinguda d'acord amb el "Manual de Uso y Mantenimiento i
que compleix amb els requisits exigits en la IT3.
Les instal·lacions tèrmiques s'utilitzaran i mantindran de conformitat amb els procediments que s'estableixen a
continuació i d'acord amb la seva potència tèrmica nominal i les seves característiques tècniques:
a) La instal·lació tèrmica es mantindrà segons un programa de manteniment preventiu que compleixi amb l’establert
en el apartat IT3.3
b) La instal·lació tèrmica disposarà de un programa de gestió energètica, que complirà amb l'apartat IT3.4
c) La instal·lació tèrmica disposarà de instruccions de seguretat actualitzades d'acord amb el apartat IT.35
d) La instal·lació tèrmica s'utilitzarà d'acord amb les instruccions de control i maniobra, segons el apartat IT3.6
e) La instal·lació tèrmica s'utilitzarà d’acord amb un programa de funcionament , segons el apartat IT3.7
Les instal·lacions es mantindran d'acord amb les operacions i periodicitat contingudes en el programa de
manteniment preventiu establert en el "Manual de Uso y Mantenimiento" que seran, almenys, les indicades en la
taula 3.1 del RITE 2007, que es mostren a continuació.
És responsabilitat del mantenidor autoritzat o del director de manteniment, quan la participació d'aquest sigui
preceptiva, la actualització i adequació permanent de les mateixes a les característiques tècniques de la instal·lació.
Taula 3.1
Periodicitat
Comprovació de nivell d'aigua en circuits m
Comprovació d'estanqueitat de circuits de canonades t
Comprovació d'estanqueitat de vàlvules d'interceptació 2 t
Comprovació de taratge dels elements de seguretat m
Revisió i neteja de filtres d'aigua 2 t
Revisió i neteja de filtres d'aire m
Revisió i neteja d'unitats d'impulsió i retorn d'aire t
Revisió de bombes i ventiladors m
Revisió de l'estat de l'aïllament tèrmic t
Revisió del sistema de control automàtic 2 t
s: un cop a la setmana
m: un cop al mes
t: un cop per temporada
2t: dos cops per temporada
4a: cada quatre anys
CÀLCUL DE LA DIMENSIÓ DELS CONDUCTES D’AIRE
document I_MEMÒRIA
Per al càlcul de les seccions dels conductes d’aires s’ha utilitzat com a mètode de càlcul, el mètode de pèrdua de
càrrega constant. Aquest sistema s‘ha desenvolupat en un full de càlcul.
Aquest mètode consisteix en fixar la pèrdua de càrrega a partir de les característiques del primer tram, i dimensionar
la resta de trams per tal que aquesta pèrdua de càrrega es mantingui constant per a tots els ramals.
El càlcul es realitza segons el procediment següent.
Inicialment, es determina el cabal d’aire que passarà per cadascun dels trams que formen la xarxa de ventilació o
climatització que s’està tractant.
La pèrdua de càrrega unitària es calcula fixant la velocitat del tram d’entrada i mitjançant la corba Q-V-D-ΔP d’un
conducte d’un material concret, s’obté la pèrdua de càrrega per metre del primer tram.
Per les dificultats que comporta introduir aquesta corba en el full de càlcul, s’utilitza una fórmula que l’aproxima
bastant bé:
Δ P
L
on:
247 .
v ⋅ f
=
5. 378⋅
Q
0. 607
v velocitat de l’aire en el tram [m/s]
f factor de rugositat segons el material dels conductes.
Q cabal que circula pel tram en curs de càlcul, que s’obté com a suma
de les cabals dels seus trams fills [m 3 /h]
Δ P
L
pèrdua de càrrega unitària [mmca/m]
Una vegada s’ha calculat la pèrdua de càrrega per metre, es calculen les velocitats de l’aire en cadascun dels trams
utilitzant la mateixa fórmula que abans però calculant aquest cop, la velocitat:

⎛ Δ P ⎞
⎜ ⎟
025 .
v = 2⋅Q
⋅⎜
L
⎟
⎜ f ⎟
⎝ ⎠
042 .
Les dimensions del conducte es determinen a partir del cabal i la velocitat, que permeten determinar la secció del
conducte i partir d'aquesta el diàmetre equivalent i finalment l'alçada i amplada del conducte. Amb aquest finalitat
s'utilitzen les expressions següents:
2
π ⋅ d
Diàmetre equivalent del conducte S =
4
Diàmetre comercial conducte: diàmetre equivalent amb increments de 50 mm.
Amplada del conducte: es fixa el canto del tram (H) i es dóna l’amplada del
conducte (L) en funció de la expressió:
.
( H⋅L) D = 13 . ⋅
( H + L)
06255
0. 251
Per últim el full de càlcul proporciona la pressió necessària del ventilador i la pèrdua necessària a cada sortida per a
l’equilibrat de la instal·lació.
document I_MEMÒRIA

ANNEX 4 – Càlcul de les càrregues tèrmiques de climatització
document I_MEMÒRIA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
CÀLCUL DE CÀRREGUES FRIGORÍFIQUES
Càlcul de càrregues per locals
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT 'LA CAPSA'
OBSERVACIONS
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL
1 - CONDICIONS CLIMÀTIQUES DE CÀLCUL (Perfils generats segons UNE 100-014)
Temperatura seca estiu (ºC) 32,0 Temperatura seca hivern (ºC) 0
Temperatura humida coincident (ºC) 26,0 Oscilació anual temperatures (ºC) 32
Humitat relativa (%) 65,0 Percentil considerat (UNE 100-001)
Oscilació mitja diaria (ºC) 10,0
2 - CARACTERÍSTIQUES DELS TANCAMENTS
Nº Id. Denominació Fcolor-solar Material 1 e1 (cm) Material 2 e2 (cm) Material 3 e3 (cm) Material 4 e4 (cm) Material 5 e5 (cm) C aire (cm) Situació tancament
K (W /°C m2) Dens. (kg/m2)
1 MUR EXTERIOR 0,8 Morter de cal 14,00 Poliest. expand. 5,00 Maó foradat 14,00 Guix 1,50 Bloc formigó 7,00 15,00 5 Vert-F hor-Ext 0,73 503
2 MUR INTERIOR 1 Guix 1,50 Maó foradat 10,00 Guix 1,50 6 Vert-F hor-Int 1,22 144
3 COBERTA 0,6 Guix 1,50 Formigó armat 25,00 Poliest. expand. 5,00 Morter ciment 10,00 1 Hor-F asc-Ext 0,41 813
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
SOLERA 1 Guix 1,50 Formigó armat 25,00 2 Hor-F asc-Int 0,73 612
(*) Densitat T opacs o factor solar dels vidres

3 - FINESTRES 4 -CRITERIS DE VENTILACIO ADOPTATS
Nº Id. Denominació Vidre Factor solar Bastiment Inclinació K (W /°C m2) Alçada (m) Amplada (m) Retranq. (m) CV vol (m) CV sep. (m) CH vol (m) CH sep. (m) Nº id. Tipus de local V (l /s pers) V (l / s m2 )
1 FINESTRA TIPUS Doble 0,8 Metàl·lic IO > 60º 3,30 2,50 5,00 0,30 1,00 0,50 1 IDA 2 12,50 0,00
2 2 IDA 2 0,00 0,83
3 3 NO V 0,00 0,00
4 4 UNE EN 15251 8,40
5 5 IDA 3 8,00
6 6
7 7
8 8
9 9
10 10
11 11
12 12
13 13
14 14
15 15
5 - CORBES DE VARIACIONS HORÀRIES DE LES CÀRREGUES PER OCUPACIÓ O ENLLUMENAT
Nº id. Designació - hores >> 6 8 10 12 14 15 16 18 20 22
1 Corba variació càrregues 1 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
2 Corba variació càrregues 2 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
3 Corba variació càrregues 3 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
4 Corba variació càrregues 4 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
5 Corba variació càrregues 5 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
6 - ORIENTACIONS FACTOR DE BYPASS GENÈRIC
Orient. Nom Factor calef. N ordre R.màx(W/m2) Azimut (º) Factor de bypass 0,10
E Est 1,00 1 516,3 90
N Nord 1,15 2 75,6 180
NE Norest 1,10 3 333,7 135
NO Noroest 1,10 4 333,7 -135
O Oest 1,00 5 516,3 -90
S Sur 1,00 6 217,4 0
SE Surest 1,00 7 374,4 45
SO Suroest 1,00 8 394,2 -45
T Horitzontal 1,00 9 733,7 0

LOCAL 1 OFICINES
ZONA 1 PLANTA BAIXA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 72
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 36,00 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 4,70
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 2,82 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,78
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 101,52 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 28 28
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 402 210
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 540 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 2,82 5 77
TOTALS 1.097 287
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS SE 1 0,77 5,30 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 1,6 494,2 4,08 0% 1.613 22 296
TOTALS 1.613 22 296
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
2 MUR INTERIOR I 58,0 100% 50% 50% 1,22 1,0 1,6 0,0 144 57 817
1 MUR EXTERIOR SE 13,7 0% 100% 100% 0,73 0,8 1,6 2,9 503 29 258
1 MUR EXTERIOR SO 17,9 0% 100% 100% 0,73 0,8 1,6 2,9 503 37 335
4 SOLERA I 36,0 100% 50% 50% 0,73 1,0 1,6 0,0 612 21 347
TOTALS 144 1.757
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 28,20 102 Imputats a la càrrega del local 49 692 750

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 2.926 979 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 2.053
INCREMENT PER SEGURETAT 146 49 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 750
TOTAL SENSIBLE I LATENT 3.072 1.028 INCREMENT PER SEGURETAT 140
GUANYS TOTALS 4.100 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.944
Ratio (W/m2) 114 Ratio W / m2 82
Ratio W / m3 29
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,55
FCST (factor calor sensible total) 0,47
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 254 914 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 135 487
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,0 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 4.100
Codi hora i mes de càlcul detallat 72
Hora i mes de càlcul detallat 10:00 - SETEMBRE
Tra. seca exterior (ºC) 25,6
Tra. humida exterior (ºC) 24
Humitat relativa (%) 88
Humitat absoluta (gr / kg) 21,85
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
12:00 - OCTUBRE 3.631 1.102 287 1.101 40 146 0 92 690 173 775 1
12:00 - SETEMBRE 3.649 1.106 291 926 55 239 0 126 731 174 766 2
8:00 - JULIOL 3.686 1.094 293 1.222 9 122 0 21 748 176 772 3
10:00 - NOVEMBRE 3.736 1.094 268 1.606 7 45 0 15 523 178 865 4
10:00 - JULIOL 3.760 1.101 290 1.131 36 219 0 83 720 179 803 5
10:00 - MARÇ 3.825 1.092 280 1.613 0 23 0 0 634 182 853 6
8:00 - AGOST 3.908 1.094 293 1.420 9 136 0 21 748 186 838 7
10:00 - OCTUBRE 3.956 1.094 281 1.678 7 49 0 15 643 188 889 8
10:00 - AGOST 4.089 1.101 290 1.431 36 233 0 83 720 195 901 9
10:00 - SETEMBRE 4.100 1.097 287 1.613 22 144 0 49 692 195 914 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 1.097 27% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 1.613 39% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 22 1% I
Murs transm. 144 4% IIIIIIIIII
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 49 1% III
Interiors (latent) 287 7% IIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 692 17% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 195 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 2 OFICINA GENERAL
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 62
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 21,60 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 3,84
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 69,12 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 19 19
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 5 >> corba ocupació 1 335 175
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 324 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 1,92 6 54
TOTALS 815 229
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS SE 1 1,17 1,31 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 2,7 438,4 1,53 0% 538 14 111
TOTALS 538 14 111
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
2 MUR INTERIOR I 21,6 100% 50% 50% 1,22 1,0 2,7 0,0 144 36 304
1 MUR EXTERIOR SE 16,8 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 4,4 503 54 316
TOTALS 90 619
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 21,6 0% 100% 100% 0,41 0,6 2,7 3,5
0,0
0,0
813 31 247
TOTALS 31 247
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 19,20 69 Imputats a la càrrega del local 56 490 511

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.544 720 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 978
INCREMENT PER SEGURETAT 77 36 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 511
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.621 756 INCREMENT PER SEGURETAT 74
GUANYS TOTALS 2.377 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 1.564
Ratio (W/m2) 110 Ratio W / m2 72
Ratio W / m3 23
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 2
FCSL (factor calor sensible local) 0,38
FCST (factor calor sensible total) 0,32
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 134 482 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 72 259
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,2
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 2.377
Codi hora i mes de càlcul detallat 62
Hora i mes de càlcul detallat 10:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 26,7
Tra. humida exterior (ºC) 24,6
Humitat relativa (%) 84
Humitat absoluta (gr / kg) 22,22
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
14:00 - AGOST 2.205 826 233 54 37 191 82 155 522 105 420 1
16:00 - JULIOL 2.229 826 233 46 37 191 113 155 522 106 427 2
8:00 - JULIOL 2.230 811 232 459 4 56 39 15 509 106 432 3
12:00 - AGOST 2.232 821 233 255 26 110 46 109 525 106 427 4
16:00 - AGOST 2.232 826 233 41 37 204 107 155 522 106 428 5
10:00 - OCTUBRE 2.243 810 224 630 3 22 0 10 438 107 461 6
10:00 - JULIOL 2.254 815 229 425 14 82 34 56 490 107 446 7
8:00 - AGOST 2.313 811 232 533 4 63 37 15 509 110 457 8
10:00 - SETEMBRE 2.335 813 227 606 8 57 8 33 471 111 477 9
10:00 - AGOST 2.377 815 229 538 14 90 31 56 490 113 482 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 815 34% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 538 23% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 14 1% I
Murs transm. 90 4% IIIIIIIIIII
Cobertes 31 1% III
Ventilació (sensible) 56 2% IIIIIII
Interiors (latent) 229 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 490 21% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 113 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 3 SALA REUNIONS
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 47
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 10,94 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 1,62
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 35,01 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 10 10
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 402 210
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 164 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0,97 7 27
TOTALS 723 237
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS NO 1 1,31 2,40 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 6,0 372,1 3,14 0% 936 62 251
TOTALS 936 62 251
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR SO 14,6 0% 100% 100% 0,73 0,8 6,0 2,8 503 30 274
1 MUR EXTERIOR NO 4,5 0% 100% 100% 0,73 0,8 6,0 2,5 503 8 94
TOTALS 38 368
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 10,9 0% 100% 100% 0,41 0,6 6,0 13,0
0,0
0,0
813 58 125
TOTALS 58 125
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 9,72 35 Imputats a la càrrega del local 64 245 259

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.882 482 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 745
INCREMENT PER SEGURETAT 94 24 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 259
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.976 506 INCREMENT PER SEGURETAT 50
GUANYS TOTALS 2.482 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 1.054
Ratio (W/m2) 227 Ratio W / m2 96
Ratio W / m3 30
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,53
FCST (factor calor sensible total) 0,49
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 163 588 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 48 174
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 2.482
Codi hora i mes de càlcul detallat 47
Hora i mes de càlcul detallat 18:00 - JUNY
Tra. seca exterior (ºC) 30
Tra. humida exterior (ºC) 25,4
Humitat relativa (%) 69
Humitat absoluta (gr / kg) 22,09
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
15:00 - JULIOL 2.089 726 237 524 83 48 49 85 240 99 473 1
18:00 - AGOST 2.103 724 236 538 68 72 63 70 231 100 480 2
15:00 - JUNY 2.122 725 239 579 77 17 41 78 264 101 474 3
16:00 - AGOST 2.251 725 239 649 77 57 54 78 264 107 513 4
18:00 - MAIG 2.309 722 233 839 51 41 58 52 203 110 551 5
16:00 - MAIG 2.320 723 235 831 59 26 48 60 227 110 546 6
18:00 - JULIOL 2.419 724 236 839 68 69 67 70 231 115 574 7
16:00 - JULIOL 2.441 725 239 831 77 54 57 78 264 116 569 8
16:00 - JUNY 2.452 724 240 886 71 23 49 72 270 117 570 9
18:00 - JUNY 2.482 723 237 936 62 38 58 64 245 118 588 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 723 29% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 936 38% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 62 3% IIIIIII
Murs transm. 38 2% IIII
Cobertes 58 2% IIIIIII
Ventilació (sensible) 64 3% IIIIIII
Interiors (latent) 237 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 245 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 118 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 4 DESPATX DIRECTOR
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 47
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 6,94 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 6,17
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 22,21 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 6 6
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 1 >> corba ocupació 1 67 35
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 104 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0,62 4 17
TOTALS 326 52
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS NO 1 1,31 2,40 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 6,0 372,1 3,14 0% 936 62 251
TOTALS 936 62 251
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR NO 4,5 0% 100% 100% 0,73 0,8 6,0 2,5 503 8 94
TOTALS 8 94
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 6,9 0% 100% 100% 0,41 0,6 6,0 13,0
0,0
0,0
813 37 80
TOTALS 37 80
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 6,17 22 Imputats a la càrrega del local 40 155 164

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.409 207 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 424
INCREMENT PER SEGURETAT 70 10 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 164
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.480 218 INCREMENT PER SEGURETAT 29
GUANYS TOTALS 1.698 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 618
Ratio (W/m2) 245 Ratio W / m2 89
Ratio W / m3 28
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,73
FCST (factor calor sensible total) 0,67
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 122 440 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 28 102
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 1.698
Codi hora i mes de càlcul detallat 47
Hora i mes de càlcul detallat 18:00 - JUNY
Tra. seca exterior (ºC) 30
Tra. humida exterior (ºC) 25,4
Humitat relativa (%) 69
Humitat absoluta (gr / kg) 22,09
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
15:00 - JULIOL 1.294 327 52 524 83 10 31 54 152 62 321 1
16:00 - ABRIL 1.331 325 50 649 49 0 23 32 139 63 337 2
15:00 - JUNY 1.348 327 54 579 77 4 26 50 168 64 332 3
16:00 - AGOST 1.436 327 54 649 77 9 34 50 168 68 358 4
18:00 - MAIG 1.544 325 49 839 51 7 37 33 129 74 404 5
16:00 - MAIG 1.557 325 51 831 59 4 31 38 144 74 402 6
18:00 - JULIOL 1.609 326 51 839 68 14 42 44 146 77 417 7
16:00 - JULIOL 1.629 327 54 831 77 10 36 50 168 78 416 8
16:00 - JUNY 1.669 326 54 886 71 5 31 46 172 79 426 9
18:00 - JUNY 1.698 326 52 936 62 8 37 40 155 81 440 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 326 19% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 936 55% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 62 4% IIIIIIIIIII
Murs transm. 8 0% I
Cobertes 37 2% IIIIII
Ventilació (sensible) 40 2% IIIIIII
Interiors (latent) 52 3% IIIIIIIII
Ventilació (latent) 155 9% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 81 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 5 RACK INFORMÀTICA
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 68
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 5,11 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 #¡DIV/0!
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 16,35 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 5 5
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 0 >> corba ocupació 1 0 0
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 77 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 4.500 >> corba maquinària 1 4.500 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0,45 2 13
TOTALS 4.579 13
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR SE 7,7 0% 100% 100% 0,73 0,8 4,3 7,8 503 44 144
1 MUR EXTERIOR SO 6,8 0% 100% 100% 0,73 0,8 4,3 9,9 503 49 128
TOTALS 93 272
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 5,1 0% 100% 100% 0,41 0,6 4,3 13,5
0,0
0,0
813 28 59
TOTALS 28 59
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 4,54 16 Imputats a la càrrega del local 21 121 121

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 4.721 134 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 331
INCREMENT PER SEGURETAT 236 7 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 121
TOTAL SENSIBLE I LATENT 4.957 141 INCREMENT PER SEGURETAT 23
GUANYS TOTALS 5.098 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 474
Ratio (W/m2) 998 Ratio W / m2 93
Ratio W / m3 29
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,03
FCST (factor calor sensible total) 0,03
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 410 1.475 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 22 78
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,0 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,0
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 5.098
Codi hora i mes de càlcul detallat 68
Hora i mes de càlcul detallat 20:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 28,3
Tra. humida exterior (ºC) 25,1
Humitat relativa (%) 78
Humitat absoluta (gr / kg) 22,62
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
15:00 - AGOST 5.074 4.581 12 0 0 65 22 40 112 242 1.471 1
14:00 - AGOST 5.075 4.581 14 0 0 59 19 37 124 242 1.468 2
18:00 - JULIOL 5.075 4.580 12 0 0 70 31 33 108 242 1.473 3
22:00 - JULIOL 5.077 4.578 13 0 0 87 28 10 119 242 1.470 4
18:00 - AGOST 5.081 4.580 12 0 0 77 30 33 108 242 1.475 5
22:00 - AGOST 5.082 4.578 13 0 0 93 27 10 119 242 1.471 6
16:00 - JULIOL 5.086 4.581 14 0 0 63 27 37 124 242 1.471 7
20:00 - JULIOL 5.092 4.579 13 0 0 85 30 21 121 242 1.473 8
16:00 - AGOST 5.094 4.581 14 0 0 71 25 37 124 243 1.473 9
20:00 - AGOST 5.098 4.579 13 0 0 93 28 21 121 243 1.475 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 4.579 90% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 93 2% IIIII
Cobertes 28 1% I
Ventilació (sensible) 21 0% I
Interiors (latent) 13 0%
Ventilació (latent) 121 2% IIIIIII
Increment seguretat 243 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 6 BUCKS
ZONA 1 PLANTA BAIXA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 4 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 56
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 17,96 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 2,34
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 2,82 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,78
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 50,65 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 14 14
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 5 Fàbrica pessat Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 924 1.626
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 269 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 1,41 13 43
TOTALS 1.356 1.669
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR NO 13,3 0% 100% 100% 0,73 0,8 7,4 3,2 503 31 274
2 MUR INTERIOR I 10,8 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 49 152
2 MUR INTERIOR I 10,8 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 49 152
2 MUR INTERIOR I 13,3 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 60 188
4 SOLERA T 18,0 0% 100% 100% 0,73 1,0 7,4 0,3 612 4 346
TOTALS 192 1.111
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 14,07 51 Imputats a la càrrega del local 113 383 374

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.661 2.051 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 1.111
INCREMENT PER SEGURETAT 83 103 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 374
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.744 2.154 INCREMENT PER SEGURETAT 74
GUANYS TOTALS 3.898 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 1.560
Ratio (W/m2) 217 Ratio W / m2 87
Ratio W / m3 31
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,06
FCST (factor calor sensible total) 0,08
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 144 519 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 72 258
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,2 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 3.898
Codi hora i mes de càlcul detallat 56
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - JULIOL
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
18:00 - JULIOL 3.820 1.355 1.663 0 0 186 0 101 334 182 513 1
14:00 - JUNY 3.860 1.355 1.669 0 0 157 0 104 391 184 505 2
16:00 - JUNY 3.861 1.355 1.669 0 0 158 0 104 391 184 505 3
15:00 - AGOST 3.874 1.357 1.665 0 0 199 0 123 347 184 525 4
15:00 - JUNY 3.875 1.356 1.669 0 0 170 0 113 383 185 512 5
15:00 - JULIOL 3.879 1.357 1.665 0 0 204 0 123 347 185 526 6
14:00 - AGOST 3.890 1.356 1.669 0 0 184 0 113 383 185 517 7
16:00 - AGOST 3.895 1.356 1.669 0 0 189 0 113 383 185 518 8
14:00 - JULIOL 3.896 1.356 1.669 0 0 190 0 113 383 186 518 9
16:00 - JULIOL 3.898 1.356 1.669 0 0 192 0 113 383 186 519 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 1.356 35% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 192 5% IIIIIIIIIIIIII
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 113 3% IIIIIIII
Interiors (latent) 1.669 43% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 383 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 186 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 7 ESPAI DOCUMENTAL
ZONA 1 PLANTA BAIXA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 62
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 47,75 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 6,23
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 2,82 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,78
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 134,66 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 37 37
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 2 Treball oficina Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 432 360
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 716 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 3,74 12 106
TOTALS 1.310 466
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS SE 1 2,20 1,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 2,7 438,4 2,31 0% 810 21 168
TOTALS 810 21 168
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR SE 0,7 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 4,4 503 2 12
1 MUR EXTERIOR NO 19,1 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 2,3 503 33 395
2 MUR INTERIOR I 6,2 100% 50% 50% 1,22 1,0 2,7 0,0 144 10 87
2 MUR INTERIOR I 10,9 100% 50% 50% 1,22 1,0 2,7 0,0 144 18 154
2 MUR INTERIOR I 32,7 100% 50% 50% 1,22 1,0 2,7 0,0 144 54 461
4 SOLERA T 47,8 100% 50% 50% 0,73 1,0 2,7 0,3 612 47 460
TOTALS 164 1.569
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 37,40 135 Imputats a la càrrega del local 110 955 995

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 2.415 1.421 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 1.736
INCREMENT PER SEGURETAT 121 71 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 995
TOTAL SENSIBLE I LATENT 2.536 1.492 INCREMENT PER SEGURETAT 137
GUANYS TOTALS 4.028 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.868
Ratio (W/m2) 84 Ratio W / m2 60
Ratio W / m3 21
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 2
FCSL (factor calor sensible local) 0,35
FCST (factor calor sensible total) 0,29
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 210 755 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 132 474
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,2
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 4.028
Codi hora i mes de càlcul detallat 62
Hora i mes de càlcul detallat 10:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 26,7
Tra. humida exterior (ºC) 24,6
Humitat relativa (%) 84
Humitat absoluta (gr / kg) 22,22
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - AGOST 3.820 1.332 473 62 56 396 0 301 1.017 182 671 1
16:00 - JULIOL 3.832 1.332 473 69 56 401 0 301 1.017 182 675 2
14:00 - AGOST 3.834 1.332 473 82 56 390 0 301 1.017 183 675 3
14:00 - JULIOL 3.842 1.332 473 82 56 398 0 301 1.017 183 678 4
8:00 - AGOST 3.852 1.301 470 804 5 68 0 29 992 183 690 5
12:00 - SETEMBRE 3.858 1.317 468 524 31 197 0 167 970 184 699 6
10:00 - JULIOL 3.858 1.310 466 640 21 172 0 110 955 184 704 7
12:00 - AGOST 3.924 1.322 474 385 40 283 0 212 1.023 187 700 8
10:00 - SETEMBRE 3.941 1.305 462 913 12 78 0 65 918 188 742 9
10:00 - AGOST 4.028 1.310 466 810 21 164 0 110 955 192 755 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 1.310 33% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 810 20% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 21 1% I
Murs transm. 164 4% IIIIIIIIIIII
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 110 3% IIIIIIII
Interiors (latent) 466 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 955 24% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 192 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 8 BAR
ZONA 1 PLANTA BAIXA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 112,31 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 3,52
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 2,82 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,78
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 316,71 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 88 88
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 25 >> corba ocupació 1 1.675 875
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 1.685 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 3.500 >> corba maquinària 1 3.500 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 8,80 79 266
TOTALS 6.938 1.141
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS SE 1 2,80 17,17 0,00 0,00 0,00 3,07 0,00 3,30 0,80 7,4 33,7 48,08 81% 244 1.174 3.490
TOTALS 244 1.174 3.490
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR NO 40,4 0% 100% 100% 0,73 0,8 7,4 2,8 503 82 836
2 MUR INTERIOR I 25,1 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 113 354
2 MUR INTERIOR I 29,4 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 133 414
4 SOLERA T 112,3 100% 50% 50% 0,73 1,0 7,4 0,4 612 303 1.082
TOTALS 631 2.685
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 87,98 317 Imputats a la càrrega del local 709 2.393 2.341

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 9.696 3.533 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 6.176
INCREMENT PER SEGURETAT 485 177 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 2.341
TOTAL SENSIBLE I LATENT 10.181 3.710 INCREMENT PER SEGURETAT 426
GUANYS TOTALS 13.891 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 8.943
Ratio (W/m2) 124 Ratio W / m2 80
Ratio W / m3 28
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,20
FCST (factor calor sensible total) 0,21
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 842 3.030 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 411 1.479
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,2 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 13.891
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - JUNY 13.440 6.932 1.147 0 1.079 545 0 651 2.446 640 2.877 1
15:00 - AGOST 13.579 6.945 1.116 0 1.269 668 0 766 2.168 647 3.015 2
16:00 - SETEMBRE 13.589 6.927 1.131 503 1.000 478 0 603 2.300 647 2.972 3
15:00 - JUNY 13.589 6.938 1.141 0 1.174 587 0 709 2.393 647 2.940 4
15:00 - JULIOL 13.595 6.945 1.116 0 1.269 683 0 766 2.168 647 3.020 5
14:00 - AGOST 13.621 6.938 1.141 0 1.174 618 0 709 2.393 649 2.950 6
14:00 - JULIOL 13.640 6.938 1.141 0 1.174 636 0 709 2.393 650 2.955 7
14:00 - NOVEMBRE 13.644 6.915 1.065 1.591 825 386 0 498 1.714 650 3.192 8
16:00 - JULIOL 13.647 6.938 1.141 0 1.174 642 0 709 2.393 650 2.957 9
16:00 - AGOST 13.891 6.938 1.141 244 1.174 631 0 709 2.393 661 3.030 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 6.938 50% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 244 2% IIIII
Vidre transm. 1174 8% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Murs transm. 631 5% IIIIIIIIIIIII
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 709 5% IIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 1.141 8% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 2.393 17% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 661 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 9 AULA
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 2 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 47
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 35,74 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 2,12
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 114,37 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 32 32
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 15 >> corba ocupació 1 1.005 525
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 536 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 3,18 23 89
TOTALS 1.714 614
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS NO 1 1,32 6,99 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 6,0 372,1 9,23 0% 2.747 183 737
TOTALS 2.747 183 737
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR NO 15,8 0% 100% 100% 0,73 0,8 6,0 2,5 503 28 327
2 MUR INTERIOR I 16,1 100% 50% 50% 1,22 1,0 6,0 0,0 144 59 226
2 MUR INTERIOR I 12,9 100% 50% 50% 1,22 1,0 6,0 0,0 144 47 182
TOTALS 134 735
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 35,7 0% 100% 100% 0,41 0,6 6,0 13,0
0,0
0,0
813 191 409
TOTALS 191 409
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 31,77 114 Imputats a la càrrega del local 208 800 845

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 5.176 1.413 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 1.881
INCREMENT PER SEGURETAT 259 71 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 845
TOTAL SENSIBLE I LATENT 5.435 1.484 INCREMENT PER SEGURETAT 136
GUANYS TOTALS 6.919 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.863
Ratio (W/m2) 194 Ratio W / m2 80
Ratio W / m3 25
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 2
FCSL (factor calor sensible local) 0,57
FCST (factor calor sensible total) 0,53
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 449 1.618 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 132 473
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 6.919
Codi hora i mes de càlcul detallat 47
Hora i mes de càlcul detallat 18:00 - JUNY
Tra. seca exterior (ºC) 30
Tra. humida exterior (ºC) 25,4
Humitat relativa (%) 69
Humitat absoluta (gr / kg) 22,09
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
18:00 - AGOST 5.729 1.716 609 1.579 201 161 207 228 754 273 1.279 1
15:00 - JULIOL 5.786 1.722 612 1.536 244 176 161 277 783 276 1.286 2
15:00 - JUNY 5.948 1.720 621 1.699 225 146 133 256 864 283 1.306 3
16:00 - AGOST 6.227 1.720 621 1.905 225 163 177 256 864 297 1.389 4
18:00 - MAIG 6.359 1.710 599 2.463 149 113 188 169 665 303 1.498 5
16:00 - MAIG 6.451 1.713 608 2.438 174 114 157 197 743 307 1.498 6
18:00 - JULIOL 6.674 1.716 609 2.463 201 166 218 228 754 318 1.560 7
16:00 - JULIOL 6.801 1.720 621 2.438 225 167 187 256 864 324 1.560 8
16:00 - JUNY 6.890 1.717 623 2.601 207 136 159 235 883 328 1.580 9
18:00 - JUNY 6.919 1.714 614 2.747 183 134 191 208 800 329 1.618 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 1.714 25% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 2.747 40% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 183 3% IIIIIII
Murs transm. 134 2% IIIII
Cobertes 191 3% IIIIIIII
Ventilació (sensible) 208 3% IIIIIIII
Interiors (latent) 614 9% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 800 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 329 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 10 BUCKS
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 4 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 62
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 24,50 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 3,63
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 78,40 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 22 22
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 402 210
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 368 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 2,18 7 62
TOTALS 927 272
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
1 FINESTRA TIPUS SE 1 1,17 1,28 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,30 0,80 2,7 438,4 1,50 0% 525 13 109
TOTALS 525 13 109
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR SE 12,9 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 4,4 503 42 242
1 MUR EXTERIOR NO 9,6 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 2,3 503 16 198
1 MUR EXTERIOR NE 18,9 0% 100% 100% 0,73 0,8 2,7 2,3 503 32 391
2 MUR INTERIOR I 18,9 100% 50% 50% 1,22 1,0 2,7 0,0 144 31 266
TOTALS 121 1.098
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 24,5 0% 100% 100% 0,41 0,6 2,7 3,5
0,0
0,0
813 35 281
TOTALS 35 281
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 21,78 78 Imputats a la càrrega del local 64 556 580

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.686 828 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 1.487
INCREMENT PER SEGURETAT 84 41 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 580
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.770 869 INCREMENT PER SEGURETAT 103
GUANYS TOTALS 2.639 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.170
Ratio (W/m2) 108 Ratio W / m2 89
Ratio W / m3 28
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,36
FCST (factor calor sensible total) 0,30
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 146 527 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 100 359
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,1 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,2
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 2.639
Codi hora i mes de càlcul detallat 62
Hora i mes de càlcul detallat 10:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 26,7
Tra. humida exterior (ºC) 24,6
Humitat relativa (%) 84
Humitat absoluta (gr / kg) 22,22
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
15:00 - AGOST 2.518 941 270 49 40 269 104 190 537 120 497 1
14:00 - AGOST 2.529 939 276 53 37 244 93 175 592 120 481 2
10:00 - JULIOL 2.535 927 272 415 13 128 39 64 556 121 496 3
15:00 - JULIOL 2.540 941 270 49 40 284 110 190 537 121 504 4
10:00 - SETEMBRE 2.541 924 269 592 8 46 9 38 534 121 505 5
14:00 - JULIOL 2.550 939 276 53 37 258 99 175 592 121 488 6
16:00 - AGOST 2.566 939 276 40 37 263 121 175 592 122 493 7
8:00 - AGOST 2.577 921 274 521 3 98 42 17 577 123 501 8
16:00 - JULIOL 2.588 939 276 45 37 273 128 175 592 123 499 9
10:00 - AGOST 2.639 927 272 525 13 121 35 64 556 126 527 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 927 35% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 525 20% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre transm. 13 1% I
Murs transm. 121 5% IIIIIIIIIIIII
Cobertes 35 1% III
Ventilació (sensible) 64 2% IIIIIII
Interiors (latent) 272 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 556 21% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 126 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 11 SALA CONTROL ZONA GRUPS
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 56
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 28,40 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 4,21
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 90,88 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 25 25
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 5 Fàbrica pessat Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 924 1.626
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 426 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 2,52 23 76
TOTALS 1.523 1.702
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
2 MUR INTERIOR I 68,7 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 310 968
TOTALS 310 968
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 28,4 0% 100% 100% 0,41 0,6 7,4 12,7
0,0
0,0
813 148 325
TOTALS 148 325
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 25,24 91 Imputats a la càrrega del local 203 687 672

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 2.184 2.389 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 1.293
INCREMENT PER SEGURETAT 109 119 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 672
TOTAL SENSIBLE I LATENT 2.294 2.508 INCREMENT PER SEGURETAT 98
GUANYS TOTALS 4.802 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.063
Ratio (W/m2) 169 Ratio W / m2 73
Ratio W / m3 23
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 2
FCSL (factor calor sensible local) 0,12
FCST (factor calor sensible total) 0,14
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 190 683 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 95 341
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,3 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,1
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 4.802
Codi hora i mes de càlcul detallat 56
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - JULIOL
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
18:00 - JULIOL 4.665 1.520 1.693 0 0 277 173 181 599 222 672 1
14:00 - JUNY 4.716 1.521 1.704 0 0 285 93 187 702 225 652 2
15:00 - AGOST 4.744 1.524 1.695 0 0 335 121 220 622 226 688 3
15:00 - JULIOL 4.751 1.524 1.695 0 0 335 128 220 622 226 690 4
16:00 - JUNY 4.751 1.521 1.704 0 0 285 127 187 702 226 662 5
15:00 - JUNY 4.757 1.523 1.702 0 0 310 106 203 687 227 669 6
14:00 - AGOST 4.759 1.523 1.702 0 0 310 107 203 687 227 670 7
14:00 - JULIOL 4.766 1.523 1.702 0 0 310 114 203 687 227 672 8
16:00 - AGOST 4.794 1.523 1.702 0 0 310 141 203 687 228 680 9
16:00 - JULIOL 4.802 1.523 1.702 0 0 310 148 203 687 229 683 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 1.523 32% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 310 6% IIIIIIIIIIIIIIIIIII
Cobertes 148 3% IIIIIIIII
Ventilació (sensible) 203 4% IIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 1.702 35% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 687 14% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 229 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 12 SALA CONTROL ZONA GRAVACIÓ
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 56
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 12,23 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 3,62
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 0,89
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 39,14 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 11 11
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 3 >> corba ocupació 1 201 105
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) 15 >> corba enllumenat 1 183 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) 150 >> corba maquinària 1 150 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 1,09 10 33
TOTALS 544 138
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
2 MUR INTERIOR I 44,8 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 202 631
TOTALS 202 631
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 12,2 0% 100% 100% 0,41 0,6 7,4 12,7
0,0
0,0
813 64 140
TOTALS 64 140
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 10,87 39 Imputats a la càrrega del local 88 296 289

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 898 433 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 771
INCREMENT PER SEGURETAT 45 22 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 289
TOTAL SENSIBLE I LATENT 943 455 INCREMENT PER SEGURETAT 53
GUANYS TOTALS 1.398 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 1.114
Ratio (W/m2) 114 Ratio W / m2 91
Ratio W / m3 28
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 3
FCSL (factor calor sensible local) 0,27
FCST (factor calor sensible total) 0,27
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 78 281 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 51 184
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,3 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,2
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 1.398
Codi hora i mes de càlcul detallat 56
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - JULIOL
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
18:00 - JULIOL 1.331 543 134 0 0 180 75 78 258 63 274 1
14:00 - JUNY 1.355 543 139 0 0 186 40 80 302 65 265 2
16:00 - JUNY 1.370 543 139 0 0 186 55 80 302 65 270 3
15:00 - AGOST 1.379 545 135 0 0 219 52 95 268 66 284 4
15:00 - JUNY 1.379 544 138 0 0 202 46 88 296 66 275 5
14:00 - AGOST 1.379 544 138 0 0 202 46 88 296 66 275 6
15:00 - JULIOL 1.382 545 135 0 0 219 55 95 268 66 285 7
14:00 - JULIOL 1.383 544 138 0 0 202 49 88 296 66 276 8
16:00 - AGOST 1.395 544 138 0 0 202 61 88 296 66 280 9
16:00 - JULIOL 1.398 544 138 0 0 202 64 88 296 67 281 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 544 39% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 202 14% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Cobertes 64 5% IIIIIIIIIIIII
Ventilació (sensible) 88 6% IIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 138 10% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 296 21% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 67 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 13 VENTILACIÓ OFICINES
ZONA 1 PLANTA BAIXA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 1 IDA 2 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 36,00 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 12,50 12,50
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 2,08
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 115,20 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 2,34
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 75 75
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 6 >> corba ocupació 1 402 210
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 402 210
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 75,00 270 Imputats a la càrrega del local 604 2.040 1.996

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.006 2.250 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 50 112 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 1.996
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.057 2.362 INCREMENT PER SEGURETAT 100
GUANYS TOTALS 3.419 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 2.096
Ratio (W/m2) 95 Ratio W / m2 58
Ratio W / m3 18
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,19
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 87 314 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 96 347 CABAL DE CALEFACCIÓ SUPERIOR AL DE REFRIGERACIÓ
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,8 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 23,0
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 3.419
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 3.242 402 210 0 0 0 0 514 1.961 154 286 1
15:00 - JULIOL 3.269 402 210 0 0 0 0 653 1.848 156 330 2
15:00 - AGOST 3.269 402 210 0 0 0 0 653 1.848 156 330 3
14:00 - JUNY 3.415 402 210 0 0 0 0 555 2.085 163 299 4
16:00 - JUNY 3.415 402 210 0 0 0 0 555 2.085 163 299 5
15:00 - JUNY 3.419 402 210 0 0 0 0 604 2.040 163 314 6
14:00 - JULIOL 3.419 402 210 0 0 0 0 604 2.040 163 314 7
16:00 - JULIOL 3.419 402 210 0 0 0 0 604 2.040 163 314 8
14:00 - AGOST 3.419 402 210 0 0 0 0 604 2.040 163 314 9
16:00 - AGOST 3.419 402 210 0 0 0 0 604 2.040 163 314 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 402 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 604 18% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 210 6% IIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 2.040 60% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 163 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 14 VENTILACIÓ OFICINES
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 1 IDA 2 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 44,59 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 12,50 12,50
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 3,36
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 142,69 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 3,78
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 150 150
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 12 >> corba ocupació 1 804 420
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 804 420
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 150,00 540 Imputats a la càrrega del local 1.208 4.079 3.992

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 2.012 4.499 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 101 225 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 3.992
TOTAL SENSIBLE I LATENT 2.113 4.724 INCREMENT PER SEGURETAT 200
GUANYS TOTALS 6.837 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 4.191
Ratio (W/m2) 153 Ratio W / m2 94
Ratio W / m3 29
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,19
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 175 629 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 193 693 CABAL DE CALEFACCIÓ SUPERIOR AL DE REFRIGERACIÓ
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,8 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 23,0
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 6.837
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 6.483 804 420 0 0 0 0 1.029 3.922 309 573 1
15:00 - JULIOL 6.538 804 420 0 0 0 0 1.306 3.696 311 659 2
15:00 - AGOST 6.538 804 420 0 0 0 0 1.306 3.696 311 659 3
14:00 - JUNY 6.830 804 420 0 0 0 0 1.110 4.171 325 598 4
16:00 - JUNY 6.830 804 420 0 0 0 0 1.110 4.171 325 598 5
15:00 - JUNY 6.837 804 420 0 0 0 0 1.208 4.079 326 629 6
14:00 - JULIOL 6.837 804 420 0 0 0 0 1.208 4.079 326 629 7
16:00 - JULIOL 6.837 804 420 0 0 0 0 1.208 4.079 326 629 8
14:00 - AGOST 6.837 804 420 0 0 0 0 1.208 4.079 326 629 9
16:00 - AGOST 6.837 804 420 0 0 0 0 1.208 4.079 326 629 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 804 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 1.208 18% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 420 6% IIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 4.079 60% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 326 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 15 AULES
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 4 UNE EN 15251 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 44,59 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 8,40 8,40
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 5,65
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 142,69 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 6,36
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 252 252
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 1 Segut, descans Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 30 >> corba ocupació 1 2.010 1.050
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 2.010 1.050
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 252,00 907 Imputats a la càrrega del local 2.030 6.853 6.706

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 4.040 7.903 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 202 395 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 6.706
TOTAL SENSIBLE I LATENT 4.242 8.298 INCREMENT PER SEGURETAT 335
GUANYS TOTALS 12.540 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 7.041
Ratio (W/m2) 281 Ratio W / m2 158
Ratio W / m3 49
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,17
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 351 1.263 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 323 1.164
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,5 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,8
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 12.540
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 11.946 2.010 1.050 0 0 0 0 1.728 6.588 569 1.168 1
15:00 - JULIOL 12.038 2.010 1.050 0 0 0 0 2.195 6.210 573 1.314 2
15:00 - AGOST 12.038 2.010 1.050 0 0 0 0 2.195 6.210 573 1.314 3
14:00 - JUNY 12.529 2.010 1.050 0 0 0 0 1.865 7.007 597 1.211 4
16:00 - JUNY 12.529 2.010 1.050 0 0 0 0 1.865 7.007 597 1.211 5
15:00 - JUNY 12.540 2.010 1.050 0 0 0 0 2.030 6.853 597 1.263 6
14:00 - JULIOL 12.540 2.010 1.050 0 0 0 0 2.030 6.853 597 1.263 7
16:00 - JULIOL 12.540 2.010 1.050 0 0 0 0 2.030 6.853 597 1.263 8
14:00 - AGOST 12.540 2.010 1.050 0 0 0 0 2.030 6.853 597 1.263 9
16:00 - AGOST 12.540 2.010 1.050 0 0 0 0 2.030 6.853 597 1.263 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 2.010 16% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 2.030 16% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 1.050 8% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 6.853 55% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 597 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 16 VENTILACIÓ ZONA CONTROL
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 1 IDA 2 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 44,59 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 12,50 12,50
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 2,52
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 142,69 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 2,84
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 113 113
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 4 Fàbrica lleuger Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 9 >> corba ocupació 1 774 1.197
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 774 1.197
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 112,50 405 Imputats a la càrrega del local 906 3.059 2.994

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 1.680 4.256 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 84 213 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 2.994
TOTAL SENSIBLE I LATENT 1.764 4.469 INCREMENT PER SEGURETAT 150
GUANYS TOTALS 6.234 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 3.143
Ratio (W/m2) 140 Ratio W / m2 70
Ratio W / m3 22
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,15
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 146 525 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 144 520
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,6 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,9
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 6.234
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 5.968 774 1.197 0 0 0 0 772 2.941 284 483 1
15:00 - JULIOL 6.009 774 1.197 0 0 0 0 980 2.772 286 548 2
15:00 - AGOST 6.009 774 1.197 0 0 0 0 980 2.772 286 548 3
14:00 - JUNY 6.229 774 1.197 0 0 0 0 833 3.128 297 502 4
16:00 - JUNY 6.229 774 1.197 0 0 0 0 833 3.128 297 502 5
15:00 - JUNY 6.234 774 1.197 0 0 0 0 906 3.059 297 525 6
14:00 - JULIOL 6.234 774 1.197 0 0 0 0 906 3.059 297 525 7
16:00 - JULIOL 6.234 774 1.197 0 0 0 0 906 3.059 297 525 8
14:00 - AGOST 6.234 774 1.197 0 0 0 0 906 3.059 297 525 9
16:00 - AGOST 6.234 774 1.197 0 0 0 0 906 3.059 297 525 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 774 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 906 15% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 1.197 19% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 3.059 49% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 297 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 17 VENTILACIÓ BUCS
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 1 IDA 2 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 44,59 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 12,50 12,50
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 6,73
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 142,69 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 7,57
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 300 300
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 4 Fàbrica lleuger Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 24 >> corba ocupació 1 2.064 3.192
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 2.064 3.192
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 300,00 1080 Imputats a la càrrega del local 2.417 8.159 7.983

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 4.481 11.351 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 224 568 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 7.983
TOTAL SENSIBLE I LATENT 4.705 11.918 INCREMENT PER SEGURETAT 399
GUANYS TOTALS 16.623 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 8.383
Ratio (W/m2) 373 Ratio W / m2 188
Ratio W / m3 59
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,15
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 389 1.400 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 385 1.386
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,6 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,9
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 16.623
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 15.915 2.064 3.192 0 0 0 0 2.058 7.843 758 1.288 1
15:00 - JULIOL 16.025 2.064 3.192 0 0 0 0 2.613 7.393 763 1.461 2
15:00 - AGOST 16.025 2.064 3.192 0 0 0 0 2.613 7.393 763 1.461 3
14:00 - JUNY 16.609 2.064 3.192 0 0 0 0 2.221 8.342 791 1.339 4
16:00 - JUNY 16.609 2.064 3.192 0 0 0 0 2.221 8.342 791 1.339 5
15:00 - JUNY 16.623 2.064 3.192 0 0 0 0 2.417 8.159 792 1.400 6
14:00 - JULIOL 16.623 2.064 3.192 0 0 0 0 2.417 8.159 792 1.400 7
16:00 - JULIOL 16.623 2.064 3.192 0 0 0 0 2.417 8.159 792 1.400 8
14:00 - AGOST 16.623 2.064 3.192 0 0 0 0 2.417 8.159 792 1.400 9
16:00 - AGOST 16.623 2.064 3.192 0 0 0 0 2.417 8.159 792 1.400 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 2.064 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 2.417 15% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 3.192 19% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 8.159 49% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 792 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 18 VENTILACIÓ BAR
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 5 IDA 3 ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 44,59 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 8,00 8,00
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 3,20 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 4,49
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 142,69 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 5,05
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 200 200
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 4 Fàbrica lleuger Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 25 >> corba ocupació 1 2.150 3.325
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 2.150 3.325
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC)
0,0
0,0
0,0
d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 200,00 720 Imputats a la càrrega del local 1.611 5.439 5.322

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 3.761 8.764 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 0
INCREMENT PER SEGURETAT 188 438 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 5.322
TOTAL SENSIBLE I LATENT 3.949 9.202 INCREMENT PER SEGURETAT 266
GUANYS TOTALS 13.151 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 5.588
Ratio (W/m2) 295 Ratio W / m2 125
Ratio W / m3 39
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 0
FCSL (factor calor sensible local) 0,00
FCST (factor calor sensible total) 0,13
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 326 1.175 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 257 924
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 25,3 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,7
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 13.151
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
16:00 - SETEMBRE 12.679 2.150 3.325 0 0 0 0 1.372 5.229 604 1.101 1
15:00 - JULIOL 12.753 2.150 3.325 0 0 0 0 1.742 4.928 607 1.216 2
15:00 - AGOST 12.753 2.150 3.325 0 0 0 0 1.742 4.928 607 1.216 3
14:00 - JUNY 13.142 2.150 3.325 0 0 0 0 1.481 5.561 626 1.135 4
16:00 - JUNY 13.142 2.150 3.325 0 0 0 0 1.481 5.561 626 1.135 5
15:00 - JUNY 13.151 2.150 3.325 0 0 0 0 1.611 5.439 626 1.175 6
14:00 - JULIOL 13.151 2.150 3.325 0 0 0 0 1.611 5.439 626 1.175 7
16:00 - JULIOL 13.151 2.150 3.325 0 0 0 0 1.611 5.439 626 1.175 8
14:00 - AGOST 13.151 2.150 3.325 0 0 0 0 1.611 5.439 626 1.175 9
16:00 - AGOST 13.151 2.150 3.325 0 0 0 0 1.611 5.439 626 1.175 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 2.150 16% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 0 0%
Cobertes 0 0%
Ventilació (sensible) 1.611 12% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 3.325 25% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 5.439 41% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 626 5% IIIIIIIIIIIIII

LOCAL 19 SALA CONCERTS
ZONA 1 PLANTA PRIMERA
A DADES DEL LOCAL
Tra. local hivern (°C) 22,0 Núm locals iguals en zona 1 Citeri ventilació 3 NO V ITERACIÓ 66
Salt tèrmic hivern (ºC) 22,0 Superfície (m2) 245,00 Cabal / ocupació (l/s pers) (mínim - real) 0,00 1,53
Tra. local estiu (°C) 24,0 Alçada (m) 9,00 Cabal / superfície (l/s m2) (mínim real 0,00 2,50
Tra. humida local (ºC) 18,0 Volum (m3) 2.205,00 Renovacions / hora (mínim - real) 1,00 1,00
Humitat relativa local (%) 55 Factor bypass 0,10 Cabal ventilació (l/s) (mínim - real) 613 613
Humitat absoluta (gr / m3) 12,81 % seguretat 5% Imputar càrregues ventilació al local ? S
B CÀLCUL DETALLAT PER HORA I DIA DETERMINAT O PER HORA I DIA DE MÀXIMA CÀRREGA
GUANYS INTERIORS
A ACTIVITAT DE LES PERSONES 4 Fàbrica lleuger Sensible (W) Latent (W)
B Núm. PERSONES (total) / (pers/m2) 400 >> corba ocupació 1 34.400 53.200
C Pot. ENLLUMENAT (W) / (W/m2) >> corba enllumenat 1 0 -
D Pot. maquinària (W sensible) / (W latent) >> corba maquinària 1 0 0
E AIRE EXTERIOR (Qext x BF) (l/s) 0 0
TOTALS 34.400 53.200
GUANYS SOLARS Y PER TRANSMISSIÓ DE SUPERFÍCIES ENVIDRADES
Nº Id. Denominació Orient N Alçada (m) Ample (m) Retranq (m) CV vol (m) CV sep (m) CH vol (m) CH sep (m) K (W /m2ºC) Factor solar dT (ºC) G (W /m2) Sup. (m2) % ombra T solar (W) T transm. (W) Calefacció (W)
TOTALS 0 0 0
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE MURS EXTERIORS I T INTERIORS
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
1 MUR EXTERIOR E 156,0 0% 100% 100% 0,73 0,8 7,4 8,4 503 961 2.931
1 MUR EXTERIOR S 156,0 0% 100% 100% 0,73 0,8 7,4 6,6 503 751 2.931
1 MUR EXTERIOR N 156,0 0% 100% 100% 0,73 0,8 7,4 1,4 503 159 3.371
4 SOLERA T 245,0 100% 50% 50% 0,73 1,0 7,4 0,4 612 662 2.361
2 MUR INTERIOR I 168,0 100% 50% 50% 1,22 1,0 7,4 0,0 144 758 2.367
TOTALS 3.292 13.962
GUANYS SOLARS I PER TRANSMISSIÓ DE COBERTES
Nº Id. Denominació Orient Sup (m2) % ombres % dT refr. % dT calef. K (W /m2ºC) Factor color dT (ºC) dT eq. (ºC) d (kg/m2) Total solar+transmissió (W) Calefacció (W)
3 COBERTA T 245,0 0% 100% 100% 0,41 0,6 7,4 12,1
0,0
0,0
813 1.214 2.807
TOTALS 1.214 2.807
GUANYS PER VENTILACIÓ Sensible (W) Latent (W) Calefacció (W)
Cabal ventilació (l/s) - (m3/h) 612,50 2205 Imputats a la càrrega del local 4.934 16.657 16.299

C RESUM CÀRREGUES REFRIGERACIÓ I CALEFACCIÓ - CÀLCUL BATERIA - 10 CÀRREGUES MÁXIMES DE REFRIGERACIÓ - REPARTIMENT PERCENTUAL
RESUM REFRIGERACIÓ RESUM CALEFACCIÓ
TOTAL SENSIBLE I LATENT EFECTIUS LOCAL 43.840 69.857 TOTAL PÈRDUES TRANSMISSIÓ (W) 16.768
INCREMENT PER SEGURETAT 2.192 3.493 TOTAL PÈRDUES VENTILACIÓ (W) 16.299
TOTAL SENSIBLE I LATENT 46.032 73.350 INCREMENT PER SEGURETAT 1.653
GUANYS TOTALS 119.382 TOTAL CALEFACCIÓ (W) 34.721
Ratio (W/m2) 487 Ratio W / m2 142
Ratio W / m3 16
CÀLCUL DE LA BATERIA Ratio transmissió / ventilació 1
FCSL (factor calor sensible local) 0,05
FCST (factor calor sensible total) 0,08
Tsaf (ºC) (temperatura aire de sortida en refrigeració) 14 Tsac (ºC) (temperatura aire de sortida en calefacció) 40
Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 3.806 13.700 Cabal aire necessari (l/s) - (m3/h) 1.595 5.741
Tedb (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 24,3 Tec (ºC) (temperatura de mescla d'aire d'entrada) 22,2
DADES CLIMÀTIQUES EXTERIORS PER DIA CÀLCUL DETALLAT Màxima carrega 119.382
Codi hora i mes de càlcul detallat 66
Hora i mes de càlcul detallat 16:00 - AGOST
Tra. seca exterior (ºC) 31,4
Tra. humida exterior (ºC) 26
Humitat relativa (%) 67
Humitat absoluta (gr / kg) 22,84
Situació càrrega màxima 0
RESUM 10 CÀRREGUES MÀXIMES DEL LOCAL
Hora i mes Total (W) Guanys interiors Superfícies envidrades Murs Cobertes Aire exterior Increment Cabal aire Referencia
sensible latent solar transmissió sol-transm sol-transm sensible latent seguretat bateria (l/s)
18:00 - AGOST 117.014 34.400 53.200 0 0 3.477 1.419 4.401 14.545 5.572 13.655 1
14:00 - JUNY 117.574 34.400 53.200 0 0 2.012 798 4.534 17.031 5.599 13.045 2
15:00 - JULIOL 117.778 34.400 53.200 0 0 3.038 1.103 5.334 15.093 5.608 13.711 3
15:00 - AGOST 117.859 34.400 53.200 0 0 3.176 1.043 5.334 15.093 5.612 13.735 4
15:00 - JUNY 118.025 34.400 53.200 0 0 2.298 915 4.934 16.657 5.620 13.296 5
16:00 - JUNY 118.168 34.400 53.200 0 0 2.283 1.093 4.534 17.031 5.627 13.222 6
14:00 - JULIOL 118.452 34.400 53.200 0 0 2.634 986 4.934 16.657 5.641 13.423 7
14:00 - AGOST 118.479 34.400 53.200 0 0 2.719 927 4.934 16.657 5.642 13.431 8
16:00 - JULIOL 119.260 34.400 53.200 0 0 3.110 1.280 4.934 16.657 5.679 13.664 9
16:00 - AGOST 119.382 34.400 53.200 0 0 3.292 1.214 4.934 16.657 5.685 13.700 10
DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE GUANYS MÀXIMS
Interiors (sensible) 34.400 29% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Vidre solar 0 0%
Vidre transm. 0 0%
Murs transm. 3292 3% IIIIIIII
Cobertes 1.214 1% III
Ventilació (sensible) 4.934 4% IIIIIIIIIIII
Interiors (latent) 53.200 45% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Ventilació (latent) 16.657 14% IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Increment seguretat 5.685 5% IIIIIIIIIIIIII

document I_MEMÒRIA

ANNEX 5 – Càlcul dels conductes d’aire
document I_MEMÒRIA

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
CLIMATITZACIÓ BAR
CND - CLIMATITZACIÓ BAR.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2) 43
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,18207 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 24,0 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 6 Superfície aillament (m2) 43 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 6,90 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 6 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 4,65 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 6 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 8,08 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 422
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 1 S 7,00 CLIMAVER PLUS + 25 mm aïllament Rectangular 2.340 371 200 550 6,71 2,18 2,18 4,43 2.340 2

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
CLIMATITZACIÓ SALA CONCERTS
CND - CLIMATITZACIÓ SALA CONCERTS.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,08688 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 3,5 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 2 Superfície aillament (m2) 12 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 0,45 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 2 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 5,36 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 2 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 2,08 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 186
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 1,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 4.320 505 350 600 6,21 0,12 0,12 2,08 2.160 2 2.160 3

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
VENTILACIÓ AULES PLANTA PRIMERA
CND - VENTILACIÓ AULES PLANTA PRIMERA.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,21118 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 27,0 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 3 Superfície aillament (m2) 37 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 8,39 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 3 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 4,97 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 2 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 9,71 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 575
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 12,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 1.000 243 150 300 6,78 4,46 4,46 6,76 500 2 500 3

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
VENTILACIÓ BUCS
CND - VENTILACIÓ BUCS.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,21118 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 22,5 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 6 Superfície aillament (m2) 34 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 7,04 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 6 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 3,29 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 2 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 7,99 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 525
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 10,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 1.000 243 150 300 6,78 3,72 3,72 6,01 250 2 750 3

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
VENTILACIÓ OFICINES PLANTA BAIXA
CND - VENTILACIÓ OFICINES PLANTA BAIXA.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,32126 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 10,0 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 4 Superfície aillament (m2) 9 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 5,44 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 4 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 4,95 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 4 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 6,75 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 133
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 1,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 501 172 200 150 4,98 0,26 0,26 1,58 501 2

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
VENTILACIÓ OFICINES PLANTA PRIMERA
CND - VENTILACIÓ OFICINES PLANTA PRIMERA.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,25147 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 22,5 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 8 Superfície aillament (m2) 22 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 7,98 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 8 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 3,70 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 8 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 8,79 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 332
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 4,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 750 210 150 250 6,02 1,32 1,32 3,17 750 2

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
CLIMATITZACIÓ SALA CONCERTS
CND - VENTILACIÓ SALA CONCERTS.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,04451 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710 12
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 16,0 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 2 Superfície aillament (m2) 66 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900 10
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 0,77 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 2 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 4,56 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 2 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 2,17 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 1.014
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 3 S 10,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Circular 13.000 875 900 800 800 5,68 0,50 0,50 2,17 6.500 2 6.500 3

CÀLCUL DE XARXES DE CONDUCTES
PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
SECTOR / ZONA
OBSERVACIONS
VENTILACIÓ ZONA CONTROL
CND - VENTILACIÓ ZONA CONTROL.xls
PARÀMETRES GENERALS DE CÀLCUL CARACTERISTIQUES DELS TERMINALS (DIFUSSORS, REIXES, ETC.) AMIDAMENT MATERIALS
Proceidment de càlcul 1 Pèrdua constant Codi Model Cabal (m3/h) P (mm cda) Abast / superficie (m / m2) V sortida (m/s) Nivell acústic CONDUCTES RECTANGULARS CONDUCTES CIRCULARS
Codi material 1 Codi material 3
Velocitat tram inicial (m/s) 6,00 A TERMINAL 100 2 Coeficient majotació 1,20 Coeficient majotació 1,00
Velocitat mínima en conductes (ms/) B Sup. cond. rectangular (m2)
Velocitat máxima trams de sortida (m/s) C D nominal L tub (m) D nominal L tub (m)
Pèrdua de càrrega per m tram inicial (mm cda / m) 0,32165 D Codi material 2
Pèrdues de càrrega accessoris (%) 30 E Coeficient majotació 1,20 100 600
Sup. cond. rectangular (m2) 125 630
PARÀMETRES DIMENSIONALS DE CÀLCUL RESULTATS GENERALS 150 710
Increment dimensions rectangulars (mm) 50 AILLAMENT CONDUCTES METÀL.LICS 175 750
Alçada màxima conductes rectangulars (mm) Màxima distància fins sortida (m) 7,0 Coeficient majotació 1,20 200 800
Dimensions mínimes conductes rectangulars (mm) 100 100 Tram màxima distància 2 Superfície aillament (m2) 12 225 850
Diàmetre mínim conductes circulars (mm) 100 250 900
Màxima pèrdua de càrrega (mm cda) 1,54 280 950
CARACTERÍSITIQUES TÈRMIQUES Tram màxima pèrdua de càrrega 3 300 1000
Tipus aillament conductes metàl.lics 355 1120
Gruix aillament en conductes metàl.lics (mm) 25 Mínima velocitat d'aire (m/s) 2,63 400 1200
Conductivitat aillament 0,033 Tram mínima velocitat 2 450 1300
Temperatura aire interior conductes (C) 40 500 1400
Temparatura exterior dels conductes (C) 15 Pressió necessària ventilador (mm cda) 2,44 560 1500
Pèrdues / guanys de calor (W) 180
CÀLCUL DE CONDUCTES DERIVACIONS
TRAM Longitud ORIG. ACCESSORIS Esp. TERMINAL Cabal P terminal Material conductes Tipus Cabal D càlcul D comercial Condutes rectangulars Velocitat Pérdua tram Perd. acumulada P total P. equiibrat der 1 der 2 der 3 der 4
Nº DESIGNACIÓ Codi mat. Aillam (S) (m) Nº Nº T Nº T Nº T Psi codi model (m3/h) (mm cda) conducte (m3 / h) (mm) (mm) Alçada (mm) Amplada (mm) (m/s) (mm cda) (mm cda) (mm cda) (mm cda) Q Nº Q Nº Q Nº Q Nº
1 VENTILADOR 2 S 2,00 Planxa galvanitzada + 25 mm aïllament Rectangular 500 172 150 200 4,97 0,52 0,52 1,84 200 2 300 3

document I_MEMÒRIA

05.2.06 Protecció contra incendis
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
Codi tècnic de la edificació DB-SI Seguretat en cas d'incendi (RD 314/2006 de 17 de
març) i modificació del text pel RD 1371/2007, de 19 d’octubre (BOE 23/10/07) i la
correcció d’errors publicada al BOE de 25/01/2008
RD1942/1993, de 5 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'instal·lacions de
protecció contra incendis
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra
incendis en els edificis, complementària de la NBE-CPI/91
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
El centre disposa en l’actualitat de les instal·lacions de protecció contra incendis que corresponen a les de la
normativa vigent en el moment de la seva construcció (NBE/CPI-91). Aquestes instal·lacions són boques d’incendis
equipades del tipus IPF43, extintors i detecció d’incendis i alarma.
Donada la nova distribució dels espais s’adaptarà la instal·lació de boques d’incendi existent i es substituiran els
equips per unitats de tipus BIE-25 d’acord amb la normativa actual. També s’adaptarà la situació dels extintors
manuals.
La instal·lació de detecció es realitzarà de nou també per les mateixes condicions d’adaptació als nous espais i
també per a poder actualitzar els equips que ja presenten un grau de deteriorament considerable.
DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L’INCENDI
Les instal·lacions previstes d’acord amb la normativa actual seran les següents:
- Boques d’incendi equipades
- Extintors
- Instal·lació d’alarma
- Instal·lació de detecció d’incendis
- Enllumenat d'emergència
La disposició d'aquests equips s'indica en els plànols de planta adjunts, i es realitzaran d’acord amb la taula 1.1 de
la secció 4 del DB SI.
document I_MEMÒRIA
Boques d’incendi equipades
S’instal·laran boques d’incendi a l’edifici (superfície construïda > 500 m2 per pública concurrència) de forma que la
mànega abasti qualsevol origen d’evacuació. Les boques previstes seran del tipus BIE-25. Les característiques dels
equips i la seva instal·lació respondrà als requisits indicats al ‘Reglament d’instal·lacions de protecció contra
incendis‘, prenent com a referència una distància no superior a 25 m des de la BIE a qualsevol punt ocupable.
El sistema d’abastament d’aigua es connectarà a la xarxa pública de distribució d’aigua a traves de la connexió de
servei ja existent.
Extintors
Es col·locaran extintors de forma que el recorregut des de qualsevol origen d'evacuació fins a un extintor sigui igual
o inferior a 15 m. Els extintors seran de d'eficàcia 21A-113B. Es col·locaran extintors en les proximitats de les portes
d'accés als locals de risc especial definits a l'apartat anterior o a l'interior de manera que el recorregut des de
qualsevol punt d'un d'aquests locals fins a un extintor sigui inferior a 15 m.
En els punts on sigui previsible foc d’origen elèctric es muntaran extintors de CO2
Instal·lació de detecció i alarma
L’edifici disposarà d’instal·lació de detecció i alarma d’incendis.
S’instal·laran detectors a tots els locals i espais de l’edifici. Aquest detectors seran de tipus òptic amb base
incorporada.
També s’instal·laran polsadors d’alarma d’incendi amb els equips d’extinció per tal de poder donar l’alarma en cas
d’incendi, aquests seran de superfície, amb led indicador i tapa plàstica de protecció.
S’ha previst instal·lar una central convencional de detecció d’incendis. Aquesta central disposarà de sortida
bidireccional connectable amb central detectora d’alarmes.
Per transmetre l’alarma d’incendis als ocupants s’ha previst la instal·lació de sirenes d’alarma a cada planta.
El cable utilitzat per a la instal·lació de detecció i alarma serà cable bipolar de 2x1 mm2, de color vermell especial
per a aquest tipus d’instal·lacions.
Enllumenat d'emergència (enllumenat d'evacuació)
S'instal·larà enllumenat d'emergència en tots els recorreguts d'evacuació.
La instal·lació es farà amb equips autònoms amb bateries per a enllumenat d'emergència. Les característiques i
situació d'aquests equips es realitzarà d’acord amb el DB SU 4 2. Veure apartat 19.2 d’aquesta memòria.
La resta de característiques dels equips i instal·lació elèctrica s'ajustaran al que s'indica a la instrucció tècnica
complementària ITC BT 28 del vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (Reial Decret 842/2002).
Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis
Els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques d’ incendi, polsadors manuals
d’alarma i dispositius de disparo de sistemes d’extinció) s’han de senyalitzar mitjançant senyals definides en la
norma UNE 23033-1 amb les dimensions següents:
a) 210 x 210 mm quan la distància d’observació de la senyal no sigui superior a 10 m
b) 420 x 420 mm quan la distància d’observació de la senyal estigui entre 10 i 20 m
c) 594 x 594 mm quan la distància d’observació de la senyal estigui entre 20 i 30 m.

Les senyals han de ser visibles fins i tot en cas de manca del subministrament d’enllumenat normal.
Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d’emissió lluminosa hauran de complir el que estableix la
norma UNE 23035-4:1999.
Certificat de les instal·lacions
Un cop acabades les instal·lacions l’empresa instal·ladora emetrà un certificat signat pel tècnic de la mateixa
empresa conforme les instal·lacions compleixen el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
Caldrà lliurar el contracte de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis per part d’una empresa autoritzada.
05.2.07 Protecció i seguretat patrimonial
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
UNE 50131-3:2005.EX. Sistemas de alarma. Sistemas de alarma de intrusión.
document I_MEMÒRIA
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
L’edifici disposa en l’actualitat d’un sistema de detecció d’intrusió dividit per zones controlades per teclats alfanumèrics. Aquest
sistema sembla ¡genera nombrosos problemes actualment.
Aquest fet junt amb les noves necessitats de zonificació i de millora del sistema de control d’accessos han portat a proposar la
implantació d’un sistema nou de seguretat.
DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
S’ha previst una instal·lació de detecció d’intrusió. La instal·lació estarà integrada per detectors en els espais interiors, zones
de circulació, passadissos i escales.
L’edifici s’ha considerat dividida a efectes de seguretat en 4 zones: oficines, sala gran, bar i espais d’assaig i aules. La
necessitat de limitar l’accés a cada zona en funció del tipus d’usuari ha portat a considerar la instal·lació d’un sistema
d’obertura de portes mitjançant targetes magnètiques.
L’obertura de la porta per una targeta autoritzada implica la desconnexió dels detectors de la zona corresponent.
Per altra banda les portes d’accés exterior així com les portes de pas entre les diferents zones de seguretat es podran tancar
amb portes dotades de panys de tipus KABA amb una jerarquització de mestratge de claus.
També es preveurà la desconnexió de l’alarma a través de la clau normalitzada de la guàrdia urbana del Municipi.
La centraleta d'alarma estarà protegida i disposarà de connexió telefònica amb un centre de recepció d'alarmes. També
equiparà bateries per a funcionament en cas de manca de subministrament elèctric.
Aquest sistema de seguretat es complementarà amb un dispositiu de videogravació de les zones d’accés al bucs d’assaig,
donat que són les zones a les que podrà accedir el públic fora d’hores d’obertura general del centre. També s’han previst
càmeres a totes les zones d’accés des de l’exterior per mantenir un control de la gent que accedeix al centre i poder enregistrar
accessos no autoritzats.

05.2.08 Instal·lació de veu i dades i serveis de comunicacions
NORMATIVA D’APLICACIÓ
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
• Infraestructura Comú de les Telecomunicacions, ICT. Real Decret 401/2003 i ordre ministerial del 14 de
maig del 2003.
• UNE-20539-1:1996, Dimensions de les estructures mecàniques de la sèrie de 482,6 mm. Part 1: Plafons i
bastidors.
• UNE-20539-2:1996, Dimensions de les estructures mecàniques de la sèrie de 482,6 mm. Part 2: Armaris i
passos de les estructures de bastidors.
• UNE – EN 50173-1:2005, Tecnologia de la informació. Sistemes de cablejat genèric. Part 1: Requeriments
generals i àrees de oficina.
• UNE – EN 50174-1:2001, Tecnologia de la informació. Instal·lació de cablejat. Part 1: Especificació i
assegurament de la qualitat
• UNE – EN 50174-2:2001, T. Tecnologia de la informació. Instalació de cablejat. Part 2: Mètodes i
planificació de la instal·lació en l’interior dels edificis
• UNE-EN 50346:2004/A1:2008 Tecnologies de la informació. Instal·lació de cablejat. Assaig de cablejats
instal·lats..
• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries (Decret 842/2002
de 2 d’agost. Suplement del BOE 224 de 18 de setembre de 2002)
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
La instal·lació de veu i dades es de recent execució i presenta un correcte estat de manteniment. Per tant s’ha
previst mantenir el rack de distribució i modificar el cablejat per adaptar-ho a les noves posicions dels punts de
treball d’acord a les noves distribucions dels espais.
Caldrà ampliar el rack per a poder connectar els nous punts previstos per a l’ampliació de la xarxa existent.
document I_MEMÒRIA
DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
Tal com s’ha dit s’ha previst la modificació i ampliació del cablejat estructurat de veu i dades a tot l'edifici. La
instal·lació compren les bases de connexió de tipus RJ45, el cablejat i el rack de comunicacions amb els panells de
connexió ('patch-panels') i grups d'endolls pels equips de comunicacions.
Tant les bases de connexió com el cable utilitzat serà de categoria 6. El cable a utilitzar serà de 4 parells UTP.
També s’ha previst el muntatge de punts de connexió sense fils (WiFi) repartits per tal de poder aconseguir una
correcte cobertura en tots els espais del centre.
S'utilitzaran safates per la canalització d'aquests cables des dels punts de connexió fins al rack de connexions del
centre. A l'interior de les aules i altres dependències els cables es muntaran a l'interior de canals-motllura o tubs per
tal de que puguin ser fàcilment reemplaçats.
Associada a aquesta instal·lació es realitzarà un xarxa d'endolls per la connexió dels equips informàtics. En concret
s'ha previst el muntatge de 4 endolls, 2 dels circuits d’endolls específics per a informàtica i 2 del circuit normal
d’endolls.

05.2.09 Instal·lació de gas
NORMATIVA
La normativa de referència utilitzada per al disseny i càlcul de la instal·lació és la següent:
RD 919/2006, de 28 de juliol, pel que s'aprova el Reglament Tècnic de distribució i utiltizació de
combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementaries ICG 01 a 11.
Norma UNE 60670: Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima
d'operació (MOP) inferior o igual a 5 bar
ESTAT ACTUAL DE LA INSTAL·LACIÓ I ACTUACIÓ PREVISTA
Actualment existeix una instal·lació de distribució de gas als equips de la cuina. Donat que segurament es modificaran tant les
potències com la situació d’aquests equips, encara que desconeix com serà, s’ha realitzat una previsió d’instal·ació .
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ DE GAS
La instal·lació de gas compren la connexió dels diferents element de la cuina.
Les potències i cabals previstos per a cadascun d’aquests elements seran els següents:
Aparell P nominal (Kcal/h) Cabal (m3/h)
ESCALFADOR ACS 15.000 1,79
CUINA 24.000 2,86
PAELLA ABOCABLE 80 L 20.000 2,38
FREGIDORA GAS 15 L 15.000 1,79
Total 74.000 8,82
La instal·lació s’inicia en la connexió a la xarxa de la companyia. Per a la connexió de servei s’ha previst utilitzar la connexió
existent.
Des del comptador es derivarà una canonada fins l’entrada de la cuina.
S’instal·laran vàlvules de seccionament abans i desprès del comptador, per tal de poder seccionar l’alimentació a tot l’edifici,
així com abans de cada aparell.
A la cuina les claus de pas de cada aparell es muntaran de forma centralitzada sobre un col·lector de distribució.
Els diàmetres i materials de cada tram seran els que s’indiquen en els plànols de planta i esquema de la instal·lació. Tots los
suports seran del tipus deslliçant i en forma d’abraçadora. Es col·locaran a una distancia màxima de 2 m en els trams
horitzontals i de 3 m en els verticals. Un cop ben cargolats no hauran de pressionar la canonada.
En tota la longitud dels trams en muntatge superficial s’aplicaran dues capes de pintura de color groc, o en tot cas se
senyalitzaran amb bandes de pintura de color groc de 10 cm d’ample.
La distància entre canonades de gas i d’aigua serà com a mínim de 4 cm. La distància respecte línies elèctriques serà de 30
cm com a mínim.
Els materials utilitzats, la execució de les obres, el muntatge i les probes d’inspecció compliran les normes específiques per a
cada tipus que es defineixen als apartats corresponents.
VENTILACIONS
La potència total dels equips instal·lats a la cuina serà de 74 kW .
document I_MEMÒRIA
La ventilació de la cuina serà natural. S’ha previst realitzar entrades directes d’aire des de l’exterior. Pel càlcul de la
superfície d’entrada d’aire s’ha considerat una entrada d’aire equivalent a 5 cm2 / 1.000 W de potència nominal dels
equips instal·lats.
La superfície d’entrada d’aire serà doncs igual o superior a 370 cm2.
La ventilació superior serà de 100 cm2 i donarà directament a l’exterior de l’edifici. Aquesta ventilació estarà a 1,80 m
com a mínim del terra.
El local tindrà un volum total superior al volum mínim de 66 m3.
Por altra banda es disposaran d’obertures practicables (a través de la porta) amb connexió directa a l’exterior de
superfície d’obertura total superior a 0,40 m2.
La instal.lació de gas de la cuina vindrà controlada també per una electrovàlvula enclavada per l’extractor de la campana
de la cuina.
POSADA EN MARXA DE LA INSTAL·LACIÓ
De forma prèvia a la posada en marxa de la instal·lació es realitzarà una prova d’estanquitat amb aire o gas inert.
Donat que tota la instal·lació interior és de baixa pressió la prova es realitzarà a una pressió de 0,05 bar. La pressió
s’haurà de mantenir durant un període de 15 minuts i es verificarà amb un manòmetre de columna d’aigua en U,
amb escala +/- 500 mmca.
La comprovació de l’estanquitat dels elements del conjunt de regulació i de les entrades i sortides del regulador i
comptadors es realitzarà amb detectors de gas, aplicació d’aigua sabonosa o altre sistema similar.
Per a la posada en marxa de la instal·lació es realitzaran les comprovacions que indiqui el fabricant de cada equip
(calderes) i com a mínimes realitzaran les comprovacions següents (segons UNE-CR 1749, aparells de tiratge
forçat):
Correcte muntatge de l’equip
Estanquitat de la connexió de l’aparell
Anàlisi dels productes de combustió

05.3. Tractament acústic dels tancaments i revestiments.
El fet de que l’us predominant a l’interior, tant a la sala polivalent com a les noves dependències sigui per
l’interpretació de música electrificada o amplificada, fa que la majoria de tancaments existents i nous s’hagin previst
amb una composició que tingui en conta la menor transmissió posible del so i una adecuada absorció.
A l’estudi acústic del document II_ANNEXES es troben pormenoritzades aquestes actuacions a cada un dels espais.
A grans trets, s’actua sobre els terres, els tancaments verticals i els fals sostres.
Quan es tracta d’aillament, la solució adoptada en general consisteix en diverses capes de cartró guix i fibra de vidre
pels fals sostres i divisions i trasdosats verticals. Pels terres la solució genérica consisteix en diverses capes de
tauler de densitat mitjana intercalant làmines de poliuretà acabats amb xapa d’acer gravada i galvanitzada.
Pel que fa a l’absorció el tractament genéric es preveu amb trasdosats de plaques tipus Heracustik de 2,5 cm. de
gruix.
05.4. Rehabilitació de façanes.
El projecte previst contempla les seguents actuacions a les façanes:
document I_MEMÒRIA
- Substitució dels panells d’alta densitat malmesos per altres del mateix tipus peró baquelitztats i resistents a
l’intempèrie, amb la previsió de nova estructura de sujecció i façana ventilada.
- Rehabilitació de l’acer tipus corten a planta baixa amb un nou tractament superficial d’acabat.
- Substitució de fusteriés o envidraments trencats.
- Substitució de les persianes enrotllables de la façana nord-oest per lames vertcals d’alumini, i doblat de la
fusteria pel costat interior, en els espais d’assaig que donen directament a l’exterior.
- Pintat dels tancaments exteriors d’acer i alumini malmesos,de la planta baixa, sala polivalent, fusteries del
bar i reixes practicables.
Com a conseqüència de les obres del metro, amb rampes d’accés provisionals situades a la mateixa plaça, la
intervenció prevista contempla una rehabilitació completa d’aquest espai, que inclourà sanejament, enllumenat,
jardineria i instal·lació de rec.
Fonamentalment es previst la recuperació de les dunes vegetals originals, adaptant-les a les noves alineacions de la
urbanització esmentada.
Es proposa un tractament homogeni d’aquest espai, amb la plantació d’un prat continu que recorre les dunes i
l’espai més horitzontal, seguint el pendent natural del terreny. Aquest prat recull també les ventilacions i sortida
d’emergència previstes per a la nova estació soterrada.
La vegetació es complementa amb la disposició d’arbres caducifolis previstos sobre aquesta superfície que tracten
d’accentuar aquesta homogeneïtat.
L’espai pavimentat nou es planteja de manera lineal, seguint l’alineació de l’edifici, amb una amplada que permeti el
pas de vehicles de servei i recull els accessos amb rampa i escales existents i que donen a la plataforma més
elevada on es situa la planta baixa.
Es planteja també una nova connexió amb l’Av. Verge de Montserrat, a través de dos nous camins creuats cap a la
sortida de la nova estació i un petit escenari que defineix una zona on es concentrarà la major part del mobiliari urbà.
Aquest escenari es situa orientat per minimitzar l’impacte acústic sobre els edificis d’habitatges i enfocant-se cap a la
zona industrial.
El projecte de jardineria preveu també una nova instal·lació de rec telemàtica, definida amb els tècnics de
l’Ajuntament.

06. QUADRE RESUM DE CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
06.01 Quadre resum de característiques del projecte
06.02 Quadre resum del pressupost
document I_MEMÒRIA

07. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
D’acord amb el Reial Decret 1627/97, de 24 d’octubre de 1977, en el present projecte s’inclou un Estudi de
Seguretat i Salut en el Treball, que forma part del mateix.
El pressupost d’execució material de Seguretat i Salut ascendeix a VINT-I-NOU MIL EUROS
(29.000,00€), import que queda recollit al Pressupost d’Execució Material del projecte.
08. CONTROL DE QUALITAT
El Pla de Control de Qualitat serà establert per la Direcció Facultativa al inici de les obres, el seu pressupost és
contemplat dins del general de l’obra.
09. GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ
En el document II_ANNEXES del present projecte, es troba el estudi de gestió de residus R1 del mateix.
10. PLA D’OBRA I TERMINI D’EXECUCIÓ
En el present projecte s’ha estimat com a període òptim d’execució de les obres 15 mesos.
11. TERMINI DE GARANTIA
D’acord amb el que està establert a la Clàusula 75 del Plec de Clàusules Administratives de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, el termini de garantia de les obres queda establert en el Plec de Condicions Tècniques Particulars.
12. JUSTIFICACIÓ DE PREUS
La justificació de preus d’aquest projecte es basa en el banc de preus de l’AMB i s’ha realitzat seguint la metòdica
establerta a l’article 130 del Reglament General de la Llei de Contractes de l’Estat i d’acord amb el que diu l’article
127.1 del mateix Reglament. L’elaboració del pressupost s’ha realitzat amb el programa informàtic TCQ.
13. REVISIÓ DE PREUS
En compliment del Reial Decret 1098/2001 de Contractes de les Administracions Públiques (BOE 26/10/2001) i per
tractar-se d’un contracte d’obra en que el termini d’execució no excedeix a dotze (12) mesos, no té revisió de preus.
14. PRESSUPOST DE L’OBRA
document I_MEMÒRIA
El Pressupost d’Execució Material d’aquesta obra ascendeix a la quantitat de un milió cinc-cents cinquanta-set
mil noranta-vuit amb trenta-cinc cèntims (1.557.098,35) PEM
El Pressupost d’Execució per Contracte, amb IVA, d’aquesta obra ascendeix a la quantitat de dos milions doscents
quaranta-dos mil seixanta-cinc euros amb noranta-dos cèntims ( 2.242.065,92 €) PEC
15. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRATISTA
S’ha estimat una durada de 15 mesos per la execució de les obres.
Obeint la disposició de l’Ordre del 28 de març de 1968, on es dicten les normes complementàries per la classificació
dels contractistes de l’Estat, s’exigeix per l’execució de la present obra que el contractista estigui classificat per la
realització de:
- EDIFICACIONS Grup C subgrup 4 per RAM DE PALETA, ARREBOSSATS I REVESTIMENTS.
Amb una categoria D, donat que la seva anualitat mitjana excedeix els 360 000 euros i no sobrepassa els 840 000
euros.
- INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES Grup I subgrup 1 per ENLLUMENATS, IL·LUMINACIONS I
ABALISAMENTS
Amb una categoria C, donat que la seva anualitat mitjana excedeix els 120 000 euros i no sobrepassa els 360 000
euros.
- INSTAL·LACIONS MECÀNIQUES Grup J subgrup 2 per VENTILACIONS, CALEFACCIÓ I
CLIMATITZACIÓ
Amb una categoria C, donat que la seva anualitat mitjana excedeix els 120 000 euros i no sobrepassa els 360 000
euros.
16. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA
L’obra projectada compleix les condicions demanades per l’article 107 de la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei
20/2007 de 30 d’octubre), l’article 124 del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques,
aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000 de 16 de juny i pel Reglament General de la Llei de Contractes de les
Administracions Públiques, aprovat per Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre, concretament amb l’establert en el
seu article 127, per a ser considerada com a obra completa i susceptible de ser lliurada per a l’ús general, en
comprendre tots els elements per a la seva utilització.

17. DOCUMENTS DE QUE CONSTA AQUEST PROJECTE
DOCUMENT I_MEMÒRIA
DOCUMENT II_ANNEXES
- Estudi acústic
- Estudi de gestió de residus
DOCUMENT III_DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
Escala A3 Escala A1
A01. Situació 1/4000 1/2000
A02. Emplaçament. 1/2000 1/1000
A03. Estat Actual. Planta Baixa, Planta Primera. 1/200 1/100
A04. Estat Actual. Planta Segona. 1/200 1/100
A05. Estat Actual. Alçats. 1/200 1/100
A06. Estat Actual. Planta Baixa Sala Polivalent. Reportatge fotogràfic. 1/200 1/100
A07. Estat Actual. Materials. Planta baixa i PB+1. Mòdul A. 1/100 1/50
A08. Estat Actual. Materials. Planta baixa. Mòdul B. 1/100 1/50
A09. Estat Actual. Materials. PB+1. Mòdul B. 1/100 1/50
A10. Estat Actual. Materials. PB+2. Mòdul B. 1/100 1/50
A11. Estat Actual. Materials. Planta baixa i PB+1. Mòdul C. 1/100 1/50
A12. Estat Actual. Materials. Seccions. 1/100 1/50
A13. Estat Actual. Materials. Seccions. 1/100 1/50
A14. Enderrocs i obra nova. Planta Baixa. 1/200 1/100
A15. Enderrocs i obra nova. PB+1. 1/200 1/100
A16. Enderrocs i obra nova. PB+2. 1/200 1/100
A17. Projecte. Planta Baixa, Planta Primera. Superfícies. 1/200 1/100
A18. Projecte. Materials PB i PB+1. 1/200 1/100
A19. Projecte. Materials PB+2. 1/200 1/100
A20. Projecte. Fals sostres PB i PB+1. 1/200 1/100
A21. Projecte. Fals sostres. PB+2. 1/200 1/100
A22. Projecte. Materials i fals sostres. Seccions. 1/100 1/50
A23. Projecte. Materials i fals sostres. Seccions. 1/100 1/50
A24. Projecte. Materials i fals sostres. Seccions. 1/100 1/50
A25. Projecte. Materials i fals sostres. Seccions. 1/100 1/50
A26. Projecte. Detalls. Seccions. 1/10, 1/100 1/5, 1/50
A27. Projecte. Detalls. Seccions. 1/10, 1/100 1/5, 1/50
A28. Projecte. Detalls. Seccions. 1/10, 1/100 1/5, 1/50
A29. Projecte. Fusteries interiors. 1/100 1/50
A30. Projecte. Fusteriors exteriors i interiors. 1/100 1/50
I- 01.1. Instal·lacions. Baixa tensió. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 01.2. Instal·lacions. Baixa tensió. PB+2. 1/200 1/100
I- 01.4. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.5. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.6. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.7. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.8. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.9. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 01.10. Instal·lacions. Baixa tensió. Esquemes.
I- 02.1. Instal·lacions. Fontaneria. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 03.1. Instal·lacions. Protecció contra incendis. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 03.2. Instal·lacions. Protecció contra incendis. PB+2. 1/200 1/100
I- 04.1. Instal·lacions. Distribució d'aire. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 04.2. Instal·lacions. Distribució d'aire. PB+2. 1/200 1/100
I- 04.3. Instal·lacions. Distribució hidràulica. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 04.4. Instal·lacions. Distribució hidràulica. PB+2. 1/200 1/100
I- 04.5. Instal·lacions. Clima. Esquemes de distribució hidràulica.
I- 04.6. Instal·lacions. Clima. Esquemes de distribució hidràulica.
I- 04.7. Instal·lacions. Ventilació. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 05.1. Instal·lacions. Veu, dades, seguretat. PB i PB+1. 1/200 1/100
I- 05.2. Instal·lacions. Veu, dades, seguretat. PB+2. 1/200 1/100
I- 05.3. Instal·lacions. Veu, dades, seguretat. Esquema seguretat. 1/200 1/100
I- 06.1. Instal·lacions. Sanejament. PB i PB+1. 1/200 1/100
DOCUMENT IV_PLEC DE CONDICIONS
DOCUMENT V_AMIDAMENTS I PRESSUPOST
- Amidaments
- Justificació de Preus
- Quadre de Preus I
- Quadre de Preus II
- Pressupost
- Resum de Pressupost
DOCUMENT VI_ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
- Memòria
- Plànols
- Plec de Condicions Particulars
- Pressupost
document I_MEMÒRIA

18. EQUIP REDACTOR DEL PROJECTE
document I_MEMÒRIA
El present projecte ha estat redactat des de la Direcció de Serveis de l’Espai Públic – Servei de Projectes i Obres de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Oriol Ribera Cabestany, cap de Servei de Projectes i Obres I
Carlos Llinás Carmona, arquitecte
Tamie Delgadillo Takahashi, arquitecta
Maria Sanchez, arquitecte tècnic
Susana Casino, eng. tècnica agrícola
Higini Arau, dr. ciencies físiques
Joan González Gou, eng. tècnic industrial
Ferran Roca, estudiant d'arquitectura
Barcelona, Octubre 2012
Carlos Llinás Carmona arqte.

document I_MEMÒRIA

document II_ ANNEXES
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA” exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document II_ ANNEXES

ARAU ACUSTICA
Arquitecte director de projecte: Carlos Llinás
ESTUDI ACÚSTIC DE L’EDIFICI POLIVALENT “LA CAPSA”
EL PRAT DE LLOBREGAT
Barcelona, 17 d’Octubre de 2012
Higini Arau Puchades
Dr. Ciències Físiques
Especialitat Acústica
ÍNDEX
ARAU ACUSTICA
PART 1:
DEFINICIÓ DELS MATERIALS D' AÏLLAMENT ACÚSTIC I CONDICIONAMENT ACÚSTIC
Pág.
1. Bucs d’assaig 06
1.1 Terra Bucs de PB 07
1.2 Forjat separador entre Bucs de PB i Bucs de P1 09
1.3 Coberta dels Bucs de P1 12
1.4 Parets divisòries entre Bucs de Planta Baixa 15
1.5 Parets divisòries entre Bucs i armaris de Planta Baixa 17
1.6 Parets divisòries entre Bucs Planta Primera 20
1.7 Tancament de façana dels Bucs de P1 23
1.8 Finestres de façana dels Bucs de P1 26
1.9 Definició del encontre entre Bucs d’assaig de Planta Baixa 29
1.10 Portes dels Bucs de PB i P1 30
2. Aules d’Assaig Musical Amplificat 31
2.1 Forjat entre Aules de P1 i Bar 32
2.2 Coberta de les Aules de P1 33
2.3 Parets divisòries entre Aules de P1 35
2.4 Tancament de façana de les Aules de P1 41
2.5 Finestres de les Aules de P1 44
2.6 Definició del encontre de les Aules d’assaig de Planta Primera 47
2.7 Portes de les Aules 48
3. Estudi de Gravació 49
3.1 Forjat separador entre l’estudi de gravació amb sala de climatització 50
3.2 Coberta de l’estudi de gravació 53
3.3 Forjat separador entre l’estudi de gravació P1 i zona comú PB 56
3.4 Paret divisòria de la sala de gravació amb la sala Polivalent 59
3.5 Paret divisòria entre la cabina de gravació i l’accés a la sala de reproducció 62
3.6 Tancament de vidre entre la cabina de gravació i la sala de reproducció 65
3.7 Paret divisòria entre l’estudi de gravació i l’espai comú 68
3.8 Encontre entre la Sala d’assaig i la Cabina de gravació 71
3.9 Encontre entre la Zona accés cabina amb cabina de gravació 72
3.10 Definició del encontre entre la zona comú general i la cabina de gravació 73
3.7 Portes de l’estudi de gravació 74
4. Sala Polivalent “Capsa” 75
4.1 Coberta de la Sala Polivalent 76
4.2 Paret divisòria interior de la Sala Polivalent 79
4.3 Façana de la Sala Polivalent 82
4.4 Portes de la Sala Polivalent 85
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
2

ARAU ACUSTICA
PART 2:
RESULTATS ACÚSTICS
1. Estudi acústic dels Bucs d’assaig per a música amplificada de Planta Baixa 87
1.1 Introducció 88
1.2 Càlcul del temps de reverberació dels Bucs PB 88
2. Estudi acústic dels Bucs d’assaig per a música amplificada de Planta Primera 90
2.1 Introducció 90
1.2 Càlcul del temps de reverberació 91
1.2.1. Càlcul del temps de reverberació dels Bucs Petits 91
1.2.2. Càlcul del temps de reverberació del Buc Gran 92
3. Estudi acústic de les Aules d’assaig per a música amplificada de Planta Primera 94
3.1 Introducció 94
3.2 Càlcul del temps de reverberació de les Aules 95
4. Estudi acústic de l’estudi de Gravació per a música amplificada de Planta Primera 97
4.1 Introducció 97
4.2 Càlcul del temps de reverberació de l’estudi de gravació 98
5. Estudi acústic de la Sala Polivalent per a música amplificada 100
1.1 Introducció 100
1.2 Estudi de forma i dimensionat del recinte 101
1.3 Càlcul del temps de reverberació de la Sala Polivalent 103
1.4 Càlcul de diversos paràmetres acústics 105
6. Referències Bibliogràfiques 112
ANNEX 01: Càlcul del temps de reverberació dels Bucs PB 113
ANNEX 02: Càlcul del temps de reverberació dels Bucs Petits de P1 119
ANNEX 03: Càlcul del temps de reverberació dels Buc Gran de P1 126
ANNEX 04: Càlcul del temps de reverberació de les Aules P1 133
ANNEX 05: Càlcul del temps de reverberació de l’Estudi de Gravació 138
ANNEX 06: Càlcul del temps de reverberació de les Aules P1 143
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Pág.
3
ARAU ACUSTICA
PART 3:
REVISIÓ ACÚSTICA DE LES INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ
1. Revisió de les instal·lacions dels Bucs d’assaig Planta Baixa 153
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors 153
Disseny dels silenciadors per als Bucs de Planta Baixa 154
2. Revisió de les instal·lacions dels Bucs d’assaig Planta Primera 155
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors 155
Disseny dels silenciadors per als Bucs de Planta Primera 156
3. Revisió de les instal·lacions de les Aules d’Assaig Musical Amplificat 157
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors 157
Disseny dels silenciadors per les Aules d’assaig Amplificat 158
4. Revisió de les instal·lacions de l’Estudi de Gravació 159
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors 159
Disseny dels silenciadors per l’Estudi de gravació 160
5. Revisió de les instal·lacions de la Sala Polivalent “Capsa” 161
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors 161
Disseny dels silenciadors per la Sala Polivalent 162
6. Criteri NC a complir en funció de l’ús del recinte 163
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Pág.
4

ARAU ACUSTICA
PART 1:
DEFINICIÓ MATERIALS D' AÏLLAMENT ACÚSTIC I CONDICIONAMENT ACÚSTIC
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
5
ARAU ACUSTICA
1. BUCS D’ASSAIG
Planta baixa:
Planta primera:
Secció:
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
6

ARAU ACUSTICA
1.1 Terra Bucs de PB
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
7
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL:
Llegenda de materials:
1. Recrescut existent
2. Formigó polit
3. Llosa - fonamentació
* CORRECCIÓ ACÚSTICA:
Llegenda de materials:
1. Planxa d'acer tipus Damero(2mm)
2. Placa DM hidròfuga(15mm)
3. Làmina Tecsound (5mm)
4. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3, encolat a forjat.
5. Formigó armat existent (7cm)
6 Llosa – fonamentació existent
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
8

ARAU ACUSTICA
1.2 Forjat separador entre Bucs de PB i Bucs de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
9
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Paviment existent de terratzo
2. Morter de fixació
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 71’6 dBA
Llegenda de materials:
Bucs P1
Bucs PB
Aïllament acústic:
1. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
2. Placa DM hidròfuga (15mm)
3. Làmina Tecsound (5mm)
4. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3, encolat a forjat.
5. Paviment existent de terratzo
6. Morter de fixació
7. Formigó armat (7cm)
8. Poliestirè expandit (9.5cm)
9. Celenit – R (7.5cm)
10. Fibra de vidre (5cm)
11. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant perfils de subjecció del cartró
guix i col·locació de bandes elàstiques en la trobada amb la estructura
Condicionament acústic:
12. Fibra de vidre (4cm)
13. Celenit A 25mm
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
10

ARAU ACUSTICA
-Fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
11
ARAU ACUSTICA
1.3 Forjat de coberta dels Bucs de Planta Primera
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
12

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 67’8 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3.Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
6. Fibra de vidre (5cm)
7. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant perfils de subjecció del cartró
guix i col·locació de bandes elàstiques en la trobada amb la estructura
Condicionament acústic:
8. Fibra de vidre (4cm)
9. Celenit A 25mm
Exterior
Bucs P1
Exterior
Bucs P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
13
ARAU ACUSTICA
-Fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
14

ARAU ACUSTICA
1.4 Parets divisòries Bucs Planta Baixa
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
15
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 68 dBA
S’han mesurat les parets divisòries entre Bucs, i tenen un aïllament de 68 dBA. Considerem que
aquesta composició és una solució adequada.
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 68 dBA
NOTA
*Abans de col·locar el paquet de
materials que constitueixen el
condicionament acústic (absorció),
ens assegurarem de que en la paret
base no hi ha cap junta o forat, i si
n’hi ha, es taparà amb morter o
guix.
Llegenda de materials:
Buc PB
Buc PB
Aïllament acústic:
1. Paret existent de 68dB d’aïllament
Buc PB
Aïllament acústic
Condicionament acústic:
2. Celenit A 25mm
3. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de
1.5mm i distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà
deixant una cambra d’aire de 50mm.
4. Fibra mineral de 50mm protegida amb vel negre
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Buc PB
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
16

ARAU ACUSTICA
1.5 Parets divisòries Bucs i armaris Planta Baixa
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
17
ARAU ACUSTICA
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 62.77 dBA
Les parets entre Bucs de la planta primera seran construïdes de nou, per tant estudiem
directament la solució d’aïllament adequada.
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Buc PB
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Aïllament acústic:
1. Fibra de vidre (50mm)
2. Dues plaques de Cartró-guix de diamant 15+15mm
Cambra d’aire (10mm)
Armaris PB
Condicionament acústic:
3. Celenit A 25mm
4. Cambra d’aire 40mm
5. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
6. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de
1.5mm i distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà
deixant una cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
18

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
19
ARAU ACUSTICA
1.6 Parets divisòries entre Bucs de Planta Primera
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
20

ARAU ACUSTICA
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 73.25 dBA
Les parets entre Bucs de la planta primera seran construïdes de nou, per tant estudiem
directament la solució d’aïllament adequada.
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Buc P1
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Buc P1
Aïllament acústic:
1. Tres plaques de Cartró-guix de diamant 15+15+15mm fixades amb perfils de 70mm.
2. Fibra de vidre (70mm)
Cambra d’aire (10mm)
Condicionament acústic:
3. Celenit A 25mm
4. Cambra d’aire 40mm
5. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
6. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de 1.5mm i
distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà deixant una
cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
21
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
22

ARAU ACUSTICA
1.7 Tancament de façana dels Bucs de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
23
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 44’6 dBA
Llegenda de materials:
1. Enfoscat de morter o guix (15mm)
2. Paret de Gero (13cm) i densitat 923 kg/m 3
3. Taulell Permalit (16mm) (Acabat de façana tipus "PRODEMA")
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 63’2 dBA
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Buc d’assaig
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Aïllament acústic:
1. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Enfoscat de morter (15mm)
4. Paret de Gero (13cm) i densitat 923 kg/m 3
5. Taulell Permalit (16mm) (Acabat de façana tipus "PRODEMA")
Exterior
Condicionament acústic:
6. Celenit A 25mm
7. Cambra d’aire 40mm
8. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre Cambra d’aire 40mm
9. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de
1.5mm i distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà
deixant una cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
24

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
25
ARAU ACUSTICA
1.8 Finestres de façana dels Bucs de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
26

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL:
Llegenda de materials:
1. Finestra existent de fusteria d’alumini Technal
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament (vidre adicional) RA= 49.7 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Finestra existent de fusteria d’alumini Technal
2. Vidre addicional interior 6+6/24/5+5
3. Planxa d’acer inox perforada, com a mínim amb un 30% de perforació.
4. Fibra de vidre (30mm)
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
27
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
28

ARAU ACUSTICA
1.8 Definició del encontre entre Bucs d’assaig de Planta Primera
NOTA IMPORTANT I EXTENSIBLE A TOT L’INFORME: En el cas que s’hagi de passar cablejat
elèctric d’un buc a l’altre, s’intentarà no perforar la paret divisòria entre els dos Bucs.
El cablejat passarà entre les fibres. La distancia entre el forat de la paret exterior per on
entra el cable al forat d’entrada al interior del Aula será mínim de 3m.
Llegenda de materials:
1. Celenit – R (7.5cm)
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
4. Fibra de vidre (4cm)
5. Celenit A 25mm
6. Banda de Polietilè reticulat 5mm
7. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
8. Placa DM hidròfuga (15mm)
9. Làmina Tecsound (5mm)
10. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3,
encolat a forjat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
29
ARAU ACUSTICA
1.9 Definició de les portes dels Bucs de PB i de P1
L' accés als Bucs tant de planta baixa com de planta primera, es realitzarà a través de una
doble porta amb un cancell. Les dues portes que s'hi col·locaran, seran portes d’acer, tipus:
Model INADOOR 100: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>48dBA, fabricada en acer, amb esglaó inferior per garantir
l’estanquitat.
Model INADOOR 50: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>43dBA, fabricada en acer, sense esglaó inferior per a permetre
el lliure trànsit de persones i mercaderies.
Portes Bucs planta baixa
Portes Bucs planta primera
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
30

ARAU ACUSTICA
2. AULES D' ASSAIG MUSICAL AMPLIFICAT
Planta baixa:
Secció transversal:
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
31
ARAU ACUSTICA
2.1 Forjat separador entre Aules de P1 i Bar
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
32

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Paviment existent de terratzo
2. Morter de fixació
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 64’2 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
2. Placa DM hidròfuga (15mm)
3. Làmina Tecsound (5mm)
4. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3, encolat a forjat.
5. Paviment existent de terratzo
6. Morter de fixació
7. Formigó armat (7cm)
8. Poliestirè expandit (9.5cm)
9. Celenit – R (7.5cm)
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
33
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
34

ARAU ACUSTICA
2.2 Coberta de les Aules de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
35
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 67’8 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3.Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
6. Fibra de vidre (5cm)
7. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant perfils de subjecció del cartró
guix i col·locació de bandes elàstiques en la trobada amb la estructura
Condicionament acústic:
8. Fibra de vidre 40mm
9. Celenit A 25mm
Exterior
Exterior
Aula
Aula
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
36

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
37
ARAU ACUSTICA
2.3 Parets divisòries entre Aules de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
38

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 44’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Placa de Cartró-guix 15mm
2. Fibra de vidre (5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 55’1 dBA
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Aula 1
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Aïllament acústic:
1. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Placa de Cartró-guix 15mm [* ESTAT ACTUAL]
Aula 2
Condicionament acústic:
4. Celenit A 25mm
5. Cambra d’aire 40mm
6. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
7. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de
1.5mm i distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà
deixant una cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
39
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
40

ARAU ACUSTICA
2.4 Tancament de façana de les Aules de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
41
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 44’6 dBA
Llegenda de materials:
1. Enfoscat de morter o guix (15mm)
2. Paret de Gero (13cm) i densitat 923 kg/m 3
3. Aïllament tèrmic existent
4. Gres ceràmic
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 65’1 dBA
Exterior
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Enfoscat de morter o guix (15mm)
2. Paret de Gero (13cm) i densitat 923 kg/m 3
3. Aïllament tèrmic existent
4. Fibra de vidre (5cm)
5. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
Aïllament acústic
Aula
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Condicionament acústic:
6. Celenit A 25mm
7. Cambra d’aire 40mm
8. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
9. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de 1.5mm i
distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà deixant una
cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
42

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
43
ARAU ACUSTICA
2.5 Finestres de les Aules de P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
44

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 29’5 dBA
Llegenda de materials:
1. Finestra existent de fusteria d’alumini Technal
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament (vidre adicional) RA= 49.7 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
Aula
Exterior
Aula
Exterior
1. Finestra existent de fusteria d’alumini Technal
2. Vidre adicional interior 6+6/24/5+5
3. Planxa d’acer inox perforada, com a mínim amb un 30% de perforació.
4. Fibra de vidre (30mm)
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
45
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
46

ARAU ACUSTICA
2.6 Definició del encontre entre Aules d’assaig de Planta Primera
NOTA IMPORTANT I EXTENSIBLE A TOT L’INFORME: En el cas que s’hagi de passar cablejat
elèctric d’una Aula a l’altre, s’intentarà no perforar la paret divisòria entre les Aules.
El cablejat passarà entre les fibres. La distancia entre el forat de la paret exterior per on
entra el cable al forat d’entrada al interior del Aula será mínim de 3m.
Llegenda de materials:
1. Celenit – R (7.5cm)
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
4. Fibra de vidre (4cm)
5. Celenit A 25mm
6. Banda de Polietilè reticulat 5mm
7. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
8. Placa DM hidròfuga (15mm)
9. Làmina Tecsound (5mm)
10. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3,
encolat a forjat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
47
ARAU ACUSTICA
2.7 Portes de les Aules de P1
L' accés a les Aules de planta primera, es realitzarà a través de una doble porta amb un
cancell. Les dues portes que s'hi col·locaran, seran portes d’acer, tipus:
Model INADOOR 100: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>48dBA, fabricada en acer, amb esglaó inferior per garantir
l’estanquitat.
Model INADOOR 50: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>43dBA, fabricada en acer, sense esglaó inferior per a permetre
el lliure trànsit de persones i mercaderies.
Portes Aules
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
48

ARAU ACUSTICA
3. ESTUDI DE GRAVACIÓ
Planta primera:
Secció transversal:
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
49
ARAU ACUSTICA
3.1 Forjat separador entre Estudi de gravació amb Sala de Climatització
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
50

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Formigó armat (7cm)
2. Poliestirè expandit (9.5cm)
3. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 77’3 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Planxa d'acer de gruix mínim (1cm)
2. Poliuretà aglomerat 50mm i 100 Kg/m3, encolat a forjat.
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
6. Fibra de vidre (5cm)
7. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant perfils de subjecció del cartró
guix i col·locació de bandes elàstiques en la trobada amb la estructura.
Condicionament acústic:
8. Fibra de vidre 40mm
9. Celenit A 25mm
Sala climatització
Estudi de gravació
Sala climatització
Estudi de gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
51
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
52

ARAU ACUSTICA
3.2 Coberta de l’estudi de gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
53
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 67’8 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3.Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
6. Fibra de vidre (5cm)
7. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant perfils de subjecció del cartró
guix i col·locació de bandes elàstiques en la trobada amb la estructura
Condicionament acústic:
8. Fibra de vidre 40mm
9. Celenit A 25mm
Exterior
Estudi de gravació
Exterior
Estudi de gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
54

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
55
ARAU ACUSTICA
3.3 Forjat separador entre l’estudi de gravació P1 i zona comú PB
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
56

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Paviment existent de terratzo
2. Morter de fixació
3. Formigó armat (7cm)
4. Poliestirè expandit (9.5cm)
5. Celenit – R (7.5cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 64,27 dBA
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
2. Placa DM hidròfuga (15mm)
3. Làmina Tecsound (5mm)
4. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3, encolat a forjat.
5. Paviment existent de terratzo
6. Morter de fixació
7. Formigó armat (7cm)
8. Poliestirè expandit (9.5cm)
Condicionament acústic:
9. Celenit – R (7.5cm)
Estudi de gravació
Zona comú PB
Estudi de gravació
Zona comú PB
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
57
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
58

ARAU ACUSTICA
3.4 Paret divisòria entre la Sala de gravació i la Sala polivalent
Sala de
reproducció
Cabina de
gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
59
ARAU ACUSTICA
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 66.81 dBA
Les parets divisòries entre la sala d’assaig i la Sala Polivalent, seran construïdes de nou, per tant
estudiem directament la solució d’aïllament adequada.
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Interior cabina
de gravació
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Aïllament acústic:
1. Tres plaques de Cartró-guix de diamant 15+15+15mm fixades amb perfils de 70mm.
2. Fibra de vidre (70mm)
Cambra d’aire (10mm)
Sala polivalent
Condicionament acústic:
3. Celenit A 25mm
4. Cambra d’aire 40mm
5. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
6. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de 1.5mm i
distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà deixant una
cambra d’aire de 50mm.
7. Cambra d’aire de 50mm
8. Herakustik F25 de 25mm instal·lat sobre llates.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
60

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
61
ARAU ACUSTICA
3.5 Paret divisòria entre la cabina de gravació i l’accés a la sala d’assaig
Sala de
reproducció
Cabina de
gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
62

ARAU ACUSTICA
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 66.81 dBA
Les parets divisòries entre la cabina de gravació i la l’accés a la sala d’assaig, seran
construïdes de nou, per tant estudiem directament la solució d’aïllament adequada.
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Sala de
reproducció
Llegenda de materials:
Aïllament acústic
Aïllament acústic:
1. Tres plaques de Cartró-guix de diamant 15+15+15mm fixades amb perfils de 70mm.
2. Fibra de vidre (70mm)
Cambra d’aire (10mm)
Interior cabina
de gravació
Condicionament acústic:
3. Celenit A 25mm
4. Cambra d’aire 40mm
5. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
6. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de 1.5mm i
distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà deixant una
cambra d’aire de 50mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
63
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
64

ARAU ACUSTICA
3.6 Tancament de vidre entre la cabina de gravació i la sala de reproducció
Sala de
reproducció
Cabina de
gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
65
ARAU ACUSTICA
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 51.86 dBA
El vidre divisori entre la cabina de gravació i la sala de reproducció, serà construït de nou, per
tant estudiem directament la solució d’aïllament adequada.
Sala de reproducció Interior cabina de
gravació
Llegenda de materials:
La finestra del estudi de gravació és fixa. De fusteria d’acer tipus “JANSEN” o equivalent. El
vidre, està composat per:
Aïllament acústic:
1. Vidre laminar 6+6
2. Cámara d’aire d’aproximadament 170mm, que en el seu perímetre anirà col·locat el
material absorbent Pinta Plano.
3. Vidre laminar 5+5
4. Pinta Plano 30mm.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
66

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
67
ARAU ACUSTICA
3.7 Definició de la paret divisòria entre l’estudi de gravació i l’espai comú
Sala de
reproducció
Cabina de
gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
68

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 46’5 dBA
Llegenda de materials:
1. Arrebossat i pintat
2. Mur de gero existent (13cm)
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 60.7 dBA
Canvi de material
d’acabat a cota
marcada per
arquitectura.
Sala de
gravació
Sala de gravació
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Dues plaques de Cartró-guix 15+15mm
2. Fibra de vidre (50mm)
3. Arrebossat (15mm)
4. Mur de gero existent (13cm)
Aïllament acústic
Zona comú
Condicionament acústic:
5. Celenit A 25mm
6. Cambra d’aire 40mm
7. Fibra mineral de 40mm protegida amb vel negre
8. Xapa d’acer tipus RECA o similar de 0.8mm de gruix i una perforació de diàmetre de
1.5mm i distància entre centre de perforacions de 3mmm. La xapa d’acer es muntarà
deixant una cambra d’aire de 50mm.
Zona comú
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
69
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
70

ARAU ACUSTICA
3.8 Encontre entre la Sala de reproducció i la Cabina de gravació
NOTA IMPORTANT I EXTENSIBLE A TOT L’INFORME: En el cas que s’hagi de passar cablejat
elèctric d’un espai a l’altre, s’intentarà no perforar la paret divisòria entre els dos Espais
El cablejat passarà entre les fibres. La distancia entre el forat de la paret exterior per on
entra el cable al forat d’entrada al interior del Aula será mínim de 3m.
Llegenda de materials:
1. Celenit – R (7.5cm)
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
4. Fibra de vidre (4cm)
5. Celenit A 25mm
6. Banda de Polietilè reticulat 5mm
7. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
8. Placa DM hidròfuga (15mm)
9. Làmina Tecsound (5mm)
10. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3,
encolat a forjat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
71
ARAU ACUSTICA
3.9 Encontre entre la Zona accés cabina amb cabina de gravació
NOTA IMPORTANT I EXTENSIBLE A TOT L’INFORME: En el cas que s’hagi de passar cablejat
elèctric d’un espai a l’altre, s’intentarà no perforar la paret divisòria entre els dos Espais.
El cablejat passarà entre les fibres. La distancia entre el forat de la paret exterior per on
entra el cable al forat d’entrada al interior del Aula será mínim de 3m.
Llegenda de materials:
1. Celenit – R (7.5cm)
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
4. Fibra de vidre (4cm)
5. Celenit A 25mm
6. Banda de Polietilè reticulat 5mm
7. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
8. Placa DM hidròfuga (15mm)
9. Làmina Tecsound (5mm)
10. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3,
encolat a forjat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
72

ARAU ACUSTICA
3.10 Definició del encontre entre la zona comú general i la cabina de gravació
NOTA IMPORTANT I EXTENSIBLE A TOT L’INFORME: En el cas que s’hagi de passar cablejat
elèctric d’un espai a l’altre, s’intentarà no perforar la paret divisòria entre els dos Espais.
El cablejat passarà entre les fibres. La distancia entre el forat de la paret exterior per on
entra el cable al forat d’entrada al interior del Aula será mínim de 3m.
Llegenda de materials:
1. Celenit – R (7.5cm)
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
4. Fibra de vidre (4cm)
5. Celenit A 25mm
6. Banda de Polietilè reticulat 5mm
7. Planxa d'acer tipus Damero (2mm)
8. Placa DM hidròfuga (15mm)
9. Làmina Tecsound (5mm)
10. Poliuretà aglomerat 40mm i 100 Kg/m3,
encolat a forjat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
73
ARAU ACUSTICA
3.11 Portes de l’Estudi de gravació
L' accés l’estudi de gravació de planta primera, es realitzarà a través de una doble porta amb
un cancell. Les dues portes que s'hi col·locaran, seran portes d’acer, tipus:
Model INADOOR 100: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>48dBA, fabricada en acer, amb esglaó inferior per garantir
l’estanquitat.
Model INADOOR 50: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament acústic
mínim certificat de RA>43dBA, fabricada en acer, sense esglaó inferior per a permetre
el lliure trànsit de persones i mercaderies.
Portes Estudi Gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
74

ARAU ACUSTICA
4. SALA POLIVALENT "CAPSA"
Planta baixa:
Planta primera:
Secció transversal:
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
75
ARAU ACUSTICA
4.1 Coberta de la Sala Polivalent
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
76

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 42’3 dBA
Llegenda de materials:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3. Forjat de xapa col·laborant gruix mínim 60mm
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 59’2 dBA
Llegenda de materials:
exterior
Sala polivalent
Exterior
Sala polivalent
Aïllament acústic:
1. Coberta Forma Deck Robertson Color antique white
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de coberta
3. Forjat de xapa col·laborant gruix mínim 60mm
4. Cambra d’aire 50mm
5. Fibra de vidre de 50mm
6. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm penjat mitjançant subestructura metàl·lica i
amortidors AMC.
Condicionament acústic:
7. espuma PINTA PLANO 30 de Porosonic de gruix 30mm, encolada directament a la
superfície d’acabat de la que disposem.
Coeficients absorció PINTA PLANO 30 Porosonic (dades facilitades pel fabricant)
Freqüència Hz 125 250 500 1k 2k 4k
PINTA PLANO 30 0.15 0.20 0.40 0.65 0.75 0.85
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
Aïllament acústic
77
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
78

ARAU ACUSTICA
4.2 Paret divisòria interior de la Sala Polivalent
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
79
ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 44’9 dBA
Llegenda de materials:
1. Paret de Gero pintat
2. Subestructura metàl·lica de suport de 50x50mm
3. Revestiment de xapa metàl·lica de 5mm.
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 62’8 dBA
Sala polivalent
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Enfoscat de morter o guix (15mm)
4. Paret de Gero pintat
5. Subestructura metàl·lica de suport de 50x50mm
6. Revestiment de xapa metàl·lica de 5mm.
Zona comú
Condicionament acústic:
7. Cambra d’aire 50mm
8. Herakustik F25 de 25mm instal·lat sobre llates de fusta de 50x50mm distanciades cada 600mm.
Coeficients absorció Herakustic F25 25mm :
Freqüència Hz 125 250 500 1k 2k 4k
Herakustic F25
25mm
0.08 0.20 0.41 0.71 0.56 0.78
Aïllament acústic
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
80

ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
81
ARAU ACUSTICA
4.3 Façana de la Sala Polivalent
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
82

ARAU ACUSTICA
* ESTAT ACTUAL: Aïllament RA= 45’8 dBA
Llegenda de materials:
1. Paret de Gero existent
2. Subestructura metàl·lica de subjecció de façana
3. Forma Deck Robertson Color antique white
* CORRECCIÓ ACÚSTICA: Aïllament RA= 63’8 dBA
*NOTA:
En la paret frontal del escenari es
col·locaran cortines frunzides de 450g/m2.
Llegenda de materials:
Aïllament acústic:
1. Dues plaques de Cartró-guix 15+15 mm
2. Fibra de vidre (5cm)
3. Enfoscat de morter o guix (15mm)
3. Paret de Gero existent
4. Subestructura metàl·lica de subjecció de façana
5. Forma Deck Robertson Color antique white
Aïllament acústic
Condicionament acústic:
6. Cambra d’aire 50mm
7. Herakustik F25 de 25mm instal·lat sobre llates de fusta de 50x50mm distanciades cada 600mm.
Coeficients absorció Herakustic F25 25mm :
Freqüència Hz 125 250 500 1k 2k 4k
Herakustic F25
25mm
Sala polivalent
0.08 0.20 0.41 0.71 0.56 0.78
Zona comú
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
83
ARAU ACUSTICA
-fitxa de càlcul aïllament: ( )
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
84

ARAU ACUSTICA
4.4 Portes de la Sala polivalent
3.4.1. Definició de les portes interiors
Les portes que donen a l’ interior del edifici, seran:
Model INADOOR 50: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament
acústic mínim certificat de RA>43dBA, fabricada en acer, sense esglaó
inferior per a permetre el lliure trànsit de persones i mercaderies.
3.4.2. Definició de les portes exteriors (evacuació)
Les portes d’evacuació exteriors seran:
Model INADOOR 100: Porta acústica de una/dues fulles, amb un aïllament
acústic mínim certificat de RA>48dBA, fabricada en acer, amb esglaó inferior
per garantir l’estanquitat.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
85
ARAU ACUSTICA
Barcelona, 17 d’Octubre de 2012
Higini Arau Puchades
Dr. Ciències Físiques
Especialitat Acústica
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
86

ARAU ACUSTICA
PART 2:
RESULTATS ACÚSTICS DE “LA CAPSA”
Barcelona, 17 d’Octubre de 2012
Higini Arau Puchades
Dr. Ciències Físiques
Especialitat Acústica
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com 87
ARAU ACUSTICA
1. ESTUDI ACÚSTIC DELS BUCS D’ASSAIG PER A MÚSICA AMPLIFICADA
DE PLANTA BAIXA
1.1.INTRODUCCIÓ
Els bucs d’assaig son estàncies pensades per a música amplificada, aquest tipus de música
produeix una pressió sonora molt elevada . Hem realitzat un estudi del temps de reverberació
en les diferents freqüències d’octava, amb el propòsit de condicionar acústicament els quatre
bucs d’aquesta planta, i així complir amb els criteris de confort exigits per la llei.
Bucs d’assaig. Planta baixa
1.2. CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
Tal com s’ha especifica abans, s’han avaluat els paràmetres acústics del temps de
reverberació T en totes les bandes d’octava a partir dels coeficients d’absorció dels materials
que s’han proposat d’acabats en el recinte.
Els càlculs s’han fet en la configuració sala buida. Juntament amb la introducció de la
geometria del model s’han assignat a cada superfície el tipus de material, amb un coeficient
d’absorció concret, donats pels fabricants de cadascun dels materials, per tal de fer els càlculs
del temps de reverberació per freqüències.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
88

ARAU ACUSTICA
Els materials que s’han considerat per la sala: Coeficients d’absorció.
Material / freqüència 125 250 500 1000 2000 4000
Fusta fixada 0.04 0.04 0.03 0.03 0.02 0.02
Ressonador metàl·lic 0.13 0.35 0.64 0.83 0.56 0.62
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 0.74 0.30 0.17 0.13 0.19 0.17 0.15 0.52 0.18
Arau 0.71 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13 0.10 0.49 0.14
Eyring 0.70 0.25 0.12 0.08 0.14 0.12 0.10 0.47 0.13
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
89
ARAU ACUSTICA
2. ESTUDI ACÚSTIC DELS BUCS D’ASSAIG PER A MÚSICA AMPLIFICADA
DE PLANTA PRIMERA
2.1.INTRODUCCIÓ
Els bucs d’assaig son estàncies pensades per a música amplificada, aquest tipus de música
produeix una pressió sonora molt elevada . Hem realitzat un estudi del temps de reverberació
en les diferents freqüències d’octava, amb el propòsit de condicionar acústicament els quatre
bucs d’aquesta planta, i així complir amb els criteris de confort exigits per la llei.
Bucs d’assaig. Planta primera:
1 Bucs petits
2 Buc gran
1 1 1 2
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
90

ARAU ACUSTICA
2.2. CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
S’han avaluat els paràmetres acústics del temps de reverberació T en totes les bandes
d’octava a partir dels coeficients d’absorció dels materials que s’han proposat d’acabats en el
recinte.
Els càlculs s’han fet en la configuració sala buida. Juntament amb la introducció de la
geometria del model s’han assignat a cada superfície el tipus de material, amb un coeficient
d’absorció concret donats pels fabricants de cadascun dels materials, per tal de fer els càlculs
del temps de reverberació per freqüències.
Els materials que s’han considerat per la sala: Coeficients d’absorció.
Material / freqüència 125 250 500 1000 2000 4000
Fusta fixada 0.04 0.04 0.03 0.03 0.02 0.02
Ressonador metàl·lic 0.13 0.35 0.64 0.83 0.56 0.62
BUCS PETITS
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 0.74 0.30 0.17 0.13 0.19 0.17 0.15 0.53 0.18
Arau 0.71 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13 0.10 0.50 0.14
Eyring 0.70 0.25 0.12 0.08 0.14 0.12 0.10 0.48 0.13
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
91
ARAU ACUSTICA
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
BUC GRAN
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 0.78 0.31 0.18 0.13 0.20 0.18 0.16 0.54 0.19
Arau 0.75 0.27 0.13 0.08 0.15 0.13 0.10 0.51 0.14
Eyring 0.73 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13 0.10 0.50 0.14
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
92

ARAU ACUSTICA
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
93
ARAU ACUSTICA
3. ESTUDI ACÚSTIC DE LES AULES D’ASSAIG PER A MÚSICA
AMPLIFICADA DE PLANTA PRIMERA
3.1 INTRODUCCIÓ
Les Aules son estàncies pensades per a música amplificada, aquest tipus de música produeix
una pressió sonora molt elevada . Hem realitzat un estudi del temps de reverberació en les
diferents freqüències d’octava, amb el propòsit de condicionar acústicament les dues aules
d’aquesta planta, i així complir amb els criteris de confort exigits per la llei.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
94

ARAU ACUSTICA
3.2 CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
S’han avaluat els paràmetres acústics del temps de reverberació T en totes les bandes
d’octava a partir dels coeficients d’absorció dels materials que s’han proposat d’acabats en el
recinte.
Els càlculs s’han fet en la configuració de sala buida. Juntament amb la introducció de la
geometria del model s’han assignat a cada superfície el tipus de material, amb un coeficient
d’absorció concret donat pels fabricants de cadascun dels materials, per tal de fer els càlculs
del temps de reverberació per freqüències.
Els materials que s’han considerat per la sala: coeficients d’absorció.
Material / Freqüència 125 250 500 1000 2000 4000
Fusta fixada 0.04 0.04 0.03 0.03 0.02 0.02
Ressonador metàl·lic 0.13 0.35 0.64 0.83 0.56 0.62
AULES
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 1.09 0.45 0.25 0.19 0.28 0.25 0.22 0.77 0.27
Arau 1.06 0.40 0.19 0.12 0.23 0.20 0.16 0.73 0.21
Eyring 1.03 0.38 0.19 0.13 0.22 0.19 0.16 0.71 0.20
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
95
ARAU ACUSTICA
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
96

ARAU ACUSTICA
4. ESTUDI ACÚSTIC DE L’ESTUDI DE GRAVACIÓ PER A MÚSICA
AMPLIFICAD DE LA PRIMERA PLANTA.
4.1 INTRODUCCIÓ
Aquesta sala està pensada per a música amplificada on s’hi pot produir molts dB de pressió
sonora. Hem realitzat un estudi del temps de reverberació en diferents freqüències d’octava,
amb el fi d’acondicionar les aules a els criteris de confort i la normativa exigits per la llei.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
97
ARAU ACUSTICA
4.2 CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
S’han avaluat els paràmetres acústics del temps de reverberació T en totes les bandes
d’octava a partir dels coeficients d’absorció dels materials que s’han proposat d’acabats en el
recinte.
Els càlculs s’han fet en la configuració de sala buida. Juntament amb la introducció de la
geometria del model s’han assignat a cada superfície el tipus de material, amb un coeficient
d’absorció concret donat pels fabricants de cadascun dels materials, per tal de fer els càlculs
del temps de reverberació per freqüències.
Els materials que s’han considerat per la sala: Coeficients d’absorció.
Material / Freqüència 125 250 500 1000 2000 4000
Fusta fixada 0.04 0.04 0.03 0.03 0.02 0.02
Ressonador metàl·lic 0.13 0.35 0.64 0.83 0.56 0.62
Vidre 0.10 0.06 0.04 0.03 0.02 0.02
ESTUDI DE GRAVACIÓ
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 0.92 0.36 0.21 0.17 0.24 0.22 0.19 0.64 0.23
Arau 0.89 0.32 0.16 0.10 0.19 0.17 0.13 0.60 0.18
Eyring 0.87 0.31 0.16 0.10 0.19 0.16 0.13 0.59 0.17
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
98

ARAU ACUSTICA
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
99
ARAU ACUSTICA
5. ESTUDI ACÚSTIC DE LA SALA POLIVALENT PER A MÚSICA
AMPLIFICADA DE PLANTA BAIXA
5.1. INTRODUCCIÓ
La sala polivalent, amb una capacitat per a 200 persones i un volum de 1621 m3 està
exclusivament plantejada per realitzar música amplificada. Els concerts seran sempre
amplificats pels que es requereixen superfícies i materials amb molta absorció acústica. Degut
a la dimensió de la sala i la gran quantitat de pressió sonora en determinades freqüències, hem
realitzat el següent estudi de la sala polivalent per a que aquest recinte compleixi amb la
normativa exigida per la llei i tingui el confort precís.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
100

ARAU ACUSTICA
5.2. ESTUDI DE FORMA I DIMENSIONAT DEL RECINTE
L’estudi del dimensionat analitza la relació entre el volum de sala i l’audiència màxima
admissible. Aquest càlcul realitza un càlcul del temps de reverberació en sala amb audiència.
A la vegada indica els valors màxims i mínims de la reverberació que el criteri acústic considera
com òptims per la sala per veu. El criteri està especificat per sons naturals i en el nostre cas el
que tenim és so amplificat. Es per això que els valors que el criteri indica son els valors màxims
que el so natural haurà d’assolir, però el so amplificat millor sigui inferior al valor mínim del criteri
per a veu (teatre).
Recordem aquí el concepte genèric de Temps de Reverberació, T:
“Quan una font situada dins una sala para bruscament l’emissió sonora, les reflexions d’aquest
so dins el recinte fan que un oient segueixi sentint aquell so durant un temps determinat, temps
que tarden les parets en absorbir tota l’energia emesa per la font sonora. Subjectivament el
temps de reverberació s’interpreta com el temps de persistència d’un so abans de fer-se
inaudible. Tècnicament és el temps en segons que es tarda a disminuir en 60 dB la pressió
sonora emesa per una font un cop aquest focus emissor es para.”
60
instant en el que es para la font
T
t (seg)
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
101
ARAU ACUSTICA
Configuració teatre (veu) . Música amplificada, (veure valor mínim del criteri).
Volum sala V = 1621.1 m 3
Número d’audiència = 200 persones
La configuració de una sala per música amplificada ha de complir un temps de reverberació
més baix ,o com a màxim igual al Tmid min que la sala té per a teatre (veu). Els càlculs
realitzats, com es mostren en el gràfic, ens donen que el temps de reverberació de la sala és
massa alt, doncs superen en molta diferencia al valor del Tmid min que exigeix el criteri mínim
de veu. La següent taula indica l’expressa’t pel gràfic de la figura.
Taula resum dimensionat:
Criteri T mid
mínim (s)
Configuració música
amplificada
Configuració
Amplificació
Tmid
màxim (s)
T mid
dimensionat (s)
0.74 1.12 1.52
El Tmid en cas de sala buida hauria de ser
d’0.45 s aproximadament
Tal com es pot veure, des del punt de vista dimensional, es preveu que la sala tindrà una mala
resposta per música amplificada. S’hauran d’afegir moltes superfícies d’absorció per tal de
reduir el temps de reverberació.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
102

ARAU ACUSTICA
5.3. CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ
Tal com s’ha especificat, a partir de la modelització informàtica de la sala, s’han avaluat els
paràmetres acústics del temps de reverberació T en totes les bandes d’octava a partir dels
coeficients d’absorció dels materials que s’han proposat d’acabats en el recinte.
Els càlculs s’han fet en la configuració sala buida. Juntament amb la introducció de la
geometria del model s’han assignat a cada superfície el tipus de material, amb un coeficient
d’absorció concret, donats pels fabricants de cadascun dels materials, per tal de fer els càlculs
del temps de reverberació per freqüències.
Els materials que s’han considerat per la sala: Coeficients d’absorció.
Material / freqüència 125 250 500 1000 2000 4000
Herakustik F 25mm 0.1 0.2 0.6 0.75 0.56 0.83
Pintaplano 40mm 0.22 0.37 0.65 0.77 0.82 0.87
Fusta 0.15 0.09 0.04 0.03 0.03 0.03
Formigó pintat 0.01 0.01 0.01 0.02 0.02 0.02
CONFIGURACIÓ MÚSICA AMPLIFICADA__SALA BUIDA. TEMPS DE REVERBERACIÓ.
Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 TMID TLOW THIGH
Sabine 2.06 1.24 0.55 0.45 0.50 0.38 0.50 1.65 0.44
Arau 1.95 1.11 0.43 0.32 0.38 0.25 0.37 1.53 0.31
Eyring 1.94 1.11 0.42 0.31 0.38 0.25 0.36 1.53 0.31
Vian 2.25 1.34 0.55 0.43 0.51 0.36 0.98 1.79 0.43
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
103
ARAU ACUSTICA
Els valor calculats del T ,en el gràfic superior , es mostren en la figura que a continuació s’indica.
Lògicament el temps de reverberació per a sala amb audiència serà inferior al calculat fins ara,
que és lo desitjable.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
104

ARAU ACUSTICA
5.4. CÀLCUL DE DIVERSOS PARÀMETRES ACÚSTICS.
Els càlculs realitzats s’han calculat d’acord a dos mètodes de simulació, un és acústic- sales i
l’altre és l’Epidaure de jean Paul Vian.
LP REF + DIR (dB)500 Hz
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
105
ARAU ACUSTICA
LP REF + DIR (dB)1000 Hz
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
106

ARAU ACUSTICA
STI Inteligibilidad 500 Hz.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
107
ARAU ACUSTICA
STI Inteligibilidad 1000 Hz.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
108

ARAU ACUSTICA
LP GLOBAL (dB) 500Hz
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
109
ARAU ACUSTICA
LP GLOBAL (dB) 500Hz
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
110

ARAU ACUSTICA
RASTI
En aquets mapes acústics es mostren la distribució i el nivell d’intel·ligibilitat del so en el recinte
a les freqüències de 500 i 1000 Hz.
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
111
ARAU ACUSTICA
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Condicionament acústic:
[1].W.C.Sabine (1900). Collected Papers on Acoustics. Dover Publications (1992)
[2].H.Arau (1988). An improved Reverberation Formula. Acustic (Hirzel Verlag). Vol 65 nº4, p:163-
180.
[3] C.F. Eyring (1930), Reverberation time in “deead” rooms. JASA vol.1 pàg. 217-41.
Aïllament acústic:
[4] Ohta et al. (1986) Sound transmission trough N-Fold. Acustica Vol.1 p 105 – 115.
[5] M.Crocker (1970) Sound Transmission double panels using SEA. JASA vol.47
[6] H.Arau (1982). A new contribution to the study of the sound transmission loss of single walls
(1982). Fortschritte dor Akustik FASE/DAGA 82. Teil I, 267.
[7] Contribució a l’Estudi de l’atenuació sonora de dobles i triples parets, simètriques i
asimètriques, homogènies, isotròpiques i viscoelàstiques. (1984). Tesis Doctoral. Universitat de
Barcelona.
[8] H.Arau (1999). ABC de la Acústica Arquitectónica. Editorial CEAC
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
112

ARAU ACUSTICA
ANNEX 1: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DELS BUCS DE PB
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
113
ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DELS BUCS DE LA PLANTA BAIXA.
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto Buc P+0
2. Función
3. Estado audiencia sala vacía
4. Teoría calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
114

ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 14.6
suelo (m2) 14.6
Total superficies X (m2) 29.3
Superficies pared derecha (m2) 10.6
pared izquierda (m2) 10.6
Total superficies Y (m2) 21.2
Superficies pared frontal (m2) 7.6
pared fondo (m2) 7.6
Total superficies Z (m2) 15.3
Total de superficies del local (m2) 65.8
Volumen total del local (m3) 34.6
Valor de lm (m) 2.10
Factor de difusion 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
115
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA
==================================================
SUELOS (14.63 m2)
=====
Plano nº 2
Superficie (m2) 14.63
Composición Fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
TECHO (14.63 m2)
=====
Plano nº 3
Superficie (m2) 14.63
Composición ressonador Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569
0.626
PARED LATERAL DERECHA (10.58 m2)
=====================
Plano nº 4
Superficie (m2) 10.58
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL IZQUIERDA (10.58 m2)
=======================
Plano nº 6
Superficie (m2) 10.58
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
116

ARAU ACUSTICA
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED FRONTAL (7.64 m2)
=============
Plano nº 1
Superficie (m2) 7.64
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED DEL FONDO (7.64 m2)
===============
Plano nº 5
Superficie (m2) 7.64
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
117
ARAU ACUSTICA
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 0.74 0.30 0.17 0.13 0.19 0.17
Eyring 0.70 0.25 0.12 0.08 0.14 0.12
Arau 0.71 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13
EDT 0.69 0.25 0.12 0.07 0.14 0.12
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 0.52 0.15 0.18 3.49 1.21
Eyring 0.47 0.10 0.13 4.74 1.34
Arau 0.49 0.10 0.14 4.79 1.36
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
118

ARAU ACUSTICA
ANNEX 2: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DELS BUCS PETITS DE P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
119
ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DELS BUCS PETITS DE LA PLANTA PRIMERA.
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto Buc P+1
2. Función
3. Estado audiencia sala vacía
4. Teoría calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
120

ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 16.4
suelo (m2) 16.3
Total superficies X (m2) 32.7
Superficies pared derecha (m2) 11.7
pared izquierda (m2) 11.7
Total superficies Y (m2) 23.3
Superficies pared frontal (m2) 12.7
pared fondo (m2) 11.3
Total superficies Z (m2) 23.9
Total de superficies del local (m2) 80.0
Volumen total del local (m3) 43.7
Valor de lm (m) 2.10
Factor de difusión 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
121
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMÉTRICOS Y UNIDADES DE ABSORCIÓN POR ÁREA
==================================================
SUELOS (16.34 m2)
=====
Plano nº 1
Superficie (m2) 11.70
Composición fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
Plano nº 11
Superficie (m2) 4.64
Composición fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
TECHO (16.40 m2)
=====
Plano nº 7
Superficie (m2) 4.67
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 9
Superficie (m2) 11.73
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
122

ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL DERECHA (11.66 m2)
=====================
Plano nº 4
Superficie (m2) 4.90
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 6
Superficie (m2) 6.76
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL IZQUIERDA (11.66 m2)
=======================
Plano nº 8
Superficie (m2) 4.90
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 10
Superficie (m2) 6.76
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
123
ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (12.68 m2)
=============
Plano nº 2
Superficie (m2) 11.25
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED DEL FONDO (11.25 m2)
===============
Plano nº 3
Superficie (m2) 5.00
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 5
Superficie (m2) 7.69
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
124

ARAU ACUSTICA
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 0.74 0.30 0.17 0.13 0.19 0.17
Eyring 0.70 0.25 0.12 0.08 0.14 0.12
Arau 0.71 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13
EDT 0.69 0.25 0.12 0.07 0.14 0.12
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 0.52 0.15 0.18 3.49 1.21
Eyring 0.47 0.10 0.13 4.74 1.34
Arau 0.49 0.10 0.14 4.79 1.36
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
125
ARAU ACUSTICA
ANNEX 3: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DEL BUC GRAN DE P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
126

ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DEL BUC GRAN DE LA PLANTA PRIMERA.
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto Buc P+1 Gran
2. Función
3. Estado audiencia sala vacía
4. Teoría calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
127
ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 16.5
suelo (m2) 16.4
Total superficies X (m2) 32.9
Superficies pared derecha (m2) 11.8
pared izquierda (m2) 11.8
Total superficies Y (m2) 23.6
Superficies pared frontal (m2) 12.3
pared fondo (m2) 10.8
Total superficies Z (m2) 23.0
Total de superficies del local (m2) 79.5
Volumen total del local (m3) 44.6
Valor de lm (m) 2.24
Factor de difusión 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
128

ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA
==================================================
SUELOS (16.42 m2)
=====
Plano nº 1
Superficie (m2) 6.10
Composición Fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
Plano nº 8
Superficie (m2) 10.32
Composición Fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
TECHO (16.50 m2)
=====
Plano nº 10
Superficie (m2) 10.37
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 11
Superficie (m2) 6.12
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
129
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL DERECHA (11.79 m2)
=====================
Plano nº 2
Superficie (m2) 6.29
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 5
Superficie (m2) 5.50
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL IZQUIERDA (11.79 m2)
=======================
Plano nº 3
Superficie (m2) 6.29
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 7
Superficie (m2) 5.50
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
130

ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (12.28 m2)
=============
Plano nº 9
Superficie (m2) 10.75
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED DEL FONDO (10.75 m2)
===============
Plano nº 4
Superficie (m2) 3.21
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 6
Superficie (m2) 9.08
Composición Ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
131
ARAU ACUSTICA
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 0.78 0.31 0.18 0.13 0.20 0.18
Eyring 0.73 0.26 0.12 0.08 0.15 0.13
Arau 0.75 0.27 0.13 0.08 0.15 0.13
EDT 0.72 0.26 0.12 0.07 0.14 0.12
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 0.54 0.16 0.19 3.50 1.20
Eyring 0.50 0.10 0.14 4.82 1.34
Arau 0.51 0.10 0.14 4.88 1.37
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
132

ARAU ACUSTICA
ANNEX 4: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE LES AULES P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
133
ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE LES AULES DE LA PLANTA PRIMERA.
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto Aula
2. Función
3. Estado audiencia Sala vacía
4. Teoría calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
134

ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 44.4
suelo (m2) 44.2
Total superficies X (m2) 88.7
Superficies pared derecha (m2) 15.4
pared izquierda (m2) 15.4
Total superficies Y (m2) 30.8
Superficies pared frontal (m2) 23.7
pared fondo (m2) 19.8
Total superficies Z (m2) 43.5
Total de superficies del local (m2) 163.0
Volumen total del local (m3) 121.7
Valor de lm (m) 2.99
Factor de difusión 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
135
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA
==================================================
SUELOS (44.24 m2)
=====
Plano nº 1
Superficie (m2) 44.24
Composición fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
TECHO (44.42 m2)
=====
Plano nº 6
Superficie (m2) 44.42
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL DERECHA (15.40 m2)
=====================
Plano nº 5
Superficie (m2) 15.40
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL IZQUIERDA (15.40 m2)
=======================
Plano nº 4
Superficie (m2) 15.40
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
136

ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (23.70 m2)
=============
Plano nº 2
Superficie (m2) 19.75
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED DEL FONDO (19.75 m2)
===============
Plano nº 3
Superficie (m2) 23.70
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 1.09 0.45 0.25 0.19 0.28 0.25
Eyring 1.03 0.38 0.19 0.13 0.22 0.19
Arau 1.06 0.40 0.19 0.12 0.23 0.20
EDT 1.02 0.38 0.18 0.11 0.21 0.18
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 0.77 0.22 0.27 3.43 1.20
Eyring 0.71 0.16 0.20 4.54 1.31
Arau 0.73 0.16 0.21 4.57 1.34
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
137
ARAU ACUSTICA
ANNEX 5: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ L’ESTUDI DE GRAVACIÓ P1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
138

ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE L’ESTUDI DE GRAVACIÓ DE P1
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto Estudio de gravación
2. Funcion
3. Estado audiencia sala vacía
4. Teoria calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
139
ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 27.9
suelo (m2) 26.4
Total superficies X (m2) 54.3
Superficies pared derecha (m2) 14.9
pared izquierda (m2) 14.9
Total superficies Y (m2) 29.8
Superficies pared frontal (m2) 14.5
pared fondo (m2) 13.0
Total superficies Z (m2) 27.4
Total de superficies del local (m2) 111.5
Volumen total del local (m3) 71.6
Valor de lm (m) 2.57
Factor de difusion 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
140

ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA
==================================================
SUELOS (26.40 m2)
=====
Plano nº 1
Superficie (m2) 26.40
Composición fusta fixada
Coeficientes de absorción 0.040 0.040 0.030 0.030 0.020 0.020
TECHO (27.94 m2)
=====
Plano nº 7
Superficie (m2) 10.66
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 8
Superficie (m2) 17.28
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL DERECHA (14.90 m2)
=====================
Plano nº 5
Superficie (m2) 8.63
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 6
Superficie (m2) 6.27
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED LATERAL IZQUIERDA (14.90 m2)
=======================
Plano nº 3
Superficie (m2) 8.63
Composición vidre+ressonador
Coeficientes de absorción 0.120 0.405 0.459 0.592 0.401 0.430
Plano nº 9
Superficie (m2) 6.27
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
141
ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (14.49 m2)
=============
Plano nº 2
Superficie (m2) 12.96
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
PARED DEL FONDO (12.96 m2)
===============
Plano nº 4
Superficie (m2) 12.09
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Plano nº 10
Superficie (m2) 2.40
Composición ressonador
Coeficientes de absorción 0.137 0.357 0.643 0.839 0.569 0.626
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 0.92 0.36 0.21 0.17 0.24 0.22
Eyring 0.87 0.31 0.16 0.10 0.19 0.16
Arau 0.89 0.32 0.16 0.10 0.19 0.17
EDT 0.86 0.30 0.15 0.10 0.18 0.15
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 0.64 0.19 0.23 3.39 1.20
Eyring 0.59 0.13 0.17 4.50 1.32
Arau 0.60 0.13 0.18 4.54 1.34
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
142

ARAU ACUSTICA
ANNEX 6: CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE LA SALA POLIVALENT
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
143
ARAU ACUSTICA
CÀLCUL DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE LA SALA POLIVALENT
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto La Capsa
2. Función
3. Estado audiencia Sala Vacía
4. Teoría calculo
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
144

ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo (m2) 283.1
suelo (m2) 287.6
Total superficies X (m2) 570.7
Superficies pared derecha (m2) 118.8
pared izquierda (m2) 118.8
Total superficies Y (m2) 237.6
Superficies pared frontal (m2) 119.0
pared fondo (m2) 131.0
Total superficies Z (m2) 250.0
Total de superficies del local (m2) 1058.3
Volumen total del local (m3) 1636.1
Valor de lm (m) 6.18
Factor de difusión 0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000
------ ------- ------- ------- ------- -------
m (abs.aire) .00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
145
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMÉTRICOS Y UNIDADES DE ABSORCIÓN POR ÁREA
==================================================
SUELOS (287.55 m2)
=====
Plano nº 2
Superficie (m2) 40.50
Composición Fusta
Coeficientes de absorción 0.150 0.090 0.400 0.030 0.030 0.030
Plano nº 3
Superficie (m2) 181.91
Composición Formigó Pintat
Coeficientes de absorción 0.010 0.010 0.010 0.020 0.020 0.020
Plano nº 4
Superficie (m2) 24.24
Composición Formigó Pintat
Coeficientes de absorción 0.010 0.010 0.010 0.020 0.020 0.020
Plano nº 18
Superficie (m2) 22.80
Composición Fusta
Coeficientes de absorción 0.150 0.090 0.400 0.030 0.030 0.030
Plano nº 23
Superficie (m2) 2.43
Composición Formigó Pintat
Coeficientes de absorción 0.010 0.010 0.010 0.020 0.020 0.020
Plano nº 26
Superficie (m2) 15.68
Composición Fusta
Coeficientes de absorción 0.150 0.090 0.400 0.030 0.030 0.030
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
146

ARAU ACUSTICA
TECHO (283.14 m2)
=====
Plano nº 10
Superficie (m2) 24.24
Composición Pintaplano 40mm
Coeficientes de absorción 0.220 0.370 0.650 0.775 0.825 0.875
Plano nº 19
Superficie (m2) 34.16
Composición Pintaplano 40mm
Coeficientes de absorción 0.220 0.370 0.650 0.775 0.825 0.875
Plano nº 21
Superficie (m2) 224.75
Composición Pintaplano 40mm
Coeficientes de absorción 0.220 0.370 0.650 0.775 0.825 0.875
PARED LATERAL DERECHA (118.80 m2)
=====================
Plano nº 6
Superficie (m2) 18.30
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 8
Superficie (m2) 12.60
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 11
Superficie (m2) 5.48
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 15
Superficie (m2) 65.93
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 16
Superficie (m2) 16.50
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
147
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL IZQUIERDA (118.80 m2)
=======================
Plano nº 13
Superficie (m2) 102.30
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 25
Superficie (m2) 16.50
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
PARED FRONTAL (118.98 m2)
=============
Plano nº 7
Superficie (m2) 6.60
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 9
Superficie (m2) 3.15
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 12
Superficie (m2) 44.70
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 20
Superficie (m2) 76.55
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
148

ARAU ACUSTICA
PARED DEL FONDO (131.00 m2)
===============
Plano nº 1
Superficie (m2) 12.15
Composición Fusta
Coeficientes de absorción 0.150 0.090 0.400 0.030 0.030 0.030
Plano nº 5
Superficie (m2) 9.75
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 14
Superficie (m2) 52.31
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 17
Superficie (m2) 12.00
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 24
Superficie (m2) 8.25
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Plano nº 27
Superficie (m2) 24.52
Composición Herakustik f 25mm
Coeficientes de absorción 0.100 0.200 0.600 0.750 0.560 0.830
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
149
ARAU ACUSTICA
Características acústicas de la sala.
=====================================
TR
-----------------------------------------------
Teoría 125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- -------
Sabine 2.11 1.26 0.52 0.45 0.51 0.38
Eyring 1.98 1.13 0.38 0.31 0.38 0.25
Arau 2.25 1.19 0.44 0.32 0.39 0.26
EDT 2.23 1.18 0.41 0.30 0.37 0.23
Teoría T low T mid T high Calidez Brillo
-------- -------- -------- -------- --------
Sabine 1.68 0.49 0.45 3.47 0.92
Eyring 1.56 0.35 0.32 4.48 0.91
Arau 1.72 0.38 0.32 4.53 0.85
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
150

ARAU ACUSTICA
Barcelona, 17 d’Octubre de 2012
Higini Arau Puchades
Dr. Ciències Físiques
Especialitat Acústica
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895 e.mail: arauacustica@gmail.com
151
ARAU ACUSTICA
PART 3:
REVISIÓ ACÚSTICA DE LES INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ
* NOTA IMPORTANT
A continuació es realitzarà una definició dels silenciadors del sistema de climatització,
el traçat que han de tenir les instal·lacions de climatització en referència al projecte
d’instal·lacions.
Barcelona, 17 d’Octubre de 2012
Higini Arau Puchades
Dr. Ciències Físiques
Especialitat Acústica
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
152

ARAU ACUSTICA
1. REVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DELS BUCS D’ASSAIG DE PB
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors
Els silenciadors han d’estar fora dels bucs.
En les imatges adjuntes a continuació podem observar el correcte pas dels conductes en la
planta i com van punxant independentment cada Buc d'assaig. És molt important mantenir
aquesta distribució i la correcte ubicació dels silenciosos en secció:
Buc 1
Ubicació del silenciador en secció:
Buc pb
Buc
Buc 2 Buc 3 Buc 4
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
153
ARAU ACUSTICA
Disseny dels silenciadors per els BUCS de PB (2 per cada buc)
Es dissenyaran dos silenciadors (un a impulsió i un altre a retorn) per a un Cabal de 250m3/h
Tindran les següents característiques:
DADES DE CÀLCUL DEL NOU SILENCIADOR:
nº canals = 2
2h = 50
2d= 250
L = 700
H = 200
A = 600
Aïllament acústic (ILA= 42.5dBA)
Fig. 02
Imatge tipus d'un silenciador
L'interior dels canals ha de ser amb fibra
vista, mai tapada amb xapa.
63 125 250 500 1000 2000 4000 atenuació dB(A)
16.6 23.1 32.4 45.4 52.5 52.5 52.5 42.54
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
154

ARAU ACUSTICA
2- REVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DELS BUCS D’ASSAIG P1
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors
Els silenciadors han d’estar fora dels bucs.
En les imatges adjuntes a continuació podem observar el correcte pas dels conductes en la
planta i com van punxant independentment cada Buc d'assaig. És molt important mantenir
aquesta distribució i la correcte ubicació dels silenciosos en secció:
Ubicació del silenciador en secció:
Buc 1 Buc 2 Buc 3 Buc 4
Buc p1
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
155
ARAU ACUSTICA
Disseny dels silenciadors per els BUCS de P1 (2 per cada buc)
Es dissenyaran dos silenciadors (un a impulsió i un altre a retorn) per a un Cabal de 250m3/h
Tindran les següents característiques:
DADES DE CÀLCUL DEL NOU SILENCIADOR:
nº canals = 2
2h = 50
2d= 250
L = 700
H = 200
A = 600
Aïllament acústic (ILA= 42.5dBA)
Fig. 02
Imatge tipus d'un silenciador
L'interior dels canals ha de ser amb fibra
vista, mai tapada amb xapa.
63 125 250 500 1000 2000 4000 atenuació dB(A)
16.6 23.1 32.4 45.4 52.5 52.5 52.5 42.54
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
156

ARAU ACUSTICA
3- REVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE LES AULES P1
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors
Els silenciadors han d’estar fora de les aules. Si no és possible i han d'estar a dins, s'haurien d'
encapsular amb poliuretà i com a mínim una placa de cartró-guix 15mm.
En les imatges adjuntes a continuació podem observar el correcte pas dels conductes en la
planta i com van punxant independentment cada Aula. És molt important mantenir aquesta
distribució i la correcte ubicació dels silenciosos en secció:
Ubicació del silenciador en secció:
Aula 1 Aula 2
Aula
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
157
ARAU ACUSTICA
Disseny dels silenciadors per les aules de P1 (2 per cada aula)
Es dissenyaran dos silenciadors (un a impulsió i un altre a retorn) per a un Cabal de 500m3/h
Tindran les següents característiques:
DADES DE CÀLCUL DEL NOU SILENCIADOR:
nº canals = 2
2h = 50
2d= 250
L = 700
H = 200
A = 600
Aïllament acústic (ILA= 42.5dBA)
Fig. 02
Imatge tipus d'un silenciador
L'interior dels canals ha de ser amb fibra
vista, mai tapada amb xapa.
63 125 250 500 1000 2000 4000 atenuació dB(A)
16.6 23.1 32.4 45.4 52.5 52.5 52.5 42.54
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
158

ARAU ACUSTICA
4 REVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ESTUDI DE GRAVACIÓ
Traçat dels conductes i situació dels silenciadors
Els silenciadors han d’estar fora del estudi i la cabina de gravació. Si no és possible i han d'estar
a dins, s'haurien d' encapsular amb poliuretà i com a mínim una placa de cartró-guix 15mm.
En les imatges adjuntes a continuació podem observar el correcte pas dels conductes en la
planta i com van punxant independentment cada espai. És molt important mantenir aquesta
distribució i la correcte ubicació dels silenciosos en secció:
Sala de
reproducció
Cabina
gravació
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
159
ARAU ACUSTICA
Disseny dels silenciadors per l'estudi de gravació de P1 (2 per cada espai)
Es dissenyaran dos silenciadors (un a impulsió i un altre a retorn) per a un Cabal de 500m3/h
Tindran les següents característiques:
DADES DE CÀLCUL DEL NOU SILENCIADOR:
nº canals = 2
2h = 50
2d= 250
L = 700
H = 200
A = 600
Aïllament acústic (ILA= 42.5dBA)
Fig. 02
Imatge tipus d'un silenciador
L'interior dels canals ha de ser amb fibra
vista, mai tapada amb xapa.
63 125 250 500 1000 2000 4000 atenuació dB(A)
16.6 23.1 32.4 45.4 52.5 52.5 52.5 42.54
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
160

ARAU ACUSTICA
5- REVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE LA SALA POLIVALENT
No disposem encara dels traçats de climatització de la sala polivalent. En aquest punt per tant,
farem un disseny dels silenciadors de la sala polivalent i serà arquitectura/instal·lacions els que
s'encarregaran d'ubicar-lo segons criteris acústics definits anteriorment.
Descripció del silenciador
Els silenciadors han d’estar fora de la sala. Si no és possible i han d'estar a dins, s'haurien d'
encapsular amb poliuretà i com a mínim una placa de cartró-guix 15mm.
La carcassa del silenciador es fabricarà amb xapa d’acer d’ 1,2mm.
Els silenciadors es composen d’ elements de llana mineral que es van alternant amb canals d’
aire. Els canals de llana mineral no han d’ estar tapats per cap membrana de xapa metàl·lica ni
en la seva totalitat ni parcialment, ja que això redueix l’ efecte d’ absorció de les llanes
minerals. La llana mineral pot estar recoberta per la cara exterior de PANEL NETO ISOVER.
Conducte
sortida de l’aire
Silenciador
Conducte sortida
de l’aire
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
161
ARAU ACUSTICA
Disseny dels silenciadors per la Sala Polivalent
Es dissenyaran dos silenciadors (un a impulsió i un altre a retorn) per a un Cabal de 6500m3/h
Tindran les següents característiques:
DADES DE CÀLCUL DEL NOU SILENCIADOR:
nº canals = 6
2h = 50
2d= 200
L = 1500
H = 1500
A = 1500
Aïllament acústic (ILA= 48.6dBA)
Fig. 02
Imatge tipus d'un silenciador
L'interior dels canals ha de ser amb fibra
vista, mai tapada amb xapa.
63 125 250 500 1000 2000 4000 atenuació dB(A)
16.6 27.0 44.4 60.0 60.0 60.0 60.0 48.58
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
162

ARAU ACUSTICA
6. CRITERI NC A COMPLIR EN FUNCIÓ DE L’ÚS DEL RECINTE
Criteri de disseny NC de soroll de fons en relació a les velocitats màximes admeses
per criteri acústic segons la NC que es requereixi complir:
Nº Posició Lloc NC dB(A)
1 Aules assaig / Bucs 25 30 – 35
NC: Nivell de soroll (dB en bandes d’octaves)
NC 63 125 250 500 1000 2000 4000 8000
25 54 44 37 31 27 24 22 21
Nivell de vibració: Així mateix, pel què fa al nivell de vibració produït per les
instal·lacions o qualsevol altre agent extern, la evolució temporal de la mateixa no ha
de ser superior a 0,008 m/s 2 (rms) en el rang de freqüències entre 0 i 1000Hz.
Criteri per a sistemes de distribució d’aire en els conductes en relació a la NC a
complir, per reixes o difusors col·locats pròxims a la audiència o a distància màxima
de 2 metres.
NC 25 impulsió
NC 25 retorn
Velocitat de
l’aire a la
terminal
1.78
2.16
Velocitats de l’aire recomanades (en m/s)
Als 3 m de
conducte
abans de la
terminal
2.16
2.54
De 3 a 6 m. De 6 a 9 m.
2.79
3.3
Per el cas en que les reixes i difusors estiguin més lluny de les distàncies citades,
aleshores en projecte executiu es decidirà que s’ha de fer.
3.55
4.06
Travessera de Dalt 118, 3 er. 1 a. – Barcelona 08024 – Tel 932 845 016 e.mail: arauacustica@gmail.com
163

FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
ÍNDEX MEMÒRIA GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 2
2. OBJECTIU ................................................................................................................................. 2
4. DADES GENERALS .................................................................................................................. 2
4.1 Definicions (art. 2 RD 105/2008, art. 3 Llei 22/2011 ) ........................................................ 2
4.2 Àmbit d’aplicació ............................................................................................................... 3
4.3 Obligacions del productor de residus de construcció i de demolició .................................. 3
4.4 Obligacions del posseïdor de residus de construcció i de demolició ................................. 3
5. MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DE RESIDUS ............................................................................ 3
6. ESTIMACIÓ I TIPOLOGIA DELS RESIDUS .............................................................................. 4
6.1 Classificació LER i estimació dels residus. ........................................................................ 4
6.2 Inventari de Residus Especials ......................................................................................... 4
7. OPERACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS ................................................................................ 5
7.1 Operacions de gestió de residus dins de l’obra ........................................................................ 5
7.2 Operacions de gestió de residus fora de l’obra ........................................................................ 6
8. MARC LEGISLATIU ........................................................................................................................ 6
9. PLÀNOLS DE LES INSTAL LACIONS PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS ..................................... 7
10. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ......................................................................................... 7
11. PRESSUPOST ............................................................................................................................. 7
12. DOCUMENTS DEL PRESENT ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS ............................................ 7
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
1

MEMÒRIA
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
2
1. INTRODUCCIÓ
FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
El present annex es redacta per tal de donar compliment al R.D. 105/2008, de l’u de febrer, i al Decret
89/2010, de 29 de juny, pel qual es regula la producció i la gestió dels residus de construcció i de demolició.
Aquest s’aplica al Projecte de Reforma de l’edifici Polivalent La Capsa al Prat de LLobregat
2. OBJECTIU
L’AMB, o si és el cas l’entitat que tregui les obres a licitar, serà el productor de residus i, per tant, haurà de
vetllar pel compliment de la normativa específica vigent, fomentant la prevenció de residus d’obra, la
reutilització, el reciclat i altres formes de valoració, tot assegurant un tractament adequat amb l’objectiu
d’assolir un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció.
3. DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
Segons la normativa legal vigent, Art. 4.1. a) del R.D. 105/2008, d‘1 de febrer, sobre ‘‘Obligacions del
Productor de Residus de la Construcció i Demolició ’‘, l'Estudi de Gestió de Residus de la construcció i de la
demolició ha de formar part del Projecte d'Execució de l’Obra i ser coherent amb el contingut d’aquest,
recollint les mesures i els procediments per a la gestió dels residus dintre o fora de l’obra, així com contenint
com a mínim els documents següents:
Memòria: Descriptiva de la identificació dels residus que es generin en l’obra amb l’avaluació i la codificació
d’acord amb la llista europea de residus; les mesures per a la prevenció de residus en obra; i les operacions
de reutilització, de valoració o d’eliminació a què seran sotmesos els residus generats en obra.
Plec: Prescripcions, normes legals i reglamentàries aplicables del Plec de Prescripcions Tècniques
Particulars del Projecte, en relació amb els aplecs, la manipulació, l’emmagatzematge, la separació i altres
operacions de gestió dels residus de construcció i de demolició dintre de l’obra.
Plànols: Documentació gràfica necessària per senyalitzar la ubicació dels contenidors i les zones d’aplec, a
més d’indicar els punts d’obra susceptibles d’admetre material reutilitzat o reciclat.
Amidaments: Totes les unitats o els elements de gestió dels residus a l’obra que hagin estat definits o
projectats.
Pressupost: Quantificació i valoració de cada activitat i del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i
l’execució de l'Estudi de Gestió de Residus.
4. DADES GENERALS
4.1 Definicions (art. 2 RD 105/2008, art. 3 Llei 22/2011 )
• Residu de construcció i d’enderroc: qualsevol substància o objecte generat en una obra de

FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
construcció o de demolició, del qual el seu posseïdor (contractista) es desprendrà o tindrà intenció o
obligació de despendre’s.
• Residu especial: residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades
en l’annex III, i el que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que estableixen la normativa
europea o els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i
envasos que els hagin contingut.
• Residu inert: residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o
biològiques significatives, no és soluble ni combustible, ni reacciona físicament ni químicament ni de
cap altra manera, no és biodegradable, no afecta negativament altres matèries amb les quals pot
entrar en contacte de manera que doni lloc a contaminació ambiental o perjudicial per a la salut
humana. La lixiviació total, el contingut de contaminants del residu i l’ecotoxicitat del lixiviat hauran
de ser insignificants, i en particular no hauran de suposar un risc per a la qualitat de les aigües
superficials o subterrànies.
• Residu no especial: tot residu que no es classifica com a residu inert o especial.
Productor de residus de construcció i de demolició (promotor):
o La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o de
demolició. En les obres en què no sigui necessària llicència urbanística, es considerarà productor de
residus la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d’una obra de construcció o de
demolició.
o La persona física o jurídica que realitzi operacions de tractament, de barreja o d’una altra tipologia,
que ocasioni un canvi de naturalesa o de composició dels residus.
o L’importador o adquiridor de residus de construcció o de demolició en qualsevol estat de la Unió
Europea.
Posseïdor de residus de construcció i de demolició (constructor):
La persona física o jurídica que tingui en el seu poder els residus de construcció i de demolició i no ostenti la
condició de gestor de residus. Tindrà la consideració de posseïdor de residus la persona física o jurídica que
executi l’obra de construcció o de demolició, com el constructor, els subcontractistes i els treballadors
autònoms. No tindran la consideració de posseïdor de residus de construcció i de demolició els treballadors
per compte aliè.
4.2 Àmbit d’aplicació
1. L’àmbit d’aplicació del R.D. 105/2008 afecta tots els residus de construcció i de demolició definits en l’art.
2, llevat de:
o Les terres i les pedres no contaminades reutilitzades en la mateixa obra o en una altra distinta,
sempre que pugui acreditar-se’n el destí a reutilització (art. 3a).
2. Als residus que es generin en obres de construcció o de demolició i estiguin regulats per legislació
específica sobre residus, quan estiguin mesclats amb altres residus de construcció i de demolició, els serà
d’aplicació aquest Reial Decret en aquells aspectes no contemplats en aquella legislació.
4.3 Obligacions del productor de residus de construcció i de demolició
Les obligacions del productor de residus de construcció i de demolició estan definides en el Document Núm 3
Plec de Prescripcions Tècniques d’aquest Estudi de Gestió de Residus.
4.4 Obligacions del posseïdor de residus de construcció i de demolició
Les obligacions del posseïdor de residus de construcció i de demolició estan definides en el Document Núm.
3 Plec de Prescripcions Tècniques d’aquest Estudi de Gestió de Residus.
5. MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DE RESIDUS
Les accions de minimització que considera el Projecte per tal de prevenir la generació de residus de
construcció i de demolició durant la fase d’obra o de reduir-ne la producció, s’indiquen en la taula següent:
ACCIONS DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DES DE LA FASE DE PROJECTE
1 S’ha programat el volum de terres excavades per minimitzar els sobrants de terra i per utilitzar-los al
mateix emplaçament.
2 Els sistemes constructius són sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a l’obra sense
gairebé generar residus.
3 S’han optimitzat les seccions resistents, per tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la
quantitat de material a emprar.
4 S’empren sistemes d’encofrat reutilitzables.
5 S’han detectat aquelles partides que poden admetre materials reutilitzats de l’ obra mateixa.
La reutilització dels materials en l’obra, fa que perdin la consideració de residus, cal reutilitzar aquells
materials que continguin unes característiques físiques / químiques adequades i regulades en el Plec
de Prescripcions Tècniques.
6 S’ha previst el pas d’instal lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la
realització de regates durant la fase d’instal lacions.
7 S’ha modulat el projecte (paviments, acabats, etc.) per minimitzar els retalls.
8 S’han tingut en compte criteris de desconstrucció o desmuntabilitat? (Considerar en el procés de
disseny unir de manera irreversible només aquells materials que tenen el mateix potencial de
reciclabilitat, o bé preveure fixacions fàcilment desmuntables, de manera que en sigui viable la
separació una vegada finalitzada la seva vida útil).
Algunes de les solucions possibles són:
- Solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit.
- Solucions de parquet flotant en front de l’encolat.
- Solucions de façanes industrialitzades.
- Solucions d’estructures industrialitzades.
- Solucions de paviments continus.
9 Des d’un punt de vista de la disminució de la producció dels residus d’una forma global, s’han utilitzat
Sí
No
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
3

ACCIONS DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DES DE LA FASE DE PROJECTE
materials que incorporin material reciclat (residus) en la seva producció, com pneumàtics fora d’ús,
llots de depuradora i cendres.
10 S’han planificat les obres complementàries (aplecs de terra, accessos i dipòsits de materials i de
residus) en un punt on l’efecte sigui mínim.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
4
Sí
No
11 S’ha reservat la primera capa de sòl superficial, durant l’esbrossada, per a la revegetació posterior.
12 S’han gestionat adequadament els préstecs i els abocadors, tenint en compte la distància a l’obra i
contemplant la possibilitat d’aprofitar materials d’altres obres properes.
13 S’ha estudiat la qualitat i la composició del terreny on se situarà l’obra a efectes del seu futur
reaprofitament i tractament.
14 S’ha potenciat l’ús de materials de llarga durabilitat.
15 S’ha avaluat la toxicitat dels materials a utilitzar i actuar al respecte per reduir-ne l’impacte (betums,
emulsions, aerosols, fibrociments, CFC...)
16 S’han definit els tipus de contenidors necessaris en funció del residu que poden admetre.
17 S’han considerat els mitjans més adequats per a la classificació segons l’etapa d’obra (contenidors,
sacs, etc.)
18 En el cas de parcs i espais verds, s’ha instal lat un sistema de compostatge dels residus que
provinguin de la poda i de residus orgànics generats en les zones verdes.
19 ... (Altres bones pràctiques)
Fonts: Guia per a la redacció de l’Estudi de Gestió de Residus de construcció i d’enderroc. Estudi PROGROC
JUL08_CO080724.
Plec de la Diputació de Barcelona de prescripcions tècniques dels projectes d’urbanització d’espai públic urbà.
Línies d’actuacions mediambientals utilitzats per GISA.
6. ESTIMACIÓ I TIPOLOGIA DELS RESIDUS
6.1 Classificació LER i estimació dels residus.
L’estimació i la tipologia dels residus que es preveu generar durant l’execució de l’obra s’ha
determinat mitjançant el programa TCQGMA. La seva relació, segons la separació selectiva que
dicta el R.D. 105/2008, es mostra en la taula següent:
TOTAL DE L’OBRA
Material i Codi LER
Inerts o mescles de formigó, maons,
Pes (t) m3
teules i materials ceràmics que no
contenen substàncies perilloses (170107)
210.55 147.54
Formigó (170101) - -
Teules i materials ceràmics (170103) - -
Vidre (170202) - -
Metalls barrejats (170407) - -
FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
Fusta (170201) 44.393 79.82
Plàstic (170203) - -
Envasos de paper i cartró (150101) 0.682 3.09
No especials (170904) 5.40 9.41
Especials* (170903) 0.27 2.60
Terra i pedres que no contenen
substàncies perilloses (170504)
- -
6.2 Inventari de Residus Especials
Per tal de facilitar la correcta planificació de la gestió interna i externa dels Residus Especials que es
generen durant les activitats de nova construcció i d’enderroc, de reparació o de reforma, s’ha
d’incloure un inventari d’aquest tipus de residus.
6.2.1 INVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS DE NOVA CONSTRUCCIÓ
La taula següent llista els Residus Especials generats en les activitats de nova construcció.
INVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS DE NOVA
CONSTRUCCIÓ
(també inclou la part d’obra nova de les reparacions o reformes)
RESIDUS D’ENVASOS; ABSORBENTS, DRAPS DE NETEJA; MATERIALS DE
FILTRACIÓ I ROBA DE PROTECCIÓ
codi
LER
S’utilitzen?
Sí No
- Envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminades per aquestes 150101*
- Envasos que contenen substàncies perilloses o estan contaminades per elles
(pintures, vernissos, dissolvents, adhesius, silicones, aerosols, etc.)
RESIDUS DE LA FFDU I DEL DECAPATGE O DE L’ELIMINACIÓ DE PINTURA I DE
VERNÍS
- Residus de decapat o eliminació de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics
o altres substàncies perilloses
150101*
080117*
- Residus de decapants o desenvernissants 080121*
- Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies
perilloses
RESIDUS DE LA FABRICACIÓ, LA FORMULACIÓ, LA DISTRIBUCIÓ I LA
UTILITZACIÓ (FFDU) DE PRODUCTES QUÍMICS ORGÀNICS DE BASE
- Dissolvents
RESIDUS DE LA FFDU D’ADHESIUS I DE SEGELLANTS (INCLOENT ELS
PRODUCTES D’IMPERMEABILITZACIÓ)
- Residus d’adhesius i segellants que contenen dissolvents orgànics o altres
substàncies perilloses
RESIDUS DE LA FFDU DE PLÀSTICS, DE CATXÚ SINTÈTIC I DE FIBRES
080111*
070103* /
070403*/070404*
080409*

FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
ARTIFICIALS
- Residus que contenen silicones perilloses 070216*
ALTRES RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
- Restes de desencofrants 170903*
- Altres residus de construcció i de demolició (inclosos els residus mesclats) que
contenen substàncies perilloses
RESIDUS RECOLLITS DE MANERA SELECTIVA
170903*
- Tubs fluorescents i làmpades de vapor de mercuri defectuoses 200121*
Fonts: Guia per a la redacció de l’Estudi de Gestió de Residus de Construcció i d’Enderroc. Estudi PROGROC
JUL08_CO080724.
6.2.2 INVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS D’ENDERROC
Anàlogament al punt anterior, es llisten a continuació els Residus Especials generats a les activitats
d’enderroc.
INVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS PER A LES ACTIVITATS
D’ENDERROC (enderroc, reparació o reforma)
TERRES CONTAMINADES
codi LER S'ha detectat? Quantitat
- Terres i pedres que contenen substàncies perilloses (terres contaminades) 170503*
AMIANT ( 5 )
- Flocatge amb amiant d'estructures metàl liques 170605*
- Proteccions individuals en l'eliminació d'amiant (filtres, granotes, caretes, etc.) 170605*
- Calorifugat de canonades amb amiant 170605*
- Plaques de fibrociment amb amiant 170605*
- Canonades i baixants de fibrociment amb amiant 170605*
- Dipòsits de fibrociment amb amiant 170605*
- Envans pluvials de plaques de fibrociment amb amiant 170605*
- Plaques de cel ras que contenen amiant 170605*
- Paviments vinílics que contenen amiant 170605*
TOTAL AMIANT
RESIDUS D'EQUIPS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS
- Equips d'aire condicionat o refrigeració amb CFC o HCFC 160211*
RESIDUS RECOLLITS DE MANERA SELECTIVA
- Tubs fluorescents i làmpades de vapor de mercuri defectuoses 200121*
ALTRES RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
- Fusta tractada amb substàncies perilloses 170204*
- Qualsevol element, material o envàs que pugui contenir substàncies perilloses
(detergents, combustibles, pintures, vernissos, dissolvents, adhesius, aerosols,
etc.)
- Altres residus de construcció i de demolició (inclosos els residus mesclats) que
contenen substàncies perilloses
(el codi CER
dependrà del
tipus de residu)
Sí No T m 3
170903*
Fonts: Guia per a la redacció de l’Estudi de Gestió de Residus de construcció i d’enderroc. Estudi PROGROC
JUL08_CO080724.
u.
( 5 ) Els productes de l'amiant es classifiquen en dos grans grups, amiant no friable, en el qual les fibres es troben barrejades amb altres materials,
habitualment ciment o cola (el principal producte és el fibrociment: plaques ondulades, panells, dipòsits, xemeneies, conductes d'aire, etc.) i amiant
friable (amiant projectat, etc.). Les fibres d'amiant s'introdueixen en l'organisme per les vies respiratòries; per tant, el risc d'amiant és en funció de la
quantitat de fibres que es troben en suspensió de l'aire. En cas de detectar elements susceptibles de contenir amiant caldrà demanar, amb suficient
antelació, els permisos pertinents a l'autoritat laboral competent i complir amb els requisits ambientals i de seguretat i salut exigits per la legislació
vigent.
7. OPERACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS
La gestió dins i fora de l’obra es fa d’acord a:
- L’espai disponible per fer la separació selectiva dels residus a l’obra.
- La possibilitat de reutilització i reciclatge in situ.
- La proximitat de valoritzadors de residus de la construcció i de demolició i la distància als dipòsits
controlats, els costos econòmics associats a cada opció de gestió, etc.
7.1 Operacions de gestió de residus dins de l’obra
A continuació s’adjunta, en forma de taula, una fitxa per identificar les operacions de gestió de
residus dintre de l’obra:
FITXA RESUM DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DINTRE DE L’OBRA
1 Separació segons
tipologia de residu
Especials
Inerts
Separació mínima obligatòria si els materials següents superen les fraccions indicades a continuació (segons
RD 105/2008):
Formigó: 80T
Maons, teules, ceràmics: 40 T
Metall: 2 T
Fusta: 1 T
Vidre: 1 T
Plàstic:0,5 T
Paper i Cartró: 0,5 T
zona habilitada per als Residus Especials (amb tants bidons com calgui)
La legislació de Residus Especials obliga a tenir una zona adequada per a l’emmagatzematge d’aquest tipus
de residu. Entre d’altres recomanacions, es destaquen les següents:
- No tenir-los emmagatzemats a l’obra més de 6 mesos.
- El contenidor de Residus Especials haurà de situar-se en un lloc pla i fora del trànsit habitual de la maquinària
d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals.
- Senyalitzar correctament els diferents contenidors on s’hagin de situar els envasos dels productes especials,
tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representats en les etiquetes.
- Tapar els contenidors i protegir-los de la pluja, la radiació, etc.
- Emmagatzemar els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) en posició vertical i sobre
cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites.
- Impermeabilitzar el terra on se situïn els contenidors de residus especials
contenidor per a inerts barrejats contenidor per a inerts formigó
contenidor per a inerts Ceràmica contenidor per a d’altres inerts
contenidor o zona d’aplec per a terres que van a abocador
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
5

FITXA RESUM DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DINTRE DE L’OBRA
contenidor per a metall contenidor per a fusta
contenidor per a plàstic contenidor per a paper i cartró
No Especials
contenidor per a la resta de residus No Especialsbarrejats
contenidor per a TOTS els residus No Especials barrejats
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS SIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
6
Inerts+no especials
2 Reciclatge de residus
petris inerts en l’ obra
3 Senyalització dels
contenidors
Inerts
No Especials Mesclats
Especials
inerts + No Especials: contenidor amb inerts i No Especials barrejats (**)
(**) Només quan sigui tècnicament inviable. En aquest cas, derivar
previ.
Es preveu matxucar residus petris a l’obra per a reutilitzar, posteriorment, en el mateix emplaçament.
Quantitat de residus que es preveu reciclar i que s’evita portar a abocador
kg: m3 :
Quantitat d’àrid matxucat resultant: (cal tenir en compte que l’àrid resultant, una vegada matxucat serà,
aproximadament , un 30% menor al volum inicial de residus petris):
kg: m3 contenidor amb inerts i No Especials barrejats (**)
inviable. En aquest cas, derivar-ho cap a un gestor que li faci un tractament
Es preveu matxucar residus petris a l’obra per a reutilitzar, posteriorment, en el mateix emplaçament.
residus que es preveu reciclar i que s’evita portar a abocador
Quantitat d’àrid matxucat resultant: (cal tenir en compte que l’àrid resultant, una vegada matxucat serà,
sidus petris):
:
Els contenidors s’hauran de senyalitzar en funció del tipus de residu que continguin, d’acord amb la separació
selectiva prevista.
Residus admesos: ceràmica, formigó, pedres, etc.
CODIS LER: 170107, 170504... (codis admesos en els dipòsits de terres i runes)
Residus admesos: fusta, metall, plàstic, paper i cartró, cartró - guix, etc.
CODIS LER: 170201, 170407, 150101, 170203, 170401... (codis admesos en dipòsits de residus no especials).
Aquest símbol identifica els residus No Especials barrejats, no obstant això, en cas d’optar per una separació
selectiva més exigent, caldria un cartell específic per a cada tipus de residu:
Paper i cartró Plàstic (LER Cables elèctrics
Fusta (LER 170201) Ferralla (LER 170407)
(LER 150101) 170203) (LER 170411)
CODIS LER: (els codis dependran dels tipus de residus). Aquest símbol identifica als Residus Especials de
manera genèrica i pot servir per a senyalitzar la zona d’aplec habilitada per als Residus Especials, no obstant
això, a l’hora d’emmagatzemar-los cal tenir en compte els símbols de perillositat que identifiquen cadascun
d’aquests recursos i senyalitzar els bidons o contenidors d’acord amb la legislació de Residus Especials.
Símbols de perillositat:
T: Tòxic
T + F: Fàcilment Inflamable
C: Corrosiu
: Molt Tòxic
F + CODIS LER: (els codis dependran dels tipus de residus). Aquest símbol identifica als Residus Especials de
manera genèrica i pot servir per a senyalitzar la zona d’aplec habilitada per als Residus Especials, no obstant
los cal tenir en compte els símbols de perillositat que identifiquen cadascun
bidons o contenidors d’acord amb la legislació de Residus Especials.
F: Fàcilment Inflamable
E: Explosiu
: Extremadament Inflamable
N: Perillós per al medi
ambient
O: Comburent
Fonts: Guia per a la redacció de l’Estudi de Gestió de Residus de construcció i d’enderroc. Estudi PROGROC
JUL08_CO080724.
7.2 Operacions de gestió de residus fora de l’obra
A continuació, es facilita una fitxa resum de la gestió dels residus fora de l’obra.
Xn: Nociu.
Xi: Irritant.
FITXA RESUM DE GESTIÓ DELS RESIDUS FORA DE L’OBRA
4
Destí dels residus segons
tipologia
Inerts
Reciclatge
Planta de transferència
Planta de selecció
Dipòsit
Residus No Especials
Reciclatge:
Reciclatge de metall
Reciclatge de fusta
Reciclatge de plàstic
Reciclatge paper-cartró
8. MARC LEGISLATIU
FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
Quantitat estimada Gestor Observacions
Tones m 3 Codi Nom
5,896 3,816 E-840.03 DIPÒSIT CONTROLAT Residus Construcció
204,562 143,726
DE RUNES I ALTRES
RESIDUS DE LA
Residus Enderroc
- -
CONSTRUCCIÓ DE
BADALONA
Terres
Quantitat estimada Gestor Observacions
Tones m 3 Codi Nom
1,046 0,222
44,393 79,82
- -
0,682 3,09
Reciclatge altres 5,40 9,41 E-174.96
Planta de transferència
Planta de selecció
Dipòsit
Residus Especials
Instal lació de gestió de
Residus Especials
E-174.96
E-174.96
E-174.96
E-174.96
CESPA, GESTIÓN DE
RESIDUOS, S.A.
CESPA, GESTIÓN DE
RESIDUOS, S.A.
CESPA, GESTIÓN DE
RESIDUOS, S.A.
CESPA, GESTIÓN DE
RESIDUOS, S.A.
CESPA, GESTIÓN DE
RESIDUOS, S.A.
Quantitat estimada Gestor Observacions
Tones m 3 Codi Nom
0,27 2,60
E-01.89
ATLAS GESTIÓN
MEDIOAMBIENTAL, SA
A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, en el Document Document Núm Núm 3 3 Plec Plec de de Prescripcions Prescripcions Tècniques
Tècniques
d’aquest d’aquest Estudi Estudi de de Gestió Gestió de de Residus Residus s’adjunta s’adjunta una una relació relació de de requisits requisits legals legals aplicables aplicables tant tant per
per
l’Estudi de Gestió de Residus com pel Pla de Gestió de Residus.

FM 730.02.10 Memòria de l’annex de gestió de residus R1
9. PLÀNOLS DE LES INSTAL LACIONS PER A LA GESTIÓ DE
RESIDUS
En el Document Núm. 2 Plànols d’aquest Estudi de Gestió de Residus s’ha inclòs un plànol
d’emplaçament i un altre de la planta de l’obra, on s’especifica la ubicació proposada de les
instal lacions previstes per a la separació, la classificació, l’emmagatzematge, la manipulació i
d’altres operacions de gestió de residus de la construcció i d’enderrocament dins de l’obra.
Aquest està inclòs a l’Estudi de Seguretat i Salut
Els plànols podran ser modificats posteriorment en la fase d’execució de les obres amb l’objecte de
poder adaptar-se a les característiques de l’obra, sempre que existeixi un acord previ amb la
direcció facultativa.
10. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES
En el Document Núm. 3 Plec de Prescripcions Tècniques d’aquest Estudi de Gestió de Residus
s’han inclòs els articles que seran d’aplicació a la gestió de residus i que es troben inclosos en el
Plec de Condicions del Projecte, document contractual.
11. PRESSUPOST
El pressupost de gestió de residus de construcció i d’enderrocs generats en l’obra ascendeix a:
15.332,02€ (quinze mil tres-cents dos euros amb dos cèntims)
En el Document Núm. 4 Pressupost d’aquest Estudi de Gestió de Residus s’ha inclòs els
amidaments i els abonaments estimats per a la gestió dels residus previstos per a aquesta obra.
Aquest està inclòs en el Pressupost del Projecte Executiu
Els amidaments i el pressupost referents a l’Estudi de Gestió de Residus de construcció i de
demolició formen part dels amidaments i del pressupost del Projecte, en capítol independent, tal i
com estableix l’art. 4.a) punt 7è del R.D. 105/2008 d’u de febrer, i segons es detalla a continuació:
Capítol de gestió de residus:
Tant en la gestió interna com en l’externa les partides que representen un percentatge substancial
pel que fa a la resta de partides de cada subcapítol estan detallades per preus unitaris. La resta està
considerada en una partida alçada d’abonament íntegre obtinguda en base a la suma de la resta de
partides.
12. DOCUMENTS DEL PRESENT ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA
DOCUMENT NÚM. 2 PLÀNOLS
DOCUMENT NÚM. 3 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOST
Barcelona, 16 d’octubre de 2012
L’autor de l’Estudi de Gestió de Residus de construcció i de
demolició
Carlos Llinàs
Arquitecte
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
7

document II_ ANNEXES

Plec de Gestió de Residus Capsa
ÍNDEX PLEC GESTIÓ DE RESIDUS
1 DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC ...................................................................... 2
1.1 Identificació de les obres .......................................................................... 2
1.2 Objecte ..................................................................................................... 2
2 DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU
2
2.1 Productor de residus de construcció i de demolició (promotor) ................ 2
2.2 Posseïdor de residus de construcció i de demolició (contractista) ........... 4
2.3 Gestor de residus de construcció i de demolició....................................... 5
2.4 Coordinador de seguretat i de salut en obra ............................................. 5
2.5 Director d'obra .......................................................................................... 6
3 REQUISITS LEGALS ....................................................................................... 6
4 CONDICIONS ECONÒMIQUES ...................................................................... 8
4.1 Criteris d'aplicació ..................................................................................... 8
4.2 Definició de les activitats considerades en l’Estudi de Gestió de Residus 8
4.3 Certificació del pressupost de Gestió de Residus................................... 13
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
1

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
1 DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
2
1.1 Identificació de les obres
Les obres que es projecten tenen com a finalitat complir amb l’encàrrec de
l’Ajuntament del Prat del Llobregat per a la redacció del Projecte de Reforma de
l’edifici Polivalent la Capsa.
1.2 Objecte
Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Gestió de Residus 1 (E.G.R.) de la
construcció i de la demolició comprèn el conjunt d'especificacions que ha
d’acomplir el Pla de Gestió de Residus del Contractista i de la seva materialització
en obra.
El Pla de Gestió de Residus haurà de concretar com s’aplicarà l’E.G.R. seguint,
com a mínim, el tipus d’operacions de gestió que s’hagi determinat a l’Estudi o, en
cas contrari, justificar-ho. És, per tant, que haurà d’incorporar:
- Mesures de minimització i prevenció de residus.
- Estimació de la generació de residus.
- Operacions de gestió de residus.
- Plec de condicions tècniques.
- Documentació gràfica de les instal·lacions per a la gestió de residus.
- Pressupost.
- Documentació addicional referent a:
o L’acta d’aprovació del Pla de Gestió de Residus de construcció i de
demolició.
o Pla de formació d’obra.
o Documentació de control d’obra.
Un cop sigui aprovat pel promotor i la Direcció Facultativa, el Pla formarà part de
la documentació contractual de l’obra, tal i com estableix l’article 5.1 del RD
105/2008.
1 Aquest Plec es redacta per donar compliment al R.D. 105/2008, i modificacions posteriors.
Plec de Gestió de Residus Capsa
2 DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL
FET CONSTRUCTIU
A continuació, s’estableix la definició de les parts que intervenen en el fet
constructiu i estan obligats a prendre decisions ajustant-se als continguts de:
1. Controlar els residus de construcció i de demolició en totes les fases de les
obres.
2. Avaluar els residus que no es poden evitar i la seva gestió.
3. Tenir en compte l'evolució de la tècnica .per tal d’adaptar les activitats de
les obres, mètodes de treball i de producció a la minoració dels impactes
mediambientals als efectes dels residus.
4. Planificar i adoptar mesures que donin prioritat a la informació, amb
instruccions col·lectives als treballadors, respecte a l'organització de la feina, les
condicions de treball, i la influència dels factors ambientals en el treball, tots
relacionats amb la fase de producció de residus de construcció i de demolició.
2.1 Productor de residus de construcció i de demolició
(promotor)
Als efectes del present Estudi de Gestió de Residus, i d’acord a l’article 2 del R.D.
105/2008, serà considerat promotor:
- La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de
construcció o de demolició; en les obres en què no sigui necessari llicència
urbanística, es considerarà productor de residus la persona física o jurídica
titular del bé immoble objecte d’una obra de construcció o de demolició.
- La persona física o jurídica que porti a terme operacions de tractament, de
barreja o d’una altra tipologia, que ocasioni un canvi de naturalesa o de
composició dels residus.
- L’importador o adquiridor en qualsevol estat de la Unió Europea de residus
de construcció o de demolició.
Obligacions del promotor en matèria de gestió de residus de la
construcció i de la demolició segons l’article 4 del R.D. 105/2008
(legislació estatal) i el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el
Programa de Gestió de Residus de la Construcció de Catalunya
(PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i
de la demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la
construcció (legislació autonòmica):

Plec de Gestió de Residus Capsa
1. A part dels requisits exigits per la legislació vigent sobre residus, el promotor
haurà de complir les següents obligacions:
a) Incloure en el projecte d’execució de l’obra un estudi de gestió de residus de
construcció i de demolició, que contindrà com a mínim:
1 r Una estimació de la quantitat, expressada en tones i en metres cúbics, dels
residus de construcció i de demolició que es generaran a l’obra, codificats d’acord
amb la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de
febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i d’eliminació de
residus i la llista europea de residus, o norma que la substitueixi.
2 n Les mesures per a la prevenció de residus a l’obra objecte del projecte.
3 r Les operacions de reutilització, de valorització o d’eliminació a què es
destinaran els residus que es generaran a l’obra.
4 t Les mesures per a la separació dels residus a l’obra, en particular, pel
compliment per part del posseïdor de residus, de l’obligació establerta en l’apartat
5 de l’article 5.
5 è Els plànols de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge, el maneig,
la separació i, en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de
construcció i de demolició dintre de l’obra. Posteriorment, aquests plànols podran
ser objecte d’adaptació a les característiques particulars de l’obra i els seus
sistemes d’execució, previ acord de la direcció facultativa de l’obra.
6 è Les prescripcions del plec de prescripcions tècniques particulars del projecte,
en relació amb l’emmagatzematge, el maneig, la separació i, en el seu cas, altres
operacions de gestió dels residus de construcció i de demolició dintre de l’obra.
7 è Una valoració del cost previst de la gestió dels residus de construcció i de
demolició que formarà part del pressupost del projecte en capítol independent.
b) En obres de demolició, de rehabilitació, de reparació o de reforma, fer un
inventari dels residus perillosos que es generaran, que s’hauran d’incloure en
l’estudi de gestió a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1, així com preveure’n la
retirada selectiva, amb el fi d’evitar la mescla entre ells o amb altres residus no
perillosos, i assegurar-ne la tramesa a gestors autoritzats de residus perillosos.
d) En el cas d’obres sotmeses a llicència urbanística, constituir, quan procedeixi,
en els termes previstos en la legislació de les comunitats autònomes, la fiança o la
garantia financera equivalent que asseguri el compliment dels requisits establerts
en dita llicència en relació amb els residus de construcció i de demolició de l’obra.
2. En el cas d’obres d’edificació, quan es presenti un projecte bàsic per l’obtenció
de la llicència urbanística, dit projecte contindrà, almenys, els documents referents
als subapartats 1 r , 2 n , 3 r , 4 t i 7 è de la lletra a) i de la lletra b) de l’apartat 1.
Addicionalment, s’estableixen altres obligacions pel productor de residus de la
construcció i la demolició amb l’entrada en vigor del Decret 89/2010:
Art. 14.1 Cada lliurament de residus de la construcció i de la demolició ha de
constar en un document de seguiment independent on s’identifiqui:
- La persona productora o posseïdora del residu.
- L’obra de la qual prové el residu de construcció i de demolició i el número
de llicència d’obres.
- La quantitat en tones o metres cúbics, o en ambdós quan sigui possible, de
residus a gestionar i la seva codificació d’acord amb el Catàleg Europeu de
Residus.
- Les persones gestores.
- La persona transportista.
Art. 14.2 La persona productora o posseïdora de residus i les persones gestores
han de disposar d’un exemplar del document de seguiment, i mantenir els
exemplars corresponents a cada any natural durant els cinc anys següents.
Art. 15.2 La persona sol·licitant de la llicència ha de presentar a l’ajuntament
corresponent el certificat acreditatiu de la gestió dels residus referent a la
quantitat i tipus de residus lliurats. Aquest document és necessari per al retorn
de la fiança establerta d’acord amb l’article 11 del Decret 89/2010.
Art. 15.3 En cas que en l’Estudi de Gestió i en el corresponent Pla de Gestió
s’hagi previst la reutilització de residus generats en la mateixa obra, en una obra
diferent o en una activitat de restauració, condicionament o rebliment, cal que la
llicència d’obres determini la forma d’acreditació d’aquesta gestió. Aquesta
acreditació pot realitzar-se:
a) mitjançant els serveis tècnics del mateix Ajuntament, o
b) mitjançant empreses acreditades externes.
El cost d’aquesta acreditació ha de ser assumit pel productor dels residus.
Tota la documentació que contemplen els art. 14 i 15 del Decret 89/2010 restarà
en el Document final d’obra, tot i no ser necessària la llicència d’obres.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
3

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
4
2.2 Posseïdor de residus de construcció i de demolició
(contractista)
Als efectes del present Estudi de Gestió de Residus, i d’acord a l’article 2 del R.D.
105/2008, serà considerat contractista:
La persona física o jurídica que tingui al seu poder els residus de la construcció i
de la demolició i que no ostenti la condició de gestor de residus. Tindrà la
consideració de posseïdor de residus la persona física o jurídica que executi l’obra
de construcció o de demolició, com el constructor, els subcontractistes i els
treballadors autònoms. No tindran la consideració de posseïdor de residus de
construcció i de demolició els treballadors per compte aliè.
Obligacions del posseïdor de residus de construcció i demolició
segons l’article 5 del R.D. 105/2008 (legislació estatal) i el Decret
89/2010 (legislació autonòmica).
Pel que fa als requisits exigits per la legislació vigent sobre residus, el posseïdor
de residus haurà de complir amb les obligacions següents:
1. A més de les obligacions previstes en la normativa aplicable, la persona física o
jurídica que executi l’obra estarà obligada a presentar a la propietat d’aquesta un
pla que reflecteixi com portarà a terme les obligacions que li pertoquen amb
relació als residus de construcció i de demolició que es produeixin a l’obra, en
particular les recollides en l’article 4.1. i en aquest article. El pla, una vegada
aprovat per la direcció facultativa i acceptat per la propietat, passarà a formar part
dels documents contractuals de l’obra.
2. El posseïdor de residus de construcció i de demolició, quan no procedeixi a
gestionar-los per si mateix, i sense perjudici dels requeriments del projecte
aprovat, estarà obligat a lliurar-los a un gestor de residus o a participar en un
acord voluntari o conveni de col·laboració per la seva gestió. Els residus de
construcció i de demolició es destinaran preferentment, i per aquest ordre, a
operacions de reutilització, de reciclatge o a altres formes de valorització.
3. L’entrega dels residus de construcció i de demolició a un gestor per part del
posseïdor haurà de constar en document fefaent (anomenat “document de
seguiment”, art. 14 Decret 89/2010), en el qual figuri, almenys, la identificació del
posseïdor i del productor, l’obra de procedència i, en el seu cas, el número de
llicència de l’obra, la quantitat, expressada en tones o en metres cúbics, o en
ambdues unitats quan sigui possible, el tipus de residus entregats, codificats
d’acord a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de
febrer, o norma que la substitueixi, i la identificació del gestor de les operacions de
Plec de Gestió de Residus Capsa
destí. Amb l’entrada en vigor del Decret 89/2010 s’ha d’identificar també la
persona transportista (art. 14.1)
Quan el gestor al qual el posseïdor lliuri els residus de construcció i de demolició
efectuï únicament operacions de recollida, d’emmagatzematge, de transferència o
de transport, en el document de lliurament haurà de figurar també el gestor de
valorització o d’eliminació ulterior al qual es destinaran els residus.
4. El posseïdor dels residus estarà obligat, mentre es trobin en el seu poder, a
mantenir-los en condicions adequades d’higiene i seguretat, així com a evitar la
mescla de fraccions ja seleccionades que impedeixi o dificulti la seva posterior
valorització o eliminació.
5. Els residus de construcció i de demolició hauran de separar-se en les fraccions
següents, quan, de forma individualitzada per cadascuna de dites fraccions, la
quantitat prevista de generació pel total de l’obra superi les quantitats següents:
Formigó: 80 t.
Maons, teules, ceràmics: 40 t.
Metall: 2 t.
Fusta: 1 t.
Vidre: 1 t.
Plàstic: 0,5 t.
Paper i cartró: 0,5 t.
La separació en fraccions es portarà a terme preferentment pel posseïdor dels
residus de construcció i de demolició dintre de l’obra en què es produeixin. Quan
per falta d’espai físic a l’obra no resulti tècnicament viable efectuar dita separació
en origen, el posseïdor podrà encomanar la separació de fraccions a un gestor de
residus en una instal·lació de tractament de residus de construcció i de demolició
externa a l’obra. En aquest últim cas, el posseïdor haurà d’obtenir del gestor de la
instal·lació documentació acreditativa que aquest ha complert, en el seu nom,
l’obligació recollida en el present apartat.
6. L’òrgan competent en matèria mediambiental de la comunitat autònoma en què
se situï l’obra, de forma excepcional, i sempre que la separació dels residus no
hagi estat especificada i pressupostada en el projecte d’obra, podrà eximir al
posseïdor dels residus de construcció i de demolició de l’obligació de separació
d’alguna o de totes les anteriors fraccions.

Plec de Gestió de Residus Capsa
7. El posseïdor dels residus de construcció i de demolició estarà obligat a sufragar
els corresponents costos de gestió i a lliurar al productor els certificats i la
documentació acreditativa de la gestió dels residus a què es fa referència en
l’apartat 3, així com a mantenir la documentació corresponent a cada any natural
durant els cinc anys següents. En els certificats de gestió constarà la identificació
de l’obra (art. 15.1 del Decret 89/2010).
2.3 Gestor de residus de construcció i de demolició
Als efectes del present Estudi de Gestió de Residus, i d’acord a l’article 3 de la
Ley 22/2011, serà considerat gestor:
La persona o entitat, pública o privada, registrada mitjançant autorització o
comunicació, que realitzi qualsevol de les operacions que componen la gestió dels
residus, en sigui o no el productor.
Obligacions generals del gestor de residus de construcció i de
demolició segons l’article 7 del R.D. 105/2008.
A més de les recollides en la legislació sobre residus, el gestor de residus de
construcció i de demolició complirà amb les obligacions següents:
a) En el cas d’activitats de gestió sotmeses a autorització per la legislació de
residus, dur un registre en el qual, com a mínim, figuri la quantitat de residus
gestionats, expressada en tones i en metres cúbics, el tipus de residus, codificats
d’acord a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de
febrer, o norma que la substitueixi, la identificació del productor, del posseïdor de
l’obra d’on procedeixen, o del gestor, quan procedeixin d’altra operació anterior de
gestió, el mètode de gestió aplicat, així com les quantitats, en tones i en metres
cúbics, i destins dels productes i residus resultants de l’activitat.
b) Posar a disposició de les administracions públiques competents, a petició
d’aquestes, la informació continguda en el registre mencionat en la lletra a). La
informació referida a cada any natural haurà de mantenir-se durant els cinc anys
següents.
c) Estendre al posseïdor o al gestor que li lliuri residus de construcció i de
demolició, segons els termes recollits en aquest Reial Decret, els certificats
acreditatius de la gestió dels residus rebuts, especificant-ne el productor i, en el
seu cas, el número de llicència de l’obra de procedència. Quan es tracti d’un
gestor que duu a terme una operació exclusivament de recollida,
d’emmagatzematge, de transferència o de transport, a més haurà de transmetre al
posseïdor o al gestor que li va lliurar els residus els certificats de l’operació de
valorització o d’eliminació subsegüent a què varen ser destinats els residus.
d) En el cas que freturi d’autorització per gestionar residus perillosos, haurà de
disposar d’un procediment d’admissió de residus a la instal·lació que asseguri
que, prèviament al procés de tractament, es detectaran i se separaran,
emmagatzemaran adequadament i derivaran a gestors autoritzats de residus
perillosos aquells que tinguin aquest caràcter i puguin arribar a la instal·lació
mesclats amb residus no perillosos de construcció i de demolició. Aquesta
obligació s’entendrà sense perjudici de les responsabilitats en què puguin incórrer
el productor, el posseïdor o, en el seu cas, el gestor precedent que hagi enviat
aquests residus a la instal·lació.
2.4 Coordinador de seguretat i de salut en obra
El coordinador de seguretat i de salut en obra serà, als efectes del present Estudi
de Gestió de Residus, qualsevol persona física legalment habilitada pels seus
coneixements específics i que compti amb titulació acadèmica en construcció.
El coordinador de seguretat i salut forma part de la direcció d’obra o direcció
facultativa / direcció d’execució.
Funcions del coordinador de seguretat i de salut en matèria de seguretat i
salut en la gestió de residus:
El coordinador de seguretat i de salut en fase d'execució d'obra, és designat pel
Promotor en tots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors
autònoms o diversos treballadors autònoms.
Les funcions del coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució
de l'obra, derivades de l’activitat de la gestió de residus, segons el R.D.
1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de
seguretat i de salut a les obres de construcció, són les següents:
1. Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15
L. 31/1995) :
a) En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi
de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar
simultàniament o successivament, referides a les operacions de reutilització de
residus i la seva gestió.
b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o
fases de treball.
2. Coordinar les activitats de l'obra, relacionades amb els residus de la
construcció i les demolicions, per garantir que els contractistes, i si n’hi ha, els
subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
5

esponsable els principis de l'acció preventiva que recull l'article 15 de la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de
l'obra i, en particular, en les tasques o activitats a què es refereix l'article 10 del
R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de seguretat i de
salut a les obres de construcció:
a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.
b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i les àrees de treball, on es tinguin
previstes les separacions de les fraccions dels residus en l’obra mateix, tenint en
compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o les zones de
desplaçament o de circulació.
c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.
d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic
de les instal·lacions i dels dispositius necessaris per a la reducció de residus en
l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i
a la salut dels treballadors.
e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i de
dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies
perilloses (residus especials).
f) La recollida dels materials perillosos utilitzats.
g) L'emmagatzematge i l'eliminació o l’evacuació a monodipòsit dels residus i
les deixalles.
3. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de
la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
4. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels
mètodes de treball en la fase de producció i de gestió dels residus.
5. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra i a
les zones de classificació i de separació dels residus les persones autoritzades.
A més a més, el coordinador de seguretat i de salut tindrà en compte els
continguts de la Memòria de l’Estudi de Seguretat i Salut, concretament els
apartats següents: “19.- Àrees Auxiliars, 19.1 Zones d’apilament”, “20. Tractament
de residus”, “21. Tractament de materials i/o substàncies perilloses”, “21.1.
Manipulació”, “21.2. Delimitació / condicionament de zones d’apilament”.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
6
2.5 Director d'obra
Plec de Gestió de Residus Capsa
Als efectes del present Estudi de Gestió de Residus, es considera director d’obra:
Al tècnic habilitat professionalment que, formant part de la direcció d’obra, dirigeix
el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i
mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència
constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte,
amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat.
Funcions del director d’obra en matèria de gestió de residus:
1. Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant
prèviament l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Gestió de Residus
del contractista.
2. Aprovar i signar el Pla de Gestió de Residus (P.G.R.) que desenvoluparà
l’Estudi de Gestió de Residus del Projecte. El contractista podrà incorporar els
suggeriments de millora corresponents a la seva especialització en el Pla de
Gestió de Residus i presentar-los a l’aprovació del promotor i de la direcció
facultativa.
3. Verificar la influència de les condicions ambientals en la realització dels
treballs de demolicions i de moviment de terres, d’acord amb el Projecte i l’Estudi
de Gestió de Residus.
4. Exigir al contractista que disposi i acrediti que els residus de construcció i
de demolició realment produïts en obra han estat gestionats, en el seu cas, en
obra o lliurats a una instal·lació de valorització o d’eliminació pel seu tractament
per un gestor de residus autoritzat, per tal de incloure-les en la documentació de
final d’obra.
5. Certificar el final d’obra, amb la comprovació de totes les fitxes de
seguiment de la gestió de residus que siguin preceptives.
6. Elaborar i subscriure la Memòria de Gestió de Residus de l’obra finalitzada,
per lliurar-la al promotor, amb la documentació i els certificats que foren
perceptius.
3 REQUISITS LEGALS
Per a la realització del Pla de Gestió de Residus (P.G.R.), el contractista tindrà en
compte la legislació i la normativa existent i vigent.

Plec de Gestió de Residus Capsa
A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de requisits legals
aplicables. El contractista, no obstant això, afegirà a la llista següent les esmenes
de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu
Pla.
o ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el
tractament i l’eliminació dels olis usats.
o DECRET 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de
Gestors de Residus.
o DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus
de Catalunya.
o DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus
en dipòsits controlats.
o DECRET 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de
gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.
o DECRET 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus.
o DECRET 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional
tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de
residus.
o REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el
reglamento para la ejecución de la ley 2071986, básica de residuos tóxicos
y peligrosos.
o REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y
reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el
amianto.
o REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el
reglamento para la ejecución de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Básica de
Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1988
de 20 de julio.
o REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la
eliminación de residuos mediante depósito en vertedero.
o ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las
operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de
residuos.
o DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris
ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
o REAL DECRETO 396/2006, de 31 de marzo, por el que se establecen las
disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con
riesgo de exposición al amianto.
o REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión
de los aceites industrials usados.
o REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la
producción y la gestión de los residuos de construcción y demolición.
o DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text
refós de la Llei reguladora dels residus
o DECRET 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de Gestió
de Residus de la Construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la
producció i la gestió dels residus de la construcció i de la demolició, i el
cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
o LLEI 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
a) Tots aquells continguts que facin referència a la producció i la gestió de
residus:
- DOCUMENT Núm. 3-Plec de Prescripcions Tècniques Particulars del
Projecte.
- “Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel
Centre Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis
d’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘.
- ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres
de la AMB”.
b) Les normatives de les companyies subministradores de serveis públics de
gestió de residus en tot allò que fa referència a la gestió de residus.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
7

4 CONDICIONS ECONÒMIQUES
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
8
4.1 Criteris d'aplicació
Els amidaments i el pressupost referents a l’Estudi de Gestió de Residus de
construcció i de demolició formen part dels amidaments i del pressupost del
projecte, Document Núm.4, en capítol independent, tal i com estableix l’art. 4.1.a)
punt 7è del R.D. 105/2008 d’u de febrer, i segons es detalla a continuació:
Capítol de gestió de residus:
Tant en la gestió interna com en l’externa les partides que representen un
percentatge substancial pel que fa a la resta de partides de cada subcapítol estan
detallades per preus unitaris. La resta està considerada en una partida alçada
d’abonament íntegre obtinguda en base a la suma de la resta de partides.
Tant els amidaments com el pressupost de l’E.G.R. s’han determinat amb el que
estableix el capítol de Gestió de Residus del banc de preus de l’AMB.
4.2 Definició de les activitats considerades en l’Estudi de
Gestió de Residus
La definició de les activitats contemplades a l’E.G.R., així com les unitats i criteris
d’amidament que es desprenen de cadascuna, serà la disposada en el Plec de
Condicions Tècniques del banc de preus de l’AMB en el capítol de Gestió de
Residus, i que comprèn:
F2R2 CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de
construcció o demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Classificació dels residus en obra
CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:
S’han de separar els residus en les fraccions mínimes següents si es supera el
límit especificat, d’acord amb el que especifica l’article 5.5 del REAL DECRETO
105/2008 :
- Formigó LER 170101 (formigó): >= 80 t
Plec de Gestió de Residus Capsa
- Maons, teules, ceràmics LER 170103 (teules i materials ceràmics): >= 40 t
- Metall LER 170407 (metalls barrejats) >= 2 t
- Fusta LER 170201 (fusta): >= 1 t
- Vidre LER 170202 (vidre): >= 1 t
- Plàstic LER 170203 (plàstic) >= 0,5 t
- Paper i cartró LER 150101 (envasos de paper i cartró): >= 0,5 t
Els materials que no superin aquest límits o que no es corresponguin amb cap de
les fraccions anteriors, han de quedar separats com a mínim en les fraccions
següents:
- Si es fa la separació selectiva en obra:
- Inerts LER 170107 (mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics
que no contenen substàncies perilloses)
- No especials LER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que
no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses)
- Especials LER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els
residus barrejats, que contenen substàncies perilloses)
- Si es fa la separació selectiva en un centre de transferència (extern):
- Inerts i No especials LER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició
que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses)
- Especials LER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els
residus barrejats, que contenen substàncies perilloses)
Els residus separats en les fraccions establertes al “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i Enderroc” de l’obra, s’emmagatzemaran en els espais previstos a
l’obra per a aquesta finalitat.
Els contenidors han d’estar senyalitzats clarament, en funció del tipus de residu
que continguin, d’acord amb la separació selectiva prevista.
Els materials destinats a ser reutilitzats han de quedar separats, en funció del seu
destí final.
RESIDUS ESPECIALS:
Els residus especials sempre s’han de separar.
Els residus especials s’han de dipositar en una zona d’emmagatzematge
separada de la resta.
Temps màxim d’emmagatzematge: 6 mesos.
Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i
emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de
perillositat.
El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit
habitual de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals
Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials,
tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat
representat en les etiquetes.
Els contenidors de residus especials han d’estar tapats i protegits de la pluja i la
radiació solar excessiva.

Plec de Gestió de Residus Capsa
Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s’han
d’emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal
d’evitar fuites.
Els contenidors de residus especials s’han de col·locar sobre un terra
impermeabilitzat.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la
perillositat del mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:
m3 de volum realment classificat d’acord amb les especificacions del “Pla de
Gestió de Residus de Construcció i Enderrocs” de la obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y
gestión de los residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de
valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se
publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea
de residuos.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la
contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
F2R3 TRANSPORT DE RESIDUS D’EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ
AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de
construcció o demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o
residu de construcció o demolició
- Subministrament i recollida del contenidor dels residus
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a
aconseguir unes condicions de seguretat suficients.
Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar
alteracions perjudicials del material.
El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.
El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de
pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.
TRANSPORT A OBRA:
Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,
entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.
Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i Enderrocs” de la obra.
L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de
Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.
Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció
del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.
TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:
El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els
Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a
una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.
El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:
- Identificació del productor dels residus
- Identificació del posseïdor dels residus
- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de
llicència d’obra
- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió
de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui
farà aquesta gestió
- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi
transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.
Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin
pèrdues en els trajectes utilitzats.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
9

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la
perillositat del mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:
m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li
correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de
condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la
DF.
La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de
l'abocador.
TERRES:
Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents:
- Excavacions en terreny fluix: 15%
- Excavacions en terreny compacte: 20%
- Excavacions en terreny de trànsit: 25%
- Excavacions en roca: 25%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y
gestión de los residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de
valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se
publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea
de residuos.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la
contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
F2R4 CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS D’EXCAVACIÓ A
INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
10
Plec de Gestió de Residus Capsa
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de
construcció o demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o
residu de construcció o demolició
- Subministrament i recollida del contenidor dels residus
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a
aconseguir unes condicions de seguretat suficients.
Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar
alteracions perjudicials del material.
El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.
El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de
pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.
TRANSPORT A OBRA:
Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,
entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.
Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i Enderrocs” de la obra.
L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de
Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.
Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció
del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.
TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:
El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els
Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a
una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.
El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:
- Identificació del productor dels residus
- Identificació del posseïdor dels residus
- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de
llicència d’obra
- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió
de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui
farà aquesta gestió
- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Plec de Gestió de Residus Capsa
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi
transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.
Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin
pèrdues en els trajectes utilitzats.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la
perillositat del mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:
m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li
correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de
condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la
DF.
La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de
l'abocador.
TERRES:
Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents:
- Excavacions en terreny fluix: 15%
- Excavacions en terreny compacte: 20%
- Excavacions en terreny de trànsit: 25%
- Excavacions en roca: 25%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y
gestión de los residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de
valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se
publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea
de residuos.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la
contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
F2R6 CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O
DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de
construcció o demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o
residu de construcció o demolició
- Subministrament i recollida del contenidor dels residus
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a
aconseguir unes condicions de seguretat suficients.
Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar
alteracions perjudicials del material.
El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.
El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de
pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.
TRANSPORT A OBRA:
Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,
entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.
Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i Enderrocs” de la obra.
L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de
Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.
Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció
del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.
TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:
El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els
Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a
una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.
El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:
- Identificació del productor dels residus
- Identificació del posseïdor dels residus
- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de
llicència d’obra
- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió
de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui
farà aquesta gestió
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
11

- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi
transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.
Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin
pèrdues en els trajectes utilitzats.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la
perillositat del mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:
m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li
correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de
condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la
DF.
La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de
l'abocador.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
Es considera un increment per esponjament d'un 35%.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y
gestión de los residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de
valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se
publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea
de residuos.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la
contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
12
Plec de Gestió de Residus Capsa
F2RA DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ
DE RESIDUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de
construcció o demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li
aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació
DISPOSICIÓ DE RESIDUS:
Cada fracció s’ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li
apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge
o eliminació.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la
perillositat del mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO
ESPECIALS I DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ:
m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida
corresponent.
DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:
kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida
corresponent.
DISPOSICIÓ DE RESIDUS:
La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu
al centre corresponent.
En el cas en que la partida així o especifiqui, s’inclou el cànon d’abocament del
residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008.
La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació
necessària per complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb
l’article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Plec de Gestió de Residus Capsa
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y
gestión de los residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de
valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se
publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea
de residuos.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la
contaminación del medio ambiente producida por el amianto.
Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
LLEI 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels
residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
S’hauran d’incorporar i de definir les activitats considerades a l’E.G.R. Si s’utilitza
el banc de preus de l’AMB o de l’ITEC, les definicions de les activitats són les
donades en els arxius adjuntats en aquest punt.
4.3 Certificació del pressupost de Gestió de Residus
El Pressupost de Gestió de Residus està inclòs en un capítol independent del
Pressupost del Projecte, i s’abonarà amb certificacions mensuals..
En qualsevol cas, el Pressupost de Gestió de Residus s’abonarà d’acord amb el
que indiqui el contracte d’obra corresponent.
Barcelona, 16 d’octubre de 2012
Carlos LLinás Carmona
Arquitecte
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DE DEMOLICIÓ
13

document II_ ANNEXES

document III_ DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA” exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document III_ DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

document III_ DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

document IV_ PLEC DE CONDICIONS
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA” exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document IV_ PLEC DE CONDICIONS

document IV_ PLEC DE CONDICIONS
PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

document IV_ PLEC DE CONDICIONS

ÍNDEX
1. Aspectes generals. .................................................................................................... 5
1.1. Objecte, abast i disposicions generals. ................................................... 10
1.1.1. Objecte. ........................................................................................................ 10
1.1.2. Àmbit d'aplicació. ........................................................................................ 10
1.1.3. Instruccions, normes i disposicions aplicables....................................... 10
1.2. Direcció d'obra............................................................................................. 49
1.3. Desenvolupament de les obres. ............................................................... 52
1.3.1. Replanteigs. Acta de comprovació del replanteig. ................................ 52
1.3.2. Plànols d'obra. ............................................................................................. 53
1.3.3. Programa de treballs. ................................................................................. 54
1.3.4. Control de qualitat....................................................................................... 56
1.3.5. Mitjans del contractista per a l'execució dels treballs. .......................... 57
1.3.6. Informació a preparar pel contractista..................................................... 58
1.3.7. Manteniment i regulació del trànsit durant les obres............................. 58
1.3.8. Seguretat i salut al treball. ......................................................................... 59
1.3.9. Afeccions al medi ambient......................................................................... 59
1.3.10. Abocadors .................................................................................................. 60
1.3.11. Execució de les obres no especificades en aquest plec. ................... 60
1.4. Amidament i abonament. ........................................................................... 60
1.4.1. Amidament de les obres. ........................................................................... 60
1.4.2. Abonament de les obres............................................................................ 61
1.4.2.1. Preus unitaris. ....................................................................................... 61
1.4.2.2. Altres despeses per compte del contractista. .................................. 62
2. Materials bàsics. ...................................................................................................... 64
2.1. Aspectes generals. ..................................................................................... 64
2.2. Materials per a terraplens, pedraplens i rebliments localitzats............ 64
}
2.2.1. Consideracions generals. .......................................................................... 64
2.2.2. Graves .......................................................................................................... 67
2.2.3. Materials per a pedraplens........................................................................ 71
2.3. Materials per a ferms.................................................................................. 71
2.3.1. Tot-u natural................................................................................................. 71
2.3.1.1. Granulometria. ....................................................................................... 72
2.3.1.2. Duresa. ................................................................................................... 72
2.3.1.3. Netedat................................................................................................... 72
2.3.1.4. Plasticitat................................................................................................ 72
2.3.2. Tot-u artificial. .............................................................................................. 72
2.3.2.1. Composició granulomètrica. ............................................................... 72
2.3.2.2. Duresa. ................................................................................................... 72
2.3.2.3. Plasticitat................................................................................................ 73
2.3.3. Mescles bituminoses en calent................................................................. 73
2.3.3.1. Lligant hidrocarbonat............................................................................ 73
2.3.3.2. Granulat gruixut. ................................................................................... 75
2.3.3.3. Granulat fi. ............................................................................................. 75
2.3.3.4. Filler. ....................................................................................................... 76
2.3.3.5. Tipus i composició de la mescla. ....................................................... 76
2.3.4. Regs d'adherència. ..................................................................................... 77
2.3.4.1. Lligant. .................................................................................................... 77
2.3.4.2. Dotació de lligant. ................................................................................. 79
2.3.5. Granulats per a regs d'emprimació.......................................................... 79
2.3.6. Emulsions bituminoses. ............................................................................. 79
2.3.7. Reg de curat. ............................................................................................... 80
2.4. Beurades, morters i formigons.................................................................. 80
2.4.1. Ciments......................................................................................................... 80
2.4.2. Aigua a utilitzar en beurades, morters i formigons ................................ 87
2.4.3. Granulats per morters i formigons............................................................ 88
2.4.3.1. Graves a utilitzar en formigons........................................................... 88
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
1

2.4.3.2. Sorres a utilitzar en morters i formigons. .......................................... 94
2.4.4. - Formigons, morters i beurades de ciment............................................ 98
2.4.4.1. Formigons .............................................................................................. 98
2.4.4.2. Morters de ciment............................................................................... 108
2.4.4.3. Beurada de ciment. ............................................................................ 109
2.4.5. - Productes d'addició. ............................................................................... 109
2.4.6. - Productes de curat per a formigons .................................................... 111
2.5. Ferreteria .................................................................................................... 112
2.5.1. - Filferros .................................................................................................... 112
2.5.2. - Claus......................................................................................................... 114
2.5.3. - Acer en barres corrugades.................................................................... 115
2.5.4. Acer ferrallat............................................................................................... 119
2.6. Materials per drenatge. ............................................................................ 120
2.6.1. Tubs i canonades...................................................................................... 120
2.6.1.1. Tubs prefabricats de formigó armat, PVC i PE.............................. 120
2.6.2. Pous, reixes i elements auxiliars ............................................................ 131
2.6.2.1. Pous de registre.................................................................................. 131
2.6.2.2. Fosa per a marcs, tapes i altres elements...................................... 134
2.6.2.3. Juntes ................................................................................................... 136
2.6.2.4. Esglaons............................................................................................... 137
2.7. Materials per a senyalització i abalisament. ......................................... 138
2.7.1. Marques vials............................................................................................. 138
2.7.2. Senyalització vertical................................................................................ 141
2.8. Materials per enllumenat.......................................................................... 141
2.8.1. Arquetes ..................................................................................................... 141
2.8.2. Lluminàries i Projectors............................................................................ 142
2.8.2.1. Característiques.................................................................................. 142
2.8.2.2. Equip..................................................................................................... 142
2.8.2.3. Balastres .............................................................................................. 142
2.8.2.4. Arrencadors ......................................................................................... 143
}
2.8.2.5. Condensadors ..................................................................................... 143
2.8.2.6. Bàculs, columnes i suports ............................................................... 143
2.8.3. Cables per a xarxa de distribució ........................................................... 144
2.8.4. Quadres ...................................................................................................... 144
2.9. Materials per a urbanització .................................................................... 145
2.9.1. Vorades i rigoles........................................................................................ 145
2.9.2. Panots......................................................................................................... 146
2.10. Materials diversos. .................................................................................... 147
2.10.1. Fustes per a encofrats. .......................................................................... 148
2.10.2. Materials per a equips mecànics.......................................................... 148
2.10.2.1. Vàlvules.............................................................................................. 148
2.10.3. Instal·lacions elèctriques........................................................................ 149
3. Unitats d'obra, procés d'execució i control. ....................................................... 152
3.1. Treballs generals....................................................................................... 152
3.1.1. Replantejament. ........................................................................................ 152
3.1.2. Accés a les obres...................................................................................... 153
3.1.3. Instal·lacions auxiliars d'obra i obres auxiliars. .................................... 154
3.1.4. Maquinària i mitjans auxiliars.................................................................. 155
3.2. Moviment de terres. .................................................................................. 156
3.2.1.1. Enderrocs i demolicions. ................................................................... 156
3.2.1.2. Escarificació i compactació de ferms existents. ............................ 156
3.2.2. Excavacions............................................................................................... 157
3.2.2.1. Consideració general. ........................................................................ 157
3.2.2.2. Excavació de rases, pous i fonaments............................................ 157
3.2.2.3. Cales per a localització de serveis................................................... 162
3.2.2.4. Excavació per a descobriment i localització de serveis................ 162
3.2.3. Terraplenats i rebliments. ........................................................................ 162
3.2.3.1. Rebliments localitzats. ....................................................................... 162
3.3. Drenatge..................................................................................................... 163
3.3.1. Tubs, pericons i buneres. ........................................................................ 164
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
2

3.3.1.1. Pericons i pous.................................................................................... 164
3.3.1.2. Caixes per a embornals..................................................................... 164
3.3.1.3. Col·lectors de formigó, PVC i PE ..................................................... 166
3.4. Afermats. .................................................................................................... 167
3.4.1. Tot-u natural............................................................................................... 167
3.4.2. Tot-u artificial. ............................................................................................ 170
3.4.3. Mescles bituminoses. ............................................................................... 173
3.4.3.1. Mescles bituminoses en calent. ....................................................... 173
3.4.4. Regs i tractaments superficials............................................................... 182
3.4.4.1. Regs d'emprimació............................................................................. 182
3.4.4.2. Regs d'adherència.............................................................................. 183
3.4.5. Paviments de formigó vibrat.................................................................... 184
3.5. Armat........................................................................................................... 190
3.5.1. Armadures passives................................................................................. 190
3.5.1.1. Aspectes generals. ............................................................................. 190
3.5.1.2. Separadors. ......................................................................................... 199
3.6. Formigonat. ................................................................................................ 199
3.6.1. Aspectes generals. ................................................................................... 200
3.6.1.1. Definició................................................................................................ 200
3.6.1.2. Condicions generals........................................................................... 201
3.6.1.3. Toleràncies d’execució ...................................................................... 203
3.6.1.4. Condicions del procés d’execució.................................................... 209
3.6.2. Pla de formigonat...................................................................................... 213
3.7. Elements auxiliars..................................................................................... 214
3.7.1. Encofrats i motlles..................................................................................... 214
3.7.2. Cindris......................................................................................................... 216
3.8. Senyalització i abalisament. .................................................................... 217
3.8.1. Marques vials............................................................................................. 217
3.8.2. Senyalització vertical................................................................................ 218
3.9. Enllumenat.................................................................................................. 218
}
3.9.1. Canalitzacions en rases i pous ............................................................... 219
3.9.1.1. Compactació........................................................................................ 219
3.9.2. Amidaments elèctrics ............................................................................... 219
3.9.3. Caigudes de tensió ................................................................................... 219
3.9.4. Equilibri de càrregues............................................................................... 219
3.9.5. Amidament d’aïllament............................................................................. 220
3.9.6. Amidament de terres ................................................................................ 220
3.9.7. Amidament del factor de potència.......................................................... 220
3.9.8. Comprovació de les proteccions ............................................................ 220
3.9.9. Comprovació de les connexions............................................................. 220
3.9.10. Autorització i posta en serveis de les instal·lacions .......................... 220
3.10. Urbanització ............................................................................................... 221
3.10.1. Vorades de pedra natural o prefabricades de formigó...................... 221
3.10.2. Rigoles de peces de morter de ciment................................................ 223
3.10.3. Paviments de peçes prefabricades de formigó.................................. 225
3.11. Equips mecànics ....................................................................................... 226
3.11.1. Vàlvules .................................................................................................... 226
3.12. Instal·lacions elèctriques.......................................................................... 227
4. Amidament i abonament....................................................................................... 230
4.1. Moviment de terres. .................................................................................. 230
4.1.1. Treballs preliminars. ................................................................................. 230
4.1.1.1. Aclariment i esbrossada. ................................................................... 230
4.1.1.2. Enderrocs i demolicions. ................................................................... 230
4.1.1.3. Escarificació i compactació de ferms existents. ............................ 231
4.1.2. Excavacions............................................................................................... 231
4.1.2.1. Excavació de rases, pous i fonaments............................................ 231
4.1.2.2. Cales per a la localització de serveis .............................................. 233
4.1.2.3. Excavació per al descobriment i localització de serveis............... 233
4.1.3. Terraplens i rebliments............................................................................. 234
4.1.3.1. Rebliments localitzats. ....................................................................... 234
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
3

4.2. Drenatge..................................................................................................... 234
4.2.1. Tubs, pericons i buneres. ........................................................................ 234
4.2.1.1. Pericons i pous.................................................................................... 234
4.2.1.2. Caixes per a embornals..................................................................... 235
4.2.1.3. Tubs de col·lectors ............................................................................. 235
4.2.1.4. Clavegueres i calaixos prefabricats de formigó............................. 235
4.3. Afermats. .................................................................................................... 235
4.3.1. Capes granulars........................................................................................ 236
4.3.1.1. Tot-u natural. ....................................................................................... 236
4.3.1.2. Tot-u artificial....................................................................................... 236
4.3.2. Mescles bituminoses. ............................................................................... 236
4.3.2.1. Mescles bituminoses en calent. ....................................................... 236
4.3.3. Regs i tractaments superficials............................................................... 237
4.3.3.1. Regs d'emprimació............................................................................. 237
4.3.3.2. Regs d'adherència.............................................................................. 237
4.3.4. Paviments de formigó vibrat...................................................................... 237
4.4. Estructures de formigó. ............................................................................ 238
4.4.1. Armadures utilitzades en el formigó armat. .......................................... 238
4.4.1.1. Armadures passives........................................................................... 238
4.4.2. Formigons. ................................................................................................. 238
4.4.2.1. Formigó en massa o armat. .............................................................. 238
4.4.3. Elements auxiliars..................................................................................... 239
4.4.3.1. Encofrats i motlles. ............................................................................. 239
4.4.3.2. Cindris. ................................................................................................. 239
4.5. Senyalització i abalisament. .................................................................... 240
4.5.1. Marques vials............................................................................................. 240
4.5.2. Senyalització vertical................................................................................ 240
4.6. Enllumenat.................................................................................................. 241
4.6.1. Elements unitaris....................................................................................... 241
4.6.2. Canalitzacions ........................................................................................... 242
}
4.6.3. Cables per a xarxa de distribució ........................................................... 242
4.7. Urbanització ............................................................................................... 242
4.7.1. Vorades de pedra natural o prefabricades de formigó........................ 242
4.7.2. Rigoles de peces de morter de ciment.................................................. 242
4.7.3. Paviments de peçes prefabricades de formigó.................................... 243
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
4

1. ASPECTES GENERALS.
1.1. Objecte, abast i disposicions generals.
1.1.1.Objecte.
Aquest plec de prescripcions tècniques particulars té per objecte en primer lloc estructurar
l'organització general de l'obra; en segon lloc, fixar les característiques dels materials a
emprar; igualment, establir les condicions que ha d'acomplir el procés d'execució de
l'obra; i per últim, organitzar el mode i manera en que s'han de realitzar els amidaments i
abonaments de les obres.
1.1.2.Àmbit d'aplicació.
El present Projecte Constructiu té per objecte la definició i valoració de les obres
necessàries per a dur a terme l’obra “AMPLIACIÓ DELS ESPAIS EXTERIORS DE LA
PISCINA MUNICIPAL “LA BLAVA” al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.
1.1.3. Instruccions, normes i disposicions aplicables.
Seran d'aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries de les contingudes
en aquest Plec, les Disposicions que a continuació es relacionen, sempre que no
modifiquin ni s'oposin a allò que en ell s'especifica.
Llei 2/2002 d’Urbanisme (DOGC núm. 3600 de 21/03/2002)
Llei 10/2004 de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al
foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia
local. (DOGC núm. 4291 de 30/12/2004)
Decret 287/2003 Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
(DOGC 02/12/2003)
Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en
els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994,
correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)
}
Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques
urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)
Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de
l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi
d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques
urbanístiques –BAU-) (DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)
1.1.1. Urbanisme
Reglament de la Llei d’urbanisme. Decret 305, de 18 de juliol de 2006 ; del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 4682,
24/07/2006).
S’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol, del Departament de la Presidència (DOGC núm. 4436, 28/07/2005).
Régimen del suelo y valoraciones. Ley 6/1998,de 13 de abril, de la Jefatura del
Estado (BOE núm. 89, 14/04/1998)* Modificación. Ley 10/2003, de 20 de mayo,
de la Jefatura del Estado (BOE núm. 121, 21/05/2003)
Llei de cessió de finca o d'edificabilitat a canvi de construcció futura. Llei 23/2001,
de 31 de desembre, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 3556,
18/01/2002)
Tabla de vigencias de los Reglamentos de Planeamiento, Gestión Urbanística,
Disciplina Urbanística, Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares y
Reparcelaciones, en ejecución de la disposición final única del Texto refundido de
la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana. Real Decreto 304/1993, de
26 de febrero, del Ministerio de Obras Públicas y Transportes (BOE núm. 66,
18/03/1993)
Texto Refundido de la Ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana. Real
Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio, del Ministerio de Obras Públicas y
Transportes (BOE núm. 156, 30/06/1992)
Reglamento de Planeamiento para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre
Régimen del Suelo y Ordenación Urbana. Real Decreto 2159/1978, de 23 de
junio, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE núm. 221 y 222,
15/09/1978 y 16/09/1978)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
5

1.1.2. Control de Qualitat en General
141B Código Técnico de la Edificación. Real Decreto 314, de 17 de març de 2006,
del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 74, 28/03/2006)
S'estableix l'obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les
dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements
resistents. Ordre de 18 de març de 1997, del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques (DOGC núm. 2374, 18/04/1997)
Control de qualitat dels poliuretans produïts in situ. Ordre de 12 de juliol de 1996,
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2267,
11/10/96)
Us del registre de materials de l'ITEC en relació amb el programa de control de
qualitat de l'edificació. Ordre de 26 de juny de 1996, del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 2226, 05/07/1996)
Reglamento de la Infraestructura para la Calidad y la Seguridad Industrial. Real
Decreto 2200/1995, de 28 de diciembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 32, 06/02/1996) (C.E. - BOE núm. 57, 06/03/1996)
Control de qualitat de l'edificació. Decret 375/1988, d'1 de desembre, del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC núm. 1086,
28/12/1988) (C.E. - DOGC núm. 1111, 24/02/1989) * Desplegament del Decret.
Ordre de 25 de gener de 1989 (DOGC núm. 1111, 24/02/1989)
* Desplegament del Decret. Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC núm. 1205,
11/10/1989)
* Desplegament del Decret. Ordre de 16 d'abril de 1992 (DOGC núm. 1610, 22/06/1992)
Control de qualitat dels materials i unitats d'obra. Decret 77/1984, de 4 de març,
de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 428, 25/04/1984)
* plec d'assaig tipus per a obra civil i per a edificacions. Ordre de 21 de març de 1984
(DOGC núm. 493, 12/12/1984)
1.1.3. Maquinaria d'Obra
Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire
}
libre.
Real Decreto 212/2002 de 22 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 52, 01/03/2002)
* Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la
Presidencia (BOE núm. 106, 04/05/2006)
Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM2 del Reglamento de aparatos de
elevación y manutención, referente a grúas torre para obras y otras aplicaciones.
Real Decreto 836 de 27 de junio de 2003, del Ministerio de Ciencia y Tecnología
(BOE núm. 170, 17/07/2003) (C.E. - BOE núm. 20 23/01/2004)
Se aprueba el nuevo texto modificado y refundido de la Instrucción Técnica
Complementaria MIE-AEM-4 del Reglamento de Aparatos de Elevación y
Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas". Real Decreto
837/2003, de 27 de junio de 2003, del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE
núm. 170, 17/07/2003)
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la
aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas.
Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con
las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 297, 11/12/1995)
* Modificación. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero (BOE núm. 33, 08/02/1995)
* Relación de normas armonizadas en el ámbito del Real Decreto. Resolución de
5 de julio de 1999, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 197,
18/08/1999)
Criteris d'aplicació de la Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM2 del
Reglament d'aparells d'elevació i de manutenció referent a les grues-torre
desmuntables per a obres.
Circular 12/1995, de 7 de julio, de la Direcció General de Seguretat Industrial, del
Departament d'Indústria i Energia
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre
aparatos elevadores y de manejo mecánico.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
6

Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 121, 20/05/1988)
Reglamento de aparatos elevadores para obras.
Orden de 23 de mayo de 1977, del Ministerio de Industria (BOE núm. 141,
14/06/1977) (C.E. - BOE núm. 170, 18/07/1977)
* Modificación artículo 65. Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE núm. 63,
14/03/1981)
1.1.4. Projectes i Direcció d'Obres
Código Técnico de la Edificación.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
Regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Decret 21 de 14 de febrer de 2006, del Departament de la Presidència (DOGC
núm. 4574 - 16/02/2006) (C.E. - DOGC núm. 4678 - 18/07/2006)
Ley 53/2002, de 30 de diciembre, de la Jefatura del estado (BOE núm. 313,
31/12/2002) (C.E. - BOE núm. 81, 04/04/2003)
Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley "de acompañamiento" a
la Ley de presupuestos para el año 2003. Modifica la disposición adicional
segunda sobre la obligatoriedad de las garantías por daños materiales
ocasionados por vicios y defectos en la construcción.
Ley 24/2001, de 27 de diciembre, de la Jefatura del estado (BOE núm. 313,
31/12/2001).
Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley "de acompañamiento" a
la Llei de pressupostos per a l'any 2002. Conté l'article 82 que afegeix un nou
epígraf dins l'apartat a) del núm. 1 de l'article 3 de la LOE, epígraf a.4). Facilitació
per a l'accés dels serveis postals, mitjançant la dotació de les instal·lacions
apropiades per al lliurament dels enviaments postals, segons disposa la seva
normativa específica.
}
Forma de acreditar ante Notario y Registrador la constitución de las garantías a
que se refiere el artículo 20.1 de la Ley de Ordenación de la Edificación.
Instrucció de 11 de septiembre de 2000, de la Dirección General del Registro y del
Notariado (BOE núm. 227, 21/09/2000).
Ley de Ordenación de la Edificación.
Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de la Jefatura del estado (BOE núm. 266,
06/11/1999)
Modificación de los Decretos 462/1971, de 11 de marzo, y 469/1972, de 24 de
febrero, referentes a la dirección de obras de edificación y cédula de habitabilidad.
Real Decreto 129/1985, de 23 de enero, del Ministerio de Obras Públicas y
Urbanismo (BOE núm. 33, 07/02/1985)
Certificado final de dirección de obras.
Orden de 28 de enero de 1972, del Ministerio de la Vivienda (BOE núm. 35,
10/02/1972)
Normas sobre el libro de órdenes y asistencias en obras de edificación.
Orden de 9 de junio de 1971, del Ministerio de la Vivienda (BOE núm. 144,
17/06/1971)
* Modificación de las normas. Orden de 17 de julio de 1971 (BOE núm. 176,
24/07/1971)
Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación.
Decreto 462, de 11 de marzo de 1971, del Ministerio de la Vivienda (BOE núm. 71,
24/03/1971) (C.E. - BOE núm. 160, 06/07/1971)
1.1.5. Residus d'Enderrocs i de Construcció
Regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
7

Decret 21 de 14 de febrer de 2006, del Departament de la Presidència (DOGC
núm. 4574 - 16/02/2006) (C.E. - DOGC núm. 4678 - 18/07/2006)
Llei reguladora dels residus.
Llei 6/1993, de 15 de juliol, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 1776,
28/07/1993)
*Modificació. Llei 15/2003, de 13 de juny, de la Presidència de la Generalitat
(DOGC núm. 3915, 01/07/2003)
*Derogació articles dels articles 49, 50 i 51. Llei 16/2003, de 13 de juny, de la
Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 3915, 01/07/2003)
Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm.
1931, 08/08/1994)
* Modificació. Decret 161/2001, de 12 de juny (DOGC núm. 3414, 21/06/2001)
Catàleg de residus de Catalunya.
Decret 34/1996, de 9 de gener, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm.
2166, 09/02/1996)
* Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient
(DOGC núm. 2865, 12/04/1999)
Regulació del Registre general de gestors de residus de Catalunya.
Decret 115/1994, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm.
1904, 06/03/1994)
1.1.6. Seguretat i Salut en el Treball de la Construcció
Disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo
de exposición al amianto.
Real Decreto 396, de 31 de marzo de 2006 del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 86, 11/04/2006)
Es dóna publicitat a la versió catalana i castellana del Llibre de Visites de la
}
Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Resolució TRI 1627/2006, de 18 de maig de 2006 del Departament de Treball i
Indústria (DOGC núm. 4641, 25/05/2006)
* Correcció d'errades. (DOGC núm. 4644, 30/05/2006)
Código Técnico de la Edificación.
Annex II: Documentació del seguiment de l'obra.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
Conveni col.lectiu provincial.
Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de
construcción.
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 256, 25/10/1997)
* Modificación. Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, del Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales (BOE núm. 127, 29/05/2006)
Se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 27, 31/01/1997)
* Modificación. Real Decreto 780/1998, de 30 de abril, del Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales (BOE núm. 104, 01/05/1998)
* Modificación. Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, del Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales (BOE núm. 127, 29/05/2006)
Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire
libre.
Real Decreto 212/2002 de 22 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 52, 01/03/2002)
* Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la
Presidencia (BOE núm. 106, 04/05/2006)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
8

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos
relacionados con la exposición al ruido.
Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 60, 11/03/2006)
Sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los
riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones
mecánicas.
Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 265, 05/11/2005)
Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización
por los trabajadores de los equipos de trabajo.
Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 188, 07/08/1997)
*Modificación. Real Decreto 2177, de 12 de noviembre, del Ministerio de la
Presidencia (BOE 274, 13/11/2004)
Es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comités de
seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de
delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i
salut.
Decret 399 de 5 d'octubre, del Departament de Treball i Indústria (DOGC 4234,
07/10/2004)
Se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención
de Riesgos Laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales.
Real Decreto 171/2004 de 30 de enero, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 27,
31/01/2004)
Disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los
trabajadores frente al riesgo eléctrico.
Real Decreto 614/2001, de 21 de junio, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm.
148, 21/06/2001)
}
Protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos
relacionados con la exposición a agentes químicos durante el trabajo.
Real Decreto 374/2001, de 6 de abril, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm.
104, 01/05/2001)
Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a
agentes cancerígenos durante el trabajo.
Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE
núm. 124, 24/05/1997)
* Modificación. Real Decreto 1124/2000, de 16 de junio, del Ministerio de la
Presidencia (BOE núm. 145, 17/06/2000)
* Modificación. Real decreto 349/2003, de 21 de marzo, del Ministerio de la
Presidencia (BOE núm. 82, (05/04/2003)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las
empresas de trabajo temporal.
Real Decreto 216/1999, de 5 de febrero, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 47, 24/02/1999)
S'aprova el model de Llibre d'incidències en obres de construcció.
Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC núm. 2565,
27/01/1998)
Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la
salud de los trabajadores en las actividades mineras.
Real Decreto 1389/1997, de 5 de septiembre , del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm 240, 07/10/1997)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los
trabajadores de equipos de protección individual.
Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
9

núm. 140, 12/06/1997)
Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el
trabajo.
Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997)
*Modificació. Anex I.letra A)9. Real Decreto 2177, de 12 de noviembre, del
Ministerio de la Presidencia (BOE 274, 13/11/2004)
Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual
de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.
Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997)
Prevención de riesgos laborales.
Ley 31/1995, de 10 de noviembre de la Jefatura del Estado (BOE núm. 269,
10/11/1995)
Regulación de las condiciones para la comercialización y libre circulación
intracomunitaria de los equipos de protección individual.
Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con
las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 311, 28/12/1992) (C.E. -
BOE núm. 42, 24/02/1993)
* Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la
Presidencia (BOE núm. 57, 08/03/1995) (C.E. - BOE núm. 57, 08/03/1995)
S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres
i construccions a línies elèctriques.
Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia
(DOGC núm. 1075, 30/11/1988)
}
Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica.
Orden de 28 de agosto de 1970, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 213 al 216,
05, 07-09/09/1970) (C.E. - BOE núm. 249, 17/10/1970)
* Modificación de niveles y categorias de la Ordenanza. Orden de 22 de marzo de
1972 (BOE núm. 78, 31/03/1972)
* Nuevas categorías profesionales. Orden de 28 de julio de 1972 (BOE núm. 191,
10/08/1972)
* Modificación de la Ordenanza. Orden de 27 de julio de 1973 (BOE núm. 182,
31/07/1973)
Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo.
Orden de 9 de marzo de 1971, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 64 y 65, 16 y
17/03/1971) (C.E. - BOE núm. 82, 06/03/1971)
Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo.
Orden de 20 de mayo de 1952, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 167,
15/06/1952)
* Derogación del Capítulo III, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 274, de
13/11/2004).
* Modificación del artículo 115. Orden de 10 de diciembre de 1953 (BOE núm.
356, 22/12/1953)
* Modificación del artículo 16. Orden de 23 de setiembre de 1966 (BOE núm. 235,
01/10/1966)
* Derogación de los articulos 100, 101, 102, 103, 104 y 105 (BOE núm. 33,
02/02/1956)
1.1.7. Accessibilitat - Barreres Arquitectòniques
Serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
10

Decret 318/2006, de 25 de juliol, del Departament de Benestar i Família (DOGC
núm. 4685, 27/07/2006)
De igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las
personas con discapacidad.
Ley 51/2003, de 2 de diciembre de 2003, de la Jefatura del Estado (BOE núm.
289, 03/12/2003)
Desplegament de la LLei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de
l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi
d'accessibilitat.
Decret 135/1995, de 24 de març, del Departament de Benestar Social (DOGC
núm. 2043, 28/04/1995) (C.E. - DOGC núm. 2152, 10/01/1996)
* Es dóna nova redacció al Capítol 6 del Decret. Decret 204/1999, de 27 de juliol,
del Departament de Benestar Social (DOGC núm. 2944, 03/08/1999
Promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Llei 20/1991, de 25 de novembre, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
1526, 04/12/1991) (C.E. - DOGC núm. 1527, 09/12/1991)
Se arbitran medidas mínimas sobre accesibilidad en los edificios.
Real Decreto 556/1989, de 19 de mayo, del Ministerio de Obras Públicas y
Urbanismo (BOE núm. 122, 23/05/1989)
Integración social de los minusválidos.
Ley 13/1982, de 7 de abril, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 103,
30/04/1982)
1.1.8. Ponts i Estructures
}
1.1.8.1. Accions (trens de càrregues, frenada, vent, temperatura, etc.) i combinació
d'accions
"Instrucción relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de
carretera", aprovada per Orden Ministerial de 28 de febrer de 1972 (BOE del 18
d'abril).Derogada per ORDEN 12/2/1998.
RD 2543/1994 , Norma sismoresistente .
"Instrucción relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de
ferrocarril", aprovada per la Orden Ministerial de 25 de juny de 1975 (BOE del 20
d'agost).
1.1.8.2. Seguretat, càlcul, execució i control d'elements de formigó, armat i pretensat
Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). RD 2661/98
1.1.8.3. Recomanacions útils publicades per la "Asociación Técnica de Estructuras
Pretensadas (ATEP)"
"Recomendaciones para la disposición y colocación de armaduras" HP-5-79. Any
1979.
"Recomendaciones para la ejecución y control del tesado de armaduras postesas"
HP-2-73. Any 1973.
"Recomendaciones para la ejecución y el control de la inyección" HP-3-73. Any 1973.
"Recomendaciones para la aceptación de sistemas de pretensado para armaduras
postesas" HP-1-76. Any 1976.
1.1.8.4. Proves de càrrega
"Pruebas de carga. Colección de puentes de vigas pretensadas", publicada el 1984.
"Pruebas de carga. Colección de puentes losa", publicada l'any 1984.
"Recomendaciones para el proyecto y ejecución de pruebas de carga en puentes de
carreteras", publicades el 1988.
1.1.8.5. Recolzaments elastomèrics
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
11

"Recomendaciones para la realización de de pruebas de carga de recepción en
puentes de carreteras.” Dirección General de Carreteras,1999.
1.1.8.6. Accions en l’edificació
DB SE-AE Accions en l’Edificació.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificación (NCSE-02).
Real Decreto 997, de 27 de septiembre, del Ministerio de Fomento, (BOE núm.
244, 11/10/2002)
Aprovació de la Norma reglamentària NRE-AEOR-93, sobre accions a l'edificació
en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges.
Ordre de 18 de gener de 1994, del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (DOGC núm. 1852, 28/01/1994)
1.1.8.7. Acer Estructural
DB SE Seguretat Estructural
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-A Acer.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-AE Accions en l’Edificació.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SE 1: Resistència i estabilitat.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
}
SE 2: Aptitud al servei.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SI 6: Resistència estructural a l’incendi.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
1.1.8.8. Fàbriques de Pedra, Maó i Formigó
DB SE-AE Accions en l’Edificació.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-F Fàbrica
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SE 1: Resistència i estabilitat.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SE 2: Aptitud al servei.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SI 6: Resistència estructural a l’incendi.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
RB-90 "Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques
de hormigón en las obras de construcción".
Orden de 4 de julio de 1990, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE
núm. 165, 11/07/1990)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
12

RL-88 "Pliego de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las
obras de construcción".
Orden de 27 de julio de 1988, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la
Secretaría del Gobierno (BOE núm. 185, 03/08/1988)
1.1.8.9. Col·leccions oficials
L'ús d'aquestes col·leccions no és obligatori i s'haurà de considerar en cada cas si les
solucions que en elles hi figuren són les més adequades al cas en qüestió.
Justificant-ne l'ús, si és el cas, no s'hauran d'incloure en el Projecte els càlculs justificatius
i els amidaments detallats de l'element de què es tracti.
"Colección de pasarelas de hormigón tipo PH-1", aprovada per Orden Ministerial de
26 de setembre de 1978 (BOE del 15 de novembre).
"Colección de pasarelas metálicas tipo PM-1", aprovada per Orden Ministerial de 22
de setembre de 1980 (BOE del 3 de novembre).Modificada por ORDEN 4/6/92.
"Colección de pasarelas metálicas tipo PDM-1", aprovada per Orden Ministerial de 22
de setembre de 1980 (BOE del 3 de novembre).
"Colección de puentes losa", aprovada per Orden Ministerial de 26 de setembre de
1984 (BOE del 19 d'octubre).
"Colección de puentes de vigas pretensadas I", aprovada per Orden Ministerial de 26
de setembre de 1984 (BOE del 24 d'octubre).
"Colección de puentes de tres vanos", aprovada per Orden Ministerial de 27 de
desembre de 1984 (BOE del 30 de gener de 1985).
"Colección de puentes de vigas pretensadas II", aprovada per Orden Ministerial de 27
de desembre de 1984 (BOE del primer de febrer de 1985).
"Colección de puentes de vigas metálicas", aprovada per Orden Ministerial de 27 de
desembre de 1984 (BOE del 12 de febrer de 1985).
"Colección de puentes de vigas pretensadas IC", aprovada per Orden Ministerial de 3
de juny de 1986 (BOE del 20).
"Colección de puentes de vigas pretensadas IIC", aprovada per Orden Ministerial de 3
de juny de 1986 (BOE del 20).
}
"Colección de pequeñas obras de paso 4.2-IC", aprovada per Orden Ministerial de 3
de juny de 1986 (BOE del 20).
1.1.8.10. Altres disposicions
"Inspecciones principales de puentes de carretera", publicada l'any 1988.
Orden Circular 302/89T, de 31 de maig de 1990, sobre “pasos superiores en
carreteras con calzadas separadas".
1.1.8.11. Altres normes i instruccions que es poden aplicar en absència
d'especificacions en la normativa vigent actual
"Building Code Requirements for Reinforced Concrete & Commentary" ACI-318-99 /
ACI-318R-99.
Notes on ACI-318-95.
"Analysis and Design of Reinforced Concrete Bridge Structures" ACI-343R-77 (81).
"CEB-FIP Model Code for Concrete Structures" (1978) (Publicat en espanyol per
l’"Instituto Eduardo Torroja").
"Standard Specifications for Highway Bridges", AASHTO 77.
La documentació nord-americana sofreix normalment modificacions puntuals anuals.
1.1.9. Materials
1.1.9.1. Asfàltics
"Mezclas bituminosas porosas", publicat l'any 1987.
"Nota informativa sobre capas drenantes en firmes", publicada el 4 d'abril de 1991.
Orden circular 322/97, de 24 de febrer, sobre “Ligantes bituminosos de reología
modificada y mezclas bituminosas discontínuas en caliente para capas de pequeño
espesor”.
1.1.9.2. Formigons I Morters
Procedimientos para la aplicación de la norma UNE-EN 197-2:2000 a los cementos no
sujetos al marcado CE y a los centros de distribución de cualquier tipo de
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
13

cemento.
Real Decreto 605 de 19 de mayo de 2006, del Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio, (BOE núm. 135, 07/06/2006)
DB SE-AE Accions en l’Edificació.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-C Fonaments
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-F Fàbrica
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SE 1: Resistència i estabilitat.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SE 2: Aptitud al servei.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SI 6: Resistència estructural a l’incendi.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
Se reconoce y se renueva el reconocimiento a diversos distintivos de calidad, a los
efectos de la instrucción de hormigón estructural.
Resolución de 26 de abril de 2005, de la Secretaría General Técnica, (BOE núm.
118, 26/04/2005)
Se aprueba la Instrucción para la recepción de cementos (RC-03).
}
Real Decreto 1797 de 26 de diciembre de 2003, del Ministerio de la Presidencia
(BOE núm. 14, 16/01/2004)
Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para cementos a los efectos
de la instrucción de hormigón estructural.
Resolución de 12 de septiembre de 2003, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
239, 6/10/2003)
Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para productos de acero para
hormigón a efectos de la instrucción de hormigón estructural.
Resolución de 12 de septiembre de 2003, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
239, 6/10/2003)
Se reconoce la marca "CV" para cementos, concedida por Aidico, a los efectos de
la Instrucción de Hormigón Estructural.
Resolución de 29 de julio de 2003, de la Secretaría General Técnica (BOE núm.
197, 18/08/2003)
Se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de normas
armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor del
marcado CE relativo a varias familias de productos de construcción.
Orden de 29 de noviembre de 2001 , Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE
núm. 293, 07/12/2001)
* Se amplían los anexos I, II y III de la Orden de 29 de noviembre de 2001, por la
que se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de
normas armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor
del marcado CE relativo a varias familias de productos de construcción.
Resolución de 16 de enero de 2003, del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE
núm. 32, 6/02/2003)
* Se amplían los anexos I, II y III de la Orden de 29 de noviembre de 2001, por la
que se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de
normas armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor
del marcado CE relativo a varias familias de productos de construcción.
Resolución de 06/06/2005, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
14

núm. 153, 28/06/2005)
Se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de
hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.
Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 265, 04/11/1988)
* Modificación de normas UNE. Orden de 28 de junio de 1989 (BOE núm. 155,
30/06/1989)
* Modificación de normas UNE. Orden de 28 de diciembre de 1989 (BOE núm.
312, 29/12/1989)
* Modificación de normas UNE. Orden de 2 de febrero de 1992 (BOE núm. 36,
11/02/1992)
*Modificación de normas UNE. Orden de 21 de mayo de 1997 (BOE núm. 125,
26/05/1997)
* Modificación de normas UNE. Orden de 11 de noviembre de 2002 (BOE núm.
301, 17/12/2002)
Se reconoce la marca "Q-LGAI" para cementos a los efectos de la Instrucción de
Hormigón Estructural.
Resolución de 20 de noviembre de 2001, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
298, 13/12/2001)
Se reconoce la marca AENOR para cementos a los efectos de la instrucción de
hormigón estructural.
Resolución de 4 de junio de 2001, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 154,
28/06/2001)
Se reconoce la marca AENOR para productos de acero para hormigón estructural.
Resolución de 5 de junio de 2001, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 154,
28/06/2001)
Se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de normas
armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor del
marcado CE relativo a los cementos comunes.
}
Orden de 3 de abril de 2001, del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE núm.
87, 11/04/2001)
Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).
Real Decreto 2661/1998, de 11 de noviembre, del Ministerio de Fomento (BOE
núm. 11, 13/01/1999)
* Modificación. Real Decreto 996/1999, de 11 de junio, del Ministerio de Fomento
(BOE núm. 150, 24/06/1999)
Se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la
homologación de las armaduras activas de acero para hormigón pretensado.
Orden de 8 de marzo de 1994, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 69,
22/03/1994)
Se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la
homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para
todo tipo de obras y productos prefabricados.
Orden de 17 de enero de 1989, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm.
21, 25/01/1989)
Armaduras activas de acero para hormigón pretensado.
Real Decreto 2365/1985, de 20 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 305, 21/12/1985)
1.1.9.3. Fusta
DB SE-AE Accions en l’Edificació.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
DB SE-M Fusta.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
15

1.1.9.4. Galvanitzats
Recubrimientos galvanizados en caliente sobre productos, piezas y artículos diversos
construidos o fabricados con acero u otros materiales férreos.
Real Decreto 2531/1985, de 18 de diciembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 3, 03/01/1986)
* Modificación del anexo. Orden de 13 de enero de 1999, del Ministerio de
Industria y Energía (BOE núm. 24, 28/01/1999)
Tubos de acero soldado con diámetros nominales comprendidos entre 8 mm y
220 mm y sus perfiles derivados correspondientes, destinados a conducciones de
fluidos, aplicaciones mecánicas, estructurales y otros usos, tanto en negro como
galvanizado.
Real Decreto 2704/1985, de 27 de diciembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 56, 06/03/1986)
1.1.9.5. Paviments
SU 1: Seguretat en front al risc de caigudes.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
SU 6: Seguretat en front al risc d'ofegament.
Real Decreto 314, de 17 de març de 2006, del Ministerio de Vivienda (BOE núm.
74, 28/03/2006)
Característiques superficials
Orden Circular 308/89C y E, del 8 de setembre, sobre recepció definitiva d'obres, en la
qual es fixen criteris sobre regularitat superficial.
"Nota informativa sobre el efecto de la renovación del pavimento en la accidentalidad",
del 18 de febrer de 1991.
}
1.1.10. Carreteres
Llei de Carreteres.
Llei 7/1993, de 30 de setembre, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
1807, 11/10/1993)
*Modificació. Llei 6/2005, de 2 de juny, del Departament de la Presidència (DOGC
núm. 4400, 07/06/2005)
Se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para
obras de carreteras y puentes relativos a firmes y pavimentos.
Orden FOM/891 de 1 de marzo de 2004 ; Ministerio de Fomento (BOE núm. 83,
06/04/2004)
Reglament General de Carreteres.
Decret 293 / 20031118 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques
(DOGC 4027 / 20031210)
Norma 6.3-IC "Rehabilitación de firmes" de la Instrucción de carreteras.
Orden FOM/3459, de 12 de diciembre de 2003, del Ministerio de Fomento
(BOE núm. 297, 28/11/2003)
Se aprueba la norma 6.1-IC "Secciones de firme", de la instrucción de carreteras.
Orden FOM/3460, de 12 de diciembre de 2003, del Ministerio de Fomento (BOE
núm. 297, 28/11/2003)
Orden Circular 10/2002 "Secciones de firme y capas estructurales de firmes"
Orden de 30 de septiembre de 2002, del Ministerio de Fomento
Se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de servicio y la
construcción de instalaciones de servicios.
Orden de 16 de diciembre de 1997, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 21,
24/01/1998) (C.E. - BOE núm. 44, 20/02/1998)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
16

* Modificació del punt 3 de l'Ordre. Orden de 13 septiembre 2001, del Ministerio de
Fomento (BOE num. 231, 26/09/2001)
* Modificació parcial de la Orden de 16 de diciembre de 1997, por la que se
regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de servicio y la
construcción de instalaciones de servicio, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
42 18/02/2006)
Norma 3.1-IC, Trazado, de la Instrucción de Carreteras.
* Modificación. Orden de 13 septiembre 2001, del Ministerio de Fomento (BOE
núm. 231, 26/09/2001)
Se desarrolla el artículo 235 del Reglamento de la Ley de Ordenación de los
Transportes Terrestres, en materia de supresión y protección de pasos a nivel.
Orden de 2 de agosto de 2001, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 190,
09/08/2001)
Reglamento General de Carreteras.
Real Decreto 1812/1994, de 2 de septiembre, del Ministerio de Obras Públicas,
Transportes y Medio Ambiente (BOE núm. 228, 23/09/1994)
* Modificación. Real Decreto 1911/1997, de 19 de diciembre, del Ministerio de
Fomento (BOE núm. 9, 10/01/1998)
* Modificación. Real Decreto 597/1999, de 16 de abril, del Ministerio de Fomento
(BOE núm. 102, 29/04/1999)
* Modificación. Real Decreto 114/2001, de 9 de febrero, del Ministerio de Fomento
(BOE núm. 45, 21/02/2001)
Norma 8.1-IC, señalización vertical, de la Instrucción de Carreteras.
Orden de 28 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 25,
29/01/2000)
PG-4/88 "Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras".
Orden de 2 de julio de 1976, del Ministerio de Obras Públicas, por la que se
confiere efecto legal a la publicación del Pliego de prescripciones técnicas
generales para las obras de carreteras PG-3, editado por el Ministerio de Obras
}
Públicas (BOE núms. 162, 02/07/1976 y BOE núm. 175, 07/07/1976)
* Modificación; pasa a denominarse PG-4. Orden de 21 de enero de 1988, del
Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE núms. 29 y 51, 03 y 29/02/1988)
* Modificación de los artículos 210 a 214. Orden de 8 de mayo de 1989 (BOE
núm. 118, 18/05/1989)
* Modificación del artículo 104. Orden de 28 de septiembre de 1989 (BOE núm.
242, 09/10/1989)
* Se actualizan determinados artículos del Pliego en lo relativo a conglomerantes
hidráulicos y ligantes hidrocarbonados. Orden de 27 de diciembre de 1999, del
Ministerio de Fomento (BOE núm. 19, 22/01/2000)
* Se actualizan determinados artículos del Pliego en lo relativo a señalización,
balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de
1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 24, 28/01/2000)
Se aprueba la instrucción para el proyecto, construcción y explotación de obras
subterráneas para el transporte terrestre.
Orden de 19 de noviembre de 1998, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 287,
01/12/1998)
Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes de
carreteras (IAP).
Orden de 12 de febrero de 1998, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 54,
4/03/98)
Pliego de cláusulas generales para construcción, conservación y explotación de
las autopistas de peaje en régimen de concesión.
Decreto 215/1973, de 25 de enero, del Ministerio de Obras Públicas (BOE núm.
41, 16/02/1973)
* Modificación de la cláusula 84. Real Decreto 114/1997, de 30 de enero (BOE
núm. 42, 18/02/1998)
Instrucción de carreteras 5.2-IC "Drenaje superficial".
Orden de 14 de mayo de 1990, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo
(BOE núm. 115, 23/05/1990)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
17

Ley de carreteras y caminos.
Ley 25/1988, de 29 de julio, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 182, 29/07/1988)
(C.E. - BOE núm. 272, 12/11/1988)
Instrucción de carreteras 8.2-IC "Marcas viales".
Orden de 16 de julio de 1987, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE
núm. 185 y 233, 04/08 y 29/09/1987)
Instrucción de carreteras 8.3-IC "Señalización, balizamiento, defensa, limpieza y
terminación de obras fijas en obras fuera de poblado".
Orden de 18 de septiembre de 1987, del Ministerio de Obras Públicas y
Urbanismo (BOE núm. 224, 18/09/1987)
Pla de carreteres.
Decret 311/1985, de 25 d'octubre, del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (DOGC núm. 618, 27/11/1985)
Instrucción de carreteras 5.1-IC "Drenaje".
Orden de 21 de junio de 1965, del Ministerio de Obras Públicas (BOE núm. 223,
17/09/1965)
Instrucción de carreteras 4.1-IC. "Obras pequeñas de fábrica". Orden de 8 de julio
de 1964, del Ministerio de Obras Públicas (BOE núm. 15, 01/8/1965)
Instrucción de carreteras 7.1-IC "Plantaciones en las zonas de servidumbres de
carreteras".
Orden de 21 de marzo de 1963, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo
(BOE núm. 84, 08/04/1963)
Se aprueba la Instrucción para el cálculo de tramos metálicos y previsión de los
esfuerzos dinámicos de las sobrecargas en los tramos de hormigón armado.
Orden de 17 de julio de 1956, del Ministerio de Obras Públicas (BOE núms. 234 y
240, 21 y 27/08/1956) (C.E. - BOE núm. 251, 07/09/1956)
}
1.1.11. Genèric d’Instal·Lacions Urbanes
Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya:
Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes
dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
156B(DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)
Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel
que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret
120/1992.
(DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)
Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat
de Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.
Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul
1.1.12. Instal·lacions de Telecomunicacions
Se desarrolla el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de
telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el
interior de los edificios y la actividad de instalación de equipos y sistemas de
telecomunicaciones, aprobado por el Real Decreto 401/2003, de 4 de abril.
Orden CTE/1296, de 27 de mayo, del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE
núm. 126, 18/08/2003)
* Modificació articles 3.6 i 5.3.a, els punts 1.2.A, 3.2.B i 3.1.C de l'annex I, el punt
3.6 de l'annex V i se substitueix el model de butlletí d'instal·lació de
telecomunicacions. Orden ITC 1077/2006 (BOE núm. 88, 13/04/2006)
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
18

para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y
de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.
Real Decreto 401/2003, de 4 de abril, del Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE
núm. 115, 14/05/2003)
Se establecen condiciones para la presentación de determinados estudios y
certificaciones de servicios de radiocomunicaciones.
Orden CTE/23/2002, de 11 de febrero, del Ministerio de Ciencia y Tecnología
(BOE núm. 11, 12/01/2002)
Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions
de radiocomunicació.
Decret 148/2001, de 29 de maig (DOGC núm. 3404, 07/06/2001)
S'estableix el règim jurídic i s'aprova la norma tècnica de les infraestructures
comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de
telecomunicacions per cable.
Decret 116/2000, de 20 de març, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
3107, 27/03/2000) (C. E. - DOGC núms. 3124 i 3145, 19/04/2000 i 23/05/2000)
S'estableix el règim jurídic i s'aprova la norma tècnica de les infraestructures
comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés a la captació, adaptació i
distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades
associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl·lit.
Decret 117/2000, de 20 de març, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
3107, 27/03/2000) (C. E. - DOGC núm. 3145, 23/05/2000)
Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i
altres serveis per cable en els edificis.
Decret 172/1999, de 29 de juny, del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (DOGC núm. 2925, 07/07/1999)
S'atribueixen a la Direcció General de Radiodifusió i Televisió diverses funcions
sobre les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis
}
de telecomunicacions a l'interior dels edificis.
Decret 84/1999, de 23 de març, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
2859, 31/03/1999)
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de
telecomunicación.
Real Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrero, de la Jefatura del Estado (BOE núm.
51, 28/02/1998)
Se aprueba el Reglamento Técnico y de prestación del servicio final telefónico
básico y de los servicios portadores.
Real Decreto 1912/1997, de 19 de diciembre, del Ministerio de Fomento (BOE
núm. 307, 24/12/1997)
Reglamento Técnico y de Prestación del Servicio de Telecomunicaciones por
Cable.
Real Decreto 266/1996, de 13 de septiembre, de la Consejería de Fomento (BOE
núm. 233, 26/09/1996)
Telecomunicaciones por cable.
Ley 42/1995, de 22 de diciembre, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 306, 23/12/
1995)
* Modificación. Real Decreto-Ley 6/1996, de 7 de junio (BOE núm. 139,
08/06/1996)
Especificaciones técnicas del punto de terminación de red de la red telefónica
conmutada y requisitos mínimos de conexión de las instalaciones privadas de
abonado.
Real Decreto 2304/1994, de 2 de diciembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 305, 22/12/1994)
Especificaciones técnicas de los equipos terminales telefónicos adicionales
utilizados en el servicio final telefónico.
Real Decreto 1376/1989, de 27 de octubre, del Ministerio de Transportes, Turismo
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
19

y Comunicaciones (BOE núm. 274, 15/11/1989)
Normes d'instal.lació d'antenes col.lectives de televisió.
Decret 366/1983, de 30 d'agost, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
362, 09/09/1983)
Televisión. Instalación en inmuebles de sistema de distribución de la señal de
televisión por cable.
Decreto 1306/1974, de 2 de mayo, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm.
116, 15/05/1974)
1.1.13. Enllumenat Públic
Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
Decret 82 de 3 de maig (DOGC núm. 4378, 05/05/2005)
Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
Llei 6/2001, de 31 de maig (DOGC núm. 3407, 12/06/2001)
Se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la
homologación de los candelabros metálicos (báculos y columnas de alumbrado
exterior y señalización de tráfico).
Orden de 12 de junio de 1989, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm.
161, 07/07/1989)
“Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión 2002”, segons Real Decreto 842/2002 del 2
d’agost
Decret 363/2004 de 24 d’agost del departament de Treball i Indústria de la Generalitat de
Catalunya.
}
S'aprova la ITC-MI-BT-009, relativa a instal.lacions d'enllumenat públic.
Resolució de 17 de maig de 1989 (DOGC núm. 1151, 05/06/1989)
Plec de prescripcions tècniques per a obres d’enllumenat del departament d’Enllumenat i
Energia de l’Ajuntament de Barcelona.
1.1.14. Xarxa Pública d’abastament d'Aigua
Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de
domini públic hidràulic.
(BOE 6/6/2003)
Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria
d’aigües de Catalunya
(DOGC 21/11/2003)
Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de
la calidad del agua i el consumo humano
(BOE 21/02/2003)
Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de
la Ley de aguas.
(BOE 24/07/01)
Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
(DOGC 22/07/99)
Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías
de abastecimiento de agua
(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)
Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”
Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
20

Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit
metropolità
1.1.14.1. Protecció Contra Incendis
Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els
edificis, complementaris de la NBE-CPI/91
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)
Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96:
Condiciones de Protección contra Incendios en los edificios”
(BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art. 2.4 )
Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección
contra incendios”
(BOE núm. 298 de 14/12/1993)
Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de
agua y creación de una "Comisión permanente para tuberías de abastecimiento
de agua y saneamiento de poblaciones".
Orden de 28 de julio de 1974, del Ministerio de Obras Públicas (BOE núm. 236 y
237, 02 y 03/10/1974) (C.E. - BOE núm. 260, 30/10/1974)
1.1.15. Xarxa Pública d'Electricitat
Se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro
y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica.
Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
310, 27/12/2000) (C.E. - BOE núm. 62, 13/03/2001)
*Modificació Real Decreto 1454/2005, de 2 de diciembre, del Ministerio de
Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 306, 23/12/2005).
Procediment de control aplicable a les obres que afectin la xarxa de distribució
}
elèctrica soterrada.
Ordre TIC/341/2003, de 22 de juliol de 2003, del Departament Treball, Indústria,
Comerç i Turisme (DOGC núm. 3937, 31/07/2003)
Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre
Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas,
Subestaciones y Centros de Transformación.
Orden de 6 de julio de 1984, del Ministerio de Industria (BOE núm. 183,
01/08/1984)
* Complementa ITC-MIE-RAT-20. Orden de 18 de octubre de 1984 (BOE núm.
256, 25/10/1984)
* Se actualizan las ITC-MIE-RAT-13 y ITC-MIE-RAT-14. Orden de 27 de
noviembre de 1987 (BOE núm. 29, 05/12/1987) (C.E. - BOE núm. 54, 03/03/1988)
* Se actualizan varias instrucciones técnicas complementarias. Orden de 23 de
junio de 1988 (BOE núm. 160, 05/07/1988) (C.E. - BOE núm. 238, 01/08/1988)
* Modificación de la ITC-MIE-RAT-06. Orden de 16 de abril de 1991 (BOE núm.
98, 24/04/1991)
* Se adapta al progreso técnico la ITC-MIE-RAT-02. Orden de 15 de diciembre de
1996 (BOE núm. 5, 05/01/1996) (C.E. - BOE núm. 47, 23/02/1996)
* Se modifican las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT 01, MIE-
RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-
RAT 18 y MIE-RAT 19. Orden de 10 de marzo de 2000 (BOE núm. 72,
24/03/2000)
Sector eléctrico.
Ley 54/1997, de 27 de noviembre, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 285,
28/11/1997)
Característiques que han de complir les proteccions a instal.lar entre les xarxes
dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
Decret 120/1992, de 28 d'abril, del Departament d'Indústria i Energía (DOGC núm.
1606, 12/06/1992)
* Modificació. Decret 196/1992, de 4 d'agost (DOGC núm. 1649, 25/09/1992)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
21

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación.
Resolución de 19 de junio de 1984, de la Dirección General de Energía (BOE
núm. 152, 26/06/1984)
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación.
Real Decreto 3275/1982, de 12 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía
(BOE núm. 288, 01/12/1982) (C.E. - BOE núm. 15, 18/01/1983)
Reglamento de líneas aéreas de alta tensión.
Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, del Ministerio de Industria (BOE núm.
311, 27/12/1968) (C.E. - BOE núm. 58, 08/03/1969)
1.1.16. Xarxa Pública de Telecomunicacions
Se aprueba el Reglamento sobre las condiciones para la prestación de servicios
de comunicaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los
usuarios.
Real Decreto 424, de 15 de abril, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
(BOE núm. 102, 29/04/2005)
Ley del Sector Ferroviario.
Ley 39/2003, de 17 de noviembre, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 276,
18/11/2003)
*Desenvolupa els articles 29.2, 33.1 i 2 i 35.3. ORDEN/FOM/897, de 7 d'abril, del
Ministerio de Fomento (BOE núm 85, 09/04/2005)
*Es fixen les quanties dels cànons ferroviaris establerts en els articles 74 i 75 de la
Llei39/2003. ORDEN/FOM/898, de 8 d'abril, del Ministerio de Fomento (BOE núm
85, 09/04/2005)
Se aprueba el Reglamento del Sector Ferroviario.
}
Real Decreto 2387, de 30 de diciembre, del Ministerio de Fomento (BOE núm.
315, 31/12/2004)
Ley General de Telecomunicaciones.
Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones, de 4 de noviembre, de la Jefatura
del Estado (BOE núm. 264, 04/11/2003).
Ley General de Telecomunicaciones.
Ley 11/1998, de 24 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 99, 25/04/1988)
* Derogación. Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones, de 4 de noviembre,
de la Jefatura del Estado (BOE núm. 264, 04/11/2003).
Excepte les disposicions addicionals cinquena, sisena i setena i les seves
disposicions transitòries sisena, setena i dotzena.
Telecomunicaciones por cable.
Ley 42/1995, de 22 de diciembre, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 306, 23/12/
1995)
* Modificación. Real Decreto-Ley 6/1996, de 7 de junio (BOE núm. 139,
08/06/1996 )
* Derogación. Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones, de 4 de noviembre,
de la Jefatura del Estado (BOE núm. 264, 04/11/2003).
Deroga les disposicions transitòries sissena i desena.
Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions
de radiocomunicació.
Decret 148/2001, de 29 de maig (DOGC núm. 3404, 07/06/2001)
Regulació de la instal·lació de xarxes públiques de telecomunicacions en el domini
públic viari i ferroviari.
Decret 357/2000, de 7 d'octubre, del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (DOGC núm. 3265, 14/11/2000)
Reglamento Técnico y de Prestación del Servicio de Telecomunicaciones por
Cable. Real Decreto 2066/1996, de 13 de septiembre, de la Consejería de
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
22

Fomento (BOE núm. 233, 26/09/1996)
Procediment de control aplicable a les xarxes de serveis públics que discorren pel
subsòl.
Ordre de 5 de juliol de 1993, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC núm.
1782, 11/08/1993)
Característiques que han de complir les proteccions a instal.lar entre les xarxes
dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
Decret 120/1992, de 28 d'abril, del Departament d'Indústria i Energía (DOGC núm.
1606, 12/06/1992)
* Modificació. Decret 196/1992, de 4 d'agost (DOGC núm. 1649, 25/09/1992)
Características de los accesos a las redes públicas de telecomunicaciones en
España.
Resolución del 27 de diciembre de 1990, de la Secretaría General de
Comunicaciones (BOE núm. 16, 18/01/1991)
* Rectificación. Resolución del 8 de abril de 1991 (BOE núm. 108, 06/05/1991)
(C.E. - BOE núm. 147, 20/06/1991)
1.1.17. Xarxa Pública de Gas
Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus
instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11.
Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, del Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio (BOE núm 211, 04/09/2006)
Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e Instrucciones
complementarias ITC-MIG.
Orden de 18 de noviembre de 1974, del Ministerio de Industria (BOE núm. 292,
06/12/1974) (C.E. - BOE núm. 39, 14/02/1975) (Derogada el 04/03/2007 en allò
que contradigui o s'oposi al Real Decreto 919/2006)
* Modificación. Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE núm. 267, 08/11/1983)
(C.E. - BOE núm. 175, 23/07/1984)
}
* Modificación. Orden de 6 de julio de 1984 (BOE núm. 175, 23/07/1984)
* Modificación de la ITC-MIG-5.1. Orden de 9 de marzo de 1994 (BOE núm. 68,
21/03/1994)
* Modificación de las ITC MIG-R.7.1 y MIG-R.7.2. Orden de 29 de mayo de 1998,
del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 139, 11/06/1998)
Procediment de control aplicable a les xarxes de serveis públics que discorren pel
subsòl.
Ordre de 5 de juliol de 1993, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC núm.
1782, 11/08/1993)
* Desenvolupa l'Ordre. Resolució de 9 d'octubre de 1996 ; Departament
d'Indústria, Comerç i Turisme (DOGC núm. 2341, 28/02/1997)
Característiques que han de complir les proteccions a instal.lar entre les xarxes
dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
Decret 120/1992, de 28 d'abril, del Departament d'Indústria i Energía (DOGC núm.
1606, 12/06/1992)
* Modificació. Decret 196/1992, de 4 d'agost (DOGC núm. 1649, 25/09/1992)
Reglamento general del servicio público de gases combustibles.
Decreto 2913/1973, de 26 de octubre, del Ministerio de Industria (BOE núm. 279,
21/11/1973) (Derogada el 04/03/2007 en allò que contradigui o s'oposi al Real
Decreto 919/2006)
* Complementación artículo 27. Decreto 1091/1975, de 24 de abril (BOE núm.
121, 21/05/1975)
* Modificación. Real Decreto 3484/1983, de 14 de diciembre (BOE núm. 43,
20/02/1984)
1.1.18. Xarxa Pública de Sanejament
Regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Decret 21 de 14 de febrer de 2006, del Departament de la Presidència (DOGC
núm. 4574 - 16/02/2006) (C.E. - DOGC núm. 4678 - 18/07/2006)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
23

S'aprova el Reglament de serveis públics de sanejament.
Decret 130/2003, de 29 de maig de 2003, del Departament de Medi Ambient
(DOGC núm. 3894, 13/05/2003) (CE - DOGC núm. 3938, 01/08/2003)
S'aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre
desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals i de
la Llei 17/1987, de 13 de juliol, sobre administració hidràulica de Catalunya, en un
text únic.
Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques (DOGC núm. 962, 07/03/1988)
Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de
poblaciones.
Orden de 15 de septiembre de 1986, del Ministerio de Obras Públicas y
Urbanismo (BOE núm. 228, 23/09/1986)
1.1.18.1. Àmbit municipal o supramunicipal:
Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals.
(Àrea metropolitana de Barcelona)
(BOPB núm. 128, de 29/05/1997)
Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona
Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials
(BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de 30/07/1999)
1.1.19. Tanques de seguretat
Orden Circular 229/71 CV, de febrer de 1971, sobre normes provisionals sobre
tanques de seguretat (en revisió).
Orden Circular 371/95 T y P, barreres de seguretat.
Notes de servei de la Subdirección General de Construcción y Explotación, del 30 de
gener de 1989, 15 de gener i 18 de juliol de 1990.
Orden Circular 319/91 T y P, del 13 de març de 1991, sobre tolerància de gruix en
tanques metàl·liques per a tanques de seguretat contínues.
}
1.1.20. Plantacions
Instrucción 7.1-IC sobre “plantaciones en la zona de servidumbre de las carreteras",
aprovada per Orden Ministerial, de 21 de març de 1965 (BOE del 8 d'abril.)
"Recomendaciones para la redacción de los proyectos de plantaciones", publicades
l'any 1984.
"Catálogo de especies vegetales a utilitzar en plantaciones de carreteras", publicat per
la Dirección General de Carreteras l'any 1990.
Plec de prescripcions tècniques de Parcs i Jardins, Institut Municipal de l’Ajuntament de
Barcelona.
Tots aquests documents obligaran en la redacció original amb les modificacions
posteriors, declarades d'aplicació obligatòria i que es declarin com a tals durant el termini
de les obres d'aquest projecte.
El contractista està obligat al compliment de totes les instruccions, plecs o normes de tota
índole promulgades per l'administració de l'estat, de l'autonomia, ajuntament i d'altres
organismes competents, que tinguin aplicació a les feines que s'han de fer, tant si són
esmentats com si no ho són en la relació anterior, quedant a decisió del director d'obra
resoldre qualsevol discrepància que pugui haver respecte el que disposa aquest plec.
1.2. Direcció d'obra.
La Direcció, seguiment, control i valoració de les obres objecte del projecte, així com de
les que corresponguin a ampliacions o modificacions establertes per l’Administració,
estarà a càrrec d'una Direcció d'Obra encapçalada per un tècnic titulat competent.
L’Administració participarà en la Direcció d'Obra en la mida que ho cregui convenient.
Per a poder acomplir amb la màxima efectivitat la missió que li és encarregada, la Direcció
d'Obra gaudirà de les més àmplies facultats, podent conèixer i participar en totes aquelles
previsions o actuacions que porti a terme el Contractista.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
24

Seran base per al treball de la Direcció d'Obra:
- Els plànols del projecte.
- El Plec de Condicions Tècniques.
- Els quadres de preus.
- El preu i termini d'execució contractats.
- El Programa de treball formulat pel Contractista i acceptat per l’Administració.
- Les modificacions d'obra establertes per l’Administració.
Sobre aquestes bases, correspondrà a la Direcció d'Obra:
- Impulsar l'execució de les obres per part del contractista.
- Assistir al Contractista per a la interpretació dels documents del Projecte i fixació
de detalls de la definició de les obres i de la seva execució per a que es
mantinguin les condicions de funcionalitat, estabilitat, seguretat i qualitat previstes
al Projecte.
- Formular amb el Contractista l'Acta de replanteig i inici de les obres i tenir
present que els replanteigs de detall es facin degudament per ell mateix.
- Requerir, acceptar o reparar si s'escau, els plànols d'obra que ha de formular el
Contractista.
- Requerir, acceptar o reparar si s'escau, tota la documentació que,
d'acord amb allò que estableix aquest Plec, el que estableix el Programa
de Treball acceptat i, el que determina les normatives que, partint d'ells,
}
formuli la pròpia Direcció d'Obra, correspongui formular al Contractista als
efectes de programació de detall, control de qualitat i seguiment de l'obra.
- Establir les comprovacions dels diferents aspectes de l'obra que s'executi que
estimi necessàries per a tenir ple coneixement i donar testimoni de si acompleixen
o no amb la seva definició i amb les condicions d'execució i d'obra prescrites.
- En cas d'incompliment de l'obra que s'executa amb la seva definició o amb les
condicions prescrites, ordenar al Contractista la seva substitució o correcció
paralitzant els treballs si ho creu convenient.
- Proposar les modificacions d'obra que impliquin modificació d'activitats o que
cregui necessàries o convenients.
- Informar les propostes de modificacions d'obra que formuli el Contractista.
- Proposar la conveniència d'estudi i formulació, per part del Contractista,
d'actualitzacions del programa de Treballs inicialment acceptat.
- Establir amb el Contractista documentació de constància de característiques i
condicions d'obres ocultes, abans de la seva ocultació.
- Establir les valoracions mensuals a l'origen de l'obra executada.
- Establir periòdicament informes sistemàtics i analítics de l'execució de l'obra,
dels resultats del control i de l'acompliment dels Programes, posant-se de manifest
els problemes que l'obra presenta o pot presentar i les mesures preses o que es
proposin per a evitar-los o minimitzar-los.
- Preparació de la informació d'estat i condicions de les obres, i de la valoració
general d'aquestes, prèviament a la seva recepció per l’Administració.
- Recopilació dels plànols i documents definitoris de les obres tal com s'ha
executat, per a lliurar a l’Administració un cop acabats els treballs.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
25

El Contractista haurà d'actuar d'acord amb les normes i instruccions complementàries que
d'acord amb allò que estableix el Plec de Condicions Tècniques del Projecte, li siguin
dictades per la Direcció d'Obra per a la regulació de les relacions entre ambdós en allò
referent a les operacions de control, valoració i en general, d'informació relacionades amb
l'execució de les obres.
Per altra banda, la Direcció d'Obra podrà establir normatives reguladores de la
documentació o altre tipus d'informació que hagi de formular o rebre el Contractista per a
facilitar la realització de les expressades funcions, normatives que seran d'obligat
compliment pel Contractista sempre que, si aquest ho requereix, siguin prèviament
conformades per l’Administració.
El Contractista designarà formalment les persones de la seva organització que estiguin
capacitades i facultades per a tractar amb la Direcció d'Obra les diferents matèries objecte
de les funcions de les mateixes i en els diferents nivells de responsabilitat, de tal manera
que estiguin sempre presents a l'obra persones capacitades i facultades per a decidir
temes dels quals la decisió per part de la Direcció d'Obra estigui encarregada a persones
presents a l'obra, podent entre unes i altres establir documentació formal de constància,
conformitat o objeccions.
La Direcció d'Obra podrà detenir qualsevol dels treballs en curs de la realització que, al
seu barem, no s'executin d'acord amb les prescripcions contingudes a la documentació
definitòria de les obres.
1.3. Desenvolupament de les obres.
1.3.1. Replanteigs. Acta de comprovació del replanteig.
Amb anterioritat a la iniciació de les obres, el Contractista, conjuntament amb la Direcció
d'Obra, procediran a la comprovació de les bases de replanteig i punts fixos de referència
que constin al Projecte, aixecant-se Acta dels resultats.
}
A l'acta s'hi farà constar que, tal i com estableixen les bases del concurs i clàusules
contractuals, el Contractista, prèviament a la formulació de la seva oferta, va prendre
dades sobre el terreny per a comprovar la correspondència de les obres definides al
Projecte amb la forma i característiques del citat terreny. En cas de que s'hagués apreciat
alguna discrepància es comprovarà i es farà constar a l'Acta amb caràcter d'informació
per a la posterior formulació de plànols d'obra.
A partir de les bases i punts de referència comprovats es replantejaran els límits de les
obres a executar que, per sí mateixos o per motiu de la seva execució puguin afectar
terrenys exteriors a la zona de domini o serveis existents.
Aquestes afeccions es faran constar a l'Acta, a efectes de tenir-los en compte,
conjuntament amb els compromisos sobre serveis i terrenys afectats.
Correspondrà al Contractista l'execució dels replanteigs necessaris per a portar a terme
l'obra. El Contractista informarà a la Direcció d'Obra de la manera i dates en que programi
portar-los a terme. La Direcció d'Obra podrà fer-li recomanacions al respecte i, en cas de
que els mètodes o temps d'execució donin lloc a errors a les obres, prescriure
correctament la forma i temps d'executar-los.
La Direcció d'Obra farà, sempre que ho cregui oportú, comprovacions dels replanteigs
efectuats.
1.3.2. Plànols d'obra.
Un cop efectuat el replanteig i els treballs necessaris per a un perfecte coneixement de la
zona i característiques del terreny i materials, el Contractista formularà els plànols
detallats d'execució que la Direcció d'Obra cregui convenients, justificant adequadament
les disposicions i dimensions que figuren en aquests segons els plànols del projecte
constructiu, els resultats dels replanteigs, treballs i assaigs realitzats, els plecs de
condicions i els reglaments vigents. Aquests plànols hauran de formular-se amb suficient
anticipació, que fixarà la Direcció d'Obra, a la data programada per a l'execució de la part
d'obra a que es refereixen i ser aprovats per la Direcció d'Obra, que igualment,
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
26

assenyalarà al Contractista el format i disposició en que ha d'establir-los. Al formular
aquests plànols es justificaran adequadament les disposicions adoptades.
El Contractista estarà obligat, quan segons la Direcció d'Obra fos imprescindible, a
introduir les modificacions que calguin per a que es mantinguin les condicions d'estabilitat,
seguretat i qualitat previstes al projecte, sense dret a cap modificació al preu ni al termini
total ni als parcials d'execució de les obres.
Per la seva part el Contractista podrà proposar també modificacions, degudament
justificades, sobre l'obra projectada, a la Direcció d'Obra, qui, segons la importància
d'aquestes, resoldrà directament o ho comunicarà a l’Administració per a l'adopció de
l'acord que s'escaigui. Aquesta petició tampoc donarà dret al Contractista a cap
modificació sobre el programa d'execució de les obres.
Al cursar la proposta citada a l'apartat anterior, el Contractista haurà d'assenyalar el
termini dins del qual precisa rebre la contestació per a que no es vegi afectat el programa
de treballs. La no contestació dins del citat termini, s'entendrà en tot cas com a denegació
a la petició formulada.
1.3.3. Programa de treballs.
Prèviament a la contractació de les obres el Contractista haurà de formular un programa
de treball complert. Aquest programa de treball serà aprovat per l’Administració al temps i
en raó del Contracte. L'estructura del programa s'ajustarà a les indicacions de
l’Administració.
El programa de Treball comprendrà:
a) La descripció detallada del mode en que s'executaran les diverses parts de l'obra,
definint amb criteris constructius les activitats, lligams entre activitats i durades que
formaran el programa de treball.
}
b) Avantprojecte de les instal.lacions, mitjans auxiliars i obres provisionals, inclosos
camins de servei, oficines d'obra, allotjaments, magatzems, sitges, etc. i justificació de la
seva capacitat per a assegurar l'acompliment del programa.
c) Relació de la maquinària que s'emprarà, amb cada expressió de les seves
característiques, on es troba cada màquina al temps de formular el programa i de la data
en que estarà a l'obra així com la justificació d'aquelles característiques per a realitzar
conforme a condicions, les unitats d'obra en les quals s'hagin d'emprar i les capacitats
per a assegurar l'acompliment del programa.
d) Organització de personal que es destina a l'execució de l'obra, expressant on es troba
el personal superior, mitjà i especialista quan es formuli el programa i de les dates en que
es trobi a l'obra.
e) Procedència que es proposa per als materials a utilitzar a l'obra, ritmes mensuals de
subministres, previsió de la situació i quantia dels emmagatzematges.
f) Relació de serveis que resultaran afectats per les obres i previsions tant per a la seva
reposició com per a l'obtenció, en cas necessari de llicències per això.
g) Programa temporal d'execució de cada una de les unitats que componen l'obra,
establint el pressupost d'obra que cada mes es farà concret, i tenint en compte
explícitament els condicionaments que per a l'execució de cada unitat representen les
altres, així com altres particulars no compreses en aquestes.
h) Valoració mensual i acumulada de cada una de les Activitats programades i del conjunt
de l'obra.
Durant el curs de l'execució de les obres, el Contractista haurà d'actualitzar el programa
establert per a la contractació, sempre que, per modificació de les obres, modificacions en
les seqüències o processos i/o retards en la realització dels treballs, l’Administració ho
cregui convenient. La direcció d'Obra tindrà facultat de prescriure al Contractista la
formulació d'aquests programes actualitzats i participar en la seva redacció.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
27

A part d'això, el Contractista haurà d'establir periòdicament els programes parcials de
detall d'execució que la Direcció d'Obra cregui convenients.
El Contractista se sotmetrà, tant en la redacció dels programes de treballs generals com
parcials de detall, a les normes i instruccions que li dicta la Direcció d'Obra.
1.3.4. Control de qualitat.
La Direcció d'Obra té facultat de realitzar els reconeixements, comprovacions i assaigs
que cregui adients en qualsevol moment, havent el Contractista d'oferir-li assistència
humana i material necessari per això. Les despeses de l'assistència no seran
d'abonament especial.
Quan el Contractista executés obres que resultessin defectuoses en geometria i/o qualitat,
segons els materials o mètodes de treball utilitzats, la Direcció d'Obra apreciarà la
possibilitat o no de corregir-les i en funció d'això disposarà:
- Les mesures a adoptar per a procedir a la correcció de les corregibles,
dins del termini que s'assenyali.
- Les incorregibles, on la separació entre característiques obtingudes i
especificades no comprometi la funcionalitat ni la capacitat de servei,
seran tractades a elecció de l’Administració, com a incorregibles en que
quedi compromesa la seva funcionalitat i capacitat de servei, o acceptades
previ acord amb el Contractista, amb una penalització econòmica.
- Les incorregibles en que quedin compromeses la funcionalitat i la
capacitat de servei, seran enderrocades i reconstruïdes a càrrec del
Contractista, dins del termini que s'assenyali.
Totes aquestes obres no seran d'abonament fins a trobar-se en les condicions
especificades, i en cas de no ser reconstruïdes en el termini concedit, l’Administració
podrà encarregar el seu arreglament a tercers, per compte del Contractista.
}
La Direcció d'Obra podrà, durant el curs de les obres o prèviament a la recepció
provisional d'aquestes, realitzar quantes proves cregui adients per a comprovar el
compliment de condicions i l'adequat comportament de l'obra executada.
Aquestes proves es realitzaran sempre en presència del Contractista que, per la seva
part, està obligat a donar quantes facilitats es necessitin per a la seva correcta realització i
a posar a disposició els mitjans auxiliars i personal que faci falta a tal objecte.
De les proves que es realitzin s'aixecarà Acta que es tindrà present per a la recepció de
l'obra.
El personal que s'ocupa de l'execució de l'obra, podrà ser recusat per la Direcció d'Obra
sense dret a cap indemnització per al Contractista.
1.3.5. Mitjans del contractista per a l'execució dels treballs.
El Contractista és obligat a tenir a l'obra l'equip de personal directiu, tècnic, auxiliar i
operari que resulti de la documentació de l'adjudicació i quedi establert al programa de
treballs. Designarà de la mateixa manera, les persones que assumeixin, per la seva part,
la direcció dels treballs que, necessàriament, hauran de residir a les proximitats de les
obres i tenir facultats per a resoldre quantes qüestions depenguin de la Direcció d'Obra,
havent sempre de donar compte a aquesta per a poder absentar-se de la zona d'obres.
Tant la idoneïtat de les persones que constitueixen aquest grup directiu, com la seva
organització jeràrquica i especificació de funcions, serà lliurement apreciada per la
Direcció d'Obra que tindrà en tot moment la facultat d'exigir al Contractista la substitució
de qualsevol persona o persones adscrites a aquesta, sense obligació de respondre de
cap dels danys que al Contractista pogués causar l'exercici d'aquella facultat. No obstant,
el contractista respon de la capacitat i de la disciplina de tot el personal assignat a l'obra.
De la maquinària que amb arranjament al programa de treballs s'hagi compromès a tenir
a l'obra, no podrà el Contractista disposar per a l'execució d'altres treballs, ni retirar-la de
la zona d'obres, excepte expressa autorització de la Direcció d'Obra.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
28

1.3.6. Informació a preparar pel contractista.
El Contractista haurà de preparar periòdicament per a la seva remissió a la Direcció
d'Obra informes sobre els treballs de projecte, programació i seguiment que li estiguin
encomanats.
Les normes sobre el contingut, forma i dates per al lliurament d'aquesta documentació
vindrà fixada per la Direcció d'Obra.
Serà, de la mateixa manera, obligació del Contractista deixar constància formal de les
dades bàsiques de la forma del terreny que obligatòriament haurà tingut que prendre
abans de l'inici de les obres, així com les de definició d'aquelles activitats o parts d'obra
que hagin de quedar ocultes.
Això darrer, a més a més, degudament comprovat i avalat per la Direcció d'Obra
prèviament a la seva ocultació.
Tota aquesta documentació servirà de base per a la confecció del projecte final de les
obres, a redactar pel Contractista.
L’Administració no es fa responsable de l'abonament d'activitats per a les que no existeixi
comprovació formal de l'obra oculta i, en tot cas, es reserva el dret de que qualsevol
despesa que comportés la comprovació d'haver estat executades les anomenades obres,
sigui a càrrec del Contractista.
1.3.7. Manteniment i regulació del trànsit durant les obres.
El Contractista serà responsable de garantir els màxims nivells d´accesibilitat a les finques
afectades per les obres per part dels vehicles particulars, al igual que el manteniment dels
carrers afectats per les obres per garantir la seguretat. Això inclou, principalment, la
senyalització del trànsit ( vials principals de sortida i entrada a l´urbanització ) durant el
}
periode d´obres. A tal efecte restarà a disposició d'allò que estableixin els organismes,
institucions i poders públics amb competència i jurisdicció sobre el trànsit, especialment
dintre del casc urbá, la Policía Municipal de Castelldefels.
1.3.8. Seguretat i salut al treball.
D'acord amb l'article 4t. del Reial Decret 1627/1997 de 24.10.97 , el Contractista haurà
d'elaborar un "Pla de seguretat i salut en les obres" en el qual desenvolupi i adapti
"L'estudi de seguretat i salut en les obres de construcció" contingut al projecte, a les
circumstàncies físiques, de mitjans i mètodes en que desenvolupi els treballs. Aquest Pla,
previ coneixement per part de la Direcció d'Obra i l´aprovació per l'Autoritat competent, es
remetrà al Vigilant de Seguretat i al Comitè de Seguretat i Salut.
1.3.9. Afeccions al medi ambient.
El Contractista adoptarà en totes les feines que realitzi les mesures necessàries perquè
les afeccions al medi ambient siguin mínimes. Així, en l'explotació de pedreres, graveres i
préstecs tindrà establert un pla de regeneració de terrenys; les plantes fabricants de
formigons hidràulics o barreges asfàltiques, disposaran dels elements adequats per evitar
les fuites de ciment o pols mineral a l'atmosfera, i de ciment, additius i lligants a les aigües
superficials o subterrànies; els moviments dins de la zona d'obra es produiran de mode
que només s'afecti la urbanització existent en allò estrictament necessari per a la
implantació de les obres; tota la maquinària utilitzada disposarà de silenciadors per
rebaixar la pol·lució fònica.
El contractista serà responsable únic de les agressions que, en els sentits a dalt apuntats,
i qualsevol altres difícilment identificables en aquest moment, produeixi al medi ambient,
havent de canviar els medis i mètodes utilitzats i reparar els danys causats seguint les
ordres de la Direcció d'Obra o dels organismes institucionals competents en la matèria.
El contractista està obligat a facilitar les tasques de correcció mediambientals, tals com
plantacions, hidrosembrats i d'altres, encara que aquestes no les tingués contractades,
permetent l'accés al lloc de treball i deixen accessos suficients per la seva realització.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
29

1.3.10. Abocadors
El contractista no podrà abocar material procedent de l'obra sense que prèviament estigui
aprovat l'abocador pel director de l'obra i per la comissió de seguiment mediambiental, en
el cas que estigui constituïda.
1.3.11. Execució de les obres no especificades en aquest plec.
Es defineix com a unitats d’obra no incloses en el present Plec de Prescripcions
Tècniques Particulars, aquelles unitats que per la seva difícil determinació o per haber-se
introduït alguna modificació en l’obra, no estiguin incloses explícitament en cap dels
Capitols del present Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.
Els materials seran de reconeguda qualitat, dels quals s’exigiran els assatjos oportuns i
tindran que estar aprobats per la Direcció.
L'execució de les unitats d'obra del Present Projecte, les especificacions del qual no
figuren en aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, es faran d'acord amb allò
especificat per aquestes a la normativa vigent, o en el seu defecte, amb allò que ordeni el
director de les obres, dins de la bona pràctica per a obres similars.
Per fixar els nous preus unitaris s’establirà segons la legislació vigent.
1.4. Amidament i abonament.
1.4.1. Amidament de les obres.
La Direcció de l'Obra realitzarà mensualment i en la forma que estableix aquest Plec de
Prescripcions Tècniques Particulars, l'amidament de les unitats d'obra executades durant
el període de temps anterior.
}
El Contractista o el seu Delegat podran presenciar la realització d'aquests amidaments.
Per les obres o parts d'obra les dimensions i característiques de les quals hagin de quedar
posterior i definitivament ocultes, el Contractista està obligat a avisar a la Direcció amb la
suficient antelació, a fi de que aquesta pugui realitzar les corresponents amidaments i
presa de dades, aixecant els plànols que les defineixin, la conformitat de les quals
subscriurà el Contractista o el seu delegat.
Si no hi hagués avís amb antelació, l'existència del qual cor- a acceptar les decisions de
l'Administració sobre el particular.
1.4.2. Abonament de les obres.
1.4.2.1. Preus unitaris.
Els preus unitaris que apareixen en lletra en el Quadre de preus núm. 1, serà el que
s'aplicarà als amidaments per obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat
d'obra.
La descomposició dels preus unitaris que figuren en el Quadre de Preus núm. 2, és
d'aplicació exclusiva a les unitats d'obra incompletes, no podent-se el contractista
reclamar modificació de preus en lletra del Quadre núm. 1, per a les unitats totalment
executades, per errors o omissions en la descomposició que figura en el Quadre de Preus
núm. 2.
Encara que la justificació de preus unitaris que apareix en el corresponent Annex a la
Memòria, s'emprin hipòtesi no coincidents amb la forma real d'executar les obres (jornals i
mà d'obra necessària, quantitat, tipus i cost horari de maquinària, transport, nombre i tipus
d'operacions necessàries per completar la unitat d'obra, dosificació, quantitat de materials,
proporció de varis corresponents a diversos preus auxiliars, etc), aquests extrems no
podent argüir-se com a base per a la modificació del corresponent preu unitari i estan
continguts en un document merament informatiu.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
30

1.4.2.2. Altres despeses per compte del contractista.
Seran per compte del Contractista, sempre que al contracte no es prevegi explícitament el
contrari, les següents despeses, a títol indicatiu i sense que la relació sigui limitadora.
- Les despeses de construcció, remoció i retirada de tota classe de construccions
auxiliars, incloses les d'accés.
- Les despeses de lloguer o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i
materials.
- Les despeses de protecció d'aplecs i de la pròpia obra contra tot deteriorament,
dany o incendi, acomplint els requisits vigents per a l'emmagatzematge
d'explosius i carburants.
- Les despeses de neteja i evacuació de deixalles i brossa.
- Les despeses de conservació de desguassos.
- Les despeses de subministrament, col.locació i conservació de senyals de tràfic i
altres recursos necessaris per a proporcionar seguretat dins de les obres, inclosa
les despeses per a la formació d’una brigada de seguretat per fer el manteniment i
reposició de les proteccions i del personal necessari per a realitzar les tasques de
senyalista.
- Les despeses de remoció de les instal.lacions, eines, materials i neteja general
de l'obra quan es finalitzi.
- Les despeses de muntatge, conservació i retirada d'instal.lacions per al
subministrament de l'aigua i energia elèctrica necessaris per a les obres.
}
- Les despeses de demolició de les instal.lacions provisionals.
- Les despeses de retirada dels materials rebutjats i correcció de les deficiències
observades i posades de manifest pels corresponents assaigs i proves.
- Els danys causats a tercers, amb les excepcions que marca la llei.
- Despeses d'establiment, millora i manteniment dels camins d'accés al tall.
- Despeses per a realitzar el control de qualitat de l’obra, mitjançant els assajos
de recepció de materials i de control de fabricació i posta a l’obra, fins a un
import corresponent al 2 % del Pressupost d’Execució per Contracta.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
31

2. MATERIALS BÀSICS.
2.1. Aspectes generals.
En aquest capítol són especificades les propietats i característiques que han de tenir el
materials que hauran d'ésser utilitzats a l'obra. En el cas de que algun material o
característica no haguessin estat suficientment definits, haurà de suposar-se que és el de
millor qualitat que existeix al mercat dins la seva classe, i que haurà d'acomplir la
normativa tècnica vigent.
2.2. Materials per a terraplens, pedraplens i rebliments localitzats.
2.2.1. Consideracions generals.
Els materials utilitzats en terraplens i rebliments localitzats seran sols o materials
granulars constituïts per productes que no continguin matèria orgànica descomposta,
fems, arrels, terra vegetal o qualsevol altre matèria similar. Aquests materials podran ser
locals obtinguts de les excavacions realitzades a l'obra, o dels terrenys de préstec que
fossin necessaris, amb l'autorització, en aquest cas, de la Direcció de l'Obra.
En el fonament i el nucli del terraplè hauran de ser utilitzats materials definits com a
tolerables o adequats, segons l'article 330.3 del PG-3. En la coronació haurà de fer-se
servir material del tipus seleccionat, segons l'esmentat article.
Els productes destinats a rebliments i terraplens precisaran de la prèvia conformitat del
Director Tècnic de les Obres.
En rebliments que formen part de la infraestructura de l'obra, s'adoptarant els mateixos
materials que en les zones corresponents als talussos.
Els materials a emprar en talussos seran sòls o materials locals que s'autoritzaran per
l'Enginyer Director de l'Obra.
}
Classificació
Atenent a la seva posterior utilització en talussos els sòls excavats es classificaran en els
tipus següents :
1. Sòls adequats : Seran els que s'utilitzin per a les coronacions dels talussos o en els
fonaments i nuclis dels mateixos en aquelles zones on hagin d'estar sotmesos a
fortes càrregues o variacions d'humitat.
2. Sòls tolerables : S'utilitzaran per a fonaments i nuclis de talussos o en els fonaments
i nuclis dels mateixos en aquelles zones on hagin d'estar sotmesos a fortes
càrregues o variacions d'humitat. No es podran utilitzar en la coronació de talussos
3. Sòls innadequats : No es podran utilitzar en cap cas.
Per a les condicions i zones de talussos on no s'admeten la utilització de sòls
innadequats, aquests deuran substituir-se sempre per sòls tolerables o adequats i per a
aquells on no s'admeten la utilització de sòls tolerables, aquests deuran substituir-se per
sòls adequats.
Composició granulomètrica
Els sòls a utilitzar en terraplens s'ajustarà a la següent composició granulomètrica :
1. Sòls tolerables : No contindran més d'un vint-i-cinc per cent (25 %) en pes de
pedres la grandària de les quals no excedeixi de quinze centímetres (15 cm).
2. Sòls adequats : Mancaran de pedres amb una grandària superior a deu centímetres
(10 cm) i el seu cerndré pel tamís = 200 ASTM, serà inferior al trenta cinc per cent
(35%) en pes.
Les fraccions que excedeixin de les grandàries màximes especifiques i que no hagin
segut eliminades en l'excavació o transport, s'eliminarant abans de, o durant, l'estesa; si
no es que el material sigui fiable, a judici de l'Enginyer Director i que les operacions de
compactació redueixin la seva grandària màxima als límits especificats.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
32

Capacitat portant
La capacitat portant dels materials utilitzables per a la formació de terraplens, complirà
amb la següent condició :
1. Sòls adequats : CBR 5
2. Sòls tolerables : CBR 3
En els sòls adequats, el inflamen , mesurat durant l'execució de l'assaig CBR, serà inferior
al dos per cent (2%).
Plasticitat
Els sòls per a terraplens, en quant a la seva plasticitat, deuran ésser talment que la fracció
cerndré per al tamís = 40 ASTM complirà les condicions següents:
LL < 35
Sòls adequats o simultàniament :
LL < 40;4 IP > (0,6 LL-9)
LL < 35
Sòls tolerables o simultàniament :
LL < 65; IP > (0,6 LL-9)
Densitat
La màxima densitat, obtinguda en l'assaig normal de la compactació dels sòls tolerables a
utilitzar en la construcció de terraplens, serà superior a un quilogram quatre-cents
cinquanta grams per decímetre cúbic (1,450 kg/dm3).
Assaigs
Per als sòls utilitzables en rebliments i talussos es faran com a mínim, per cada 10.000
m3, els següents assaigs :
}
- 1 índex CBR en laboratori segons NLT-111/78.
- 2 Proctor segons NLT-107/72.
- 2 contingut en humitat segons NLT-102/72.
- 2 límits Atterberg segons NLT-105/72 i NLT-106/72.
- 2 contingut en matèria orgànica segons NLT-117/72.
- 2 material que passa pel tamís 0.080 UNE, segons NLT-152/72.
En execució
Per cada 1.000 m3 o fracció de capa col.locada es realitzaran els següents assaigs :
- 3 densitat " in situ " segons NLT-109/72, incloent-hi determinació d'humitat.
2.2.2. Graves
Definició
Granulats utilitzats per a algun dels usos següents:
- Confecció de barreges grava-ciment per a paviments
- Material per a drenatges
- Material per a paviments
El seu origen pot ser:
- Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural
- Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals
- Granulats procedents d'escòries siderúrgiques
- Granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de construcció
Els granulats naturals poden ser:
- De pedra granítica
- De pedra calcària
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
33

Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat
són els següents:
- Granulats reciclats provinents de construcció de maó
- Granulats reciclats provinents de formigó
- Granulats reciclats mixtes
- Granulats reciclats prioritariament naturals
Característiques generals
Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes
provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós,
granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures.
Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.
La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es
defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi
explícitament la D.F.
Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.
No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes.
Diàmetre mínim 98% retingut tamís 4 (UNE_EN 933-2)
Granulats provinents de la construcció de maó:
El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica
superior al 10% en pes.
Contingut de maó + morters + formigons >= 90% en pes
Contingut d'elements metàl.lics Nul
}
Ús admissible Reblerts per a drenatges
Granulats reciclats provinents de formigons:
El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs.
Contingut de formigó > 95%
Contingut d'elements metàl.lics Nul
Ús admissible:
- Drenatges
- Formigons de resistencia característica

S'han considerat les següents utilitzacions de les graves:
- Per a drens
- Per a paviments
- Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2
Granulats procedents d’escòries siderúrgiques:
Contingut de silicats inestables Nul
Contingut de compostos fèrrics Nul
Grava per a drenatges:
La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7-050) i el garbellat
ponderal acumulat pel tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser

ferms a autovies (BOE del 5 de setembre de 1986) així com les següents prescripcions
particulars.
2.3.1.1. Granulometria.
Es podrà admetre prèvia autorització del Director d'Obra la utilització de sauló de bona
qualitat, amb tamisades pel tamís 0.080 UNE inferiors al 10%. Tot el material passarà pel
tamís 40 UNE.
2.3.1.2. Duresa.
El coeficient de desgast de Los Angeles segons la Norma NLT 149/72, serà inferior a 35.
2.3.1.3. Netedat.
L'equivalent de sorra, segons la Norma NLT 113/72, serà major de 35.
2.3.1.4. Plasticitat.
En el cas d'emprar-se sauló, el material serà no plàstic.
2.3.2. Tot-u artificial.
Els materials procediran de la trituració de pedra de cantera o grava natural. El rebuig pel
tamís 5 UNE serà com a mínim de setanta-cinc (75%) per cent.
2.3.2.1. Composició granulomètrica.
La corba granulomètrica del material estarà compresa en el fus 2N (50).
2.3.2.2. Duresa.
El coeficient de desgast de Los Angeles segons la Norma NLT 149/72, serà inferior a
trenta-cinc.(35).
}
2.3.2.3. Plasticitat.
El material serà no plàstic.
El equivalent d’arena serà superior a trenta (30).
Les anteriors determinacions es faran d’acord amb les Normes d’assaig: NTL-105/72,
NTL-106/72 i NTL-113/72.
2.3.3.Mescles bituminoses en calent
Serà de compliment obligatori el PG 3/75 “Plec de Prescripcions Tècniques Generals
per a Obres de Carreteres i Ponts”. Amb les esmenes aprovades per les Ordres del
MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (B.O.E. nº 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 del 21.1.88
(B.O.E. nº 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE nº 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE
nº 242 del 9.10).
Els àrids destinats a la fabricació de mescles bituminoses s’hauran de sotmetre a
l’assaig d’identificació per raigs X, del que s’haurà de deduir que no tenen cap
component expansiu. En cas contrari seran rebutjats i no es podran emprar.
Serà també obligat el presentar el certificat emès per la pedrera de procedència dels
àrids, on es facin constar que acompleixen totes les exigències del PG-3 per a ser
utilitzats en la fabricació de mescles bituminoses.
2.3.3.1. Lligant hidrocarbonat.
Característiques generals pels betums asfàltics:
Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua.
Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes
temperatures.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
36

Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques
o humides.
El lligant a emprar serà:
- Per a capa de base i intermèdia:
BETUM ASFÀLTIC B-60/70:
Característiques del betum original:
- Penetració a 25º (NLT-124/84).........................................................……6-7 mm
- Índex de penetració (NLT-181/84)...........................................................-0.7 - +1
- Punt de reblaniment. anella-bola (NLT-125/84).........................................48ºC -
57ºC
- Punt de fragilitat Fraass (NLT-182/84)......................................................=90 cm
- Solubilitat en tricloroetà (NLT-130/84).........................................................99,5%
- Contingut d'aigua, en volum (NLT-123/84).................................................=15%
- Contingut de parafines (NFT 66-015).............................................................

2.3.3.4. Filler.
El filler serà en un cent per cent (100%) d'aportació a les capes de trànsit i intermèdia, i en
un cinquanta per cent (50%) a la capa base.
La corba granulomètrica del filler estarà compresa dins dels límits següents:
Tamís UNE % Passa
0.63 mm 100
0.32 mm 95-100
0.16 mm 90-100
0.080 mm 70-100
En cas d'emprar un ciment com a filler la quantitat de calç lliure no ha de ser superior al
tres per cent (3%).
2.3.3.5. Tipus i composició de la mescla.
Les mescles bituminoses a emprar a les capes de trànsit, base i intermèdia, acompliran
les següents condicions corresponents a l'assaig Marshall (NLT-159/86), excepte les
mescles drenants que es caracteritzaran per l'assaig càntabre (NLT 352/86).
CONCEPTE INTEMÈDIA
Tipus de mescla taula 542.6 S-12
Relació ponderal entre filler i betum 1,2
Núm.de cops de cara 75
Estabilitat en Kgf mínims 1000
Deformació en mm 2 a 3,5
% de solcs en mescla 4 a 6
% de solcs a granulats 15
% Pèrdues al Càntabre (25 º C) -
% Pèrdues al Càntabre en humit (25 º C) -
}
El fus granulomètric dels granulats serà el següent:
Tamisos UNE
(mm)
20 12,5 10 5 2,5 0,63 0,080
% passa 100 80-95 71-86 47-62 30-45 15-25 4-8
2.3.4. Regs d'adherència.
L'execució d'aquesta unitat d'obra es realitzarà d'acord amb les prescripcions tècniques
generals sobre regs d'adherència, Article 531, que apareix a la circular nº 294/87 T de 23
de Desembre de 1987, amb les següents prescripcions particulars.
2.3.4.1. Lligant.
Característiques generals pels betums asfàltics:
Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua. Ha de
tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes
temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats,
siguin seques o humides.
Els lligants a emprar compliran:
BETUM ASFÀLTIC B-60/70:
Característiques del betum original:
-Penetració a 25º (NLT-124/84)…………………….............................................. 6-7 mm
-Índex de penetració (NLT-181/84).................……………………….....................-0.7 - +1
- Punt de reblaniment. anella-bola (NLT-125/84)..............................….........48ºC - 57ºC
-Punt de fragilitat Fraass (NLT-182/84)................................................….......=90 cm
-Solubilitat en tricloroetà (NLT-130/84).............................................................99,5%
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
38

-Contingut d'aigua, en volum (NLT-123/84).............................................…...=15%
-Contingut de parafines (NFT 66-015).........................................................…..

- Emulsió asfàltica tipus ECI a regs d'emprimació
- Emulsió asfàltica tipus ECR-2 en tractaments superficials.
2.3.7. Reg de curat.
S'aplicarà l'article 532 del PG-3 modificat por l'Ordre Circular Núm. 249/87T de 1987.
2.4. Beurades, morters i formigons.
2.4.1.Ciments.
Definició
Conglomerant hidràulic format per materials artificials de naturalesa inorgànica i mineral,
utilitzat a la confecció de morters, formigons, pastes, beurades, etc.
S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-97 amb les característiques
següents:
- Ciments sense característiques especials (CEM)
- Ciments d'aluminat de calç (CAC/R)
- Ciments blancs (BL)
- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)
Caracteristiques generals
Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni.
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
Caracteristiques dels ciments comuns
Relació entre denominació i designació dels ciments segons el tipus:
}
-------------------------------------------------------
| Denominació | Designació |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pòrtland | CEM I |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pórtland compost | CEM II/A-M |
| | CEM II/B-M |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pórtland amb escória | CEM II/A-S |
| | CEM II/B-S |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pórtland amb Putzolana | CEM II/A-P |
| | CEM II/B-P |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pórtland amb cendres | CEM II/A-V |
| volants | CEM II/B-V |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pórtland amb filler calcàri | CEM II/A-L |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment pòrtland amb fum de sílice | CEM II/A-D |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment de forn alt | CEM III/A |
| | CEM III/B |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment putzolànic | CEM IV/A |
| | CEM IV/B |
|---------------------------------------|--------------|
| Ciment mixt | CEM V/A |
--------------------------------------------------------
Característiques físiques dels ciments comuns:
Percentatge en massa dels components principals dels ciments (no es consideren el
regulador d'adormiment ni els additius):
----------------------------------------------------------------
|Designació | K | S | D | P | V | L | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
| CEM I |95-100 | - | - | - | - | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM II/A-M | 80-94 | 6-20 | 6-20 | 6-20 | 6-20 | 6-20 | |
|CEM II/B-M | 65-79 | 21-35 | 21-35 | 21-35 | 21-35 | 21-35 | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM II/A-S | 80-94 | 6-20 | - | - | - | - | |
|CEM II/B-S | 65-79 | 21-35 | - | - | - | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM II/A-P | 80-94 | - | - | 6-20 | - | - | |
|CEM II/B-P | 65-79 | - | - | 21-35 | - | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
40

|CEM II/A-V | 80-94 | - | - | - | 6-20 | - | |
|CEM II/B-V | 65-79 | - | - | - | 21-35 | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM II/A-L | 80-94 | - | - | - | - | 6-20 | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM II/A-D | 90-94 | - | 6-10 | - | - | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM III/A | 35-64 | 36-65 | - | - | - | - | |
|CEM III/B | 20-34 | 66-80 | - | - | - | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
|CEM IV/A | 65-89 | - | 11-35 | 11-35 | 11-35 | - | |
|CEM IV/B | 45-64 | - | 36-55 | 36-55 | 36-55 | - | |
|-----------|-------|-------|-------|-------|-------|-------|--|
| CEM V/A | 40-64 | 18-30 | - | 18-30 | 18-30 | - | |
----------------------------------------------------------------
(K=Clinker, S=Escoria siderúrgica, D=Fum de sílice, P=Putzolana natural, V=Cendres volants, L=Filler calcàri)
Percentatge en massa del fum de sílice = 32,5 | = 13,5 | - | >= 42,5 | = 20,0 | - | >= 42,5 | = 20,0 | - | >= 52,5 | - |
|-----------------|----------|----------|---------|-----------|
| 52,5 R | >= 30,0 | - | >= 52,5 | - |
---------------------------------------------------------------
(R=Alta resistència inicial)
Temps d'adormiment:
- Inici:
}
- Classe 32,5 i 42,5 >= 60 min
- Classe 52,5 >= 45 min
- Final

- Final = 36 - = 60 min
- Classe 42,5 i 52,5 >= 45 min
- Final

(1) El ciment CEM III/B sempre es resistent a l'aigua de mar.
C3A i C4AF es determinarà segons UNE 80-304.
Condicions de subministrament i emmagatzematge
Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.
El fabricant ha de lliurar un full de característiques del ciment on s'indiqui la classe i
proporcions nominals de tots els seus components.
A l'albarà hi han de figurar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Data de subministrament
- Identificació del vehicle de transport
- Quantitat subministrada
- Designació i denominació del ciment
- Referència de la comanda
- Referència del certificat de conformitat o de la marca de qualitat equivalent
Si el ciment es subministra en sacs, als sacs hi ha de figurar les següents dades:
- Pes net
- Designació i denominació del ciment
- Nom del fabricant o marca comercial
El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:
- Inici i final d'adormiment
- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes
Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.
}
Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, protegit de la
intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves
condicions.
Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:
- Classes 22,5 i 32,5 3 mesos
- Classes 42,5 2 mesos
- Classes 52,5 1 mes
2.4.2. Aigua a utilitzar en beurades, morters i formigons
Definició:
Aigües utilitzades per algun dels usos següents:
- Confecció de formigó
- Confecció de morter
- Confecció de pasta de guix
- Reg de plantacions
- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc...
- Humectació de bases o subbases
- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc...
Característiques generals:
Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la
pràctica.
Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de
formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretensat es prohibeix
l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
43

Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha
antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que
acompleix totes aquestes característiques:
- Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234) >= 5
- Total de substancies dissoltes (UNE 7-130)

Diàmetre mínim, segons EHE-99, 98% retingut tamís 4 (UNE_EN 933-2)
Granulats reciclats provinents de formigons:
El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs.
Contingut de formigó > 95%
Contingut d'elements metàl.lics Nul
Us admissible:
- Formigons en massa o armats de resistència característica

- Per a graves calcàries

- Nom del subministrador
- Numero de sèrie del full de subministrament
- Nom de la cantera
- Data del lliurament
- Nom del peticionari
- Tipus de granulat
- Quantitat de granulat subministrat
- Denominació del granulat(d/D)
- Identificació del lloc de subministrament
El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que
garanteixi el compliment de les especificacions establertes a l'art.28.3 de la norma EHE.
2.4.3.2. Sorres a utilitzar en morters i formigons.
Definició
Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques o marbres blancs i durs.
S'han considerat els tipus següents:
- Sorra de marbre blanc
- Sorra per a confecció de formigons, d'origen:
De pedra calcària
De pedra granítica
- Sorra per a confecció de morters
Característiques generals
Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.
La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que
estableixi explícitament la D.F.
}
No ha de tenir argiles, margues o altres materials estranys.
Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables 0%
Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082) Baix o nul
Sorra de marbre blanc
Barreja amb granulats blancs diferents del marbre ........................................................... 0%
Sorra per a la confecció de formigons
Mida dels granuls (Tamís 4 UNE_EN 933-2)............................................................

Estabilitat (UNE 7-136):
- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic

Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha
d'estar a disposició de la Direcció d'Obra en el que hi han de constar com a mínim les
dades següents:
- Nom del subministrador
- Numero de sèrie del full de subministrament
- Nom de la cantera
- Data del lliurament
- Nom del peticionari
- Tipus de granulat
- Quantitat de granulat subministrat
- Denominació del granulat(d/D)
- Identificació del lloc de subministrament
2.4.4.- Formigons, morters i beurades de ciment.
2.4.4.1. Formigons
2.4.4.1.1.- Formigons sense additius
Definició
Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central
formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol
d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.
Característiques generals
Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han
d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE.
}
La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i
s'expressarà, com a mínim, la següent informació:
- Consistència
- Grandària màxima del granulat
- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó
- Resistència característica a compressió per als formigons designats per
propietats
- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per
dosificació
- La indicació de l'us estructural que tindrá el formigó: en massa, armat o pretensat
La designació per propietats es fará d'acord amb el format: T-R/C/TM/A
- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel
-
formigó pretensat
R: Resistència característica especificada, en N/mm2
- C: Lletra indicativa del tipus de consistencia: F fluida, B tova, P plàstica i S seca
- TM: Grandària màxima del granulat en mm.
- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó
En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de
la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de
grandaria máxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les
limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació
aigua/ciment)
En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència
de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i
contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir,
indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
49

En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la
designació, les garanties i les dades que el suministrador hagi d'aportar serán
especificades abans de l'inici del subministrament.
El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la
norma EHE.
Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres
volants ni addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice.
Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la D.F. pot autoritzar l'us
de cendres volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si
s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de
sílice no ha de superar el 10% del pes del ciment.
La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la
producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de
la D.F., o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell
nacional o d'un país membre de la CEE.
Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN
450.
En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment
utilitzat.
Tipus de ciment:
- Formigó en massa
307)
Ciments comuns(UNE 80-301)
Ciments per a usos especials(UNE 80-
- Formigó armat Ciments comuns(UNE 80-301)
- Formigó pretensat
80-307)
Ciments comuns tipus CEM I,II/A-D(UNE
- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs(UNE 80-305)
}
- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els
resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar(UNE 80-303), i els de baix calor
d'hidratació (UNE 80-306)
Classe del ciment >= 32,5
El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE,
en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment
considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:
- Obres de formigó en massa >= 200 kg/m3
- Obres de formigó armat >= 250 kg/m3
- Obres de formigó pretensat >= 275 kg/m3
- A totes les obres

- En massa amb armadura de fissuració

- Resistència característica a compressió per als formigons designats per
propietats
- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per
dosificació
- La indicació de l'us estructural que tindrá el formigó: en massa, armat o pretensat
La designació per propietats es fará d'acord amb el format: T-R/C/TM/A
- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel
-
formigó pretensat
R: Resistència característica especificada, en N/mm2
- C: Lletra indicativa del tipus de consistencia: F fluida, B tova, P plàstica i S seca
- TM: Grandària màxima del granulat en mm.
- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó
En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de
la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de
grandaria máxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les
limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació
aigua/ciment)
En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència
de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i
contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir,
indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.
En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la
designació, les garanties i les dades que el suministrador hagi d'aportar serán
especificades abans de l'inici del subministrament.
El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la
norma EHE.
}
Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres
volants ni addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice.
Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la D.F. pot autoritzar l'us
de cendres volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si
s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de
sílice no ha de superar el 10% del pes del ciment.
La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la
producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de
la D.F., o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell
nacional o d'un país membre de la CEE.
Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN
450.
En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment
utilitzat.
Tipus de ciment:
- Formigó en massa Ciments comuns(UNE 80-301)
Ciments per a usos especials(UNE 80-307)
- Formigó armat Ciments comuns(UNE 80-301)
- Formigó pretensat Ciments comuns tipus CEM I,II/A-D(UNE 80-307)
- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs(UNE 80-305)
- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els
resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar(UNE 80-303), i els de baix calor
d'hidratació (UNE 80-306)
Classe del ciment >= 32,5
El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE,
en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment
considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
52

- Obres de formigó en massa >= 200 kg/m3
- Obres de formigó armat >= 250 kg/m3
- Obres de formigó pretensat >= 275 kg/m3
- A totes les obres

- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega
- Hora límit d'us del formigó
2.4.4.2. Morters de ciment.
Es defineixen els morters de ciment com la massa constituïda per àrid fi, ciment i aigua.
Eventualment, pot contenir algun producte d'addició per millorar alguna de les seves
propietats, la utilització de les quals hagi estat prèviament aprovada per l'Enginyer
Encarregat.
Materials
Els materials que necessàriament s'utilitzaran són els definits per a aquestes obres en els
apartats corresponents del present Plec de Condicions i acompliran les prescripcions que
per a ells es fixen en els esmentats apartats.
Tipus i dosificacions
Per a la seva utilització en les diverses classes d'obra, s'establiran els següents tipus i
dosificacions de morters de ciment putzolànic:
- M-250 per a fàbriques de maó i maçoneria: dos-cents cinquanta quilograms
de ciment CEM II/A-P 32,5 per metre cúbic de morter (250 kg/m3).
- M-450 per a fàbriques de maó especial i capes d'assentament de peces
prefabricades, empedrats i voreres: quatre-cents cinquanta quilograms de
ciment CEM II/A-P 32,5 per metre cúbic de morter (450 kg/m3).
- M-600 per a arrebossats, lliscats, anells perimetrals i impostes: sis-cents
quilograms de ciment CEM II/A-P 32,5 per metre cúbic de morter (600 kg/m3).
}
- M-700 per a arrebossats exteriors; set-cents quilograms de ciment CEM II/A-P
32,5 per metre cúbic de morter (700 kg/m3).
L'Enginyer Encarregat podrà modificar la dosificació, en més o en menys, quan les
circumstàncies de l'Obra ho aconsellin.
2.4.4.3. Beurada de ciment.
Es defineix la beurada de ciment com la pasta més fluida de ciment i aigua i,
eventualment addicions, utilitzada principalment per injeccions de terrenys, fonaments,
túnels, lliscats, etc.
Materials
Els materials que necessàriament s'utilitzaran són els definits per a aquestes obres en els
apartats corresponents del present Plec de Condicions i acompliran les prescripcions que
per a ells es fixen en els esmentats apartats.
Composició i característiques
La proporció, en pes, del ciment i l'aigua podrà variar des de l'u per vuit (1/8) a l'u per u
(1/1), d'acord amb les característiques de la injecció i la pressió d'aplicació. En tot cas, la
composició de la beurada serà aprovada per l'Enginyer Encarregat per a cada utilització.
2.4.5.- Productes d'addició.
Els productes d'addició de qualsevol classe d'utilitzacions en la confecció de formigons,
acompliran les directrius de l'article 29è de "Instrucció de Formigó Estructural" (EHE-99).
També seran d'aplicació les indicacions del comentari a l'article 29è de l'esmentada
Instrucció. Pel que fa al clorur càlcic serà normatiu el que en aquest article s'estipula.
El Contractista pot proposar l'addició de productes químics als formigons i morters per tal
d'assolir les característiques exigides. Aquesta proposta anirà raonada i degudament
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
54

justificada mitjançant assaigs. Tanmateix, l'Enginyer Encarregat pot imposar l'ús d'aquests
productes, essent a càrrec del Contractista les despeses per assaigs. Pel que fa al clorur
càlcic s'aplicarà també:
Definició
Es defineix com un producte comercial en escames o granulat compost majoritàriament
per clorur càlcic anhídrid.
Procedències
Fàbrica especialitzada.
Característiques Generals
La corba granulomètrica estarà compresa dins dels límits següents:
% que passa
--------------------------------------------
| Garbell | UNE | En | Granulat |
| ASTM | | escames | |
|---------|---------|---------|------------|
| 3/8” | 10 | 100 | 100 |
| 1/4” | 6,30 | 80-100 | 95-100 |
| nº 20 | 0,80 | 0-100 | 0-10 |
--------------------------------------------
Normes de qualitat
Composició química del producte en escames:
% mínim de clorur càlcic en pes: 85,0
% màxim de productes alcalins en pes: 2,0
% màxim d'impureses en pes: 0,5
% màxim de magnesi expressat com clorur magnèsic en pes: 2,0
% màxim d'humitat en pes: 10,5
}
Composició química del producte granulat:
% mínim de clorur càlcic en pes: 94,0
% màxim de clorurs alcalins en pes: 5,0
% màxim d'impureses, inclosos clorur magnèsic i aigua, en pes: 1,0
Recepció
El producte, en envasos adequats, es rebutjarà si, en el moment d'obrir-los, el contigut es
veiés aglomerat. A més haurà d'acomplir les especificacions dels punts 3. i 4. d'aquest
apartat.
2.4.6.- Productes de curat per a formigons
Definició
Es defineix com a productes de curat a emprar en formigons aquells que s'apliquen com a
recobriment plàstic o altres tractaments especials, per tal d'impermeabilitzar la superfície
del formigó i conservar-ne l'humitat, a fi d'evitar la manca d'aigua lliure durant la presa i el
període inicial d'enduriment.
Característiques generals i normes de qualitat
A més del que s'indica en l'article 74 de "Instrucció de Formigó Estructural" (EHE-99) i en
els comentaris d'aquesta, s'assenyala que els productes filmogens o similars que s'utilitzin
com a productes de curat hauran d'assegurar una total conservació del formigó formant
una pel·lícula contínua sobre la seva superfície de manera que impossibiliti l'evaporació
d'aigua durant la presa i primer enduriment. Haurà de mantenir-se com a mínim durant set
(7) dies des del dia d'aplicació. S'ajuntaran finalment a allò indicat a l'article 285 del PG-4.
No reaccionaran perjudicialment amb el formigó ni desprendran vapors nocius. Seran de
color clar, preferiblement blanc i de fàcil manipulació. Admeten sense deteriorar-se un
període d'emmagatzematge de no menys de trenta (30) dies.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
55

Recepció
No s'utilitzarà cap producte pel curat sense l'aprovació prèvia i expressa de l'Enginyer
Encarregat.
2.5. Ferreteria
2.5.1.- Filferros
Definició
Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.
S'han considerat els tipus següents:
- Filferro d'acer
- Filferro d'acer galvanitzat
- Filferro d'acer plastificat
- Filferro recuit
Característiques generals
Ha de ser de secció constant i uniforme. Ha de acomplir les especificacions de la norma
UNE 36-722.
Acabat superficial galvanitzat
El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames,
grans, rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.
La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions
de les taules I i II de la UNE 37-506.
Resisténcia a la tracció (UNE 37-504):
}
- Qualitat G1 o G2 1770 N/mm2
- Qualitat G3 1570 N/mm2
Adherència del recobriment (UNE 37-504)
Puresa del zinc (UNE 37-504) >= 98,5%
Toleràncies:
Ha de complir
- Diàmetre ± 2% diàmetre nominal
Filferro d’acer plastificat
Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment
orgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització.
El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de la UNE 36-
732.
La concentricitat i la adherencia del recobriment de PVC ha de complir les especificacions
del article 6.5 UNE 36-732.
Característiques del galvanitzat
Resistència a la tracció:
G-1B (UNE 37-506)
- Qualitat recuit =< 600 N/mm2
- Qualitat dur
Toleràncies:
> 600 N/mm2
- Diàmetre taula 1 UNE 36-732
Condicions de subministrament i emmagatzematge
Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les
dades següents:
- Identificació del fabricant o nom comercial
- Identificació del producte
- Diàmetre i llargària dels rotlles
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
56

Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.
2.5.2.- Claus
Definició
Elements metàl.lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.
S'han considerat els elements següents:
- Gafes de pala i punta
- Claus d'impacte
- Claus d'acer
- Claus d'acer galvanitzat
- Tatxes d'acer
Claus són tijes de ferro, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.
Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.
Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija,
utilitzats per a unir els bastiments amb les parets.
Característiques generals
Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir. Han de
ser rectes, amb la punta afilada i regular.
Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-
033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036.
Acabat superficial galvanitzat
}
El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de
tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.
Protecció de galvanització >= 275 g/m2
Puresa del zinc, en pes
Toleràncies dels claus i tatxes:
>= 98,5%
- Llargària ± 1 D
Condicions de sumministrament i emmagatzematge
Subministrament: Empaquetats.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.
2.5.3.- Acer en barres corrugades
Definició
Barres corrugades d'acer per a armadures pasives d'elements de formigó.
Característiques generals
En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat
de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials, siguin de qualitat certificada
o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats
membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.
També, en aquest cas, es procurarà, que els esmentats materials disposin de l'etiqueta
ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la
Comunitat Europea.
Les barres no han de tenir defectes superficials, fissures ni bufats. L'armadura ha de ser
neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria
perjudicial.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
57

Es prohibeix l'ús de filferros llisos o corrugats com a armadures passives longitudinals o
transversals, amb les excepcions següents:
- Malles electrosoldades
- Armadures bàsiques electrosoldades
En sostres unidireccionals armats o pretensats de formigó, s'ha de seguir les seves
propies normes.
Les característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les
especificacions de la norma UNE 36-068. Han de portar gravades les marques
d'identificació segons la UNE 36-068, relatives al tipus d'acer (geometria del corrugat),
país d'origen i marca del fabricant (segons informe tècnic de la UNE 36-811).
Mides nominals:
Diàmetre Àrea de la secció Massa
nominal e transversal S
(mm) (mm2) (Kg/m)
6 28,3 0,222
8 50,3 0,395
10 78,5 0,617
12 113 0,888
14 154 1,21
16 201 1,58
20 314 2,47
25 491 3,85
32 804 6,31
40 1260 9,86
Característiques mecàniques de les barres:
Designació Classe acer Lím. elàstic Càrrega Allargament Relació
fy (N/mm2) unitaria de rotura fs/fy
de rotura(sobre base
fs(N/mm2)de 5
diàmetres
B 400 S Soldable >= 400 >= 440 >= 14% >= 1,05
B 500 S Soldable >= 500 >= 550 >= 12% >= 1,05
}
Composició química:
Anàlisis C Ceq (segons UNE 36-068) P S N
UNE 36-068 %màx. %màx. %màx. %màx. %màx.
Colada 0,22 0,50 0,050 0,050 0,012
Producte 0,24 0,52 0,055 0,055 0,013
Presència de fissures després dels assaigs de doblegat simple a 180° i de doblegatdesdoblegat
a 90°C (UNE 36-068) Nul.la
Tensió d'adherència (UNE 36-068):
- Tensió mitjana d'adherència:
- D < 8 mm >= 6,88 N/mm2
- 8 mm 32 mm
- Tensió de trencament d'adherència:
>= 4,00 N/mm2
- D < 8 mm >= 11,22 N/mm2
- 8 mm 32 mm >= 6,66 N/mm2
Toleràncies:
- Secció barra:
- Per a D = 95 % secció nominal
- Per a D > 25 mm >= 96% secció nominal
- Massa ± 4,5% massa nominal
- Ovalitat:
Diàmetre nominal e Diferència màxima
(mm) (mm)
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
58

6 1
8 1
10 1,50
12 1,50
14 1,50
16 2,00
20 2,00
25 2,00
32 2,50
40 2,50
Condicions de subministrament i emmagatzematge
Subministrament: El fabricant ha de facilitar per a cada partida d'acer:
- En el cas de productes certificats:
- El distintiu o certificat CCRR d'acord amb l'art. 1 de la norma EHE
- El certificat d'adherencia per a les barres i filferros corrugats (armadures
passives)
- El certificat de garantia del fabricant que indiqui els valors mínims de les
característiques definides als arts. 31.2, 31.3, i 31.4 de la norma EHE
- El fabricant ha de facilitar, si se li demana, còpia dels resultats dels assaigs de
control de producció corresponents a la partida servida.
- En el cas de productes no certificats (sense distintiu o certificat CCRR):
- Resultat de l'assaig de les característiques mecàniques
- Resultat de l'assaig de les característiques geomètriques
- Resultat de l'assaig de composició química (armadures passives)
- Certificat específic d'adherència (armadures passives)
Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i
l'eventual agresivitat de l'ambient. Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i
procedència. Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs
d'emmagatzematge en obra, s'ha d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no
hi hagi alteracions superficials.
Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros < 1%
}
2.5.4. Acer ferrallat
Definició
Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó
armat, elaborades a l'obra.
Característiques generals
El diàmetre interior del doblegament de les barres (Di) ha de complir:
Tipus acer Barres doblegades o corbades Ganxos i patilles
D 25 mm D < 20 mm D >= 20 mm
B 400 S 10 D 12 D 4 D 7 D
B 500 S 12 D 14 D 4 D 7 D
Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades.
S'admeten diàmetres de doblegament inferiórs per als diàmetres

El doblegament s'ha de fer en fred, a velocitat constant, de forma mecànica i amb l'ajut
d'un mandrí. En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'han de prendre les
precaucions necessaries per a no malmetre el formigó amb les altes temperatures.
No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys. No
s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça. S'han
d'utilitzar barres d'acer corrugat que compleixin els requisits tècnics establerts a l’UNE
36068:94 segons s'especifica en l’EHE-99. Les formes, les dimensions i els tipus que
tinguin han de ser els que indiquen els plànols.
2.6. Materials per drenatge.
2.6.1. Tubs i canonades.
2.6.1.1. Tubs prefabricats de formigó armat, PVC i PE
2.6.1.1.1. Tubs
Criteri general de definició
Els tubs de formigó armat per collectors acompliran les especificacions de tipus C de les
diferents classes de la Norma ASTM C 76-82, classes definides per la càrrega que
produeix una esquerda de tres dècimes de mil·límetre (0,3 mm) (Q1) i per la darrera
càrrega de trencament (Q2), expressades en Newton per metre lineal i mil·límetre de
diàmetre (N/m x mm). La dosificació mínima del formigó serà de tres-cents cinquanta
quilograms de ciment putzolànic per metre cúbic de formigó (350 kg/m3).
Les dades de disseny mínimes per a cada classe són les següents:
Classe II: Q1 = 5,0 T
Q2 = 7,5 T
Resistència del formigó: 276 kg/cm2
}
Diàmetre Gruix Armadura circular Armadura
nominal paret Interna Externa ellíptica(1)
(mm) (mm) (cm2/m) (cm2/m)
------------------------------------------------------------------------
400 59 1,5 - 1,5
500 67 1,5 - 1,5
600 75 1,5 - 1,5
700 84 2,9 - 2,4
800 92 3,1 - 2,7
900 119 1,5 1,5 1,7
1000 128 1,9 1,7 2,1
1100 136 2,4 1,9 2,6
1200 144 3,0 2,3 3,2
------------------------------------------------------------------------
Per diàmetres superiors es farà com especifica el punt 7.2. ("Diseños especiales y
modificados") de la Norma ASTM C 76M-83, o amb permís de la Direcció Facultativa
utilitzar les prescripcions de la Norma ASTM C 655M, i en qualsevol cas portaran
armadura circular interna i armadura el·líptica i es faran amb formigó de dos-cents
setanta-sis quilograms per centímetre quadrat (276 kg/cm2), com a mínim. Per diàmetres
intermedis els gruixos i les armadures s'obtindran de la Taula per excés.
(1) L'armadura el·líptica s'haurà de mantenir fixada per qualsevol mitjà eficaç mentre duri
l'operació de fabricació.
Classe III: Q1 = 6,5 T
Q2 = 10,0 T
Resistència del formigó: 276 kg/cm2
Diàmetre Gruix Armadura circular Armadura
nominal paret Interna Externa ellíptica(1)
(mm) (mm) (cm2/m) (cm2/m)
------------------------------------------------------------------------
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
60

400 59 1,5 - 1,5
500 67 1,5 - 1,5
600 94 1,5 - -
700 102 1,8 - -
800 111 2,4 - -
900 119 1,7 1,5 1,9
1000 128 2,2 1,8 2,5
1100 136 2,8 2,1 3,4
1200 144 3,4 2,5 3,8
------------------------------------------------------------------------
Per diàmetres superiors es farà com especifica el punt 7.2. ("Diseños especiales y
modificados") de la Norma ASTM C 76M-83, o amb permís de la Direcció Facultativa
utilitzar les prescripcions de la Norma ASTM C 655M, i en qualsevol cas portaran
armadura circular interna i armadura ellíptica i es faran amb formigó de dos-cents
setanta-sis quilograms per centímetre quadrat (276 kg/cm2), com a mínim. Per diàmetres
intermedis els gruixos i les armadures s'obtindran de la Taula per excés.
(1) L'armadura ellíptica s'haurà de mantenir fixada per qualsevol mitjà eficaç mentre duri
l'operació de fabricació.
Classe IV: Q1 = 10,0 T
Q2 = 15,0 T
Resistència del formigó: 276 kg/cm2
Diàmetre Gruix Armadura circular Armadura
nominal paret Interna Externa ellíptica(1)
(mm) (mm) (cm2/m) (cm2/m)
------------------------------------------------------------------------
400 59 2,4 - -
500 67 5,0 - 3,2
600 75 1,5 1,5 1,7
700 102 1,8 1,5 2,0
800 111 2,2 1,6 2,4
}
900 119 3,0 2,1 3,2
1000 128 3,8 2,8 4,2
1100 136 4,6 3,5 5,1
1200 144 5,5 4,2 6,1
------------------------------------------------------------------------
Per diàmetres superiors es farà com especifica el punt 7.2. ("Diseños especiales y
modificados") de la Norma ASTM C 76M-83, o amb permís de la Direcció Facultativa
utilitzar les prescripcions de la Norma ASTM C 655M, i en qualsevol cas portaran
armadura circular interna i armadura ellíptica i es faran amb formigó de dos-cents
setanta-sis quilograms per centímetre quadrat (276 kg/cm2), com a mínim. Per diàmetres
intermedis els gruixos i les armadures s'obtindran de la Taula per excés.
(1) L'armadura ellíptica s'haurà de mantenir fixada per qualsevol mitjà eficaç mentre duri
l'operació de fabricació.
Classe V: Q1 = 14,0 T
Q2 = 17,5 T
Resistència del formigó: 414 kg/cm2
Diàmetre Gruix Armadura circular Armadura
nominal paret Interna Externa ellíptica(1)
(mm) (mm) (cm2/m) (cm2/m)
------------------------------------------------------------------------
400 59 3,3 - -
500 67 4,7 - 4,1
600 94 2,5 1,9 2,8
700 102 3,3 2,5 3,7
800 111 4,5 3,4 4,9
900 119 5,7 4,2 6,3
1000 128 7,0 5,2 7,8
1100 136 8,4 6,3 9,4
1200 144 9,9 7,7 11,0
------------------------------------------------------------------------
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
61

Per diàmetres superiors es farà com especifica el punt 7.2. ("Diseños especiales y
modificados") de la Norma ASTM C 76M-83, o amb permís de la Direcció Facultativa
utilitzar les prescripcions de la Norma ASTM C 655M, i en qualsevol cas portaran
armadura circular interna i armadura el·líptica i es faran amb formigó de quatre-cents
catorze quilograms per centímetre quadrat (414 kg/cm2), com a mínim. Per diàmetres
intermedis els gruixos i les armadures s'obtindran de la Taula per excés.
L'armadura el·líptica s'haurà de mantenir fixada per qualsevol mitjà eficaç mentre duri
l'operació de fabricació.
Posició de l'armadura
Les armadures es situaran de manera que el recobriment mínim sigui vint-i-cinc
millímetres (25 mm) en ambdues cares.
La separació màxima entre centres d'espires serà de deu centímetres (10 cm).
L'armadura longitudinal serà, com a mínim, el vint per cent (20%) de la principal. El
fabricant adoptarà la disposició i quantia que garanteixi la rigidesa de la gàbia d'armadura.
L'armadura longitudinal quedarà compresa dins de les distàncies als paraments indicats
per a l'armadura principal, pel que s'haurà d'estudiar la disposició perquè ambdues
armadures quedin situades dins de la franja establerta. Haurà de lligar-se a la principal per
tal d'assegurar la rigidesa del conjunt.
Tant l'armadura principal com la longitudinal es continuaran o perllongaran en els endolls
per tal d'assegurar la seva resistència.
Hauran de projectar-se separadors o altres elements que mantinguin l'armadura dins de la
franja normalitzada i que no estiguin exposats a corrosions.
Les unions de les armadures hauran d'ajustar-se a les especificacions de l’EHE-99.
}
Instrucció d'aplicació en tot allò que no es concreti en aquest Plec
Les toleràncies de dimensions dels tubs (diàmetre, longitud, gruix) i en la situació de les
armadures, seran les indicades a la Norma ASTM C76-82. S'adoptaran els criteris de
rebuig i acceptació d'aquesta mateixa norma.
Les gàbies d'armadures hauran de fabricar-se amb la mateixa precisió. La tolerància
màxima de diàmetre entre generatrius serà de dos mil·límetres, en més o en menys (± 2
mm), i es rebutjaran totes les que presentin desviacions superiors.
Els tubs s'uniran mitjançant juntes elàstiques que proporcionin estanqueitat, tant a la
pressió interior produïda per embussos com a l'exterior originada per les aigües
freàtiques. Permetran igualment una desviació angular.
Preferentment s'utilitzaran juntes de campana i endoll. En el cas de que la Direcció
Facultativa acceptés les juntes a mitja canya, la junta de goma haurà de quedar situada a
la meitat del gruix de les parets del tub. És a dir, els gruixos de mascle i femella de cargol
seran sensiblement iguals.
El detall del projecte de la junta, extrems del tub i goma es considera una tasca del
fabricant, si bé l'Administració exigirà garanties del bon funcionament del tub. Les
exigències mínimes són les de la Norma ASTM C443 que haurà de completar-se per tal
de definir completament la junta.
Al projecte de la junta haurà d'analitzar-se especialment:
- Que asseguri l'estanqueitat.
- Que el pes del tub no produeixi deformacions que puguin alterar les condicions
d'estanqueitat.
- Que la goma mantingui les seves característiques en la situació d'alternança
aire-aigua a que està sotmesa.
- Que resisteixi l'agressivitat de les aigües residuals domèstiques o barreja de
domèstiques i industrials. Es facilitarà informació dels límits d'agressivitat
admissibles.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
62

Els tubs tindran la longitud estimada convenient pel fabricant, si bé es recomana una
màxima de cinc metres (5 m).
S'exigirà una estanqueitat total i no s'admetran tubs en els que es produeixin degotims. Si
el sistema de fabricació pot donar porositat que sigui motiu de degotim a la zona de la
campana, comprovat als assaigs d'estanqueitat, la Direcció Facultativa exigirà que es pinti
l'interior de la campana i una longitud de tub suficient amb pintura epoxi que s'adhereixi al
formigó i asseguri l'estanqueitat. Aquesta pintura també podrà ésser exigida per millorar
les condicions d'assentament de la goma quan el sistema de fabricació doni lloc a
irregularitats a la zona de contacte que donin origen a pèrdues d'estanqueitat a l'assaig de
pressió.
Assaig
Els tubs de formigó armat fabricats segons les especificacions mínimes de l'apartat
anterior, hauran d'acomplir les condicions de la Norma ASTM C76-82.
Proves de resistència mecànica (R1, R2)
R.1: No es produirà fissuració (o en tot cas les fissures tindran un gruix més petit de vint-
i-cinc centèsimes de millímetre (0,25 mm) amb una càrrega, a l'assaig de tres
arestes, igual al Q1 en newton per metre lineal de tub i millímetre de diàmetre (N/m
x mm) per a cada classe.
R.2: No es trencarà amb una càrrega igual a Q2 en newton per metre lineal de tub i
millímetre de diàmetre (N/m x mm) per a cada classe.
Els assaigs es realitzaran segons allò indicat a la Norma ASTM C497M-83.
Prova de la pressió hidràulica (P)
}
P: La prova de pressió hidràulica té com a objecte comprovar l'estanqueitat dels tubs i
de les unions. Es realitzarà sobre una sèrie mínima de tres (3) tubs acoblats com a
l'obra.
Es mantindrà una pressió d'un quilogram per centímetre quadrat (1 kg/cm2) durant un
temps mínim de vint minuts (20 min.) i no haurà de produir-se degotim ni per les juntes ni
per les parets del tub.
S'admeten taques d'humitat si no donen lloc a degotim.
Prova d'absorció (A)
A: Es realitzarà la prova d'absorció del formigó de les parets del tub segons el mètode
A de la Norma C497M-83, essent el màxim admissible el sis per cent (6%) del pes
en sec (en lloc del nou per cent (9%) admès per la Norma ASTM C76-82).
Les proves es realitzaran amb provetes del tub que s'escolliran perquè siguin
representatives de les parts del tub que, per raons de fabricació, puguin ésser diferents.
En qualsevol cas i com a mínim, una del cos i una de la campana.
Criteris d'acceptació o rebuig
Seran rebutjats aquells tubs que presentin defectes apreciables directament tals com:
- Esquerdes d'amplada iguals o més grans de vint-i-cinc centèsimes de millímetre
(0,25 mm) en una longitud igual o més gran que deu centímetres (10 cm).
- Dimensions amb desviacions superiors a les toleràncies admeses.
- Danys produïts per cops o altres causes que posin en perill l'estanqueitat o la
protecció de les armadures.
- Defectes que indiquin deficiències de dosificació, pastat o vibrat del formigó.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
63

Amb els tubs que no presentin defectes visibles es prepararan lots per a la recepció. Es
farà un control estadístic a base de mostres aleatòries en les que es realitzaran els
assaigs R1 i P descrits abans. El nombre de tubs a assajar serà el dos per cent (2%) del
total de cada lot, amb un mínim de tres (3) per lot, de manera que, per poder rebre el lot,
hauran d'ésser satisfactoris tots els assaigs. Si un (i no més d'un) no ho fos, es podrà
repetir l'assaig en dos (2) nous tubs del mateix lot. Si aquests fossin satisfactoris, el lot
seria rebut. En cas contrari, el lot es rebutjarà.
Si els resultats dels assaigs de resistència R1 i de pressió hidràulica P no fossin
satisfactoris, el fabricant podrà proposar a la Direcció Facultativa la prova de la totalitat
dels tubs, acceptant-se individualment aquells que assoleixin resultats correctes.
Si a la prova de pressió es produeix degotim resoluble pintant adequadament l'interior del
tub, el fabricant podrà proposar-la al seu càrrec i repetir les proves de pressió que si, amb
aquestes noves condicions, donen resultats favorables, poden implicar l'exigència de
pintar tots els tubs sense donar lloc a un augment de preu.
L'assaig R2 es realitzarà en un nombre de tubs comprès entre un màxim del dos per mil
(2 ‰) del total de tubs del lot i un mínim d'un (1) tub a trencar a la primera recepció.
Després s'establirà el nombre d'aquests assaigs segons els resultats de l'assaig R1.
Els tubs sotmesos a trencaments i aquells no admesos s'utilitzaran per realitzar l'assaig
d'absorció A.
Les gomes es comprovaran en lots de fabricació idèntica. La Direcció Facultativa farà els
assaigs en laboratoris especialitzats sobre el dos per cent (2%) del nombre d'unitats del
lot, exigint que tots els assaigs (els indicats a la Norma ASTM C443 com a mínim) siguin
satisfactoris. Si algun resultat no fos correcte es repetirà l'assaig sobre dues (2) noves
unitats del lot per cada resultat defectuós, acceptant-se el lot únicament si tots els nous
assaigs són satisfactoris.
Mitjans per a la realització de les proves
}
El fabricant posarà a disposició de la Direcció Facultativa, i sense càrrec, els equips
necessaris per a les proves així com el personal necessari pel seu bon funcionament i
manejament dels tubs. Les despeses derivades dels assaigs són a càrrec del fabricant
amb excepció del personal que la Direcció Facultativa designi per a aquests treballs, i del
personal establert per a la vigilància del procés de fabricació o les despeses derivades de
contractes de l'Administració amb Laboratoris o Empreses del ram.
2.6.1.1.2. Juntes de goma de connexió
Definició
Element de goma per donar continuïtat als tubs prefabricats de formigó garantint
l'estanqueitat de la unió entre elements.
Procedència
Produïda a fàbrica especialitzada per extrusió o emmotllament amb elastòmers de
neoprè.
Característiques generals
Acompliran la Norma C ASTM 443-80, tindran una resistència a la tracció més gran que
vuit megapascals (8 MPa) i una elongació mínima a trencament del tres-cents cinquanta
per cent (350%).
Les superfícies exteriors seran llises, suaus i sense bombolles d'aire o qualsevol altre
defecte. No serà atacable per aigües residuals amb un pH comprès entre tres i quatre (3-
4).
La goma per a les juntes haurà d'ésser homogènia, exempta de trossos de goma
recuperada i tenir una densitat no inferior a nou-cents cinquanta grams per decímetre
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
64

cúbic (0,95 kg/dm3) i no superior a mil quatre-cents cinquanta grams per decímetre cúbic
(1,45 kg/dm3).
Normes de qualitat
El contingut de goma en brut de qualitat escollida (Tipus Smoked RMA IX) no podrà ésser
inferior al cinquanta per cent (50%) en volum, encara que es considera preferible que
assoleixi un percentatge superior.
Haurà d'estar completament exempta de coure, antimoni, mercuri, manganès, plom i
qualsevol òxid metàl·licslic, exceptuant el de zenc. Tampoc contindrà extractes d'acetona
en una proporció del tres i mig per cent (3,5%) en volum.
El sofre, tant lliure com combinat, no superarà conjuntament el dos per cent (2%) en pes.
Les cendres seran inferiors al deu per cent (10%) en pes. Les escòries podran ésser
exclusivament òxid de zenc i negre de fum de la millor qualitat i per tant exemptes de silici,
magnesi i alumini.
A més dels contra-envellidors, les càrregues hauran d'ésser d'òxid de zenc pur i de negre
de fum pur. Les peces de goma hauran de tractar-se amb contra-envellidors, la
composició dels quals no permeti el rovell de la superfície ni l'alteració de les
característiques físiques després de quatre (4) mesos d'estada en magatzem en
condicions normals de conservació.
Hauran de conservar l'elasticitat i l'estabilitat dimensional a una temperatura superior a
setanta graus centígrads (70C) i ser flexibles fins a una temperatura de menys deu graus
centígrads (-10C).
Limitacions
Les toleràncies en les dimensions dels anells serà del sis per cent (6%) en qualsevulla de
les seves dimensions.
}
Acompliran allò prescrit als punts anteriors i a la Norma ASTM C443-80 i es faran els
assaigs allí indicats per tal d'assegurar-ho.
En els assaigs d'envelliment accelerat amb aire calent durant quatre (4) dies i setanta
graus centígrads (70C) (Mètode 573), les variacions de resistències obtingudes en els
diferents assaigs seran inferiors a:
- 15% en la resistència a tracció.
- 20% en l'allargament en trencament.
- 20% en la duresa.
L'absorció d'aigua màxima serà inferior al deu per cent (10%) en pes de la mostra seca en
quaranta-vuit hores (48h) a setanta graus centígrads (70C).
2.6.2.Pous, reixes i elements auxiliars
2.6.2.1. Pous de registre
Definició
Elements estancs que permeten l’accés als col·lectors per a la seva conservació i
reparació.
Procedència
Fàbrica especialitzada o execució a l’obra.
Característiques generals
Poden ésser de diferents tipus segons les dimensions necessàries per allotjar-hi l’element
especial de que es tracti (sobreeixidor de pluvials, pou d’entrada o sortida d’un tram
deprimit, pou amb caiguda, etc.) i de la seva procedència.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
65

Pous prefabricats
Seran tubulars de formigó armat de 1200 mm de diàmetre interior i 16 cm de gruix de
paret per a escomeses normalitzades de 400 a 600 mm de diàmetre interior i bitubulars
de 1200 mm de diàmetre interior i 16 cm de gruix de paret i 1800 mm de diàmetre interior i
20 cm de gruix de paret per a escomeses normalitzades definides als plànols i dissenyats
de manera que assegurin l’estanqueitat del pou i del conjunt que aquest forma amb els
tubs que hi convergeixen.
Hauran d’adaptar-se perfectament a la rasant definida als plànols. No s’admetrà que la
tapa sobresurti més de 20 cm de la cota teòrica, per la qual cosa hi haurà peces
intermèdies d’alçades diferents.
L’element de fons haurà de venir preparat per acoblar amb els tubs de diferent diàmetre i
per permetre canvis de alineació en planta. Les peces intermèdies facilitaran la connexió
amb les clavegueres que convergeixen al col·lector, assegurant també una estanqueitat
total. Totes les peces vindran amb el orificis per la col·locació dels graons.
Els pous de tipus 1200-1800 mm tindran una anella de transició en la qual es realitzi
aquesta. A partir d’aquí el pou serà de 1200 mm amb una altra transició en la part final
gràcies a un con de 1200-600 mm. La part superior del con, de 600 mm de pas lliure fa
possible la instal·lació del marc de la tapa de fosa dúctil, que té una mida de 850 mm.
L’anella de la base, a més dels orificis d’escomesa, portarà de fàbrica, o es realitzarà en
l’obra, la cubeta de recepció per a les aigües convergents en el pou, el disseny de la qual
haurà de limitar la turbulència y els esquitxos, i estarà a càrrec del fabricant, sempre que
no quedi especificat al projecte, reservant-se la Direcció d’Obra la realització de les proves
que cregui adients per a la constatació de l’acompliment d’aquesta premissa.
Pous fabricats “in situ”
Seran de formigó armat segons plànols, amb formigó tipus HA-25 o de fàbrica de
ceràmica amb maó massís. S’assegurarà l’estanquitat total tant del pou com del conjunt
que forma amb els tubs que hi desgüassen. Nos’admetran més juntes de construcció que
}
les definides als plànols i podran tractar-se interiorment per tal d’evitar filtracions, mentre
que la base s’emmotllarà formant una banqueta que reculli les aigües de les escomeses
minimitzant les turbulències per tal d’evitar despreniments de gasos molests. La forma
serà la dels plànols o la que autoritzi ´’Enginyer Encarregat.
Es finalitzarà aquesta zona amb un arrebossat amb morter de ciment putzolànic M-600 i
un lliscat amb beurada del mateix material. Una vegada superada la zona d’escomeses
s’aixecarà una entrada d’home de 70 cm amb parets de fàbrica de maó massís de ½ peu.
Els entroncaments del col·lector i de les clavegueres es prepararan també per garantir
l’impermeabilitat. El marc i la tapa seran de fosa dúctil amb tapa estanca i dispositiu antirobatori
i acompliran els requisits d’aquest Plec.
Normes de qualitat
A ambdós tipus de pous se’ls exigirà impermeabilitat. Els prefabricats acompliran les
prescripcions de la Norma ASTM C478, tant pel que fa als materials com a disseny. La
resistència mínima del formigó serà de 280 kg/cm 2 . L’armat es mesurarà per resistir les
accions del terreny suposat xop d’aigua, a més d’acomplir la Norma.
Als elements de formigó armat dels pous prefabricats o “in situ” se’ls realitzarà les proves
següents:
Prova d’absorció
L’absorció de les parets de l’element assajat no superarà el 6 % del pes en sec. La prova
es farà segons el mètode A de la Norma ASTM C947 i per a elements de més d’un
kilogram.
Prova de resistència
Es realitzarà segons el mètode C 39 de les Normes ASTM i no s’admetrà que més del 10
% de les peces assatjades tinguin una resistència inferior que l’exigida: 280 kg/ cm 2 . Es
podran extraure provetes i assajar-les segons la Norma C 497.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
66

Als elements d’ambdós pous es realitzarà la prova de pressió hidràulica. Les proves
depressió hidràulica responen a la necessitat de comprovar l’estanqueitat del pou i de les
connexions dels tubs.
Es tracta de mantenir una pressió d’1 kg/ cm 2 durant un temps mínim de 20 minuts de
manera que no es produeixi degotim ni per les juntes ni per les parets del pou. S’admeten,
però, taques d’humitat que no donin lloc a degotim.
No s’admetrà pas a cap dels dos tipus de pou contemplats variacions de les dimensions
internes superiors a l’1 %.
Els pous fabricats “in situ” acompliran la totalitat d’aquest apartat.
Recepció
Es rebutjaran els elements o pous finalitzats que no acompleixin les exigències d’aquest
capítol del Plec o si s’hi aprecien directament defectes com:
- Esquerdes d’amplada igual o més gran de 25 centèsimes de mil·límetre i longitud
igual o més gran de 10 cm.
- Dimensions amb desviacions més grans que les toleràncies admeses.
- Defectes que indiquin deficiències de dosificació, pastat o vibrat del formigó.
2.6.2.2. Fosa per a marcs, tapes i altres elements
Procedència
Provindrà de fàbrica especialitzada.
}
Característiques generals
Es fixa la utilització exclusiva de la tapa rodona de 600 mm de diàmetre per a pous de
registre segons plànols. Les tapes s’adaptaran al marc en tota la superfície de la corona
circular de suport entre la tapa i el marc. L’ajustament lateral entre la tapa i el marc no
passarà de 2 mm impedint qualsevol moviment lateral.
Tindran un mecanisme que impedeixi el robatori.
Per aconseguir la consecució d’aquestes condicions s’exigeix que l’ajustament mecànic
del marc i la tapa sigui rectificat mecànicament.
Normes de qualitat
Les peces seran de fosa de grafit esferoïdal dúctil, amb grafit de vetes fines uniformement
repartides i sense zones de fosa blanca (cementita) ni tan sols a les arestes, lliure de
defectes perjudicials (gotes fredes, inclusions de sorra, esquerdes de contracció). Les
superfícies estaran lliures de sorra cremada i seran llises.
Les característiques metàl·liques, d’acord amb el mètode d’assaig del Plec General de
Condicions Facultatives per a Canonades d’Abastament d’Aigua aprovat per O.M. de 28
de juliol de 1974 seran:
a) Duresa Brinell 205-235
b) Resistència a tracció 18-22 kg/mm 2
c) Assaig d’impacte Haurà de resistir sense trencar-se l’impacte d’un pes de
dotze kilograms
d) Càrrega de prova 30 ó 40 T
Les mostres a assajar a tracció s’obtindran d’apèndixs col·locats expressament a les
peces de forma cilíndrica de 30 mm de diàmetre o bé de mostres especials idèntiques,
col·locades a part, verticalment en motlles de terra seca, però simultàniament a les peces,
amb fosa d’idèntica qualitat i a la mateixa temperatura.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
67

Pel qu fa a l’assaig d’impacte, les provetes s’obtindran d’igual manera que les del paràgraf
anterior, però la seva secció serà quadrada i de 50 mm de costat.
Recepció
Els conjunts de marc i tapa que no s’ajustin a les normes d’aquest apartat es rebutjaran.
2.6.2.3. Juntes
2.6.2.3.1. Juntes d’estanqueitat
Definició
Elements de goma o goma i parts d’acer inoxidable de la millor qualitat, per tal de donar
continuïtat a les connexions i garantir l’estanqueitat del conjunt.
Procedència
Seran de fàbrica especialitzada, acomplint la goma les prescripcions establertes, normes
corresponents i de geometria segons s’especifica als plànols. En tot cas les
característiques respondran a les especificacions de la Norma ASTM C-923-79.
2.6.2.3.2. Juntes de formigonat hidroexpansives
Definició
Juntes de formigonat a base de bentonita de sodi natural (waterstop), segellant, que
s’expandeix amb l’aigua.
}
Característiques generals
Una vegada hidratada, la junta ha d’expandir-se de manera que el material formi un
segellat d’alta compressió quan quedi confinat entre dos postes de formigó, en juntes
horitzontals o verticals.
El producte es compon per bentonita de sodi al 75 % i cautxú de tipus butil al 25 %, en
secció de 2x2,5 cm.
Es fixa sobre el formigó adormit abans del vessament del formigó fresc. Els
entroncaments es realitzan pel simple contacte dels extrems de la junta.
Ha de ser autocicratitzant expandint-se i segellant les esquerdes que puguin apareixer a
la junta per les retraccions en el formigó o per assentament de l’estructura.
2.6.2.4. Esglaons
Definició
Elements d’acer recobert per un copolímer de polipropilè a alta pressió que, situats
convenientment a l’interior dels pous de registre, permeten l’accés als col·lectors.
Característiques generals
Les dimensions dels esglaons són 361x216 mm, segons síndica als plànols. Vénen
preparats en una longitut de 79 mm per a col·locar-los a la paret dels pous de registre,
que hauran de disposar dels forats corresponents.
Es col·locarà un esglaó cada 25 cm, estant el darrer a un màxim de 35 cm del fons de la
cubeta.
Qualitat, instal·lació i recepció
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
68

Els esglaons s’ajustaran a la Norma ASTM C2146-82 Tipus 2 i Hostalen PPR-1042 i
hauran de resistir càrregues puntuals de 260 kg.
Els esglaons es col·locaran únicament una vegada el formigó, si el pou es fa “in situ”,
s’hagi endurit, utilitzant una broca de 24 mm de diàmetre, per perforar fins a 80 mm de
fondària, separant el forats 230 mm. El reblert del forat es farà amb un morter amb resina
epoxi.
L’esglaó s’introduirà per percusió amb martell de fusta, repartint els cops successivament
a dreta i esquerra, fins que només quedi vista la part quadrada de l’esglaó.
No s’utilitzarà greix ni qualsevol altre producte per facilitar la penetració.
Les unitats que no acompleixin les disposicions d’aquest apartat no s’admetran..
2.7. Materials per a senyalització i abalisament.
2.7.1. Marques vials.
Les marques vials acompliran amb allò establert a la Norma 8.2.- I.C. "Marques Vials",
aprovada per O.M. de 16 de Juliol de 1987 i la Norma 8.3-IC: “Marques vials”.
També acompliran allò especificat als Articles 278 i 289 del P.P.T.G. i a més a més les
Prescripcions Tècniques obligatòries que s'indiquen a continuació:
a) El valor del coeficient W1 a que es refereix l'Article 278.5.3 del PG-3, no
serà inferior a 7. També, cap dels assaigs del grup b) de l'Article 278.5.1.2,
podrà treure una qualificació nul.la.
b) El valor inicial de la retroreflexió, mesurada entre 48 i 96 hores després de
l'aplicació de la pintura, serà com a mínim de 300 milicandeles per lux i
metre quadrat.
}
c) El valor de la retroreflexió als 6 mesos de l'aplicació serà com a mínim de
160 milicandeles per lux i metre quadrat.
d) El grau de deteriorament de les marques vials, mesurat als 6 mesos de
l'aplicació, no serà superior al 30% a les línies de l'eix o de separació de
carrils, ni al 20% a les línies del vorell de la calçada.
e) Si els resultats dels assaigs, realitzats amb arranjament a quant es
disposa a l'Ordre Circular nº 292/86 T. no acomplissin els requisits dels
Plecs de Prescripcions Tècniques, tant Generals com Particulars, les
corresponents partides de materials seran rebutjades, no es podran
aplicar. En cas de que el Contractista hagués procedit a pintar marques
vials amb aquests materials, haurà de tornar a realitzar l'aplicació, a costa
seva, en la data i termini que fixi el Director.
Abans d'iniciar l'aplicació de marques vials o el seu repintat serà necessari que els
materials a utilitzar -pintura blanca i microesferes de vidre- siguin assajades per
Laboratoris Oficials del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, per a de determinar si
acompleixen les especificacions vigents, Article 278 i 289 respectivament, del PG-3.
És molt important per a la comprovació dels materials la correcta presa de mostres, la
qual s'haurà de fer amb els següents criteris:
a) De tota obra de marques vials, sigui gran o petita, s'enviarà als Laboratoris
Oficials, per a la seva identificació, un envàs de pintura original
(normalment de 25 o 30 Kg) i un sac de microesferes de vidre (normalment
de 25 Kg), i es deixarà un altre envàs com a mínim, de cada material, sota
custòdia del Director, per a poder realitzar assaigs de contrast en cas de
dubte.
b) A les obres on s'utilitzin grans quantitats de pintura i microesferes de vidre,
es realitzarà un mostreig inicial aleatori, a raó d'un pot de pintura i un sac
de microesferes de vidre per cada 100 Kg. d'aplec de material, enviant
després un pot i un sac presos a l'atzar entre els anteriorment mostrejats, i
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
69

eservant la resta de la mostra fins a l'arribada dels resultats del seu
assaig. Un cop confirmada la idoneïtat dels materials, els pots de pintura i
sacs de microesferes de vidre presos com a mostra principal podran
tornar-se al Contractista per a la seva utilització.
c) Els Laboratoris Oficials realitzaran, com més aviat millor, els assaigs
complerts indicats als Articles 278 i 289 del PG-3, enviant els resultats al
Director el més ràpidament possible (tèlex, telegrama, etc.), indicant si
s'acompleixen totes les prescripcions o si és necessari enviar una nova
mostra per a fer assaigs de contrast, davant l'incompliment d'alguna
d'elles.
Un cop rebuda la confirmació de que els materials enviats a assajar
acompleixen les especificacions, el Director podrà autoritzar el
començament de les mateixes.
d) Durant l'execució de les marques vials, personal responsable davant el
Director procedirà a prendre mostres de pintura directament de la pistola
de la màquina, a raó de dos pots de 2 Kg. per lot d'acceptació, un dels
quals enviarà al Laboratori Central d'Estructures i Materials per a que es
realitzin assaigs d'identificació, reservant l'altre fins a l'arribada dels seus
resultats, per assaigs de contrast.
Igualment es procedirà a la presa de mostres de pintura i microesferes de
vidre aplicades sobre el paviment, mitjançant la col.locació d'unes xapes
metàl.liques de 30 x 15 cm. i un gruix de 1 a 2 mm. o sobre la superfície
d'aquell, al llarg de la línia per on ha de passar la maquinària i en sentit
transversal a l'anomenada línia. Aquestes xapes hauran d'estar netes i
seques i, un cop dipositades de pintura i microesferes, es deixaran
assecar durant mitja hora abans de recollir-les amb cura i desar-les en un
paquet per enviar-les al Laboratori Central d'Estructures i Materials per a
comprovar els rendiments aplicats.
}
El nombre aconsellable de xapes per a controlar cada lot d'acceptació serà
de 10 a 12, espaiades 30 o 40 m. Les xapes s'hauran de marcar amb la
indicació de l'obra, lot, punt quilomètric i carretera a què corresponen.
A part de les confirmacions enviades al Director si els materials assajats
acompleixen les especificacions, el Laboratori Central d'Estructures i
Materials redactarà un informe per cada mostra de pintura identificada on,
a més dels valors individuals de cada assaig, figurarà el Coeficient de
Valoració W1 a que es refereix l'Article 278.5.3 del PG-3.
També el Director rebrà els informes corresponents a les microesferes de
vidre, assaigs d'identificació de pintures preses directament de la màquina
i de les xapes recollides durant l'execució de la marca vial.
El grau de deteriorament s'avaluarà mitjançant inspeccions visuals
periòdiques als 3, 6 i 12 mesos de l'aplicació, realitzant, quan sigui notable,
fotografies que es comparen amb el patró fotogràfic homologat per l'Àrea
de Tecnologia de la Direcció General de Carreteres.
La intensitat reflexiva s'haurà de mesurar entre les 48 a 96 hores de
l'aplicació de la marca vial, i als 3, 6 i 12 mesos, mitjançant un
retroreflectòmetre digital.
2.7.2. Senyalització vertical.
Acompliran allò especificat a l'Article 701 del P.P.T.G. L'encastament dels pals metàl.lics
s'efectuarà amb formigó del tipus HM-15. Els cartells, pòrtics, banderoles i elements de
sustentació hauran de ser capaços de suportar en condicions adequades de seguretat
una pressió de vent de 200 Kg/m 2 .
El nivell de reflectància complirà el nivell 2.
2.8. Materials per enllumenat
2.8.1. Arquetes
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
70

Els formigons seran de resistència característica HM-20 en coronació del mur i de
resistència característica HM-15 en solera de 10 cm de gruix. Les parets laterals es
construiran en totxo vermell de 12 cm R-100 kg/cm² amb juntes de morter M-40 de 10
mm de gruix.
Les parets s'arrebossaran amb morter 1:3 de 15 mm de gruix i amb acabats brunyits i
cantonades arrodonides.
El fons es reomplirà fins a una alçada de 10 cm amb grava de tamany no superior a 3
cm.
La tapa i el marc seran de fonera i quedarà enrassat amb el paviment.
2.8.2. Lluminàries i Projectors
2.8.2.1. Característiques
En aquesta obra s'instal×laran les llumeneres definides al quadre de preus. La
modificació de qualsevol element mantindrà les mateixes característiques i haurà d'ésser
aprovada per la Direcció d'Obra i la Propietat.
2.8.2.2. Equip
L’allotjament de l’equip s’incorporarà en la mateixa columna d’enllumenat.
2.8.2.3. Balastres
}
Serna del tipus “interior” i superaran els assaigs de resistència a la humitat, aïllament,
sobreintensitat i duració.
2.8.2.4. Arrencadors
Cada arrencador formarà un conjunt homogeni amb el balastre.
Per les proves dels arrencadors s'aplicarà la recomanació de la publicació CEI nº
622/1980.
2.8.2.5. Condensadors
Seran d'execució estanca icumpliran els assaigs d'estanquitat, sobretensió i duració
que indica la norma UHE 20010.
L'aïllament entre qualsevol de les bornes i la coberta metàl×lica exterior serà de dos
megaohms com a mínim i resistirà durant un minut un tensió de prova de 2000 V a
freqüència industrial.
Les connexions s'efectuaran mitjançant terminals "faston", d'acord amb la Norma UHE
20425.
2.8.2.6. Bàculs, columnes i suports
Les columnes d’enllumenat estaran fabricats, en xapa d'acer de 4 mm de gruix com a
mínim, amb una secció circular de diàmetre constant al llarg de tota l’alçada.
Els cables per l'interior de la columna seran de 3 x 2,5 mm² de coure amb aïllament
de Policlorur de vinil PVC per a un mínim de 1000 V i coberta, també, de PVC.
Alimentaran elèctricament les làmpades des de la caixa de protecció i es connectaran
les mases a terra.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
71

Les caixes de derivació i protecció de l'interior de les columnes incorporaran dues
bases fusibles, dos o quatre bornes d'entrada per a conductors de 50 a 6 mm², segons
cada cas, dos o quatre bornes de sortida per a dos circuits monofàsics per a
conductors de 2,5 mm i els cartutxos fusibles corresponents.
Les caixes es fixaran als suports utilitzant tornilleria d'acer inoxidable.
2.8.3. Cables per a xarxa de distribució
Els conductors seran unipolars o tetrapolars. Els cables d'enllumenat seran armats, i en
coberta i un aïllament de Policlorur de vinili (PVC).
Les seccions podran ser variables i la protecció elèctrica corresponent quedarà
dimensionada per a la secció més petita de cada línia.
Les seccions per a cada tram queden reflectides en l'annex de càlculs.
No es permet la realització d'empalmaments dins els trams soterrats o grapejats a les
parets exceptuant les arquetes i les caixes de protecció de les llumeneres.
2.8.4. Quadres
Els quadres es situaran en el lloc definit als plànols amb possibilitat de fàcil accés per
la cara frontal dels mateixos.
Els circuits d'alimentació a punts de consum s'ha dividit de manera que es garanteixi
una bona protecció selectiva per a cada consum i àrea diferenciada.
Pels circuits d'alimentació a làmpades de descàrrega els interruptors i contactors seran
per càrregues inductives o bé de potència 1,8 vegades la nominal.
S'identificaran tots els extrems de cable de l'armari, ja siguin de potència o de
maniobra, utilitzant senyalitzadors "ad hoc" sobre els cables o bornes, segons sigui el
}
cas. Les inicials d'identificicació en el quadre correspondran en la seva totalitat a les
indicades en els esquemes.
Sempre que sigui possible es mantindrà una única marca per a cada un dels elements
d'aparellatge que forman part dels quadres (interruptors, automàtics, contactors, ...).
El disseny, la fabricació i les proves dels equips es sotmetran a la última revisió de las
recomanacions de la Comisió Electrotècnica Internacional (IEC), Reglament
Electrotècnic Espanyol de Baixa Tensió, Normes i altres disposicions legals vigents.
En l'interior de l'armari els circuits s'identificaran per rètols grabats, reblonats i
cargolats i col·locats en la part frontal de les portes al costat de l'aparellatge
corresponent.
El cablejat interior es realitzarà amb cable de coure de tipus V-750 de 2.5 mm² de
secció mínima i/o pletina de coure convenientment aïllada amb seccions i separacions
adequades.
L'embornament de la maniobra i cablejat auxiliar es realitzarà en tots els casos
mitjançant terminals a pressió numerats segons un ordre lògic, acabant en regletes de
bornes modulars de poliamida muntades sobre carrils normalitzatas DIN tractats amb
zinc o bicromats.
La connexió a interruptors, contactors i fusibles i el reste d'aparellatge de potència es
farà directament sobre les bornes d'aquests a traves de terminals a pressió subjectats
als extrems dels cables.
Els armaris seran metàl×lics estancs. Tindran juntes de neopré en les portes frontals
perquè no entri la pols i portaran frontises i panys ocults amb maneta. L'embarrat
general serà de coure electrolític i anirà soportat amb aïlladors per a soportar els
esforços electrodinàmics de curt circuit.
2.9. Materials per a urbanització
2.9.1.Vorades i rigoles
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
72

Seran peces preficades de formigó que compliran les següents prescripcions:
Control dimensional i d’aspecte
La Norma UNE 127.025 estableix les toleràncies en les dimensions de les peces i els
seus defectes d’aspecte. La Norma UNE 127.026 defineix els mètodes d’assaig per a la
comprovació dimensional.
Determinació de l’absorció d’aigua
La Norma UNE 127.025 estableix un límit màxim d’absorció d’aigua de CA=4%. La Norma
UNE 127.027 defineix el mètode d’assaig per a la determinació de l’absorció d’aigua.
Resistència mecànica a la flexió
La Norma UNE 127.025 determina els valors mínim de resistència a la flexió depenent del
tipus i classe de peça. La Norma UNE 127.028 defineix el mètode d’assaig per determinar
la resistència a flexió de les vorades rectes i rigoles rectes.
Resistència mecànica a la compressió
La Norma UNE 83.302 estableix els procediments per a l’extracció i conservació de
probetes obtingudes de peces de formigó endurit. També estableix les relacions entre
longitud i diàmetre de les probetes. La Norma UNE 83.303 estableix els procediments de
refrentat de les probetes destinades a l’assaig de trencament per compressió. La Norma
UNE 83.304 indica els mitjans i procediments que s’han d’emprar per al trencament per
compressió de probetes cilíndriques de formigó.
2.9.2. Panots
Definició
Rajoles hidràuliques fetes amb ciment, colorants i granulats.
}
Característiques generals
Les peces han de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície, i els angles i
les arestes rectes a la cara plana. No poden tenir esquerdes, escantonaments ni altres
defectes.
La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: llargària x amplària x gruix.
Gruix de la capa fina >= 6 mm
Absorció d'aigua (UNE 127-002) = 35 kp/cm2
Gelabilitat (UNE 127-003) Absència de senyals de
trencament o
deteriorament
Toleràncies:
- Dimensions
- Gruix ± 8%
± 0,2%
- Angles, variació sobre un arc de 20 cm de radi ± 0,4 mm
- Rectitud d'arestes ± 0,1%
- Balcaments ± 0,5 mm
- Planor ± 2 mm
Condicions de subministrament i emmagatzematge
Subministrament: Empaquetats sobre palets.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.
2.10. Materials diversos.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
73

2.10.1. Fustes per a encofrats.
Les fustes per a encofrats acompliran allò establert a la Norma EME-NTE i estarà ben
dessecada a l'aire, sense presentar senyals de putrefacció, corcadura o atac de fongs.
2.10.2. Materials per a equips mecànics
2.10.2.1. Vàlvules
Les vàlvules seran de primera qualitat, construïdes en una sola peça i no presentaran
pors, esquerdes o altres tipus de defectes. Seran sotmeses a proves hidràuliques segons
DIN 3230 coeficient de fuita (hermetisme zero gotes).
El Contractista podrà presentar equips amb execucions amb materials diferents,
degudament justificats i d’eficàcia contrastada, els quals seran sotmesos a l’aprovació del
Director de l’Obra.
Vàlvules de papallona
Vàlvula d’eix centrat
Materials: cos i clapeta de fosa gris GG 25, assentaments en bronze i eix d’acer
inoxidable per construcció segons normes DIN o AFNOR. Actuador pneumàti, simple o
doble efecte.
El Contractista podrà presentar equips amb execucions amb materials diferents,
degudament justificats i d’eficàcia contrastada, els quals seran sotmesos a l’aprovació del
Director de l’Obra.
Vàlvules de retenció
}
Seran de tancament a doble disc.
Materials: cos i clapeta de ferro gris GG 20, assentaments en BUNA – N, clapetes en
fosa nodular GGG-40, eix d’acer inoxidable. AISI – 304, resorts en acer inox, per
construcció segons normes DIN o AFNOR.
El Contractista podrà presentar equips amb execucions amb materials diferents,
degudament justificats i d’eficàcia contrastada, els quals seran sotmesos a l’aprovació del
Director de l’Obra.
2.10.3.Instal·lacions elèctriques
Per al muntatge de qualsevol instal·lació elèctrica serà preceptiu que obri en poder del
Director d’Obra el Projecte corresponent autoritzat per la Delegació d’Industria i, en el seu
cas la Comapnyia subministradora d’energia.
Quadres de baixa tensió
El quadre de B.T. durà els conductors principals corresponents a les tres fasses i la
corresponent al neutre. Tots els conductors aniran amb recobriment de polietilè reticulat.
Aquest quadre serà accessible per davant, deixant els espais lliures suficients per a treure
qualsevol element del seu interior. Serà estanc a possibles entrades d’aigua havent-se
d’acondicionar les sortides de cables amb aquesta fi.
Disposarà de les obertures necessàries per a mantenir una ventilació natural suficient.
Tots els isntruments de mesura seran de tipus robust, preferentment amb bisell quadrat.
Estarà format per l’embarrat de 380 V i les entrades i sortides del mateix seran de xapa
d’acer, recoberta en el seu interior per una pintura anticorrossiva i en el seu exterior per
tres capes de pinturadel color que aprovi l’Administració.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
74

El conductor del neutre tindrà la meitat de secció de les fases i cada circuit una connexió
collada independentment al neutre principal.
Les sortides per a motors constaran de seccionador, comptador, relès de protecció i
fusibles. Cada sortida anirà col·locada en un armari independent de porta amb frontissa
accessible des del front del Quadre.
Al front de cada armari o calaix s’hi disposarà de senyalització de les posicions “obert” o
“tancat” del contactor.
Les sortides d’alimentació a quadres auxiliars (tals com polipastos elèctrics i enllumenat),
als circuits de comandament i control dels altres quadres, al Panel de Control del procés i
a qualsevol altre diferent dels anteriors que pugui existir, estaran formades per
interruptors, fusibles i senyalització de “en servei” i no serà necessària la seva col·locació
en armaris o calaixos independents.
Es disposarà de voltímetre en barres.
L’alimentació al Quadre es farà mitjançant interruptor amb comandament manual, amb
senyalització de les posicions “obert” o “tancat” en el front.
Cables de potència i control i safates de cables
No s’utilitzaran cables s’aïllament de paper impregant, ni calbes sense beina protectora en
conduccions subterrànies de terra. Les seccions mínimes seran:
- Cables de potència: 2,5 mm²
- Cables de senyalització i control: 1,5 mm²
- La tensió d’aïllament serà: 0,6/1 kV.
Es disposaran conduccions seprades per a les diferents tensions i pels cables de control.
Les safates seran resistents als agents ambientals i aniran provistes de tapa del mateix
material en els camins exteriors. Els cables d’alta tensió aniran agafats a les safates.
}
Les sortides de cables de l’edifici es faran en galeria, sota tub, o de qualsevol altra forma
que pugui garantir una ordenació i separaicó adequada dels cables i la impossibilitat
d’entrada d’aigua o terra a l’edifici.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
75

3. UNITATS D'OBRA, PROCÉS D'EXECUCIÓ I CONTROL.
3.1. Treballs generals.
3.1.1. Replantejament.
A partir de la Comprovació del Replanteig de les obres, tots els treballs de replanteig
necessaris per a l'execució de les obres seran realitzats per compte i risc de contractista.
El director comprovarà el replanteig executat pel contractista i aquest no podrà iniciar
l'execució de cap obra o part d'ella, sense haver obtingut del Director la corresponent
aprovació del replanteig.
L'aprovació per part del Director de qualsevol replanteig efectuat pel contractista no
disminuirà la responsabilitat d'aquest en l'execució de les obres. Els perjudicis que
ocasionessin els errors del replanteigs per al contractista hauran de ser solucionats a
càrrec d'aquest en la forma que indiqui el Director.
El contractista haurà de proveir al seu càrrec tots els materials, aparell i equips de
topografia, personal tècnic especialitzat, i mà d'obra auxiliar, necessaris per efectuar els
replanteigs al seu càrrec i materialitzar els vèrtexs, bases, punts i senyals anivellats. Tots
els medis materials i de personal esmentats tindran la qualificació adequada al grau
d'exactitud dels treballs topogràfics que requereixi cada una de les fases de replanteig
d'acord amb les característiques de l'obra.
En les comprovacions del replanteig que la Direcció efectuï, el contractista, al seu càrrec,
proporcionarà l'assistència i ajuda que el director demani, evitarà que els treballs
d'execució de les obres interfereixin o entorpeixin les operacions de comprovació i. quan
sigui indispensable, suspendrà els esmentats treballs, sense que per això tingui dret a cap
indemnització.
}
El contractista executarà al seu càrrec els accessos, corrioles, escales, passarel·les i
bastides necessàries per la realització de tots els replanteigs, tant els efectuats per ell
mateix com per la Direcció per les comprovacions dels replanteigs i per la materialització
dels punts topogràfics esmentats anteriorment.
El contractista serà responsable de la conservació durant el temps de vigència del
contracte, de tots els punts topogràfics materialitzats en el terreny i senyals anivellades,
tenint que reposar al seu càrrec, els que per necessitat d'execució de les obres o per
deteriorament haguessin sigut moguts o eliminats, el que comunicarà per escrit al director,
i aquest donarà les instruccions oportunes i ordenarà la comprovació dels punts
recuperats.
3.1.2. Accés a les obres.
Excepte prescripció específica en algun document contractual, seran de compte i risc del
contractista, totes les vies de comunicació i les instal.lacions auxiliars per transport, tals
com carreteres, camins, sendes, passarel·les, plànols inclinats, muntacàrregues per al
accés de persones, transports de materials a l'obra, etc.
Aquestes vies de comunicació i instal.lacions auxiliars seran gestionades, projectades,
construïdes, conservades, mantingudes i operades, així com demolides, desmuntades,
retirades, abandonades o lliurades per usos paleriors per compte i risc del contractista.
L’Administració es reserva el dret a què aquelles carreteres, camins, sendes i
infrastructures d'obra civil i/o instal·lacions auxiliars de transport, que el Director consideri
d'utilitat per a l’explotació de l'obra definitiva o per altres fins que la Direcció estimi
convenients, siguin lliurats pel contractista a l'acabament de la seva utilització per aquest,
sense que per això el contractista hagi de percebre cap abonament.
El contractista tindrà que obtenir de l'autoritat competent les oportunes autoritzacions i
permisos per a la utilització de les vies i instal·lacions, tant de caràcter públic com privat.
L’Administració es reserva el dret que determinades carreteres, camins, sendes, rampes i
d'altres vies de comunicació construïdes per compte del contractista, puguin ser
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
76

utilitzades gratuïtament per si mateix o per altres contractistes per la realització de treballs
de control de qualitat, auscultació, reconeixement i tractament del terreny, sondeigs,
injeccions, ancoratges, fonaments indirectes, obres especials, muntatge d'elements
metàl·lics, mecànics, elèctrics, i d'altres equips d'instal·lació definitiva.
3.1.3.Instal·lacions auxiliars d'obra i obres auxiliars.
Constitueix obligació del contractista el projecte, la construcció, conservació i explotació,
desmuntatge, demolició i retirada d'obra de totes les instal·lacions auxiliars d'obra i de les
obres auxiliars, necessàries per a l'execució de les obres definitives.
Es consideraran instal·lacions auxiliars d'obra les que, sense caràcter limitatiu, s'indiquen
a continuació:
a) Oficines del contractista.
b) Instal·lacions per serveis del personal.
c) Instal·lacions per als serveis de seguretat i vigilància.
d) Laboratoris, magatzems, tallers i parcs del contractista.
e) Instal·lacions d'àrids; fabricació, transport i col·locació del formigó, fabricació de
mescles bituminoses, excepte si en el contracte d'adjudicació s'indiqués altre
cosa.
f) Instal·lacions de subministrament d'energia elèctrica i enllumenat per a les obres
g) Instal·lacions de subministrament d'aigua.
h) Qualsevol altre instal·lació que el contractista necessiti per a l'execució de l'obra.
Es consideraran com a obres auxiliars les necessàries per a l'execució de les obres
definitives que, sense caràcter limitatiu, s'indiquen a continuació:
a) Obres per al desviament de corrents d'aigües superficials tals com a talls,
canalitzacions, etc.
b) Obres de drenatge, recollida i evacuació de les aigües en les zones de treball.
c) Obres de protecció i defensa contra inundacions.
d) Obres per esgotaments o per rebaixar el nivell freàtic.
}
e) Estrebades, sosteniments i consolidació del terreny en obres a cel obert i
subterrànies.
f) Obres provisionals de desviament de la circulació de persones o vehicles,
requerits per a l'execució de les obres objecte del contracte.
Durant la vigència del contracte, serà de compte i risc del contractista el funcionament, la
conservació i el manteniment de totes les instal.lacions auxiliars d'obra i obres auxiliars.
3.1.4. Maquinària i mitjans auxiliars.
El contractista està obligat, sota la seva responsabilitat a proveir-se i disposar en obra de
totes les màquines, útils i mitjans auxiliars necessaris per a l'execució de les obres, en les
condicions de qualitat, potència, capacitat de producció i en quantitat suficient per a
complir totes les condicions del contracte, així com a manejar-los, mantenir-los,
conservar-los i utilitzar-los adequada i correctament.
La maquinària i els mitjans auxiliars que s'hagin d'utilitzar per l'execució de les obres, la
relació de la qual figurarà entre les dades necessàries per a confeccionar el Programa de
Treball, hauran d'estar disponibles a peu d'obra amb suficient antelació al començament
del treball corresponent, per que puguin ser examinats i autoritzats, en el seu cas, pel
Director.
L'equip quedarà adscrit a l'obra en tant estiguin en execució les unitats en que ha
d'utilitzar-se, en la intel·ligència que no es podrà retirar sense consentiment exprés del
Director i havent estat reemplaçats els elements avariats o inutilitzats sempre que la seva
reparació exigeixi terminis que aquell estimi han d'alterar el Programa de Treball.
Si durant l'execució de les obres el Director observés que, per canvi de les condicions de
treball o per qualsevol altre motiu, els equips autoritzats no fossin idonis al fi proposat i al
compliment del programa de Treball, hauran de ser substituïts, o incrementats en nombre,
per altres que ho siguin.
El contractista no podrà reclamar si, en el curs dels treballs i per al compliment del
contracte, es veiés obligat a augmentar la importància de la maquinària, dels equips o de
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
77

les plantes i dels medis auxiliars, en qualitat, potència, capacitat de producció o en
nombre, o a modificar-lo respecte de les seves previsions.
Totes les despeses que s'originin pel compliment d'aquest article, es consideraran
incloses en els preus de les unitats corresponents i, en conseqüència, no seran abonades
separadament, malgrat expressa indicació en contrari que figuri en algun document
contractual.
3.2. Moviment de terres.
3.2.1.- Aclariment i estassada del terreny.
Definició.
Consistirà en extraure i retirar de les zones afectades per les obres tots els arbres,
soques, plantes, brossa, fustes trencades, runes, deixalles o qualsevol altre material
indesitjable.
Execució de les obres.
Aquesta unitat d'obra s'executarà amb subjecció a allò prescrit a l'Article 300 del PG-3.
3.2.1.1. Enderrocs i demolicions.
Aquest conjunt d'unitats d'obra s'executarà amb subjecció a allò prescrit a l'Article 301 del
PG3.
La profunditat d'enderroc dels fonaments serà, com a mínim, de cinquanta centímetres
(50 cm) per sota de la cota més baixa del terraplè o desmunt.
3.2.1.2. Escarificació i compactació de ferms existents.
}
Aquesta unitat d'obra s'executarà amb subjecció a allò prescrit a l'Article 303 del PG-3.
L'execució d'aquesta unitat inclou l'escarificació del ferm, retirada dels productes en cas
necessari i la compactació dels productes remoguts o de la superfície resultant, un cop
retirats els productes esmentats.
3.2.2. Excavacions.
3.2.2.1. Consideració general.
No s'autoritzarà l'execució de cap excavació que no es porti a terme en totes les fases
amb referències topogràfiques precises.
3.2.2.2. Excavació de rases, pous i fonaments.
Definició.
S'entendrà per rases, aquelles excavacions per sota del nivell de la rasant per tal de
construir uns fonaments, enterrar unes canalitzacions, fer passar unes instal.lacions, etc.
Comprèn les següents operacions:
- L'excavació i extracció dels materials de la rasa, pou o fonament, així com la
neteja del fons de l'excavació. Aquest concepte inclou l’excavació convencional,
l’excavació amb ripat previ, les excavacions amb trencament mitjançant martells
hidràulics i/o rasadora; il’excavació amb explosius; sigui quin sigui el percentatge
que es trobi de roca no excavable amb mitjans mecànics, i la repercusió treballs
relacionats amb els serveis afectats.
- Les operacions de càrrega, transport i descàrrega a les zones d’utilització o
emmagatzematge provisional, fins i tot quan el mateix material s'hagi
d'emmagatzemar diversos cops, així com la càrrega, transport i descàrrega des de
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
78

l'últim emmagatzematge fins al lloc d’utilització o abocador (en cas de materials
inadequats o sobrants).
- La conservació adequada dels materials i dels cànons, indemnitzacions i
qualsevol altre tipus de despeses dels llocs d'emmagatzematge i abocadors.
- Els esgotaments i drenatges que siguin necessaris.
- Qualsevol treball, maquinària, material o element auxiliar necessari per a la
correcta i ràpida execució d'aquesta unitat d'obra.
Classificació.
Pel que fa al material a excavar, les excavacions de rases es classifiquen en:
- Excavació en terreny sense classificar, incloent-hi roca
S'entén per terreny sense classificar, inclòs roca el que per la seva excavació cal la
utilització de mitjans mecànics de gran potència i fins i tot explosius o martell picador.
Execució de les obres.
No s'autoritzarà l'execució de cap excavació que no sigui portada a terme en totes les
seves fases amb referències topogràfiques precises.
Les fondàries i dimensions de fonaments són les indicades als plànols, excepte si
l'Enginyer Director, a la vista dels terrenys que sorgeixin durant el desenvolupament de
l'excavació, fixi, per escrit, altres fondàries i/o dimensions.
Qualsevol variació en les condicions del terreny de fonaments que difereixi sensiblement
de les suposades, es notificarà immediatament a l'Enginyer Director per que, a la vista de
les noves condicions, introdueixi les modificacions que estimi necessàries per assegurar
uns fonaments satisfactoris.
}
El Contractista haurà de mantenir al voltant dels pous i rases un tall de terreny lliure d'una
amplada mínima d'un metre (1m). No s'aplegarà a les proximitats de les rases o pous,
materials (procedents o no de l'excavació) ni es situarà maquinària que puguin posar en
perill l'estabilitat dels talussos de l'excavació.
Els dispositius de travada de l'estrebada, hauran d'estar, a cada moment, perfectament
col.locats sense que existeixi en ells perill de vinclament.
Les traves de fusta s'aixamfranaran en els seus extrems i es falcaran fortament contra el
recolzament, assegurant-les contra qualsevol esmunyiment.
El Contractista pot, amb la conformitat expressa de l'Enginyer Director, prescindir de
l'estrebada realitzant en el seu lloc, l'excavació de la rasa o pou amb els corresponents
talussos. En aquest cas, el Contractista assenyalarà els pendents dels talussos, per la
qual cosa, tindrà present les característiques del sòl, amb la sequera, filtracions d'aigua,
pluja, etc., així com les càrregues, tant estàtiques com dinàmiques, a les proximitats.
Les excavacions en les que es pugui esperar esllavissades o corriments, es realitzaran
per trams. En qualsevol cas, si encara que s'haguessin pres les mesures prescrites, es
produïssin esllavissades, tot el material que caigués a l'excavació serà extret pel
Contractista.
Un cop assolit el fons de l'excavació, es procedirà a la seva neteja i anivellació,
permetent-se unes toleràncies respecte a la cota teòrica en més o en menys, de cinc
centímetres (±5cm) en el cas de tractar-se de sòls, i en més zero i menys vint (+0 i -20
cm) en el cas de que es tractés de roca.
Els fons de les excavacions de fonaments per obres de fàbrica no s'han d'alterar, per la
qual cosa s'asseguraran contra l'esponjament, l'erosió, la sequera, la gelada, procedint
d'immediat, un cop l'Enginyer Director hagi donat la seva aprovació, a estendre la capa de
formigó de neteja.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
79

El Contractista informarà a l'Enginyer Director immediatament sobre qualsevol fenomen
imprevist, tal com irrupció d'aigua, moviment del sòl, etc., a fi i efecte que es puguin
prendre les mesures necessàries.
El Contractista prendrà immediatament mesures que comptin amb l'aprovació de
l'Enginyer Director davant els nivells aqüífers que es trobin durant el curs de l'excavació.
En el cas que el Contractista no prengui a temps les precaucions per al drenatge, siguin
aquestes provisionals o definitives, procedirà, així que l'Enginyer Director ho indiqui, al
restabliment de les obres afectades i aniran al seu càrrec les despeses originades per
aquesta demora.
Les instal·lacions d'esgotament i la reserva d'aquestes hauran d'estar preparades a fi de
que les operacions es puguin executar sense interrupció.
Els dispositius de succió es situaran fora de la superfície de fonaments.
Els conductes filtrants i canonades aniran als costats de les superfícies de fonaments.
En les excavacions en roca cal la utilització de maquinària de gran potència, i fins i tot
explosius o martell picador o qualsevol combinació d'aquests sistemes.
Si fos necessària la utilització d'explosius el Contractista proposarà a la Direcció d'Obra el
programa d'execució de voladures, justificat amb els corresponents assaigs, per a la seva
aprovació.
En la propala del programa s'haurà de, com a mínim, d’especificar:
- Maquinària i mètode de perforació a utilitzar.
- Longitud màxima de perforació.
- Diàmetre de les barrinades del pretall i disposició d'aquestes.
- Diàmetre de les barrinades de destrossa i disposició de les mateixes.
}
- Explosius, dimensions dels cartutxos i esquema de càrrega dels diferents tipus de
barrinades.
- Mètodes per fixar la posició de les càrregues en l'interior de les barrinades.
- Esquema de detonació de les voladures.
- Exposició detallada dels resultats obtinguts amb el mètode d'excavació proposat en
terrenys anàlegs al de l'obra.
El Contractista justificarà en el programa amb mesures del camp elèctric del terreny,
l'adequació del tipus d'explosius i detonadors.
Tanmateix, el Contractista mesurarà les constants del terreny per la programació de les
càrregues de voladura, de forma que no siguin sobrepassats els límits de velocitat i
acceleracions que s'estableixin per les vibracions en estructures i edificis pròxims, a la
pròpia obra.
L'aprovació del Programa per al Director d'Obra no eximirà al Contractista de l'obligació
dels permisos adequats i adopció de les mesures de seguretat necessàries per evitar els
perjudicis a la resta de l'obra o a tercers.
Haurà de prestar especial atenció en les mesures de seguretat destinades a evitar
projeccions de materials.
L'aprovació inicial del Programa pel Director d'Obra, podrà ser reconsiderada per aquest
si la naturalesa del terreny o altres circumstàncies ho fessin aconsellable. En aquest cas
el Contractista haurà de presentar a l'aprovació del Director d'Obra un nou programa de
voladura, sense que aquest sigui objecte d'abonament.
Els fons de les excavacions es netejaran de tot material solt o fluix i les seves esquerdes i
ranures s'ompliran adequadament. Les crestes i pics existents en els fons de l'excavació
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
80

en roca hauran de ser regularitzades. Tanmateix s'eliminaran totes les roques soltes o
desintegrades i els estrats excessivament prims.
3.2.2.3. Cales per a localització de serveis
Aquesta unitat es refereix a l’execució de cales d’una amplada d’1,0 m per a la
localització de serveis existents en els punts dels vials on ho determini la Direcció d’Obra.
Sempre que s´hagin localitzat, pels plànols entregats per les companyies, punts
d´encreuament amb serveis existents, s´haurà de fer una cala, amb comunicació prèvia
amb la Direcció d´Obra
Per a l’execució de la cala s’utilitzaran mitjans únicament manuals, donat el perill d’afecció
a la canonada.
3.2.2.4. Excavació per a descobriment i localització de serveis
S’entendrà per excavació per a descobriment i localització de serveis, l’excavació i
extracció dels materials de la rasa un cop localitzats els serveis mitjançant les cales. En
aquesta unitat d’obra es considerarà l’excavació del 0,30 m superiors a la canonada de
clavegueram o als 0,30 m més de diàmetre de la canonada si es tracta d’aigua potable.
Els mitjans a utilitzar seran manuals, excepte quant a la proximitat a la canonada sigui el
suficient, a criteri de la Direcció d’Obra, per no tenir perill de trencament i en aquest cas es
podrà utilitzar mitjans mecànics.
3.2.3.Terraplenats i rebliments.
3.2.3.1. Rebliments localitzats.
- Definició.
}
En aquesta unitat d'obra queden inclosos, sense que la relació sigui limitadora:
- Els materials necessaris, provinents de l'excavació o de préstecs.
- L'extensió d'una tongada.
- La humificació o dessecació d'una tongada.
- La compactació d'una tongada.
- La repetició de les tres últimes operacions tantes vegades com fes falta fins a
l'acabat del rebliment.
- Qualsevol treball, maquinària, material o element auxiliar necessari per a la
correcta i ràpida execució d'aquesta unitat d'obra.
Execució de les obres.
Les obres s'executaran d'acord amb l'Article 332 del PG-3, quedant limitat el gruix d'una
tongada a un gruix màxim de trenta centímetres (30 cm).
Als murs, abans de procedir al replè i compactació de l'extradós, es procedirà al replè i
compactació del terreny natural davant el mur, a fi i efecte d'assegurar l'estabilitat a
l'esmunyiment d'aquest.
El replè de fonaments de petites obres de fàbrica es compactarà fins a aconseguir el
noranta vuit per cent (98%) de la densitat màxima obtinguda a l'assaig Proctor Modificat.
En el nucli dels terraplens situats en l'extradós d'estreps d'obres de fàbrica i testeres de
passos inferiors, el material serà seleccionat, havent d’acomplir les condicions exigides en
la coronació en una longitud igual a vint (20) metres, amidats perpendicularment a cada
un dels paraments de l'estrep o testeres de passos inferiors i fins a 1 (un) metre per
damunt de la part superior de la volta o tauler del pas inferior. La compactació dels
terraplens en aquestes zones serà al cent per cent (100%) de la màxima densitat
obtinguda a l’assaig de Proctor Modificat.
3.3. Drenatge.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
81

3.3.1.Tubs, pericons i buneres.
3.3.1.1. Pericons i pous.
Definició.
Aquesta unitat es refereix a l'execució de pericons i pous de formigó, blocs de formigó,
maçoneria, maons o qualsevol altre material previst al Projecte o autoritzat pel Director de
l'Obra.
En ella hi queden inclosos, sense que la relació sigui limitadora:
- El subministrament i col.locació dels materials.
- La fabricació del pericó o pou i les operacions necessàries pel seu lligam amb la
resta de l'obra.
- Les tapes.
- La neteja i manteniment del pericó o pou de registre fins l'acabament de l'obra.
- Qualsevol altre treball, maquinària, material o element auxiliar necessari per a la
correcta execució d'aquesta unitat d'obra.
Execució de les obres.
Els pericons i pous es construiran amb les formes i mides indicats als Plànols. Llur
emplaçament i cota seran els que indiquen els plànols.
L'execució de les obres haurà d'acomplir les especificacions de l'article 410.2 del PG-3.
3.3.1.2. Caixes per a embornals
Definició.
}
Embornals executats "in situ" amb formigó i reixa i marc de fonería, per al drenatge
d´aigües pluvials.
L'execució de la unitat d´obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col.locació del formigó de la solera
- Col.locació del tub de formigó per a desguàs
- Muntatge d´encofrat en parament no vist
- Col.locació del formigó de les parets i del recobriment del tub de desguàs
- Desmuntatge de l´encofrat
- Col.locació del bastiment amb morter de ciment
- Col.locació de la reixa recolzada sobre el bastiment
Condicions generals
La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de
quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de
permetre la col.locació del bastiment i reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent
sense sobresortir d'ella.
El bastiment col.locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant.
Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. Les potes d´ancoratge han d'estar
sòlidament travades amb morter. Aquestes no han de sobresortir de les parets de
l'element drenant. La part superior del bastiment i de la reixa ha de quedar al mateix pla
que el paviment perimetral, i ha de mantenir el seu pendent.
La reixa ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa no ha
de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir
sorolls.
El tub de desguàs ha de quedar col.locat i ha d'estar recobert amb formigó HM-15. Els
angles interiors han de ser arrodonits. El formigó col.locat no ha de tenir disgregacions o
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
82

uits a la massa. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la
introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres.
L'embornal acabat ha d'estar net de qualsevol tipus de residu.
Resistència característica estimada del formigó
(Fest) al cap de 28 dies >= 0,9 x Fck
(Fck = Resistència de projecte del formigó a compressió)
Toleràncies d'execució:
- Nivell entre el bastiment i el paviment - 10 mm
- Nivell entre la reixa i el paviment - 10 mm
- Desviació lateral:
- Línia de l’eix ± 24 mm
- Dimensions interiors ± 5 D
> 12 mm
(D= la dimensió interior màxima expressada en m)
- Nivell soleres ± 12 mm
- Gruix (e):
- e

Definició.
Aquesta unitat d'obra inclou, sense que la relació sigui limitadora:
- La preparació de la superfície d'assentament.
- El subministrament, transport i dosificació del material.
- L'extensió, humectació i compactació de cada una de les tongades.
- Tots els treballs, maquinària, materials i medis auxiliars que siguin necessaris per
a la correcta execució d'aquesta unitat d'obra.
Extensió de tongada.
La capa de subbase s'estendrà en una única tongada. L'equip emprat per al seu estès
haurà d'ésser aprovat pel Director de l'Obra.
Densitat.
La densitat de compactació no serà inferior a la que correspondrà al noranta vuit per cent
(98%) de la màxima obtinguda a l'assaig "Proctor Modificat", segons la Norma NLT
108/76.
A vorals s'exigirà també el noranta vuit per cent (98%) de la màxima obtinguda a l'assaig
Proctor Modificat.
Càrrega amb placa.
El valor del Mòdul E2 determinat segons la norma NLT 357/86, no serà inferior a 80 MPa.
Toleràncies geomètriques de la superfície acabada.
Es comprovaran les cotes de replanteig de l'eix cada 20 m. En aquests mateixos punts es
comprovarà l'amplada i pendent de la secció transversal.
}
A més es comprovaran en relació amb els Plànols i Plecs de Prescripcions Tècniques del
Projecte la disposició dels punts singulars tangents de corbes horitzontals i verticals, punts
de transició de peralt, etc.
El perfil no haurà de diferir del teòric en més de 20 mm en cap punt.
La superfície acabada no haurà de variar en més de 15 mm quan es comprovi amb un
regle de 3 m aplicada tant paral.lela com normalment a l'eix de la carretera.
Control de qualitat.
a) CONTROL DE PRODUCCIÓ.
Es realitzaran els següents assaigs:
- Cada dia:
- 1 Proctor modificat , segons NLT 108/76.
- 1 Equivalent de sorra, segons NLT 113/72.
- 1 Granulomètrics, segons NLT 104/72.
- Cada 5000 m 3 de material produït:
b) CONTROL D’EXECUCIÓ:
- 1 CBR, segons NLT 111/78.
- 1 límit líquid, segons NLT 105/72.
- 1 índex de plasticitat, segons NLT 105/72 i 106/72.
- 1 coeficient de neteja, segons NLT 172/86.
- 1 desgast de Los Angeles, segons NLT 149/72.
Es considera com a lot el tram construït cada dia i sobre ell es realitzaran els següents
assaigs distribuïts aleatòriament.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
84

- 6 determinacions d'humitat natural, segons NLT 102/72 (*).
- 6 determinacions de densitat "in situ", segons NLT 109/72 (*).
- 1 assaig de càrrega amb placa, segons NLT 357/86.
(*) Es podran emprar mètodes nuclears prèvia aprovació del Director d'Obra, sempre que
s'hagin realitzat assaigs previs i s'hagi aconseguit establir una correspondència raonable.
Criteris d'acceptació o refús del lot.
La densitat mitja de cada lot serà superior al 98% de la densitat proctor modificada.
S'admetrà com a màxim dues mesures que essent inferiors al 98% superin el 95% de la
densitat proctor modificada.
Els mòduls E2 obtinguts a l'assaig de càrrega amb placa no hauran de ser inferiors a 80
Mpa.
3.4.2. Tot-u artificial.
Definició.
Aquesta unitat d’obra inclou, sense que la relació sigui limitadora:
- La preparació i comprovació de la superfície d’assentament.
- L’extensió i humectació en cas de que així procedeixi i compactació de cada
tongada.
- Refí de la superfície de la última tongada.
- Tots els treballs, maquinària, materials i medis auxiliars que siguin necessaris per
a correcta execució d’aquesta unitat d’obra.
Extensió de tongada.
}
La capa de tot-u artificial s’estendrà en una única tongada. L’equip emprat per al seu
estès haurà d’ésser aprovat pel Director de l’Obra.
Densitat.
La densitat de compactació no serà inferior a la que correspondrà al cent per cent (100%)
la màxima obtinguda a l’assaig “Proctor Modificat”, segons la norma NLT 108/76.
Carrega amb placa.
El valor del Mòdul E2 determinat segons la norma NLT 257/86, no serà inferior a mil cent
Mega Pascals (1.100 Mpta).
La relació de mòduls E2/E1 no serà superior a 2.2
Toleràncies geomètriques de la superfície acabada.
Es comprovaran les cotes de replanteig de l’eix cada 20 m. En aquests mateixos punts es
comprovarà l’ amplada i pendent de la secció transversal.
A més es comprovaran en relació amb els Plànols i Plecs de Prescripcions Tècniques del
Projecte la disposició dels punts singulars tangents de corbes horitzontals i verticals, punts
de transició de peralt, etc.
El perfil no haurà de diferir del teòric en més de 15 mm en cap punt.
La superfície acabada no haurà de variar en més de 15 mm quan es comprovi amb un
regle de 3 m aplicada tant paral·lela com normalment a l’eix de la carretera.
Control de qualitat.
a) CONTROL DE PRODUCCIÓ-
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
85

Es realitzaran els següents assaigs:
- Cada dia:
- 1 Pròctor modificat, segons NLT 108/76.
- 1 Equivalent de sorra, segons NLT 113/72.
- 1 Granulomètrics, segons NLT 104/72.
- Cada 5000 m 3 de material produït:
- 1 Índex de llànties segons NLT 354/74.
- 1 Límit líquid, segons NLT 105/72.
- 1 índex de plasticitat, segons NLT 105/72 i 106/72.
- 1 coeficient de neteja, segons NLT 172/86.
- Cada 15000 m 3 de material produït:
b) CONTROL D’EXECUCIÓ.
- 1 Desgast de Los Àngeles, segons NLT 149/72.
Es considera con a lot el tram construït cada dia i sobre ell es realitzaran els següents
assaigs distribuïts aleatòriament.
- 6 determinacions d’humitat natural, segons NLT 102/72 (*).
- 6 determinacions de densitat “in situ”, segons NLT 109/72 (*).
- 1 assaig de càrrega amb placa, segons NLT 357/86.
(*) Es podran emprar mètodes nuclears, prèvia aprovació del Director d’Obra, sempre que
s’hagin realitzat assaigs previs i s’hagi aconseguit establir una correspondència raonable.
Criteris d’acceptació o refús del lot.
}
La densitat mitjana de cada lot serà superior al 100% de la densitat proctor modificat.
S’admetrà com a màxim dues mesures que essent inferiors a 100% superin el 98% de
densitat proctor modificada.
Els mòduls E2 obtinguts a l’assaig de càrrega amb placa no hauran de ser inferiors a 100
Mpa.
3.4.3.Mescles bituminoses.
3.4.3.1. Mescles bituminoses en calent.
Definició.
Es defineix com a mescla bituminosa en calent a la barreja de granulats i un lligant
bituminós, de manera que per dur-la a terme han d'escalfar-se primer els granulats i el
lligant. La mescla serà estesa i compactada a temperatura superior a la de l'ambient. Està
inclòs la col.locació del mallatex a les juntes de formigonat.
L'execució d'aquesta unitat d'obra inclou:
- Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball.
- Preparació de la superfície sobre la qual s'haurà d'estendre la mescla.
- Fabricació de la mescla d'acord amb la fórmula de treball proposada.
- Transport de la mescla.
- Estesa i compactació de la mescla.
- Tots els treballs, maquinària, materials i mitjans auxiliars que fossin necessaris per
a la correcta execució d'aquesta unitat d'obra.
Equip necessari per a l'execució de les obres.
a) INSTAL·LACIÓ DE FABRICA:
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
86

La planta asfàltica serà automàtica i de producció igual o superior a cent vint tones per
hora (120 T/H).
b) ESTENEDORES:
Tindran una capacitat mínima d'estesa de cent cinquanta tones per hora (150 T/H) i
estaran proveïdes de dispositiu automàtic d'anivellament, o bé per uns reguladors de gruix
que siguin aprovats per l'Enginyer Director.
c) EQUIP DE COMPACTACIÓ:
L'equip de compactació permetrà compactar amb les condicions exigides, tant les capes
de base com la intermèdia i de trànsit.
Com a mínim estarà composta per:
- Un rodet llis, tipus tàndem, de vuit a deu tones (8 a 10 t) de pes mort.
- Un piconador de pneumàtics, de pes superior a dotze tones (12 t) i pressió d'inflat
variable entre tres i deu quilograms per centímetre quadrat (3-10 kg/cm 2 ).
- Una piconadora vibratòria tipus tàndem de vuit tones (8 t).
El tren de compactació haurà de ser aprovat pel Director d'Obra d'acord amb la capa,
gruix i quantitat estesa.
Execució de les obres.
a) ESTUDI DE LA MESCLA I OBTENCIÓ DE LA FÓRMULA DE TREBALL:
Dins dels fusos prescrits, les fórmules de treball seran aquelles que proporcionin major
qualitat a les mescles, acomplint sempre els requisits exigits a l'Article 542.3. Per tant,
l'Enginyer Director determinarà la composició de les diferents mides d'àrids i les
proporcions de lligant i filler, per a que la qualitat sigui la més gran possible.
}
També s'hauran d'assenyalar a partir dels assaigs de laboratori:
- Els temps a exigir per a la mescla dels àrids en sec i per a la mescla dels àrids
amb el lligant.
- Les temperatures màxima i mínima d'escalfament previ d'àrids i lligant.
- Les temperatures màxima i mínima de la mescla sense sortir del mesclador.
- La temperatura mínima de la mescla a la descàrrega dels elements de transport.
- La temperatura mínima de la mescla en iniciar i acabar la compactació.
b) PROVEÏMENT D'ÀRIDS:
El Contractista haurà de posar en coneixement de l'Enginyer Director, amb quatre dies de
termini, la data d'inici dels aplecs a peu de planta.
No s'admetran els àrids que acusin mostres de meteorització com a conseqüència d'un
aplec perllongat.
Deu dies abans de l'inici de la fabricació de la mescla bituminosa es tindran aplegats els
àrids corresponents a un terç del volum total, com a mínim.
Durant l'execució de la mescla bituminosa, es subministraran diàriament i com a mínim els
àrids corresponents a la producció diària, sense descarregar-la als aplecs que s’estiguin
emprant a la fabricació. El consum d'àrids es farà seguint l'ordre d'aquests.
c) ESTESA DE LA MESCLA.
L'alimentació de les estenedores es farà de manera que tinguin sempre aglomerat
remanent, iniciant el seu reblert amb un nou camió quan encara quedi una quantitat
apreciable de material.
L'extensió de la mescla no es farà mai a un ritme superior al que asseguri que, amb els
mitjans de compactació en servei, es puguin obtenir les densitats prescrites. La Direcció
d'Obra podrà limitar la velocitat màxima d'estesa a la vista dels mitjans de compactació
existents.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
87

Es posarà especial atenció a les maniobres de parada i arrencament de les estenedores,
per tal de sincronitzar la velocitat idònia d'arrencament amb la freqüència de vibració de la
regla, amb objecte d'evitar ondulacions a la superfície de la capa estesa.
També es pararà especial compte a que els "sinfines" i les regles estiguin en bones
condicions i ben ajustades, amb objecte que no donin lloc a segregacions i manca
d'homogeneïtat del material estès.
L'amplada d'estesa serà la de la capa, evitant la realització de juntes longitudinals.
Les juntes de treball d'un dia per l'altre es tallaran verticals i perpendiculars a la direcció
del tràfic.
Trams de prova.
Abans d'iniciar els treballs, el Contractista haurà de construir un tram d'assaig amb una
longitud de cinquanta metres (50 m) i un gruix igual a l'indicat als plànols, per a cada tipus
de mescla.
Sobre el tram d'assaig es prendran deu (10) mostres per a determinar els següents
factors: gruix de la capa, granulometria del material compactat, densitat i contingut del
lligant.
A la vista dels resultats obtinguts, l'Enginyer Director decidirà la conveniència d'acceptar o
modificar, bé sigui la fórmula de treball, bé l'equip de maquinària, havent el Contractista
d'estudiar i proposar les necessàries correccions. Tot això sempre que no s'hagi presentat
un pla d'execució sancionat per la pràctica i aprovat per l'Enginyer Director.
El tram de proves es repetirà novament amb càrrec pel Contractista, després de cada
sèrie de correccions, fins a la seva aprovació definitiva.
Especificacions de la unitat acabada.
}
a) GRANULOMETRIA:
Les toleràncies admissibles respecte de la fórmula de treball seran (referides a la massa
total dels àrids) les següents:
- Tamisos superiors a l'UNE 2,5 mm: tres per cent (±3%)
- Tamisos compresos entre l'UNE 2,5 mm i l'UNE 80 m: dos per cent (±2%).
- Tamís UNE 80 mm: u per cent (±1%).
b) DOSIFICACIÓ DEL LLIGANT HIDROCARBONAT:
Les toleràncies admissibles respecte de la dosificació de lligant hidrocarbonat de la
fórmula de treball, referida a la massa total dels àrids, serà del tres per mil (±0,3%).
c) DENSITAT:
A mescles bituminoses denses, semidenses i gruixudes la densitat no serà inferior al
noranta vuit per cent (98%) de la densitat Marshall, de la mescla emprada, obtinguda
segons la NLT-159/86.
A mescles drenants, els buits de la mescla no hauran de diferir en més de dos (±2) punts
percentuals respecte al percentatge de buits determinat per a la mescla emprada,
obtinguda segons la NLT-159/86 amb cinquanta (50) cops per cara.
Control de qualitat.
a) CONTROL DE PRODUCCIÓ:
a.1) Lligant hidrocarbonat:
De cada partida rebuda s'exigirà el certificat d'anàlisi corresponent i es prendrà una (1)
mostra segons la NLT-121/85 per a la realització dels següents assaigs:
- 1 penetració, segons NLT-124/84.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
88

- 1 punt d'estovament, segons NLT-125/84.
- 1 índex de penetració, segons NLT-181/84.
- 1 punt de fragilitat Fraass, segons NLT-182/84.
- 1 ductilitat, segons NLT-126/84.
S'haurà de prendre també una altre mostra que es guardarà per a possibles assaigs
posteriors.
a.2) Àrids:
Sobre cada fracció d'àrid que es rebi es realitzaran els següents assaigs:
a.3) Filler:
- Cada 100 m 3 , o un cop al dia si s'aplega menys material:
- 1 granulomètric, segons NLT-150/72.
- 1 equivalent de sorra per a l'àrid fi, segons NLT-113/72.
- 1 coeficient de neteja per a àrid gruixut, segons NLT-172/86.
- Cada 2.000 m 3 , o al menys un cop a la setmana o quan es canviï de
procedència:
- 1 índex de llenties, segons NLT-354/74.
- 1 proporció d'elements de l'àrid gruixut amb dos (2) o més cares de
fractura, segons NLT-358/74.
- 1 desgast de Los Angeles, segons NLT-149/72.
- 1 densitat relativa i absorció, segons NLT-153/76 i NLT-154/76.
- Cada 10.000 m 3 o un cop cada quinze dies si s'empra menys material:
- 1 coeficient de polit accelerat (només per a capa de trànsit), segons
NLT-174/72.
De cada partida que es rebi es prendran dues mostres i es realitzaran els següents
assaigs sobre cada una d'elles:
- 1 granulomètric, segons NLT 151/72.
- 1 densitat aparent segons NLT-176/74.
}
b) CONTROL D’EXECUCIÓ:
b.1) Fabricació:
Mescla d'àrids en fred.
- 1 coeficient d'emulsibilitat, segons NLT-180/74.
Diàriament sobre dos (2) mostres preses aleatòriament de la cinta subministradora una
pel matí i una altra per la tarda i abans de l'entrada a l'assecador, efectuar els següents
assaigs:
- 1 granulomètric, segons NLT-150/72.
- 1 equivalent de sorra, segons NLT-113/72.
Mescla d'àrids en calent.
Diàriament sobre dos (2) mostres en blanc preses aleatòriament del mesclador, una pel
matí i una altra per la tarda, efectuar els següents assaigs:
- 1 granulomètric, segons NLT-150/72.
- 1 determinació de la humitat, segons NLT-102/72.
Mescla bituminosa.
Diàriament sobre dos (2) mostres preses aleatòriament a la sortida del mesclador, una pel
matí i una altra per la tarda, efectuar els següents assaigs:
- 1 dosificació del lligant, segons NLT-164/76.
- 1 granulometria dels àrids extrets, segons NLT-165/86
- 1 Marshall complert (estabilitat, deformació, densitat i buits en àrids i en mescla),
segons la NLT-159/86 emprant sèries de 5 provetes per a mescles denses,
semidenses i gruixudes.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
89

- 1 determinació de pèrdua per desgast en sec i humit i buits en mescla, segons
NLT-352/86, emprant sèries de 6 provetes, per a mescles drenants.
Cada setmana:
Temperatura.
- 1 immersió-compressió, segons NLT-162/84, emprant sèries de 8 provetes, 4 per
a immersió i 4 per a com pressió, per a mescles denses, semidenses i gruixudes.
Es mesurarà la temperatura de la mescla en tots els camions que surten de planta.
Un cop per setmana es verificarà l'exactitud dels indicadors de temperatura d'àrid i de
betum.
b.2) Posada en obra:
Es mesurarà la temperatura de la mescla abans d'abocar a l'estenedora per a tenir en
compte les limitacions que es fixen a l'article 542.5.1.
b.3) Producte acabat:
Es considerarà com a lot la fracció construïda diàriament i sobre ella es realitzaran els
següents assaigs distribuïts aleatòriament:
- 8 determinacions de densitat en mescles denses, semidenses i gruixudes. Es
podran emprar mètodes nuclears prèvia aprovació del Director de l'Obra.
- 8 mesures de permeabilitat, segons NLT-339/88, per a mescles drenants.
- 8 determinacions de buits per a mescles drenants.
- 8 determinacions de gruixos.
c) CRITERIS D’ACCEPTACIÓ O REFÚS:
}
La densitat mitja de cada lot serà superior al cent per cent (100%) de la indicada a l'article
542.6.3. per a mescles denses, semidenses i gruixudes. S'admetrà com a màxim que
dues mesures que essent inferiors al cent per cent (100%), superin el noranta vuit per
cent (98%).
El percentatge de buits no diferirà en més de dos (2) punts percentuals dels prescrits a
l'article 542.6.3. S'admetrà com a màxim que dues mesures difereixin en tres (3) punts.
El gruix mitjà no hauria de ser inferior a l'especificat a l'apartat 542.6.5.2; no més de dos
(2) mesures podran presentar resultats que baixin d'allò especificat en més d'un deu per
cent (10%).
No s'admetran tampoc irregularitats superiors a les assenyalades a l'article 542.6.5.3.
Toleràncies geomètriques.
a) DE COTES I AMPLADA:
Es compararà cada vint metres (20 m.) la superfície acabada amb la teòrica. Ambdues no
hauran de diferir en més de 10 mil·límetres (10 mm) en capes de trànsit, intermèdia, ni de
15 mil·límetres (15 mm) en capa de base.
Es comprovarà també cada vint metres (20 m) l'amplada de les capes que en cap cas
haurà de ser inferior a la teòrica.
b) DE GRUIX:
El gruix d'una capa no haurà de ser inferior al vuitanta per cent (80%) del previst per a ella
a la secció tipus dels Plànols, excepte la capa de trànsit, en la que no haurà de ser inferior
al cent per cent (100%).
El gruix total de mescles bituminoses no haurà d'ésser inferior al mínim previst a la secció
tipus dels Plànols.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
90

c) DE REGULARITAT SUPERFICIAL.
La superfície acabada no haurà de presentar irregularitats superficials superiors a quatre
mil·límetres (4 mm), al comprovar-la amb un regle de tres metres (3 m.) segons la Norma
NLT-334/88.
La regularitat superficial, mesurada pel coeficient de viàgraf segons la NLT-332/87 no
haurà d'excedir de 5 dm 2 /hm.
3.4.4. Regs i tractaments superficials.
3.4.4.1. Regs d'emprimació.
Definició.
Aquesta unitat d'obra inclou:
- Preparació de la superfície existent.
- Aplicació del lligant bituminós.
- Eventual extensió d'un granulat de cobertura.
- Tots els treballs, maquinària, materials i mitjans auxiliars que fossin necessaris per
dur a terme correctament l'execució d'aquesta unitat d'obra.
Dosificacions.
A efectes de dosificació, proposem la següent:
- Un quilogram dos-cents grams per metre quadrat (1.200 kg/m 2 ) d'emulsió
asfàltica tipus ECI com a reg d'emprimació, a calçades i vorals.
Equip necessari per a l'execució de les obres.
Serà l'indicat a l'article 530.4 del PG-3.
}
Execució de les obres.
Haurà d'acomplir les especificacions de l'article 530.5 del PG3.
Limitacions de l'execució.
Són les indicades a l'article 530.6 del PG-3.
3.4.4.2. Regs d'adherència.
Definició.
Aquesta unitat d'obra inclou:
- Preparació de la superfície sobre la qual haurà d'ésser aplicat el reg.
- Aplicació del lligant bituminós.
- Tots els treballs, maquinària, materials i mitjans auxiliars que fossin necessaris per
a la correcta execució d'aquesta unitat d'obra.
Execució de les obres.
Es comprovarà que la superfície sobre la que s'efectuarà el reg està neta, sense materials
lliures i acompleix les condicions especificades per a la unitat d'obra corresponent, segons
el Director d'Obra.
Control de Qualitat.
a) CONTROL DE PROCEDÈNCIA I DE RECEPCIÓ:
El subministrador del lligant hidrocarbonat haurà de subministrar un certificat de qualitat ,
en el que figuri el seu tipus i denominació, així com la garantia de que acompleix les
condicions exigides als Plecs de Prescripcions Tècniques. En cas de tractar-se d'emulsió
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
91

asfàltica per cada trenta tones (30 t) o per cada partida subministrada si aquesta fos de
menor quantitat, es prendran mostres amb arranjament a la Norma NLT-121/86 i es
realitzaran els següents assaigs:
- 1 càrrega de partícules, segons NLT-194/84.
- 1 residu per destil·lació, segons NLT-139/84.
- 1 penetració sobre el residu de destil·lació, segons NLT- 124/84.
En el cas de no emprar-se emulsió asfàltica el Director de l'Obra fixarà els assaigs de
qualitat d'acord amb el lligant seleccionat.
b) CONTROL D’EXECUCIÓ:
La dotació de lligant hidrocarbonat es comprovarà mitjançant la pesada de safates
metàl·liques o fulles de paper o un altre material similar, col·locades sobre la superfície
durant l'estesa del lligant.
Es considerarà com a lot que s'acceptarà o refusarà en bloc, el reg de dos mil cinc-cents
metres quadrats (2500 m 2 ) de calçada o voral, o la fracció regada diàriament si aquesta
fos menor. Es prendran sis (6) mesures per lot admetent com a màxim diferències d'un 10
per cent (±10%) de la dotació exigida.
3.4.5. Paviments de formigó vibrat
Definició.
Paviments de formigó col.locat i vibrat amb estenedora o regle vibratori i amb acabat
superficial manual o mecànic.
S’han considerat les col.locacions del formigó següents:
- Col.locació amb estenedora
- Col.locació amb regle vibratori
}
L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:
En el cas de col.locació amb estenedora:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col.locació d'elements de guiat de les màquines
- Col.locació del formigó
- Execució de junts en fresc
- Realització de la textura superficial
- Protecció del formigó i cura
En el cas de col.locació amb regle vibratori:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col.locació dels encofrats laterals
- Col.locació del elements dels junts
- Col.locació del formigó
- Realització de la textura superficial
- Protecció del formigó i cura
Condicions generals
La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la D.O. no hagi aprovat la fórmula de
treball i el corresponent tram de prova (apartat d’execució). Dita fórmula inclourà:
- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d’àrid a la mescla.
- La granulometria de la mescla d’àrids pels tamisos UNE 40 mm; 25 mm; 20 mm;
12,5 mm; 10 mm; 5 mm; 2,5 mm; 630 m; 320 m; 160 m; i 80 m.
- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la
mescla total.
- La resistència característica a flexotracció.
- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d’aire ocluit.
- Els temps de mescla i amassat.
- La temperatura màxima del formigó al sortir del mesclador.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
92

Es farà un tram de prova >= 50 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de
formigonat i espessor que després s'utilitzin a l'obra. En el transcurs de la prova es
comprovarà que els equips de vibrat són capaços de compactar de manera adequada el
formigó en tot l’espessor del paviment, que es compleixen les prescripcions de textura i
regularitat superficial, que el procés de protecció i cura del formigó és adequat i que els
junts es realitzen correctament.
La superfície de paviment ha de presentar una textura uniforme i no ha de tenir
segregacions. Les lloses no han de presentar esquerdes. Els cantells de les lloses i els
llavis dels junts que presentin estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les
instruccions de la D.F.
L'amplada del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la D.T. L’espessor
del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la D.T. La profunditat de la
textura superficial determinada pel cercle de sorra segons la Norma NLT-335 ha d'estar
compresa entre 0.70 mm i 1 mm
Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies
- Per a formigó H >= 0,9 x Fck
Resistència a flexotracció als 28 dies (segons UNE 83-305):
- Per a formigó HP-35 >= 35 kg/cm2
- Per a formigó HP-40 >= 40 kg/cm2
- Per a formigó HP-45 >= 45 kg/cm2
Toleràncies d'execució:
- Desviacions en planta ± 30 mm
- Cota de la superfície acabada ± 10 mm
Les toleràncies d’execució han de complir l’especificat en l’article 5.9 de l’annex 10 de la
norma EHE.
Condicions del procés d’execució
}
La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha
d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies
establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les
tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.
S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui de 2°C. Quan la temperatura
ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del
formigó, que no ha de rebasar en cap moment els 30°C. En temps calorós, o amb vent i
humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions
superficials i fissuracions, segons les indicacions de la D.F. S'ha d'interrompre el
formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del
cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc.
Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d' 1 h. La D.F. podrà
ampliar aquest plaç fins a un màxim de 2 h. Davant de la reglada enrasadora s'ha de
mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc
en forma de cordó de varis centímetres d'alçada.
La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no
s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar
prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions.
En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de
formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps.
S'han de disposar passarel.les mòbils per a facilitar la circulació del personal i evitar danys
al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i
condicionats per a protegir el paviment construït.
Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja
construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col.loqui al llarg d'aquest junt sigui
homogeni i quedi perfectament compactat. S'han de disposar junts transversals de
formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del
formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui
possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació,
modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la D.F. Si no es
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
93

pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a més d'un metre i mig de distància del junt
més proper.
Per evitar que la junta de la llosa inferior marqui la capa de rodadura es col-locarà una
malla bituminosa sobre aquesta junta.
S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de
contracció executats al formigó fresc. En el cas que els junts s'executin per inserció al
formigó fresc d'una tira de material plàstic o similar, la part superior d'aquesta no ha de
quedar per sobre de la superfície del paviment, ni a més de 5 mm per sota. En els junts
on es disposin passadors, aquests es col·locaran paral·lels entre sí i a l’eix de la via. La
desviació màxima, tant en planta com en alçat, de la posició de l’eix d’un passador
respecte a la teòrica, serà de 20 mm. La màxima desviació angular respecte a la direcció
teòrica de l’eix de cada passador, mesurada per la posició dels seus extrems, serà de 10
mm, si s’introdueixen per vibració, i de 5 mm mesurats abans d’abocar el formigó, si
s’introdueixen prèviament.
S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma,
xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt
a una altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines.
Es prohibirà el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc
per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona
baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès.
En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la
primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de
passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h,
s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. Quan el formigó estigui fresc,
s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi.
En el cas que no hi hagi una il.luminació suficient a criteri de la D.F., s'ha d'aturar el
formigonament de la capa amb una antelació suficient per a que es pugui acabar amb
llum natural.
}
La D.F. podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat per una
denudació química de la superfície del formigó fresc. Després de donar la textura al
paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una
plantilla al formigó fresc.
El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la D.F. autoritzi
un altre sistema. S'han de curar totes les superfícies exposades de la llosa, incloses les
seves vores tan aviat com quedin lliures. S'ha de tornar a aplicar producte de cura sobre
les zones en què la pel.lícula formada s'hagi fet malbé durant el període de cura. Durant el
període de cura i en el cas d'una gelada imprevista, s'ha de protegir el formigó amb una
membrana de plàstic aprovada per la D.F., fins al matí següent a la seva posada a l'obra.
Es prohibirà tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al
formigonament de la mateixa, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la
comprovació de la regularitat superficial. El tràfic d'obra no ha de circular abans de 7 dies
de l'acabat del paviment. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 14
dies de l'acabat del paviment.
Estenedora
El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats
acoplats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar
sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin.
L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser
superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500
m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2.000 m
S'ha de tensar el cable de guia de forma que la seva fletxa entre dos piquets consecutius
no sigui superior a 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues
interposant bandes de goma, xapes metàl.liques o d'altres materials adequats en el cas
que es formigoni una franja junt a una altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les
màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una
franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima
de 3 dies.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
94

L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no
desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de
formigonament en rampa.
La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades
amb un regle no inferior a 4 m.
Regle vibratori
La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un plaç mínim de
desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col.locada i a punt una longitud
d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament.
La maquinària d’acabat superficial ha de tenir capacitat per a acabar el formigó a un ritme
igual al de fabricació.
3.5. Armat.
3.5.1.Armadures passives.
3.5.1.1. Aspectes generals.
Definició
Muntatge i col.locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada
o conjunt de barres i/o malles d'acer, a l'excavació o a l'encofrat. S'han considerat les
armadures pels elements estructurals següents:
- Rases i pous
- Murs de contenció
- Recalçats
- Traves i pilarets
- Lloses de fonaments
}
- Riostres i basaments
- Pilons
- Enceps
- Pantalles
- Pilars
- Murs estructurals
- Bigues
- Llindes
- Cèrcols
- Sostres
- Lloses i bancades
- Membranes
- Estreps
- Armadures de reforç
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Tallat i doblegat de l'armadura
- Neteja de les armadures
- Neteja del fons de l'encofrat
- Col.locació dels separadors
- Muntatge i col.locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l'armadura
- Subjecció de l'armadura a l'encofrat
Condicions generals
Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les
que s'especifiquen a la D.T. Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures. Les
armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres
substàncies perjudicials.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
95

La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció
nominal.
No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la D.T. o autoritzi la D.F. Els
empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus
d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma
permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que
s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.
Es pot utilitzar la soldadura per a l'elaboració de la ferralla sempre que es faci d'acord amb
els procediments establerts a la UNE 36-832, l'acer sigui soldable i es faci a taller amb
instal.lació industrial fixa. Només s'admet soldadura en obra en els casos previstos en la
D.T. i autoritzats per la D.F. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.
No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de
l'armadura. Els empalmaments per soldadura es faran d'acord amb el que estableix la
norma UNE 36-832.
Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que
mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Els estreps han
d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple i no per soldadura. Les
armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.
Quan la D.T. exigeix recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col.locar una malla de
repartiment en mig d'aquest gruix segons s'especifica a l'article 37.2.4. de la norma EHE,
excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats.
La D.F. ha d'aprovar la col.locació de les armadures abans de començar el
formigonament.
Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha
de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en
funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el
que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma
}
Per a l’elaboració de la ferralla i la col·locació de les armadures passives, es seguiran les
indicacions contingudes a la UNE 36-831:97.
Les armadures passives es col·locaran netes de pintura, greix o qualsevol altra substància
que pugui afectar negativament a l’acer, al formigó o a l’adherència d’ambdós. Es
disposaran d’acord amb les indicacions del projecte, subjectes entre si, de forma que no
es modifiqui la posició especificada durant el transport, muntatge i formigonament, i
permetin al formigó envoltar-les sense deixar nius.
Donat el cas que l’armadura passiva presenti un nivell de rovell excesiu que podés afectar
les condicions d’adherència, es comprovarà que aquestes no s’han vist significativament
alterades. Per aixó, es procedirà al raspallat mitjançant raspall de pues d’acer i es
verificarà que la pèrdua de pes de l’armadura no sigui superior a l’1 % i que l’alçària de la
corruga, pel cas d’acer corrugat, es trobi dins dels límits prescrits a l’Article 31.2 de l’EHE-
99.
Les armadures s’asseguraran a l’interior dels encofrats o motlles per qualsevol tipus de
desplaçament, comprovant-se la seva posició abans de procedir al formigonament.
A les bigues i elements anàlecs sotmesos a flexió, les barres que es dobleguin hauran
d’anar convenientment envoltades per cèrcols i estreps a la zona del colze. Aquesta
disposició és sempre recomanable, qualsevol que sigui l’element del que es tracti. En
aquestes zones, quan es dobleguen simultàniament moltes barres, resulta aconsellable
augmentar el diàmetre dels estreps o minvar la separació.
Cal evitar l’emprament simultani d’acer amb diferent límit elàstic. N’obstant, quan no
existeixi perill de confusió, es podran utilitzar en un mateix element dos tipus diferents
d’acer per a les armadures passives: un per l’armadura principal i altre pels estreps.
En aquells casos excepcionals en els que no sigui possible evitar que dos acers de
diferent límit elàstic, i amb la mateixa funció estructural, es trobin a la mateixa secció de
l’element, es tindrà en compte el disposat a l’Article 38.3 de l’EHE-99.
Distància lliure armadura - parament >= D màxim
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
96

=0,80 granulat màxim
Recobriment en peces formigonades contra el terreny ........................................>= 70 mm
Distància lliure barra doblegada - parament >= 2 D
Valors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència bona:
- Lb=MxDxD >= Fyk x D / 20
>= 15 cm
Valors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència deficient:
- Lb=1,4xMxDxD >= Fyk x D / 14
(Fyk en N/mm2; Lb, D en cm)
Valors de M:
Formigó B 400 S B 500 S
H-25 12 15
H-30 10 13
H-35 9 12
H-40 8 11
H-45 7 10
H-50 7 10
Llargària neta d'ancoratge; Lb neta x B x (As/As real):
>= 10 D
>= 15cm
- Barres traccionades >= 1/3xLb
- Barres comprimides >= 2/3xLb
(As: secció d'acer a tracció; As real: secció d'acer)
Valors de B:
Tipus d'ancoratge Tracció Compressió
Prolongació recta 1 1
Patilla, ganxo, ganxo U 0,7(*) 1
Barra transversal soldada 0,7 0,7
(*)Només amb recobriment de formigó perpendicular al pla de doblegat > 3 D, en cas contrari B=1.
Llargaria de solapament Ls >= axLb neta
}
Valors d'A:
Distància Percentatge de barres Per a barres
entre els dos cavalcades que treballen que treballen
empalmaments a tracció en relació a a compressió:
més pròxims: la secció total d'acer:
20 25 33 50 >50
10 D 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,0
Toleràncies d'execució:
- Llargària d'ancoratge i solapa -0,05L (

L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832.
Distància lliure entre barres d'armadures principals >= D màxim
>= 1,25 granulat màxim
>= 20 mm
Distàcia entre centres de barres empalmades, segons
direcció de l'armadura >= longitud
bàsica d'ancoratge (Lb)
Distància entre barres empalmades per solapa = 20 mm
>= 1,25 granulat màxim
Secció de l'armadura transversal (At): At >= Dmàx
(Dmàx = Secció de la barra solapada de diàmetre més gran)
Malla electrosoldada
Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:
Ha de complir, com a mínim >= 15 D
>= 20 cm
Llargària de la solapa en malles superposades:
Separació entre elements solapats
(longitudinal i transversal) > 10 D 1,7 Lb
(longitudinal i transversal) = 15 D
>= 20 cm
Pilons
Les barres verticals i les d'estrebat han de formar un conjunt sòlid (gàbia), que ha de
mantenir la seva posició durant tot el procés de transport, introducció a la perforació i al
formigonar. La gàbia ha de portar els ganxos, separadors i rigiditzadors que calguin per
}
la seva manipulació i per mantenir la posició correcta durant l'abocat i piconatge del
formigó.
Les barres transversals poden ser en forma d'hèlix o amb estreps independents. Els
estreps independents s'han de tancar per solapa de 8 cm lligada amb filferro. Les
posicions dels solapaments han de ser alternades d'un estrep al següent.
Un cop enderrocat el cap de piló l'armadura ha de sobresortir, com a mínim, 50 cm o un
diàmetre del piló.
Diàmetre barres longitudinals >= 12 mm
Diàmetre barres transversals >= 6 mm
Llargària de les barres longitudinals
(Dp = diàmetre del piló)
> 9 Dp + 1 Dp
> 600 cm + 50 cm
Separació de l'armadura als paraments >= 4 cm
Separació de barres horitzontals o pas d'hèlix
Toleràncies d'execució:

Separació de la gàbia al fons de l'excavació >= 20 cm
Separació de l'armadura als paraments >= 7 cm
Separació entre rigiditzadors verticals

3.6.1. Aspectes generals.
3.6.1.1. Definició
Formigonament d'elements estructurals, amb formigó de central o elaborat a l'obra en
planta dosificadora i abocat des de camió, amb bomba o amb cubilot.
S'han considerat formigons amb les característiques següents:
- Resistència: en massa H-20, armats o pretesats HA-25, HA-30, HA-35
- Consistència: Seca, plàstica, tova i fluida
- Grandària màxima del granulat: 12, 20 i 40 mm
S'han considerat els elements a formigonar següents:
- Formigonamet de fonaments
Rases i pous
Murs de contenció
Recalçats
Traves i pilarets
Lloses de fonaments
Riostres i basaments
Enceps
- Formigonament d'estructures
Pilars
Bigues
Murs
Llindes
Cèrcols
Estreps
}
- Formigonament d’elements estructurals superficials
Sostres amb elements resistents industrialitzats
Sostres nervats unidireccionals
Sostres nervats reticulars
Lloses i bancades
Membranes
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Humectació de l'encofrat
- Abocada del formigó
- Compactació del formigó mitjançant vibratge
- Si s’escau, reglejat i anivellament de la cara superior del sostre
- Curat del formigó
- Si s’escau, retirada dels apuntalaments i dels encofrats i entrada en càrrega
segons el pla previst
- Si s’escau, protecció del sostre de qualsevol acció mecànica no prevista en el
càlcul
3.6.1.2. Condicions generals
En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma
EHE, en especial les que fan referència a la seva durabilitat (art.8.2 i 37 de la EHE) en
funció de les classes d'exposició.
El formigó col.locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.
Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la
D.T.
La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció
d'elements de l'encofrat ni d'altres.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
100

Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia
aprovació de la D.F.
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense
regalims, taques, o elements adherits.
Per a lloses alveolars, el formigó de reblert dels junts i de la capa de compressió ha de
tenir les següents característiques:
- Resistència del formigó a compressió (fck) >= 25 N/mm2
- Relació aigua ciment

Fonaments formigonaments contra el terreny (D:dimensió considerada):
D

Cara superior del formigó de neteja + 20 mm
- 50 mm
Cara superior del fonament + 20 mm
- 50 mm
Gruix del formigó de neteja - 30 mm
Dimensions en planta - 20 mm
Fonaments encofrats + 40 mm
Fonaments formigonaments contra el terreny (D:dimensió considerada):
D

- 20 mm
Planor (EHE art.5.2.e):
Formigó de neteja ± 16 mm/2 m
Cara superior del fonament ± 16 mm/2 m
Cares laterals (fonaments encofrats) ± 16 mm/2 m
Formigonament d’estructures
Toleràncies d’execució
Verticalitat (H alçaria del punt considerat):
H

Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la D.F. ha d'aprovar la instal.lació de
bombeig prèviament al formigonament.
En qualsevol cas l'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es
produeixin disgregacions.
Pel formigonament de sostres s’ha de fer des d'una alçària inferior a 1 m i en el sentit
dels nervis, sense que es produeixin disgregacions. S'ha d'evitar la desorganització de
les armadures, de les malles i d'altres elements del sostre.
No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament,
a menys que la D.F. ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.
No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles
entre ells.
Si l'abocada es fa des de camió o amb cubilot, ha de ser lenta per evitar la segregació
i el rentat de la mescla ja abocada.
La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi
agafat i assenti el formigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament.
L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de
l'element.
El formigonament dels nervis i de la capa de compressió dels sostres s'ha de realitzar
simultàniament.
El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la
continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la D.F.
En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.
}
Els junts de formigonament han de ser aprovats per la D.F. abans del formigonament
del junt.
En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de
morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar
productes corrosius.
Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar.
Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi.
La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del
vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense
que es produeixin disgregacions.
El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les
cantonades i als paraments.
Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu anivellament.
Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de
mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim
de:
- 7 dies en temps humit i condicions normals
- 15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en
contacte amb aigües o filtracions agressives
Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la
fissuració de l'element.
Murs de contenció
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
105

Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues
hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat.
Recalçats
El recalçat s'ha de fer per mitjà de dames que s'han d'ajustar a les dimensions i a les
separacions entre elles especificades en la D.T.
Lloses
L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de
l'element.
Enceps
El formigonament s'ha de fer sense interrupcions.
Estreps
Abans d'acabar-se l'adormiment s'han de retirar 2 cm de la capa superior deixant el
granulat gros parcialment vist, però no després.
Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues
hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat.
Lloses i membranes
Si l'element és pretensat no s'han de deixar més junts que els previstos explícitament
a la D.T. Cas que s'hagi d'interrompre el formigonament, els junts han de ser
perpendiculars a la resultant del traçat de les armadures actives, i no es tornarà a
formigonar fins que la D.F. els hagi examinat.
}
Si l'element és pretensat s'ha de vibrar amb especial cura la zona d'ancoratges.
3.6.2.Pla de formigonat.
El pla de formigonat consisteix en l'explicitació de la forma, mitjans i procés que el
contractista seguirà per a la bona col.locació del formigó.
En el pla es farà constar:
- Descomposició de l'obra en unitats de formigonat, indicant-se el volum de formigó
a emprar en cada unitat.
- Forma de tractament dels junts de formigonat.
Per a cada unitat es farà constar:
- Sistema de formigonat (mitjançant bomba, amb grua i cubilot, canaleta,
abocament directe, i d'altres).
- Característiques dels mitjans mecànics.
- Personal.
- Vibradors (característiques i nombre d'aquests, indicant els de recanvi per
possible avaria).
- Seqüència reblert dels motlles.
- Mitjans per evitar defectes de formigonat per efecte del moviment de les persones
(passarel·les, bastides, taulons o d'altres).
- Mesures que garanteixin la seguretat dels operaris i personal de control.
- Sistema de curat de formigó.
Respecte al sistema de curat serà amb aigua, sempre que sigui possible. La duració
mínima del curat serà de set (7) dies. El curat amb aigua no podrà executar-se a base
d'esporàdics regs del formigó, sinó que cal garantir la constant humitat de l'element a
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
106

ase de recintes que es mantinguin amb una làmina d'aigua, materials tipus arpillera o
geotextil permanentment amarats en aigua, sistema de reg continu o cobriment complet
mitjançant plàstics.
En cas que no sigui possible el curat amb aigua es recorrerà a l'ús de materials filmògens,
que s'aplicaran immediatament després del formigonat en cas de superfície lliure, o
immediatament després del desencofrat en el seu cas. Se garantirà un gruix suficient de
material filmògen estès a tota la superfície de l'element, excepció feta de la part que
constituirà el junt de formigonat.
Queda totalment prohibit l'arranjament de defectes en el formigó (cocos, rentats, etc.)
sense les instruccions de la direcció d'obra.
3.7. Elements auxiliars.
3.7.1. Encofrats i motlles.
Definició.
En aquesta unitat d'obra queden inclosos, sense que la relació sigui limitadora:
- Els càlculs de projecte dels encofrats.
- Els materials que constitueixen els encofrats, fins i tot matavius.
- El muntatge dels encofrats, fins i tot soleres.
- Els productes de desencofrat.
- El desencofrat.
- Qualsevol treball, maquinària, material o element auxiliar necessari per a la
correcta i ràpida execució d'aquesta unitat d'obra.
Tipus d'encofrat.
Els tipus d'encofrat per a les obres d'aquest projecte són:
}
- Encofrat per a fonaments i per a paraments no vistos d'alçats de murs i estreps.
En aquests encofrats es podran emprar taules o taulons sense raspallar i d'amples
i llargades no necessàriament uniformes, així com xapes metàl.liques o qualsevol
altre material que no resulti deformat pel formigonat o la vibració.
- Encofratge pla a alçats de murs i estreps, per a deixar el formigó vist. Seran taules
de fusta raspallada i encadellades, cairejades, amb un gruix de vint-i-quatre
mil·límetres (24 mm) i una amplada que oscil·larà entre deu i quinze centímetres
(10 i 15 cm). Les toleràncies màximes d'acabat mesurades als paraments, un cop
desencofrats, amb regle de dos metres (2 m), seran de vint mil·límetres ( 20 mm)
als murs i estreps i de deu mil·límetres (10 mm) a les piques.
- Encofratge pla a lloses de tauler formigonades "in situ". Seran de taules de fusta
raspallades i encadellades, amb una amplada màxima de deu centímetres (10
cm). Les toleràncies màximes d'acabat mesurades als paraments, un cop
desencofrats amb regle de dos metres (2 m), seran de deu mil·límetres (10 mm).
Execució.
No es permetrà reutilitzar més de dos cops l'encofratge de fusta en paraments vistos.
Per a facilitar el desencofratge, la Direcció d'Obra podrà autoritzar o ordenar la utilització
d'un producte desencofrant, que no deixi taca a la superfície del formigó vist.
El desencofratge no es realitzarà fins que el formigó hagi arribat a la resistència
necessària per a suportar amb suficient marge de seguretat i sense deformacions
excessives, els esforços als que estarà sotmès com a conseqüència del desencofratge o
descimbrament.
Es posarà especial atenció en retirar, oportunament, tot element d'encofratge que pugui
impedir el lliure joc dels junts de retracció i dilatació, així com de les articulacions si n'hi
han.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
107

No es permetrà la utilització de capelles o filferro per a la subjecció dels encofratges, si
excepcionalment s'empressin, les puntes de filferro es deixaran tallades a ras de
parament.
3.7.2. Cindris.
Definició.
En aquesta unitat d'obra queden inclosos, sense que la relació sigui limitadora:
- El projecte del cindri i els càlculs de la seva capacitat portant.
- Preparació del fonament del cindri.
- Subministrament i muntatge dels elements del cindri: peus drets, riostres,
carregadors i aparells de descens del cindri.
- Proves de càrrega del cindri quan s'escaigui.
- Descindrament i retirada de tots els elements constitutius del cindri.
- Qualsevol treball, operació, material, maquinària o element auxiliar necessari per a
la ràpida i correcta execució d'aquesta unitat d'obra.
Materials.
Els elements constitutius del cindri poden ser metàl.lics, de fusta o de materials plàstics,
sempre que acompleixin les característiques del PG-3 i estiguin sancionats per
l'experiència. En tot cas, el projecte de cindri haurà d'especificar la naturalesa,
característiques, dimensions i capacitat resistent de cada un dels seus elements i del
conjunt.
Execució.
Un cop aprovat el projecte del cindri per l'Enginyer Director de les obres, es procedirà al
seu muntatge per personal especialitzat. Tot seguit s'efectuaran les comprovacions
d'anivellament per constatar que els punts de recolzament de l'encofratge de la cara
inferior de l'estructura s'ajusten en cota als càlculs amb les toleràncies prefixades.
}
L'Enginyer Director de les obres podrà ordenar si ho considera necessari una prova sota
càrrega del cindri fins a un vint per cent (20%) superior al pes que haurà de suportar.
Durant el formigonat es controlaran els descens dels recolzaments.
El desenganxat del cindri no es realitzarà fins que el formigó hagi adquirit la resistència
específica per procedir a aquesta operació. Per això es realitzaran els assaigs informatius
corresponents sobre provetes de formigó.
L'Enginyer Director de les obres aprovarà el programa de descimbrament que haurà de
contenir l'ordre i recorregut del descens dels recolzaments cada una de les fases que
composin el descimbrament.
3.8. Senyalització i abalisament.
3.8.1. Marques vials.
Definició.
Comprèn l'abalisament horitzontal en el seu aspecte de marques vials sobre el paviment
per a separació de vies de circulació i les bandes contínues de prohibició d'avançament
amb pintura reflectant així com les reflectants de color blanc de separació de voral i
calçada. Les zones a pintar s'indiquen al Document núm. 2: plànols. En el cas de les
marques vials per als desviaments provisionals, seran de color taronja Clau TB-12.
El contractista haurà de realitzar el replanteig de les línies a marcar, indicant el Director de
l'Obra els punts on comencen i acaben les línies contínues de prohibició d'avançar.
El contractista haurà d'especificar el tipus de pintura, esferes petites de vidre i maquinària
que emprarà en l'execució d'aquest Projecte, posant a disposició de la Direcció d'Obra les
mostres de materials que es considerin necessaris per al seu anàlisi al laboratori. El cost
d'aquests anàlisi haurà de ser abonat pel contractista.
Aplicació.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
108

A efectes d'aplicació i dosificació, es proposen les següents:
- Per a les bandes de 10 cm d'amplada.- Setanta dos grams (0,072 kg) de pintura
termoplàstica a l’aigua amb microesferes de vidre per metre lineal (ml) de banda.
- Per a les bandes de 15 cm d'ample.- Cent vuitanta grams (0,180 kg) de pintura
termoplàstica a l’aigua amb microesferes de vidre per metre lineal (ml) de banda.
- Per a les bandes de 30 cm d'ample.- Dos-cents setze grams (0,216 kg) de pintura
termoplàstica a l’aigua amb microesferes de vidre per metre lineal (ml) de banda.
- Per a les bandes de 40 cm d'ample.- Dos-cents vuitanta vuit grams (0,288 kg) de
pintura termoplàstica a l’aigua amb microesferes de vidre per metre lineal (ml) de
banda.
- Per a les marques en zebrats, fletxes, illetes, textos i símbols.- Set-cents vint
grams (0,720 kg) de pintura termoplàstica a l’aigua amb microesferes de vidre per
per metre quadrat (m 2 ) de superfície executada.
3.8.2. Senyalització vertical.
Definició.
Comprèn l'adquisició de cartells de xapa d'acer, estructures per a pòrtics i banderoles
galvanitzades, cartells d'alumini extrusionat, senyals reflexius i pals metàl.lics en els punts
que s'indiquen al Document núm. 2: plànols.
Durant l'execució de les obres s'obtindran les distàncies que s'han de reflectir als cartells
atenent així a eventuals modificacions a les carreteres sobre les que aquelles s'han de
mesurar.
3.9. Enllumenat
Acabades les obres i instal·lacions i com requisit previ a la recepció provisional de les
mateixes, es realitzaran proves, assaigs i comprovacions, que comprendran amidaments
elèctrics, lluminotècniques i d'acabament de les obres.
}
3.9.1. Canalitzacions en rases i pous
Serà d'aplicació l'Article 321 del PG-3, amb les precisions expressades en l'article 40,
Excavació.
Les canalitzacions consisteixen en l'execució, col·locació del tub sobre llit de sorra i
posterior rebliment de la rasa amb sòls seleccionats.
S'entén per sòl seleccionat el definit pel PG-3 en l'Article 330, per un índex C.B.R. igual o
superior a vint (20).
3.9.1.1. Compactació
Assolida l'humectació més convenient, es procedirà a la compactació de cada tongada,
que no serà superior a vint i cinc (25 cm.) de gruix. La densitat d'abast no ha de ser
inferior a la que correspon al noranta cinc per cent (95 %) de l'assaig Proctor Modificat.
S'aplicarà l'Article 332 del PG-3 en tot quant no es refereixi a lo expressat anteriorment.
3.9.2. Amidaments elèctrics
Les medicions elèctriques comprendran com a mínim la comprovació de la caiguda de
tensió, equilibri de càrregues, medició d'aïllaments, terres i factor de potència,
comprovació de les proteccions i de les connexions.
3.9.3. Caigudes de tensió
Es comprovaran les caigudes de tensió en els punts més desfavorables de la xarxa
elèctrica d'alimentació dels punts de llum, medint les tensions entre les tres fases i el
neutre.
3.9.4. Equilibri de càrregues
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
109

Es mesuraran en el centre de comandament i mida, a la sortida de l'interruptor automàtic
de control de potència (ICP) i en les sortides dels conductors, les intesitats de les tres (3)
fases i el neutre.
3.9.5. Amidament d’aïllament
Es realitzaran entre neutre i terra, així com entre neutre i fases, essent complimentat lo
establert en la Instrucció MIBT-017 i en el full d'interpretació nº 10, de 6 de Juny de 1975,
del Ministeri d'Indústria i Energia.
3.9.6. Amidament de terres
S'executarà entre línies d'enllaç electrodes de cada bàcul (piques) i preses de terra en els
bàculs, amb terra.
3.9.7. Amidament del factor de potència
Mitjançant la lectura de consums entre els comptadors d'energia elèctrica activa i reactiva,
obtenint-se el cos j o factor de potència.
3.9.8. Comprovació de les proteccions
Es comprovaran les proteccions contra sobrecàrregues i curt circuits ubicats en els
centres de comandament i mida per les escomeses i els diversos circuits d'alimentació, i
també els fusibles, situats en les caixes de protecció de línies en els bàculs.
3.9.9. Comprovació de les connexions
Es comprovaran un percentatge suficient de connexions, a judici del Director.
3.9.10. Autorització i posta en serveis de les instal·lacions
El contractista presentarà el projecte de les instal·lacions d'enllumenat públic a
l'Organisme pertinent del Ministeri d'Indústria per obtenir la seva aprovació prèvia. Així
}
mateix, un cop realitzada l’insta·l·lació i contrastat el seu correcte funcionament, el
Contractista obtindrà de l'Autoritat competent l'autorització de posta en servei de
l’instal·lació.
El Contractista, així mateix, es responsabilitzarà de la tramitació dels documents
necessaris a l'empresa subministradora d'energia elèctrica, per l'obtenció de les
escomeses elèctriques.
3.10. Urbanització
3.10.1. Vorades de pedra natural o prefabricades de formigó
Definició.
Formació de vorada amb peces de pedra o de formigó prefabricat col.locades sobre una
base de formigó, prèvia excavació de la rasa de fonamentació.
L’execució de la partida d’obra inclou les operacions següents:
- Execució de la rasa necessària per a la ubicació de les vorades
- Neteja i preparació de la superfície d'assentament
- Muntatge i desmuntatge de l’encofrat de la base de formigó, si és el cas
- Col.locació de la base de formigó
- Subministrament de les peces de la vorada
- Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter
Condicions generals
La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la D.F. El
fons de l'excavació ha de quedar pla i anivellat. El trajecte que ha de recórrer la
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
110

maquinària de transport de terres ha de complir les condicions d'amplària lliure i de
pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.
La vorada col.locada ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni
d'altres defectes. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15
cm per damunt de la rigola. Els junts entre les peces han de ser = 2%
- Replanteig ± 10 mm (no acumulatius)
- Nivell ± 10 mm
- Planor ± 4 mm/2 m (no acumulatius)
Base de formigó
Amplària de la base de formigó gruix de la vorada + 5 cm
Gruix de la base de formigó 4 cm
Condicions del procés d’execució
S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.
Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de
referir totes les lectures topogràfiques.
S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins
l'excavació. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'actuació
de les màquines d'excavació pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre
les obres i avisar a la D.F. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.
}
Tots els materials provinents d'excavacions o rebaixos que la D.F. consideri inadequats o
que sobrin, s'han de transportar a un abocador autoritzat. Durant el transport s'ha de
protegir el material perquè no es produeixin pèrdues en el trajecte.
Col·locació sobre base de formigó
S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C i sense
pluges. El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista.
L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar
fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en
el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la D.F.
Les peces s'han de col.locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant
l'adormiment, i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir
humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.
3.10.2.Rigoles de peces de morter de ciment
Definició.
Formació de rigola amb peces prefabricades de morter de ciment blanc, col.locades a truc
de maceta amb morter sobre una base de formigó.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació de la superfície d'assentament
- Muntatge i desmuntatge de l’encofrat de la base de formigó
- Col.locació de la base de formigó
- Aportació i col.locació de les peces
- Rejuntat de les peces amb beurada de ciment
- Neteja de la rigola acabada
Condicions generals
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
111

Les peces no han d'estar trencades, escantonades o tacades. Les peces han de formar
una superfície plana i uniforme, han d'estar ben assentades, col.locades a tocar i
correctament aliniades. S'han d'ajustar al traçat previst.
La resistència del formigó de la base ha de ser la especificada a la D.T. o, en el seu
defecte, la indicada per la D.F.
Els junts entre les peces han de ser = 95% de l'assaig PM i les rasants
previstes. S'ha de col.locar a truc de maceta sobre una capa de morter de 3 cm de gruix.
No es pot trepitjar la rigola després d'haver-se abeurat fins al cap de 24 h a l'estiu, 48 h a
l'hivern.
Base de formigó
L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar
fins aconseguir una massa compacta.
Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les
indicacions explícites de la D.F.
}
Durant l'adormiment, i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir
humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.
3.10.3. Paviments de peçes prefabricades de formigó
Definició.
Paviments de voreres formats amb peces prefabricades de morter de ciment, col.locades
sobre base de formigó (i eventualment suport de sorra), amb estesa de sorra-ciment, o a
truc de maceta amb morter.
L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament.
- Col.locació de la base de formigó, si es el cas.
- Col.locació de la capa de morter –amassat o sec-, o sorra –tipus “ull de perdiu”-, si
és el cas.
- Col.locació de les peces del paviment.
- Rejuntat de les peces amb beurada de ciment, si es el cas.
- Rentat de l'excés de beurada, si es el cas.
Condicions generals
El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i
a les rasants previstes. Els acords del paviment han de quedar fets contra les voreres o
els murets.
Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra.
Aquests junts han d'estar el més a prop possible dels junts de contracció de la base. Els
junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland.
El gruix de la base de formigó i la seva resistència han de ser els especificats a la D.T. o,
en el seu defecte, els indicats per la D.F.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
112

Pendent transversal >= 2%
Gruix de la capa de sorra (si hi ha) 3 cm.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig ± 10 mm
- Nivell ± 10 mm
- Planor ± 4 mm/2 m
- Alineació de la filada ± 3 mm/2 m
Condicions del procés d’execució
S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.
Les peces s'han d'humitejar abans de la seva col.locació. S'han de col.locar començant
per les vorades o els murets. A continuació s'ha d'estendre la beurada.
No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a
l'hivern.
Base de formigó
L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar
fins aconseguir una massa compacta.
Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les
indicacions explícites de la D.F.
Durant l'adormiment, i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir
humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de durar, com a mínim, de 3 dies.
3.11. Equips mecànics
3.11.1. Vàlvules
}
A taller
La Contracta haurà d’avisar amb suficient antelació el lloc i data en que es procedirà a la
neteja de superfícies metàl·liques i glavanitzat. Per a facilitar la inspecció, la Contracta
programarà tals treballs per aconseguir el major lot d’equips i elements metàl·lics sobre
els que poder realitzar la inspecció.
Es realitzarà inspecció visual de la neteja de superfícies a fi de comprovar el grau exigit
en aquest PPT així com el procés seguit, abrasiu utilitzat, etc., el temps que transcorre
entre la neteja i l’aplicació de la protecció.
Als equips o elements galvanitzats, la Contracta facilitarà documentació del procés a
seguir, comunicant a la Direcció de les Obres amb la suficient antelació, lloc i data en
que es procedirà al galvanitzat per a la isnpecció dels tallers.
Muntatge
Es realitzaran controls per a comprovar el correcte muntatge segons els plànols de detall
aprovats i el correcte accionament de l’òrgan de tancament.
Proves de funcionament
Es realitzaran els següents controls:
Prova hidràulica; ISO 5208/din 3230
- Prova d’estanqueïtat: 1.1xPN
- Prova de la pressió (del cos): 1,5xPN
3.12. Instal·lacions elèctriques
Les proves mínimes a que es sotmetran els circuits elèctics consistiran en la
comprovació de l’aïllament, continuïtat i rigidesa dielèctrica als mateixos.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
113

L’aïllament es determinarà mitjançant un òhmetre de rang 0,1 megaohms, degudament
connexionat al circuit a assajar, que prèviament haurà estat netejat de brutícia i greix, i la
prova es considerarà satisfactòria sempre que la resistència de l’aïllament obtinguda
sigui més gran de 0,25 megaohms per a circuits a 220 V. O de 0,38 megaohms per a
circuits a 380 V.
La continuïtat es comprovarà mitjançant un comprovador electrònic a la totalitat dels
circuits de cada quadre elèctric a controlar.
La rigidesa dielèctrica haurà d’ésser així mateix controlada a tots i cada un dels circuits
compresos els quadres de maniobra i control, mitjançant dispositius pertinents. En cas
de detectar-se alguna anomalia en algun dels circuits generals, haurà de repetir-se
l’assaig per a circuits parcials, fins a detectar el circuit detectat i procedir a la seva
reparació.
Caiguda de tensió
Es comprovarà que la caiguda de tensió no excedeix del cinc per cent (5%) de la tensió
nominal en cap punt de la instal·lació de força, ni del tres per cent (3%) en cap punt de la
instal·lació d’enllumenat.
Amidament del factor de potència
Un cop posada en servei la instal·lació d’enllumenat, es procedirà a comprovar la seva
eficàcia de la correcció del cos mitjançant l’amidament del factor de potència de la
instal·lació. Tallada l’alimentació de les altres línies i amb l’enllumenat general, aquest
factor haurà d’ésser superior a 0,82.
Prova de la posta a terra de la instal·lació
Es farà l’amidament de la resistència a terra de la instal·lació. El valor obtingut haurà de
ser inferior al projectat. (R.E.B.T. Instrucció MI BT 039).
Comprovació de l’autonomia de l’enllumenat d’emergència i senyalització
}
Es comprovarà l’encesa automàtica de l’enllumenat autònom al quedar sense tnesió el
subministrament elèctric desconnectant l’interruptor general.
La durada d’aquest subministrament serà superior a una hora (R.E.B.T. MI 025).
Proves i assaigs d’altres equips i instal·lacions
Les proves i assaigs d’instal·lacions i equips no inclosos en aquest PPT, seran les que
s’especifiquen a les Normes, Reglaments i Instruccions que els sigui d’amplicació.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
114

4. AMIDAMENT I ABONAMENT.
4.1. Moviment de terres.
4.1.1. Treballs preliminars.
4.1.1.1. Aclariment i esbrossada.
L'amidament es farà per metres quadrats (m 2 ) realment aclarits i esbrossats mesurats sobre
la projecció horitzontal del terreny. Aquesta unitat inclou també l'arrencada i/o trasllat d'arbres
i arbusts existents, així com soques, brossa i runes, així com la càrrega i transport dels
productes a dipòsit o abocador. En cas d'utilització d'abocador, el contractista no podrà
abocar material procedent de l'obra sense que prèviament estigui aprovat l'abocador pel
director de l'obra i per la comissió de seguiment mediambiental, en el cas que estigui
constituïda..
S'abonarà segons el preu corresponent establert al Quadre de preus.
4.1.1.2. Enderrocs i demolicions.
L'amidament s'efectuarà per metres cúbics (m 3 ) de volum exterior enderrocat, inclosa
coberta, buit i massís, realment executats en obra, en el cas d'edificacions i per metres
cúbics (m 3 ) realment enderrocats i retirats del seu emplaçament, mesurats per diferència
entre les dades inicials, preses immediatament abans d'iniciar-se l'enderroc i les dades finals,
preses immediatament després de finalitzar el mateix, en el cas d'enderroc de massissos.
En el cas de paviments, es mesuraran els metres quadrats (m2) en planta realment
executats.
No seran objecte d'abonament independent la càrrega i transport a dipòsit o abocador dels
productes resultants per considerar-se inclosos a les unitats d'enderroc. En cas d'utilització
d'abocador, el contractista no podrà abocar material procedent de l'obra sense que
}
prèviament estigui aprovat l'abocador pel director de l'obra i per la comissió de seguiment
mediambiental, en el cas que estigui constituïda..
L'abonament dels enderrocs es farà segons el tipus de que es tracti, segons els preus
unitaris establerts al Quadre de Preus
Els amidaments del transport del materials d’aquestes unitats d’obra, seràn sobre perfil teòric
(sense coeficient d’esponjament).
4.1.1.3. Escarificació i compactació de ferms existents.
Aquesta unitat s'abonarà per metres quadrats (m2) realment executats, mesurats sobre la
projecció horitzontal del terreny.
4.1.2. Excavacions.
4.1.2.1. Excavació de rases, pous i fonaments.
L'excavació en rases, pous i fonaments es mesurarà per metres cúbics (m 3 ), obtinguts en
l'excavació de rases i pous contínues per a canalitzacions es mesurarà obtinguts trobant el
volum del prisma de cares laterals segons la secció teòrica deduïda dels plànols amb el fons
de la rasa i del terreny. En excavacions de fonaments d’estructures i murs es trobarà el
volum del prisma de cares laterals verticals, la base inferior dels qual, situada a la cota de
fonament, és determinada per la superfície de costats paral·lels, a una distància de cinquanta
centímetres (0,50 cm) a cada costat de la sabata contra el terreny i la base superior de la
qual és l'intersecció de les cares laterals amb el fons del desmunt, la cota d'esplanació o, en
cas d'obres situades fora de desmunt a realitzar, amb el terreny natural.
El volum realment excavat pels talussos i sobreamples reals executats, es considera en tot
cas inclòs dins de l'amidament teòrica definida al paràgraf anterior, essent aquesta l'única
objecte d'abonament.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
115

Si en obres situades sota un terraplè o dins d'ell, l'Enginyer Director autoritzés l'excavació
després de realitzat aquest, l'excavació del terraplè no serà d'abonament.
En el preu corresponent s’inclou el transport de productes sobrants a l’abocador o lloc
d’utilització o, en el seu cas, aplec intermedi i la seva posterior càrrega i transport al llos d’ús i
el refinat de la rasa o pou excavat. En cas d'utilització d'abocador, el contractista no podrà
abocar material procedent de l'obra sense que prèviament estigui aprovat l'abocador pel
director de l'obra i per la comissió de seguiment mediambiental, en el cas que estigui
constituïda. No s’inclou l’apuntalament i estrebada i els esgotaments necessaris, que seran
d’abonament apart.
Els preus no diferencien la naturalesa del terreny i els mitjans d’excavació, inclòs la voladura.
Si que consideren la possibilitat de la necessitat d’executar l’excavació amb o sense
apuntalament de la rasa. Els preus a aplicar seran els ofertats per l’empresa adjudicatària a
la licitació considerat els preus “a risc i ventura”, independentment del percentatge real de
roca i voladura que aparegui a l’obra.
L’excavació en rases i pous s’abonaran segons els preus unitaris establerts al Quadre de
preus.
Els amidaments del transport del materials d’aquestes unitats d’obra, seràn sobre perfil teòric
(sense coeficient d’esponjament).
L’esgotament de rasa excavada inclou totes les operacions necessàries perquè les aigües
aparegudes durant l’execució de la partida i no evaquables per gravetat, ho siguin de la
forma i condicions addients fins a desguassar en una llera natural, col·lector existent o
instal·lació amb capacitat suficient pel cabal aportat.
En el cas de situació amb alt nivell freàtic, s’aconsella la utilització de “well point”, per evitar el
sifonament.
S’abonarà segons el preu unitari establert al Quadre de Preus.
}
L’entibació correspon a les obres provisionals de sosteniment de rases o pous que permeten
continuar l’obra realitzada mitjançant plafons d’acer combinables.
S’executarà quan les parets no es puguin deixar amb el talús natural dels sòls travessats.
Precedirà l’excavació en una longitud suficient perquè no es vegi obstaculitzada la col·locació
del col·lector, i no es retirarà fins a l’acabament del tram i sempre amb l’autorització prèvia de
l’Enginyer Encarregat.
S’abonarà segons el preu unitari establert al Quadre de Preus, és a dir, per cada cara de
plafó.
4.1.2.2. Cales per a la localització de serveis
Aquesta unitat s’abonarà per metres cúbics (m 3 ) realment excavats mesurats en una
amplada marcada per les característiques del servei, en una longitud d’1,00 m i en una
profunditat necessària per a la localització del servei o aquelles que indiqui la Direcció
d’Obra.
Les Cales per a localització de serveis s’abonaran segons el preu unitari establert en el
Quadre de Preus.
4.1.2.3. Excavació per al descobriment i localització de serveis
L’excavació per a la localització i descobriment de serveis es mesurarà per metres cúbics
(m 3 ) obtinguts en l’excavació de rases contínues amb mitjans manuals i mecànics i mesurats
trobant el volum del prisma de cares laterals verticals i la base ubicada a 0,30 m de
profunditat per sobre de la claveguera i a 0,30 m per sobre de la canonada més el diàmetre
en el cas d’aigua potable.
L’abonament d’excavació per descobriment i localització de serveis s’abonarà segons el preu
corresponent establert al Quadre de Preus.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
116

4.1.3. Terraplens i rebliments.
4.1.3.1. Rebliments localitzats.
Els replens localitzats es mesuraran per metres cúbics (m 3 ) realment executats, deduïts dels
perfils presos abans i després dels treballs.
L'abonament d'aquesta unitat d'obra es realitzarà segons els preus que figuren al Quadre de
Preus.
4.2. Drenatge.
4.2.1.Tubs, pericons i buneres.
4.2.1.1. Pericons i pous.
Es mesuraran per unitats (Ut) de pou totalment construït, o bé per metre de fondària segons
s'especifiqui al quadre de preus. El preu inclou el formigó de solera, fàbrica de maó i formigó
H-200 en alçats, armadures i, quan s'escaigui, encofratge i desencofrat, arrebossat i lliscat,
tapa o reixeta, marc i graons per a formació d'escales de gat.
Així mateix, el pous imbornals s'amidaran per unitat de pou.
L'abonament d'aquesta unitat d'obra es realitzarà d'acord amb el preu corresponent que
figura en el Quadre de preus.
}
4.2.1.2. Caixes per a embornals.
Les caixes per a embornals es mesuraran d’accord amb l’unitat mesurada segons les
especificacions de la Documentació Tècnica.
L'abonament d'aquesta unitat d'obra es realitzarà d'acord amb el preu corresponent que
figura en el Quadre de preus.
4.2.1.3. Tubs de col·lectors
Els tubs de col·lectors es mesuraran per metres (m) de longitud de la seva generatriu inferior,
descomptant les longituds de les interrupcions degudes a pericons, registres, etc. A
l'anomenat amidament s'aplicarà el preu unitari corresponent, segons el tipus i diàmetre de la
canella o bateria de canonades.
L'abonament es farà d'acord amb el preu corresponent de Quadre de preus.
Aquest preu compren tots els conceptes que s'inclouen a la definició de la unitat d'obra,
excepte l'excavació i rebliment amb material procedent de l'excavació.
4.2.1.4. Clavegueres i calaixos prefabricats de formigó
Els calaixos prefabricats de formigó es mesuraran per metres lineals (m) de longitud de
galeria.
El preu inclou: l’adquisició, càrrega i transport a l’obra, acopi, hissat i muntatge, qualsevol
que sigui el procediment utitlitzat, amb tots els treballs, maquinària, mitjans i materials
auxiliars necessaris per la correcta posta en obra.
L'abonament es farà d'acord amb el preu corresponent de Quadre de preus.
4.3. Afermats.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
117

4.3.1. Capes granulars.
4.3.1.1. Tot-u natural.
El tot-u natural s'abonarà per metres cúbics (m 3 ) realment executats, mesurats amb
arranjament a les seccions tipus assenyalades als Plànols.
No seran d'abonament els excessos laterals, ni les conseqüents de l'aplicació de la
compensació de la minva de gruixos de capes subjacents.
4.3.1.2. Tot-u artificial.
El tot-u artificial s’abonarà per metres cúbics (m 3 ) realment executats, mesurats amb
arranjament a les seccions tipus assenyalades als Plànols.
No seran d’abonament els excessos laterals, ni les conseqüents de l’aplicació de la
compensació de la minva de gruixos de capes subjacents.
4.3.2.Mescles bituminoses.
4.3.2.1. Mescles bituminoses en calent.
La fabricació i posada en obra de les mescles bituminoses en calent s'abonarà per tones (t),
segons tipus, mesurades multiplicant les amplades de cada capa realment construïdes amb
arranjament a les seccions tipus que figuren als Plànols, pel gruix menor dels dos següents:
el que figura en els Plànols o el deduït dels assaigs de control i per la densitat mitjana
obtinguda dels assaigs de control de cada lot sobre densitat d’àrid, un cop deduït el betum a
la mescla bituminosa. En aquest abonament es consideraran inclosos el de la preparació de
la superfície existent i els dels granulats i pols mineral. No seran d'abonament les escreixes
laterals.
}
El lligant hidrocarbonat emprat a la fabricació de mescles bituminoses en calent s'abonarà
per tones (t), obtingudes aplicant a l'amidament abonable de cada lot la densitat i les
dotacions dels assaigs de control. En el preu del betum és inclòs la seva part proporcional de
la fabricació, transport i col·locació.
La fabricació i posta en obra de les mescles bituminoses discontinues en calent s’abonarà
segons el preu establert al Quadre de Preus.
4.3.3. Regs i tractaments superficials.
4.3.3.1. Regs d'emprimació.
Aquesta unitat es mesurarà i abonarà per metres quadrats (m2), segons les seccions tipus
que figuren als plànols, tot inclòs.
No seran d'abonament els excessos laterals.
4.3.3.2. Regs d'adherència.
Aquesta unitat es mesurarà i abonarà per metres quadrats (m2), segons les seccions tipus
que figuren als plànols, tot inclòs.
No seran d'abonament els excessos laterals.
4.3.4. Paviments de formigó vibrat
Aquesta unitat es mesurarà per m3 de volum realment executat, mesurada d'acord amb les
seccions-tipus senyalades a la D.T. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de
curat.
Queda inclòs dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la
superfície existent, així com els junts de retracció i constructius necessaris.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
118

4.4. Estructures de formigó.
4.4.1. Armadures utilitzades en el formigó armat.
4.4.1.1. Armadures passives
Els acers es mesuraran multiplicant per cada diàmetre les longituds que figuren als plànols
per al pes de quilogram per metre, que figura al PG-3, o en el seu defecte, del catàleg que
indiqui l'Enginyer Director. Aquest amidament no podrà ser incrementada per cap concepte,
fins i tot toleràncies de laminació.
Al preu hi són inclosos el subministrament, elaboració, doblatge, la col.locació, els
separadors, falques, lligams, soldadures, pèrdues per retalls i escapçaments, empalmaments
per encavalcaments encara que no estiguin previstos als plànols.
L'acer emprat a elements prefabricats (impostes, bigues, baixants, etc.), no serà objecte
d'amidament i abonament per aquest concepte, quedant inclòs al preu de la unitat
corresponent.
Les armadures s'abonaran segons el preu corresponent del Quadre de preus.
4.4.2. Formigons.
4.4.2.1. Formigó en massa o armat.
Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m 3 ) deduïts de les seccions i plànols del
Projecte, amb les següents particularitats i excepcions:
- El formigó emprat a replens, es mesurarà per diferència entre els estats anterior i
posterior de l'execució de les obres, essent l'estat anterior el corresponent a les
mesures emprades per abonar l'excavació.
}
- El formigó a cunetes revestides, pericons, revestiment de canelles, brocs, etc. i
qualsevol obra de drenatge no serà objecte d'amidament i abonament independent,
ja que es considera inclòs al preu d'aquestes unitats.
- Anàlogament passa amb el formigó a qualsevol element prefabricat.
- L'abonament es farà per tipus de formigó i lloc d’utilització, amb arranjament als
preus existents als Quadres de preus.
Els preus d'abonament comprenen, en tots els casos, el subministrament, manipulació i
utilització de tots els materials necessaris, maquinària i mà d'obra necessàries per a la seva
execució i quantes operacions siguin precises per una correcta posada en obra, fins i tot
tractaments superficials com el previst broll d'aigua a voreres d'obres de fàbrica.
4.4.3. Elements auxiliars.
4.4.3.1. Encofrats i motlles.
Els encofrats s'abonaran per metres quadrats (m 2 ) realment executats, mesurats sobre
plànols d'acord amb els corresponents preus unitaris que figuren als Quadres de preus.
Els preus inclouen totes les operacions necessàries per materialitzar formes especials com
matèries, caixetins, remats singulars definits en plànols, etc. També inclou la col.locació i
ancoratge de candeles, mitjans auxiliars de construcció de xapes, maniguets, puntals o
qualsevol tipus d'estructura auxiliar necessària pels correctes aplom, anivellació i rasanteig
de superfícies.
4.4.3.2. Cindris.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
119

A les obres de fàbrica on s'utilitzi expressament aquesta unitat d'obra, es mesurarà el volum
realment cindrat limitat entre la superfície de recolzament del cindri que defineixi l'Enginyer
Director de les Obres i l'encofrat de la cara inferior de l'estructura a sustentar.
En aquest preu queda inclosa la preparació de la base d’assentament.
S'abonarà al preu establert al quadre de preus per a la unitat d'obra corresponent.
4.5. Senyalització i abalisament.
4.5.1. Marques vials.
A efectes d'amidament i abonament s'estableixen els següents criteris:
- Les marques vials reflexives de 10, 15, 30 i 40 cm d'amplada es mesuraran per metre
lineal (ml) realment pintat en obra.
- Les marques vials reflexives a executar en zebrats, illetes, fletxes i paraules es
mesuraran i abonaran per metres quadrats (m 2 ) de superfície realment executats en
obra.
- Les marques vials reflexives a executar en els senyals "CEDIU EL PAS" i "STOP", es
mesuraran i abonaran per (u) unitats pintades en obra.
Els preus corresponents que figuren al Quadre de Preus, inclouen la pintura reflexiva,
premarcatge, maquinària i tota la mà d'obra necessària per a la seva execució.
4.5.2. Senyalització vertical.
}
A efectes d'amidament i abonament s'estableixen els següents criteris:
- Els senyals s'abonaran per unitat (u) amb arranjament al seu tipus. Aquest preu
inclou els elements de fixació al pal. Els pals com els seus corresponents fonaments,
inclosa l'excavació, s'abonaran per unitat (U), segons els tipus corresponents.
- Els cartells s'abonaran per metre quadrat (m 2 ), col.locats en obra. Aquest preu inclou
la part proporcional d'elements auxiliars de fixació i sustentació al pal. Els pals com
els seus corresponents fonaments, inclosa l'excavació, s'abonaran per unitat (U),
segons els tipus corresponents.
- Els pòrtics i banderoles per a sustentació de cartells s'abonaran per unitat (U),
inclosos l'excavació i els fonaments, col.locats en obra.
- Els cartells informatius de principi i final d'obra i els pannells direccionals i de
desviament provisional, es mesuraran i abonaran en el cas que correspongui per
unitat (U) de cartell complert col.locat en obra.
4.6. Enllumenat
4.6.1. Elements unitaris
S’abonaran per unitats construïdes en obra.
L’escomesa s’abonarà segons el preus corresponent del Quadre de Preus que inclou:
- L’obra civil, canalitzacions, cablejat, drets de companyia i la corresponent legalització.
El subministre i col·locació del quadre elèctric s’abonarà per unitat totalment construïda
d’acord al preu corresponent del Quadre de Preus.
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
120

- Subministre i col·locació de quadre elèctric de protecció, distribució i compostatge
d’armari estanc, equips elèctrics i programador astronòmic, inclòs els fonaments i amb
dimensions i acabats segons els plànols.
4.6.2.Canalitzacions
Les canalitzacions s’abonaran per metre lineal (m) construït en obra.
Els preus corresponents del Quadre de Preus comprenen l’excavació de les rases amb
mitjans mecànics, el tub o tubs de PVC i la seva col·locació sobre el llit de sorra i la protecció
amb dau de formigó quan es tracta de creuament de vials.
4.6.3. Cables per a xarxa de distribució
S’amidaran i s’abonaran per metres realment instal·lats. El preu inclourà a més les
connexions en les caixes de protecció de les lluminàries i els empalmaments corresponents.
Els bàculs i columnes s’abonaran segons els respectius preus corresponents del Quadre de
Preus que inclouen a més de la pròpia unitat, la pletina de base i porta i també la
fonamentació de formigó HM-15.
Les llumeneres s’abonaran segons preu corresponent del Quadre de Preus que inclou la
pròpia llumenera, el seu subministre i col·locació, els equips i el cablejat necessari per a la
seva instal·lació.
4.7. Urbanització
4.7.1. Vorades de pedra natural o prefabricades de formigó
Les vorades de pedra natural o prefabricades de formigó es mesuraran per m de llargària
amidada segons les especificacions de la D.T.
No seran d’abonament independent l’excavació, l’encofrat, ni el formigó de la base, per
considerar-se inclosos dins d’aquesta unitat d’obra.
4.7.2. Rigoles de peces de morter de ciment
}
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
121

document IV_ PLEC DE CONDICIONS

document IV_ PLEC DE CONDICIONS
PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

document IV_ PLEC DE CONDICIONS

B - MATERIALS
B0 - MATERIALS BÀSICS
B01 - LÍQUIDS
B011 - NEUTRES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0111000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Aigües utilitzades per algun dels usos següents:
- Confecció de formigó
- Confecció de morter
- Confecció de pasta de guix
- Reg de plantacions
- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc.
- Humectació de bases o subbases
- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.
Es poden utilitzar aigü es de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons
sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes
aigües, tret del cas que es facin estudis especials.
Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia
central de formigó , sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat
sigui

Per a qualsevol utilització diferent d’aquesta, es requereix l’acceptació expressa de la
direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen
les condicions requerides per l’us al que es pretén destinar.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.
Cada remesa de sorra s’ ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec.
Les sorres de tipus diferents s’han d’emmagatzemar per separat.
Els àrids s’han d’emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i
evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana
emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un
terreny sec i net destinat a l’apilament dels àrids. Les sorres d’altres tipus s’han
d’emmagatzemar per separat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:
Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos.
SORRES PER A ALTRES USOS:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
L’entrega de granulat a l’obra ha d’anar acompanyada d’un full de subministrament
proporcionat per el subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents
dades:
- Identificació del subministrador
- Número del certificat de marcatge CE o indicació d’autoconsum
- Número de sèrie de la fulla de subministrament
- Nom de la cantera
- Data del lliurament
- Nom del peticionari
- Designació de l’àrid segons l’article 28.2 de la EHE
- Quantitat de granulat subministrat
- Identificació del lloc de subministrament
El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies
de l’àrid subministrat.
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:
Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser
definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i
altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat
Pàgina: 5
molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes
administratives nacionals de cada estat membre:
- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la
Producció en Fàbrica
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i
altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de
seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes
administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:
Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de
ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
El símbol de marcatge de conformitat CE s’ha d’estampar d’acord amb la Directiva 93/68CE i ha
d’estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha
d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca d’identificació i direcció del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Referència a la norma (UNE-EN 12620)
- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst)
- Designació del producte
- Informació de les característiques essencials aplicables
A la documentació del marcatge haurà d’indicar:
- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos
- Data d’emissió del certificat
- Garantia de que el tractament estadístic és l’exigit en el marcatge
- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi à rids que
no compleixen amb l’article 28.4.1.
L’àrid reciclat ha d’incloure en la seva documentació:
- Naturalesa del material
- Planta productora de l’àrid i empresa transportista de la runa
- Presència d’impureses
- Detalls de la seva procedència
- Altre informació que resulti rellevant
OPERACIONS DE CONTROL:
Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva
idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de
determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l’article 28 de la EHE.
En el cas d’àrids d’autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d’aportar un certificat
d’assaig, de com a màxim tres mesos d’ antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels
contemplats en l’article 78.2.2.1 de la EHE, que verifiqui el compliment de les
especificacions de l’àrid subministrat respecte l’article 28 de la EHE.
La DF ha de pode r valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de
suficient informació, podrà determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs.
La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser,
abans del subministra de l’à rid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas
necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de
les especificacions:
- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1).
- Terrossos d’argila (UNE 7133).
- Material retingut per el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes
específic 2 (UNE EN 1744-1).
- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1).
- Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).
- Contingut de Ió CL- (UNE-EN 1744-1).
- Assaig petrogràfic
- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508).
- Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).
- Absorció d’aigua (UNE-EN 1097-6).
- Assaig d’identificació per raigs X.
- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2)
- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)
- Coeficient de friabilitat (UNE 83115)
Un cop s’hagi realitzat l’ apilament, s’ha de realitzar una inspecció visual, i si es
considera necessari, s’han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.
Pàgina: 6

S’ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant
rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’ha d’acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de
condicions. Si la granulometria no s’ajusta a la utilitzada per a l’establiment de les
dosificacions aprovades, s’haura n de projectar i aprovar noves fórmules de treball.
No s’han d’utilitzar àrids fins els quals l’ equivalent de sorra sigui inferior a:
- 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica
d’exposició
- 75, en la resta de casos
En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomí tiques
que no compleixin l’especificació de l’equivalent de sorra, s’han de poder acceptar si
l’assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el segü ent:
- Per a obres amb classe general d’exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica):

Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.
Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de
6 de juny.
Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647.
CIMENTS BLANCS (BL):
Han d’estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305
i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de
paleta) que compleixin amb l’especificació de blancor.
Índex de blancor (UNE 80117): >= 85
D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de
1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).
La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, quí miques i de durabilitat
que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als
ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.
La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir
el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al
ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.
CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):
D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de
1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).
Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l’aigua de mar segons el
tipus, subtipus i addicions:
Denominació Designació
Ciment pòrtland I
Ciment pòrtland amb escòria II/A-S
II/B-S
Ciment pòrtland amb fum de sílice II/A-D
Ciment pòrtland amb Putzolana II/A-P
II/B-P
Ciment pòrtland amb cendres II/A-V
volants II/B-V
Ciment amb escòries de III/A
forn alt III/B
III/C
Ciment putzolànic IV/A
IV/B
Ciment compost CEM V/A
Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, quí
miques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs
de la norma UNE-EN 197-1.
Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.
Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.
Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit
de la intempè rie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves
condicions.
Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:
- Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos
- Classes 42,5 : 2 mesos
- Classes 52,5 : 1 mes
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 9
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los
cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos
prefabricados.
Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas
como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y
morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.
Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre
circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE.
Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva
93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas
por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.
Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción
de Cementos (RC-08).
UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad
de los cementos comunes.
UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de
conformidad.
UNE 80305:2001 Cementos blancos.
UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al
agua de mar.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ
(CAC):
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció
i per a la fabricació de productes de construcció,
- Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i
per a la fabricació de productes de construcció:
- Sistema 1+: Certificació de Conformitat CE
El símbol normalitzat del marcatge CE ha d’ anar acompanyat de la següent informació com a
mínim:
- el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de
producció
- nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant
- número del certificat CE de conformitat
- les dues últimes xifres de l’any en que el fabricant va posar el marcatge CE
- indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i
prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques
- referència a la norma armonitzada corresponent
- designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components
principals) i classe resistent
- en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de
pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat
Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim:
- el símbol normalitzat del marcatge CE
- en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat
- nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant
- els dos últims dígits de l’any en que el fabricant va posar el marcatge
- referència al número de la norma harmonitzada corresponent
En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d’apareixer també a
l’albarà o documentació que acompanya al lliurament.
Pàgina: 10

A l'albarà hi han de figurar les dades següents:
- número de referència de la comanda
- nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment
- identificació del fabricant i de l’empresa de subministrament
- designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08
- quantitat que es subministra
- en el seu cas, referència a los dades de l’etiquetat corresponent al marcatge CE
- data de subministrament
- identificació del vehicle que el transporta
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS
RESISTENTS A L’AIGUA DE MAR (MR):
A l'albarà hi han de figurar les dades següents:
- número de referència de la comanda
- nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment
- identificació del fabricant i de l’adreça de subministrament
- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny
- contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris
- quantitat que es subministra
- identificació del vehicle que transporta el ciment
- en el seu cas, l’etiquetatge corresponent al marcatge CE
En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació:
- nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica
- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny
- contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris
- dates de fabricació i d’envasat (indicant setmana i any)
- condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte
El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:
- Inici i final d'adormiment
- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes
OPERACIONS DE CONTROL:
La recepció del ciment haurà d’incloure al menys , dues fases obligatòries:
- Una primera fase de comprovació de la documentació
- Una segona fase de inspecció visual del subministrament
Es pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de
comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i
mecàniques mitjançant la realització d’assaigs de identificació i, si es el cas, d’assaigs
complementaris.
Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de
comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per:
- Albarà o full de subministrament.
- Etiquetatge
- Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del
Reial Decret 1313/1988
- Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant
signat.
- Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de
reconeixements del distintiu.
En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sot metre el ciment a
una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades.
La tercera fase s’activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el
Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fases anteriors o
per haver detectat defectes en l’ú s de ciments d’anteriors remeses.
En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l’obra i cada 200 t de ciment de la
mateixa designació i procedència durant l’execució, assaigs d’acord amb l’establer en els
Annexes 5 i 6 de la RC-08.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Les mostres es prendran segons l’indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a
assaig s’extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la
composició, l’altre per els assaigs físics, mecànics i químics i l’altre per ser conservada
preventivament.
Pàgina: 11
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
A efectes de la fase primera, no s’aprovarà l’ús de ciments els quals el etiquetatge i la
documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui
completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts.
A efectes de la segona fase, no s’aprovarà l’ú s de ciments que presentin símptomes de
meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu
aspecte o color.
A efectes de la tercera fase, no s’aprovarà l’ús de ciments que no compleixin els criteris
establerts en l’apartat A5.5 de la RC-08.
Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es rep etiran els assaigs
per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l’acopi existent a obra. S’acceptarà el lot
únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris.
B052 - GUIXOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0521100,B0521200.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Productes en pols preparats bàsicament amb pedra de guix, i eventualment addicions per a
modificar les característiques d'adormiment, resistència, adherència, retenció d'aigua,
densitat o altres.
S’han contemplat els tipus de guixos següents:
- Conglomerants a base de guix
- Guix per a la construcció en general
- Guix per a aplicacions especials de construcció
- Guix per a agafar perfils i plaques de guix laminat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar homologat d'acord amb el RD 1312/1986 o disposar d'una certificació de conformitat
a normes segons l'ordre 14/01/1991.
S'ha de poder utilitzar directament, pastant-los amb aigua.
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
GUIXOS DE CONSTRUCCIÓ I CONGLOMERANTS A BASE DE GUIX PER CONSTRUCCIÓ:
Resistència mecànica a flexió (UNE-EN 13279-1):
- Guix de construcció d'aplicació manual de designació B1: => 1,0 N/mm2
- Guix de construcció de projecció mecànica de designació B1: => 1,0 N/mm2
- Guix especial per a la construcció de designació C6: > 1 N/mm2
Resistència mecànica a compressió (UNE-EN 13179-1):
- Guix de construcció d’aplicació manual de designació B1: > 2,0 N/mm2
- Guix de construcció de projecció mecànica de designació B1: > 2,0 N/mm2
- Guix especial per a la construcció de designació C6: > 2 N/mm2
Temps d’inici d’adormiment:
- Guix de designació B1 d’aplicació manual: > 20 minuts
- Guix de designació B1 de projecció mecànica: > 50 minuts
- Guix de designació C6: > 20 minuts
Els guixos de construcció i els conglomerants a base de guix per a la construcció s’han de
designar de la següent manera:
- El tipus de guix o de conglomerant de guix segons la designació de la norma UNE-EN 13279-1
- Referència a la norma EN 13279-1
- Identificació segons la norma EN 13279-1
- Resistència a compressió
ADHESIUS A BASE DE GUIX PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT I TRANSFORMATS DE PLAQUES DE GUIX
LAMINAT:
Els adhesius a base de guix per a la fixació de les plaques de guix laminat o els
transformats de plaques de guix laminat s’han de designar de la següent manera:
- Mitjançant l’expressió “adhesivo a base de yeso para transformados de placas de yeso
laminado con aislamiento térmico/acústico o placas de yeso laminado”
- Referència a la norma EN 14496
Pàgina: 12

Els adhesius a base de guix per a la fixació de les plaques de guix laminat o els transformats
de plaques de guix laminat han d’ anar marcats de manera clara e indeleble, ja sigui sobre la
pròpia placa, o bé sobre l’embalatge, l’albarà o el certificat subministrat amb el producte
amb les següents indicacions:
- Referència a la norma europea EN 14496
- Nom, marca comercial o altres mitjans d’identificació del fabricant
- Data de fabricació i/o data de caducitat
- Identificació del producte segons el sistema de designació esmentat anteriorment
- Ha de portar, en lloc visible, el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials
Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: en sacs, de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra,
de manera que no s'alterin les seves condicions.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
GUIXOS DE CONSTRUCCIÓ I CONGLOMERANTS A BASE DE GUIX PER CONSTRUCCIÓ:
UNE-EN 13279-1:2006 Yesos de construcción y conglomerantes a base de yeso para la
construcción. Parte 1: Definiciones y especificaciones.
UNE-EN 13279-2:2006 Yesos de construcción y conglomerantes a base de yeso para la
construcción. Parte 2: Métodos de ensayo.
ADHESIUS A BASE DE GUIX PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT I TRANSFORMATS DE PLAQUES DE GUIX
LAMINAT:
UNE-EN 14496:2006 Adhesivos a base de yeso para transformados de placa de yeso laminado con
aislante térmico/acústico y placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos
de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DEL GUIX DE CONSTRUCCIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
+---------------------------------------------------------------------------------+
¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦
¦------------¦--------------------------------------¦-------------------¦---------¦
¦ ¦ En parets, envans, sostres, revest. ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦
¦ Guix de ¦ segons procedeixi, p/protecció ¦-------------------¦---------¦
¦construcció ¦ davant del foc d'elements estruct. ¦ ¦ ¦
¦i conglom. a¦ i/o compartimentació davant del foc ¦ Altres ¦ 4 ¦
¦base de guix¦ en edificis. ¦ ¦ ¦
¦ per a la ¦--------------------------------------¦-------------------¦---------¦
¦construcció ¦ En parets, envans, sostres, revest. ¦ ¦ ¦
¦ ¦ segons procedeixi, en situacions i ¦ Tots ¦ 4 ¦
¦ ¦ usos no mencionats anteriorment ¦ ¦ ¦
+---------------------------------------------------------------------------------+
El símbol normalitzat del marcatge CE (segons la directiva 93/68/CE) s’ha d’estampar sobre l’
embalatge de manera visible (o si no és possible, sobre o la documentació comercial que
acompanya al producte) i ha d’anar acompanyat de la següent informació com a mínim:
- Nom, logotip o adreça declarada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge
- Referència a la norma europea EN 13279
- Descripció del producte: nom genèric, tipus, quantitat i ús previst
Pàgina: 13
- Informació sobre les característiques essencials que han de declarar-se de la següent
manera:
- Valors declarats, i quan procedeixi, nivell o classe
- Reacció al foc
- Aïllament directe al soroll aeri
- Resistència tèrmica
- Característiques a les que s’aplica l’opció “Prestació No Determinada” (PND)
- Com alternativa la designació normalitzada
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DEL GUIX PER A AGAFAR PLAQUES DE GUIX
LAMINAT:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
+---------------------------------------------------------------------------------+
¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦
¦---------------------------------------------------------------------------------¦
¦ Adhesius a ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦
¦base de guix¦ cificacions de reacció al foc ¦-------------------------------¦
¦ p/plaques ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦
¦guix laminat¦--------------------------------------------------------------------¦
¦i transform.¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ ¦ ¦
¦plaques guix¦ nats anteriorment ¦ Tots ¦ 4 ¦
¦ laminat ¦ ¦ ¦ ¦
+---------------------------------------------------------------------------------+
El símbol normalitzat del marcatge CE (segons la directiva 93/68/CE) s’ha d’estampar sobre
l’embalatge de manera visible (o si no és possible, sobre o la documentació comercial que
acompanya al producte) i ha d’anar acompanyat de la següent informació com a mínim:
- Nom, logotip o adreça declarada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge
- Referència a la norma europea EN 14496
- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials que han de declarar-se de la següent
manera:
- Valors declarats, i quan procedeixi, nivell o classe
- Resistència a l’esforç tallant
- Reacció al foc
- Permeabilitat al vapor d’aigua
- Resistència a flexió
- Altres valors que depenen del sistema i que ha de declarar el fabricant en la seva
documentació sobre l’ús previst
- Prestació No determinada (PND) per a aquelles característiques en les que sigui
aplicable
- Com alternativa la designació normalitzada
OPERACIONS DE CONTROL DEL GUIX DE CONSTRUCCIÓ:
Inspecció visual de les condicions de subministrament.
Abans de començ ar l'obra o si varia el subministrament es demanaran al contractista els
certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques,
incloent els resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
- Aigua combinada: (UNE 102-032)
- Sofre en % d`ions SO3: (UNE 102-032)
- Contingut de sulfats de calci (UNE 102-037)
- Exponent d’hidrogen pH (UNE 102-032)
- Finor de molta: (UNE-EN 13279-2)
- Resistència a flexotracció: (UNE-EN 13279-2)
- Temps d'adormiment: (UNE-EN 13279-2)
- Índex de puresa: (UNE 102-032)
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva repr
esentativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut.
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
Pàgina: 14

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRA DEL GUIX DE CONSTRUCCIÓ:
La presa de mostra i els assajos han de realitzar-se segons lo establert en el capítol 3 de la
norma europea EN 13279-2.
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT DEL GUIX DE CONSTRUCIÓ:
No es podran utilitzar a l’ obra guixos sense el corresponent marcatge CE i el certificat de
garantia del fabricant, d’acord a els assajos de tipus inicial i el control de producció
realitzat a fabrica segons la norma UNE-EN 13279-1.
Quan no es compleixi alguna de les prescripcions de qualitat del guix assajat, es repetiran
els assaigs per duplicat, sobre dues mostres tretes de l'acopi existent a l'obra. Si un
qualsevol dels resultats no és satisfactori, es rebutjarà tot l'acopi i es faran tots els
assaigs esmentats a les següents cinc partides que arribin a l'obra.
B053 - CALÇS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0532310.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, compost principalment per òxids o
hidròxids de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors d'òxids de
silici, ferro i alumini.
S'han considerat els tipus següents:
- Calç amarada en pasta CL 90
- Calç aèria CL 90
- Cal hidràulica natural NHL 2
- Cal hidràulica natural NHL 3,5
- Cal hidràulica natural NHL 5
CALÇ AMARADA EN PASTA:
Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa per
obtenir una pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini.
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
CALÇ AÈRIA CL 90:
Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters.
Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2): >= 90% en pes
Contingut de MgO (UNE-EN 459-2):

- Els dos darrers dígits de la data de marcatge
- Numero del certificat de conformitat
- Referència a la UNE EN 459-1
- Descripció del producte
- Informació sobre els requisits essencials.
Al full de característiques hi ha de figurar al menys:
- Referència del albarà
- Denominació comercial i tipus de cal
- Contingut d’òxids de calci i magnesi
- Contingut de diòxids de carboni
- Finor
- Reactivitat
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Inspecció de les condicions de subministrament de la calç, d’acord a la norma PG3 , i
recepció del certificat de qualitat del fabricant conforme a les especificacions exigides.
- Abans de començar l’ obra, i cada 500 t de material de les mateixes característiques, s’han
de realitzar els assaigs identificatius corresponents a la designació concreta.
S’han d’extraure dues mostres, una per realitzar els assajos de recepció i l’altra per
assaigs de contrast que s’ha de conservar al menys cent dies.
Els assaigs de recepció han de ser els següents:
- Contingut d’òxid càlcic i magnèsic ( UNE-EN 459-2)
- Contingut d’anhídrid carbònic (UNE-EN 459-2)
- Reactivitat a l’aigua (UNE 80502)
- Finor de molta (UNE-EN 459-2 )
S’han de realitzar controls addicionals, mensualment i tres cops com a mínim durant
l’execució. Per a cada tipus de calç s’han de realitzar obligatòriament els assaigs de
recepció necessaris per a comprovar les seves característiques especifiques.
Els mètodes d’assaigs es descriuen en la UNE-EN 459-2.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Les mostres s’han de prendre segons l’indicat en el PG3 article 200 i els criteris que exposi
la DF. De cada lot s’han d’extraure dos mostres, una per realitzar els assaigs de recepció i
l’altra per als assaigs de contrast, que s ’haurà de conservar durant al menys 100 dies. S’ha
de prendre una tercera mostra si el subministrador de calç ho sol·licita.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
La DF ha d’indicar les mesures a adoptar en el cas que no es compleixin les especificacions
establertes al plec.
La remesa no s’ha d’acceptar si, en el moment d’obrir el recipient que la conté apareix en
estat grumollós o aglomerat.
B05A - BEURADES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B05A2203,B05A2103.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Material format per la mescla d’un conglomerant, cà rregues minerals i additius, apte per a
omplir junts entre diferents materials o protegir en front la corrosió armadures actives
d’elements pretesats o postesats.
S'han considerat els tipus següents:
- Mescla de caràcter col·loïdal formada principalment per ciment, aigua i, eventualment, sorra
fina i additius, utilitzades en estruc tures amb armadures pretesades i postesades
- Material format per la mescla d’un conglomerant, càrregues minerals i additius, apte per a
omplir els junts entre les rajoles ceràmiques que formen els revestiment de parets o paviments
situats en interior o exteriors.
S'han considerat els tipus segü ents de material per a rejuntat de rajoles ceràmiques:
- Material de rejuntat cimentós (CG): Mescla de conglomerant hidràulic, càrregues minerals i
additius orgà nics o inorgànics, que únicament cal incorporar aigua o addició líquida en el
moment abans d’utilitzar-se.
- Material de rejuntat de resina reactiva (RG): Mescla de resines sintètiques, càrregues
minerals i additius orgànics o inorgànics, que endureixen per una reacció química.
BEURADA DE CIMENT:
Pàgina: 17
Els components de la beurada: aigua, à rids, additius i ciment, compliran les condicions
generals com a components de formigó, a més de les indicades a aquest apartat.
S’ha d’establir la fórmula de treball de la beurada, que haurà d’inclour e com a mínim, les
següents dades:
- La granulometria dels àrids (si és el cas).
- La dosificació de ciment, aigua, àrids i, si és el cas, de cada additiu, referides a la
mescla total.
- La resistència a compressió de la beurada a 28 dies.
- La consistència de la beurada.
- El temps de mescla i amassat.
El ciment ha de ser del tipus CEM I, preferiblement, classe 32,5.
En la preparació de la mescla s'han de dosificar els materials sòlids, en pes.
Es prohibeix l'elaboració manual de la mescla.
El temps d’amasat depèn del tipus d’aparell mesclador, però en qualsevol cas no ha de ser
inferior a 2 minuts ni superior a 4 minuts.
La sorra ha de ser de grans silicis o calcaris i no ha de tenir impureses o substàncies
perjudicials com ara à cids o partícules laminars com per exemple, mica o pissarra.
Els additius que es facin servir no han de tenir substàncies que puguin perjudicar les
armadures o la beurada, com ara els sulfurs, els clorurs o els nitrats, i hauran de complir:
- Contingut:

Característiques addicionals:
- Alta resistència a l’abrasió (EN 12808-2):

En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la
designació , les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s’han
d’especificar abans de l'inici del subministrament.
El formigó ha de complir amb les exigè ncies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la
norma EHE-08.
Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres
volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de
silici no podrà excedir el 10%
Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'u s de
cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si
s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de
silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s’especifica
a l’article 37.3.2 de la norma EHE-08
La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la
producció segons l’art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l’anàlisi a
l’abast de la DF, o disposarà d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut
Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN
450.
Els additius hauran de ser del tipus que estableix l’article 29.2 de la EHE-08 i complir la
UNE EN 934-2
En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment
utilitzat.
Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió:
- Si fck 50 N/mm2 , alta resistència
Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d’edat, es podran admetre com a valors de
resistència a j dies d’edat els valors resultants de la fórmula segü ent:
- fcm (t) = ßcc(t)·fcm
- ßcc = exp{s [1 – (28/t)1/2]}
(on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l’edat del
formigó, t: edat del formigó en dies, s: c oeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per
a ciments d’alta resistència i enduriment rà pid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ci ments
normals i d’enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d’enduriment lent
(CEM 32,25))).
Valor mínim de la resistència:
- Formigons en massa >= 20 N/mm2
- Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2
Tipus de ciment:
- Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM
II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP
VI-1 (UNE 80307)
- Formigó armat : Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM
II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1)
- Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM
II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1)
- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)
- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als
sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació
(UNE-EN 14216)
Classe del ciment: 32,5 N
Densitats dels formigons:
- Formigons en massa (HM):
- 2.300 kg/m3 si fck 50 N/mm2
- Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3
El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en
funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant
el tipus d'exposició més favorable ha de ser:
- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3
- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3
- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3
- A totes les obres:

Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors:
- = 375 kg/m3
- Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6
- Contingut de fins d

mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència
caracterí stica real.
Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que
disposin d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s’utilitzin en:
- Elements d’edificis de vivendes d’una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres
- Elements d’edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums
inferiors a 6,00 metres
Haurà de complir, a més, que l’ambient sigui I o II, i que en el projecte s’hagi adoptat una
resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2.
La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó
que es vagi a subministrar estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment
reconegut, o quan es disposi d’ un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6
mesos.
OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:
Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà:
- Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es
determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE
83305) i, si és el cas, el contingut d’aire ocluit (UNE EN 12350-7).
Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l’especificada a 28 dies, i no
s’haguessin obtingut resultats del contingut d’ aire ocluït i de la consistència fora dels
límits establerts, es podrà procedir a la realització d’un tram de prova amb aquest formigó.
En cas contrari, s’haurà d’ esperar als 28 dies i s’introduiran les modificacions necessàries
en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència.
Control de fabricació i recepció.
- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó
- Per a cada fracció d’àrid, abans de l’entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència
indicada, els següents assaigs:
- Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda:
- Assaig granulomè tric (UNE-EN 933-1)
- Equivalent de sorra de l’àrid fi (UNE EN 933-8)
- Terrossos d’argila (UNE 7133)
- Índex de llenques de l’àrid gros (UNE EN 933-3)
- Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2)
- Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedè ncia el subministrament:
- Coeficient de Los Ángeles de l’àrid gros (UNE EN 1097-2)
- Substàncies perjudicials (EHE)
- Sobre una mostra de la mescla d’àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomè tric (UNE
EN 933-1)
- Comprovació de l’exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.
- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura.
- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.
- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda):
- Contingut d’aire ocluït en el formigó (UNE 83315)
- Consistència (UNE 83313)
- Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:
Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:
Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà
d’amassades diferents.
Quan s’indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i
l’altre per la tarda.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:
No s’ha d’acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les
condicions del plec.
Control estadí stic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir
dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N
pastades controlades d’acord amb:
- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): = 1
- Altres casos: N >= 3
- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i = 1
- Altres casos: N >= 4
- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50
Pàgina: 25
- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia
conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 de la EHE-08: N >= 2
- Altres casos: N >= 6
La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l’obra sotmesa a
control. Un cop efectuats els assaigs, s’ ordenaran els valors mitjos, xi, de les
determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 = fck.
On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades
Quan la consistència s’hagi definit pel seu tipus, segons l’art. 31.5, s’acceptarà el formigó
si la mi tjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval
corresponent.
Si s’ha definit pel seu assentament, s’acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors
estigui compresa dins de la tolerància exigida.
El incompliment d’aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.
Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a
la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major,
ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el nú mero de pastades a controlar és
igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada
a la sèrie.
S’acceptarà quan: fc,real >= fck
Control indirecte: S’acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que:
- Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors
- Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del
subministrament
- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:
- Interpretació dels assaigs característics:
Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l’especificada a 28
dies, i els resultats del contingut d’ aire ocluit i de la consistència es troben dins dels
límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas
contrari, s’haurà d’esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s’ introduiran els
ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics.
- Interpretació dels assaigs de control de resistència:
El lot s’accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l’exigida. En altre
cas:
- Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre
acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o
sol·licitar la realització d’assaigs d’informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a
l’aplicació d’una penalització al preu unitari del lot , la quantia de la qual sigui igual al
doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.
- Si està per sota del 90 %, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents
assaigs d’informació.
- Assaigs d’informació:
Pàgina: 26

Abans dels 54 dies d’acabada l’estesa del lot, s’extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302)
que s’assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels
testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302.
El valor mig dels resultats dels assaigs d’informació del lot es compararan amb el resultat
mig corresponent al tram de prova. El lot s’accepta si la resistència mitjana del lot és
superior. En cas d’ incompliment, cal distingir tres casos:
- Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s’ aplicaran al lot les sancions previstes
en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.
- Si fos inferior al seu 90%, però no al se u 70%, el Director de les Obres podrà aplicar
les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la
demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista.
- Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i e s reconstruirà, a càrrec del
Contractista.
Les sancions referide s no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalit zació al preu
unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència,
expressades ambdues en proporció.
La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les
resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a
l’edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot,
es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula
següent:
Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):
- 2 sèries: 0,88
- 3 sèries: 0,91
- 4 sèries: 0,93
- 5 sèries: 0,95
- 6 sèries: 0,96
Quan l’assentament en el con d’Abrams no s’ ajusti als valors especificats a la fórmula de
treball, es rebutjarà el camió controlat.
B07 - MORTERS DE COMPRA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0711024,B0711010,B0710150.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.
S'han considerat els tipus següents:
- Morter adhesiu
- Morter sintètic de resines epoxi
- Morter refractari
- Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres
- Morter de ram de paleta
El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que al
afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2
a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós.
El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir
altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc,
etc.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:
Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgà nics que donen com a resultat una
pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o
interior.
S'han considerat els tipus següents:
- Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i cà rregues
minerals, que s’han de barrejar amb aigua just abans d’utilitzar-se.
Pàgina: 27
- Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió
aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada.
- Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i
càrregues minerals que el seu enduriment resulta d’una reacció química, poden presentar-se en
forma d’un o més components.
S’han considerat les classes següents, en funció de les caracterí stiques addicionals:
- 1: Normal
- 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals)
- F: D’adormiment ràpid
- T: Amb lliscament reduït
- E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en
dispersió millorats).
ADHESIU CIMENTÓS (C):
Característiques dels adhesius d’adormiment normal:
- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2
- Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2
- Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2
- Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2
- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)
Els adhesius d’adormiment ràpid, han de complir a més:
- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h)
- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min)
Característiques especials:
- Lliscament (UNE-EN 1308): = 1 N/mm2
- Alta adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2
- Alta adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2
- Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2
- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)
ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D):
Característiques fonamentals :
- Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2
- Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2
- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)
Característiques especials:
- Lliscament (UNE-EN 1308): = 0,5 N/mm2
- Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2
- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)
ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R):
Característiques fonamentals :
- Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2
- Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2
- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)
Característiques especials:
- Lliscament (UNE-EN 1308): = 2 N/mm2
MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI:
El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats
inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor.
La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l’ús a que es destini el morter i la
temperatura ambient i superficials del lloc on es col· loqui. Aquesta formulació ha de ser
aprovada per la DF.
Mida màxima del granulat: = 0,16 mm
Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3

El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i
fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i
regularització d'elements de formigó.
Granulometria: 0 - 2 mm
Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2
Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2
MORTER DE RAM DE PALETA:
Mescla formada per un o varis conglomerants inorgà nics, granulats, aigua i addicions o
additius (en el seu cas), per a fàbriques d’obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com
a material d’unió i rejuntat.
S'han considerat els tipus següents:
- Morter d’ us corrent (G): sense característiques especials
- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat
menor o igual al valor que figura especificat
- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec),
es inferior o igual al valor que figura especificat
La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a
compressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2.
En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la
mescla, en volum o en pes.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent:
- Característiques dels morters frescos:
- Temps d’us (EN 1015-9)
- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17):

- Conductivitat tèrmica
- Durabilitat
- Mida màxima del granulat
- Temps obert o temps de correcció
- Reacció davant el foc
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre
i 1328/1995 de 28 de juliol
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI,
POLIMÉRIC O DE RESINES:
A l'envàs hi ha de figurar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions d'utilització
- Composició i característiques del morter
OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat
del fabricant, segons les exigències del plec de condicions.
Abans de l’inici de l’obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, es comprovarà
la consistència del morter mitjançant el mètode establert a la UNE EN 1015-4, i es prepararà
una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d’obtenir la resistència a
compressió (UNE-EN 1015-11)
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN
1015-11.
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del
fabricant, d’ acord a les condicions exigides.
El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de
projecte:
- Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot.
- Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient
de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és inferior
al 90 % del previst en el projecte.
B071 - MORTERS AMB ADDITIUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0711024,B0711010,B0710150.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.
- Morter de ram de paleta
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
MORTER DE RAM DE PALETA:
Mescla formada per un o varis conglomerants inorgà nics, granulats, aigua i addicions o
additius (en el seu cas), per a fàbriques d’obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com
a material d’unió i rejuntat.
S'han considerat els tipus següents:
- Morter d’ us corrent (G): sense característiques especials
- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat
menor o igual al valor que figura especificat
- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec),
es inferior o igual al valor que figura especificat
La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a
compressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2.
En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la
mescla, en volum o en pes.
Pàgina: 31
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent:
- Característiques dels morters frescos:
- Temps d’us (EN 1015-9)
- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17):

- Contingut en clorurs
- Contingut en aire
- Proporció dels components (morters prescrits)
- Resistència a compressió o classe de resistència a compressió
- Resistència d’unió (adhesió)
- Absorció d’aigua
- Permeabilitat al vapor d’aigua
- Densitat
- Conductivitat tèrmica
- Durabilitat
- Mida màxima del granulat
- Temps obert o temps de correcció
- Reacció davant el foc
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre
i 1328/1995 de 28 de juliol
OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat
del fabricant, segons les exigències del plec de condicions.
Abans de l’inici de l’obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, es comprovarà
la consistència del morter mitjançant el mètode establert a la UNE EN 1015-4, i es prepararà
una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d’obtenir la resistència a
compressió (UNE-EN 1015-11)
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN
1015-11.
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA:
No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del
fabricant, d’ acord a les condicions exigides.
El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de
projecte:
- Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot.
- Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient
de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és inferior
al 90 % del previst en el projecte.
B08 - ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I
BEURADES
B081 - ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Additius són aquelles substàncies o productes que a l'incorporar-se als morters, formigons o
beurades, en el moment de pastar-los o prèviament, en una proporció no superior al 5% del pes
del ciment, produeixen modificacions al formigó, morter o beurada, en estat fresc i/o
endurit, d'alguna de les seves característiques, propietats habituals o del seu comportament.
Addicions són aquells materials inorgànics, putzolànics, o amb hidraulicitat latent que,
finament dividits, poden ésser afegits al formigó amb la finalitat de millorar algunes de les
seves propietats o donar-li característiques especials.
S'han considerat els elements següents:
- Colorant
- Additius per a formigó:
- Inclusor d’aire
- Reductor d’aigua/plastificant
- Reductor d’aigua d’alta activitat/superplastificant
- Retenidor d’aigua
- Accelerador d’adormiment
- Hidròfug
- Inhibidor de l'adormiment
- Additius per a morters:
Pàgina: 33
- Inclusor d’aire/plastificant
- Inhibidor de l’adormiment per a morter fortament retardat
- Addicions:
- Cendres volants
- Fum de silici
- Escòria granulada
ADDITIUS:
El fabricant ha d'indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, ha de
garantir-ne l'efectivitat i que no produeixi alteracions en les característiques mecàniques o
químiques del formigó o morter.
Ha de tenir un aspecte homogeni.
El color ha de ser uniforme i s'ha d'ajustar a l'especificat pel fabricant.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
Caracterí stiques essencials:
- Efecte sobre la corrossió: No ha d'afavorir la corrosió de l'acer embegut en el material.
- Contingut en alcalins (Na2O, equivalent) (UNE-EN 480-12):

- Dià metre de les bombolles (D): 10 = 110%
- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): = 140%
- 28 dies: >= 115%
- Valors en relació al mateix formigó sense additu, a igual relació aigua/ciment:
- Consistència:
- Assentament en con (UNE-EN 12350-2): >= 120 mm
- Escorriment (EN 12350-5): >= 160 mm
- Manteniment de la consistència (UNE-EN 12350-2 o EN 12350-5): >= 30 min després de
l’addició, no ha de ser inferior a la consistència inicial
- Resistè ncia a compressió a 28 dies >= 90%
- Contingut en aire = 90%
- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): = 5%
Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.
ADDITIU PER A FORMIGÓ , ACCELERADOR DE L’ADORMIMENT:
L’additiu per a gunitats é s un producte per a incorporar durant el pastat del formigó que té
per objecte accelerar el procés d'adormiment.
S’ha de dosificar amb un sistema mecànic que asseguri la regularitat i la precisió de la
proporció desitjada d’additiu.
Ha de ser compatible amb el ciment, àrids, fum de sílice i fibres, en ordre a garantir en el
formigó projectat les condicions requerides de resistència, tant en primera edat com en la
seva evolució en el temps i també en relació a la durabilitat de l’obra.
No ha de començar a actuar fins el moment d'afegir l'aigua.
Caracterí stiques essencials:
- Temps d'adormiment (UNE-EN 480-2):
- Inici d'adormiment (a 20°C): >= 30 min
- Final d'adormiment (a 5°C): = 80%
- 90 dies: >= que la del formigó d'assaig a 28 dies
- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): = 8%
Els valors s'han pres en relació al mateix morter sense additiu, a igual consistència.
ADDITIU PER A MORTER INHIBIDOR DE L’ADORMIMENT:
L'additiu inhibidor de l'adormiment s'incorpora en el moment del pastat i té per objecte
retardar l'inici de l'adormiment.
Caracterí stiques essencials:
- Contingut d'aire (EN 1015-7 mètode A):
- Desprès d’un pastat normalitzat: A= 17 ± 3% en volum
- Desprès de 28 h en repòs: >= 0,70 A%
- Desprès d’un pastat llarg: = A - 5%
Caracterí stiques complementàries:
- Consistència desprès de 28 h en repòs (EN 1015-4): ± 15 mm del valor inicial
- Resistència a la penetració desprès de 52 h (EN 1015-9): >= 5 N/mm2 que la del morter
d’assaig amb additiu
Els valors s'han pres en relació al mateix morter sense additiu, a igual consistència.
COLORANT:
Pàgina: 36

El colorant és un producte inorgànic en pols per a incorporar a la massa del formigó, morter o
beurada durant el pastat, que té per objecte donar un color determinat al producte final.
Ha de ser estable als agents atmosfèrics, la calç i als àlcalis del ciment; ha de ser
insoluble en aigua, i no ha d’alterar el procés d’adormiment i enduriment, l’estabilitat de
volum, ni les resistències mecà niques del formigó.
Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:
- Pretensat:

Emmagatzematge: Protegides de contaminacions, especialment les del terra, i separant les
diverses fraccions granulomètriques.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
ADDITIUS PER A FORMIGONS:
UNE-EN 934-2:2002 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para
hormigones. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.
UNE-EN 934-2:2002/A1:2005 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para
hormigones. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.
UNE-EN 934-2:2002/A2:2006 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para
hormigones. Definniciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.
ADDITIUS PER A MORTERS:
UNE-EN 934-3:2004 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 3: Aditivos para morteros
para albañilería. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.
UNE-EN 934-3:2004/AC:2005 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 3: Aditivos para
morteros para albañilería, definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.
ADDICIONS PER A FORMIGONS:
UNE-EN 450-1:2006 Cenizas volantes para hormigón. Parte 1: Definiciones, especificaciones y
criterios de conformidad.
UNE-EN 13263-1:2006 Humo de sílice para hormigón. Definiciones, requisitos y control de
calidad.
ÚS PER A FORMIGONS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a morter per a ram de paleta,
- Productes per a formigó:
- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la
Producció en Fàbrica
El subministrament del producte ha de venir acompanyat del certificat de qualitat
corresponent i la fitxa tècnica del fabricant. A més, ha d’incloure la designació de l’additiu
d’acord a la norma UNE EN 934-2.
El certificat ha d’indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, i indicar
la seva funció principal; també ha de garantir la seva efectivitat i que no produeixi
alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o morter.
La documentació ha d’incloure també:
- Nom del laboratori
- Si no es un laboratori públic, ha d’exposar la declaració d’estar acreditat per a realitzar
els assaigs
- Data d’emissió del certificat
- Garantia de que el tractament estadístic és equivalent
L’entrega d’aditius haurà d’anar acomp anyada d’una full de subministrament proporcionat per
el subministrador, on hi ha de constar com a mínim les següents dades:
- Identificació del Subministrador
- Número del certificat de marcatge CE
- Número de sèrie del full de subministrament
- Identificació del Peticionari
- Data del lliurament
- Quantitat subministrada
- Designació de l’additiu segons Art. 29.2 de la EHE-08
- Identificació del lloc de subministrament
Pàgina: 39
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS PER A FORMIGÓ:
A l’embalatge o bé a l’albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a
mínim:
- Designació (d’acord amb l’apartat 8 de la norma UNE-EN 934-2)
- El nom del lot i fàbrica de producció
- Requisits per a l’emmagatzematge, inclòs límit de temps a partir del qual les propietats ja
no estan garantides
- Instruccions d’homogeneització abans del seu ús, en el seu cas
- Instruccions d’us i precaucions relatives a la seguretat
- Interval d’ús recomanat per el fabricant
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s’ha d’acompanyar de
la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca d’identificació del fabricant
- Les 2 últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Referència a la norma EN 934-2
- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst, etc.)
- Designació del producte
- Informació de les característiques essencials aplicables amb els valors declarats, en
el seu cas
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS PER A MORTER:
A l’embalatge o bé a l’albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a
mínim:
- Designació (d’acord amb l’apartat 8 de la norma UNE-EN 934-3)
- El nom del lot i fàbrica de producció
- Requisits per a l’emmagatzematge, inclòs límit de temps a partir del qual les propietats ja
no estan garantides
- Instruccions d’us i precaucions relatives a la seguretat
- Interval d’ús recomanat per el fabricant
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s’ha d’acompanyar de
la següent informació: ZA.3
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o identificació i direcció registrada del fabricant
- Les 2 últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Número del certificat de conformitat CE del control de producció en fàbrica, en el seu
cas
- Referència a la norma EN 934-3
- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst, etc.)
- Designació del producte
- Informació de les característiques essencials aplicables amb els valors declarats, en
el seu cas
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN COLORANT PER A FORMIGONS:
El subministrament del producte ha de venir acompanyat del certificat de qualitat
corresponent i la fitxa tècnica del fabricant. A més, ha d’incloure la designació de l’additiu
d’acord a la norma UNE EN 934-2.
El certificat ha d’indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, i indicar
la seva funció principal; també ha de garantir la seva efectivitat i que no produeixi
alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o morter.
La documentació ha d’incloure també:
- Nom del laboratori
- Si no es un laboratori públic, ha d’exposar la declaració d’estar acreditat per a realitzar
els assaigs
- Data d’emissió del certificat
- Garantia de que el tractament estadístic és equivalent
A la fulla de subministrament hi ha de constar:
- Identificació del subministrador
- Número de sèrie de la fulla de subministrament
- Identificació del peticionari
- Data d’entrega
- Designació de l’additiu
- Quantitat subministrada
Pàgina: 40

- Identificació del lloc de subministrament
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDICIONS:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a formigons, morters i pastes:
- Sistema 1+: Certificació de Conformitat CE
L’entrega d’addicions haurà d’anar acompanyada d’una full de subministrament proporcionat per
el subministrador, on hi han de constar com a mínim les següents dades:
- Identificació del Subministrador
- Número del certificat de marcatge CE, per les cendres volants i escòries granulades
- Identificació de la instal·lació de procedència (central tèrmica o alt forn) per a cendres
volants
- Número de sèrie del full de subministrament
- Identificació del Peticionari
- Data del lliurament
- Quantitat subministrada
- Designació de l’addició segons Art. 30 de la EHE-08
- Identificació del lloc de subministrament
La documentació ha d’incloure també:
- Nom del laboratori
- Si no es un laboratori públic, ha d’exposar la declaració d’estar acreditat per a realitzar
els assaigs
- Data d’emissió del certificat
- Garantia de que el tractament estadístic és equivalent
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CENDRES VOLANTS:
Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El sí mbol normalitzat del marcatge CE s'ha
d'acompanyar de la següent informació:
- Número d’ identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca d’identificació i direcció registrada del fabricant
- Les 2 últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Número del certificat de conformitat CE
- Referència a la norma UNE EN 450-1
- Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst
- Informació sobre característiques essencials (taula ZA.1) UNE-EN 450-1
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN FUM DE SILICI:
Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El sí mbol normalitzat del marcatge CE s'ha
d'acompanyar de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca d’identificació i direcció registrada del fabricant
- Les 2 últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Número del certificat de conformitat CE
- Referència a la norma UNE EN 13263-1
- Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst
- Informació sobre caràcterístiques essencials (taula ZA.1) UNE-EN 13263-1
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Control del subministrament del material, amb recepció del corresponent certificat de
qualitat d’acord a les condicions exigides.
La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de
suficient informació, ha de poder determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs.
OPERACIONS DE CONTROL EN ADDITIUS PER A FORMIGÓ:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’han de
realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2 ).
OPERACIONS DE CONTROL EN ADDITIU INCLUSOR D’AIRE PER A FORMIGÓ:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’ha de
realitzar l’assaig de quantitat d’aire ocluït (UNE-EN 12350-7).
OPERACIONS DE CONTROL EN COLORANT:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’han de
realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2 ).
OPERACIONS DE CONTROL EN CENDRES VOLANTS:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’han de
realitzar els assaigs identificatius del producte:
- Determinació de la pèrdua per calcinació (UNE-EN 196-2)
Pàgina: 41
- Determinació de la finor de mòlta (UNE-EN 451-2)
- Índex d’activitat resistent amb ciment pòrtland (UNE-EN 450-1)
- Estabilitat de volum (UNE-EN 196-3)
- Contingut de clorurs (UNE-EN 196-2)
- Percentatge d’òxid de calç lliure (UNE-EN 451-1)
- Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE-EN 196-2)
OPERACIONS DE CONTROL EN FUM DE SILICI:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’han de
realitzar els assaigs identificatius del producte:
- Determinació de la pèrdua per calcinació (UNE-EN 196-2)
- Índex d’activitat resistent amb ciment pòrtland (UNE-EN 13263-1)
- Contingut de clorurs (UNE-EN 196-2)
- Contingut d’òxid de silici (UNE-EN 196-2)
OPERACIONS DE CONTROL EN ESCÒRIA GRANULADA:
Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’obra, s’han de
realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2 ).
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes UNE
corresponents i a la EHE-08 en addició de fums de sílice.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN ADDITIUS :
La conformitat dels additius que disposin de marcatge CE, s’ha de comprovar mitjançant la
verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen al
marcatge, permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en projecte i en
l’article 29º de la EHE.
En el cas dels additius que no disposin del marcatge CE, el Constructor, o el Subministrador
del formigó o dels elements prefabricats, haurà d’aportar un certificat d’ assaig, amb una
antiguitat inferior a 6 mesos, realitzat per un laboratori de control autoritzat, que demostri
la conformitat de l’additiu vers les especificacions de l’article 29º de la EHE-08, amb un
nivell de garantia estadí stica equivalent a l’exigit pels additius amb marcatge CE a la norma
UNE EN 934-2.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN COLORANT:
No s’han d’utilitzar additius que no arribin correctament referenciats i acompanyats amb el
corresponent certificat de garantia del fabricant.
El Director d’obra ha de decidir l’acceptació d’ un producte colorant, així com el seu ús, a
la vista dels resultats dels assaigs previs realitzats.
En el cas dels additius que no disposin del marcatge CE, el Constructor, o el Subministrador
del formigó o dels elements prefabricats, haurà d’aportar un certificat d’ assaig, amb una
antiguitat inferior a 6 mesos, realitzat per un laboratori de control autoritzat, que demostri
la conformitat de l’additiu vers les especificacions de l’article 29º de la EHE-08, amb un
nivell de garantia estadí stica equivalent a l’exigit pels additius amb marcatge CE a la norma
UNE EN 934-2.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN ADDICIONS:
Els assaigs de comprovació del producte han de resultar conformes a les especificacions del
plec.
La conformitat de les addicions que disposin de marcatge CE, es comprovarà mitjançant la
verifi cació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen al
marcatge, permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en projecte i en
l’article 30º de la EHE.
B09 - ADHESIUS
B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0901000,B09060MS.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Adhesius que només requereixen escampar-se a una de les cares dels elements a unir.
S'han considerat els següents tipus:
- En dispersió aquosa
- Aquós en dispersió vinílica
- En solució alcohòlica
- De poliuretà bicomponent
- De poliuretà (un sol component)
- De PVC
Pàgina: 42

- De resines epoxi
- Bipolímer acrílic en dispersió aquosa per a col·locació de plaques de poliestirè
EN DISPERSIÓ AQUOSA:
Adhesiu de resines sintètiques per a la col·locació de paviments de PVC i revestiments
tèxtils.
Ha de ser de fàcil aplicació, tenir una gran força adhesiva inicial i no ser inflamable ni
tòxic.
Densitat a 20°C: = 5°C
EN SOLUCIÓ ALCOHÒLICA:
Adhesiu de resines sintètiques en solució alcohòlica, per a la col·locació de paviments
tèxtils lleugers.
Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.
Densitat a 20°C: 1,5 g/cm3
Contingut sòlid: 84 - 86
Rendiment: Aprox. 450 g/m2
DE POLIURETÀ BICOMPONENT:
Adhesiu de poliuretà bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma.
Ha de ser de fàcil aplicació, exempt de dissolvents i no inflamable.
DE POLIURETÀ (UN SOL COMPONENT):
Adhesiu format per un aglomerant de resines hidroxilades soles o modificades, que catalitzen
en ésser mesclades amb un isocianat.
Característiques de la pel·lícula líquida:
- La mescla preparada, després de tres minuts d'agitació (INTA 163.203) no ha de tenir
grumolls, pallofes ni dipòsits durs
- Temperatura d'inflamació (INTA 160.232 A): >= 30°C
- Rendiment per a una capa superior a 150 micres: > 1 m2/kg
- Temperatura d'enduriment: >= 15°C
- Temps d'aplicació a 20°C: > 3 h
Resistència química de la pel·lícula seca:
- Àcid cítric, 10%: 15 dies
- Àcid làctic, 5%: 15 dies
- Àcid acètic, 5%: 15 dies
- Oli de cremar: Cap modificació
- Xilol: Cap modificació
- Clorur sòdic, 10%: 15 dies
- Aigua: 15 dies
PVC:
Adhesiu preparat per a la unió de materials de PVC.
Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.
Ha de tenir bona estabilitat dimensional als canvis de temperatura i no ha de produir olors
molestes.
Temps de pre-assecatge en condicions normals: 10 N/mm2
Resistència a la tracció: > 18 N/mm2
DE RESINES EPOXI:
Adhesiu de resines epoxi bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma i revestiment
de PVC.
Ha de ser resistent a la humitat, a la calor, als olis, als dissolvents, als àcids i als
àlcalis diluïts.
La mescla dels dos components s'ha de fer amb la mateixa proporció.
Temps d'aplicació a 20°C: 3 - 4 h
BIPOLÍMER ACRÍLIC EN DISPERSIÓ AQUOSA:
Adhesiu de pasta aquosa, format per càrregues minerals i additius i com a lligant principal,
un copolímer acrílic en dispersió.
Ha de ser apte per a barrejar-se amb el ciment.
Pàgina: 43
Extracte sec a 105°C: 75 - 78
Contingut de cendres a 450°C: 65 - 68
Toleràncies:
- Densitat: ± 0,1%
- Extracte sec: ± 3%
- Contingut de cendres: ± 3%
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En envasos hermèticament tancats.
A cada envàs hi ha de figurar les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Data de caducitat
- Pes net o volum del producte
- Instruccions d'ús
- Limitacions d'ús (temperatura, materials, etc.)
- Toxicitat i inflamabilitat
- Temps d’assecat
- Rendiment
Per adhesius de dos components:
- Proporció de la mescla
- Temps d'inducció de la mescla
- Vida de la mescla
Per adhesius de PVC, el fabricant ha de facilitar les dades següents:
- Color
- Densitat
- Viscositat
- Contingut sòlid
Emmagatzematge: En el seu envàs, en locals ventilats, sense contacte amb el terreny.
Temperatura d'emmagatzematge:
- Dispersió aquosa, dispersió vinílica: >= 10°C
- Solució alcohólica, poliuretà, PVC, resines epoxi: 5°C - 30°C
Per a adhesiu aquós en dispersió vinílica el temps màxim d'emmagatzematge és 1 any a partir de
la data de fabricació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B091 - ADHESIUS D'APLICACIÓ A DUES CARES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0911000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Adhesius que requereixen escampar-se a les dues superfícies que s'han d'unir.
S'han considerat els següents tipus:
- De cautxú sintètic en dissolució, compatible o no amb el poliestirè, o amb el PVC.
- De cloropré
- De resines epoxi bicomponent
ADHESIU DE CAUTXÚ SINTÈTIC:
Pàgina: 44

Ha de ser fàcil d'aplicar, ha de tenir bona estabilitat dimensional enfront dels canvis de
temperatura i una gran força adhesiva inicial.
Si és compatible amb el poliestirè, no ha de portar diluents i components que reaccionin
químicament amb aquest.
Si és per a PVC, ha de ser resistent als àcids, als àlcalis, a l'aigua i als olis.
Temps de pre-assecatge en condicions normals: 10 - 20 min
Temps útil de treball: 15 - 30 min
Densitat a 20°C (D): 0,8 3 h
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En envasos hermèticament tancats.
A cada envàs hi ha de figurar les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Data de caducitat
- Pes net o volum del producte
- Instruccions d'ús
- Limitacions d'ús (temperatura, materials, etc.)
- Toxicitat i inflamabilitat
- Temps d’assecat
- Rendiment
Per adhesius de dos components:
- Proporció de la mescla
- Temps d'inducció de la mescla
- Vida de la mescla
Emmagatzematge: En el seu envàs, en locals ventilats, sense contacte amb el terreny.
Temperatura d'emmagatzematge:
- De cautxú: 5°C - 30°C
- De cloropré: 10°C - 25°C
Temps màxim d'emmagatzematge:
- De cautxú: 600 N/mm2
Toleràncies:
- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades
següents:
- Identificació del fabricant o nom comercial
- Identificació del producte
- Diàmetre i llargària dels rotlles
Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
FILFERRO D'ACER:
Pàgina: 46

* UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.
FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:
* UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación
de calidades. Caracterisicas generales.
* UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de
suministro.
FILFERRO PLASTIFICAT:
* UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos
orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).
B0A3 - CLAUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0A32300,B0A31000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.
S'han considerat els elements següents:
- Gafes de pala i punta
- Claus d'impacte
- Claus d'acer
- Claus de coure
- Claus d'acer galvanitzat
- Tatxes d'acer
Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.
Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.
Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija,
utilitzats per a unir els bastiments amb les parets.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.
Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.
Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE
17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036.
ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:
El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de
tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.
Protecció de galvanització: >= 275 g/m2
Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%
Toleràncies dels claus i tatxes:
- Llargària: ± 1 D
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Empaquetats.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.
CLAUS I TATXES:
UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.
UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.
UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.
Pàgina: 47
UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.
UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida.
B0A4 - VISOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0A44000,B0A4A400.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva
superfície una hèlice contínua.
S'han considerat els següents tipus:
- Visos galvanitzats
- Visos per a fusta o tac de PVC
- Visos per a conglomerats de fusta, de llautó
- Visos per a plaques de cartró-guix, cadmiats o galvanitzats
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la
llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051).
La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials.
Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines.
Cementació del vis: > 0,1 mm
ACABAT CADMIAT:
El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir
taques ni imperfeccions superficials.
ACABAT GALVANITZAT:
El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir
taques ni imperfeccions superficials.
Protecció de galvanització: >= 275 g/m2
Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Empaquetats.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0A6 - TACS I VISOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0A61600,B0A61800.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt d'una peça per a encastar (tac) i un cargol o un vis. El sistema de subjecció del tac
pot ser per adherència química o per expansió produida per la deformació de la peça en ser
comprimida pel cargol.
S'han considerat els següents tipus:
Pàgina: 48

- Tac d'expansió de niló i vis d'acer
- Tac d'expansió d'acer, amb vis, volandera i femella del mateix material
- Fixació mecànica formada per una base metàl·lica cargolada, vis d'acer, beina de PVC,
volanderes d'estanquitat i tap de cautxú
- Tac químic format per una ampolla amb resina, cargol, volandera i femella
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El disseny del tac ha de ser l'adient al suport i als esforços que ha de suportar.
Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar
els elements.
El vis ha d'anar protegit contra la corrosió.
Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles.
El perfil de la femella ha de ser segons el seu diàmetre (UNE 17-008).
Cementació del vis: > 0,1 mm
TAC QUÍMIC:
L'ampolla ha de ser de vidre i estanca.
Ha de contenir un adhesiu de dos components: una resina de reacció i un enduridor d'aplicació
en fred.
El cargol ha de ser d'acer zincat. Ha de dur una marca per tal de conèixer la seva profunditat
d'ús. El cap de l'extrem lliure ha de ser compatible amb l'adaptador de la perforadora.
Diàmetre de l'ampolla: 14 mm
Temps d'enduriment segons temperatura ambient:
> 20°C: 10 min
10°C - 20°C : 20 min
0°C - 10°C: 1 h
- 5°C - 0°C: 5 h
VOLANDERES:
Diàmetre interior de la volandera:
- Diàmetre del cargol 10 mm: 11 mm
- Diàmetre del cargol 11 mm: 13 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament amb totes les peces necessàries per a la
seva correcta col·locació en capses, on han de figurar:
- Identificació del fabricant
- Diàmetres
- Llargàries
- Unitats
- Instruccions d'ús
Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES
B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0B2A000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Acer per a armadures passives d’elements de formigó:
Pàgina: 49
S'han considerat els elements següents:
- Barres corrugades
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Els productes d’acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials ni
fissures.
L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol
altre matèria perjudicial.
Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d’armadures bàsiques
electrosoldades en gelosia.
Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals,
uniformement distribuïdes al llarg de tota la llargària. Dins de cada fila, les corrugues han
d’estar uniformement espaiades.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Diàmetre nominal: s’ha d’ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN 10080.
- Diàmetres nominals 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm
- Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l’especificat en l’apartat 7.4.2 de
la UNE-EN 10080.
- Mas sa per metre: El valor nominal ha de ser l’especificat en la taula 6 de la UNE-EN 10080,
en relació amb el diàmetre nominal i l’àrea nominal de la secció transversal
- Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal
- Aptitud al doblegat:
- Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s’ha
d’apreciar trencaments o fissures
- Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No
s’ha d’apreciar trencaments o fissures
Tensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080):
- Tensió d'adherència:
- D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2
- 8 mm 32 mm: >= 4,00 N/mm2
- Tensió de última d'adherència:
- D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2
- 8 mm 32 mm: >= 6,66 N/mm2
- Composició química (% en massa):
+---------------------------------------------------------+
¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦
¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦
¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦
¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦
¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦
+---------------------------------------------------------+
Ceq = Carboni equivalent
Es pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor del Carboni
equivalent disminueix en un 0,02% en massa.
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.
BARRES I ROTLLES D’ACER CORRUGAT SOLDABLE:
El producte s’ha de designar segons l’especificat en l’apartat 5.1 de la UNE-EN 10080:
- Descripció de la forma
- Referència a la norma EN
- Dimensions nominals
- Classe tècnica
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions
de l’apartat 7.4.2 de la norma UNE-EN 10080.
- Característiques mecàniques de les barres:
- Acer soldable (S)
Pàgina: 50

- Allargament total sota càrrega màxima:
- Acer subministrat en barres: >= 5,0%
- Acer subministrat en rotlles: >= 7,5%
- Acer soldable amb característiques especials de ductilitat (SD):
- Allargament total sota càrrega màxima:
- Acer subministrat en barres: >= 7,5%
- Acer subministrat en rotlles: >= 10,0%
- Resistència a fatiga: Ha de complir l’especificat la taula 32.2.d de la EHE-08
- Deformació alternativa: Ha de complir l’especificat la taula 32.2.e de la EHE-08
+----------------------------------------------------------+
¦Designació¦ Lím.elàstic ¦ Càrrega ¦Allargament ¦ Relació ¦
¦ ¦ fy ¦unitaria ¦ al ¦ fs/fy ¦
¦ ¦ ¦trencament¦trencament ¦ ¦
¦ ¦ N/mm2 ¦fs(N/mm2) ¦ ¦ ¦
¦----------¦-------------¦----------¦------------¦---------¦
¦ B 400 S ¦ >= 400 ¦ >= 440 ¦ >= 14% ¦ >= 1,05 ¦
¦ B 500 S ¦ >= 500 ¦ >= 550 ¦ >= 12% ¦ >= 1,05 ¦
¦ B 400 SD ¦ >= 400 ¦ >= 480 ¦ >= 20% ¦ >= 1,20 ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ = 500 ¦ >= 575 ¦ >= 16% ¦ >= 1,15 ¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦

- Sistema d’identificació adoptat segons EHE-08, UNE-EN 10080
- Classe tècnica segons l’especificat en l’apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080
- Indicació, en el seu cas, de procediments especials de soldadura
El fabricant ha de facilitar un certificat d’assaig que garanteixi el compliment de les
característiques anteriors, on s’ha d’incloure la informació següent:
- Data d’emissió del certificat
- Certificat de l’assaig de doblegat-desdoblegat
- Certificat de l’assaig de doblegat simple
- Certificat de l’assaig de fatiga en acers tipus SD
- Certificat de l’assaig de deformació alternativa en acers tipus SD
- Certificat d’homologació d’adherència en el cas en que es garanteixi les característiques
d’adherència mitjançant l’assaig de la biga
- Marca comercial de l’acer
- Forma de subministrament: barra o rotlles
En Malle s electrosoldades, s’ha de facilitar a més:
- Certificat de l’assaig de desenganxament dels nusos
- Certificat de qualificació del personal que realitza la soldadura no resistent
- Certificat d’homologació de soldadors i del procés de soldadura
OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Per a cada partida de subministrament que arribi a l’obra:
- Recepció del certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, segons
article 32º de la norma EHE-08.
- Inspecció visual del material i observació de les marques d’identificació.
- Quan l’acer disposi de marcatge CE es comprovarà la seva conformitat mitjançant la
verificació documental de que els valors declarats en els documents del marcatge permetin
deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i a l’article 32 de la
EHE-08.
Mentre no estigui vigent el marcatge CE per acers corrugats destinats a l’elaboració
d’armadures per a formigó armat, hauran de ser conformes a la EHE-08 i a la UNE-EN 10080. La
demostració d’aquesta conformitat es podrà efectuar mitjançant:
- La possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, conforme a l’ annex 19
de la EHE-08
- La realització d’assaigs de comprovació durant la recepció. Es farà en funció de la
quantitat d’acer subministrat:
- Subministrament < 300 t:
Es dividirà el subministrament en lots de com a màxim 40 t que siguin del mateix
subministrador, fabricant, designació i sèrie, i es prendran 2 provetes on es realitzaran els
següents assaigs:
- Comprovació de la secció equivalent
- Comprovació de les característiques geomètriques
- Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple
A més, es comprovarà com a mínim en una proveta de cada diàmetre, el tipus d’acer
utilitzat i el seu fabricant, el límit elàstic, la càrrega de ruptura, l’allargament de
ruptura, i l’allargament sota càrrega màxima.
- Subministrament >= 300 t:
Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del
cas anterior.
Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat de
traçabilitat, signat per persona física, on es declarin els fabricants i les colades de cada
subministrament. A més, facilitarà una cò pia del certificat del control de producció del
fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics de cada colada. En
aquest cas, s’efectuaran assaigs de contrast de traçabilitat de colada, mitjanç ant la
determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatre lots, realitzant com a
mínim 5 assaigs.
La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el
certificat de control de producció per a ser acceptada:
%Cassaig = %Ccertificat: ±0,03
%Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03
%Passaig = %Pcertificat: ±0,008
%Sassaig = %Scertificat: ±0,008
%Nassaig = %Ncertificat: ±0,002
Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com
a mínim 15 barres. Par a cada lot, s’assajaran 2 provetes sobre les que es faran els següents
assaigs:
- Comprovació de la secció equivalent
- Comprovació de les característiques geomètriques
- Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple
Pàgina: 53
- Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells,
i l’allargament de ruptura
- En el cas d’estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l’acer es podrà
demostrar mitjançant la presentació d’un informe d’assaigs, de com a màxim un any
d’antiguitat, que compleixin amb l’article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat
- En el cas d’estructures situades en zona sísmica, el comportament de l’acer es podrà
demostrar mitjançant la presentació d’un informe d’assaigs, de com a màxim un any
d’antiguitat, que compleixin amb l’article 32º , i realitzat en un laboratori acreditat.
- Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o la seva
fabricació en obra:
El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de les
caracterí stiques mecàniques, les d’adherència, i les de les seves dimensions geomètriques,
així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent.
En cas de disposar d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximir la
realització de les comprovacions experimentals.
Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi:
- Pes del lot

La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d’oxidació excessiu que pugui afectar a
les seves condicions d’adherència. Es considerarà oxidació excessiva quan mitjançant un
raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrdua de pes de la barra proveta superior
al 1%. S’ haurà de comprovar que un cop eliminat l’òxid, l’altura de la corruga compleix amb
els límits establerts a l’art. 32.2 de la EHE-08.
En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, es rebutjarà
l’armadura que presenti defectes, i es procedirà al repàs de tota la remesa. Si les
comprovacions resulten satisfactòries, s’acceptarà la remesa, prèvia substitució de l’ar
madura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.
B0B3 - MALLES ELECTROSOLDADES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0B341C4.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Acer per a armadures passives d’elements de formigó:
S'han considerat els elements següents:
- Malla electrosoldada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Els productes d’acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials ni
fissures.
L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol
altre matèria perjudicial.
Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d’armadures bàsiques
electrosoldades en gelosia.
Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals,
uniformement distribuïdes al llarg de tota la llargària. Dins de cada fila, les corrugues han
d’estar uniformement espaiades.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Diàmetre nominal: s’ha d’ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN 10080.
- Diàmetres nominals 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm
- Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l’especificat en l’apartat 7.4.2 de
la UNE-EN 10080.
- Mas sa per metre: El valor nominal ha de ser l’especificat en la taula 6 de la UNE-EN 10080,
en relació amb el diàmetre nominal i l’àrea nominal de la secció transversal
- Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal
- Aptitud al doblegat:
- Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s’ha
d’apreciar trencaments o fissures
- Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No
s’ha d’apreciar trencaments o fissures
Tensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080):
- Tensió d'adherència:
- D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2
- 8 mm 32 mm: >= 4,00 N/mm2
- Tensió de última d'adherència:
- D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2
- 8 mm 32 mm: >= 6,66 N/mm2
- Composició química (% en massa):
+---------------------------------------------------------+
¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦
¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦
¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦
¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦
Pàgina: 55
¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦
+---------------------------------------------------------+
Ceq = Carboni equivalent
Es pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor del Carboni
equivalent disminueix en un 0,02% en massa.
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.
FILFERROS CORRUGATS I FILFERROS LLISOS:
Filferros corrugats son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080 per a
la fabricació de malles electrosoldades o armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.
Filferros llisos son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080 per a la
fabricació d’elements de connexió en armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.
Els dià metres nominals dels filferros corrugats s'han d'ajustar a la sèrie (mm):
5-5,5-6-6,5-7-7,5-8-8,5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-14 mm
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Característiques mecàniques:
- B 500 T
- Límit elàstic fy: >= 500 N/mm2
- Càrrega unitària de trencament fs: >= 550 N/mm2
- Allargament al trencament: >= 8%
- Relació f/fy: >= 1,03
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.
MALLA ELECTROSOLDADA:
Armadura formada per la disposició de barres corrugades o filferros corrugats, longitudinals
i transversals, de diàmetre nominal igual o diferent, que es creuen entre sí
perpendicularment i que els seus punts de contacte queden units mitjançant soldadura
elèctrica, realitzada en una instal·lació industrial aliena a l’obra.
La composició de la malla pot ser barres corrugades o filferros corrugats, però no la barreja
d’ambdós.
Els components d’un panell poden ser elements simples o aparellats.
El producte s’ha de designar segons l’especificat en l’apartat 5.2 de la UNE-EN 10080:
- Descripció de la forma
- Referència a la norma EN
- Dimensions nominals: Dimensions dels components, dimensions del panell, separació entre
elements i sobrellargs
- Classes tècniques dels acers
Els components de la malla han de complir les especificacions que els hi son aplicables segons
siguin barres o filferros.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Cà rrega de desenganxament de les unions soldades (Fs): 0,25 fy x An
(An = Secció transversal nominal del més gran dels elements de la unió en malles simples o de
un dels elements aparellats, en malles dobles)
- Diàmetres relatius dels elements:
- Malles simples: dmín

Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i
l'eventual agressivitat de l'ambient.
Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.
Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en
obra, s'ha d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions
superficials.
Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1%
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
UNE-EN 10080:2006 Acero para el armado del hormigón. Acero soldable para armaduras de hormigón
armado. Generalidades.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Han de portar gravades, una marca que identifiqui el país d’origen i la fà brica i una altra
que identifica la classe tècnica (segons l’especificat en l’apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN
10080), aquesta marca s’ha de repetir a intervals = 300 t:
Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del
cas anterior.
Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat de
traçabilitat, signat per persona física, on es declarin els fabricants i les colades de cada
subministrament. A més, facilitarà una cò pia del certificat del control de producció del
fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics de cada colada. En
aquest cas, s’efectuaran assaigs de contrast de traçabilitat de colada, mitjanç ant la
determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatre lots, realitzant com a
mínim 5 assaigs.
La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el
certificat de control de producció per a ser acceptada:
%Cassaig = %Ccertificat: ±0,03
%Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03
%Passaig = %Pcertificat: ±0,008
%Sassaig = %Scertificat: ±0,008
%Nassaig = %Ncertificat: ±0,002
Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com
a mínim 15 barres. Par a cada lot, s’assajaran 2 provetes sobre les que es faran els següents
assaigs:
- Comprovació de la secció equivalent
- Comprovació de les característiques geomètriques
- Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple
- Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells,
i l’allargament de ruptura
- En el cas d’estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l’acer es podrà
demostrar mitjançant la presentació d’un informe d’assaigs, de com a màxim un any
d’antiguitat, que compleixin amb l’article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat
- En el cas d’estructures situades en zona sísmica, el comportament de l’acer es podrà
demostrar mitjançant la presentació d’un informe d’assaigs, de com a màxim un any
d’antiguitat, que compleixin amb l’article 32º , i realitzat en un laboratori acreditat.
- Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o la seva
fabricació en obra:
El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de les
caracterí stiques mecàniques, les d’adherència, i les de les seves dimensions geomètriques,
així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent.
En cas de disposar d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximir la
realització de les comprovacions experimentals.
Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi:
- Pes del lot

els assaigs sobre una única proveta. En el cas que no s’hagin utilitzat processos de redreçat,
es podrà eximir la realització d’aquest assaigs.
- Armadures fabricades amb processos de soldadura: es prendran 4 mostres per lot,
corresponents a les combinacions de diàmetres mé s representatius del procés de soldadura,
realitzant-se: assaigs de tracció sobre 2 provetes dels diàmetres més petits de cada mostra, i
assaigs de doblat simple, o el de doblat desdoblat, sobre 2 provetes dels diàmetres més grans.
Si l’acer estigués en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà
realitzar els assaigs sobre una única proveta.
- Comprovació de la conformitat de les característiques d’adherència:
Es prendrà una mostra de 2 provetes per a cada un dels diàmetres que formin part del lot
d’acer redreçat, i es determinaran les característiques geomètriques. En el cas que l’acer
disposi d’ un certificat de les característiques d’adherència segons l’annex C de la UNE EN
10080, només caldrà determinar l’altura de la corruga.
- Comprovació de la conformitat de les característiques geomètriques:
Es realitzarà, sobre cada unitat a comprovar, una inspecció per determinar la
correspondència dels diàmetres de les armadures i el tipus d’acer entre el indicat en el
projecte i la fulla de subministrament. A mé s es revisarà que l’alineació dels seus elements
rectes, les seves dimensions, i els diàmetres de doblat, no presentin desviacions observables
a simple vista en els trams rectes, i que els diàmetres de doblat i les desviacions geomè
triques respecte a les formes d’especejament del projecte són conformes amb les toleràncies
establertes en el mateix, o conformes a l’annex 11 de la EHE-08.
- Comprovacions addicionals en cas de soldadura resistent:
Si s’utilitza una soldadura resistent per a l’elaboració de l’armat a fàbrica, la DF haurà
de demanar les evidències documentals de que el procés està en possessió d’ un distintiu de
qualitat oficialment reconegut. Si l’elaboració de l’armat es fa a obra, la DF permetrà la
realització de la soldadura resistent només en el cas que es faci un control d’execució
intens.
A més, la DF haurà de disposar la realització d’una sèrie de comprovacions experimentals de
la conformitat del procés, en funció del tipus de soldadura, d’acord amb 7.2 de la UNE 36832.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
La presa de mostra es realitzarà seguint les indicacions de la DF, d’ acord a la norma UNE 36-
092 i a la EHE-08. El control plantejat es realitzarà abans de començar el formigonat de les
estructures, en el cas de material sense marca de qualitat, o abans de la posta en servei en
el cas de que disposi de l’ esmentada marca de qualitat de producte.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
S’acceptarà el lot sempre que, en el cas del redreçat, les característiques mecà niques de
l’armadura presentin resultats conformes als marges definits a la EHE-08 (art. 32.2). En el
cas d’altres processos, s’acceptarà el lot quan els assaigs de tracció i doblat compleixin
amb les especificacions establertes.
En cas de no complir-se alguna especificació, s’efectuarà una nova presa de mostres del mateix
lot. Si es tornés a produir un incompliment d’alguna especificació, es rebutjaria el lot.
En el cas de l’acer subministrat en barra, i respecte a les característiques d’adherè ncia,
s’acceptarà el lot si es compleixen les especificacions definides a l’art. 32.2 de la EHE-08.
En cas contrari, es tornarà a fer una presa de mostres del mateix lot, i si es tornés a donar
un incompliment d’ alguna especificació, es rebutjarà el lot sencer.
La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d’oxidació excessiu que pugui afectar a
les seves condicions d’adherència. Es considerarà oxidació excessiva quan mitjançant un
raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrdua de pes de la barra proveta superior
al 1%. S’ haurà de comprovar que un cop eliminat l’òxid, l’altura de la corruga compleix amb
els límits establerts a l’art. 32.2 de la EHE-08.
En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, es rebutjarà
l’armadura que presenti defectes, i es procedirà al repàs de tota la remesa. Si les
comprovacions resulten satisfactòries, s’acceptarà la remesa, prèvia substitució de l’ar
madura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.
B0B5 - ENTRAMATS METÀL·LICS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Entramat de platines d’acer galvanitzat per a formació de paviments, de 30x30 mm de pas de
malla, incloses en un bastiment format per platines portants.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El fabricant ha de garantir la capacitat portant i les càrregues admissibles per cada tipus d’
entramat, en funció de les condicions d’ús previstes.
La reixa ha de ser plana, amb els seus perfils escairats.
No ha de tenir cops, porus ni d'altres deformacions o defectes superficials.
L’entramat ha d’estar fixat a les platines, en tot el seu perí metre i sense guerxaments.
Pàgina: 59
La unió entre els perfils i la del bastidor cal que sigui per soldadura (per arc o per
resistència).
El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir
esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.
Totes les soldadures s'han de tractar amb pintura de pols de zinc amb resines (galvanitzat en
fred).
Protecció de la galvanització: >= 385 g/m2
Protecció de la galvanització a les soldadures: >= 345 g/m2
Puresa del zinc: >= 98,5%
Toleràncies:
- Gruix: ± 0,5 mm
- Secció dels perfils: ± 2,5%
- Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m
- Planor: ± 1 mm/m
- Torsió dels perfils: ± 1°/m
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Amb els elements que calguin per tal d'assegurar el seu escairat, rectitud i
planor.
Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre
impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS
B0CA - PLAQUES DE POLICARBONAT AMB CEL·LES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0CA5E40.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Plaques de policarbonat cel·lular, extrus ionat a partir de resines de policarbonat, amb
tractament per a l’absorció de la radiació ultraviolada.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un tractament per l’absorció de la radiació ultraviolada, realitzat per
coextrusió, que asseguri la homogeneïtat de la placa.
Han de ser translúcides.
La coloració ha d'estar feta en massa i ha de ser uniforme i estable.
Les cares han de ser llises i no han de tenir defectes superficials com és ara fissures,
cavitats, fibres lliures, bonys o porositats.
Ha de ser impermeable.
Les arestes han de ser rectes i escairades.
Massa: >= 1700 g/m2
Densitat (UNE 53020): > = 1200 kg/m3
Conductivitat tèrmica: = 55 N/mm2
Pàgina: 60

Radi mínim de curvatura: >= 1500 N/mm2
Toleràncies:
- Llargària: ± 5 mm
- Amplària nominal: ± 10 mm
- Gruix: ± 0,4 mm
- Escairat: ± 1°
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Empaquetades en palets. El nombre màxim de plaques per paquet depèn de la
llargària. La placa ha de portar marcada de forma llegible i difícilment alterable la marca
del fabricant i la data de fabricació.
Emmagatzematge: En llocs protegits de cops i de la intempèrie, sobre una superfície plana i
anivellada. Es permet d'apilar fins a sis alçades, separades del terra i entre elles per
mitjà de llistons.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Si el material ha de ser component de les obertures del tancament exterior d’un espai
habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats següents:
- Transmitància tèrmica U (W/m2K)
- Factor solar
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Massa
- Densitat (UNE 53-020)
- Coeficient de transmisió tèrmica
- Dilatació tèrmica
- Coeficient de transmisió lluminosa
- Mòdul d’elasticitat
- Resistència a l’estirament
- Radi mínim de curvatura
- Absorció d'aigua en 24 h (UNE 53-028)
- Reacció al foc (UNE 23-727)
- Característiques geomètriques.
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Pàgina: 61
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
B0CC - PLAQUES DE GUIX LAMINAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0CC5410,B0CC2410,B0CC1310,B0CC1E30.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Plaques de guix amb l'acabat de la cara vista amb cartó. Eventualment amb altres plaques o
làmines adherides a la cara interior, o formen un envà de dues cares vistes, amb l'interior
reblert amb una retícula de cartó.
- Plaques de guix laminat:
- Plaques de guix laminat tipus A
- Plaques de guix laminat tipus H (plaques amb capacitat d’absorció d’aigua reduïda)
- Plaques de guix laminat tipus E (plaques per a exteriors)
- Plaques de guix laminat tipus F (plaques amb la cohesió de l’ànima millorada a altes
temperatures)
- Plaques de guix laminat tipus P (plaques base de guix)
- Plaques de guix laminat tipus D (plaques amb densitat controlada)
- Plaques de guix laminat tipus R (plaques amb resistència millorada)
- Plaques de guix laminat tipus I (plaques amb duresa superficial millorada)
- Transformats de placa de guix laminat amb aïllament tèrmic o acústic:
- Transformats classe 1
- Transformats classe 2
- Transformats de placa de guix laminat procedents de processos secundaris:
- Transformats laminars
- Transformats especials (placa perforada)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar homologat d'acord amb el RD 1312/1986 o disposar d'una certificació de conformitat
a normes segons l'ordre 14/01/1991.
Els angles i les arestes vistes han de ser rectes.
La superfície ha de ser plana, sense defectes com ara cops, bonys, taques, etc.
PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
Resistència a flexió (expressada com a càrrega de trencament a flexió):
- Plaques tipus A, D, E, F, H, I:
- Gruix nominal 9,5 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 160 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 400N
- Gruix nominal 12,5 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 210 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 550 N
- Gruix nominal 15,0 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 250 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 650 N
- Altres gruixos (essent t el gruix en mm)
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 16,8 x t (N)
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 43 x t (N)
- Plaques tipus R o combinades amb una placa tipus R:
- Gruix nominal 12,5 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 300 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 725 N
- Gruix nominal 15,0 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 360 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 870 N
Pàgina: 62

- Altres gruixos (essent t el gruix en mm)
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 24 x t (N)
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 58 x t (N)
- Plaques tipus P:
- Gruix nominal 9,5 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 125 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 180 N
- Gruix nominal 15,0 mm:
- Càrrega de trencament a flexió en sentit transversal: 165 N
- Càrrega de trencament a flexió en sentit longitudinal: 235 N
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
Caracterí stiques essencials per a plaques destinades a rigiditzar estructures de fusta per a
murs exteriors i estructures de fusta per a teulades apuntalades:
- Resistència a l’esforç tallant (UNE-EN 520)
Característiques essencials per a plaques en situacions d’exposició al foc:
- Classe A1 a F (UNE-EN 520 o UNE-EN 13501-1)
Característiques essencials per a plaques per a control de la difusió de la humitat:
- Per a totes les plaques excepte les tipus E (UNE-EN 12524)
- Per a plaques tipus E: =< 25 segons UNE-EN ISO 12572
Resistència a flexió (UNE-EN 520)
Resistència tèrmica (UNE-EN 520)
Altres característiques essencials que depenen de les condicions finals d’ús:
- Resistència a l’impacte
- Aïllament davant del soroll aeri
- Absorció acústica
Toleràncies:
- Amplària:
- Plaques tipus P: + 0 mm; - 8 mm
- Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades: + 0 mm; - 6 mm
- Llargària:
- Plaques tipus P: + 0 mm; - 6 mm
- Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades: + 0 mm; - 5 mm
- Gruix:
- Plaques tipus P: ± 0,6 mm
- Plaques tipus A, H, D, E, F, I, R, o combinades:
- Gruix nominal < 18 mm: ± 0,6 mm
- Gruix nominal >= 18 mm: ± 0,4 x t (t=gruix en mm; tolerància en mm arrodonida a
0,1 mm)
- Rectitud d’arestes: < 2,5 mm/m d’amplària (segons procediment de la norma UNE-EN 520)
- Cantells i perfils finals (només per al cantell afinat i el cantell semirodó afinat)
- Fondària de l’afinat del cantell: entre 0,6 i 2,5 mm
- Amplària de l’afinat del cantell: entre 40 mm i 80 mm
- Capacitat d’absorció d’aigua de les plaques tipus H1, H2 i H3:
- Capacitat d’absorció d’aigua superficial: =< 180 g/m2
- Capacitat d’absorció d’aigua total:
- Plaques tipus H1: =< 5%
- Plaques tipus H2: =< 10%
- Plaques tipus H3: =< 25%
TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT AMB AÏLLAMENT TÈRMIC-ACÚSTIC:
Tant la placa com l’aïllament han de complir les respectives normes:
- Placa de guix laminat: Ha de complir la norma EN 520
- Aïllament d’escuma de poliestirè expandit (EPS): Ha de complir la norma EN 13163
- Aïllament de poliestirè extruït (XPS): Ha de complir la norma EN 13164
- Aïllament de poliuretà rígid (poliisocianat, poliisocianurat) (PUR i PIR): Ha de complir la
norma EN 13165
- Aïllament d’escumes fenòliques (PF): Ha de complir la norma EN 13166
- Aïllament de llana mineral: Ha de complir la norma EN 13162
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
Pàgina: 63
Resistència a la flexió:
- Càrrega mínima de trencament en sentit transversal: 160 N
- Càrrega mínima de trencament en sentit longitudinal: 400 N
Resistència tèrmica del transformat:
- La resistència tèrmica s’obtindrà sumant les resistències tèrmiques de tots els components i
s’expresarà amb m2 · K / W
Reacció al foc: Ha de complir UNE-EN 13950
Resistència al foc: Ha de complir UNE-EN 13950
Altres característiques essencials que depenen de les condicions finals d’ús:
- Resistència al impacte
- Aïllament davant del soroll aeri
- Absorció acústica
Escairat:
- En sentit transversal: -5 mm a + 5 mm
- En sentit longitudinal: -5 mm a + 8 mm
Planor (del transformat): =< 5 mm
Adherència/cohesió del material aïllant:
- Transformats de classe 1: > 0,017 MPa
- Transformats de classe 2: > 0,003 MPa
Toleràncies:
- Amplària: + 0 mm; - 4 mm
- Llargària: + 0 mm; - 5 mm
- Gruix (del transformat): ± 3 mm
TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT PROCEDENTS DE PROCESOS SECUNDARIS:
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència a la flexió (UNE-EN 520 )
- Estabilitat dels elements per a sostres (UNE-EN 14190): Ha de complir
- Resistència a l'esforç tallant ( UNE-EN 520)
- Reacció al foc (UNE-EN 14190)
- Resistència al foc (UNE-EN 14190)
- Permeabilitat al vapor d'aigua (UNE-EN 14190)
- Resistència tèrmica (UNE-EN 14190)
- Protecció davant rajos X:
- Grau de protecció (IEC 6133-1)
- Quant l'ús del transformat sigui protecció davant rajos X mitjançant incorporació de
làmina de plom ha de declarar-se el gruix en mm d'aquesta làmina.
Altres característiques essencials que depenen de les condicions finals d’ús:
- Resistència al impacte (UNE-EN ISO 140-6, UNE-EN ISO 140-7)
- Aïllament davant del soroll aeri (UNE-EN ISO 140-3, UNE-EN ISO 717-1)
- Absorció acústica (UNE-EN ISO 354)
Toleràncies:
- El fabricant declararà les toleràncies i quan sigui necessari el tipus de vora.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Aparellades, amb les vores precintades, embalades en paquets paletitzats.
Emmagatzematge: En posició horitzontal, elevats del terra sobre travessers separats no més de
40 cm i en llocs protegits de cops i de la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
UNE-EN 520:2005 Placas de yeso laminado. Definiciones. especificaciones y métodos de ensayo.
UNE-EN 520:2005 ERRATUM:2006 Placas de yeso laminado. Definiciones. Especificaciones y métodos
de ensayo.
TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT AMB AÏLLAMENT TÈRMIC-ACÚSTIC:
UNE-EN 13950:2006 Transformados de placa de yeso laminado con aislamiento térmico acústico.
Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
Pàgina: 64

TRANSFORMATS DE PLACA DE GUIX LAMINAT PROCEDENTS DE PROCESOS SECUNDARIS:
UNE-EN 14190:2006 Transformados de placa de yeso laminado procedentes de procesos secundarios.
Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Altres,
- Productes per a qualsevol ús excepte els usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al
foc i l'ús de rigidització d'estructures de fusta per a murs amb càrrega de vent o per a
estructures de fusta per a sostres,
- Productes per a rigidització d'estructures de fusta per a murs amb càrrega de vent o per a
estructures de fusta per a sostres de Prestacio o Caracteristica: Altres,
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc. Productes que compleixen la Decisió de la Comissió 2003/43/CE
modificada,
- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a rigidització d'estructures de fusta per a murs amb càrrega de vent o per a
estructures de fusta per a sostres de Prestacio o Caracteristica: Resistència a l'esforç
tallant,
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc,
- Productes per a rigidització d'estructures de fusta per a murs amb càrrega de vent o per a
estructures de fusta per a sostres de Prestacio o Caracteristica: Resistència a tallant:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El sí mbol normalitzat del marcatge CE s'ha
d'acompanyar de la següent informació:
- Nom, logotip o adreç a declarada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge
- Referència a la norma europea corresponent:
- Per a les plaques de guix laminat: la norma EN 520
- Per als transformats de plaques de guix laminat: la norma EN 13950
- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials pertinents indicades a la taula ZA.1 de la
norma UNE-EN 520 o UNE-EN 13950 o UNE-EN 14190 per a les plaques de guix laminat o per als
transformats de plaques de guix laminat
Les plaques de guix laminat han de designar-se de la següent manera:
- L’expressió: “Placa de yeso laminada”
- La lletra o combinació de lletres que designa el tipus de placa
- Referència a la norma europea EN 520
- Les dimensions de la placa en mm (amplària x llargària x gruix)
- El tipus de cantell longitudinal
Les plaques han d’anar marcades de manera clara e indeleble, ja sigui sobre la pròpia placa, a
l’etiqueta que l’acompanya, a l’embalatge o bé a la documentació comercial que acompanya l’
enviament, amb la següent informació com a mínim:
- Nom, marca comercial o d’altres mitjans d’identificació del fabricant de la placa
- Data de fabricació
- Identificació de la placa segons el sistema de designació definit en la norma
- El símbol normalitzat del marcatge CE
Els transformats de plaques de guix laminat han de designar-se de la següent manera:
- L’expressió: “Transformado de placa de yeso laminado”
- Referència a la norma europea EN 13950
- Les dimensions de la placa en mm (amplària x llargària x gruix) i escairat ,si s’utilitza
- El tipus de placa de guix laminat, tipus de vora i gruix nominal de la placa en mm d’acord
amb EN-520
Pàgina: 65
Els transformats de plaques de guix laminat procedents de procesos secundaris han de designarse
de la següent manera:
- Expressió que identifiqui el producte
- Referència a la norma europea EN 14190
- Les dimensions de la placa en mm (amplària x llargària x gruix)
OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció , en referència a l’aspecte i
característiques geomètriques.
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada 1000 m2 de plaques que
arribin a l’obra es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin
el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Densitat
- Pes per m2
- Conductivitat tèrmica
- Resistència tèrmica (plaques sense fibra de vidre ni làmina d’alumini)
- Resistència al foc (plaques amb fibra de vidre)
- Resistència al vapor d’aigua (plaques amb làmina d’alumini)
- Característiques geomètriques
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
OPERACIONS DE CONTROL EN APLACATS:
- Control de característiques geomètriques:
- Gruix
- Diferència de llargària entre les arestes
- Angles
- Rectitud d’arestes
- Planor
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN TANCAMENTS I DIVISÒRIES:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN APLACATS:
Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’ entrega dels certificats de
qualitat del fabricant, es realitzarà una sèrie completa d’assaigs sobre el material rebut a
càrrec del Contractista.
En general, els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir
les condicions especificades.
En cas d’incompliment en un assaig, es repetirà, a cà rrec del contractista, sobre el doble
numero de mostres del mateix lot, acceptant-ne aquest, quan els resultats obtinguts siguin
conformes a les especificacions exigides.
Pàgina: 66

B0CE - PLAQUES AMB DUES PLANXES D'ALUMINI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0CE4015.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Safates i remats fets amb pannell composat de dues planxes planes d’alumini i un nucli central
de polietilè , tallat a mida i conformat.
S'han considerat els següents gruixos dels pannells:
- 3, 4 i 5 mm de gruix
S'han considerat els següents acabats del pannells:
- Lacat a una cara i anoditzat l’altre
- Lacat a les dues cares
- Anoditzat a les dues cares
CARACTERISTIQUES GENERALS:
El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició quí mica dels
panells i dels seus acabats d’acord amb la normativa vigent.
Les seves cares han de ser planes i llises.
No ha de tenir defectes superficials, com ara cops, bonys, ratlles o defectes de l’acabat
superficial.
El color ha de ser uniforme i estable. Ha de coincidir amb el que indiqui la DT, o en el seu
defecte el que triï la DF.
Ha de tenir la forma i mides indicades a la DT.
Els plecs han d’ estar fets fressant la cara interior del pannell, sense alterar la planxa
exterior, i plegant el conjunt, d’acord amb les instruccions del fabricant dels pannells.
Reacció al foc: M 1
Gruix de les xapes d’alumini: >= 0,5 mm
Toleràncies:
- Gruix : + 0,2 mm (lacats i anoditzats), - 0,4 mm (anoditzats)
- Amplària i llargària: + 2 mm, - 0 mm
ACABATS D’ALUMINI ANODITZAT:
Han d’estar protegides superficialment amb una capa d’òxid d’alumini, segellada posteriorment.
Anodització dels perfils (UNE 38-010):
- Elements de qualitat 1: >= 25 micres
- Elements de qualitat 2: >= 20 micres
- Elements de qualitat 3: >= 15 micres
Qualitat mitjana total del segellat (mètode de les gotes colorants UNE 38-017): = 60 micres
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades en paquets protegits amb fusta, de manera que no s'alterin les
seves característiques.
Les safates i remats s’ha n de subministrar tallades i conformades a mida, del taller,
diferenciades per tipus de perfil i acabats.
Les cares vistes han de portar una làmina de protecció.
Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’ un espai
habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats
higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1:
- Conductivitat tèrmica (W/mK)
- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua
Emmagatzematge: als seus embalatges, col·locats lleugerament inclinats per que permetin
evacuar l’aigua, sense contacte amb el sò l, en llocs protegits d’impactes, de l’intempèrie i
de la humitat i ventilats.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 67
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* UNE 38010:1991 Anodización del aluminio y sus aleaciones. Especificaciones generales para
los recubrimientos anodicos sobre aluminio.
* UNE 48286-1:1996 EX Recubrimientos para el aluminio empleado en arquitectura. Parte 1:
Recubrimientos obtenidos con pinturas en polvo.
B0CH - PLANXES D'ACER
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0CHQ242,B0CHLN0B,B0CHLQ0B,B0CHECA1,B0CHECMS.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Planxa d'acer, plana o conformada, obtinguda a partir d'una banda d'acer de qualitat
industrial, galvanitzada en continu, amb un recobriment mínim Z 275, segons UNE 36-130, i amb
acabat prelacat a les dues cares, si es el cas.
S'han considerat els següents tipus de planxa:
- Planxa nervada d'acer galvanitzat
- Planxa nervada d'acer prelacat
- Planxa gofrada d'acer galvanitzat, plegada per a fer esglaons
- Planxa grecada d'acer galvanitzat
- Planxa grecada d'acer prelacat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de
l'acer, que ha de complir les determinacions de la norma UNE-EN 10025-2.
Ha de tenir el moment d'inèrcia, el moment resistent, gruix i tipus de nervat o grecat
indicats a la DT, i si alguna dada no està indicada, el valor haurà de ser suficient per a
resistir sense superar les deformacions màximes admissibles, els esforços als que es veurà
sotmesa.
No ha de tenir defectes superficials, com és ara cops, bonys, ratlles o defectes de l'acabat
superficial.
El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb
l'indicat a la DT o el triat per la DF.
Si la planxa és gofrada, la forma i dimensions del grabat ha de ser l'indicat a la DT.
Tipus d'acer: S235JR
Toleràncies:
- Amplària de muntatge
- Amplària nominal =< 700 mm: + 4 mm, - 0 mm
- Amplària nominal > 700 mm: + 5 mm, - 0 mm
- Llargària de la planxa: + 3%, - 0%
- Gruix de la planxa:
- Gruix nominal =< 0,8 mm: ± 0,10 mm
- Gruix nominal > 0,8 mm: ± 0,15 mm
- Mòdul resistent i moment d'inèrcia: + 5%, - 0%
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades en paquets protegits amb fusta, de manera que no s'alterin les
seves característiques.
Les planxes s'han de subministrar tallades a mida, del taller, diferenciades per tipus de
perfil i acabats.
Emmagatzematge: als seus embalatges, col·locats lleugerament inclinats per que permetin
evacuar l'aigua, en llocs protegits d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 68

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo
por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Tipus d’acer, segons CTE DB SE-A.
- Característiques del recobriment, segons UNE 36-130
- Característiques mecàniques:
- Resistència a la tracció
- Allargament mínim
- Duresa Brinell
- Característiques geomètriques:
- Gruix
- Llargària
- Amplària
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
B0CU - TAULERS DE FUSTA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0CU2BA7.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials per a formació de solera i empostissats.
S'han considerat els elements següents:
- Post de fusta de pi encadellada, procedent de troncs sans de fibres rectes, uniformes,
compactes i paral·leles
POST DE FUSTA DE PI ENCADELLADA:
No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts ni estelles.
Es poden admetre esquerdes superficials, produïdes per l'assecatge que no afectin les
característiques de la fusta.
Les vores del post han d'estar acabades de manera que es puguin encadellar entre ells.
Pàgina: 69
Les cares han de ser planes i amb les arestes vives.
Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.
Contingut d'humitat: Aprox. 12%
Diàmetre de nusos vius: = 50 cm
Toleràncies:
- Llargària nominal: ± 20 mm/m
- Amplària nominal: ± 3 mm
- Gruix: ± 1 mm
- Fletxes:

- Longitud
- Amplària
- Rectitud d’arestes
- Planor
- Angles
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
- Control estructural i físic:
- No s’autoritzarà la col·locació de plaques que no vagin acompanyades del certificat del
fabricant.
- Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’entrega dels certificats de
qualitat del fabricant, es farà una sèrie completa d’assaigs a les plaques ecopinades a cà
rrec del contractista.
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 5 mostres
del mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 5 mostres resultin
satisfactoris.
- Control geomètric:
- Es repetirà l’ assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 10 plaques
del mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 plaques resultin
satisfactoris.
B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS
B0D2 - TAULONS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0D21030.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.
Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.
Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.
No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni
descoloracions.
Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les
característiques de la fusta.
Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 = 5 N/mm2
Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2
Pàgina: 71
Toleràncies:
- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm
- Amplària nominal: ± 2 mm
- Gruix:
Classe Gruix nominal (mm)
< 50 50 a 75 > 75
Tolerància (mm)
T1 ±3 ±4 +6,-3
T2 ±2 ±3 +5,-2
T3 ±1,5 ±1,5 ±1,5
- Fletxa: ± 5 mm/m
- Torsió: ± 2°
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte
directe amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0D3 - LLATES
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Llata de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.
Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.
Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.
No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni
descoloracions.
Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les
característiques de la fusta.
Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4

Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2
Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2
Toleràncies:
- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm
- Amplària nominal: ± 2 mm
- Gruix:
Classe Gruix nominal (mm)
< 50 50 a 75 > 75
Tolerància (mm)
T1 ±3 ±4 +6,-3
T2 ±2 ±3 +5,-2
T3 ±1,5 ±1,5 ±1,5
- Fletxa: ± 5 mm/m
- Torsió: ± 2°
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte
directe amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0D6 - PUNTALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0D625A0.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Peces cilíndriques estretes i llargues per a apuntalaments.
S'han considerat els tipus següents:
- Puntal rodó de fusta
- Puntal metàl·lic telescòpic
PUNTAL DE FUSTA:
Puntal de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.
Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.
No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni
descoloracions.
Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les
característiques de la fusta.
No ha de tenir d'altres desperfectes que els ocasionats pel nombre màxim d'usos.
Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 = 5 N/mm2
Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2
Toleràncies:
- Diàmetre: ± 2 mm
- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm
- Fletxa: ± 5 mm/m
PUNTAL METÀL·LIC:
Puntal metàl·lic amb mecanisme de regulació i fixació de la seva alçària.
La base i el cap del puntal cal que estiguin fets de platina plana i amb forats per a poder-lo
clavar si cal.
Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.
Resistència mínima a la compressió segons l'alçària de muntatge:
Llargària del puntal
Alçària muntatge
3 m 3,5 m 4 m 4,5 m 5 m
2 m 1,8 T 1,8 T 2,5 T - -
2,5 m 1,4 T 1,4 T 2,0 T - -
3 m 1 T 1 T 1,6 T - -
3,5 m - 0,9 T 1,4 T 1,43 T 1,43 T
4,0 m - - 1,1 T 1,2 T 1,2 T
4,5 m - - - 0,87 T 0,87 T
5 m - - - - 0,69 T
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte
directe amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B0D8 - PLAFONS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0D81680.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Plafó d'acer per a encofrat de formigons, amb una cara llisa i l'altra amb rigiditzadors per a
evitar deformacions.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de disposar de mecanismes per a travar els plafons entre ells.
Pàgina: 74

La superfície ha de ser llisa i ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de
connexió que calguin. No ha de tenir altres desperfectes que els ocasionats pels usos
previstos.
El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni
la seva posició.
La connexió entre peces ha de ser suficientment estanca per no permetre la pèrdua apreciable
de pasta pels junts.
Toleràncies:
- Planor: ± 3 mm/m, = 10 mm
Gruix: >= 0,7 mm
Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm
Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm
DESENCOFRANT:
Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït.
No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes
anàlegs.
Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del
formigó ni impedir l'aplicació de revestiments.
No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements
que s'hagin d'unir per a treballar de forma solidària.
No ha d’alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte, ni les armadures o
l’encofrat, i no ha de produir efectes perjudicials al mediambient
S’ha de facilitar a la DF un certificat on es reflecteixin les característiques del producte i
els seus possibles efectes sobre el formigó, abans de la seva aplicació
CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS:
Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a
sostres.
Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de
suportar i sense més desperfectes que els deguts als usos adequats.
Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.
El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni
la seva posició.
La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment
estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts.
Toleràncies:
- Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària
- Torsió dels perfils: ± 2 mm/m
BASTIDES:
Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta.
Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la
indeformabilitat.
Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació
antioxidant.
Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.
Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra,
de manera que no s'alterin les seves condicions.
DESENCOFRANT:
Temps màxim d'emmagatzematge: 1 any
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene
en el Trabajo.
Pàgina: 76

B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA
B0F1 - MAONS CERÀMICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0F1D2A1.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Peces de argila cuita utilitzades en el ram de paleta (façanes vistes o revestides,
estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a
enginyeria civil)
S'han considerat els tipus següents:
En funció de la densitat aparent:
- Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides
- Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat aparent
mes gran de 1000 kg/m3
En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió:
- Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat de
no assolir-se inferior al 5%.
- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la
categoria I.
En funció del volum i disposició de forats:
- Peces massisses
- Peces calades
- Peces alleugerides
- Peces foradades
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.
No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.
Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de
color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectives
requerides per la DF.
La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures en
els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col.locació.
Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser
colpejat i un color uniforme en fracturar-se.
El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l'ordre
de llarg, ample i alt.
Volum de forats:
- Massís: = valor declarat per el
fabricant, amb indicació de categoría I o II
- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant
- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5):

Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte amb
terres que continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar les seves
característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.).
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de
arcilla cocida.
UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1:
Piezas de arcilla cocida.
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
B0F7 - MAONS FORADATS SENZILLS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Peces d’argila cuita utilitzades en el ram de paleta (faç anes vistes o revestides,
estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a
enginyeria civil)
S'han considerat els tipus següents:
En funció de la densitat aparent:
- Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides
- Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat aparent
mes gran de 1000 kg/m3
En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió:
- Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat de
no assolir-se inferior al 5%.
- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la
categoria I.
En funció del volum i disposició de forats:
- Peces massisses
- Peces calades
- Peces alleugerides
- Peces foradades
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Maó amb forats a la testa, obtingut per un procés d'extrussió mecànica i cocció d'una pasta
argilosa i, eventualment, d'altres matèries.
Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.
No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.
Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de
color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectives
requerides per la DF.
La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures
en els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col·locació.
Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser
colpejat i un color uniforme en fracturar-se.
El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l’ordre
de llarg, ample i alt.
Volum de forats:
- Massís: = valor declarat per el
fabricant , amb indicació de categoria I o II
- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant
- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5 ):

Caracterí stiques complementàries:
- Succió immersió 60 ± 2 s (UNE-EN 772-11) :

- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la
categoria I.
En funció del volum i disposició de forats:
- Peces massisses
- Peces calades
- Peces alleugerides
- Peces foradades
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Maó amb forats a la testa, obtingut per un procés d'extrussió mecànica i cocció d'una pasta
argilosa i, eventualment, d'altres matèries.
Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.
No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.
Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de
color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectives
requerides per la DF.
La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures en
els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col.locació.
Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser
colpejat i un color uniforme en fracturar-se.
El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l'ordre
de llarg, ample i alt.
Volum de forats:
- Massís: = valor declarat per el
fabricant, amb indicació de categoría I o II
- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant
- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5):

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0FH6182,B0FHU270.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Rajoles ceràmiques per a revestimets, verticals o horitzontals, obtingudes d'una pasta
d'argila, silici, fundents i colorants, cuita.
S'han considerat les peces següents:
- Rajola de valència (premsada i esmaltada del grup BIII)
- Rajola de gres extruït (peça esmaltada o sense esmaltar del grup AI o AII-a)
- Rajola de gres porcellànic (peça premsada i normalment sense esmaltar del grup BI-a)
- Rajola de gres premsat esmaltat (peça del grup BI-b o BII-a)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les rajoles ceràmiques es classifiquen segons el mètode de fabricació :
- Mètode A, rajoles extruïdes.
- Mètode B, rajoles premsades en sec
- Mètode C, rajoles fabricades per altres mètodes.
Les rajoles ceràmiques es classifiquen en diferents grups segons l’absorció d’aigua (E):
- Grup I (E= 7,5 mm mínim 1100 N, i si gruix< 7,5 mm mínim 700N
- Grup BII-a: si gruix >= 7,5 mm mínim 1100 N, i si gruix< 7,5 mm mínim 600N
- Grup BII-b: si gruix >= 7,5 mm mínim 800 N, i si gruix< 7,5 mm mínim 500N
- Grup BIII: si gruix >= 7,5 mm mínim 600 N, i si gruix< 7,5 mm mínim 200N
RAJOLES CERÀMIQUES PER A PAVIMENTS INTERIORS:
Caracterí stiques essencials:
- Reacció al foc: A1
- Coeficient de fricció: El fabricant declararà el mètode d’assaig utilitzat.
RAJOLES CERÀMIQUES PER A PAVIMENTS EXTERIORS:
Caracterí stiques essencials:
- Coeficient de fricció (per a zones de vianants): El fabricant declararà el mètode
d’assaig utilitzat.
- Resistència al derrapatge (per zones on circulin vehicles): El fabricant declararà el
mètode d’assaig utilitzat
- Durabilitat, resistència a les gelades: Exigida d’acord amb UNE-EN ISO 10545-12
RAJOLES CERÀMIQUES PER A PARETS I SOSTRES:
Caracterí stiques essencials:
- Reacció al foc: A1
- Resistència a la flexió (No aplicable a rajoles amb força de trencament >=3000N.UNE-EN
ISO 10545-4):
- Grup AI-a: >=28 N/mm2
- Grup AI-b: >=23 N/mm2
- Grup AII-a1: >=20 N/mm2
- Grup AII-a2: >=13 N/mm2
- Grup AII-b1: >=17,5 N/mm2
- Grup AII-b2: >=9 N/mm2
Pàgina: 86

- Grup AIII: >=8 N/mm2
- Grup BI-a: >=35 N/mm2
- Grup BI-b: >=30 N/mm2
- Grup BII-a: >=22 N/mm2
- Grup BII-b: >=18 N/mm2
- Grup BIII: Si gruix >=7,5 mm mínim >=12N/mm2, i si gruix

Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 rajoles resultin
satisfactoris.
OPERACIONS DE CONTROL EN PECES PER PAVIMENTS:
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament i cada 1000 m 2 de superfície (unes
10000 peces), es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tè cniques, incloent els resultats dels assaigs següents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Aspecte
- Absorció d'aigua
- Resistència a la flexió
- Duresa superficial
- Dilatació tèrmica
- Resistència a les taques
- Resistència als productes domèstics de neteja
- Llargària
- Amplària
- Gruix
- Rectitud d'arestes
- Planor
- Ortogonalitat
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
Si el material disposa de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de la UE, es
podrà prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN PECES PER PAVIMENTS:
Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en
cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN PECES PER PAVIMENTS:
Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’entrega dels certificats de
qualitat del fabricant, es realitzarà una sèrie completa d’assaigs a les peces rebudes a
càrrec del Contractista.
Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 10 rajoles del
mateix lot.
Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 rajoles resultin
satisfactoris.
B0G - PEDRES NATURALS I ARTIFICIALS
B0G1 - PEDRES NATURALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0G19L04.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Llosa de pedra natural per a col·locar amb un revestiment (parets, terres, taulells, etc.).
Les pedres considerades són:
- Gres
- Calcària
- Granítica
- Basàltica
Els acabats superficials considerats són:
- Serrada i sense polir
- Abuixardada
- Polida
- Polida i abrillantada
- Tosquejada
- Flamejada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Pàgina: 89
Ha de ser de constitució homogènia, de gra uniforme i no ha de tenir esquerdes, pèls, buits o
cavitats provinents de restes orgànics.
No ha de tenir nòduls o ronyons que puguin dificultar-ne la talla.
Ha de ser sana, estable enfront dels agents atmosfèrics i no gelable.
La llosa ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície.
Les arestes han de ser rectes, fetes a escaire, sense cantells escantonats. Les cares han de
ser planes.
En colpejar la peça amb un martell ha de donar un so clar i els seus fragments han de tenir
les arestes vives.
Ha de tenir bones condicions d'adherència per als morters.
Ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
Les dimensions de la peça es donaran amb mil.límetres i amb el següent ordre: longitud (l),
amplada ( b) i gruix (d).
Els acabats superficials s’han d’ extendre uniformement fins a les arestes de la peça.
En acabats superficials on s’utilitzi algun material de farciment per a forats, discontinuï
tats i esquerdes caldrà indicar el tipus de tractament i la naturalesa dels materials afegits.
El subministrador aportarà la mostra de referència, d’acord amb UNE-EN 12058 i/o UNE-EN 12057
i/o UNE-EN 1469 i/o UNE-EN 1341.
Pes específic (UNE_EN 1936):
- Pedra de gres: >= 24 kN/m3
- Pedra calcària: >= 20 kN/m3
- Pedra granítica: >= 25 kN/m3
PEDRA DE GRES:
Llosa de pedra natural de gres obtinguda de roques d'origen sedimentari, constituïda per sorra
de quars i materials aglomerants diversos.
No ha de tenir elements aglomerants de tipus argilós o calcinal.
PEDRA CALCÀRIA:
Llosa de pedra natural calcària obtinguda de roca cristal·lina d'origen sedimentari
constituïda bàsicament per carbonat càlcic.
La seva composició no ha de ser excessivament bituminosa ni rica en argila.
PEDRA GRANÍTICA:
Llosa de pedra natural granítica obtinguda de roca cristal·lina d'origen eruptiu constituïda
bàsicament per quars, feldespat i mica.
No ha de tenir símptomes de descomposició en els seus feldespats característics.
RAJOLES DE PEDRA NATURAL PER A ÚS COM A PAVIMENT EXTERIOR D’ACORD AMB LA NORMA UNE-EN 1341:
L’amplària nominal ha de ser superior a 150 mm.
- Dimensions (excepte si la pedra es subministra en grandàries aleatòries)
- Tractament químic superficial
Les característiques següents han de complir a mb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371
Resistència a la flexió sota càrrega concentrada (F= 700 mm: ± 5 mm
- Rajoles de vores partides: ± 10 mm
- Classe 2 (marcat P2):
- Rajoles de vores tallades de dimensió nominal =< 700 mm: ± 2 mm
- Rajoles de vores tallades de dimensió nominal > 700 mm: ± 3 mm
- Rajoles de vores partides: ± 10 mm
- Diferència màxima entre la llargà ria de dues diagonals:
- Classe 1 (marcat D1):
- Llargària < 700 mm : 6 mm
- Llargària => 700 mm : 8 mm
- Classe 2 (marcat D2):
Pàgina: 90

- Llargària < 700 mm : 3 mm
- Llargària => 700 mm : 6 mm
- Desviació de la mesura del gruix respecte al gruix nominal:
- Classe 0 (marcat T0): Cap requisit per a la mesura del gruix
- Classe 1 (marcat T1):
- Gruix =< 30 mm: ± 3 mm
- 30 mm < gruix =< 60 mm: ± 4 mm
- > 60 mm de gruix: ± 5 mm
- Classe 2 (marcat T2):
- Gruix =< 30 mm: ± 10%
- 30 mm < gruix =< 60 mm: ± 3 mm
- > 60 mm de gruix: ± 4 mm
- Desviació de la planor al llarg de les arestes (rajoles texturades):
- Vora recta més llarga > 0,5 m:
- Cara de textura fina: ± 2 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 3 mm
- Vora recta més llarga > 1 m:
- Cara de textura fina: ± 3 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 4 mm
- Vora recta més llarga > 1,5 m:
- Cara de textura fina: ± 4 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 6 mm
RAJOLES PER A PAVIMENTS I ESCALES I PLAQUETES D’ ACORD AMB LES NORMATIVES UNE-EN 12058 I UNE-
EN 12057
Les plaquetes són les peces que tenen un gruix inferior a 12 mm.
Les característiques segü ents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència a la flexió: Ha de complir la norma UNE-EN 12372
- Resistència a l’adherència: Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Absorció de l’aigua a la pressió atmosfèrica: Ha de complir la norma UNE-EN 13755
- Reacció al foc : Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Absorció a l’aigua per capil·laritat : Ha de complir la norma UNE-EN 1925
- Densitat aparent o porositat oberta: Ha de complir la norma UNE-EN 1936
- Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371
- Resistència al xoc tèrmic: Ha de complir la norma UNE-EN 14066
- Permeabilitat al vapor d’aigua: Ha de complir la norma UNE-EN 12524
- Resistència a l’abrasió (excepte en cas de peces per a sócols i davanters d’escales): Ha de
complir la norma UNE-EN 14157.
- Resistència al lliscament: Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Tactebilitat: (excepte en cas de peces per a sócols i davanters d’escales): Ha de complir la
norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
Toleràncies:
Toleràncies per peces amb gruix > 12 mm:
- Gruix nominal E en mm:
- 12

UNE-EN 12057:2005 Productos de piedra natural. Plaquetas. Requisitos.
UNE-EN 12058:2005 Productos de piedra natural. Baldosas para pavimentos y escaleras.
Requisitos.
UNE-EN 1469:2005 Piedra natural. Placas para revestimientos murales. Requisitos.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN RAJOLES PER A PAVIMENT EXTERIOR (UNE-
EN 1341):
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos externs i acabat de calçades, destinats a la pavimentació de zones de
circulació de vianants i vehicles, a l'exterior:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
A l’embalatge o bé a l’albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a
mínim:
- El nom petrogràfic de la pedra (d’acord amb la norma UNE-EN 12407)
- El nom comercial de la pedra
- El nom i direcció del proveïdor
- El nom i la localització de la pedrera
- Referència a la norma UNE-EN 1341
- Identificació del producte segons la classificació de la norma UNE-EN 1341 i els valors
declarats pel fabricant:
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s’ha
d’acompanyar de la següent informació:
- Nom o marca d’identificació i direcció declarada del fabricant
- Les 2 últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- Referència a la norma EN 1341
- L’ús previst i la descripció de la llosa
En les rajoles destinades a àrees exteriors de circulació de vianants i vehicles, incloses les
zones delimitades per als transports públics, ha de constar a més:
- La resistència a flexió
- La resistència al lliscament (si procedeix)
- La resistència al derrapatge (si procedeix)
- La durabilitat
- Tractament superficial químic (si procedeix)
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN RAJOLES PER A PAVIMENTS, ESCALES I
PLAQUETES (UNE-EN 12058, UNE-EN 12057):
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a acabat de paviments exteriors per a zones d'ús peatonal i vehicular,
- Productes per a acabat de paviments interiors incloses les instal·lacions de transport
públic de Nivell o Classe: A1***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a
assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la
Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions),
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes per altres usos,
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
reacció al foc de Nivell o Classe: A1***, F. *** Productes o materials que no necessiten
sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1
conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
substàncies perilloses, i per a voltes suspeses interiors o exteriors sotmesos a requisits de
seguretat en ús (resistència a la flexió),
- Productes per a acabat de paviments interiors incloses les instal·lacions de transport
públic de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals no
existeix una etapa clarament identificable en el procés de producció que suposi una millora en
Pàgina: 93
la classificació de reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la
limitació de material orgànic),
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
reacció al foc de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als
quals no existeix una etapa clarament identificable en el procés de producció que suposi una
millora en la classificació de reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició
o la limitació de material orgànic):
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
A l’embalatge i/o sobre la documentació comercial que acompanya el producte hi ha de constar
la següent informació com a mínim:
- Referència d’aquesta norma europea (UNE-EN 12058 i/o UNE-EN 12057)
- Nom i marca identificativa del productor o el importador si és el responsable de la posta en
el mercat.
- Dos últims dígits de l’any en el que el marcat es va fixar
- Classificació del producte (nom tradicional, família petrogràfica, etc d’acord amb UNE-EN
12440) i els usos finals
- Característiques:
- Per a rajoles per a paviments i escales d’ús intern:
- Reacció al foc
- Resistència a la flexió
- Resistència al lliscament
- Tactilitat
- Densitat aparent
- Per a rajoles per a paviments i escales d’ús extern:
- Resistència a la flexió
- Resistència al lliscament
- Tactilitat
- Resistència a les gelades
- Resistència al xoc tèrmic
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN RAJOLES PER A REVESTIMENTS MURALS
(UNE-EN 1469):
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes per altres usos,
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
reacció al foc de Nivell o Classe: A1***, F. *** Productes o materials que no necessiten
sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1
conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
substàncies perilloses, i per a voltes suspeses interiors o exteriors sotmesos a requisits de
seguretat en ús (resistència a la flexió),
- Productes per a acabats exteriors o interiors en murs o voltes sotmesos a legislació sobre
reacció al foc de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als
quals no existeix una etapa clarament identificable en el procés de producció que suposi una
millora en la classificació de reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició
o la limitació de material orgànic):
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
A l’embalatge i/o sobre la documentació comercial que acompanya el producte hi ha de constar
la següent informació com a mínim:
- Referència d’aquesta norma europea (UNE-EN 1469)
- Nom i marca identificativa del productor o el importador si és el responsable de la posta en
el mercat.
- Dos últims dígits de l’any en el que el marcat es va fixar
- Classificació del producte (nom tradicional, família petrogràfica, etc d’acord amb UNE-EN
12440) i els usos finals
- Característiques:
- Plaques per a ús intern:
- Reacció al foc
- Resistència a la flexió
Pàgina: 94

- Resistència a l’ancoratge
- Permeabilitat al vapor d’aigua
- Densitat aparent
- Plaques per a ús exterior:
- Reacció al foc
- Resistència a la flexió
- Resistència a l’ancoratge
- Resistència al glaç / desglaç
- Permeabilitat al vapor d’aigua
- Resistència al xoc tèrmic
- Densitat aparent
OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual del material en cada subministrament.
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
OPERACIONS DE CONTROL. REVESTIMENTS MURALS:
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada 500 m2 de plaques que
arribin a l’obra es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin
el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Pes específic UNE-EN 12372
- Coeficient de saturació
- Absorció d’aigua UNE-EN 12372
- Coeficient de dilatació tèrmica
- Mòdul d’elasticitat
- Porositat aparent
- Duresa al ratllat (Mohs):
- Contingut d’ió sulfat
- Resistència a la compressió (proveta cúbica de 7 cm d’aresta)
- Gelabilitat
- Resistència a la flexió UNE-EN 12372
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
- Control de característiques geomè triques cada 500 m2 segons la norma UNE EN 13373
- Dimensions
- Balcaments
- Gruix
- Diferència de llargària entre les arestes
- Angles
- Rectitud d’arestes
- Planor
OPERACIONS DE CONTROL. PAVIMENTS:
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l'obra, si varia el subministrament i cada 1600 m2 de superfície (unes
10000 peces), es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
Pàgina: 95
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Pes específic (UNE-EN 1936)
- Coeficient de saturació
- Absorció d'aigua, en volum (UNE-EN 1339)
- Coeficient de dilatació tèrmica
- Mòdul d'elasticitat
- Porositat aparent
- Duresa al ratllat (Mohs)
- Contingut d'ió sulfat
- Resistència a la compressió (proveta cúbica de 7 cm d'aresta)
- Gelabilitat
- Resistència a la flexió
- Comprovació de les característiques geomètriques sobre 10 peces en cada
subministrament:
- Gruix
- Angles
- Planor
- Rectitud d’arestes
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I A CTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT. REVESTIMENTS MURALS:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I A CTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT. PAVIMENTS:
No s’admetran materials que no es presentin en bon estat i acompanyats amb el corres ponent
certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les condicions exigides.
Els resultats dels assaigs d’identificació compliran les condicions del plec. En cas
d’incompliment en una comprovació, es repetirà l’assaig sobre dues mostres mé s del mateix
lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris.
En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es repetirà l’assaig que no compleixi les
especificacions sobre un total de 10 peces del mateix lot. Només s’acceptarà el lot, quan els
resultats obtinguts sobre les 10 peces resultin satisfactoris.
B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES
B44Z - FAMÍLIA 44Z
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B44ZS043,B44ZF031,B44Z5015,B44Z50A5,B44Z5A2A.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Perfils d'acer per a usos estructurals, formats per peça simple o composta i tallats a mida o
treballats a taller.
S'han considerat els tipus següents:
- Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR
, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2
- Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat , rectangular o
planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2
Pàgina: 96

- Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer
S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1
- Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H
o S355J2H, segons UNE-EN 10219-1
- Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JR C, segons
UNE-EN 10025-2
- Perfils d’acer laminat en calent, en planxa, d’acer amb resistència millorada a la corrosió
atmosfè rica S355J0WP o S355J2WP, segons UNE-EN 10025-5
S'han considerat els tipus d'unió següents:
- Amb soldadura
- Amb cargols
S’han considerat els acabats de protecció següents (no aplicable als perfils d’acer amb
resistència millorada a la corrosió atmosfèrica):
- Una capa d'emprimació antioxidant
- Galvanitzat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.
PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT:
El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i
tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils, seccions i planxes, compleix
les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents:
- Perfils d’acer laminat en calent: UNE-EN 10025-1 i UNE-EN 10025-2
- Perfils d’acer laminat en calent amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica: UNE-
EN 10025-1 i PNE-EN 10025-5
Les dimensions i les toleràncies dimensionals i de forma han de ser les indicades a les
següents normes:
- Perfil IPN: UNE-EN 10024
- Perfil IPE, HEA, HEB i HEM: UNE-EN 10034
- Perfil UPN: UNE-EN 10279
- Perfil L i LD: UNE-EN 10056-1 i UNE-EN 10056-2
- Perfil T: UNE-EN 10055
- Rodó: UNE-EN 10060
- Quadrat: UNE-EN 10059
- Rectangular: UNE-EN 10058
- Planxa: EN 10029 o UNE-EN 10051
PERFILS FORADATS:
El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i
tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils compleix les determinacions de
les normes de condicions tè cniques de subministrament següents:
- Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-1
- Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-1
Les toleràncies dimensionals han de complir les especificacions de les següents normes:
- Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-2
- Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-2
PERFILS CONFORMATS EN FRED:
El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i
tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils i seccions, compleix les
determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament del producte de
partida.
Les toleràncies dimensionals i de la secció transversal han de complir les especificacions de
la norma UNE-EN 10162.
PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB SOLDADURA:
El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment
de soldadura.
Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del
material base.
En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del
material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base.
Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades só n:
- Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit
Pàgina: 97
- Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa
- Per arc submergit amb fil/filferro
- Per arc submergit amb elèctrode nu
- Per arc amb gas inert
- Per arc amb gas actiu
- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu
- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert
- Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert
- Per arc de connectors
Les soldadures s’ han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i
qualificats segons la UNE-EN 287-1.
Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són
adequades al procé s de soldadura i que estan lliures de fissures.
Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar
negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir
seques i lliures de condensacions.
S’ha d’evitar la projecció d’espurnes erràtiques de l’arc. Si es produeix s’ha de sanejar la
superfície d’acer.
S’ha d’evitar la projecció de soldadura. Si es produeix s’ha d’eliminar.
Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició
mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar
siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals.
L’armat dels components estructurals s’ha de fer de manera que les dimensions finals estiguin
dintre de les toleràncies establertes.
Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han
d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals.
Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un
enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del
precalentament. Aquest s’ha d’ estendre 75 mm en cada component del metall base.
No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.
Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.
Els defectes de soldadura no s’han de tapar amb soldadures posteriors. S’han d’eliminar de
cada passada abans de fer la següent.
Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per
mitjà d'una picola i d'un raspall.
L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits establerts
a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A i l’article 77 de la EAE per a obres d’edificació o d’acord
amb l’article 640.5.2 del PG3 i l’article 77 de la EAE per a obres d’enginyeria civil.
S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra.
Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall
manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.
S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si
s’eliminin les restes d’escòria.
Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les
característiques del material no queden per sota dels valors especificats.
Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El
doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC).
El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del
producte. No s’admeten les martellades.
Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.
Toleràncies de fabricació:
- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A
- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3
PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB CARGOLS:
S’utilitzaran cargols normalitzats d’acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de la
EAE
Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals
d’injecció s’han d’ utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els
requisits addicionals establerts a l’article 29.2 de la EAE.
Pàgina: 98

La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i
pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions.
El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm.
La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin
com a calibrats.
Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la
superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a
mínim:
- En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca
- En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca
Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes.
En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap
del cargol.
En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar
volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el
xamfrà ha d’ estar situat en direcció al cap del cargol.
En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col·locades
de la forma següent:
- Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella
- Cargols 8.8: sota de l’element que gira
Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre
procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent.
Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits
establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat
640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil.
És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que
travessin dues o més peces.
Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o
punxonatge de dos forats i posterior oxitall.
Despré s de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves.
Els cargols i les femelles no s’han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de
condicions tècniques p articulars.
S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de
les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió.
Les femelles s’ han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després
del muntatge.
En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar
fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest
procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari
s’han de fer cicles addicionals de collat .
Abans de començ ar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el
que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de
fer cicles addicionals de collat.
S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de
collats fins al pretesat mínim, s’afluixin.
El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents:
- Mètode de la clau dinamomètrica.
- Mètode de la femella indicadora.
- Mètode convinat.
Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall
manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.
S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si
s’eliminin les restes d’escòria.
Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les
característiques del material no queden per sota dels valors especificats.
Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El
doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC).
El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del
producte. No s’admeten les martellades.
Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.
Pàgina: 99
Toleràncies de fabricació:
- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A
- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartat 640.5 i 640.12 del PG3
PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:
La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la
peça.
No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes.
Abans d’ aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades
adequadament d’acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3.
Prèviament al pintat s’ha de comprovar que les superfícies compleixen els requisits donats pel
fabricant per al producte a aplicar.
La pintura d’ emprimació s’ha d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. No
s’utilitzarà si ha superat el temps de vida útil o el temps d’enduriment després de l’obertura
del recipient.
Si s’aplica mé s d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent.
Després de l’ aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació
d’aigua durant un cert temps.
No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a
menys de 150 mm de la zona a soldar.
Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament
l’escòria.
La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de
tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió.
PERFILS GALVANITZATS:
El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.
No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.
L a galvanització s’ha de fer d’acord amb les normes UNE-EN ISO 1460 o UNE-EN ISO 1461, segons
correspongui.
S’han de segellar totes les soldadures abans de fer un decapat previ a la galvanització.
Si el component prefabricat té espais tancats s’han de disposar forats de ventilació o purga.
Abans de pintar-les, les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura
anticorrosiva amb diluent àcid o amb raig escombrador.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.
Emmagatzematge: Seguint les instruccions del fabricant. En llocs secs, sense contacte directe
amb el terra i protegits de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions.
No s’han d’ utilitzar si s’ha superat la vida útil en magatzem especificada pel fabricant.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la DT,
d'acord amb els criteris següents:
- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric
- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la
DF
Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
UNE-EN 10025-1:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 1:
Condiciones técnicas generales de suministro.
UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2:
Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados.
UNE-EN 10210-1:1994 Perfiles huecos para construcción, acabados en caliente, de acero no
aleado de grano fino. Parte I: condiciones técnicas de suministro.
UNE-EN 10219-1:1998 Perfiles huecos para construcción conformados en frío de acero no aleado y
de grano fino.Parte 1:Condiciones técnicas de suministro.
UNE-EN 10162:2005 Perfiles de acero conformados en frío. Condiciones técnicas de suministro.
Tolerancias dimensionales y de la sección transversal.
Pàgina: 100

OBRES D’EDIFICACIÓ:
Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero
Estructural (EAE).
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A
* UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas
para edificación.
OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:
Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero
Estructural (EAE).
* Orden FOM/475/2002 de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados artículos del
Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a
Hormigones y Acero.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D’ACER LAMINAT I PERFILS D’ACER
BUITS:
Cada producte ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació:
- El tipus, la qualitat i, si és aplicable, la condició de subministrament mitjançant la seva
designació abreujada
- Un número que identifiqui la colada (aplicable únicament en el cas d’inspecció per colades)
i, si és aplicable, la mostra
- El nom del fabricant o la seva marca comercial
- La marca de l’organisme de control extern (quan sigui aplicable)
- Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
La marca ha d’estar situada en una posició propera a un dels extrems de cada producte o en la
secció transversal de tall.
Quan els productes es subministren en paquets el marcatge s’ha de fer amb una etiqueta
adherida al paquet o sobre el primer producte del mateix.
PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a ús en estructures metàl·liques o en estructures mixtes metall i formigó:
- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la
Producció en Fàbrica
El símbol normalitzat CE (d’acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col·locar sobre el
producte acompanyat per:
- El número d’identificació de l’organisme de certificació
- El nom o marca comercial i adreça declarada del fabricant
- Les dues ultimes xifres de l’any d’impressió del marcat
- El número del certificat de conformitat CE o del certificat de producció en fàbrica (si és
procedent)
- Referència a la norma EN 10025-1
- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst
- Informació de les característiques essencials indicades de la següent forma:
- Designació del producte d’acord amb la norma corresponent de toleràncies dimensionals,
segons el capítol 2 de la norma EN 10025-1
- Designació del producte d’acord amb l’apartat 4.2 de les normes EN 10025-2 a EN 10025-6
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D’ACER CONFORMATS:
Han d’anar marcats individualment o sobre el paquet amb una marca clara i indeleble que
contingui la següent informació:
- Dimensions del perfil o número del plànol de diseny
- Tipus i qualitat de l’acer
- Referència que indiqui que els perfils s’han fabricat i assajat segons UNE-EN 10162; si es
requereix, el marcatge CE
- Nom o logotipus del fabricant
- Codi de producció
- Identificació del laboratori d’assaigs extern (quan sigui aplicable)
Pàgina: 101
- Codi de barres, segons ENV 606, quan la informació mínima anterior es faciliti amb un text
clar
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS FORADATS:
Cada perfil ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació:
- La designació abreujada
- El nom o les sigles (marca de fàbrica) del fabricant
- En el cas d’inspecció i assaigs específics, un número d’identificació, per exemple el número
de comanda, que permeti relacionar el producte o la unitat de subministrament i el document
corresponent (ú nicament aplicable als perfils foradats conformats en fred)
Quan els productes es subministren en paquets el marcatge es pot fer amb una etiqueta adherida
al paquet.
OPERACIONS DE CONTROL:
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
Inspecció visual del material a la seva recepció. Es controlaran les característiques
geomètriques com a mínim sobre un 10% de les peces rebudes. El subministrament del material
es realitzarà amb la inspecció requerida (UNE-EN 10204).
A efectes de control d’apilament, la unitat d’inspecció ha de complir les següents
condicions:
- Correspondència en el mateix tipus i grau d’acer
- Procedència de fabricant
- Pertany a la mateixa sèrie en funció del gruix màxim de la secció:
- Sèrie lleugera: e

- Assaig de tracció del metall aportat(UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes
- Assaig de resiliència del metall aportat (UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Les mostres pels assaigs químics es prendran de la unitat d’inspecció segons els criteris
establerts a la norma UNE-EN ISO 14284.
En perfils laminats i conformats les mostres pels assaigs mecànics es prendran segons els
criteris establerts en les UNE EN 10025-2 a UNE 10025-6. Les localitzacions de les mostres
seguiran els criteris establerts en l’annex A de la UNE EN 10025-1.
Per la preparació de les provetes s’ aplicaran els requisits establerts a la UNE-EN ISO 377.
Per la preparació de provetes per assaig de tracció s’ aplicarà la UNE-EN 10002-1.
En perfils laminats, per la preparació de provetes per assaig a flexió per xoc (resiliència)
s’aplicarà la UNE 10045-1. També son d’aplicació els següents requeriments:
- Gruix nominal >12 mm: mecanitzar provetes de 10x10 mm
- Gruix nominal

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B56Z0005.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Per fils de policarbonat per a tancament d’alvèols de plaques i part proporcional d’elements
auxiliars de fixació.
PERFILS:
La secció i el gruix de les parets dels perfils s'han d'ajustar a allò que s'ha previst a la
DT.
Ha de tenir un tractament per l’absorció de la radiació ultraviolada, realitzat per
coextrusió, que asseguri la homogeneïtat de la placa.
Han de ser translúcides.
La coloració ha d'estar feta en massa i ha de ser uniforme i estable.
Les cares han de ser llises i no han de tenir defectes superficials com és ara fissures,
cavitats, fibres lliures, bonys o porositats.
Les arestes han de ser rectes i escairades.
Massa: >= 1700 g/m2
Conductivitat tèrmica: = 55 N/mm2
Radi mínim de curvatura: >= 1500 N/mm2
Toleràncies:
- Llargària: ± 5 mm
- Amplària nominal: ± 10 mm
- Gruix: ± 0,4 mm
- Escairat: ± 1°
PART PROPORCIONAL D’ELEMENTS DE FIXACIÓ:
El material i les característiques de l’element (qualitat, dimensions, forma, etc.), han de
ser adequats per a la seva funció i no han de fer disminuir les característiques pròpies del
lluernari col·locat.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
PERFILS:
Subministrament: Empaquetats, separats per llargàries, en funció de les mides del lluernari.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.
PART PROPORCIONAL D’ELEMENTS DE FIXACIÓ:
Subministrament: Empaquetats en caixes. A l'exterior hi ha d'haver les característiques de
l'element de fixació i el nombre d'unitats que conté.
Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
PERFILS:
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
PART PROPORCIONAL D’ELEMENTS DE FIXACIÓ:
Unitat formada per el conjunt d’elements de fixació necessaris per a col·locar un m2 de
lluernari amb placa de policarbonat.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
Pàgina: 105
B6 - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES
B6B - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B6B11211,B6B12211,B6BZ1A10,B6B11311,B6B12311,B6B12111,B6B11111,B6B12411,B6B11411.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Perfil de planxa d'acer galvanitzat en calent per un procés d'immersió contí nua per a suport
de tancaments de cartó-guix.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Els perfils han de satisfer les característiques geomètriques i dimensionals que els siguin
pròpies.
Ha de tenir la superfície llisa i uniforme.
No ha de tenir cops, porus ni d'altres deformacions o defectes superficials.
El recobriment protector ha de ser homogeni i continu en tota la seva superfí cie i no ha de
tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments. El recobriment protector ha de ser conforme a
alguna de les classes següents (segons les normes EN 10326 o EN 10327):
- Recobriment protector de zinc: Z275, Z140, Z100
- Recobriment protector de zinc-alumini: ZA130, ZA095
- Recobriment protector d’alumini-zinc: AZ150, AZ100
El fabricant ha d’estabir el gruix nominal, la llargària nominal i l’amplària nominal
Els perfils que constitueixen l’estructura de suport de les plaques de guix laminat han de
designar-se de la següent manera:
- La expressió “perfilería metálica”
- Referència a la norma EN 14195
- La descripció específica del fabricant
- La classe de recobriment de protecció
- La lletra prefix del perfil seguida de les dimensions nominals, en mm, en l’ordre següent:
- Dimensions de la secció transversal
- Gruix
- Llargària
Toleràncies:
- Llargària del perfil (L):
- L =< 3 000 mm: ± 3 mm
- 3 000 < L =< 5 000 mm: ± 4 mm
- L >= 5 000 mm: ± 5 mm
- Amplària del perfil: ± 0,5 mm
- Amplària de l’ala:
- Ala compresa entre dos plecs: ± 0,5 mm
- Ala compresa entre plec i vora tallada: ± 1,0 mm
- Angle format per l’ala i l’anima: ± 2º
- Rectitud del perfil: < L/400 (L=llargària nominal)
- Torsió: relació h/W < 0,1 (W=amplària nominal; h=distància que es separa d’una superfície
plana l’extrem no travat del perfil)
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Amb els elements que calguin per tal d'assegurar la seva rectitud.
Emmagatzematge: En posició horitzontal, sobre superfícies planes, sense contacte amb el terra
i protegits de la brutícia i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 14195:2005 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso laminado.
Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
Pàgina: 106

UNE-EN 14195:2005/AC:2006 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso
laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Els perfils han d’anar marcats de manera clara e indeleble, amb la següent informació com a
mínim:
- Referència a la norma europea EN 14195
- Nom, marca comercial o altres mitjans d’identificació del fabricant
- Identificació de la perfileria segons el sistema de designació esmentat anteriorment
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc. Productes que satisfan la Decisió de la Comissió 96/603/CE
modificada,
- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
OPERACIONS DE CONTROL:
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
Inspecció visual del material a la seva recepció , en referència a l’aspecte i
característiques geomètriques.
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Gruix del recobriment
- Adherència del galvanitzat
- Rectitud dels perfils.
- Gruix de la planxa.
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
Pàgina: 107
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
B6M - MATERIALS PER A TANCAMENTS CORTINA
B6ME - PERFILS D'ALUMINI PER A TANCAMENTS CORTINA
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Perfils d'alumini per a formar l'estructura de mu ntants i travessers d'un tancament cortina,
amb tots els elements complementaris per a la subjecció dels vidres i els plafons, com son ara
els presors d'alumini, els distanciadors de poliamida, el junt de cautxú per al vidre i les
tapetes, d'alumini o de perfil de goma de silicona, segons el cas.
S'han considerat els tipus següents:
- Muntant central
- Muntant de cantonada cóncava
- Muntant de cantonada convexa
- Muntant de cantonada d'angle variable
- Travesser
S'han considerat els acabats següents:
- Anoditzat
- Lacat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tots els perfils i els elements auxiliars han de tenir les característiques dimensionals, la
forma i el color indicats a la DT.
El moment d'inèrcia dels perfils ha de ser l'indicat a la DT, o en els seu defecte ha de tenir
un valor que garanteixi que les fletxes dels perfils col· locats, amb la càrrega del
tancament, i la pressió de vent considerada per a la zona sigui menor a 1/500 a la llargària
dels perfils.
Els diferents elements han de tenir un sistema de muntatge compatible que permeti
l'ensamblatge del conjunt del tancament cortina i la seva fixació als suports.
L'acabat superficial no ha de tenir defectes, com ara bonys, cops, ratlles, etc.
Els perfils han de ser d'alumini de qualitat L-3441 (UNE 38-337), amb un gruix mínim de paret
de 2 mm.
Els talls del perfils han de ser rectes i nets, i si han de quedar a la vista, han de tenir el
mateix acabat superficial que la resta del perfil.
ELEMENTS D'ALUMINI ANODITZAT:
L'anoditzat ha d'estar fet per una industria que disposi de la Marca de Qualitat EWAA-EURAS
(QUALANOD), o en el seu defecte que aporti un certificat amb el resultat dels assaig s
previstos a la norma UNE 38010.
Gruix de l'anoditzat en funció de l'us del perfil (UNE 38-013):
- Ambient normal amb neteja freqüent: > 15 micres
- Ambient marí o industrial: > 20 micres
Qualitat del segellat (UNE 38-017): valor =< 2
Resistència a la llum (UNE 38-024): => 9
Resistència a la radiació ultraviolada (UNE_EN 12373-8): Ha de complir
ELEMENTS D'ALUMINI LACAT:
El lacat ha d'estar fet per una industria que disposi de la Marca de Qualitat QUALICOAT, o en
el seu defecte aportar un certificat amb el resultat del assaigs establerts per aquesta marca
de qualitat.
Gruix de la capa de polièster (ISO 2360) en funció del tipus de recobriment:
- Pols: > 60 micres
- Pols en dues capes, una de fons i una opaca: > 110 micres
- Pintures líquides:
- PVDF en dues capes: > 35 micres
- PVDF metàl·liques a tres capes: > 45 micres
- Polièster de silicona sense primari: > 30 micres
- Altres pintures termodúctils: > 50 micres
- Pintures de dos components: > 50 micres
- Pintures electroforètiques: > 25 micres
Pàgina: 108

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:
Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin, en llocs protegits de la intempèrie, sense
contacte directe amb el terra.
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Si el material ha de ser component del full principal del tancament exterior d'un edifici, el
fabricant ha de declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb
l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1:
- Absorció d’aigua per capil·laritat
- Succió o tasa d’absorció d’aigua inicial (kg/m2.min)
- Absorció d’aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* NTE-FPC/1975 Fachadas Prefabricadas. MUROS CORTINA
B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS
B74 - LÀMINES DE PVC
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7422FMP.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Làmina termoplàstica de policlorur de vinil plastificat, amb o sense armadura.
S’han considerat els tipus de làmines següents:
- Làmina no resistent a l'intempèrie, sense armadura, o amb armadura de fibra de vidre
- Làmina resistent a l'intempèrie, sense armadura, o amb armadura de fibra de vidre, o de
malla de poliester
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La làmina estesa ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les vores han de ser
rectes.
Ha de ser impermeable a l'aigua.
S'ha de poder soldar pels procediments habituals (aire calent, alta freqüència, dissolvents,
etc).
Incompatibilitats: No s'ha de posar en contacte amb materials bituminosos, olis, greixos o
productes que continguin dissolvents o d'altres materials que provoquin la migració dels
plastificants del PVC. La làmina no resistent a la intèmperie no s'han d'exposar als raigs
solars.
En les làmines de dos components, les diferents capes han d'estar solidament adherides. Han de
tenir una resistència adequada a la deslaminació.
LÀMINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES:
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Defectes visibles (UNE-EN 1850-2)
- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 1928 mètode B): Ha de complir
- Resistència dels cavalcaments (UNE-EN 12316-2): >= valor declarat per el fabricant
- Factor de transmissió del vapor d’aigua (UNE-EN 1931): ± 30%
- Resistència a l'esquinç ament (UNE-EN 12310-2): >= valor declarat per el fabricant per les
direccions transversal i longitudinal de la làmina
- Doblegat a baixa temperatura (UNE-EN 495-5 ): = valor declarat per el fabricant
- Resistència a l’impacte (UNE-EN 12691): >= valor declarat per el fabricant
- Resistència a la penetració de les arrels (UNE-EN 13948): Ha de complir
- Durabilitat (UNE-EN 1297): Ha de complir
La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s’ha de determinar d’acord amb la
norma UNE-EN 13501-1.
La classificació respecte el comportament devant un foc extern s'ha de determinar d'acord amb
la norma UNE-EN 13501-5.
Toleràncies:
- Gruix efectiu (làmina sense considerar el reforç) (UNE-EN 1849-2): - 5%; + 10%
- Llargària (UNE-EN 1848-2): - 0%; + 5%
- Amplària (UNE-EN 1848-2): - 0,5%; + 1%
- Rectitut ( UNE-EN 1848-2): ± 50 mm
- Planor (UNE-EN 1848-2): ± 10 mm
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13956.
LÀMINES PER A BARRERES GEOSINTÈTIQUES:
Els requisits de les làmines s’han considerat en funció dels usos següents:
- Membranes d’impermeabilització en túnels i obres subterr ànies (UNE-EN 13491)
- Abocadors per a residus líquids (UNE-EN 13492)
- Recintes d’emmagatzematge i abocadors de residus sòlids (UNE-EN 13493)
- Làmines per a la construcció d’embassaments i preses (UNE-EN 13361)
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Característiques essencials:
- Permeabilitat a l’ aigua (estanquitat als líquids) (UNE-EN 14150)
- Resistència a la tracció (ISO/R 527-66)
- Punxonament estàtic (UNE-EN ISO 12236)
- Durabilitat:
- Oxidació (UNE-EN 14575)
- Fissuració sota tensió en un medi ambient actiu (ASTM D 5397-99)
- Característiques complementàries:
- Resistè ncia a l’esquinçament (ISO 34)
- Plegabilitat a baixes temperatures (UNE-EN 495-5)
- Resistència a la penetració d’arrels (EN 14416)
- Característiques complementàries per a condicions d’us específiques:
- Gruix (UNE-EN 1849-2)
- Massa per unitat de superfície (UNE-EN 1849-2)
- Allargament (ISO/R 527-66)
- Dilatació tèrmica (ASTM D 696-91)
- Característiques complementà ries per a us en membranes d'impermeabilització en túnels i
obres subterrànies:
- Durabilitat:
- Envelliment a la intempèrie (UNE-EN 12224)
- Microorganismes (UNE-EN 12225)
- Resistència química (UNE-EN 14414)
- Característiques complementaries per a condicions d'us específiques en làmines
d’impermeabilització en túnels i obres subterrànies:
- Reacció al foc
Característiques essencials en là mines per a abocadors per a residus líquids o sòlids:
- Permeabilitat als gasos (ASTM D 1434)
Característiques essencials en làmines per a abocadors per a residus líquids o sòlids , o per
embassaments i preses:
- Durabilitat:
- Envelliment a la intempèrie (UNE-EN 12224)
- Característiques complementàries en là mines per a abocadors per a residus líquids o sòlids,
o per embassaments i preses:
- Fricció, cisallament directe (EN ISO 12957-1)
- Fricció pla inclinat (EN ISO 12957-2)
- Característiques complementaries per a condicions d’us específiques en làmines per a
abocadors de residus líquids o sòlids:
- Durabilitat:
- Resistència química (UNE-EN 14414)
Pàgina: 110

- Característiques complementaries per a condicions d'us específiques en làmines per a
abocadors de residus líquids o sòlids o per embassaments i preses:
- Durabilitat:
- Microorganismes (UNE-EN 12225)
- Lixiviació (sol .lubilitat en aigua) (UNE-EN 14415)
LÀMINA RESISTENT A LA INTEMPÈRIE:
El PVC flexible ha de tenir en la seva composició els additius adequats que li confereixin
resistència a la intempèrie i que evitin la migració dels plastificants per l'acció dels raigs
ultraviolats.
S'han de diferenciar clarament, pel color, de les làmines que no tenen tractament protector.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades en rotlles, sense unions.
Emmagatzematge: Els rotlles s'han de mantenir en el seu envàs, apilats en posició horitzontal
amb un màxim de 5 filades posades en la mateixa direcció, entre 5°C i 35°C, en llocs protegits
del sol, la pluja i la humitat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
LÀMINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES:
UNE-EN 13956:2006 Láminas flexibles para impermeabilización. Láminas plásticas y de caucho
para impermeabilización de cubiertas. Definiciones y características.
LÀMINES PER A BARRERES GEOSINTÈTIQUES:
UNE-EN 13361:2005 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización en la construcción de
embalses y presas.
UNE-EN 13491:2005 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización como membranas de
impermeabilización frente a fluídos en la construcción de túneles y obras subterráneas.
UNE-EN 13492:2006 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización en la construcción de
vertederos para residuos líquidos, estaciones de transferencia o recintos de confinamiento
secundario.
UNE-EN 13493:2006 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización en la construcción de
obras de almacenamiento y vertederos de residuos sólidos.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN LÀ MINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE
COBERTES:
A cada rotlle o en la documentació que acompanya el producte, ha de figurar de forma clara i
ben visible la informació següent:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Data de fabricació
- Identificació del producte
- Llargària i amplària nominals
- Gruix o massa
- Indicació del tipus de PVC
- Etiquetat segons el REAL DECRETO 255/2003 que regula l’envasat i etiquetatge de preparats
perillosos
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i
1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la
següent informació:
- El nú mero d'identificació de l'organisme de certificació del Control de producció en
fàbrica
- El nom o la marca comercial
- L'adreça enregistrada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge
Pàgina: 111
- El número de certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en
fàbrica
- Referència a la norma europea EN
- Descripció del producte: material base, armadura, acabat superficial i us previst
- Informació sobre les característiques essencials
Si el material ha de ser component del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de
declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb l'especificat en
l'apartat 4.1 del CTE/DB-HS 1:
- Estanquitat
- Resistència a la penetració d’arrels
- Envelliment artificial per exposició prolongada a la combinació de radiació ultraviolada,
altes temperatures i aigua
- Resistència a la fluència
- Estabilitat dimensional
- Envelliment tèrmic
- Flexibilitat a baixes temperatures
- Resistència a la càrrega estàtica
- Resistència a la càrrega dinàmica
- Allargament al trencament
- Resistència a la tracció
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a impermeabilització de cobertes:
- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la
Producció en Fàbrica
- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes al comportament al foc exterior de
Nivell o Classe: productes classe F roof,
- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes a reacció al foc de Nivell o
Classe: F:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes al comportament al foc exterior de
Nivell o Classe: productes que requereixen assaig,
- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes a reacció al foc de Nivell o
Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de reacció
al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes a reacció al foc de Nivell o
Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al
foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN LÀMINES PER A BARRERES GEOSINTÈTIQUES:
A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Identificació del producte
- Dimensions
- Massa nominal per unitat de superfície (g/m2)
- Tipus de polímer principal
- Classificació del producte segons ISO 10318
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i
1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la
següent informació:
- El nú mero d'identificació de l'organisme de certificació del Control de producció en
fàbrica
- El nom o la marca comercial
- L'adreça enregistrada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge
- El número de certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en
fàbrica
- Referència a la norma europea EN
- Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN
Pàgina: 112

El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de
producció en fàbrica emès per l’organisme d’inspecció
OPERACIONS DE CONTROL EN MEMBRANES:
Inspecció visual del material en cada subministrament.
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
A la recepció dels productes es comprovarà:
- Correspondència als especificats en el plec de condicions i el projecte
- Que disposen de la documentació – certificacions exigides
- Que es corresponen amb les propietats demandades
- Que han estat assajats amb la freqüència establerta
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Determinació de les característiques geomè triques sobre un 10% dels rotllos rebuts en cada
subministrament.
- Cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’ obra per a
cada tipus de membrana, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que
garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels
assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
- Plegabilitat
- Migració de plastificants
- Envelliment artificial accelerat
- Resistència a la percussió
- Resistència a la tracció i allargament fins el trencament
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls es realitzaran segons les indicacions de la DF. La presa de mostres del material
es realitzarà d’acord amb la norma UNE-EN 13956 , segons el tipus de làmina.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’admetran l es membranes que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i
acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les
condicions exigides.
Els resultats dels assaigs d’identificació compliran les condicions del plec. En cas
d’incompliment en una comprovació, es repetirà l’assaig sobre dues mostres mé s del mateix
lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris.
En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent,
incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats,
fins al 100% del subministrament.
B7C - MATERIALS PER A AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I MATERIALS
FONOABSORBENTS
B7C2 - PLANXES DE POLIESTIRÈ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7C2P100,B7C2X050.
Pàgina: 113
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Planxa rígida d'escuma de poliestirè amb estructura de cèl·lula tancada amb cantells rectes o
amb forma especial per a connectar-se entre sí (encadellat, mitjamossa, etc.) i de superfície
llisa o amb tractament (acanalada, relleu, , ranurada, etc.)
S'han considerat els tipus següents:
- Poliestirè expandit amb la cara llisa o ranurada
- Poliestirè expandit ondulat o nervat
- Poliestirè extruït: expandit per extrusió en un procés continu
- Poliestirè expandit elastificat
- Poliestirè expandit moldejat per a terra radiant
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir defectes superficials (de paral·lelisme a les seves cares, de balcaments,
etc.), defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, d'humitat, etc.) o
contingut alt d'impureses que es determina per infraroigs.
Ha de tenir un gruix i una estructura homogènia a tota la superfície.
Les cares han de ser planes i paral·leles, els angles rectes i les arestes vives.
Les plaques preparades per a la unió entre elles, han de tenir els cantells amb la forma ad
ient per encadellar-los o preparats a mitjamossa, segons el cas.
- Resistència tèrmica (UNE-E N 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.25 m2K/W
- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): = 50 kPa
- Durabilitat: Els productes han de mantenir les característiques de conductivitat tè rmica,
comportament front al foc i resistència a compressió invariables en el temps segons
l’especificat en la UNE-EN 13163.
- Deformació sota condicions especí fiques de càrrega a compressió i temperatura (UNE-EN
1605): Els valors de deformació relativa han d’estar dins dels lí mits especificats en la
taula 4 de la UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat
- Tensió de compressió al 10% de deformació (UNE-EN 826): Els valors no poden ser inferiors
als especificats en la taula 5 de la UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat
- Resistència a tracció perpendicular a les cares (UNE-EN 1607): Els valors no poden ser
inferiors als especificats en la taula 6 de la UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat
- Fluència a compressió (UNE-EN 1606): Els valors no poden ser inferiors als declarats pel
fabricant, en les condicions establertes en l’apartat 4.3.8 de la UNE-EN 13163, en funció del
nivell declarat
- Absorció d’aigua (UNE-EN 12087 ): Els valors no poden ser inferiors als especificats en la
taules 8 i 9 de la UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat
- Resistència congelació-descongelació (300 cicles) ( UNE-EN 12091):
- Reducció de la tensió de compressió al 10% de deformació:

- Amplària (UNE-EN 822): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits
següents en funció de la classe declarada:
- W1: ± 0,6% o ± 3 mm
- W2: ± 2 mm en planxes i ± 0,6% o ± 3 mm en rotlles
- Gruix (UNE-EN 823): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits següents
en funció de la classe declarada:
- T1: ± 2 mm
- T2: ± 1 mm
- Rectangularitat (UNE-EN 824): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits
següents en funció de la classe declarada:
- S1: ± 5 mm/1000 mm
- S2: ± 2 mm/1000 mm
- Planor (UNE-EN 825): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits següents
en funció de la classe declarada:
- P1: 30 mm
- P2: 15 mm
- P3: 10 mm
- P4: 5 mm
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13163.
POLIESTIRÈ EXTRUÏT:
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Estabilitat dimensional en condicions específiques de temperatura i humitat (UNE-EN 1604):
- Variació relativa en llargària i amplària: ± 2%
- Tensió de compressió al 10% de deformació (UNE-EN 826): Els valors no poden ser inferiors
als especificats en la taula 3 de la UNE-EN 13164, en funció del nivell declarat
- Durabilitat: Els productes han de mantenir les característiques de conductivitat tè rmica,
comportament front al foc i resistència a compressió invariables en el temps segons
l’especificat en la UNE-EN 13164.
- Tracció perpendicular a les cares (UNE-EN 1607): Els valors no poden ser infe riors als
especificats en la taula 5 de la UNE-EN 13164, en funció del nivell declarat
- Fluència a compressió (UNE-EN 1606 ): Els valors no poden ser inferiors als declarats pel
fabricant, en les condicions establertes en l’apartat 4.3.4 de la UNE-EN 13164, en funció del
nivell declarat
- Absorció d’aigua (UNE-EN 12087): Els valors no poden ser inferiors als especificats en la
taules 6 i 7 de la UNE-EN 13164, en funció del nivell declarat
- Resistència congelació-descongelació (UNE-EN 12091):
- Reducció de la tensió de compressió al 10% de deformació: 4000 mm: ± 35 mm
- Gruix (UNE-EN 823): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits següents
en funció de la classe declarada:
- T1: - 2 mm
- Gruix < 50 mm: + 2 mm
- Gruix >= 50 mm i = 120 mm: + 8 mm
- T2: ± 1,5 mm
- T3: ± 1 mm
Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13164.
Pàgina: 115
PLACA DE POLIESTIRÈ EXPANDIT ELASTIFICAT:
Aixafament, sotmès a 0,04 N/mm2:

foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i
les seves modificacions):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe:
(A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de reacció
al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic),
- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe:
(A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament identificable en el
procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al foc (per exemple
l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors
declarats evaluats segons la UNE-EN 13172.
OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual del material en cada subministrament.
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
A la recepció dels productes es comprovarà:
- Correspondència amb els especificats en el plec de condicions i el projecte
- Que disposen de la documentació – certificacions exigides
- Que es corresponen amb les propietats demandades
- Que han estat assajats amb la freqüència establerta
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una
ocasió al llarg de l’obra per a cada tipus de placa, es realitzaran els assaigs
d’identificació següents:
- Densitat
- Conductivitat tèrmica
- Permeabilitat al vapor d’aigua
- Resistència a la compressió
- Coeficient de dilatació
- Reacció al foc
- Determinació sobre un 10% de les plaques rebudes en cada subministrament de les caracterí
stiques geomètriques següents (UNE-EN 13163)
- Amplària
- Llargària
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’ admetran les plaques que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i
acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les
condicions exigides.
Els resultats dels assaigs d’identificació compliran les condicions del plec. En cas
d’incompliment en una comprovació, es repetirà l’assaig sobre dues mostres mé s del mateix
lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris.
En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent,
incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats,
fins al 100% del subministrament.
Pàgina: 117
B7C3 - PLAQUES D'ESCUMA DE POLIURETÀ I POLIISOCIANURAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7C3A400.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Placa rígida d'escuma de poliuretà, amb estructura de cèl·lula substa ncialment tancada, amb o
sense cares rígides o flexibles o revestiments i amb o sense reforç integral.
S'han considerat els tipus següents:
- Plaques d’escuma rígida de poliuretà (PUR)
- Plaques d’escuma rígida de poliisocianurat (PIR)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir defectes superficials (de paral·lelisme a les seves cares, de balcaments, etc.)
o defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, d'humitat, etc.).
Ha de tenir un gruix i una estructura homogènia a tota la superfície.
Les cares han de ser planes i paral·leles, els angles rectes i les arestes vives.
Les plaques preparades per a la unió entre elles amb encaix, han de tenir els cantells amb la
forma de mitjamossa.
Resistència tèrmica a 10ºC (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): >=0,05 m2K/W
Conductivitat tèrmica a 10°C (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): 4 000 ±15
- Gruix:
Classe Gruix nominal (mm)
Pàgina: 118

50 50 a 75 > 75
Tolerància (mm)
T1 ±3 ±4 +6,-3
T2 ±2 ±3 +5,-2
T3 ±1,5 ±1,5 ±1,5
- Rectangularitat: La desviació respecte a la rectangularitat en la llargària i en l’amplària
no excedirà de 6 mm/m.
- Planeitat:
Producte de mida real Desviació de
planeitat
(mm)
Llargària Àrea
(m) (m2)
=

FELTRE O PLACA AMB REVESTIMENT D'ALUMINI:
Permeabilitat al vapor d'aigua:
- Feltre amb paper kraft d'alumini:

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Elements més o menys rígids elaborats amb llana mineral obtinguda per fusió de roca, escòria
o vidre, amb o sense revestiment, en forma de feltres, mantes, pannells o planxes.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. En les plaques, les cares han de ser planes
i paral·leles i els angles rectes.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència tèrmica (UNE-E N 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.25 m2K/W
- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939):

procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al foc (per exemple
l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors
declarats evaluats segons la UNE-EN 13172.
OPERACIONS DE CONTROL:
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
Inspecció visual del material en cada subministrament.
A la recepció dels productes es comprovarà:
- Correspondència amb els especificats en el plec de condicions i el projecte
- Que disposen de la documentació – certificacions exigides
- Que es corresponen amb les propietats demandades
- Que han estat assajats amb la freqüència establerta
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una
ocasió al llarg de l’obra per a cada tipus de placa, es realitzaran els assaigs
d’identificació següents:
- Percentatge de vidre i aglomerant (UNE 92208)
- Densitat (UNE-EN 1602)
- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667, UNE-EN 12939)
- Reacció al foc
- Determinació sobre un 10% de les plaques rebudes en cada subministrament de les caracterí
stiques geomètriques següents (UNE 92209)
- Amplària
- Llargària
- Gruix
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’ admetran les plaques que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i
acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les
condicions exigides.
Els resultats dels assaigs d’identificació compliran les condicions del plec. En cas
d’incompliment en una comprovació, es repetirà l’assaig sobre dues mostres mé s del mateix
lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris.
En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent,
incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats,
fins al 100% del subministrament.
B7CZ - MATERIALS AUXILIARS PER A AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7CZ1600,B7CZ1400.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Tac i suport aïllant de niló per a fixació mecànica de plaques aïllants.
Pàgina: 125
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La peça ha de tenir les superfícies netes, sense clivelles, rebaves o d'altres imperfeccions.
La forma del tac i la seva textura ha de permetre la fixació sobre materials foradats i
massissos.
Les característiques mecàniques del tac han de ser les adequades pel tipus de suport i la
placa que cal fixar.
El fabricant ha de lliurar, si se li demana, el certificat de garantia dels valors de
resistència a l'arrencada, al tallament i a l'estabilitat dimensional.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Empaquetats.
Emmagatzematge: en el seu envàs, en llocs protegits contra els impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B7J - MATERIALS PER A JUNTS, SEGELLATS I RECONSTRUCCIÓ VOLUMS
B7J5 - SEGELLANTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7J500ZZ,B7J50010,B7J50090,B7J5009A.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials plàstics de diferent composició, sense forma específica que serveixen per a tancar
un junt entre materials d'obra per a que en quedi garantida l'estanquitat.
S'han considerat els tipus següents:
- Massilla de silicona: Màstic monocomponent de cautxú de silicona, d'elasticitat permanent,
amb sistema reactiu acètic (àcid), amínic (bàsic) o neutre
- Massilla de polisulfurs bicomponent: Màstic elastòmer bicomponent de resines epoxi i cautxú
de polisulfurs amb additius i càrregues
- Massilla de poliuretà monocomponent o bicomponent: Màstic de poliuretà amb additius i
càrregues d'elasticitat permanent
- Massilla acrílica: Màstic monocomponent de consistència plàstica de polímers acrílics en
dispersió aquosa, amb additius i càrregues
- Massilla de butils: Màstic monocomponent tixotròpic de cautxú butil d'elasticitat permanent
- Massilla d'oleo-resines: Màstic monocomponent d'òleo-resines amb additius i càrregues de
plasticitat permanent
- Massilla de cautxú-asfalt: Massilla d'aplicació en fred, a base de betums asfàltics,
resines, fibres minerals i elastómers
- Massilla asfàltica d'aplicació en calent, a base de betums modificats amb elastòmers i
càrregues minerals
- Escuma de poliuretà en aerosol: Escuma monocomponent autoexpandible
- Massilla per a junt de plaques de guix laminat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
Excepte la massilla de cautxú-asfalt, l'asfàltica i la utilitzada per a plaques de cartó-guix,
la resta de massilles han de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb
pistola.
Característiques físiques:
Tipus massilla Densitat Temperatura Deformació Resistència a
a 20°C d'aplicació màx. a 5°C temperatura
Pàgina: 126

(g/cm3)
Silicona neutra 1,07-1,15 -10 - +35°C 20-30% -45 - +200°C
Silicona àcida 1,01-1,07 -10 - +35°C 20-30% -
ó bàsica
Polisulfur >= 1,35 -10 - +35°C 30% -30 - +70°C
bicomponent
Poliuretà 1,2 5 - 35°C 15-25% -30 - +70°C
monocomponent
Poliuretà 1,5-1,7 5 - 35°C 25% -50 - +80°C
bicomponent
Acrílica 1,5-1,7 5 - 40°C 10-15% -15 - +80°C
De butils 1,25-1,65 15 - 30°C 10% -20 - +70°C
D'óleo-resines 1,45-1,55 -10 - +35°C 10% -15 - +80°C
Característiques mecàniques:
Tipus massilla Resistència aMòdul d'elasticitat al Duresa
la tracció 100% d'allargament Shore A
(N/mm2) (N/mm2)
Silicona neutra >= 0,7 0,2 12° - 20°
Silicona àcida >= 1,6 0,5 25° - 30°
ó bàsica
Polisulfur >= 2,5 - 60°
bicomponent
Poliuretà >= 1,5 0,3 30° - 35°
monocomponent 0,3 - 0,37 N/mm2
(polimerització ràpida)
Poliuretà - 1,5 -
bicomponent
Acrílica - 0,1 -
De butils - - 15° - 20°
MASSILLA DE SILICONA:
Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una
massa consistent i elàstica.
Base: Cautxú-silicona
Allargament fins al trencament:
- Neutra: >= 500%
- Àcida o bàsica: >= 400%
MASSILLA DE POLISULFURS BICOMPONENT:
Un cop mesclats ambdós components a temperatura >= 10°C es transforma en un material
elastomèric que vulcanitza sense retraccions, i no li afecta la humitat.
La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície.
Base: Polisulfurs + reactiu
Temperatura òptima de la mescla: 10°C - 20°C
MASSILLA DE POLIURETÀ MONOCOMPONENT BICOMPONENT:
Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una
massa consistent i elàstica.
La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície.
Base:
- Monocomponent: Poliuretà
- Bicomponent: Poliuretà + reactiu
Temperatura òptima de la mescla: 15°C - 20°C
MASSILLA ACRÍLICA:
El procés de reticulació comença a evaporar l'aigua de la massa, la qual es converteix en una
pasta tixotròpica consistent i amb una certa elasticitat.
Base: Polímers acrílics
MASSILLA DE BUTILS:
Vulcanitza en evaporar-se el dissolvent i entrar en contacte amb l'aire, i es converteix en
una pasta tixotròpica elàstica.
Base: Cautxú-butil
MASSILLA D'OLEO-RESINES:
Pàgina: 127
En contacte amb l'aire, forma una pel·lícula superficial protectora i resistent i manté
l'interior plàstic.
Base: Oleo-resines
MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT:
Mesclats els components, sense escalfar els materials a una temperatura >= 38°C, ha de donar
un producte homogeni amb la consistència adequada per a la seva aplicació per abocament,
pressió o extrussió , com a mínim 1 hora després de la seva preparació.
Base: Cautxú-asfalt
Resistència a la temperatura: 18°C - 100°C
MASSILLA ASFÀLTICA:
Resiliència a 25°C: 78%
ESCUMA DE POLIURETÀ EN AEROSOL:
Temps d'assecatge (23°C i 50% HR): 20-25 min
Densitat (DIN 53420): Aprox. 20 kg/m3
Temperatura d'aplicació: 5°C - 20°C
Resistència a la tracció (DIN 53571)
- a 20°C: 15 N/cm2
- a -20°C: 20 N/cm2
Comportament al foc (DIN 4102): Classe B2
Resistència a la temperatura: -40°C - +90°C
MASSILLA PER A JUNTS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
Ha de tenir la consistència adient per a la seva correcta aplicació.
El fabricant ha de subministrar les instruccions necessàries per a la seva aplicació.
Classificació dels materials :
Principal mecanisme d’adormiment
DESCRIPCIÓ Pasta d’assecat Pasta d’adormiment
(en pols o llesta per l’ús) (Només en pols)
Pasta de farcit 1A 1B
Pasta d’acabat 2A 2B
Compost mixt 3A 3B
Pasta sense cinta 4A 4B
MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT O ASFÀLTICA:
Característiques físiques:
Penetració a Fluència a 60°C Adherència
Tipus Densitat 25°C,150g i 5s UNE 104-281(6-3)5 cicles a -18°C
massilla (g/cm3) UNE 104-281(1-4) (mm) UNE 104-281(4-4)
(mm)
Cautxú 1,35-1,5

Temps màxim d'emmagatzematge nou mesos.
MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
Ha de ser subministrat pel mateix fabricant de les plaques que s'utilitzin, a fi d'asegurar-ne
la compatibilitat dels materials.
Emmagatzematge: En envàs hermètic, protegit de la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
UNE-EN 13963:2006 Material para juntas para placas de yeso laminado. Definiciones,
especificaciones y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Ha de portar impreses les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Identificació del producte
- Color (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix o escuma de poliuretà)
- Instruccions d'ús
- Pes net o volum del producte
- Data de caducitat (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix)
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX
LAMINAT:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc. Productes que satisfan la Decisió de la Comissió 96/603/CE
modificada,
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Altres,
- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o
Caracteristica: Reacció al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
El símbol de marcat de conformitat CE ha d’anar estampat sobre el producte o bé en l’etiqueta,
embalatge o documentació comercial.
El símbol de marcatge CE ha d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número o marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els dos últims dígits de l’any en que es va fixar el marcat
- Referència a la norma UNE-EN 13963
- Descripció del producte:nom genèric, material i us previst
- Informació sobre les característiques essencials
OPERACIONS DE CONTROL EN MASSILLA ASFÀLTICA:
- Control de les condicions del subministrament i recepció del certificat de qualitat
corresponent on es garanteixi el compliment de les condicions establertes al plec.
- Per a cada material segellant diferent o quan es modifiquin les condicions de
subministrament, es realitzaran els assaigs d’identificació següents:(UNE 104281-0-1)
- Assaig de penetració
- Assaig de fluència
- Assaig d’adherència
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MASSILLA ASFÀLTICA:
La presa de mostres del material per a determinar les seves característiques, es realitzarà d’
acord a la norma UNE 104281-0-1.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN MASSILLA ASFÀLTICA:
Pàgina: 129
No s’acceptarà el material que no arribi acompanyat del corresponent certificat de control de
fabricació garantint el compliment de les condicions establertes al plec.
En el cas que qualsevol dels assaigs realitzats no resultés satisfactori, es repetirà el
mateix sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne únicament quan els dos nous
resultats compleixin les especificacions.
B7JZ - MATERIALS AUXILIARS PER A JUNTS I SEGELLATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7JZ00E1.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials amb finalitats diverses per a col·laborar i complementar l'elaboració de junts i
segellats.
S'han considerat els tipus següents:
- Cinta de cautxú cru
- Cinta de paper resistent per a junts de plaques de cartó-guix
- Cinta reforçada amb dues làmines metàl·liques per a cantonera de plaques de cartó-guix
- Emprimació prèvia per a segellats
IMPRIMACIÓ PRÈVIA PER A SEGELLATS:
No ha de produir defectes o alteracions físiques o químiques en el material segellador.
Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fluir i
anivellar-se correctament i deixar una capa uniforme després de l'assecatge.
CINTA DE CAUTXÚ CRU:
Cinta autoadhesiva a base de cautxú no vulcanitzat sense dissolvents, per a junts en sistemes
d'impermeabilització amb membranes.
CINTES PER A JUNTS EN PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
Amplària: >= 5 cm
Estabilitat dimensional de la cinta de paper:
- Amplària: < 0,4%
- Llargària: = 4,0 N per mm d’amplària
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CINTA:
Subministrament: En rotlles de diferents mides.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i de manera que no s'alterin les seves
característiques.
IMPRIMACIÓ PRÈVIA PER A SEGELLATS:
Subministrament: Cada envàs ha de tenir impreses les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Pes net o volum del producte
- Data de caducitat
- Instruccions d'ús
- Limitacions de temperatura
- Toxicitat i inflamabilitat
Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en un envàs tancat hermèticament, en lloc
sec. S'ha de protegir de les gelades.
CINTES PER A JUNTS EN PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
Producte Ús previst Característiques Sistema
Per a tots els usos Reacció al foc 3/4
Pàgina: 130

Material per a que estiguin sotmesos
junts de plaques a reglamentació de foc Altres 4
guix laminat
Per a situacions i usos no Tots 4
contemplats anteriorment
-Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant
i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzats per laboratori notificat.
- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant
El símbol de marcat de conformitat CE ha d’anar estampat sobre el producte o bé en l’etiqueta,
embalatge o documentació comercial.
El símbol de marcatge CE ha d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número o marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els dos últims dígits de l’any en que es va fixar el marcat
- Referència a la norma UNE-EN 13963
- Descripció del producte:nom genèric, material i us previst
- Informació sobre les característiques essencials
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
CINTES PER A JUNTS EN PLAQUES DE GUIX LAMINAT:
UNE-EN 13963:2006 Material para juntas para placas de yeso laminado. Definiciones,
especificaciones y métodos de ensayo.
B7Z - MATERIALS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS
B7Z1 - MATERIALS ESPECIALS PER A MEMBRANES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B7Z1417B.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials amb finalitats diverses per a col·laborar i complementar l'execució d'una
impermeabilització realitzada amb membrana.
S'han considerat els tipus següents:
- Llistó de fusta de pi de secció triangular de 50x50 mm
- Platina d'acer galvanitzat d'1 mm de gruix per a fixació de làmines impermeabilitzants.
- Paper kraft perforat
- Làmina de neoprè de 2 a 20 mm de gruix
LLISTÓ DE FUSTA DE PI:
Ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No han de tenir signes de putrefacció, ni
corcs, ni fongs ni nusos morts o estelles.
Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per l'assecatge que no afectin a les
característiques de la fusta.
Contingut d'humitat: Aprox. 12%
Diàmetre dels nusos vius: = 50 cm
Toleràncies:
- Fletxes: ± 5 mm/m, = 275 g/m2
Puresa del zinc (% en pes): >= 98,5%
LÀMINA DE NEOPRÈ:
Làmina elastomèrica de cautxú amb addició de clor.
Resistència a la tracció: 10 - 16 N/mm2
Resistència a l'esquerdament: 6 - 7 N/mm2
Duresa (unitats Shore A): 65° - 70°
Deformació romanent per tracció: = 1300 kg/m3
Reacció al foc: Autoextinguible
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
LLISTÓ DE FUSTA DE PI:
Subministrament: Empaquetats.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte
directe amb el terra. Les platines han d’estar protegides de la intempèrie.
PAPER KRAFT:
Subministrament: En rotlles.
Emmagatzematge: de manera que no s'alterin les seves condicions.
PLATINA D'ACER GALVANITZAT PER A FIXACIÓ DE MEMBRANES:
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte
directe amb el terra. Les platines han d’estar protegides de la intempèrie.
LÀMINA DE NEOPRÈ:
Subministrament: En plaques.
Emmagatzematge: Protegida de la brutícia i de les temperatures superiors a 40°C.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS
B83 - MATERIALS PER A APLACATS
B83H - PLAQUES DE FIBRES VEGETALS PER A REVESTIMENTS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Placa de fibres de fusta amb aglomerants minerals i ciment, de 15 a 100 mm de gruix.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir defectes com ara fissures o deformacions.
Els angles i les arestes vistes han de ser rectes.
Pàgina: 132

Resistència al foc segons UNE-EN 13501-1: B-s3,d0
Llargària nominal: 200 cm
Amplària nominal: 50 - 60 cm
Pes:
Gruix de la placa Pes /m2
(mm) (kg)
15 8,0
25 11,5
35 14,5
50 19,5
60 24,0
75 28,0
100 36,0
Toleràncies:
- Llarg: + 5 mm, - 10 mm
- Ample: ± 5 mm
- Gruix: + 3 mm, - 2 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades en paquets.
Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’ un espai
habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats
higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1:
- Conductivitat tèrmica (W/mK)
- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua
Emmagatzematge: En posició horitzontal, en llocs protegits de cops i de la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B83Z - MATERIALS AUXILIARS PER A APLACATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B83ZA700,B83Z2F9C,B83ZUZ10.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials auxiliars per a aplacats.
S'han considerat els elements següents:
- Ganxo d'acer inoxidable per a l'ancoratge d'aplacats
- Platina per a l'ancoratge autoportant d'aplacats
- Perfileria de planxa d'acer galvanitzat de 75 - 85 mm d'amplària
- Estructura de suport per a panells compostos d’alumini, feta amb perfils verticals omega d’
alumini 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6 mm de gruix, ancoratges regulables d’alumini, i
estructura horitzontal de tubs d’alumini, i fixacions mecàniques per a obra de fàbrica
PERFILERIA:
Els perfils han de complir les característiques geomètriques, dimensionals i de forma, que els
siguin pròpies.
No han de tenir marques de plecs, cops ni altres defectes superficials. Han de tenir els
forats necessaris per la seva fixació mecànica al parament.
Pàgina: 133
El recobriment protector ha de ser homogeni i continu en tota la seva superfí cie i no ha de
tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments. El recobriment protector ha de ser conforme a
alguna de les classes següents (segons les normes EN 10326 o EN 10327):
- Recobriment protector de zinc: Z275, Z140, Z100
- Recobriment protector de zinc-alumini: ZA130, ZA095
- Recobriment protector d’alumini-zinc: AZ150, AZ100
El fabricant ha d’estabir el gruix nominal, la llargària nominal i l’amplària nominal
Els perfils que constitueixen l’estructura de suport de les plaques de guix laminat han de
designar-se de la següent manera:
- La expressió “perfilería metálica”
- Referència a la norma EN 14195
- La descripció específica del fabricant
- La classe de recobriment de protecció
- La lletra prefix del perfil seguida de les dimensions nominals, en mm, en l’ordre següent:
- Dimensions de la secció transversal
- Gruix
- Llargària
Els perfils han d’anar marcats de manera clara e indeleble, amb la següent informació com a
mínim:
- Referència a la norma europea EN 14195
- Nom, marca comercial o altres mitjans d’identificació del fabricant
- Identificació de la perfileria segons el sistema de designació esmentat anteriorment
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
Toleràncies:
- Llargària del perfil (L):
- L =< 3 000 mm: ± 3 mm
- 3 000 < L =< 5 000 mm: ± 4 mm
- L >= 5 000 mm: ± 5 mm
- Amplària del perfil: ± 0,5 mm
- Amplària de l’ala:
- Ala compresa entre dos plecs: ± 0,5 mm
- Ala compresa entre plec i vora tallada: ± 1,0 mm
- Angle format per l’ala i l’anima: ± 2º
- Rectitud del perfil: < L/400 (L=llargària nominal)
- Torsió: relació h/W < 0,1 (W=amplària nominal; h=distància que es separa d’una superfície
plana l’extrem no travat del perfil)
Gruix de la planxa: >= 0,6 mm
GANXO D'ACER GALVANITZAT:
La part posterior del ganxo ha de tenir una forma que garanteixi l'ancoratge. La part
davantera ha de garantir la subjecció de les peces de l'aplacat.
Diàmetre: >= 0,5 cm
Llargària de l'ancoratge o suport de les peces: >= 2 cm
PLATINA:
La superfície de la platina ha de ser plana i els angles i les arestes han de ser rectes.
La part posterior de la platina ha de dur un tall horitzontal amb les dues meitats resultants
doblegades en sentit contrari o amb una disposició similar que n'asseguri l'ancoratge.
Límit elàstic de l'acer: 420 N/mm2
Llargària: >= 7 cm
Gruix: >= 0,3 cm
Alçària: >= 2,5 cm
Llargària de l'ancoratge o suport de les peces: >= 2 cm
ESTRUCTURA DE SUPORT PANNELLS:
Es un conjunt de perfils verticals, perfils horitzontals, suports dels perfils i fixacions
mecàniques.
Els perfils verticals són de tipus omega, d’alumini, de 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6 mm de
gruix.
Els suports han de ser peces en forma d’U de planxa d’ alumini, amb perforacions per fixar els
perfils verticals, i perforacions per a fixar els suports a l’obra de fàbrica de l’edifici.
Les perforacions han de ser colises, per tal de regular la posició dels perfils i els
suports.
Pàgina: 134

La estructura horitzontal ha de ser un conjunt de tubs d’alumini, i fixacions mecà niques
adaptats al tamany de les safates, per tal de reforçar-les horitzontament.
Les fixacions mecàniques han de ser adients al tipus de suport, i a les càrregues previstes a
la DT.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
PERFILERIA:
Subministrament: Embalats de manera que s'asseguri la seva rectitud.
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
+- --------------------------------------------------------------------------------+
¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦
¦-------------------------------------------------¦---------------------¦---------¦
¦ ¦ En tots els usos subjectes a espe- ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦
¦ ¦ cificacions de reacció al foc ¦---------------------¦---------¦
¦ Perfileria ¦ ¦ Altres ¦ 4 ¦
¦ metàl·lica ¦------------------------------------¦---------------------¦---------¦
¦ ¦ Per a situacions i usos no mencio- ¦ Tots ¦ 4 ¦
¦ ¦ nats anteriorment ¦ ¦ ¦
+---------------------------------------------------------------------------------+
- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs
inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat
- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant
El símbol normalitzat del marcatge CE (segons la directiva 93/68/CE) s’ha d’estampar sobre la
perfileria de manera visible (o si no és possible, sobre l’etiqueta, l’ embalatge, o la
documentació comercial que acompanya al producte) i ha d’anar acompanyat de la següent
informació com a mínim:
- Nom, logotip o adreça declarada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any de la impressió del marcatge
- Referència a la norma europea EN 14195
- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials que han de declarar-se de la següent
manera:
- Resistència a flexió, valor declarat
- Reacció al foc, Classe
- Prestació No determinada (PND) per a aquelles característiques en les que sigui
aplicable
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.
GANXO I PLATINA:
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
GANXO, PLATINA I PERFILERIA:
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
ESTRUCTURA DE SUPORT PANNELLS:
m2 de superfície a aplacar d’acord amb la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PERFILERIA:
UNE-EN 14195:2005 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso laminado.
Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
UNE-EN 14195:2005/AC:2006 Perfilería metálica para su uso en sistemas de placas de yeso
laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.
B84 - MATERIALS PER A CELS RASOS
B842 - PLAQUES DE FIBRES MINERALS
Pàgina: 135
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B842BK41.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Placa o banda de fibres minerals aglomerades en humit o de fibres minerals compa ctades amb
capacitats fonoabsorbents de diferents acabats per a utilitzar en cel ras registrable.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La cara vista ha de ser plana, sense pols, fissures, eflorescències o d'altres defectes.
Els angles i les arestes vistes han de ser rectes.
La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència al foc (UNE-EN 13501-2)
- Reacció al foc (UNE-EN 13501-1)
- Contingut d’amiant (UNE-EN 13964): Sense amiant
- Emissió de formaldehíd (UNE-EN 13964): Ha de complir
- Absorció acústica (UNE-EN ISO 354)
- Aïllament acústic (UNE-EN ISO 140-3, UNE-EN ISO 717-1)
- Resistència a la tracció per flexió (UNE-EN 13964): Ha de complir
Toleràncies:
- Llargària: ± 1,5 mm
- Amplària: ± 1,5 mm
- Gruix: ± 1,5 mm
- Cantell: Ha de complir les toleràncies definides en la taula 3 (UNE-EN 13964), en funció
del tipus de cantell
- Desviació de l’ortogonalitat respecte als 90º: 1/500
- Tolerància màxima de la planor positiva i flexió negativa: 1/300 de la llargària mesurada
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades, de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: En llocs secs, protegides de la intempèrie i dels impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 13964:2006 Techos suspendidos. Requisitos y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1 a E)***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a
assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la
Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions),
- Productes per a acabat interior de sostres per a usos finals, excepte el subjecte a
reglamentacions sobre resistència al foc, sobre reacció al foc i sobre substàncies perilloses
i el subjecte als requisits de seguretat d'ús en vigor (fragilitat, resistència a la tracció
per flexió i capacitat portant):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte als requisits de seguretat d'ús en
vigor (fragilitat, resistència a la tracció per flexió i capacitat portant),
Pàgina: 136

- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa
clarament identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de
reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material
orgànic),
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre substàncies
perilloses,
- Productes per a acabat interior subjecte a reglamentacions sobre resistència al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al
foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:
- Nom del fabricant, logotip o marca d’identificació
- Número i any de la Norma Europea del material
- Símbols corresponents al tipus i dimensions
- Identificació del material o materials
- Any i mes de fabricació
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i
1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la
següent informació:
- Valors declarats de les característiques exigides
OPERACIONS DE CONTROL:
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
Inspecció visual del material a la seva recepció , en referència a l’aspecte i
característiques geomètriques.
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i per cada 500 m2 d’un
mateix tipus de placa que arribi a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del
fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tè cniques, incloent els
resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
- Plaques de fibres minerals:
- Pes
- Coeficient d’absorció acústica
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
- Es comprovaran, sobre 10 mostres rebudes en cada subministrament, les característiques
geomètriques següents:
- Amplària
- Llargària
- Gruix
- Planor
- Rectitud d’arestes
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
Pàgina: 137
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Control estructural i físic:
- No s’autoritzarà la col·locació de plaques que no vagin acompanyades del certificat del
fabricant.
- Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’entrega dels certificats de
qualitat del fabricant, es farà una sèrie completa d’assaigs a les plaques ecopinades a
càrrec del contractista.
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 5 mostres del
mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 5 mostres resultin
satisfactoris.
Control geomètric:
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 10 plaques del
mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 plaques resultin
satisfactoris.
B843 - PLAQUES DE FIBRES VEGETALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B8432233,B8432182.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, fonoabsorbent o no amb la cara vista
rugosa, per a utilitzar en cel ras desmuntable.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La cara vista ha de ser plana, sense pols, eflorescències ni d'altres defectes.
Ha de ser incombustible i ha d'estar protegida de l'atac dels insectes i del podriment.
Els angles i les arestes vistes han de ser rectes.
La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència al foc (UNE-EN 13964)
- Reacció al foc (UNE-EN 13964)
- Contingut d’amiant (UNE-EN 13964): Sense amiant
- Emissió de formaldehíd (UNE-EN 13964): Ha de complir
- Absorció acústica (UNE-EN 13964)
- Aïllament acústic (UNE-EN 13964)
- Resistència a la tracció per flexió (UNE-EN 13964): Ha de complir
Toleràncies:
- Llargària: ± 1,5 mm
- Amplària: ± 1,5 mm
- Gruix: ± 1,5 mm
- Cantell: Ha de complir les toleràncies definides en la taula 3 (UNE-EN 13964), en funció
del tipus de cantell
- Desviació de l’ortogonalitat respecte als 90º: 1/500
- Tolerància màxima de la planor positiva i flexió negativa: 1/300 de la llargària mesurada
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades, de manera que no s'alterin les seves característiques.
A l'embalatge ha de figurar de forma indeleble i ben visible les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Dimensions i tipus de placa
- Distintius de qualitat, si en té
Emmagatzematge: En llocs secs, protegides de la intempèrie i dels impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
Pàgina: 138

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 13964:2006 Techos suspendidos. Requisitos y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1 a E)***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a
assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la
Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions),
- Productes per a acabat interior de sostres per a usos finals, excepte el subjecte a
reglamentacions sobre resistència al foc, sobre reacció al foc i sobre substàncies perilloses
i el subjecte als requisits de seguretat d'ús en vigor (fragilitat, resistència a la tracció
per flexió i capacitat portant):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte als requisits de seguretat d'ús en
vigor (fragilitat, resistència a la tracció per flexió i capacitat portant),
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa
clarament identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de
reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material
orgànic),
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre substàncies
perilloses,
- Productes per a acabat interior subjecte a reglamentacions sobre resistència al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al
foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:
- Nom del fabricant, logotip o marca d’identificació
- Número i any de la Norma Europea del material
- Símbols corresponents al tipus i dimensions
- Any i mes de fabricació
- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i
1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la
següent informació:
- Valors declarats de les característiques exigides
OPERACIONS DE CONTROL:
El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
Inspecció visual del material a la seva recepció , en referència a l’aspecte i
característiques geomètriques.
Pàgina: 139
En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions
següents:
- Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i per cada 500 m2 d’un
mateix tipus de placa que arribi a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del
fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tè cniques, incloent els
resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
- Es comprovaran, sobre 10 mostres rebudes en cada subministrament, les característiques
geomètriques següents:
- Amplària
- Llargària
- Gruix
- Planor
- Rectitud d’arestes
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Control estructural i físic:
- No s’autoritzarà la col·locació de plaques que no vagin acompanyades del certificat del
fabricant.
- Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’entrega dels certificats de
qualitat del fabricant, es farà una sèrie completa d’assaigs a les plaques ecopinades a
càrrec del contractista.
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 5 mostres del
mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 5 mostres resultin
satisfactoris.
Control geomètric:
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 10 plaques del
mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 plaques resultin
satisfactoris.
B84B - PLAQUES METÀL·LIQUES
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Placa o banda metàl·lica amb component de millora acústica incorporat o sense, per a utilitzar
en cel ras registrable.
S’han considerat els materials següents:
- Placa d’acer galvanitzat prelacat
- Placa d’acer electrogalvanitzat postlacat
- Placa d’alumini
S'han considerat els acabats superficials següents:
- Placa llisa
- Placa perforada
- Placa microperforada
- Placa extra-microperforada
- Placa tipus reixeta
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
L'acabat de la superfície ha de ser llis, de color uniforme i sense defectes al recobriment.
No ha de tenir senyals de cops, bonys o plecs.
Ha de tenir la secció indicada per la DT i ha de ser compatible amb els elements de suport
previstos.
La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària.
Diàmetre de les perforacions:
- Placa perforada: 2,5 mm
- Placa microperforada: 1,5 mm
- Placa extra-microperforada: 0,7 mm
Pàgina: 140

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència al foc (UNE-EN 13501-2)
- Reacció al foc (UNE-EN 13501-1)
- Contingut d’amiant (UNE-EN 13964): Sense amiant
- Emissió de formaldehíd (UNE-EN 13964): Ha de complir
- Absorció acústica (UNE-EN ISO 354)
- Aïllament acústic (UNE-EN ISO 140-3, UNE-EN ISO 717-1)
- Resistència a la tracció per flexió (UNE-EN 13964): Ha de complir
Toleràncies:
- Llargària:
- Placa de llargària >= 1000 mm: -0,4 mm/m
- Placa de llargària < 1000 mm: -0,3 mm
- Amplària: -0,4 mm
- Ortogonalitat:
- Amplària de placa 625 mm

Control geomètric:
- Es repetirà l’assaig que no compleixi les especificacions sobre un total de 10 plaques del
mateix lot.
- Només s’acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les 10 plaques resultin
satisfactoris.
B84Z - MATERIALS AUXILIARS PER A CELS RASOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B84Z5610,B84ZS067,B84Z4520,B84ZE510,B84ZG1MS,B84ZG1MR,B84Z7850.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt format pels perfils horitzontals que conformaran l’ entramat de suport de les peces
del cel ras, els tirants o elements verticals per penjar l’entramat de l’estructura de
l’edifici, les fixacio ns per subjectar els tirants, i els perfils perimetrals per a fixar el
cel ras als elements verticals.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les característiques dels materials que conformen l’estructura del cel ras estan regulades per
la norma UNE-EN 13964.
Els element de fixació superior disposaran d’un DITE, sempre que existeixi la corresponent
Guia de Document de Idoneïtat Tècnic Europeu corresponent.
L’entramat de perfils ha de ser compatible amb el tipus de plaques o lames que suportarà. La
distancia entre eixos dels perfil s, el sistema de fixació d’aquests, la separació d’elements
de suspensió, l’amplada de la zona de recolzament de les plaques, la capacitat portant, el
tipus de protecció i acabat, el sistema de immobilització horit zontal, etc. han de ser els
indicats a la DT.
No han de tenir marques de plecs, cops ni altres defectes en el recobriment del galvanitzat.
Han de tenir els forats necessaris per a la seva suspensió del sostre.
Els elements de suspensió han de permetre de regular l'alçària del pla del cel ras.
Si l'entramat és vist, la cara vista dels perfils ha d'anar acabada amb pintura de les
característiques i del color exigits per la DF.
Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Reacció al foc (UNE-EN 13823)
- Capacitat portant (UNE-EN 13964)
- Durabilitat: classe d’exposició d’acord amb la taula 7 de la UNE-EN 13964
- Toleràncies i dimensions: ha de cumplir les definides a la taula 2 de la UNE-EN 13964
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalats de manera que s'asseguri la seva rectitud.
Emmagatzematge: En posició horitzontal, sobre superfícies planes, sense contacte amb el terra
i protegits de la brutícia i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 13964:2006 Techos suspendidos. Requisitos y métodos de ensayo.
UNE-EN 13964:2006/A1:2008 Techos suspendidos. Requisitos y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
Pàgina: 143
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1 a E)***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a
assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la
Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions),
- Productes per a acabat interior de sostres per a usos finals, excepte el subjecte a
reglamentacions sobre resistència al foc, sobre reacció al foc i sobre substàncies perilloses
i el subjecte als requisits de seguretat d'ús en vigor (fragilitat, resistència a la tracció
per flexió i capacitat portant):
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte als requisits de seguretat d'ús en
vigor (fragilitat, resistència a la tracció per flexió i capacitat portant),
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa
clarament identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de
reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material
orgànic),
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre substàncies
perilloses,
- Productes per a acabat interior subjecte a reglamentacions sobre resistència al foc:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a acabat interior de sostres subjecte a reglamentacions sobre reacció al foc
de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament
identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al
foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- El número i l’any d’aquesta norma, EN 13964:2004 i quan correspongui el nú mero/data o
referència de les modificacions/revisions a aquesta norma europea
- Els símbols corresponents al tipus i a les dimensions
- Identificació del material o materials
- Any i mes de fabricació
- Les característiques i el nivell de prestacions declarat pel fabricant
OPERACIONS DE CONTROL:
- El control de recepció de material verificarà que les caracterí stiques dels materials són
coincidents amb l’establert en el projecte i plec de condicions (CTE Parte 1. Art.7.2).
- Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i etiquetat),
certificat de garantia del fabricant (signat per persona física) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’admetrà cap material amb característiques inferiors a les indicades al projecte, ni
materials amb deficiències a la documentació de marcatge CE.
B86 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS DECORATIUS
B867 - REVESTIMENTS SINTÈTICS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Revestiment flexible de paraments verticals format per una làmina vinílica amb suport de
paper.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir ruptures, taques, diferències de tonalitat ni d'altres defectes superficials.
Ha de tenir un color i una textura uniformes en tota la superfície.
La làmina ha d'estar pigmentada en la seva massa i pot estar impresa.
Els angles i les arestes han de ser rectes.
El revestiment ha de ser flexible i ha de complir les condicions de qualitat de l'UNE 53-335.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Ha de ser rentable e inalterable a la llum.
Ha de tenir, determinades pel laboratori d'assaigs homologat, les característiques següents:
Pàgina: 144

- Resistència a tracció i allargament de ruptura (UNE-EN ISO 527 (3) i UNE 53-335 (1))
- Resistència al rentat (UNE -EN 12956)
- Comportament a la flama (UNE 53-335 (3))
- Resistència a l'escalfament en sec i en humit (UNE 53-335 (4))
- Penetració de líquids (UNE-EN 1734)
- Permeabilitat al vapor d'aigua (UNE 53-097)
- Resistència a l'esqueixament (UNE 53-220 (2))
- Resistència a la llum (UNE-EN ISO 4892 (1))
Llargària:

- Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC): <
80%
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable.
- Adherència (UNE 48032): = 0,98
- Resistència al rentat (DIN 53778):
- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles
- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles
- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir
- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir
PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS:
Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes
Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir
Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir
Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir
PINTURA ACRÍLICA:
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,
corró o procediments pneumàtics
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 4 h
- Totalment sec: < 14 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.
- Ha de ser resistent a la intempèrie.
ESMALT GRAS:
Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,
corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.
Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C
Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 1 h
- Totalment sec: < 6 h
Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat.
ESMALT SINTÈTIC:
No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls,
pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.
- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la
brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge.
- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 25 micres
- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 3 h
- Totalment sec: < 8 h
- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5%
- Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg
- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5
- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.
- Adherència (UNE 48032): 30°C
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 3 h
- Totalment sec: < 8 h
- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5
- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.
- Adherència (UNE 48032): 30°C
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 3 h
- Totalment sec: < 8 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.
- Adherència (UNE 48032):

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,
corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.
Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable
Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 20 min
- Totalment sec: < 1 h
ESMALT DE CLORCAUTXÚ:
Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o
corró.
Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 30 min
- Totalment sec: < 2 h
Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis.
ESMALT EPOXI:
Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,
corró o pistola.
Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C
Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 30 min
- Totalment sec: < 10 h
Ha de tenir bona resistència al desgast.
Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i
solucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a
l'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%.
Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització):
- Tracció: >= 16 N/mm2
- Compressió: >= 85 N/mm2
Resistència a la temperatura: 80°C
PASTA PLÀSTICA DE PICAR:
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls,
pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.
- Ha de tenir una consistència adequada.
- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres
- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 1 h
- Totalment sec: < 2 h
- Pes específic: < 17 kN/m3
- Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80%
Característiques de la pel·lícula seca:
- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.
- Adherència (UNE 48032): = 1000 cicles
- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles
- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir
- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir
- Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes
- Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir
- Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir
- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE
DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:
Subministrament: En pots o bidons.
Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense
contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.
PINTURA A LA CALÇ:
Pàgina: 149
Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada.
La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols.
Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense
contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.
PINTURA AL CIMENT:
Subministrament: En pols, en envasos adequats.
Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense
contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA,
PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:
A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Codi d'identificació
- Pes net o volum del producte
- Data de caducitat
- Instruccions d'ús
- Dissolvents adequats
- Límits de temperatura
- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat
- Toxicitat i inflamabilitat
- Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components
- Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA CALÇ:
A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Codi d'identificació
- Pes net o volum del producte
- Toxicitat i inflamabilitat
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA AL CIMENT:
A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:
- Identificació del fabricant
- Nom comercial del producte
- Identificació del producte
- Codi d'identificació
- Pes net o volum del producte
- Instruccions d'ús
- Temps d'estabilitat de la barreja
- Temperatura mínima d'aplicació
- Temps d'assecatge
- Rendiment teòric en m/l
- Color
OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- En cada subministrament d’esmalt, es comprovarà que l’ etiquetatge dels envasos contingui
les dades exigides a les especificacions.
Pàgina: 150

El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són
coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat
7.2 del CTE.
Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat
de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al
marcatge CE quan sigui pertinent.
Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el
fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent
Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment
reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de
control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF
sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut.
En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu
convenient.
- Comprovació de l’estat de conservació de la pintura, en un 10 % dels pots rebuts (INTA 16
02 26).
OPERACIONS DE CONTROL EN PINTURA PLÀSTICA:
- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs
següents:
- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)
- Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57)
- Pes específic UNE EN ISO 2811-1
- Capacitat de cobriment en humitat INTA 16.02.62(9.82)
- Capacitat de cobriment en sec INTA 16.02.61(2.58)
- Conservació de la pintura (cada 100 m2) INTA 16.02.26
En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els
consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al
seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol.
OPERACIONS DE CONTROL EN ESMALT SINTÈTIC I DE POLIURETÀ:
- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs
següents:
- Esmalt sintètic:
- Assaigs sobre la pintura líquida:
- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)
- Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)
- Contingut matèria volàtil INTA 16.02.31A (10.7)
- Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68)
- Índex de despreniments INTA 16.02.88
- Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57)
- Assaigs sobre la pel·lícula seca:
- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071
- Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250
- Engroguiment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071
- Conservació de la pintura INTA 16.02.26
- Esmalt de poliuretà:
- Assaigs sobre la pintura líquida:
- Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)
- Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68)
- Índex de despreniments INTA 16.02.88
- Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57)
- Assaigs sobre la pel·lícula seca:
- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071
- Resistència al impacte UNE EN ISO 6272-1
- Càrrega concentrada en moviment UNE EN ISO 6272-1
- Resistència al ratllat UNE EN ISO 1518
- Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250
- Resistència a agents químics UNE 48027
- Conservació de la pintura INTA 16.02.26
- Resistència al calor UNE 48033
En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els
consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al
seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i /o certificats,
així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge.
Pàgina: 151
En cas d’observar deficiències en l’estat de conservació d’ un pot, es rebutjarà la unitat
corresponent i s’incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 % dels pots
subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà a controlar el 100% del
subministrament.
Els assaigs d’identificació han de resultar d’acord a les es pecificacions del plec i a les
condicions garantides en el certificat del material. En cas d’incompliment, es realitzarà
l’assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt sempre que els dos
resultats estiguin d’acord a dites especificacions.
B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS
B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B8ZAA000,B8ZA3000,B8ZA1000,B8ZAW000,B8ZAK000,B8ZA8200,B8ZA8MS.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials per a envernissats, emprimacions i tractaments superficials.
S'han considerat els tipus següents:
- Brea epoxi: Pintura formada per una base de quitrà, resina epoxi i dissolvent i per un
catalitzador format per una solució de poliamina, poliamida o d'altres
- Emprimació antioxidant: Emprimació sintètica de mini de plom electrolític, modificada
eventualment amb oli de llinosa
- Emprimació antioxidant grassa: Emprimació de mini de plom electrolític barrejada amb olis i
dissolvents
- Emprimació antioxidant al clorocautxú, a base de clorocautxú modificat
- Emprimació antioxidant al poliuretà: Emprimació de dos components a base de resines de
poliuretà soles o modificades
- Emprimació de làtex: Emprimació de polímer vinílic en dispersió
- Emprimació fosfatant a base de resines viníliques o fenòliques, soles o modificades que
catalitzen en ser barrejades amb un activador
- Pintura decapant: Producte líquid o semipastós, el component principal del qual és el clorur
de metilè amb dissolvents i altres additius
- Decapant de baixa alcalinitat: producte específic per a paviments delicats, es composa
bàsicament de tensioactius aniònics i sabons.
- Polímer orgànic o inorgànic: Pintura mineral formada per polímers orgànics o inorgànics,
impermeable, de resistència quí mica alta enfront dels àcids orgànics i inorgànics
- Protector químic insecticida-fungicida: Producte a base de resines especials i agents
fungicides i insecticides per a evitar el to blavó s i el podriment
- Segelladora: Producte segellant per a fusta, guix i ciment i paviments porosos
- Solució de silicona
- Vernís gras, format d'olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i
dissolvents
- Vernís sintètic, format per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, i
amb additius modificadors de la brillantor
- Vernís de poliuretà d'un component, format per un aglomerant de resines de poliuretà, soles
o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica, dissolt en dissolvents adequats
- Vernís de poliuretà de dos componentes, format per un aglomerant de resines hidroxilades,
soles o modificades, que catalitzen en ser mesclades amb un isocianat
- Vernís de poliuretà uretanat, format per resines uretanades
- Vernís fenòlic, format per resines fenòliques i olis especials
- Vernís d'urea-formol, format per un aglomerant a base de resines d'urea-formol i additius
modificants de la lluentor, dissolt en dissolvents adequats
VERNÍS:
Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la
brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme desprès de l'assecatge.
VERNÍS GRAS:
Ha de ser resistent al fregament i al rentat.
VERNÍS SINTÈTIC:
No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).
Pàgina: 152

Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16.32.03) no ha de tenir coàguls,
pells ni dipòsits durs
- Temperatura d'inflamació (INTA 16.02.32A): >= 30°C
- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5
- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 5 h
- Totalment sec: < 12 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- Ha de ser de color estable i insaponificable.
- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).
- Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)
- Adherència (UNE 48032): = 30°C
- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5
- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 1 h
- Totalment sec: < 10 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- Ha de ser de color estable i insaponificable.
- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).
- Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)
- Adherència (UNE 48032): = 5
- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4
- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 30 min
- Totalment sec: < 3 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- Ha de ser de color estable i insaponificable.
- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).
- Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)
- Adherència (UNE 48032): = 18 h
Gruix de la capa (INTA 16 02 24): >= 100 micres
Resistència a la boira salina (INTA 16 06 04): Ha de complir
Resistència a la immersió (INTA 16 06 01): Ha de complir
IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls,
pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.
- Pigment: >= 26% de mini de plom electrolític
- Puresa del mini de plom electrolític (INTA 16 12 11): >= 99,6%
- Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 50 micres
- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 25°C
- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): > 3
- Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 1 h
- Totalment seca: < 6 h
- Pes específic a 23 ± 2°C, 50 ± 5% HR (INTA 16 42 03): > 18 kN/m3
- Rendiment per a una capa de 30 - 40 micres: > 4 m2/kg
Característiques de la pel·lícula seca:
- Resistència a la boira marina (INTA 16 01 01, ASTM B.117-73, oxidació marina 8 (0,1%) ASTM
D.610-68): >= 150 h
- Adherència (UNE 48032): 23 kN/m3
Rendiment per una capa de 45 - 50 micres: > 4 m2/kg
IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL CLORCAUTXÚ:
Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.
Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 23°C
Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 45 min
- Totalment seca: < 4 h
Pes específic a 20°C: > 17,3 kN/m3
Rendiment per una capa de 40 - 45 micres: > 4 m2/kg
IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL POLIURETÀ:
Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.
Pàgina: 154

Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 15 min
- Totalment seca: < 2 h
Pes específic a 20°C: > 13,5 kN/m3
Rendiment per una capa de 40 - 45 micres: > 4 m2/kg
IMPRIMACIÓ DE LÀTEX:
Característiques de la pel·lícula líquida:
- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16.32.03) no ha de tenir coàguls,
pells ni dipòsits durs
- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer
la brotxa i ha de fluir bé , i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat
- Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):
- Al tacte: < 30 min
- Totalment seca: < 2 h
Característiques de la pel·lícula seca:
- Adherència (UNE 48032):

- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs
següents:
- Assaigs sobre pintura líquida:
- Dotació de pigment
- Puresa del mini de plom electrolític INTA 16.12.11
- Finor de la mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)
- Temperatura d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)
- Pes específic UNE-EN ISO 2811-1
- Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68)
- Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57)
- Assaigs sobre pel·lícula seca:
- Resistència a la boira marina UNE EN ISO 9227
- Adherència UNE EN ISO 2409
En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els
consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al
seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol.
OPERACIONS DE CONTROL EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Temperatura d’inflamació INTA 160.232A
- Índex d’anivellament INTA 160289
- Índex de despreniment INTA 160.288
- Temps d’assecat INTA 160.229
- Envelliment accelerat INTA 160.605
- Adherència UNE EN ISO 2409
En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els
consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al
seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN IMPRIMACIÓ D’ELEMENTS
METÀL·LICS:
No s’acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i /o certificats,
així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge.
En cas d’observar deficiències en l’estat de conservació d’ un pot, es rebutjarà la unitat
corresponent i s’incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 % dels pots
subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà a controlar el 100% del
subministrament.
Els assaigs d’identificació han de resultar d’acord a les es pecificacions del plec i a les
condicions garantides en el certificat del material. En cas d’incompliment, es realitzarà
l’assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt sempre que els dos
resultats estiguin d’acord a dites especificacions.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Es repetirà l'assaig que no compleixi les especificacions sobre un altre mostra del mateix
lot.
Només s'acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les dues mostres resultin
satisfactoris.
B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS
B9C - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE TERRATZO I PAVIMENTS DE RAJOLES DE GRANULAT
CONGLOMERAT AMB RESINA
B9C1 - TERRATZO LLIS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9C12424.
Pàgina: 157
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Rajola hidràulica obtinguda per emmotllament o premsat, formada per una capa superior,
l'estesa o cara, una capa intermèdia que a vegades pot no ser-hi, i una capa de base o dors.
S'han considerat els terratzos següents:
- Terratzo llis
- Terratzo amb relleu
- Terratzo rentat amb àcid
- Terratzo rentat amb àcid, per a paviments flotants
S'han considerat els usos següents (segons UNE-EN 13748-1 i UNE-EN 137148-2):
- Ús interior
- Ús exterior
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La capa superior, l'estesa, ha d'estar formada per morter ric en ciment, sorra molt fina,
granulats triturats de marbre o d'altres pedres de mida més gran, i colorants.
La capa intermèdia, quan n'hi hagi, ha de ser d'un morter anàleg al de la cara, sense
colorants.
La capa de base ha d'estar formada per morter menys ric en ciment i sorra més gruixuda.
La rajola no ha de tenir ruptures, esquerdes, escantonaments, diferències de to ni d'altres
defectes superficials.
Ha de tenir un color uniforme.
El terratzo llis ha de tenir una textura llisa a tota la superfície.
El terratzo amb relleu ha de tenir una textura superficial amb ressalts i entalles.
El terratzo rentat amb àcid ha de tenir una textura rugosa i irregular a la capa superior, a
causa de la utilització d'àcids per a suprimir els fins.
Ha de tenir la cara superficial plana.
Els angles han de ser rectes i les arestes rectes i vives.
Ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
- Gruix de la capa superior (UNE-EN 13748-1 o une-en 13748-2):
- Paviment col·locat que no ha de ser polit: >= 4 mm ( classe I per gruix thI )
- Paviment col·locat que ha de ser polit: >= 8 mm ( classe II per gruix thII )
- Mida del granulat:
+------------------------------+
¦ Gra ¦ Mida del granulat (mm)¦
¦------¦-----------------------¦
¦Micro ¦ 0 6 ¦
¦Petit ¦ 7 - 10 ¦
¦Mitjà ¦ 10 - 30 ¦
¦Gros ¦ 30 - 40 ¦
+------------------------------+
-Característiques superficials i aspecte visual
- Projeccions, depressions, exfoliacions o esquerdes no han de ser visibles a 2 m en
condicions de llum natural i ambient sec.
- Les coloracions quan s'apliquin han d'anar a la capa superior , estesa o a tota la
rajola.
- S'admeten lleugeres variacions en la consistència del color entre diferents lots de
rajoles causades per variacions inevitables en el to i propietats del ciment i dels àrids, o
pel procés o moment de fabricació. El fabricant ha de definir que es considera com a lot.
- Toleràncies dimensionals:
+------------------------------------------------------------+
¦ Dimensió ¦ Tolerància ¦
¦-----------------------¦------------------------------------¦
¦ Longitud del costat ¦ ± 0,3% ¦
¦ Gruix ¦ ± 2 mm (per a un gruix < 40 mm) ¦
¦ ¦ ± 3 mm (per a un gruix >=40 mm) ¦
+------------------------------------------------------------+
- Toleràncies de forma
- Rectitud d'arestes:
- Ús interior (UNE-EN 13748-1): < ± 0,3%
- Ús exterior: (UNE-EN 13748-2): no es requereix
- Planor:

- Tensió de ruptura (UNE-EN 13748-1):
+---------------------------------------------------------------------------+
B9CZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE TERRATZO
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9CZ2000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Materials complementaris per a l'execució de paviments de terratzo.
S'han considerat els materials següents:
- Beurada blanca
- Beurada de color
- Suports de morter o de PVC
- Peces de suport inferior o intermèdia, o superior, de morter o de PVC
BEURADA:
Ha d'estar formada per la mescla de ciment blanc, càrregues minerals i additius orgànics i
inorgànics, amb l'addició d'aigua en la proporció especificada.
Les beurades de color han de tenir pigments colorantes.
Els additius no han de contenir substàncies que puguin perjudicar les característiques de la
mescla un cop elaborada.
La beurada, un cop aplicada, ha de resistir els acabats superficials que pot rebre el
paviment.
Ha de ser resistent al rentat i al seu manteniment.
PEÇA DE SUPORT INFERIOR O INTERMÈDIA:
Han de ser peces cilíndriques de morter de ciment o de PVC, amb encaixos per a muntar-les
superposades i aconseguir alçàries diferents.
La superfície no ha de tenir defectes que impedeixin l'encaix correcte i el bon assentament.
Diàmetre: 15 - 18 cm
Alçària: 5 - 7 cm
Resistència a la compressió: >= 15 N/mm2
PEÇA DE SUPORT SUPERIOR:
Han se ser peces cilíndriques de morter de ciment o de PVC amb elements superiors que
faciliten la col·locació de les rajoles del paviment, amb les separacions previstes.
A la part inferior ha de tenir els encaixos que permetin de muntar-la sobre la peça inferior o
intermèdia.
La superfície no ha de tenir defectes que impedeixin l'encaix correcte i el bon assentament.
Diàmetre: 11 - 13 cm
Alçària: 3 - 5 cm
Resistència a la compressió: >= 15 N/mm2
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
BEURADA:
Subministrament: Envasada. A l'envàs ha de constar el nom del fabricant i el tipus de producte
contingut.
Emmagatzematge: En el seu envàs en llocs secs.
SUPORT O PEÇA DE SUPORT DE MORTER:
Subministrament: Embalades i protegides per a evitar escantonaments.
Emmagatzematge: En el seu envàs en llocs protegits de cops.
SUPORT O PEÇA DE SUPORT DE PVC:
Subministrament: Embalades.
Emmagatzematge: En el seu envàs.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
Pàgina: 159
B9J - PELFUTS, ESTORES I ELEMENTS ESPECIALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9JEE200.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Estora gruixuda i apelfada, de diferents materials , utilitzada principalment a l'entrada dels
edificis i vivendes per a netejar-se la sola de les sabates.
S'han considerat els tipus següents:
- Pelfuts de coco
- Pelfuts arrissats de vinil
- Pelfuts tèxtils
- Pelfuts de cautxú amb relleu de pues
- Pelfuts de perfils d’alumini ensamblables amb diferents acabats
CONDICIONS GENERALS:
No ha de tenir ruptures, escantonaments, diferències de tonalitat ni d'altres defectes
superficials.
El pelfut ha de ser flexible.
Ha de tenir un color i una textura uniformes en tota la superfície.
Els angles i les arestes han de ser rectes.
Ha de ser antilliscant i imputrescible.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Toleràncies:
- Gruix: ± 0,5 mm
- Angles rectes (amidats a l'extrem del costat):

No hi ha normativa de compliment obligatori.
B9P - MATERIALS PER A PAVIMENTS SINTÈTICS I DE LINÒLEUM
B9P2 - LÀMINES I LLOSETES DE PVC HOMOGENI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9P2U010.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Rotlle o lloseta de clorur de polivinil homogeni per a revestiment de terres.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir ruptures, escantonaments, diferències de tonalitat ni d'altres defectes
superficials.
Ha de tenir un color i una textura uniformes en tota la superfície.
Els angles i les arestes han de ser rectes.
La lloseta ha de ser flexible i ha de complir les condicions de qualitat de la norma UNE 53-
297.
Desgast, pèrdua de pes i volum (CSTB-UPEC): Segons classificació lloseta
Punxonament (CSTB-UPEC): Classificació P3
Comportament enfront de l'aigua (CSTB-UPEC): Classificació E 2/3
Comportament enfront dels agents químics (CSTB-UPEC): Classificació C2
Resistència al foc (UNE-EN 13501-1): CFL-s2
Estabilitat dimensional (UNE 53-224):

Producte líquid a base d'un aglomerant de resines de clorur de polivinil per al segellat de
junts.
Per la seva naturalesa ha de ser fàcil d'aplicar i ha de permetre la unió de materials de PVC
sense afectar les seves característiques.
Ha de ser aplicable en fred, per mitjà d'un broc cònic adaptat al tub o a l'envàs.
Ha de tenir una estabilitat dimensional bona als canvis de temperatura.
El fabricant ha de garantir la qualitat del producte i ha de facilitar les dades següents:
- Color
- Densitat
- Viscositat
- Contingut sòlid
- Rendiment
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CORDÓ DE PVC:
Subministrament: El producte s'ha de servir en paquets embalats. A l'embalatge hi ha de
constar la marca del fabricant i les característiques del producte.
Emmagatzematge: A cobert, en llocs secs i ventilats. Sobre superfícies planes, de manera que
no se n'alterin les condicions.
SEGELLANT LÍQUID DE PVC:
Subministrament: En envasos tancats hermèticament, amb la indicació de producte inflamable.
Emmagatzematge: A cobert, en llocs secs i ventilats, a una temperatura entre 5°C i 30°C.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B9Q - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE FUSTA
B9Q1 - PARQUETS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9Q1C147.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Posts de fusta per a parquet.
S'han considerat els tipus següents:
- Plaques formades per llistons encolats
- Posts de cantells rectes per a parquets adherits
- Posts de cantells encadellats per a parquets clavats
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir senyals d'atac d'insectes o fongs.
La cara vista ha de ser plana, neta i sense defectes.
Els angles han de ser rectes i les arestes rectes i vives.
La fusta ha de tenir l'estabilitat dimensional suficient perquè després de sotmetre el parquet
a l'assaig de la norma UNE EN 1910, continuï complint les condicions de planor establertes a
la norma UNE 56-810.
Qualitat mínima de la fusta (UNE 56-809): Classe I
Espècies de fusta admissibles:
- Frondoses amb duresa (UNE 56534): >=2,5
- Coníferes amb pes específic al 12% d'humitat (UNE 56531): >= 4,5 kN/m3
Humitat de les peces (H) (UNE 56-529)
- Per a zones de litoral: 9%

La seva textura ha de ser llisa i ha de ser de color groc pàl·lid a l'albeca i de color marró
fosc o marró gris al duramen.
Densitat kg/dm3: 0,73 - 0,83
FUSTA DE SUCUPIRA:
Fusta molt dura de fibra recta o entrellaçada, de gra mig, resistent als fongs, els insectes,
i els tèrmits.
La seva textura ha de ser llisa ha de tenir un color blanc gris a l'albeca i marró fosc o
marró vermellós al duramen.
Densitat kg/dm3: 0,915
FUSTA DE PI:
Fusta semi-dura, de gra fi o mig, de fibra recta. Els anells de creixement estan molt marcats,
amb un gruix de 1,5 a 3 mm.
Ha de tenir un color groc pàl·lid a l'albeca i vermellós al duramen.
Densitat kg/dm3: 0,50 - 0,59
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En paquets que protegeixin dels canvis d'humitat i de les agressions
mecàniques.
Cada partida ha de portar albarà on han de figurar les indicacions següents:
- Marca del fabricant i país d'origen
- Designació del tipus de fusta
- Dimensions nominals i quantitat subministrada
- Contingut d'humitat
Emmagatzematge: En el seu embalatge, a cobert en un lloc sec i ventilat. Sobre superfícies
planes, en piles d'1 m, com a màxim, de manera que no es deformin.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
B9R - MATERIALS PER A PAVIMENTS TÈXTILS
B9R2 - MOQUETES DE FIBRES SINTÈTIQUES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9R2A290.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Revestiment tèxtil de fibra, arrissada o de pel tallat, teixida o amb suport d'arpillera o de
goma-escuma.
S'han considerat els materials següents:
- Llana
- Fibres sintètiques
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir vores desfilades, diferències de tonalitat, taques ni d'altres defectes
superficials.
El color i la textura han de ser uniformes a tota la superfície.
La fibra ha d'estar protegida amb un tractament contra les arnes.
Les vores han de ser rectes i paral·leles entre elles.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Desgast, pèrdua de pes i volum: Segons classificació
Punxonament: Segons classificació
Estabilitat dimensional:
- Humitat i calor:
- (LEITAT 98.501) Higrotèrmica: Contracció < 1%
- (LEITAT 98.501) Higrotèrmica: Allargament < 0,5%
Pàgina: 165
- (LEITAT 98.501) Calor: Contracció < 4 mm/m
- Resistència al foc (UNE-EN 13501-1, UNE 23-102, LEITAT 98.542) : CFL-s2
Estabilitat dimensional addicional per a moqueta teixida:
- Acció mecànica (LEITAT 98.231): Extensió no recuperable < 2%
Ha de tenir, determinades pel laboratori d'assaig homologat, les característiques següents:
- Característiques estructurals:
- Classificació i terminologia (UNE 40-256)
- Determinació de les dimensions (UNE 40-277)
- Massa total (UNE 40-293)
- Gruix total (UNE 40-245)
- Densitat de felpa visible (UNE 40-242)
- Alçària del pèl (UNE 40-257)
- Pes total de felpa visible (UNE 40-243)
- Nombre de flocs o bucles/unitat de superfície (UNE 40-258)
- Característiques bàsiques d'ús:
- Pèrdua de matèria per l'abrasió (LEITAT 98.421)
- Pèrdua de gruix després d'una càrrega dinàmica (UNE 40-245)
- Pèrdua de gruix després d'una càrrega estàtica (UNE 40-291, UNE 40-292)
- Resistència a la roda de mobiliari (DIN 54324)
- Estabilitat dels colors a la llum (UNE 40-187)
- Estabilitat de les tintes al rentat sec i humit (UNE 40-029)
- Estabilitat de les tintes a la neteja de les taques (UNE 40-113)
- Estabilitat de les tintes al rentat amb dissolvents orgànics (UNE 40-099)
- Resistència a la tracció (LEITAT 88.201)
- Resistència a l'estripada (LEITAT 88.211)
- Resistència a la perforació (LEITAT 88.221)
- Resistència a l'arrencament del pèl (LEITAT 98.261)
- Característiques de neteja:
- Imputrescibilitat (LEITAT 88.811)
- Propensió a l'embrutament (LEITAT 98.651)
- Característiques de confort:
- Absorció acústica (DIN 52212)
- Aïllament al soroll d'impacte (UNE 74-040 (6))
- Aïllament tèrmic (DIN 52612)
- Propensió a les càrregues electrostàtiques (LEITAT 97.101)
El laboratori ha de realitzar una valoració de totes les característiques segons ús i tipus de
col·locació i classifiqui el revestiment segons la graduació UPEC, la del "Secretariado
Internacional de la Lana" o una altra de caracterí stiques similars.
Toleràncies:
- Amplària: >= Amplària nominal
- Gruix: ± 0,5%
- Massa total/unitat de superfície: Massa nominal ± 10%
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En rotlles empaquetats.
Emmagatzematge: En el seu paquet, a cobert, en lloc sec i ventilat. Sobre superfí cies planes,
de manera que no s'alterin les seves condicions.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Pàgina: 166

A l'envàs hi han de constar les dades següents:
- Procediment de fabricació
- Tipus i classificació d'ús
- Característiques nominals
- Característiques del suport
- Característiques de la inducció
- Característiques de la subcapa
B9U - MATERIALS PER A SÒCOLS
B9U1 - SÒCOLS DE PEDRA NATURAL
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B9U12380.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Sòcol de pedra natural provinent de roques sanes d'estructura compacta.
S'han considerat els tipus de pedra següents:
- Gres
- Calcària
- Granítica
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un color i una textura uniformes en tota la superfície.
Han de ser de forma geomètrica rectangular, amb la cara superficial plana, excepte en cares
exfoliades de forma natural.
Els angles han de ser rectes i les arestes rectes i vives.
El cantell superior pot estar tallat a bisell.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Les dimensions de la peça es donaran amb mil.límetres i amb el següent ordre: longitud (l),
amplada ( b) i gruix (d).
Els acabats superficials s’han d’ extendre uniformement fins a les arestes de la peça.
En acabats superficials on s’utilitzi algun material de farciment per a forats, discontinuï
tats i esquerdes caldrà indicar el tipus de tractament i la naturalesa dels materials afegits.
El subministrador aportarà la mostra de referència, d’acord amb UNE-EN 12058 i/o UNE-EN 12057
i/o UNE-EN 1469 i/o UNE-EN 1341.
Pes específic (UNE_EN 1936):
- Pedra de gres: >= 24 kN/m3
- Pedra calcària: >= 20 kN/m3
- Pedra granítica: >= 25 kN/m3
PEDRA DE GRES:
Llosa de pedra natural de gres obtinguda de roques d'origen sedimentari, constituïda per sorra
de quars i materials aglomerants diversos.
No ha de tenir elements aglomerants de tipus argilós o calcinal.
PEDRA CALCÀRIA:
Llosa de pedra natural calcària obtinguda de roca cristal·lina d'origen sedimentari
constituïda bàsicament per carbonat càlcic.
La seva composició no ha de ser excessivament bituminosa ni rica en argila.
PEDRA GRANÍTICA:
Llosa de pedra natural granítica obtinguda de roca cristal·lina d'origen eruptiu constituïda
bàsicament per quars, feldespat i mica.
No ha de tenir símptomes de descomposició en els seus feldespats característics.
RAJOLES DE PEDRA NATURAL PER A ÚS COM A PAVIMENT EXTERIOR D’ACORD AMB LA NORMA UNE-EN 1341:
L’amplària nominal ha de ser superior a 150 mm.
Els requisits de les rajoles de pedra natural per a ús en paviments exteriors són els
següents:
Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371
Resistència a la flexió sota càrrega concentrada (F= 700 mm: ± 5 mm
- Rajoles de vores partides: ± 10 mm
- Classe 2 (marcat P2):
- Rajoles de vores tallades de dimensió nominal =< 700 mm: ± 2 mm
- Rajoles de vores tallades de dimensió nominal > 700 mm: ± 3 mm
- Rajoles de vores partides: ± 10 mm
- Diferència màxima entre la llargà ria de dues diagonals:
- Classe 1 (marcat D1):
- Llargària < 700 mm : 6 mm
- Llargària => 700 mm : 8 mm
- Classe 2 (marcat D2):
- Llargària < 700 mm : 3 mm
- Llargària => 700 mm : 6 mm
- Desviació de la mesura del gruix respecte al gruix nominal:
- Classe 0 (marcat T0): Cap requisit per a la mesura del gruix
- Classe 1 (marcat T1):
- Gruix =< 30 mm: ± 3 mm
- 30 mm < gruix =< 60 mm: ± 4 mm
- > 60 mm de gruix: ± 5 mm
- Classe 2 (marcat T2):
- Gruix =< 30 mm: ± 10%
- 30 mm < gruix =< 60 mm: ± 3 mm
- > 60 mm de gruix: ± 4 mm
- Desviació de la planor al llarg de les arestes (rajoles texturades):
- Vora recta més llarga > 0,5 m:
- Cara de textura fina: ± 2 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 3 mm
- Vora recta més llarga > 1 m:
- Cara de textura fina: ± 3 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 4 mm
- Vora recta més llarga > 1,5 m:
- Cara de textura fina: ± 4 mm
- Cara de textura gruixuda: ± 6 mm
RAJOLES PER A PAVIMENTS I ESCALES I PLAQUETES D’ ACORD AMB LES NORMATIVES UNE-EN 12058 I UNE-
EN 12057
Les característiques segü ents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,
assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:
- Resistència a la flexió: Ha de complir la norma UNE-EN 12372
- Resistència a l’adherència: Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Absorció de l’aigua a la pressió atmosfèrica: Ha de complir la norma UNE-EN 13755
- Reacció al foc : Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Absorció a l’aigua per capil·laritat : Ha de complir la norma UNE-EN 1925
- Densitat aparent o porositat oberta: Ha de complir la norma UNE-EN 1936
- Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371
- Resistència al xoc tèrmic: Ha de complir la norma UNE-EN 14066
- Permeabilitat al vapor d’aigua: Ha de complir la norma UNE-EN 12524
- Resistència a l’abrasió (excepte en cas de peces per a sócols i davanters d’escales): Ha de
complir la norma UNE-EN 14157.
- Resistència al lliscament: Ha de complir la norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
- Tactebilitat: (excepte en cas de peces per a sócols i davanters d’escales): Ha de complir la
norma UNE-EN 12058 o UNE-EN 12057
Toleràncies:
Toleràncies per peces amb gruix > 12 mm:
Pàgina: 168

- Gruix nominal E en mm:
- 12

- Amplària: ± 1 mm
- Gruix: ± 0,5 mm
- Rectitud d'arestes: ± 1 mm/m
- Planor: ± 1 mm/m
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades en palets protegits, de manera que no s’alterin les seves
característiques.
Emmagatzematge: Als seus embalatges, en llocs protegits contra els impactes.
S’han d’apilar sobre superfícies planes, de manera que no es deformin.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BA - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES
BAB - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt de perfils d’acer galvanitzat que formen el bastiment i el bastidor de la porta, així
com la ferramenta d’obertura i tancament.
Per al parament de la porta s’han considerat les següents solucions:
- Dues planxes d’acer esmaltat amb o sense espiell
- Barrots de tub d’acer
- Lamel·les horitzontals fixes d’acer
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes superficials. No ha de tenir esquerdes ni
despreniments en el recobriment.
Tots els perfils que conformen el bastiment i el bastidor de la porta han de ser del material
indicat a la descripció del mateix.
L'element ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
La qualitat de la manyeria col·locada no ha de ser inferior a la qualitat inicial de la porta.
Les frontisses han d'estar formades per dues peces d'acer protegit contra la corrosió i
connectades per mitjà de volandera. Les pales han de tenir superfície plana i paral·lela a
l'eix de gir, sense rebaves ni defectes i amb forats aixamfranats per a la fixació al
bastiment i a la fulla.
Fixacions entre la fulla i el bastiment: 3 punts
Els perfils s’han d’obtenir mitjançant operacions de perfilat, plegat o conformat en fred.
El seu aspecte ha de ser uniforme i no ha de tenir esquerdes, marques, ondulacions apreciables
a simple vista, ni d’altres defectes superficials.
Han de presentar a tota la seva llargària una secció recta uniforme.
La unió entre els perfils s'ha de fer per soldadura (per arc o per resistència), i s'admet
també la unió amb cargols autoroscants en el cas que el perfil porti plecs fets especialment
per a allotjar la rosca del cargol.
Si l’element pot formar part d’un tancament exterior, ha d’estar classificat en funció de la
permeabilitat a l’aire segons UNE-EN 12207 en alguna de les classes següents, assajat segons
UNE-EN 1026: Classe 0, 1, 2, 3 o 4
Guix de la paret dels perfils:
- Perfils bàsics: >= 0,8 mm
- Perfils complementaris: >= 0,4 mm
Recobriment de galvanitzat (UNE-EN 10142):
- Z 275: perfils bàsics conformats a partir de banda galvanitzada
- Z 200: perfils complementaris conformats a partir de banda galvanitzada
- Z 200: perfils conformats a partir de banda prepintada
La unió entre els perfils del bastidor i les planxes, barrots o lamel·les del parament de la
porta s’ha de fer mitjanç ant soldadura.
Pàgina: 171
Totes les soldadures s'han de tractar amb pintura de pols de zinc amb resines (galvanitzat en
fred).
Separació entre els perfils del bastidor:

BAF28635,BAF2E474,BAF2C174.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt de perfils que formen el bastiment i la fulla o fulles de l’element de tancament, i el
bastiment de la caixa de persiana, si é s el cas, llistons de vidre, perfils elastomèrics per
a la subjecció del vidre, falques, i tots els elements necessaris per a la fixació i segellat
del vidre, així com la ferramenta d’apertura i tancament.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tots els perfils que conformen el bastiment i la fulla o fulles de l'element han de ser del
material indicat a la descripció del mateix.
L'element ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
El moment d'inèrcia dels perfils no solidaris amb l'obra ha de permetre que un cop sotmesos a
les condicions previsibles més desfavorables, la seva fletxa sigui < 1/300 de la seva
llargària.
La qualitat de la ferramenta no ha de rebaixar la qualitat que tingui el tancament practicable
sense aquesta ferramenta.
Fixacions entre la fulla i el bastiment:
- Fulla batent i alçària de la fulla 120 cm: 3 punts
Els sistemes de fixació del vidre, els dispositius de drenatge, de segellat, de calçat i les
mides i franquícies del galze, han de complir les indicacions de la UNE 85222.
Els perfils han de provenir de l'extrusió del totxo d'alumini.
El seu aspecte ha de ser uniforme, no ha de tenir esquerdes ni defectes superficials i ha de
complir les especificacions de la norma UNE-EN 12020-1.
La unió entre els perfils s'ha de fer per soldadura, reblons d'aliatge d'alumini, cargols
autorroscants o cargols amb rosca mètrica.
Gruix de la paret dels perfils: >= 1,5 mm
Tipus d’alumini:
- Aliatge EN AW-6060 (UNE 38350)
- Aliatge EN AW-6063 (UNE 38337)
Càrrega de trencament (per a un gruix = 130 N/mm2
Toleràncies:
- Les tolerà ncies dels perfils han de complir les especificacions de la UNE-EN 12020-2.
FINESTRES O BALCONERES:
Permeabilitat a l’aire (UNE-EN 1026): fuga per superfície total i per junts d’obertura a una
sobrepressió de 100 Pa. L’ element classificat segons UNE-EN 12207, ha de complir algun dels
dos valors següents:
- Classe 0: Sense classificar
- Classe 1: (assaig a 150 Pa):

- Perfil lacat: reglament de la Marca Qualicoat
- Perfil anoditzat: reglament de la Marca EWWA-EURAS
En el cas de disposar de marcatge CE, aquest haurà d’incloure:
- Número d’identificació del organisme de certificació
- Nom, marca comercial i direcció registrada del fabricant
- Els dos últims dígits de l’any en que es fixa el marcatge
- Descripció del producte
- Número del certificat de conformitat CE
- Referència a la UNE-EN 14351-1
- Informació sobre les característiques essencials de la taula ZA.1 de la UNE-EN 14351-1
En el cas de productes amb el sistema 1: quan s’aconsegueix la complementació de les
condicions de l’annex ZA de la UNE-EN 14351-1, l’organisme de certificació ha d’ emetre un
certificat de conformitat (certificat CE de conformitat), que autoritza al fabricant la
fixació del Marcatge CE. Aquest certificat haurà d’incloure:
- Nom, direcció i número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom i direcció del fabricant
- Descripció del producte
- Disposicions amb les que el producte és conforme
- Condicions específiques aplicables a la utilització del producte
- Nom i càrrec de la persona que signa el certificat
- Número del certificat
- Condicions i duració del certificat
A més, el fabricant elaborarà una declaració de conformitat (declaració CE de conformitat) que
inclourà:
- Nom i direcció del fabricant
- Nom i direcció de l’organisme de certificació
- Descripció del producte i còpia de la informació que acompanya al marcatge CE
- Disposicions amb les que el producte és conforme
- Condicions específiques aplicables a la utilització del producte
- Número del certificat de conformitat CE associat
- Nom i càrrec de la persona que signa el certificat
En el cas de productes amb el sistema 3: quan s’aconsegueix la complementació de les
condicions de l’annex ZA de la UNE-EN 14351-1, el fabricant ha de preparar i mantenir una
declaració de conformitat (declaració CE de conformitat) que autoritza al fabricant la fixació
del Marcatge CE. Haurà d’incloure:
- Nom i direcció del fabricant
- Descripció del producte i còpia de la informació que acompanya al marcatge CE
- Disposicions amb les que el producte és conforme
- Nom i direcció de l’organisme de certificació
- Nom i càrrec de la persona que signa el certificat
- Condicions específiques aplicables a la utilització del producte
OPERACIONS DE CONTROL:
Es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del
plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents, realitzats per un
laboratori acreditat, corresponents al perfil metàl·lic:
- Aspecte (UNE-EN 12020-1)
- Tipus d’alumini (UNE-EN 573-3)
- Duresa Brinell (UNE-EN ISO 6506-1)
- Càrrega de ruptura (UNE-EN 10002-1)
- Perfil anoditzat: Anodització del perfil (UNE-EN 12373-1)
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
El contractista haurà de garantir per escrit que l’ element de tancament, compleix les
condicions exigides al plec, i en particular les següents:
- Permeabilitat a l’aire (UNE-EN 12207)
- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 12208)
- Resistència al vent (UNE-EN 12210)
- Perfil anoditzat: Qualitat del segellat (UNE-EN 12373-4)
- Característiques geomètriques (UNE-EN 12020-2):
Pàgina: 175
- Amplària
- Llargària
- Escairat del tall dels extrems
- Rectitud d’arestes
- Torsió del perfil
- Secció corbada
- Planor
- Angles
- Gruix
Si el material disposa de Marca AENOR o Marcatge CE, es podrà prescindir de la presentació
dels assaigs de control descrits a la UNE-EN 14351-1.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
El sistema d’avaluació de la conformitat que s’ha d’aplicar, segons UNE-EN 14351-1, és el
sistema 3, que suposa:
- Realització d’assaigs de tipus inicial (ETI) en laboratoris notificats, sobre les
característiques indicades a la taula ZA.3b de l’annex ZA de la UNE-EN 14351-1.
- Tenir implantat un sistema de Control de Producció a Fàbrica (CPF), en particular per a les
característiques pertinents que declari el fabricant en el seu Marcatge CE.
- Elaboració de la Declaració CE de Conformitat, que haurà de signar el fabricant, i per la
qual es responsabilitza de la veracitat del marcatge
No s’acceptarà cap element de tancament que no arribi acompanyat dels certificats de garantia
indicats. Es rebutjarà el material que no sigui adequat a les especificacions del projecte,
que no tingui la geometria especificada segons la DT, o que no tingu i les prestacions
especificades en el projecte.
No s’acceptarà el material que tingui unes toleràncies incompatibles amb l’estructura portant.
Tampoc s’acceptarà si hi ha un incompliment de les especificacions tècniques detallades en el
plec de condicions tècniques particulars, o quan hi hagi un incompliment dels criteris i
recomanacions tè cniques dels fabricants del sistema en l’ús i posada en obra dels elements.
BAM - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES DE VIDRE
BAM1 - TANCAMENTS PRACTICABLES DE VIDRE TREMPAT
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Vidre lluna transparent, obtingut per flotació, poliment tèrmic i recuit, amb tractament de
tremp tèrmic.
S'han considerat els acabats següents:
- LLuna incolora
- LLuna de color filtrant
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les targes fixes han de tenir els elements de fixació mecànica necessaris per a la seva
col·locació.
No ha de presentar defectes superficials (d'impressió, de paral·lelisme en les seves cares,
marques de rodet, incrustacions, ratlles, esquerdes, etc.), ni defectes en la massa
detectables a simple vista (d'homogeneïtat, de vitrificació, de recuita, inclusions gasoses,
etc.).
Totes les manufactures (osques, taladres, etc.) han de quedar fetes abans de trempar el vidre.
Després del trempat només es pot fer un lleuger acabat mat amb un tractament d'àcid o de
sorra.
En cas de fractura, el vidre ha de trencar en nombroses peces petites, amb les bores
generalment esmussades.
Tolerància dimensional dels vidres trempats obtinguts per procés de trempat horitzontal a
partir de vidres de silicat sodocà lcic segons UNE-EN 572-2 (gruix=

Donades les dimensions nominals per amplària i llargària, el plafó de vidre acabat no serà més
llarg que el rectangle prescrit resultant de les dimensions nominals incrementades per la
tolerància dimensional, o menors que un rectangle prescrit reduït per la tolerància
dimensional. Els costats dels rectangles prescrits són paral·leles l’un amb l’altre i tenen un
centre comú. Els límits d’escaire seran també els rectangles prescrits.
Tolerància del gruix per als vidres lluna trempats:
- Gruix nominal de 4, 5 i 6 mm: ± 0,2 mm
- Gruix nominal de 8 i 10 mm: ± 0,3 mm
Tolerància del gruix per als vidres impresos trempats:
- Gruix nominal de 10 mm: ± 1,0 mm
Planor per als vidres lluna trempats:
- Vidre obtinguts per un procés de fabricació horitzontal segons UNE-EN 572-2:
- Guerxament total: 0,003 mm/mm
- Guerxament local: 0,5 mm/300 mm
El guerxament local per als vidres trempats impresos es mesurarà recolzant el regle sobre dos
punts alts del vidre i mesurant la distància a un altre punt alt.
Pes:
- Gruix 10 mm: 25 kg/m2
- Gruix 9/11 mm: >= 22,5 kg/m2
- Pes: ± 0,75 kg/m2
- Situació i diàmetre dels forats: ± 1 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecàniques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i
contra les accions químiques (impressions produïdes per la humitat). S'ha de guardar en
estibes de 25 cm de gruix màxim i amb un pendent del 6% respecte de la vertical. Ha de quedar
separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre travessers de fusta o
d'un material protector.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície necessà ria subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions del
projecte i considerant les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents:
- Llargària i amplària: En múltiples de 3 cm
- Per a unitats amb una superfície inferior a 0,15 m2: S'han d'amidar 0,15 m2 per unitat
Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui.
Les targes fixes inclouen els elements de fixació mecànica necessaris per a la seva
col·locació.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* Orden de 17 de junio de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación
NTE-PPV/1975. Particiones: Puertas de Vidrio
* NTE-FVT/1976 Fachadas: VIDRIOS TEMPLADOS.
UNE-EN 12150-1:2000 Vidrio para la edifcación. Vidrio de silicato sodocálcico de seguridad
templado térmicamente. Parte 1: Definición y descripción.
UNE-EN 12150-2:2005 Vidrio para la edificación. Vidrio de silicato sodiocálcico de seguridad
templado térmicamente. Parte 2: Evaluación de la conformidad/Norma de producto.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
Productes per a usos en un conjunt envidrat que pretén específicament donar resistència al
foc:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc:
Pàgina: 177
- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant
Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant i
informe o protocol dels assaigs i nicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
- Sistema 4: (productes considerats que compleixen sense assaig): Declaració CE de conformitat
del fabricant
Productes per a us com a envidrament antibala o antiexplossió:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
Productes per a altres usos lligats a riscos de seguretat en us i sotmesos a tals regulacions:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabrica nt i
informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
Productes per a usos relacionats amb la conservació d’energia i/o l’atenuació acústica:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant i
informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
Productes per a usos diferents dels especificats:
- Sistema 4: (productes considerats que compleixen sense assaig): Declaració CE de conformitat
del fabricant
Els vidres han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s’ha
d’acompanyar de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació (només per als productes amb sistema
de certificació 1)
- Nom, marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els 2 últims dígits de l‘any en que es fixa el marcat
- Número de certificat de conformitat CE o del certificat de control en fàbrica, si procedeix
- Referència a la norma europea EN 12150-2
- Descripció del producte: nom genèric, material, i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials pertinents mostrada com:
- Valors presentats com designació normalitzada
- Valors declarats i quan procedeixi, nivell o classe per a cada característica
essencial:
- Resistència al foc
- Reacció al foc
- Comportament davant del foc exterior
- Resistència a la bala
- Resistència a l’explosió
- Resistència a l’efracció (propietats de trencament i resistència a l’atac)
- Resistència a l’impacte del cos pendular (propietats de trencament segura i
resistència a l’atac)
- Resistència mecànica (canvis bruscs de temperatura)
- Resistència mecànica (resistència al vent, neu, càrrega permanent i/o càrregues
imposades)
- Aïllament al soroll aeri directe
- Propietats tèrmiques
- Propietats de radiació (transmitància lluminosa i reflectància)
- Propietats de radiació (característiques de l’energia solar)
- Característiques a les que s’aplica l’opció “Prestació No Determinada” (NPD)
OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i per cada tipus de
material que arribi a l’ obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que
garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels
assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
- Permeabilitat a l’aire (UNE-EN 12207)
- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 12208)
- Resistència al vent (UNE-EN 12210)
- Pes
- Resistència al impacte de la lluna trempada (UNE 43017)
- Fragments resultants del trencament per impacte de la lluna trempada (UNE 43018)
- Duresa al ratllat (Mohs)
Pàgina: 178

- Coeficient de transmissió tèrmica
- Reacció al foc (UNE-EN 13501-1)
- Índex d’atenuació acústica global entre 125 i 4000 Hz (ISO R-140)
- Factor de transmissió lluminosa
- Factor reflexió lluminosa
- Factor transmissió energètica
- Factor reflexió energètica
- Factor d’absorció energètica
- Factor solar
- Característiques geomètriques:
- Gruix
- Dimensions nominals
- Diàmetre i situació dels forats
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
Si el material disposa de Marca AENOR o Marcatge CE, es podrà prescindir de la presentació
dels assaigs de control descrits a la UNE-EN 12150-2.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
El sistema d’avaluació de la conformitat que s’ha d’aplicar, segons UNE-EN 12150-2, é s el
sistema 3, que suposa:
- Realització d’assaigs de tipus inicial (ETI) en laboratoris notificats, sobre les
característiques indicades a la taula ZA.3b de l’annex ZA de la UNE-EN 12150-2.
- Tenir implantat un sistema de Control de Producció a Fàbrica (CPF), en particular per a les
característiques pertinents que declari el fabricant en el seu Marcatge CE.
- Elaboració de la Declaració CE de Conformitat, que haurà de signar el fabricant, i per la
qual es responsabilitza de la veracitat del marcatge.
BAR - PORTES PER A US COMERCIAL, INDUSTRIAL I DE SERVEIS COMUNS
BARS - PORTES SECCIONALS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt complet de porta seccional, formada per una fulla articulada en mòduls, guies de
suspensió i guiatge, ferramenta d’ apertura i tancament, accessoris per a la suspensió,
guiatge, final de recorregut etc., així com els sistemes de segellat que estiguin presents en
el conjunt de la porta.
S’han considerat els accionaments següents:
- Funcionament manual
- Funcionament amb operador electromecànic
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i no ha de tenir defectes superficials, com é s ara cops,
bonys, ratlles o defectes de l’acabat superficial.
Totes les parts de la porta, així com les fixacions, han de ser en tots els aspectes de bona
fabricació , material apropiat, resistència adequada i lliures de defectes patents durant la
seva vida útil prevista.
El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb
l'indicat a la DT o el triat per la DF.
La qualitat de la manyeria col·locada no ha de ser inferior a la qualitat inicial de la porta.
Pàgina: 179
El conjunt de porta i mecanismes ha de complir les condicions subjectives requerides per la
DF.
L’estructura de la fulla ha de ser suficientment sòlida per a suportar el seu propi pes i ha
de tenir un grau de rigidesa suficient per tal de garantir el bon funcionament dels elements
de suspensió i guiatge.
En les portes amb espiell, aquest ha d'incloure un element vidrat transparent, col·locat a
l'alç ada de la vista, que ha de complir les condicions exigides a la resta de la fulla.
L’element vidrat ha de garantir que en cas de ruptura no apareixeran trossos punxeguts, vores
tallants, ni d’altres parts perilloses.
Les guies han de ser d'acer galvanitzat, o protegit contra la corrosió, i de secció i forma
acceptades per la DF.
Han d’anar fixades als paraments o al bastiment amb potes d’ancoratge o forats aixamfranats.
La resistència de les guies i la de les seves fixacions ha de ser suficient per a suportar els
esforç os resultants del funcionament de la porta i per a evitar despenjaments,
descarrilaments, així com no excedir el final del recorregut dels elements de guiatge.
Tots els accessoris, així com la ferramenta i elements de fixació, han de ser compatibles amb
el suport sobre el que s’han d’ instal·lar i amb una protecció a la corrosió equivalent a la
de les parts de la porta sobre la que s’han de col·locar.
La porta ha d’estar dissenyada i ha de portar les proteccions apropiades per tal d’evitar la
producció de lesions i danys als usuaris, complint l’establert a la norma UNE-EN 12604.
La porta ha d'anar provista d'una etiqueta fixada de forma permanent, en lloc visible i
fàcilment llegible,
que mostri almenys la següent informació:
- Nom del fabricant o importador a la UE (nom/detalls de contacte, per exemple codi o
direcció)
- Tipus de porta
- Número de sèrie/número únic de referència de la porta
- Any de fabricació
- Ha de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol.
Separació entre els perfils de l'estructura: = 1 mm
Distància entre potes d'ancoratge:

- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs
inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat
El símbol normalitzat CE s’ha d’acompanyar de la següent informació com a mínim (preferentment
sobre el mateix producte, o sinó sobre l’etiqueta o la documentació comercial que
l’acompanya):
- Nom o marca identificativa del fabricant
- Adreça enregistrada del fabricant
- Els dos últims dígits de l’any d’impressió del marcatge
- Referència a la norma EN 13241-1
- Valor declarats pel fabricant
Emmagatzematge: protegit de les pluges, els focus d’humitat i les zones on puguin rebre
impactes. No ha d’estar en contacte amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* NTE-PPA/1976 Particiones: PUERTAS DE ACERO.
UNE-EN 12604:2000 Puertas industriales, comerciales, de garaje y portones. Aspectos mecánicos.
Requisitos.
UNE-EN 13241-1:2004 Puertas industriales, comerciales, de garaje y portones. Norma de
producto. Parte 1: Productos sin características de resistencia al fuego o control de humos.
BAS - MATERIALS PER A PORTES I REGISTRES TALLAFOCS I CORTINES TALLAFUMS
BASA - PORTES TALLAFOCS DE FULLES BATENTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BASA71NB,BASA72QB.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Porta tallafocs formada per un conjunt de perfils i mecanismes que formen el bastiment i la
porta.
S'han considerat els materials següents:
- Fusta
- Metàl·lica
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir cops superficials, desperfectes en les arestes ni a les cares de contacte, ni
falta d'escaire. En la porta de fusta no hi ha d'haver senyals d'atac de fongs o insectes i en
la porta metàl·lica no s'han d'apreciar senyals d'oxidació .
En les portes amb finestreta, aquesta ha d'incloure un element vidrat transparent, col·locat a
l'alç ada de la vista, que ha de complir les condicions exigides a la resta de la fulla.
La qualitat de la serralleria col·locada no ha de ser inferior a la qualitat inicial de la
porta. Ha de permetre un gir de 180° i ha de tancar automà ticament.
S'ha de garantir l'estanquitat dels junts i de les cares de contacte.
El conjunt de porta i mecanismes ha de complir les condicions subjectives requerides per la
DF.
Components:
Material Característiques dels components
porta
Fusta Fulles formades per un tauler d'aglomerat de partícules
Bastidor perimetral de fusta de pi encadellat
EI2-C-30 Paraments de tauler de fibra >= 3,2 mm de gruix
Tot el perímetre del bastidor protegit amb una làmina
no tumescent
Cantells de llistó de fusta
Pàgina: 181
Bastiment i tapajunts de tauler aglomerat ignífug,
revestit de xapa
Fusta Fulles formades per dos taulers ignífugs d'aglomerat
de partícules
EI2-C-60 Bastidor perimetral de fusta de pi encadellat
Paraments de tauler de fibra >= 3,2 mm de gruix
Tot el perímetre del bastidor i entre els taulers aglo-
merats, protegit amb làmina no tumescent
Cantells de llistó de fusta
Bastiment i tapajunts de tauler aglomerat ignífug,
revestit de xapa
Fusta Fulles formades per un tauler massís i dos taulers
ignífugs d'aglomerat de partícules, protegits amb una
EI2-C-30 làmina no tumescent a cada costat
Bastidor perimetral de fusta de pi encadellat
Paraments de tauler de fibra >= 3,2 mm de gruix
Tot el perímetre del bastidor protegit amb una làmina
no tumescent
Cantells de llistó de fusta
Bastiments de base de fusta massisa protegit
amb xapa no tumescent
Bastiments de tauler de fibrociment o similar
i tauler de partícules ignífug i xapat
Metàl·lica Fulles de doble xapa d'acer de gruix >= 1 mm cada una,
amb aïllament tèrmic a l'interior, unit a les xapes
mitjançant adhesiu ignífug
Dimensions de la finestreta: >= 0,1 m2
Dimensions:
Porta d’una fulla. Ample de la fulla: = 60 cm
Toleràncies:
- Dimensions: ± 1 mm
- Gruix de la fulla: ± 0,5 mm
- Rectitud d'arestes: ± 1 mm/m
- Planor: ± 1 mm/m
- Torsió del perfil: ± 1°/m
PORTA DE FUSTA:
El bastiment, la fulla i els tapajunts han d'estar formats per perfils de fusta, plafons i
material de reblert.
Els perfils de fusta no han de tenir nusos morts. El diàmetre dels nusos vius no ha de ser
superior a la meitat de la cara i han d'estar preparats amb dues mans de tractament protector
contra els fongs i els insectes.
La humitat màxima dels perfils ha de ser del 12%. La diferència d'humitat entre les fustes
emmetxades no ha de superar el 6%.
El gruix del bastiment cal que sigui igual al de la paret més el revestiment.
Les fulles han de ser planes llises i massisses.
PORTA METÀL·LICA:
El bastiment i la porta han d'estar formats per perfils i mecanismes metàl·lics.
El bastiment ha de ser d'acer perfilat de gruix >= 2 mm, amb els elements necessaris
d'ancoratge. Ha d'incloure els golfos soldats per a penjar les fulles. Els muntants s'han
d'introduir un mínim de 30 mm en el paviment, per fer l'ancoratge.
Nombre d'elements d'ancoratge del bastiment:
- Porta d'una fulla: >= 7
- Porta de dues fulles: >= 8
Nombre de golfos:
- Porta d'una fulla: >= 2
- Porta de dues fulles: >= 4
PORTA AMB TANCA ANTIPÀNIC:
Ha de portar una tanca antipànic que permeti l'obertura fàcil i instantà nia de la porta i que
la tanqui correctament.
Pàgina: 182

El dispositiu d'obertura ha d'estar format per una o dues barres tubulars (segons el nombre
de fulles), aplicades horitzontalment sobre l'amplària de cada fulla, amb un punt de tanca
interior, per a portes d'un full, o tres punts de t ancament, per a portes de dos fulls.
Exteriorment s'ha d'accionar amb una maneta. El mecanisme ha d’estar dissenyat i construït
d’acord amb les especificacions de la norma UNE-EN 1125.
Els dispositius antipànic han d’estar classificats d’acord amb el sistema de classificació de
nou dígits establert per la norma UNE-EN 1125:
- Categoria d’ús (primer dígit).
- Grau 3: elevada freqüència d’ús pel públic o per altres persones poc incentivades per a
parar atenció, es a dir, allà a on existeixi un risc d’accident o mal ús
- Durabilitat (segon dígit):
- Grau 6: 100 000 cicles
- Grau 7: 200 000 cicles
- Massa de la porta (tercer dígit):
- Grau 5: fins a 100 kg
- Grau 6: fins a 200 kg
- Resistència al foc (quart dígit):
- Grau 0: no apta en portes tallafocs i/o estanques als fums
- Grau 1: apta per a equipar portes tallafocs i/o estanques als fums
- Seguretat de les persones (cinquè dígit):
- Grau 1: molt important funció de seguretat de les persones
- Resistència a la corrosió, segons EN 1670 (sisè dígit):
- Grau 3: resistència elevada
- Grau 4: resistència molt elevada
- Seguretat de bens (setè dígit):
- Grau 2: aquests requisits son secundaris respecte a aquells de seguretat de les
persones
- Projecció de la barra (vuitè dígit):
- Categoria 1: projecció fins a 150 mm (projecció normal)
- Categoria 2: projecció fins a 100 mm (baixa projecció)
- Tipus d’operació de la barra (novè dígit):
- Tipus A: Dispositius antipànic amb barra d’embranzida
- Tipus B: Dispositiu antipànic amb barra de lliscament
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: El bastiment ha de subministrar-se amb les traves que calguin per tal
d'assegurar l'escairat dels seus angles. En la porta metàl·lica , tot el conjunt haurà de
tractar-se amb una emprimació antioxidant.
PORTA AMB TANCA ANTIPÀNIC:
Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre
impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PORTA AMB TANCA ANTIPÀNIC:
UNE-EN 1125:1997 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico para salidas de
emergencia activados por una barra horizontal. Requisitos y métodos de ensayo.
UNE-EN 1125/A1:2001 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico para salidas de
emergencia activados por una barra horizontal. Requisitos y métodos de ensayo.
UNE-EN 1125/A1/AC:2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico para salidas de
emergencia activados por una barra horizontal. Requisitos y métodos de ensayo.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PORTES AMB TANCA ANTIPÀNIC:
Pàgina: 183
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
El símbol normalitzat del marcatge CE ha d’anar acompanyat de la següent informació , ja sigui
sobre el mateix producte, el seu embalatge, o bé a la informació comercial que l’acompanya:
- El número d’identificació de l’organisme de certificació
- El nom o marca d’identificació del fabricant/subministrador
- Direcció registrada del fabricant
- Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge
- El número corresponent del certificat CE de conformitat
- Referència a les normes europees EN 1125 i EN 1125/A1
- La designació i informació de prestacions d’acord amb les normes EN 1125
Els dispositius antipànic han d'anar marcats de forma clara e indeleble de la següent manera:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Classificació d'acord amb el sistema de classificació exposat anteriorment (apartat 7 de la
norma UNE-EN 1125)
- Referència a la norma europea EN 1125
- Mes i any del muntatge final pel fabricant
- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i per cada tipus de
material que arribi a l’ obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que
garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels
assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:
- Comportament al foc UNE 23802.
- Característiques geomètriques:
- Gruix
- Dimensions nominals
- Rectitud d’arestes.
- Planor
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
Si el material disposa de la Marca AENOR o Marcatge CE, es podrà prescindir de la presentació
dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment
indicades en cada assaig.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
BAT - PORTES ACÚSTIQUES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BATAFSMB,BATAFSBM,BATAFSMS,BATAFSBB.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Pàgina: 184

Conjunt complet de porta acústica de fulles batents, formada per una o varies fulles,
bastiment, accessoris per a l’ enllaç i rotació de la fulla, així com la ferramenta d’apertura
i tancament.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i no ha de tenir defectes superficials, com é s ara cops,
bonys, ratlles o defectes de l’acabat superficial.
El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb
l'indicat a la DT o el triat per la DF.
En les portes amb espiell, aquest ha d'incloure un element vidrat transparent, col·locat a
l'alç ada de la vista, que ha de complir les condicions exigides a la resta de la fulla.
No s’han d’utilitzar vidres que no siguin armats.
La qualitat de la manyeria col·locada no ha de ser inferior a la qualitat inicial de la porta.
S'ha de garantir un bon ajustament en les cares de contacte entre la fulla i el bastiment.
El conjunt de porta i mecanismes ha de complir les condicions subjectives requerides per la
DF.
L’estructura de la fulla ha de ser suficientment sò lida per a suportar el seu propi pes i ha
de tenir un grau de rigidesa suficient per tal de garantir el bon funcionament dels elements
de suspensió i guiatge de la rotació i el bon encaix amb el bastiment.
Tots els accessoris, així com la ferramenta i elements de fixació, han de ser compatibles amb
el suport sobre el que s’han d’ instal·lar i amb una protecció a la corrosió equivalent a la
de les parts de la porta sobre la que s’han de col·locar.
Totes les peces exposades a la intempèrie han d’estar protegides contra la corrosió.
Components:
Aïllament Característiques dels components
porta
47 dBA Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,5 mm cada una,
amb reblert de material fonoabsorbent
Bastiment en forma de L amb una cara inclinada,
de xapa d’acer de gruix = 1,5 mm, amb reforç de tub
rectangular de 90x40x1,5 mm reblert amb el mateix
material fonoabsorbent que la fulla
Tanca de pressió per falca
43 dBA Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,2 mm cada una,
amb reblert de material fonoabsorbent
Bastiment de xapa d’acer de gruix = 1,2 mm
Tanca de pressió per lleva i galze perimetral de junt
de neoprè
41 dBA Fulles de doble xapa d’acer de gruix = 1,2 mm cada una,
amb reblert de material fonoabsorbent
Bastiment de xapa d’acer de gruix = 1,2 mm
Tanca de pressió per lleva i galze perimetral de junt
de neoprè
Dimensions:
- Gruix:
- Porta aïllament 47 dBA: 98 mm
- Porta aïllament 43 dBA: 80 mm
- Porta aïllament 41 dBA: 66 mm
Porta d’una fulla. Ample de la fulla: = 60 cm
Nombre d'elements d'ancoratge del bastiment:
- Porta d'una fulla: >= 7
- Porta de dues fulles: >= 8
Toleràncies:
- Dimensions: ± 1 mm
- Gruix de la fulla: ± 0,5 mm
- Rectitud d'arestes: ± 1 mm/m
- Planor: ± 1 mm/m
- Torsió dels perfils: ± 1°/m
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Pàgina: 185
Subministrament: amb els elements que calguin per a assegurar el seu escairat i la seva
planor.
Ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:
- Nom i direcció del fabricant
- Data de fabricació
- Designació de la porta d’acord amb la UNE 85-103
Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre
impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* UNE 85103:1991 EX Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y
características.
BAV - PERSIANES I PROTECCIONS SOLARS
BAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt de lamel·les col·locades horitzontalment i enllaçades entre elles.
S'han considerat els materials següents:
- Alumini lacat
S'han considerat els tipus següents:
- Amb aïllament interior
- Sense aïllament interior
S'han considerat els tipus de persiana enrotllable següents:
- De lamel·les no orientables
- De lamel·les orientables
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La lamel·la inferior ha de ser més rígida que les altres.
Els cantells de les lamel·les han de tenir la forma necessària perquè no passi la llum quan la
persiana estigui tancada.
La lamel·la superior ha de tenir algun element que permeti la seva fixació al corró.
El conjunt de la persiana ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
Les parts susceptibles d’entrar en contacte amb els transeü nts o amb els usuaris no han de
presentar vores tallants o feridors que puguin causar danys.
Les vores tallants i projectants de qualsevol part mòbil de l’estructura de la persiana, a
col.locar a una alçada menor de 2,50m per sobre del sòl o per sobre de qualsevol nivell d’accé
s permanent, han de ser arrodonides amb un radi mínim de 0,50mm.
-Resistència al vent:
Classe 0 1 2 3 4 5 6
-
Pressió nominal p (N/m2)

-Resistència mecànica (cicles de maniobra repetits)
Classes de durabilitat:
Número de cicles Classe 1 Classe 2 Classe 3
Desplegament / replegament 3000 7000 10000
Orientació de les lames 6000 14000 20000
- Maniobrabilitat en cas de gelada
Les instruccions tècniques del fabricant han de dir si es pot o no maniobrar en condicions de
gelades (amb formació de gel ) i en cas contrari , el producte ha de portar l’avís: la
maniobra en condicions de gelada pot danyar la persiana.
- Resistència a l’impacte: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN-13659
- Resistència tèrmica : Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN-13659
- Falsa maniobra
Sota l’acció d’ un us anormal previsible (falsa maniobra), la persiana no pot patir
deformacions o degradacions que perjudiquin el seu bon funcionament i que portin a defectes
d’aspecte no admissibles. D’acord amb norma UNE-EN 13659.
Toleràncies:
Amplada L (m) Tolerancies (mm) Alçada H (m) Tolerancies (mm)
-
L= 60 micres, = 45
AMB AÏLLAMENT:
L'interior de les lamel·les ha d'estar ple amb material aïllant.
Conductivitat tèrmica de l'aïllament:

Caixa formada per un cos i una tapa fixada amb cargols, amb l'aparellatge elèctric necessari
per a maniobrar el mecanisme d'apertura i tancament de les portes automàtiques.
Ha de portar forats per a les conexions.
Ha de tenir orificis per a la seva fixació.
PANY ELÈCTRIC DE CLAU TUBULAR:
Mecanisme destinat a accionar un dispositiu d'apertura connectat elèctricament per mitjà d'un
pany cilíndric accessible amb clau tubular.
El pany ha d'ajustar perfectament a l'orifici de la tapa.
Ha de tenir varies posicions de contacte per a les diferents funcions que ha de complir.
CAIXA PER A PANY ELÈCTRIC:
Ha d'estar formada per una base i una tapa accesible per cargols per a allotjar un pany.
Ha de ser buida per a allotjar el pany elèctric i les conexions.
Ha de ser estanca i rígida per a prevenir cops i evitar influències climàtiques.
Ha de portar un dispositiu antisabotatge.
EMISSOR DE RADIOCOMANDAMENT:
Aparell amb funcionament per radioones per a accionar dispositius de tancament a distància.
Formats per un cos i una tapa.
La seva freqüència d'emissió ha d'estar en una banda autoritzada legalment per a aquest ús.
Ha de ser rígid i el seu interior no ha de ser accesible.
RECEPTOR DE RADIOCOMANDAMENT:
Aparells amb funcionament per radioones per a accionar dispositius de tancament a distància.
Formats per un cos i una tapa.
Ha de ser immune a les interferències.
Ha de ser capaç de grabar, esborrar o reprogramar nous emissors.
Ha de ser rígid i el seu interior no ha de ser accesible.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, protegit contra impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BAZ - MATERIALS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES
BAZG - FERRAMENTA PER A FINESTRES I PORTES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BAZGU0MS.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt d'elements que permeten el gir o desplaçament, el bloqueig en una posició fixa i que
faciliten agafar les fulles de portes, finestres o balconeres.
Finestres o balconeres amb fulles batents:
- Frontisses, tanca, manubri i accesoris.
- El sistema de tanca ha de ser tres punts.
Portes batents:
- Frontisses, tanca, manubris i accessoris. Si la porta es d'entrada ha de portar espiera
òptica i pom a la cara exterior
- El sistema de tanca ha de ser de cop o de cop i clau si la porta és d'entrada, o de clau si
la porta és d'armari
Finestres o balconeres amb fulles corredisses, i portes amb fulles corredisses:
Pàgina: 189
- Guies superiors amb rodaments i mecanismes de fixació de la fulla, element de guia inferior,
topalls, tiradors, tanca amb mecanisme de bl oqueig de la fulla i accessoris
- El sistema de tanca ha de ser d'un punt.
Finestres o balconeres amb fulles oscilobatents:
- Frontisses, ferramenta oscilobatent amb cremona i compàs oscilobatent, tanca, manubri i
accessoris.
- El sistema de tanca ha de ser de dos, quatre o sis punts, en funció de les dimensions de la
fulla.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Els dissenys, materials i acabats de la ferramenta han de ser els indicats a la DT o en el seu
defecte els que determini la DF.
La superfície de les ferramentes no ha de tenir defectes.
El funcionament de tots els mecanismes ha de ser suau i continu.
La superfície de la pala de les frontisses ha de ser plana. Ha de tenir forats aixamfranats
que permetin allotjar el cap del cargol de fixació.
Toleràncies:
- Dimensions nominals: ± 1 mm
FRONTISSES D’UN SOL EIX
Les frontisses d’un sol eix es designen o classifiquen d’acord amb uns codis de 8 dígits (UNE-
EN 1935):
-.Categoria de servei (primer dígit)
- Grau 1: Servei lleuger (frontisses de portes i o finestres d’ús domèstic cuidat, baixa
freqüència d’ús)
- Grau 2: Servei mig (frontisses de portes amb freqüència mitja d’ús)
- Grau 3 : Servei pesat ( frontisses amb elevada freqüència d’ús pel pú blic o per
altres persones poc incentivades per a parar atenció, és a dir, allà a on existeixi un risc
d’accident o mal ús)
Grau 4: Servei sever (frontisses de portes que poden tenir ús violent)
- Durabilitat segons la freqüència d’ús i la massa màxima de l’ element amb frontisses (segon
dígit)
- Frontisses destinades a ésser usades només en finestres que s’assagen fins:
- Grau 3: 10.000 cicles
- Grau 4: 25.000 cicles
- Frontisses destinades a ésser usades en portes que s’assagen fins:
- Grau 4: 25 000 cicles
- Grau 7: 200.000 cicles
- Massa de la porta d’assaig (tercer dígit)
- Grau 0 : 10 kg
- Grau 1: 20 kg
- Grau 2: 40 kg
- Grau 3: 60 kg
- Grau 4: 80 kg
- Grau 5: 100 kg
- Grau 6: 120 kg
- Grau 7: 160 kg
- Aptitud per a us en portes de compartimentació al foc /fum (quart dígit)
- Grau 0: no apte per a utilitzar-se conjunts de portes resistents al foc/fum.
- Grau 1: apte per a utilitzar-se conjunts de portes resistents al foc/fum ( per aquestes
portes veure UNE-EN 1634-1)
- Seguretat de persones (cinquè dígit):
-Totes les frontisses han de ser de grau 1 complint els requisits de seguretat per l’ús.
- Resistència a la corrosió (sisè dígit) d’acord amb UNE-EN 1670:
- Grau 0: Sense resistència definida a la corrosió
- Grau 1: resistència mitja
- Grau 2: resistència moderada
- Grau 3: resistència alta
- Grau 4: resistència molt alta
- Seguretat de bens / resistència a l’efracció (setè dígit):
- Grau 0: no apta per a utilitzar- se en conjunts de portes resistents a l’efracció.
- Grau 1: apta per a utilitzar- se en conjunts de portes resistents a l’efracció
Pàgina: 190

- Grau de la frontissa (vuitè dígit):
- Hi ha catorze graus depenent de la combinatòria de les anteriors classificacions.
Les frontisses d’un sol eix fabricades d’acord a mb la UNE-EN-1935 instal·lades en portes
tallafoc i/o de control de fums o portes de tancament de vies d’evacuació han d’anar marcades
amb els següents elements:
- identificació, nom fabricant o marca comercial
- grau de la frontissa
- número d’aquesta norma europea
L’embalatge de les frontisses d’ un sol eix ha de mostrar clarament amb etiqueta exterior la
classificació de grau de la frontissa, dimensions, acabat i número de referència del
fabricant.
En el cas que les frontisses tinguin sentit de gir s’indicarà:
- L: Frontisses per a portes i finestres que obren en sentit horari.
- R: Frontisses per a portes i finestres que obren en sentit antihorari
La documentació tècnica o l’embalatge pot portar recomanacions per lubrificar les frontisses
en la instal·lació o en servei.
PANYS I PESTELLS:
Els panys i pestells es designen o classifiquen d’acord amb uns codis d’11 dígits (UNE-EN
12209):
- Categoria d’ús ( primer dígit):
- Grau 1 : Ús per a persones amb gran incentiu per a ésser curoses.
- Grau 2: Ús per persones amb algun incentiu per ésser curoses.
- Grau 3: ús per persones amb poc incentiu per ésser curoses, alta probabilitat de mal
ús.
- Durabilitat: (segon dígit)
- Grau A: 50.000 cicles d’assaig i sense càrrega sobre picaporta.
- Grau B: 100.000 cicles d’assaig i sense càrrega sobre picaporta.
- Grau C: 200.000 cicles d’assaig i sense càrrega sobre picaporta
- Grau F: 50.000 cicles d’assaig i càrrega de 10 N sobre picaporta
- Grau G: 100.000 cicles d’assaig i càrrega de 10 N sobre picaporta
- Grau H: 200.000 cicles d’assaig i càrrega de 10 N sobre picaporta
- Grau L: 100.000 cicles d’assaig i càrrega 25 N sobre picaporta
- Grau M: 200.000 cicles d’assaig i càrrega de 25 N sobre picaporta
- Grau R: 100.000 cicles d’assaig i càrrega de 50 N sobre picaporta
- Grau S: 200.000 cicles d’assaig i càrrega de 50 N sobre picaporta
- Grau W: 100.000 cicles d’assaig i càrrega de 120 N sobre picaporta
- Grau X: 200.000 cicles d’assaig i càrrega de 120 N sobre picaporta
- Massa de la porta i força de tancament (tercer dígit)
- Grau 1: < 100 kg de massa de porta i força de tancament

Dispositius de tancament controlat de portes batents; aquests dispositius poden anar
col·locats sobre o en el marc, sobre o en la porta o en el terra. Es classifiquen seguint una
codificació de sis dígits:
- Categoria d’ús (primer dígit)
- Grau 3: permet tancament de la porta amb un angle mínim d’obertura 105 graus.
- Grau 4: permet tancament des d’un angle d’obertura de 180 graus.
- Durabilitat (segon dígit)
- Grau 8: 500.000 cicles d’assaig
- Força del tancaportes (tercer dígit)
- Hi ha set nivells de força que contemplen l’amplaria de la porta, massa, moments
d’obertura, moment de tancament i rendiment del tancaportes. Veure taula 1 UNE-EN 1154.
- Aptitud per a la utilització sobre portes resistents al foc i/o estanques al fum (quart
dígit)
- Grau 0: No apte per a l’ús de portes tallafoc/estanques al fum.
- Grau 1: Apte per a la utilització en portes tallafoc/estanques a l fum.
- Seguretat (cinquè dígit):
- Grau 1: Tots els tancaportes han de satisfer el requisit essencial de seguretat en la
utilització.
- Resistència a la corrosió (sisè dígit):
- Grau 0: Sense prescripcions de resistència
- Grau 1: Dèbil resistència
- Grau 2: Resistència mitja
- Grau 3: Resistència elevada
- Grau 4: .Resistència molt elevada
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
FRONTISSES D’UN SOL EIX
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
En l’embalatge o/i documentació que acompanya el producte ha de portar en un lloc visible el
marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de
28 de juliol que a més haurà d’ anar acompanyat de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca identificativa del fabricant.
- Direcció registrada del fabricant
- Dos últims dígits de l’any en que es va aplicar el marcatge CE
- El número del certificat de conformitat CE.
- Referència a aquesta norma UNE-EN 1935
- La designació i informació de les prestacions (8 dígits)
PANYS I PESTELLS:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
En l’embalatge o/i documentació que acompanya el producte ha de portar en un lloc visible el
marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de
28 de juliol que a
més haurà d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca identificativa del fabricant.
- Direcció registrada del fabricant
- Dos últims dígits de l’any en que es va aplicar el marcatge CE
- El número del certificat de conformitat CE.
- Referència a aquesta norma UNE-EN 12209
- La designació i informació de les prestacions (11 dígits)
MECANISMES DE TANCAMENT CONTROLAT
Pàgina: 193
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
En l’embalatge o/i documentació que acompanya el producte ha de portar en un lloc visible el
marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de
28 de juliol que a més haurà d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació
- Nom o marca identificativa del fabricant.
- Direcció registrada del fabricant
- Dos últims dígits de l’any en que es va aplicar el marcatge CE
- El número del certificat de conformitat CE.
- Referència a aquesta norma UNE-EN 1154
- La designació i informació de les prestacions (6 dígits)
Subministrament: Amb les proteccions necessàries perque arribi a l'obra en les condicions
exigides.
Emmagatzematge: protegides de les pluges, focus d'humitat i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
FRONTISSES D’UN SOL EIX
UNE-EN 1935:2002 Herrajes para la edificación. Bisagras de un solo eje. Requisitos y métodos
de ensayo.
PANYS I PESTELLS:
UNE-EN 12209:2004 Herrajes para la edificación. Cerraduras y pestillos. Cerraduras, pestillos
y cerraderos mecánicos. Requisitos y métodos de ensayo.
MECANISMES DE TANCAMENT CONTROLAT
UNE-EN 1154:2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de cierre controlado de puertas.
Requisitos y métodos de ensayo.
BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ
BB1 - BARANES I AMPITS
BB14 - PASSAMANS PER A BARANES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BB14F8B0.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Perfil d'acabament del travesser superior de baranes.
S'han considerat els materials següents:
- De roure, melis o pi roig
- De llautó
- D'alumini
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La cara superior ha de tenir la forma adequada a l'ús, i la inferior ha d'estar preparada per
a rebre el perfil del travesser.
Toleràncies:
- LLargària del perfil: ± 1 mm
- Secció del perfil: ± 2,5%
- Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m
- Torsió del perfil: ± 1°/m
- Planor: ± 1 mm/m
- Angles: ± 1°
Pàgina: 194

PASSAMANS DE FUSTA:
Perfil massís de fusta per a un acabament del travesser superior.
La fusta no ha de tenir d'altres defectes que els esmentats com a admissibles.
El perfil no ha de tenir nusos morts.
La fusta ha d'estar preparada amb dues mans de tractament protector contra fongs i insectes.
La unió dels perfils ha de ser emmetxada i encolada.
El conjunt de barana ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.
Característiques de la fusta:
Roure Melis Pi roig
Resist. compressió 45 N/mm2 60,4 N/mm2 40 N/mm2
(UNE 56-535)
Resist. flexió 60 N/mm2 115 N/mm2 80 N/mm2
(UNE 56-537)
Resist. a l'esforç 7,5 N /mm2 4,5 N/mm2 3 N/mm2
tallant
Densitat seca 0,63-0,8 kg/dm3 >=0,85 kg/dm3 0,54-0,70 kg/dm3
(UNE 56-531)
Densitat verda >=1,08 kg/dm3 >=1,03 kg/dm3 >= 0,75 kg/dm3
Diàmetre dels nusos vius de la fusta:

UNE-EN 10088-1:2006 Aceros inoxidables. Parte 1: Relación de aceros inoxidables.
BB9 - SENYALITZACIÓ INTERIOR
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BB927FF1.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Elements de senyalització per a interiors d'edificis i per a identificació postal o altres
usos.
S'han considerat els elements següents:
- Placa de senyalització
- Caràcter numèric
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La superfície ha de ser pulida i neta i no hi han d'haver danys a l'acabat.
No ha de tenir senyals de cops, bonys o plecs.
Els colors han de tenir la tonalitat expresada al projecte.
Les plaques de planxa han de tenir els vèrtex arrodonits.
S'ha d'utilitzar simbologia normalitzada.
Ha de tenir orificis per a la seva fixació.
Toleràncies:
- Superfície (planor): ± 1 mm
PLACA DE SENYALITZACIÓ:
Placa de forma rectangular amb informació gravada a la seva superfície.
La informació expressada a la senyal ha de ser la que consti en el projecte o en el seu
defecte la que indiqui la DF.
La informació ha de ser clara i precisa.
CARÀCTER NUMÈRIC:
Símbol indicador en forma de guarisme.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, protegit contra impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BC - MATERIALS PER A ENVIDRAMENTS
BC1 - VIDRES PLANS
BC15 - VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BC1533MS,BC1533MM,BC151D01.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Vidre format per varies llunes unides per calandratge i fusió en autoclau d'una làmina de
butiral de polivinil intercalada, capaç de proporcionar una protecció contra atacs manuals o
de projectils.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Pàgina: 197
Ha de tenir les cares paral·leles i pulides.
Les llunes que formen el vidre laminar i el vidre laminar de seguretat han de ser d’algun
dels tipus següents:
- vidre de silicat sodocàlcic segons norma UNE-EN 572-1
- vidre borsilicatat segons norma UNE-EN 1748-1-1
- vitroceràmica segons UNE-EN 1748-2-1
- vidre de silicat sodocàlcic termoendurit segons UNE-EN 1863-1
- vidre de silicat sodocàlcic trempat tèrmicament segons UNE-EN 12150-1
- vidre de silicat sodocàlcic endurit químicament segons UNE-EN 12337-1
- vidre borsilicatat de seguretat trempat tèrmicament segons UNE-EN 13024-1
- productes de vidre de silicat alcalinoterri segons UNE-EN 14178-1
- vidre de seguretat de silicat alcalinoterri trempat tèrmicament i tractat “heat soak” segons
UNE-EN 14179-1
- vidre de seguretat de silicat alcalinoterri trempat tèrmicament segons UNE-EN 14321-1
Classificació dels vidres resistents a l’impacte manual (segons UNE-EN 356):
+---------------------------------------------------------------+
¦ Categoria ¦Alçària caiguda¦ Nombre total¦ Designació codi ¦
¦resistència¦ (mm) ¦ de cops ¦categoria resistència¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P1A ¦ 1 500 ¦ 3 triàngle ¦ EN 356 P1A ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P2A ¦ 3 000 ¦ 3 triàngle ¦ EN 356 P2A ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P3A ¦ 6 000 ¦ 3 triàngle ¦ EN 356 P3A ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P4A ¦ 9 000 ¦ 3 triàngle ¦ EN 356 P4A ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P5A ¦ 9 000 ¦3x3 triàngle ¦ EN 356 P5A ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P6B ¦ - ¦ 30 a 50 ¦ EN 356 P6B ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P7B ¦ - ¦ 51 a 70 ¦ EN 356 P7B ¦
¦-----------¦---------------¦-------------¦---------------------¦
¦ P8B ¦ - ¦ més de 70 ¦ EN 356 P8B ¦
+---------------------------------------------------------------+
Classificació dels vidres resistents als atacs de projectils (segons UNE-EN 1063):
+---------------------------------------------------------------------------------+
¦ ¦ ¦ Condicions assaig ¦
¦ ¦------------------------------¦-------------------------------------------¦
¦CLASSE¦ Tipus ¦ Calibre ¦ Tipus ¦ Massa ¦ Dist. ¦ Vel. ¦ Num. ¦ Dist. ¦
¦ ¦ arma ¦ ¦ ¦ (g) ¦ tir ¦impacte ¦impact.¦imapct.¦
¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ (m) ¦ (8m/s) ¦ ¦ (mm) ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR1 ¦ rifle ¦ 0,22 LR ¦ L/RN ¦ 2,6±0,1¦10,00±0,5¦ 360±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR2 ¦ arma ¦ 9 mm ¦ FJ/RN/SC ¦ 8,0±0,1¦ 5,00±0,5¦ 400±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦ ¦ curta ¦ Luger ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR3 ¦ arma ¦0,357 Rem.¦ FJ/CB/SC ¦10,2±0,1¦ 5,00±0,5¦ 430±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦ ¦ curta ¦ Magnum ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR4 ¦ arma ¦ 0,44 Rem.¦ FJ/FN/SC ¦15,6±0,1¦ 5,00±0,5¦ 440±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦ ¦ curta ¦ Magnum ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR5 ¦ rifle ¦ 5,56x45 ¦FJ/PB/SCP1¦ 4,0±0,1¦10,00±0,5¦ 950±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR6 ¦ rifle ¦ 7,62x51 ¦ FJ/PB/SC ¦ 9,5±0,1¦10,00±0,5¦ 830±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ BR7 ¦ rifle ¦ 7,62x51 ¦ FJ/PB/HC1¦ 9,8±0,1¦10,00±0,5¦ 820±10 ¦ 3 ¦120±10 ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
Pàgina: 198

¦ SG1 ¦escopeta¦Cal. 12/70¦ Bala plom¦31,0±0,5¦10,00±0,5¦ 420±20 ¦ 1 ¦ - ¦
¦ ¦ ¦ ¦ massís ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦------¦--------¦----------¦----------¦--------¦---------¦--------¦-------¦-------¦
¦ SG1 ¦escopeta¦Cal. 12/70¦ Bala plom¦31,0±0,5¦10,00±0,5¦ 420±20 ¦ 3 ¦125±10 ¦
¦ ¦ ¦ ¦ massís ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
+---------------------------------------------------------------------------------+
El gruix nominal ha de ser la suma del gruix nominal dels vidres i plà stics que el composen i
el gruix dels intercaladors.
- Tolerància sobre el gruix en vidres laminats obtinguts per laminació:
La tolerància del gruix del vidre laminat no ha de superar la suma de les toleràncies dels
components de cadascuna de les llunes que conformen els productes vitris bàsics que
constitueixen els vidres segons les seves normes (UNE-EN 1748-1-1, UNE-EN 1748-2-1, UNE-EN
572-2, UNE-EN 572-3, UNE-EN 572-4, UNE-EN 572-5, UNE-EN 572-6 ). No cal tindre en compte la
tolerància del gruix de l’intercalador si el gruix total d’aquest es < 2 mm. En el cas de que
el gruix total de l’intercalador >= 2 mm, aleshores s’aplicarà una tolerància de ± 2 mm. Per
als panells de plàstic, les toleràncies del gruix han de considerar-se com equivalents a les
del vidre pla del mateix gruix nominal.
- Tolerà ncia sobre el gruix en vidres laminats conjuntats per decantació:
La tolerància del gruix del vidre laminat no ha de superar la suma de les toleràncies dels
components de cadascuna de les llunes que conformen els productes vitris bàsics que
constitueixen els vidres segons les seves normes, es a dir UNE-EN 572-2, UNE-EN 572-3, UNE-EN
572-4, UNE-EN 572-5, UNE-EN 572-6 i la tolerància dels intercaladors fosos. Per als panells de
plàstic, les toleràncies del gruix han de considerar-se com equivalents a les del vidre pla
del mateix gruix nominal. Les toleràncies admissibles per als intercaladors fosos són les
següents:
+-------------------------------------+
¦ Gruix dels intercalador ¦Toleràncies¦
¦-------------------------¦-----------¦
¦ < 1 mm ¦ ± 0,4 mm ¦
¦-------------------------¦-----------¦
¦ => 1 mm a < 2 mm ¦ ± 0,5 mm ¦
¦-------------------------¦-----------¦
¦ => 2 mm a < 3 mm ¦ ± 0,6 mm ¦
¦-------------------------¦-----------¦
¦ => 3 mm ¦ ± 0,5 mm ¦
+-------------------------------------+
Toleràncies de l’amplària i la llargària per a mides fixes:
+--------------------------------------------------------------------+
¦ Toleràncies t de l'amplària B i la llargària H (mm) ¦
¦--------------------------------------------------------------------¦
¦ ¦ Gruix nominal > 8 mm ¦
¦ ¦-------------------------------------¦
¦ Dimensions ¦ Gruix nominal ¦ Tots els panells ¦Al menys un panell¦
¦nominals B ó H¦ =< 8 mm ¦ de gruix nominal ¦ de gruix nominal ¦
¦ (mm) ¦ ¦ < 10 mm ¦ => 10 mm ¦
¦--------------¦---------------¦------------------¦------------------¦
¦ < 1 100 ¦ + 2,0 ¦ + 2,5 ¦ + 3,5 ¦
¦ ¦ - 2,0 ¦ - 2,0 ¦ - 2,5 ¦
¦--------------¦---------------¦------------------¦------------------¦
¦ < 1 500 ¦ + 3,0 ¦ + 3,5 ¦ + 4,5 ¦
¦ ¦ - 2,0 ¦ - 2,0 ¦ - 3,0 ¦
¦--------------¦---------------¦------------------¦------------------¦
¦ < 2 000 ¦ + 3,0 ¦ + 3,5 ¦ + 5,0 ¦
¦ ¦ - 2,0 ¦ - 2,0 ¦ - 3,5 ¦
¦--------------¦---------------¦------------------¦------------------¦
¦ < 2 500 ¦ + 4,5 ¦ + 5,0 ¦ + 6,0 ¦
¦ ¦ - 2,5 ¦ - 3,0 ¦ - 4,0 ¦
¦--------------¦---------------¦------------------¦------------------¦
¦ > 2 500 ¦ + 5,0 ¦ + 5,5 ¦ + 6,5 ¦
¦ ¦ - 3,0 ¦ - 3,5 ¦ - 4,5 ¦
Pàgina: 199
+--------------------------------------------------------------------+
Donades les fulles nominals de l’amplària B i la llargària H d’ una fulla, aquesta s’ha de
poder inscriure en l’interior d’un rectangle format a partir de les dimensions nominals
incrementades per la tolerància límit superior i circumscriure en un rectangle format a
partir de les dimensions nominals reduïdes la tolerància límit inferior. Els costats d’aquests
rectangles han de restar paral·lels entre si i han de tenir el mateix centre.
Valors màxims de desplaçaments (mala alineació d’una de les vores de les fulles de vidre o de
plàstic que formen el vidre laminat):
+-----------------------------------------------------------+
¦ Dimensions nominals B ó H ¦ Desplaçament màxim admissible ¦
¦ (mm) ¦ (mm) ¦
¦---------------------------¦-------------------------------¦
¦ B, H =< 1 000 ¦ 2,0 mm ¦
¦---------------------------¦-------------------------------¦
¦ 1 000 < B, H =< 2 000 ¦ 3,0 mm ¦
¦---------------------------¦-------------------------------¦
¦ 2 000 < B, H =< 4 000 ¦ 4,0 mm ¦
¦---------------------------¦-------------------------------¦
¦ B, H > 4 000 ¦ 6,0 mm ¦
+-----------------------------------------------------------+
Defectes puntuals admissi bles a la part visible (segons UNE-EN ISO 12543-6):
+----------------------------------------------------------------------------+
¦ Dimensió ¦ ¦ 0,5 < d =< 1,0 ¦ 1,0 < d =< 3 ¦
¦ defectes d ¦ ¦ ¦ ¦
¦ (mm) ¦ ¦ ¦ ¦
¦-------------¦----------¦-----------------¦---------------------------------¦
¦ Dimensió ¦ ¦ Per a ¦ ¦ ¦ ¦ ¦
¦ panell A ¦ ¦ qualsevol ¦ A= 5 m2, l’amplària de la zona de les vores s’ incrementa a 20
mm. Si apareixen bombolles, aquesta zona no ha d’excedir del 5% de la zona de les vores.
No s’admeten fissures.
No s’admeten plecs o ratllades a la zona visible
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Pàgina: 200

Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecàniques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i
contra les accions quími ques (impressions i alteracions d'adherència entre les llunes i la
làmina de butiral de polivinil, produïdes per la humitat).
S'ha de guardar en estibes de 25 cm de gruix com a mà xim i amb un pendent del 6% respecte de
la vertical.
Ha de quedar separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre
travessers de fusta o d'un material protector.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions de la
DT.
S'han de considerar les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents:
- Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm
- Per a unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2/unitat
Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 14449:2006 Vidrio para la edificación. Vidrio laminado y vidrio laminado de seguridad.
Evaluación de de la conformidad/Norma del producto.
UNE-EN 356:2001 Vidrio de construcción. Vidrio de seguridad. Ensayo y clasificación de la
resistencia al ataque manual.
UNE-EN 1063:2001 Vidrio de construcción. Vidrio de seguridad. Ensayo y clasificación de la
resistencia al ataque por balas.
UNE-EN ISO 12543-5:1999 Vidrio para la edificación. Vidrio laminado y vidrio laminado de
seguridad. Parte 5: Dimensiones y acabado de bordes.
UNE-EN ISO 12543-6:1998 Vidrio para la edificación. Vidrio laminado y vidrio laminado de
seguridad. Parte 6: Aspecto.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Si els vidres es situen en àrees de risc d’impacte d’acord amb CTE, de superfícies
envidriades que no disposin de protecció tindran una classificació de prestacions X(Y)Z
determinat per la UNE-EN 12600. Els valors X(Y)Z en funció de la diferència de cota entre els
dos costats de la superfície envidriada:
- Desnivell > 12m: X=qualsevol; Y= B o C; Z=1
- Desnivell > 0,55m i < 12m: X= qualsevol ; Y= B o C; Z=1 o 2
- Desnivell < 0,55m: X= 1,2 o 3; Y= B o C; Z= qualsevol
Si el material ha de ser component de les obertures del tancament exterior d’un espai
habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats següents:
- Transmitància tèrmica U (W/m2K)
- Factor solar
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc de Nivell o Classe: A1*, F. *
Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple
productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves
modificacions),
- Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior de Nivell o Classe:
productes considerats conformes sense necessitat d'assaig,
- Productes per a qualsevol ús excepte en usos de resistència al foc, reacció al foc,
prestació al foc exterior, antibala o antiexplosió, riscos de seguretat en ús i usos
relacionats amb la conservació d'energia i/o aïllament:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
- Productes per a usos relacionats amb la conservació d'energia i/o atenuació acústica,
- Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior de Nivell o Classe:
productes que requereixen assaig,
Pàgina: 201
- Productes per a usos lligats a riscos de ''seguretat en ús'' i sotmesos a aquestes
regulacions,
- Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc de Nivell o Classe: A1, A2, B,
C, D, E:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a ús en un conjunt envidrat que pretengui específicament proporcionar
resistència al foc,
- Productes per a envidraments antibala o antiexplosió:
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992
de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El sí mbol normalitzat del marcatge CE s'ha
d'acompanyar de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació (nomé s per als productes amb sistema
de certificació 1)
- Nom, marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els 2 últims dígits de l‘any en que es fixa el marcat
- Número de certificat de conformitat CE o del certificat de control en fàbrica, si procedeix
- Referència a la norma europea UNE-EN 14449
- Descripció del producte: nom genèric, material, mides i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials pertinents mostrada com:
- Valors presentats com designació normalitzada
- Valors declarats i quan procedeixi, nivell o classe per a cada característica
essencial:
- Resistència al foc
- Reacció al foc
- Comportament davant del foc exterior
- Resistència a la bala
- Resistència a l’explosió
- Resistència a l’efracció (propietats de trencament i resistència a l’atac)
- Resistència a l’impacte del cos pendular (propietats de trencament segura i
resistència a l’atac)
- Resistència mecànica (canvis bruscs de temperatura)
- Resistència mecànica (resistència al vent, neu, càrrega permanent i/o càrregues
imposades)
- Aïllament al soroll aeri directe
- Propietats tèrmiques
- Propietats de radiació (transmitància lluminosa i reflectància)
- Propietats de radiació (característiques de l’energia solar)
- Característiques a les que s’aplica l’opció “Prestació No Determinada” (NPD)
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Duresa al ratllat (Mohs)
- Coeficient de transmisió tèrmica
- Característiques geomètriques
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
OPERACIONS DE CONTROL EN VIDRE TREMPAT:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
- Abans de començar l'obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, i ncloent els resultats dels assaigs següents,
realitzats per un laboratori acreditat:
Pàgina: 202

- Pes.
- Índex d’atenuació acústica (ISO R-140).
- Característiques lluminoses:
- Factor de transmissió lluminosa
- Factor de reflexió lluminosa
- Factor solar.
- Característiques energètiques:
- Factor de transmissió energètica.
- Factor de reflexió energètica.
- Factor d’absorció energètica.
- Duresa al ratllat (Mohs)
- Coeficient de transmisió tèrmica
- Resistència a l’impacte (CTE SU)
- Fragments resultants del trencament per impacte de la lluna trempada (UNE 43-018).
- Característiques geomètriques.
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubte s de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
BC1G - VIDRES AÏLLANTS DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BC1G4E01.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Vidre aïllant format per dues fulles que formen cambra estanca d'aire deshidratat, separades
mitjançant un intercalador metàl·lic amb producte dessecant a l'interior, amb segellat
perimetral de butil i cautxú de polisulfur.
S'han considerat els tipus següents:
- Vidres aïllants formats per dues fulles de vidre laminar
- Vidres aïllants formats per dues fulles de vidre laminar de seguretat
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les llunes que formen el vidre no han de tenir defectes superficials (de planimetria a les
llunes no trempades, de paral· lelisme en les seves cares, d'ondulacions, d'incrustacions,
ratlles, esquerdes, etc.).
Els panells de vidre individuals constituents del vidre aï llant han de complir les seves
respectives normes:
- UNE-EN ISO 12543 parts 1 a 6
Màxima variació del gruix (respecte al gruix nominal declarat pel fabricant) per a les unitats
de vidre aï llant al llarg de la perifèria de la unitat (vidres flotats): Ha de complir la
UNE-EN 1279 i UNE-EN ISO 12543-5.
No ha de tenir defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, de
vitrificació, de recuita, inclusions gasoses, etc.).
Pàgina: 203
Les qualitats òptica i visual de la unitat de vidre aïllant han de complir els requisits de la
norma UNE-EN 1279.
Donades les dimensions nominals per amplària i llargària, el plafó de vidre acabat no serà
més llarg que el rectangle prescrit resultant de les dimensions nominals incrementades per la
tolerància dimensional, o menors que un rectangle prescrit reduït per la tolerà ncia
dimensional. Els costats dels rectangles prescrits són paral·leles l’un amb l’altre i tenen un
centre comú. Els límits d’escaire seran també els rectangles prescrits.
Prestacions del segellat:
- Penetració de vapor d’humitat: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1279-2
- Adherència vidre-segellant: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1279-4
- Adherència capa-segellant (vidres de capa): Ha de complir les especificacions de la norma
UNE-EN 1279-4 annex D
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecà niques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i
contra les accions químiques (impressions i alteracions d'adherència entre els components del
vidre de seguretat, produïdes per la humitat).
S'ha de guardar en estibes de 25 cm de gruix com a mà xim i amb un pendent del 6% respecte de
la vertical.
Ha de quedar separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre
travessers de fusta o d'un material protector.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions de la
DT.
S'han de considerar les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents:
- Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm
- Per a unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2/unitat
Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 1279-1:2006 Vidrio para la edificación. Unidades de vidrio aislante. Parte 1:
Generalidades, tolerancias dimensionales y reglas para la descripción del sistema.
UNE-EN 1279-2:2003 Vidrio para la edificación. Unidades de vidrio aislante. Parte 2: Método de
ensayo a largo plazo y requisitos en materia de penetración de humedad.
UNE-EN 1279-4:2002 Vidrio para la edificación. Unidades de vidrio aislante. Parte 4: métodos
de ensayo para las propiedades físicas de los sellados perimetrales.
UNE-EN 1279-5:2006 Vidrio para la edificación. Unidades de vidrio aislante. Parte 5:
Evaluación de la conformidad.
UNE-EN 1279-6:2002 Vidrio para la edificación. Unidades de vidrio aislante. Parte 6: Control
de producción en fábrica y ensayos periódicos.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc de Nivell o Classe: A1*, F. *
Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple
productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves
modificacions),
- Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior de Nivell o Classe:
productes considerats conformes sense necessitat d'assaig,
- Productes per a qualsevol ús excepte en usos de resistència al foc, reacció al foc,
prestació al foc exterior, antibala o antiexplosió, riscos de seguretat en ús i usos
relacionats amb la conservació d'energia i/o aïllament:
- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
Pàgina: 204

- Productes per a usos relacionats amb la conservació d'energia i/o atenuació acústica,
- Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior de Nivell o Classe:
productes que requereixen assaig,
- Productes per a usos lligats a riscos de ''seguretat en ús'' i sotmesos a aquestes
regulacions,
- Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc de Nivell o Classe: A1, A2, B,
C, D, E:
- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus
- Productes per a ús en un conjunt envidrat que pretengui específicament proporcionar
resistència al foc,
- Productes per a envidraments antibala o antiexplosió:
- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE
Els vidres han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s’ha
d’acompanyar de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació (només per als productes amb sistema
de certificació 1)
- Nom, marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els 2 últims dígits de l‘any en que es fixa el marcat
- Número de certificat de conformitat CE o del certificat de control en fàbrica, si procedeix
- Referència a la norma europea EN 1279-5
- Descripció del producte: nom genèric, material, i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials pertinents mostrada com:
- Valors presentats com designació normalitzada
- Valors declarats i quan procedeixi, nivell o classe per a cada característica
essencial:
- Resistència al foc
- Reacció al foc
- Comportament davant del foc exterior
- Resistència a la bala
- Resistència a l’explosió
- Resistència a l’efracció (propietats de trencament i resistència a l’atac)
- Resistència a l’impacte del cos pendular (propietats de trencament segura i
resistència a l’atac)
- Resistència mecànica (canvis bruscs de temperatura)
- Resistència mecànica (resistència al vent, neu, càrrega permanent i/o càrregues
imposades)
- Aïllament al soroll aeri directe
- Propietats tèrmiques
- Propietats de radiació (transmitància lluminosa i reflectància)
- Propietats de radiació (característiques de l’energia solar)
- Característiques a les que s’aplica l’opció “Prestació No Determinada” (NPD)
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
Inspecció visual del material a la seva recepció.
- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi
a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el
compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,
realitzats per un laboratori acreditat:
- Pes
- Duresa al ratllat (Mohs)
- Factor de transmissió lluminosa
- Coeficient de transmisió tèrmica
- Característiques geomètriques: gruix de les llunes i cambra d’ aire, planor, etc.
En el cas de llunes trempades:
- Resistència a l'impacte de la lluna trempada (CTE SU)
- Fragments resultants del trencament per impacte de la lluna trempada (CTE SU)
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
Pàgina: 205
En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda
a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a
les normes de procediment corresponents.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de
qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del
Contractista.
Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions
especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del contractista,
sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats
obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.
BC1K - MIRALLS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BC1K1500.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Mirall format per una lluna incolora o de color, amb aplicació, en una de les seves cares de
diferents capes: plata reflectora, coure protector o pintures anticorrosives i d'acabat,
superposades i unides íntimament.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir defectes superficials (de planimetria, de paral·lelisme en les seves cares,
ondulacions, incrustacions, ratlles, esquerdes, etc.).
No ha de tenir defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, de
vitrificació , de recuita, inclusions gasoses, etc.).
El mirall acabat no ha de tenir bosses ni taques produïdes per l'adherència deficient de les
parts components.
Els vidres de capa s’han de classifica r segons la norma UNE-EN 1096-1 en funció de la posició
de la capa respecte a l’interior o l’exterior de l’edifici o de la cambra dels vidres
aïllants.
Els defectes admissibles que poden afectar a l’aspecte del vidre de capa són:
- Els defectes propis admissibles per al substrat vitri, que dependran en cada cas del tipus
de vidre
- Els defectes propis de la capa que en funció de la seva localització es divideixen en
defectes a la zona principal o defectes a la zona de la vora, essent la zona de la vora la
franja delimitada pel rectangle exterior i un rectangle de costats paral·lels i centre comú
amb l’anterior amb les mides dels costats reduïdes un 5% a cada banda. Els defectes
admissibles per a la capa són:
- Defectes d’uniformitat o taques de la capa: S’ admeten en la mesura que no restin
molestos visualment
- Defectes de piquets/forats >3 mm: No s’admeten en cap zona
- Defectes de piquets/forats >2 mm i =50 mm
- Rascades =

Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la
documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de
conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
Productes per a usos en un conjunt envidrat que pretén específicament donar resistència al
foc:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
Productes per a usos sotmesos a regulació de reacció al foc:
- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant
Productes per a usos sotmesos a regulació de prestació al foc exterior:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant i
informe o protocol dels assaigs i nicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
- Sistema 4: (productes considerats que compleixen sense assaig): Declaració CE de conformitat
del fabricant
Productes per a us com a envidrament antibala o antiexplossió:
- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte
Productes per a altres usos lligats a riscos de seguretat en us i sotmesos a tals regulacions:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabrica nt i
informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
Productes per a usos relacionats amb la conservació d’energia i/o l’atenuació acústica:
- Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant i
informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat per el laboratori notificat
Productes per a usos diferents dels especificats:
- Sistema 4: (productes considerats que compleixen sense assaig): Declaració CE de conformitat
del fabricant
Els vidres han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets
1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha
d'acompanyar de la següent informació:
- Número d'identificació de l'organisme de certificació (només per als productes amb sistema
de certificació 1)
- Nom, marca comercial i adreça registrada del fabricant
- Els 2 últims dígits de lany en que es fixa el marcat
- Número de certificat de conformitat CE o del certificat de control en fàbrica, si procedeix
- Referència a la norma europea: EN 1096-4 per als vidres amb capa
- Descripció del producte: nom genèric, material, i ús previst
- Informació sobre les característiques essencials pertinents mostrada com:
- Valors presentats com designació normalitzada
- Valors declarats i quan procedeixi, nivell o classe per a cada característica
essencial:
- Resistència al foc
- Reacció al foc
- Comportament davant del foc exterior
- Resistència a la bala
- Resistència a l’explosió
- Resistència a l’efracció (propietats de trencament i resistència a l'atac)
- Resistència a l'impacte del cos pendular (propietats de trencament segura i
resistència a l'atac)
- Resistència mecànica (canvis bruscs de temperatura)
- Resistència mecànica (resistència al vent, neu, càrrega permanent i/o càrregues
imposades)
- Aïllament al soroll aeri directe
- Propietats tèrmiques
- Propietats de radiació (transmitància lluminosa i reflectància)
- Propietats de radiació (característiques de l’energia solar)
- Característiques a les que s'aplica l'opció “Prestació No Determinada” (NPD)
Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecàniques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i
contra les accions químiques (impressions i alteracions d'adherència de les capes de
recobriment produïdes per la humitat).
S'ha de guardar en estibes de 25 cm de gruix com a màxim i amb un pendent del 6% respecte de
la vertical.
Ha de quedar separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre
travessers de fusta o d'un material protector.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 207
m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions de la
DT.
S'han de considerar les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents:
- Llargària i amplària: Múltiples de 6 cm
Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 1096-1:1999 Vidrio para la edificación. Vidrio de capa. Parte 1: definiciones y
clasificación
UNE-EN 1096-2:2001 Vidrio para la edificación. Vidrio de capa. Parte 2: Requisitos y métodos
de ensayo para las capas de las clases A, B y S.
UNE-EN 1096-3:2001 Vidrio para la edificación. Vidrio de capa. Parte 3: Requisitos y métodos
de ensayo para las capas de las clases C y D.
UNE-EN 1096-4:2005 Vidrio para la edificación. Vidrio de capa. Parte 4: Evaluación de la
conformidad/Norma de producto.
BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA
BD1 - TUBS I ACCESSORIS PER A EVACUACIÓ VERTICAL D'AIGÜES RESIDUALS
BD13 - TUBS DE MATERIALS PLÀSTICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BD135270,BD135370,BD135770,BD13119B.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Tubs de materials plàstics, per a conductes d’evacuació d’aigües pluvials i residuals dins
dels edificis.
S'han considerat els tipus següents:
- Tubs i accessoris de PVC-U de paret massissa, fabricat segons norma UNE-EN 1329
- Tubs i accessoris de PVC-U de paret estructurada, fabricat segons norma UNE-EN 1453
- Tubs i accessoris de PP (polipropilè) de paret massissa, fabricat segons norma UNE-EN 1451
- Tubs i accessoris de PP (polipropilè) paret tricapa
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El fabricant ha de garantir que les característiques del material que composen els tubs i
accessoris, així com les característiques generals, geomètriques, mecàniques i físiques dels
tubs compleixen les normes UNE-EN corresponents, si és el cas.
La superfície interna i externa del tub ha de ser llisa i neta. No ha de tenir defectes
superficials com ara ratlles, bombolles, impureses o porus.
El tub ha de tenir una superfície de color uniforme.
Els tubs han de tenir els seus extrems acabats en un tall perpendicular a l’eix.
El codi d’aplicació indica on es poden utilitzar els tubs:
- “B” codi per a àrea d’aplicació dels components utilitzats per sobre del sòl en el interior
de l’edifici o per a components a l’exterior de l’edifici fixats a la paret.
- “D” codi per a àrea d’aplicació que es situa a menys d’1m de l’edifici i on els tubs i
accessoris estan enterrats i connectats als sistemes d’evacuació d’aigües residuals de
l’edifici.
- “BD” codi per a àrea d’aplicació B i D
Els tubs han d’anar marcats segons la normativa corresponent a interval d’1 m. El marcatge ha
de ser llegible després de l’emmagatzematge, exposició a la intempèrie, instal·lació i posada
a l’obra del tub.
El marcatge no ha de produir defectes al tub (fissures, disminució del gruix mínim de les
parets, etc.).
El marcatge ha de contenir com a mínim la següent informació:
- Número de la norma (si en té d’obligat compliment)
- Nom del fabricant i/o marca comercial
- Diàmetre nominal
- Gruix mínim de paret
- Material
- Codi de l’àrea d’aplicació
- Rigidesa anular nominal (només pels tubs BD)
- Informació del fabricant: any i mes de fabricació i identificador del lloc de fabricació
Pàgina: 208

- Prestacions en clima fred
TUBS DE PVC-U DE PARET MASSISSA:
Material del tub està format per PVC al que s’afegeixen additius necessaris per a facilitar la
fabricació dels components d’acord amb els requisits de la norma UNE-EN 1329-1
Toleràncies:
- Diàmetre exterior:
- 32-40-50-63: 0 a 0,2mm.
- 75-80-82-90-100-110-125: 0 a 0,3mm
- 140-160-180: 0 a 0,4mm
- 200-250: 0 a 0,5mm
- 350: 0 a 0,6mm
- Gruix parets:
- àrea d’aplicació B
- 32-40-50-63-75-80-82-90-100: 3 a 3,5mm
- 110-125-140-160: 3,2 a 3,8mm
- 180: 3,6 a 4,2mm
- 200: 3,9 a 4,5mm
- 250: 4,9 a 5,6mm
- 315: 6,2 a 7,1mm
- àrea d’aplicació BD
- 75- 80-82-90-100: 3 a 3,5mm
- 110-125: 3,2 a 3,8mm
- 140: 3,5 a 4,1 mm
- 160: 4,0 a 4,6 mm
- 180: 4,4 a 5,0 mm
- 200: 4,9 a 5,6 mm
- 250: 6,2 a 7,1 mm
- 315: 7,7 a 8,7 mm
TUBS DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA:
Han d’estar formats per una capa interna i altre externa, llises, de PVC-U, compacte, entre
les que s’ha introduït material de PVC-U escumat o nervis de PVC-U compacte, d’acord amb els
requisits indicats en la normativa UNE-EN 1453.
Només es poden utilitzar per a muntatge a l’interior dels edificis, àrea d’aplicació B
Toleràncies:
- Diàmetre exterior:
- 32-40-50-63: 0 a 0,2mm.
- 75-80-82-90-100-110-125: 0 a 0,3mm
- 140-160-180: 0 a 0,4mm
- 200-250: 0 a 0,5mm
- 350: 0 a 0,6mm
- Gruix total de la paret:
- 32-40-50-63-75-80-82-90-100: 3 a 3,5mm
- 110-125-140-160: 3,2 a 3,8mm
- 180: 3,6 a 4,2mm
- 200: 3,9 a 4,5mm
- 250: 4,9 a 5,6mm
- 315: 6,2 a 7,1mm
TUBS DE PP DE PARET MASSISSA:
El compost que forma els tubs està construït de material a base de PP (polímer o copolímer) al
que se li afegeixen additius necessaris per a facilitar la fabricació dels components, d’acord
amb UNE-EN 1451-1.
Toleràncies:
- Diàmetre exterior:
- 32-40-50-63: 0 a 0,3mm.
- 75-80-90-100-110-125: 0 a 0,4mm
- 160: 0 a 0,5mm
- 200: 0 a 0,6mm
- 250: 0 a 0,8mm
- 315: 0 a 1,0 mm
- Gruix paret:
- Es variable segons diàmetre i sèrie del tub. UNE-EN 1451-1
TUBS DE PP DE PARET TRICAPA:
Toleràncies:
Les toleràncies de diàmetre, gruix parets i longitud les especificarà el fabricant.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
Emmagatzematge: Assentats horitzontalment sobre superfícies planes.
Pàgina: 209
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
TUBS DE PVC-U DE PARET MASSISSA:
UNE-EN 1329-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas
residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estruct.de los edificios.
Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especif. para tubos,accesorios
TUBS DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA:
UNE-EN 1453-1:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos con tubos de pared
estructurada para evacuación de agua residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior
de la estructura de los edificios. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Requisitos para los tubos y el sistema.
TUBS DE PP DE PARET MASSISSA:
UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas
residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios.
Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
TUBS DE PP DE PARET TRICAPA:
*UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas
residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios.
Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES
BD5H - CANALS DE FORMIGÓ DE POLÍMERS PER A DRENATGES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BD5HU003.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Elements prefabricats de formigó amb additius per a la formació de canals de recollida d’aigua
als paviments, per a zones de circulació utilitzades per vianants o vehicles, amb la part
proporcional d’accessoris extrems i de connexió a al xarxa de sanejament i la reixa o tapa
superior.
S’han considerat els següents elements de cobriment de la canal:
- Reixa de fosa
- Reixa d’acer inoxidable
- Reixa d’acer galvanitzat
- Tapa de formigó amb ranures laterals
S’han considerat els següents tipus de canal:
- Sense pendent
- Amb pendent contínua
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El cos de la canal ha d’estar fet de formigó armat amb polímers o fibra de vidre, obtingut per
un procés d’emmotllament i curat del formigó.
No ha de tenir esquerdes, deformacions, balcaments ni escrostonaments a les arestes.
Les canals han de tenir una amplada interior constant.
Les canals sense pendent han de tenir l’alçada interior constant, i les canals amb pendent han
de tenir un increment de l’alçada interior constant.
Els extrems de les peces de la canal han d’acabar amb un tall perpendicular a l’eix, amb un
encaix encadellat.
Les canals amb pendent han de disposar de peces de diferent alçada, modulades per tal que
permetin fer una canal amb pendent interior uniforme, amb la cara superior horitzontal.
La superfície interior ha de ser regular i llisa. S'admeten petites irregularitats locals que
no disminueixin la qualitat de la peça, ni la capacitat de desguàs.
La canal ha de tenir un sistema per encaixar les reixes o tapes, que permetin immobilitzarles.
Les reixetes o tapes han de tenir els encaixos adients perquè una vegada col·locades no es
puguin desplaçar lateralment.
S’han de fixar al cos de la canal ja sigui amb algun dispositiu d’enclavament, amb una
característica de disseny específica o amb una massa suficient que n’asseguri l’estabilitat.
Pàgina: 210

Han de portar una marca que identifica la classificació segons UNE-EN 1433:
- A 15: zones de vianants
- B 125: voreres, zones de vianants i zones d’estacionament de vehicles
- C 250: vorals i cunetes de carreteres o carrers
- D 400: zones de trànsit en carreteres o aparcament de tot tipus de vehicles
- E 600: zones de trànsit de vehicles pesats
- F 900: zones amb càrregues molt grans
El fabricant ha de garantir que el conjunt de canal i reixa o tapa col·locada compleixen les
condicions de la UNE-EN 1433.
Les reixetes i les tapes han d’estar marcades com a mínim amb la següent informació:
- Referència a la norma EN 1433
- La classe a la que pertanyen
- Nom i/o marca d’identificació del fabricant de la reixeta o tapa
- Nom i/o marca d’identificació del fabricant de la unitat de reixeta
- Data de fabricació
- El símbol normalitzat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de
29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
El cos de la canal ha d’estar estar marcat com a mínim amb la següent informació:
- Referència a la norma EN 1433
- La classe a la que pertany
- Nom i/o marca d’identificació del fabricant
- El tipus de producte (M per a les canals que necessiten suport addicional per a suportar les
càrregues verticals i horitzontals, I per a les canals que no necessiten aquest suport)
- Data de fabricació
- Per a canals amb pendent incorporada, la seqüència de cada unitat
- Marcat relatiu a la resistència a la intempèrie
- El símbol normalitzat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de
29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol
Toleràncies:
- Llargària interior (L):
- Per a L =< 1 000 mm: ± 2 mm
- Per a 1 000 < L =< 4 000 mm: ± 4 mm
- Per a L > 4 000 mm: ± 5 mm
- Amplària interior (b):
- Per a b =< 500 mm: ± 2 mm
- Per a 500 < b =< 500 mm: ± 3 mm
- Alçària interior (h):
- Per a h =< 200 mm: ± 2 mm
- Per a h > 200 mm: ± 1% amb un màxim de ± 3 mm
- Tolerància del desplaçament horitzontal de la reixeta o tapa en el seu allotjament:
- Obertura neta =< 400 mm: ± 7 mm
- Obertura neta > 400 mm: ± 9 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.
El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el
sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del
CTE:
- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs
inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat
A la documentació comercial, el símbol normalitzat CE s’ha d’acompanyar de la següent
informació:
- Nom o marca d’identificació i l’adreça social del fabricant
- Els dos últims dígits de l’any en que s’ha fet el marcatge
- Referència a la norma EN 1433
- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions, ús previst i lloc d’instal.lació
- Característiques cobertes per la norma EN 1433
- Capacitat de suport de càrrega (classificació segons la norma EN 1433)
- Estanquitat a l’aigua
- Durabilitat
Emmagatzematge: En llocs protegits del sol, les gelades i els impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE-EN 1433:2003 Canales de drenaje para zonas de circulación para vehículos y peatones.
Clasificación, diseño y requisitos de ensayo, marcado y evaluación de conformidad.
Pàgina: 211
UNE-EN 1433/AC:2004 Canales de desagüe para zonas de circulación utilizadas por peatones y
vehículos. Clasificación, requisitos de diseño y de ensayo, marcado y evaluación de la
conformidad.
UNE-EN 1433/AC:2004 Canales de desagüe para zonas de circulación utilizadas por peatones y
vehículos. Clasificación, requisitos de diseño y de ensayo, marcado y evaluación de la
conformidad.
BDW - ACCESSORIS GENÈRICS PER A DESGUASSOS I BAIXANTS DE POLIPROPILÈ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BDW3E200,BDW3E300,BDW3E700,BDW3E900,BDW3B100.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt d'accessoris (colzes, derivacions, reduccions, etc.) i d'elements especials (materials
per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris) per a desguassos i baixants.
S'han considerat els elements següents:
- Accessoris i elements especials per a tubs de PVC-U de paret massissa
- Accessoris i elements especials per a tubs de PVC-U de paret estructurada
- Elements especials per a baixants de fosa grisa
- Elements especials per a baixants de planxa galvanitzada amb unió plegada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han
de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves
aplicacions.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació
següents:
- Material
- Tipus
- Diàmetres
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PVC-U PARET ESTRUCTURADA:
*UNE-EN 1453-1:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos con tubos de pared
estructurada para evacuación de agua residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior
de la estructura de los edificios. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Requisitos para los tubos y el sistema.
PVC-U DE PARET MASSISSA:
*UNE-EN 1329-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas
residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estruct.de los edificios.
Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especif. para tubos,accesorios
*UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento
enterrado sin presión. Poli-(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
*UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento
enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
FOSA GRISA, PLANXA GALVANITZADA I PLOM:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
Pàgina: 212

BDY - ELEMENTS DE MUNTATGE PER A BAIXANTS I DESGUASSOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BDY3E200,BDY3E300,BDY3E700,BDY3E900,BDY3B100.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt d'accessoris (colzes, derivacions, reduccions, etc.) i d'elements especials (materials
per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris) per a desguassos i baixants.
S'han considerat els elements següents:
- Accessoris i elements especials per a tubs de PVC-U de paret massissa
- Accessoris i elements especials per a tubs de PVC-U de paret estructurada
- Elements especials per a baixants de fosa grisa
- Elements especials per a baixants de planxa galvanitzada amb unió plegada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han
de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves
aplicacions.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació
següents:
- Material
- Tipus
- Diàmetres
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PVC-U PARET ESTRUCTURADA:
*UNE-EN 1453-1:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos con tubos de pared
estructurada para evacuación de agua residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior
de la estructura de los edificios. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Requisitos para los tubos y el sistema.
PVC-U DE PARET MASSISSA:
*UNE-EN 1329-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas
residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estruct.de los edificios.
Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especif. para tubos,accesorios
*UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento
enterrado sin presión. Poli-(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
*UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento
enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1:
Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.
FOSA GRISA, PLANXA GALVANITZADA I PLOM:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BE - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ
MECÀNICA
BEK - REIXETES, DIFUSORS, COMPORTES, SILENCIADORS I ACCESSORIS
BEK1 - REIXETES D'IMPULSIÓ O RETORN D'UNA FILERA D'ALETES FIXES HORITZONTALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
Pàgina: 213
BEK1X001,BEK1X008,BEK1X009,BEK1X010,BEK1X011,BEK1X012,BEK1X002,BEK1XV01.
1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
DEFINICIÓ:
Reixetes d'impulsió d'alumini per a fixar al bastiment o recolzar sobre aquest.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions,
fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal.lació.
Les reixetes han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire, als
propis de la seva manipulació, així com a les vibracions que es puguin produir com a
conseqüència del règim normal de funcionament
No han de contaminar l'aire que circula a través seu
Si la reixeta és per a fixar al bastiment, ha d'estar formada per un bastidor metàl.lic de
perfil angular que reuneixi el conjunt d'aletes, preparat per a ser fixat al bastiment de
muntatge.
Si la reixeta és per a recolzar sobre el bastiment, ha d'estar formada per un bastidor
metàl.lic de perfil angular que reuneixi el conjunt d'aletes, preparat per a ser recolzat al
bastiment de muntatge.
No ha de tenir aletes despreses o deformades; les aletes han d'estar equidistants entre si.
La forma d'expressio de les mesures sempre ha de ser ....... Llargària x Alçària
2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Per unitats.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
RITE "Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios".
BEKE - TOBERES MODULARS D'ALTA INDUCCIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BEKEX003,BEKEX004,BEKEX005,BEKEX001.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Difusors lineals formats per un conjunt de toveres individuals per a la sortida d’aire,
preparats per a anar muntats directament sobre el conducte.
S’han contemplat els següents tipus d’elements:
- Difusors formats per toveres de qualsevol geometria, per a muntar sobre conductes de secció
circular
- Difusors formats per toveres de qualsevol geometria, per a muntar sobre conductes de cares
planes
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tots els materials, equips i accessoris no tindran en cap de les seves parts deformacions,
fissures o senyals d'haver estat sotmesos a maltractaments abans o durant la instal·lació.
Els difusors han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, al moviment de l'aire, als
propis de la seva manipulació, així com a les vibracions que es puguin produir com a
conseqüència del règim normal de funcionament.
No han de contaminar l'aire que circula a través seu.
No pot tenir peces soltes al seu interior.
Han d’estar formats pel conjunt de toveres individuals muntades sobre una xapa d’acer
galvanitzat i els junts necessaris per a l’estanquitat de la unió entre el difusor i el
conducte.
Pàgina: 214

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Per unitats.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
Corrección de errores del Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprueba el
Reglamento de Instalaciones Térmicas de Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas
Complementarias ITE y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los
Edificios.
Real Decreto 1218/2002, de 22 de noviembre, por el que se modifica el real Decreto 1751/1998,
de 31 de julio, por el que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios
y sus Instrucciones Técnicas Complementaria y se crea la Comisión Asesora para las
Instalaciones Térmicas de los Edificios
BEM - VENTILADORS I CAIXES DE VENTILACIÓ
BEM3 - VENTILADORS-EXTRACTORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BEM3R100,BEM3R080,BEM3R050,BEM3X113.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Extractors de fums per a funcionar a pressió baixa amb corrent monofàsic.
Han d'estar formats per:
- Hèlix impulsora
- Motor elèctric
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El motor ha de tenir l'hèlix acoblada a l'eix i ha de quedar a l'interior del botó de la
mateixa.
En els extractors per a encastar allotjats, l'hèlix i el motor han d'anar allotjats en un cos
cilíndric, que ha de servir d'element de fixació de conjunt, amb una placa frontal.
En els extractors tipus finestra, el motor i l'hèlix han d'anar allotjats en un marc
concèntric a l'hèlix juntament amb la caixa de connexió elèctrica.
En fer girar manualment l'hèlix, aquesta ha de girar suaument i concèntricament.
Característiques tècniques:
+-------------------+
¦ Cabal ¦ Potència ¦
¦ (m3/h)¦ (W) ¦
¦-------¦-----------¦
¦ 100 ¦

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BEVW - ACCESSORIS PER A INSTAL.LACIONS DE REGULACIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BEVW1000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Programació de controlador i programari per a supervisió de la gestió d’instal·lacions.
S’han considerat els següents tipus d’elements:
- Programació i posada en funcionament de punt de control en el controlador
- Programació i posada en funcionament de punt de control en la pantalla del programa de
supervisió del sistema central
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Les especificacions, complements i altres característiques especifiques de la programació han
de coincidir amb les indicades a la DT i cal que la DF aprovi prèviament el programa de
necessitats de la instal·lació.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En suport magnètic instal·lat en el controlador o programari.
El fabricant ha de subministrar la documentació tècnica, instruccions, esquemes i plantilles
necessaris per al muntatge, connexió de l’element i el manteniment.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats, raigs de sol i
dins l’embalatge original.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de programació de cada punt de control, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BEVZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A INSTAL.LACIONS DE REGULACIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BEVZ1652,BEVZU001.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Elements per a la regulació, control, supervisió i gestió d’instal·lacions, muntats i
connectats.
- Armari metàl·lic de comunicacions, equipat amb endolls.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar format per un cos, una placa de muntatge i una o dues portes.
El cos ha de ser de xapa d'acer plegada i soldada, protegida amb pintura anticorrosiva. Ha de
portar tapetes amb junt d'estanquitat per al pas de tubs i orificis per a la seva fixació.
Ha de tenir una textura uniforme i sense defectes.
La porta ha de ser del mateix material que el cos i amb tancament per dos punts.
Pàgina: 217
Les frontisses de la porta han de ser interiors i l'obertura ha de ser superior a 120°.
El cos, la placa de muntatge i la tapa han de portar borns de presa de terra.
El fabricant ha de garantir que les característiques del element compleixen amb la norma UNE-
EN 60439.
Gruix de la xapa d'acer: >= 1 mm
Grau de protecció (UNE 20-324): >= IP-407
ELS ENDOLLS QUE EQUIPEN EL ARMARI HAN DE COMPLIR:
Tensió nominal:

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS
BF1 - TUBS I ACCESSORIS D'ACER NEGRE
BF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BF115200,BF117200,BF11U124.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Tubs d'acer negre ST-35 sense soldadura de diàmetre comprès entre 1/8" i 6
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El tub ha de ser recte.
Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància
del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret.
Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.
La superfície no ha de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats. Es poden admetre lleugers
relleus, depressions o estries pròpies del procés de fabricació, amb una amplària màxima de
0,8 mm.
Característiques dimensionals:
+--------------------------------------------------------+
¦ Diàmetre ¦ Diàmetre exterior ¦ Gruix de la paret (mm)¦
¦ tub ¦ teòric (mm) ¦ (DIN 2440) ¦
¦ (rosca ¦--------------------¦-----------------------¦
¦UNE 19-009)¦ Valor ¦ Tolerància ¦ Valor ¦ Tolerància ¦
¦-----------¦-------¦------------¦---------¦-------------¦
¦ 1/8" ¦ 10,2 ¦ ± 0,4 ¦ 2 ¦ -0,25 ¦
¦ 1/4" ¦ 13,5 ¦ +0,5/-0,3 ¦ 2,3 ¦ -0,30 ¦
¦ 3/8" ¦ 17,5 ¦ +0,3/-0,5 ¦ 2,3 ¦ -0,30 ¦
¦ 1/2" ¦ 21,3 ¦ +0,5/-0,3 ¦ 2,6 ¦ -0,30 ¦
¦ 3/4" ¦ 26,9 ¦ ± 0,4 ¦ 2,6 ¦ -0,30 ¦
¦ 1" ¦ 33,7 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦
¦ 1"1/4 ¦ 42,4 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦
¦ 1"1/2 ¦ 48,3 ¦ +0,5/-0,4 ¦ 3,2 ¦ -0,40 ¦
¦ 2" ¦ 60,3 ¦ +0,5/-0,6 ¦ 3,6 ¦ -0,50 ¦
¦ 2"1/2 ¦ 76,1 ¦ +0,5/-0,8 ¦ 3,6 ¦ -0,50 ¦
¦ 3" ¦ 88,9 ¦ +0,6/-0,9 ¦ 4 ¦ -0,50 ¦
¦ 4" ¦114,3 ¦ +0,7/-1,2 ¦ 4,5 ¦ -0,60 ¦
¦ 5" ¦139,7 ¦ +1,1/-1,2 ¦ 5 ¦ -0,60 ¦
¦ 6" ¦165,1 ¦ +1,4/-1,2 ¦ 5 ¦ -0,60 ¦
+--------------------------------------------------------+
Llargària: 4 - 8 m
Qualitat de l'acer (DIN 1629): ST-35
Resistència a tracció de l'acer ST-35 (DIN 1629): 350 - 450 N/mm2
Composició química de l'acer ST-35 (DIN 1629):
- Carboni:

La tapa ha de ser del mateix material que el cos i ha de portar fileres d'obertures per a fer
accessibles els mecanismes de maniobra, amb una tapeta extraible per filera com a mínim. Ha
d'anar fixada al cos.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BG1A - ARMARIS METÀL.LICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BG1AX060,BG1AX0A0.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Armaris metàl·lics per a servei interior o exterior, amb porta.
S'han considerat els tipus de serveis següents:
- Interior
- Exterior
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar format per un cos, una placa de muntatge i una o dues portes.
El cos ha de ser de xapa d'acer plegada i soldada, protegida amb pintura anticorrosiva. Ha de
portar tapetes amb junt d'estanquitat per al pas de tubs i orificis per a la seva fixació.
Ha de tenir una textura uniforme i sense defectes.
La porta ha de ser del mateix material que el cos i amb tancament per dos punts.
Les frontisses de la porta han de ser interiors i l'obertura ha de ser superior a 120°.
El cos, la placa de muntatge i la tapa han de portar borns de presa de terra.
Gruix de la xapa d'acer: >= 1 mm
Si la porta té finestra, aquesta ha de ser de metacrilat transparent.
INTERIOR:
La porta ha de tenir un junt d'estanquitat que ha de garantir el grau de protecció.
Grau de protecció per a interior (UNE 20-324): >= IP-427
EXTERIOR:
La unió entre la porta i el cos s'ha de fer mitjantçant perfils adequats i amb junts
d'estanquitat que garanteixin el grau de protecció.
Grau de protecció per a exterior (UNE 20-324): >= IP-557
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES
BG2D - SAFATES METÀL·LIQUES
Pàgina: 221
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BG2DB8H0,BG2DB8F0,BG2DB8D0.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Safates metàl·liques.
S'han considerat els tipus següents:
- Xapa d'acer, cega o perforada
- Reixa d'acer
S'ha de considerar els tipus de safata de planxa d'acer següents:
- Llisa
- Perforada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir una superfície sense fissures. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular
a l'eix i sense rebaves.
Les unions s'han de fer mitjançant peces auxiliars.
Ha de suportar bé els ambients humits, salinosos i químicament agressius.
Potència de servei:

tetrapolar amb tres pols protegits i protecció parcial del neutre i tetrapolar amb 4 pols
protegits.
S'han considerat els tipus següents:
- Per a control de potència (ICP)
- Per a protecció de línies elèctriques d'alimentació a receptors (PIA)
- Interruptors automàtics magnetotèrmics de caixa emmotllada
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.
L'envoltant ha de ser aïllant i incombustible.
Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ú s normal
siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn.
El sistema de connexió ha de ser l’indicat pel fabricant.
Ha de portar borns per a l'entrada i la sortida de cada fase o neutre.
ICP:
Ha de complir les especificacions de la norma UNE 20-317.
Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmunatge sobre un
per fil normalitzat.
Han de portar marcades les dades següents:
- La denominació ICP-M
- La intensitat nominal, en ampers (A)
- La tensió nominal, en volts (V)
- El símbol normalment acceptat per al corrent altern
- El poder de tall nominal, en ampers
- El nom del fabricant o la marca de fabrica
- La referència del tipus del fabricant
- Referència reglamentària justificativa del tipus d’aparell
- Número d’ordre de fabricació
La indicació del poder de tall ha de consistir en el seu valor, expresat en ampers, sense el
sí mbol A i situat a l’interior d’un rectangle.
La intensitat nominal ha de col·locar-se en xifres seguides del símbol d’amper (A).
Per a indicar la tensió nominal es poden fer servir únicament xifres.
El símbol del corrent altern ha de col·locar-se immediatament després de la indicació de
tensió nominal.
Les indicacions d’intensitat nominal i del nom del fabricant o de la marca de fàbrica han de
figurar a la part frontal de l’interruptor.
Quan sigui necessari diferenciar els borns d’alimentació i els de sortida, els primers han de
marcar-se mitjançant fletxes que tinguin la punta dirigida cap a l’interior de l’interruptor i
els altres mitjançant fletxes que tinguin la punta dirigida cap a l’exterior de l’
interruptor.
Els interruptors han d’estar proveïts d’un esquema de connexions si no és evident la seva
connexió correcte. En l’esquema de connexions, els borns s’han de designar amb els símbols
corresponents.
Les marques i indicacions han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d’estar sobre
cargols, volanderes o altres p arts no fixes de l’interruptor.
PIA:
Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmunatge sobre un
per fil normalitzat.
Han de complir les especificacions d’alguna o algunes de les normes següents:
- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60898
- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60898 i UNE-EN 60947-2
- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2
Els interruptors que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 60898 han de portar
marcades les indicacions següents:
- El nom del fabricant o la seva marca comercial
- Designació del tipus, número de catàleg o un altre número d’identificació
- Tensió assignada seguit del símbol normalment acceptat per al corrent altern
- El corrent assignat sense el símbol d’amper (A) precedit del símbol de la característica de
dispar instantània
- La freqüència assignada si l’interruptor està previst per a una sola freqüència, en hertz
(Hz)
- El poder de tall assignat en ampers, dintre d’un rectangle, sense indicació del símbol de
les unitats
- L’esquema de connexió a menys que el mode de connexió sigui evident
- La temperatura ambient de referència si és diferent de 30ºC
- Classes de limitació d’energia, si s’aplica
La designació del corrent assignat sense el símbol d’amper (A) precedit del símbol de la
característica de dispar instantània ha de ser visible quan l’interruptor està instal·lat.
Les altres indicacions poden situar-se en el dors o en els laterals de l’interruptor.
L’esquema elèctric pot situar-se a l’interior de qualsevol envoltant que s’hagi de retirar per
a la connexió dels cables d’alimentació. No pot estar sobre una etiqueta adhesiva enganxada a
l’interruptor.
Pàgina: 223
Les marques i indicacions han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d’estar sobre
cargols, volanderes o altres parts no fixes de l’interruptor.
Els interruptors que compleixen la norma UNE-EN 60947-2 han de portar marcades sobre el propi
interruptor o be sobre una o vàries plaques de característiques fixades al mateix les
indicacions següents:
Sobre el cos de l’interruptor i en lloc visible quan l’interruptor està instal·lat:
- Intensitat assignada en ampers (A)
- Capacitat per al seccionament, si es el cas, amb el símbol normalitzat
- Indicació de la posició d’obertura i la de tancament
Sobre el cos de l’interruptor i en lloc no necessàriament visible quan l’interruptor està
instal·lat:
- Nom del fabricant o marca de fàbrica
- Designació del tipus o del número de sèrie
- Referència a aquesta norma
- Categoria d’ús
- Tensió o tensions assignades d’ús, en volts (V)
- Valor de la freqüència assignada i/o indicació del corrent continu amb el símbol normalment
acceptat
- Poder assignat de tall de servei en curtcircuit, en kiloampers (kA)
- Poder assignat de tal últim, en kiloampers (kA)
- Intensitat assignada de curta durada admissible i curta durada corresponent per a la
categoria d’ús B
- Borns d’entrada i de sortida a menys que la seva connexió sigui indiferent
- Borns del pol neutre, si procedeix, per la lletra N
- Born de terra de protecció, si procedeix, marcat amb el símbol normalitzat
- Temperatura de referència per als disparadors tèrmics no compensats, si és diferent de 30ºC
La resta d’indicacions poden estar marcades sobre el cos del interruptor en lloc no
necessàriament visibles o be han d’especificar-se en els catàlegs o manuals del fabricant.
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DE CAIXA EMMOTLLADA:
Han d’estar constituïts per una carcassa-suport de material aï llant emmotllat que formi part
integrant de l’interruptor automàtic.
Han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2.
El marcat ha de ser l’esmentat a l’apartat anterior, pel que fa referència als interruptors
tipus PIA fabricats exclusivament segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2.
Els interruptors de caixa emmotllada preparats per anar muntats sobre perfils normalitzats han
de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmuntatge sobre el
perfil.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
El fabricant ha de lliurar la documentació necessària per a la correcta instal·lació de
l’interruptor.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
ICP:
UNE 20317:1988 Interruptores automáticos magnetotérmicos, para control de potencia, de 1,5 a
63 A.
UNE 20317/1M:1993 Interruptores automáticos magnetotérmicos para control de potencia de 1,5 A
a 63 A.
PIA:
UNE-EN 60898:1992 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la
protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60898/A1:1993 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para
la protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60898/A1:1993 ERR Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas
para la protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DE CAIXA EMMOTLLADA:
Pàgina: 224

UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
BG42 - INTERRUPTORS DIFERENCIALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BG42429H,BG4242JH,BG42WCRP,BG426C9H,BG42329H,BG4232JH,BG4243JK.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Interruptors automàtics per a actuar per corrent diferencia residual.
S’han contemplat els següents tipus:
- Interruptors automàtics diferencials per a muntar en perfil DIN
- Blocs diferencials per a muntar en perfil DIN per a treballar conjuntament amb interruptors
automàtics magnetotèrmics
- Blocs diferencials de caixa emmotllada per a muntar en perfil DIN o per a muntar adossats a
interruptors automàtics magnetotèrmics, i per a treballar conjuntament amb interruptors
automàtics magnetotèrmics
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.
L'envoltant ha de ser aïllant i incombustible.
Ha de portar borns per a l'entrada i la sortida de les fases i el neutre.
Ha de portar un dispositiu de desconnexió automàtica del tipus omnipolar i "Lliure mecanisme"
en front de corrents de defecte a terra i polsador de comprovació.
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN:
Han d’estar construïts segons les especificacions de la norma UNE-EN 61008-1.
Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i desmuntatge sobre un
perfil normalitzat.
Han de portar marcades, com a mínim, les indicacions següents:
- El nom del fabricant o la seva marca de fàbrica
- La designació del tipus, el número de catàleg o el número de sèrie
- La o les tensions assignades
- La freqüència assignada si l’interruptor està fabricat per a freqüències diferents de 50 Hz
- El corrent assignat
- El corrent diferencial de funcionament assignat, mesurat en ampers (A)
- El símbol S dintre d’un requadre per als aparells selectius
- Element de maniobra del dispositiu d’assaig, marcat amb la lletra T
- Esquema de connexió
- Característica de funcionament en presència de corrents diferencials amb components
contínues, indicada amb els símbols normalitzats corresponents
Les marques han de trobar-se sobre el propi interruptor o be sobre una o vàries plaques
senyalitzadores fixades al mateix. Han d’estar situades de manera que quedin visibles i
llegibles quan l’interruptor estigui instal·lat.
Si fos necessari establir una distinció entre els borns d’alimentació aquests han d’estar
clarament marcats.
Els borns destinats exclusivament a la connexió del neutre del circuit han d’estar marcats amb
la lletra N.
Les marques han de ser indelebles, fàcilment llegibles i no han d’estar situades sobre
cargols, volanderes o altres parts movibles de l’interruptor.
BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀ TICS MAGNETOTÈRMICS:
Han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i el desmuntatge
sobre un perfil normalitzat.
Ha de portar els conductors per a la connexió amb l’interruptor automàtic magnetotèrmic amb el
que ha de treballar conjuntament.
No ha de ser possible modificar les característiques de funcionament per mitjants diferents
als específicament destinats a la regulació de la intensitat diferencial residual de
funcionament assignada o la de temporització definida.
Han de complir les especificacions d’alguna de les normes següents:
- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 61009-1
- Interruptors fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B
Els blocs diferencials que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 61009-1 han de
portar marcades com a mínim les indicacions següents:
- El nom del fabricant o la seva marca de fàbrica
- La designació del tipus, el número de catàleg o el número de sèrie
- La o les tensions assignades
Pàgina: 225
- La freqüència assignada si l’interruptor està fabricat per a treballar a freqüències
diferents a 50 Hz
- El corrent assignat en ampers, sense el símbol d’amper
- El corrent diferencial de funcionament assignat, en ampers (A)
- El símbol S a dintre d’un requadre per als aparells selectius
- Element de maniobra del dispositiu d’assaig. marcat amb la lletra T
- Esquema de connexió
- La característica de funcionament en cas de corrents diferencials amb components continues
amb els símbols normalitzats
Les marques han de trobar-se sobre el propi bloc diferencial o bé sobre una o vàries plaques
senyalitzadores fixades a l’interruptor, i aquestes marques han d’estar situades en un lloc
tal que quedin visibles i llegibles quan l’ interruptor estigui instal·lat.
Si fos necessari establir una distinció entre els borns d’entrada i els de sortida, aquests
han d’estar clarament marcats.
Els borns destinats exclusivament a la connexió del neutre del circuit han d’estar marcats amb
la lletra N.
El marcat ha de ser indeleble, fàcilment llegible i no es pot fer sobre cargols, volanderes o
qualsevol altre part mòbil de l’interruptor.
Els bloc diferencials que compleixen les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B
han de portar marcades com a mínim les indicacions següents:
- El nom del fabricant o la seva marca de fàbrica
- La designació del tipus, el número de catàleg o el número de sèrie
- La intensitat diferencial residual de funcionament assignat, en ampers (A)
- Regulacions de la intensitat diferencial residual de funcionament assignada, si procedeix
- Temps mínim de no resposta
- El símbol S a dintre d’un requadre per als aparells selectius
- Element de maniobra del dispositiu d’assaig marcat amb la lletra T, si procedeix
- La característica de funcionament en cas de corrents diferencials amb components continues
amb els símbols normalitzats
- La o les tensions assignades, si són diferents a les dels interruptors automàtics amb els
que estan acoblats
- Valor (o domini de valors) de la freqüència assignada si difereix de la del interruptor
automàtic
- Referència a aquesta norma
En lloc no necessàriament visible, o bé en la documentació o manuals del fabricant hi ha
d’haver l’esquema de connexió.
Les característiques del marcat han de complir les mateixes condicions que les requerides en
l’apartat anterior.
BLOCS DIFERENCIALS DE CAIXA EMMOTLLADA PER A MUNTAR EN PERFIL DIN O PER A MUNTAR ADOSSATS A
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS, I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS:
Han d’estar constituïts per una carcassa-suport de material aïllant emmotllat que formi part
integrant de l’interruptor automàtic.
Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B.
El marcat ha de ser l’esmentat a l’apartat anterior, pel que fa referència als blocs
diferencials fabricats segons les especificacions de la norma UNE-EN 60947-2 annex B.
Els blocs diferencials de caixa emmotllada preparats per a anar muntats sobre perfils DIN
normalitzats han de portar un sistema de fixació per pressió que permeti el muntatge i el
desmuntatge sobre el perfil.
Els interruptors preparats per a anar muntats adossats a l’interruptor automàtic magnetotèrmic
han de portar els borns de connexió per a la unió amb l’interruptor.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
El fabricant ha de lliurar la documentació necessària per a la correcta instal·lació de
l’interruptor.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN:
Pàgina: 226

UNE-EN 61008-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual,
sin dispositivo de protección contra sobreintensidades, para usos domésticos y análogos (ID).
Parte 1: Reglas generales.
BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀ TICS MAGNETOTÈRMICS:
UNE-EN 61009-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual,
con dispositivo de protección contra sobreintensidades incorporado, para usos domésticos y
análogos (AD). Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
BLOCS DIFERENCIALS DE CAIXA EMMOTLLADA PER A MUNTAR EN PERFIL DIN O PER A MUNTAR ADOSSATS A
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS, I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS:
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
BG4R - CONTACTORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BG4R4005,BG4RUCS2,BG4RU004.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Contactor tripolar per a funcionar a 380 V corrent altern, 50 HZ.
S'han considerat els tipus següents:
- Contactor de categoria AC1 per a càrregues resistives
- Contactor de categoria AC3 per a motors III (rotor en tallacircuit, arrancada, desconnexió
o motor llançat)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar format per: un suport, cambra d'extinció, contactes principals i auxiliars, un
circuit magnètic de comandament i una envoltant.
Ha de portar associat un dispositiu de protecció tallacircuit format per fusibles o
interruptors automàtics.
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.
L'envoltant ha de ser aïllant i incombustible.
Ha de portar borns per l'entrada i la sortida de cada fase i del neutre si cal, així com per a
l'alimentació a la bobina i contactes auxiliars.
No han de ser accessibles les parts que hagin de tenir tensió, excepte els borns.
Ha de portar un born per a la connexió a terra, al costat del qual i de manera indeleble ha de
portar el símbol "Terra".
El tancament dels contactes ha d'estar assegurat per a totes les tensions d'alimentació del
comandament compreses entre el 85% i el 110%.
Tensió nominal circuit principal: 400 V
Freqüència: 50 Hz
Número de pols circuit principal: 3
Condicions de funcionament:
- Temperatura de l'ambient: -5°C - 40° C
- Altitud:

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BGW42000,BGW41000,BGW47000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Part proporcional d'accessoris per a interruptors magnetotèrmics o diferencials,
tallacircuits, caixes seccionadores, interruptors manuals i protectors de sobretensions.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El material i les seves característiques han de ser adequats per a aparells de protecció i no
han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació
següents:
- Material
- Tipus
- Diàmetre o d'altres dimensions
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessàris per al muntatge d'un aparell de
protecció.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BH - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT
BH2 - LLUMS DECORATIUS ENCASTABLES
BH25 - LLUMS DECORATIUS ENCASTABLES PER A LÍNIA CONTINUA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BH25GG20,BH25U002.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Llum decoratiu de forma rectangular amb xassís de xapa d'acer esmaltat o d'alumini anoditzat,
per a línia contínua, sense difusor o amb difusor metàl·lic de lamel·les, per a 1 o 2 tubs
fluorescents de 36 o 58 W, A.F.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'incorporar un equip elèctric complert: portalàmpades, reactàncies, condensadors
correctors per a A.F. i regletes de connexió.
La unió entre el difusor i el xassís ha de ser d'accionament simple i manipulable per una sola
persona.
Els dispositius de suport i fixació han de ser mecànics i regulables.
Els borns de connexió han d'estar marcats o numerats.
Ha de portar un born marcat de forma indeleble amb el símbol "Terra”
Tots els materials aïllants protectors contra xocs elèctrics i que mantenen les parts actives
a la posició prevista, han de ser autoextingibles.
Els balasts han de ser resistents a la humitat, la calor i la corrosió.
En condicions de fallada, no han d'emetre flames ni gasos inflamables.
Els encebadors han de ser resistents a la humitat i als xocs elèctrics, a la calor i al foc.
Han de complir les condicions de rigidesa elèctrica, torsió i resistència mecànica.
La potència màxima del balast ha de ser igual o inferior a la potència màxima d’entrada dels
circuits balast-làmpada, especificada en els annexes III i IV del Real Decreto 838/2002, en
funció de la seva categoria.
Ha de portar el marcatge CE, col.locat de forma visible i indeleble, de conformitat amb el que
disposa el Real Decreto 838/2002.
Tensió nominal d'alimentació: 230 V
Freqüència: 50 Hz
Pàgina: 229
Grau mínim de protecció (UNE 20324): IP-20X
Aïllament (REBT): Classe I
Sobre la lluminària, i de manera clara i indeleble, hi ha d’haver marcada la següent
informació:
Marques que s'han de veure durant la substitució de les làmpades i ser visibles des de
l'exterior de la lluminària o darrera de la tapa que s'hagi de treure al substituir les
làmpades i amb les làmpades tretes:
- Potència assignada o indicació del tipus de làmpades que admet la lluminària
Marques que s'han d'observar durant la instal·lació de la lluminària i han de ser visibles des
de l'exterior d'aquesta, o darrera d'una coberta o part que s'hagi de treure per la seva
instal·lació:
- Marca d'origen (marca registrada, marca del fabricant o del nom del venedor responsable)
- Tensió o tensions assignades en volts
- Número de model del fabricant o referència del tipus
- Marcat del borns
Marques que s'han de veure després de la instal·lació de la lluminària i han de ser visibles
des de l'exterior, tant quant la lluminària està muntada o instal·lada amb les làmpades en
posició com en l'ús normal:
- Temperatura ambient assignada màxima
- Xifres del codi del grau de protecció IP
- Distància mínima als objectes il·luminats
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Cada llum ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Tensió nominal d'alimentació
- Grau de protecció
- Número de model o referència tipus
- Potència nominal
Els fluorescents han d'anar marcats segons la UNE_EN 60-968:
- Marca d'origen
- Tensió nominal
- Potència nominal
- Freqüència nominal
Els cebadors han d'anar marcats segons l'UNE_EN 60-155:
- Nom del fabricant
- Referència
En les luminàries amb equip auxiliar, el subministrador ha de disposar del certificat que
declari la potència total del conjunt (làmpada-equip auxiliar).
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
Real Decreto 838/2002, de 2 de agosto, por el que se establecen los requisitos de eficiencia
energética de los balastos de lámparas fluorescentes.
UNE-EN 60598-1:1992 Luminarias. Reglas generales y generalidades sobre los ensayos.
UNE-EN 60598-2-1:1993 Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 1: Luminarias fijas de
uso general (versión oficial EN 60598-2-1: 1989).
UNE-EN 60968:1993 Lámparas con balasto propio para servicios generales de iluminación.
Requisitos de seguridad. (Versión oficial EN 60968:1990)
UNE-EN 60155:1996 Arrancadores de encendido para lámparas fluorescentes (cebadores).
UNE-EN 60928:1997 Aparatos auxiliares para lámparas. Balastos electrónicos alimentados en
corriente alterna para lámparas fluorescentes tubulares. Prescripciones generales de
seguridad.
UNE-EN 60598-2-2:1997 Luminarias. Parte 2: Requisitos particulares. Sección 2: Luminarias
empotradas.
BH6 - LLUMENERES D'EMERGENCIA I SENYALITZACIO
BH61 - LLUMENERES D'EMERGENCIA
Pàgina: 230

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BH61U001.
1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
DEFINICIÓ:
Llums d'emergència i senyalització adossables amb làmpades incorporades, de dues hores
d'autonomia, com a màxim.
S'han de considerar els tipus de làmpades següents:
- Incandescència
- Fluorescència
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'incorporar acumuladors de Ni-Cd estancs, dispositius elèctrics de càrrega i maniobra,
limitador de descàrrega, portalàmpades i regleta de connexions.
El xassís ha de portar orificis per a la fixació mitjançant visos, i forats o semiencunyats
per a les entrades de conductors elèctrics.
Tots els materials aïllants protectors contra xocs elèctrics i que mantenen les parts actives
a la posició prevista, han de ser autoextingibles.
No han de tenir un escalfament perillós per al medi circumdant.
Ha d'incorporar un dispositiu de desconnexió preparat per a comandament a distància.
Els balasts han de ser resistents a la humitat, la calor i la corrosió.
En condicions de fallada, no han d'emetre flames ni gasos inflamables.
Els encebadors han de ser resistents a la humitat i als xocs elèctrics, a la calor i al foc.
Han de complir les condicions de rigidesa elèctrica, torsió i resistència mecànica.
Les bateries han d'anar protegides contra descàrregues excessives.
Han de poguer funcionar a una temperatura màxima de 70°C durant 1 h.
Potència nominal:
Tipus Incandescència Fluorescència
Flux (lumens) de 120 a 175 de 175 a 300
Potència (W) = 1 h
Grau mínim de protecció de l'envoltant (UNE 20-324) ..................... IP-223
Aïllament (R.E.B.T.) ............................................... Classe II A
2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
Cada llum ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Tensió nominal d'alimentació
- Grau de protecció
- Número de model o referència tipus
- Potència nominal
- Duració funcionament
Els fluorescents han d'anar marcats segons la UNE_EN 60-968:
Pàgina: 231
- Marca d'origen
- Tensió nominal
- Potència nominal
- Freqüència nominal
Els cebadors han d'anar marcats segons l'UNE_EN 60-155:
- Nom del fabricant
- Referència
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
"Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."
NBE-CPI-96 "Condiciones de Protección contra Incendios en los Edificios."
* UNE 20-062-73 "Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia."
UNE 72-550-85 "Alumbrado de emergencia. Clasificación y definiciones."
UNE 72-551-85 "Alumbrado (de emergencia) de evacuación. Actuación."
UNE 72-552-85 "Alumbrado (de emergencia) de seguridad. Actuación."
UNE 72-553-85 "Alumbrado (de emergencia) de continuidad. Actuación."
UNE_EN 60968-93 "Lámparas con balasto propio para sevicios generales de iluminación.
Requisitos de seguridad."
UNE_EN 60155-93 "Cebadores para lámparas fluorescentes tubulares."
UNE_EN 60928-94 "Balastos electrónicos alimentados en corriente alterna para lámparas
fluorescentes tubulares. Prescripciones generales y de seguridad."
UNE_EN 60924-94 "Balastos electrónicos alimentados en corriente continua para lámparas
fluorescentes tubulares. Prescripciones generales y de seguridad."
UNE 20-062-93 1R "Aparatos autónomos para el alumbrado de emergencia con lámparas de
incandescencia. Prescripciones de funcionamiento."
UNE 20-392-93 1R "Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de
fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento."
FLUORESCÈNCIA:
* UNE 20-392-75 "Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de
fluorescencia."
BHW - PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT
BHW6 - PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A LLUMENERES D'EMERGENCIA I SENYALITZACIO
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BHW61000.
1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
DEFINICIÓ:
Part proporcional d'accessoris de llums d'emergència i senyalització o de comandaments a
distància autonoms.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El material, la qualitat, les dimensions, etc. han de ser adequats per a les lluminàries, i
no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal.lació en cap de
les seves aplicacions.
2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Pàgina: 232

Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació
següents:
- Material
- Tipus
- Dimensions en cm
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per instal.lar un llum.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BJ - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA, REG I APARELLS SANITARIS
BJ1 - APARELLS SANITARIS
BJ16 - URINARIS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BJ16B212.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Urinaris d'alimentació integrada vista o encastada.
S'han considerat els materials següents:
- Porcellana sanitària amb un acabat superficial d'esmalt ceràmic, unit íntimament al suport
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Cal que sigui impermeable.
Un cop instal·lat, les superfícies visibles han d'estar esmaltades.
No ha de tenir taques, escantonaments, falta d'esmalt ni d'altres defectes a la seva
superfície.
Ha de tenir un color uniforme i una textura llisa a tota la superfície.
Els angles i les arestes han de ser arrodonits.
Ha de tenir un desguàs a la base i un orifici de connexió per al tub d'alimentació.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Alçària del tancament hidràulic: >= 50 mm
Resistència a les va riacions de temperatura (UNE 67001): No han d'aparèixer esquerdes ni
escrostonaments
Caracterís tiques físico-químiques (UNE 67001): Ha de cumplir
Resistència al xoc (amb bola d'acer de diàmetre 19 mm i a una alçària de 75 mm): No ha de
deixar senyal
Resistència als agents químics (àcid nítric): No han d'aparèixer diferències de tonalitat
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Amb les superfícies protegides.
S'ha de subministrar amb els elements de fixació mural i el connector per a ramal de plom quan
sigui el cas.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* UNE 67001:2008 Aparatos sanitarios cerámicos. Especificaciones técnicas.
Pàgina: 233
* UNE 67025/1M:1991 Urinario mural sin sifón incorporado. Cotas de conexión (Versión oficial
EN 80/A1:1978).
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Ha de portar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions per a la seva instal·lació
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Sol·licitar del fabricant la documentació dels materials escollits.
- Control de recepció dels materials, comprovant que les seves característiques es corresponen
amb l’especificat al projecte.
- Realització i emissió d’ informes amb resultats de controls i proves realitzats.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Es controlarà aleatòriament sobre cada partida recepcionada.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
En cas de discrepàncies amb les exigències del projecte s’ha d’acceptar o refusar el material
segons criteri de la DF.
BJ1Z - ACCESSORIS D'APARELLS SANITARIS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BJ1ZQ000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Accessoris d'aparells sanitaris.
S'han considerat els tipus següents:
- Tapajunts superior o inferior central d'urinari de peu de porcellana sanitària o gres, amb
acabat superficial d'esmalt cerà mic brillant de color blanc, unit íntimament al suport
- Marxapeu d'urinari de peu amb acabat superficial d'esmalt ceràmic, unit íntimament al suport
- Tapatubs d'alimentació d'urinari de porcellana sanitària o gres, amb acabat superficial
d'esmalt ceràmic, unit íntimament al suport
- Suport regulable format per un cos amb dos forats, un per a facilitar la unió amb la banyera
i l'altre per a col·locar-hi un cargol regulador
- Perfil d'acer galvanitzat en calent, en forma d'escaire per a suport d'aparells sanitaris
murals
- Sifó no registrable de PVC injectat no plastificat
- Maniguet de PVC injectat no plastificat
- Reixeta inoxidable abatible i coixinet de goma per a abocador
- Pasta formada amb hidrocarburs i matèries antioxidants
- Accessoris per a inodors suspesos
TAPAJUNTS, MARXAPEUS I TAPATUBS:
Cal que sigui impermeable.
No ha de tenir taques, escantonaments, falta d'esmalt ni d'altres defectes a les superfícies
llises.
Ha de tenir un color uniforme i una textura llisa a tota la superfície.
Els angles i les arestes han de ser arrodonits.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Resistència a les variacions de temperatura (4 immersions a 80°C i 15°C entre 5 i 15 minuts):
No han d'aparè ixer esquerdes ni clivelles
Duresa de l'esmaltat (fregant 2 minuts amb paper esmerilat sota pressió de 60 g/cm2): No ha de
perdre la brillantor
Continuïtat de la capa d'esmalt (impregnant un colorant, eliminant-lo després): No ha de
deixar senyal de coloració
Resistència al xoc (amb bola d'acer de diàmetre 19 mm i a una alçària de 75 mm): No ha de
deixar senyal
Resistència als agents químics (àcid nítric): No han d'aparèixer diferències de tonalitat
Pàgina: 234

SUPORTS REGULABLES:
No ha de tenir rebaves, arestes vives, sorra de fosa o encenalls.
Alçària màxima del suport: 130 mm
Alçària mínima del suport: 75 mm
SUPORTS MURALS:
Un costat del suport ha de tenir forats per a la col·locació de cargols contra el parament;
l'altre ha de permetre subjectar l'aparell sanitari amb un cargol d'ancoratge i ha de tenir a
més, topalls de goma perquè l'aparell hi recolzi.
El recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, exfoliacions ni d'altres
defectes.
Protecció de galvanització: >= 275 g/m2
Puresa del zinc: 98,5%
Les condicions de galvanització s'han de verificar d'acord amb les normes UNE 7-183 i UNE 37-
501. Han de complir les especificacions d'aquestes normes.
SIFÓ O MANIGUET:
Ha de tenir un interior regular i llis, amb els extrems tallats perpendicularment a l'eix. No
hi ha d'haver rebaves, esquerdes, grans o d'altres defectes. Ha de tenir un color uniforme.
El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm.
Diàmetre: 110 mm
Densitat (UNE 53-020): 1,35 - 1,46 g/cm3
Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-114): > 79°C
Resistència a la tracció (UNE 53-114): >= 45 N/mm2
Allargament fins a la ruptura (53-114): >= 80%
Gruix en qualsevol punt (UNE 53-114): >= 2,2 mm
Toleràncies per a sifó:
- Ovalació a la longitud efectiva: + 0,9 mm
- Diàmetre exterior mitjà: + 0,3 mm
Toleràncies per a maniguet:
- Ovalació a la longitud efectiva: + 0,9 mm
- Diàmetre exterior mitjà: + 0,4 mm
REIXA:
La reixeta no ha de tenir picades ni mossegades i el revestiment ha de ser continu al llarg de
tota la superfície. La goma no ha d'estar reseca i no ha de tenir esquerdes ni d'altres
defectes superficials.
PASTA:
Ha de ser plàstica, impermeable, resistent a les sals, a les bactèries i a d'altres
microorganismes.
Pes específic: 9,2 kN/m3
Humitat: < 0,1%
Punt d'inflamació: > 225°C
Punt de degoteig: + 60°C
Temperatura de servei: -20°C - +50°C
Temperatura d'aplicació: -10°C - +40°C
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
TAPAJUNTS I MARXAPEU:
Subministrament: Amb les superfícies protegides.
Ha de portar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions per a la seva instal·lació
Emmagatzematge: Apilats, en llocs protegits d'impactes i de la intempèrie en mòduls de dues
unitats i un nombre màxim de tres mòduls separats per taulons de fusta.
TAPATUBS I REIXA:
Subministrament: Amb les superfícies protegides.
Ha de portar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions per a la seva instal·lació
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
SUPORTS:
Pàgina: 235
Subministrament: Empaquetats de manera que no es produeixin danys.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.
SIFÓ I MANIGUET:
Subministrament: En l'albarà de lliurement han de constar-hi les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Característiques de l'element contingut
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.
PASTA:
Subministrament: En recipients tancats, on figurin les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Característiques de l'element contingut
Emmagatzematge: En el seu envàs de manera que no s'alterin les seves característiques.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
SIFÓ I MANIGUET:
UNE 53114-2:1987 Plásticos. Tubos y accesorios inyectados de poli (cloruro de vinilo) no
plastificado para unión con adhesivo y/o junta elástica, utilizados para evacuación de aguas
pluviales y residuales. Métodos de ensayo
TAPATUBS, MARXAPEU, TAPAJUNTS, REIXA, SUPORTS, PASTA I ACCESSORI PER A INODORS SUSPESOS:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BJ2 - AIXETES I ACCESSORIS PER A APARELLS SANITARIS
BJ26 - AIXETES I ACCESSORIS PER A URINARIS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BJ26E024,BJ26A135.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Aixetes i accessoris de llautó cromat per a urinaris, de diferents tipus i de diferents
diàmetres d'entrada i de sortida.
S'han considerat els elements següents:
- Aixeta de pas temporitzada amb tub d'enllaç incorporat
- Fluxor amb aixeta de regulació i tub d'enllaç incorporats
- Colze d'enllaç
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
No ha de tenir picades ni altres desperfectes. El revestiment ha de ser continu al llarg de
tota la superfície.
Ha de tenir un color uniforme i una textura llisa a tota la superfície.
Exteriorment ha d'estar recobert amb dues capes, una de níquel i una altra de crom.
Les peces interiors han de ser de materials resistents a la corrosió i a les incrustacions
calcàries.
Els angles i les arestes han de ser arrodonits.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
Gruix del cos: >= 2 mm
Gruix de la primera capa de recobriment: >= 5 micres
Gruix de la segona capa de recobriment (cromat): >= 0,25 micres
Resistència a la corrosió del recobriment (UNE 37551): No han d'aparèixer bombolles,
exfoliacions, picades o desaparicions de recobriment
Adherència del recobriment (UNE 37551): No s'ha de produir escames ni despreniments
FLUXOR O AIXETA:
La maneta o el polsador ha de permetre un accionament suau i precís d'obertura i de tancament.
Pàgina: 236

Estanquitat de l'aigua amb l'obturador tancat abans i després de la col·locació , a 16 bar
(UNE 19703): No s'han de produir fuites
Estanquitat de l'aigua amb l'obturador obert i la boca tapada abans i després de la
col·locació , a 4 bar (UNE 19703): No s'han de produir fuites
Temps de sortida d'aigua:
- Aixeta temporitzada: 15 - 20 s
- Fluxor: 6 - 7 s
Cabal mínim d'aigua:
- Aixeta temporitzada, a 3 bar (UNE 19-703): 0,2 l/s
- Fluxor: 1,5 - 2 l/s
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En bossa de plàstic dins de la caixa protectora.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
Cada bossa o caixa ha de portar de forma indeleble i visible les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions d'instal·lació i muntatge
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Sol·licitar del fabricant la documentació dels materials escollits.
- Control de recepció dels materials, comprovant que les seves característiques es corresponen
amb l’especificat al projecte.
- Realització i emissió d’ informes amb resultats de controls i proves realitzats.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Es controlarà aleatòriament sobre cada partida recepcionada.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
En cas de discrepàncies amb les exigències del projecte s’ha d’acceptar o refusar el material
segons criteri de la DF.
BL - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS DE TRANSPORT
BL1 - GUIES I CABLES DE TRACCIÓ PER A ASCENSORS ELÈCTRICS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Guies i cables de tracció per a aparells elevadors elèctrics.
S'han considerat els elements següents:
- Guies i cables per a ascensors de passatgers des de 300 kg fins a 1500 kg de càrrega útil,
recorregut des de 4 fins a 18 parades i velocitats de 0,63 m/s, 1 m/s i 1,6 m/s.
- Guies i cables per a ascensors industrials de 1000, 2000 i 3000 kg de càrrega útil
- Cables per a muntacàrregues de 50 kg de càrrega útil
GUIES:
Han de consistir en un conjunt de perfils d'acer per a asegurar el desplaçament de la cabina i
el contrapès, a més de ser el suport del funcionament de les falques del paracaigudes.
Els perfils han d'estar ben calibrats i adreçats.
Les guies han de ser d'acer estirat o en el seu cas les superfícies de lliscament han de ser
mecanitzades.
Pàgina: 237
La resistència de les guies, fixacions i els elements d'unió ha de ser suficient per a
suportar els esforços resultants de l'actuació del paracaigudes, del dispositiu de bloqueig i
del de retenció i la possible fletxa produïda per un descentrament de càrrega.
La cabina i el contrapès han d'estar guiats, cadascun, per almenys dues guies rígides.
GUIES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS DE PASSATGERS:
Perfil mínim de les guies de la cabina:
+----------------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Velocitat ¦ Perfil ¦
¦ (kg) ¦ (m/s) ¦ (mm) ¦
¦---------¦-----------¦------------------¦
¦ 300 ¦ 0,63 ¦ T 60 x 50 x 9 ¦
¦ 300 ¦ 1 ¦ T 70 x 65 x 9 ¦
¦ 450 ¦ 1 ¦ T 70 x 65 x 9 ¦
¦ 600 ¦ - ¦ T 90 x 65 x 14 ¦
¦ 900 ¦ - ¦ T 90 x 75 x 16 ¦
¦ 1500 ¦ - ¦ T 125 x 82 x 96 ¦
+----------------------------------------+
Perfil mínim de les guies del contrapès:
+--------------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Velocitat ¦ Perfil ¦
¦ (kg) ¦ (m/s) ¦ (mm) ¦
¦---------¦-----------¦----------------¦
¦ 300 ¦ 0,63 ¦V 45 x 45 x 5 ¦
¦ 300 ¦ 1 ¦T 60 x 50 x 9 ¦
¦ 450 ¦ - ¦T 60 x 50 x 9 ¦
¦ 600 ¦ - ¦T 60 x 50 x 9 ¦
¦ 900 ¦ - ¦T 70 x 65 x 9 ¦
¦ 1500 ¦ - ¦T 90 x 65 x 14 ¦
+--------------------------------------+
GUIES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS INDUSTRIALS:
Perfil mínim de les guies de la cabina:
+------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Perfils ¦
¦ (kg) ¦ (mm) ¦
¦------------¦-----------------¦
¦ 1000 ¦T 90 x 75 x 16 ¦
¦ 2000 ¦T 125 x 82 x 16 ¦
¦ 3000 ¦T 125 x 82 x 16 ¦
+------------------------------+
Perfil mínim de les guies del contrapès: T 70 x 65 x 9
CABLES:
Els cables han d'estar fets de filferros trenats amb cordons al voltant d'un nucli de fibra
per a sostenir la cabina, el seu bastidor i el contrapès mitjançant la politja tractora de
l'equip de tracció.
Les característiques han de ser les definides a la UNE 36-715 (composició, allargament,
ovalitat, flexibilitat, assaigs, etc.).
L'adherència dels cables ha de complir la fórmula donada per la relació entre la força
estàtica més gran i més petita situades a ambdós costats de la politja tractora tal com
s'especifica a la UNE 58-705.
La relació entre el diàmetre primitiu de les politjes i el diàmetre nominal dels cables de
suspensió ha de ser com a mínim de 40, qualsevol que sigui el nombre de cordons.
El coeficient de seguretat dels cables de suspensió ha de ser 12, com a mínim.
La resistència dels amarraments dels cables ha de ser com a mínim del 80% de la càrrega de
trencament mínima del cable.
Resistència dels fils:
- Cables d'una sola resistència: 1570 N/mm2 o 1770 N/mm2
- Cables de dues resistències:
- Per a fils exteriors: 1370 N/mm2
- Per a fils interiors: 1770 N/mm2
CABLES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS DE PASSATGERS:
Nombre de cables segons la càrrega i la velocitat:
+-------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Velocitat ¦ Cables ¦
¦ (kg) ¦ (m/s) ¦ ¦
¦---------¦-----------¦---------¦
¦ 300 ¦ 0,63 ¦ 3 ¦
¦ 300 ¦ 1 ¦ 4 ¦
Pàgina: 238

¦ 450 ¦ 1 ¦ 5 ¦
¦ 600 ¦ 1 ¦ 5 ¦
¦ 900 ¦ 1 ¦ 5 ¦
¦ 1500 ¦ 1 ¦ 5 ¦
+-------------------------------+
+-------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Velocitat ¦ Cables ¦
¦ (kg) ¦ (m/s) ¦ ¦
¦---------¦-----------¦---------¦
¦ 600 ¦ 1,6 ¦ 6 ¦
¦ 900 ¦ 1,6 ¦ 6 ¦
¦ 1500 ¦ 1,6 ¦ 6 ¦
+-------------------------------+
Diàmetre dels cables segons la càrrega i la velocitat:
+---------------------------------+
¦ Càrrega ¦ Velocitat ¦ Diàmetre ¦
¦ (kg) ¦ (m/s) ¦ (mm) ¦
¦---------¦-----------¦-----------¦
¦ 300 ¦ 0,63 ¦ 8 ¦
¦ 300 ¦ 1 ¦ 9 ¦
¦ 450 ¦ 1 ¦ 9 ¦
¦ 600 ¦ - ¦ 11 ¦
¦ 900 ¦ - ¦ 13 ¦
¦ 1500 ¦ - ¦ 15 ¦
+---------------------------------+
CABLES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS INDUSTRIALS:
Nombre de cables: 5
Diàmetre dels cables segons la càrrega:
+------------------------+
¦ Càrrega ¦ Diàmetre ¦
¦ (kg) ¦ (mm) ¦
¦------------¦-----------¦
¦ 1000 ¦ 11 ¦
¦ 2000 ¦ 13 ¦
¦ 3000 ¦ 15 ¦
+------------------------+
CABLES PER A MUNTACÀRREGUES ELÈCTRICS:
Nombre de cables: 2
Diàmetre nominal cables: 6 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: En caixes o empaquetats, amb la superfície de lliscament de les guies
protegida.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BL6 - AMORTIDORS DE FOSSAT I CONTRAPESOS PER A ASCENSORS ELÈCTRICS
Pàgina: 239
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conjunt d'amortidors de fossat i contrapesos per a ascensors elèctrics i contrapesos per a
muntacàrregues elèctrics.
S'han considerat els tipus d'amortidors següents:
- De dissipació d'energia (hidràulics) per a ascensors de passatgers
- D'acumulació d'energia, per a ascensors de passatgers i industrials
AMORTIDORS:
Han de servir per a l'absorció de l'energia cinètica de la cabina de l'aparell elevador en cas
de parada anormal.
Per a assegurar el retorn s'ha de col·locar un dispositiu de seguretat.
Aquest dispositiu ha d'estar format per contactes de seguretat que tallin directament
l'alimentació dels contactors previstos o dels seus contactors auxiliars.
AMORTIDORS HIDRÀULICS:
Han de servir per a ascensors de 1,6 m/s o 1 m/s de velocitat nominal
En els amortidors hidràulics (dissipació d'energia) s'ha de poder verificar el nivell del
líquid.
Carrera de l'amortidor: >= 0,067 x V x V (V = velocitat nominal en m/s de l'ascensor)
Deceleració per l'acció dels amortidors amb la càrrega nominal:
- Mitja:

BL8 - LIMITADORS DE VELOCITAT I PARACAIGUDES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS
BL81 - LIMITADORS DE VELOCITAT I PARACAIGUDES PER A ASCENSORS ELÈCTRICS DE PASSATGERS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Limitadors de velocitat i paracaigudes per a ascensors elèctrics de velocitats 0,63 m/s, 1 m/s
o 1,6 m/s.
LIMITADORS DE VELOCITAT:
Mecanisme o òrgan que per sobre d'una velocitat ajustada prèviament, ordena la parada de la
màquina de l'ascensor i, si és necessari, provoca l'actuació del paracaigudes.
El limitador de velocitat ha d'estar constituït per una politja situada a la part superior del
recorregut i accionada per un cable unit pels seus extrems al paracaigudes allotjat a la
cabina.
Ha d'estar assenyalat el sentit de gir corresponent a l'actuació del paracaigudes sobre el
limitador de velocitat.
El limitador de velocitat ha de ser accionat per un cable metàl·lic molt flexible.
Ha d'incorporar un dispositiu elèctric de seguretat que aturi la màquina de l'ascensor en cas
de trencament o afluixament del cable del limitador.
El limitador de velocitat ha de portar una placa amb les dades següents:
- Nom del fabricant
- Velocitat límit
- Diàmetre del cable
- Composició dels cables
- Control d'homologació
L'esforç provocat pel limitador de velocitat, com a conseqüència del seu tret, ha d'ésser com
a mínim de 300 N o el doble de l'esforç necessari per actuar el paracaigudes.
La relació entre el diàmetre primitiu de la politja i el diàmetre nominal del cable ha de ser
de 30, com a mínim.
Diàmetre del cable segons la velocitat de la màquina:
- Velocitat 0,63 m/s: 6 mm
- Velocitat 1 m/s o 1,6 m/s: 9 mm
El tret del limitador de velocitat ha de tenir efecte en arribar la velocitat de la cabina al
115% de la velocitat nominal.
PARACAIGUDES:
Dispositiu mecànic destinat a aturar i immobilitzar la cabina o el contrapès sobre les seves
guies en cas d'excés de velocitat al descens o de trencament dels òrgans de suspensió.
L'accionament del paracaigudes de la cabina ha d'estar provocat pel limitador de velocitat.
El paracaigudes ha de ser dels tipus següents en funció de la velocitat de la màquina:
- Velocitat 0,63 m/s: Instantani
- Velocitat 1 m/s: Amortit
- Velocitat 1,6 m/s: Progressiu
Els ascensors per a minusvàlids han d'utilitzar exclusivament paracaigudes de tipus
progressiu.
Els òrgans de frenat del paracaigudes han d'estar situats preferentment a la part inferior de
la cabina.
Un cop accionat i després del seu desbloqueig, el paracaigudes ha de quedar en condicions de
funcionar normalment.
CONDICIONS GENERALS (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Han de portar la marca CE de conformitat amb el que disposa el Real Decret 1314/97.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
Pàgina: 241
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BLA - PORTES D'ACCÉS PER A ASCENSORS
BLA4 - PORTES D'ACCÉS CORREDISSES AUTOMÀTIQUES PER A ASCENSORS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Portes d'accés corredisses automàtiques d'acer pintat o acer inoxidable per a accedir des dels
pisos a la cabina.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tots els components d'un ascensor han de correspondre als declarats per l'instal·lador a la
documentació que acredita la conformitat CE de l'ascensor instal·lat, d'acord amb el Real
Decreto 1314/1997 d'1 d'agost i les normes UNE-EN 81-1 i UNE-EN 81-2.
Tots els components de seguretat dels ascensors han de tenir la marca CE i la documentació
corresponent, que acrediti la seva conformitat amb el Real Decreto 1314/1997 d'1 d'agost, i
les normes UNE-EN 81-1 o UNE-EN 81-2. Son dispositius de seguretat els enumerats a l'annex IV
del RD 1314/1997.
Les portes d'accés han de ser de fulles de desplaçament horitzontal sobre les seves guies.
L'obertura i tancament han de ser automàtics.
Les portes i els bastiments han d'estar construïts garantint la seva indeformabilitat al llarg
del temps.
Els elements d'acer han de dur una emprimació de doble capa de pintura antioxidant. Després
del muntatge de l'aparell elevador s'han de pintar de forma definitiva.
Han de complir els reglaments pertinents de protecció contra incendis aplicables a l'edifici.
Resistència de la porta, amb el seu pany en posició de bloqueig, en aplicar una força
perpendicular a la fulla de 300 N repartida en una superfície quadrada o circular de 5 cm2:
- Deformació permanent: Nul·la
- Deformació elàstica:

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
UNE-EN 81-1:1999 Normas de seguridad para la construcción e instalación de ascensores. Parte
1: Ascensores eléctricos.
UNE-EN 81-2:1999 Normas de seguridad para la construcción e instalación de ascensores. Parte
2: Ascensores hidráulicos.
BLE - GRUPS TRACTORS PER A ASCENSORS ELÈCTRICS
BLE1 - GRUPS TRACTORS PER A ASCENSORS ELÈCTRICS DE PASSATGERS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Grups tractors per a ascensors elèctrics de passatgers amb sistema d'accionament d'1
velocitat, de 2 velocitats o electrònic.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El grup tractor ha de ser del tipus d'adherència i ha d'estar constituït per:
- Una màquina de vis sense fí amb corona, muntats sobre rodaments axials de doble efecte
- Una politja tractora
- Un motor elèctric de les característiques i potència adequades a la velocitat i càrrega
nominal
- Un sistema de fre electromecànic que haurà d'actuar automàticament per l'aturada de
l'aparell elevador
El sistema de fre ha d'actuar en cas d'absència d'energia a la xarxa elèctrica o de tensió als
circuits de maniobra.
El motor ha de ser independent de l'eix del vis sense fí del reductor, al qual s'ha d'unir per
acoblament elàstic sobre bancada. El format del motor cal que sigui segons IEC perquè es pugui
intercanviar amb diferents marques.
El fre, per sí sol ha d'ésser capaç d'aturar la màquina quan la cabina marxi a la velocitat
nominal amb la seva càrrega màxima augmentada en un 25%.
Si l'esforç manual necessari per a desplaçar la cabina en pujada amb la seva càrrega nominal,
no supera 400 N, la màquina haurà d'estar proveïda d'un dispositiu manual de socors que
permeti portar la cabina a un nivell d'accés per mitjà d'un volant llis.
Han de portar en lloc visible una placa amb les dades següents:
- Nom del fabricant
- Potència del motor
- Velocitat asincrònica
- Tensió i freqüència
- Intensitat nominal
- Connexions per hora
- Control d'homologació
Característiques del grup tractor:
- Tensió d'alimentació: 380/220 V, trifàsica
Freqüència: 50 Hz
- Velocitat sincrònica: = 90
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 243
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BLH - QUADRES I CABLES DE MANIOBRA PER A ASCENSORS ELÈCTRICS
BLH1 - QUADRES I CABLES DE MANIOBRA PER A ASCENSORS ELÈCTRICS DE PASSATGERS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Quadres i cables de maniobra per a ascensors elèctrics de passatgers.
S'han considerat els tipus següents:
- Quadres i cables de maniobra per a ascensors amb sistema d'accionament d'1 velocitat i
maniobra universal simple
- Quadres i cables de maniobra per a ascensors amb sistema d'accionament de 2 velocitats i
maniobra universal simple, maniobra col·lectiva de baixada o maniobra col·lectiva de pujada i
baixada
- Quadres i cables de maniobra per a ascensors amb sistema d'accionament electrònic i maniobra
col·lectiva de pujada i baixada
QUADRE DE MANIOBRA:
Ha d'estar format per un conjunt de circuits i mecanismes elèctrics per al comandament i
control de l'ascensor.
Ha d'incorporar els circuits elèctrics següents amb els corresponents dispositius i
mecanismes:
- Circuit de potència format per:
- Fusibles
- Contactor general d'entrada amb protecció tèrmica
- Conjunt parada-marxa i sentit de l'ascensor
- Circuits de comandament, control i senyalització formats per:
- Fusibles
- Transformador reductor de tensió
- Rectificador de corrent altern a continu
- Relès electromagnètics o circuits electrònics per a les parades
- Temporitzadors de trucada i relès de senyalització
- Circuit d'il·luminació i alarma de la cabina
En cas de fallada de l'alimentació normal, el circuit d'il·luminació i alarma ha de quedar
cobert per un sistema d'acumuladors.
CABLE DE MANIOBRA:
El cable de maniobra està destinat a la connexió de la cabina de l'ascensor a través del buit
amb el quadre elèctric de comandament situat a la cambra de màquines.
Aquest cable ha d'estar format pel nombre necessari de conductors elèctrics.
Aquest cable és destinat a:
- Il·luminació reglamentària de la cabina
- Alimentació del circuit d'enllumenat d'emergència
- Senyal d'alarma amb acumuladors
- Connexió de tots els botons de comandament
- Senyals lluminoses de la botonera i de l'interior de la cabina
- Sistemes de ventilació
En cas de l'existència de portes automàtiques, l'alimentació de l'operador destinat al seu
accionament s'ha de realitzar també a través del cable de maniobra.
Tensió de la xarxa: 400/230 V, trifàsica
Tensió de circuits de comandament, control i senyalització:

MANIOBRA COL·LECTIVA DE BAIXADA:
El quadre ha de complimentar les trucades exteriors memoritzant-les totes i complimentant-les
en ordre, des del pis més alt en el sentit de baixada.
També s'han de complimentar les trucades memoritzades a la cabina, en l'ordre del sentit de la
marxa.
Un dispositiu elèctric, ha de registrar el nombre de parades en el sentit de la marxa, en
funció de la capacitat i dels pisos servits.
Ha de mantenir el registre de les trucades fins a ser complimentades.
Aquesta disposició només és pel sentit de baixada.
MANIOBRA COL·LECTIVA DE PUJADA I BAIXADA:
La complimentació de cada trucada exterior ha de ser memoritzant-les totes i complimentant-les
totes en ordre, segons el sentit de marxa de l'ascensor.
Recull totes les trucades que es facin pels usuaris que situats a diferents plantes desitgin
pujar o baixar a d'altres.
Executa totes les sol·licituds de viatge segons l'ordre correlatiu de les parades.
També s'han de complimentar les trucades memoritzades a la cabina, en l'ordre del sentit de la
marxa.
Un dispositiu elèctric, ha de registrar el nombre de parades en el sentit de la marxa, en
funció de la capacitat i dels pisos servits.
Ha de mantenir el registre de les trucades fins a ser complimentades.
Aquesta disposició afecta tant al sentit de pujada com de baixada.
CONDICIONS GENERALS (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Han de portar la marca CE de conformitat amb el que disposa el Real Decret 1314/97.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BLL - BASTIDORS, CABINES I PORTES DE CABINA PER A ASCENSORS
BLL1 - BASTIDORS, CABINES I PORTES DE CABINA PER A ASCENSORS DE PASSATGERS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Bastidors, cabines i portes de cabina per a ascensors de passatgers.
S'han considerat els tipus següents:
- Bastidors, cabina amb acabats de qualitat normal i portes de cabina batents manuals d'acer
pintat
- Bastidors, cabina amb acabats de qualitat normal o mitjana i portes de cabina corredisses
automàtiques d'acer pintat
- Bastidors, cabina amb acabats de qualitat mitjana o alta i portes de cabina corredisses
automàtiques d'acer inoxidable amb velocitat d'obertura constant per a portes de 100 cm
d'amplària
Pàgina: 245
BASTIDOR:
El bastidor amb els elements de suspensió sobre el qual ha de quedar muntada la cabina ha
d'estar format per perfils d'acer de resistència adequada a la càrrega i velocitat nominal de
l'aparell elevador.
Han de constar les dades següents:
- Nom del fabricant
- Control d'homologació
- Any de fabricació
- Càrrega nominal
- Nombre de cables
- Diàmetre i càrrega de ruptura dels cables
CABINA:
La cabina ha d'estar constituïda per un conjunt d'elements metàl·lics formats per les parets,
sostre i paviment, els quals seran suficientment forts per a resistir els esforços que li
siguin aplicats durant el funcionament normal de l'ascensor, del funcionament del dispositiu
de guiatge o en l'impacte de la cabina contra els amortidors.
La cabina ha d'estar completament tancada, per elements massissos en parets, paviment i
sostre, i les úniques obertures autoritzades seran les entrades per l'accés normal dels
usuaris, les trampes i portes de socors i els orificis de ventilació.
L'espai interior de la cabina i la seva resistència, han de ser els adeqüats al número màxim
de passatgers i a la càrrega nominal que ha de transportar.
Alçària lliure interior de la cabina: >= 2 m
Alçària de l'entrada de la cabina: >= 2 m
Les parets de la cabina han de tenir una resistència mecànica suficient per a suportar, sense
deformació elàstica superior a 15 mm, una força de 300 N aplicada perpendicularment sobre una
superfície de 5 cm2.
El sostre ha d'estar construït per poder suportar, a qualsevol punt, una força de 2000 N sense
deformació permanent.
Ha de portar, en un lloc visible, una placa amb les dades següents:
- Càrrega útil (en kg)
- Nombre màxim de persones
- Nom de l'instal·lador de l'ascensor
- Número del RAE ("Registro Aparatos Elevadores Oficial")
Acabats de la cabina de qualitat normal:
- Les parets i el sostre han d'estar revestits amb làmines de PVC o pintura a l'esmalt
sintètic
- El passamans i el sòcol han de ser d'alumini anoditzat
- El paviment ha de ser de material plàstic o linòleum
- La il·luminació ha de ser per plafó fluorescent
- La ventilació ha de ser per escletxes laterals o al sostre
Acabats de la cabina de qualitat mitjana:
- Les parets han d'estar revestides amb plafons desmuntables amb revestiment melanínic,
fòrmica o similar
- El sostre ha de ser de xapa d'acer revestida de PVC, orificis asimètrics per la il·luminació
o gelosia difusora d'alumini o plàstic
- El passamans i el sòcol han de ser perfils d'acer inoxidable
- El paviment ha de ser del tipus Saipolen o de goma
- El mirall ha de ser central, lateral o circundant
- La ventilació ha de ser forçada per electro-ventilador situat a la part superior del sostre
de la cabina
Acabats de la cabina de qualitat alta:
- Les parets han d'estar revestides de plafons d'acer inoxidable o fustes naturals o
envernissades
- El sostre ha de ser de xapa d'acer revestida de PVC, orificis asimètrics per l'il·luminació
o gelosia difusora d'alumini pintat i entrellaçat a tota la superfície del sostre amb marc
d'acer inoxidable
- El passamans i el sòcol han de ser perfils d'acer inoxidable
- El paviment ha de ser de granit de gruix

PORTES CABINA CORREDISSES AUTOMÀTIQUES:
La porta que tanca la cabina ha de ser de fulles corredisses de desplaçament horitzontal i
obertura central o lateral.
L'obertura i tancament han de ser de tipus automàtic, mitjançant un equip operador o
cabrestant format per un dispositiu sensible de protecció, que ha d'ordenar la reobertura de
la porta quan un passatger sigui colpejat per la porta en el moment del tancament.
L'acció del dispositiu de protecció pot ser neutralitzada durant els últims 50 mm del
recorregut de cada una de les fulles de la porta.
Les portes han de dur un acabat de pintura a l'esmalt sintètic.
Han d'estar finalitzades amb un folrament d'acer inoxidable, amb un acabat matisat o
equivalent.
Si la velocitat d'obertura és constant, l'equip operador ha d'estar format per una màquina
reductora, un joc de palanques i un motor de corrent alterna accionat pels contactors situats
al quadre de maniobra.
PORTES CABINA D'ACER PINTAT:
Han de portar una emprimació de pintura antioxidant.
L'esforç necessari per a impedir el tancament de la porta no ha d'ésser superior a 150 N;
aquesta mesura no ha de fer-se al primer terç del recorregut de la porta.
CONDICIONS GENERALS (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
La cabina i els components de seguretat, han de portar la marca CE de conformitat amb el que
disposa el Real Decret 1314/97.
Les portes han de ser massisses.
Les cabines han d'estar equipades amb un equip d'intercomunicació que ha de permetre el
contacte permanent amb un servei d'intervenció ràpida.
La cabina ha de tenir els dispositius necessàris per a garantir la ventilació suficient als
usuaris, considerant, la possibilitat de parada prolongada.
La cabina ha de disposar dels elements d'il·luminació suficients que han d'activar-se en el
cas de posada en marxa o d'obertura de les portes. Ha de disposar també, d'il·luminació
d'emergència.
En el cas en que hi hagi una sortida d'emergència per a que les persones retingudes en la
cabina, puguin alliberar-se sense ajuda externa, les instruccions corresponents, per aquest
cas, han de figurar de forma clara i visible en la cabina.
La il·luminació d'emergència i l'equip d'intercomunicació, han de garantir un temps mínim de
funcionament, en el cas en que falli completament el subministre d'energia, suficient per a
permetre la intervenció normal dels equips d'auxili.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Desmuntades per elements i empaquetada en caixes, amb els cargols,
subjeccions i components a part.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
* Orden de 3 de marzo de 1980 sobre características de los accesos, aparatos elevadores y
condiciones interiores de las viviendas para minusválidos proyectadas en inmuebles de
protección oficial.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BLN - BOTONERES DE CABINA PER A ASCENSORS
BLN2 - BOTONERES DE CABINA PER A ASCENSORS DE MINUSVÀLIDS
Pàgina: 247
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Botoneres de cabina de qualitat mitjana per a ascensors de minusvàlids amb maniobra universal
simple o maniobra col·lectiva de baixada.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Han d'estar formades per una placa metàl·lica amb dispositius elèctrics, botons polsadors, per
a accionar la maquinària impulsora de l'aparell.
Aquests elements són per a anar col·locats a l'interior d'una caixa metàl·lica per fixar a la
paret.
Ha d'incorporar botons lluminosos normals, elements de seguretat i placa d'acer inoxidable.
Els botons han d'actuar per pressió amb el dit.
Al ser premut el botó pels usuaris per realitzar un viatge, aquest s'ha d'il·luminar com a
senyal per a l'usuari que la trucada ha quedat enregistrada.
Ha de portar les indicacions lluminoses de posició de la cabina durant el seu recorregut; les
designacions de les plantes i els elements de seguretat han de ser les determinades per la
Reglamentació vigent.
Tensió de servei per a maniobra: 50 - 110 V
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
* Orden de 3 de marzo de 1980 sobre características de los accesos, aparatos elevadores y
condiciones interiores de las viviendas para minusválidos proyectadas en inmuebles de
protección oficial.
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BLR - BOTONERES DE PIS PER A ASCENSORS
BLR1 - BOTONERES DE PIS PER A ASCENSORS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Botoneres de pis.
S'han considerat els tipus de qualitat següents:
- Qualitat normal
- Qualitat mitjana
- Qualitat alta
S'han considerat els tipus de maniobra següents:
- Maniobra universal simple
- Maniobra col·lectiva de baixada
- Maniobra col·lectiva de pujada i baixada
Pàgina: 248

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Han d'estar formades per una placa metàl·lica amb dispositius elèctrics, botons polsadors, per
a accionar la maquinària impulsora de l'aparell.
Aquests elements són per a col·locar a l'interior d'una caixa metàl·lica per a encastar a la
paret.
Tensió de servei per a maniobra: 50 - 110 V
BOTONERES DE QUALITAT NORMAL:
Ha d'incorporar botons normals, elements de seguretat i placa d'alumini anoditzat.
Al ser premut el botó pels usuaris per realitzar un viatge, aquest s'ha d'il·luminar com a
senyal per a l'usuari que la trucada ha quedat enregistrada.
BOTONERES DE QUALITAT MITJANA:
Ha d'incorporar botons lluminosos normals, elements de seguretat i placa d'acer inoxidable.
Al ser premut el botó pels usuaris per realitzar un viatge, aquest s'ha d'il·luminar com a
senyal per a l'usuari que la trucada ha quedat enregistrada.
BOTONERES DE QUALITAT ALTA:
Ha d'incorporar botons electrònics de tipus capacitiu amb senyalització lluminosa, elements de
seguretat i placa d'acer inoxidable.
Els botons han d'actuar pel contacte amb el dit.
MANIOBRA UNIVERSAL:
La botonera ha de tenir un sol polsador de trucada que actuarà per la pressió digital.
MANIOBRA COL·LECTIVA DE BAIXADA:
La botonera ha de tenir un polsador de trucada i una fletxa de preavís de sentit de marxa que
assenyali cap a baix a les plantes superiors i cap amunt a la planta baixa.
MANIOBRA COL·LECTIVA DE PUJADA I BAIXADA:
La botonera de plantes intermitges ha de tenir dos polsadors de trucada, un per a pujar i
l'altre per a baixar.
A les plantes extremes la botonera només ha de tenir un polsador que serà per a baixar des de
la planta última superior i per a pujar des de la planta primera inferior.
Les senyals del preavís del sentit de marxa de l'ascensor s'han de situar bé a la pròpia
botonera o sobre el llindar de la porta d'accés.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BLT - SELECTORS DE PARADES PER A ASCENSORS
BLT1 - SELECTORS DE PARADES PER A ASCENSORS
Pàgina: 249
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Selectors de parades per a ascensors.
El selector de parades és el dispositiu que assegura l'exacta retransmissió del desplaçament
de la cabina per l'interior del buit als relès dels pisos situats al quadre de maniobres.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar constituït per l'aparellatje que s'ha d'instal·lar dins del buit a les zones
properes a les parades.
Ha de constar dels jocs de pantalles magnètiques, en funció del tipus de nivellació, amb els
seus corresponents suports per fixar a la part posterior de les guies de la cabina i els
interruptors i contactes electromagnètics situats a la part superior del sostre de la cabina.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
CONDICIONS GENERALS:
Subministrament: Empaquetats en caixes.
Emmagatzematge: En el seu embalatge, en llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
CONDICIONS DE SUBMNISTRAMENT (SEGONS REAL DECRET 1314/97):
Tots els components han d'anar acompanyats de les instruccions de muntatge i la informació
Tècnica necessària per a la seva inspecció, reparació i manteniment.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Orden de 30 de junio de 1966 por la que se aprueba el texto revisado del Reglamento de
Aparatos Elevadores.
Orden de 23 de septiembre de 1987 por la que se modifica la Instrucción Técnica Complementaria
MIE-AEM I del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención referente a ascensores
electromecánicos.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación
de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores.
BM - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT
BMD - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS DE SEGURETAT
BMD6 - CONDUCTORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BMD62223.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conductors blindats i apantallats.
Mànega de cable blindat multifilar amb pantalla d'alumini en rotlles de 100 m per a circuits
de detecció i alarma.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La pantalla ha de ser trenada en malla electrostàtica tancada sobre el conjunt de conductors.
Els conductors han de ser de colors diferents per a la seva identificació.
Els conductors han de complir les condicions definides en els seus plecs de condicions
respectius segons la seva composició.
Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011
i UNE 21-014.
Ha d'estar protegit contra interferències.
Han de portar un dispositiu antisabotatge.
Capacitat: 90 pF/m
Recobriment pantalla: >= 75%
Temperatura de servei: 0 - 60°C
Tensió de servei: 250 V
Tensió de prova: 1000 V
Pàgina: 250

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En rotlles de 100 m.
L'aïllament del conductor ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Tipus de cable
- Secció nominal
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs
del sol.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.
Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponent a retalls, així com l'excés previst
per a les conexions.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BMDU013 - Detector volumètric de doble tecnologia amb anticamuflaje: Infrarojos (IR)
i microones 5,8 GHz (MW). Abast màxim de 16 metres amb 9 cortines. Abast
seleccionable 10,12 o 16 metres. Òptica de mirall d'alta densitat. Processament
vectorial del senyal. Model DDV1016 de la firma United Tecnologies o equivalent
d'iguals característiques. S'inclou tot el petit material de fixació, connexió i
mjuntatge.
BN - VÀLVULES, FILTRES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ
BN7 - VÀLVULES DE REGULACIÓ
BN71 - VÀLVULES DE TRES VIES MOTORITZADES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BN712445,BN71U001.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Vàlvules de regulació de tres vies motoritzades, de bronze, de llautó o de fosa de 6, 10 i 16
bar de pressió nominal amb connexió per rosca o brides.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Vàlvula de regulació automàtica, formada per:
- Cos amb les tres connexions fent T.
- Sistema de tancament.
- Accionament per servomotor elèctric.
- Assentaments d'estanquitat pel sistema de tancament.
- Premsaestopa o anells tòrics per a l'eix d'accionament.
Les especificacions, rangs de valors, complements i altres característiques específiques de l’
element han de coincidir amb les indicades a la DT i cal que la DF aprovi la marca i el model.
El fabricant ha de garantir que les característiques de l’ element compleixen amb les
especificacions de la DT, de la pròpia documentació tècnica del fabricant i que els elements
són compatibles amb la resta del seu sistema o amb el sistema en el cas que s’integrin.
El sistema de tancament ha de posar en comunicació la boca de sortida amb les altres dues
d'entrada, regulant més o menys la secció lliure d'aquestes.
El cos de la vàlvula ha de portar una indicació del sentit de circulació del fluid, i la
pressió de treball de la vàlvula.
La carcassa del servomotor ha de portar grafiat l'esquema de connexionat, la tensió
d'alimentació i la potència.
Pressió de prova:
- Pressió nominal 6 bar: >= 9 bar
- Pressió nominal 10 bar: >= 15 bar
Pàgina: 251
- Pressió nominal 16 bar: >= 24 bar
Característiques del servomotor:
- Grau de protecció mínim: IP 40
- Temperatura de treball: 0-50ºC
- Humitat ambient: < 90%
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: En caixes.
El fabricant ha de subministrar la documentació tè cnica, instruccions, esquemes i plantilles
necessaris per al muntatge, connexió de l’element i el manteniment.
Les rosques han de portar uns protectors de plàstic.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats, raigs de sol i
dins l’ embalatge original.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en los Edificios. (RITE)
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
BNG - VÀLVULES PER A INSTAL·LACIONS DE GAS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BNG1U030,BNG1U050,BNG6A144.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Vàlvules de tall per a gas, d’accionament manual, per a instal·lacions en edificis.
S’han considerat els tipus de vàlvules següents:
- Vàlvules amb obturador esfèric
- Vàlvules amb obturador cònic (de mascle cònic)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar formada per:
- Cos amb els extrems adaptats al tipus de connexió
- Comandament manual
- Eix
- Obturador esfèric o cònic
- Assentaments d'estanquitat per l’obturador esfèric o cònic
- Sistema d’estanquitat per a l'eix d'accionament
Ha de tenir un aspecte exterior uniforme i sense defectes.
Tots els components de la vàlvula han d’estar lliures de revabes i nets (encenalls, sorra de
fosa, etc.).
No ha de tenir cantells afilats ni arestes vives que puguin, durant la instal·lació, ú s
normal o durant les operacions de manteniment, suposar un risc per als usuaris o per a
l’entorn.
Ha de ser resistent als esforç os derivats de la instal·lació i del servei.
El cos de la vàlvula ha d’estar format com a màxim de tres peces.
Ha de ser estanca a la pressió i temperatura de treball.
L’ estanquitat s’ha d’aconseguir per mitjans mecànics. Queden expressament prohibits els
productes d’estanquitat com ara lí quids, pastes o cintes.
La vàlvula ha d’estar construïda de manera que es pugui accionar fàcilment per mitjà d’un
comandament manual.
Les posicions extremes d’obert i tancat han d’identificar-se i limitar-se per uns topalls
fixes no ajustables.
La vàlvula ha de tancar girant el comandament manual en sentit horari. El comandament manual
ha de quedar en angle recte respecte a l’eix del cos de la vàlvula en la posició de tancat i
paral·lel a l’esmentat eix en la posició d’obert. La vàlvula s’ha de poder bloquejar en la
posició de tancat.
Pàgina: 252

Si el mecanisme de topall forma part de la manilla, aleshores aquesta i l’eix han de ser tots
ells parts d’una sola peça; la subjecció de la manilla ha de segellar-se.
Totes les peces en contacte amb el gas o amb l’atmosfera circumdant han d’estar fabricades amb
materials resistents a la corrosió o han d’estar degudament protegides.
El gruix de les parets de la vàlvula des de qualsevol via de gas cap a l’atmosfera o les
perforacions connectades a l’ atmosfera no han de ser inferiors a 1 mm.
Les connexions poden ser roscades directament al tub o a la brida, desmuntables per junta
plana, o bé amb enllaç PE-tub metàl·lic.
En les connexions roscades directament a tub o a brida, la unió roscada ha de complir els
requisits de la norma UNE 19009.
En les connexions mitjançant unió per junta plana les rosques han de ser de tipus cilíndric
adaptant-se a la norma ISO 228.
En les connexions que incloguin un enllaç PE-tub metàl·lic, aquesta complirà les exigències de
la norma UNE 60-405.
La clau ha de portar marcada de forma indeleble i clarament visible, com a mínim, la
informació següent:
- Nom del fabricant o marca d’identificació o marca comercial
- Diàmetre nominal
- Classe de pressió
- Direcció del flux (en cas necessari)
- Data de fabricació (l’any com a mínim)
VÀLVULA AMB OBTURADOR CÒNIC:
L’ obturador ha d’estar dissenyat i muntat al cos de la vàlvula de manera que la vora de la
superfície de segellat del obturador sobresurti respecte a la superfície de segellat del con
del cos.
S’ha de proporcionar una separació mínima d’1 mm amb la finalitat de que l’obturador sigui
capaç d’avançar en cas de desgast. La part superior de la superfície de segellat del obturador
ha d’estar mé s baixa que la superfície superior del cos.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Per unitats, embalades amb el sistema seleccionat pel fabricant i que ha de
proporcionar a la vàlvula una protecció adequada contra possibles deterioraments. L’embalatge
ha de contenir les instruccions d’instal·lació i funcionament. En particular, el fabricant ha
de lliurar com a mínim informació sobre:
- Instal·lació
- Funcionament i manteniment
- Posició de muntatge
- Temperatura d’utilització màxima i mínima
- Pressió màxima d’ús
Les rosques han de portar un protector de plàstic.
Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de
distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas
complementarias ICG01 a 11.
* UNE 60718:2005 Llaves metálicas de obturador esférico y de macho cónico, accionadas
manualmente, para instalaciones receptoras que utilizan conbustibles gaseosos a presiones
máximas de operación (MOP) inferior o igual a 0,5 MPa (5 bar). Características dimensionales y
de bloqueo.
VÀLVULES DE FINS A 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL:
* UNE-EN 331:1998 Llaves de obturador esférico y de macho cónico, accionadas manualmente, para
instalaciones de gas en edificios.
VÀLVULES DE DIAMETRE NOMINAL SUPERIOR A 50 MM I INFERIOR A 100 MM:
* UNE 60708:1998 Llaves metálicas de obturador esférico y de macho cónico, accionadas
manualmente, para instalaciones receptoras que utilizan combustibles gaseosos a presiones de
servicio hasta 0,5 MPa (5 BAR), de diámetro mayor de 50mm y no superior a 100mm.
BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS
BQ2 - PAPERERES
BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES
Pàgina: 253
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BQ211110.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
DEFINICIÓ:
Papereres trabucables de planxa pintada amb base perforada, vores arrodonides i suports de
tub.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El cilindre de la paperera ha de ser de planxa rebordonada doblement a la part superior i de
planxa perforada a la base. Ha de tenir uns reforços en els punts de subjecció dels suports.
Els suports han de tenir elements quepermetin el gir de la paperera i una tanca per a
bloquejar-la.
Ha de tenir la superfície llisa i uniforme.
No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.
Ha d'anar acabada amb una mà de pintura antioxidant i dues d'esmalt.
Els tubs de suport han de tenir la llargària adequada per tal que, en encastar-los a la base
d'ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm del terra.
El punt de rotació de la paperera respecte al suport ha d'estar situat en el seu terç
superior.
El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.
Alçària: 50 cm
Tipus d'acer: A-37 b
Gruix de la planxa metàl·lica: 1 mm
Gruix de la planxa perforada: 1 mm
Toleràncies:
- Dimensions: ± 10 mm
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Embalades.
Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no es deformin i
en llocs protegits d'impactes.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BQ5 - TAULELLS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BQ5BU010.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Llosa de pedra d'extracció recent, provinent de pedreres autoritzades.
S'han considerat els tipus següents:
- Llosa de pedra natural calcària per a taulells de 20 o 30 mm de gruix
- Llosa de pedra natural granítica per a taulells de 20 o 30 mm de gruix
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
La peça ha de tenir un color i una textura uniformes, la cara plana i les arestes rectes i
escairades.
No pot tenir esquerdes, buits, impureses d'argila, eflorescències ni escantonaments d'arestes.
La cara superior ha d'estar polida i abrillantada així com també els cantells vistos.
Absorció d'aigua, en pes:

Contingut de ió sulfat (UNE 7-245): < 1,2%
Toleràncies:
- Gruix: ± 2 mm
- Angles: ± 1 mm
- Rectitud de les arestes: ± 0,1%
- Planor: ± 0,3%
LLOSA CALCÀRIA:
Resistència a la compressió (proveta cúbica de 10 cm): >= 50 N/mm2
Densitat aparent (UNE_EN 1936): >= 2000 kg/m3
LLOSA GRANÍTICA:
Resistència a la compressió (proveta cúbica de 10 cm): >= 100 N/mm2
Densitat aparent (UNE_EN 1936): >= 2500 kg/m3
No ha de tenir grops > 5 cm.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Protegida per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides.
Emmagatzematge: Evitant el contacte amb terres o altres materials que puguin alterar les seves
característiques i de manera que no es trenquin ni s'escantonin.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BQ8 - ELECTRODOMÈSTICS
BQ8A - EIXUGAMANS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
BQ8AU010,BQ8AU001.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Eixugamans elèctric.
CONDICIONS GENERALS:
Quan l’aparell arribi a obra amb certificat d’origen industrial que acrediti el compliment
de la normativa, la seva recepció s’ha de realitzar comprovant únicament les seves
característiques aparents.
Motor: 100 W.
Calefactor: 1800 W.
Dimensions mínimes:
- Alçada: 300 mm.
- Amplada: 220 mm.
- Profunditat: 65 mm.
Temporitzador: 45”.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: S’han de subministrar embalats a caixes amb una placa d’identificació amb
la següent informació:
- Nom del fabricant.
- Potència.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i la intempèrie.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Pàgina: 255
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
BQ9 - EQUIPAMENTS PER A COL·LECTIVITATS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Mobiliari i aparells per a colectivitats.
S'han considerat els tipus següents:
- Mòdul de guixetes d’aglomerat
- Rentacunyes d’acer inoxidable
GUIXETES:
Ha d’estar format per un cos que contindrà un determinat nombre de guixetes individuals,
cadascuna de les quals ha de tenir pany i frontisses interiors.
El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.
El cos ha de ser d’aglomerat amb xapa de melanina a dues cares.
La porta ha de ser del mateix material que el cos.
La grandària, tipus i forma del mòdul de guixetes ha de complir el que s’especifica a la
documentació tècnica del projecte.
Dimensions del mòdul de 20 guixetes: 315 x 291 cm
RENTACUNYES:
L'aparell d'acer inoxidable no ha de tenir taques, deformacions ni d'altres defectes a les
superfícies vistes.
Els angles i les arestes han de ser arrodonits.
Cal que sigui impermeable.
Ha de disposar de desguàs i aixetes d’aigua calenta i freda.
Les peces interiors han de ser de materials resistents a la corrosió i a les incrustacions
calcàries.
Ha de complir les condicions requerides per la DF.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: Amb les superfícies protegides.
Ha de portar les dades següents:
- Nom del fabricant o marca comercial
- Instruccions per a la seva instal·lació
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i la intempèrie. S'han de col·locar en
posició vertical.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element
Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene
en el Trabajo.
Pàgina: 256

D - ELEMENTS COMPOSTOS
D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS
D07 - MORTERS I PASTES
D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
D0701641,D070A4D1,D070A8B1,D0701821.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tipus de ciment:
- Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A
- Ciments de ram de paleta MC
- Ciments blancs BL, quan ho requereixi l’exigència de blancor
Morters per a fàbriques:
- Resistència a compressió: = M1
- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5
- Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5
Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.
2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ
Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i
40°C.
La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.
No s'han de mesclar morters de composició diferent.
S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m3 de volum necessari elaborat a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat
del fabricant, d’acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats
corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del
fabricant, d’ acord a les condicions exigides.
Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les
especificacions de projecte.
D071 - MORTERS AMB ADDITIUS
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Pàgina: 257
Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas, i eventualment additius.
S'han considerat els segü ents additius:
- Inclusor d’aire
- Hidròfug
- Colorant
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Tipus de ciment:
- Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A
- Ciments de ram de paleta MC
- Ciments blancs BL, quan ho requereixi l’exigència de blancor
Morters per a fàbriques:
- Resistència a compressió: = M1
- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5
- Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5
Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.
2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ
Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i
40°C.
La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.
L'additiu s'ha d'afegir seguint les instruccions del fabricant, en quan a proporcions, moment
d'incorporació a la barreja i temps de pastat i utilització.
No s'han de mesclar morters de composició diferent.
S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m3 de volum necessari elaborat a l'obra.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ
OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat
del fabricant, d’acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats
corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).
En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva
representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del
contractista.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del
fabricant, d’ acord a les condicions exigides.
Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les
especificacions de projecte.
D07J - PASTES DE GUIX
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
D07J1100.
Pàgina: 258

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Mescla de guix o escaiola i aigua, pastat i llest per a ser utilitzat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia.
En qualsevol cas, la pasta de guix un cop aplicada i adormida, ha de tenir una duresa Shore C
>= 50.
Quantitat d'aigua per cada 25 kg de guix (A): 17 = 20 mm: >= 7 D
El diàmetre mínim de doblegament de les barres ha de ser tal que no produeixi compressions
excessives en el formigó en la zona de curvatura ni trencaments en la barra.
+--------------------------------------------
¦ Tipus acer ¦ Barres doblegades o corbades ¦
¦ ¦------------------------------¦
¦ ¦ D 25 mm ¦
¦------------¦---------------¦--------------¦
¦ B 400 ¦ 10 D ¦ 12 D ¦
¦ B 500 ¦ 12 D ¦ 14 D ¦
+--------------------------------------------
Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades.
En els cèrcols o estreps, s'admeten diàmetres de doblegament inferiors per als diàmetres = 3 D, >= 3 cm
L’acer redreçat no ha de tenir una variació significativa en les seves propietats, s’admeten
variacions dins dels límits següents:
Pàgina: 259
- Deformació sota càrrega màxima:

1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ
13 - FONAMENTS I CONTENCIONS
135 - FONAMENTS DE FORMIGÓ ARMAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
135238A1,135138A1.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació i reforç d’elements estructurals de fonamentació i contenció del terreny, amb formigó
armat.
S'han considerat les unitats d'obra següents:
- Fonament en rasa de formigó armat, amb part proporcional d’encofrat
- Mur de contenció de formigó armat
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació del pla de recolzament
- Col·locació dels separadors
- Muntatge i col·locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l’armadura
- Neteja del fons de l’encofrat
- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat
- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant
- Tapat dels junts entre peces
- Col·locació dels dispositius de subjecció i travament
- Aplomat i anivellament de l'encofrat
- Subjecció de l'armadura a l'encofrat
- Humectació de l’encofrat
- Abocada de formigó
- Compactació del formigó mitjançant vibratge
- Reglejat i anivellament de la cara superior
- Cura del formigó
- Retirada dels apuntalaments i dels encofrats i entrada en càrrega segons el pla previst
- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, un cop la peça
estructural estigui en condicions de suportar els esforços
CONDICIONS GENERALS:
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims,
taques, o elements adherits.
No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures.
La superfície de formigó no ha de tenir defectes significatius (cocons, nius de grava, etc.)
que puguin afectar la durabilitat del element.
No s'admeten les rebaves, les discontinuïtats en el formigonament, les superfícies
deteriorades, els guerxaments, les esquerdes, les armadures visibles ni d 'altres defectes que
perjudiquin el seu comportament a l'obra o el seu aspecte exterior.
Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al
ras del parament.
En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior
a la secció de la barra solapada més gran.
Fissuració màxima en funció de l'exposició ambiental definida a la taula 5.1.1.2 de la EHE-08:
- Elements formigó armat:
- En classe d'exposició I:

L’abocada del formigó s’ha de fer des d’una alçà ria inferior a 1 m, sense que es produeixin
disgregacions. S’ha d’evitar la desorganització de les armadures, de les malles i d’altres
elements.
L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de l'element.
Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu anivellament.
Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de
la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.
Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la
fissuració de l'element.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
FONAMENT EN RASA, MUR DE CONTENCIÓ:
m3 de volum de fonament o mur de contenció executat, mesurat d’acord amb les especificacions
de la DT.
No inclou cap operació de moviment de terres.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
14 - ESTRUCTURES
14L - FORMACIÓ DE SOSTRES AMB ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS
14LM - FORMACIÓ DE SOSTRES AMB PLANXA COL·LABORANT D'ACER GALVANITZAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
14LM12CB.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació de sostre de semiplaques d’acer galvanitzat amb armadura formada per barres
corrugades i malla electrosoldada.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació del perímetre de recolzament de les semiplaques, neteja i anivellament
- Replanteig i col·locació de les semiplaques
- Col·locació dels separadors
- Anivellament de les plaques
- Muntatge i col·locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l'armadura
- Neteja del fons de la semiplaca
- Abocada del formigó
- Reglejat i anivellament de la cara superior del sostre
- Curat del formigó
- Retirada dels apuntalaments i entrada en càrrega segons el pla previst
- Protecció del sostre de qualsevol acció mecànica no prevista en el càlcul
CONDICIONS GENERALS:
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
La superfície de formigó no ha de tenir defectes significatius (cocons, nius de grava, etc.)
que puguin afectar la durabilitat del element.
No s'admeten les rebaves, les discontinuïtats en el formigonament, les superfícies
deteriorades, els guerxaments, les esquerdes, les armadures visibles ni d 'altres defectes que
perjudiquin el seu comportament a l'obra o el seu aspecte exterior.
El fabricant ha de garantir que les semiplaques compleixen les característiques exigides a la
DT.
El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF el pla de muntatge en el que s'ha
d'indicar el mètode i mitjans auxiliars previstos.
Les semiplaques col·locades no han de presentar superfícies amb bonys, cantells doblegats, ni
discontinuïtats en el galvanitzat.
Les semiplaques han d'estar col·locades en la posició i nivell previstos a la DT.
Un cop col·locades han de quedar ben alineades i anivellades.
Han de quedar fixades als suports de l’estructura amb claus d’acer o amb visos autoroscants.
Les unions han de ser com a mínim amb dues fixacions per a cada extrem de la semiplaca.
Pàgina: 263
Hi han d’haver una fixació cada 50 cm en el cas de dos recolzaments o tram simple i cada 100
cm en tram continuo.
Les plaques s'han de recolzar en els elements de suport de manera que això no disminueixi la
secció de la peça.
La longitud de recolzament de les plaques ha de ser, com a mínim, l’especificada a la DT.
El recolzament de les plaques sobre l’element de suport pot ser directe per carregament.
Al voltant dels pilars s’han de disposar platines de tancament.
El sostre, un cop executada la capa de formigó, ha de ser monolític per a garantir la rigidesa
en el seu pla.
La cara inferior i la superior no han de quedar definitivament a l’intempèrie, ni sotmeses a
ambients agressius, humits o químics.
Límit elàstic de l’acer de la xapa de la semiplaca: >=320 N/mm2
Llargària dels recolzaments de les semiplaques:
- Suport metàl·lic:
- Recolzament exterior: >= 5 cm
- Recolzament interior: >= 6 cm
- Suport de formigó:
- Recolzament exterior: >= 5 cm
- Recolzament interior: >= 7,5 cm
Fletxa admissible durant el formigonat: =0.16g: 50 mm
- Sobre lloses alveolars pretensades: 40 mm
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 10 mm
- Nivell cara inferior de peces (abans de retirar puntals): ± 20 mm
- Planor mesurada amb regla de 3 m abans de retirar els puntals:
- Acabat reglejat mecànic: ± 12 mm/3 m
- Acabat mestrejat amb regla: ± 8 mm/3 m
- Acabat llis: ± 5 mm/3 m
- Acabat molt llis: ± 3 mm/3 m
- Acord amb els recolzaments: + 10 mm, -5 mm
- Gruix de la capa de compressió: + 10 mm, - 6 mm
- Secció transversal (D: dimensió considerada):
- D

Si cal s'han de recolzar sobre els sotaponts amb l’apuntalament necessari per no superar la
fletxa màxima prevista durant l’abocada del formigó.
Cal col·locar els elements d'encofrat necessaris per evitar la pèrdua de formigó en els
extrems de les semiplaques.
Tots els forats s’han de preparar i replantejar prèviament al formigonat, amb els mitjans
d’encofrat més adients segons el cas.
La xapa es tallarà quan el formigó hagi endurit i tingui la resistència necessària.
Els forats no es faran amb maquinària de percussió, per evitar les vibracions que malmetrien
la col·laboració entre la xapa i el formigó.
Quan el forat a realitzar sigui major de 20 cm de diàmetre cal reforçar perimetralment la xapa
i la llosa de formigó.
S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir
fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat
en la taula 69.8.2 de la EHE-08
La superfície de contacte entre la placa i el formigó abocat a l'obra, ha de ser neta i sense
cossos estranys per tal d'assegurar l'adherència.
No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures
col·locades en posició definitiva.
No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una
compactació completa de la massa
L'abocada del formigó ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja
abocada.
S'ha de fer des d'una alçària inferior a 0,5 m i en el sentit dels nervis, sense que es
produeixin disgregacions. L’abocada s’ha de fer ú nicament en les zones coincidents amb les
bigues del sostre.
No s’ha d’acumular massa quantitat de formigó sobre de les semiplaques.
S'ha d'evitar la desorganització de les armadures, de les malles i d'altres elements del
sostre.
La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i
assenti el formigó.
L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària del sostre.
Les pèrdues de pasta pels junts a la cara inferior de les plaques cal netejar-les durant el
formigonament amb reg d’aigua.
Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu anivellament.
Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de
la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.
Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la
fissuració de l'element.
En el cas que el sostre s’hagi de cobrir amb una làmina impermeabilitzant, cal tenir en
compte que la xapa impedeix l’evaporació l’evaporació de l’aigua i retarda el curat del
formigó.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
Aquest criteri inclou les pèrdues i els increments de material corresponents a retalls,
lligams i empalmaments.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
15 - COBERTES
15Z1 - FORMACIO DE PENDENTS
1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIO:
Formació de pendents per a suport d'acabat de coberta.
S'han considerat els materials següents:
Pàgina: 265
- Formigó o morter de granulats lleugers de 10 a 20 cm de gruix mitjà
- Granulats lleugers (argila expandida o perlita) abocats en sec, inclosa la part
proporcional de mestres en pendent, de 10 a 20 cm de gruix mitjà
- Bigueta de formigó precomprimit
- Massissat amb formigó lleuger d'argila espandida de 10 cm de gruix mitjà
- Paredons o envanets de sostermort fets amb peces ceràmiques collades amb morter
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Massissat o formació de pendents amb formigó o morter amb granulats lleugers:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Replanteig dels pendents
- Abocat del material i reglejat de la superfície
- Execució de l'acabat, en el seu cas
- Curat i protecció del material
Formació de pendents amb granulats lleugers considerant la part proporcional de mestres en
pendent:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Replanteig dels pendents
- Formació de les mestres amb obra de ceràmica en els aiguafons i les esquenes d'ase
- Abocat del material i reglejat de la superfície
FORMACIO DE PENDENTS AMB BIGUETES DE FORMIGO:
- Replanteig
- Col.locació de l'element
- Execució de les unions
Formació de pendents amb paredons o envanets de sostremort de maó o totxana:
- Replanteig de les pendents
- Execució dels envanets o paredons amb totxana o maó agafats amb morter
- Anivellat del remat superior per a rebre el tauler
CONDICIONS GENERALS:
El pendent ha de ser l'indicat a la Documentació Tècnica, o a manca d'aquesta, l'indicat per
la D.F.
Toleràncies d'execució:
- Nivells ......................................................... ± 10 mm
- Pendents ......................................................... ± 0,5%
- Planor ...................................................... ± 10 mm/2 m
MASSISSAT O FORMACIO DE PENDENTS AMB FORMIGO O MORTER DE GRANULATS LLEUGERS:
La superfície d'acabat ha de ser llisa i plana.
S'han de fer junts de dilatació i de retracció. Aquests junts han de quedar plens d'un
material elàstic, o bé, buits.
L'acord de la capa de pendents amb els paraments i elements verticals ha de ser en mitjacanya.
Gruix màxim ........................................................... = 5 cm
Toleràncies d'execució:
- Alineació del junt de dilatació ................................ ± 5 mm/m
...............................................................

- Distància entre eixos de les biguetes ............................ ± 5 mm
FORMACIO DE PENDENTS AMB ENVANETS O PAREDONS DE SOSTREMORT:
Els envans han de ser estables, resistents, plans i aplomats.
Han de tenir la direcció de la línia de màxim pendent del vessant.
Els paredons han d'anar travats amb altres paredons i amb els envanets de sostremort. Els
envanets han d'anar travats perpendicularment.
Els coronaments han d'estar continguts en un mateix plà.
Les peces de cada filada han d'anar separades 1/4 de la seva llargària. Les peces de les
filades següents s'han de centrar amb els forats inferiors.
Han d'estar rematats superiorment amb una reglada de pasta de ciment ràpid.
PENDENTS AMB ENVANETS (PENDENTS >= 15%):
Alçària .................................................................

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ
E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS
E22 - MOVIMENTS DE TERRES
E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d’instal·lacions,
realitzades amb mitjans mecà nics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames.
Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans
mecànics o amb utilització d'explosius.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació
- Replanteig de la zona a excavar i determinació de l’ordre d’execució de les dames si és el
cas
- Excavació de les terres
- Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa,
segons indiqui la partida d’obra
CONDICIONS GENERALS:
Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.
Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig
SPT entre 20 i 50.
Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb
pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.
Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig
SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un
assaig SPT > 50 sense rebot.
Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a
l'assaig SPT.
L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu
defecte, les que determini la DF.
El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.
El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats
han de quedar reblerts.
Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.
Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT.
La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.
Toleràncies d'execució:
- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm
- Planor: ± 40 mm/m
- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm
- Nivells: ± 50 mm
- Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.
S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.
S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.
S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF.
Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF.
Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de
referir totes les lectures topogràfiques.
Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques
següents:
- Amplària: >= 4,5 m
- Pendent:
- Trams rectes:

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
OBRES D’EDIFICACIÓ:
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.
OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:
* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas
generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)
* Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de
prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).
* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del
pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la
construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.
Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas
Básicas de Seguridad Minera.
Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas
complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas
Básicas de Seguridad Minera
E24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o
demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de
construcció o demolició
- Subministrament i recollida del contenidor dels residus
RESIDUS ESPECIALS:
Els residus especials sempre s’han de separar.
Els residus especials s’han de dipositar en una zona d’emmagatzematge separada de la resta.
Temps màxim d’emmagatzematge: 6 mesos.
Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i
emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.
El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual
de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals
Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en
compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes.
Els contenidors de residus especials han d’estar tapats i protegits de la pluja i la radiació
solar excessiva.
Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s’han d’emmagatzemar en
posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites.
Els contenidors de residus especials s’han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes
condicions de seguretat suficients.
Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions
perjudicials del material.
El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.
El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent
adequades a la maquinària que s'utilitzi.
TRANSPORT A OBRA:
Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre
dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.
Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la
Construcció i Enderrocs” de l’obra.
Pàgina: 271
L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.
Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu
ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.
TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:
El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i
el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació
externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.
El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:
- Identificació del productor dels residus
- Identificació del posseïdor dels residus
- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència
d’obra
- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de
valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà
aquesta gestió
- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi
transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.
Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els
trajectes utilitzats.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del
mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:
m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,
incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o
qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.
TERRES:
Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris
següents:
- Excavacions en terreny fluix: 15%
- Excavacions en terreny compacte: 20%
- Excavacions en terreny de trànsit: 25%
- Excavacions en roca: 25%
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
Es considera un increment per esponjament d'un 35%.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los
residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y
eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las
operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación
del medio ambiente producida por el amianto.
E2R - GESTIÓ DE RESIDUS
E2R2 - CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
Pàgina: 272

E2R242MS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o
demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Classificació dels residus en obra
CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:
S’han de separar els residus en les fraccions mínimes següents si es supera el límit
especificat, d’acord amb el que especifica l’article 5.5 del REAL DECRETO 105/2008 :
- Formigó LER 170101 (formigó): >= 80 t
- Maons, teules, ceràmics LER 170103 (teules i materials ceràmics): >= 40 t
- Metall LER 170407 (metalls barrejats) >= 2 t
- Fusta LER 170201 (fusta): >= 1 t
- Vidre LER 170202 (vidre): >= 1 t
- Plàstic LER 170203 (plàstic) >= 0,5 t
- Paper i cartró LER 150101 (envasos de paper i cartró): >= 0,5 t
Els materials que no superin aquest límits o que no es corresponguin amb cap de les fraccions
anteriors, han de quedar separats com a mínim en les fraccions següents:
- Inerts LER 170107 (mescles de formigó, maons, teules i materials cerà mics que no contenen
substàncies perilloses)
- No especials LER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen,
mercuri, PCB ni substàncies perilloses)
- Especials LER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus
barrejats, que contenen substàncies perilloses)
Els residus separats en les fraccions establertes al “Pla de Gestió de Residus de la
Construcció i Enderroc” de l’obra, s’emmagatzemaran en els espais previstos a l’obra per a
aquesta finalitat.
Els contenidors han d’estar senyalitzats clarament, en funció del tipus de residu que
continguin, d’acord amb la separació selectiva prevista.
Els materials destinats a ser reutilitzats han de quedar separats, en funció del seu destí
final.
RESIDUS ESPECIALS:
Els residus especials sempre s’han de separar.
Els residus especials s’han de dipositar en una zona d’emmagatzematge separada de la resta.
Temps màxim d’emmagatzematge: 6 mesos.
Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i
emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.
El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual
de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals
Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en
compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes.
Els contenidors de residus especials han d’estar tapats i protegits de la pluja i la radiació
solar excessiva.
Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s’han d’emmagatzemar en
posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites.
Els contenidors de residus especials s’han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del
mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:
m3 de volum realment classificat d’acord amb les especificacions del “Pla de Gestió de Residus
de Construcció i Enderrocs” de l’obra.
Pàgina: 273
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los
residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y
eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las
operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación
del medio ambiente producida por el amianto.
E2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ
AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E2R64237.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o
demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de
construcció o demolició
- Subministrament i recollida del contenidor dels residus
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes
condicions de seguretat suficients.
Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions
perjudicials del material.
El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.
El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent
adequades a la maquinària que s'utilitzi.
TRANSPORT A OBRA:
Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre
dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.
Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la
Construcció i Enderrocs” de l’obra.
L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de
la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.
Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu
ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.
TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:
El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i
el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació
externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.
El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:
- Identificació del productor dels residus
- Identificació del posseïdor dels residus
- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència
d’obra
- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de
valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà
aquesta gestió
- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:
Pàgina: 274

El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi
transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.
Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els
trajectes utilitzats.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del
mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:
m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,
incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o
qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
Es considera un increment per esponjament d'un 35%.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los
residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y
eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las
operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación
del medio ambiente producida por el amianto.
E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E2RA73G0,E2RA6580.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o
demolició o material d’excavació.
S’han considerat les operacions següents:
- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li
aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació
DISPOSICIÓ DE RESIDUS:
Cada fracció s’ ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui
el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:
La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del
mateix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL
D’EXCAVACIÓ:
m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.
DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:
kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.
DISPOSICIÓ DE RESIDUS:
La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al
centre corresponent.
Pàgina: 275
La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàri a per
complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb l’article 5.3 del REAL
DECRETO 105/2008.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los
residuos de construcción y demolición
Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y
eliminación de residuos y la lista europea de residuos.
Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las
operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.
Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación
del medio ambiente producida por el amianto.
E3 - FONAMENTS
E31 - RASES I POUS
E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a
pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta
dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió
, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura
del formigó.
S'han considerat els elements a formigonar següents:
- Rases i pous
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Formigonament:
- Preparació de la zona de treball
- Humectació de l’encofrat
- Abocada del formigó
- Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas
- Curat del formigó
CONDICIONS GENERALS:
En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 ,
en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37
de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició.
El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques
El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.
Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.
La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de
l'encofrat ni d'altres.
La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de
considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació.
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims,
taques, o elements adherits.
En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la
massa de formigó sense que es toquin entre elles.
La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08
Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la
norma EHE-08.
Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat
en la UNE 36831.
No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres,
buits d'ascensor, passos d’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.
RASES I POUS:
Toleràncies d'execució:
Pàgina: 276

- Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50
mm
- Nivells:
- Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm
- Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm
- Gruix del formigó de neteja: - 30 mm
- Dimensions en planta:
- Fonaments encofrats: + 40 mm; -20mm
- Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada):
- D

- Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el
plec de presc ripcions tècniques particulars.
- Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix
certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars
establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de
realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats.
- Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat,
funcionalitat o durabilitat de l’estructura.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17
de la norma EHE-08.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs
d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit,
per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres
característiques de l’element formigonat.
E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o
conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de
formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a
perfils d’acer.
S'han considerat les armadures pels elements següents:
- Fonaments
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Tallat i doblegat de l'armadura
- Neteja de les armadures
- Neteja del fons de l'encofrat
- Col·locació dels separadors
- Muntatge i col·locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l'armadura
- Subjecció de l'armadura a l'encofrat
CONDICIONS GENERALS:
Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de
la EHE i la UNE 36831.
Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que
s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT.
Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.
Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres
substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells.
La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera
que totes les barres quedin recobertes de formigó.
En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador
intern.
La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció
nominal.
Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la
següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament.
No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.
Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima
càrrega.
Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.
Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin
que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor
de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1
mm.
Pàgina: 279
L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de
soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en
l’apartat 69.4.3.1 de la EHE.
La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE,
seguint els procediments establerts en la UNE 36832.
La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la
llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de
seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2.
A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.
L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la
EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.
No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.
Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.
Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les
especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir
l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE.
Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la
seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.
Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.
La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.
Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de
ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en
funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que
indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.
Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no
formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la
durabilitat de la peça.
Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim
(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)
Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm
Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D
La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins
la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1.
Toleràncies d'execució:
- Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm
- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (= D mà xim, >=
1,25 granulat màxim, >= 20 mm
Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de
l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb)
Pàgina: 280

Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: = 20 mm, >=
1,25 granulat màxim
Llargària solapa: a x Lb neta:
(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2
de la EHE).
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà
niques i a velocitat constant, amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura
constant en tota la zona.
No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.
S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir
fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat
en la taula 69.8.2 de la EHE-08
Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir
l’especificat en l’article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix l’ús de fusta o qualsevol material
residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser
metàl·lics.
En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les
han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
BARRES CORRUGADES:
kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:
- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric
- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la
DF.
- El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)
L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com
a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de
l’element compost)
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista.
- Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels
següents punts:
- Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades.
- Rectitud.
- Lligams entre les barres.
- Rigidesa del conjunt.
- Netedat dels elements.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que
l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son
fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.
Pàgina: 281
E31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que
formen el motlle on s’abocarà el formigó.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació del pla de recolzament
- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat
- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant
- Tapat dels junts entre peces
- Col·locació dels dispositius de subjecció i travament
- Aplomat i anivellament de l'encofrat
- Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui
- Humectació de l'encofrat, si és de fusta
- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar
La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.
CONDICIONS GENERALS:
Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar
reflectits com a mínim:
- Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat
- Plànols executius del cindri i els seus components
- Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs,
grapes, etc..
S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o
apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa,
càrregues, desclavament i desmantellament.
La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les
especificacions del plec de condicions tècniques.
Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i
resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni
deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu
formigonament i compactació.
Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte
quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han
rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment
L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi
hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes.
El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució
de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir
per a treballar solidàriament.
Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les
característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó
No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar
vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en
dissolució.
Els encofrats hauran de complir les característiques següents:
- Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada
- Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica
- Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres
- Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora
de toleràncies
- Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat
- Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó
Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni
sotragades.
Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.
Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit
de l'encofrat.
El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de
l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.
Pàgina: 282

Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els
esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els
següents procediments:
- Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes
horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals
- Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i
rigidesa
suficients
- Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients
S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la
lliure retracció del formigó.
Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.
El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de
formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o
d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els
costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar
abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors.
La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.
En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els
perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs
d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de
desencofrat.
No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar,
sense l'autorització de la DF.
Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al
ras del parament.
En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà
exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal
de poder avaluar el seu comportament durant l’execució
Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les
mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el
formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà
autoritzar un segellant adient
Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:
- Moviments locals de l'encofrat:

Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la
contrafletxa necessà ria per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una
lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de
la llum.
Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny
o a sostre s alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no
assentaran.
Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars
Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat
senzill
Als ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti
negativament a altres parts de l’estructura executades amb anterioritat.
En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones
impermeabilitzades o plàstics.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el
formigó.
Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i
acondicionament dels elements utilitzats.
La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord
amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el
perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat
necessari per a conformar el perímetre dels forats.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas
generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)
E32 - MURS DE CONTENCIÓ
E325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E32515H4.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a
pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta
dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió
, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura
del formigó.
S'han considerat els elements a formigonar següents:
- Murs de contenció
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Formigonament:
- Preparació de la zona de treball
- Humectació de l’encofrat
- Abocada del formigó
- Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas
- Curat del formigó
CONDICIONS GENERALS:
Pàgina: 285
En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 ,
en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37
de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició.
El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques
El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.
Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.
La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de
l'encofrat ni d'altres.
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims,
taques, o elements adherits.
En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la
massa de formigó sense que es toquin entre elles.
La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08
Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la
norma EHE-08.
Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat
en la UNE 36831.
No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres,
buits d'ascensor, passos d’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.
MURS DE CONTENCIÓ:
Toleràncies d'execució:
- Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm
- Replanteig total dels eixos: ± 50 mm
- Distància entre junts: ± 200 mm
- Amplària dels junts: ± 5 mm
- Desviació de la vertical (H alçaria del mur):
- H 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm
- Gruix (e):
- e 50 cm: + 20 mm, - 16 mm
- Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm
- Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m
- Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm
- Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
FORMIGONAMENT:
Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament
la part afectada.
La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.
El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.
La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de
suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C.
Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de
la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder
verificar la resistència realment assolida.
Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua
del formigó.
No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.
No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures
col·locades en posició definitiva.
La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de
considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació.
No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una
compactació completa de la massa
Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig
prèviament al formigonament.
Pàgina: 286

No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a
menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.
No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre
ells.
L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.
La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la
mescla i de manera que s’ eliminin forats i s’eviti la segregació.
S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments
de l’armadura.
La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i
assenti el formigó.
El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la
continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF.
En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.
Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt.
En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter,
deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes
corrosius.
Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt.
Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts
sempre que es just ifiqui i es supervisi per la DF.
Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.
Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de
la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.
Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la
fissuració de l'element.
FORMIGÓ ESTRUCTURAL:
La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador
utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin
disgregacions.
El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades
i als paraments.
MURS DE CONTENCIÓ:
Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans
d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
FORMIGONAMENT:
m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i
singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista.
- Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb
observació de l’ estat de neteja i entrada d’aigua en tot el recinte.
- Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat.
- Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’
encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d’obra, entre els
encofrats, abans de formigonar.
- Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal
d’evitar moviments de la ferralla durant el formigonat.
- Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura
i condicions ambientals.
Pàgina: 287
- Control del desencofrat i del procés i condicions de curat.
- Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del
formigonat.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17
de la norma EHE-08.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat,
segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08.
- Assaigs d’informació complementària.
De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els
materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls
preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de
càrrega, les incloses en els següents supòsits:
- Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el
plec de presc ripcions tècniques particulars.
- Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix
certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars
establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de
realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats.
- Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat,
funcionalitat o durabilitat de l’estructura.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17
de la norma EHE-08.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs
d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit,
per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres
característiques de l’element formigonat.
E32B - ARMADURES PER A MURS DE CONTENCIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E32B300P.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o
conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de
formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a
perfils d’acer.
S'han considerat les armadures pels elements següents:
- Fonaments
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Tallat i doblegat de l'armadura
- Neteja de les armadures
- Neteja del fons de l'encofrat
- Col·locació dels separadors
- Muntatge i col·locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l'armadura
- Subjecció de l'armadura a l'encofrat
CONDICIONS GENERALS:
Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de
la EHE i la UNE 36831.
Pàgina: 288

Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que
s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT.
Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.
Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres
substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells.
La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera
que totes les barres quedin recobertes de formigó.
En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador
intern.
La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció
nominal.
Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la
següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament.
No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.
Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima
càrrega.
Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.
Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin
que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor
de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1
mm.
L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de
soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en
l’apartat 69.4.3.1 de la EHE.
La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE,
seguint els procediments establerts en la UNE 36832.
La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la
llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de
seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2.
A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.
L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la
EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.
No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.
Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.
Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les
especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir
l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE.
Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la
seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.
Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.
La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.
Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de
ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en
funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que
indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.
Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no
formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la
durabilitat de la peça.
Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim
(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)
Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm
Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D
La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins
la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1.
Toleràncies d'execució:
- Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm
- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (= D mà xim, >=
1,25 granulat màxim, >= 20 mm
Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de
l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb)
Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: = 20 mm, >=
1,25 granulat màxim
Llargària solapa: a x Lb neta:
(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2
de la EHE).
MALLA ELECTROSOLDADA:
El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article
69.5.2.4 de la EHE.
Llargà ria de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:
- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm
(on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de
la EHE)
Llargà ria de la solapa en malles superposades:
- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb
- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal)

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la
DF.
- El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)
L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com
a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de
l’element compost)
MALLA ELECTROSOLDADA:
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i
empalmaments.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista.
- Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels
següents punts:
- Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades.
- Rectitud.
- Lligams entre les barres.
- Rigidesa del conjunt.
- Netedat dels elements.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que
l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son
fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.
E32D - ENCOFRAT PER A MURS DE CONTENCIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E32D1A03.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que
formen el motlle on s’abocarà el formigó.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació del pla de recolzament
- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat
- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant
- Tapat dels junts entre peces
- Col·locació dels dispositius de subjecció i travament
- Aplomat i anivellament de l'encofrat
- Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui
- Humectació de l'encofrat, si és de fusta
- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar
La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.
CONDICIONS GENERALS:
Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar
reflectits com a mínim:
- Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat
Pàgina: 291
- Plànols executius del cindri i els seus components
- Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs,
grapes, etc..
S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o
apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa,
càrregues, desclavament i desmantellament.
La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les
especificacions del plec de condicions tècniques.
Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i
resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni
deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu
formigonament i compactació.
Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte
quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han
rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment
L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi
hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes.
El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució
de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir
per a treballar solidàriament.
Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les
característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó
No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar
vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en
dissolució.
Els encofrats hauran de complir les característiques següents:
- Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada
- Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica
- Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres
- Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora
de toleràncies
- Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat
- Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó
Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni
sotragades.
Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.
Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit
de l'encofrat.
El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de
l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.
Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els
esforços horitzontals produïts durant l’execució dels sostres, podent-se utilitza r els
següents procediments:
- Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes
horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals
- Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i
rigidesa
suficients
- Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients
S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la
lliure retracció del formigó.
Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.
El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de
formigonada la peç a, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o
d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els
costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar
abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors.
La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.
En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els
perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs
d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de
desencofrat.
No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar,
sense l'autorització de la DF.
Pàgina: 292

Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al
ras del parament.
En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà
exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal
de poder avaluar el seu comportament durant l’execució
Si s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les
mateixes per l’humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el
formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà
autoritzar un segellant adient
Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:
- Moviments locals de l'encofrat:

- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%
Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el
perí metre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat
necessari per a conformar el perímetre dels forats.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas
generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)
E4 - ESTRUCTURES
E44 - ESTRUCTURES D'ACER
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E44BF133,E44251MS,E443511D,E441531D,E44Z5A25.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació d'elements estructurals amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o
formant peces compostes.
S'han considerat els elements següents:
- Pilars
- Elements d'ancoratge
- Bigues
- Biguetes
- Llindes
- Traves
- Encavallades
- Corretges
- Elements auxiliars (elements d'encastament, de recolzament i rigiditzadors)
S'han considerat els tipus de perfils següents:
- Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR
, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons EAE 2011, UNE-EN 10025-2
- Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat , rectangular o
planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons EAE 2011, UNE-EN 10025-
2
- Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer
S275J0H o S355J2H, segons EAE 2011, UNE-EN 10210-1
- Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H
o S355J2H, segons EAE 2011, UNE-EN 10219-1
- Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JR C, segons
EAE 2011, UNE-EN 10025-2
S'han considerat els acabats superficials següents:
- Pintat amb una capa d'emprimació antioxidant
- Galvanitzat
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Col·locació amb soldadura
- Col·locació amb cargols
- Col·locació sobre obres de fàbrica o de formigó, recolzats o encastats
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Replanteig i marcat dels eixos
- Col·locació i fixació provisional de la peça
- Aplomat i nivellació definitius
- Execució de les unions, en el seu cas
- Comprovació final de l'aplomat i dels nivells
Pàgina: 295
CONDICIONS GENERALS:
Els materials utilitzats han de tenir la qualitat establerta a la DT. No s’han de fer
modificacions sense autorització de la DF encara que suposin un increment de les
característiques mecàniques.
La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades
per la DF.
La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada.
Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves
dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT.
Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible
desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada .
La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural quan
aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma.
Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar
embalats i identificats adequadament.
L'element ha d'estar pintat amb una capa de protecció de pintura antioxidant, excepte si està
galvanitzat.
Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que
dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir.
Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en
el recobriment del zenc.
L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament.
No es permet reb lir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a
disposar cargols provisionals de muntatge.
Toleràncies d'execució:
- En obres d’edificació: Lí mits establerts als apartats 11.1 i 11.2 del DB-SE A i a
l’article 80 de la EAE.
- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3 i l’article 80 de
la EAE.
PILARS:
Si la base del pilar ha de quedar embeguda dins de formigó no necessitarà protecció 30 mm per
sota del nivell del formigó.
L’espai entre la placa de recolzament del pilar i els fonaments s’ha de reblir amb beurada de
ciment, beurades especials o formigó fi.
Abans del rebliment, l’espai situat sota la placa de recolzament d’acer, ha d’estar net de
líquids, gel, residus i de qualsevol material contaminant.
La quantitat de beurada utilitzada ha de ser suficient per a que aquest espai quedi
completament reblert.
Segons el gruix a reblir les beurades han de ser dels següents tipus:
- Gruixos nominals inferiors a 25 mm: barreja de ciment pòrtland i aigua
- Gruixos nominals entre 25 i 50 mm: morter fluït de ciment pòrtland de dosificació no
inferior a 1:1
- Gruixos nominals superiors a 50 mm: morter sec de ciment pòrtland de dosificació no inferior
a 1:2 o formigó fi
Les beurades especials han de ser de baixa retracció i s’han d’utilitzar seguint les
instruccions del seu fabricant.
COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS:
S’utilitzaran cargols normalitzats d’acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de la
EAE
Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals
d’injecció s’han d’ utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els
requisits addicionals establerts a l’article 29.2 de la EAE.
La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i
pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions.
El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm.
La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin
com a calibrats.
Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la
superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a
mínim:
Pàgina: 296

- En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca
- En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca
Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes.
En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap
del cargol.
En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar
volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el
xamfrà ha d’ estar situat en direcció al cap del cargol.
En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col·locades
de la forma següent:
- Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella
- Cargols 8.8: sota de l’element que gira
Toleràncies d'execució:
- Franquícia màxima entre superfícies adjacents:
- Si s’utilitzen cargols no pretesats: 2 mm
- Si s’utilitzen cargols pretesats: 1 mm
- Diàmetre dels forats:
- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A i a l’article
76.2 de la EAE
- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartats 640.5.1.3 i 640.5.1.4 del
PG3 i a l’article
76.2 de la EAE
- Posició dels forats:
- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A i a l’article
76.2 de la EAE
- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts al apartat 640.5.1.1 del PG3 i a
l’article 76.2 de la EAE
COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA:
El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment
de soldadura.
Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del
material base.
En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del
material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base.
El plec de prescripcions tècniques particulars definirà el sistema de protecció enfront la
corrossió.
Els mètodes de protecció podran ser:
- Metalització, segons la UNE-EN ISO 2063.
- Galvanització en calent, segons la UNE-EN ISO 1461.
- Sistemes de pintura, segons la UNE-EN ISO 12944.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
El constructor ha d'elaborar els plà nols de taller i un programa de muntatge que han de ser
aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra.
Qualsevol modificació durant els treballs ha d’aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment
en els plà nols de taller.
Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions
permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits
en els punts de subjecció.
Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i
muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme.
Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es
preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser
substituïda.
Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en
contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua.
El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la
seguretat estructural en tot moment.
Pàgina: 297
Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat,
les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent.
Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició
fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura.
Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no
debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei.
La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats.
Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de
forma involuntària.
Durant el procé s de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura
estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o
per càrregues provisionals de muntatge.
Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament
després completar el cargolament.
No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben
alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaç
aments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura.
La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller.
Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat
superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats.
Es tindrà especial cura del drenatge de cobertes i façanes, així com s’evitaran zones on es
pugui dipositar l’aigua de forma permanent.
Els elements de fixació i ancoratge dispossaran de protecció adient a la classe d’expossició
ambiental.
Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura
adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta.
Le s parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el
tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge.
Les estructures amb planxes i peces primes conformades en fred s’executaran considerant els
requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-2.
Les estructures amb acers d’alt límit elàstic s’executaran considerant els requisits
addicionals de la UNE-ENV 1090-3.
Les estructures amb gelosia de secció foradada s’executaran tenint en compte els requisits
addicionals de la UNE-ENV 1090-4.
COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS:
Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre
procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent.
Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits
establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat
640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil.
És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que
travessin dues o més peces.
Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o
punxonatge de dos forats i posterior oxitall.
Despré s de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves.
Els cargols i les femelles no s’han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de
condicions tècniques p articulars.
S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de
les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió.
Les femelles s’ han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després
del muntatge.
En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar
fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest
procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari
s’han de fer cicles addicionals de collat .
Abans de començ ar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el
que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de
fer cicles addicionals de collat.
S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de
collats fins al pretesat mínim, s’afluixin.
Pàgina: 298

El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents:
- Mètode de la clau dinamomètrica.
- Mètode de la femella indicadora.
- Mètode convinat.
Les superfí cies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb
netejadors químics. Després de la preparació i fins l’ armat i cargolat s’han de protegir amb
cobertes impermeables.
La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de
tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió.
COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA:
Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades só n:
- Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit
- Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa
- Per arc submergit amb fil/filferro
- Per arc submergit amb elèctrode nu
- Per arc amb gas inert
- Per arc amb gas actiu
- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu
- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert
- Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert
- Per arc de connectors
Les soldadures s’han de fer protegides dels efectes directes del vent, de la pluja i de la
neu.
A l’obra i a disposició del personal encarregat de soldar hi ha d’haver un pla de soldatge,
que ha d’incloure, com a mínim, els detalls, mida i tipus de les unions, especificacions dels
tipus d’electròdes i preescalfament, seqüència de soldadura, limitacions a la soldadura
discontinua i comprov acions intermèdies, girs o voltes de les peces necessàries per la
soldadura, detall de les fixacions provisionals, disposicions en front l’esquinçament laminar,
referència al pla d’inspecció i assaigs, i tots els r equeriments per al identificació de les
soldadures.
Les soldadures s’ han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i
qualificats segons la UNE-EN 287-1.
La coordinació de les tasques de soldadura s’ha de fer per soldadors qualificats i amb
experiència amb el tipus d’operació que supervisen.
Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són
adequades al procé s de soldadura i que estan lliures de fissures.
Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar
negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir
seques i lliures de condensacions.
Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició
mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar
siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals.
El muntatge de l’estructura s’ha de fer de manera que les dimensions finals dels components
estructurals estiguin dintre de les toleràncies establertes.
Els dispositius provisionals utilitzats per al muntatge de l’estructura, s’han de retirar
sense fer malbé les peces.
Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han
d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals.
Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un
enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del
precalentament. Aquest s’ha d’ estendre 75 mm en cada component del metall base.
No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.
Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.
Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per
mitjà d'una picola i d'un raspall.
L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits establerts
a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A i l’article 77 de la EAE per a obres d’edificació o d’acord
amb l’article 640.5.2 del PG3 i l’article 77 de la EAE per a obres d’enginyeria civil.
No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a
menys de 150 mm de la zona a soldar.
Pàgina: 299
Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament
l’escòria.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
BIGUES, BIGUETES, CORRETGES, ENCAVALLADES, LLINDES, PILARS, TRAVES, ELEMENTS D’ANCORATGE,
ELEMENTS AUXILIARS:
kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:
- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric
- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la
DF.
Aquest criteri inclou les pè rdues de material corresponents a retalls.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
OBRES D’EDIFICACIÓ:
Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero
Estructural (EAE).
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A
* UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas
para edificación.
OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:
Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero
Estructural (EAE).
Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas
generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Abans de l’inici de l’execució, la DF verificarà que existeix un programa de control
desenvolupat per el constructor, tant per als productes com per a l’execució.
Previ al subministrament, el constructor presentarà a la DF la següent documentació:
-Acreditació que el procés de muntatge al taller dels elements de l’ estructura posseeix
distintiu de qualitat reconegut.
- Acreditació que els productes d’acer posseeixen distintiu de qualitat reconegut.
- En processos de soldadura, certificats d’homologació dels soldadors segons UNE-EN 2871 i del
procés de soldadura segons UNE-EN ISO 15614-1.
La D.F comprovarà que els productes d’ acer subministrats pel taller a l’obra, s’acompanyen de
la seva fulla de subministrament, en cas que no es pugui realitzar la traçabilitat de la
mateixa, aquesta serà rebutjada.
Prèvi a l’execució es fabricaran per a cada element i cada material a tallar, com a mínim
quatre provetes, per part del control extern de l’entitat de control segons l’article 91.2.2.1
de la EAE.
Es comprovarà que les dimensions dels elements elaborats al taller son les mateixes que les
dels plànols de taller , considerant-se les toleràncies al plec de condicions.
Amb anterioritat a la fabricació, el constructor proposarà la seqüència d’armat i soldadura,
aquesta haurà de ser aprovada per la D.F.
Es marcaran les peces amb pintura segons plànols de taller, per identificar-les durant el
muntatge al taller i a l’obra.
L’autocontrol del procés de muntatge inclourà com a mínim:
-Identificació del elements.
-Situació dels eixos de simetria.
-Situació de les zones de suport contigües.
-Paral·lelisme d’ales i platabandes.
-Perpendicularitat d’ales i ànimes.
-Abonyegament, rectitud i planor d’ales i ànimes.
-Contrafletxes.
La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals i del 25% per a elements
secundaris.
La DF comprovarà amb antelació al muntatge la correspondència entre el projecte i els elements
elaborats al taller, i la documentació del subministrament.
El constructor elaborarà la documentació corresponent al muntatge, aquesta serà aprovada per
la D.F., i com a mí nim inclourà:
-Memòria de muntatge.
-Plànols de muntatge.
Pàgina: 300

-Programa d’inspecció.
Es comprovarà la conformitat de totes les operacions de muntatge, especialment:
-L’ordre de cada operació.
-Eines utilitzades.
-Qualificació del personal.
-Traçabilitat del sistema.
UNIONS SOLDADES:
Els soldadors hauran d’estar en disposició de la qualificació adient conforme al apartat
77.4.2 de la EAE.
Cada soldador identificarà el seu treball amb marques personals no transferibles.
La soldadura es realitzarà segons l’apartat 77.4.1 de la EAE, el constructor realitzarà el
assajos i probes necessàries per establir el mètode de soldadura més adient.
Abans de realitzar la soldadura, es farà una inspecció de les peces a unir segons la UNE-EN
970.
Les inspeccions de les soldadures les realitzarà un inspector de soldadura de nivell 2 o
persona autoritzada per la D.F.
UNIONS CARGOLADES:
Es comprovaran .els parells de serratge aplicats als cargols.
En el cas de cargols pretesats es comprovarà que l’esforç aplicat és superior al mínim
establert.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.
La mesura de les longituds es farà amb regla o cinta metàl·lica, d’exactitud no menor de 0,1
mm en cada metre, i no menor que 0,1 per mil en longituds majors.
La mesura de les fletxes de les barres es realitzarà per comparació entre la directriu del
perfil i la línia recta definida entre les seccions extremes materialitzada amb un filferro
tesat.
UNIONS SOLDADES:
La DF determinarà les soldadures que han de ser objecte d’anàlisi.
Els percentatges indicats poden ser variats, segons criteris de la DF, en funció dels
resultats de la inspecció visual realitzada i dels anàlisis anteriors.
UNIONS CARGOLADES:
La DF determinarà les unions que han de ser objecte d’anàlisi.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
El taller de fabricació ha de disposar d’un control dimensional adequat.
Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control, es corregirà la
implantació en obra. A més a més, s’augmentarà el control, en l’apartat incomplet, fins a un
20% d’unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o
rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions
segons el resultat.
UNIONS SOLDADES:
La qualificació dels defectes observats en les inspeccions visuals i en les realitzades per
mètodes no destructius, es farà d’acord amb les especificacions fixades al Plec de Condicions
Particulars de l’obra.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual de la unitat acabada.
En l’estructura acabada han de realit zar-se, les comprovacions i proves de servei previstes
en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.
UNIONS SOLDADES:
En l’estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes en
projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.
Es controlaran tots els cordons de soldadura.
Les soldadures que durant el procés de fabricació resultin inaccessibles, seran inspeccionades
amb anterioritat.
A l’autocontrol de les soldadures es comprovarà com a mínim:
-Inspecció visual de tots els cordons.
-Comprovacions mitjançant assajos no destructius segons la taula 91.2.2.5 de la EAE.
Es realitzaran els següents assajos no destructius segons la norma EN12062
-Líquids penetrants(LP) segons UNE-EN 1289.
-Partícules magnètiques(PM),segons UNE-EN 1290.
-Ultrasons(US), segons UNE-EN 1714.
-Radiografies(RX), segons UNE-EN 12517.
A tots els punt a on existeixin creuament de cordons de soldadura es realitzarà una
radiografia addicional
Es realitzarà una inspecció mitjançant partícules magnètiques o líquids penetrants d’un 15%
del total de la longitud de les soldadures en angle.
Es realitzarà una inspecció radiogràfica i ultrasònica de les soldadures a topar en planxes i
unions en T quan aquestes siguin a topar.
Els criteris d’acceptació de les soldadures es basaran en la UNE-EN ISO 5817.
UNIONS CARGOLADES:
Pàgina: 301
La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals com bigues, i del 25% per
a elements secundaris com rigiditzadors.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
UNIONS SOLDADES:
No s’acceptaran soldadures que no compleixin amb les especificacions.
No s’acceptaran unions soldades que no compleixin amb els assaigs no destructius.
No s’acceptaran soldadures realitzades per soldadors no qualificats
E45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E45917B3.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a
pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta
dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió
, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura
del formigó.
S'han considerat els elements a formigonar següents:
- Pilars
- Murs
- Bigues
- Llindes
- Cèrcols
- Sostres amb elements resistents industrialitzats
- Sostres nervats unidireccionals
- Sostres nervats reticulars
- Lloses i bancades
- Membranes i voltes
S’han considerat les operacions auxiliars següents:
- Aplicació superficial d’un producte filmògen per la cura d’elements de formigó
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Formigonament:
- Preparació de la zona de treball
- Humectació de l’encofrat
- Abocada del formigó
- Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas
- Curat del formigó
Tractament de cura amb producte filmògen:
- Preparació de la superfície a tractar
- Aplicació successiva, amb els intervals d'assecatge, de les capes de recobriment necessàries
- Protecció de la zona tractada
CONDICIONS GENERALS:
En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 ,
en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37
de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició.
El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques
El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.
Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.
La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de
l'encofrat ni d'altres.
L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.
Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims,
taques, o elements adherits.
En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la
massa de formigó sense que es toquin entre elles.
Pàgina: 302

La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08
Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la
norma EHE-08.
Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat
en la UNE 36831.
No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres,
buits d'ascensor, passos d’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.
FORMIGONAMENT D'ESTRUCTURES:
Toleràncies d'execució:
- Verticalitat de línies i superficies (H alçaria del punt considerat):
- H = 5°C.
La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de
suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C.
Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de
la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder
verificar la resistència realment assolida.
Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua
del formigó.
No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.
No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures
col·locades en posició definitiva.
La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de
considerar els defectes inadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació.
No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una
compactació completa de la massa
Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig
prèviament al formigonament.
No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a
menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.
No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre
ells.
L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.
La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la
mescla i de manera que s’ eliminin forats i s’eviti la segregació.
S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments
de l’armadura.
La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i
assenti el formigó.
El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la
continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF.
En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.
Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt.
En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter,
deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes
corrosius.
Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt.
Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts
sempre que es just ifiqui i es supervisi per la DF.
Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.
Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de
la humitat de l’element de formigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.
Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la
fissuració de l'element.
FORMIGÓ ESTRUCTURAL:
Pàgina: 304

La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador
utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin
disgregacions.
El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades
i als paraments.
FORMIGÓ ESTRUCTURAL AUTOCOMPACTA NT:
No es necessari la compactació del formigó.
FORMIGÓ LLEUGER:
Per realitzar una compactació correcte del formigó lleuger es reduirà la separació entre
posicions consecutives dels vibradors al 70% de la utilitzada per a un formigó convencional
S’evitarà que el granulat lleuger suri com a conseqüència d’un excessiu vibrat.
L’acabat superficial de la cara on s’aboqui el formigó es realitzarà mitjançant eines adients
que garanteixin que el granulat s’introdueixi a la massa de formigó i quedi recobert per la
beurada
SOSTRES D'ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS:
Les peces entre bigues o nervis, han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin
l'aigua del formigó.
Les superfícies de peces de formigó prefabricades han d’estar ben humitejades en el moment del
formigonat
En cas d’emprar-se peces ceràmiques s’ha de regar generosament.
L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de l'element.
El formigonament dels nervis i de la capa de compressió dels sostres s'ha de realitzar
simultàniament.
S'ha de fer des d'una alçària inferior a 1 m i en el sentit dels nervis, sense que es
produeixin disgregacions. S'ha d'evitar la desorganització de les armadures, de les malles i
d'altres elements del sostre.
En el formigonat de lloses alveolars s’ha de compactar el formigó de junts amb un vibrador que
pugui penetrar en l’ ample d’aquests, excepte s’utilitza formigó autocompactant
LLOSES:
Si l'element és pretesat no s'han de deixar més junts que els previstos explícitament a la DT.
Cas que s'hagi d'interrompre el formigonament, els junts han de ser perpendiculars a la
resultant del traçat de les armadures a ctives, i no es tornarà a formigonar fins que la DF
els hagi examinat.
Si l'element és pretesat, i no s’utilitza formigó autocompactant, s'ha de vibrar amb especial
cura la zona d'ancoratges.
TRACTAMENT DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN:
No s’aplicarà el producte sense l’autorització expressa de la DF.
S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents:
- Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C
- Humitat relativa de l'aire > 60%
- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja
Cal aplicar una capa contínua i homogènia immediatament despré s d’abocar el formigó i
preferiblement dins dels trenta minuts següents del acabat superficial.
El sistema d'aplicació ha d’ estar d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització
de la DF.
S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans,
durant i després de l'aplicació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
FORMIGONAMENT:
m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i
singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.
TRACTAMENT DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN:
m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.
Deducció de la superfície corresponent a Obertures:
- Obertures 2 m: Es dedueixen el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Pàgina: 305
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista.
- Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb
observació de l’ estat de neteja i entrada d’aigua en tot el recinte.
- Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat.
- Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’
encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d’obra, entre els
encofrats, abans de formigonar.
- Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal
d’evitar moviments de la ferralla durant el formigonat.
- Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura
i condicions ambientals.
- Control del desencofrat i del procés i condicions de curat.
- Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del
formigonat.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17
de la norma EHE-08.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat,
segons l’article 100. Control de l’element construït de l’EHE-08.
- Assaigs d’informació complementària.
De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els
materials i l’execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls
preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i en particular a proves de
càrrega, les incloses en els següents supòsits:
- Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el
plec de presc ripcions tècniques particulars.
- Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix
certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars
establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de
realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats.
- Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat,
funcionalitat o durabilitat de l’estructura.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17
de la norma EHE-08.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs
d’informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit,
per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres
característiques de l’element formigonat.
E4B - ARMADURES PASSIVES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E4B93000,E4B9DC88.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Pàgina: 306

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o
conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de
formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a
perfils d’acer.
S'han considerat les armadures pels elements següents:
- Elements estructurals de formigó armat
- Ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Tallat i doblegat de l'armadura
- Neteja de les armadures
- Neteja del fons de l'encofrat
- Col·locació dels separadors
- Muntatge i col·locació de l'armadura
- Subjecció dels elements que formen l'armadura
- Subjecció de l'armadura a l'encofrat
Per armadures ancorades a elements de formigó existents inclou també:
- Perforació del formigó
- Neteja del forat
- Injecció de l’adhesiu al forat
- Immobilització de l’armadura durant el procés d’assecat de l’adhesiu
CONDICIONS GENERALS:
Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de
la EHE i la UNE 36831.
Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que
s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT.
Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.
Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres
substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells.
La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera
que totes les barres quedin recobertes de formigó.
En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador
intern.
La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció
nominal.
Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la
següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d’empalmament.
No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.
Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima
càrrega.
Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.
Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin
que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor
de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1
mm.
L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de
soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l’especificat en
l’apartat 69.4.3.1 de la EHE.
La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE,
seguint els procediments establerts en la UNE 36832.
La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la
llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de
seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2.
A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.
L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la
EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.
No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.
Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.
Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les
especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir
l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE.
Pàgina: 307
Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la
seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.
Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un
lligat simple o altre procediment idoni. En cap cas es pot fer amb punts de soldadura quan
les armadures estiguin a l’encofrat.
Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.
Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment
en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la
norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats.
La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.
Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de
ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en
funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que
indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.
Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no
formen part de l’armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la
durabilitat de la peça.
Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim
(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)
Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D
La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins
la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1.
Toleràncies d'execució:
- Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm
- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (= D mà xim, >=
1,25 granulat màxim, >= 20 mm
Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de
l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb)
Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: = 20 mm, >=
1,25 granulat màxim
Llargària solapa: a x Lb neta:
(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2
de la EHE).
MALLA ELECTROSOLDADA:
El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article
69.5.2.4 de la EHE.
Llargà ria de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:
- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm
Pàgina: 308

(on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de
la EHE)
Llargà ria de la solapa en malles superposades:
- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb
- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal)

Els paraments han d'estar aplomats.
Les filades han de ser horitzontals.
Les peces han d'estar col.locades a trencajunt.
No hi poden haver peces més petites que mig maó.
La paret ha d'estar travada en els acords amb altres parets.
En les cantonades i trobades amb d'altres parets, el cavalcament de les peces no ha de ser més
petit que el través de la peça.
Les obertures han de portar una llinda resistent.
Els recolzaments puntuals d'elements estructurals han d'estar fets amb una sabata prou
resistent i rígida per distribuir uniformement les càrregues.
El recolzament del sostre a la paret ha de ser suficient per a transmetre-li tots els esforços
i en qualsevol cas ha de ser com a mínim 65 mm.
Ha d'haver-hi els junts de dilatació necessaris per tal de permetre els moviments de l'element
sense que aquest quedi afectat en les seves prestacions. La forma, disposició i dimensions
dels junts han de complir l'especificat a la DT.
Les regates, en el seu cas, han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.
En murs de gruix < 200 mm, el reenfonsat dels junts, en el seu cas, ha de tenir una fondària
= 0,4 x gruix de la peça, >= 40 mm
Massissat del junt vertical:
- Alçària de morter: Gruix de la peça
- Fondària del morter: >= 0,4 x través de la peça
Recolzament de càrregues puntuals: >= 100 mm
Toleràncies d'execució:
L'element executat ha de complir les toleràncies definides a la DT o en el seu defecte, les
següents:
- Replanteig d'eixos parcials: ± 10 mm
- Replanteig d'eixos extrems: ± 20 mm
- Alçària parcial: ± 15 mm
- Alçària total: ± 25 mm
- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m; ± 15 mm/total
- Gruix dels junts: ± 2 mm
- Aplomat en una planta: ± 20 mm
- Aplomat total: ± 50 mm
- Axialitat: ± 20 mm
- Planor dels paraments en 1 m: ± 5 mm
- Planor dels paraments en 10 m: ± 20 mm
- Gruix:
- Fàbrica al llarg o través: + 5%
- Altres fàbriques: ± 25 mm
PARETS DE TOTXANA:
No han de quedar buits de peces obertes a l'exterior.
Les cantonades, els brancals, les traves, etc. han d'estar formades amb maons calats de la
mateixa modulació.
ARC:
Els recolzaments han de resistir sense deformacions les empentes verticals i horitzontals que
transmet l'arc o la volta.
Si l'arc és de dos gruixos, entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter i
les filades del doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces
quedin col·locades a trencajunt.
Si l'aparellament de l'arc és pla, els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a
la corba de l'intradós.
Si l'aparellament de l'arc és a plec de llibre, els maons han d'estar col·locats
perpendicularment a la corba de l'intradós.
L'intradós ha d'estar rejuntat i sense rebaves.
El gruix dels junts ha de ser constant a l'intradós i a l'extradós.
Gruix dels junts: 8 - 15 mm
Toleràncies d'execució:
- Replanteig de la directriu i de la generatriu: ± 10 mm
- Nivells d'arrencada, acord i clau: ± 10 mm
- Planor de las cares: ± 10 mm/2 m ; 20 mm/total
- Gruix dels junts: ± 2 mm
VOLTA O DOBLAT DE VOLTA:
Els recolzaments han de resistir les empentes verticals i les horitzontals que transmeti la
volta.
Pàgina: 311
Quan la volta és de maó de pla els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a la
corba de l'intradós.
Quan la volta és de plec de llibre els maons han d'estar col·locats perpendicularment a la
corba de l'intradós.
Els junts que formen les directrius de la volta han de ser rectes i continus, i els junts
normals a les directrius han de ser a trencajunt.
En la volta d'escala, el primer tram ha de carregar sobre el massissat dels tres primers
esglaons.
La secció transversal ha de tenir forma arquejada, amb l'aresta exterior aixecada 5 cm
respecte de la interior.
Si la volta carrega sobre els murs laterals, ha d'estar encastada en una regata de fondària >=
2 cm.
El doblat ha de quedar recolzat en les mateixes regates o cornises d'elements resistents que
el senzillat.
Les filades de doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces
quedin col·locades a trencajunt.
Entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter.
Si la volta es recolza sobre una altra volta, ho ha de fer sobre el segon full d'aquesta.
Les interseccions de voltes s'han de fer passant filades alternatives de cada volta i els
angles i arestes han de ser continus.
L'intradós ha d'estar rejuntat i sense rebaves.
La vora lliure no ha de tenir irregularitats, com és ara dents de serra.
Gruix dels junts: 8 - 15 mm
Gruix de la capa intermèdia de morter: 10 - 15 mm
Toleràncies d'execució:
- Replanteig de la directriu i de la generatriu: ± 10 mm
- Nivells d'arrencada, acord i clau: ± 10 mm
- Gruix dels junts: ± 2 mm
LLINDA:
La llinda ha de quedar col·locada segons la posició i el nivell previstos a la DT.
Ha de ser horitzontal.
Els extrems de la llinda s'han d'encastar als brancals i han de quedar recolzats sobre morter.
En el recolzament, l'armadura s'ha d'allargar com a mínim, un 25% de la secció total de
l'armadura central de la peça.
En la zona de recolzament ha d'haver-hi una armadura de continuïtat, de secció no inferior al
50% de l'armadura central.
Els ancoratges de les barres de l'armadura al formigó (forma, disposició dins la peça,
llargària, etc.), han de complir l'especificat en l'article 7.5.2 del DB-SE-F.
Llargària del recolzament: >= 100 mm
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Planor: ± 15 mm/total
- Horitzontalitat: ± 2 mm/m ; 15 mm/total
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense
pluja. Fora d'aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada les 48 h abans i s'han
d'enderrocar les parts afectades.
Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que
s'han fet.
L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres.
Si l'obra s'ha d'aixecar en èpoques diferents, la travada s'ha de fer deixant la part
executada, esglaonada, sempre que sigui possible, si no és així, s'ha de fer deixant
alternativament, filades entrants i sortints.
Els morters preparats s'han de confeccionar d'acord amb les instruccions del fabricant, i
s'han d'utilitzar dins del temps màxim establert.
Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni
cedeixin aigua al morter.
Les peces s'han de col.locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la
dimensió de la peça, fins que el morter sobresurti per els junts horitzontal i vertical.
No es poden moure les peces una vegada col·locades. Per corregir la posició s'ha de treure la
peça i el morter i tornar-la a col·locar.
S'ha de fer un replanteig de maons de manera que es pugui assegurar un gruix constant dels
junts.
Cal protegir l'obra executada de les accions físiques o climàtiques fins que hagi assolit la
resistència suficient.
Quan s'interromp l'execució, cal protegir el coronament dels murs per tal d'evitar l'acció de
l'aigua de pluja sobre els materials.
Pàgina: 312

Durant l'adormiment s'ha de mantenir l'humitat de l'element, principalment en condicions
climàtiques desfavorables (temperatura alta, vent fort, etc.).
Cal estintolar provisionalment els elements que queden temporalment inestables, sotmesos a les
accions del vent, de l'execució de l'obra o d'altres.
ARC I VOLTA:
S'ha de fer sense interrupcions i per simetria. La clau és el darrer maó que s'ha de
col·locar.
Només es poden tallar peces en arestes i acords; la resta s'han de col·locar senceres.
El doblat s'ha de fer immediatament després d'acabar el primer full, sempre de baix a dalt,
havent regat i estenent alhora la capa intermèdia de morter.
Abans de fer el doblat s'han d'eliminar les rebaves dels junts del senzillat.
No s'ha de descindrar sense l'autorització de la DF El descindrament s'ha de fer de manera
lenta i uniforme.
LLINDA PREFABRICADA DE CERÀMICA ARMADA:
En els sistemes patentats s'han de seguir les instruccions del fabricant.
La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
PILAR:
m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.
PARET:
m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT
Amb deducció del volum corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures de 2,00 m2 com a màxim: No es dedueixen
- Obertures de 2,00 m2 fins a 4,00 m2 com a màxim: Es dedueix el 50%
- Obertures de més de 4,00 m2: Es dedueix el 100%
Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de
fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests
paraments.
Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara
bastiments, excepte en el cas de forats de més de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta
a part.
Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a
brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen
la unitat.
ARC O LLINDA AMB BIGUETES DE FORMIGÓ:
m de llargària, amidat per l'intradós, executat segons les especificacions de la DT.
LLINDA PREFABRICADA DE CERÀMICA ARMADA:
Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.
VOLTA O DOBLAT DE VOLTA:
m2 de superfície de volta, amidada per l'intradós, executada segons les especificacions de la
DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
E4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES
E4LM - PLANXES D'ACER GALVANITZAT PER A SOSTRES COL·LABORANTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E4LM1B20.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Subministrament i col·locació de plaques perfilades semiresistents de xapa d'acer galvanitzat
grecades, de 0,80 mm fins a 1,20 mm de gruix, per a la formació de sostre.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Pàgina: 313
- Preparació del perímetre de recolzament de les plaques, neteja i nivellament
- Replanteig i col·locació de les plaques
- Fixació de les plaques o execució de les soldadures, en cas que sigui necessari
CONDICIONS GENERALS:
El fabricant ha de facilitar les característiques geomètriques i mecàniques de les plaques i
tota la documentació que ha d’aportar un producte amb marcatge CE.
El subministrador de les plaques ha de partir dels plànols de la DT del projecte i ha de
preparar i sotmetre a l'aprovació de la DF els plà nols constructius per a l'execució i la
col·locació a l'obra dels seus materials.
El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF el pla de muntatge en el que s'ha
d'indicar el mètode i mitjans auxiliars previstos.
Les plaques han d’estar col·locades en la posició i nivell previstos a la DT.
Les plaques, un cop col·locades han de quedar ben alineades i anivellades.
Les plaques col·locades no han de presentar superfí cies amb bonys, cantells doblegats, ni
discontinuïtats en el galvanitzat.
Les ales de les jàsseres de suport han d'estar ben netes i preparades per a l'execució de les
soldadures de les plaques.
Ha d'estar sòlidament unit als elements de suport.
Les plaques s'han de recolzar en els elements de suport de manera que això no faci disminuir
la secció de la peça.
La longitud de recolzament de les plaques ha de ser, com a mínim, l’especificada a la DT.
El recolzament de les plaques sobre l’element de suport pot ser directe per carregament.
Si l'element de suport és d'acer laminat, s'han de col·locar els connectors necessaris per a
garantir la unió entre aquest i les plaques.
Les plaques han de quedar fixades als elements de suport mitjançant soldadura o amb visos
especials a pressió controlada.
Les fixacions s'han de fer a cadascuna de les estries de la placa.
Les unions han de ser com a mínim amb dues fixacions per a cada extrem de la placa.
Hi han d’haver una fixació cada 50 cm en el cas de dos recolzaments o tram simple i cada 100
cm en tram continuo.
El tancament de les estries en el perímetre dels forats o en l'acord amb els pilars, s'ha de
realitzar mitjançant peces especials de remat de xapa galvanitzada.
Al voltant dels pilars cal disposar pletines d'ajust i de tancament.
La cara inferior i la superior no han de quedar definitivament a d’intempèrie , ni sotmeses a
ambients agressius, humits o químics.
El sostre, un cop executada la capa de formigó, ha de ser monolític per a garantir la rigidesa
en el seu pla.
Diàmetre de les soldadures: >= 20 mm
Llargària de recolzament (H:gruix sostre): >= 50 mm, >= H/2
Fixacions a l'extrem de cada estria: >= 2
Toleràncies d'execució:
- Replanteig en planta: ± 20 mm
- Nivell: ± 10 mm
- Acord amb els recolzaments: + 10 mm, -5 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Les plaques han d'estar col·locades a nivell sobre els elements de suport del sostre.
S'han de disposar ben alineades i han de quedar unides a tocar longitudinalment sobre els
recolzaments.
S'han de col·locar de manera que no rebin cops que puguin fer-les malbé.
Per a la col·locació s’ha de suspendre la placa pels punts preparats a l’efecte, als extrems
de la mateixa.
Si cal s’han de recolzar sobre els sotaponts amb l’apuntalament necessari per no superar la
fletxa màxima prevista durant l’abocada del formigó.
Cal col·locar una cantonera de xapa metàl·lica com a remat perimetral per evitar la pèrdua de
formigó en els extrems de les plaques.
Tots els forats s’han de preparar i replantejar prèviament al formigonat, amb els mitjans d’
encofrat més adients segons el cas.
La superfície de contacte entre la placa i el formigó abocat a l'obra, ha de ser neta i sense
cossos estranys per tal d'assegurar l'adherència.
S'han de preveure els sistemes d'apuntalament adients en el cas que siguin necessaris.
Pàgina: 314

Les soldadures s'han de repicar i han de quedar protegides mitjançant l'aplicació d'una
pintura antioxidant.
En els forats de més de 20x20 cm cal preveure un reforç metàl·lic específic per a cada cas.
Cal disposar uns suports complementaris i perfils metàl·lics al voltant dels caps de pilars.
La cara inferior de les plaques s'ha de protegir contra el foc en cas que sigui necessari.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, entre cares dels elements de
recolzament.
Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%.
Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les peces que
presentin danys deguts al transport
- Preparació del perímetre de recolzament de la placa, neteja i anivellament
- Col·locació de l'apuntalament, en cas que sigui necessari
- Col·locació de rigiditzadors en el sentit perpendicular a l'apuntalament
- Replanteig de les plaques
- Anivellament de les plaques
- Fixació de les plaques als elements de suport.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar la
col·locació de
No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors
d’execució.
La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c
del Contractista.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual de la unitat acabada.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
En la unitat acabada han de realitzar-se, les comprovacions i probes de servei previstes en
projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
La correcció dels defectes observats ha d’anar a càrrec del contractista.
E5 - COBERTES
E56 - LLUERNES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E5615E40.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Muntatge de lluernari de plaques de policarbonat amb suports de perfil d’alumini i junts d’
estanquitat, per a tancament de buit d’il·luminació en cobertes.
Muntatge d’estructura d’alumini per a lluernaris
Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents:
LLUERNARIS DE PLAQUES DE POLICARBONAT
Pàgina: 315
- Replanteig
- Col·locació dels perfils d’alumini
- Fixació de les plaques, i col·locació dels elements de protecció i d'estanquitat de les
fixacions
- Neteja de tots els elements
ESTRUCTURES D’ALUMINI PER A LLUERNARIS
- Replanteig
- Col·locació aplomat i anivellat dels perfils
- Subjecció definitiva a l’obra o a l’estructura metàl·lica
- Col·locació de tapajunts
- Neteja de tots els elements
CONDICIONS GENERALS:
El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc.
Entre el sòcol i el lluernari hi ha d'haver un sistema de circulació d'aire per evitar
condensacions.
El sòcol del lluernari ha d'estar protegit amb una là mina impermeabilitzant, que ha de
complir les especificacions del seu plec de condicions.
Un vegada col·locat, l’element ha de mantenir els valors de permeabilitat a l'aire indicats a
la DT.
Alçària del sòcol sobre la capa d'acabat de la coberta: >= 15 cm
Toleràncies d'execució:
- Nivells: ± 20 mm
- Horitzontalitat: ± 3 mm/m
LLUERNARIS DE PLAQUES DE POLICARBONAT
S’ha de garantir l’estanquitat en la zona del vessant en contacte amb el bastiment, amb
elements de protecció que cavalquin sobre les peces de la coberta.
La làmina impermeabilitzant ha de cavalcar >= 30 cm sobre la impermeabilització de la coberta.
Els elements de suport del lluernari han d'estar fixats mecànicament al sòcol d’obra.
Els junts d’estanquitat han d’estar col·locats a pressió en tot el perímetre de la placa.
Cavalcament dels elements de protecció sobre la coberta: >= 10 cm
L’estructura del lluernari un cop tingui el vidre col· locat ha de formar un conjunt estanc
ESTRUCTURES D’ALUMINI PER A LLUERNARIS
L’estructura ha d’estar ben aplomada, sense deformacions dels angles, al nivell i pla
previstos.
D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els valors d'aillament tèrmic i acústic
previstos.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si
un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les
parts fetes.
La impermeabilització de la coberta s'ha de realitzar abans de col·locar el lluernari.
El suport s'ha d'anivellar amb una recrescuda de morter.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
LLUERNARIS DE PLAQUES DE POLICARBONAT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
ESTRUCTURES D’ALUMINI PER A LLUERNARIS
m de llargària mesurada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les peces que
presentin danys deguts al transport
- Replanteig inicial
Pàgina: 316

- Col·locació dels perfils d’alumini
- Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a la fixació de les
plaques i a la col·locació dels elements de protecció quan correspongui i a la col·locació de
tapajunts.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
- Inspecció visual de la unitat acabada. Proves finals d’estanquitat
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes
d’execució.
E6 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES
E61 - PARETS I ENVANS D'OBRA DE FÀBRICA
E612 - PARETS DE CERÀMICA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E612B51K,E612BZ1L.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació de paret de tancament o divisòria, amb peces per a revestir o d'una o dues cares
vistes, col·locades amb morter.
S'han considerat els tipus següents:
- Paret de tancament recolzada
- Paret de tancament passant
- Paret divisòria
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig de les parets
- Col·locació i aplomat de les mires de referència a les cantonades
- Marcat de les filades a les mires i estesa dels fils
- Col·locació de plomades en arestes i voladissos
- Col·locació de les peces humitejant-les i en filades senceres
- Repàs dels junts i neteja del parament
- Protecció de l'estabilitat del mur enfront de les accions horitzontals
- Protecció de l'obra executada de la pluja, les gelades i de les temperatures elevades
- Protecció de l'obra de fàbrica dels cops, rascades i de les esquitxades de morter
CONDICIONS GENERALS:
La paret ha de ser no estructural.
La paret ha de ser resistent a les accions laterals previstes d'acord l'article 5.4 del CTE-
DB-F i la DT del projecte.
Ha de ser estable, plana i aplomada.
Les peces han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser horitzontals.
La paret ha d'estar travada en els acords amb altres parets.
En les cantonades i trobades amb d'altres parets, el cavalcament de les peces no ha de ser més
petit que el través de la peça.
En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en l'article 3 de la
norma DB-SE-F, en especial les que fan referència a la durabilitat dels component: peces,
morters i armadures, en el seu cas, en funció de les classes d'exposició.
Les parets deixades vistes han de tenir una coloració uniforme, si la DF no fixa cap altra
condició.
Cavalcament de la peça en una filada: >= 0,4 x gruix de la peça, >= 40 mm
Les obertures han de portar una llinda resistent.
Els junts han de ser plens i sense rebaves.
En les parets exteriors que quedin vistes, els junts horitzontals han d'estar matats per la
part superior, si la DF no fixa altres condicions.
Ha d'estar travada, excepte la paret passant, en els acords amb altres parets. Sempre que la
modulació ho permeti, aquesta travada ha de ser per filades alternatives.
En les parets de totxana, no hi ha d'haver forats de les peces oberts a l'exterior. Els punts
singulars (cantonades, brancals, traves, etc.), han d'estar formats amb maó calat de la
mateixa modulació.
En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi
hagi un espai de 2 cm entre l'última filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver
Pàgina: 317
reblert amb morter, un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans
de 24 h d'haver fet la paret.
Si hi ha regates, cal que siguin fetes amb màquina.
Les dimensions de les regates han complir amb les especificacions del article 4.6.6 i de la
taula 4.8 del DB-SE-F
Gruix dels junts:
- Morter ordinari o lleuger (UNE-EN 998-2): 8-15 mm
- Morter de junt prim (UNE-EN 998-2): 1- 3 mm
Distància de l'última filada al sostre: 2 cm
Les juntes dilatació han de cumplir el article 2.2 i la taula 2.1 del DB-SE-F
Toleràncies d'execució:
- Replanteig d'eixos:
- Parcials: ± 10 mm
- Extrems: ± 20 mm
- Planor:
- Paret vista: ± 5 mm/2 m
- Paret per revestir: ± 10 mm/2 m
- Horitzontalitat de les filades:
- Paret vista: ± 2 mm/2 m; ± 15 mm/total
- Paret per revestir: ± 3 mm/2 m; ± 15 mm/total
- Alçària: ± 15 mm/3 m, ± 25 mm/total
- Aplomat: ± 10 mm/3 m, ± 30 mm/total
- Gruix dels junts: ± 2 mm
- Distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm
PARET DE TANCAMENT PASSANT:
Ha d'estar ancorada a la paret de suport amb connectors que han de complir les especificacions
fixades al seu plec de condicions.
Cal que estigui recolzada sobre un element resistent cada dues plantes o a 800 cm d'alçària,
com a màxim, si la DF no fixa cap altra condició.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense
pluges si la paret és exterior. Si es sobrepassen aquests límits, s'ha de revisar l'obra
executada 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades.
Si la paret és exterior i el vent superior a 50 km/h, s'han de suspendre els treballs i
assegurar les parts que s'han fet.
L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres.
Les peces s'han de col.locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la
dimensió de la peça, fins que el morter sobresurti per els junts horitzontal i vertical.
Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni
cedeixin aigua al morter.
Les condicions d'execució han de complir amb el article 7 i 8 del DB-SE-F.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 2,00 m2 i 4,00 m2: Es dedueixen el 100%
Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de
fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests
paraments.
Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara
bastiments, excepte en el cas de forats de més de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta
a part.
Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a
brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen
la unitat.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
E614 - PAREDONS I ENVANS DE CERÀMICA
Pàgina: 318

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E614GPAE,E614HSAK.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació d'envà o paredó amb peces ceràmiques per a revestir d'una o dues cares vistes,
col·locades amb morter.
S'han considerat els tipus següents:
- Envà o paredó de tancament
- Envà o paredó de tancament passant
- Doble envà articulat
- Envà pluvial
- Envà o paredó interior
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Col·locació de les mires en les cantonades i estesa del fil entre mires
- Col·locació de les peces
- Repàs dels junts i neteja del parament
CONDICIONS GENERALS:
Ha de ser estable, pla, aplomat i resistent als impactes horitzontals.
Les peces han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser horitzontals.
Les parets deixades vistes han de tenir una coloració uniforme, si la DF no fixa cap altra
condició.
Els junts han de ser plens i sense rebaves.
En les parets que hagin de quedar vistes, els junts horitzontals han d'estar matats per la
part superior, si la DF no fixa altres condicions.
Les obertures han de portar una llinda resistent.
L'envà o paredó de tancament i no passant, ha d'estar recolzat a sobre d'un element
estructural horitzontal a cada planta.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig d'eixos:
- Parcials: ± 10 mm
- Extrems: ± 20 mm
- Alçària: ± 15 mm/3 m, ± 25 mm/total
- Aplomat: ± 10 mm/3 m, ± 30 mm/total
- Gruix dels junts: ± 2 mm
- Distància entre l'última filada i el sostre: ± 5 mm
- Planor i horitzontalitat de les filades:
+------------------------------------------------------+
¦Acabat de ¦Planor ¦ Horitzontalitat ¦
¦la paret ¦ ¦ de les filades ¦
¦--------------¦-------------¦-------------------------¦
¦Vista ¦ ± 5 mm/2 m ¦ ± 2 mm/m, ± 15 mm/total ¦
¦Per revestir ¦± 10 mm/2 m ¦ ± 3 mm/m, ± 15 mm/total ¦
+------------------------------------------------------+
ENVÀ O PAREDÓ DE TANCAMENT:
No ha de ser solidari amb elements estructurals verticals.
En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi
hagi un espai de 2 cm entre l'última filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver
reblert amb morter, un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans
de 24 h d'haver fet la paret.
Ha d'estar travat, excepte la paret passant, amb la paret de tancament, en els brancals, les
cantonades i els elements no estructurals. Sempre que la modulació ho permeti, aquesta travada
ha de ser per filades alternatives.
No hi ha d'haver forats de les peces oberts a l'exterior.
ENVÀ O PAREDÓ DE TANCAMENT PASSANT:
Ha d'estar ancorada a la paret de suport amb connectors que han de complir les especificacions
fixades al seu plec de condicions.
Cal que estigui recolzada sobre un element resistent cada dues plantes o a 800 cm d'alçària,
com a màxim, si la DF no fixa cap altra condició.
Ha d'estar travat en els acords amb altres parets, paredons, envans i elements no
estructurals. Sempre que la modulació ho permeti, aquesta travada ha de ser per filades
alternatives.
DOBLE ENVÀ ARTICULAT:
Pàgina: 319
No hi ha d'haver cap lligam entre els dos fulls de l'envà ni entre els plafons verticals de
cada full.
Cal que tingui un junt vertical cada 65 cm, alternativament a cada un dels fulls.
Les peces que formen cada plafó han d'estar col·locades a trencajunt i les filades han de ser
horitzontals.
Els maons perpendiculars als fulls han d'estar travats, en filades alternatives, només a un
d'ells i cal que quedin separats de l'altre amb una làmina de poliestirè expandit elastificat.
La travada de cada un dels fulls ha de ser alternativa.
L'acord amb qualsevol altre element, horitzontal o vertical, s'ha de fer sense travar.
Els junts verticals han de quedar marcats a l'enguixat.
Qualsevol obertura ha de tenir tota l'alçària de l'envà.
ENVÀ PLUVIAL:
Els pilars de lligada han de ser de maó massís o calat i han d'estar travats per filades
alternatives amb la paret de suport.
L'envà ha de quedar travat als pilars de lligada. La part inferior ha de descansar sobre un
element resistent i la superior s'ha de protegir de l'entrada d'aigua de pluja dins la cambra.
Hi ha d'haver forats de ventilació distribuïts entre les parts altes i baixes.
ENVÀ O PAREDÓ INTERIOR:
No ha de ser solidari amb elements estructurals verticals.
En els acords amb un sostre o amb qualsevol altre element estructural superior, cal que hi
hagi un espai de 2 cm entre l'última filada i aquell element. Aquest espai s'ha d'haver
reblert amb morter, un cop l'estructura hagi adoptat les deformacions previstes, i mai abans
de 24 h d'haver fet la paret.
Fondària de les regates:
+--------------------------------------+
¦Gruix paret (cm)¦Fondària regates (cm)¦
¦----------------¦---------------------¦
¦ 4 ¦

Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a
brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen
la unitat.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
E65 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT
E652 - ENVANS DE GUIX LAMINAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E652DA4F,E652DAAC,E652DA1F,E6529HBA,E6529HBG,E652DH4F,E652DHAC,E652DHBG.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació d’envans de plaques de guix laminat, amb perfileria de planxa d’ acer galvanitzat amb
muntants de diferents seccions i aplacat amb plaques de guix laminat fixades mecànicament.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig dels perfils de l'entramat
- Col·locació i fixació dels perfils al parament
- Col·locació banda acústica
- Preparació de l’aïllament (retalls, etc.) i col·locació, en el seu cas
- Replanteig dels perfils
- Col·locació aplomat o anivellat i fixació dels perfils
- Col·locació d’aïllament tèrmic, si és el cas
- Preparació de les plaques (talls, forats, etc.)
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Fixació de les plaques als perfils
- Segellat dels junts
- Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls, etc
CONDICIONS GENERALS:
El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) .
Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst.
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes apreciables
en les làmines de paper.
Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar
segellats degudament amb màstic per a junts.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF. En
qualsevol cas no quedaran tire s de menys de 40cm.
Quan la placa no arribi a cobrir tota l'alçària, s'han de col·locar alternades, per tal
d'evitar la continuïtat dels junts horitzontals.
Els junts han de coincidir sempre amb elements portants.
El conjunt ha de quedar aplomat i ben ancorat al suport.
Les plaques han d'estar alineades en la direcció vertical i en la direcció horitzontal.
El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc.
El conjunt acabat ha de tenir un color uniforme.
Ha de tenir un aspecte uniforme, aplomat i sense defectes.
En aplacats a dues cares, els junts verticals d'ambdós costats no han de coincidir en el
mateix muntant.
Ajust entre les plaques:

Envà format per un bastidor metàl·lic, generalment de perfils especials d’ acer o d'alumini,
cobert amb planxes d'aglomerat de fusta, plàstic, vidre o d'altres, que serveix per dividir
locals.
S’han considerat els tipus següents:
- Mampares amb perfils d'acer
- Mampares amb perfils d’alumini
La unitat d’obra comprèn les operacions següents:
- Replanteig
- Col·locació del bastidor
- Col·locació de l'emplafonat
- Acabament i neteja
CONDICIONS GENERALS:
No s'han d'utilitzar per alçades superiors a 3,5 m.
Entre els perfils metàl·lics i el sostres ha de quedar col·locat un perfil continu de cautxú o
material elà stic per absorbir els moviments.
Els perfils verticals i horitzontals intermitjos han de quedar nivellats i tensats mitjanç ant
els tensors disposats en els perfils horitzontals superiors.
La resta de perfils complementaris han d’anar fixats als perfils bàsics mitjançant visos de
pressió col·locats cada 25 cm com a màxim.
El conjunt ha de quedar pla i aplomat.
La superfície d’acabat dels panells ha de ser plana i uniforme, sense defectes en el seu
revestiment.
Les fixacions dels perfils s’han de col·locar en els forats previstos.
Les característiques generals en quan a especificacions dels perfils, així com dels elements
d'acoblament, tensors, pomel· les, etc., corresponents a les mampares d'acer i a les mampares
d'aliatges lleugers, han de ser les indicades per les "Normas Tecnológicas de la Edificación"
PMA i PML, respectivament.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 20 mm
- Aplomat: ± 5 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d'execució.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
El preu ha d'incloure el replanteig, col·locació del bastidor i emplafonat, i totes les
operacions necessàries pel seu correcte acabament.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NTE-PMA/1977 Particiones: MAMPARAS DE ACERO.
NTE-PML/1976 Particiones: MAMPARAS DE ALEACIONES LIGERAS.
E6M - ELEMENTS PER A TANCAMENTS CORTINA
E6ME - PERFILS D'ALUMINI PER A TANCAMENTS CORTINA
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Estructura de muntants i travessers d’ alumini lacat o anoditzat, per a tancaments cortina,
fixada als sostres.
S'han considerat els tipus següents:
- Muntants de tram central, de cantonada convexa, cóncava o d’angle variable
- Travessers
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Muntants:
- Replanteig
- Fixació dels suports als sostres
- Fixació inicial dels muntants
- Aplomat, anivellat i bloqueig del sistema de suport
- Neteja dels perfils
Travessers:
Pàgina: 323
- Replanteig
- Fixació dels suports als muntants
- Fixació dels travessers
- Neteja dels perfils
MUNTANTS:
Ha d’estar aplomat, al pla i a la distància entre eixos previstos a la DT.
Els suports han de tenir tots els cargols col·locats i apretats.
Entre cada dos trams de muntant ha d’haver un connector. Els muntants han d’estar separats per
a fer un junt de dilatació.
Els extrems superior i inferior del conjunt del muntant, han d’estar tapats amb una peça
especial.
Junt de dilatació entre muntants: >= 2 mm/m
Toleràncies d'execució:
- Aplomat: ± 2%
- Nivell: ± 2%
TRAVESSERS:
Ha de ser horitzontal, ha d’estar en el pla i al nivell previstos en la DT.
Cada extrem ha d’estar fixat als muntants deixant un espai pel junt de dilatació.
Junt de dilatació entre muntant i travesser: >= 2 mm/m
Toleràncies d'execució:
- Horitzontalitat: ± 2%
- Nivell: ± 2%
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No s'ha de treballar amb vent superior a 60 km/h.
Per a col·locar els travessers é s necessari que els muntants estiguin fixats en la seva
posició definitiva.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
Inclou la part proporcional de suports i elements de connexió per als muntants i les
fixacions dels travessers.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* NTE-FPC/1975 Fachadas Prefabricadas. MUROS CORTINA
E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS
E75 - MEMBRANES AMB LÀMINES DE PVC AUTOPROTEGIDES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E7547PBH.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Execució de la impermeabilització amb membranes impermeables de là mines de policlorur de
vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o poliester.
S’han considerat els tipus de làmines següents:
- Làmina resistent a l'intempèrie
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Adherides a la base amb adhesiu
- Sense adherir
- Col·locada amb fixacions mecàniques
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Membrana adherida:
- Neteja i preparació del suport
- Aplicació de l'adhesiu
- Col·locació de la làmina
Pàgina: 324

- Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.)
Membrana no adherida en cobertes:
- Neteja i preparació del suport
- Col·locació de l'element separador
- Col·locació de la làmina
- Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.)
Membrana fixada mecànicament:
- Neteja i preparació del suport
- Col·locació de la làmina
- Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.)
Membrana en piscines:
- Neteja i preparació del suport
- Revestiment de les parets
- Revestiment del fons
- Execució de les unions en les parets i formació dels angles i dels encontres amb elements
singulars
- Execució de les unions en el fons i dels encontres amb elements singulars
- Segellat dels junts
CONDICIONS GENERALS:
El conjunt de la membrana ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar.
Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular, amb un mínim d'imperfeccions (bonys,
arrugues, etc.).
Ha de ser estanca.
La membrana col·locada adherida, ha de quedar adherida al suport en tota la superfície.
En la membrana adherida, s'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor.
La membrana col·locada no adherida, no ha de quedar adherida al suport, excepte en el perí
metre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Cal assegurar-se que la membrana
que no porta armadura, no es separarà, per efecte de la retracció, dels paraments verticals
del perímetre.
Els acords de la membrana amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats.
Els cavalcaments han d'anar soldats en tota la seva llargària.
Toleràncies d'execució:
- Cavalcaments: ± 10 mm
IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES:
Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua.
En les membranes formades per una sola làmina, aquests cavalcaments no han de coincidir amb
els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents.
La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 20 cm com a mínim, ha de quedar ben
adherida en aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de
pò rtland. En el cas que no es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un
connector amb acabat termoplàstic, fixat mecànicament.
Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó cel·lular de
polietilè tou. La làmina ha de ser contí nua sobre el junt.
La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels elements de desguàs. En aquests punts ha
d'anar soldada o fixada a pressió.
Angles (acord aixamfranat):
- Base : >= 5 cm
- Alçària : >= 5 cm
Radi (acord de mitjacanya): >= 5 cm
Cavalcaments: >= 5 cm
Toleràncies d'execució:
- Nivells: ± 15 mm
IMPERMEABILITZACIÓ DE PISCINES:
La unió entre la làmina i els accessoris ha de ser estanca. Aquestes unions s’han de fer
mitjançant brides.
Els retalls i soldadures no han de coincidir amb les unions de la làmina amb els accessoris.
La làmina ha de quedar fixada al suport en tot el perímetre.
Els junts entre làmines han de quedar units per soldadura i segellats.
Cavalcaments entre les làmines: >= 7 cm
Cavalcaments entre les làmines dels paraments i el fons: >= 10 cm
Pàgina: 325
MEMBRANA FIXADA MECÀNICAMENT:
Ha de quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu
perímetre i al voltant de tots els elements que la traspassin.
Les fixacions han de quedar situades formant línies paral·leles entre elles i a les vores de
l'element per cobrir.
S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin l'estanquitat
de la fixació.
Nombre de fixacions (alçada edifici < 8 m):
- En la zona interna: >= 3 unitats/m2
- En les vores: >= 6 unitats/m2
Separació entre línies de fixacions:

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE 104416:1992 Plásticos. Sistemas de impermeabilización de cubiertas con membranas
impermeabilizantes formadas con láminas de poli (cloruro de vinilo) plastificado.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les peces que
presentin danys deguts al transport
- Neteja i repàs del suport.
- Control del procediment d’execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces i a
l’execució dels elements singulars, tals com les vores, encontres, desguassos i junts.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
Inspecció visual de la unitat acabada.
- Proves d’estanquitat segons UNE 104400
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes
d’execució.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
E7C - AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I FONOABSORBENTS
E7C3 - AÏLLAMENTS AMB PLAQUES DE POLIURETÀ I POLIISOCIANURAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E7C3A404.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació d'aïllament amb plaques, feltres i làmines de diferents materials.
S'han considerat els materials següents:
- Plaques d'escuma de poliuretà
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Amb oxiasfalt
- Fixades mecànicament
- Sense adherir
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Aïllament amb plaques, feltres i làmines:
- Preparació de l'element (retalls, etc.)
- Neteja i preparació del suport
- Col·locació de l'element
CONDICIONS GENERALS:
L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit.
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.
Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a
trencajunt.
Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar.
A l'aïllament amb placa de poliuretà amb paper embreat a les dues cares, els junts han d'estar
segellats amb cinta adhesiva com a solució de continuitat del paper embreat.
Junts entre plaques o feltres:

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h.
El suport ha de ser net.
L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació.
El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el
puguin alterar.
En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessà ries perquè
ni el vent ni d'altres accions no el desplacin.
Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta
adhesiva impermeable al vapor.
PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX:
El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.).
El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les plaques que
presentin danys deguts al transport.
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a
l’alineació longitudinal i transversal de les peces
Inspecció visual de la unitat acabada.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
Inspecció visual de la unitat acabada.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes
d’execució.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
E7C9 - AÏLLAMENTS AMB FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E7C966MS,E7C9V542.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació d'aïllament amb plaques, feltres i làmines de diferents materials.
S'han considerat els materials següents:
- Feltres o plaques de llana de vidre o llana de roca.
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
Pàgina: 329
- Amb adhesiu
- Amb morter adhesiu
- Amb morter per a arrebossats
- Fixades mecànicament
- Sense adherir
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Aïllament amb plaques, feltres i làmines:
- Preparació de l'element (retalls, etc.)
- Neteja i preparació del suport
- Col·locació de l'element
CONDICIONS GENERALS:
L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit.
Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.
Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a
trencajunt.
Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar.
Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara
calenta de l'aïllament.
Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color
blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament.
Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb
cinta adhesiva.
Junts entre plaques o feltres:

La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les plaques que
presentin danys deguts al transport.
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a
l’alineació longitudinal i transversal de les peces
Inspecció visual de la unitat acabada.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
Inspecció visual de la unitat acabada.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes
d’execució.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
E8 - REVESTIMENTS
E81 - ARREBOSSATS I ENGUIXATS
E811 - ARREBOSSATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E81131D1,E811APP1,E81136E4.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Arrebossats realitzats amb morter de ciment, morter de calç, morter mixt o morter porós
drenant, aplicats en paraments horitzontals o verticals, interiors o exteriors i formació
d'arestes amb morter de ciment mixt o pasta de ciment ràpid.
S'han considerat els tipus següents:
- Arrebossat esquerdejat
- Arrebossat a bona vista
- Arrebossat reglejat
- Formació d'arestes
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Arrebossat esquerdejat:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Aplicació del revestiment
- Cura del morter
Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Execució de les mestres
- Aplicació del revestiment
- Acabat de la superfície
- Cura del morter
- Repassos i neteja final
Formació d'aresta:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Execució de l'aresta
- Cura del morter
ARREBOSSAT:
Ha de quedar ben adherit al suport.
S'han de respectar els junts estructurals.
Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat
no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme.
Pàgina: 331
Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni
fissures, forats o d'altres defectes.
Gruix de la capa:
- Arrebossat esquerdejat:

Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de
fer els retorns, com ara brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal
amidar també aquests paraments.
Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren les obertures, com és ara
bastiments que s'hagin embrutat.
FORMACIÓ D'ARESTA:
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E812 - ENGUIXATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E812ERP1.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Enguixats aplicats en paraments interiors.
S'han considerat els tipus següents:
- Enguixat a bona vista, acabat lliscat o no
- Enguixat reglejat, acabat lliscat o no
- Formació d'aresta o de racó
- Execució de reglada de sòcol
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Enguixat a bona vista:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Aplicació del revestiment
- Acabat de la superfície
- Repassos i neteja final
Enguixat reglejat:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Execució de les mestres
- Aplicació del revestiment
- Acabat de la superfície
- Repassos i neteja final
Formació d'aresta o de racó:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Execució de l'aresta o del racó
- Acabat de la superfície
Execució de la reglada de sòcol:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Execució dels tocs
- Aplicació del guix
- Acabat de la superfície
CONDICIONS GENERALS:
Ha de quedar ben adherit al suport.
S'han de respectar els junts estructurals.
A l'enguixat, un cop sec (amb humitat inferior a l'1% o al cap de quatre setmanes d'haver-ho
fet), no hi ha d'haver pols, fissures, forats o d'altres defectes.
La superfície de l'enguixat ha de quedar plana i, en els paraments verticals o corbats,
aplomada.
L'aresta ha de ser recta, en angle, ben aplomada, i ha d'estar al mateix pla que els
paraments.
El racó en angle recte, ha de ser ortogonal i l'aresta determinada recta o corba segons els
paraments.
El racó en mitja canya ha de ser una superficie cilíndrica que uneixi de forma harmònica els
dos paraments.
Gruix de l'enguixat: 1,2 cm
Duresa mitjana (amb duròmetre Shore C):
+-----------------------------------+
¦Tipus d'enguixat ¦Duresa mitjana¦
¦--------------------¦--------------¦
Pàgina: 333
¦A bona vista ¦ >= 50 ¦
¦Reglejat o reglada ¦ >= 55 ¦
+-----------------------------------+
Especificacions per a l'enguixat reglejat i la reglada de sòcol:
- Distància entre les mestres o tocs:

Inclouen igualment la neteja dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments
que s'hagin embrutat.
FORMACIÓ D'ARESTA, DE RACÓ O REGLADA DE SÒCOL:
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
En la reglada de sòcol, amb deducció de la llargària corresponent a les obertures de les quals
formin part, d'acord amb els criteris següents:
- Llargàries 1,00 m: Es dedueix el 100%
Aquesta unitat no s'ha d'amidar quan formi part d'un parament reglejat.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E82 - ENRAJOLATS
E82C - ENRAJOLATS AMB RAJOLA DE GRES PORCELLÀNIC
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E82C1Q2J.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments realitzats amb rajola, aplicats en paraments verticals, interiors o exteriors,
en faixes exteriors, horitzontals o verticals i arrimadors.
S’han considerat els revestiments següents:
- Enrajolat amb rajola de gres premsat o extruït
S'han considerat els morters següents:
- Morter adhesiu
- Morter pòrtland 1:4, només per a paraments d'alçària inferior o igual a 3 m
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport
- Rejuntat dels junts
- Neteja del parament
CONDICIONS GENERALS:
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, escantonades ni tacades.
Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor i
l'aplomat previstos.
El color i la textura, en revestiments fets amb peces de forma regular, ha de ser uniforme en
tota la superfície.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser
suficient per tal que no s’esquerdi.
S’ha d’adaptar als moviments del suport de manera que no quedin afectades les seves
prestacions.
S'han de respectar els junts estructurals.
Els junts del revestiment han d'estar rejuntats amb beurada de ciment gris o b lanc i,
eventualment, colorants, si la DF no fixa d’altres condicions.
Si el revestiment és fet a l'exterior ha de quedar protegit contra la penetració de l'aigua
entre les peces i el parament.
Entre el revestiment i qualsevol sortint del parament s'ha de deixar un junt segellat amb
silicona.
Superfície de revestiment entre junts de dilatació: = 5 mm
Toleràncies d'execució:
- Planor:
- Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència, refractaria o gres: ± 2 mm/2 m
- Rajola comuna d’elaboració manual: ± 4 mm/2 m
- Amplària junts:
- Rajola d’elaboració mecànica o fina, valència o vidriada:
- Parament interior ± 0,5 mm
- Parament exterior ± 1 mm
- Rajola comuna d’elaboració manual: ± 2 mm
- Rajola refractaria o gres: ± 1 mm
- Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m
- Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
- Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la
velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop executat el treball es donen
aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta durant les darreres 48 hores, i s'han
d'enderrocar i refer les parts afectades.
La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h.
ENRAJOLAT:
Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat.
COL·LOCACIÓ AMB MORTER ADHESIU:
L'arrebossat s'ha d'haver adormit, ha de tenir una humitat < 3% i ha d'estar lliure de sals
solubles que puguin impedir l'adherència del morter adhesiu.
El morter adhesiu s'ha de preparar i aplicar segons les instruccions del fabricant. S'ha
d'aplicar sobre superfícies de menys de 2 m2 i s'ha de marcar aquesta superfície amb una
aplanadora dentada (les dents han de tenir entre 5 i 8 mm de fondària).
COL·LOCACIÓ AMB MORTER PÒRTLAND O REFRACTARI:
Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.
Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter.
El morter s'ha d'estendre per tota la bescara de la peça.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
En revestiment de paraments, amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord
amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Replanteig de l’especejament al parament.
- Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport.
- Rejuntat dels junts.
- Neteja del parament
Pàgina: 336

CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar el
revestiment.
No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors
d’execució.
Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessà ries per assegurar la compatibilitat entre
els diferents productes, elements i sistemes constructius.
- Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat.
- En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors
d’execució.
E83 - APLACATS
E83E - EXTRASDOSSATS AMB PLAQUES DE GUIX LAMINAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E83EDHBA.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiment realitzat amb plaques de guix laminat o plaques transformades de guix laminat col·
locades en paraments verticals sobre perfileria, mestres o pasta de guix.
S'han considerat els materials següents:
- Plaques de guix laminat
- Plaques transformades de guix laminat
S’han considerat els diferents tipus de col·locació per a : plaques de guix laminat i
transformats de plaques de guix laminat
- Sobre perfileria
- Sobre mestres
- Directament sobre el parament amb tocs de guix.
- Directament sobre el parament amb guix estés en tota la superfí cie amb llana dentada.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Col·locació sobre perfileria o sobre mestres:
- Replanteig dels perfils
- Col·locació aplomat o anivellat i fixació dels perfils
- Col·locació d’aïllament tèrmic, si és el cas
- Preparació de les plaques (talls, forats, etc.)
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Fixació de les plaques als perfils
- Segellat dels junts
Col·locació directament sobre els paraments amb tocs de guix:
- Preparació de les plaques (talls, forats, etc.)
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Aplicació dels tocs de guix i col·locació de les plaques
- Segellat dels junts
Col·locació directament sobre el parament amb guix estés en tota la superficie amb llana
dentada:
- Preparació de les plaques (talls, forats, etc.)
- Neteja i preparació de la superfície de suport
Pàgina: 337
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Aplicació de masses equidistants de guix
- Extesa de la pasta de guix amb llana dentada
- Fixació de les plaques
- Segellat dels junts
Col·locació de l’aïllament:
- Preparació de l'element (retalls, etc.)
- Neteja i preparació del suport
- Col·locació de l'element
MUNTATGE DE LA PERFILERIA:
El conjunt de l'entramat ha de ser estable i indeformable.
Ha de definir un pla vertical paral·lel al de la divisòria acabada, tot i comptant amb el
gruix de les plaques que ha de suportar.
Ha de quedar encerclat per perfils fixats amb tacs i visos al terra, sostre i paraments dels
quals arrenqui la divisòria.
Els muntants han d'anar encaixats a pressió en el perfil del terra i en el del sostre.
Només han de quedar fixats amb visos els muntants dels punts singulars (acords amb altres
paraments, buits de pas, etc).
La modulació dels muntants o mestres no ha de variar en els buits de pas, i s’ha de mantenir
sobre la llinda. Els buits s’han d’encerclar amb els muntants o mestres necessaris.
La distància màxima entre muntants o mestres serà de 600 mm.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 2 mm
- Aplomat: ± 5 mm/3 m
MUNTATGE DIRECTAMENT AMB TOCS DE GUIX:
Distància entre eixos d'alineacions verticals: 40 cm
MUNTATGE DE LA PLACA:
El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) .
Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst.
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes apreciables
en les làmines de paper.
Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar
segellats degudament amb màstic per a junts.
El tros mínim de placa que es permet col·locar en paraments continus d’extradossat no serà
menor de 350 mm.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
Quan la placa no arribi a cobrir tota l'alçària, s'han de col·locar alternades, per tal
d'evitar la continuïtat dels junts horitzontals.
Junts entre les plaques:

La longitud dels muntants haurà de ser de 8 a 10 mm. inferior a l’alçaria lliure que han de
cobrir.
Cal preveure de reforçar l'entramat amb elements metàl·lics o bé de fusta, en aquells punts
que hagin de suportar elements pesats fixats a la divisòria (radiadors, llibreries, etc.).
Els junts han de coincidir sempre amb elements portants.
Les fixacions mecà niques, cargols han d’entrar perpendicularment al pla de la placa, i la
penetració del cap a d’ésser la correcta.
Per a l'execució de les cantonades i acords de paraments, els perfils de terra i sostre s'han
de tallar perpendicularment a la seva directriu per resoldre l'acord per testa, comptant però,
amb els gruixos de les plaques que hagin de passar.
Queden expressament proscrites les trobades a biaix de cartabó en el muntatge de la
perfileria.
Distància entre cargols del mateix muntant: 25 cm
Distància dels cargols a les vores de les plaques: 15 mm
Toleràncies d'execució:
- Distància dels cargols a les vores de les plaques: ± 5 mm
COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB TOCS DE GUIX:
Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.
COL·LOCACIÓ DIRECTAMENT SOBRE EL PARAMENT AMB GUIX ESTÉS AMB LLANA DENTADA:
Els paraments d’aplicació han d’estar sanejats i nets.
La capa resultant de pasta de guix ha de tenir un gruix

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
En revestiment de paraments, amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord
amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E83L - APLACATS AMB PLAQUES SINTÈTIQUES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E83LS4MS,E83LS4MR,E83LS4MM.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments per a formació de façana ventilada realitzats amb plaques, col·locades amb
fixacions mecà niques sobre subestructura de perfils.
S'han considerat els materials següents:
- Plaques a base de resines sintètiques termoenduribles reforçades amb fibres de fusta
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Comprovació de la planimetria de la façana
- Replanteig de la façana i col·locació de les esquadres a les distàncies establertes
- Aplomat i fixació dels perfils a les esquadres
- Preparació de les plaques (talls, forats, etc)
- Replanteig de l’especejament en el parament
- Fixació de les plaques als muntants
CONDICIONS GENERALS:
Els perfils han de quedar fixats sòlidament al parament.
La subestructura ha de formar una superfície plana i vertical.
Els perfils han de quedar alineats.
El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) .
Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst.
S’ha d’adaptar als moviments del suport de manera que no quedin afectades les seves
prestacions.
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes
apreciables.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser
suficient per tal que no s’esquerdi.
Els junts han de coincidir sempre amb elements portants.
Amplària dels junts entre perfils: = 20 mm
Distàncies horitzontals mà ximes entre punts de fixació:
Gruix de la placa (mm)
6 8 10 13
2 fixacions
en un sentit 450 600 750 950
3 o més fixacions
en un sentit 550 750 900 1200
Distancia de les fixacions a les vores de la placa:
- Mínima: 20 mm
- Màxima: 10 mm x gruix placa
Diàmetre dels orificis:
- Punt fix de fixació: 5.1 mm
- Punt mòbil de fixació: 10 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si
un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les
parts fetes.
La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de
fixar-les al suport.
Les fixacions han de ser de materials anticorrosius i han d’entrar perpendicularment al pla de
la placa.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície executada realment, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E83P - APLACATS AMB PANNELLS COMPOSTOS D'ALUMINI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E83P0V20.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments realitzats amb safates i remats fets amb pannells d’alumini conformats,
col·locats amb fixacions mecàniques sobre subestructura d’alumini.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Comprovació de la planimetria de la façana
- Replanteig de la façana
- Col·locació dels suports dels perfils
Pàgina: 342

- Col·locació dels perfils de l’estructura de suport
- Fixació de les safates o els remats a l’estructura
CONDICIONS GENERALS:
Els perfils han de quedar fixats sòlidament al parament.
La subestructura ha de formar una superfície plana i vertical.
Els perfils han de quedar alineats.
El conjunt de l'aplacat ha de ser estable i indeformable a les accions previstes (vent, etc) .
Ha de formar una superfície plana i contínua que ha de quedar al nivell previst.
S’ha d’adaptar als moviments del suport de manera que no quedin afectades les seves
prestacions.
Al revestiment acabat no hi ha d'haver peces amb defectes superficials (deformacions, ratlles,
etc.).
S'han de respectar els junts estructurals.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser
suficient per tal que no s’esquerdi.
Amplària dels junts entre perfils:

CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si
un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les
parts fetes.
Les planxes han de col·locar-se a partir del punt més baix.
TANCAMENT AMB AÏLLAMENT DE FIBRA DE VIDRE:
L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació.
Les plaques col·locades s’han de protegir d’ impactes, de pressions o d’altres accions que el
puguin alterar.
Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta
adhesiva impermeable al vapor.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E83Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A APLACATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E83Z1743.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Entramat de perfils de planxa d'acer galvanitzat col·locats en paraments horitzontals o
verticals, fixats amb guix o amb fixacions mecàniques.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig dels perfils de l'entramat
- Col·locació i fixació dels perfils al parament
CONDICIONS GENERALS:
Els perfils han de quedar fixats sòlidament al parament. Si cal, s'han de col·locar sobre una
reglada de morter mixt 1:2:10.
S'han de fixar els perfils a tot el perímetre dels paraments.
El conjunt acabat ha de formar una superfície plana i horitzontal o aplomada.
Els perfils han de quedar alineats.
Amplària dels junts entre perfils: = 2 cm
Distància entre fixacions: = gruix del tauler
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
La manipulació dels taulers (talls, forats per a instal· lacions, etc.) s'ha de fer abans de
fixar-les al suport.
Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.
Les llates de fixació han de complir les condicions de planor i de nivell que s’exigeixen al
revestiment acabat.
Les peces han d’anar recolzades com a mínim en dues llates.
Si en el parament on s’han de fixar es preveu que hi hagi humitat, cal col·locar una là mina
impermeabilitzant entre la llata i el parament.
Entre les llates i també en la disposició dels taulers del revestiment, cal preveure passos
per a la circulacó de l’aire per l’interior de l’espai buit.
En espais interiors, per a iniciar-ne l'execució cal que la coberta i el tancament de
l'edifici s’hagin acabat, inclosa la fusteria dels buits d'obra que quedin en l'àmbit
d'actuació.
COL·LOCACIÓ AMB ADHESIU:
L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 346

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%.
Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara,
bastiments, excepte en el cas d'obertures de mé s d'1,00 m2 en què aquesta col·locació es
compta a part.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Preparació dels taulers (talls, forats, etc.)
- Neteja i preparació de la superfície de suport.
- Replanteig de les llates i dels punts de fixació.
- Fixació de les llates sobre el suport.
- Replanteig de l’especejament en el parament.
- Segellat dels junts, cas que sigui necessari.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
- Inspecció visual de la unitat acabada i control de les condicions geomètriques d’acabat.
- En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Les operacions de control s’han de realitzar segons les indicacions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Quan s’observin irregularitats de replanteig, s’hauran de corregir abans de completar l’
execució de la unitat.
No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors
d’execució.
La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a cà rrec
del Contractista.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
E867 - REVESTIMENTS SINTÈTICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E8671DMS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments verticals de paraments interiors realitzats amb planxes o làmines de diferents
materials, col·locats a l’obra.
S'han considerat els materials següents:
- Làmines viníliques col·locades amb adhesiu.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície de suport
- Col·locació de l’adhesiu
- Col·locació de les làmines
- Neteja dels junts
CONDICIONS GENERALS:
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces trencades, deformades ni amb defectes
superficials apreciables (ratlles, bonys, etc.).
S'han de respectar els junts propis del suport.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces.
La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.
Pàgina: 347
Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana i llisa.
Les peces s'han de col·locar a tocar.
Toleràncies d'execució:
- Planor: ± 2 mm/2 m
- Horitzontalitat: ± 2 mm/2 m
- Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m
- Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
- Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
- Coincidència dibuixos entre dues tires adjacents (làmines viníliques): ± 3 mm/3 m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
El revestiment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat.
El suport ha de ser sec i net, i ha de complir les condicions de planor i aplomat que
s'exigeixin al parament acabat.
El suport ha de tenir un grau d'humitat = 10º C.
La preparació de la superfície de suport s’ha de fer seguint les instruccions del fabricant.
Ha de tenir un color uniforme.
Els buits de claus i cargols s’han de tapar i segellar.
S’han d’eliminar totes les taques de bolí grag, mina o guix per evitar problemes de
transparència.
El revestiment ha de ser de la mateixa sèrie de producció i s’ha d’aplicar en l’ordre de
numeració successiva. En cas d’utilitzar més d’un rotlle s’han de numerar de forma successiva
per evitar diferències de tonalitat entre els diferents rotlles.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E86A - REVESTIMENTS AMB PLANXA D'ACER INOXIDABLE
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments verticals de paraments interiors realitzats amb planxes o làmines de diferents
materials, col·locats a l’obra.
S'han considerat els materials següents:
- Planxes d’acer inoxidable col·locades amb fixacions mecàniques sobre perfileria d’acer
galvanitzat
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Comprovació de la planimetria del suport
- Fixació de la perfileria sobre el suport
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Preparació de les planxes (talls, forats, etc.)
- Fixació de les planxes a la perfileria
- Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de planxa, etc.
CONDICIONS GENERALS:
El conjunt de l’ estructura de suport ha de ser estable i les deformacions han d’estar dintre
dels paràmetres admissibles.
Ha de quedar ben adherit al suport.
La subestructura ha de formar una superfície plana i vertical.
Els perfils han de quedar alineats.
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces trencades, deformades ni amb defectes
superficials apreciables (ratlles, bonys, etc.).
S'han de respectar els junts propis del suport.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
Pàgina: 348

El conjunt del revestiment ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície
plana i contínua que ha de quedar al nivell i en la posició prevista.
El conjunt acabat ha de tenir un color uniforme.
Les unions s’han de mantenir paral·leles entre si.
El revestiment ha de quedar separat del sostre i del terra o sò col un mínim
de 5 mm.
Toleràncies d'execució:
- Planor: ± 2 mm/2 m
- Horitzontalitat: ± 2 mm/2 m
- Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m
- Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
- Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Per a iniciar-ne l'execució cal que la coberta i el tancament de l'edifici s'ha gin acabat,
inclosa la fusteria dels buits d'obra que quedin en l'àmbit d'actuació.
La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de
fixar-les al suport.
Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.
Les planxes han d’ anar recolzades com a mínim en dos perfils.
En les plaques col·locades amb fixacions mecàniques, els cargols han d’ entrar
perpendicularment al pla de la placa, i la penetració del cap ha de ser la correcta.
Un cop acabades les tasques de col·locació del revestiment, es procedirà a la retirada de
l’obra de tot el material sobrant ( restes d’ embalatges, retalls de planxes, etc.).
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E86B - REVESTIMENTS AMB PLANXA D'ALUMINI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E86BAJF8.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Revestiments verticals de paraments interiors realitzats amb planxes o làmines de diferents
materials, col·locats a l’obra.
S'han considerat els materials següents:
- Planxes d’alumini col·locades amb fixacions mecàniques sobre perfileria d’acer galvanitzat
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja i preparació de la superfície de suport
- Comprovació de la planimetria del suport
- Fixació de la perfileria sobre el suport
- Replanteig de l'especejament en el parament
- Preparació de les planxes (talls, forats, etc.)
- Fixació de les planxes a la perfileria
- Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de planxa, etc.
CONDICIONS GENERALS:
El conjunt de l’ estructura de suport ha de ser estable i les deformacions han d’estar dintre
dels paràmetres admissibles.
Ha de quedar ben adherit al suport.
La subestructura ha de formar una superfície plana i vertical.
Els perfils han de quedar alineats.
En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces trencades, deformades ni amb defectes
superficials apreciables (ratlles, bonys, etc.).
S'han de respectar els junts propis del suport.
L'especejament ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.
Pàgina: 349
El conjunt del revestiment ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície
plana i contínua que ha de quedar al nivell i en la posició prevista.
El conjunt acabat ha de tenir un color uniforme.
Les unions s’han de mantenir paral·leles entre si.
El revestiment ha de quedar separat del sostre i del terra o sò col un mínim
de 5 mm.
Toleràncies d'execució:
- Planor: ± 2 mm/2 m
- Horitzontalitat: ± 2 mm/2 m
- Paral·lelisme entre els eixos dels junts: ± 1 mm/m
- Horitzontalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
- Verticalitat dels junts (amidada sobre els eixos dels junts): ± 2 mm/2 m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Per a iniciar-ne l'execució cal que la coberta i el tancament de l'edifici s'ha gin acabat,
inclosa la fusteria dels buits d'obra que quedin en l'àmbit d'actuació.
La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de
fixar-les al suport.
Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.
Les planxes han d’ anar recolzades com a mínim en dos perfils.
En les plaques col·locades amb fixacions mecàniques, els cargols han d’ entrar
perpendicularment al pla de la placa, i la penetració del cap ha de ser la correcta.
Un cop acabades les tasques de col·locació del revestiment, es procedirà a la retirada de
l’obra de tot el material sobrant ( restes d’ embalatges, retalls de planxes, etc.).
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E89 - PINTATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E89BBBH0,E89A2CB0,E894BCMS,E894BCMR,E894BCMB,E894BCMM,E898K2MS,E898K2A0,E898J2A0,E8989240,E89A
BBJ0,E89BABMS,E898D240,E89F5BJB.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre superfícies de materials diversos
mitjançant diferents capes aplicades en obra.
S’han considerat els tipus de superficies següents:
- Superfícies de fusta
- Superfícies metàl·liques (acer, acer galvanitzat, coure)
- Superfícies de ciment, formigó o guix
S'han considerat els elements següents:
- Estructures
- Paraments
- Elements de tancament practicables (portes, finestres, balconeres)
- Elements de protecció (baranes o reixes)
- Elements de calefacció
- Tubs
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la superfície a pintar, fregat de l’òxid i neteja prèvia si és el cas, amb
aplicació de les capes d'emprimació , de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat
segons la composició de la pintura d'acabat
- Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d'acabat
CONDICIONS GENERALS:
Pàgina: 350

En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes.
Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes.
A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que
només s'hagin pintat les visibles.
PINTAT A L'ESMALT:
Gruix de la pel·lícula seca del revestiment: >= 125 micres
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents:
- Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C
- Humitat relativa de l'aire > 60%
- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja
Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta
24 h abans i s'han de refer les parts afectades.
Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos.
S'han de corregir i eliminar els possibles defectes del suport amb massilla, segons les
instruccions del fabricant.
No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.
El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant
i l'autorització de la DF.
Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar
lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant.
S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans,
durant i després de l'aplicació.
No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.
SUPERFÍCIES DE FUSTA:
La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes.
El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5
mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o
fustes dures.
S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes
característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca.
Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregir i eliminar els possibles defectes amb
massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les
vetes i eliminar la pols.
SUPERFÍCIES METÀL·LIQUES (ACER, ACER GALVANITZAT, COURE):
Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques, greixos ni òxid.
En superfícies d'acer, s'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha
de desgreixar la superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les dues capes d'emprimació
antioxidant. La segona s'ha de tenyir lleugerament amb pintura.
En el cas d’estructures d’acer s’ han de tenir en compte les següents consideracions:
- Abans d’aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades
adequadament d’ acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3.
- Si s’aplica més d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent.
- Després de l’aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació
d’aigua durant un cert temps.
SUPERFÍCIES DE CIMENT, FORMIGÓ O GUIX:
La superfície no ha de tenir fissures ni parts engrunades.
El suport ha d'estar suficientment sec i endurit per tal de garantir una bona adherència. Ha
de tenir una humitat inferior al 6% en pes.
S'han de neutralitzar els àlcalis, les eflorescències, les floridures i les sals.
Temps mínim d'assecatge de la superfície abans d'aplicar la pintura:
- Guix: 3 mesos (hivern); 1 mes (estiu)
- Ciment: 1 mes (hivern); 2 setmanes (estiu)
En superfícies de guix, s'ha de verificar l'adherència del lliscat de guix.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
PINTAT D'ESTRUCTURES, PARAMENTS DE FUSTA O D’ACER O PORTES ENROTLLABLES:
Pàgina: 351
m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT.
Cal considerar el desenvolupament del perímetre.
Deducció de la superfície corresponent a obertures:
- Obertures 1 m2 i 2 m2: Es dedueix el 100%
Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara,
bastiments que s'hagin embrutat.
PINTAT DE PARAMENTS DE CIMENT O GUIX, FINESTRES, BALCONERES, PORTES VIDRIERES, CEGUES O
EXTENSIBLES:
m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.
Deducció de la superfície corresponent a obertures:
- Obertures 1 m2 i 2 m2: Es dedueix el 100%
Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície
envidrada de:
- Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%
- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25%
- Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix
En les portes extensibles, la superfície s'ha d'incrementar el 50%
PINTAT D’ELEMENTS DE PROTECCIÓ O ELEMENTS DE CALEFACCIÓ:
m2 de superfície d’una cara, definida pel perímetre de l’element a pintar.
PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ:
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PINTAT D’ESTRUCTURES D’ACER:
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A
PER A LA RESTA D'ELEMENTS:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Inspecció visual de la superfície a pintar.
- Acceptació del procediment d’aplicació de la pintura per part de la DF.
- Comprovació de l’assecatge d’una capa abans de procedir a una segona aplicació.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual de la unitat acabada.
En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE.
Determinació del gruix de pel·lí cula del recobriment sobre un element metàl·lic (UNE EN ISO
2808)
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors
d’execució.
E8A - ENVERNISSATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E8A8AFP1.
Pàgina: 352

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Preparació i aplicació d'un recobriment de vernís sobre superfícies de fusta mitjançant
diferents capes aplicades en obra.
S'han considerat els elements següents:
- Estructures
- Paraments
- Elements de tancament practicables (portes, finestres, balconeres)
- Elements de protecció (baranes o reixes)
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la superfície a envernissar, amb aplicació, en el seu cas, de les capes de
protecció necessàries i del tipus adequat segons la composició del vernís
- Aplicació succesiva, amb els intervals de secatge necessaris, de les capes de vernís
CONDICIONS GENERALS:
En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes.
Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes.
A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que
només s'hagin pintat les visibles.
Gruix de la pel·lícula seca del revestiment:
- 2 capes d'acabat: >= 80 micres
- 3 capes d'acabat: >= 100 micres
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents:
- Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C
- Humitat relativa de l'aire > 60%
- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja
Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta
24 h abans i s'han de refer les parts afectades.
Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos.
El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant
i l'autorització de la DF.
Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar
lleugerament diluïda, segons les instruccions del fabricant.
S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans,
durant i després de l'aplicació.
No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.
La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes.
El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5
mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o
fustes dures.
S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes
característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca.
Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregir i eliminar els possibles defectes amb
massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les
vetes i eliminar la pols.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
ENVERNISSAT D'ESTRUCTURES O PARAMENTS:
m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT.
Cal considerar el desenvolupament del perímetre.
Deducció de la superfície corresponent a obertures:
- Obertures 2 m2: Es dedueix el 100%
Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara,
bastiments que s'hagin embrutat.
ENVERNISSAT DE FINESTRES, BALCONERES O PORTES VIDRIERES:
m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.
Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície
envidrada de:
- Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%
- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25%
- Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix
Pàgina: 353
ENVERNISSAT DE BARANA:
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ:
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
PER A LA RESTA D'ELEMENTS:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E8B - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE PROTECCIÓ
E8B4 - ANTIGRAFFITTI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E8B41110,E8B411MS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Preparació i aplicació d’un recobriment protector sobre superfícies de materials diversos
mitjançant diferents capes aplicades en obra.
S'han considerat els tractaments següents:
- Recobriment antigraffiti
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Recobriment antigraffiti:
- Preparació de la superfície a tractar
- Aplicació d’una capa de producte decapant
- Neteja amb aigua
- Aplicació d’una capa d’imprimació antigraffiti
- Aplicació successiva, amb els intervals d'assecatge, de dues capes de vernís antigraffiti
CONDICIONS GENERALS:
La superfície ha de quedar totalment coberta pel revestiment protector.
Ha de tenir la dotació prevista.
El gruix total del recobriment, el nombre de capes i la forma d'aplicació han de ser les
definides a la DT o en el seu defecte, les especifcades per la DF.
ANTIGRAFFITI:
El recobriment, un cop sec, ha de cobrir totes les irregularitats del suport, per tal de
garantir que el graffiti s’ adherirà sobre el vernís i no sobre el suport protegit.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han d'aturar els treballs en cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50
km/h.
Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta
24 h abans i s'han de refer les parts afectades.
Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos.
La superfície no ha de tenir fissures ni parts engrunades.
El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant
i l'autorització de la DF.
S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans,
durant i després de l'aplicació.
ANTIGRAFFITI:
S’han d’aturar els treballs si es donen les condicions següents:
- Temperatures inferiors a 10ºC
- Temperatura del suport inferior a 3ºC per damunt de la temperatura de condensació
- Humitat relativa de l’aire superior a 80%
El suport ha d’estar suficientment sec i endurit.
S’han de desbastar mecànicament les superfícies sense porositat ni rugositat per tal de
garantir l’adherència del vernís.
Pàgina: 354

Cal aplicar una capa prèvia de decapant, per tal d’eliminar les restes de pintura del suport a
tractar.
Abans de l’aplicació del producte, el suport s’ha de tractar amb una capa d’imprimació
penetrant i segelladora.
Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar
lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant.
No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.
Deducció de la superfície corresponent a obertures:
- Obertures 1 m2 i 2 m2: Es dedueix el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E9 - PAVIMENTS
E9C - PAVIMENTS DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL
E9C1 - PAVIMENTS DE TERRATZO LLIS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació de paviment amb peces de terratzo col·locades a truc de maceta amb morter.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas
- Humectació
- Col·locació de la capa de morter
- Humectació i col·locació de les peces
- Col·locació de la beurada
- Neteja de l'excés de beurada, protecció del morter fresc i cura
CONDICIONS GENERALS:
En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni amb d'altres
defectes superficials.
No hi ha d'haver ressalts entre les peces.
La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.
Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana.
Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes.
S'han de respectar els junts propis del suport.
Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas.
En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 10 mm
- Planor: ± 4 mm/2 m
- Celles:

PERFIL PERIMETRAL:
El perfil col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes.
Ha de quedar aplomat.
Ha d'estar sòlidament fixat a l'element previst amb fixacions mecà niques.
La part superior del perfil ha de quedar al mateix pla que el paviment, en cap cas ha de
sobresortir.
La unió del perfil amb el paviment ha d’ estar segellada en tot el seu perímetre.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
PELFUT:
El revestiment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat.
El suport ha de ser sec i net, i ha de complir les condicions de planor i nivell que
s'exigeixin al revestiment acabat.
El suport ha de tenir un grau d'humitat

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E9P - PAVIMENTS SINTÈTICS I DE LINÒLEUM
E9P2 - PAVIMENTS DE PVC HOMOGENI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E9P2U010.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Formació de paviment sintètic en làmines o llosetes.
S'han considerat els tipus següents:
- Paviment format amb làmines o llosetes de PVC homogeni col· locades amb adhesiu acrílic de
dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel·lular o en fred amb PVC líquid.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Paviments de PVC i linòleum:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de l'adhesiu
- Col·locació de les làmines o les llosetes
- Execució dels junts
- Segellat dels junts
- Protecció del paviment acabat
CONDICIONS GENERALS:
Al paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes
superficials.
No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les làmines o les llosetes.
Les là mines o les llosetes han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície
plana i llisa de textura uniforme.
La distància entre el paviment i els paraments ha de ser de 2 a 5 mm i ha de quedar coberta
amb el sòcol.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Planor: ± 4 mm/2 m; C elles:

E9Q2PIP1.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de les peces de parquet
- Reblert dels junts
CONDICIONS GENERALS:
El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials.
No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar.
Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de
formar una superfície plana i llisa de textura uniforme.
S'han de respectar els junts propis del suport.
Les peces s'han de col·locar a tocar.
Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals.
L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol.
Llargària dels posts: >= 40 cm
Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): >= 2 x ample post
Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)
Junts entre posts
- Amplada mitja:

El suport ha de ser sec i net, i ha de complir les condicions de planor i nivell que
s'exigeixin al revestiment acabat.
El suport ha de tenir un grau d'humitat

Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar
negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir
seques i lliures de condensacions.
Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició
mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar
siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals.
Els dispositius provisionals utilitzats per al muntatge de l’estructura, s’han de retirar
sense fer malbé les peces.
No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.
Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.
Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per
mitjà d'una picola i d'un raspall.
No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a
menys de 150 mm de la zona a soldar.
Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament
l’escòria.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfí
cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti
l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E9U - SÒCOLS
E9U1 - SÒCOLS DE PEDRA NATURAL
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E9U123MS,E9U1238D.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Sòcols formats amb peces col·locades a truc de maceta amb morter.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de les peces a truc de maceta amb morter
- Col·locació de la beurada
- Neteja del sòcol acabat
CONDICIONS GENERALS:
En el sòcol no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades.
No hi ha d'haver ressalts entre les peces.
La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.
Les peces han d'estar recolzades en el paviment, ben adherides al suport i han de formar una
superfície plana i llisa.
S'han de respectar els junts estructurals.
Les peces s'han de col·locar tot deixant junts entre elles >= 1 mm.
Els junts s'han de rejuntar amb beurada de ciment blanc i, eventualment, amb colorants.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Planor: ± 4 mm/2 m
- Celles: = 1 mm.
Els junts s'han de rejuntar amb beurada de ciment blanc i, eventualment, amb colorants.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Planor: ± 4 mm/2 m
- Celles:

m de llargària amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la llargària
corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents:
- Obertures d'1,00 m d'amplària, com a màxim: Es dedueix el 50%
- Obertures de més d'1,00 m d'amplària: Es dedueix el 100%
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E9U6 - SÒCOLS DE MATERIALS SINTÈTICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E9U67007.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Sòcol format amb peces col·locades amb morter adhesiu o adhesiu especial.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de les peces amb morter adhesiu o adhesiu especial
- Col·locació de la beurada
- Neteja del sòcol acabat
CONDICIONS GENERALS:
En el sòcol no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades.
No hi ha d'haver ressalts entre les peces.
La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.
Les peces han d'estar recolzades en el paviment, ben adherides al suport i han de formar una
superfície plana i llisa.
S'han de respectar els junts estructurals.
Les peces s'han de col·locar tot deixant junts entre elles >= 1 mm.
Els junts s'han de rejuntar amb beurada de ciment blanc i, eventualment, amb colorants.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Planor: ± 4 mm/2 m
- Celles:

ABRILLANTAT DE PAVIMENT DE TERRATZO, PEDRA O MOSAIC HIDRÀULIC:
Conjunt d'operacions necessàries, realitzades sobre un paviment polit de terratzo, pedra
o mosaic hidràulic, per tal de donar-li l'acabat final de recepció.
La superfície del paviment no ha de tenir marques de rebaix, ressalts entre les rajoles,
diferències de tonalitat o d'altres defectes i ha de ser antilliscant.
REBAIX I POLIT DE PAVIMENT DE FUSTA:
Conjunt d'operacions necessà ries, realitzades sobre un paviment de fusta, per tal de deixarlo
preparat per a ser envernissat posteriorment.
En paviments nous no hi ha d’haver ressalts. La superficie ha de quedar plana i afinada.
En paviments antics no hi ha d’haver ressalts ni capes antigues de vernís i cera.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
Als racons i a les vores del paviment, pel seu difícil accés, s'han de fer les operacions amb
una màquina radial de discs flexibles i s'han d'acabar manualment.
REBAIXAT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA:
El rebaix s'ha de fer 5 dies després de la col·locació del paviment.
La primera passada s'ha de fer amb pedra abrasiva de gra gruixut de 30 o 60 i la segona,
d'afinament, amb gra de 120 per tal d'eliminar les marques del rebaix.
POLIT DE PAVIMENT DE TERRATZO O PEDRA:
El poliment s'ha de fer 5 dies després d'haver col·locat el paviment.
S'ha d'estendre una beurada per tal de tapar els junts i els porus oberts durant l'operació de
rebaix.
Al cap de 48 h de l'estesa de la beurada s'ha de polir la superfície passant una pedra
abrasiva de gra fi de 220 per tal d'eliminar les marques anteriors i deixar la superfície
completament preparada.
ABRILLANTAT DE PAVIMENT DE TERRATZO, PEDRA O MOSAIC HIDRÀULIC:
L'abrillantament s'ha de fer 4 dies després d'haver-lo polit.
S'ha de treballar per superfícies d'entre 4 i 5 m2.
S'ha de fer en dues fases: a la primera s'ha d'aplicar un producte base de neteja i a la
segona s'ha d'aplicar un líquid metal·litzador d'abrillantament.
En totes dues operacions s'ha de passar la màquina amb una monyeca de llana d'acer fins que la
superfície que es tracta estigui completament seca.
L'abrillantament es pot completar amb tractaments protectors.
REBAIX I POLIT DE PAVIMENT DE FUSTA:
El rebaix i polit s’ha de fer un cop estabilitzat el paviment, considerant les condicions
ambientals d’humitat relativa i temperatura.
Per a unes condicions higrotèrmiques normals d’humitat relativa entre el 40% i el 70%, i
temperatura de 15 a 20º, els temps d’ espera recomanats en funció del tipus d’adhesiu són els
següents:
- Adhesius d’acetat en dispersió aquosa: 20 dies
- Adhesius en solvent alcohòlic o orgànic: 7 dies
- Adhesius de dos components: 4 dies
El procés complet s’ha de fer en varies passades amb paper de vidre de gra progressivament
menor. La quantitat de passades depè n dels desnivells de la superfície i de la duresa del
vernís i de la fusta instal·lada.
S’ha de començar sempre amb la llum de front, per a evitar ombres.
La primera passada s’ha de fer en diagonal respecte a la direcció de la fibra de la fusta. La
segona passada en la diagonal oposada i la tercera i la quarta en paral·lel a la fibra de la
fusta.
Després de diverses passades s’ha d’escombrar la superfície i eliminar la pols amb aspirador.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfí
cie corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:
- Obertures 1 m2: Es dedueix el 100%
Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti
l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.
Pàgina: 369
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
E9Z5 - ACABATS DE JUNTS DE PAVIMENTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
E9Z5U0MS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Acabat de junt de paviment per mitjà de tapajunt.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació i comprovació del junt
- Col·locació del tapajunts
CONDICIONS GENERALS:
El tapajunts col·locat ha de complir les mateixes condicions requerides a l'element simple.
No ha de tenir esquerdes, guerxaments, deformacions, manca de continuïtat ni d'altres defectes
superficials.
El junt ha de quedar cobert totalment pel tapajunts.
Ha d'estar col·locat a nivell amb el paviment i amb la rectitud prevista.
S'ha d'introduir en el junt de dilatació per pressió i ha de quedar ajustat fortament al
paviment en tota la seva llargària.
Un cop col·locat ha de suportar els esforços derivats dels desplaçaments del junt.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 2 mm
- Rectitud: ± 2 mm/m
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d'execució.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES
EAB - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EABGA9MR,EABGA9MM,EABGA9BM,EABGA9SR,EABGA9MB,EABGA9MS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Porta metàl·lica o de fusta o trapa metà l·lica practicable, col·locada amb tots els
mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, amb els tapajunts
col·locats.
S'han considerat els tipus següents:
- Porta de perfils metàl·lics amb bastiment, col·locades sobre obra.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts
- Muntatge de les fulles mòbils
Pàgina: 370

- Eliminació dels rigiditzadors
- Col·locació dels mecanismes i els tapajunts
- Neteja de tots els elements
CONDICIONS GENERALS:
Ha d'obrir i tancar correctament.
No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment.
Distància entre ancoratges galvanitzats:

- Col·locació dels tapajunts
- Neteja de tots els elements
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
- Inspecció visual i comprovació de funcionament de la unitat acabada.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes
d’execució.
La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c
del Contractista.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No hi ha condicions especificades per a l'execució de la partida.
EAM - TANCAMENTS PRACTICABLES DE VIDRE
EAM1 - TANCAMENTS PRACTICABLES DE VIDRE TREMPAT
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIÓ:
Tancament de vidre trempat, incolor o de color filtrant, tractada al àcid o sense tractament,
amb o sense fulles batents, col·locat amb fixacions metàl·liques.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Subministrament i col·locació de les fixacions mecàniques dels vidres fixos
- Segellat dels vidres fixos
- Subministrament i col·locació de les fulles batents sobre els mecanismes prèviament
col·locats
- Neteja del conjunt
CONDICIONS GENERALS:
Les fulles han de quedar al nivell i al pla previstos.
Les unions entre les llunes i entre lluna i paviment, brancal o llinda, han de quedar fetes
per mitjà de peces i ferraments metàl·lics.
No ha d'existir contacte directe entre vidre i vidre, vidre i metall, ni entre vidre i
formigó.
Entre les peces metàl·liques i les llunes hi ha d'haver una placa de material elàstic.
Les peces metàl·liques han de quedar fixades per mitjà de cargols.
Franquícia de les portes amb la instalació:
- Franquícia superior: 3 mm
- Franquícia inferior: 7 mm
- Franquícia lateral: 2 mm
Toleràncies d'execució:
- Aplomat: ± 2 mm
- Franquícia porta-obertura: ± 2 mm
- Alineació dels punts de gir i pomel·les: ± 2 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
La fulla s'ha de col·locar una vegada fixats els punts de gir inferior i superior.
S'ha de col·locar sobre les plaques de les pomel·les, amb les seves contraplaques, començant
per la inferior.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.
La partida inclou la col·locació de les fixacions mecàniques de les targes fixes.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
*NTE-PPV/1975 Orden de 17 de junio de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la
Edificación NTE-PPV/1975. Particiones: Puertas de Vidrio
*NTE-FVT/1976 Fachadas: VIDRIOS TEMPLADOS.
EAP - BASTIMENTS I FOLRATS DE BASTIMENTS DE BASE PER A PORTES I ARMARIS
Pàgina: 373
EAP3 - BASTIMENTS DE FUSTA DE PI ROIG PER A PINTAR, PER A PORTES DE FULLES BATENTS
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Bastiments de fusta, col·locats directament sobre fàbrica.
S'han considerat els tipus següents:
- Bastiments de base per a folrar
- Bastiments de base per a pintar
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Col·locació prèvia , aplomat i anivellat
- Fixació definitiva
- Neteja i protecció
CONDICIONS GENERALS:
El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla
previstos.
No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment.
El bastiment ha d'estar travat a l'obra per mitjà d'ancoratges galvanitzats.
Si els muntants del bastiment no s'encasten en el paviment, s'han de fixar a aquest paviment
per mitjà de fixacions mecàniques.
Distància entre ancoratges:

Portes de grans dimensions amb els accessoris i mecanismes necessaris per a possibilitar el
seu accionament manual o automàtic, col·locades sobre fàbrica.
S'han considerat els elements següents:
- Porta basculant amb una o dues fulles, amb o sense portes laterals, amb o sense tarja fixe
de ventilació superior, compensada amb molles d'acer o amb contrapès lateral amb tots els
mecanismes d'accionament i amb pany.
- Porta enrotllable amb les guies, el corró compensat amb molles laterals i el pany.
- Porta extensible de ballesta de perfils d'acer.
- Porta plegable d’apertura ràpida vertical, amb tots els mecanismes d’accionament elèctric i
amb pany.
- Porta seccional amb funcionament manual o amb operador electromecànic amb tots els
mecanismes d’accionament i amb pany.
- Porta giratòria amb 3 o 4 fulles, amb obertura automàtica o manual
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Portes basculants:
- Replanteig
- Col·locació i ancoratge de guies, politges, etc.
- Muntatge de la porta
- Muntatge dels contrapesos o motlles
- Equilibrat de la porta
- Neteja i protecció
Portes enrotllables:
- Replanteig
- Col·locació de les guies i rejuntat amb l'obra de fàbrica
- Muntatge del corró, la persiana i els accessoris
- Compensat de la persiana
- Neteja i protecció
Portes extensibles:
- Replanteig
- Fixació de les guies superiors
- Fixació de la guia inferior
- Fixació dels bastiments laterals
- Muntatge de la ballesta
- Neteja i protecció del conjunt
Portes ràpides:
- Replanteig
- Col·locació i ancoratge de l’estructura autoportant
- Muntatge de la porta
- Muntatge dels mecanismes d’accionament i connexionat elèctric
- Equilibrat de la porta
- Neteja i protecció
Portes seccionals:
- Replanteig
- Col·locació i ancoratge de guies, politges, etc.
- Muntatge de la porta
- Muntatge dels mecanismes d’accionament
- Connexionat elèctric, en el cas d’accionament amb operador electromecànic
- Equilibrat de la porta
- Neteja i protecció
Portes giratòries:
- Replanteig
- Col·locació d’eix central, mecanismes i caixa exterior
- Muntatge de fulles giratòries i elements d’acabat
- Posta en marxa i probes de correcte funcionament
CONDICIONS GENERALS:
Les portes han de quedar instal·lades en la posició que indica la DT i em el seu defecte la
indicada per la DF.
PORTA BASCULANT, ENROLLABLE, EXTENSIBLE, RÀPIDA O SECCIONAL:
La porta ha de quedar al nivell i al pla previstos.
Els mecanismes de lliscament han de garantir un accionament suau i silenciós.
Les guies han de quedar fixades als paraments per mitjà d'ancoratges galvanitzats.
Distància entre ancoratges:
- Porta basculant, extensible, ràpida o seccional:

* NTE-PPA/1976 Particiones: PUERTAS DE ACERO.
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EAS - PORTES TALLAFOCS
EASA - PORTES TALLAFOCS DE FULLES BATENTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EASA71NB,EASA72MS.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Col·locació de porta tallafoc de fusta o metàl·lica, d’accionament manual o automà tic per
termofusible.
S'han considerat els tipus següents:
- Portes de fulles batents
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Comprovació prèvia de que les dimensions del forat i de la porta són compatibles
- Replanteig en el forat de la situació dels elements d'ancoratge
- Fixació del bastiment, de les guies, col·locació del full i dels mecanismes d'apertura.
CONDICIONS GENERALS:
Ha d'estar ben aplomada, a escaire i al nivell previst.
Ha d'obrir i tancar correctament.
Toleràncies d'execució:
- Anivellament: ± 1 mm
- Aplomat:

Un cop finalitzat el muntatge cal realitzar les comprovacions per comprovar el seu correcte
funcionament.
Un cop instal·lat l'element, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials
sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc. i disposició d’aquests per a la correcta
gestió de residus.
Els elements instal·lats, en cas necessari, s’han de protegir per evitar malmetre’ls durant el
muntatge d’altres elements o d’acord amb la DT del fabricant o de la DT del projecte.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
El preu ha d'incloure el replanteig, col·locació de guies rodament i mòduls, i totes les
operacions necessàries pel seu correcte acabament.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EAV - PERSIANES I GELOSIES DE LAMES
EAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Conjunt de lamel·les enllaçades entre sí horitzontalment, col·locades entre guies i
subjectades a un corró que permet aixecar-les.
S'han considerat els tipus de persianes següents:
- Persianes enrotllables d'alumini lacat
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Subministrament de les persianes en conjunts preparats per a muntar
- Introducció de les persianes a les guies
- Subjecció al corró
- Neteja
CONDICIONS GENERALS:
La persiana ha d'obrir i tancar correctament.
La persiana, el corró i els mecanismes d'elevació han de ser accessibles quan la persiana
estigui desenrotllada.
Ha d'estar fixada al corró per mitjà de grapes.
A la lamel·la inferior hi ha d'haver dos tacs com a topalls.
Penetració de la persiana tancada
a l'interior de la caixa de la persiana: >= 10 cm
Franquícia entre la persiana i les guies: 5 mm
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 10 mm
- Horitzontalitat: ± 1 mm
- Aplomat: 2 mm/m (enfora)
- Verticalitat de les cadenes: ± 1 mm
- Franquícia entre la persiana i les guies: ± 1 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
El procés de muntatge no ha de generar obstacles que puguin deteriorar els elements o
dificultar-ne el moviment.
Previament han d'estar muntades les guies i els mecanismes d'elevació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
PERSIANES D'ALUMINI LACAT:
m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, d'acord amb els criteris
següents:
- Amplària i alçària: Múltiples de 5 cm
- Unitats amb superfície < 1,75 m2: S'ha d'amidar 1,75 m2 per unitat
Pàgina: 379
- Amplaria mínima: 1,5 m
Cal prendre el múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui.
A la dimensió de l'alçària cal afegir-hi la dimensió necessària per a arribar a l'eix de
suspensió.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NTE-FDP/1974 Fachadas. Defensas. PERSIANAS
EAV8 - PERSIANES DE LLIBRET D'ALUMINI
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EAV8U0MB.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Persianes de llibret, persianes replegables horitzontalment i gelosies, col· locades sobre
fàbrica.
S'han considerat els tipus següents:
- Persiana de llibret fixa, amb lamel·les fixes o mòbils
- Persiana de llibret practicable, amb lamel·les fixes o mòbils
- Persiana de gelosia amb lamel·les mòbils
S'han considerat els materials següents:
- Alumini lacat
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Fixació dels suports o ancoratges
- Muntatge de la persiana
- Col·locació de mecanismes de tancament i subjecció
CONDICIONS GENERALS:
Han d'estar ben aplomades, sense deformacions dels angles, i al nivell i al plà previstos.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 10 mm
- Nivell previst: ± 5 mm
- Horitzontalitat: ± 1 mm
- Pla previst de la persiana respecte a la paret: ± 2 mm
PERSIANES I GELOSIES PRACTICABLES:
La persiana ha d'obrir i tancar correctament.
Distància entre frontisses:

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Accessoris i material auxiliar dels automatismes d'obertura i tancament de portes o persianes
S'han considerat els elements següents:
- Quadre elèctric de maniobres
- Pany elèctric de clau tubular muntat en caixa
- Caixa per a pany elèctric encastada
- Receptor de radiocomandament dins de caixa estanca, amb antena, per atensió de 220V.
- Emissor de radiocomandament amb pila de 12V.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Quadre elèctric de maniobra:
- Replanteig
- Fixació del quadre
- Muntatge dels mecanismes i connexionat del quadre
- Proves de funcionament
Pany elèctric:
- Muntatge del pany o la caixa i connexionat
Caixa per a pany elèctric:
- Replanteig
- Obertura del forat
- Fixació de la caixa
- Rejuntat de les vores
Receptor de radiocomandament:
- Replanteig
- Fixació del receptor i orientació de l'antena
- Connexionat amb el quadre de maniobra
- Sintonització a la banda correcta
Emissor de radiocomandament:
- Sintonització a la banda correcta amb els interruptors de codis
QUADRE ELÈCTRIC DE MANIOBRA:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Ha d'estar fixat sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos.
Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats.
Tindrà fetes totes les connexions amb els elements de control, els de comandament, els
automatismes de la porta i amb el subministra ment de corrent, d'acord amb la DT, les
instruccions del fabricant i el "Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión".
Alçària des del paviment: 1200 mm
Toleràncies d'execució:
- Posició: ± 30 mm
- Horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm
PANY ELÈCTRIC MUNTAT EN CAIXA:
S'ha d'encastar dins del forat oportú de la caixa.
Ha de quedar fixat a la caixa amb els mecanismes previstos pel fabricant.
Ha de quedar connectat amb el quadre elèctric de comandament, segons l'esquema de la DT i les
instruccions del fabricant.
CAIXA PER A PANY ELÈCTRIC:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Ha d'estar fixada solidament a la paret, enrasada exteriorment amb el parament acabat.
Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats.
Ha de tenir passats els fils que permetran connectar el pany amb el quadre.
Alçària des del paviment: 85 cm
Toleràncies d'execució:
- Posició: ± 30 mm
- Horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm
RECEPTOR DE RADIOCOMANDAMENT:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Ha d'estar fixat sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos.
La col·locació de l'antena s'ha de fer amb la comprovació que rep correctament el senyal de
l'emissor, quan aquest està situat a qualsevol lloc de l'àrea d'actuació.
Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats.
Pàgina: 381
Tindrà fetes les connexions amb l'antena, el quadre de maniobres i el subministrament
elèctric, d'acord amb la DT i les instruccions del fabricant.
Alçària des del paviment: 1200 mm
Toleràncies d'execució:
- Posició: ± 30 mm
- Horitzontalitat i aplomat: ± 3 mm
EMISSOR DE RADIOCOMANDAMENT:
L'emissor tindrà fetes les codificacions d'acord amb el receptor sobre el qual ha d'actuar.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
La seva instal.lació no ha d'alterar les característiques de l'element.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ
EB1 - BARANES
EB14 - PASSAMANS PER A BARANES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EB14B9KD.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Passamans de fusta, d'alumini anoditzat, de llautó o d’acer.
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Subjectat amb cargols sobre travesser superior de les baranes de protecció
- Ancorada a l’obra amb morter de ciment
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Col·locació amb fixacions mecàniques:
- Replanteig
- Fixació dels suports a la base
- Fixació del passamà als suports
Col·locació amb morter:
- Replanteig
- Formació dels caixetins d’ancoratge junt
- Col·locació del passamà i fixació dels ancoratges amb motor
CONDICIONS GENERALS:
El passamà instal·lat ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.
Ha d'estar anivellat, ben aplomat i en la posició prevista en la DT.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 10 mm
- Planor: ± 5 mm
- Aplomat: ± 5 mm/m
COL·LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES:
S'ha de subjectar sòlidament al travesser superior amb fixacions mecàniques.
Els visos de fixació, per la seva posició, han de quedar protegits del contacte directe amb
l'usuari.
COL·LOCAT AMB MORTER:
S’ha de subjectar sòlidament a l’obra amb ancoratges d’acer collats amb morter de ciment
Pórtland, protegits contra la corrosió.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Han d’estar fets els forats a l’obra abans de començar els treballs.
Pàgina: 382

La DF ha d’aprovar el replanteig abans de fixar el passamà.
S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 80 mm d'amplària
entre passamans.
Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant el procés
d’instal·lació, i alhora, han de mantenir l’ aplomat de l’element fins que quedi
definitivament fixat al suport.
COL·LOCAT AMB MORTER:
El material conglomerant amb què es realitzi l’ancoratge s’ha d’utilitzar abans de començar
l’adormiment. Durant l’adormiment no s’han de produir moviments ni vibracions de les peces.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
* NTE-FDB/1976 Fachadas. Defensa. BARANDILLAS
EB15 - BARANES D'ACER INOXIDABLE
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Baranes constituïdes per un conjunt de perfils que formen el bastidor i l’ampit de la barana,
col·locades en la seva posició definitiva i ancorada amb morter de ciment o formigó o amb
fixacions mecàniques.
S'han considerat els tipus següents:
- Baranes d'acer inoxidable ancorades amb morter de ciment o amb fixacions mecàniques
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Barana metàl·lica:
- Replanteig
- Preparació de la base
- Col·locació de la barana i fixació dels ancoratges
CONDICIONS GENERALS:
La protecció instal·lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.
Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la DT.
L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en
el projecte o la indicada per la DF.
En els trams esglaonats, l'esglaonament de la barana s'ha d'efectuar a una distà ncia >= 50 cm
de l'element que provoqui l'esmentada variació d'alçada.
L’estructura pròpia de la barana ha de resistir una força horitzontal, uniformement
distribuïda, que es considerarà aplicada a 1,2 m o sobre la vora superior de l’element, si
aquest està situat a menys alçada. El valor característic de la de força ha de ser de:
- Categoria d’ús C5: 3 kN/m
- Categories d’ús C3, C4, E, F: 1,6 kN/m
- Resta de categories: 0,8 kN/m
(Les categories d’ús es defineixen en l’apartat 3.1.1 del CTE DB SE AE)
La part inferior de les baranes de les escales de les zones destinades al públic en
establiments d’ús comercial o d’ús pú blica concurrència, en zones comunes d’edificis d’ús
residencial habitatge o en escoles infantils, ha d’estar separada una distància de 50 mm com a
màxim de la línea d’inclinació de l’escala.
Toleràncies d'execució:
- Replanteig: ± 10 mm
- Horitzontalitat: ± 5 mm
- Aplomat: ± 5 mm/m
BARANA METÀL.LICA:
Els muntants han de ser verticals.
Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges d'acer collats amb morter de ciment
pòrtland o formigó o amb fixacions mecàniques, protegits contra la corrosió.
Sempre que sigui possible s'han de fixar els travessers superiors a les parets laterals per
mitjà d'ancoratges.
Pàgina: 383
Els trams de la barana han d'estar units, per soldadura si són d'acer o per una peça de
connexió si són d'alumini.
Toleràncies d'execució:
- Alçària: ± 10 mm
- Separació entre muntants: Nul·la
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h.
Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés
d’instal·lació i, alhora, han d e mantenir l'aplomat de l’element fins que quedi fixat
definitivament al suport.
BARANA METÀL.LICA:
Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els
treballs.
Els forats dels ancoratges estaran nets de pols o altres objectes que es puguin haver ficat
des del moment de la seva execució fins al moment de la col·locació dels ancoratges.
La DF ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant.
Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del
sistema i de la distà ncia que hi hagi entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements
resistents.
S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària
entre elements.
ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:
El material conglomerant o adhesiu amb que es realitzi l'ancoratge s'ha d'utilitzar abans de
començar l'adormiment.
Durant l'adormiment no s'han de produir moviments ni vibracions del element.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad de utilización DB-SU.
* NTE-FDB/1976 Fachadas. Defensa. BARANDILLAS
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:
Els punts de control més destacables són els següents:
- Comprovació topogràfica de la situació i col·locació de la barana. Presa de coordenades i
cotes d’un 10% dels punts on es situaran els elements d’ancoratge.
- Inspecció visual de l’estat general de la barana, galvanitzat i ancoratges.
- Comprovació manual de la resistència d’ arrencada en un 10 % dels suports. Es tracta de
moure manualment el suport sense observar desplaçaments a la base de fonamentació.
CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls es realitzaran segons les indicacions de la DF. Els controls es fonamenten en
l’inspecció visual i per tant, en l’experiència de l’inspector en aquest tipus de control.
CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:
Inspecció visual de la unitat acabada.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
En la unitat acabada han de realitzar-se, les comprovacions i probes de servei previstes en
projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.
CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.
EB9 - SENYALITZACIÓ INTERIOR
EB92 - SENYALITZACIÓ INTERIOR
Pàgina: 384

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EB92GU02,EB927FF1.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Plaques de senyalització interior d'edificis i caràcters numèrics per a identificació postal o
altres usos, col·locats en la seva posició definitiva amb el sistema de fixació previst.
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Amb fixacions mecàniques
- Amb adhesiu
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Fixació de l'element
- Neteja
CONDICIONS GENERALS:
L'element de senyalització ha d'estar fixat al suport a la posició indicada a la DT, amb les
modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF.
Ha de tenir col·locats i cargolats tots els visos previstos per la seva fixació.
La cara exterior de la placa ha d'estar en un pla vertical, amb l'aresta superior horitzontal.
El caràcter numèric ha d'estar en un pla vertical i correctament orientat.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Aplomat: ± 1 mm/15 cm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
El parament on s'ha de col·locar ha d'estar totalment acabat.
PLACA DE SENYALITZACIÓ FIXADA MECÀNICAMENT:
No s'han de produir danys a la pintura ni bonys a la planxa durant la col·locació.
No s'ha de foradar la placa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents.
CARÀCTER NUMÈRIC COL·LOCAT AMB ADHESIU:
El parament on s'ha de col·locar ha d'estar net de pols i la seva superfície ha de ser llisa.
L'adhesiu utilitzat ha de ser compatible amb els materials del suport i del caràcter.
No s'ha de tacar el parament de suport amb adhesiu, ni ha de regalimar per sota del caràcter.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
PLACA O CARÀCTER NUMÈRIC:
Unitat de quantitat col·locada, mesurada segons les especificacions de la DT.
VINIL AUTOADHESIU:
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EC - ENVIDRAMENTS
EC1 - VIDRES PLANS
EC1G - VIDRES AÏLLANTS DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EC1G4JSS,EC1G4JMS,EC1G4E01,EC1GVFMM,EC1G4JMM.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Pàgina: 385
Envidrat amb vidre, allotjat en galzes sobre fusta, acer, alumini o PVC o entregat directament
sobre buit d’obra, o millora acú stica de balconera substituint els vidres antics per vidre
laminat.
S'han considerat els tipus següents:
- Vidre aïllant o resistent al foc
S'han considerat les formes de col·locació següents:
- Col·locació amb llistó de vidre
- Col·locació amb perfils conformats de neoprè
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Col·locació amb llistó de vidre:
- Neteja dels perfils de suport
- Aplicació d'una primera capa de màstic en el perímetre
- Col·locació de les falques de recolzament
- Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment
- Aplicació d'un cordó de màstic omplint l'espai entre el vidre i el galze
- Col·locació del llistó perimetral
- Allisat del màstic i neteja final
Col·locació amb perfils conformats de neoprè:
- Neteja dels perfils de suport
- Col·locació del perfil conformat en el perímetre de la fulla de vidre
- Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment
CONDICIONS GENERALS:
Ha d'estar col·locat de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions,
dilatacions o deformacions del suport.
Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament.
No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls.
Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells.
El conjunt ha de ser totalment estanc.
Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior.
Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge.
Els vidres laminars de seguretat o antibala han d'estar col·locats de manera que la cara
exposada a les agressions coincideixi amb la indicada com a tal pel fabricant.
Fletxa del tancament:

Gruix vidre Semiperímetre Franquícia Amplària
2 llunes + cambra d'aire vidre lateral galze
(mm) (m) (mm) (mm)
14 - 18 ± 2,0
19 - 23 ± 2,5
24 - 28 ± 3,0
30 - 32 ± 3,5
34 - 38 4 ± 0,5 ± 4,0
38 ± 4,5
40 - 42 ± 5,0
46 ± 5,5
57 - 59 ± 6,5
63 ± 7,0
73 ± 8,0
75 - 79 ± 8,5
VIDRE TREMPAT:
El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l'obra i no
s'admet cap manufactura posterior.
Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el
metall.
COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE:
Ha de recolzar sobre falques de materials elastòmers o de fusta tractada, col·locades als
extrems de la fusteria i a una distà ncia d'1/10 de la seva llargària.
La llargària de les falques s'ha de determinar d'acord amb el tipus de material i la
superfície del vidre.
El gruix de les falques ha d'estar en relació amb la franquícia lateral i perimetral.
S'ha de fer un segellat continu que garanteixi l'estanquitat a l'aigua i al pas de l'aire.
Amplària de les falques:
- Vidre aïllant: Gruix vidre (2 llunes+cambra d’aire)+ 3 mm
Toleràncies d'execució:
- Amplària de les falques (vidre aïllant):
Gruix vidre Amplària
2 llunes + cambra d'aire falques
(mm) (mm)
14 - 16 ± 1,5
17 - 21 ± 2,0
22 - 26 ± 2,5
27 - 31 ± 3,0
32 - 34 ± 3,5
38 - 40 ± 4,0
42 - 46 ± 4,5
57 - 59 ± 6,0
63 ± 6,5
73 - 75 ± 7,5
79 ± 8,0
COL·LOCACIÓ AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ:
El perfil conformat de neoprè ha de tenir una pressió constant en tota la seva llargària.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Pàgina: 387
S'han de suspendre els treballs de col·locació quan la velocitat del vent superi els 50 km/h i
la temperatura sigui inferior a 0°C.
La posada a l'obra no ha d'alterar les característiques de l'element.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
ENVIDRAT:
m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.
S’han de considerar les respectives dimensions segons els criteris següents, cal prendre el
múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui:
VIDRE AÏLLANT, DE PROTECCIÓ AL FOC, LAMINAR DE SEGURETAT O ANTIBALA:
- Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm
- Unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2 per unitat
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE O AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ:
* UNE 85222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje.
ED - INSTAL.LACIONS D'EVACUACIÓ
ED1 - DESGUASSOS I BAIXANTS
ED11 - DESGUASSOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
ED115271,ED115371,ED115771,ED111B11.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Desguassos d'aparells sanitaris amb tub de plom o PVC, des de l'aparell fins al baixant, caixa
sifònica o clavegueró.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col·locació dels tubs
- Fixació dels tubs
- Col·locació d'accessoris
- Execució d'unions necessàries
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El ramal muntat ha de ser estanc.
No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm.
El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap
punt.
El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha
d'ataconar amb massilla elàstica.
Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent.
Si un desguàs de plom es connecta a un tub de PVC, s'ha de soldar al seu extrem un anell de
llautó. La connexió ha de portar interposat un anell de cautxú i ha de quedar segellada amb
massilla elàstica.
Pendent: >= 2,5%
Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
El procés d’instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
ED5 - DRENATGES
Pàgina: 388

ED5H - CANALS DE FORMIGÓ DE POLÍMERS PER A DRENATGES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
ED5HU003.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Execució de caixa per a drenatges amb canal de peces prefabricades amb bastidor i reixa de
fosa o d’acer, sobre solera de formigó.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
En caixa de formigó:
- Comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació del formigó de la solera
- Muntatge dels mòduls prefabricats
- Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs
- Col·locació del formigó lateral de la caixa
- Col·locació de les reixes
CONDICIONS GENERALS:
La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT.
La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera.
El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb
el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella.
El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat.
La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu.
Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck
Toleràncies d'execució:
- Nivell de la solera: ± 20 mm
- Aplomat total: ± 5 mm
- Planor: ± 5 mm/m
- Escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense
pluja.
No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a
menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.
L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin
disgregacions.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
EE - INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA
EED - EQUIPS DE CABAL VARIABLE DE REFRIGERANT
EEDE - UNITATS INTERIORS PER A CONDUCTES D'EQUIPS DE CABAL VARIABLE
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEDECC20,EEDECC25,EEDECC40,EEDECC50,EEDEC200,EEDECA20,EEDEC125,EEDEUX01.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIÓ:
Equips de cabal variable de refrigerant.
S’han considerat els següents tipus d’aparells:
- Unitats interiors per a conductes muntades superficialment
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Pàgina: 389
- Preparació de la zona de treball
- Replanteig de la unitat d’obra
- Fixació de l’aparell a la bancada o al suport
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Connexió al circuit de control
- Connexió dels tubs del circuit frigorífic
- Connexió a la xarxa de drenatge
- Posada en marxa del equip
- Prova de servei
- Retirada de l'obra dels embalatges, retalls de tubs, etc.
En els aparells connectats a conductes, a més:
- Connexió al conducte
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F.
Ha de quedar fixada sòlidament a l’estructura de suport pels punts previstos a la documentació
tècnica del fabricant i amb el sistema de fixació disposat pel fabricant. No s'han de
transmetre vibracions ni sorolls a l’estructura de suport.
Tots els materials que intervenen en la instal.lació han de ser compatibles entre si. Per
aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d’estar fets amb els materials i
accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.
Els elements de mesura, control, protecció i maniobra s’han d’instal.lar en llocs visibles i
fàcilment accessibles, sense necessitat de desmuntar cap part de la instal.lació,
particularment quan compleixin funcions de seguretat.
Les parts de l’equip que necessitin operacions periòdiques de manteniment han d’estar situades
en emplaçaments que permetin la plena accessibilitat, atenent als requeriments mínims més
exigents entre els marcats per la reglamentació vigent i les recomanacions del fabricant.
Per aquells equips proveïts d’elements que per una o altre raó hagin de quedar ocults, s’ha de
preveure un sistema de fàcil accés per mitjà de portes, mampares, pannells o altres elements.
La situació exacte d’aquests elements d’accés ha de ser indicada durant la fase de muntatge i
quedarà reflectida en els plànols finals de la instal.lació.
Les parts mòbils de l’aparell, com ara ventiladors i comportes, s’han de poder moure
lliurement sense entrar en contacte amb elements de l’obra, el conducte o la pròpia
instal.lació.
Ha d’estar connectat a la xarxa d’alimentació elèctrica, la de protecció elèctrica, i la de
control, amb cables de les seccions i tipus indicats a les instruccions tècniques del
fabricant i que compleixin les especificacions fixades a les seves partides d’obra.
La instal.lació elèctrica de potència i la de control no poden anar sota el mateix conducte.
En cas d’anar muntada sota una canal, aleshores han d’anar en compartiments diferents.
Les connexions elèctriques han d’estar fetes a dintre de les caixes de connexió.
No ha de ser possible el contacte accidental amb les parts elèctricament actives un cop
acabades les feines de muntatge.
Els conductors de fase, el neutre i el de protecció, han de quedar rígidament fixats
mitjançant pressió de cargol als borns de connexió.
No s’han de transmetre esforços entre els elements de la instal.lació elèctrica (tubs, canals
o cables) i els components de l’equip.
Els cables elèctrics han d’entrar als aparells pels punts previstos pel fabricant.
Les connexions dels equips i aparells a les canonades ha d’estar feta de manera que entre la
canonada i l’aparell no es transmeti cap esforç, degut al propi pes i les vibracions.
Les connexions han de ser fàcilment desmuntables per tal de facilitar l'accés a l'equip en cas
de reparació o substitució.
Els aparells han de funcionar sota qualsevol condició de càrrega sense produir vibracions o
sorolls inacceptables.
La prova de servei ha d’estar feta.
APARELLS CONNECTATS A CONDUCTES:
Ha d’estar connectada al conducte al que dóna servei. La unió ha de ser estanca i no s’han de
transmetre esforços entre el conducte i l’equip.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la D.F.
El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant.
S’ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant.
Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.
La seva instal.lació no ha d’alterar les característiques de l’aparell.
S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les
especificades al projecte.
Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents
subministraments.
Pàgina: 390

Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les
rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d’estar preparats d’acord amb el
sistema de connexió que s’hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s’ha d’interposar el
material necessari per a la obtenció d’una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i
pressió de servei.
No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva
unió.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants
com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
RIF 1977 Real Decreto 3099/1977, de 8 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de
Seguridad para Plantas e Instalaciones Frigorificas.
RAP 1979 Real Decreto 1244/1979, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de
Aparatos a Presión.
REBT 2002 Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento
Electrotécnico de Baja Tensión.
RITE 1998 Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE)
y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
RITE 1998 MOD Real Decreto 1218/2002, de 22 de noviembre, por el que se modifica el real
Decreto 1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprobó el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en los Edificios y sus Instrucciones Técnicas Complementaria y se crea la Comisión
Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios
*UNE-EN 60335-1:1997 Seguridad en los aparatos electrodomésticos y análogos. Parte 1:
Requisitos generales.
EEJ - UNITATS CLIMATITZADORES EMISSORES
EEJB - CLIMATITZADORS HORITZONTALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEJBXCLI.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Climatitzadors horitzontals, col·locats encastats en cel rasos i acoblats al conducte.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig de la unitat d’obra
- Fixació de la unitat en el seu emplaçament
- Connexió del circuit d'aigua
- Connexió al conducte
- Connexió del conducte de recollida de condensats, si és el cas
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Connexió al termòstat i altres comandaments, si és el cas
- Posada en marxa de l’equip
- Prova de servei
- Retirada de l’obra dels embalatges, retalls de tubs, etc.
CONDICIONS GENERALS:
Ha de quedar sòlidament fixat en el seu lloc d’emplaçament.
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Ha d’estar connectat al conducte al que dóna servei. La unió amb el conducte ha de ser
estanca.
Ha d’estar connectat al circuit d’aigua de la instal·lació centralitzada de condicionament.
La sortida de condensats, quan n’hi hagi, ha d’estar connectada a la xarxa corresponent.
Totes les unions del circuit d’aigua han de ser estanques.
Ha d’estar connectat a la xarxa d’alimentació i protecció elèctrica.
Si l’aparell no té termòstat intern, aleshores ha de quedar connectat al termòstat ambient.
Si disposa d’altres comandaments, com ara un programador horari, etc. ha de quedar connectat
als mateixos.
L’espai lliure d’accés a l’aparell ha de ser suficient per a permetre d’extreure i manipular
el filtre, i fer el manteniment general de l’aparell.
Pàgina: 391
Les portes d’accés a les bateries i als ventiladors han d’obrir i tancar correctament. Han
d’ajustar amb el bastiment, i han de ser estanques a l’aire.
Les safates que allotgen els filtres han d’obrir i tancar correctament. Ha de ser possible
retirar la safata completament.
Els tubs han d'anar col·locats sobre suports adients.
No s’han de transmetre esforços entre l’aparell i els elements de la instal·lació.
Totes les alimentacions, retorns i desguassos han d'anar convenientment aïllats.
L'aparell ha de funcionar sota qualsevol condició de càrrega sense produir vibracions o
sorolls inacceptables.
Toleràncies d'instal·lació:
- Posició: ± 20 mm
- Nivell: ± 2 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la DF.
La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.
L’estanquitat de les unions s’ha d’aconseguir amb els junts subministrats amb l’equip, o en el
seu defecte amb mètodes aprovats pel fabricant.
Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la del motor del ventilador.
Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.
S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les
especificades al projecte.
No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva
unió.
Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents
subministraments.
No s’han de forçar els tubs ni les boques de connexió en el moment de fer les unions.
Les connexions han de ser fàcilment desmuntables per tal de facilitar l'accés a l'equip en cas
de reparació o substitució.
Els accessoris de l'equip com ara vàlvules, instruments de mesura i control, maniguets
antivibratoris, filtres, etc. han d’instal·lar-se abans de la part desmuntable de connexió,
cap a la xarxa de distribució.
La posada en marxa de l’equip i la prova de servei han de ser fetes per personal
especialitzat.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants
com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
Corrección de errores del Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprueba el
Reglamento de Instalaciones Térmicas de Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas
Complementarias ITE y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los
Edificios.
Real Decreto 1218/2002, de 22 de noviembre, por el que se modifica el real Decreto 1751/1998,
de 31 de julio, por el que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios
y sus Instrucciones Técnicas Complementaria y se crea la Comisión Asesora para las
Instalaciones Térmicas de los Edificios
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
UNE-EN 60335-1:2002 Aparatos electrodomésticos y análogos. Seguridad. Parte 1: Requisitos
generales.
EEK - REIXETES, DIFUSORS, COMPORTES, SILENCIADORS I ACCESSORIS
EEK1 - REIXETES D'IMPULSIÓ O RETORN D'UNA FILERA D'ALETES FIXES HORITZONTALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEK1X002,EEK1X008,EEK1X009,EEK1X010,EEK1X011,EEK1X012,EEK1X003,EEK1XV01.
Pàgina: 392

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIÓ:
Reixetes d'impulsió o retorn d'alumini.
S'han considerat els tipus de col.locació següents:
- Fixades al bastiment
- Recolzades sobre el bastidor
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Reixetes fixades al bastiment:
- Col.locació del bastiment de muntatge
- Fixació de la reixeta al bastiment
Reixetes recolzades sobre bastiment:
- Col.locació de la reixeta a pressió en el seu allotjament
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F.
Ha de quedar plana sobre l'allotjament.
La reixeta fixada al bastiment, ha de quedar sòlidament unida al bastiment de muntatge per
mitjà del marc collat amb visos o a pressió.
La reixeta recolzada sobre el bastiment, ha de quedar situada en el seu allotjament i exercir
una certa pressió. Ha de ser manipulable manualment.
Les toleràncies de posició han de ser les fixades a la partida d'obra del conducte.
Si la unitat terminal de retorn no incorpora cap dispositiu de recollida de brutícia, la seva
part inferior ha de quedar a una distancia mínima de 10 cm del terra.
Si la unitat terminal d'impulsió permet l'entrada d'un cos estrany de grandària superior o
igual a 10 mm, aleshores aquesta ha d'anar col.locada a una distancia mínima de 2 m del terra,
mesurada respecte a la seva part inferior.
2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
La seva instal.lació no ha d'alterar les característiques de l'element.
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la D.F.
La reixeta s'ha d'inspeccionar abans de la seva col.locació.
S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al
projecte.
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
RITE "Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios".
EEKE - TOBERES MODULARS D'ALTA INDUCCIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEKEX003,EEKEX004,EEKEX005,EEKEX001.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Toberes modulars d’alta induccció muntades superficialment sobre conductes.
S’han contemplat els següents tipus de muntatge:
- Toberes muntades sobre conductes circulars
- Toberes muntades sobre conductes de cares planes
La execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:
- Replanteig de la unitat d’obra
- Obertura de la finestra en el conducte i neteja del tall
- Neteja del conducte
Pàgina: 393
- Fixació del suport de les toberes al conducte
- Col-locació de les toberes
- Retirada de l’obra de restes d’embalatges, retalls de conductes, etc.
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Les toleràncies de posició han de ser les fixades a la partida d'obra del conducte.
La unió del bastiment de suport amb el conducte i amb les toberes ha de ser estanca.
El tall de la finestra del conducte a de quedar net i sense revabes.
Si la unitat terminal d'impulsió permet l'entrada d'un cos estrany de grandària superior o
igual a 10 mm, aleshores aquesta ha d'anar col-locada a una distancia mínima de 2 m del terra,
mesurada respecte a la seva part inferior.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la DF.
S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al
projecte.
Els materials s’han d’inspeccionar abans de la seva col-locació.
La seva instal-lació no ha d'alterar les característiques de l'element.
Abans de fer el tall, s’ha de marcar sobre el conducte el recorregut que ha de fer l’eina.
S’han de retirar les virutes i els retalls de l’interior del conducte.
Un cop instal-lat es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara
embalatges, retalls de conductes, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
EEM - VENTILADORS I CAIXES DE VENTILACIÓ
EEM3 - VENTILADORS-EXTRACTORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEM3R100,EEM3R080,EEM3R050,EEM3U001,EEM3X113.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Extractors per a corrent monofàsic o trifàsic, instal·lats.
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Encastats
- Muntats a la finestra
- Muntats en conducte
- Muntats en teulada
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Extractors muntats a la finestra:
- Col·locació del bastiment en el forat del vidre corresponent
- Fixació de l'extractor al bastiment
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Prova de servei
Extractors encastats a la paret:
- Fixació de l'extractor amb tacs i visos al forat corresponent
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Prova de servei
Extractors muntats en conducte:
- Muntat de l’extractor en el tub
- Connexió de la xarxa elèctrica
- Prova de servei
Extractors de teulada:
- Col·locació de l’extractor o dels accessoris de transició en l’orifici corresponent
- Fixació de l’extractor a l’extrem del tub o a l’accessori de transició corresponent
Pàgina: 394

- Connexió a la xarxa elèctrica
- Prova de servei
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
S'ha de connectar a la xarxa d'alimentació elèctrica, i comprovar que la tensió disponible
sigui l'adient. S'ha de comprovar, també, que el sentit de gir és el que li correspon.
La distància entre el pla de la boca de l’extractor i qualsevol obstacle ha de ser superior a
dues vegades el diàmetre equivalent a la boca de descàrrega.
EXTRACTOR MUNTAT EN FINESTRA:
L'extractor muntat a la finestra ha d'anar encastat en un vidre i s'ha de fixar entre el marc
i el bastiment que se subministra juntament amb l'extractor.
EXTRACTOR ENCASTAT A LA PARET:
L'extractor que va encastat a la paret, ha d'anar fixat mitjançant visos i tacs, aprofitant
els forats que hi ha en el marc de l'extractor.
EXTRACTOR MUNTAT EN TUB:
En els extractors muntats en tubs, s’han d’instal·lar un tram de conducte rectilini entre la
boca i la derivació o bifurcació de longitud igual a la longitud eficaç. Els canvis de secció
dels tubs s’han de realitzar a una distància de la boca igual o superior al de la distància
eficaç.
EXTRACTOR DE TEULADA:
El conducte instal·lat ha de tenir el mateix diàmetre que la boca d’aspiració de l’extractor.
És recomanable la instal·lació dels extractors de teulada per sota de la línia del carener.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
EEV - ELEMENTS DE REGULACIÓ I CONTROL PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ,
CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA
EEV3 - CONTROLADORS I ACCESSORIS PER A CONTROLADORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEV33100.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Elements per a la regulació, control, supervisió i gestió d’instal·lacions, muntats i
connectats.
S’han de considerar els següents tipus d’elements:
- Controladors locals
- Pantalles LCD de presa de dades local
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Replanteig de la unitat d’obra
- Col·locació dels controladors i dels seus accessoris en el seu emplaçament
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Connexió al circuit de control
- Prova de servei
- Retirada de l’obra d’embalatges, retalls de cables, etc.
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Els controls només han de ser accessibles al personal tècnic.
Els equips han de quedar instal·lats i en condicions de funcionament.
Ha d’estar feta la prova de servei.
Ha de quedar fixat sòlidament al suport pels punts previstos a les instruccions d’instal·lació
del fabricant.
Les connexions s’han de fer per mitjà de connectors normalitzats.
Pàgina: 395
Han d’estar fetes totes les connexions, tant les dels circuits de control i presa de dades,
com les del circuit d’alimentació. Es faran servir els connectors adequats en cada cas.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la DF.
El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant.
S’ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant.
Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.
S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les
especificades al projecte.
S’ha de comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la dels aparells.
Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents
subministraments.
Les proves i ajustos sobre els equips han de ser fetes per personal especialitzat.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants
com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat realment instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
EEVW - ACCESSORIS PER A INSTAL.LACIONS DE REGULACIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEVW1000.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Programació de controlador i programari per a supervisió de la gestió d’instal·lacions.
S’han considerat els següents tipus d’elements:
- Programació i posada en funcionament de punt de control en el controlador
- Programació i posada en funcionament de punt de control en la pantalla del programa de
supervisió del sistema central
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Projecte de la programació
- Instal·lació de la programació al programari o al controlador
- Prova de servei
- Confecció i lliurament de la documentació i manuals de la programació realitzada
CONDICIONS GENERALS:
Les especificacions, complements i altres característiques especifiques de la programació han
de coincidir amb les indicades a la DT i cal que la DF aprovi prèviament el projecte de
programació del controlador i del programa de supervisió.
Els controls només han de ser accessibles al personal tècnic.
La programació han de quedar instal·lada i en condicions de funcionament.
Ha d’estar feta la prova de servei.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Les tasques de programació han d’estar fetes per personal especialitzat i han de ser
inaccessibles a la resta de personal.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Pàgina: 396

No hi ha normativa de compliment obligatori.
EEVZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A INSTAL.LACIONS DE REGULACIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEVZ1652,EEVZU001.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Elements per a la regulació, control, supervisió i gestió d’instal·lacions, muntats i
connectats.
S’han considerat els següents tipus d’elements:
- Armari metàl·lic de comunicacions
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Replanteig de la unitat d’obra
- Col·locació i anivellament
- Connexió a la xarxa elèctrica
- Prova de servei
- Retirada de l’obra d’embalatges, retalls de cables, etc.
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
L'element ha de quedar fixat sòlidament al parament pels punts previstos a la DT del
fabricant.
La porta ha d'obrir i tancar correctament.
L'armari ha de quedar connectat al conductor de terra.
Toleràncies d'instal·lació:
- Posició: ± 20 mm
- Aplomat: ± 2%
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la DF.
El muntatge s’ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant.
S’ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant.
Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.
S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les
especificades al projecte.
Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents
subministraments.
Les proves i ajustos sobre els equips han de ser fetes per personal especialitzat.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants
com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
EEZ - ELEMENTS ESPECIALS PER A INSTAL.LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I
VENTILACIÓ MECÀNICA
EEZG - CÀRREGA DE GASOS REFRIGERANTS I OLIS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EEZG4001,EEZG4002,EEZG4003,EEZG4004,EEZG4000.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Pàgina: 397
Operacions de càrrega de fluids i gasos en instal·lacions de climatització.
S’han contemplat les partides d’obra següents:
- Càrrega de fluids frigorífics
- Càrrega de gasos frigorífics
- Càrrega d’olis anticongelants per a compressors
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
Càrrega de refrigerants per a instal·lacions de climatització:
- Preparació de la zona de treball
- Connexió dels aparells de mesura i de càrrega
- Càrrega del refrigerant
- Comprovació de la càrrega
- Verificació de l’estanquitat
En la càrrega dels fluids frigorífics
- Preparació de la zona de treball
- Connexió de la bombona de càrrega a la vàlvula d’emplenada del circuit
- Aportació del fluid frigorífic
- Prova de servei
- Neteja dels possibles vessaments i retirada de les restes de materials
En la càrrega d’olis anticongelants per a compressors:
- Preparació de la zona de treball
- Aportació de l’oli anticongelant
- Prova de servei
- Neteja dels possibles vessaments i retirada de les restes de materials
CONDICIONS GENERALS:
L’empresa que realitzi les operacions de manteniment ha de subministrar tota la documentació
que justifiqui les operacions realitzades i que la instal·lació o el component estan en
condicions de ser utilitzat. S’ha d’indicar el periode de vigència de la càrrega.
Els equips han de quedar en condicions de funcionament.
El fluid ha de ser compatible amb tots els elements que conformen la instal·lació.
La prova de servei ha d’estar feta.
CÀRREGA DE FLUIDS FRIGORÍFICS:
La instal·lació ha de quedar emplenada amb la quantitat i tipus de fluid frigorífic
especificats a la DT.
No hi poden haver fuites de fluid en cap punt de la instal·lació.
CÀRREGA D’OLIS ANTICONGELANTS PER A COMPRESSORS:
El compressor ha de quedar omplert amb la quantitat i tipus d’oli especificat a la DT del
fabricant.
No hi poden haver fuites d’oli en cap dels taps d’omplerta o buidat, ni en cap altre part del
compressor.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
L’empresa que realitzi les operacions de càrrega ha de tenir les autoritzacions per a
manipular aquests productes.
S'han d'aturar els treballs en cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50
km/h.
La manipulació de les ampolles s’ha de fer sense perjudicar-les, evitant cops, arrossegaments,
etc.
El fluid s’ha d’introduir al circuit i als components pels punts previstos en la DT.
S’han de recollir i netejar immediatament els vessaments de fluid que es produeixin.
Un cop acabades les tasques d’omplerta de la instal·lació i dels components es procedirà a la
retirada de l’obra dels bidons buits, restes de materials, etc.
CÀRREGA D’OLIS ANTICONGELANTS PER A COMPRESSORS:
En la substitució de l’oli vell, s’ha de respectar el temps d’espera entre l’aturada del
compressor ii la càrrega d’oli especificat a la DT del fabricant.
GASOS REFRIGERANTS:
Les operacions de càrrega s’han de fer seguint les instruccions de la DT del fabricant de
l’aparell i les recomanacions de manipulació del fabricant del fluid.
En cas de fuita de gas refrigerant, s’han d’aturar els treballs.
Un cop acabades les feines de càrrega, es comprovarà la instal·lació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
GASOS REFRIGERANTS:
kg de gas introduït al circuit, amidat segons les especificacions de la DT.
FLUIDS:
Volum de fluid que realment admet la instal·lació o el component, amidat segons les
especificacions de la DT.
Pàgina: 398

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1751/1998, de 31 de julio por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la
Comisión Asesora para las Instalaciones Térmicas de los Edificios.
Real Decreto 1218/2002, de 22 de noviembre, por el que se modifica el real Decreto 1751/1998,
de 31 de julio, por el que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios
y sus Instrucciones Técnicas Complementaria y se crea la Comisión Asesora para las
Instalaciones Térmicas de los Edificios
EF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS
EF1 - TUBS D'ACER NEGRE
EF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EF115222,EF117222,EF11U124.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Instal·lacions de transport i distribució de fluids amb tubs d'acer negre, amb unions
soldades , roscades o amb soldadura helicoïdal i la col·locació d’accessoris en canalitzacions
soterrades amb unions soldades, col·locats superficialment, encastats o al fons de la rasa.
S’ han considerat els graus de dificultat de muntatge per als tubs, següents:
- Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada en llocs
fàcilment accessibles (muntants, instal·lacions d'hidrants, etc.).
- Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris
(distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)
- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de calderes,
instal·lació de bombeig, etc.)
- Sense especificació del grau de dificultat que correspon a una xarxa on es poden donar
trams lineals, equilibrats i amb predomini d'accessoris indistintament al llarg del seu
recorregut (instal·lacions d'obres d'enginyeria civil, etc.)
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Comprovació i preparació del pla de suport (en canalitzacions per soterrar)
- Replanteig de la conducció
- Col·locació de l’element en la seva posició definitiva
- Execució de totes les unions necessàries
- Neteja de la canonada
- Retirada de l’obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc.
No s'inclou, en les instal·lacions sense especificació del grau de dificultat, la col·locació
d'accessoris. La variació del grau de dificultat en els diferents trams de la xarxa no permet
fixar la repercussió d'accessoris; per això, la seva col·locació es considera una unitat
d'obra diferent.
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no
han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada.
Les reduccions de diàmetre, si no s'especifiquen, han de ser excèntriques i s'han de col·locar
enrasades amb les generatrius superiors dels tubs per unir.
Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà
dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris
roscats o soldats).
Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el
corresponent enllaç de con elàstic de compressió.
Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un
pendent mínim de l 0,5% per a possibilitar l'evacuació d'aquests condensats.
La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm.
El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha
d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del
passamurs no hi pot quedar cap accessori.
La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de
qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.
COL·LOCACIÓ SUPERFICIAL:
Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o
paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar
preferentment a prop del paviment o del sostre.
Pàgina: 399
En els trams encastats caldrà protegir els tubs contra la oxidació i especialment evitar el
contacte directe amb el guix o altres productes que deteriorin el ferro.
La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta
separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats.
Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i
l'alineació del tub.
Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar.
Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de
soldar el suport al tub.
La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes.
Distància entre suports:
+------------------------------------------+
¦ Diàmetre ¦ Distància entre suports (m)¦
¦ nominal ¦----------------------------¦
¦ ¦ trams ¦ trams ¦
¦ ¦ verticals ¦ horitzontals ¦
¦-------------¦------------¦---------------¦
¦ 1/8" ¦ 1,8 ¦ 1,5 ¦
¦ 1/4" ¦ 2 ¦ 1,6 ¦
¦ 3/8" ¦ 2,5 ¦ 1,8 ¦
¦ 1/2" - 3/4" ¦ 3 ¦ 2,5 ¦
¦ 1" ¦ 3 ¦ 2,8 ¦
¦1"1/4 - 2" ¦ 3,5 ¦ 3 ¦
¦ 2"1/2 ¦ 4,5 ¦ 3,5 ¦
¦ 3" ¦ 4,5 ¦ 4 ¦
¦ 4" - 5" ¦ 5 ¦ 5 ¦
¦ 6" ¦ 6 ¦ 6 ¦
+------------------------------------------+
Toleràncies d'instal·lació:
- Nivell o aplomat: = 60 cm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops.
Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb
tefló.
Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems.
La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de
càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets.
Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts.
Les femelles de les unions dels ramals embridats s'apretaran amb una clau dinamomètrica fins
el valor indicat a la DT.
Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent
d'olis i greixos i, finalment, aigua.
En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració
bacteriològic després de rentar-la.
COL·LOCACIÓ SOTERRADA:
Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin
algun defecte.
Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i
el nivell freà tic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal
avisar la DF.
Pàgina: 400

Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es
recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat.
El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements.
L'amplària de la rasa ha de ser més gran que el diàmetre de l'element més 60 cm.
Si la canonada té un pendent > 10% s'ha de muntar en sentit ascendent. Si no es pot fer
d'aquesta manera, cal fixar-la provisionalment per evitar el lliscament dels tubs.
Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.
Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure
d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres,
eines de treball, etc.).
Les canonades i les rases s'han de mantenir lliures d'aigua, esgotant amb bomba o deixant
desguassos a l'excavació.
No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa
deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del
reblert de la rasa.
Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer
les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent.
No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF.
Els daus d'ancoratge s'han de fer una vegada enllestida la instal·lació. S'han de col·locar
de forma que els junts de les canonades i dels accessoris siguin accessibles per a la seva
reparació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
TUBS:
m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels
elements o dels punts per connectar.
Aquest criteri inclou les pè rdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin
efectuat.
En les instal·lacions amb grau de dificultat especificat, inclou, a mé s, la repercussió de
les peces especials per col·locar.
COL·LOCACIÓ SOTERRADA:
No s'inclouen en aquest criteri els daus de formigó per a l'ancoratge dels tubs ni les brides
metàl·liques per a la subjecció dels mateixos.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina.
EG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
EG1 - CAIXES I ARMARIS
EG14 - CAIXES PER A QUADRES DE DISTRIBUCIO
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG14X001,EG14X002,EG14X007,EG14X005,EG14X006,EG14U013.
1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIÓ:
Caixes de plàstic o metàl.liques, amb grau de protecció normal, estanca, antihumitat o
antideflagrant, encastades o muntades superficialment.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col.locació i nivellació
CONDICIONS GENERALS:
La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts.
La posició ha de ser la fixada a la D.T.
Si la caixa és metàl.lica, ha de quedar connectada a la connexió a terra.
Toleràncies d'instal.lació:
- Posició ......................................................... ± 20 mm
- Aplomat ............................................................ ± 2%
2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d'instal.lació.
Pàgina: 401
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
"Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."
EG1A - ARMARIS METÀL·LICS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG1AX060,EG1AX0A0.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Armaris amb porta o tapa, encastats, muntats superficialment o fixats a columna.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col·locació i anivellament
CONDICIONS GENERALS:
L'armari ha de quedar fixat sòlidament al parament o a la columna per un mínim de quatre
punts. La columna ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.
La porta ha d'obrir i tancar correctament.
Quan tenen tapa, aquesta ha d'encaixar perfectament en el cos de l'armari.
L'armari ha de quedar connectat al conductor de terra.
La posició ha de ser la fixada a la DT.
Quan es col·loca fixat a columna, aquesta ha de complir les especificacions fixades al seu
plec de condicions.
Toleràncies d'instal·lació:
- Posició: ± 20 mm
- Aplomat: ± 2%
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d’instal·lació.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
EG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES
EG2D - SAFATES METÀL·LIQUES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG2DB8H1,EG2DB8F1,EG2DB8D2.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Safata metàl·lica d'amplària fins a 600 mm i muntada superficialment o fixada amb suports.
S'han considerat els tipus següents:
- Xapa d'acer, cega o perforada
- Reixa d'acer
- Escala de perfil d’acer
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Fixació i nivellació
- Talls finals en corbes i cantonades
Pàgina: 402

CONDICIONS GENERALS:
El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, separades en funció de la cà rrega admissible de
la safata i fixades al parament o al sostre mitjançant perns d'ancoratge o tacs i visos.
Els conductors s’instal·laran a les safates de manera que no es superi la càrrega de treball
admissible declarada pel fabricant.
Les unions, derivacions, canvis de direcció, etc., s'han de fer amb peces que assegurin la
unió dels diferents trams de la safata, fixades amb cargols o reblons.
Han de tenir continuïtat elèctrica segons les especificacions de la norma UNE-EN 61537 i el
REBT. La connexió a terra es farà utilitzant els borns de connexió a terra facilitats pel
fabricant.
Si la instal·lació consta simultániament de cables de potència i cables de dades, els cables
mantindran sempre una distància de separació adequada , i en el cas que cohabitin a la mateixa
safata es col·locaran perfils separadors.
El final de les safates ha d'estar cobert amb tapetes de final de tram.
Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments.
XAPA D’ACER:
Els canvis de direcció i corbes s'han de fer amb una peça d'unió fixada amb cargols i reblons.
Distància entre fixacions: = 30 N
ICP:
Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable.
Ha d'estar localitzat el més aprop possible de l'entrada de la derivació individual.
PIA:
En el cas de vivendes ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les
especificacions dels reglaments.
No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que
els conductors estan sense tensió.
S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als
borns de l’interruptor.
S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la
DT
S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura.
Quan la secció dels conductors o requereixi es faran servir terminals per a fer les
connexions.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres
elèctrics.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
ICP:
UNE 20317:1988 Interruptores automáticos magnetotérmicos, para control de potencia, de 1,5 a
63 A.
UNE 20317/1M:1993 Interruptores automáticos magnetotérmicos para control de potencia de 1,5 A
a 63 A.
PIA:
UNE-EN 60898:1992 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la
protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60898/A1:1993 Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para
la protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60898/A1:1993 ERR Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas
para la protección contra sobreintensidades.
UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DE CAIXA EMMOTLLADA:
UNE-EN 60947-1:2002 Aparamenta de baja tensión. Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
EG42 - INTERRUPTORS DIFERENCIALS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG42429H,EG4242JH,EG42WCRP,EG426C9H,EG42329H,EG4232JH,EG4243JK.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Pàgina: 404

Interruptors automàtics per a actuar per corrent diferencia residual.
S’han contemplat els següents tipus:
- Interruptors automàtics diferencials per a muntar en perfil DIN
- Blocs diferencials per a muntar en perfil DIN per a treballar conjuntament amb interruptors
automàtics magnetotèrmics
- Blocs diferencials de caixa emmotllada per a muntar en perfil DIN o per a muntar adossats a
interruptors automàtics magnetotèrmics, i per a treballar conjuntament amb interruptors
automàtics magnetotèrmics
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col·locació i anivellació
- Connexionat
- Regulació dels paràmetres de funcionament, si és el cas
CONDICIONS GENERALS:
Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents.
Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de
connexió.
Els interruptors han de ser capaç os de funcionar correctament en les condicions normals
exigides en les normes.
Els interruptors que admetin la regulació d’algun paràmetre han d’ estar ajustats a les
condicions del paràmetre exigides en la DT.
Resistència a la tracció de les connexions: >= 30 N
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN:
La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos.
Ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’una caixa o armari. L’interruptor
s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi.
BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀ TICS MAGNETOTÈRMICS:
El bloc diferencial ha de quedar connectat a l’interruptor automà tic amb els conductors que
formen part del mateix bloc. Queda expressament prohibit modificar aquests conductors per a
fer les connexions.
Ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’una caixa o armari. L’interruptor
s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi.
BLOCS DIFERENCIALS DE CAIXA EMMOTLLADA PER A MUNTAR EN PERFIL DIN O PER A MUNTAR ADOSSATS A
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS, I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS:
El bloc diferencial ha de quedar connectat a l’interruptor automà tic amb els conductors que
formen part del mateix bloc. Queda expressament prohibit modificar aquests conductors per a
fer les connexions.
Quan es col·loca a pressió ha d’anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l’interior d’ una
caixa o armari. En aquest cas, l’interruptor s’ha de subjectar pel mecanisme de fixació
disposat per a tal fi.
Quan es col·loca adossat a l’interruptor automàtic, la unió entre ambdós ha d’ estar feta amb
els borns de connexió que incorpora el mateix bloc diferencial.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les
especificacions dels reglaments.
No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que
els conductors estan sense tensió.
S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als
borns de l’interruptor.
S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la
DT
S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura.
Quan la secció dels conductors o requereixi es faran servir terminals per a fer les
connexions.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres
elèctrics.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN:
Pàgina: 405
UNE-EN 61008-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual,
sin dispositivo de protección contra sobreintensidades, para usos domésticos y análogos (ID).
Parte 1: Reglas generales.
BLOCS DIFERENCIALS PER A MUNTAR EN PERFIL DIN I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀ TICS MAGNETOTÈRMICS:
UNE-EN 61008-1:1996 Interruptores automáticos para actuar por corriente diferencial residual,
sin dispositivo de protección contra sobreintensidades, para usos domésticos y análogos (ID).
Parte 1: Reglas generales.
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
BLOCS DIFERENCIALS DE CAIXA EMMOTLLADA PER A MUNTAR EN PERFIL DIN O PER A MUNTAR ADOSSATS A
INTERRUPTORS AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS, I PER A TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB INTERRUPTORS
AUTOMÀTICS MAGNETOTÈRMICS:
UNE-EN 60947-2:1998 Aparamenta de baja tensión. Parte 2: Interruptores automáticos.
EG4R - CONTACTORS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG4R4005,EG4RUCS2,EG4RU004.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Contactor unipolar, bipolar, tripolar o tetrapolar i muntat a pressió o amb cargols.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig de la unitat d'obra
- Fixació i connexió de l'aparell
- Prova de servei
- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de cables, etc
CONDICIONS GENERALS:
La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos.
La seva situació dins del circuit elèctric ha de ser la indicada a DT tant pel que fa
referència a l'esquema com al lay-out.
Quan es col·loca muntat a pressió, ha d'estar muntat a pressió sobre un perfil DIN simètric a
l'interior d'una caixa o armari.
Quan es col·loca muntat amb cargols, ha de quedar fixat sòlidament per dos punts a la placa de
la base del quadre mitjançant visos.
Resistència a la tracció de les connexions: >= 30 N
Toleràncies d'execució:
- Verticalitat: ± 2 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Els interruptors han de muntar-se segons les indicacions del fabricant, i atenent a les
especificacions dels reglaments.
No s’ha de treballar amb tensió a la xarxa. Abans de procedir a la connexió es verificarà que
els conductors estan sense tensió.
S’han d’identificar els conductors de cada fase i neutre per a la seva correcta connexió als
borns de l’interruptor.
S’ha de comprovar que les característiques de l’aparell corresponen a les especificades a la
DT
S’ha de verificar que els conductors quedin aprestats de forma segura.
Quan la secció dels conductors o requereixi es faran servir terminals per a fer les
connexions.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials
sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres
elèctrics.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
UNE-EN 61095:1999 Contactores electromecánicos para usos domésticos y análogos.
Pàgina: 406

EG4W - BORNS DE CONNEXIÓ
EG5 - APARELLS DE MESURA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EG51XT12,EG51XT09,EG55U001.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Aparells de mesura col·locats superficialment o instal·lats en un armari.
S'han considerat les unitats d'obra següents:
- Comptadors monofàsics o trifàsics muntats superficialment.
- Transformador d'intensitat per a aparells de mesura muntat superficialment.
- Amperímetre de ferro mòbil de corrent altern, muntat en un armari.
- Fasímetre d'inducció o electrònic, muntat en un armari.
- Freqüencímetre de làmina vibrant o d'agulla d'escala, encastat a l'armari.
- Rellotge per a tarifes horàries, amb dos contactes per canvi a triple tarifa, muntat
superficialment.
- Vatímetre electrodinàmic monofàsic o trifàsic d'energia activa o reactiva, encastat en un
armari.
- Voltímetre de ferro mòbil o de valor nominal, de corrent altern, muntat en un armari.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig de la unitat d’obra
- Muntatge, fixació i anivellació
- Connexionat
- Retirada de l’obra de les restes d’embalatges, retalls de tubs, cables, etc.
CONDICIONS GENERALS:
El transformador ha de quedar fixat sòlidament per dos punts a la placa de la base del quadre
mitjançant visos.
L’aparell instal·lat en un armari, ha de quedar subjectat sòlidament per mitjà de la seva
fixació posterior a l'orifici de l'armari.
El transformador d’intensitat, ha d'anar connectat a un aparell de mesura adecuat segons les
especificacions del projecte.
Ha de quedar connectat als borns de manera que s'asseguri un contacte eficaç i durable.
La seva situació dins del circuit elèctric ha de ser la indicada a DT tant pel que fa
referència a l'esquema com al lay-out.
Toleràncies d'execució:
- Verticalitat: ± 2 mm
COMPTADOR:
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Individual
- Concentrada
Ha de quedar fixat sòlidament per tres punts a la placa base de la caixa o armari mitjançant
visos.
Els comptadors han d'estar protegits mitjançant dispositius (tapes, etc.) que impedeixin la
seva manipulació.
En cas de col·locació de forma individual el comptador ha de quedar muntat a una alçària
mínima de 150 cm i una màxima de 180 cm.
En cas de col·locació de forma concentrada el comptador ha de quedar muntat a una alçària
mínima de 50 cm i una màxima de 180 cm.
Davant del comptador ha de quedar un espai lliure de 110 cm com a mínim.
RELLOTGE PER A TARIFES HORARIES:
Ha de quedar fixat sòlidament per tres punts a la placa base de la caixa o armari mitjançant
visos.
Els rellotges han d'estar protegits mitjançant dispositius (tapes, etc.) que impedeixen la
seva manipulació.
Els rellotges per a tarifes horàries han d'estar situats junt al comptador sobre el qual
actuen.
TRANSFORMADOR:
Resistència a la tracció de les connexions: >= 30 N
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
Pàgina: 407
Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat
per la DF.
S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al
projecte.
Els materials s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació.
La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements.
La manipulació dels transformadors s'ha de fer sense tensió.
Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants
(embalatges, retalls de cables, etc.).
AMPERÍMETRE, FASÍMETRE, FREQÜENCÍMETRE, VATÍMETRE O VOLTÍMETRE:
Durant el muntatge s'ha de tenir especial cura amb el vidre de l'instrument i que la seva
col·locació no alteri les característiques de l'element indicador.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
La instal·lació inclou la part proporcional de connexionats i accessoris dins dels quadres
elèctrics.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
NORMATIVA GENERAL:
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
TRANSFORMADOR:
UNE-EN 60044-1:2000 Transformadores de medida. Parte 1: Transformadores de intensidad.
EH - INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT
EH6 - LLUMENERES D'EMERGENCIA I SENYALITZACIO
EH61 - LLUMENERES D'EMERGENCIA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EH61U001.
1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
DEFINICIÓ:
Llum d'emergència i senyalització amb làmpada d'incandescència, de 120 fins a 175 lúmens, o de
fluorescència de 175 fins a 300 lúmens, de dues hores d'autonomia, muntat superficialment.
S'han considerat els tipus de col.locació següents:
- Muntades superficialment al sostre
- Muntades superficialment a la paret
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Muntatge, fixació i anivellament
- Connexionat
CONDICIONS GENERALS:
Ha de quedar fixada sòlidament al sostre o a la paret amb visos.
S'ha de connectar a la xarxa d'enllumenat general de corrent altern del local i a la línia de
connexió a terra.
Ha de quedar anivellada en la posició fixada al projecte.
Han de proporcionar al nivell del sól una il.luminació ................ >= 1 lux
Toleràncies d'instal.lació:
- Posició ......................................................... ± 20 mm
Toleràncies per a muntatge superficial a la paret:
- Aplomat .......................................................... ± 2 mm
2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
No hi ha condicions específiques del procés d'instal.lació.
3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Pàgina: 408

Unitat de quantitat instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T.
La instal.lació inclou la làmpada, el cablejat interior i l'equip complert d'encesa en el seu
cas.
4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
"Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."
UNE 20-062-73 "Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia."
UNE 20-392-75 "Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia."
UNE 72-550-85 "Alumbrado de emergencia. Clasificación y definiciones."
UNE 72-551-85 "Alumbrado (de emergencia) de evacuación. Actuación."
UNE 72-552-85 "Alumbrado (de emergencia) de seguridad. Actuación."
UNE 72-553-85 "Alumbrado (de emergencia) de continuidad. Actuación."
NBE CPI-96 "Norma Básica de la Edificación. Condiciones de Protección contra Incendios en los
Edificios."
EJ - INSTAL.LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS
EJ1 - APARELLS SANITARIS
EJ13 - LAVABOS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EJ13Ç22P.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Col·locació i connexió a la xarxa d'evacuació de lavabo de porcellana, de gres esmaltat o de
planxa d'acer.
S'han considerat els tipus de col·locació següents:
- Encastat a un taulell
- Sobre un peu
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Preparació de la zona de treball
- Col·locació del lavabo a l'espai previst
- Connexió a la xarxa d'evacuació
- Connexió a la xarxa d'aigua
CONDICIONS GENERALS:
El lavabo instal·lat ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.
Ha de quedar anivellat en totes dues direccions, a la posició prevista en el projecte.
L'alçària des del nivell del paviment fins el nivell frontal superior del lavabo ha de ser la
reflectida en el projecte, o en el seu defecte, la indicada per la DF.
Si el lavabo es col·loca encastat a un taulell, ha d'estar fixat sòlidament a aquest amb el
sistema indicat pel fabricant.
Si la col·locació és amb suports murals o sobre un peu, el lavabo ha d'estar fixat sòlidament
al parament i recolzat, en el segon cas, sobre el corresponent peu.
L'acord amb el revestiment del parament, i entre el lavabo, el peu i el paviment, o entre el
lavabo i el taulell, segons sigui el cas, ha de quedar rejuntat amb silicona neutra.
S'ha de garantir l'estanquitat de la connexió amb el conducte d'evacuació.
Les conduccions metàl·liques de l'aparell han de dur instal·lada la connexió a terra amb cable
de coure nu, de secció >= 2,5 mm2.
Toleràncies d'instal·lació:
- Nivell: ± 10 mm
- Caiguda frontal respecte al pla horitzontal: = 2,5 mm2.
Toleràncies d'instal·lació:
- Nivell: ± 10 mm
- Horitzontalitat: ± 2 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
COL·LOCAT SOBRE PAVIMENT:
L'urinari ha d'assentar-se sobre les vores de la base, sense encastar la cubeta en el morter.
No ha de substituir-se el morter per guix o ciment.
COL·LOCAT AMB FIXACIONS MURALS:
No s'han de col·locar junts de material endurible a les rosques.
L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA
Pàgina: 410

OPERACIONS DE CONTROL:
Les tasques de control a realitzar són les següents:
- Comprovació de la correcta instal· lació dels materials i equips a l’obra
- Verificació de la correcta execució de la instal·lació segons instruccions de fabricant.
- Realització i emissió d’ informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats, d’acord
amb el que s’especifica a la taula d’assaigs i quantificació dels mateixos.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRA
Es realitzarà l’assaig de cabals mí nims, considerant el funcionament simultani de les
instal·lacions susceptibles de fer-ho a la realitat. Es verificarà: el total de la
instal·lació, per plantes o sectors i per zones humides.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
En cas de deficiències de material o execució, si es pot es menar sense canviar materials,
s’ha de procedir a fer-ho. En cas contrari, s’ha de procedir a canviar tot el material
afectat.
En cas de manca d’elements o discrepà ncies amb el projecte, s’ha de procedir a l’adequació,
d’acord amb el que determini la DF.
EJ4 - ACCESSORIS I COMPLEMENTS DE BANY
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EJ42U010,EJ4ZU020,EJ46U004,EJ46U0MS,EJ46U020.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Accessoris i complements de bany col.locats.
S'han considerat els elements següents:
- Saboneres murals o per encastar al taulell
- Accessoris per a banys adaptats, barres fixes, barres abatibles i seients, col·locats amb
fixacions mecàniques.
- Dispensador de paper col.locat amb fixacions mecàniques
- Porta rotlles col.locat amb fixacions mecàniques
- Tovalloler, col.locat amb fixacions mecàniques
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Saboneres, dispensador de paper, porta rotlles o tovalloler:
- Replanteig
- Muntatge, fixació i anivellament
- Retirada de l'obra dels embalatges i restes de materials
- Accessoris per a banys adaptats:
- Replanteig de la posició de l'element
- Fixació de l'element al parament
- Col·locació dels junts corresponents de l'aparell
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
ACCESSORIS MURALS:
Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que l'ús pel qual
es destina sigui l'òptim.
Toleràncies d'instal·lació:
- Posició: ± 20 mm
SABONERES PER A ENCASTAR AL TAULELL:
La sabonera s'ha fixar al taulell amb els dispositius de subjecció previstos pel fabricant.
ACCESSORIS PER A BANYS ADAPTATS:
S'ha d'assegurar una subjecció sòlida i segura.
L'aparell col·locat ha de quedar fixat mitjançant dos suports com a mínim.
Les barres de suport han d'estar col·locades a una alçada entre 0,70 i 0,75 m, perquè permeti
agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets.
La barra situada al costat de l'espai d'apropament serà batent.
Tots els accessoris i mecanismes han d'estar col·locats a una alçada no superior a 1,40 m i no
inferior a 0,40 m.
Toleràncies d'instal·lació:
- Aplomat (posició vertical): ± 3 mm
- Horitzontalitat (posició horitzontal): ± 3 mm
Pàgina: 411
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
Abans de la seva instal·lació es farà un replanteig.
S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al
projecte.
Un cop col·locat, es procedirà a la retirada de l'obra dels embalatges i restes de materials.
SABONERES PER A ENCASTAR AL TAULELL:
Es tindrà cura de no fer malbé el taulell al apretar els cargols de fixació.
ACCESSORIS PER A BANYS ADAPTATS:
L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
SABONERA, DISPENSADOR DE PAPER TOVALLOLER O PORTA ROTLLES:
No hi ha normativa de compliment obligatori.
ACCESSORIS PER A BANYS ADAPTATS:
Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de
promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del
Codi d'accessibilitat.
EK - INSTAL·LACIONS DE GAS COMBUSTIBLE I ALTRES GASOS I FLUIDS
EK1 - CAMBRES REGULADORES DE PRESSIÓ I CABAL
EK12 - ARMARIS REGULADORS PRESSIÓ MITJANA / PRESSIÓ BAIXA
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EK12UT01,EK12UT05,EK12UT07,EK12UT06,EK12UT02.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Armaris reguladors de pressió mitjana d'entrada i pressió baixa de sortida muntats
superficialment.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col·locació de l'armari
- Connexió a la xarxa elèctrica de terres
- Connexió a la xarxa de subministrament i distribució
CONDICIONS GENERALS:
L'armari ha d'estar situat segons les recomanacions tècniques de la companyia subministradora
i amb ventilació suficient.
La seva col·locació no ha de provocar el seu deteriorament ni ha d'impedir la lliure
circulació de les persones.
La instal·lació ha d'anar aïllada elèctricament.
Ha de quedar correctament connectat a la xarxa de subministrament i distribució.
Ha de quedar feta la prova d'estanquitat.
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
S'ha de netejar l'interior de les canonades i dels elements de pols i impureses.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE 60670-1:2005 Instalaciones receptoras de gas suministradas a una presión máxima de
operación (MOP) inferior o igual a 5 bar. Parte 1: Generalidades.
Pàgina: 412

Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de
distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas
complementarias ICG01 a 11.
Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el Reglamento de Redes y Acometidas de
Combustibles Gaseosos e instrucciones MIG.
Decreto 2913/1973, de 26 de octubre (Industria), por el que se aprueba el Reglamento General
del Servicio público de Gases Combustibles.
EL - INSTAL.LACIONS DE TRANSPORT
EL6 - ASCENSORS ELÈCTRICS D'ADHERÈNCIA PER A MINUSVÀLIDS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EL69A2P1,EL69A2BM.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Aparells elevadors amb tracció elèctrica instal·lats de forma permanent.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Col·locació de guies i cables de tracció
- Col·locació d'amortidors de fossat
- Col·locació de contrapesos
- Col·locació de portes d'accés
- Col·locació del grup tractor i connexions elèctriques
- Col·locació del quadre i cable de maniobra i connexions elèctriques
- Col·locació del bastidor i cabina amb acabats
- Col·locació de portes de cabina
- Col·locació del limitador de velocitat i paracaigudes
- Col·locació de la botonera de cabina i connexions elèctriques
- Col·locació de les botoneres de pis i connexions elèctriques
- Col·locació del selector de parades i connexions elèctriques
- Prova de servei de l'instal·lació
CONDICIONS GENERALS:
Les guies han d'anar fixades a l'estructura de l'edifici amb suports i brides que les
subjectin per la base. Han de tenir una franquícia suficient que permeti els moviments propis
de l'estructura.
Els acoblaments entre perfils han de ser encadellats pels extrems i s'han de col·locar plaques
d'unió cargolades a les bases de les guies.
Els extrems dels cables han de ser fixats a la cabina, al contrapès i als punts de suspensió
per material fos, amarraments de falca d'apretat automàtic, tres abraçadores com a mínim o en
el seu cas grapes o maniguets per cables.
Els amortidors han de ser col·locats a l'extrem inferior del recorregut de la cabina i el
contrapès.
Els amortidors del fossat han de ser capaços de parar la cabina i el contrapès si cal i aniran
soldats a una placa base.
El funcionament de l'ascensor ha d'estar subordinat al retorn dels amortidors a la seva
posició normal.
El grup tractor ha d'anar col·locat a la part superior del recorregut en una cambra d'ús
exclusiu.
El grup tractor ha d'estar muntat sobre un bastidor de perfils d'acer de la resistència
adequada i proveït dels dispositius antivibratoris necessaris.
L'armari elèctric de maniobra situat a la cambra de maquinària s'ha d'ancorar o recolzar
mitjançant suports antivibratoris.
El quadre de maniobra, la cabina i els comandaments exteriors han de quedar connectats
elèctricament entre si.
El limitador de velocitat ha d'anar col·locat a la part superior del recorregut.
El paracaigudes ha d'anar col·locat a la part inferior de la cabina.
La botonera de cabina ha d'anar fixada a la paret i ben anivellada.
La botonera ha d'anar col·locada en posició horitzontal i a l'alçària adequada als seus
usuaris.
Les botoneres de pis han d'anar encastades a la paret de cada replà, anivellades i a prop de
la porta d'accés de l'aparell elevador corresponent.
Les botoneres han d'anar col·locades de manera que cap peça sota tensió elèctrica sigui
accessible a l'usuari.
Els selectors de parades han d'anar fixats a la paret del buit a l'alçada necessària de cada
planta per a aturar la cabina al nivell del pis corresponent.
Pàgina: 413
Distància horitzontal contrapès - cabina o elements sobresortints: >= 5 cm
Distància horitzontal contrapès - paret: >= 3 cm
Toleràncies:
- Desplom de les portes d'accés respecte les verticals del llindar de la cabina:

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EMD62225.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Conductors blindats i apantallats col·locats en tub.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Introducció del cable dins el tub de protecció.
- Connexió al circuit de detecció corresponent.
CONDICIONS GENERALS:
La posició ha de ser la reflectida al projecte o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
La seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment.
El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i les de mecanismes.
No hi ha d'haver empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i les de
mecanismes.
Els empalmaments i les derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió (ITC-MIE-BT-
019).
Penetració del conductor dins les caixes >= 10 cm.
Toleràncies d'instal·lació:
Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos
dels elements per connectar.
Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls, així com l'excés
previst per a les connexions.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
EMDB - RÈTOLS PER A SENYALITZACIÓ
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EMDBU005.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Plaques de senyalització de vies d’evacuació d’interior d'edificis, col·locats en la seva
posició definitiva amb fixacions mecàniques.
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Replanteig
- Fixació de l'element
- Neteja
CONDICIONS GENERALS:
L'element de senyalització ha d'estar fixat al suport a la posició indicada a la DT, amb les
modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF.
Ha de tenir col·locats i cargolats tots els visos previstos per la seva fixació.
La cara exterior de la placa ha d'estar en un pla vertical, amb l'aresta superior horitzontal.
El caràcter numèric ha d'estar en un pla vertical i correctament orientat.
Toleràncies d'execució:
- Nivell: ± 5 mm
- Aplomat: ± 1 mm/15 cm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Pàgina: 415
CONDICIONS GENERALS:
El parament on s'ha de col·locar ha d'estar totalment acabat.
No s'han de produir danys a la pintura ni bonys a la planxa durant la col·locació.
No s'ha de foradar la placa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat col·locada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización.
UNE 23034:1988 Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de evacuación.
EN - VÀLVULES, FILTRES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ
EN7 - VÀLVULES DE REGULACIÓ
EN71 - VÀLVULES DE TRES VIES MOTORITZADES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
EN712445,EN71U001.
1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES
Vàlvules de regulació de multivies motoritzades, muntades roscades entre tubs.
S'han considerat els tipus següents:
- Vàlvula de tres vies
- Vàlvula de quatre vies
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
- Neteja de les rosques i de l'interior dels tubs
- Preparació de les unions amb cintes
- Connexió de la vàlvula a la xarxa de subministrament
- Connexió del motor a la xarxa elèctrica
- Prova de servei
CONDICIONS GENERALS:
S'ha de connectar la vàlvula a la xarxa corresponent i el motor a la línia d'alimentació
elèctrica.
Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats.
Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball.
La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.
Toleràncies d'instal·lació:
- Posició: ± 30 mm
2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades.
L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca.
Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques
d'unió.
Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules nomé s s'han de treure en el
moment d'executar les unions.
Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials
sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.
Ha de quedar feta la prova de servei, segons les especificacions de la DT i aprovada per la
DF.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.
4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en los Edificios. (RITE)
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión. REBT 2002
Pàgina: 416

document IV_ PLEC DE CONDICIONS

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA” exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

ÍNDEX
- Amidaments
- Justificació de Preus
- Quadre de Preus I
- Quadre de Preus II
- Pressupost
- Resum de Pressupost
document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

EUR
EUR

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
% s =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________

€
______________________________________________________________________________________________________________
€
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€

______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
x =
x =
x =
x =
x =

x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =

x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =

€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =

x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =

x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =

x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
x =

€
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
x =

€
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

R x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =

€
x =
€
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =

€
/R x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
€
x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€

______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________

€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________

€
______________________________________________________________________________________________________________
€
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
x =
€
/R x =
x =
€

R x =
x =
x =
€
/R x =
x =
x =
€
/R x =
x =
x =
€
/R x =

x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
x =

€
/R x =
x =
€
/R x =
x =
€
/R x =
x =
€
x =
€
/R x =
x =

€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =

€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =

€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =

R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =

R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =

€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =

R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
% s =
€
/R x =

R x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
x =
€
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
x =

% s =
€
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =

€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
x =
€
x =
€
/R x =
x =

€
/R x =
x =
€
/R x =
x =
€
x =
€
/R x =
x =

€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =
% s =
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
€
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =

€
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
€
x =

€
/R x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
€
/R x =

€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
/R x =
/R x =

€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =

€
x =
x =
€
x =
€
x =
x =
x =
x =
€

x =
€
x =
x =
x =
x =
€
x =
x =
€
x =
x =

€
x =
€
x =
x =
€
x =
x =
x =
x =
x =
€

x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
x =
x =
€

R x =
/R x =
x =
x =
€
x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
/R x =
x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =

x =
x =
x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
______________________________________________________________________________________________________________
€

______________________________________________________________________________________________________________
€
______________________________________________________________________________________________________________
€
x =
€
/R x =
€
/R x =
€
/R x =
x =
€
/R x =
€

R x =
/R x =
/R x =
x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =
/R x =
€
/R x =

€
€
€
€
€
€
€
€

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
Carlos LLinàs
Arquitecte
AMB

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€

€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
€
Carlos LLinàs
Arquitecte
AMB
€

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

LA CAPSA. EL PRAT DE LLOBREGAT
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL.......................................................................... 1.557.098,35
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE
1.557.098,35
13 % DESPESES GENERALS SOBRE 1.557.098,35........................................................ 202.422,79
6 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 1.557.098,35........................................................... 93.425,90
21 % IVA SOBRE 1.852.947,04.......................................................................................... 389.118,88
TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS
Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a
dos milions dos-cents quaranta-dos mil seixanta-cinc euros amb noranta-dos cèntims
Carlos LLinàs
Arquitecte
AMB
2.242.065,92

document V_ AMIDAMENTS I PRESSUPOST

document VI_ ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA DE L’EDIFICI POLIVALENT
“LA CAPSA” exp.1212/12
El Prat del Llobregat

document VI_ ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Memoria Estudio de Seguridad
PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
D, Wilson Miller Urcariegui
Ing. Técnico de Obras Públicas
PAYMACOTAS
Sant Cugat del Vallés, Septiembre de 2012

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Índice general
1. Datos generales de la organización
2. Descripción de la obra
2.1. Datos generales del proyecto y de la obra
2.2. Tipología de la obra a construir
2.3. Descripción del estado actual del espacio donde se va a ejecutar la obra
2.4. Condiciones del entorno de la obra que influyen en la prevención de riesgos laborales
2.4.1. Objetivos prevencionistas
2.4.2. Condiciones de los accesos y vías de acceso a la obra
2.4.3. Líneas eléctricas aéreas en tensión
2.4.4. Estado de las medianeras
2.4.5. Interferencia con otras edificaciones
2.4.6. Servidumbres de paso
2.4.7. Servicios afectados por las obras
2.4.8. Actividades fuera del perímetro de la obra
2.4.9. Daños a terceros
2.4.10. Superficie del área de la obra (m2) y lindes
3. Justificación documental
3.1. Justificación del Estudio de Seguridad y Salud
3.2. Objetivos del Estudio de Seguridad
4. Deberes, obligaciones y compromisos
5. Principios básicos de la actividad preventiva de esta obra
6. Prevención de riesgos
6.1. Análisis de los métodos de ejecución y de los materiales y equipos a utilizar
6.1.1. Operaciones previas a la ejecución de la obra
6.1.2. Relación de unidades de obra previstas
6.1.3. Oficios intervinientes en la obra y cuya intervención es objeto de prevención de
riesgos
6.1.4. Medios auxiliares previstos para la ejecución de la obra
6.1.5. Maquinaria prevista para la ejecución de la obra
6.1.6. Relación de talleres y almacenes
6.1.7. Relación de protecciones colectivas y señalización
6.1.8. Relación de equipos de protección individual
6.1.9. Relación de servicios sanitarios y comunes
6.1.10. Relación de materiales
6.2. Identificación de riesgos y evaluación de la eficacia de las protecciones técnicas y
medidas preventivas establecidas, según los métodos y sistemas de ejecución previstos
en el proyecto
6.2.1. Método empleado en la evaluación de riesgos
6.2.2. Instalaciones provisionales de obra
6.2.3. Energías de la obra
Aire comprimido
Combustibles líquidos (Gasóleo y Gasolina)
Electricidad
Esfuerzo humano
6.2.4. Unidades de obra
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Antes de la demolición -
1
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Apuntalamientos y apeos
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Antes de la demolición - Instalación
de andamios
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Estructuras y cimentaciones - Demolición losa de hormigón armado
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Estructuras y cimentaciones - Demolición de muros
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Fachadas y particiones - Demolición tabique
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Revestimientos - Picado revestimientos
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Revestimientos - Picado alicatado
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a
elemento - Revestimientos - Demolición falso techo
Edificación - Carpinterías - Puertas - Madera
Edificación - Carpinterías - Puertas - Plástico
Edificación - Carpinterías - Puertas - Vidrio
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Aleaciones ligeras - Aluminio - Lacado -
Abatible
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Aleaciones ligeras - Aluminio - Lacado -
Corredera
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Madera
Edificación - Carpinterías - Cerrajería y accesorios
Edificación - Carpinterías - Persianas
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Megafonía
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Radio - TV - Colocación de antena para
recepción de TV y antena parabólica
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Radio - TV - Montaje de equipos de
amplificación, mezcla y bases en interior de vivienda
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Interfonía y video
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Sistema de cerraduría eléctrica por
tarjeta
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Redes de datos
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Radiodifusión sonora y televisión
terrenales
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Telefonía
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Red digital de servicios
integrados
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Sistema todo aire
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Rejillas y difusores
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Conductos de
chapa
Edificación - Instalaciones - Climatización - Calefacción - Bomba de calor
Edificación - Aislamientos - Termoacústicos - Planchas rígidas o semirígidas
Edificación - Aislamientos - Termoacústicos - Rellenos
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Alicatados - Azulejo
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Alicatados - Gres porcelanico
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Al temple
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Plástica
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Barnices
6.2.5. Servicios sanitarios y comunes de los que está dotado este centro de trabajo
2

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Servicios higiénicos
Vestuario
Comedor
Botiquín
6.2.6. Talleres
Carpintería de madera
6.2.7. Almacenes
Máquinas herramienta
Acopios - Maderas
Acopios - Escombros
7. Equipos técnicos
7.1. Maquinaria de obra
7.1.1. Maquinaria de elevación
Maquinillo con apoyo en trípode apuntado
Maquinillo anclado mediante puntal
Camión grúa descarga
Camión grúa hidráulica telescópica
Plataforma de tijera
Plataforma elevadora
7.1.2. Maquinaria de transporte
Camión transporte
Camión contenedor
Carretilla transportadora
Camión góndola
7.1.3. Maquinaria compactación y extendido
Pisón neumático
7.1.4. Pequeña maquinaria
Sierra circular
Pulidora
Cortadora material cerámico
Cortadora metal
Radiales eléctricas
Grupo electrógeno
Soldadura eléctrica
Soldadura oxiacetilénica
Guillotina
Taladros neumáticos
Taladros eléctricos
Taladros de batería
Compresor
Atornilladores eléctricos
Atornilladores de batería
Llaves de impacto neumáticas
Clavadoras neumáticas para madera
Grapadoras neumáticas
Amoladoras
Ingleteadoras
Cepillos eléctricos
Lijadoras de banda
3
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Pistolas de aire caliente
Martillo rompedor
Martillo demoledor
Martillo perforador
Martillo neumático
Herramientas manuales
7.2. Medios auxiliares
7.2.1. Andamios en general
7.2.2. Andamios de borriquetas
7.2.3. Andamios metálicos tubulares europeos
7.2.4. Andamios sobre ruedas
7.2.5. Andamios motorizados colgantes
7.2.6. Escalera de mano
7.2.7. Contenedores
7.2.8. Eslingas de acero (cables, cadenas, etc...)
7.2.9. Bateas
7.2.10. Carretón o carretilla de mano
7.2.11. Carretón rodante para arrastre de perfilería
8. EPIs
8.1. Protección auditiva
8.1.1. Orejeras
8.1.2. Tapones
8.2. Protección de la cabeza
8.2.1. Cascos de protección (para la construcción)
8.3. Protección contra caídas
8.3.1. Sistemas
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Dispositivos del sistema
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Elementos de amarre
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Conectores
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Arneses anticaídas
8.4. Protección de la cara y de los ojos
8.4.1. Protección ocular. Uso general
8.4.2. Protección ocular
Arco eléctrico y de cortocircuito
Gas y polvo fino
8.5. Protección de manos y brazos
8.5.1. Guantes de protección contra riesgos mecánicos de uso general
8.6. Protección de pies y piernas
8.6.1. Calzado de uso general
Calzado de seguridad de uso profesional (200 J)
8.7. Vestuario de protección
8.7.1. Ropa de protección contra el frío -50°C < T ambiente < -5°C
9. Protecciones colectivas
9.1. Vallado de obra
9.2. Barandilla de seguridad tipo ayuntamiento
9.3. Señalización
9.4. Balizas
9.5. Instalación eléctrica provisional
9.6. Toma de tierra
4

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
9.7. Redes
9.7.1. Red de seguridad para uso horizontal
9.7.2. Red de seguridad para barandillas
9.7.3. Red vertical
9.8. Cable fiador de seguridad
9.9. Eslingas de seguridad
9.10. Protector de andamios
10. Materiales
10.1. Cerámicas
10.1.1. Baldosas
10.1.2. Grés
10.1.3. Ladrillos
10.2. Aglomerantes
10.2.1. Cemento
10.2.2. Yeso
10.2.3. Lechada
10.2.4. Escayola
10.3. Morteros
10.3.1. Mortero de cemento
10.3.2. Mortero de cola
10.3.3. Mortero de yeso
10.4. Hormigones
10.4.1. Hormigón in-situ
10.5. Hormigón armado
10.5.1. Hormigón armado
10.6. Acero
10.6.1. Chapa
10.6.2. Perfiles metálicos
10.7. Metales
10.7.1. Aluminio
10.8. Maderas
10.8.1. Perfiles de madera
10.8.2. Entarimados
10.8.3. Maderas
10.8.4. Tableros aglomerados
10.8.5. Tableros DM
10.9. Gomas, plásticos
10.9.1. Tubos de PVC
10.9.2. Tubos de polietileno
10.10. Pinturas
10.10.1. Pinturas
10.10.2. Barnices
10.11. Unión, fijación y sellado
10.11.1. Adhesivos
10.11.2. Juntas especiales
10.11.3. Resinas epoxi
10.11.4. Silicona
10.11.5. Poliuretano
10.11.6. Masillas
5
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.12. Vidrios
10.12.1. Vidrios
10.12.2. Vidrios laminados
10.12.3. Vidrios templados
10.13. Carpintería
10.13.1. Aleaciones ligeras
10.13.2. Maderas
10.14. Termoacústicos
10.14.1. Corchos
10.14.2. Fibras de vidrio
10.14.3. Lanas minerales
10.14.4. Minerales expandidos
10.14.5. Poliestireno
10.14.6. Poliuretano
10.15. Combustibles
10.15.1. Gasóleo
11. Previsiones e informaciones para trabajos posteriores
11.1. Medidas preventivas y de protección
11.1.1. Objeto
11.1.2. Análisis de riesgos en la edificación
Trabajos de recym en fachadas a poca altura
Trabajos de recym en fachadas a gran altura
Trabajos en balcones
Trabajos en paredes de patios abiertos
Trabajos de recym en máquinas y equipos interiores
11.1.3. Prevenciones
Riesgo y prevención
Sistemas de higiene y confort
Sistemas de información y señalización
12. Sistema decidido para controlar la seguridad durante la ejecución de la obra
12.1. Criterios para establecer el seguimiento del Plan de Seguridad
13. Sistema decidido para Formar e informar a los trabajadores
13.1. Criterios generales
14. Fichas
14.1. Oficios
14.1.1. Operador de electricidad
14.1.2. Trabajos en estructuras de hormigón armado
14.1.3. Trabajos en revestimientos
Enlucido de mortero
Pinturas
Falso techo de escayola
14.1.4. Trabajos en pavimentos
Hormigón impreso
14.1.5. Trabajos en pinturas
Plástica lisa
14.1.6. Carpintero
De madera
De vidrio
Montaje de cristales
6

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
14.1.7. Instaladores
Abastecimiento de agua
Alta tensión
Baja tensión
Telefonía
Gas
Ascensores y montacargas
Fontanería
Eléctricos
Audiovisuales
Aire acondicionado
Calefacción
14.1.8. Trabajos urbanos
Mobiliario urbano
14.2. Operadores de maquinaria de obra
14.2.1. Maquinaria de transporte de tierras
Camión transporte
Camión dumper
14.3. Operadores de pequeña maquinaria
14.3.1. Sierra circular
14.3.2. Pistola clavadora
14.3.3. Amoladoras
14.3.4. Hormigonera eléctrica
14.3.5. Vibradores
14.3.6. Grupos electrógenos
14.3.7. Soldadura eléctrica
14.3.8. Herramientas manuales
14.3.9. Cortadora material cerámico
14.3.10. Martillo demoledor
14.3.11. Pistola grapadora
14.3.12. Martillo perforador
14.3.13. Martillo neumático
14.3.14. Compresor
7
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1. Datos generales de la organización
Datos promotor:
Nombre o razón social ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Teléfono 932235151
Dirección Edifici A, Carrer 60
Población Barcelona
Código postal 08040
Provincia Barcelona
Definiciones de los puestos de trabajo:
Definición del puesto Nº Funciones
Albañil 1
Alicatador 1
Arquitecto Técnico 1
Capataz construcción 1
Carpintero 1
Cerrajero 1
Electricista 1
Especialista en lampisteria 1
Especialista en reproducciones 1
Fontanero 1
Gruista 1
Ingeniero Técnico 1
Instalador de Aire acondicionado 1
Instalador de Calefacción 1
Instalador de Fontanería 1
Instalador de Gas 1
Instalador de Telecomunicaciones 1
Instalador eléctrico 1
Jefe de obra 1
Montador especialista de
andamios
Oficial 1
Peón 1
Pintor 1
Soldador 1
Vidriero 1
1
8

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
2. Descripción de la obra
2.1. Datos generales del proyecto y de la obra
Descripción del Proyecto y de la
obra sobre la que se trabaja
PROJECTE DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Situación de la obra a construir EL PRAT DE LLOBREGAT
Técnico autor del proyecto Carlos Llinás Carmona, Arquitecte
Autor de Estudio de Seguridad y
Salud
Wilson Miller Urcariegui
Número medio mensual de trabajadores previsto en la obra:
A efectos del cálculo de "Equipos de protección individual" así como de las "Instalaciones y servicios
de Higiene y Bienestar" necesarios, se tendrá en cuenta el número de trabajadores medios
empleados, el cual es el que se especifica en la tabla siguiente :
Presupuesto de ejecución por contrata PEC (Euros) 2092727
Porcentaje de mano de obra 37
Número de años previsto 1
Precio medio de la hora 22
Número de horas trabajadas por año 1738
Número de trabajadores previsto en obra 21
2.2. Tipología de la obra a construir
El presente proyecto tiene por objeto la reforma y rehabilitación del edificio para adecuarse al
programa funcional redactado por los Servicios del Ayuntamiento, incorporando unas nuevas
instalaciones de climatización, electricidad, voz y datos. En este programa se tiene previsto un uso
mayoritariamente para conciertos, ensayos, grabaciones y enseñamiento de música moderna,
preferentemente electrificada. Por lo tanto será necesario también un tratamiento acústico ajeno de
los espacios existentes y nuevos.
La rehabilitación de las fachadas tiene por objeto, de manera genérica, la reposición de materiales
deteriorados durante el tiempo de cerramiento del edificio, así como la colocación de nuevos
aislamientos derivados de nuevos usos de los espacios.
El espacio exterior se tratará con la intensión de recuperar el estado previo en las obras
encomendadas, con un uso que podría contemplar actividades musicales al aire libre, vinculadas
también con el propio edificio.
La superficie construida del edificio es de 1.613 m2.
La superficie de los espacios exteriores adyacentes, Plaza Joan García Nieto es de 5282 m2.
9
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
2.3. Descripción del estado actual del espacio donde se va a
ejecutar la obra
El edificio ocupa la zona norte del solar, con una configuración lineal en planta, en la sala polivalente
esta situada al centre ayudando a formalizar dos patios o pequeñas plazas donde se acceden al bar
y la zona de oficinas, o bien directamente al vestíbulo de la sala o las dependencias del
Ayuntamiento.
Se desarrollan en dos plantas, comunicadas por núcleos de escaleras conectadas a los accesos
mencionados. En la planta baja se encuentra actualmente el bar, la sala polivalente, los bucks para
ensayos de los grupos y un estudio de grabación, además de la sala de conciertos y los servicios
para el público. En la planta primera es encuentran actualmente espacios destinados anteriormente a
entidades, aulas y diferentes grupos de lavabos, despachos y una sala para el Rack. Bajo la
prolongación de la cubierta de la sala polivalente, se encuentra la cámara de instalaciones, con la
caldera y las maquinas de climatización.
Para el desarrollo del nuevo programa funcional y resolver problemas derivados de la nueva puesta
en marcha del equipamiento la propuesta contempla diversas actuaciones al edificio tanto interior
como exterior.
Cambios en la distribución actual, remodelación de las instalaciones, tratamiento acústico de los
cerramientos y revestimientos, rehabilitación de las fachadas y reparación del espacio exterior, la
Plaza Joan García Nieto.
2.4. Condiciones del entorno de la obra que influyen en la
prevención de riesgos laborales
2.4.1. Objetivos prevencionistas
10

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Un número elevado de accidentes en la obra son originados por las interferencias realizadas con las
canalizaciones, conducciones e instalaciones que cruzan por la obra o están en sus inmediaciones.
En este apartado se especifican todas aquellas condiciones del entorno de la obra que hay que
tener presente, - algunas de las cuales son detalladas en los planos - y que van a permitir valorar y
delimitar los riesgos que pueden originar.
2.4.2. Condiciones de los accesos y vías de acceso a la obra
Los accesos se encuentran definidos y accesibles. Actualmente las obras de la Línea 9 del Metro
están prácticamente finalizadas.
2.4.3. Líneas eléctricas aéreas en tensión
A fecha de redacción del presente Estudio no existen interferencias de líneas eléctricas aéreas.
2.4.4. Estado de las medianeras
No se ha descritos trabajos en la zonas de medianera, ya que la obra solo tiene una medianera y el
otro lado es una zona solar que se encuentra sin construcción actualmente.
2.4.5. Interferencia con otras edificaciones
Actualmente colinda con la urbanización de la obra de la Línea 9 del Metro de Barcelona, dicha zona
se encuentra delimitada con un vallado metálico en todo su perímetro. No se realiza ninguna
actividad laboral en dicha zona.
2.4.6. Servidumbres de paso
La rehabilitación del edificio actual colinda con las dependencias del Ayuntamiento, por lo que se
deberá delimitar la zona a rehabilitar y la que esta en servicio publico. Se deberá disponer de las
11
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
protecciones y los medios de seguridad para evitar el ingreso de terceras personas en el área de
trabajo.
2.4.7. Servicios afectados por las obras
La obra no afectará a ningún servicio público ó privado, si en caso lo requiera se procederá a realizar
los respectivos procedimientos de seguridad con las riesgos y medidas preventivas para dicha
actividad.
2.4.8. Actividades fuera del perímetro de la obra
No se tiene previsto realizar actividades fuera del recinto de la obra, porque actualmente la obra se
encuentra delimitada con chapa metálica en todo su perímetro. Las actividades de carga y descarga
se realizarán dentro de la zona de obras, señalizando adecuadamente las zonas de reservas.
Los transportes a vertederos deberá comunicarse los riesgos en el itinerario de recorrido,
especificando las actuaciones orientadas a prevenirlos, tales como: Tapado de la carga, atado y
fijación de elementos de que podrían desprenderse, etc.
2.4.9. Daños a terceros
Los daños a terceros en esta obra se pueden presentar por dos motivos:
• Por las restricciones a la circulación de vehículos, al tener que realizar desvíos provisionales y
pasos alternativos.
• Por la circulación de terceras personas ajenas a la misma una vez iniciados los trabajos.
Para prevenir estos riesgos, en la obra se considerarán las siguientes zonas:
a) Zona de trabajo: aquella zona donde realizan las operaciones y maniobran máquinas, vehículos y
operarios.
b) Zona de peligro: se trata de una franja de cinco metros alrededor de la zona de trabajo.
Los riesgos que pueden causar daños a terceros, se estiman que pueden ser:
• Caída al mismo nivel.
• Caída de objetos y materiales.
12

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Atropello.
• Polvo
• Ruido.
Para evitar que estos daños se produzcan, en la obra se tomarán las siguientes medidas:
• Se impedirá el acceso a la zona de trabajo de personas ajenas a la obra.
• Se colocará en la zona de peligro, cintas de balizamiento que delimiten el paso.
• Para evitar posibles accidentes a terceros, se colocarán las oportunas señales de advertencia de
salida de camiones y de limitación de velocidad.
• Se señalizarán los accesos a la obra, prohibiéndose el paso a todo personal ajeno a la misma.
• Se asegurará la libre circulación del tráfico en las inmediaciones de la obra durante la ejecución
de la misma, con la señalización necesaria y de acuerdo con las vigentes normas, sobre todo en
las operaciones de carga y descarga.
2.4.10. Superficie del área de la obra (m2) y lindes
USOS SUPERFICIE Propuesta SUPERFICIE Programa
01 Vestíbulo 1 12.8 m2
02 Vestíbulo 2 48.0 m2 20.0 m2
03 Distribución 51.0 m2
04 Escaleras 1 10.4 m2
05 Escaleras 2 8.8 m2
06 Almacén 13.2 m2
07 Recepción y atención al Público 43.7 m2 50.0 m2
08 Cocina bar. 63.1 m2 50.0 m2
09 Bar + Servicios Higiénicos 124.5 m2 125.0 m2
10 4 Bucs de ensayos 4x20.5 82.0 m2 (3x20)+35 95.0 m2
11a 7x Armarios 7x3.0 21.0 m2 7x3.0 21.0 m2
11b Armarios 4.9 m2
12 Sala Polivalente
13 Almacen Sala Polivalente 297.0 m2 300.0 m2
14 Servicios Higiénicos Vestíbulos 24.0 m2
Total Superficie útil 804.5 m2
Superficie Construida Planta Baja 924.2 m2
Superficie Construida Total: 1.613 m2.
13
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
3. Justificación documental
3.1. Justificación del Estudio de Seguridad y Salud
Para dar cumplimiento a los requisitos establecidos en el Capítulo II del RD 1627/97 en el que se
establece la obligatoriedad del Promotor durante la Fase de Proyecto a que se elabore un Estudio de
Seguridad y Salud al darse alguno de estos supuestos :
a) Que el presupuesto de ejecución por contrata incluido en el proyecto sea igual o superior a
75 millones de pesetas (450.759,08 €).
b) Que la duración estimada sea superior a 30 días laborales, empleándose en algún momento
a más de 20 trabajadores simultáneamente.
c) Que el volumen de mano de obra estimada, entendiéndose por tal la suma de los días de
trabajo del total de los trabajadores en la obra sea superior a 500.
d) las obras de túneles, galería, conducciones subterráneas y presas.
A la vista de los valores anteriormente expuestos y dadas las características del proyecto objeto, al
no cumplir los supuestos anteriores, se deduce que el promotor queda obligado a que se elabore un
Estudio de Seguridad y Salud, el cual se desarrolla en este documento.
3.2. Objetivos del Estudio de Seguridad
De acuerdo con las prescripciones establecidas por la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos
Laborales, y en el RD 1627/97, sobre Disposiciones Mínimas de Seguridad y Salud en las Obras de
Construcción, el objetivo de esta Memoria de este Estudio de Seguridad y Salud es marcar las
directrices básicas para que la empresa contratista mediante el Plan de seguridad desarrollado a
partir de este Estudio, pueda dar cumplimiento a sus obligaciones en materia de prevención de
riesgos laborales.
• En el desarrollo de esta Memoria, se han identificado los riesgos de las diferentes Unidades de
Obra, Máquinas y Equipos, evaluando la eficacia de las protecciones previstas a partir de los
datos aportados por el Promotor y el Proyectista.
• Se ha procurado que el desarrollo de este Estudio de Seguridad, esté adaptado a las prácticas
constructivas más habituales, así como a los medios técnicos y tecnologías del momento. Si el
Contratista, a la hora de elaborar el Plan de Seguridad a partir de este documento, utiliza
tecnologías novedosas, o procedimientos innovadores, deberá adecuar técnicamente el mismo.
• Este Estudio de Seguridad y Salud es el instrumento aportado por el Promotor para dar
cumplimiento al Artículo 7 del RD 171/2004, al entenderse que la "Información del empresario
titular (Promotor) queda cumplida mediante el Estudio de Seguridad y Salud, en los términos
establecidos en los artículos 5 y 6 del RD 1627/97".
• Este "Estudio de Seguridad y Salud" es un capítulo más del proyecto de ejecución, por ello
deberá estar en la obra, junto con el resto de los documentos del Proyecto de ejecución.
• Este documento no sustituye al Plan de Seguridad.
14

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
4. Deberes, obligaciones y compromisos
Según los Arts. 14 y 17, en el Capítulo III de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales se
establecen los siguientes puntos:
1. Los trabajadores tienen derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el
trabajo. El citado derecho supone la existencia de un correlativo deber del empresario de protección
de los trabajadores frente a los riesgos laborales. Este deber de protección constituye, igualmente,
un deber de las Administraciones Públicas respecto del personal a su servicio. Los derechos de
información, consulta y participación, formación en materia preventiva, paralización de la actividad en
caso de riesgo grave e inminente y vigilancia de su estado de salud, en los términos previstos en la
presente Ley, forman parte del derecho de los trabajadores a una protección eficaz en materia de
seguridad y salud en el trabajo.
2. En cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud
de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo. A estos efectos,
en el marco de sus responsabilidades, el empresario realizará la prevención de los riesgos laborales
mediante la integración de la actividad preventiva en la empresa y la adopción de cuantas medidas
sean necesarias para la protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, con las
especialidades que se recogen en los artículos siguientes en materia de plan de prevención de
riesgos laborales, evaluación de riesgos, información, consulta y participación y formación de los
trabajadores, actuación en casos de emergencia y de riesgo grave e inminente, vigilancia de la salud,
y mediante la constitución de una organización y de los medios necesarios en los términos
establecidos en el capítulo IV de esta ley.
El empresario desarrollará una acción permanente de seguimiento de la actividad preventiva con el
fin de perfeccionar de manera continua las actividades de identificación, evaluación y control de los
riesgos que no se hayan podido evitar y los niveles de protección existentes y dispondrá lo necesario
para la adaptación de las medidas de prevención señaladas en el párrafo anterior a las
modificaciones que puedan experimentar las circunstancias que incidan en la realización del trabajo.
3. El empresario deberá cumplir las obligaciones establecidas en la normativa sobre prevención de
riesgos laborales.
4. Las obligaciones de los trabajadores establecidas en esta Ley, la atribución de funciones en
materia de protección y prevención a trabajadores o Servicios de la empresa y el recurso al concierto
con entidades especializadas para el desarrollo de actividades de prevención complementarán las
acciones del empresario, sin que por ello le eximan del cumplimiento de su deber en esta materia, sin
perjuicio de las acciones que pueda ejercitar, en su caso, contra cualquier otra persona.
5. El coste de las medidas relativas a la seguridad y la salud en el trabajo no deberá recaer en modo
alguno sobre los trabajadores.
Equipos de trabajo y medios de protección.
1. El empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean
adecuados para el trabajo que deba realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma
que garanticen la seguridad y la salud de los trabajadores al utilizarlos. Cuando la utilización de un
equipo de trabajo pueda presentar un riesgo específico para la seguridad y la salud de los
trabajadores, el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que:
a) La utilización del equipo de trabajo quede reservada a los encargados de dicha utilización.
b) Los trabajos de reparación, transformación, mantenimiento o conservación sean realizados por los
trabajadores específicamente capacitados para ello.
2. El empresario deberá proporcionar a sus trabajadores equipos de protección individual adecuados
para el desempeño de sus funciones y velar por el uso efectivo de los mismos cuando, por la
naturaleza de los trabajos realizados, sean necesarios. Los equipos de protección individual deberán
utilizarse cuando los riesgos no se puedan evitar o no puedan limitarse suficientemente por medios
técnicos de protección colectiva o mediante medidas, métodos o procedimientos de organización del
trabajo.
15
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5. Principios básicos de la actividad preventiva
de esta obra
De acuerdo con los Arts. 15 y 16 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, se establece que:
1. El empresario aplicará las medidas que integran el deber general de prevención previsto en el
capítulo anterior, con arreglo a los siguientes principios generales:
a) Evitar los riesgos.
b) Evaluar los riesgos que no se puedan evitar.
c) Combatir los riesgos en su origen.
d) Adaptar el trabajo a la persona, en particular en lo que respecta a la concepción de los puestos de
trabajo, así como a la elección de los equipos y los métodos de trabajo y de producción, con miras,
en particular, a atenuar el trabajo monótono y repetitivo y a reducir los efectos del mismo en la salud.
e) Tener en cuenta la evolución de la técnica.
f) Sustituir lo peligroso por lo que entrañe poco o ningún peligro.
g) Planificar la prevención, buscando un conjunto coherente que integre en ella la técnica, la
organización del trabajo, las condiciones de trabajo, las relaciones sociales y la influencia de los
factores ambientales en el trabajo.
h) Adoptar medidas que antepongan la protección colectiva a la individual.
i) Dar las debidas instrucciones a los trabajadores.
2. El empresario tomará en consideración las capacidades profesionales de los trabajadores en
materia de seguridad y salud en el momento de encomendarles las tareas.
3. El empresario adoptará las medidas necesarias a fin de garantizar que solo los trabajadores que
hayan recibido información suficiente y adecuada puedan acceder a las zonas de riesgo grave y
específico.
4. La efectividad de las medidas preventivas deberá prever las distracciones o imprudencias no
temerarias que pudiera cometer el trabajador. Para su adopción se tendrán en cuenta los riesgos
adicionales que pudieran implicar determinadas medidas preventivas; las cuales solo podrán
adoptarse cuando la magnitud de dichos riesgos sea sustancialmente inferior a la de los que se
pretende controlar y no existan alternativas más seguras.
5. Podrán concertar operaciones de seguro que tengan como fin garantizar como ámbito de
cobertura la previsión de riesgos derivados del trabajo, la empresa respecto de sus trabajadores, los
trabajadores autónomos respecto a ellos mismos y las sociedades cooperativas respecto a sus
socios cuya actividad consista en la prestación de su trabajo personal.
Evaluación de los riesgos.
1. La prevención de riesgos laborales deberá integrarse en el sistema general de gestión de la
empresa, tanto en el conjunto de sus actividades como en todos los niveles jerárquicos de ésta, a
través de la implantación y aplicación de un plan de prevención de riesgos laborales a que se refiere
el párrafo siguiente.
Este plan de prevención de riesgos laborales deberá incluir la estructura organizativa, las
responsabilidades, las funciones, las prácticas, los procedimientos, los procesos y los recursos
necesarios para realizar la acción de prevención de riesgos en la empresa, en los términos que
reglamentariamente se establezcan.
2. Los instrumentos esenciales para la gestión y aplicación del plan de prevención de riesgos, que
podrán ser llevados a cabo por fases de forma programada, son la evaluación de riesgos laborales y
la planificación de la actividad preventiva a que se refieren los párrafos siguientes:
a) El empresario deberá realizar una evaluación inicial de los riesgos para la seguridad y salud
de los trabajadores, teniendo en cuenta, con carácter general, la naturaleza de la actividad, las
características de los puestos de trabajo existentes y de los trabajadores que deban
desempeñarlos. Igual evaluación deberá hacerse con ocasión de la elección de los equipos de
16

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
trabajo, de las sustancias o preparados químicos y del acondicionamiento de los lugares de
trabajo. La evaluación inicial tendrá en cuenta aquellas otras actuaciones que deban
desarrollarse de conformidad con lo dispuesto en la normativa sobre protección de riesgos
específicos y actividades de especial peligrosidad. La evaluación será actualizada cuando
cambien las condiciones de trabajo y, en todo caso, se someterá a consideración y se revisará,
si fuera necesario, con ocasión de los daños para la salud que se hayan producido.
Cuando el resultado de la evaluación lo hiciera necesario, el empresario realizará controles
periódicos de las condiciones de trabajo y de la actividad de los trabajadores en la prestación
de sus servicios, para detectar situaciones potencialmente peligrosas.
b) Si los resultados de la evaluación prevista en el párrafo a) pusieran de manifiesto
situaciones de riesgo, el empresario realizará aquellas actividades preventivas necesarias para
eliminar o reducir y controlar tales riesgos. Dichas actividades serán objeto de planificación por
el empresario, incluyendo para cada actividad preventiva el plazo para llevarla a cabo, la
designación de responsables y los recursos humanos y materiales necesarios para su
ejecución.
El empresario deberá asegurarse de la efectiva ejecución de las actividades preventivas
incluidas en la planificación, efectuando para ello un seguimiento continuo de la misma.
Las actividades de prevención deberán ser modificadas cuando se aprecie por el empresario,
como consecuencia de los controles periódicos previstos en el párrafo a) anterior, su
inadecuación a los fines de protección requeridos.
3. Cuando se haya producido un daño para la salud de los trabajadores o cuando, con ocasión de la
vigilancia de la salud prevista en el artículo 22, aparezcan indicios de que las medidas de prevención
resultan insuficientes, el empresario llevará a cabo una investigación al respecto, a fin de detectar las
causas de estos hechos.
17
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
6. Prevención de riesgos
6.1. Análisis de los métodos de ejecución y de los materiales y
equipos a utilizar
6.1.1. Operaciones previas a la ejecución de la obra
Conforme el Proyecto de ejecución de obra y el Plan de la misma, se iniciarán las operaciones
previas a la realización de las obras, procediendo a :
• La organización general de la obra : Vallado, señalización, desvíos de tráfico, accesos a la obra
de peatones y de vehículos, etc. tal y como se grafía en los planos.
• Realización de las acometidas provisionales de la obra.
• Colocación de los servicios de Higiene y Bienestar
• Reserva y acondicionamiento de espacios para acopio de materiales paletizados y a montón, tal
como se grafía en los planos.
• Montaje de grúas y delimitación de espacios de trabajo siguiendo las especificaciones grafiadas
en los planos.
• Acotación de las zonas de trabajo y reserva de espacios.
• Señalización de accesos a la obra.
• Con anterioridad al inicio de los trabajos, se establecerán las instrucciones de seguridad para la
circulación de las personas por la obra, tal como se muestra en la tabla siguiente :
Todo el personal que acceda a esta obra, para circular por la misma, deberá conocer y cumplir
estas normas, independientemente de las tareas que vayan a realizar.
Estas normas deberán estar expuestas en la obra, perfectamente visibles en la entrada, así como
en los vestuarios y en el tablón de anuncios.
Los recursos preventivos de cada contratista o en su defecto los representantes legales de cada
empresa que realice algún trabajo en la obra, deberán entregar una copia a todos sus trabajadores
presentes en la obra (incluyendo autónomos, subcontratas y suministradores). De dicha entrega
deberá dejarse constancia escrita.
NORMAS DE ACCESO Y CIRCULACIÓN POR OBRA
• No entre en obra sin antes comunicar su presencia, para realizar un efectivo control de acceso
a obra, por su bien y el del resto de los trabajadores.
• Utilice para circular por la obra calzado de seguridad con plantilla metálica y casco de
protección en correcto estado. En caso de realizar algún trabajo con herramientas o materiales
que puedan caer, el calzado deberá disponer también de puntera metálica con el fin de
controlar el riesgo no evitable de caída de objetos en manipulación.
Recuerde que los EPIS tienen una fecha de caducidad, pasada la cual no garantizan su efectividad.
• No camine por encima de los escombros (podría sufrir una torcedura, un tropiezo, una caída,
clavarse una tacha, ...).
• No pise sobre tablones o maderas en el suelo. Podría tener algún clavo y clavárselo.
• Respete las señales. En caso de ver una señalización de peligro que corte el paso evite el
cruzarla. Dicha señalización está indicando una zona de acceso restringido o prohibido.
• Haga siempre caso de los carteles indicadores existentes por la obra.
• No quite o inutilice bajo ningún concepto, una protección colectiva sin antes haberlo consultado
18

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
con los recursos preventivo. Sólo bajo la supervisión de los citados recursos preventivos se
puede retirar una protección y/o trabajar sin ella.
• Si encuentra alguna protección en mal estado o mal colocada, adviértalo inmediatamente a los
recursos preventivos.
• Circule por la obra sin prisas. Ir corriendo por la obra le puede suponer un accidente o la
provocación de un accidente.
• En caso encontrarse obstáculos (andamios de borriquetas o plataformas de trabajo elevadas,
con operarios trabajando sobre ellos), esquívelos cambiando de camino. Rodearlo es preferible
a sufrir o a provocar un accidente.
• Si tiene que hacer uso de algún cuadro eléctrico, hágalo utilizando las clavijas macho-hembra
adecuadas para su conexión.
• Si tiene dudas, no improvise, advierta y pregunte a los recursos preventivos, esa es una de sus
funciones.
6.1.2. Relación de unidades de obra previstas
Se detalla la relación de unidades de obra previstas para la realización de la obra, conforme al
Proyecto de ejecución y al Plan de ejecución de la obra objeto de esta memoria de seguridad y salud.
Unidades de obra
Edificación
Actuaciones previas
Derribos
Antes de la demolición
Apuntalamientos y apeos
Instalación de andamios
Durante la demolición
Elemento a elemento
Estructuras y cimentaciones
Demolición losa de hormigón armado
Demolición de muros
Fachadas y particiones
Demolición tabique
Revestimientos
Picado revestimientos
Picado alicatado
Demolición falso techo
Carpinterías
Puertas
Madera
Plástico
Vidrio
Ventanas
Aleaciones ligeras - Aluminio
Lacado
Abatible
Corredera
Madera
Cerrajería y accesorios
Persianas
Instalaciones
Audiovisuales
Megafonía
Radio - TV
Colocación de antena para recepción de TV y antena parabólica
19
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Montaje de equipos de amplificación, mezcla y bases en interior de vivienda
Interfonía y video
Sistema de cerraduría eléctrica por tarjeta
Redes de datos
Telecomunicaciones
Radiodifusión sonora y televisión terrenales
Telefonía
Red digital de servicios integrados
Climatización
Aire acondicionado
Sistema todo aire
Rejillas y difusores
Conductos de chapa
Calefacción
Bomba de calor
Aislamientos
Termoacústicos
Planchas rígidas o semirígidas
Rellenos
Revestimientos
Paramentos
Alicatados
Azulejo
Gres porcelanico
Pinturas
Al temple
Plástica
Barnices
6.1.3. Oficios intervinientes en la obra y cuya intervención es objeto de
prevención de riesgos
Se expone aquí la relación de oficios previstos para la realización de las diferentes unidades de obra
contempladas en esta memoria de seguridad y salud.
· Albañil
· Alicatador
· Arquitecto Técnico
· Capataz construcción
· Carpintero
· Cerrajero
· Electricista
· Especialista en lampisteria
· Especialista en reproducciones
· Fontanero
· Gruista
· Ingeniero Técnico
· Instalador de Aire acondicionado
· Instalador de Calefacción
· Instalador de Fontanería
· Instalador de Gas
· Instalador de Telecomunicaciones
· Instalador eléctrico
· Jefe de obra
· Montador especialista de andamios
· Oficial
· Peón
20

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
· Pintor
· Soldador
· Vidriero
6.1.4. Medios auxiliares previstos para la ejecución de la obra
Se detalla a continuación, la relación de medios auxiliares empleados en la obra que cumplen las
condiciones técnicas y de utilización que se determinan en el Anexo IV del R.D. 1627/97 así como en
su reglamentación especifica y que van a utilizarse o cuya utilización está prevista en esta obra.
En el Capítulo de Equipos Técnicos se detallan, especificando para cada uno la identificación de los
riesgos laborales durante su utilización y se indican las medidas preventivas y protecciones técnicas
tendentes a controlar y reducir dichos riesgos.
Medios auxiliares
Andamios en general
Andamios de borriquetas
Andamios metálicos tubulares europeos
Andamios sobre ruedas
Andamios motorizados colgantes
Escalera de mano
Contenedores
Eslingas de acero (cables, cadenas, etc...)
Bateas
Carretón o carretilla de mano
Carretón rodante para arrastre de perfilería
6.1.5. Maquinaria prevista para la ejecución de la obra
Se especifica en este apartado la relación de maquinaria empleada en la obra, que cumple las
condiciones técnicas y de utilización que se determinan en el Anexo IV del R.D. 1627/97 así como en
su reglamentación especifica y que van a utilizarse o cuya utilización está prevista en esta obra.
En el Capítulo de Equipos Técnicos se detallan especificando la identificación de los riesgos
laborales que puede ocasionar su utilización y se indican las medidas preventivas y protecciones
técnicas tendentes a controlar y reducir dichos riesgos, incluyendo la identificación de riesgos en
relación con el entorno de la obra en que se encuentran.
Maquinaria de obra
Maquinaria de elevación
Maquinillo con apoyo en trípode apuntado
Maquinillo anclado mediante puntal
Camión grúa descarga
Camión grúa hidráulica telescópica
Plataforma de tijera
Plataforma elevadora
Maquinaria de transporte
Camión transporte
Camión contenedor
Carretilla transportadora
Camión góndola
Maquinaria compactación y extendido
Pisón neumático
Pequeña maquinaria
Sierra circular
Pulidora
Cortadora material cerámico
21
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Cortadora metal
Radiales eléctricas
Grupo electrógeno
Soldadura eléctrica
Soldadura oxiacetilénica
Guillotina
Taladros neumáticos
Taladros eléctricos
Taladros de batería
Compresor
Atornilladores eléctricos
Atornilladores de batería
Llaves de impacto neumáticas
Clavadoras neumáticas para madera
Grapadoras neumáticas
Amoladoras
Ingleteadoras
Cepillos eléctricos
Lijadoras de banda
Pistolas de aire caliente
Martillo rompedor
Martillo demoledor
Martillo perforador
Martillo neumático
Herramientas manuales
6.1.6. Relación de talleres y almacenes
Relación de almacenes y talleres previstos en la obra y que han sido contemplados en esta memoria
de seguridad y salud.
Talleres
Carpintería de madera, metalica y soldadura.
Almacenes
Máquinas herramienta
Acopios
Maderas
Escombros
6.1.7. Relación de protecciones colectivas y señalización
Del análisis, identificación y evaluación de los riesgos detectados en las diferentes unidades de obra,
y de las características constructivas de la misma, se prevé la utilización de las protecciones
colectivas relacionadas a continuación, cuyas especificaciones técnicas y medidas preventivas en las
operaciones de montaje, desmontaje y mantenimiento se desarrollan en el Capítulo correspondiente
a Protecciones Colectivas, de esta misma memoria de seguridad.
Protecciones colectivas
Vallado de obra
Barandilla de seguridad tipo ayuntamiento
Señalización
Balizas
Instalación eléctrica provisional
Toma de tierra
Redes
22

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Red de seguridad para uso horizontal
Red de seguridad para barandillas
Red vertical
Cable fiador de seguridad
Eslingas de seguridad
Protector de andamios
6.1.8. Relación de equipos de protección individual
Del análisis, identificación y evaluación de los riesgos detectados en las diferentes unidades de obra,
se observan riesgos que solo han podido ser eliminados mediante el empleo de protecciones
individuales, por lo que se hace necesaria la utilización de los epis relacionados a continuación,
cuyas especificaciones técnicas, marcado, normativa que deben cumplir, etc. se especifica en el
Capítulo correspondiente a EPIs, de esta misma memoria de seguridad.
EPIs
Protección auditiva
Orejeras
Tapones
Protección de la cabeza
Cascos de protección (para la construcción)
Protección contra caídas
Sistemas
Sistema anticaídas con absorbedor de energía
Dispositivos del sistema
Elementos de amarre
Conectores
Arneses anticaídas
Protección de la cara y de los ojos
Protección ocular. Uso general
Protección ocular
Arco eléctrico y de cortocircuito
Gas y polvo fino
Protección de manos y brazos
Guantes de protección contra riesgos mecánicos de uso general
Protección de pies y piernas
Calzado de uso general
Calzado de seguridad de uso profesional (200 J)
Vestuario de protección
Ropa de protección contra el frío -50°C < T ambiente < -5°C
6.1.9. Relación de servicios sanitarios y comunes
Se expone aquí la relación de servicios sanitarios y comunes provisionales, necesarios para el
número de trabajadores anteriormente calculado y previsto, durante la realización de las obras.
En los planos que se adjuntan se especifica la ubicación de los mismos, para lo cual se ha tenido
presente :
• Adecuarlos a las exigencias reguladas por la normativa vigente.
• Ubicarlos donde ofrece mayores garantías de seguridad tanto en el acceso como en la
permanencia, respecto a la circulación de vehículos, transporte y elevación de cargas, acopios,
etc., evitando la interferencia con operaciones, servicios y otras instalaciones de la obra.
• Ofrecerlos en igualdad de condiciones a todo el personal de la obra, independientemente de la
empresa contratista o subcontratista a la que pertenezcan.
23
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Para su conservación y limpieza se seguirán las prescripciones y medidas de conservación y
limpieza establecidas específicamente para cada uno de ellos, en el Apartado de Servicios
Sanitarios y Comunes que se desarrolla en esta misma Memoria de Seguridad.
Servicios sanitarios y comunes
Servicios higiénicos
Vestuario
Comedor
Botiquín
6.1.10. Relación de materiales
Se relacionan aquí los materiales y elementos previstos para utilizar durante la ejecución de las
diferentes unidades de obra contemplados en esta memoria de seguridad y salud.
En el Capítulo correspondiente a Materiales se especifica la tipología de los materiales y elementos
más significativos de la obra, en lo relativo a los aspectos de : peso, forma, volumen, así como las
información sobre los riesgos derivados de sus utilización y las medidas preventivas en su recepción
en obra, acopio y paletización, transporte y puesta en obra.
Materiales
Cerámicas
Baldosas
Grés
Ladrillos
Aglomerantes
Cemento
Yeso
Lechada
Escayola
Morteros
Mortero de cemento
Mortero de cola
Mortero de yeso
Hormigones
Hormigón in-situ
Hormigón armado
Hormigón armado
Acero
Chapa
Perfiles metálicos
Metales
Aluminio
Maderas
Perfiles de madera
Entarimados
Maderas
Tableros aglomerados
Tableros DM
Gomas, plásticos
Tubos de PVC
Tubos de polietileno
Pinturas
Pinturas
Barnices
Unión, fijación y sellado
Adhesivos
Juntas especiales
24

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Resinas epoxi
Silicona
Poliuretano
Masillas
Vidrios
Vidrios
Vidrios laminados
Vidrios templados
Carpintería
Aleaciones ligeras
Maderas
Termoacústicos
Corchos
Fibras de vidrio
Lanas minerales
Minerales expandidos
Poliestireno
Poliuretano
Combustibles
Gasóleo
6.2. Identificación de riesgos y evaluación de la eficacia de las
protecciones técnicas y medidas preventivas establecidas, según
los métodos y sistemas de ejecución previstos en el proyecto
6.2.1. Método empleado en la evaluación de riesgos
El método empleado para la evaluación de riesgos permite realizar, mediante la apreciación directa
de la situación, una evaluación de los riesgos para los que no existe una reglamentación específica.
1º Gravedad de las consecuencias:
La gravedad de las consecuencias que pueden causar ese peligro en forma de daño para el
trabajador. Las consecuencias pueden ser ligeramente dañinas, dañinas o extremadamente dañinas.
Ejemplos:
Ligeramente dañino - Cortes y magulladuras pequeñas
- Irritación de los ojos por polvo
- Dolor de cabeza
- Disconfort
- Molestias e irritación
Dañino - Cortes
- Quemaduras
- Conmociones
- Torceduras importantes
- Fracturas menores
- Sordera
- Asma
- Dermatitis
- Transtornos músculo-esqueléticos
- Enfermedad que conduce a una incapacidad menor
Extremadamente dañino - Amputaciones
- Fracturas mayores
- Intoxicaciones
- Lesiones múltiples
- Lesiones faciales
- Cáncer y otras enfermedades crónicas que acorten severamente la vida
2º Probabilidad:
25
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Una vez determinada la gravedad de las consecuencias, la probabilidad de que esa situación tenga
lugar puede ser baja, media o alta.
Baja Es muy raro que se produzca el daño
Media El daño ocurrirá en algunas ocasiones
Alta Siempre que se produzca esta situación, lo mas probable es que se produzca un daño
3º Evaluación:
La combinación entre ambos factores permite evaluar el riesgo aplicando la tabla siguiente:
Ligeramente dañino Dañino Extremadamente dañino
Probabilidad baja Riesgo trivial Riesgo tolerable Riesgo moderado
Probabilidad media Riesgo tolerable Riesgo moderado Riesgo importante
Probabilidad alta Riesgo moderado Riesgo importante Riesgo intolerable
4º Control de riesgos:
Los riesgos serán controlados para mejorar las condiciones del trabajo siguiendo los siguientes
criterios:
Riesgo ¿Se deben tomar nuevas acciones
preventivas?
Trivial No se requiere acción especifica
Tolerable No se necesita mejorar la acción preventiva. Se
deben considerar situaciones más rentables o
mejoras que no supongan una carga económica
importante.
Moderado Se deben hacer esfuerzos para reducir el riesgo,
determinando las inversiones precisas.
Cuando el riesgo moderado esté asociado a
consecuencias extremadamente dañinas, se
deberá precisar mejor la probabilidad de que
ocurra el daño para establecer la acción
preventiva.
Importante Puede que se precisen recursos considerables
para controlar el riesgo.
Intolerable Debe prohibirse el trabajo si no es posible reducir
el riesgo, incluso con recursos limitados.
¿Cuando hay que realizar las acciones
preventivas?
Fije un periodo de tiempo para implantar las medidas
que reduzcan el riesgo.
Si se está realizando el trabajo debe tomar medidas
para reducir el riesgo en un tiempo inferior al de los
riesgos moderados.
NO debe comenzar el trabajo hasta que se haya
reducido el riesgo.
INMEDIATAMENTE: No debe comenzar ni continuar
el trabajo hasta que se reduzca el riesgo.
Este método se aplica sobre cada unidad de obra analizada en esta memoria de seguridad y que se
corresponde con el proceso constructivo de la obra, para permitir :
"la Identificación y evaluación de riesgos pero con la valoración de la eficacia de la
prevención adoptada y aplicada".
Es decir, los riesgos detectados inicialmente en cada unidad de obra, son analizados y evaluados
eliminando o disminuyendo sus consecuencias, mediante la adopción de soluciones técnicas,
organizativas, cambios en el proceso constructivo, adopción de medidas preventivas, utilización de
protecciones colectivas, epis y señalización, hasta lograr un riesgo trivial, tolerable o moderado, y
siendo ponderados mediante la aplicación de los criterios estadísticos de siniestrabilidad laboral
publicados por la Dirección General de Estadística del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Respecto a los riesgos evitables, hay que tener presente :
26

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Riesgos laborables evitables
No se han identificado riesgos totalmente evitables.
Entendemos que ninguna medida preventiva adoptada frente a un riesgo lo elimina por
completo dado que siempre podrá localizarse una situación por mal uso del sistema,
actitudes imprudentes de los operarios u otras en que dicho riesgo no sea eliminado.
Por tanto, se considera que los únicos riesgos evitables totalmente son aquellos que no
existen al haber sido eliminados desde la propia concepción del proceso constructivo de la
obra; por el empleo de procesos constructivos, maquinaria, medios auxiliares o incluso
medidas del propio diseño del proyecto que no generen riesgos y sin duda, estos riesgos
no merecen un desarrollo detenido en esta memoria de seguridad.
6.2.2. Instalaciones provisionales de obra
Con anterioridad al inicio de las obras y siguiendo el Plan de ejecución previsto en el proyecto,
deberán realizarse las siguientes instalaciones provisionales:
Instalación eléctrica provisional
Previa petición a la empresa suministradora, y conforme se especifica en los planos, la compañía
suministradora realizará la acometida y conexión con la red general por medio de un armario de
protección aislante, dotado con llave de seguridad.
La instalación provisional contará con el "CGMP" Cuadro General de Mando y protección, dotado de
seccionador general de corte automático y de interruptores omnipolares y magnetotérmicos, del cual
saldrán los circuitos de alimentación hacia los cuadros secundarios "CS" que a su vez estarán
dotados de interruptor general de corte automático e interruptores onmipolares.
27
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las salidas de los cuadros secundarios estarán protegidas con interruptores diferenciales y
magnetotérmicos.
Instalación de Agua potable
La acometida de agua potable a la obra se realizará por la compañía suministradora, en el punto de
acometida grafiado en los planos, siguiendo las especificaciones técnicas y requisitos establecidos
por la compañía de aguas.
Instalación de protección contra incendios
En documento anexo al "Pliego de Condiciones" se establece el "Plan de Emergencia" y las
medidas de actuación en caso de emergencia, riesgo grave y accidente (caída a redes, rescates,
etc), así como las actuaciones en caso de incendio.
Igualmente se calcula en dicho documento el "Nivel de riesgo intrínseco de incendio" de la obra, y tal
como se observa en dicho documento se obtiene un riego de nivel "Bajo", lo cual hace que con
adopción de medios de extinción portátiles acordes con el tipo de fuego a extinguir, sea suficiente :
Clase
de
Fuego
Materiales a extinguir
Extintor recomendado (*)
28

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
A • Materiales sólidos que forman brasas.
B
C
D
• Combustibles líquidos (gasolinas, aceites,
barnices, pinturas, etc.)
• Sólidos que funden sin arder (Polietileno
expandido, plásticos termoplásticos, PVC, etc.)
• Fuegos originados por combustibles gaseosos
(gas ciudad, gas propano, gas butano, etc.)
• Fuegos originados por combustibles líquidos
bajo presión (circuitos de aceites, etc.)
• Fuegos originados por la combustión de
metales inflamables y compuestos químicos
(magnesio, aluminio en polvo, sodio, litio, etc..)
Polvo ABC, Agua, Espuma y CO2
Polvo ABC, Polvo BC, Espuma y
CO2
Polvo ABC, Polvo BC,
y CO2
Consultar con el proveedor en
función del material o materiales a
extinguir.
(*) La utilización de medios de extinción de incendios, tal y como se recoge en el Plan de Emergencia de la obra, se realizará
como fase inicial y de choque frente al incendio, hasta la llegada de los bomberos, a los cuales se dará aviso en cualquier
caso.
En los planos se grafían los puntos de ubicación de los extintores, así como la señalización de
emergencia, itinerarios de evacuación, vías de escape, salidas, etc.
Almacenamiento y señalización de productos
En los talleres y almacenes así como cualquier otro lugar grafiado en los planos en los que se
manipulen, almacenen o acopien sustancias o productos explosivos, inflamables, nocivos, peligrosos
o insalubres, serán debidamente señalizados, tal y como se especifica en la ficha técnica del material
correspondiente y que se adjunta a esta memoria de seguridad, debiendo además cumplir el
envasado de los mismos con la normativa de etiquetado de productos.
Con carácter general se deberá :
• Señalizar el local (Peligro de incendio, explosión, radiación, etc..)
• Señalizar la ubicación de los medios de extinción de incendios.
• Señalizar frente a emergencia (vías de evacuación, salidas, etc.)
• Señalizar visiblemente la prohibición de fumar.
• Señalizar visiblemente la prohibición de utilización de teléfonos móviles (cuando sea necesario).
Acometidas a los servicios sanitarios y comunes.
Los módulos provisionales de los diferentes servicios sanitarios y comunes se ubican tal como se
especificó anteriormente en los puntos grafiados en los planos. Hasta ellos se procederá a llevar las
acometidas de energía eléctrica y de agua, así como se realizará la instalación de saneamiento para
evacuar las aguas procedentes de los mismos hacia la red general de alcantarillado.
6.2.3. Energías de la obra
Aire comprimido
El aire comprimido es una de las energías utilizadas en la obra para diferentes operaciones,
normalmente realizadas mediante martillos neumáticos y relacionados con la demolición de
elementos.
Identificación de riesgos propios de la energía
• Proyecciones de objeto y/o fragmentos
• Cuerpos extraños en ojos
29
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Explosiones
• Ruidos
• Trauma sonoro
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Medidas preventivas
Las mangueras a emplear en el transporte del aire estarán en perfectas condiciones de uso,
desechándose las que se observen deterioradas o agrietadas.
Los mecanismos de conexión estarán recibidos mediante racores de presión.
Queda prohibido usar el aire a presión para limpieza de personas o vestimentas.
Para interrumpir la circulación del aire se dispondrán de llaves adecuadas, jamás se interrumpirá
doblando la manguera.
Con el calderín, ya despresurizado, se purgará periódicamente el agua de condensación que se
acumula en el mismo.
En el caso de producir ruido con niveles superiores a los que establece la Ley (90 dB), utilizarán
protectores auditivos todas las personas que tengan que permanecer en su proximidad.
Al terminar el trabajo se recogerán las mangueras y se dejarán todos los circuitos sin presión.
Equipos de protección individual
Casco de seguridad
Guantes
Botas de seguridad con puntera reforzada
Protector auditivo
Gafas
Protecciones colectivas
Vallado perimetral de la obra
Señalización de seguridad
Señales de obligatoriedad de uso de casco, botas, guantes, gafas y protector auditivo
Señales de prohibición de paso a toda persona ajena a las obras
Combustibles líquidos (Gasóleo y Gasolina)
Los combustibles líquidos son energías utilizadas en la obra para diferentes operaciones, entre ellas
para la alimentación del grupo electrógeno y de los compresores.
Identificación de riesgos propios de la energía
Atmósferas tóxicas, irritantes
Deflagraciones
Derrumbamientos
Explosiones
Incendios
Inhalación de sustancias tóxicas
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Medidas preventivas
30

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
No se debe almacenar este tipo de combustible en la obra, si por causas mayores tuviera que
almacenarse, éste estará en un depósito, que tendrá su proyecto y las autorizaciones legales y
pertinentes que son necesarias para este tipo de instalaciones.
Al proceder al vertido del combustible en las máquinas y vehículos que lo necesiten, se realizará con
los motores parados y las llaves quitadas y mediante un procedimiento que garantice con total
seguridad que nada del combustible se derramara fuera del depósito de la máquina o vehículo. En
caso de vertido accidental se avisará inmediatamente al responsable en las obras de estos
menesteres.
Durante el abastecimiento de los depósitos de máquina o vehículos no podrá haber en las
proximidades un foco de calor o chispa, así como estará prohibido fumar y encender fuego a los
operarios que realizan las operaciones ni a nadie en sus proximidades.
Los vehículos que puedan desplazarse sin problemas, deberán abastecerse del combustible en los
establecimientos expendedores autorizados para este fin.
No se emplearan estos combustibles para otro fin que no sea el puramente de abastecimiento a los
motores que lo necesiten.
Equipos de protección individual
Casco de seguridad
Guantes
Botas de seguridad con puntera reforzada
Protecciones colectivas
Vallado perimetral de la obra
Señalización de seguridad
Señales de obligatoriedad de uso de casco, botas, guantes.
Señales de prohibición de paso a toda persona ajena a las obras
Electricidad
La energía eléctrica es utilizada en la obra para múltiples operaciones: Alimentación de máquinas y
equipos, Alumbrado, etc. Es la energía de uso generalizado.
Identificación de riesgos propios de la energía
Quemaduras físicas y químicas
Contactos eléctricos directos
Contactos eléctricos indirectos
Exposición a fuentes luminosas peligrosas
Incendios
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Medidas preventivas
Solo se emplearán cables que estén perfectamente diseñados y aislados para la corriente que
circulará por ellos.
Si es posible, solo se utilizarán tensiones de seguridad.
No se debe suministrar electricidad a aparatos que estén mojados o trabajen en condiciones de
humedad, salvo los que tengan las protecciones adecuadas, según el Reglamento Electrotécnico de
Baja tensión.
31
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Todas las conexiones, protecciones, elementos de corte etc, estarán diseñados y calculados
adecuadamente y conforme al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
Solo se usará la corriente eléctrica para suministrar energía a las maquinas eléctricas y nunca para
otros fines.
Equipos de protección individual
Casco de seguridad
Guantes
Botas de seguridad con puntera reforzada
Protecciones colectivas
Vallado perimetral de la obra
Señalización de seguridad
Señales de obligatoriedad de uso de casco, botas, guantes.
Señales de prohibición de paso a toda persona ajena a las obras
Señal de peligro de electrocución
Esfuerzo humano
De modo generalizado y en diferentes situaciones, en la obra se utilizan los esfuerzos humanos
como energía para la colocación, posicionamiento, desplazamiento, utilización, etc. de materiales,
máquinas, equipos, medios auxiliares y herramientas.
Identificación de riesgos propios de la energía
Sobreesfuerzos
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Medidas preventivas
• No se manipularán manualmente por un solo trabajador más de 25 Kg.
• Para el levantamiento de una carga es obligatorio lo siguiente:
• Asentar los pies firmemente manteniendo entre ellos una distancia similar a la anchura de los
hombros, acercándose lo más posible a la carga.
• Flexionar las rodillas, manteniendo la espalda erguida.
• Agarrar el objeto firmemente con ambas manos si es posible.
• El esfuerzo de levantar el peso lo debe realizar los músculos de las piernas.
• Durante el transporte, la carga debe permanecer lo más cerca posible del cuerpo, debiendo
evitarse los giros de la cintura.
Para el manejo de cargas largas por una sola persona se actuará según los siguientes criterios
preventivos:
• Llevará la carga inclinada por uno de sus extremos, hasta la altura del hombro.
• Avanzará desplazando las manos a lo largo del objeto, hasta llegar al centro de gravedad de la
carga.
• Se colocará la carga en equilibrio sobre el hombro.
• Durante el transporte, mantendrá la carga en posición inclinada, con el extremo delantero
levantado.
• Es obligatoria la inspección visual del objeto pesado a levantar para eliminar aristas afiladas.
32

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Es obligatorio el empleo de un código de señales cuando se ha de levantar un objeto entre
varios, para aportar el esfuerzo al mismo tiempo. Puede ser cualquier sistema a condición de que
sea conocido o convenido por el equipo.
En la aplicación de lo dispuesto en el anexo del R.D. 487/97 se tendrán en cuenta, en su caso, los
métodos o criterios a que se refiere el apartado 3 del artículo 5 del Real Decreto 39/1997, de 17 de
enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.
1. Características de la carga.
La manipulación manual de una carga puede presentar un riesgo, en particular dorsolumbar, en los
casos siguientes:
• Cuando la carga es demasiado pesada o demasiado grande.
• Cuando es voluminosa o difícil de sujetar.
• Cuando está en equilibrio inestable o su contenido corre el riesgo de desplazarse.
• Cuando está colocada de tal modo que debe sostenerse o manipularse a distancia del tronco o
con torsión o inclinación del mismo.
• Cuando la carga, debido a su aspecto exterior o a su consistencia, puede ocasionar lesiones al
trabajador, en particular en caso de golpe.
2. Esfuerzo físico necesario.
Un esfuerzo físico puede entrañar un riesgo, en particular dorsolumbar, en los casos siguientes:
• Cuando es demasiado importante.
• Cuando no puede realizarse más que por un movimiento de torsión o de flexión del tronco.
• Cuando puede acarrear un movimiento brusco de la carga.
• Cuando se realiza mientras el cuerpo está en posición inestable.
• Cuando se trate de alzar o descender la carga con necesidad de modificar el agarre.
3. Características del medio de trabajo.
Las características del medio de trabajo pueden aumentar el riesgo, en particular dorsolumbar en los
casos siguientes:
• Cuando el espacio libre, especialmente vertical, resulta insuficiente para el ejercicio de la
actividad de que se trate.
• Cuando el suelo es irregular y, por tanto, puede dar lugar a tropiezos o bien es resbaladizo para
el calzado que lleve el trabajador.
• Cuando la situación o el medio de trabajo no permite al trabajador la manipulación manual de
cargas a una altura segura y en una postura correcta.
• Cuando el suelo o el plano de trabajo presentan desniveles que implican la manipulación de la
carga en niveles diferentes.
• Cuando el suelo o el punto de apoyo son inestables.
• Cuando la temperatura, humedad o circulación del aire son inadecuadas.
• Cuando la iluminación no sea adecuada.
• Cuando exista exposición a vibraciones.
4. Exigencias de la actividad.
La actividad puede entrañar riesgo, en particular dorsolumbar, cuando implique una o varias de las
exigencias siguientes:
• Esfuerzos físicos demasiado frecuentes o prolongados en los que intervenga en particular la
columna vertebral.
• Período insuficiente de reposo fisiológico o de recuperación.
• Distancias demasiado grandes de elevación, descenso o transporte.
33
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Ritmo impuesto por un proceso que el trabajador no pueda modular.
5. Factores individuales de riesgo.
Constituyen factores individuales de riesgo:
• La falta de aptitud física para realizar las tareas en cuestión.
• La inadecuación de las ropas, el calzado u otros efectos personales que lleve el trabajador.
• La insuficiencia o inadaptación de los conocimientos o de la formación.
• La existencia previa de patología dorsolumbar.
Equipos de protección individual
Casco de seguridad
Guantes
Botas de seguridad con puntera reforzada
Protección dorsolumbar
Protecciones colectivas
Vallado perimetral de la obra
Señalización de seguridad
Señales de obligatoriedad de uso de casco, botas, guantes y protección dorsolumbar.
6.2.4. Unidades de obra
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Antes de la demolición - Apuntalamientos y
apeos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Los apuntalamientos y apeos son necesarios en este derribo, para asegurar o sostener todos aquellos elementos del
edificio, para consolidarlo durante el tiempo que duren las operaciones de demolición, para que no pudieran ocasionar
derrumbamientos en parte del mismo.
Los apuntalamientos y apeos se realizarán siempre de abajo hacia arriba, contrariamente a como se realizan los trabajos de
demolición.
Realizaremos los apuntalamientos y apeos, bien utilizando carreras metálicas, con vigas de celosía a modo de tornapuntas
o utilizando tablones de madera, usando puntales y perfiles metálicos a modo de tornapuntas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos en manipulación Media Ligeramente
dañino
- Caída de objetos por desplome o
derrumbamiento
Media Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
34

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Proyección de objetos. Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Guantes de goma o P.V.C.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios llevarán los Equipos de Protección Industrial correspondientes para la realización de las tareas.
Los operarios que realicen estos trabajos estarán cualificados para ello.
Deberán ser ejecutados de forma que mantengan las partes en mal estado de la construcción sin alterar la solidez y
estabilidad del resto del edificio.
El cálculo de secciones y disposiciones de los elementos deberá ser realizado por personal cualificado.
Se colocarán testigos en las grietas que existan en los edificios colindantes, a fin de comprobar en el proceso de demolición
de ésta y tomar las medidas de apuntalamiento.
Se arriostrará horizontalmente para evitar el desplome de elementos verticales por exceso de altura.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Antes de la demolición - Instalación de
andamios
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El andamio se considera en este derribo como una estructura provisional que permite a los trabajadores situarse en la cota
correspondiente al trabajo a realizar, y proporciona soporte para usar equipos y materiales para los trabajos del derribo,
sirviendo como sostenimiento de las protecciones colectivas.
Deberá montarse siguiendo el plan de montaje y las instrucciones del fabricante.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes o cortes. Media Ligeramente
dañino
- Proyección de objetos. Media Ligeramente
dañino
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente
dañino
- Caidas de objetos en manipulación. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
- Caidas de objetos desprendidos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Guantes de goma o P.V.C.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
35
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los andamios se apoyarán sobre un suelo plano y compacto y deben utilizarse planchas bajo los puntales con objeto de
repartir las cargas.
Se colocarán exentos de la construcción a demoler, debiéndose arriostrar a ésta en las partes no demolidas.
Se instalarán en todas las fachadas del edificio para servir de plataforma de trabajo para la demolición de los muros.
Cumplirá toda la normativa sobre andamios, tanto en su instalación como en las medidas de protección colectiva,
barandillas, etc.
Su montaje y desmontaje será realizado por personal especializado.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Estructuras y cimentaciones - Demolición losa de hormigón armado
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
La demolición de la losa de hormigón armado para hueco de ascensor se iniciará, después de haber suprimido todos los
elementos situados por encima de la losa, incluso soportes y muros.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas. Media Dañino Moderado Evitado
- Choques y golpes contra objetos inmóviles. Media Dañino Moderado Evitado
- Contacto con sustancias cáusticas o
corrosivas.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Iluminación inadecuada. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas. Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones auditivos.
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición de la losa de hormigón armado se realizará por personal especializado.
Los elementos en voladizo se habrán apuntalado previamente así como las zonas de la losa en las que se hayan observado
algún cedimiento. Las cargas de los apeos se transmitirán al terreno, a elementos verticales, a forjados o losas inferiores en
buen estado sin superar la sobrecarga admisible.
Las losas armadas en una sola dirección se eliminarán cortando en franjas paralelas a la armadura principal, de peso no
mayor al admitido por la grúa, una vez suspendidas por los extremos se anularán los apoyos.
Las losas armadas en dos direcciones se eliminarán cortando en recuadros.
Las armaduras y demás elementos que por su peso o envergadura lo requieran se desmontarán con ayudas de poleas o,
en su caso con aparatos elevadores.
Se regarán los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
Se tendrán en cuenta las condiciones de protección colectiva, como barandillas perimetrales, y se proveerá a los operarios
de arnés de seguridad asido a lugar firme de la cubierta.
Se delimitarán las zonas de trabajo, para evitar la circulación de operarios por niveles inferiores.
El espacio donde se encuentren los escombros se acotarán y vigilarán.
36

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg. /m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
No deberá de realizarse con palancas el derribo manual de materiales.
Se cerrarán los huecos de balcones, ventanas, escaleras o ascensores para evitar caídas de operarios o de materiales.
Si se utiliza martillo rompedor no se dejará hincado, antes de accionar el martillo se deberá de asegurar que el puntero está
perfectamente sujeto al martillo. Si se observara deteriorado se pedirá que lo cambien.
Al finalizar la jornada no quedaran elementos de la losa de hormigón armado en estado inestable que el viento, las
condiciones atmosféricas u otras causas puedan provocar su derrumbamiento.
Protegen de la lluvia, mediante lonas o plásticos, las zonas o elementos de la losa de hormigón armado que puedan ser
afectados por ella.
Se paralizaran los trabajos en días lluviosos.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Estructuras y cimentaciones - Demolición de muros
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
La demolición de muros se realizará después de haber demolido el forjado superior o cubierta y antes de derribar las vigas
y pilares del nivel en que se trabaja.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
- Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
- Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Extremadamente
dañino
- Generación de polvo Media Ligeramente
dañino
- Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
- Golpes por objetos o herramientas Media Extremadamente
dañino
- Iluminación inadecuada Media Ligeramente
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas Media Ligeramente
dañino
- Desprendimientos por variación de estado Media Extremadamente
dañino
- Sobreesfuerzos Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones auditivos.
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
37
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición se realizará por personal especializado.
Los trabajos estarán supervisados por persona competente en la materia.
Los elementos en voladizo se habrán apuntalado previamente así como las zonas del forjado en las que se hayan
observado algún cedimiento. Las cargas de los apeos se transmitirán al terreno o a elementos verticales o a forjados
inferiores en buen estado sin superar la sobrecarga admisible.
Se tendrán en cuenta las condiciones de protección colectiva, como barandillas perimetrales, y se proveerá a los operarios
de arnés de seguridad a sido a lugar firme de la estructura.
Se cerrarán los huecos de balcones, ventanas, escaleras o ascensores para evitar caídas de operarios o de materiales.
Se andará siempre sobre plataformas de madera apoyadas en vigas o viguetas que no se estén desmontando.
Si se trabaja sobre el muro extremo que solo tenga piso a un lado y la altura sea superior a diez metros, se establecerá en
la otra cara del muro un andamio o cualquier otro dispositivo equivalente para evitar la caída de los trabajadores.
Se observará la situación de los apoyos de los elementos estructurales que pudieran estar deteriorados por pudrición,
oxidación, carcoma, etc.
Los elementos que por su peso o envergadura lo requieran se desmontarán con ayudas de poleas o, en su caso con
aparatos elevadores.
Se tendrán en cuenta los riesgos de desprendimientos al variar su estado inicial de cálculo.
Se regarán los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
En todos los casos el espacio donde cae escombro estará acotado y vigilado.
Estarán delimitadas las zonas de trabajo, para evitar la circulación de operarios por niveles inferiores.
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg/m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
No deberá de realizarse con palancas el derribo manual de materiales.
Al finalizar la jornada no quedarán elementos de los muros en estado inestable que el viento, las condiciones atmosféricas u
otras causas puedan provocar su derrumbamiento.
Protegen de la lluvia, mediante lonas o plásticos, las zonas o elementos de los muros que puedan ser afectados por ella.
Se paralizarán los trabajos en días lluviosos.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Fachadas y particiones - Demolición tabique
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Los tabiques serán demolidos completamente, antes de comenzar con la estructura portante. Esta demolición se realizará
cortando el tabique en paños verticales, efectuando más tarde el vuelco por empuje.
Si el forjado hubiese cedido, se apuntalará el forjado antes de la demolición de los tabiques.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos sobre las personas. Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas. Media Dañino Moderado Evitado
- Choques y golpes contra objetos inmóviles. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contacto con sustancias cáusticas o
corrosivas.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Iluminación inadecuada. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
38

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas. Media Ligeramente
dañino
- Los derivados del uso de medios auxiliares
(borriquetas, escaleras, andamios, etc.).
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla de filtro mecánico.
- Gafas de protección.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones.
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición se realizará por personal especializado.
Los trabajos estarán supervisados por persona competente en la materia.
En el derribo de la tabiquería se cortarán los paños de arriba hacia abajo en cajas verticales, y efectuando el vuelco por
empuje, siempre empujando desde un punto superior al centro de gravedad.
Se regarán los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
El espacio donde haya almacenamiento de escombros estará acotado y vigilado.
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg/m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Antes de derribar el forjado superior, se demolerán los tabiques de cada planta.
Cuando el forjado haya cedido no se derribarán los tabiques sin haber apuntalado aquel previamente.
Los tabiques de ladrillo se derribarán de arriba hacia abajo o se cortarán los paramentos mediante cortes verticales de
arriba hacia abajo y el vuelco se efectuará por empuje, cuidando que el punto de empuje esté por encima del centro de
gravedad del tabique a tumbar, para evitar su caída hacia el lado contrario.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
Los trabajadores no deberán de trabajar en demoliciones a una altura superior a 3 m por encima del suelo si no existe una
plataforma de trabajo sobre la que puedan operar.
No deberá de realizarse con palanca el derribo manual de materiales.
Se preverá una salida para la evacuación del personal fácil y rápida.
Si se utiliza martillo rompedor no se dejará hincado, antes de accionar el martillo se deberá de asegurar que el puntero está
perfectamente sujeto al martillo. Si se observara deteriorado se pedirá que lo cambien.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Revestimientos - Picado revestimientos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Para realizar el picado de los enlucidos previamente se mojará el paramento para reblandecerlo, pudiéndolo realizar con
martillo eléctrico o con espátula.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Caída de objetos sobre las personas. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
39
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas. Media Dañino Moderado Evitado
- Choques y golpes contra objetos inmóviles. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contacto con sustancias cáusticas o
corrosivas.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Iluminación inadecuada. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas. Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones auditivos.
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición se realizará por personal especializado.
Los trabajos estarán supervisados por persona competente en la materia.
Regado de los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
En todos los casos el espacio donde cae escombro estará acotado y vigilado.
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg/m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Revestimientos - Picado alicatado
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El picado del alicatado siempre se realizará de arriba hacia abajo, pudiendo utilizar para su ejecución la maceta, martillos
eléctrico, etc.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos sobre las personas. Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Choques y golpes contra objetos inmóviles. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contacto con sustancias cáusticas o
corrosivas.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Iluminación inadecuada. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente Tolerable Evitado
40

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas. Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones auditivos.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición se realizará por personal especializado.
Los trabajos estarán supervisados por persona competente en la materia.
Si se tuviera que reciclar algún material, siempre utilizaríamos el pico para mayor precisión.
Regado de los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
En todos los casos el espacio donde cae escombro estará acotado y vigilado.
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg/m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
Edificación - Actuaciones previas - Derribos - Durante la demolición - Elemento a elemento -
Revestimientos - Demolición falso techo
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Los falsos techos se desmontarán, en general, previamente a la demolición del forjado o del elemento resistente a que
pertenece.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Cortes por el uso de herramientas manuales
(llanas, paletines, etc.).
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Media Dañino Moderado Evitado
Tolerable Evitado
- Caída de objetos sobre las personas. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas. Media Dañino Moderado Evitado
- Choques y golpes contra objetos inmóviles. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contacto con sustancias cáusticas o
corrosivas.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Iluminación inadecuada. Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos. Media Ligeramente
dañino
- Proyección de fragmentos o partículas. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
41
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Arnés de seguridad.
- Protección auditiva o tapones auditivos.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
La demolición se realizará por personal especializado.
Los trabajos estarán supervisados por persona competente en la materia.
Regado de los escombros para evitar la creación de grandes cantidades de polvo.
En todos los casos el espacio donde cae escombro estará acotado y vigilado.
No se acumularán escombros con peso superior a 100 kg/m2 sobre forjados aunque estén en buen estado.
No se depositará escombro sobre los andamios.
No se acumulará escombro ni se apoyarán elementos contra vallas, muros y soportes, propios o medianeros, mientras
éstos deban permanecer en pie.
Los escombros deberán conducirse hasta la planta baja o el lugar de carga por medio de rampas, con tolvas o espuertas,
sacos, etc., prohibiéndose arrojarlos desde alto.
Cuando se empleen más de diez trabajadores en tarea de demolición, se adscribirá un Jefe de equipo para la vigilancia por
cada docena de trabajadores.
Edificación - Carpinterías - Puertas - Madera
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de puertas de madera.
Estarán realizadas con carpintería de madera recibida a los haces interiores del hueco.
Los cercos de madera vendrán de taller montados, con las uniones ensambladas y con los orificios para el posterior
atornillado en obra de las patillas de anclaje.
Los cercos metálicos serán de chapa de acero, protegidos con imprimación, debiendo tener superficies lisas, sin
abolladuras, grietas ni deformaciones sensibles.
Las patillas de anclaje vendrán colocados de taller. Los cercos llegarán a obra con tirante inferior que pueda quedar oculto
por el pavimento, para evitar la deformación del cerco.
PUERTAS ABATIBLES
La hoja quedará nivelada y aplomada mediante cuñas.
Los tapajuntas se fijarán con puntas de cabeza perdida, botadas y emplastadas. Los encuentros en ángulo se realizarán a
inglete y no por contraperfiles.
El número de pernos y bisagras para puertas de paso y armario no será menor de tres, y en maleteros no será menor de
dos. Se fijarán al cerco y hoja mediante tornillos, quedarán nivelados y aplomados.
PUERTAS CORREDERAS
En los cercos se atornillarán las patillas de anclaje en los orificios correspondientes y se realizarán los cajeados necesarios
para la colocación de los herrajes.
Sobre el canto correspondiente de la hoja se realizarán las entalladuras necesarias para la colocación de la hoja, a su
nivelación y aplomado.
Los tapajuntas se fijarán con puntas de cabeza perdida, botadas y emplastadas. Los encuentros en ángulo se realizarán a
inglete y no por contraperfiles.
El mecanismo de colgar se colocará sobre el canto superior de la hoja. La guía superior se colocará sobre techo, cerco o
paramento. Cuando lleve guía inferior irá fijada al pavimento en puertas de paso y a la peana del cerco en puertas de
armario y si es oculta irá embutida y fijada con pletinas, tornillos o patillas de anclaje.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
42

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Golpes por objetos o herramientas. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Atrapamientos de dedos entre objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
- Afecciones respiratorias por trabajos dentro
de atmósferas pulverulentas.
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los precercos se descargarán en bloques perfectamente flejados pendientes mediante eslingas del gancho de la grúa torre.
Los acopio de las puertas se ubicarán en los lugares exteriores, (o interiores), definidos en los planos, para evitar
accidentes por interferencias.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra.
Los precercos se izarán a las plantas en los bloques flejados mediante el montacargas de obra. A la llegada a la planta de
ubicación se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se izarán a las plantas en bloques flejados, suspendidos del gancho de la grúa mediante eslingas. Una vez
en la planta de ubicación, se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se repartirán inmediatamente por la planta para su ubicación definitiva según el replanteo efectuado,
vigilándose que su apuntalamiento sea seguro, impidiendo que se desplomen al recibir un leve golpe.
Se barrerán los tajos conforme se reciben y elevan los tabiques para evitar los accidentes por pisadas sobre cascotes o
clavos.
Se desmontarán aquellas protecciones que obstaculicen el paso de los cercos, (y asimilables), únicamente en el tramo
necesario. Una vez pasados los cercos, se repondrá inmediatamente la protección.
Los recortes y aserrín producidos durante los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las trompas de vertido.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Los cercos serán recibidos por una mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes, caídas y vuelcos.
El cuelgue de hojas de puertas, (o de ventanas), se efectuará por un mínimo de dos operarios, para evitar accidentes e
interferencias por desequilibrio.
La zona de trabajo tendrá una zona de iluminación mínima de 100 lux a una altura entorno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se hará mediante portalámparas estancos con mango aislante y rejilla de protección de la
bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Edificación - Carpinterías - Puertas - Plástico
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistira en el montaje de puertas de PVC.
Estarán realizadas con carpintería de plástico recibida a los haces interiores del hueco.
PUERTAS ABATIBLES
La hoja quedará nivelada y aplomada mediante cuñas.
El número de pernios y bisagras para puertas de paso y armario no será menor de tres, y en maleteros no será menor de
dos.
Se fijarán al cerco y hoja mediante tornillos, quedarán nivelados y aplomados.
PUERTAS CORREDERAS
En los cercos se atornillarán las patillas de anclaje en los orificios correspondientes y se realizarán los cajeados necesarios
para la colocación de los herrajes.
Sobre el canto correspondiente de la hoja se realizarán las entalladuras necesarias para la colocación de la hoja, a su
nivelación y aplomado.
Los tapajuntas se fijarán con puntas de cabeza perdida, botadas y emplastadas. Los encuentros en ángulo se realizarán a
43
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
inglete y no por contraperfiles.
El mecanismo de colgar se colocará sobre el canto superior de la hoja. La guía superior se colocará sobre techo, cerco o
paramento. Cuando lleve guía inferior irá fijada al pavimento en puertas de paso y a la peana del cerco en puertas de
armario y si es oculta irá embutida y fijada con pletinas, tornillos o patillas de anclaje.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
- Golpes por objetos o herramientas. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Tolerable Evitado
- Atrapamientos de dedos entre objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
- Afecciones respiratorias por trabajos dentro
de atmósferas pulverulentas.
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los precercos se descargarán en bloques perfectamente flejados pendientes mediante eslingas del gancho de la grúa torre.
Los acopio de las puertas se ubicarán en los lugares exteriores, (o interiores), definidos en los planos, para evitar
accidentes por interferencias.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra.
Los precercos se izarán a las plantas en los bloques flejados mediante el montacargas de obra. A la llegada a la planta de
ubicación se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se izarán a las plantas en bloques flejados, suspendidos del gancho de la grúa mediante eslingas. Una vez
en la planta de ubicación, se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se repartirán inmediatamente por la planta para su ubicación definitiva según el replanteo efectuado,
vigilándose que su apuntalamiento sea seguro, impidiendo que se desplomen al recibir un leve golpe.
Se barrerán los tajos conforme se reciben y elevan los tabiques para evitar los accidentes por pisadas sobre cascotes o
clavos.
Se desmontarán aquellas protecciones que obstaculicen el paso de los cercos, únicamente en el tramo necesario. Una vez
pasados los cercos, se repondrá inmediatamente la protección.
Los recortes y aserrín producidos durantes los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las trompas de vertido.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Los cercos serán recibidos por una mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes, caídas y vuelcos.
El cuelgue de hojas de puertas, (o de ventanas), se efectuará por un mínimo de dos operarios, par evitar accidentes e
interferencias por desequilibrio.
La zona de trabajo tendrá una zona de iluminación mínima de 100 lux a una altura entorno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se hará mediante portalámparas estancos con mango aislante y rejilla de protección de la
bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Edificación - Carpinterías - Puertas - Vidrio
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
44

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de puertas de vidrio.
PUERTA ABATIBLE
La hoja irá provista de los correspondientes taladros y muescas para su montaje. Sobre los cantos correspondientes se
colocarán los pernos.
Los pernos se fijarán a los puntos de giro inferior y superior, a continuación se presentará la hoja sobre las placas de los
pernos y se colocarán las contraplacas de éstos, primero el inferior y luego el superior, fijándose mediante tornillos.
PUERTA CORREDERA
La hoja irá provista de los correspondientes taladros y muescas para su montaje. Sobre el canto superior de la hoja se
colocará un plinto especial para su sujeción a los herrajes de colgar. Asimismo se colocará otro plinto en el canto inferior. La
hoja quedará nivelada y aplomada.
El equipo automático se colocará de forma y en la situación que indiquen las instrucciones de montaje dadas por el
fabricante.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
- Golpes por objetos o herramientas. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Tolerable Evitado
- Atrapamientos de dedos entre objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
- Afecciones respiratorias por trabajos dentro
de atmósferas pulverulentas.
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los precercos se descargarán en bloques perfectamente flejados pendientes mediante eslingas del gancho de la grúa torre.
Los acopio de las puertas se ubicarán en los lugares exteriores, (o interiores), definidos en los planos, para evitar
accidentes por interferencias.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra.
Los precercos se izarán a las plantas en los bloques flejados mediante el montacargas de obra. A la llegada a la planta de
ubicación se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se izarán a las plantas en bloques flejados, suspendidos del gancho de la grúa mediante eslingas. Una vez
en la planta de ubicación, se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se repartirán inmediatamente por la planta para su ubicación definitiva según el replanteo efectuado,
vigilándose que su apuntalamiento sea seguro, impidiendo que se desplomen al recibir un leve golpe.
Se barrerán los tajos conforme se reciben y elevan los tabiques para evitar los accidentes por pisadas sobre cascotes o
clavos.
Se desmontarán aquellas protecciones que obstaculicen el paso de los cercos, únicamente en el tramo necesario. Una vez
pasados los cercos, se repondrá inmediatamente la protección.
Los recortes y aserrín producidos durantes los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las trompas de vertido,...
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Los cercos serán recibidos por una mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes, caídas y vuelcos.
El cuelgue de hojas de puertas, (o de ventanas), se efectuará por un mínimo de dos operarios, par evitar accidentes e
interferencias por desequilibrio.
La zona de trabajo tendrá una zona de iluminación mínima de 100 lux a una altura entorno a los 2 m.
45
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
La iluminación mediante portátiles se hará mediante portalámparas estancos con mango aislante y rejilla de protección de la
bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Aleaciones ligeras - Aluminio - Lacado - Abatible
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de la carpintería de aleaciones ligeras (aluminio) lacado, abatible.
Los junquillos serán de aleación de aluminio.
Se colocarán a presión en el propio perfil de la hoja y en toda su longitud.
El perfil horizontal inferior del cerco llevará tres taladros para desagüe de las aguas infiltradas, uno en el centro y dos a los
extremos.
A cada lado vertical del cerco se fijarán dos patillas de chapa de acero galvanizado .
Las hojas irán unidas al cerco mediante dos pernos o bisagras colocados por remaches o atornillados a los perfiles.
Entre las hojas y el cerco existirá una hoja de expansión, con holgura de cierre .
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos sobre las personas. Baja Extremadamente
dañino
- Golpes contra objetos. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por el manejo de objetos y
herramientas manuales.
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Dermatitis por contactos con el cemento. Media Dañino Moderado Evitado
- Partículas en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por utilización de máquinasherramienta.
- Los derivados de los trabajos realizados en
ambientes pulverulentos.
Baja Extremadamente
dañino
Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Electrocución. Baja Extremadamente
dañino
- Atrapamientos por los medios de elevación y
transporte.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Los derivados del uso de medios auxiliares. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
46

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los elementos de la carpintería, se descargarán en bloques perfectamente flejados o atados, pendientes mediante eslingas
del gancho de la grúa.
Los acopios de carpintería, se acopiarán en los lugares destinados a tal efecto en los planos.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra para evitar
los accidentes por tropiezos o interferencias.
El izado a las plantas mediante el montacargas, se ejecutará por bloques de elementos flejados o atados. Nunca elementos
sueltos de forma desordenada. A la llegada a las plantas se soltarán los flejes para su distribución y puesta en obra.
El izado a las plantas mediante el gancho de la grúa se ejecutará por bloques de elementos flejados, nunca elementos
sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los paquetes para su distribución y puesta en obra.
Se comprobará que todas las carpinterías en fase de presentación, permanezcan perfectamente acuñadas y apuntaladas,
para evitar accidentes por desplomes.
En todo momento los tajos se mantendrán libres de cascotes, recortes metálicos y además objetos punzantes, para evitar
los accidentes por pisadas sobre objetos.
Se desmontarán únicamente en los tramos necesarios, aquellas protecciones, que obstaculicen el paso de la carpintería.
Una vez introducidos los cercos, etc. en la planta se repondrán inmediatamente.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá de estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de una determinada máquina. (radial,remachadora, sierra, lijadora, etc.).
Antes de la utilización de cualquier máquina-herramienta, se comprobará que se encuentra en óptimas condiciones y con
todos los mecanismos y protectores de seguridad instalados en perfectas condiciones.
Los cercos metálicos serán presentados por un mínimo de una cuadrilla, para evitar los riesgos de vuelcos, golpes y caídas.
El cuelgue de las hojas se efectuará por un mínimo de una cuadrilla, para evitar el riesgo de vuelcos, golpes y caídas.
Los tramos longitudinales, transportadas a hombro por un solo hombre, irán inclinadas hacia atrás, procurando que la punta
que va por delante, esté a una altura superior a la de una persona, para evitar golpes a los otros operarios.
Las zonas interiores de trabajo, tendrán una iluminación mínima de 100 lux medidos a una altura sobre el suelo entorno a
los 2 m.
Toda la maquinaria eléctrica a utilizar en esta obra estará dotada de toma de tierra de las mangueras de alimentación.
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Aleaciones ligeras - Aluminio - Lacado - Corredera
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de la carpintería de aleaciones ligeras (aluminio) lacada, corredera.
Los junquillos serán de aleación de aluminio .
Se colocarán a presión en el propio perfil de la hoja y en toda su longitud.
El perfil horizontal inferior del cerco llevará tres taladros para desagüe de las aguas infiltradas.
A cada lado vertical del cerco se fijarán dos patillas de chapa de acero galvanizado separadas de los extremos .
Las hojas irán montadas sobre patines o poleas de acero inoxidable o material sintético y provistas en la parte superior e
inferior de cepillos o juntas aislantes, con holgura que permitan el deslizamiento de las hojas a los largo de la ventana, de
forma suave.
Los carriles permitirán el desplazamiento de las hojas a lo largo de la ventana, de forma suave.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos sobre las personas. Baja Extremadamente
dañino
- Golpes contra objetos. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por el manejo de objetos y
herramientas manuales.
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Partículas en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por utilización de máquinasherramienta.
- Los derivados de los trabajos realizados en
ambientes pulverulentos.
Baja Extremadamente
dañino
Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
47
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Electrocución. Baja Extremadamente
dañino
- Atrapamientos por los medios de elevación y
transporte.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Los derivados del uso de medios auxiliares. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los elementos de la carpintería, se descargarán en bloques perfectamente flejados o atados, pendientes mediante eslingas
del gancho de la grúa.
Los acopios de carpintería, se acopiarán en los lugares destinados a tal efecto en los planos.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra para evitar
los accidentes por tropiezos o interferencias.
El izado a las plantas mediante el montacargas, se ejecutará por bloques de elementos flejados o atados. Nunca elementos
sueltos de forma desordenada. A la llegada a las plantas se soltarán los flejes para su distribución y puesta en obra.
El izado a las plantas mediante el gancho de la grúa se ejecutará por bloques de elementos flejados, nunca elementos
sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los paquetes para su distribución y puesta en obra.
Se comprobará que todas las carpinterías en fase de presentación, permanezcan perfectamente acuñadas y apuntaladas,
para evitar accidentes por desplomes.
En todo momento los tajos se mantendrán libres de cascotes, recortes metálicos y además objetos punzantes, para evitar
los accidentes por pisadas sobre objetos.
Se desmontarán únicamente en los tramos necesarios, aquellas protecciones, que obstaculicen el paso de la carpintería.
Una vez introducidos los cercos, etc. en la planta se repondrán inmediatamente.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá de estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de una determinada máquina. (radial, remachadora, sierra, lijadora, etc.).
Antes de la utilización de cualquier máquina-herramienta, se comprobará que se encuentra en óptimas condiciones y con
todos los mecanismos y protectores de seguridad instalados en perfectas condiciones.
Los cercos metálicos serán presentados por un mínimo de una cuadrilla, para evitar los riesgos de vuelcos, golpes y caídas.
El cuelgue de las hojas se efectuará por un mínimo de una cuadrilla, para evitar el riesgo de vuelcos, golpes y caídas.
Los tramos longitudinales, transportadas a hombro por un solo hombre, irán inclinadas hacia atrás, procurando que la punta
que va por delante, esté a una altura superior a la de una persona, para evitar golpes a los otros operarios.
Las zonas interiores de trabajo, tendrán una iluminación mínima de 100 lux medidos a una altura sobre el suelo entorno a
los 2 m.
Toda la maquinaria eléctrica a utilizar en esta obra estará dotada de toma de tierra de las mangueras de alimentación.
Edificación - Carpinterías - Ventanas - Madera
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de la carpintería de madera.
El cerco o en su caso el premarco irá provisto de taladros para atornillar las patillas de anclaje de acero galvanizado, con
una penetración mínima.
Tendrá como mínimo dos patillas por travesaño o larguero.
Los perfiles de la hoja podrán ser a tope o con solape. La hoja irá unida al cerco mediante pernos.
Entre la hoja y el cerco se formará una cámara de expansión con holgura de cierre.
Se colocarán en toda su longitud de los perfiles de la hoja, por medio de tornillos o clavos galvanizados.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente Tolerable Evitado
48

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
dañino
- Golpes por objetos o herramientas. Media Ligeramente
dañino
Media Dañino Moderado Evitado
Tolerable Evitado
- Atrapamientos de dedos entre objetos. Media Dañino Moderado Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
- Afecciones respiratorias por trabajos dentro
de atmósferas pulverulentas.
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Moderado Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Los precercos se descargarán en bloques perfectamente flejados pendientes mediante eslingas del gancho de la grúa torre.
Los acopio de las puertas se ubicarán en los lugares exteriores, (o interiores), definidos en los planos, para evitar
accidentes por interferencias.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra.
Los precercos se izarán a las plantas en los bloques flejados mediante el montacargas de obra. A la llegada a la planta de
ubicación se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se izarán a las plantas en bloques flejados, suspendidos del gancho de la grúa mediante eslingas. Una vez
en la planta de ubicación, se soltarán los flejes y se descargarán a mano.
Los precercos se repartirán inmediatamente por la planta para su ubicación definitiva según el replanteo efectuado,
vigilándose que su apuntalamiento sea seguro, impidiendo que se desplomen al recibir un leve golpe.
Se barrerán los tajos conforme se reciben y elevan los tabiques para evitar los accidentes por pisadas sobre cascotes o
clavos.
Se desmontarán aquellas protecciones que obstaculicen el paso de los cercos, únicamente en el tramo necesario. Una vez
pasados los cercos, se repondrá inmediatamente la protección.
Los recortes y aserrín producidos durante los ajustes se recogerán y se eliminarán mediante las trompas de vertido.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Los cercos serán recibidos por una mínimo de una cuadrilla, en evitación de golpes, caídas y vuelcos.
El cuelgue de hojas de puertas, (o de ventanas), se efectuará por un mínimo de dos operarios, par evitar accidentes e
interferencias por desequilibrio.
La zona de trabajo tendrá una zona de iluminación mínima de 100 lux a una altura entorno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se hará mediante portalámparas estancos con mango aislante y rejilla de protección de la
bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Cuando se utilice la sierra de disco, el personal se colocará las gafas antipartículas contra este riesgo.
Los paquetes de lamas de madera, (de los rastreles, de los tapajuntas de los rodapiés de madera), se transportarán a
hombro por un mínimo de dos operarios, para evitar accidentes e interferencias por desequilibrio.
Los tramos de lamas de madera transportados a hombro por un solo hombre irán inclinados hacia atrás, procurando que la
punta que va por delante esté a una altura superior a la de una persona, para evitar los accidentes por golpes a otros
operarios.
Los cercos de ventana sobre precerco, serán perfectamente apuntalados para evitar vuelcos tanto interiores como hacia el
exterior.
Las operaciones de lijado mediante lijadora eléctrica manual, se ejecutarán siempre bajo ventilación por corriente de aire,
para evitar los accidentes por trabajar en el interior de atmósferas nocivas.
Edificación - Carpinterías - Cerrajería y accesorios
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
49
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Esta fase de obra consistirá en la colocación de la cerrajería, junto con todos sus accesorios.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caídas de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caídas de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por el manejo de máquinas,
herramientas manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Atrapamiento entre objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de elementos de carpintería metálica
sobre las personas o las cosas.
- Los derivados de los medios auxiliares a
utilizar.
Baja Dañino Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Manoplas de soldador.
- Mandil de soldador.
- Polainas de soldador.
- Yelmo de soldador.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra para evitar
los accidentes por tropiezos o interferencias.
El izado a las plantas mediante el gancho de la grúa se ejecutará por bloques de elementos flejados, (o atados), nunca
elementos sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los paquetes para su distribución y puesta en
obra.
El izado a las plantas mediante el montacargas, se ejecutará por bloques de elementos flejados, (o atados), nunca
elementos sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los flejes para su distribución y puesta en obra.
En todo momento los tajos se mantendrán libres de cascotes, recortes metálicos y además objetos punzantes, para evitar
los accidentes por pisadas sobre objetos.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá de estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Antes de la utilización de cualquier máquina-herramienta, se comprobará que se encuentra en óptimas condiciones y con
todos los mecanismos y protectores de seguridad instalados en perfectas condiciones.
Se prohíbe utilizar a modo de borriquetas los bidones, cajas o pilas de material y asimilables, para evitar trabajar sobre
superficies inestables.
Las zonas interiores de trabajo, tendrán una iluminación mínima de 100 lux medidos a una altura sobre el suelo entorno a
los dos metros.
Toda maquinaría eléctrica en esta obra estará dotada de toma de tierra en combinación con los disyuntores diferenciales
del cuadro general de la obra, o de doble aislamiento.
Se prohíbe la anulación del cable de toma de tierra de las mangueras de alimentación.
Los operarios estarán con el fiador del arnés de seguridad sujeto a los elementos sólidos que están previstos en los planos.
50

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Edificación - Carpinterías - Persianas
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de obra consistirá en la colocación de las persianas, las cuales se instalarán cuando se coloque la carpintería,
una vez hayamos colocados los cercos respectivos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caídas de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caídas de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por el manejo de máquinas,
herramientas manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Golpes y cortes por objetos o herramientas. Media Dañino Moderado Evitado
- Atrapamiento entre objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Pisadas sobre objetos punzantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de objetos, desprendidos durante la
colocación de las persianas.
- Los derivados de los medios auxiliares a
utilizar.
Baja Dañino Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Cinturón portaherramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
En todo momento se mantendrán libres los pasos o caminos de intercomunicación interior y exterior de la obra para evitar
los accidentes por tropiezos o interferencias.
El izado a las plantas mediante el gancho de la grúa se ejecutará por bloques de elementos flejados, (o atados), nunca
elementos sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los paquetes para su distribución y puesta en
obra.
El izado a las plantas mediante el montacargas, se ejecutará por bloques de elementos flejados, (o atados), nunca
elementos sueltos. Una vez en las plantas correspondientes, se romperán los flejes para su distribución y puesta en obra.
En todo momento los tajos se mantendrán libres de cascotes, recortes metálicos y además objetos punzantes, para evitar
los accidentes por pisadas sobre objetos.
Antes de la utilización de una máquina-herramienta, el operario deberá de estar provisto del documento expreso de
autorización de manejo de esa determinada máquina.
Antes de la utilización de cualquier máquina-herramienta, se comprobará que se encuentra en óptimas condiciones y con
todos los mecanismos y protectores de seguridad instalados en perfectas condiciones.
Se prohíbe utilizar a modo de borriquetas los bidones, cajas o pilas de material y asimilables, para evitar trabajar sobre
superficies inestables.
Las zonas interiores de trabajo, tendrán una iluminación mínima de 100 lux medidos a una altura sobre el suelo entorno a
los 2m.
Toda maquinaría eléctrica en esta obra estará dotada de toma de tierra en combinación con los disyuntores diferenciales
del cuadro general de la obra, o de doble aislamiento.
Se prohíbe la anulación del cable de toma de tierra de las mangueras de alimentación.
Los operarios estarán con el fiador del arnés de seguridad sujeto a los elementos sólidos que están previstos en los planos.
51
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Megafonía
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta fase de la obra consistirá en el montaje de la instalación de sistemas de megafonía y sonorización de uso general, con
equipos amplificadores centralizados y distribución en alta impedancia, en locales de superficies no reflectantes.
Incluyen todas las operaciones de realización de canalizaciones, tendido de cables, instalación de aparatos y puesta en
servicio de la instalación conforme a las especificaciones técnicas del proyecto.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformadores de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Radio - TV - Colocación de antena para recepción
de TV y antena parabólica
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Estas operaciones consisten en la colocación de la antena para la recepción de TV y la antena parabólica, así como el
tendido de cables hasta el amplificador, siguiendo las especificaciones técnicas del proyecto.
La pieza de fijación se colocará empotrada en muro o elemento de fábrica y se dispondrán dos fijaciones al menos para
evitar caídas del mástil.
El mástil se anclará a muro o elemento de fábrica, mediante las piezas de fijación y perfectamente aplomado.
Las antenas se unirán al mástil con sus elementos de fijación.
El cable coaxial se tenderá desde la caja de conexión de cada antena e introducido por el interior del mástil hasta
conectarlo con el amplificador correspondiente.
52

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se colocará un conductor de puesta a tierra conectado al mástil así como al equipo de amplificación con la línea de puesta
a tierra del edificio.
El equipo de recepción de tipo parabólico lo colocaremos siguiendo las mismas pautas que en el caso de antenas sobre
mástil.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Caída de materiales o elementos en
manipulación
Media Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Baja Extremadamente
dañino
Contacto con sustancias nocivas o tóxicas Media Extremadamente
dañino
Contactos eléctricos Baja Extremadamente
dañino
Contactos térmicos Baja Extremadamente
dañino
Golpes y cortes por objetos o herramientas Media Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformadores de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Verificaremos el estado de los cables de las máquinas portátiles para evitar contactos eléctricos.
Verificaremos que cumplimos las distancias de seguridad a líneas aéreas existentes en la zona.
Acotaremos las zonas de trabajo para evitar accidentes.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Radio - TV - Montaje de equipos de amplificación,
mezcla y bases en interior de vivienda
53
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Estas operaciones consisten en el montaje del equipo de amplificación, mezcla y bases en interior de vivienda, siguiendo
las especificaciones técnicas del proyecto.
Armario de protección:
• Será empotrable o adosable y estará dotado de cerradura y rejilla de ventilación.
Equipo amplificador:
• Estará constituido por un alimentador estabilizado, con toma de corriente para 12 V, módulos amplificadores y un
mezclador para la señal de salida del amplificador.
Caja de derivación:
• Será empotrable y estará constituida por un soporte metálico sobre el que irá montado el circuito eléctrico y una tapa
de cierre resistente a los golpes. Irá provista de mecanismos de desacoplo que variarán según la planta en que vaya
situada la caja de derivación.
• Las cajas de derivación terminales llevarán incorporada resistencia de cierre.
• Indicaremos la marca, tipo y número de orden de planta, número M de derivaciones y número de homologación de la
Dirección General de Radiodifusión y Televisión.
Caja de toma:
• La caja de toma será empotrable e irá constituida por un soporte metálico sobre el que irá montado el circuito eléctrico
y una tapa de cierre resistente a los golpes. Irá provista de tomas separadas de Televisión y Radio en Frecuencia
Modulada, así como mecanismos de desacoplo que variarán según la planta en que vaya situada la caja de toma. Las
cajas de toma terminales llevarán incorporada resistencia de cierre.
• Se indicará la marca, tipo y número de orden de planta y número de homologación de la Dirección General de
Radiodifusión y Televisión.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Caída de materiales o elementos en
manipulación
Media Extremadamente
dañino
Contactos eléctricos Baja Extremadamente
dañino
Golpes y cortes por objetos o herramientas Media Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
54

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante rtansformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Verificaremos el estado de los cables de las máquinas portátiles para evitar contactos eléctricos.
Verificaremos que cumplimos las distancias de seguridad a líneas aéreas existentes en la zona.
Acotaremos las zonas de trabajo para evitar accidentes.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Interfonía y video
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se incluyen las operaciones para la instalación del sistema completo para recibir en las viviendas, locales y oficinas todas
las señales autorizadas terrenales que se capten en el ámbito territorial del emplazamiento del edificio.
Las operaciones incuyen la excavación de zanjas, canalizaciones y tendido de líneas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
55
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Sistema de cerraduría eléctrica por tarjeta
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Las operaciones a realizar serán las correspondientes a la instalación del sistema de cerraduría eléctrica por tarjeta,
incluyendo la ejecución de canalizaciones, tendido de líneas y ejecución de pruebas de funcionamiento.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Audiovisuales - Redes de datos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se incluyen todas las operaciones de instalación de red de datos, incluyendo canalizaciones, tendido de la red, conexiones,
cableado y pruebas de funcionamiento.
Se seguirá el proceso siguiente :
Elementos de distribución :
• El trazado de las canalizaciones correspondientes a las canaletas, tubos, bandejas y elementos complementarios de
distribución se ejecutarán utilizando los accesorios complementarios en curvas, intersecciones, distribuciones, etc. En
ningún caso, deberán presentar cortes, irregularidades, etc.
Tendido de instalaciones :
• Todas las conducciones de comunicaciones deberán separarse un mínimo de 30 cm de las conducciones eléctricas
con menos de 5kVA y fluorescentes. Para líneas de más de 5kVA y transformadores las distancias serán de 60cm y
100cm respectivamente.
• Las instalaciones de datos y telefonía usaran los mismos materiales (paneles,cable,rosetas,etc.), mismas
canalizaciones y normas de instalación, pero no podrán compartir los armarios.
Conexionado :
56

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los cables multipares troncales telefónicos se conectarán a paneles RJ-45 en armarios de reparto y a regletas V1200
en centralitas. En los armarios de reparto cada par del cable multipar se conectará a dos puertos RJ-45.
Armarios :
• Los armarios deberán instalarse en ubicaciones que dejen 50cm libres, como mínimo, por un lateral; cuando sean
colocados en armarios empotrados, dichos armarios deberán tener rejillas de ventilación en las partes inferior y
superior.
• Las tomas de pared RJ-45 no podrán montarse en bases/bastidores/chasis que lleven tomas de corriente. Deberán
instalarse totalmente independientes y separadas por, al menos, 15 m de las bases de corriente.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
La empresa instaladora deberá acreditar el titulo de integrador de cableados estructurados de comunicaciones, certificado
por un tercero independiente (AT .T,AMP,BICC-Brand-Rex,KRONE,etc). En cualquier caso la aptitud que estipule dicho
titulo la determinará el CSIRC.
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Radiodifusión sonora y televisión
terrenales
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Procedimiento constructivo que incluye todas la operaciones para la instalación del sistema completo para recibir en las
viviendas, locales y oficinas de los inmuebles de esta obra todas las señales autorizadas terrenales que se capten en el
ámbito territorial del emplazamiento del edificio :
Ejecución de canalizaciones, tendido de líneas, colocación de armarios y conexionado de señales, pruebas de servicio y
todas las operaciones relacionadas con las instalaciones de telecomunicaciones.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
57
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricas, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Telefonía
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Procedimiento constructivo que incluye todas la operaciones para la instalación del sistema completo de telefonía,
incluyendo :
Canalización para la red telefónica desde la acometida de la Compañía hasta cada toma.
La instalación, que se diseñará de forma que todos sus elementos queden a una distancia mínima de 5 cm de los siguientes
servicios: agua, electricidad, calefacción y gas.
La acometida en el muro exterior del edificio, la cual se dispondrá una canalización de enlace hasta cada canalización de
distribución vertical, que se situará en las escaleras o zonas comunes.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares Media Dañino Moderado Evitado
58

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
utilizados.
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Telecomunicaciones - Red digital de servicios integrados
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Procedimiento constructivo que incluye todas la operaciones para la instalación del sistema completo de la red digital de
servicios integrados, incluyendo :
Canalización para la red desde la acometida hasta cada toma.
La instalación, que se diseñará de forma que todos sus elementos queden a una distancia mínima de 5 cm de los siguientes
servicios: agua, electricidad, calefacción y gas.
La acometida en el muro exterior del edificio, la cual se dispondrá una canalización de enlace hasta cada canalización de
distribución vertical, que se situará en las escaleras o zonas comunes.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de máquinas-herramientas
manuales.
Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de cables. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los medios auxiliares
utilizados.
Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de goma.
59
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Si existen líneas eléctricas en lugares próximos al trabajo de instalación, se apantallarán convenientemente.
Se tendrá especial cuidado en trabajos en cubiertas con circunstancias meteorológicas adversas (lluvias, heladas, viento,
etc.), y si el nivel de riesgo es alto se suspenderá la instalación.
La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde altura.
Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
Cuando sea necesario el uso de aparatos o herramientas eléctricos, éstos estarán dotados de grado de asilamiento II o
estarán alimentados a tensión inferior a la tensión de seguridad mediante transformador de seguridad.
Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, estos estarán dotados de
doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
Se dispondrá de puntos fijos y sólidos donde poder enganchar el arnés de seguridad, que ha de ser de uso obligatorio.
Para el manejo de cables y otros elementos cortantes se usarán guantes de goma.
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Sistema todo aire
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se incluyen en esta unidad de obra los procesos e instalaciones que se deben realizar para el transporte de aire tratado a
través de los oportunos conductos.
El sistema de "todo aire" es un sistema semicentralizado, de mediana potencia, montado en esta obra conforme se
especifica en el proyecto de ejecución.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída al vacío (huecos para ascendentes y
patinillos).
- Atrapamiento (entre engranajes,
transmisiones, etc. durante las operaciones de
puesta a punto o montaje).
Media Extremadamente
dañino
- Pisada sobre materiales. Media Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Baja Dañino Tolerable Evitado
- Quemaduras. Baja Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
- Cortes por manejo de chapas. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de herramientas cortantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por uso de la fibra de vidrio. Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los inherentes a los trabajos de soldadura
eléctrica, oxiacetilénica y oxicorte.
Media Dañino Moderado Evitado
- Los inherentes a los trabajos sobre cubiertas. Media Dañino Moderado Evitado
- Debe definirse este medio en función de la
dificultad de su proyecto.
Baja Ligeramente
dañino
Trivial Evitado
- Dermatosis por contactos con fibras. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
60

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Guantes de cuero..
- Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
- Cinturón porta-herramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Además, en el tajo de soldadura se utilizarán:
- Gafas de soldador.
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de soldadura de mano.
- Mandil de cuero.
- Manoplas de cuero.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
Se prepara la zona del solar a recibir los camiones, parcheando y compactando los blandones en evitación de vuelcos y
atrapamientos.
Los climatizadores se izarán con ayuda de balancines indeformables mediante el gancho de la grúa. Se posarán en el suelo
sobre una superficie preparada a priori de tablones de reparto. Desde este punto se transportará al lugar de acopio o a la
cota de ubicación.
Las cargas suspendidas se gobernarán mediante cabos que sujetarán sendos operarios dirigidos por el Capataz, (o el
Encargado), para evitar los riesgos de atrapamientos, cortes o caídas por péndulo de cargas.
Se prohíbe expresamente guiar las cargas pesadas directamente con las manos o el cuerpo.
El transporte o cambio de ubicacción horizontal mediante rodillos, se efectuará utilizando exclusivamente al personal
necesario, que empujará siempre la carga desde los laterales, para evitar el riesgo de caídas y golpes por los rodillos ya
utilizados.
El transporte descendente o ascendente por medio de rodillos transcurriendo por rampas o lugares inclinados se dominará
mediante trácteles (o de carracas) que soportarán el peso directo. Los operarios guiarán la maniobra desde los laterales,
para evitar los sobreesfuerzos y atrapamientos. El elemento de sujección se anclará a un punto sólido, capaz de soportar la
carga con seguridad.
Se prohíbe el paso o acompañamiento lateral de transporte sobre rodillos de la maquinaria cuando la distancia libre de paso
entre ésta y los paramentos laterales verticales, sea igual o inferior a 60 cm., para evitar el riesgo de atrapamientos por
descontrol de la dirección de la carga.
Los tracteles (o carracas), de soporte del peso del elemento ascendido (o descendido) por la rampa, se anclarán a los
lugares destinados para ello, según detalle de planos.
No se permitirá el amarre a puntos fuertes para tracción antes de agotado el tiempo de endurecimiento del punto fuerte
según los cálculos, para evitar los desplomes sobre las personas o sobre las cosas.
El ascenso o descenso a una bancada de posición de una determinada máquina, se ejecutará mediante plano inclinado
construido en función de la carga a soportar e inclinación adecuada (rodillos de desplazamiento y carraca o tractel de
tracción amarrado a un punto fuerte de seguridad).
Se prohíbe utilizar los flejes como asideros de carga.
El montaje de la maquinaría en las cubiertas, no se iniciará hasta no haber sido concluido el cerramiento perimetral de la
cubierta para eliminar el riesgo de caída.
Se acotará una superficie de trabajo de seguridad, mediante barandillas sólidas y señalización de banderolas a una
distancia mínima de 2 m. de los petos de la cubierta.
Los bloques de chapa (metálica, fibra de vidrio y asimilables) serán descargados flejados mediante gancho de grúa.
Las bateas serán transportadas hasta el almacén de acopio gobernadas mediante cabos guiados por dos operarios. Se
prohíbe dirigirlos directamente con las manos.
Los sacos de escayola se descargarán apilados y atados a bateas o plataformas emplintadas. Las bateas serán
transportadas hasta el almacén de acopio, gobernadas mediante cabos guiados por dos operarios. Se prohíbe dirigirlos
directamente con las manos.
El almacenado de chapas (metálicas, fiberglas y asimilados o de los sacos de escayola y estopas, necesarios para la
construcción de los conductos), se ubicarán en los lugares reseñados en los planos para eliminar los riesgos por
interferencias en los lugares de paso.
El taller y almacén de tuberías se ubicará en el lugar reseñado en los planos; estará dotado de puerta, ventilación por
corriente de aire e iluminación artificial en su caso.
El transporte de tramos de tubería de reducido diámetro, a hombro por un sólo hombre, se realizará inclinando la carga
hacia atrás, de tal forma, que el extremo que va por delante supere la altura de un hombre, para evitar los golpes y
tropiezos con otros operarios en lugares poco iluminados.
Las tuberías pesadas serán transportadas por un mínimo de dos hombres, guiados por un tercero en las maniobras de
cambios de dirección y ubicación.
Los bancos de trabajo se mantendrán en buen estado de uso, evitando la formación de astillas durante la labor.
Una vez aplomadas las columnas, se repondrán las protecciones, de tal forma que dejen pasar los hilos de los plomos. Las
protecciones se irán quitando conforme ascienda la columna montada. Si queda hueco con riesgo de tropiezo o caída por
él, se repondrá la protección hasta la conclusión del patinillo.
Los recortes sobrantes, se irán retirando conforme se produzcan, a un lugar determinado, para su posterior recogida y
vertido por las trompas y evitar el riesgo de pisadas sobre objetos.
Se prohíbe soldar con plomo en lugares cerrados para evitar respirar atmósferas tóxicas. Los tajos con soldadura de plomo
se realizarán bien al exterior, bien bajo corriente de aire.
El local destinado para almacenar las bombonas (o botellas) de gases licuados, se ubicarán en el lugar reseñado en los
61
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
planos; estará dotado de ventilación constante por corriente de aire, puertas con cerradura de seguridad, e iluminación
artificial en su caso, mediante mecanismos estancos antideflagrantes de seguridad.
Sobre la puerta del almacén de gases licuados se establecerá una señal normalizada de peligro explosión y otra de
prohibido fumar.
Al lado de la puerta del almacén de gases licuados se instalará un extintor de polvo químico seco.
La iluminación en los tajos de montaje de tuberías será de un mínimo de 100 lux, medidos a una altura sobre el nivel de
pavimento, en torno a los 2 m.
La iluminación del local donde se almacenan las botellas, (o bombonas), de gases licuados se efectuará, mediante
mecanismos estancos antideflagrantes de seguridad.
Se prohíbe hacer masa (conectar la pinza), a parte de las instalaciones, en evitación de contactos eléctricos.
Las botellas, (o bombonas), de gases licuados, se transportarán y permanecerán en los carros portabotellas.
Se evitará soldar (o utilizar el oxicorte), con las bombonas (o botellas), de gases licuados expuestos al sol.
Se instalarán unos letreros de preocupación en el almacén de gases licuados, en el taller de montaje y sobre el acopio de
tuberías y valvulería de cobre, con la siguiente leyenda.
NO UTILICE ACETILENO PARA SOLDAR COBRE O ELEMENTOS QUE LO CONTENGAN; SE PRODUCE ACETILURO
DE COBRE QUE ES UN COMPUESTO EXPLOSIVO.
Los conductos de chapa se cortarán y montarán en los lugares señalados para ello en los planos, para evitar los riesgos por
interferencia.
Las chapas metálicas, se almacenarán en paquetes sobre durmientes de reparto en los lugares señalados en los planos.
Las pilas no superarán el 1.60 m. en altura aproximada sobre el pavimento.
Las chapas metálicas serán retiradas del acopio para su corte y formación del conducto por un mínimo de dos hombres,
para evitar el riesgo de cortes o golpes por desequilibrio.
Durante el corte con cizalla las chapas permanecerán apoyadas sobre los bancos y sujetas, para evitar los accidentes por
movimientos indeseables, en especial de las hojas recortadas.
Los tramos de conducto, se evacuarán del taller de montaje lo antes posible para su conformación en su ubicación
definitiva, y evitar accidentes en el taller, por saturación de objetos.
Los tramos de conducto, se transportarán mediante eslingas que los abracen de boca a boca por el interior del conducto,
mediante el gancho de la grúa, para evitar el riesgo de derrame de la carga sobre las personas. Serán guiadas por dos
operarios que los gobernarán mediante cabos dispuestos para tal fin.
Las planchas de fibra de vidrio, serán cortadas sobre el banco mediante cuchilla. En todo momento se asistirá al cortador
para evitar riesgos por desviaciones y errores.
Se prohíbe abandonar en el suelo, cuchillas, cortantes, grapadoras y remachadoras para evitar los accidentes a los
operarios o a terceros.
Las cañas a utilizar en la construcción de los conductos de escayola, estarán libres de astillas, ubicándose todas aquellas
que se dispongan, en paralelo en el sentido de crecimiento, para evitar los riesgos de cortes a la hora de extender sobre
ellas la pasta de escayola.
Las rejillas se montarán desde escaleras de tijeras dotadas de zapatas antideslizantes y cadenilla delimitadora de apertura,
para eliminar el riesgo de caída.
Los conductos a ubicar en alturas considerables se instalarán desde andamios tubulares con plataformas de trabajo de un
mínimo de 60 cm. de anchura, rodeadas de barandillas sólidas de 90 cm. de altura, formadas por pasamanos, listón
intermedio y rodapié.
Antes de la puesta en marcha, se instalarán las protecciones de las partes móviles, para evitar el riesgo de atrapamientos.
No se conectará ni pondrán en funcionamiento las partes móviles de una máquina, sin antes haber apartado de ellas
herramientas que se estén utilizando, para evitar el riesgo de proyección de objetos o fragmentos.
Se notificará al personal la fecha de las pruebas en carga, para evitar los accidentes por fugas o reventones.
Durante las pruebas, cuando deba cortarse momentáneamente la energía eléctrica de alimentación, se instalará en el
cuadro un letrero de precaución con la leyenda NO CONECTAR, HOMBRES TRABAJANDO EN LA RED.
Se prohíbe expresamente la manipulación de partes móviles de cualquier motor o asimilables sin haber procedido a la
desconexión total de la red eléctrica de alimentación, para evitar los accidentes por atrapamientos.
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Rejillas y difusores
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Procedimiento constructivo que incluye todas la operaciones para la instalación de las rejillas y difusores de aluminio,
material inoxidable o tratado de forma que se garantice su inalterabilidad frente al aire húmedo.
Estará dotado de un sistema de fijación mediante tornillos, patillas de anclaje y pernios.
Las lamas podrán ser fijas u orientables, conforme se especifique en la Documentación Técnica.
Se tendrá un especial cuidado en colacarlas exactamente en los puntos reflejados en los planos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente Importante No eliminado
62

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Caída de objetos por desplome o
derrumbamiento
dañino
Baja Extremadamente
dañino
Caída de objetos en manipulación Media Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Baja Dañino Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Golpes y cortes por objetos o herramientas Media Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos, posturas inadecuadas o
movimientos repetitivos
Baja Extremadamente
dañino
Contacto con sustancias nocivas o tóxicas Baja Extremadamente
dañino
Iluminación inadecuada Baja Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero..
- Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
- Cinturón porta-herramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Además, en el tajo de soldadura se utilizarán:
- Gafas de soldador.
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de soldadura de mano.
- Mandil de cuero.
- Manoplas de cuero.
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Realizaremos los trabajos de tal manera que no se esté en la misma postura durante mucho tiempo.
Las plataformas de trabajo serán como mínimo de 0,60 m, y no se acopiarán materiales en las plataformas de trabajo.
Se colocará iluminación artificial adecuada en caso de carecer de luz natural.
Usaremos andamios de borriquetas en alturas menores de dos metros.
Usaremos el cinturón de seguridad en trabajos en altura.
Se mantendrá siempre la limpieza y orden en la obra.
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
El almacenado de las rejillas se ubicará en los lugares reseñados en los planos para eliminar los riesgos por interferencias
en los lugares de paso.
Se prohíbe abandonar en el suelo, cuchillas, cortantes, grapadoras y remachadoras para evitar los accidentes a los
operarios o a terceros.
Las rejillas se montarán desde escaleras de tijeras dotadas de zapatas antideslizantes y cadenilla delimitadora de apertura,
para eliminar el riesgo de caída.
Los rejillas a colocar en alturas considerables se instalarán desde andamios tubulares con plataformas de trabajo de un
mínimo de 60 cm. de anchura, rodeadas de barandillas sólidas de 90 cm. de altura, formadas por pasamanos, listón
intermedio y rodapié.
Edificación - Instalaciones - Climatización - Aire acondicionado - Conductos de chapa
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se incluye en esta unidad de obra las operaciones para la colocación, instalación, unido, sellado y puesta en servicio de los
conductos y piezas especiales, los cuales serán de fibra de acero galvanizado, según Norma UNE 100- 104/83, conforme
se especifica en el proyecto.
Las uniones de los tramos estarán construídas de forma que quede garantizada la indeformabilidad y estanqueidad del
63
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
conducto, por lo que siguiendo las indicaciones del proyecto deberán ser construídos con piezas de sección circular o
rectangular.
Se anclarán mediante bridas al techo, garatizando siempre la estabilidad y solidez de toda la conducción, conforme queda
definido en la Documentación Técnica del proyecto.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Ligeramente
dañino
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Caída de objetos por desplome o
derrumbamiento
Baja Extremadamente
dañino
Caída de objetos en manipulación Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Pisadas sobre objetos Baja Dañino Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Golpes y cortes por objetos o herramientas Media Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos, posturas inadecuadas o
movimientos repetitivos
Baja Extremadamente
dañino
Contacto con sustancias nocivas o tóxicas Baja Extremadamente
dañino
Iluminación inadecuada Media Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario)
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero..
- Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
- Cinturón porta-herramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Además, en el tajo de soldadura se utilizarán:
- Gafas de soldador.
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de soldadura de mano.
- Mandil de cuero.
- Manoplas de cuero.
Tolerable Evitado
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Realizaremos los trabajos de tal manera que no se esté en la misma postura durante mucho tiempo.
Las plataformas de trabajo serán como mínimo de 0,60 m, y no se acopiarán materiales en las plataformas de trabajo.
Se colocará iluminación artificial adecuada en caso de carecer de luz natural.
Usaremos andamios de borriquetas en alturas menores de dos metros.
Usaremos el cinturón de seguridad en trabajos en altura.
Se mantendrá siempre la limpieza y orden en la obra.
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
El almacenado de las piezas de los conductos se ubicará en los lugares reseñados en los planos para eliminar los riesgos
por interferencias en los lugares de paso.
Se prohíbe abandonar en el suelo, cuchillas, cortantes, grapadoras y remachadoras para evitar los accidentes a los
operarios o a terceros.
Los conductos se montarán desde andamios o escaleras de tijeras dotadas de zapatas antideslizantes y cadenilla
delimitadora de apertura, para eliminar el riesgo de caída.
Los conductos a colocar en alturas considerables se instalarán desde andamios tubulares con plataformas de trabajo de un
mínimo de 60 cm. de anchura, rodeadas de barandillas sólidas de 90 cm. de altura, formadas por pasamanos, listón
64

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
intermedio y rodapié.
Edificación - Instalaciones - Climatización - Calefacción - Bomba de calor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se incluyen en esta unidad de obra las operaciones de instalación de conductos, fijación y pruebas de servicio.
Las bombas de calor son aparatos de producción de calor cuyo principio de funcionamiento es el siguiente, un fluido térmico
en estado de vapor es aspirado por un compresor siendo totalmente sobrecalentado al ser comprimido. A través de la
tubería de presión pasa al condensador (aire-aire) o con agua la cual se hace circular por un serpentín en el interior del
condensador (aire-agua).
El refrigerante en estado líquido y alta presión pasa por la válvula de expansión donde reduce su presión llegando así al
evaporador donde pasa a estado de gas absorbiendo calor del aire exterior.
Al salir el evaporador el fluido ya se encuentra en estado de vapor ligeramente sobrecalentado donde es absorbido por el
compresor comenzando de nuevo el ciclo.
Toda la instalación se hará siguiendo las prescripciones establecidas en el proyecto de ejecución.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída al vacío (huecos para ascendentes y
patinillos).
- Atrapamiento (entre engranajes,
transmisiones, etc. durante las operaciones de
puesta a punto o montaje).
Media Extremadamente
dañino
- Pisada sobre materiales. Media Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Baja Dañino Tolerable Evitado
- Quemaduras. Baja Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
- Cortes por manejo de chapas. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por manejo de herramientas cortantes. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por uso de la fibra de vidrio. Media Dañino Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los inherentes a los trabajos de soldadura
eléctrica, oxiacetilénica y oxicorte.
Media Dañino Moderado Evitado
- Los inherentes a los trabajos sobre cubiertas. Media Dañino Moderado Evitado
- Debe definirse este medio en función de la
dificultad de su proyecto.
Baja Ligeramente
dañino
Trivial Evitado
- Dermatosis por contactos con fibras. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad (cuando sea necesario).
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
- Cinturón porta-herramientas.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Además, en el tajo de soldadura se utilizarán:
- Gafas de soldador.
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de soldadura de mano.
65
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Mandil de cuero.
- Manoplas de cuero.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los operarios tendrán los Equipos de Protección Individual correspondientes para la realización de las tareas.
Los trabajos estarán supervisados por una persona competente en la materia.
El acopio de los elementos de los radiadores se ubicará en el lugar señalado en los planos.
Los bloques de elementos de calefacción, se descargarán flejados sobre bateas emplintadas con ayuda del gancho de la
grúa. La carga será guiada por dos hombres mediante los dos cabos de guía que penderán de ella, para evitar el riesgo de
derrame de la carga y cortes en las manos.
Los bloques de elementos de calefacción, se recibirán flejados sobre sus bateas en las plantas. Los operarios de ayuda a la
descarga, gobernarán la carga mediante los cabos de guía. Se prohíbe guiar la carga directamente con las manos, para
evitar el riesgo de cortes en las manos o de las caídas al vacío por péndulo de la carga.
Los bloques de elementos de calefacción, una vez recibidos en las plantas, se destaran y transportarán directamente al sitio
de ubicación.
El taller-almacén se ubicará en el lugar señalado en los planos; estará dotado de puerta, ventilación por corriente de aire e
iluminación artificial en su caso.
El transporte de tramos de tubería a hombro por un solo hombre, se realizará inclinando la carga hacia atrás, de tal forma,
que el extremo que va por delante supere la altura de un hombre para evitar los golpes y tropiezos con otros operarios en
lugares poco iluminados (o iluminados a contraluz).
Los bancos de trabajo se mantendrán en buenas condiciones de uso, evitando que se levanten astillas durante la labor.
Se repondrán las protecciones de los huecos de los forjados una vez realizado el aplomado para la instalación de los
conductos verticales- columnas, para eliminar el riesgo de caídas. Los operarios realizarán el trabajo sujetos con el arnés
de seguridad.
Se rodearán con barandillas de 90 cm. de altura los huecos de los forjados para paso de tubos, que no puedan cubrirse
tras el aplomado, para eliminar el riesgo de caídas.
Los recortes sobrantes se irán retirando conforme se vayan produciendo, a un lugar determinado para su posterior recogida
y vertido por las trompas, para evitar el riesgo de pisadas sobre materiales.
Se prohíbe soldar con plomo en lugares cerrados, para evitar trabajos en atmósferas tóxicas.
Siempre que se deba soldar con plomo se establecerá una corriente de aire de ventilación.
El local destinado a almacenar las bombonas o botellas de gases licuados, se ubicará en el lugar reseñado en los planos;
estará dotado de ventilación constante por corriente de aire, puerta con cerradura de seguridad e iluminación artificial en su
caso.
La iluminación eléctrica del local donde se almacenan las botellas o bombonas de gases licuados, se efectuará mediante
mecanismos estancos antideflagantes de seguridad, para evitar el riesgo de explosión o de incendio.
Junto a la puerta del almacén de gases licuados, se instalará un extintor de polvo seco.
La iluminación eléctrica de los tajos, será de un mínimo de 100 lux medidos a una altura sobre el nivel de pavimento, en
torno a los 2 m.
La iluminación eléctrica mediante portátiles, estará protegida mediante mecanismos estancos de seguridad con mango
aislante y rejilla de protección de la bombilla.
Se prohíbe el uso de mecheros y sopletes encendidos junto a materiales inflamables.
Se controlará la dirección de la llama durante las operaciones de soldadura en evitación de incendios.
Las botellas (o bombonas) de gases licuados, se transportarán y permanecerán en los carros portabotellas.
Se evitará soldar o utilizar el oxicorte, con las botellas o bombonas de gases licuados expuestos al sol.
Se instalarán unos letreros de precaución en el almacén de gases licuados, en el taller de montaje y sobre el acopio de
tubería y valvulería de cobre, con la siguiente leyenda:
NO UTILICE ACXETILENO PARA SOLDAR COBRE O ELEMENTOS QUE LO CONTENGAN, SE PRODUCE ACETILURO
DE COBRE QUE ES UN COMPUESTO EXPLOSIVO.
Se prohíbe hacer masa en la instalación durante la soldadura eléctrica, para evitar el riesgo de contactos eléctricos
indirectos.
La instalación de conductos, depósitos de expansión, calderines o asimilables sobre las cubiertas, no se ejecutará antes de
haberse levantado el peto definitivo, para eliminar el riesgo desde altura.
Se notificará al resto del personal la fecha de realización de las pruebas en carga de la instalación y de las calderas, con el
interés de que no se corran riesgos innecesarios.
Los lugares de paso estarán siempre libres de obstáculos. En caso de cruce de tuberías por lugares de paso, se protegerán
mediante la cubrición con tableros o tablones, con el fin de eliminar el riesgo de caídas.
Edificación - Aislamientos - Termoacústicos - Planchas rígidas o semirígidas
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El uso de las planchas rígidas o semirígidas de poliestireno, espuma de poliuretano o fibra de vidrio aglomerada, permite
acondicionar el interior de locales y viviendas consiguiendo el adecuado comportamiento higrotérmico de los cerramientos
mediante la evitación de las condensaciones interiores y de niveles de ruido excesivos.
Para la colocación de estas planchas rígidas, la superficie deberá de encontrarse limpia y seca.
66

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los salientes más importantes deberán eliminarse y los huecos rellenarlos con arena fina y seca, o bien aplicar una capa de
mortero pobre.
Deberá quedar garantizada y asegurada la continuidad del aislamiento y la ausencia de puentes térmicos y/o acústicos,
conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Se seguirán las instrucciones del fabricante en lo que respecta a la colocación del material.
Las operaciones que se consideran en el análisis de riesgos incluyen el transporte desde su lugar de almacenamiento en la
obra al lugar de utilización, la preparación de las superficies de los soportes que vayan a impermeabilizarse y la aplicación
de las planchas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
- Cuerpos extraños en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los trabajos en atmósferas
nocivas.
Baja Extremadamente
dañino
- Contactos con substancias corrosivas. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable.
- Mascarilla con filtro químico específico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se instalará un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de las coquillas.
Sobre la hoja de la puerta de acceso al almacén, se instalará una señal de y otra de .
Se señalizará convenientemente la zona de acopios.
Se evitará la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a puntos fuertes según planos, de los que amarrar el fiador del arnés de
seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
Los andamios y plataformas de trabajo tendrán una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm., para evitar los
accidentes por trabajos realizados sobre superficies angostas.
Se prohíbe la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y asimilables, para evitar la realización de
trabajos sobre superficies inseguras.
La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el pavimento en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando y rejilla de
protección de la bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la utilización de las clavijas
macho-hembra.
Las escaleras de mano a utilizar, serán de tipo , dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad.
Las operaciones de lijados, mediante lijadora eléctrica de mano, se ejecutarán siempre bajo ventilación por , para evitar el riesgo de respirar polvo en suspensión.
El vertido de pigmentos en el soporte se realizará desde la menor altura posible, en evitación de salpicaduras y formación
de atmósferas pulverulentas.
Se prohíbe fumar o comer en las estancias en las que se coloquen los aislamientos.
67
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Edificación - Aislamientos - Termoacústicos - Rellenos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El uso de rellenos aislantes, permite acondicionar el interior de locales y viviendas consiguiendo el adecuado
comportamiento higrotérmico de los cerramientos mediante la evitación de las condensaciones interiores y de niveles de
ruido excesivos.
Para la colocación de los rellenos, la superficie deberá de encontrarse limpia y seca.
Los salientes más importantes deberán eliminarse y los huecos rellenarlos con arena fina y seca, o bien aplicar una capa de
mortero pobre.
Deberá quedar garantizada y asegurada la continuidad del aislamiento y la ausencia de puentes térmicos y/o acústicos,
conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Se seguirán las instrucciones del fabricante en lo que respecta a la colocación del material.
Las operaciones que se consideran en el análisis de riesgos incluyen el transporte desde su lugar de almacenamiento en la
obra al lugar de utilización, la preparación de las superficies de los soportes que vayan a impermeabilizarse y la aplicación
de los rellenos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
- Cuerpos extraños en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los trabajos en atmósferas
nocivas.
Baja Extremadamente
dañino
- Contactos con substancias corrosivas. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable.
- Mascarilla con filtro químico específico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se instalará un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de las coquillas.
Sobre la hoja de la puerta de acceso al almacén, se instalará una señal de y otra de .
Se señalizará convenientemente la zona de acopios.
Se evitará la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a puntos fuertes según planos, de los que amarrar el fiador del arnés de
seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
Los andamios y plataformas de trabajo tendrán una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm., para evitar los
accidentes por trabajos realizados sobre superficies angostas.
Se prohíbe la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y asimilables, para evitar la realización de
trabajos sobre superficies inseguras.
La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el pavimento en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando y rejilla de
protección de la bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la utilización de las clavijas
macho-hembra.
Las escaleras de mano a utilizar, serán de tipo , dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad.
68

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las operaciones de lijados, mediante lijadora eléctrica de mano, se ejecutarán siempre bajo ventilación por , para evitar el riesgo de respirar polvo en suspensión.
El vertido de pigmentos en el soporte se realizará desde la menor altura posible, en evitación de salpicaduras y formación
de atmósferas pulverulentas.
Se prohíbe fumar o comer en las estancias en las que se coloquen los aislamientos.
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Alicatados - Azulejo
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se consideran incluidas dentro de esta unidad de obra la relación de operaciones que se detallan :
Los paramentos serán limpiados, lavados y aplomados.
Los azulejos se sumergirán previamente en agua a saturación, debiendo orearse a la sombra 12 horas, como mínimo, antes
de su colocación.
El alicatado se comenzará a partir del nivel superior del pavimento y antes de realizar éste.
Se desecharán los azulejos defectuosos o rotos.
Se colocarán los azulejos a punta de paleta, y la torta de mortero cubrirá la totalidad de la superficie del azulejo.
Se colocarán los azulejos con mortero cola.
Se comprobará la planeidad de la superficie alicatada con un regle.
Una vez ejecutado el alicatado se rejuntará con cemento blanco o de color. Después del rejuntado los azulejos se limpiarán
con estropajo seco 12 horas después de efectuado el rejuntado.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Caída de objetos sobre las personas. Baja Extremadamente
dañino
- Golpes contra objetos. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por el manejo de objetos y
herramientas manuales.
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Dermatitis por contactos con el cemento. Media Dañino Moderado Evitado
- Partículas en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por utilización de máquinasherramienta.
- Los derivados de los trabajos realizados en
ambientes pulverulentos.
Media Extremadamente
dañino
Media Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Tolerable Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Electrocución. Baja Extremadamente
dañino
- Atrapamientos por los medios de elevación y
transporte.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Los derivados del uso de medios auxiliares. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de P.V.C. o de goma.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarillas antipolvo con filtro mecánico.
- Ropa de trabajo.
- Trajes para tiempo lluvioso.
69
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El corte de las piezas cerámicas a máquina ('tronzadora radial' o 'sierra de disco') deberá hacerse por vía húmeda,
sumergiendo la pieza a cortar en un cubo con agua, para evitar la formación de polvo ambiental durante el trabajo.
El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas se ejecutará a la intemperie, para evitar respirar aire con gran cantidad
de polvo.
Los huecos en el suelo permanecerán constantemente protegidos con las protecciones colectivas establecidas en la fase
de estructura.
Los andamios sobre borriquetas a utilizar, tendrán siempre plataformas de trabajo de anchura no inferior a los 60 cm.
formados por 3 tablones trabados entre sí.
Se prohíbe utilizar a modo de borriquetas para formar andamios, bidones, cajas de materiales, bañeras, etc.
Se prohíbe el uso de borriquetas en tribunas, sin protección contra las caídas desde alturas.
Para la utilización de borriquetas en balcones, se instalarán redes tensas de seguridad, en evitación de las caídas desde
altura.
Las zonas de trabajo tendrán una iluminación mínima de 100 lux a una altura sobre el suelo en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se hará con y rejilla de protección de la
bombilla y alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de alimentación sin la utilización de las clavijas machohembra,
en prevención del riesgo eléctrico.
Los tajos se limpiarán de recortes y desperdicios de pasta, apilando los escombros ordenadamente para su evacuación
mediante bajantes de escombros.
Se prohíbe lanzar los escombros directamente por los huecos de fachada o de los patios interiores.
Las cajas de plaquetas, se acopiarán en las plantas repartidas junto a los tajos donde se vaya a instalar, situadas lo más
alejadas posible a los vanos, en evitación de sobrecargas innecesarias.
Las cajas de plaquetas en acopio, nunca se dispondrán de forma que obstaculicen los lugares de paso, para evitar los
accidentes de tropiezo.
Cuando se maneje pequeña maquinaría eléctrica se evitará que entre en contacto con humedades o encharcamientos de
agua, en evitación de electrocuciones.
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Alicatados - Gres porcelanico
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se consideran incluidas dentro de esta unidad de obra la relación de operaciones que se detallan:
Los paramentos serán limpiados, lavados y aplomados.
Las plaquetas de gres se sumergirán previamente en agua a saturación, debiendo orearse a la sombra 12 horas, como
mínimo, antes de su colocación.
El alicatado se comenzará a partir del nivel superior del pavimento y antes de realizar éste.
Se desecharán los azulejos defectuosos o rotos.
Se colocarán las plaquetas de gres a punta de paleta, y la torta de mortero cubrirá la totalidad de la superficie del azulejo.
Se colocarán las plaquetas de gres con mortero cola.
Se comprobará la planeidad de la superficie alicatada con un regle.
Una vez ejecutado el alicatado se rejuntará con cemento blanco o de color. Después del rejuntado los azulejos se limpiarán
con estropajo seco 12 horas después de efectuado el rejuntado.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
- Caída de objetos sobre las personas. Baja Extremadamente
dañino
- Golpes contra objetos. Media Ligeramente
dañino
- Cortes por el manejo de objetos y
herramientas manuales.
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
- Dermatitis por contactos con el cemento. Media Dañino Moderado Evitado
- Partículas en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Cortes por utilización de máquinasherramienta.
Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
- Los derivados de los trabajos realizados en Media Ligeramente Tolerable Evitado
70

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ambientes pulverulentos. dañino
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
- Electrocución. Baja Extremadamente
dañino
- Atrapamientos por los medios de elevación y
transporte.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
- Los derivados del uso de medios auxiliares. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de P.V.C. o de goma.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarillas antipolvo con filtro mecánico.
- Ropa de trabajo.
- Trajes para tiempo lluvioso.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El corte de las piezas cerámicas a máquina ('tronzadora radial' o 'sierra de disco') deberá hacerse por vía húmeda,
sumergiendo la pieza a cortar en un cubo con agua, para evitar la formación de polvo ambiental durante el trabajo.
El corte de las plaquetas y demás piezas cerámicas se ejecutará a la intemperie, para evitar respirar aire con gran cantidad
de polvo.
Los huecos en el suelo permanecerán constantemente protegidos con las protecciones colectivas establecidas en la fase
de estructura.
Los andamios sobre borriquetas a utilizar, tendrá siempre plataformas de trabajo de anchura no inferior a los 60 cm.
formados por 3 tablones trabados entre sí.
Se prohíbe utilizar a modo de borriquetas para formar andamios, bidones, cajas de materiales, bañeras, etc.
Se prohíbe el uso de borriquetas en tribunas, sin protección contra las caídas desde alturas.
Para la utilización de borriquetas en balcones, se instalarán redes tensas de seguridad, en evitación de las caídas desde
altura.
Las zonas de trabajo tendrán una iluminación mínima de 100 lux a una altura sobre el suelo en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se hará con y rejilla de protección de la
bombilla y alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de alimentación sin la utilización de las clavijas machohembra,
en prevención del riesgo eléctrico.
Los tajos se limpiarán de recortes y desperdicios de pasta, apilando los escombros ordenadamente para su evacuación
mediante bajantes de escombros.
Se prohíbe lanzar los escombros directamente por los huecos de fachada o de los patios interiores.
Las cajas de plaquetas, se acopiarán en las plantas repartidas junto a los tajos donde se vaya a instalar, situadas lo más
alejadas posible a los vanos, en evitación de sobrecargas innecesarias.
Las cajas de plaquetas en acopio, nunca se dispondrán de forma que obstaculicen los lugares de paso, para evitar los
accidentes de tropiezo.
Cuando se maneje pequeña maquinaría eléctrica se evitará que entre en contacto con humedades o encharcamientos de
agua, en evitación de electrocuciones.
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Al temple
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se consideran incluidas dentro de esta unidad de obra de pinturas al temple (disolución en agua de colas celulósicas o
amiláceas con pigmentos a base de sulfato cálcico o carbonato cálcico), la relación de operaciones que se detallan :
Primeramente se procederá a la limpieza de la superficie.
Antes de la pintura se aplicará una mano de imprimación selladora a brocha o rodillo, impregnando la superficie del soporte,
con un rendimiento y tiempo de secado no menores de los especificados por el fabricante.
A continuación se aplicarán dos manos de acabado a brocha o a rodillo.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
71
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
- Cuerpos extraños en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los trabajos en atmósferas
nocivas.
Media Extremadamente
dañino
- Contactos con substancias corrosivas. Media Extremadamente
dañino
- Los derivados de la rotura de las mangueras
de los compresores.
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de P.V.C. o de goma.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable.
- Mascarilla con filtro químico específico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Gafas protectoras.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las pinturas se almacenarán en los lugares señalados en los planos, manteniéndose siempre la ventilación por tiro de aire,
para evitar los riesgos de incendios y de intoxicaciones.
Se instalará un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de pinturas.
Sobre la hoja de la puerta de acceso al almacén de pinturas, se instalará una señal de "peligro de incendios" y otra de
"prohibido fumar".
Los botes industriales de pinturas y disolventes se apilarán sobre tablones de reparto de cargas en evitación de
sobrecargas innecesarias.
Se prohíbe almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes mal o incompletamente
cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o explosivas.
Los almacenamientos de recipientes con pintura que contenga nitrocelulosa, se realizarán de tal forma que pueda realizarse
el volteo periódico de los recipientes para evitar el riesgo de inflamación.
Se evitará la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local que se está pintando.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a puntos fuertes según planos, de los que amarrar el fiador del arnés de
seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
Los andamios para pintar tendrán una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm., para evitar los accidentes
por trabajos realizados sobre superficies angostas.
Se prohíbe la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y asimilables, para evitar la realización de
trabajos sobre superficies inseguras.
Se prohíbe en esta obra, la utilización de las escaleras de mano en los balcones, sin haber puesto previamente los medios
de protección colectiva, para evitar los riesgos de caídas al vacío.
La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el pavimento en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando y rejilla de
protección de la bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la utilización de las clavijas
macho-hembra.
Las escaleras de mano a utilizar, serán de tipo , dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad
Las operaciones de lijados, mediante lijadora eléctrica de mano, se ejecutarán siempre bajo ventilación por , para evitar el riesgo de respirar polvo en suspensión.
El vertido de pigmentos en el soporte se realizará desde la menor altura posible, en evitación de salpicaduras y formación
de atmósferas pulverulentas.
Se prohíbe fumar o comer en las estancias en las que se pinte con pinturas que contengan disolventes orgánicos o
pigmentos tóxicos.
Procuraremos evitar el contacto de cualquier tipo de pintura con la piel.
Usaremos protectores auditivos en el empleo de compresores de aire.
Usaremos mascarillas especificas para evitar inhalar los vapores procedentes de la pintura
72

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se advertirá al personal encargado de manejar disolventes orgánicos de la necesidad de una profunda higiene personal,
antes de realizar cualquier tipo de ingesta.
Se prohíbe realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se empleen pinturas
inflamables, para evitar el riesgo de explosión (o de incendio).
Las pinturas de cerchas de la obra se ejecutará desde el interior de "guindolas" de soldador, con el fiador del arnés de
seguridad amarrado a un punto firme de la propia cercha.
Se tenderán redes horizontales, sujetas a puntos firmes de la estructura, según detalles de planos, bajo el tajo de pintura de
cerchas (y asimilables) para evitar el riesgo de caída desde alturas.
Se prohíbe la conexión de aparatos de carga accionados eléctricamente, durante las operaciones de pintura de carriles, en
prevención de atrapamientos o caídas de alturas.
Se prohíbe realizar "pruebas de funcionamiento" de las instalaciones, durante los trabajos de pintura de señalización.
Deberá señalizarse debidamente la zona de acopios.
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Plástica
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se consideran incluidas dentro de esta unidad de obra de pinturas al plástico, la relación de operaciones que se detallan :
Primeramente se procederá a la limpieza de la superficie.
Se realizará un lijado de pequeñas adherencias e imperfecciones.
A continuación se aplicará una mano de fondo con pintura plástica diluida muy fina, impregnando, los poros de la superficie
del soporte. Se realizará un plastecido de faltas, repasando las mismas con una mano de fondo aplicada a brocha, rodillo o
pistola.
Se aplicará seguidamente dos manos de acabado con un rendimiento no menor del especificado por el fabricante.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
- Cuerpos extraños en los ojos. Media Dañino Moderado Evitado
- Los derivados de los trabajos en atmósferas
nocivas.
Media Extremadamente
dañino
- Contactos con substancias corrosivas. Media Extremadamente
dañino
- Los derivados de la rotura de las mangueras
de los compresores.
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de P.V.C. o de goma.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable.
- Mascarilla con filtro químico específico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Gafas protectoras.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las pinturas se almacenarán en los lugares señalados en los planos, manteniéndose siempre la ventilación por tiro de aire,
para evitar los riesgos de incendios y de intoxicaciones.
73
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se instalará un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de pinturas.
Sobre la hoja de la puerta de acceso al almacén de pinturas, se instalará una señal de "peligro de incendios" y otra de
"prohibido fumar".
Los botes industriales de pinturas y disolventes se apilarán sobre tablones de reparto de cargas en evitación de
sobrecargas innecesarias.
Se prohíbe almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes mal o incompletamente
cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o explosivas.
Los almacenamientos de recipientes con pintura que contenga nitrocelulosa, se realizarán de tal forma que pueda realizarse
el volteo periódico de los recipientes para evitar el riesgo de inflamación.
Se evitará la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local que se está pintando.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a puntos fuertes según planos, de los que amarrar el fiador del arnés de
seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
Los andamios para pintar tendrán una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm., para evitar los accidentes
por trabajos realizados sobre superficies angostas.
Se prohíbe la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y asimilables, para evitar la realización de
trabajos sobre superficies inseguras.
Se prohíbe en esta obra, la utilización de las escaleras de mano en los balcones, sin haber puesto previamente los medios
de protección colectiva, para evitar los riesgos de caídas al vacío.
La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el pavimento en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando y rejilla de
protección de la bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la utilización de las clavijas
macho-hembra.
Las escaleras de mano a utilizar, serán de tipo , dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad
Las operaciones de lijados, mediante lijadora eléctrica de mano, se ejecutarán siempre bajo ventilación por , para evitar el riesgo de respirar polvo en suspensión.
El vertido de pigmentos en el soporte se realizará desde la menor altura posible, en evitación de salpicaduras y formación
de atmósferas pulverulentas.
Se prohíbe fumar o comer en las estancias en las que se pinte con pinturas que contengan disolventes orgánicos o
pigmentos tóxicos.
Procuraremos evitar el contacto de cualquier tipo de pintura con la piel.
Usaremos protectores auditivos en el empleo de compresores de aire.
Usaremos mascarillas especificas para evitar inhalar los vapores procedentes de la pintura
Se advertirá al personal encargado de manejar disolventes orgánicos de la necesidad de una profunda higiene personal,
antes de realizar cualquier tipo de ingesta.
Se prohíbe realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se empleen pinturas
inflamables, para evitar el riesgo de explosión (o de incendio).
Las pinturas de cerchas de la obra se ejecutará desde el interior de "guindolas" de soldador, con el fiador del arnés de
seguridad amarrado a un punto firme de la propia cercha.
Se tenderán redes horizontales, sujetas a puntos firmes de la estructura, según detalles de planos, bajo el tajo de pintura de
cerchas (y asimilables) para evitar el riesgo de caída desde alturas.
Se prohíbe la conexión de aparatos de carga accionados eléctricamente, durante las operaciones de pintura de carriles, en
prevención de atrapamientos o caídas de alturas.
Se prohíbe realizar "pruebas de funcionamiento" de las instalaciones, durante los trabajos de pintura de señalización.
Deberá señalizarse debidamente la zona de acopios.
Edificación - Revestimientos - Paramentos - Pinturas - Barnices
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se consideran incluidas dentro de esta unidad de obra de barnices, la relación de operaciones que se detallan :
Primeramente se procederá a la limpieza de la superficie.
A continuación se procederá a la aplicación del barniz a brocha o pistola, en número de manos señalado por el fabricante,
procurando la impregnación de los poros de la superficie del soporte.
El rendimiento así como el tiempo mínimo de secado entre ambas manos serán los especificados por el fabricante.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Caída de personas al mismo nivel. Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
- Caída de personas a distinto nivel. Media Dañino Moderado Evitado
- Caída de personas al vacío. Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
74

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Cuerpos extraños en los ojos. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Los derivados de los trabajos en atmósferas
nocivas.
Media Extremadamente
dañino
- Contactos con substancias corrosivas. Media Extremadamente
dañino
- Los derivados de la rotura de las mangueras
de los compresores.
Importante No eliminado
Importante No eliminado
Baja Dañino Tolerable Evitado
- Contactos con la energía eléctrica. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Sobreesfuerzos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de P.V.C. o de goma.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Arnés de seguridad.
- Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable.
- Mascarilla con filtro químico específico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Gafas protectoras.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las pinturas se almacenarán en los lugares señalados en los planos, manteniéndose siempre la ventilación por tiro de aire,
para evitar los riesgos de incendios y de intoxicaciones.
Se instalará un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de pinturas.
Sobre la hoja de la puerta de acceso al almacén de pinturas, se instalará una señal de "peligro de incendios" y otra de
"prohibido fumar".
Los botes industriales de pinturas y disolventes se apilarán sobre tablones de reparto de cargas en evitación de
sobrecargas innecesarias.
Se prohíbe almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes mal o incompletamente
cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o explosivas.
Los almacenamientos de recipientes con pintura que contenga nitrocelulosa, se realizarán de tal forma que pueda realizarse
el volteo periódico de los recipientes para evitar el riesgo de inflamación.
Se evitará la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local que se está pintando.
Se tenderán cables de seguridad amarrados a puntos fuertes según planos, de los que amarrar el fiador del arnés de
seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
Los andamios para pintar tendrán una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm., para evitar los accidentes
por trabajos realizados sobre superficies angostas.
Se prohíbe la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y asimilables, para evitar la realización de
trabajos sobre superficies inseguras.
Se prohíbe en esta obra, la utilización de las escaleras de mano en los balcones, sin haber puesto previamente los medios
de protección colectiva, para evitar los riesgos de caídas al vacío.
La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el pavimento en torno a los 2 m.
La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando y rejilla de
protección de la bombilla; alimentados a tensión de seguridad.
Se prohíbe el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la utilización de las clavijas
macho-hembra.
Las escaleras de mano a utilizar, serán de tipo , dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad
Las operaciones de lijados, mediante lijadora eléctrica de mano, se ejecutarán siempre bajo ventilación por , para evitar el riesgo de respirar polvo en suspensión.
El vertido de pigmentos en el soporte se realizará desde la menor altura posible, en evitación de salpicaduras y formación
de atmósferas pulverulentas.
Se prohíbe fumar o comer en las estancias en las que se pinte con pinturas que contengan disolventes orgánicos o
pigmentos tóxicos.
Procuraremos evitar el contacto de cualquier tipo de pintura con la piel.
Usaremos protectores auditivos en el empleo de compresores de aire.
Usaremos mascarillas especificas para evitar inhalar los vapores procedentes de la pintura
Se advertirá al personal encargado de manejar disolventes orgánicos de la necesidad de una profunda higiene personal,
antes de realizar cualquier tipo de ingesta.
Se prohíbe realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se empleen pinturas
inflamables, para evitar el riesgo de explosión (o de incendio).
Las pinturas de cerchas de la obra se ejecutará desde el interior de "guindolas" de soldador, con el fiador del arnés de
seguridad amarrado a un punto firme de la propia cercha.
75
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se tenderán redes horizontales, sujetas a puntos firmes de la estructura, según detalles de planos, bajo el tajo de pintura de
cerchas (y asimilables) para evitar el riesgo de caída desde alturas.
Se prohíbe la conexión de aparatos de carga accionados eléctricamente, durante las operaciones de pintura de carriles, en
prevención de atrapamientos o caídas de alturas.
Se prohíbe realizar "pruebas de funcionamiento" de las instalaciones, durante los trabajos de pintura de señalización.
Deberá señalizarse debidamente la zona de acopios.
6.2.5. Servicios sanitarios y comunes de los que está dotado este centro de
trabajo
Relación de los servicios sanitarios y comunes de los está dotado este centro de trabajo de la obra,
en función del número de trabajadores que vayan a utilizarlos, aplicando las especificaciones
contenidas en los apartados 14, 15, 16 y 19 apartado b) de la parte A del Anexo IV del R.D. 1627/97.
Servicios higiénicos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
• Dispondrá de instalación de agua caliente en duchas y lavabos.
• Los suelos, techos y paredes serán lisos e impermeables, permitiendo la limpieza necesaria; asimismo dispondrán de
ventilación independiente y directa.
• La altura libre de suelo a techo no será inferior a 2,30 metros, siendo las dimensiones mínimas de las cabinas de los
retretes de 1 x 1,20 metros. Las puertas irán provistas de cierre interior e impedirán la visibilidad desde el exterior.
• Dispondrá de abastecimiento suficiente de agua potable en proporción al número de trabajadores, fácilmente accesible
a todos ellos y distribuidos en lugares próximos a los puestos de trabajo.
• Se indicará mediante carteles si el agua es o no potable.
• En los retretes que hayan de ser utilizados por mujeres se instalarán recipientes especiales y cerrados.
• Se instalará un lavabo de agua corriente, provisto de jabón, por cada 10 empleados o fracción de esta cifra.
• Existirá un retrete con descarga automática, de agua y papel higiénico, por cada 25 trabajadores o fracción o para 15
trabajadoras o fracción.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Infección por falta de higiene. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Peligro de incendio. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Cortes con objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Guantes goma para limpieza
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
• A los trabajadores que realicen trabajos marcadamente sucios o manipulen sustancias tóxicas se les facilitarán los
medios especiales de limpieza necesarios en cada caso.
• Se mantendrá limpio y desinfectado diariamente.
• Tendrán ventilación independiente y directa.
• Se cuidará que las aguas residuales se alejen de las fuentes de suministro de agua potable.
• Los inodoros y urinarios se instalarán y conservarán en debidas condiciones de desinfección, desodorización y
supresión de emanaciones.
• Se limpiarán diariamente con desinfectante.
• Cuando los retretes comuniquen con los lugares de trabajo estarán completamente cerrados y tendrán ventilación al
exterior, natural o forzada.
• Habrán extintores.
76

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Antes de conectar el termo eléctrico comprobar que está lleno de agua.
• Nunca atornillar, clavar o remachar en las paredes.
• No realizar ningún tipo de pintadas en el interior y/o exterior.
• No pisar sobre el techo de la misma, ni depositar ningún tipo de objetos.
• Enganchar la caseta de las cuatro esquinas para el montaje/desmontaje.
• No levantar la caseta con material lleno.
Vestuario
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
• La superficie mínima de los mismos será de 2.00 m2 por cada trabajador que haya de utilizarlos, instalándose tantos
módulos como sean necesarios para cubrir tal superficie.
• La altura mínima del techo será de 2.30 m.
• Se habilitará un tablón conteniendo el calendario laboral, Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo,
Ordenanza Laboral de la Construcción, Vidrio y Cerámica y las notas informativas de régimen interior que la Dirección
Técnica de la obra proporcione.
• Se dispondrá de cuartos de vestuarios y de aseo para uso del personal, debidamente separados para los trabajadores
de uno u otro sexo.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Infección por falta de higiene. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Peligro de incendio. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Cortes con objetos. Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Guantes goma para limpieza
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
• Los suelos, paredes y techos serán lisos e impermeables, permitiendo la limpieza necesaria. Así mismo dispondrán de
ventilación independiente y directa.
• Los vestuarios estarán provistos de armarios o taquillas individuales con el fin de poder dejar la ropa y efectos
personales. Dichos armarios estarán provistos de llaves.
• Deberán ser de fácil acceso, tener las dimensiones suficientes y disponer de asientos e instalaciones que permitan a
cada trabajador poner a secar, si fuese necesario la ropa de trabajo.
• Cuando las circunstancias lo exijan, la ropa de trabajo deberá de poder guardarse separada de la ropa de calle y de
los efectos personales.
• Habrán extintores.
• Nunca atornillar, clavar o remachar en las paredes.
• No realizar ningún tipo de pintadas en el interior y/o exterior.
• No pisar sobre el techo de la misma, ni depositar ningún tipo de objetos.
• Enganchar la caseta de las cuatro esquinas para el montaje/desmontaje.
• No levantar la caseta con material lleno.
Comedor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Para cubrir las necesidades se dispondrá en obra de un comedor a razón de 1.20 m2 como mínimo necesario por cada
trabajador.
El local contará con las siguientes características:
77
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Suelos, paredes y techos lisos e impermeables, permitiendo la limpieza necesaria.
• Iluminación natural y artificial adecuada.
• Ventilación directa, y renovación y pureza del aire.
• Dispondrá de mesas y sillas, menaje, calienta-comidas, pileta con agua corriente y recipiente para recogida de
basuras.
• La altura mínima será de 2.60 m.
• Dispondrá de agua potable para la limpieza de utensilios y vajilla.
• Deberá de instalarse un comedor siempre que haya un mínimo de 25 trabajadores que coman en la obra.
• Existirán unos aseos próximos a estos locales.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Infección por falta de higiene. Baja Dañino Tolerable Evitado
- Peligro de incendio. Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
- Cortes con objetos. Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Guantes goma para limpieza
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
• No se permitirá sacar o trasegar agua para la bebida por medio de vasijas, barriles, cubos u otros recipientes abiertos
o cubiertos provisionalmente.
• Quedará prohibido comer, beber, introducir alimentos o bebidas en los locales de trabajo, que representen peligro para
el obrero, o posibles riesgos de contaminación de aquellos o éstos.
• Se indicará mediante carteles si el agua es o no potable.
• Se cuidará que las aguas residuales se alejen de las fuentes de suministro de agua potable.
• Deberán de reunir las condiciones suficientes de higiene, exigidas por el decoro y dignidad del trabajador.
• Habrán extintores.
• Nunca atornillar, clavar o remachar en las paredes.
• No realizar ningún tipo de pintadas en el interior y/o exterior.
• No pisar sobre el techo de la misma, ni depositar ningún tipo de objetos.
• Enganchar la caseta de las cuatro esquinas para el montaje/desmontaje.
• No levantar la caseta con material lleno.
Botiquín
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
• Se dispondrá de un botiquín en sitio visible y de fácil acceso, colocándose junto al mismo la dirección y teléfono de la
compañía aseguradora, así como el del centro asistencial más próximo, médico, ambulancias, protección civil,
bomberos y policía, indicándose en un plano la vía más rápida que comunica la obra en el centro asistencial más
próximo.
• Los botiquines estarán a cargo de personas capacitadas designadas por la empresa.
• Se revisará mensualmente su contenido y se repondrá inmediatamente lo usado.
• El contenido mínimo será: Agua oxigenada, alcohol de 96º, tintura de yodo, mercurocromo, amoniaco, algodón
hidrófilo, gasa estéril, vendas, esparadrapo, antiespasmódicos, torniquete, bolsas de goma para agua y hielo, guantes
esterilizados, jeringuilla, hervidor y termómetro clínico.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
- Infecciones. Media Dañino Moderado Evitado
78

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Guantes goma para limpieza y reposición de productos
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
• En la obra siempre habrá un vehículo para poder hacer el traslado al hospital.
• En la caseta de obra existirá un plano de la zona donde se identificaran las rutas a los hospitales más próximos.
• Se colocará junto al botiquín un rótulo con todos los teléfonos de emergencia, servicios médicos, bomberos,
ambulancias, etc.
• Se proveerá un armarito conteniendo todo lo nombrado anteriormente, como instalación fija y que con idéntico
contenido, provea a uno o dos maletines-botiquín portátiles, dependiendo de la gravedad del riesgo y su frecuencia
prevista.
6.2.6. Talleres
Relación de los talleres que a lo largo de la ejecución de la obra se van a establecer en determinadas
áreas de la misma, conforme se especifica en los planos.
Carpintería de madera
• La distribución de las áreas de trabajo deberá hacerse de modo que haya una buena
organización, en la que predomine el orden y limpieza de los trabajos.
• El taller se compone de los siguientes áreas de trabajo:
Almacenamiento de puertas, ventanas, y demás elementos de madera a transformar.
Banco de corte y cepillado de la madera. Utilice sierra circular y cepilladora, y que estén
protegidas bajo techo.
Bancos de montaje de la carpintería.
Almacenamientos de encofrados terminados.
• Los trabajos que se van a realizar en este taller serán los específicos en la manipulación de
madera, realización, montaje y desmontaje de carpinterías.
• El orden de los trabajos será el siguiente:
Almacenar los elementos de materia prima a transformar.
Operaciones propias de manipulación, transformación, mecanizado, montaje, ajuste y
acabado de carpinterías.
Acopio de material transformado hasta su utilización
Iluminación y fuente de energía
• El taller dispone de un cuadro de conexiones eléctrico para la alimentación de la sierra circular y
cepilladora, tal y como viene especificado en el plano detalle del proyecto.
Cualquier área de trabajo de taller deberá estar iluminada, para la seguridad y las buenas
condiciones de trabajo.
Identificación de riesgos
• Heridas y golpes en la manipulación de tablones, tablas y planchas.
• Cortes y pinchazos.
• Electrocuciones por la utilización de la sierra circular y cepilladora.
• Explosiones o incendios.
• Caídas de personal al vacío, en la operación desencofrado o encofrado.
• Sobreesfuerzos en el almacenamiento de encofrados terminados, etc.
79
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos
anteriores
• La situación del taller de carpintería no molestará a los almacenamientos adyacentes, ni impedirá
la circulación de vehículos ni el paso de personal hacia la obra. Habrá una zona accesible para la
carga y descarga de materiales.
• Se evitará que la carpintería esté esparcida, procurando almacenarla en pilas y clasificarla según
sus escuadrías y longitudes.
• Las vías de circulación tanto de acceso del material, como de salida de carpinterías
confeccionadas estará despejadas.
• Los soportes deben estar bien nivelados y descargar sobre tierra firme.
• Se evitará realizar sobreesfuerzos. No deberá levantarse o transportarse cualquier carga cuyo
peso exceda de 50 Kg. como máximo.
• No se amontonarán puertas, portones, ventanas, ventanales, planchas o los cofres terminados
cerca del borde de una excavación, para evitar el peligro de desprendimiento o caída de tierras o
material.
• Las pilas se harán o desharán de manera que ninguna persona pueda quedar lesionada por la
caída, vuelco o rotura del material apilado.
• Se prohibirá subir encima de los materiales apilados mientras se hacen o deshacen las pilas.
• Para proceder a deshacer una pila se empezará por la parte superior.
• Se hará cargo de los trabajos una persona responsable, competente, y ésta ordenará y dirigirá
los trabajos a realizar.
• Sólo utilizarán las máquinas de trabajar de la madera, persona cualificada para ello.
• No deberán alejarse del puesto ningún operario antes de haber parado previamente la máquina
ya sea sierra circular o cepilladora.
• No deberá tratarse de reajustar ninguna máquina ni desembarazarla de cualquier trozo de
madera que se haya podido atascar en ella mientras esté funcionando.
• No deberá quitarse con las manos las virutas, el serrín, etc., de las máquinas ni cerca de ellas
mientras estén funcionando.
• Si la sierra o la cepilladora es de velocidad ajustable:
Su puesta en marcha sólo deberá ser posible a la velocidad más baja
Se deberá indicar su velocidad de funcionamiento.
• Las piezas de madera (tableros, tablas o planchas) que vayan a trabajarse deberán, guiarse o
sujetarse de manera adecuada.
• Si las piezas de madera son largas, los extremos de éstas deben apoyarse sobre caballetes u
otros medios apropiados que no entrañen riesgo de accidente.
• Se deberá guiar o empujar con un palo las piezas de madera de pequeñas dimensiones.
• Tanto la sierra circular como la cepilladora cumplirán con las normas de seguridad sobre
aparatos eléctricos manuales especificados en el apartado de medios auxiliares de obra.
• La sierra circular deberá estar provista de resguardo de manera que cubra todo lo posible la
parte expuesta de la sierra por encima de la mesa. Será fácilmente ajustable y protegerá al
trabajador de astillas contra todo contacto accidental con la hoja y dientes de sierra rotos.
• Las partes de la sierra circular situadas por debajo de la mesa deben estar bien protegidas.
• La sierra circular estará provista de cuchillas divisorias, sólidas y rígidas fácilmente ajustables.
• La anchura de la abertura de la mesa para el paso de la hoja deberá ser lo más reducida posible.
• Los carros o mesas de rodillo deben estar bien sujetas de manera que no puedan salirse de las
guías.
• Inspeccionar y revisar periódicamente la sierra circular y la cepilladora para su buen uso y
funcionamiento.
• Si la sierra circular es de velocidad ajustable no se sobrepase la velocidad máxima de la hoja
recomendada por el fabricante.
• No ajustar las hojas o las guías de las sierras mientras estén en marcha si ello pudiera entrañar
peligro.
• Una vez desconectada la sierra, no deberá frenarse haciendo presión sobre la hoja.
80

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Tomar precauciones para impedir que los recortes de madera se traben en la hoja, así como
impedir además el rechazo de la pieza que se está trabajando.
• La máquina cepilladora estará equipada con cabezales portacuchillas cilíndricas y estará provista
de resguardo de puente que cubra la ranura de trabajo en toda su longitud y anchura y sea
además fácil ajuste tanto en sentido horizontal como en vertical.
• Las aberturas de trabajo de las mesas de la máquina cepilladora deben ser lo más pequeñas
posible.
• Proteger mediante resguardos las cuchillas que se hallen expuestas por debajo de la mesa de
trabajo.
• estará prohibido subirse encima del banco de serrado o cepillado.
• Se dispondrá de una caja para que se viertan en ella restos de madera y clavos.
• Se dispondrá en los alrededores de un extintor de incendios.
• Las maderas y demás elementos, se amontonarán a una distancia prudente de la zona de
trabajo de manera que quede libre de obstáculos.
Equipos de protección individual
• Casco de seguridad.
• Ropa de trabajo.
• Guantes de cuero.
• Mascarilla de protección.
6.2.7. Almacenes
Relación de los almacenes que a lo largo de la ejecución de la obra se van a establecer en
determinadas áreas de la misma, conforme se especifica en los planos.
Máquinas herramienta
Con la distribución de las áreas de trabajo deberá hacerse una buena organización, en la que
predomine el orden y limpieza en los lugares del almacenamiento cubierto de las máquinas de
herramientas.
El almacén se compondrá de las siguientes áreas :
De almacenamiento de las máquinas herramientas.
De almacenamiento de piezas de las máquinas herramientas.
De almacenamiento de accesorios de las máquinas herramientas.
Señalización del Almacén.
• Señalización de acceso solo a personal autorizado.
• Marcación de los accesos al almacén.
• Señalización luminosa de emergencia.
• Se vallará el almacén
Identificación de riesgos.
• Caída de objetos por desplome.
• Caída de objetos por derrumbamiento.
• Caída de personas al mismo nivel.
• Golpes, cortes, etc. , durante la manipulación o transporte de las máquinas herramientas.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos
anteriores
• Se mantendrá el orden y la limpieza en el almacén y sus alrededores.
• El almacen tendrá iluminación bien sea natural o en ausencia de ésta, artificial.
81
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los operarios dispondrán de los EPIS correspondientes.
• Las zonas de almacenamiento, carga, descarga y movimiento de material, se encontrará
delimitadas, cada una de ellas.
• Comprobar que las instalaciones se adaptan a las máquinas herramientas a almacenar.
• Su ubicación permitirá una fácil comunicación para facilitar la carga y descarga de las
máquinas herramientas, y de sus accesorios.
• Se colocará la adecuada señalización.
• Se dispondrá de extintores en el interior del almacén.
Acopios - Maderas
Con la distribución de las áreas de trabajo habrá una buena organización, en la que predomine el
orden y limpieza en los lugares de acopio de maderas.
Señalización del Acopio.
• Señalización de acceso solo a personal autorizado.
• Marcación de la zona de acopio de maderas.
• Se vallará la zona de acopio de maderas.
Identificación de riesgos
• Caída de objetos por desplome.
• Caída de objetos por derrumbamiento.
• Caída de personas al mismo nivel.
• Golpes, cortes, etc., durante la manipulación o transporte de la madera.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos
anteriores
• Se mantendrá el orden y la limpieza en la zona de acopios y sus alrededores.
• Los operarios dispondrán de los EPIS correspondientes.
• La zona de acopio, carga, descarga y movimiento de material, se encontrará delimitadas,
cada una de ellas.
• Su ubicación permitirá una fácil comunicación para facilitar la carga y descarga de la madera.
• Se colocará la adecuada señalización.
Acopios - Escombros
Con la distribución de las áreas de trabajo deberá haber una buena organización, en la que
predomine el orden y limpieza en los lugares de acopio de escombros.
Señalización del Acopio.
• Señalización de acceso solo a personal autorizado.
• Marcación de la zona de acopio de escombros.
• Se vallará la zona de acopio de escombros.
Identificación de riesgos
• Caída de objetos por desplome.
• Caída de objetos por derrumbamiento.
• Caída de personas al mismo nivel.
• Golpes, cortes, etc., durante la manipulación o transporte de los escombros.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos
anteriores
• Se mantendrá el orden y la limpieza en la zona de acopios y sus alrededores.
• Los operarios dispondrán de los EPIS correspondientes.
82

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
.
• La zona de acopio, carga, descarga y movimiento de material, se encontrará delimitadas,
cada una de ellas.
• Su ubicación permitirá una fácil comunicación para facilitar la carga y descarga de los
escombros.
• Se colocará la adecuada señalización
83
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
7. Equipos técnicos
Relación de maquinas, herramientas, instrumentos o instalación empleados en la obra que cumplen
las condiciones técnicas y de utilización que se determinan en el Anexo IV del R.D. 1627/97 asi como
en su reglamentación especifica y que van a utilizarse o cuya utilización está prevista en esta obra,
con identificación de los riesgos laborales indicando las medidas preventivas y protecciones técnicas
tendentes a controlar y reducir dichos riesgos, incluyendo la identificación de riesgos en relación con
el entorno de la obra en que se encuentran.
7.1. Maquinaria de obra
7.1.1. Maquinaria de elevación
Maquinillo con apoyo en trípode apuntado
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará en esta obra el maquinillo para la elevación de los materiales. En este caso se colocará disponiendo de un
apoyo en trípode apuntalado.
Será visible claramente un cartel que indique el peso máximo a elevar.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortaduras Alta Dañino Importante No eliminado
Desprendimiento del material Baja Dañino Tolerable Evitado
Aplastamientos Baja Extremadamente
dañino
Caídas de objetos y personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Importante No eliminado
Impactos Baja Dañino Tolerable Evitado
Shocks eléctricos Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Arnés de seguridad.
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Durante el trabajo se vigilará constantemente el trayecto seguido por la carga, prestando especial atención a que el camino
de subida esté libre de obstáculos; al mismo tiempo se evitarán los movimientos bruscos de ésta.
Se establecerán zonas protegidas para el acceso de las cargas y se emplearán plataformas de carga y descarga. El
operario deberá estar con el arnés de seguridad debidamente anclado a "punto fuerte".
Existirá una barandilla en la parte anterior del trípode.
Es muy peligroso quitar las carcasas de protección a la máquina, dejando partes móviles al descubierto.
Todas las conexiones eléctricas deben estar protegidas y el cabrestante debe de estar ubicado lejos de líneas eléctricas o
de elementos de tensión.
Al desconectar la corriente desenchufando, nunca tire del cordón.
Nunca tratarán de elevarse cargas que estén sujetas o adheridas al suelo o a otras cargas.
La máquina debe tener limitador de altura y toma de tierra.
84

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
El gancho debe de tener cierre de seguridad.
El maquinillo debe de estar correctamente anclado al forjado.
Cualquier anomalía observada en el normal funcionamiento del maquinillo, deberá ser comunicada al encargado, con la
parada inmediata.
Diariamente se revisará el estado de los cables, procediendo a su sustitución en el caso de estar defectuosos.
Maquinillo anclado mediante puntal
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará el maquinillo en esta obra para la elevación de los materiales. En este caso se colocará anclado mediante
puntales.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortaduras Baja Ligeramente
dañino
Desprendimiento del material Baja Ligeramente
dañino
Aplastamientos y apisionamientos Baja Ligeramente
dañino
Caídas de objetos y personas a distinto nivel Baja Ligeramente
dañino
Impactos Baja Ligeramente
dañino
Shocks eléctricos Baja Ligeramente
dañino
Sobreesfuerzos Baja Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Arnés de seguridad.
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Trivial Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Durante el trabajo se vigilará constantemente el trayecto seguido por la carga, prestando especial atención a que el camino
de subida esté libre de obstáculos; al mismo tiempo se evitarán los movimientos bruscos de ésta.
Se establecerán zonas protegidas para el acceso de las cargas y se emplearán plataformas de carga y descarga. El
operario deberá estar con el arnés de seguridad debidamente anclado a "punto fuerte".
Existirá una barandilla en la parte anterior del trípode.
Es muy peligroso quitar las carcasas de protección a la máquina, dejando partes móviles al descubierto.
Todas las conexiones eléctricas deben estar protegidas y el cabrestante debe de estar ubicado lejos de líneas eléctricas o
de elementos de tensión.
Al desconectar la corriente desenchufando, nunca tire del cordón.
Nunca tratarán de elevarse cargas que estén sujetas o adheridas al suelo o a otras cargas.
La máquina debe tener limitador de altura y toma de tierra.
El gancho debe de tener cierre de seguridad.
El maquinillo debe de estar correctamente anclado al forjado.
Cualquier anomalía observada en el normal funcionamiento del maquinillo, deberá ser comunicada al encargado, con la
parada inmediata.
Diariamente se revisará el estado de los cables, procediendo a su sustitución en el caso de estar defectuosos.
Camión grúa descarga
85
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Grúa sobre camión en el cual antes de iniciar las maniobras de descarga, se instalarán cuñas de inmovilización en las
ruedas y se fijarán los gatos estabilizadores.
Lo utilizaremos en las operaciones de descarga de materiales en la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Vuelco del camión Baja Extremadamente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Caídas al subir o al bajar Media Dañino Moderado Evitado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Desplome de la carga Media Dañino Moderado Evitado
Golpes por la caída de paramentos Baja Extremadamente
dañino
Desplome de la estructura en montaje Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Quemaduras al hacer el mantenimiento Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad (de uso obligatorio para abandonar la cabina).
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Cinturón elástico antivibratorio.
- Calzado antideslizante.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las maniobras en la grúa serán dirigidas por un especialista.
Los ganchos de la grúa tendrán cerradura de seguridad.
Se prohibirá sobrepasar la carga máxima admisible.
El gruista tendrá en todo momento la carga suspendida a la vista. Si eso no es posible las maniobras serán dirigidas por un
especialista.
Las rampas de circulación no superarán en ningún caso una inclinación superior al 20 por 100.
Se prohibirá estacionar el camión a menos de 2 metros del borde superior de los taludes.
Se prohibirá arrastrar cargas con el camión.
Se prohibirá la permanencia de personas a distancias inferiores a los 5 metros del camión.
Se prohibirá la permanencia de operarios bajo las cargas en suspensión.
El conductor tendrá el certificado de capacitación correspondiente.
Se extremarán las precauciones durante las maniobras de suspensión de objetos estructurales para su colocación en obra,
ya que habrán operarios trabajando en el lugar, y un pequeño movimiento inesperado puede provocar graves accidentes.
No se trabajará en ningún caso con vientos superiores a los 50 Km./h.
Camión grúa hidráulica telescópica
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Grúa sobre camión en el cual antes de iniciar las maniobras de carga, se instalarán cuñas de inmovilización en las ruedas y
se fijarán los gatos estabilizadores.
Esta grúa ha sido elegida porque se considera que para la naturaleza de la operaciones a realizar en la obra es el medio
más apropiado desde el punto de vista de la seguridad de manipulación de cargas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
86

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Vuelco del camión Baja Extremadamente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Caídas al subir o al bajar Media Dañino Moderado Evitado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Desplome de la carga Media Dañino Moderado Evitado
Golpes por la caída de paramentos Baja Extremadamente
dañino
Desplome de la estructura en montaje Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Quemaduras al hacer el mantenimiento Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad (de uso obligatorio para abandonar la cabina).
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Cinturón elástico antivibratorio.
- Calzado antideslizante.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las maniobras en la grúa serán dirigidas por un especialista.
Los ganchos de la grúa tendrán cerradura de seguridad.
Se prohibirá sobrepasar la carga máxima admisible.
El gruista tendrá en todo momento la carga suspendida a la vista. Si eso no es posible las maniobras serán dirigidas por un
especialista.
Las rampas de circulación no superarán en ningún caso una inclinación superior al 20 por 100.
Se prohibirá estacionar el camión a menos de 2 metros del borde superior de los taludes.
Se prohibirá arrastrar cargas con el camión.
Se prohibirá la permanencia de personas a distancias inferiores a los 5 metros del camión.
Se prohibirá la permanencia de operarios bajo las cargas en suspensión.
El conductor tendrá el certificado de capacitación correspondiente.
Se extremarán las precauciones durante las maniobras de suspensión de objetos estructurales para su colocación en obra,
ya que habrán operarios trabajando en el lugar, y un pequeño movimiento inesperado puede provocar graves accidentes.
No se trabajará en ningún caso con vientos superiores a los 50 Km./h.
Plataforma de tijera
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará en esta obra la "Plataforma elevadora de tijera" para posicionar a los operarios en los distintos puntos donde
van a realizar operaciones.
La plataforma elevadora de tijera ofrece, al mismo tiempo, un sistema de elevación de personas y de plataforma de trabajo,
de esta forma, evita la necesidad de utilizar otros medios auxiliares o de cualquier tipo de maquinaria de elevación.
Siguiendo las especificaciones del fabricante, tienen la posibilidad de transportar/elevar personas, tanto horizontal como
verticalmente, y levantar la carga máxima establecida para la misma .
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Vuelcos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Colisiones Baja Dañino Tolerable Evitado
87
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Choque contra objetos o partes salientes del
edificio
Moderado Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al subir o bajar de la plataforma Media Dañino Moderado Evitado
Contactos con energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Quemaduras durante el mantenimiento Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El contratista se asegurará de que es manejada por trabajadores cuya competencia y conocimiento han sido adquiridos por
medio de la educación, formación y experiencia práctica revelante.
La utilización de este equipo se efectuará de acuerdo con el manual de instrucciones del fabricante. En caso de no disponer
de dicho manual, deberá atenderse a las instrucciones elaboradas en el documento de adecuación del equipo al RD
1215/1997 redactado por personal competente.
A) Normas de manejo :
La manipulación de cargas debería efectuarse guardando siempre la relación dada por el fabricante entre la carga máxima
y la altura a la que se ha de transportar y descargar.
La circulación de la máquina para variar de posición deberá hacerse sin carga.
B) Inspecciones previas a la puesta en marcha y conducción :
Antes de iniciar la jornada el conductor debe realizar una inspección de la plataforma que contemple los puntos siguientes:
a) Ruedas (banda de rodaje, presión, etc.).
b) Fijación y estado de los brazos.
c) Inexistencia de fugas en el circuito hidráulico.
d) Niveles de aceites diversos.
e) Mandos en servicio.
f) Protectores y dispositivos de seguridad.
g) Frenos.
h) Embrague, Dirección, etc.
i) Avisadores acústicos y luces.
En caso de detectar alguna deficiencia deberá comunicarse al servicio de mantenimiento y no utilizarse hasta que no se
haya reparado.
Toda plataforma en la que se detecte alguna deficiencia o se encuentre averiada deberá quedar claramente fuera de uso
advirtiéndolo mediante señalización. Tal medida tiene especial importancia cuando la empresa realiza trabajo a turnos.
C) Normas generales de conducción y circulación :
Se dan las siguientes reglas genéricas a aplicar por parte del operador de la plataforma en la jornada de trabajo:
a) No operar con ella personas no autorizadas.
b) No permitir que suba ninguna persona en la plataforma sin tener conocimiento de los riesgos que entraña.
c) Mirar siempre en la dirección de avance y mantener la vista en el camino que recorre durante la elevación de la
plataforma.
d) Evitar paradas y arranques bruscos y virajes rápidos.
e) Transportar únicamente personas con la carga máxima establecida y preparada correctamente.
f) Asegurarse que no chocará con techos, conductos, etc. por razón de altura.
g) Cuando el operador abandona su carretilla debe asegurarse de que las palancas están en punto muerto, motor parado,
frenos echados, llave de contacto sacada o la toma de batería retirada. Si está la carretilla en pendiente se calzarán las
ruedas.
h) No guardar carburante ni trapos engrasados en la plataforma elevadora, se puede prender fuego.
88

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
i) Vigilar constantemente la presión de los neumáticos.
ñ) Tomar toda clase de precauciones al maniobrar con la plataforma elevadora.
Plataforma elevadora
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará en esta obra la "Plataforma elevadora" para posicionar a los operarios en los distintos puntos donde van a
realizar operaciones.
La plataforma elevadora ofrece, al mismo tiempo, un sistema de elevación de personas y de plataforma de trabajo, de esta
forma, evita la necesidad de utilizar otros medios auxiliares o de cualquier tipo de maquinaria de elevación.
Siguiendo las especificaciones del fabricante, tienen la posibilidad de transportar/elevar personas, tanto horizontal como
verticalmente, y levantar la carga máxima establecida para la misma .
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Vuelcos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Colisiones Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Choque contra objetos o partes salientes del
edificio
Moderado Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al subir o bajar de la plataforma Media Dañino Moderado Evitado
Contactos con energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Quemaduras durante el mantenimiento Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El contratista se asegurará de que es manejada por trabajadores cuya competencia y conocimiento han sido adquiridos por
medio de la educación, formación y experiencia práctica revelante.
La utilización de este equipo se efectuará de acuerdo con el manual de instrucciones del fabricante. En caso de no disponer
de dicho manual, deberá atenderse a las instrucciones elaboradas en el documento de adecuación del equipo al RD
1215/1997 redactado por personal competente.
A) Normas de manejo :
La manipulación de cargas debería efectuarse guardando siempre la relación dada por el fabricante entre la carga máxima
y la altura a la que se ha de transportar y descargar.
La circulación de la máquina para variar de posición deberá hacerse sin carga.
B) Inspecciones previas a la puesta en marcha y conducción :
Antes de iniciar la jornada el conductor debe realizar una inspección de la plataforma que contemple los puntos siguientes:
a) Ruedas (banda de rodaje, presión, etc.).
b) Fijación y estado de los brazos.
89
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) Inexistencia de fugas en el circuito hidráulico.
d) Niveles de aceites diversos.
e) Mandos en servicio.
f) Protectores y dispositivos de seguridad.
g) Frenos.
h) Embrague, Dirección, etc.
i) Avisadores acústicos y luces.
En caso de detectar alguna deficiencia deberá comunicarse al servicio de mantenimiento y no utilizarse hasta que no se
haya reparado.
Toda plataforma en la que se detecte alguna deficiencia o se encuentre averiada deberá quedar claramente fuera de uso
advirtiéndolo mediante señalización. Tal medida tiene especial importancia cuando la empresa realiza trabajo a turnos.
C) Normas generales de conducción y circulación :
Se dan las siguientes reglas genéricas a aplicar por parte del operador de la plataforma en la jornada de trabajo:
a) No operar con ella personas no autorizadas.
b) No permitir que suba ninguna persona en la plataforma sin tener conocimiento de los riesgos que entraña.
c) Mirar siempre en la dirección de avance y mantener la vista en el camino que recorre durante la elevación de la
plataforma.
d) Evitar paradas y arranques bruscos y virajes rápidos.
e) Transportar únicamente personas con la carga máxima establecida y preparada correctamente.
f) Asegurarse que no chocará con techos, conductos, etc. por razón de altura.
g) Cuando el operador abandona su carretilla debe asegurarse de que las palancas están en punto muerto, motor parado,
frenos echados, llave de contacto sacada o la toma de batería retirada. Si está la carretilla en pendiente se calzarán las
ruedas.
h) No guardar carburante ni trapos engrasados en la plataforma elevadora, se puede prender fuego.
i) Vigilar constantemente la presión de los neumáticos.
ñ) Tomar toda clase de precauciones al maniobrar con la plataforma elevadora.
7.1.2. Maquinaria de transporte
Camión transporte
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Utilizaremos el camión de trasporte en diversas operaciones en la obra, por la capacidad de la cubeta, utilizándose en
transporte de materiales, tierras, y otras operaciones de la obra, permitiendo realizar notables economías en tiempos de
transporte y carga.
Permiten obtener un rendimiento óptimo de la parte motriz reduciendo los tiempos de espera y de maniobra junto a la
excavadora.
La pista que una los puntos de carga y descarga debe ser lo suficientemente ancha para permitir la circulación incluso el
cruce de ellos.
Este tipo de transporte ha sido elegido porque se considera que para la naturaleza de la operaciones a realizar en la obra
es el más apropiado desde el punto de vista de la seguridad.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Choques contra otros vehículos Baja Dañino Tolerable Evitado
Vuelcos por fallo de taludes Baja Extremadamente
dañino
Vuelcos por desplazamiento de carga Baja Extremadamente
dañino
Atrapamientos, por ejemplo al bajar la caja Baja Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad (de uso obligatorio para abandonar la cabina).
- Ropa de trabajo.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
90

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Guantes de cuero.
- Cinturón elástico antivibratorio.
- Calzado antideslizante.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Si se tratase de un vehículo de marca y tipo que previamente no ha manejado, solicite las instrucciones pertinentes.
Antes de subir a la cabina para arrancar, inspeccionar alrededor y debajo del vehículo, por si hubiera alguna anomalía.
Se deberá hacer sonar el claxon inmediatamente antes de iniciar la marcha.
Se comprobarán los frenos después de un lavado o de haber atravesado zonas de agua.
No se podrá circular por el borde de excavaciones o taludes.
Quedará totalmente prohibido la utilización de móviles (teléfono móvil particular) durante el manejo de la maquinaria.
No se deberá circular nunca en punto muerto.
No se deberá circular demasiado próximo al vehículo que lo preceda.
No se deberá transportar pasajeros fuera de la cabina.
Se deberá bajar el basculante inmediatamente después de efectuar la descarga, evitando circular con el levantado.
No se deberá realizar revisiones o reparaciones con el basculante levantado, sin haberlo calzado previamente.
Todos los camiones que realicen labores de transporte en esta obra estarán en perfectas condiciones de mantenimiento y
conservación.
Antes de iniciar las labores de carga y descarga estará el freno de mano puesto y las ruedas estarán inmovilizadas con
cuñas.
El izado y descenso de la caja se realizará con escalera metálica sujeta al camión.
Si hace falta, las maniobras de carga y descarga serán dirigidas por el encargado de seguridad.
La carga se tapará con una lona para evitar desprendimientos.
Las cargas se repartirán uniformemente por la caja, y si es necesario se atarán.
A) Medidas Preventivas a seguir en los trabajos de carga y descarga.
El encargado de seguridad o el encargado de obra, entregará por escrito el siguiente listado de medidas preventivas al Jefe
de la cuadrilla de carga y descarga. De esta entrega quedará constancia con la firma del Jefe de cuadrilla al pie de este
escrito.
Pedir guantes de trabajo antes de hacer trabajos de carga y descarga, se evitarán lesiones molestas en las manos.
Usar siempre calzado de seguridad, se evitarán golpes en los pies.
Subir a la caja del camión con una escalera.
Seguir siempre las indicaciones del Jefe del equipo, es un experto que vigila que no hayan accidentes.
Las cargas suspendidas se han de conducir con cuerdas y no tocarlas nunca directamente con las manos.
No saltar a tierra desde la caja, peligro de fractura de los talones.
Camión contenedor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Éste tipo de camión se utilizará en la obra para transportar los contenedores donde se vierten los escombros y las tierras
sacadas de la obra a realizar.
La pista que una los puntos de carga y descarga debe ser lo suficientemente ancha para permitir la circulación incluso el
cruce de ellos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas (entrada, salida, etc.) Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Choques contra otros vehículos Baja Dañino Tolerable Evitado
Vuelco del camión Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Caída al subir o bajar de la caja Media Dañino Moderado Evitado
Atrapamiento en la subida o bajada del
contenedor
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad (de uso obligatorio para abandonar la cabina).
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
91
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Cinturón elástico antivibratorio.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
A) Medidas preventivas de carácter general :
Los camiones que trabajen en esta obra dispondrán de los siguientes medios en perfecto estado de funcionamiento:
Faros de marcha hacia adelante.
Faros de marcha hacia atrás.
Intermitentes de aviso de giro.
Pilotos de posición delanteros y traseros.
Servofreno.
Freno de mano.
Avisador acústico automático de marcha atrás.
Cabina antivuelco antiimpacto.
Aire acondicionado en la cabina.
Toldos para cubrir la carga.
B) Mantenimiento diario :
Diáriamente, antes de empezar el trabajo, se inspeccionará el buen estado de:
Motor.
Sistemas hidráulicos.
Frenos.
Dirección.
Luces.
Avisadores acústicos.
Neumáticos.
La carga seca se regará para evitar levantar polvo.
Se prohibirá cargarlos por encima de su carga máxima.
Se colocarán topes de final de recorrido a un mínimo de 2 metros del borde superior de los taludes.
C) Medidas preventivas a seguir por el conductor :
Las entradas y salidas a la obra se realizarán con precaución auxiliado por las señales de un miembro de la obra.
Si por cualquier circunstancia tuviera que parar en la rampa el vehículo quedará frenado y calzado con topes.
Se prohibirá expresamente cargar los camiones por encima de la carga máxima marcada por el fabricante, para prevenir los
riesgos de sobrecarga. El conductor permanecerá fuera de la cabina durante la carga.
Para subir y bajar del camión utilizar los escalones y las asas dispuestas en el vehículo.
No subir a la máquina utilizando las llantas, ruedas u otros salientes.
No hacer -ajustes- con el motor en marcha, se pueden quedar atrapados.
No permitir que personas no autorizadas suban o conduzcan el camión.
No trabajar con el camión en situaciones de -media avería-, antes de trabajar, repararlo bien.
Antes de poner en marcha el motor, o bien antes de abandonar la cabina, asegurarse de que ha instalado el freno de mano.
No guardar carburante ni trapos engrasados en el camión, se puede prender fuego.
Si se calienta el motor, no levantar en caliente la tapa del radiador, se pueden sufrir quemaduras.
Cambiar el aceite del motor y del sistema hidráulico en frío.
Los líquidos de la batería desprenden gases inflamables, si se han de manipular, hacerlo con guantes, no fumar ni acercar
fuego.
Si se ha de manipular el sistema eléctrico, desconectar la máquina y sacar la llave de contacto.
Al parar el camión, poner tacos de inmovilización en las ruedas.
Si hace falta arrancar el camión con la batería de otro vehículo, vigilar las chispas, ya que los gases de la batería son
inflamables y podría explotar.
Vigilar constantemente la presión de los neumáticos.
Tomar toda clase de precauciones al maniobrar con el camión.
Antes de subir a la cabina, dar una vuelta completa al vehículo para vigilar que no haya nadie durmiendo cerca.
No arrancar el camión sin haber bajado la caja, ya que se pueden tocar líneas eléctricas.
Si se toca una línea eléctrica con el camión, salir de la cabina y saltar lo más lejos posible evitando tocar tierra y el camión
al mismo tiempo. Evitar también, que nadie toque tierra y camión al mismo tiempo, hay mucho peligro de electrocución.
Carretilla transportadora
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
92

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se utilizará en esta obra la carretilla transportadora para mover los materiales desde el punto de descarga hasta los
distintos puntos donde van a utilizarse.
La carretilla transportadora ofrece, al mismo tiempo, un sistema de transporte y de elevación, de esta forma, evita la
necesidad de montacargas o de cualquier tipo de maquinaria de transporte. Incluso cuando se requiere un montacargas, la
carretilla transportadora es necesaria, particularmente desde que los materiales vienen embalados según unas normas que
se ajustan a las características de las carretillas transportadoras.
Tienen la posibilidad de transportar, tanto horizontalmente como verticalmente, y levantar cargas de varias toneladas,
aunque para las obras de construcción las carretillas de 1000 a 5000 kg. son las más usuales.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas Baja Extremadamente
dañino
Vuelcos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Colisiones Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Desprendimiento del material Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Polvo ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al subir o bajar del vehículo Media Dañino Moderado Evitado
Contactos con energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Quemaduras durante el mantenimiento Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El contratista se asegurará de que es manejada por trabajadores cuya competencia y conocimiento han sido adquiridos por
medio de la educación, formación y experiencia práctica revelante.
La utilización de este equipo se efectuará de acuerdo con el manual de instrucciones del fabricante. En caso de no disponer
de dicho manual, deberá atenderse a las instrucciones elaboradas en el documento de adecuación del equipo al RD
1215/1997 redactado por personal competente.
A) Normas de manejo :
1.Manipulación de cargas :
La manipulación de cargas debería efectuarse guardando siempre la relación dada por el fabricante entre la carga máxima
y la altura a la que se ha de transportar y descargar.
Recoger la carga y elevarla unos 15 cms. sobre el suelo para el transporte de la misma.
Circular llevando el mástil inclinado el máximo hacia atrás.
Situar la carretilla frente al lugar previsto y en posición precisa para depositar la carga.
Elevar la carga hasta la altura necesaria manteniendo la carretilla frenada. Para alturas superiores a 4 mts. programar las
alturas de descarga y carga con un sistema automatizado que compense la limitación visual que se produce a distancias
altas.
Avanzar la carretilla hasta que la carga se encuentre sobre el lugar de descarga.
Situar las horquillas en posición horizontal y depositar la carga, separándose luego lentamente.
Las mismas operaciones se efectuarán a la inversa en caso de desapilado.
La circulación sin carga se deberá hacer con las horquillas bajas.
93
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
2. Circulación por rampas :
La circulación por rampas o pendientes deberá seguir una serie de medidas que se describen a continuación:
a) Si la pendiente tiene una inclinación inferior a la máxima de la horquilla (a < ß ) se podrá circular de frente en el sentido
de descenso, con la precaución de llevar el mástil en su inclinación máxima.
b) Si el descenso se ha de realizar por pendientes superiores a la inclinación máxima de la horquilla (a > ß), el mismo se ha
de realizar necesariamente marcha atrás.
c) El ascenso se deberá hacer siempre marcha adelante.
B) Inspecciones previas a la puesta en marcha y conducción :
Antes de iniciar la jornada el conductor debe realizar una inspección de la carretilla que contemple los puntos siguientes:
a) Ruedas (banda de rodaje, presión, etc.).
b)Fijación y estado de los brazos de la horquilla.
c) Inexistencia de fugas en el circuito hidráulico.
d) Niveles de aceites diversos.
e) Mandos en servicio.
f) Protectores y dispositivos de seguridad.
g) Frenos de pie y de mano.
h) Embrague, Dirección, etc.
i) Avisadores acústicos y luces.
En caso de detectar alguna deficiencia deberá comunicarse al servicio de mantenimiento y no utilizarse hasta que no se
haya reparado.
Toda carretilla en la que se detecte deficiencia o se encuentre averiada deberá quedar claramente fuera de uso
advirtiéndolo mediante señalización. Tal medida tiene especial importancia cuando la empresa realiza trabajo a turnos.
C) Normas generales de conducción y circulación :
Se dan las siguientes reglas genéricas a aplicar por parte del conductor de la carretilla en la jornada de trabajo:
a) No conducir por parte de personas no autorizadas.
b) No permitir que suba ninguna persona en la carretilla.
c) Mirar en la dirección de avance y mantener la vista en el camino que recorre.
d) Disminuir la velocidad en cruces y lugares con poca visibilidad.
e) Circular por el lado de los pasillos de circulación previstos a tal efecto manteniendo una distancia prudencial con otros
vehículos que le precedan y evitando adelantamientos.
f) Evitar paradas y arranques bruscos y virajes rápidos.
g) Transportar únicamente cargas preparadas correctamente y asegurarse que no chocará con techos, conductos, etc. por
razón de altura de la carga en función de la altura de paso libre.
h) Deben respetarse las normas del código de circulación, especialmente en áreas en las que pueden encontrarse otros
vehículos.
i) No transportar cargas que superen la capacidad nominal.
j) No circular por encima de los 20 Km/h. en espacios exteriores y 10 Km/h. en espacios interiores.
k) Cuando el conductor abandona su carretilla debe asegurarse de que las palancas están en punto muerto, motor parado,
frenos echados, llave de contacto sacada o la toma de batería retirada. Si está la carretilla en pendiente se calzarán las
ruedas.
l) Asimismo la horquilla se dejará en la posición más baja.
m) No guardar carburante ni trapos engrasados en la carretilla elevadora, se puede prender fuego.
n) Vigilar constantemente la presión de los neumáticos.
ñ) Tomar toda clase de precauciones al maniobrar con la carretilla transportadora.
Camión góndola
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Lo utilizaremos para trasladar a la obra maquinaria pesada, de grandes dimensiones o dotadas de cadenas, para evitar
molestias en las vias urbanas e interurbanas durante los desplazamientos de este tipo de maquinaria.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropello de personas Baja Extremadamente Moderado Evitado
94

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
dañino
Vuelcos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Colisiones Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Proyección de objetos Baja Dañino Tolerable Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Polvo ambiental Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al subir o bajar los vehículos Media Dañino Moderado Evitado
Quemaduras durante las operaciones de
mantenimiento
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad (de uso obligatorio para abandonar la cabina).
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Cinturón elástico antivibratorio.
- Calzado antideslizante.
- Ropa de abrigo (en tiempo frío).
Baja Dañino Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los accesos y caminos por la obra se conservarán en adecuado estado para la circulación evitando blandones y
embarramientos excesivos.
La máquina deberá de estacionarse siempre en los lugares establecidos.
Se señalizarán todas las zonas, para advertencia de los vehículos que circulan. Asimismo, se instalarán topes de seguridad
de fin de recorrido, ante la coronación de los cortes de taludes o terraplenes, a los que debe de aproximarse la maquinaría
empleada en el movimiento de tierras.
Antes de poner en servicio la descarga o la carga de máquinas en la góndola, se comprobarán el estado de los dispositivos
de frenado, neumáticos, batería, niveles de aceite y agua, luces y señales acústicas y de alarma.
El operario que maneje la máquina debe de ser cualificado, con buena capacidad visual, experiencia y dominio de la
máquina.
Los accientes más frecuentes son ocasionados por el basculamiento de la máquina o vuelco, por ello será necesario no
cargarlo exageradamente, evitando circular por terrenos con gran declive. Su velocidad en estas operaciones debe
reducirse por debajo de los 20 km/h.
No se cargará la góndola por encima de la zona de carga máxima marcada.
Se prohíbe transportar maquinaria que sobresalgan lateralmente de la góndola. En tales casos deberán ajustarse los
tranasportes a las disposiciones vigentes sobre transporte de mercancias de la Dirección General de Tráfico y disposiciones
vigentes en la comunidad o coimunidades autónomas por donde se vayan a realizar los recorridos.
El camión góndola, sobre todo los de gran capacidad, presentan serios peligros en los desplazamientos hacia atrás por su
poca visibilidad, por ello deberán de incorporar avisadores automáticos acústicos de esta operación.
Se colocarán topes que impidan el retroceso.
Será impresicindible disponer de pórtico de seguridad antivuelco, con cinturón de seguridad complementario a él.
Se prohibirá la circulación por pendientes superiores al 20 por ciento o al 30 por ciento, en terrenos húmedos o secos,
respectivamente.
Queda totalmente prohibido la utilización de móviles (teléfono móvil particular) durante el manejo de la maquinaria.
A los conductores se les comunicará por escrito la siguiente normativa preventiva, antes del inicio de sus actuaciones en
obra.
7.1.3. Maquinaria compactación y extendido
Pisón neumático
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará (pesa unos 100 Kg.) en determinadas operaciones de compactado en la obra, en terrenos húmedos y para
95
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
suelos polvorientos (profundidad de asentado, de 20 a 40 cm.).
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamiento Baja Extremadamente
dañino
Golpes Media Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Explosión Baja Dañino Tolerable Evitado
Máquina en marcha fuera de control Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Proyección de objetos Media Dañino Moderado Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Cortes Alta Dañino Importante No eliminado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
- Calzado antideslizante.
- Trajes para tiempo lluvioso.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Protectores auditivos.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de poner en funcionamiento el pisón asegurarse que están montadas todas las tapas y carcasas protectoras. Evitará
accidentes.
El pisón provoca polvo ambiental. Riegue siempre la zona a alisar, o utilice una máscara de filtro mecánico recambio
El pisón produce ruido. Utilice siempre casco o tapones antirruido. Evitará perder agudeza de oído o quedarse sordo.
No deje el pisón a ningún operario, por inexperto puede accidentarse y accidentar a los otros compañeros.
La posición de guía puede hacerle inclinar la espalda. Utilice una faja elástica y evitará la lumbalgia.
Las zonas en fase de apisonar quedarán cerradas al paso mediante señalización según detalle de planos, en prevención de
accidentes.
El personal que tenga que utilizar las apisonadoras, conocerá perfectamente su manejo y riesgos profesionales propios de
esta máquina.
7.1.4. Pequeña maquinaria
Sierra circular
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
La sierra circular es una máquina ligera y sencilla, compuesta de una mesa fija con una ranura en el tablero que permite el
paso del disco de sierra, un motor y un eje porta-herramienta,.
Utilizaremos la sierra circular en la obra porque es una máquina ligera y sencilla, compuesta de una mesa fija con una
ranura en el tablero que permite el paso del disco de sierra, un motor y un eje porta herramienta. La transmisión puede ser
por correa, en cuyo caso la altura del disco sobre el tablero es regulable.
La operación exclusiva para la que se va a utilizar en la obra es la de cortar o aserrar piezas de madera habitualmente
empleadas en las obras de construcción, sobre todo para la formación de encofrados en la fase de estructura, como
tableros, rollizos, tablones, listones, etc.
96

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Contacto con el dentado del disco en
movimiento
Golpes y/o contusiones por el retroceso
imprevisto y violento de la pieza que se trabaja
Baja Dañino Tolerable Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Retroceso y proyección de la madera Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de la herramienta de corte o de sus
fragmentos y accesorios en movimiento
Baja Dañino Tolerable Evitado
Emisión de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con la energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con las correas de transmisión Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Calzado de seguridad.
- Guantes de cuero (preferible muy ajustados).
Para cortes en vía húmeda se utilizará:
- Casco de seguridad.
- Guantes de goma o de P.V.C. (preferible muy ajustados).
- Traje impermeable.
- Calzado de seguridad de goma o de P.V.C.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las sierras circulares en esta obra, no se ubicarán a distancias inferiores a 3 metros, (como norma general) del borde de los
forjados con la excepción de los que estén efectivamente protegidos (redes o barandillas, petos de remate, etc.).
Las máquinas de sierra circular a utilizar en esta obra, estarán dotadas de los siguientes elementos de protección:
Carcasa de cubrición del disco.
• Cuchillo divisor del corte.
• Empujador de la pieza a cortar y guía.
• Carcasa de protección de las transmisiones por poleas.
• Interruptor de estanco.
• Toma de tierra.
Se prohibirá expresamente, dejar en suspensión del gancho de la grúa las mesas de sierra durante los periodos de
inactividad.
El mantenimiento de las mesas de sierra de esta obra, será realizado por personal especializado para tal menester, en
prevención de los riesgos.
La alimentación eléctrica de las sierras de disco a utilizar en esta obra, se realizará mediante mangueras antihumedad,
dotadas de clavijas estancas a través del cuadro eléctrico de distribución, para evitar los riesgos eléctricos.
Se prohibirá ubicar la sierra circular sobre los lugares encharcados, para evitar los riesgos de caídas y los eléctricos.
Se limpiará de productos procedentes de los cortes, los aledaños de las mesas de sierra circular, mediante barrido y apilado
para su carga sobre bateas emplintadas (o para su vertido mediante las trompas de vertido).
En esta obra, al personal autorizado para el manejo de la sierra de disco (bien sea para corte de madera o para corte
cerámico), se le entregará la siguiente normativa de actuación. El justificante del recibí, se entregará al Coordinador de
Seguridad y Salud durante la ejecución de obra.
Deberá sujetarse bien las piezas que se trabajan.
Deberá comprobarse la pérdida de filo en las herramientas de corte.
Se usarán herramientas de corte correctamente afiladas y se elegirán útiles adecuados a las características de la madera y
de la operación.
Evitar en lo posible pasadas de gran profundidad. Son recomendables las pasadas sucesivas y progresivas de corte.
Se evitará el empleo de herramientas de corte y accesorios a velocidades superiores a las recomendadas por el fabricante.
97
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se utilizarán las herramientas de corte con resistencia mecánica adecuada.
No se emplearán accesorios inadecuados.
A) Normas de seguridad para el manejo de la sierra de disco.
Antes de poner la máquina en servicio comprobar que no está anulada la conexión a tierra, en caso afirmativo, avise al
Servicio de Prevención.
Comprobar que el interruptor eléctrico es estanco, en caso de no serlo, avise al Servicio de Prevención.
Utilice el empujador para manejar la madera; considere que de no hacerlo puede perder los dedos de sus manos.
Desconfíe de su destreza. Ésta máquina es peligrosa.
Los empujadores no son en ningún caso elementos de protección en sí mismos, ya que no protegen directamente la
herramienta de corte sino las manos del operario al alejarlas del punto de peligro. Los empujadores deben, por tanto,
considerarse como medidas complementarias de las protecciones existentes, pero nunca como sustitutorias de las citadas
protecciones. Su utilización es básica en la alimentación de piezas pequeñas, así como instrumento de ayuda para el -fin de
pasada- en piezas grandes, empujando la parte posterior de la pieza a trabajar y sujeto por la mano derecha del operario.
No retirar la protección del disco de corte.
Se deberá estudiar la forma de cortar sin necesidad de observar la -trisca-.
El empujador llevará la pieza donde usted desee y a la velocidad que usted necesita. Si la madera -no pasa-, el cuchillo
divisor está mal montado. Pida que se lo ajusten.
Si la máquina, inopinadamente se detiene, retírese de ella y avise al Servicio de Prevención para que sea reparada. No
intente realizar ni ajustes ni reparaciones.
Comprobar el estado del disco, sustituyendo los que estén fisurados o carezcan de algún diente.
Para evitar daños en los ojos, solicite se le provea de unas gafas de seguridad antiproyección de partículas y úselas
siempre, cuando tenga que cortar.
Extraer previamente todos los clavos o partes metálicas hincadas en la madera que desee cortar. Puede fracturarse el disco
o salir despedida la madera de forma descontrolada, provocando accidentes serios.
La alimentación de la pieza debe realizarse en sentido contrario al del giro del útil, en todas las operaciones en que ello sea
posible.
B) En el corte de piezas cerámicas:
Observe que el disco para corte cerámico no está fisurado. De ser así, solicite al Servicio de Prevención que se cambie por
otro nuevo.
Efectúe el corte a ser posible a la intemperie (o en un local muy ventilado), y siempre protegido con una mascarilla de filtro
mecánico recambiable.
Efectúe el corte a sotavento. El viento alejará de usted las partículas perniciosas.
Moje el material cerámico, antes de cortar, evitará gran cantidad de polvo.
C) Normas generales de seguridad:
Se recomienda paralizar los trabajos en caso de lluvia y cubrir la máquina con material impermeable. Una vez finalizado el
trabajo, colocarla en un lugar abrigado.
El interruptor debería ser de tipo embutido y situado lejos de las correas de transmisión.
Las masas metálicas de la máquina estarán unidas a tierra y la instalación eléctrica dispondrá de interruptores diferenciales
de alta sensibilidad.
La máquina debe estar perfectamente nivelada para el trabajo.
No podrá utilizarse nunca un disco de diámetro superior al que permite el resguardo instalado.
Su ubicación en la obra será la más idónea de manera que no existan interferencias de otros trabajos, de tránsito ni de
obstáculos.
No deberá ser utilizada por persona distinta al profesional que la tenga a su cargo, y si es necesario se la dotará de llave de
contacto.
La utilización correcta de los dispositivos protectores deberá formar parte de la formación que tenga el operario.
Antes de iniciar los trabajos debe comprobarse el perfecto afilado del útil, su fijación, la profundidad del corte deseado y que
el disco gire hacia el lado en el que el operario efectué la alimentación.
Es conveniente aceitar la sierra de vez en cuando para evitar que se desvíe al encontrar cuerpos duros o fibras retorcidas.
Para que el disco no vibre durante la marcha se colocarán 'guía-hojas' (cojinetes planos en los que roza la cara de la
sierra).
El operario deberá emplear siempre gafas o pantallas faciales.
Nunca se empujará la pieza con los dedos pulgares de las manos extendidos.
Se comprobará la ausencia de cuerpos pétreos o metálicos, nudos duros, vetas u otros defectos en la madera.
El disco será desechado cuando el diámetro original se haya reducido 1/5.
El disco utilizado será el que corresponda al número de revoluciones de la máquina.
Se dispondrá de carteles de aviso en caso de avería o reparación. Una forma segura de evitar un arranque repentino es
desconectar la máquina de la fuente de energía y asegurarse que nadie pueda conectarla.
Pulidora
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
98

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Utilizaremos las pulidoras portátiles en esta obra para pulir o abrillantar superficies rugosas de suelos y ofrecer un acabado
mejorado.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Incendio por cortocircuito Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Protector acústico o tapones.
- Gafas antipartículas.
- Guantes de cuero.
- Calzado apropiado.
- Mascarillas.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
Se dotarán de doble aislamiento.
Se dotará a la pulidora de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando presionado
constantemente el interruptor.
El personal encargado del manejo de la pulidora deberá ser experto en su uso.
La pulidora deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, al disco adecuado a
la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
Comprobar que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
Utilizar siempre las protecciones de la máquina.
No sobrepasar la velocidad de rotación prevista e indicada en la muela.
Utilizar un diámetro de muela compatible con la potencia y características de la máquina.
No someter el disco a sobreesfuerzos, laterales o de torsión, o por aplicación de una presión excesiva. Los resultados
pueden ser nefastos: rotura del disco, sobrecalentamiento, pérdida de velocidad y de rendimiento, rechazo de la pieza o
reacción de la máquina, pérdida de equilibrio, etc.
En el caso de trabajar sobre piezas de pequeño tamaño o en equilibrio inestable, asegurar la pieza a trabajar, de modo que
no sufran movimientos imprevistos durante la operación.
Parar la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños al disco o movimientos incontrolados de la
misma. Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de trabajo.
Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que, en caso de pérdida de
equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden multiplicar.
No utilizar la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya que, en caso de
pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades superiores.
Situar la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
En caso de utilización de platos de lijar, instalar en la empuñadura lateral la protección correspondiente para la mano.
Para trabajos de precisión, utilizar soportes de mesa adecuados para la máquina, que permitan, además de fijar
convenientemente la pieza, graduar la profundidad o inclinación del corte.
Existen también guías acoplables a la máquina que permiten, en modo portátil, ejecutar trabajos de este tipo, obteniendo
resultados precisos y evitando peligrosos esfuerzos laterales del disco; en muchos de estos casos será preciso ayudarse
con una regla que nos defina netamente la trayectoria.
Cuando no se utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
Cortadora material cerámico
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Para materiales como el gres y la cerámica, utilizaremos en la obra éste cortador manual que consta de una plataforma
sobre la que se apoyan dos guías deslizantes sobre las que va montado el carro de la herramienta cortante.
Las guías son aceradas e inoxidables y requiere un constante engrase y mantenimiento para facilitar el deslizamiento del
carro.
99
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos con partes móviles Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Cortes y amputaciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Emanación de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Rotura del disco Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de agua Baja Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Calzado apropiado.
- Gafas antipartículas.
- Mascarilla antipolvo (caso de no usar chorro de agua).
Trivial Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Todos los elementos móviles irán provistos de sus protecciones.
Se cortará sólo los materiales para los que está concebida.
Se hará una conexión a tierra de la máquina.
Se situará la máquina de tal modo que la proyección de partículas y la evacuación de polvo sea lo menos perjudicial para el
resto de compañeros.
Habrán carteles indicativos de los riesgos principales de la máquina.
Estará dotada de un sistema que permita el humedecido de las piezas durante el corte.
Cortadora metal
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El corte del metal en obra lo realizaremos con esta cortadora , cuyas posibilidades y versatilidad la hacen apropiadas para
el corte de barras y perfilería.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos con partes móviles Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Cortes y amputaciones Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de partículas Baja Dañino Tolerable Evitado
Rotura del disco Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de agua Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de goma o PVC.
- Calzado apropiado
- Gafas antipartículas.
100

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Todos los elementos móviles irán provistos de sus protecciones.
Se cortará sólo los materiales para los que está concebida.
Se hará una conexión a tierra de la máquina.
Se situará la máquina de tal modo que la proyección de partículas y la evacuación de polvo sea lo menos perjudicial para el
resto de compañeros.
Habrán carteles indicativos de los riesgos principales de la máquina.
Estará dotada de un sistema que permita el humedecido de las piezas durante el corte.
Radiales eléctricas
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Utilizaremos esta herramienta radial eléctrica portátil para realizar diversas operaciones de corte en la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Contacto con el dentado del disco en
movimiento
Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Retroceso y proyección de los materiales Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de la herramienta de corte o de sus
fragmentos y accesorios en movimiento
Baja Dañino Tolerable Evitado
Emisión de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con la energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Gafas de seguridad antiproyecciones.
- Mascarilla antipolvo con filtro mecánico recambiable.
- Ropa de trabajo.
- Guantes de cuero.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Grupo electrógeno
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El empleo de los generadores o grupos electrógenos en esta obra es imprescindible por la ausencia de red eléctrica en las
proximidades, y también debido a que la demanda total de Kw. de la obra es superior a la que puede ofrecer la red general.
Además, porque el enganche a dicha red y el tendido de línea necesario puede originar riesgos latentes a la máquina y
equipos utilizados en otras operaciones, por lo que se consideran que es aconsejable la utilización de sistemas propios de
producción de energía eléctrica.
101
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los grupos generadores electrógenos tienen como misión básica la de sustituir el suministro de electricidad que procede de
la red general cuando lo aconsejan o exigen las necesidades de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio por cortocircuito Baja Dañino Tolerable Evitado
Explosión Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Emanación de gases Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Protector acústico o tapones.
- Guantes aislantes para baja tensión.
- Calzado protector de riesgos eléctricos.
- Casco de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En el momento de la contratación del grupo electrógeno, se pedirá información de los sistemas de protección de que está
dotado para contactos eléctricos indirectos.
Si el grupo no lleva incorporado ningún elemento de protección se conectará a un cuadro auxiliar de obra, dotado con un
diferencial de 300 mA para el circuito de fuerza y otro de 30 mA para el circuito de alumbrado, poniendo a tierra, tanto al
neutro del grupo como al cuadro.
Dado que el valor de resistencia de tierra que se exige es relativamente elevado, podrá conseguirse fácilmente con
electrodos tipo piqueta o cable enterrado.
Tanto la puesta en obra del grupo, como sus conexiones a cuadros principales o auxiliares, deberá efectuarse con personal
especializado.
Otros riesgos adicionales son el ruido ambiental, la emanación de gases tóxicos por el escape del motor y atrapamientos en
operaciones de mantenimiento.
El ruido se podrá reducir situando el grupo lo más alejado posible de las zonas de trabajo.
Referente al riesgo de intoxicación su ubicación nunca debe ser en sótanos o compartimentos cerrados o mal ventilados.
La instalación del grupo deberá cumplir lo especificado en REBT.
Las tensiones peligrosas que aparezcan en las masas de los receptores como consecuencia de defectos localizados en
ellos mismos o en otros equipos de la instalación conectados a tierra se protegerán con los diferenciales en acción
combinada con la toma de tierra.
La toma de tierra, cuando la instalación se alimenta del grupo, tiene por objeto referir el sistema eléctrico a tierra y permitir
el retorno de corriente de defecto que se produzca en masas de la instalación o receptores que pudieran accidentalmente
no estar conectados a la puesta a tierra general, limitando su duración en acción combinada con el diferencial.
Debe tenerse en cuenta que los defectos de fase localizados en el grupo electrógeno provocan una corriente que retorna
por el conductor de protección y por R al centro de la estrella, no afectando al diferencial. Por ello se instalará un dispositivo
térmico, que debe parar el grupo en un tiempo bajo cuando esa corriente provoque una caída de tensión en R.
Se pondrá siempre en lugar ventilado y fuera del riesgo de incendio o explosión.
Soldadura eléctrica
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
En diferentes operaciones de la obra será necesario recurrir a la soldadura eléctrica.
Las masas de cada aparato de soldadura estarán puestas a tierra, así como uno de los conductores del circuito de
utilización para la soldadura. Será admisible la conexión de uno de los polos de circuito de soldeo a estas masas cuando
por su puesta a tierra no se provoquen corrientes vagabundas de intensidad peligrosa; en caso contrario, el circuito de
soldeo estará puesto a tierra en el lugar de trabajo.
La superficie exterior de los porta-electrodos a mano, y en lo posible sus mandíbulas, estarán aislados.
Los bornes de conexión para los circuitos de alimentación de los aparatos manuales de soldadura estarán cuidadosamente
aislados.
Cuando los trabajos de soldadura se efectúen en locales muy conductores no se emplearán tensiones superiores a la de
seguridad o, en otro caso, la tensión en vacío entre el electrodo y la pieza a soldar no superará los 90 voltios en corriente
alterna a los 150 voltios en corriente continua. El equipo de soldadura debe estar colocado en el exterior del recinto en que
opera el trabajador.
102

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída desde altura Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Atrapamientos entre objetos Baja Extremadamente
dañino
Aplastamiento de manos por objetos pesados Baja Extremadamente
dañino
Los derivados de las radiaciones del arco
voltaico
Los derivados de la inhalación de vapores
metálicos
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Quemaduras Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con la energía eléctrica Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de soldadura de sustentación manual.
- Gafas de seguridad para protección de radiaciones por arco voltaico.
- Guantes de cuero.
- Calzado de seguridad.
- Ropa de trabajo.
- Manguitos de cuero.
- Polainas de cuero.
- Mandil de cuero.
- Arnés de seguridad (para soldaduras en altura).
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En todo momento los tajos estarán limpios y ordenados en prevención de tropiezos y pisadas sobre objetos punzantes.
Los porta-electrodos a utilizar en esta obra, tendrán el soporte de manutención en material aislante de la electricidad.
Se suspenderán los trabajos de soldadura a la intemperie bajo el régimen de lluvias, en prevención del riesgo eléctrico.
Se prohibirá expresamente la utilización en esta obra de porta-electrodos deteriorados, en prevención del riesgo eléctrico.
El personal encargado de soldar será especialista en éstas tareas.
A cada soldador y ayudante a intervenir en esta obra, se le entregará la siguiente lista de medidas preventivas; del recibí se
dará cuenta a la Dirección Facultativa o Jefatura de Obra:
Normas de prevención de accidentes para los soldadores:
Las radiaciones del arco voltaico son perjudiciales para la vista, incluso los reflejos de la soldadura. Protéjase con el yelmo
de soldar o la pantalla de mano siempre que suelde.
No mirar directamente al arco voltaico. La intensidad luminosa puede producirle lesiones graves e irreparables en los ojos.
No picar el cordón de soldadura sin protección ocular. Las esquirlas de cascarilla desprendida, pueden producirle graves
lesiones en los ojos.
No tocar las piezas recientemente soldadas, pueden estar a temperaturas que podrían producirle quemaduras serias.
Sueldar siempre en lugar bien ventilado, para evitar intoxicaciones y asfixia.
Antes de comenzar a soldar, comprobar que no hay personas en el entorno de la vertical del puesto de trabajo. Evitará
quemaduras fortuitas.
No dejar la pinza directamente en el suelo o sobre la perfilería. Depositarla sobre un portapinzas evitará accidentes.
Pida que le indiquen cual es el lugar más adecuado para tender el cableado del grupo, evitará tropiezos y caídas.
Comprobar que su grupo está correctamente conectado a tierra antes de iniciar la soldadura.
No anular la toma de tierra de la carcasa de su grupo de soldar porque -salte- El disyuntor diferencial.
Avisar al Servicio Técnico para que revise la avería. En tales casos deberá esperar a que reparen el grupo o se deberá
utilizar otro.
Desconectar totalmente el grupo de soldadura en las pausas de consideración (almuerzo o comida, o desplazamiento a otro
lugar).
Comprobar que las mangueras eléctricas están empalmadas mediante conexiones macho-hembra y estancas de
intemperie.
103
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Evitar las conexiones directas protegidas a base de cinta aislante y otras chapuzas de empalme.
No utilizar mangueras eléctricas con la protección externa rota o deteriorada seriamente. Solicite en tales casos que se las
cambien, evitará accidentes.
Si debe empalmar las mangueras, protejer el empalme mediante -forrillos termorretráctiles-.
Seleccionar el electrodo adecuado para el cordón a ejecutar.
Deberá cerciorarse antes de los trabajos de que estén bien aisladas las pinzas porta-electrodos y los bornes de conexión.
Los gases emanados son tóxicos a distancias próximas al electrodo. manténgase alejado de los mismos y procure que el
local este bien ventilado.
Soldadura oxiacetilénica
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
En diferentes operaciones y actividades de la obra será necesario recurrir a la soldadura oxiacetilénica.
Los mecheros para soldadura mediante gases licuados, estarán dotados de válvulas antirretroceso de llama, en prevención
del riesgo de explosión. Dichas válvulas se instalarán en ambas conducciones y tanto a la salida de las botellas, como a la
entrada del soplete.
El suministro y transporte interno de obra de las botellas o bombonas de gases licuados, se efectuará según las siguientes
condiciones:
1º Estarán las válvulas de corte protegidas por la correspondiente caperuza protectora.
2º No se mezclarán botellas de gases distintos.
3º Se transportarán sobre bateas enjauladas en posición vertical y atadas, para evitar vuelcos durante el
transporte.
4º Los puntos 1, 2 y 3 se cumplirán tanto para bombonas o botellas llenas como para bombonas vacías.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída desde altura Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Atrapamientos entre objetos Baja Extremadamente
dañino
Aplastamientos de manos y/o pies por objetos
pesados
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Quemaduras Baja Dañino Tolerable Evitado
Explosión (retroceso de llama) Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio Baja Dañino Tolerable Evitado
Heridas en los ojos por cuerpos extraños Baja Dañino Tolerable Evitado
Pisadas sobre objetos punzantes o materiales Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad .
- Yelmo de soldador.
- Pantalla de protección de sustentación manual.
- Guantes de cuero.
- Manguitos de cuero.
- Polainas de cuero.
- Mandil de cuero.
- Ropa de trabajo.
- Arnés de seguridad (para soldaduras en altura).
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El traslado y ubicación para uso de las botellas de gases licuados se efectuará mediante carros portabotellas de seguridad.
En esta obra, se prohibirá acopiar o mantener las botellas de gases licuados al sol.
Se prohibirá en esta obra, la utilización de botellas o bombonas de gases licuados en posición horizontal o en ángulo menor
45º.
Se prohibirá en esta obra el abandono antes o después de su utilización de las botellas o bombonas de gases licuados.
104

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las botellas de gases licuados se acopiarán separadas (oxígeno, acetileno, butano, propano), con distribución expresa de
lugares de almacenamiento para las ya agotadas y las llenas.
A todos los operarios de soldadura oxiacetilénica o de oxicorte se les entregará el siguiente documento de prevención
dando cuenta de la entrega al Coordinador de Seguridad y Salud durante la ejecución de obra.
Normas de prevención de accidentes para la soldadura oxiacetilénica y el oxicorte.
A) Utilice siempre carros portabotellas, realizará el trabajo con mayor seguridad y comodidad.
Evitar que se golpeen las botellas o que pudean caer desde altura. Eliminará posibilidades de accidentes.
No inclinar las botellas de acetileno para agotarlas, es peligroso.
No utilizar las botellas de oxígeno tumbadas, es peligroso si caen y ruedan de forma descontrolada.
Antes de encender el mechero, comprobar que están correctamente hechas las conexiones de las mangueras, evitará
accidentes.
Antes de encender el mechero, compruebe que están instaladas las válvulas antirretroceso, evitará posibles explosiones.
Si desea comprobar que en las mangueras no hay fugas, sumérjalas bajo presión en un recipiente con agua; las burbujas le
delatarán la fuga. Si es así, pida que le suministren mangueras nuevas sin fugas.
No abandone el carro portabotellas en el tajo si debe ausentarse. Cierre el paso de gas y llévelo a un lugar seguro, evitará
correr riesgos al resto de los trabajadores.
Abrir siempre el paso del gas mediante la llave propia de la botella. Si utiliza otro tipo de herramienta puede inutilizar la
válvula de apertura o cierre, con lo que en caso de emergencia no podrá controlar la situación.
No permitir que haya fuegos en el entorno de las botellas de gases licuados. Evitará posibles explosiones.
No depositar el mechero en el suelo. Solicite que le suministren un -portamecheros- al Servicio de Prevención.
Estudiar o pida que le indiquen cual es la trayectoria más adecuada y segura para que usted tienda la manguera. Evitará
accidentes, considere siempre que un compañero, pudea tropezar y caer por culpa de las mangueras.
Unir entre sí las mangueras de ambos gases mediante cinta adhesiva. Las manejará con mayor seguridad y comodidad.
No utilizar mangueras de igual color para gases diferentes. En caso de emergencia, la diferencia de coloración le ayudará a
controlar la situación.
No utilizar acetileno para soldar o cortar materiales que contengan cobre: por poco que le parezca que contienen, será
suficiente para que se produzca reacción química y se forme un compuesto explosivo : acetiluro de cobre.
Si se debe mediante el mechero desprender pintura, deberá disponer de mascarilla protectora y de los filtros específicos
químicos, para los compuestos de la pintura que se va a quemar. No corra riesgos innecesarios.
Si se debe soldar sobre elementos pintados, o cortarlos, procurar hacerlo al aire libre o en un local bien ventilado. No
permitir que los gases desprendidos puedan intoxicarle.
Deberá usarse carretes para recoger las mangueras una vez utilizadas; realizará el trabajo de forma más cómoda y
ordenada, y evitará accidentes.
Se prohibe fumar durante las operaciones de corte o soldadura. También estará prohibido fumar cuando se manipule los
mecheros y botellas.
Está prohibido fumar en el almacén de botellas.
Guillotina
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Cuando la pieza a cortar supera el espesor de los alicatados o gres y no sobrepasa los 7 cm. utilizaremos la guillotina en la
obra. De este modo podremos cortar las piezas en su totalidad utilizando las guillotinas previstas a tal efecto.
Se componen de una palanca metálica extensible y de dos mesetas metálicas, una para soportar la baldosa y otra para
recoger el trozo cortado, disponiendo ésta de escala numérica que facilita la posición de la pieza para cortarla a la medida
deseada.
Dichas mesetas van fijadas mediante bisagras basculantes, las cuales permiten plegarlas para su transporte.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atrapamientos con partes móviles Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Cortes y amputaciones Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Rotura de la guillotina Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
- Gafas antipartículas.
105
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Deberá señalizarse convenientemente la máquina.
Todos los elementos móviles irán provistos de sus protecciones.
Antes de comenzar las operaciones despejaremos y limpiaremos las superficies de apoyo de materiales.
No comenzaremos a trabajar hasta que la máquina no esté perfectamente estabilizada en su apoyo.
Se cortará sólo los materiales para los que está concebida.
Habrán carteles indicativos de los riesgos principales de la máquina.
El personal encargado del manejo de la guillotina deberá ser experto en su uso.
La guillotina deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
Comprobar que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
Cuando no se utilice se protegerá convenientemente fijando la palanca en la posición de reposo en evitación de accidentes.
Taladros neumáticos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina la utilizaremos en la obra porque sirve para perforar o hacer agujeros (pasantes o ciegos) en cualquier
material, utilizando siempre la broca adecuada al material a trabajar.
El taladro neumático es un taladro con una percusión mucho más potente y se utiliza para perforar materiales mucho más
duros como el hormigón, la piedra, etc. o espesores muy gruesos de material de obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y/o contusiones por el retroceso
imprevisto y violento de la pieza que se trabaja
Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Emisión de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Mono de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Protectores auditivos.
- Calzado de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Taladros eléctricos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina la utilizaremos en la obra poruqe sirve para perforar o hacer agujeros (pasantes o ciegos) en cualquier
106

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
material, utilizando siempre la broca adecuada al material a trabajar.
La velocidad de giro en el taladro eléctrico se regula con el gatillo, siendo muy útil poder ajustarla al material que se esté
taladrando y al diámetro de la broca para un rendimiento óptimo.
Además del giro la broca tiene un movimiento de vaivén. Esto es imprescindible para taladrar con comodidad ladrillos,
baldosas, etc.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Emisión de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con las correas de transmisión Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Mono de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Protectores auditivos.
- Calzado de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Taladros de batería
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina la utilizaremos en diferentes operaciones en la obra porque sirve para perforar o hacer agujeros (pasantes o
ciegos) en cualquier material, utilizando siempre la broca adecuada al material a trabajar.
Su principal ventaja es su autonomía al poder utilizarse sin necesidad de que exista un enchufe.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Emisión de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Mono de trabajo.
107
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Casco de seguridad.
- Protectores auditivos.
- Calzado de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Compresor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Utilizaremos en esta obra el compresor para la alimentación de los diferentes martillos neumáticos que en diferentes tajos
vamos a necesitar.
Aunque el compresor es una parte del grupo, por extensión consideraremos como compresor al grupo moto-compresor
completo.
La misión es producir aire comprimido, generalmente a 7 Bares, que es lo que necesitan para su funcionamiento los
martillos o perforadores neumáticos que se van a utilizar en esta obra.
El grupo moto-compresor está formado por dos elementos básicos: El compresor, cuya misión es conseguir un caudal de
aire a una determinada presión; El motor, que con su potencia a un determinado régimen transmite el movimiento al
compresor.
Los factores a tener en cuenta para determinar el compresor adecuado a las necesidades de esta obra son: la presión
máxima de trabajo y el caudal máximo de aire.
La presión de trabajo se expresa en Atmósferas. (La fija el equipo, máquina o herramienta que trabaja conectada a él) y es
la fuerza por unidad de superficie (Kg. /cm2) que necesitan las herramientas para su funcionamiento.
El caudal de aire es la cantidad que debe alimentar a la herramienta, a una determinada presión, para el buen
funcionamiento de ésta y se mide en m3/minuto.
Si el motor alimenta varios equipos que trabajan a diferentes presiones el compresor deberá tener la presión del equipo de
mayor presión. Protegiéndose con un mano-reductor los equipos que trabajen a una presión excesiva.
Para calcular el caudal de aire libre que necesita la obra, hemos sumado el consumo de aire de todos los equipos, en litros
por minuto. Al valor obtenido se le ha aplicado un factor de simultaneidad. También hemos tenido encuenta una reserva
para posibles ampliaciones.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Vuelcos Baja Extremadamente
dañino
Atrapamientos de personas Baja Extremadamente
dañino
Desprendimiento durante su transporte en
suspensión
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido y vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Rotura de la manguera de presión Baja Dañino Tolerable Evitado
Los derivados de la emanación de gases
tóxicos del motor
Media Dañino Moderado Evitado
Incendio y/o explosión del motor Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Protectores auditivos.
- Calzado de seguridad.
- Guantes de cuero.
108

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El compresor no se colocará ni se arrastrará a menos de 2 metros del borde superior de los taludes.
El transporte por suspensión se realizará con 2 cables y con cuatro puntos de anclaje.
El compresor se quedará en el lugar previsto, firmemente sujetado de manera que no se pueda desplazar por sí solo.
Mientras funcione, las carcasas estarán en todo momento en posición de cerrado.
A menos de 4 metros de distancia será obligatorio el uso de protectores auditivos.
Si es posible, los compresores se situarán a una distancia mínima de 15 metros del lugar de trabajo.
El combustible se pondrá con la máquina parada.
Las mangueras de presión estarán en todo momento en perfecto estado. El encargado de seguridad o el encargado de obra
vigilará el estado de las mangueras y se preocupará de su sustitución.
Los mecanismos de conexión se harán con los racores correspondientes, nunca con alambres.
Se dispondrá siempre de ventilación apropiada, debiendo de colocarse en sitios a la intemperie.
Atornilladores eléctricos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina se utilizará en diferentes operaciones de la obra porque sirve para atornillar en cualquier tipo de superficie.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y/o contusiones por el retroceso
imprevisto y violento sobre la pieza que se
trabaja
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar el atornillador eléctrico se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Atornilladores de batería
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina se utilizará en diferentes operaciones de la obra porque sirve para atornillar en cualquier tipo de superficie.
Su principal ventaja es su autonomía, al poder utilizarse sin necesidad de que exista un enchufe.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y/o contusiones por el retroceso
imprevisto y violento de la pieza que se trabaja
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
109
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Casco de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Llaves de impacto neumáticas
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina se utilizará en diferentes operaciones de la obra porque sirve para colocar tornillos y tuercas de forma rápida
y eficaz.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y/o contusiones por el retroceso
imprevisto y violento de la pieza que se trabaja
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Mono de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Clavadoras neumáticas para madera
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina se utilizará en diferentes operaciones de la obra porque sirve para colocar tornillos y tuercas de forma rápida
y eficaz.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Pinchazos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de objetos Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
110

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
La pistola deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Grapadoras neumáticas
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina se utilizará en diferentes operaciones de la obra porque sirve para fijar rápida y cómodamente friso, paneles y
planchas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Clavazón de grapas Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Amoladoras
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Estas máquinas portátiles, son utilizadas en esta obra para cortar, pulir o abrillantar superficies rugosas.
Las amoladoras son máquinas muy versátiles, utilizadas en la construcción en múltiples operaciones.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Proyección de objetos Media Dañino Moderado Evitado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Contactos eléctricos Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al mismo o distinto nivel Media Dañino Moderado Evitado
111
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Golpes al trabajar piezas inestables Baja Dañino Tolerable Evitado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Heridas Baja Dañino Tolerable Evitado
Quemaduras Baja Dañino Tolerable Evitado
Inhalación de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Exposición a ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Exposición a vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El personal encargado del manejo de la amoladora deberá ser experto en su uso.
La amoladora deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, al disco adecuado a
la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
En ocasiones, los problemas pueden comenzar con el montaje de la muela en su emplazamiento. Es elemental la utilización
de discos de diámetros y características adecuadas al trabajo a efectuar; respetar el sentido de rotación indicado sobre la
misma, y utilizar correctamente los dispositivos de fijación del modo indicado por el fabricante. Es importante hacer rotar el
disco manualmente para verificar que está bien centrado y no tiene roces con la carcasa de protección.
Comprobar que el disco a utilizar está en buenas condiciones de uso. Debiendo almacenar los discos en lugares secos, sin
sufrir golpes y siguiendo las indicaciones del fabricante.
Utilizar siempre la cubierta protectora de la máquina.
No sobrepasar la velocidad de rotación prevista e indicada en la muela.
Utilizar un diámetro de muela compatible con la potencia y características de la máquina.
No someter el disco a sobresfuerzos, laterales o de torsión, o por aplicación de una presión excesiva. Los resultados
pueden ser nefastos: rotura del disco, sobrecalentamiento, pérdida de velocidad y de rendimiento, rechazo de la pieza o
reacción de la máquina, pérdida de equilibrio, etc.
En el caso de trabajar sobre piezas de pequeño tamaño o en equilibrio inestable, asegurar la pieza a trabajar, de modo que
no sufran movimientos imprevistos durante la operación.
Parar la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños al disco o movimientos incontrolados de la
misma. Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de trabajo.
Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que, en caso de pérdida de
equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden multiplicar.
No utilizar la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya que, en caso de
pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades superiores.
Situar la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
En caso de utilización de platos de lijar, instalar en la empuñadura lateral la protección correspondiente para la mano.
Para trabajos de precisión, utilizar soportes de mesa adecuados para la máquina, que permitan, además de fijar
convenientemente la pieza, graduar la profundidad o inclinación del corte.
Existen también guías acoplables a la máquina que permiten, en modo portátil, ejecutar trabajos de este tipo, obteniendo
resultados precisos y evitando peligrosos esfuerzos laterales del disco; en muchos de estos casos será preciso ayudarse
con una regla que nos defina netamente la trayectoria.
Cuando no se utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
Ingleteadoras
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
En esta obra, utilizaremos estas máquinas que realizan ingletes en las piezas pequeñas, sobre todo en cerámica, para
canteados.
Se componen de muelas abrasivas para realizar el inglete, que van sobre la caja o container con el motor, que además fija
la pieza sobre la que trabajamos.
El polvo es recogido por la misma máquina para posteriormente eliminarlo, o son modelos refrigerados por agua.
Su funcionamiento es eléctrico.
112

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atrapamientos con partes móviles Baja Extremadamente
dañino
Aplastamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Cortes y amputaciones Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de la pieza trabajada Media Dañino Moderado Evitado
Emanación de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Contacto con el disco de corte Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se señalizará convenientemente la máquina.
Se ingleteará sólo los materiales para los que está concebida.
La herramienta de corte se protegerá con una pantalla de material transparente (de modo que permita observar la línea de
corte)
Antes de poner la máquina en servicio se comprobará que no está anulada la conexión a tierra.
Se comprobará que el interruptor eléctrico es estanco.
Se comprobará el estado del disco, sustituyendo los que estén gastados.
Se evitará daños en los ojos, solicite se le provea de unas gafas de seguridad antiproyección de partículas y úselas
siempre.
El personal encargado del manejo de la ingleteadora deberá ser experto en su uso.
La ingleteadora deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la tarea y al
material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
Utilizar siempre las protecciones de la máquina.
Cuando no se utilice se guardará en su alojamiento correspondiente.
Cepillos eléctricos
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina con superficie plana por abajo en la que sobresale un tambor giratorio dotado de cuchillas, que son las que
van cortando el material se utilizará en la obra para diferentes operaciones.
La regulación de las cuchillas es muy fácil y sencilla, pero no está exenta de riesgos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Cortes Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
113
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección individual definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Lijadoras de banda
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina es utilizada en la obra para el lijado de superficies.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atrapamientos de personas Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Gafas de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Antes de maniobrar, asegurarse de que la zona de trabajo esté despejada.
Usar el equipo de protección personal definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Pistolas de aire caliente
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Esta máquina es utilizada para muchos usos en la obra, tales como para eliminar las capas de pintura del metal y de la
madera de un modo limpio, para secar las capas de pintura y masilla, para soldaduras de reparación en carpas y trabajos
similares.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Quemaduras Baja Dañino Tolerable Evitado
114

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Riesgos eléctricos Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de utilizar la máquina se debe conocer su manejo y adecuada utilización.
Usar el equipo de protección individual definido por obra.
No efectuar reparaciones con la máquina en marcha.
Comunicar cualquier anomalía en el funcionamiento de la máquina al jefe más inmediato. Hacerlo preferiblemente por
medio del parte de trabajo.
Cumplir las instrucciones de mantenimiento.
Martillo rompedor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Se utilizará en diferentes operaciones dentro de la obra.
Especialmente diseñado para trabajos de corte y demolición, abujardado y apertura de rozas.
Dentro de los diferentes grupos de martillos eléctricos el martillo rompedor que utilizaremos en la obra son los de mayor
peso y potencia, ya que el rendimiento que se les exige es elevado.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Lesiones por ruidos Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Lesiones por vibración y percusión Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Golpes por diversas causas en el cuerpo en
general
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Electrocución (en las eléctricas) Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio por cortocircuito Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
- Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
115
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se dotarán de doble aislamiento.
Se dotará al martillo de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando presionado constantemente
el interruptor.
El personal encargado del manejo del martillo deberá ser experto en su uso.
El martillo deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la herramienta
adecuada a la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
Comprobar que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
Parar la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños a la herramienta incontrolados de la misma.
Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de trabajo.
Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que, en caso de pérdida de
equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden multiplicar.
No utilizar la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya que, en caso de
pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades superiores.
Situar la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
Cuando no se utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
Martillo demoledor
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Utilizaremos este tipo de martillos en la obra por las ventajas y versatilidad que presenta.
En cuanto a tipología de accesorios se puede hablar que podemos acoplarle : Brocas en corona de cruz, cinceles,
herramienta de reparación, barras de perforar, adaptadores de brocas, de coronas y útiles para colocación de tacos.
Como características se puede decir que la lubricación es mediante grasa, están provistos de doble aislamiento eléctrico en
previsión de posibles accidentes bajo tensión, y éste último generalmente va provisto de un sistema que permite la rotación
en un momento determinado, lo que facilita la colocación de tacos autoperforantes.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Lesiones por ruidos Baja Dañino Tolerable Evitado
Lesiones por vibración y percusión Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Golpes por diversas causas en el cuerpo en
general
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio por cortocircuito (en las eléctricas) Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
- Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se colocará adecuadamente la máquina en posición segura cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
Se dotarán de doble aislamiento.
Se dotará al martillo de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando presionado constantemente
el interruptor.
El personal encargado del manejo del martillo deberá ser experto en su uso.
El martillo deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
116

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la herramienta
adecuada a la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
Comprobar que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
Parar la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños a la herramienta incontrolados de la misma.
Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de trabajo.
Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que, en caso de pérdida de
equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden multiplicar.
No utilizar la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya que, en caso de
pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades superiores.
Situar la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
Cuando no se utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
Martillo perforador
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Estos pequeños martillos rotativos se usarán en la obra para realizar taladros en distintos materiales con el consiguiente
uso de broca especial.
Normalmente se compone de empuñadura lateral, aspirador de polvo, juego de brocas para diferentes materiales y
tamaños de taladro, caja metálica y conductor eléctrico.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Lesiones por ruidos Baja Dañino Tolerable Evitado
Lesiones por vibración y percusión Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Golpes por diversas causas en el cuerpo en
general
Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Electrocución (en las eléctricas) Baja Dañino Tolerable Evitado
Incendio por cortocircuito Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
- Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se alimentará la corriente a baja tensión (no superior a la tensión de seguridad)
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlará los diversos elementos de que se compone.
Se dotarán de doble aislamiento.
Se dotará al martillo de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando presionado constantemente
el interruptor.
El personal encargado del manejo del martillo deberá ser experto en su uso.
El martillo deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
Se colocará adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
Se controlarán los diversos elementos de que se compone.
La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la herramienta
adecuado a la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
Comprobar que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
Parar la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños a la herramienta incontrolados de la misma.
117
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de trabajo.
Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que, en caso de pérdida de
equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden multiplicar.
No utilizar la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya que, en caso de
pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades superiores.
Situar la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
Cuando no se utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
Martillo neumático
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
El martillo de aire comprimido se utilizará en la obra para múltiples operaciones. Ttrabaja con cinceles de todas las formas
(punta, espátula, etc) proporcionándole la energía un émbolo accionado por aire comprimido.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Proyección de fragmentos Media Dañino Moderado Evitado
Golpes con la herramienta Media Ligeramente
dañino
Impactos por la caída del martillo encima de los
pies
Contusiones con la manguera de aire
comprimido
Tolerable Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Media Dañino Moderado Evitado
Vibraciones Baja Dañino Tolerable Evitado
Ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Ropa de trabajo.
- Casco de seguridad.
- Gafas antipartículas.
- Protectores auditivos.
- Guantes de cuero.
- Mascarilla antipolvo.
- Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las mangueras de aire comprimido se situarán de forma que no dificulten el trabajo de los obreros ni el paso del personal.
Las mangueras se pondrán alineadas y, si es posible, fijas a los testeros del túnel, dejando libre la parte central. Si es
inevitable el paso de camiones o cualquier otro vehículo por encima de las mangueras, se protegerán con tubos de acero.
La unión entre la herramienta y el porta-herramientas quedará bien asegurada y se comprobará el perfecto acoplamiento
antes de iniciar el trabajo.
No conviene realizar esfuerzos de palanca u otra operación parecida con el martillo en marcha.
Se verificarán las uniones de las mangueras asegurándose que están en buenas condiciones.
Conviene cerrar el paso del aire antes de desarmar un martillo.
Herramientas manuales
Operaciones a desarrollar previstas en el proyecto
Son herramientas cuyo funcionamiento se debe solamente al esfuerzo del operario que las utiliza, y en la obra se
emplearán en diversas operaciones de naturaleza muy variada.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
118

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Golpes en las manos y los pies Media Ligeramente
dañino
Lesiones oculares por partículas provenientes
de los objetos que se trabajan y/o de la propia
herramienta
Tolerable Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Cortes en las manos Media Dañino Moderado Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Esguinces por sobreesfuerzos o gestos
violentos
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
- Casco de seguridad.
- Guantes de cuero.
Importante No eliminado
Media Dañino Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Las herramientas manuales se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
Deberá hacerse una selección de la herramienta correcta para el trabajo a realizar.
Deberá hacerse un mantenimiento adecuado de las herramientas para conservarlas en buen estado.
Deberá evitar un entorno que dificulte su uso correcto.
Se deberá guardar las herramientas en lugar seguro.
Siempre que sea posible se hará una asignación personalizada de las herramientas.
Antes de su uso se revisarán, desechándose las que no se encuentren en buen estado de conservación.
Se mantendrán limpias de aceites, grasas y otras sustancias deslizantes.
Para evitar caídas, cortes o riesgos análogos, se colocarán en portaherramientas o estantes adecuados.
Durante su uso se evitará su depósito arbitrario por los suelos.
Los trabajadores recibirán instrucciones concretas sobre el uso correcto de las herramientas que hayan de utilizar.
A) Alicates :
Los alicates de corte lateral deben llevar una defensa sobre el filo de corte para evitar las lesiones producidas por el
desprendimiento de los extremos cortos de alambre.
Los alicates no deben utilizarse en lugar de las llaves, ya que sus mordazas son flexibles y frecuentemente resbalan.
Además tienden a redondear los ángulos de las cabezas de los pernos y tuercas, dejando marcas de las mordazas sobre
las superficies.
No utilizar para cortar materiales más duros que las quijadas.
Utilizar exclusivamente para sujetar, doblar o cortar.
No colocar los dedos entre los mangos.
No golpear piezas u objetos con los alicates.
Mantenimiento : Engrasar periódicamente el pasador de la articulación.
B) Cinceles :
No utilizar cincel con cabeza achatada, poco afilada o cóncava.
No usar como palanca.
Las esquinas de los filos de corte deben ser redondeadas si se usan para cortar.
Deben estar limpios de rebabas.
Los cinceles deben ser lo suficientemente gruesos para que no se curven ni alabeen al ser golpeados. Se deben desechar
los cinceles mas o menos fungiformes utilizando sólo el que presente una curvatura de 3 cm de radio.
Para uso normal, la colocación de una protección anular de goma, puede ser una solución útil para evitar golpes en manos
con el martillo de golpear.
El martillo utilizado para golpearlo debe ser suficientemente pesado.
C) Destornilladores :
El mango deberá estar en buen estado y amoldado a la mano con o superficies laterales prismáticas o con surcos o
nervaduras para transmitir el esfuerzo de torsión de la muñeca.
El destornillador ha de ser del tamaño adecuado al del tornillo a manipular.
Desechar destornilladores con el mango roto, hoja doblada o la punta rota o retorcida pues ello puede hacer que se salga
de la ranura originando lesiones en manos.
Deberá utilizarse sólo para apretar o aflojar tornillos.
No utilizar en lugar de punzones, cuñas, palancas o similares.
Siempre que sea posible utilizar destornilladores de estrella.
No debe sujetarse con las manos la pieza a trabajar sobre todo si es pequeña. En su lugar debe utilizarse un banco o
119
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
superficie plana o sujetarla con un tornillo de banco.
Emplear siempre que sea posible sistemas mecánicos de atornillado o desatornillado.
D) Llaves de boca fija y ajustable :
Las quijadas y mecanismos deberán en perfecto estado.
La cremallera y tornillo de ajuste deberán deslizar correctamente.
El dentado de las quijadas deberá estar en buen estado.
No de deberá desbastar las bocas de las llaves fijas pues se destemplan o pierden paralelismo las caras interiores.
Las llaves deterioradas no se repararán, se deberán reponer.
Se deberá efectuar la torsión girando hacia el operario, nunca empujando.
Al girar asegurarse que los nudillos no se golpean contra algún objeto.
Utilizar una llave de dimensiones adecuadas al perno o tuerca a apretar o desapretar.
Se deberá utilizar la llave de forma que esté completamente abrazada y asentada a la tuerca y formando ángulo recto con
el eje del tornillo que aprieta.
No se debe sobrecargar la capacidad de una llave utilizando una prolongación de tubo sobre el mango, utilizar otra como
alargo o golpear éste con un martillo.
La llave de boca variable debe abrazar totalmente en su interior a la tuerca y debe girarse en la dirección que suponga que
la fuerza la soporta la quijada fija. Tirar siempre de la llave evitando empujar sobre ella.
Se deberá utilizar con preferencia la llave de boca fija en vez de la de boca ajustable.
No se deberá utilizar las llaves para golpear.
E) Martillos y mazos :
Las cabezas no deberá tener rebabas.
Los mangos de madera (nogal o fresno) deberán ser de longitud proporcional al peso de la cabeza y sin astillas.
La cabeza deberá estar fijada con cuñas introducidas oblicuamente respecto al eje de la cabeza del martillo de forma que la
presión se distribuya uniformemente en todas las direcciones radiales.
Se deberán desechar mangos reforzados con cuerdas o alambre.
Antes de utilizar un martillo deberá asegurarse que el mango está perfectamente unido a la cabeza.
Deberá seleccionarse un martillo de tamaño y dureza adecuados para cada una de las superficies a golpear.
Observar que la pieza a golpear se apoya sobre una base sólida no endurecida para evitar rebotes.
Se debe procurar golpear sobre la superficie de impacto con toda la cara del martillo.
En el caso de tener que golpear clavos, éstos se deben sujetar por la cabeza y no por el extremo.
No golpear con un lado de la cabeza del martillo sobre un escoplo u otra herramienta auxiliar.
No utilizar un martillo con el mango deteriorado o reforzado con cuerdas o alambres.
No utilizar martillos con la cabeza floja o cuña suelta
No utilizar un martillo para golpear otro o para dar vueltas a otras herramientas o como palanca.
F) Picos Rompedores y Troceadores :
Se deberá mantener afiladas sus puntas y el mango sin astillas.
El mango deberá ser acorde al peso y longitud del pico.
Deberán tener la hoja bien adosada.
No se deberá utilizar para golpear o romper superficies metálicas o para enderezar herramientas como el martillo o
similares.
No utilizar un pico con el mango dañado o sin él.
Se deberán desechar picos con las puntas dentadas o estriadas.
Se deberá mantener libre de otras personas la zona cercana al trabajo.
G) Sierras :
Las sierras deben tener afilados los dientes con la misma inclinación para evitar flexiones alternativas y estar bien
ajustados.
Los mangos deberán estar bien fijados y en perfecto estado.
La hoja deberá estar tensada.
Antes de serrar se deberá fijar firmemente la pieza.
Utilizar una sierra para cada trabajo con la hoja tensada (no excesivamente)
Utilizar sierras de acero al tungsteno endurecido o semiflexible para metales blandos o semiduros con el siguiente número
de dientes:
a) Hierro fundido, acero blando y latón: 14 dientes cada 25 cm.
b) Acero estructural y para herramientas: 18 dientes cada 25 cm.
c) Tubos de bronce o hierro, conductores metálicos: 24 dientes cada 25 cm.
d) Chapas, flejes, tubos de pared delgada, láminas: 32 dientes cada 25 cm.
Instalar la hoja en la sierra teniendo en cuenta que los dientes deben estar alineados hacia la parte opuesta del mango.
Utilizar la sierra cogiendo el mango con la mano derecha quedando el dedo pulgar en la parte superior del mismo y la mano
izquierda el extremo opuesto del arco. El corte se realiza dando a ambas manos un movimiento de vaivén y aplicando
presión contra la pieza cuando la sierra es desplazada hacia el frente dejando de presionar cuando se retrocede.
Para serrar tubos o barras, deberá hacerse girando la pieza.
7.2. Medios auxiliares
120

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
7.2.1. Andamios en general
Ficha técnica
Los andamios deberán proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen
o se desplacen accidentalmente.
Cuando no se disponga de la nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no
estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté
montado según una configuración tipo generalmente reconocida.
Sin embargo, cuando se trate de andamios que dispongan del marcado CE, por serles de aplicación una normativa
específica en materia de comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del
fabricante, proveedor o suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que estas
operaciones se realicen de forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones.
En función de la complejidad del andamio elegido, deberá elaborarse un plan de montaje, de utilización y de desmontaje.
Este plan y el cálculo a que se refiere el apartado anterior deberán ser realizados por una persona con una formación
universitaria que lo habilite para la realización de estas actividades. Este plan podrá adoptar la forma de un plan de
aplicación generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles específicos del andamio de que se
trate.
Las dimensiones de las diversas piezas y elementos auxiliares (cables, cuerdas, alambres, etc.) serán las suficientes para
que las cargas de trabajo a las que, por su función y destino, vayan a estar sometidas no sobrepasen las establecidas para
cada clase de material.
Los elementos y sistemas de unión de las diferentes piezas constitutivas del andamio, además de cumplir con la condición
precedente, asegurarán perfectamente su función de enlace con las debidas condiciones de fijeza y permanencia.
El andamio se organizará y armará en forma constructivamente adecuada para que quede asegurada su estabilidad y al
mismo tiempo para que los trabajadores puedan estar en él con las debidas condiciones de seguridad, siendo también
extensivas estas últimas a los restantes trabajadores de la obra.
Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios deberán construirse, dimensionarse, protegerse y
utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estén expuestas a caídas de objetos. A tal efecto, sus medidas
se ajustarán al número de trabajadores que vayan a utilizarlos.
En cualquier caso las plataformas tendrán una anchura no menor a:
a) 0,60 metros cuando se utilice únicamente para sostener personas y no para depositar, sobre ella, materiales.
b) 0,80 metros cuando en la plataforma se depositen materiales.
c) 1,10 metros cuando se la utilice para sostener otra plataforma más elevada.
d) 1,30 metros cuando se la utilice para el desbaste e igualado de piedras.
e) 1,50 metros cuando se utilice para sostener otra plataforma más elevada, usada para el desbaste e igualado de
piedras.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel (al entrar o salir) Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Desplome del andamio Baja Extremadamente
dañino
Desplome o caída de objetos (tablones,
herramienta, materiales)
Baja Extremadamente
dañino
Golpes por objetos o herramientas Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la dirección de una persona
con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación
121
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad
con las disposiciones del artículo 5, destinada en particular a:
a) La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate.
b) La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad del andamio de que se trate.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y desmontaje mencionado
en el apartado 4.3.3, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.
Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este
apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en
esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de
nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención,
aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
Para garantizar técnicamente en la obra que los andamios utilizados no se desplomen o se desplacen accidentalmente se
deberán utilizar - Andamios normalizados - :
a) Estos andamios normalizados deberán cumplir las especificaciones del fabricante respecto al proyecto, montaje,
utilización, mantenimiento y desmontaje de los mismos.
En el supuesto de utilizar - Andamios no normalizados - Se requerirá una nota de cálculo en la que se justifique la
estabilidad y solidez del andamio, así como incluirá las instrucciones de montaje, utilización, mantenimiento y desmontaje
de los mismos.
a) A estos efectos se entenderá que cuando un andamio normalizado se instale o modifique componiendo sus elementos
de manera no prevista por el fabricante (por ejemplo soldando componentes), el mismo se tratará a efectos como - No
Normalizado -.
Además se deberán tener siempre en cuenta las siguientes medidas preventivas:
a) Los andamios siempre se arriostrarán para evitar los movimientos indeseables que pueden hacer perder el equilibrio a
los trabajadores.
b) Antes de subirse a una plataforma andamiada deberá revisarse toda su estructura para evitar las situaciones inestables.
c) Los tramos verticales (módulos o pies derechos) de los andamios, se apoyarán sobre tablones de reparto de cargas.
d) Los pies derechos de los andamios en las zonas de terreno inclinado, se suplementarán mediante tacos o porciones de
tablón, trabadas entre sí y recibidas al durmiente de reparto.
e) Las plataformas de trabajo tendrán un mínimo de 60 cm. de anchura y estarán firmemente ancladas a los apoyos de tal
forma que se eviten los movimientos por deslizamiento o vuelco.
f) Las plataformas de trabajo, independientemente de la altura, poseerán barandillas perimetrales completas de 90 cm. de
altura, formadas por pasamanos, barra o listón intermedio y rodapiés.
g) Las plataformas de trabajo permitirán la circulación e intercomunicación necesaria para la realización de los trabajos.
h) Los tablones que formen las plataformas de trabajo estarán sin defectos visibles, con buen aspecto y sin nudos que
mermen su resistencia. Estarán limpios, de tal forma, que puedan apreciarse los defectos por uso y su canto será de 7 cm.
como mínimo.
i) Se prohibirá abandonar en las plataformas sobre los andamios, materiales o herramientas. Pueden caer sobre las
personas o hacerles tropezar y caer al caminar sobre ellas.
j) Se prohibirá arrojar escombros directamente desde los andamios. El escombro se recogerá y se descargará de planta en
planta, o bien se verterá a través de trompas.
k) Se prohibirá fabricar morteros (o similares) directamente sobre las plataformas de los andamios.
l) La distancia de separación de un andamio y el paramento vertical de trabajo no será superior a 30 cm. en prevención de
caídas.
m) Se prohibirá expresamente correr por las plataformas sobre andamios, para evitar los accidentes por caída.
n) Se prohibirá -saltar- de la plataforma andamiada al interior del edificio; el paso se realizará mediante una pasarela
instalada para tal efecto.
o) Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante
sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de
eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del
andamio. Deberá impedirse mediante dispositivos adecuados el desplazamiento inesperado de los andamios móviles
durante los trabajos en altura.
p) Las dimensiones, la forma y la disposición de las plataformas de un andamio deberán ser apropiadas para el tipo de
trabajo que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas
con seguridad. Las plataformas de los andamios se montarán de tal forma que sus componentes no se desplacen en una
utilización normal de ellos. No deberá existir ningún vacío peligroso entre los componentes de las plataformas y los
dispositivos verticales de protección colectiva contra caídas.
q) Cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje
o las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre señalización de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas
convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro.
122

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
r) La altura libre entre los distintos niveles de plataforma debe ser 1,90 m.
s) Se determinarán e instalarán previamente al montaje del andamio los puntos de anclaje a los que ira sujeto.
t) Los arriostramientos se efectuarán correctamente con barras rígidas abrazaderas, quedando absolutamente prohibido
hacerlo con cuerdas, alambres, etc.
Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite
para ello:
a) Antes de su puesta en servicio.
b) A continuación, periódicamente.
c) Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas sísmicas, o cualquier otra
circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.
Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este
apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en
esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de
nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención,
aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
Los elementos que denoten algún fallo técnico o mal comportamiento se desmontarán de inmediato para su reparación (o
sustitución).
Los reconocimientos médicos previos para la admisión del personal que deba trabajar sobre los andamios de esta obra,
intentarán detectar aquellos trastornos orgánicos (vértigo, epilepsia, trastornos cardiacos, etc.), que puedan padecer y
provocar accidentes al operario. Los resultados de los reconocimientos se presentarán al Coordinador de Seguridad y Salud
en ejecución de obra
7.2.2. Andamios de borriquetas
Ficha técnica
Las dimensiones de las diversas piezas y elementos auxiliares (cables, cuerdas, etc.) serán las suficientes para que las
cargas de trabajo a las que, por su función y destino, vayan a estar sometidas no sobrepasen las establecidas para cada
clase de material.
Los elementos y sistemas de unión de las diferentes piezas constitutivas del andamio, además de cumplir con la condición
precedente, asegurarán perfectamente su función de enlace con las debidas condiciones de fijeza y permanencia.
El andamio se organizará y armará en forma constructivamente adecuada para que quede asegurada su estabilidad y al
mismo tiempo para que los trabajadores puedan estar en él con las debidas condiciones de seguridad, siendo también
extensivas estas últimas a los restantes trabajadores de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel (al entrar o salir) Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Desplome del andamio Baja Extremadamente
dañino
Desplome o caída de objetos (tablones,
herramientas, materiales)
Baja Extremadamente
dañino
Golpes por objetos o herramientas Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
123
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los andamios siempre se arriostrarán para evitar los movimientos indeseables que pueden hacer perder el equilibrio a los
trabajadores.
Antes de subirse a una plataforma andamiada deberá revisarse toda su estructura para evitar las situaciones inestables.
Los tramos verticales (módulos o pies derechos) de los andamios, se apoyarán sobre tablones de reparto de cargas.
Los pies derechos de los andamios en las zonas de terreno inclinado, se suplementarán mediante tacos o porciones de
tablón, trabadas entre sí y recibidas al durmiente de reparto.
Las plataformas de trabajo tendrán un mínimo de 60 cm. de anchura y estarán firmemente ancladas a los apoyos de tal
forma que se eviten los movimientos por deslizamiento o vuelco.
Las plataformas de trabajo, independientemente de la altura, poseerán barandillas perimetrales completas de 90 cm. de
altura, formadas por pasamanos, barra o listón intermedio y rodapiés.
Si la longitud supera los 3,60 m. se usarán tres borriquetas o caballetes; la separación entre dos borriquetas contiguas será
de 2,50m.
Las plataformas de trabajo permitirán la circulación e intercomunicación necesaria para la realización de los trabajos.
Los tablones que formen las plataformas de trabajo estarán sin defectos visibles, con buen aspecto y sin nudos que
mermen su resistencia. Estarán limpios, de tal forma, que puedan apreciarse los defectos por uso y su canto será de 7 cm.
como mínimo.
Se prohibirá abandonar en las plataformas sobre los andamios, materiales o herramientas. Pueden caer sobre las personas
o hacerles tropezar y caer al caminar sobre ellas.
Se prohibirá arrojar escombros directamente desde los andamios. El escombro se recogerá y se descargará de planta en
planta, o bien se verterá a través de trompas.
Se prohibirá fabricar morteros (o similares) directamente sobre las plataformas de los andamios.
La distancia de separación de un andamio y el paramento vertical de trabajo no será superior a 30 cm. en prevención de
caídas.
Se prohibirá expresamente correr por las plataformas sobre andamios, para evitar los accidentes por caída.
Se prohibirá -saltar- de la plataforma andamiada al interior del edificio; el paso se realizará mediante una pasarela instalada
para tal efecto.
Los andamios se inspeccionarán diariamente por el Capataz, Encargado o Servicio de Prevención, antes del inicio de los
trabajos, para prevenir fallos o faltas de medidas de seguridad.
Los elementos que denoten algún fallo técnico o mal comportamiento se desmontarán de inmediato para su reparación (o
sustitución).
Los reconocimientos médicos previos para la admisión del personal que deba trabajar sobre los andamios de esta obra,
intentarán detectar aquellos trastornos orgánicos (vértigo, epilepsia, trastornos cardiacos, etc.), que puedan padecer y
provocar accidentes al operario.
Los resultados de los reconocimientos se presentarán al Coordinador de Seguridad y Salud en ejecución de obra.
7.2.3. Andamios metálicos tubulares europeos
Ficha técnica
El andamio metálico tubular está comercializado con todos los sistemas de seguridad que lo hacen seguro (escaleras,
barandillas, pasamanos, rodapiés, superficies de trabajo, bridas y pasadores de anclaje de los tablones, etc.) debiéndose
por lo tanto hacer uso de ellos en caso de necesidad.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Atrapamientos durante el montaje Baja Extremadamente
dañino
Caída de objetos Baja Extremadamente
dañino
Golpes por objetos Media Ligeramente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
124

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los andamios deberán proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen
o se desplacen accidentalmente. Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios deberán
construirse, dimensionarse, protegerse y utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estén expuestas a
caídas de objetos. A tal efecto, sus medidas se ajustarán al número de trabajadores que vayan a utilizarlos.
Cuando no se disponga de la nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no
estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté
montado según una configuración tipo generalmente reconocida.
En función de la complejidad del andamio elegido, deberá elaborarse un plan de montaje, de utilización y de desmontaje.
Este plan y el cálculo a que se refiere el apartado anterior deberán ser realizados por una persona con una formación
universitaria que lo habilite para la realización de estas actividades. Este plan podrá adoptar la forma de un plan de
aplicación generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles específicos del andamio de que se
trate.
Cuando se trate de andamios que dispongan del marcado CE, por serles de aplicación una normativa específica en materia
de comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del fabricante, proveedor o
suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que estas operaciones se realicen de
forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones.
Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante
sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de
eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del
andamio.
Las dimensiones, la forma y la disposición de las plataformas de un andamio deberán ser apropiadas para el tipo de trabajo
que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas con
seguridad. Las plataformas de los andamios se montarán de tal forma que sus componentes no se desplacen en una
utilización normal de ellos. No deberá existir ningún vacío peligroso entre los componentes de las plataformas y los
dispositivos verticales de protección colectiva contra caídas.
Cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o
las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre señalización de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas
convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro.
Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la dirección de una persona
con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación
adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad
con las disposiciones del artículo 5, destinada en particular a:
a) La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate.
b) La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad del andamio de que se trate.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y desmontaje
mencionado, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.
Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este
apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en
esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de
nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención,
aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite
para ello:
a) Antes de su puesta en servicio.
b) A continuación, periódicamente.
c) Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas sísmicas, o cualquier otra
circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.
Para garantizar técnicamente en la obra que los andamios utilizados no se desplomen o se desplacen accidentalmente se
deberán utilizar - Andamios normalizados -. Estos andamios normalizados deberán cumplir las especificaciones del
fabricante respecto al proyecto, montaje, utilización, mantenimiento y desmontaje de los mismos.
La empresa a cuyo cargo se instale el andamio deberá establecer el procedimiento necesario para que una persona
competente realice las inspecciones y pruebas correspondientes.
Los resultados de estas inspecciones deberán documentarse mediante un Acta, conservándose durante el tiempo que
permanezca instalado el andamio.
Durante el montaje de los andamios metálicos tubulares se tendrán presentes las siguientes especificaciones preventivas:
No se iniciará un nuevo nivel sin antes haber concluido el nivel de partida con todos los elementos de estabilidad (cruces de
125
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
San Andrés, y arriostramientos).
El izado del material que forma el andamio (barras, módulos tubulares, tablones, etc.) se realizará mediante eslingas
normalizadas, a ser posible con el auxilio de un cabrestante mecánico cuando la altura supere las cuatro plantas.
La seguridad alcanzada en el nivel de partida ya consolidada será tal, que ofrecerá las garantías necesarias como para
poder amarrar a él el fiador del arnés de seguridad.
Las plataformas de trabajo se consolidarán inmediatamente tras su formación, mediante las abrazaderas de sujeción contra
basculamientos o los arriostramientos correspondientes.
Las uniones entre tubos se efectuarán mediante los -nudos- o -bases- metálicas, o bien mediante las mordazas y
pasadores previstos, según los modelos comercializados.
Las plataformas de trabajo tendrán un mínimo de 60 cm. de anchura.
Las plataformas de trabajo se limitarán delantera, lateral y posteriormente, por un rodapié de 15 cm.
Las plataformas de trabajo tendrán montada sobre la vertical del rodapié posterior una barandilla sólida de 90 cm. de altura,
formada por pasamanos, listón intermedio y rodapié.
Las plataformas de trabajo, se inmovilizarán mediante las abrazaderas y pasadores clavados a los tablones.
Los módulos de fundamento de los andamios tubulares, estarán dotados de las bases nivelables sobre tornillos sin fin
(husillos de nivelación), con el fin de garantizar una mayor estabilidad del conjunto.
Los módulos de base de los andamios tubulares, se apoyarán sobre tablones de reparto de cargas en las zonas de apoyo
directo sobre el terreno.
El entablado que forma el piso de las plataformas se compondrán preferentemente de planchetas metálicas; si fuesen
tablones de madera éstos se sujetará a la estructura firmemente para evitar el deslizamiento y caída.
Los montadores cuidarán especialmente que las diferentes piezas queden adecuadamente enlazadas y sujetas mediante la
aplicación segura de las bridas o juntas, de acuerdo con las indicaciones del fabricante.
La altura libre entre los distintos niveles de plataforma debe ser 1,90 m.
Los módulos de base de diseño especial para el paso de peatones, se complementarán con entablados y viseras seguras a
-nivel de techo- en prevención de golpes a terceros.
La comunicación vertical del andamio tubular quedará resuelta mediante la utilización de escaleras prefabricadas (elemento
auxiliar del propio andamio).
Se prohibirá expresamente en esta obra el apoyo de los andamios tubulares sobre suplementos formados por bidones, pilas
de materiales diversos, -torretas de maderas diversas- y similares.
Las plataformas de apoyo de los tornillos sin fin (husillos de nivelación), de base de los andamios tubulares dispuestos
sobre tablones de reparto, se clavarán a éstos con clavos de acero, hincados a fondo y sin doblar.
Todos los componentes de los andamios deberán mantenerse en buen estado de conservación desechándose aquellos que
presenten defectos, golpes o acusada oxidación.
Los andamios tubulares sobre módulos con escalerilla lateral, se montarán con ésta hacia la cara exterior, es decir, hacia la
cara en la que no se trabaja.
Es práctica corriente el -montaje de revés- de los módulos en función de la operatividad que representa, la posibilidad de
montar la plataforma de trabajo sobre determinados peldaños de la escalerilla. Evite estas prácticas por inseguras.
Se prohibirá en esta obra el uso de andamios sobre borriquetas (pequeñas borriquetas), apoyadas sobre las plataformas de
trabajo de los andamios tubulares.
Los andamios tubulares se montarán a una distancia igual o inferior a 30 cm. del paramento vertical en el que se trabaja.
Se determinarán e instalarán previamente al montaje del andamio los puntos de anclaje a los que ira sujeto.
Los andamios tubulares se arriostrarán a los paramentos verticales, anclándolos sólidamente a los puntos fuertes de
seguridad- previstos en fachadas o paramentos.
Los arriostramientos se efectuarán correctamente con barras rígidas abrazaderas, quedando absolutamente prohibido
hacerlo con cuerdas, alambres, etc.
Las cargas se izarán hasta las plataformas de trabajo mediante garruchas montadas sobre horcas tubulares sujetas
mediante un mínimo de dos bridas al andamio tubular.
Se prohibirá hacer -pastas- directamente sobre las plataformas de trabajo en prevención de superficies resbaladizas que
pueden hacer caer a los trabajadores.
Los materiales se repartirán uniformemente sobre las plataformas de trabajo en prevención de accidentes por sobrecargas
innecesarias.
Los materiales se repartirán uniformemente sobre un tablón ubicado a media altura en la parte posterior de la plataforma de
trabajo, sin que su existencia merme la superficie útil de la plataforma.
7.2.4. Andamios sobre ruedas
Ficha técnica
Este medio auxiliar será utilizado para trabajos en altura, conformado como un andamio metálico tubular instalado sobre
ruedas en vez de sobre husillos de nivelación y apoyo.
Este elemento se utilizará en trabajos que requieran el desplazamiento del andamio.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
126

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los derivados desplazamientos incontrolados
del andamio
Aplastamientos y atrapamientos durante el
montaje
Baja Dañino Tolerable Evitado
Baja Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los andamios deberán proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen
o se desplacen accidentalmente. Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios deberán
construirse, dimensionarse, protegerse y utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estén expuestas a
caídas de objetos. A tal efecto, sus medidas se ajustarán al número de trabajadores que vayan a utilizarlos.
Cuando no se disponga de la nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no
estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté
montado según una configuración tipo generalmente reconocida.
En función de la complejidad del andamio elegido, deberá elaborarse un plan de montaje, de utilización y de desmontaje.
Este plan y el cálculo a que se refiere el apartado anterior deberán ser realizados por una persona con una formación
universitaria que lo habilite para la realización de estas actividades. Este plan podrá adoptar la forma de un plan de
aplicación generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles específicos del andamio de que se
trate.
Cuando se trate de andamios que dispongan del marcado CE, por serles de aplicación una normativa específica en materia
de comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del fabricante, proveedor o
suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que estas operaciones se realicen de
forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones.
Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante
sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de
eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del
andamio. Deberá impedirse mediante dispositivos adecuados el desplazamiento inesperado de los andamios móviles
durante los trabajos en altura.
Las dimensiones, la forma y la disposición de las plataformas de un andamio deberán ser apropiadas para el tipo de trabajo
que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas con
seguridad. Las plataformas de los andamios se montarán de tal forma que sus componentes no se desplacen en una
utilización normal de ellos. No deberá existir ningún vacío peligroso entre los componentes de las plataformas y los
dispositivos verticales de protección colectiva contra caídas.
Cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o
las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre señalización de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas
convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro.
Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la dirección de una persona
con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación
adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad
con las disposiciones del artículo 5, destinada en particular a:
a) La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate.
b) La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad del andamio de que se trate.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y desmontaje
mencionado, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.
Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este
apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en
esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de
nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención,
aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite
para ello:
127
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
a) Antes de su puesta en servicio.
b) A continuación, periódicamente.
c) Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas sísmicas, o cualquier otra
circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.
Los dispositivos y las instrucciones para evitar desplazamientos involuntarios son las reflejadas en las especificaciones del
fabricante o en la documentación elaborada por la persona competente que haya realizado el diseño del andamio.
Requieren un arriostramiento más reforzado que los andamios tubulares normales, ya que deben garantizarse la
indeformabilidad del conjunto.
Las plataformas de trabajo se consolidarán inmediatamente tras su formación mediante las abrazaderas de sujeción contra
basculamientos.
Las plataformas de trabajo sobre las torretas con ruedas, tendrán la anchura máxima (no inferior a 60 cm.), que permita la
estructura del andamio, con el fin de hacerlas más seguras y operativas.
Las torretas (o andamios), sobre ruedas en esta obra, cumplirán siempre con la siguiente expresión con el fin de cumplir un
coeficiente de estabilidad y por consiguiente, de seguridad. h/l mayor o igual a 3, donde:
h = a la altura de la plataforma de la torreta.
l = a la anchura menor de la plataforma en planta.
En la base, a nivel de las ruedas, se montarán dos barras en diagonal de seguridad para hacer el conjunto indeformable y
más estable.
Cada dos bases montadas en altura, se instalarán de forma alternativa - vistas en plantas-, una barra diagonal de
estabilidad.
Las plataformas de trabajo montadas sobre andamios con ruedas, se limitarán en todo su contorno con una barandilla
sólida de 90 cm. de altura, formada por pasamanos, barra intermedia y rodapié.
La torreta sobre ruedas será arriostrada mediante barras a -puntos fuertes de seguridad- en prevención de movimientos
indeseables durante los trabajos, que puedan hacer caer a los trabajadores.
Las cargas se izarán hasta la plataforma de trabajo mediante garruchas montadas sobre horcas tubulares sujetas mediante
un mínimo de dos bridas al andamio o torreta sobre ruedas, en prevención de vuelcos de la carga (o del sistema).
Se prohibirá hacer pastas directamente sobre las plataformas de trabajo en prevención de superficies resbaladizas que
puedan originar caídas de los trabajadores.
Los materiales se repartirán uniformemente sobre las plataformas de trabajo en prevención de sobrecargas que pudieran
originar desequilibrios o balanceos.
Se prohibirá en esta obra, trabajar o permanecer a menos de cuatro metros de las plataformas de los andamios sobre
ruedas, en prevención de accidentes.
Se prohibirá arrojar directamente escombros desde las plataformas de los andamios sobre ruedas. Los escombros (y
similares) se descenderán en el interior de cubos mediante la garrucha de izado y descenso de cargas.
Se prohibirá transportar personas o materiales sobre las torretas, (o andamios), sobre ruedas durante las maniobras de
cambio de posición en prevención de caídas de los operarios.
Se prohibirá subir a realizar trabajos en plataformas de andamios (o torretas metálicas) apoyados sobre ruedas, sin haber
instalado previamente los frenos antirrodadura de las ruedas.
Se prohibirá en esta obra utilizar andamios (o torretas), sobre ruedas, apoyados directamente sobre soleras no firmes
(tierras, pavimentos frescos, jardines y similares) en prevención de vuelcos.
7.2.5. Andamios motorizados colgantes
Ficha técnica
Las dimensiones de las diversas piezas y elementos auxiliares (cables, cuerdas, alambres, etc.) serán las suficientes para
que las cargas de trabajo a las que, por su función y destino vayan a estar sometidas, no sobrepasen las establecidas para
cada clase de material.
El andamio se organizará y armará en forma constructivamente adecuada para que quede asegurada su estabilidad y al
mismo tiempo para que los trabajadores puedan estar en él con las debidas condiciones de seguridad, siendo también
extensivas estas últimas a los restantes trabajadores de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel (al entrar o salir) Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Desplome del andamio Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Desplome o caída de objetos (tablones, Baja Extremadamente Moderado Evitado
128

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
herramienta, materiales) dañino
Golpes por objetos o herramientas Media Ligeramente
dañino
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Electrocuciones Baja Extremadamente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los andamios deberán proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen
o se desplacen accidentalmente. Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios deberán
construirse, dimensionarse, protegerse y utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estén expuestas a
caídas de objetos. A tal efecto, sus medidas se ajustarán al número de trabajadores que vayan a utilizarlos.
Cuando no se disponga de la nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no
estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté
montado según una configuración tipo generalmente reconocida.
En función de la complejidad del andamio elegido, deberá elaborarse un plan de montaje, de utilización y de desmontaje.
Este plan y el cálculo a que se refiere el apartado anterior deberán ser realizados por una persona con una formación
universitaria que lo habilite para la realización de estas actividades. Este plan podrá adoptar la forma de un plan de
aplicación generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles específicos del andamio de que se
trate.
Cuando se trate de andamios que dispongan del marcado CE, por serles de aplicación una normativa específica en materia
de comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del fabricante, proveedor o
suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que estas operaciones se realicen de
forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones.
Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante
sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de
eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del
andamio.
Las dimensiones, la forma y la disposición de las plataformas de un andamio deberán ser apropiadas para el tipo de trabajo
que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas con
seguridad. Las plataformas de los andamios se montarán de tal forma que sus componentes no se desplacen en una
utilización normal de ellos. No deberá existir ningún vacío peligroso entre los componentes de las plataformas y los
dispositivos verticales de protección colectiva contra caídas.
Cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o
las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre señalización de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas
convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro.
Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la dirección de una persona
con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación
adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad
con las disposiciones del artículo 5, destinada en particular a:
a) La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate.
b) La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad del andamio de que se trate.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y desmontaje
mencionado, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.
Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este
apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en
esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de
nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención,
aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite
129
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
para ello:
a) Antes de su puesta en servicio.
b) A continuación, periódicamente.
c) Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas sísmicas, o cualquier otra
circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.
Los andamios siempre se arriostrarán para evitar los movimientos indeseables que pueden hacer perder el equilibrio a los
trabajadores.
Antes de subirse a una plataforma andamiada deberá revisarse toda su estructura para evitar las situaciones inestables.
Las plataformas de trabajo permitirán la circulación e intercomunicación necesaria para la realización de los trabajos.
Se prohibirá abandonar en las plataformas sobre los andamios, materiales o herramientas. Pueden caer sobre las personas
o hacerles tropezar y caer al caminar sobre ellas.
Se prohibirá arrojar escombros directamente desde los andamios. El escombro se recogerá y se descargará de planta en
planta, o bien se verterá a través de trompas.
Se prohibirá fabricar morteros (o similares) directamente sobre las plataformas de los andamios.
La distancia de separación de un andamio y el paramento vertical de trabajo no será superior a 30 cm. en prevención de
caídas.
Se prohibirá -saltar- de la plataforma andamiada al interior del edificio.
Las barandillas, rodapiés y pisos se fijarán sólidamente a los estribos de modo que constituyan un conjunto rígido.
Los elementos que denoten algún fallo técnico o mal comportamiento se desmontarán de inmediato para su reparación (o
sustitución).
Los cables de suspensión serán por lo menos en número de tres, espaciadas 3 metros como máximo. Podrán emplearse
sólo dos tiros cuando el andamio no exceda de 3 metros.
Se pondrá especial cuidado en el tiro uniforme de los cabos en los movimientos de ascensos y descensos, para evitar
saltos bruscos. Estos movimientos se ejecutarán con los andamios descargados de material y durante los mismos solo
permanecerán sobre los andamios los trabajadores indispensables.
Se darán instrucciones especiales a los obreros para que no entren ni salgan del andamio mientras no quede asegurada su
inmovilidad respecto del muro en sentido horizontal.
Siempre que sea posible se anclarán en el forjado atravesado por la pieza sujeta por dentro por otra transversal. No se
permitirá el contrapesado a menos que disponga de medios y métodos certificados por el fabricante y montados según las
normas. El contrapeso nunca se hará con elementos que puedan variar su peso con el paso del tiempo.
Los pescantes serán metálicos.
La anchura mínima de la plataforma de trabajo será de 60 cm.
Los cables de acero que deben utilizar son los del tipo flexible con hilos de acero. Se inspeccionarán periódicamente por si
hubiese algún hilo roto, desechándose inmediatamente si se diera tal circunstancia.
La longitud de los cables deberá permitir reposar el andamio en el suelo.
Antes de su utilización se realizará una prueba de carga con el doble de la carga máxima prevista.
Cuando no se utilice el andamio deberá ser descendido al suelo, no permitiéndose su abandono en cotas elevadas.
Los reconocimientos médicos previos para la admisión del personal que deba trabajar sobre los andamios de esta obra,
intentarán detectar aquellos trastornos orgánicos (vértigo, epilepsia, trastornos cardiacos, etc.), que puedan padecer y
provocar accidentes al operario. Los resultados de los reconocimientos se presentarán al Coordinador de Seguridad y Salud
en ejecución de obra.
7.2.6. Escalera de mano
Ficha técnica
Utilizaremos este medio auxiliar en diferentes tajos de la obra.
Aunque suele ser objeto de -prefabricación rudimentaria- en especial al comienzo de la obra o durante la fase de estructura,
las escaleras utilizadas en esta obra serán homologadas y si son de madera no estarán pintadas.
Las escaleras prefabricas con restos y retales son prácticas contrarias a la Seguridad de esta obra. Debe por lo tanto
impedirse la utilización de las mismas en la obra.
Las escaleras de mano deberán tener la resistencia y los elementos necesarios de apoyo o sujeción, para que su utilización
en las condiciones para las que han sido diseñados no suponga un riesgo de caída por rotura o desplazamiento.
La utilización de una escalera de mano como puesto de trabajo en altura deberá limitarse a las circunstancias en que,
habida cuenta de lo dispuesto en el apartado 4.1.1 del RD 1215/1997, la utilización de otros equipos de trabajo más
seguros no esté justificada por el bajo nivel de riesgo y por las características de los emplazamientos que el empresario no
pueda modificar.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
130

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Caída de objetos sobre otras personas Baja Dañino Tolerable Evitado
Contactos eléctricos directos o indirectos Baja Dañino Tolerable Evitado
Atrapamientos por los herrajes o extensores Baja Extremadamente
dañino
Deslizamiento por incorrecto apoyo (falta de
zapatas, etc.)
Baja Extremadamente
dañino
Vuelco lateral por apoyo irregular Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Rotura por defectos ocultos Baja Dañino Tolerable Evitado
Los derivados de los usos inadecuados o de
los montajes peligrosos (empalme de escaleras,
formación de plataformas de trabajo, escaleras
-cortas- para la altura a salvar, etc.)
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad (cuando sea necesario).
Baja Dañino Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
1) De aplicación al uso de escaleras de madera.
Las escaleras de madera a utilizar en esta obra, tendrán los largueros de una sola pieza, sin defectos ni nudos que puedan
mermar su seguridad.
Los peldaños (travesaños) de madera estarán ensamblados, no clavados.
Las escaleras de madera estarán protegidas de la intemperie mediante barnices transparentes, para que no oculten los
posibles defectos. Se prohíbe la utilización de escaleras de madera que estén pintadas.
Se guardarán a cubierto.
2) De aplicación al uso de escaleras metálicas.
Los largueros serán de una sola pieza y estarán sin deformaciones o abolladuras que puedan mermar su seguridad.
Las escaleras metálicas estarán pintadas con pintura antioxidación que las preserven de las agresiones de la intemperie.
Las escaleras metálicas a utilizar en esta obra, no estarán suplementadas con uniones soldadas.
3) De aplicación al uso de escaleras de tijera.
Son de aplicación las condiciones enunciadas en los apartados 1 y 2 para las calidades de -madera o metal-.
Las escaleras de tijera a utilizar en esta obra, estarán dotadas en su articulación superior, de topes de seguridad de
apertura.
Las escaleras de tijera estarán dotadas hacia la mitad de su altura, de cadenilla (o cable de acero) de limitación de apertura
máxima que impidan su apertura al ser utilizadas.
Las escaleras de tijera se utilizarán siempre como tales abriendo ambos largueros para no mermar su seguridad.
Las escaleras de tijera en posición de uso, estarán montadas con los largueros en posición de máxima apertura par no
mermar su seguridad.
Las escaleras de tijera nunca se utilizarán a modo de borriquetas para sustentar las plataformas de trabajo.
Las escaleras de tijera no se utilizarán, si la posición necesaria sobre ellas para realizar un determinado trabajo, obliga a
ubicar los pies en los 3 últimos peldaños.
Las escaleras de tijera se utilizarán montadas siempre sobre pavimentos horizontales.
4) Para el uso y transporte por obra de escaleras de mano, independientemente de los materiales que las constituyen.
No deben utilizar las escaleras personas que sufran algún tipo de vértigo o similares.
Las escaleras de mano deberán utilizarse de forma que los trabajadores puedan tener en todo momento un punto de apoyo
y de sujeción seguros.
Para subir a una escalera se debe llevar un calzado que sujete bien los pies. Las suelas deben estar limpias de grasa,
aceite u otros materiales deslizantes, pues a su vez ensucian los escalones de la propia escalera.
Se prohibirá la utilización de escaleras de mano en esta obra para salvar alturas superiores a 5 m.
Los trabajos a más de 3,5 metros de altura, desde el punto de operación al suelo, que requieran movimientos o esfuerzos
peligrosos para la estabilidad del trabajador, sólo se efectuarán si se utiliza un equipo de protección individual anticaídas o
se adoptan otras medidas de protección alternativas.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra, se colocarán de forma que su estabilidad durante su utilización esté
asegurada.
Se impedirá el deslizamiento de los pies de las escaleras de mano durante su utilización ya sea mediante la fijación de la
parte superior o inferior de los largueros, ya sea mediante cualquier dispositivo antideslizante o cualquier otra solución de
eficacia equivalente.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra, estarán dotadas en su extremo inferior de zapatas antideslizantes de
131
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
seguridad.
Los puntos de apoyo de las escaleras de mano deberán asentarse sólidamente sobre un soporte de dimensión adecuada y
estable, resistente e inmóvil, de forma que los travesaños queden en posición horizontal.
Las escaleras compuestas de varios elementos adaptables o extensibles deberán utilizarse de forma que la inmovilización
recíproca de los distintos elementos esté asegurada.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra, estarán firmemente amarradas en su extremo superior al objeto o estructura
al que dan acceso.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra para fines de acceso deberán tener la longitud necesaria para sobresalir al
menos un metro del plano de trabajo al que se accede.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra, se instalarán de tal forma, que su apoyo inferior diste de la proyección
vertical del superior, 1/4 de la longitud del larguero entre apoyos.
Las escaleras de mano con ruedas deberán haberse inmovilizado antes de acceder a ellas.
Se prohibirá en esta obra transportar pesos a mano (o a hombro), iguales o superiores a 25 Kg. sobre las escaleras de
mano.
En general se prohíbe el transporte y manipulación de cargas por o desde escaleras de mano cuando por su peso o
dimensiones puedan comprometer la seguridad del trabajador.
El transporte a mano de una carga por una escalera de mano se hará de modo que ello no impida una sujeción segura.
Se prohibirá apoyar la base de las escaleras de mano de esta obra, sobre lugares u objetos poco firmes que pueden
mermar la estabilidad de este medio auxiliar (montones de tierra, materiales, etc.).
El acceso de operarios en esta obra, a través de las escaleras de mano, se realizará de uno en uno. Se prohíbe la
utilización al unísono de la escalera a dos o más operarios.
El ascenso, descenso y trabajo a través de las escaleras de mano de esta obra, se efectuará frontalmente, es decir,
mirando directamente hacia los peldaños que se están utilizando.
El transporte de escaleras por la obra a brazo se hará de tal modo que se evite el dañarlas, dejándolas en lugares
apropiados y no utilizándolas a la vez como bandeja o camilla para transportar materiales.
El transporte de escaleras a mano por la obra y por una sola persona se hará cuando el peso máximo de la escalera,
supere los 55 Kg.
Las escaleras de mano por la obra y por una sola persona no se transportará horizontalmente. Hacerlo con la parte
delantera hacia abajo.
Durante el transporte por una sola persona se evitará hacerla pivotar ni transportarla sobre la espalda, entre montantes, etc.
En el caso de escaleras transformables se necesitan dos personas para trasladarla por la obra y se deberán tomar las
siguientes precauciones:
a) Transportar plegadas las escaleras de tijera.
b) Las escaleras extensibles se transportarán con los paracaídas bloqueando los peldaños en los planos móviles y las
cuerdas atadas a dos peldaños vis a vis en los distintos niveles.
c) Durante el traslado se procurará no arrastrar las cuerdas de las escaleras por el suelo.
Para la elección del lugar donde levantar la escalera deberá tenerse presente:
a) No situar la escalera detrás de una puerta que previamente no se ha cerrado. No podrá ser abierta accidentalmente.
b) Limpiar de objetos las proximidades del punto de apoyo de la escalera.
c) No situarla en lugar de paso para evitar todo riesgo de colisión con peatones o vehículos y en cualquier caso balizarla o
situar una persona que avise de la circunstancia.
Deberán tenerse en cuenta las siguientes consideraciones de situación del pie de la escalera :
a) Las superficies deben ser planas, horizontales, resistentes y no deslizantes. La ausencia de cualquiera de estas
condiciones puede provocar graves accidentes.
b) No se debe situar una escalera sobre elementos inestables o móviles (cajas, bidones, planchas, etc.).
Deberán tenerse en cuenta las siguientes consideraciones relativas a la inclinación de la escalera :
a) La inclinación de la escalera deber ser tal que la distancia del pie a la vertical pasando por el vértice esté comprendida
entre el cuarto y el tercio de su longitud, correspondiendo una inclinación comprendida entre 75,5º y 70,5º.
b) El ángulo de abertura de una escalera de tijera debe ser de 30º como máximo, con la cuerda que une los dos planos
extendidos o el limitador de abertura bloqueado.
Deberán tenerse en cuenta las siguientes consideraciones relacionadas al apoyo, fricción con el suelo y zapatas de apoyo :
a) Suelos de cemento: Zapatas antiderrapantes de caucho o neopreno (ranuradas o estriadas)
b) Suelos secos: Zapatas abrasivas.
c) Suelos helados: Zapata en forma de sierra.
d) Suelos de madera: Puntas de hierro
Las cargas máximas de las escaleras a utilizar en esta obra serán :
a) Madera: La carga máxima soportable será de 95 Kg., siendo la carga máxima a transportar de 25 Kg.
b) Metálicas: La carga máxima será de 150 Kg. e igualmente la carga máxima a llevar por el trabajador es de 25 Kg.
Las escaleras de mano a utilizar en esta obra, sobrepasarán en 1 m. la altura a salvar.
5º) Las normas básicas del trabajo sobre una escalera son:
132

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
No utilizar una escalera manual para trabajar. En caso necesario y siempre que no sea posible utilizar una plataforma de
trabajo se deberán adoptar las siguientes medidas:
Si los pies están a más de 2 m del suelo, utilizar arnés de seguridad anclado a un punto sólido y resistente.
Para trabajos de cierta duración se pueden utilizar dispositivos tales como reposapiés que se acoplan a la escalera.
En cualquier caso sólo la debe utilizar una persona para trabajar.
No trabajar a menos de 5 m de una línea de A.T. y en caso imprescindible utilizar escaleras de fibra de vidrio aisladas.
Una norma común es la de situar la escalera de forma que se pueda accede fácilmente al punto de operación sin tener que
estirarse o colgarse. Para acceder a otro punto de operación no se debe dudar en variar la situación de la escalera
volviendo a verificar los elementos de seguridad de la misma.
Nunca deben utilizarse las escaleras para otros fines distintos de aquellos para los que han sido construidas. Así, no se
deben utilizar las escaleras dobles como simples. Tampoco se deben utilizar en posición horizontal para servir de puentes,
pasarelas o plataformas. Por otro lado no deben utilizarse para servir de soportes a un andamiaje.
6º) Almacenamiento de las escaleras:
Las escaleras de madera deben almacenarse en lugares al amparo de los agentes atmosféricos y de forma que faciliten la
inspección.
Las escaleras no deben almacenarse en posición inclinada.
Las escaleras deben almacenarse en posición horizontal, sujetas por soportes fijos, adosados a paredes.
7º) Inspección y mantenimiento:
Las escaleras deberán inspeccionarse como máximo cada seis meses contemplando los siguientes puntos:
a) Peldaños flojos, mal ensamblados, rotos, con grietas, o indebidamente sustituidos por barras o sujetos con alambres o
cuerdas.
b) Mal estado de los sistemas de sujeción y apoyo.
c) Defecto en elementos auxiliares (poleas, cuerdas, etc.) necesarios para extender algunos tipos de escaleras.
Ante la presencia de cualquier defecto de los descritos se deberá retirar de circulación la escalera. Esta deberá ser
reparada por personal especializado o retirada definitivamente.
8º) Conservación de las escaleras en obra:
a) Madera
No deben ser recubiertas por productos que impliquen la ocultación o disimulo de los elementos de la escalera.
Se pueden recubrir, por ejemplo, de aceites de vegetales protectores o barnices transparentes.
Comprobar el estado de corrosión de las partes metálicas.
b) Metálicas
Las escaleras metálicas que no sean de material inoxidable deben recubrirse de pintura anticorrosiva.
Cualquier defecto en un montante, peldaño, etc. no debe repararse, soldarse, enderezarse, etc., nunca.
7.2.7. Contenedores
Ficha técnica
Los contenedores son elementos que permiten la acumulación y evacuación de escombros de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caídas de material Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Cortes Alta Dañino Importante No eliminado
Golpes Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Emanación de polvo Baja Dañino Tolerable Evitado
Proyección de partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
133
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Antes de proceder a la instalación de los contenedores, se debería hacer un estudio del lugar o lugares más idóneos para
ello, debiéndose tener en cuenta que:
a) El número de contenedores, si en el desembocan bajantes de escombros, vendrá determinado por el número de bajantes
de escombros existentes en la obra.
b) Fácil accesibilidad desde cualquier punto.
c) Facilidad para emplazar el camión.
d) Máxima duración en el mismo emplazamiento, a ser posible hasta que finalicen los trabajos a realizar.
e) Alejado de los lugares de paso.
Una vez instalado y antes de empezar a dar servicio el contenedor, deberá asegurarse que la bajante de escombros que
desemboca este perfectamente fijadas al contenedor.
El tramo inferior de la bajante que desemboca en el contenedor tendrá menor pendiente que el resto, con la finalidad de
reducir la velocidad de los escombros evacuados y evitar la proyección de los mismos, al llegar al contenedor.
La distancia de la embocadura inferior de la bajante al contenedor de recogida de escombros deberá ser la mínima posible
que permita el llenado del mismo y su extracción.
Cuando se vaya a arrojar los escombros, el operario se cerciorará de que nadie esté cerca del contenedor.
Deberá asegurarse de que la lona que cubre el contenedor y la bajante estén perfectamente unidas.
7.2.8. Eslingas de acero (cables, cadenas, etc...)
Ficha técnica
Son diferentes medios destinados y empleados en la obra para la elevación y transporte de materiales por los diferentes
tajos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos móviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Caída de materiales en manipulación Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y cortes por objetos o materiales Alta Dañino Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Arnés de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos fijos de enganche en la
estructura con la necesaria resistencia.
los accesorios de elevación (eslingas, cables, etc.), estarán marcados de tal forma que se puedan identificar las
características esenciales para un uso seguro.
Los accesorios de elevación deberán seleccionarse en función de las cargas que se manipulen, de los puntos de presión,
del dispositivo del enganche y de las condiciones atmosféricas, y teniendo en cuenta la modalidad y la configuración del
amarre. Los ensamblajes de accesorios de elevación estarán marcados para que el usuario conozca sus características.
134

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los accesorios de elevación deberán almacenarse de forma que no se estropeen o deterioren.
Los cables no deberán llevar ningún empalme, ni lazo salvo en sus extremos.
Los cables o abrazaderas de fibra textil no llevarán ningún empalme, lazo o enlace, salvo en el extremo del eslingado o en
el cierre de una eslinga sin fin.
Los órganos de prensión deberán diseñarse y fabricarse de forma que las cargas no puedan caer repetidamente.
Cada longitud de cadena, cable o abrazadera de elevación que no forme parte de un todo deberá llevarán marca o, si ello
fuera posible, una placa o una anilla inamovible con las referencias del fabricante y la identificación de la certificación
correspondiente. La certificación incluirá las indicaciones mínimas siguientes:
a) Nombre del fabricante o representante legal en la Comunidad Económica Europea.
b) El domicilio en la Comunidad Económica Europea del fabricante o representante legal.
c) La descripción de la cadena o cable (dimensiones nominales, fabricación, el material usado para la fabricación, cualquier
tratamiento metalúrgico especial a que haya sido sometido el material.
d) La carga máxima en servicio que haya de soportar la cadena o el cable.
Las eslingas, cadenas y cables deben cepillarse y engrasarse periódicamente.
Las eslingas, cadenas y cables no deben abandonarse en el suelo para que no provoquen caídas.
Las eslingas, cadenas y cables no deben abandonarse en el suelo para evitar que la arena, grava, etc. penetren entre los
hilos.
Evitar dejar las eslingas, cadenas y cables a la intemperie.
Las eslingas, cadenas y cables se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
El gancho de grúa que sustente las eslingas, cadenas y cables, será de acero normalizado dotados con pestillo de
seguridad.
Se prohibirá la circulación bajo cargas suspendidas.
Se prohibirá en esta obra, la suspensión o transporte aéreo de personas mediante las eslingas, cadenas y cables.
Se paralizarán los trabajos de transporte de materiales con la batea suspendida de la grúa en esta obra, por criterios de
seguridad, cuando las labores deban realizarse bajo régimen de vientos iguales o superiores a 60 Km./h.
Limpieza y orden en la obra.
7.2.9. Bateas
Ficha técnica
Utilizaremos las bateas en la obra como un medio de transporte de materiales seguro por los diferentes tajos de la misma.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos móviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Caída de materiales en manipulación Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y cortes por objetos o materiales Alta Dañino Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos fijos de enganche en la
estructura con la necesaria resistencia.
135
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las bateas se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
Las bateas suspendidas del gancho de grúa serán manipuladas por personal cualificado.
El conductor de la grúa no puede abandonar el puesto de mando mientras penda la batea del gancho de la grúa.
Los cables de sustentación de la batea que presenten un 10 por 100 de hilos rotos, serán sustituidos de inmediato, dando
cuenta de ello al Coordinador de Seguridad y Salud durante la ejecución de obra.
El gancho de grúa que sustente la batea, será de acero normalizado dotados con pestillo de seguridad.
Se prohibirá la circulación bajo cargas suspendidas.
Se prohibirá en esta obra, la suspensión o transporte aéreo de personas mediante la batea.
Se prohibirá la elevación de cargas paletizadas cuya estabilidad no esté debidamente garantizada.
Cuando las aristas vivas de los materiales transportados puedan dañar los medios de sujeción poniendo en peligro su
estabilidad, se interpondrán cantoneras que contrarresten dicho efecto.
Las piezas sueltas (ladrillos, baldosas, tejas, etc.) y de aquellas cargas paletizadas cuya estabilidad no esté garantizada, su
la elevación o transporte se realizara en un cerco o armazón metálico, una paleta-caja, contenedor u otro medio adecuado.
Los materiales envasados a granel en sacos que se eleven o transporten paletizados deberán estar convenientemente
sujetos o en su caso ser trasvasados en paleta-caja, contenedor u otro medio adecuado para proceder a su elevación o
transporte.
Los materiales a granel se elevarán o desplazarán mediante bateas, jaulas, carros-jaula, plataformas, paletas-cajas o
contenedores cuyo perímetro esté completamente cercado, sin aberturas que permitan el paso de los materiales
transportados.
Los materiales transportados no deberían sobrepasar el borde superior de la batea o contenedor utilizado.
Después de la utilización de las bateas, jaulas, plataformas, paletas y contenedores se inspeccionarán para detectar
posibles deterioros y proceder repararlos antes de su reutilización.
Tener en cuenta en las bateas, jaulas o plataformas metálicas la posible corrosión de los elementos que las forman,
tomándose las medidas oportunas.
Se paralizarán los trabajos de transporte de materiales con la batea suspendida de la grúa en esta obra, por criterios de
seguridad, cuando las labores deban realizarse bajo régimen de vientos iguales o superiores a 60 Km. /h.
Limpieza y orden en la obra.
7.2.10. Carretón o carretilla de mano
Ficha técnica
Medio utilizado en la obra como transporte para materiales, piezas, elementos, etc. por los diferentes tajos de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos móviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Caída de materiales en manipulación Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y cortes por objetos o materiales Alta Dañino Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Los carretones o carretillas de mano se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
Deberán ser elegidas de forma tal que el centro de la rueda esté lo más cerca posible del centro de gravedad de la carga,
para que disminuya el brazo de palanca y la fatiga del usuario.
136

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Para reducir el efecto de los botes utilizar ruedas de goma.
Para evitar rozaduras o aplastamiento de los dedos contra las jambas de las puertas, pilastras, muro o similares, aplicar
unas defensas sobre las varas cerca de las empuñaduras.
Deberá hacerse un mantenimiento adecuado de los carretones o carretillas de mano para conservarlas en buen estado.
Antes de su uso se revisarán, desechándose las que no se encuentren en buen estado de conservación.
Se mantendrán limpias de aceites, grasas y otras sustancias deslizantes.
Se deberá guardar los carretones o carretillas de mano en lugar seguro.
Deberá evitar un entorno que dificulte su uso correcto.
Limpieza y orden en la obra.
7.2.11. Carretón rodante para arrastre de perfilería
Ficha técnica
Medio utilizado por el interior de la obra para el transporte o arrastre de perfilería metálica.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos móviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Caída de materiales en manipulación Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y cortes por objetos o materiales Alta Dañino Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Proyección de fragmentos o partículas Media Dañino Moderado Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El carretón rodante para arrastre de perfilería metálica se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
El carretón rodante para arrastre de perfilería metálica serán manipuladas por personal cualificado.
El carretón rodante para arrastre de perfilería metálica se utilizara en aquellas tareas para las que han sido concebido.
Para reducir el efecto de los botes utilizar ruedas de goma.
Para evitar rozaduras o aplastamiento de los dedos contra pilastras, muro o similares, aplicar unas defensas sobre las varas
cerca de las empuñaduras.
Se prohibirá el transporte o arrastre con carretón rodante de perfiles metálicos cuya estabilidad no esté debidamente
garantizada.
Se prohibirá en esta obra, el transporte o arrastre de personas mediante el carretón rodante.
Deberá hacerse un mantenimiento adecuado del carretón para conservarlo en buen estado, detectando posibles deterioros
y procediendo a repararlos antes de su reutilización.
Antes de su uso se revisarán, desechándose si no se encuentra en buen estado de conservación.
Tener en cuenta en el carretón rodante para arrastre de perfilería la posible corrosión de los elementos que lo forman,
tomándose las medidas oportunas.
Se mantendrá limpio de aceites, grasas y otras sustancias deslizantes.
Se deberá guardar los carretones rodantes en lugar seguro.
Deberá evitar un entorno que dificulte su uso correcto.
Limpieza y orden en la obra.
137
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
8. EPIs
Del análisis de riesgos laborales realizados en esta Memoria de Seguridad y Salud, existen una serie
de riesgos que se deben resolver con el empleo de equipos de protección individual (EPIs), cuyas
especificaciones técnicas y requisitos establecidos para los mismos por la normativa vigente, se
detallan en cada uno de los apartados siguientes.
8.1. Protección auditiva
8.1.1. Orejeras
Norma :
EN 352-1
Protector Auditivo : Orejeras
CAT II
Definición :
Protector individual contra el ruido compuesto por un casquete diseñado para ser presionado contra cada pabellón
auricular, o por un casquete circumaural previsto para ser presionado contra la cabeza englobando al pabellón
auricular. Los casquetes pueden ser presionados contra la cabeza por medio de un arnés especial de cabeza o de
cuello.
Marcado :
• Nombre o marca comercial o identificación del fabricante
• Denominación del modelo
• Delante/Detrás y Derecho/Izquierdo según casos
• El número de esta norma.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Declaración de conformidad.
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN-352-1: Protectores auditivos. Requisitos de seguridad y ensayos. Parte 1 orejeras.
• UNE-EN 458. Protectores auditivos. Recomendaciones relativas a la selección, uso, precauciones de empleo y
mantenimiento
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.1.2. Tapones
Norma :
EN 352-2
Protector Auditivo : Tapones
CAT II
Definición :
• Protector contra el ruido llevado en el interior del conducto auditivo externo (aural), o en la concha a la entrada del
conducto auditivo externo (semiaural):
Tapón auditivo desechable: previsto para ser usado una sola vez.
Tapón auditivo reutilizable: previsto para ser usado más de una vez.
138

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Tapón auditivo moldeado personalizado: confeccionado a partir de un molde de concha y conducto auditivo del
usuario.
Tapón auditivo unido por un arnés: tapones unidos por un elemento de conexión semirígido.
Marcado :
• Nombre o marca comercial o identificación del fabricante
• El número de esta norma
• Denominación del modelo
• El hecho de que los tapones sean desechables o reutilizables
• Instrucciones relativas a la correcta colocación y uso
• La talla nominal de los tapones auditivos (salvo en los moldeados y semiaurales).
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado
• Declaración de conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 352-2: Protectores auditivos. Requisitos de seguridad y ensayos. Parte 2: Tapones.
• UNE- EN 458: Protectores auditivos. Recomendaciones relativas a la selección, uso, precauciones de empleo y
mantenimiento
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.2. Protección de la cabeza
8.2.1. Cascos de protección (para la construcción)
Norma :
EN 397
Protección de la cabeza : cascos de protección (usado en construcción)
CAT II
Definición :
• Elemento que se coloca sobre la cabeza, primordialmente destinada a proteger la parte superior de la cabeza del
usuario contra objetos en caída. El casco estará compuesto como mínimo de un armazón y un arnés.
• Los cascos de protección están previstos fundamentalmente para proteger al usuario contra la caída de objetos y
las consecuentes lesiones cerebrales y fracturas de cráneo.
Marcado :
• El número de esta norma.
• Nombre o marca comercial o identificación del fabricante.
• Año y trimestre de fabricación
• Denominación del modelo o tipo de casco (marcado tanto sobre el casco como sobre el arnés)
• Talla o gama de tallas en cm (marcado tanto sobre el casco como sobre el arnés).
• Abreviaturas referentes al material del casquete conforme a la norma ISO 472.
Requisitos adicionales (marcado) :
• - 20ªC o - 30ªC (Muy baja temperatura)
• + 150ºC (Muy alta temperatura)
• 440V (Propiedades eléctricas)
• LD (Deformación lateral)
• MM (Salpicaduras de metal fundido)
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
139
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Declaración de Conformidad
Folleto informativo en el que se haga constar :
• Nombre y dirección del fabricante
• Instrucciones y recomendaciones sobre el almacenamiento, utilización, limpieza y mantenimiento, revisiones y
desinfección.
• Las sustancias recomendadas para la limpieza, mantenimiento o desinfección no deberán poseer efectos
adversos sobre el casco, ni poseer efectos nocivos conocidos sobre el usuario, cuando son aplicadas siguiendo
las instrucciones del fabricante.
• Detalle acerca de los accesorios disponibles y de los recambios convenientes.
• El siginficado de los requisitos opcionales que cumple y orientaciones respecto a los límites de utilización del
casco, de acuerdo con los riesgos.
• La fecha o periodo de caducidad del casco y de sus elementos.
• Detalles del tipo de embalaje utilizado para el transporte del casco.
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 397: Cascos de protección para la industria.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.3. Protección contra caídas
8.3.1. Sistemas
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Dispositivos del sistema
Norma :
EN 355
Protección contra caídas : Absorbedores de energía
CAT III
Definición :
Un absorbedor de energía es un componente de un sistema anticaídas, que garantiza la parada segura de una caída de
altura en condiciones normales de utilización.
Punto de anclaje
Elemento de amarre
Absorbedor de energía
Arnés anticaídas
Marcado :
• Cumplirán la norma UNE-EN 365
• Las instrucciones de uso deben indicar los límites de aplicación del absobedor de energía como componente de un
sistema anticaídas.
• Deberá disponer la siguiente información :
• Las dos últimas cifras del año de fabricación
• El nombre, marca comercial o cualquier otro medio de identificación del fabricante o del suministrador.
140

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El número de lote del fabricante o el número de serie del componente.
• Los caracteres de la marca de identificación deberán ser visibles y legibles.
• Instrucciones de uso del fabricante precisando la información pertinente sobre la forma correcta del anclaje seguro
y la distancia mínima necesaria debajo del usuario que es la suma de la distancia de parada y de una distancia
suplementaria de 2,5 m. Esta última abarca el alargamiento del arnés anticaídas y el espacio libre debajo de los
pies del usuario, después de la parada.
• La forma correcta de conectar el absorbedor de energía a un punto de anclaje seguro, a un arnés anticaídas y a
otros componentes de un sistema anticaídas.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Adopción por parte del fabricante de un sistema de garantía de calidad CE.
• Declaración de Conformidad.
• Folleto informativo.
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 355: EPI contra la caída de alturas. Absorbedores de energía.
• UNE-EN 363: EPI la caída de alturas. Sistemas anticaídas.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Elementos de amarre
Norma :
EN 354
Protección contra caídas : Elementos de amarre
Definición :
Un elemento de amarre es un elemento de conexión o componente de un sistema.
Un elemento de amarre puede ser :
• Una cuerda de fibras sintéticas
• Un cable metálico
• Una banda
• Una cadena.
CAT III
Marcado :
• Cumplirán la norma UNE-EN 365
• Las instrucciones de uso deben indicar los límites de utilización para un elemento de amarre como componente de
un sistema anticaídas.
• Deberá disponer la siguiente información :
• Las dos últimas cifras del año de fabricación
• El nombre, marca comercial o cualquier otro medio de identificación del fabricante o del suministrador.
• El número de lote del fabricante o el número de serie del componente.
• Los caracteres de la marca de identificación deberán ser visibles y legibles.
• Instrucciones de uso del fabricante precisando la información pertinente sobre la forma correcta de conectar el
elemento de amarre a un punto de anclaje seguro, a un arnés anticaídas y a otros componentes de un sistema
anticaídas.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Adopción por parte del fabricante de un sistema de garantía de calidad CE.
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
141
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• UNE-EN 354: EPI contra la caída de alturas. Elementos de amarre.
• UNE-EN 363: EPI contra la caída de alturas. Sistemas anticaídas.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Conectores
Norma :
EN 362
Protección contra caídas : Conectores
CAT III
Definición :
• Elemento de conexión o componente de un sistema. Un conector puede ser un mosquetón o un gancho.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Adopción por parte de fabricante de un sistema de garantía de calidad CE.
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 362 : EPI contra la caída de alturas, conectores
• UNE-EN 361: EPI contra la caída de alturas. Arneses anticaídas
• UNE-EN 363: EPI contra la caída de alturas. Sistemas anticaídas.
• UNE-EN 364: EPI contra la caída de alturas. Métodos de ensayo.
• UNE-EN 365: EPI contra la caída de alturas. Requisitos generales para instrucciones de uso y marcado.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
Sistema anticaídas con absorbedor de energía - Arneses anticaídas
Norma :
EN 361
Protección contra caídas : Arneses anticaídas
CAT III
Definición :
• Dispositivo de prensión del cuerpo destinado a parar las caídas, es decir, componente de un sistema
142

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
anticaídas. El arnés anticaídas puede estar constituido por bandas, elementos de ajuste, hebillas y otros
elementos, dispuestos y ajustados de forma adecuada sobre el cuerpo de una persona para sujetarla durante una
caída y después de la parada de ésta.
Marcado :
• Cumplirán la norma UNE-EN 365
• Cada componente del sistema deberá marcarse de forma clara, indelible y permanente, mediante cualquier
método adecuado que no tenga efecto perjudicial alguno sobre los materiales.
• Deberá disponer la siguiente información :
• Las dos últimas cifras del año de fabricación
• El nombre, marca comercial o cualquier otro medio de identificación del fabricante o del suministrador.
• El número de lote del fabricante o el número de serie del componente.
• Los caracteres de la marca de identificación deberán ser visibles y legibles.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Adopción por parte del fabricante de un sistema de garantía de calidad CE.
• Declaración de Conformidad.
• Folleto informativo.
Folleto informativo en el que se haga constar :
• Especificación de los elementos de enganche del arnés anticaídas que deben utilizarse con un sistema
anticaídas, con un sistema de sujeción o de retención.
• Instrucciones de uso y de colocación del arnés.
• Forma de engancharlo a un subsistema de conexión.
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 361: EPI contra la caída de alturas, Arneses anticaídas.
• UNE-EN 363: EPI contra la caída de alturas. Sistemas anticaídas.
• UNE-EN 362: EPI contra la caída de alturas. Conectores.
• UNE-EN 364: EPI contra la caída de alturas. Métodos de ensayo.
• UNE-EN 365: EPI contra la caída de alturas. Requisitos generales para instrucciones de uso y marcado.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.4. Protección de la cara y de los ojos
8.4.1. Protección ocular. Uso general
Norma :
EN 166
Protección de la cara y de los ojos : Protección ocular . Uso general
143
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
CAT II
Definición :
• Montura universal, Monturas integrales y pantallas faciales de resistencia incrementada para uso en general en
diferentes actividades de construcción.
Uso permitido en :
• Montura universal, montura integral y pantalla facial.
Marcado :
A) En la montura :
• Identificación del Fabricante
• Número de la norma Europea : 166
• Campo de uso : Si fuera aplicable
Los campos de uso son :
- Uso básico : Sin símbolo
- Líquidos : 3
- Partículas de polvo grueso : 4
- Gases y partículas de polvo fino : 5
- Arco eléctrico de cortocircuíto : 8
- Metales fundidos y sólidos calientes : 9
• Resistencia mecánica : S
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo que indica que está diseñado para cabezas pequeñas : H (Si fuera aplicable)
- Símbolo para cabezas pequeñas : H
• Máxima clase de protección ocular compatible con la montura : Si fuera aplicable
B) En el ocular :
• Clase de protección (solo filtros)
Las clases de protección son :
- Sin número de código : Filtros de soldadura
- Número de código 2 : Filtros ultravioleta que altera el reconocimiento de colores
- Número de código 3 : Filtros ultravioleta que permite el reconocimiento de colores
- Número de código 4 : Filtros infrarrojos
- Número de código 5 : Filtro solar sin reconocimiento para el infrarrojo
- Número de código 6 : Filtro solar con requisitos para el infrarrojo
• Identificación del fabricante :
• Clase óptica (salvo cubrefiltros) :
Las clases ópticas son (consultar tablas en la normativa UNE-EN-166) :
- Clase óptica : 1 (pueden cubrir un solo ojo)
- Clase óptica : 2 (pueden cubrir un solo ojo)
- Clase óptica : 3 (no son para uso prolongado y necesariamente deberán cubrir ambos ojos)
• Símbolo de resistencia mecánica : S
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
144

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo de resistencia al arco eléctrico de cortocircuito :
• Símbolo de no adherencia de metales fundidos y resistencia a la penetración de sólidos calientes :
• Símbolo de resistencia al deterioro superficial de partículas finas : K (Si fuera aplicable)
• Símbolo de resistencia al empañamiento : N (Si fuera aplicable)
• Símbolo de reflexión aumentada : R (Si fuera aplicable)
• Símbolo para ocular original o reemplazado : O
Información para el usuario :
Se deberán proporcionar los siguientes datos :
• Nombre y dirección del fabricante
• Número de esta norma europea
• Identificación del modelo de protector
• Instrucciones relativas al almacenamiento, uso y mantenimiento
• Instrucciones relativas a la limpieza y desinfección
• Detalles concernientes a los campos de uso, nivel de protección y prestaciones
• Detalles de los accesorios apropiados y piezas de recambio, así como las instrucciones sobre el montaje.
• Si es aplicable la fecha límite de uso o duración de la puesta fuera de servicio aplicable al protector y/o a las
piezas sueltas.
• Si es aplicable, el tipo de embalaje adecuado para el transporte.
• Significado del marcado sobre la montura y ocular.
• Advertencia indicando que los oculares de Clase Óptica 3 no deben ser utilizados por largos periodos de tiempo
• Advertencia indicando que los materiales que entren en contacto con la piel del usuario puede provocar alergias
en individuos sensibles.
• Advertencia indicando que conviene reemplazar los oculares rayados o estropeados.
• Advertencia de que los protectores oculares frente a impactos de partículas a gran velocidad llevados sobre gafas
correctoras normales, podrían permitir la transmisión de impactos y, por tanto, crear una amenza para el usuario.
• Una nota indicando que si la protección frente a impactos de partículas a gran velocidad a temperaturas extremas,
es requerida, el protector seleccionado debe ir marcado con una letra T inmediatamente después de la letra
referida al tipo de impacto. En caso de no ir seguido por la letra T, el protector ocular solo podrá usarse frente a
impactos de partículas a gran velocidad a temperatura ambiente.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 166 : Protección individual de los ojos. Requisitos
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.4.2. Protección ocular
Arco eléctrico y de cortocircuito
Norma :
EN 166
Protección de las cara y de los ojos : Protección ocular. Arco eléctrico y cortocircuito
CAT II
145
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Definición :
• Pantallas faciales resistentes a Arco eléctrico y cortocircuitos.
Uso permitido en :
• Montura integral.
Marcado :
A) En la montura :
• Identificación del Fabricante
• Número de la norma Europea : 166
• Campo de uso : 8
Los campos de uso son :
- Uso básico : Sin símbolo
- Líquidos : 3
- Partículas de polvo grueso : 4
- Gases y partículas de polvo fino : 5
- Arco eléctrico de cortocircuíto : 8
- Metales fundidos y sólidos calientes : 9
• Resistencia mecánica : Si fuera aplicable
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo que indica que está diseñado para cabezas pequeñas : H (Si fuera aplicable)
• Máxima clase de protección ocular compatible con la montura : Si fuera aplicable
B) En el ocular :
• Clase de protección (solo filtros) :2-1, 2 ó 3-1, 2
Las clases de protección son :
- Sin número de código : Filtros de soldadura
- Número de código 2 : Filtros ultravioleta que altera el reconocimiento de colores
- Número de código 3 : Filtros ultravioleta que permite el reconocimiento de colores
- Número de código 4 : Filtros infrarrojos
- Número de código 5 : Filtro solar sin reconocimiento para el infrarrojo
- Número de código 6 : Filtro solar con requisitos para el infrarrojo
• Identificación del fabricante :
• Clase óptica (salvo cubrefiltros) :
• Símbolo de resistencia mecánica : Si fuera aplicable
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo de resistencia al arco eléctrico de cortocircuito :Si fuera aplicable
• Símbolo de no adherencia de metales fundidos y resistencia a la penetración de sólidos calientes : Si fuera
aplicable
• Símbolo de resistencia al deterioro superficial de partículas finas : K (Si fuera aplicable)
• Símbolo de resistencia al empañamiento : N (Si fuera aplicable)
• Símbolo de reflexión aumentada : R (Si fuera aplicable)
• Símbolo para ocular original o reemplazado : O
146

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Información para el usuario :
Se deberán proporcionar los siguientes datos :
• Nombre y dirección del fabricante
• Número de esta norma europea
• Identificación del modelo de protector
• Instrucciones relativas al almacenamiento, uso y mantenimiento
• Instrucciones relativas a la limpieza y desinfección
• Detalles concernientes a los campos de uso, nivel de protección y prestaciones
• Detalles de los accesorios apropiados y piezas de recambio, así como las instrucciones sobre el montaje.
• Si es aplicable la fecha límite de uso o duración de la puesta fuera de servicio aplicable al protector y/o a las
piezas sueltas.
• Si es aplicable, el tipo de embalaje adecuado para el transporte.
• Significado del marcado sobre la montura y ocular.
• Advertencia indicando que los oculares de Clase Óptica 3 no deben ser utilizados por largos periodos de tiempo
• Advertencia indicando que los materiales que entren en contacto con la piel del usuario puede provocar alergias
en individuos sensibles.
• Advertencia indicando que conviene reemplazar los oculares rayados o estropeados.
• Advertencia de que los protectores oculares frente a impactos de partículas a gran velocidad llevados sobre gafas
correctoras normales, podrían permitir la transmisión de impactos y, por tanto, crear una amenza para el usuario.
• Una nota indicando que si la protección frente a impactos de partículas a gran velocidad a temperaturas extremas,
es requerida, el protector seleccionado debe ir marcado con una letra T inmediatamente después de la letra
referida al tipo de impacto. En caso de no ir seguido por la letra T, el protector ocular solo podrá usarse frente a
impactos de partículas a gran velocidad a temperatura ambiente.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 166 : Protección individual de los ojos. Requisitos.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
Gas y polvo fino
Norma :
EN 166
Protección de la cara y los ojos : Protección ocular. Gas y polvo fino
CAT II
Definición :
• Monturas integrales resistentes a partículas de gas y a polvos muy finos. No se admiten monturas universales o
pantallas faciales como protectores.
Uso permitido en :
• Montura integral.
Marcado :
A) En la montura :
• Identificación del Fabricante
• Número de la norma Europea : 166
• Campo de uso : 5
Los campos de uso son :
147
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
- Uso básico : Sin símbolo
- Líquidos : 3
- Partículas de polvo grueso : 4
- Gases y partículas de polvo fino : 5
- Arco eléctrico de cortocircuíto : 8
- Metales fundidos y sólidos calientes : 9
• Resistencia mecánica : Si fuera aplicable
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo que indica que está diseñado para cabezas pequeñas : H (Si fuera aplicable)
• Máxima clase de protección ocular compatible con la montura : Si fuera aplicable
B) En el ocular :
• Clase de protección (solo filtros) :
• Identificación del fabricante :
• Clase óptica (salvo cubrefiltros) :
• Símbolo de resistencia mecánica : Si fuera aplicable
Las resistencias mecánicas son :
- Resistencia incrementada : S
- Impacto de partículas a gran velocidad y Alta energía : A
- Impacto de partículas a gran velocidad y Media energía : B
- Impacto de partículas a gran velocidad y Baja energía : F
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Alta energía : AT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Media energía : BT
- Impacto de partículas a gran velocidad y a extrema temperatura y a Baja energía : FT
• Símbolo de resistencia al arco eléctrico de cortocircuito :
• Símbolo de no adherencia de metales fundidos y resistencia a la penetración de sólidos calientes : Si fuera
aplicable
• Símbolo de resistencia al deterioro superficial de partículas finas : K (Si fuera aplicable)
• Símbolo de resistencia al empañamiento : N (Si fuera aplicable)
• Símbolo de reflexión aumentada : R (Si fuera aplicable)
• Símbolo para ocular original o reemplazado : O
Información para el usuario :
Se deberán proporcionar los siguientes datos :
• Nombre y dirección del fabricante
• Número de esta norma europea
• Identificación del modelo de protector
• Instrucciones relativas al almacenamiento, uso y mantenimiento
• Instrucciones relativas a la limpieza y desinfección
• Detalles concernientes a los campos de uso, nivel de protección y prestaciones
• Detalles de los accesorios apropiados y piezas de recambio, así como las instrucciones sobre el montaje.
• Si es aplicable la fecha límite de uso o duración de la puesta fuera de servicio aplicable al protector y/o a las
piezas sueltas.
• Si es aplicable, el tipo de embalaje adecuado para el transporte.
• Significado del marcado sobre la montura y ocular.
• Advertencia indicando que los oculares de Clase Óptica 3 no deben ser utilizados por largos periodos de tiempo
• Advertencia indicando que los materiales que entren en contacto con la piel del usuario puede provocar alergias
en individuos sensibles.
• Advertencia indicando que conviene reemplazar los oculares rayados o estropeados.
148

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Advertencia de que los protectores oculares frente a impactos de partículas a gran velocidad llevados sobre gafas
correctoras normales, podrían permitir la transmisión de impactos y, por tanto, crear una amenza para el usuario.
• Una nota indicando que si la protección frente a impactos de partículas a gran velocidad a temperaturas extremas,
es requerida, el protector seleccionado debe ir marcado con una letra T inmediatamente después de la letra
referida al tipo de impacto. En caso de no ir seguido por la letra T, el protector ocular solo podrá usarse frente a
impactos de partículas a gran velocidad a temperatura ambiente.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 166 : Protección individual de los ojos. Requisitos.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.5. Protección de manos y brazos
8.5.1. Guantes de protección contra riesgos mecánicos de uso general
Norma :
EN 388
Protección de manos y brazos : Guantes de protección contra riesgos mecánicos
CAT II
Definición :
• Protección por igual : Guante que está fabricado con el mismo material y que está construido de modo que ofrezca
un grado de protección uniforme a toda la superficie de la mano.
• Protección específica : Guante que está construido para proporcionar un área de protección aumentada a una
parte de la mano.
Pictograma : Resistencia a Riesgos Mecánicos (UNE-EN-420)
Propiedades mecánicas :
Se indicarán mediante el pictograma y cuatro cifras :
• Primera cifra : Nivel de prestación para la resistencia a la abrasión
• Segunda cifra : Nivel de prestación para la resistencia al corte por cuchilla
• Tercera cifra : Nivel de prestación para la resistencia al rasgado
• Cuarta cifra : Nivel de prestación para la resistencia a la perforación
Marcado :
Los guantes se marcarán con la siguiente información :
• Nombre, marca registrada o identificación del fabricante
• Designación comercial del guante
i
149
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Talla
• Marcado relativo a la fecha de caducidad
Las marcas deberán ser duraderas y no se añadirán otras marcas o inscripciones que se confundan con las anteriores
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Declaración de Conformidad.
• Folleto informativo.
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 388 : Guantes de protección contra riesgos mecánicos.
• UNE-EN 420 : Requisitos generales para guantes.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.6. Protección de pies y piernas
8.6.1. Calzado de uso general
Calzado de seguridad de uso profesional (200 J)
Norma :
EN 345
Protección de pies y piernas : Calzado de seguridad de uso profesional
CAT II
Definición :
• El calzado de protección para uso profesional es el que incorpora elementos de protección destinados a proteger
al usuario de las lesiones que pudieran provocar los accidentes, en aquellos sectores de trabajo para los que el
calzado ha sido concebido, y que está equipado por topes diseñados para ofrecer protección frente al
impacto cuando se ensaye con un nivel de energía de 200 J.
Marcado :
Cada ejemplar de calzado de seguridad se marcará con la siguiente información :
• Nombre, marca registrada o identificación del fabricante
• Designación comercial
• Talla
• Marcado relativo a la fecha de fabricación (al menos el trimestre y año)
• El número de esta norma EN-345
• Los símbolos correspondientes a la protección ofrecida o, donde sea aplicable la categoría correspondiente :
- P : Calzado completo resistente a la perforación
- C : Calzado completo resistencia eléctrica. Calzado conductor.
- A : : Calzado completo resistencia eléctrica. Calzado abtiestático.
- HI : Calzado completo resistente a ambientes agresivos. Aislamiento frente al calor.
- CI : Calzado completo resistente a ambientes agresivos. Aislamiento frente al frío.
- E : Calzado completo. Absorción de energía en la zona del tacón.
- WRU : Empeine. Penetración y absorción de agua.
- HRO : Suela. Resistencia al calor por contacto.
• Clase :
- Clase I : Calzado fabricado con cuero y otros materiales.
- Clase II : Calzado todo de caucho (vulcanizado) o todo polimérico (moldeado)
150

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las marcas deberán ser duraderas y no se añadirán otras marcas o inscripciones que se confundan con las anteriores.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado.
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-EN 344-1: Calzado de seguridad, calzado de protección y calzado de trabajo para uso profesional. Parte 1:
Requisitos y métodos de ensayo.
• UNE-EN 344-2: Calzado de seguridad, calzado de protección y calzado de trabajo para uso profesional. Parte 2:
Requisitos adicionales y métodos de ensayo.
• UNE-EN 346-1: Especificaciones para el calzado de protección de uso profesional.
• UNE-EN 346-2: Calzado de protección para uso profesional. Parte 2: Especificaciones adicionales.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
8.7. Vestuario de protección
8.7.1. Ropa de protección contra el frío -50°C < T ambiente < -5°C
Norma :
EN 342
Vestuario de protección : Ropa de protección contra el frío - 50ºC < tambiente < -5ºC
CAT II
Definición :
• El aislamiento térmico es la propiedad más importante y debe medirse usando un maniquí de todas las tallas con
el componente o la prenda, determinado una ropa de referencia que tenga en cuenta el efecto de las capas, el
ajuste, los pliegues, la cubierta y el modelo.
Pictograma : Protección contra el frío
Propiedades :
Se indicarán además del pictograma (ver norma UNE-EN-342 para detalle) :
• Valor de aislamiento básico :X
• Clase de permeabilidad : Y
• Clase de resistencia al vapor de agua : Z
Marcado :
Se marcará con la siguiente información :
• Nombre, marca registrada o identificación del fabricante
• Designación comercial
• Talla
• Instrucciones de como ponérsela u quitársela, usos, advertencias en caso de mal uso, etc.
i
151
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las marcas deberán ser duraderas y no se añadirán otras marcas o inscripciones que se confundan con las anteriores.
Requisitos establecidos por el RD 1407/1992 :
• Certificado CE expedido por un organismo notificado
• Declaración de Conformidad
• Folleto informativo
Norma EN aplicable :
• UNE-ENV 342 : Conjuntos de protección contra el frío.
• UNE-EN 340 : Requisitos generales para la ropa de protección.
Información destinada a los Usuarios :
Conforme establece la actual normativa, el epi será suministrado por el fabricante con un folleto informativo que deberá
ir en el idioma español y en el cual se especifiquen las condiciones de utilización, empleo, características y
mantenimiento del mismo.
152

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
9. Protecciones colectivas
Relación de medidas alternativas de protección colectiva cuya utilización está prevista en esta obra y
que han sido determinadas a partir de la "Identificación y evaluación de riesgos con la valoración de
la eficacia de la prevención adoptada" en las diferentes unidades de obra evaluadas de esta misma
Memoria de Seguridad y Salud.
9.1. Vallado de obra
Ficha técnica
Vallado del perímetro de la obra, según se establece en los planos y antes del inicio de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Tolerable Evitado
Golpes y cortes por objetos o herramientas Alta Dañino Importante No eliminado
Proyección de fragmentos o partículas Media Dañino Moderado Evitado
Sobreesfuerzos, posturas inadecuadas o
movimientos repetitivos
Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Contacto con sustancias cáusticas o corrosivas Baja Dañino Tolerable Evitado
Exposición al ruido Baja Dañino Tolerable Evitado
Iluminación inadecuada Baja Dañino Tolerable Evitado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Guantes de cuero.
Ropa de trabajo
Casco de seguridad.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El vallado de obra tendrá al menos 2 m. de altura.
El vallado constará de accesos distintos para el personal y para la maquinaria o transportes necesarios en obra. Portón
para acceso de vehículos de 4 m. de anchura y puerta independiente para acceso de personal.
El vallado como medida de seguridad estará al menos a 2 metros de distancia de cualquier punto de trabajo, para evitar en
caso de caída impactos sobre la construcción.
Se prohibirá aparcar en la zona de entrada de vehículos.
Se prohibirá el paso de personal por la entrada de vehículos.
Se prohibirá la entrada a toda persona ajena a la obra.
Se colocará a la entrada el -Cartel de obra- Con la señalización correspondiente.
Cuando sea necesario transportar manualmente, durante las operaciones, una carga demasiado grande, se tendrá en
cuenta:
a) Que no impida ver por encima o por los lados de la carga.
b) Los operarios no deberán realizar esfuerzos excesivos.
c) Examinarán la carga para asegurarse de que no tiene bordes cortantes, clavos salientes o puntos de atrapamiento.
Limpieza y orden en la obra.
9.2. Barandilla de seguridad tipo ayuntamiento
153
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Ficha técnica
Barandilla que se utilizará en diferentes partes de la obra, y cuyo empleo se reducirá siempre a delimitar una zona o impedir
el paso.
Se utilizarán para desvíos provisionales de tráfico durante las operaciones de carga y descarga de materiales.
Se colocarán barandillas de seguridad tipo ayuntamiento en el perímetro de las zanjas y zona de excavación, a medida que
éstas se vayan realizando.
Se colocarán para señalizar las zonas de trabajo de maquinas y equipos, de manera que impida el paso de personas y
otras máquinas.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caída de objetos a niveles inferiores Baja Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Golpes o cortes por manejo de la barandilla
tipo ayuntamiento
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Calzado de seguridad.
Guantes de cuero
Ropa de trabajo.
Trajes para tiempo lluvioso.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Alta Dañino Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Se instruirá al personal sobre la utilización de las barandillas de seguridad tipo ayuntamiento, así como sobre sus riesgos.
Se utilizarán siempre unidas modularmente, al objeto de que el viento no pueda tumbarlas.
Su acopio se realizará en puntos concretos de la obra, no abandonándolas al azar en cualquier sitio.
Se tendrá especial cuidado al colocarlas, dejando al menos libres caminos de circulación de 60 cm.
No se utilizarán nunca como barandilla de seguridad de forjados o de zonas de excavación, ya que su función es la de
señalizar e impedir el paso, no impedir la caída.
No se utilizarán barandillas tipo ayuntamiento en zonas de la obra en las que la caída accidental al vacío pueda provocar un
accidente.
Limpieza y orden en la obra.
9.3. Señalización
Ficha técnica
Señales, indicadores, vallas y luces de seguridad utilizados en esta obra que indican, marcan la posición o señalizan de
antemano todos los peligros.
En los planos que se adjuntan se especifica y detalla la posición de la señalización en la misma.
La señalización a utilizar en la obra está de acuerdo con principios profesionales, y se basa en los fundamentos de los
códigos de señales, como son:
1) Que la señal sea de fácil percepción, visible, llamativa, para que llegue al interesado.
2) Que las personas que la perciben, vean lo que significa. Letreros como PELIGRO, CUIDADO, ALTO, una vez
leídos, cumplen bien con el mensaje de señalización, porque de todos es conocido su significado.
El primer fundamento anterior, supone que hay que anunciar los peligros que se presentan en la obra, como se está
haciendo.
El segundo fundamento consiste en que las personas perciban el mensaje o señal, lo que supone una educación preventiva
o de conocimiento del significado de esas señales.
154

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Señalización en la obra:
La señalización en la obra, es compleja y variada, utilizándose :
1) Por la localización de las señales o mensajes:
• Señalización externa. Utilizamos por un lado la señalización adelantada, anticipada, a distancia. Indica que
puede una persona encontrarse con el peligro adicional de una obra. Y por otro la señalización de posición, que
marca el límite de la actividad edificatoria y lo que es interno o externo a la misma.
• Señalización interna. Para percepción desde el ámbito interno de la obra, con independencia de sí la señal está
colocada dentro o fuera de la obra.
2) Por el horario o tipo de visibilidad:
• Señalización diurna. Por medio de paneles, banderines rojos, bandas blancas o rojas, triángulos, vallas, etc.
• Señalización nocturna. A falta de la luz diurna, se utilizarán las mismas señales diurnas pero buscando su
visibilidad mediante luz artificial.
3) Por los órganos de percepción de la persona, o sentidos corporales, utilizamos los siguientes tipos de señalización:
• Señalización visual. Se compone en base a la forma, el color y los esquemas a percibir visualmente, como por
ejemplo las señales de tráfico.
• Señalización acústica. Se basa en sonidos estridentes, intermitentes o de impacto. Los utilizamos en vehículos o
máquinas mediante pitos, sirenas o claxon.
• Señalización táctil. Se trata de obstáculos blandos colocados en determinados puntos, con los que se tropieza
avisando de otros peligros mayores, (Por ejemplo cordeles, barandillas, etc.).
Medios principales de señalización de la obra
1) VALLADO: Dentro de esta obra se utilizarán vallados diversos, unos fijos y otros móviles, que delimitan áreas
determinadas de almacenaje, circulación, zonas de evidente peligro, etc. El vallado de zonas de peligro debe
complementarse con señales del peligro previsto.
2) BALIZAMIENTO: Se utilizará en esta obra para hacer visibles los obstáculos u objetos que puedan provocar accidentes.
En particular, se usará en la implantación de pequeños trabajos temporales como para abrir un pozo, colocar un poste, etc.
3) SEÑALES: Las que se utilizarán en esta obra responden a convenios internacionales y se ajustan a la normativa actual.
El objetivo es que sean conocidas por todos.
4) ETIQUETAS: En esta obra se utilizarán las señales que se estimen oportunas, acompañadas con frases que se pueden
redactar en colores distintos, llamativos, que especifiquen peligros o indicaciones de posición o modo de uso del producto
contenido en los envases.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Quemaduras Baja Dañino Tolerable Evitado
Golpes o cortes por manejo de herramientas
manuales
Golpes o cortes por manejo de chapas
metálicas
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Ropa de trabajo
Chaleco reflectante.
Guantes de cuero.
Calzado de seguridad.
Casco de seguridad.
Alta Dañino Importante No eliminado
Alta Dañino Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
La señalización de seguridad complementara, pero no sustituirá nunca a las medidas de prevención adoptadas en la obra.
No se utilizarán al mismo tiempo dos señales que puedan dar lugar a confusión.
Las señales serán de tamaño y dimensiones tales que permitan su clara visibilidad desde el punto más alejado desde el
que deban ser vistas.
Si tienen que actuar los trabajadores personalmente dirigiendo provisionalmente el tráfico o facilitando su desvió, se
procurará principalmente que:
a) Sean trabajadores con carné de conducir.
b) Estén protegidos con equipos de protección individual, señales luminosas o fluorescentes, de acuerdo con la normativa
de tráfico.
155
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) Utilicen prendas reflectantes según UNE-EN-471
d) Se sitúen correctamente en zonas iluminadas, de fácil visibilidad y protegidas del tráfico rodado.
Las tuberías por las que circulan flujos peligrosos estarán identificadas y señalizadas, para evitar errores o confusiones.
La señalización deberá permanecer mientras exista la situación que motiva su colocación.
Una vez finalizada la obra, se sustituirá la señalización provisional de obra por la señalización definitiva de viales.
Retirada de sobras de materiales, herramientas y restos de obra no colocados (piezas rotas, envoltorios, palets, etc.).
Deberán realizarse periódicamente revisiones de la señalización, para controlar el buen estado y la correcta aplicación de
las mismas
Las señales serán retiradas cuando deje de existir la situación que las justificaba.
9.4. Balizas
Ficha técnica
Señal fija o móvil empleada en la obra para indicar lugares peligrosos.
Utilizaremos este medio en la obra para hacer visibles los obstáculos u objetos que puedan provocar accidentes,
principalmente, lo usaremos durante la ejecución de la obra en la implantación de trabajos temporales como para abrir un
pozo, colocar un poste etc.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atropellos Baja Extremadamente
dañino
Golpes Media Ligeramente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Guantes de cuero.
Ropa de trabajo.
Moderado Evitado
Tolerable Evitado
Moderado Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En obra se suelen utilizar señales luminosas rojas o dispositivos reflectantes amarillo anaranjado.
En obras situadas en la calzada, se aconseja poner luces parpadeantes en cada ángulo exterior. Si el cercado es total se
deben utilizar balizas que emitan luz roja. En los demás casos, se deberán utilizar balizas con luz amarilla anaranjada.
La superficie luminosa emitida por una señal será de color uniforme o de no serlo irá provista de un pictograma sobre un
fondo determinado.
La intensidad de la luz emitida por la señal deberá asegurar su percepción, sin llegar a producir deslumbramientos.
No se utilizarán al mismo tiempo dos señales luminosas que puedan dar lugar a confusión.
La eficacia y el buen funcionamiento de las señales luminosas, se comprobará antes de su entrada en servicio.
9.5. Instalación eléctrica provisional
Ficha técnica
La instalación provisional de obra estará de acuerdo con la ITC-BT-33 e instrucciones complementarias.
Todos los conjuntos de aparamenta empleados en las instalaciones de obras deben cumplir las prescripciones de la norma
UNE-EN 60.349-4.
· En los locales de servicios (oficinas, vestuarios, locales sanitarios, etc.) serán aplicables las prescripciones
técnicas recogidas en la ITC-BT-24.
· Las envolventes, aparamenta, la toma de corriente y los elementos de la instalación que estén a la intemperie,
deberán tener como mínimo un grado de protección IP45 según UNE 20.324.
156

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Heridas punzantes en manos Baja Dañino Tolerable Evitado
Caídas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Electrocución; contactos eléctricos directos e
indirectos
Baja Dañino Tolerable Evitado
Trabajos con tensión Baja Extremadamente
dañino
Intentar trabajar sin tensión pero sin
cerciorarse de que está efectivamente
interrumpida o que no puede conectarse
inopinadamente
Mal funcionamiento de los mecanismos y
sistemas de protección
Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Baja Dañino Tolerable Evitado
Usar equipos inadecuados o deteriorados Baja Dañino Tolerable Evitado
Mal comportamiento o incorrecta instalación
del sistema de protección contra contactos
eléctricos indirectos en general, y de la toma de
tierra en particular
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad
Calzado aislante (conexiones).
Calzado de seguridad.
Guantes aislantes.
Ropa de trabajo.
Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
Alfombra aislante.
Comprobadores de tensión.
Herramientas aislantes.
Baja Dañino Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Para la prevención de posibles contactos eléctricos indirectos, el sistema de protección elegido es el de puesta a tierra de
las masas y dispositivos de corte por intensidad de defecto (interruptores diferenciales.
Las medidas generales para la protección contra los choques eléctricos serán las indicadas en la ITC-BT-24, teniendo en
cuenta:
a) Medidas de protección contra contactos directos: Se realizarán mediante protección por aislamiento de las partes activas
o por medio de barreras o envolventes.
b) Medidas de protección contra contactos indirectos:
Cuando la protección de las personas contra los contactos indirectos está asegurada por corte automático de la
alimentación, según esquema de alimentación TT, la tensión límite convencional debe ser una tensión de seguridad.
Cada base o grupo de bases de toma de corriente deben estar protegidos por dispositivos diferenciales de corriente
diferencial residual asignada igual como máximo a 30 mA; o bien alimentadas a muy baja tensión de seguridad MBTS; o
bien protegidas por separación eléctrica de los circuitos mediante un transformador individual.
A) Normas de prevención tipo para los cables.
El calibre o sección del cableado será el especificado en planos y de acuerdo a la carga eléctrica que ha de soportar en
función de la maquinaria e iluminación prevista.
Los cables a emplear en acometidas e instalaciones exteriores serán de tensión asignada mínima 450/750V, con cubierta
de policloropreno o similar, según UNE 21027 ó UNE 21150 y aptos para servicios móviles.
Para instalaciones interiores los cables serán de tensión asignada mínima 300/500V, según UNE 21027 ó UNE 21031 y
aptos para servicios móviles.
Los cables no presentarán defectos apreciables ( rasgones, repelones y similares. )No se admitirán tramos defectuosos en
este sentido.
La distribución desde el cuadro general de obra a los cuadros secundarios (o de planta), se efectuará mediante
canalizaciones enterradas.
En caso de efectuarse tendido de cables y mangueras, éste se realizará a una altura mínima de 2 m. en los lugares
peatonales y de 5 m. en los de vehículos, medidos sobre el nivel del pavimento.
El tendido de los cables para cruzar viales de obra, como ya se ha indicado anteriormente, se efectuará enterrado. Se
señalizará el -paso del cable- mediante una cubrición permanente de tablones que tendrán por objeto el proteger mediante
157
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
reparto de cargas, y señalar la existencia del -paso eléctrico- a los vehículos. La profundidad de la zanja mínima, será entre
40 y 50 cm. ; el cable irá además protegido en el interior de un tubo rígido, bien de fibrocemento, bien de plástico rígido
curvable en caliente.
Cuando se utilicen postes provisionales para colgar el cableado se tendrá especial cuidado de no ubicarlos a menos de
2.00 m de excavaciones y carreteras y los puntos de sujeción estarán perfectamente aislados.
No deberán permitirse, en ningún caso, las conexiones del cable con el enchufe sin la clavija correspondiente,
prohibiéndose totalmente conectar directamente los hilos desnudos en las bases del enchufe.
No deberá nunca desconectarse "tirando" del cable.
B) Caso de tener que efectuar empalmes entre mangueras se tendrá en cuenta:
Todos los conjuntos de aparamenta empleados en las instalaciones de obras deben cumplir las prescripciones de la norma
UNE-EN 60439 -4.
Las envolventes, aparamenta, las tomas de corriente y los elementos de la instalación que estén a la intemperie (incluidos
los dispositivos para efectuar los empalmes entre mangueras), deberán tener como mínimo un grado de protección IP45,
según UNE 20324.
C) Normas de prevención tipo para los interruptores.
Se ajustarán expresamente, a los especificados en el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
Todos los conjuntos de aparamenta empleados en las instalaciones de la obra deben cumplir las prescripciones de la
norma UNE-EN 60439 -4.
Las envolventes, aparamenta, las tomas de corriente y los elementos de la instalación que estén a la intemperie, deberán
tener como mínimo un grado de protección IP45, según UNE 20324.
Los interruptores se instalarán en el interior de cajas normalizadas, provistas de puerta de entrada con cerradura de
seguridad.
Las cajas de interruptores poseerán adherida sobre su puerta una señal normalizada de -peligro, electricidad-.
Las cajas de interruptores serán colgadas, bien de los paramentos verticales, bien de -pies derechos- estables.
D) Normas de prevención tipo para los cuadros eléctricos.
Conforme se establece en la ITC-BT-33, en la alimentación de cada sector de distribución debe existir uno o varios
dispositivos que aseguren las funciones de seccionamiento y de corte omnipolar en carga.
En la alimentación de todos los aparatos de utilización deben existir medios de seccionamiento y corte omnipolar en carga.
Los dispositivos de seccionamiento y de protección de los circuitos de distribución pueden estar incluidos en el cuadro
principal o en cuadros distintos del principal.
Los dispositivos de seccionamiento de las alimentaciones de cada sector deben poder ser bloqueados en posición abierta
(por ejemplo, por enclavamiento o ubicación en el interior de una envolvente cerrada con llave).
La alimentación de los aparatos de utilización debe realizarse a partir de cuadros de distribución, en los que se integren
Dispositivos de protección contra las sobreintensidades
Dispositivos de protección contra los contactos indirectos.
Bases de toma de corriente.
No se procederá al montaje del cuadro eléctrico sin proyecto.
La ubicación del cuadro eléctrico en general, así como los cuadros auxiliares, se realizarán en lugares perfectamente
accesibles y protegidos.
Se protegerán del agua de lluvia mediante viseras eficaces como protección adicional.
Poseerán adherida sobre la puerta una señal normalizada de "Peligro Electricidad".
Las tomas de tierra de los cuadros eléctricos generales serán independientes.
Se dispondrá de un extintor de incendios de polvo seco en zona próxima al cuadro eléctrico.
Se comprobará diariamente el buen funcionamiento de disparo del diferencial.
Se colgarán pendientes de tableros de madera recibidos a los paramentos verticales o bien, a -pies derechos- firmes.
Los cuadros eléctricos de esta obra, estarán dotados de enclavamiento eléctrico de apertura.
E) Normas de prevención tipo para las tomas de energía.
Las tomas de corriente y los elementos de la instalación que estén a la intemperie, deberán tener como mínimo un grado de
protección IP45, según UNE 20324.
Las tomas de corriente de los cuadros se efectuarán de los cuadros de distribución, mediante clavijas normalizadas
blindadas (protegidas contra contactos directos) y siempre que sea posible, con enclavamiento.
Cada toma de corriente suministrará energía eléctrica a un solo aparato, máquina o máquina- herramienta.
La tensión siempre estará en la clavija -hembra-, nunca en la -macho-, para evitar los contactos eléctricos directos.
Las tomas de corriente no serán accesibles sin el empleo de útiles especiales o estarán incluidas bajo cubierta o armarios
que proporcionen grado similar de inaccesibilidad.
F) Normas de prevención tipo para la protección de los circuitos.
La instalación poseerá todos los interruptores automáticos definidos en los planos como necesarios: Su cálculo se ha
efectuado siempre minorando con el fin de que actúen dentro del margen de seguridad; es decir, antes de que el conductor
al que protegen, llegue a la carga máxima admisible.
Los interruptores automáticos se hallarán instalados en todas las líneas de toma de corriente de los cuadros de distribución,
158

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
así como en las de alimentación a las máquinas, aparatos y máquinas- herramienta de funcionamiento eléctrico, tal y como
queda reflejado en el esquema unifilar.
Los circuitos generales estarán igualmente protegidos con interruptores automáticos o magnetotérmicos.
Todos los circuitos eléctricos se protegerán asimismo mediante disyuntores diferenciales.
Todos los conjuntos de aparamenta empleados en las instalaciones de obras deben cumplir las prescripciones de la norma
UNE-EN 60439 -4.
Cada base o grupo de bases de toma de corriente deben estar protegidas por dispositivos diferenciales de corriente
diferencial residual asignada igual como máximo a 30 mA; o bien alimentadas a muy baja tensión de seguridad MBTS; o
bien protegidas por separación eléctrica de los circuitos mediante un transformador individual.
Cabe exceptuar la protección del dispositivo diferencial de la grúa torre que tendrá una corriente diferenciañ asignada
residual de 300 mA, según se establece en la ITC-AEM-2 que regula estos equipos de trabajo.
G) Normas de prevención tipo para las tomas de tierra.
La toma de tierra se realizará siguiendo las especificaciones de la ITC-BT-18.
Para la toma de tierra de la obra se pueden utilizar electrodos formados por:
barras, tubos;
pletinas, conductores desnudos;
placas;
anillos o mallas metálicas constituidos por los elementos anteriores o sus combinaciones;
armaduras de hormigón enterradas, con excepción de las armaduras pretensadas;
otras estructuras enterradas que se demuestre que son apropiadas.
Los conductores de cobre utilizados corno electrodos serán de construcción y resistencia eléctrica según la clase 2 de la
normal UNE 21022.
El tipo y la profundidad de enterramiento de las tomas de tierra deben ser tales que la posible pérdida de humedad del
suelo, la presencia del hielo u otros efectos climáticos, no aumenten la resistencia de la toma de tierra por encima del valor
previsto. La profundidad nunca será inferior a 0,50 m.
Los materiales utilizados y la realización de las tomas de tierra deben ser tales que no se vea afectada la resistencia
mecánica y eléctrica por efecto de la corrosión de forma que comprometa las características del diseño de la instalación
Las canalizaciones metálicas de otros servicios (agua, líquidos o gases inflamables, calefacción central, etc.) no deben ser
utilizadas como tomas de tierra por razones de seguridad.
Las envolventes de plomo y otras envolventes de cables que no sean susceptibles de deterioro debido a una corrosión
excesiva, pueden ser utilizadas como toma de tierra, previa autorización del propietario, tomando las precauciones debidas
para que el usuario de la instalación eléctrica sea advertido de los cambios del cable que podría afectar a sus
características de puesta a tierra.
La sección de los conductores de tierra tienen que satisfacer las prescripciones del apartado 3.4 de la Instrucción ITC-BT-
18.
Por la importancia que ofrece, desde el punto de vista de la seguridad la instalación provisional de toma de tierra, deberá
ser obligatoriamente comprobada por el Director de la Obra o Instalador Autorizado en el momento de dar de alta la
instalación para su puesta en marcha o en funcionamiento.
Personal técnicamente competente efectuará la comprobación de la instalación de puesta a tierra, al menos anualmente, en
la época en la que el terreno esté mas seco. Para ello, se medirá la resistencia de tierra, y se repararán con carácter
urgente los defectos que se encuentren.
H) Normas de prevención tipo para líneas de alta tensión.
Si hubiera líneas de alta tensión, se desviarán de la obra. Si esto no fuera posible, se protegerán con fundas aislantes y con
un apantallamiento indicado en el Reglamento de Alta Tensión, aprobado por Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre.
Se tendrá en cuenta la zona de influencia de estas líneas, considerándose un radio mínimo de protección de 6 m. Dentro de
esta zona existe un peligro grande de accidente eléctrico.
Si hubiera necesidad de trabajar en esta zona de influencia, se procurará hacerlo sin que por la línea circule corriente. Si
esto no fuera posible, se avisará a la empresa que explota la línea y se trabajará bajo su supervisión. No se trabajará si
existe riesgo latente.
Si las líneas fueran subterráneas, el radio de la zona crítica se reducirá a 2.00 m., tomándose idénticas medidas que para
las líneas aéreas.
I) Normas de prevención tipo para la instalación de alumbrado.
Las masas de los receptores fijos de alumbrado, se conectarán a la red general de tierra mediante el correspondiente
conductor de protección.
El alumbrado de la obra, cumplirá las especificaciones establecidas en la normativa actual.
La iluminación de los tajos será mediante proyectores ubicados sobre -pies derechos- firmes.
La energía eléctrica que deba suministrarse a las lámparas portátiles para la iluminación de tajos encharcados, (o
húmedos), se servirá a través de un transformador de corriente con separación de circuitos que la reduzca a tensión de
seguridad.
La iluminación de los tajos se situará a una altura en torno a los 2 m., medidos desde la superficie de apoyo de los
operarios en el puesto de trabajo.
La iluminación de los tajos, siempre que sea posible, se efectuará cruzada con el fin de disminuir sombras.
Las zonas de paso de la obra estarán permanentemente iluminadas evitando rincones oscuros.
159
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
J) Normas de seguridad tipo, de aplicación durante el mantenimiento y reparaciones de la instalación eléctrica provisional
de obra.
Todo equipo eléctrico se revisará periódicamente por personal electricista, en posesión de carné profesional
correspondiente.
Toda la maquinaria eléctrica se revisará periódicamente, y en especial, en el momento en el que se detecte un fallo,
momento en el que se la declarará -fuera de servicio- mediante desconexión eléctrica y el cuelgue del rótulo
correspondiente en el cuadro de gobierno.
La maquinaria eléctrica, será revisada por personal especialista en cada tipo de máquina.
Las reparaciones jamás se realizarán bajo corriente. Antes de realizar una reparación se quitarán los interruptores de
sobreintensidad, colocando en su lugar el cartel de " no conectar, hombres trabajando en la red".
La ampliación o modificación de líneas, cuadros y similares sólo la efectuarán los electricistas.
Las herramientas estarán aisladas.
Las herramientas eléctricas estarán dotadas de grado de aislamiento II o alimentadas a tensión de seguridad.
9.6. Toma de tierra
Ficha técnica
La puesta a tierra se establece con objeto de poner en contacto, las masas metálicas de las máquinas, equipos,
herramientas, circuitos y demás elementos conectados a la red eléctrica de la obra, asegurando la actuación de los
dispositivos diferenciales y eliminado así el riesgo que supone un contacto eléctrico en las máquinas o aparatos utilizados.
La toma de tierra se instalará al lado del cuadro eléctrico y de éste partirán los conductores de protección que conectan a
las máquinas o aparatos de la obra.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caídas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Importante No eliminado
Moderado Evitado
Electrocución Baja Dañino Tolerable Evitado
Cortes Alta Dañino Importante No eliminado
Golpes Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad, (para el tránsito por la obra).
Guantes de cuero.
Ropa de trabajo.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
La red general de tierra será única para la totalidad de las instalaciones incluidas las uniones a tierra de los carriles para
estancia o desplazamiento de las grúas.
Las tomas de tierra estarán situadas en el terreno de tal forma, que su funcionamiento y eficacia sea el requerido por la
instalación.
La toma de tierra en una primera fase se efectuará a través de una pica o placa a ubicar junto al cuadro general, desde el
que se distribuirá a la totalidad de los receptores de la instalación. Cuando la toma general de tierra definitiva del edificio se
halle realizada, será ésta la que se utilice para la protección de la instalación eléctrica provisional de obra.
La red general de tierra deberá ajustarse a las especificaciones detalladas en la ITC-BT-18 del Reglamento Electrotécnico
para Baja Tensión.
Las tomas de tierra dispondrán de electrodos o picas de material anticorrosivo cuya masa metálica permanecerá enterrada
en buen contacto con el terreno, para facilitar el paso a este de las corrientes defecto que puedan presentarse.
Los conductores de cobre utilizados como electrodos serán de construcción y resistencia mecánica según la clase 2 de la
Norma UNE 21.022.
El hilo de toma de tierra, siempre estará protegido con macarrón en colores amarillo y verde. Se prohíbe expresamente
utilizarlo para otros usos. Únicamente podrá utilizarse conductor o cable de cobre desnudo de 95 mm de sección como
mínimo en los tramos enterrados horizontalmente y que serán considerados como electrodo artificial de la instalación.
Las tomas de tierra podrán estar constituidas por placas o picas verticales.
160

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las placas de cobre tendrán un espesor mínimo de 2 mm. y la de hierro galvanizado serán de 2.5 mm.
Las picas de acero galvanizado serán de 25 mm. de diámetro como mínimo, las de cobre de 14 mm. de diámetro como
mínimo y los perfiles de acero galvanizado de 60 mm. de lado como mínimo.
La conductividad del terreno se aumentará vertiendo en el lugar de hincado de la pica (placa o conductor) agua de forma
periódica.
El punto de conexión de la pica (placa o conductor), estará protegido en el interior de una arqueta practicable.
Los receptores eléctricos dotados de sistema de protección por doble aislamiento y los alimentados mediante transformador
de separación de circuitos, carecerán de conductor de protección. El resto de carcasas de motores o máquinas se
conectarán debidamente a la red general de tierra.
Caso de que las grúas pudiesen aproximarse a una línea eléctrica de media o alta tensión carente de apuntalamiento
aislante adecuado, la toma de tierra, tanto de la grúa como de sus carriles, deberá ser eléctricamente independiente de la
red general de tierra de la instalación eléctrica provisional de obra.
Las partes metálicas de todo equipo eléctrico dispondrán de toma de tierra.
El neutro de la instalación estará puesto a tierra.
Limpieza y orden en la obra.
9.7. Redes
9.7.1. Red de seguridad para uso horizontal
Ficha técnica
La red de seguridad para uso horizontal está destinada a evitar la caída de operarios y materiales por los huecos de los
forjados o por el perímetro del forjado.
Se colocará en esta obra por considerarse que desde el punto de vista de la seguridad es la más conveniente.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caída de objetos a niveles inferiores Baja Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Golpes o cortes por manejo de herramientas
manuales
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Calzado de seguridad.
Guantes de cuero.
Arnés de seguridad.
Ropa de trabajo.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Alta Dañino Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
A) Criterios de utilización de las redes en esta obra:
a) Redes horizontales
Las cuerdas laterales estarán sujetas fuertemente a los estribos embebidos en el forjado.
Las cuerdas perimetrales estarán sujetas fuertemente mediante ganchos a los puntales del encofrado y aproximadamente a
un metro por debajo del propio forjado, cubriendo toda la superficie de encofrado.
El anclaje de los soportes a la obra puede hacerse de las siguientes maneras:
a.1 Para las operaciones de encofrado, ferrallado, hormigonado y desencofrado en las estructuras de hormigón armado, la
red se sujetara a un soporte metálico, que a su vez se fija a la estructura del edificio.
a.2 Para el montaje de estructuras metálicas y cubiertas, la red ira colocada en estructura metálica debajo de las zonas de
trabajo.
161
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
La puesta en obra de la red debe hacerse de manera práctica y fácil.
La cuerda perimetral de la red debe recibir en diferentes puntos, aproximadamente cada metro, los medios de fijación o
soportes previstos para la puesta en obra de la red y deberá estar obligatoriamente conforme a la legislación vigente y ser
de un material de características análogas al de la red que se utiliza.
La red se fijara a los soportes desde diversos puntos de la cuerda límite o perimetral, con la ayuda de estribos adecuados, u
otros medios de fijación que ofrezcan las mismas garantías, tal como tensores, mosquetones con cierre de seguridad, etc.
Esta protección colectiva se emplean en la fase de estructura para proteger las caídas de personas a distinto nivel.
La red será de poliamida, de 100 x 100 mm.
La cuerda perimetral de seguridad será como mínimo de 10 mm. y los módulos de red serán atados entre si con cuerda de
poliamida o poliéster como mínimo de 3 mm.
B) Puesta en obra y montaje:
Revisión de redes, soportes y accesorios: En primer lugar, se debe comprobar que el tipo y calidad de la red (material, luz
de malla, diámetro de la cuerda, etc.), soportes y accesorios son los elegidos y vienen completos.
Se comprobará el estado de la red (posibles roturas, empalmes o uniones, y resistencia), el de los soportes (deformaciones
permanentes, corrosión y pintura) y el de los accesorios (lo citado según cuerdas o metálicos). También se deberá
comprobar si los anclajes de la estructura están en condiciones para el montaje.
Almacenamiento en la obra hasta su montaje: Las redes deben almacenarse bajo cubierto, si es posible en envoltura opaca
(si no están envueltas no deben colocarse sobre el suelo) y lejos de fuentes de calor.
Los soportes y elementos metálicos deben colocarse en lugares en que no puedan sufrir golpes ni deterioros por otros
materiales y protegidos contra la humedad. Los pequeños accesorios deben estar en cajas.
Previsión de equipos de protección individual y andamios auxiliares a emplear en el montaje: El montaje suele implicar un
trabajo al borde del vacío por lo que se preverán los arneses de seguridad necesarios para los montadores, con el largo de
cuerda adecuado, así como los puntos o zonas de anclaje de los mismos, de forma que se evite en todo momento la caída
libre. Asimismo, se tendrán previstos y dispuestos, en su caso, los andamios auxiliares de puesta en obra de los soportes.
Las redes sólo podrán ser montadas o modificadas sustancialmente bajo la dirección de una persona con una formación
universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y
específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos :
a) La comprensión del plan de montaje o transformación de la red.
b) La seguridad durante el montaje o la transformación de la red.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad de la red.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje y transformación.
Una vez finalizada la colocación, debe ser revisado, al menos en sus aspectos fundamentales: soportes, anclajes,
accesorios, red, uniones, obstáculos, ausencia de huecos, etc.
C) Revisiones y pruebas periódicas:
Después de cada movimiento de las redes debe revisarse la colocación de sus distintos elementos y uniones,
comprobándose, además, la ausencia de obstáculos y huecos.
Dada la variable degradación que sufren las redes a causa de su utilización, conviene realizar, si es posible, al menos lo
siguiente:
c.1 Recabar del fabricante o suministrador la duración estimada para el tipo de red concreto y, si dispone de datos en el
ambiente y zona en que se está utilizando la red.
c.2 La recopilación, por parte del usuario, de datos reales de duración en otras obras puede ser un excelente complemento
del punto anterior.
Revisiones después de recibir impactos próximos al límite de uso:
Después de un impacto de energía próxima al límite admisible, se debe comprobar el estado de la red (rotura de cuerdas,
de nudos, deformación y fecha permanente) y el de los soportes, anclajes y accesorios (roturas, deformaciones
permanentes, grietas en soldaduras). Si se encuentra alguno de los defectos citados se estudiará su posible reparación
siempre que se garanticen las condiciones mínimas exigidas.
Limpieza de objetos caídos sobre la red:
Los objetos o materiales que caen normalmente sobre la red deben ser retirados con la frecuencia que se requiera, según
los casos, de forma que nunca impliquen un riesgo para las personas que pudieran caer, un daño a la propia red o una
sobrecarga excesiva permanente sobre la misma.
D) Operaciones de desmontaje:
Las redes sólo podrán ser desmontadas bajo la dirección de una persona con una formación universitaria o profesional que
lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y específica para las operaciones
previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos :
a) La comprensión del plan de desmontaje o transformación de la red.
b) La seguridad durante el desmontaje o la transformación de la red.
162

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad de la red.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Debe procederse en sentido inverso al montaje, utilizando siempre la protección personal.
Almacenamiento en obra hasta su transporte al almacén:
Se debe realizar en condiciones similares a las que se utilizaron en la llegada de las redes. Las redes se empaquetarán,
limpiándolas previamente de los objetos que hayan quedado retenidos entre las mallas.
Transporte en condiciones adecuadas.
El transporte a otra obra o al almacén debe realizarse de forma que las redes no sufran deterioro por enganchones o
roturas y que los soportes no se deformen, sufran impactos o esfuerzos inadecuados. Los pequeños accesorios deben
transportarse en cajas para evitar pérdidas.
Conviene que las redes de protección vayan de la obra al almacén y no directamente a otra obra, para que puedan ser
sometidas a una revisión a fondo todos sus elementos.
E) Almacenamiento y mantenimiento:
Una vez las redes en el almacén, debe procederse a la detallada revisión de los elementos textiles y metálicos,
realizándose, en su caso, las reparaciones necesarias. Caso de que no sea posible la reparación en condiciones que
garanticen la función protectora a que están destinadas, deben desecharse.
Los elementos metálicos que hayan sido utilizados en obra y que no lleven otra protección anticorrosiva, deben pintarse al
menos una vez cada año. Todos los elementos se almacenarán al abrigo de la intemperie. Las redes estarán, además,
fuera del alcance de la luz y de fuentes de calor, limpias de objetos, sin contacto directo con el suelo y en zonas con el
menor grado posible de humedad.
9.7.2. Red de seguridad para barandillas
Ficha técnica
Se utilizarán este tipo de redes fundamentalmente, para señalizar espacios, lugares o zonas, tanto de excavación, como
acopio o también como señalización de itinerarios.
Así mismo, se utilizarán estas redes para señalizar y por lo tanto en cierta medida impedir también la caída de personas u
objetos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caída de objetos a niveles inferiores Baja Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Golpes o cortes por manejo de herramientas
manuales
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Calzado de seguridad.
Guantes de cuero.
Arnés de seguridad.
Ropa de trabajo.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Alta Dañino Importante No eliminado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Constan de una red de fibras normalmente de color naranja para ser más visible, y cuya altura mínima será de 1,25 m.
La red se colocara siempre por la cara interior de los pilares de fachada.
El conjunto red-soporte hay que anclarlo a elementos fijos de la construcción o del terreno, para que proporcione una
adecuada protección.
163
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
La red debe estar sujeta a un elemento que se denomina soporte, y a dos cuerdas del mismo marcial que la red de 12 mm.
de diámetro, una en su parte superior y otra en su pare inferior, atadas a los pilares para que la red quede
convenientemente tensada.
El anclaje a la edificación se conseguirá amarrando las cuerdas perimetrales inferior y superior a los pilares u otros
elementos resistentes.
El anclaje de la cuerda inferior puede completarse con barquillas embebidas en el hormigón cada metro aproximadamente.
Los soportes de las redes serán alojados en cajetines dejados en al hormigonar el forjado.
Se deberá comprobar que el tipo y calidad de la red, soportes y accesorios son los elegidos y vienen completos.
Se comprobará el estado de la red (posibles roturas, empalmes o uniones, y resistencia), el de los soportes (deformaciones
permanentes, corrosión y pintura) y el de los accesorios (lo citado según cuerdas o metálicos). También se deberá
comprobar si los anclajes de la estructura están en condiciones para el montaje.
Las redes deben almacenarse en obra hasta su montaje, bajo cubierto y lejos de fuentes de calor.
El montaje suele implicar un trabajo al borde del vacío por lo que se preverán los arneses de seguridad necesarios para los
montadores, con el largo de cuerda adecuada, así como los puntos o zonas de anclaje de los mismos, de forma que se
evite en todo momento la caída libre.
Las redes sólo podrán ser montadas, desmontadas o modificadas sustancialmente bajo la dirección de una persona con
una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación
adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos :
a) La comprensión del plan de montaje o transformación de la red.
b) La seguridad durante el montaje o la transformación de la red.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad de la red.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje y transformación.
Una vez finalizada la colocación, debe ser revisada, al menos en sus aspectos fundamentales: soportes, anclajes,
accesorios, red, uniones, obstáculos, ausencia de huecos, etc.
Dada la variable degradación que sufren las redes a causa de su utilización, conviene realizar, si es posible, al menos lo
siguiente:
d.1 Recabar del fabricante o suministrador la duración estimada para el tipo de red concreto y, si dispone de datos en el
ambiente y zona en que se está utilizando la red.
d.2 La recopilación, por parte del usuario, de datos reales de duración en otras obras puede ser un excelente complemento
del punto anterior.
9.7.3. Red vertical
Ficha técnica
La utilización de redes en esta obra tiene por objeto:
a) Impedir la caída de personas u objetos.
b) Limitar la caída de personas y objetos.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Caída de objetos a niveles inferiores Baja Extremadamente
dañino
Sobreesfuerzos Alta Ligeramente
dañino
Golpes o cortes por manejo de herramientas
manuales
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Calzado de seguridad.
Guantes de cuero.
Moderado Evitado
Moderado Evitado
Alta Dañino Importante No eliminado
164

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Arnés de seguridad.
Ropa de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
A) Criterios de utilización de las redes en esta obra:
Se utilizarán para la protección en fachadas, tanto exteriores como las que dan a grandes patios interiores. Irán sujetas a
unos soportes verticales y al forjado.
La red vertical ira sujeta a unos soportes verticales o al forjado.
La red será de poliamida, de 100 x 100 mm.
El extremo inferior de la red se amarrará a horquillas metálicas embebidas en el forjado separadas como máximo 1,00 m.,
el atado de los módulos entre sí será con cuerda de poliamida de diámetro 3 mm.
La cuerda perimetral de seguridad será como mínimo de 10 mm. y los módulos de red serán atados entre si con cuerda de
poliamida o poliéster como mínimo de 3 mm.
La red dispondrá, unida a la cuerda perimetral y del mismo diámetro de aquella, de cuerdas auxiliares de longitud suficiente
para su atado a pilares o elementos fijos de la estructura.
B) Puesta en obra y montaje:
En primer lugar, se debe comprobar que el tipo y calidad de la red (material, luz de malla, diámetro de la cuerda, etc.),
soportes y accesorios son los elegidos y vienen completos.
Se comprobará el estado de la red (posibles roturas, empalmes o uniones, y resistencia), el de los soportes (deformaciones
permanentes, corrosión y pintura) y el de los accesorios (lo citado según cuerdas o metálicos). También se deberá
comprobar si los anclajes de la estructura están en condiciones para el montaje.
Almacenamiento en la obra hasta su montaje: Las redes deben almacenarse bajo cubierto, si es posible en envoltura opaca
(si no están envueltas no deben colocarse sobre el suelo) y lejos de fuentes de calor.
Los soportes y elementos metálicos deben colocarse en lugares en que no puedan sufrir golpes ni deterioros por otros
materiales y protegidos contra la humedad. Los pequeños accesorios deben estar en cajas.
Previsión de equipos de protección individual y andamios auxiliares a emplear en el montaje: El montaje suele implicar un
trabajo al borde del vacío por lo que se preverán los arnés de seguridad necesarios para los montadores, con el largo de
cuerda adecuado, así como los puntos o zonas de anclaje de los mismos, de forma que se evite en todo momento la caída
libre. Asimismo, se tendrán previstos y dispuestos, en su caso, los andamios auxiliares de puesta en obra de los soportes.
Las redes sólo podrán ser montadas o modificadas sustancialmente bajo la dirección de una persona con una formación
universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y
específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos :
a) La comprensión del plan de montaje o transformación de la red.
b) La seguridad durante el montaje o la transformación de la red.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad de la red.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje y transformación.
Una vez finalizada la colocación, debe ser revisado, al menos en sus aspectos fundamentales: soportes, anclajes,
accesorios, red, uniones, obstáculos, ausencia de huecos, etc.
C) Revisiones y pruebas periódicas:
Dada la variable degradación que sufren las redes a causa de su utilización, conviene realizar, si es posible, al menos lo
siguiente:
c.1 Recabar del fabricante o suministrador la duración estimada para el tipo de red concreto y, si dispone de datos en el
ambiente y zona en que se está utilizando la red.
c.2 La recopilación, por parte del usuario, de datos reales de duración en otras obras puede ser un excelente complemento
del punto anterior.
Revisiones después de recibir impactos próximos al límite de uso:
Después de un impacto de energía próxima al límite admisible, se debe comprobar el estado de la red (rotura de cuerdas,
de nudos, deformación y fecha permanente) y el de los soportes, anclajes y accesorios (roturas, deformaciones
permanentes, grietas en soldaduras). Si se encuentra alguno de los defectos citados se estudiará su posible reparación
siempre que se garanticen las condiciones mínimas exigidas.
D) Operaciones de desmontaje:
Las redes sólo podrán ser desmontadas bajo la dirección de una persona con una formación universitaria o profesional que
lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y específica para las operaciones
previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos :
a) La comprensión del plan de desmontaje o transformación de la red.
b) La seguridad durante el desmontaje o la transformación de la red.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
165
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a
la seguridad de la red.
e) Las condiciones de carga admisible.
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.
Debe procederse en sentido inverso al montaje, utilizando siempre la protección personal.
Almacenamiento en obra hasta su transporte al almacén:
Se debe realizar en condiciones similares a las que se utilizaron en la llegada de las redes. Las redes se empaquetarán,
limpiándolas previamente de los objetos que hayan quedado retenidos entre las mallas.
Transporte en condiciones adecuadas:
El transporte a otra obra o al almacén debe realizarse de forma que las redes no sufran deterioro por enganchones o
roturas y que los soportes no se deformen, sufran impactos o esfuerzos inadecuados. Los pequeños accesorios deben
transportarse en cajas para evitar pérdidas.
Conviene que las redes de protección vayan de la obra al almacén y no directamente a otra obra, para que puedan ser
sometidas a una revisión a fondo todos sus elementos.
E) Almacenamiento y mantenimiento:
Una vez las redes en el almacén, debe procederse a la detallada revisión de los elementos textiles y metálicos,
realizándose, en su caso, las reparaciones necesarias. Caso de que no sea posible la reparación en condiciones que
garanticen la función protectora a que están destinadas, deben desecharse.
Los elementos metálicos que hayan sido utilizados en obra y que no lleven otra protección anticorrosiva, deben pintarse al
menos una vez cada año. Todos los elementos se almacenarán al abrigo de la intemperie. Las redes estarán, además,
fuera del alcance de la luz y de fuentes de calor, limpias de objetos, sin contacto directo con el suelo y en zonas con el
menor grado posible de humedad.
9.8. Cable fiador de seguridad
Ficha técnica
Los cables fiadores de seguridad se utilizarán como medio de seguridad para evitar las caídas.
Una vez montados en la obra y antes de su utilización, serán examinados y probados con vistas a la verificación de sus
características y a la seguridad del trabajo de los mismos.
Estas pruebas se repetirán cada vez que éstos sean objetos de traslado, modificaciones o reparaciones de importancia.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas a distinto nivel Media Extremadamente
dañino
Importante No eliminado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Cortes Alta Dañino Importante No eliminado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Arnés de seguridad.
Guantes de cuero.
Ropa de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
El cable empleado será de buena calidad y resistencia adecuada.
El cable fiador será instalado por personal cualificado para ello.
No deben trabajar a una carga superior a 1/8 de su resistencia a la rotura.
Se instruirá al personal sobre su utilización y sus riesgos.
Los cables habrán de ser de fabricantes de reconocida solvencia.
Las empresas usuarias de las instalaciones ofrecerán garantía respecto al buen funcionamiento, conservación y adecuación
de todos los mecanismos y elementos del conjunto, empleo a este objeto del personal competente y seguridad de los
propios trabajadores. Las oportunas autorizaciones serán solicitadas por las empresas usuarias de las instalaciones,
166

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
justificando los mencionados extremos, de la Dirección General de Trabajo, la cual resolverá con los asesoramientos
convenientes.
En los trabajos excepcionales se tomarán medidas especiales para asegurar a los trabajadores contra los peligros de la
rotura eventual de los cables.
Queda prohibido el empleo de cables y cuerdas empalmadas, así como el de cables y cadenas que tengan un lazo o nudo.
Podrá efectuarse el empalme de cables metálicos en instalaciones utilizadas únicamente para materiales cuando sea de
necesidad en razón a la gran longitud de los mismos o en otros casos excepcionales, siempre que las operaciones de
empalme sean realizadas en debida forma por personal especializado; que la resistencia del empalme no resulte inferior a
la del cable, y que la empresa usuaria de la instalación ofrezca garantías suficientes en lo que se refiere a la seguridad de
los trabajadores.
El cable fiador se inspeccionarán diariamente por el Capataz, Encargado o Servicio de Prevención, antes del inicio de los
trabajos, para prevenir fallos o faltas de medidas de seguridad.
Los elementos que denoten algún fallo técnico o mal comportamiento se desmontarán de inmediato para su reparación (o
sustitución).
Limpieza y orden en la obra.
9.9. Eslingas de seguridad
Ficha técnica
Las eslingas de seguridad, las utilizaremos como accesorios de elevación, los cuales deberán estar marcados de forma que
se puedan identificar las características esenciales para un uso seguro.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Caída de personas al mismo nivel Media Dañino Moderado Evitado
Choques y golpes contra objetos inmóviles Media Ligeramente
dañino
Tolerable Evitado
Choques y golpes contra objetos móviles Baja Dañino Tolerable Evitado
Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas Alta Ligeramente
dañino
Moderado Evitado
Caída de materiales en manipulación Media Dañino Moderado Evitado
Golpes y cortes por objetos o materiales Alta Dañino Importante No eliminado
Pisadas sobre objetos Media Ligeramente
dañino
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Guantes de cuero.
Casco de seguridad.
Ropa de trabajo.
Tolerable Evitado
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos fijos de enganche en la
estructura con la necesaria resistencia.
Los accesorios de elevación deberán seleccionarse en función de las cargas que se manipulen, de los puntos de presión,
del dispositivo del enganche y de las condiciones atmosféricas, y teniendo en cuenta la modalidad y la configuración del
amarre. Los ensamblajes de accesorios de elevación estarán marcados para que el usuario conozca sus características.
Los accesorios de elevación deberán almacenarse de forma que no se estropeen o deterioren.
Los cables no deberán llevar ningún empalme, ni lazo salvo en sus extremos.
Los cables o abrazaderas de fibra textil no llevarán ningún empalme, lazo o enlace, salvo en el extremo del eslingado o en
el cierre de una eslinga sin fin.
Los órganos de prensión deberán diseñarse y fabricarse de forma que las cargas no puedan caer repetidamente.
Cada longitud de cadena, cable o abrazadera de elevación que no forme parte de un todo deberá llevarán marca o, si ello
fuera posible, una placa o una anilla inamovible con las referencias del fabricante y la identificación de la certificación
correspondiente. La certificación incluirá las indicaciones mínimas siguientes:
a) Nombre del fabricante o representante legal en la Comunidad Económica Europea.
b) El domicilio en la Comunidad Económica Europea del fabricante o representante legal.
167
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) La descripción de la cadena o cable (dimensiones nominales, fabricación, el material usado para la fabricación, cualquier
tratamiento metalúrgico especial a que haya sido sometido el material.
d) La carga máxima en servicio que haya de soportar la cadena o el cable.
Las eslingas, cadenas y cables deben cepillarse y engrasarse periódicamente.
Las eslingas, cadenas y cables no deben abandonarse en el suelo para que no provoquen caídas.
Las eslingas, cadenas y cables no deben abandonarse en el suelo para evitar que la arena, grava, etc. penetren entre los
hilos.
Evitar dejar las eslingas, cadenas y cables a la intemperie.
Las eslingas, cadenas y cables se utilizarán en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
El gancho de grúa que sustente las eslingas, cadenas y cables, será de acero normalizado dotados con pestillo de
seguridad.
Se prohibirá la circulación bajo cargas suspendidas.
Se prohibirá en esta obra, la suspensión o transporte aéreo de personas mediante las eslingas, cadenas y cables.
Se paralizarán los trabajos de transporte de materiales con la batea suspendida de la grúa en esta obra, por criterios de
seguridad, cuando las labores deban realizarse bajo régimen de vientos iguales o superiores a 60 Km. /h.
Limpieza y orden en la obra.
9.10. Protector de andamios
Ficha técnica
Dispositivo que cubre y protege herrajes, dispositivos de unión y cualquier elemento estructural saliente que pueda
ocasionar cortes y heridas, en todo tipo de andamios, evitando cortes, golpes y heridas tanto al personal transeúnte como a
los propios trabajadores..
Además permite señalizar visiblemente el andamios.
Identificación y evaluación de riesgos evaluados con la valoración de la eficacia de la prevención adoptada y aplicada.
Riesgo Probabilidad Consecuencias Calificación Estado
Atrapamientos Baja Extremadamente
dañino
Moderado Evitado
Cortes Alta Dañino Importante No eliminado
Relación de Epis necesarios y cuya eficacia ha sido evaluada
Casco de seguridad.
Guantes de cuero.
Ropa de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los riesgos anteriores
Protege a los peatones y trabajadores evitando lesiones producidas por golpes contra los andamios.
Los protectores de andamio se colocaran personal cualificado.
Una vez finalizada la colocación, debe revisarse la colocación de sus distintos elementos y uniones.
Los protectores de andamio, no sustituirá nunca a las señales y a las medidas de prevención adoptadas en la obra.
Los protectores de andamio deberá permanecer mientras exista la situación que motiva su colocación.
Deberán realizarse periódicamente revisiones de las protecciones, para controlar el buen estado y la correcta colocación de
las mismas.
Limpieza y orden en la obra.
168

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10. Materiales
Tipología y características de los materiales y elementos que van a utilizarse en esta obra, relativos a
los aspectos de peso, forma y volumen del material.
Se incluye la información relacionada esencialmente con los riesgos derivados de su utilización y las
medidas preventivas a adoptar, asi como los aspectos preventivos relativos a su manipulación y
almacenaje.
10.1. Cerámicas
10.1.1. Baldosas
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,8 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Plaquetas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Las baldosas cerámicas en esta obra se utiliza para :
• Pavimentos de suelos en diferentes dependencias del inmueble, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las baldosas cerámicas, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que
las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• Las baldosas cerámicas deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de baldosas cerámicas en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial
atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente (con alicates) o al fragmentarse la pieza con una
cortadora manual (punta de diamante), pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en tales casos
protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Si utilizamos una cortadora de material cerámico, deberá protegerse las vías
respiratorias de la posible inhalación de polvo, además de los ojos. En tales casos se deberán seguir
atentamente las instrucciones, medidas preventivas y normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y
que se indican en esta misma memoria de seguridad y salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas y cajas por la obra, deberá instruirse a los operarios
sobre la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos. Seguir estas prescripciones garantizará las condiciones y calidades de las baldosas y por lo tanto se
presume que no entrañarán por sí mismo un riesgo.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
169
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Todas las placas cerámicas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras
satisfactorias, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular las cajas de las placas cerámicas, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación
de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado en cajas
10.1.2. Grés
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,9 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Plaquetas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Pavimento con baldosas cerámicas recibidas con mortero.
El gres en esta obra se utiliza para :
• Recubrimiento de suelos en las diferentes dependencias del inmueble, conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del grés, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que lo manipula.
Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• El grés acopiado deberá hacerse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de
seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización del grés en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención durante el
corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente (con alicates) o al fragmentarse la pieza con una
cortadora manual (punta de diamante), pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en tales casos
protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Si utilizamos una cortadora de material cerámico, deberá protegerse las vías
respiratorias de la posible inhalación de polvo, además de los ojos. En tales casos se deberán seguir
atentamente las instrucciones, medidas preventivas y normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y
que se indican en esta misma memoria de seguridad y salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
170

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todas las placas de grés que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras
satisfactorias, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular las cajas de las placas de grés, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de
cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado en cajas
10.1.3. Ladrillos
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,0 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Plaquetas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los ladrillos cerámicos en esta obra se utiliza para :
• Para la colocación de cerramientos, fachadas, tabiques.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de ladrillos cerámicos, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que las
manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• El acopiado deberá hacerse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de
seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de ladrillos en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención durante
el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente (con la paleta) o al fragmentarse la pieza pueden
proyectarse partículas agresivas. Deberá en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Si utilizamos una cortadora de material cerámico, deberá protegerse las vías
respiratorias de la posible inhalación de polvo, además de los ojos. En tales casos se deberán seguir
atentamente las instrucciones, medidas preventivas y normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y
que se indican en esta misma memoria de seguridad y salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• El ladrillo, a su llegada a la obra, debe cumplir las condiciones que se especifican en las normas vigentes. En
este caso la RLC-98 "Instrucción para la Recepción de Ladrillos". Seguir estas prescripciones garantizará las
condiciones y calidades del mismo y por lo tanto se presume que no entrañará por sí mismo un riesgo.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
171
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Todos los ladrillos que se comprueben que son defectuosas, serán retirados y sustituidos por otros satisfactorios,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular los ladrillos, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Es conveniente que la descarga se realice directamente a las plantas del edificio, situando los palets cerca de los
pilares de la estructura.
• Los ladrillos no deben estar en contacto con el terreno, ya que pueden absorber humedad, sales solubles, etc.
• Los ladrillos se deben apilar sobre superficies limpias, planas, horizontales, y donde no se produzcan aportes de
agua ni se recepcionen o realicen otros trabajos de la obra que los puedan manchar o deteriorar.
• Siempre que se pueda, el traslado se realizará con medios mecánicos. La manipulación de los ladrillos será
cuidadosa, evitando roces entre las piezas.
• No se cortarán los ladrillos con la paleta, ya que el corte es defectuoso y es necesario romper varias piezas hasta
conseguir una con un corte aceptable.
• Los ladrillos se deben cortar sobre la mesa de corte, que estará limpia en todo momento, e irá provista de chorro
de agua sobre el disco.
• Una vez cortada correctamente la pieza, se deberá limpiar la superficie vista, pero nunca con las manos, dejando
secar el ladrillo antes de su puesta en obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.2. Aglomerantes
10.2.1. Cemento
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,6 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los cementos en esta obra se utilizan para :
• La realización de Morteros y Hormigones no estructurales, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del cemento son: Dermatosis, Blefaritis y Conjuntivitis.
• La utilización de los cementos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Los cementos modifican el aspecto de la piel, produciendo espesor, desecamiento y grietas, sobretodo en las
partes más expuestas como las manos.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras o aerosoles
siliconados.
• Los cementos deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases estables,
sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos del
material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
172

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la
maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del cemento, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del cemento.
• En las irritaciones de la piel causadas por el cemento, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo del cemento deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado en sacos
10.2.2. Yeso
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,25 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los yesos en esta obra se utilizan para :
• La realización de Pastas y Morteros, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del yeso son: Dermatosis, Conjuntivitis y Sobreesfuerzos.
• La utilización de los yesos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras.
• Los yesos deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases estables, sólidas
y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos del material
acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización en contenedores
y bateas debidamente acopiados. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada
para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
173
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberán protegerse convenientemente del contacto del yeso, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del yeso.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo del yeso deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado en sacos
10.2.3. Lechada
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1, K/dm3 • Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Las lechadas en esta obra se utilizan para :
• El rejuntado de plaquetas cerámicas, pavimentos cerámicos, grés, etc., conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de la cal son: Dermatosis y Conjuntivitis.
• La utilización de las cales y yesos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras.
• Al extenderse la lechada se cuidará de no entrar en contacto con conducciones eléctricas y cables eléctricos que
pudiesen estar por la zona.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización en recipientes
apropiados, evitando caídas o escapes del producto, en evitación de accidentes a otros trabajadores.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberán protegerse convenientemente del contacto de la cal y del yeso, mediante el uso de
guantes y de cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación de la cal.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo de la cal o del yeso deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Aglomerante :Paletizado en sacos
174

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.2.4. Escayola
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,25 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En Placas / Sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Las escayolas en esta obra se utilizan para :
• La colocación de falsos techos y realización de Pastas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de la escayola son: Dermatosis, Conjuntivitis y Sobreesfuerzos por
posturas inadecuadas.
• La utilización de las escayolas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras.
• Las placas de escayola deberán acopiarse debidamente estructurados, sobre bases estables, sólidas y
resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos y caídas del
material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• Los sacos de escayola deberán acopiarse debidamente estructurados, sobre bases estables, sólidas y
resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos y caídas del
material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• En la recepción de este material: La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos
adecuados a su recepción en obra que garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del
proyecto, eximiendo de estos ensayos a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo
satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización en contenedores
y bateas debidamente acopiados. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada
para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que pudiesen dar
como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberán protegerse convenientemente del contacto de la escayola, mediante el uso de guantes y
de cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación de la escayola.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo de escayola deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Placas : Paletizado en cajas / Aglomerante: Paletizado en sacos
175
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.3. Morteros
10.3.1. Mortero de cemento
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,8 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los morteros de cementos en esta obra se utilizan para :
• Realización de pasta utilizada en diferentes operaciones.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del mortero de cemento son: Dermatosis, Blefaritis y Conjuntivitis.
• La utilización de los morteros de cementos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Los cementos modifican el aspecto de la piel, produciendo espesor, desecamiento y grietas, sobretodo en las
partes más expuestas como las manos.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras o aerosoles
siliconados.
• Los cementos deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases estables,
sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos del
material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra :
• Se transportará desde su lugar de amasado en la obra a su lugar de utilización en cubetas y contenedores
seguros. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria, equipos y medios utilizada para su
transporte por la obra.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del cemento, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del cemento.
• En las irritaciones de la piel causadas por el cemento, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo del cemento deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Aglomerante : Paletizado en sacos / Árido : A montón
10.3.2. Mortero de cola
FICHA TÉCNICA
176

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Tipología y Características
• Peso específico : 1,9 K/dm 3
• Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los morteros de cementos cola en esta obra se utilizan para :
• Realización de pasta utilizada en diferentes operaciones.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del mortero de cola son: Dermatosis, Blefaritis y Conjuntivitis.
• La utilización de los morteros de cola deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Los cementos cola modifican el aspecto de la piel, produciendo espesor, desecamiento y grietas, sobretodo en
las partes más expuestas como las manos.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras o aerosoles
siliconados.
• Los cementos cola deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases
estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar
desmoronamientos del material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra :
• Se transportará desde su lugar de amasado en la obra a su lugar de utilización en cubetas y contenedores
seguros. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria, equipos y medios utilizada para su
transporte por la obra.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del cemento, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del cemento.
• En las irritaciones de la piel causadas por el cemento, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo del cemento deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Aglomerante : Paletizado en sacos / Árido : A montón
10.3.3. Mortero de yeso
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 1,35 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En sacos
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los morteros de yeso en esta obra se utilizan para :
177
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Realización de pasta utilizada en diferentes operaciones.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del mortero de yeso son: Dermatosis, Conjuntivitis y Sobreesfuerzos.
• La utilización de los morteros de yeso deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras.
• Los yesos deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases estables, sólidas
y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos del material
acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de amasado en la obra a su lugar de utilización en cubetas. No se rebasarán las
cargas máximas establecidas en la maquinaria, equipos y medios utilizada para su transporte por la obra.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Los operarios deberán protegerse convenientemente del contacto del yeso, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del yeso.
• Para prevenir la conjuntivitis causada por el polvo del yeso deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Aglomerante : Paletizado en sacos / Árido : A montón
10.4. Hormigones
10.4.1. Hormigón in-situ
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,3 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En masa
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los hormigones in situ en esta obra se utilizan para :
• La realización de los diferentes elementos o partes del edificio, conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del hormigón son prácticamente los derivados del cemento: Dermatosis,
Blefaritis y Conjuntivitis.
• La utilización de los hormigones deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
178

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los cementos que forman parte del hormigón modifican el aspecto de la piel, produciendo espesor,
desecamiento y grietas, sobretodo en las partes más expuestas como las manos.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras o aerosoles
siliconados.
Medidas preventivas a adoptar
Con objeto de garantizar que los diferentes elementos hormigonados, no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias
de resistencia en los hormigones utilizados, deberán seguirse las siguientes medidas preventivas :
• Cuando así lo estime oportuno, la Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados
que garanticen la calidad del hormigón de acuerdo con las especificaciones del proyecto.
• Cualquier rechazo del hormigón basado en los resultados de los ensayos de consistencia deberá ser realizado
con anterioridad a la puesta en obra.
• El tiempo mínimo entre la incorporación del agua de amasado al cemento y a los áridos y la colocación del
hormigón en obra, no debe de ser superior a una hora y media. En casos en que no sea posible, o cuando el
tiempo sea caluroso deberán tomarse medidas adecuadas para aumentar el tiempo de fraguado del hormigón sin
que disminuya su calidad.
• Los equipos empleados para el transporte del hormigón por la obra deberán de estar exentos de residuos de
hormigón o mortero endurecido.
• Los cementos deberán acopiarse en sacos debidamente estructurados y por tongadas, sobre bases estables,
sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar desmoronamientos del
material acopiado.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de fabricación en la obra a su lugar de utilización en contenedores, cangilones o
bateas. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada para su transporte por la
obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Medidas preventivas que deberán adoptarse para garantizar la seguridad y estabilidad de las estructuras de
hormigón en la obra :
A) Hormigonado en tiempo frío:
• En general se suspenderá el hormigonado siempre que se prevea que dentro de las cuarenta y ocho horas (48 h.)
siguientes puede descender la temperatura ambiente por debajo de los cero grados centígrados.
• En los casos en que, por absoluta necesidad, se hormigone en tiempo de heladas, se adoptarán las medidas
necesarias para garantizar que, durante el fraguado y primer endurecimiento del hormigón, no habrán de
producirse deterioros locales en los elementos correspondientes, ni mermas permanentes apreciables de las
características resistentes
• del material.
• Si no es posible garantizar que, con las medidas adoptadas, se ha conseguido evitar dicha pérdida de resistencia,
se realizarán los ensayos de información necesarios para conocer la resistencia realmente alcanzado,
adoptándose, en su caso, las medidas oportunas.
• La temperatura de la masa de hormigón, en el momento de verterla en el molde o encofrado, no será inferior a
+5º C.
• Se prohíbe verter el hormigón sobre elementos (armaduras, moldes, etcétera) cuya temperatura sea inferior a 0º
C.
• El empleo de aditivos anticongelantes requerirá una autorización expresa, en cada caso, del Director de obra.
Nunca podrán utilizarse productos susceptibles de atacar a las armaduras, en especial los que contienen Ion
cloro.
• Cuando el hormigonado se realice en ambiente frío, con riesgo de heladas, podrá utilizarse para el amasado, sin
necesidad de adoptar precaución especial alguna, agua calentada hasta una temperatura de 40º C e incluso
calentar previamente lo áridos.
• Cuando excepcionalmente se utilice agua o áridos calentados a temperatura superior a las antes citadas, se
cuidará de que el cemento, durante el amasado, no entre en contacto con ella mientras su temperatura sea
superior a 40º C.
• Entre las medidas que pueden adoptarse en la dosificación del hormigón está la utilización de relaciones de
agua/cemento lo mas bajas posibles, y la utilización de mayores contenidos de cemento o de cementos de mayor
categoría resistente. Con ello conseguirá acelerarse la velocidad de endurecimiento de hormigón, aumentar la
179
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
temperatura del mismo y reducir el riesgo de helada.
• Cuando exista riesgo de acción de hielo o de helada prolongada, el hormigón fresco debe protegerse mediante
dispositivos de cobertura y/o aislamiento, o mediante cerramientos para el calentamiento del aire que rodee al
elemento estructural recién hormigonado, en cuyo caso deberán adoptarse medidas para mantener la humedad
adecuada.
B) Hormigonado en tiempo caluroso:
• Cuando el hormigonado se efectúe en tiempo caluroso, se adoptarán las medidas oportunas para evitar la
evaporación del agua de amasado, en particular durante el transporte del hormigón, y para reducir la temperatura
de la masa.
• Los materiales almacenados con los cuales vaya a fabricarse el hormigón y los encofrados o moldes destinados a
recibirlo deberán estar protegidos de la acción del sol.
• Una vez efectuada la colocación del hormigón se protegerá éste del sol y especialmente del viento, para evitar
que se deseque.
• Si la temperatura ambiente es superior a 40º C se suspenderá el hormigonado, salvo que previa autorización del
Director de obra, se adopten medidas especiales, tales como enfriar el agua, amasar con hielo picado, enfriar los
áridos, etcétera.
• Cuando se utilicen aditivos anticongelantes para el mortero, deben seguirse atentamente las indicaciones del
fabricante en cuanto a dosificación, condiciones de ejecución, etc., asegurándose que no tengan ningún efecto
nocivo sobre la fábrica.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
Durante las operaciones de encofrado y desencofrado :
• Antes del vertido deberá garantizarse de que el encofrado tiene la suficiente resistencia y estabilidad.
• Los trabajos en las partes superiores se realizarán desde castillete o andamio, nunca desde escaleras.
• El desencofrado se realizará cuando el hormigón haya adquirido resistencia suficiente.
• En las piezas de madera utilizadas para el encofrado, se extraerán los clavos que queden en ellas; y solo
después se apilarán convenientemente.
• En encofrados metálicos se comprobará el perfecto encajado de las placas, para evitar la caída fortuita de alguna
de ellas; su colocación y aplomado se realizará desde castillete o andamio, siempre que la altura lo requiera,
nunca apoyando escaleras y menos subiéndose el operario en las placas colocadas inferiormente. Antes de
colocar las placas, se distribuirán en el tajo apilándolas con orden y cuidado, no aproximándolas a ningún borde
de huecos.
Durante el vertido del hormigón :
• Deberá tenerse en cuenta el hacerlo por tongadas, con objeto de ir repartiendo las alturas y evitar así excesivas
presiones que pudieran llegar a reventar el encofrado con las consiguientes consecuencias.
Vertido manual por medio de carretillas :
• Se deberá circular por superficies de tránsito libres de obstáculos.
• Se prestará especial atención a los sobreesfuerzos y caídas al subir por rampas con demasiada pendiente, con
saltos o escurridizas.
Vertido manual por medio de paleo y cubos :
• Aparecen riesgos por sobreesfuerzos y caídas durantes las diferentes operaciones.
Vertido manual por medio de tolvas y canaletas :
• Se situarán con la pendiente adecuada, controlando en todo momento las sobrecargas que se puedan ocasionar
sobre las canaletas que no desequilibren el sistema.
En la manipulación durante todo el proceso de hormigonado :
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del hormigón, mediante el uso de guantes y de
cremas.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del cemento.
• En las irritaciones de la piel causadas por el hormigón, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Para prevenir la conjuntivitis deberá usarse gafas apropiadas.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Hormigonera
• Tipo de Acopio: Transitorio
180

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.5. Hormigón armado
10.5.1. Hormigón armado
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,3 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En masa
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los hormigones armados en esta obra se utilizan para :
• La realización de los diferentes elementos estructurales del edificio, conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación del hormigón son prácticamente los derivados del cemento: Dermatosis,
Blefaritis y Conjuntivitis.
• La utilización de los hormigones y armados deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Los cementos que forman parte del hormigón modifican el aspecto de la piel, produciendo espesor, desecamiento
y grietas, sobretodo en las partes más expuestas como las manos.
• Las lesiones de tipo cutáneo provocan eczema en la piel, con las molestias derivadas de tales afecciones.
• Se recomienda el uso de guantes, pero debido a los problemas de movilidad del operario en la manipulación de
elementos es conveniente que se utilicen en previsión de estos daños cremas protectoras o aerosoles siliconados.
• Los riesgos principales por manipulación de las armaduras son debidos a sobreesfuerzos en su manipulación.
• Se prestará especial atención al acopio de las armaduras, haciendolo sobre bases estables, solidas y resistentes,
ya que pueden dar lugar a caídas y desmoramientos de material por rodadura de los mismos.
• No acopiarlo nunca las armaduras sobre superficies inclinadas o resbaladizas, si fuera necesario inmovilizarlo, se
hará mediante cuñas de madera.
• La utilización de las armaduras en la obra implica la necesidad, en ocasiones, de cortar barras. Se mostrará
especial atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en
tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo, además
de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y normas de
actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
Con objeto de garantizar que los diferentes elementos estructurales, no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias de
resistencia en el hormigón armado utilizado en los mismos, deberán seguirse las siguientes medidas preventivas en la
recepción del hormigón :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del hormigón de acuerdo con las especificaciones del proyecto y siendo responsable de que
el control de recepción se efectúe tomando las muestras necesarias, y realizando los ensayos de control precisos.
• Cualquier rechazo del hormigón basado en los resultados de los ensayos de consistencia deberá ser realizado
durante la entrega.
• El tiempo mínimo entre la incorporación del agua de amasado al cemento y a los áridos y la colocación del
hormigón en obra, no debe de ser superior a una hora y media. En casos en que no sea posible, o cuando el
tiempo sea caluroso deberán tomarse medidas adecuadas para aumentar el tiempo de fraguado del hormigón sin
que disminuya su calidad.
• El hormigón amasado completamente en central y transportado en camiones hormigonera, el volumen de
hormigón transportado, no deberá exceder del 80% del volumen total del tambor. Cuando el hormigón se amasa, o
se termina de amasar en amasadora móvil en la obra, el volumen no excederá de los dos tercios del volumen total
del tambor.
• Los equipos de transporte deberán de estar exentos de residuos de hormigón o mortero endurecido.
• Para productos certificados, la Dirección Técnica de esta obra comprobara, que partidas de armaduras acreditan
la posesion de un dispositivo o un CC-EHE, asi como deberan llevar tambien el certificado especifico de
adherencia e ir acompañada del oportuno certificado de garantía del fabricante en el que se indiquen los valores
181
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
límites de las diferentes caracteristicas, que justifiquen que el acero cumple las exigenciass contenidas en la EHE.
• Para productos no certificados, la Dirección Técnica de esta obra comprobara, que la partida de armaduras van
acompañadas de los resultados de los ensayos correspondientes a la composición quimica, caracteristicas
mecanicas y caracteristicas geometricas, justificando que el acero cumple las exigencias establecidas en la EHE.
Además irán acompañadasdel certificado específico de adherencia.
Durante su transporte :
Durante el transporte por la obra del armado:
• El transporte suspendido de armaduras debe realizarse por colgado mediante eslingas bien enlazadas y provistas
de ganchos con pestillos de seguridad, debiendo efectuarse la sustentación de forma que el equilibrio del conjunto
transportado sea estable.
• En el transporte la armadura, se protegerá adecuadamente contra la lluvia, la humedad del suelo y la eventual
agresividad de la atmósfera ambiente.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Durante el transporte por la obra del hormigón:
1º- Desde la central a la obra :
Para el transporte del hormigón se utilizarán procedimientos adecuados para conseguir que las masas lleguen al lugar de
entrega en las condiciones estipuladas, sin experimentar variación sensible en las características que poseían recién
amasadas. Aspecto importante desde el punto de vista de la seguridad estructural y evidentemente de la seguridad de los
trabajadores de la obra.
Queda expresamente prohibida la adición al hormigón de cualquier cantidad de agua u otra sustancia que puedan alterar la
composición original de la masa fresca. No obstante, si el asiento en cono de Abrans es menor que el especificado, el
suministrador podrá adicionar aditivo fluidificante para aumentarlo hasta alcanzar dicha consistencia. Para ello, el elemento
transportador deberá estar equipado con el correspondiente equipo dosificador de aditivo y reamasar el hormigón hasta
dispersar totalmente el aditivo añadido. El tiempo de reamasado será al menos de 1 min. /m², sin ser en ningún caso inferior
a 5 minutos.
No seguir estas indicaciones puede suponer un riesgo por deficiencias estructurales resistentes y evidentemente de la
seguridad de los propios trabajadores de la obra.
2º- Por la obra:
El comienzo de la descarga del hormigón desde el equipo de transporte del suministrador en el lugar de la entrega, marca
el principio del tiempo de entrega y recepción del hormigón, que durará hasta finalizar la descarga de este.
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados. No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la
maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que pudiesen
dar como consecuencia el desplome del material.
Medidas preventivas que deberán adoptarse para garantizar la seguridad y estabilidad de las estructuras de
hormigón armado en la obra :
A) Hormigonado en tiempo frío:
• En general se suspenderá el hormigonado siempre que se prevea que dentro de las cuarenta y ocho horas (48 h.)
siguientes puede descender la temperatura ambiente por debajo de los cero grados centígrados.
• En los casos en que, por absoluta necesidad, se hormigone en tiempo de heladas, se adoptarán las medidas
necesarias para garantizar que, durante el fraguado y primer endurecimiento del hormigón, no habrán de
producirse deterioros locales en los elementos correspondientes, ni mermas permanentes apreciables de las
características resistentes del material.
• Si no es posible garantizar que, con las medidas adoptadas, se ha conseguido evitar dicha pérdida de resistencia,
se realizarán los ensayos de información necesarios para conocer la resistencia realmente alcanzado,
adoptándose, en su caso, las medidas oportunas.
• La temperatura de la masa de hormigón, en el momento de verterla en el molde o encofrado, no será inferior a +5º
C.
• Se prohíbe verter el hormigón sobre elementos (armaduras, moldes, etcétera) cuya temperatura sea inferior a 0º C.
• El empleo de aditivos anticongelantes requerirá una autorización expresa, en cada caso, del Director de obra.
Nunca podrán utilizarse productos susceptibles de atacar a las armaduras, en especial los que contienen Ion cloro.
• Cuando el hormigonado se realice en ambiente frío, con riesgo de heladas, podrá utilizarse para el amasado, sin
182

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
necesidad de adoptar precaución especial alguna, agua calentada hasta una temperatura de 40º C e incluso
calentar previamente lo áridos.
• Cuando excepcionalmente se utilice agua o áridos calentados a temperatura superior a las antes citadas, se
cuidará de que el cemento, durante el amasado, no entre en contacto con ella mientras su temperatura sea
superior a 40º C.
• Entre las medidas que pueden adoptarse en la dosificación del hormigón está la utilización de relaciones de
agua/cemento lo mas bajas posibles, y la utilización de mayores contenidos de cemento o de cementos de mayor
categoría resistente. Con ello conseguirá acelerarse la velocidad de endurecimiento de hormigón, aumentar la
temperatura del mismo y reducir el riesgo de helada.
• Cuando exista riesgo de acción de hielo o de helada prolongada, el hormigón fresco debe protegerse mediante
dispositivos de cobertura y/o aislamiento, o mediante cerramientos para el calentamiento del aire que rodee al
elemento estructural recién hormigonado, en cuyo caso deberán adoptarse medidas para mantener la humedad
adecuada.
B) Hormigonado en tiempo caluroso:
• Cuando el hormigonado se efectúe en tiempo caluroso, se adoptarán las medidas oportunas para evitar la
evaporación del agua de amasado, en particular durante el transporte del hormigón, y para reducir la temperatura
de la masa.
• Los materiales almacenados con los cuales vaya a fabricarse el hormigón y los encofrados o moldes destinados a
recibirlo deberán estar protegidos de la acción del sol.
• Una vez efectuada la colocación del hormigón se protegerá éste del sol y especialmente del viento, para evitar que
se deseque.
• Si la temperatura ambiente es superior a 40º C se suspenderá el hormigonado, salvo que previa autorización del
Director de obra, se adopten medidas especiales, tales como enfriar el agua, amasar con hielo picado, enfriar los
áridos, etcétera.
• Cuando se utilicen aditivos anticongelantes para el mortero, deben seguirse atentamente las indicaciones del
fabricante en cuanto a dosificación, condiciones de ejecución, etc., asegurándose que no tengan ningún efecto
nocivo sobre la fábrica.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Se realizara cada trabajo por personal cualificado.
• El estado de los aparatos de elevación será revisado diariamente antes de comenzar los trabajos.
Durante el acopio o almacenamiento del armado:
• Estaran delimitados los espacios para el acopio y la elaboración de las armaduras de barras corrugadas.
• Las zonas de trabajo se señalizarán y protegerán adecuadamente, así como las áreas de paso de cargas
suspendidas, que quedarán acotadas.
• Tanto en el transporte como durante el almacenamiento, la armadura se protegerá adecuadamente contra la
lluvia, la humedad del suelo y la eventual agresividad de la atmósfera ambiente.
• Se conservará en obra, cuidadosamente clasificadas según sus tipo, calidades, diámetros y procedencias.
Durante las operaciones de encofrado y desencofrado :
• Antes del vertido deberá garantizarse de que el encofrado tiene la suficiente resistencia y estabilidad.
• Los trabajos en las partes superiores se realizarán desde castillete o andamio, nunca desde escaleras.
• El desencofrado se realizará cuando el hormigón haya adquirido resistencia suficiente.
• En las piezas de madera utilizadas para el encofrado, se extraerán los clavos que queden en ellas; y solo
después se apilarán convenientemente.
• En encofrados metálicos se comprobará el perfecto encajado de las placas, para evitar la caída fortuita de
alguna de ellas; su colocación y aplomado se realizará desde castillete o andamio, siempre que la altura lo
requiera, nunca apoyando escaleras y menos subiéndose el operario en las placas colocadas inferiormente.
Antes de colocar las placas, se distribuirán en el tajo apilándolas con orden y cuidado, no aproximándolas a
ningún borde de huecos.
Durante el armado:
• La utilización del armado, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que las manipula.
Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Los trabajadores y encargados del manejo y montaje de armaduras irán provistos de guantes, casco y calzado de
seguridad.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de las barras de acero corrugadas puede implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá
proveerse a los operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad,
Barandillas) y/o de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• El transporte suspendido de armaduras debe realizarse por colgado mediante eslingas bien enlazadas y
provistas de ganchos con pestillos de seguridad, debiendo efectuarse la sustentación de forma que el equilibrio
del conjunto transportado sea estable.
• El armado se introducirán en las zanjas y zapatas totalmente terminadas y el afino de la colocación se hará
183
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
desde el exterior.
• Para la colocación de las armaduras de barras corrugadas se cuidará su transporte y manejo, manteniendo la
zona de trabajo en el mejor estado posible de limpiez y habilitando para el personal caminos fáciles de acceso a
cada tajo.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
Durante el vertido del hormigón :
• Deberá tenerse en cuenta el hacerlo por tongadas, con objeto de ir repartiendo las alturas y evitar así excesivas
presiones que pudieran llegar a reventar el encofrado con las consiguientes consecuencias.
Vertido manual por medio de carretillas :
• Se deberá circular por superficies de tránsito libres de obstáculos en evitación de caídas.
• Se prestará especial atención a los sobreesfuerzos y caídas al subir por rampas con demasiada pendiente, con
saltos o escurridizas.
• Se dispondrán pasillos de seguridad que garanticen la circulación de personas con garantías de estabilidad.
seguridad.
Vertido manual por medio de paleo y cubos :
• Aparecen riesgos por sobreesfuerzos y caídas durantes las diferentes operaciones.
Vertido manual por medio de tolvas y canaletas desde camión:
• Antes de comenzar el vertido del hormigón del camión hormigonera, se instalarán topes antideslizamiento en el
lugar donde haya de quedar situado el camión.
• Se prohibira el cambio de posición del camión hormigonera al mismo tiempo que vierte el hormigón. Esta
maniobra deberá efectuarse en su caso con la canaleta fija para evitar movimientos incontrolados.
• Los operarios no se situarán detrás de los camiones hormigonera en maniobras de marcha atrás, estas
maniobras siempre serán dirigidas desde fuera del vehículo por uno de los trabajadores.
• Se situarán con la pendiente adecuada, controlando en todo momento las sobrecargas que se puedan ocasionar
sobre las canaletas que no desequilibren el sistema.
• Cuando el hormigonado se efectúe mediante tolvas, su cierre será perfecto y se comprobará siempre, antes de
su traslado al punto de aplicación.
Vertido por medios mecánicos: Bombeo:
• El gran peligro que existe es el atasco del conducto, producido por algún árido de mayor tamaño, por falta de
fluidez del hormigón o por falta de lubricación del conducto.
• Como medida preventiva para proceder al desatasco habrá que primeramente provocar la pérdida de presión, y
posteriormente proceder a su localización que se hará por el sonido, golpeando distintas secciones de la tubería.
• Como medidas preventivas para el bombeo estableceremos:
1) Los tubos de conducción estarán convenientemente anclados.
2) Al inicio de los trabajos se prepararán lechadas que actuarán como lubricante de la tubería.
3) Se utilizarán hormigones de la granulometría y consistencia apropiadas.
4) Limpieza general al terminar los trabajos, con especial cuidado, ya que la presión de salida de los áridos puede
ser causa de accidente.
En la manipulación durante todo el proceso de hormigonado :
• Los operarios encargados de la fabricación o manejo del hormigón, deberán protegerse convenientemente del
contacto con dicho material, mediante el uso de guantes, de cremas y de calzado de seguridad.
• Los operarios deberán cuidar su limpieza corporal, en evitación de agresiones de la piel. Es necesario que
dispongan de mono de trabajo en las operaciones de manipulación del cemento.
• En las irritaciones de la piel causadas por el hormigón, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Para prevenir la conjuntivitis deberá usarse gafas apropiadas.
•
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• En las instalaciones eléctricas para elementos auxiliares, como hormigoneras y vibradores, se dispondrá a la
llegada de los conductores de acometida un interruptor diferencial según el Reglamento Electrónico para Baja
Tensión, y para su puesta a tierra se consultará la NTE - IEP-Instalaciones de Electricidad. Puesta a Tierra-. Los
conductores de estas instalaciones y elementos, serán de tipo antihumedad e irán protegidos por cubierta
aislante de suficiente resistencia mecánica.
• Los trabajos se suspenderán cuando llueva intensamente, nieve o exista viento de velocidad superior a 50 k/h.
184

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se cumplirán, además, todas las disposiciones generales que sean de aplicación de las Ordenanzas
Municipales.
• Lugar de almacenaje: Camión hormigonera
• Tipo de Acopio: Transitorio
10.6. Acero
10.6.1. Chapa
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 7,8 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En chapas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Las chapas metálicas en esta obra se utilizan para :
• La realización de la estructura, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de las chapas metálicas son debidos a sobreesfuerzos en su
manipulación.
• Los riesgos por montaje de la estructura metálicos, son debidos a quemaduras por las soldaduras.
• La utilización de las chapas metálicas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Se prestará especial atención al acopio de las mismas, ya que pueden dar lugar a caídas y desmoramientos de
material.
• La utilización de chapas metálicas en la obra implica la necesidad, en ocasiones, de cortar las mismas. Se
mostrará especial atención durante el corte de estos ya que pueden producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
Con objeto de garantizar que la colocación de las chapas metálicas no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias
deberán seguirse las siguientes medidas preventivas :
• La Dirección Técnica de esta obra comprobara, que las chapas metálicas poseen el marcado CE.
• Cuando así lo estime oportuno, la Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados
que garanticen la calidad de acuerdo con las especificaciones del proyecto.
• Antes de colocar las chapas metálicas en la estructura se examinarán éstas y se apartarán las que presenten
deterioros.
• La zona de trabajo se mantendrá limpia y libre de agua en evitación de accidentes (en especial de aparatos
eléctricos).
• Para proceder a la colocación y soldado de las chapas metálicas se precisará autorización expresa de la
Dirección Técnica de la Obra y se deberán seguir las indicaciones del proyecto.
Durante su transporte por la obra:
• El transporte suspendido de las chapas debe realizarse por colgado mediante eslingas bien enlazadas y provistas
de ganchos con pestillos de seguridad, debiendo efectuarse la sustentación de forma que el equilibrio del
conjunto transportado sea estable.
• No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
185
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Las zonas de trabajo se señalizarán y protegerán adecuadamente, así como las áreas de paso de cargas
suspendidas, que quedarán acotadas.
• El estado de los aparatos de elevación será revisado diariamente antes de comenzar los trabajos.
• La utilización de las chapas metálicas, su traslado y puesta en obra requiere esfuerzo para el personal que las
manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente de los aplastamientos derivados de un mal apilamiento de las
chapas metálicas, para ello se evitará trabajar y circular por las inmediaciones del acopio de los mismos.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Los trabajadores y encargados del manejo y montaje de las chapas metálicas irán provistos de guantes, casco,
calzado de seguridad y pantallas para soldadura en su caso.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de las chapas metálicas pueden implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá proveerse a
los operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad, Barandillas)
y/o de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• Para la colocación de las chapas metálicas se cuidará su transporte y manejo, manteniendo la zona de trabajo en
el mejor estado posible de limpieza y habilitando para el personal caminos fáciles de acceso a cada tajo.
• Las chapas metálicas se conservarán en obra, cuidadosamente clasificadas según su tipo, calidades y
procedencias.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
• Se cumplirán, además, todas las disposiciones generales que sean de aplicación de las Ordenanzas Municipales.
• Lugar de almacenaje: En el tajo
• Tipo de Acopio: A montón
10.6.2. Perfiles metálicos
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 7,8 K/dm3 • Formas disponibles en obra : En perfiles
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los perfiles metálicos en esta obra se utilizan para :
• La realización de la estructura, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de los perfiles metálicos son debidos a sobreesfuerzos en su
manipulación.
• Los riesgos por montaje de la estructura con perfiles metálicos, son debidos a quemaduras por las soldaduras.
• La utilización de los perfiles metálicos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Se prestará especial atención al acopio de los mismos, ya que pueden dar lugar a caídas y desmoramientos de
material.
• La utilización de perfiles metálicos en la obra implica la necesidad, en ocasiones, de cortar los mismos. Se
mostrará especial atención durante el corte de estos ya que pueden producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
Con objeto de garantizar que la colocación de los perfiles metálicos no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias
186

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
deberán seguirse las siguientes medidas preventivas :
• La Dirección Técnica de esta obra comprobara, que los perfiles metálicos poseen el marcado CE.
• Cuando así lo estime oportuno, la Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados
que garanticen la calidad de acuerdo con las especificaciones del proyecto.
• Antes de colocar los perfiles metálicos en la estructura se examinarán éstos y se apartarán los que presenten
deterioros.
• La zona de trabajo se mantendrá limpia y libre de agua en evitación de accidentes (en especial de aparatos
eléctricos).
• Para proceder a la colocación y soldado de los perfiles metálicos se precisará autorización expresa de la
Dirección Técnica de la Obra y se deberán seguir las indicaciones del proyecto.
Durante su transporte por la obra:
• El transporte suspendido de los perfiles metálicos debe realizarse por colgado mediante eslingas bien enlazadas
y provistas de ganchos con pestillos de seguridad, debiendo efectuarse la sustentación de forma que el equilibrio
del conjunto transportado sea estable.
• No se rebasarán las cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Las zonas de trabajo se señalizarán y protegerán adecuadamente, así como las áreas de paso de cargas
suspendidas, que quedarán acotadas.
• El estado de los aparatos de elevación será revisado diariamente antes de comenzar los trabajos.
• La utilización de los perfiles metálicos, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que
las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente de los aplastamientos derivados de un mal apilamiento de los
perfiles metálicos, para ello se evitará trabajar y circular por las inmediaciones del acopio de los mismos.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Los trabajadores y encargados del manejo y montaje de los perfiles metálicos irán provistos de guantes, casco,
calzado de seguridad y pantallas para soldadura en su caso.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de los perfiles metálicos puede implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá proveerse a los
operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad, Barandillas) y/o
de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• Para la colocación de los perfiles metálicos se cuidará su transporte y manejo, manteniendo la zona de trabajo en
el mejor estado posible de limpieza y habilitando para el personal caminos fáciles de acceso a cada tajo.
• Los perfiles metálicos se conservarán en obra, cuidadosamente clasificadas según su tipo, calidades y
procedencias.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
• Se cumplirán, además, todas las disposiciones generales que sean de aplicación de la Ordenanza de Seguridad
y Salud en el trabajo y de las Ordenanzas Municipales.
• Lugar de almacenaje: En el tajo
• Tipo de Acopio: A montón
10.7. Metales
10.7.1. Aluminio
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,7 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Perfiles y piezas
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Aluminio :
187
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El aluminio se utiliza en la obra como elemento de cerramiento de huecos verticales en tabiques y exteriores en la
forma de puertas y ventanas. Se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de la carpintería de aluminio, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal
que las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de las hojas de puertas y ventanas puede implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá
proveerse a los operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad,
Barandillas) y/o de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
• Las piezas, hojas y demás deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca
sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de la carpintería ligera en la obra implica la necesidad de cortar perfilería. Se mostrará especial
atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en
tales casos protegerse los ojos.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre la
manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
Los materiales cumplirán las condiciones especificadas en el proyecto.
De carácter general :
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Las uniones entre perfiles se harán a inglete por medio de escuadras interiores unidas a los perfiles por tornillos,
remaches o ensamble a presión.
• El sellado será adecuado y según las especificaciones del fabricante.
• Se suministran como unidades preparadas para su colocación en obra con todos los accesorios necesarios; no
requieren acabados de pintura u otras protecciones. Deberán seguirse atentamente las instrucciones y
recomendaciones del fabricante.
• Antes de manipular las piezas de aluminio, hojas y ventanas, los trabajadores habrán sido instruidos en la
manipulación de cargas pesadas.
• Deberán conocerse los riesgos propios de las herramientas manuales: Destornillador, martillo, alicates, etc., y
tener presente las medidas preventivas frente a cada una de ellas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
En la colocación de "puertas de paso ciegas" :
188

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica, por lo que las operaciones de puesta en obra se reducen
exclusivamente a su transporte por obra.
Es conveniente que su manipulación y colocación se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "puertas de paso vidrieras" :
Las hojas interiores previstas para acristalar llevarán un hueco practicado, canteándose interiormente con el entalle
necesario para el acristalamiento y enjunquillado.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción de la vidriera.
La colocación de la vidriera deberá realizarse mediante el uso de guantes que impidan el corte.
Deberá seguirse para la colocación de los cristales las prescripciones establecidas y desarrolladas en la ficha técnica
correspondiente a "Vidrios" de esta misma Memoria de Seguridad.
Es conveniente que la manipulación de las hojas se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "capialzados" :
Las uniones entre perfiles se harán por medio de ensambles y herrajes que aseguren su rigidez.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) o en su defecto los
epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "persianas y complementos" :
En las persianas enrollables la unión entre lamas se hará por medio de ganchos o flejes protegidos contra la corrosión,
formando cadenas verticales o por ensamblaje continuo de las lamas.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) durante la colocación
de las persianas o en su defecto los epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "carpintería exterior" :
La colocación de carpinterías en los cerramientos de huecos rectangulares de fachadas con ventanas y puertas de
balconeras deberá realizarse garantizando la seguridad de los trabajadores, en especial las caídas a distinto nivel. Para
ello se utilizarán protecciones colectivas (redes de seguridad) y epis (arnés de seguridad).
Pueden sobrevenir esfuerzos por posturas inadecuadas o forzadas al elevar cargas pesadas, por lo que se deberán
realizar los trabajos al menos por dos personas.
Los vidrios se fijarán, con masillas poliméricas elastoplásticas, con sellado adicional de caucho de silicona (SL) o también
con bandas de espuma semirrígida de polietileno (PE). Los vidrios y lunas se fijarán por "Acristalado seco" con perfiles de
junta de policloropreno (CR) o de cauchos etileno-propileno-dieno, debidamente tensos. Para tales operaciones deberán
seguirse las instrucciones y recomendaciones del fabricante.
Deberá seguirse para la colocación de los cristales las prescripciones establecidas y desarrolladas en la ficha técnica
correspondiente a "Vidrios" de esta misma Memoria de Seguridad.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.8. Maderas
10.8.1. Perfiles de madera
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,6 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Piezas longitudinales
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los perfiles de madera en esta obra se utiliza para :
• Acabados de carpinterías, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
189
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a las piezas del entarimado :
• Las piezas d los perfiles de madera deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las
debidas condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No
acopiarlo nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de perfiles de madera en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial
atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización de perfiles de madera requiere en muchos casos la clavazón de los mismos. Deberá en tales casos
tomarse las siguientes medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
• Para evitar cortes, la cabeza del clavo irá oculta y el agujero realizado será posteriormente
enmasillado.
• Para evitar los cortes provocados por el canto de las piezas, se lijarán hasta garantizar un tacto sin
peligro.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todos los perfiles que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
productos adhesivos o por el acopio del material.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.8.2. Entarimados
190

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,9 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Piezas prismáticas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con arreglo a los
criterios siguientes :
A) Para la colocación del entarimado con tablas se procederá al recibido del rastrel en toda su longitud con pasta de yeso
que rellenará las desigualdades que pudiera existir en el soporte, bajo el rastrel. Se colocarán, según ejes paralelos,
nivelados, con empalmes a tope.
Las tablas se colocarán a tope y apoyando por lo menos en dos rastreles.
Las tablas irán clavadas, a su paso sobre el rastrel, con puntas colocadas a cuarenta y cinco grados (45º) en la lengüeta
del machihembrado.
El entarimado deberá quedar a ocho milímetros de los paramentos.
El entarimado se realizará en locales terminados y acristalados. El barniz se extenderá sobre la superficie del entarimado
una vez acuchillado y lijado. Se dará una primera mano de barniz que se lijará una vez seca. Posteriormente se darán
otras dos manos.
B) Para la colocación del entarimado con corte de pluma se procederá al recibido del rastrel en toda su longitud con pasta
de yeso que rellenará las desigualdades que pudiera existir en el soporte, bajo el rastrel. Se colocarán, según ejes
paralelos.
Se procederá al recibido del rastrel en toda su longitud con pasta de yeso negro que rellenará las desigualdades que
pudiera existir en el soporte, bajo el rastrel.
Se colocarán, según ejes paralelos con separación entre ellos de treinta centímetros nivelados, con empalmes a tope y
con una separación de los paramentos de dieciocho milímetros.
C) Para la colocación del entarimado en damero las tablas irán colocadas a tope y apoyando por lo menos en dos
rastreles.
Se procederá al recibido del rastrel en toda su longitud con pasta de yeso que rellenará las desigualdades que pudiera
existir en el soporte, bajo el rastrel. Se colocarán, según ejes paralelos con empalmes a tope y con una separación de los
paramentos de dieciocho milímetros.
El entarimado en esta obra se utiliza para :
• Recubrimiento de suelos en las diferentes dependencias del inmueble, conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto al yeso utilizado como base :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en la ficha técnica de "Yesos" de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a las piezas del entarimado :
• La utilización de las piezas, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que lo manipula.
Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• Las piezas del entarimado deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización del entarimado en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención
durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización del entarimado requiere la clavazón de las piezas. deberá en tales casos tomarse las siguientes
medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
191
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Respecto al rodapié :
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
• Se colocará sobre los paramentos con pasta de yeso, teniendo en cuenta que los extremos de cada pieza de
rodapié deberá ir un nudillo al cual se clavará el rodapié.
• Para evitar cortes, la cabeza del clavo irá oculta y el agujero realizado será posteriormente enmasillado.
• Para evitar los cortes provocados por el canto de las piezas del rodapié, se lijará la cara y el canto superior del
mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
• Para evitar roturas accidentales durante la colocación y uso de los tablones se observará que las vetas de los
diferentes tablones del entarimados sigan una dirección que forme ángulo con la máxima dimensión de la tabla,
comprendido entre cero grados (0º) y cuarenta y cinco grados (45º)
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular las cajas de las piezas de madera, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación
de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
productos adhesivos o por el acopio del material.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.8.3. Maderas
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,7 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Piezas prismáticas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Las maderas en esta obra se utiliza para :
• La ejecución de las operaciones de chapado, recubrimiento, protección y acabados con maderas se realizará de
acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto
192

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a los adhesivos, pegamentos y colas utilizados en su unión y adherencia :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a las piezas de madera:
• La utilización de las piezas de madera, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que
las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• Las piezas deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de
seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de maderas en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención
durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización maderas requiere en múltiples ocasiones la clavazón de las piezas. Deberá en tales casos tomarse
las siguientes medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
Respecto a los barnices, lacas, pinturas y disolventes utilizados :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular las maderas, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes : Guantes y calzado apropiado
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
193
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
productos adhesivos o por el acopio del material.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.8.4. Tableros aglomerados
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,9 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Piezas prismáticas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los aglomerados se colocarán disponiéndolos sobre listones. Se extenderá pasta de yeso, por ambos lados, a todo lo
largo del listón, de forma que las puntas clavadas en sus cantos, queden recubiertas totalmente por la pasta. La pasta de
yeso rellenará también las holguras existentes entre listón y pared.
Las tablas de aglomerado se colocarán a tope y se apoyarán por lo menos en dos listones, con puntas clavadas,
penetrando en el listón. El revestimiento estará separado del techo y del suelo o rodapié.
Los tableros aglomerados en esta obra se utiliza para :
• La ejecución de las operaciones de chapado, recubrimiento, protección y acabados a base de maderas
aglomeradas se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a los adhesivos, pegamentos y colas utilizados en su unión y adherencia :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto al yeso utilizado :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en la respectiva ficha técnica de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a las piezas de aglomerado:
• La utilización de las piezas aglomeradas, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal
que las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• Las piezas deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de
seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de aglomerados en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención
durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización de aglomerados requiere en múltiples ocasiones la clavazón de las piezas. Deberá en tales casos
tomarse las siguientes medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
194

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas o se encuentran en mal estado, serán retiradas y
sustituidos por otras satisfactorias, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en
obra.
• Antes de manipular las maderas, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes : Guantes y calzado apropiado
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
productos adhesivos o por el acopio del material.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.8.5. Tableros DM
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,9 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Piezas prismáticas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Los tableros DM desnudos, de sapelly, acabado roble, etc. se colocarán disponiéndolos sobre listones. Se extenderá
pasta de yeso, por ambos lados, a todo lo largo del listón, de forma que las puntas clavadas en sus cantos, queden
recubiertas totalmente por la pasta. La pasta de yeso rellenará también las holguras existentes entre listón y pared.
Las tablas de aglomerado se colocarán a tope y se apoyarán por lo menos en dos listones, con puntas clavadas,
penetrando en el listón. El revestimiento estará separado del techo y del suelo o rodapié.
Los tableros aglomerados en esta obra se utiliza para :
• La ejecución de las operaciones de chapado, recubrimiento, protección y acabados a base de tableros DM se
realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a los adhesivos, pegamentos y colas utilizados en su unión y adherencia :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto al yeso utilizado :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en la respectiva ficha técnica de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a las piezas de aglomerado:
• La utilización de tableros DM, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que las
manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• Las piezas deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones de
seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
195
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de tableros DM en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención
durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización de tableros DM requiere en múltiples ocasiones la clavazón de las piezas. Deberá en tales casos
tomarse las siguientes medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todas los tableros DM que se comprueben que son defectuosas o se encuentran en mal estado, serán retiradas
y sustituidos por otras satisfactorias, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en
obra.
• Antes de manipular las maderas, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes : Guantes y calzado apropiado
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
productos adhesivos o por el acopio del material.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.9. Gomas, plásticos
10.9.1. Tubos de PVC
FICHA TÉCNICA
196

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Tipología y Características
• Formas disponibles en obra : En piezas tubulares
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los tubos de PVC en esta obra se utilizan para :
• La realización de diferentes canalizaciones, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de los tubos de PVC son debidos a sobreesfuerzos en su manipulación.
• La utilización de los tubos de PVC deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Se prestará especial atención al acopio de los mismos, ya que pueden dar lugar a caídas y desmoramientos de
material por rodadura de los mismos.
• Si fuera necesario inmovilizarlo, se hará mediante cuñas de madera y se tomarán las precauciones oportunas
para evitar efectos perjudiciales en los tubos.
• No se acopiarán unos encima de otros en evitación de sobrecargas que puedan provocar el deslizamiento de los
mismos.
• Estarán dotados de todos los accesorios normalizados, evitándose cualquier tipo de deformación del material, ya
sea
• en frío o en caliente para proceder a su montaje. El montaje se llevará a cabo siguiendo las prescripciones,
herrajes, juntas e indicaciones del fabricante.
• Las uniones de tubos y piezas especiales se harán roscadas o se sellarán con colas sintéticas de gran
adherencia, según sean los tubos roscados o con copa. En tal caso se seguirán las prescripciones de la ficha
técnica correspondiente a "Adhesivos".
Medidas preventivas a adoptar
Con objeto de garantizar que la colocación de los tubos no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias o por roturas
deberán seguirse las siguientes medidas preventivas :
• Cuando así lo estime oportuno, la Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados
que garanticen la calidad de acuerdo con las especificaciones del proyecto.
• Antes de bajar los tubos a la zanja se examinarán éstos y se apartarán los que presenten deterioros. Hay que
tener presente que la rotura de piezas durante su manipulación puede ocasionar accidentes graves.
• Las tuberías y zanjas se mantendrán libres de agua en evitación de accidentes (en especial de aparatos
eléctricos), para ello es buena práctica montar los tubos en sentido ascendente asegurando el desagüe en los
puntos bajos.
• Para proceder al relleno de las zanjas se precisará autorización expresa de la Dirección Técnica de la Obra y se
deberán seguir las indicaciones del proyecto.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará por la obra a su lugar de utilización en bateas debidamente acopiadas. No se rebasarán las
cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad. Así
mismo se prestará especial atención a las sobrecargas por acumulación de tubos que se puedan ocasionar en
las zanjas de cimentación.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• En la colocación de los tubos de PVC se tendrá especial cuidado con el estado de los taludes de las paredes
laterales, sobre todo después de lluvias prolongadas.
• No se comenzarán los trabajos si las zanjas no están debidamente entibadas conforme se refleja en los planos.
• Se deberá observar el estado del terreno y la consiguiente necesidad o no de entibación aún no siendo esta
necesaria en proyecto.
• Como norma general, la anchura mínima e las zanjas no debe ser inferior a setenta centímetros y se debe dejar
un espacio de veinte centímetros a cada lado del tubo según el tipo de juntas, para poder trabajar en condiciones
de seguridad los operarios.
En la apertura de zanjas :
• Se recomienda que no transcurran más de ocho días entre la excavación de la zanja y la colocación de la tubería.
• En el caso de terrenos arcillosos o margosos de fácil meteorización, si fuese absolutamente imprescindible
efectuar con más plazo la apertura de las zanjas, se deberá dejar sin excavar unos veinte centímetros sobre la
rasante de la solera para realizar su acabado en plazo inferior al citado.
197
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• De ser preciso efectuar voladuras para las excavaciones, en general en poblaciones, se adoptarán precauciones
para la protección de personas o propiedades, siempre de acuerdo con la legislación vigente y las ordenanzas
municipales, en su caso.
• El material procedente de la excavación se apilará lo suficientemente alejado del borde de las zanjas para evitar
el desmoronamiento de éstas o que el desprendimiento del mismo pueda poner en peligro a los trabajadores. En
el caso de que las excavaciones afecten a pavimentos, los materiales que puedan ser usados en la restauración
de los mismos deberán ser separados del material general de la excavación.
En general durante todo el proceso de colocación de tubos de PVC :
• Los operarios deberá protegerse convenientemente de los aplastamientos derivados de un mal apilamiento de
los tubos, para ello se evitará trabajar y circular por las inmediaciones del acopio de los mismos.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: En el tajo
• Tipo de Acopio: A montón
10.9.2. Tubos de polietileno
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : En piezas tubulares
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los tubos de polietileno (PE) son los de materiales termoplásticos constituidos por una resina de polietileno, negro de
carbono, sin otras adiciones que antioxidantes estabilizadores o colorantes.
Según el tipo de polímero empleado se distinguen tres clases de termoplásticos de polietileno:
• Polietileno de baja densidad (LDPE), también denominado PE 32. Polímero obtenido en un proceso de alta
presión. Su densidad sin pigmentar es igual o menor a 0,930 Kg. /dm³.
• Polietileno de alta densidad (HDPE), también denominado PE 50A. Polímero obtenido en un proceso a baja
presión. Su densidad sin pigmentar es mayor de 0,940 Kg. /dm³.
• Polietileno de media densidad (MDPE), también denominado PE 50B. Polímero obtenido a baja presión y cuya
densidad, sin pigmentar, será superior a 0,931 Kg. /dm³.
Los tubos de PE para tuberías de saneamiento se fabricarán exclusivamente con polietileno de alta densidad, de densidad
igual o superior a 0,94 g/cm³, antes de su pigmentación.
Los tubos de polietileno en esta obra se utilizan para :
• La realización de diferentes canalizaciones, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• Los riesgos principales por manipulación de los tubos de polietileno son debidos a sobreesfuerzos en su
manipulación.
• La utilización de los tubos de polietileno deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Se prestará especial atención al acopio de los mismos, ya que pueden dar lugar a caídas y desmoramientos de
material por rodadura de los mismos.
• Si fuera necesario inmovilizarlo, se hará mediante cuñas de madera y se tomarán las precauciones oportunas
para evitar efectos perjudiciales en los tubos.
• No se acopiarán unos encima de otros en evitación de sobrecargas que puedan provocar el deslizamiento de los
mismos.
• Estarán dotados de todos los accesorios normalizados, evitándose cualquier tipo de deformación del material, ya
sea
• en frío o en caliente para proceder a su montaje. El montaje se llevará a cabo siguiendo las prescripciones,
herrajes, juntas e indicaciones del fabricante.
• Las uniones de tubos y piezas especiales se harán roscadas o se sellarán con colas sintéticas de gran
adherencia, según sean los tubos roscados o con copa. En tal caso se seguirán las prescripciones de la ficha
técnica correspondiente a "Adhesivos".
Medidas preventivas a adoptar
Con objeto de garantizar que la colocación de los tubos no suponen ningún riesgo o peligro por deficiencias o por roturas
198

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
deberán seguirse las siguientes medidas preventivas :
• Cuando así lo estime oportuno, la Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados
que garanticen la calidad de acuerdo con las especificaciones del proyecto.
• Antes de bajar los tubos a la zanja se examinarán éstos y se apartarán los que presenten deterioros. Hay que
tener presente que la rotura de piezas durante su manipulación puede ocasionar accidentes graves.
• Las tuberías y zanjas se mantendrán libres de agua en evitación de accidentes (en especial de aparatos
eléctricos), para ello es buena práctica montar los tubos en sentido ascendente asegurando el desagüe en los
puntos bajos.
• Para proceder al relleno de las zanjas se precisará autorización expresa de la Dirección Técnica de la Obra y se
deberán seguir las indicaciones del proyecto.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará por la obra a su lugar de utilización en bateas debidamente acopiadas. No se rebasarán las
cargas máximas establecidas en la maquinaria utilizada para su transporte por la obra.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de destino, analizando convenientemente si las cargas a
depositar en el mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad. Así
mismo se prestará especial atención a las sobrecargas por acumulación de tubos que se puedan ocasionar en
las zanjas de cimentación.
• No se acopiará nunca sobre bordes de forjados, taludes, andamios, etc. en evitación de sobrecargas que
pudiesen dar como consecuencia el desplome del material.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• En la colocación de los tubos de polietileno se tendrá especial cuidado con el estado de los taludes de las
paredes laterales, sobre todo después de lluvias prolongadas.
• No se comenzarán los trabajos si las zanjas no están debidamente entibadas conforme se refleja en los planos.
• Se deberá observar el estado del terreno y la consiguiente necesidad o no de entibación aún no siendo esta
necesaria en proyecto.
• Como norma general, la anchura mínima e las zanjas no debe ser inferior a setenta centímetros y se debe dejar
un espacio de veinte centímetros a cada lado del tubo según el tipo de juntas, para poder trabajar en condiciones
de seguridad los operarios.
En la apertura de zanjas :
• Se recomienda que no transcurran más de ocho días entre la excavación de la zanja y la colocación de la tubería.
• En el caso de terrenos arcillosos o margosos de fácil meteorización, si fuese absolutamente imprescindible
efectuar con más plazo la apertura de las zanjas, se deberá dejar sin excavar unos veinte centímetros sobre la
rasante de la solera para realizar su acabado en plazo inferior al citado.
• De ser preciso efectuar voladuras para las excavaciones, en general en poblaciones, se adoptarán precauciones
para la protección de personas o propiedades, siempre de acuerdo con la legislación vigente y las ordenanzas
municipales, en su caso.
• El material procedente de la excavación se apilará lo suficientemente alejado del borde de las zanjas para evitar
el desmoronamiento de éstas o que el desprendimiento del mismo pueda poner en peligro a los trabajadores. En
el caso de que las excavaciones afecten a pavimentos, los materiales que puedan ser usados en la restauración
de los mismos deberán ser separados del material general de la excavación.
En general durante todo el proceso de colocación de tubos de polietileno :
• Los operarios deberá protegerse convenientemente de los aplastamientos derivados de un mal apilamiento de
los tubos, para ello se evitará trabajar y circular por las inmediaciones del acopio de los mismos.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: En el tajo
• Tipo de Acopio: A montón
10.10. Pinturas
10.10.1. Pinturas
Tipología y Características
• Formas disponibles en obra : Envases
FICHA TÉCNICA
199
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
La ejecución de esta unidad de obra comprende la preparación del elemento, la preparación de las pinturas, en su caso, y
la aplicación de las pinturas.
Las pinturas en esta obra se utilizan para :
Realización de operaciones diversas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otras las siguientes
:
• Pintura sobre muros, tabiques, techos
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las pinturas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con los envases de las mismas.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
En términos generales deberá tenerse presente :
• El soleamiento no incidirá directamente sobre el plano de aplicación, entre otras cosas para evitar
deslumbramientos o cambios bruscos de luminosidad que puedan causar cansancio visual.
• En tiempo lluvioso o cuando la humedad relativa supere el 85 por 100 (85%), se suspenderá la aplicación cuando
el paramento no esté protegido.
• El soporte deberá prepararse de modo que su porosidad sea tal que no sean absorbidas las capas finales y éstas
puedan extenderse formando una película uniforme.
• En la preparación de los soportes deberá utilizarse medios auxiliares autorizados por el Coordinador de
Seguridad.
• Si hay riesgo de caída deberá evitarse mediante la colocación de protecciones colectivas: Redes de seguridad.
• Deberán utilizarse máquinas y equipos autorizados por el Coordinador de Seguridad.
• La aplicación de las pinturas se realizará solo sobre los elementos para los que está recomendado por el
fabricante.
• Las pinturas deberán extenderse uniformemente y siempre antes de que pase el tiempo máximo de aplicación
especificado por el fabricante.
• Se evitarán las posturas inadecuadas, y se protegerá convenientemente los ojos en evitación de salpicaduras
durante la aplicación de las mismas.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de las pinturas, los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente.
• Para la aplicación de las pinturas, los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose
en caso contrario mascarillas apropiadas y recomendadas por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de las pinturas, comprobando que el local está bien ventilado y
su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de las pinturas y
disolventes utilizados.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
EN LAS PINTURAS AL TEMPLE
200

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Este tipo de pinturas se utilizará preferentemente en paramentos verticales y horizontales.
• Se aplicarán directamente sobre el enlucido de yeso en el que previamente se habrá dado una imprimación
selladora y un lijado para reparar los resaltos e imperfecciones.
• Se utilizarán Medios Auxiliares autorizados (escaleras, andamios de borriquetas, etc.), y los epis apropiados para
evitar las caídas al mismo nivel y a distinto nivel, protegiendo los huecos verticales y horizontales
convenientemente.
• Por último se aplicará el temple mediante rodillo. Las superficies tratadas con temple liso deberán quedar con
aspecto mate y acabado liso uniforme y las tratadas con temple picado tendrán un acabado rugoso.
PINTURAS PLÁSTICAS
• Se realizará un lijado de pequeñas adherencias e imperfecciones, retocándose aquellos puntos donde haya
grietas u oquedades. Para el lijado se utilizarán herramientas y útiles apropiados para ello.
• Se aplicará a continuación una mano de imprimación selladora seguida de otras de acabado con un rendimiento
no menor del especificado por el fabricante.
• Cuando el acabado sea goteado, y una vez pasado el tiempo de secado de la mano de fondo, se realizará una
proyección a pistola de pintura plástica mate en gotas uniformes y no separadas.
• Se utilizarán Medios Auxiliares autorizados (escaleras, andamios de borriquetas, etc.), y los epis apropiados para
evitar las caídas al mismo nivel y a distinto nivel, protegiendo los huecos verticales y horizontales
convenientemente.
PINTURAS A LA CAL
• Su utilización se realizará preferentemente en los paramentos exteriores.
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados por el Coordinador de Seguridad para trabajar en altura.
• Esta pintura se realizará diluyendo en agua, cal apagada en polvo batiéndose posteriormente. En caso de que el
soporte sea muy liso se le añadirá a la lechada silicato sódico o aceites tratados así como sal gorda o alumbre
con objeto de aumentar
• su adherencia y a la vez mejorar su impermeabilidad.
• Para conocer los riesgos que entraña el uso de la cal deberán seguirse las indicaciones de la "Ficha técnica"
correspondiente a la misma.
• Se utilizarán Medios Auxiliares autorizados (escaleras, andamios de borriquetas, etc.), y los epis apropiados para
evitar las caídas al mismo nivel y a distinto nivel, protegiendo los huecos verticales y horizontales
convenientemente.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.10.2. Barnices
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
La ejecución de esta unidad de obra comprende la preparación del elemento, la preparación de la base, en su caso, y la
aplicación del barniz.
Los barnices en esta obra se utilizan para :
Realización conforme se especifica en el proyecto de ejecución de :
• Pintura sobre carpintería
Toda la carpintería de madera se tratará superficialmente con un barnizado sintético de acabado satinado en interiores y
exteriores.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de los barnices deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con los envases de las mismas.
Medidas preventivas a adoptar
201
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
Toda la superficie a barnizar reunirá las siguientes condiciones previas:
• La madera no estará afectada de hongos o insectos, saneándose previamente con productos fungicidas o
insecticidas. Para la aplicación de los productos deberán seguirse las recomendaciones de los fabricantes, así
como las instrucciones indicadas en la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre
clasificación, envasado y etiquetado de productos, y que se incluye con los envases de las mismas.
• Se habrán eliminado los nudos mal adheridos sustituyéndolos por cuñas de madera de iguales características.
• Los nudos sanos que presenten exudados resinosos se sangrarán mediante lamparillas rascándose la resina que
aflore con rasqueta.
• Previamente al barnizado se procederá a una limpieza general del soporte y un lijado fino del mismo. Deberá
realizarse en locales o zonas abiertas y bien ventiladas, o en su defecto utilizarse mascarillas apropiadas en
locales cerrados
• A continuación se dará una mano de fondo con barniz diluido y mezclado con productos fungicidas. Esta
imprimación se dará a brocha o a pistola de manera que queden impregnados la totalidad de los poros. Se
deberá dar al aire libre o en local ventilado. En cualquier caso el operario dispondrá de mascarillas y filtros
apropiados.
• Pasado el tiempo de secado de esta primera mano se realizará un posterior lijado aplicándose a continuación dos
manos de barniz sintético a brocha, debiendo haber secado la primera antes de dar la segunda. Se deberá dar al
aire libre o en local ventilado. En cualquier caso el operario dispondrá de mascarillas y filtros apropiados.
En términos generales deberá tenerse presente :
• El soleamiento no incidirá directamente sobre el plano de aplicación, entre otras cosas para evitar
deslumbramientos o cambios bruscos de luminosidad que puedan causar cansancio visual.
• En tiempo lluvioso o cuando la humedad relativa supere el 85 por 100 (85%), se suspenderá la aplicación cuando
el paramento no esté protegido.
• En la preparación de los soportes deberá utilizarse medios auxiliares autorizados por el Coordinador de
Seguridad.
• Si hay riesgo de caída deberá evitarse mediante la colocación de protecciones colectivas: Redes de seguridad.
• Deberán utilizarse máquinas y equipos autorizados por el Coordinador de Seguridad.
• La aplicación de los barnices se realizará solo sobre los elementos para los que está recomendado por el
fabricante.
• Se evitarán las posturas inadecuadas, y se protegerá convenientemente los ojos en evitación de salpicaduras
durante la aplicación de las mismas.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los barnices, los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente.
• Para la aplicación de los barnices, los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose
en caso contrario mascarillas apropiadas y recomendadas por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los barnices, comprobando que el local está bien ventilado y
su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los barnices y
disolventes utilizados.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Se utilizarán Medios Auxiliares autorizados (escaleras, andamios de borriquetas, etc.), y los epis apropiados para
evitar las caídas al mismo nivel y a distinto nivel, protegiendo los huecos verticales y horizontales
convenientemente.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
202

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.11. Unión, fijación y sellado
10.11.1. Adhesivos
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los adhesivos en esta obra se utilizan para :
La adherencia de diversos materiales, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otros los
siguientes :
• Tubos de PVC
• Tubos de polietileno
• Plásticos
• Gomas
• Linóleos
• Vinilos
• Láminas y placas bituminosas
• Maderas
• Plásticos
• Corchos
• Fibras de vidrio
Y en general cualquier tipo de unión entre materiales encolada con adhesivos.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de los adhesivos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La aplicación de adhesivos deberá ser ejecutado por operarios especialistas o expresamente cualificados por el
fabricante.
• El adhesivo a emplear en la unión de elementos deberán ser suministrados o recomendado en su caso por el
fabricante de los elementos a unir, para que sean compatibles con los mismos.
• En cualquier caso el adhesivo deberá dar una resistencia a la junta unida tal que ésta sea superior a la de los
elementos que une.
• Los adhesivos deberán extenderse uniformemente sobre las piezas a unir y siempre antes de que pase el tiempo
máximo de aplicación especificado por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante del adhesivo.
• El adhesivo se aplicará en la forma y cantidad indicados por el fabricante del mismo.
• Cuando haya transcurrido el tiempo de secado señalado por el fabricante del adhesivo podrá entrar en uso o
servicio el elemento unido. Antes se deberán tomas las medidas preventivas necesarias para evitar la caída o
desprendimiento del mismo que pudiera dar origen a accidentes de diversa índole.
• Los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente para facilitar la aplicación correcta del adhesivo.
• Los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados
y recomendados por el fabricante del adhesivo.
• Se procurará en todo momento que los recipientes de adhesivo estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o
chispa que pueda provocar un accidente.
203
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación del adhesivo. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los adhesivos, comprobando que el local está bien ventilado
y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización del adhesivo.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del adhesivo, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto con los adhesivos, deberá someterse a examen médico lo
antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.11.2. Juntas especiales
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : piezas sueltas de diferentes tamaños
Las juntas serán estancas a la presión de prueba, resistirán los esfuerzos mecánicos y no producirán alteraciones
apreciables en el régimen hidráulico de las tuberías en las que estén colocadas.
Todos los elementos deberán permitir el correcto acoplamiento del sistema de juntas empleado para que éstas sean
estancas; a cuyo fin los extremos de cualquier elemento estarán perfectamente acabados para que las juntas sean
impermeables, sin defectos que repercutan en el ajuste y montaje de las mismas, evitando tener que forzarlas.
Las juntas de estanqueidad en esta obra se utilizan para :
• Realización de operaciones de estanquidad de tubos, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
• Las juntas que se utilizarán podrán ser según el material con que está fabricado el tubo: manguito del mismo
material y características del tubo con anillos elásticos, copa con anillo elástico, soldadura u otras que garanticen
su estanquidad y perfecto funcionamiento. Los anillos serán de caucho natural o sintético, podrán ser la sección
circular, sección en V o formados por piezas con rebordes, que asegure la estanquidad.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las juntas lleva aparejado la utilización de adhesivos, soldadura, herrajes, etc. Deberá por lo
tanto tomarse las medidas preventivas en la utilización de este tipo de medios y en el uso de las herramientas
necesarias.
• La realización de las operaciones deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y uso.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Deberán seguirse las instrucciones definidas en los planos y detalles de la junta que se va a emplear de acuerdo
con las condiciones del proyecto, así como características de los materiales, elementos que la forman y
descripción del montaje.
• Las juntas de los tubos de polietileno de alta densidad se harán mediante soldadura a tope que se efectuarán por
operario especialista expresamente calificado por el fabricante.
• Para la junta que precise en obra trabajos especiales para su ejecución (soldadura, hormigonado, retacado,
etc...) deberán seguirse los planos de ejecución de estas y el detalle completo de la ejecución y características de
los materiales.
• Para usos complementarios podrán emplearse, en tubos de Policloruro de Vinilo no plastificado, uniones
encoladas con adhesivos y solo en los tubos de diámetro igual o menor de doscientos cincuenta milímetros, con
204

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
la condición de que sean ejecutados por un operario especialista expresamente calificado por el fabricante, y con
el adhesivo indicado por éste, que no deberá despegarse con la acción agresiva del agua.
• En las juntas de tubos circulares y ovoides, se seguirán los pasos marcados por el fabricante, en la colocación de
herrajes y accesorios, debiendo hacerse por operarios especialistas.
• Los tubos de fundición se presentan con los extremos lisos o bien encopados. Si la tubería presenta extremos
lisos, la junta se realizará mediante manguito metálico de acero inoxidable. Las juntas de tuberías con un extremo
encopado se realizan mediante aro de estanquidad, siendo realizadas las operaciones siguiendo las
especificaciones del fabricante y por personal cualificado.
• La ejecución de todas las operaciones se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el
Proyecto o en su defecto con arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los productos a base de siliconas, adhesivos, etc., los locales de trabajo deberán estar
ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados y recomendados por el fabricante.
• En tales casos se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor,
fuego o chispa que pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de silicona, adhesivos, resinas, etc.,
comprobando que el local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los productos.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto de productos irritantes, mediante el uso de
guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.11.3. Resinas epoxi
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
En especial tendrá en cuenta las siguientes características técnicas de la resina, en función de su aplicación en la obra :
- Granulometría.
- Densidad.
- Índice de fluidez.
- Grado de contaminación.
- Contenido en volátiles.
- Contenido en cenizas.
Las resinas epoxi en esta obra se utilizan para :
Realización de operaciones diversas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otras las
siguientes :
• Reparaciones en el hormigón a base de resinas
• Unión de elementos por adhesivos a base de resinas epoxi
• Realización de morteros a base de resinas epoxi
• Revestimientos impermeabilizantes
• Capas protectoras de resina epoxi
• Sellados de elementos a base de resina epoxi
• Imprimaciones de resina epoxi
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las resinas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
205
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La aplicación de resinas deberá ser ejecutado por operarios especialistas o expresamente cualificados por el
fabricante.
• La aplicación del producto en los elementos deberán ser recomendado por el fabricante.
• Los adhesivos deberán extenderse uniformemente sobre las piezas a unir y siempre antes de que pase el tiempo
máximo de aplicación especificado por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los productos a base de resina epoxi, los locales de trabajo deberán estar iluminados
adecuadamente.
• Para la aplicación de los productos a base de resina epoxi, los locales de trabajo deberán estar ventilados
adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados y recomendados por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de resina epoxi, comprobando que el
local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los productos.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.11.4. Silicona
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
Las siliconas en esta obra se utilizan para :
Realización de operaciones diversas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otras las siguientes
:
• Sellado de vidrios a base de caucho de silicona
• Impermeabilizantes de fábricas a base de silicona.
• Barnices antiadherentes compuestos de siliconas para facilitar el desencofrado o desmoldeo de las piezas.
• Pinturas o recubrimientos a base de poliésteres siliconados.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las siliconas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
206

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La aplicación de siliconas deberá ser ejecutada por operarios especialistas o expresamente cualificados por el
fabricante.
• La aplicación del producto en los elementos deberán ser los recomendado por el fabricante.
• Las siliconas deberán extenderse uniformemente y siempre antes de que pase el tiempo máximo de aplicación
especificado por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los productos a base de siliconas, los locales de trabajo deberán estar iluminados
adecuadamente.
• Para la aplicación de los productos a base de siliconas, los locales de trabajo deberán estar ventilados
adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados y recomendados por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de silicona, comprobando que el local
está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los productos.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.11.5. Poliuretano
Tipología y Características
• Peso específico : 0,03 K/dm 3
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
La espuma rígida de poliuretano es el producto de la mezcla de dos componentes: polio e isocianato.
Las características físicas, mecánicas y de reacción al fuego, dependen de la formulación utilizada.
Los dos productos anteriores se suministran en bidones separados, marcados, con fecha de caducidad y acondicionados
para soportar el transporte.
El aplicador utilizará una máquina de proyección adecuada, de acuerdo con las exigencias del producto, precisándose :
• potencia adecuada para controlar la dosificación
• el caudal y la presión (longitud máxima de mangueras).
Las condiciones climáticas tienen una gran importancia sobre la correcta aplicación de la espuma. No debe espumarse
cuando la temperatura del soporte sea inferior a 5 ºC, ya que de otro modo, se incrementa el consumo del producto e
incluso puede haber problemas de adherencia.
La velocidad del viento debe ser inferior a 30 Km. /h salvo que se usen pantallas protectoras.
La humedad relativa ambiente debe ser inferior al 80% HR.
El poliuretano en esta obra se utiliza :
Conforme se especifica en el proyecto de ejecución de la obra :
• Como aislamiento, a base de espuma de poliuretano proyectado in situ.
• Como impermeabilización, a base de poliuretano proyectado in situ.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
207
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los operarios que vayan a trabajar con componentes de poliuretano, deben estar entrenados y conocer las precauciones
que es necesario tener, en particular :
• Todos los trabajadores deben usar anteojos de seguridad y protección adecuada de las vías respiratorias.
• Si los componentes líquidos entran en contacto con los ojos, hay que lavar inmediatamente con grandes
cantidades de agua limpia durante 15 minutos, al menos, para evitar daños en los tejidos oculares. Si un polio o
un isocianato caen en los ojos, hay que aplicar, además, solución de ácido bórico oftálmico. Cualquiera que sea
el caso, es preciso obtener atención médica de inmediato.
• Si se presenta un contacto con la piel, es necesario lavarla y limpiar las áreas afectadas con paños limpios
empapados en alcohol común y lavar con agua y jabón.
• La utilización del poliuretano deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Las condiciones particulares para el almacenamiento se indican en la ficha técnica del fabricante, usualmente el
envase está cerrado herméticamente, debiendo mantenerse entre unas temperaturas de 10ºC a 35ºC.
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La proyección de espuma de poliuretano deberá ser ejecutada por operarios especialistas.
• La espuma deberán extenderse uniformemente y siempre antes de que pase el tiempo máximo de aplicación
especificado por el fabricante.
• La aplicación de la espuma debe realizarse con el equipo adecuado.
• El espesor máximo de una capa será de 15 mm. El número de capas será el necesario para llegar al espesor
requerido. La aplicación de la capa siguiente debe efectuarse una vez alcanzada la espumación total de la
precedente.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los productos a base de poliuretano, los locales de trabajo deberán estar iluminados
adecuadamente.
• Para la aplicación de los productos a base de poliuretanos, los locales de trabajo deberán estar ventilados
adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados y recomendados por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se tomarán las medidas adecuadas para evitar la proyección de partículas de espuma fuera de la zona a
recubrir.
• En el lugar de aplicación se prohibirá fumar y la presencia de llamas y otras posibles causas de inflamación. La
espuma rígida de poliuretano debe protegerse de las fuentes de calor intenso como soldadura, cortadoras o
sopletes, y del calor de ellas transmitido por conducción.
• Los residuos de espuma rígida de poliuretano se deben mantener a un nivel mínimo en el sitio de trabajo, aunque
estos residuos son sólidos estables y, por tanto, están considerados como no tóxicos.
• En caso de derrame accidental de productos líquidos, en particular los isocianatos, se despejará el lugar de las
personas no necesarias, se cubrirá el derrame con arena, tierra, serrín u otro material absorbente apropiado.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• En los incendios en que intervengan cantidades pequeñas de espuma rígida de poliuretano, y donde el origen del
fuego es localizado con facilidad, pueden emplearse eficazmente los materiales comúnmente usados: agua,
dióxido de carbono, espuma o productos secos.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de poliuretano, comprobando que el
local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los productos.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envases
208

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10.11.6. Masillas
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
Las masillas serán imputrescibles e impermeables y compatibles con los materiales de contacto.
Las siliconas en esta obra se utilizan para :
Realización de operaciones diversas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otras las siguientes
:
• Sellado de vidrios
• Sellado de juntas de dilatación y/o movimiento
• Juntas de contracción
• Impermeabilizantes
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de las masillas deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La aplicación de masillas deberá ser ejecutada por operarios cualificados para estas operaciones.
• La aplicación del producto en los elementos deberá realizarse entre los recomendado por el fabricante.
• Las masillas deberán extenderse uniformemente y siempre antes de que pase el tiempo máximo de aplicación
especificado por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto indebido, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.12. Vidrios
10.12.1. Vidrios
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,5 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Láminas
• Peso aproximado del material de obra : K
209
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Para la colocación del vidrio se necesitan elementos auxiliares :
Calzos y perfiles continuos:
Serán de caucho sintético. Dureza Shore igual a sesenta grados (60°). Inalterable a temperaturas entre menos diez y
ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán esencialmente en un período no inferior a
diez (10) años, desde su aplicación.
Masilla:
Será imputrescible e impermeable y compatible con el material de la carpintería, calzos y vidrio. Dureza inferior a la del
vidrio. Elasticidad capaz de absorber deformaciones de un quince por ciento (15%). Inalterable a temperaturas entre
menos diez y mas ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán esencialmente en un
período no inferior a diez (10) años, desde su aplicación.
La utilización del vidrio esta obra se utiliza para :
• Carpinterías en general (puertas y ventanas), conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del vidrio, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que lo manipula.
Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• El vidrio deberá acopiarse en vertical, sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas condiciones
de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo nunca sobre
superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización del vidrio en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención durante el
corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente o al fragmentarse la pieza pueden proyectarse
partículas agresivas. Deberá en tales casos protegerse los ojos.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará por la obra debidamente acopiada, en evitación de caídas accidentales por desplome del
material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
En el desmontaje de piezas :
• En general las piezas defectuosas, rotas, deterioradas, etc. se desmontarán sin trocear los elementos que puedan
producir cortes o lesiones. El troceo de un elemento se realizará por piezas de tamaño manejable por una sola
persona.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todos los vidrios que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular los vidrios, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Se comprobará que el vidrio no estará sometido a esfuerzos producidos por contracciones, dilataciones o
deformaciones del soporte.
• Para garantizar la seguridad, se comprobará que el vidrio queda bien fijado en su emplazamiento.
• Como medida preventiva se evitará que entre en contacto con otros vidrios, metales u hormigón.
210

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se controlará que una vez colocados se pinten para evitar golpes.
• El acristalamiento se realzará con la utilización de masillas. Se controlará que no falte ningún calzo, que sean del
tipo especificado y que los mismos se encuentren correctamente colocados. La masilla no presentará
discontinuidades, agrietamientos o falta de adherencia con los elementos de acristalamiento.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.12.2. Vidrios laminados
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,6 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Láminas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 El vidrio laminar está constituido por dos o más hojas de vidrio estirado o de luna, íntimamente unidas mediante una
película o solución plástica incolora o coloreada. Si rompe por impacto, los fragmentos de vidrio quedan totalmente
adheridos a la película o solución plástica intermedia, sin que se pierda la visión a través del mismo.
Para la colocación del vidrio laminado se necesitan elementos auxiliares :
Calzos y perfiles continuos:
Serán de caucho sintético. Dureza Shore igual a sesenta grados (60°). Inalterable a temperaturas entre menos diez y
ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán esencialmente en un período no inferior a
diez (10) años, desde su aplicación.
Masilla:
Será imputrescible e impermeable y compatible con el material de la carpintería, calzos y vidrio laminado. Dureza inferior
a la del vidrio laminado. Elasticidad capaz de absorber deformaciones de un quince por ciento (15%). Inalterable a
temperaturas entre menos diez y mas ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán
esencialmente en un período no inferior a diez (10) años, desde su aplicación.
La utilización del vidrio laminado esta obra se utiliza para :
• La realización de carpinterías y divisorias, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del vidrio laminado, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que lo
manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• El vidrio laminado deberá acopiarse en vertical, sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización del vidrio laminado en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial atención
durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al fragmentarse la pieza pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en
tales casos protegerse los ojos.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará por la obra debidamente acopiada, en evitación de caídas accidentales por desplome del
material.
211
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
En el desmontaje de piezas :
• En general las piezas defectuosas, rotas, deterioradas, etc. se desmontarán sin trocear los elementos que puedan
producir cortes o lesiones. El troceo de un elemento se realizará por piezas de tamaño manejable por una sola
persona.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todos los vidrios laminados que se comprueben que son defectuosos, serán retiradas y sustituidos por otros
satisfactorios, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular los vidrios laminados, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas
pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Se comprobará que el vidrio laminado no estará sometido a esfuerzos producidos por contracciones, dilataciones
o deformaciones del soporte.
• Para garantizar la seguridad, se comprobará que el vidrio laminado queda bien fijado en su emplazamiento.
• Como medida preventiva se evitará que entre en contacto con otros vidrios laminados, metales u hormigón.
• Se controlará que una vez colocados se pinten para evitar golpes.
• El acristalamiento se realzará con la utilización de masillas. Se controlará que no falte ningún calzo, que sean del
tipo especificado y que los mismos se encuentren correctamente colocados. La masilla no presentará
discontinuidades, agrietamientos o falta de adherencia con los elementos de acristalamiento.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.12.3. Vidrios templados
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,6 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Láminas
• Peso aproximado del material de obra : K
• Volumen aproximado del material de obra : m3 El vidrio templado está constituido una o más hojas de vidrio. Si rompe por impacto, los fragmentos de vidrio quedan
dispersos en un sector determinado y reducido, provocando la perdida de la visión a través del mismo y representando un
riesgo grave para la seguridad.
Para la colocación del vidrio templado se necesitan elementos auxiliares :
Calzos y perfiles continuos:
Serán de caucho sintético. Dureza Shore igual a sesenta grados (60°). Inalterable a temperaturas entre menos diez y
ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán esencialmente en un período no inferior a
diez (10) años, desde su aplicación.
Masilla:
Será imputrescible e impermeable y compatible con el material de la carpintería, calzos y vidrio templado. Dureza inferior
a la del vidrio templado. Elasticidad capaz de absorber deformaciones de un quince por ciento (15%). Inalterable a
temperaturas entre menos diez y mas ochenta grados centígrados (-10 y +80°C). Estas características no variarán
esencialmente en un período no inferior a diez (10) años, desde su aplicación.
La utilización del vidrio templado esta obra se utiliza para :
• La realización de carpinterías y divisorias, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del vidrio templado, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que lo
manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• El vidrio templado deberá acopiarse en vertical, sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
212

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización del vidrio templado puede producir :
• Proyección de partículas: al fragmentarse la pieza pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá en
tales casos protegerse los ojos.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará por la obra debidamente acopiada, en evitación de caídas accidentales por desplome del
material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
En el desmontaje de piezas :
• En general las piezas defectuosas, rotas, deterioradas, etc. se desmontarán sin trocear los elementos que puedan
producir cortes o lesiones. El troceo de un elemento se realizará por piezas de tamaño manejable por una sola
persona.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• Todos los vidrios templados que se comprueben que son defectuosos, serán retiradas y sustituidos por otros
satisfactorios, en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular los vidrios templados, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas
pesadas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes: Cinturones de protección lumbar, guantes y calzado reforzado, así como cremas protectoras
frente a los cementos cola utilizados.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Se comprobará que el vidrio templado no estará sometido a esfuerzos producidos por contracciones, dilataciones
o deformaciones del soporte.
• Para garantizar la seguridad, se comprobará que el vidrio templado queda bien fijado en su emplazamiento.
• Como medida preventiva se evitará que entre en contacto con otros vidrios templados, metales u hormigón.
• Se controlará que una vez colocados se pinten para evitar golpes.
• El acristalamiento se realzará con la utilización de masillas. Se controlará que no falte ningún calzo, que sean del
tipo especificado y que los mismos se encuentren correctamente colocados. La masilla no presentará
discontinuidades, agrietamientos o falta de adherencia con los elementos de acristalamiento.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.13. Carpintería
10.13.1. Aleaciones ligeras
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 2,7 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Perfiles y piezas
• Volumen aproximado del material de obra : m3 Carpintería de aleaciones ligeras :
213
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Cerramiento de huecos verticales en tabiques y exteriores mediante puertas y ventanas de aleación ligera. Se realizará de
acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto.
La carpintería incluye una serie de operaciones en la obra :
Colocación de Patillas y precercos
Los precercos serán metálicos forrados y vendrán de fábrica montados.
Colocación de Tapajuntas
Los tapajuntas serán de igual calidad al resto de la carpintería.
Ensamblaje y Uniones
Las uniones se harán por medio de ensambles y herrajes.
Colocación de hojas
Transporte, manipulación y puesta en obra de las hojas de las puertas y ventanas, con sus respectivos herrajes
(bisagras, cerrajería, etc.).
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a la cerrajería (pomos, bisagras, mirillas, pasadores de seguridad, etc.) :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a los perfiles de aluminio y la carpintería:
• La utilización de las piezas de aleación ligeras, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el
personal que las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de las hojas de puertas y ventanas puede implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá
proveerse a los operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad,
Barandillas) y/o de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
• Las piezas, hojas y demás deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de la carpintería ligera en la obra implica la necesidad de cortar perfilería. Se mostrará especial
atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
Los materiales cumplirán las condiciones especificadas en el proyecto.
Los cercos vendrán de fábrica con escuadras para mantener sus aplomos y niveles y una protección superficial para su
conservación durante el almacenamiento y puesta en obra. No deberá sobrecargarse estos sin comprobar su capacidad
portante.
214

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las riostras y escuadras se desmontarán una vez endurecido el mortero y cuando se compruebe la estabilidad y
resistencia del mismo.
De carácter general :
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Las uniones entre perfiles se harán a inglete por medio de escuadras interiores unidas a los perfiles por tornillos,
remaches o ensamble a presión.
• El sellado será adecuado y según las especificaciones del fabricante.
• Se suministran como unidades preparadas para su colocación en obra con todos los accesorios necesarios; no
requieren acabados de pintura u otras protecciones. Deberán seguirse atentamente las instrucciones y
recomendaciones del fabricante.
• Antes de manipular las piezas de aluminio, hojas y ventanas, los trabajadores habrán sido instruidos en la
manipulación de cargas pesadas.
• Deberán conocerse los riesgos propios de las herramientas manuales: Destornillador, martillo, alicates, etc., y
tener presente las medidas preventivas frente a cada una de ellas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
En la colocación de "puertas de paso ciegas" :
Las hojas interiores de paso irán enrasadas a dos caras con canteado en sus laterales, llevando un bastidor perimetral y
otro en el centro, cerradura y tirador, si lo llevase.
En puertas de paso se utilizarán cierres por resbalón con pomo para su accionamiento. En baños y aseos llevarán una
condena con su manilla correspondiente.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción de la condena, por lo que las operaciones de
puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte por obra, colocación y al ajustado de la condena.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "puertas de paso vidrieras" :
Las hojas interiores previstas para acristalar llevarán un hueco practicado, canteándose interiormente con el entalle
necesario para el acristalamiento y enjunquillado.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción de la vidriera.
La colocación de la vidriera deberá realizarse mediante el uso de guantes que impidan el corte.
Deberá seguirse para la colocación de los cristales las prescripciones establecidas y desarrolladas en la ficha técnica
correspondiente a "Vidrios" de esta misma Memoria de Seguridad.
Es conveniente que la manipulación de las hojas se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "capialzados" :
Las uniones entre perfiles se harán por medio de ensambles y herrajes que aseguren su rigidez.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) o en su defecto los
epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "persianas y complementos" :
En las persianas enrollables la unión entre lamas se hará por medio de ganchos o flejes protegidos contra la corrosión,
formando cadenas verticales o por ensamblaje continuo de las lamas.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) durante la colocación
de las persianas o en su defecto los epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "carpintería exterior" :
La colocación de carpinterías en los cerramientos de huecos rectangulares de fachadas con ventanas y puertas de
balconeras deberá realizarse garantizando la seguridad de los trabajadores, en especial las caídas a distinto nivel. Para
ello se utilizarán protecciones colectivas (redes de seguridad) y epis (arnés de seguridad).
Pueden sobrevenir esfuerzos por posturas inadecuadas o forzadas al elevar cargas pesadas, por lo que se deberán
realizar los trabajos al menos por dos personas.
Los vidrios se fijarán, con masillas poliméricas elastoplásticas, con sellado adicional de caucho de silicona (SL) o también
con bandas de espuma semirrígida de polietileno (PE). Los vidrios y lunas se fijarán por "Acristalado seco" con perfiles de
215
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
junta de policloropreno (CR) o de caucho etileno-propileno-dieno, debidamente tenso. Para tales operaciones deberán
seguirse las instrucciones y recomendaciones del fabricante.
Deberá seguirse para la colocación de los cristales las prescripciones establecidas y desarrolladas en la ficha técnica
correspondiente a "Vidrios" de esta misma Memoria de Seguridad.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.13.2. Maderas
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,7 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Perfiles y piezas
• Volumen aproximado del material de obra : m3 El tipo de madera así como su acabado será el determinado en el Proyecto de ejecución.
Las maderas utilizadas en la carpintería estarán exentas de alabeos, fisuras y abolladuras, no presentará ataques de
hongos ni de insectos y la desviación máxima de sus fibras respecto al eje será menor de 1/16.
Carpintería de madera :
Cerramiento de huecos verticales en tabiques y exteriores mediante puertas y ventanas de madera. Se realizará de
acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto.
La carpintería incluye una serie de operaciones en la obra :
Colocación de Patillas y precercos
Los precercos serán de madera y vendrán de fábrica montados. Las patillas serán de hierro galvanizado.
Colocación de Tapajuntas
Los tapajuntas serán de igual calidad al resto de la carpintería, cortándose sus uniones a inglete.
Ensamblaje y Uniones
Las uniones se harán por medio de ensambles, clavazón y mediante el encolado.
Colocación de hojas
Transporte, manipulación y puesta en obra de las hojas de las puertas y ventanas, con sus respectivos herrajes
(bisagras, cerrajería, etc.).
Acabados
La carpintería podrá ser barnizada o pintada.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Respecto a los adhesivos, pegamentos y colas utilizados en su unión y adherencia :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a la cerrajería (pomos, bisagras, mirillas, pasadores de seguridad, etc.) :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Respecto a las piezas de madera:
• La utilización de las piezas de madera, su traslado y puesta en obra requiere de esfuerzos para el personal que
las manipula. Deberá por lo tanto instruirse sobre el manejo y elevación manual de cargas pesadas.
• Así mismo se deberá proveer de los EPIS apropiados para evitar lesiones lumbares.
• La disposición de las hojas de puertas y ventanas puede implicar el riesgo de caídas a distinto nivel. Deberá
proveerse a los operarios de protecciones colectivas que impidan la caída de los mismos (Redes de seguridad,
Barandillas) y/o de los epis necesarios para impedir la caída (arnés de seguridad, calzado antideslizante).
• Deberán utilizarse medios auxiliares autorizados previamente por el Coordinador de seguridad. No podrán
utilizarse escaleras, andamios, plataformas y demás medios que previamente no hayan sido autorizados por el
coordinador de seguridad.
• Las piezas, hojas y demás deberán acopiarse sobre bases estables, sólidas y resistentes, con las debidas
condiciones de seguridad y estabilidad, para evitar caídas por desplome del material acopiado. No acopiarlo
nunca sobre superficies inclinadas o resbaladizas.
• La utilización de la carpintería de maderas en la obra implica la necesidad de cortar piezas. Se mostrará especial
atención durante el corte de las mismas ya que puede producir :
• Proyección de partículas: al cortarse indebidamente pueden proyectarse partículas agresivas. Deberá
en tales casos protegerse los ojos.
216

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Generación de polvo: Deberá protegerse las vías respiratorias de la posible inhalación de polvo,
además de los ojos. En tales casos se deberán seguir atentamente las instrucciones, medidas preventivas y
normas de actuación para manipular dicha maquinaria, y que se indican en esta misma memoria de seguridad y
salud.
• Cortes: Durante la manipulación del material cortado, deberá utilizarse protectores en las manos.
• Sobreesfuerzos: Al tener que desplazar las piezas por la obra, deberá instruirse a los operarios sobre
la manipulación correcta de cargas manuales.
• Posturas inadecuadas: Al permanecer durante largo tiempo en posturas molestas, deberá informarse a
los operarios de las posturas correctas de trabajo.
• La utilización maderas requiere en múltiples ocasiones la clavazón de las piezas. Deberá en tales casos tomarse
las siguientes medidas preventivas :
• No se deberán clavar los clavos utilizando herramientas inadecuadas. deberá utilizarse siempre un
martillo.
• Los clavos deberán depositarse en contenedores, evitando que estos queden fuera de los mismos.
• La extracción de los clavos defectuosos deberá hacerse utilizando herramientas adecuadas: Alicates,
Tenazas y/o martillo extractor. Nunca deberá emplearse herramientas no adecuadas ni mucho menos
extraerse directamente con la mano.
• Los clavos defectuosos, doblados o deteriorados deberán acopiarse y recogerse en contenedores
destinados a tal fin. No deberán en ningún caso abandonarse al azar.
Respecto a los barnices, lacas, pinturas y disolventes utilizados :
Deberán seguirse las indicaciones establecidas en las respectivas fichas técnicas de esta Memoria de Seguridad.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del material de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos materiales que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos
ensayos.
• El embalaje de las piezas deberá venir con marca y dirección del fabricante.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de almacenamiento en la obra a su lugar de utilización debidamente acopiado, en
evitación de caídas accidentales por desplome del material.
• El transporte se realizará no rebasando nunca las cargas máximas de la máquina de elevación y otros medio de
trasporte utilizados.
• Se prestará especial atención al lugar de destino, analizando convenientemente si las cargas a depositar en el
mismo por acopio del material pueden ser soportadas con las debidas garantías de seguridad.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
Los materiales cumplirán las condiciones especificadas en el proyecto.
Los cercos vendrán de fábrica con rastreles, rigidizadores y escuadras para mantener sus aplomos y niveles y una
protección superficial para su conservación durante el almacenamiento y puesta en obra. No deberá sobrecargarse estos
sin comprobar su capacidad portante.
Las riostras y escuadras se desmontarán una vez endurecido el mortero y cuando se compruebe la estabilidad y
resistencia del mismo.
De carácter general :
• Todas las piezas que se comprueben que son defectuosas, serán retiradas y sustituidos por otras satisfactorias,
en evitación de riesgos durante su manipulación, almacenaje y puesta en obra.
• Antes de manipular las maderas, los trabajadores habrán sido instruidos en la manipulación de cargas pesadas.
• Deberán conocerse los riesgos propios de la pequeña maquinaria a utilizar: Cepilladora, Lijadora, Taladradoras,
etc. y tener presente las medidas preventivas frente a cada una de ellas.
• Deberán conocerse los riesgos propios de las herramientas manuales: Destornillador, martillo, alicates, etc., y
tener presente las medidas preventivas frente a cada una de ellas.
• Se deberán tomar las medidas adecuadas para garantizar que los operarios disponen de los EPIS
correspondientes.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Deberá evitar que se acopie el material en las proximidades de depósitos de gasoil o gasolina, para evitar en
caso de incendio la propagación del fuego.
• Se dispondrá de un extintor en las inmediaciones del tajo con objeto de proceder a la extinción rápida de un
incendio que pudiese provocarse.
• Se prohibirá fumar y encender fuego en el tajo, para evitar incendios por la emanación de vapores de los
productos adhesivos o por el acopio del material.
En la colocación de las puertas de entrada :
217
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
La puerta de entrada a vivienda deberá llevar en su parte inferior y superior un precerco y un cabecero, sus laterales
albergan los mecanismos de cerradura, pomo y exteriormente mediante llavín, además en estas puertas se fijará un
tirador y una mirilla óptica. Todos los componentes deberán venir montados de fábrica, por lo que las operaciones de
puesta en obra se reducen exclusivamente a los sobreesfuerzos realizados en su colocación.
Al ser puertas blindadas y por lo tanto pesadas, su manipulación deberá realizarse al menos por dos operarios.
En la colocación de "puertas de paso ciegas" :
Las hojas interiores de paso irán enrasadas a dos caras con canteado en sus laterales, llevando un bastidor perimetral y
otro en el centro, cerradura y tirador, si lo llevase.
En puertas de paso se utilizarán cierres por resbalón con pomo para su accionamiento. En baños y aseos llevarán una
condena con su manilla correspondiente.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción de la condena, por lo que las operaciones de
puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte por obra, colocación y al ajustado de la condena.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "puertas de paso vidrieras" :
Las hojas interiores previstas para acristalar llevarán un hueco practicado, canteándose interiormente con el entalle
necesario para el acristalamiento y enjunquillado.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción de la vidriera.
La colocación de la vidriera deberá realizarse mediante el uso de guantes que impidan el corte.
Deberá seguirse para la colocación de los cristales las prescripciones establecidas y desarrolladas en la ficha técnica
correspondiente a "Vidrios" de esta misma Memoria de Seguridad.
Es conveniente que la manipulación de las hojas se realice al menos por dos operarios.
En la colocación de "capialzados" :
Las uniones entre perfiles se harán por medio de ensambles y colas que aseguren su rigidez. Se utilizarán colas según
indica la Norma UNE.
Todas las caras de la carpintería quedarán correctamente cepilladas, enrasadas y sin marcas de cortes.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) o en su defecto los
epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "persianas y complementos" :
En las persianas enrollables la unión entre lamas se hará por medio de ganchos o flejes, de acero galvanizado o protegido
contra la corrosión, formando cadenas verticales o por ensamblaje continuo de las lamas.
Todos los componentes deberán venir montados de fábrica a excepción del montaje de las persianas, por lo que las
operaciones de puesta en obra se reducen exclusivamente a su transporte y colocación.
Deberán utilizarse protecciones colectivas que impidan la caída de los operarios (redes de recogida) durante la colocación
de las persianas o en su defecto los epis (arnés de seguridad) que garanticen la seguridad de los operarios.
No se utilizarán medios auxiliares que no estén autorizados por el Coordinador de Seguridad.
Es conveniente que su manipulación se realice al menos por dos trabajadores.
En la colocación de "carpintería exterior" :
La colocación de carpinterías en los cerramientos de huecos rectangulares de fachadas con ventanas y puertas de
balconeras deberá realizarse garantizando la seguridad de los trabajadores, en especial las caídas a distinto nivel. Para
ello se utilizarán protecciones colectivas (redes de seguridad) y epis (arnés de seguridad).
Pueden sobrevenir esfuerzos por posturas inadecuadas o forzadas al elevar cargas pesadas, por lo que se deberán
realizar los trabajos al menos por dos personas.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Paletizado
10.14. Termoacústicos
10.14.1. Corchos
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
218

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Formas disponibles en obra : láminas
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los corchos en esta obra se utilizan para :
Revestimiento interior de determinadas estancias, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del corcho no representa por si mismo ningún riesgo, pero si lo representa el adhesivo empleado
para la fijación y puesta del mismo.
• La utilización de los adhesivos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante del adhesivo relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de la utilización del adhesivo será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La colocación del corcho se realizará previa aplicación del adhesivo en su soporte extendiéndolo uniformemente
y antes de que pase un tiempo mínimo de tres minutos y un máximo de cinco, para evitar que se despegue el
corcho. Los riesgos dependerán prácticamente del adhesivo utilizado.
• La aplicación de adhesivos deberá ser ejecutado por operarios especialistas o expresamente cualificados por el
fabricante.
• El adhesivo a emplear en la unión deberán ser suministrados o recomendado en su caso por el fabricante de
corcho, para que sea compatibles.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante del adhesivo.
• El adhesivo se aplicará en la forma y cantidad indicados por el fabricante del mismo.
• Los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente para facilitar la aplicación correcta del adhesivo.
• Los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados
y recomendados por el fabricante del adhesivo.
• Se procurará en todo momento que los recipientes de adhesivo y el corcho estén alejados de cualquier foco de
calor, fuego o chispa que pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación del adhesivo. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio del corcho y de los adhesivos empleados, comprobando que el
local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización del adhesivo.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto del adhesivo, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto con los adhesivos, deberá someterse a examen médico lo
antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envasado
10.14.2. Fibras de vidrio
Tipología y Características
• Peso específico : 0,1 K/dm 3
• Formas disponibles en obra : Paneles y láminas
FICHA TÉCNICA
219
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Las mantas o fieltros (fibra de vidrio aglomerada con o sin revestimiento y presentada en rollos) son de los tipos :
• Fieltro FVM-1, UNE 92-102.
• Fieltro FVM-2, UNE 92-102.
Los paneles rígidos y semirígidos (fibra de vidrio aglomerada con o sin revestimiento y presentada en paralelepípedos
rectangulares) son de los tipos :
• Panel FVM-1, UNE 92-102.
• Panel FVM-2, UNE 92-102.
• Panel FVM-3, UNE 92-102.
• Panel FVM-4, UNE 92-102.
• Panel FVM-5, UNE 92-102.
La fibra de vidrio en esta obra se utilizan para :
• Paneles, mantas y fieltros de aislamiento de determinadas estancias, conforme se especifica en el proyecto de
ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de la fibra de vidrio puede provocar diversas patologías :
• Alergias respiratorias
• Alergias cutáneas
• Irritación de las vías respiratorias
• Irritaciones en la piel
• Los trabajadores deberán ser informados con anterioridad del inicio de los trabajos de estas patologías, con
objeto de evitar daños mayores.
• Deberán ser manipuladas, colocadas y puestas en obra por personal autorizado, al que debidamente se le habrá
instruido sobre los riesgos y dotados de los epis correspondientes : Máscara respiratoria, gafas y guantes.
• La utilización de la fibra de vidrio deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante del material relativas a su utilización, modo de empleo,
forma de corte y acopio.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
• Se señalizará convenientemente la zona de acopio, para evitar entrar en contacto personal no autorizado con
las mismas.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La colocación de la fibra de vidrio se realizará por operarios especialistas o expresamente cualificados por el
fabricante.
• El adhesivo, pegamentos, bandas adhesivas y demás productos a emplear en la unión deberán ser suministrados
o recomendado en su caso por el fabricante, para que sea compatibles.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante del adhesivo.
• Los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente para facilitar la manipulación correcta.
• Los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados
y recomendados por el fabricante.
• Los acopios de materiales se realizarán teniendo en cuenta su inmediata utilización, tomando la precaución de
colocarlos sobre elementos planos a manera de durmientes para así repartir la carga sobre los tableros del
tejado, situándolos lo más cerca de las vigas del último forjado.
• Los trabajos en la cubierta se suspenderán siempre que se presenten vientos fuertes (superiores a 50 km/h) que
comprometan la estabilidad de los operarios y puedan desplazar los materiales, así como cuando se produzcan
heladas, nevadas y lluvias que hagan deslizantes las superficies del tejado.
• Se procurará en todo momento que las láminas de fibra estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa
que pueda provocar un accidente.
220

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se prohibirá soldar en los alrededores del tajo. Para ello deberá señalizarse convenientemente la zona de
seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de la fibra de vidrio, comprobando que el local está bien
ventilado y su temperatura es la adecuada.
• En las irritaciones de la piel, vías respiratorias y ojos causadas por contacto con la fibra, deberá someterse a
examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: paletizado
10.14.3. Lanas minerales
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Peso específico : 0,2 K/dm 3
• Formas disponibles en obra : Paneles y láminas
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
La lana mineral en esta obra se utilizan para :
• Aislamiento de determinadas estancias y zonas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de la lana mineral puede provocar diversas patologías :
• Alergias respiratorias y cutáneas
• Irritación de las vías respiratorias y de la piel
• Los trabajadores deberán ser informados con anterioridad del inicio de los trabajos de estos riesgos derivados de
su manipulación, con objeto de evitar daños mayores.
• Deberán ser manipuladas, colocadas y puestas en obra por personal cualificado, al que debidamente se le habrá
instruido sobre los riesgos y dotados de los epis correspondientes.
• La utilización de la lana mineral deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante del material relativas a su utilización, modo de empleo,
forma de corte y acopio.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La colocación de la lana mineral se realizará por operarios cualificados por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente para facilitar la manipulación correcta.
• Los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados
y recomendados por el fabricante.
• Los acopios de materiales se realizarán teniendo en cuenta su inmediata utilización, tomando la precaución de
colocarlos sobre elementos planos a manera de durmientes para así repartir la carga sobre los tableros del
tejado, situándolos lo más cerca de las vigas del último forjado.
• Los trabajos en la cubierta se suspenderán siempre que se presenten vientos fuertes (superiores a 50 km/h) que
comprometan la estabilidad de los operarios y puedan desplazar los materiales, así como cuando se produzcan
heladas, nevadas y lluvias que hagan deslizantes las superficies del tejado.
• Se prohibirá soldar en los alrededores del tajo. Para ello deberá señalizarse convenientemente la zona de
seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de la lana mineral, comprobando que el local está bien
221
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ventilado.
• En las irritaciones de la piel, vías respiratorias y ojos causadas por contacto con la lana, deberá someterse a
examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: A montón
10.14.4. Minerales expandidos
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Peso específico : 0,1 K/dm 3
• Formas disponibles en obra : Imprimaciones
• Volumen aproximado del material de obra : m 3
Los productos minerales expandidos en esta obra se utilizan como :
• Aislamiento Impermeabilizante mineralizador, conforme se especifica en el proyecto de ejecución.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización de los productos minerales expandidos pueden provocar diversas patologías :
• Alergias respiratorias y cutáneas
• Irritación de las vías respiratorias y de la piel
• Los trabajadores deberán ser informados con anterioridad del inicio de los trabajos de estos riesgos derivados de
su manipulación, con objeto de evitar daños mayores.
• Deberán ser manipuladas, colocadas y puestas en obra por personal cualificado, al que debidamente se le habrá
instruido sobre los riesgos y dotados de los epis correspondientes.
• La utilización de los productos minerales expandidos deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas
prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante del material relativas a su utilización, modo de empleo,
forma de utilización y acopio.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del adhesivo de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La colocación de los productos minerales expandidos se realizará por operarios cualificados por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Los locales de trabajo deberán estar iluminados adecuadamente para facilitar la manipulación correcta.
• Los locales de trabajo deberán estar ventilados adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados
y recomendados por el fabricante.
• Los acopios de los materiales se realizarán teniendo en cuenta su inmediata utilización.
• Los trabajos en la cubierta se suspenderán siempre que se presenten vientos fuertes (superiores a 50 Km. /h)
que comprometan la estabilidad de los operarios y puedan desplazar los materiales, así como cuando se
produzcan heladas, nevadas y lluvias que hagan deslizantes las superficies del tejado.
• Se prohibirá soldar en los alrededores del tajo. Para ello deberá señalizarse convenientemente la zona de
seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos minerales expandidos, comprobando que el
local está bien ventilado.
• En las irritaciones de la piel, vías respiratorias y ojos causadas por contacto con los minerales expandidos,
deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
222

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: A montón
10.14.5. Poliestireno
Tipología y Características
FICHA TÉCNICA
• Formas disponibles en obra : Placas y piezas moldeadas
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
Paneles y otras piezas obtenidas por mecanizado o moldeo de poliestireno expandido (EPS) utilizables con funciones de
aligeramiento y/o aislante térmico, juntas de movimiento, etc.
El poliestireno en esta obra se utilizan para :
Realización de operaciones diversas, conforme se especifica en el proyecto de ejecución, siendo entre otras las siguientes
:
• Aislamiento térmico
• Juntas de movimiento
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• La utilización del poliestireno deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• El uso del poliestireno deberá ser ejecutada por operarios especialistas o cualificados para ello.
• La aplicación del producto en los elementos y situaciones deberán ser los recomendado por el fabricante.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Se procurará en todo momento que los elementos de poliestireno estén alejados de cualquier foco de calor, fuego
o chispa que pueda provocar un accidente.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de poliestireno, comprobando que el
local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Su manipulación, corte, unión y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor,
reglas usuales de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio:
10.14.6. Poliuretano
FICHA TÉCNICA
223
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Tipología y Características
• Peso específico : 0,03 K/dm 3
• Formas disponibles en obra : Envases
• Volumen aproximado del producto en la obra : m 3
La espuma rígida de poliuretano es el producto de la mezcla de dos componentes: polio e isocianato.
Las características físicas, mecánicas y de reacción al fuego, dependen de la formulación utilizada.
Los dos productos anteriores se suministran en bidones separados, marcados, con fecha de caducidad y acondicionados
para soportar el transporte.
El aplicador utilizará una máquina de proyección adecuada, de acuerdo con las exigencias del producto, precisándose :
• potencia adecuada para controlar la dosificación
• el caudal y la presión (longitud máxima de mangueras).
Las condiciones climáticas tienen una gran importancia sobre la correcta aplicación de la espuma. No debe espumarse
cuando la temperatura del soporte sea inferior a 5 ºC, ya que de otro modo, se incrementa el consumo del producto e
incluso puede haber problemas de adherencia.
La velocidad del viento debe ser inferior a 30 Km. /h salvo que se usen pantallas protectoras.
La humedad relativa ambiente debe ser inferior al 80% HR.
El poliuretano en esta obra se utiliza :
Conforme se especifica en el proyecto de ejecución de la obra :
• Como aislamiento, a base de espuma de poliuretano proyectado in situ.
• Como impermeabilización, a base de poliuretano proyectado in situ.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
Los operarios que vayan a trabajar con componentes de poliuretano, deben estar entrenados y conocer las precauciones
que es necesario tener, en particular :
• Todos los trabajadores deben usar anteojos de seguridad y protección adecuada de las vías respiratorias.
• Si los componentes líquidos entran en contacto con los ojos, hay que lavar inmediatamente con grandes
cantidades de agua limpia durante 15 minutos, al menos, para evitar daños en los tejidos oculares. Si un polio o
un isocianato caen en los ojos, hay que aplicar, además, solución de ácido bórico oftálmico. Cualquiera que sea
el caso, es preciso obtener atención médica de inmediato.
• Si se presenta un contacto con la piel, es necesario lavarla y limpiar las áreas afectadas con paños limpios
empapados en alcohol común y lavar con agua y jabón.
• La utilización del poliuretano deberá hacerse siguiendo las reglas usuales de buenas prácticas.
• Deberán seguirse las recomendaciones del fabricante relativas a su utilización y acopio.
• En términos generales, la información relacionada con los riesgos derivados de su utilización será la
correspondiente a la "Ficha de datos de Seguridad" exigida por la normativa sobre clasificación, envasado y
etiquetado de productos, y que se incluye con el mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su recepción en obra que
garanticen la calidad del producto de acuerdo con las especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos
a aquellos que posean sellos de calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de estos ensayos.
Durante su transporte por la obra:
• Las condiciones particulares para el almacenamiento se indican en la ficha técnica del fabricante, usualmente el
envase está cerrado herméticamente, debiendo mantenerse entre unas temperaturas de 10ºC a 35ºC.
• Se transportará desde su lugar de acopio y almacenamiento en la obra a su lugar de utilización se realizará en
contenedores y bateas debidamente acopiados.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• La proyección de espuma de poliuretano deberá ser ejecutada por operarios especialistas.
• La espuma deberán extenderse uniformemente y siempre antes de que pase el tiempo máximo de aplicación
especificado por el fabricante.
• La aplicación de la espuma debe realizarse con el equipo adecuado.
• El espesor máximo de una capa será de 15 mm. El número de capas será el necesario para llegar al espesor
requerido. La aplicación de la capa siguiente debe efectuarse una vez alcanzada la espumación total de la
precedente.
• La ejecución se realizará de acuerdo con las especificaciones contenidas en el Proyecto o en su defecto con
arreglo a las instrucciones del fabricante.
• Para la aplicación de los productos a base de poliuretano, los locales de trabajo deberán estar iluminados
adecuadamente.
224

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Para la aplicación de los productos a base de poliuretanos, los locales de trabajo deberán estar ventilados
adecuadamente, empleándose las mascarillas y epis apropiados y recomendados por el fabricante.
• Se procurará en todo momento que los recipientes estén alejados de cualquier foco de calor, fuego o chispa que
pueda provocar un accidente.
• Se tomarán las medidas adecuadas para evitar la proyección de partículas de espuma fuera de la zona a
recubrir.
• En el lugar de aplicación se prohibirá fumar y la presencia de llamas y otras posibles causas de inflamación. La
espuma rígida de poliuretano debe protegerse de las fuentes de calor intenso como soldadura, cortadoras o
sopletes, y del calor de ellas transmitido por conducción.
• Los residuos de espuma rígida de poliuretano se deben mantener a un nivel mínimo en el sitio de trabajo, aunque
estos residuos son sólidos estables y, por tanto, están considerados como no tóxicos.
• En caso de derrame accidental de productos líquidos, en particular los isocianatos, se despejará el lugar de las
personas no necesarias, se cubrirá el derrame con arena, tierra, serrín u otro material absorbente apropiado.
• Se prohibirá soldar en los alrededores de la aplicación de los productos. Para ello deberá señalizarse
convenientemente la zona de seguridad.
• En los incendios en que intervengan cantidades pequeñas de espuma rígida de poliuretano, y donde el origen del
fuego es localizado con facilidad, pueden emplearse eficazmente los materiales comúnmente usados: agua,
dióxido de carbono, espuma o productos secos.
• Se prestará especial atención al lugar de acopio de los productos a base de poliuretano, comprobando que el
local está bien ventilado y su temperatura es la adecuada.
• Deberán tomarse precauciones para evitar atmósferas inflamables por la volatilización de los productos.
• Los operarios deberá protegerse convenientemente del contacto, mediante el uso de guantes.
• En las irritaciones de la piel causadas por contacto, deberá someterse a examen médico lo antes posible.
• Su manipulación y forma de empleo estará de acuerdo con las recomendaciones del proveedor, reglas usuales
de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
• Lugar de almacenaje: Según los planos
• Tipo de Acopio: Envases
10.15. Combustibles
10.15.1. Gasóleo
FICHA TÉCNICA
Tipología y Características
• Peso específico : 0,75 K/dm3 • Formas disponibles en obra : Perfiles y piezas
• Volumen aproximado del material de obra : m3 El Gasóleo en esta obra se utilizara:
• Como combustible para alimentar la diversa maquinaria.
Información relacionada con los riesgos derivados de su utilización
• El riesgo principal por la manipulación de gasóleo es el de la producción de un incendio o intoxicación por la
inhalación de los vapores desprendidos del mismo.
Medidas preventivas a adoptar
En la recepción de este material :
• La Dirección técnica de la obra comprobara que el transporte de gasóleo esta amparado por la documentación
exigida por los reglamentos aplicables al medio de transporte utilizado y por la que, se exija por la reglamentación
competente, para permitir su circulación. Dicha documentación acompañara a la expedición en todo su recorrido.
• La Dirección Técnica de esta obra exigirá que una vez se reciba en obra se acopie adecuadamente, realizando el
trasvase de la cuba que lo transporte al deposito de obra con las mayores medidas de seguridad.
Durante su transporte:
• El vehículo que traslada el gasóleo a obra estará señalizado expresamente de forma que se conozca en todo
momento su identificación.
• Se procurara que no haya más transporte en obra del gasóleo que el derivado de de la descarga del mismo a su
llegada.
• Cuando alguna de la maquinaria necesite ser suministrada de gasóleo será esta la que se aproxime al deposito y
se llenara directamente de este.
• Estará prohibido realizar por la noche operaciones de carga, descarga y manipulaciones complementarias, salvo
que haya iluminación suficiente.
• Cuando se realicen operaciones de carga y descarga de gasóleo, el vehículo estará apagado en todo momento.
225
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Existirá una persona responsable del suministro de gasóleo a la distinta maquinaria.
• Se dispondrá de extintores adecuados para este tipo de materiales.
Aspectos preventivos en su manipulación y almacenaje
• El trabajador que tenga que manipular gasóleo deberá tener la formación adecuada.
• El gasóleo se acopiara en obra en depósitos de plástico reforzados, por estructuras metálicas, estarán situados
en lugares en los que se prevea que puedan tener una máxima permanencia, a su vez se mantendrán alejados
de zonas de vestuarios, comedores, etc.
• Estará prohibido encender fuego, ni almacenar materias combustibles o fácilmente inflamables, en las
proximidades del depósito.
• Queda terminantemente prohibido fumar, portar cerillas o cualquier otro dispositivo productor de llamas, durante
las operaciones de trasvase de gasóleo, así como en las proximidades del depósito destinado a su acopio.
• Ante tormenta eléctrica o su inminencia, los trabajadores se mantendrán alejados de los depósitos de gasóleo.
• No se permitirá ningún tipo de explosivos en los lugares donde haya almacenado gasóleo.
• La zona del deposito de gasóleo deberá estar definida y señalizada, no permitiéndose permanecer o circular a
nadie por ella si autorización en especial vehículos a nos ser que vayan a repostar.
• Lugar de almacenaje: Según planos
• Tipo de Acopio: En deposito de plástico.
226

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
11. Previsiones e informaciones para trabajos
posteriores
11.1. Medidas preventivas y de protección
11.1.1. Objeto
• El Real Decreto 555/86 y su modificación parcial mediante el Real Decreto 84/90, ambos
derogados, indicaban que se debían contemplar en el Estudio de Seguridad e Higiene, entre
otros aspectos de la seguridad, los sistemas técnicos adecuados para poderse efectuar en su
día, en las debidas condiciones de seguridad e higiene, los trabajos de reparación, conservación
y mantenimiento, que deberán acomodarse a las prescripciones contenidas en el proyecto de
ejecución.
• Posteriormente, ambos Reales Decretos fueron derogados expresamente por el actual vigente
Real Decreto 1627/97, que entre otras novedades incorpora, además de la obligatoriedad de
redacción del ahora llamado Estudio de Seguridad y Salud, en determinados supuestos la
redacción de un Estudio Básico de Seguridad y Salud, de menor contenido.
• En este último Real Decreto, se modifica el texto del apartado referente a las condiciones de
seguridad y salud para la realización de los trabajos posteriores, indicándose que, en todo caso,
se contemplarán también las previsiones e informaciones útiles para efectuar, en su día, en las
debidas condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores, refiriéndose tanto
al Estudio, artículo 5.6., Como al Estudio Básico, artículo 6.3.
• Es de destacar que, mientras en los dos primeros Reales Decretos (ahora derogados) se
entendía que se referían al tratamiento de trabajos, riesgos y medidas preventivas que se
deberían aplicar en el momento de su futura realización, con la redacción contenida en el nuevo
Real Decreto se debe entender que es preciso definir las previsiones y las informaciones útiles,
teniendo en cuenta que parte de ellas se deben realizar durante la ejecución de la obra, las
previsiones, y facilitar como máximo a su finalización, las informaciones.
• Hay que tener en cuenta que las previsiones técnicas deberán ser recogidas en el proyecto de
ejecución de la obra, por lo que es recomendable la colaboración tanto con el proyectista, cuando
es distinto el autor del Estudio, o Estudio Básico, como en el promotor, para su definición e
inclusión en dicho proyecto, adoptando las soluciones constructivas más adecuadas a las citadas
previsiones.
• Para facilitar el cumplimiento de este artículo del Real Decreto 1627/97, se redacta a
continuación una guía orientativa, con un contenido muy amplio, pero no exhaustivo ni
excluyente, y ajustada por el autor de esta Memoria de Seguridad, a las características de la obra
objeto.
Previsiones e informaciones útiles para los previsibles trabajos posteriores : Guía Orientativa
• Todos los edificios deben someterse con carácter obligatorio, desde su entrega por el promotor,
a un adecuado sistema de uso y mantenimiento. Así se desprende de lo dispuesto en la Ley de
Ordenación de la Edificación, en el artículo 16, en la que aparece por primera vez, como agente
de la deificación 'los propietarios y usuarios' cuya principal obligación es la de 'conservar en buen
estado la deificación mediante un adecuado uso y mantenimiento', y en el artículo 3 en que se
dice que 'los edificios deben proyectarse, construirse, mantenerse y conservarse de tal forma que
se satisfagan los requisitos básicos de funcionalidad, seguridad y habitabilidad.'
• También otras disposiciones de las diferentes Comunidades Autónomas indican en términos
parecidos, que los edificios deben conservarse en perfecto estado de habitabilidad o explotación.
• Las normas e instrucciones para el uso y mantenimiento, según la normativa actual, deberán
formar parte del Libro del Edificio.
• Los trabajos necesarios para el adecuado uso y mantenimiento de un edificio, lo que constituye
los previsibles trabajos posteriores, deberán cumplir los siguientes requisitos básicos:
227
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1. - Programación periódica adecuada, en función de cada uno de los elementos a mantener.
2. - Eficacia, mediante una correcta ejecución de los trabajos.
3. - Seguridad y Salud, aplicada a su implantación y realización.
• En relación con este último punto y en cumplimiento del Real Decreto 1627/97, se describen a
continuación las previsiones e informaciones útiles para efectuar en su día, en las debidas
condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores, mediante el desarrollo de
los siguientes puntos:
1. - Relación de previsibles trabajos posteriores.
2. - Riesgos laborales que pueden aparecer.
3. - Previsiones técnicas para su control y reducción.
4.- Informaciones útiles para los usuarios.
1.- Relación de previsibles trabajos posteriores.
• Limpieza y reparación del saneamiento, tuberías, arquetas, pozos y galerías.
• Limpieza y mantenimiento de fachadas exteriores e interiores, principalmente sus elementos
singulares, cornisas, bandejas de balcón, barandillas, impostas, chapados de piedra natural,
persianas enrollables o de otro sistema, etc.
• Limpieza y mantenimiento de fachadas de muro-cortina.
• Trabajos de mantenimiento sobre fachadas con marquesinas.
• Limpieza y mantenimiento de cubiertas inclinadas, filtraciones de agua, tejas, limas, canalones,
bajantes, antenas de T.V., pararrayos, claraboyas, chimeneas, etc.
• Limpieza y mantenimiento de cubiertas planas, sumideros, techos de cuerpos volados o
balcones, cubiertas de torreones, instalaciones u otros.
• Limpieza, reparación y mantenimiento de elementos en locales de altura tal que se necesite
plataformas de trabajo de más de dos metros de altura.
• Sustitución de acristalamientos, por rotura, mejora del confort o daños de los mismos.
• Trabajos puntuales de pintura, a lugares de difícil acceso, por su altura o situación, con acopio
excesivo de materiales inflamables.
• Uso y mantenimiento de ascensores.
• Mantenimiento de instalaciones en fachadas y cubiertas, especialmente inclinadas.
• Trabajos de mantenimiento de instalaciones en el interior del edificio, cuartos de calderas,
contadores, aire acondicionado, arquetas de toma de tierra, etc.
• Mantenimiento y reposición de lámparas o reparación de las instalaciones de electricidad y
audiovisuales.
• Sustitución de elementos pesados, máquinas, aparatos sanitarios, vidrios, radiadores, calderas,
carpintería y otros.
• Montaje de andamios auxiliares, especialmente andamios y escaleras manuales o de tijera.
2.- Riesgos laborales que pueden aparecer.
• En primer lugar, el riesgo debido a la simultaneidad entre cualquiera de las obras descritas u
otras que se ejecuten y la circulación o estancia de las personas usuarias del edificio, o
viandantes en sus proximidades, por carga, descarga y elevación, acopio de material,
escombros, montaje de andamios auxiliares, etc., en las zonas de actuación de las obras, o
producción excesiva de polvo o ruido.
• En trabajos de saneamiento, caídas en los pozos, explosión, intoxicación o asfixia. En algunos
casos, hundimiento de las paredes de pozos o galerías.
• En fachadas, caída en altura, con riesgo grave.
• En fachadas, golpes, proyección de partículas a los ojos, caída de objetos por debajo de la zona
de trabajo.
• En trabajos sobre muro-cortina, caída de la jaula por rotura de los elementos de cuelgue y
sujeción, o de las herramientas o materiales, al vacío, con riesgo grave.
228

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• En fachadas con marquesinas, hundimiento por sobrecarga de éstas o de andamios por
deficiencia en los apoyos.
• En cubiertas inclinadas, caídas en altura, con riesgo grave, especialmente con lluvia, nieve o
hielen cubiertas inclinadas, caídas a distinto nivel por claraboyas o similares.
• En cubiertas planas, caídas en altura, sobre patios o la vía pública, por insuficiente peto de
protección, en trabajos en techo de cuerpos volados fuera del peto o de bordes de torreones
sobre fachada o patios, que no tengan peto de protección.
• En locales de gran altura, caída desde la plataforma de trabajo, de personas o de materiales,
sobre la zona inferior.
• En acristalamientos, cortes en manos o pies, por manejo de vidrios, especialmente los de peso
excesivo.
• En acristalamientos, rotura de vidrios de zonas inferiores de miradores, por golpes imprevistos,
por el interior, con caída de restos a la vía pública.
• En trabajos de pintura de difícil acceso, caídas por defectuosa colocación de andamios
auxiliares, generalmente escaleras.
• En trabajos de pintura, incendios por acopio no protegido de materiales inflamables.
• En uso de ascensores, atrapamiento de personas en la cabina por avería o falta de fluido
eléctrico.
• En mantenimiento de ascensores, caída en altura, cuando haya holgura excesiva entre el hueco
y la cabina, o de atrapamiento de manos y pies por caída de cargas pesadas.
• En trabajos de instalaciones generales, explosión, incendio o electrocución, o los derivados de
manejo de materiales pesados.
• En trabajos de instalaciones generales, riesgo de caída de personas en altura, o de objetos por
debajo del nivel de trabajo.
• En andamios auxiliares, caída o ruina del medio auxiliar, de personas por defecto de montaje, de
electrocución por contactos indirectos, o de materiales en labores de montaje y desmontaje.
• En escaleras, caída por defecto de apoyos, rotura de la propia escalera o de la cadena en las
tijeras, o por trabajar a excesiva altura.
3.- Previsiones técnicas para su control y reducción.
• Antes del inicio de cualquier trabajo posterior se deberá acotar y señalizar los lugares donde se
desarrollen y la zona de carga y descarga en la vía pública, así como limpieza de escombros,
acopio de materiales fuera de las zonas habituales de paso del edificio, habilitación de vías de
circulación seguras para los usuarios, realización de los trabajos, siempre que sea posible, por el
exterior, para elevación o carga y descarga de materiales o andamios auxiliares, señalización y
protección de éstos en la vía pública y cierre lo más hermético posible, con pantallas o similar, de
las zonas de producción de polvo o ruido.
• En trabajos de saneamiento, previo a la bajada a pozos, comprobar si existe peligro de explosión
o asfixia por emanaciones tóxicas, dotando al personal, que siempre será especializado, de los
equipos de protección individual adecuados, trabajar siempre al menos dos personas en un
mismo tajo. En caso de peligro de hundimiento de paredes de pozos o galerías, entibación
adecuada y resistente.
• En pozos de saneamiento, colocación de palees firmemente anclados a las paredes del mismo, a
ser posible con forro de material no oxidable y antideslizante, como propileno o similar.
• En tajos de fachada, para todos los oficios, colocación de los andamios auxiliares seguros,
creando plataformas de trabajo estables y con barandillas de protección. Sólo en casos
puntuales de pequeña duración y difícil colocación de estos andamios, cuelgue mediante arnés
de seguridad anticaída, con absorbedor de energía.
• Estudiar la posible colocación de ganchos, firmemente anclados a la estructura, en los cuerpos
salientes, con carácter definitivo, para el anclaje del arnés indicado en el punto anterior.
• En caso de empleo de andamios auxiliares especiales, como andamios, jaulas colgadas, trabajos
de descuelgue vertical o similares, los materiales y sistemas deberán estar certificados, ser
revisados antes de su uso y con certificado de garantía de funcionamiento.
• En el caso muro-cortina, incluir en proyecto el montaje de jaulas colgadas, góndolas,
desplazables sobre carriles.
229
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Acotación con vallas que impidan el paso de personas de las zonas con peligro de caída de
objetos, sobre la vía pública o patios.
• En fachadas y cubiertas inclinadas, protección mediante andamio tubular que esté dotado de
plataformas en todos los niveles, escalera interior y barandilla superior sobresaliendo un metro
por encima de la más elevada, tapado con malla calada, no resistente al viento. En caso de
existir marquesina, no apoyar el andamio en ella, ni sobrecargarla en exceso.
• En cubiertas inclinadas, colocación de ganchos firmemente recibidos a la estructura del
caballete, o a otros puntos fuertes, para anclar el arnés de seguridad ya descrito, en actuaciones
breves y puntuales, en las que no se instalen andamios de protección.
• En zonas de techos de cuerpos volados, por fuera de los petos de cubiertas planas, empleo del
arnés de protección contra caída descrito anteriormente, anclado a punto sólido del edificio.
• Todas las plataformas de trabajo, con más de dos metros de altura, estarán dotadas de
barandilla perimetral resistente.
• Guantes adecuados para la protección de las manos, para el manejo de vidrios.
• Los acristalamientos de zonas bajas de miradores deberán ser de vidrio, que en caso de rotura,
evite la caída de trozos a la vía pública, tal como laminar, armado, etc.
• Dotación de extintores, debidamente certificados y con contrato de mantenimiento, en todas las
zonas de acopios de materiales inflamables.
• Las escaleras para acceso a zonas altas deberán estar dotadas de las medidas de seguridad
necesarias, tales como zapatas antideslizantes, altura adecuada a la zona a trabajar, las de tijera
con cadena resistente a la apertura, etc.
• Las cabinas de ascensores deberán estar dotadas de teléfono u otro sistema de comunicación
que se active únicamente en caso de avería, conectado a un lugar de asistencia permanente,
generalmente el servicio de mantenimiento, bomberos, conserjería de 24 horas, etc.
• Si existe holgura, más de 20 centímetros, entre el hueco y la cabina del ascensor, barandilla
plegable sobre el techo de ésta para evitar la caída.
• Habilitación de vías de acceso a la antena de TV, en cubierta, con protección anticaída,
estudiando en todo caso su colocación, durante la obra, en lugares lo más accesibles posible.
4.- Informaciones útiles para los usuarios.
• Es aconsejable procurarse por sus propios andamios, o mediante técnico competente en
deificación, un adecuado plan de seguimiento de las instrucciones de usos y mantenimiento del
edificio y sus instalaciones, para conservarle un buen estado.
• Todos los trabajos de saneamiento deberán ser realizados por pocero profesional, con licencia
fiscal vigente, con epígrafe mínimo de Aguas, Pozos y Minas, nº 5026.
• Revisión del estado de los patés de bajada al pozo, sustituyéndolos en caso necesario.
11.1.2. Análisis de riesgos en la edificación
Trabajos de recym en fachadas a poca altura
Identificación de riesgos
• Caída del trabajador.
• Caída de objetos.
• Acción de la lluvia, frío o calor.
• Caída de andamio.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Sistemas de Seguridad
• Anclajes en los paramentos y apoyos para andamios.
230

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Medidas preventivas
• Remisión a la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (O.G.S.H.T.) y a la
normativa vigente.
Trabajos de recym en fachadas a gran altura
Identificación de riesgos
• Caída del trabajador.
• Caída de objetos.
• Acción de la lluvia, frío o calor.
• Caída de andamio.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Sistemas de Seguridad
• Provisionales: Andamios colgados, eléctricos a motor o Plataformas suspendidas de
elevación variable.
• Incorporados: Anclajes y fijaciones para montar andamios en cubierta.
Medidas preventivas
• Remisión a la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (O.G.S.H.T.) y a la
normativa vigente al efectuar las operaciones de reparación, conservación o mantenimiento.
Trabajos en balcones
Identificación de riesgos:
• Caída del trabajador.
• Caída de objetos.
• Acción de la lluvia, frío o calor.
• Caída de andamio.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Sistemas de Seguridad
• Anclajes para arneses de seguridad en techo de balcones.
• Barandillas a prueba para fijación de arneses de seguridad.
Medidas preventivas
• Remisión a la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (O.G.S.H.T.) y a la
normativa vigente al efectuar las operaciones de reparación, conservación o mantenimiento.
Trabajos en paredes de patios abiertos
Identificación de riesgos:
231
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Caída del trabajador.
• Caída de objetos.
• Caída de los elementos de trabajo.
Medidas preventivas y protecciones técnicas adoptadas, tendentes a controlar y reducir los
riesgos anteriores
Sistemas de Seguridad
• Dispositivos en la boca del patio para sujetar andamios provisionales, o andamios fijos.
• Cobertura del patio con anclajes.
Medidas preventivas
• Remisión a la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo (O.G.S.H.T.) y a la
normativa vigente al efectuar las operaciones de reparación, conservación o mantenimiento.
Trabajos de recym en máquinas y equipos interiores
1- Trabajos previsibles de reparación conservación y mantenimiento en máquinas y equipos con
Reglamento aplicable.
• Reglamento de aparatos elevadores, O.M. 30/1/1996 y O.M. 27/6/1975 o la que en su
momento se encuentre aplicable.
2- Trabajos previsibles de reparación conservación y mantenimientoen máquinas y equipos sin
Reglamentos aplicables.
• Motor apertura y cierre puerta del aparcamiento. No sobrepasa el nivel de riesgo aceptable.
Dispone de interruptores de seguridad y protecciones redundantes.
• Extracción del aire del aparcamiento. Igual al anterior.
En aquellos otros equipos utilizables en el interior del edificio que no tengan una reglamentación
aplicable deberá seguirse siempre el siguiente criterio :
• La Dirección Técnica de la obra exigirá la realización de los ensayos adecuados a su
recepción que garanticen que las máquinas y equipos a instalar están de acuerdo con las
especificaciones del proyecto, eximiendo de estos ensayos a aquellos que posean sellos de
calidad o que acrediten de modo satisfactorio la realización de los mismos.
• Su manipulación, puesta en obra e instalación estará de acuerdo con las recomendaciones
del proveedor, reglas usuales de buena práctica y las instrucciones de la Dirección de Obra.
11.1.3. Prevenciones
Riesgo y prevención
Se relacionarán los sistemas generales de trabajo de reparación conservación y mantenimiento
detectados en el chequeo del proyecto del edificio. Su análisis en relación a la seguridad e higiene
puede realizarse de forma simple, aunque solamente sea constatando la seguridad de los mismos,
ya sea porque se han cumplido los Reglamentos en sus capítulos de prevención, o porque los
sistemas no ofrecen riegos aparentes.
Sistemas de higiene y confort
232

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1. Vestuario con un aseo y vertedero para portero, personal de limpieza y dos parejas en trabajos de
reparación conservación y mantenimiento, con panel informativo de Normas Preventivas.
2-. Cuarto de almacén para elementos auxiliares: Escaleras de mano, herramientas, material de
seguridad, reposición de elementos de seguridad, etc.
3. Otros andamios no especificados anteriormente.
Sistemas de información y señalización
1- Señalización de los elementos de seguridad.
• Mediante los esquemas de planos de situación a disposición del trabajador. En obra, placas
señalando riesgos y con datos de interés.
2- Normas de mantenimiento situadas en armario específico.
233
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
12. Sistema decidido para controlar la
seguridad durante la ejecución de la obra
12.1. Criterios para establecer el seguimiento del Plan de Seguridad
Justificación.
La Ley 54/2003 introduce "Modificaciones en la Ley sobre infracciones y sanciones en el orden
social", mediante el Artículo décimo. Infracciones graves en materia de prevención de riesgos
laborales :
Seis. Se añade un nuevo apartado 23 en el Artículo 12 de la "Ley de infracciones y sanciones en el orden
social" con la siguiente redacción:
«23.En el ámbito de aplicación del Real Decreto 1627/1997,de 24 de octubre, por el que se establecen las
disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción:
a)Incumplir la obligación de elaborar el plan de seguridad y salud en el trabajo con el alcance y contenido
establecidos en la normativa de prevención de riesgos laborales, en particular por carecer de un contenido real
y adecuado a los riesgos específicos para la seguridad y la salud de los trabajadores de la obra o por no
adaptarse a las características particulares de las actividades o los procedimientos desarrollados o del entorno
de los puestos de trabajo.
b) Incumplir la obligación de realizar el seguimiento del plan de seguridad y salud en el trabajo, con el alcance
y contenido establecidos en la normativa de prevención de riesgos laborales.»
Tal y como se aprecia, se establece como obligación empresarial :
• Por un lado la elaboración del Plan de Seguridad
• Y por otro, la implantación en obra de un sistema que permita realizar el seguimiento de las
diferentes unidades de obra, máquinas y equipos contemplados en el Plan de Seguridad.
Sistema de seguimiento y Control del Plan de Seguridad :
a) Seguimiento de las distintas unidades de obra :
Mediante "Fichas de Comprobación y Control" que incluirán en función de la unidad de que se
trate, diferentes puntos de chequeo, que con la frecuencia y periodicidad planificada, permitirá
establecer un seguimiento riguroso de todas las unidades de obra.
b) Seguimiento de máquinas y equipos :
Mediante "Fichas de control de máquinas y equipos" se establecerá un seguimiento en la
Recepción de la Maquinaria con diferentes puntos de chequeo, y posteriormente con la
frecuencia y periodicidad planificada, permitirá establecer un seguimiento riguroso del estado
de la maquinaria de obra.
c) Seguimiento de la documentación de contratas, subcontratas y trabajadores autónomos :
La solicitud de documentación por parte del Contratista a Subcontratas y Trabajadores
autónomos, así como la restante documentación, notificaciones, Avisos, Información, etc. de la
obra se realizará mediante la firma de documentos acreditativos y Actas por parte de los
interesados, que reflejen y sirva de justificación de dicho acto.
A tal efecto, junto al "Pliego de Condiciones" se anexa el documento de "Estructura
Organizativa" de la obra, donde se definen y clarifican las Responsabilidades, Funciones,
Prácticas, Procedimientos y Procesos por los que se regirá la obra.
d) Seguimiento de la entrega de EPIS :
234

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
El control de entrega de equipos de protección individual se realizará mediante la firma del
documento acreditativo por parte del trabajador, que reflejen y sirva de justificación de dicho
acto.
e) Seguimiento de las Protecciones Colectivas :
Las operaciones de montaje, desmontaje, mantenimiento y en su caso elevación o cambio de
posición se llevarán a cabo siguiendo las especificaciones técnicas establecidas en el Capítulo
de Protecciones colectivas de esta misma Memoria, donde se detalla rigurosamente.
El seguimiento del estado de las mismas se realizará con la frecuencia y periodicidad
planificada, mediante los puntos establecidos en listas de chequeo para tal fin.
f) Vigilancia de la Seguridad por los Recursos Preventivos :
Los recursos preventivos en esta obra tendrán como objeto vigilar el cumplimiento de las
medidas incluidas en el plan de seguridad y salud en el trabajo y comprobar la eficacia de
éstas, para aquellas unidades de obra en las que haya sido requerida su presencia.
A tal efecto, en dichas unidades de obra se especifica detalladamente y para cada una de
ellas las actividades de vigilancia y control que deberán hacer en las mismas.
235
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
13. Sistema decidido para Formar e informar a
los trabajadores
13.1. Criterios generales
Justificación.
La Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos Laborales establece en el Artículo 19 establece :
Artículo 19: Formación de los trabajadores
1. En cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar que cada trabajador reciba una
formación teórica y práctica, suficiente y adecuada, en materia preventiva, tanto en el momento de su
contratación, cualquiera que sea la modalidad o duración de ésta, como cuando se produzcan cambios en las
funciones que desempeñe o se introduzcan nuevas tecnologías o cambios en los equipos de trabajo.
La formación deberá estar centrada específicamente en el puesto de trabajo o función de cada trabajador,
adaptarse a la evolución de los riesgos y a la aparición de otros nuevos y repetirse periódicamente, si fuera
necesario.
Por otro lado, la Ley 54/2003 introduce "Modificaciones en la Ley sobre infracciones y sanciones en
el orden social", mediante el Artículo decimoprimero. Infracciones muy graves en materia de
prevención de riesgos laborales :
Uno. El apartado 8 del Artículo 13 de la "Ley de infracciones y sanciones en el orden social", queda redactado
de la siguiente forma:
8.a) No adoptar el promotor o el empresario titular del centro de trabajo, las medidas necesarias para
garantizar que aquellos otros que desarrollen actividades en el mismo reciban la información y las
instrucciones adecuadas, en la forma y con el contenido y alcance establecidos en la normativa de prevención
de riesgos laborales, sobre los riesgos y las medidas de protección, prevención y emergencia cuando se trate
de actividades reglamentariamente consideradas como peligrosas o con riesgos especiales.
Sistema de Formación e Información.
Tal y como se aprecia, es una obligación empresarial del Contratista, realizar dicha formación, la cual
es a su vez fundamental para optimizar los resultados en materia de prevención de riesgos de la
obra. Esta formación se dará por medio de "Fichas", quedando registrada documentalmente la
entrega y la recepción por parte del trabajador, e incluirá :
• Los procedimientos seguros de trabajo
• Los riesgos de su actividad en la obra y las medidas preventivas
• El uso correcto de los EPIS que necesita.
• La utilización correcta de las protecciones colectivas.
• La señalización utilizada en obra.
• Las actuaciones en caso de accidente, situación de emergencia, etc.
• Los teléfonos de interés.
236

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
14. Fichas
Relación de fichas de seguridad para los diferentes oficios y operadores de maquinaria, previstos en
la realización de las diferentes unidades de obra de esta Memoria de Seguridad y Salud.
14.1. Oficios
14.1.1. Operador de electricidad
Ficha de Seguridad
Durante la fase de realización de la instalación, así como durante el mantenimiento de la misma, los trabajos
se efectuarán sin tensión en las líneas verificándose ésta circunstancia con un comprobador de tensión.
Las herramientas estarán aisladas.
Las herramientas eléctricas estarán dotadas de grado de aislamiento II o alimentadas a tensión inferior a la
tensión de seguridad.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Quemaduras.
• Electrocuciones.
• Explosiones o incendios.
• Golpes, cortes, etc., durante la manipulación.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Antes de accionar un interruptor, estará seguro de que corresponde a la máquina que interesa y que
junto a ella no hay nadie inadvertido.
• No se conectará ningún aparato introduciendo cables pelados en el enchufe.
• Se hará siempre la desconexión de máquinas eléctricas por medio del interruptor correspondiente,
nunca en el enchufe.
• No se desenchufará nunca tirando del cable.
• Se cuidará que los cables no se deterioren al estar sobre aristas o ser pisados o impactados.
• No se harán reparaciones eléctricas provisionales. De ser necesarias se avisará a personas
autorizadas para ello.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Ropa de trabajo.
• Guantes de cuero.
• Mascarilla de protección.
Observaciones :
14.1.2. Trabajos en estructuras de hormigón armado
Ficha de Seguridad
El objeto de estas obras consiste en la ejecución de pilares, vigas, losas y forjados según los planos del
proyecto de ejecución.
Se procederá con el proceso natural de la estructura de ejecutarla planta a planta.
El hormigón utilizado en obra para la estructura será suministrado desde una Planta de Hormigón y
distribuido mediante el auxilio de las grúas torre. Asimismo, se utiliza la grúa torre para el transporte de
237
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
viguetas y armaduras en obra.
Durante este proceso deberán utilizarse las rampas de acceso al sótano y las de las escaleras de acceso a
las diferentes plantas las cuales incluyen el peldañeado. Una vez concluidas se procederá a la colocación de
barandillas de protección en sus lados libres.
Concluida la ejecución del primer forjado se instalarán las marquesinas de protección de los accesos a obra
de los operarios, conforme se estipula en los planos.
La maquinaria a emplear en los trabajos de estructura serán las grúas torre, hormigonera, vibradores de
aguja y sierra circular de mesa.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Desprendimientos por mal apilado de la madera.
• Golpes en las manos durante la clavazón.
• Vuelcos de los paquetes de madera (tablones, tableros, puntales, correas, soportes, etc.), durante las
maniobras de izado a las plantas.
• Caída de madera al vacío durante las operaciones desencofrado.
• Caída de personas por el borde o huecos del forjado.
• Caída de personas al mismo nivel.
• Cortes al utilizar las sierras de mano.
• Cortes al utilizar la sierra circular de mesa.
• Pisadas sobre objetos punzantes.
• Electrocución por anulación de tomas de tierra de maquinaria eléctrica.
• Sobreesfuerzos por posturas inadecuadas.
• Golpes en general por objetos.
• Dermatosis por contactos con el cemento.
• Los derivados de trabajos sobre superficies mojadas.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Prohibido encofrar sin antes haber cubierto el riesgo de caída desde altura mediante la instalación o
rectificación de las redes y la instalación de barandillas.
• El izado de los tableros efectuelos mediante bateas emplintadas en cuyo interior se dispondrán los
tableros ordenados y sujetos mediante flejes o cuerdas.
• Queda prohibido la permanencia de operarios en las zonas de batido de cargas durante las
operaciones de izado de tablones, sopandas, puntales y ferralla; igualmente, se procederá durante la
elevación de viguetas, nervios, armaduras, pilares, bovedillas, etc.
• El izado de viguetas prefabricadas ejecútelas suspendiendo la carga de dos puntos tales, que la carga
permanezca estable.
• El izado de bovedillas, efectúelas sin romper los paquetes en los que se suministran de fábrica,
transpórtelas sobre una batea emplintada.
• El izado de bovedillas sueltas efectúelas sobre bateas emplintadas. Las bovedillas cárguelas
ordenadamente y amárrelas para evitar su caída durante la elevación o transporte.
• En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos
fijos de enganche en la estructura con la necesaria resistencia.
• Advierta del riesgo de caída a distinto nivel al personal que deba caminar sobre el entablado.
• Evite pisar por los tableros excesivamente alabeados, que deberán desecharse de inmediato antes de
su puesta.
• Camine apoyando los pies en dos tableros a la vez, es decir, sobre las juntas.
• El desprendimiento de los tableros ejecútelos mediante uña metálica, realizando la operación desde
una zona ya desencofrada.
• Concluido el desencofrado, apile los tableros ordenadamente para su transporte sobre bateas
emplintadas, sujetas con sogas atadas con nudos de marinero, redes, lonas, etc.
• Terminado el desencofrado, proceda a un barrido de la planta para retirar los escombros y proceder a
su vertido mediante trompas o bateas emplintadas.
• Corte los latiguillos y separadores en los pilares ya ejecutados para evitar el riesgo de cortes y
pinchazos al paso de los operarios cerca de ellos.
• El ascenso y descenso del personal a los encofrados efectuelos a través de escaleras de mano
reglamentarias.
• Instale listones sobre los fondos de madera de las losas de escalera, para permitir un más seguro
tránsito en esta fase y evitar deslizamientos.
• Instale cubridores de madera sobre las esperas de ferralla de las losas de escalera.
• Instale barandillas reglamentarias en los frentes de aquellas losas horizontales, para impedir la caída
238

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
al vacío de las personas.
• Esmere el orden y la limpieza durante la ejecución de los trabajos.
• Extraiga los clavos o puntas existentes en la madera usada.
• Los clavos sueltos o arrancados elimínelos mediante un barrido y apilado en lugar conocido para su
posterior retirada.
• Los huecos del forjado, cúbralos con madera clavada sobre las tabicas perimetrales antes de proceder
al armado.
• Los huecos del forjado permanecerán siempre tapados para evitar caídas a distinto nivel.
• El acceso entre forjados realícelo a través de la rampa de escalera que será la primera en
hormigonarse.
• Peldañee inmediatamente que el hormigón lo permita.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Calzado de seguridad.
• Arnés de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Gafas de seguridad antiproyecciones.
• Mono de trabajo.
• Botas de goma o P.V.C. de seguridad.
• Trajes para tiempo lluvioso.
Observaciones :
14.1.3. Trabajos en revestimientos
Enlucido de mortero
Ficha de Seguridad
Los paramentos horizontales y verticales exteriores se enfoscarán de mortero de cemento de CP y
dosificación 1/3.
El cemento a utilizar será con prioridad el CEM II-A/L. Las arenas a emplear serán procedentes de río, mina,
playa, machaqueo o mezcla de ellas. Deberá cumplir: la forma de los granos será redonda o poliédrica, se
rechazarán las que tengan forma de laja o aguja.
El tamaño máximo del grano será de 2,5 mm.
El volumen de huecos será inferior al 35 por 100.
En techos, una vez se haya aplicado el enfoscado y estando la superficie todavía fresca se aplicará el fratás
mojado en agua hasta conseguir que la superficie quede plana.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Cortes por uso de herramientas, (paletas, paletines, miras, etc.).
• Caídas al vacío.
• Caídas al mismo nivel.
• Cuerpos extraños en los ojos.
• Dermatosis de contacto con el cemento y otros aglomerantes.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Mantenga limpias y ordenadas las superficies de tránsito y de apoyo para realizar los trabajos de
enfoscado para evitar los accidentes por resbalón.
• Las plataformas sobre borriquetas para ejecutar enyesados (y similares) de techos, debe tener la
superficie horizontal y cuajada de tablones, evitando escalones y huecos que puedan originar
tropiezos y caídas.
239
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los andamios para enfoscados de interiores se forman sobre borriquetas. Se prohíbe el uso de
escaleras, bidones, pilas de material, etc., para estos fines, para evitar los accidentes por trabajar
sobre superficies inseguras.
• Queda prohibido el uso de borriquetas en balcones sin protección contra las caídas desde altura.
• Instale para la utilización de borriquetas en balcones (terrazas o tribunas) un cerramiento provisional,
formado por -pies derechos- acuñados a suelo y techo, a los que se amarrarán tablones formando
una barandilla sólida de 90 cm. de altura, medidas desde la superficie de trabajo sobre las
borriquetas. La barandilla constará de pasamanos, listón intermedio y rodapié.
• Tendrá las zonas de trabajo una iluminación mínima de 100 lux, medidos a una altura sobre el suelo
en torno a los 2 m.
• La iluminación mediante portátiles, se hará con -portalámparas estancos con mango aislante- y -rejilla-
de protección de la bombilla. La energía eléctrica los alimentará a tensión de seguridad.
• Queda prohibido el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de alimentación sin la utilización de
las clavijas macho-hembra.
• Realice el transporte de sacos de aglomerantes o de áridos preferentemente sobre carretilla de mano,
para evitar sobreesfuerzos.
• En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos
fijos de enganche en la estructura con la necesaria resistencia.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (obligatorio para los desplazamientos por la obra y en aquellos lugares donde
exista riesgo de caída de objetos).
• Guantes de P.V.C. o goma.
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Botas de goma con puntera reforzada.
• Gafas de protección contra gotas de morteros y similares.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
Pinturas
Ficha de Seguridad
Cuando se apliquen pinturas con riesgo de inflamación, se alejarán del trabajo las fuentes radiantes de calor,
como trabajos de soldadura u otros, teniendo previsto en las cercanías del tajo un extintor adecuado.
Se acotará la parte inferior donde se vaya a aplicar la pintura.
Se pintarán las paredes con pintura pétrea mediante rodillo.
Se realizarán los trabajos previos de plastecido y lijado de faltas.
Se aplicarán dos manos de pintura.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Caída de personas al vacío (pintura de fachadas y similares).
• Cuerpos extraños en los ojos (gotas de pintura, motas de pigmentos).
• Los derivados de los trabajos realizados en atmósferas nocivas (intoxicaciones).
• Contacto con sustancias corrosivas.
• Los derivados de la rotura de las mangueras de los compresores.
• Contactos con la energía eléctrica.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
240

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Almacene las pinturas, (los barnices, disolventes, etc.), en lugares bien ventilados.
• Instale un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de pinturas.
• Queda prohibido almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes
mal o incompletamente cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o
explosivas.
• Evite la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local que se está
pintando (ventanas y puertas abiertas).
• Tenga cables de seguridad amarrados a los puntos fuertes de la obra, de los que amarrar el fiador del
arnés de seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
• Los andamios para pintar deben tener una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm.
(tres tablones trabados), para evitar los accidentes por trabajos realizados sobre superficies angostas.
• Queda prohibido la formación de andamios a base de un tablón apoyado en los peldaños de dos
escaleras de mano, tanto de los de apoyo libre como de las de tijera, para evitar el riesgo de caída a
distinto nivel.
• Queda prohibido la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y similares, para
evitar la realización de trabajos sobre superficies inseguras.
• Queda prohibido la utilización en esta obra, de las escaleras de mano en los balcones, sin haber
puesto previamente los medios de protección colectiva (barandillas superiores, redes, etc.), para evitar
los riesgos de caídas al vacío.
• La iluminación mínima en las zonas de trabajo será de 100 lux, medidos a una altura sobre el
pavimento en torno a los 2 metros.
• Efectúe la iluminación mediante portátil utilizando -portalámparas estancos con mango aislante- y
rejilla de protección de la bombilla, alimentados a tensión de seguridad.
• Queda prohibido el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la
utilización de las clavijas macho-hembra.
• Queda prohibido fumar o comer en las estancias en las que se pinte con pinturas que contengan
disolventes orgánicos o pigmentos tóxicos.
• Advierta al personal encargado de manejar disolventes orgánicos (o pigmentos tóxicos) de la
necesidad de una profunda higiene personal (manos y cara) antes de realizar cualquier tipo de ingesta.
• Queda prohibido realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se
empleen pinturas inflamables, para evitar el riesgo de explosión (o de incendio).
• En los trabajos en altura es preceptivo el arnés de seguridad para el que se habrán previsto puntos
fijos de enganche en la estructura con la necesaria resistencia.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (para desplazamientos por la obra).
• Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
• Guantes de P.V.C. largos (para remover pinturas a brazo).
• Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable (para ambientes pulverulentos).
• Mascarilla con filtro químico específico recambiable (para atmósferas tóxicas por disolventes
orgánicos).
• Gafas de seguridad (antipartículas y gotas).
• Calzado antideslizante.
• Ropa de trabajo.
• Gorro protector contra pintura para el pelo.
Observaciones :
Falso techo de escayola
Ficha de Seguridad
Las placas de escayola se colocarán mediante estopadas de escayola.
Las placas de escayola se colocarán mediante anclajes específicos de acero inoxidable.
241
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se verificará la correcta planeidad de las placas mediante un regle.
Una vez ejecutado las placas se rejuntarán con escayola.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Cortes por el uso de herramientas manuales (llanas, paletines, etc.).
• Golpes durante la manipulación de regles y planchas o placas de escayola.
• Caídas al mismo nivel.
• Caídas a distinto nivel.
• Dermatosis por contacto con la escayola.
• Cuerpos extraños en los ojos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Ejecute los andamios para la instalación de falsos techos de escayola sobre borriquetas de madera o
metálicas. Se prohíbe expresamente la utilización de bidones, pilas de materiales, escaleras apoyadas
contra los paramentos, para evitar los accidentes por trabajar sobre superficies inseguras.
• Los andamios para la instalación de falsos techos sobre rampas tendrán la superficie de trabajo
horizontal y bordeado de barandillas reglamentarias. Se permite el apoyo en peldaños definitivo y
borriquetas siempre que ésta se inmovilice y los tablones se anclen, acuñen, etc.
• Queda prohibido el uso de andamios de borriquetas próximos a huecos, sin la utilización de medios de
protección contra el riesgo de caída desde altura.
• Las zonas de trabajo tendrán una iluminación mínima de 100 lux medidos a una altura sobre el suelo,
en torno a los 2 m.
• La iluminación mediante portátiles, se hará con -portalámparas estancos con mango aislante- y -rejilla-
de protección de bombilla. La energía eléctrica los alimentará a tensión de seguridad.
• Queda prohibido el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de alimentación sin la utilización de
las clavijas macho-hembra.
• Realice el transporte de sacos y planchas de escayola, preferiblemente sobre carretilla de mano, en
evitación de sobreesfuerzos.
• Acopie los sacos y planchas de escayola ordenadamente repartidos junto a los tajos en los que se
vaya a utilizar, lo más separado posible de los vanos en evitación de sobrecargas innecesarias.
• Ponga los acopios de sacos o planchas de escayola, de forma que no obstaculicen los lugares de
paso, para evitar los accidentes por tropiezo.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (obligatorio para los desplazamientos por la obra).
• Guantes de P.V.C. o goma.
• Guantes de cuero.
• Botas de goma con puntera reforzada.
• Gafas de protección, (contra gotas de escayola).
• Ropa de trabajo.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
14.1.4. Trabajos en pavimentos
Hormigón impreso
Ficha de Seguridad
Se compactará el terreno mediante medios mecánicos.
Se colocará un encachado de grava para frenar la ascensión capilar del agua.
Se colocará una cama de arena sobre la que colocaremos un film de polietileno de galga 800.
Se colocarán unos regles para situar la rasante de la solera.
242

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se colocará un mallazo de acero corrugado para evitar retracciones superficiales.
Se verterá el hormigón mediante vertido directo desde el camión-hormigonera.
Se vibrará mediante regle vibrante.
Se espolvoreará el colorante sobre la superficie fresca del hormigón.
Se fratasará a buena vista.
Se imprimirá mediante un molde el dibujo que deseemos que resulte.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída de personas al mismo nivel.
• Choques y golpes contra objetos inmóviles.
• Sobreesfuerzos o posturas inadecuadas.
• Contacto con sustancias cáusticas o corrosivas.
• Contacto con sustancias nocivas o tóxicas.
• Contactos eléctricos.
• Atrapamiento o aplastamiento por o entre objetos.
• Golpes y cortes por objetos o herramientas.
• Pisadas sobre objetos.
• Proyección de fragmentos o partículas.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Tenga cuidado en el empleo de compactadores mecánicos para evitar atrapamientos o golpes.
• Señalice las zonas recién hormigonadas para evitar accidentes.
• En el manejo de polvos de corindón, cuarzo o colorantes use guantes y mascarilla adecuados al nivel
de toxicidad del producto.
• Alterne los trabajos de impresión del hormigón con los moldes para evitar posturas forzadas continuas.
• Limpieza y orden en la obra.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (obligatorio para los desplazamientos por la obra y en aquellos lugares donde
exista riesgo de caída de objetos).
• Guantes de P.V.C. o goma.
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Gafas de protección contra gotas de morteros y similares.
Observaciones :
14.1.5. Trabajos en pinturas
Plástica lisa
Ficha de Seguridad
Previo a la aplicación de la pintura se realizará un lijado de la superficie, efectuando un plastecido de las faltas.
Se aplicará una mano de pintura diluida como fondo y dos manos de acabado.
Se aplicará mediante rodillo.
Se aplicará a brocha.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Caída de personas al vacío (pintura de fachadas y similares).
• Cuerpos extraños en los ojos (gotas de pintura, motas de pigmentos).
• Los derivados de los trabajos realizados en atmósferas nocivas (intoxicaciones).
243
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Contacto con sustancias corrosivas.
• Los derivados de la rotura de las mangueras de los compresores.
• Contactos con la energía eléctrica.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Almacene las pinturas, (los barnices, disolventes, etc.) en lugares bien ventilados.
• Instale un extintor de polvo químico seco al lado de la puerta de acceso al almacén de pinturas.
• Está prohibido almacenar pinturas susceptibles de emanar vapores inflamables con los recipientes mal
o incompletamente cerrados, para evitar accidentes por generación de atmósferas tóxicas o
explosivas.
• Evite la formación de atmósferas nocivas manteniéndose siempre ventilado el local que se está
pintando (ventanas y puertas abiertas).
• Debe tender cables de seguridad amarrados a los puntos fuertes de la obra, de los que amarrar el
fiador del arnés de seguridad en las situaciones de riesgo de caída desde altura.
• Los andamios para pintar deben tener una superficie de trabajo de una anchura mínima de 60 cm.
(tres tablones trabados), para evitar los accidentes por trabajos realizados sobre superficies angostas.
• Está prohibido la formación de andamios a base de un tablón apoyado en los peldaños de dos
escaleras de mano, tanto de los de apoyo libre como de las de tijera, para evitar el riesgo de caída a
distinto nivel.
• Está prohibido la formación de andamios a base de bidones, pilas de materiales y similares, para evitar
la realización de trabajos sobre superficies inseguras.
• Está prohibido la utilización en esta obra, de las escaleras de mano en los balcones, sin haber puesto
previamente los medios de protección colectiva (barandillas superiores, redes, etc.), para evitar los
riesgos de caídas al vacío.
• La iluminación mínima en las zonas de trabajo debe ser de 100 lux, medidos a una altura sobre el
pavimento en torno a los 2 metros.
• Efectúe la iluminación mediante portátil utilizando -portalámparas estancos con mango aislante- y
rejilla de protección de la bombilla, alimentados a tensión de seguridad.
• Está prohibido el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de suministro de energía sin la
utilización de las clavijas macho-hembra.
• Las escaleras de mano a utilizar, deben ser de tipo -tijera-, dotadas con zapatas antideslizantes y
cadenilla limitadora de apertura, para evitar el riesgo de caídas por inestabilidad.
• Está prohibido fumar o comer en las estancias en las que se pinte con pinturas que contengan
disolventes orgánicos o pigmentos tóxicos.
• Advierta al personal encargado de manejar disolventes orgánicos (o pigmentos tóxicos) de la
necesidad de una profunda higiene personal (manos y cara) antes de realizar cualquier tipo de ingesta.
• Está prohibido realizar trabajos de soldadura y oxicorte en lugares próximos a los tajos en los que se
empleen pinturas inflamables, para evitar el riesgo de explosión (o de incendio).
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (para desplazamientos por la obra).
• Guantes de P.V.C. largos (para remover pinturas a brazo).
• Mascarilla con filtro mecánico específico recambiable (para ambientes pulverulentos).
• Mascarilla con filtro químico específico recambiable (para atmósferas tóxicas por disolventes
orgánicos).
• Gafas de seguridad (antipartículas y gotas).
• Calzado antideslizante.
• Ropa de trabajo.
• Gorro protector contra pintura para el pelo.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
244

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
14.1.6. Carpintero
De madera
Ficha de Seguridad
A) CARPINTERÍA EXTERIOR
• En primer lugar se colocará el cerco, el cual irá provisto de taladros para atornillar las patillas de
anclaje de acero galvanizado, con una penetración mínima de 25 mm y con una separación de los
extremos de 250 mm y entre sí de 550 mm como máximo.
• En primer lugar se colocará el premarco, el cual llevará dos taladros de diámetro de 6 mm por
travesaño o larguero para su montaje.
• Los perfiles de la hoja podrán ser a tope o por solape. La hoja irá unida al cerco mediante dos pernos
cuando la anchura total sea inferior a 750 mm, e irá con tres pernos cuando la anchura sea mayor.
• Se colocarán junquillos en toda la longitud de los perfiles de la hoja, por medio de tornillos o clavos
galvanizados.
B) CARPINTERÍA INTERIOR
• Los cercos metálicos se recibirán a la fábrica mediante patillas de anclaje con mortero de cemento
mixto y quedarán nivelados y aplomados.
• Los cercos de madera se recibirán a la fábrica mediante patillas de anclaje con mortero de cemento
mixto y quedarán nivelados y aplomados.
• En las hojas se realizarán las entalladuras necesarias para la colocación de los herrajes. Las hojas
quedarán niveladas y aplomadas mediante cuñas.
• Los tapajuntas se fijarán con puntas de cabeza perdida, botadas y emplastadas. Los encuentros en
ángulo se realizarán a inglete y no por contraperfiles.
• Las hojas se colgarán por medio de pernos y bisagras, las cuales irán fijadas al cerco por medio de
tornillos.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída al mismo nivel.
• Caída a distinto nivel.
• Cortes por manejo de máquinas-herramientas manuales.
• Golpes por objetos o herramientas.
• Atrapamiento dedos entre objetos.
• Pisadas sobre objetos punzantes.
• Contactos con la energía eléctrica.
• Caída de elementos de carpintería sobre las personas.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Descargue los precercos, (cercos, puertas de paso, tapajuntas), en bloques perfectamente flejados (o
atados) pendientes mediante eslingas del gancho de la grúa torre.
• Los acopios de carpintería de madera ubíquelos en los lugares definidos en los planos, para evitar
accidentes por interferencias.
• Debe izar los cercos, hojas de puerta, etc. a las plantas en bloques flejados, (o atados), suspendidos
del gancho de la grúa mediante eslingas. Una vez en la planta de ubicación, suelte los flejes y se
descargarán a mano.
• Mantenga en todo momento los tajos libres de cascotes, recortes, metálicos, y demás objetos
punzantes, para evitar los accidentes por pisadas sobre objetos.
• Prohibido acopiar barandillas definitivas en los bordes de forjados para evitar los riesgos por posibles
desplomes.
• Antes de la utilización de cualquier máquina-herramienta, compruebe que se encuentra en óptimas
condiciones y con todos los mecanismos y protectores de seguridad, instalados en buen estado, para
evitar accidentes.
• Los listones horizontales inferiores, contra deformaciones, debe instalarlos a una altura en torno a los
60 cm.
245
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se ejecutarán en madera blanca preferentemente, para hacerlos más visibles y evitar los accidentes
por tropiezos. Los listones inferiores antideformaciones desmóntelos inmediatamente, tras haber
concluido el proceso de endurecimiento de la parte de recibido del precerco, (o del cerco directo), para
que cese el riesgo de tropiezo y caídas.
• El -cuelgue- de hojas de puertas, (o de ventanas), efectuelo por un mínimo de dos operarios, para
evitar accidentes por desequilibrio, vuelco, golpes y caídas.
• Las zonas de trabajo deben tener una iluminación mínima de 100 lux a una altura entorno a los 2 m.
• La iluminación mediante portátiles hágalo mediante -portalámparas estancos con mango aislante- y
rejilla de protección de la bombilla, alimentados a tensión de seguridad.
• Prohibido el conexionado de cables eléctricos a los cuadros de alimentación sin la utilización de las
clavijas macho-hembra.
• Las escaleras a utilizar deben ser de tipo tijera, dotadas de zapatas antideslizantes y de cadenilla
limitadora de apertura.
• Las operaciones de lijado mediante lijadora eléctrica manual, ejecútelo siempre bajo ventilación por -
corriente de aire-, para evitar los accidentes por trabajar en el interior de atmósferas nocivas.
• El almacén de colas y barnices debe poseer ventilación directa y constante, un extintor de polvo
químico seco junto a la puerta de acceso y sobre ésta una señal de -peligro de incendio- y otra de -
prohibido fumar- para evitar posibles incendios.
• Prohibido la anulación de toma de tierra de las máquinas herramienta. Instale en cada una de ellas
una -pegatina- en tal sentido, si no están dotadas de doble aislamiento.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (obligatorio para desplazamientos por la obra y en aquellos lugares donde exista
riesgo de Caída de objetos).
• Guantes de P.V.C. o de goma.
• Guantes de cuero.
• Gafas antiproyecciones.
• Mascarilla de seguridad con filtro específico recambiable para polvo de madera, (de disolventes o de
colas).
• Calzado de seguridad.
• Ropa de trabajo.
Observaciones :
De vidrio
Ficha de Seguridad
Las hojas estarán formadas por vidrio sometido a un tratamiento térmico que modifica sus características
mecánicas, confiriéndole mayor resistencia al choque mecánico y térmico. Los cantos de las hojas estarán
pulidos.
Las hojas irán unidas al cerco mediante pernos. Cada perno estará compuesto por dos piezas, una que se
sitúa en la hoja y el otro sobre la que gira la anterior que se situará en el dintel de la puerta.
Las hojas irán unidas al cerco mediante bisagras. Cada bisagra estará compuesta por dos piezas, una situada
en el canto largo de la hoja provista de caquillo, placa, contraplaca y taladros para los tornillos. La otra pieza
irá en el cerco y llevará una espiga de diámetro mínimo de 8mm.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caídas de personas a distinto nivel.
• Cortes en manos, brazos o pies durante las operaciones de transporte y ubicación manual del vidrio.
• Los derivados de la rotura fortuita de las planchas de vidrio.
• Los derivados de los medios auxiliares a utilizar.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
246

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Está prohibido permanecer o trabajar en la vertical de un tajo de instalación de vidrio, delimitando la
zona de trabajo.
• Mantenga libres de fragmentos de vidrio los tajos, para evitar el riesgo de cortes.
• En las operaciones de almacenamiento, transporte y colocación, los vidrios manténgalos siempre en
posición vertical.
• La manipulación de las planchas de vidrio ejecútelas con la ayuda de ventosas de seguridad.
• Los vidrios ya instalados, píntelos de inmediato con pintura a la cal, para significar su existencia.
• Está prohibido utilizar a modo de borriquetas, los bidones, cajas o pilas de material y similares, para
evitar los trabajos realizados sobre superficies inestables.
• Está prohibido los trabajos con vidrio bajo régimen de vientos fuertes.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (obligatorio para desplazamientos por la obra).
• Guantes de goma.
• Manoplas de goma.
• Muñequeras de cuero que cubran el brazo.
• Calzado de seguridad.
• Polainas de cuero.
• Mandil.
• Mono de trabajo.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
Montaje de cristales
Ficha de Seguridad
Se colocarán las hojas una vez preparados todos los herrajes que se precisen, tanto en la propia hoja como
en el marco.
Se realizarán los ajustes necesarios para que su funcionamiento sea correcto.
Se repasarán las hojas con silicona para posibles vibraciones, entradas de agua, ruidos, etc.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caídas de personas al mismo nivel.
• Caídas de personas a distinto nivel.
• Cortes en manos, brazos o pies durante las operaciones de transporte y ubicación manual del vidrio.
• Los derivados de la rotura fortuita de las planchas de vidrio.
• Los derivados de los medios auxiliares a utilizar.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Está prohibido permanecer o trabajar en la vertical de un tajo de instalación de montaje de cristales,
delimitando la zona de trabajo.
• Mantenga libres de fragmentos de cristales los tajos, para evitar el riesgo de cortes.
• En las operaciones de almacenamiento, transporte y colocación, los cristales manténgalos siempre en
posición vertical.
• Ejecute la manipulación de las láminas de vidrio con la ayuda de ventosas de seguridad.
• El cristal presentado en la carpintería correspondiente, termínela de instalar inmediatamente, para
evitar el riesgo de accidentes por roturas.
• Pinte los cristales ya instalados de inmediato a base de pintura a la cal, para significar su existencia.
• Realice el montaje de los cristales desde dentro del edificio.
247
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los andamios que deben utilizarse para el montaje de los cristales en las ventanas, deben estar
protegidos en su parte delantera, (la que da hacia la ventana), por una barandilla sólida de 90 cm. de
altura, medidas desde la plataforma de trabajo, formada por pasamanos, listón intermedio y rodapié,
para evitar el riesgo de caídas al vacío durante los trabajos.
• Está prohibido utilizar a modo de borriquetas, los bidones, cajas o pilas de material y similares, para
evitar los trabajos realizados sobre superficies inestables.
• Están prohibidos los trabajos bajo régimen de vientos fuertes.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (obligatorio para desplazamientos por la obra).
• Guantes de goma.
• Manoplas de goma.
• Muñequeras de cuero que cubran el brazo.
• Calzado de seguridad.
• Polainas de cuero.
• Mandil.
• Ropa de trabajo.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
14.1.7. Instaladores
Abastecimiento de agua
Ficha de Seguridad
El saneamiento y su acometida a la red general se ejecutarán según los planos del proyecto objeto de éste
Estudio de Seguridad y Salud.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Golpes contra objetos y atrapamientos.
• Desplome y vuelco de los paramentos del pozo o zanjas.
• Caídas de objetos.
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Golpes y cortes por el uso de herramientas manuales.
• Dermatosis por contactos con el cemento.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Antes del inicio de los trabajos, se inspeccionará la obra con el fin detectar posibles grietas o
movimientos del terreno.
• Se prohibirán los trabajos cerca de postes eléctricos que no sean estables.
• Se eliminarán los árboles o arbustos, cuyas raíces queden al descubierto.
• No se podrá circular con vehículos a una distancia inferior a 2,00 metros del borde la excavación.
• Se mantendrán los accesos de circulación interna sin montículos de tierra ni hoyos.
• Se señalizará el vaciado de la excavación con balizamientos y vallas, a una distancia mínima de 2,00
metros. Si el extremo de la excavación queda dentro del área de trabajo de la obra y durante un breve
plazo de tiempo, se podrá señalizar con yeso esta mínima distancia de seguridad de 2,00 metros.
• El saneamiento y su acometida a la red general ejecútela según los planos del proyecto objeto de este
Estudio de Seguridad y Salud.
248

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Acopie los tubos para las conducciones en una superficie lo más horizontal posible sobre durmientes
de madera, en un receptáculo delimitado por varios pies derechos que impidan que por cualquier
causa los conductos se deslicen o rueden.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Guantes de goma o de P.V.C.
• Calzado de seguridad.
• Botas de goma o de P.V.C. de seguridad.
• Mono de trabajo.
Observaciones :
Alta tensión
Ficha de Seguridad
Se incluyen en este apartado todos los trabajos que se realicen con redes de alta tensión (A.T.), incluyendo la
manipulación de las mismas a efectos de conservación.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Cortes por manejo de herramientas manuales.
• Cortes por manejo de las guías y conductores.
• Golpes por herramientas manuales.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
Se ordenará prohibir tocar los conductores a A.T. La prohibición se indicará mediante carteles apropiados
colocándolos en los locales o elementos que tengan instalaciones de A.T.
1) Está prohibido realizar trabajos en instalaciones de alta tensión, sin que adopte las siguientes precauciones:
• Abrir con corte visible todas las fuentes de tensión, mediante interruptores y seccionadores que
aseguren la imposibilidad de su cierre intempestivo.
• Enclavamiento o bloqueo, si es posible, de los aparatos de corte.
• Reconocimiento de la ausencia de tensión.
• Poner a tierra y en cortocircuito todas las posibles fuentes de tensión.
• Colocar las señales de seguridad adecuadas, delimitando la zona de trabajo.
2) Lo dispuesto en éste apartado no será obligatorio en los trabajos en tensión, en las instalaciones eléctricas
de alta tensión, que se realicen en las siguientes condiciones:
• Con métodos de trabajos específicos.
• Con material de seguridad, equipo de trabajo y herramientas adecuadas.
• Con autorización especial del técnico designado por la empresa, que indicará expresamente el
procedimiento a seguir en el trabajo.
• Bajo vigilancia constante del personal técnico, habilitado al efecto, que como jefe del trabajo velará por
el cumplimiento de las normas de seguridad prescritas.
• Siguiendo las normas que se especifiquen en las instrucciones para éste tipo de trabajos.
249
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
3) En todo caso queda prohibido ésta clase de trabajos a personal que no esté especializado.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad.
• Guantes aislantes.
• Banquetas o alfombras aislantes.
• Vainas o caperuzas aislantes.
• Comprobadores o discriminadores de tensión.
• Herramientas aislantes.
• Material de señalización ( discos, barreras, banderines, etc.).
• Lámparas portátiles.
• Transformadores de seguridad.
• Transformadores de separación de circuitos.
Observaciones :
Baja tensión
Ficha de Seguridad
Se llama baja tensión a una tensión inferior a 50 voltios tanto en alterna como en continua.
En la instalación del tendido de la línea de baja tensión se tendrá en cuenta que los aparatos o ingenios
portátiles de mano deberán ser de la clase T.B.T para los trabajos efectuados en el interior de los recintos. El
aislamiento entre el cuerpo del trabajador y las paredes se vuelve peligrosamente débil por las condiciones
particulares de trabajo. De modo general la protección casi absoluta no puede ser lograda más que con el
empleo de una máquina alimentada en baja tensión, solución recomendada sobre obra para todo utillaje
portátil.
Una vez realizado el tendido de línea de baja tensión se colocarán las peanas y los cuadros generales de
protección, realizando por último el tapado de arena y la señalización de las líneas de baja tensión.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Cortes por manejo de herramientas manuales.
• Cortes por manejo de las guías y conductores.
• Golpes por herramientas manuales.
• Contactos eléctricos directos.
• Contactos eléctricos indirectos.
• Mal funcionamiento de los mecanismos y sistemas de protección.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
1) Antes de iniciar cualquier trabajo en baja tensión se procederá a identificar el conductor o instalación donde
se tiene que efectuar el mismo.
2) En los trabajos que se efectúen sin tensión:
• Será aislada la parte que se vaya a trabajar de cualquier posible alimentación mediante la apertura de
los aparatos de seccionamiento más próximos a la zona de trabajo.
• Será bloqueado en posición de apertura, si es posible, cada uno de los aparatos de seccionamiento
citados, colocando en su mando un letrero con la prohibición de maniobrarlo.
• Se comprobará mediante un verificador la ausencia de tensión en cada una de las partes
eléctricamente separadas de la instalación (fases, ambos extremos de los fusibles, etc.).
250

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• No se restablecerá el servicio al finalizar los trabajos, sin comprobar que no existe peligro alguno.
3) Cuando se realicen trabajos en instalaciones eléctricas en tensión, el personal encargado de realizarlas
estará adiestrado en los métodos de trabajo a seguir en cada caso y en el empleo del material de seguridad,
equipo y herramientas mencionado en el epígrafe 1 de este artículo.
4) El calibre o sección del cableado será siempre el adecuado para la carga eléctrica que ha de soportar en
función del cálculo realizado.
5) Los hilos tendrán la funda protectora aislante sin defectos apreciables ( rasgones, repelones y asimilables).
No se admitirán tramos defectuosos en este sentido.
6) El tendido de los cables y mangueras, se efectuará a una altura mínima de 2 m en los lugares de los
peatones y de 5m en los de los vehículos, medidos sobre el nivel del pavimento. Siempre que se pueda los
cables irán enterrados.
7) El tendido de los cables para cruzar viales de obra, se efectuará enterrado. Se señalizará el > mediante una cubrición mediante tablones que tendrán por objeto el proteger mediante reparto de
cargas, y señalar la existencia del . El cable irá además protegido en el
interior de un tubo rígido.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Arnés de seguridad.
• Ropa de trabajo.
• Guantes aislantes.
• Banquetas o alfombras aislantes.
• Vainas o caperuzas aislantes.
• Comprobadores o discriminadores de tensión.
• Herramientas aislantes.
• Material de señalización ( discos, barreras, banderines, etc.).
• Lámparas portátiles.
• Transformadores de seguridad.
• Transformadores de separación de circuitos.
Observaciones :
Telefonía
Ficha de Seguridad
Canalización para la red telefónica desde la acometida de la compañía hasta cada toma.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Electrocución.
• Pinzamientos.
• Caídas al mismo nivel.
• Sobreesfuerzos.
• Golpes por manejo de herramientas manuales.
• Cortes por manejo de máquinas-herramienta manuales.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Mantenga la zona de trabajo limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída desde
altura.
• Efectúe los trabajos de instalación sin tensión en las líneas, verificando esta circunstancia mediante un
comprobador de tensión.
• Las herramientas deben estar aisladas y debe utilizar guantes aislantes.
251
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, deberán
estar dotados de doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (obligatorio para los desplazamientos por el interior de la obra).
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Mono de trabajo.
Observaciones :
Gas
Ficha de Seguridad
Instalaciones de distribución de gas manufacturado, procedente de la destilación de la hulla o del cracking de
productos petrolíferos incluido en la familia de la Norma Básica de instalaciones de gas en edificios habitados.
Desde la acometida hasta los aparatos de consumo, en edificios con un máximo de 20 plantas y presiones
inferiores a 150 mm.c.a. Las conducciones de ventilación y evacuación de gases procedentes de la
combustión, se regirán por las NTE-ISV.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caídas al mismo y a distinto nivel.
• Caídas de objetos.
• Quemaduras.
• Contactos eléctricos, directos e indirectos.
• Ruido.
• Incendio y explosiones.
• Proyecciones de partículas.
• Afecciones en la piel.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Los lugares de almacenamiento de botellas de gas estarán perfectamente ventilados. Se prohibirá
fumar en las proximidades e, igualmente, se dispondrá de un extintor adecuado (polvo seco).
• No suelde con botellas expuestas al sol.
• Las botellas y bombonas utilícelas en posición vertical.
• No utilice los flejes de los paquetes como asideros de carga.
• Los huecos en patinillos, patios o zonas expresamente preparadas para instalación de conductos
verticales deberán ser protegidos y, en cualquier caso, el trabajador debe ir protegido con arnés de
seguridad tanto a la hora del aplomado y presentación como en la instalación definitiva.
• Mantenga iluminadas las zonas de trabajo, entre 200 - 300 lux.
• Mantenga el orden y limpieza en las zonas de trabajo.
• Es necesario mantener la vigilancia de los manómetros, racores y mangueras.
• Se verificarán las posibles fugas en las mangueras con agua jabonosa, nunca con una llama.
• No se permitirá nunca el empleo de acetileno para soldar tubos o elemento de cobre, pues en la
reacción se produce acetiluro de cobre, que es explosivo.
• Los equipos de soldadura deben estar dotados de válvula antirretroceso de llama.
• Se prohíbe soldar en zonas no ventiladas, especialmente si se emplea plomo.
• El transporte de tramos rectos de tubos a hombros del operario se realizará inclinando la carga hacia
atrás, de manera que la parte delantera supere al menos los dos metros para evitar golpear a otros
trabajadores.
252

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad (para circular por la obra).
• Gafas de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Calzado adecuado.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
Ascensores y montacargas
Ficha de Seguridad
La plataforma la colocará el personal de montaje de la empresa instaladora del aparato.
Se montará la plataforma en el punto más bajo del recorrido.
Antes de la colocación de la plataforma se tendrán colocadas y cerradas todas las puertas superiores.
El montaje de los émbolos lo realizará personal cualificado de la empresa suministradora del aparato.
El émbolo se colocará con ayuda de un polipasto colgado del gancho de la losa superior de cierre del hueco.
El émbolo se asentará sobre una bancada de hormigón situada en el foso del ascensor, y se sujetará
mediante bridas y anclajes a la pared de fábrica de la caja de ascensor.
Las puertas se recibirán sobre la obra de fábrica de la caja de ascensor.
Las puertas se colocarán perfectamente aplomadas y niveladas, quedando la parte inferior de la misma,
enrasada con el pavimento del rellano.
Las puertas se dejarán una vez colocadas, bloqueadas a fin de no poder abrirse y producir algún accidente.
La cabina la colocará el personal de montaje de la empresa instaladora del aparato.
Se montará la cabina en el punto más bajo del recorrido.
Antes de la colocación de la cabina se tendrán colocadas y cerradas todas las puertas superiores.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caídas
• Aprisionamientos
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Proteja el hueco de la trampilla con barandillas a 90 y 60 cm. de altura, rodapié de 20 cm. que no lo
retire hasta que se fijen definitivamente la trampilla. Una vez colocada ésta mantenga cerrada,
abriéndose solamente para operaciones de montaje o revisiones en el cuarto de máquinas.
• El carril para operaciones de montaje no lo use para cargas superiores a las especificadas, revisando
en cada utilización el estado del gancho deslizante.
• Iniciada la instalación del equipo ascensor no permita el acceso al cuarto de máquinas de personal
ajeno a la instalación.
• En tanto no se realice el cerramiento del recinto, los huecos correspondientes a su paso en los
forjados, protéjalos con barandillas a 90 y 60 cm. de altura y rodapié de 20 cm.
• Proteja los huecos de las puertas de acceso al recinto con tableros de superficie continua, en los que
figura el cartel " peligro, hueco del ascensor".
• Estos tableros sólo serán retirados del hueco correspondiente por el personal de montaje del
ascensor, que los volverá a colocar en el hueco cuando no necesite actuar desde esa planta.
• Sólo retire definitivamente una vez que hayan colocado las puertas con sus correspondientes
mecanismos de cierre y enclavamientos.
• Durante los trabajos de montaje en el cuarto de máquinas, ponga especial cuidado, a fin de que no
caigan herramientas y otros objetos al recinto del ascensor a través de los taladros de la losa.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (obligatorio para los desplazamientos por el interior de la obra).
253
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Calzado de seguridad.
• Botas de goma.
• Guantes de goma o P.V.C.
• Ropa de trabajo.
Observaciones :
Fontanería
Ficha de Seguridad
La acometida se realizará con tubo de polietileno o de cobre o de acero inoxidable.
Se realizará una zanja y la tubería la asentaremos sobre una cama de arena.
Se realizará una zanja y la tubería la protegeremos con un pasatubos de plástico corrugado.
Se colocará una llave de paso general en una arqueta en la vía pública, para corte general del suministro.
El grupo de presión se colocará sobre una bancada realizada ex profeso.
Se colocará un calderón de presión conectado con unos manómetros al cuadro de control y a las bombas.
Se dispondrá del cuadro de control con una protección del mismo compuesta por magnetotérmico y
diferencial.
Los aparatos sanitarios los colocará el fontanero.
Quedarán perfectamente asentados en el pavimento o en el mueble, según el caso.
Las conexiones se realizarán una vez asentado el aparato.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caídas al mismo nivel.
• Caídas a distinto nivel.
• Cortes en las manos por objetos y herramientas.
• Atrapamientos entre piezas pesadas.
• Los inherentes al uso de la soldadura autógena.
• Pisadas sobre objetos punzantes o materiales.
• Quemaduras.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Mantenga limpios de cascotes y recortes los lugares de trabajo. Limpie conforme se avance, apilando
el escombro para su vertido por las trompas, para evitar el riesgo de pisadas sobre objetos.
• La iluminación de los tajos de fontanería será de un mínimo de 100 lux medidos a una altura sobre el
nivel del pavimento, en torno a los 2 m.
• Efectúe la iluminación eléctrica mediante portátiles con -mecanismos estancos de seguridad- con
mango aislante y rejilla de protección de la bombilla.
• Prohibido el uso de mecheros y sopletes junto a materiales inflamables.
• Prohibido abandonar los mecheros y sopletes encendidos.
• Controle la dirección de la llama durante las operaciones de soldadura en evitación de incendios.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (para los desplazamientos por la obra).
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Ropa de trabajo.
Observaciones :
254

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Eléctricos
Ficha de Seguridad
A) ACOMETIDA
• La acometida será subterránea, de acuerdo con lo indicado en la ITC-BT-07.
• Los conductores o cables serán aislados, de cobre o aluminio y los materiales utilizados y las
condiciones de instalación cumplirán con las prescripciones establecidas en ITC-BT-06 y la ITC-BT-10
B) CAJA GENERAL DE PROTECCIÓN
• La caja general de protección que se colocará será con una puerta preferentemente metálica, con
grado de protección IK 10 según UNE-EN 50.102. De material aislante, autoextinguible, y estará
protegida frente a la corrosión.
• La caja general de protección se procurará que esté lo más próxima posible a la red de distribución
pública y que quede alejada o en su defecto protegida de otras instalaciones (agua, gas, teléfono, etc.)
según se indica en ITC-BT-06 y ITC-BT-07
• La caja general de protección estará provista de orificios necesarios para alojar los conductos para la
entrada de las acometidas subterráneas de la red general, dispositivos de cierre, precintado, sujeción
de tapa y fijación al muro.
• Contendrá tres cortacircuitos fusibles maniobrables individualmente, con poder de corte al menos igual
a la corriente de cortocircuito prevista en el punto de su instalación, así como bornes de entrada y
salida para conexionado, directo o por medio de terminales, de los tres conductores de fase y el
neutro.
• El neutro estará constituído por una conexión amovible situada a la izquierda de las fases, colocada la
caja general de protección en posición de servicio, y dispondrá también de un borne de conexión para
su puesta a tierra si procede.
• Las cajas generales de protección cumplirán todo lo que sobre el particular se indica en la norma UNE-
EN 60.349 -1. Tendrán grado de inflamabilidad según se indica en la norma UNE-EN 60.439 -3, una
vez instaladas tendrán el grado de protección IP43 según UNE 20.324 e IK 08 según UNE-EN 50.102
y serán precintables.
C) LÍNEA GENERAL DE PROTECCIÓN
• La línea general de protección (que enlaza la caja general de protección con la centralización de
contadores) tendrá los tubos y canales así como su instalación conforme lo indicado en la ITC-BT-21
salvo lo indicado en la ITC-BT-14.
• Los conductores a utilizar en la línea general de protección tres de fase y un neutro serán de cobre o
aluminio, unipolares y aislados, siendo su tensión asignada 0,6/1 kV. Los cables serán no
propagadores del incendio y con emisión de humos y opacidad reducida.
• Los elementos de conducción de cables con características equivalentes a los clasificados como "no
propagadores de la llama" de acuerdo con las normas UNE-EN 50.085-1 y UNE-EN 50.086-1,
cumplen con esta prescripción.
D) CENTRALIZACIÓN DE CONTADORES
• Los módulos (cajas con tapas precintables) de centralización de contadores que se colocarán está
constituido por envolvente, embarrados, y cortacircuitos fusibles.
• Deberán cumplir la norma UNE-EN 60.439 partes 1, 2 y 3.
• Los contadores serán de inducción. Constituido por envolvente y sistema de medida. La envolvente
deberá permitir de forma directa la lectura de los contadores. Las partes transparentes que permitan la
lectura directa, deberá ser resistentes a los rayos ultravioleta.
• Todos los módulos, paneles y armarios utilizados para la colocación de contadores deberán cumplir la
norma UNE-EN 60.439 partes 1, 2 y 3.
255
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• La envolvente será de material aislante de acuerdo con la norma UNE-EN 50.102, de grado de
protección mínimo IP43; IK 09.
• Los módulos o armarios, deberán disponer de ventilación interna, para evitar condensaciones sin que
disminuya su grado de protección.
E) DERIVACIÓN INDIVIDUAL
• La derivación individual se inicia en el embarrado general y comprende los fusibles de seguridad, el
conjunto de medida y los dispositivos generales de mando y protección.
• Cada derivación individual debe llevar asociado en su origen su propia protección compuesta por
fusibles de seguridad, con independencia de las protecciones correspondientes a la instalación interior
de cada suministro. Estos fusibles se instalarán antes del contador y se colocarán en cada uno de los
hilos de fase o polares que van al mismo, tendrán la adecuada capacidad de corte en función de la
máxima intensidad de cortocircuito que pueda presentarse en ese punto y estarán precintados por la
empresa distribuidora.
• Los tubos y canales de las derivaciones individuales así como su instalación, cumplirán lo indicado en
la ITC-BT-21, salvo en lo indicado en la instrucción ITC-BT-15
• Los cables no presentarán emplames y su sección será uniforme, exceptuándose en este caso las
conexiones realizadas en la ubicación de los contadores y en los dispositivos de protección.
• Los conductores a utilizar serán de cobre de clase 2 según norma UNE 21.022 o de aluminio, aislados
y normalmente unipolares, siendo su tensión asignada 450/750 V. Se seguirá el código de colores
indicado en la ITC-BT-19.
• Los cables serán no propagadores del incendio y con emisión de humos y opacidad reducida. Los
elementos de conducción de cables con características equivalentes a los clasificados como "no
propagadores de la llama" de acuerdo con las normas UNE-EN 50.085-1 y UNE-EN 50.086-1,
cumplen con esta descripción.
F) DISPOSITIVOS GENERALES DE MANDO Y PROTECCIÓN
• Los dispositivos generales de mando y protección, se situarán lo más cerca posible del punto de
entrada de la derivación individual en el local o vivienda del usuario.
• En las viviendas y locales comerciales que proceda, se colocará una caja para el interruptor de control
de potencia, inmediatamente antes de los demás dispositivos, en compartimento independiente y
precintable. Dicha caja se podrá colocar en el mismo cuadro donde se coloquen los dispositivos
generales de mando y protección.
• La altura a la cual se situarán los dispositivos generales e individuales de mando y protección de los
circuitos, medida desde el nivel del suelo, estará comprendida entre 1,4 y 2 m. para viviendas.
• Las envolventes de los cuadros se ajustarán a las normas UNE 20.451 y UNE-EN 60.439-3 con grado
de protección mínimo IP 30 según UNE 20.324 e IK07 según UNE-EN 50.102.
• La envolvente para el interruptor de control de potencia será precintable y sus dimensiones estarán de
acuerdo con el tipo de suministro y tarifa a aplicar.
• Los dispositivos generales e individuales de mando y protección serán como mínimo :
a) Un interruptor general automático de corte omnipolar, que permita su accionamiento manual y que esté
dotado de elementos de protección contra sobrecargas y cortacircuitos. Este interruptor será independiente
del interruptor de control de potencia. Tendrá poder de corte suficiente para la intensidad de cortocircuito que
pueda producirse en el punto de su instalación, de 4.500 A. mínimo.
b) Un interruptor diferencial general, destinado a la protección contra contactos indirectos de todos los
circuitos; salvo que la protección contra contactos indirectos se efectúe mediante otros dispositivos de acuerdo
con la ITC-BT-24. Deberá resistir las corrientes de cortacircuito que puedan presentarse en el punto de su
instalación, y estar su sensibilidad de acuerdo a lo señalado en la ITC-BT-24.
c) Dispositivos de corte omnipolar, destinados a la protección contra sobrecargas y cortocircuitos de cada uno
de los circuitos interiores de la vivienda o local. Deberá resistir las corrientes de cortacircuito que puedan
presentarse en el punto de su instalación.
d) Dispositivo de protección contra sobretensiones, según ITC-BT-23, si fuese necesario.
• En aquellas viviendas que por el tipo de instalación se instalase un interruptor diferencial por cada
circuito o grupo de circuitos, se podría prescindir del interruptor diferencial general, siempre que
queden protegidos todos los circuitos.
G) INSTALACIÓN INTERIOR
256

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• La instalación interior se ejecutará bajo roza.
• La instalación interior unirá el cuadro general de distribución con cada punto de utilización. Usaremos
tubo aislante flexible. Diámetro interior D según Cálculo. Se alojará en la roza y penetrará 0,5 cm en
cada una de las cajas.
• El conductor será aislado para tensión nominal de 750 V. De sección S según Cálculo. Se tenderán
por el tubo el conductor de fase y el neutro desde cada pequeño interruptor automático y el conductor
de protección desde su conexión con el de protección de la derivación individual, hasta cada caja
derivación.
• En los tramos en que el recorrido de dos tubos se efectúe por la misma roza, los seis conductores
atravesarán cada caja derivación.
• Las intensidades máximas admisibles, se regirán en su totalidad por lo indicado en la norma UNE
20.460 -5 -523 y su anexo Nacional.
• Los conductores de la instalación deben ser fácilmente identificables, especialmente el neutro y el de
protección :
Cuando exista un conductor neutro en la instalación o se prevea para un conductor de fase su pase posterior
a un conductor neutro, se identificarán éstos por su color azul claro.
Al conductor de protección se le identificará por el color verde-amarillo.
Todos los conductores de fase, o en su caso, aquellos para los que no se prevea su pase posterior a neutro,
se identificarán por los colores marrón o negro.
En lo referente a los conductores de protección, se aplicará lo indicado en la Norma UNE 20.460 -5-54 en su
apartado 543.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída de personas al mismo nivel.
• Caída de personas a distinto nivel.
• Cortes por manejo de herramientas manuales.
• Cortes por manejo de las guías y conductores.
• Golpes por herramientas manuales.
• Electrocución o quemaduras por la mala protección de cuadros eléctricos.
• Electrocución o quemaduras por maniobras incorrectas en las líneas.
• Electrocución o quemaduras por uso de herramientas sin aislamiento.
• Electrocución o quemaduras por puente o de los mecanismos de protección (disyuntores
diferenciales, etc.).
• Electrocución o quemaduras por conexionados directos sin clavijas macho-hembra.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• En la fase de obra de apertura y cierre de rozas se esmerará el orden y la limpieza de la obra, para
evitar los riesgos de pisadas o tropezones.
• Los tajos estarán bien iluminados, entre los 200-300 lux.
• La iluminación mediante portátiles se efectuará utilizando "portalámparas estancos con mango
aislante", y rejilla de protección de la bombilla, alimentados a tensión de seguridad.
• Se prohibirá el conexionado de cables a los cuadros de suministro eléctrico de obra, sin la utilización
de las clavijas macho-hembra.
• Las escaleras de mano a utilizar, serán del tipo "tijera", dotadas con zapatas antideslizantes y cadenilla
limitadora de apertura, para evitar los riesgos por trabajos realizados sobre superficies inseguras y
estrechas.
• Se prohibirá la formación de andamios utilizando escaleras de mano a modo de borriquetas, para
evitar los riesgos por trabajos sobre superficies inseguras y estrechas.
• Se prohibirá en general en esta obra, la utilización de escaleras de mano o de andamios sobre
borriquetas, en lugares con riesgo de Caida desde altura durante los trabajos de electricidad, si antes
no se han instalado las protecciones de seguridad adecuadas.
• Las herramientas a utilizar por los electricistas instaladores, estarán protegidas con material aislante
normalizado contra los contactos con la energía eléctrica.
• Las pruebas de funcionamiento de la instalación eléctrica serán anunciadas a todo el personal de la
obra antes de ser iniciadas, para evitar accidentes.
• Antes de hacer entrar en carga a la instalación eléctrica se hará una revisión en profundidad de las
conexiones de mecanismos, protecciones y empalmes de los cuadros generales eléctricos directos o
indirectos, de acuerdo con el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
257
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Antes de hacer entrar en servicio las celdas de transformación se procederá a comprobar la existencia
real en la sala, de la banqueta de maniobras, extintores de polvo químico seco y botiquín, y que los
operarios se encuentran vestidos con las prendas de protección personal. Una vez comprobados estos
puntos, se procederá a dar la orden de entrada en servicio.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad, (para utilizar durante los desplazamientos por la obra y en lugares con riesgo de
caída de objetos o de golpes).
• Calzado aislante de electricidad (conexiones).
• Calzado de seguridad.
• Guantes aislantes.
• Ropa de trabajo.
• Arnés de seguridad.
• Banqueta de maniobra.
• Alfombra aislante.
• Comprobadores de tensión.
• Herramientas aislantes.
Observaciones :
Audiovisuales
Ficha de Seguridad
La antena para UHF se unirá al mástil con sus elementos de fijación. La distancia a la antena más próxima
fijada al mismo mástil no será menor de 1000 milímetros.
La antena para VHF se unirá al mástil con sus elementos de fijación y por debajo de la antena para UHF. La
distancia a la antena más próxima fijada al mismo mástil no será menor de 1000 mm. La distancia al muro o
elemento de fábrica para anclaje del mástil no será menor de 1000 mm.
La antena para FM se unirá al mástil con sus elementos de fijación. La distancia a la antena más próxima
fijada al mismo mástil no será menor de 1000 milímetros.
La distancia al muro o elemento de fábrica para anclaje del mástil no será menor de 1000 mm.
El cable coaxial se tenderá desde la caja de conexión de cada antena e introducido por el interior del mástil
hasta conectarlo con el amplificador correspondiente.
Se colocará un conductor de puesta a tierra de 6 mm2 de sección. Conectado al mástil así como al equipo de
amplificación con la línea de puesta a tierra del edificio.
El equipo de recepción de tipo parabólico se colocará siguiendo las mismas pautas que en el caso de VHF y
UHF.
El armario de protección será empotrable o adosable, de chapa de acero galvanizado de 1 mm de espesor y
estará dotado de cerradura y rejilla de ventilación.
El equipo amplificador estará constituido por un alimentador estabilizado, con toma de corriente para 12 V,
tres módulos amplificadores, para UHF, VHF y FM y un mezclador que para tensión de salida del amplificador
de 2 V será blindado.
La caja derivación será empotrable. Constituida por un soporte metálico sobre el que irá montado el circuito
eléctrico y una tapa de cierre resistente a los golpes. Irá provista de mecanismos desacoplo que variarán
según la planta en que vaya situada la caja derivación. Las cajas derivación terminales llevarán incorporada
resistencia de cierre. Indicaremos la marca, tipo y número de orden de planta, número M derivaciones y
número de homologación de la Dirección General de Radiodifusión y Televisión.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Electrocución.
• Pinzamientos.
• Caídas al mismo nivel.
• Caídas a distinto nivel.
258

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Sobreesfuerzos.
• Golpes por manejo de herramientas manuales.
• Cortes por manejo de máquinas-herramienta manuales.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• La zona de trabajo se mantendrá limpia de obstáculos y de objetos para eliminar el riesgo de caída
desde altura.
• Los trabajos de instalación se efectuarán sin tensión en las líneas, verificándose esta circunstancia
mediante un comprobador de tensión.
• Las herramientas estarán aisladas y se utilizan guantes aislantes.
• Cuando durante la fase de instalación sea preciso utilizar aparatos o herramientas eléctricas, éstos
estarán dotados de doble aislamiento y toma de puesta a tierra.
• En la instalación de equipos de captación en cubiertas inclinadas, será preciso el uso de arnés de
seguridad, para el que se habrán previsto puntos fijos de enganche. Se suspenderán los trabajos
cuando exista lluvia, nieve o viento superior a 50 km/h.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad, (obligatorio para los desplazamientos por el interior de la obra).
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Mono de trabajo.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
Aire acondicionado
Ficha de Seguridad
Instalaciones de climatización individuales con impulsión directa a través de conductos, para locales en los
que no sea exigible un control de humedad.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída al mismo nivel.
• Caída a distinto nivel.
• Atrapamiento (entre engranajes, transmisiones, etc., durante las operaciones de puesta a punto o
montaje).
• Pisada sobre materiales.
• Quemaduras.
• Cortes por manejo de chapas.
• Cortes por manejo de herramientas cortantes.
• Cortes por uso de la fibra de vidrio.
• Sobreesfuerzos.
• Los inherentes a los trabajos de soldadura eléctrica, oxiacetilénica y oxicorte.
• Los inherentes al tipo de andamios o medio auxiliar a utilizar.
• Dermatosis por contactos con fibras.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Los recortes sobrantes, los irá retirando conforme se produzcan a un lugar determinado, para su
posterior recogida y vertido por las trompas y evitar el riesgo de pisadas sobre objetos.
• La iluminación en los tajos de montaje de tuberías será de un mínimo de 100 lux, medidos a una altura
sobre el nivel de pavimento en torno a los 2 m.
259
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los tramos de conducto, evacuelos del taller de montaje lo antes posible para su conformación en su
ubicación definitiva, y evitar accidentes en el taller, por saturación de objetos.
• Las planchas de fibra de vidrio, deben ser cortadas sobre el banco mediante cuchilla. En todo
momento asista al cortador para evitar riesgos por desviaciones y errores. Se prohíbe abandonar en el
suelo, cuchillas, cortantes, grapadoras y remachadoras para evitar los accidentes por pisadas sobre
objetos.
• Monte las rejillas desde escaleras de tijera dotadas de zapatas antideslizantes y cadenilla limitadora de
apertura, para eliminar el riesgo de caída.
• Los conductos a ubicar en alturas considerables, instálelos desde andamios tubulares con plataformas
de trabajo de un mínimo de 60 cm. de anchura, rodeadas de barandillas sólidas de 90 cm. de altura,
formadas por pasamanos, listón intermedio y rodapié.
• Antes del inicio de la puesta en marcha, instale las protecciones de las partes móviles, para evitar el
riesgo de atrapamientos.
• No conecte ni ponga en funcionamiento las partes móviles de una máquina, sin antes haber apartado
de ellas herramientas que se estén utilizando, para evitar el riesgo de proyección de objetos o
fragmentos.
• Durante las pruebas, cuando corte momentáneamente la energía eléctrica de alimentación, instale en
el cuadro un letrero de precaución con la leyenda:
-NO CONECTAR, HOMBRES TRABAJANDO EN LA RED-.
• Se prohíbe expresamente la manipulación de partes móviles de cualquier motor o similares sin antes
haber procedido a la desconexión total de la red eléctrica de alimentación, para evitar los accidentes
por atrapamiento.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (para el tránsito por obra).
• Guantes de cuero.
• Guantes de P.V.C. o goma
• Ropa de trabajo.
• Calzado de seguridad.
• Arnés de seguridad.
Observaciones :
Calefacción
Ficha de Seguridad
En la instalación de calefacción por agua caliente, el agua será calentada por medio de una caldera central, y
después será conducida por medio de tuberías de ida a los radiadores, que ceden el calor del agua al aire del
recinto.
La instalación de calefacción se realizará centralizada por aire caliente, la cual a través de un intercambiador
de calor integrado en la cámara de combustión del generador, el aire así calentado es distribuido a los
distintos locales por medio de conductos.
RIESGOS:
• Caída al mismo nivel.
• Caída a distinto nivel.
• Corte en las manos por objetos y herramientas.
• Atrapamiento entre piezas pesadas.
• Explosión del soplete (o de la bombona de gas licuado).
• Los inherentes a la utilización de soldadura eléctrica, oxiacetilénica y oxicorte.
260

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Pisada sobre materiales.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Junto a la puerta del almacén de gases licuados, se instalará un extintor de polvo químico seco.
• Los tajos estarán bien iluminados, aproximadamente entre 200 - 300 lux.
• La iluminación eléctrica mediante portátiles, estará protegida mediante "mecanismos estancos de
seguridad" con mango aislante y rejilla de protección de la bombilla.
• No use mecheros y sopletes encendidos junto a materiales inflamables.
• Controle la dirección de la llama durante las operaciones de soldadura en evitación de incendios.
• Transporte las botellas (o bombonas) de gases licuados en los carros portabotellas.
• Evite soldar o utilizar el oxicorte, con las botellas o bombonas de gases licuados expuestos al sol.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (para el tránsito por obra).
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Mandil de cuero.
• Ropa de trabajo.
• Guantes de goma o de P.V.C.
• Arnés de seguridad.
Además, en el tajo de soldadura se usará:
• Gafas de soldador (siempre el ayudante).
• Yelmo de soldador.
• Pantalla de soldadura de mano.
• Mandil de cuero.
• Muñequeras de cuero que cubran los brazos.
• Manoplas de cuero.
• Polainas de cuero.
Observaciones :
14.1.8. Trabajos urbanos
Mobiliario urbano
Ficha de Seguridad
En esta unidad de obra se colocará todo el mobiliario (bancos, macetas,...) que previamente se haya definido
en los planos para ornamentar las calles.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Cortes en manos por objetos y herramientas.
• Aplastamientos con materiales, herramientas o máquinas.
• Sobreesfuerzos.
• Caídas desde el mismo nivel.
• Caídas de objetos: herramientas, aparejos, etc.
• Golpes con materiales, herramientas, martillos y maquinaria ligera.
261
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• El acopio de materiales nunca obstaculizará las zonas de paso, para evitar tropiezos.
• Se retirará las sobras de materiales, herramientas y restos de obra no colocados como piezas rotas,
envoltorios, palets, etc.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Calzado antideslizante.
• Ropa de trabajo.
Observaciones :
14.2. Operadores de maquinaria de obra
14.2.1. Maquinaria de transporte de tierras
Camión transporte
Ficha de Seguridad
El vehículo automóvil comprende una cubeta que bascula hacia atrás o lateralmente ( en ambos sentidos o en
uno solo). La capacidad de la cubeta varía en función de la potencia del motor. Un camión de 5 T. puede
transportar de 3 a 3,5 m3 de escombros (sin asentar) por viaje. Las mayores máquinas actuales tienen una
capacidad de 18 m3, lo cual permite para ciertos trabajos particulares (canteras, construcción de autopistas,
etc.) realizar notables economías en tiempos de transporte y carga.
Los camiones de cubeta múltiple ofrecen interesantes posibilidades en las obras de movimientos de tierras,
cuando es baja la producción de la excavadora. Permiten obtener un rendimiento óptimo de la parte motriz
reduciendo los tiempos de espera y de maniobra junto a la excavadora.
La pista que una los puntos de carga y descarga debe ser lo suficientemente ancha para permitir la circulación
incluso el cruce de ellos.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Atropello de personas.
• Colisiones con otras máquinas.
• Vuelco del camión.
• Caídas, por ejemplo en el interior de alguna zanja.
• Caída de personas desde el camión.
• Golpes y atrapamientos al utilizar las canaletas.
• Caída de objetos encima del conductor o los operarios durante las operaciones de vaciado y limpieza.
• Golpes con el cubilote de hormigón.
• Los derivados de los trabajos con hormigón.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• Si se tratase de un vehículo de marca y tipo que previamente no ha manejado, solicite las
instrucciones pertinentes.
• Antes de subir a la cabina para arrancar, inspeccione alrededor y debajo del vehículo, por si hubiera
alguna anomalía.
• Haga sonar el claxon inmediatamente antes de iniciar la marcha.
• Compruebe los frenos después de un lavado o de haber atravesado zonas de agua.
262

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• No circule por el borde excavaciones o taludes.
• Quedará totalmente prohibido la utilización de móviles (teléfono móvil particular) durante el manejo de
la maquinaria.
• No circule nunca en punto muerto.
• No circule demasiado próximo al vehículo que lo preceda.
• No transporte pasajeros fuera de la cabina.
• Baje el basculante inmediatamente después de efectuar la descarga, evitando circular con el
levantado.
• No realice revisiones o reparaciones con el basculante levantado, sin haberlo calzado previamente.
• Realice todas las operaciones que le afecten reflejadas en las normas de mantenimiento.
• Todos los camiones que realicen labores de transporte en esta obra estarán en perfectas condiciones
de mantenimiento y conservación.
• Antes de iniciar las labores de carga y descarga estará el freno de mano puesto y las ruedas estarán
inmovilizadas con cuñas.
• El izado y descenso de la caja se realizará con escalera metálica sujeta al camión.
• Si hace falta, las maniobras de carga y descarga serán dirigidas por el encargado de seguridad.
• La carga se tapará con una lona para evitar desprendimientos.
• Las cargas se repartirán uniformemente por la caja, y si es necesario se atarán.
A) Medidas Preventivas a seguir en los trabajos de carga y descarga.
• El encargado de seguridad o el encargado de obra, entregará por escrito el siguiente listado de
medidas preventivas al Jefe de la cuadrilla de carga y descarga. De esta entrega quedará constancia
con la firma del Jefe de cuadrilla al pie de este escrito.
• Pedir guantes de trabajo antes de hacer trabajos de carga y descarga, se evitarán lesiones molestas
en las manos.
• Usar siempre calzado de seguridad, se evitarán golpes en los pies.
• Subir a la caja del camión con una escalera.
• Seguir siempre las indicaciones del Jefe del equipo, es un experto que vigila que no hayan accidente.
• Las cargas suspendidas se han de conducir con cuerdas y no tocarlas nunca directamente con las
manos.
• No saltar a tierra desde la caja, peligro de fractura de los talones.
PROHIBICIONES en esta obra para Ud. como operador de la máquina :
• Tiene prohibido ingerir bebidas alcohólicas antes y durante el trabajo.
• Tiene prohibido fumar cualquier tipo de drogas e ingerir por ninguna vía ningún tipo de drogas.
• Tiene prohibido utilizar el teléfono móvil ni enviar mensajes a través del mismo.
• Tiene prohibido tomar medicamentos sin prescripción facultativa, especialmente tranquilizantes.
• Tiene prohibido realizar movimientos, bromas o sustos a los demás operarios.
• Tiene prohibido transportar a nadie en los desplazamientos.
• Tiene prohibido dejar que un ayudante suyo toque los mandos de la máquina.
RECUERDE SIEMPRE :
• Que Ud. se encuentra en una obra en la cual han sido prohibidos estos puntos anteriores.
• No realice actuaciones contrarias a estas prohibiciones.
• Esta obra se rige por unas Normas de Seguridad que debe respetar por obligación legal, conforme se
especifica en el R.D. 1627/97. Cumpla las instrucciones que se le indican por su seguridad y la de sus
compañeros.
RECUERDE SIEMPRE :
1) Que Ud. será responsable del - Delito de imprudencia- (Art. 565, 586 o 600 del Código Penal) derivado de
la inobservancia de esta advertencia.
2) Que Ud. va ha firmar este documento como -Enterado- por lo que una copia del mismo deberá quedar en
su propiedad con objeto de poder consultarlo. Exija ahora que le expliquen cualquier apartado del mismo si no
lo entiende.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad (para trabajos en el exterior del camión).
• Botas impermeables.
• Delantal impermeable.
263
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Guantes impermeables.
• Zapatos adecuados para la conducción de camiones.
Observaciones :
Camión dumper
Ficha de Seguridad
Este tipo de dúmper se utiliza para transportar grandes volúmenes de tierras o rocas a distancias superiores a
los 20 m. por pistas fuera de todo tipo de carretera o vial convencional.
La pista que una los puntos de carga y descarga debe ser lo suficientemente ancha para permitir la circulación
incluso el cruce de ellos.
Las ventajas de éstos dúmpers sobre otros sistemas son: Gran capacidad de carga, bajo coste por m3 de
material transportado, trabajo a pleno rendimiento en sitios que otros camiones no pueden hacerlo, superan
grandes pendientes.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Atropello de personas.
• Vuelcos.
• Colisiones.
• Atrapamientos.
• Proyección de objetos.
• Desprendimiento de tierras.
• Vibraciones.
• Ruido ambiental.
• Polvo ambiental.
• Caídas al subir o bajar del vehículo.
• Contactos con energía eléctrica.
• Quemaduras durante el mantenimiento.
• Golpes debidos a la manguera de suministro de aire.
• Sobreesfuerzos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• Para subir y bajar del camión utilice los escalones y las asas dispuestas en el vehículo.
• No suba a la máquina utilizando las llantas, ruedas u otros salientes.
• No haga -ajustes- con el motor en marcha, se pueden quedar atrapados.
• No permita que personas no autorizadas suban o conduzcan el camión.
• No trabaje con el camión en situaciones de -media avería-, antes de trabajar, repararlo bien.
• Antes de poner en marcha el motor, o bien antes de abandonar la cabina, asegurese de que ha
instalado el freno de mano.
• No guarde carburante ni trapos engrasados en el camión, se puede prender fuego.
• Si se calienta el motor, no levante en caliente la tapa del radiador, puede sufrir quemaduras.
• Cambiar el aceite del motor y del sistema hidráulico en frío.
• Los líquidos de la batería desprenden gases inflamables, si se han de manipular, hacerlo con guantes,
no fumar ni acercar fuego.
• Si se ha de manipular el sistema eléctrico, desconecte la máquina y saque la llave de contacto.
• Al parar el camión, ponga tacos de inmovilización en las ruedas.
• Si hace falta arrancar el camión con la batería de otro vehículo, vigile las chispas, ya que los gases de
la batería son inflamables y puede explotar.
• Vigile constantemente la presión de los neumáticos.
264

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Tome toda clase de precauciones al maniobrar con el camión.
• Antes de subir a la cabina, de una vuelta completa al vehículo para vigilar que no haya nadie
durmiendo cerca.
• No arranque el camión sin haber bajado la caja, ya que puede tocar líneas eléctricas.
• Si toca una línea eléctrica con el camión, salga de la cabina y salte lo más lejos posible evitando tocar
tierra y el camión al mismo tiempo. Evite también, que nadie toque tierra y camión al mismo tiempo,
hay mucho peligro de electrocución.
PROHIBICIONES en esta obra para Ud. como operador de la máquina :
• Tiene prohibido ingerir bebidas alcohólicas antes y durante el trabajo.
• Tiene prohibido fumar cualquier tipo de drogas e ingerir por ninguna vía ningún tipo de drogas.
• Tiene prohibido utilizar el teléfono móvil ni enviar mensajes a través del mismo.
• Tiene prohibido tomar medicamentos sin prescripción facultativa, especialmente tranquilizantes.
• Tiene prohibido realizar movimientos, bromas o sustos a los demás operarios.
• Tiene prohibido transportar a nadie en los desplazamientos.
• Tiene prohibido dejar que un ayudante suyo toque los mandos de la máquina.
RECUERDE SIEMPRE :
• Que Ud. se encuentra en una obra en la cual han sido prohibidos estos puntos anteriores.
• No realice actuaciones contrarias a estas prohibiciones.
• Esta obra se rige por unas Normas de Seguridad que debe respetar por obligación legal, conforme se
especifica en el R.D. 1627/97. Cumpla las instrucciones que se le indican por su seguridad y la de sus
compañeros.
RECUERDE SIEMPRE :
1) Que Vd. será responsable del - Delito de imprudencia- (Art. 565, 586 o 600 del Código Penal) derivado de
la inobservancia de esta advertencia.
2) Que Ud. va ha firmar este documento como -Enterado- por lo que una copia del mismo deberá quedar en
su propiedad con objeto de poder consultarlo. Exija ahora que le expliquen cualquier apartado del mismo si no
lo entiende.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Buzo de trabajo.
• Casco de seguridad (si se abandona el camión).
• Zapatos de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Delantal impermeable.
Observaciones :
14.3. Operadores de pequeña maquinaria
14.3.1. Sierra circular
Ficha de Seguridad
La sierra circular es una máquina ligera y sencilla, compuesta de una mesa fija con una ranura en el tablero
que permite el paso del disco de sierra, un motor y un eje porta-herramienta.
Utilizaremos la sierra circular porque es una máquina ligera y sencilla, compuesta de una mesa fija con una
ranura en el tablero que permite el paso del disco de sierra, un motor y un eje porta herramienta. La
transmisión puede ser por correa, en cuyo caso la altura del disco sobre el tablero es regulable.
La operación exclusiva para la que se va a utilizar es la de cortar o aserrar piezas de madera habitualmente
265
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
empleadas en las obras de construcción, sobre todo para la formación de encofrados en la fase de estructura,
como tableros, rollizos, tablones, listones, etc así como de piezas cerámicas.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Cortes.
• Contacto con el dentado del disco en movimiento.
• Golpes y/o contusiones por el retroceso imprevisto y violento de la pieza que se trabaja.
• Atrapamientos.
• Proyección de partículas.
• Retroceso y proyección de la madera
• Proyección de la herramienta de corte o de sus fragmentos y accesorios en movimiento
• Emisión de polvo.
• Contacto con la energía eléctrica.
• Contacto con las correas de transmisión.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Las sierras circulares en esta obra, no se ubicarán a distancias inferiores a 3 metros, (como norma
general) del borde los forjados con la excepción de los que estén efectivamente protegidos(redes o
barandillas, petos de remate, etc.).
• Las máquinas de sierra circular a utilizar en esta obra, estarán dotadas de los siguientes elementos de
protección:
• Carcasa de cubrición del disco.
• Cuchillo divisor del corte.
• Empujador de la pieza a cortar y guía.
• Carcasa de protección de las transmisiones por poleas.
• Interruptor de estanco.
• Toma de tierra.
• Se prohibirá expresamente en esta obra, dejar en suspensión del gancho de la grúa las mesas de
sierra durante los periodos de inactividad.
• El mantenimiento de las mesas de sierra de esta obra, será realizado por personal especializado para
tal menester, en prevención de los riesgos por impericia.
• La alimentación eléctrica de las sierras de disco a utilizar en esta obra, se realizará mediante
mangueras antihumedad, dotadas de clavijas estancas a través del cuadro eléctrico de distribución,
para evitar los riesgos eléctricos.
• Se prohibirá ubicar la sierra circular sobre los lugares encharcados, para evitar los riesgos de caídas y
los eléctricos.
• Se limpiará de productos procedentes de los cortes, los aledaños de las mesas de sierra circular,
mediante barrido y apilado para su carga sobre bateas emplintadas (o para su vertido mediante las
trompas de vertido).
• En esta obra, al personal autorizado para el manejo de la sierra de disco (bien sea para corte de
madera o para corte cerámico), se le entregará la siguiente normativa de actuación. El justificante del
recibí, se entregará al Coordinador de Seguridad y Salud durante la ejecución de obra.
• Deberá sujetarse bien las piezas que se trabajan.
• Deberá comprobarse la pérdida de filo en las herramientas de corte.
• Se usarán herramientas de corte correctamente afiladas y se elegirán útiles adecuados a las
características de la madera y de la operación.
• Evitará en lo posible pasadas de gran profundidad. Son recomendables las pasadas sucesivas y
progresivas de corte.
• Se evitará el empleo de herramientas de corte y accesorios a velocidades superiores a las
recomendadas por el fabricante.
• Se utilizarán las herramientas de corte con resistencia mecánica adecuada.
• No se emplearán accesorios inadecuados .
Normas de seguridad para el manejo de la sierra de disco.
• Antes de poner la máquina en servicio compruebe que no está anulada la conexión a tierra, en caso
afirmativo, avise al Servicio de Prevención.
• Compruebe que el interruptor eléctrico es estanco, en caso de no serlo, avise al Servicio de
Prevención.
266

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Utilice el empujador para manejar la madera; considere que de no hacerlo puede perder los dedos de
sus manos. Desconfíe de su destreza. Ésta máquina es peligrosa.
• Tenga presente que los empujadores no son en ningún caso elementos de protección en sí mismos,
ya que no protegen directamente la herramienta de corte sino las manos del operario al alejarlas del
punto de peligro. Los empujadores deben, por tanto, considerarse como medidas complementarias de
las protecciones existentes, pero nunca como sustitorias de las citadas protecciones. Su utilización es
básica en la alimentación de piezas pequeñas, así como instrumento de ayuda para el -fin de pasada-
en piezas grandes, empujando la parte posterior de la pieza a trabajar y sujeto por la mano derecha
del operario.
• No retire la protección del disco de corte. Estudie la forma de cortar sin necesidad de observar la -
trisca-. El empujador llevará la pieza donde usted desee y a la velocidad que usted necesita. Si la
madera -no pasa-, el cuchillo divisor está mal montado. Pida que se lo ajusten.
• Si la máquina, inopinadamente se detiene, retírese de ella y avise al Servicio de Prevención para que
sea reparada. No intente realizar ni ajustes ni reparaciones.
• Compruebe el estado del disco, sustituyendo los que estén fisurados o carezcan de algún diente.
• Para evitar daños en los ojos, solicite se le provea de unas gafas de seguridad antiproyección de
partículas y úselas siempre, cuando tenga que cortar.
• Extraiga previamente todos los clavos o partes metálicas hincadas en la madera que desee cortar.
Puede fracturarse el disco o salir despedida la madera de forma descontrolada, provocando
accidentes serios.
• La alimentación de la pieza debe realizarse en sentido contrario al del giro del útil, en todas las
operaciones en que ello sea posible.
En el corte de piezas cerámicas:
• Observe que el disco para corte cerámico no está fisurado. De ser así, solicite al Servicio de
Prevención que se cambie por otro nuevo.
• Efectúe el corte a ser posible a la intemperie (o en un local muy ventilado), y siempre protegido con
una mascarilla de filtro mecánico recambiable.
• Efectúe el corte a sotavento. El viento alejará de usted las partículas perniciosas.
• Moje el material cerámico, antes de cortar, evitará gran cantidad de polvo.
Normas generales de seguridad :
• Se recomienda paralizar los trabajos en caso de lluvia y cubrir la máquina con material impermeable.
Una vez finalizado el trabajo, colocarla en un lugar abrigado.
• El interruptor debería ser de tipo embutido y situado lejos de las correas de transmisión.
• Las masas metálicas de la máquina estarán unidas a tierra y la instalación eléctrica dispondrá de
interruptores diferenciales de alta sensibilidad.
• La máquina debe estar perfectamente nivelada para el trabajo.
• No podrá utilizarse nunca un disco de diámetro superior al que permite el resguardo instalado.
• Su ubicación en la obra será la más idónea de manera que no existan interferencias de otros trabajos,
de tránsito ni de obstáculos.
• No deberá ser utilizada por persona distinta al profesional que la tenga a su cargo, y si es necesario se
la dotará de llave de contacto.
• La utilización correcta de los dispositivos protectores deberá formar parte de la formación que tenga el
operario.
• Antes de iniciar los trabajos debe comprobarse el perfecto afilado del útil, su fijación, la profundidad del
corte deseado y que el disco gire hacia el lado en el que el operario efectué la alimentación.
• Es conveniente aceitar la sierra de vez en cuando para evitar que se desvíe al encontrar cuerpos
duros o fibras retorcidas.
• Para que el disco no vibre durante la marcha se colocarán "guía-hojas" (cojinetes planos en los que
roza la cara de la sierra).
• El operario deberá emplear siempre gafas o pantallas faciales.
• Nunca se empujará la pieza con los dedos pulgares de las manos extendidos.
• Se comprobará la ausencia de cuerpos pétreos o metálicos, nudos duros, vetas u otros defectos en la
madera.
• El disco será desechado cuando el diámetro original se haya reducido 1/5.
• El disco utilizado será el que corresponda al número de revoluciones de la máquina.
• Se dispondrá de carteles de aviso en caso de avería o reparación. Una forma segura de evitar un
267
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
arranque repentino es desconectar la máquina de la fuente de energía y asegurarse que nadie pueda
conectarla.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Gafas de seguridad antiproyecciones.
• Mascarilla antipolvo con filtro mecánico recambiable.
• Ropa de trabajo.
• Calzado de seguridad.
• Guantes de cuero (preferible muy ajustados).
Para cortes en vía húmeda se utiliza:
• Guantes de goma o de P.V.C. (preferible muy ajustados).
• Traje impermeable.
• Polainas impermeables.
• Mandil impermeable.
• Calzado de seguridad de goma o de P.V.C.
Observaciones :
14.3.2. Pistola clavadora
Ficha de Seguridad
Utilizada para la fijación de piezas de pequeño tamaño. Funciona con energía generada por una carga
explosiva.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Proyección de objetos.
• Cortes.
• Pisadas sobre objetos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• El personal encargado del manejo de la pistola automática hinca clavos deberá ser experto en su uso.
• La pistola deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
• Proteja el tajo con medios de tipo colectivo si ello es posible, mejor que confiar en los medios de
protección personal.
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Una vez al año se revisará.
• Cuando no la utilice se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Guantes de trabajo.
• Gafas de seguridad.
• Traje impermeable para ambientes lluviosos.
• Protectores auditivos.
Observaciones :
268

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
14.3.3. Amoladoras
Ficha de Seguridad
Máquinas portátiles, utilizadas para cortar, pulir o abrillantar superficies rugosas.
Las amoladoras son máquinas muy versátiles, utilizadas en la construcción en múltiples operaciones.
RIESGOS MÁS FRECUENTES :
• Proyección de objetos.
• Pisadas sobre objetos.
• Contactos eléctricos.
• Caídas al mismo o distinto nivel debidas a desequilibrios inducidos por reacciones imprevistas, y
muchas veces brutales, de la máquina. En general, en todas las herramientas rotativas existe el riesgo
de que el cuerpo de la máquina tienda a girar en sentido contrario cuando la herramienta de corte se
atasca. El par de giro producido en un atasco tiene que ser soportado por el operador, a menos que se
transmita a la pieza trabajada y ésta salga despedida.
• Golpes al trabajar piezas inestables.
• Cortes por contacto directo con el disco o por rotura y proyección de fragmentos del mismo, que
pueden afectar a cualquier parte del cuerpo.
• Heridas en ojos producidas por proyección de partículas del material trabajado o de la propia
herramienta de inserción.
• Quemaduras debidas a incendios de vapores u otros materiales inflamables, ocasionados por chispas.
Puede incluso darse el caso de trabajar aleaciones con componentes peligrosos en estado de polvo
cuya captación y eliminación resulte imprescindible.
• Inhalación de polvo procedente del material trabajado y de la misma muela.
• Exposición a ruido, ya que, al propio ruido de la máquina, hay que sumar el incremento que se
produce dependiendo del material trabajado (roce con la pieza, resonancia y vibración de la misma,
reflexión, etc.
• Exposición a vibraciones.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS :
• El personal encargado del manejo de la amoladora deberá ser experto en su uso.
• La amoladora deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• La primera medida, y más elemental, es la elección de la máquina de acuerdo con el trabajo a
efectuar, al disco adecuado a la tarea y al material a trabajar, y a los elementos auxiliares que
pudieran ser necesarios.
• En ocasiones, los problemas pueden comenzar con el montaje de la muela en su emplazamiento. Es
elemental la utilización de discos de diámetros y características adecuadas al trabajo a efectuar;
respetar el sentido de rotación indicado sobre la misma, y utilizar correctamente los dispositivos de
fijación del modo indicado por el fabricante. Es importante hacer rotar el disco manualmente para
verificar que está bien centrado y no tiene roces con la carcasa de protección.
• Compruebe que el disco a utilizar está en buenas condiciones de uso. Debiendo almacenar los discos
en lugares secos, sin sufrir golpes y siguiendo las indicaciones del fabricante.
• Utilice siempre la cubierta protectora de la máquina.
• No sobrepase la velocidad de rotación prevista e indicada en la muela.
• Utilice un diámetro de muela compatible con la potencia y características de la máquina.
• No someta el disco a sobresfuerzos, laterales o de torsión, o por aplicación de una presión excesiva.
Los resultados pueden ser nefastos: rotura del disco, sobrecalentamiento, pérdida de velocidad y de
rendimiento, rechazo de la pieza o reacción de la máquina, pérdida de equilibrio, etc.
269
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• En el caso de trabajar sobre piezas de pequeño tamaño o en equilibrio inestable, asegurar la pieza a
trabajar, de modo que no sufran movimientos imprevistos durante la operación.
• Pare la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños al disco o movimientos
incontrolados de la misma. Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de
trabajo.
• Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegurar siempre la postura de trabajo, ya que,
en caso de pérdida de equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden
multiplicar.
• No utilice la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya
que, en caso de pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades
superiores.
• Sitúe la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
• En caso de utilización de platos de lijar, instalar en la empuñadura lateral la protección correspondiente
para la mano.
• Para trabajos de precisión, utilice soportes de mesa adecuados para la máquina, que permitan,
además de fijar convenientemente la pieza, graduar la profundidad o inclinación del corte.
• Existen también guías acoplables a la máquina que permiten, en modo portátil, ejecutar trabajos de
este tipo, obteniendo resultados precisos y evitando peligrosos esfuerzos laterales del disco; en
muchos de estos casos será preciso ayudarse con una regla que nos defina netamente la trayectoria.
• Cuando no la utilice, se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL :
• Casco de seguridad.
• Guantes de trabajo.
• Gafas con montura y oculares de protección contra impactos.
• Traje impermeable para ambientes lluviosos.
• Protectores auditivos.
• Mascarilla para trabajos con polvo.
Observaciones :
14.3.4. Hormigonera eléctrica
Ficha de Seguridad
En esta obra se utilizan estas hormigoneras, al estar dotado el bastidor con chasis de traslación, lo que
supone facilidad para moverla por toda la edificación.
También se utilizan porque el blocaje de inclinación del tambor, se acciona con un dedo y pueden adoptar
diferentes posiciones de trabajo según mezcla.
Su utilización es debido a su robustez, ligereza y silencio y porque funcionan con un pequeño motor
monofásico que se conecta a la red.
Como son muy manejables, pueden ser transportadas por una sola persona como si de una sola carretilla se
tratase.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Atrapamientos (paletas, engranajes, etc.)
• Contactos con la energía eléctrica.
• Sobreesfuerzos.
• Golpes por elementos móviles.
• Polvo ambiental.
• Ruido ambiental.
270

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Las hormigoneras se ubicarán en los lugares reseñados para tal efecto en los "planos de organización
de obra".
• Las hormigoneras a utilizar en esta obra, tendrán protegidos mediante una carcasa metálica los
órganos de transmisión de correas, corona y engranajes, para evitar los riesgos de atrapamiento.
• Efectúe las operaciones de limpieza directa-manual, previa desconexión de la red eléctrica de la
hormigonera, para previsión del riesgo eléctrico y de atrapamientos.
• Las operaciones de mantenimiento estarán realizadas por personal especializado para tal fin.
• Efectúe las operaciones de limpieza directa-manual, previa desconexión de la red eléctrica de la
hormigonera, para previsión del riesgo eléctrico y de atrapamientos.
• Como quiera que muy frecuentemente tienen los mandos en forma de botón o pulsador, es necesario
cuidar su instalación, evitando que se puedan accionar accidentalmente los interruptores de puesta en
marcha y que sean fáciles de accionar los pulsadores de parada. Éstos no estarán junto al motor, sino
preferentemente en la parte exterior, en lugar fácilmente accesible, lejos de la correa de transmisión
del motor al cilindro. Sólo se admitirá la colocación del interruptor de puesta en marcha junto a la
correa de transmisión si está convenientemente protegida.
• Asimismo los pulsadores estarán protegidos para evitar que les caiga material utilizado en la
hormigonera o agua.
• Las carcasas y demás partes metálicas de las hormigoneras estarán conectadas a tierra.
• La botonera de mandos eléctricos de la hormigonera lo será de accionamiento estanco, en prevención
del riesgo eléctrico.
• Los pulsadores de puesta en marcha y parada estarán suficientemente separados para no
confundirlos en el momento de accionarlos. En el caso de que existan más pulsadores para las
diferentes marchas de la hormigonera, estarán junto al de puesta en marcha. El pulsador de parada se
distinguirá de todos los demás por su alejamiento de éstos y se pintará de color rojo.
• En la hormigonera se entiende por contacto indirecto el contacto entre una parte del cuerpo de un
trabajador y las masas puestas accidentalmente bajo tensión como consecuencia de un defecto de
aislamiento.
• Se denomina masa a las partes o piezas metálicas accesibles del equipo eléctrico o en contacto con el
mismo que normalmente no están bajo tensión, pero que pueden estarlo si se produce un defecto de
aislamiento.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Gafas de seguridad antipolvo (antisalpicaduras de pastas).
• Ropa de trabajo.
• Guantes de goma o P.V.C.
• Calzado de seguridad de goma o de P.V.C.
• Trajes impermeables.
• Mascarilla con filtro mecánico recambiable.
Observaciones :
14.3.5. Vibradores
Ficha de Seguridad
Se utilizará el vibrador para aplicar al hormigón choques de frecuencia elevada.
Los que se utilizan en esta obra será: Eléctricos.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Descargas eléctricas.
271
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Caídas desde altura durante su manejo.
• Caídas a distinto nivel del vibrador.
• Salpicaduras de lechada en ojos y piel.
• Vibraciones.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Realice las operaciones de vibrado siempre sobre posiciones estables.
• Proceda a la limpieza diaria del vibrador luego de su utilización.
• Realice las operaciones de limpieza directa-manual, previa desconexión de la red eléctrica del
vibrador, para previsión del riesgo eléctrico y de atrapamientos.
• El cable de alimentación del vibrador deberá estar protegido, sobre todo si discurre por zonas de paso
de los operarios.
• Los vibradores deberán estar protegidos eléctricamente mediante doble aislamiento.
• Los pulsadores estarán protegidos para evitar que les caiga material utilizado en el hormigonado o
agua.
• Los pulsadores de puesta en marcha y parada estarán suficientemente separados para no
confundirlos en el momento de accionarlos.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Ropa de trabajo.
• Casco de seguridad.
• Botas de goma.
• Guantes de seguridad.
• Gafas de protección contra salpicaduras.
Observaciones :
14.3.6. Grupos electrógenos
Ficha de Seguridad
El empleo de los generadores en esta obra es imprescindible por la ausencia de red eléctrica en las
proximidades, y también debido a que la demanda total de Kw de la obra es superior a la que puede ofrecer la
red general.
Además, porque los gastos del enganche a dicha red y el tendido de línea, así como el coste por Kw, puede
aconsejar la utilización de sistemas propios de producción de energía eléctrica.
Los grupos generadores electrógenos tienen como misión básica la de sustituir el suministro de electricidad
que procede la red general cuando lo aconsejan o exigen las necesidades de la obra.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Electrocución (en las eléctricas).
• Incendio por cortocircuito.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• En el momento de la contratación del grupo electrógeno, se pedirá información de los sistemas de
protección de que está dotado para contactos eléctricos indirectos.
• Si el grupo no lleva incorporado ningún elemento de protección se conectará a un cuadro auxiliar de
obra, dotado con un diferencial de 300 mA para el circuito de fuerza y otro de 30 mA para el circuito de
alumbrado, poniendo a tierra, tanto al neutro del grupo como al cuadro.
• Dado que el valor de resistencia de tierra que se exige es relativamente elevado, podrá conseguirse
fácilmente con electrodos tipo piqueta o cable enterrado.
• Tanto la puesta en obra del grupo, como sus conexiones a cuadros principales o auxiliares, deberá
efectuarse con personal especializado.
• Otros riesgos adicionales son el ruido ambiental, la emanación de gases tóxicos por el escape del
272

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
motor y atrapamientos en operaciones de mantenimiento.
• El ruido se podrá reducir situando el grupo lo más alejado posible de las zonas de trabajo.
• Referente al riesgo de intoxicación su ubicación nunca debe ser en sótanos o compartimentos
cerrados o mal ventilados.
• La instalación del grupo deberá cumplir lo especificado en REBT del 2002.
• Las tensiones peligrosas que aparezcan en las masas de los receptores como consecuencia defectos
localizados en ellos mismos o en otros equipos de la instalación conectados a tierra se protegerán con
los diferenciales en acción combinada con la toma de tierra.
• La toma de tierra, cuando la instalación se alimenta del grupo, tiene por objeto referir el sistema
eléctrico a tierra y permitir el retorno de corriente defecto que se produzca en masas de la instalación o
receptores que pudieran accidentalmente no estar conectados a la puesta a tierra general, limitando su
duración en acción combinada con el diferencial.
• Debe tenerse en cuenta que los defectos de fase localizados en el grupo electrógeno provocan una
corriente que retorna por el conductor de protección y por R al centro de la estrella, no afectando al
diferencial. Por ello se instalará un dispositivo térmico, que debe parar el grupo en un tiempo bajo (por
ejemplo t< 60 s) cuando esa corriente (ID) provoque una caída de tensión en R que sea RID £ 50 V
(aunque el defecto no sea franco).
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL (EN LAS OPERACIONES DE MANIPULACIÓN):
• Protector acústico o tapones.
• Guantes aislantes para baja tensión.
• Botas protectoras de riesgos eléctricos.
• Casco de seguridad.
Observaciones :
14.3.7. Soldadura eléctrica
Ficha de Seguridad
Las masas de cada aparato de soldadura estarán puestas a tierra, así como uno de los conductores del
circuito de utilización para la soldadura. Será admisible la conexión de uno de los polos de circuito de soldeo a
estas masas cuando por su puesta a tierra no se provoquen corrientes vagabundas de intensidad peligrosa;
en caso contrario, el circuito de soldeo estará puesto a tierra en el lugar de trabajo.
La superficie exterior de los porta-electrodos a mano, y en lo posible sus mandíbulas, estarán aislados.
Los bornes de conexión para los circuitos de alimentación de los aparatos manuales de soldadura estarán
cuidadosamente aislados.
Cuando los trabajos de soldadura se efectúen en locales muy conductores no se emplearán tensiones
superiores a la tensión de seguridad o, en otro caso, la tensión en vacío entre el electrodo y la pieza a soldar
no superará los 90 voltios en corriente alterna a los 150 voltios en corriente continua. El equipo de soldadura
debe estar colocado en el exterior del recinto en que opera el trabajador.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Caída desde altura.
• Caídas al mismo nivel.
• Atrapamientos entre objetos.
• Aplastamiento de manos por objetos pesados.
• Los derivados de las radiaciones del arco voltaico.
• Los derivados de la inhalación de vapores metálicos.
• Quemaduras.
• Contacto con la energía eléctrica.
• Proyección de partículas.
273
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Mantenga en todo momento los tajos estarán limpios y ordenados en prevención de tropiezos y
pisadas sobre objetos punzantes.
• Los porta-electrodos a utilizar en esta obra, tendrán el soporte de manutención en material aislante de
la electricidad.
• Suspenda los trabajos de soldadura a la intemperie bajo el régimen de lluvias, en prevención del
riesgo eléctrico.
• Tiene prohibido expresamente la utilización en esta obra de porta-electrodos deteriorados, en
prevención del riesgo eléctrico.
• El personal encargado de soldar será especialista en estas tareas.
• A cada soldador y ayudante a intervenir en esta obra, se le entregará la siguiente lista de medidas
preventivas; del recibí se dará cuenta a la Dirección Facultativa o Jefatura de Obra:
Normas de prevención de accidentes para los soldadores:
• Las radiaciones del arco voltaico con perniciosas para su salud. Protéjase con el yelmo de soldar o la
pantalla de mano siempre que suelde.
• No mire directamente al arco voltaico. La intensidad luminosa puede producirle lesiones graves en los
ojos.
• No pique el cordón de soldadura sin protección ocular. Las esquirlas de cascarilla desprendida,
pueden producirle graves lesiones en los ojos.
• No toque las piezas recientemente soldadas; aunque le parezca lo contrario, pueden estar a
temperaturas que podrían producirle quemaduras serias.
• Suelde siempre en lugar bien ventilado, evitará intoxicaciones y asfixia.
• Antes de comenzar a soldar, compruebe que no hay personas en el entorno de la vertical de su puesto
de trabajo. Les evitará quemaduras fortuitas.
• No deje la pinza directamente en el suelo o sobre la perfilería. Deposítela sobre un porta pinzas evitará
accidentes.
• Pida que le indiquen cual es el lugar más adecuado para tender el cableado del grupo, evitará
tropiezos y caídas.
• Compruebe que su grupo está correctamente conectado a tierra antes de iniciar la soldadura.
• No anule la toma de tierra de la carcasa de su grupo de soldar porque -salte- El disyuntor diferencial.
Avise al Servicio de Prevención para que se revise la avería. Aguarde a que le reparen el grupo o bien
utilice otro.
• Desconecte totalmente el grupo de soldadura cada vez que haga una pausa de consideración
(almuerzo o comida, o desplazamiento a otro lugar).
• Compruebe antes de conectarlas a su grupo, que las mangueras eléctricas están empalmadas
mediante conexiones estancas de intemperie. Evite las conexiones directas protegidas a base de cinta
aislante.
• No utilice mangueras eléctricas con la protección externa rota o deteriorada seriamente. Solicite se las
cambien, evitará accidentes. Si debe empalmar las mangueras, proteja el empalme mediante -forrillos
termorretráctiles-.
• Escoja el electrodo adecuado para el cordón a ejecutar.
• Cerciórese de que estén bien aisladas las pinzas porta-electrodos y los bornes de conexión. Utilice
aquellas prendas de protección personal que se le recomienden, aunque le parezcan incómodas o
poco prácticas. Considere que sólo se pretende que usted no sufra accidentes.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad, (para desplazamientos por la obra).
• Yelmo de soldador.
• Pantalla de soldadura de sustentación manual.
• Gafas de seguridad para protección de radiaciones por arco voltaico (especialmente el ayudante).
• Guantes de cuero.
• Calzado de seguridad.
• Ropa de trabajo.
• Manguitos de cuero.
• Polainas de cuero.
• Mandil de cuero.
• Arnés de seguridad.
274

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Observaciones :
14.3.8. Herramientas manuales
Ficha de Seguridad
Son herramientas cuyo funcionamiento se debe solamente al esfuerzo del operario que las utiliza.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Golpes en las manos y los pies.
• Lesiones oculares por partículas provenientes de los objetos que se trabajan y/o de la propia
herramienta.
• Cortes en las manos.
• Proyección de partículas.
• Caídas al mismo nivel.
• Caídas a distinto nivel.
• Esguinces por sobreesfuerzos o gestos violentos.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Las herramientas manuales se utilizan en aquellas tareas para las que han sido concebidas.
• Deberá hacerse una selección de la herramienta correcta para el trabajo a realizar.
• Deberá hacerse un mantenimiento adecuado de las herramientas para conservarlas en buen estado.
• Deberá evitar un entorno que dificulte su uso correcto.
• Se deberá guardar las herramientas en lugar seguro.
• Siempre que sea posible se hará una asignación personalizada de las herramientas.
• Antes de su uso se revisarán, desechándose las que no se encuentren en buen estado de
conservación.
• Se mantendrán limpias de aceites, grasas y otras sustancias deslizantes.
• Para evitar caídas, cortes o riesgos análogos, se colocarán en portaherramientas o estantes
adecuados.
• Durante su uso se evitará su depósito arbitrario por los suelos.
• Los trabajadores recibirán instrucciones concretas sobre el uso correcto de las herramientas que
hayan de utilizar.
A) Alicates:
• Los alicates de corte lateral deben llevar una defensa sobre el filo de corte para evitar las lesiones
producidas por el desprendimiento de los extremos cortos de alambre.
• Los alicates no deben utilizarse en lugar de las llaves, ya que sus mordazas son flexibles y
frecuentemente resbalan. Además tienden a redondear los ángulos de las cabezas de los pernos y
tuercas, dejando marcas de las mordazas sobre las superficies.
• No utilizar para cortar materiales más duros que las quijadas.
• Utilizar exclusivamente para sujetar, doblar o cortar.
• No colocar los dedos entre los mangos.
• No golpear piezas u objetos con los alicates.
• Mantenimiento: Engrasar periódicamente el pasador de la articulación.
B) Cinceles:
• No utilizar cincel con cabeza achatada, poco afilada o cóncava.
• No usar como palanca.
• Las esquinas de los filos de corte deben ser redondeadas si se usan para cortar.
• Deben estar limpios de rebabas.
• Los cinceles deben ser lo suficientemente gruesos para que no se curven ni alabeen al ser golpeados.
275
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Se deben desechar los cinceles mas o menos fungiformes utilizando sólo el que presente una
curvatura de 3 cm de radio.
• Para uso normal, la colocación de una protección anular de goma, puede ser una solución útil para
evitar golpes en manos con el martillo de golpear.
• El martillo utilizado para golpearlo debe ser suficientemente pesado.
C) Destornilladores:
• El mango deberá estar en buen estado y amoldado a la mano con o superficies laterales prismáticas o
con surcos o nervaduras para transmitir el esfuerzo de torsión de la muñeca.
• El destornillador ha de ser del tamaño adecuado al del tornillo a manipular.
• Desechar destornilladores con el mango roto, hoja doblada o la punta rota o retorcida pues ello puede
hacer que se salga de la ranura originando lesiones en manos.
• Deberá utilizarse sólo para apretar o aflojar tornillos.
• No utilizar en lugar de punzones, cuñas, palancas o similares.
• Siempre que sea posible utilizar destornilladores de estrella.
• No debe sujetarse con las manos la pieza a trabajar sobre todo si es pequeña. En su lugar debe
utilizarse un banco o superficie plana o sujetarla con un tornillo de banco.
• Emplear siempre que sea posible sistemas mecánicos de atornillado o desatornillado.
D) Llaves de boca fija y ajustable :
• Las quijadas y mecanismos deberán en perfecto estado.
• La cremallera y tornillo de ajuste debrán deslizar correctamente.
• El dentado de las quijadas deberá estar en buen estado.
• No deberá desbastar las bocas de las llaves fijas pues se destemplan o pierden paralelismo las caras
interiores.
• Las llaves deterioradas no se repararán, se deberán reponer.
• Se deberá efectuar la torsión girando hacia el operario, nunca empujando.
• Al girar asegurarse que los nudillos no se golpean contra algún objeto.
• Utilizar una llave de dimensiones adecuadas al perno o tuerca a apretar o desapretar.
• Se deberá utilizar la llave de forma que esté completamente abrazada y asentada a la tuerca y
formando ángulo recto con el eje del tornillo que aprieta.
• No se debe sobrecargar la capacidad de una llave utilizando una prolongación de tubo sobre el
mango, utilizar otra como alargo o golpear éste con un martillo.
• La llave de boca variable debe abrazar totalmente en su interior a la tuerca y debe girarse en la
dirección que suponga que la fuerza la soporta la quijada fija. Tirar siempre de la llave evitando
empujar sobre ella.
• Se deberá utilizar con preferencia la llave de boca fija en vez de la de boca ajustable.
• No se deberá utilizar las llaves para golpear.
E) Martillos y mazos:
• Las cabezas no deberá tener rebabas.
• Los mangos de madera (nogal o fresno) deberán ser de longitud proporcional al peso de la cabeza y
sin astillas.
• La cabeza deberá estar fijada con cuñas introducidas oblicuamente respecto al eje de la cabeza del
martillo de forma que la presión se distribuya uniformemente en todas las direcciones radiales.
• Se deberán desechar mangos reforzados con cuerdas o alambre.
• Antes de utilizar un martillo deberá asegurarse que el mango está perfectamente unido a la cabeza.
• Deberá seleccionarse un martillo de tamaño y dureza adecuados para cada una de las superficies a
golpear.
• Observar que la pieza a golpear se apoya sobre una base sólida no endurecida para evitar rebotes.
• Se debe procurar golpear sobre la superficie de impacto con toda la cara del martillo.
• En el caso de tener que golpear clavos, éstos se deben sujetar por la cabeza y no por el extremo.
• No golpear con un lado de la cabeza del martillo sobre un escoplo u otra herramienta auxiliar.
• No utilizar un martillo con el mango deteriorado o reforzado con cuerdas o alambres.
• No utilizar martillos con la cabeza floja o cuña suelta
• No utilizar un martillo para golpear otro o para dar vueltas a otras herramientas o como palanca.
F) Picos Rompedores y Troceadores:
• Se deberá mantener afiladas sus puntas y el mango sin astillas.
276

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El mango deberá ser acorde al peso y longitud del pico.
• Deberán tener la hoja bien adosada.
• No se deberá utilizar para golpear o romper superficies metálicas o para enderezar herramientas como
el martillo o similares.
• No utilizar un pico con el mango dañado o sin él.
• Se deberán desechar picos con las puntas dentadas o estriadas.
• Se deberá mantener libre de otras personas la zona cercana al trabajo.
G) Sierras:
• Las sierras deben tener afilados los dientes con la misma inclinación para evitar flexiones alternativas
y estar bien ajustados.
• Los mangos deberán estar bien fijados y en perfecto estado.
• La hoja deberá estar tensada.
• Antes de serrar se deberá fijar firmemente la pieza.
• Utilizar una sierra para cada trabajo con la hoja tensada (no excesivamente)
• Utilizar sierras de acero al tungsteno endurecido o semiflexible para metales blandos o semiduros con
el siguiente número de dientes:
a) Hierro fundido, acero blando y latón: 14 dientes cada 25 cm.
b) Acero estructural y para herramientas: 18 dientes cada 25 cm.
c) Tubos de bronce o hierro, conductores metálicos: 24 dientes cada 25 cm.
d) Chapas, flejes, tubos de pared delgada, láminas: 32 dientes cada 25 cm.
• Instalar la hoja en la sierra teniendo en cuenta que los dientes deben estar alineados hacia la parte
opuesta del mango.
• Utilizar la sierra cogiendo el mango con la mano derecha quedando el dedo pulgar en la parte superior
del mismo y la mano izquierda el extremo opuesto del arco. El corte se realiza dando a ambas manos
un movimiento de vaivén y aplicando presión contra la pieza cuando la sierra es desplazada hacia el
frente dejando de presionar cuando se retrocede.
• Para serrar tubos o barras, deberá hacerse girando la pieza.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Calzado de seguridad.
• Guantes de cuero o P.V.C.
• Ropa de trabajo.
• Gafas contra proyección de partículas.
• Arnés de seguridad (para trabajos en alturas).
Observaciones :
14.3.9. Cortadora material cerámico
Ficha de Seguridad
Muchas veces en las obras se plantea el problema del corte de materiales vidriados que no es posible
realizarlo con grandes discos ya que romperían la caja de cerámica y además porque las piezas son de
pequeño tamaño en relación con los discos de corte.
Por ello y para materiales como el gres y la cerámica, utilizaremos en la obra este cortador manual que consta
de una plataforma sobre la que se apoyan dos guías deslizantes sobre las que se va montado el carro de la
herramienta cortante.
Las guías son aceradas e inoxidables y requieren un constante engrase y mantenimiento para facilitar el
277
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
deslizamiento del carro.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Electrocución.
• Atrapamientos con partes móviles.
• Cortes y amputaciones.
• Proyección de partículas.
• Emanación de polvo.
• Rotura del disco.
• Proyección de agua.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Compruebe que todos los elementos móviles van provistos de sus protecciones.
• Corte sólo los materiales para los que está concebida.
• Compruebe que está la conexión a tierra de la máquina.
• Situe la máquina de tal modo que la proyección de partículas y la evacuación de polvo sea lo menos
perjudicial para el resto de compañeros.
• Coloque carteles indicativos de los riesgos principales de la máquina.
• Estará dotada de un sistema que permita el humedecido de las piezas durante el corte.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Guantes de cuero.
• Guantes de goma.
• Traje de agua.
• Botas de goma.
• Empujadores.
• Gafas antipartículas.
• Mascarilla antipolvo (caso de no usar chorro de agua).
Observaciones :
14.3.10. Martillo demoledor
Ficha de Seguridad
En cuanto a tipología de accesorios se puede hablar de: Brocas en corona de cruz, cinceles,
herramienta de reparación, barras de perforar, adaptadores de brocas, de coronas y útiles para
colocación de tacos.
Como características se puede decir que la lubricación es mediante grasa, están provistos de doble
aislamiento eléctrico en previsión de posibles accidentes bajo tensión, y éste último generalmente va
provisto de un sistema que permite la rotación en un momento determinado, lo que facilita la colocación
de tacos autoperforantes.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Lesiones por ruidos.
• Lesiones por vibración y percusión.
• Proyección de partículas.
• Golpes por diversas causas en el cuerpo en general.
• Electrocución (en las eléctricas).
• Incendio por cortocircuito.
278

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Se alimentará la corriente a baja tensión (no superior a la tensión de seguridad)
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Dote al martillo de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando
presionado constantemente el interruptor.
• El personal encargado del manejo del martillo deberá ser experto en su uso.
• El martillo deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Elija la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la herramienta adecuado a la tarea y al
material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
• Compruebe que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
• Pare la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños a la herramienta
incontrolados de la misma. Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de
trabajo.
• Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegure siempre la postura de trabajo, ya
que, en caso de pérdida de equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se
pueden multiplicar.
• No utilice la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los
hombros, ya que, en caso de pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o
extremidades superiores.
• Sitúe la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilice una empuñadura de
puente.
• Cuando no la utilice, se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Protector acústico o tapones.
• Cinturón antivibratorio.
• Gafas antipartículas.
• Guantes de cuero.
• Botas normalizadas.
• Arnés de seguridad.
• Poleas de seguridad.
• Mascarillas.
Observaciones :
14.3.11. Pistola grapadora
Ficha de Seguridad
Utilizada para la fijación de piezas de pequeño tamaño. Funciona con energía generada por una carga
explosiva.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Proyección de objetos.
• Cortes.
• Pisadas sobre objetos.
279
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• El personal encargado del manejo de la pistola automática hinca clavos deberá ser experto en su uso.
• La pistola deberá estar en buen estado para su funcionamiento.
• Proteja el tajo con medios de tipo colectivo si ello es posible, mejor que confiar en los medios de
protección personal.
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Una vez al año se revisará.
• Cuando no la utilice, se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Guantes de trabajo.
• Gafas de seguridad.
• Traje impermeable para ambientes lluviosos.
• Protectores auditivos.
Observaciones :
14.3.12. Martillo perforador
Ficha de Seguridad
Se pueden definir como pequeños martillos rotativos exclusivamente.
Su principal uso es para realizar taladros en distintos materiales con el consiguiente uso de broca especial.
Normalmente se compone de empuñadura lateral, aspirador de polvo, juego de brocas para diferentes
materiales y tamaños de taladro, caja metálica y conductor eléctrico.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Lesiones por ruidos.
• Lesiones por vibración y percusión.
• Proyección de partículas.
• Golpes por diversas causas en el cuerpo en general.
• Electrocución (en las eléctricas).
• Incendio por cortocircuito.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN:
• Se alimentará la corriente a baja tensión (no superior a la tensión de seguridad)
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Se dotará al martillo de un interruptor de resorte, de forma que la maquinaria funcione estando
presionado constantemente el interruptor.
• El personal encargado del manejo del martillo deberá ser experto en su uso.
• Mantenga el martillo en buen estado de funcionamiento.
• Coloque adecuadamente la máquina cuando no trabaje.
• Controle los diversos elementos de que se compone.
• Elija la máquina de acuerdo con el trabajo a efectuar, a la herramienta adecuado a la tarea y al
material a trabajar, y a los elementos auxiliares que pudieran ser necesarios.
• Compruebe que la herramienta a utilizar está en buenas condiciones de uso.
• Pare la máquina totalmente antes de posarla, en prevención de posibles daños a la herramienta
280

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
incontrolados de la misma. Lo ideal sería disponer de soportes especiales próximos al puesto de
trabajo.
• Al desarrollar trabajos con riesgo de caída de altura, asegure siempre la postura de trabajo, ya que, en
caso de pérdida de equilibrio por reacción incontrolada de la máquina, los efectos se pueden
multiplicar.
• No utilice la máquina en posturas que obliguen a mantenerla por encima del nivel de los hombros, ya
que, en caso de pérdida de control, las lesiones pueden afectar a la cara, pecho o extremidades
superiores.
• Sitúe la empuñadura lateral en función del trabajo a realizar, o utilizar una empuñadura de puente.
• Cuando no la utilice, se guardará descargada en su alojamiento correspondiente.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Protector acústico o tapones.
• Cinturón antivibratorio.
• Mangueras.
• Gafas antipartículas.
• Guantes de cuero.
• Botas normalizadas.
• Arnés de seguridad (para trabajos en altura).
• Poleas de seguridad.
• Mascarillas.
Observaciones :
14.3.13. Martillo neumático
Ficha de Seguridad
Martillo de aire comprimido, trabaja con cinceles de todas las formas proporcionándole la energía un émbolo
accionado por aire comprimido.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Proyección de fragmentos procedentes del material que se excava o tritura, o de la propia herramienta.
• Golpes con la herramienta a la persona que la manipula o a los compañeros.
• Impactos por la caída del martillo encima de los pies.
• Contusiones con la manguera de aire comprimido.
• Vibraciones.
• Ruido.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• Sitúe las mangueras de aire comprimido de forma que no dificulten el trabajo de los obreros ni el paso
del personal.
• Ponga las mangueras alineadas y, si es posible, fijas a los testeros del túnel, dejando libre la parte
central. Si es inevitable el paso de camiones o cualquier otro vehículo por encima de las mangueras,
se protegerán con tubos de acero.
• Compruebe que la unión entre la herramienta y el porta-herramientas queda bien asegurada y se
comprobará el perfecto acoplamiento antes de iniciar el trabajo.
• No realice esfuerzos de palanca u otra operación parecida con el martillo en marcha.
• Verifique las uniones de las mangueras asegurándose que están en buenas condiciones.
• Cierre el paso del aire antes desarmar un martillo.
281
Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Casco de seguridad.
• Calzado de seguridad.
• Guantes de trabajo.
• Gafas de seguridad.
• Protectores auditivos.
• Máscara con filtro recambiable.
Observaciones :
14.3.14. Compresor
Ficha de Seguridad
Utilizaremos en esta obra el compresor para la alimentación de los diferentes martillos neumáticos que en
diferentes tajos vamos a necesitar.
Aunque el compresor es una parte del grupo, por extensión consideraremos como compresor al grupo motocompresor
completo.
La misión es producir aire comprimido, generalmente a 7 Bares, que es lo que necesitan para su
funcionamiento los martillos o perforadores neumáticos que se van a utilizar en esta obra.
El grupo moto-compresor está formado por dos elementos básicos: El compresor, cuya misión es conseguir
un caudal de aire a una determinada presión; El motor, que con su potencia a un determinado régimen
transmite el movimiento al compresor.
Los factores a tener en cuenta para determinar el compresor adecuado a las necesidades de esta obra son:
la presión máxima de trabajo y el caudal máximo de aire.
La presión de trabajo se expresa en Atm. (la fija el equipo, máquina o herramienta que trabaja conectada a él)
y es la fuerza por unidad de superficie (Kg/cm2) que necesitan las herramientas para su funcionamiento.
El caudal de aire es la cantidad que debe alimentar a la herramienta, a una determinada presión, para el buen
funcionamiento de ésta y se mide en m3/minuto.
Si el motor alimenta varios equipos que trabajan a diferentes presiones el compresor deberá tener la presión
del equipo de mayor presión. Protegiéndose con un mano-reductor los equipos que trabajen a una presión
excesiva.
Para calcular el caudal de aire libre que necesita la obra, debemos sumar el consumo de aire de todos los
equipos, en litros por minuto. Al valor obtenido se le aplicará un factor de simultaneidad. También debemos
tener en cuenta una reserva para posibles ampliaciones.
RIESGOS MÁS FRECUENTES:
• Vuelcos.
• Atrapamientos de personas.
• Desprendimiento durante su transporte en suspensión.
• Ruido.
• Rotura de la manguera de presión.
• Los derivados de la emanación de gases tóxicos del motor.
ACTIVIDADES DE PREVENCIÓN Y PROTECCIONES COLECTIVAS:
• No coloque no arrastre el compresor a menos de 2 metros del borde superior de los taludes.
• El transporte por suspensión se realizará con 2 cables y con cuatro puntos de anclaje.
• Coloque el compresor en el lugar previsto, firmemente sujetado de manera que no se pueda desplazar
por sí solo.
• Mientras funcione, las carcasas estarán en todo momento en posición de cerrado.
• Recuerde que a menos de 4 metros de distancia será obligatorio el uso de protectores auditivos.
• Si es posible, los compresores se situarán a una distancia mínima de 15 metros del lugar de trabajo.
282

Memoria de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Coloque el combustible con la máquina parada.
• Las mangueras de presión estarán en todo momento en perfecto estado. El encargado de seguridad o
el encargado de obra vigilará el estado de las mangueras y se preocupará de su sustitución.
• Los mecanismos de conexión se harán con los racores correspondientes, nunca con alambres.
EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL:
• Mono de trabajo.
• Casco de seguridad.
• Protectores auditivos.
• Calzado de seguridad.
• Guantes de trabajo.
Observaciones :
Sant Cugat del Vallés, septiembre de 2012
Fdo: Wilson Miller Urcariegui
283

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Pliego de condiciones particulares
Pliego de condiciones particulares en el que se han tenido en cuenta las normas legales y
reglamentarias aplicables a las especificaciones técnicas propias de la obra, así como las
prescripciones que se han de cumplir en relación con las características, la utilización y la
conservación de las máquinas, útiles, herramientas, sistemas y equipos preventivos
Adaptado al Real Decreto 1627/97 por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras
de construcción, a la Ley 54/2003 y al RD 171/2004 al RD 2177/2004 y a las recomendaciones establecidas en la "Guía
Técnica" publicada por el INSH.
PROJECTE DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Wilson Miller Urcariegui
Ing. Técnico de Obras Públicas
AREA METROPOLITANA DE BARCELONA
septiembre de 2012
2

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1. Datos de la obra
1.1. Datos generales de la obra
Descripción PROJECTE DE L'EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Nombre o razón social AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, Mancomunitat de Municipis
Situación EL PRAT DE LLOBREGAT
Técnico autor del proyecto Carlos Llinás Carmona, Arquitecte
Técnico autor del Estudio de
Seguridad y Salud
2. Condiciones generales
Wilson Miller Urcariegui. Ingeniero Técnico de Obras Publicas
2.1. Condiciones generales de la obra
- El presente Pliego de Condiciones técnicas particulares de seguridad y salud, es un documento
contractual de esta obra que tiene por objeto:
A.) Exponer todas las obligaciones en materia de SEGURIDAD Y SALUD en el TRABAJO, de la
Empresa Contratista adjudicataria del proyecto de , con respecto a este ESTUDIO de SEGURIDAD y
SALUD.
B.) Concretar la calidad de la PREVENCIÓN decidida.
C.) Exponer las ACTIVIDADES PREVENTIVAS de obligado cumplimiento en los casos determinados
por el PROYECTO constructivo y exponer las ACTIVIDADES PREVENTIVAS que serán propias de
la Empresa Contratista.
D.) Fijar unos determinados niveles de calidad de toda la PREVENCIÓN que se prevé utilizar con el
fin de garantizar su éxito.
E.) Definir las formas de efectuar el control de la puesta en obra de la PREVENCIÓN decidida y su
administración.
F.) Establecer un determinado programa formativo en materia de SEGURIDAD Y SALUD que sirva
para implantar con éxito la PREVENCIÓN diseñada.
Todo eso con el objetivo global de conseguir la obra: , sin accidentes ni enfermedades profesionales,
al cumplir los objetivos fijados en la memoria de SEGURIDAD Y SALUD, y que han de entenderse
como a transcritos a norma fundamental de este documento contractual.
2.2. Condiciones generales del derribo
Son objeto de este Pliego de Condiciones todos los trabajos de los diferentes oficios, necesarios para
la total realización del proyecto de derribo, incluidos todos los materiales y medios auxiliares, así
como la definición de la normativa legal a que estén sujetos todos los procesos y las personas que
intervienen en el derribo, y el establecimiento previo de unos criterios y medios con los que se puede
estimar y valorar las obras realizadas.
Este Pliego de Condiciones, es un documento contractual de este derribo que tiene por objeto:
A) Exponer todas las obligaciones en materia de SEGURIDAD Y SALUD en el TRABAJO.
B) Concretar la calidad de la PREVENCIÓN decidida.
C) Exponer las ACTIVIDADES PREVENTIVAS de obligado cumplimiento en los casos determinados
por el PROYECTO de derribo y exponer las ACTIVIDADES PREVENTIVAS que deberá tener
presente la empresa Principal (Contratista).
3
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
D) Fijar unos determinados niveles de calidad de toda la PREVENCIÓN que se prevé utilizar con el
fin de garantizar su éxito.
E) Definir las formas de efectuar el control de la puesta en obra de la PREVENCIÓN decidida y su
administración.
F) Establecer un determinado programa formativo en materia de SEGURIDAD Y SALUD que sirva
para implantar con éxito la PREVENCIÓN diseñada.
Todo eso con el objetivo global de conseguir la realización del derribo, sin accidentes ni
enfermedades profesionales, al cumplir los objetivos fijados en la memoria de SEGURIDAD Y
SALUD, y que han de entenderse como a transcritos a norma fundamental de este documento
contractual.
Los documentos que han de servir de base para la realización de las obras son, junto con el presente
Pliego de Condiciones, la Memoria descriptiva, los Planos y el Presupuesto. La Dirección Facultativa
podrá suministrar los planos o documentos de obra que considere necesarios a lo largo del derribo
de la misma, y en el libro de Ordenes y Asistencias, que estará en todo momento en la obra, podrá
fijar cuantas órdenes e instrucciones crea oportunas con indicación de la fecha y la firma de dicha
Dirección, así como la del -enterado- del Empresario Principal (contratista), encargado o técnico que
le represente.
2.3. Principios mínimos de seguridad y salud aplicados en
la obra
2.3.1. Disposiciones mínimas generales relativas a los lugares de trabajo en la
obra
1. Estabilidad y solidez:
a) Se procurará la estabilidad de los materiales, equipos y de cualquier elemento que en
cualquier desplazamiento pudiera afectar a la seguridad y la salud de los trabajadores.
b) El acceso a cualquier superficie que conste de materiales que no ofrezcan una resistencia
suficiente sólo se autorizará si se proporcionan los equipos o medios apropiados para que el
trabajo se realice de manera segura.
2. Instalaciones de suministro y reparto de energía:
a) La instalación eléctrica de los lugares de trabajo en las obras se ajustara a lo dispuesto en
su normativa específica.
b) Las instalaciones se proyectarán, realizarán y utilizarán de manera que no entrañen
peligro de incendio ni de explosión y de modo que las personas estén debidamente
protegidas contra los riesgos de electrocución por contacto directo o indirecto.
c) En el proyecto, la realización, la elección del material y de los dispositivos de protección se
tendrá en cuenta el tipo y la potencia de la energía suministrada, las condiciones de los
factores externos y la competencia de las personas que tengan acceso a partes de la
instalación.
3. Vías y salidas de emergencia:
a) Las vías y salidas de emergencia permanecerán expeditas y desembocarán lo más
directamente posible en una zona de seguridad.
b) En caso de peligro, todos los lugares de trabajo se podrán evacuar rápidamente y en
condiciones de máxima seguridad para los trabajadores.
c) El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia
dependerán del uso de los equipos, de las dimensiones de la obra y de los locales, así como
del número máximo de personas que puedan estar presente en ellos.
d) Las vías y salidas específicas de emergencia estarán señalizadas conforme al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de
4

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijara en los lugares adecuados y
tendrá resistencia suficiente.
e) Las vías y salidas de emergencia así como las vías de circulación y las puertas que den
acceso a ellas no deberán estar obstruidas por ningún objeto, de modo que puedan utilizarse
sin trabas en cualquier momento.
f) En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que
requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente
intensidad.
4. Detección y lucha contra incendios:
a) Se preverá un número suficiente de dispositivos apropiados de lucha contra incendios y, si
fuere necesario, de detectores de incendios y de sistemas de alarma.
b) Dichos dispositivos de lucha contra incendios y sistemas de alarma se verificarán y
mantendrán con regularidad. Se realizarán, a intervalos regulares, pruebas y ejercicios
adecuados.
c) Los dispositivos no automáticos de lucha contra incendios serán de fácil acceso y
manipulación. Estarán señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijará en los lugares adecuados y
tendrá la resistencia suficiente.
5. Ventilación:
a) Teniendo en cuenta los métodos de trabajo y las cargas físicas impuestas a los
trabajadores, éstos dispondrán de aire limpio en cantidad suficiente.
b) En caso de que se utilice una instalación de ventilación, se mantendrá en buen estado de
funcionamiento y los trabajadores no estarán expuestos a corrientes de aire que perjudiquen
su salud. Siempre que sea necesario para la salud de los trabajadores, existirá un sistema de
control que indique cualquier avería.
6. Exposición a riesgos particulares:
a) Los trabajadores no estarán expuestos a niveles sonoros nocivos ni a factores externos
nocivos (por ejemplo, gases, vapores, polvo).
b) En caso de que algunos trabajadores deban penetrar en una zona cuya atmósfera pudiera
contener sustancias tóxicas o nocivas, no tener oxígeno en cantidad suficiente o ser
inflamable, la atmósfera confinada será controlada y se adoptarán medidas adecuadas para
prevenir cualquier peligro.
c) En ningún caso podrá exponerse a un trabajador una atmósfera confinada de alto riesgo.
Al menos, quedarán bajo vigilancia permanente desde el exterior y se tomarán todas las
debidas precauciones para que se le pueda prestar auxilio eficaz e inmediato.
7. Temperatura:
La temperatura será la adecuada para el organismo humano durante el tiempo de trabajo,
cuando las circunstancias lo permitan, teniendo en cuenta los métodos de trabajo que se
apliquen y las cargas físicas impuestas a los trabajadores.
8. Iluminación:
a) Los lugares de trabajo, los locales y las vías de circulación en la obra dispondrán, en la
medida de lo posible, de suficiente luz natural y tendrán una iluminación artificial adecuada y
suficiente durante la noche y cuando no sea suficiente la luz natural. En su caso, se utilizarán
puntos de iluminación portátiles con protección antichoques. El color utilizado para la
iluminación artificial no altera o influirá en la percepción de las señales o paneles de
señalización.
b) Las instalaciones de iluminación de los locales de los puestos de trabajo y de las vías de
circulación estará colocada de tal manera que el tipo de iluminación previsto no suponga
riesgo de accidente para los trabajadores.
c) Los locales, los lugares de trabajo y las vías de circulación en los que los trabajadores
estén particularmente expuestos a riesgos en caso de avería de la iluminación artificial
poseerá de iluminación de seguridad de intensidad suficiente.
5
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
9. Puertas y portones:
a) Las puertas correderas irán provistas de un sistema de seguridad que les impida salirse de
los raíles y caerse.
b) Las puertas y portones que se abran hacia arriba irán provistos de un sistema de
seguridad que les impida volver a bajarse.
c) Las puertas y portones situados en el recorrido de las vías de emergencia estarán
señalizados de manera adecuada.
d) En las proximidades inmediatas de los portones destinados sobre todo a la circulación de
vehículos existirán puertas para la circulación de los peatones, salvo en caso de que el paso
sea seguro para éstos. Dichas puertas estarán señalizadas de manera claramente visible y
permanecer expeditas en todo momento.
e) Las puertas y portones mecánicos funcionarán sin riesgo de accidente para los
trabajadores. Poseerán de dispositivos de parada de emergencia fácilmente identificables y
de fácil acceso y también podrán abrirse manualmente excepto si en caso de producirse una
avería en el sistema de energía se abrirá automáticamente.
10. Vías de circulación y zonas peligrosas:
a) Las vías de circulación, incluidas las escaleras, las escalas fijas y los muelles y rampas de
carga estarán calculados, situados, acondicionados y preparados para su uso de manera que
se puedan utilizarse fácilmente, con toda seguridad y conforme al uso al que se les haya
destinado y de forma que los trabajadores, no empleados en las proximidades de estas vías
de circulación no corran riesgo alguno.
b) Las dimensiones de las vías destinadas a la circulación de personas o de mercancías,
incluidas aquellas en las que se realicen operaciones de carga y descarga, se calcularán de
acuerdo con el número de personas que puedan utilizarlas y con el tipo de actividad.
Cuando se utilicen medios de transporte en las vías de circulación, se preverá una distancia
de seguridad suficiente o medios de protección adecuados para las demás personas que
puedan estar presentes en el recinto. Se señalizarán claramente las vías y se procederá
regularmente a su control y mantenimiento.
c) Las vías de circulación destinadas a los vehículos estarán situadas a una distancia
suficiente de las puertas, portones, pasos de peatones, corredores y escaleras.
d) Si en la obra hubiera zonas de acceso limitado dichas zonas estarán equipadas con
dispositivos que eviten que los trabajadores no autorizados puedan penetrar en ellas. Se
tomarán todas las medidas adecuadas para proteger a los trabajadores que estén
autorizados a penetrar en las zonas de peligro. Estas zonas estarán señalizadas de modo
claramente visible.
11. Muelles y rampas de carga:
a) Los muelles y rampas de carga serán adecuados a las dimensiones de las cargas
transportadas.
b) Los muelles de carga tendrá al menos una salida y las rampas de carga ofrecerán la
seguridad de que los trabajadores no puedan caerse.
12. Espacio de trabajo:
Las dimensiones del puesto de trabajo se calcularán de tal manera que los trabajadores
dispongan de la suficiente libertad de movimientos para sus actividades, teniendo en cuenta
la presencia de todo el equipo y material necesario.
13. Primeros auxilios:
a) Será responsabilidad del empresario garantizar que los primeros auxilios puedan prestarse
en todo momento por personal con la suficiente formación para ello. Asimismo, se adoptarán
medidas para garantizar la evacuación, a fin de recibir cuidados médicos, de los trabajadores
accidentados o afectados por una indisposición repentina.
b) Cuando el tamaño de la obra o el tipo de actividad lo requieran, se contara con uno o
varios locales para primeros auxilios.
c) Los locales para primeros auxilios estarán dotados de las instalaciones y el material de
primeros auxilios indispensables y tendrán fácil acceso para las camillas. Estarán
señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de seguridad y salud en el trabajo.
6

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
d) En todos los lugares en los que las condiciones de trabajo lo requieran se dispondrá de
material de primeros auxilios, debidamente señalizado y de fácil acceso. Una señalización
claramente visible indicará la dirección y el número de teléfono del servicio local de urgencia.
14. Servicios higiénicos:
a) Cuando los trabajadores tengan que llevar ropa especial de trabajo tendrán a su
disposición vestuarios adecuados.
Los vestuarios serán de fácil acceso, tendrán las dimensiones suficientes y dispondrán de
asientos e instalaciones que permitan a cada trabajador poner a secar, si fuera necesario, su
ropa de trabajo.
Cuando las circunstancias lo exijan (por ejemplo, sustancias peligrosas, humedad, suciedad),
la ropa de trabajo se podrá guardar separada de la ropa de calle y de los efectos personales.
Cuando los vestuarios no sean necesarios, en el sentido del párrafo primero de este
apartado, cada trabajador podrá disponer de un espacio para colocar su ropa y sus objetos
personales bajo llave.
b) Cuando el tipo de actividad o la salubridad lo requieran, se pondrá a disposición de los
trabajadores duchas apropiadas, en número suficiente.
Las duchas tendrán dimensiones suficientes para permitir que cualquier trabajador se asee
sin obstáculos y en adecuadas condiciones de higiene. Las duchas dispondrán de agua
corriente, caliente y fría.
Cuando, con arreglo al párrafo primero de este apartado, no sean necesarias duchas, deberá
haber lavabos suficientes y apropiados con agua corriente, caliente si fuere necesario, cerca
de los puestos de trabajo y de los vestuarios.
Si las duchas o los lavabos y los vestuarios estuvieren separados, la comunicación entre
unos y otros será fácil.
c) Los trabajadores dispondrán en las proximidades de sus puestos de trabajo, de los locales
de descanso, de los vestuarios y de las duchas o lavabos de locales especiales equipados
con un número suficiente de retretes y de lavabos.
d) Los vestuarios, duchas, lavabos y retretes estarán separados para hombres y mujeres, o
se preverá una utilización por separado de los mismos.
15. Locales de descanso o de alojamiento:
a) Cuando lo exijan la seguridad o la salud de los trabajadores, en particular debido al tipo de
actividad o el número de trabajadores, y por motivos de alejamiento de la obra, los
trabajadores podrán disponer de locales de descanso y, en su caso, de locales de
alojamiento de fácil acceso.
b) Los locales de descanso o de alojamiento tendrán unas dimensiones suficientes y estarán
amueblados con un número de mesas y de asientos con respaldo acorde con el número de
trabajadores.
c) Cuando no existan este tipo de locales se pondrá a disposición del personal otro tipo de
instalaciones para que puedan ser utilizadas durante la interrupción del trabajo.
d) Cuando existan locales de alojamiento fijos se dispondrá de servicios higiénicos en
número suficiente, así como de una sala para comer y otra de esparcimiento. Estos locales
estarán equipados de camas, armarios, mesas y sillas con respaldo acordes al número de
trabajadores, y se tendrá en cuenta, en su caso, para su asignación, la presencia de
trabajadores de ambos sexos.
e) En los locales de descanso o de alojamiento se tomarán medidas adecuadas de
protección para los no fumadores contra las molestias debidas al humo del tabaco.
16. Mujeres embarazadas y madres lactantes:
Tendrán la posibilidad de descansar tumbadas en condiciones adecuadas.
17. Trabajadores minusválidos:
Los lugares de trabajo estarán acondicionados teniendo en cuenta, en su caso, a los
trabajadores minusválidos. Esta disposición se aplicará, en particular, a las puertas, vías de
circulación, escaleras, duchas, lavabos, retretes y lugares de trabajo utilizados u ocupados
directamente por trabajadores minusválidos.
7
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
18. Consideraciones varias:
a) Los accesos y el perímetro de la obra se señalizará y estarán de manera que sean
claramente visibles e identificables.
b) En la obra, los trabajadores dispondrán de agua potable y, en su caso, de otra bebida
apropiada no alcohólica en cantidad suficiente, tanto en los locales que ocupen como cerca
de los puestos de trabajo.
c) Los trabajadores dispondrán de instalaciones para poder comer y, en su caso, para
preparar sus comidas en condiciones de seguridad y salud.
2.3.2. Disposiciones mínimas específicas relativas a los puestos de trabajo en
la obra en el interior de los locales
1. Estabilidad y solidez:
a) Se procurará la estabilidad de los materiales, equipos y de cualquier elemento que en
cualquier desplazamiento pudiera afectar a la seguridad y la salud de los trabajadores.
b) El acceso a cualquier superficie que conste de materiales que no ofrezcan una resistencia
suficiente sólo se autorizará si se proporcionan los equipos o medios apropiados para que el
trabajo se realice de manera segura.
2. Instalaciones de suministro y reparto de energía:
a) La instalación eléctrica de los lugares de trabajo en las obras se ajustara a lo dispuesto en
su normativa específica.
b) Las instalaciones se proyectarán, realizarán y utilizarán de manera que no entrañen
peligro de incendio ni de explosión y de modo que las personas estén debidamente
protegidas contra los riesgos de electrocución por contacto directo o indirecto.
c) En el proyecto, la realización, la elección del material y de los dispositivos de protección se
tendrá en cuenta el tipo y la potencia de la energía suministrada, las condiciones de los
factores externos y la competencia de las personas que tengan acceso a partes de la
instalación.
3. Vías y salidas de emergencia:
a) Las vías y salidas de emergencia permanecerán expeditas y desembocarán lo más
directamente posible en una zona de seguridad.
b) En caso de peligro, todos los lugares de trabajo se podrán evacuar rápidamente y en
condiciones de máxima seguridad para los trabajadores.
c) El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia
dependerán del uso de los equipos, de las dimensiones de la obra y de los locales, así como
del número máximo de personas que puedan estar presente en ellos.
d) Las vías y salidas específicas de emergencia estarán señalizadas conforme al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijara en los lugares adecuados y
tendrá resistencia suficiente.
e) Las vías y salidas de emergencia así como las vías de circulación y las puertas que den
acceso a ellas no deberán estar obstruidas por ningún objeto, de modo que puedan utilizarse
sin trabas en cualquier momento.
f) En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que
requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente
intensidad.
4. Detección y lucha contra incendios:
a) Se preverá un número suficiente de dispositivos apropiados de lucha contra incendios y, si
fuere necesario, de detectores de incendios y de sistemas de alarma.
b) Dichos dispositivos de lucha contra incendios y sistemas de alarma se verificarán y
mantendrán con regularidad. Se realizarán, a intervalos regulares, pruebas y ejercicios
adecuados.
8

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) Los dispositivos no automáticos de lucha contra incendios serán de fácil acceso y
manipulación. Estarán señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijará en los lugares adecuados y
tendrá la resistencia suficiente.
5. Ventilación:
a) Teniendo en cuenta los métodos de trabajo y las cargas físicas impuestas a los
trabajadores, éstos dispondrán de aire limpio en cantidad suficiente.
b) En caso de que se utilice una instalación de ventilación, se mantendrá en buen estado de
funcionamiento y los trabajadores no estarán expuestos a corrientes de aire que perjudiquen
su salud. Siempre que sea necesario para la salud de los trabajadores, existirá un sistema de
control que indique cualquier avería.
6. Exposición a riesgos particulares:
a) Los trabajadores no estarán expuestos a niveles sonoros nocivos ni a factores externos
nocivos (por ejemplo, gases, vapores, polvo).
b) En caso de que algunos trabajadores deban penetrar en una zona cuya atmósfera pudiera
contener sustancias tóxicas o nocivas, no tener oxígeno en cantidad suficiente o ser
inflamable, la atmósfera confinada será controlada y se adoptarán medidas adecuadas para
prevenir cualquier peligro.
c) En ningún caso podrá exponerse a un trabajador una atmósfera confinada de alto riesgo.
Al menos, quedarán bajo vigilancia permanente desde el exterior y se tomarán todas las
debidas precauciones para que se le pueda prestar auxilio eficaz e inmediato.
7. Temperatura:
La temperatura será la adecuada para el organismo humano durante el tiempo de trabajo,
cuando las circunstancias lo permitan, teniendo en cuenta los métodos de trabajo que se
apliquen y las cargas físicas impuestas a los trabajadores.
8. Iluminación:
a) Los lugares de trabajo, los locales y las vías de circulación en la obra dispondrán, en la
medida de lo posible, de suficiente luz natural y tendrán una iluminación artificial adecuada y
suficiente durante la noche y cuando no sea suficiente la luz natural. En su caso, se utilizarán
puntos de iluminación portátiles con protección antichoques. El color utilizado para la
iluminación artificial no altera o influirá en la percepción de las señales o paneles de
señalización.
b) Las instalaciones de iluminación de los locales de los puestos de trabajo y de las vías de
circulación estará colocada de tal manera que el tipo de iluminación previsto no suponga
riesgo de accidente para los trabajadores.
c) Los locales, los lugares de trabajo y las vías de circulación en los que los trabajadores
estén particularmente expuestos a riesgos en caso de avería de la iluminación artificial
poseerá de iluminación de seguridad de intensidad suficiente.
9. Puertas y portones:
a) Las puertas correderas irán provistas de un sistema de seguridad que les impida salirse de
los raíles y caerse.
b) Las puertas y portones que se abran hacia arriba irán provistos de un sistema de
seguridad que les impida volver a bajarse.
c) Las puertas y portones situados en el recorrido de las vías de emergencia estarán
señalizados de manera adecuada.
d) En las proximidades inmediatas de los portones destinados sobre todo a la circulación de
vehículos existirán puertas para la circulación de los peatones, salvo en caso de que el paso
sea seguro para éstos. Dichas puertas estarán señalizadas de manera claramente visible y
permanecer expeditas en todo momento.
e) Las puertas y portones mecánicos funcionarán sin riesgo de accidente para los
trabajadores. Poseerán de dispositivos de parada de emergencia fácilmente identificables y
de fácil acceso y también podrán abrirse manualmente excepto si en caso de producirse una
avería en el sistema de energía se abrirá automáticamente.
9
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
10. Vías de circulación y zonas peligrosas:
a) Las vías de circulación, incluidas las escaleras, las escalas fijas y los muelles y rampas de
carga estarán calculados, situados, acondicionados y preparados para su uso de manera que
se puedan utilizarse fácilmente, con toda seguridad y conforme al uso al que se les haya
destinado y de forma que los trabajadores, no empleados en las proximidades de estas vías
de circulación no corran riesgo alguno.
b) Las dimensiones de las vías destinadas a la circulación de personas o de mercancías,
incluidas aquellas en las que se realicen operaciones de carga y descarga, se calcularán de
acuerdo con el número de personas que puedan utilizarlas y con el tipo de actividad.
Cuando se utilicen medios de transporte en las vías de circulación, se preverá una distancia
de seguridad suficiente o medios de protección adecuados para las demás personas que
puedan estar presentes en el recinto. Se señalizarán claramente las vías y se procederá
regularmente a su control y mantenimiento.
c) Las vías de circulación destinadas a los vehículos estarán situadas a una distancia
suficiente de las puertas, portones, pasos de peatones, corredores y escaleras.
d) Si en la obra hubiera zonas de acceso limitado dichas zonas estarán equipadas con
dispositivos que eviten que los trabajadores no autorizados puedan penetrar en ellas. Se
tomarán todas las medidas adecuadas para proteger a los trabajadores que estén
autorizados a penetrar en las zonas de peligro. Estas zonas estarán señalizadas de modo
claramente visible.
11. Muelles y rampas de carga:
a) Los muelles y rampas de carga serán adecuados a las dimensiones de las cargas
transportadas.
b) Los muelles de carga tendrá al menos una salida y las rampas de carga ofrecerán la
seguridad de que los trabajadores no puedan caerse.
12. Espacio de trabajo:
Las dimensiones del puesto de trabajo se calcularán de tal manera que los trabajadores
dispongan de la suficiente libertad de movimientos para sus actividades, teniendo en cuenta
la presencia de todo el equipo y material necesario.
13. Primeros auxilios:
a) Será responsabilidad del empresario garantizar que los primeros auxilios puedan prestarse
en todo momento por personal con la suficiente formación para ello. Asimismo, se adoptarán
medidas para garantizar la evacuación, a fin de recibir cuidados médicos, de los trabajadores
accidentados o afectados por una indisposición repentina.
b) Cuando el tamaño de la obra o el tipo de actividad lo requieran, se contara con uno o
varios locales para primeros auxilios.
c) Los locales para primeros auxilios estarán dotados de las instalaciones y el material de
primeros auxilios indispensables y tendrán fácil acceso para las camillas. Estarán
señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de seguridad y salud en el trabajo.
d) En todos los lugares en los que las condiciones de trabajo lo requieran se dispondrá de
material de primeros auxilios, debidamente señalizado y de fácil acceso. Una señalización
claramente visible indicará la dirección y el número de teléfono del servicio local de urgencia.
14. Servicios higiénicos:
a) Cuando los trabajadores tengan que llevar ropa especial de trabajo tendrán a su
disposición vestuarios adecuados.
Los vestuarios serán de fácil acceso, tendrán las dimensiones suficientes y dispondrán de
asientos e instalaciones que permitan a cada trabajador poner a secar, si fuera necesario, su
ropa de trabajo.
Cuando las circunstancias lo exijan (por ejemplo, sustancias peligrosas, humedad, suciedad),
la ropa de trabajo se podrá guardar separada de la ropa de calle y de los efectos personales.
Cuando los vestuarios no sean necesarios, en el sentido del párrafo primero de este
apartado, cada trabajador podrá disponer de un espacio para colocar su ropa y sus objetos
personales bajo llave.
10

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
b) Cuando el tipo de actividad o la salubridad lo requieran, se pondrá a disposición de los
trabajadores duchas apropiadas, en número suficiente.
Las duchas tendrán dimensiones suficientes para permitir que cualquier trabajador se asee
sin obstáculos y en adecuadas condiciones de higiene. Las duchas dispondrán de agua
corriente, caliente y fría.
Cuando, con arreglo al párrafo primero de este apartado, no sean necesarias duchas, deberá
haber lavabos suficientes y apropiados con agua corriente, caliente si fuere necesario, cerca
de los puestos de trabajo y de los vestuarios.
Si las duchas o los lavabos y los vestuarios estuvieren separados, la comunicación entre
unos y otros será fácil.
c) Los trabajadores dispondrán en las proximidades de sus puestos de trabajo, de los locales
de descanso, de los vestuarios y de las duchas o lavabos de locales especiales equipados
con un número suficiente de retretes y de lavabos.
d) Los vestuarios, duchas, lavabos y retretes estarán separados para hombres y mujeres, o
se preverá una utilización por separado de los mismos.
15. Locales de descanso o de alojamiento:
a) Cuando lo exijan la seguridad o la salud de los trabajadores, en particular debido al tipo de
actividad o el número de trabajadores, y por motivos de alejamiento de la obra, los
trabajadores podrán disponer de locales de descanso y, en su caso, de locales de
alojamiento de fácil acceso.
b) Los locales de descanso o de alojamiento tendrán unas dimensiones suficientes y estarán
amueblados con un número de mesas y de asientos con respaldo acorde con el número de
trabajadores.
c) Cuando no existan este tipo de locales se pondrá a disposición del personal otro tipo de
instalaciones para que puedan ser utilizadas durante la interrupción del trabajo.
d) Cuando existan locales de alojamiento fijos se dispondrá de servicios higiénicos en
número suficiente, así como de una sala para comer y otra de esparcimiento. Estos locales
estarán equipados de camas, armarios, mesas y sillas con respaldo acordes al número de
trabajadores, y se tendrá en cuenta, en su caso, para su asignación, la presencia de
trabajadores de ambos sexos.
e) En los locales de descanso o de alojamiento se tomarán medidas adecuadas de
protección para los no fumadores contra las molestias debidas al humo del tabaco.
16. Mujeres embarazadas y madres lactantes:
Tendrán la posibilidad de descansar tumbadas en condiciones adecuadas.
17. Trabajadores minusválidos:
Los lugares de trabajo estarán acondicionados teniendo en cuenta, en su caso, a los
trabajadores minusválidos. Esta disposición se aplicará, en particular, a las puertas, vías de
circulación, escaleras, duchas, lavabos, retretes y lugares de trabajo utilizados u ocupados
directamente por trabajadores minusválidos.
18. Consideraciones varias:
a) Los accesos y el perímetro de la obra se señalizará y estarán de manera que sean
claramente visibles e identificables.
b) En la obra, los trabajadores dispondrán de agua potable y, en su caso, de otra bebida
apropiada no alcohólica en cantidad suficiente, tanto en los locales que ocupen como cerca
de los puestos de trabajo.
c) Los trabajadores dispondrán de instalaciones para poder comer y, en su caso, para
preparar sus comidas en condiciones de seguridad y salud.
2.3.3. Disposiciones mínimas específicas relativas a los puestos de trabajo en
la obra en el exterior de los locales
1. Estabilidad y solidez:
11
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
a) Se procurará la estabilidad de los materiales, equipos y de cualquier elemento que en
cualquier desplazamiento pudiera afectar a la seguridad y la salud de los trabajadores.
b) El acceso a cualquier superficie que conste de materiales que no ofrezcan una resistencia
suficiente sólo se autorizará si se proporcionan los equipos o medios apropiados para que el
trabajo se realice de manera segura.
2. Instalaciones de suministro y reparto de energía:
a) La instalación eléctrica de los lugares de trabajo en las obras se ajustara a lo dispuesto en
su normativa específica.
b) Las instalaciones se proyectarán, realizarán y utilizarán de manera que no entrañen
peligro de incendio ni de explosión y de modo que las personas estén debidamente
protegidas contra los riesgos de electrocución por contacto directo o indirecto.
c) En el proyecto, la realización, la elección del material y de los dispositivos de protección se
tendrá en cuenta el tipo y la potencia de la energía suministrada, las condiciones de los
factores externos y la competencia de las personas que tengan acceso a partes de la
instalación.
3. Vías y salidas de emergencia:
a) Las vías y salidas de emergencia permanecerán expeditas y desembocarán lo más
directamente posible en una zona de seguridad.
b) En caso de peligro, todos los lugares de trabajo se podrán evacuar rápidamente y en
condiciones de máxima seguridad para los trabajadores.
c) El número, la distribución y las dimensiones de las vías y salidas de emergencia
dependerán del uso de los equipos, de las dimensiones de la obra y de los locales, así como
del número máximo de personas que puedan estar presente en ellos.
d) Las vías y salidas específicas de emergencia estarán señalizadas conforme al Real
Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijara en los lugares adecuados y
tendrá resistencia suficiente.
e) Las vías y salidas de emergencia así como las vías de circulación y las puertas que den
acceso a ellas no deberán estar obstruidas por ningún objeto, de modo que puedan utilizarse
sin trabas en cualquier momento.
f) En caso de avería del sistema de alumbrado, las vías y salidas de emergencia que
requieran iluminación deberán estar equipadas con iluminación de seguridad de suficiente
intensidad.
4. Detección y lucha contra incendios:
a) Se preverá un número suficiente de dispositivos apropiados de lucha contra incendios y, si
fuere necesario, de detectores de incendios y de sistemas de alarma.
b) Dichos dispositivos de lucha contra incendios y sistemas de alarma se verificarán y
mantendrán con regularidad. Se realizarán, a intervalos regulares, pruebas y ejercicios
adecuados.
c) Los dispositivos no automáticos de lucha contra incendios serán de fácil acceso y
manipulación. Estarán señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de
seguridad y salud en el trabajo. Dicha señalización se fijará en los lugares adecuados y
tendrá la resistencia suficiente.
5. Ventilación:
a) Teniendo en cuenta los métodos de trabajo y las cargas físicas impuestas a los
trabajadores, éstos dispondrán de aire limpio en cantidad suficiente.
b) En caso de que se utilice una instalación de ventilación, se mantendrá en buen estado de
funcionamiento y los trabajadores no estarán expuestos a corrientes de aire que perjudiquen
su salud. Siempre que sea necesario para la salud de los trabajadores, existirá un sistema de
control que indique cualquier avería.
6. Exposición a riesgos particulares:
a) Los trabajadores no estarán expuestos a niveles sonoros nocivos ni a factores externos
nocivos (por ejemplo, gases, vapores, polvo).
12

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
b) En caso de que algunos trabajadores deban penetrar en una zona cuya atmósfera pudiera
contener sustancias tóxicas o nocivas, no tener oxígeno en cantidad suficiente o ser
inflamable, la atmósfera confinada será controlada y se adoptarán medidas adecuadas para
prevenir cualquier peligro.
c) En ningún caso podrá exponerse a un trabajador una atmósfera confinada de alto riesgo.
Al menos, quedarán bajo vigilancia permanente desde el exterior y se tomarán todas las
debidas precauciones para que se le pueda prestar auxilio eficaz e inmediato.
7. Temperatura:
La temperatura será la adecuada para el organismo humano durante el tiempo de trabajo,
cuando las circunstancias lo permitan, teniendo en cuenta los métodos de trabajo que se
apliquen y las cargas físicas impuestas a los trabajadores.
8. Iluminación:
a) Los lugares de trabajo, los locales y las vías de circulación en la obra dispondrán, en la
medida de lo posible, de suficiente luz natural y tendrán una iluminación artificial adecuada y
suficiente durante la noche y cuando no sea suficiente la luz natural. En su caso, se utilizarán
puntos de iluminación portátiles con protección antichoques. El color utilizado para la
iluminación artificial no altera o influirá en la percepción de las señales o paneles de
señalización.
b) Las instalaciones de iluminación de los locales de los puestos de trabajo y de las vías de
circulación estará colocada de tal manera que el tipo de iluminación previsto no suponga
riesgo de accidente para los trabajadores.
c) Los locales, los lugares de trabajo y las vías de circulación en los que los trabajadores
estén particularmente expuestos a riesgos en caso de avería de la iluminación artificial
poseerá de iluminación de seguridad de intensidad suficiente.
9. Puertas y portones:
a) Las puertas correderas irán provistas de un sistema de seguridad que les impida salirse de
los raíles y caerse.
b) Las puertas y portones que se abran hacia arriba irán provistos de un sistema de
seguridad que les impida volver a bajarse.
c) Las puertas y portones situados en el recorrido de las vías de emergencia estarán
señalizados de manera adecuada.
d) En las proximidades inmediatas de los portones destinados sobre todo a la circulación de
vehículos existirán puertas para la circulación de los peatones, salvo en caso de que el paso
sea seguro para éstos. Dichas puertas estarán señalizadas de manera claramente visible y
permanecer expeditas en todo momento.
e) Las puertas y portones mecánicos funcionarán sin riesgo de accidente para los
trabajadores. Poseerán de dispositivos de parada de emergencia fácilmente identificables y
de fácil acceso y también podrán abrirse manualmente excepto si en caso de producirse una
avería en el sistema de energía se abrirá automáticamente.
10. Vías de circulación y zonas peligrosas:
a) Las vías de circulación, incluidas las escaleras, las escalas fijas y los muelles y rampas de
carga estarán calculados, situados, acondicionados y preparados para su uso de manera que
se puedan utilizarse fácilmente, con toda seguridad y conforme al uso al que se les haya
destinado y de forma que los trabajadores, no empleados en las proximidades de estas vías
de circulación no corran riesgo alguno.
b) Las dimensiones de las vías destinadas a la circulación de personas o de mercancías,
incluidas aquellas en las que se realicen operaciones de carga y descarga, se calcularán de
acuerdo con el número de personas que puedan utilizarlas y con el tipo de actividad.
Cuando se utilicen medios de transporte en las vías de circulación, se preverá una distancia
de seguridad suficiente o medios de protección adecuados para las demás personas que
puedan estar presentes en el recinto. Se señalizarán claramente las vías y se procederá
regularmente a su control y mantenimiento.
c) Las vías de circulación destinadas a los vehículos estarán situadas a una distancia
suficiente de las puertas, portones, pasos de peatones, corredores y escaleras.
13
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
d) Si en la obra hubiera zonas de acceso limitado dichas zonas estarán equipadas con
dispositivos que eviten que los trabajadores no autorizados puedan penetrar en ellas. Se
tomarán todas las medidas adecuadas para proteger a los trabajadores que estén
autorizados a penetrar en las zonas de peligro. Estas zonas estarán señalizadas de modo
claramente visible.
11. Muelles y rampas de carga:
a) Los muelles y rampas de carga serán adecuados a las dimensiones de las cargas
transportadas.
b) Los muelles de carga tendrá al menos una salida y las rampas de carga ofrecerán la
seguridad de que los trabajadores no puedan caerse.
12. Espacio de trabajo:
Las dimensiones del puesto de trabajo se calcularán de tal manera que los trabajadores
dispongan de la suficiente libertad de movimientos para sus actividades, teniendo en cuenta
la presencia de todo el equipo y material necesario.
13. Primeros auxilios:
a) Será responsabilidad del empresario garantizar que los primeros auxilios puedan prestarse
en todo momento por personal con la suficiente formación para ello. Asimismo, se adoptarán
medidas para garantizar la evacuación, a fin de recibir cuidados médicos, de los trabajadores
accidentados o afectados por una indisposición repentina.
b) Cuando el tamaño de la obra o el tipo de actividad lo requieran, se contara con uno o
varios locales para primeros auxilios.
c) Los locales para primeros auxilios estarán dotados de las instalaciones y el material de
primeros auxilios indispensables y tendrán fácil acceso para las camillas. Estarán
señalizados conforme al Real Decreto sobre señalización de seguridad y salud en el trabajo.
d) En todos los lugares en los que las condiciones de trabajo lo requieran se dispondrá de
material de primeros auxilios, debidamente señalizado y de fácil acceso. Una señalización
claramente visible indicará la dirección y el número de teléfono del servicio local de urgencia.
14. Servicios higiénicos:
a) Cuando los trabajadores tengan que llevar ropa especial de trabajo tendrán a su
disposición vestuarios adecuados.
Los vestuarios serán de fácil acceso, tendrán las dimensiones suficientes y dispondrán de
asientos e instalaciones que permitan a cada trabajador poner a secar, si fuera necesario, su
ropa de trabajo.
Cuando las circunstancias lo exijan (por ejemplo, sustancias peligrosas, humedad, suciedad),
la ropa de trabajo se podrá guardar separada de la ropa de calle y de los efectos personales.
Cuando los vestuarios no sean necesarios, en el sentido del párrafo primero de este
apartado, cada trabajador podrá disponer de un espacio para colocar su ropa y sus objetos
personales bajo llave.
b) Cuando el tipo de actividad o la salubridad lo requieran, se pondrá a disposición de los
trabajadores duchas apropiadas, en número suficiente.
Las duchas tendrán dimensiones suficientes para permitir que cualquier trabajador se asee
sin obstáculos y en adecuadas condiciones de higiene. Las duchas dispondrán de agua
corriente, caliente y fría.
Cuando, con arreglo al párrafo primero de este apartado, no sean necesarias duchas, deberá
haber lavabos suficientes y apropiados con agua corriente, caliente si fuere necesario, cerca
de los puestos de trabajo y de los vestuarios.
Si las duchas o los lavabos y los vestuarios estuvieren separados, la comunicación entre
unos y otros será fácil.
c) Los trabajadores dispondrán en las proximidades de sus puestos de trabajo, de los locales
de descanso, de los vestuarios y de las duchas o lavabos de locales especiales equipados
con un número suficiente de retretes y de lavabos.
d) Los vestuarios, duchas, lavabos y retretes estarán separados para hombres y mujeres, o
se preverá una utilización por separado de los mismos.
14

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
15. Locales de descanso o de alojamiento:
a) Cuando lo exijan la seguridad o la salud de los trabajadores, en particular debido al tipo de
actividad o el número de trabajadores, y por motivos de alejamiento de la obra, los
trabajadores podrán disponer de locales de descanso y, en su caso, de locales de
alojamiento de fácil acceso.
b) Los locales de descanso o de alojamiento tendrán unas dimensiones suficientes y estarán
amueblados con un número de mesas y de asientos con respaldo acorde con el número de
trabajadores.
c) Cuando no existan este tipo de locales se pondrá a disposición del personal otro tipo de
instalaciones para que puedan ser utilizadas durante la interrupción del trabajo.
d) Cuando existan locales de alojamiento fijos se dispondrá de servicios higiénicos en
número suficiente, así como de una sala para comer y otra de esparcimiento. Estos locales
estarán equipados de camas, armarios, mesas y sillas con respaldo acordes al número de
trabajadores, y se tendrá en cuenta, en su caso, para su asignación, la presencia de
trabajadores de ambos sexos.
e) En los locales de descanso o de alojamiento se tomarán medidas adecuadas de
protección para los no fumadores contra las molestias debidas al humo del tabaco.
16. Mujeres embarazadas y madres lactantes:
Tendrán la posibilidad de descansar tumbadas en condiciones adecuadas.
17. Trabajadores minusválidos:
Los lugares de trabajo estarán acondicionados teniendo en cuenta, en su caso, a los
trabajadores minusválidos. Esta disposición se aplicará, en particular, a las puertas, vías de
circulación, escaleras, duchas, lavabos, retretes y lugares de trabajo utilizados u ocupados
directamente por trabajadores minusválidos.
18. Consideraciones varias:
a) Los accesos y el perímetro de la obra se señalizará y estarán de manera que sean
claramente visibles e identificables.
b) En la obra, los trabajadores dispondrán de agua potable y, en su caso, de otra bebida
apropiada no alcohólica en cantidad suficiente, tanto en los locales que ocupen como cerca
de los puestos de trabajo.
c) Los trabajadores dispondrán de instalaciones para poder comer y, en su caso, para
preparar sus comidas en condiciones de seguridad y salud.
2.4. Procedimientos para el control de acceso de personal
a la obra
Diariamente se controlará el acceso a obra mediante la firma a la entrada y a la salida de cada
jornada, en estadillos diarios que dispondrán de fichas del tipo siguiente para todos los trabajadores :
Nombre y Apellidos :
Entrada
Salida
Firma :
Firma :
Semanalmente se realizará un seguimiento de este control del Personal de Obra.
De este modo facilitará el conocimiento real del número de trabajadores presentes en obra, los
cuales son los únicos autorizados a permanecer en la misma y a la vez comprobar el
dimensionamiento correcto de las instalaciones higiénico-sanitarios de la obra.
15
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
El objetivo fundamental de la formalización del presente protocolo es conseguir un adecuado control
de la situación legal de los trabajadores dentro de las empresas a las que pertenecen, además de
dejar constancia documental de dicha asistencia.
El Técnico de Seguridad y Salud de la Empresa Contratista o los Servicios de personal, deberán
entregar este documento semanalmente al Coordinador de Seguridad y Salud o Dirección
Facultativa.
16

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
3. Condiciones legales
3.1. Normas y reglamentos que se ven afectados por las
características de la obra y que deberán ser tenidos en
cuenta durante su ejecución
La ejecución de la obra objeto de este Pliego de Seguridad y Salud estará regulada por la Normativa
de obligada aplicación que a continuación se cita.
Esta relación de textos legales no es exclusiva ni excluyente respecto de otra Normativa específica
que pudiera encontrarse en vigor.
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de
Seguridad y Salud en las obras de construcción en el marco de la Ley 31/1995 de 8 de
noviembre de Prevención de Riesgos Laborales.
• Este Real Decreto define las obligaciones del Promotor, Proyectista, Contratista, Subcontratista y
Trabajadores Autónomos e introduce las figuras del Coordinador en materia de seguridad y salud
durante la elaboración del proyecto y durante la ejecución de las obras.
• El Real Decreto establece mecanismos específicos para la aplicación de la Ley de Prevención de
Riesgos Laborales y del Real Decreto 39/1997 de 17 de enero, por el que se aprueba el
Reglamento de los Servicios de Prevención.
• Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, que tiene por objeto
promover la Seguridad y la Salud de los trabajadores, mediante la aplicación de medidas y el
desarrollo de las actividades necesarias para la prevención de riesgos derivados del trabajo. El
art. 36 de la Ley 50/1998 de acompañamiento a los presupuestos modifica los artículos. 45, 47,
48 y 49 de esta Ley.
• A tales efectos esta Ley establece los principios generales relativos a la prevención de los
riesgos profesionales para la protección de la seguridad y salud, la eliminación o disminución de
los riesgos derivados del trabajo, la información, la consulta, la participación equilibrada y la
formación de los trabajadores en materia preventiva, en los términos señalados en la presente
disposición.
• Para el cumplimiento de dichos fines, la presente Ley, regula las actuaciones a desarrollar por las
Administraciones Públicas, así como por los empresarios, los trabajadores y sus respectivas
organizaciones representativas.
• Se tendrá especial atención a:
CAPÍTULO I : Objeto, ámbito de aplicaciones y definiciones.
CAPÍTULO III : Derecho y obligaciones, con especial atención a:
Art. 14. Derecho a la protección frente a los riesgos laborales.
Art. 15. Principios de la acción preventiva.
Art. 16. Evaluación de los riesgos.
Art. 17. Equipos de trabajo y medios de protección.
Art. 18. Información, consulta y participación de los trabajadores.
Art. 19. Formación de los trabajadores.
Art. 20. Medidas de emergencia.
Art. 21. Riesgo grave e inminente.
Art. 22. Vigilancia de la salud.
Art. 23. Documentación.
Art. 24. Coordinación de actividades empresariales.
Art. 25. Protección de trabajadores especialmente sensibles a determinados riesgos.
Art. 29. Obligaciones de los trabajadores en materia de prevención de riesgos.
17
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
CAPÍTULO IV : Servicios de prevención
Art. 30.- Protección y prevención de riesgos profesionales.
Art. 31.- Servicios de prevención.
CAPÍTULO V : Consulta y participación de los trabajadores.
Art. 33.- Consulta a los trabajadores.
Art. 34.- Derechos de participación y representación.
Art. 35.- Delegados de Prevención.
Art. 36.- Competencias y facultades de los Delegados de Prevención.
Art. 37.- Garantías y sigilo profesional de los Delegados de Prevención.
Art. 38.- Comité de Seguridad y Salud.
Art. 39.- Competencias y facultades del Comité de Seguridad y Salud.
Art. 40.- Colaboración con la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.
CAPÍTULO VII : Responsabilidades y sanciones.
Art. 42.- Responsabilidades y su compatibilidad.
Art. 43.- Requerimientos de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social.
Art. 44.- Paralización de trabajos.
Art. 45.- Infracciones administrativas.
Art. 46.- Infracciones leves.
Art. 47.- Infracciones graves.
Art. 48.- Infracciones muy graves.
Art. 49.- Sanciones.
Art. 50.- Reincidencia.
Art. 51.- Prescripción de las infracciones.
Art. 52.- Competencias sancionadoras.
Art. 53.- Suspensión o cierre del centro de trabajo.
Art. 54.- Limitaciones a la facultad de contratar con la Administración
Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de
Prevención, que desarrolla la ley anterior en su nueva óptica en torno a la planificación de la misma
a partir de la evaluación inicial de los riesgos inherentes al trabajo y la consiguiente adopción de las
medidas adecuadas a la naturaleza de los riesgos detectados. La necesidad de que tales aspectos
reciban tratamiento específico por la vía normativa adecuada aparece prevista en el Artículo 6
apartado 1, párrafos d y e de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Especial atención al
siguiente artículo del Real Decreto:
CAPÍTULO I: Disposiciones Generales.
CAPÍTULO II: Evaluación de los riesgos y planificación de la acción preventiva.
CAPÍTULO III: Organización de recursos para las actividades preventivas.
Orden de 27 de junio de 1997, por el que se desarrolla el Real Decreto 39/1997 de 17 de enero
en relación con las condiciones de acreditación de las entidades especializadas como
Servicios de Prevención ajenos a la Empresa; de autorización de las personas o entidades
especializadas que pretendan desarrollar la actividad de auditoria del sistema de prevención de las
empresas; de autorización de las entidades Públicas o privadas para desarrollar y certificar
actividades formativas en materia de Prevención de Riesgos laborales.
Ley 54/2003 de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos
laborales (BOE del 13 de diciembre del 2003), y en especial a :
Capítulo II Artículo décimo puntos Seis y Siete.
18

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Real Decreto 171/2004, de 30 de enero, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995
de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, en materia de coordinación de
actividades empresariales.
Real Decreto 2177/2004 de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997
de 18 de Julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para
la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales
en altura.
En todo lo que no se oponga a la legislación anteriormente mencionada:
• Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización
en Seguridad y Salud en el trabajo.
• Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de Seguridad y Salud en los
lugares de trabajo (Anexo 1, Apdo. A, punto 9 sobre escaleras de mano) según Real Decreto
1627/1997 de 24 de octubre Anexo IV.
• Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, sobre manipulación manual de cargas que entrañe
riesgos, en particular dorso-lumbares para los trabajadores.
• Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de Seguridad y Salud
relativas a la utilización de Equipos de Protección Individual.
• Real Decreto 949/1997, de 20 de junio, sobre Certificado profesional de Prevencionistas de
riesgos laborales.
• Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de
Seguridad y Salud para la utilización por los trabajadores de equipos de trabajo.
• Real Decreto 833/1998, sobre residuos tóxicos y peligrosos.
• Estatuto de los Trabajadores. Real Decreto Legislativo 1/1995.
• Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión y sus instrucciones técnicas complementarias que lo desarrollan.
En especial a la ITC-BT-33 : - Instalaciones provisionales y temporales de obras -
• Real Decreto 255/2003 de 28 de febrero por el que se aprueba el Reglamento sobre
clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos.
• Reglamento de los servicios de la empresa constructora.
• Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo de 9 de marzo de 1971, con especial
atención a:
PARTE II : Condiciones generales de los centros de trabajo y de los mecanismos y medidas de
protección (cuando no sea de aplicación el RD 486/1997 por tratarse de obras de construcción
temporales o móviles).
Art. 17.- Escaleras fijas y de servicio.
Art. 19.- Escaleras de mano.
Art. 20.- Plataformas de trabajo.
Art. 21.- Aberturas de pisos.
Art. 22.- Aberturas de paredes.
Art. 23.- Barandillas y plintos.
Art. 24.- Puertas y salidas.
Art. 25 a 28.- Iluminación.
Art. 31.- Ruidos, vibraciones y trepidaciones.
Art. 36.- Comedores
Art. 38 a 43.- Instalaciones sanitarias y de higiene.
Art. 44 a 50.- Locales provisionales y trabajos al aire libre.
Tener presente en los artículos siguientes la disposición derogatoria única de la Ley 31/1995 de 8
de Noviembre.
19
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Art. 51.- Protecciones contra contactos en las instalaciones y equipos eléctricos.
Art. 52.- Inaccesibilidad a las instalaciones eléctricas.
Art. 54.- Soldadura eléctrica.
Art. 56.- Máquinas de elevación y transporte.
Art. 58.- Motores eléctricos.
Art. 59.- Conductores eléctricos.
Art. 60.- Interruptores y cortocircuitos de baja tensión.
Art. 61.- Equipos y herramientas eléctricas portátiles.
Art. 62.- Trabajos en instalaciones de alta tensión.
Art. 67.- Trabajos en instalaciones de baja tensión.
Art. 69.- Redes subterráneas y de tierra.
Art. 70.- Protección personal contra la electricidad.
• Hasta que no se aprueben las normas específicas correspondientes, se mantendrá en vigor los
capítulos siguientes para los lugares de trabajo excluidos del ámbito de aplicación de la Norma
Básica de la Edificación «NBE-CPI/96: condiciones de protección contra incendios en los
edificios», aprobada por R.D. 2177/1996, 4 octubre.
Art. 71 a 82.- Medios de prevención y extinción de incendios.
• Ordenanza de trabajo para las Industrias de la Construcción, Vidrio y Cerámica de 28 de agosto
de 1.970, con especial atención a:
Art. 165 a 176.- Disposiciones generales.
Art. 183 a 291.- Construcción en general.
Art. 334 a 341.- Higiene en el trabajo.
• Orden de 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio), por el que se aprueba el Reglamento de
Seguridad del Trabajo en la industria de la Construcción (El capítulo III ha sido derogado por el
RD 2177/2004).
• Real Decreto 1495/1986, de 26 de mayo (BOE del 27 de julio - rectificado en el BOE de 4 de
octubre-), por el que se aprueba el Reglamento de seguridad en las máquinas. Modificado por los
RRDD 590/1989, de 19 de mayo (BOE de 3 junio) y 830/1991, de 24 de mayo (BOE del 31).
Derogado por el RD 1849/2000, de 10 de noviembre (BOE 2 de diciembre).
• Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre (BOE de 11 de diciembre), por el que se dictan
disposiciones de aplicación de la Directiva 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las
legislaciones de os Estados miembros sobre máquinas. Modificado por RD 56/1995, de 20 de
enero (BOE de 8 de febrero).
• Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre (BOE del 28 de diciembre -rectificado en el BOE
de 24 de febrero de 1993-), por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre
circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.
• Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero (BOE de 8 de marzo -rectificado en el BOE 22 de marzo-
), por el que se modifica el R.D. 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las
condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de de los
equipos de protección individual.
• Resolución de 30 de abril de 1998 (BOE del 4 de junio -rectificada en BOE de 27 de julio-), por la
que se dispone la inscripción en el registro y publicación del Convenio Colectivo General del
Sector de la Construcción.
• Ley 38/1999 de 5 de Noviembre. Ordenación de la edificación.
• Real decreto 374/2001 de 6 de abril sobre la protección de la salud y seguridad de los
trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo.
• Real decreto 379/2001 de 6 de abril por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de
productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE-APQ-1 a la MIE-APQ-7.
• Real decreto 614/2001 de 8 de junio sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud
y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico.
• Real Decreto 255/2003 de 28 de febrero por el que se aprueba el Reglamento sobre
clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos.
20

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Real Decreto 836/2003 de 27 de junio (BOE de 7 de julio), por el que se aprueba una nueva
Instrucción Técnica complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de Aparatos de elevación y
manutención referente a grúas torre para obras y otras aplicaciones.
• Convenio Colectivo del Grupo de Construcción y Obras Públicas que sean de aplicación.
• Capitulo IV.- Seguridad e Higiene en el Trabajo.
• Pliego de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura.
• Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción, aprobado por resolución de 4 de
mayo de 1992 de la Dirección General de Trabajo, en todo lo referente a Seguridad y Salud en el
trabajo.
• Resto de disposiciones técnicas ministeriales cuyo contenido o parte del mismo esté relacionado
con la seguridad y salud.
• Ordenanzas municipales que sean de aplicación.
3.2. Obligaciones específicas para la obra proyectada
• El Real Decreto 1627/1997 de 24 de octubre se ocupa de las obligaciones del Promotor
(Empresario titular del centro de trabajo según el RD 171/2004), reflejadas en los Artículos 3 y 4;
Contratista (Empresario principal según el RD 171/2004), en los Artículos 7, 11, 15 y 16;
Subcontratistas (Empresas concurrentes según el RD 171/2004), en el Artículo 11, 15 y 16 y
Trabajadores Autónomos en el Artículo 12.
• El Estudio de Seguridad y Salud quedará incluido como documento integrante del Proyecto de
Ejecución de Obra. Dicho Estudio de Seguridad y Salud será visado en el Colegio profesional
correspondiente y quedará documentalmente en la obra junto con el Plan de Seguridad.
• El Real Decreto 1627/1997 indica que cada contratista deberá elaborar un Plan de Seguridad y
Salud en el Trabajo.
• El Plan de Seguridad y Salud que analice, estudie, desarrolle y complemente el Estudio de
Seguridad y Salud consta de los mismos apartados, así como la adopción expresa de los
sistemas de producción previstos por el constructor, respetando fielmente el Pliego de
Condiciones. Las propuestas de medidas alternativas de prevención incluirán la valoración
económica de las mismas, que no podrán implicar disminución del importe total ni de los niveles
de protección. La aprobación expresa del Plan quedará plasmada en acta firmada por el
Coordinador en materia de Seguridad y Salud durante la ejecución de la obra y el representante
de la empresa constructora con facultades legales suficientes o por el propietario con idéntica
calificación legal.
• La Empresa Constructora (empresa principal según el RD 171/2004) cumplirá las estipulaciones
preventivas del Plan de Seguridad y Salud que estará basado en el Estudio de Seguridad y
Salud, respondiendo solidariamente de los daños que se deriven de la infracción del mismo por
su parte o de los posibles subcontratistas o empleados.
• Se abonará a la Empresa Constructora (empresa principal según el RD 171/2004), previa
certificación del Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, las
partidas incluidas en el documento Presupuesto del Plan de Seguridad y Salud. Si se
implantasen elementos de seguridad no incluidos en el Presupuesto, durante la realización de la
obra, éstos se abonarán igualmente a la Empresa Constructora, previa autorización del
Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.
• El Promotor vendrá obligado a abonar al Coordinador en materia de seguridad y salud durante la
ejecución de la obra los honorarios devengados en concepto de aprobación del Plan de
Seguridad y Salud, así como los de control y seguimiento del Plan de Seguridad y Salud.
• Para aplicar los principios de la acción preventiva, el empresario designará uno o varios
trabajadores para ocuparse de dicha actividad, constituirá un Servicio de Prevención o
concertará dicho servicio a una entidad especializada ajena a la Empresa.
• La definición de estos Servicios así como la dependencia de determinar una de las opciones que
hemos indicado para su desarrollo, está regulado en la Ley de Prevención de Riesgos Laborales
31/95 en sus artículos 30 y 31, así como en la Orden del 27 de junio de 1997 y Real Decreto
39/1997 de 17 de enero.
21
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El incumplimiento por los empresarios de sus obligaciones en materia de prevención de riesgos
laborales dará lugar a las responsabilidades que están reguladas en el artículo 42 de dicha Ley.
• El empresario deberá elaborar y conservar a disposición de la autoridad laboral la documentación
establecida en el Artículo 23 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales.
• El empresario deberá consultar a los trabajadores la adopción de las decisiones relacionadas en
el Artículo 33 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales.
• La obligación de los trabajadores en materia de prevención de riesgos está regulada en el
Artículo 29 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales.
• Los trabajadores estarán representados por los Delegados de Prevención ateniéndose a los
Artículos 35 y 36 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales.
• Se deberá constituir un Comité de Seguridad y Salud según se dispone en los Artículos 38 y 39
de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales.
CONDICIONES PARTICULARES :
A) EL COMITÉ DE SEGURIDAD Y SALUD
Si el número de trabajadores no excede de 50, no es necesaria la constitución de un Comité de
Seguridad y Salud en el trabajo, no obstante se recomienda su constitución conforme a lo dispuesto
en el artículo 38 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, con las
competencias y facultades que le reconoce el artículo 39.
B) DELEGADOS DE PREVENCIÓN (Artículo 35 de la Ley 31/1995).
1. Los Delegados de Prevención son los representantes de los trabajadores con funciones
específicas en materia de prevención de riesgos en el trabajo.
Los Delegados de Prevención serán designados por y entre los representantes del personal, en el
ámbito de los órganos de representación previstos en las normas a que se refiere el artículo 34 de
esta Ley, con arreglo a la siguiente escala:
De 50 a 100 trabajadores 2 Delegados de Prevención
De 101 a 500 trabajadores 3 Delegados de Prevención
De 501 a 1.000 trabajadores 4 Delegados de Prevención
De 1.001 a 2.000 trabajadores 5 Delegados de Prevención
De 2.001 a 3.000 trabajadores 6 Delegados de Prevención
De 3.001 a 4.000 trabajadores 7 Delegados de Prevención
De 4.001 en adelante 8 Delegados de Prevención
En las empresas de hasta treinta trabajadores el Delegado de Prevención será el Delegado de
Personal. En las empresas de treinta y uno a cuarenta y nueve trabajadores habrá un Delegado de
Prevención que será elegido por y entre los Delegados de Personal.
A efectos de determinar el número de Delegados de Prevención se tendrán en cuenta los siguientes
criterios:
a) Los trabajadores vinculados por contratos de duración determinada superior a un año se
computarán como trabajadores fijos de plantilla.
b) Los contratados por término de hasta un año se computarán según el número de días
trabajados en el período de un año anterior a la designación. Cada doscientos días
trabajados o fracción se computarán como un trabajador más.
Según el Art.36. de la Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos Laborales son competencias de los
Delegados de Prevención:
a) Colaborar con la dirección de la empresa en la mejora de la acción preventiva.
b) Promover y fomentar la cooperación de los trabajadores en la ejecución de la normativa
sobre prevención de riesgos laborales.
22

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
c) Ser consultados por el empresario, con carácter previo a su ejecución, acerca de las
decisiones a que se refiere el artículo 33 de la presente Ley.
d) Ejercer una labor de vigilancia y control sobre el cumplimiento de la normativa de
prevención de riesgos laborales.
En las empresas que, de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 38 de esta Ley, no
cuenten con Comité de Seguridad y Salud por no alcanzar el número mínimo de trabajadores
establecido al efecto, las competencias atribuidas a aquél en la presente Ley serán ejercidas por los
Delegados de Prevención.
2. En el ejercicio de las competencias atribuidas a los Delegados de Prevención, éstos estarán
facultados para:
a) Acompañar a los técnicos en las evaluaciones de carácter preventivo del medio ambiente
de trabajo, así como, en los términos previstos en el artículo 40 de esta Ley, a los
Inspectores de Trabajo y Seguridad Social en las visitas y verificaciones que realicen en los
centros de trabajo para comprobar el cumplimiento de la normativa sobre prevención de
riesgos laborales, pudiendo formular ante ellos las observaciones que estimen oportunas.
b) Tener acceso, con las limitaciones previstas en el apartado 4 del artículo 22 de esta Ley, a
la información y documentación relativa a las condiciones de trabajo que sean necesarias
para el ejercicio de sus funciones y, en particular, a la prevista en los artículos 18 y 23 de
esta Ley. Cuando la información está‚ sujeta a las limitaciones reseñadas, sólo podrá ser
suministrada de manera que se garantice el respeto de la confidencialidad.
c) Ser informados por el empresario sobre los daños producidos en la salud de los
trabajadores una vez que aquél hubiese tenido conocimiento de ellos, pudiendo presentarse,
aun fuera de su jornada laboral, en el lugar de los hechos para conocer las circunstancias de
los mismos.
d) Recibir del empresario las informaciones obtenidas por éste procedentes de las personas
u órganos encargados de las actividades de protección y prevención en la empresa, así
como de los organismos competentes para la seguridad y la salud de los trabajadores, sin
perjuicio de lo dispuesto en el artículo 40 de esta Ley en materia de colaboración con la
Inspección de Trabajo y Seguridad Social.
e) Realizar visitas a los lugares de trabajo para ejercer una labor de vigilancia y control del
estado de las condiciones de trabajo, pudiendo, a tal fin, acceder a cualquier zona de los
mismos y comunicarse durante la jornada con los trabajadores, de manera que no se altere
el normal desarrollo del proceso productivo.
f) Recabar del empresario la adopción de medidas de carácter preventivo y para la mejora de
los niveles de protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, pudiendo a tal fin
efectuar propuestas al empresario, así como al Comité de Seguridad y Salud para su
discusión en el mismo.
g) Proponer al órgano de representación de los trabajadores la adopción del acuerdo de
paralización de actividades a que se refiere el apartado 3 del artículo 21.
h) Realizar visitas a los lugares de trabajo para ejercer una labor de vigilancia y control del
estado de las condiciones de trabajo, pudiendo, a tal fin, acceder a cualquier zona de los
mismos y comunicarse durante la jornada con los trabajadores, de manera que no se altere
el normal desarrollo del proceso productivo.
i) Recabar del empresario la adopción de medidas de carácter preventivo y para la mejora de
los niveles de protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, pudiendo a tal fin
efectuar propuestas al empresario, así como al Comité de Seguridad y Salud para su
discusión en el mismo.
j) Proponer al órgano de representación de los trabajadores la adopción del acuerdo de
paralización de actividades a que se refiere el apartado 3 del artículo 21.
3. Los informes que deban emitir los Delegados de Prevención a tenor de lo dispuesto en la letra c)
del apartado 1 de este artículo deberán elaborarse en un plazo de quince días, o en el tiempo
imprescindible cuando se trate de adoptar medidas dirigidas a prevenir riesgos inminentes.
Transcurrido el plazo sin haberse emitido el informe, el empresario podrá poner en práctica su
decisión.
23
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
4. La decisión negativa del empresario a la adopción de las medidas propuestas por el Delegado de
Prevención a tenor de lo dispuesto en la letra f) del apartado 2 de este artículo deberá ser motivada.
En las empresas que, de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 38 de esta Ley, no
cuenten con Comité de Seguridad y Salud por no alcanzar el número mínimo de trabajadores
establecido al efecto, las competencias atribuidas a aquél en la presente Ley serán ejercidas por los
Delegados de Prevención.
C) LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN (Artículos 30 y 31 de la Ley 31/1995)
1. En cumplimiento del deber de prevención de riesgos profesionales, el empresario designará uno o
varios trabajadores para ocuparse de dicha actividad, constituirá un servicio de prevención o
concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa.
2. Los trabajadores designados deberán tener la capacidad necesaria, disponer del tiempo y de los
medios precisos y ser suficientes en número, teniendo en cuenta el tamaño de la empresa, así como
los riesgos a que están expuestos los trabajadores y su distribución en la misma, con el alcance que
se determine en las disposiciones a que se refiere la letra e) del apartado 1 del artículo 6 de la
presente Ley.
Los trabajadores a que se refiere el párrafo anterior colaborarán entre sí y, en su caso, con los
servicios de prevención.
3. Para la realización de la actividad de prevención, el empresario deberá facilitar a los trabajadores
designados el acceso a la información y documentación a que se refieren los artículos 18 y 23 de la
presente Ley.
4. Los trabajadores designados no podrán sufrir ningún perjuicio derivado de sus actividades de
protección y prevención de los riesgos profesionales en la empresa. En el ejercicio de esta función,
dichos trabajadores gozarán, en particular, de las garantías que para los representantes de los
trabajadores establecen las letras a), b) y c) del artículo 68 y el apartado 4 del artículo 56 del texto
refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
Esta garantía alcanzará también a los trabajadores integrantes del servicio de prevención, cuando la
empresa decida constituirlo de acuerdo con lo dispuesto en el artículo siguiente.
Los trabajadores a que se refieren los párrafos anteriores deberán guardar sigilo profesional sobre la
información relativa a la empresa a la que tuvieran acceso como consecuencia del desempeño de
sus funciones.
5. En las empresas de menos de seis trabajadores, el empresario podrá asumir personalmente las
funciones señaladas en el apartado 1, siempre que desarrolle de forma habitual su actividad en el
centro de trabajo y tenga la capacidad necesaria, en función de los riesgos a que estén expuestos los
trabajadores y la peligrosidad de las actividades, con el alcance que se determine en las
disposiciones a que se refiere la letra e) del apartado 1 del artículo 6 de la presente Ley.
6. El empresario que no hubiere concertado el Servicio de prevención con una entidad especializada
ajena a la empresa deberá someter su sistema de prevención al control de una auditoria o evaluación
externa, en los términos que reglamentarios establecidos.
Los Servicios de prevención ajenos, según Articulo 19 del Real Decreto 39/1997 deberán asumir
directamente el desarrollo de las funciones señaladas en el apartado 3 del articulo 31 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales que hubieran concertado, teniendo presente la integración de la
prevención en el conjunto de actividades de la empresa y en todos los niveles jerárquicos de la
misma, sin perjuicio de que puedan subcontratar los servicios de otros profesionales o entidades
cuando sea necesario para la realización de actividades que requieran conocimientos especiales o
instalaciones de gran complejidad.
Por otro lado el apartado 3 del Artículo 31 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales establece:
7. Los servicios de prevención deberán estar en condiciones de proporcionar a la empresa el
asesoramiento y apoyo que precise en función de los tipos de riesgo en ella existentes y en lo
referente a:
a) El diseño, aplicación y coordinación de los planes y programas de actuación preventiva.
b) La evaluación de los factores de riesgo que puedan afectar a la seguridad y la salud de los
trabajadores en los términos previstos en el artículo 16 de esta Ley.
c) La determinación de las prioridades en la adopción de las medidas preventivas adecuadas
y la vigilancia de su eficacia.
d) La información y formación de los trabajadores.
24

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
e) La prestación de los primeros auxilios y planes de emergencia.
f) La vigilancia de la salud de los trabajadores en relación con los riesgos derivados del
trabajo.
D) FUNCIONES QUE DEBERÁN REALIZAR LOS RECURSOS PREVENTIVOS EN ESTA OBRA
Conforme se establece en el Capítulo IV, artículo 32 bis (añadido a la Ley 31/1995 por las
modificaciones introducidas por la Ley de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos
laborales), estos deberán:
a) Tener la capacidad suficiente
b) Disponer de los medios necesarios
c) Ser suficientes en número
Deberán vigilar el cumplimiento de las actividades preventivas, debiendo permanecer en el centro de
trabajo durante el tiempo que se mantenga la situación que determine su presencia.
La presencia de los recursos preventivos en esta obra servirá para garantizar el estricto cumplimiento
de los métodos de trabajo y, por lo tanto, el control del riesgo.
En el documento de la Memoria de este Estudio de Seguridad y Salud se especifican detalladamente
aquellas unidades de esta obra en las que desde el proyecto se considera que puede ser necesaria
su presencia por alguno de estos motivos:
a) Porque los riesgos pueden verse agravados o modificados en el desarrollo del proceso o
la actividad, por la concurrencia de operaciones diversas que se desarrollan sucesiva o
simultáneamente y que hagan preciso el control de la correcta aplicación de los métodos de
trabajo.
b) Porque se realizan actividades o procesos que reglamentariamente son considerados
como peligrosos o con riesgos especiales.
Serán trabajadores de la empresa designados por el contratista, que poseerán conocimientos,
cualificación y experiencia necesarios en las actividades o procesos por los que ha sido necesaria su
presencia y contarán con la formación preventiva necesaria y correspondiente, como mínimo a las
funciones de nivel básico.
3.3. Seguros
SEGURO DE RESPONSABILIDAD CIVIL Y TODO RIESGO DE CONSTRUCCIÓN Y MONTAJE.
• Será preceptivo en la obra, que los técnicos responsables dispongan de cobertura de
responsabilidad civil profesional; asimismo el Empresario Principal (Contratista) debe disponer de
cobertura de responsabilidad civil en el ejercicio de su actividad industrial, cubriendo el riesgo
inherente a su actividad como constructor por los daños a terceras personas de los que pueda
resultar responsabilidad civil extra-contractual a su cargo, por hechos nacidos de culpa o
negligencia; imputables al mismo o a personas de las que debe responder; se entiende que esta
responsabilidad civil debe quedar ampliada al campo de la responsabilidad civil patronal.
• La Empresa Principal (Contratista) viene obligado a la contratación de su cargo en la modalidad
de todo riesgo a la construcción durante el plazo de ejecución de la obra con ampliación de un
período de mantenimiento de un año, contado a partir de la fecha de terminación definitiva de la
obra.
3.4. Claúsula penalizadora en la aplicación de posibles
sanciones
25
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
El incumplimiento de la prevención contenida en estos documentos de seguridad y salud aprobado
de la obra, será causa suficiente para la rescisión del contrato, con cualquiera de las empresas, o
trabajadores autónomos que intervengan en la obra. Por ello el Coordinador de seguridad y salud
redactará un informe suficientemente detallado, de las causas que le obligan a proponer la rescisión
del contrato, será causa para que el promotor, pueda rescindir el mismo, e incluso reclamar los daños
producidos en el retraso de las obras, dando lugar con ello al reclamo del mismo tipo de sanción
económica, del pliego de condiciones del proyecto de ejecución de la obra, en lo referente a retrasos
en la obra. Como resarcimiento el promotor no estará obligado al devengo de la última certificación
pendiente.
26

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
4. Condiciones facultativas
4.1. Coordinación de las actividades empresariales
Conforme la disposición adicional decimocuarta añadida a la Ley de Prevención de Riesgos
Laborales se establece la presencia de Recursos Preventivos en esta obra, tal como se especifica en
la Memoria de este Plan de Seguridad y Salud.
Los recursos preventivos vigilarán el cumplimiento de las medidas incluidas en este Plan de
Seguridad y Salud, así como la eficacia de las mismas, siempre sin perjuicio de las obligaciones del
coordinador de Seguridad y Salud durante la ejecución de la obra.
4.2. Coordinador de seguridad y salud
• Esta figura de la Seguridad y Salud fue creada mediante los Artículos 3, 4, 5 y 6 de la Directiva
92/57 C.E.E. -Disposiciones mínimas de seguridad y salud que deben aplicarse a las obras de
construcciones temporales o móviles-. El Real Decreto 1627/1997 de 24 de octubre transpone a
nuestro Derecho Nacional esta normativa incluyendo en su ámbito de aplicación cualquier obra
pública o privada en la que se realicen trabajos de construcción o ingeniería civil.
• En el Artículo 3 del Real Decreto 1627/1997 se regula la figura de los Coordinadores en materia
de seguridad y salud, cuyo texto se transcribe a continuación :
Artículo 3. Designación de los coordinadores en materia de seguridad y salud.
1. En las obras incluidas en el ámbito de aplicación del Real Decreto 1627/97, cuando en la
elaboración del proyecto de obra intervengan varios proyectistas, el promotor (Empresario titular del
centro de trabajo según RD 171/2004) designará un coordinador en materia de seguridad y de salud
durante la elaboración del proyecto de obra.
2. Cuando en la ejecución de la obra intervenga más de una empresa, o una empresa y trabajadores
autónomos o diversos trabajadores autónomos, el promotor (Empresario titular del centro de trabajo
según RD 171/2004), antes del inicio de los trabajos o tan pronto como se constate dicha
circunstancia, designará un coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la
obra.
3. La designación de los coordinadores en materia de seguridad y salud durante la elaboración del
proyecto de obra y durante la ejecución de la obra podrá recaer en la misma persona.
4. La designación de los coordinadores no eximirá al promotor (Empresario titular del centro de
trabajo según RD 171/2004) de sus responsabilidades.
• En el artículo 8 del Real Decreto 1627/1997 refleja los principios generales aplicables al proyecto
de obra.
4.3. Obligaciones en relación con la seguridad específicas
para la obra proyectada relativas a contratistas,
subcontratistas y trabajadores autónomos
La Empresa contratista con la ayuda de colaboradores, cumplirá y hará cumplir las obligaciones de
Seguridad y Salud, y que son de señalar las siguientes obligaciones:
a) Cumplir y hacer cumplir en la obra, todas las obligaciones exigidas por la legislación vigente.
b) Transmitir las consideraciones en materia de seguridad y prevención a todos los trabajadores
propios, a las empresas subcontratistas y los trabajadores autónomos de la obra, y hacerla cumplir
27
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
con las condiciones expresadas en los documentos de la Memoria y Pliego, en los términos
establecidos en este apartado.
c) Entregar a todos los trabajadores de la obra independientemente de su afiliación empresarial,
subcontratada o autónoma, los equipos de protección individual especificados en la Memoria, para
que puedan utilizarse de forma inmediata y eficaz, en los términos establecidos en este mismo
apartado.
d) Montar a su debido tiempo todas las protecciones colectivas establecidas, mantenerlas en buen
estado, cambiarlas de posición y retirarlas solo cuando no sea necesaria, siguiendo el protocolo
establecido.
e) Montar a tiempo las instalaciones provisionales para los trabajadores, mantenerles en buen estado
de confort y limpieza, hacer las reposiciones de material fungible y la retirada definitiva. Estas
instalaciones podrán ser utilizadas por todos los trabajadores de la obra, independientemente de si
son trabajadores propios, subcontratistas o autónomos.
f) Establecer un riguroso control y seguimiento en obra de aquellos trabajadores menores de 18
años.
g) Observar una vigilancia especial con aquellas mujeres embarazadas que trabajen en obra.
h) Cumplir lo expresado en el apartado de actuaciones en caso de accidente laboral.
i) Informar inmediatamente a la Dirección de Obra de los accidentes, tal como se indica en el
apartado comunicaciones en caso de accidente laboral.
j) Disponer en la obra de un acopio suficiente de todos los artículos de prevención nombrados en la
Memoria y en las condiciones expresadas en la misma.
k) Establecer los itinerarios de tránsito de mercancías y señalizarlos debidamente.
l) Colaborar con la Dirección de Obra para encontrar la solución técnico-preventiva de los posibles
imprevistos del Proyecto o bien sea motivados por los cambios de ejecución o bien debidos a causas
climatológicas adversas, y decididos sobre la marcha durante las obras.
Además de las anteriores obligaciones, la empresa contratista deberá hacerse cargo de:
1º-REDACTAR EL PLAN DE SEGURIDAD Y SALUD:
Redactar el Plan de Seguridad, basándose en el Estudio de Seguridad. Una vez finalizado, lo
presentará al Coordinador de Seguridad y Salud para su aprobación.
2º INFORMAR A LA DIRECCIÓN GENERAL DE TRABAJO DE LA APERTURA DEL CENTRO Y
DEL PLAN DE SEGURIDAD:
Conforme establece el Artículo 19 del RD 1627/97 informará a la autoridad laboral de la apertura del
centro.
3º-AVISO PREVIO A LA AUTORIDAD LABORAL:
Realizar el Aviso previo de inicio de obra.
4º- COMUNICACIÓN A LAS EMPRESAS CONCURRENTES (SUBCONTRATISTAS) Y
TRABAJADORES AUTÓNOMOS DEL PLAN DE SEGURIDAD:
Entregar a las Empresas Subcontratistas el anexo del Plan de Seguridad y Salud que afecte a su
actividad, así como las Normas de Seguridad y Salud específicas para los trabajadores que
desarrollan dicha actividad.
Se solicitará a todas las empresas subcontratistas la aceptación de las prescripciones establecidas
en el Plan de Seguridad para las diferentes unidades de obra que les afecte.
5º-COMUNICACIÓN A LAS EMPRESAS CONCURRENTES (SUBCONTRATISTAS) Y
TRABAJADORES AUTÓNOMOS DE LA CONCURRENCIA DE VARIAS EMPRESAS EN UN
MISMO CENTRO DE TRABAJO Y DE SUS ACTUACIONES:
Se comunicará a las Empresas concurrentes y Trabajadores Autónomos de las situaciones de
concurrencia de actividades empresariales en el centro de trabajo y su participación en tales
situaciones en la medida en que repercuta en la seguridad y salud de los trabajadores por ellos
representados.
En dicha comunicación se solicitará a todas las empresas concurrentes (subcontratistas) información
por escrito cuando alguna de las empresas genere riesgos calificados como graves o muy graves.
28

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
6º-NOMBRAMIENTO DEL TÉCNICO DE SEGURIDAD Y SALUD:
Nombrará el representante de la Empresa Contratista, en materia de Seguridad y Salud, del Técnico
de Seguridad y Salud en ejecución de obra con carácter exclusivo para esta obra.
7º- NOMBRAMIENTO POR PARTE DE LAS EMPRESAS CONCURRENTES
(SUBCONTRATISTAS) DE SUS REPRESENTANTES DE SEGURIDAD Y SALUD:
Deberá exigir que cada Empresa Subcontratista nombre a su Representante de Seguridad y Salud
en ejecución de obra con carácter exclusivo para la misma.
8º-NOMBRAMIENTO DE LOS RECURSOS PREVENTIVOS DE LA OBRA:
Designará a los trabajadores que actuarán como Recursos Preventivos en la obra.
9º-NOMBRAMIENTO DE LA COMISIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN OBRA:
Formalizará el Nombramiento de la Comisión de Seguridad y Salud en Obra que estará integrada
por:
• Técnico de Seguridad y Salud en ejecución de obra designado por la Empresa Contratista
• Recursos Preventivos.
• Representantes de Seguridad y Salud designados por las Empresas Subcontratistas o
trabajadores Autónomos.
• Coordinador de Seguridad y Salud en fase de ejecución de la obra nombrado por el
Promotor.
Estos miembros se irán incorporando o cesando según se inicie o finalice la actividad de la empresa
a la que representan.
10º-CONTROL DE PERSONAL DE OBRA:
El control del Personal en la obra se realizará conforme se especifica en este Pliego de Condiciones
Particulares : Procedimiento para el control de acceso de personal a la obra.
OBLIGACIONES EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD QUE DEBEN DESARROLLAR CADA
UNA DE LAS DIFERENTES PERSONAS QUE INTERVIENEN EN EL PROCESO
CONSTRUCTIVO:
(Las empresas de prevención, la dirección facultativa, la administración, la inspección, los propios
subcontratistas, los trabajadores autónomos, etc. dispondrán de esta información.)
A) OBLIGACIONES DEL COORDINADOR DE SEGURIDAD.
El Coordinador de Seguridad y Salud, conforme especifica el R.D. 1627/97 será el encargado de
coordinar las diferentes funciones especificadas en el Artículo 9, así como aprobar el Plan de
Seguridad.
El Coordinador en materia de seguridad y salud durante la fase de ejecución de obras será
designado por el Empresario titular del centro de trabajo (Promotor), conforme se especifica en el
Artículo 3 apartado 2 de dicho R.D. 1627/97.
En dicho Artículo 9, quedan reflejadas las "Obligaciones del Coordinador en materia de seguridad y
salud durante la ejecución de la obra”:
a) Coordinar la aplicación de los principios generales de prevención y de seguridad:
1º. Al tomar las decisiones técnicas y de organización con el fin de planificar los distintos trabajos o
fases de trabajo que vayan a desarrollarse simultánea o sucesivamente.
2º. Al estimar la duración requerida para la ejecución de estos distintos trabajos o fases de trabajo.
b) Coordinar las actividades de la obra para garantizar que el Empresario Principal (contratista) y en
su caso, las empresas concurrentes (subcontratistas) y los trabajadores autónomos apliquen de
manera coherente y responsable los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo
29
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
15 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales durante la ejecución de la obra y, en particular, en
las tareas o actividades a que se refiere el artículo 10 de este Real Decreto.
c) Aprobar el plan de seguridad y salud elaborado por el Empresario Principal (contratista) y, en su
caso, las modificaciones introducidas en el mismo. Conforme a lo dispuesto en el último párrafo del
apartado 2 del artículo 7, la dirección facultativa asumirá esta función cuando no fuera necesaria la
designación de coordinador.
d) Organizar la coordinación de actividades empresariales prevista en el artículo 24 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales y ahora desarrollada por el RD 171/2004.
e) Coordinar las acciones y funciones de control de la aplicación correcta de los métodos de trabajo.
f) Adoptar las medidas necesarias para que sólo las personas autorizadas puedan acceder a la obra.
La dirección facultativa asumirá esta función cuando no fuera necesaria la designación de
coordinador.
A tenor de lo establecido en el RD 171/2004 por el que se desarrolla el Artículo 24 de la Ley 31/1995
de Prevención de Riesgos Laborales, y según establece el Artículo 3 del RD 171/2004, el
Coordinador de actividades empresariales (en la obra Coordinador de Seguridad y Salud según la
disposición adicional primera apartado -c- del RD 171/2004) garantizará el cumplimiento de:
a) La aplicación coherente y responsable de los principios de la acción preventiva establecidos en el
artículo 15 de la Ley 31/1995, por las empresas concurrentes en el centro de trabajo.
b) La aplicación correcta de los métodos de trabajo por las empresas concurrentes en el centro de
trabajo.
c) El control de las interacciones de las diferentes actividades desarrolladas en el centro de trabajo,
en particular cuando puedan generarse riesgos calificados como graves o muy graves o cuando se
desarrollen en el centro de trabajo actividades incompatibles entre sí por su incidencia en la
seguridad y salud de los trabajadores.
d) La adecuación entre los riesgos existentes en el centro de trabajo que puedan afectar a los
trabajadores de las empresas concurrentes y las medidas aplicadas para su prevención.
Conforme se indica en el Artículo 8 del RD 171/2004, deberá dar instrucciones a las empresas
concurrentes:
a) Instrucciones para la prevención de los riesgos existentes en el centro de trabajo que puedan
afectar a los trabajadores de las empresas concurrentes y sobre las medidas que deben aplicarse
cuando se produzca una situación de emergencia.
b) Instrucciones suficientes y adecuadas a los riesgos existentes en el centro de trabajo que puedan
afectar a los trabajadores de las empresas concurrentes y las medidas para prevenir tales riesgos.
c) Proporcionar las instrucciones antes del inicio de las actividades, y cuando se produzca un cambio
en los riesgos existentes en el centro de trabajo que puedan afectar a los trabajadores de las
empresas concurrentes que sea relevante a efectos preventivos.
d) Facilitar las instrucciones por escrito cuando los riesgos existentes en el centro de trabajo que
puedan afectar a los trabajadores de las empresas concurrentes sea calificado como graves o muy
graves.
También el Coordinador de Seguridad y Salud, conforme establece el Artículo 14 del RD 171/2004:
1. Se encargará de las funciones de la coordinación de las actividades preventivas:
a) Favorecer el cumplimiento de los objetivos establecidos en el Artículo 3 - puntos a), b), c) y d)
expuestos antes.
b) Servir de cauce para el intercambio de las informaciones que, en virtud de lo establecido en el RD
171/2004, deben intercambiarse las empresas concurrentes en el centro de trabajo.
c) Cualesquiera otras encomendadas por el Empresario titular del centro de trabajo (Promotor).
2. Para el ejercicio adecuado de sus funciones, el Coordinador de Seguridad y Salud estará facultado
para:
30

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
a) Conocer las informaciones que, en virtud de lo establecido en el RD 171/2004, deben
intercambiarse las empresas concurrentes en el centro de trabajo, así como cualquier otra
documentación de carácter preventivo que sea necesaria para el desempeño de sus funciones.
b) Acceder a cualquier zona del centro de trabajo.
c) Impartir a las empresas concurrentes las instrucciones que sean necesarias para el cumplimiento
de sus funciones.
d) Proponer a las empresas concurrentes la adopción de medidas para la prevención de los riesgos
existentes en el centro de trabajo que puedan afectar a los trabajadores presentes.
3. El Coordinador de actividades empresariales (Coordinador de Seguridad) deberá estar presente en
el centro de trabajo durante el tiempo que sea necesario para el cumplimiento de sus funciones.
Todas estas funciones tienen como objetivo - enriquecer la normativa específica del RD 1627/97 por
lo establecido en el RD 171/2004 - , recogiendo de este modo el espíritu reflejado en el Preámbulo
de dicho RD 171/2004.
Además en esta obra deberá autorizar el uso de Medios Auxiliares y Equipos de trabajo con
anterioridad a su utilización.
B) OBLIGACIONES DEL TÉCNICO DE SEGURIDAD.
El representante de la Empresa Contratista, en materia de Seguridad y Salud, será el Técnico de
Seguridad y Salud en ejecución de obra. Las funciones específica del Técnico de Seguridad y Salud
en ejecución de obra, las cuales comprenderán como mínimo:
• Intermediar entre la Empresa Contratista y el Coordinador de Seguridad y Salud en fase de
ejecución de la obra o Dirección Facultativa de la misma.
• Cumplir las especificaciones del Plan de Seguridad y Salud, y hacerlas cumplir.
• Programar y Coordinar las medidas de prevención a instalar en obra según la marcha de la
misma. Todo ello con el Coordinador de Seguridad y Salud.
• Cumplimentar y hacer cumplimentar la documentación, controles y actas del sistema
organizativo implantado en obra.
• Formar parte como miembro y presidente de la Comisión de Seguridad y Salud en obra y
participar en las reuniones mensuales de la misma.
• Realizar el control y seguimiento de las medidas de prevención de riesgos laborales afectas
a la obra.
• Para poder ejercer de Técnico de Seguridad y Salud se deberá contar con la titulación de
Director de ejecución de obras ( Arquitecto Técnico ), así como contar con la suficiente
formación y práctica en materia de Seguridad y Salud, realizando las funciones a pie de obra.
El Técnico de Seguridad y Salud en ejecución de obra remitirá una copia de la Autorización del uso
de Protecciones colectivas y de la Autorización del uso de Medios, del reconocimiento médico a:
• el Coordinador de Seguridad y Salud ó Dirección Facultativa,
• la Empresa Subcontratista,
• los Servicios de Prevención de la Empresa Contratista, y
• a la Comisión de Seguridad y Salud en obra.
C) OBLIGACIONES DE LOS REPRESENTANTES DE SEGURIDAD.
Cada empresa Subcontratista nombrará a su Representante de Seguridad y Salud en ejecución de
obra con carácter exclusivo para la misma, las funciones específicas del Representante de Seguridad
y Salud en ejecución de obra, las cuales comprenderán como mínimo:
• Intermediar entre el Técnico de Seguridad y Salud de la Empresa Contratista y la suya propia
en materia de Seguridad y Salud.
• Cumplir y hacer cumplir las especificaciones del Plan de Seguridad que afectaran a los
trabajadores de su empresa en su especialidad.
• Atender los requerimientos e instrucciones dados por el Coordinador de Seguridad y Salud o
Dirección Facultativa.
31
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Cumplimentar la documentación, controles y actas requeridas por el Técnico de Seguridad y
Salud de la Empresa Contratista.
• Formar parte como miembro de la Comisión de Seguridad y Salud en obra y participar en las
reuniones mensuales de la misma.
• Realizar el control y seguimiento de las medidas de prevención de riesgos laborales afectas
a su especialidad.
• Fomentar entre sus compañeros la mentalización y cumplimiento de las medidas de
protección personales y colectivas.
• Para poder asumir o ejercer el cargo de Representante de Seguridad y Salud en ejecución
de obras, deberá ser el encargado o jefe de colla, disponer de suficiente formación y práctica
en materia de Seguridad y Salud, y realizar sus funciones con presencia a pie de obra.
D) OBLIGACIONES DE LA COMISIÓN DE SEGURIDAD.
La Comisión de Seguridad y Salud de obra comprenderán como mínimo las siguientes funciones:
• Control y Seguimiento de las especificaciones del Plan de Seguridad y Salud de la obra.
• Participación en la programación de las medidas de Prevención a implantar según la marcha
de los trabajos.
• Expresar su opinión sobre posibles mejoras en los sistemas de trabajo y prevención de
riesgos previstos en el Plan.
• Recibir y entregar la documentación establecida en el sistema organizativo de Seguridad y
Salud de la obra.
• Recibir de los Servicios de Prevención de la Empresa Contratista la información periódica
que proceda con respecto a su actuación en la obra.
• Analizar los accidentes ocurridos en obra, así como las situaciones de riesgo reiterado o
peligro grave.
• Cumplir y hacer cumplir las medidas de seguridad adoptadas.
• Fomentar la participación y colaboración del personal de obra para la observancia de las
medidas de prevención.
• Comunicar cualquier riesgo advertido y no anulado en obra.
• Se reunirán mensualmente, elaborando un Acta de Reunión mensual.
E) OBLIGACIONES QUE DEBERÁ REALIZAR LA EMPRESA PRINCIPAL (CONTRATISTA) Y LAS
EMPRESAS CONCURRENTES (SUBCONTRATAS) DE ESTA OBRA EN MATERIA DE
SEGURIDAD Y SALUD
1. El Empresario Principal (contratista principal) elaborará un Plan de Seguridad y Salud, en el que
incluirá las unidades de obra realizadas. Para ello se tendrá presente por un lado el Estudio de
Seguridad proporcionado por el Empresario titular del centro de trabajo (Promotor), y por otro lado la
propia evaluación inicial de Riesgos de esta Empresa Principal.
El empresario Principal antes del inicio de la actividad en su centro de trabajo, está obligado a exigir
formalmente (Artículo 10 RD 171/2004) a las empresas Concurrentes y trabajadores autónomos,
acreditación por escrito de que disponen de la evaluación de los riesgos y de planificación de la
actividad preventiva y si dichas empresas han cumplido sus obligaciones de formación e información
a los trabajadores.
A estos efectos, las subcontratas y trabajadores autónomos desarrollarán el apartado
correspondiente al Plan de Seguridad de sus respectivas unidades de obra, partiendo igualmente por
un lado del Estudio de Seguridad proporcionado por el Empresario titular del centro de trabajo
(Promotor), y por otro lado de la propia evaluación inicial de Riesgos de cada empresa o actividad.
El Plan de Seguridad y Salud, del empresario principal se modificará en su caso adaptándolo, en
virtud de las propuestas y documentación presentadas por cada Empresa Concurrente y trabajador
autónomo. De este modo el Plan de Seguridad y Salud recogerá y habrá tenido en cuenta:
a) La información recibida del empresario Titular por medio del Estudio de Seguridad o Estudio
Básico.
b) La evaluación inicial de riesgos del empresario Principal.
c) La evaluación inicial de riesgos de los empresarios concurrentes y trabajadores autónomos.
32

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
d) Los procedimientos de trabajo adaptados a las características particularizadas de la obra de cada
empresa concurrente y trabajador autónomo extraídos de sus respectivas evaluaciones iniciales de
riesgos.
Así pues, el Plan de Seguridad y Salud de esta obra constituirá una verdadera evaluación de riesgos
adaptada a la realidad de la obra y servirá como instrumento básico para la ordenación de la
actividad preventiva de la obra.
2. Conforme establece el Artículo 11 del RD 1627/97, los contratistas y subcontratistas (es decir
Empresa Principal y Empresas Concurrentes según la Ley 171/2004) deberán:
a) Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el
artículo 10 del presente Real Decreto.
b) Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el plan de seguridad y salud al que se
refiere el artículo 7.
c) Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su
caso, las obligaciones sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de
la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas
en el anexo IV del presente Real Decreto, durante la ejecución de la obra.
d) Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las
medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra.
e) Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de seguridad y de
salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la dirección facultativa.
3. A tenor de lo dispuesto en el Artículo 4 de la Ley 171/2004, cuando en un mismo centro de trabajo
desarrollen actividades trabajadores de dos o más empresas, éstas deberán cooperar en la
aplicación de la normativa de prevención de riesgos laborales:
a) Deberán informarse recíprocamente sobre los riesgos específicos de las actividades que
desarrollen en el centro de trabajo que puedan afectar a los trabajadores de las otras empresas
concurrentes en el centro, en particular sobre aquellos que puedan verse agravados o modificados
por circunstancias derivadas de la concurrencia de actividades. La información deberá ser suficiente
y habrá de proporcionarse antes del inicio de las actividades, cuando se produzca un cambio en las
actividades concurrentes que sea relevante a efectos preventivos y cuando se haya producido una
situación de emergencia. La información se realizará por escrito cuando alguna de las empresas
genere riesgos calificados como graves o muy graves.
b) Cuando, como consecuencia de los riesgos de las actividades concurrentes, se produzca un
accidente de trabajo, el empresario deberá informar de aquél a los demás empresarios presentes en
el centro de trabajo.
c) Cuando en un mismo centro de trabajo desarrollen actividades trabajadores de dos o más
empresas, los empresarios deberán comunicarse de inmediato toda situación de emergencia
susceptible de afectar a la salud o la seguridad de los trabajadores de las empresas presentes en el
centro e trabajo.
d) Deberán informarse recíprocamente sobre los riesgos específicos de las actividades que
desarrollen en el centro de trabajo que puedan afectar a los trabajadores de las otras empresas
concurrentes en el centro, debiendo ser tenida en cuenta por los diferentes empresarios concurrentes
en la evaluación de los riesgos y en la planificación de su actividad preventiva, considerando los
riesgos que, siendo propios de cada empresa, surjan o se agraven precisamente por las
circunstancias de concurrencia en que las actividades se desarrollan.
e) Cada empresario deberá informar a sus trabajadores respectivos de los riesgos derivados de la
concurrencia de actividades empresariales en el mismo centro de trabajo.
4. Conforme establece el Artículo 9 del RD 171/2004, los empresarios Concurrentes incluidos el
Empresario Principal deberán:
• Tener en cuenta la información recibida del empresario Titular del centro de trabajo
(Promotor), es decir tener presente el Estudio de Seguridad y Salud proporcionado por el
33
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
promotor para determinar la evaluación de los riesgos en la elaboración de sus respectivos
Planes de Seguridad y Salud o parte que le corresponda del Plan de Seguridad, así como
para la Planificación de su actividad preventiva en las que evidentemente también habrá
tenido en cuenta la Evaluación inicial de Riesgos de su propia empresa.
• Tener en cuenta las instrucciones impartidas por el Coordinador de Seguridad y Salud.
• Comunicar a sus trabajadores respectivos la información e instrucciones recibidas del
Coordinador de Seguridad y Salud.
5. El Empresario Principal (contratista principal) deberá vigilar el cumplimiento de la normativa de
prevención de riesgos laborales por parte de las empresas contratista y subcontratistas.
6. Los contratistas y los subcontratistas (es decir Empresa Principal y Empresas Concurrentes según
la Ley 171/2004) serán responsables de la ejecución correcta de las medidas preventivas fijadas en
el plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les correspondan a ellos
directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados.
Además, los contratistas y los subcontratistas (es decir Empresa Principal y Empresas Concurrentes
según la Ley 171/2004) responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del
incumplimiento de las medidas previstas en el plan, en los términos del apartado 2 del artículo 42 de
la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
7. Las responsabilidades de los coordinadores, de la dirección facultativa y del Empresario titular del
centro de trabajo (promotor) no eximirán de sus responsabilidades a los contratistas y a los
subcontratistas (es decir a la Empresa Principal y a las Empresas Concurrentes según la Ley
171/2004).
F) OBLIGACIONES DE LOS TRABAJADORES AUTÓNOMOS.
Conforme establece el Artículo 12 del RD 1627/97, los trabajadores autónomos deberán tener
presente:
1. Los trabajadores autónomos estarán obligados a:
a) Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el
artículo 10 del presente Real Decreto.
b) Cumplir las disposiciones mínimas de seguridad y salud establecidas en el anexo IV del presente
Real Decreto, durante la ejecución de la obra.
c) Cumplir las obligaciones en materia de prevención de riesgos que establece para los trabajadores
el artículo 29, apartados 1 y 2, de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
d) Ajustar su actuación en la obra conforme a los deberes de coordinación de actividades
empresariales establecidos en el artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales,
participando en particular en cualquier medida de actuación coordinada que se hubiera establecido.
e) Utilizar equipos de trabajo que se ajusten a lo dispuesto en el Real Decreto 1215/1997, de 18 de
julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por
los trabajadores de los equipos de trabajo, y las modificaciones introducidas por el RD 2177/2004 de
12 de noviembre en materia de trabajos temporales en altura.
f) Elegir y utilizar equipos de protección individual en los términos previstos en el Real Decreto
773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización
por los trabajadores de equipos de protección individual.
g) Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de seguridad y de
salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la dirección facultativa.
2. Los trabajadores autónomos deberán cumplir lo establecido en el plan de seguridad y salud.
3. Conforme establece el Artículo 9 del RD 171/2004, los Trabajadores autónomos deberán:
• Tener en cuenta la información recibida del empresario Titular del centro de trabajo
(Promotor), es decir tener presente el Estudio de Seguridad y Salud proporcionado por el
promotor para determinar la evaluación de los riesgos en la elaboración de su Planificación
34

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
de su actividad preventiva en la obra en las que evidentemente también habrá tenido en
cuenta su Evaluación inicial de Riesgos que como trabajador autónomo deberá tener.
• Tener en cuenta las instrucciones impartidas por el Coordinador de Seguridad y Salud.
• Comunicar a sus trabajadores respectivos (si los tuviere) la información e instrucciones
recibidas del Coordinador de Seguridad y Salud.
4.4. Plan de seguridad
• El Artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, cuyo texto se transcribe a continuación indica que cada
empresa concurrente (contratista) elaborará un Plan de Seguridad y Salud en el trabajo. Este
Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el Coordinador en materia de
seguridad y salud durante la ejecución de la obra:
Artículo 7. Plan de seguridad y salud en el trabajo.
1. En aplicación del estudio de seguridad y salud o, en su caso, del estudio básico, cada
contratista elaborará un plan de seguridad y salud en el trabajo en el que se analicen, estudien,
desarrollen y complementen las previsiones contenidas en el estudio o estudio básico, en función
de su propio sistema de ejecución de la obra. En dicho plan se incluirán, en su caso, las
propuestas de medidas alternativas de prevención que el contratista proponga con la
correspondiente justificación técnica que no podrán implicar disminución de los niveles de
protección previstos en el estudio o estudio básico.
En el caso de planes de seguridad y salud elaborados en aplicación del estudio de seguridad y
salud las propuestas de medidas alternativas de prevención incluirán la valoración económica de
las mismas, que no podrá implicar disminución del importe total, de acuerdo con el segundo
párrafo del apartado 4 del artículo 5.
2. El plan de seguridad y salud deberá ser aprobado antes del inicio de la obra, por el
coordinador en materia de seguridad y de salud durante la ejecución de la obra.
En el caso de obras de las Administraciones públicas el plan, con el correspondiente informe del
coordinador en materia de seguridad y de salud durante la ejecución de la obra, se elevará para
su aprobación a la Administración pública que haya adjudicado la obra.
Cuando no sea necesaria la designación de coordinador, las funciones que se le atribuyen en los
párrafos anteriores serán asumidas por la dirección facultativa.
3. En relación con los puestos de trabajo en la obra el plan de seguridad y salud en el trabajo a
que se refiere este artículo constituye el instrumento básico de ordenación de las actividades de
identificación y, en su caso evaluación de los riesgos y planificación de la actividad preventiva a
las que se refiere el capítulo ll del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de los
Servicios de Prevención.
4. El plan de seguridad y salud podrá ser modificado por el contratista en función del proceso de
ejecución de la obra, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o
modificaciones que puedan surgir a lo largo de la obra, pero siempre con la aprobación expresa
en los términos del apartado 2. Quienes intervengan en la ejecución de la obra, así como las
personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas
intervinientes en la misma y los representantes de los trabajadores, podrán presentar por escrito
y de forma razonada, las sugerencias y alternativas que estimen oportunas. A tal efecto, el plan
de seguridad y salud estará en la obra a disposición permanente de los mismos.
5. Asimismo, el plan de seguridad y salud estará en la obra a disposición permanente de la
dirección facultativa.
35
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• El Artículo 9 del Real Decreto 1627/1997 regula las obligaciones del Coordinador en materia de
seguridad y salud durante la ejecución de la obra, y que ya han tratadas anteriormente en este
mismo Pliego.
• El Artículo 10 del Real Decreto 1627/1997 refleja los principios generales aplicables durante la
ejecución de la obra.
4.5. Requisitos respecto a la cualificación profesional,
formación e información preventiva, consulta y
participación del personal de obra
• La Empresa Principal (contratista) queda obligada a transmitir las informaciones necesarias a
todo el personal que intervenga en la obra, con el objetivo de que todos los trabajadores de la
misma tengan un conocimiento de los riesgos propios de su actividad laboral, así como de las
conductas a adoptar en determinadas maniobras, y del uso correcto de las protecciones
colectivas y de los equipos de protección individual necesarios.
• Independientemente de la información de tipo convencional que reciban los trabajadores, la
Empresa les transmitirá la información específica necesaria, que tendrán los siguientes objetivos:
• Conocer los contenidos preventivos establecidos en este documento en materia de Seguridad y
Salud.
• Comprender y aceptar su aplicación.
• Crear entre los trabajadores, un auténtico ambiente de prevención de riesgos laborales.
• Esta empresa Principal (contratista) permitirá la participación a los trabajadores, en el marco de
todas las cuestiones que afecten a la seguridad y a la salud en el trabajo, recogiendo
sugerencias y propuestas de mejoras de los niveles de protección de la seguridad y la salud a lo
largo de la ejecución de la obra.
1º) ESTABLECIMIENTO DE UN PLAN DE FORMACIÓN:
Se establecerá mediante las Fichas del Procedimiento constructivo de todas las unidades de la obra.
A cada operario deberá entregarse la Ficha de Procedimiento constructivo de las faenas y tareas que
desempeña, para que tenga conocimiento y sepa como realizar la práctica habitual de sus funciones
dentro de las medidas de seguridad establecidas en la Planificación de la actividad preventiva de la
obra.
La Ficha de procedimiento incluye:
• El proceso práctico constructivo de realización de la unidad de obra en cuestión.
• Las medidas preventivas a adoptar para realizar la misma con las debidas garantías de
seguridad.
• Los medios auxiliares necesarios para la realización de dicha unidad de obra.
• Las Protecciones colectivas necesarias.
• Los EPIS necesarios.
• Incluye también las fichas de la Maquinaria empleada, Talleres, Operadores, etc. que garantizan
la información necesaria sobre todo el proceso.
• Al incluir todas las Fichas de Procedimiento necesarias en el proceso constructivo de la obra,
estamos estableciendo en definitiva el Plan de Formación., y se establece como ha de llevarse a
cabo las operaciones de trabajo y se justifican todas las medidas de seguridad adoptadas.
2º) FORMACIÓN A LOS TRABAJADORES:
A cada operario se entregará para su conocimiento y dentro de las medidas de seguridad
establecidas en la Planificación de la actividad preventiva, los manuales siguientes:
• Manual de primeros auxilios.
36

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Manual de prevención y extinción de incendios.
• Simulacros.
Estos Manuales permitirán a los operarios tener conocimiento sobre las actuaciones y buenas
prácticas en el caso de primeros auxilios o en caso de emergencia.
El simulacro de emergencia incluido en la información, permitirá el entrenamiento del operario para
estar preparado a hacer frente a situaciones de emergencia.
La Formación a los trabajadores se justificará en un Acta.
También se informará a las empresas concurrentes (subcontratistas) y trabajadores autónomos sobre
las Medidas de Emergencia, las Actuaciones en caso de Riesgo grave e Inminente.
También se les hará entrega de los Manuales de Primeros Auxilios y del Manual de Emergencia que
tendrá vigor durante el desarrollo de la obra.
Cualquier trabajador que se incorpore a obra como mínimo habrá recibido las instrucciones básicas
impartidas por los Servicios de Prevención de la Empresa Principal (Contratista) o el Técnico de
Seguridad y Salud a pie de obra. Los trabajadores dejarán constancia con su firma en el Acta
correspondiente.
3º) INFORMACIÓN A LOS TRABAJADORES:
Se reunirá al personal de Obra y se le informará y entregará documentación sobre el proceso
constructivo, los Riesgos que entraña, los equipos de protección Individual y Colectivo a utilizar por
cada uno.
La empresa Principal (contratista) transmitirá las informaciones necesarias a todo el personal que
intervenga en la obra, con el objetivo de que todos los trabajadores de la misma, tengan un
conocimiento de los riesgos propios de su actividad laboral, así como de las conductas a adoptar en
determinadas maniobras, y del uso correcto de las protecciones colectivas y de los equipos de
protección individual necesarios.
Cuando los trabajadores se incorporen en la obra se les hará entrega de estas normas, debiendo
firmarlas para dejar constancia en el Acta correspondiente de esta entrega.
Todo ello realizado con el fin de informar y concienciar a los trabajadores de los riesgos intrínsecos
de su actividad y hacerlos partícipes de la seguridad integral de la obra.
También informará sobre las Medidas de Emergencia, las Actuaciones en caso de Riesgo grave e
Inminente.
Hará entrega de los Manuales de Primeros Auxilios y del Manual de Emergencia.
Independientemente de la información de tipo convencional que reciban los trabajadores, la Empresa
les transmitirá la información específica necesaria, que tendrán los siguientes objetivos:
a) Conocer los contenidos preventivos establecidos en este documento en materia de
Seguridad y Salud.
b) Comprender y aceptar su aplicación.
c) Crear entre los trabajadores, un auténtico ambiente de prevención de riesgos laborales.
Independientemente de la información de tipo convencional que reciban los trabajadores de las
empresas concurrentes (subcontratistas) y autónomos, la Empresa Principal (contratista) les
transmitirá la información específica necesaria, que tendrán los siguientes objetivos:
a) Conocer los contenidos preventivos establecidos en este documento en materia de
Seguridad y Salud.
b) Comprender y aceptar su aplicación
c) Crear entre los trabajadores, un auténtico ambiente de prevención de riesgos laborales.
4º) ESTABLECIMIENTO DE UN SISTEMA DE CONSULTA Y PARTICIPACIÓN DE LOS
TRABAJADORES:
Aquí se determina como y de qué modo funcional y operativo, la empresa Principal (contratista)
permite y regula la participación a los trabajadores, en el marco de todas las cuestiones que afecten
a la Seguridad y a la Salud en el trabajo en esta obra, para ello le dará unas - Fichas de sugerencia
37
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
de mejora - , de tal manera que en ellas el trabajador pueda hacer sugerencias y propuestas de
mejoras de los niveles de protección de la Seguridad y la Salud a lo largo de la ejecución de la obra.
4.6. Aprobación de certificaciones
• El Coordinador en materia de seguridad y salud o la Dirección Facultativa en su caso, serán
los encargados de revisar y aprobar las certificaciones correspondientes al Plan de
Seguridad y Salud (basado en el Estudio) y serán presentadas a la Propiedad para su abono.
• Una vez al mes la Constructora extenderá la valoración de las partidas que, en materia de
Seguridad y Salud se hubiesen realizado en la obra. La valoración se hará conforme al Plan
de Seguridad y Salud (basado en el Estudio de Seguridad y Salud) y de acuerdo con los
precios contratados por la Propiedad. Esta valoración será visada y aprobada por la
Dirección Facultativa y sin este requisito no podrá ser abonada por la propiedad.
• El abono de las certificaciones expuestas en el párrafo anterior se hará conforme se estipule
en el contrato de obra.
• Se tendrá en cuenta a la hora de redactar el presupuesto del apartado de seguridad, sólo las
partidas que intervienen como medidas de seguridad y salud, haciendo omisión de medios
auxiliares, sin los cuales la obra no se podría realizar.
• En caso de plantearse una revisión de precios, el empresario principal (Contratista)
comunicará esta proposición a la Propiedad por escrito, habiendo obtenido la aprobación
previa del Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.
4.7. Precios contradictorios
• En el supuesto de aparición de riesgos no evaluados previamente en el documento de la
Memoria de Seguridad y Salud que precisaran medidas de prevención con precios
contradictorios, para su puesta en la obra, deberán previamente ser autorizados por parte del
Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o por la
Dirección Facultativa en su caso.
4.8. Libro incidencias
El Artículo 13 del Real Decreto 1627/97 regula las funciones de este documento.
Dicho libro será habilitado y facilitado al efecto por el Colegio Profesional al que pertenezca el técnico
que aprueba el Plan de Seguridad y Salud.
Las hojas deberán ser presentadas en la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de la provincia en
que se realiza la obra por el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la
obra o, en su caso, por la Dirección Facultativa en el plazo de veinticuatro horas desde la fecha de la
anotación. Las anotaciones podrán ser efectuadas por la Dirección Facultativa de la obra, el
Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, el Empresario principal
(contratistas) y empresas concurrentes (subcontratistas), los trabajadores autónomos, así como las
personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas intervinientes
en la obra, los representantes de los trabajadores y los técnicos de los órganos especializados en
materia de seguridad y salud en el trabajo de las Administraciones Públicas competentes.
Las anotaciones estarán, únicamente relacionadas con el control y seguimiento y especialmente con
la inobservancia de las medidas, instrucciones y recomendaciones preventivas recogidas en los
Planes de Seguridad y Salud respectivos.
4.9. Libro de órdenes
38

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Las órdenes de Seguridad y Salud, se recibirán de la Dirección de Obra, a través de la utilización del
Libro de Órdenes y Asistencias de la obra. Las anotaciones aquí expuestas, tienen categoría de
órdenes o comentarios necesarios para la ejecución de la obra.
4.10. Paralización de trabajos
Sin perjuicio de lo previsto en los apartados 2 y 3 del artículo 21 y en el artículo 44 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, cuando el Coordinador en materia de Seguridad y Salud durante
la ejecución de la obra o cualquier otra persona integrada en la Dirección Facultativa observase
incumplimiento de las medidas de Seguridad y Salud, advertirá a la Empresa Principal (Contratista)
de ello, dejando constancia de tal incumplimiento en el libro de incidencias, cuando éste exista de
acuerdo con lo dispuesto en el artículo 13, apartado 1º del Real Decreto 1627/1997, y quedando
facultado para, en circunstancias de riesgo grave e inminente para la Seguridad y Salud de los
trabajadores, disponer la paralización de los tajos o, en su caso, de la totalidad de la obra.
En el supuesto previsto anteriormente, la persona que hubiera ordenado la paralización deberá dar
cuenta a los efectos oportunos a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social correspondiente, a las
empresas Concurrentes (contratistas y subcontratistas) afectadas por la paralización, así como a los
representantes de los trabajadores de éstos.
4.11. Condiciones facultativas específicas en derribos
4.11.1. Atribuciones de la dirección técnica
El Arquitecto Técnico ostentará de manera exclusiva la dirección y coordinación de todo el equipo
técnico que pudiera intervenir en el derribo. Le corresponderá realizar la interpretación técnica del
Proyecto de derribo, así como establecer las medidas necesarias para el desarrollo del mismo, con
las adaptaciones, detalles complementarios y modificaciones precisas.
INALTERABILIDAD DEL PROYECTO:
El proyecto de derribo será inalterable salvo que el Arquitecto Técnico renuncie expresamente a
dicho proyecto, o fuera rescindido el convenio de prestación de servicios, suscrito por el promotor
(Empresario titular del centro de trabajo según RD 171/2004), en los términos y condiciones
legalmente establecidos.
COMPETENCIAS ESPECÍFICAS:
La Dirección Facultativa redactará y entregará, las liquidaciones, las certificaciones de plazos o
estados de obra, las correspondientes a la recepción provisional y definitiva, y, en general, toda la
documentación propia de la misma. Así mismo, la Dirección facultativa vigilará el cumplimiento de las
Normas y Reglamentos vigentes, comprobará las diferentes operaciones secuenciales del derribo.
4.11.2. Obligaciones del contratista
La Empresa contratista (parte contratante obligada a demoler la obra) con la ayuda de
colaboradores, cumplirá y hará cumplir las obligaciones de Seguridad y Salud, y que son de señalar
las siguientes obligaciones:
a) El contratista está obligado a conocer y cumplir estrictamente toda la normativa vigente en el
campo técnico, laboral, y de seguridad en el trabajo. Deberá cumplir y hacer cumplir en la obra, todas
las obligaciones exigidas por la legislación vigente.
b) Transmitir las consideraciones en materia de seguridad y prevención a todos los trabajadores
propios, a las empresas subcontratistas y los trabajadores autónomos de la obra, y hacerla cumplir
39
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
con las condiciones expresadas en los documentos de la Memoria y Pliego, en los términos
establecidos en este apartado.
c) Entregar a todos los trabajadores de la obra independientemente de su afiliación empresarial,
subcontratada o autónoma, los equipos de protección individual especificados en la Memoria, para
que puedan utilizarse de forma inmediata y eficaz, en los términos establecidos en este mismo
apartado.
d) Montar a su debido tiempo todas las protecciones colectivas establecidas, mantenerlas en buen
estado, cambiarlas de posición y retirarlas solo cuando no sea necesaria, siguiendo el protocolo
establecido.
e) Montar a tiempo las instalaciones provisionales para los trabajadores, mantenerles en buen estado
de confort y limpieza, hacer las reposiciones de material fungible y la retirada definitiva. Estas
instalaciones podrán ser utilizadas por todos los trabajadores de la obra, independientemente de si
son trabajadores propios, subcontratistas o autónomos.
f) Establecer un riguroso control y seguimiento en obra de aquellos trabajadores menores de 18
años.
g) Observar una vigilancia especial con aquellas mujeres embarazadas que trabajen en obra.
h) Cumplir lo expresado en el apartado actuaciones en caso de accidente laboral.
i) Informar inmediatamente a la Dirección de Obra de los accidentes, tal como se indica en el
apartado comunicaciones en caso de accidente laboral.
j) Disponer en la obra de un acopio suficiente de todos los artículos de prevención nombrados en la
Memoria y en las condiciones expresadas en la misma.
k) Establecer los itinerarios de tránsito de mercancías y señalizarlos debidamente.
l) Colaborar con la Dirección de Obra para encontrar la solución técnico-preventiva de los posibles
imprevistos del Proyecto o bien sea motivados por los cambios de ejecución o bien debidos a causas
climatológicas adversas, y decididos sobre la marcha durante las obras.
Además de las anteriores obligaciones, la empresa contratista deberá hacerse cargo de :
1º REDACTAR EL PLAN DE SEGURIDAD Y SALUD:
Redactar el Plan de Seguridad, basándose en el Estudio de Seguridad. Una vez finalizado, lo
presentará al Coordinador de Seguridad y Salud para su aprobación.
2º INFORMAR A LA DIRECCIÓN GENERAL DE TRABAJO DE LA APERTURA DEL CENTRO Y
DEL PLAN DE SEGURIDAD:
Conforme establece el Artículo 19 del RD 1627/97 informará a la autoridad laboral de la apertura del
centro.
3º- AVISO PREVIO A LA AUTORIDAD LABORAL:
Realizar el Aviso previo de inicio de obra, el cual se redactará con arreglo a lo dispuesto en el anexo
III del Real Decreto 1627/1997 y deberá exponerse en la obra de forma visible, actualizándose en el
caso de que se incorporen a la obra un coordinador de seguridad y salud o contratistas no
identificados en el aviso inicialmente remitido a la autoridad laboral.
4º- COMUNICACIÓN A LAS EMPRESAS SUBCONTRATISTAS Y TRABAJADORES
AUTÓNOMOS DEL PLAN DE SEGURIDAD:
Entregar a las Empresas Subcontratistas el anexo del Plan de Seguridad y Salud que afecte a su
actividad, así como las Normas de Seguridad y Salud específicas para los trabajadores que
desarrollan dicha actividad.
Se solicitará a todas las empresas subcontratistas la aceptación de las prescripciones establecidas
en el Plan de Seguridad para las diferentes unidades de obra que les afecte.
5º- NOMBRAMIENTO DEL TÉCNICO DE SEGURIDAD Y SALUD:
Nombrará el representante de la Empresa Contratista, en materia de Seguridad y Salud, del Técnico
de Seguridad y Salud en ejecución de obra con carácter exclusivo para esta obra
6º- NOMBRAMIENTO POR PARTE DE LAS EMPRESAS SUBCONTRATISTAS DE SUS
REPRESENTANTES DE SEGURIDAD Y SALUD:
40

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Deberá exigir que cada Empresa Subcontratista nombre a su Representante de Seguridad y Salud
en ejecución de obra con carácter exclusivo para la misma.
7º-NOMBRAMIENTO DE LA COMISIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN OBRA:
Formalizará el Nombramiento de la Comisión de Seguridad y Salud en Obra que estará integrada
por:
• Técnico de Seguridad y Salud en ejecución de obra designado por la Empresa Contratista
• Representantes de Seguridad y Salud designados por las Empresas Subcontratistas o
trabajadores Autónomos
• Coordinador de Seguridad y Salud en fase de ejecución de la obra nombrado por el
Promotor.
Estos miembros se irán incorporando o cesando según se inicie o finalice la actividad de la empresa
a la que representan.
8º-NOMBRAMIENTO DE LOS RECURSOS PREVENTIVOS DE LA OBRA:
Designará a los trabajadores que actuarán como Recursos Preventivos en la obra.
9º-CONTROL DE PERSONAL DE OBRA:
El control del Personal en la obra se realizará conforme se especifica en este Pliego de Condiciones
Particulares : Procedimiento para el control de acceso de personal a la obra.
OBLIGACIONES EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD QUE DEBEN DESARROLLAR CADA
UNA DE LAS DIFERENTES PERSONAS QUE INTERVIENEN EN EL DERRIBO:
(Las empresas de prevención, la dirección facultativa, la administración, la inspección, los propios
subcontratistas, los trabajadores autónomos, etc. dispondrán de esta información.)
A) OBLIGACIONES DEL COORDINADOR DE SEGURIDAD.
• El Coordinador de Seguridad y Salud, conforme especifica el R.D. 1627/97 será el encargado de
coordinar las diferentes funciones especificadas en el Artículo 9, así como aprobar el Plan de
Seguridad.
• El Coordinador en materia de seguridad y salud durante la fase de ejecución de obras será
designado por el Promotor, conforme se especifica en el Artículo 3 apartado 2 de dicho R.D.
1627/97
• En dicho Artículo 9, quedan reflejadas las "Obligaciones del Coordinador en materia de seguridad
y salud durante la ejecución de la obra":
a) Coordinar la aplicación de los principios generales de prevención y de seguridad:
1º. Al tomar las decisiones técnicas y de organización con el fin de planificar los distintos trabajos
o fases de trabajo que vayan a desarrollarse simultánea o sucesivamente.
2º. Al estimar la duración requerida para la ejecución de estos distintos trabajos o fases de
trabajo.
b) Coordinar las actividades de la obra para garantizar que los contratistas y, en su caso, los
subcontratistas y los trabajadores autónomos apliquen de manera coherente y responsable los
principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de Prevención de
Riesgos Laborales durante la ejecución de la obra y, en particular, en las tareas o actividades a
que se refiere el artículo 10 de este Real Decreto.
c) Aprobar el plan de seguridad y salud elaborado por el contratista y, en su caso, las
modificaciones introducidas en el mismo. Conforme a lo dispuesto en el último párrafo del
apartado 2 del artículo 7, la dirección facultativa asumirá esta función cuando no fuera necesaria
la designación de coordinador.
d) Organizar la coordinación de actividades empresariales prevista en el artículo 24 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales y desarrollada en el RD 171/2004.
e) Coordinar las acciones y funciones de control de la aplicación correcta de los métodos de
trabajo.
41
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
f) Adoptar las medidas necesarias para que sólo las personas autorizadas puedan acceder a la
obra. La dirección facultativa asumirá esta función cuando no fuera necesaria la designación de
coordinador.
• Además en esta obra deberá autorizar el uso de Medios Auxiliares y Equipos de trabajo con
anterioridad a su utilización.
• Con relación a las atribuciones específicas recogidas en el RD 1109/2007, deberá:
a) Ser conocedor de la "Clave individualizada de identificación registral" de todas las empresas
participantes en la obra.
b) Exigir a cada contratista la obligación de comunicar la subcontratación anotada al
Coordinador de seguridad y salud.
c) Efectuada una anotación en el libro de incidencias, notificarla al contratista afectado y a los
representantes de los trabajadores de éste.
En el caso de que la anotación se refiera a cualquier incumplimiento de las advertencias u
observaciones previamente anotadas en dicho libro por las personas facultadas para ello,
remitirá una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de veinticuatro
horas. En todo caso, especificará si la anotación efectuada supone una reiteración de una
advertencia u observación anterior o si, por el contrario, se trata de una nueva observación.
B) OBLIGACIONES DEL TÉCNICO DE SEGURIDAD.
• El representante de la Empresa Contratista, en materia de Seguridad y Salud, será el Técnico de
Seguridad y Salud en ejecución de obra. Las funciones específicas del Técnico de Seguridad y
Salud en ejecución de obra, las cuales comprenderán como mínimo:
• Intermediar entre la Empresa Contratista y el Coordinador de Seguridad y Salud en fase de
ejecución de la obra o Dirección Facultativa de la misma.
• Cumplir las especificaciones del Plan de Seguridad y Salud, y hacerlas cumplir.
• Programar y Coordinar las medidas de prevención a instalar en obra según la marcha de la
misma. Todo ello con el Coordinador de Seguridad y Salud.
• Cumplimentar y hacer cumplimentar la documentación, controles y actas del sistema organizativo
implantado en obra.
• Formar parte como miembro y presidente de la Comisión de Seguridad y Salud en obra y
participar en las reuniones mensuales de la misma.
• Realizar el control y seguimiento de las medidas de prevención de riesgos laborales afectas a la
obra.
• Para poder ejercer de Técnico de Seguridad y Salud se deberá contar con la titulación de
Director de ejecución de obras ( Arquitecto Técnico ), así como contar con la suficiente formación
y práctica en materia de Seguridad y Salud, realizando las funciones a pie de obra.
• El Técnico de Seguridad y Salud en ejecución de obra remitirá una copia de la Autorización del
uso de Protecciones colectivas y de la Autorización del uso de Medios Auxiliares, del
reconocimiento médico a:
- el Coordinador de Seguridad y Salud ó Dirección Facultativa,
- la Empresa Subcontratista,
- los Servicios de Prevención de la Empresa Contratista, y
- la Comisión de Seguridad y Salud en obra.
C) OBLIGACIONES DE LOS REPRESENTANTES DE SEGURIDAD.
• Cada empresa Subcontratista nombrará a su Representante de Seguridad y Salud en ejecución
de obra con carácter exclusivo para la misma, las funciones específicas del Representante de
Seguridad y Salud en ejecución de obra, las cuales comprenderán como mínimo:
• Intermediar entre el Técnico de Seguridad y Salud de la Empresa Contratista y la suya propia en
materia de Seguridad y Salud.
• Cumplir y hacer cumplir las especificaciones del Plan de Seguridad que afectaran a los
trabajadores de su empresa en su especialidad.
42

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Atender los requerimientos e instrucciones dados por el Coordinador de Seguridad y Salud o
Dirección Facultativa.
• Cumplimentar la documentación, controles y actas requeridas por el Técnico de Seguridad y
Salud de la Empresa Contratista.
• Formar parte como miembro de la Comisión de Seguridad y Salud en obra y participar en las
reuniones mensuales de la misma.
• Realizar el control y seguimiento de las medidas de prevención de riesgos laborales afecta a su
especialidad.
• Fomentar entre sus compañeros la mentalización y cumplimiento de las medidas de protección
personales y colectivas.
• Para poder asumir o ejercer el cargo de Representante de Seguridad y Salud en ejecución de
obras, deberá ser el encargado o jefe de colla, disponer de suficiente formación y práctica en
materia de Seguridad y Salud, y realizar sus funciones con presencia a pie de obra.
D) OBLIGACIONES DE LA COMISIÓN DE SEGURIDAD.
• La Comisión de Seguridad y Salud de obra comprenderán como mínimo las siguientes funciones:
• Control y Seguimiento de las especificaciones del Plan de Seguridad y Salud de la obra.
• Participación en la programación de las medidas de Prevención a implantar según la marcha de
los trabajos.
• Expresar su opinión sobre posibles mejoras en los sistemas de trabajo y prevención de riesgos
previstos en el Plan.
• Recibir y entregar la documentación establecida en el sistema organizativo de Seguridad y Salud
de la obra.
• Recibir de los Servicios de Prevención de la Empresa Contratista la información periódica que
proceda con respecto a su actuación en la obra.
• Analizar los accidentes ocurridos en obra, así como las situaciones de riesgo reiterado o peligro
grave.
• Cumplir y hacer cumplir las medidas de seguridad adoptadas.
• Fomentar la participación y colaboración del personal de obra para la observancia de las
medidas de prevención.
• Comunicar cualquier riesgo advertido y no anulado en obra.
• Se reunirán mensualmente, elaborando un Acta de Reunión mensual.
E) OBLIGACIONES DEL CONTRATISTA Y LAS SUBCONTRATAS EN MATERIA DE SEGURIDAD
Y SALUD.
1. Conforme establece el Artículo 11 del RD 1627/97, los contratistas y subcontratistas deberán :
a) Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el
artículo 10 del presente Real Decreto.
b) Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el plan de seguridad y salud al que se
refiere el artículo 7.
c) Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su
caso, las obligaciones sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de
la Ley de Prevención de Riesgos Laborales desarrollada posteriormente por el RD 171/2004, así
como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el anexo IV del presente Real Decreto,
durante la ejecución de la obra.
d) Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las
medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra.
e) Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de Seguridad y de
Salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la dirección facultativa.
2. Los contratistas y los subcontratistas serán responsables de la ejecución correcta de las medidas
preventivas fijadas en el plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les
correspondan a ellos directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos
contratados.
43
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Además, los contratistas y los subcontratistas responderán solidariamente de las consecuencias que
se deriven del incumplimiento de las medidas previstas en el plan, en los términos del apartado 2 del
artículo 42 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
3. Las responsabilidades de los coordinadores, de la dirección facultativa y del promotor no eximirán
de sus responsabilidades a los contratistas y a los subcontratistas.
Además de las anteriores, deberán también tener en cuenta en relación con el derribo :
a) Conocimiento y modificación del proyecto :
El contratista deberá conocer el proyecto en todos sus documentos, solicitando en caso
necesario todas las aclaraciones que estime oportunas para la correcta interpretación de los
mismos en la ejecución del derribo.
Podrá proponer todas las modificaciones que crea adecuadas a la consideración del Arquitecto
Técnico, pudiendo llevarlas a cabo con la autorización por escrito de éste.
b) Realización del derribo:
El contratista realizará la demolición de acuerdo con la documentación de Proyecto y las
prescripciones, órdenes y planos complementarios que la Dirección Facultativa pueda suministrar
a lo largo de la obra hasta la demolición total de la misma, todo ello en el plazo estipulado.
c) Responsabilidades respecto al derribo :
El contratista es el único responsable de la ejecución de los trabajos y, por consiguiente, de los
defectos que, bien por mala ejecución, pudieran existir. También será responsable de aquellas
partes de la obra que subcontrate, siempre con constructores legalmente capacitados.
d) Medios auxiliares:
El contratista aportará los medios auxiliares necesarios para la ejecución del derribo en su debido
orden de trabajo. Estará obligado a realizar con sus medios, materiales y personal cuando
disponga la Dirección facultativa en orden a la seguridad y buena marcha de la obra.
e) Responsabilidad respecto a la seguridad :
El contratista será el responsable de los accidentes que pudieran producirse en el desarrollo de
la obra por impericia o descuido, y de los daños que por la misma causa pueda ocasionar a
terceros. En este sentido estará obligado a cumplir las leyes, reglamentos y ordenanzas vigentes.
4. Conforme se establece en la LEY 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en
el Sector de la Construcción, todas las empresas de esta obra deberán en sus contratos tener
presente el CAPÍTULO II Normas generales sobre subcontratación en el sector de la construcción y
en especial las establecidas en el Artículo 4. Requisitos exigibles a los contratistas y subcontratistas,
para todos los contratos que se celebren, en régimen de subcontratación, en la ejecución de los
siguientes trabajos realizados en esta obra de construcción:
Excavación; movimiento de tierras; construcción; montaje y desmontaje de elementos prefabricados;
acondicionamientos o instalaciones; transformación; rehabilitación; reparación; desmantelamiento;
derribo; mantenimiento; conservación y trabajos de pintura y limpieza; saneamiento.
5. Conforme se establece en el RD 1109/2007, deberán:
• Con carácter previo al inicio de su intervención en el proceso de subcontratación como
contratistas o subcontratistas estarán inscritas en el "Registro de empresas contratistas".
• Proporcionar a su Comitente, al Coordinador de Seguridad y/o en su caso a la Dirección
Facultativa su "Clave individualizada de identificación registral".
• Contar, en los términos que se establecen en dicho RD 1109/2007, con un número de
trabajadores contratados con carácter indefinido no inferior al 30 por ciento de su plantilla.
No obstante, tal como se establece en el Art. 4 de la ley 32/2006, se admiten los siguientes
porcentajes mínimos de trabajadores contratados con carácter indefinido:
no será inferior al 10% hasta el 18 Octubre 2008
44

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
no será inferior al 20% desde el 19 Octubre 2008 al 18 Abril 2010
a partir del 19 Abril 2010 y en lo sucesivo, no será inferior al 30%
• De conformidad con lo previsto en el artículo 10 de la Ley 32/2006, de 18 de octubre, y tal como
se ha descrito anteriormente, las empresas de la obra deberán velar por que todos los
trabajadores que presten servicios tengan la formación necesaria y adecuada a su puesto de
trabajo o función en materia de prevención de riesgos laborales, de forma que conozcan los
riesgos y las medidas para prevenirlos.
• Cada contratista, con carácter previo a la subcontratación con un subcontratista o trabajador
autónomo de parte de la obra que tenga contratada, deberá obtener un Libro de Subcontratación
habilitado que se ajuste al modelo establecido.
F) OBLIGACIONES DE LOS TRABAJADORES AUTÓNOMOS.
Conforme establece el Artículo 12 del RD 1627/97, los trabajadores autónomos deberán tener
presente :
1. Los trabajadores autónomos estarán obligados a:
a) Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales, en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas
en el artículo 10 del presente Real Decreto.
b) Cumplir las disposiciones mínimas de seguridad y salud establecidas en el anexo IV del
presente Real Decreto, durante la ejecución de la obra.
c) Cumplir las obligaciones en materia de prevención de riesgos que establece para los
trabajadores el artículo 29, apartados 1 y 2, de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.
d) Ajustar su actuación en la obra conforme a los deberes de coordinación de actividades
empresariales establecidos en el artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales,
participando en particular en cualquier medida de actuación coordinada que se hubiera
establecido.
e) Utilizar equipos de trabajo que se ajusten a lo dispuesto en el Real Decreto 1215/1997, de 18
de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de Seguridad y Salud para la
utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, y las modificaciones introducidas por el
RD 2177/2004 de 12 de noviembre en materia de trabajos temporales en altura.
f) Elegir y utilizar equipos de protección individual en los términos previstos en el Real Decreto
773/1997, de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de Seguridad y Salud relativas a la
utilización por los trabajadores de equipos de protección individual.
g) Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de Seguridad y
de Salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la Dirección Facultativa.
2. Los trabajadores autónomos deberán cumplir lo establecido en el plan de Seguridad y Salud.
3. Conforme establece el Artículo 9 del RD 171/2004, los Trabajadores autónomos deberán :
• Tener en cuenta la información recibida del empresario Titular del centro de trabajo
(Promotor), es decir tener presente el Estudio de Seguridad y Salud proporcionado por el
promotor para determinar la evaluación de los riesgos en la elaboración de su Planificación
de su actividad preventiva de la obra en las que evidentemente también habrá tenido en
cuenta su Evaluación inicial de Riesgos que como trabajador autónomo deberá tener.
• Tener en cuenta las instrucciones impartidas por el Coordinador de Seguridad y Salud.
• Comunicar a sus trabajadores respectivos (si los tuviere) la información e instrucciones
recibidas del Coordinador de Seguridad y Salud.
4.11.3. Atribuciones y obligaciones de la propiedad
Se entiende por PROPIEDAD aquella persona, física o jurídica, pública o privada que se propone
derribar, dentro de los cauces legalmente establecidos, una obra arquitectónica o urbanística.
45
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
DESARROLLO TÉCNICO:
La propiedad podrá exigir de la Dirección Facultativa el desarrollo técnico adecuado del proyecto y de
su ejecución material, dentro de las limitaciones legales existentes.
INTERRUPCIÓN DEL DERRIBO:
La propiedad podrá desistir en cualquier momento de la demolición de las obras, sin perjuicio de las
indemnizaciones que en su caso, deba satisfacer.
CUMPLIMIENTO DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA:
De acuerdo con lo establecido por la ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana vigentes, no
pudiendo comenzar el derribo sin tener concedida la correspondiente licencia de los organismos
competentes. Deberá comunicar a la Dirección Facultativa dicha concesión, pues de lo contrario ésta
podrá paralizar las obras, siendo la propiedad la única responsable de los perjuicios que pudieran
derivarse.
ACTUACIÓN EN EL DESARROLLO DE LA OBRA:
La propiedad se abstendrá de ordenar el derribo de obra alguna o la introducción de modificaciones
sin la autorización de la Dirección Facultativa, así como a dar a la obra un uso distinto para el que
fue proyectada, dado que dicha modificación pudiera afectar a la seguridad del edificio por no estar
prevista en las condiciones de encargo del proyecto.
HONORARIOS:
El propietario está obligado a satisfacer en el momento oportuno todos los honorarios que se hayan
devengado, según la tarifa vigente, en los Colegios Profesionales respectivos, por los trabajos
profesionales realizados a partir del contrato de prestación de servicios entre la Dirección Facultativa
y la Propiedad.
46

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5. Condiciones técnicas
5.1. Requisitos de los servicios de higiene y bienestar,
locales de descanso , comedores y primeros auxilios
La Empresa pondrá conforme se especifica en la Memoria, una caseta a pie de obra que dispondrá
de lo siguiente:
A) Vestuarios dotados con percheros, sillas y calefacción : La superficie de los vestuarios ha sido
estimada alrededor de 2 m2 por trabajador que deba utilizarlos simultáneamente.
• Para cubrir las necesidades se instalarán tantos módulos como sean necesarios.
• La altura libre a techo será de 2,30 metros.
• Se habilitará un tablón conteniendo el calendario laboral, Ordenanza General de Seguridad e
Higiene en el Trabajo, Ordenanza Laboral de la Construcción, Vidrio y Cerámica y las notas
informativas de régimen interior que la Dirección Técnica de la obra proporcione.
• La obra dispondrá de cuartos de vestuarios y de aseo para uso del personal, debidamente
separados para los trabajadores de uno u otro sexo.
• Los cuartos vestuarios o los locales de aseo dispondrán de un lavabo de agua corriente, provisto
de jabón, por cada diez empleados o fracción de esta cifra y de un espejo de dimensiones
adecuadas por cada veinticinco trabajadores o fracción de esta cifra que finalicen su jornada de
trabajo simultáneamente.
B) Servicios higiénicos dotados de lavamanos, ducha, inodoro, espejos y calefacción.
• Dispondrá de agua caliente en duchas y lavabos.
• Los suelos, techos y paredes serán lisos e impermeables, permitiendo la limpieza necesaria;
asimismo dispondrán de ventilación independiente y directa.
• La altura libre de suelo a techo no deberá ser inferior a 2,30 metros, teniendo cada uno de los
retretes una superficie de 1 x 1,20 metros.
• La obra dispondrá de abastecimiento suficiente de agua potable en proporción al número de
trabajadores, fácilmente accesible a todos ellos y distribuidos en lugares próximos a los puestos
de trabajo.
• En los retretes que hayan de ser utilizados por mujeres se instalarán recipientes especiales y
cerrados.
• Existirá al menos un inodoro por cada 25 hombres y otro por cada 15 mujeres o fracciones de
estas cifras que trabajen la misma jornada.
C) Comedor que dispondrá de mesa, sillas, calentador de comidas y recipientes para basuras,
aunque debido a la proximidad de restaurantes en los alrededores, se aconsejará al trabajador por
motivos de comodidad y relajación, que el personal de la obra coma en el Restaurante : La superficie
del comedor ha sido estimada alrededor de 1,20 m2 por cada trabajador que deba utilizarlo
simultáneamente.
• Los suelos, paredes y techos serán lisos e impermeables, permitiendo la limpieza necesaria.
• Dispondrán de iluminación natural y artificial adecuada.
• Tendrán ventilación suficiente, independiente y directa.
D) Botiquín, cuyo contenido mínimo será: agua oxigenada, alcohol de 96º, tintura de yodo,
mercurocromo, amoniaco, algodón hidrófilo, gasa estéril, vendas, esparadrapo, antiespasmódicos,
banda elástica para torniquete, guantes esterilizados, jeringuillas desechables, termómetro clínico,
apósitos adhesivos, paracetamol, ácido acetil salicílico, tijeras, pinzas.
47
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Se dispondrá de un cartel claramente visible en el que se indiquen todos los teléfonos de
urgencia de los centros hospitalarios más próximos; médicos, ambulancias, bomberos, policía,
etc.
• En la obra se dispondrá de un botiquín con los medios para efectuar las curas de urgencia en
caso de accidente.
• Los botiquines estarán a cargo de personas capacitadas designadas por la empresa.
• Se revisará mensualmente su contenido y se repondrá inmediatamente lo usado.
CONDICIONES GENERALES APLICABLES A LOS SERVICIOS DE HIGIENE Y BIENESTAR
• Todas las dotaciones estarán en número suficiente, de acuerdo con las especificadas en las
mediciones del Presupuesto de Seguridad adjunto a este Pliego y que excepto el Comedor, que
podrá ser compartido por hombres y mujeres, los demás servicios deberán estarán separados.
• La empresa se comprometerá a que estas instalaciones estén en funcionamiento antes de
empezar la obra.
• Para la limpieza y conservación de las instalaciones se dispondrá de un trabajador con la
dedicación necesaria.
• Se dispondrá la colocación en la obra de contenedores para recogida de las basuras y
desperdicios que periódicamente se llevarán a un basurero controlado.
• La conexión de estas Casetas de Obra al servicio eléctrico se realizará al iniciar la obra, pero
antes que se realice la oportuna conexión del servicio eléctrico de la misma, se conseguirá
mediante la puesta en funcionamiento de un grupo electrógeno generador trifásico, accionado
por un motor de gasoil.
• La conexión del servicio de agua potable, se realizará a la cañería del suministro actual.
5.2. Requisitos de los equipos de protección individual y
sus elementos complementarios
5.2.1. Condiciones técnicas de los epis
• El Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, establece en el marco de la Ley 31/1995 de 8 de
noviembre de Prevención de Riesgos laborales, en sus Artículos 5, 6 y 7, las disposiciones
mínimas de Seguridad y Salud para la elección, utilización por los trabajadores en el trabajo y
mantenimiento de los equipos de protección individual (EPI’s).
• Los EPI’s deberán utilizarse cuando existen riesgos para la seguridad o salud de los trabajadores
que no hayan podido evitarse o limitarse suficientemente por medios técnicos de protección
colectiva o mediante medidas, métodos o procedimientos de organización del trabajo.
• El Anexo III del Real Decreto 773/1997 relaciona una -Lista indicativa y no exhaustiva de
actividades y sectores de actividades que pueden requerir la utilización de equipos de protección
individual-.
• El Anexo I del Real Decreto 773/1997 detalla una -Lista indicativa y no exhaustiva de equipos de
protección individual-.
• En el Anexo IV del Real Decreto 773/1997 se relaciona las -Indicaciones no exhaustivas para la
evaluación de equipos de protección individual-.
• El Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, establece las condiciones mínimas que deben
cumplir los equipos de protección individual (EPI’s), el procedimiento mediante el cual el
Organismo de Control comprueba y certifica que el modelo tipo de EPI cumple las exigencias
esenciales de seguridad requeridas en este Real Decreto, y el control por el fabricante de los
EPI’s fabricados, todo ello en los Capítulos II, V y VI de este Real Decreto.
• El Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de Presidencia. Seguridad e Higiene en
el Trabajo - Comunidad Europea, modifica algunos artículos del Real Decreto 1407/1992.
• Respecto a los medios de protección individual que se utilizarán para la prevención de los
riesgos detectados, se deberán de cumplir las siguientes condiciones:
48

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
A) Las protecciones individuales deberán estar homologadas.
• El equipo debe poseer la marca CE -según R.D. 1407/1992, de 20 de noviembre.
B) Los equipos de protección individual que cumplan las indicaciones del apartado anterior, tienen
autorizado su uso durante el periodo de vigencia.
C) De entre los equipos autorizados, se utilizarán los más cómodos y operativos, con la finalidad de
evitar las negativas a su uso por parte de los trabajadores.
D) Se investigarán los abandonos de los equipos de protección, con la finalidad de razonar con los
usuarios y hacer que se den cuenta de la importancia que realmente tienen para ellos.
E) Cualquier equipo de protección individual en uso que esté deteriorado o roto, será sustituido
inmediatamente, quedando constancia en la oficina de obra del motivo del cambio así como el
Nombre de la Empresa y de la persona que recibe el nuevo equipo, con el fin de dar la máxima
seriedad posible a la utilización de estas protecciones.
F) Un vez los equipos hayan llegado a su fecha de caducidad se dejarán en un acopio ordenado, que
será revisado por la Dirección de obra para que autorice su eliminación de la obra.
ENTREGA DE EPIS:
Se hará entrega de los EPIS a los trabajadores. Se normalizará y sistematizará el control de los
Equipos de Protección Individual para acreditar documentalmente la entrega de los mismos.
El objetivo fundamental de este protocolo es dejar constancia documental de la entrega de acuse de
recibo del equipamiento individual de protección (E.P.I.) que cada Empresa Concurrente
(Subcontratista) está obligada a facilitar al personal a su cargo.
5.3. Requisitos de los equipos de protección colectiva
5.3.1. Condiciones técnicas de las protecciones colectivas
MANTENIMIENTO DE LOS EQUIPOS DE PROTECCIÓN COLECTIVA.
Las protecciones colectivas requieren de una vigilancia en su mantenimiento que garantice la
idoneidad de su funcionamiento para el fin que fueron instaladas. Esta tarea debe de ser realizada
por el Delegado de Prevención, apartado -d-, artículo 36 de la Ley de Prevención de Riesgos
Laborales, quien revisará la situación de estos elementos con la periodicidad que se determine en
cada caso y que como pauta general se indica a continuación.
• Elementos de redes y protecciones exteriores, en general, barandillas, antepechos, etc.
(semanalmente).
• Elementos de andamiaje, apoyos, anclajes, arriostramientos, plataformas, etc. (semanalmente).
• Estado del cable de las grúas torre independientemente de la revisión diaria del gruista
(semanalmente).
• Instalación provisional de electricidad, situación de cuadros auxiliares de plantas, cuadros
secundarios, clavijas, etc. (semanalmente).
• Extintores, almacén de medios de protección personal, botiquín, etc. (mensualmente).
• Limpieza de dotaciones de las casetas de servicios higiénicos, vestuarios, etc. (semanalmente).
CONDICIONES PARTICULARES DE LAS PROTECCIONES COLECTIVAS.
A) Visera de protección acceso a obra:
• La protección del riesgo existente en los accesos de los operarios a la obra se realizará mediante
la utilización de viseras de protección.
• La utilización de la visera de protección se justifica en el artículo 190 de la Ordenanza Laboral
de la Construcción, Vidrio y Cerámica.
• Estarán formadas por una estructura metálica como elemento sustentante de los tablones, de
anchura suficiente para el acceso del personal, prolongándose hacia el exterior del borde de
forjado 2'5 m. y señalizándose convenientemente.
49
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Los tablones que forman la visera de protección deberán formar una superficie perfectamente
cuajada.
B) Instalación eléctrica provisional de obra:
a) Red eléctrica:
• La instalación provisional de obra estará de acuerdo con la ITC-BT-33 e instrucciones
complementarias.
• Todos los conjuntos de aparatos empleados en las instalaciones de obras deben cumplir las
prescripciones de la norma UNE-EN 60.349 -4.
• En los locales de servicios (oficinas, vestuarios, locales sanitarios, etc.) serán aplicables las
prescripciones técnicas recogidas en la ITC-BT-24
• Durante la fase de realización de la instalación, así como durante el mantenimiento de la misma,
los trabajos se efectuarán sin tensión en las líneas verificándose esta circunstancia con un
comprobador de tensión.
b) Toma de tierra:
• Las tomas de tierra podrán estar constituidas por placas o picas verticales.
• Las placas de cobre tendrán un espesor mínimo de 2 mm. y la de hierro galvanizado serán de
2.5 Mm.
• Las picas de acero galvanizado serán de 25 Mm. de diámetro como mínimo, las de cobre de 14
mm. de diámetro como mínimo y los perfiles de acero galvanizado de 60 Mm. de lado como
mínimo.
C) Cables de sujeción de cinturón de seguridad y anclajes:
• Los cables de seguridad, una vez montados en la obra y antes de su utilización, serán
examinados y probados con vistas a la verificación de sus características y a la seguridad del
trabajo de los mismos.
• Estas pruebas se repetirán cada vez que éstos sean objetos de traslado, modificaciones o
reparaciones de importancia.
• Tendrán suficiente resistencia para soportar los esfuerzos a que puedan ser sometidos de
acuerdo con su función protectora.
D) Marquesinas:
Deberán cumplir las siguientes características:
a) Longitud mínima de volado 2,5 metros desde el borde del forjado.
b) Separación máxima entre mordazas de 2 metros.
c) Resistencia a un impacto sobre su superficie, igual o menor de 600 Kg. /m2.
• Las marquesinas estarán formadas por plataformas de tablones de 50 Mm. de espesor,
separados ligeramente entre ellos, de forma que en caso de lluvia impidan que se formen
acumulaciones de agua en su superficie, pero al mismo tiempo tendrán que impedir que la
herramienta material que impacta en ella, pueda colocarse entre los intersticios de los tablones
de la plataforma.
• Para que ésta protección cumpla con lo programado, su longitud deberá ser igual a la fachada
(exterior y/o interior) del edificio en construcción.
E) Redes:
• La Norma UNE-EN 1263 Partes 1 y 2, establece las características, tipos y requisitos generales
que han de satisfacer las redes de seguridad utilizadas en determinados lugares de trabajo para
proteger a las personas expuestas a los riesgos derivadas de caída de altura.
• La protección del riesgo de caída al vacío por el borde perimetral se hará mediante la utilización
de redes sobre pescantes tipo horca. Además se protegerá el desencofrado mediante redes,
ancladas al perímetro de los forjados.
50

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Las redes utilizadas serán de poliamida, de 100 x 100 mm., con soportes tipo horca colocadas a
4,50 m., salvo que el replanteo no lo permita. En ningún caso los pescantes rebasarán los 5,00
m. de separación.
• Llevarán cuerda perimetral de cerco anudada a la malla y para realizar los empalmes, así como
para el arriostramiento de los tramos de malla a las pértigas, y será mayor de 8 mm.
• El extremo inferior de la red se amarrará a horquillas metálicas embebidas en el forjado
separadas como máximo 1,00 m., el atado de los módulos entre sí será con cuerda de poliamida
de diámetro 3 Mm.
• Los tramos de malla se coserán entre ellos con el mismo tipo de cuerda de poliamida y nunca
con alambres o cable, de forma que no dejen huecos.
F) Mallazos:
• Los huecos horizontales interiores se protegerán con mallas electrosoldadas de resistencia y
malla adecuada, siendo indicado cuando estos son de reducido tamaño (normalmente menor de
2 m2).
• En obra disponemos de mallas de acero electrosoldado, en diferentes elementos estructurales,
por lo que es un elemento común.
• Las mallas se componen de dos sistemas de alambre o barras paralelos, de acero estirado en
frío, o trefilado, formando retícula ortogonal y unida mediante soldadura eléctrica en sus puntos
de contacto.
• Por su condición de resistencia a esfuerzos cortantes de cada nudo soldado, es ideal para la
retención de materiales y objetos en la protección de huecos de forjados.
• Las ventajas que pueden obtenerse con el empleo de mallas electrosoldadas son: fácil
colocación en obra, ahorro de trabajo, buen anclaje al forjado porque forma parte de él,
supresión de ganchos, etc.
G) Vallado de obra:
• Deberá realizarse el vallado del perímetro de la obra, según planos y antes del inicio de la obra.
• Tendrán al menos 2 metros de altura.
• Dispondrán de portón para acceso de vehículos de 4 metros de anchura y puerta independiente
para acceso de personal.
• Esta deberá mantenerse hasta la conclusión de la obra o en su caso a su sustitución por el
vallado definitivo.
H) Plataformas de Entrada/Salida de materiales:
• Se utilizará este tipo de plataformas para la recepción de los materiales en planta.
• Se colocarán en todas las plantas de los forjados, estando perfectamente apuntaladas para
garantizar su estabilidad.
• El ancho de la plataforma será al menos de 60 cm. e irá provista de barandillas que impidan la
caída de los trabajadores.
I) Protección contra incendios:
• En los centros de trabajo se observarán las normas que, para prevención y extinción de
incendios, establecen los siguientes apartados de éste capítulo y en el Plan de Emergencia que
acompaña a este Pliego de Seguridad y Salud. Asimismo, en las industrias o trabajos con riesgo
específico de incendio, se cumplirán las prescripciones impuestas por los reglamentos técnicos
generales o especiales, dictados por la Presidencia del Gobierno, o por otros departamentos
ministeriales, en el ámbito de sus respectivas competencias, así como las correspondientes
ordenanzas municipales.
• Los extintores serán de polvo polivalente, revisándose periódicamente tal como establece el Plan
de Emergencia.
J) Encofrados continuos:
• La protección efectiva del riesgo de caída en esta obra de los operarios desde un forjado en
ejecución al forjado inferior se realizará mediante la utilización de encofrados continuos.
• Se justifica la utilización de éste método de trabajo en base a que el empleo de otros sistemas
como la utilización de plataformas de trabajo inferiores, pasarelas superiores o el empleo del
51
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
arnés de seguridad en base a lo dispuesto en los artículos 192 y 193 de la ordenanza laboral de
la construcción, son a todas luces inviables.
• La empresa constructora deberá por medio del Plan de Seguridad, justificar la elección de un
determinado tipo de encofrado continuo entre la oferta comercial existente.
• Cumplirán lo dispuesto en el apartado 11 de la parte C del anexo IV del Real Decreto 1627/1997.
K) Tableros:
• La protección de los riesgos de caída al vacío por los huecos existentes en el forjado se realizará
mediante la colocación de tableros de madera.
• Estos huecos se refieren a los que se realizan en obra para el paso de ascensores, montacargas
y pequeños huecos para conductos de instalaciones.
• La utilización de éste medio de protección se justifica en el artículo 21 de la Ordenanza General
de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
• Los tableros de madera deberán tener la resistencia adecuada y estarán formados por un
cuajado de tablones de madera de 7 x 20 cm. sujetos inferiormente mediante tres tablones
transversales, tal como se indica en los Planos.
L) Pasillos de seguridad :
a) Porticados:
• Podrán realizarse los pórticos con pies derechos y dintel de tablones embridados, firmemente
sujetos al terreno y cubierta cuajada de tablones. Estos elementos también podrán ser metálicos
(los pórticos con tubo o perfiles y la cubierta de chapa).
• Serán capaces de soportar el impacto de los objetos que se prevea puedan caer (600 Kg. /m2),
pudiendo colocar elementos amortiguadores sobre la cubierta.
b) Pasarelas:
• Se utilizarán las pasarelas como elementos de protección colectiva para navegar con seguridad
por zanjas de cimentación, cimentaciones, forjados en construcción y en general por aquellos
sitios o lugares en los que la circulación de las personas no se realice sobre suelo uniforme y
estable.
• Las pasarelas utilizadas en esta obra serán de 60 cm. de ancho.
M) Barandillas:
• Se colocarán barandillas en el perímetro de todas las plantas del inmueble, así como en los
huecos interiores del mismo que represente un riesgo potencial de caída, a medida que se van
realizando los forjados.
• Así mismo se colocarán barandillas en el perímetro de la zona de excavación y en todos aquellos
puntos de la obra donde exista un potencial riesgo de caída.
• Deberán tener la suficiente resistencia para garantizar la retención de personas (150 Kg. /ml).
• Tendrán listón intermedio, rodapié de 20 cm. y pasamanos, con la resistencia adecuada para la
retención de personas.
• Además las escaleras estarán todas ellas con barandillas tanto en las rampas como en las
mesetas.
• La altura será al menos de 90 cm., siendo recomendable la utilización de barandillas con altura
de 1,00 metros.
CRITERIOS GENERALES DE UTILIZACIÓN DE LAS PROTECCIONES COLECTIVAS:
Respecto a los medios de protección colectiva que se utilizarán para la prevención de los riesgos
detectados en la Memoria de Seguridad, se deberán cumplir las siguientes condiciones:
A) La protección colectiva ha sido diseñada en función de la tipología concreta de la obra, teniendo
una atención especial a la señalización.
52

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
B) Las protecciones colectivas de esta obra, estarán disponibles para su uso inmediato antes de la
fecha decidida para su montaje, según lo previsto en el plan de ejecución de la obra.
C) Las protecciones colectivas serán nuevas, a estrenar, si sus componentes tienen caducidad de
uso reconocida.
D) Las protecciones colectivas serán instaladas previamente antes de iniciar cualquier trabajo que
requiera su montaje. Queda prohibido el comienzo de un trabajo o actividad que requiera protección
colectiva, hasta que esta esté montada completamente dentro del ámbito del riesgo que neutraliza o
elimina.
E) Para al montaje de las protecciones colectivas, se tendrá en cuenta las directrices de la Dirección
de obra.
F) Se desmontará inmediatamente, toda protección colectiva que se esté utilizando, en la que se
observen deterioramientos con disminución efectiva de su calidad real. Se sustituirá a continuación
el componente deteriorado y se volverá a montar la protección colectiva una vez resuelto el
problema.
G) Durante la realización de la obra, puede ser necesario variar el modo o la disposición de la
instalación de la protección colectiva prevista. De todas formas, se adoptaran las medidas apropiadas
en cada caso con el visto bueno de la Dirección de obra.
H) Las protecciones colectivas proyectadas en estos trabajos, están destinadas a la protección de los
riesgos de todos los trabajadores de la obra. Es decir, trabajadores de la empresa principal, los de las
empresas concurrentes (subcontratadas), empresas colaboradoras, trabajadores autónomos, visitas
de los técnicos de la dirección de obra o de la propiedad y visitas de las inspecciones de organismos
oficiales o de invitados por diferentes causas.
I) La empresa Principal (contratista) realizará el montaje, mantenimiento y retirada de la protección
colectiva por sus medios o mediante subcontratación, respondiendo delante de la Dirección de obra,
según las cláusulas penalizadoras del contrato de adjudicación de obra y del Pliego de Condiciones
Técnicas Particulares del Proye
J) El montaje y uso correcto de la protección colectiva definida, es preferible al uso de equipos de
protección individual para defenderse de un riesgo idéntico.
K.) En caso de accidente a alguna persona por el fallo de las protecciones colectivas, se procederá
según las normas legales vigentes, avisando además sin retardo, a la Dirección de obra.
L.) La Empresa Principal (contratista) mantendrá en la posición de uso previsto y montadas, las
protecciones colectivas que fallen por cualquier causa, hasta que se realice la investigación
pertinente del fallo, con la asistencia expresa de la Dirección.
AUTORIZACIÓN PARA UTILIZACIÓN DE LAS PROTECCIONES COLECTIVAS:
Se revisará y posteriormente se autorizará la utilización de las Protecciones Colectivas. El objetivo
fundamental de la formalización del presente protocolo es dejar constancia documental del estado y
uso de las protecciones colectivas a utilizar en la obra.
Será necesaria la previa autorización del Coordinador de Seguridad y Salud o Dirección Facultativa
para la utilización de las protecciones.
Mensualmente se revisarán todas las protecciones colectivas presentes en obra para su autorización
de uso.
5.3.2. Normas que afectan a los medios de protección colectiva que están
normalizados y que se van a utilizar en la obra
Relación de Fichas técnicas :
Ficha : Redes de Seguridad verticales
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en redes verticales que impiden la caída de
personas y objetos a través de fachadas o de huecos verticales del edificio en construcción.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma Norma UNE Título
53
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
EN/ISO
EN 919 UNE-EN 919 :1996 Cuerda de fibra para usos diversos. Determinación de ciertas
propiedades físicas y mecánicas.
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
ISO 554 UNE 7520 : 1994 Atmósferas normales para acondicionamiento o ensayos.
Especificaciones
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 1 : Requisitos de seguridad,
métodos de ensayo.
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 2 : Requisitos de seguridad para
los límites de instalación.
NTP-124 editada por el INSHT
Especificaciones técnicas :
• Los paños de las redes deberán llevar el certificado AENOR
Ficha : Redes de seguridad para Horca o pescante
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en redes verticales sustentadas mediante
pescantes tipo horca y que que impiden la caída de personas y objetos a través de fachadas
o de huecos verticales del edificio en construcción.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma
EN/ISO
Norma UNE Título
EN 919 UNE-EN 919 :1996 Cuerda de fibra para usos diversos. Determinación de ciertas
propiedades físicas y mecánicas.
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
ISO 554 UNE 7520 : 1994 Atmósferas normales para acondicionamiento o ensayos.
Especificaciones
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 1 : Requisitos de seguridad,
métodos de ensayo.
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 2 : Requisitos de seguridad para
los límites de instalación.
NTP-124 editada por el INSHT
Especificaciones técnicas :
• Los paños de las redes deberán llevar el certificado AENOR
Ficha : Redes de Seguridad bajo forjado recuperables
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en redes colocadas bajo los encofrados de los
forjados en construcción, y que impiden la caída de personas y objetos a través de los
54

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Norma
EN/ISO
mismos.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma UNE Título
EN 919 UNE-EN 919 :1996 Cuerda de fibra para usos diversos. Determinación de ciertas
propiedades físicas y mecánicas.
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
ISO 554 UNE 7520 : 1994 Atmósferas normales para acondicionamiento o ensayos.
Especificaciones
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 1 : Requisitos de seguridad,
métodos de ensayo.
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 2 : Requisitos de seguridad para
los límites de instalación.
NTP-124 editada por el INSHT
Especificaciones técnicas :
• Los paños de las redes deberán llevar el certificado AENOR
• Son recuperables al 100% de su conjunto.
Ficha : Redes de Seguridad bajo forjado de un solo uso
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en redes colocadas bajo los encofrados de los
forjados en construcción, y que impiden la caída de personas y objetos a través de los
mismos.
• Serán de un solo uso, desechándose posteriormente.
Norma
EN/ISO
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma UNE Título
EN 919 UNE-EN 919 :1996 Cuerda de fibra para usos diversos. Determinación de ciertas
propiedades físicas y mecánicas.
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
ISO 554 UNE 7520 : 1994 Atmósferas normales para acondicionamiento o ensayos.
Especificaciones
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 1 : Requisitos de seguridad,
métodos de ensayo.
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 2 : Requisitos de seguridad para
los límites de instalación.
NTP-124 editada por el INSHT
Especificaciones técnicas :
55
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Los paños de las redes deberán llevar el certificado AENOR
• Son de un solo uso, procediendo posteriormente a su destrucción.
Ficha : Mallazos electro-soldados
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en la colocación de mallas electro-soldadas que
impiden la caída de personas por huecos horizontales practicados en los forjados.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma
EN/ISO
Norma UNE Título
Deberán cumplir la Instrucción EHE relativa a los aceros
utilizados en las obras de construcción.
Especificaciones técnicas :
• Estarán embebidas en la masa de forjado al menos 1 metro.
Ficha : Barandillas de seguridad
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en la colocación de barandillas provisionales de
obra por los bordes de forjados, escaleras y huecos, con el objeto de impedir la caída de
personas y objetos.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma
EN/ISO
Norma UNE Título
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Ordenanza Laboral de Construcción Vidrio y Cerámica Orden
de 28.8.1970, BB. OO. EE. de 5, 7, 8 y 9 - 1970
Ordenanza General de Seguridad o Higiene en el Trabajo
Decreto de 11.3.1971 y Orden de 9.3.1971. BB. OO. EE. de
16 y 17-3-1971
REAL DECRETO 1215/1997, de 18 de julio, por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud
para la utilización por los trabajadores de los equipos de
trabajo.
REAL DECRETO 1627/1997. Establece las disposiciones
mínimas de seguridad y salud en las obras, (MINISTERIO
PRESIDENCIA, BOE núm. 256, de 25 de Octubre de 1997).
REAL DECRETO 486/1997, de 14 de abril, por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en
los lugares de trabajo.
Directiva 89/654/CEE, de 30 de noviembre de 1989, establece
las disposiciones mínimas de seguridad y de salud en los
56

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Especificaciones técnicas :
lugares de trabajo.
NTP-123 editada por el INSHT
• Deberán llevar pasamanos, listón intermedio y rodapié, que cubrirá 20 cm.
• Deberán ser al menos de 90 cm. de altura
• Las barandillas serán capaces de resistir una carga de 150 Kg por metro lineal.
Ficha : Plataformas de entrada-salida de materiales
Definición :
• Plataforma metálica volada, sustentada mediante puntales de tipo metálico capaz de permitir
la descarga de objetos volados por la grúa torre, sin necesidad que el operario se asome al
exterior.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma
EN/ISO
Norma UNE Título
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Ordenanza Laboral de Construcción Vidrio y Cerámica Orden
de 28.8.1970, BB. OO. EE. de 5, 7, 8 y 9 - 1970
Ordenanza General de Seguridad o Higiene en el Trabajo
Decreto de 11.3.1971 y Orden de 9.3.1971. BB. OO. EE. de
16 y 17-3-1971
REAL DECRETO 1627/1997. Establece las disposiciones
mínimas de seguridad y salud en las obras, (MINISTERIO
PRESIDENCIA, BOE núm. 256, de 25 de Octubre de 1997).
REAL DECRETO 486/1997, de 14 de abril, por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en
los lugares de trabajo.
Directiva 89/654/CEE, de 30 de noviembre de 1989, establece
las disposiciones mínimas de seguridad y de salud en los
lugares de trabajo.
REAL DECRETO 1215/1997, de 18 de julio, por el que se
establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud
para la utilización por los trabajadores de los equipos de
trabajo.
Especificaciones técnicas :
• Dispondrán del marcado CE, no pudiéndose utilizar en la obra plataformas sin la autorización
previa del Coordinador de Seguridad.
Ficha : Redes de Seguridad para barandillas
Definición :
• Sistema de protección colectiva consistente en redes de seguridad utilizadas como
complemento a las barandillas que impiden la caída de personas y objetos a través de
57
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Norma
EN/ISO
fachadas o de huecos verticales del edificio en construcción.
• Deberán cumplir las Normas Europeas EN/ISO, normas UNE y demás especificaciones
técnicas y normativas establecidas en la tabla siguiente.
Norma UNE Título
EN 919 UNE-EN 919 :1996 Cuerda de fibra para usos diversos. Determinación de ciertas
propiedades físicas y mecánicas.
EN ISO 9001 UNE-EN ISO 9001
: 1994
EN ISO 9002 UNE-EN ISO 9002
: 1994
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
Sistemas de calidad. Modelo para el aseguramiento de la
calidad en el diseño, el desarrollo, la producción, la instalación
y el servicio postventa
ISO 554 UNE 7520 : 1994 Atmósferas normales para acondicionamiento o ensayos.
Especificaciones
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 1 : Requisitos de seguridad,
métodos de ensayo.
UNE-EN 1262-1 Redes de seguridad. Parte 2 : Requisitos de seguridad para
los límites de instalación.
NTP-124 editada por el INSHT
Especificaciones técnicas :
• Los paños de las redes deberán llevar el certificado AENOR
5.4. Requisitos de la señalización en materia de seguridad
y salud, vial, etc
Los medios a adoptar en la organización de esta obra son los encaminados a la señalización visual.
Los camiones y máquinas suelen disponer de bocinas y señales acústicas, ciertos productos pueden
emanar mal olor, pero suelen llegar a la obra con las señalizaciones montadas. Los medios utilizados
frecuentemente están tipificados y el mercado ofrece una amplia gama de productos que cubren
perfectamente las demandas en los siguientes grupos de medios de señalización:
1) BALIZAMIENTO
Se utilizará en esta obra para hacer visibles los obstáculos u objetos que puedan provocar
accidentes. En particular, se usará en la implantación de pequeños trabajos temporales como para
abrir un pozo, colocar un poste, etc.
2) ETIQUETAS, CINTAS, GUIRNALDAS, LUMINOSOS Y DESTELLANTES
En esta obra se utilizarán las señales que se estimen oportunas, acompañadas con frases que se
pueden redactar en colores distintos, llamativos, que especifiquen peligros ó indicaciones de
posición, situación, advertencia, utilización o modo de uso del producto contenido en los envases.
3) SEÑALES
Las que se utilizarán en esta obra responderán a convenios internacionales y se ajustarán a la
normativa actual. El objetivo es que sean conocidas por todos.
3.1) Señalización de obra.
Esta señalización cumplirá con el contenido del Real Decreto 485 de 14 de abril de 1.997 que
desarrolle los preceptos específicos sobre señalización de riesgos en el trabajo según la Ley 31 de 8
de Noviembre de 1.995 de prevención de riesgos laborales.
3.2) Señalización vial.
Esta señalización cumplirá con el nuevo -Código de Circulación- y la Instrucción de Carreteras 8.3-IC.
58

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS DE LAS SEÑALES.
Se utilizarán señales nuevas y normalizadas según la Instrucción de Carreteras 8.3-IC.
En el montaje de las señales deberá tenerse presente :
a) Se ha de tener en cuenta tanto el riesgo de ser atropellado por los vehículos que circulen por la
zona de las obras como el riesgo de caer desde una determinada altura mientras se instala una
señal.
b) Se tendrá siempre presente, que normalmente la señalización vial se monta y desmonta con la
zona de las obras abierta al tráfico rodado, y que los conductores que no saben que se encontrarán
con esta actividad, circulen confiadamente, por tanto, es una operación crítica con un alto riesgo
tanto para a los operarios que trabajen como para a los usuarios de la vía que se pueden ver
sorprendidos inesperadamente.
5.5. Requisitos de utilización y mantenimiento de los útiles
y herramientas portátiles
Se revisará y posteriormente se autorizará el uso de equipos de trabajo. El objetivo fundamental es
dejar constancia documental de la conformidad de recepción de los Equipos de Trabajo en función
del cumplimiento de los requisitos de seguridad establecidos en el R.D. 56/1995, de 20 de enero por
el que se modifica el anterior R.D. 1.215/1997, de 18 de junio sobre utilización de Equipos de Trabajo
a emplear en los distintos tajos vinculados a esta obra.
• Se elegirán los equipos de trabajo más adecuados para garantizar y mantener unas condiciones
de trabajo seguras.
• Las dimensiones de los equipos de trabajo deberán estar adaptadas a la naturaleza del trabajo y
a las dificultades previsibles y deberán permitir la circulación sin peligro.
• Los Equipos de Trabajo a utilizar en obra deberán ser nuevos siempre que sea posible. En caso
de que estos equipos sean reutilizados y en función de sus tipos deberán disponer de sus
proyectos técnicos específicos de instalación y puesta en marcha o los certificados del fabricante
o empresa de alquiler en el que se indique que han sido revisados y que se encuentran en
perfecto estado de utilización en obra.
• No se podrá utilizar ningún equipo de trabajo motorizado que no cumpla con los requisitos
indicados en el párrafo anterior, los cuales deberán ser comprobados por el Coordinador de
Seguridad y Salud o Dirección Facultativa, quien procederá a dar su visto bueno.
• Cuando no exista una norma oficial de certificación administrativa de Seguridad, los Equipos de
Trabajo deberán disponer de la garantía escrita del fabricante o suministrador que certifique que
los mismos responden a las prestaciones de seguridad requeridas por la reglamentación vigente
en nuestro país, en las condiciones de servicio y utilización por él descritas. El Empresario
Principal (Contratista) elegirá entre los productos del mercado aquel que reúna las condiciones
de calidad y seguridad en su utilización según sus prestaciones, exigiendo al fabricante o
suministrador los certificados que lo avalen.
• Para dicha normalización interna deberá contar con el VºBº del Coordinador en materia de
Seguridad y Salud para esta obra.
• Existirá en el almacén una reserva de accesorios y recambios para los equipos de obra, con el fin
de garantizar la reposición de los mismos.
• En esta previsión se tendrá en cuenta la vida útil de los Equipos de Trabajo y su fecha de
caducidad.
• El control afectará a todo equipo incluido en el ámbito de aplicación de los Reales Decretos
56/1995, de 20 de enero por el que se modifica el anterior RD. 1.215/1997, de 18 de junio sobre
utilización de Equipos de Trabajo a emplear en los distintos tajos vinculados a esta obra, y se
realizará por el empresario responsable del equipo, asegurándose de que han sido
comprendidas las condiciones de recepción, montaje, utilización y mantenimiento por parte de
sus operadores y usuarios.
59
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5.6. Requisitos de utilización y mantenimiento de los
medios auxiliares
Se revisará y posteriormente se autorizará la utilización de los medios auxiliares de obra. Deberá
reflejarse en un acta, cuyo objetivo fundamental de la formalización del documento es dejar
constancia documental del estado operativo y uso de los medios auxiliares a utilizar en la obra. En
esta obra se entienden por medios auxiliares aquellos elementos no motorizados (andamios
tubulares, plataformas, andamios colgados, torretas de hormigonado, andamios de fachada,
plataformas de E/S de materiales, escaleras de mano, etc.). Los elementos motorizados tienen la
consideración de máquinas y cumplirán lo establecido en el documento correspondiente.
Los medios auxiliares a utilizar en obra deberán ser nuevos y siempre que sea posible homologados
por el organismo competente. En caso de ser reutilizados se comprobará su estado, vida útil y se
realizará prueba de servicio. Los medios provenientes de empresas dedicadas al alquiler de estos
elementos contarán con certificado de revisión, puesta a punto y uso, emitido por ésta.
Será necesaria la previa autorización del Coordinador de Seguridad y Salud o Dirección Facultativa
para la utilización de cualquiera de los medios auxiliares utilizados en esta obra.
Especificaciones particulares introducidas por el RD 2177/2004:
1 Las escaleras de mano se revisarán periódicamente, prohibiendo el uso de escaleras improvisadas
o de madera pintadas.
2 Los siguientes tipos de andamios utilizados en esta obra, para ser autorizados deberán disponer de
un plan de montaje, de utilización y desmontaje, realizado por persona autorizada:
a) Plataformas suspendidas de nivel variable (de accionamiento manual o motorizadas), y
plataformas elevadoras sobre mástil.
b) Andamios constituidos con elementos prefabricados apoyados sobre terreno natural, soleras de
hormigón, forjados, voladizos u otros elementos cuya altura, desde el nivel inferior de apoyo hasta la
coronación de la andamiada, exceda de seis metros o dispongan de elementos horizontales que
salven vuelos y distancias superiores entre apoyos de más de ocho metros. Se exceptúan los
andamios de caballetes o borriquetas.
c) Andamios instalados en el exterior, sobre azoteas, cúpulas, tejados o estructuras superiores cuya
distancia entre el nivel de apoyo y el nivel del terreno o del suelo exceda de 24 metros de altura.
d) Torres de acceso y torres de trabajo móviles en los que los trabajos se efectúen a más de seis
metros de altura desde el punto de operación hasta el suelo.
Sin embargo, cuando se trate de andamios que, a pesar de estar incluidos entre los anteriormente
citados, dispongan del marcado CE, por serles de aplicación una normativa específica en materia de
comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del fabricante,
proveedor o suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que
estas operaciones se realicen de forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas
instrucciones.
3. Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la
dirección de una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por
trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y específica para las operaciones
previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad con las disposiciones del
artículo 5 del RD 1215/1997, destinada en particular a:
a) La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate.
b) La seguridad durante el montaje, el desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.
c) Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.
d) Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen
afectar negativamente a la seguridad del andamio de que se trate.
e) Las condiciones de carga admisible.
60

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
f) Cualquier otro riesgo que entrañen las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y
transformación.
4. Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y
desmontaje mencionado, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.
5.Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las
operaciones previstas en este apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga
de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de más de dos años y cuente con la
formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de nivel básico, conforme a lo
previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención, aprobado
por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
6. Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o
profesional que lo habilite para ello:
a) Antes de su puesta en servicio.
b) A continuación, periódicamente.
c) Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas
sísmicas, o cualquier otra circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su
estabilidad.
7.Cuando no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las
operaciones previstas en este apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga
de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de más de dos años y cuente con la
formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de nivel básico, conforme a lo
previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención, aprobado
por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
5.7. Requisitos de utilización y mantenimiento de la
maquinaria
• La Ordenanza de Seguridad e Higiene en el Trabajo, de 9 de marzo de 1971, regula las
características y condiciones de estos elementos en sus artículos 100 a 124.
• Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención de los mismos, Real Decreto 2291/1985,
de 8 de noviembre (Grúas torre).
• Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de Aparatos de Elevación y
Manutención referente a grúas torre desmontables para las obras aprobada por Orden de 28 de
junio de 1988 y 16 de abril de 1990.
• Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM-3 del Reglamento de Aparatos de Elevación
y Manutención referente a carretillas automotoras aprobada por Orden de 26 de mayo de 1989.
• Reales Decretos 1435/1992 y 56/1995 sobre seguridad en máquinas.
• Reglamento de Seguridad en las Máquinas, Real Decreto 1595/1986, de 26 de mayo, modificado
por el Real Decreto 830/1991 de 24 de mayo.
• Aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, Real Decreto 1435/1992, de 27 de
noviembre, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre
máquinas.
• Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de
Baja Tensión y sus instrucciones técnicas complementarias que lo desarrollan.
AUTORIZACIÓN DE UTILIZACIÓN DE MÁQUINAS:
Se revisará y posteriormente se autorizará el uso de máquinas a utilizar en la obra. El objetivo
fundamental es dejar constancia documental de la conformidad de recepción de las Máquinas, en
función del cumplimiento de los requisitos de seguridad establecidos en el R.D. 1.495/1986, de 26 de
mayo, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad en las Máquinas, así como en el R.D.
1.435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva
61
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros
sobre máquinas a emplear en los distintos tajos vinculados a esta obra.
• Las Máquinas a utilizar en obra deberán ser nuevas siempre que sea posible. En caso de que
estos equipos sean reutilizados y en función de sus tipos deberán disponer de sus proyectos
técnicos específicos de instalación y puesta en marcha o los certificados del fabricante o
empresa de alquiler de maquinaria en el que se indique que han sido revisados y que se
encuentran en perfecto estado de utilización en obra.
• No se podrá utilizar ninguna máquina motorizada que no cumpla con los requisitos indicados en
el párrafo anterior, los cuales deberán ser comprobados por el Coordinador de Seguridad y Salud
o Dirección Facultativa, quien procederá a dar su visto bueno.
• Cuando no exista una norma oficial de certificación administrativa de Seguridad, las Máquinas
deberán disponer de la garantía escrita del fabricante o suministrador que certifique que los
mismos responden a las prestaciones de seguridad requeridas por la reglamentación vigente en
nuestro país, en las condiciones de servicio y utilización por él descritas. El Empresario Principal
(Contratista) elegirá entre los productos del mercado aquel que reúna las condiciones de calidad
y seguridad en su utilización según sus prestaciones, exigiendo al fabricante o suministrador los
certificados que lo avalen.
• Para dicha normalización interna deberá contar con el VºBº del Coordinador en materia de
Seguridad y Salud para esta obra.
• Existirá en el almacén una reserva de accesorios y recambios para la maquinaria, con el fin de
garantizar la reposición de los mismos.
• En esta previsión se tendrá en cuenta la vida útil de las Máquinas, su fecha de caducidad.
• El control afectará a toda máquina incluida en el ámbito de aplicación de los Reales Decretos
1.495/1986, de 26 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad en las Máquinas,
así como en el R.D. 1.435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de
aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, y se realizará por el empresario responsable
de la máquina asegurándose de que han sido comprendidas las condiciones de recepción,
montaje, utilización y mantenimiento por parte de sus operadores y usuarios.
5.8. Requisitos para la correcta instalación, utilización y
mantenimiento de las instalaciones provisionales
5.8.1. Requisitos de las instalaciones eléctricas
• La instalación eléctrica provisional de obra se realizará siguiendo las pautas señaladas en los
apartados correspondientes de la Memoria Descriptiva y de los planos, debiendo ser realizada
por empresa autorizada y siendo de aplicación lo señalado en el vigente Reglamento
Electrotécnico de Baja Tensión -Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto- y sus instrucciones
técnicas complementarias que lo desarrollan.
• El calibre o sección del cableado será el especificado en planos y de acuerdo a la carga eléctrica
que ha de soportar en función de la maquinaria e iluminación prevista.
• Los cables a emplear en acometidas e instalaciones exteriores serán de tensión asignada
mínima 450/750 V, con cubierta de policloropreno o similar, según UNE 21.027 ó UNE 21.150 y
aptos para servicios móviles.
• Para instalaciones interiores los cables serán de tensión asignada mínima 300/500 V, según
UNE 21.027 ó UNE 21.031, y aptos para servicios móviles.
• La distribución desde el cuadro general de obra a los cuadros secundarios (o de planta), se
efectuará mediante canalizaciones enterradas.
• En caso de efectuarse tendido de cables y mangueras, éste se realizará a una altura mínima de
2 m. en los lugares peatonales y de 5 m. en los de vehículos, medidos sobre el nivel del
pavimento.
• El tendido de los cables para cruzar viales de obra, como ya se ha indicado anteriormente, se
efectuará enterrado. Su instalación será conforme a lo indicado en ITC-BT-20 e ITC-BT-21. Se
62

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
señalizará el -paso del cable- mediante una cubrición permanente de tablones que tendrán por
objeto el proteger mediante reparto de cargas, y señalar la existencia del -paso eléctrico- a los
vehículos. La profundidad de la zanja mínima, será entre 40 y 50 cm.; el cable irá además
protegido en el interior de un tubo rígido, bien de fibrocemento, bien de plástico rígido curvable
en caliente.
• Todos los cables que presenten defectos superficiales u otros no particularmente visibles, serán
rechazados.
• Los conductores de la instalación se identifican por los colores de su aislamiento, a saber:
Azul claro: Para el conductor neutro.
Amarillo/verde: Para el conductor de tierra y protección.
Marrón/negro/gris: Para los conductores activos o de fase.
• En los cuadros, tanto principales como secundarios, se dispondrán todos aquellos aparatos de
mando, protección y maniobra para la protección contra sobre intensidades (sobrecarga y
cortocircuitos) y contra contactos directos e indirectos, tanto en los circuitos de alumbrado como
de fuerza.
• Dichos dispositivos se instalaron en los orígenes de los circuitos así como en los puntos en los
que la intensidad admisible disminuya, por cambiar la sección, condiciones de instalación,
sistemas de ejecución o tipo de conductores utilizados.
• Para la prevención de posibles contactos eléctricos indirectos, el sistema de protección elegido
es el de puesta a tierra de las masas y dispositivos de corte por intensidad de defecto
(interruptores diferenciales).
• Las medidas generales para la protección contra los choques eléctricos serán las indicadas en la
ITC-BT-24, teniendo en cuenta :
a) Medidas de protección contra contactos directos:
Se realizarán mediante protección por aislamiento de las partes activas o por medio de
barreras o envolventes.
b) Medidas de protección contra contactos indirectos:
Cuando la protección de las personas contra los contactos indirectos está asegurada por
corte automático de la alimentación, según esquema de alimentación TT, la tensión límite
convencional no debe ser superior a 24 V de valor eficaz en corriente alterna ó 60 V en
corriente continúa.
Cada base o grupo de bases de toma de corriente deben estar protegidas por dispositivos
diferenciales de corriente diferencial residual asignada igual como máximo a 30 mA; o bien
alimentadas a muy baja tensión de seguridad MBTS; o bien protegidas por separación
eléctrica de los circuitos mediante un transformador individual.
5.8.2. Requisitos de los servicios de seguridad, higiene y bienestar
La Empresa pondrá conforme se especifica en la Memoria, una caseta a pie de obra que dispondrá
de lo siguiente:
A) Vestuarios dotados con percheros, sillas y calefacción
B) Servicios higiénicos dotados de lavamanos, ducha, inodoro, espejos y calefacción.
C) Comedor que dispondrá de mesa, sillas, calentador de comidas y recipientes para basuras,
aunque debido a la proximidad de restaurantes en los alrededores, se aconsejará al trabajador por
motivos de comodidad y relajación, que el personal de la obra coma en el Restaurante: La superficie
del comedor ha sido estimada alrededor de 1,20 m2 por cada trabajador que deba utilizarlo
simultáneamente.
D) Botiquín, cuyo contenido mínimo será: agua oxigenada, alcohol de 96º, tintura de yodo,
mercurocromo, amoniaco, algodón hidrófilo, gasa estéril, vendas, esparadrapo, antiespasmódicos,
banda elástica para torniquete, guantes esterilizados, jeringuillas desechables, termómetro clínico,
apósitos adhesivos, paracetamol, ácido acetil salicílico, tijeras, pinzas.
• Estas instalaciones estarán en funcionamiento antes de empezar la obra.
63
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Para la limpieza y conservación de las instalaciones se dispondrá de un trabajador con la
dedicación necesaria.
• Se prevé la colocación en la obra de contenedores para recogida de las basuras y desperdicios
que periódicamente se llevarán a un basurero controlado.
• La conexión del servicio eléctrico se realizará al iniciar la obra, pero antes que se realice la
oportuna conexión del servicio eléctrico de la misma, se conseguirá mediante la puesta en
funcionamiento de un grupo electrógeno generador trifásico, accionado por un motor de gasoil.
• La conexión del servicio de agua potable, se realizará a la cañería del suministro actual del
polígono.
5.8.3. Requisitos de los sistemas de prevención contra incendios
Para evitar en obra el posible riesgo de incendio, se cumplirán las siguientes normas de obligado
cumplimiento, estando prohibido en la obra:
a) La realización de hogueras no aisladas de su entorno.
b) La realización de soldaduras en lugares en los que existan materiales inflamables.
c) La utilización de calentadores (hornillos de gas), fuera del lugar indicado para su utilización.
d) Tirar colillas y/o cerillas encendidas.
En cualquier caso se deberán seguir las prescripciones marcadas en el Anexo I de este Pliego de
condiciones particulares : Plan Emergencia de la Obra.
5.9. Requisitos de materiales y otros productos sometidos
a reglamentación específica que vayan a ser utilizados en
la obra
Será de aplicación cualquier normativa técnica con contenidos que afecten a la prevención de
riesgos labores.
Entre otras serán también de aplicación:
• Real Decreto 53/1992, -Reglamento sobre protección sanitaria contra las radiaciones
ionizantes-.
• Real Decreto 230/1998, -Reglamento de explosivos-
• Real Decreto 1316/1989, -Exposición al ruido-
• Real Decreto 664/1997 y Orden 25-3-98, sobre -Protección de los trabajadores contra los
riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo-
• Real Decreto 665/1997, -Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con
la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo-
• Ley 10/1998, -Residuos-
• Orden de 18-7-91, -Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles-
• Orden de 21-7-92, sobre -Almacenamiento de botellas de gases a presión-
• Real Decreto 1495/1991, sobre -Aparatos a presión simple-
• Real Decreto 1513/1991, sobre -Certificados y marcas de cables, cadenas y ganchos-
• Real Decreto, 216/1999, -Seguridad y Salud en el ámbito de las empresas del trabajo
temporal-
• Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico
de Baja Tensión y sus instrucciones técnicas complementarias que lo desarrollan.
5.10. Procedimiento que permite verificar, con carácter
previo a su utilización en la obra, que dichos equipos,
máquinas y medios auxiliares disponen de la
64

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
documentación necesaria para ser catalogados como
seguros desde la perspectiva de su fabricación o
adaptación
Equipos de trabajo :
Cuando no exista una norma oficial de certificación administrativa de Seguridad, los Equipos de
Trabajo deberán disponer de la garantía escrita del fabricante o suministrador, que certifique que los
mismos responden a las prestaciones de seguridad requeridas por la reglamentación vigente en
nuestro país, en las condiciones de servicio y utilización por él descritas.
El Empresario principal (Contratista) elegirá entre los productos del mercado aquel que reúna las
condiciones de calidad y seguridad en su utilización según sus prestaciones, exigiendo al fabricante
o suministrador los certificados que lo avalen.
Para dicha normalización interna deberá contar con el VºBº del Coordinador en materia de Seguridad
y Salud para esta obra.
No se utilizará ningún equipo de trabajo que no haya sido previamente autorizado su uso en la
obra por el Coordinador de Seguridad y Salud.
La Autorización deberá ser formalizada mediante un Acta.
Medios auxiliares :
Cuando no exista una norma oficial de certificación administrativa de Seguridad, los Medios
Auxiliares deberán disponer de la garantía escrita del fabricante o suministrador, que certifique que
los mismos responden a las prestaciones de seguridad requeridas por la reglamentación vigente en
nuestro país, en las condiciones de servicio y utilización por él descritas.
El Empresario principal (Contratista) elegirá entre los productos del mercado aquel que reúna las
condiciones de calidad y seguridad en su utilización según sus prestaciones, exigiendo al fabricante
o suministrador los certificados que lo avalen.
Para dicha normalización interna deberá contar con el VºBº del Coordinador en materia de Seguridad
y Salud para esta obra.
No se utilizará ningún medio auxiliar que no haya sido previamente autorizado su uso en la
obra por el Coordinador de Seguridad y Salud.
La Autorización deberá ser formalizada mediante un Acta.
Máquinas :
Cuando no exista una norma oficial de certificación administrativa de Seguridad, las Máquinas
deberán disponer de la garantía escrita del fabricante o suministrador, que certifique que las mismos
responden a las prestaciones de seguridad requeridas por la reglamentación vigente en nuestro país,
en las condiciones de servicio y utilización por él descritas. El Empresario Principal (Contratista)
elegirá entre los productos del mercado aquel que reúna las condiciones de calidad y seguridad en
su utilización según sus prestaciones, exigiendo al fabricante o suministrador los certificados que lo
avalen.
Para dicha normalización interna deberá contar con el VºBº del Coordinador en materia de Seguridad
y Salud para esta obra.
No se utilizará ninguna máquina en la obra que no haya sido previamente autorizado su uso
en la obra por el Coordinador de Seguridad y Salud.
La Autorización deberá ser formalizada mediante un Acta.
5.11. Índices de control
En esta obra se llevarán los índices siguientes:
1. Índice de incidencia:
Es el promedio del número total de accidentes con respecto al número medio de personas expuestas por
cada mil personas.
I.I. = (Nº total de accidentes / Nº medio de personas expuestas) x 1000
65
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
2. Índice de frecuencia:
Para representar la accidentabilidad de la empresa, y corresponde al número de siniestros con baja
acaecidos por cada millón de horas trabajadas.
I.F. = (Nº total de accidentes / Nº total de horas trabajadas) x 1000000
Considerando como el número de horas trabajadas:
Nº total de horas trabajadas = Nº trabajadores expuestos al riesgo x Nº medio horas trabajador
3. Índice de gravedad:
Representa la gravedad de las lesiones, y corresponde al número de jornadas perdidas por cada mil
trabajadas.
I.G. = (Nºjorn. no trabajadas por accidente en jornada de trabajo con baja / Nº total horas trabajadas) x
1000
4. Duración media de incapacidad:
Representa el tiempo promedio que han durado los accidentes de la empresa, y corresponde al número de
jornadas perdidas por cada accidente con baja.
D.M.I. = Jornadas no rabajadas / Nº de accidentes
Estadísticas :
a) Los partes de deficiencia se dispondrán debidamente ordenados por fechas desde el origen de la
obra hasta su terminación, y se complementarán con las observaciones hechas por el Comité de
Seguridad y las normas ejecutivas dadas para subsanar las anomalías observadas.
b) Los partes de accidentes, si los hubiere, se dispondrán de la misma forma que los partes de
deficiencias.
c) Los índices de control se llevarán en un estadillo mensual con gráficos de dientes de sierra, que
permitan hacerse una idea clara de la evolución de los mismos con una somera inspección visual; en
abscisas se colocarán los meses del año y en ordenadas los valores numéricos del índice
correspondiente.
5.12. Interpretación de los documentos de seguridad y
salud
La interpretación de los documentos de Seguridad y Salud de la presente obra, serán de
responsabilidad exclusiva del Coordinador de Seguridad y Salud.
El Coordinador de Seguridad y Salud podrá solicitar cualquier informe o aclaración al respecto a las
partes implicadas (empresa contratista, subcontratista, autónomos), así como a la Dirección
Facultativa.
5.13. Tratamiento de residuos
66

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5.13.1. Normas y contenidos técnicos de tratamientos de residuos
El Coordinador de Seguridad y Salud realizará, en colaboración con respecto a las partes implicadas
(empresa contratista, subcontratista, autónomos) una identificación de los riesgos procedentes de la
evacuación de los residuos de la construcción, e indicará unas normas y condiciones para el
tratamiento de los mismos:
a) Escombros propios de la ejecución de la obra, restos de materiales deteriorados, rotos,
fraccionados, etc.: Se preverá un sistema de evacuación mediante camiones contenedores a
vertedero.
b) Restos de productos con tratamientos especiales:
• Cristales : Deberán depositarse en contenedores especiales.
• Ferralla : Deberá acopiarse en los lugares destinados a tal fin, y que son especificados en los
planos.
• Madera : Deberá acopiarse en los lugares especificados en los planos. Las que sean sobrantes
de obra y puedan ser reutilizadas se acopiarán debidamente. Las que tengan que ser
desechadas se acopiarán a montón para ser evacuadas.
• Basura orgánica: Deberá depositarse en contendores de basura, las cuales se retirarán con
frecuencia.
• Fibrocemento: Deberá recogerse conforme se especifica en la ficha técnica establecida para el
material en la obra, siguiendo las especificaciones establecidas en la misma durante su traslado
por la obra.
5.13.2. Normas y contenidos técnicos de tratamientos de materiales y
substancias peligrosas
El Coordinador de Seguridad y Salud realizará, en colaboración con respecto a las partes implicadas
(empresa contratista, subcontratista, autónomos) una identificación de los riesgos procedentes de la
evacuación de materiales y substancias peligrosas, e indicará unas normas y condiciones para el
tratamiento de los mismos:
• Fibrocemento: Deberá recogerse conforme se especifica en la ficha técnica establecida en la
memoria de Seguridad y Salud.
• Aditivos y sustancias químicas: Deberá seguirse las recomendaciones establecidas en las fichas
de los envases del producto, o en su defecto recogerse conforme se especifica en la ficha
técnica establecida en la memoria de Seguridad y Salud..
• Alquitrán : Deberá recogerse conforme las recomendaciones establecidas por el fabricante, o en
su defecto conforme se especifica en la ficha técnica establecida en la memoria de Seguridad y
Salud.
• Fibras : Deberán recogerse conforme las recomendaciones establecidas por el fabricante de las
mismas, o en su defecto conforme se especifica en la ficha técnica.
5.14. Procedimientos de seguridad y salud para la
realización de trabajos con riesgos especiales señalados
en el anexo 2 del rd 1627 de 1997 o de otro tipo de trabajos
que no estando especificados en el anexo 2, tras su
evaluación, adquieran tal consideración
Por las características propias de la obra objeto de este Pliego de Seguridad y Salud, se considera
que en las unidades de obra correspondientes a :
• Excavación.
67
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
• Vaciados.
• Ejecución de zanjas.
• Estructuras.
Pueden darse riesgos tipificados en el Anexo II del RD 1627/1997, debido a :
Trabajos con riesgos especialmente graves de sepultamiento, hundimiento o caída de altura
por las particulares características de la actividad desarrollada, los procedimientos aplicados,
o el entorno del puesto de trabajo.
Por lo que se requiere la presencia de Recursos Preventivos en dichas unidades de obra.
Los recursos preventivos deberán realizar las actividades de Control y Vigilancia establecidas en la
Memoria de Seguridad y Salud que se adjunta, donde detalladamente y para dichas unidades de
obra se han establecido.
68

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
6. Condiciones económico administrativas
6.1. Condiciones específicas para la obra
• Una vez al mes, esta Constructora extenderá la valoración de las partidas que en materia de
seguridad se hubiesen realizado en la obra; la valoración se hará conforme se ha establecido en
el Presupuesto y de acuerdo con los precios contratados por la propiedad.
• El abono de las certificaciones expuestas en el párrafo anterior se hará conforme se estipule en
el contrato de la obra.
• A la hora de redactar el presupuesto de Seguridad y Salud, se ha tenido en cuenta solo las
partidas que intervienen como medidas de Seguridad y Salud, haciendo omisión de medios
auxiliares sin los cuales la obra no se podría realizar.
• En caso de ejecutar en la obra unidades no previstas en el presupuesto, se definirán total y
correctamente las mismas, y se les adjudicará el precio correspondiente, procediéndose para su
abono tal como se indica en los apartados anteriores.
• En caso de plantearse una revisión de precios el Contratista comunicará esta proposición a la
propiedad por escrito, procediéndose seguidamente a lo estipulado en las Condiciones de Índole
Facultativo.
6.2. Condiciones específicas para el derribo
CONDICIONES GENERALES
A) Pagos a la Empresa Principal (contratista).
El empresario principal (contratista) deberá percibir el importe de todos los trabajos ejecutados,
previa medición realizada conjuntamente por éste y la Dirección Facultativa, siempre que aquellos se
hayan realizado de acuerdo con el proyecto y las Condiciones Generales y Particulares que rijan en
la ejecución de la obra.
CRITERIOS DE MEDICIÓN
B) Partidas contenidas en proyecto :
Se seguirán los mismos criterios que figuran en las hojas del estado de mediciones.
C) Partidas no contenidas en proyecto :
Se efectuará su medición, salvo pacto en contrario, según figura en el Pliego General de Condiciones
de la Edificación de la Dirección General de Arquitectura.
CRITERIOS DE VALORACIÓN
A) Precios contratados :
Se ajustarán a los proporcionados por el empresario principal (contratista) en la oferta.
B) Precios contradictorios :
Aquellos precios de trabajos que no figuren entre los contratados, se fijarán contradictoriamente entre
la Dirección Facultativa y el Empresario Principal (Contratista), presentándolos éste de modo
descompuesto y siendo necesaria su aprobación para la posterior ejecución en obra.
C) Partidas alzadas a justificar :
Su precio se fijará a partir de la medición correspondiente y precio contratado o con la justificación
de mano de obra y materiales utilizados.
D) Partidas alzadas de abono íntegro :
Su precio está contenido en los documentos del Proyecto y no serán objeto de medición.
E) Revisión de precios :
Habrá lugar a revisión de precios cuando así lo contemple el contrato suscrito entre la propiedad y el
Empresario Principal (contratista), dándose las circunstancias acordadas.
69
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
6.3. Normas y criterios tomados como base para realizar
las mediciones, valoraciones, certificaciones y abonos de
las unidades de obra
Las mediciones se realizarán según los criterios de unidad de medida definidos por las tablas
siguientes y que son las establecidas en el estado de mediciones y presupuestos, siguiendo las
recomendaciones del INSHT :
Criterios adoptados para la Medición de EPIS
Cascos de seguridad homologados 1,8 x NO x NA
Cascos de seguridad iluminación autónoma 1,2 x NO x NA
Cascos de seguridad protectores auditivos 1,2 x NO x NA
Cascos de seguridad iluminación + protectores
1,2 x NO x NA
auditivos
Cascos clase e 1,1 x NO x NA
Pantalla de soldadura sustentación manual 3 x NOE x NA
Gafas antiproyectos 0,15 x NO x NA
Gafas antipolvo 0,18 x NO x NA
Mascarilla antipartículas de retención mecánica
simple
0,2 x NO x NA
Mascarilla antipartículas con filtro recambiable 0,18 x NO x NA
Mascarilla anti emanaciones tóxicas 0,15 x NO x NA
Filtro para mascarilla antipolvo 30 x NOE
Equipo de respiración autónoma NOE
Taponcillos antirruido 0,48 x NO x NA
Cascos protectores auditivos 2 x NOE x NA
Cinturón de seguridad clase a 1,5 x NOE x NA
Cinturón de seguridad clase b NOE
Cinturón de seguridad clase c 1 x NOE x NA
Cinturón portaherramientas 0,36 x NO x NA
Faja protección contra sobreesfuerzos 1 x NOE x NA
Faja anti vibratoria 1 x NOE x NA
Muñequeras anti vibratorias 1 x NOE x NA
Guantes de cuero para carga y descarga 3,6 x NO x NA = 36
Guantes de cuero con dorso de loneta para carga
y descarga
3,7 x NO x NA = 37
Manoplas de cuero 3,6 x NO x NA = 36
Guantes de cuero con malla metálica 3 x NOE x NA = 150
Guantes de cuero para conductores 1 x NOE x NA = 50
Guantes impermebilizados 3,8 x NO x NA = 38
Guantes de goma o de pvc 2,4 x NO x NA
Guantes aislantes para alta tensión NOE
Guantes aislantes para baja tensión NOE
70

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Botas de seguridad 1,44 x NO x NA
Botas de suela antideslizante 1,44 x NOE x NA
Sandalias de seguridad 1,44 x NO x NA
Plantillas anti-objetos punzantes 1,44 x NOE x NA
Botas de goma o pvc de media caña
Bota pantalón en goma o pvc
Bota de seguridad en goma o pvc de media caña
Zapatos de seguridad
Mandiles impermeables
0,4 x NO x NA
1 x NOE x NA
0,4 x NO x NA
1 x NOE x NA
1,8 x NOE x NA
Mandiles de cuero 1,2 x NOE x NA
Polainas de cuero
Polainas impermeables
Deslizadores paracaídas para cinturones de
seguridad
3 x NOE x NA
3 x NOE x NA
NOE
Trajes impermeables para zonas lluviosas 2,4 x NO x NA
Trajes de trabajo para zonas no lluviosas 0,84 x NO x NA
Trajes de trabajo, buzos o monos NOE
Comando impermeable 1 x NOE x NA
Comando abrigo 1 x NOE x NA
Chaleco reflectante NOE
Botas con suela de cuero para artilleros 1,44 x NOE x NA
Chalecos salvavidas 0,36 x NO x NA
NO : Número de obreros
NA : Número de años
NOE : Número de obreros expuestos
Criterios adoptados para la Medición de los Servicios de Higiene y Bienestar
Número de vestuarios con bancos, sillas, perchas,
etc :
NO x 2 m2
Número de taquillas 1,2 x NO
Los m2 de Comedor requeridos NO x 1,2 m2
Número de calienta comidas
1 x cada 50 NO o
fracción
Número de grifos en la pileta
1 por cada 10 NO o
fracción
Número de duchas en servicios 1 x 10 NO o fracción
Número de inodoros en servicios 1 x 25 NO o fracción
Número de calentadores de 100 litros 1x 25 NO o fracción
Número de lavabos en servicios
NO : Número de obreros/as
1 x 10 NO o fracción
En el documento que forma parte del Presupuesto de Seguridad y Salud, denominado Mediciones
se especifican éstas, para las diferentes Partidas consideradas.
71
Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Aquellas unidades de Seguridad y Salud no previstas en el mismo, darán lugar a la oportuna
creación de un Precio contradictorio, el cual se aprobará por el Coordinador de Seguridad y Salud,
antes de acometer el trabajo, conforme se establece en este mismo Pliego de Condiciones
Particulares para esta obra.
Sant Cugat del Vallés, septiembre de 2012
Fdo: Wilson Miller Urcariegui
72

Pliego de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
ANEXO I
PLAN DE EMERGENCIA
73

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Presupuesto
Identificación: Todos incluidos
septiembre de 2012

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Estado de mediciones
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1000000 PROTECCIONES INDIVIDUALES.
Código
10010
Código
10015
Código
10020
Código
10022
Código
10030
Código
10040
Código
10050
Código
10057
Código
10060
Código
10070
Código
10080
Código
10085
Código
10089
Código
10100
Código
10130
Código
10135
Código
10140
Código
10150
Código
10160
Código
10170
Código
10180
Código
10195
Código
10220
Descripción
Casco seguridad homologado, amortizable en diez usos.
Descripción
Casco de seguridad iluminación autónoma, amortizable en diez usos.
Descripción
Mono de trabajo de una pieza de tejido ligero
Descripción
Chaleco reflectante
Descripción
Impermeable.
Descripción
Juego de guantes soldador amortizable en cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes de cuero amortizable en cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes de goma o PVC, amortizable en cuatro usos
Descripción
Juego de guantes anticorte amortizable en cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes dieléctricos para protección de contacto eléctrico en baja tensión
amortizable en cuatro usos.
Descripción
Juego de botas impermeables amortizable en dos usos.
Descripción
Juego de botas de suela antideslizante, amotizable en dos usos
Descripción
Juego de botas de seguridad en goma o PVC de media caña, amortizable en dos
usos
Descripción
Juego de botas protección riesgo eléctrico amortizable en dos usos.
Descripción
Cinturón seguridad de suspensión con un punto de amarre, amortizable en cuatro
usos.
Descripción
Cinturón portaherramientas, amortizable en cuatro usos.
Descripción
Gafas antipolvo antiimpacto.
Descripción
Pantalla para soldadura autógena, amortizable en cinco usos.
Descripción
Pantalla para soldadura eléctrica con visor de acetato incoloro, amortizable en cinco
usos.
Descripción
Mascarilla respiratoria antipolvo
Descripción
Protector auditivo.
Descripción
Faja protección contra sobreesfuerzos, amortizable en cuatro usos.
Descripción
Polea de seguridad con cable de acero dispositivo de cierre y bloqueo, amortizable en
siete usos.
Cantidad. Tipo. Uds.
30 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
35 u
Cantidad. Tipo. Uds.
20 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
20 u
Cantidad. Tipo. Uds.
25 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
25 u
Cantidad. Tipo. Uds.
8 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
50 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Código
10280
Código
10290
Código
10310
Código
10320
Código
10400
Código
10500
Descripción
Amortiguador contra ruido con arnés a la nuca, amortizable en cuatro usos.
Descripción
Mandil de cuero para trabajos de soldadura, amortizable en tres usos.
Descripción
Aparato freno para caídas
Descripción
Cuerda de diámetro 16 mm. de poliamida para freno para caídas
Descripción
Suministro, montaje y desmontaje de cable de acero de 8 mm (amortizable en 4 usos)
para línea de vida horizontal con tensores en los extremos.
Descripción
Suministro, montaje y desmontaje de cable de acero de 8 mm (amortizable en 4 usos)
para línea de vida vertical contrapesada.
2000000 PROTECCIONES COLECTIVAS.
Código
20020
Código
20140
Código
20160
Código
20162
Código
20180
Código
20220
Código
20240
Código
20250
Código
20260
Código
20270
Código
20400
Código
22100
Código
22200
Descripción
Escalera dos tramos modular.
Descripción
Red horizontal de protección en módulos de 3x6 m. compuestos por soportes
mordaza brazos (amortizable en veinte usos) largueros y red (amotizable en quince
usos), incluso colocación y desmontaje (cuatro módulos).
Descripción
Red reutilizable colocada a nivel de forjado para protección de huecos y patios
interiores incluso desmontaje amortizable en ocho usos.
Descripción
Redes horizontales de estructuras metálicas 2 módulos
Descripción
Valla de pies metálicos de 2,40 m., amortizable en siete usos totalmente colocada.
Descripción
Plataformas metálicas con baradilla incluida y todo ello soportado por puntales
metálicos de suelo a techo, empleadas para la entrada y salida de materiales en las
plantas, amortizable en 10 usos.
Descripción
Interruptor diferencial de 30 m de sensibilidad 25 A de intensidad nominal para
instalaciones a 220 V, amortizable en un uso totalmente instalado.
Descripción
Interruptor diferencial de 300 m de sensibilidad 40 A de intensidad nominal para
instalaciones a 380 V, amortizable en un uso totalmente instalado.
Descripción
Transformador de seguridad con primario para 220 V y secundaria de 24 V y de 1000
W., amortizable en siete usos totalmente instalado.
Descripción
Toma de tierra mediante pica de cobre de diámetro 14 m y 2 m de longitud.
Descripción
Barandilla anclada de protección, compuesta por guardacuerpos de seguridad
telescópicos colocados cada 2,5 m (amortizables en 8 usos), fijados por apriete al
forjado, pasamanos y travesaño intermedio formado por barandilla de tubo de acero
de longitud 2,5 m (amortizable en 10 usos), pintado al horno.
Descripción
Punto fijo perdido B03 para anclaje en pilar, sistema ß3
Descripción
Punto fijo perdido en canto de forjado para anclaje, sistema ß3 por metro lineal de
forjado
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
5 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
30,018 m
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m
Cantidad. Tipo. Uds.
10 m
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m2
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m2
Cantidad. Tipo. Uds.
20 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
30 m
Cantidad. Tipo. Uds.
10 u
Cantidad. Tipo. Uds.
10 m
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Código
22000
Código
21800
Código
21900
Descripción
Línea de vida Móvil Temporal 10m. sistema ß3, (amortizable en 8 usos), incluyendo
montaje y descomtaje
Descripción
Barandilla protección huecos horizontales sistema ß3, compuesta por guardacuerpos
metálicos cada 3.00 m. (amortizables en ocho usos) pasamanos, listón intermedio y
rodapié de elementos del sistema (amortizables en ocho usos) incluso colocación y
desmontaje.
Descripción
Protección perimetral cubierta sistema ß3, con guardacuerpos, para protección
horizontal en módulos de 3x6 m. en voladizo compuesto por soportes mordaza
(amortizable en ocho usos), incluso montaje y desmontaje.
3000000 SEÑALIZACION.
Código
30010
Código
30020
Código
30030
Código
30110
Código
30140
Descripción
Cartel indicativo riesgo.
Descripción
Cartel anunciador c/leyenda.
Descripción
Panel direccional normal 80x40 cm.
Descripción
Banda bicolor rojo/blanco
Descripción
Señal seguridad circular de diam. 60cm, amortizable en tres usos totalmente
colocada.
4000000 INSTALACIONES PROVISIONALES DE HIGIENE Y BIENESTAR
Código
40010
Código
40050
Código
40070
Código
40240
Código
40250
Código
40260
Código
40270
Código
40280
Código
40300
Código
40310
Descripción
Mano obra limpieza y conservación.
Descripción
Caseta monobloc de 598x232x245 cm, ventana de 120x100cm,5 piezas a elegir entre
placa de ducha, placa turca o inodoro de tanque bajo, calentador eléctrico de 80 L.,
lavabo con 5 grifos, interruptor y dos enchufes, amort. en 8 usos, totalmente
colocada.
Descripción
Caseta de 171x90x230 cm, ventana de 84x70cm de aluminio anodizado con reja y
cristanina de 6 mm placa turca y lavabo de fibra de vidrio suelo contrachapado
hidrófugo con capa antideslizante y tuberias de polietileno amort. en 10 usos
totalmente colocada.
Descripción
Mesa de madera con capacidad para 10 personas, amortizable en cuatro usos
totalmente colocada.
Descripción
Banco de madera con capacidad para 5 personas, amortizable en dos usos
totalmente colocada.
Descripción
Horno microondas para calentar comidas de 18 L plato giratorio y reloj programador
amortizable en cinco usos.
Descripción
Radiador eléctrico de 1000 W amortizable en tres usos totalmente instalado.
Descripción
Recipiente para recogidas de desperdicios totalmente colocado.
Descripción
Taquilla metálica individual con llave para ropa y calzado, amortizable en tres usos
totalmente colocada.
Descripción
Espejo para vestuarios y aseos, totalmente colocado.
Cantidad. Tipo. Uds.
50 m
Cantidad. Tipo. Uds.
40 m
Cantidad. Tipo. Uds.
10 m
Cantidad. Tipo. Uds.
6 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
200 m
Cantidad. Tipo. Uds.
3 u
Cantidad. Tipo. Uds.
150 h
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u
Cantidad. Tipo. Uds.
15 u
Cantidad. Tipo. Uds.
1 u

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5000000 FORMACION SOBRE SEGURIDAD.
Código
50010
Código
50020
Código
50030
Descripción
Charla de Seguridad y Salud en el Trabajo.
Descripción
Técnico de Seguridad en formación
Descripción
Reunión mensual comité seguridad y salud en el trabajo.
6000000 MEDICINA PREVENTIVA.
Código
60010
Código
60020
Código
60030
Descripción
Reconocimiento médico obligatorio.
Descripción
Botiquín de urgencia con contenidos mínimos obligatorios.
Descripción
Reposición material sanitario durante el transcurso de la obra.
7000000 EXTINCION DE INCENDIOS
Código
7001000
Código
7002000
Descripción
Extintor de polvo seco BCE de 6 kg cargado, amortizable en tres usos totalmente
instalado
Descripción
Extintor de polvo seco BCE de 12 kg cargado, amortizable en tres usos totalmente
instalado
8000000 RECURSOS PREVENTIVOS
Código
8001000
Descripción
1.000 h Actividades de Vigilancia y Control del Recurso Preventivo.
Cantidad. Tipo. Uds.
16 h
Cantidad. Tipo. Uds.
16 h
Cantidad. Tipo. Uds.
6 u
Cantidad. Tipo. Uds.
30 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
4 u
Cantidad. Tipo. Uds.
2 u
Cantidad. Tipo. Uds.
200 h
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Precios unitarios

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1000000 PROTECCIONES INDIVIDUALES.
Código
10010
Código
10015
Código
10020
Código
10022
Código
10030
Código
10040
Código
10050
Código
10057
Código
10060
Código
10070
Código
10080
Código
10085
Código
10089
Código
10100
Código
10130
Código
10135
Código
10140
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Descripción
Casco seguridad homologado, amortizable en
diez usos.
Descripción
Casco de seguridad iluminación autónoma,
amortizable en diez usos.
Descripción
Mono de trabajo de una pieza de tejido ligero
Descripción
Chaleco reflectante
Descripción
Impermeable.
Descripción
Juego de guantes soldador amortizable en
cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes de cuero amortizable en
cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes de goma o PVC, amortizable
en cuatro usos
Descripción
Juego de guantes anticorte amortizable en
cuatro usos.
Descripción
Juego de guantes dieléctricos para protección
de contacto eléctrico en baja tensión
amortizable en cuatro usos.
Descripción
Juego de botas impermeables amortizable en
dos usos.
Descripción
Juego de botas de suela antideslizante,
amotizable en dos usos
Descripción
Juego de botas de seguridad en goma o PVC
de media caña, amortizable en dos usos
Descripción
Juego de botas protección riesgo eléctrico
amortizable en dos usos.
Descripción
Cinturón seguridad de suspensión con un punto
de amarre, amortizable en cuatro usos.
Descripción
Cinturón portaherramientas, amortizable en
cuatro usos.
Descripción
Gafas antipolvo antiimpacto.
Precio
68,03 Euros
SESENTA Y OCHO COMA CERO TRES
EUROS
Precio
5,13 Euros
CINCO COMA TRECE EUROS
Precio
24,56 Euros
VEINTICUATRO COMA CINCUENTA Y SEIS
EUROS
Precio
30,07 Euros
TREINTA COMA CERO SIETE EUROS
Precio
30,28 Euros
TREINTA COMA VEINTIOCHO EUROS
Precio
12,57 Euros
DOCE COMA CINCUENTA Y SIETE EUROS
Precio
5,13 Euros
CINCO COMA TRECE EUROS
Precio
6,28 Euros
SEIS COMA VEINTIOCHO EUROS
Precio
28,56 Euros
VEINTIOCHO COMA CINCUENTA Y SEIS
EUROS
Precio
23,68 Euros
VEINTITRES COMA SESENTA Y OCHO
EUROS
Precio
28,56 Euros
VEINTIOCHO COMA CINCUENTA Y SEIS
EUROS
Precio
99,03 Euros
NOVENTA Y NUEVE COMA CERO TRES
EUROS
Precio
28,56 Euros
VEINTIOCHO COMA CINCUENTA Y SEIS
EUROS
Precio
77,10 Euros
SETENTA Y SIETE COMA DIEZ EUROS
Precio
14,53 Euros
CATORCE COMA CINCUENTA Y TRES
EUROS
Precio
15,70 Euros
QUINCE COMA SETENTA EUROS
Precio
18,30 Euros
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Código
10150
Código
10160
Código
10170
Código
10180
Código
10195
Código
10220
Código
10280
Código
10290
Código
10310
Código
10320
Código
10400
Código
10500
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
m
Unidad
m
Unidad
m
Descripción
Pantalla para soldadura autógena, amortizable
en cinco usos.
Descripción
Pantalla para soldadura eléctrica con visor de
acetato incoloro, amortizable en cinco usos.
Descripción
Mascarilla respiratoria antipolvo
Descripción
Protector auditivo.
Descripción
Faja protección contra sobreesfuerzos,
amortizable en cuatro usos.
Descripción
Polea de seguridad con cable de acero
dispositivo de cierre y bloqueo, amortizable en
siete usos.
Descripción
Amortiguador contra ruido con arnés a la nuca,
amortizable en cuatro usos.
Descripción
Mandil de cuero para trabajos de soldadura,
amortizable en tres usos.
Descripción
Aparato freno para caídas
Descripción
Cuerda de diámetro 16 mm. de poliamida para
freno para caídas
Descripción
Suministro, montaje y desmontaje de cable de
acero de 8 mm (amortizable en 4 usos) para
línea de vida horizontal con tensores en los
extremos.
Descripción
Suministro, montaje y desmontaje de cable de
acero de 8 mm (amortizable en 4 usos) para
línea de vida vertical contrapesada.
2000000 PROTECCIONES COLECTIVAS.
Código
20020
Código
20140
Código
20160
Unidad
m
Unidad
m
Unidad
m2
Descripción
Escalera dos tramos modular.
Descripción
Red horizontal de protección en módulos de
3x6 m. compuestos por soportes mordaza
brazos (amortizable en veinte usos) largueros y
red (amotizable en quince usos), incluso
colocación y desmontaje (cuatro módulos).
Descripción
Red reutilizable colocada a nivel de forjado
para protección de huecos y patios interiores
incluso desmontaje amortizable en ocho usos.
DIECIOCHO COMA TREINTA EUROS
Precio
4,10 Euros
CUATRO COMA DIEZ EUROS
Precio
2,42 Euros
DOS COMA CUARENTA Y DOS EUROS
Precio
77,11 Euros
SETENTA Y SIETE COMA ONCE EUROS
Precio
38,83 Euros
TREINTA Y OCHO COMA OCHENTA Y TRES
EUROS
Precio
4,96 Euros
CUATRO COMA NOVENTA Y SEIS EUROS
Precio
2,11 Euros
DOS COMA ONCE EUROS
Precio
3,16 Euros
TRES COMA DIECISEIS EUROS
Precio
4,23 Euros
CUATRO COMA VEINTITRES EUROS
Precio
91,39 Euros
NOVENTA Y UN COMA TREINTA Y NUEVE
EUROS
Precio
4,43 Euros
CUATRO COMA CUARENTA Y TRES EUROS
Precio
18,18 Euros
DIECIOCHO COMA DIECIOCHO EUROS
Precio
8,65 Euros
OCHO COMA SESENTA Y CINCO EUROS
Precio
35,73 Euros
TREINTA Y CINCO COMA SETENTA Y TRES
EUROS
Precio
7,67 Euros
SIETE COMA SESENTA Y SIETE EUROS
Precio
1,37 Euros
UNO COMA TREINTA Y SIETE EUROS

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Código
20162
Código
20180
Código
20220
Código
20240
Código
20250
Código
20260
Código
20270
Código
20400
Código
22100
Código
22200
Código
22000
Código
21800
Código
21900
Unidad
m2
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
m
Unidad
u
Unidad
m
Unidad
m
Unidad
m
Unidad
m
Descripción
Redes horizontales de estructuras metálicas 2
módulos
Descripción
Valla de pies metálicos de 2,40 m., amortizable
en siete usos totalmente colocada.
Descripción
Plataformas metálicas con baradilla incluida y
todo ello soportado por puntales metálicos de
suelo a techo, empleadas para la entrada y
salida de materiales en las plantas, amortizable
en 10 usos.
Descripción
Interruptor diferencial de 30 m de sensibilidad
25 A de intensidad nominal para instalaciones a
220 V, amortizable en un uso totalmente
instalado.
Descripción
Interruptor diferencial de 300 m de sensibilidad
40 A de intensidad nominal para instalaciones a
380 V, amortizable en un uso totalmente
instalado.
Descripción
Transformador de seguridad con primario para
220 V y secundaria de 24 V y de 1000 W.,
amortizable en siete usos totalmente instalado.
Descripción
Toma de tierra mediante pica de cobre de
diámetro 14 m y 2 m de longitud.
Descripción
Barandilla anclada de protección, compuesta
por guardacuerpos de seguridad telescópicos
colocados cada 2,5 m (amortizables en 8 usos),
fijados por apriete al forjado, pasamanos y
travesaño intermedio formado por barandilla de
tubo de acero de longitud 2,5 m (amortizable en
10 usos), pintado al horno.
Descripción
Punto fijo perdido B03 para anclaje en pilar,
sistema ß3
Descripción
Punto fijo perdido en canto de forjado para
anclaje, sistema ß3 por metro lineal de forjado
Descripción
Línea de vida Móvil Temporal 10m. sistema ß3,
(amortizable en 8 usos), incluyendo montaje y
descomtaje
Descripción
Barandilla protección huecos horizontales
sistema ß3, compuesta por guardacuerpos
metálicos cada 3.00 m. (amortizables en ocho
usos) pasamanos, listón intermedio y rodapié
de elementos del sistema (amortizables en
ocho usos) incluso colocación y desmontaje.
Descripción
Protección perimetral cubierta sistema ß3, con
guardacuerpos, para protección horizontal en
módulos de 3x6 m. en voladizo compuesto por
soportes mordaza (amortizable en ocho usos),
incluso montaje y desmontaje.
Precio
4,00 Euros
CUATRO EUROS
Precio
11,03 Euros
ONCE COMA CERO TRES EUROS
Precio
97,71 Euros
NOVENTA Y SIETE COMA SETENTA Y UN
EUROS
Precio
70,88 Euros
SETENTA COMA OCHENTA Y OCHO EUROS
Precio
114,72 Euros
CIENTO CATORCE COMA SETENTA Y DOS
EUROS
Precio
37,75 Euros
TREINTA Y SIETE COMA SETENTA Y CINCO
EUROS
Precio
48,36 Euros
CUARENTA Y OCHO COMA TREINTA Y SEIS
EUROS
Precio
8,08 Euros
OCHO COMA CERO OCHO EUROS
Precio
11,09 Euros
ONCE COMA CERO NUEVE EUROS
Precio
4,10 Euros
CUATRO COMA DIEZ EUROS
Precio
4,77 Euros
CUATRO COMA SETENTA Y SIETE EUROS
Precio
7,77 Euros
SIETE COMA SETENTA Y SIETE EUROS
Precio
15,22 Euros
QUINCE COMA VEINTIDOS EUROS
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
3000000 SEÑALIZACION.
Código
30010
Código
30020
Código
30030
Código
30110
Código
30140
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
m
Unidad
u
Descripción
Cartel indicativo riesgo.
Descripción
Cartel anunciador c/leyenda.
Descripción
Panel direccional normal 80x40 cm.
Descripción
Banda bicolor rojo/blanco
Descripción
Señal seguridad circular de diam. 60cm,
amortizable en tres usos totalmente colocada.
4000000 INSTALACIONES PROVISIONALES DE HIGIENE Y BIENESTAR
Código
40010
Código
40050
Código
40070
Código
40240
Código
40250
Código
40260
Código
40270
Código
40280
Código
40300
Unidad
h
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Descripción
Mano obra limpieza y conservación.
Descripción
Caseta monobloc de 598x232x245 cm, ventana
de 120x100cm,5 piezas a elegir entre placa de
ducha, placa turca o inodoro de tanque bajo,
calentador eléctrico de 80 L., lavabo con 5
grifos, interruptor y dos enchufes, amort. en 8
usos, totalmente colocada.
Descripción
Caseta de 171x90x230 cm, ventana de
84x70cm de aluminio anodizado con reja y
cristanina de 6 mm placa turca y lavabo de fibra
de vidrio suelo contrachapado hidrófugo con
capa antideslizante y tuberias de polietileno
amort. en 10 usos totalmente colocada.
Descripción
Mesa de madera con capacidad para 10
personas, amortizable en cuatro usos
totalmente colocada.
Descripción
Banco de madera con capacidad para 5
personas, amortizable en dos usos totalmente
colocada.
Descripción
Horno microondas para calentar comidas de 18
L plato giratorio y reloj programador amortizable
en cinco usos.
Descripción
Radiador eléctrico de 1000 W amortizable en
tres usos totalmente instalado.
Descripción
Recipiente para recogidas de desperdicios
totalmente colocado.
Descripción
Taquilla metálica individual con llave para ropa
Precio
8,23 Euros
OCHO COMA VEINTITRES EUROS
Precio
102,48 Euros
CIENTO DOS COMA CUARENTA Y OCHO
EUROS
Precio
91,61 Euros
NOVENTA Y UN COMA SESENTA Y UN
EUROS
Precio
1,28 Euros
UNO COMA VEINTIOCHO EUROS
Precio
9,27 Euros
NUEVE COMA VEINTISIETE EUROS
Precio
19,67 Euros
DIECINUEVE COMA SESENTA Y SIETE
EUROS
Precio
866,06 Euros
OCHOCIENTOS SESENTA Y SEIS COMA
CERO SEIS EUROS
Precio
137,63 Euros
CIENTO TREINTA Y SIETE COMA SESENTA
Y TRES EUROS
Precio
34,32 Euros
TREINTA Y CUATRO COMA TREINTA Y DOS
EUROS
Precio
20,16 Euros
VEINTE COMA DIECISEIS EUROS
Precio
83,24 Euros
OCHENTA Y TRES COMA VEINTICUATRO
EUROS
Precio
37,16 Euros
TREINTA Y SIETE COMA DIECISEIS EUROS
Precio
51,71 Euros
CINCUENTA Y UN COMA SETENTA Y UN
EUROS
Precio
29,75 Euros

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Código
40310
Unidad
u
y calzado, amortizable en tres usos totalmente
colocada.
Descripción
Espejo para vestuarios y aseos, totalmente
colocado.
5000000 FORMACION SOBRE SEGURIDAD.
Código
50010
Código
50020
Código
50030
Unidad
h
Unidad
h
Unidad
u
Descripción
Charla de Seguridad y Salud en el Trabajo.
Descripción
Técnico de Seguridad en formación
6000000 MEDICINA PREVENTIVA.
Código
60010
Código
60020
Código
60030
Unidad
u
Unidad
u
Unidad
u
Descripción
Reunión mensual comité seguridad y salud en
el trabajo.
Descripción
Reconocimiento médico obligatorio.
Descripción
Botiquín de urgencia con contenidos mínimos
obligatorios.
Descripción
Reposición material sanitario durante el
transcurso de la obra.
7000000 EXTINCION DE INCENDIOS
Código
7001000
Código
7002000
Unidad
u
Unidad
u
Descripción
Extintor de polvo seco BCE de 6 kg cargado,
amortizable en tres usos totalmente instalado
Descripción
Extintor de polvo seco BCE de 12 kg cargado,
amortizable en tres usos totalmente instalado
8000000 RECURSOS PREVENTIVOS
Código
8001000
Unidad
h
Descripción
1.000 h Actividades de Vigilancia y Control del
Recurso Preventivo.
VEINTINUEVE COMA SETENTA Y CINCO
EUROS
Precio
18,48 Euros
DIECIOCHO COMA CUARENTA Y OCHO
EUROS
Precio
22,62 Euros
VEINTIDOS COMA SESENTA Y DOS EUROS
Precio
28,28 Euros
VEINTIOCHO COMA VEINTIOCHO EUROS
Precio
169,65 Euros
CIENTO SESENTA Y NUEVE COMA
SESENTA Y CINCO EUROS
Precio
33,92 Euros
TREINTA Y TRES COMA NOVENTA Y DOS
EUROS
Precio
169,88 Euros
CIENTO SESENTA Y NUEVE COMA
OCHENTA Y OCHO EUROS
Precio
169,65 Euros
CIENTO SESENTA Y NUEVE COMA
SESENTA Y CINCO EUROS
Precio
38,78 Euros
TREINTA Y OCHO COMA SETENTA Y OCHO
EUROS
Precio
51,67 Euros
CINCUENTA Y UN COMA SESENTA Y SIETE
EUROS
Precio
17,41 Euros
DIECISIETE COMA CUARENTA Y UN EUROS
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Presupuesto

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
1000000 PROTECCIONES INDIVIDUALES.
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
10010 u Casco seguridad homologado, amortizable en diez usos. 30,000 68,03 2.040,90
10015 u Casco de seguridad iluminación autónoma, amortizable en
diez usos.
5,000 5,13 25,65
10020 u Mono de trabajo de una pieza de tejido ligero 5,000 24,56 122,80
10022 u Chaleco reflectante 35,000 30,07 1.052,45
10030 u Impermeable. 20,000 30,28 605,60
10040 u Juego de guantes soldador amortizable en cuatro usos. 10,000 12,57 125,70
10050 u Juego de guantes de cuero amortizable en cuatro usos. 20,000 5,13 102,60
10057 u Juego de guantes de goma o PVC, amortizable en cuatro
usos
25,000 6,28 157,00
10060 u Juego de guantes anticorte amortizable en cuatro usos. 10,000 28,56 285,60
10070 u Juego de guantes dieléctricos para protección de contacto
eléctrico en baja tensión amortizable en cuatro usos.
4,000 23,68 94,72
10080 u Juego de botas impermeables amortizable en dos usos. 10,000 28,56 285,60
10085 u Juego de botas de suela antideslizante, amotizable en dos
usos
4,000 99,03 396,12
10089 u Juego de botas de seguridad en goma o PVC de media
caña, amortizable en dos usos
25,000 28,56 714,00
10100 u Juego de botas protección riesgo eléctrico amortizable en
dos usos.
8,000 77,10 616,80
10130 u Cinturón seguridad de suspensión con un punto de amarre,
amortizable en cuatro usos.
2,000 14,53 29,06
10135 u Cinturón portaherramientas, amortizable en cuatro usos. 4,000 15,70 62,80
10140 u Gafas antipolvo antiimpacto. 10,000 18,30 183,00
10150 u Pantalla para soldadura autógena, amortizable en cinco
usos.
5,000 4,10 20,50
10160 u Pantalla para soldadura eléctrica con visor de acetato
incoloro, amortizable en cinco usos.
5,000 2,42 12,10
10170 u Mascarilla respiratoria antipolvo 10,000 77,11 771,10
10180 u Protector auditivo. 50,000 38,83 1.941,50
10195 u Faja protección contra sobreesfuerzos, amortizable en
cuatro usos.
5,000 4,96 24,80
10220 u Polea de seguridad con cable de acero dispositivo de cierre
y bloqueo, amortizable en siete usos.
5,000 2,11 10,55
10280 u Amortiguador contra ruido con arnés a la nuca, amortizable
en cuatro usos.
10,000 3,16 31,60
10290 u Mandil de cuero para trabajos de soldadura, amortizable en
tres usos.
5,000 4,23 21,15
10310 u Aparato freno para caídas 4,000 91,39 365,56
10320 m Cuerda de diámetro 16 mm. de poliamida para freno para
caídas
30,020 4,43 132,98
10400 m Suministro, montaje y desmontaje de cable de acero de 8
mm (amortizable en 4 usos) para línea de vida horizontal
con tensores en los extremos.
50,000 18,18 909,00
10500 m Suministro, montaje y desmontaje de cable de acero de 8
mm (amortizable en 4 usos) para línea de vida vertical
contrapesada.
50,000 8,65 432,50
Total: 11.573,73 Euros
ONCE MIL QUINIENTOS SETENTA Y TRES COMA SETENTA Y TRES EUROS
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
2000000 PROTECCIONES COLECTIVAS.
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
20020 m Escalera dos tramos modular. 10,000 35,73 357,30
20140 m Red horizontal de protección en módulos de 3x6 m.
compuestos por soportes mordaza brazos (amortizable en
veinte usos) largueros y red (amotizable en quince usos),
incluso colocación y desmontaje (cuatro módulos).
50,000 7,67 383,50
20160 m2 Red reutilizable colocada a nivel de forjado para protección
de huecos y patios interiores incluso desmontaje
amortizable en ocho usos.
50,000 1,37 68,50
20162 m2 Redes horizontales de estructuras metálicas 2 módulos 50,000 4,00 200,00
20180 u Valla de pies metálicos de 2,40 m., amortizable en siete
usos totalmente colocada.
20,000 11,03 220,60
20220 u Plataformas metálicas con baradilla incluida y todo ello
soportado por puntales metálicos de suelo a techo,
empleadas para la entrada y salida de materiales en las
plantas, amortizable en 10 usos.
1,000 97,71 97,71
20240 u Interruptor diferencial de 30 m de sensibilidad 25 A de
intensidad nominal para instalaciones a 220 V, amortizable
en un uso totalmente instalado.
20250 u Interruptor diferencial de 300 m de sensibilidad 40 A de
intensidad nominal para instalaciones a 380 V, amortizable
en un uso totalmente instalado.
20260 u Transformador de seguridad con primario para 220 V y
secundaria de 24 V y de 1000 W., amortizable en siete usos
totalmente instalado.
20270 u Toma de tierra mediante pica de cobre de diámetro 14 m y 2
m de longitud.
20400 m Barandilla anclada de protección, compuesta por
guardacuerpos de seguridad telescópicos colocados cada
2,5 m (amortizables en 8 usos), fijados por apriete al forjado,
pasamanos y travesaño intermedio formado por barandilla
de tubo de acero de longitud 2,5 m (amortizable en 10
usos), pintado al horno.
2,000 70,88 141,76
2,000 114,72 229,44
2,000 37,75 75,50
2,000 48,36 96,72
30,000 8,08 242,40
22100 u Punto fijo perdido B03 para anclaje en pilar, sistema ß3 10,000 11,09 110,90
22200 m Punto fijo perdido en canto de forjado para anclaje, sistema
ß3 por metro lineal de forjado
10,000 4,10 41,00
22000 m Línea de vida Móvil Temporal 10m. sistema ß3, (amortizable
en 8 usos), incluyendo montaje y descomtaje
50,000 4,77 238,50
21800 m Barandilla protección huecos horizontales sistema ß3,
compuesta por guardacuerpos metálicos cada 3.00 m.
(amortizables en ocho usos) pasamanos, listón intermedio y
rodapié de elementos del sistema (amortizables en ocho
usos) incluso colocación y desmontaje.
40,000 7,77 310,80
21900 m Protección perimetral cubierta sistema ß3, con
guardacuerpos, para protección horizontal en módulos de
3x6 m. en voladizo compuesto por soportes mordaza
(amortizable en ocho usos), incluso montaje y desmontaje.
10,000 15,22 152,20
Total: 2.966,83 Euros
DOS MIL NOVECIENTOS SESENTA Y SEIS COMA OCHENTA Y TRES EUROS

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
3000000 SEÑALIZACION.
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
30010 u Cartel indicativo riesgo. 6,000 8,23 49,38
30020 u Cartel anunciador c/leyenda. 2,000 102,48 204,96
30030 u Panel direccional normal 80x40 cm. 4,000 91,61 366,44
30110 m Banda bicolor rojo/blanco 200,000 1,28 256,00
30140 u Señal seguridad circular de diam. 60cm, amortizable en tres
usos totalmente colocada.
3,000 9,27 27,81
Total: 904,59 Euros
NOVECIENTOS CUATRO COMA CINCUENTA Y NUEVE EUROS
4000000 INSTALACIONES PROVISIONALES DE HIGIENE Y BIENESTAR
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
40010 h Mano obra limpieza y conservación. 150,000 19,67 2.950,50
40050 u Caseta monobloc de 598x232x245 cm, ventana de
120x100cm,5 piezas a elegir entre placa de ducha, placa
turca o inodoro de tanque bajo, calentador eléctrico de 80
L., lavabo con 5 grifos, interruptor y dos enchufes, amort. en
8 usos, totalmente colocada.
2,000 866,06 1.732,12
40070 u Caseta de 171x90x230 cm, ventana de 84x70cm de
aluminio anodizado con reja y cristanina de 6 mm placa
turca y lavabo de fibra de vidrio suelo contrachapado
hidrófugo con capa antideslizante y tuberias de polietileno
amort. en 10 usos totalmente colocada.
1,000 137,63 137,63
40240 u Mesa de madera con capacidad para 10 personas,
amortizable en cuatro usos totalmente colocada.
2,000 34,32 68,64
40250 u Banco de madera con capacidad para 5 personas,
amortizable en dos usos totalmente colocada.
4,000 20,16 80,64
40260 u Horno microondas para calentar comidas de 18 L plato
giratorio y reloj programador amortizable en cinco usos.
1,000 83,24 83,24
40270 u Radiador eléctrico de 1000 W amortizable en tres usos
totalmente instalado.
1,000 37,16 37,16
40280 u Recipiente para recogidas de desperdicios totalmente
colocado.
1,000 51,71 51,71
40300 u Taquilla metálica individual con llave para ropa y calzado,
amortizable en tres usos totalmente colocada.
15,000 29,75 446,25
40310 u Espejo para vestuarios y aseos, totalmente colocado. 1,000 18,48 18,48
Total: 5.606,37 Euros
CINCO MIL SEISCIENTOS SEIS COMA TREINTA Y SIETE EUROS
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
5000000 FORMACION SOBRE SEGURIDAD.
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
50010 h Charla de Seguridad y Salud en el Trabajo. 16,000 22,62 361,92
50020 h Técnico de Seguridad en formación 16,000 28,28 452,48
50030 u Reunión mensual comité seguridad y salud en el trabajo. 6,000 169,65 1.017,90
6000000 MEDICINA PREVENTIVA.
Total: 1.832,30 Euros
MIL OCHOCIENTOS TREINTA Y DOS COMA TREINTA EUROS
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
60010 u Reconocimiento médico obligatorio. 30,000 33,92 1.017,60
60020 u Botiquín de urgencia con contenidos mínimos obligatorios. 4,000 169,88 679,52
60030 u Reposición material sanitario durante el transcurso de la
obra.
4,000 169,65 678,60
7000000 EXTINCION DE INCENDIOS
Total: 2.375,72 Euros
DOS MIL TRESCIENTOS SETENTA Y CINCO COMA SETENTA Y DOS EUROS
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
7001000 u Extintor de polvo seco BCE de 6 kg cargado, amortizable en
tres usos totalmente instalado
7002000 u Extintor de polvo seco BCE de 12 kg cargado, amortizable
en tres usos totalmente instalado
8000000 RECURSOS PREVENTIVOS
4,000 38,78 155,12
2,000 51,67 103,34
Total: 258,46 Euros
DOSCIENTOS CINCUENTA Y OCHO COMA CUARENTA Y SEIS EUROS
Código Unidad Descripción Rendimiento Precio Importe
8001000 h 1.000 h Actividades de Vigilancia y Control del Recurso
Preventivo.
200,000 17,41 3.482,00
Total: 3.482,00 Euros
TRES MIL CUATROCIENTOS OCHENTA Y DOS EUROS

Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Resumen presupuesto
Pressupost de l’ESS del PROJECTE DE L’EDIFICI POLIVALENT "LA CAPSA"
Resumen del presupuesto
1000000 PROTECCIONES INDIVIDUALES. 11.573,73 Euros
2000000 PROTECCIONES COLECTIVAS. 2.966,83 Euros
3000000 SEÑALIZACION. 904,59 Euros
4000000 INSTALACIONES PROVISIONALES DE HIGIENE Y BIENESTAR 5.606,37 Euros
5000000 FORMACION SOBRE SEGURIDAD. 1.832,30 Euros
6000000 MEDICINA PREVENTIVA. 2.375,72 Euros
7000000 EXTINCION DE INCENDIOS 258,46 Euros
8000000 RECURSOS PREVENTIVOS 3.482,00 Euros
Total: 29.000,00 Euros
VEINTINUEVE MIL EUROS
Sant Cugat del Vallés, septiembre de 2012
Fdo: Wilson Miller Urcariegui

PLANOLS