Projecte Educatiu de Centre - IES Tavernes Blanques - Generalitat ...

Projecte Educatiu
de Centre

01. Presentació
02. Trets d'identitat
03. Entorn sociocultural
04. Plà de convivència
05. El pla d'acció tutorial
06. Atenció a la diversitat
07. Annex programa base del PDC
08. Programa PDC Àmbit Ling.
09. Abandonament
Projecte Educatiu de Centre
IES Tavernes Blanques
10. Criteris d'organització, participació i coordinació
11. RRI
12. PNL
12. DPP
13. Procediments per a organitzar les matèries optatives
14. Avaluació
15. Participació de les famílies
16. Mediació
17. Programacions didàctiques 2010-2011
Anglés
Cièncias
Castellà
Filosofía
Francés
Informàtica
Llatí
Matemàtiques
Música: (programació 2n, programació aula 2n, programació 3r, programació aula 3r,
programació 4t, programació aula 4t, Competències bàsiques, Objectius d'etapa)
Tecnologia
Valencià

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ
L'Institut d'Educació Secundària és un centre públic. Pel fet de ser un centre públic es
regeix per un marc legal comú a tots els serveis de l'administració, que regula aspectes
com : el tracte igualitari , la transparència en l'adjudicació del dret a matrícula, l'accés a
la docència, l’ús de la llengua vehicular en un marc de respecte per la pluralitat
lingüística i l’aprenentatge de les altres llengües previstes en el currículum i la gratuïtat
de l'ensenyament.
A més, com a centre educatiu de València , es regeix per la Llei Orgànica d'Educació
(LOE) i el seu desplegament normatiu aprovat o assumit pel govern de la Generalitat
que comporta els següents principis : la gestió democràtica i transparent (apostant per la
participació, de tots els estaments) ; un nivell important d'autonomia pedagògica i de
funcionament ; l'adopció de models pedagògics comprensius capaços d'atendre la
diversitat i l’alumnat nouvingut; un enfocament psicopedagògic de l'ensenyament basat
en els principis del constructivisme, la necessitat de transmetre valors lligats a la
democràcia i als drets humans i la preocupació constant per oferir una formació que
respongui a les necessitats socials .
Pretén oferir les línies de treball: els objectius, les finalitats, les funcions... per tal que
s'arribi a aconseguir una formació integral de l'alumne/a en els aspectes
tecnicocientífics, els tecnicopràctics, els humans, els d'especialització i els de preparació
per a la incorporació al món del treball o als estudis superiors.
FORMACIÓ ACADÈMICA QUE ES PRETÉN
A.- L'Institut d'Educació Secundària Tavernes Blanques, és un Centre Docent Públic
que té per objectius primordials en les seves vessants d'oferta educativa els seguents
objectius:
-L'ESO té una funció terminal i propedèutica i és per això que es tracta d'aconseguir
que els/les joves assimilin de forma crítica els elements bàsics de la cultura del nostre
temps i es preparin per a ser uns ciutadans/es capaços de desenvolupar els seus deures i
exercir els seus drets en una societat democràtica. També es tracta d'assentar les bases
per a la formació ulterior postobligatòria en les seves diferents modalitats, ja sigui el
Batxillerat o els cicles formatius de Formació Professional.
-EL BATXILLERAT té com a finalitat, al mateix temps, les formatives
propedèutiques i orientadores.
A més de tots els valors i els drets que hem citat anteriorment i detalladament, l’
objectiu és assolir les tècniques de base, les destreses i les estratègies formatives per a
poder adaptar-se, independentment dels estudis posteriors, a la capacitació dels/les
alumnes per a l'exercici d'una professió determinada i, alhora, el total desenvolupament
de la seva personalitat humana mitjançant la continuació de la seva formació integral
vetllant per introduir noves tècniques, a fi que, en acabar els estudis en aquest Institut,
puguin, els qui ho desitgin, continuar els estudis superiors dins del sistema educatiu
vigent.
-ELS CICLES FORMATIUS (FORMACIÓ PROFESSIONAL) tenen per objectiu
primordial la capacitació dels/les alumnes per a l'exercici d'una professió determinada i,
alhora, el total desenvolupament de la seva personalitat humana mitjançant la
continuació de la seva formació integral vetllant per introduir noves tècniques, a fi que,
en acabar els estudis en aquest Institut, els qui ho desitgin, puguin continuar els estudis
superiors dins del sistema educatiu vigent o integrar-se al món laboral. Tenen una
funció terminal i propedèutica.

TRETS D'IDENTITAT: VALORS,
OBJECTIUS I PRIORITATS

Els principis i els objectius que ens hem plantejat són:
I. Entenem l’educació com un procés integral en el qual es potencien els aspectes
intel·lectuals, morals, culturals, socials i psicomotrius de l'alumnat.
I.- TRETS SOBRE L'ALUMNE/A
1.- El foment dels valors i les actituds.
1.1.- L'lnstitut d’Educació Secundària Tavernes Blanques és un centre docent públic que té per
objectiu primordial la capacitació dels/les alumnes per a l’exercici d'estudis superiors i/o
activitats professionals i, alhora, el total desenvolupament de la seva formació integral.
Pretenem fomentar en els/les alumnes:
1.2.- Els valors propis de l'individu i els principis d'una societat democràtica. És a dir, el
respecte a un mateix i als altres, a la diversitat ètnica, cultural, ideològica i religiosa.
1.3.- L’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de
cultures. D’aquesta manera, es pretén eliminar actituds de rebuig i discriminatòries mitjançant
activitats que promoguin el diàleg i la convivència
1.4.- El coneixement de les diferents realitats del món.
1.5.- L'educació ambiental, l'educació per a la salut i per a la pau.
1.6.- El coneixement de les cultures d'altres països mitjançant intercanvis, viatges, sortides
culturals, etc.
1.7.- El coneixement de l’entorn a través d’activitats complementàries
2.- La capacitat crítica i l’actitud dialogant com a preparació per a l'exercici responsable de la
llibertat.
2.1. Afavorir els debats, les taules rodones, etc. per aprendre a escoltar i respectar
l'opinió dels altres.
2.2. Promoure les activitats en grup per desenvolupar la capacitat d'escoltar i
entendre els companys/es.
2.3. Desenvolupar la capacitat de reflexió crítica pel que fa a les opinions alienes.
2.4. Desenvolupar en l’alumnat l'assoliment d’una maduresa que els permeti tenir un criteri
propi.
3.- La col.laboració dels/les alumnes entre ells i envers el professorat i els òrgans de gestió del
centre.
II.- TRETS SOBRE LA SOCIETAT: VALORS DEMOCRÀTICS
1.- L’institut mantindrà i guardarà un absolut respecte vers totes les ideologies de caràcter
polític, sindical, religiós i filosòfic, i no establirà entre els seus i les seves alumnes cap
discriminació racial, social, o de qualsevol altre tipus.
2.- L’Institut es compromet en el foment dels valors democràtics i en el respecte als Drets
Humans.
III.- TRETS SOBRE L'EDUCACIÓ
1.- La línia educativa de l'Institut Tavernes Blanques es fonamenta en l'activitat i la creativitat
dels/les alumnes.
2.- S’afavorirà la coordinació dels elements bàsics de l'aprenentatge. S’entén per coordinació:
definir i concretar les activitats a realitzar; establir responsabilitats; implicar tothom en la
realització de tasques; establir els recursos materials, econòmics i organitzatius, i donar
preponderància a l'equip sobre l'individu. Aquesta coordinació implica la coordinació entre el
professorat de primària i secundària per afavorir la continuïtat del procés educatiu i la millora
dels aprenentatges dels alumnes.
2.1. Es facilitarà la coordinació i el treball en equip dels professors/es d'un mateix grup, nivell i
àrea.
2.2. Es fomentarà la interacció entre les diferents àrees per permetre la interrelació dels
coneixements.
2.3 S’unificaran els criteris d'avaluació i recuperació i les funcions de tutoria i orientació
mitjançant la realització de programacions didàctiques coordinades.
2.4 S’afavorirà la coordinació de les estratègies metodològiques tot fent-les congruents i
complementàries.

3.- S’estableix com a finalitat primordial el desenvolupament de les competències bàsiques: les
comunicatives, per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar
l’aprenentatge; les personals, i les específiques, centrades a conviure i habitar en el món.
4.- L'alumne/a haurà de conèixer l'entorn on viu per tal de poder-se obrir a la cultura universal,
patrimoni de tota la humanitat.
5.- La llengua castellana i especialment la valenciana és la llengua d'ús i de comunicació en la
vida quotidiana de l'escola, la llengua base d'aprenentatge i la pròpia de l`ensenyament.
6.- Es fomenta l’aprenentatge i l’ús comunicatiu de les llengües estrangeres com a eina d’accés
a la comunicació en matèries no lingüístiques.
7.- El Pla de Normalització Lingüística social ha de garantir la integració de tot l’alumnat, amb
independència de la llengua, cultura, condició social i origen. Aquest Pla preveu:
Considerar la llengua valenciana com eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.
Fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, solidaritat i el respecte en la
diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència.
Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació.
8.- Es proposa un Projecte d’Acció tutorial on es programa la línia d’actuació adequada per
assolir els objectius abans esmentats.
9.- Es proposa un Projecte Curricular de centre per desplegar tots els objectius que aquí es
citen.
10.- Es proposa un Reglament de Règim Interior per desplegar les pautes d’organització i els
criteris de convivència d’acord amb la filosofia d’aquest projecte educatiu.
11.- Es proposa el Pla lingüístic del Centre on es reflecteixen els trets bàsics sobre les llengües
que marca aquest projecte.
12.- El sistema disciplinari de l'Institut no es basarà en la repressió ni en la coacció. L'Institut
d’Educació Secundària Tavernes Blanques encamina la disciplina cap a uns comportaments
que preparin els/les alumnes per a la convivència i per al treball amb els altres.
13.- Els educadors/es de l'institut suscitaran, en tot moment, en els/les alumnes la necessitat de
l'acció ben feta, així com el respecte a tota la Comunitat Educativa, no per la por al càstig que
se'ls pugui imposar com a reparació del mal causat als altres, sinó perquè la norma d'obrar amb
respecte i responsabilitat cap a les coses alienes sigui una convicció personal de l’alumne/a.
14.- Així doncs, l'lnstitut d’Educació Secundària Tavernes Blanques, tal com prescriu el marc
legal dels centres públics, es declara laic i pluralista.
15.- A més, tots els educadors/es de l'lnstitut d’Educació Secundària Tavernes Blanques
assumeixen una conducta de no-adoctrinament, no-proselitisme i no-sectarisme.
16.- L'institut fomenta el respecte i el tracte d'igualtat d’ambdós sexes sense cap mena de
discriminació, exigint les mateixes responsabilitats intel. lectuals i socials. El coneixement de les
diferències fisiològiques i psicològiques és una garantia i la base del respecte mutu.
17.- Pel seu caràcter de Centre Educatiu ha de cercar sempre la innovació metodològica en els
diferents aspectes educatius i així es farà.
18.- En el nostre centre procurem que tots ens sentim membres d'una mateixa família, per la
qual cosa els pares i mares principals responsables de l'educació dels seus fills/es, cal que
participin activament en la vida educativa i li prestin el seu suport, sobretot a través de l'AMPA.
19.- Pretenem que l'institut sigui un espai per a l'assaig dels valors pels quals apostem en
aquest document, un espai de creixement personal de l'alumne/a i un espai per a
l'aprenentatge de la relació amb els altres membres de la vida comunitària. En aquest sentit,
s’inclouen en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, continguts vinculats amb la
coeducació, la ciutadania, la convivència, l’educació ambiental, la salut, la comunicació
audiovisual, l’accés a la informació i el gust per la lectura.
20.- Es fomenta un aprenentatge que tingui en compte les dimensions de la persona i s’evita
centrar-se només en el factor intel·lectual.
21.- Es fa l'esforç constant de connectar l'ensenyament que s’imparteix amb la realitat.
22.- S’adequa a cada nivell l'ensenyament procedimental per aconseguir les destreses
bàsiques expressades en els objectius d'aquest PEC i que són: adquirir l’esperit d'observació i
de recerca, conèixer i saber utilitzar els diferents llenguatges (oral-escrit, matemàtic,
plàstic,musical,corporal i el de les noves tecnologies de la informació), dominar al màxim la
llengua escrita i l’expressió i la comprensió oral, raonar i progressar en l'adquisició del
pensament abstracte, treballar en grup, aprendre a aprendre i a progressar per ser autònoms.
23.- Fomentar el desplegament de l’àrea TIC, en funció dels següents objectius:
a) Potenciar les TIC com a eina d’aprenentatge en totes les àrees.

) Incorporació de les TIC con a eina ordinària de treball en les diferents àrees.
c) Potenciar l’accés de l’alumnat als recursos informàtics i a internet per al treball individual i en
equip, dins i fora d’hores de classe.
d) Atendre les diferències derivades de la desigualtat d’oportunitats d’accés per raons socioeconòmiques i
de gènere, entre d’altres, vetllant per la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació dels alumnes amb
relació a la tecnologia.
3.1. Potenciar totes les tasques que impliquin un treball en equip emmarcat en el sentit de la
responsabilitat i la generositat (grups de treball, de laboratori, investigació, teatre, periodisme,
esplai, esports, etc.)
3.2. Estimular la confiança i el respecte mutu entre l'alumnat i el professorat mitjançant el diàleg
i el tracte personal individualitzat i col.lectiu.
3.3. Promoure la funció dels delegats/es i altres representants dels/les alumnes com a
veritables portaveus de les propostes i les inquietuds dels seus companys i companyes.
4.- L’esperit solidari amb el país, amb Europa i amb el món.
4.1. A partir d’un aprofundiment del coneixement de les necessitats i les possibilitats del país,
d'Europa i del món, s'activarà l'organització i la participació en campanyes d'ajut, cooperació i
divulgació.
5.- Creiem que és una obligació del centre i un dret dels/les alumnes el fet que l'ensenyament
sigui impartit seguint una certa línia metodològica, respectant les peculiaritats didàctiques
pròpies de cada matèria. Aquesta línia metodològica es fonamenta en l'orientació
paidocèntrica, considerant els coneixements previs de l'alumnat.
6.- Pretenem atendre la diversitat de l’alumnat, tenint presents les diferents capacitats, els
ritmes, els interessos i les destreses d'aprenentatge. A partir de:
6.1. Fomentar el respecte i l'acceptació de la diversitat dels propis alumnes.
6.2. Procurar de formar els grups d'alumnes de forma heterogènia.
6.3. Buscar estratègies per treballar, des dels equips de professors/res, els temes d'actituds
sobre la diversitat.
6.4. Mostrar als/les alumnes que la diversitat de professors/es, metodologies i matèries és
enriquidora per a ells.
6.5. Estructurar bé el seguiment i el suport per atendre correctament les diferències.
6.6. Establir ponts que vinculin l'acció integradora del centre, dins de les actuacions per a
l'atenció a la diversitat, a altres accions integradores que es realitzin fora del centre (entitats,
empreses, institucions...)
6.7. Anar emprant cada cop més, metodologies diverses i actives a les aules.
6.8. Desenvolupar les programacions de les matèries, intentant adequar-les al nivell del grupclasse
i a les diferents capacitats i destreses de cadascun dels/les alumnes.
6.9. Emprar l'avaluació com a mitjà per a la individualització de l'ensenyament, la qual caldrà
que sigui flexible per tal d'ajustar-se progressivament a la diversitat
6.10. Facilitar activitats de reforç a aquells/es alumnes que hagin assolit els mínims proposats.
6.11. Possibilitar que aquells/es alumnes que han aconseguit aquests mínims exigits puguin
ampliar-los i consolidar-los mitjançant altres activitats complementàries.
6.12. Promoure l’equitat a fi d’evitar qualsevol tipus de marginació.
7.- Valorar la participació de l’alumnat en totes les tasques d'aprenentatge i capacitar els/les
alumnes per poder treballar individualment i en equip.
7.1. Conscienciar l'alumne/a de la importància del seu paper en el ritme d'aprenentatge com un
element actiu, fomentant el treball en equip com un mitjà valuós per a la seva integració i
formació.
7.2. Estimular l'alumne/a a vetllar pel bon funcionament del grup-classe, i pel manteniment del
material del qual disposa, potenciant la seva responsabilitat en el procés educatiu.
7.3. Potenciar la col.laboració de l’alumnat a l'hora de dissenyar les activitats culturals que
complementin la seva formació.
8.- Orientar la tasca escolar des d'una perspectiva de futur; és a dir, preparar els i les alumnes
per accedir i adaptar-se al món cultural, social i professional.
8.1. Facilitar la informació adient per a una adequada orientació futura en els camps cultural,
professional i social.
8.2. Elaborar el material necessari per accedir a aquest món canviant.
8.3. Posar a l'abast de l'alumnat aquesta informació i els mitjans corresponents per adaptar-se
a un entorn determinat.
8.4. Aconseguir que l'alumnat arribi a assumir noves situacions socials.

9.- Donar importància a l'adquisició tant de tècniques i continguts bàsics com d'hàbits d'estudi i
treball.
9.1. Desenvolupar les tècniques de comprensió i expressió de missatges orals i escrits.
9.2. Treballar la lectura crítica i raonada de textos científics i literaris.
9.3. Promoure l'anàlisi crítica dels missatges audiovisuals del món actual.
9.4. Assolir raonadament els continguts bàsics operatius mitjançant tècniques i habilitats
integradores.
10.- Fomentar en l'alumnat la curiositat i la investigació, l'actitud crítica i la creativitat.
10.1. Despertar en l'alumne/a la inquietud i la reflexió per l'entorn físic i humà proper i universal.
10.2. Potenciar el treball de recerca en els continguts de les diverses etapes de l'ensenyament.
10.3. Mostrar una actitud comprensiva, oberta, crítica, lògica i empàtica envers les obres
pròpies i dels altres.
10.4. Estimular la creació plàstica, literària, audiovisual i científica.
10.5. Promoure hàbits lectors mitjançant activitats de dinamitzacio de la bibioteca-mediateca
del centre.
11.- Fomentar la coeducació
11.1. A l'Institut es practica una educació per a la igualtat, sense discriminacions per raó de
sexe.
11.2. L'actitud del professorat tendirà a la superació de conductes que impliquen un determinat
rol tradicional d'home i dona, i a la utilització d'una metodologia didàctica que proporcioni a
l'alumnat imatges diversificades no convencionals d'ambdós sexes.
TRETS SOBRE LA DISCIPLINA DINS DEL MARC DE RELACIÓ EN EL CENTRE
1.- Dissenyar les estratègies que convinguin per fer possibles que els/les alumnes entenguin,
discuteixin i assumeixin el reglament que els afecta.
2.- Definir les estratègies de suport als professors/es per tal d'evitar els comportaments o les
conseqüències greus derivades dels problemes disciplinaris.
3.- Assegurar l'adopció d'acords sobre les pautes i els hàbits d'actuació i el comportament a
nivell d'equips dels professors/es que atenen un mateix curs o cicle.
4.- Anar dissenyant les estratègies necessàries per assegurar i fer més fàcil el paper del
professor/a com a responsable del comportament dels/les alumnes a l'aula.
5.- Instaurar els temes i els mètodes de treball per aclarir el tema de la disciplina a
començament de curs de forma adequada a cada nivell i/o la situació dels grups d'alumnes
6.- Fer possible un bon seguiment personal dels/les alumnes que faciliti el control i la
modificació de les conductes distorsionadores.
7.- Dissenyar estratègies de mediació escolar. Els objectius de la mediació escolar són:
• Prevenir la violència escolar.
• Crear un ambient relaxat millorant les relacions personals.
• Contribuir a desenvolupar actituds d’interès i respecte.
• Ajudar a valorar i reconèixer sentiments, interessos, necessitats i valors propis i dels altres.
• Aconseguir que la tendència sigui la intervenció dels alumnes que tenen el conflicte.
• Insistir en la responsabilitat social.
TRETS SOBRE L'ESTIL DE GESTIÓ DEL CENTRE
1.- Vetllar per la coherència entre allò que demanem als/les alumnes i el que , de forma
consensuada, mostrem els professors/es com a línia en tots els àmbits d'intervenció.
2.- Practicar i fomentar la cultura del diàleg.
3.- Revisar els canals d'informació i de participació del centre i crear els que siguin necessaris.
4.- Donar importància a les relacions humanes i vetllar per la seva qualitat.
5.- Fomentar el treball en equip a tots els nivells i en tots els àmbits.
6.- Anar incorporant el funcionament per plans o projectes (objectius,terminis,mitjans personals
i econòmics, revisions)
7.- Tenir uns òrgans de gestió operatius i amb les funcions i les competències clares.
8.- Introduir els elements necessaris per al control i l'anàlisi de la qualitat
L' IES Tavernes Blanques , per tal de poder dur a terme la realització d'aquest Projecte
Educatiu, estableix una estructura d'organització i gestió de l'Institut que, d'acord amb el que
disposa el Reglament Orgànic de Centres, pretén optimitzar els recursos dels quals disposa i
concretar, si és possible, el funcionament de tots els aspectes del centre que han de contribuir
a l'execució dels objectius .

Per fer entenedora aquesta organització es creen uns àmbits de gestió que recullen , en la
seva globalitat, tot el que és necessari per gestionar l'IES Tavernes Blanques.

Context del centre
De bell començ és ben sabut que la Comunitat Valenciana es convertí a partir dels anys 60 en una de les
zones de l’Estat Espanyol on es concentrà la producció de diversos sectors industrials i agroalimentaris.
Aquest fet va produir l’arribada multitudinària d’immigrants procedents d’altres contrades de l’Estat, la qual
cosa ocasionà un creixement espectacular de la població valenciana entre els anys 1960 i 1983, sobretot a
les capitals i als pobles que les envoltaven. Aquest és el cas dels pobles que pertanyen a la comunitat
eductiva del nostre institut, com ara Tavernes Blanques, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera, Vinalesa, etc.
Aquest és el percentatge d’alumnat segons el poble de procedència del nostre centre:
Almàssera
25%
Les Cases de
Bàrcena
3%
Carpesa
1%
Bonrepós i
M irambell
11%
Poble on vius
Altre
0%
València
3%
Vinalesa
2%
Figura 1
Tavernes
Blanques
55%
Així aquests pobles situats a les rodalies de la ciutat de València i pertanyents a la comarca de l’Horta
Nord –zona de predomini històricament valencianoparlant- van doblar i en alguns casos fins i tot triplicar
les seues poblacions. En aquest context poblacions com Tavernes Blanques que l’any 1960 no arribava als
3000 habitants, el 1983 en tenia vora 8000 i avui dia més de 10000; en el cas d’Almàssera que el 1960
tenia prop de 3000, el 1983 estava prop dels 6000 i avui dia els ha superats amb escreix i Bonrepòs i
Mirambell que el 1960 tenia uns 1600 habitants, el 1983 els havia doblats i avui dia en té prop de 6000.
Quant a l’origen geogràfic d’aquesta immigració, cal ressenyar en primer lloc que es tracta d’una població
totalment castellanoparlant procedent de les zones agrícoles de l’Estat amb menys desenvolupament en
aquells anys, i que estaven més properes des del punt de vista geogràfic de les nostres terres, com ara
Castella -la Manxa, Andalusia, Múrcia i Aragó (aquestes terres van representar més del 90% del total
d’immigrants nouvinguts), encara que també n’hi ha de regions més llunyanes com ara Castella-Lleó i
Extremadura.
D’altra banda, a partir de l’any 1980 també trobem certa immigració als susdits pobles procedent de
Catalunya, Madrid i el País Basc, a causa dels trasllats de treballadors qualificats que provocava la
complexitat econòmica de la indústria d’aleshores (Alts Forns, indústria nàutica, construcció, IBM, així com
d’altres indústries lligades a l’automoció).
Aquests fets van provocar que l’ús de la llengua autòctona, el valencià, a pobles com Tavernes Blanques,
Bonrepòs i Mirambell,etc. quedara significativament relegat a nivell d’ús social, tot arribant a llengua
completament minoritària a la població de Tavernes Blanques i Almàssera on tan sols un 20% en el cad de
Tavernes Blanques té el valencià com a llengua usual de comunicació. Aportem els percentatges d’ús

vehicular del valencià i el castellà del nostre alumnat als pobles on viuen com a conseqüència de la
procedència castellanoparlant del pares on observem de manera palesa la llengua vehicular de l’alumnat:
(Gràfiques)
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
VINALESA BONREPÓS I
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
Lloc de naixement del pare
CARPESA LES CASES
DE B.
Com parles amb la teua mare?
CARPESA LES CASES DE
B.
En valencià En castellà
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
valencianss Resta de l'estat espanyol Estranger
Lloc de naixement de la mare
MIRAMBELL
CARPESA LES CASES
DE B.
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
Resta de l'estat espanyol Estranger
valencians
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
Com parles amb el teu pare?
CARPESA LES CASES DE
B.
En valencià En castellà
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
Parles valencià amb els/les companys/es de classe?
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
CARPESA LES CASES DE
B.
SÍ NO Depén
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
Parles valencià amb els/les amics/amigues fora de l'institut?
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
CARPESA LES CASES DE
B.
SÍ NO Depén
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
TAVERNES
BLANQUES
Creus que ha d'haver més cinema en valencià?
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
VINALESA BONREPÓS I
CARPESA LES CASES DE
B.
SÍ NO Tant em fa
Creus que hauria d'haver-ne més?
MIRAMBELL
CARPESA LES CASES DE
B.
SÍ NO Tant em fa
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
Creus que hauria d'haver més premsa, diaris, revistes, ... en valencià?
VINALESA BONREPÓS I
MIRAMBELL
CARPESA LES CASES DE
B.
SÍ NO Tant em fa
ALMÀSSERA VALÈNCIA ALTRE TOTAL
Per un altre costat, al llarg del darrers sis anys ha començat a la nostra comarca l’afluència d’una nova
immigració procedent de nacionalitats diverses (fonamentalment dels països latinoamericans i en menor
mesura de països de l’Europa de l’Est, del Magrib i d’Àsia).
Hem de tenir en compte que aquest flux de població ha anat arribant a Tavernes Blanques i als pobles del
voltant de València de manera irregular, però continuada, per la qual cosa ens trobem amb un alumnat
estranger que s’incorpora escalonadament al llarg de tot el curs acadèmic i que a més a més es
caracteritza per llur diversitat d’edats.

D’aquesta manera al nostre institut trobem un bon nombre d’alumnes, als quals hem d’escolaritzar de la
manera més adequada possible, la qual cosa fa que necessitem d’unes estratègies pedagògiques especials
per tal que la seua adaptació i integració siga la més adient possible, tant al seu nou entorn geogràfic com
a la seua nova comunitat socioeducativa a la qual de bell nou s’insereixen.
A més d’aquesta doble immigració esmentada, caldria analitzar les dades que manifesten l’escàs o quasi
nul interés per l’ús del valencià i de la nostra cultura que el nostre alumnat presenta i com de fet
constaten les graelles següents, la raó del qual la trobem en la dolenta situació sociolingüística que estem
patint, a la qual cosa s’afig el retard en la completa normalització oficial del valencià.
Aquesta situació demana l’engegament de mesures urgents per tal de pal·liar-la. Aquest document és una
proposta de mínims per tal d’endreçar i solucionar aquesta irregular estat de la nostra realitat
sociolingüística

PLA DE CONVIVÈNCIA
I.E.S. Tavernes Blanques

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
ÍNDEX
Pla de Convivència / 2
1. INTRODUCCIÓ ............................................................ 3
2. OBJECTIUS .............................................................. 5
2.a. General ..................................................................... 5
2.b. Específics .................................................................. 5
3. PROCEDIMENTS .......................................................... 7
3.a. Equips de disciplina i convivència .................................. 7
3.b. Arreplegada i transmissió de la informació ...................... 9
3.c. Concreció de procediments ........................................... 9
4. AVALUACIÓ ............................................................. 11
5. CONCLUSIÓ: REFLEXIONS PER AL FUTUR ................................ 12
6. ANNEXOS ............................................................... 13
6.a. Annex I: Pla D'Acció Tutorial ....................................... 13
6.b. Annex II: Reglament de Règim Intern .......................... 21
6.c. Annex III: Fulls de registre ......................................... 51
6.d. Annex IV: Protocol accions conflictives ......................... 57
6.e. Anexo V: Enquestes de l'equip de treball Andròmina ....... 59

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
1. Introducció
Pla de Convivència / 3
En l'actual legislació educativa es mostra una constant preocupació i interés per regular i
facilitar la bona convivència en els centres docents. Este interés pareix derivar de les condicions
de treball que es vénen constatant en els últims anys i que podrien resumir-se en la idea que ha
augmentat la conflictivitat, tant en les aules com en el conjunt dels espais vinculats a la pràctica
educativa. Efectivament, no són només les aules llocs de distorsió de l'activitat acadèmica, sinó
també els patis de recreació, els corredors, i inclús els voltants dels centres escolars on ocorren
situacions que mouen a la reflexió. És per ESO que sorgix la necessitat d'establir plans de treball
per a canviar, en la mesura que es puga, estes situacions que dificulten els processos
d'ensenyança-aprenentatge i interferixen en el desenrotllament acadèmic i humà de molts
alumnes.
L'Orde de 31 de març del 2006 per la qual es regulen els plans de convivència establix
que els centres docents no universitaris han de regular els procediments conduents a:
1. la prevenció de conflictes i la millora del clima en el centre;
2. l'actuació enfront de l'alumnat amb problemes conductuals; i
3. l'actuació davant de l'acaçament escolar.
Estes tres realitats, conflicte, problemes conductuals i acaçament, s'han convertit en la
pedra cantonera del treball docent en l'actualitat. Previndre i intervindre en tals situacions és
tasca que s'afig a la impartició de docència, l'avaluació i la tutorització de l'alumnat.
En la citada Orde també s'afirma que els directors de centres han d'afavorir la
convivència, resoldre els conflictes i imposar les mesures disciplinàries corresponents, en
coherència amb els documents generals de planificació del centre com puguen ser el RRI, el
PAT i qualssevol altres. No obstant, cap mencionar també altres aspectes que no apareixen
expressament en la legislació educativa i, no obstant ESO, configuren la realitat i el dia a dia
dels centres docents no universitaris.
Els grups d'alumnat compten amb ratio excessives, la qual cosa dificulta d'entrada
l'atenció a la diversitat, tan necessària en els nostres dies. Quan es produïxen casos de conflicte i
disrupció, amb excessiva freqüència cap afegir, no hi ha possibilitat de derivar els alumnes
causants a personal de suport, ja que els centres manquen d'assistència social, mediadors i
educadors socials. D'altra banda, els centres de secundària tenen com a objectiu essencial formar
l'alumnat en les seues capacitats acadèmiques –i humanes-, complint amb les programacions
didàctiques i preparant-los per a les etapes posteriors de la seua formació. És per ESO que el
professorat dedica el seu horari de treball a estes obligacions, però manquem de flexibilitat i
temps per a dedicar-nos a altres tasques d'atenció a l'alumnat conflictiu.
Una última realitat que no podem obviar és la falta de mesures disciplinàries ràpides i
efectives per a unes situacions socials que amb freqüència van més lluny i més de pressa que les

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 4
normes i les lleis. Demanar un pla de convivència quan cal actuar segons el Decret 246/91,
obsolet i desajustat, pareix una contradicció.
Qualsevol pla de convivència no pot ser un ideal del que s'hauria de tindre, sinó que ha
d'encaixar en la pràctica diària dins de les possibilitats del centre i els recursos disponibles. No
per ESO es pot deixar d'exigir canvis en les possibilitats d'actuació dels centres i en la
immediatesa de les accions dels directors.
En el desenrotllament d'este Pla de Convivència per a l'IES Tavernes Blanques es
descriuran els objectius perseguits, els procediments emprats per a atendre la conflictivitat en
l'aula i en el conjunt del centre, les mesures d'atenció alternatives, les col·laboracions rebudes,
els resultats obtinguts, les dificultats detectades i les propostes de millora.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
2. Objectius
2.a. General
Pla de Convivència / 5
El Pla de Convivència es crea amb l'objectiu general d'establir els procediments i les
estratègies per a previndre els conflictes dins de l'àmbit escolar i intervindre en el cas que
s'hagen produït. Afavorir la convivència i optimar les condicions i el clima de treball són
conseqüències desitjades dels objectius del Pla.
2.b. Específics
En concret, el Pla de Convivència de l'IES Tavernes Blanques pretén aconseguir els
següents objectius específics:
A. Quant a la prevenció de conductes no desitjades:
1. Detectar els comportaments que freqüentment dificulten el procés ensenyançaaprenentatge,
a partir de la informació rebuda per alumnat i professorat.
2. Establir procediments de prevenció de les conductes disruptives en l'aula, amb
l'ajuda del departament d'Orientació i les accions previstes en el Pla d'Acció
Tutorial.
3. Determinar protocols d'actuació per a atendre les conductes conflictives en el
seu inici, abans que es convertisquen en un problema de més difícil control.
4. Proposar mesures de mediació educativa com a alternativa a l'aplicació de
sancions disciplinàries.
5. Utilitzar les estratègies de contractes conductuals i desenrotllament d'habilitats
socials per a l'alumnat el comportament de les quals no està en nivells de
màxima gravetat.
B. Quant a la intervenció:
1. Abordar de forma immediata les conductes freqüents provocadores de
conflicte.
2. Establir procediments alternatius d'atenció als alumnes amb comportaments
conflictius.
3. Implicar a altres àmbits vinculats amb la comunitat escolar, externs al centre,
en el tractament dels conflictes escolars.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 6
4. Abordar els casos d'acaçament de forma immediata i amb l'assistència de
recursos externs al centre.
5. Utilitzar les ajudes derivades d'assistència social, ajuntaments i forces i cossos
de seguretat de l'Estat per a les situacions molt greus que impliquen alarma
social i/o perill per a la integritat física o moral de les persones.
6. Fer ús amb procediments legals, si fóra el cas, de la implicació efectiva de les
famílies en els casos de major gravetat.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
3. Procediments
3.a. Equips de disciplina i convivència
Protocol d’intervenció de la comissió de convivència del centre.
Introducció
Pla de Convivència / 7
En el centre es desenrotlla una línia de treball basada en la participació i implicació
directa del professorat en la prevenció i/o resolució de conflictes, així com en l'elaboració
dels instruments i documents necessaris per a fer un seguiment de les actituds contràries a la
convivència i per a afrontar les dificultats que en el quefer diari es presenten en el centre.
Des de fa diversos cursos, un grup nombrós del professors del centre es va implicar en
la formació en resolució de conflictes, constituint-se en grup de treball a què es va
denominar Andròmina. Alguns dels resultats d'este equip ens van permetre elaborar un
llistat de conductes freqüents que suposen alteració de la convivència (vore annexos), tant
des de la perspectiva del professorat com de l'alumnat. Així mateix, un llistat d'actituds que
el professorat sol utilitzar per a pal·liar o disminuir tals conductes, a més de les accions en
cas de no poder evitar el conflicte. Tenint en compte els resultats de l'estudi, es va plantejar
un procediment de treball que es descriurà a continuació, juntament amb els objectius que
s'esperava aconseguir.
Objectius
Els objectius que el professorat i la direcció d'este centre ens hem proposat són, en
general, els que orienten l'elaboració del pla de convivència. En concret, ens proposem:
- Analitzar les dificultats, problemes de convivència i de comportament que es
donen en el centre.
- Observar i registrar les circumstàncies que afavorixen i dificulten estos
problemes de comportament i de convivència.
- Establir, en un primer moment, un Reglament de Règim Intern i unes normes
de convivència que foren uns instruments útils i pràctics, que respongueren a
estes necessitats.
- Fer propostes per a la revisió, adaptació de dit RRI i normes de convivència a
les noves necessitats que van sorgint
- Constituir una Comissió de Convivència. A través d'esta, s'ha potenciat la
participació i implicació del professorat del centre, coordinada per la dirección

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Components
Pla de Convivència / 8
del mateix, en la prevenció i resolució de conflictes, conductes i actituds poc
favorables.
- Contribuir a la millora de la convivència i el clima de treball en el
funcionament del centre.
- Portar a terme accions de caràcter preventiu en tots els casos possibles.
- Intervindre en aquelles situacions que generen conflicte.
- Col·laborar en l'aplicació de les mesures correctives quan siga necessari.
Els equips de convivència i disciplina es reunixen setmanalment. Hi ha diversos equips,
distribuïts per nivells educatius: un equip per a 1r de l’ESO, un equip per a 2n de l’ESO i un
equip per a 3r i 4t de l’ESO. La incidència de conductes contràries a la norma i a la
convivència és molt major en 1r i 2n que en la resta de nivells. Per ESO, es va decidir
agrupar el segon cicle de l’ESO en un únic equip. Cada equip està compost per diversos
professors i el coordina la direcció del centre.
Procediment a seguir
El procediment de treball és el següent:
1. Anàlisi dels fulls de registre d'incidències (vore annexos) en reunions setmanals.
A partir de l'anàlisi, s'establixen les mesures d'actuació, tenint en compte el RRI,
però també les circumstàncies personals de l'alumne, la seua trajectòria, reiteració
de conductes o novetat de les mateixes, etc. Es tracta de fer un seguiment el més
personalitzat possible, atenent a la diversitat, encara que baix criteris uniformes.
2. Segons el nombre d’incidències:
- Convocar l’alumne per tal de reflexionar amb ell sobre cadascuna de les
incidències. És tracta d’aconseguir que l’alumne/a se n’adone i modifique el
seu comportament.
- Si les incidències ja són prou importants, se li fa signar un contracte (vore
annexos) on l’alumne/a és compromet amb la comissió de disciplina a canviar
la seua actitud i el seu comportament.
- Si a banda de les incidències, hi ha fulls de registre disciplinari, se’l tornarà a
citar per analitzar amb ell els nou registres, se li recorda el compromís que ell
mateix va signar i se li comunica que se li farà una amonestació per escrit per
part de la direcció, esta amonestació s’enviarà als pares.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 9
- Si l’alumne/a no canvia el seu comportament i la seua actitud, i segueix amb
incidències o faltes molt greus, se’l tornarà a citar per comunicar-li que se li va
a obrir expedient.
3. Paral.lelament al procés anterior, és demanarà informació al Departament
D’Orientació d’aquells alumnes amb els que s’està treballant per tal d’establir
plans d’actuació i treball conjuntes.
4. Finalment, se remiteixen a Direcció els acords presos en la comissió, utilitzant els
fulls establits a l'efecte (vore annexos) i una còpia de les mateixes se'ls entrega
als tutors, perquè informen els pares.
En paral·lel amb estes actuacions, davant de situacions en què la pràctica acadèmica
formal siga insuficient per a donar solució a problemes conductuals greus o molt greus,
s'establix un altre procediment. A partir de l'acord amb els pares dels alumnes en qüestió, i
amb l'ajuda del tutor i del departament d'orientació, es configura un horari alternatiu de
treball per a l'alumne. Este pot consistir en l'assistència a determinades classes (aquelles que
puga aprofitar sense perjudicar als seus companys) i, la resta del temps, acudir a: sessions
d'arteterapia que porta a terme una professora per a tractaments conductuals; ajuda al
departament d'orientació en tasques simples però efectives (repartir informació, ordenar
papers, etc.); ajuda en tasques administratives o de consergeria proposades per la direcció.
En tots els casos, necessàriament, hi ha almenys un professor responsable del seguiment de
l'alumne. Quant a les activitats acadèmiques que se'ls imposen, s'adapten les mateixes a les
possibilitats de l'alumne, per a evitar en la mesura que es puga la frustració per incapacitat
que desemboca en agressivitat i conflicte.
3.b. Arreplegada i transmissió de la informació
Els sistemes d'arreplegada i transmissió de la informació es basen en uns formularis
creats exprofés (vore annexos). Tals documents tenen una doble missió: d'una banda, deixar
constància escrita dels fets o situacions sobre els quals es treballaran els procediments
disciplinaris i de convivència; d'altra banda, mantindre informats els tutors dels assumptes
que afecten els seus tutorandos, perquè ells, al seu torn, puguen informar a les famílies.
3.c. Concreció de procediments
Després de cada reunió setmanal dels equips de disciplina, la direcció del centre rep els
informes i avalua i decidix les sancions –si és procedent- a aplicar. Per obligació legal, cal
ajustar-se al Decret 246/91, a més de considerar les aportacions de RRI del centre. No
obstant ESO, com s'ha mencionat més amunt, en casos molt puntuals poden establir-se
acords amb les famílies d'alguns alumnes que requerixen un tractament molt més específic i

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 10
ajustat del que els actuals mitjos i la vigent legislació poden aportar. En estos casos, la
direcció del centre determina els procediments individualitzats a seguir.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4. Avaluació
Pla de Convivència / 11
Després de diversos cursos acadèmics, hem observat una creixent millora de la
convivència i del clima de treball en el centre. En concret, les millores poden establir-se en les
següents:
- Major control dels comportaments conflictius.
- Millor distribució de les tasques associades a aspectes disciplinaris i de convivència.
- Millora del clima en les aules per al treball diari.
- Disminució evident i manifesta dels casos d'acaçament que es van detectar en els seus
inicis.
- Percepció clara de l'efectivitat de les accions disciplinàries i consegüent augment de la
confiança en les mateixes.
- Col·laboració creixent del professorat en les tasques de convivència i disciplina.
- Augment de la confiança de l'alumnat en la possibilitat d'obtindre les condicions de
treball pròpies i convenients.
- Disminució constatada d'accions greus o molt greus per a la convivència per part
d'alumnat molt conflictiu.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
5. Conclusió: reflexions per al futur
Pla de Convivència / 12
La convivència és una necessitat en qualsevol entorn laboral i, molt especialment, en el
dedicat a la formació dels xiquets i adolescents. Tots els que participem en els processos
d'ensenyança-aprenentatge hem observat un progressiu deteriorament del clima en els centres
docents, motivat en gran part per circumstàncies que escapen al nostre control i a les nostres
possibilitats.
En el grup de treball Andròmina, format per professorat d'este Centre, i que va dedicar
diversos cursos a la formació en convivència i resolució de conflictes, vam obtindre uns resultats
que donen idea de la imatge que tenim del nostre entorn laboral. Davant de les preguntes
referides a què pensa el professorat sobre les condicions del seu propi treball, les respostes més
destacades van ser les següents:
Agraeix l’ànim i el suport referit a la seua tasca docent.
Considera que hi ha una sobrecarrega de la tutoria.
Hi ha alumnes molts dolents, mentres que els alumnes bons són penalitzats i
desatesos.
Sempre es pot fer més, però de vegades necessitariem flexibilitat en l’aplicació de
recursos.
L’obligatorietat fins als 16 anys és qüestionable, menstres es mantinga en les actuals
circumstàncies.
Existeix una gran manca de motivació i d’incomprensió.
El fracàs escolar també acaba cremant els docents.
Açò ens fa preguntar-nos pel futur de l'ensenyança i per les necessitats que hem de
cobrir. I tot ens porta a la mateixa qüestió: la prioritat és afavorir la convivència i les condicions
favorables del clima de treball. Una part de la tasca està en les nostres mans. Una altra part
correspon a instàncies externes als centres escolars: família, societat i administració educativa.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6. Annexos
6.a. Annex I: Pla D'Acció Tutorial
Pla de Convivència / 13
1.- Pla d'actuació per a previndre l'aparició de conflictes i afavorir la convivència del centre.
Considerem la convivència com un fi educatiu que ha de formar part del procés d'ensenyançaaprenentatge
i no com una mera aplicació de mesures organitzatives i disciplinàries. La convivència és
un objectiu formatiu en si mateix i fonamental de tot procés educatiu. Per a aconseguir una bona
convivència en el Centre i per a aconseguir un clima participatiu i democràtic és necessari potenciar
determinades conductes. Per a ESO es fomenta la participació a través de l'assemblea de classe, de
l'elecció de delegat o subdelegat en representació de la classe, d'estar representats en la Junta de
Delegats, de participar en el Consell Escolar, etc.
En este apartat tractem d'expressar els objectius, les mesures concretes i activitats específiques
dirigides a crear un clima de convivència en el centre a través de les distintes planificacions i niveles
organitzatius de l'IES.
EN L'ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT DOCENT.
Objectius:
- 1.- Potenciar la gestió democràtica del Centre.
- 2.- Integrar en el PCC i en les Programacions Didàctiques del Centre continguts que potencien
l'educació en la convivència, de manera que es fomente la prevenció de la violència i la resolució
de conflictes de forma no violenta.
- 3.- Aplicar estratègies en l'aula que eduquen en la convivència al mateix temps que es deprén.
- 4.- Revisar, consensuar i aplicar el RRI del centre.
Activitats:
- Elaboració de les normes en la classe i les seues conseqüències, amb l'objectiu d'aconseguir un
clima d'aprenentatge, per mitjà de procediments democràtics i a iniciativa de la tutoria.
- Funcionament de les vies de participació del centre, assemblea de classe, elecció de representants
d'alumnes/as, participació dels representants en el consell escolar, sessions d'avaluació etc.
- Acordar en la CCP els continguts que de treballaran en les diferents àrees, transversals o propis
per a afavorir la prevenció de la violència: La multiculturalitat, la solidaritat, Drets humans,
Drets i Deures dels ciutadans.
- Organització de grups de reforç, grups flexibles, atenció específica en l'aula de PT. Es tracta de
proporcionar la resposta més adequada a cada alumne/a en funció de les seues dificultats, d'esta
manera afavorim una adequada integració de l'alumnat i es prevenen les conductes que poden
generar conflicte.
- Anexo RRI. Protocol d'actuació en problemes de conducta.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
EN EL PLA D'ACCIÓ TUTORIAL
Consideracions prèvies:
Pla de Convivència / 14
En este punt s'arreplega un extracte de les activitats en àmbit de les tutories, activitats que s'han
programat per a este curs, dirigides a afavorir la convivència en el centre. L'objectiu d'estes sessions és:
- Millorar la convivència i les relacions entre els alumnes.
- Previndre possibles conflictes.
- Contribuir a la resolució dels mateixos
- Dotar als alumnes de recursos personals que els ajuden en la seua relació amb els altres.
Estes activitats tenen amb un caràcter fonamentalment preventiu, en la mesura en què contribuïxen a
crear un clima positiu en l'aula, dificulten l'aparició de situacions conflictives, i afavorixen el
desenrotllament d'hàbits de comportament democràtic.
En este punt s'arrepleguen les activitats que han de vore més directament amb les relacions
interpersonals, convivència i resolució de conflictes. Cal tindre en cuenta que tots els blocs del PAT, de
l'organització del centre, de la planificació curricular etc. tindran la seua repercussió en la convivència
del centre.
Proposta d'Objectius Generals de la tutoria
1- Fomentar en el centre i en l'aula un clima positiu que facilite el treball i la consecució d'objectius.
2- Afavorir el treball coordinat de l'equip educatiu de cada grup a fi de fer més eficaç la tasca docent
i poder adoptar-la millor a les característiques de cada grup i alumne.
3- Facilitar la integració de l'alumnat en el seu grup-classe i en el centre, respectant la diversitat,
especialment aquells alumnes/as de nou ingrés en el centre.
4- Fomentar el desenrotllament d'actituds participatives, cooperatives i de respecte cap als altres.
5- Afavorir el procés d'orientació personal, escolar i vocacional.Desenrotllar programes d'orientació
que permeten que cada alumne puga anar realitzant el seu procés de presa de decisions
responsablement i amb coneixement de les seues capacitats i de les ofertes que se li presenten,
tant en l'àmbit acadèmic com a professional
6- Contribuir a la personalització dels processos d'ensenyança-aprenentatge, aprofundint en el
coneixement d'aptituds, intereses i motivacions de l'alumnat, efectuant un seguiment global dels
seus processos d'aprenentatge per a poder proporcionar respostes adequades.
7- Possibilitar la coordinació entre el professorat implicat en un mateix grup d'alumnes/as, establint
criteris comuns d'intervenció.
8- Informar col·lectivament i individualment a les famílies.
9- Facilitar la implicació de les famílies en l'educació dels seus fills.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Blocs de treball amb l'alumnat: tutoria de grup:
Pla de Convivència / 15
Bloc: Activitats de convivència i funcionament del grup i del centre. Relacions
interpersonals. Participació de l'alumnat en el centre.
Objectius:
- Facilitar la integració de l'alumnat en el centre i en el grup.
- Arreplegar la informació pertinent, opinions i propuestas de l'alumnat útils per al millor
coneixement del grup per a la planificació inicial de les tasques.
- Fomentar en l'alumnat el desenrotllament d'actituds participatives.
- Uso del treball cooperatiu en activitats de tutoria.
- Informar l'alumnat sobre l'estructura, organització i funcionament del centre.
- Informar i treballar amb el grup el RRI, normes de convivència, drets i deures, principis que han
de regir la convivència del centre etc.
- Partint de les normes del centre i del RRI, consensuar les normes per a la classe i per al centre.
- Afavorir el coneixement interpersonal.
- Afavorir la cohesió i integració grupal.
- Afavorir i potenciar el desenrotllament de la motivació i autoestima personal.
- Aplicar al programa “Ser persona i relacionar-se” de Manuel Segura. (Pròxim curso)
Activitats del Primer trimestre
Relacions interpersonals:
- Qüestionari d'autoavaluació. Som un grup. 1r ESO
- El Castillo encantat. 1r ESO
- La classe complicada. 1r ESO
- Decisions Individuals o grupals. 2n ESO
- En una illa. 2n ESO
- Quina és la professió de cada un? 2n ESO
- L'Avinguda complicada. 3r ESO
- Sopars. 3r ESO
- Perduts en la lluna. 3r ESO
- Breu reflexió sobre l'autoestima. 4t ESO
- El Misteri matemàtic.4t ESO

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
- El cas de la revista Ella. 4t ESO
Organització de la convivència: (Tots els cursos)
- Elecció de delegats/as: (dos sessions)
- Funciones i característiques del delegat.
- Elegim els nostres representants
- Treballem les normes: (dos o tres sessions almenys)
- Decreto de Drets i Deures.
- Reglament de Règim Intern.
- Elaborem les nostres normes.
Activitats del segon trimestre i tercer trimestre
1.- Habilitats Socials: (1 cicle)
- La seua importància.
- Com adquirir-les?
- Característiques.
- Comportament social agressiu.
- Comportament social assertiu (amb habilitat social)
- Activitats.
2.- Conflictes i Mediació. (Tots els cursos)
- Violència física i violència verbal.
- Les meues relacions en la classe.
- L'amistat Com resolc els conflictes?
- Com continuen les relacions socials en la classe?
- Una situació conflictiva.
- A qui salvaries?
3.- Autoestima:
- Introducció.
- Àrees de l'autoestima.
Pla de Convivència / 16

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 17
- Relació de l'autoestima amb els diferents estils de comportament i amb les habilitats
socials.
- Com conéixer la nostra autoestima.
- Importància de l'autoestima.
- Com crees que és la teua autoestima? Avaluació.
- El Cercle. 1r ESO
- Jo soc 1r ESO
- Mon autoestima. Com aconseguir una autoestima elevada. 1r ESO
- La seguretat en si mateix Per a què servix? Com s'aconseguix? 2n ESO
- Un passeig pel bosc. 2n ESO
- Imagina't a tu mateix. 2n ESO
- Carta al meu company/a. 3r i 4t ESO
- La història. 3r i 4t ESO
- Anunci de si mateix. 3r i 4t ESO
- Desenrotlla la teua personalitat. 3r i 4t ESO
Bloc: Activitats de coordinació amb el professorat del grup/equipo directiu
Objectius:
- Participar en la programació, desenrotllament i seguiment del PAT i en les activitats d'orientació.
- Prendre la iniciativa i coordinar l'acció conjunta de l'equip de professors/as que impartixen àrea o
assignatura al mateix grup - aula.
- Mediar davant de la resta del professorat i de l'equip directiu en els problemes que es plantegen
amb l'alumnat en col·laboració amb el delegat i subdelegat del grup corresponent.
- Realitzar l'orientació personal i escolar dels alumnes i alumnes del seu grup aula.
Activitats
1. Acuerdo amb els alumnes i alumnes de les normes mínimes que permeten crear un adequat clima
de treball en l'aula.
2. Acuerdo amb els alumnes i alumnes de les conseqüències de l'incompliment de les normes
acordades.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 18
3. Acuerdo d'uns criteris de qualificació comuna. Assenyalar amb claredat els criteris de
qualificació i especificar el pes que tenen en la qualificació els comportaments individuals i els
treballs col·lectius.
4. Adoptar un procés per a resoldre els conflictes que puguen sorgir dins de l'aula.
5. Realització d'un seguiment dels/as alumnes/as i anotació de les fetes i dades rellevants
6. Atenció als alumnes/as a nivell individual o en grup quan és necessari.
7. Utilització del diàleg i la comunicació, com a estratègia general.
Bloc : Activitats de coordinació amb les famílies
Objectius:
- Fomentar la cooperació educativa i informar als pares i mares o tutors legals en qüestions
relacionades amb l'educació dels seus fills/as.
- Informar a les famílies sobre les opcions que tenen els seus fills en l'actual SE
Activitats:
1. Reunió amb el grup de pares i mares a començament de curs a fi de:
- facilitar un contacte i coneixement entre el tutor/a i els pares i les mares de tot l'alumnat del grup
- informar-los sobre qüestions pràctiques de normativa i funcionament del centre i organització del
curs
- informar-los sobre aspectes concrets en el mode de desenrotllar la tutoria: seguiment de
l'alumne/a, entrevistes, etc.
2. Reunió amb el grup de pares i mares al llarg del curs, sempre que la marxa del requerisca, a fi de
comentar les incidències corresponents i tractar d'implicar-los en un procés positiu de seguiment
dels seus fills/as.
ACTIVITATS ESPECÍFIQUES.
Amb caràcter general es realitzaran cada curs escolar les següents activitats, sense excloure altres
relacionades amb estos aspectes que quedaran descrites en la Programació General Anual (PGA) del
curs escolar:
1. Informació als pares i alumnes, al principi de curs, sobre el Pla i les Normes de Convivència.
- Responsable: Equipo Directiu, Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Material imprés concretant el més essencial del Pla i de les Normes de
Convivència.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 19
- Temporalització: Durant el primer trimestre es dedicarà 1 sessió amb pares i 1 o 2 sessions
de tutoria amb els alumnes.
2. Difusió i debat dels Documents del Centre en què s'arrepleguen les normes fonamentals de
convivència, RRI, Normes de convivència, Comissió de convivència, funcionament
- Responsable: Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Reglament Orgànic i Funcional dels IES, Reglament de Règim Intern, Decret de
Drets i Deures.
- Temporalització: Durant el primer trimestre es dedicarà 1 sessió de tutoria amb els
alumnes.
3. S'abordarà al llarg del curs qualsevol incidència puntual que altere la convivència del centre amb
l'alumnat implicat i la seua família, si procedix.
- Responsable: Equipo Directiu, Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Resolució del conflicte de forma dialogada i, si és procedent, aplicació de les Normes
de Convivència.
- Temporalització: Durant tot el curs.
4. S'analitzarà en tutoria la marxa de la convivència de la classe una vegada al final de cada trimestre
per a analitzar-ho posteriorment en les Juntes d'Avaluació.
- Responsable: Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Qüestionari individual i debat de la classe.
- Temporalització: Una vegada al final de cada trimestre en la sessió de tutoria i una altra vegada en
la Junta d'Avaluació del curs.
5. Es tractarà en l'hora de tutoria, quan el tutor ho considere necessari, qualsevol aspecte que afecte a
les bones relacions i a la convivència del grup o parte d'ell.
- Responsable: Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Resolució del conflicte de forma dialogada i, si és procedent, aplicació de les Normes
de Convivència.
- Temporalització: Durant tot el curs.
6. Desenrotllament d'habilitats de comunicació entre els alumnes de l’ESO per a la millora de la
convivència del centre.
- Responsable: Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Formació en les reunions de tutoria i Material concret per a la seua aplicació en l'aula.
Metodologia: Activa i participativa. Material del PAT
- Temporalització: 2n i 3r trimestre.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 20
7. Fomentar els valors democràtics: la tolerància, la igualtat, la justícia, l'acceptació de la diversitat, la
resolució de conflictes de forma pacífica i no violenta, etc, en l'etapa de l’ESO i Batxiller.
- Responsable: Tutor i col·laboració del Departament d'Orientació.
- Recursos: Formació en les reunions de tutoria i Material concret per a la seua aplicació en l'aula.
Metodologia: Activa i participativa
- Temporalització: Almenys 1 sessió de tutoria en cada curs de l’ESO i Batxillerat.
8. Sensibilització contra el Maltractament entre Iguals (bullying) en l'etapa de l’ESO.
- Responsable: Tutor, coordinador de secundària, cap d'estudis i col·laboració del Departament
d'Orientació.
- Recursos: Forma de procedir per a evitar que estes situacions es donen el centre. Formació en les
reunions de tutoria i material per a la seua aplicació en l'aula.
- Temporalització: Almenys 1 sessió de tutoria en cada curs de l’ESO.
9. Celebració el dia 30 de Gener del: “Dia escolar de la no violència i la pau”
- Responsable: Cap d'estudis, Coordinador d'etapa, Tutor i col·laboració del Departament
d'Orientació.
- Recursos: Activitats que destaquen la importància de les normes de convivència i el respecte a les
mateixes, fent-les presentes en la vida ordinària del centre.
- Temporalització: 1 sessió de tutoria en cada curs de l’ESO, Batxiller, CFGM, CFGS.
EN EL PLA D'ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
L'objectiu fonamental de la intervenció específica des del departament d'Orientació es basa en
l'assessorament colaboratiu amb el professorat, i en el treball específic amb els tutors/as, contribuint al
desenrotllament de la labor tutorial, proporcionant materials de treball i apoyo i assessorament, quan es
requerix i intervenció conjunta en sessions de tutoria.
Activitats:
- Intervenció, quan es requerisca, en els diferents protocols d'actuació del centre.
- Col·laboració amb el professorat, tutors en la resolució de conflictes, individuals o grupals.
- Intervenció conjunta en sessions de tutoria específiques de resolució de conflictes.
- Intervenció directa i individual amb l'alumnat proposat pels tutors.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6.b. Annex II: Reglament de Règim Intern
1. Introducció
2. Normes del centre
2.1. Introducció
ÍNDEX
2.2. Normes per a tots els membres de la comunitat educativa
2.3. Alumnat
2.3.1. Obligacions
2.3.1.1. Carnet escolar
2.3.1.2. Entrades i eixides
2.3.1.3. Conducta a l’aula
2.3.1.4. Esbarjo
2.3.1.5. Altres
2.3.1.6. Delegats/delegades
2.3.2. Prohibicions
2.4. Professorat
2.4.1. Obligacions
2.5. Pares i mares
2.5.1. Responsabilitats
2.6. Ús de les dependències
2.6.1. Cafeteria
2.6.2. Biblioteca
2.6.3. Ascensor
2.7. Activitats extraescolars
Pla de Convivència / 21

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
3. Procediments
3.1. Guàrdies
3.1.1. Hores lectives
3.1.2. Esbarjo
3.2. Amonestacions disciplinàries
3.2.1. Full d’amonestació
3.2.2. Comunicació a la família
3.3. Comissió de convivencia
3.4. Absentisme escolar
4. Faltes i sancions
4.1. Simples
4.2. Lleus
4.2.1. Decret
4.2.2. A l’alumnat
4.2.3. Al professorat i normes del centre
4.2.4. A altres membres de la comunitat educativa
4.2.5. A objectes, documents o possessions
4.2.6. Sancions
4.2.7. Mesures educatives complementàries
4.3. Greus
4.3.1. Decret
4.3.2. A l’alumnat
4.3.3. Al professorat i normes del centre
4.3.4. A altres membres de la comunitat educativa
4.3.5. A objectes, documents o possessions
Pla de Convivència / 22

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4.3.6. Sancions
4.3.7. Mesures educatives complementàries
4.4. Molt greus
4.4.1. Decret
4.4.2. A l’alumnat
4.4.3. Al professorat i normes del centre
4.4.4. A altres membres de la comunitat educativa
4.4.5. A objectes, documents o possessions
4.4.6. Sancions
4.4.7. Mesures educatives complementàries
4.5. Atenuants i agreujants
4.5.1. Atenuants segons el decret
4.5.2. Agreujants segons el decret
4.5.3. Mesures educatives complementàries
Pla de Convivència / 23

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
1. Introducció
Pla de Convivència / 24
Les normes i procediments que regulen la convivència en un centre escolar són
necessàries per a garantir el funcionament normal de les obligacions i les activitats. Del
compliment d'estes normes depén en gran manera la reducció i virtual eliminació de conflictes,
la qual cosa és un dels ideals a complir en este centre. De vegades, les normes i procediments
regulen també la forma en què s'ha d'actuar davant de les múltiples i diverses situacions que
succeïxen diàriament.
El present reglament té com a objectius els següents:
− Regular les pautes d'acció de les activitats educatives, de convivència i de
disciplina del centre.
− Oferir procediments estandarditzats a tots els membres de la comunitat educativa.
− Proposar mesures alternatives davant de situacions susceptibles de sanció.
− Orientar les conductes habituals cap a la convivència i el respecte a tots els
membres de la comunitat.
Este reglament no es proposa com un ordenament tancat i acabat. Pel contrari, és un
primer acostament a les necessitats i realitats del centre i ha sigut elaborat amb l'ànim d'introduir
progressivament totes les millores que la pràctica diària suggerisca. Els comentaris, les
suggerències i les modificacions es treballaran des de la Comissió de Coordinació Pedagògica al
llarg del curs.
El Reglament de Règim Intern, d'altra banda, és d'obligat compliment per a tots els
membres de la comunitat educativa.
La comissió del RRI

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
2. Normes del Centre
2.1. Introducció
Pla de Convivència / 25
Les normes del centre són el conjunt d’obligacions i prohibicions que s’han de tindre en
compte per a la convivència escolar. No es tracta d’imposar una forma de fer coses, sinò de
descriure de quina manera es pot contribuir a un millor desenvolupament de la tasca
d’ensenyament i aprenentatge. Es sabut que en totes les agrupacions humanes són
necessàries unes normes d’acció; i més encara quan parlem d’un entorn dedicat a l’educació
i a la formació dels adolescents. És per ESO que les normes presents en aquest Reglament es
presenten com un conjunt d’indicacions conduents a descriure la forma més adequada de
conviure en el centre escolar.
A més, com ha quedat dit en la introducció, cal recordar que aquest Reglament és
d'obligat compliment per a tots els sectors de la Comunitat Educativa i que els aspectes no
contemplats-hi es resoldran d'acord amb la legislació en vigor.
Objectius i fonaments
Els objectius que s’espera obtindre són:
- Establir unes normes de convivència bàsiques per tal de permetre el normal
desenvolupament de les activitats acadèmiques.
- Crear un clima de treball adequat per al procés d'ensenyament i aprenentatge.
Els fonaments de les normes, per altra banda, són:
- El respecte mutu de totes les persones que formen la Comunitat Educativa
- El respecte, per part de tots, dels materials, de l'equipament i dels instal·lacions.
- El respecte pel treball i la funció de tots els membres de la Comunitat Educativa.
2.2. Normes per a tots els memebres de la comunitat educativa.
- Conducta amb les persones: Es basarà sempre en la correcció que fa al tracte social i el
respecte, mitjançant l'ús d'un llenguatge i formes correctes.
- Consum de tabac: D'acord amb la normativa legal vigent, està prohibit fumar a tot el
recinte del centre.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 26
- Neteja: tots els membres de la comunitat escolar hauran de respectar les normes
elementals de neteja, en concret, aquelles referents a l'ús de papereres, l’adequada
utilització dels lavabos, l’ús del mobiliari i material.
2.3. Alumnat
2.3.1. Obligacions
2.3.1.1.Carnet escolar: L'alumnat haurà de portar sempre el carnet escolar, document
que permetrà identificar-lo a l'hora d'entrar i eixir del centre. Haurà de
mostrar-lo quan es sol.licite per part del professorat o personal no docent.
2.3.1.2. Entrades i eixides:
1. La porta s'obrirà a les 7'50 i es tancarà a les 8'05.
2. L’alumnat que arribe tard no podrà accedir a classe fins l'hora següent
(vegeu apartat de Procediments).
3. L'alumnat d'ESO haurà de portar un justificant del pare o la mare per
poder entrar una vegada tancada la porta.
4. L'alumnat d'ESO no podrà eixir del centre durant el període lectiu en cap
circumstància. En cas de necessitat justificada, haurà de marxar
acompanyat d’alguna persona que legalment el represente, la qual haurà
d' identificar-se i signar el justificant per l'eixida. Excepcionalment
s'autoritzarà l'eixida amb una justificació per escrit i ratificada
telefònicament pels pares.
5. L'alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius, si no té classe, podrà eixir
del centre quan tinga la majoria d'edat, sempre que hi haja disponibilitat
del personal de serveis per atendre la porta i acrediten el nivell educatiu
amb el carnet.
2.3.1.3.- Conducta a l’aula:
1. L'alumnat entrarà puntualment a l'aula.
2. Esperarà al professorat dins les aules tot i mantenint l'ordre necessari per
tal de permetre el desenvolupament normal de les classes a les aules
adjacents.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 27
3. Quan falte el professorat, haurà de quedar-se a l'aula esperant el
professorat de guàrdia. Si en 10 minuts no va ningú, un representant del
grup informarà el professorat de guàrdia.
4. Assistirà a classe amb el material requerit pel professorat.
5. Haurà de realitzar les tasques encomanades pel professorat.
6. Haurà d'acudir a l'aula d'expulsats si el professor o professora així ho
determina.
7. Mantindrà l'aula neta i tindrà cura del mobiliari ( farà us de les papereres,
no escriurà en les taules ni les parets ...)
8. Pujarà les cadires sobre les taules al final de la jornada.
2.3.1.4.- Hores d'esbarjo:
1. Durant el temps d'esbarjo, l'alumnat podrà ocupar el pati (pistes
esportives), la cafeteria i la Biblioteca. No podrà romandre a les aules, als
corredors i a les eixides d'emergència.
2. Els dies de pluja podrà romandre al vestíbul i al porxe de l'entrada del
centre.
3. En cap circumstància és pot córrer o realitzar jocs dinàmics al vestíbul.
2.3.1.5.- Altres:
1. Lliurar al pare o la mare els comunicats del Tutor o Tutora, de Direcció o
qualsevol altre document informatiu.
2. Lliurar el justificant de les faltes d'assistència signat pel pare o per la
mare al professorat, així com els fulls d'incidències o qualsevol altre
document.
3. En el cas de faltar a classe la data d'un examen o del lliurament d'un
treball, l' alumne haurà de justificar la seua absència amb un document
oficial.
2.3.1.6. Delegats i delegades
1. Constituir cada curs el Consell de Delegats i Delegades una vegada
finalitzada l'elecció dels representants de grup

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
2.3.2. Prohibicions
Pla de Convivència / 28
2. Assistir a les reunions convocades pel Consell de Delegats-ades o per la
Direcció del Centre.
3. Arreplegar les opinions i els suggeriments del grup, per tal de dur-les a les
reunions del Consell de Delegats.
4. Informar el grup dels assumptes tractats pel Consell de Delegats-ades i
dels acords que se’n deriven.
5. Dur a les sessions d'avaluació les valoracions generals del grup del
període d'avaluació corresponent.
6. Transmetre al professorat del grup tots aquells problemes i qüestions
plantejats i que siguen d'interés general per al grup.
7. Si passats deu minuts no ha arribat el professor-a corresponent a l'aula i
no s'ha presentat el professor-a de guàrdia, anirà a informar el professorat
de guàrdia.
8. No és obligació dels delegats aquelles funcions que no són pròpies de la
representació del grup classe, com ara portar guix, anar a per fotocòpies
etc.
Encara que són obvies cal remarcar les següents prohibicions:
1. Botar la tanca.
2. Eixir al pati per les portes d'emergència.
3. Romandre a l'aulari durant l'esbarjo.
4. Fer ús dels mòbils i/o altres aparells, com ara els de música, dins de l'aula
durant les classes o, en general, totes les hores que no siguen d'esbarjo.
5. Menjar i/o beure a classe.
6. Anar a la cafeteria entre classe i classe.
7. Dipositar les deixalles fora dels papereres o contenidors.
8. Maltractar o fer malament ús dels recursos del centre com ara les
instal·lacions, el mobiliari, material didàctic etc..
9. Maltractar de paraula o acció els companys o qualsevol membre de la
comunitat educativa.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
2.4. Professorat.
2.4.1. Obligacions.
2.5. Pares i mares.
10. Interrompre el normal desenvolupament de l'activitat educativa.
1. Acudir puntualment a l'aula per començar les classes.
2. Romandre dins de l'aula mentre no sone el timbre de final de classe.
Pla de Convivència / 29
3. Tancar les aules amb la clau en acabar les classes quan hagen de quedar
buides (canvi d'aula, esbarjo, final de la jornada). Obrir-les per a començar la
classe.
4. Demanar a l'alumnat que al final de la jornada pugen les cadires dalt de les
taules per tal de facilitar la neteja, així com arreplegar els papers i la brutícia
de terra.
5. El professorat haurà de comunicar amb la màxima antelació els seues
absències a la Direcció d'Estudis. Les faltes d' assistència haurà de justificarles
per escrit emplenant el full corresponent.
6. Complir i fer complir les normes d' aquest reglament a l'alumnat.
7. Fer constar al SGD les absències o observacions referents a l'alumnat.
8. Per a fer eixir a un alumne de l'aula, cal fer una nota per al professorat de G1,
on farà constar, si cal, el treball que ha de realitzar.
9. Per tal de fer constar l'incompliment per part de l' alumnat de les normes
d'aquest reglament, omplirà el full d'amonestacions el més aviat possible, que
seguirà el procediment del punt 1 en l'apartats Fulls d'Amonestacions (vegeu
l’apartat de PROCEDIMENTS)
10. El professorat disposarà d'una hora d'atenció a pares dins del seu horari de
permanència al centre.
2.5.1. Responsabilitats
1. Assistir a les entrevistes i reunions a què siguen convocats per la Direcció
del centre.
2. Informar els educadors d'aquelles circumstàncies rellevants per a la integració
dels seus fills a l'entorn escolar.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 30
3. Justificar les absències o faltes de puntualitat dels seus fills i tornar signada la
informació que els arribe des d’el centre en referència al procés educatiu dels
seus fills.
4. Fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats al centre pels seus fills, com a
conseqüència del mal ús del material.
5. Acatar els acords del Consell Escolar.
2.6. Ús de les dependències
2.6.1. Cafeteria
L' ús de la cafeteria s’ajustarà a les normes de convivència detallades en
aquest R.R.I.
2.6.2. Biblioteca
1. L' alumnat podrà accedir a la Biblioteca sempre que hi haja professorat
encarregat.
2. L'horari de la Biblioteca serà publicat a l'inici de cada curs escolar per la
Direcció d'Estudis.
3. L'accés a les hores d'esbarjo es permetrà durant els quinze minuts inicials del
primer descans i els cinc primer minuts del segon descans.
4. L' alumnat portarà llur material escolar ( llibre, quadern, bolígrafs...)
5. És mantindrà silenci, ja que la Biblioteca és una sala d'estudi, lectura i
consulta.
6. El treball de l'alumne serà individual.
7. És mantindrà l'ordre de cadires i taules.
8. No es podrà accedir amb aparells de musica, mòbils, menjar o begudes.
9. El comportament ha de ser adequat, en cas contrari, l'alumnat serà expulsat de
la sala.
2.6.3. Ús de l'ascensor.
1. L'alumnat que necessite la clau de l'ascensor deixarà en dipòsit una quantitat
de cinc euros i disposarà d'un carnet d'usuari de l'ascensor que haurà de
presentar a qualsevol professor o professora que li’l demane.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 31
2. Els diners dipositats seran tornats a l'alumne o alumna quan torne la clau a la
consergeria juntament amb el carnet d'usuari.
3. L'alumne que tinga clau de l'ascensor, podrà ser acompanyat a l'ascensor per
un company o companya. En cap moment podran entrar més de dues
persones a l'ascensor.
4. Està prohibit recolzar-se a les portes de l'ascensor des de l'exterior o forçarles
per provocar l'obertura sense clau.
2.7. Activitats Extraescolars.
1. Cada departament ha de dissenyar i dur a terme totes les activitats extraescolars que
considere convenient realitzar al llarg del curs. En funció dels criteris pedagògics
requerits, hauran de correspondre's amb el contingut de l'àrea, matèria, assignatura o
mòdul, si és procedent. Les activitats proposades per cada Departament es
relacionaran en un document (ANNEX 1) i se n'entregarà una fotocòpia a la
Vicedirecció per a ser incloses en la PGA
2. D'acord amb els criteris fixats en la COCOPE, és a aquesta a qui correspon aprovar
les activitats. Amb la finalitat que l'organització siga efectiva i estiga preparada amb
la suficient antelació, els Caps de Departament hauran de lliurar a la Vicedirecció la
proposta d'activitats extraescolars per al curs abans de la data fixada per la
Vicedirecció
3. Ordenament de les activitats extraescolars.
a) Els i les alumnes que per qualsevol raó no participen en l'activitat, hauran de
realitzar un treball alternatiu.
b) Els Departaments racionalitzaran la programació de les activitats de manera
que no se sobrecarreguen els grups i es beneficie a tots de la mateixa manera.
c) Quan una activitat siga directament complementària al programa de l'àrea,
matèria, assignatura o mòdul, haurà d'implicar-se a la totalitat de l'alumnat que
cursa eixa matèria encara que estiga organitzat en diferents grups. ESO implica
un important esforç per al professorat i per als Departaments per a programar
conjuntament la dita activitat.
- En el cas que estiga adreçada només a una part del grup, durant el mòdul
horari en què el/la professor/a organitzador/a de l'activitat estiga absent,
l'alumnat que acudisca al Centre realitzarà un treball alternatiu amb la
supervisió del professor de guàrdia, o a casa seua si no acudeix a classe.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 32
- El professor o professora que deixe grups sense donar classe perquè realitze
una activitat extraescolar, haurà de posar un treball per a aquests grups i ho
reflectirà en el llibre de guàrdia de la Sala de Professors. El professorat de
guàrdia que els atenga s'encarregarà que els alumnes facen el treball
programat.
4. Si part de l'alumnat d'un grup no participa en l'activitat programada, les classes es
continuaran impartint pel professorat corresponent, segons l'horari lectiu del grup.
5. Aquelles activitats extraescolars que es realitzen en les dependències de l'Institut i
ocupen diversos mòduls horaris, hauran de ser ateses pel professorat a què li haguera
correspost donar la classe, com a suport a l'activitat i als que l'efectuen.
6. Quan les activitats impliquen a diferents grups o tinguen caràcter interdisciplinari, el
departament o departaments corresponents designaran al professorat que els
acompanye. En el cas d’activitats programades entre el departament d'orientació i els
tutors-es, seran aquests els que informaran i organitzaran la presència del professorat
en el desenvolupament de l'activitat, tenint com a norma la menor pèrdua d'hores
lectives.
7. És recomanable que no es planifiquen activitats durant les dues setmanes anteriors a
cada avaluació. La COCOPE estudiarà la possibilitat de realitzar activitats fora
d'aquestes dates, sempre que complisquen les condicions pedagògiques i no puguen
realitzar-se en un altre moment del curs.
8. Com a norma general, per a les eixides fora de l'institut serà necessari un/a
professor/a acompanyant per cada 20 alumnes. No obstant ESO, pot reduir-se la ràtio
en funció de l'activitat.
9. Qualsevol altra activitat que no complisca els requisits abans mencionats, només serà
considerada en casos excepcionals i coordinada per la Vicedirecció del centre.
10. Mentre la COCOPE no plantege un altre criteri, per a poder realitzar una activitat
extraescolar haurà d'aconseguir-se la participació del 70% de l'alumnat a qui es
dirigeix l’activitat, ja siga de grup, curs o nivell, o qualsevol altra agrupació de
l'alumnat. Les activitats escolars realitzades fora d'horari escolar, no tindran mes
limitació respecte al nombre d'alumnes que la que considere el professor o professora
organitzador, comptant amb els criteris pedagògics aprovats.
11. No podran participar en les activitats extraescolars aquells alumnes que hagen
reincidit en faltes de disciplina, així com els que el professorat organitzador
considere que no reuneix les condicions per a participar-hi. En el primer cas, s'haurà
de consultar amb la Direcció d'Estudis.
12. Una vegada aprovades, totes les activitats que s'hagen de realitzar fora de l'institut,
hauran de notificar-se als pares i mares amb suficient antelació respecte de la

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 33
realització i demanar la seua aprovació perquè l'alumnat hi participe. El model de full
el proporcionarà la Vicedirecció.
13. Amb la finalitat d'organitzar la coordinació de l'activitat extraescolar, el professorat
que la programe haurà d'emplenar el full que amb aquesta finalitat proporcione la
Vicedirecció i entregar-la també amb la suficient anticipació a la realització. Aquest
annex és també imprescindible per a l'expedició dels crèdits de les activitats que es
realitzen dins o fora de l'IES (segons consta en l'ordre de 10 de juny de 1994, ap. 8e,
DOGV de 17 d'agost de 1994).

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
3. Procediments
Pla de Convivència / 34
L'objectiu d'aquest apartat és establir uns procediments o protocols d'actuació compartits
per tota la comunitat educativa. Fixar i descriure tals procediments en una comunitat educativa
tan nombrosa i àmplia com la nostra és necessari i convenient, per a evitar que davant dels
mateixos fets es puguen realitzar distintes actuacions, la qual cosa repercutiria negativament en
la convivència del centre.
És possible que siga difícil aquestablir tots els fets que poden succeir en el dia a dia, però
no és menys cert que s'ha d'intentar reflectir-los amb rigor dins d’un marge de flexibilitat, ja que
aquestm parlant del tracte interpersonal i del fi últim del treball docent que és la formació i
l'educació de l'alumnat.
3.1. Guàrdies
3.1.1. Hores lectives
En les hores de guàrdia que tinga assignades cada professor/a li correspon, segons
RESOLUCIÓ de 15 de juny del 2001, de la Direcció General d'Ordenació
Acadèmica:
1. Atendre als grups d'alumnat que es troben sense professor i orientar les seues
activitats.
2. Vetlar per l'orde i el bon funcionament del centre durant l'horari lectiu de
l'alumnat i durant els esbarjos.
3. Anotar en el comunicat d’incidències a la sala del professorat, al finalitzar el
període de guàrdia, les absències del Professorat així com qualsevol altra
incidència que haja pogut produir-se.
Per al bon desenvolupament de les guàrdies, els apartats anteriors es concreten en
el nostre centre de la manera següent:
1. El professorat que NO puga acudir puntualment a l'Institut avisarà
telefònicament a qualsevol membre de l'equip directiu perquè la seua absència
figure en el comunicat de guàrdies que aquestarà en la sala de professors.
2. El professorat que sàpia anticipadament que NO estarà en el centre haurà
d'apuntar-se en el comunicat de guàrdies. En aquest cas, el professor/a deixarà
indicat en un full les activitats que ha de realitzar l'alumnat; la dita
documentació es deixarà en la carpeta de la sala de professors.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 35
3. Quan en un interval horari hi haja tants o més professors de guàrdia que
professors absents, els primers atendran als grups sense professor en les aules
corresponents. La dita atenció podrà concretar-se en activitats d'estudi, lectura
o impartició de classe si es considerara oportú.
4. En el cas excepcional en què en un interval horari hi haja menys professors de
guàrdia que professorat absent, els primers podran, bé atendre a algun grup o
grups en les seues aules, bé atendre'ls en els espais comuns del centre
(biblioteca, pati) procurant que no interferisquen en les activitats que es
realitzen en estos espais. L'alumnat d'ESO ha d'estar sempre atés per
professorat de guàrdia.
5. El professorat de guàrdia, amb puntualitat, recorrerà el centre, controlarà els
corredors i indicarà a l'alumnat que entre en les aules fins que acudisca el
professor/a que li corresponga.
6. Una vegada coberts els grups sense professor, el professor/a de guàrdia
controlarà l'orde del centre en totes les seues dependències, corredors, cafeteria,
vestíbul, neteges, pati, procurant atendre l'alumnat que tinga qualsevol
incidència (per exemple, malaltia).
7. Únicament podrà romandre un professor-a de guàrdia en la sala de professors,
quan totes les dependències del centre, inclòs vestíbul, estiguen ateses bé per
professorat que estiga impartint docència, bé per professorat de guàrdia.
8. En cada interval horari hi haurà un professor/a de guàrdia en l'aula 126 que
atendrà l'alumnat que haja sigut expulsat de l'aula per comportament inadequat
o disrupció. El professor-a permetrà l'entrada a la dita aula en el cas que
l'alumne/a acudisca amb un full d'expulsió. El professor-a que expulsa ha
d’omplir de forma més detallada el full de sanció autocopiatiu.
9. L'aula 126 estarà disposada en pupitres separats. La dita aula no admetrà més
de 7 alumnes. Quan hi haja més alumnat expulsat, la resta de professorat de
guàrdia s'encarregarà d'atendre'l en la sala de visites. L'alumnat omplirà un
document de reflexió sobre el seu comportament, on reflectirà la seua versió
dels fets; tal document de reflexió serà arxivat posteriorment en la direcció
d'estudis.
10. Per tal de facilitar la millora de la convivència dins l’aula on s’han produït
expulsions, es proposa que professor-a i alumne-a implicats omplin
conjuntament un “contracte de contingències”. Es tracta d’un full de reflexió
conjunta on ambdós arriben a un compromís d’actuació futura referit a les
conductes que han motivat l’expulsió. Del “contracte” es donarà una còpia a la
família i una altra al tutor-a.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 36
11. El professor-a que expulse l'alumnat de la seua aula haurà de manar treball per
a realitzar en l'aula 126. El professor de guàrdia supervisarà la tasca.
12. Per a facilitar la gestió de les guàrdies, l'alumnat haurà d'aquestar sempre en
possessió del seu carnet escolar.
13. Perquè un alumne-a de E.S.O puga absentar-se del centre, haurà de presentar
un full de justificació d'eixida del centre al professor/a de guàrdia, que es
deixarà en la carpeta de guàrdies.
14. Cap membre de la comunitat educativa no podrà donar medicines a un alumnea,
açò només pot fer-ho personal facultatiu. L'alumne-a que necessite prendre
qualsevol medicació, per lleu que aquesta siga, haurà de portar-la de casa.
15. S'avisarà als serveis mèdics o la família quan el professorat es veja incapaç
d'atendre a un alumne/a. En el cas que l'alumne/a necessite una xicoteta cura,
aquesta podrà realitzar-la qualsevol professor/a o personal de serveis si es
considera capacitat.
16. L'alumnat d'ESO que arribe tard al centre romandrà fins a la següent classe
entre la vitrina i la reixa principal de l'edifici. Únicament se li permetrà accedir
al vestíbul en els dies d'excessiu fred. El professorat de guàrdia prendrà nota de
l'alumnat que arriba tard i li ho comunicarà a la direcció d'estudis. L'alumnat
que arribe tard entre classes, entrarà en classe i tindrà un retard injustificat.
17. En el cas de l'alumnat que s’ “autoexpulsa” de l'aula que li correspon, el
professorat de guàrdia, una vegada comprovat que efectivament tal alumne/a
s'ha “perdut” voluntàriament per l'institut, l’enviarà a la seua classe, no a l’aula
126.
3.1.2. Guàrdies d’esbarjo
1. El professorat serà l'últim a eixir de l'aula corresponent tancant-la amb clau. Si
l’aula està prop de les escales d'emergència, comprovarà que la porta d'accés
roman tancada.
2. El professorat de guàrdia d'interior s'assegurarà que els corredors s'evacuen. Hi
haurà professorat de guàrdia en la planta baixa i en el vestíbul de la planta
primera.
3. El professorat de guàrdia d'exterior s'assegurarà del desenvolupament d'una
normal convivència al pati.
4. Les escales d'emergència hauran de romandre lliures.
5. L'alumnat haurà de romandre allunyat de les tanques que rodegen el pati.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
3.2. Full de sanció
Pla de Convivència / 37
La finalitat d'un comunicat disciplinari és amonestar per escrit un alumne-a i que aquest
fet figure en el registre disciplinari a efectes de control del comportament. D'altra banda,
compleix la funció de comunicar a les famílies la falta comesa per l'alumne-a.
3.2.1. Full d’amonestació
- En el cas que un alumne cometa una falta lleu, el professor l'amonestarà
verbalment, si l'alumne persisteix en la seua actitud se li posarà una
amonestació escrita en el “tamagotxi” i, si no rectifica l'actitud, se li farà un
full d'amonestació.
- Aquest procediment general no òbvia que davant d'una falta de major
gravetat a l'alumne se’l sancione directament amb un full d'amonestació.
- Cada part disciplinari conté 4 fulls autocopiatius, un per a l'alumne i la seua
família, un altre perquè el tutor-a porte un registre dels seus tutorats, un
tercera per a direcció d'estudis i una quarta còpia per al professor-a que
amonesta l'alumne-a.
3.2.2. Comunicació a la família
- El full corresponent a la família serà entregat a l'alumne/a pel professor/a que
posa l'amonestació, qui s'encarregarà de comprovar que l'alumne/a torna la
dita amonestació firmada per la família. De l'existència de les dos primeres
amonestacions escrites tindrà constància la família, a través del sistema de
gestió de centres informatitzat (SGD).
- Quan un professor-a pose dos fulls de sanció a un mateix alumne-a, aquest-a
professor-a, s'encarregarà personalment de comunicar-ho a la família i el
tutor-a enviarà una notificació estàndard comunicant que al seu fill-a se li
aplicarà una sanció si es produeix la següent amonestació, que determinarà la
comissió de convivència.
3.3. Comissió de Convivència
1. La comissió de convivència estarà composta per professors-es que impartixen docència
en 1r, 2n i/o 3r d'ESO, així com pel cap d'estudis i la directora.
2. La comissió es reunirà una vegada a la setmana per a revisar i comentar tots els fulls de
sanció elaborats pel professorat.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 38
3. La comissió s'entrevistarà amb els alumnes que tinguen tres o més amonestacions, o
que hagen sigut amonestats per raons greus. Així mateix es reunirà amb els seus tutorses
i, si l'actitud dels alumnes persisteix o és d'especial gravetat, també amb les famílies.
4. La comissió serà l'encarregada de decidir les mesures disciplinàries a aplicar als
alumnes, podent ser de dos tipus: mesures de tipus social com ara reparació de danys,
neteja de corredors, taules, cadires o pati i mesures punitives de divers grau com ara
l’expulsió temporal o inclús la inhabilitació per a romandre en el centre escolar.
Aquestes sancions es comunicaran al consell escolar.
5. La Comissió proposarà, quan ho considere oportú, la utilització de la mediació en els
casos següents:
a) En conflictes que puguen resoldre's per mitjà d'aquest mètode, forma
totalment voluntària i en faltes que no requerisquen la realització d'expedients
disciplinaris.
b) En conflictes entre professors-alumnes, disputes entre alumnes, diferències de
criteri entre centre i família.
6. Quan s'hagen pres les mesures pertinents, es comunicaran al tutor-a corresponent, i en
cas d'expulsió es farà públic a la sala del professorat per a coneixement general.
CRITERIS PER DETERMINAR LES SANCIONS
Els criteris per a aplicar sancions seran:
1. Les circumstàncies personals i acadèmiques dels alumnes, en aquest cas es
considerarà agreujant la no incorporació a les tasques acadèmiques.
2. La reiteració de les conductes conflictives
3. L'efectivitat de les sancions aplicades en altres casos
4. La probabilitat que les mesures adoptades modifiquen la conducta dels alumnes
5. L'interés detectat en els alumnes per canviar de dinàmica o al contrari, el seu
manifest desinterés per adaptar-se a les normes del centre
3.4. Absentisme escolar
1. En el cas constatat que un alumne-a en edat escolar no justifique degudament les seues
absències al centre, el tutor-a es posarà en contacte immediatament amb la família per
a esbrinar els fets que motiven tal absentisme. Si tals intents no donen fruit, el tutor-a
notificarà a la direcció del centre l'absentisme de l'alumne-a perquè el centre es pose en
contacte amb els Serveis Socials.
2. Es considerarà absentisme la no assistència durant un mes a una assignatura.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4. Faltes i sancions
Pla de Convivència / 39
El decret 246/1991 que, malgrat que estiga obsolet i que no s’adeqüe a les exigències
actuals, segueix en vigor, estableix que les sancions a faltes en l'àmbit escolar han de ser:
− Proporcionals amb la falta
− Atendre a les circumstàncies personals, familiars i socials de l'alumne
− Contribuir al manteniment del procés educatiu
Determina quatre tipus de faltes i les seues corresponents sancions: simples, lleus, greus i
molt greus, a més dels atenuants i agreujants. I indica que han de ser contemplades tant al
recinte escolar com als seus contextos, com poden ser en activitats extraescolars o durant els
trasllats al centre en el transport corresponent.
El present RRI, en aquest apartat de faltes i sancions, acata el que estableix el marc legal;
no obstant, especifica les conductes objecte de sanció per a deixar més clar com ha de ser
l'actuació en cas de conductes contràries a les normes i a la convivència.
4.1. Faltes Lleus:
4.1.1. Decret
Segons el decret, són les que suposen:
1. Alteració lleu de l'activitat escolar.
2. Retards injustificats no reiterats.
3. Absències injustificades no reiterades.
4. Deteriorament lleu de materials, instal·lacions o objectes.
5. Actes d'indisciplina, injúria, ofensa i falta de respecte no greus.
6. Agressions físiques no greus.
4.1.2. Faltes contra l’alumnat:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
lleus:
1. Amagar objectes que pertanguen a un altre, amb ànim de tornar-los.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
2. Impedir que altres escolten les explicacions del professorat.
Pla de Convivència / 40
3. Interferir en la concentració, treball i activitats habituals de l'aula durant el
procés d'aprenentatge.
- Fer carasses o sorolls des de l'exterior de l'aula, al costat de la porta o a
través del vidre de la porta.
4. Aprofitar-se del treball d'altri en benefici propi, sense causar-li un perjuí.
5. Gastar bromes sense ànim d'ofendre, però que molesten o ofenguen els o les
alumnes a qui s’adrecen.
6. Colpejar lleument com a part d'un joc:
- Donar calbots o colps semblants.
- Tocar el cul o altres parts del cos d’algun company/a quan es passa pel
seu costat.
4.1.3. Faltes contra el professorat i/o contra les normes de convivència del centre:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
lleus:
1. Menjar i beure a l'aula.
2. Acudir impuntualment a classe de forma esporàdica.
3. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada lleu.
4. Estudiar una altra matèria en classe sense permís per a fer-ho.
5. Mostrar el telèfon mòbil a l'aula, tindre’l encés i/o usar-lo.
6. No portar esporàdicament el material escolar necessari.
7. Adoptar reiterada i sistemàticament una actitud passiva en les classes.
8. Negar-se a acatar una ordre o una recomanació del professorat.
9. Actes injustificats que pertorben lleument el normal desenvolupament de les
activitats del centre:
- Interrompre l'explicació del professorat de forma reiterada i sense causa
explícita.
- Córrer pels corredors en hores d’esbarjo.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 41
- Exigir explicacions davant d'una expulsió de l'aula, interferint en la seua
dinàmica.
10. No assistència a classe de manera injustificada.
- Faltar a classe en hores prèvies a un examen.
- Faltar a classe quan no s'ha preparat el treball que serà exigit en una
assignatura.
- Faltar a classe quan hi ha examen sense causa degudament justificada.
11. Actes d'indisciplina, injúries i ofenses lleus contra membres de la comunitat
escolar:
- Exclamacions grolleres o que poden suposar ofensa davant d'indicacions
o ordres del professorat.
- Expressions i gestos de menyspreu.
- Negar-se a atendre les indicacions del professorat.
- Eixir de classe sense permís per a preguntar per l'absència d'algun
professor.
4.1.4. Faltes contra altres membres de la comunitat educativa
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
lleus:
1. Qualsevol falta de respecte lleu.
2. Negar-se a obeir un avís o recomanació, sense reiteració.
4.1.5. A objectes, materials, documents o possessions
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
lleus:
1. Utilitzar sense permís materials d'un altre company.
2. Trencar el llibre de text o apunts de classe, amb ànim de menysprear
l'assignatura sobre la qual s'està treballant.
3. Trencar o deteriorar, per imprudència, materials o instal·lacions del recinte
escolar o vinculades a ell:

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4.1.6. Sancions
- Vidres, taules i cadires, portes i finestres.
Pla de Convivència / 42
- Material esportiu, informàtic, de laboratori o qualsevol altre que s'utilitze
en la pràctica docent.
Com a sancions, el decret preveu les següents:
− Amonestació privada.
− Amonestació escrita.
4.1.7. Mesures educatives complementàries
4.2. Faltes Greus:
4.2.1. Decret
La nostra proposta afig les següents mesures educatives complementàries:
1. Disculpa pública.
2. Reparació de danys materials.
3. Restitució de materials danyats o utilitzats sense permís.
4. Neteja de llocs públics que hagen sigut alterats.
5. Ajudar a fer els treballs i deures de classe als companys objecte d'una falta
lleu.
6. Ajudar el professorat en tasques senzilles, com transportar objectes,
arreplegar fotocòpies, anar a per clarió o semblants.
Segons el decret, són les que suposen:
1. Indisciplina, ofensa i injúria greus.
2. Agressió física greu.
3. Danys greus en materials, instal·lacions o documents.
4. Actes injustificats que pertorben la vida acadèmica.
5. Actuacions irregulars conduents a obtindre beneficis acadèmics.
6. Sostracció de possessions d'altres persones.
7. Introducció i consum de substàncies nocives.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4.2.2. A l'alumnat:
Pla de Convivència / 43
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
greus:
1. Pertorbar el dret dels companys a l'ensenyament, tot i impedint les tasques
habituals durant les classes i altres activitats acadèmiques, com eixides
extraescolars.
2. Sostraure, deteriorar, amagar i/o trencar objectes que pertanguen un altre-a
alumne-a.
3. Insultar i/o burlar-se d'una persona.
4. Amenaçar ocasionalment amb l'objecte d'induir a una acció determinada.
5. Amagar objectes que pertanguen a un altre, amb ànim de perjudicar-lo
greument.
6. Utilitzar sense permís de l'amo treballs de classe.
7. Aprofitar-se del treball d'un altre en benefici propi, causant-li al mateix temps
un perjuí.
8. Impedir el dret a l'educació d'altres alumnes, interferint greument en la
dinàmica de l'aula de forma continuada o com a conducta habitual.
9. Colpejar sense reiteració, però amb l'ànim de castigar o obligar un altre.
10. Aprofitar característiques pròpies, com la força, la influència o altres, per a
obtindre beneficis.
4.2.3. Al professorat i a les normes del centre:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
greus:
1. Fumar tabac.
2. Introduir i/o consumir begudes alcohòliques en el centre o en activitats
organitzades per aquest.
3. Amenaces contra la integritat física.
4. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada greu.
5. Amenaces contra les propietats (vehicle o altres).

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6. No disposar, de manera reiterada, del material escolar necessari.
7. No justificar les absències a les classes de forma reiterada.
8. Acudir impuntualment a classe de forma reiterada.
Pla de Convivència / 44
9. Faltes injustificades derivades, entre altres motius, de romandre al centre però
no voler entrar a l'aula.
10. Negar-se a presentar-se al professor de guàrdia quan així se li indique.
11. No acudir a la sala d'expulsats.
12. L'incompliment de les mesures correctives imposades.
13. No tornar, degudament emplenades, les notificacions per conductes contràries
a les normes del centre.
14. Eixir del centre sense permís en hores lectives.
4.2.4. A altres membres de la Comunitat Educativa
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
greus:
1. Qualsevol falta de respecte greu.
2. Negar-se a obeir un avís o recomanació, reiteradament.
4.2.5. A objectes, materials, documents o possessions
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes
greus:
1. Deteriorament no greu causat intencionadament de les dependències del
centre, del material d'aquest o de les pertinences d'altres membres de la
comunitat educativa.
4.2.6. Sancions:
Com a sancions, el decret preveu les següents:
1. Amonestació amb advertència, incloent informe del professorat.
2. Expulsió del centre o de determinades classes per un període inferior a set
dies.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4.2.7. Mesures educatives complementàries:
La nostra proposta afig com a mesures educatives complementàries:
1. Les pròpies de les faltes lleus.
2. L'elaboració de treballs escrits sobre temes vinculats a la falta comesa:
Pla de Convivència / 45
- Perills d'ingerir determinades substàncies, com tabac, alcohol o altres.
- Assistència a institucions i organitzacions que atenguen persones amb
característiques físiques, ètniques o altres diferents de les habituals en
l'entorn de l'alumne.
3. La realització de tasques que se li indiquen per part del professorat supervisor
o de la direcció del centre, durant les expulsions temporals a determinades
classes.
4. L'ajuda a alumnes amb problemes derivats de conductes contràries a la
convivència:
- Acompanyar durant els esbarjos o en hores lliures.
- Ajudar en les tasques de classe durant les hores lectives.
5. Elaborar un decàleg de conductes que haurien de ser les pròpies de l'entorn
educatiu i que són infringides de manera habitual.
6. Escriure un hipotètic catàleg de normes, tot i incloent faltes i sancions.
4.3. Faltes Molt Greus
4.3.1. Decret
Segons el decret, són les que suposen:
1. Actes d'indisciplina, ofensa i injúria molt greus.
2. Agressió física molt greu.
3. Suplantació de la personalitat.
4. Sostracció o ocultació de documents.
5. Incitació sistemàtica a actuacions greument perjudicials per a la salut i la
integritat.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6. Dany intencionat molt greu a materials, instal·lacions i documents.
4.3.2. A l’alumnat:
Pla de Convivència / 46
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes molt
greus:
1. Assetjament reiterat i amb encrueliment.
2. Menyspreu manifest i continuat contra qualsevol alumne-a.
3. Humiliacions i insults reiterats.
4. Aprofitar-se de la por o la debilitat d'un altre continuadament per a obligar-lo
a actuar en contra de la seua voluntat:
- Cometre actes sancionables.
- Sotmetre’l a “servitud” acadèmica o d'un altre tipus.
5. Robatori de possessions, materials i béns privats.
6. Irrompre en classes a què no es pertany amb l'ànim d'impedir el funcionament
normal de l'activitat acadèmica.
7. Impedir la concentració, l'estudi i el treball de forma reiterada, insistent i
habitual.
8. Agressió física greu, amb o sense ús d'armes.
9. Incitació al consum o a la introducció i ús d'objectes perillosos i de
substàncies perilloses.
10. Suplantació de la personalitat i falsificació o sostracció de documents
acadèmics.
- Usar el carnet escolar d'un altre, amb permís o sense, per a beneficiar-se
de la situació o perjudicar un altre.
11. Exhibir objectes intimidatoris amb l'objecte de pressionar altres.
4.3.3. Al professorat i a les normes del centre:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes molt
greus:
1. Enfrontar-se a l'autoritat del professorat i qüestionar les seues ordres greu o
reiteradament.
2. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada molt greu.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
3. Alterar l'ordre en qualsevol dependència o espai del centre.
- Entrar en un aula sense permís i interrompre l'activitat acadèmica.
4. Humiliacions i insults al professorat.
Pla de Convivència / 47
- Impedir que impartisca la classe, tot i qüestionant la seua autoritat o la
seua capacitat per a la professió docent.
- Burlar-se públicament de la seua persona.
- Preparar situacions que suposen un escarni públic del professorat (taques,
caigudes, colps...).
5. L'incompliment de les mesures correctives imposades, quan siga pràctica
reiterada.
6. Impedir el funcionament normal i interferir en el dret a l'educació dels i les
alumnes dins de l'aula.
- Colpejar la porta de l'aula, fer sorolls forts.
7. Causar danys en les propietats personals, com vehicles o altres.
8. Agressió.
9. Introducció i/o ús d'objectes i substàncies perjudicials per a la salut i per a la
integritat personal dels membres de la comunitat educativa.
- Possessió i consum de substàncies il·legals.
- Introducció i tràfic de substàncies il·legals.
- Introducció i possessió d'armes.
4.3.4. A altres membres de la comunitat educativa
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes molt
greus:
1. Qualsevol falta de respecte molt greu.
2. Negar-se a obeir un avís o recomanació reiteradament i amb menyspreu a
l'autoritat de qui ho indique.
4.3.5. A objectes, materials, documents o possessions
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a faltes molt
greus:

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 48
1. Danys greus causats intencionadament o per ús indegut de les instal·lacions,
materials i documents del centre o en les pertinences d'altres membres de la
comunitat educativa o vinculades al centre.
4.3.6. Sancions
Com a sancions, el decret preveu les següents:
1. Pèrdua del dret a l'avaluació contínua i obligació de presentar-se als exàmens
finals.
2. Expulsió del centre o de determinades classes entre set dies i un mes.
3. Inhabilitació per al curs.
4. Inhabilitació definitiva.
4.3.7. Mesures educatives complementàries:
La nostra proposta afig com a mesures educatives complementàries:
1. Les pròpies de les faltes lleus i greus.
2. L'assistència a cursos i/o associacions per a l'aprenentatge d'habilitats socials,
tècniques d'autocontrol emocional i coneixement d'altres realitats personals
diferents de la pròpia.
3. Tasques de “guàrdia” de pati, supervisats per algun professor, per a previndre
conductes potencialment perilloses.
4. Informar del cas o derivar-lo a serveis socials, fiscalia de menors o altres
òrgans competents.
4.4. Atenuants i agreujants
4.4.1. Atenuants segons el decret:
1. Confessió espontània abans de conéixer-se el fet sancionable.
2. No tindre sancions prèvies.
3. Reparació dels danys causats.
4. Petició pública d'excuses.
5. No tindre intenció de danyar.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4.4.2. Agreujants segons el decret:
Pla de Convivència / 49
1. Actuacions comeses contra menors en edat, persones amb minusvalidesa o de
recent incorporació al centre i anàlogues.
2. Utilitzar característiques físiques, socials, morals, ètniques o ideològiques
d'altres alumnes per fer-ne burla o menyspreu.
3. Discriminació greu per patir discapacitat física, sensorial o psíquica.
4. Discriminació greu contra qualsevol alumne-a per raons de naixement, ètnia,
sexe, capacitat econòmica, conviccions morals, polítiques o religioses.
5. Cometre tres faltes en el mateix curs.
6. Donar publicitat al fet.
7. Actuar en grup o amb acord previ.
8. Incitació o estímul a cometre una falta col·lectiva.
9. Premeditació.
10. Prevaler-se d'un càrrec de representació.
4.4.3. Mesures educatives complementàries:
La nostra proposta afig com a mesures educatives complementàries:
ATENUANTS:
1. Participació voluntària en tasques prosocials.
2. Millora dels resultats acadèmics com a conseqüència d'un canvi de conducta.
3. Col·laboració voluntària en tasques acadèmiques:
- Arreplegar els materials utilitzats en classe.
- Ajudar a preparar activitats escolars o extraescolars.
AGREUJANTS:
1. Vanagloriar-se del fet comés per a demostrar força o intimidar a altres.
2. Reiteració en conductes que suposen faltes molt greus.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Pla de Convivència / 50
3. Realitzar afirmacions contra l'educació, el procés d'ensenyamentaprenentatge
o el dret dels altres a la formació acadèmica, vinculades als
actes sancionables.
4. Incompliment del contracte de contingències.

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6.c. Annex III: Fulls de registre
GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria de Cultura,
Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Full d’ expulsió
Alumne/a: Grup:
Professor/a: Data:
MOTIU
(marca amb una creu en la casella o caselles que calga):
Acudix a classe amb retard reiteradament (3 o més vegades)
Interromp continuament la classe (amb distints procediments)
No para de parlar, malgrat les indicacions del professor-a
Falta de respecte al professor-a
Falta de respecte a un alumne-a
No porta habitualment el material escolar
Utilitza el material de treball de forma inadequada
Es nega reiteradament a fer les activitats de classe
Mostra i/o utilitza el mòbil
Mostra i/o utilitza aparells de música o altres
Altres (especificar):
Fer un resum del tema de la matèria de classe
TREBALL
(marca amb una creu en la casella o caselles que calga):
Fer l’esquema del tema corresponent a l’hora de classe
Fer una redacció del tema que es donava a classe
Fer els exercicis del tema corresponent a l’hora de classe
Copiar un tema del llibre de text
Fer una redacció (per si no porta material de classe) sobre
l’assignatura de la que ha estat expulsat
Altre ( a criteri del professorat de l’aula 126):
L’ha fet No l’ha fet
Pla de Convivència / 51
Full d’incidències
Expulsió

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria de Cultura,
Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Document de reflexió
Dia: Hora:
Alumne-a:
Professor-a que t’ha expulsat:
Explica amb detall què ha passat a l’aula:
Quines de les teues accions creus que han provocat la teua expulsió de l’aula?:
Coneixes les conseqüències de l’expulsió? Digues-les.
Quins són els teus sentiments en aquest moment?
Com creus que la teua família pot reaccionar quan sàpiga el que ha passat?
Podries haver evitat l’expulsió? Com?
Pla de Convivència / 52
Document de Reflexió
Aula 126
Creus que hauries de fer alguna acció abans de tornar a la classe de la qual t’han
expulsat? Quina?

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
C/Alacant, 12
46016 TAVERNES BLANQUES
tel: 961 861 324
fax: 96 185 21 71
Full d’ Incidències
FULL D’INCIDÈNCIES
Alumne/a Grup
Assignatura Data
Professor/a Hora
Incidència
Pla de Convivència / 53
____________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________________
Signatura del Professor/a Signatura del Pare/Mare
Data:

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria de Cultura,
Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Contracte conductual
Pla de Convivència / 54
Alumnat Jo, _____________________________________________________ alumne-a del grup
__________, per tal de millorar el meu comportament i les relacions amb el professorat i
l’alumnat , em compromet a realitzar les següents conductes (especificar si la frequència ha de
ser diaria, setmanal o mensual):
1. ______________________________________________________________
2. ______________________________________________________________
3. ______________________________________________________________
4. ______________________________________________________________
5. ______________________________________________________________
Si ho faig, obtindré a canvi:
1. ______________________________________________________________
2. ______________________________________________________________
3. ______________________________________________________________
Si no acomplisc els compromisos, puc rebre les següents sancions:
1. ______________________________________________________________
2. ______________________________________________________________
3. ______________________________________________________________
La revisió dels acords i els acompliments es farà setmanalment amb el tutor-a, la qual cosa
signem conjuntament.
Tavernes Blanques, ______ de __________________ de 200__
Vist i plau del
L’alumne-a_______________________ El-la tutor-a_______________________ Pare/mare/tutor legal _______________________
Signat: Signat: Signat:
Contracte de contingències

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Data: ____ de ___________________ de 200__
Assignatura: ____________________________
Professor/a: _____________________________
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Observacions
Fulls d’Informe per a Tutors
Seguiment de les
actituds
Ompli la taula posant en cada caselles un nombre del 0 al 2 (l’adient tenin en compte):
0 (mai) – 1 (de vegades) – 2 (sempre)
1. Participa amb normalitat a classe
2. Acudeix puntual
3. Mostra interès
4. Col·labora voluntari
5. Fa les activitats
6. Atén al professorat
7. Treballa a l’aula
8. Obeïx les instruccions del professorat
9. Interrumpeix les explicacions
Pla de Convivència / 55
10. S’enfronta al professorat
11. Fa mal ús dels materials i/o les
instal·lacions
CURS
Tutor/a:
Any acadèmic
12. Molesta els companys
13. Agredix els companys (física i/o verbal)
14. Intenta justificar sempre els seus
problemes de conducta

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
Informe de decisions de la comissió de convivència
INFORME AL PROFESSOR/A
Procediments disciplinaris
Pla de Convivència / 56
Data _________ Alumne-a _____________________________________ Grup ______
Resum d’incidències ocorregudes en el període des de _________ a _________:
Faltes lleus: _________
Faltes greus: _________
Faltes molt greus: _________
Agreujants: Hi ha ____ No hi ha: ____
Agreujants: Hi ha ____ No hi ha: ____
Proposta de sanció:
Observacions:
Signat: _____________________________ _____________________________

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6.d. Annex IV: Protocol accions conflictives
Pla de Convivència / 57
Modelo d'actuació respecte a l'alumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten la
convivència escolar
PLANTILLA D'ACTUACIÓ
Alumne/a:_____________________________________________________ Data ___________________
1. INFORMACIÓ SOBRE EL FET O FETS SUCCEÏTS.
1.1. Descripció de la conducta problemàtica.
1.2. Situació escolar en la que apareix.
1.3. Situació anterior a la conducta descrita.
1.4. Situació immediatament posterior a la conducta descrita.
1.5. Conseqüències o reacciones immediates de les persones pròximes davant de la conducta descrita.
2. PRONÒSTIC INICIAL DE LA SITUACIÓ.
2.1. Anàlisi de la conducta inadequada.
2.1.1. Origen i circumstàncies.
2.1.2. Atenuants i/o agreujants
3. AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ DAVANT DE CASOS GREUS O MOLT GREUS
3.1. Avaluació i intervenció específica
3.1.1. Mesures i instruments utilitzats
3.1.2. Diagnòstic i propuesta de tractament
3.2. Intervenció d'altres professionals

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
4. PROPUESTA DE MESURES I/O ACTUACIONS.
4.1. Individualitzades.
4.2. Col·lectives.
5. COMUNICACIÓ A LES FAMÍLIES.
Pla de Convivència / 58

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
6.e. Anexo V: Enquestes de l'equip de treball Andròmina
Quines són les conductes no adequades més freqüents?
Interrompre contínuament
No parar de parlar
Discutir entre ells/es
Manca de respecte pel mobiliari i l'aula en general
Respostes impertinents d'alguns alumnes
Actituds molt infantils
Negativa a realitzar les activitats
Fer sorolls amb la boca
Utilitzar l'ordinador de manera no adequada
Fer sorolls amb objectes contínuament
Abús dels mòbils
Faltes de respecte als alumnes o al professor
Preguntar tots alhora (+)
Grup de reforç; manca d’assistència (+)
Manca de puntualitat (+)
No assistència davant altres exàmens (+)
Davant d'aquestes conductes, com reacciona la resta de I'alumnat?
Valora de 0 (mínim) a 5 (màxim)
Protesta perquè no es pot donar classe
S'enutja amb els alumnes que no deixen treballar
Exigeix al professorat que impose disciplina
Entra en el joc i passa de les activitats
Entra en el joc i no passa de les activitats
Li demana al tutor/a que parle amb els/les alumnes corresponents
Proposa estratègies per minorar/solucionar les problemàtiques
Manifesta voler canviar de grup per poder aprendre
Callen i esperen que aquest alumnes no estiguen el proper curs (+)
Passius i expectants, fan algun comentari al final de la classe (+)
Sentiment d'injustícia (+)
Ho consideren normal (+)
Pla de Convivència / 59

GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Cultura,Educació i Esport
I.E.S. TAVERNES BLANQUES
A més, et trobes amb alguna d'aquestes dificultats?
Manca de motivació
Desinterès per l'estudi
Avorriment
Baixa autoestima
Manca d'atenció/concentració
Poca resistència a l'esforç
Poca resistència al fracàs
Actitud negativa per l'ensenyament-aprenentatge
Rebuig per part dels companys
Manca d'integració
Rebuig a la figura del professor
Baix nivell de coneixements
Fracàs escolar greu
Obligatorietat no acceptada
Manca d’assistència a c1asse
Manca de tècniques de treball i d’estratègies d'aprenentatge
Poca col·laboració dels pares
Pla de Convivència / 60

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
1ª PART:MARC GENERAL DEL PAT
1. INTRODUCCIÓ
ÍNDEX
2. ORGANITZACIÓ I APARTATS DEL PAT:
- COMPETÈNCIES QUE CAL DESENROTLLAR DES DE LA TUTORIA
- OBJETIUS.
3. ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A
4. FUNCIONS I TASQUES DEL TUTOR/A: MARC LEGAL
5. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ TUTORIAL
2ª PART:CONCRECIÓ DEL PAT
1.- COMPETÈNCIES DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA.
2.- BLOCS DE CONTINGUTS DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA
3.- ACTIVITATS I MATERIALS ASSOCIADES A CADA BLOC DE CONTINGUTS.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
1. INTRODUCCIÓ
EL PLA D'ACCIÓ TUTORIAL
L'acció tutorial pot definir-se com la realització conscient de la tasca d'orientació que tot
professor/a, amb distint grau d'implicació i diferents funcions, materialitza de forma inherent a
la seua pràctica docent (Carles Monereo i Isabel Solé)
La tutoria i l'orientació dels alumnes formarà part de la funció docent, és un element inherent
a la funció docent i al currículum. L'acció educativa i l'acció tutorial formen part d'un mateix
eix de la pràctica docent. serà una acció vertebradora de tot el procés educatiu.
L'objectiu fonamental de l'acció tutorial coincideix amb les finalitats educatives: contribuir al
desenvolupament de totes les capacitats de l'alumnat, no sols cognitives sinó també motrius,
afectives, de relació interpersonal i d'inserció i actuació social. Estes tres últimes molt
relacionades amb l'acció tutorial.
Així doncs, es tracta d'oferir un ensenyament comprensiu, bàsicament comú per a tot
l'alumnat, amb una atenció individualitzada i adequada a la diversitat: Comprensivitat i
personalització com a grans eixos.
El paper de la tutoria seria el d'acompanyar i orientar a cada alumne i a cada alumna en el
seu procés educatiu.
El paper del professorat en general, no sols de qui exerceix la tutoria, serà molt més que oferir
una bona instrucció convertint-se en orientador i educador per a afavorir el procés de
desenvolupament personal i social, la maduració, l'orientació i l'aprenentatge de l'alumnat.
El pla d’acció tutorial que desenvolupem deu ser:
Realista: basat en la detecció de necessitats.
Possible: que no siga tan ambiciós que no es puga realitzar.
Integrat en el currículum: deu articular-se amb el conjunt de la proposta educativa.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Les notes essencials que definixen l’acció tutorial són:
- El tutor/a realitza un paper de mediador entre l'alumne, el centre i la família.
- L'acció tutorial constituïx un procés continu, no puntual, integrat en el PEC.
- Ha de desenrotllar-se de forma activa i dinàmica perquè facilite la construcció per part
de l'alumnat de la seu pròpia visó del món i les relacions amb els altres.
- Ha d'estar planificada sistemàticament amb una previsió a mig i llarg termini.
- Suposa un procés d'aprenentatge.
- Implica distintes activitats que requerix la complementarietat de tots els agents
educatius implicats: pares, professorat, alumnes i la mateixa institució educativa.
- El currículum escolar ha de ser el marc on s'exercixen les activitats tutorials.
- Encara que la tutoria d'un grup concret ha de ser assignada a un professor/a les
activitats han de desenrotllar-se des d'una perspectiva interdisciplinar.
- Ha de proposar activitats que propicien el que cada alumne conega estratègies i
tècniques per a la seua pròpia autorientació.
2. ORGANITZACIÓ DE L‘ACCIÓ TUTORIAL: COMPETÈNCIES I OBJETIUS
Les finalitats i les activitats de la funció tutorial resulten tan àmplies i complexes que
exigeixen que l'acció tutorial estiga rigorosament planificada i programada, que es contemple
d'una manera global i unitària per a tot l'any escolar i que, al mateix temps, siga respectuosa
amb les necessitats educatives de l'alumnat. A més, l'organització de l'acció tutorial ha de
respondre a criteris funcionals i de coordinació que asseguren l'èxit dels seus objectius. Esta
coordinació ha de tenir un doble caràcter vertical i horitzontal. Ha de respondre a un
plantejament vertical o diacrònic perquè s'estructura al llarg de tota l'escolaritat, però també ha
de constituir un plantejament horitzontal o sincrònic, perquè ha de produir-se en tots els grups
d'un mateix curs.
El Pla d'Acció Tutorial (PAT) és el marc en què s'especifiquen els criteris i procediments per
a l'organització i funcionament de les tutories. En ell s'inclouen les línies d'actuació que els
tutors/es hauran de desenrotllar amb l'alumnat de cada grup, amb les famílies dels alumnes i
amb l'equip educatiu corresponent.
La Comissió de Coordinació Pedagògica ha d'establir els criteris bàsics i les directrius
generals de l'acció tutorial. Posteriorment el Departament d'Orientació, en funció de tals

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
criteris i directrius, i tenint en compte també les suggerències i aportacions dels professors
tutors i els resultats de l'avaluació de les tutories del curs anterior, ha d'elaborar propostes
concretes per al PAT. La proposta final del PAT es debat en la Comissió de Coordinació
Pedagògica i s'incorpora al PEC per a la seua posterior aprovació per part del Claustre de
Professors.
Es dedueix de l'anterior que el PAT no és un document aïllat, sinó al contrari, és un pla
d'actuació producte de la reflexió sobre les característiques del context en què es porta a terme
la tasca educativa i sobre els senyes d'identitat del centre, que queden arreplegades en el PEC,
que , a més ha de reflectir les línies prioritàries de la intervenció orientadora, i les funcions
assignades als tutors, assenyalades en el Reglament d'Organització i Funcionament del centre
(ROF). Finalment, ha de tenir com a determinant bàsic tant l'experiència acumulada per
l'equip docent com les característiques i peculiaritats generals de l'alumne.
També interessa precisar que el PAT no és un document definitiu. Al contrari, és un pla obert,
flexible, susceptible de ser avaluat i, en conseqüència, revisable, modificable i millorable. El
PAT té com a finalitat sistematitzar l'acció tutorial que han de dur a terme els professors del
centre, especialment els tutors perquè siga una acció conjunta, planificada i coordinada. Les
tasques del tutor són tan complexes que només poden complir-se amb eficàcia si es duen a
terme d'una manera sistemàtica, amb un marc comú i amb coherencia.
APARTATS DEL PAT
El PATdel centre inclourà, al menys, les següents punts:
- Els objetius generals i específics que es pretenen, .les competències bàsiques que es
treballaran de manera especìfica des de la turoria i orientación, així com els continguts i
activitats propostes.
- Les accions que corresponen al tutor/a respecte a l’alumnat, equip docent, familias i altres.
- La planificación d’estes accions al llarg del curs escolar.
- Els criteris d’avaluació del propi pla.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
COMPETÈNCIES QUE CAL DESENROTLLAR DES DE LA TUTORIA.
Des de la tutoria es treballaran de manera mès específica:
- La competència de aprendre a aprendre: ensenyar a aprendre a pensar
- La competència per a l’autonomia i l’iniciativa personal: ensenyar a prendre decisions
- La competència social i ciutadana: ensenyar a ser persona, ensenyar a conviure:
A més a més, des de la tutoria s’ha de dinamitzar la resta de competències comuns a la resta
de les matèries.
OBJETIUS GENERALS
El PAT, per tant, s'encamina a l'èxit d'uns fins. Suggerim, com a objectius generals del
mateix, els següents:
1) Contribuir a la personalització de l'educació en la seua doble vessant individualitzada i
integral.
2) Afavorir, d'una banda, la integració dels alumnes en el seu grup i en el centre, generant un
clima de convivència, tolerància i col·laboració, i per una altra, contribuir als processos de
maduresa personal.
3) Fomentarà la participació dels alumnes, tant en activitats del seu grup-aula com en les
activitats extraescolars i complementàries del Centre.
3) Prevenir les dificultats generals d'aprenentatge i detectar les necessitats educatives
específiques per a procedir a elaborar l'adequada resposta educativa.
4) Demanar informació sobre l'alumnat i de la seua família a fi d’afavorir el procés
d'avaluació, el procés d'intervenció educativa i el procés d'orientació; és a dir, realitzar un
seguiment exhaustiu i personalitzat dels seus processos d'aprenentatge.
5) Desenvolupar i mantenir una comunicació fluida amb les famílies dels alumnes, no sols a fi
d'intercanviar informació sobre aspectes d'interés en el procés d'ensenyament-aprenentatge de
l'alumnat, sinó, també, amb la intenció de promoure la seua col·laboració en la tasca educativa
que centre i família comparteixen.
6) Assegurar la coherència educativa de l'equip docent, tant quant al desenrotllament de les
programacions d'aula, com pel que fa a l'adopció d'acords d'avaluació i de mesures educatives
que els processos d'avaluació i coordinació hagen proposat.
OBJETIUS ESPECÍFICS
Respecte a l’ alumne/a i al grup:
1. Recopilar informació rellevant de l’alumne/a necessària per a la realització de un adient
orientació personal, acadèmica i professional.
2. Facilitar la incorporació del alumne/a al Centre.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
3. Facilitar la integració i la cohesió en el grup – classe.
4. Orientació Personal del alumne/a: coneixement de sí mateix, tècniques de resolució de
problemes, orientació individual i grupal relativa als canvis personals i psicològics de la
edat.
5. Atenció individualitzada, en aspectes personals i educatius als alumnes que presentes
dificultats.
6. Seguiment de l’evolució personal i educativa dels alumnes, especialment dels que
presenten necessitats educatives especials que suposen intervencions curriculars
específiques.
7. Recolzar i possibilitar el desenvolupament en tots els aspectes de las personalitat (identitat
personal, actituds, valors, etc)
8. Treballar el procés de presa de decisions i resolució de problemes des de una perspectiva
individual i grupal, i en tots els aspectes de la vida personal, acadèmica i professional.
9. Facilitar l’ autoorientació personal, acadèmica i professional dels alumnes
Respecte a les famílies:
1. Facilitar la col·laboració i participació de la família en el procés educatiu.
2. Informar-los sobre aspectes importants del procés evolutiu dels alumnes.
3. Informar a la família sobre els objectius, evolució educativa dels alumnes així com
de les mesures ordinàries i extraordinàries que es consideren més adients.
4. Informar a la família sobre les alternatives educatives i professionals a fi de
implicar-les en el procés de presa de decisions i en el Consell Orientador.
5. Facilitar l'orientació individual i grupal sobre aspectes rellevants per al procés
educatiu i evolutiu dels alumnes.
Respecte als professors/es:
1. Coordinar l'ajust de les programacions al grup d'alumnes, especialment en les propostes
educatives per als alumnes amb necessitats educatives especials.
2. Preparar i coordinar el procés avaluador que duen a terme els professors de grup-classe.
3. Recollir, transmetre i coordinar tota la informació sobre els alumnes que siga rellevant.
4. Establir vies de comunicació i mitjançar entre els alumnes i els professors, i entre aquests i
les famílies.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
4. ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A
A partir de l’anàlisi sobre les funcions atribuides al/la professor/a tutor/a, considerem que l’
acció tutorial és un procés que se desenvolupa al voltant de dos àmbits:
• El seguiment i treball individual
• El seguiment i treball grupal
Dins de la tasca tutorial s’han de planificar les intervencions individuals amb l’alumnat, el
professorat, les familias i altres persones que hi puguen contribuir, aixi com les intervencions
amb el grup d’alumnes, amb l’equip docent conjuntamente i amb les familias del grup.
ACCIONS PER AL SEGUIMENT INDIVIDUAL
Amb l’alumnat
- Entrevistes personals amb l’alumne/a.
- Recollida d’informació sobre tots els incidents que puguen estar relacionats amb cada
alumne/a i búsqueda de respostes positives en situacions de conflicte, desajustes en
l’aprenentatge, etc.
- Coordinació del procés d’integració de l’alumne/a a través de les diferents àrees i activitats
docents que se desenrotllen en el centre.
- Support a l’alumnat en les búsqueda d’ajuda per a l’accés a l’informació i pressa de
decisions
Amb el professorat:
- Recollida sistemàtica d’informació sobre el procés seguit per l’ alumne/a
- Coordinació de les decisions conjuntes respecte a algú alumne/a, devant les situacions que
ho precisen.
- Coordinació i seguiment de les decisions preses en les sessions d’avaluació.
- Coordinació de les mesures d’atenció a la diversitat programades.
- Coordinar l’elaboració i seguiment de les ACIS.
Amb els pares i mares:
- Entrevistes inicials amb les families de l’alumnat que es considere convenient.
- Entrevistes i contactes telefònics o personals sempre que es considere necessari

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
ACCIONS PER AL SEGUIMENT GRUPAL
Amb l’equip docent del grup: (Apartat coordinació)
- Obtenir informació inicial sobre l’alumnat útil per al desenvolupament de les seues
funcions docents, evaluadores i orientadores (Avaluació Inicial)
- Coordinar els aspectes d’organització i funcionament així com del procés d’ensegnament-
aprenentatge del grup.
- Analitzar els problemes que vajen sorgint dins del grup i buscar conjuntament solucions,
aplegar als consens necessaris respecte a les decisions a prendre.
- Unificar criteris amb l’equip docent i planificar estratègies coordinades per al tratament
de la diversitat.
- Coordinar el procés d’avaluació del seu grup, organitzar i presidir les sessiones
d’avaluació
Amb les familias
del seu grup
- Reunió amb els pares i mares a principi de curs
- Realitzar un contacte i coneiximent entre el tutor/a i els pares i mares de l’alumnat
- Iinformar- los sobre qüestions pràctiques al voltant de la normativa funcionament
del centre y programación y organización del curs
- Informar- los sobre aspectes concrets: desenrotllament de la tutoria, seguiment de
l’alumat, les faltes…., entrevistes, etc.
- Reunió amb el grup de pares i mares al llarg del curs, sempre que la dinàmica del grup ho
requerisca, a fi de comentar les incidències corresponents i tractar d’implicar-los en un procés
positiu de seguiment dels seus fills/filles.
Amb el grup classe (programación de la tutoria)

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
MARC LEGISLATIU: Rols i funcions del agents implicats en el Pla d’Acció Tutorial
A continuació, aquest quadre relaciona el rol i les funcions de tots els agents implicats en el
Pla d’Acció Tutorial. CUADRE….
A) SOBRE EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ:
(Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel que s’aprova el reglament orgànic i funcional dels
instituts d’educació secundària).
Capitol II
Departament d’orientació
Article 85.
Algunes de les funcions del departament d'orientació en relació a l’acció tutorial:
1. Elaborar, d'acord amb les directrius establertes per la comissió de coordinació pedagògica, i
en col·laboració amb els tutors, les propostes d'organització de l'orientació educativa,
psicopedagògica i professional, així com el pla d'acció tutorial, i elevar-les a la comissió de
coordinació pedagògica per a la seua discussió i posterior inclusió en els projectes curriculars
d'etapa.
2. Coordinar, d'acord amb el que estableix els projectes curriculars d'etapa, l'orientació
educativa, psicopedagògica i professional de l'alumnat, especialment en el que concerneix als
canvis de cicle o etapa, i a l'elecció entre les distintes opcions acadèmiques, formatives i
professionals.
3. Contribuir al desenvolupament del pla d'orientació educativa i psicopedagògica, així com
del pla d'acció tutorial, d'acord amb el que estableix els projectes curriculars d'etapa, i elevar
al consell escolar una memòria sobre el seu funcionament al final del curs.
B) SOBRE ELS TUTORS I LA TUTORIA:
(Decret 234/1997, de 2 de setembre, (DOGV 8-09-1997),del Govern Valencià, pel que
s'aprova el reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària).
Capítol V
Tutors
Article 96
1. La tutoria i orientació de l'alumnat formen part de la funció docent.
2. En els instituts d'Educació Secundària hi haurà un tutor o tutora per cada grup d'alumnes. El
tutor o tutora serà designat pel director o directora, a proposta del cap o cap d'estudis,
preferentment entre el professorat que impartisca docència a tot el grup, d'acord amb els

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
criteris establerts pel claustre per a l'assignació i la coordinació de les tutories i de les
activitats d'orientació de l'alumnat.
3. El cap o la cap d'estudis, coordinarà el treball dels tutors i mantindrà les reunions
periòdiques necessàries per al bon funcionament de l'acció tutorial.
Article 97. FUNCIONS I TASQUES DELS TUTORS/ES
1. El professor o professora tutor exercirà les funcions següents:
Respecte a l’alumnat:
Facilitar la integració de l'alumnat en el grup i fomentar en ells el desenvolupament
d'actituds participatives.
Orientar i assessorar l'alumnat en els seus processos d'aprenentatge, tot realitzant un
seguiment global d’estos procesos per tal de detectar les dificultats i les necessitats educatives
per a articular les repostes educatives més adients i recullir, si és necessarii, els oportuns
assessoraments i suports.
Coordinar el procés avaluador de l’alumnat.
Orientar i assessorar l'alumnat sobre les seues possibilitats acadèmiques i
professionals, afavorint els procesos de maduració vocacional i orientació educativa
Recollir les aspiracions, necessitats i consultes dels alumnes.
Informar els alumnes a principi de curs dels seus drets i deures i fomentar la
participació de l’alumnat en l’elaboració de normes de convivència de l’aula i del centre.
Mitjançar davant de la resta del professorat i de l'equip directiu en els problemes que
es plantegen a l'alumnat del seu grup, en col·laboració amb el delegat i el subdelegat del grup
corresponent.
Respecte al professorat:
Participar en el desenvolupament del pla d'acció tutorial i en les activitats d'orientació,
sota la coordinació del cap o cap d'estudis i en col·laboració amb el departament d'orientació.
l'alumnat.
Coordinar els professors del seu grup en tot allò referent al procés d'aprenentatge de
Organitzar i presidir les sessions d'avaluació del seu grup. Coordinar el procés
d’avaluació de l’alumnat del grup
d'estudis.
Col·laborar amb el departament d'orientació, en els termes que establisca la direcció
Coordinar les activitats complementàries dels alumnes del grup.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Respecte a les families:
Informar els pares i mares, al professorat i a l'alumnat del grup al principi del curs dels
objectius, programes escolars i criteris d'avaluació, així com, al llarg de l'any de tot allò que
els concernisca en relació amb les activitats docents, amb el programa o els programes
d'educació bilingüe que aplique el centre i amb el procés d'ensenyament i aprenentatge de
l'alumnat del grup i de les avaluacions obtingudes.
de l'alumnat.
Fomentar la cooperació educativa entre el professorat i els pares, mares o tutors legals
2. En el cas dels cicles formatius de Formació Professional, el tutor o tutora, a més de la
coordinació del mòdul de formació en centres de treball, assumirà les funcions següents:
- L'elaboració del programa formatiu del mòdul, en col·laboració amb el responsable designat
a aquest efecte pel centre de treball.
- Per a l'avaluació d’aquest mòdul es tindrà en consideració l'avaluació dels restants mòduls
del cicle formatiu i, sobretot, l'informe elaborat pel responsable designat pel centre de treball
per al seguiment del programa formatiu del mòdul, sobre les activitats realitzades per
l'alumnat durant el període d'estada al centre.
- La relació periòdica amb el responsable designat pel centre de treball per al seguiment del
programa formatiu, a fi de contribuir que aquest programa s'ajuste a la qualificació que es
pretén.
- L'atenció periòdica a l'alumnat en l'institut durant el període de realització de la formació en
el centre de treball, per tal d'atendre els problemes d'aprenentatge que es presenten i valorar el
desplegament de les activitats corresponents al programa de formació.
Resolució de 30 de juny del 2010 (DOCV 09-07-2010), per la qual es dicten instruccions en
matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent als centres que
impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per al curs 2010/201.
1.2 Pla d’acció tutorial.
1.- Serà elaborat pel DO, d’acord amb les directrius establides per la CCP i en col.laboració
amb els tutors/es, en este s’establiran els criteris generals que hauran d’orientar la labor de tot
el professorat tutor al llarg del curs escolar.
2.- Així mateix, hauran de planificar-se les activitats d’informació i assessorament acadèmic i
professional de l’alumnat, especialment a aquell que ha de prendre decisions enfront de
distintes opcions educatives o especialitats, les que afavorisquen la màxima adaptación i
participación de l’alumnat en el centre….., així com les que faciliten el desenrotllament

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
personal de l’alumnat i la seua integración en el grup-classe.
3.- ….S’haurà de preveure aquelles activitats que facen possible la coordinació entre les
families i el professor-tutor
3.5 Tutorias.
1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat formaran part de la funció docent. Les activitats
orientadores del professorat seran arreplegades en el Pla d'Acció Tutorial.
2. Cada grup d'alumnat tindrà un professor o professora tutor que serà professorat amb
dedicació completa i que impartisca una matèria, àrea o mòdul comú a tot l'alumnat del grup.
Únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar professor/a tutor a tots els grups d’un
centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat amb menys de 12 hores lectives o/i itinerant.
Per a l'assignació de tutories és tindrà en compte l'orde següent:
– Professorat amb destinació definitiva.
– Professorat en expectativa o en pràctiques.
– Professorat interí.
3. El professor o professora tutor serà designat pel director, a proposta del cap d'estudis,
conforme als criteris establerts prèviament pel Claustre.
4. L'horari de tutoria, atés el seu caràcter lectiu, formarà part de l'horari de l'alumnat.
5. La tutoria assegurarà, de manera planificada i coordinada, l'atenció a la diversitat a
l'alumnat per part de tot el professorat del grup. La direcció d’estudis coordinarà el treball dels
tutors i tutores i mantindrà per a això les reunions periòdiques necessaries.
6.- En les primeres sessions de tutoria, el tutor haurà informar al grup, en línies generals, dels
criteris mínims d'avaluació, tant generals com específics de cada àrea, matèria o mòdul, de la
programació d'àrees, matèries o mòduls, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de
reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes
de l'alumnat que preveja el Pla d'Acció Tutorial.
7.-En la primera reunió conjunta amb els pares/mares/tutors legals de l'alumnat del grup, que
tindrà lloc abans del 20 octubre, el tutor o tutora informarà dels línies generals de la
programació dels àrees, matèries o mòduls, dels criteris d'avaluació, tant generals com
específics de cada àrea, matèria o mòdul, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de
reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes
de l'alumnat que preveja el Pla d'Acció Tutorial.
8.- En els instituts i seccions, els tutors de l'Educació Secundària Obligatòria dedicaran
setmanalment dues hores lectives per al desenvolupament de les activitats de tutoria. Una de
les hores és dedicarà a l'atenció grupal, tal com figura en el currículum i en l'annex de l'horari
d’estos ensenyaments, l'altra és dedicarà a l'atenció en xicotet grup o individual en funció dels

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
necessitats de l'alumnat, en un horari que permeta l'assistència d’aquest.
9.- Batxillerat
10.- Segons el Decret 39/ 2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres
docents no universitaris i sobre els drets i deures dels alumnes, pares, mares…..dels centres
docents de nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana i donades els característiques
de l'Educació Secundària Obligatòria com a etapa obligatòria, les faltes d'assistència de
l'alumnat menor d'edat seran comunicades als pares/mares/tutors legals pel professor tutor
amb una periodicitat setmanal, en cas de reiteració sense justificació. En aquest mateix
supòsit, el professor tutor ho posarà en coneixement de la Direcció d'Estudis per a les
actuacions que és determinen i que hauran de coordinar-se amb el Cap del departament
d'Orientació.
¿¿¿¿En els Cicles Formatius de la Formació Professional específica el tutor comptarà amb
els següents hores lectives de dedicació:
– Tres hores per cada grup d'alumnes de primer curs, dels quals dos és dedicaren als funcions
d'elaboració del programa formatiu de pràctiques, detecció de llocs en empreses per a realitzar
la FCT.
– Cinc hores per cada grup d'alumnes de segon curs, dels quals quatre és dedicaren als
funcions indicades en l'apartat quatre (4.2, 4.3 i 4.4) d’esta resolució.????
D'altra banda, el Departament d'Orientació cooperarà amb la Direcció d'Estudis en els
aspectes següents:
a) En el desenrotllament de les actuacions i tasques anteriorment indicades, assessorant als
professors tutors en el desenrotllament de les seues funcions, facilitant-los els recursos i els
materials necessaris i intervenint directament en els casos en què se'ls sol·licite.
b) En l'organització dels horaris que faça possible la celebració de les reunions de coordinació
de tutors d'un mateix curs, anteriorment comentades.
c) La coordinació de tutors d'un mateix nivell o cicle.
El tutor o la tutora podrà desenvolupar, amb caràcter orientatiu, en les sessions de xicotet
grup o individuals les tasques següents:
– Estudi de situacions que poden afectar a la convivència del grup, quan sorgixen de
comportaments individuals.
– Recomanacions individuals o en xicotet grup que s'acorden en els sessions d'avaluació.
– Estímul de la participació individual i d'autoestima d'alumnes o alumnes amb dificultats
d'integració social en el grup-classe.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
– Discussió d'aquelles normes de convivència que resulten més complexes o de més
difícil compliment.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
2ª PART:CONCRECIÓ DEL PAT
1.- COMPETÈNCIES DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA.
2.- BLOCS DE CONTINGUTS DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA: TEMES
ASSOCIATS A CADA BLOC DE CONTINGUTS
3.- PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
1.- COMPETÈNCIES DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA.
a).- Competència en comunicació lingüística.
b).- Competència matemàtica.
c).- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
d).- Tractament de la informació i competència digital
e).- Competència social i ciutadana.
f).- Competència cultural i artística
g).- Competència per a aprendre a aprendre.
h).- Autonomia i iniciativa personal.
Com a objetius de la tutoria i orientación podem identificar les següents competècies a
desenvolupar al llarg de l’escolarització de l’alumnat del IES:
- Indagar en el coneiximent de si mateix i reflexionar sobre la realitat socio-laboral amb
autonomia, per a definir el seu projecte personal de futur adecuat a les seues capacitats i
valors.
- Analitzar amb criteri experiències de la vida i situacions conflictives personals i socials,
valorant diferents alternatives per a una pressa de decisions amb responsabilitat des del
diàleg, la construcción amb els altres i la coherència amb esl seus valors i formes de
pensar.
- Participar amb entusiasme en la vida de l’aula i del centre, tot respectant les normes de
convivència i implicant-se en les activitats i decisions del seu funcionament, per a
comportar-se com a un ciudatà responsable, respectuós i crític.
- Reflexionar amb actitud oberta sobre la seua manera de desenrotllar les pràctiques
escolars, el seu esforç, per a avaluar el seu rendiment escolar i introduïr les millores
necessaries valorant el treball bien fet.
- Col.laborar de manera creativa amb les persones del entorn valorant la necessitat de
construïr pensament amb els altres, compartir ideés i experiències, treballar en equip i
establir redes comunicativas.
- Manifestar-se crític devant situacions socials d’injusticia o violència reconeixent i
respectant la pluralitat, per a que el seu comportament puga respondre als valors de
justicia, igualdat, pau i solidaritat en una societat intercultural.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
CORRESPONDÈNCIA DE LES COMPETÈNCIES DEL L’ÀREA AMB LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
COMPETÈNCIES DEL L’ÀREA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
a b c d e f g h
1. Indagar en el coneiximent de si mateix….. x
2.- Analitzar amb criteri experiències de la
vida i situacions conflictives…
3.- Participar amb entusiasme en la vida de
l’aula i del centre….
x x
x x
4.- Reflexionar amb actitud oberta ….. x
5.- Col.laborar de manera creativa amb les
persones del entorn
6.- Manifestar-se crític devant situacions
socials d’injusticia…
2.- BLOCS DE CONTINGUTS DE L’ÀREA D’ORIENTACIÓ I TUTORIA
x x
x x
El centre ha de ajudar l’alumnat a desenrotllar les competències partint de les seues
diferencies individuals. La tutoria és, doncs, un procés d’aprenentatge i els continguts
d’orientació que hen de desenrotllar han d’estar presents en les diferents matèries i contextos
del centre.
Els continguts de tutoría i orientació els podem agrupar en les següents blocs temàtics i amb
uns temes de treballs associats:

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOC 1: EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL
TEMES
- L’autoestima i l’autoconcepte:
Expectatives pròpies i aliens.
Variables importants i que incideixen.
Autoconeiximent
- Els sentiments i les emocions:
Identificació i maneig de les seus emocions que l’alumnat experimeta amb ell/a mateix i
amb els demés.
Autorregulació.
- Identitat de gènere:
Els rols
Autoimatge
- Habilitats socials:
Desentrollar habilitats socials (jo i els altres)
De interacció social.
D’expresió de sentiments i emocions.
Competència social
- Potenciació de capacitats:
Tipus d’inteligencia.
Motivació.
L’esforç i rendiment
- Els drets humans:
Idea de diversidad, interculturalidad: identidad, diversidad cultural, racismo....

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOC 2: L’ORIENTACIÓ PROFESIONAL
TEMES
- Projecte professional
Metas i objetius
Itinerari formatiu
Formació reglada i no reglada.
Treball i ocupació.
El mercat laboral
- Selecció d’informació referent al futur professional
Buscar informació utilitzant diferents fonts i recursos
Ordenar i classificar la informació
Actualitzar la informació saleccionada.
Valorar la relevància de la informació obtinguda.
- Pressa de decisions
Identificar i definir la decisió a prendre.
Conèixer allò que és important.
Revisar la informació que es té i buscar de nova.
Valorar les avantatges y els problemes.que suposa l’elecció da les diferents alternatives.
El.laborar un pla d’acció....

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOC 3: LES RELACIONS AMB ELS ALTRES: LA COMUNICACIÓ, EL
TREBALL EN EQUIP I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
TEMES
- El grup
Jocs de conèiximent, destensió i de confiança.
Sentiment de pertinenç al grup.
Jocs de comunicació i afirmació.
Dinàmiques per afavorir la cohesió del grup
- Les relacions amb els altres
Les normes de convivència: confecció democràtica de les normes
Organització i fucionament de la classe: l’assamblea.
Elecció de representants del grup: elecció del/la delegat/a.
Les relacions: escoltar als demés, respectar el torn de paraula...
- Els conflictes
Els diferents estils davan els conflictes: cooperació, competició, negació, agresió.....
Transformació del conflicte.
Resolució pacífica dels conflictes: mediació, negociació, ....
- Habilitats socials.
Habilitats de comunicativas: asertivitat, pasivitat, agresivitat.
Presentacions.
Entrevistes.
L’empatia

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOC 4: LES ESTRATEGIES D’APRENENTATGE
TEMES
- L’organització del temps de treball personal
Els factors ambientals que condicionen l’estudi.
L’horari de treball: característiques.
Confecció de l’horari personal a casa.
- Pautes bàsiques per a realitzar un aprenentatge eficaç
A classe: aspectes a tindre en compte.
Planificació.
Mètode d’estudi: lectura inicial, lectura reflexiva i comprensiva, l’ús de les tècniques
d’estudi (rssumen, esqumes, mapes conceptuals, memorització)
Els repassos.
Els deures
- L’atenció i concentració
BLOC 5: L’AVALUACIÓ
TEMES
- Pre-avaluació:
Reflexió dels propis processos d’aprenentatge.
Autoavaluació
Avaluació del grup.
Participació a la sessió d’avaluació
- Post- Avaluació.
PROPOSTA D’ACTIVITATS A TRAVÉRS DE PROGRAMES:
- Programa per a conviure i estudiar en l’IES
- Programa d’Educació Emocional.
- Programa de Búsqueda Activa d’ocupació.
- Programa de competència social
- Programa d’Orientació Acadèmico i professional.
- Programes de TTI
- Taller d’igualtat

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE L'ACCIÓ TUTORIAL
L'avaluació del PAT i del pla d'orientació haurà de tindre en compte:
- El grau d'adequació dels plantejaments generals a les necessitats i interessos dels
alumnes i alumnes i
- El desenvolupament de les programacions de tutoria en cada nivell.
S'hauria de realitzar una avaluació contínua a fi d'introduir canvis en qualsevol dels
aspectes avaluats, fent que el PAT es convertisca en un document de treball que s'ajuste a les
necessitats de cada nivell i del centre.
Algunes activitats d'avaluació podrien ser:
- Anàlisi i valoració conjunta en les reunions de coordinació de tutors/es
- Elaboració i aplicació d'un qüestionari perquè, tant l'alumnat com el professorat tutor avalue
la tutoria.
- Elaboració d'un informe final que s'adjuntarà a la memòria del centre

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
3.- PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS AMB EL PROFESSORAT, LES FAMÍLIES I L’ALUMNAT.
ORIENTACIÓN ESCOLAR/ACADÉMICA/PROFESIONAL
BLOQUE A: ACTIVIDADES DE COORDINACIÓN CON EL PROFESORADO DEL GRUPO/EQUIPO DIRECTIVO
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A METODOLOGÍA INSTRUMENTOS TEMP(2)
Participar en la programación, Coordinarse con el D.O y J Estudios para la TUTORES. Trabajo en grupo. PAT
Principio de
desarrollo y seguimiento del elaboración y desarrollo del PAT y el Programa
Actividades de curso
PAT y en las actividades de de Orientación
Reuniones tutoría del DO:
orientación.
coordinación J.E y
D.O. Análisis de
Bibliografía.
Participar en el desarrollo del
documentos;
Programa de Orientación
análisis de
Académica y Profesional.
necesidades .
Coordinar la elaboración de
ACIS
Coordinar la recogida de
información en Programas
específicos:, PDC, FCT (Plan
adjunto)
Coordinarse con el D.O para la elaboración,
evaluación y seguimiento de ACIS.
Coordinar al profesorado del grupo para la
elaboración NCC del alumnado y propuesta
curricular de ACI Profesorado
Profesorado
Coordinar al profesorado del grupo para la
elaboración NCC del alumnado propuesto para
el PDC, PCPI, Integra…
PROFESORADO Reuniones
profesorado – PT/P
Trabajo en grupo -
Equipo Educ.
PROFESORADO Reuniones
profesorado –
Trabajo en grupo -
Equipo Educ
Anexo Orden
Atención
Diversidad.
NCC Primaria y
1er ciclo ESO .
Pruebas para
evaluar la CC.
Anexo Orden
Atención
Diversidad.
NCC de las
diferentes áreas.
1er trimestre y
a lo largo de
todo el curso
2º/3º trimestre

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Coordinar con el profesorado
del su grupo todo lo referente
al proceso de aprendizaje.
Mediar ante el resto del
profesorado y del equipo
directivo en los problemas que
se planteen con el alumnado
en colaboración con el
delegado y subdelegado del
grupo correspondiente
Organizar, presidir las sesiones
de evaluación de su grupo
Coordinar las actividades
complementarias de los
alumnos del grupo.
Coordinación equipo educativo:
- Recoger información sobre los alumnos del
grupo.
- Informar junto al D.O sobre las necesidades
educativas.
- Recoger las propuestas concretas de
intervención que se realicen por parte del
EE (refuerzos, acis....)
- Intervención con alumnado del grupo.
Coordinar e intervenir en aspectos concretos
cuando se trate de resolver conflictos o
incidentes con el alumnado del grupo.
JUNTA DE EVALUACIÓN
- Recopilación de los informes de evaluación de
los diferentes profesores del grupo y resumen
estadístico de los resultados.
Informe del tutor/a al conjunto del profesorado
del grupo. Evaluación individualizada de los
alumnos mas significativos con ACIS.
Recoger del resto del profesorado el Plan de
actividades complementarias
PROFESORADO Informar en la
evaluación inicial.
Análisis y revisión
expedientes
alumnado
Prof.
Alumnado.
Profesorado
Alumnado
Prof.
Alumnado
Reunión junta
evaluación con la
participación de
los delegados/das
del grupo - clase.
Expediente
alumno/a
Ficha tutoría
Cuestionario
individual
Criterios de
evaluación y
promoción
establecidos en la
CCP y aprobados
en el claustro
Cuestionario
Informes
preevaluación.
Resumen
estadístico
Actas de
evaluación
Informes y
calificación de los
profesores
Grupal Materiales
elaborados por
vice-dirección.
1er trimestre.
Final de cada
trimestre.
Todo el curso.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Colaborar y coordinar con el
Equipo directivo.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
ORIENTACIÓN ESCOLAR/ACADÉMICA/PROFESIONAL
BLOQUE B: ACTIVIDADES DE COORDINACIÓN CON LAS FAMILIAS
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A
Fomentar la cooperación
educativa y informar a los
pares y mares o tutores legales
en cuestiones relacionadas con
la educación
Informar a las familias sobre
las opciones que tienen sus
hijos en el actual SE
Reunión inicial para a informar de:
- Características del curso y ciclo.
- Normas de carácter general del centro.
- Funcionamiento y organización.
- Información sobre aspectos académicos del
grupo - clase-
- Características de la evaluación.
- Planificación de la acción tutorial.
- Horario de atención a familias.
- Colaboración activit. complementarias
- Entrevistas individuales con familias.
.Informar a los padres y madres después de cada
evaluación sobre aspectos académicos a través
de la entrega de boletines
Charlas a los padres de los cursos en los que
tienen que tomar decisiones relevantes.
Información individual cuando lo requieran en
coordinación con el DO.
Familias
Profesorado
METODOLOGÍ
A
Gran grupo
Charla informativa
Participación del
equipo educativo
Atención
individualizada a
petición de los
tutores o
padres/madres
Individual
Familias Grupal/Individual Dossier
Informativo
INSTRUMENTO
S
TEMP(2)
Boletín Todo el curso
Después de
cada
evaluación
2º/3º trimestre.
Cuando se
requiera.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
ACTIVIDADES CON EL GRUPO DE ALUMNOS/AS
ORIENTACIÓN ESCOLAR.
BLOQUE I: ACTIVIDADES DE ACOGIDA Y PRESENTACIÓN
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: CURSOS METODOLOGÍ
Facilitar la integración del
alumnado en el centro y en el
grupo.
Recoger la información
pertinente, opiniones y
propuestas del alumnado útiles
para el mejor conocimiento del
grupo para la planificación
inicial de las tareas.
Jornadas de acogida:
Presentación del tutor/a.
Presentación del alumnado (técnicas de grupo
para la mejora de las relaciones
interpersonales)
Visita a las instalaciones y dependencias del
centro (funcionalidad de las mismas).
Proporcionar información sobre el equipo
docente de su grupo, horarios, clases, horario
de tutoría, atención alumnado, familias, etc.,
calendario escolar, fechas de evaluaciones, ...
Breve información sobre la organización y
funcionamiento del Centro.
Cuestionario personal.
Entrevistas iniciales.
¿Qué nos proponemos para este curso?
Somos un grupo.
Mi pin
TODOS LOS GRUPOS.
Todas estas actividades se
realizarán en todos los cursos,
adaptando la metodología a las
características de cada uno de
ellos.
Tendrán especial importancia
para el alumnado de nuevo
ingreso.
Visita a las instalaciones y
dependencias del centro
(funcionalidad de las mismas)
sólo con los grupos de nuevo
ingreso.
TODOS LOS GRUPOS.
Todas estas actividades se
realizarán en todos los cursos,
adaptando la metodología a las
características de cada uno de
ellos
A
Trabajo en grupo.
Dinámica de
grupos.
Información al
alumnado.
Visita a las
instalaciones.
Trabajo en grupo.
Dinámicas de
grupo
INSTRUMENTO
S
PAT
Actividades de
tutoría del DO.
Horarios.
Calendario escolar.
Bibliografía.
Documentos y
sesiones de tutoría
del DO.
TEMP(2)
Principio de
curso
1er trimestre.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOQUE II: ACTIVIDADES DE CONVIVENCIA Y FUNCIONAMIENTO DEL GRUPO Y DEL CENTRO. RELACIONES
INTERPERSONALES
OBJETIVOS ACTIVIDADES CURSOS
Fomentar
en el alumnado el desarrollo de
actitudes participativas.
Informar al alumnado sobre la
estructura, organización y
funcionamiento del centro.
Informar y debatir con el
alumnado el decreto de
derechos y deberes, normas de
convivencia, principios que
deben regir la convivencia en el
centro.
Exposición de las formas de participación de los
alumnos y alumnas en la vida del instituto y
cauces para que participen los/las representantes
del grupo.
Actividades previas a la elección del delegado/a
(definición de funciones y responsabilidades,
perfil, ...)
Elección de delegados/as
Realización de reuniones periódicas de la Junta
de Delegados/as
Proporcionar información sobre la estructura
organizativa y objetivos del Centro (órganos de
gobierno unipersonales y colegiados)
Estudio, análisis y valoración del decreto de
derechos y deberes de los alumnos/as.
Análisis de los documentos del PEC: normas
de convivencia del centro y Principios que
deben regir la convivencia.
TODOS LOS GRUPOS.
METODOLOGÍ
A
Trabajo en grupo.
Dinámica de
grupos.
Información al
alumnado.
TODOS LOS GRUPOS. Información al
alumnado.
TODOS LOS GRUPOS.
Adaptaremos el tiempo y forma
de presentarlo al alumnado en
función del grupo que se trate
Información al
alumnado.
Trabajo grupal.
Dinámica de
grupos.
Información sobre
el RRI
INSTRUMENTO
S
PAT
Actividades de
tutoría del DO:
- Funciones del
delegado.
- Elección del
delegado.
- Acta
Documentos del
PEC.
Documentos y
sesiones de tutoría
del DO.
Dossier con el
extracto del
decreto de
derechos y
deberes.
RRI del centro
TEMP(2)
Principio de
curso
1er trimestre.
Principio de
curso
Principio de
curso.
A lo largo de
todo el curso

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
A partir de las normas del
centro, consensuar las normas
para la clase y para el centro
Favorecer el conocimiento
interpersonal.
Favorecer la cohesión e
integración grupal
Organización de la convivencia.
Normes de funcionamiento del grupo.
Actividades de dinámica de grupo, asamblea de
clase.
Revisar las normas propuestas y valorar el
grado de cumplimiento
Actividades de dinámica de grupo ajustadas a
las características del mismo:
- Quién es quién en mi grupo.
- Palabras clave.
- El caso de la Revista Elle.
- La avenida complicada
TODOS LOS GRUPOS.
Adaptaremos el tiempo y forma
de presentarlo al alumnado en
función del grupo que se trate
TODOS LOS GRUPOS.
Adaptaremos el tipo de
dinámica.
Dinámica de
grupo.
Trabajo en grupo.
Observación del
mismo
Documentos del
PEC, normas de
convivencia,
Principios que
deben regir la
convivencia en el
centro.
Sesión:
Organización de la
convivencia.
Revisión de las
normas.
Dossier de
dinámicas de
grupos
Durante todo el
curso.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOQUE III: ACTIVIDADES SOBRE HÁBITOS Y TÉCNICAS DE ESTUDIO.
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: GRUPOS METODOLOGÍ
A
Favorecer la adquisición de
estrategias de aprendizaje.
Contribuir a la mejora del
proceso de enseñanzaaprendizaje,
proporcionando y
afianzando el uso de estrategias
adecuadas de estudio.
Identificar los factores ambientales y
personales que condicionan el estudio y un
buen rendimiento académico:
- Condiciones que favorecen el estudio.
Determinación de los hábitos de estudio del
alumnado: Cómo estudio.
Cuestionario sobre hábitos y técnicas de Estudio
Gestión eficaz del tiempo y planificación del
estudio:
- Organización del tiempo de estudio personal
Aplicación de un método de estudio:
- Comprensión de textos.
- Actividades variadas y adecuadas a las
posibilidades de cada grupo y cada alumno
Preparación de exámenes.
TODOS LOS CURSOS.
En Bachillerato y Ciclos de
Grado superior, será un breve
recordatorio, siempre en
función de las necesidades del
grupo
Se hará especial hincapié en los
cursos de la ESO, ciclos de
Grado Medio y PCPI, Integra
Trabajo en grupo
en aspectos
generales .
Trabajo individual:
elaboración del
horario, aplicación
de la estrategias
estudiadas.
INSTRUMENTO
TEMP(2)
S
Factores
Todo el curso
ambientales que
favorecen en
estudio.
Dossier sobre
técnicas de
Estudio.
CHTE.
Programa de
comprensión de
textos

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOQUE IV: ACTIVIDADES DE EVALUACIÓN.
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: GRUPOS METODOLOGÍ
Trabajar en la tutoría las
características de la evaluación
en los diferentes niveles
educativos.
PRE-EVALUACIÓN (con el grupo de
alumnos/as)
Facilitar información sobre las características
de la evaluación en las diferentes etapas: ESO,
Bachillerato, ciclos formativos, PGS.
Informar sobre los criterios de evaluación
establecidos.
TODOS LOS GRUPOS
A
Información por
parte del tutor/a a
los alumnos
INSTRUMENTO
S
TEMP(2)
Dossier sobre la
evaluación
En cada evaluación

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Favorecer la participación del
alumnado en las sesiones de
evaluación, así como su
autoevaluación y la evaluación
en grupo
PRE-EVALUACIÓN (con el grupo de
alumnos/as).
Realizar la autoevaluación del alumnado
Analizar mediante dinámica de grupos, los
distintos aspectos personales, académicos y de
relación establecidos en el grupo clase.
Preparar la sesión de evaluación con los
representantes del alumnado.
SESIÓN DE EVALUACIÓN
Informe del delegado/a del grupo sobre las
conclusiones y propuestas que se llevan a la
sesión.
Informe del tutor/a al conjunto del profesorado
del grupo. Evaluación individualizada de los
casos que así lo requieran.
Análisis de los resultados del trimestre.
Valoración de la adecuación del proceso de
enseñanza a las características del grupo.
Propuestas de mejora para siguientes
evaluaciones
POST- EVALUACIÓN.
Entrega de informes de evaluación.
Análisis y valoración de los resultados globales
con el alumnado.
Informar al grupo clase del desarrollo de la
sesión de evaluación y los acuerdos tomados.
Toma de decisiones grupal e individual para la
mejora de resultados
TODOS LOS GRUPOS
Trabajo individual:
cumplimentación
de cuestionarios.
Trabajo en
grupo: debate,
elaboración de
propuestas.
Dossier sobre la
evaluación
En cada evaluación

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
ORIENTACIÓN ACADÉMICA
BLOQUE I: AUTOCONOCIMIENTO, ¿CÓMO SOY?.
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: GRUPOS METODOLOGÍ
A
Motivar al alumnado sobre la
importancia que tiene la
reflexión personal sobre sus
cualidades, aptitudes,
intereses.. de cara a una
elección académica y
profesional.
Favorecer y potenciar el
desarrollo de la motivación y
autoestima personal.
Ayudar al alumnado al conocimiento de si
mismo:
Cuestionario de conocimiento inicial del
alumnado.
Autorretrato.
Cómo me veo, cómo me ven.
Tarjetas de defectos.
Mis valores.
Mis capacidades.
Mis intereses
Sesión de tutoría “Desarrollo mi personalidad”
Lectura del documento Breve Declaración sobre
la autoestima.
TODOS LOS GRUPOS.
Especial hincapié en aquellos
grupos que tienen la toma de
decisiones más próxima.
Bachilleratos, Ciclos, integra
Dinámicas de
grupos.
Trabajo individual.
Grupo – Clase
Pequeño Grupo
INSTRUMENTO TEMP(2)
Cuestionarios.
Dossier de
autoconocimiento
personal.
Dossier de
Orientación
Vocacional
Segundo/tercer
trimestre.

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Ayudar al alumno en su
autoconocimiento y en su
proceso personal de toma de
decisiones.
Realización de un informe individual sobre el
proyecto personal y profesional.
Ejercicios de resolución de situaciones que
impliquen toma de decisiones.
Utilización de cuestionarios de auto-orientación,
etc.)
Entrevistas individuales.
TODOS LOS GRUPOS.
Especial hincapié en aquellos
grupos que tienen la toma de
decisiones más próxima.
Bachilleratos, Ciclos,
Programas específicos:
Integra, PDC
Trabajo individual
y personal
Análisis de
información
Entrevistas
individuales
Cumplimentación
de cuestionarios
Sesiones sobre
toma de decisiones
Cuestionarios.
Dossier de
autoconocimiento
personal.
Dossier de
Orientación
Vocacional
Segundo/tercer
trimestre

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
BLOQUE I: INFORMACIÓN, ¿QUÉ PUEDO HACER?.
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: GRUPOS METODOLOGÍ
A
Proporcionar información al
alumnado sobre los diferentes
itinerarios académicos y
profesionales.
Información sobre el sistema educativo,
opciones al finalizar el nivel en el que se
encuentran
Charlas sobre
- Opcionalidad.
- Bachilleratos.
- Ciclos formativos.
- PGS.
- Pruebas de acceso.
Visitas a las Universidades.
Acceso a la Universidad: PAU
- Itinerarios educativos del centro.
- Autorealización del propio itinerario.
- Entrevistas individuales.
Coloquios.
Itinerarios profesionales
TODOS LOS GRUPOS.
Especial hincapié en aquellos
grupos que tienen la toma de
decisiones más próxima.
Bachilleratos, Ciclos,
Programas específicos:
Integra, PDC...
Sesiones
Informativas al
alumnado.
Análisis y estudio
de documentos.
Realización de
itinerarios
educativos
Trabajo individual.
Trabajo en grupo
en el análisis de
documentos.
BLOQUE III: TOMA DE DECISIONES, ¿QUÉ HARÉ?
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: GRUPOS METODOLOGÍ
A
INSTRUMENTO TEMP(2)
Dossier informat.
Organigramas
Sistema Educativo.
Cuestionarios
Entrevistes.
Planes de estudio.
Monográficos
sobre carreras.
DCB.
Relación de
optativas del
centro.
2º/3º trimestre
INSTRUMENTO TEMP(2)

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
Asesorar al alumnado en el
proceso de toma de decisiones
con madurez:
Recoger las aspiraciones,
necesidades y consultas de los
alumnos.
Ejercicios de simulación de toma de decisiones TODOS LOS GRUPOS.
Entrevistes individuales de Tutoría.
Sesiones de tutoría en función de la demanda
“puntual” del alumnado.
Especial hincapié en aquellos
grupos que tienen la toma de
decisiones más próxima.
3º y 4º de la ESO.
Bachillerato.
Trabajo en Grupo
– Clase, pequeños
Grupo y trabajo
Individua
TODOS LOS GRUPOS. Grupo - Clase
Individual
Dossier de
Orientación
Vocacional.
Instancia de
Preinscripción a la
Universidad.
Hoja de matrícula.
Cuestionarios
individuales.
Material de
Orientación
2º/3º trimestre

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial
ORIENTACIÓN PROFESIONAL
BLOQUE I: ACTIVIDADES DE AUTOCONOCIMIENTO
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: CURSOS METODOLOGÍ
A
LOS PROPUESTOS EN EL
APARTADO DE
ORIENTACIÓN
ACADÉMICA
LOS PROPUESTOS EN EL APARTADO DE
ORIENTACIÓN ACADÉMICA
LOS PROPUESTOS EN EL
APARTADO DE
ORIENTACIÓN
ACADÉMICA
LOS
PROPUESTOS
EN EL
APARTADO DE
ORIENTACIÓN
ACADÉMICA
BLOQUE I: ACTIVIDADES DE INFORMACIÓN
OBJETIVOS ACTIVIDADES DIRIGIDO A: CURSOS METODOLOGÍ
A
Orientar y asesorar al
alumnado en los procesos de
aprendizaje y sobre sus
posibilidades profesionales.
Colaborar y facilitar información referente al
mundo laboral:
- Autoempleo.
- Trabajo por cuenta ajena.
- Administración Pública.
- Cursos de Formación.
- Microempresas.
Información sobre el procedimiento a seguir para
las empresas en la selección de personal y
conocimiento de las condiciones laborales de las
mismas.
- Entrevistas.
- Curriculum vitae.
- Carta presentación.
- Instancias.
- INEM.
Ciclos formativos.
4ºESO
Información grupal
INSTRUMENTO
S
LOS
PROPUESTOS
EN EL
APARTADO DE
ORIENTACIÓN
ACADÉMICA
INSTRUMENTO
S
TEMP(2)
LOS
PROPUESTOS
EN EL
APARTADO
DE
ORIENTACIÓ
N
ACADÉMICA
TEMP(2)

IES TAVERNES BLANQUES El Pla d’Acció Tutorial

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
PLA D’ACTUACIO PER A
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
DE L’ALUMNAT
IES Tavernes Blanques

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
ÍNDEX
Ordre de 18 de juny de 1999 (DOGV de 29-6-1999).
Ordre de 14 de març de 2005 (DOGV de 14 – 4-2005)
Ordre de 15 de maig de 2006 (DOGV de 31 – 5- 2006)
Resolució de 30 de juny de 2010 (DOCV de 09- 07-2010)
I. CRITERIS BÀSICS QUE ORIENTEN EL PLA.................................................
(PEC)
II. MESURES GENERALS.........................................................................................
2.1. CONCRECIÓ DEL CURRÍCULUM...............................................................
2.2. ORGANITZACIÓ DE L’OPCIONALITAT....................................................
2.2.1.Agrupació de l’alumnat en funció de la seua optativitat.
2.2.3.Organització horària
2.2.4.Orientació educativa.
2.3. ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS DE REFORÇ.........................................
2.3.1 Atenció individualitzada o en grup redüit
2.3.2. Grups flexibles
2.3.3 Desdoblaments.
2.3.4. Procediment per a la detecció de l’alumnat amb nee. Realització de
petició d’atenció i Canals de comunicació
2.4 L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA, PSICOPEDAGÒGICA O PROFESSIONAL
I LA TUTORIA
III MESURES ESPECÍFIQUES
3. MESURES ESPECÍFIQUES.................................................................................
3.1. ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALS SIGNIFICATIVES
(ACIS)............................................................................................................
3.1.1.Definició.
3.1.2.Procediment per a la detecció de l’alumnat amb NEE de nova matrícula.
3.1.3.Elaboració de les ACIS.
3.1.4.Seguiment i avaluació de l’alumnat amb ACIS.
3.1.5.Criteris per a organitzar l’horari del mestre/a de P.T.
3.1.6.Criteris per a l’organització dels grups.
3.2. ADAPTACIONS D’ACCÉS AL CURRÍCULUM..........................................

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
3.3. PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR..................................
3.3.1.Justificació de l’aplicació d’esta mesura extraordinària.
3.3.2.Criteris d’accés i selecció de l’alumnat.
3.3.3.Procediment d’accés i selecció.
3.3.4.Estructura del currículo.
3.3.5.Currículo dels àmbits (Objectius, continguts, criteris d’avaluació i
metodologia específica).
3.3.6.Criteris per a distribuir l’alumnat de diversificació curricular en els grups
ordinaris.
3.3.7.Criteris per a l’organització dels espais, dels horaris i dels recursos.
-Espais.
-Horaris.
-Recursos.
3.3.8.Criteris previstos per al seguiment, l’avaluació i la revisió del programa
base.
-Criteris de rendiment de l’alumnat.
-Criteris de coordinació i pràctica del professorat.
-Criteris de relació amb les famílies.
-Currículo del P.D.C.
3.3.9.Procediment per al seguiment, l’avaluació i la revisió del programa base.
4. L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA..............................................................
5. PLA D’EDUCACIÓ PER A IMMIGRANTS.......................................................
6.- ALTRES PROGRAMES: IINTEGRA, PROA

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
Segons l'Ordre del 18 de Juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, per la qual es regula l'atenció a la diversitat a l'ESO (DOGV 29-6-1999), i la
resolució de 30 de juny de 2010 de la DG d’Avaluació… per la qual es dicten instruccions en
matèria d’ordenació acadèmica… els centres docents d'Ensenyament Secundari elaboraran un
pla d'actuació per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat de l'ESO. Este pla inclou:
- Els criteris bàsics que orienten el pla: en el PEC
a) Concreció del currículum.
b) Adaptacions curriculars individuals (ACIs)
c) Adaptacions d’accés al currículum.
d) Organització de l’opcionalitat.
e) Organització d’activitats de reforç.
f) Mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga un any més en el
mateix curs.
g) Programa de diversificació curricular.
h) Programes de qualificació professional inicial.
i) Altres programes que relitze el centre.
j) Avaluació psicopedagògica.
k) L’Orientació educativa, psicopedagògica i professional i la tutoria.
1. CRITERIS BÀSICS QUE ORIENTEN EL PLA.
La LOE declara que l’educació bàsica “s’organitza d’acord amb els principis
d’educació comú, i d’atenció a la diversitat com a principis fonamentals”. En l’ensenyament
secundari obligatori, les mesures d’atenció a la diversitat estaran orientades a donar resposta a
les necessitats educatives concretes de l’alumnat i a la consecució de les competències
básiques i els objetius de l’etapa.
Els criteris que orienten el Pla estan basats en els dos principis introduïts per la LOE,
l’educació comú i l'atenció a la diversitat.
El principi d’educació comú ha de garantir un ensenyament bàsic, comú i obligatòri
per a tots els alumnes sense distinció de cap tipus, siga quin siga el sexe, raça, religió, grup
social o situació socioeconòmica.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
El principi de diversitat ens remet al fet que tots els/les alumnes tenen unes necessitats
educatives pròpies i específiques per a accedir a l'aprenentatge que requerixen una atenció
pedagògica individualitzada. Esta atenció pot ser proporcionada en la majoria dels casos per
mitjà d'actuacions pedagògiques habituals, no obstant, en ocasions, les necessitats educatives
d'alguns/es alumnes poden requerir d'actuacions distintes a les ordinàries.
L'origen pot atribuir-se a distintes causes relacionades amb el context familiar, social o
cultural, amb una història d'aprenentatge desajustada o per una discapacitat psíquica, motora o
sensorial, així com de sobredotació.
Estes n.e.e. poden tindre caràcter temporal quan són degudes a situacions socials o
culturals desfavorides, dificultats d'aprenentatge o problemes de conducta o tindre caràcter
permanent al llarg de tota l'escolarització, quan són degudes a discapacitats psíquiques,
sensorials o motores.
S'intentarà donar resposta a les necessitats educatives de l'alumnat a través de les
mesures generals d'atenció a la diversitat i una vegada, i només si estes no són suficients, es
procedirà a l'aplicació de les mesures específiques que es contemplen en el pla.
L’objectiu general que persegueix este pla és fer possible que la totalitat de l’alumnat
de l’IES Tavernes Blanques puga assolir les competències bàsiques i els objectius generals de
l’etapa. Dit de manera més específica, es tracta d’establir un conjunt de mesures concretes que
facen possible que la major part de l’alumnat reba una resposta personalitzada als seus
problemes i necessitats, tot donant possibilitats reals d’integració en el sistema educatiu.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
MESURES DE
CARÀCTER GENERAL
CONCRECIÓ DEL
CURRÍCULUM
OPCIONALITAT
ACTIVITATS DE
REFORÇ
PERMANÈNCIA UN
ANY MÉS AL MATEIX
CURS
ORIENTACIÓ
EDUCATIVA,
PSICOPEDAGÒGICA
I PROFESSIONAL
II MESURES DE CARÀCTER GENERAL
2. 1.- CONCRECIÓ DE CURRÍCULUM.
Pla
d’actuació
per a
l’atenció a la
diversitat de
l’alumnat
MESURES
ESPECÍFIQUES
ADAPTACIONS
CURRICULARS
INDIVIDUALS
SIGNIFICATIVES
ADAPTACIONS
D’ACCÉS AL
CURRÍCULUM
PROGRAMA DE
DIVERSIFICACIÓ
CURRICULAR
PROGRAMES DE
QUALIFICACIÓ
PROFESSIONAL
INICIAL
Altres programes
La primera mesura de carácter general que es planteja a l’ordre de 18 de juny de 1999 i en
la resolució de 30 de juny, és la concreció curricular.
La via general d’atenció a la diversitat del conjunt de l’alumnat.
El curriculo ha de ser un instrument vàlid per donar resposta a les carácterístiques i a la
realitat educativa de cada centre.
El currículum ha d’incloure:
- Els aspectes que promoguen entre l’alumnat el coneixement i respecte cap als
companys procedents d’altres ètnies o cultures.
- Caldria integrar en les Programacions Didàctiques del Centre continguts que potencien

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
l’educació en la convivencia.
- Continguts que fomenten la prevenció de la violència i la resolució de conflictos.
- Es podria acordar els continguts que es treballaran en les diferents àrees, transversals o
propis per afavorir la prevenció de la violència: La multiculturalitat, la solidaritat,
Drets humans, Drets i Deures del ciudatans etc
En l’elaboració de les programacións, els departaments didàctics, amb la finalitat d’atendre
a la diversitat de l’alumnat, hauran de concretar:
• Els diversos graus d'adquisició de les capacitats expressades en els objectius generals
de l'àrea o matèria.
• Els continguts bàsics.
• Els continguts complementaris d'ampliació o reforç per a l'alumnat que els necessite.
• Activitats i metodologia diferents per al desenrotllament d'un mateix contingut i els
criteris i instruments d'avaluació.
El professorat realitzarà la seua programació d'aula d'acord amb les decisions adoptades
en les programacions didàctiques adaptant-les a les característiques dels grups en què impartix
docència. Els diferents departament procuraran anar adaptant les programacions a dos nivells,
nivell ordinari i el nivell de reforç.
També realitzarà per a l’alumnat que ho precise, per diferents causes, les adaptacions
curriculars necessàries modificant el grau d'adquisició d'alguns objectius, adequant els
continguts, la metodologia i els criteris d'avaluació.
Estes adaptacions es realitzaran sempre que no modifiquen significativament la
programació del grup a què pertany l’alumne/a ja que, si és així, se seguirà el procediment
específic de l'elaboració d'ACIS (Adaptació Curricular Individual Significativa).
2.2.- ORGANITZACIÓ DE L’OPCIONALITAT.
- L’optativitat és una via ordinària d’atendre la diversitat des del currículum.
- L’oferta de matèries optatives tracta de contribuir al desenvolupament de les capacitats
formulades als objectius de l’etapa.
- Intenta respondre als interessos i preferències dels alumnes.i
Agrupació de l’alumnat en funció de la seua optativitat.
Criteris:
• Els grups han de ser homogenis pel que fa al nombre, i s’exclourà en la composició dels
mateixos tot criteri discriminatori.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Els alumnes amb necessitats educatives especials seran repartits, de forma homogènia,
entre els grups d’un mateix curs, procurant, al seu torn, la racionalització i la major
efectivitat dels recursos de suport.
• Els alumnes repetidors tambè seran repartits de forma homogènia.
Primer, segon i tercer d’ESO
• Programa lingüístic escollit (PEV/PIP)
• Religió/Activitats alternatives/ Hª i Cultura de les religions.
• Optativa.
Quart d’ESO
• Programa lingüístic escollit (PEV/PIP)
• Matèries troncals optatives
• Matemàtiques (A/B)
• TMI, per àmbits de coneixement
Organització horària
Les matèries optatives de 1r, 2n, 3r i 4t curs d’ESO s’organitzaran per cursos. Es
distribuiran en la mateixa franja horària en primer, segon, tercer i quart, de manera que puguen
acudir alumnes de qualsevol grup i facilitar al màxim que es respecte la seua tria.
A 1r d’ESO l’alumnat triarà una assignatura optativa entre les que es relacionen a
continuació, es tindrà en compte la informació dels centres deEP..
• Informàtica.
• Francés/Anglés 2n Idioma.
• Optatives instrumentals: Taller de llengua (castellà o valencià) i Taller de
matemàtiques. (obligatòria si l’alumne/a es proposat pel professorat del grup)
• Taller de música. (d’oferta general)
• Comunicació audiovisual. (d’oferta general)
A 2n d’ESO l’alumnat triarà una assignatura optativa en funció dels seus interessos.
Se’ls proporciona una primera aproximació, molt general, de les possibilitats del nostre
sistema educatiu, les diferents eleccions que han d’anar fent sobre les matèries optatives, i els
diferents itineraris que poden triar, incloent-hi els itineraris alternatius, se’ls informa sobre les
possibilitats d’altres estudis o activitats laborals, en el cas que l’edat els ho permeta i siga eixa
l’opció preferida (PQPI etc...).
• Informàtica.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Francés/Anglés 2n Idioma.
• Optatives instrumentals: Taller de llengua (castellà o valencià) i Taller de
matemàtiques. (obligatòria si l’alumne/a es proposat pel professorat del grup)
• Taller de Diseny. (d’oferta general)
• Taller de Tecnologíes. (d’oferta general)
En 3r d’ESO se’ls informa sobre les matèries optatives que poden triar en quart i la
relació de les mateixes amb els batxillerats i cicles formatius possibles, així com les
professions directament relacionades amb elles.
És molt important el treball d’orientació i informació sobre l’optativitat en 4t i les
vinculacions que les matèries tenen amb els estudis posteriors.
També se’ls informa sobre les possibilitats d’altres estudis o activitats laborals, en el cas,
també, que l’edat els ho permeta i siga eixa l’opció preferida.
• Informàtica. (de oferta obligada)
• Francés/Anglés 2n Idioma. (de oferta obligada)
• Cultura Clàssica. (de oferta obligada)
• Orientació i iniciació professional (O.I.P.) (de oferta obligada)
• Optatives instrumentals: (Taller de llengua (castellà o valencià) Taller de
matemàtiques, de oferta general)
• Dramatizació, Teatre. (de oferta general)
• Educació Medioambiental. (de oferta general)
• Taller del geógraf i del historiador. (de oferta general)
• Laboratori de física i química. (de oferta general)
• Laboratori de biologia i geologia. (de oferta general)
• Iniciació professional, vinculada a la FP del centre o entorn productiu. De disseny
propi.
• Taller de llengua estrangera
• Anglés Pràctic.
• Empresa i iniciatives emprenedores i Llengua i cultura chinesa
En 4t d’ESO s’intenta precisar més la informació per a una major exactitud en
l’orientació.. Per aixo, s’apliquen proves consistents en qüestionaris i obtenció d’altres
informacions per a ajudar els alumnes en la seua pressa de decisions, ja que ens trobem en una

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
etapa crucial d’elecció per al seu futur professional, ampliant així la informació donada ja al
final de 3r d’ESO.
En 4rt. d’ESO es donarà major relevància a l’elecció ded matèries optatives en funció
dels posteriors estudis, bé en una determinada modalitat de batxillerat o bé per a l’accés a
cicles formatius de Grau Mitjà:
- TMI- d’oferta obligatòria.
- Ampliació de geografia i història d’Espanya, d’oferta general.
- Empresa i iniciatives Emprenedores i llengua i cultura Chinesa.
Descripció dels itineraris de l’alumnat de quart curs d’ESO.
En quart curs d’ESO, les matèries troncals optatives i les matemàtiques s’organitzaran
tal i com es preveu en el quadre, de manera que hi haja coherència entre les diferents
possibilitats que ofereix el curriculum.
Organizació de les optatives troncals: agrupacions.
En cada agrupació hi ha matèries que se cursan obligatoriament i altres que l’alumnat
ha d’elegir per ordre de preferència (1r, 2n i tembé 3r). Aquestas s’implantaran segosn les
possibilitats organitzatives del centre
L’alumnat haurà d’elegir una única agrupació de les que ofereix el centre. En cada
agrupació es cursaran tres matèries.
AGRUPACIONS DE LES OPTATIVES TRONCALS
1.- ( ) Física i Química Biologia i Geologia Educació Plàstica ( )
Informàtica ( )
Segon Idioma ( )
2.- ( ) Física y Química Tecnologia Educació Plàstica ( )
Informàtica ( )
Segon Idioma ( )
3.- ( ) Educació Plàstica i
Visual
4.- ( ) LLatí Biologia i Geologia ( )
Música ( )
5.- ( ) Educación Plástica y
Visual
Tecnologia Música ( )
Informàtica ( )
Segundo Idioma ( )
Informàtica ( )
Segon Idioma ( )
Biologia i Geologia Música ( )
Informàtica ( )
Segon Idioma ( )

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
Troncals optatives BAH./CFGM Matemàtiques
1.- Itinerari 3 Plàstica i Tecnologia. L’altra optativa és
indiferent.
2.- Itinerari 4, amb llatí
3.- Es pot elegir qualsevol optativa:
ARTS.
DISSENY.
ESTÈTICA...
BHCSS-OP-
HUM.
BHCSS-OP-
CSS
3.- Itinerari 1- Biologia i Geologia / Física i Química CNS_Opció
Ciències Salut
4.- Itinerari 2- Física y Química i Tecnologia/Plàstica CNS_Opció
Cientifico-
Tècnica
5.- Es pot elegir qualsevol optativa:
CFGM – Gestió
- Tecnologia, Física i Química
administrativa
- Biologia i Geologia, Música, Plàstica
A/B
A/B.
Preferentment B
B
B
A/B.
En cas que l’alumne pense seguir estudis de Batxillerat que incloguen l’assignatura de
Matemàtiques, es recomana triar Matemàtiques B.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
2.3 .- ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS DE REFORÇ I RECUPERACIÓ.
REFORÇ PEDAGÒGIC .
El procediment general per al reforç de continguts no assolits és l’adequació de la
programació d’aula.
El professorat de les diferents matèries i els tutors i tutores, disposaran al principi de curs
de la informació sobre matèries pendents de nivells anteriors.
2.3.1.- OFERTA D’OPTATIVES DE REFORÇ : OPTATIVES INSTRUMENTALS EN
1r, 2n i 3r.
Àrees lingüístíques, castellà i valencià:: amb activitats dirigides a l’alumnat amb més
dificultats i carències en aquestes matèries.
Matemàtiques: amb activitats dirigides a l’alumnat amb més dificultats en esta matèria
S’orientarà l’elecció d’aquestes optatives en 6é amb la col·laboració dels tutors/es de Primària
dels centres de procedència, així com dels Gabinets Psicopadagògics Municipals, i en el cas
dels alumnes del centre , pels tutors/es amb la col·laboració del Departament d’Orientació. Si
l’alumnat es proposat pel profrsorat del grup, es obligatori cursar estes matèries.
Criteris d’adscripció de l’alumnat a les optatives de reforç
- Alumnat de nova incorporació: a partir de la informació rebuda dels centres de
Primària a la Coordinació.
- L’alumnat del centre, considerant els resultats de l’avaluació extraordinària de
setembre.
En la selecció de l’alumnat per incorporar-se a les optatives instrumentals de reforç es
tindrà en compte:
• El fet de no haver aconseguit els objectius que corresponen a la etapa en estas matèries:
Matemàtiques i les llengües, Valencià i castellà, a l’acabament de l’Educació Primària
i a l’avaluació extraordinària de la resta de nivells del 1r cicle.
• Si l’alumnat presenta deficiències en totes les matèries instrumentals, l’equip educatiu
decidirà la conveniència de realitzar una o altra optativa en funció de les dificultats i
carències de l’alumnat.
• Es considerarà el comportamet, actitud i les possibilitats d’aprofitament de l’alumnat
d’aquests continguts.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
2.3.2. AGRUPAMENTS FLEXIBLES I/O DESDOBLAMENTS EN LES ÀREES DE
VALENCIÀ, CASTELLÀ, MATEMÀTIQUES
L’organització del reforç es realitzarà utilitzant les mesures de flexibilització o
desdoblaments. Es prioritzarà esta mesura als primers cursos, 1r i 2n, si es possible en
3r.
L’elecció entre l’organització en desdoblaments o grups flexibles la realitzaran els
departaments.
A)DESDOBLAMENTS.-
Dos grups/tres professors/es, un grup dos professors:
- Els grups son menys nombrosos
- Amb el mateix nombre d’alumnat en cadascun dels grups.
- Són grups heterogènis.
- Amb aquesta organització en els tres subgrups es deu treballar una major diversitat dins
de l’aula.
- Amb l’avantatge de poder utilitzar diferents metodologies com ara treball cooperatiu i
ajuda entre l’alumnat.
- Els Departaments que realitzen els desdoblaments han d’elaborar la programació de les
unitats didàctiques a dos nivells d’aprenentatge.
- Cal atendre l’alumnat amb més dificultat d’aprenentatge, l’alumnat amb necessitats de
reforç amb el nivell de programació més baix.
- L’assoliment dels continguts bàsics en qualsevol dels dos nivells serà condició
indispensable per a la superació de la matèria.
- La proposta es fa extensiva per les matèries amb desdoblament: Ciències Naturals
(primer cicle), Biologia (3er), Física i Química (3er) Tecnología, Anglés (primer cicle,
3er curs).
B) GRUPS FLEXIBLES.-AGRUPAMENTS DE REFORÇ
Esta mesura té com a objectiu ajudar l’alumnat a superar les dificultats d’aprenentatge
en aquelles àrees en què ho necessite. És una mesura d’atenció a la diversitat de tipus
preventiu que beneficia no tan sols els alumnes amb necessitats educatives especials sinó
també, en general, tot l’alumnat.
Amb aquesta mesura poden organitzar activitats en xicotets grups de reforç dirigides
als qui precisen un seguiment més personalitzat i més temps per assolir els objectius mínims.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
Criteris generals d’organització dels grups de reforç.
• Es prioritzà la intervenció amb esta mesura en el grups de primer i segon
d’ESO, i en funció de les nostres possibilitats organitzatives, s’ampliarà a tercer
curs.
• En les àrees instrumentals: Castellà, Valencià i Matemàtiques, es planificarà la
intervenció de tres professors cada dos grups del mateix nivell, de manera que
en un dels tres grups que s'establisquen, es programe el segon nivell, nivell de
reforç, i es puga respondre a les necessitats de l'alumnat amb més dificultats.
• Es pot considerar la possibilitat de que el grup més redüit, siga el grup amb
major nivell. En esta situació, la programació adaptada, de reforç, es
treballarà en els dos grups de referència.
• El grup de reforç no excedirà de 8/10 alumnes. Si el grup més redüit correspon
al grup amb major nivell, el grup podrà ser més nombrós.
• Evitar, a ser possible, que en els grups de nivell més baix, es troben alumnes
amb problemes d’adaptació escolar.
• S’entén que en els grups de menor nivell els alumnes presenten moltes
carències tant en continguts com en procediments, per la qual cosa, és
important el treball en aquests grups amb una programació adaptada.
• El canvi del grup de reforç al qualsevol dels grups de referència, o a l’inrevés,
la prendrà el departament de l’àrea corresponent, el canvis es proposaran en les
sessions d’avaluació.
C) Desdoblamets i grups de reforç
Criteris de selecció de l’alumnat per al nivell de reforç tant si es fan desdoblaments com
si es fan grup de reforç.
• En els grups de primer curs es considerarà la informació dels centres de EP i les proves
curriculars d’inici de curs.
• Alumnat promocionat sense haver obtingut una avaluació positiva en les matèries en què
el nostre centre haja pogut organitzar estes activitats.
• Alumnat que romanga un any més en el mateix curs i presente dificultats manifestes en
estes àrees.
• Alumnat amb dificultats de concentració i atenció en gran grup, pèro que amb atenció més
individualitzada, aconseguixen assolir els objectius.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Alumnat que puntualment (immigrants, desaventatge socio-cultural, absentisme..…) tenen
carències específiques, les quals és més fàcil que puguen superar-les amb una atenció
individual.
• Els alumnes del centre que presenten discapacitats sensorials i que les seues carències
curriculars es deriven exclusivament d'esta discapacitat.
• Els alumnes proposats han de demostrar una actitud favorable cap al treball, i un
significatiu interés tant en el grup de reforç com en el treball diari de l'aula.
• Alumnat que s’observe durant el curs acadèmic que presenten determinades dificultats en
aspectes bàsics de les àrees amb reforç i que no puguen superar les seues dificultats dins
de l’aula.
Presa de decisió de l’alumnat que s’ha d’incorporar a les activitats de reforç.
Per a poder decidir l’alumnat susceptible d’incorporar-se a les activitats de reforç
s’aprofitará l’última sessió d’avaluació de cada curs acadèmic (juny o setembre). El tutor
arreplegarà en l'acta de l'última sessió d'avaluació la relació d'alumnes proposats per a reforç
pels professors/es de les matèries en que s’organitza el reforç, així com les necessitats
educatives que presenten. També en l’informe d’avaluació individualitzat s’indicaran les
dificultats que presenta l’alumne i la proposta d’incorporació a les activitats de reforç de les
matèries en què ho necessite.
Les noves propostes d’incorporació i la revisió de la situació acadèmica de l’alumnat
que participa en estes activitats es farà en la sessió d’avaluació inicial i en cada una de las
sessions d’avaluació ordinàries.
L'organització dels grups, desdoblamente o flexible, es realitzarà a principi de curs, a
ser possible abans de començar les classes. En aquest treball participaran tots els components
del Departament de Matemàtiques, Castellà, Valencià.
A judici dels professors, i davant les proves realitzades als alumnes, es pot contemplar
el canvi d’algun alumne a un altre grup. Al final de cada avaluació es revisarà la composició
dels grups i es faran els canvis que s’estimen oportuns, en funció del rendiment i de l’actitud.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
Professor de Pedagogia Terapèutica, si disposa d'hores una vegada ateses totes la
necessitats educatives especials. Les hores disponibles entraran a formar part del còmput total
d'hores de reforç tot atenint-nos a l'apartat de l'ordre d'atenció a la diversitat referida a les
prioritats d'intervenció: “Alumnat amb dificultats manifestes d'aprenentatge en les àrees
instrumentals” tot prioritzant l'alumnat del primer cicle d'ESO.
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.
Els Departaments Didàctics, atenent a la concreció curricular elaborada, realitzarà una
programació per a cada nivell: nivell de reforç i nivell del curs de referència.
CRITERIS PER A LA PROGRAMACIÓ:
La programació didàctica del departament inclourà dos nivells, tant en continguts com en
metodologia i avaluació:
• Els continguts del grup de reforç seran els corresponents al curs/cicle anterior i els
mínims del nivell, posant l’accent en els procediments i el treball a la classe i a casa. La
metodologia serà el més activa posible.
• Els grups-de referència tindran la mateixa programació, la programació que correspon al
referent del nivell, fent alguna ampliació i exigint-se una major complexitat i rigor amb els
alumnes que obtinguen millors resultats, i amb un ritme d’aprenentatge més ràpid, si és el
cas.
CRITERIS ESPECÍFICS PER A LA PROGRAMACIÓ DEL GRUP DE MENOR
NIVELL:
• És una Adaptació de Grup de la programació general del Departament Didàctic.
• El referent per a la programació en los grups de nivell més baix són els continguts de :
1º d’ESO, continguts del 3er cicle de EP, continguts mínims de 1er curs.
2n d’ESO, continguts de 1er i continguts mínims de 2n.
3er d’ESO, continguts de 2n i continguts mínims de 3er d’ESO.
Per tant, caldria dedicar part del primer trimestre al treball del cicle/curs anterior i la resta
del curs afiançar els continguts imprescindibles del curs corresponent. d’ESO.
• Cada Departament, una vegada establerts els Continguts a desenvolupar, sobretot en el
nivell de reforç, i els criteris d’avaluació, tractarà de coordinar la distribució de
continguts en el curs, la metodologia i els materials necessaris.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
AVALUACIÓ
• Es diferenciaran els Criteris d’Avaluació dels grups de nivel baix/nivell grup de referència.
• Per a cadascuna de les avaluacions en el nivell baix es donarà una qualificació quantitativa
amb un informe senzill que farà el Departament en el que es puga observar l’evolució del
alumne. Document annex?????
• Per a l’avaluació (a banda d’altres tècniques) es faran proves amb diferent complexitat, per
a l’obtenció de “suficient” “be” (examen de mínims), i proves addicionals per a augmentar
nota, en concordança amb allò treballat.
METODOLOGIA
• Caldrà que els professors dels grups mantinguen una actuació consensuada amb els
alumnes que alteren el clima de treball del grup, o no realitzen les activitats programades.
Per al desenvolupament de les classes o per a l’avaluació, sobretot al grup de reforç, es
proposen algunes sugerències:
• Mantindre el control de l’aula i la disciplina (val la pena en principi “ perdre el
temps”)
• Podem plantejar tasques senzilles, però no permetre que no treballen. (Aquests
alumnes necessiten practicar molt més que la resta, per comprendre i retindre la
informació)
• Es necessari contactar amb els pares i/o tutors quan no realitzen les tasques, tant en
casa com a l’aula. Amb aquest fi s’utilitzarà el full de comunicació al tutor.
Registrarem; comportament, faltes de treball o qualsevol altra anotació que es
considere important. ¿Document del centre?
• Dins dels continguts dels grups de nivell més baix haurem de prioritzar els continguts
procedimentals.
- Al primer trimestre els alumnes necessiten més ajuda, però hem d’anar eliminant-la
progressivament a l’hora que pressionem més en el nivell d’exigència, la pregunta és
¿Com podríem fer-ho?Algunes propostes:
Estructurant el procediment per escrit i obligant als alumnes a que ho facen sencer. Han
de escriure-lo en una fitxa guia, hem de preguntar-lo oralment per a que ho interioritzen
i, quan cregam que és convenient, llevar-los la fitxa i repetir les activitats realitzades per
comprova que han interioritzatr el procediment. Els continguts de les fitxes guia els

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
tindria que fer el professor a la pissarra i els alumnes les copiarien en una cartolina o
fitxa de llibre per poder fer ús en qualsevol moment.
- Els alumnes han de fer l’esforç de memoritzar, i seria convenient dedicar part de una
sessió setmanal a preguntar oralment continguts bàsics treballats a la setmana. Aquestes
sessions podrien començar amb preguntes fetes pels propis alumnes, de forma que
obligarem eixe dia a portar a classe preparades dues qüestions sobre l’explicat en la
setmana i puntuarem tant a l’alumne que pregunta com al que contesta.
- Necessiten practicar molt tots els exercicis ja que normalment aquestos alumnes per
interioritzar un procediment necessiten més temps. Per això es important posar sempre
un treball per a casa de reforç. (com a molt dos o tres exercicis) i pressionar als alumnes
de forma que si no es fan en un número que es considere convenient no es podran
presentar als controls, etc.
- Pel que fa a les correccions en classe podem fer-ho de diverses formes :
- - Corregint individualment cadascun dels exercicis i posant positius, d’aquesta forma
l’alumne està molt controlat i es motiva, però la resta del grup perd molt de temps i no
treballem el tema de l’atenció i la participació.
- - Corregint en grup, de tal forma que valorem a l’alumne que ho fa i participa, i podríem
considerar avaluar després, quan corregim les llibretes, tot el que estiga en ROIG i BÉ
CORREGIT, MOLT CLAR. És una forma d’obligar-los a que presten atenció.
• Les activitats proposades han de tindre com a objectiu:
-Que l’alumnat siga capaç d’organitzar la seua tasca i aplique les tècniques d’estudi
adequades.
-Que utilitze unes estratègies adequades de resolució de problemes.
-Que desenrotlle una actitud i motivació adequades. Han de concretar-se quines actituds es
valoren positivament: participació, atenció, col.laboració amb companys, interés, igual
que els hàbits i comportaments correctes.
• Afavorir el treball cooperatiu de l’alumnat: aprendre dels altres i amb els altres.
• El professor/a de Pedagogia Terapèutica adonant-se dels criteris d’atenció a l’alumnat
segons les seues necessitats educatives especials, (apartat d’elaboració d’ACI), podrà
actuar com un recurs de suport en els cicles i col·laborar en aquest tipus de suport.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• La intervenció del Professor/a de Pedagogia Terapèutica en aquest tipus de suport es
ajudar, aclarir dubtes, corregir, treballar i observar els problemes concrets de un grup
determinat d’alumnes de l’aula (alumnes que porten un ACI, alumnes que reben “atenció
individualitzada” i aquells que puntualment ho necessiten), per poder resoldre a nivell
individual. Per això, serà necessària la coordinació entre el/ professor/a de Pedagogia
Terapèutica i el professor/a de l’àrea.
2.3-3). PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS DE REFORÇ PER ASSOLIR ELS
CONTINGUTS DE LES MATÈRIES PENDENTS
Aquestes activitats estan dirigides a l’alumnat de qualsevol nivell amb àrees pendents
de qualsevol curs de l’etapa.
Els Departaments elaboraran la proposta de les activitats de reforç per a 2n, 3r i 4t que
es revisaran anualmen.
A la proposta d’activitats es considera si les activitats d’estiu (tant per l’alumnat que
repeteix com el que promociona amb pendents) han de ser de caràcter obligatori o voluntari.
L’equip directiu facilitarà al professorat tutor i als caps dels departaments didàctics els llistats
d’alumnes amb àrees pendents per informar a l’alumnat i les seues famílies d’estes mesures i
organitzar durant el període d’avaluació inicial l’atenció mes adient segons els acords presos a
les programacions didàctiques.
2.3.4). REFORÇ A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
(ACIS I REFORÇ PREFERENT)
Alumnes atesos/as pel professor/a de Pedagogia Terapèutica:
-Serà prioritària l’atenció del/la Professor/a de Pedagogia Terapèutica a l’alumnat susceptible
d’Adaptació Curricular Significativa, perteneixent a qualsevol cicle educatiu.
-L'alumnat susceptible d’Adaptació Curricular Significativa serà atés en grups reduïts, que
tindran un màxim de six alumnes i en sessions que no superen les 6 hores setmanals fora del
seu grup ordinari.
-En general serà prioritària l’atenció a l’alumnat de menor edat, 1r., 2n d’ESO, 3r. D’ESO.
S’exigirà per part de l’alumnat i de la família l’aceptació voluntària i interés.
-Les àrees en les quals prioritàriament es realitzaran aquestos suports seran les de caràcter
instrumental: Castellà, Matemàtiques i Valencià.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
1.Alumnat amb dificultats d'aprenentatge en determinades àrees i/o dificultats d'adaptació personal i/o
escolars que no presenten discrepància significativa amb el nivell curricular de l'alumnat del seu cicle o
nivell, i per tant el desenvolupament dels seues capacitats és en general suficient.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
Necessiten reforç i seguiment
individualitzat per assolir
continguts específics de
determinades àrees i/o
desenvolupar adequadament
alguna de les capacitats de l'etapa.
Reforç al desenvolupament dels
capacitats cognitives ( Comprensió,
expressió, raonament i tractament
de la informació) i l'assoliment dels
continguts procedimentals i dels
àrees curriculars.
Reforç pel desenvolupament de
capacitats socioafectives
(autonomia, relacions
interpersonals i socials) i
l'assoliment dels continguts
actitudinals dels àrees curriculars.
ORGANITZATIVA
Organització dels grups de reforç, i
o desdoblaments. Adeqüació de la
programació.
2.a.Alumnat que presenta discapacitats sensorials, motrius i altres dèficits específics que li impedeixen la
utilització dels mitjans ordinaris d'accés al sistema educatiu amb els capacitats d'Educació Primària
completament desenvolupades.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
ORGANITZATIVA
Necessiten modificacions en els
elements d'accés al currículum
consistents en la dotació
extraordinària de recursos tècnics
o materials, o en la intervenció de
professionals especialitzats que li
possibiliten accedir a
l'aprenentatge.
Necessiten la incorporació d'un
currículum específic per al
desplegament de determinades
habilitats adaptatives necessàries
per al seu desenvolupament
normalitzat en la societat.
La proposta es completament
individualitzada segons l’adaptació
d’accés.
Atenció individualitzada pel reforç
pedagògic (dins de l'aula
preferentment, i fora de l'aula) dels
continguts específics programats.
Adaptacions materials especifiques
i del material curricular.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
2.b.Alumnat procedent d'altres cultures que desconeix la llengua vehicular d'ensenyament del centre.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
Necessita de l'aprenentatge
intensiu dels llengües de la
Comunitat com a mitjà d'accés als
coneixements escolars.
Reforç l'aprenentatge intensiu dels
llengües de la Comunitat:
Activitats per a adquirir la
competència comunicativa en la
llengua d'ensenyament del centre.
Activitats per adquirir la
competència comunicativa en
Castellà.
ORGANITZATIVA
Atenció individualitzada en grup
d'alumnat dels mateixes
característiques i nivell. Fora de
l'aula preferentment.
3.a.Alumnat amb retard greu en l'aprenentatge amb mes de un cicle de diferència amb l'alumnat del seu
nivell en determinades àrees, i que no tenen assolides totes les capacitats de l'Educació Primària.
Poden presentar apatia i desmotivació i lleugeres dificultats d'adaptació personal i escolar.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
Necessiten programació i atenció
individualitzada per progressar en
el seu aprenentatge i superar les
dificultats d'adaptació.
Reforç per desenrotllar l'Adaptació
Curricular Significativa d'àrees
instrumentals.
Pel desenvolupament dels
capacitats socioafectives
(autonomia/ autoestima, relacions
interpersonals i socials).
ORGANITZATIVA
Amb l’alumnat de 1r cicle reforç
dins de l'aula i atenció dins de
l’aula de PT.
3.b.Alumnat que presenta dificultats greus d'inserció escolar per trobar-se en situació desfavorable,
derivada de circumstàncies socials, econòmiques o personals i que presenten necessitats de compensació
educativa.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
(Ordre de 4 de juliol del 2001, per
la qual es regula l'atenció a
l'alumnat amb necessitats de
compensació educativa)
Si el nombre d'alumnes en estes
característiques supera el 20 per
cent de l'alumnat del centre,
Programa d'educació
compensatòria dissenyat pel centre.
Si el nombre d'alumnes en estes
característiques no supera el 20 per
cent de l'alumnat del centre, tenint
en compte els recursos i
considerant el nivell educatiu i les
circumstàncies personals,
s'adoptaran els mesures que
seguixen adequades entre les
descrites en l'apartat onze de
l'esmentada ordre.
ORGANITZATIVA
Segons és determine en la
programació d'activitats de
compensació educativa i al pla de
convivència del centre per a
l'alumnat amb estes
característiques.
Programa Integra de Jardineria

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
4.Alumnat amb retard mental lleuger o moderat i amb altres dèficits específics. No han assolit les
capacitats de l'Educació Primària i estan impossibilitats d'accedir a la major part del currículum de l'ESO.
Generalment el nivell de competència curricular és de 1er/2n cicle de Primària en àrees instrumentals i
poden presentar dificultats de comunicació i dificultats d'adaptació lleugeres.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT ORGANITZATIVA
Els seues necessitats educatives
especials son permanents i els
seues activitats educatives estaran
preferentment dirigides a
augmentar la seua autonomia
social , a la preparació per a la
transició a la vida activa i la
integració sociolaboral.
Reforç per desenrotllar l'Adaptació
Curricular Significativa d'àrees
instrumentals
Pel desenvolupament dels
capacitats socioafectives
especialment d'autonomia,
relacions interpersonals i inserció
social. Programes individualitzats
de transició a la vida activa.
Amb l’alumnat de 1r cicle, atenció
individualitzada amb reforç fora de
l'aula.
Adaptació, selecció i elaboració
dels materials curriculars.
5.Alumnat amb sobredotació intel·lectual, tenen assolides totes les capacitats de l'Educació Primària i
moltes de l'ESO. Poden destacar en àrees especifiques, tenint completament assolits els seus continguts i
objectius.
NECESSITATS EDUCATIVES OBJECTIUS/CONTINGUTS MODALITAT
Necessiten ampliar la seua
formació amb la introducció de
continguts específics de
determinades àrees segons els
seues capacitats i preferències
vocacionals.
Reforç de continguts específics
prioritzats a la seua programació.
ORGANITZATIVA
Atenció individualitzada pel reforç
pedagògic als àrees que la seua
programació considere prioritàries
Adaptació dels materials
curriculars.
2.3 L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA, PSICOPEDAGÒGICA I PROFESSIONAL I LA
TUTORIA.
Consideracions generals.
L’orientació educativa és un procés d’ajuda que afavoreix la qualitat i millora de
l’educació als centres docent, ja que facilita el coneixement sistemàtic de les diferències
individuals i la resposta organitzada més adequada.
És un element important i decisiu de l’atenció a la diversitat i té com a objectiu
aconseguir una formació personalitzada que propicie el desenvolupament integral en
coneixements, destreses i valors de l’alumnat en tots els àmbits de la vida: personal, familiar,
social i professional.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
L’orientació de l’alumnat forma part de la funció docent, per la qual cosa correspon
exercir-la a tot el professorat. El tutor o tutora de cada grup realitzarà la seua activitat
orientadora o tutorial prestant una atenció individualitzada l’alumnat en el seus processos
d’ensenyament aprenentatge, coordenant-se amb la resta del professorat del seu grup.
Així mateix, la tutoria garantirà de manera planificada i coordinada l’atenció a la
diversitat i l’ajuda l’alumnat per part de tot el professorat del grup.
Tutorial.
Les activitats orientadores del professorat seran arreplegades en el Pla d’Acció
La coordinació de les activitats d’orientació les portarà a terme el Departament
d’Orientació d’acord amb el Pla d’Orientació Educativa i Psicopedagògica. La part
d’orientació psicopedagògica d’este Pla, complementària a la tutoria, la realitzarà el
professorat de Psicologia i Pedagogia.
El Departament d’Orientació elaborarà el Pla d’Orientació Educativa, Psicopedagògica
i Professional, així con el Pla d’Acció Tutorial, amb la col.laboració dels tutors, seguint les
directius de la Comissió de Coordinació Pedagògica. Ambdós plans seran aprovats pel
Claustre de Professors a proposta de la Comissió de Coordinació Pedagògica i i seran inclosos
en el corresponent Projecte Educatiu de Centre.
El departament d’orientació coordina les activitats d’orientació, realitza l’avaluació
psicopedagogica, asesora sobre l’opcionalitat.
El tutor/a de cada grup atén de forma individualitzada l’alumnat en el seu procés
d’enseyament i aprenentatge i planifica i coordina l’atenció a la diversitat per part del
professorat del grup.
Per a això els tutors, assessorats pel Departament d’Orientació, realitzaran les tasques
d’orientació professional i vocacional, aixi com les entrevistes necessáries amb l’alumnat per
tal de tindre una major fiabilitat en l’orientació dels alumnes.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
III MESURES ESPECÍFIQUES
3. 1. ADAPTACIONS CURRICULARS: ASPECTES GENERALS
Les Adaptacions Curriculars les podríem definir com les modificacions les quals són
necessàries realitzar en alguns dels elements del currículum bàsic per adequar-les a les
diferents situacions, grups i persones per a les quals s’aplica.
Abarquen des dels dissenys curriculars base de cada Comunitat Autònoma, passant pels
projectes educatius i les programacions d’aula, fins a las necessitats individuals de cada
alumne/a.
Tota Adaptació Curricular ha de basar-se en los següents principis:
- Ha de partir sempre d’una avaluació dels alumnes i del context en el qual es porta a
terme el procés d’ensenyament- aprenentatge.
- Ha de treballar-se sempre sobre la base del currículum ordinari.
- Ha d’inclinar-se que les adaptacions aparten l’alumne/a el menys possible dels
plantejaments comuns.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
3.2 ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES.
Se realizaran al comienzo del 1º
ciclo o del 2 ciclo.
Excepcionalmente en 2º o 4º y
solo para el curso escolar. Una
ACIS se realizará cuando se
concluya que no son suficientes
las demás medidas ordinarias.
• Aspectos a considerar:
• Una ACIS puede comportar un apoyo
intensivo en las áreas instrumentales:
Matemáticas, Castellano y Valenciano.
• En una ACIS será necesario la adecuación
de los objetivos, eliminando o incluyendo
determinados contenidos y modificando los
criterios de evaluación y las actividades
educativas de las áreas.
• Se partirá de la programación establecida
para el grupo de referencia.
• Se podrán realizar adaptaciones
curriculares de una o varias áreas o del
conjunto de áreas o materias del ciclo o
etapa.
Las ACIS podrán ser desarrolladas en el aula
ordinaria o fuera de ella con una atención más
específica.
Adaptaciones Curriculares significativas.
(Orden de 18 de junio de 1999 y Orden de 14 de marzo de 2005)
Se llevará a cabo la realización de una
ACIS cuando la distancia entre curriculum
ordinario y curriculum del alumno/a sea de
más de un ciclo. 1º ciclo de ESO, nivel
currículo adaptado 2º ciclo de EP. 2º
ciclo de ESO, nivel adaptado 3º ciclo
La decisión la tomará el
conjunto de profesores
asesorado por el D.O
Procedimiento:
1. Se continuará con las ACIs del alumnado que las haya tenido
en EP (revisada la evaluación pscopedagógica).
2. El alumnado que no haya tenido ACis en EP, y que el
profesorado del grupo detecte posibles n.e.e., el tutor o la
tutora cumplimentará la Hoja de datos Iniciales y la tramitará
al D.O.(Anexo I)
3. El D.O. cumplimentará el protocolo de Evaluación
psicopedagógica. Previa audiencia con los padres emitirá el
Informe Psicopedagógico en el que indicará la propuesta
específica de actuación.
4. El profesorado, basándose en el informe psicopedagógico,
realizará la ACIS que se reflejará en el correspondiente
protocolo (Doc de Adaptación Curricular Individual
Significativa, Anexo III)
5. El documento de ACIS formará parte del expediente
académico.
6. Cada evaluación cumplimentará el documento de
seguimiento de la ACIs. (Anexo V)
7. Se cumplimentará el protocolo de valoración final de ACIS
que se adjuntara al acta de evaluación.
8. Se tendrán en cuenta el expediente del alumnado, si tiene
aprobado el 3º ciclo de EP, no se podrá realizar ACIs, si tiene
superado el 2º ciclo de EP, se analizará individualmente la
situación de cada alumno, (la distancia curricular tiene que
ser de más de un ciclo para que la ACIs sea significativa)
9. Hay que comunicar a secretaría el listado de los/as
alumnos/as que tienen ACIs y en las materias que las tienen
para que introduzcan estos datos en el GESCEN.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
DOCUMENTOS:
Petición del tutora/a (AnexoI)
Informe de los profesores de las materias en las que presentan dificultades. (Anexo II)
Acta de conformidad de los padres.
Evaluación e informe psicopedagógico.
Doc. de Adaptación curricular Significativa. (Anexo IV)
Doc. De seguimiento de la ACIs (Anexo V)
INTERVENCIÓN DE LA PROFESORA DE PT
Prioridades del maestro o maestra de pedagogía terapéutica:
1. Alumnado con n.e.e. permanentes, cuya ACIS comprenda la totalidad de las áreas o todas
las áreas “instrumentales”.
2. Alumnado con n.e.e permanentes., cuya ACIS afecte a alguna de las áreas
“instrumentales”.
3. Alumnado con n.e.e. temporales cuya ACIS afecte a todas o alguna de las áreas
“instrumentales”.
4. Alumnado con dificultades manifiesta de aprendizaje en las áreas instrumentales.
• En el caso 1 y 2 la atención se realizará en grupos flexibles con un máximo de 8
alumnos y en sesiones que no superen las 6 horas. Se completará horario con alumnos
del apartado 3 y 4.
Procediment general per a la detecció de l’alumnat amb NEE, amb necessitats
d’ACIs
a) L’alumnat que en l’EP haja requerit ACIS i Adaptacions d’Accés.
b) Per a l’alumnat del centre, que en l’avaluació final del curs anterior haja estat
avaluat com a ACIS i que es va prendre la decisió de continuar amb esta,
c) Si, a banda de les matèries amb adaptació curricular en EP, es detecta que l’alumne/a
presenta necessitats educatives especials en altres matèries.
d) Si l’alumnat no ha precisat ACIs en EP, però el professorat de l’alumne, amb la
informació del centres de EP i del Departament d’Orientació, considera que seria
convenient propsar l’ACIs, es seguirà el procediment esmentat al cuadre.
Criteris d’organització dels grups:
1. Els grups s'organitzaran amb criteri d'homogeneïtat quant a nivell curricular.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
2. Els grups s'organitzaran de forma que es garantisca que la resposta a cada alumne/a és la
més correcta possible.
3. Quan hi haja alumnes que requerisquen recursos específics comuns en funció de les seues
NEE s'agruparan junts.
Coordinacions
- El professorat de pedagogia terapèutica i la psicopedagog es reuniran una vegada a la
setmana.
Els/Les tutors/es, el psicopedagog, el professor/a de pedagogia terapèutica i tots els
professors d’aquelles àrees amb ACIs, es reuniran:.
- Al menys una reunió al començament del curs per a l’elaboració/revisió de l’ACIs.
- Una reunió trimestral per al seguiment/avaluació.
- Per a la recollida d’informació, seguiment i avaluació de tot tipus d’intervencions, els
professors implicats es reuniran quan calga
Seguiment i avaluació de les ACIS.
En cadascuna del les sessions d’avaluació (inclosa l'avaluació inicial) tots aquells
docents que han intervengut en la confecció de l’ACIs hauran de realitzar el seguiment i
l’avaluació.
Avaluació final: per a l’avaluació de seguiment i valoració final dels ACIs, es
complimentarà el protocol corresponent, amb l’assesorament del Departament d’Orientació.
En la sessio d’avaluació final, cada professor avaluarà l’ACIs i proposarà la continuïtat
o no de l’ACIs.
Les qualificacions de l’alumnat amb ACIS s’entendran referides al nivell curricular
assolit respecte als ACIS.
3.3.- ADAPTACIONS D’ ACCÉS AL CURRICULUM.
Quan les necessitats educatives especials de l'alumnat es deriven de condicions
personals de discapacitat motora, sensorial o psíquica que li impedisquen la utilització dels
mitjans ordinaris d'accés al sistema educatiu, es proposarà una ADAPTACIÓ D'ACCÉS AL
CURRÍCULUM, esta consisteix en:
-La dotació extraordinària de recursos tècnics o materials.
-La intervenció d’algún professional especialitzat (audició i llenguatge, fisioterapeuta,
educador d'educació especial, etc.)

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
- S’aplicarà a l’alumnat que desconega les llengues d’ensenyament de la comunitat perquè
puga accedir al coneixement de la llengua.
El procediment:
- Quan siga detectat l’alumnat amb possibles necessitats educatives especials per part del
tutor o professorat d’un grup i una vegada confirmades, el tutor o la tutora omplirà la
sol.licitud d’infome psicopedagògic. (Model oficial)
- El Departament d’Orientació, realitzarà l’avaluació psicopedagògica i l’informe amb
les necessitats psicopedagògiques de l’alumne/a.
- La Direcció del centre farà les peticions corresponents a la Direcció General de Centres
Docents (els recursos materials) o a la Direcció Territorial de Cultura i Educació
corresponent (els professionals).
COORDINACIONS
Per poder portar un seguiment adequat del rendiment i del comportament d’estos
alumnes cal que, almenys, es realitzen dos reunions al llarg de cada trimestre: una al
començament i l’altra poc abans de cada avaluació.
Si el/la profesor/a de PT impartix classe en el nivell de reforç, caldrà una coordinació
amb el professorat d’àrea dels alumnes atesos
Procediment per a la detecció de l’alumnat amb n.e. (optativitat, reforç, atenció en
PT, inclusió en les diferentes programes….) realització de petició d’atenció i canals de
comunicació
A) Es partirà de la informació dels Centres de Primària, i la informació dels alumnes
repetidors per confeccionar els llistats dels cursos de nou ingrés.
B) Amb la informació proporcionada pels Centres de Primària, i per tal de realitzar un
intercanvi d’informació el més eficaz possible, a principi de curs, i abans de
l’avaluació zero, s’elaborarà una llistat amb l’alumnat que precisa mesures de reforç
i/o d’adaptació. Este llistat es facilitarà als caps de departament, els quals informaran
als professors/res dels diferentes grups en la corresponent reunió del departament
C) Les peticions d’atenció es realitzaran preferentment al Departament d’Orientació a
començament de curs, després de l’avaluació zero, en les diferents sessions
d’avaluació i, mitjançant els tutors en las coordinacions amb el Cap d’Estudis,
coordinador d’etapa i el Departament d’Orientació.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
1) L’Avaluació Zero:
- Els Departaments realitzaran unes proves i procediments d’avaluació, per a cada nivell,
que es duran a terme durant el mes de setembre i la primera quinzena d’octubre. (Per la
qual cosa han de deixar-se preparades en el mes de juny)
- El referent curricular de les proves seran els criteris d’avaluació (continguts
conceptuals i procedimentals seleccionats pels Departaments com imprescindibles per
a cada nivell) del curs/cicle anterior en el qual es va a iniciar:
CURS NIVELL DE COMPETÈNCIA
CURRICULAR PER A L’AVA- LUACIÓ
ZERO
1r. ESO 3r. CICLE DE PRIMÀRIA
2n. ESO 1r. ESO
3r.ESO 1r. CICLE D’ESO
4t. ESO 3r. ESO
EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
Recollirà, entre els mesos de maig i setembre, tota la informació dels Centres de Primària
dels alumnes de nou ingrés que tinguen necessitats educatives especials.
- Dictamen d’escolarització d’alumnes amb n.e.e
- Informes psicopedagògics dels alumnes amb n.e.e. de nou ingrés, així com les ACI que
se hagen realitzat per aquests alumnes.
- Es recollirà l’avaluació individualitzada d’aquells alumnes que han estat atesos en
primària pel professor/a de Pedagogia Terapèutica.
- El Cap d’Estudis, el Coordinador d’ESO amb el Departament d’Orientació recolliran
dels Centres de Primària tota la informació de l’alumnat de nou ingrés, els informes
finals de cicle i informes individualitzats per àrees, d’aquells alumnes que
promocionen amb matèries suspeses etc.
- El Departament d’Orientació realitzarà l’avaluació psicopedagògica als alumnes amb
necessitats educatives especials de nou ingrés que no la tinguen realitzada.
- El Professor de Pedagogia Terapèutica, amb el professor de l’àrea, realitzarà
l’Avaluació Zero dels alumnes amb n.e.e. detectades, amb un n.c.c. amb més d’un cicle
de diferència.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
- El Departament d’Orientació portarà a la sessió d’Avaluació Zero la informació
recollida i els resultats de l’avaluació realitzada amb els alumnes amb n.e.e.
- En les sessions d’avaluació zero, que es realitzaran a finals del mes d’octubre,
s’establiran les mesures per a l’atenció dels alumnes:
- Grups flexibles en determinades àrees.
- Suport per part del professor/a de Pedagogia Terapèutica: atenció individualitzada o en
grup reduït.
- Adaptacions Curriculars Significatives.
- Adaptacions Curriculars d’Accés.
- -Petició d’altres especialistes.
SESSIONS D’AVALUACIÓ
- En les diferents sessions d’avaluació es revisaran les mesures preses en l’avaluació
zero, i es realitzaran els canvis que es consideren convenients. S’analitzarà tan
l’evolució de l’alumnat com els diferents programes o adaptacions que s’han dut a
terme.
- Es realitzaran les peticions d’atenció d’alumnes al Departament d’Orientació.
- Quan es detecte una necessitat educativa especial de qualsevol tipus han d’esgotar-se
totes les mesures ordinàries per a la seua atenció; (adaptació d’activitats, adaptacions
metodològiques, acció tutorial...), si les dificultats persisteixen el tutor o la tutora, o els
professores en la sessió d’avaluació, realitzarà la petició d’ atenció especificant què
mesures s’han adoptat fins el moment per a intentar solucionar-ho.
- Els resultats de l’avaluació (tan del professorat com psicopedagògica) i la naturalesa de
les n.e.e. que es detecten determinaran el procés a seguir, realitzant-se una proposta
d’intervenció conjunta (conductual, d’adaptació curricular, intervenció familiar o
social, etc...) subjecta a revisió, seguiment i avaluacions periòdiques.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
4. PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR (ANNEX)
5.- OTROS PROGRAMAS DE ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD DEL CENTRO.
5.1.- PLA D’EDUCACIÓ PER A IMMIGRANTS.
PLAN DE ACOGIDA PARA EL IES TAVERNES BLANQUES
En el proceso de elaboración del Plan se ha de favorecer la implicación de toda la
comunidad educativa. Por eso ha de ser revisado, modificado, ampliado, acordado.... por el
equipo directivo, los tutores, junta de delegados, la COCOPE, AMPA...
A- JUSTIFICACIÓN.
• Características de Tavernes Blanques.
• Características del centro.
• Intentar que la comunidad educativa lo perciba como un hecho enriquecedor y no
problemático.
• Los planes de acogida generalmente forman parte de un Proyecto de Educación
Intercultural más ambicioso como parte del Proyecto Curricular de Centro.
• Así pues, con la finalidad de planificar estrategias para la atención del alumnado nuevo, se
hace necesario un Plan de Acogida que garantice la adaptación al centro no sólo del
alumnado inmigrante sino de todos los alumnos que se incorporan al centro de forma
tardía.
B- OBJETIVOS.
1. Establecer un procedimiento de actuación que dé respuesta a las dificultades que surgen
con la cada vez más frecuente incorporación de alumnado procedente de diferentes
nacionalidades.
2. Crear un ambiente escolar en el que el nuevo alumnado y sus familias se sientan bien
acogidos.
3. Facilitar los trámites de matriculación.
4. Facilitar el conocimiento de las instalaciones del centro para que el alumnado se desplace
con facilidad.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
5. Favorecer un clima de clase que facilite la integración y la relación entre el nuevo
alumnado y sus compañeros.
6. Prevenir problemas de convivencia y evitar la falta de integración y el absentismo escolar
en estos alumnos.
C- PROCESO.
1- LA MATRICULACIÓN.
Si el alumno se incorpora a lo largo del curso, el Ayuntamiento remitirá a la familia al
centro y nivel que corresponda según las vacantes existentes (Plan de Acogida Municipal
¿???).
Entrevista personal.
• El “coordinador de compensatoria” que se determine (miembro del equipo directivo,
psicopedagoga, profesor con horario disponible...) realizará una entrevista personal con la
familia que tendrá los siguientes objetivos:
1. Recoger toda la información relevante según el modelo que se establezca. REALIZAR
MODELO
2. Acompañarlos a Secretaria para formalizar la matrícula.
3. Entregar la información que se facilita a las familias al inicio de curso: RRI, horarios
de atención, control de asistencia, web del centro...
4. Si el alumno se encuentra en alguna de las dos situaciones previstas para solicitar la
exención de valenciano, de acuerdo con la normativa vigente, les deberá informar
sobre los aspectos recogidos en el Art.2.1 de la Resolución de 25 de mayo de 2005, por
la que se dan instrucciones para la tramitación de la exención de valenciano.
• En caso de que las dificultades de idioma imposibiliten la entrevista, se citará a la familia
para una nueva entrevista y se solicitará la ayuda (traductores y mediadores culturales)
bien se buscará una solución que resuelva los problemas de comunicación.
• Posteriormente el entrevistador informará al equipo directivo de los aspectos relevantes de
la entrevista y al Departamento de Orientación de las posibles necesidades educativas
detectadas.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
- Formalización de la matrícula en Secretaría:
• En Secretaría dispondrán e informarán sobre los siguientes documentos:
1. Modelos de Conselleria (disponibles en Internet) sobre aspectos básicos de nuestro
sistema escolar en diferentes idiomas: francés, rumano, inglés, chino, árabe, ruso,
alemán, valenciano y castellano.
2. Impreso de matrícula. Documentación necesaria: Ver Secretaría.
3. Solicitud de la exención de valenciano de la Resolución del 25/05/205 por parte de sus
padres o del alumno si es mayor de edad, si se encuentra en una de estas 2 situaciones:
a - Residencia temporal en la CV (período cronológico no superior a 2 años, o dos
cursos académicos): sólo durante dos cursos académicos consecutivos.
b - Incorporación tardía al sistema educativo valenciano: sólo el primer curso de su
incorporación.
- En ambos casos, el alumnado no está exento del aprendizaje, sólo de la evaluación final si
hay resolución favorable. Por tanto, es obligatoria la asistencia a las clases de la asignatura
(o en su caso al aula de compensatoria) y la adaptación curricular de la materia.
- Los alumnos procedentes de los territorios de predominio lingüístico castellano que asistan a
centros docentes ubicados en los territorios de predominio lingüístico valenciano, no
pueden ser declarados exentos de la evaluación de la materia de valenciano.
- Documentación necesaria: Fotocopia confrontada del DNI (pasaporte o NIE) del solicitante y
del alumno, certificado de empadronamiento, fotocopia confrontada del Libro de
Escolaridad completo o solicitud de apertura del Libro de Escolaridad, certificado de
convalidación de estudios o volante condicional (en escolarización postobligatoria). En el
caso de residencia temporal se deberá presentar también un certificado de
empresa/administración que la acredite y si es el 2º año de residencia temporal, un informe
del Jefe del Departamento de Valenciano según el modelo de la resolución.
• Solicitar la colaboración de entidades para la traducción de estos documentos.
• En el caso de que el alumno tenga conocimientos de francés se le orientará para que lo
curse como materia optativa.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
2- ADSCRIPCIÓN A UN GRUPO-CLASE.
• El Jefe de Estudios adscribirá el alumno a un grupo-clase. Siempre que sea posible la
adscripción se realizará teniendo en cuenta los siguientes criterios:
1. Los alumnos se repartirán equitativamente entre todos los grupos de un curso.
2. Se evitará concentrar en un mismo grupo todos los alumnos de una misma
nacionalidad.
3. Se tendrá en cuenta si hay algún alumno de su nacionalidad que vaya a colaborar
positivamente en su integración y adaptación al centro.
4. Si se trata de un alumno que desconoce los dos idiomas oficiales, la adscripción se
realizará indistintamente en grupos de PIP o PEV.
5. Si se trata de un alumno castellano parlante se incorporará a un grupo PIP.
6. Si ha habido escolarización previa en nuestro país, ésta se tendrá en cuenta a la hora
de determinar la adscripción a un grupo PIP o PEV.
• El Jefe de Estudios informará de su incorporación al tutor del grupo-clase quien intentará
mantener un contacto periódico con la familia.
3- INCORPORACIÓN A SU CLASE.
• En cada clase se establecerá un turno rotatorio o por sorteo entre los alumnos que deseen
ser “compañero tutor”, cuyas funciones son las siguientes:
1. Facilitar la integración del nuevo alumnado y evitar su asilamiento inicial, sobre todo
en los recreos.
2. Presentarlo a otros compañeros y profesores.
3. Tratar de resolver los problemas iniciales de comunicación.
4. Ayudarle en sus tareas escolares.
5. Orientarle sobre aspectos fundamentales del funcionamiento del centro y del aula:
horarios, material, asignaturas, aulas...
6. Colaborar activamente en la enseñanza del castellano y el valenciano.
7. Colaborar con el profesor tutor, comunicándole los problemas que detecte.
La labor del “compañero tutor” debe ir desapareciendo progresivamente a medida que el
nuevo alumno se vaya integrando y vaya adquiriendo competencia lingüística.
• Si en la clase hay algún compañero que hable su mismo idioma, éste también puede ayudar
al “compañero tutor” en sus funciones.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Así pues, cuando un nuevo alumno se incorpore al centro por primera vez, será
acompañado por un miembro del equipo directivo a su clase y será presentado al resto de
la clase, donde se sentará junto a su “compañero tutor”.
4- ADOPCIÓN DE MEDIDAS EDUCATIVAS.
- Aula de compensatoria:
• Cuando el nuevo alumno no tenga suficiente competencia lingüística en uno de los dos
idiomas oficiales, el tutor remitirá al Departamento de Orientación la solicitud de
Adaptación de Acceso al Currículo (modelo de la normativa) para su asistencia al aula
de compensatoria.
• La adaptación de Acceso al Currículo consistirá en:
- asistencia al aula de compensatoria
- adaptación curricular no significativa en esa materia
• El Departamento de Orientación realizará la evaluación y el informe psicopedagógico
correspondiente donde se indicará la conveniencia o no de la medida teniendo en
cuenta toda la información recogida y la que se derive de una entrevista personal del
alumno con la profesora de compensatoria para determinar su competencia lingüística
en castellano y valenciano: comprensión/expresión oral y escrita (conversación,
lectura, vocabulario, ortografía y contenidos gramaticales).
• Para facilitar la organización del aula se puede establecer los siguientes niveles de
competencia lingüística para cada idioma (colaboración de los departamentos de
Castellano y Valenciano):
-Nivel 0 “Alfabetización”: el alumno no tiene competencia oral en el idioma y además
no sabe ni leer ni escribir en su propio idioma.
-Nivel 1: el alumno no tiene competencia oral en el idioma pero sabe leer y escribir en
el suyo.
-Nivel 2: el alumno tiene competencia oral pero no escrita en el idioma.
-Nivel 3: el alumno sólo necesita afianzar contenidos gramaticales concretos y como el
resto de sus compañeros puede ser atendido con otras medidas de atención que
organice el Departamento correspondiente: grupos flexibles, refuerzos...

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Dentro de las posibilidades de organización que permite nuestro centro, cada nivel
tendrá asociadas unas horas de atención (máximo 20h/sem o 4h/día en los niveles 0 y 1
que se irán reduciendo progresivamente según avance el alumno) y una programación
específica (objetivos, contenidos, materiales y evaluación).
• Siempre que sea posible, se intentará que la asistencia al aula de compensatoria sea en
el horario de las áreas instrumentales, evitando el horario de las áreas donde la
integración o participación del alumno sea mayor (EF, Música, Tecnología…).
• La profesora de compensatoria realizará al final de cada trimestre un informe sobre el
progreso del alumno. Cuando un alumno alcance los objetivos del nivel 2 se
incorporará al horario de su clase.
• Los agrupamientos serán flexibles y preferentemente en pequeño grupo (3-5 alumnos).
• Valorar la posibilidad de trabajar también el área de matemáticas (colaboración del
departamento de Matemáticas).
- Materiales para la adquisición de competencia lingüística:
• Realizar en colaboración con los Jefes de Departamento, un inventario de los
materiales disponibles en los departamentos de Orientación, Castellano, Valenciano y
en su caso, Matemáticas.
• Situarlos en un lugar de fácil acceso y clasificarlos según los niveles de competencia
lingüística.
• Determinar la necesidad y procedimiento de adquisición de nuevos materiales.
- Materiales de educación intercultural:
• Elaborar un listado de materiales para las tutorías por niveles (revisión si procede del
Plan de Acción Tutorial).
• Elaborar un listado de materiales para todas las áreas como tema transversal.
5- COORDINACIÓN Y EVALUACIÓN DEL PLAN.
- A nivel de centro:
• Crear una comisión de compensatoria (miembro del equipo directivo, departamento de
orientación y "coordinador de compensatoria) que realice el seguimiento y evaluación
del Plan.
- Coordinación con otras entidades:

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
• Asistencia a las reuniones periódicas del Programa de Compensatoria Municipal.
• Coordinación con los responsables del programa de absentismo escolar del
Ayuntamiento.
• Coordinación con los Servicios Sociales del Ayuntamiento.
• Colaboración con ACCEM.
• Plantear los problemas que surjan a la Oficina de Atención al alumnado inmigrante de
la Conselleria.
D-OTRAS PROPUESTAS.
• Iconos en las dependencias.
• Cartel de bienvenida en diferentes idiomas.
• Mapamundi.
• Actividades extraescolares.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
5.2- PROGRAMA DE REFUERZO, ORIENTACIÓN Y APOYO: PROA, PAR Y PAE.
PLAN PROA: PROGRAMA DE APOYO Y REFUERZO
Dentro de las medidas de atención a la diversidad y de compensación educativa, en el
IES Tavernes Blanques se ha iniciado durante este curso un nuevo programa de apoyo y
refuerzo al alumnado. Este programa se encuadra dentro del Plan PROA promovido por el
Ministerio de Educación y que regula la Consellería de Educación.
Este Programa de Apoyo y Refuerzo es un programa amplio y flexible, lo que permite
que cada centro lo adapte y ajuste a las características y necesidades del alumnado.
La finalidad fundamental de este programa es impulsar nuevos procedimientos de
organización y funcionamiento, así como nuevas estrategias de enseñanza aprendizaje que
permitan mejorar las expectativas escolares de los alumnos con más dificultades.
Este Programa incluye tres líneas de actuación y, dentro de estas líneas, varias
opciones de trabajo.
1.- ATENCIÓN DIRECTA AL ALUMNADO.-
- Transición de Primaria a Secundaria.
- Desarrollo de capacidades.
- Refuerzo educativo complementario.
- Bibliotecas escolares.
- Convivencia Escolar
En esta línea nuestro centro ha optado por el Refuerzo Educativo y La Convivencia
Escolar., como puntos prioritarios. No obstante la transición de Primaria a Secundaria es
una línea que se está trabajando a través de las coordinaciones con el profesorado de
primaria, las jornadas de puertas abiertas dirigidas a los colegios adscritos (visita y charla a
los alumnos de 6º) , charlas por parte del equipo directivo a los padres del alumnado de
nuevo ingreso. y se prevé concretar y ampliar estas actuaciones, sobre todo las
coordinaciones entre el profesorado.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
ACTUACIONES CONCRETAS EN ESTA LÍNEA DE INTERVENCIÓN.
- Refuerzo educativo complementario. La Consellería de Educación ha concedido
dos profesores, con horario completo, del área de Ciencias Sociales. Esto ha
permitido organizar en todos cursos de primero de ESO grupos de refuerzo, con una
reorganización curricular en las áreas castellano, valenciano y ciencias sociales. Un
mismo profesor imparte estas tres áreas y, por tanto, disminuye el número de
profesores que intervienen en estos cursos (los alumnos de 1º notan mucho este
cambio, el mayor número de profesores de EP a ESO). Esta dotación de profesorado
también ha permitido disponer de grupos de refuerzo en los demás cursos, sobre todo
en las áreas instrumentales y, de este modo, trabajar con una metodología adaptada y
un seguimiento más cercano del alumnado con un ritmo de trabajo más lento. En
estos grupos de refuerzo, se trabaja dentro del referente del nivel en el que se
encuentran los alumnos.
- - Convivencia Escolar: En el Centro se está trabajando la convivencia escolar a
través de la mediación. Un grupo de profesores del centro analizan semanalmente las
incidencias y conflictos que se producen, intervienen con los alumnos que tienen
problemas de conducta, reflexionan, establecen contratos…Un grupo de profesores
interviene en 1º de ESO, otro equipo en 2º y un tercer grupo trabaja en 3º y 4º. Todo el
trabajo está coordinado por la Dirección del IES.
2.- INTERVENCIÓN CON LAS FAMILIAS.-
- Colaboración entre las familias de los alumnos y el centro.
- Mediadores Socioeducativos
ACTUACIONES CONCRETAS EN ESTA LÍNEA DE INTERVENCIÓN.
- Colaboración entre las familias de los alumnos y el centro. Aparte del trabajo que
se viene realizando de coordinación con las familias a través de la tutoría y del trabajo de la
dirección del centro, nos planteamos como objetivo colaborar con el AMPA en la puesta en
marcha de la Escuela de Padres/madre.
ES IMPORTANTE RECORDAR EN LA REUNIÓN DE PADRES/MADRES QUE EL
AMPA TIENE PROGRAMADA UNA ESCUELA DE PADRES,. LA INFORMACIÓN SE
HA DADO A SUS HIJOS.

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
3.- RELACIONES CON EL ENTORNO ESCOLAR
- Acompañamiento escolar.
- Actividades Extraescolares.
- Absentismo escolar.
ACTUACIONES CONCRETAS EN ESTA LÍNEA DE INTERVENCIÓN.
- Acompañamiento Escolar:
Horari martes y jueves de 16 a 18 horas
Espai/s en què es realitza: biblioteca del centro
Material previst: libros de texto, libros de consulta de la biblioteca, material elaborado por
los Departamentos didácticos y recursos disponibles en el aula de Pedagogía Terapéutica
Objectius
- Ofrecer una orientación personalizada al alumnado, después de su horario lectivo
- Ayudarle a desarrollar actitudes y hábitos de organización del tiempo, tener constancia
en el trabajo y aplicar estrategias de aprendizaje.
- Fomentar el hábito lector y mejorar la adquisición de conocimientos y destrezas en las
áreas instrumentales
- Potenciar su autoestima y así facilitarle la integración escolar.
- Mejorar los resultados académicos del alumnado
- Facilitar la adquisición de hábitos de organización y constancia en el trabajo, así como
de estrategias de aprendizaje.
- Mejorar su inserción en el grupo y en el centro
- Aumentar las expectativas académicas y profesionales del alumnado al que se dirige
- Mejorar el clima general del centro.
- Absentismo escolar: elaboración de un programa de prevención del absentismo,
constituyendo una comisión de la que forman parte la Dirección del Centro y los/as
trabajadores/as sociales de los diferentes

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
Ayuntamientos, y con el plan de trabajo que se describe:
Objetivos:
• Establecer mecanismos de comunicación con las familias o representantes legales de los
alumno/as
• Trabajar conjuntamente con los Ayuntamientos a los que pertenecen los centros de EP
adscritos al IES: Bonrepós y Mirambell, Almácera y Tavernes Blanques, especialmente
con los Servicios Sociales, la Policía Local, estableciendo un plan de atención al
alumnado absentista y un protocolo de actuación conjunta con este alumnado.
• Facilitar la integración del alumnado en el centro, adaptando la organización de modo
que se pueda responder a las necesidades educativas del alumnado.
Procedimiento
1.- Detección del alumnado absentista a través de:
- Los/as profesores/as y profesor/a tutor/a.
- El equipo de profesores del PROA.
- Los Servicios Sociales.
- Policía Local.
Este programa también tiene una dotación económica que puede permitir realizar otro
tipo de actividades con el alumnado: programa de habilidades sociales, competencia
social etc. No obstante este punto queda pendiente, al no conocerr todavía dicha
dotación.
5.3- PROGRAMA PARA LA PREVENCIÓN DEL ABSENTISMO Y ABANDONO
ESCOLAR PREMATURO: INTEGRA:
PROGRAMA BASE ANNEX
6.-. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.
L’avaluació psicopedagògica és un procés complementari a l’avaluació que realitza el
professorat, i consistirà en l’arreplegada i anàlisi d’informació sobre l’aprenentatge dels
alumnes a qui se’ls realitze. Esta avaluació la portarà a terme el professorat de Psicologia i
Pedagogia utilitzant els instruments i les tècniques especialitzades adequades i les dades
aportades pel professorat.
L’avaluació psicopedagògica serà requisit necessari per a identificar les necessitats
educatives especials de l’alumnat, prèviament a la presa de les següents decisions:

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
a) la modalitat de la seua escolarització;
b) l’adopció de mesures adequades a la seua sobredotació intel.lectual;
c) les adaptacions curriculars individuals significatives (ACIS);
d) les adaptacions d’accés al currículum;
e) l’accés als Programes de Diversificació Curricular (PDC);
g) l’accés als PCPI, alumnat menor de 15 anys.
h)l’exenpció de la qualificació en Batxillerat.
L’avaluació psicopedagògica és un instrument bàsic d’atenció a la diversitat, per quant
aporta informació necessària per a adequar l’ensenyament a les necessitats dels alumnes.
Constitueix un element fonamental en el currículum. S’avaluen els objectius, els continguts,
l’adequació de la metodologia, el progrés i els resultats de l’aprenentatge, els recursos
utilitzats, l’organització horària, etc. La seua funció és la de regular el procés d’ensenyament-
aprenentatge i millorar-lo.
S’avaluen les capacitats de l’alumnat, l’estil d’aprenentatge, els hàbits i el ritme de
treball, estratègies de comprensió i generalització dels aprenentatges, a més d’altres factors
com: les actituds, motivació i interessos. Finalment les dificultats o problemes que puguen
sorgir.
Durant el mes de setembre, i tenint en compte la informació transmesa pels diferents
centres de procedència dels nostres alumnes, el Departament d’Orientació revisarà els
expedients de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) i de l’alumnat amb
necessitats de suport amb la finalitat d’organitzar l’atenció d’eixe alumnat.
En el mes d’octubre, els tutors o tutores revisaran la informació de cada alumne o alumna
transmesa pel professorat del centre origen i els expedients de l’alumnat de la seua tutoria i
deixaran constància en el full de revisió que proporcionarà el Departament d’Orientació.
Després de l’avaluació inicial, i amb la informació recollida en la Junta d’Avaluació de cada
grup-aula, el Departament d’Orientació realitzarà l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat
que procedisca amb la col.laboració del professorat de l’equip docent respectiu.
Es procurarà que fins a finals del mes de novembre estiguen actualitzades totes les
adaptacions curriculars significatives per a poder ser avaluades en la 1ª avaluació del curs
acadèmic.
Entre abril/maig és el termini de sol.licitud de recursos personals complementaris per a
l’atenció de l’alumnat amb NEE escolaritzat en centres públics; encara que excepcionalment,

PLA D’ACTUACIÓ PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT IES TAVERNES BLANQUES
s’admetran sol.licituds fora de termini si concorren circumstàncies que no hagen pogut ser
previstes i queden degudament justifica

3.2. PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
El Programa Base de diversificació curricular serà elaborat pel Departament d'Orientació en
col·laboració amb els departaments didàctics, coordinats per la Direcció d'Estudis.
El Programa Base de diversificació curricular inclourà els elements següents:
1. Justificació de l'aplicació d'esta mesura extraordinària.
2. Aplicació en el centre dels criteris i procediments d'accés a este programa.
3. Currículum dels àmbits: objectius, continguts i criteris d'avaluació, així com la
metodologia específica per al seu desenvolupament.
4. Criteris per a distribuir a l'alumnat de diversificació en grups ordinaris.
5. Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos.
6. Criteris i procediments previstos per al seguiment, l'avaluació i la revisió, si és el cas, del
Programa Base

1. Justificació de l'aplicació d'esta mesura extraordinària..
Segons establix la LOE l'educació és el mitjà més adequat per a construir la seua personalitat,
desenvolupar al màxim les seues capacitats, conformar la seua pròpia identitat personal i configurar la
seua comprensió de la realitat, integrant la dimensió cognoscitiva, l'afectiva i l'axiològica. Així en
l'article 1 se cita, com un principi, la flexibilitat per a adequar l'educació a la diversitat d'aptituds,
interessos, expectatives i necessitats de l'alumnat, així com als canvis que experimenten l'alumnat i la
societat.
La diversitat s'establix com a principi fonamental que ha de regir tota l'ensenyança bàsica, amb
l'objectiu de proporcionar a tot l'alumnat una educació adequada a les seues característiques i
necessitats. L'educació secundària obligatòria ha de combinar el principi d'una educació comuna amb
l'atenció a la diversitat de l'alumnat, permetent als centres l'adopció de les mesures organitzatives i
curriculars que resulten més adequades a les característiques del seu alumnat, de manera flexible i fent
ús de la seua autonomia pedagògica. La definició i l'organització del currículum constituïx un dels
elements centrals del sistema educatiu.
Per a atendre l'alumnat amb dificultats especials d'aprenentatge s'inclouen programes de
diversificació curricular des del tercer curs d'esta etapa. El programa de diversificació curricular és una
mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar un currículum diferent de l'establit amb caràcter
general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i els competències bàsiques de l'etapa i
el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una
organització diferent dels continguts, els activitats pràctiques i els matèries. El programa de
diversificació curricular formarà part del Pla d'Atenció a la Diversitat del centre i s'incorporarà al seu
projecte educatiu.
Cal assenyalar que un dels objectius de l'ensenyança és la personalització del procés educatiu,
la necessitat d'adequar el sistema educatiu a les diferents realitats representades en cada un dels
alumnes d'un centre.
Amb el Programa de Diversificació Curricular es pretén donar resposta al que hauria de ser
una demanda de la societat actual al sistema educatiu, és a dir, aconseguir que la major part de
l'alumnat aconseguisca uns coneixements bàsics i una preparació adequada per a incorporar-se al món
laboral.
El programa es presenta com una mesura de caràcter extrem i excepcional, encara que
normalitzada, d'atenció a la diversitat respectant el principi de comprensividad del currículum. Es
pretén garantir uns aprenentatges imprescindibles per a tot l’alumnat que fan referència als objectius

generals de l'ESO, que són els mateixos per a tots els alumnes encara que adaptats a les seues
característiques específiques.
Per tal d'iniciar un Programa de diversificació caldrà partir de la legislació en la qual es recolza:
- LOE art 27
- El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’’establixen les ensenyances mínimes
corresponents a l’educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 05.01.2007), contempla en
l’article 13 que, en el marc que establisquen les administracions educatives, els centres podran
organitzar programes de diversificació curricular.
- El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell (DOCV núm. 5562, de 24.07.2007), pel qual
s’establix el currículum de l’educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana,
disposa en l’article 13 que la conselleria competent en matèria d’educació inclourà, entre les
mesures d’atenció a la diversitat, programes de diversificació curricular perquè l’alumnat que
ho requerisca, després de l’oportuna avaluació, puga assolir els objectius de l’etapa i el títol de
Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica a través d’una
organització de continguts, activitats pràctiques i matèries diferent de l’establida amb caràcter
general.
- Orde de 18 de juny de 1999, de la conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV núm.
3527, de 29.06.1999), d`atenció a la diversitat.
- Orde de 16 de juny de 2008, de la Conselleria d’Edu d’Educació, per la qual es regula el
programa de diversificació curricular en l’educació secundària obligatòria
El Programa de Diversificació Curricular s'implanta en l'IES Tavernes Blanques amb
l'objectiu de facilitar a alumnes amb dificultats d'aprenentatge l'obtenció de Graduat en Secundària
Obligatòria. L'experiència d'este programa resulta molt positiva i es confirma com una forma eficaç de
donar resposta a la diversitat del nostre alumnat.
Tenint en compte que una de les característiques més importants del nostre sistema educatiu
actual és la personalització de l'ensenyança, s'ha considerat necessària l'aplicació de les diferents
mesures d'atenció a la diversitat previstes en la normativa vigent, en este cas la implantació d'un
Programa de Diversificació Curricular, a través del qual es podrà donar una resposta més ajustada a
l’alumnat que tè mès dificultats per a aconseguir els objectius de l'etapa per mitjà del currículum
ordinari.
Els resultats dels actuals cursos de 3r i 4t d'ESO fan evident la necessitat de continuar amb
l'aplicació de, almenys, un programa de Diversificació Curricular que done resposta a les necessitats
educatives d'un nombre d'alumnes que, d'una altra manera, tindrien dificultats per a aconseguir els
objectius previstos, a pesar de les mesures de suport i reforç en grups reduïts que s'han dut a terme.

Des del Departament d'Orientació veiem la necessitat de dus a terme un PDC tenint en compte
les característiques de l'alumnat, el nivell de competència curricular i la normativa legal, fonamentada
en l'atenció i consideració de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge.
Hem de prioritzar un procés d'aprenentatge que possibilite a l'alumnat d'este centre que no
estiga en disposició d'aconseguir els objectius de Secundària per mitjà d'un currículum ordinari
aconseguir-los a través d'un PDC i obtindre el Graduat en Secundària.
La necessitat d'aplicar un PDC es reflectix en les estadístiques de les avaluacions realitzades, este
fracàs es deu entre altres aspectes a dificultats generalitzades d'aprenentatge, com:
Una deficient comprensió lectora: dificultats en la interpretació de la informació, dificultats a
distingir idees principals, falta d'hàbits lectors
Dificultats d'expressió escrita: expressió amb frases curtes, poc fluides, excés de crosses, pobresa
sintàctica i semàntica
Problemes d'hàbits d'estudi.
Dificultats en el seu raonament abstracte, i en la seua capacitat de generalitzar pensament lligat a
ho concrete
D'altra banda, presenten també problemes afectius i relacionals, baixa autoestima, problemes
que conduïxen a abandons, desinterés i falta de motivació.
L'aplicació d'un Programa de Diversificació Curricular, amb un plans educatiu individualitzat,
una planificació meticulosa del procés d'ensenyança-aprenentatge, una metodologia interactiva i unes
estratègies adaptades a les seues característiques individuals, ajudaria a este alumnat que té dificultats a
seguir el currículum ordinari, que ja han abandonat d'alguna manera, a aconseguir el Graduat d'ESO
amb la mateixa validesa i coneixements bàsics que qualsevol alumne escolaritzat en el país.

3.2. PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR.
APLICACIÓ EN EL CENTRE DELS CRITERIS I PROCEDIMENTS D'ACCÉS I
SELECCIÓ DE L’ALUMNAT AL PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR.
7. CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ALUMNAT DEL 1R DEL 2N CURS DEL PDC
1r CURS DEL PDC
1.- Alumnat escolaritzat en 2n curs d’ESO, que no estiga en condicions de promocionar a tercer i
que haja repetit ja una vegada en l’etapa.
2.- Alumnat que haja cursat tercer una sola vegada i haja de repetir
2nr CURS DEL PDC
1.- Alumnat procedent del primer curs del Prgrama de Diversificació Curricular..
2.- Alumnat procedent de quart curs per al qual no es propose l’expedició del títol i tenint en
compte els requisits de l’edat.
3.- Alumnat que haja cursat dues vegades tercer i promocione automàticament a quart.
4.- Aumnat que haja cursat tercer una vegada i tinga complits 17 anys o els complisca l’any
natural en què s’incorpore al programa.
8. CRITERIS GENERALS PER ALS DOS CURSOS.
1.- Escolaritzat en el centre el curs anterior.
2.- Amb dificultats generalitzades d'aprenentatge en cursos anteriors.
3.- Que es troben en situació de risc evident de no assolir els objetius i les competències bàsiques
de l’etapa cursant el currículum ordinari.
4.- Com a criteri general es tindrà en compte a l’alumnat amb un interés fundat d’obtindre el
Graduat en ESO, amb una actitud positiva i una disposició favorable cap a l'aprenentatge i el treball
escolar, i amb expectatives d'obtindre el títol. No obstant d’això també es tindrà en compte i
s’analitzaran situacions individuals de l’alumnat que per les seues dificultats, condicions personals i
familiars, desmotivació i altres característiques, poden compensar-se amb la metodología i estructura
del PDC i per tant hi ha pronòstic favorable d’aprofitament del curs.
Com a principi es tindran en compte les següents aspectes
- assisteix a les classes amb regularitat i porta el material de treball
- manté en las classes una actitud adequada.
- realitza les activitats encomanades encara que les faça amb dificultat.
- el seu comportament, en general, és correcte.

- mostra una actitud de superació.
5- Que l'alumne/a i els seus pares adquirisquen el compromís explícit de posar quants mitjans
siguen necessaris per a, reforçant l'acció de l'Institut, garantir l'eficàcia del Programa.
PROCEDIMENT D'ACCÉS I SELECCIÓ DE L'ALUMNAT.
1. La selecció es farà durant l'any anterior a l'aplicació del programa, a través de
l'avaluació contínua i després d'intentar que l'alumne/a aconseguisca els objectius de
l'etapa amb les mesures ordinàries.
2. Al llarg del segon trimestre, la psicopedagoga elaborarà un llistat amb l’alumnat que
complisca els requisits legals per a la incorporació al programa de diversificació.
3. Abans de la segona sessió d’avaluació es facilitarà a tot el professorat de 2n, 3r i 4t
d’ESO un full explicatiu amb els criteris de selecció de l’alumnat.
4. En la segona avaluació, l’equip docent del grup al que pertanye l’alumne/a concretarà
i realitzarà una valoració de cada alumne/a susceptible de cursar el programa.
5. En el tercer trimestre es realitzarà el seguiment dels alumnes detectats. S'analitzarà de
forma individual la possible idoneïtat del programa de diversificació com a mesura
educativa per a respondre a les necessitats dels alumnes presentats.
6. El tutor concretarà la proposta dels alumnes, indicant les dificultats que presenten en
cada una de les àrees i els motius perquè es considera esta mesura la més adequada:
Complimentar "Full de Dades Inicials" que tramitarà al cap del Departament d'Orientació (amb
les dades obtingudes a través de l'expedient de l'alumne, informes dels professors d'àrea sobre
nivell de competència curricular, informació obtinguda en les sessions de tutoria i entrevista
amb l'alumne i els pares...),.
7.- Treball conjunt tutor/a del grup- psicopedagoga:
Etc.
- Entrevista amb l'alumne per a valorar l'interés i compromís manifestat pel programa.
- Entrevista amb les famílies per a informar-los de les característiques del programa i comptar o no
amb la seua conformitat.
Demanar dades dels professors d'àrea sobre el nivell de competència curricular de l'alumne.
8.- Es realitza l'avaluació psicopedagògica per part del Departament d'Orientació amb l'informe
corresponent en què es valorarà l’oprtunitat o no de cursar el PDC.
Els aspectes de l'avaluació psicopedagògica que es consideraran per a la incorporació o no de l'un
alumne a un PDC seran:
2. Història acadèmica de l’alumne/a i rendiment en el curs actual.
3. Nivell de Competència Curricular en les diferents àrees.
4. Desenrotllament cognitiu de l’alumne.

5. Hàbits i tècniques de treball intel·lectual
6. Actitud de l’alumne/a cap a l’aprenentatge.
7. Desig de l’alumne/a per continuar estudis posteriors, en especial els cicles formatius de
grau mitjà.
8. Compromís de l’alumne i conformitat signada dels pares per a incorporar-se al programa.
9.- Els informes de l’alumnat proposat per al PDC es facilitaran a la direcció d’estudis i a la direcció
del centre per tal de resoldre el que prodedisca.
10.- Després de les proves extraordinàries de setembre es podran modificar les propostes en sessió
d’avaluació.Este procés es tancarà després de les proves extraordinàries de setembre.
S’informarà als alumnes que la decissió definitiva de la seua incorporació al PDC, es realitzarà al
setembre.
11.- Este procés haurà d'estar acabat en un termini que garantisca la incorporació d'este alumnat al
programa a l'inici del curs escolar.
CURRÍCULUM DELS ÀMBITS.
En este apartat s'arrepleguen les consideracions de caràcter més general respecte a finalitats del
projecte, objectius generals d'etapa, principis metodològics, principis sobre l'avaluació, aspectes que es
concreten i adjunten en cada un dels àmbits i àrees.
1. Finalitat del Projecte.
La finalitat d'este projecte és bàsicament la de promoure el desenvolupament integral de
l'alumnat del nostre centre en tots els nivells.
9. Aprofundir en la independència de criteri i autonomia d'acció en el mig.
10. El desenvolupament de la capacitat de pensament lògic i reflexiu a partir
d'observacions sistemàtiques de fets, situacions i fenòmens.
11. Consecució de l'equilibri físic, afectiu i social a partir d'una imatge ajustada i positiva
de si mateix.
12. L'adquisició i perfeccionament d'instruments d'indagació, representació, predicció i
expressió oral i escrita.
13. La inserció activa, responsable i crítica en la vida social, fomentant la identitat
cultural pròpia.
14. La realització d'aprenentatges significatius que augmenten la seua capacitat de
comprendre la realitat.

15. Consecució plena de capacitats bàsiques per a la convivència democràtica en el marc
dels valors de solidaritat, participació, responsabilitat, tolerància i sentit crític.
Des d'este projecte pretenem afavorir el desenvolupament de l'alumnat en els diferents
àmbits de la seua personalitat, tant capacitats i destreses individuals com a capacitats de
resolució de problemes reals, de participació, d'esperit crític i creatiu, de solidaritat i de
treball en equip i de formació de base que fa falta per a la integració en el món laboral o de
preparació per al tram educatiu següent en les seues diferents modalitats - batxillerat i cicle
formatiu de grau mitjà.
Pretenem fomentar estes capacitats de tal manera que l'alumne les pose en pràctica no sols en
el centre sinó també en la seua vida extraescolar.
Pretenem oferir les mateixes possibilitats de formació educativa a tot l'alumnat, amb
independència del sexe, origen social, religió, possibilitats econòmiques o qualsevol altra
característica individual, compensant, a través del procés educatiu, les possibles depravacions
culturals, socials o econòmiques de l'alumnat, i al mateix temps respondre a les necessitats
educatives reals dels alumnes del nostre centre.
2. Objectius Generals.
L'alumnat ha d'aconseguir els objectius de l'ESO, establits en el Decret de Currículum en
l'ESO, DOCV 112/2007 de 20 de julio
3.3. Principis Pedagògics.
Es tracta de centrar-nos en una metodologia basada en el constructivisme, es pretén que els alumnes
aconseguisquen aprenentatges significatius amb totes les seues implicacions i exigències: detecció dels
aprenentatges previs, tindre en compte els interessos i el particular estil d'aprenentatge dels alumnes,
buscar la significatividad dels continguts i la funcionalitat dels aprenentatges, l'equilibri entre el treball
individual i en grup.
Com a principi més específic per al grup de Diversificació Curricular, principalment en les àrees i
àmbits específics (com un mig per a integrar els aprenentatges bàsics de diverses àrees de forma
globalitzada) cabria parlar de globalització i/o interdisciplinarietat, com a fonament d'un enfocament
del treball per projectes i d'un ajust o adequació a les necessitats educatives particulars dels alumnes,
que ens portarà a contemplar determinades adaptacions curriculars.
Tot el procés educatiu ha de conjugar la comprensividad (proporcionant una educació bàsica comuna
per a tots els alumnes) amb la necessària atenció a les diferències individuals dels alumnes. Cal
perseguir la construcció d'aprenentatges significatius per part dels alumnes, per al que es necessita la

seua participació activa i partir del seu nivell real de competència curricular. Cal tindre en compte i
ajustar-se a les característiques de cada alumne, concretades en l'avaluació psicopedagògica.
S'ha de contextualitzar els objectius generals, adaptant-los a les característiques dels alumnes i a les del
centre, les seues possibilitats i els seus recursos de qualsevol tipus. La contextualització ha d'estendre's
igualment a les activitats d'aprenentatge, la qual cosa ens portarà a connectar-los amb aspectes
significatius de l'actualitat i de l'entorn immediat, propiciant visites i eixides al mateix.
3.4. Principis Metodològics.
Quant als principis metodològics i d'organització tindrem en compte l'oferta de mètodes i procediments
interactius que faciliten l'experiència directa, la reflexió, la comunicació i l'expressió. Es propiciaran
els mètodes d'ensenyar a pensar més que els mètodes de transmissió directa. Es treballarà de manera
preeminent els continguts de tipus procedimental i actitudinal, a través d'activitats que transcendisquen
la mera execució i propicien la comprensió i l'autorreflexión dels alumnes.
El programa de diversificació tindrà entre les seues finalitats principals afavorir l'adquisició i
desenvolupament de l'autoconcepte positiu, promovent la confiança i seguretat en les pròpies
possibilitats de l'alumne.
A l'hora de seleccionar els mètodes d'ensenyança , caldrà tindre's en compte l'objectiu d'aconseguir un
adequat nivell d'autoestima i autoconcepte, que l'alumne/a s'assenta protagonista i constructor dels seus
aprenentatges, així com potenciar les relacions interpersonals i la participació dels alumnes en el seu
entorn escolar i sociocultural. Per este motiu haurà d'atendre's als principis següents:
Tindre en compte en les seues propostes els nivells i idees prèvies de l'alumnat.
Facilitar l'activitat directa de l'alumnat.
Seqüenciar de forma ordenada i lògica el material d'aprenentatge.
Preveure diferents nivells d'estructuració del treball, diversificar i augmentar les
orientacions en les activitats.
Dissenyar activitats que tinguen diferents graus de dificultat, que permeten diferents
possibilitats de resolució i expressió.
Ajudar l'alumnat en la seua planificació del treball: quadern, agenda, presentació de
treballs etc...
Fomentar el desenvolupament d'estratègies de comunicació i participació en l'aula
Organitzar les tasques en forma de treball en grup i cooperatiu
Fomentar l'autoavaluació compartida professor-alumne

Evitar la comparació amb els altres, potenciant l'anàlisi dels progressos respecte al nivell
previ de cada un dels alumnes.
Motivar a través del reforç social i la valoració positiva de les tasques mampreses i els
èxits aconseguits.
Serà fonamental afavorir el treball en grup i les relacions entre iguals en un clima d'ajuda i cooperació
amb l'objectiu que l'aprenentatge es produïsca en contextos socialitzadors i afavorisca l'adquisició de
competències i habilitats socials, potenciant l'autoestima i l'equilibri personal i afectiu. El diàleg, el
debat i la conversació seran instruments transcendentals per a aconseguir estos objectius.
S'empraran mètodes actius i participatius: mètodes d'investigació, elaboració de projectes, treball en
equip, treball en grups de distinta grandària, planificació d'activitats de lliure elecció.
Els mètodes d'ensenyança hauran d'adaptar-se a les característiques i necessitats dels alumnes i
alumnes. Per este motiu, la selecció dels mètodes d'ensenyança tindrà en compte, en primer i principal
lloc, l'estil d'aprenentatge d'aquells, així mateix caldrà considerar en el desenvolupament del
currículum, el principi d'individualització que suposa un procés continuat d'ajust pedagògic i d'ajuda
perquè els alumnes aconseguixen els objectius proposats.
En la transmissió d'informació utilitzarem diversos llits per a possibilitar també diverses modalitats de
recepció de la mateixa a través de mitjans i recursos variats (materials impresos, audiovisuals,
utilització de l'ordinador, etc.).
Cal cuidar amb cura la comprensió de missatges per part dels alumnes, per al que utilitzarem sovint
preguntes, exemples, intercanvi d'opinions, esquemes, mapes, marcs conceptuals, etc.
El tractament metodològic ha de fomentar l'activitat (de tipus intel·lectual, sobretot) de l'alumne, tenint
en compte les seues peculiaritats, adaptant-se a cada situació. Han d'utilitzar-se materials atractius i
variats, seleccionant i creant progressivament un banc de materials que puguen ser utilitzats
simultàniament per alumnes diferents.
En l'organització de les activitats cal tindre en compte els diferents tipus d'agrupaments. Ha de
potenciar-se el treball en grup cooperatiu com una de les formes més eficaces de tractament de la
diversitat en l'aula.
Cal cuidar de manera especial la major integració possible dels alumnes en el seu grup de referència,
evitant així discriminacions indesitjables.
Es tracta de proporcionar als alumnes els mitjans necessaris perquè assumisquen actituds crítiques,
creatives, solidàries i eviten dogmatismes.
En l'adaptació d'objectius, continguts i criteris d'avaluació tindrem com a referència els del currículum
ordinari, no es tracta tant d'eliminar molts continguts sinó de modificar-los adaptant el nivell
d'aprofundiment, gradació i aplicació dels mateixos..

Afavorir la motivació cap a la responsabilitat dels seus aprenentatges per mitjà de la participació en
activitats d'autoavaluació i coevaluación.
Des del punt de vista organitzatiu, la major preocupació ha de ser la busca de la necessària coordinació
entre el professorat, que assegure i potencie el plantejament didàctic- metodològic, tant dels àmbits
com de les àrees restants. El diàleg, el debat i la comunicació d'experiències serviran d'instrument per a
la millora de la nostra pràctica quotidiana
L'acció tutorial específica amb l'alumnat girarà principalment entorn dels temes següents: motivació i
aprofitament de l'estudi, adaptació al centre i al grup, resolució de problemes interpersonals,
participació en l'entorn i integració en el programa, i foment d'habilitats personals per a un
desenvolupament ajustat socialment, prestant atenció especial a l'orientació sobre les opcions
formatives i professionals posteriors a l'ESO
3.5 Avaluació i recuperació
Com bé assenyala l'Orde de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport sobre l'avaluació en l'ESO
“L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat que seguisca un programa de
diversificació curricular serà, igual que per a la resta de l'alumnat, contínua, i
diferenciada segons les diferents àrees, matèries i àmbits del currículum.
“El referent de l'avaluació seran els objectius específics i els coneixements
adquirits en cada una de les àrees, matèries i àmbits, segons els criteris
d'avaluació de cada un d'ells, previstos per a cada àrea o àmbit en el programa
base, tenint en compte les adaptacions curriculars que per a cada alumne s'hagen
realitzat”.
L'avaluació pretén conéixer i valorar, no sols els resultats aconseguits, sinó també la correlació que
existix entre estos i els mitjans utilitzats.
L'avaluació serà contínua i diferenciada.
Contínua, en quant que està immersa en li processe d'ensenyança i aprenentatge de l'alumne
i té com a finalitat analitzar-ho per a detectar les dificultats en el moment en què es
produïxen, esbrinar les seues causes i, en conseqüència, adequar les activitats d'ensenyança
i aprenentatge programades i les estratègies metodològiques adoptades.
Diferenciada, en tant que exigix tindre en compte els objectius específics i continguts de
cada àrea i àmbit
Intentarem al màxim en este grup, donades les seues característiques:

Orientar a l'alumne-a i informar-li del seu procés
Partir de la realitat de l'alumne-a i així anar observant la seua evolució en la matèria.
Intentar posar metes possibles i graduals. Que els alumnes-as puguen tindre
esperances de superar el procés.
Sàpien les possibilitats de recuperació, si van complint les fases de l'aprenentatge que
es pretén aconseguir.
En cada nucli temàtic ells i elles tindran molt clar i per escrit, quins conceptes han de conéixer, quins
procediments se'ls van a exigir i quines actituds es van a valorar.
En cada una de les avaluacions es tindrà en compte:
7. L'assistència a classe i l'aprofitament del temps de treball. L'assistència suposa
també la puntualitat. (És important que encara que tinguen atenció especial s'assenten
amb un nivell d'exigència igual als seus companys-as que també intenten aconseguir el
títol de Graduat en Secundària).
8. Les activitats fetes durant tot el temps que dura l'avaluació. En este punt es valorarà
també l'elaboració del material complet i la forma en què està presentat.
9. Els controls que es vagen realitzant. Procurarem que aprenguen a enfrontar-se amb
proves que els altres alumnes i alumnes també realitzen.
Els dos primers aspectes esmentats, són tan importants com el control. Pot donar-se el cas d'aprovar el
control i suspendre l'avaluació per no arribar al mínim exigit en les activitats, (poc treball en classe, no
presentar les activitats completes, etc.). També pot succeir al revés: arribar només al mínim establit en
el control, suspenent-ho, i aprovar l'avaluació per haver treballat intensament en classe i presentar les
activitats ben fetes.
Generalment sempre es tindrà més en compte el treball del dia a dia: les activitats; encara que
acostumar-los a trobara enfront d'unes proves devem també valorar-ho, ja que és molt probable que en
el futur hagen de fer-ho.
Cada alumne-a tindrà la seua mesura, partint del seu procés des de l'inici; encara que ells tindran clar
que per a obtindre el títol en Secundària, hauran d'arribar al mínim exigit.
Resumint:
L'AVALUACIÓ té una triple finalitat:
Comprovar el grau en què cada alumne va construint els continguts i tècniques
programades.

Revisar com es van complint els objectius marcats en les diverses programacions i fer les
rectificacions oportunes.
Reforçar en l'alumne-a, els hàbits i actituds que creiem d'importància, com la participació
activa en el treball de classe, la serietat i precisió en el treball, etc.
LA RECUPERACIÓ serà personalitzada i tindrà en compte, per tant, quin o quins dels elements
assenyalats en el paràgraf anterior van determinar la qualificació negativa en l'avaluació. Segons açò,
es programarà la corresponent recuperació donant una atenció individualitzada: repassant les fallades,
resolent dubtes i, al final, ells hauran d'aportar els materials, o fer la prova corresponent.

INTRODUCCIÓ
Programació de l'Àmbit Científic
L'alumnat a què es dirigixen els programes de diversificació reunix una sèrie de
circumstàncies, com les deficiències en recursos instrumentals bàsics i la falta de motivació,
que fan necessària una programació expressa d'estes matèries. La primera característica
requerida per a resoldre el seu problema d'aprenentatge podria ser la globalització de
continguts.
Dins d'este marc, l'àmbit científic es proposa aportar els elements bàsics formatius per a
l'adquisició dels objectius generals d'etapa, incidint en el desenvolupament de les capacitats
especialment lligades a l'adquisició de coneixements científics. Això suposa reunir en un
mateix disseny elements que provenen de les Matemàtiques i de Ciències de la Naturalesa
(Física, Química, Biologia i Geologia,); ciències que en estos nivells educatius s'han vingut
tractant per separat, i fer-ho amb un enfocament de ciència integrada.
A causa de les característiques de l'alumnat ja citades, un altre requisit indispensable d'esta
programació és la de promoure un conjunt d'aprenentatges prou motivador.
Esta programació està pensada per a ser aplicada a l'aula amb un màxim de 15 alumnes per
grup (tal com es contempla en l'ordenació dels programes de diversificació), al llarg d'un curs
complet, durant 6 hores setmanals.
OBJECTIUS
L'ensenyança de l'àmbit científic pretén contribuir a desenvolupar en les alumnes i els
alumnes les capacitats següents:
Comprendre i expressar missatges científics i tècnics utilitzant el llenguatge oral i
escrit amb propietat, incorporant les distintes formes d'expressió matemàtica, així
com altres sistemes de notació i representació útils.
Aplicar estratègies personals coherents amb els procediments de la ciència en la
resolució de problemes: identificació del problema, formulació d'hipòtesi,
planificació i realització d'activitats, sistematització i anàlisi dels resultats.
Planificar la resolució de problemes científics assumibles, anticipant els recursos
materials i humans necessaris, seleccionant i elaborant la documentació necessària
per a organitzar i gestionar el seu desenvolupament.
Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions científiques per mitjà del contrast i
l'avaluació d'informacions obtingudes en distintes fonts.
Conéixer i utilitzar les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar situacions que les
requerisquen.
Utilitzar i valorar les connexions entre les Ciències de la Naturalesa i les Matemàtiques
per a plantejar i resoldre problemes.

Participar en la planificació i realització en equip d'activitats de l'àmbit valorant les
aportacions pròpies i alienes en funció dels objectius establits, mostrant una
actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el
desenvolupament de la tasca i prenent consciència de la importància de treballar
com a membre d'un equip.
Valorar els efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva té el respecte de
les normes de seguretat i higiene.
Analitzar i valorar críticament l'impacte del desenvolupament científic en la societat
actual, apreciar la importància de la formació científica i adoptar una actitud
crítica i fonamentada davant dels grans problemes que hui planteja les relacions
entre ciència i societat.
Utilitzar els coneixements científics per a disfrutar del medi natural, així com
proposar, valorar i, si és el cas participar en iniciatives encaminades a conservarho
i millorar-ho.
CONTINGUTS
Necessàriament, per a fixar els continguts de l'àmbit científic cal fer una selecció entre els
continguts de les àrees de Matemàtiques i Ciències de la Naturalesa del currículum de la
E.S.O.
Els criteris generals que s'han tingut en compte per a seleccionar els continguts de l'àmbit
científic són:
Que s'adapten a les característiques de l'alumnat a qui van dirigits.
Que es tinga en compte els coneixements previs dels alumnes i les seues expectatives.
Que afavorisquen la consecució dels objectius generals de l'etapa.
Que possibiliten la integració de les disciplines que conformen l'àmbit afavorint un
enfocament globalitzador.
Que l'eix conductor dels continguts, proporcione els contextos idonis per al tractament
dels continguts matemàtics que s'aborden, de manera que es desenvolupen les
habilitats per a utilitzar les Matemàtiques amb la correcció adequada en cada
context d'aplicació.
Que permeten posar l'èmfasi en l'aprenentatge de procediments, de destreses bàsiques:
– D'una banda les destreses que tenen a veure amb els aspectes comunicatius, la comprensió de les
propostes de treball (orals, escrites, visuals) i l'expressió oral i escrita que fan del procés i de les
conclusions del treball.
– D'altra banda, algunes destreses que s'afavorixen especialment des del treball matemàtic i científic:
realitzar treballs pràctics, experimentar, calcular, mesurar, estimar, interpretar i representar
(expressions verbals, taules, gràfiques, funcions), usar la calculadora i l'ordinador, controlar les
fases de la resolució de problemes, particularitzar, generalitzar, formular conjectures, etc.
Que s'estructuren preferentment entorn dels conceptes de matèria, energia, unitat,
diversitat, interacció i canvi ja que, a més d'interessar per si mateixos, faciliten
l'establiment d'interrelacions entre els diferents continguts conceptuals.

Que permeten iniciar un tema d'estudi amb el plantejament de situacions
problemàtiques capaces d'integrar el desenvolupament de continguts específics i
d'elements metodològics.
Que permeten plantejar el treball de manera que l'alumnat:
– Identifique i valore la contribució de les àrees en la resolució de problemes
– Plantege i resolga problemes, o realitzen projectes en què tinga oportunitat de prendre decisions i
utilitzar materials diversos.
Que afavorisquen especialment la creació d'actituds positives davant del treball,
l'adquisició de coneixements i la valoració dels aprenentatges que es realitzen.
Que incloguen els temes transversals: Aporten significat als continguts ja que
introduïxen temes que afecten els alumnes i que impliquen la seua participació, la
qual cosa constituïx una concreció dels fins educatius. Cal destacar l'educació
mediambiental, l'educació per a la igualtat d'oportunitats i l'educació del
consumidor.
Que incloguen problemes actuals. Este acostament a l'entorn d'experiències de
l'alumne es justifica per la necessitat tant de connectar amb els seus coneixements
i expectatives, com per a motivar-li, ja que considerar l'entorn com a objecte
d'estudi dins del coneixement escolar permet una major implicació de l'alumne.
D'altra banda, no cal oblidar que una característica d'estos alumnes és cert rebuig
al que ells identifiquen com a coneixement escolar, poc significatiu per a ells.
Plantejar unitats centrades en el coneixement de temes científics actuals, suposa
proposar un nexe entre els objectius educatius i els coneixements i interessos dels
alumnes que facilite la seua motivació.
Una vegada seleccionats, els continguts de l'àrea s'han agrupat en blocs. La distribució dels
continguts en tals blocs és només una forma d'estructurar el conjunt; a causa de les connexions
existents entre els uns i els altres continguts, podrien haver-se reunit alguns d'estos blocs en un
només o, al contrari, haver fragmentat més encara la classificació. En fi, hagueren sigut
possibles altres presentacions de continguts però la que s'ha triat ens pareix útil per a la seua
comesa.
La descripció per blocs és:
Números
Conceptes Procediments Actituds
• Significats i usos dels números
racionals. Identificació entre números
decimals, fraccionaris i tants per cent.
• Significat i ús de les operacions
bàsiques (suma, resta, multiplicació i
divisió) amb diferents tipus de
números racionals. Propietats de les
operacions bàsiques.
• Jerarquia de les operacions.
• Interpretació i utilització dels
diferents tipus de números racionals i
operacions en diferents contextos,
triant la notació adequada a cada cas,
per a transmetre informació.
• Formulació verbal dels distints tipus
de números racionals i de problemes
numèrics i el seu procés de resolució.
• Substitució d'un número per un altre
més senzill en funció de l'ús que es
• Valoració de la precisió i utilitat del
llenguatge numèric per a representar,
comunicar o resoldre diferents
situacions de la vida quotidiana.
• Reconeixement i valoració crítica de
la utilitat de la calculadora per a la
realització de càlculs.
• Confiança en les pròpies capacitats
per a afrontar problemes i realitzar
càlculs i estimacions numèriques.

• Significat i ús de les potències
d'exponent sencer i de l'arrel quadrada.
• Significat de la relació de
proporcionalitat. Factor de
proporcionalitat.
• Regles d'ús de la calculadora.
vaja a fer d'ell.
• Elaboració i utilització d'estratègies
personals de càlcul mental.
• Utilització dels algoritmes
tradicionals de suma, resta,
multiplicació i divisió de nombres
enters, decimals i fraccions senzilles.
• Utilització de la jerarquia de les
operacions i de les regles d'ús dels
parèntesis per a efectuar operacions.
• Utilització de factors de conversió o
representacions gràfiques per a
efectuar càlculs de proporcionalitat.
• Utilització de la calculadora quan
siga oportú.
• Previsió de resultats com a estratègia
de resolució i com a recurs
d'autocorrecció. Anàlisi de la
coherència i interpretació dels resultats
obtinguts.
• Reducció de problemes numèrics
complexos a altres més senzills per a
facilitar la seua resolució.
• Elecció de les operacions adequades i
de la seua deguda seqüenciació per a
resoldre un problema numèric.
Geometria i mesura
• Disposició favorable a la revisió i
millora del resultat de qualsevol càlcul
o problema numèric.
• Interés i respecte per les estratègies i
solucions a problemes numèrics
diferents de les pròpies.
• Sensibilitat i gust per la presentació
ordenada i clara del procés seguit i dels
resultats obtinguts en problemes i
càlculs numèrics.
Conceptes Procediments Actituds
• La mesura com a procés de
comparació d'una realitat observable
amb un patró de referència.
• Sistema mètric decimal. Unitats de
longitud, temps, superfície, volum i
massa.
• Sistema sexagesimal de la mesura
d'angles.
• Magnituds derivades d'ús comú:
velocitat, força, energia, potència,
magnituds meteorològiques. Unitats.
• Instruments de mesura. Precisió dels
instruments de mesura.
• Mesuraments indirectes. Càlcul de
perímetres, àrees i volums de figures i
cossos geomètrics. Teorema de
Pitàgores.
• Coordenades cartesianes del pla.
• Figures geomètriques. Elements dels
polígons regulars.
• Cossos geomètrics més importants:
• Expressió oral i escrita adequada
(utilitzant la simbologia corresponent)
dels resultats obtinguts en mesures i
càlculs de magnituds físiques.
• Comunicació dels resultats de les
mesures realitzades amb la precisió
adequada, segons l'instrument de
mesura utilitzat.
• Interpretació de les característiques
geomètriques d'objectes i situacions a
partir de la seua representació gràfica.
• Expressió d'una mateixa mesura en
diferents unitats d'un mateix sistema,
utilitzant un procés lògic de conversió.
• Utilització dels instruments habituals
per a mesurar longituds, angles, temps,
masses, forces, temperatures i
magnituds meteorològiques.
• Utilització d'algoritmes per a la
mesura indirecta de magnituds
(perímetres, àrees, volums, velocitats,
etc.)
• Reconeixement i valoració de la
utilitat de la mesura per a obtindre,
utilitzar i transmetre informacions
precises sobre l'entorn.
• Interés per incorporar el vocabulari i
la precisió pròpia de la mesura al
llenguatge quotidià.
• Confiança en les pròpies capacitats
per a planificar i realitzar
mesuraments, resoldre situacions
aplicant les mesures obtingudes i
comunicar correctament els resultats
obtinguts.
• Reconeixement i valoració de la
utilitat de la geometria per a conéixer i
resoldre diferents situacions relatives a
l'entorn físic.
• Confiança en les pròpies capacitats
per a percebre l'espai i resoldre
problemes geomètrics.
• Actitud crítica davant dels resultats
de qualsevol mesura, realitzada

esfera, poal, prisma, cilindre.
• Relació de semblança entre figures
geomètriques. Escales. Representació a
escala. Plans, mapes i maquetes.
• Algoritmes de càlcul de magnituds
derivades senzilles: velocitat, energia
mecànica, densitat.
• Utilització de sistemes de referència
cartesians per a situar i localitzar
objectes en el pla.
• Construcció de models geomètrics,
esquemes, plans i maquetes de figures
planes utilitzant l'escala les tècniques
adequades.
• Obtenció del factor d'escala. Càlcul
de les mesures reals d'un objecte a
partir d'una representació a escala.
• Planificació de les dimensions
geomètriques i altres característiques
mesurables en el disseny i fabricació
d'un aparell en funció de la utilitat a
què es vullga destinar.
• Resolució de problemes geomètrics
relatius a figures complexes per
descomposició en figures més
senzilles.
Dades i Gràfiques
personalment o procedent de qualsevol
font d'informació, revisant la dada
quan no s'ajuste a un valor esperat.
• Interés i respecte per les mesures
diferents de les pròpies obtingudes per
altres persones.
• Hàbit d'expressar els resultats
numèrics corresponents a magnituds
físiques manifestant les unitats de
mesura utilitzades.
• Atenció i precisió en l'ús dels
diferents instruments de mesura.
• Curiositat i interés per investigar
sobre formes i relacions geomètriques i
per la revisió dels resultats obtinguts
per a la seua possible millora.
Conceptes Procediments Actituds
• Gràfiques, esquemes, símbols,
diagrames.
• Dependència funcional. Variables
dependents i independents. Fórmules,
taules i gràfiques que expressen
dependència funcional entre variables.
• Funcions lineals: significat en termes
de proporcionalitat.
• Població i mostra.
• Sistemes de representació gràfica de
les dades obtingudes en un estudi
estadístic.
• Paràmetres estadístics bàsics: mitja,
moda, mitjana i desviació típica.
Algoritmes per al càlcul dels
paràmetres estadístics anteriors.
• L'ordinador, els seus elements,
funcionament i maneig bàsic.
• Busca d'informació: Enciclopèdia
virtuals, Internet.
• Components de l'ordinador: Elements
d'entrada, eixida i procés. Perifèrics
habituals.
• L'ordinador com a mitjà de
comunicació: Internet i pàgines web.
Correu electrònic.
• Representació de processos i
fenòmens seqüencials senzills en forma
de diagrama.
• Representació esquemàtica
d'instal·lacions i sistemes senzills.
• Representació en un sistema de
coordenades cartesianes de fenòmens
causals o temporals a partir de dades
empíriques, taules de valors o
expressions algebraiques.
• Representacions gràfiques de valors
corresponents a fenòmens aleatoris:
histogrames, diagrames de barres,
diagrames de sectors, pictogrames.
• Obtenció de dades numèriques i
qualitatius a partir d'informacions
donades en forma gràfica tant de
fenòmens causares i temporals com de
fenòmens aleatoris.
• Lectura i interpretació de documents
tècnics senzills compostos
d'informacions de distinta naturalesa:
textos, símbols, esquemes, diagrames,
gràfiques, etc.
• Diferenciació gràfica entre relacions
de proporcionalitat i no proporcionals.
• Reconeixement i valoració de la
utilitat dels llenguatges gràfic i
estadístic per a representar i estudiar
situacions de la vida quotidiana i
problemes científics.
• Interés per la incorporació de criteris
i recursos plàstics a l'elaboració de
documents tècnics.
• Sentit crític davant de les
informacions que utilitzen els
llenguatges gràfic o estadístic referides
a la realitat social política i econòmica.
• Reconeixement i valoració del treball
en equip com la manera més eficaç per
a realitzar determinades activitats
d'estudi i de treball.
• Gust per la precisió, l'orde i la neteja
en l'elaboració i presentació d'informes
de contingut científic o documents
tècnics.

• Arquitectura i funcionament de
l'ordinador. Sistema operatiu.
Llenguatges de programació i
desenvolupament d'aplicacions.
• Utilització de distintes fonts
documentals per a obtindre dades
estadístiques.
• Càlcul dels valors mitjans d'una
distribució estadística a partir de valors
explícits.
• Planificació i realització individual i
col·lectiva de preses de dades,
utilitzant tècniques d'enquesta,
mostratge i recompte i construcció de
taules de valors.
• Formulació de conjectures sobre
l'evolució d'un fenomen en funció de la
seua representació gràfica.
Matèria
Conceptes Procediments Actituds
• Estats d'agregació: propietats
macroscòpiques dels tres estats i
aproximació a les seues diferències
estructurals. Sistemes homogenis i
heterogenis. Mescles i dissolucions.
• Substàncies pures. Propietats
característiques de les substàncies.
Elements i compostos.
• Naturalesa de la matèria. Propietats
de la matèria. Càrrega elèctrica. Massa,
pes, densitat, volum
• Discontinuïtat de la matèria.
Aproximació al model
atomicomolecular. Partícules
subatòmiques.
• Matèries primeres minerals i vegetals.
Repercussions mediambientals.
• Realització d'experiències senzilles
per a mesurar les propietats
característiques de les substàncies
pures i d'alguns materials presents en
l'entorn natural.
• Utilització de procediments físics
basats en les propietats característiques
de les substàncies per a separar els
components d'una mescla.
• Expressió de les proporcions en els
sistemes mixtos (% en massa i en
volum i g/l)
• Identificació d'elements, substàncies
pures i algunes mescles importants per
la seua utilització en la indústria o la
vida diària.
• Representació per mitjà de fórmules
d'algunes substàncies químiques
presents en l'entorn o d'especial interés
pels seus usos i aplicacions.
.
Energia
• Reconeixement i valoració de la
importància dels recursos naturals com
a font d'obtenció de materials
necessaris per a l'home.
• Valoració de la utilitat de poder
disposar de diferents materials,
naturals o sintètics, i de la repercussió
social i mediambiental que això
implica.
• Interés per conéixer els principis
científics que expliquen el
funcionament dels objectes i les
característiques dels materials
• Sensibilitat per l'orde i la neteja del
lloc de treball i del material utilitzat.
Conceptes Procediments Actituds
• Qualitats de l'energia: presència en
tota activitat, possibilitats de ser
emmagatzemada, transportada,
transformada o degradada.
• Conservació de l'energia. Balanços
energètics.
• Energia mecànica. Tipus d'energia
mecànica.
• Energia tèrmica. Canvis físics
• Identificació i anàlisi de situacions de
la vida quotidiana en què es
produïsquen transformacions o
intercanvi d'energia.
• Anàlisi comparativa de les distintes
formes de producció d'energia
contemplant diversos factors, com la
transformació energètica associada,
rendiment, cost econòmic i incidència
• Valoració de la importància dels
recursos energètics per al
desenvolupament de qualsevol societat,
amb la seua repercussió sobre la
qualitat de vida i el desenvolupament
econòmic.
• Presa de consciència de la limitació
dels recursos energètics no renovables i
dels límits de disponibilitat dels

produïts per l'aporte d'energia tèrmica:
variació de temperatura, dilatacions i
canvis d'estat.
• Energia elèctrica: particularitats de la
seua producció, transport i utilització.
• Circuits de corrent continu.
Instal·lacions elèctriques domèstiques.
Normes de seguretat en la utilització
del corrent elèctric.
• Introducció a les transformacions
químiques. Conservació de la massa.
Endotermia i exotermia. Reaccions
químiques d'interés energètic.
• Energia solar. Les ones. La llum
Manifestacions energètiques de
l'interior terrestre. Recursos energètics.
• L'energia i la societat actual. Reptes
en la utilització de recursos. Energies
alternatives.
• Les forces. Unitat de força del S.L. El
pes dels cossos.
en el medi ambient.
• Ocupació de distintes fonts
d'informació: premsa, llibres,
publicitat, etc., per a tindre un
coneixement plural sobre el problema
del consum energètic en el món actual.
• Anàlisi d'alguns aparells i màquines
d'ús quotidià, atenent als processos de
transformació i degradació energètica
que en ells es produïxen i comparant el
seu consum i rendiment.
• Identificació en processos senzills de
transformacions físiques i químiques.
• Realització d'experiències senzilles
dirigides a analitzar i quantificar alguns
efectes de la calor sobre els cossos
(canvis d'estat, dilatacions, etc.).
• Realització d'experiències que
permeten interpretar les reaccions
químiques més habituals.
• Reconeixement de reaccions
exotèrmiques i endotèrmiques.
• Explicació de situacions de la vida
quotidiana que estiguen relacionades
amb l'electricitat.
• Identificació dels components
fonamentals d'una instal·lació elèctrica
domèstica. Representació i
interpretació d'instal·lacions
elèctriques domèstiques.
• Anàlisi de les màquines en què es
basen alguns aparells d'ús quotidià.
Interacció / Canvi: El Sistema Solar
renovables.
• Presa de consciència del
deteriorament mediambiental produït
en molts dels processos de producció i
utilització de l'energia i de la necessitat
consegüent de no fer abús d'ella.
• Sensibilitat cap a la realització
cuidadosa d'experiències de laboratori i
l'ús correcte dels instruments de
mesura.
• Respecte de les normes d'higiene i
seguretat en el treball de laboratori i
valoració de la seua importància.
• Respecte de les instruccions d'ús i les
normes de seguretat en la utilització
dels aparells elèctrics en la llar i en el
laboratori.
• Interés per conéixer els principis
científics que expliquen el
funcionament dels objectes tècnics.
Conceptes Procediments Actituds
• Conceptes d'Astronomia: Galàxia,
planeta, estrela, constel·lació,
satèl·lit,...
• Sistema Solar. Origen i evolució.
Composició. Situació respecte de la
Via Làctia i de l'univers.
El Sol.. L'energia solar.
• Planetes. Característiques principals
• Cometes, Asteroides i altres cossos
menors.
• La Terra: Moviments de rotació i
translació. El dia i la nit. Les estacions.
• Coordenades geogràfiques.
• Fusos horaris en la superfície
• Construcció d'un model que
represente els moviments de la Terra al
voltant del Sol.
• Treballar amb ajuda d'un atles les
coordenades geogràfiques. Localitzar
distints punts del planeta.
• Aplicar el concepte de meridià (fusos
horaris) per a determinar l'hora en
distints punts del planeta.
• Maneig de brúixola i transportador
d'angles.
• Localització d'estreles, o grups
d'estreles notables en el firmament, a
simple vista o amb instruments
senzills.
• Reconeixement de la importància que
va tindre l'Astronomia en les primitives
societats agrícoles dels començaments
de la civilització.
• Interés i curiositat per l'espectacle del
cel nocturn.
• Consciència de la contínua presència,
moltes vegades inadvertida, de
fenòmens astronòmics en el nostre
entorn.
• Reconeixement de la regulació de
moltes activitats humanes i biològiques
en general per cicles celests
• Reconeixement que moltes qüestions
quotidianes, com el calendari, són

terrestre. L'hora legal i l'hora solar. El
calendari: duració del mes i de l'any.
• La Lluna. Moviments. Fases lunars.
Marees. Característiques físiques.
• Eclipsis: causes, tipus i periodicitat
• Maneig del planisferi apreciant si una
estrela o constel·lació esta eixint, en la
seua culminació o posant-se.
• Estimació de l'hora solar en un punt
qualsevol de la Terra., manejant-se un
globus terraqüi o un mapamundi.
Construcció d'un rellotge de Sol.
• Orientació diürna per la posició del
Sol.
• Organització de les dades empíriques
arreplegats per diferents procediments
en taules estructurades o per mitjà de
gràfics.
El medi natural: L'atmosfera. Ecologia
grans èxits i avanços de la Humanitat.
• Reconeixement de la potència dels
models geomètrics per a explicar la
realitat observada.
• Interés i curiositat pel moviment
erràtic dels planetes entre les
constel·lacions.
Conceptes Procediments Actituds
• L'Atmosfera: estructura i composició.
• Propietats de l'aire: Massa, pressió
atmosfèrica, temperatura, humitat,
velocitat
• Meteors: vents. Núvols, pluges, neu,
huracans, arc iris, rosada. Mapes
meteorològics.
• El cicle de l'aigua.
• L'efecte hivernacle.
• El clima. El canvi climàtic
• L'aire i l'aigua: composició,
propietats, dinàmiques de l'aire i l'aigua
en la naturalesa, importància per als
sers vius.
• Concepte d'Ecosistema.
• Components d'un ecosistema. Espais
naturals pròxims a la nostra població.
• L'energia en els ecosistemes.
• Canvis en els ecosistemes produïts
per l'acció humana. Accions de
conservació i recuperació del medi
natural.
• Interpretació d'esquemes de
l'estructura de l'atmosfera.
• Identificació de les radiacions de
l'espectre solar que arriben a
l'atmosfera terrestre.
• Utilització de tècniques de
representació per mitjà de diagrames
per a abordar problemes relatius al
balanç tèrmic terrestre (efecte
hivernacle)
• Comentaris de text sobre impactes
humans en l'atmosfera.
• Identificació de les relacions de
l'energia solar amb els agents geològics
externs.
• Interpretar mapes metereológicos
senzills.
• Construir i interpretar distints
climogramas.
Interpretació i elaboració de gràfiques i
taules sobre dades físiques i químics
del medi natural.
• Planificació i realització
d'experiències senzilles per a estudiar
algunes propietats de l'aire i l'aigua.
• Consulta de fonts d'informació
diverses sobre les característiques més
importants d'un espai natural de la
nostra comunitat autònoma amb vista a
realitzar una exposició oral.
• Utilització de tècniques per a
conéixer el grau de contaminació de
l'aire i de l'aigua, així com per a la seua
depuració.
• Anàlisi crítica d'intervencions en el
• Valoració de la importància
fonamental que té l'energia solar per a
la Terra.
• Estimació de la realització
d'experiments com un procediment
bàsic per a contrastar les hipòtesis.
• Presa de consciència dels efectes de
l'emissió de diòxid de carboni en
l'increment de l'efecte hivernacle.
• Valoració de la importància que té
per a la nostra salut i la de tota la
biosfera la destrucció de la capa d'ozó.
• Atenció i respecte pel manteniment
del medi físic i dels sers vius com a
part essencial de l'entorn humà.
• Predisposició cap a una conducta
personal de consum basada en la
reutilització, el reciclatge i l'estalvi
com a mètode efectiu de protecció del
medi natural.
• Reconeixement i valoració de la
importància dels recursos naturals per
als sers vius i la seua qualitat de vida i
de la necessitat un ús adequat per a
evitar el seu deteriorament.
• Reconeixement i valoració dels
espais naturals de la nostra comunitat, i
interés per la seua conservació i gestió
adequades.
• Sentit crític davant de les activitats
humanes que ocasionen la degradació
del medi ambient natural i els
productes comercials que d'elles es
pogueren derivar.
• Defensa del medi ambient, amb

mig a partir d'una arreplega de dades
utilitzant distintes fonts.
• Debat sobre els avantatges i
desavantatges mediambientals que
comporta l'aplicació dels avanços
tecnològics.
arguments fonamentats, davant
d'activitats humanes responsables de la
seua degradació.

1. Introdcción
PROGRAMACIÓN PDC ÁMBITO PRÁCTICO
CURSO 2010-2011
Se trata de un ámbito de integración y aplicación práctica de todos los contenidos del currículum a la
vida real, especialmente los procedimentales de Tecnologías de tercer curso de educación secundaria
obligatoria y de Tecnología de cuarto curso. También incluye la utilización racional, eficiente y
responsable de las tecnologías de la información y la comunicación. Los contenidos de orientación
profesional, prevención de riesgos laborales y seguridad e higiene en el trabajo completan el ámbito.
La Tecnología - materia en la que se basa el ámbito - como materia de actividad del ser humano, trata
de resolver problemas y necesidades individuales y colectivas, mediante la invención, fabricación y uso
de objetos, máquinas, servicios y sistemas técnicos. Para ello, emplea los recursos de la sociedad en la
que está inmersa.
El objeto de aprendizaje es la asimilación de conocimientos prácticos y el desarrollo de destrezas que
permitan tanto la comprensión de los objetos técnicos como su utilización. Pretende, también, que el
alumnado use y ponga en práctica los conocimientos de otros ámbitos y materias y las tecnologías de
la información y la comunicación, como herramientas en este proceso. Asimismo, se plantea
desarrollar la capacitación necesaria para fomentar el espíritu innovador y emprendedor en la
búsqueda de soluciones a problemas existentes, y la introducción de contenidos relacionados con la
prevención, la seguridad e higiene y el mundo laboral, para facilitar la transición del alumnado que
decida empezar a trabajar cuando acabe la educación secundaria obligatoria.
El ámbito práctico adopta un enfoque globalizador, que trata de integrar los componentes curriculares
y los aprendizajes imprescindibles de las disciplinas tecnológicas, y algunos de otras materias, en
propuestas didácticas concretas que incidan más eficazmente, desde la acción conjunta, en el
desarrollo de las competencias básicas. Se hace hincapié en la oportunidad que proporciona el ámbito
para reforzar la funcionalidad de los aprendizajes que se promueven.
Sin olvidar nunca el «saber estar», el ámbito práctico se articula en torno al binomio formado por el
«saber» y el «saber hacer», con una presencia mucho mayor de este último, ya que el «saber» tiene
más peso en el resto de ámbitos y materias de referencia. Debemos tener presente que, una continua
manipulación de materiales, información y recursos en general, sin los fundamentos «teóricos»
necesarios, nos puede conducir al mero activismo y, del mismo modo, un proceso de enseñanza-
aprendizaje puramente académico, carente de experimentación, manipulación y construcción, puede
derivar en un «enciclopedismo tecnológico» inútil.

2. Orientaciones didácticas
Los contenidos del ámbito se presentan en bloques, lo que no presupone una programación
determinada, sino una manera de organizarlos. La concreción en una programación y las propuestas
de trabajo de cada curso deben seguir una serie de recomendaciones que se formulan más adelante.
Según el centro, el programa puede tener una duración de uno o dos cursos. En caso de que dure un
año, los bloques de contenidos a tener en cuenta serán los de segundo curso y estarán referenciados
al currículum de Tecnología de cuarto curso de ESO y, en menor medida, al resto de ámbitos y
materias del programa de diversificación curricular.
Los contenidos del primer curso del programa están extraídos del currículum de Tecnologías de
tercero de educación secundaria obligatoria, complementados con algunos aspectos de orientación
profesional, prevención de riesgos laborales y seguridad e higiene en el trabajo.
En el segundo curso del programa, este currículum es complementario e inseparable del de la materia
de Tecnología de cuarto curso de la ESO, por lo que los horarios, programaciones, profesorado,
espacios, etc., deberán observarse e implementarse siempre de forma conjunta. Se trata de que la
alumna y el alumno puedan establecer una visión práctica, comprensiva y global de la Tecnología y,
en general, de las materias del currículum y, sobretodo, su relación y aplicación a la vida real. En
consecuencia, los contenidos integrados en los diferentes bloques de las disciplinas involucradas, no
pueden entenderse separadamente.
Los contenidos se estructuran en torno a los bloques citados a continuación:
1. Proceso de resolución de problemas tecnológicos – Aplicación práctica. Constituye uno de los ejes
metodológicos en torno al cual se articula el ámbito, de modo que el resto de los bloques y materias
proporcionan recursos e instrumentos para desarrollarlo. Se trata de trabajar los contenidos de
Tecnología y, puntualmente, algunos del resto de materias estudiadas, introduciendo el método de
proyectos, con todas sus fases; realizando demostraciones, experimentos, trabajos prácticos, etc. Los
contenidos de este bloque deben estar presentes, en mayor o menor medida, en gran parte de las
actividades y unidades didácticas programadas para las clases.
2. Hardware y software – Tecnologías de la información y la comunicación – Internet: utilización
práctica, racional, eficiente y responsable de las tecnologías de la información y la comunicación de
uso cotidiano; aplicación a la Tecnología y a casos prácticos de la vida real y a la orientación laboral y
búsqueda de empleo.
3. Técnicas de expresión y comunicación: posibilita a la alumna y al alumno el empleo de las técnicas
básicas de dibujo y comunicación gráfica necesarias para la actividad tecnológica.
4. Materiales de uso técnico. Recoge los contenidos básicos sobre características, propiedades y
aplicaciones de los plásticos y materiales de construcción más comunes, empleados en el hogar y la
industria.
5. Electricidad y electrónica. Estudia los fenómenos y sistemas asociados a la fuente de energía más
utilizada en las máquinas, así como aquellos cuyo funcionamiento se basa en el control del flujo de los
electrones.
6. Energía y su transformación. Proporciona el conocimiento de las fuentes de energía y las
tecnologías asociadas para explotarlas y hacer uso de las mismas.

7. Tecnología y sociedad. Pone de manifiesto los aspectos sociales del fenómeno científico y
tecnológico, tanto en lo que respecta a sus condicionantes sociales como en lo que atañe a sus
consecuencias sociales y ambientales. Se incluyen en este bloque contenidos sobre el mundo
empresarial, profesional y laboral, y la tecnología del propio entorno, muy importantes y útiles para la
orientación profesional del alumnado. También se tratan contenidos de seguridad e higiene en el
trabajo y de prevención de riesgos laborales.
Recordar aquí que, en los bloques que abordan las TIC, es imprescindible su empleo no como fin en sí
mismas, sino como herramientas del proceso de aprendizaje. Sin embargo, no debe olvidarse que las
tecnologías de la información y la comunicación han de crear espacios para la socialización, la
comunicación con otras personas, la creatividad, la imaginación y la participación ciudadana
(ciudadanía digital).
El profesorado, en su programación de aula, deberá fomentar la integración de los distintos
contenidos estudiados, en las unidades didácticas que establezca, en función de los condicionantes
didácticos particulares, de la propia materia y del entorno físico-tecnológico. Los condicionantes
didácticos particulares pueden ser: la material o dotación disponible en el centro y los intereses,
particularidades y ritmos de aprendizaje del alumnado, entre otros. La propia materia, en el caso de la
tecnología, recomienda, por citar tres ejemplos, explicar y trabajar la electricidad antes que la
electrónica, el control cableado antes que el programado o la representación a mano alzada antes que
el diseño asistido por ordenador. El entorno físico-tecnológico hace referencia a las actividades
tecnológicas predominantes en la zona: agricultura, cerámica, mueble, industria fallera, calzado, textil,
hotelería, etc. (de gran importancia para la orientación profesional).
En todo caso, el aprendizaje de los contenidos debe procurar:
– Trabajar en contexto, siempre que sea posible; de esta forma, el aprendizaje es más sólido y
duradero, ya que crea relaciones y conexiones.
– La realización de tareas enmarcadas en diferentes contextos de aprendizaje, vinculados con la
realidad y con situaciones auténticas de aprendizaje. Para el desarrollo de las competencias básicas
resulta imprescindible aprender en contextos lo más reales posible.
– El refuerzo de la capacidad de relación interpersonal.
– La resolución de problemas.
– El fomento de la autonomía personal (aprender a emprender).
– La integración de las TIC en todas las situaciones en las que sea posible y conveniente.
La posibilidad de realizar prácticas, demostraciones y reproducir o emular procesos de resolución de
problemas a través de una metodología de proyectos (diseño y planificación y posterior trabajo
práctico en el aula-taller) se convierte en la culminación del proceso de aprendizaje de todas las
materias del programa. Esto requiere que el alumnado trabaje en equipo de modo colaborador, que
aplique e integre –de forma totalmente práctica y adaptada al entorno– conocimientos de todas las
materias y permite que desarrolle las cualidades necesarias para un futuro trabajo profesional dentro
de un grupo. Puede resultar muy interesante el planteamiento de varios proyectos que integren los
conocimientos del resto de ámbitos y materias del programa: el científico, el socio-lingüístico, la
tecnología, etc. Es una forma excelente de ayudar al alumnado a adquirir y desarrollar las
competencias básicas.

En la programación de aula se observará –especialmente– la funcionalidad de los aprendizajes y su
utilidad para el futuro inmediato de los alumnos y las alumnas. En este sentido, conviene tener en
cuenta las orientaciones académicas y profesionales del grupo-clase, para adaptar y concretar las
unidades didácticas o trabajos/proyectos/ prácticas planteados. Asimismo, se recomienda proponer
actividades relacionadas con la realidad socio productiva del entorno, fomentando el aprendizaje
significativo. Es importante, también, realizar una evaluación inicial para detectar los conocimientos
del alumnado, lo que saben hacer, sus intereses, aficiones, etc.
Los criterios de evaluación deben ser el referente fundamental para valorar el grado de adquisición de
las competencias básicas y de consecución de los objetivos. Deben ser observados globalmente en el
conjunto del currículo, junto a los objetivos, los contenidos y las competencias básicas. Además, no
constituyen el único referente para la evaluación y no deben ser traducidos mecánicamente en
exámenes o pruebas que evalúen básicamente la adquisición, frecuentemente memorística, de los
contenidos. Resulta imprescindible utilizar otros medios evaluadores, como los informes técnicos y
proyectos realizados, trabajos, ejercicios, cuaderno de apuntes, observación directa y actitud, entre
otros. Se debe recordar aquí que se trata de un ámbito práctico, y eso debe considerarse en los
medios utilizados para la evaluación.
Según lo apuntado anteriormente, se deduce que resulta imprescindible el trabajo en equipo de todo
el profesorado, para programar unidades didácticas que realmente consistan en poner en práctica los
contenidos más relevantes de las materias estudiadas, de forma integrada y comprensiva, que
acerquen al alumnado a la vida real.
3. Contribución del ámbito a la adquisición de las competencias básicas
Dado que el ámbito práctico trabaja con contenidos de las materias tecnológicas y, puntualmente, de
otras, es de aplicación todo lo apuntado, en este apartado, en el resto de ámbitos y asignaturas,
especialmente lo referido a los contenidos procedimentales. Además, de forma específica, puede
apuntarse lo siguiente:
Esta materia contribuye a la adquisición de la competencia en el conocimiento y la interacción con el
medio físico principalmente, mediante el conocimiento y comprensión de objetos, procesos, sistemas y
entornos tecnológicos y a través del desarrollo de destrezas y habilidades para manipular objetos con
precisión y seguridad. La interacción con un entorno en el que lo tecnológico constituye un elemento
esencial se ve facilitada por el conocimiento y utilización del proceso de resolución técnica de
problemas y su aplicación para identificar y dar respuesta a necesidades, evaluando el desarrollo del
proceso y sus resultados. Por su parte, el análisis de objetos y sistemas técnicos desde distintos
puntos de vista permite conocer cómo han sido diseñados y construidos, los elementos que los forman
y su función en el conjunto, facilitando su uso y conservación. Es importante, por otra parte, el
desarrollo de la capacidad y disposición para lograr un entorno saludable y una mejora de la calidad
de vida, mediante el conocimiento y análisis crítico de la repercusión medioambiental de la actividad
tecnológica y el fomento de actitudes responsables de consumo racional.
La contribución a la autonomía e iniciativa personal se centra en el modo particular que proporciona
esta materia para abordar los problemas tecnológicos y de otra índole, y será mayor en la medida en
que se fomenten modos de enfrentarse a ellos de manera autónoma y creativa, se incida en la

valoración reflexiva de las diferentes alternativas y se prepare para el análisis previo de las
consecuencias de las decisiones que se toman en el proceso de resolución de problemas técnicos. Sus
diferentes fases contribuyen a distintos aspectos de esta competencia: el planteamiento adecuado de
los problemas, la elaboración de ideas que son analizadas desde distintos puntos de vista para elegir
la solución más adecuada; la planificación y ejecución del proyecto; la evaluación del desarrollo del
mismo y del objetivo alcanzado; y por último, la realización de propuestas de mejora. A través de esta
vía se ofrecen muchas oportunidades para el desarrollo de cualidades personales como la iniciativa, el
espíritu de superación, la perseverancia frente a las dificultades, la autonomía y la autocrítica,
contribuyendo al aumento de la confianza en uno mismo y a la mejora de su autoestima. La
orientación laboral y profesional pretende ayudar al alumnado a «aprender a emprender».
El tratamiento específico de las tecnologías de la información y la comunicación, integrado en esta
materia, proporciona una oportunidad especial para desarrollar la competencia en el tratamiento de la
información y la competencia digital, y a este desarrollo están dirigidos específicamente una parte de
los contenidos. Se contribuirá al desarrollo de esta competencia en la medida en que los aprendizajes
asociados incidan en la confianza en el uso de los ordenadores, en las destrezas básicas asociadas a
un uso suficientemente autónomo de estas tecnologías y, en definitiva, contribuyan a familiarizarse
suficientemente con ellos. En todo caso, están asociados a su desarrollo los contenidos que permiten
localizar, procesar, elaborar, almacenar y presentar información con el uso de la tecnología. Por otra
parte, debe destacarse –en relación con el desarrollo de esta competencia– la importancia del uso de
las tecnologías de la información y la comunicación como herramienta de simulación de procesos
científicos, tecnológicos, etc., para la adquisición de destrezas con lenguajes específicos como el
icónico o el gráfico y para el desarrollo de la ciudadanía digital. Asimismo, conviene recordar los
aspectos sociales y socializadores de las TIC para ligar la competencia digital a otras competencias
básicas, como las que se comentan a continuación.
La contribución a la adquisición de la competencia social y ciudadana, en lo que se refiere a las
habilidades para las relaciones humanas y al conocimiento de la organización y funcionamiento de las
sociedades, vendrá determinada por el modo en que se aborden los contenidos, especialmente los
asociados al proceso de resolución de problemas tecnológicos, científicos, etc.. El alumnado tiene
múltiples ocasiones para expresar y discutir adecuadamente ideas y razonamientos, escuchar a los
demás, abordar dificultades, gestionar conflictos y tomar decisiones, practicando el diálogo y la
negociación, y adoptando actitudes de respeto y tolerancia hacia sus compañeros. El uso de
herramientas de comunicación (foros, herramientas colaboradoras, blogs, wikis, Web 2.0, chat,…) y el
fomento de la ciudadanía digital ayuda a desarrollar esta competencia básica.
Al conocimiento de la organización y funcionamiento de las sociedades colabora el ámbito práctico
desde el análisis del desarrollo tecnológico de las mismas y su influencia en los cambios económicos y
de organización social que han tenido lugar a lo largo de la historia de la humanidad. Los contenidos
de orientación e iniciación profesional también son claves en este sentido, ya que el mundo
empresarial y profesional constituye una parte importante de la sociedad actual.
El uso instrumental de herramientas matemáticas, en su dimensión justa y de manera fuertemente
contextualizada, contribuye a configurar adecuadamente la competencia matemática, en la medida en
que proporciona situaciones de aplicabilidad a diversos campos, facilita la visibilidad de esas

aplicaciones y de las relaciones entre los diferentes contenidos matemáticos y colabora en la mejora
de la confianza en el uso de esas herramientas. Algunas de ellas están especialmente presentes en
esta materia, como la medición y el cálculo de magnitudes básicas, el uso de escalas, la lectura e
interpretación de gráficos, la resolución de problemas basados en la aplicación de expresiones
matemáticas, referidas a principios y fenómenos físicos, que resuelven problemas prácticos del mundo
material.
La contribución a la competencia en comunicación lingüística se realiza a través de la adquisición de
vocabulario específico y habilidades comunicativas, que han de ser utilizadas en los procesos de
búsqueda, análisis, selección, resumen y comunicación de información. La lectura, interpretación y
redacción de informes y documentos técnicos contribuye al conocimiento y a la capacidad de
utilización de diferentes tipos de textos y sus estructuras formales.
A la adquisición de la competencia de aprender a aprender se contribuye por el desarrollo de
estrategias de resolución de problemas, en particular mediante la obtención, análisis y selección de
información útil para abordar un proyecto, trabajo, práctica, etc. Por otra parte, el estudio metódico
de objetos, sistemas o entornos proporciona habilidades y estrategias cognitivas y promueve actitudes
y valores necesarios para el aprendizaje.
4. Objetivos
La enseñanza del ámbito práctico tendrá como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Abordar con autonomía y creatividad –individualmente y en grupo– problemas tecnológicos,
trabajando de forma ordenada y metódica para estudiar el problema, recopilar y seleccionar
información procedente de distintas fuentes, elaborar la documentación pertinente, concebir, diseñar,
planificar, construir objetos o sistemas y aplicar soluciones que resuelvan el problema estudiado y
evaluar su idoneidad desde distintos puntos de vista.
2. Adquirir destrezas técnicas y conocimientos prácticos suficientes para el análisis, diseño y
elaboración de objetos y sistemas tecnológicos mediante la manipulación –de forma segura y precisa–
de materiales y herramientas.
3. Analizar los objetos y sistemas técnicos para comprender su funcionamiento, conocer sus elementos
y las funciones que realizan, aprender la mejor forma de usarlos y controlarlos, entender las
condiciones fundamentales que han intervenido en su diseño y construcción y valorar las
repercusiones que ha generado su existencia.
4. Expresar y comunicar ideas y soluciones técnicas, así como explorar su viabilidad y alcance,
utilizando medios científicos y tecnológicos, recursos gráficos, simbología y vocabulario adecuados. 5.
Adoptar actitudes favorables a la resolución de problemas, desarrollando interés y curiosidad hacia la
actividad técnica, analizando y valorando críticamente la investigación, la innovación y el desarrollo
científico-tecnológico y su influencia en la sociedad, en el medio ambiente, en la salud y en el
bienestar personal y colectivo a lo largo de la historia de la humanidad.
6. Manejar con soltura y eficacia aplicaciones informáticas que permitan buscar, almacenar, organizar,
manipular, recuperar y presentar información, fomentando el trabajo colaborador.

7. Asumir de forma crítica y activa el avance y la aparición de nuevas tecnologías, e incorporarlas a su
quehacer cotidiano, analizando y valorando críticamente su influencia sobre la sociedad y el medio
ambiente.
8. Actuar de forma dialogante, flexible, emprendedora y responsable en el trabajo en equipo, en la
búsqueda de soluciones, en la toma de decisiones y en la ejecución de las tareas encomendadas con
actitud de respeto, cooperación, tolerancia y solidaridad.
9. Conocer las necesidades personales y colectivas más cercanas, así como las soluciones más
adecuadas que ofrece el patrimonio científico, tecnológico, social, etc., del propio entorno.
10. Conocer, valorar y respetar las normas de seguridad e higiene en el trabajo y tomar conciencia de
los efectos que tienen sobre la salud personal y colectiva asumiendo, de forma activa y en primera
persona, la prevención de riesgos laborales.
11. Conocer y valorar el mundo de la empresa y de la producción.
12. Obtener, analizar y valorar información referida al entorno socio-productivo cercano,
especialmente la relacionada con la orientación laboral y profesional.
5. PRIMER CURSO – 3º E.S.O.
Contenidos
Bloque 1. Proceso de resolución de problemas tecnológicos
– Documentos técnicos necesarios para elaborar un proyecto que satisfaga las necesidades
planteadas.
– Diseño, planificación y construcción de prototipos mediante el uso de materiales, herramientas y
técnicas estudiadas.
– Análisis y valoración de las condiciones del entorno de trabajo. Aplicación de las normas de
seguridad al aula taller.
– Desarrollo de trabajos prácticos, de experimentación, de demostración, etc.
Bloque 2. Hardware y software
– Instalación, desinstalación y actualización de programas. Realización de tareas básicas de
mantenimiento del sistema. Gestión de recursos compartidos en redes locales.
– Utilización práctica, racional, eficiente y responsable de las TIC para la realización de trabajos:
empleo de procesador de texto, hoja de cálculo y herramientas gráficas para la elaboración, desarrollo
y difusión del proyecto y otros trabajos e informaciones.
Bloque 3. Técnicas de expresión y comunicación
– Sistemas sencillos de representación. Vistas y perspectivas.
– Proporcionalidad entre dibujo y realidad. Escalas.
– Acotación.
– Metrología e instrumentos de medida de precisión: conocimiento y uso del calibre.
Bloque 4. Materiales de uso técnico

– Introducción a los plásticos más utilizados en el mundo contemporáneo. Clasificación. Propiedades
características. Identificación en objetos de uso habitual. Aplicaciones industriales y en viviendas.
– Materiales de construcción: pétreos y cerámicos. Propiedades características. Identificación.
Aplicaciones.
– Trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados.
Bloque 5. Electricidad y electrónica
– Ley de Ohm. Potencia y energía eléctrica.
– Circuito en serie y paralelo.
– Corriente continua y corriente alterna. Estudio comparado.
– Electromagnetismo. Aplicaciones: electroimán. Dinamo, motor de corriente continua, relé y
alternador.
– Aparatos de medida: el polímetro. Realización de medidas sencillas.
– Montaje de circuitos típicos en el hogar.
– Introducción a la electrónica básica: la resistencia, el condensador, el diodo y el transistor.
Descripción de componentes y montajes básicos.
– Valoración de los efectos del uso de la energía eléctrica sobre el medio ambiente.
Bloque 6. Tecnologías de la comunicación. Internet
– El ordenador como medio de comunicación intergrupal: comunidades y aulas virtuales. Internet:
foros, blogs, wikis, web 2.0 y chats.
– Actitud crítica y responsable hacia la propiedad y la distribución del software y de la información:
tipos de licencias de uso y distribución.
– Introducción a la comunicación alámbrica e inalámbrica.
– Uso responsable de la telefonía, radio y televisión.
Bloque 7. Energía y su transformación
– Energía eléctrica: generación, transporte y distribución.
– Centrales. Descripción y tipos de centrales hidroeléctricas, térmicas y nucleares. Tratamientos de los
residuos.
– Energías renovables: sistemas técnicos para el aprovechamiento de la energía eólica, solar,
mareomotriz y biomasa. Importancia del uso de energías alternativas.
– Energía y medio ambiente. Eficiencia y ahorro energético. Impacto medioambiental de la
generación, transporte, distribución y uso de la energía.
Bloque 8. Tecnología y sociedad
– Tecnología del entorno. Análisis de objetos y sistemas productivos típicos en la Comunitat
Valenciana. Estudio de fábricas e industrias de la zona.
– Desarrollo sostenible. Impacto ambiental, gestión de los recursos naturales y tratamiento de los
residuos en la actividad productiva.
– Sectores productivos y estudio de las profesiones.

– Empresa: características, diferentes formas jurídicas, organigrama funcional, documentación típica.
– Seguridad e higiene en el trabajo: ergonomía y medidas de protección.
Criterios de evaluación
1. Diseñar y construir un proyecto técnico sencillo, analizando el contexto, proponiendo soluciones
alternativas y desarrollando la más adecuada.
2. Elaborar los documentos técnicos necesarios para redactar un proyecto, mediante el lenguaje
escrito y gráfico apropiado.
3. Realizar las operaciones previstas en el proyecto técnico incorporando criterios de economía,
sostenibilidad y seguridad.
4. Elaborar planificaciones previas e informes finales y ejecutar trabajos prácticos, de experimentación,
demostración, etc., de diversas disciplinas.
5. Instalar, desinstalar y actualizar programas y realizar tareas básicas de mantenimiento informático.
Utilizar y compartir recursos en redes locales.
6. Emplear el ordenador como herramienta para elaborar, desarrollar y difundir un proyecto técnico o
cualquier otra clase de información, utilizando procesadores de texto, software de presentaciones y
hojas de cálculo que incorporen fórmulas y gráficas.
7. Utilizar vistas, perspectivas, escalas, acotación y normalización para plasmar y transmitir ideas
tecnológicas y representar objetos y sistemas técnicos.
8. Utilizar el calibre correctamente en el contexto de un proyecto técnico.
9. Conocer las propiedades básicas de los plásticos como materiales técnicos, su clasificación, sus
aplicaciones más importantes, e identificarlos en objetos de uso habitual.
10. Conocer las propiedades básicas de los materiales de construcción, sus aplicaciones más
importantes, su clasificación, e identificarlos en construcciones ya acabadas.
11. Diseñar, simular y realizar montajes de circuitos eléctricos sencillos, en corriente continua,
empleando pilas, interruptores, resistencias, bombillas, motores, electroimanes y relés, como
respuesta a un fin predeterminado.
12. Describir las partes y el funcionamiento de las máquinas eléctricas básicas.
13. Describir y utilizar el electromagnetismo en aplicaciones tecnológicas sencillas.
14. Utilizar correctamente las magnitudes eléctricas básicas, sus instrumentos de medida y su
simbología.
15. Montar un circuito electrónico sencillo empleando, al menos, diodos, transistores y resistencias, a
partir de un esquema predeterminado.
16. Utilizar adecuadamente las TIC en la búsqueda de información para la resolución de los diferentes
problemas planteados.
17. Emplear los foros, herramientas colaboradoras, blogs, wikis, la Web 2.0 y el chat como medio
activo de comunicación intergrupal y publicación de información.
18. Conocer y valorar los diferentes modelos de propiedad y distribución del software y de la
información en general.

19. Describir esquemáticamente los sistemas de telefonía, radio y televisión, sus principios básicos de
funcionamiento y conocer los aspectos prácticos más importantes a nivel de usuario crítico y
responsable.
20. Conocer los distintos medios de producción, transformación y transporte de la energía eléctrica.
21. Describir esquemáticamente el funcionamiento y tipos de centrales productoras de energía, así
como los aspectos más importantes del transporte y distribución.
22. Describir esquemáticamente los sistemas técnicos para el aprovechamiento de las energías
renovables.
23. Conocer y valorar el impacto medioambiental de la generación, transporte, distribución y uso de la
energía, fomentando una mayor eficiencia y ahorro energético.
24. Valorar el desarrollo sostenible y potenciar hábitos que lo propicien, relacionándolo con la actividad
tecnológica.
25. Reconocer el impacto que produce sobre el medio natural la actividad humana y la necesidad de
gestionar eficientemente los recursos naturales y los residuos generados.
26. Conocer el entramado productivo de la zona; identificar y analizar objetos y sistemas productivos
típicos de la Comunitat Valenciana.
27. Extraer conclusiones útiles para la futura vida laboral del alumnado a partir de los aspectos más
relevantes del mundo empresarial y profesional.
28. Conocer, aplicar y valorar las normas de seguridad básicas, las medidas de protección y la
ergonomía en la actividad laboral; valorar las condiciones del entorno de trabajo.
6. SEGUNDO CURSO – 4º E.S.O.
Contenidos
Bloque 1. Aplicación práctica del proceso de resolución de problemas tecnológicos
– Documentos técnicos necesarios para elaborar un proyecto.
– Diseño, planificación y construcción de prototipos mediante el uso de materiales, herramientas y
técnicas estudiadas.
– Desarrollo de trabajos prácticos, de experimentación, de demostración, etc.
Bloque 2. Tecnologías de la información y la comunicación
– Diseño asistido por ordenador: dibujo en dos dimensiones. Realización de dibujos sencillos.
– Utilización práctica, racional, eficiente y responsable de las tecnologías de la información y la
comunicación de uso cotidiano: búsqueda, filtrado, organización, tratamiento, elaboración y
presentación de información.
– Aplicación de las TIC para la orientación laboral y la búsqueda de empleo.
Bloque 3. Tecnología y sociedad
– Aspectos generales sobre ciencia, tecnología y sociedad. – Tecnología del entorno (zona de
influencia del centro educativo): análisis de la estructura económica, mercado laboral, profesiones más
frecuentes; empresas tipo; estudio de empresas concretas. Posibilidades futuras de empleo y
autoempleo.

– Análisis y valoración de las condiciones del entorno de trabajo. Aplicación de las normas de
seguridad al aula-taller; prevención de riesgos laborales.
Criterios de evaluación
1. Realizar un proyecto técnico, analizando el contexto, proponiendo soluciones alternativas y
desarrollando la más adecuada.
2. Elaborar los documentos necesarios para redactar un proyecto técnico, mediante el lenguaje escrito
y gráfico apropiado.
3. Realizar las operaciones previstas en el proyecto técnico incorporando criterios de economía,
sostenibilidad y seguridad.
4. Elaborar planificaciones previas e informes finales y ejecutar trabajos prácticos, de experimentación,
demostración, etc., de diversas disciplinas.
5. Emplear herramientas de diseño asistido por ordenador para elaborar vistas en dos dimensiones de
objetos sencillos.
6. Hacer un uso adecuado y racional de las tecnologías de la información y la comunicación.
7. Localizar información técnica, laboral y profesional en Internet, y utilizarla adecuadamente.
8. Conocer los hitos fundamentales del desarrollo tecnológico y analizar la evolución de algunos
objetos técnicos relevantes del entorno.
9. Describir, comprender y valorar las oportunidades profesionales y laborales que ofrece el entorno
tecnológico y productivo del área de influencia del centro educativo.
10. Conocer, aplicar y valorar las normas de seguridad y prevención de riesgos laborales, las medidas
de protección y la ergonomía en la actividad laboral y en el aula-taller; valorar las condiciones del
entorno de trabajo.
Se programa para este curso la organización de las siguientes unidades didácticas. Utilizaremos para
este nivel apuntes elaborados por el departamento de tecnología.
En las páginas que siguen se plantean las unidades didácticas que regulan la función docente en el
cuarto curso de Tecnología, que tiene una carga horaria semanal de 3 horas y es optativa. Esta
materia según las agrupaciones de materias optativas troncales realizadas en el centro, se puede
cursar bien junto a física y química, bien junto a educación plástica y visual.
Durante el presente curso escolar hay dos grupos ordinarios de la materia, además de un tercer grupo
de alumnado que cursa diversificación curricular, cursando estos últimos tanto tecnología como el
ámbito práctico, por lo tanto el alumnado de diversificación no cursa tecnología junto a los grupos
ordinarios. Los dos grupos ordinarios que cursan la materia lo hacen en el mismo intervalo horario en
aulas distintas, lo cual a la hora de utilizar dotaciones muy específicas como la dotación de neumática
o la de robots implica necesariamente que no se puede impartir con la misma temporización, por lo
cual el profesorado de la materia deberá alterar la misma a fin de disponer de la dotación existente
cuando se requiera.
En principio las unidades didácticas a trabajar serán las siguientes:
Primera evaluación
Unidad 1: Historia de la Tecnología

Unidad 2: Tecnología y sociedad
Unidad 3: Circuitos neumáticos e hidráulicos
Unidad 4: Máquinas automáticas y robots
Segunda evaluación
Unidad 5: construcción de una fuente de alimentación
Unidad 6: Circuitos combinacionales
Unidad 7: Transistores bipolares
Tercera evaluación
Unidad 8: Tecnologías de la comunicación
Unidad 9: Internet y comunicades virtuales
Unidad 10: Instalaciones en los edificios, dibujo asistido por ordenador
Primera evaluación
Hace más de dos millones de años que comenzó la historia de la tecnología, cuando nuestros
antepasados descubrieron que con la fabricación de herramientas, su vida era mejor. Con la mejora
del nivel de vida llegaron cambios en los hábitos y costumbres de los humanos de la época.
Desde el inicio, la tecnología ha progresado junto a la humanidad. Podemos describir cualquier
período histórico por sus transformaciones sociales y observar que estos cambios vienen precedidos
siempre de un cambio tecnológico.
La presente unidad introduce a los alumnos en el reconocimiento del Estado de bienestar, sus
ventajas y los problemas que su alcance ha supuesto al planeta en el que vivimos.
Los daños medioambientales que genera este crecimiento no han de influir en la capacidad de
seguir creciendo en el futuro. Debemos buscar el desarrollo sostenible.
Vivimos en una sociedad de bienestar donde nuestra casa es un espacio lleno de
comodidades. Las instalaciones que disfrutamos en nuestros edificios nos proporcionan grandes
comodidades y servicios. Los alumnos deben apreciar que no hace muchos años, tan solo tres o
cuatro generaciones, la vida en las ciudades y pueblos era radicalmente diferente.
En la actualidad el nivel tecnológico alcanzado en electrónica, permite controlar procesos
industriales por computador, de forma que éstos se realicen de forma automática. En la Educación
Secundaria Obligatoria, se pueden trabajar dichos contenidos, dándoles una vertiente
fundamentalmente práctica, de forma que se introduzca al alumnado al control y a la robótica, para
que conozcan los elementos que componen un sistema de control y tengan nociones de los lenguajes
de control de robots empleados. Es necesario en este caso, que los árboles no nos impidan ver el
bosque, siendo, por tanto, preferible no excederse con las explicaciones teóricas, y que entiendan lo
necesario para poden construir una tarjeta controladora previamente diseñada por un profesor.
Como el alumnado posee conocimientos elementales de electrónica del curso pasado, es
posible trabajar esta unidad didáctica, procurando que previamente entiendan cómo se comunica un
ordenador con el exterior. Se harán diversos ensamblajes del robot LEGO, y el alumnado
programará mediante el ordenador y el programa ROBOLAB, los robots LEGO.
Unidad 1. La evolución en la Tecnología
Objetivos
Valorar el desarrollo tecnológico a lo largo de la historia.
Análisis de la evolución de los objetos técnicos y los productos industriales.
Conocer los avances tecnológicos de la Prehistoria.
Valorar el impacto social y evolutivo de la tecnología desde la Edad Antigua hasta la Edad
Moderna.

Identificar los avances científicos con los cambios sociales producidos tras la Revolución
Industrial.
Criterios de evaluación
Distinguir entre ciencia, técnica y tecnología.
Conocer la evolución de los objetos técnicos.
Identificar los avances tecnológicos del Paleolítico y el Neolítico.
Explicar los cambios que supuso la metalurgia en la sociedad.
Identificar los avances tecnológicos de las civilizaciones antiguas.
Indicar los cambios que supuso la tecnología en la Edad Media y en la Edad Moderna.
Conocer las causas y efectos de la Revolución Industrial.
Explicar el desarrollo tecnológico en el siglo XX.
Conocer la aceleración científico-tecnológica de finales del siglo XX.
Conceptos
Conceptos de ciencia, técnica y tecnología.
El Paleolítico y los nuevos materiales.
Cambios en el Neolítico.
Aparición de los metales.
Aplicaciones científico-técnicas en las civilizaciones antiguas.
Avances tecnológicos en la Edad Media y en la Edad Moderna.
La Revolución Industrial.
Aceleración tecnológica en el siglo XX
Procedimientos
Diferenciar entre ciencia, técnica y tecnología.
Identificación de los principales avances tecnológicos y sus precedentes científicos.
Explicación de las consecuencias sociales y económicas de los principales avances tecnológicos.
Reconocimiento de los avances que han permitido la mejora en la calidad de vida de la
humanidad.
Actitudes
Interés por el conocimiento de la historia tecnológica.
Inquietud por los avances científicos que justifican los bienes tecnológicos actuales.
Reconocimiento de los beneficios que han supuesto los principales avances tecnológicos.
Valoración de la importancia de la historia científica como base para el progreso tecnológico.

Unidad 2. Tecnología y sociedad
Objetivos
Apreciar el desarrollo tecnológico a lo largo de la historia.
Analizar la evolución de los objetos tecnológicos.
Valorar la importancia de la normalización en los productos industriales.
Estimar la necesidad del aprovechamiento de las materias primas y los recursos naturales.
Adquirir hábitos que potencien el desarrollo sostenible.
Criterios de evaluación
Conocer la evolución tecnológica a lo largo de la historia.
Analizar los objetos técnicos e identificar los factores que han influido en su evolución.
Evaluar la relación de los objetos tecnológicos con el entorno.
Evaluar la necesidad de generar reglas que ordenen el desarrollo tecnológico, económico y
social.
Conocer los procedimientos de fabricación.
Aprender a fabricar con control de calidad.
Elaborar juicios de valor frente al desarrollo tecnológico.
Valorar la repercusión de los objetos tecnológicos en la calidad de vida.
Conceptos
Los cambios sociales y laborales.
Las estructuras socioeconómicas.
Investigación y desarrollo (I+D).
Disponibilidad de fuentes de energía.
La normalización industrial.
Los sistemas de fabricación y de control de calidad.
La eficiencia técnica y económica.
El desarrollo sostenible.
Procedimientos
Reconocimiento de la calidad de vida laboral y los nuevos riesgos.
Identificación de las diferentes fuentes de energías renovables y no renovables.
Clasificación de las normas en España y en la Unión Europea.
Diferenciación de los procedimientos para la fabricación industrial de productos.
Clasificación de los organismos de control de calidad.
Identificación de las amenazas medioambientales que impiden el desarrollo sostenible.
Actitudes
Interés por los nuevos riesgos laborales y las enfermedades profesionales que surgen con el
desarrollo tecnológico.

Equilibrio entre los derechos laborales y el bienestar social.
Inquietud por el uso de los avances científicos en los nuevos productos.
Respeto al medio ambiente por las repercusiones de los nuevos sistemas de producción.
Preocupación por mantener actitudes de consumo equilibrado.
Unidad 3: Circuitos neumáticos e hidráulicos
Objetivos
Reconocer las posibilidades de los sistemas neumáticos e hidráulicos.
Conocer las propiedades más significativas de los fluidos a presión.
Conocer las características fundamentales y los elementos que intervienen en los circuitos
neumáticos e hidráulicos.
Criterios de evaluación
Reconocer y analizar las posibilidades y aplicaciones de la neumática y la hidráulica en
máquinas, aparatos e instalaciones de uso común.
Señalar las características de líquidos y gases.
Realizar cálculos de aplicación del concepto de presión y del principio de Pascal.
Identificar los símbolos y describir el funcionamiento de los elementos básicos de un circuito
neumático.
Interpretar esquemas y analizar el funcionamiento de circuitos neumáticos e hidráulicos
sencillos.
Conceptos
Propiedades de los fluidos. Principio de Pascal.
Circuitos neumáticos. Elementos de control en los circuitos neumáticos. Elementos de trabajo en
los circuitos neumáticos.
Circuitos hidráulicos. Representación y simulación de circuitos neumáticos e hidráulicos.
Aplicaciones industriales de los circuitos hidráulicos y neumáticos.
Procedimientos
Identificación de componentes y circuitos neumáticos e hidráulicos en máquinas, aparatos e
instalaciones de uso común.
Análisis del funcionamiento de circuitos neumáticos e hidráulicos en casos sencillos.
Diseño y montaje de circuitos neumáticos sencillos.
Cálculo de magnitudes relacionadas con el principio de Pascal.
Actitudes
Valoración de las posibilidades del empleo de los fluidos a presión en máquinas e instalaciones.
Curiosidad por comprender las características, los elementos y los principios básicos de
funcionamiento de los circuitos neumáticos e hidráulicos.
Disposición para explorar diferentes aplicaciones de circuitos y elementos neumáticos e hidráulicos
para utilizarlos en nuevos procesos de diseño y construcción.

Unidad 4: Máquinas automáticas y robots
Objetivos
Conocer la estructura y los componentes presentes en un robot.
Distinguir entre los distintos tipos de robots, haciendo especial hincapié en los robots industriales.
Describir los robots móviles, atendiendo a los sistemas de automoción que les permiten
desplazarse.
Conocer los pasos necesarios para construir un robot en el taller.
Valorar las aportaciones de la cibernética en la relación entre personas y máquinas, reconociendo
sus aportaciones a lo largo de la historia.
Conocer el entorno de un lenguaje de programación sencillo que permita hacer pequeños
programas.
Realizar aplicaciones con MSWLogo que ofrezcan simulaciones simples.
Conocer la estructura de una controladora para poder dirigir el funcionamiento de un proyecto
mediante el ordenador.
Criterios de evaluación
Reconocer los distintos elementos que dan forma a un robot: sensores, sistema de control,
actuadores, herramientas y elementos que suministran energía.
Describir los tipos, partes y aplicaciones de los robots industriales.
Identificar los diferentes sistemas de automoción y determinar cuál sería el mejor para cada
una de las situaciones en las que podríamos utilizarlos.
Distinguir los tipos de motores para la construcción de robots en el aula.
Ser capaz de construir circuitos de control como sistema de control.
Conocer las limitaciones actuales de la cibernética y el lugar hacia el que se dirige la robótica.
Conocer el entorno de un lenguaje de programación sencillo que permita hacer pequeños
programas.
Realizar aplicaciones con MSWLogo que ofrezcan simulaciones simples.
Conocer la estructura de una controladora para poder dirigir el funcionamiento de un proyecto
mediante el ordenador.
Conceptos
Definición de robot.
Estructura y componentes de un robot. Sensores. Sistema de control. Actuadores. Herramientas.
Elementos que suministran energía.
Robots industriales.
Sistemas de automoción que permiten desplazarse a los robots.
Construcción de robots: estructura, mecánica, electrónica y funcionamiento.
Cibernética: sistemas de control y comunicación entre personas y máquinas.
Entorno gráfico de MSWLogo. Ventana de gráficos. Ventana de trabajo.
Primitivas. Procedimientos. Variables. Recursividad.

Aplicaciones de MSWLogo. Color. Crear ventanas y botones. Simulación de luces. Simulación de
movimiento.
Comunicación entre ordenador y mecanismo. Controladora.
Procedimientos
Identificación de los bloques de entrada, proceso, salida y alimentación de un circuito, aparato o
equipo electrónico.
Reconocimiento de la función que desempeñan los sensores, sistemas de control, actuadores,
herramientas y sistemas de suministro de energía.
Identificación de los tipos, las partes y las aplicaciones de los robots industriales.
Reconocimiento y uso de los sistemas de automoción: orugas, patas y ruedas.
Análisis, diseño y construcción de robots para realizar pequeñas tareas mecanizadas.
Análisis de los distintos elementos del entorno gráfico.
Reconocimiento y descripción de las principales primitivas de MSWLogo.
Creación de procedimientos.
Diseño y análisis de programas sencillos con MSWLogo.
Actitudes
Actitud crítica ante el avance de la robótica en la sociedad actual.
Valoración del uso de los robots en los procesos de fabricación y manipulación industrial.
Curiosidad por comprender las características, los componentes y el funcionamiento de los robots.
Disposición para desarrollar estructuras y circuitos necesarios para la construcción de robots.
Valoración de la importancia de los lenguajes de programación.
Aprecio por conocer las posibilidades de MSWLogo como lenguaje de programación.
Curiosidad por comprender las características, los elementos y los principios básicos de
funcionamiento de MSWLogo.
Disposición para explotar las diferentes posibilidades de control por ordenador mediante la
programación.
Segunda evaluación
La electrónica trata con sistemas que permiten la comunicación a grandes distancias, la
manipulación de gran cantidad de datos y la automatización y control de procesos de fabricación. Es
decir, se dedica a procesar información. Esto es lo que la distingue de otras ramas de la ingeniería
eléctrica, que se dedican a producir, distribuir y convertir energía eléctrica; esto es, procesan energía,
estudiando el movimiento de cargas en los metales.
Concretamente, la electrónica es la ciencia y la tecnología que se ocupa del estudio del
movimiento de cargas en un gas, en el vacío o en semiconductores.
La electrónica moderna comprende lo que se conoce como las cuatro ”c”: componentes
(fabricación de elementos pasivos de circuitos, como resistencias o condensadores), cálculo
(computadoras), control (de procesos de máquinas industriales) y comunicaciones (radio, televisión,
etc.).
Aprovechando los conocimientos básicos que nuestros alumnos y alumnas han adquirido en
cursos anteriores, es el momento de profundizar algo más en el mundo de la electrónica y sus

aplicaciones, dotándolos de los argumentos necesarios para conocer este tipo de tecnologías en
condiciones de ventaja, tanto en calidad de inevitables consumidores como de posibles creadores.
Una vez que el alumnado conoce suficientemente contenidos sobre electricidad, es
conveniente continuar con el estudio del control de la misma a través del conocimiento de la
electrónica, para que posea una herramienta más a la hora de diseñar artefactos que satisfagan
necesidades concretas. Al final de la secundaria obligatoria, parece lógico que se incluya en tecnología
algo de electrónica pues abre las puertas del conocimiento al alumnado a un mundo sorprendente y
en continua evolución.
En la materia de tecnología, el método de proyectos constituye la metodología central de la misma.
Concretamente en esta unidad se propone al alumnado la realización de diferentes montajes en
placa Board y la construcción de una fuente de alimentación usando circuitos impresos.
Unidad 5: Construcción de una fuente de alimentación
Objetivos
Saber el funcionamiento y la utilidad de una fuente de alimentación.
Analizar y valorar el papel de la simulación de circuitos en el diseño electrónico.
Ser consciente de la necesidad de dar un buen uso a los equipos electrónicos, respetando el
medio ambiente.
Criterios de evaluación
Conocer para qué sirven las fuentes de alimentación.
Manejar correctamente el ordenador para la simulación de circuitos.
Valorar la importancia de la relación entre la tecnología y el medio ambiente.
Conceptos
Aplicaciones básicas de circuitos integrados. El amplificador operacional.
La fuente de alimentación: tipos y funcionamiento.
Simuladores de circuitos. Aplicaciones. Utilización básica.
Procedimientos
Identificación de los bloques de entrada, proceso, salida y alimentación de un circuito, aparato o
equipo electrónico.
Utilización de simuladores de circuitos.
Análisis, diseño y montaje de circuitos electrónicos.
Realización de circuitos impresos
Montaje de los componentes en un circuito impreso
Comprobación de la conexiones del circuito
Actitudes
Valoración de la importancia de la modularidad en el campo de la electrónica.

Curiosidad por comprender las características, los componentes y el funcionamiento de los
dispositivos electrónicos.
Disposición para explorar diferentes aplicaciones de circuitos electrónicos y sus componentes.
Actitud crítica ante las ofertas que el mercado pone a nuestra disposición en lo que a aparatos y
equipos electrónicos se refiere.
Seriedad en el uso y mantenimiento de equipos electrónicos
Unidad 6: Circuitos combinacionales
Objetivos
Diferenciar entre las señales analógicas y digitales.
Aplicar el álgebra de Boole a problemas tecnológicos básicos.
Conocer el funcionamiento de las puertas lógicas.
Usar simuladores para analizar el comportamiento de los circuitos electrónicos.
Ser capaz de diseñar y montar circuitos combinacionales.
Ser consciente de la importancia que tiene para la sociedad actual la automatización de sistemas.
Conocer los distintos sistemas de control.
Reconocer los sensores más utilizados y su funcionamiento.
Analizar cuál es el sensor más conveniente para determinadas situaciones.
Ser capaz de diseñar y montar circuitos impresos.
Criterios de evaluación
Reconocer y relacionar las características básicas del tratamiento de la información digital frente a
la analógica.
Identificar los distintos sistemas de numeración y realizar transformaciones entre ellos, haciendo
especial hincapié en los utilizados por los aparatos digitales.
Realizar operaciones lógicas empleando el álgebra de Boole.
Relacionar planteamientos lógicos con procesos técnicos y resolver, mediante puertas lógicas,
problemas tecnológicos sencillos.
Simular circuitos electrónicos por medio de un programa de diseño asistido.
Diseñar y montar circuitos electrónicos sencillos utilizando la simbología adecuada.
Analizar y valorar las consecuencias derivadas del desarrollo de la microelectrónica en las
tecnologías de control.
Clasificar los sistemas de control atendiendo a su estructura y modo de funcionamiento,
reconociendo las distintas tecnologías que los conforman.
Enumerar y describir los distintos tipos de sensores que intervienen en un sistema automático.
Determinar el sensor adecuado para cada situación de control.
Construir un circuito impreso que incluya los sensores estudiados.
Conceptos

Señales analógicas y digitales.
Sistemas de numeración. Cambios de base.
Lógica binaria: operaciones básicas, propiedades, leyes y teoremas del álgebra de Boole, y
obtención y simplificación de funciones lógicas.
Circuitos digitales. Las puertas lógicas.
Circuitos integrados digitales. Características y familias más importantes.
Circuitos combinacionales: análisis y diseño.
Percepción del entorno: sensores empleados habitualmente.
Sistemas de control con y sin realimentación.
Sensores mecánicos: interruptor de final de carrera.
Sensor magnético: interruptor reed.
Sensor de humedad.
Sensor de temperatura. Tipos.
Sensores de luz e infrarrojos.
Procedimientos
Identificación de las señales analógicas y digitales.
Utilización de los distintos sistemas de numeración y los cambios de base.
Elaboración de tablas de verdad y obtención de funciones lógicas simplificadas.
Análisis y diseño de circuitos electrónicos digitales sencillos.
Reconocimiento y utilización de los circuitos integrados digitales.
Diseño de circuitos combinacionales.
Reconocimiento de los distintos dispositivos de entrada en los sistemas automáticos.
Identificación y selección de los sensores necesarios según las características del entorno y las
necesidades del sistema.
Descripción de los elementos necesarios en el proceso de control.
Identificación de las distintas configuraciones en las que puede ser utilizado un sensor.
Actitudes
Valoración de la importancia de la digitalización en la sociedad actual.
Curiosidad por comprender las características, los componentes y el funcionamiento de los
circuitos electrónicos digitales.
Disposición para explorar diferentes aplicaciones de los circuitos digitales y sus componentes.
Actitud crítica ante las ofertas que el mercado pone a nuestra disposición en materia de tecnología
digital.
Valoración de la presencia de los sistemas de control en la sociedad industrializada.
Curiosidad por comprender los principios básicos de funcionamiento del control.
Disposición para explorar diferentes aplicaciones de los sensores.
Actitud crítica ante las ventajas e inconvenientes del uso de una excesiva automatización.

Unidad 7. Los transistores bipolares
Objetivos
Conocer la estructura y funcionamiento de los equipos electrónicos a distintos niveles.
Ser capaz de determinar el funcionamiento del transistor y el amplificador operacional como
elementos amplificadores de señales.
Reconocer los elementos necesarios para el control y la temporización de procesos.
Criterios de evaluación
Reconocer los distintos aparatos que componen un equipo electrónico y sus interconexiones.
Describir el funcionamiento del transistor.
Conocer las aplicaciones básicas de algunos circuitos integrados.
Identificar y describir el funcionamiento de los elementos básicos para el control y la
temporización de procesos.
Conceptos
Estructura y funcionamiento de los equipos electrónicos. Esquemas de conexiones.
Amplificación de señales. El transistor bipolar y modos de funcionamiento.
Conmutación. Aplicaciones del transistor y el relé.
Temporización. Tipos de circuitos temporizadores. El condensador. El circuito integrado 555.
Configuraciones básicas del 555.
Procedimientos
Identificación de los bloques de entrada, proceso, salida y alimentación de un circuito, aparato o
equipo electrónico.
Reconocimiento de la función que desempeñan el transistor, el amplificador operacional, el
condensador y el relé, así como el circuito integrado 555 en circuitos concretos.
Identificación de los circuitos temporizadores básicos.
Reconocimiento de las configuraciones monoestables y aestables.
Utilización de simuladores de circuitos.
Análisis, diseño y montaje de circuitos electrónicos.
Actitudes
Valoración de la importancia de la modularidad en el campo de la electrónica.
Curiosidad por comprender las características, los componentes y el funcionamiento de los
dispositivos electrónicos.
Disposición para explorar diferentes aplicaciones de circuitos electrónicos y sus componentes.
Actitud crítica ante las ofertas que el mercado pone a nuestra disposición en lo que a aparatos y
equipos electrónicos se refiere.
Seriedad en el uso y mantenimiento de equipos electrónicos
Tercera evaluación

El nivel tecnológico adquirido en la sociedad actual ha permitido llegar a tener un confort en
las viviendas nunca alcanzado. Hoy es fácil encontrar en todas ellas, tanto agua fría como caliente,
acceso a la electricidad en todas ellas con buena calidad del servicio, calefacción centralizada o
individualizada, instalaciones domóticas controladas por ordenador, acceso a las tecnologías de la
información y de la comunicación desde el hogar, telefonía fija o móvil, acceso a internet tanto con
sistemas cableados como de forma inalámbrica. Las viviendas actuales disponen de unas tecnologías
tan avanzadas que desde un punto de vista didáctico se puede la vivienda para estudiar todas las
tecnologías que en ella confluyen. En la actualidad, el nivel tecnológico alcanzado en electrónica,
permite controlar procesos industriales por computador, de forma que éstos se realicen de forma
automática. En la Educación Secundaria Obligatoria, se pueden trabajar dichos contenidos, dándoles
una vertiente fundamentalmente práctica, de forma que se introduzca al alumnado al control y a la
robótica, para que conozcan los elementos que componen un sistema de control y tengan nociones de
los lenguajes de control de robots empleados. Es necesario en este caso, que los árboles no nos
impidan ver el bosque, siendo, por tanto, preferible no excederse con las explicaciones teóricas, y que
entiendan lo necesario para poden construir
Como el alumnado posee conocimientos elementales de electrónica, es posible trabajar estas unidades
didácticas, procurando que previamente entiendan cómo se comunica un ordenador con el exterior. Se
harán La instalación eléctrica de una vivienda.
Unidad 8: Tecnologías de la comunicación
Objetivos
Clasificar los sistemas de comunicación atendiendo al emisor, al receptor, al canal y al medio.
Describir la transmisión de información a través de señales en banda base y en banda ancha.
Conocer los tipos de comunicaciones inalámbricas más frecuentes.
Describir la comunicación empleando satélites artificiales.
Analizar las redes de difusión empleadas en radio y televisión.
Ser capaz de identificar los avances producidos en la comunicación telefónica.
Criterios de evaluación
Describir cómo se establece la comunicación mediante ondas electromagnéticas, impulsos de
luz o corrientes y voltajes, y cuáles son sus características.
Conocer y explicar las características de la comunicación con radiofrecuencias y sus
aplicaciones.
Identificar un tipo de comunicación por microondas, radio e infrarrojos, teniendo en cuenta su
funcionamiento y características.
Ilustrar con ejemplos las aplicaciones de la comunicación por satélite.
Reconocer las distintas redes de difusión empleadas en la emisión de radio y televisión, tanto
analógicas como digitales.
Conocer el funcionamiento de las telefonías móvil y fija, y su desarrollo a lo largo de la
historia.
Conceptos
Los sistemas de comunicación: emisor, receptor, canal y medio.
Las señales periódicas y aleatorias.
La comunicación por cable: conductores de cobre y de fibra óptica.

Las comunicaciones inalámbricas: propagación de ondas electromagnéticas.
Comunicaciones inalámbricas por microondas. Terrestre: transmisión a larga y corta distancia. Por
satélite: red de enlace y sistemas de satélites.
Difusión de radio y televisión. Redes de difusión. Televisión analógica y TDT.
Telefonía móvil (generaciones) y telefonía fija (conmutación de circuitos).
Procedimientos
Relación y comparación de conceptos.
Identificación de las características fundamentales de la transmisión de señales que transportan
información.
Búsqueda de ejemplos donde se aplique la comunicación inalámbrica y por cable.
Análisis del recorrido de la comunicación desde el emisor hasta el receptor para cada tipo de
comunicación: por cable de cobre, por fibra óptica, por la superficie, aérea, por satélite y mediante
móvil.
Investigar sobre las misiones de satélites específicos.
Actitudes
Interés por conocer los principios científicos que explican los sistemas de transmisión de la
información.
Valoración positiva del papel de las comunicaciones inalámbricas y por cable en la transmisión de
información.
Valoración de la influencia de las comunicaciones sobre nuestra sociedad.
Sensibilidad frente al impacto ambiental que generan las instalaciones y los dispositivos de
comunicación.
Sensibilidad frente al efecto de las ondas electromagnéticas sobre la salud.
Unidad 9: Internet y comunidades virtuales
Objetivos
Conocer los tipos de redes informáticas y los elementos de los que están compuestos.
Reconocer la necesidad de unas normas de protocolo para el intercambio de información.
Analizar las tecnologías para el acceso a la red.
Explotar el potencial de las redes informáticas.
Concienciar de la necesidad de proteger y controlar el acceso a los datos almacenados y
transmitidos.
Tener en cuenta las perspectivas de futuro de las redes.
Criterios de evaluación
Diferenciar los tipos de redes en función de su tamaño y alcance.
Diferenciar los elementos que intervienen cuando se establece la comunicación a través de
internet.
Diferenciar número IP de nombre de dominio.
Identificar protocolos relacionados con internet.
Reconocer y comparar los distintos tipos de conexión a internet.

Utilizar programas de comunicación específicos.
Conocer las amenazas que acechan a los equipos informáticos y las medidas de protección de
que disponemos.
Ser consciente de la evolución de las tecnologías de la información y las comunicaciones.
Conceptos
Red de ordenadores. Tipos de redes: LAN, WAN.
Internet: servidores, clientes y routers.
Dirección o número IP y nombre de dominio: qué son y qué relación tienen. Servidores DNS.
Transmisión de información: el protocolo TCP/IP. Protocolos de servicios de internet: HTTP, POP3,
SMTP, FTP.
Tipos de conexión a internet. Alámbrica: RTB o RTC, RDSI, ADSL, HFC, línea eléctrica.
Inalámbrica: microondas terrestres y vía satélite.
Internet móvil: tecnologías GMS, GPRS, UMTS y protocolo WAP.
Programas de comunicación. Control y protección de datos.
Procedimientos
Relación y comparación de conceptos.
Identificación de los dispositivos o elementos de una red informática real.
Búsqueda de información en internet.
Obtención de información sobre los distintos tipos de conexión a internet y en distintas empresas.
Realización de un glosario con las siglas que aparecen en la unidad.
Actitudes
Valoración de la importancia de las redes informáticas como medio de comunicación.
Consideración de la importancia de internet como medio de comunicación.
Actitud crítica frente a la oferta de productos procedentes de diferentes empresas.
Reflexión sobre la evolución de la tecnología como respuesta a las nuevas necesidades de
comunicación.
Unidad 10.Instalaciones en los edificios: Dubujo asistido por ordenador
Objetivos
Identificar las diferentes instalaciones de una vivienda.
Distinguir los distintos elementos que componen cada instalación.
Interpretar correctamente los términos de una factura doméstica.
Valorar la necesidad de ahorrar energía en la vivienda.
Conocer la capacidad de las nuevas tecnologías para realizar diseño gráfico.
Aprender las herramientas básicas de un programa de diseño gráfico.
Emplear programas de diseño gráfico para expresar y comunicar ideas técnicas.
Criterios de evaluación

Conocer la función y las características de las diferentes instalaciones de una vivienda.
Describir los elementos que componen la instalación de agua y el desagüe de una vivienda.
Identificar los componentes de una instalación eléctrica.
Diferenciar los mecanismos de una instalación de gas y de calefacción.
Describir los componentes de las instalaciones audiovisuales.
Analizar las facturas de los diferentes suministros.
Aprender y aplicar las técnicas actuales de ahorro energético.
Conocer los tipos de aplicaciones para crear imágenes.
Comprender el entorno de trabajo de un programa de diseño vectorial.
Realizar modificaciones y mejoras sobre el dibujo de formas simples.
Conocer la técnica de insertar cotas y texto.
Aprender a diseñar objetos reales que se fabrican en el taller.
Saber imprimir un diseño a una escala determinada.
Conceptos
Elementos de una instalación de fontanería.
El agua caliente sanitaria.
La evacuación de aguas residuales.
La instalación eléctrica.
La instalación de gas.
El confort térmico.
Las instalaciones audiovisuales.
La domótica.
ipos de imágenes digitales.
Elementos del entorno de trabajo de un programa gráfico.
Herramientas de un programa de diseño.
Dibujos vectoriales sencillos.
Modificaciones y rectificaciones del dibujo.
Acotar las dimensiones de las piezas.
Trabajar con capas.
Escalas de dibujo.
Impresión del dibujo en soporte de papel.
Procedimientos
Descripción de una instalación de fontanería.
Diferenciación de los elementos de una red de evacuación en un edificio y alcantarillado.
Secuenciación ordenada de los elementos de la instalación eléctrica desde la acometida hasta el
interior de la vivienda.
Enumeración de los componentes de una instalación de gas canalizado en un edificio.
Descripción de los tipos de instalaciones de calefacción.

Identificación de las diversas instalaciones audiovisuales, cableadas e inalámbricas.
Diferenciación de imagen vectorial y de mapa de bits.
Realización de dibujos simples.
Modificación y rectificación de dibujos.
Acotación de las dimensiones de piezas sencillas.
Superposición de dibujos e información sobre una misma base.
Impresión de un plano en soporte de papel a una escala concreta.
Actitudes
Interés por conocer los elementos constituyentes de las instalaciones.
Inquietud por diferenciar las instalaciones y sus materiales constructivos.
Reconocimiento de la comodidad y facilidades que supone la utilización de las instalaciones.
Valoración de la importancia del manejo de las instalaciones.
Sensibilidad hacia las repercusiones medioambientales del uso de las instalaciones y su
mantenimiento.
Valoración de la importancia de los programas de diseño gráfico asistido por ordenador para
diseñar planos, y piezas en dos y tres dimensiones.
Curiosidad por conocer la capacidad de creación de los programas de diseño vectorial.
Disposición positiva hacia el trabajo con equipos informáticos.
Valoración de la importancia del diseño en el trabajo de taller.
8. Materiales y recursos didácticos
El referente de los materiales usados en la materia de Tecnología de la Educación Secundaria
Obligatoria, viene dado por la dotación estándar que envía la Administración Educativa cuando se
pone en funcionamiento un centro (piecero didáctico de Micro-Log, y herramientas). En nuestro caso,
teniendo dos aulas taller, la Conselleria de Educación envió una dotación incompleta al comenzar su
andadura como instituto. La otra dotación que le correspondía proviene de la sección que dependía
del instituto de Meliana, dotación que vino aún más incompleta que la anterior.
Durante el curso académico 2000 – 2001, nos pusimos en contacto con el C.P. El Carraixet
(Almàssera) y con el C.P. 9 d’octubre (Tavernes Blanques) que donaron gran parte de la dotación que
como centro que impartía hasta el curso anterior el primer ciclo de E.S.O, les correspondía (pieceros
didácticos).
Por otra parte, la puesta en funcionamiento del nuevo currículo de tecnología , implicó la
necesidad de que la Consellería de Educación revisase la dotación estándar que envía a los centros,
pues la que existía, de por sí es insuficiente, se gasta y hay que reponerla, teniendo que pedir a los
padres y madres del alumnado que aporten voluntariamente una pequeña cantidad de dinero para
adquirir material fungible para uso de los alumnos/as.
No obstante, pese a la revisión de la dotación, la administración no ha remitido dotación para el
bloque de contenidos de neumática e hidráulica en 4º de ESO.
Por otra parte, resulta paradójico que todo el software que envió en su momento la Administración
corre únicamente bajo windows y no bajo lliurex, distribución dominante en el sistema educativo
valenciano, con las consecuencias que se derivan de este hecho.

El departamento dispone de una cifra insuficiente para hacer frente a todos los gastos
normales de un departamento, como son fotocopias, adquisición de libros, etc., pero, con la
particularidad, de que el mantenimiento de la maquinaria que no tienen los demás departamentos
didácticos, debe salir de la disposición económica que da el centro al departamento. Entendemos que
los criterios que se utilizan para la asignación económica a los departamentos no han incluido el
criterio de mantenimiento de herramientas y los gastos de instalación de las aulas – taller.
Afortunadamende, el departamento participó en la convocatoria del Programa Experimental para la
Detección de Buenas Prácticas Docentes dirigidas al éxito escolar, su difusión, aplicación y evaluación
(DOCV 12 de abril de 2010), con la práctica titulada “metodología de proyectos en tecnología”. Según
la resolución del 2 de septiembre (DOCV 10 del septiembre de 2010), dicha práctica cuenta con una
remuneración de 1134 euros.
Las aulas - taller de que dispone el departamento de tecnología son las numeradas como 038 y la 039,
tal y como especifica la normativa vigente: “un aula-taller por cada 12 unidades o fracción”
Asimismo existe la posibilidad de utilizar un aula de informática compartida para la utilización de toda
la comunidad educativa, siendo necesario para poder desarrollar adecuadamente el nuevo currículo, el
uso de sistemas informáticos en las aulas – taller como una herramienta más de dichas aulas.
Legislación básica para realizar la presente programación didáctica
Normativa estatal
- Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación
(BOE núm. 106, jueves 4 de mayo de 2006)
- Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas
mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria.
(BOE núm. 5, viernes 5 de enero de 2007)
- Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del
bachillerato y se fijan sus enseñanzas mínimas.
(BOE núm. 266, martes 6 de noviembre de 2007)
- CORRECCIÓN de errores del Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se
establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseñanzas mínimas.
(BOE núm. 267. miércoles 7 de noviembre de 2007)
Normativa autonómica
DECRET 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament orgànic
i funcional dels instituts d'educació secundària
(DOGV 08-09-1997)
RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 2000, de la Direcció
General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política
Lingüística, sobre les Programacions Didàctiques en
l’Educació Secundària Obligatòria.
(DOGV 01.09.2000)
- DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació
Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana
(DOCV 24-07-2007)
- ORDE de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació
Secundària Obligatòria.
(DOCV 21-12-2007)
- ORDE de 29 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’horari de
l’educació secundària obligatòria.

(DOCV 15.05.2008)
- ORDE de 27 de maig de 2008, de la Coselleria d’Educació, per al qual es regulen les matèries
optatives en l’educació secundària.
(DOCV 12.06.2008)
- ORDE de 16 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el programa
de diversificació curricular en l’educació secundària obligatòria.
(DOCV 20.06.2008)
- DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat
en la Comunitat Valenciana.
(DOCV 15.07.2008)
- ORDE de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat
a la Comunitat Valenciana.
(DOCV 15.12.2008
- ORDE de 19 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el
funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana.
(DOCV 30.06.2009)
- CORRECCIÓ d’errades de l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la
qual es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la
Comunitat Valenciana.
(DOCV 01.07.2009)
- ORDE de 17 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual regula les matèries optatives en
el Batxillerat.
(DOCV 07.07.2009)
- RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2010, de les direccions
generals d’Ordenació i Centres Docents, d’Avaluació,
Innovació i Qualitat Educativa i de la Formació Professional, i de Personal, per la qual es
dicten instruccions en
matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent als centres que
impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per al curs 2010-2011.
(DOCV 09.07.2010)
4. CRITERIS D'AVALUACIÓ
Distingirà i utilitzarà amb precisió distintes classes de números, com naturals o
decimals, i distintes formes de representar-los, com la notació decimal o científica, i
realitzarà els càlculs pertinents amb els mitjans adequats (càlcul mental per a càlculs
senzills i per a realitzar estimacions, càlcul escrit i càlcul amb calculadora per a
calcular percentatges),
Usarà amb soltesa, correcció i precisió la calculadora quan siga necessària per a
realitzar quantes operacions, comprovacions, estimacions, aproximacions, etc. Siguen
necessàries en la resolució d'un problema.
Reconeixerà i utilitzarà amb precisió les unitats que s'associen als mesuraments que es
realitzen, les unitats idònies per a expressar el resultat del mesurament i algunes
relacions o equivalències fonamentals -múltiples i divisors, pas de km/h. A m/sg.
Reconeixerà que la incidència d'energia solar per unitat de superfície és major o menor
segons la inclinació de l'eix de la Terra respecte a l'eclíptica; la qual cosa al seu torn
causa les diferències estacionals en els dos hemisferis terrestres.

Coneixerà l'estructura de l'atmosfera, així com les propietats dels seus components aire
i aigua, que permeten explicar: pressió atmosfèrica, vent, precipitacions,
contaminació, etc.; i la seua influència en la biosfera.
Confeccionarà un quadern en què haurà de reflectir totes les activitats realitzades,
especificant si el treball ha sigut individual, en grup, debat...Haurà de tindre anotades
les conclusions i les correccions pertinents, així com la bibliografia consultada i el
vocabulari específic utilitzat. La seua presentació permetrà entendre el que s'ha fet.
Comprendrà els missatges orals, audiovisuals o escrits que se li presenten en el seu
treball diari i assenyalarà, a partir de l'observació pràctica o d'eixos missatges, els
aspectes del tema que es tracta.
Reconeixerà i aplicarà les distintes fases de la resolució de problemes matemàtics,
científics o tecnològics, i serà capaç d'expressar verbalment i per escrit el procés
resolutiu seguit.
Serà capaç de plantejar problemes.
Realitzarà una síntesi dels coneixements adquirits, establint les relacions entre els
diferents elements que han format part en la resolució dels problemes proposats.
Expressarà les seues idees, oralment o per escrit, amb correcció, utilitzant el vocabulari
amb propietat i rigor.
Serà capaç de dissenyar o d'interpretar un disseny, així com de realitzar un muntatge
experimental d'algun instrument tecnològic com a rellotge de sol, planetari, penell,
anemòmetre, telescopi, orogenizador, aquari, terrari.., i utilitzar l'objecte realitzat per a
aplicar els coneixements científics adquirits o per a facilitar nous aprenentatges.
Identificarà i sabrà utilitzar distints aparells o dispositius de mesura i orientació, com la
balança, la cinta mètrica, la brúixola, el teodolit, etc.
Utilitzarà correctament instruments de dibuix com a regla, compàs, esquadra i cartabó,
transportador d'angles, i altres materials necessaris per a realitzar construccions de
maquetes, de mecanismes o de nous instruments, com a tisores, cues, varetes, etc. Que
s'utilitzen en la realització d'algun projecte tecnològic relacionat amb el projecte en
estudi.
Reconeixerà i dibuixarà distintes figures i cossos geomètriques com a circumferència,
el·lipse, triangle, espiral, esfera, i algunes propietats o relacions com a
perpendicularitat o paral·lelisme.
Mesurarà, estimarà o calcularà, longituds, superfícies, volums -de paral·lelepípedes i
d'esferes- amb les unitats adequades a la situació que s'estudia.
Mesurarà angles amb el transportador, o amb altres instruments que ho incorporen com
el teodolit.
Reconeixerà la necessitat de fixar uns eixos de referència per a localitzar punts en un
mapa pla i en l'esfera terrestre, i ho farà a partir de la seua longitud i latitud.

Compararà dos quantitats vinculades per una relació proporcional, i distingirà factors
de relació -lineal (per a longituds i magnituds unidimensionals), quadràtica (per a
superfícies), cúbica (volums)-. I aplicarà la comparació per al càlcul de mesures de
punts inaccessibles, resolent problemes trigonomètrics en triangles rectangles.
Analitzarà i interpretarà la informació de diferents taules, gràfiques -estadístiques,
funcionals o relacionals-, i relacions funcionals; i les utilitzarà de forma adequada,
junt amb tècniques d'arreplega i processament de dades, per a representar la
informació que se li present o que necessite comunicar.
Acceptarà la distribució de tasques i mostrarà voluntat de cooperació, sent tolerant
amb els seus companys.
Serà capaç de valorar els avanços cientificotecnològics com una activitat humana que
tracta de solucionar problemes presents en la societat que afecten la qualitat de vida.
Serà capaç de fer una valoració crítica d'aquelles accions humanes que incidixen en
l'alteració del nostre mig i la repercussió que puguen tindre en el futur del nostre
planeta.
Mostrarà una actitud favorable cap a la incorporació i l'ús de coneixements científics
de forma rigorosa i amb eficàcia comunicativa, i de manera crítica cap a les
informacions amb contingut científic (lectures, pel·lícules, etc).
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Les noves tecnologies són importants en la didàctica de les àrees, i per tant en l'àmbit científic
per extensió. L'impacte de la tecnologia en la societat fa que calculadores gràfiques,
ordinadors multimèdia amb connexió a internet i amb impressora i mitjans audiovisuals
siguen cada vegada més assequibles, Comptar amb eixe tipus de mitjans de manera que siguen
accessibles i utilitzables quan es requerisca el seu ús, a banda del seu valor pràctic indubtable
que tenen i el valor didàctic ressenyat, afigen el de la motivació que produïx cap a
l'aprenentatge en general. S'utilitzaran programes informàtics i CD-rom educatius adequats
per a l'aula de diversificació.
A més, s'utilitzaran altres materials didàctics que afavorisquen aprenentatges específics, com a
certs instruments de dibuix, cintes mètriques, etc. Així com alguns llibres de consulta en la
biblioteca de l'aula, atles adequat, diccionari de termes científics o alguna història de cada una
de les àrees de l'àmbit.
Es tractarà de realitzar treballs de camp, així com visites científiques programades a
institucions o centres públics i privats, en funció dels projectes de treball que s'aborden. De
manera que per a este curs es preveu que es realitzen algunes eixides extraescolars com:
Jornades d'Orientació Laboral i visita a algun parc natural i a algun museu de la ciència.
S'usarà el laboratori per a poder realitzar la part pràctica dels projectes científics.
AVALUACIÓ
L'avaluació és un instrument bàsic d'atenció a la diversitat, per quant aporta la informació
necessària per a adequar l'ensenyança a les necessitats dels alumnes. L'avaluació constituïx un

element fonamental del currículum, on exercix una funció estratègica. En efecte, l'avaluació
afecta la resta de components del currículum: s'avaluen els objectius i els continguts,
l'adequació de la metodologia, el procés i els resultats de l'aprenentatge i de l'ensenyança, els
recursos utilitzats, l'organització horària, etc. Així mateix, les característiques des del punt de
vista curricular que planteja l'Àmbit Científic afecten d'una manera significatiu a l'avaluació.
Entre estes cal destacar dos:
Des del punt de vista del currículum, l'Àmbit suposa una adaptació profunda dels
objectius, continguts i de la metodologia de diverses àrees que servixen com
referent i això afecta necessàriament l'avaluació.
El fet que els alumnes de diversificació es caracteritzen per les dificultats
d'aprenentatge i que la finalitat del Programa siga el desenvolupament de les
capacitats que marquen els objectius generals de l'etapa fa imprescindible utilitzar
diferents procediments i instruments d'avaluació que aporten la informació
necessària per a adequar l'ensenyança a les necessitats d'aprenentatge dels
alumnes. Al mateix temps, el fet de ser un grup reduït i amb el que els professors
de les àrees específiques mantenen un estret contacte, permet utilitzar
procediments i instruments poc habituals però de gran eficàcia des del punt de
vista d'una avaluació qualitativa.
L'avaluació forma part del procés d'ensenyança i aprenentatge. La seua funció és la d'aportar
elements de juí per a regular tal procés i millorar-ho. D'ací deriven una sèrie d'orientacions per
a avaluar:
D'acord amb la definició de l'objecte d'aprenentatge de l'Àmbit Científic, s'avaluaran
les competències relacionades amb el coneixement de determinats conceptes de
les Ciències de la Naturalesa i de les Matemàtiques, així com els procediments i
destreses que faciliten la comprensió i l'explicació de fenòmens naturals. Entre les
destreses, s'inclouen les competències en el maneig dels instruments necessaris per
a la realització d'observacions, mesuraments, comprovacions i càlculs. Junt amb
tot això, s'han d'avaluar igualment les actituds i valors el desenrotllament de les
quals està relacionat amb els continguts referits als conceptes i procediments.
L'objecte de l'avaluació es referix tant al procés d'ensenyança en l'aula, com al procés
d'aprenentatge i els resultats obtinguts. Per tant, no s'avaluen només els resultats,
sinó també el procés. Esta avaluació del procés es convertix així en una activitat
aprenentatge, en una avaluació formativa.
Les capacitats expressades en els Objectius Generals d'Etapa i la seua concreció en els
d'Àrea són el referent de l'avaluació. Tals capacitats es concreten en els criteris
d'avaluació i expressen els aspectes que s'han de considerar en la valoració dels
aprenentatges dels alumnes. El caràcter genèric en què s'enuncien tals capacitats,
requerix concretar-les en relació als diversos tipus de continguts. Els criteris
d'avaluació permeten establir diversos graus de desenvolupament de les capacitats.
L'avaluació es durà a terme en un determinat context, el mig escolar on s'ensenya i
s'aprén. La valoració d'este procés requerix l'obtenció d'informació que serà

valorada d'acord amb el referent de les capacitats expressades en els objectius i
segons uns criteris d'avaluació. L'obtenció d'informació es realitza per mitjà de
diversos procediments com l'anàlisi de les produccions escrites o orals dels
alumnes, proves específiques, l'observació o les entrevistes. Cada un d'ells es
recolza en diversos instruments. Així per a analitzar les produccions dels alumnes
es pot utilitzar el quadern de classe, un mural, un informe, etc.
Ja que l'avaluació forma part del procés d'ensenyança i aprenentatge és important que
la selecció i utilització de diversos procediments i instruments d'avaluació facilite
la interacció entre el professor i els alumnes. Per a això:
– Estos instruments i procediments han de ser variats per a poder accedir a la
complexitat de l'activitat educativa en tots els seus aspectes, sobretot, els
qualitatius.
– Els procediments i instruments d'avaluació han de ser adequats a la competència
que es vol avaluar i a la situació on s'ha de mostrar.
Entre els diferents procediments d'avaluació es potenciaran aquells que fomenten la
participació dels alumnes en el procés avaluador també com a subjectes. Açò és coherent amb
les implicacions metodològiques del plantejament que s'ha fet de l'objecte d'aprenentatge de
l'Àmbit Científic. Esta participació es pot fer-se de diverses formes. Entre elles destaca el
consens dels criteris d'avaluació de manera que els alumnes assumisquen també la
responsabilitat del seu aprenentatge. Este consens estarà en relació amb les capacitats
desenvolupades pels alumnes, per la qual cosa té un caràcter variable al llarg del procés.
Criteri de Qualificació.
Quant al càlcul de la qualificació se seguirà el següent:
Proves (orals i/o escrites), projectes (treballs desenvolupats pels alumnes, ja siguen
individuals o per grups): 60 %. En la segona i tercera avaluació es tindrà en
compte allò que s'ha obtingut en les avaluacions anteriors.
Activitats de classe (orals i escrites), activitats del laboratori i activitats extraescolars:
15%.
Llibreta: 10%
Continguts actitudinals: assistència i puntualitat, respecte als companys, al professor i
al material, realització dels deures, interés en els temes desenvolupats, participació
en les activitats exercides: 15 %
No obstant, com ja s'ha assenyalat, sempre es tindran en compte aspectes com, nivell i capacitats inicials de
l'alumne/a així com l'evolució, en els diferents

3. Criteris per a distribuir a l'alumnat de diversificació en grups ordinaris Per a
l'agrupament de l'alumnat, tindrem en compte el nivell de competències curriculars de l'alumnat, els
seus interessos i motivacions, les optatives triades, etc. La idea principal consistix a evitar tot tipus
de discriminació respecte a l'alumnat de diversificació.
Els alumnes de Diversificació es distribuiran en els grups de referència de manera equilibrada,
sempre que les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
Un altre factor important per a l'agrupament, serà el grau de flexibilitat i d'atenció a la
diversitat que puga assumir el professorat quant al desenvolupament de les capacitats
bàsiques de l'alumnat i els nivells de competència curricular que vaja a treballar.
Es potenciaran les propostes de treball en grups de tres membres per a fomentar els principis
d'interacció i aprenentatge social.
El grup de diversificació no excedirà de quinze alumnes.
4. Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos
Necessitat un aula específica per a poder rendibilitzar al màxim els recursos i la dotació, tant
per als àmbits com per a les optatives que ho precisen.
Utilització d'espais no tradicionals i no habituals que puguen millorar la funcionalitat i el
caràcter instrumental dels aprenentatges.
Pel que fa a l'àmbit científic, serà necessària la utilització del laboratori.
El mobiliari de l'aula específica, en la mesura que siga possible, comptarà amb una disposició
que facilite el treball cooperatiu i que permeta una utilització dinàmica i activa del mateix.
Els recursos de treball, biblioteca d'aula, material de consulta, recursos audiovisuals, es
procurarà que estiguen a disposició de l'alumnat dins de l'aula de diversificació .
En les àrees dels àmbits sociolingüístic i cientificotècnic es procurarà organitzar el temps en
blocs horaris d'una hora diària durant quatre dies a la setmana i un bloc de dos hores un
dia per a facilitar l'inici, desenvolupament i finalització d'una seqüència de treball.
Les tutories haurien de situar-se en les hores centrals del matí
5. Criteris i procediments previstos per al seguiment, l'avaluació i la revisió, si és
el cas, del Programa Base.
Entenem que este apartat es referix a l'avaluació del programa no de l'alumnat.
Un primer indicador serà el percentatge d'èxits aconseguits, és a dir, el nombre d'alumnes
que obtinguen finalment el Graduat en ESO.
El segon indicador consistirà en la valoració que els propis alumnes facen del mateix.
El tercer indicador serà l'avaluació del professorat que els dóna classe en el grup ordinari.
Finalment la valoració dels pares.
Els procediments i instruments d'avaluació i seguiment del programa seran:
Anàlisi de resultats.

Seguiment, a través del treball diari, del procés d'ensenyança/aprenentatge, tenint en
compte la informació proporcionada per l'alumnat en les activitats d'autoavaluació i
coevaluació.
Qüestionaris d'avaluació del programa dirigits a l'alumnat.
Qüestionaris dirigits al professorat i la informació proporcionada a través de les sessions
d'avaluació.
Intercanvi d'informació amb els pares, a través d'entrevistes i reunions.
Qüestionaris a pares.
Tots els aspectes anteriorment citats es treballaran i es portarà un seguiment continuat a
través de les reunions del Departament d'Orientació.
6. Estructura del currículum
ÀREES O MATÈRIES PROPOSADES PER AL PROGRAMA DE
DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
HORES
PRIMER CURS 1r CURS
Àmbit Lingüístic i Social 6
Àmbit Científic 6
Àrea específica de Llengua Estrangera 2
Àmbit Pràctic 3
Tutoria 2
Matèries comunes
1.Educació Física
2.Música
3.Educació Plàstica i Visual
4.- Religió/Atenció Educativa
Optatives d'oferta general del centre 4
Orientació i iniciació professional 2
TOTAL D'HORARI SETMANAL 32
SEGON CURS 2n CURS
Àmbit Lingüístic i Social 6
Àmbit Científic 6
Àrea específica de Llengua Estrangera 2
Àmbit Pràctic 3
Tutoria
2
2
2
1
2

Matèries comunes
1.Educació Física
2.Música *
3.Educació Plàstica i Visual *
4.- Informàtica.*
5.- Llatí.*
6.- Segona Llengua estrangera.*
(* Elegir dues matèries)
7.- Tecnologia.
4.- Religió/Atenció Educativa
Optativa 1
TOTAL D'HORARI SETMANAL 32
2
3
3
3
3
3
3
1

CRITERIS I PROCEDIMENTS PREVISTOS PER AL SEGUIMENT, L'AVALUACIÓ
I LA REVISIÓ DEL PROGRAMA BASE.
CRITERIS DE RENDIMENT DE L'ALUMNAT
Tindrem en compte:
- Qualificacions dels alumnes.
- Valoració dels seus treballs, actituds i conducta.
- Nivell d'absentisme.
- Grau d'interés i participació en les tasques.
- Integració dins del grup i dels grups de referència.
- Superació de les dificultats d'aprenentatge.
CRITERIS DE COORDINACIÓ I PRÀCTICA DOCENT DEL PROFESSORAT.
- Funcionament de les sessions de coordinació amb l'equip docent i amb el Departament
d'Orientació.
- Propostes de millora incorporades al llarg del curs.
- Dificultats sorgides en el desenrotllament del programa.
- Característiques personals que faciliten o dificulten el procés d'ensenyança-aprenentatge.
CRITERIS DE RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
- Valoració de les reunions amb pares, entrevistes personals, comunicats etc.
- Suport de les famílies en el seguiment del procés d'aprenentatge i col·laboració.
- Nivell de satisfacció mostrat per les famílies.
CURRÍCULUM DEL PROGRAMA
- Grau d'acceptació per part de l'alumnat dels àmbits, àrees i matèries optatives.
- Valoració del rendiment de l'alumnat en funció dels àmbits, àrees i optatives.
- Adequació dels recursos materials, espais i horaris.
- Grau de consecució dels objectius proposats a l'inici de curs.
- Adequació del Pla d'Acció Tutorial.
PROCEDIMENT PER AL SEGUIMENT, AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PROGRAMA
BASE

1) Avaluació inicial de l'alumnat tenint en compte el nivell de competència curricular,
acceptació de normes, actituds cap al grup i actitud davant dels estudis.
Açò es realitzarà a través de proves d'avaluació del nivell de competència curricular i
escales d'observació.
Esta avaluació serà el punt de partida per a establir els objectius del programa i de les
adaptacions necessàries i el punt de referència per a analitzar els progressos de l'alumnat.
2) Per al seguiment del programa es realitzaran reunions de coordinació quinzenals entre els
professors d'àmbits i àrea específica de llengua estrangera i cap de Departament
d'Orientació, on s'analitzaran les dificultats sorgides, modificades en la programació,
adaptacions realitzades, activitats de tutoria etc.
Reunió trimestral del tutor amb l'equip docent per a analitzar el rendiment de les àrees
comunes i optatives en les sessions d'avaluació del grup de referència.
L'avaluació dels àmbits i àrea especifica es realitzarà en una altra sessió.
3) Avaluació final per a determinar el grau de consecució de les capacitats de l'etapa i
l'expedició o no de Graduat en E.S.
Qüestionari destinat a les famílies i alumnat per a determinar el grau de satisfacció amb
respecte al programa.
Nova aplicació de les escales d'observació d'acceptació de normes, actituds cap al grup i
cap als estudis per a determinar les millores produïdes.
4) Memòria final de curs elaborada pel cap de D.O. que incloga:
a) Informe sobre el progrés de l'alumnat que ha seguit el programa de diversificació.
b) Valoració del funcionament de programa i propostes de modificacions.

I.E.S. TAVERNES BLANQUES
PROGRAMACIÓ DELS CURSOS DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR (3r i 4t)
Àmbit lingüístic i social
CURS 2010-11

1. INTRODUCCIÓ. MARC LEGAL
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes
corresponents a l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 05.01.07), contempla en
l'article 13 que, en el marc que establisquen les administracions educatives, els centres podran
organitzar programes de diversificació curricular.
El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell (DOCV núm. 5.562, de 24.07.07), pel qual
s'establix el currículum de l'educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana,
disposa en l'article 13 que la conselleria competent en matèria d'educació inclourà, entre les
mesures d'atenció a la diversitat, programes de diversificació curricular perquè l'alumnat que
ho requerisca, després de l'oportuna avaluació, puga assolir els objectius de l'etapa i el títol de
Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica a través d'una
organització de continguts, activitats pràctiques i matèries diferent de l'establida amb caràcter
general.
Així mateix, el dit article determina que la mateixa conselleria establirà el currículum d’estos
programes, les condicions d'incorporació de l'alumnat, així com els procediments d'avaluació,
promoció i obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Este programa de diversificació curricular, com a mesura d'atenció a la diversitat de l'alumnat
de l'educació secundària obligatòria, ja va ser regulat anteriorment per l'Orde de 18 de juny de
1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV núm. 3.527, de 29.06.99); no
obstant això, la nova ordenació del sistema educatiu efectuada per la Llei Orgànica 2/2006, de
3 de maig, d'Educació i l'establiment d'un nou currículum de l'educació secundària obligatòria
per a la Comunitat Valenciana requerixen una nova regulació del programa de diversificació
curricular, amb la finalitat d'adaptar-lo a la nova normativa.
Característiques del programa
1. El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat
que suposa cursar en els centres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb
caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les
competències bàsiques de l'etapa i el títol de Graduat en Educació Secundària
Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts,
les activitats pràctiques i les matèries.
2. El programa de diversificació curricular formarà part del Pla d'Atenció a la
Diversitat del centre i s'incorporarà al seu projecte educatiu.
3. En la definició del seu programa de diversificació curricular els centres docents
inclouran els aspectes següents:
a) Justificació de l'aplicació d'aquesta mesura extraordinària en el centre, després
d'analitzar les mesures d'atenció a la diversitat adoptades.
b) Aplicació en el centre dels criteris i procediments d'accés a este programa
establits en aquesta orde, en especial els que es referixen a l'avaluació psicopedagògica
i de competència curricular.
c) Currículum dels àmbit amb la concreció dels objectius, continguts i criteris
d'avaluació, així com la metodologia específica per al seu desenrotllament.
d) Criteris per a distribuir a l'alumnat de diversificació curricular en els grups
ordinaris de referència.
e) Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos.
f) Criteris i procediments previstos per al seguiment, l'avaluació i la revisió, si és
el cas, del programa.

Currículum
1. La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que
permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèries i impartir-los de forma
globalitzada.
2. L'alumnat del programa de diversificació curricular cursarà els següents àmbits
específics, el currículum dels quals figura en l'annex I d'esta orde:
a) Àmbit lingüístic i social, que inclou els aspectes bàsics del currículum
corresponents a les matèries de Valencià: llengua i literatura; Castellà: llengua i
literatura; Ciències socials, Geografia i Història; i Educació eticocívica.
b) Àmbit científic, que inclou els aspectes bàsics del currículum
corresponents a les matèries de Matemàtiques i Ciències de la naturalesa.
c) Àmbit pràctic, que inclou els aspectes bàsics del currículum de la matèria
Tecnologia.
(De l'Ordre de 26 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el
programa de diversificació curricular en l'educació secundària obligatòria)

2. OBJECTIUS
L’ensenyança de l’àmbit lingüístic i social tindrà com a objectiu el desenrotllament de les
capacitats següents:
1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les
interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per
a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals, el
paper que hòmens i dones exercixen en aquestes i els problemes més rellevants que
afecten la nostra societat.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales territorials, els elements
bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests i les
que els grups humans establixen en la utilització de l’espai i dels seus recursos,
valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.
3. Identificar, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat
geogràfica del món i de les grans àrees geoeconòmiques, d’Europa i Espanya com
resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que
organitzen.
4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments
històrics rellevants del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global
de les grans transformacions de la història contemporània, la seua duració i els ritmes
dels canvis per a facilitar la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es
pertany.
5. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a
altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per
això a un juí sobre aquestes basat en els drets humans.
6. Relacionar les manifestacions artístiques i culturals amb el context històric per a
valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumir la
responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciar com a recurs per a
l’enriquiment individual i col·lectiu.
7. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials perquè
la seua incorporació al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i
millore la comunicació.
8. Utilitzar un metallenguatge gramatical bàsic per a la comunicació en classe en
relació amb les activitats de comprensió i producció de textos. L’ús del metallenguatge
es referirà a tots els components d’un text: pragmàtic, discursiu, gramatical i ortogràfic.
9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar amb progressiva autonomia
informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts
diverses, inclosa la que proporciona l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i
les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als
altres de manera organitzada i intel·ligible.
10. Comprendre discursos orals i escrits per a l’adquisició de coneixements
rellevants a partir de diverses fonts. Es posarà l’èmfasi no sols en el producte de la
comprensió sinó també en les estratègies que possibiliten i regulen el procés.
11. Utilitzar la llengua per a produir textos de gèneres diferents amb l’objectiu de
comunicar oralment o per escrit el coneixement adquirit, per a relacionar-se amb
institucions de l’entorn escolar i amb intencionalitat literària.
12. Interpretar textos literaris i valorar i gaudir autònomament d’obres literàries que
pertanyen a diferents contextos històrics i culturals com una forma de plaer i d’accés al
coneixement de l’experiència humana.
13. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de la llengua, evitant els
estereotips lingüístics que suposen juís de valor, per mitjà del reconeixement del
contingut ideològic del llenguatge en el que respecta especialment al gènere social, a la
llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes.
14. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i les variants de
cada llengua, en especial els aspectes bàsics de la situació sociolingüística i cultural a la
Comunitat Valenciana.
15. Usar la llengua i desenrotllar les habilitats implicades en la interacció verbal per
a promoure una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les
opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes

humans i socials.
16. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus
valors i bases fonamentals així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una
condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i
injustes i mostrar-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus
drets o dels recursos econòmics necessaris.

3. CONTINGUTS
3.1. INTRODUCCIÓ
a) Geografia i Història
En el primer curs es prenen com a principals referents els continguts de la matèria
Geografia i Història de 3r de l’ESO que s’articulen entorn de l’estudi de la interacció entre les
societats i el medi. La dita anàlisi inclou per un costat l’estudi de les dinàmiques de població
com un factor essencial per a entendre l’organització de l’espai en territoris de distinta
magnitud. D’altra banda, el paper humà s’analitza a partir de les activitats de tipus econòmic
que donen lloc a la diversitat d’espais geogràfics i paisatges humanitzats en major o menor
grau. En aquest bloc es remarca en els processos de transformació dels dits espais com a
conseqüència de les innovacions tecnològiques i les estratègies de diversos agents socials,
estatals i empresarials. Així mateix es destaquen les conseqüències ambientals i socials
d’aquests processos.
El següent bloc se centra en l’anàlisi de l’organització social de diversos territoris. Això
permet fer comparacions, aplicacions de principis generals o generalitzacions sobre els
fenòmens geogràfics i les seues causes. Aquesta anàlisi s’articula entorn de la identificació i
explicació dels desequilibris referits a territoris de distint orde de magnitud d’acord amb
diferents indicadors de tipus demogràfic, econòmic, polític i cultural. Tot això es completa amb
l’estudi de diverses polítiques de cooperació i actuacions que tracten de reduir les
conseqüències negatives i els conflictes que generen aquests desequilibris. El dit estudi integra
una valoració d’aquestes actuacions des de criteris de desenrotllament humà i sostenible.
En el segon curs, es pren com a referent el currículum de 4t centrat en l’estudi de
l’evolució i caracterització de les societats contemporànies. El primer bloc aborda l’estudi de les
bases històriques del món actual, és a dir, aquelles transformacions que estan en l’origen de
les societats actuals i alguns dels seus problemes i projectes de futur. D’una banda, s’inclou el
conjunt de canvis que se sintetitzen en el concepte de revolució industrial i, d’un altra, es fa
referència a la formació dels estats liberals. Aquests canvis van generar profunds conflictes
socials i polítics que també són objecte d’una atenció especial. Així mateix s’ha donat especial
rellevància al desenrotllament d’aquests processos en l’àmbit espanyol i en com afecta els
distints grups socials.
El següent bloc se centra en la història recent que configura el món actual. La
proximitat dels fets planteja l’ús de noves fonts històriques com són els documents
audiovisuals o la major importància dels mitjans de comunicació. D’altra banda, permet una
reflexió sobre problemes recents des d’un raonament basat en el coneixement històric.
La referència als continguts de la matèria de Ciències socials, Geografia i Història inclou
també la busca d’explicacions multifactorials, la situació dels fets socials en marcs espacials i
processos històrics, l’obtenció d’informació a partir de fonts diverses des de mapes de diferents
escales a documents escrits que pertanyen a diversos gèneres; l’ús de ferramentes
informàtiques per a l’obtenció, el tractament d’informació i la comunicació del coneixement.
Finalment, la selecció de continguts té en compte la necessitat de plantejar problemes reals la
solució dels quals requerix l’exercici d’una ciutadania basada en valors democràtics i en el
rebuig de les situacions d’injustícia i desigualtat social. Tot això es complementa amb el
plantejament de les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura, ja
que aquestes s’articulen entorn de l’ús de la llengua tant en la construcció del coneixement i el
pensament, com en el pla de l’acció.
b) Valencià i Castellà: llengua i literatura
Per la seua banda, els continguts de les matèries de Valencià i Castellà: llengua i
literatura s’estructuren en diversos blocs que es repetixen en ambdós cursos subratllant així la
progressió en espiral de l’adquisició dels continguts lingüístics.
Els dos primers blocs es referixen al desenrotllament de les habilitats bàsiques i aporten
els continguts que es referixen a les destreses, habilitats i tècniques relacionades amb la

interpretació i composició de textos orals i escrits que varien amb els àmbits d’ús, els temes i
les intencions comunicatives.
Els àmbits d'ús de referència són l’àmbit d’ús acadèmic, els mitjans de comunicació i la
comunicació interpersonal i amb les institucions, i el discurs literari. Atenent a les
característiques dels alumnes i les alumnes i a l’adaptació del currículum que s’efectua en
aquest programa es treballaran seqüències textuals bàsiques de tipus narratiu, explicatiu i
argumentatiu. Els continguts d’aquests blocs tenen un caràcter eminentment procedimental,
raó per la qual la seua programació estarà orientada a l’ús de les llengües, és a dir, no es
tracta d’un aprenentatge sobre les llengües sinó de l’ús d’aquestes.
El tercer bloc de continguts, el desenrotllament de les habilitats implicades en el saber
llegir literari, forma part de l’objecte d’estudi de l’educació lingüística. L’acostament dels
alumnes i les alumnes a aquest discurs té per objectiu proporcionar instruments per a recrear i
interpretar les obres llegides. La formació de lectors literaris competents implica seleccionar
continguts de tres camps dependents entre si. En u, es fomentarà la lectura com a experiència
satisfactòria. En un altre, es treballarà la construcció del significat del text, i per a això es
tindrà en compte el context social i cultural. I el tercer, versa sobre l’aprenentatge de les
característiques discursives, textuals i lingüístiques, és a dir, els procediments propis del
discurs literari.
Els continguts de l’últim bloc es dirigixen al coneixement explícit de determinades
unitats i regles del sistema de la llengua i es seues condicions d’ús. Eixe coneixement afecta
tots els plans del discurs: les marques enunciatives que permeten l’adequació del discurs a un
context, les estructures textuals bàsiques (concretades en gèneres), les marques que
cohesionen un text i els mecanismes lingüístics que regulen la formació d’oracions i de
paraules.
3.2. DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS ESPECÍFICS EN ELS DOS CURSOS
Primer curs
Bloc 1. La població i les activitats econòmiques en l’espai geogràfic
- Els problemes demogràfics: el creixement de la població i els recursos bàsics, els moviments
migratoris i l’envelliment de la població.
- Les activitats econòmiques i la transformació de l’espai geogràfic. Conseqüències socials i
ambientals.
- El creixement urbà, la urbanització del territori i les seues conseqüències ambientals.
Bloc 2. L’organització i transformació de l’espai geogràfic i els desequilibris territorials
- L’organització políticoadministrativa d’Espanya, la Comunitat Valenciana i la Unió Europea.
- Desequilibris territorials a Espanya i la Unió Europea.
- Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics, econòmics i culturals del món.
- La globalització i el desenrotllament humà desigual.
Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar
- Comprensió de textos procedents de ràdio i televisió com les notícies, amb una guia d’escolta
com a mitjà per a obtindre informació.
- Comprensió de textos orals propis de l’àmbit acadèmic especialment la presentació de
tasques i instruccions i les exposicions orals de l’aula.
- Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda sobre un tema de l’àmbit com un
mitjà per a donar compte d’una tasca d’aprenentatge.
- Ús dels mitjans tecnològics com a suport en les exposicions orals.
- Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, com són el treball
en grup, les posades en comú i l’exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques
realitzades.
- Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu: aprenentatge dels procediments per a

egular la pròpia conducta en la interacció oral en l’aula.
Bloc 4. Llegir i escriure
Comprensió de textos escrits
- Comprensió de textos que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, atenent especialment a la
consulta d’informació: gràfiques, taules, mapes, informes, memòries, anuaris, peus de foto,
infografies, descripcions literàries amb caràcter documental; així com diccionaris, glossaris i
altres fonts d’informació.
- Comprensió de textos que pertanyen a l’àmbit dels mitjans de comunicació en especial els
gèneres d’informació: notícia, crònica, reportatge, entrevista.
- Comprensió de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions:
cartes, fullets, ofertes de treball, instàncies.
- Utilització guiada de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació
com un mitjà per a la localització i selecció d’informació de caràcter acadèmic.
- Localització de la informació a partir d’un objectiu de lectura donat: dades, fets, relació entre
fets.
- Regulació de la comprensió: realitzar una inferència per a comprendre el significat d’una
paraula, utilitzar
informació aliena al text per a comprendre el significat dels fets exposats en el text.
- Tractament reflexiu i crític en la selecció i comprensió de la informació.
Composició de textos escrits
- Composició de textos de caràcter epistèmic, és a dir, que contribuïxen a l’aprenentatge, i
donen compte de la comprensió oral i escrita: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i
resums.
- Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius
amb una organització de seqüència en què s’introduiran procediments per a la relació lògica de
les idees. Aquests textos, elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada en
l’àmbit, es poden materialitzar en l’explicació de taules, peus de fotos amb caràcter
documental i informes sobre tasques i aprenentatges. Aquesta composició escrita està
orientada que l’alumnat done compte dels aprenentatges realitzats i també que utilitze la
composició escrita com un mitjà per a crear l’explicació del coneixement.
- Coneixement pràctic de la gestió del procés d’escriptura: prendre consciència que escriure és
un procés que requerix temps, documentació i reflexió.
- Planificació dels textos, elaboració d’esborranys, ús de documentació per a l’escriptura,
especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.
- Revisió guiada d’un text atenent als criteris que han guiat la seua composició. Ús dels
coneixements sobre la llengua per a la reparació de l’escriptura. Actitud reflexiva i interés per a
una comunicació eficaç.
- Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés
d’escriptura.
Bloc 5. Educació literària
- Lectura de contes d’intenció didàctica, realistes i fantàstics, adequats a l’edat, relacionant-los
amb els grans períodes i autors des de l’edat mitjana fins al segle XVIII.
- Lectura comentada de relats breus, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures.
- Comentari de la lectura dels contes orientat a la comprensió del text comparant el tractament
de certs temes recurrents en distints períodes literaris, i valorant els recursos retòrics en
relació amb el significat.
- Accés al llibre: coneixement de biblioteques i llibreries. aquest coneixement fa referència a la
distribució i
organització dels llibres en gèneres literaris, autors, etc.
- Relació amb els circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a
actes literaris com la presentació d’un llibre, recital de poemes, representació d’una obra de
teatre.
- Identificació i classificació d’obres segons els gèneres literaris a través de lectures
comentades.

Bloc 6. Coneixement de la llengua
- Coneixement de les distintes llengües de l’Estat espanyol i de les varietats geogràfiques i
socials, i promoció d’actituds positives respecte de la normalització del valencià.
- Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua i consciència
de les situacions comunicatives en què resulten adequats.
- Coneixement pràctic, és a dir, orientat a la comprensió o la producció de l’estructura d’un text
explicatiu.
- Coneixement del significat i ús de les formes deíctiques en relació amb la situació
comunicativa.
- Coneixement de la presència de l’enunciador en el text amb especial atenció a l’ús i valor de
la forma genèrica de la primera persona plural: pronoms personals, possessius, marques
verbals. La presència de l’interlocutor: fórmules de confiança, de cortesia i d’implicació.
- Reconeixement i ús de procediments per a expressar l’actitud del parlant: les modalitats de
l’oració i les
perífrasis verbals de caràcter modal en la comprensió i producció de textos.
- Identificació i ús dels connectors textuals distributius, d’orde, contrast i causa-conseqüència
amb la finalitat
de comprendre i expressar les relacions que s’establixen entre les idees d’un text.
- Ús de procediments per al discurs esmentat: l’esment directe de les fonts utilitzades.
- Ús de procediments d’aclariment en seqüències explicatives com un mitjà per a adequar-se a
l’interlocutor.
- Coneixement reflexiu, per a l’ús en la producció de textos, del significat dels temps que
configuren l’eix verbal d’un discurs: l’eix verbal del present amb valor narratiu i l’ús que adopta
en l’explicació i el seu caràcter gnòmic.
- Ús de procediments per a compondre enunciats amb un estil cohesionat, especialment els
mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia,
hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.
- Ús de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos com un
instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.
- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la
necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.
Segon curs
Bloc 1. Bases històriques de la societat actual
- Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX: la formació de les societats
industrials i dels estats liberals.
- La construcció de l’estat liberal a Espanya i els canvis socials.
- Transformacions en l’Espanya del segle XX: la crisi de l’estat liberal i la II República; la guerra
civil i el franquisme.
Bloc 2. El món actual
- Crisi i conflictes del segle XX: les guerres mundials; la construcció d’Europa; la Guerra Freda.
- Transició política i configuració de l’estat democràtic a Espanya.
- Canvis socials i culturals en el segle XX.
Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar
- Comprensió amb objectius d’escolta, com un mitjà per a obtindre informació, de textos
procedents de ràdio i televisió com a notícies, reportatges i entrevistes.
- Comprensió amb un guió previ, d’exposicions o conferències realitzades en l’àmbit acadèmic,
relacionades amb continguts de l’àmbit.
- Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda en fonts diverses sobre un tema de
l’àmbit contrastant els diferents punts de vista, com un mitjà per a donar compte d’una tasca
d’aprenentatge.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a suport en les exposicions orals.
- Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, com ara el treball
en grup, les posades en comú i l’exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques
realitzades.
- Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu i de resolució de conflictes.
- Mecanismes que intervenen en la cooperació conversacional.
Bloc 4. Llegir i escriure
Comprensió de textos escrits
- Comprendre textos que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, especialment de les ciències
socials a fi d’obtindre informació: cronologies, taules, mapes, informes, memòries, fragments
d’assajos.
- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació especialment els gèneres d’opinió:
editorial, columna, entrevista, cartes al director, publicitat.
- Comprendre textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions:
correspondència comercial i institucional, contractes de treball, currículum personal, etc.
- Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera
autònoma per a la localització, selecció i organització d’informació.
- Contextualització de la lectura: establir la intenció lectora en un context d’aprenentatge creat
en l’aula i ser capaç de donar-se objectius de lectura.
- Relacionar la informació del text segons el gènere i els tipus de seqüències textuals que el
componen.
- Regulació de la comprensió: ús de mitjans per a resoldre dificultats relacionades amb el
contingut del text i la superestructura.
- Tractament reflexiu i crític en la comprensió de la informació que supose qualsevol tipus de
discriminació.
Composició de textos escrits
- Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius
que contribuïxen a l’aprenentatge i estudi i donen compte de la comprensió dels textos de
l’apartat anterior: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i resums.
- Composició de textos expositius-argumentatius amb esquemes textuals més complexos i
elaborats a partir de la informació crítica obtinguda i organitzada en l’àmbit. Aquests textos es
poden materialitzar en l’escriptura
d’informes i memòries, cartes al director i articles d’opinió. Aquesta composició escrita està
orientada que l’alumnat done compte dels aprenentatges realitzats, prenga una postura davant
dels fets socials i use procediments lingüístics per a expressar una opinió raonada.
- Composició escrita de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les
institucions: sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae.
- Autonomia en el procés d’escriptura: ser capaç de planificar un text, usar la documentació
adequada, textualitzar-lo i revisar-ho.
- Planificació dels textos, elaboració d’esborranys, ús de documentació per a l’escriptura,
especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.
- Revisió autònoma d’un text atenent els criteris que han guiat la seua composició. Ús dels
coneixements sobre la llengua per a la reparació de l’escriptura. Actitud reflexiva i interés per a
una comunicació eficaç.
- Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés
d’escriptura.
Bloc 5. L’educació literària
- Lectura de novel·les contemporànies seleccionades d’acord amb l’experiència vital i literària
dels alumnes i les alumnes.
- Lectura comentada de poemes des del segle XIX fins a l’actualitat comparant els temes, els
recursos retòrics i la seua relació amb el significat i el ritme.
- Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de les lectures comentades.
- Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la
literatura des del segle XIX fins a l’actualitat relacionant-los amb les obres comentades.

- Lectura comentada i dramatitzada de breus peces teatrals contemporànies, o de fragments,
reconeixent les característiques del text dramàtic.
- Utilització de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.
- Ús dels circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a actes
literaris com ara la presentació d’un llibre, recital de poemes, representació d’una obra de
teatre.
Bloc 6. Coneixement de la llengua
- Reconeixement dels diferents registres que incidixen en l’ús de la llengua en diversos àmbits
d’ús de la llengua i ús adequat del registre a la situació comunicativa.
- Coneixement pràctic de l’estructura d’un text expositiu-argumentatiu.
- Distingir informació d’opinió.
- Reconeixement i ús d’algunes formes deíctiques de persona en els textos de caràcter
expositiu i argumentatiu: ús de la forma genèrica «es», identificació de les variacions en
relació amb les situacions de comunicació.
- Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de
caràcter expositiu i argumentatiu: el dubte, la certesa, la probabilitat i l’obligació.
- Identificació i ús de distints procediments de connexió en els textos, amb especial atenció a
connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi amb la finalitat de comprendre i
expressar les relacions que s’establixen entre les idees d’un text.
- Reconeixement i ús de procediments per a l’expressió del discurs relatat, pas d’estil directe a
indirecte: la citació indirecta de les fonts utilitzades.
- Ús de procediments per a introduir aclariments en seqüències explicatives com un mitjà per a
fer-se entendre pel destinatari.
- Coneixement reflexiu per a la producció de textos, del significat dels temps que configuren
l’eix verbal d’un discurs: l’eix verbal del passat amb valor narratiu i el seu ús en l’explicació de
caràcter històric i en el relat literari prestant atenció a la correlació entre els diferents temps
verbals del passat.
- Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat: ampliació dels
mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia,
hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.
- Ús autònom de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos
com un instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.
- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la
necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.

4. METODOLOGIA I MATERIALS
Pel que fa la matèria de Ciències socials -Geografia i Història- la metodologia està
basada en la busca d’explicacions multifactorials, la situació dels fets socials en marcs
espacials i processos històrics, l’obtenció d’informació a partir de fonts diverses des de mapes
de diferents escales a documents escrits que pertanyen a diversos gèneres; l’ús de
ferramentes informàtiques per a l’obtenció, el tractament d’informació i la comunicació del
coneixement. En l'aplicació d'aquesta metodologia a l'aula, cal tindre en compte la necessitat
de plantejar problemes reals la solució dels quals requerix la construcció d'un aprenentatge
significatiu a partir dels coneixements de l'alumnat i, des d'un punt de vista actitudinal,
l’exercici d’una ciutadania basada en valors democràtics i en el rebuig de les situacions
d’injustícia i desigualtat social.
Pel que fa a l'àrea de llengües, i tenint en compte l'enfocament global de l'àmbit, es
tracta d’organitzar la seqüència d’activitats entorn de la resolució d’un problema relatiu a un
fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats
lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en aquest procés indagatori es realitzaran
per mitjà d’una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu dins d'una seqüència
metodològica que integrarà diversos continguts lingüístics en funció de l'objectiu comunicatiu.
En aquest sentit, el plantejament d’una metodologia per mitjà de la qual l’alumnat resol
problemes es recolza decisivament en l’obtenció i tractament d’informació que es manifesta en
una varietat de gèneres textuals. En aquestes tasques, la comprensió i producció de textos,
així com l’estudi de la llengua, han de formar part d’una seqüència didàctica.
La lectura i l’escolta estaran guiades per l’activitat que l’alumnat ha de resoldre en el
marc d’un procés indagatori. Per a ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d’articular
tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el
gènere, fer hipòtesi i anticipacions sobre el contingut, establir relacions en l’interior d’una
proposició, vincular la informació entre si, fer inferències, i regular el procés de comprensió.
L’estudi de la llengua està, doncs, al servici d’una millor comprensió.
L’obtenció d’informació és un procés que requerix identificar aquella que és pertinent
segons l’objectiu de lectura, reorganitzar-la d’acord amb la tasca a resoldre i reelaborar-la en
un text que ha de ser comunicat. És ací on es relaciona la comprensió amb la producció (llegir
o escoltar per a escriure o parlar). Escriure és, així mateix, un procés inscrit en una situació
comunicativa. S’escriu amb una intenció (donar compte de la informació obtinguda) a un
destinatari i en qualitat d’enunciador. Les tasques d’aprenentatge deriven de la intervenció en
el dit procés. La planificació del text, tant de la situació comunicativa com dels continguts, la
textualització i la reparació han d’estar inscrits en una seqüència didàctica que contribuïsca a
l’aprenentatge tant dels elements lingüístics com dels fets i els processos socials. En aquest
procés seran necessaris coneixements discursius, textuals i morfosintàctics que, en alguns
casos, caldrà explicitar per mitjà d’una tasca de reflexió. Tot això permetrà contextualitzar la
gramàtica i dotar-la de sentit. La funcionalitat de l’aprenentatge gramatical afavorix l’adquisició
d’estratègies lingüisticocomunicatives més sòlides.
Quant als usos orals de la llengua, la integració del discurs oral i escrit es concreta,
també, en les activitats realitzades en l’aula. En la seua planificació hauria de considerar-se,
d’acord amb el plantejament de l’àmbit, la utilització de textos orals com a documents per a
activitats d’observació i anàlisi. Així mateix, s’han de programar activitats on els usos orals i
escrits siguen interdependents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o
prendre notes a partir d’una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit. Tot això,
forma part de la interacció verbal de l’aula que ha de constituir una dinàmica d’aprenentatge
lingüístic. També, caldrà ajustar-se a aspectes que configuren l’escolta i la parla com ara ser
capaç de demanar la paraula, adequar el volum i el to de la veu, mirar a qui parla, etc.
L’aprenentatge de les conductes que configuren les habilitats d’escolta i parla seran objecte de
programació.
En resum, es tracta que l’alumnat desenrotlle la seua competència de comprensió de la
realitat social, que siga capaç d’expressar els seus pensaments i que utilitze la llengua com un
mitjà per a regular la seua acció social.
En l'assoliment d'aquest objectiu ha d'estar molt present l’ús de les tecnologies

d’informació i comunicació. En efecte, l’enfocament que es dóna a l’àmbit es basa en gran
manera en l’obtenció, selecció i reorganització de la informació en la construcció de
coneixement. Per això, el desenrotllament d’aquesta competència bàsica ha de ser dut a
terme utilitzant totes les ferramentes actualment implicades en eixos processos.
Pel que fa als materials, l'alumnat ha de ser capaç de treballar amb materials de molt
diversa índole (orals, escrits, audiovisuals, en diferents formats...) dels quals haurà de
comprendre, obtenir, seleccionar i reorganitzar la informació per tal d'arribar a construir el seu
propi coneixement. És per això que considerem que els materials no s'han de centrar en un
llibre de text -el qual, en tot cas, podria servir per a un suport puntual-, sinó que han de
respondre a aquesta diversitat indicada i, moltes vegades, han de ser seleccionats amb molt
poca antelació com en el cas dels materials periodístics que, sobre qüestions d'índole històrica
o geogràfica, proporciona el dia a dia. En definitiva, podem distingir, bàsicament, dos tipus de
materials:
a) Els materials que componen les diverses unitats didàctiques especificades en l'apartat
“continguts” d'aquesta programació. Són materials que proporcionarà el professor al
començament de cada unitat. Dins d'aquests podem distingir entre els materials d'explicació
teòrica i conceptual amb exercicis d'aplicació si escau, i els materials trets de la realitat social
amb els quals l'alumnat haurà de treballar per construir un coneixement significatiu al voltant
dels processos estudiats.
b) Els materials construïts per l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Els alumnes hauran
de sintetitzar, seleccionar i reorganitzar la informació per tal de construir el seu coneixement.
El resultat d'aquest procés pot estructurar-se en un “quadern” -o diversos d'acord amb la
disciplina i les unitats didàctiques tractades- que servisca com a material de síntesi personal,
suport i avaluació. És per això que en l'apartat “avalució” li dediquem una qualificació
específica a l'elaboració d'aquest quadern.
A 1r curs usarem els materials distribuïts pel CEFIRE de València i confeccionats per l’equip
que coordina el professor José Ignacio Magdalena. L’alumnat en rebrà còpies que haurà
d’incorporar al seu quadern de treball i conservar com a material de treball i estudi.
A partir de les activitats inicials del bloc de literatura reunirem una xicoteta biblioteca d’aula
amb obres de consulta i llibres de ficció en servei de préstec.
Per la naturalesa dels grups, les lectures del curs es decidiran al llarg de les primeres setmanes
a partir d’activitats específiques d’animació a la lectura. Quant al nombre, tres seran en
castellà i tres en valencià, repartides en els tres trimestres del curs.

5. CRITERIS D'AVALUACIÓ
S’ha de considerar com un criteri fonamental de la programació l’adequació al punt de partida
de l’alumnat, que serà determinat pel professorat amb una avaluació inicial o de diagnòstic i
amb el seguiment del seu treball durant les primeres setmanes del curs.
Així mateix s’ha de tindre present la recursivitat de les habilitats lingüisticocomunicatives. Per
a planificar la seua ensenyança cal tindre en compte la complexitat dels següents aspectes que
s’interrelacionen entre si:
a) Els àmbits d’ús de la llengua, les seqüències textuals i els gèneres discursius.
b) El desenrotllament de les habilitats implicades en la comprensió i expressió i que apareixen
formulades en l’apartat dels continguts.
c) La introducció dels continguts metalingüístics atenent a la lògica del seu aprenentatge i no a
l’estructuració de les disciplines gramaticals. Això implica programar una gramàtica de base
pedagògica i comunicativa.
d) Els temes de què tracten els textos i que en el cas de l’àmbit vénen donats per les
aportacions de la matèria de Ciències socials, Geografia i Història.
L’eix de programació el constituïxen les pràctiques discursives que, en el cas de l’àmbit
lingüístic i social ve donat pels textos objecte de treball. D’esta manera, es començarà per
seqüències explicatives amb caràcter narratiu, descripcions i explicacions amb connexions
lingüísticament visibles, així com escasses pressuposicions i implícits.
En resum, es tracta que l’alumnat desenrotlle la seua competència de comprensió de la realitat
social, que siga capaç d’expressar els seus pensaments i que utilitze la llengua com un mitjà
per a regular la seua acció social.
Primer curs
1. Explicar els principals problemes demogràfics actuals com ara el creixement de
la població, els moviments migratoris i l’envelliment com el resultat de diverses
dinàmiques demogràfiques per mitjà de l’ús de diverses fonts d’informació i l’aplicació
dels conceptes bàsics de la demografia.
2. Analitzar els factors del creixement de les ciutats, la diferenciació funcional de
l’espai urbà i algun dels problemes que es plantegen als seus habitants i aplicar aquest
coneixement a exemples de ciutats espanyoles, valencianes i d’altres llocs del món.
3. Descriure els trets bàsics de diferents espais geogràfics de distint orde de
magnitud que generen les activitats econòmiques a través de l’anàlisi d’imatges de les
seues manifestacions paisatgístiques i de documents cartogràfics senzills.
4. Explicar la diversitat d’espais geogràfics resultants de la interacció de les
activitats amb el procés de globalització.
5. Reconéixer a partir d’exemples concrets les conseqüències mediambientals de
les activitats econòmiques i els comportaments individuals, discriminant les formes de
desenrotllament sostenible de què són nocives per al medi ambient i aportant algun
exemple d’actuacions o de polítiques internacionals en defensa del medi ambient.
6. Analitzar algun cas que mostre les conseqüències socials de les activitats
econòmiques i els comportaments d’agents i institucions polítiques i econòmiques,
identificant aquelles que generen desigualtats socials i aportant algun exemple dels
acords i polítiques internacionals a favor d’una millor igualtat social.
7. Reconéixer la diversitat geogràfica d’Espanya i la Unió Europea i els principals
desequilibris regionals a partir de la utilització de diversos indicadors socioeconòmics i
valorar les diverses mesures institucionals que es promouen per a reduir els dits
desequilibris.
8. Situar amb l’ajuda d’atles les comunitats autònomes espanyoles, els estats
europeus, així com els principals països i àrees geoeconòmiques i culturals del món a fi

de reconéixer l’organització territorial i poder analitzar els principals problemes actuals
que afecta territoris de diferent orde de magnitud.
9. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal en l’aula;
seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts i notes;
extraure les idees bàsiques de notícies procedents de la ràdio i la televisió.
10. Comprendre textos escrits que pertanyen a l’àmbit acadèmic, dels mitjans de
comunicació i de la comunicació personal i amb les institucions.
11. Produir textos escrits amb seqüències narratives i descriptives amb una intenció
explicativa adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de
manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
12. Identificar, localitzar i conéixer les distintes llengües constitucionals i les grans
varietats dialectals d’Espanya.
13. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements
formals per a resoldre problemes de comprensió i composició de textos escrits i orals.
14. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i
producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d’informació
gramatical en fonts d’informació.
15. Mostrar el coneixement sobre el fenomen social de la literatura.
16. Desenrotllar les habilitats i l’hàbit de lectura literària.
17. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa o fragments
d’una certa extensió, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats
tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels
elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.
18. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar-ne
l’ús, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

Segon curs
1. Situar en el temps i en l’espai fets i processos històrics contemporanis rellevants
que s’estudien en aquest curs en el món, a Europa i a Espanya i aplicarà les
convencions i els conceptes sobre el temps històric habituals en l’estudi de la Història.
2. Reconéixer els elements bàsics característics de les societats sorgides durant les
revolucions liberals i els processos d’industrialització, i establir connexions entre
aquests i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials amb especial
referència a Espanya i la Comunitat Valenciana.
3. Representar en frisos i eixos cronològics, i caracteritzar les distintes etapes de
l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XX i els avanços i retrocessos
en els processos de modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i
la integració europea.
4. Explicar algunes de les grans transformacions i conflictes mundials del segle XX,
situant-les cronològica i geogràficament i valorar críticament els interessos i les accions
de les grans potències i els grups socials que les han protagonitzat.
5. Dissenyar i dur a terme una senzilla investigació de caràcter descriptiu sobre
algun dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat com a manifestació
d’algunes dels grans canvis socials i culturals del segle XX, així com comunicar de
manera intel·ligible els resultats de l’estudi.
6. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal de l’aula;
seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts, notes;
extraure les idees bàsiques de notícies, reportatges, exposicions i conferències.
7. Comprendre textos escrits que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, dels mitjans
de comunicació i de la comunicació personal i amb les institucions.
8. Produir textos escrits que continguen seqüències narratives, explicatives i
argumentatives adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut
de manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
9. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i
estilístics de les llengües, per mitjà de l’observació directa i la comparació de
produccions diverses.
10. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua, i els seus elements
formals (marques d’adequació, procediments de coherència i de cohesió, estructura de
l’oració i de la paraula) i ser capaç d’utilitzar-les en l’ús oral i escrit.
11. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i
producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d’informació
gramatical en fonts d’informació, autocorrecció i explicació i conceptualització de
fenòmens lingüístics.
12. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa o fragments
d’una certa extensió, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats
tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels
elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.
13. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar l’ús
d’aquests, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

6. CRITERIS GENERALS. GUIA DE SÍNTESI
Presentem ara una llista general de criteris d’avaluació que constitueixen una referència
global que facilite l'avaluació de l'alumnat (tant la que fa el professor com l'autoavaluació). Són
els següents:
CONCEPTES:
• Comprèn i utilitza adequadament els conceptes treballats en cada unitat didàctica. És capaç
de reconéixer, descriure i analitzar els sistemes i processos geogràfics i històrics estudiats i
d'aplicar aquests coneixements en la comprensió crítica de la seua societat.
• Té un domini suficient i equilibrat, per al seu nivell, de les quatre habilitats lingüístiques
bàsiques i pot entendre i produir missatges orals i escrits en els àmbits d’ús i registres
lingüístics que se li proposen per tal d'integrar i construir el coneixement sobre els processos
socials que s'estudien.
• Té un domini de les propietats textuals i el sistema lingüístic adequat al seu nivell i aplica
correctament els elements o normes que es revisen en cada unitat didàctica.
PROCEDIMENTS:
• El seu treball resulta complet: fa totes les activitats que es proposen i les entrega en les
dates acordades.
• El seu treball està ordenat i ben presentat.
• Participa de manera efectiva en el procés de correcció i millora dels seus textos i dels textos
dels companys.
• Resulta eficient en les diverses maneres d’organitzar el treball a l’aula i fora d’ella, i sap
utilitzar els recursos adequats per a resoldre dubtes i avançar de manera autònoma o en
col·laboració.
• És capaç de fer una revisió conscient del seu treball i aplicar-hi criteris d’adequació,
cohesió, coherència i correcció per a millorar-lo.
ACTITUDS:
• Presenta un comportament actiu, adequat i respectuós en les diverses formes d’interacció a
l’aula.
• Manifesta, en el seu comportament, actituds favorables als valors, drets i llibertats que
configuren una societat democràtica mostrant el rebuig a situacions discriminatòries o
injustes i solidaritat amb els éssers humans més enllà de la seua adscripció nacional,
religiosa, política, geogràfica, social, lingüística o sexual.
• Manifesta actituds receptives a la diversitat lingüística, enriquidores del seu propi ús de la
llengua i favorables a la normalització lingüística i a la no discriminació per mitjà de la llengua,
i és capaç de raonar adequadament les seues postures en aquests aspectes.

7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ
L’avaluació serà contínua i els procediments per a la seua realització diversificats
d'acord amb el que s'ha vist en els diferents criteris d'avaluació. Seran objectes d’avaluació
tant els conceptes com els procediments i les actituds, d’acord amb les orientacions anteriors.
La qualificació obtinguda per l’alumne/a serà la mitjana entre les proves
d'avaluació de cada unitat (exàmens) i les diferents activitats, orals i escrites, realitzades
durant cada avaluació. En aquestes activitats s'avaluaran especialment continguts
procedimentals com en el cas de la reelaboració i síntesi de la informació en un quadern de
l'alumne/a. A més, la qualificació es complementarà amb el resultat dels punts (dècimes)
positius/negatius obtinguts per l'alumne/a en funció del seu treball diari a casa i a l'aula
tenint en compte, també, els aspectes actitudinals. En tot cas, la modificació a l'alça o a la
baixa per dècimes positives o negatives no podrà excedir del 20% de la qualificació obtinguda
en la resta de proves.
Com a criteri de referència general i per a resoldre casos dubtosos, hom podrà tenir en
compte la puntuació que s’obtinga en avaluar els ítems de l’anterior llista general de criteris
d’avaluació; cadascun d’aquests ítems tindrà una qualificació d’1 (aconseguit) o 0 (no
aconseguit).
Les activitats a avaluar seran bàsicament les contingudes en els projectes de treball de
cada unitat i/o aquelles altres que el professor considere adients.
També s’avaluarà l’activitat de lectura en cada trimestre, mitjançant la presentació d’un
treball, la realització d’un control, una exposició o un debat en format “club de lectura” a l'aula.
Sense aquestes activitats de lectura no es podrà aprovar l’avaluació.
Els alumnes que no aproven alguna de les avaluacions tindran la possibilitat de
recuperació realitzant activitats semblants a les treballades, proves específiques o altres
activitats de reforçament i suport, segons els casos. Aquestes proves i activitats s’ofertaran i
es realitzaran al llarg de tot el curs, per tal de facilitar la recuperació immediata i hom
procurarà que no trenquen l’activitat habitual de la classe. Cas de tractar-se d’activitats no
realitzades quan pertocava, estaran sotmeses a uns terminis màxims per a la seua realització
o lliurament, amb la finalitat d’evitar situacions d’abandonament de l’assignatura.
No obstant això, si la qualificació obtinguda en l'avaluació suspesa era superior a “4”,
l'alumne/a tindrà la possibilitat de recuperar-la per mitjà d'alguna d'aquests dos camins:
a) Realització de les proves específiques esmentades sobre els continguts suspesos
b) Assumir la nota numèrica de l'avaluació suspesa com a 50% de la nota de l'avaluació en
curs de manera que la nota resultant finalment siga superior a 5.
En tot cas, cal recordar que aquesta última mecànica aritmètica és la que s'aplicarà a
tots els alumnes amb caràcter general com a mitjà més adequat perquè les qualificacions
numèriques de cada avaluació respecten el caràcter d'avaluació contínua. És a dir, la
qualificació numèrica que apareixerà al butlletí de cada avaluació reflectirà la nota “continua”
de tot el curs i no únicament la nota de les proves realitzades durant eixa avaluació.
Si en acabar l'avaluació ordinària al mes de juny, l'alumne/a estiguera suspés, caldria
que es presentara a les proves de setembre, les quals poden incloure:
a) Un treball a fer durant l'estiu amb els continguts que indicarà el professor. Aquest treball
s'haurà de presentar el dia marcat al calendari per a la realització de l'examen de setembre.
b) Un examen en el dia assenyalat sobre els continguts específics que el professor haurà
establit per a cada alumne/a suspés/a.

PROGRAMA EXPERIMENTAL PARA
PREVENIR Y REDUCIR EL
ABSENTISMO Y EL ABANDONO
ESCOLAR PREMATURO DEL
ALUMNADO EN CENTROS
EDUCATIVOS DE SECUNDARIA
DURANTE EL CURSO 2010/2011
IES TAVERNES BLANQUES

ÍNDICE
1. INTRODUCCIÓN
2. OBJECTIVOS GENERALES
3. PERFIL DEL ALUMNADO Y PROCEDIMIENTO DE
SELECCIÓN.
4. PERFIL DEL PROFESORADO Y COLABORACIONES
EXTERNAS AL CENTRO.
5. DISTRIBUCIÓN DE ÁMBITOS Y TALLERES
6. MODALIDAD ORGANIZATIVA: COOPERACIÓN
INTERINSTITUCIONAL.
7. PROGRAMACIÓN DE LOS ÁMBITOS
8. EVALUACIÓN, RECUPERACIÓN Y PROMOCIÓN DEL
ALUMNADO.
9. COORDINACIÓN.
9.1. COMUNICACIÓN CON LAS FAMILIAS.
9.2. COORDINACIÓN EQUIPO DOCENTE.
9.3. COORDINACIÓN RECURSOS EXTERNOS.
10. EVALUACIÓN DEL PROGRAMA.

1. INTRODUCCIÓN: Análisis de la situación del centro que
justifica la solicitud.
1.1 Sobre el alumnado
El I.E.S. “Tavernes Blanques” está situado en el municipio del mismo nombre,
en la comarca de l’Horta Nord y muy cerca de la ciudad de Valencia. Es un centro de
carácter público, donde se imparte enseñanza obligatoria y post obligatoria, pensado
para ubicar 33 unidades (24 de E.S.O., 6 de Bachillerato y 3 de Ciclos Formativos).
Los alumnos del centro proceden fundamentalmente de Tavernes Blanques y de
otras localidades cercanas como Almàssera, Bonrepós i Mirambell, así como también de
Valencia. En general, el centro da servicio educativo a una población de alrededor de
15.000 habitantes.
En la actualidad hay en el centro 512 alumnos matriculados en E.S.O.; 148 de
Bachillerato y 54 de Ciclos Formativos. Una de las características más importantes del
instituto es que el conjunto del alumnado es en su mayor parte de E.S.O. y así será en
los subsiguientes años. Los niveles de Bachillerato y Ciclos Formativos serán siempre
reducidos y como mucho pueden alcanzar las tres unidades de 1º y tres de 2º de
Bachillerato, y dos o tres unidades de Ciclos Formativos. Esto hace que el contexto en
que se desenvuelve la tarea docente esté dominado por la incidencia mayoritaria de los
niveles de E.S.O.
En la actualidad nos encontramos con una gran cantidad de alumnos a los que el
sistema educativo actual no da respuesta a sus necesidades. Se trata de alumnos
concentrados entre los 14 y 16 años de edad que presentan altos niveles de absentismo,
falta de interés y problemas conductuales. Todo ello redunda en conflictos básicamente
de disrupción en el aula y de enfrentamiento a la autoridad y concluyen en abandono del
sistema educativo.
Si concretamos este perfil trazado nos encontramos con un grupo de alumnos
que demandan un tipo de tratamiento más individualizado y práctico puesto que sus
carencias arrancan de cursos anteriores, e incluso en algunos casos desde los niveles de
primaria.
1.2 Sobre la atención a la diversidad
Este proyecto nos ofrece la posibilidad de atender a esos alumnos y ofrecerles
salidas tanto laborales como de reingreso en el sistema educativo por medio de los
PDC.
Muchos alumnos de conductas improcedentes en el aula podrían modificar su
actitud y adquirir oportunidades de desarrollo si hubiera recursos ajustados a sus
necesidades. En este sentido un proyecto centrado en la atención a grupos reducidos,
tareas prácticas y autorización casi individualizada se nos presenta como una garantía,
sino de éxito si de indudable mejora en las oportunidades de este tipo de alumnos.
Uno de los aspectos de mayor interés en cuanto a la integración y la ayuda a la
diversidad procede del Programa de Diversificación Curricular. Algunos alumnos con
graves carencias de aprendizaje pierden completamente la posibilidad de titular a no ser
que se les ayude a reorientar su esfuerzo académico. En general, el PDC resulta
satisfactorio para las personas implicadas y puede ser la alternativa de los alumnos
reinsertados en el sistema gracias a este programa de abandono.

Por consiguiente consideramos necesaria la implantación del programa de
abandono y detallaremos a continuación los recursos y disponibilidad organizativa para
nuestro centro. No hay que olvidar que los programas de compensatoria, PROA, PAE y
PDC se dirigen a alumnos sin riesgo de abandono, por lo que el programa que estamos
solicitando en este caso vendría a cubrir las necesidades de esos otros alumnos.
Dado que nuestra experiencia nos demuestra que medidas como los refuerzos y
los desdobles de aulas han sido útiles, que las tácticas de trabajo en grupos reducidos
son generalmente positivos y que consiguen elevar el nivel de los alumnos con
dificultades y mantener los objetivos de la tarea programada, la implantación de este
proyecto en el centro culminaría las previsiones de adaptación de todo el alumnado.
2. OBJECTIVOS GENERALES
1) Contribuir a la integración dentro del sistema educativo de los alumnos
que estén en riesgo de abandono
2) Disminuir y en su caso eliminar las actuaciones disciplinarias que
culminen con la expulsión
3) Promover actividades adaptadas para evitar el absentismo
4) Ayudar a la integración socioeducativa de alumnos con riesgo de exclusión
social
5) Propiciar el aprendizaje de habilidades sociales que mejoren las
oportunidades laborales.
6) Intervenir en la mejora de habilidades académicas para posteriores
orientaciones en el contexto educativo.
7) Intervención con las familias para mejorar el contexto personal del alumno
3. PERFIL DEL ALUMNADO Y PROCEDIMENTO DE
SELECCIÓN.
El perfil de los alumnos a los que va dirigido este proyecto presenta una o varias de las
siguientes características:
• Edad entre 14 y 16 años y sin posibilidades de obtener el título de graduado en
ESO.
• Graves problemas de adaptación al entorno educativo
• Retraso escolar muy elevado con el consiguiente problema de adaptación a las
actividades del grupo de referencia y de los contenidos de las materias.
• Conductas disruptivas frecuentes y en ocasiones violentas
• Absentismo escolar reiterado
• Contexto sociofamiliar desestructurado, desfavorecido y/o sin control sobre el
menor.

Alumnado que se propone para el programa:
Angel Cañadas Solera 03-03-1996
Javier Cota García 27-04-1996
Salvador Esteban García 07-10-1995
Ricardo Jiménez Carvajal 30-08-1995
Joaquín Andreu Aranega 25-01-1996
Nabil Ahmed Farchich 26-06-1996
Jennifer González Solano 06-02-1996
Jazmín Thexeira Álvarez 31-08-1996
Nelson Vaz Riscos 17-10-1995
Vicente Zapata Pérez 24-04-1995
Natalia Marco Ibáñez 20-03-1995
Juan López Rubio 11-07-1995
David Ortega Sala 25-10-1994
Tomás Mera Serrano 01-09-1996
Sergio Torres Rizo 04-10-1995
El procedimiento seguido para la selección de estos alumnos ha sido el siguiente:
1) Análisis de la trayectoria académica y personal
2) Aceptación por parte de la junta de Evaluación
3) Valoración psicopedagógica de la orientadora
Una vez decidida la lista de alumnos se procede a:
1) Entrevistas con las familias para explicarles el proyecto y los posibles
beneficios a obtener y por tanto solicitar su consentimiento de
participación.
2) Entrevista con los alumnos para explicarles el sistema de trabajo que
seguirían y para que se comprometan a cumplir las condiciones de
permanencia en el programa
3) Firma de contratos de compromiso y aceptación tanto de familias como de
alumnos
4. PERFIL DEL PROFESORADO y COLABORACIONES
EXTERNAS AL CENTRO.
Tanto el Claustro como el Consejo Escolar del centro han acogido con mucho
interés el proyecto de absentismo por considerarlo imprescindible para la mejora de las
condiciones de los alumnos implicados y del conjunto de la comunidad educativa.
El profesorado que en concreto asumirá la docencia directa del programa es
personal definitivo del centro con muchos años de experiencia en la enseñanza y
formado en múltiples cursos de atención a la diversidad, mediación y resolución de
conflictos. Y aún sabiendo las dificultades que presenta el trabajo directo con estos
alumnos, se han prestado voluntariamente con la idea de ofrecerles unas oportunidades
a alumnos que carecían completamente de ellas.

Profesorado DNI Situación Departamento
María José Alabadí
López
73747161 Definitiva Plástica
Maria Isabel Deusa
Francés
22523719 Definitiva Matemáticas
Ana
Ballester
Canela 19892923 Definitiva Filosofía
María José Simbor
Roig
73940188 Definitiva Geografía e Historia
Francisco Javier 73763950 Definitivo Tecnología
Rubio Gómez
Las entidades locales de los tres municipios a los que pertenecen nuestros alumnos
nos han ofrecido su colaboración desde el primer momento. Todos ellos ponen a
nuestra disposición técnicos especializados en actividades de desarrollo profesional y
adaptable al perfil de los alumnos. Los concejales de educación han ofrecido su ayuda
para la coordinación del proyecto.
Entidad Local Coordinador Cargo
Ayto. Tavernes Asunción Murgui
Blanques
Ribes
Ayto. Almàssera Cristina Biot
Monterde
Ayto. Bonrepós i Marcos Núñez
Mirambell Clemente
Agente de
Desarrollo Local
Concejala de
educación
Concejal de
educación
5. DISTRIBUCIÓN DE ÁMBITOS Y TALLERES
Ámbitos Materias Profesorado Horas
Competencias Sociolingüística María José Simbor 3
básicas Científicotécnico Maria Isabel Deusa 2
Desarrollo Tutoría María José Simbor 1
personal, Orientación e Técnico Jardinería 3
social y
prelaboral
iniciación laboral
Habilidades
Sociales y hábitos
de vida saludables
Ana Canela 2
Práctico Jardinería Técnico Jardinería 15
Nuevas
Tecnologías
Javier Rubio 2
Habilidades
Plásticas
María José Alabadí 2

6. MODALITAT ORGANITZATIVA: COOPERACIÓ
INTERINSTITUCIONAL.
Nuestro proyecto se ajusta a la modalidad B, segunda opción. Las actividades serán
compartidas entre las materias a desarrollar en el centro y las prácticas externas
coordinadas y tutorizadas por los técnicos y responsables de los ayuntamientos. No
obstante tanto la evaluación final como la coordinación y tutorización global son
responsabilidad plena del Instituto de Tavernes Blanques.
En este sentido Asunción Murgui Ribes, Agente de Desarrollo Local del Ayto de
Tavernes Blanques nos ha ofrecido su colaboración que será muy positiva, puesto que
hace años que se encarga de la organización de los Programas de Garantía Social
sustituidos en la actualidad por los Programas de Cualificación Profesional Inicial. Es
por ello que su amplia experiencia será imprescindible para el éxito del programa.
En cuanto a la organización horaria las clases teóricas en aula se realizarán en
las primeras horas de la jornada y a partir de las 10: 45 los alumnos junto a los técnicos
realizarán sus prácticas fuera del centro o en los jardines del mismo..
En el apartado de colaboración con entidades externas se detallan los
procedimientos de coordinación y por tanto como se establecerá la cooperación
interinstitucional.
7. PROGRAMACIÓN DE LOS ÁMBITOS:
ÁMBITO DE COMPETENCIAS BÁSICAS:
Científico técnico:
• Manejo de las cuatro operaciones matemáticas básicas y su
aplicación en el mundo real, con problemas de la vida
cotidiana
• Reconocimiento del mundo que nos rodea con su estudio en
cuanto a reciclaje y aprovechamiento del medio natural
• Identificación: nomenclatura básica en el ámbito de las
ciencias naturales, con medios de producción y sectores
industriales y sector terciario o servicios.
• Reconocimiento de las proporciones y sus aplicaciones a los
tantos por ciento
• Estudio de algunos gráficos de población y conocimiento de
los índices que se calculan para el análisis de dichas
poblaciones
• Estudio estadístico general de datos reales para mejor
conocimiento del reparto normal de la sociedad
• Reconocimiento de figuras básicas geométricas y el cálculo de
sus áreas respectivas
• Expresión correcta de las medidas de longitud, capacidad,
área y volumen.

Sociolingüístico:
Aquest àmbit ha de proporcionar a l’alumnat els coneixements necessaris per poder
gaudir d’una mínima autonomia en la seua vida diària. Tenint present el punt de partida
en aquestos alumnes es complicat fer una programació única, però intentem posar els
continguts i les habilitats mínimes que s’haurien d’aconseguir.
• L’alumne ha de saber llegir, escriure i parlar amb les dues
llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
• Ha de tenir l’habilitat suficient com per poder enfrontar-se a
una documentació bàsica: currículum, demanda de treball,
llegar documents oficials bàsics.
• S’ha d’intentar introduir a l’alumne en la lectura de ficció,
intentant despertar en aquest alumnat el plaer de la lectura.
Han de tenir les competències bàsiques per poder entendre el món físic i polític en el
que viu:
A. Comprendre què és un municipi, una província, una comunitat
autònoma, l’Estat Espanyol.
B. Situar-se políticament dins de la Unió Europea i dins del món.
C. Conèixer la situació política d’Espanya: situar i reconèixer en
un mapa les províncies i les comunitats autònomes. Així com
els principals rius i muntanyes.
D. Reconèixer i situar en un mapa els països de la Unió Europea.
En un nivell bàsic han d’entendre processos històrics i poder ser autònom
políticament en el sistema democràtic en que ens trobem:
A. Què és un sistema polític? Diferents tipus
B. Reflexionar sobre la societat actual: globalització,
multiculturalitat...
C. Reflexionar sobre els problemes actuals: l’atur, les diferències
socials, el terrorisme..
ÁMBITO DE DESARROLLO PERSONAL, SOCIAL Y PRELABORAL:
Tutoría:
• Organización y planificación de la agenda semanal
• Técnicas de estudio
• Técnicas de relajación
• Estrategias de gestión de conflictos
Orientación e iniciación laboral:
• Elaboración del currículo vitae
• Estrategias de búsqueda de empleo
• Entrevistas de trabajo
• Estudio del mercado laboral
Habilidades sociales y hábitos de vida saludables:
• Estilos de conducta interpersonal
• Aprender a expresar emociones
• Higiene y alimentación
• Nociones básicas de primeros auxilios
• Participar en relaciones sociales

ÁMBITO PRÁCTICO:
Jardinería:
• Interpretar correctamente un proyecto de instalación de un jardín
o zona verde, determinando el proceso a seguir de acuerdo con
los presupuestos y plazos establecidos.
• Realizar el diseño de zonas ajardinadas que no requieran la
redacción de un proyecto
• Organizar y dirigir los trabajos de ejecución de un proyecto de
jardinería, definiendo y aplicando los procedimientos y técnicas
adecuadas.
• Organizar y dirigir los trabajos de ejecución de un proyecto de
jardín interior, definiendo y aplicando los procedimientos y
técnicas adecuadas.
• Coordinar y controlar los recursos humanos en función de los
objetivos y actividades establecidas.
• Organizar y dirigir la conservación, mantenimiento y restauración
de las infraestructuras, equipamiento y mobiliario de un área
ajardinada.
Nuevas tecnologías:
• Bloque: el saber pensar tecnológico y el saber hacer técnico
– El diseño, la planificación y la construcción de modelos
por medio del uso de materiales,
herramientas y técnicas propias del taller de tecnologías
– El trabajo al aula taller con materiales comerciales y
reciclables
– Los conocimientos técnicos: herramientas necesarias
para la práctica tecnológica
– El desarrollo del análisis de objetos como fuente
importante de conocimiento, de
información y de resolución de problemas tecnológicos
• Bloque: Técnicas de creatividad e innovación tecnológica
– La creatividad y la innovación tecnológica como factor
determinante de la producción
empresarial.
– El diseño como parte del proceso creativo y de
innovación. Beneficios de su aplicación
– La utilización de recursos básicos y reciclables en el
desarrollo de ideas y objetos
innovadores.
• Bloque: Valores y conocimiento sociocultural de las tecnologías.
– Los usuarios y los consumidores de productos
tecnológicos: aplicación de técnicas de su
estudio en el desarrollo de un proyecto.
– Estudio y análisis de los sectores productivos del
entorno escolar
– Las tecnologías como globalización de aspectos
socioculturales, organizativos y técnicos.
Creatividad Plástica:

OBJETIVOS GENERALES
. Aprender a través de la creación artística a resolver
conflictos personales y a autovalorarse.
. Desarrollar habilidades manuales útiles para la vida
cotidiana, con diferentes procedimientos artísticos o
artesanales.
CONTENIDOS
. Elaboración de Mandalas con intención autocorrectora
de problemas personales o patrones erróneos.
. Expresión artística con trazos y colores de
sentimientos y emociones, para entenderse mejor a sí
mismos.
. Pintando los sueños, para reconocimiento de la situación
real personal y afianzamiento de la autoestima.
. Diseño de juegos de mesa con una temática ajustada a
los gustos y necesidades del alumnado.
. Elaboración de proyectos, sencillos y prácticos, tanto
bidimensionales como tridimensionales. Adaptados a la
formación profesional o al uso cotidiano.
8. EVALUACIÓN, RECUPERACIÓN Y PROMOCIÓN DEL
ALUMNADO.
Com bé assenyala l'Orde de la Conselleria de Cultura, Educació sobre l'avaluació en
l'ESO
“L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat que seguisca un
programa de diversificació curricular serà, igual que per a la resta
de l'alumnat, contínua, i diferenciada segons les diferents àrees,
matèries i àmbits del currículum.
“El referent de l'avaluació seran els objectius específics i els
coneixements adquirits en cada una de les àrees, matèries i àmbits,
segons els criteris d'avaluació de cada un d'ells, previstos per a cada
àrea o àmbit en el programa base, tenint en compte les adaptacions
curriculars que per a cada alumne s'hagen realitzat”.
L'avaluació pretén conéixer i valorar, no sols els resultats aconseguits, sinó també la
correlació que existix entre estos i els mitjans utilitzats.
L'avaluació serà contínua i diferenciada.
− Contínua, en quant que està immersa en li processe d'ensenyança i
aprenentatge de l'alumne i té com a finalitat analitzar-ho per a detectar les
dificultats en el moment en què es produïxen, esbrinar les seues causes i, en
conseqüència, adequar les activitats d'ensenyança i aprenentatge
programades i les estratègies metodològiques adoptades.
Diferenciada, en tant que exigix tindre en compte els objectius específics i
continguts de cada àrea i àmbit
Intentarem al màxim en este grup, donades les seues característiques:

-Orientar a l'alumne-a i informar-li del seu procés
- Partir de la realitat de l'alumne-a i així anar observant la seua evolució en la
matèria.
- Intentar posar metes possibles i graduals. Que els alumnes-as puguen tindre
esperances de superar el procés.
- Sàpien les possibilitats de recuperació, si van complint les fases de l'aprenentatge
que es pretén aconseguir.
En cada nucli temàtic ells i elles tindran molt clar i per escrit, quins conceptes han de
conéixer, quins procediments se'ls van a exigir i quines actituds es van a valorar.
En cada una de les avaluacions es tindrà en compte:
1. L'assistència a classe i l'aprofitament del temps de treball. L'assistència
suposa també la puntualitat. (És important que encara que tinguen
atenció especial s'assenten amb un nivell d'exigència igual als seus
companys-as que també intenten aconseguir el títol de Graduat en
Secundària).
2. Les activitats fetes durant tot el temps que dura l'avaluació. En este punt
es valorarà també l'elaboració del material complet i la forma en què està
presentat.
3. Els controls que es vagen realitzant. Procurarem que aprenguen a
enfrontar-se amb proves que els altres alumnes i alumnes també realitzen.
Els dos primers aspectes esmentats, són tan importants com el control. Pot donar-se el
cas d'aprovar el control i suspendre l'avaluació per no arribar al mínim exigit en les
activitats, (poc treball en classe, no presentar les activitats completes, etc.). També pot
succeir al revés: arribar només al mínim establit en el control, suspenent-ho, i aprovar
l'avaluació per haver treballat intensament en classe i presentar les activitats ben fetes.
Generalment sempre es tindrà més en compte el treball del dia a dia: les activitats;
encara que acostumar-los a trobara enfront d'unes proves devem també valorar-ho, ja
que és molt probable que en el futur hagen de fer-ho.
Cada alumne-a tindrà la seua mesura, partint del seu procés des de l'inici; encara que
ells tindran clar que per a obtindre el títol en Secundària, hauran d'arribar al mínim
exigit.
Resumint:
L'AVALUACIÓ té una triple finalitat:
• Comprovar el grau en què cada alumne va construint els continguts i
tècniques programades.
• Revisar com es van complint els objectius marcats en les diverses
programacions i fer les rectificacions oportunes.
• Reforçar en l'alumne-a, els hàbits i actituds que creiem d'importància, com la
participació activa en el treball de classe, la serietat i precisió en el treball,
etc.

LA RECUPERACIÓ serà personalitzada i tindrà en compte, per tant, quin o quins dels
elements assenyalats en el paràgraf anterior van determinar la qualificació negativa en
l'avaluació. Segons açò, es programarà la corresponent recuperació donant una atenció
individualitzada: repassant les fallades, resolent dubtes i, al final, ells hauran d'aportar
els materials, o fer la prova corresponent.
9. COORDINACIÓN.
9.1. COMUNICACIÓN CON LAS FAMILIAS.
Una parte importante para el desarrollo de estos programas es la implicación de
las familias. En nuestro caso organizaremos la siguiente pauta de coordinación.
1. Reunión inicial para explicar los contenidos del programa, las
consecuencias de su aplicación y las condiciones de aceptación y
de permanencia en el mismo
2. Reunión trimestral para analizar los resultados de la evaluación,
así como el trabajo y el comportamiento de los alumnos
3. Reunión final para valorar los logros alcanzados y determinar las
evaluaciones posteriores con estos alumnos, es decir, derivarles al
mundo laboral o reingresar en el ámbito académico ordinario
9.2. COORDINACIÓN EQUIPO DOCENTE.
El equipo docente debe mantener un contacto permanente con la
finalidad de adecuar las actividades a las situaciones que se presenten
en el día a día, hay que tener en cuenta que se tratará de un grupo de
alumnos con características muy peculiares y potencialmente
problemáticas. Por ello proponemos:
1. reunión inicial para organizar y coordinar criterios de trabajo,
evaluación y control de aspectos conductuales
2. reuniones quincenales de valoración desde la dinámica en el
aula y con agentes externos
3. reuniones trimestrales coincidentes con las evaluaciones
4. reunión final de evaluación del programa, objetivos
cumplidos y propuestas de mejora.
9.3. COORDINACIÓN RECURSOS EXTERNOS.
El interés demostrado por los Aytos de los pueblos de los que proceden
los alumnos facilita la relación con ellos. Cada uno de los Ayuntamientos
determina un coordinador para las actividades con la siguiente pauta de
trabajo:
1. Reunión inicial para dar a conocer los contenidos y
propuestas del programa
2. reunión final para valorar el programa detectar aspectos
mejorables en cuanto a la participación municipal y proponer
futuras formas de implicación
10. EVALUACIÓN DEL PROGRAMA.
Todos los procesos de evaluación han de ser posteriores a la tarea que debe ser
evaluada. En el caso de este programa es especialmente importante puesto que el
perfil del alumnado es conflictivo y tiene graves carencias educativas como ya
sabemos. Esto significa que evaluar un proyecto de trabajo como este requiere la
perspectiva del tiempo transcurrido. Por ello al finalizar el curso en el que se

haya implantado habrá que aplicar mecanismos de valoración de los siguientes
puntos:
a. Grado de cumplimiento de los objetivos generales: adecuación a la
realidad, generalidad o especificidad y aplicación práctica.
b. Selección del alumnado: adecuación del perfil a las características del
programa.
c. Selección del profesorado: adecuación del perfil al trabajo directo con
alumnos auto excluidos del sistema; dificultad de la tarea; posibilidad
de ajustar las actividades a las necesidades del alumno.
d. Valoración del interés de los ámbitos y talleres: nivel de aceptación
por parte de los alumnos; posibilidades de aplicación práctica y de
continuidad con actividades posteriores; utilidad tanto académica
como laboral y por tanto que ofrezca oportunidades de futuro
e. Interés para el centro: nivel de aceptación por parte de la comunidad
educativa; grado de implicación de profesorado y alumnado;
necesidad de convertir este programa en permanente como parte del
tratamiento de problemáticas a las que la actividad educativa
ordinaria no da respuesta; conveniencia de repetir el programa el
curso siguiente.

CRITERIS D’ORGANITZACIÓ, PARTICIPACIÓ I COORDINACIÓ

OBJECTIUS
Potenciar un règim participatiu en la gestió de l’institut en què pares/ mares, els professors/es,
alumnes i el personal no docent hi intervinguin d'acord amb allò que els permet la legislació
vigent actual.
Atorgar una gran importància als procediments i les vies de comunicació, interna i externa, que
garanteixin un ús democràtic de la informació i una participació responsable. Es per això també
molt important establir mecanismes que afavorisquen les relacions amb agents externs,
especialment els ajuntaments i les associacions culturals i esportives de l’entorn.
La idea d'una escola democràtica implica la necessitat d'una participació real i efectiva, en la
seva gestió, de tots els estaments que la componen, per mitjà dels/les representants elegits per
cada un d’aquests estaments.
La coordinació
Aquest és un altre tema complex per les dimensions del centre. La informació forma part de
l'estratègia organitzativa d’una institució i per això s'estableixen els següents canals :
♦ ALS PROFESSORS/ES.
S'utilitzen els mecanismes següents :
* Les caselles: s’hi deixa la informació general del centre o la molt específica per a un
professor/a.
* El Sistema de Gestió Docent (SGD)
* Els equips docents:
Es dóna:
-La informació de caire pedagògic pròpia de cada curs.
-L’intercanvi d’informació rebuda dels pares/mares, els tutors/es individuals, el dinamitzador/a
de les activitats extraescolars...
-Les avaluacions.
-Els horaris.
-Les reunions de pares/mares de cada nivell.
-La informació d’alumnes amb necessitats educatives especials.
* Els plafons informatius:
-A la sala professors/es(dels sindicats, la Conselleria d’Educació, les activitats de formació, les
activitats que fomenten la relació interprofessional a nivell lúdic, etc.)
-Als departaments(de les activitats extraescolars, els cursos de formació, les activitats
específiques, els aspectes relacionats amb la organització del departament, etc..)
* La web del centre
* Els claustres
* El Consell Escolar
♦ ALS ALUMNES/AS
Funcionen els mecanismes següents :
*La tutoria: el tutor/a de grup informa de tots els aspectes generals; també es dóna la
informació d’alumnes entre alumnes.
*Les reunions periòdiques director/a- delegats: s’informa de les accions concretes, el calendari
de curs, l’ordre i la disciplina, el funcionament del centre, les activitats extraescolars...
*L’assemblea d’alumnes: per rebre la informació dels/les representants al Consell Escolar.
*Els Plafons informatius: sobre les activitats extraescolars, la borsa de treball, les notícies
d’interès, l’orientació, les activitats de lleure...
* La web del centre
*El consell escolar
♦ ALS PARES i MARES
Es canalitza la informació mitjançant :
*La correspondència : per fer saber les activitats, els aspectes de funcionament o les
convocatòries a reunions.
* La web del centre

*Les reunions pares/mares-professors/es : per explicar els aspectes generals del funcionament
del curs o per tractar els temes que afectin a un curs concret.
*Les entrevistes pares/mares-tutors/es : per fer el seguiment de l'alumne/a.
*El consell escolar : a través dels seus representants.
*L’AMPA: com a associació de l'estament dels pares i les mares . Amb connexió amb el
claustre a través del director/a del centre.
*Sistema de Gestió Docent: informació individualitzada mijantçant missatges de mòbil.
La relació amb les institucions
*Els ajuntaments de les poblacions d’on procedixen majoritàriament els nostres alumnes,
Tavernes Blanques, Almàssera i Bonrepós i Mirambell, han participat des de la creació del
centre en les tasques formatives aportant els recursos municipals adients a les nostres
demandes: material de manteniment, personal d’ajuda, grups de jardiners municipals. Es
important també que podem contar amb la col·laboració del efectius de la policia local per
tractar problemàtiques específiques.
*El parc de bombers de Moncada al que pertany el nostre centre també col·labora habitualment
en el suport a l’elaboració del pla d’autoprotecció i prevenció.
*Determinades associacions de l’entorn del centre com ara: els centres de formació del
professorat (CEFIRE), entitats esportives i associacions culturals. Totes elles oferixen suport
teòric i pràctic per desenvolupar activitats que contribuixen a la formació integral de la
comunitat educativa
La relació amb les empreses
Aquest institut té una tradició de relació amb les empreses de la comarca, on han anat a
treballar i a fer pràctiques en conveni els/les alumnes de Formació Professional.
Aquests cicles només es consolidaran si responen a les necessitats de l’entorn, són
considerats d’interès per a les empreses i s’aconsegueix la col·locació dels/les alumnes un cop
acabat el cicle.
La relació amb altres centres
També caldrà vetllar per la relació fluida amb els Centres d'Educació Infantil i Primària de la
nostra comarca, fent especial atenció a l'acollida, a 1r d'ESO, dels alumnes que en provenen.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT
DE FILOSOFIA
DE L’IES “TAVERNES BLANQUES” CURS 2010-2011
INDEX
Programació d”Educació Ètico-cívica”………………………………
Programació de “Filosofia i Ciutadania”……………………………
Recuperació de Pendents…………………………………………….
Programació Hª de la Fª ………………………………………….
Programació d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans..
Programació d’Antropologia…………………………………...
1

Programación didácticaDepartamento de FilosofíaIES
Tavernes Blanques Curso 2010-11
Programación didáctica de Educación Ético-cívica (4º de ESO) 2009-10
Objetivos de etapa
a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer sus derechos
en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la cooperación y la
solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo,
afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad
plural, abierta y democrática, y prepararse para el ejercicio de la ciudadanía
democrática.b) Adquirir, desarrollar y consolidar hábitos de disciplina,
estudio y trabajo individual y en equipo como condición necesaria para una
realización eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de
desarrollo personal.c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en
los ámbitos escolar, familiar y social.d) Valorar y respetar, como un
principio esencial de nuestra Constitución, la igualdad de derechos y
oportunidades de todas las personas, con independencia de su sexo, y
rechazar los estereotipos y cualquier discriminación.e) Fortalecer sus
capacidades afectivas en todos los ámbitos de la personalidad y en sus
relaciones con los demás, así como rechazar la violencia, los prejuicios de
cualquier tipo, los comportamientos sexistas y resolver pacíficamente los
conflictos.f) Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes
de información para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos.
Adquirir una preparación básica en el campo de las tecnologías,
especialmente las de la información y la comunicación.g) Concebir el
conocimiento científico como un saber integrado que se estructura en
distintas disciplinas, así como conocer y aplicar los métodos para
identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y de la
experiencia.h) Desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí
mismo, la participación, el sentido crítico, la iniciativa personal y la
capacidad para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir
responsabilidades, así como valorar el esfuerzo con la finalidad de superar
las dificultades.i) Comprender y expresar con corrección textos y
2

mensajes complejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano.
Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia
de la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio
cultural, así como las posibilidades comunicativas del castellano como
lengua común de todas las españolas y los españoles y de idioma
internacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el
estudio de la literatura de ambas lenguas.j) Comprender y expresarse
en una o más lenguas extranjeras de manera apropiada.k) Conocer los
aspectos fundamentales de la cultura, la geografía y la historia de la
Comunitat Valenciana, de España y del mundo; respetar el patrimonio
artístico, cultural y lingüístico; conocer la diversidad de culturas y
sociedades a fin de poder valorarlas críticamente y desarrollar actitudes de
respeto por la cultura propia y por la de los demás.l) Conocer y aceptar el
funcionamiento del cuerpo humano y respetar las diferencias. Conocer y
apreciar los efectos beneficiosos para la salud de los hábitos de higiene, así
como del ejercicio físico y de la adecuada alimentación, incorporando la
práctica del deporte y la educación física para favorecer el desarrollo
personal y social.m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el
funcionamiento de las sociedades, en especial los relativos a los derechos,
deberes y libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y
actitudes personales respecto a ellos.n) Valorar críticamente los hábitos
sociales relacionados con la salud, el consumo responsable, el cuidado de
los seres vivos y el medio ambiente, contribuyendo a su conservación y
mejora.o) Valorar y participar en la creación artística y comprender el
lenguaje de las distintas manifestaciones artísticas, utilizando diversos
medios de expresión y representación.p) Analizar y valorar, de forma
crítica, los medios de comunicación escrita y audiovisual.
Competencias básicas
De acuerdo con el anexo I del Real Decreto 1631/2006, las competencias
básicas a desarrollar son:
1) Competencia en comunicación lingüística.2) Competencia
matemática.3) Competencia en el conocimiento y la interacción con el
mundo físico.4) Tratamiento de la información y competencia digital.5)
Competencia social y ciudadana.6) Competencia cultural y artística.7)
Competencia para aprender a aprender.8) Autonomía e iniciativa personal.
«La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo de las
competencias básicas. Los centros deberán garantizar en la práctica docente de
todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todos los cursos de la
3

etapa» (artº 5 del Decreto 112/2007).
Contribución de la materia a la adquisición de las competencias básicas
«La Educación ético-cívica… se relaciona… directamente con la competencia
social y ciudadana; pero, además, contribuye… a desarrollar algunos aspectos
destacados de otras competencias básicas.En relación con la competencia
social y ciudadana, se afronta el ámbito personal y público implícito en ella:
propicia la adquisición de habilidades y virtudes cívicas para vivir en sociedad
y para ejercer la ciudadanía democrática. Contribuye a reforzar la autonomía,
la autoestima y la identidad personal; favorece el desarrollo de habilidades que
permiten participar, tomar decisiones, elegir la forma adecuada de
comportarse en determinadas situaciones y responsabilizarse de las decisiones
adoptadas y de las consecuencias derivadas de las mismas, y ayuda a mejorar
las relaciones interpersonales al formar al alumnado para que tome conciencia
de los propios pensamientos, valores, sentimientos y acciones.Se desarrolla
también la competencia a partir de la adquisición del conocimiento de los
fundamentos y los modos de organización de los estados y de las sociedades
democráticas y de otros contenidos específicos, como la evolución histórica de
los derechos humanos y la forma en que se concretan y se respetan o se
vulneran en el mundo actual, particularmente, en casos de conflicto.Se
contribuye directamente a la dimensión ética de la competencia social y
ciudadana favoreciendo que las alumnas y alumnos reconozcan los valores de
carácter moral y, a la vez, puedan evaluarlos y comportarse coherentemente
con ellos al tomar una decisión o al afrontar un conflicto. Los valores
universales y los derechos y deberes contenidos en la Declaración Universal
de los Derechos Humanos y en la Constitución Española constituyen el
referente ético común, así como los contenidos en el Estatut d’Autonomia
constituyen el referente específico para las valencianas y los valencianos.La
inclusión, como contenidos específicos de la materia, de los relacionados con
el conocimiento de la pluralidad social, así como del carácter de la
globalización y de sus implicaciones para las y los ciudadanos, facilitará a las
alumnas y alumnos instrumentos para construir, aceptar y practicar normas de
convivencia acordes con los valores democráticos, ejercitar los derechos y
libertades, asumir las responsabilidades y deberes cívicos y, en definitiva,
participar activa y plenamente en la vida cívica.La Educación para la
ciudadanía contribuye a desarrollar la competencia de aprender a aprender
fomentando la conciencia de las propias capacidades. Asimismo, el estímulo
de las virtudes y habilidades sociales, el impulso del trabajo en equipo, la
participación y el uso sistemático de la argumentación, la síntesis de las ideas
4

propias y ajenas, la confrontación ordenada y crítica de conocimiento,
información y opinión favorecen también los aprendizajes posteriores.Desde
los procedimientos de la materia se favorece la competencia básica autonomía
e iniciativa personal porque se desarrollan iniciativas de planificación, toma
de decisiones, participación y asunción de responsabilidades. El currículo
atiende especialmente a la argumentación, la construcción de un pensamiento
propio, el estudio de casos que supongan una toma de postura sobre un
problema y las posibles soluciones. El planteamiento de dilemas morales,
propio de la Educación ético-cívica de cuarto curso, contribuye a que las
alumnas y alumnos construyan un juicio ético propio basado en los valores y
prácticas democráticas.El uso sistemático del debate aporta a la competencia
en comunicación lingüística, porque exige ejercitarse en la escucha, la
exposición y la argumentación. Por otra parte, la comunicación de
sentimientos, ideas y opiniones, imprescindibles para lograr los objetivos de
estas materias, al utilizar tanto el lenguaje verbal como el escrito, la valoración
crítica de los mensajes explícitos e implícitos en fuentes diversas también
ayudan a la adquisición de dicha competencia. Asimismo favorecen el
enriquecimiento del vocabulario, el conocimiento y el uso de términos y
conceptos propios del análisis de lo social.»
Según el artº 2.10 del Decreto 112/2007, «las tecnologías de la información y
la comunicación estarán integradas en el currículo, de acuerdo con lo que
dispone el artículo 19.2 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana».Según el artº 6.8, «la lectura y la comprensión lectora, la
expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, así como las tecnologías
de la comunicación y de la información, se trabajarán en todas las materias».Y,
según el artº 6.9, «asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro,
se potenciará la educación en valores, con especial referencia a la educación
en la convivencia escolar, familiar y social, así como a la resolución de
conflictos».
Objetivos de la materia
1. Conocer y comprender los rasgos específicos que fundamentan la
moralidad humana; valorar el significado de la dignidad personal, de la
libertad, del bien y de la verdad; reflexionar sobre los principios que
orientan la conducta.2. Comprender la génesis de los valores y de las
normas morales, planteando el problema de su fundamentación, con
especial referencia a los valores que recogen la Declaración Universal de
5

los Derechos Humanos, la Constitución Española y el Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana.3. Conocer las principales teorías éticas,
tratando de comprender sus aportaciones originales y sus propuestas sobre
los principales problemas morales de nuestra época.4. Identificar y
analizar los principales conflictos morales del mundo actual en los que se
manifiestan tesis antropológicas y éticas diferentes.5. Analizar el
pluralismo cultural y moral de las sociedades modernas; identificar las
razones en que se apoyan los distintos planteamientos éticos que conviven
en ellas.6. Identificar y analizar las diferentes formas de organización
política de las sociedades actuales, sobre todo el sistema democrático y el
Estado social de derecho, valorar críticamente sus logros, sus deficiencias y
su horizonte ético de búsqueda de justicia y libertad.7. Adquirir una
independencia de criterio y juicio crítico, mediante la reflexión racional de
los problemas éticos, y valorar la adquisición de hábitos de conducta moral
que planifican la propia vida.
ContenidosOrganización de los contenidos de Educación ético-cívica
Contenidos del Decreto Organización de los contenidos
Contenidos comunes
- Practicar la capacidad
argumentativa en el diálogo y el
debate, para resolver conflictos y
dilemas morales.- Analizar y
evaluar críticamente informaciones
sobre la actualidad obtenidas de
diversas fuentes.- Reconocer y
valorar críticamente la violación
de los derechos humanos, las
libertades fundamentales e
injusticias en el mundo actual.-
Valorar la libertad y la
justicia como objetivos de nuestra
forma de vida.- Participar en
proyectos de solidaridad.
Contenidos comunes(basicos)
- Practicar la capacidad
argumentativa en el diálogo y el
debate, para resolver conflictos,
problemas y dilemas morales.-
Analizar y evaluar
críticamente informaciones sobre
la actualidad obtenidas de diversas
fuentes.- Reconocer y valorar
críticamente la violación de los
derechos humanos, las libertades
fundamentales y las injusticias,
desigualdades sociales o las
diversas formas de discriminación
en el mundo actual. Valorar la
libertad y la justicia como
objetivos de nuestra forma de
vida.- Participar en proyectos de
solidaridad.
6

I. Identidad y alteridad. Educación
afectivo-emocional
1. Identidad personal, libertad y
responsabilidad.2. La
persona como sujeto moral.3.
La respuesta ética a los
interrogantes del ser humano.4.
La dignidad humana. El
respeto a cada ser humano, con
independencia de cualquier
condición o circunstancia
personal o social.5. La
persona como ser social. La
apertura a los demás. Las
relaciones interpersonales. La
violencia como mal moral.6. Las
emociones: su expresión y su
control.7. La convivencia.
Actitudes sociales y criterios
morales. El reconocimiento de
los derechos y el cumplimiento
de los deberes como condición
imprescindible de la
convivencia.
I. Teoría ética. Fundamentos de
moralidad
1. La persona humana como sujeto
de moralidad. Valor o dignidad
de la persona humana. La no
discriminación y el respeto a
todo ser humano con
independencia de cualquier
condición o circunstancia
personal o social.2. La
dimensión moral de las acciones
humanas. Libertad y
responsabilidad como
fundamento de moralidad.3. La
dimensión social de la persona
humana. Las relaciones
interpersonales. Actitudes
sociales y criterios morales para
la convivencia. Derechos y
deberes. Habilidades sociales e
inteligencia emocional. La
violencia como mal moral. El
diálogo como método de
resolución de conflictos.4.
Ética y moral (basico). La
ética como reflexión racional
sobre la acción humana. La
universalidad de la ética y el
problema de la justificación de
la moral. Heteronomía y
autonomía moral. Valores y
normas morales.5.
Clasificación de las teorías
éticas: éticas de los fines y
éticas del deber; éticas de la
justicia y éticas de la felicidad;
ética de mínimos y éticas de
máximos; la ética cívica.
Características de los
principales sistemas éticos. —
7

II. Teorías éticas
8. La ética como reflexión racional
sobre la acción humana.
Fundamentación de la vida
moral.9. Heteronomía y
autonomía. Valores y normas
morales.10. Rasgos
fundamentales de las principales
teorías éticas. Éticas de los fines
y éticas del deber.11. Ética,
derecho y política.
9

III. Ética y política. La
democracia. Los valores
constitucionales
12. La ética y la política. El
problema de los fines y los
medios. Violencia legítima y
violencia ilegítima.13. El poder.
La autoridad y su
legitimación.14. La democracia
liberal. El gobierno de la
mayoría y el respeto a los
derechos individuales.15. Las
instituciones democráticas. La
separación de poderes. El
Parlamento como depositario de
la soberanía nacional; el
gobierno democrático y su
control; el poder judicial y el
Tribunal Constitucional.16. El
ordenamiento jurídico como
instrumento de regulación de la
convivencia. Derecho y
justicia.17. Los valores
superiores de la Constitución: la
igualdad en dignidad y
derechos. Las libertades básicas
y el pluralismo político. Los
derechos de las valencianas y de
los valencianos en el Estatut
d’Autonomia.
II. Ética y política. La democracia.
Los valores constitucionales.
Los Derechos Humanos
6. Ética y política (basico) Fines y
medios. El poder y la autoridad;
su legitimación.7. El Estado
de derecho democrático.
Separación de poderes.
Instituciones democráticas:
Parlamento y soberanía popular;
control del Gobierno; el poder
judicial y el Tribunal
Constitucional.8. Ética,
derecho y justicia.(basico)9.
Valores morales de la
Constitución (derechos y
libertades fundamentales) y del
Estatut d’Autonomia.10. La
dimensión y fundamentación
moral de los Derechos
Humanos. Vigencia y violación
de los Derechos Humanos en el
mundo actual.
10

IV. Derechos Humanos y retos
del mundo actual
18. Los derechos humanos.
Fundamentación ética.
Evolución, interpretaciones y
defensa activa de los derechos
humanos. Las discriminaciones
y violaciones de los derechos
humanos en el mundo actual.19.
La globalización. Seguridad
jurídica, libertad y economía de
mercado como motores del
desarrollo. La cooperación
internacional. El desarrollo
humano sostenible.20. La
democracia en el mundo
contemporáneo. La extensión de
la democracia. Los
totalitarismos del siglo XX:
dictaduras fascistas, comunistas
y fundamentalistas.21. La
ciudadanía global frente a las
amenazas del nacionalismo
excluyente y del fanatismo
religioso. Los conflictos
armados y la actuación de la
comunidad internacional en
defensa de la paz, libertad y
seguridad. La promoción de la
paz, la libertad y la justicia.
III. Problemas y retos del
mundo actual
11. Globalización. Cooperación
internacional. Desarrollo
sostenible.12. La extensión de
las democracias frente a los
totalitarismos: dictaduras
fascistas, comunistas y
fundamentalistas. El
terrorismo.13. Ciudadanía
global frente a nacionalismos
excluyentes y fanatismos
religiosos.14. Conflictos
armados en el mundo actual.
Actuación de la comunidad
internacional en defensa de la
paz, la libertad, la seguridad y la
justicia.15. La igualdad
entre hombres y mujeres.
Igualdad y dignidad de toda
persona humana. Situaciones de
discriminación de la mujer en el
mundo actual. La lucha contra la
discriminación de la mujer. La
violencia de género.
11

V. La igualdad entre hombres y
mujeres
22. La común e igual dignidad
de la persona, igualdad en
libertad y diversidad.23.
Situaciones de
discriminación de las mujeres en
el mundo. Causas y factores.
Igualdad de derechos y de
hecho.24. La lucha contra la
discriminación y la búsqueda de
la igualdad. Prevención de la
violencia contra las mujeres, y
protección integral de éstas.
Programa básico de Educación ético-cívica de 4º C
—Prof. Carlos López Baeza
Material didáctico
- Cuaderno de clase: con toda la actividad diaria y los trabajos escritos.
- Libro de texto: Educación ético-cívica, 4º Secundaria, Oxford, Proyecto Ánfora.
- Material complementario: fotocopias de textos o material para actividades
entregado por el profesor; otros textos, documentos y recursos en
http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/95144719 1 .
- Lecturas complementarias:
o Séneca, Sobre la tranquilidad. A fotocopiar en conserjería
(http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/96537011).
o Sófocles, Antígona. A fotocopiar en conserjería
(http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/103559661).
o En clase se trabajarán otras lecturas o textos complementarios sugeridos o
facilitados por el profesor o a fotocopiar por los alumnos. Habrá información
y materiales sobre las lecturas complementarias en la carpeta de “Lecturas”
del enlace referido anteriormente.
Metodología
- Seguimiento del libro de texto: lectura, análisis y comentario del contenido
teórico, comentario de algunos de los textos y documentos que ofrece, y
realización de algunos de los ejercicios de cada unidad.
- Actividades de análisis y comentario de textos complementarios.
- Pequeñas indagaciones al hilo de la actividad ordinaria.
1 Ver también blog http://philosophiapractica.blogspot.com, enlace a “Educación ético-cívica”.
12

- Trabajos de investigación de seguimiento y análisis ético crítico sobre problemas
de la actualidad político-social de especial importancia moral: seguimiento y
selección de la información, análisis de posturas y argumentos, presentación
escrita de los trabajos, exposición oral, debate.
- Es fundamental la realización de un cuaderno de la asignatura: debe recoger
toda la actividad realizada con ampliaciones, ilustraciones, esquemas, etc. con
claridad, creatividad y autonomía.
- Se fomentará la participación oral en la asignatura mediante puestas en común y
debate o diálogo continuo.
- Actividades de control de las lecturas complementarias (orales o escritas).
- Atención a la diversidad: a los alumnos con necesidades educativas específicas
se les propondrán tareas o lecturas alternativas, con actividades más pautadas,
orientadas a adquirir las competencias y los contenidos más básicos,
centrándose especialmente en la mejora de la comprensión lectora, la expresión
oral y escrita, y las aptitudes y actitudes para la convivencia.
Evaluación
Se califican los siguientes aspectos y con los siguientes criterios por igual (media
entre ellos):
- Pruebas escritas: sin avisar, normalmente hacia el final de cada unidad didáctica;
con preguntas de test o de respuesta corta, de reflexión, de aplicación… Se
valorará especialmente el conocimiento de contenidos básicos y la comprensión,
reflexión y aplicación de los contenidos teóricos en general.
- Cuaderno, trabajos escritos… al día: control continuo y sin avisar. En él deben
figurar 1º) las respuestas del propio alumno (en verde), 2º) las ofrecidas por los
demás compañeros durante los debates o puestas en común (en rojo) y 3º) las
correcciones y explicaciones del profesor (en azul o negro). Día a día, indicando la
fecha. Se valorará especialmente la diligencia, creatividad e iniciativa en la
realización del cuaderno: que esté al día, que haya indagaciones complementarias
(ampliaciones), ilustraciones, recursos gráficos, esquemas, que la información esté
tratada inteligentemente y visualmente, de manera clara y demostrando haber
procesado y asimilado la materia.
- Participación oral. Normalmente tiende a ser voluntaria y se califica en positivo,
salvo que el alumno interrumpa o perjudique la dinámica de la clase. Se valora la
actitud habitual de participación, demostrando el esfuerzo y la puntualidad en la
realización de las tareas y poder intervenir así en cualquier momento con
suficiente competencia. Se valora la atención continua y la demostración de
aptitudes y actitudes correctas para la convivencia, el diálogo y el debate (respeto
a las personas y a las normas, al orden, comprensión, tolerancia, no
discriminación, etc.).
La evaluación será continua:
- Se estará evaluando continuamente, en todas las actividades que se realizan. En
cualquier momento se puede preguntar oralmente o revisar el cuaderno.
- La nota de cada evaluación se obtendrá a partir de las medias acumuladas a lo
largo del curso en cada uno de los tres aspectos referidos.
La metodología de la asignatura y el sistema de evaluación continua requieren la
asistencia constante de los alumnos. Por ello, se exige como condición necesaria para
poder aprobar no acumular faltas sin justificar. El límite será:
- Hasta 2 faltas sin justificar por evaluación.
13

- Hasta 3 faltas acumuladas sin justificar entre las dos primeras evaluaciones.
- Hasta 4 faltas sin justificar en todo el curso.
La justificación se debe hacer inmediatamente y expresamente al profesor de la
asignatura, antes de entregar los justificantes al tutor.
Recuperación
- La acumulación de faltas sin justificar sólo se podrá recuperar mediante su
justificación efectiva antes de la evaluación.
- El sistema ordinario de recuperación es por compensación matemática entre los
diversos aspectos a evaluar y entre las sucesivas evaluaciones parciales.
- Para alumnos que no alcancen una media suficiente y presenten leves deficiencias
en alguno de los aspectos a evaluar (recuperables), se podrán programar
actividades o pruebas adecuadas de recuperación al final del curso: entregar
trabajos pendientes, realizar actividades complementarias o compensatorias,
realizar pruebas de recuperación…
- Los alumnos con una insuficiencia grave en la materia (irrecuperable por el
sistema de evaluación continua y por las medidas ordinarias de recuperación)
suspenderán en la convocatoria de junio por evaluación continua y tendrán que
recuperar en septiembre, mediante una prueba extraordinaria de recuperación
global: un examen sobre los principales contenidos impartidos a lo largo de todo
el curso, incluidas las lecturas complementarias o trabajos realizados.
14

Programa básico de Educación ético-cívica de 4º D
—Prof. Carlos López Baeza
Material didáctico
- Cuaderno de clase: con toda la actividad diaria y los trabajos escritos.
- Libro de texto: Educación ético-cívica, 4º Secundaria, Oxford, Proyecto Ánfora.
- Material complementario: fotocopias de textos o material para actividades
entregado por el profesor; otros textos, documentos y recursos en
http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/95144719 2 .
- Lecturas complementarias:
o Séneca, Sobre la tranquilidad. A fotocopiar en conserjería
(http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/96537011).
o Sófocles, Antígona. A fotocopiar en conserjería
(http://public.bscw.de/pub/bscw.cgi/103559661).
o En clase se trabajarán otras lecturas o textos complementarios sugeridos o
facilitados por el profesor o a fotocopiar por los alumnos. Habrá información
y materiales sobre las lecturas complementarias en la carpeta de “Lecturas”
del enlace referido anteriormente.
Metodología
- Seguimiento del libro de texto: lectura y subrayado del contenido teórico,
resumen y esquema en el cuaderno, realización de algunos de los ejercicios de
cada unidad.
- Actividades de análisis y comentario de textos complementarios.
- Pequeñas indagaciones al hilo de la actividad ordinaria.
- Trabajos de investigación de seguimiento y análisis ético crítico sobre problemas
de la actualidad político-social de especial importancia moral: seguimiento y
selección de la información, análisis de posturas y argumentos, presentación
escrita de los trabajos, exposición oral, debate.
- Es fundamental la realización de un cuaderno de la asignatura: debe recoger
toda la actividad realizada con ampliaciones, ilustraciones, esquemas, etc. con
claridad, creatividad y autonomía.
- Si la dinámica del grupo lo permite, se desarrollará la participación oral mediante
puestas en común, debates, diálogos…
- Actividades de control de las lecturas complementarias (orales o escritas).
- Atención a la diversidad: a los alumnos con necesidades educativas específicas
se les propondrán tareas o lecturas alternativas, con actividades más pautadas,
orientadas a adquirir las competencias y los contenidos más básicos,
centrándose especialmente en la mejora de la comprensión lectora, la expresión
oral y escrita, y las aptitudes y actitudes para la convivencia.
Evaluación
Se califican los siguientes aspectos y con los siguientes criterios por igual (media entre
ellos):
- Pruebas escritas: sin avisar, normalmente hacia el final de cada unidad didáctica;
con preguntas de test o de respuesta corta, de reflexión, de aplicación… Se
2 Ver también blog http://philosophiapractica.blogspot.com, enlace a “Educación ético-cívica”.
15

valorará especialmente el conocimiento de contenidos básicos y la comprensión,
reflexión y aplicación de los contenidos teóricos en general.
- Cuaderno, trabajos escritos… al día: control continuo y sin avisar. En él deben
figurar 1º) las respuestas del propio alumno (en verde), 2º) las ofrecidas por los
demás compañeros durante los debates o puestas en común (en rojo) y 3º) las
correcciones y explicaciones del profesor (en azul o negro). Día a día, indicando la
fecha. Se valorará especialmente la diligencia, creatividad e iniciativa en la
realización del cuaderno: que esté al día, que haya indagaciones complementarias
(ampliaciones), ilustraciones, recursos gráficos, esquemas, que la información esté
tratada inteligentemente y visualmente, de manera clara y demostrando haber
procesado y asimilado la materia.
- Participación oral (en la medida en que la dinámica del grupo lo permita).
Normalmente tiende a ser voluntaria y se califica en positivo, salvo que el alumno
interrumpa o perjudique la dinámica de la clase. Se valora la actitud habitual de
participación, demostrando el esfuerzo y la puntualidad en la realización de las
tareas y poder intervenir así en cualquier momento con suficiente competencia. Se
valora la atención continua y la demostración de aptitudes y actitudes correctas
para la convivencia, el diálogo y el debate (respeto a las personas y a las normas,
al orden, comprensión, tolerancia, no discriminación, etc.).
La evaluación será continua:
- Se estará evaluando continuamente, en todas las actividades realizadas. En
cualquier momento se puede preguntar oralmente o revisar el cuaderno.
- La nota de cada evaluación se obtendrá a partir de las medias acumuladas a lo
largo del curso en cada uno de los tres aspectos referidos.
La metodología de la asignatura y el sistema de evaluación continua requieren la
asistencia constante de los alumnos. Por ello, se exige como condición necesaria para
poder aprobar no acumular faltas sin justificar. El límite será:
- Hasta 2 faltas sin justificar por evaluación.
- Hasta 3 faltas acumuladas sin justificar entre las dos primeras evaluaciones.
- Hasta 4 faltas sin justificar en todo el curso.
La justificación se debe hacer inmediatamente y expresamente al profesor de la
asignatura, antes de entregar los justificantes al tutor.
Recuperación
- La acumulación de faltas sin justificar sólo se podrá recuperar mediante su
justificación efectiva antes de la evaluación.
- El sistema ordinario de recuperación es por compensación matemática entre los
diversos aspectos a evaluar y entre las sucesivas evaluaciones parciales.
- Para alumnos que no alcancen una media suficiente y presenten leves deficiencias
en alguno de los aspectos a evaluar (recuperables), se podrán programar
actividades o pruebas adecuadas de recuperación al final del curso: entregar
trabajos pendientes, realizar actividades complementarias o compensatorias,
realizar pruebas de recuperación…
- Los alumnos con una insuficiencia grave en la materia (irrecuperable por el
sistema de evaluación continua y por las medidas ordinarias de recuperación)
suspenderán en la convocatoria de junio por evaluación continua y tendrán que
recuperar en septiembre, mediante una prueba extraordinaria de recuperación
global: un examen sobre los principales contenidos impartidos a lo largo de todo
el curso, incluidas las lecturas complementarias o trabajos realizados.
16

Metodología propuesta
El Departament ha seleccionatper als pròxims cursos el llibre de text:
“Educació Ètico-Cívica” d’Editorial Oxford
Método interactivo: planteamiento de cuestiones o actividades y búsqueda de
respuestas o resolución en el libro de texto, en documentación o fuentes de
información...
Método participativo: exposición y puesta en común a través de la
participación oral, el diálogo abierto, los debates...
Seguimiento diario de la actividad ordinaria por el alumno mediante un
cuaderno de apuntes o diario de clase.
Actividades: redacciones, elaboración de informes, trabajos documentados,
análisis de casos de actualidad, análisis de documentos audiovisuales.
Propuestas de lecturas complementarias:
1ª av. “L’illa del Tresor”, de R. L. Stevenson.
2ª av. ”El extraño caso del Dr. Jeckyll y Mr. Hyde”, de R. L. Stevenson.
3ª av. “El vigilant en el camp de sègol”, de J. Salinger.
Visionado de películas:C.R.A.Z.Y., “The Lunch Date”, “Fridge”
Medidas de atención a la diversidad
Estan marcados en la tabla de contenidos los que se consideran como
básicos.En el caso de alumnos extranjeros con idioma diferente a nuestras
lenguas oficiales:
Si aún no tienen el dominio suficiente de nuestras lenguas oficiales, se les
podrá ir facilitando algún documento sencillo o proponiendo alguna
actividad sencilla, que puedan servir como materia para su aprendizaje
de la lengua con los profesores de apoyo correspondientes.
Cuando adquieran el dominio suficiente de la lengua, se les hará un
programa de recuperación de los contenidos básicos que se estimen
oportunos y a los que no haya podido atender. Se tratará de sintetizar
lo más posible estos contenidos y se podrán proponer actividades
compensatorias.
Si tienen un dominio regular de las lenguas oficiales, se les simplificarán
las tareas a realizar, reduciendo su cantidad, simplificando el lenguaje y
17

sintetizando lo más posible los contenidos básicos a trabajar.
En el caso de alumnos con especial motivación y rendimiento en la asignatura,
se les podrá proponer la realización de actividades o trabajos
complementarios voluntarios, que puedan ser útiles para su formación
integral. Para evitar que interfieran en el rendimiento en otras asignaturas,
estos trabajos o actividades podrían tener un carácter interdisciplinar.
Recursos
Se utilizarán recursos audiovisuales y de nuevas tecnologías de la
información y de la comunicación: vídeo, Internet…Cuaderno del alumno,
con el seguimiento diario de la asignatura y la realización puntual de todas
las tareas propuestas.
Evaluación
Criterios de evaluación
1. Conocer los rasgos propios de la moralidad humana y los conceptos
básicos de la estructura moral de los seres humanos, tales como dignidad
personal, valor, norma, deber y responsabilidad moral.2. Conocer y
exponer de modo adecuado las principales teorías éticas. Distinguir las
diferencias y similitudes que existen entre ellas.3. Identificar y expresar
de modo fundamentado los principales conflictos morales del mundo actual
en los que se presentan de un modo claro posiciones éticas diferentes u
opuestas.4. Reconocer los derechos humanos como principal referencia
ética e identificar la evolución de los derechos cívicos, políticos,
económicos, sociales y culturales.5. Conocer y expresar de modo
correcto y razonado la noción de sistema democrático y del Estado social
de derecho como forma de organización política en España y en el
mundo.6. Conocer y expresar adecuadamente los principales núcleos
conceptuales de algunos sistemas éticos occidentales que más han
contribuido al reconocimiento de las libertades y los derechos de las
personas en todo el mundo.7. Analizar las causas que provocan los
principales problemas de naturaleza social y política del mundo actual.
Reconocer la falta de libertad, seguridad y justicia como factores
determinantes en la aparición de la discriminación y la pobreza.8. Analizar
los conflictos más relevantes del mundo actual. Identificar las amenazas a
la libertad y a la paz (totalitarismos, fanatismos, nacionalismos agresivos y
excluyentes, etc.).9. Analizar el camino recorrido hacia la igualdad de
derechos de las mujeres, rechazar toda posible discriminación y violencia
18

contra ellas.10. Utilizar el diálogo como medio adecuado para justificar las
propias posiciones éticas y para refutar las ajenas.
La evaluación, en todos sus aspectos, es continua y, por tanto, no requiere de
avisos o advertencias previas. Por ello:
La revisión de cuadernos y los registros de participación podrán ser diarios; y
las pruebas o tests de evaluación se harán como una actividad más de cada
unidad didáctica o bloque de contenidos. —El objetivo de los tests no es
evaluar la capacidad de estudio “repentino” de los alumnos, sino valorar el
aprendizaje y el aprovechamiento obtenido como resultado del trabajo
diario.Las faltas de asistencia acumuladas sin justificar, además de
constituir faltas de disciplina, podrán repercutir negativamente en la
calificación: por falta de trabajo diario o por falta de calificaciones
suficientes. La asistencia y realización constante de las tareas propuestas se
valora positivamente; la falta de asistencia y de realización de las tareas
ordinarias se valora negativamente.Se exigirá el cumplimiento puntual de
los plazos de entrega de trabajos. De ser incumplidos éstos, su calificación
será “Insuficiente”.
Sistema de calificación
La continuidad de la evaluación se manifestará en la calificación mediante la
obtención de medias acumulativamente a lo largo del curso. En cada
evaluación:
- La calificación será la media global de las calificaciones
acumuladas hasta el momento.- La calificación total obtenida en cada
sesión de evaluación será la resultante de aplicar los siguientes
porcentajes:
Criterios de evaluación. Margen de
porcentajes
examen escrit 40%
llibreta 40%
lectures I participació 10% + 10%
19

Sistema de recuperación
Los profesores podrán optar por las siguientes fórmulas ordinarias posibles de
recuperación:
a) Por compensación matemática de las calificaciones de cada
criterio de evaluación y de cada evaluación… hasta obtener una
calificación total media resultante suficiente.b) Mediante la
realización de pruebas específicas de recuperación, o bien tras cada
período de evaluación, o bien a final de curso.c) Mediante la (nueva)
realización de actividades, trabajos o lecturas complementarias
pendientes (o realizadas de manera deficiente).
En septiembre habrá una prueba extraordinaria de recuperación que, en
principio, será de carácter global, incluyendo cuestiones y aspectos principales
de toda la materia impartida a lo largo del curso.
Programación didáctica de Filosofía y Ciudadania (1º de Bachº) 2010-11.
ObjetivosObjetivos de etapa
a) Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y
adquirir una conciencia cívica responsable, inspirada por los valores de la
Constitución Española así como por los derechos humanos, que fomente la
corresponsabilidad en la construcción de una sociedad justa y equitativa y
favorezca la sostenibilidad.b) Consolidar una madurez personal y
social que les permita actuar de forma responsable y autónoma y
desarrollar su espíritu crítico. Prever y resolver pacíficamente los conflictos
personales, familiares y sociales.c)Fomentar la igualdad efectiva de
derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar
críticamente las desigualdades existentes e impulsar la igualdad real y la no
discriminación de las personas con discapacidad.d) Afianzar los hábitos
de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz
aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.e)
Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, el castellano y el
valenciano, y conocer las obras literarias más representativas escritas en
ambas lenguas fomentando el conocimiento y aprecio del valenciano; así
20

como la diversidad lingüística y cultural como un derecho y un valor de los
pueblos y de las personas.f) Expresarse con fluidez y corrección en una o
más lenguas extranjeras objeto de estudio.g) Utilizar con solvencia y
responsabilidad las tecnologías de la información y la comunicación.h)
Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y
asegurar el dominio de las habilidades básicas propias de la modalidad
escogida; así como sus métodos y técnicas.i) Conocer y valorar
críticamente las realidades del mundo contemporáneo, sus antecedentes
históricos y los principales factores de su evolución. Participar, de forma
solidaria, en el desarrollo y mejora de su entorno social.j) Comprender
los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación y de los
métodos científicos. Conocer y valorar de forma crítica la contribución de
la ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de vida, así como
afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.k) Afianzar
el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad,
iniciativa, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crítico.l)
Desarrollar la sensibilidad artística y literaria, así como el criterio
estético, como fuentes de formación y enriquecimiento cultural.m)
Utilizar la educación física y el deporte para favorecer el desarrollo
personal y social.n) Afianzar actitudes de respeto y prevención en el
ámbito de la seguridad vial y de la salud laboral.o) Conocer, valorar y
respetar el patrimonio natural, cultural e histórico de la Comunitat
Valenciana y del resto de las Comunidades Autónomas de España y
contribuir a su conservación y mejora.p) Participar de forma activa y
solidaria en el desarrollo y mejora del entorno social y natural, orientando
la sensibilidad hacia las diversas formas de voluntariado, especialmente el
desarrollado por los jóvenes.
Objetivos de la materia
1. Identificar y apreciar el sentido de los problemas filosóficos y emplear
con propiedad y rigor los nuevos conceptos y términos asimilados para el
análisis y la discusión.2. Adoptar una actitud crítica y reflexiva ante las
cuestiones teóricas y prácticas, fundamentando adecuadamente las ideas.3.
Argumentar de modo coherente el propio pensamiento de forma oral y
escrita, contrastándolo con otras posiciones y argumentaciones.4. Practicar
y valorar el diálogo filosófico como proceso de encuentro racional y
búsqueda colectiva de la verdad.5. Analizar y comentar textos filosóficos,
tanto en su coherencia interna como en su contexto histórico, identificando
los problemas que plantean, así como los argumentos y soluciones
propuestas.6. Utilizar procedimientos básicos para el trabajo intelectual y
21

el trabajo autónomo: búsqueda y selección de información, contraste,
análisis, síntesis y evaluación crítica de la misma, promoviendo el rigor
intelectual en el planteamiento de los problemas.7. Adoptar una actitud
de respeto de las diferencias y crítica ante todo intento de justificación de
las desigualdades sociales y ante toda discriminación, ya sea por sexo,
etnia, cultura, creencias u otras características individuales y sociales.8.
Valorar la capacidad normativa y transformadora de la razón para
construir una sociedad más justa, en la que exista una verdadera igualdad
de oportunidades.9. Valorar los intentos por construir una sociedad
mundial basada en el cumplimiento de los derechos humanos, en la
convivencia pacífica y en la defensa de la naturaleza.10. Consolidar la
competencia social y ciudadana fundamentando teóricamente su sentido,
valor y necesidad para ejercer una ciudadanía democrática.11.
Desarrollar una conciencia cívica, crítica y autónoma, inspirada en los
derechos humanos y comprometida con la construcción de una sociedad
democrática, justa y equitativa y con la defensa de la naturaleza,
desarrollando actitudes de solidaridad y participación en la vida
comunitaria.
Contenidos
Organización de los
contenidos de
Filosofía y
Ciudadanía
Real
DecretoDecretoPropu
esta de organización
22

Contenidos comunes
Adquirir la
competencia en la
utilización de
medios de
información, en el
análisis crítico y
en el
procesamiento de
la información,
sirviéndose de
tecnologías de la
información y la
comunicación.Prac
ticar el debate
exponiendo y
argumentando el
propio
pensamiento.
Analizar y comentar
textos filosóficos,
jurídicos, políticos,
sociológicos,
económicos…
empleando los
términos y conceptos
con propiedad y
rigor.Contenidos
comunes
Analizar y comentar
textos filosóficos
de mediana
extensión y de
orientaciones
diversas ante los
problemas
tratados, y de
textos
prefilosóficos o
extrafilosóficos
auxiliares o
preparatorios
(jurídicos,
políticos,
sociológicos…),
comprendiendo y
utilizando los
términos y
conceptos con
propiedad y
rigor.Actividades
de reflexión
propia.Practicar la
argumentación de
las propias ideas
participando en
debates y
exponiéndolas en
disertaciones.
Adquirir la
competencia en la
obtención y
procesamiento de la
información:
seleccionar
críticamente y
consultar fuentes
diversas, empleando
las tecnologías de la
23
Análisis y comentario
de textos
filosóficos (y
también jurídicos,
sociológicos,
políticos,
económicos…) de
diversas
orientaciones
frente a los
problemas.
Aprender y aplicar
el uso de los
términos y
conceptos en
los textos con
propiedad y
rigor.Comprend
er y explicar las
argumentacione
s utilizadas en
los textos para
defender sus
tesis.
Reflexionar sobre los
problemas tratados
y participar en
debates o elaborar
disertaciones
exponiendo,
argumentando y
contrastando de
manera ordenada,
clara y respetuosa
el pensamiento
propio al respecto.
Adquirir la
competencia en la
obtención crítica y
plural y el

información.Contenid
os comunes
24
procesamiento
riguroso de la
información,
sirviéndose de las
tecnologías de la
información.

I. El saber
filosófico1.
Filosofía,
ciencia y otros
modelos de saber.2.
La filosofía
como racionalidad
teórica: verdad y
realidad.3. La
filosofía como
racionalidad
práctica: ética y
filosofía política.4.
Las preguntas y
problemas
fundamentales de
la filosofíaI. El
saber filosófico1.
Filosofía,
ciencia y técnica.
Otros modelos del
saber.2. Las
preguntas y
problemas
fundamentales de
la filosofía:
realidad,
conocimiento y
acción.3. La
filosofía como
racionalidad
teórica: verdad y
realidad.4.
Relación
lingüística y
simbólica del
sujeto con el
mundo.5. La
filosofía como
racionalidad
Mitología,
filosofía, religión,
ciencia, técnica.
2. Las preguntas y
problemas
fundamentales de
la filosofía.—
La naturaleza. Los
asuntos humanos.
El conocimiento. El
lenguaje. La
metafísica. La
sociedad…
3. La racionalidad
teórica: el
conocimiento de la
realidad y la
búsqueda de la
verdad.
Tipos de verdad y
de ciencias. El
método científico
moderno
experimental. Las
ciencias humanas.
El papel de la
filosofía en el
conjunto del saber.
4. La racionalidad
práctica: la acción
humana y la
búsqueda de la
felicidad.
La filosofía como
búsqueda de la
felicidad. La
búsqueda del
bienestar y la
justicia social.
5. La filosofía en la
25

práctica: ética y
filosofía política.I.
El saber
filosófico1. La
filosofía y otros
saberes.—
actualidad.
Teoría y práctica.
Utilidad, valor y
función de la
filosofía en la
actualidad.
26

II. El ser humano:
persona y
sociedad5. La
dimensión
biológica:
evolución y
hominización.6. La
dimensión
sociocultural:
individuo y ser
social.7. La
tensión entre
naturaleza y
cultura.8. Relación
lingüística y
simbólica del
sujeto con el
mundo.9.
Concepciones
filosóficas del ser
humano.II. El
ser humano:
persona y
sociedad6. La
dimensión
biológica:
evolución y
hominización.7.
Mente y
cuerpo: la
conciencia.8. La
dimensión humana
y la realidad
personal: la
dignidad.9. La
dimensión
sociocultural:
individuo y ser
social. La
socialización.10.
Monismo y
dualismo. Mente y
cuerpo. Naturaleza
y cultura.
Singularidad y
valor de la persona
humana.
7. El problema del
origen de la especie
humana.
Evolución y
hominización.
8. La dimensión
socio-cultural del
ser humano.
Individuo y
sociedad. La
socialización:
origen de la
sociabilidad
humana. La
diversidad cultural.
9. La dimensión
moral del ser
humano.
Fundamentos de la
moralidad de las
acciones humanas.
El problema de la
justificación moral.
10. La búsqueda de
la felicidad y la
justicia.
Éticas materiales y
formales; de la
felicidad, del deber
y de la justicia; de
mínimos y de
máximos… La
dimensión moral de
27

Cultura y
civilización. El
multiculturalismo.1
1. Concepciones
filosóficas del ser
humano.12. El
sentido de la
existencia y el
hecho religioso.II.
El ser humano:
persona y sociedad.
Fundamentos de
filosofía moral y
política6.
Concepciones
de la naturaleza
humana: naturaleza
y cultura.
la sociedad y de la
política.
28

III. Filosofía moral
y política10.
Los
fundamentos de la
acción moral:
libertad y
responsabilidad.11.
Las teorías
éticas ante los retos
de la sociedad
actual: felicidad y
justicia.12. La
construcción
filosófica de la
ciudadanía: génesis
histórica y
fundamentación
filosófica.III.
Filosofía moral
y política13.
Los
fundamentos de la
acción moral:
libertad y
responsabilidad.14.
La justificación
moral: juicios y
argumentos
morales.15.
Éticas formales
y éticas
materiales.16.
Las teorías
éticas ante los retos
de la sociedad
actual: felicidad,
deber y justicia.17.
La construcción
filosófica del
concepto de
29

ciudadano y de
ciudadanía: génesis
histórica y
fundamentación
filosófica.
30

IV. Democracia y
ciudadanía13.
Origen y
legitimidad del
poder político.14.
Fundamentos
filosóficos del
Estado democrático
y de
derecho.15.Legitim
idad de la acción
del Estado para
defender la paz, los
valores
democráticos y los
derechos
humanos.16.Demo
cracia mediática y
ciudadanía
global.IV.
Democracia y
ciudadanía18.
Origen y
legitimidad del
poder político. El
contrato social.19.
Origen
histórico y
fundamentos
filosóficos del
Estado democrático
y de derecho.20.
Modelos de
democracias.21. La
acción del Estado
de Derecho:
promover y
defender los
derechos humanos,
los valores
Legitimidad del
poder en el Estado
moderno: las
teorías del pacto
social. El Estado de
derecho y la
división de
poderes. Modelos
de Estado.
13. El sistema
democrático actual.
Características y
requisitos del
sistema
democrático actual.
Las virtudes y los
valores
democráticos.
Democracia y
medios de
comunicación en la
era de la
globalización.
14. Los ideales de
paz y
universalidad.
El ideal de una paz
perpetua:
condiciones. Los
Derechos Humanos
como referente
ético-jurídico
universal.
Pacifismo y
filosofía de la no
violencia. El
concepto de
ciudadanía
cosmopolita y la
tendencia actual a
31

democráticos y la
paz.22.
Democracia
mediática y
ciudadanía
global.III. La
sociedad y el
Estado11. El
concepto antiguo
de ciudadanía:
‘ciudadanía’ y
participación
‘política’.12. El
concepto moderno
de Estado y de
ciudadanía.
la globalización.15.
El valor del diálogo
en los sistemas
democráticos
actuales y en el
mundo globalizado.
32

Metodología
Per raó de l’adequació dels continguts de la matèria a la realitat de
l’horari disponible i, considerant l’experiència del curs 2008-09, el
Departament ha decidit prescindir del llibre de text tot i fent fent servir els
textos seleccionats dels autors per a la seua anàlisi, com a material d’aula
capaç de vehicular els continguts i d’ assolir els objectius que es proposa
l’assignatura.
Els textos proposats són:
1ª avaluació: “Apologia de Sócrates”, Plató.
2ª avaluació: “Què és Il.lustració?” , Kant.
3ª avaluació: “El manifest comunista “ K.Marx.
D’aquesta manera l’assignatura facilita el pas a la Hª de la Fª de 2º , tant
pel coneixement històric com dels propis autors, juntament amb la capacitació
per al comentari de text.
1. Selección y secuenciación de los contenidos siguiendo la organización de
los bloques de contenido referido más arriba.
2. Realización por el alumno de las actividades propuestas, tanto en casa
como en clase.
3. Puesta en común de las actividades en clase, mediante la participación en
forma de diálogo o debate abierto.
4. Análisis y comentario de textos filosóficos: análisis del significado de los
términos en función de su uso en el texto y análisis de la argumentación
principal del texto.
5. Realización de redacciones o disertaciones sobre cuestiones o temas
propuestos.
6. Examen de las correspondientes unidades didácticas o bloques de
contenido, con cuestiones teóricas y actividades.
7. Lecturas complementarias, con actividades apropiadas de control.
33

Propuestas de lecturas complementarias
-“Càndid”,Voltaire (1ª aval).
-“Un mundo feliz”, Aldous Huxley.(1ª eval.).
-“1984”, G. Orwell. (2ªeval).
-“Frankenstein”, M. Shelley
-“Si això és un home”, P. Levi,.(3ª aval.).
Actividades extraescolares
Visita al MUVIM de Valencia, en colaboración con el Departamento de
Geografía e Historia: 15 de enero (pendiente de concertar).Visita a la
Facultad de Psicología, con los alumnos de la asignatura: febrero
Visita al Museu Valencià d’Etnografia
Materiales complementarios: textos, artículos de prensa o de revistas,
documentos audiovisuales y otros.
Cuaderno de clase, con el seguimiento diario de la asignatura: ejercicios o
actividades, apuntes…
Evaluación
1. Reconocer y explicar con precisión y rigor la especificidad de la filosofía
distinguiéndola de otros saberes o modos de explicación de la realidad,
diferenciando su vertiente teórica y práctica, centrándose en las preguntas y
problemas fundamentales.
2. Razonar con argumentaciones bien construidas realizando un análisis
crítico y elaborando una reflexión adecuada en torno a los conocimientos
adquiridos. Este criterio se podrá comprobar a través del análisis y
comentario de textos, la realización de mapas conceptuales, las pruebas
escritas, las exposiciones orales y los trabajos monográficos, entre otros
procedimientos.
3. Exponer argumentaciones y componer textos propios en los que se logre
una integración de las diversas perspectivas y se avance en la formación de
un pensamiento autónomo. Algunos elementos valiosos en este sentido,
pueden ser: las composiciones filosóficas, las investigaciones individuales
y en equipo, la preparación y realización de debates y el diario de clase.
4. Utilizar y valorar el diálogo como forma de aproximación colectiva a la
verdad y como proceso interno de construcción de aprendizajes
significativos, reconociendo y practicando los valores intrínsecos del
34

diálogo como el respeto mutuo, la sinceridad, la tolerancia, en definitiva,
los valores democráticos.
5. Obtener información relevante a través de diversas fuentes, elaborarla,
contrastarla y utilizarla críticamente en el análisis de problemas filosóficos,
sociológicos y políticos. Con el dominio de destrezas de carácter general,
como la observación y la descripción, la clasificación y la sistematización,
la comparación y la valoración, etc., necesarias para la utilización crítica de
dicha información.
6. Conocer y analizar las características específicas de lo humano como una
realidad compleja y abierta de múltiples expresiones y posibilidades,
profundizando en la dialéctica naturaleza y cultura, e individuo y ser social,
que constituyen a la persona.
7. Conocer y valorar la naturaleza de las acciones humanas en tanto que
libres, responsables, normativas y transformadoras.
8. Comprender y valorar las ideas filosóficas que han contribuido, en distintos
momentos históricos a definir la categoría de ciudadano y ciudadana, desde
la Grecia clásica hasta la ciudadanía global del mundo contemporáneo,
haciendo especial énfasis en la Ilustración y en la fundamentación de los
Derechos Humanos.
9. Reconocer y analizar los conflictos latentes y emergentes de las complejas
sociedades actuales, sus logros y dificultades, sus cambios y retos más
importantes que contextualizan la actividad socio-política del ciudadano,
manifestando una actitud crítica ante todo intento de justificación de las
desigualdades sociales o situaciones de discriminación.
10. Señalar las diferentes teorías acerca del origen del poder político y su
legitimación, identificando las que fundamentan el Estado democrático y
de derecho y analizar los modelos de participación y de integración en la
compleja estructura social de un mundo en proceso de globalización.
Procedimientos de evaluación y sistema de calificación y recuperación
La evaluación será continua, es decir: la calificación en cada sesión de
evaluación será la media de las calificaciones obtenidas hasta el momento,
desde el inicio del curso.La calificación total se compondrá de los siguientes
aspectos y de acuerdo con el siguiente sistema de ponderación:
Procedimientos Porcentaje
Pruebas escritas Del 50 al 70%
Cuaderno de clase y actitud Del 20 al 40%
35

Control de lecturas
complementarias
36
10%
La presentación de trabajos requeridos es condición necesaria para aprobar.
Por tanto, independientemente de que la calificación obtenida mediante el
sistema de ponderación sea suficiente, si faltan trabajos o lecturas
complementarias por presentar, la nota final podrá reducirse a insuficiente,
hasta la recuperación de los requisitos pendientes.Los profesores podrán optar
por los siguientes sistemas de recuperación:
a) Por compensación matemática, de acuerdo con el sistema de
evaluación continua y de ponderación de la nota.
b) Mediante la realización de una prueba final de recuperación sobre
las partes pendientes.
Habrá una prueba extraordinaria de recuperación global en septiembre, sobre
los principales contenidos impartidos a lo largo del curso.En los exámenes
podrán plantearse preguntas de teoría, ejercicios de clase, preguntas
relacionadas con lo trabajado, disertaciones o preguntas o comentarios a partir
de textos, especialmente sobre el sentido de los términos en función de su uso
en el texto y sobre la argumentación principal del texto..En la revisión de la
libreta y en el registro de participación, se evaluarán los ejercicios de clase, las
tareas propuestas para casa, así como también la actitud (disposición en las
clases y actitudes propias de la filosofía: crítica, tolerante, reflexiva, etc.).

Recuperación de alumnos de 2º con la Filosofía de 1º pendiente (2009)
El objetivo principal es corregir las deficiencias que puedan tener est@s
alumn@s con vistas a la superación de la asignatura de 2º. Para ello, tomando
como base los contenidos de la asignatura de 1º (Introducción a la filosofía,
epistemología, metafísica, filosofía práctica y social...), se proponen a l@s
alumn@s las siguientes lecturas clave de textos u obras de autores que puedan
servirles para complementar y mejorar su seguimiento de la materia de 2º:
1. Lectura y estudio de los libros V y VI de La República de Platón, como
introducción a la filosofía, como reflexión sobre el valor o la función
práctica de la filosofía, y como introducción al estudio del libro VII, que se
requiere en Filosofía II. Guía de cuestiones:
Descripción, análisis y valoración crítica de la propuesta política ideal
socrática-platónica del filósofo como gobernante: argumentos, imagen o
consideración pública, social y política de la filosofía, diferencia entre
filósofos y sofistas, condiciones o características que deben reunir los
verdaderos filósofos (cfr. caps. 5 y 15 del libro VII).
Función de la Idea del Bien en el sistema político de Platón. El símil del sol
y el mito de la caverna como ilustración de esa función (cfr. caps. 1-3 y
18 del libro VII).Conocimiento y realidad: el símil de la línea (cfr. caps.
13-14 del libro VII) y su relación con el mito de la caverna. El Bien
como principio de realidad y de conocimiento (cfr. cap. 3 del libro VII).
Justificación y explicación del sistema educativo propuesto por Platón:
por qué es preciso un nuevo sistema educativo especial, en qué se
diferencia del anterior, cuál es su objetivo principal y los criterios por
los que se rige, cómo se compone y estructura, cómo se lleva a la
práctica, qué tiene todo ello que ver con la Idea del Bien, el sistema
político y la concepción de la filosofía… (cfr. libro VII).
2. Lectura de las partes I, II, III y IV del Discurso del método, de Descartes,
sobre el problema del método, el criterio de verdad, la dialéctica entre el
racionalismo y el empirismo, el escepticismo...
—Se recomienda utilizar la edición de la editorial Diálogo, que se utiliza
en 2º de bachillerato, pues incluye, además del texto, teoría, explicaciones
y actividades, que ayudan a comprenderlo. Guía de cuestiones:
¿Qué es la duda metódica? ¿Es escéptico Descartes? Argumenta la
respuesta. ¿Por qué se plantea Descartes la necesidad de establecer un
método para el saber?
Explica el método que establece Descartes.¿Cuál es la verdad fundamental
37

del método de Descartes? ¿Por qué lo que está ante su conciencia le
resulta más cierto o seguro que la realidad del mundo externo, y la
existencia de Dios más que la realidad del mundo externo?¿Por qué
adopta Descartes una moral provisional? ¿En qué consiste esa moral
provisional?
3. Lectura del Prólogo a la 2ª edición de la Crítica de la razón pura, de Kant,
sobre el concepto de ciencia, la revolución metodológica copernicana, el
valor de la metafísica, el dogmatismo, el concepto de crítica o de
Ilustración... —El texto va incluido junto con la Introducción a la Crítica
de la razón pura, en la edición de Tilde, que utilizamos en clase en 2º—.
Guía de cuestiones:
¿Cuáles son las condiciones para ser ciencia, según Kant?
¿Cuándo y cómo empiezan las matemáticas y la física a ser ciencias? ¿Por
qué?¿Qué es la metafísica? ¿Es una ciencia?¿En qué consiste el “giro
copernicano” cuando se refiere a la metodología del saber o del
conocimiento que propone Kant?Distingue entre la utilidad negativa y
la utilidad positiva de la crítica (de la razón pura).La limitación kantiana
del conocimiento a lo sensible y la consiguiente imposibilidad de
conocer todo lo que tiene que ver con lo sobrenatural ¿es perjudicial o
beneficiosa? ¿Para quién?¿Qué es el dogmatismo?¿Por qué es el
dogmatismo el que lleva a la incredulidad, al ateísmo... y a la
inmoralidad?
Las dos últimas lecturas son muy útiles como complemento para la materia de
2º: Hume y la Introducción a la Crítica de la razón pura de Kant.Para la
evaluación se requerirá a l@s alumn@s la entrega de una redacción-resumen
de los textos, respondiendo a las cuestiones propuestas y se les harán pruebas
sobre estas cuestiones, con la posibilidad de realizarla a partir de frases o
pasajes de los textos, para evaluar su comprensión y capacidad de análisis.
Fechas: 1ª prueba: 14 enero; 2ª: 7 abril; 3ª: 26 mayo (concertar previamente
lugar y hora de realización).
38

Programación didáctica de Filosofía II (2º Bach) 2009-10
Introducción
El programa de Filosofía para el 2º curso de Bachillerato nos plantea una serie
de reflexiones. En primer lugar, se podría considerar que hay formas mejores
de introducir a los alumnos en la Historia de la Filosofía. El análisis de cuatro
autores y algunos de sus textos para estudiantes no familiarizados con el
desarrollo de la historia filosófica supone un enorme esfuerzo. Esfuerzo para
los alumnos, quienes carecen de herramientas de apoyo y no entienden las
ricas conexiones entre una época y otra; esfuerzo para los profesores, quienes
intentamos mostrar los rudimentos de la historia de la filosofía, al mismo
tiempo que debemos trabajar con los textos propuestos. No podemos perder la
perspectiva de donde nos encontramos. El 2º de Bachillerato es un curso
cargado de presiones (tiempo, selectividad, excesivos temarios…); es el
primer encuentro en firme de los estudiantes con la filosofía, ya que el curso
anterior suele consistir en un variopinto panorama; los alumnos carecen de
preparación filosófica y, a menudo, de bagaje cultural suficiente y de
adecuadas técnicas de trabajo… Por estas y otras razones, es un curso difícil y
complejo, aunque al mismo tiempo fascinante y retador.
El fin que persigue la Historia de la Filosofía en Bachillerato es estimular
el pensamiento, contribuir a la maduración intelectual de los alumnos y
alumnas y animarles a la lectura de obras filosóficas. La Historia de la
Filosofía debe conducir a conocer y comprender críticamente el conjunto de
reflexiones en torno al ser humano y su mundo que se han desarrollado a lo
largo de las diferentes épocas históricas. La Historia de la Filosofía, además,
ha de relacionarse estrechamente con las otras áreas del currículo porque todas
son su ámbito de estudio, lo cual implica que los procedimientos de trabajo y
el modo de reflexión propio del pensamiento filosófico contribuirán muy
positivamente en la actitud de los alumnos y alumnas hacia el conjunto de los
aprendizajes.El vehículo más adecuado para trabajar en el área de Filosofía es
la lectura, la reflexión y el análisis a partir de textos filosóficos de autores que
han tenido relevancia a lo largo de la historia. No se persigue tanto el
conocimiento de nombres e ideas como el desarrollo de capacidades que
posibilitan el establecimiento de relaciones entre las aportaciones al
conocimiento de autores relevantes del pasado y su vigencia o influencia en
los problemas actuales, así como el acercamiento y la comprensión global de
aspectos significativos de diferentes culturas y sociedades.En relación con lo
anterior, el currículo de Historia de la Filosofía debe organizar y facilitar el
acceso de los jóvenes al conocimiento de los aspectos capitales de la Filosofía,
39

contextualizados en sus momentos históricos, y debe permitir que se
establezcan múltiples relaciones entre diferentes manifestaciones culturales de
cada uno de esos momentos (arte, ciencia, literatura, etc.) y las corrientes de
pensamiento que en ellos se desarrollaron.
Objetivos generales
Esta materia ha de contribuir a crear en los alumnos diversas capacidades. Por
ello, entendemos que los objetivos generales que nuestros alumnos deben
lograr en este curso académico se cifran en los siguientes:
Entender el pensamiento filosófico en su conjunto como una forma de dar
respuesta al mundo que nos rodea.
Conseguir una determinada actitud ante la vida y el pensamiento que
enriquezca la reflexión personal.Familiarizarse con el lenguaje filosófico y
usarlo con adecuada precisión.Ser capaz de leer, entender y disertar sobre
teorías y textos filosóficos.Asimilar unos contenidos que influyan
positivamente en el conjunto cultural propio.Aprender a reflexionar
conectando los problemas con el contexto del que surgen.Desarrollar la
capacidad de comunicación oral y escrita.Obtener, en la medida de lo
posible, una forma de pensamiento riguroso, pluralista y crítico, al tiempo
que tolerante y respetuoso.
Por otra parte, los objetivos específicos se centrarán en:
Entender las grandes líneas del pensamiento de Platón, Hume, Kant y
Nietzsche en el conjunto de su obra y su contexto.
Aprender a elaborar disertaciones filosóficas en conexión con las teorías de
los citados autores.Dominar la técnica del análisis y comentario de texto,
para poder comprender con suficiente profundidad el contenido de las
lecturas de estos y otros autores. Concretamente, aprender la técnica del
análisis del significado de los términos filosóficos en función de su uso en
los textos, y aprender a identificar, comprender y explicar las
argumentaciones principales expuestas en los textos.Comprender las
conexiones que los citados filósofos mantuvieron entre sí o con otros
pensadores y otros discursos, tanto filosóficos como de otra índole.
Bloques temáticos y metodología de trabajo
El curso se estructurará básicamente en cuatro bloques temáticos, dedicado
cada uno de ellos al pensamiento y la obra de un autor, elegido entre las
alternativas que ofrece el temario propuesto por la Universidad para las
Pruebas de Acceso:
40

Platón o Epicuro-Séneca
Descartes o Hume
Rousseau o Kant
Marx o Nietzsche
Nosotros optamos por desarrollar en todos los grupos de 2º de Bachillerato los
siguientes autores:
Platón
Hume
Kant
Nietzsche
Dado que el curso se estructura en tres evaluaciones, la temporalización de los
contenidos podrá no ajustarse exactamente a los períodos de evaluación. El
orden a seguir será cronológico, para facilitar la comprensión del pensamiento
filosófico con perspectiva histórica.
El método de trabajo que seguiremos en el aula viene condicionado por
el contenido teórico de los temas y por los materiales de trabajo propuestos: se
trabajarán, por un lado, las teorías o el pensamiento sistemático de cada autor,
y, por otro lado, los textos —más o menos amplios— establecidos por la
Universidad, dando prioridad al análisis práctico de textos seleccionados, de
acuerdo con el modelo de Prueba de Acceso a la Universidad. Además se debe
instruir a los alumnos en las técnicas propias de los procedimientos del
análisis de textos filosóficos y de la disertación, de acuerdo con los criterios de
corrección de las Pruebas de Acceso establecidos por la Universidad.
Materiales
Los materiales básicos para el estudio de la materia serán los textos fijados por
la Universidad: “La República” ( VI y VII), de Platón; el “Compendio para un
Tratado de la naturaleza humana”, de Hume; El prólogo a la 2ª ed. de la
“Crítica de la razón pura”, de Kant; y “El Crepuscle dels ídols” (frgs.) de
Nietzsche. Se recomienda utilizar los libros de texto editados específicamente
para el estudio de esta materia con vistas a la preparación de la Prueba de
Acceso a la Universidad, que añaden al texto fijado una explicación suficiente
del contexto histórico y del sistema de pensamiento del autor correspondiente,
así como ejercicios, un glosario de términos, etc. Concretamente se
recomienda la edición de la Editorial Diálogo para el texto de Platón y las de
Tilde para el resto de los autores elegidos., así como los que con el mismo fin
ha preparado la Universitat de València (P.U.V.). Los profesores de la
asignatura podrán además facilitar al alumno materiales complementarios o
referencias bibliográficas para consultas.
41

Lecturas complementarias:
Evaluación
Para cada uno de los diferentes autores se propone una lectura
complementaria de manera que el alumno tenga un panorama más
completo del marco de referencia en que se mueve el texto analizado.
Respecto de Platón ( República) lectura del “Banquete”.
Respecto de Hume (Abstract), lectura de “El Discurso del método”,
Respecto de Kant (Introducción a la KrV), “Discurso sobre el origen y
los fundamentos de la desigualdad entre los hombres”, de Rousseau.
Respecto de Nietzsche (Sobre verdad y mentira en sentido extramoral),
“Apuntes del subsuelo”, de F. Dostoyevski.
Criterios y procedimientos de evaluación
Se adopta como criterios y procedimientos los fijados por la Universidad para
la Prueba de Acceso. Así, pues, el modelo de prueba y los criterios de
corrección serán los siguientes:En las pruebas de evaluación se propondrá un
texto y se harán cuatro preguntas para el análisis del texto: una sobre el
significado de algún(os) término(s) en función de su uso en el texto y otra
sobre la argumentación principal del texto, otra será una redacción sobre el
tema propuesto y una final de aplicación al mundo contemporáneo.
Los criterios de corrección y calificación de cada una de las cuestiones serán
los siguientes:
42

Cuestión 1
«Debe valorar la capacidad que tenga el alumno o la alumna
para definir términos filosóficos, o expresiones, analizando
su uso en el texto del examen»
La definición y explicación de los términos debe hacerse necesariamente
a partir del análisis de su uso en el texto, considerando la información
que éste ofrece de manera explícita y, en su caso, aclarando los
presupuestos implícitos. (Hasta 1 punto).En la respuesta debe haber de
manera expresa una definición y explicación correcta suficientemente
precisa del término o los términos que se proponen. (Hasta 2 puntos).
Cuestión 2
«Debe valorar especialmente la capacidad del alumno o la
alumna para reconstruir la argumentación del texto, de
acuerdo con la pregunta o tesis explícitamente planteadas»
La respuesta debe estar construida a partir del análisis del texto.
La respuesta debe ser de carácter argumentativo analizando los
argumentos explícitos y, en su caso, los presupuestos implícitos. (Hasta 2
puntos).
Cuestión 3ª: Redacción
«Debe valorar la capacidad del alumno o alumna para
desarrollar el tema propuesto centrándose en la formulación
concreta del mismo, aplicando su conocimiento general del
texto y el autor trabajados en clase y, en su caso, haciendo
las referencias oportunas a otros autores»
La redacción debe centrarse en responder a la formulación concreta del
enunciado, sin digresiones innecesarias. El planteamiento ha de ser claro
y ordenado y su desarrollo debe incluir la explicación y justificación de
los contenidos expuestos. (Hasta 5 puntos).
Cuestión 4ª . Aspectos relevantes en relación con otros autores y/
aplicación a problemas del mundo contemporáneo— seleccionando y
aplicando de manera correcta y justificada los conocimientos
relacionados con el tema propuesto. (Hasta 1 punto).
43

Sistema de calificación y recuperación
Habrá exámenes y calificaciones independientes por autores
La nota en cada sesión de evaluación será la media de las calificaciones
obtenidas en los autores impartidos y examinados hasta el momento.
Cuando la nota obtenida en un autor sea inferior a 3 podrá limitarse la
posibilidad de hacer media, debiendo ser recuperado específicamente tal
autor.
Habrá una recuperación final de todos los autores, excepto del último
(Nietzsche). La evaluación de este último autor podrá servir para matizar
en la evaluación final la media obtenida con los demás autores, después de
realizada la recuperación final.
Posibles opciones para la recuperación extraordinaria de septiembre:
a) Examen según el modelo de Prueba de Acceso a la Universidad: o bien
sobre un autor determinado por el profesor; o bien sobre un autor a
elegir por el alumno entre dos extraídos por sorteo (pero excluyendo a
Nietzsche). En este último caso, el alumno deberá realizar las 2
primeras cuestiones de análisis del texto sobre un autor de los extraídos
y la cuestión 3 de disertación sobre el otro.
b) Cuestiones sobre los contenidos fundamentales de todos los autores
estudiados.
44

PROGRAMACIÓN DE EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA Y
DERECHOS HUMANOS.
1.Objetivos.
La materia de” Educación para la ciudadanía y los derechos humanos”
tiene como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
Reconocer la condición humana en sus dimensiones individual y
social.Desarrollar la iniciativa personal, asumiendo
responsabilidades.Conocer, asumir y valorar los derechos y
obligaciones que se derivan de la Declaración Universal de los
Derechos Humanos y de la Constitución española.Identificar la
pluralidad de las sociedades actuales, reconociendo la diversidad como
enriquecedora de la convivencia.Reconocer los derechos de las mujeres
y rechazar los prejuicios sexistas.Conocer y apreciar los principios que
fundamentan los sistemas democráticos y el funcionamiento del Estado
español y de la Unión Europea.Valorar la importancia de la
participación en la vida política y las distintas formas de participación
ciudadana ( cooperación, asociacionismo, voluntariado).Conocer las
causas de la violación de los Derechos Humanos así como la relación
entre los conflictos armados y el subdesarrollo.Reconocerse miembros
de una ciudadanía global.Adquirir un pensamiento crítico; desarrollar
un criterio propio a través de la argumentación documentada y
razonada.
º2. ContenidosContenidos conceptuales.
La asignatura está dividida en cinco unidades que son las siguientes:
1.Relaciones interpersonales y participación: -La identidad personal -
La adolescencia -La familia -La escuela 2. La igualdad entre hombres
y mujeres: -Discriminación -Violencia hacia las mujeres 3.
Democracia: -Definición -Requisitos -Oposición dictadura
4.Derechos humanos: -Declaración Universal de los Derechos Humanos
-Derechos de la mujer -Derechos del niño -Constitución española
5.Ciudadanía en un mundo global: -Ventajas y desventajas de la
globalización -Problemas medioambientales
Contenidos procedimentales y metodología
En esta asignatura se buscara la participación de los alumnos en clase, pero
45

además el profesor debe ejercer una tarea de rector en el desarrollo del
proceso de aprendizaje. Así pues las tareas de ambos deben estar coordinadas
.Se considera fundamental la participación del alumno, y por tanto el método
busca que el alumno no sea un mero elemento pasivo en el proceso didáctico.
En los distintos temas de la asignatura el profesor facilitará información,
documentación , orientación bibliográfica ,etc. Los alumnos realizarán
distintas actividades: exposición oral en clase, lecturas de artículos de revistas
y periódicos, búsqueda de información en Internet, murales visuales ,
pequeños trabajos de investigación ,tanto individuales como en grupo
,visionado de una película por trimestre ,etc
Contenidos actitudinales.
Las exigencias de la evaluación se extienden también al ámbito de las
actitudes, reflejadas tanto en los objetivos como en los contenidos vistos
anteriormente .Se valorará en el alumno no sólo la adquisición de conceptos
básicos de la asignatura, sino también su puesta en práctica en el aula en
relación con sus compañeros y el profesor a lo largo del curso y que en esta
asignatura por su temática tienen especial importancia ya que los contenidos
conceptuales : valores, derechos… son a su vez las actitudes que se valorarán
en la práctica a lo largo del curso.
3. Evaluación.
En la evaluación de Educación para la ciudadanía se tomarán como puntos
de referencia esenciales los siguientes:
La actitud global a lo largo de las clases, así como el grado de
participación.El trabajo individual realizado por cada alumno en la
clase.La elaboración de trabajos, bien personales o bien colectivos..En
el examen global realizado para cada una de las evaluaciones se
seleccionarán los contenidos básicos que demuestren que el alumno
cumplió los objetivos planteados y explicados en cada evaluación
En cuanto a los contenidos mínimos , el nivel de exigencia mínimo, de
acuerdo con los contenidos antes reseñados, se resumirá en el conocimiento y
asimilación por parte del alumno de los conceptos básicos de cada una de las
cinco unidades que componen la programación.
Respecto a los criterios de calificación se llevará a cabo una evaluación
continua, por lo que no será necesario realizar ejercicios de recuperación.
Los distintos tipos de contenidos se puntuarán de la forma siguiente:
Conceptos: 40%Procedimientos: 30%Actitudes: 30%
Por último reseñar que la lengua en la que se impartirá esta asignatura será
la inglesa; Todo el material entregado a los alumnos será en inglés, así como
46

los trabajos, ejercicios, murales...etc que ellos realicen .Sin embargo el
examen se realizará en una de las dos lenguas oficiales de la comunidad:
castellano o valenciano. “Eduicació per a la ciutadania I els drets humans” de
Oxford Educación.
Programa básico de Educación para la ciudadanía y los
Derechos humanos de 2º ESO F
—Prof. Carlos López Baeza
Material didáctico
- Cuaderno de clase: con toda la actividad diaria y los trabajos escritos.
- Libro de texto: Educación para la ciudadanía y los Derechos humanos, 2º
Secundaria, Oxford, Proyecto Ánfora.
- Material complementario: fotocopias de textos o material para actividades
entregado por el profesor; textos complementarios, documentos y recursos…
Metodología
- Seguimiento del libro de texto: lectura, reflexión y comentario del contenido
teórico, comentario de algunos de los textos y documentos que ofrece, y
realización de algunos de los ejercicios de cada unidad.
- Actividades o textos complementarios.
- Pequeñas indagaciones al hilo de la actividad ordinaria.
- Es fundamental la realización de un cuaderno de la asignatura: debe recoger
toda la actividad realizada con las indagaciones, ilustraciones, etc., con claridad,
creatividad y autonomía.
- Se fomentará la participación oral en la asignatura mediante puestas en común y
debate o diálogo continuo. —Se practicarán las aptitudes y actitudes para el
debate y el diálogo…
- Atención a la diversidad: a los alumnos con necesidades educativas específicas
se les propondrán tareas o lecturas alternativas, con actividades más pautadas,
orientadas a adquirir las competencias y los contenidos más básicos,
centrándose especialmente en la mejora de la comprensión lectora, la expresión
oral y escrita, y las aptitudes y actitudes para la convivencia.
Evaluación
Se califican los siguientes aspectos y con los siguientes criterios por igual (media
entre ellos):
- Pruebas escritas: sin avisar, normalmente hacia el final de cada unidad didáctica;
con preguntas de test o de respuesta corta, de reflexión, de aplicación… Se
valorará especialmente el conocimiento de contenidos básicos y la comprensión,
reflexión y aplicación de los contenidos teóricos en general.
- Cuaderno, trabajos escritos… al día: control continuo y sin avisar. En él deben
figurar 1º) las respuestas del propio alumno (en verde), 2º) las ofrecidas por los
demás compañeros durante los debates o puestas en común (en rojo) y 3º) las
correcciones y explicaciones del profesor (en azul o negro). Día a día, indicando la
fecha. Se valorará especialmente la diligencia, creatividad e iniciativa en la
realización del cuaderno: que esté al día, que haya indagaciones complementarias
47

(ampliaciones), ilustraciones, recursos gráficos, la claridad y que se demuestre
atención y asimilación de la materia.
- Participación oral. Normalmente tenderá a ser voluntaria y se calificará en
positivo, salvo que el alumno interrumpa o perjudique la dinámica de la clase. Se
valora la actitud habitual de participación, demostrando el esfuerzo y la
puntualidad en la realización de las tareas y poder intervenir así en cualquier
momento con suficiente competencia. Se valorará la atención continua y la
demostración de aptitudes y actitudes correctas para la convivencia, el diálogo y el
debate (respeto a las personas y a las normas, al orden, comprensión, tolerancia,
no discriminación, etc.).
La evaluación será continua:
- Se estará evaluando continuamente, en todas las actividades que se realizan. En
cualquier momento se puede preguntar oralmente o revisar el cuaderno.
- La nota de cada evaluación se obtendrá a partir de las medias acumuladas a lo
largo del curso en cada uno de los tres aspectos referidos.
La metodología de la asignatura y el sistema de evaluación continua requieren la
asistencia constante de los alumnos. Por ello, se exige como condición necesaria para
poder aprobar no acumular faltas sin justificar. El límite será:
- Hasta 2 faltas sin justificar por evaluación.
- Hasta 3 faltas acumuladas sin justificar entre las dos primeras evaluaciones.
- Hasta 4 faltas sin justificar en todo el curso.
La justificación se debe hacer inmediatamente y expresamente al profesor de la
asignatura, antes de entregar los justificantes al tutor.
Recuperación
- La acumulación de faltas sin justificar sólo se podrá recuperar mediante su
justificación efectiva antes de la evaluación.
- El sistema ordinario de recuperación es por compensación matemática entre los
diversos aspectos a evaluar y entre las sucesivas evaluaciones parciales.
- Para alumnos que no alcancen una media suficiente y presenten leves deficiencias
en alguno de los aspectos a evaluar (recuperables), se podrán programar
actividades o pruebas adecuadas de recuperación al final del curso: entregar
tareas pendientes, realizar actividades complementarias o compensatorias,
realizar pruebas de recuperación…
- Los alumnos con una insuficiencia grave en la materia (irrecuperable por el
sistema de evaluación continua y por las medidas ordinarias de recuperación)
suspenderán en la convocatoria de junio por evaluación continua y tendrán que
recuperar en septiembre, mediante una prueba extraordinaria de recuperación
global: un examen sobre los principales contenidos impartidos a lo largo de todo
el curso, incluidas las lecturas complementarias o trabajos realizados.
Programa básico de Educación para la ciudadanía y los
Derechos humanos de 2º ESO F
—Prof. Carlos López Baeza
Material didáctico
- Cuaderno de clase: con toda la actividad diaria y los trabajos escritos.
48

- Libro de texto: Educación para la ciudadanía y los Derechos humanos, 2º
Secundaria, Oxford, Proyecto Ánfora.
- Material complementario: fotocopias de textos o material para actividades
entregado por el profesor; textos complementarios, documentos y recursos…
Metodología
- Seguimiento del libro de texto: lectura, reflexión y comentario del contenido
teórico, comentario de algunos de los textos y documentos que ofrece, y
realización de algunos de los ejercicios de cada unidad.
- Actividades o textos complementarios.
- Pequeñas indagaciones al hilo de la actividad ordinaria.
- Es fundamental la realización de un cuaderno de la asignatura: debe recoger
toda la actividad realizada con las indagaciones, ilustraciones, etc., con claridad,
creatividad y autonomía.
- Se fomentará la participación oral en la asignatura mediante puestas en común y
debate o diálogo continuo. —Se practicarán las aptitudes y actitudes para el
debate y el diálogo…
- Atención a la diversidad: a los alumnos con necesidades educativas específicas
se les propondrán tareas o lecturas alternativas, con actividades más pautadas,
orientadas a adquirir las competencias y los contenidos más básicos,
centrándose especialmente en la mejora de la comprensión lectora, la expresión
oral y escrita, y las aptitudes y actitudes para la convivencia.
Evaluación
Se califican los siguientes aspectos y con los siguientes criterios por igual (media
entre ellos):
- Pruebas escritas: sin avisar, normalmente hacia el final de cada unidad didáctica;
con preguntas de test o de respuesta corta, de reflexión, de aplicación… Se
valorará especialmente el conocimiento de contenidos básicos y la comprensión,
reflexión y aplicación de los contenidos teóricos en general.
- Cuaderno, trabajos escritos… al día: control continuo y sin avisar. En él deben
figurar 1º) las respuestas del propio alumno (en verde), 2º) las ofrecidas por los
demás compañeros durante los debates o puestas en común (en rojo) y 3º) las
correcciones y explicaciones del profesor (en azul o negro). Día a día, indicando la
fecha. Se valorará especialmente la diligencia, creatividad e iniciativa en la
realización del cuaderno: que esté al día, que haya indagaciones complementarias
(ampliaciones), ilustraciones, recursos gráficos, la claridad y que se demuestre
atención y asimilación de la materia.
- Participación oral. Normalmente tenderá a ser voluntaria y se calificará en
positivo, salvo que el alumno interrumpa o perjudique la dinámica de la clase. Se
valora la actitud habitual de participación, demostrando el esfuerzo y la
puntualidad en la realización de las tareas y poder intervenir así en cualquier
momento con suficiente competencia. Se valorará la atención continua y la
demostración de aptitudes y actitudes correctas para la convivencia, el diálogo y el
debate (respeto a las personas y a las normas, al orden, comprensión, tolerancia,
no discriminación, etc.).
La evaluación será continua:
- Se estará evaluando continuamente, en todas las actividades que se realizan. En
cualquier momento se puede preguntar oralmente o revisar el cuaderno.
49

- La nota de cada evaluación se obtendrá a partir de las medias acumuladas a lo
largo del curso en cada uno de los tres aspectos referidos.
La metodología de la asignatura y el sistema de evaluación continua requieren la
asistencia constante de los alumnos. Por ello, se exige como condición necesaria para
poder aprobar no acumular faltas sin justificar. El límite será:
- Hasta 2 faltas sin justificar por evaluación.
- Hasta 3 faltas acumuladas sin justificar entre las dos primeras evaluaciones.
- Hasta 4 faltas sin justificar en todo el curso.
La justificación se debe hacer inmediatamente y expresamente al profesor de la
asignatura, antes de entregar los justificantes al tutor.
Recuperación
- La acumulación de faltas sin justificar sólo se podrá recuperar mediante su
justificación efectiva antes de la evaluación.
- El sistema ordinario de recuperación es por compensación matemática entre los
diversos aspectos a evaluar y entre las sucesivas evaluaciones parciales.
- Para alumnos que no alcancen una media suficiente y presenten leves deficiencias
en alguno de los aspectos a evaluar (recuperables), se podrán programar
actividades o pruebas adecuadas de recuperación al final del curso: entregar
tareas pendientes, realizar actividades complementarias o compensatorias,
realizar pruebas de recuperación…
- Los alumnos con una insuficiencia grave en la materia (irrecuperable por el
sistema de evaluación continua y por las medidas ordinarias de recuperación)
suspenderán en la convocatoria de junio por evaluación continua y tendrán que
recuperar en septiembre, mediante una prueba extraordinaria de recuperación
global: un examen sobre los principales contenidos impartidos a lo largo de todo
el curso, incluidas las lecturas complementarias o trabajos realizados.
PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
I ELS DRETS HUMANS
CURS 2010-2011
ANA CANELA
INTRODUCCIÓ
L’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans (EpC) és
una matèria de 2n. d’ESO l’objectiu de la qual és oferir una perspectiva als
alumnes de la nostra societat, de les implicacions socials de les decisions i els
valors i de la relació ineludible entre drets i deures com a ciutadans i com a
persones.
Les societats arreu del món han passat per diversos processos de
desenvolupament i d’estructuració. Els resultats has estat molt variables i
podem trobar una gran disparitat de formes d’organització socio-política amb
conseqüències ben conegudes: des dels totalitarismes a les democràcies; des
50

de les teologies al laïcisme; des de les més grans desigualtats a la constatació
de la necessitat de comprendre les diferències com una manera més d’enriquir
la nostra vida. Esta assignatura ofereix la possibilitat de mostrar als alumnes
eixes situacions i fer-los reflexionar sobre distintes formes de viure en
societat.
Però, cal fer nosaltres també una reflexió prèvia: sembla difícil tasca
esperar que una matèria que només té una hora lectiva setmanal permeta
obtindre els resultats esperats. L’organització de la matèria en el curriculum de
2n. ha d’enfrontar-se amb diverses qüestions que no podem oblidar: la
preparació intel·lectual de l’alumnat per a pensar amb disposició racional
sobre els grans problemes de la societat; la necessitat de preparar eines de
treball en classe i fora de classe, al mateix temps que es dóna contingut teòric
setmanal; la falta de continuïtat de una setmana per a l’altra de les reflexions i
activitats de l’aula. Cal preguntar-se com afrontat eixos reptes i assolir els
objectius que marcarem a continuació. Tal volta la resposta siga no ser
ambiciosos en el plantejament de l’assignatura i atendre més bé a aconseguir
pocs resultats, però ben assentats en la mentalitat dels alumnes.
OBJECTIUS
Ja hem fet menció en l’apartat anterior a les dificultats que trobem en el
temps de que disposa esta matèria. No obstant això, cal plantejar uns objectius
que considerem d’obligada revisió pel mateix contingut de l’assignatura i per
la seua importància objectiva a efectes socials. Considerem que el dia a dia en
les aules d’un institut ha de ser també aplicació pràctica de la teoria de què
parlarem.
Els objectius que volem assolir per a l’alumnat en este curs seran el
següents:
1. Reconèixer la condició humana en la seua dimensió individual i social.
2. Reconèixer i assumir la relació que hi ha entre llibertat i responsabilitat.
3. Conèixer, valorar i respectar la igualtat essencial dels éssers humans.
4. Aprendre i demostrar amb fets les actituds necessàries per a la
convivència en qualsevol àmbit de la vida.
5. Aprendre i utilitzar tècniques de treball en l’aula, extensibles a les
activitats quotidianes.
51

6. Reconèixer i respectar els drets de les dones, de les ètnies i de totes les
persones que actuen, pensen i viuen de manera diferent sense que la
seua vida supose una interferència ni un mal per als altres.
7. Detectar i rebutjar els estereotips i els prejudicis que porten a la
discriminació.
8. Conèixer la Declaració Universal dels Drets Humans, la seua història i
la implantació, efectiva o no, en el món actual.
9. Conèixer les lleis que fonamenten la vida social i política en l’Estat
Espanyol actual i el recorregut que ha fet la societat espanyola fins
arribar al nostre temps.
10. Valorar la importància de la participació en la vida social i política.
CONTINGUTS
Tenint en compte els continguts que expressa el Decret valencià,
prepararem la matèria en diversos blocs, tal com detallem a continuació.
1. Tècniques de treball:
a. El diàleg.
b. El debat.
c. L’exposició oral i escrita.
d. Com fer un treball.
2. Les relacions interpersonals:
a. Autonomia, llibertat i responsabilitat.
b. Convivència, solidaritat i participació.
c. Les relacions en els àmbits vitals: família, escola, amics, societat.
3. Drets i deures:
a. Conceptes d’igualtat i diferències: l’ésser humà i les formes de vida
adaptades.
b. Igualtat de drets i pluralisme: llibertats individuals i drets socials.
c. Els drets humans: Declaració Universal, història, aplicació i compromís.
d. La conquesta de drets: les dones, un exemple a considerar.
4. Les societats democràtiques:
a. Breu història.
b. Formes polítiques.
c. El món actual: Procés, consecució i models.
d. Elements d’una societat democràtica.
5. La ciutadania en el món global:
a. Els conflictes del nostre món: fanatisme, intolerància, pobresa.
52

. Reflexió sobre les solucions.
MATERIALS I AVALUACIÓ
Utilitzarem el llibre de text Educació per a la ciutadania i els drets humans
de l’editorial Oxford, projecte Àmfora. A més a més, emprarem tots els materials
textuals i audiovisuals que es consideren necessaris per a optimitzar l’aprofitament
de les classes.
El plantejament de la matèria exigeix que la participació de l’alumnat, la
seua implicació i les actituds siguen una part essencial del procés d’avaluació i
qualificació. Donarem especial importància a l’adquisició de models de
comportament que es facen efectius i habituals, tant en l’aula com fora d’ella.
També, caldrà valorar l’assimilació d’aprenentatges de conceptes i teoritzacions,
així com el treball efectiu dels alumnes, mitjançant les activitats proposades i els
exercicis concrets.
L’avaluació, doncs, s’estableix de la següent forma:
1. Exàmens sobre els continguts treballats a classe: 3 punts.
2. Treballs escrits amb o sense exposició oral: 2 punts.
3. Activitats de classe i exercicis: 3 punts
a. Totes les activitats presentades: 3
b. De la meitat a totes: 1.5
c. Menys de la meitat: 0
4. Actitud, participació i tracte a altres persones: 2 punts.
La presentació de tots els treballs, exàmens i activitats es considera
obligatòria. La no presentació de tot o part suposarà la qualificació d’insuficient,
encara que la nota global del trimestre siga igual o superior a 5.
PROGRAMACIÓ D’Antropologia
I. Introducció
Com indica la seua etimologia, l’anthropologia, la ciència de l’ho-
me, a l’estar dedicada per excel·lència a l’estudi dels sers humans en
la integritat de les seues produccions, de les seues accions i de la seua
constitució, pot esgrimir com el principal objectiu de la seua presència
en el Batxillerat, precisament eixa específica capacitat seua de reco-
neixement de la naturalesa intrínsecament cultural de la realitat huma-
na. En efecte, l’antropologia assumix la tasca d’abordar el conjunt de
vessants que componen la dimensió sociocultural dels sers humans,
53

com el parentiu, l’economia, la política, el llenguatge, la religió, el
dret, l’art i qualsevol altre dels sistemes de regles que adquirisquen
en tant que membres d’una societat determinada. Esta dimensió és el
fonament de la densitat i riquesa de la realitat humana, però també és
un focus de tensions i de confrontacions que jalonen la història sencera
de la humanitat, com les guerres de religió, els conflictes lingüístics, el
desmembrament de diferents estats per rivalitats ètniques i nacionals,
etc.
Així doncs, l’antropologia, pel seu propi objecte d’estudi, neces-
sita servir-se de les ciències fisiconaturals, de les ciències humanes i
socials, així com de la reflexió historicosistemàtica de la filosofia, per-
què no sols és una ciència fisicobiològica i sociocultural comparativa,
sinó també una interpretació de la realitat humana que no ha d’elimi-
nar mai els seus compromisos teòrics, ètics i crítics. L’antropologia
general pot complir, en conseqüència, una sèrie de funcions de gran
abast: una funció integradora i mediadora entre les ciències biològi-
ques i les ciències de la cultura, una funció teoricocrítica al si de les
diferents interpretacions del ser humà i una funció utopicamoral, rein-
vidincadora de la plenitud personal de tots els humans.
Com que es tracta de l’únic curs d’antropologia en el Batxillerat,
s’ha considerat convenient abordar-lo com una introducció a l’estudi
de l’home, des d’una perspectiva global i integradora dels diferents
aspectes (biològic, psicològic, social, cultural, històric, etc.). En este
sentit, l’estudi d’esta matèria pot contribuir a vertebrar coneixements
parcials sobre l’home, subministrats més específicament per altres
assignatures, com la biologia, la psicologia, la sociologia, l’economia,
el dret, la història, la literatura o la filosofia.
No obstant això, el seu valor formatiu no es reduïx a això. En el
nostre món global, en el qual les relacions politicomilitars, el mercat
de treball, els viatges, la informació, l’art, les diversions o l’esport són
cada vegada més plurals i internacionals, la matèria d’Antropologia
brinda informació i suscita reflexió sobre les diferències culturals que
existixen en la humanitat, sobre el xoc cultural que es produïx quan
entren en contacte les dites diferències i sobre la sempre sorprenent
riquesa creativa dels humans. En este sentit, pot contribuir a pal·liar el
provincianisme i la prepotència de la ciutadania de l’anomenat “pri-
mer món”, i a prendre consciència dels problemes que sorgixen en les
seues relacions amb altres societats i cultures, com el racisme, la xeno-
fòbia, l’explotació de la infància, el deteriorament de la naturalesa o la
guerra. D’altra banda, esta matèria és molt útil a la Comunitat Valenci-
54

ana que és bilingüe i que, a més del seu ric passat multicultural, també
té forts contrastos que el turisme, la nova indústria multinacional i les
zones de cultius més tradicionals evidencien en la seua mera juxtapo-
sició.
Per les seues característiques, esta matèria permet dur a terme acti-
vitats pràctiques que contribuïsquen a l’assimilació personalitzada dels
continguts teòrics i a la mateixa dinàmica sociocultural de les ciutats,
els pobles i les comarques en què viu l’alumnat. Per exemple, xicotets
treballs de camp sobre la realitat cultural en què està inserit l’alumnat
o sobre la qual van estar i continuen estant inserits els seus familiars,
utilitzant les biblioteques públiques o els museus d’etnologia. A més
d’ajudar a l’aplicació i consolidació dels coneixements adquirits, estos
treballs podrien tindre la virtualitat de col·laborar en la preservació del
llegat cultural de les generacions que ens van precedir, per exemple,
transcrivint i col·leccionant relats d’història oral, contes, llegendes,
cançons, refranys, danses, jocs, endevinalles, receptes gastronòmiques
i medicinals, labors d’artesania, etc. Així mateix, podrien coadjuvar
i servir en l’elaboració de programes de festes, revistes estudiantils,
exposicions de dibuixos, fotografies i vídeos, que promogueren els
mateixos centres docents.
II. Objectius generals
El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir a fer que les
alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:
1. Identificar els problemes antropològics i emprar amb propietat
els conceptes i termes per a la seua anàlisi i comprensió.
2. Aplicar amb rigor els procediments bàsics del treball intel-
lectual al plantejament i a la solució dels problemes antropològics.
3. Comprendre, de manera integradora, els diferents aspectes de
la realitat humana, relacionant conceptes i problemes plantejats en els
diferents àmbits del saber que s’ocupen de l’home.
4. Adquirir una comprensió bàsica del món de la cultura, que dife-
rencia radicalment els sers humans de la resta de les espècies animals.
5. Explicar comportaments del ser humà en societat, així com ana-
litzar els mecanismes i funcions per mitjà dels quals s’identifica a si
mateix com a pertanyent a una realitat cultural particular.
6. Assumir gradualment una actitud crítica respecte al propi entorn
cultural, combatent tot tipus de prejuís racistes i etnocèntrics, dogmà-
tics i excloents.
7. Adoptar actituds de tolerància activa i estima de les diferències
culturals i valorar els intents per construir una societat mundial basada
55

en el respecte dels drets humans i en la salvaguarda de les ètnies i cul-
tures minoritàries.
8. Aplicar els coneixements antropològics a l’estudi de situacions i
problemes concrets del propi entorn.
III. Continguts
Tenint en compte el seu caràcter introductori, esta matèria ha sigut
estructurada entorn de sis nuclis temàtics. Els dos primers plantegen
una informació bàsica, sistemàtica i històrica sobre els principals pro-
blemes, mètodes i àrees d’investigació de l’antropologia, així com una
panoràmica dels corrents més importants en el desenrotllament histò-
ric del pensament antropològic. Els altres quatre nuclis giren entorn
de qüestions específiques d’algunes de les àrees vertebrals de l’antro-
pologia. La seua substantivitat i relativa independència deixen oberta
la possibilitat de dedicar una atenció més o menys equilibrada a tots
estos o d’insistir preferentment en un o en diversos, alternant d’un curs
a un altre, segons els criteris de programació del professorat.
1. L’antropologia com a camp d’estudi
Este nucli comprén continguts bàsics de l’antropologia com a dis-
ciplina científica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– Naturalesa i objecte de l’antropologia.
– Principals branques o camps d’investigació: antropologia física,
antropologia social i antropologia cultural.
– Metodologia pròpia dels estudis antropològics.
– Relacions i comparació entre l’antropologia i altres ciències
humanes, com la sociologia, la psicologia, la història, etc.
2. Desenrotllament històric de les teories antropològiques
de su rico pasado multicultural, también tiene fuertes contrastes que el
turismo, la nueva industria multinacional y las zonas de cultivos más
tradicionales evidencian en su mera yuxtaposición.
Por sus características, esta materia permite llevar a cabo activi-
dades prácticas que contribuyan a la asimilación personalizada de los
contenidos teóricos y a la propia dinámica sociocultural de las ciuda-
des, los pueblos y las comarcas en los que vive el alumnado. Por ejem-
plo, pequeños trabajos de campo sobre la realidad cultural en la que
está inserto el alumnado o sobre la que estuvieron y continúan estando
insertos sus familiares, utilizando las bibliotecas públicas o los Museos
de Etnología. Además de ayudar a la aplicación y consolidación de los
conocimientos adquiridos, estos trabajos podrían tener la virtualidad de
colaborar en la preservación del legado cultural de las generaciones que
56

nos precedieron, por ejemplo, transcribiendo y coleccionando relatos de
historia oral, cuentos, leyendas, canciones, refranes, danzas, juegos, adi-
vinanzas, recetas gastronómicas y medicinales, labores de artesanía, etc.
Asimismo, podrían coadyuvar y servir en la elaboración de programas
de fiestas, revistas estudiantiles, exposiciones de dibujos, fotografías y
videos, que promoviesen los mismos centros docentes.
Este nucli pretén presentar un fil conductor que recórrega la histò-
ria de la nostra cultura, privilegiant els moments de pluralitat i enfron-
taments culturals i la conseqüent reflexió sobre la diversitat i el canvi
cultural.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– Fites fundacionals de la teoria antropològica en els seus respec-
tius contextos.
– Esquema general de les diferents teories i estratègies d’investi-
gació antropològica vigents en l’actualitat.
– Principals pressupostos ontològics, epistemològics i metodolò-
gics dels corrents antropològics més importants.
3. Antropologia física i biològica
Este nucli aborda el problema de la relació entre naturalesa i cul-
tura, la determinació del lloc que ocupa l’home en l’escala animal, des
d’una perspectiva evolutiva i estructural.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– El procés d’hominització i l’herència biològica de l’home.
– Influència de la cultura en l’aparició de l’homo sapiens.
– Pautes de conducta en els primats i en l’home.
– Especificitat del llenguatge humà en comparació amb altres sis-
temes de comunicació animal.
– La diversitat racial de l’espècie humana.
4. Antropologia social
Dins d’esta branca de l’antropologia general, el present nucli vol
aportar informació, des de les diverses societats humanes, sobre tres
elements socioculturals fonamentals (família, matrimoni i parentiu),
en relació als quals sol haver-hi una perspectiva etnocèntrica de mane-
ra predominant.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– Família, matrimoni i parentiu: funcions i diferents tipus, en les
diverses cultures.
– La polèmica sobre l’origen i la universalitat de la família.
– El debat entorn de la prohibició de l’incest.
– Les diverses regles de la filiació.
57

5. Antropologia de la religió
L’objecte d’aprenentatge d’este nucli temàtic el constituïxen les
diverses manifestacions del fet religiós com a fenomen cultural. A este
efecte, convé distingir l’especificitat de la perspectiva antropològica
sobre la religió, d’altres aproximacions diferents.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– Distinció entre el sagrat i el profà.
– Característiques i funcions de la religió.
– Naturalesa dels mites.
– El ritual i les seues varietats.
– Pràctiques religioses: màgia, sacrifici, endevinació, festivitats,
etc.
– Relacions de la religió amb altres elements del sistema sociocul-
tural del qual forma part.
6. Antropologia filosòfica
Com que l’objecte d’estudi d’esta matèria és el ser humà, este
nucli té com a finalitat mostrar la necessària dimensió filosòfica de
l’antropologia, que ha de complir una funció teòrica, una funció crítica
i una funció ètica.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
– Problemàtica i sentit de la filosofia de l’home, tradicionalment
denominada antropologia filosòfica.
– Funcions, teòrica, crítica i ètica, de l’antropologia filosòfica.
– Anàlisi, des del punt de vista de l’antropologia filosòfica, d’algu-
na de les imatges de l’home amb més incidència en la nostra cultura o
d’alguna de les concepcions predominants sobre el ser humà.
IV. Criteris d’avaluació
1. Obtindre informació rellevant sobre un tema antropològic con-
cret a partir de diverses fonts, així com elaborar-la, contrastar-la i uti-
litzar-la críticament.
Este criteri tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat, en un
curs de caràcter introductori, per a seleccionar informació recorrent a
fonts de diversa índole (la seua pròpia experiència sobre la vida quo-
tidiana, els coneixements que li proporcionen altres disciplines, els
mitjans de comunicació o textos específicament antropològics), així
com el seu domini de destreses de caràcter general necessàries per a la
utilització crítica de la dita informació (observació i descripció, classi-
ficació, comparació, sistematització, etc.).
2. Analitzar i comentar textos breus i senzills de caràcter antropo-
lògic, atenent la identificació del seu contingut, l’explicació dels ter-
58

mes específics i la relació de la seua temàtica amb els coneixements
adquirits.
Estos criteris pretén comprovar la capacitat de l’alumnat per a lle-
gir comprensivament i analitzar textos senzills que facen referència
a problemes de caràcter antropològic, mostrant la dita capacitat en la
identificació de les tesis fonamentals, en la reformulació d’estes amb
les seues pròpies paraules, en l’explicació dels termes o conceptes
específics i en la detecció dels recursos retòrics utilitzats per l’autor
per a persuadir el lector de la veracitat del que exposa. Així mateix,
pretén mostrar la seua capacitat per a establir relacions entre els pro-
blemes plantejats en els textos i els coneixements prèviament adqui-
rits. Estos exercicis poden ser especialment útils aplicats a articles
d’opinió de la premsa diària que aborden temes d’actualitat de caràc-
ter antropològic (immigració, violència racial, sectes religioses, rituals
festius, tracte als animals, etc.).
3. Realitzar, de manera individual o en grup, un treball monogrà-
fic sobre algun tema antropològic d’interés per a l’alumnat, relacionat
amb els continguts estudiats.
Este criteri tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per a realit-
zar, amb les orientacions pertinents, treballs de redacció sobre algun
problema antropològic que suscite el seu interés, abordant tasques
de planificació (arreplega de dades, selecció de fonts bibliogràfiques
de consulta, etc.) i d’execució (plantejament del tema, tractament de
la informació, anàlisi d’arguments i valoració de conclusions, etc.).
Ambdós aspectes permeten comprovar el grau d’autonomia adquirit
per l’alumnat en la seua manera d’obtindre i tractar la informació per-
tinent i de formular conclusions, així com la seua capacitat per a treba-
llar de manera cooperativa.
4. Prendre consciència de les variacions culturals que ha experi-
mentat la societat europea al llarg de la història, analitzant algun dels
canvis culturals ocorreguts.
Este criteri permet comprovar si l’alumnat ha sigut capaç d’apro-
fundir en el passat de la realitat cultural d’Europa i de constatar l’ex-
periència del xoc i de la diversitat cultural (per exemple, les colonit-
zacions de l’antiguitat, el pluralisme cristià-jueu-musulmà al llarg
de diversos segles en les edats mitjana i moderna, les relacions amb
Orient i el nord d’Àfrica, i, especialment, el descobriment, conquista i
colonització d’Amèrica).
5. Obtindre informació rellevant sobre un aspecte concret de la
cultura local, per mitjà de la realització de xicotets treballs etnogràfics
59

(enquestes, entrevistes, biografies culturals), degudament preparats.
Es pretén comprovar així la capacitat desenrotllada per a obtindre
informació de primera mà sobre algun aspecte de l’inventari cultural
de la localitat o comarca, recorrent per a això a tècniques usuals en
els treballs de camp dels antropòlegs culturals. Especialment útil pot
ser la confecció d’alguna biografia cultural de persones ben relaciona-
des amb l’alumnat que hagen viscut en contextos culturals diferents,
com pot ser el cultiu de la terra amb procediments tradicionals o que
puguen narrar un altre tipus d’organització sociocultural, com experi-
ències en la passada guerra civil o estades en altres països. Este crite-
ri també permet valorar si l’alumnat domina habilitats bàsiques, com
la descripció, classificació i comparació de les dades etnogràfiques
obtingudes.
6. Participar en debats sobre algun problema antropològic que sus-
cite l’interés de l’alumnat, aportant les pròpies reflexions i relacionant-
les amb altres posicions prèviament estudiades.
Per mitjà d’este criteri, es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat
per a establir relacions entre diferents maneres d’abordar un proble-
ma, i per a examinar críticament les diverses solucions plantejades. El
recurs a debats és un instrument eficaç per a fomentar el rigor exposi-
tiu i permet comprovar la competència de l’alumnat per a mantindre
un diàleg racional i argumentar les pròpies posicions amb llibertat i
sense dogmatismes.
Metodologia
Les clases seguirán una metodología activa destinada principalment al
desenvolupament d’habilitats relacionades amb les tècniques de la
investigación antropológica i etnográfica.
L’estudi de textos seleccionats i l’elaboració d’informes regulars amb
contingut i tènica antropològiques hauran de fer posible després de la 1ª
Avaluació que els alumnes puguen realitzar un treball d’investigació en grup
que donarà pas a un d’individual en la 3ª Avaluació.
Avaluació
Seguirà els criteris apuntats més amunt on els coneixements pròpoiament
antropològics s’equilibren amb la valoració dels treballs I la seua exposició en
clase. El resultat ha de combinar la capàcitat per seleccionar información
rellevant per a l’elaboració d’hipòtesis d’investigació que s’hauran
d’investiganr amb les tècniques a propiades a cada cas: treball de camp,
60

enquestes, qüestionaris, entrevistes,…
El resultat del treball haurà d’adoptar una forma apropiada per a la seua
exposició pública i posterior discussió.
Recuperació:
Una sola recuperació de carácter final de les parts teòriques o practiques que
cada alumne necessite .
Esquema per a l’alumnat:
PROGRAMACIÓ D’ANTROPOLOGIA PER AL 1º DE BATXILLERAT
PROFESSOR: JOSEP RIPOLLÉS
1º TRIMESTRE
CONTINGUTS:
1. INTRODUCCIÓ A L’ANTROPOLOGIA. Hª I MÈTODES.
2. ANTROPOLOGIA FÍSICA ( BIOLÒGICA).
ACTIVITATS: Lectura d’”Els Papalagi”
2º TRIMESTRE
CONTINGUTS
1. ANTROPOLOGIA SOCIAL (CULTURAL)
ACTIVITATS: REALITZACIÓ D’UN TREBALL D’INVESTIGACIÓ (EN
GRUP)
LECTURA: “L’Antropòleg innocent”
3º TRIMESTRE
CONTINGUTS
1. ANTROPOLOGIA DE LA RELIGIÓ
2. ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
ACTIVITATS: REALITZACIÓ D’UN TREBALL D’INVESTIGACIÓ
61

(INDIVIDUAL)
AVALUACIÓ (1ª):
CONEIXEMENTS: 50%
ACTIVITATS: 40%
ACTITUD: 10%
AVALUACIÓ (2ª):
CONEIXEMENTS: 40%
ACTIVITATS: 50%
ACTITUD: 10%
AVALUACIÓ(3ª):
CONEIXEMENTS:30%
ACTIVITATS: 60%
ACTITUD: 10%
RECUPERACIÓ: ÚNICA FINAL DE CADASCUNA DE LES PARTS
PENDENTS
62

REGLAMENT
DE
RÈGIM INTERN
I.E.S. Tavernes Blanques
Curs 2009-10

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................4
2. NORMES DEL CENTRE ........................................................................................5
2.1. Introducció .......................................................................................................5
2.2. Normes per a tots els membres de la comunitat educativa...............................5
2.3. Alumnat ............................................................................................................6
2.3.1. Obligacions ...........................................................................................6
2.3.1.1. Carnet escolar ........................................................................................ 6
2.3.1.2. Entrades i eixides ................................................................................... 6
2.3.1.3. Durant l’horari escolar ............................................................................. 6
2.3.1.4. Conducta a l’aula .................................................................................... 7
2.3.1.5. Hores d'esbarjo ...................................................................................... 7
2.3.1.6. Altres .................................................................................................... 8
2.3.1.7. Delegats i delegades ............................................................................... 8
2.3.2. Prohibicions legals ................................................................................8
2.3.3. Responsabilitat per vandalisme ............................................................9
2.4. Professorat. ....................................................................................................10
2.4.1. Obligacions. ........................................................................................10
2.5. Pares i mares. ................................................................................................10
2.5.1. Responsabilitats ..................................................................................10
2.6. Ús de les dependències ..................................................................................11
2.6.1. Cafeteria .............................................................................................11
2.6.2. Biblioteca ............................................................................................11
2.6.3. Transport escolar: ...............................................................................11
2.6.4. Ús de l'ascensor. .................................................................................11
2.7. Activitats Extraescolars. .................................................................................12
2.8. Informació pública .........................................................................................14
2.9. Dret a Vaga ....................................................................................................14
3. PROCEDIMENTS ............................................................................................. 15
3.1. Per a l’alumnat ...............................................................................................15
3.2. Per al professorat ...........................................................................................15
– 2 –

– 3 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
3.3. Guàrdies .........................................................................................................15
3.3.1. Hores lectives .....................................................................................15
3.3.2. Guàrdies d’esbarjo ..............................................................................18
3.4. Fulls de sanció ................................................................................................19
3.4.1. Full d’amonestació ..............................................................................19
3.4.2. Comunicació a la família .....................................................................19
3.5. Comissió de Convivència ................................................................................19
3.6. Absentisme escolar ........................................................................................21
4. FALTES I SANCIONS ........................................................................................ 21
4.1. Conductes contràries a les normes de convivència del centre educatiu: .........21
4.1.1. Decret .................................................................................................21
4.1.2. Faltes contra l’alumnat: ......................................................................22
4.1.3. Faltes contra el professorat i/o contra les normes de convivència del
centre: .....................................................................................................23
4.1.4. Faltes contra altres membres de la comunitat educativa ....................25
4.1.5. A objectes, materials, documents o possessions .................................25
4.1.6. Sancions .............................................................................................26
4.1.1. Mesures educatives complementàries .................................................27
4.2. Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre: ...............28
4.2.1. Decret .................................................................................................28
4.2.2. A l’alumnat: ........................................................................................29
4.2.3. Al professorat i a les normes del centre: .............................................30
4.2.4. A altres membres de la comunitat educativa .......................................31
4.2.5. A objectes, materials, documents o possessions .................................31
4.2.6. Sancions .............................................................................................31
4.2.7. Mesures educatives complementàries: ................................................33
4.3. Atenuants i agreujants ...................................................................................33
4.3.1. Atenuants: ..........................................................................................33
4.3.2. Agreujants: .........................................................................................33
4.3.3. Mesures educatives complementàries: ................................................34

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
1. Introducció
Les normes i procediments que regulen la convivència en un centre escolar són
necessàries per a garantir el funcionament normal de les obligacions i les activitats. Del
compliment d'estes normes depén en gran manera la reducció i virtual eliminació de
conflictes, la qual cosa és un dels ideals a complir en este centre. De vegades, les normes i
procediments regulen també la forma en què s'ha d'actuar davant de les múltiples i diverses
situacions que succeïxen diàriament.
El present reglament té com a objectius els següents:
− Regular les pautes d’acció de les activitats educatives, de convivència i de
disciplina del centre.
− Oferir procediments estandarditzats a tots els membres de la comunitat
educativa.
− Proposar mesures alternatives davant de situacions susceptibles de sanció.
− Orientar les conductes habituals cap a la convivència i el respecte a tots els
membres de la comunitat.
Aquest reglament no es proposa com un ordenament tancat i acabat. Pel contrari, és un
primer acostament a les necessitats i realitats del centre i ha sigut elaborat amb l’ànim
d’introduir progressivament totes les millores que la pràctica diària suggerisca. Els
comentaris, les suggerències i les modificacions es treballaran des de la Comissió de
Coordinació Pedagògica al llarg del curs.
El Reglament de Règim Intern, d’altra banda, és d’obligat compliment per a tots els
membres de la comunitat educativa i s’ajusta a la legislació vigent en concret el decret
39/08 de la Generalitat Valenciana.
En una comunitat educativa, totes les persones, quant a persones, són totes iguals. Però,
des del punt de vista professional, entre professorat i alumnat hi ha una diferència : el
professorat representa l’autoritat i, como a tal, han de ser obeïdes les seues instruccions.
Atenent a les recomanacions de les institucions públiques, qualsevol agressió verbal o física
pot ser considerada atemptat a l’autoritat i les actuacions corresponents poden transcendir
l’àmbit del centre educatiu.
La comissió de Convivència del Consell Escolar
– 4 –

2. Normes del Centre
2.1. Introducció
– 5 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
Les normes del centre són el conjunt d’obligacions i prohibicions que s’han de tindre en
compte per a la convivència escolar. No es tracta d’imposar una forma de fer coses, sinó de
descriure de quina manera es pot contribuir a un millor desenvolupament de la tasca
d’ensenyament i aprenentatge. Es sabut que en totes les agrupacions humanes són
necessàries unes normes d’acció; i més encara quan parlem d’un entorn dedicat a l’educació
i a la formació dels adolescents. És per això que les normes d’aquest Reglament es
presenten com un conjunt d’indicacions conduents a descriure la forma més adequada de
conviure en el centre escolar.
A més, com ha quedat dit en la introducció, cal recordar que aquest Reglament és
d’obligat compliment per a tots els sectors de la Comunitat Educativa i que els aspectes no
contemplats-hi es resoldran d’acord amb la legislació en vigor.
Objectius i fonaments
Els objectius que s’espera obtindre són:
− Establir unes normes de convivència bàsiques per tal de permetre el normal
desenvolupament de les activitats acadèmiques.
− Crear un clima de treball adequat per al procés d’ensenyament i aprenentatge.
Els fonaments de les normes, per altra banda, són:
− El respecte mutu de totes les persones que formen la Comunitat Educativa
− El respecte, per part de tots, dels materials, de l’equipament i de les instal·lacions.
− El respecte pel treball i la funció de tots els membres de la Comunitat Educativa.
2.2. Normes per a tots els membres de la comunitat educativa.
− Conducta amb les persones: Es basarà sempre en la correcció que fa al tracte social i
el respecte, mitjançant l’ús d’un llenguatge i formes correctes.
− Consum de tabac: D’acord amb la normativa legal vigent, està prohibit fumar a tot el
recinte del centre.
− Neteja: tots els membres de la comunitat escolar hauran de respectar les normes
elementals de neteja, en concret, aquelles referents a l’ús de papereres, l’adequada
utilització dels lavabos, l’ús del mobiliari i material.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
2.3. Alumnat
2.3.1. Obligacions
2.3.1.1.Carnet escolar
L’alumnat haurà de portar sempre el carnet escolar, document que permetrà
identificar-lo a l’hora d’entrar i eixir del centre. Haurà de mostrar-lo quan es
sol·licite per part del professorat o personal no docent. En el cas dels alumnes que
fan ús del transport escolar, el carnet autoritza per pujar a l’autobús.
2.3.1.2. Entrades i eixides
1. L’horari d’entrada és les 8:00 del matí. A eixa hora es tancaran les portes
d’accés i només es podrà accedir al centre amb justificació, controlada pel
professorat de guàrdia. Els retards continuats es tractaran d’acord amb la
normativa i seran motiu de sanció.
2. L’eixida del centre és les 14:10 per a primer cicle tots els dies i les 15:05 per a
segon cicle, batxillerats i cicles formatius els dimarts i dijous.
3. L’alumnat major d’edat podrà eixir del centre en les hores del primer esbarjo,
amb la supervisió del professorat de guàrdia de pati i sempre que s’ajusten a les
condicions establertes pel centre.
4. L’alumnat d’ESO no podrà eixir del centre sense acompanyament d’un familiar
o persona responsable, previ control del professorat de guàrdia.
5. L’alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius, si no té classe a últimes hores,
podrà eixir del centre quan tinga la majoria d’edat, sempre que hi haja
disponibilitat del personal de serveis per atendre la porta i acrediten el nivell
educatiu amb el carnet.
2.3.1.3.Durant l’horari escolar
- L’alumnat no podrà eixir de l’aula sense permís del professorat corresponent.
No es podrà eixir de l’aula fins que no acabe la classe.
- No s’ha de deixar anar al bany en hores de classe, excepte si el professorat
considera que el cas és important.
- En cas que hi haja alumnes que diguen que es troben malalts, el procediment
serà:
1. Informar el seu professor de l’aula i demanar permís per eixir a telefonar
a casa.
2. Buscar professorat de guàrdia que serà qui telefone.
– 6 –

3. Tornar a l’aula i esperar que vinguen per ells.
– 7 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
- El professorat no pot donar medicaments, encara que els alumnes en demanen.
- No es pot avisar els serveis mèdics per motius externs als produits en el mateix
centre i durant la jornada escolar.
2.3.1.4.Conducta a l’aula
1. L’alumnat entrarà puntualment a l'aula. Si aplega tard, picarà a la porta,
demanant permís per entrar.
2. Esperarà al professorat dins les aules tot i mantenint l'ordre necessari per tal de
permetre el desenvolupament normal de les classes a les aules adjacents.
3. Quan falte el professorat, haurà de quedar-se a l'aula esperant el professorat de
guàrdia. Si en 10 minuts no va ningú, un representant del grup informarà el
professorat de guàrdia.
4. Assistirà a classe amb el material i equipament necessari per poder participar
activament en el desenvolupament de les classes.
5. Haurà de realitzar les tasques encomanades pel professorat, i no les que
corresponen a altres matèries.
6. Haurà d'acudir a l'aula de convivència si el professor o professora així ho
determina.
7. Mantindrà l'aula neta i tindrà cura del mobiliari ( farà us de les papereres, no
escriurà en les taules ni les parets ...)
8. Pujarà les cadires sobre les taules al final de la jornada.
9. L’alumnat s’asseurà correctament. El lloc a l’aula l’asignarà el professorat.
2.3.1.5. Hores d'esbarjo
1. Durant el temps d'esbarjo, l'alumnat podrà ocupar el pati (pistes esportives), la
cafeteria i la Biblioteca. No podrà romandre a les aules, als corredors i a les
eixides d'emergència i junt a les reixes del recinte en tot el perímetre.
2. Els dies de pluja podrà romandre al vestíbul i al porxe de l'entrada del centre.
3. En cap circumstància és pot córrer o realitzar jocs dinàmics al vestíbul.
4. L’alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius tindrà permís per eixir a l’hora
d’esbarjo. Les condicions per a permetre les eixides són les següents:
Tindre majoria d’edat.
Control del carnet per part del professorat de guàrdia.
Tornar al centre abans que s’inicie l’hora de classe.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
2.3.1.6. Altres
L’alumnat que arribe de l’esbarjo després d’haver sonat la senyal d’inici
de classes, no podrà entrar de nou al centre.
1. Lliurar al pare o la mare els comunicats del tutor o tutora, de Direcció o
qualsevol altre document informatiu.
2. Lliurar el justificant de les faltes d'assistència signat pel pare o per la mare al
professorat, així com els fulls d'incidències o qualsevol altre document.
3. En el cas de faltar a classe la data d'un examen o del lliurament d'un treball,
l'alumne haurà de justificar la seua absència amb un document oficial.
4. Procediment d’acció per a l’alumnat: davant de qualsevol reclamació i/o
situació que els puga afectar, la “jerarquia” d’acció serà la següent: professor de
la matèria o de l’aula, tutor-tutora, cap d’estudis, directora, per eixe ordre.
2.3.1.7. Delegats i delegades
1. Constituir cada curs el Consell de Delegats i Delegades una vegada finalitzada
l'elecció dels representants de grup
2. Assistir a les reunions convocades pel Consell de delegats-ades o per la Direcció
del Centre.
3. Arreplegar les opinions i els suggeriments del grup, per tal de dur-les a les
reunions del Consell de Delegats.
4. Informar el grup dels assumptes tractats pel Consell de delegats-ades i dels
acords que se’n deriven.
5. Dur a les sessions d'avaluació les valoracions generals del grup del període
d'avaluació corresponent.
6. Transmetre al professorat del grup tots aquells problemes i qüestions plantejats i
que siguen d'interés general per al grup.
7. Si passats deu minuts no ha arribat el professor-a corresponent a l'aula i no s'ha
presentat el professor-a de guàrdia, anirà a informar el professorat de guàrdia.
8. No és obligació dels delegats aquelles funcions que no són pròpies de la
representació del grup classe, com ara portar guix, anar a per fotocòpies etc.
2.3.2. Prohibicions legals
Encara que són obvies, cal remarcar les següents prohibicions:
1. Botar la tanca.
– 8 –

2. Eixir al pati per les portes d'emergència.
3. Romandre a l'aulari durant l'esbarjo.
– 9 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
4. Menjar i/o beure entrepans i llepolies en tot el centre, excepte en hores
d’esbarjo. L’única excepció es referirà a beure aigua.
5. Anar a la cafeteria entre classe i classe.
6. Dipositar les deixalles fora de les papereres o contenidors.
7. Maltractar o fer malament ús dels recursos del centre com ara les
instal·lacions, el mobiliari, material didàctic etc..
8. Maltractar de paraula o acció els companys o qualsevol membre de la
comunitat educativa.
9. Interrompre el normal desenvolupament de l'activitat educativa.
10. Estar dins dels lavabos sense necessitat de fer-ne ús.
11. L’exhibició i l’ús de mòbils i altres aparells electrònics, l’ús de drogues, tant
legals (tabac i alcohol) com d’altres.
12. El consum de productes prohibits haurà de ser comunicada a les autoritats
pertinents.
2.3.3. Responsabilitat per vandalisme
- Responsabilitat del grup d’alumnes quan hi haja vandalisme o desperfectes en
les aules. Cada grup es farà càrrec econòmic dels desperfectes de la seua aula,
d’acord amb la normativa vigent.
- Les faltes col·lectives o anònimes adquireixen responsabilitat col·lectiva.
- Cal que els alumnes informen de desperfectes quan s’hagen produit, per poder
esbrinar en quina hora s’ha pogut fer.
- Hi haurà un horari d’ocupació de les aules per tal de controlar quins grups les
han ocupades.
- Els tutors i tutores poden fer el seguiment de l’estat del material i les
instal·lacions de l’aula, així com de la neteja de taules, parets, etc., per ajudar al
manteniment adequat.
- Les reparacions es faran el més aviat possible per tal de no convidar a empitjorar
el deteriorament.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
2.4. Professorat.
2.4.1. Obligacions.
1. Acudir puntualment a l'aula per començar les classes.
2. Romandre dins de l'aula mentre no sone el timbre de final de classe.
3. Tancar les aules amb la clau en acabar les classes quan hagen de quedar buides
(canvi d'aula, esbarjo, final de la jornada). Obrir-les per a començar la classe.
4. Demanar a l'alumnat que al final de la jornada pugen les cadires dalt de les
taules per tal de facilitar la neteja, així com arreplegar els papers i la brutícia de
terra.
5. El professorat haurà de comunicar amb la màxima antelació els seues absències
a la Direcció d'Estudis. Les faltes d' assistència haurà de justificar-les per escrit
emplenant el full corresponent.
6. Complir i fer complir les normes d' aquest reglament a l'alumnat.
7. Fer constar al SGD les absències o observacions referents a l'alumnat.
8. Per enviar un alumne a l'aula de convivència, cal emplenar el full d’incidències.
9. El professorat disposarà d'una hora d'atenció a pares dins del seu horari de
permanència al centre.
10. Davant de entrevistes i reunions amb pares-mares, portar sempre un testimoni.
11. En el cas de les tutories, per tal de preservar la privacitat de l’entrevista, només
anar amb testimonis si hi ha sospita de conflicte o problemes.
2.5. Pares i mares.
2.5.1. Responsabilitats
1. Assistir a les entrevistes i reunions a què siguen convocats per la Direcció del
centre.
2. Informar els educadors d'aquelles circumstàncies rellevants per a la integració
dels seus fills a l'entorn escolar.
3. Justificar les absències o faltes de puntualitat dels seus fills i tornar signada la
informació que els arribe des del centre en referència al procés educatiu dels
seus fills.
4. Fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats al centre pels seus fills, com a
conseqüència del mal ús del material.
5. Acatar els acords del Consell Escolar.
– 10 –

2.6. Ús de les dependències
2.6.1. Cafeteria
– 11 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
- Es manté la prohibició per a l’alumnat d’anar a la cafeteria fora de les hores
permeses, és a dir, de 7.50 a 8:00 i durant els esbarjos. El professorat que es trobe
dins de la cafeteria, encara que no estiga de guàrdia els farà eixir en qualsevol altre
moment del dia.
- Quan hi haja una eixida extraescolar, si cal comprar esmorzars en cafeteria,
l’alumnat hi anirà amb l’acompanyament del professorat responsable de l’activitat.
En cas contrari, no podran comprar.
2.6.2. Biblioteca
1. L’alumnat podrà accedir a la Biblioteca sempre que hi haja professorat
encarregat.
2. L'horari de la Biblioteca serà publicat a l'inici de cada curs escolar per la
Direcció d'Estudis.
3. L' alumnat portarà llur material escolar (llibre, quadern, bolígrafs...)
4. És mantindrà silenci, ja que la Biblioteca és una sala d'estudi, lectura i consulta.
5. El treball de l'alumne serà individual.
6. És mantindrà l'ordre de cadires i taules.
7. El comportament ha de ser adequat, en cas contrari, l'alumnat serà expulsat de la
sala.
8. El material que l’alumnat puga utilitzar en prèstec, ha de ser conservat i tornat
en bon estat.
9. No es pot menjar dins de la Biblioteca.
2.6.3. Transport escolar:
Les normes aplicables al recinte escolar són també d’obligat cumpliment en el
transport escolar.
2.6.4. Ús de l'ascensor.
1. L’alumnat que necessite la clau de l'ascensor deixarà en dipòsit una quantitat de
cinc euros i disposarà d'un carnet d'usuari de l'ascensor que haurà de presentar a
qualsevol professor o professora que li’l demane.
2. Els diners dipositats seran tornats a l'alumne o alumna quan torne la clau a la
consergeria juntament amb el carnet d'usuari.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
3. L'alumne que tinga clau de l'ascensor, podrà ser acompanyat a l'ascensor per un
company o companya. En cap moment podran entrar més de dues persones a
l'ascensor.
4. Està prohibit recolzar-se a les portes de l'ascensor des de l'exterior o forçar-les
per provocar l'obertura sense clau.
2.7. Activitats Extraescolars.
1. Cada departament ha de dissenyar i dur a terme totes les activitats extraescolars
que considere convenient realitzar al llarg del curs. En funció dels criteris
pedagògics requerits, hauran de correspondre's amb el contingut de l'àrea,
matèria, assignatura o mòdul, si és procedent. Les activitats proposades per cada
Departament es relacionaran en un document (ANNEX 1) i se n'entregarà una
fotocòpia a la Vicedirecció per a ser incloses en la PGA
2. D'acord amb els criteris fixats en la COCOPE, és a aquesta a qui correspon
organitzar i regular les activitats, que seran informades al Claustre i aprovades
pel Consell Escolar. Amb la finalitat que l'organització siga efectiva i estiga
preparada amb la suficient antelació, els Caps de Departament hauran de lliurar
a la Vicedirecció la proposta d'activitats extraescolars per al curs abans de la
data fixada per la Vicedirecció
3. Ordenament de les activitats extraescolars.
a) Els i les alumnes que per qualsevol raó no participen en l'activitat, hauran
de realitzar un treball alternatiu.
b) Els Departaments racionalitzaran la programació de les activitats de
manera que no se sobrecarreguen els grups i es beneficie a tots de la
mateixa manera.
c) Quan una activitat siga directament complementària al programa de l'àrea,
matèria, assignatura o mòdul, haurà d'implicar-se a la totalitat de l'alumnat
que cursa eixa matèria encara que estiga organitzat en diferents grups.
Això implica un important esforç per al professorat i per als Departaments
per a programar conjuntament la dita activitat.
- En cas que estiga adreçada només a una part del grup, durant el mòdul
horari en què el/la professor/a organitzador/a de l'activitat estiga
absent, l'alumnat que acudisca al Centre realitzarà un treball alternatiu
amb la supervisió del professor de guàrdia, o a casa seua si no acudeix
a classe.
– 12 –

– 13 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
- El professor o professora que deixe grups sense donar classe perquè
realitze una activitat extraescolar, haurà de posar un treball per a
aquests grups i ho reflectirà en el llibre de guàrdia de la Sala de
Professors. El professorat de guàrdia que els atenga s'encarregarà que
els alumnes facen el treball programat.
4. Si part de l'alumnat d'un grup no participa en l'activitat programada, les classes
es continuaran impartint pel professorat corresponent, segons l'horari lectiu del
grup.
5. Aquelles activitats extraescolars que es realitzen en les dependències de l'Institut
i ocupen diversos mòduls horaris, hauran de ser ateses pel professorat a què li
haguera correspost donar la classe, com a suport a l'activitat i als que l'efectuen.
6. Quan les activitats impliquen a diferents grups o tinguen caràcter
interdisciplinari, el departament o departaments corresponents designaran el
professorat que els acompanye. En cas d’activitats programades entre el
departament d'orientació i els tutors-es, seran aquests els que informaran i
organitzaran la presència del professorat en el desenvolupament de l'activitat,
tenint com a norma la menor pèrdua d'hores lectives.
7. És recomanable que no es planifiquen activitats durant les dues setmanes
anteriors a cada avaluació. La COCOPE estudiarà la possibilitat de realitzar
activitats fora d'aquestes dates, sempre que complisquen les condicions
pedagògiques i no puguen realitzar-se en un altre moment del curs.
8. Com a norma general, per a les eixides fora de l'institut serà necessari un/a
professor/a acompanyant per cada 20 alumnes. No obstant això, pot reduir-se la
ràtio en funció de l'activitat.
9. Qualsevol altra activitat que no complisca els requisits abans mencionats, només
serà considerada en casos excepcionals i coordinada per la Vicedirecció del
centre.
10. Mentre la COCOPE no plantege un altre criteri, per a poder realitzar una
activitat extraescolar haurà d'aconseguir-se la participació del 70% de l'alumnat
a qui es dirigeix l’activitat, ja siga de grup, curs o nivell, o qualsevol altra
agrupació de l'alumnat. Les activitats escolars realitzades fora d'horari escolar,
no tindran mes limitació respecte al nombre d'alumnes que la que considere el
professor o professora organitzador, comptant amb els criteris pedagògics
aprovats.
11. No podran participar en les activitats extraescolars aquells alumnes que hagen
estat expedientats, així com els que el professorat organitzador considere que no
reuneix les condicions per a participar-hi.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
12. Una vegada aprovades, totes les activitats que s'hagen de realitzar fora de
l'institut, hauran de notificar-se als pares i mares amb suficient antelació
respecte de la realització i demanar el seu consentiment per a la participació de
l’alumne. El model de full el proporcionarà la Vicedirecció.
13. Amb la finalitat d'organitzar la coordinació de l'activitat extraescolar, el
professorat que la programe haurà d'emplenar el full que amb aquesta finalitat
proporcione la Vicedirecció i entregar-la també amb la suficient anticipació a la
realització. Aquest annex és també imprescindible per a l'expedició dels crèdits
de les activitats que es realitzen dins o fora de l'IES (segons consta en l'ordre de
10 de juny de 1994, ap. 8e, DOGV de 17 d'agost de 1994).
2.8. Informació pública
S’habilitarà un panell d’informació cívico-social, que estarà situat junt amb l’ascensor
en la planta baixa. Totes les persones que vulguen penjar informació han de comunicar-ho a
direcció perquè els representants legals del centre estiguen assabentats i per a garantir el
recolzament jurídic de l’entitat que emet la informació.
2.9. Dret a Vaga
S’aplicarà la normativa vigent: article 34 del Decret 39/20008 sobre la convivència en
els centres docents no universitaris.
Segons eixe article: a partir del tercer curs de l’ESO les decicions col·lectives
d’inassistència a classe adoptades pels alumnes hauran de disposar de la corresponent
autorització dels seus pares, mares, tutors o tutores, en el cas que siguen menors d’edat, la
qual exonera de qualsevol responsabilitat al centre.
Les decicions col·lectives d’inassistència a classe hauran de ser comunicades a la
direcció del centre amb una antelació mínima de cinc dies naturals i hauran d’estar avalades
per més de 20 alumnes.
– 14 –

3. Procediments
– 15 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
L'objectiu d'aquest apartat és establir uns procediments o protocols d'actuació
compartits per tota la comunitat educativa. Fixar i descriure tals procediments en una
comunitat educativa tan nombrosa i àmplia com la nostra és necessari i convenient, per a
evitar que davant dels mateixos fets es puguen realitzar distintes actuacions, la qual cosa
repercutiria negativament en la convivència del centre.
És possible que siga difícil establir tots els fets que poden succeir en el dia a dia, però
no és menys cert que s'ha d'intentar reflectir-los amb rigor dins d’un marge de flexibilitat, ja
que estem parlant del tracte interpersonal i del fi últim del treball docent que és la formació
i l'educació de l'alumnat.
3.1. Per a l’alumnat
Avisar els alumnes que, davant qualsevol reclamació i/o situació que els puga afectar, la
“jerarquia” d’acció serà la següent: professor de la matèria o de l’aula, tutor-tutora, cap
d’estudis, directora, per eixe ordre.
3.2. Per al professorat
- Davant de entrevistes i reunions amb pares-mares, portar sempre un testimoni.
- En el cas de les tutories, per tal de preservar la privacitat de l’entrevista, només
anar amb testimonis si hi ha sospita de conflicte o problemes.
3.3. Guàrdies
3.3.1. Hores lectives
En les hores de guàrdia que tinga assignades cada professor/a li correspon, segons
Resolució de 15 de juny del 2001, de la Direcció General d'Ordenació Acadèmica:
1. Atendre als grups d'alumnat que es troben sense professor i orientar les seues
activitats.
2. Vetlar per l'orde i el bon funcionament del centre durant l'horari lectiu de
l'alumnat i durant els esbarjos.
3. Anotar en el comunicat d’incidències a la sala del professorat, en finalitzar el
període de guàrdia, les absències del Professorat així com qualsevol altra
incidència que haja pogut produir-se.
Per al bon desenvolupament de les guàrdies, els apartats anteriors es concreten en el
nostre centre de la manera següent:

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
1. El professorat que NO puga acudir puntualment a l'Institut avisarà
telefònicament a qualsevol membre de l'equip directiu o els bedells perquè la
seua absència figure en el comunicat de guàrdies que estarà en la sala de
professors.
2. El professorat que sàpia anticipadament que NO estarà en el centre haurà
d'apuntar-se en el comunicat de guàrdies. En aquest cas, el professor/a deixarà
indicat en un full les activitats que ha de realitzar l'alumnat; la dita
documentació es deixarà en la carpeta de la sala de professors.
3. Tot el professorat haurà d’actuar front a situacions contràries a les normes de
convivència. És especialment important controlar els banys a totes hores, i molt
més en els canvis de classe.
4. La guàrdia comença en el moment que sona la música de canvi de classe. La
norma general serà NO EIXIR AL PATI. Cal que els tutors i tutores avisen els
alumnes.
5. El pati és l’aula d’Educació Física, per la qual cosa no es deixaran balons perquè
els alumnes juguen al pati durant les guàrdies. Si els alumnes porten balons
propis, s’arreplegaran i se’ls tornarà al final de la jornada lectiva.
6. Hores de classe: Les guàrdies comencen en el mateix canvi de classe. El
procediment i repartiment es farà de la següent manera:
Quan comença l’hora de classe, el professorat de guàrdia controlarà els
corredors i les possibles faltes de professorat en les aules. Després, es
reuniran en el vestíbul front a l’eixida al pati on es farà la distribució de
tasques coordinada per G1.
G1: Coordinador de guàrdia, control d’incidències, acudeix a la sala de
professors per mirar el llibre de guàrdies i distribuir les tasques, decideix si
eixir o no al pati. Després atendrà l’aula de convivència (A 126).
G2: Recolzament a G1. Encarregat de tasques de disciplina amb els
alumnes castigats. Ajuda a mantindre l’ordre en l’aula 126 en cas que hi
haja més alumnes que capacitat.
G3: Recolzament a G2 si és el cas. Si no, atenció ordinària pels corredors,
aules i alumnes.
G4, G5: Atenció ordinària.
Professorat de biblioteca: se’l considera de guàrdia amb els alumnes si
n’hi ha a biblioteca, bé per decisió pròpia o perquè els ha portat el
professorat de guàrdia.
– 16 –

– 17 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
Donat que a la biblioteca no es pot menjar, l’alumnat podrà entrar després
d’haver esmorzat al pati o la cafeteria, amb el degut comportament. En cas
que hi haja diversos grups d’alumnes sense professors a la mateixa zona o
corredor, es podrà fer la guàrdia des de fora de les aules.
7. Aula de convivència (126): per tal d’evitar que l’aula d’expulsió siga un centre
social per a alumnes sense interés per l’estudi, s’evitarà enviar-hi alumnes per
faltes que poden ser controlades a l’aula.
Els departaments didàctics deixaran treballs preparats per als alumnes
expulsats.
Quan es faça necessària l’expulsió, el professorat emplenarà el full
nominal (amb nóm del professor i caselles per a marcar). Com que
l’expulsió es considera una sanció tipificada en el Decret 39/2008 i implica
l’aplicació de mesures correctores, el professorat haurà d’emplenar el full
corresponent (Mesures correctores per a normes contràries a la
convivència) i fer-lo arribar als pares de l’alumne. Convé que s’envie una
còpia i que l’original sempre estiga al centre.
És obligatori que facen treballs de la matèria corresponent a l’aula,
controlats pel professor que expulsa. Si no complixen la tasca, informe
negatiu i afegir un altre full d’incidències acumulatiu per a obrir expedient,
per incompliment de mesures correctores.
Si fan les tasques i el treball encomanat, informe positiu.
Avisar immediatament per SMS de cada expulsió a les famílies
(secretaria).
8. L'aula de convivència estarà disposada en pupitres separats. La dita aula no
admetrà més de 7 alumnes. Quan hi haja més alumnat expulsat, la resta de
professorat de guàrdia s'encarregarà d'atendre'l en la sala de visites. L’alumnat
omplirà un document de reflexió sobre el seu comportament, on reflectirà la
seua versió dels fets; tal document de reflexió serà arxivat posteriorment en la
direcció d'estudis.
9. Per a facilitar la gestió de les guàrdies, l'alumnat haurà d'estar sempre en
possessió del seu carnet escolar.
10. Perquè un alumne-a d’E.S.O puga absentar-se del centre, haurà de presentar un
full de justificació d'eixida del centre al professor/a de guàrdia, que es deixarà en
la carpeta de guàrdies.
11. Cap membre de la comunitat educativa no podrà donar medecines a un alumnea,
açò només pot fer-ho personal facultatiu. L'alumne-a que necessite prendre
qualsevol medicació, per lleu que aquesta siga, haurà de portar-la de casa.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
12. S'avisarà els serveis mèdics o la família quan el professorat es veja incapaç
d'atendre un alumne/a. En cas que l'alumne/a necessite una xicoteta cura,
aquesta podrà realitzar-la qualsevol professor/a o personal de serveis si es
considera capacitat.
13. L’alumnat no podrà eixir de l’aula sense permís del professorat corresponent. En
cas de trobar-se malalts, després de demanar permís al professor o professora de
classe, avisarà el professorat de guàrdia que serà l’únic encarregat de telefonar a
casa. L’alumnat no podrà estar en els corredors o al vestíbul, haurà de romandre
a classe.
14. En cas de l'alumnat que “s’autoexpulsa” de l'aula que li correspon, el professorat
de guàrdia, una vegada comprovat que efectivament tal alumne/a s'ha “perdut”
voluntàriament per l'institut, l’enviarà a la seua classe, no a l’aula de
convivència.
3.3.2. Guàrdies d’esbarjo
1. El professorat serà l'últim a eixir de l'aula corresponent tancant-la amb clau. Si
l’aula està prop de les escales d'emergència, comprovarà que la porta d'accés
roman tancada.
2. Hores d’esbarjo: Com a norma general, el professorat que haja detectat
qualsevol situació que es puga considerar greu (insults, amenaces, assetjament,
entrades de persones que no pertanyen al centre o escapades d’alumnes, etc.)
que avise la policia, sense esperar informar a la direcció. El telèfon de la policia
local és 676976666.
G banys: Professorat que estarà a la porta dels banys d’alumnes i
controlarà les entrades i utilització correcta dels lavabos, així com les
possibles incidències. Coordinarà els altres professors de guàrdia.
G porta: Control d’eixida de l’alumnat major d’edat. Evitar que els
alumnes ocupen el porxe i les zones al voltant de la cristalera de cafeteria.
G planta baixa: Encarregat de mantindre l’ordre en el vestíbul i impedir
que l’alumnat s’hi quede.
G planta 1a: Encarregat de mantindre l’ordre en les dues plantes de
l’aulari, els banys de la 1ª planta, la zona enfront de biblioteca i tancar les
portes de les aules que hagen quedat obertes.
G pati zona oest: Reixa del fons del pati i control d’escales d’emergència.
– 18 –

3.4. Fulls de sanció
– 19 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
G pati zona sud: Reixa de l’horta i porxo i zona de les fonts per beure.El
professorat de guàrdia d'interior s'assegurarà que els corredors s'evacuen.
Hi haurà professorat de guàrdia en la planta baixa i en el vestíbul de la
planta primera, així com en la porta del carrer.
La finalitat d'un comunicat disciplinari és amonestar per escrit un alumne-a i que
aquest fet figure en el registre disciplinari a efectes de control del comportament.
D'altra banda, compleix la funció de comunicar a les famílies la falta comesa per
l'alumne-a.
3.4.1. Full d’amonestació
- Hi ha dos tipus de full de sanció: un anomenat full d’incidències que és nominal
i s’utilitzarà per deixar constància de qualsevol incident a l’aula i,
obligatòriament quan l’alumne haja estat expulsat. L’altre el full de mesures
correctores és on s’especifica la tipificació de faltes i sancions segons el decret
39/08 considerades contràries a la convivència.
- El full de mesures correctores s’utilitzarà sempre que el professorat ho considere
convenient davant qualsevol conducta que altere el normal desenvolupament del
procès d’ensenyament-aprenentange. I necesàriament quan s’haja expulsat un
alumne per enviar-lo a l’aula de convivència.
- Hi ha també full de sol·licitud d’expedient inmediat.
3.4.2. Comunicació a la família
De totes les conductes contràries a la convivència i/o greument perjudicials de
l’alumnat, així com les sancions aplicades, es donarà informació i comunicació a les
famílies. És obligació de les famílies assabentar-se i respondre a les demandes del
centre educatiu respecte a la millora de la conducta del seu fill o filla.
3.5. Comissió de Convivència
1. La comissió de convivència estarà composta per professors-es, així com pel cap
d'estudis i la directora.
2. La comissió es reunirà una vegada a la setmana per a revisar i comentar tots els
fulls de sanció elaborats pel professorat.
3. La dinàmica d’actuació de la comissió serà la següent: abans de les reunions
llegir els registres d’incidències del alumnes; durant les reunions i per al cas de
conductes contràries a la convivència.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
a) Entrevistar-se amb els alumnes amb faltes acumulades;
b) Donar un primer avís de possible sanció;
c) Fer que l’alumne signe un contracte de canvi d’actitud;
d) Amonestar per escrit l’alumne;
e) Proposar l’obertura d’expedient.
Els pasos descrits s’apliquen progressivament a cada alumne si reiteren les seues
conductes contràries a la convivència. Si és necessari, es pot convocar els pares
a una reunió amb la comissió.
En el cas de conductes greument perjudicials, les comissions proposen
directament l’obertura d’expedient disciplinari.
4. La Comissió proposarà, quan ho considere oportú, la utilització de la mediació
en els casos següents:
f) En conflictes que puguen resoldre's per mitjà d'aquest mètode, de forma
totalment voluntària i en faltes que no requerisquen la realització
d'expedients disciplinaris.
g) En conflictes entre professors-alumnes, disputes entre alumnes, diferències
de criteri entre centre i família.
5. Quan s'hagen pres les mesures pertinents, es comunicaran al tutor-a
corresponent, i en cas d'expulsió es farà públic a la sala del professorat per a
coneixement general.
CRITERIS PER DETERMINAR LES SANCIONS
Els criteris per a aplicar sancions seran:
1. Les circumstàncies personals i acadèmiques dels alumnes, en aquest cas es
considerarà agreujant la no incorporació a les tasques acadèmiques.
2. La reiteració de les conductes conflictives
3. L'efectivitat de les sancions aplicades en altres casos
4. La probabilitat que les mesures adoptades modifiquen la conducta dels alumnes
5. L'interés detectat en els alumnes per canviar de dinàmica o al contrari, el seu
manifest desinterés per adaptar-se a les normes del centre
– 20 –

3.6. Absentisme escolar
– 21 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
1. En el cas constatat que un alumne-a en edat escolar no justifique degudament les
seues absències al centre, el tutor-a es posarà en contacte immediatament amb la
família per a esbrinar els fets que motiven tal absentisme. Si tals intents no
donen fruit, el tutor-a notificarà a la direcció del centre l'absentisme de l'alumnea
perquè el centre es pose en contacte amb els Serveis Socials.
4. Faltes i sancions
Adaptades al decret 39/2008 sobre la convivència en els centres docents no universitaris
i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal
d’administració i servicis.
El present RRI, en aquest apartat de faltes i sancions, acata el que estableix el marc
legal; i especifica les conductes objecte de sanció per a deixar més clar com ha de ser
l'actuació en cas de conductes contràries a les normes i a la convivència.
4.1. Conductes contràries a les normes de convivència del centre
educatiu:
4.1.1. Decret
Segons el decret, són les que suposen:
a) Les faltes de puntualitat injustificades.
b) Les faltes d’assistència injustificades.
c) Els actes que alteren el normal desenrotllament de les activitats del centre
educatiu, especialment els que alteren el normal desenrotllament de les
classes.
d) Els actes d’indisciplina.
e) Els actes d’incorrecció o desconsideració, les injúries i ofenses contra els
membres de la comunitat educativa.
f) El furt o el deteriorament intencionat d’immobles, materials, documentació o
recursos del centre.
g) El furt o el deteriorament intencionat dels béns o materials dels membres de la
comunitat educativa.
h) Les accions que puguen ser perjudicials per a la integritat i la salut dels
membres de la comunitat educativa.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
i) La negativa sistemàtica a portar el material necessari per al desenrotllament
del procés d’ensenyança-aprenentatge.
j) La negativa a traslladar la informació facilitada als pares, mares, tutors o
tutores per part del centre i viceversa.
k) L’alteració o manipulació de la documentació facilitada als pares, mares,
tutors o tutores per part del centre.
l) La suplantació de la personalitat de membres de la comunitat escolar.
m) La utilització inadequada de les tecnologies de la informació i comunicació
durant les activitats que es realitzen en el centre educatiu.
n) L’ús de telèfons mòbils, aparells de so i altres aparells electrònics aliens al
procés d’ensenyança-aprenentatge durant les activitats que es realitzen en el
centre educatiu.
o) Els actes que dificulten o impedisquen el dret i el deure a l’estudi dels seus
companys i companyes.
p) La incitació o estímul a cometre una falta contrària a les normes de
convivència.
q) La negativa al compliment de les mesures correctores adoptades davant de
conductes contràries a les normes de convivència.
r) L’ús inadequat de les infraestructures i béns o equips materials del centre.
s) La desobediència en el compliment de les normes de caràcter propi del centre
i que estiguen incloses en el seu projecte educatiu.
4.1.2. Faltes contra l’alumnat:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
contràries a les normes de convivència del centre educatiu:
1. Amagar objectes que pertanguen a un altre, amb ànim de tornar-los.
2. Impedir que altres escolten les explicacions del professorat.
3. Interferir en la concentració, treball i activitats habituals de l'aula durant el
procés d'aprenentatge.
- Fer carasses o sorolls des de l'exterior de l'aula, al costat de la porta o a
través del vidre de la porta.
4. Aprofitar-se del treball d'altre en benefici propi, sense causar-li un perjuí.
5. Fer bromes sense ànim d'ofendre, però que molesten o ofenguen els o les
alumnes a qui s’adrecen.
– 22 –

6. Colpejar lleument com a part d'un joc:
- Donar calbots o colps semblants.
– 23 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
- Tocar el cul o altres parts del cos d’algun company/a quan es passa pel seu
costat.
7. Pertorbar el dret dels companys a l'ensenyament, tot i impedint les tasques
habituals durant les classes i altres activitats acadèmiques, com eixides
extraescolars.
8. Sostraure, deteriorar, amagar i/o trencar objectes que pertanguen un altre-a
alumne-a.
9. Insultar i/o burlar-se d'una persona.
10. Amenaçar ocasionalment amb l'objecte d'induir a una acció determinada.
11. Amagar objectes que pertanguen a un altre, amb ànim de perjudicar-lo
greument.
12. Utilitzar sense permís de l'amo treballs de classe.
13. Aprofitar-se del treball d'un altre en benefici propi, causant-li al mateix temps
un perjuí.
14. Impedir el dret a l'educació d'altres alumnes, interferint greument en la
dinàmica de l'aula de forma continuada o com a conducta habitual.
15. Colpejar sense reiteració, però amb l'ànim de castigar o obligar un altre.
16. Aprofitar característiques pròpies, com la força, la influència o altres, per a
obtindre beneficis.
Les faltes 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16, en cas de reiteració, es converteixen en
greument perjudicials per a la convivència en el centre.
4.1.3. Faltes contra el professorat i/o contra les normes de convivència del
centre:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
contràries a les normes de convivència del centre educatiu:
1. Menjar i beure a l'aula.
2. Acudir impuntualment a classe de forma esporàdica.
3. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada lleu.
4. Estudiar una altra matèria en classe sense permís per a fer-ho.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
5. No portar esporàdicament el material escolar necessari.
6. Adoptar reiterada i sistemàticament una actitud passiva en les classes.
7. Actes injustificats que pertorben lleument el normal desenvolupament de les
activitats del centre:
- Interrompre l'explicació del professorat de forma reiterada i sense causa
explícita.
- Córrer pels corredors en hores d’esbarjo.
- Exigir explicacions davant d'una expulsió de l'aula, interferint en la seua
dinàmica.
8. No assistència a classe de manera injustificada.
- Faltar a classe en hores prèvies a un examen.
- Faltar a classe quan no s'ha preparat el treball que serà exigit en una
assignatura.
- Faltar a classe quan hi ha examen sense causa degudament justificada.
9. Actes d'indisciplina, injúries i ofenses lleus contra membres de la comunitat
escolar:
a. Exclamacions grolleres o que poden suposar ofensa davant d'indicacions
o ordres del professorat
b. Eixir de classe sense permís per a preguntar per l'absència d'algun
professor.
10. Jugar a jocs d’atzar.
11. Negar-se a acatar una ordre o una recomanació del professorat
12. Amenaces contra la integritat física.
13. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada greu.
14. Amenaces contra les propietats (vehicle o altres).
15. No disposar, de manera reiterada, del material escolar necessari.
16. No justificar les absències a les classes de forma reiterada.
17. Acudir impuntualment a classe de forma reiterada.
– 24 –

– 25 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
18. Faltes injustificades derivades, entre altres motius, de romandre al centre però
no voler entrar a l'aula.
19. Negar-se a presentar-se al professor de guàrdia quan així se li indique.
20. No acudir a la sala d'expulsats.
21. Expressions i gestos de menyspreu.
22. No tornar, degudament emplenades, les notificacions per conductes contràries
a les normes del centre.
23. Eixir del centre sense permís en hores lectives.
Les faltes 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 en cas de reiteració, es
converteixen en greument perjudicials per a la convivència en el centre.
4.1.4. Faltes contra altres membres de la comunitat educativa
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
contràries a les normes de convivència del centre educatiu:
1. Qualsevol falta de respecte lleu.
2. Negar-se a obeir un avís o recomanació, sense reiteració.
3. Qualsevol falta de respecte greu.
4. Negar-se a obeir un avís o recomanació, reiteradament.
Les faltes 3 i 4 en cas de reiteració, es converteixen en greument perjudicials per a la
convivència en el centre.
4.1.5. A objectes, materials, documents o possessions
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
contràries a les normes de convivència del centre educatiu:
1. Utilitzar sense permís materials d'un altre company.
2. Trencar el llibre de text o apunts de classe, amb ànim de menysprear
l'assignatura sobre la qual s'està treballant.
3. Trencar o deteriorar, per imprudència, materials o instal·lacions del recinte
escolar o vinculades a ell:
- Vidres, taules i cadires, portes i finestres.
- Material esportiu, informàtic, de laboratori, taller o qualsevol altre que
s'utilitze en la pràctica docent.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
4. Deteriorament no greu causat intencionadament de les dependències del
centre, del material d'aquest o de les pertinences d'altres membres de la
comunitat educativa.
La falte 4 en cas de reiteració, es converteix en greument perjudicials per a la convivència
en el centre.
4.1.6. Sancions
Segons el decret:
a) Amonestació verbal.
b) Compareixença immediata davant del cap o la cap d’estudis o el director o
directora.
c) Amonestació per escrit.
d) Retirada de telèfons mòbils, aparells de so o altres aparells electrònics aliens
al procés d’ensenyança-aprenentatge, utilitzats de manera reiterada durant les
activitats que es realitzen al centre educatiu. Es retiraran apagats i seran
tornats als pares, mares, tutors o tutores legals en presència de l’alumne o de
l’alumna. En cas que l’alumne o l’alumna siga major d’edat, se li tornarà una
vegada finalitzada la jornada lectiva. No obstant això, l’ús d’aparells
electrònics en el recinte dels centres docents es podrà prohibir, sempre que no
siguen necessaris per a dur a terme les tasques docents, si així ho preveu el
reglament de règim interior del centre.
e) Privació de temps de recreació per un període màxim de cinc dies lectius.
f) Incorporació a l’aula de convivència.
g) Realització de tasques educadores per l’alumne o l’alumna en horari no lectiu.
La realització d’estes tasques no es podrà prolongar per un període superior a
cinc dies lectius.
h) Suspensió del dret a participar en les activitats extraescolars o
complementàries que tinga programades el centre durant els quinze dies
següents a la imposició de la mesura educativa correctora.
i) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no
superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d’eixes classes, i a fi d’evitar
la interrupció del procés formatiu de l’alumnat, este romandrà en el centre
educatiu efectuant els treballs acadèmics que li siguen encomanats per part del
professorat que li impartix docència. El cap o la cap d’estudis del centre
organitzarà l’atenció a este alumnat.
– 26 –

La nostra proposta:
– 27 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
1. La reiteració en les faltes implicarà la prohibició en la participació d’activitats
extraescolars no curriculars.
2. En cas que s’haja d’enviar l’alume a altra aula serà la biblioteca o altres a
criteri de Direcció.
3. Privació de l’esbarjo: estarà a la biblioteca i amb treball controlat pel
professorat que sanciona.
4. Retirada d’aparells electrònics: 5 dies de privació d’esbarjo per retiteració (3
vegades).
4.1.1. Mesures educatives complementàries
La nostra proposta afig les següents mesures educatives complementàries:
1. Disculpa pública.
2. Reparació de danys materials.
3. Restitució de materials danyats o utilitzats sense permís.
4. Neteja de llocs públics que hagen sigut alterats.
5. Ajudar a fer els treballs i deures de classe als companys objecte d'una falta
lleu.
6. Ajudar el professorat en tasques senzilles, com transportar objectes, arreplegar
fotocòpies, anar a per clarió o semblants.
7. L'elaboració de treballs escrits sobre temes vinculats a la falta comesa:
- Perills d'ingerir determinades substàncies, com tabac, alcohol o altres.
- Assistència a institucions i organitzacions que atenguen persones amb
característiques físiques, ètniques o altres diferents de les habituals en
l'entorn de l'alumne.
8. La realització de tasques que se li indiquen per part del professorat supervisor
o de la direcció del centre, durant les expulsions temporals a determinades
classes.
9. L'ajuda a alumnes amb problemes derivats de conductes contràries a la
convivència:
- Acompanyar durant els esbarjos o en hores lliures.
- Ajudar en les tasques de classe durant les hores lectives.
10. Elaborar un decàleg de conductes que haurien de ser les pròpies de l'entorn
educatiu i que són infringides de manera habitual.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
11. Escriure un hipotètic catàleg de normes, tot i incloent faltes i sancions.
4.2. Conductes greument perjudicials per a la convivència en el
centre:
4.2.1. Decret
Segons el decret, són les que suposen:
a) Els actes greus d’indisciplina i les injúries o ofenses contra membres de la
comunitat educativa que sobrepassen la incorrecció o la desconsideració
previstes en l’article 35 del present decret.
b) L’agressió física o moral, les amenaces i coaccions i la discriminació greu a
qualsevol membre de la comunitat educativa, així com la falta de respecte
greu a la integritat i dignitat personal.
c) Les vexacions i humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar,
particularment si tenen un component sexista o xenòfob, així com les que es
realitzen contra els alumnes més vulnerables per les seues característiques
personals, socials o educatives.
d) L’assetjament escolar.
e) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent.
f) La falsificació, el deteriorament o la sostracció de documentació acadèmica.
g) Els danys greus causats en els locals, materials o documents del centre o en els
béns dels membres de la comunitat educativa.
h) Els actes injustificats que pertorben greument el normal desenrotllament de les
activitats del centre.
i) Les actuacions que puguen perjudicar o perjudiquen greument la salut i la
integritat personal dels membres de la comunitat educativa.
j) La introducció en el centre d’objectes perillosos o substàncies perjudicials per
a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa.
k) Les conductes tipificades com a contràries a les normes de convivència del
centre educatiu si concorren circumstàncies de collectivitat o publicitat
intencionada per qualsevol mitjà.
l) La incitació o l’estímul a cometre una falta que afecte greument la
convivència en el centre.
m) La negativa reiterada al compliment de les mesures educatives correctores
adoptades davant de conductes contràries a les normes de convivència.
– 28 –

– 29 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
n) La negativa al compliment de les mesures disciplinàries adoptades davant de
les faltes que afecten greument la convivència en el centre.
o) L’accés indegut o sense autorització a fitxers i servidors del centre.
p) Actes atemptatoris respecte al projecte educatiu, així com al caràcter propi del
centre.
4.2.2. A l’alumnat:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
greument perjudicials per a la convivència en el centre:
1. Fumar tabac i/o altres substàncies nocives i il·legals.
2. Introduir i/o consumir begudes alcohòliques en el centre o en activitats
organitzades per aquest.
3. Assetjament reiterat i amb encrueliment.
4. Menyspreu manifest i continuat contra qualsevol alumne-a.
5. Humiliacions i insults reiterats.
6. Aprofitar-se de la por o la debilitat d'un altre continuadament per a obligar-lo a
actuar en contra de la seua voluntat:
- Cometre actes sancionables.
- Sotmetre’l a “servitud” acadèmica o d'un altre tipus.
7. Robatori de possessions, materials i béns privats.
8. Irrompre en classes a què no es pertany amb l'ànim d'impedir el funcionament
normal de l'activitat acadèmica.
9. Impedir la concentració, l'estudi i el treball de forma reiterada, insistent i
habitual.
10. Agressió física greu, amb o sense ús d'armes.
11. Incitació al consum o a la introducció i ús d'objectes perillosos i de substàncies
perilloses.
12. Suplantació de la personalitat i falsificació o sostracció de documents
acadèmics.
- Usar el carnet escolar d'un altre, amb permís o sense, per a beneficiar-se de
la situació o perjudicar un altre.
13. Exhibir objectes intimidatoris amb l'objecte de pressionar altres.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
14. La reiteració en les conductes contràries a la convivència com ja s’ha esmentat
a l’apartat corresponent.
4.2.3. Al professorat i a les normes del centre:
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
greument perjudicials per a la convivència en el centre:
1. Fumar i/o consumir substàncies il·legals.
2. Enfrontar-se a l'autoritat del professorat i qüestionar les seues ordres greu o
reiteradament.
3. Fals testimoni o denúncia falsa sobre una situació considerada molt greu.
4. Alterar l'ordre en qualsevol dependència o espai del centre.
- Entrar en un aula sense permís i interrompre l'activitat acadèmica.
5. Humiliacions i insults al professorat.
- Impedir que impartisca la classe, tot i qüestionant la seua autoritat o la
seua capacitat per a la professió docent.
- Burlar-se públicament de la seua persona.
- Preparar situacions que suposen un escarni públic del professorat (taques,
caigudes, colps...).
6. L'incompliment de les mesures correctives imposades, quan siga pràctica
reiterada.
7. Impedir el funcionament normal i interferir en el dret a l'educació dels i les
alumnes dins de l'aula.
- Colpejar la porta de l'aula, fer sorolls forts.
8. Causar danys en les propietats personals, com vehicles o altres.
9. Agressió.
10. Introducció i/o ús d'objectes i substàncies perjudicials per a la salut i per a la
integritat personal dels membres de la comunitat educativa.
- Possessió i consum de substàncies il·legals.
- Introducció i tràfic de substàncies il·legals.
- Introducció i possessió d'armes.
11. La reiteració en les conductes contràries a la convivència com ja s’ha esmentat
a l’apartat corresponent.
– 30 –

– 31 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
12. L’acumulació de faltes d’assistència sense justificar es convertirà en falta
greu. En el cas de l’alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius, pot donar lloc a
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua, a partir dels següents casos:
– Per assignatura: 5 faltes sense justificar.
– Per curs: 20 faltes sense justificar.
L’alumne que haja perdut el dret a l’avaluació contínua s’haurà d’examinar en
la prova extraordinària de setembre. En qualsevol cas, hi haurà una instrucció
d’expedient disciplinari previ a l’aplicació de la mesura.
4.2.4. A altres membres de la comunitat educativa
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
greument perjudicials per a la convivència en el centre:
1. Qualsevol falta de respecte molt greu.
2. Negar-se a obeir un avís o recomanació reiteradament i amb menyspreu a
l'autoritat de qui ho indique.
3. La reiteració en les conductes contràries a la convivència com ja s’ha esmentat
a l’apartat corresponent.
4.2.5. A objectes, materials, documents o possessions
La nostra proposta inclou en aquest apartat les següents accions com a conductes
greument perjudicials per a la convivència en el centre:
1. Danys greus causats intencionadament o per ús indegut de les instal·lacions,
materials i documents del centre o en les pertinences d'altres membres de la
comunitat educativa o vinculades al centre.
2. La reiteració en les conductes contràries a la convivència com ja s’ha esmentat
a l’apartat corresponent.
3. Els actes de sabotatge contra el sistema d’autoprotecció del centre es
consideren atemptat amb risc de seguretat i vides humanes. La sanció
aplicable serà d’expedient disciplinari amb 5 dies d’expulsió inmediata com a
mesura cautelar.
4.2.6. Sancions
- Les conductes tipificades en els apartats h), m) i n), seran considerades
equivalents a la conducta de l’apartat a).

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
Segons la nostra proposta:
- Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no
lectiu, per un període superior a cinc dies lectius i igual o inferior a quinze
dies lectius.
- Suspensió del dret a participar en les activitats extraescolars o
complementàries que tinga programades el centre durant els trenta dies
següents a la imposició de la mesura disciplinària.
- Canvi de grup o classe de l’alumne o l’alumna per un període superior a
cinc dies lectius i igual o inferior a quinze dies lectius.
- Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període
comprés entre sis i quinze dies lectius. Durant la impartició d’eixes
classes, i a fi d’evitar la interrupció del procés formatiu de l’alumnat, este
romandrà en el centre educatiu efectuant els treballs acadèmics que li
siguen encomanats per part del professorat que li impartix docència. El cap
o la cap d’estudis del centre organitzarà l’atenció a este alumnat.
- Suspensió del dret d’assistència al centre educatiu durant un període
comprés entre sis i trenta dies lectius. Per a evitar la interrupció en el seu
procés formatiu, durant el temps que dure la suspensió, l’alumne o
l’alumna haurà de realitzar els treballs acadèmics que determine el
professorat que li impartix docència. El reglament de règim interior
determinarà els mecanismes que possibiliten un adequat seguiment del dit
procés, especificarà la persona encarregada de dur-lo a terme i l’horari de
visites al centre per part de l’alumne o l’alumna sancionat o sancionada.
- Canvi de centre educatiu. En cas d’aplicar esta mesura disciplinària, a
l’alumnat que es trobe en edat d’escolaritat obligatòria, l’administració
educativa li proporcionarà una plaça escolar en un altre centre docent
sostingut amb fons públics, amb garantia dels servicis complementaris que
siguen necessaris, condició sense la qual no es podrà dur a terme la dita
mesura.
- Els actes de vandalisme al centre, a més a més de tindre sanció
disciplinària, hauran de ser pagats i/o reparats. Els pares/mares o tutors
legals són responsables de les despeses causades pels alumnes.
- Els alumnes que siguen expulsats com a resultat d’un procediment
disciplinari no podran entrar al centre durant el temps d’expulsió. En cas
d’haver de fer exàmens o altres proves, se’ls canviarà el sistema
d’avaluació i s’hauran d’examinar en altres dies, una vegada reincorporats
a les classes després de la sanció.
– 32 –

– 33 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
Prohibició en la participació d’activitats extraescolars que no siguen curriculars per a tot el
curs a partir de la comissió de la falta.
4.2.7. Mesures educatives complementàries:
La nostra proposta afig com a mesures educatives complementàries:
1. Les pròpies de les conductes contràries a les normes de convivència del centre.
2. L'assistència a cursos i/o associacions per a l'aprenentatge d'habilitats socials,
tècniques d'autocontrol emocional i coneixement d'altres realitats personals
diferents de la pròpia.
3. Tasques de “guàrdia” de pati, supervisats per algun professor, per a previndre
conductes potencialment perilloses.
4. Informar del cas o derivar-lo a serveis socials, fiscalia de menors o altres
òrgans competents.
4.3. Atenuants i agreujants
4.3.1. Atenuants:
1. Confessió espontània abans de conéixer-se el fet sancionable.
2. No tindre sancions prèvies.
3. Reparació dels danys causats.
4. Petició pública d'excuses.
5. No tindre intenció de danyar.
6. Provocació suficient.
4.3.2. Agreujants:
1. Utilitzar característiques físiques, socials, morals, ètniques o ideològiques
d'altres alumnes per fer-ne burla o menyspreu.
2. Discriminació greu contra qualsevol alumne-a per raons de naixement, ètnia,
sexe, capacitat econòmica, conviccions morals, polítiques o religioses.
3. Cometre tres faltes en el mateix curs.
4. Donar publicitat al fet.
5. Actuar en grup o amb acord previ.
6. Incitació o estímul a cometre una falta col·lectiva.
7. Premeditació.

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
8. Reiteració
9. Actuacions comeses contra menors en edat, persones amb minusvalidesa o de
recent incorporació al centre i anàlogues.
10. Discriminació greu per patir discapacitat física, sensorial o psíquica.
11. Prevaler-se d'un càrrec de representació.
4.3.3. Mesures educatives complementàries:
La nostra proposta afig com a mesures educatives complementàries:
ATENUANTS:
1. Participació voluntària en tasques prosocials.
2. Millora dels resultats acadèmics com a conseqüència d'un canvi de conducta.
3. Col·laboració voluntària en tasques acadèmiques:
- Arreplegar els materials utilitzats en classe.
- Ajudar a preparar activitats escolars o extraescolars.
AGREUJANTS:
1. Vanagloriar-se del fet comés per a demostrar força o intimidar a altres.
2. Reiteració en conductes que suposen faltes greument perjudicials.
3. Realitzar afirmacions contra l'educació, el procés d'ensenyament-aprenentatge
o el dret dels altres a la formació acadèmica, vinculades als actes sancionables.
4. Incompliment del contracte de contingències.
– 34 –

– 35 –
Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10

Reglament de règim intern
IES TAVERNES BLANQUES • 2009-10
– 36 –

P.N.L.
PLA DE
NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA
I.E.S. Tavernes
Blanques
Curs 2010-11

P.N.L.
PLA DE NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA
A. Objectius:
Des de Normalització Lingüística del Valencià de l’IES Tavernes Blanques
demanaríem, per a assolir els objectius mínims d’aquest
servei, una major implicació i voluntat per part de la Conselleria i del personal
que la dirigeix. Són molts els dèficits i mancances, quan no els entrebancs, en
el redreçament de la nostra llengua. Potenciar una llengua en perill, com la
nostra, és quelcom més que fer-se una foto ensenyant la llengua bucal, crear
una realitat virtual aliena a la realitat i emprar-la com arma llancívola, contra la
Universitat i tots aquells que s’oposen al pseodo-debat lingüístic, creat i atiat
per ells mateixos.
Normalitzar la llengua pròpia, implica que no hi és normalitzada, i que hauria
de ser una prioritat de govern, invertint els recursos necessaris en el seu
redreçament, legislant una normativa afavoridora en què, per exemple, als
funcionaris de la Generalitat, i en particular als d’Ensenyament s’exigira la
capacitació per a atendre la ciutadania en la seua llengua, i d’adscriure places
de professors en valencià, com ocorre en els altres territoris amb llengua pròpia
i oficial de l’Estat espanyol, etc.
En poques paraules, a més a més d’ensenyar-la a l’escola, hem d’afavorir el
seu ús social i prestigiar-la, l’hem de parlar, estimar, defensar, potenciar, ... tot
el contrari del que es fa. Els polítics i els mitjans de comunicació, si més no els
públics, que ells dirigeixen i controlen, haurien de fer un esforç i donar exemple,
aprendre-la, parlar-la, creure-se-la, treure-la de l’estèril debat polític i superar
la marginalitat en què l’han situada.
El Pla de Normalització Lingüística de Centre (PNL) té els següents objectius:
a) Contribuir a fer que el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana,
també anomenat català en la resta dels territoris del mateix sistema lingüístic
(antiga Corona d’Aragó: Andorra, Catalunya, Balears, Franja oriental d’Aragó,
Catalunya Nord, L’Alguer a Sardenya i el Carxe a Múrcia.), siga emprat en tots
els àmbits d’ús -tant orals com escrits- de la vida social del Centre, és a dir, tant
en la transmissió docent com en les relacions de tota mena que es produeixen
en el Centre i en el seu entorn.
b) Crear en el Centre un entorn on el valencià tinga un ús plenament normal, de
manera que compense les mancances i limitacions que el valencià pateix avui
en dia en la nostra societat.
c) Facilitar l’aprenentatge d’una llengua -en aquest cas, el valencià- que
necessita contextos reals d’aplicació, i en la mesura que la societat no sempre
els ofereix, l’escola els ha de proporcionar i potenciar. Si l’ús de la llengua
queda reduït a l’aula, i més encara, a la classe de valencià, l’aprenentatge que
se’n fa és insuficient.
d) Ajudar a vertebrar i cohesionar una comunitat bilingüe que pateix un greu
problema de diglòssia.
e) Implicar tota la comunitat educativa en l’esforç de recuperació del valencià.
f) Implicar les famílies i la població en la tasca de recuperació del valencià (en
aquest sentit el centre pot funcionar i funciona com un element poderós de

culturització).
g) Facilitar la integració de l’alumnat al·lòfon i del que prové de contextos
culturals empobrits.
h) Contribuir a modificar actituds i prejudicis, tant de l’alumnat com del
professorat i resta de personal, que afecten negativament el valencià, i que
només poden ser superats amb una major presència i ús de la llengua.
i) Animar la comunitat valencianoparlant (professorat, alumnat, personal no
docent, mares i pares, etc.) a emprar sempre i amb tothom el valencià perquè
l’ús constant és una eina normalitzadora molt eficaç.
j) Animar la gent castellanoparlant a emprar el valencià perquè és la llengua
pròpia del nostre país.
k) Les vacants anuals que es produeixen en el Centre per completar la plantilla
de cada curs escolar es demanaran amb el requisit que el personal estiga
capacitat per a utilitzar com a llengua vehicular el valencià. Encara que
l’administració ignore les nostres peticions any darrrere any.
l) L’alumnat immigrant, que no coneix cap de les llengües oficials, en vista a
una major integració, s’haurà de fer un esforç per a que aprengua i es
comunique en valencià.
B.Actuacions:
Per tot això es proposen les següents actuacions organitzades pels següents
quatre àmbits d’intervenció:
a) àmbit administratiu, que comprén tot allò que fa referència a la
documentació de tipus burocràtic i també als símbols i als elements identitaris
del centre
b) àmbit de gestió pedagògica, que inclou tota la documentació relacionada
amb les actuacions de suport a la formació acadèmica dels alumnes
c) àmbit d’interacció didàctica, on es recullen les actuacions directament
relacionades amb la transmissió docent i la interrelació professorat-alumnat
d) àmbit d’interrelació amb l’entorn, que arreplega les activitats i
comunicacions adreçades a l’exterior del centre (el barri, les famílies, les
institucions, etc.)
C- Procés d’ensenyament i aprenentatge del castellà
Aquest Centre, donada la situació lingüística del seu alumnat comprenga,
s’expresse i domine, l’ expressió oral, així com també l’escrita, indistintament
tant del castellà com del valencià. En els dissenys particulars dels programes
en PIP 3 assignatures seran en castellà i
en PEV com a mínim l’assignatura de Castellà. Tot i que la població és
valenciana parlant, hem de tenir en compte que la llengua que parlen amb més
domini és el castellà (mitjans de comunicació, TV, ús social, etc.) no obstant
aquesta feixuga realitat, si fera falta, sense oblidar que la que realment està en
perill és el valencià i la que necessita més atenció i recursos és aquesta, es
portaran tasques a terme per que l’alumnat agafe destresa en la utilització del
castellà oral.
D- Diferents opcions en referència a les Llengües estrangeres
L’ IES Tavernes Blanques ofereix com a llengua estrangera Anglès i Francès
en les etapes d’ESO i Batxillerat. Com a segona llengua estrangera ofereix:
Francès.
A partir de 3r i 4t d’ESO i en la resta de etapes el primer idioma s’utilitzarà com

a llengua vehicular, en la resta d’idiomes i cursos la llengua vehicular serà el
valencià.
E- Criteris generals per les adequacions del processos
d’ensenyament de les llengües, a la realitat sociolingüística del
Centre global i individualment.
Àmbit administratiu i social
Objectiu:
Aconseguir que el valencià siga la llengua habitual de:
a) documents oficials escrits: comunicacions, oficis, reglaments, actes de reunions,fulls
informatius, organigrames, horaris, avisos, certificats, etc.
b) documentació econòmica: factures, rebuts, inventaris, balanços, etc.
c) comunicacions orals: en comissions, reunions d’òrgans col·legiats, assemblees, reunions de
treball, avisos per megafonia, etc.
d) símbols: nom del Centre, segell del centre, retolació interna i externa, ...
Actuacions
Documents oficials escrits .
1. Creació d’un fons de documents oficials en valencià (avisos, oficis, certificats,...), que serà
informatitzat i editat.
2. Informació de l’Equip Directiu sobre els documents oficials (com reomplir-los, girs i
expressions administratives, etc.
3. Utilització d’eines de suport informàtic en valencià.
4. Formació per emprar eines de suport.
5. Catalogació en valencià de la biblioteca i dels materials audiovisuals.
Documentació econòmica
1. Adquisició/elaboració de documents econòmics en valencià.
2. Ús dels formularis de gestió econòmica en valencià que són als GESCEN.
Comunicació oral
1. Planificació de mesures per a afavorir l’ús oral del valencià.
2. Facilitar que el servei de mega-fonia i telefònic funcione en valencià.
Símbols
1. Retolació en valencià de l’interior i de l’exterior del Centre.
2. Valencialització del senyals identificadors del centre (nom, símbol, anagrama,
encapçalament de documents oficials, sobres...)
3. Retolació en valencià del bar.
4. Edició en valencià de les normes de funcionament dels diferents serveis de l’Institut.
Espai acadèmic o de gestió pedagògica
Aconseguir que la documentació acadèmica d’ús més habitual (PEC,PCC, les programacions
didàctiques, les adaptacions curriculars, els projectes d’innovació, PGA, etc) siga en valencià.
Assegurar el funcionament en valencià del Departament d’Orientació.
Actuacions
1. Edició en valencià del PEC i del PCC.
2. Redacció del DPP.
3. Els projectes d’innovació, de formació en el Centre o de grups de treball es redactaran
preferentment en valencià.
4. Redacció en valencià dels butlletins de notes i dels expedients dels alumnes.
5. Valencianització dels documents i recursos del Departament d’Orientació.
6. Elaboració, en valencià, del programa d’educació compensatòria del Centre.
7. Elaborar un pla d’acollida per a l’alumnat estranger.
8. Adquisició i instal·lació de traductors-correctors.
9. Sessió de treball amb els distints traductors-correctors per al professorat implicat.

10. Difondre aplicacions informàtiques de caire didàctic.
Espai d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar
La llengua de relació amb l’entorn serà el valencià, en:
a) comunicacions orals: reunions amb pares, celebracions, activitats, etc.
b) comunicació escrita: circulars, fulls informatius, activitats culturals, etc.
Actuacions
Comunicacions orals
1. Edició d’un decàleg sobre la importància de l’ús del valencià per part del personal del Centre.
2. Ús exclusiu del valencià en actes oficials, en els mitjans de comunicació, en campanyes
informatives, celebracions...
3. Ús preferent del valencià en jornades culturals, reunions amb pares, actuacions teatrals,
eixides culturals, etc.
4. Ús dels mitjans de comunicació (TV, ràdio, etc) per projectar activitats del Centre.
5. Atenció al públic en valencià.
Comunicacions escrites
1. Creació d’una base de dades de circulars, cartes, notes de premsa, anuncis, adhesius, etc.
2. Valencianització dels documents de relació amb les famílies (fulls informatius, cartes, etc.)
3. Ús dels mitjans de comunicació (premsa) per projectar activitats del Centre.
4. Creació d’un servei d’assessorament i correcció.
Espai d’interacció didàctica
Assegurar el major nombre possible de matèries impartides en valencià.
El Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe establirà els criteris i la metodologia
amb què s’aplicarà el Programa d’Ensenyament en Valencià,
Millorar el nivell de llengua del professorat i de l’alumnat.
Es farà un ús de la llengua acurat i adequat a l’àmbit acadèmic, especialment per part dels
professors.
Difondre actituds positives envers el valencià.
Disposar d’un fons abundant i variat de materials didàctics en valencià (llibres de text, de
suport, d’ampliació tauler d’anuncis, etc.)
Les activitats complementàries i paral·leles al currículum de cada assignatura (eixides i visites
culturals, intercanvis, cinema, setmanes culturals, pràctiques, concursos, etc.) seran en
valencià
Actuacions
1. Dotació als Departaments de recursos terminològics en valencià. (diccionaris visuals,
terminològics, etc)
2. Crear un fons variat de materials didàctics en valencià per a cada Departament.
3. Adquisició preferent de material didàctic de suport en valencià (enciclopèdies, obres de
consulta, DVD, CD,etc.)
4. Edició lèxics específics de les diferents matèries, per als alumnes
5. Instal·lació de traductors-correctors en els ordinadors dels Departaments.
6. Organització de cursos d’actualització lingüística.
7. Sessions de coordinació –creació de grups de treball o de formació en centres- sobre el rol
dels professors com a ensenyants de llengua
8. Creació d’un Servei d’Assessorament Lingüístic al professorat.
9. Difondre entre els professorat i l’alumnat els mitjans de comunicació en valencià.
10. Difondre programes de ràdio, TV, cinema entre l’alumnat.
11. Adquirir premsa diària, setmanal, etc en valencià i també revistes sobre la temàtica de
l’ensenyament..
12. Planificar i assegurar l’ús del valencià en totes les activitats complementàries.
Aquest PNL constitueix el marc que ha de guiar les tasques del Centre en
matèria de normalització lingüística. Moltes de les mesures referides ja es
produeixen, des de fa cursos, d’una manera habitual i algunes es fan ja
exclusivament en valencià. Es tracta de potenciar i impulsar la resta, per tant

serà prioritari per als Òrgans Directius del Centre aconseguir els recursos
necessaris.
Responsables
La Comissió de Coordinació Pedagògica i totes les persones afectades pel
ROF.
El/La professor/a responsable de la Normalització Lingüística vetllarà perquè
s’aplique en tota la seua extensió el PNL. Els seus treballs i propostes seran
comunicats al Consell Escolar que, si és el cas, els aprovarà i seran inclosos
en els documents organitzatius pertinents.
Recursos
Per a finançar les propostes de normalització, el Centre disposarà d’una
assignació econòmica que, fins ara, remet anualment la Direcció General de
Centres: “Despeses de funcionament en concepte del valencià”.
El/La professor/a responsable de la normalització lingüística pot recomanar a
l’Equip Directiu la realització de determinades despeses: adquisició de material
didàctic, dotació de biblioteca, etc.
Temporització
Aquestes actuacions tindran la següent temporització a mitjà i curt termini.
Cada tres anys –que és el període previst per a efectuar una avaluació global
de tot el projecte educatiu- es planificaran un seguit d’activitats que es
concretaran en actuacions anuals que es recolliran en l’apartat corresponent de
la PGA.
En finalitzar el curs s’analitzarà el compliment dels objectius parcials previstos.
El resultat de la valoració s’incorporarà a la Memòria anual i, paral·lelament, es
realitzaran propostes de millora per al curs vinent.
Avaluació
L’avaluació se centrarà en el grau d’acompliment dels objectius assenyalats i
valoració de les actuacions proposades. Es recolliran també propostes de
millora i realització de noves activitats per als propers cursos.

DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA (D.P.P) D’ENSENYAMENT EN
VALENCIÀ/D’INCORPORACIÓ PROGRESSIVA.
I.E.S TAVERNES BLANQUES
RESUM
El Consell Escolar de l’I.E.S Tavernes Blanques va aprovar el D.P.P amb data 2 de
juliol de 2007.
Segon dit D.P.P, la proporció de l’ús vehicular del valencià en els diferents cicles,
nivell i grups de l’E.S.O serà la següent:
Programa d’Ensenyament en Valencià
- Ensenyament en valencià en totes les àrees dels diferents cicles, nivell i grups,
llevat del castellà
- Ciències de la Natura
- Matemàtiques
- Educació Física
- Religió
- Informàtica
Programa d’Incorporació Progressiva
Àrees en valencià
1r d’E.S.O
2n d’E.S.O
- Ciències Socials: Geografia i Història
- Música
- Educació per a la ciutadania ( a partir del curs 2008-2009)
- Educació Física
- Religió
- Informàtica
- Matemàtiques
- Música
- Educació Física
- Religió
- Informàtica
3r d’E.S.O

4t d’E.S.O
- Física i Química
- Educació Plàstica i Visual
- Música
- Ciències Socials: Geografia i Història
- Biologia i Geologia
- Tecnologia
- Informàtica
- Religió
- Llatí ( a partir del curs 2008-2009)
- Educació Física
Nota: La llengua de referència de la tutoria serà el valencià. La llengua oficial de
referència de la LE (anglés) serà el valencià

PROCEDIMENTS PER A ORGANITZAR LES MATÈRIES OPTATIVES
La Comissió de Coordinació Pedagògica te entre les seues tasques l’establiment dels
criteris pels quals dissenyar el conjunt d’agrupacions de matèries optatives. Un bon
disseny contribueix de forma òptima a preparar a l’alumnat en les distintes etapes
educatives. És especialment important la preparació de les agrupacions d’optatives en
4t. D’ESO i en els batxillerats. En el primer cas, per ser final d’etapa, per la possibilitat
de titolar i per l’interés d’arribar al batxillerat amb una bona formació. Pel que fa al
batxillerat, és de gran importància preparar l’alumnat amb l’orientació adient per al seu
ingrés en la Universitat, en un cicle formatiu o accedir al món laboral.
El Departament d’Orientació prepara per a cada nivell educatiu la informació necessària
de manera que tot l’alumnat estiga ben preparat per a triar entre les opcions ofertades
aquelles que millor s’adequen als seus interessos acadèmics i/o professionals.

ACTUACIONS EN ELS PROCÉS
D’AVALUACIÓ

Avaluacions:
Entenem l'avaluació com alguna cosa més que una qualificació. Al costat d'una nota, avaluar
ha de voler dir : valorar el progrés personal d'un alumne/a i el grau de consecució d'uns
objectius generals d'etapa que responen a la globalitat d'un aprenentatge.
A l'hora d'avaluar el pas de cursos i etapes s'haurà de tenir en compte la diferenciació dels
conceptes promoció i qualificació
L'avaluació serà contínua i es valoraran els aspectes següents:
coneixements previs
interès
actitud
comprensió
expressió oral
expressió escrita
treballs en grup
pulcritud i organització
notes de classe
proves, etc.
El procés d'avaluació recorrerà tres fases: una fase d'avaluació inicial, una de sumativa i una de
formativa.
Per fer possible aquest plantejament cal que els equips de professors/es assumeixin que
l'avaluació ha de tenir en compte els següents elements :
Ha de ser comprensiva , que vol dir que ha de poder tenir en compte el progrés i les
circumstàncies de cada alumne/a.
Ha de ser orientadora. És a dir que ha de servir perquè l'alumne/a situï el seu procés
d'aprenentatge i el pugui continuar o redefinir.
Ha de permetre l'accés a l'assoliment dels objectius no aconseguits anteriorment i, si és
necessari, oferir les alternatives per arribar-hi.
Ha de ser justa. Això vol dir que les activitats d'avaluació han d'estar en consonància amb les
activitats d'aprenentatge.
Ha de ser global. Això implica que les qualificacions finals d'etapa han de ser una decisió dels
equips de nivell i han de respondre al grau d'assoliment dels objectius generals d'etapa.
La funció avaluadora és responsabilitat de cada equip de nivell. Com a mínim un cop per
trimestre , cada equip es constituirà en JUNTA D'AVALUACIÓ que és coordinada pels
tutors/es dels grups i supervisada per l’equip directiu.
Per tal de tenir en compte els elements que defineixen el concepte d'avaluació d'aquest
projecte educatiu i , per tant, del centre, els professors/es de cada equip han de :
- Valorar els/les alumnes amb instruments d'avaluació variats ( no avaluar només a partir de les
notes d'exàmens).
- Fer que el lliurament de notes vagi acompanyat d'una reflexió amb els/les alumnes. Es pot fer
de diferents maneres : amb una activitat de tutoria, amb uns comentaris adreçats al grup, amb
alguna orientació escrita , amb entrevistes personals, etc.
- Preveure estratègies perquè l'alumne/a que no hagi assolit alguns objectius ho pugui fer. I
assegurar que l'alumne/a ho sàpiga amb temps per aprofitar la possibilitat.
- Vetllar per la coherència.
- Ser capaços de celebrar sessions d'avaluació en les quals domini un ambient de diàleg i
d'anàlisi, que faciliti la presa de decisions.
Les sessions d'avaluació s'estructuraran en dues parts : una primera, dedicada a la valoració
del grup i del trimestre, en la qual s'exposaran els temes que han condicionat les classes i el
grup. Serà una part dedicada a REVISAR el trimestre. L'altra part, consistirà en l'exposició de
qualificacions i de valoracions sobre cada alumne/a.
CRITERIS D’ABANDONAMENT EN 4t. D’ESO
La Comissió de Coordinació Pedagpogica ha establert els criteris per els quals es considera
que un alumne-a ha abandonat una assignatura al llarg del curs escolar. L’abandonament
d’assignatura implica que l’alumne-a no obtindrà el títol d’ensenyament en secundària, encara
que en totes les altres matèries haja aprovat. Els criteris establerts, que poden donar-se tots o
alguns, són:
• Faltes sense justificar: l’equivalent a dues setmanes de classe.
• No fer els exàmens de les convocatòries formals i no justifica l’assistència.

• Deixar en blanc els exàmens.
• No presentar els treballs demanats en classe i no justificar la no presentació.
• No portar el material de l’assignatura, no fer les activitats i els exercicis de classe, no
mostrar interès.

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES
En l’IES Tavernes Blanques sempre hem considerat la contribució de les famílies dels
nostres alumnes com una part essencial del seu procés de formació. L’AMPA està en
permanent connexió amb l’equip directiu i proporciona idees, recursos i treball per
ajudar en les tasques de la nostra professió. Les mares i pares pden fer totes les
aportacions que vulguen mitjançant els seus representants al Consell Escolar o, també,
per iniciatives particulars enviant una carta a la direcció del centre.

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

L'EQUIP DE MEDIACIÓ ESCOLAR
Inicis
Durant el curs 2009-2010 es va constituir a l'IES un equip de mediació
integrat per alumnat i professorat voluntari. La iniciativa, impulsada des de la
direcció d'estudis, va ser portada a terme de forma coordinada per una
professora amb formació prèvia i la psicopedagoga.
Un grup d'alumnes de 3r d'ESO van ser seleccionats per a rebre formació al
llarg del curs i començaren a intervenir en casos de conflictes durant l'últim
trimestre.
Actualment (curs 2010-2011) aquests alumnes integren l'equip de mediació
junt amb professorat del claustre format al Cefire de València. De forma
paral·lela, continua la formació de nous alumnes mediadors.
El servei de mediació escolar
L'objectiu d'implantar aquest servei al centre és complementar les mesures
disciplinàries emanades del RRI que solen orientar-se cap a la sanció de les
conductes no acceptables per a la convivència.
La mediació es proposa per a respondre a conflictes interpersonals que no
queden resolts satisfactòriament amb l'aplicació del RRI. Així doncs, pot ser
útil en casos de discussions per malentesos, baralles sense agressions
greus, amistats deteriorades per rumors, etc. I, en general, és convenient
plantejar mediacions fins i tot després d'imposar sancions disciplinàries per
tal de reparar la relació entre els afectats.
Procediment d'actuació
Davant d'un conflicte, qualsevol membre de la comunitat educativa pot posarse
en contacte amb els responsables de l'equip de mediació per sol·licitar-ne
els serveis. A la pràctica és la direcció d'estudis, els tutors i les tutores o els
membres de les comissions de convivència qui fa arribar els possibles casos
de mediació a l'equip. Això no obstant, els alumnes mediadors també
detecten molts conflictes durant els esbarjos o altres moments de transició.
L'equip selecciona un parell de mediadors /es per a cada cas i aquests
contacten per separat amb les persones que han protagonitzat el conflicte.
Els proposen acudir a una mediació i, si estan d'acord totes dues, les citen
posteriorment per iniciar el procés, que sempre ha de fer-se amb total
confidencialitat. Si a la fi arriben a un acord satisfactori per a les dues parts,
es redacta un document amb les condicions pactades, el signen a
continuació i queda registrat. Finalment els mediadors proposen un termini
per a revisar el compliment de l'acord.
Altres activitats de l'equip de mediació
L'alumnat de l'equip ha creat un blog per a informar a tota la comunitat
educativa de les seues activitats i alhora oferir un contacte perquè tothom
puga adreçar-se a ells i elles directament. El blog pot servir per difondre
materials audiovisuals aprofitables per a temes diversos relacionats amb la
convivència.
Seguiment i avaluació
Les professores que coordinen l'equip de mediació fan un seguiment de les
1

intervencions de l'alumnat mediador per tal de millorar i ampliar llur
competència en els processos de mediació. A més, poden dissenyar
actuacions diferents de la mediació per a incloure en el PAT i que incidisquen
en la millora de la convivència. Igualment han de fer una avaluació a final de
curs, els resultats de la qual posarà en coneixement de direcció d'estudis i de
les comissions de convivència.
2

I.E.S. TAVERNES BLANQUES
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
DEPARTAMENT D’ANGLÉS
CURS 2010/2011

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT D’ANGLÉS
I.E.S. Tavernes Blanques
Curs: 2010/2011
Cap de Departament: Maria José Mestre Juan
i

1. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT D’ANGLÉS ............................................................ pág. iv
2. JUSTIFICACIÓ TEÓRICA DEL PROJECTE .…………………………………….............. pàg. 1
A. PRIMER CICLE DE LA EDUCACIO SECUNDARIA OBLIGATORIA
1. OBJECTIUS
1.1. Objectius generals de l’etapa……………….......................................................... pàg. 2
1.2. Objectius de l’àrea de llengua estrangera i la seva integració en
el nostre projecte curricular........................................................................... pàg. 2
2. ELS CONTINGUTS.........................................……………………....................................... pàg. 4
3.CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÁSIQUES........................................ pàg. 4
4. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT …………………………………………………............ pàg. 5
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ………… …………………….................................................. pàg. 6
Primer curs de l’ESO........................................................................................................ pág. 6
Segón curs de l’ESO...................................................................................................….. pág. 7
6. CRITERIS DE RECUPERACIÓ...………………………....................................................... pàg. 8
7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL PRIMER CICLE DE L’ESO............................... pàg. 8
8. CRITERIS I PROCEDIMENTS PREVISTOS PER REALITZAR LES
ADAPTACIONS CURRICULARS APROPIADES PER ALS ALUMNES
AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.............................................................. pàg. 8
9. MATERIALS CURRICULARS I LECTURES……………………....................................... pàg. 8
10. DIVERSES FORMES D’AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT EN PRIMER CICLE D’ESO.pàg. 9
11.1. Desdoblaments
11.2 Alumnes de diversificació curricular
11. PROGRAMACIÓ DE CONTINGUTS................................................................................... pàg. 10
B. SEGÓN CICLE DE LA EDUCACIÓ SECUNDARIA OBLIGATÒRIA
1. ASPECTES METODOLOGICS I DIDÀCTICS…………………………………….............. pàg. 54
2. OBJECTIUS GENERALS ……………………………........................................................... pàg. 56
2.1. Objectius generals de l’Etapa……………….………….......................................... pàg. 56
2.2. Objectius generals de l’Area………. ...................................................................... pàg. 59
3. CONTINGUTS de 3r ESO………………………………………….. …………………....... pàg. 60
4. CONTINGUTS de Cuart curs d’ESO……………………………………………….……… pàg. 64
5. ORTANITZACIO I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS………………………… ……. pàg 69
5.1. Tercer curs d’ESO……………………………………………………………...…….… pàg 69
5.2. Cuart curs d’ESO………………………………………………………………….……. pàg 146
6. TEMES TRANSVERSALS E INTERDISCIPLINARITAT .................................................. pàg. 220
4.1. Tercer Curs d’ESO ................................................................................................... pàg. 220
4.2. Cuart Curs d’ESO ..................................................................................................... pàg. 224
7. ATENCIO A LA DIVERSITAT ………………………………………………….................. pàg. 226
ii

8. CRITERIS E INSTRUMENTS D’ AVALUACIÓ………… ………………......................... pàg. 228
9. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I MÍNIMS EXIGIBLES……………………….................. pàg. 229
10. MATERIALS CURRICULARS I DESCRIPCIÓ GENERAL………………...…................ pàg. 231
11. DISTINTES FORMES D’AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT …………………............... pàg. 231
11.1. Desdobles…………………………………………………………………………..….. pàg. 231
11.2. Diversificació Curricular……………………………………………………………..... pàg. 232
12. MATERIALS CURRICULARS I PROGRAMACIÓ DE DIVERSIFICACIÓ
CURRICULAR…………………………………………………………………………………. pàg. 232
12.1 Programació de diversificació curricular de 3r ……………….............................. pàg. 233
12.2 Programació de diversificació curricular de 4t ....................................................... pàg. 301
C. PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT
1. PROGRAMACIÓ GENERAL DE 1er DE BATXILLERAT………………......................... pàg. 368
1.1. Introducció…………………………...................................................….......................... pàg. 368
1.2. Metodologia……………………………..................................…………......................... pàg. 370
1.3 Objectius………. .............................................................................................................. pàg. 371
1.4 Programació didàctica……………………………………………………………………. pàg. 374
1.5 Atenció a la diversitat …………………………………………………............................. pàg. 386
1.6 Temes interdisciplinars ....................................................................................................... pàg. 388
1.7 Criteris d’avaluació ............................................................................................................ pàg. 390
1.8. Criteris de qualificació …………………………………………...................................... pàg. 392
2. PROGRAMACIÓ GENERAL DE 2n DE BATXILLERAT…..……………........................... pàg. 393
2.1. Introducció i metodologia…………………..……………………………………............ pàg. 393
2.2. Programació didàctica…………………………………………………………………… pàg. 397
2.3. Criteris de qualificació i Avaluació………………………………………………............ pàg. 434
3. PROGRAMACIÓ GENERAL DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA
ANGLÉS PRÀCTIC PER A 1er BATXILLER……………………………………………… pàg. 435
3.1. Continguts………………………………………………………….…………………….. pàg. 435
3.2. Atenció a la diversitat……………………………………………………………………. pàg. 439
3.3. Criteris d’avaluació……………………………………………………………………….. pàg. 440
3.4. Seqüenciació de continguts……………………………………………………………… pàg 442
4. MATERIALS CURRICULARS……………………………………………………................. pàg. 458
D. PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES………........ pàg. 459
iii

Centre: IES. Tavernes Blanques
Carrer: Alacant, 12
Localitat: Tavernes Blanques Provincia: Valencia Codi Postal: 46016
1. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT DE ANGLÉS
1 Vicent Benet Farinós ESO:1ºA/B(PEV) + Tut, 1ºE/F( PEV/PIP),
2n A(PEV), 2n C/D(PEV/PIP), 2n E/F(PEV/PIP).
TOTAL: 17 hores
2 Mª Carmen Rodrigo Ferrer ESO: 1r C/D(PEV/PIP), 2nC(PEV)+Tut,
3er D, 3er E, 4rt A(PEV)
Batx: Rep : 1r Batx.
TOTAL: 18 hores
3 Mª José Mestre Juan ESO:1r A/B(PEV); 4rtB(PEV), 4rtC ,
Batx: 1r A, Anglés Pràctic 1er Batx.
Cap de Seminari.
TOTAL: 19 hores
4 Carmen Arroyas Ferrer ESO: 2n C + Tut, 3r A( PEV), 3r C (PEV),
AE :3erA
Bach:1er C, 2n AB
TOTAL: 18 hores
5 Gemma Montesinos Lizcano ESO: 3erB (PEV), 3r F (PIP); 4rt PDC;
Batx: 1er B, 2ºA, 2n B/C +Tut.
TOTAL: 18 hores.
6 Ana Mª Pellicer Brell ESO:1rA/B(PEV), 1r C/D(PEV),1er EF+Tut ,
2n A/B(PEV), 2n C/D;
AE: 3rD
TOTAL: 18 hores
7 Pascual Andrés Ferri ESO: 1rC/D(PEV); 1r E/F, 2n A/B(PEV),
2n C/D; 2nE/F+ Tut, 3erPDC.
TOTAL: 19 hores
iv

2. JUSTIFICACIÓ TEÒRICA DEL PROJECTE
Les exigències i necessitats en la societat del segle XXI han propiciat ajustaments en l'àmbit escolar,
que han preparat els alumnes per viure en un món progressivament més internacional, multicultural i
multilingüe alhora que tecnològicament més avançat.
El nostre país es troba compromès com membre de la Unió Europea en el foment del coneixement
d'altres llengües comunitàries, tal com es recull en un dels objectius de l’Estratègia de Lisboa. Per la
seva banda, el Consell d'Europa en el Marc de Referència Comuna Europeu per a l'aprenentatge de
llengües estrangeres, estableix directrius tant per a l'aprenentatge de llengües com per a la valoració de
la competència en les diferents llengües d'un parlant. Aquestes pautes han estat un referent clau per a
l'elaboració del CURRICULUM DE L’ÀREA.

A. PRIMER CICLE DE LA EDUCACION SECUNDARIA OBLIGATORIA
1. OBJECTIUS
1.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA
L'Educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:
a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la
tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets
humans com a /valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per
a una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips
que suposin discriminació entre homes i dones.
d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els
altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre
pacíficament els conflictes.
e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per, amb sentit crític, adquirir nous
coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la
comunicació.
f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en diferents disciplines, així com
conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de
l'experiència.
g) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa
personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i la catalana, textos i
missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el
patrimoni artístic i cultural.
k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de
cura i salut corporals i incorporar l'educació física i la pràctica de l'esport per afavorir el desenvolupament personal
i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els
hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seva
conservació i millora.
l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant
diversos mitjans d'expressió i representació.
1.2.OBJECTIUS DE L’ÀREA DE LA LLENGUA ESTRANGERA I LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL NOSTRE
PROJECTE CURRICULAR
L'objecte de la matèria en l'etapa d'Educació secundària obligatòria és l'aprenentatge de les destreses discursives
que poden tenir lloc en àmbits diversos. En acabar l'Educació Primària, els alumnes han de ser capaços d'utilitzar
la llengua estrangera per expressar-se i interactuar oralment i per escrit en situacions senzilles i habituals. En
Educació secundària obligatòria es continua el procés d'aprenentatge de la Llengua Estrangera, amb l'objectiu que
en acabar aquesta etapa hagin consolidat les destreses productives i siguin capaços de mantenir una interacció i
fer-se entendre en un conjunt de situacions, com oferir i demanar explicacions personals en un debat informal,
expressar de manera comprensible la idea que es vol donar a entendre, utilitzar un llenguatge ampli i senzill per
explicar el que es vol, comprendre les idees principals de textos en llengua estàndard, fins i tot amb pauses
evidents per realitzar certa planificació gramatical i lèxica. Així mateix, en acabar l'etapa, hauran de saber

enfrontar-se de manera flexible a problemes quotidians de comunicació oral i escrita, com participar en converses
habituals, plantejar queixes, relatar experiències o plans, explicar alguna cosa o demanar aclariments. En
definitiva, aquesta etapa ha de suposar un punt de partida sòlid per continuar, de manera progressivament
autònoma, amb un aprenentatge que ha de durar tota la vida.
D'altra banda, l'aprenentatge d'una llengua estrangera transcendeix el marc dels aprenentatges lingüístics, va més
enllà d'aprendre a fer-la servir en contextos de comunicació. El seu coneixement contribueix a la formació de
l'alumnat des d'una perspectiva integral mentre que afavoreix el respecte, l'interès i la comunicació amb parlants
d'altres llengües, desenvolupa la consciència intercultural és un vehicle per a la comprensió de temes i problemes
globals i per a l'adquisició d'estratègies d'aprenentatge diverses. El procés d'ensenyament i aprenentatge d'una
llengua estrangera en aquesta etapa educativa comporta un clar component actitudinal, en la mesura que
contribueix a desenvolupar actituds positives i receptives cap a altres llengües i cultures i, al mateix temps, a
comprendre i valorar la llengua o llengües pròpies.
Es pretén, en la mesura del possible, globalitzar les experiències sense oblidar l'etapa concreta d'aprenentatge en
què es troben els alumnes.
El projecte va dirigit al primer cicle de l'Educació Secundària Obligatòria a l'àrea de Llengües Estrangeres (anglès).
Té com a objectiu desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes, garantint que aquests assimilin les
regles gramaticals de la llengua anglesa i adquireixin el vocabulari bàsic necessari per comunicar-se. Aquest
principi general es desglossa en els següents objectius específics:
Transmetre als alumnes de Secundària un vocabulari útil i necessari per comunicar-se en anglès. Per a
això, en cada unitat es presenta, practica i recicla vocabulari relatiu a un tema determinat..
Explicar expressions típicament angleses a través de diàlegs entre alumnes de la mateixa edat que els
estudiants.
Ajudar els alumnes a comprendre la gramàtica anglesa i utilitzar la llengua de manera correcta, sobre la
base d'explicacions clares i una pràctica progressiva que va de conceptes senzills a altres de més complexos.
Traslladar als alumnes aspectes de la cultura britànica i propiciar una comparació amb la seva pròpia
cultura a través de secciónes especifiques de cultura
Permetre als alumnes centrar-se en la vida diària i els costums dels adolescents britànics, veient com
es desenvolupen en diversos contextos il·lustrats tant en el Student's Book com en els vídeos i els DVD que
inclou el curs.
Plasmar el món real més enllà de l'aula amb l'ajuda de textos i seccions informatives, dins de les unitats.
Proporcionar als alumnes eines per expressar-se, tant de manera oral com per escrit, sobre temes que
els resultaran interessants i motivadors. Se'ls ofereix, no solament la pràctica necessària, sinó també ajuda
per preparar tant textos orals com escrits.
Donar als alumnes l'oportunitat de reciclar i repassar el vocabulari i les estructures que van aprenent
en els apartats de repàs.
Permetre als alumnes avaluar el seu propi progrés utilitzant els diferents exercicis d'autoavaluació de totes
les unitats.
Fer possible que els alumnes es converteixin en millors estudiants d'idiomes, i també més
independents. Se'ls anima a utilitzar les seccions de referència (apartat de gramàtica, llistes de vocabulari),
així com a components multimèdia per practicar a casa.
Contribuir que els alumnes de Secundària gaudeixin de les classes d'anglès gràcies a un material d’allò
més motivador: cançons autèntiques, exercicis que inclouen jocs, sopes de lletres, encreuats, etc., i un
materials multimèdia en què trobaran diversos jocs.
Gràcies a l'equilibri entre el nivell d'exigència i l'ajuda que es proporciona, tots els alumnes tindran l'oportunitat de
desenvolupar les seves capacitats al màxim.
L'ensenyament de la Llengua estrangera en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de
les següents capacitats:
1. Escoltar i comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives diverses,
adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicació de manera comprensible,
adequada i amb cert nivell d'autonomia.
3

3. Llegir i comprendre textos diversos d'un nivell adequat a les capacitats i interessos de l'alumnat amb la finalitat
d'extreure informació general i específica, i utilitzar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal.
4. Escriure textos senzills amb finalitats diverses sobre diferents temes utilitzant recursos adequats de cohesió i
coherència.
5. Utilitzar amb correcció els components fonètics, lèxics, estructurals i funcionals bàsics de la llengua estrangera
en contextos reals de comunicació.
6. Desenvolupar l'autonomia en l'aprenentatge, reflexionar sobre els propis processos d'aprenentatge, i transferir
a la llengua estrangera coneixements i estratègies de comunicació adquirides en altres llengües.
7. Utilitzar estratègies d'aprenentatge i tots els mitjans al seu abast, incloses les tecnologies de la informació i la
comunicació, per obtenir, seleccionar i presentar informació oralment i per escrit.
8. Apreciar la llengua estrangera com a instrument d'accés a la informació i com eina d'aprenentatge de
continguts diversos.
9. Valorar la llengua estrangera i les llengües en general, com a mitjà de comunicació i entesa entre persones de
procedències, llengües i cultures diverses evitant qualsevol mena de discriminació i d'estereotips lingüístics i
culturals.
10. Manifestar una actitud receptiva i d'autoconfiança en la capacitat d'aprenentatge i ús de la llengua estrangera.
2. ELS CONTINGUTS
Els continguts s'han agrupat per a això en blocs que ordenen els elements d'anàlisi d'una realitat complexa, en
relació amb quatre centres d'atenció amb característiques i necessitats específiques quant al procés
d'ensenyament i aprenentatge: el llenguatge oral; el llenguatge escrit; els elements constitutius del sistema
lingüístic, el seu funcionament i relacions; i la dimensió social i cultural de la llengua estrangera.
Encara que el llenguatge oral i l'escrit són dues manifestacions diferents d'una mateixa capacitat, cadascun exigeix
diferents habilitats i coneixements pels quals els continguts s’hi refereixen per separat:
Bloc 1- Escoltar, parlar i conversar
El model lingüístic aportat per l'escola és la primera font de coneixement i aprenentatge de l'idioma. Els discursos
utilitzats a l'aula són al mateix temps vehicle i objecte d'aprenentatge, per la qual cosa el Currículum i el nostre
projecte han atès tant al coneixement dels elements lingüístics com a la capacitat d'utilitzar-los per a altres tasques
comunicatives.
D'altra banda, el model lingüístic aportat ha de provenir d'un cert nombre de parlants per recollir la variació i
matisos que un model lingüístic ambiental ofereix als parlants tant en l'aspecte fonètic i prosòdic com en l'elecció
d'expressions concretes en situacions conegudes de comunicació. D'aquí la presència en el Currículum en el
nostre projecte de l'ús dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informació i comunicació.
Bloc 2- Llegir i escriure
Es pretén amb això la competència discursiva en l'ús escrit. En llengua estrangera els textos escrits són també
model de composició textual i de pràctica i adquisició d'elements lingüístics. L'ús progressiu del llenguatge escrit
dependrà del grau de coneixement del codi, que està en relació directa amb el grau de seguretat que l'esmentat
codi ofereixi en la representació gràfica dels sons de la llengua. Per superar aquesta falta de seguretat, el
Currículum i el nostre projecte inclouen estratègies i recursos com l'ús de diccionaris i altres mitjans de consulta
convencionals o digitals per a la comprensió i composició de tota mena de textos.
Bloc 3– Coneixement de la llengua
El contacte amb la llengua estrangera i el seu ús, permeten elaborar als qui estan aprenent-la, un sistema
conceptual elemental sobre el seu funcionament. El punt de partida seran les situacions d'ús que fomentin la
inferència de regles de funcionament de la llengua perquè els alumnes adquireixin confiança en les seves pròpies
capacitats.
Aquest bloc es divideix en coneixements lingüístics i reflexió sobre l'aprenentatge.
Bloc 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Aquest bloc contribueix que l'alumnat conegui costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països
en els quals es parla la llengua estrangera, en definitiva, formes de vida diferents a les pròpies. Aquest
coneixement promourà la tolerància i acceptació, augmentarà l'interès pel coneixement de les diferents realitats
socials i culturals i facilitarà la comunicació intercultural.
3. CONTRIBUCIÓ DE L’ÁREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE LES
COMPETÈNCIES BÁSIQUES
La incorporació de competències bàsiques al Currículum permet posar l'accent en aquells aprenentatges que es
considerin imprescindibles. Són aquelles competències que ha d'haver desenvolupat un jove o una jove en acabar
4

l'ensenyança obligatòria per poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporarse
a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar una aprenentatge permanent al llarg de la
vida.
La inclusió de les competències bàsiques en el Currículum té diverses finalitats:
- integrar els diferents aprenentatges
- relacionar l'aprenentatge amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva quan resultin
necessaris.
- orientar l'ensenyament per prendre decisions relatives al procés de l'ensenyament i l'aprenentatge.
Amb les àrees i matèries del Currículum s’aconsegueixen els objectius educatius i s'adquireixen les competències
bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i a la vegada
cadascuna de les competències bàsiques s’aconseguirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o
matèries.
En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d'acord amb les consideracions que s'acaben
d'exposar, s'han identificat vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística
2. Competència matemàtica
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
4. Tractament de la informació i competència digital
5. Competència social i ciutadana
6. Competència cultural i artística
7. Competència per aprendre a aprendre
8. Autonomia i iniciativa personal
L'aprenentatge de l'àrea de llengua estrangera contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques:
- Contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, complementant, enriquint i
omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. La competència en
comunicació lingüística es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de
representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i
d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
- Contribueix al desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre al contribuir a la millora de la capacitat
comunicativa general. Per això l'aprenentatge d'una llengua estrangera ha d'incloure la reflexió sobre el propi
aprenentatge, identificant les estratègies i recursos que els fan més eficaços. Això comporta la consciència
d'aquelles capacitats que entren en joc en l'aprenentatge com l'atenció, la concentració, la memòria, la
comprensió, l'expressió lingüística i la motivació de l'assoliment entre d'altres.
- Contribueix al desenvolupament de la competència en tractament de la informació i competència digital a
l'utilitzar la llengua estrangera com una possibilitat de comunicació tecnològica, creant contextos reals i funcionals
de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar
informació i transformar-la en coneixement.
- Contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, ja que conèixer una llengua estrangera
implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats dels seus parlants. Aquest fet
afavoreix la comprensió de la realitat social que es viu, el respecte, el reconeixement i l'acceptació de diferències
culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets
d'identitat com les diferències.
- Contribueix al desenvolupament de la competència artística i cultural si les produccions lingüístiques que
s'utilitzen contenen un component cultural.
4. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les activitats de reforç i ampliació permeten donar una atenció individualitzada als alumnes, segons les seves
necessitats i el seu ritme d'aprenentatge. En el nostre projecte s'inclouen idees en totes les lliçons perquè el
professor doni resposta a les diverses situacions que es plantegen a l'aula.
5

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
1r curs d’ESO
1. Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de textos orals emesos cara
a cara o per mitjans audiovisuals sobre assumptes quotidians, si es parla a poc a poc i amb claredat.
A través d'aquest criteri s'apreciarà la capacitat d'alumnes per comprendre l’essencial de diàlegs emesos cara a
cara o per mitjans audiovisuals, encara que no es comprengui la seva totalitat. Es tracta d'avaluar essencialment si
s'identifica el significat d'instruccions, comentaris, preguntes i respostes, diàlegs curts, descripcions i narracions
breus.
2. Comunicar-se oralment participant en converses i en simulacions sobre temes coneguts o treballats
prèviament, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produint un
discurs comprensible i adequat a la intenció de comunicació.
Aquest criteri avalua la capacitat de comunicar-se oralment participant en converses, reals o simulades, sobre
temes coneguts. Aquestes consistiran essencialment a plantejar i contestar preguntes, intercanviar idees i
informació, relatar experiències sobre temes familiars en situacions predictibles, utilitzant els recursos lingüístics i
les estratègies que assegurin la comunicació. Les produccions podran tenir algunes incorreccions lèxiques,
morfosintàctiques o fonètiques que no dificultin la comunicació.
3. Reconèixer la idea general i extreure informació específica de textos escrits adequats a l'edat, amb
suport d'elements textuals i no textuals, sobre temes diversos i altres relacionats amb algunes matèries
del currículum.
A través d'aquest criteri s'apreciarà la capacitat per comprendre textos diversos: instruccions, correspondència,
descripcions i narracions breus, missatges, qüestionaris, etc. aplicant estratègies bàsiques de lectura com la
inferència de significats pel context o per elements visuals, o la comparació amb les llengües que coneix.
Amb aquest criteri també s'avalua la capacitat de llegir textos, en suport paper o digital, de certa extensió, per
aprendre o per gaudir de la lectura, recorrent al diccionari quan sigui necessari.
4. Redactar textos breus en diferents suports utilitzant les estructures, les funcions i el lèxic
adequats, així com alguns elements bàsics de cohesió, a partir de models, i respectant les regles
elementals d'ortografia i de puntuació.
Aquest criteri avalua la capacitat per redactar, encara que de manera elemental, notes, descripcions,
correspondència postal o electrònica, o missatges. Els textos contindran les paraules d'ús habitual, oracions
simples i connectors bàsics. Es valorarà també la presentació clara, neta i ordenada, en suport paper o digital.
5. Utilitzar el coneixement d'alguns aspectes formals del codi de la llengua estrangera (morfologia,
sintaxi i fonologia), en diferents contextos de comunicació, com a instrument d'autoaprenentatge i
d'autocorrecció de les produccions pròpies, i per comprendre millor les alienes.
A través d'aquest criteri s'apreciarà la capacitat dels alumnes per aplicar els seus coneixements sobre el sistema
lingüístic, quan usen els aspectes sonors, de ritme, entonació i organització de la llengua en activitats diverses, i
per reflexionar sobre la necessitat de la correcció formal que fa possible la comprensió tant de les seves pròpies
produccions com de les alienes.
6. Identificar, utilitzar i posar exemples d'algunes estratègies utilitzades per progressar en l'aprenentatge.
Aquest criteri pretén avaluar si s'utilitzen les estratègies bàsiques que afavoreixen el procés d'aprenentatge com:
la capacitat d'anar valorant els progressos, la reflexió sobre com aprèn un mateix més i millor, la incorporació i
acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge; la utilització de formes diverses per emmagatzemar,
memoritzar i revisar el lèxic; l'ús correcte del diccionari per identificar l'accepció adequada al context; l'ús de
recursos bibliogràfics, informàtics i digitals per recollir informació, ampliar o revisar aspectes treballats a l'aula, etc.
7. Usar de manera guiada les tecnologies de la informació i la comunicació per buscar informació, produir
missatges a partir de models i per establir relacions personals, mostrant interès pel seu ús.
Es tracta de valorar amb aquest criteri la capacitat d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com
a eina de comunicació i d'aprenentatge, en activitats habituals d'aula i per establir relacions personals. Les
comunicacions que s'estableixin versaran sobre temes familiars prèviament treballats i es realitzaran a partir de
models. També es tindrà en compte l 'actitud cap a la llengua estrangera, els intents per fer-la servir i si es valora
la diversitat lingüística com a element enriquidor.
8. Identificar alguns elements culturals o geogràfics propis dels països i cultures on es parla la llengua
estrangera i mostrar interès per conèixer-los.
Aquest criteri pretén comprovar que es coneixen alguns trets importants del context sociocultural i geogràfic dels
països on es parla la llengua estrangera i es mostra interès i estima per hàbits culturals diferents dels propis i
actituds de respecte als valors i comportaments d'altres pobles.

Segon curs de l’ESO
1. Comprendre la idea general i informacions específiques de textos orals emesos per un interlocutor, o
procedents de diferents mitjans de comunicació, sobre temes coneguts.
Aquest criteri vol valorar la capacitat per comprendre la idea general i detalls específics d'exposicions breus i
converses sobre temes familiars. Així mateix es pretén mesurar la capacitat per comprendre la idea general de
textos orals procedents dels mitjans de comunicació amb pronunciació estàndard.
2. Participar amb progressiva autonomia en converses i simulacions relatives a les experiències
personals, plans i projectes, utilitzant estructures senzilles, les expressions més usuals de relació social, i
una pronunciació adequada per aconseguir la comunicació.
Amb aquest criteri s'avalua la capacitat per desenvolupar-se en situacions interactives que suposen la integració
de la comprensió i de l'expressió. Les converses es donaran en situacions de dos tipus: les habituals de classe
(demanar informació i aclariment, demanar permís, treballar en grup, etc.) i les creades pel docent (jocs,
simulacions, jocs de rol, comunicació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, etc.) Els
missatges poden ser encara titubejants i contenir errors morfosintàctics i lèxic reduït, sempre que el missatge sigui
comprensible.
3. Comprendre la informació general i l'específica de diferents textos escrits, adaptats i autèntics,
d'extensió variada, i adequats a l'edat, demostrant la comprensió a través d'una activitat específica.
A través d'aquest criteri s'avalua la capacitat per comprendre textos escrits de caràcter interpersonal com
correspondència, anuncis, fullets diversos, narracions, articles de revistes juvenils, pàgines Web, lletres de
cançons, etc., aplicant estratègies de lectura com la inferència de significats pel context, o els coneixements
transferits de les llengües que coneix o vinculats a altres matèries del currículum.
També s'avalua la capacitat per llegir textos, en suport paper o digital, d'una certa extensió, recorrent al diccionari
de manera espontània quan resulti difícil la comprensió global de l'argument per desconeixement d'alguna paraula
clau, i demostrant la seva comprensió a través d'activitats lingüístiques i no lingüístiques.
4. Redactar de manera guiada textos diversos en diferents suports, utilitzant estructures, connectors
senzills i lèxic adequat, cuidant els aspectes formals i respectant les regles elementals d'ortografia i de
puntuació perquè siguin comprensibles al lector i presentin una correcció acceptable.
Per mitjà d'aquest criteri s'avalua la capacitat per expressar per escrit, en suport paper o digital, de manera
comprensible per al lector, descripcions sobre esdeveniments i activitats quotidianes i familiars, narracions sobre
experiències personals, plans i projectes, cartes, postals, formularis, i correus electrònics de manera guiada. Es
valorarà també la presentació clara, neta i ordenada, en suport paper o digital.
5. Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera, en diferents
contextos de comunicació, com a instrument d'autoaprenentatge i d'autocorrecció de les produccions
pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions alienes.
Aquest criteri avalua la capacitat per aplicar els seus coneixements sobre el sistema lingüístic i reflexionar sobre la
necessitat de la correcció formal que fa possible la comprensió tant de les seves pròpies produccions com de les
alienes.
6. Identificar, utilitzar i explicar oralment algunes estratègies bàsiques utilitzades per progressar en
l'aprenentatge.
Aquest criteri pretén avaluar si s'utilitzen les estratègies que afavoreixen el procés d'aprenentatge: com la
capacitat de valorar els seus progressos, la reflexió sobre el propi aprenentatge, la utilització de formes diverses
per emmagatzemar, memoritzar i revisar el lèxic; l'ús correcte del diccionari per identificar l'accepció adequada al
context; l'ús de recursos bibliogràfics, informàtics i digitals amb la finalitat de recollir informació, ampliar o revisar
aspectes treballats a l'aula, la participació en l'avaluació del propi aprenentatge, i l'ús d'alguns mecanismes
d'autocorrecció.
informació, produir textos a partir de models i per establir relacions personals mostrant interès pel seu ús.
Es tracta de valorar amb aquest criteri la capacitat d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com
a eina de comunicació i d'aprenentatge, en activitats habituals d'aula i per establir relacions personals. Les
comunicacions que s'estableixin versaran sobre temes familiars prèviament treballats. També es tindrà en compte
si es valora la diversitat lingüística com a element enriquidor, l'actitud cap a la llengua estrangera i els intents per
fer-la servir.
8. Identificar i posar exemples d'alguns aspectes socials, culturals, històrics, geogràfics o literaris propis
dels països on es parla la llengua estrangera i mostrar interès per conèixer-los.
A través d'aquest criteri s'apreciarà el coneixement dels trets més importants i característics de la societat, cultura,
història, geografia i literatura dels països on es parla la llengua estrangera. Així mateix, s'avaluarà si els alumnes
mostren respecte pels valors i comportaments d'altres pobles, superant d'aquesta manera alguns estereotips.

6. CRITERIS DE RECUPERACIÓ
En 1er del primer cicle, l’ avaluació serà contínua, per tant es valorarà l’esforç continuat i la progressió en
l’aprenentatge. L’alumne que suspenga alguna avaluació, si aprova la següent, la recuperarà automàticament, per
això ès tan important esforçar-se fins a juny i aprovar la tercera avaluació. En 2n, s’aplicarán els mateixos criteris i,
si tenen el primer curs suspés i no aproven cap de les dos primeres avaluacións de segón, es farà una prova
extraordinaria a l’abril o a principis de maig.
7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL PRIMER CICLE DE L’ESO
Es concreten de la següent manera:
a- CONCEPTES LINGÜISTICS: GRAMATICA I VOCABULARI treballats a classe,
constituiràn el 60 % de la nota de cada avaluació. Aquí s’inclourà la comprensió de
lectura, redacción i el llibre de lectura (aquest serà de lectura obligatòria i imprescindible
per aprovar el curs9
b- DESTRESES : COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL un 20 %
c- ACTITUD :TREBALL A CLASSE I A CASA, COMPORTAMENT, ATENCIÓ,
PARTICIPACIÓ, INTERÉS, ESFORÇ, ASSISTÈNCIA, PUNTUALITAT etc...: un 20 %
8. CRITERIS I PROCEDIMENTS PREVISTOS PER REALITZAR LES ADAPTACIONS CURRICULARS
APROPIADES PER ALS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
Alumnes amb petits problemes d’aprenentatge i/ o conducta
Les adaptacions es centrarán en:
1. Temps i ritme d’aprenentatge.
2. Metodologia més personalitzada.
3. Reforçar les tècniques d’aprenentatge.
4. Millorar els procediments, hàbits i actituds.
5. Aumentar l’atenció orientadora.
Alumnes amb dificultats greus d’aprenentatge
a) Per als millor dotats, es facilitarán continguts i material d'ampliació.
b) Per als pitjor dotats, es prioritzarán els continguts de procediments i actituds, buscant la integració social,
davant la impossibilitat d'aconseguir un progrés suficient en continguts conceptuals. Cal insistir en els continguts
instrumentals o de material considerats com a tals. Aquestes adaptacions seran significatives (suposaran
l’eliminació de continguts, objectius i els consegüents criteris d'avaluació referits a aprenentatges que poden
considerar-se bàsics o nuclears). Quan no n’hi ha proa amb les adaptacions, tenim la diversificació curricular, per
mitjà de la qual un alumne podria deixar de cursar part del tronc comú de l'etapa i utilitzar aquest temps en un altre
tipus d'activitats educatives, bé les ofertes en espais d'optativitat, bé activitats dissenyades especialment per a
ell/ella, que es podrien cursar dins o fora del centre. Aquest alumne seguiria tenint en tot moment com a referència
els objectius generals de l'etapa, però accediria a ella a través d'un altre tipus de continguts i activitats.
9. MATERIALS CURRICULARS
1r ESO Oxford Spotlight 1 - Oxford University Press
Guia del Professor, Llibre de l’Alumne, Workbook, Audio
CD/Cassetts, Teacher’s Resource Pack, DVD
8

Materials extres aportats a criteri del professorat segons les
necessitats de cada grup.
2n ESO Oxford Spotlight 2 - Oxford University Press
Guia del Professor, Llibre de l’Alumne, Workbook, Audio
CD/Cassetts, Teacher’s Resource Pack, DVD
1er ESO
Materials extres aportats a criteri del professorat segons les
necessitats de cada grup.
LECTURES OBLIGATÒRIES:
- AROUND THE WORLD IN EIGHTY DAYS, Ed.Oxford
- THE WIND IN THE WILLOWS. Ed. Burlington
2n ESO - THE REAL MAC COY, Ed. Dominoes 1. Oxford.
- KING ARTHUR, Ed. Burlington (2º ESO)
10. AGRUPAMENTS DE L’ALUMNAT EN 1er CICLE ESO (ATENCIÓ A LA DIVERSITAT)
10.1 DESDOBLES
Els desdobles o agrupaments es farán seguint les característiques particulars dels grups implicats en cada cas.
Els objectius dels desdobles o agrupaments son diversos: per una banda, al reduir el nombre d’alumnes per grup,
es fà més fàcil la práctica oral del idioma i, per un altra banda, l’atenció individual, si és el cas, es més efectiva, al
temps que es facilita el control dels alumnes amb problemes de indisciplina i, per tant, ens dona la possibilitat de
solventar amb major eficacia les posibles situacions conflictives. Els criteris a seguir per a la confecció dels
agrupaments en guany serán els següents:
1- Els agrupaments 2 x 3 (es a dir, de cada dos grups ordinaris, es formará un tercer, cadascún amb un
professor/-a distint) es farán, en primer lloc, de forma equitativa, es a dir, en els tres grups resultants es
repartirán per igual: alumnes amb un nivell més alt, alumnes amb un nivell mitjà i alumnes conflictius o
problemàtics.
2- Quan els alumnes amb un baix nivell d’anglés, estrangers o amb NEE arriben als 12 aproximadament, es
fará un grup de reforç exclusivament per a ells, per tal de poder atendre’ls individualment i a les seues
necessitats. El objectiu d’aquest grup serà el de que, al final del curs, aquestos alumnes hagen adquirit un
nivell mitjà igual o similar al dels seus companys en els altres dos grups.
10.2. ALUMNES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
És una realitat el fet que algúns alumnes no poden assolir un adequat i satisfactori progrés pel que fà als
continguts conceptuals, per aquest motiu cal insistir en els continguts instrumentals o de material considerats com
a tals. Suposadament en les adaptacións per a aquestos alumnes s’ haurán de eliminar els continguts, objectius i
criteris d’avaluació aplicats a la resta d’alumnes de grups ordinaris, però no es perdrán de vista els objectius
generals d’ aquesta etapa, encara que accedint als mateixos treballant altres tipus de continguts i activitats. Per un
altra banda, com que en guany no hi-ha cap grup de diversificació curricular de primer cicle, no continuarem
aprofundint en aquest punt de la programació, encara que sí ho farém més endavant, quan arribem al segón cicle
d’ESO.
9

PROGRAMACIÓ DE CONTINGUTS
1r CURS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
SPOTLIGHT 1
OBJECTIUS GENERALS DE CONTINGUT
PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
(Es treballaran en totes les unitats a través del material didàctic)
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
Escolta i comprensió de missatges orals de progressiva complexitat, com instruccions o explicacions,
interaccions orals dirigides o gravacions en suport audiovisual i informàtic, per obtenir informació global i
específica.
Interacció oral en situacions reals o simulades amb progressiva autonomia, eficàcia i complexitat de les
expressions utilitzades.
Producció de textos orals amb progressiva autonomia, eficàcia i complexitat basats en models i estructures
lingüístiques conegudes.
Desenvolupament d'estratègies bàsiques per donar suport a la comprensió i expressió oral: ús de context visual
i no verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix, a la
llengua estrangera.
Inferència de significats d'informació, mitjançant la interpretació d'elements contextuals.
Identificació de trets que diferenciïn el codi oral i l’escrit.
Transmissió d'informació essencial a altres persones sobre el que s'ha escoltat o llegit.
Planificació en l'emissió de missatges, considerant la intenció comunicativa, la situació de comunicació i els
interlocutors.
Negociació de significats en la comunicació, desenvolupant estratègies que ajudin a comunicar amb èxit,
mantenint un equilibri entre la correcció formal i la fluïdesa.
BLOC 2- Llegir i escriure
Lectura i comprensió de diferents textos, en suport paper i digital, adaptats a la competència lingüística de
l'alumnat, per utilitzar informació global i específica en el desenvolupament d'una tasca o projecte o per gaudir
de la lectura.
Ús progressiu autònom d'estratègies de lectura: ús del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre
el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix, identificant la informació més important,
deduint el significat de paraules i expressions no conegudes i utilitzant diccionaris.
Lectura i escriptura de textos propis de situacions quotidianes de relació social, de mitjans de comunicació i de
textos per aprendre i per informar-se.
Composició de textos propis de diferents situacions de comunicació, progressivament més extensos i rics en
lèxic i estructures, amb diverses intencions comunicatives.
Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per produir textos i presentacions i per
transmetre informació.
Producció de textos escrits que continguin elements de coordinació i subordinació.
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
Identificació d'elements morfològics bàsics i habituals en l'ús de la llengua: substantiu, verb, adjectiu, adverbi,
preposicions, etc,
Identificació i ús d'expressions comunes, de frases fetes i de lèxic relatiu a contextos concrets i quotidians.
Pronunciació cuidada, ritme, entonació i accentuació adequats tant en la interacció i expressió oral com en la
recitació, dramatització o lectura en veu alta.
11

Associació de grafia, pronunciació i significat a partir de models escrits, expressions orals conegudes,
establiment de les relacions analítiques grafia-so i coneixement d'algunes irregularitats rellevants.
Utilització de les estratègies bàsiques de la producció de textos (elecció del destinatari, propòsit, planificació,
redacció de l'esborrany, revisió del text i versió final) a partir de models.
Ús progressiu de recursos per a l'aprenentatge com diccionaris, llibres de consulta, biblioteques i utilització de
suports multimèdia i de les tecnologies de la informació i la comunicació..
Iniciació en estratègies d'autoavaluació i autocorrecció de les produccions orals i escrites
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Valoració de la llengua estrangera com a mitjà per comunicar-se i relacionar-se amb companys i companyes
d'altres països, com a possibilitat d'accés a informacions noves i com a instrument per conèixer altres cultures i
formes de viure diferents i enriquidores.
Conèixer costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països en els quals es parla la llengua
estrangera, fomentant la tolerància i el coneixement d'altres cultures a través de l'idioma.
Identificació de les normes i els comportaments propis de pobles i cultures que parlen la llengua estrangera.
Ús apropiat de formules lingüístiques (cortesia, acord, discrepàncies, etc) associades a situacions concretes de
comunicació.
Coneixement i valoració d'elements de rerefons cultural propis dels països on es parla la llengua estrangera.
Interès per propiciar trobades i intercanvis comunicatius reals amb parlants de la llengua estrangera.
Desenvolupament d'actituds que ajudin a valorar la cultura pròpia a partir del contrast amb altres.
Respecte pels parlants de la llengua estrangera amb independència del seu origen, raça o llengua materna,
propiciant l'acostament i l'eliminació de barreres en la comunicació.
Valoració de la importància de la llengua estrangera com a forma d'accedir a la comunicació amb altres
persones que aprenen la mateixa llengua estrangera.
Reconeixement de la presència de la llengua estrangera en els nous sistemes de comunicació tecnològica i la
seva utilitat per comunicar-se amb persones de procedències diverses.
OBJECTIUS ACTITUDINALS
PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
(Es treballaran en totes les unitats a través del material didàctic)
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
Valoració de l'anglès com una llengua per comunicar-se amb altres persones, i mostrar curiositat i interès cap a les
persones i els països que parlen la llengua estrangera.
Participació activa i respectuosa en els intercanvis comunicatius de l'aula.
Disposició per superar les dificultats que sorgeixen habitualment en la comunicació, utilitzant les estratègies de
comunicació de les llengües que coneix.
Interès per comprendre i fer-se comprendre a través de la llengua.
Comparació sobre el funcionament de la llengua estrangera a partir de les llengües que coneix.
BLOC 2- Llegir i escriure
Interès per la cura i la presentació dels textos escrits i valoració del paper que desenvolupen per satisfer les
necessitats de comunicació.
Valoració de la llengua estrangera com a instrument per comunicar-se i aprendre.
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
Interès per utilitzar la llengua estrangera de manera correcta en situacions diverses de progressiva extensió
atenent a la correcció i a l'adequació de les expressions.
Interès per aprendre vocabulari i estructures i realitzar les activitats que proposa la unitat.
Atenció a la correcció durant l'aprenentatge de la llengua.
Confiança en la pròpia capacitat per aprendre una llengua estrangera i valoració del treball cooperatiu.
Reflexió sobre el propi aprenentatge, organització del treball, acceptació de l'error com a part del procés
d'aprenentatge, autocorrecció i autoavaluació.
Organització del treball personal com estratègia per progressar en l'aprenentatge.
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
• Valoració de la cultura pròpia a partir del coneixement i valoració d'altres cultures.
12

• Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en llengua estrangera.
• Actitud receptiva cap a les persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la pròpia.
• Desenvolupar de manera progressiva la sensibilitat crítica que permet revelar els estereotips sexistes, classistes
i racistes que la llengua comporta.
• Interès per establir contactes i comunicar-se amb parlants de la llengua estrangera o d'altres llengües a través
dels mitjans que ens proporcionen les tecnologies de la comunicació.
CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE OXFORD SPOTLIGHT AL
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
(Es treballaran en totes les unitats a través del material didàctic)
L'aprenentatge de l'àrea de llengua estrangera contribueix al desenvolupament de les següents competències
bàsiques:
i. competència en comunicació lingüística utilitzant el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita
que es desenvoluparà a través d'activitats de comprensió oral, construcció de vocabulari i coneixements bàsics de
fonètica.
ii. competència d'aprendre a aprendre; en totes les unitats del projecte Oxford Spotlight, els alumnes
desenvoluparan destreses i aprendran estratègies i habilitats que els faran conscients del que saben i del que cal
aprendre com: l'observació visual i auditiva, la memòria a través de la repetició, la concentració i la reflexió a la
feina, la capacitat d'elegir i opinar per ells mateixos, l'organització i el mètode a través de les rutines, la disciplina i
els hàbits d'estudi per a la consecució de les metes i èxits. Reflexionant sobre el propi aprenentatge identificaran
com aprendre millor i quines estratègies els fan més eficaços i s'afavorirà l'autonomia i iniciativa personal així com
la presa de decisions racionalment i crítica. En síntesi, consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i
coneixements.
iii. competència en tractament de la informació i competència digital, disposant d'habilitats com buscar, obtenir,
processar i comunicar informació. Per a això es disposa en totes les unitats de les seccions corresponents de:
El TRB amb activitats de DVD per al seu ús opcional amb el DVD Oxford spotlight
El Students's MultiROM amb pràctica interactiva del SB, un minidiccionari, una secció de vídeo amb
videoclips i material d'àudio per als dictats del WB.
El DVD ofereix: informes de joves britànics, temes relacionats amb adolescents, preguntes de comprensió en
pantalla, repàs de vocabulari i estructures, subtítols opcionals en anglès.
iv. competència social i ciutadana
L'aprenentatge d'una llengua implica comprendre la realitat social i històrica en què es viu, tant dels països de parla
anglesa com de la pròpia llengua, afrontant així una millor convivència i resolució dels conflictes, utilitzant el
judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercint la ciutadania i el propi criteri. Aquesta actitud
solidària, constructiva, i responsable es manifestarà en el compliment dels drets i obligacions cíviques. Totes
aquestes habilitats socials es treballaran i reflectiran en el nostre projecte educatiu.
v. competència artística i cultural
Un dels objectius d'English Alive! és fomentar i incrementar la comprensió cultural. Les seves seccions estan
dissenyades perquè els alumnes pensin en la seva pròpia cultura i estableixin comparacions amb una de parla
anglesa. Aquesta competència suposa per tant conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament manifestacions
culturals i artístiques del patrimoni d'altres pobles.
13

UNIT 1- MY FAMILY
1.-OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a la família i els amics, així com les parts del cos.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats a la unitat.
Produir textos escrits com ara descripcions de familiars i amics, posant èmfasi en la utilització de les majúscules.
Aplicar aspectes gramaticals com el verb have got: affirmative, negative and interrogative.
Practicar la pronunciació del so /h/.
Establir una comparació sociocultural en relació amb el tema de la família.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Identificar als personatges de dues converses i completar informació sobre la família i els amics (pàg.14 ex.7 i
8).
Localitzar els llocs que se citen en la gravació (pàg. 14 ex. 9).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 11 ex. 3).
Escoltar i traduir expressions habituals. Practicar un diàleg, identificant els llocs que se citen en ell (pàg. 14 ex.
2).
Construir i practicar un diàleg per parelles (pàg. 14 ex. 5, 6).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar els personatges de la foto (pàg. 15 ex. 1).
Respondre a preguntes de comprensió sobre un text (Una família de pel·lícula, La Família Addams) (pàg. 15
ex. 2).
Writing
Aprendre i aplicar diverses normes d'ús sobre les majúscules (pàg. 15 ex. 4).
Redactar un text sobre la família amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 15 ex. 6).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Presentar i descriure la gent.
Demanar i donar informació sobre la família i els amics.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
have got: formes afirmativa, negativa i interrogativa
El possessiu en ‘s
VOCABULARI
Tema: La família
LÈXIC:
Termes de parentesc
Parts del cos (Word check)
14

FONÈTICA
El so /h/
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar diverses frases i una entrevista (pàg. 12 ex. 2; pàg. 13 ex. 5).
Construir frases negatives, preguntes i respostes breus (pàg. 12 ex. 3, 4).
Construir frases utilitzant possessius (pàg. 13 ex. 8).
Vocabulary
Relacionar il·lustracions i paraules; construir frases sobre el tema (pàg. 9 ex. 1).
Escoltar i repetir vocabulari; identificar termes femenins i masculins; traduir-los a la llengua materna (pàg. 9
ex. 2, 3).
Fer i respondre preguntes sobre la família pròpia; escriure’n frases (pàg.9 ex.4/5).
Identificar i traduir diversos termes de la història il·lustrada (pàg. 11 ex. 4, 5).
Dibuixar una persona i posar nom a les diferents parts del seu cos (pàg. 11 ex. 6).
Pronunciation
Identificar en diversos contextos l'element fònic en estudi (pàg. 13, ex. 6 i 7).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre el Regne Unit (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Respondre les preguntes d'un qüestionari; comprovar-ne les respostes (pàg. 16 ex. 1, 2).
Localitzar llocs citats en el text (pàg. 16 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció els aspectes generals de la contribució de l’aprenentatge de la llengua estrangera a les
competències bàsiques i com es reflecteixen en totes les unitats:
ii. competència d’aprendre a aprendre;
Els alumnes reflexionen i potencien la seva iniciativa personal opinant sobre diferents aspectes i aprenen a
gestionar els seus recursos mitjançant diferents tècniques d'aprenentatge, per exemple realitzant un qüestionari.
iii. competència en tractament de la informació i competència digital,
Veure en la introducció els aspectes generals de la contribució a aquesta competència.
Els alumnes a través de la llengua estrangera crearan contextos reals i funcionals de comunicació utilitzant les
noves tecnologies de la informació i comunicació.
iv. competència social i ciutadana ja que conèixer una llengua implica el coneixement de trets socials i fets
culturals vinculats als seus parlants i que poden ser treballats paral·lelament en cada unitat.
Educació per a la pau: coneixement de les realitats d'altres parts del món.
Educació moral i cívica: la importància de reflexionar sobre la família i les relacions familiars.
v. competència artística i cultural
Les produccions lingüístiques contenen components artístics i culturals;
Dibuixar una persona i posar nom a les diferents parts del cos (SB pàg. 11, ex. 6).
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
En totes les unitats es posarà èmfasi en diversos temes interdisciplinaris, traslladant el vocabulari i estructures a
un context de vida real i ajudant en el desenvolupament del seu coneixement del món fora de la classe d’anglès.
Ciències Socials (Geografia)
Aprendre sobre països i nacionalitats
15

5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T9, T11, T12, T13, T14, T15
Apartat Grammar, SB pàg. 106–107
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 7–11
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T10, T16
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Unitat Introduction, SB pàg. 4–8
Diagnostic test, RB y CD d’avaluació
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 9
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 1, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 1, Workboob pàg. 12
UNIT 2- MY DAY
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relacionat amb hàbits diaris, dies de la setmana i mesos de l'any.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos escrits com ara descripcions de costums i plans, posant èmfasi en els signes de puntuació.
Aplicar aspectes gramaticals com el present simple affirmative, els adverbis de freqüència o els pronoms i adjec
possessius.
Practicar la pronunciació de la desinència de la tercera persona del singular.
Establir una comparació sociocultural en relació amb les celebracions de diferents països.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica i respondre preguntes de comprensió (pàg. 22 ex. 5, 6).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 18 ex. 3).
16

Escoltar una conversa per completar-la per escrit; practicar-la en veu alta (pàg. 22 ex. 1, 2).
Construir un diàleg amb ajudes visuals; representar-lo per parelles (pàg. 22 ex. 3, 4).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar al personatge de la foto (pàg. 23 ex. 1).
Completar frases a partir de la informació del text (Un divendres qualsevol?) (pàg. 23 ex. 2).
Writing
Relacionar els signes de puntuació amb els seus noms en anglès (pàg. 23 ex. 4).
Afegir signes de puntuació a diverses frases (pàg. 23 ex. 5).
Redactar un text amb l'ajuda de lèxic i d'un pla de redacció, sobre suggeriments per al temps lliure (pàg. 23
ex. 6).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Mantenir converses telefòniques.
Demanar i donar informació sobre hàbits diaris.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Present simple affirmative
Adverbs of frequency
Pronouns and possessive adjectives
VOCABULARI
Tema: Les rutines diàries
LÈXIC:
Activitats i rutines diàries.
Dies de la setmana i mesos de l’any (Word check)
FONÈTICA
La tercera persona del singular (he/she/it).
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar frases i un text a partir de la informació d'una taula (pàg. 20 ex. 1–4).
Traduir diversos adverbis i utilitzar-los per construir frases (pàg. 21 ex. 7–9).
Completar una taula de pronoms i adjectius (pàg. 21 ex. 10).
Escollir el terme adequat per completar diverses frases (pàg. 21 ex. 11, 12).
Vocabulary
Escoltar i repetir diversos elements lèxics, relacionar activitats i horaris (pàg. 17 ex. 1, 2).
Completar frases sobre els propis hàbits i comparar el resultat per parelles (pàg. 17 ex. 3/4).
Identificar elements lèxics en la història il·lustrada; completar termes relatius al tema, així com un calendari
(pàg. 19 ex. 4–6).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles (pàg. 19, ex. 7).
Pronunciation
Practicar les diferents pronunciacions d'aquest element gramatical (pàg. 20, ex. 5 i 6).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre les celebracions entorn al foc (Spotlight on the world).
17

PROCEDIMENTS
Localitzar els països citats en el text (pàg. 24 ex. 1, 2).
Distingir frases veritables i falses; corregir aquestes últimes (pàg. 24 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T17 a T22
Apartat Grammar, SB pàg. 108
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 13 a 17
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T20, T24
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg.17
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 2, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 2, Workbook pàg. 18
UNIT 3- SPORT
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari esportiu, així com preposicions incloses en les expressions temporals.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara entrevistes a esportistes, posant èmfasi en els subjectes de les frases.
Treballar el present simple negative and interrogative i les partícules interrogatives.
Practicar l'entonació de les oracions interrogatives.
Establir una reflexió sociocultural sobre un tema universal: les Olimpíades.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Completar una fitxa a partir de la informació d'un text gravat (pàg. 30, ex.6).
18

Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 26 ex. 3).
Respondre a preguntes de comprensió sobre un diàleg (pàg. 30 ex. 1).
Escoltar, repetir i traduir expressions del diàleg; practicar la lectura de l'esmentat diàleg (pàg. 30 ex. 2, 3)
Construir i practicar un diàleg (pàg. 30 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Captar informació global i específica en un text escrit, sobre una estrella de futbol (pàg. 31 ex.1,2).
Localitzar en un mapa la ciutat que se cita en el text (pàg. 31 ex. 3).
Writing
Completar frases utilitzant els pronoms adequats (pàg. 31 ex. 4).
A partir de les notes, escriure una entrevista amb una esportista (pàg. 31 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Fer-se soci d'un poliesportiu
Demanar i donar informació sobre els propis hàbits esportius, així com de les altres persones.
Preparar una entrevista.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Present simple: affirmative, negative and interrogative
Partícules interrogatives
VOCABULARI
Tema: L’esport
LÈXIC:
Esportiu.
Preposicions pròpies d'expressions de temps (word check).
FONÈTICA
L'entonació de les oracions interrogatives.
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar frases a partir de la informació d'una taula de verbs (pàg. 28 ex. 1, 2).
Construir frases negatives i interrogatives; utilitzar-les en intercanvis comunicatius per parelles (pàg. 28 ex. 3–
5).
Completar un diàleg amb formes de present (pàg. 29 ex. 6).
Relacionar les preguntes amb les respostes del requadre; traduir les preguntes
(pàg. 29 ex. 9, 10).
Completar un qüestionari; practicar-lo per parelles utilitzant partícules interrogatives (pàg. 29
ex. 11, 12).
Vocabulary
Relacionar il·lustracions i paraules; completar una taula utilitzant aquest lèxic; construir frases sobre el tema
(pàg. 25 ex. 1–3).
Identificar informació específica per completar una fitxa (pàg. 25 ex. 4).
Identificar diversos termes en la història il·lustrada; completar una taula amb el lèxic esmentat (pàg. 27 ex. 4,
5).
Pronunciation
19

Escoltar i practicar l'entonació de diverses frases (pàg. 29, ex. 7 i 8).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre les Olimpíades (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Identificar els esports de les fotos (pàg. 32 ex. 1)
Llegir un text i respondre preguntes de comprensió sobre ell (pàg. 32 ex. 2, 3).
Localitzar al mapa les ciutats que se citen en el text (pàg. 32 ex. 4).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T27 a T31
Apartat Grammar, SB pàg. 110
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 19 a 23
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this! SB pàg. 29
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T27
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 29
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 3, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 3, Workboob pàg. 24
UNIT 4 – AROUND THE WORLD
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu al temps meteorològic, els països i les nacionalitats.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara missatges de correu electrònic, posant èmfasi en l'ortografia.
Practicar aspectes gramaticals com el present continuous.
Treballar el present simple negative and interrogative i les partícules interrogatives.
20

Practicar la pronunciació de la desinència -ing (/IN/).
Establir una comparació sociocultural en relació amb els animals i el seu entorn natural.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Identificar en la gravació el que ha comprat cada personatge (pàg. 42 ex. 5).
Captar informació específica per escollir els preus correctes (pàg. 42 ex. 6).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 38 ex. 3).
Completar i practicar un diàleg després d'escoltar la seva gravació (pàg. 42 ex. 1, 2).
Construir un diàleg amb ajudes visuals; representar-lo per parelles (pàg. 42 ex. 3, 4).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar el país del remitent en un correu electrònic; amics per correspondència cibernètica (pàg. 43 ex. 1).
Distingir entre frases veritables i falses; corregir aquestes últimes (pàg. 43 ex. 2).
Writing
Corregir els errors que inclou un text (pàg. 43 ex. 3).
Redactar un correu electrònic per respondre al de l’Erica amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 43 ex. 4).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Mantenir converses telefòniques.
Demanar i donar informació per adquirir alguna cosa en un establiment.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Present continuous
VOCABULARI
Tema: Els països del món
LÈXIC:
El temps meteorològic.
Països i nacionalitats (Word check).
FONÈTICA
La desinència –ing
PROCEDIMENTS
Grammar
A partir de la informació d'una taula, construir formes verbals en -ing i completar diverses frases i dos textos
(pàg. 40–41 ex. 1–5).
Construir preguntes ordenant els seus elements; respondre-les amb ajudes visuals (pàg. 41 ex. 7, 8).
Vocabulary
Escoltar i repetir elements lèxics (pàg. 37 ex. 1).
21

Escriure frases sobre el temps en diverses ciutats; practicar-les per parelles (pàg. 37 ex. 2, 3).
Completar una taula utilitzant lèxic de la història il·lustrada (pàg. 39 ex. 4).
Localitzar en un mapa els països corresponents a diverses nacionalitats (pàg. 39 ex. 5).
Pronunciation
Escoltar i practicar la pronunciació de les formes en –ing (pàg. 41, ex. 6).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre els animals i els seus hàbitats.
PROCEDIMENTS
Respondre a un qüestionari; comprovar les respostes en la gravació (pàg. 44 ex. 1, 2).
Localitzar en un mapa els llocs que se citen en el qüestionari (pàg. 44 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T37 a T41
Apartat Grammar, SB pàg. 112
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 25 a 29
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 41
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 37
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 4, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 4, Workboob pàg. 30
UNIT 5 – MY TOWN
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu als edificis de les ciutats, així com a preposicions de lloc.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats a la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara descripcions d'entorns urbans, posant èmfasi en l'ús d'and i but.
Practicar les formes verbals there is / there are i l'imperatiu.
22

Practicar l'accent en la paraula.
Establir una reflexió sociocultural sobre l'ús de diversos mitjans de transport.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar en la gravació la informació (indicacions) necessària per localitzar diversos edificis, (pàg. 50 ex. 6).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 46 ex. 3).
Aplicar el criteri donat per distingir diverses expressions (pàg. 46 ex. 4).
Captar informació global i específica en el diàleg per completar un text i localitzar un edifici en el plànol (pàg.
50 ex. 1, 2).
Construir un diàleg i practicar-lo per parelles (pàg. 50 ex. 3–5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Trobar informació global i específica en un text; jocs d'ordinador, per identificar llocs d'una ciutat i respondre
preguntes de comprensió (pàg. 51 ex. 1, 2).
Writing
Completar frases utilitzant preposicions donades (pàg. 51 ex. 3).
Descriure la ciutat ideal amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 31 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Donar indicacions per arribar a un lloc.
Descriure pobles i ciutats.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
There’s/there are
L’imperatiu
And y but
VOCABULARI
Tema: La ciutat i les seves parts
LÈXIC:
Llocs de la ciutat.
Preposicions de lloc.
FONÈTICA
L’accent a la paraula
PROCEDIMENTS
Grammar
Estudiar una taula de verbs per contrastar les formes amb les de la llengua materna (pàg. 48 ex. 1).
Construir frases afirmatives i negatives incloent les formes verbals en estudi (pàg. 48 ex. 2–5).
Completar preguntes i respostes breus; practicar amb frases similars sobre un carrer de la nostra ciutat (pàg.
49 ex. 6, 7).
Completar frases en imperatiu utilitzant verbs donats i pistes visuals (pàg. 49 ex. 8).
23

Vocabulary
Relacionar il·lustracions i paraules; escoltar-les i practicar la seva pronunciació (pàg. 45 ex. 1, 2).
Construir frases a partir de la informació d'una taula (pàg. 45 ex. 3).
Completar frases utilitzant preposicions donades; traduir-les en el quadern (pàg. 47 ex. 5, 6).
Pronunciation
Classificar diverses paraules en funció de la síl·laba accentuada (pàg. 49, ex. 9 i 10).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre els mitjans de transport (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Identificar els mitjans de transport en les fotos (pàg. 52 ex. 1).
Predir si diverses frases relatives al text són veritables o falses; comprovar les hipòtesis llegint i escoltant el
text (pàg. 52 ex. 2, 3).
Localitzar en els mapes les ciutats que se citen en el text (pàg. 52 ex. 4).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T47,T49
Apartat Grammar, SB pàg. 114
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 31 a 35
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try This!, SB pàg. 49.
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T47
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 45
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 5, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 5, Workboob pàg.36
UNIT 6 – FOOD AND HEALTH
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a aliments i begudes, així com el plural dels substantius.
24

Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats a la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara les descripcions dels hàbits alimentaris, posant èmfasi en la revisió dels aspe
gramaticals.
Aplicar aspectes gramaticals com els substantius comptables i incomptables, some i any i els pronoms indefinits.
Practicar l’accent en la frase.
Establir una comparació sociocultural en relació amb temes com el de l'alimentació.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica en un text gravat (pàg. 58 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions en la història il·lustrada (pàg. 54 ex. 4).
Captar informació en una conversa per completar una taula i identificar estructures de futur; practicar
l'esmentada conversa (pàg. 58 ex. 2, 3).
Construir y practicar un diàleg (pàg. 58 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Captar informació global i específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 59 ex. 1/2).
Localitzar al mapa el país d'origen del personatge del text (pàg. 59 ex. 3).
Writing
Corregir errors gramaticals en un text (pàg. 59 ex. 4).
Redactar un text amb l'ajuda d'un pla de redacció, fent suggeriments i invitacions (pàg. 59 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Formular invitacions
Demanar i donar informació sobre hàbits alimentaris.
Expressar quantitats.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Substantius comptables i incomptables
Some and any
Pronoms indefinits
VOCABULARI
Tema: L’alimentació i la salut
LÈXIC:
Aliments i begudes.
Plural dels substantius.
FONÈTICA
L’accent a la frase
PROCEDIMENTS
25

Grammar
Completar una taula i diverses frases a partir d'informació sobre substantius (pàg. 56 ex. 1–3).
A partir de la informació de la taula, escollir l'element adequat per completar cada frase (pàg. 56 ex. 4, 5).
Completar un paràgraf amb elements donats (pàg. 57 ex. 6).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles (pàg. 57 ex. 7).
A partir de diversos exemples, completar frases amb pronoms indefinits (pàg. 57 ex. 9, 10).
Vocabulary
Escoltar i practicar els termes de l'activitat (pàg. 53 ex. 1).
Classificar aliments segons el criteri proposat (pàg. 53 ex. 2).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre el tema de la secció (pàg. 53 ex. 3).
Construir el plural de substantius extrets de la història (pàg. 55 ex. 5).
Identificar les regles de formació que s'apliquen als diferents substantius (pàg. 55 ex. 6).
Pronunciation
Identificar en la gravació els elements que s'accentuen en cada frase (pàg. 57, ex. 8).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre el menjar ràpid (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Completar un text amb paraules donades (pàg. 60 ex. 1).
Trobar informació específica en el text per identificar les frases correctes (pàg. 60 ex. 2).
Respondre preguntes sobre els propis hàbits alimentaris (pàg. 60 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T53 a T59
Apartat Grammar, SB pàg. 116
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 37 a 41
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, pàg. 53
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 53
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 6, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 6, Workboob pàg. 42
26

UNIT 7 –SCHOOL DAYS
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a les assignatures escolars i els nombres ordinals.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara correus electrònics, posant èmfasi en la divisió en paràgrafs.
Practicar aspectes gramaticals com el past simple de be i there was / there were.
Practicar les formes febles /w@z/, /w@(r)/.
Establir una comparació sociocultural en relació amb els centres de Secundària.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació específica sobre fets del passat recent, per distingir entre frases veritables i falses; corregir
aquestes últimes (pàg. 70, ex. 6 i 7).
Speaking
Identificar assignatures escolars per escrit i en una gravació; escoltar i practicar els seus noms
(pàg. 65 ex. 1, 2).
Realitzar intercanvis comunicatius per parelles sobre el tema (pàg. 65 ex. 3).
Il·lustrar l'horari de cadascú i escriure sobre ell (pàg. 65 ex. 4).
Completar una taula amb elements de la història; escoltar i practicar els ordinals (pàg.67 ex. 4/5).
Respondre a preguntes relatives a l'ordre de diverses classes (pàg. 67 ex. 6).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Trobar informació general i específica per completar una taula sobre centres escolars britànics (pàg. 71 ex. 1,
2).
Localitzar al mapa la ciutat que es cita (pàg. 71 ex. 3).
Writing
Identificar el tema de cada paràgraf (pàg. 71 ex. 4).
Afegir frases adequades a cada paràgraf (pàg. 71 ex. 5).
Redactar un correu electrònic amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 71 ex. 6).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Parlar sobre el passat.
Demanar i donar informació sobre la vida escolar.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Be: past simple
There was/There were
VOCABULARI
Tema: El col·legi
LÈXIC:
Assignatures escolars.
Nombres ordinals (word check)
27

FONÈTICA
Formes febles
PROCEDIMENTS
Grammar
Construir frases a partir de la informació d'una taula; posar-les en la forma negativa (pàg. 68 ex. 1–3).
Completar un text, diverses frases interrogatives i respostes breus amb les formes verbals en passat (pàg. 68
ex. 4; pàg. 69 ex. 5).
Construir frases afirmatives, interrogatives i respostes breus amb les formes verbals adequades; formular la
regla d'ús que correspongui (pàg. 69 ex. 7–10).
Vocabulary
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 66 ex. 3).
Captar informació en la gravació per respondre preguntes de comprensió (pàg. 70 ex. 1).
Llegir, practicar i traduir expressions d'un diàleg; practicar el diàleg esmentat.
(pàg. 70 ex. 2, 3).
Redactar un diàleg amb termes donats; practicar-lo en un intercanvi per parelles (pàg. 70 ex. 4, 5).
Pronunciation
Escoltar i practicar la pronunciació de les formes febles (pàg. 69, ex. 6).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre els centres d'educació secundària a Gran Bretanya.
PROCEDIMENTS
Respondre un qüestionari; comprovar les respostes en la gravació (pàg. 72 ex. 1, 2).
Respondre preguntes sobre el Centre de cadascú (pàg. 72 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T66,T68
Apartat Grammar, SB pàg. 118
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 43 a 47
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 69
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T65, T66
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 65
Avaluació formativa
28

Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 7, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 7, Workboob pàg. 48
UNIT 8 – IN THE PAST
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a les parts de la casa i les dates.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara la descripció d'una civilització antiga, posant èmfasi en la construcció d'adject
substantiu.
Aplicar aspectes gramaticals com el past simple affirmative (verbs regulars i irregulars).
Realitzar una reflexió sobre moments clau de la història de les civilitzacions.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica per identificar un problema i respondre preguntes de comprensió (pàg.
78 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 75, ex. 4).
Completar un diàleg amb paraules donades; comprovar les respostes i practicar el diàleg (pàg. 78, ex. 1 a 4).
Construir un diàleg amb l'ajuda d'un pòster; representar-lo per parelles (pàg. 78, ex. 4 i 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar informació global per relacionar textos i imatges (pàg. 79 ex. 1).
Trobar informació específica en un text sobre celebracions egípcies, per respondre preguntes de comprensió
(pàg. 79 ex. 2).
Writing
Ordenar diversos elements per construir frases (pàg. 79 ex. 3).
Redactar un text amb l'ajuda d'un esquema (pàg. 79 ex. 4).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Accedir a un lloc públic; per exemple un museu.
Donar i demanar informació sobre elements culturals.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Past simple: regular and irregular verbs
VOCABULARI
Tema: Les civilitzacions antigues
LÈXIC:
Parts de la casa
Dates (word check)
29

FONÈTICA
La desinència del past simple
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar frases a partir de la informació d'una taula (pàg. 76 ex. 1, 2, 4).
Escriure les formes de passat de diversos verbs (pàg. 76 ex. 3).
Completar un paràgraf amb formes verbals de passat (pàg. 77 ex. 5).
Relacionar diferents formes verbals; construir frases que les incloguin (pàg. 77 ex. 8, 9).
Vocabulary
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 75 ex. 4).
Completar un diàleg amb paraules donades; comprovar les respostes i practicar el diàleg (pàg. 78 ex. 1–4).
Pronunciation
Escoltar i identificar diferents pronunciacions d'un element gramatical (pàg. 77, ex.6 i 7).
30

BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre les civilitzacions de l'antiguitat.
PROCEDIMENTS
Respondre un qüestionari; comprovar les respostes (pàg. 80 ex. 1, 2).
Localitzar en un mapa els llocs que se citen en el text (pàg. 80 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T73,T74, T75, T77
Apartat Grammar, SB pàg. 120
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 49 a 53
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 77
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T76
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 73
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 8, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 8, Workboob pàg. 54
UNIT 9 – HOLIDAYS
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a peces de roba i adjectius.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats a la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara una descripció de plans per a les vacances, posant èmfasi en termes de seqüencia
Aplicar aspectes gramaticals com el going to i must/mustn't.
Practicar el ritme a la frase.
Establir una comparació sociocultural en relació amb llocs curiosos d'altres països.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.

2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica per identificar diversos llocs i escollir les respostes correctes en un
text sobre plans de temps lliure (pàg. 86 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 82 ex. 4).
Escoltar una conversa per respondre preguntes de comprensió global (pàg. 86 ex. 1).
Practicar i traduir expressions del diàleg (pàg. 86 ex. 2).
Després de llegir un model, construir un diàleg amb l'ajuda d'un esquema; representar-lo per parelles
(pàg. 86 ex. 3–5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Trobar informació global per ordenar diversos plans (pàg. 87 ex. 1).
Respondre preguntes de comprensió específica sobre les vacances (pàg. 87 ex. 2).
Localitzar diversos llocs en un mapa (pàg. 87 ex. 3).
Writing
Completar un text incloent-hi elements de seqüenciació (pàg. 87 ex. 4).
Redactar un text sobre els propis plans de vacances (pàg. 87 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Formular suggeriments
Expressar normes
Parlar de plans per a vacances d'estiu.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Must/mustn’t
Going to
VOCABULARI
Tema: Les vacances
LÈXIC:
Peces de roba
Adjectius (word check)
FONÈTICA
El ritme a la frase
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar i construir frases a partir de la informació d'una taula de verbs (pàg. 84 ex. 1–4).
Construir frases sobre plans per al futur pròxim (pàg. 84 ex. 5; pàg. 85 ex. 6).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre plans (pàg. 85 ex. 7).
A partir de la informació d'una taula, expressar normes positives i negatives (pàg. 85 ex. 9, 10).
Vocabulary
Després d'escoltar i repetir diversos termes, identificar-los en la il·lustració (pàg. 81 ex. 1, 2).
32

Construir frases sobre una il·lustració; realitzar intercanvis comunicatius per parelles (pàg. 81 ex. 4, 5).
Descriure la indumentària dels companys (pàg. 81 ex. 5).
Trobar en la història els antònims de diversos adjectius (pàg. 83 ex. 3).
Relacionar adjectius i els seus antònims (pàg. 83 ex. 6).
Pronunciation
Llegir i practicar un poema centrant-se en el ritme de les frases (pàg. 85, ex. 8).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre hotels peculiars (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Llegir i relacionar diversos textos amb les il·lustracions corresponents (pàg. 88 ex. 1).
Localitzar en un mapa els països citats (pàg. 88 ex. 2).
Respondre preguntes de comprensió específica sobre el text (pàg. 88 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T81,T83, T87
Apartat Grammar, SB pàg. 122
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129–134
Apartat Expression Bank, SB pàg. 135
Workbook pàg. 55 a 59
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 85
Activitats opcionals, GD/TG pàg. T81, T85
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 81
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test Unit 9, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 9, Workboob pàg. 60
33

PROGRAMACIÓ DE CONTINGUTS
2n CURS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
SPOTLIGHT 2
UNIT 1: FRIENDS
1.-OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relacionat amb activitats i esports.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara descripcions d'amics íntims, posant èmfasi en les majúscules i els signes de puntua
Treballar aspectes gramaticals com el present simple, les partícules interrogatives, els adverbis de freqüència
i els pronoms objecte.
Practicar l’accent en la paraula.
Establir una comparació sociocultural en relació amb països situats als antípodes.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica en una gravació (pàg. 14 ex. 6, 7).
Speaking
Completar un diàleg identificant diversos termes en la gravació; practicar i traduir expressions del text, i el
diàleg complet (pàg. 14 ex. 1–3).
Construir i practicar un diàleg per parelles (pàg. 14 ex. 4, 5)
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Captar informació global i específica en un text escrit sobre les amigues íntimes (pàg. 15 ex. 1, 2).
Writing
Construir frases amb la puntuació adequada (pàg. 15 ex. 3, 4).
Redactar un text amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 15 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Parlar de les coses que ens agraden i no ens agraden.
Descriure els amics
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Present simple
Partícules interrogatives
Adverbis de freqüència
Pronoms objecte

VOCABULARI
Tema: Els amics
LÈXIC:
Activitats pròpies dels caps de setmana
Disciplines esportives
FONÈTICA
L’accent a la paraula
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar frases amb la informació d'una taula de verbs; posar-les en negatiu (pàg. 12 ex. 1–3).
Ordenar elements per construir frases correctes (pàg. 12 ex. 4).
Redactar un correu electrònic utilitzant les formes adequades dels verbs (pàg. 13 ex. 5).
Traduir partícules interrogatives; utilitzar-les per completar frases; practicar-les per parelles (pàg. 13 ex. 6–8).
Completar una taula i construir diverses frases utilitzant adverbis donats (pàg. 13 ex. 9, 10).
Identificar semblances i diferències entre els pronoms de subjecte i objecte (pàg. 13 ex. 11).
Vocabulary
Relacionar il·lustracions i paraules; comprovar les respostes en la gravació (pàg. 9 ex. 1).
Identificar les activitats de cada personatge; completar una taula sobre la seva freqüència (pàg. 9 ex. 2, 3).
Identificar i classificar activitats esportives en funció dels verbs que regeixen; realitzar un intercanvi
comunicatiu sobre el tema (pàg. 11, ex. 4 a 6).
Pronunciation
Practicar la pronunciació de diversos termes prestant atenció a la síl·laba accentuada (pàg. 13, ex.12).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer informació sobre Austràlia (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Captar informació global per relacionar textos i imatges, i informació específica per respondre preguntes de
comprensió (pàg. 16 ex. 1, 2).
Localitzar ciutats citades en el text (pàg. 16 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció els aspectes generals de la contribució de l’aprenentatge de la llengua estrangera a les
competències bàsiques i particularment com es reflecteixen en aquesta unitat:
ii. competència d’aprendre a aprendre;
Els alumnes reflexionen i potencien la seva iniciativa personal opinant sobre diferents aspectes i aprenen a
gestionar els seus recursos mitjançant diferents tècniques d’aprenentatge.
iii. competència en tractament de la informació i competència digital,
Veure en la introducció els aspectes generals de la contribució a aquesta competència.
Els alumnes a través de la llengua estrangera crearan contextos reals i funcionals de comunicació utilitzant les
noves tecnologies de la informació i comunicació.
iv. competència social i ciutadana ja que conèixer una llengua implica el coneixement de trets socials i fets
culturals vinculats als seus parlants i que poden ser treballats paral·lelament a la unitat.
Educació per a la pau: coneixement d'elements geogràfics, socials i culturals de països que ens resulten
exòtics per la seva llunyania.
35

Educació per a la salut: reflexió sobre hàbits d'oci i aficions que poden resultar beneficiosos per a l'equilibri de
les persones.
v. competència artísitica i cultural
Les produccions lingüístiques contenen components artístics i culturals;
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
En totes les unitats es posarà èmfasi en diversos temes interdisciplinaris, traslladant el vocabulari i estructures a
un context de vida real i ajudant en el desenvolupament del seu coneixement del món fora de la classe d’anglès.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 106
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 7-11
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 12
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Unitat introduction, SB pàg. 4 a 8
Diagnostic test, RB y CD d’avaluació
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 9
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 1, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 1, Workbook pàg. 12
UNIT 2- MUSIC
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relacionat amb músics, instruments musicals i peces de roba.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara correus electrònics descriptius, posant èmfasi en l'ordre en les paraules en
construcció de les frases.
Aplicar aspectes gramaticals com el present continuous, present continuous amb valor de futur i can/can't.
Distingir els sons /i/, /I/.
Establir una comparació sociocultural sobre la música i el ball de diversos països.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
36

2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica i respondre preguntes de comprensió (pàg. 22 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 18 ex. 3).
Trobar a un personatge a la il·lustració (pàg. 22 ex. 1).
Practicar i traduir diverses expressions; practicar la lectura del diàleg (pàg. 22 ex. 2, 3).
Construir un diàleg i practicar-lo per parelles (pàg. 22 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar el grup de la foto; completar una fitxa sobre ell (pàg. 23 ex. 1, 2).
Writing
Analitzar l'ordre de la frase en anglès; construir frases que reflecteixin l’ordre esmentat (pàg. 23 ex. 3, 4).
A partir de la informació de la fitxa, escriure un correu electrònic a un amic sobre una banda de pop (pàg. 23
ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Descriure les persones
Demanar i donar informació sobre els grups de música que ens agraden.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Present continuous
Present continuous with future meaning
Can /can’t
VOCABULARI
Tema: La música
LÈXIC:
Músics i instruments musicals
Roba
FONÈTICA
Els sons /i/, /I/
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar una taula de verbs, una postal i diverses frases; posar les frases en negativa (pàg. 20 ex. 1–3, 5).
Construir preguntes i respostes afirmatives i negatives (pàg. 20 ex. 4).
Construir preguntes i respostes amb l'ajuda de diverses notes (pàg. 21 ex. 6).
Analitzar una taula per identificar diferències formals (pàg. 21 ex. 9).
Construir frases sobre les il·lustracions; realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles (pàg. 21 ex. 10).
Vocabulary
Relacionar vocabulari i il·lustracions; construir frases amb paraules donades (pàg. 17 ex. 1, 2).
37

Identificar instruments en la gravació (pàg. 17 ex. 3).
Descriure la indumentària de diversos personatges; realitzar intercanvis comunicatius per parelles (pàg. 19 ex.
4).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre el tema (pàg. 19 ex. 5).
Pronunciation
Distingir en exemples pràctics els sons en estudi (pàg. 22, ex. 4 i 5).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre la música i el ball (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Relacionar cada text amb l'estil musical que descriu (pàg. 24 ex. 1).
Identificar en la gravació diversos tipus de música i ball (pàg. 24 ex. 2).
Localitzar al mapa els països que se citen en el text (pàg. 24 ex. 3).
Realitzar un intercanvi comunicatiu sobre el tema (pàg. 24 ex. 4).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 108
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 13-17
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 21
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 17
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 2, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 2, Workbook pàg. 18
UNIT 3- TELEVISION
38

1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a programes de televisió, així com adjectius.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara descripcions de programes de televisió, posant èmfasi en la utilització de la conju
because.
Treballar els adjectius en grau comparatiu i superlatiu.
Practicar la pronunciació de la vocal feble /@/.
Establir una reflexió sociocultural sobre qüestions com ara la indústria del cinema.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació en la gravació per respondre preguntes de comprensió i completar frases amb termes
donats (pàg. 30 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 26 ex. 3).
Identificar informació global per completar un diàleg amb elements donats (pàg. 30 ex. 1).
Escoltar, repetir i traduir expressions del diàleg; practicar-ne la lectura (pàg. 30 ex. 2, 3).
Construir i practicar un diàleg (pàg. 30 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar informació global i específica per expressar una opinió i respondre preguntes de comprensió sobre
la televisió (pàg. 31 ex. 1, 2).
Writing
A partir d'una norma d'ús, construir frases unint les seves proposicions (pàg. 31 ex. 4).
Redactar un text sobre el nostre programa de televisió preferit amb l'ajuda d'un pla de redacció (pàg. 31 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Expressar opinions
Demanar i donar informació sobre els nostres programes de televisió favorits.
Comparar
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Adjectius comparatius
Adjectius superlatius
La conjunció because
VOCABULARI
Tema: La televisió
LÈXIC:
Programes de televisió
Adjectius
39

FONÈTICA
La vocal feble /@/
PROCEDIMENTS
Grammar
Estudiar taules informatives per posar diversos adjectius en grau comparatiu i completar frases (pàg. 28 ex. 1–
5).
A partir de regles de formació, completar i construir frases amb adjectius en grau superlatiu (pàg. 29 ex. 7–
11).
Fer i respondre preguntes amb l'element a estudi (pàg. 29 ex. 12).
Vocabulary
Identificar programes de televisió en una gravació; proposar exemples (pàg. 25 ex. 1–3).
Realitzar intercanvis comunicatius per parelles sobre el tema (pàg. 25 ex. 4).
Trobar en la història els antònims d'adjectius donats (pàg. 27 ex. 4).
Relacionar adjectius i els seus antònims; traduir-los a la llengua materna (pàg. 27 ex. 5).
Pronunciation
Escoltar i practicar vocabulari centrant-se en el so en qüestió (pàg. 28, ex. 6).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre el cine (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Captar informació global i específica per realitzar les tasques proposades (pàg. 32 ex. 1–3).
Localitzar al mapa les ciutats que se citen en el text (pàg. 32 ex. 4).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre el tema de la secció (pàg. 32 ex. 5).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 110
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 19-23
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 28
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 29
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
40

Avaluació sumativa
Test unit 3, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 3, Workbook pàg.24
UNIT 4: PEOPLE IN THE PAST
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a professions i llocs de treball.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara biografies, posant èmfasi en la utilització de notes per redactar un text.
Practicar aspectes gramaticals com el past simple i could/couldn't.
Practicar la pronunciació de la desinència -ed de passat.
Establir una comparació sociocultural en relació amb llocs d'interès de les ciutats.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 42
ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 38 ex. 3).
Completar un diàleg amb paraules donades; escoltar les seves expressions i traduir-les; practicar la lectura
del diàleg (pàg. 42 ex. 1–3).
Construir un diàleg amb l'ajuda de pistes i d'un pla de redacció; representar-lo per parelles (pàg. 42 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar en un text les dades que es demanen del personatge de William Shakespeare (pàg. 43 ex. 1).
Writing
Escriure frases completes a partir de notes biogràfiques (pàg. 43 ex. 2).
Redactar una breu biografia d'un pintor famós (pàg. 43 ex. 3).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Parlar sobre els hàbits de temps lliure i cap de setmana.
Preguntar sobre les persones
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Past simple affirmative (regular e irregular verbs).
Could/couldn’t
VOCABULARI
Tema: Els treballs i les rutines
LÈXIC:
Professions
41

Llocs de treball
FONÈTICA
La desinència del passat /d/, /t/, /Id/
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar una taula de verbs i diverses frases (pàg. 40 ex. 1, 2).
Relacionar l'infinitiu i el passat de diversos verbs; completar frases utilitzant els verbs esmentats (pàg. 40 ex.
5, 6).
Construir frases i completar un text canviant el temps verbal (pàg. 41 ex. 7, 8).
A partir de l'anàlisi d'una taula, construir frases i preguntes sobre personatges famosos
(pàg. 41 ex. 9–11).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre la biografia de cadascú (pàg. 41 ex. 12).
Vocabulary
Escoltar i practicar noms de professions; identificar un en concret i respondre preguntes sobre les professions
de personatges famosos (pàg. 37 ex. 1–3).
Identificar en la història diversos llocs de treball; relacionar-los amb les professions corresponents (pàg. 39 ex.
5, 6).
Pronunciation
Classificar les diferents pronunciacions de la desinència en estudi (pàg. 40, ex. 3 i 4).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre els museus i particularment el de Madame Tussaud (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Identificar informació específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 44 ex. 1–3).
Localitzar en un mapa les ciutats que se citen en el text (pàg. 44 ex. 4).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 112
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 25-29
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 41
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
42

Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 37
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 4, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 4, Workbook pàg. 30
UNIT 5: INCREDIBLE JOURNEYS
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu a mitjans de transport, així com terminologia de viatges.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara la narració d'un viatge, posant èmfasi en seqüenciar fets.
Practicar les formes negativa i interrogativa del past simple, i les preposicions de moviment.
Practicar la pronunciació dels sons /b/ i /v/.
Establir una reflexió sociocultural sobre l'ús de diversos mitjans de transport.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar en la gravació la informació necessària per completar dues taules de dades amb indicacions (pàg. 50
ex. 6, 7).
Localitzar diverses ciutats al mapa (pàg. 50 ex. 8).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 46 ex. 3).
Captar informació global i específica en el diàleg per identificar frases veritables i falses (pàg. 50 ex. 1).
Escoltar, practicar i traduir diverses expressions; practicar la lectura del diàleg (pàg. 50 ex. 1–3).
Construir un diàleg i practicar-lo per parelles (pàg. 50 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Trobar informació global i específica en un text, sobre organització de viatges, per respondre preguntes de
comprensió (pàg. 51 ex. 1).
Localitzar en una mapa les ciutats que se citen en el text (pàg. 51 ex. 2).
Writing
Reescriure un paràgraf utilitzant elements de seqüenciació (pàg. 51 ex. 3).
Completar una taula d'activitats com a preparació per redactar una narració (pàg. 51
ex. 4, 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Donar indicacions per arribar a un lloc.
Donar i demanar informació per viatjar en diversos mitjans de transport.
43

ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Past simple negative and affirmative
Preposicions de moviment
VOCABULARI
Tema: Les vacances i els viatges
LÈXIC:
Mitjans de transport
Termes relatius als viatges
FONÈTICA
Els sons /b/ i /v/
PROCEDIMENTS
Grammar
Estudiar una taula de verbs per completar diverses frases, un text i una conversa (pàg. 48 ex. 1–3; pàg. 49 ex.
5).
Construir frases posant en ordre els seus elements (pàg. 48 ex. 2–5).
Traduir diverses preposicions i utilitzar-les per completar frases (pàg. 49 ex. 8, 9).
Vocabulary
Relacionar il·lustracions i paraules; identificar diversos mitjans de transport per completar taules de dades
sobre el tema (pàg. 45, ex. 1–3).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre el tema de la secció (pàg. 45 ex. 4).
Completar el resum de la història il·lustrada utilitzant lèxic donat (pàg. 47 ex. 4).
Pronunciation
Distingir els sons en estudi: practicar-los en un embarbussament (pàg. 49, ex. 6 i 7).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar dels exploradors (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Associar els textos als exploradors que corresponguin (pàg. 52 ex. 1).
Trobar informació específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 52 ex. 2).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 114
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 31-35
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
44

Apartat Try this!, SB pàg. 49
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 45
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 5, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 5, Workbook pàg. 36
UNIT 6: MYSTERY
1- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu als objectes de la llar i les parts de la casa.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara narracions breus, utilitzant la conjunció so.
Aplicar aspectes gramaticals com el past continuous.
Practicar les formes verbals febles /w@z/, /w@(r)/.
Establir una comparació sociocultural en relació amb fets inexplicables.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica en una gravació per respondre preguntes i corregir errors (pàg. 58 ex. 6,
7).
Speaking
Relacionar termes i il·lustracions; identificar les paraules que falten a la història (pàg. 55 ex. 4).
Identificar i traduir diverses expressions a la història il·lustrada (pàg. 54 ex. 3).
Completar un diàleg a partir d'una gravació; practicar i traduir diverses expressions; practicar la lectura del
diàleg (pàg. 58 ex. 1–3).
Construir i practicar un diàleg (pàg. 58 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Captar informació global i específica sobre experiències estranyes per respondre preguntes de comprensió
(pàg. 59 ex. 1).
Writing
Construir frases consecutives unint les proposicions adequades (pàg. 59 ex. 2).
Redactar una narració breu amb l'ajuda d'una il·lustració i un pla de redacció (pàg. 59 ex. 3).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Donar i demanar permís per fer coses.
45

Parlar sobre experiències estranyes.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Past continuous
VOCABULARI
Tema: La casa
LÈXIC:
Objectes de la llar
Parts de la casa
FONÈTICA
Les formes febles /w@z/, /w@(r)/.
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar i construir diverses frases a partir d'informació d'una taula (pàg. 56 ex. 1–3).
Construir frases correctes a partir d'una imatge (pàg. 56 ex. 4).
Completar un text conjugant verbs donats (pàg. 57 ex. 5).
Construir preguntes i respostes breus sobre una il·lustració i diverses hores del dia (pàg. 57 ex. 6, 7).
Realitzar intercanvis comunicatius per parelles utilitzant les formes verbals adequades (pàg. 57 ex. 8).
Vocabulary
Escoltar i practicar diversos termes; identificar els que apareixen en la il·lustració (pàg. 53 ex. 1, 2).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles per situar els objectes de l'aula (pàg. 53 ex. 3).
Pronunciation
Escoltar, practicar i identificar les formes febles en diverses frases (pàg. 57, ex. 9).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre el Triangle de les Bermudes (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Trobar informació global i específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 60 ex. 1, 3).
Localitzar al mapa el lloc on es refereix el text (pàg. 60 ex. 2).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 116
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 37-41
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
46

Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 57
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg.53
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 6, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 6, Workbook pàg. 42
UNIT 7: OUR WORLD
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relacionat amb la naturalesa.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara fullets publicitaris, posant èmfasi en la preparació prèvia a la redacció d'un text.
Practicar els substantius comptables i incomptables, some i any, how much/how many i should/shouldn't.
Practicar l’entonació anglesa.
Establir una comparació sociocultural en relació amb els cims del món.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica en una gravació (pàg. 70 ex. 6, 7).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 66 ex. 3).
Completar un diàleg amb paraules donades (pàg. 70 ex. 1).
Llegir, practicar i traduir expressions d'un diàleg; practicar l'esmentat diàleg (pàg. 70 ex. 2, 3).
Redactar un diàleg amb termes donats; practicar-lo en un intercanvi per parelles (pàg. 70 ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Trobar informació general i específica per respondre preguntes de comprensió (pàg. 71
ex. 1, 2).
Localitzar al mapa les muntanyes que se citen (pàg. 71 ex. 3).
Writing
Preparar notes sobre un lloc per preparar un fullet turístic sobre ell (pàg. 71 ex. 4).
Redactar un fullet turístic amb l'ajuda d'unes notes i un pla de redacció (pàg. 71 ex. 5).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
47

FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Formular suggeriments.
Donar i demanar consells.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Substantius comptables i incomptables
Some y any
How much/How many?
Should/shouldn’t
VOCABULARI
Tema: La naturalesa
LÈXIC: El món natural
Naturalesa salvatge
FONÈTICA
L’entonació
PROCEDIMENTS
Grammar
Classificar substantius segons el criteri donat; corregir errors per construir frases correctes (pàg. 68 ex. 1–4).
Completar taules de substantius seguint normes d'ús (pàg. 68 ex. 6).
Completar un diàleg utilitzant els indefinits adequats (pàg. 68 ex. 7).
Completar preguntes a partir de regles d'ús; comprovar les respostes en la gravació (pàg. 69 ex. 8–10).
Formular suggeriments a partir de la informació d'una taula (pàg. 69 ex. 11, 12).
Vocabulary
Relacionar paraules i il·lustracions; comprovar i practicar les respostes en la gravació (pàg. 65 ex. 1).
Completar descripcions utilitzant termes donats (pàg. 65 ex. 2).
Completar una taula amb paraules preses de la història; treballar per parelles per ampliar el grup lèxic (pàg.
67 ex. 4, 5).
Pronunciation
Escoltar i practicar diverses frases prestant atenció a l'entonació (pàg. 68, ex. 5).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre la muntanya més alta del món (Spotlight on the world).
PROCEDIMENTS
Respondre preguntes de comprensió global sobre un text (pàg. 72 ex. 1).
Localitzar en un mapa els llocs que se citen en el text (pàg. 72 ex. 2).
Completar diverses frases amb paraules donades (pàg. 72 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT DE
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 118
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
48

Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 43-47
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 69
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 65
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 7, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 7, Workbook pàg. 48
49

UNIT 8: GOING OUT
1.- OBJECTIUS DIDÀCTICS
Utilitzar vocabulari relacionat amb llocs d'interès i amb aliments i begudes.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats a la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara correus electrònics de felicitació, posant èmfasi en la utilització de
pronoms.
Treballar les estructures going to i must/mustn't.
Realitzar una reflexió sobre els hàbits de temps lliure dels joves.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica per identificar el producte que falta i completar una
comanda (pàg. 78 ex. 6, 7).
Speaking
Afegir termes de la història a una taula de vocabulari; (pàg. 75 ex. 4, 5).
Classificar substantius comptables i incomptables (pàg. 75 ex. 6).
Identificar i traduir diverses expressions de la història il·lustrada (pàg. 74 ex. 3).
Completar un diàleg amb paraules donades; comprovar les respostes i practicar el diàleg (pàg.
78 ex. 1–3).
Construir un diàleg amb l'ajuda de la carta d'una cafeteria; representar-lo per parelles (pàg. 78
ex. 4, 5).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
Reading
Identificar informació global i específica per respondre preguntes de comprensió sobre les
festes d'aniversari (pàg. 79 ex. 1, 2).
Writing
Substituir substantius per pronoms (pàg. 79 ex. 3).
Redactar un correu electrònic de felicitació amb l'ajuda d'un esquema (pàg. 79 ex. 4).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Parlar del passat.
Descriure llibres i pel·lícules.
Expressar gustos i preferències quant a llibres i pel·lícules.
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Going to + expressions de temps
50

Must/mustn’t
VOCABULARI
Tema: Les sortides de temps d’oci
LÈXIC:
Llocs per visitar
Aliments i begudes
FONÈTICA
Contraccions
PROCEDIMENTS
Grammar
Completar una taula de verbs; relacionar expressions i il·lustracions a partir d'aquesta
informació (pàg. 76 ex. 1, 2).
Completar frases en la forma negativa (pàg. 76 ex. 3).
Ordenar expressions de futur (pàg. 76 ex. 4).
Construir preguntes i respostes; completar una conversa (pàg. 77 ex. 5, 6).
Analitzar estructures donades; completar frases a partir d'aquesta informació (pàg. 77 ex. 7, 8).
Vocabulary
Relacionar paraules i il·lustracions; escoltar i practicar les respostes (pàg. 73 ex. 1–3).
Construir frases amb les dades d'una taula (pàg. 73 ex. 2).
Realitzar un intercanvi comunicatiu per parelles sobre els llocs il·lustrats (pàg. 73 ex. 3).
Pronunciation
Escoltar i identificar l'element en estudi (pàg. 77, ex. 9).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Parlar sobre festes relacionades amb el menjar (Spotlight on the world)
PROCEDIMENTS
Relacionar els textos i les fotos (pàg. 80 ex. 1).
Localitzar en un mapa els països que se citen en el text (pàg. 80 ex. 2).
Identificar la festa que descriu cada frase (pàg. 80 ex. 3).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1.
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 120
51

Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 49-53
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 77
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 73
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 8, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 8, Workbook pàg. 54
UNIT 9: THE FUTURE
1.-OBJECTIUS DIDÁCTICS
Utilitzar vocabulari relatiu al món de la informàtica.
Entendre textos orals i escrits de diferents característiques.
Poder realitzar intercanvis comunicatius utilitzant les expressions i diàlegs treballats en la unitat.
Produir textos orals i escrits com ara anuncis publicitaris, posant èmfasi en la divisió d'un text en paràgrafs.
Aplicar aspectes gramaticals com will i el condicional de primer grau.
Practicar l'accentuació i el ritme en la frase.
Establir una reflexió sociocultural sobre el nostre entorn sideral, el Sistema Solar.
Avaluar la participació i el progrés en el procés d'aprenentatge.
2.- CONTINGUTS
BLOC 1- Escoltar, parlar i conversar
PROCEDIMENTS
Listening
Captar informació global i específica per identificar un tipus de pel·lícula i escollir les
respostes correctes (pàg. 86 ex. 5, 6).
Speaking
Identificar i traduir diverses expressions de la història (pàg. 82 ex. 3).
Escoltar una conversa per respondre preguntes de comprensió global; practicar la seva lectura
(pàg. 86 ex. 1, 2).
Després de llegir un model, construir un diàleg amb l'ajuda d'un esquema, i representar-lo per
parelles (pàg. 86 ex. 3, 4).
BLOC 2- Llegir i escriure
PROCEDIMENTS
52

Reading
Trobar informació global per posar títol a cada paràgraf, en un text sobre les cases i ciutats del
futur (pàg. 87 ex. 1).
Identificar informació específica per corregir diverses frases (pàg. 87 ex. 2).
Writing
Associar cada frase a un dels paràgrafs del text (pàg. 87 ex. 3).
Redactar un anunci publicitari sobre una colònia espacial (pàg. 87 ex. 4).
BLOC 3- Reflexió i coneixement de la llengua a través de l’ús
CONCEPTES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Realitzar prediccions de futur
Comprar entrades per assistir a un espectacle
Redactar un anunci publicitari
ESTRUCTURES-GRAMÀTICA
Will
El condicional de primer grau
VOCABULARI
Tema: El futur i les noves tecnologies
LÈXIC:
Ordinadors
Informàtica
FONÈTICA
Accentuació i ritme
PROCEDIMENTS
Grammar
A partir de la informació d'una taula, completar i construir prediccions de futur (pàg. 84 ex.1, 3).
Realitzar intercanvis comunicatius per parelles sobre el futur (pàg. 84 ex. 4, 5).
Completar una entrevista amb la forma verbal en estudi (pàg. 85 ex. 6).
A partir de normes d'ús, construir i completar frases de condicional (pàg. 85 ex. 8–11).
Vocabulary
Després de relacionar termes i il·lustracions, escoltar i practicar les respostes (pàg. 81 ex. 1,
2).
Trobar en la història els verbs corresponents a substantius donats (pàg. 83 ex. 4).
Relacionar diversos verbs i el seu complement directe; traduir les estructures resultants (pàg.
83 ex. 5).
Pronunciation
Practicar diverses frases prestant atenció a la seva accentuació i ritme (pàg. 85, ex. 7).
BLOC 4- Aspectes socioculturals i consciència intercultural
CONCEPTES
Conèixer dades sobre el sistema solar (Spotlight on the world).
53

PROCEDIMENTS
Completar un text amb adjectius donats (pàg. 88 ex. 1).
Respondre preguntes de comprensió específica sobre el text (pàg. 88 ex. 2).
3.- CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Veure a la introducció i a la unitat 1..
4. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
Veure a la introducció i a la unitat 1.
5.- TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Activitats de reforç
Activitats opcionals GD/TG
Apartat Grammar, SB pag. 122
Apartat Irregular verbs, SB pàg. 128
Apartat Word Bank, SB pàg. 129-135
Apartat Expression Bank, SB pàg. 136
Workbook pàg. 55-59
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
Activitats d’ampliació
Apartat Try this!, SB pàg. 85
Activitats opcionals, GD/TG
Activitats del RB
Activitats del MultiROM
6.- AVALUACIÓ
Avaluació inicial
Apartat What’s in this unit?, SB pàg. 81
Avaluació formativa
Fitxa d’avaluació de l’alumne, TG/GD
Avaluació sumativa
Test unit 9, RB y CD d’avaluació
Autoavaluació
Progress Check 9, Workbook pàg. 60
54

B. SEGÓN CICLE DE EDUCACIÓ SECUNDARIA
OBLIGATÒRIA
1. ASPECTES METODOLOGICS I DIDÀCTICS
JUSTIFICACIÓ TEÒRICA
La sèrie Voices ha estat dissenyada per a satisfer les necessitats dels alumnes que
cursen l’Educació Secundària Obligatòria, en l’àrea de Llengua Estrangera (Anglès).
Voices s’ha elaborat seguint les pautes anomenades en els següents documents:
• Llei orgànica d’Educació (LOE)
• REAL DECRET 1631/2006, de 29 de Desembre, pel qual s’estableixen els
ensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria.
Els principis generals d’aquesta etapa, d’acord amb aquests documents són els
següents:
1. L'etapa de l'educació secundària obligatòria té caràcter obligatori i gratuït.
Comprèn quatre cursos acadèmics que es cursaran normalment entre els
dotze i els setze anys. L'educació secundària obligatòria s'inicia,
generalment, l'any natural en què es compleixen els dotze anys. Amb
caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim
ordinari fins als divuit anys, complerts en l'any en què finalitza el curs.
2. L'educació secundària obligatòria s'organitza en diferents matèries. El quart
curs té complementàriament caràcter orientador, tant per als estudis
posteriors, com per a la integració a la vida laboral.
3. L'educació secundària obligatòria s'organitza d'acord amb els principis
d'educació comuna i s'orienta a disminuir el sexisme i l'androcentrisme, al
reconeixement de la diversitat afectivosexual i a la valoració crítica de les
desigualtats, així com a l'atenció a la diversitat de l'alumnat, amb la finalitat
que pugui assolir els objectius generals de l'etapa. En aquesta etapa, es
posa una especial atenció a l'adquisició de les competències bàsiques, a la
detecció i tractament de les dificultats d'aprenentatge tan bon punt es
produeixin, a la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i a la relació amb
les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.
4. L'educació secundària obligatòria manté la coherència amb l'educació
primària, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d'assegurar una
transició adequada de l'alumnat entre etapes i facilitar la continuïtat del seu
procés educatiu, com a part integrant de l'educació bàsica.
55

5. L'educació secundària obligatòria posa especial atenció a l'orientació
educativa i professional del conjunt de l'alumnat. Així mateix, l'acció
educativa en aquesta etapa procurarà la integració de les diverses
experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adaptarà als seus ritmes de
treball.
56

Els objectius d’aquesta etapa són els següents:
La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria consisteix en aconseguir que els
alumnes i les alumnes adquireixin els elements bàsics de la cultura, especialment
en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic; desenvolupar i
consolidar en ells hàbits d’estudi i de treball; preparar-los per a la seva incorporació
a estudis posteriors, per a la seva inserció laboral, i formar-los per a l’exercici dels
seus drets i obligacions a la vida com a ciutadans.
El projecte Voices, i el seu corresponent material didàctic s’emmarca en les
directrius legislatives legals de l’Àrea de Llengües estrangeres amb l’objectiu, no
d’ensenyar una llengua en si mateixa, sinó d’ensenyar a comunicar-se amb ella a
través del seu ús, així com en allò establert en el Consell d’Europa dins el Marc de
Referència Comú Europeu per a l’aprenentatge de llengües estrangeres, segons el
qual els alumnes i les alumnes hauran de ser capaços de realitzar progressives
tasques de comunicació per a desenvolupar gradualment la competència
comunicativa en aquestes llengües.
El nostre país, com a membre de la Unió Europea, es compromet a fomentar el
coneixement d’altres llengües comunitàries i per la seva part, el Consell d’Europa
en el Marc de Referència Comú Europeu per a l’aprenentatge de llengües
estrangeres, estableix directrius tant per a l’aprenentatge de llengües com per a la
valoració de la competència en les diferents llengües d’un parlant.
2. OBJECTIUS
Objectius generals de l’Etapa
L’Educació Secundària contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats
que els permetin:
Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte
als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del
respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania
democràtica.
Desenvolupar i consolidar hàbits d'esforç, d'estudi, de treball individual i
cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge
eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats
entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i
dones.
57

Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la
relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol
tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la
participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a
aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la
pròpia cultura i d'altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals,
geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment
de pertinença al país.
Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i
missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu
cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica.
Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües
estrangeres.
Desenvolupar habilitats bàsiques en l'ús de fonts d'informació diverses,
especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar,
organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.
Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que
s'estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la
ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva
resolució i presa de decisions.
Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l'exercici d'activitats
professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.
Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les
diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d'expressió i
representació.
Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el
medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.
Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar
les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de
l'activitat física i l'esport a la vida quotidiana per afavorir el
desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana
de la sexualitat en tota la seva diversitat.
58

Objectius generals de l’Àrea
D’acord amb el currículum oficial establert per a l’educació Secundària Obligatòria,
Voices té com a objectiu desenvolupar en els alumnes les habilitats esmentades
en els objectius específics de l’Àrea de Llengua estrangera.
Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i
Llengües estrangeres de l'educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el
desenvolupament de les capacitats següents:
1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels
altres i d'un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per
a l'enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures
diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.
2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les
llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i
elaboració d'informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les
opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i
satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació
parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament
personal i l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.
4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible
que, al final de l'educació obligatòria, s'utilitzi normalment i correctament les dues
llengües oficials.
5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d'aprenentatge
de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta
oberta a altres persones i cultures.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les
tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i
presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per
participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o
audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i
cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
59

8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar
en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud
adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat
acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer,
d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits
lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les
convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos
estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de
simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la
llengua i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i
escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests
coneixements a les altres llengües que s'aprenen a partir de la reflexió sobre els
propis processos d'aprenentatge.
12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i
valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa
cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia
capacitat d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control
i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.
60

3. CONTINGUTS ESO 3
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Participació en converses i simulacions sobre temes quotidians i de interès
personal amb diverses finalitats comunicatives.
Interacció en tasques de comunicació simulades o no amb diverses funcions
comunicatives, fent ús autònom de les convencions més habituals i pròpies
de la conversa, i d'estratègies per superar les interrupcions i per iniciar i
concloure intercanvis comunicatius.
Participació en converses relacionades amb continguts d'altres àrees
curriculars, formulant preguntes i respostes adequades per a la cerca i
elaboració de les informacions pertinents i amb l'ús d'estratègies de
comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques
acadèmiques per al processament de la informació i l'activació de processos
cognitius.
Comprensió i interpretació global de les interaccions, tot utilitzant
estratègies com ara: ús dels coneixements previs sobre el tema o la situació
o identificació de paraules clau, intervenint de manera adequada a les
demandes de la situació comunicativa.
Participació en intercanvis senzills amb parlants nadius sempre que
l'interlocutor utilitzi un registre estàndar de la llengua i parli amb lentitud i
claredat.
Ús d'estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als
interlocutors i per a superar les interrupcions en la comunicació en llengua
estrangera.
Comunicació a través de correspondència amb persones que parlen la
llengua estrangera a través de correu postal i correu electrònic i entorns
virtuals de comunicació.
Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals
Comprensió d'instruccions, preguntes i missatges en contextos reals i
simulats.
Anticipació i formulació d'hipòtesi del contingut general d'allò que s'escolta
amb suport d'elements verbals (to de veu)i no verbals (icònics i gestuals ).
61

Comprensió d'instruccions per al correcte desenvolupament i resolució de
tasques de descoberta, individuals o de grup, i per al processament de la
informació de diferents fonts, en suport i format de tipologia diversa.
Comprensió de la informació general i específica de textos i documents
orals, escrits o audiovisuals adequats a l'edat, en suport i format de
tipologia diversa, autèntics i semi autèntics, sobre temes quotidians
d'interès personal i educatiu.
Ús d'estratègies per a la comprensió com ara: ús dels coneixements previs
sobre el tema o la situació i/o identificació de paraules clau, de funcions
comunicatives, de la intenció de qui parla, i dels elements paralingüístics.
Iniciativa per llegir de forma autònoma textos escrits o audiovisuals
relacionats amb els seus interessos i com a font de plaer i de descoberta.
Lectura, comprensió i valoració del llenguatge de la publicitat identificant les
peculiaritats dels documents autèntics de diferents procedències culturals.
Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals
Utilització de respostes espontànies i adequades, i iniciativa en la formulació
de preguntes en les situacions de comunicació a l'aula o l'entorn educatiu.
Producció oral de cançons, poemes, rimes, i de descripcions i narracions
breus sobre experiències i esdeveniments tenint cura de la pronúncia i
entonació adequades a la situació.
Producció de textos orals i escrits amb ús del registre adequat a
l'interlocutor a qui van dirigits.
Producció semi controlada de textos, en suport paper o digital, que mostrin
coherència, amb ortografia i puntuació correctes, estructurats en paràgrafs i
amb presentació acurada, elaborats a partir de diverses intencions
comunicatives, i prenent com a referència models treballats prèviament.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Anàlisi i reflexió sobre l'ús i el significat de diferents formes lingüístiques
adequades a diferents intencions comunicatives, mitjançant la comparació i
el contrast amb les llengües que coneix l'alumnat.
Identificació i ús d'elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació
oral i escrita i identificació d'antònims, .falsos amics. i de paraules amb
prefixos i sufixos més habituals.
Reconeixement progressiu i cura de la pronúncia dels fonemes que
presenten una especial dificultat en les llengües estrangeres.
Sensibilització vers els patrons bàsics de ritme, d'entonació i accentuació de
paraules i enunciats propis de les llengües estrangeres.
62

Identificació i ús d'estratègies d'aprenentatge per recordar, organitzar i
revisar continguts lingüístics situats en contextos comunicatius.
Reflexió sobre l'organització i ús, cada vegada més autònom, de recursos
per l'aprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans
audiovisuals,materials en suport digital, entrevistes a experts.
Identificació d'estratègies per a la comprensió i interpretació de missatges i
documents: ús dels coneixements previs sobre el tema o la situació,
identificació de paraules clau, funcions comunicatives, la intenció del parlant
i els elements paralingüístics.
Utilització de diversitat de materials de consulta, documents de mitjans
audiovisuals i de les tecnologies de la informació i de la comunicació per a la
realització d'activitats d'altres àrees curriculars i per al desenvolupament de
competències lingüístiques i comunicatives en llengua estrangera.
Participació en l'avaluació i ús d'estratègies d'autocorrecció de les
produccions orals, escrites i audiovisuals.
Reconeixement i acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge
i actitud positiva de superació.
Reflexió sobre l'organització del treball personal com a estratègia per
progressar en l'aprenentatge de manera autònoma.
Interès per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context
de l'aula i fora de l'aula, en especial per participar de manera activa en el
treball cooperatiu.
Reflexió sobre els objectius d'aprenentatge de llengües i valoració
(fortaleses i dificultats) del propi progrés així com adopció de mesures per
millorar l'aprenentatge.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
1. Valoració i interès per conèixer, i per la lectura i audició de
produccions tradicionals i actuals orals i escrites de la llengua
estrangera (cançons, contes, llegendes, etc.).
2. Lectura i comprensió i gaudi textos literaris adaptats als gustos i
capacitat lectora dels aprenents adolescents.
3. Lectura i comprensió de textos literaris, curosament seleccionats i
adaptats als aprenents adolescents, d'autors clau de la literatura en
la llengua estrangera.
4. Reconeixement i valoració dels autors dels textos llegits.
63

DIMENSIÓ PLIRILINGÜE I INTERCULTURAL
Llengua i literatura (catalana i castellana) i Llengües estrangeres
Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat
personal i col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i
l'aprenentatge i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres
persones.
Conscienciació de pertinència a una comunitat lingüística, social i cultural i
actitud positiva d'interès i confiança davant la diversitat de llengües i
cultures.
Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que
cadascú manté amb les llengües i cultures.
Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents
territoris on es parla. Coneixement, mitjançant els enregistraments de les
varietats més rellevants de les varietats del català. Factors històrics i
geogràfics explicatius d'aquestes varietats.
Coneixement de les varietats més rellevants de la llengua espanyola, tant a
la península com en altres territoris de parla hispana. Factors històrics i
geogràfics explicatius de les varietats.
Observació de l'evolució de les relacions entre llengües en contacte i la
diversitat de situacions que es produeixen.
Coneixement de família lingüística de les llengües romàniques: països on es
parlen, varietats més importants, llengües en perill d'extinció o ja
desaparegudes.
Lectura de textos en alguna llengua romànica poc coneguda i estratègies
que en facilita la seva comprensió.
Coneixement de la diversitat de llengües que es parlen a Espanya i a
Europa. Llengües que ens són més pròximes i de les quals tenim
coneixement i llengües que ens són menys conegudes i que fins i tot
utilitzen alfabets ben diferenciats. Localització en un mapa i recerca
d'informació a Internet. Relació entre llengua i estat.
Valoració de l'adquisició de la competència comunicativa en més d'una
llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres
llengües. Importància per a la formació, instrucció i relació amb l'exterior.
Observació d'usos multilingües quotidians en els mitjans de comunicació, al
carrer o en la producció artística.
Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini
diferent que se'n tingui, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis
amb persones o en recerques d'informació en qualsevol dels formats
possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) en qualsevol de les
matèries curriculars.
64

Expressió d'emocions, afeccions i sentiments amb l'ús de diferents recursos
verbals i no verbals de diverses llengües i cultures, en especial en les
llengües estrangeres apreses a classe.
Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes
fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes
propers als interessos de l'alumnat mitjançat eines i suports adequats.
Conscienciació que cada persona organitza el món i expressa sentiments a
partir de la seva llengua, que prendre una llengua és també assumir
aquesta manera de veure el món i d'entendre les relacions que s'estableixen
amb les persones i les coses.
Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat
lingüística diferent a la de la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que
tenen una cultura diferenciada, especialment les de l'entorn més pròxim,
començant per la classe, escola, poble o barri, amb atenció preferent a les
minoritàries i a les poc valorades socialment.
Coneixement i valoració de la cultura, història, geografia, folklore, literatura
i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules.
Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i
cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals.
Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres
llengües, especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejament de
possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la comunicació.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de
fórmules de cortesia en els intercanvis socials.
Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de
discriminació i voluntat de superar els prejudicis.
1. el lect produccions.
4. CONTINGUTS ESO 4
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
Participació en converses, simulacions i debats, pautats i preparats, sobre
temes dels àmbits educatiu i personal amb diverses finalitats comunicatives
i fent ús de les convencions habituals de cada cas i també d'estratègies de
comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.
Participació en converses relacionades amb continguts d'altres àrees
curriculars, formulant preguntes i respostes adequades per a la cerca,
elaboració i comunicació de les informacions pertinents.
65

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques
acadèmiques per a l'activació de processos cognitius, i al processament de
la informació: ordenar, classificar i contrastar dades i informacions, i
extreure'n conclusions.
Ús d'estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als
interlocutors en contextos multilingües d'interacció i per a superar les
interrupcions en la comunicació.
Participació en intercanvis breus sobre temes familiars amb persones que
parlen la llengua estrangera, sempre que l'interlocutor utilitzi un registre
estàndard de la llengua i parli amb lentitud i claredat.
Comunicació a través de correspondència amb persones que parlen la
llengua estrangera a través de correu postal, correu electrònic i entorns
virtuals de comunicació.
Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals
Comprensió, d'instruccions, preguntes i missatges en situacions de
comunicació interpersonal, reals i simulades.
Anticipació i formulació d'hipòtesi del contingut general d'allò que s'escolta
amb suport d'elements verbals (o de veu,) i no verbals (icònics i gestuals).
Comprensió d'instruccions per al correcte desenvolupament i resolució de
tasques de descoberta, individuals, de parella o de grup, amb l'ús
d'estratègies per al processament de la informació de diferents fonts, i en
suport i format de tipologia diversa.
Recerques a Internet en la llengua o llengües estrangeres que s'estan
aprenent.
Comprensió global i específica de textos orals, escrits o audiovisuals, en
suport i format de tipologia diversa, autèntics i semi autèntics, sobre temes
d'interès general i personal, i d'altres relacionats amb continguts curriculars
de matèries no lingüístiques.
Ús d'estratègies adquirides en altres situacions per a la comprensió i
interpretació de textos diversos com ara: ús dels coneixements previs sobre
el tema i la situació, identificació de paraules clau, de funcions
comunicatives, de la intenció de qui parla, i dels elements paralingüístics.
Iniciativa per llegir i interpretar textos relacionats amb els seus interessos,
de tota mena de format i tipus i d'extensió diversa, llegits de forma
autònoma o col·laborativa, com a font de plaer i de descoberta.
66

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals
Utilització de respostes espontànies i adequades, i iniciativa en la formulació de
preguntes en les situacions de comunicació a l'aula o en l'entorn educatiu.
Producció de textos orals, com ara cançons, poemes i rimes, i de descripcions i
narracions sobre experiències i esdeveniments de l'àmbit personal, educatiu o general,
justificant i explicant breument les seves opinions, i tot tenint cura de la pronúncia i
entonació adequades a la situació.
Producció de textos escrits o audiovisuals amb ús del registre apropiat a l'interlocutor a
qui van dirigits.
Producció semi controlada de textos, en suport paper o digital, que mostrin coherència,
amb ortografia i puntuació correctes, estructurats en paràgrafs i amb presentació
acurada, elaborats a partir de diverses intencions comunicatives, i prenent com a
referència models treballats prèviament
Ús d'expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d'interès personal i general,
quotidians i relacionats amb continguts curriculars.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Identificació i ús d'elements lingüístics bàsics i habituals en la llengua i identificació
d'antònims, .falsos amics. i de paraules amb prefixos i sufixos més habituals.
Anàlisi i reflexió sobre l'ús i el significat de diferents formes lingüístiques adequades a
diferents intencions comunicatives, mitjançant la comparació i el contrast amb les
llengües que coneix l'alumnat.
Identificació d'estratègies per a la comprensió i interpretació de missatges i documents
coneixements previs sobre el tema i la situació, identificació de paraules clau, de
funcions comunicatives, de la intenció del parlant i dels elements paralingüístics.
Reconeixement progressiu i cura de la pronúncia dels fonemes que presenten una
especial dificultat en les llengües estrangeres.
Reconeixement i producció autònoma de diferents patrons de ritme, d'entonació i
accentuació de paraules i frases.
Identificació i ús d'estratègies d'aprenentatge per recordar, organitzar i revisar
continguts lingüístics situats en contextos comunicatius, adaptant-les a la millor manera
d'aprendre de cadascú.
Incorporació progressiva de recursos per a l'aprenentatge autònom: diccionaris, llibres
de consulta, materials de referència, mitjans audiovisuals, materials en suport digital,
entrevistes a experts.
Utilització de diversitat de materials de consulta, documents de mitjans audiovisuals i de
les tecnologies de la informació i de la comunicació per a la realització d'activitats d'altres
matèries curriculars i per al desenvolupament de competències lingüístiques i
comunicatives en llengua estrangera.
Participació en l'avaluació i ús d'estratègies d'autocorrecció de les produccions orals,
escrites i audiovisuals.
Reconeixement i acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud
positiva de superació.
Reflexió sobre l'organització del treball personal com a estratègia per progressar en
l'aprenentatge de manera autònoma.
Interès per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora
de l'aula.
Participació activa en el treball en col·laboració.

Interès per desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos
comunicatius.
Reflexió sobre els objectius d'aprenentatge de llengües i valoració (fortaleses i dificultats)
del propi progrés així com adopció de mesures per millorar l'aprenentatge.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
1. Valoració i interès per conèixer, i per la lectura i audició de produccions
tradicionals i actuals orals i escrites de la llengua estrangera (cançons, contes,
llegendes, etc.).
2. Lectura i comprensió i gaudi textos literaris adaptats als gustos i capacitat lectora
dels aprenents adolescents.
3. Lectura i comprensió de textos literaris, curosament seleccionats i adaptats als
aprenents adolescents, d'autors clau de la literatura en la llengua estrangera
4. Reconeixement i valoració dels autors dels textos llegits.
DIMENSIÓ PLIRILINGÜE I INTERCULTURAL
Llengua i literatura (catalana i castellana) i Llengües estrangeres
Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i
col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge i una porta oberta a
la comprensió del món i de les altres persones.
Conscienciació de pertinència a una comunitat lingüística, social i cultural i actitud
positiva d'interès i confiança davant la diversitat de llengües i cultures.
Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté
amb les llengües i cultures.
Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es
parla. Coneixement, mitjançant els enregistraments, de les varietats més rellevants del
català. Factors històrics i geogràfics explicatius de les varietats.
Coneixement de les varietats més rellevants de la llengua espanyola, tant a la península
com en altres territoris de parla hispana. Factors històrics i geogràfics explicatius de les
varietats.
Conscienciació de l'evolució de les relacions entre llengües en contacte i la diversitat de
situacions que es produeixen.
Ús de la comparació entre llengües romàniques conegudes i d'altres estratègies per a la
comprensió de missatges propers als interessos de l'alumnat.
Coneixement de la diversitat de llengües que es parlen a Espanya i a Europa. Llengües
que ens són més pròximes i de les quals tenim coneixement i llengües que ens són
menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Visionat de material
en diferents llengües europees. Localització en un mapa i recerca d'informació a
Internet. Les famílies lingüístiques més conegudes.
Valoració de l'adquisició de la competència comunicativa en més d'una llengua, i interès
per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres llengües. Importància
d'aquesta competència per a la formació, instrucció i relació amb l'exterior.
Observació d'usos multilingües quotidians en els mitjans de comunicació, al carrer en la
producció artística.
68

Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se'n
tingui, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques
d'informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de
consulta) en qualsevol de les matèries curriculars.
Expressió d'emocions, afeccions i sentiments amb l'ús de diferents recursos verbals i no
verbals de diverses llengües i cultures, en especial en les llengües estrangeres apreses a
classe.
Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la
prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de
l'alumnat mitjançant eines i suports adequats.
Conscienciació que cada persona organitza el món i expressa sentiments a partir de la
seva llengua, i que aprendre una llengua és també assumir aquesta manera de veure el
món i d'entendre les relacions que s'estableixen amb les persones i les coses.
Interès per parlar correctament la llengua pròpia i les apreses en el currículum escolar.
Influències entre llengües al llarg de la història i en l'actualitat: manlleus, formes de calc.
Valoració i argumentació raonada que no hi ha cap llengua que sigui inherentment
superior o inferior -independentment del nombre de parlants de cada una i que tinguin
estat o no- i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen.
Recerca sociolingüística per captar actituds negatives envers llengües o variacions de
llengües.
Conscienciació de la vida, mort i la revitalització de les llengües al món: les llengües i els
estats, llengües oficials i els factors que les han condicionat, llengües minoritàries.
Coneixement, mitjançant l'exploració, de diferents registres (vulgar, col·loquial,
estàndard, acadèmic) del català en diversitat de situacions i especial en els mitjans de
comunicació.
Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i
valoració de les variacions lingüístiques i culturals.
Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües,
especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejar possibles solucions verbals i no
verbals per facilitar la comunicació.
Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de
cortesia en els intercanvis socials.
Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i
voluntat de superar els prejudicis.
69

5. ORGANITZACIÓ Y DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS
5.1. Tercer curs d’ ESO.
CONTINGUTS DEL PRIMER TRIMESTRE: UNITS 1, 2, 3
STARTER UNIT
OBJETIUS
Repassar vocabulari i els verbs be, have got, can i there is/are en les formes afirmativa,
negativa i interrogativa, sobre fets culturals del Regne Unit.
Repassar els temps de present i els adverbis de freqüència.
Repassar pronoms d’objecte i de subjecte, adjectius possessius, i les preguntes amb What
… like?.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar als companys quan fan preguntes i contesten amb el màxim nivell de detall
possible.
- Per parelles, fer preguntes al company i contestar amb el màxim de detall possible.
- Per parelles, fer i respondre preguntes per torns.
- Llegir uns textos amb referències culturals sobre el Regne Unit, observar un mapa i
parlar sobre el Regne Unit..
- Trobar paraules en un text.
- Trobar en un text deu exemples de be, have got, can i there is / there are el més ràpid
possible.
- Observar una taula i determinar quina forma del verb és diferent en cada fila.
- Observar una imatge d’un noi i llegir el seu perfil. Després escriure frases sobre ell.
- Llegir la conversa, escollir les paraules correctes i decidir si es tracta de pronoms de
subjecte o d’objecte o d’adjectius possessius.
Escriure
- Comprovar el significat de les paraules d’un quadre, utilitzant diccionaris en cas de
necessitat, i col·locar les paraules en les categories adequades: verbs, noms o adjectius.
- Escriure unes frases correctament.
- Completar preguntes amb les paraules donades.
- Escriure preguntes per les respostes donades.

- Escriure frases completes col·locant els adverbis que corresponguin en els llocs
adequats.
- Copiar una taula en els quaderns i completar-la amb les formes correctes dels verbs del
quadre.
- Completar un e-mail utilitzant el present continu dels verbs del quadre.
- Copiar i completar una taula amb els pronoms i els adjectius possessius adequats.
- Posar unes paraules en l’ordre correcte per formular preguntes.
- Traduir preguntes a la llengua pròpia i esbrinar què significa What … like?
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- be, have got, can i there is / there are
- Question words
- Present simple i adverbis de freqüència
- Present continuous
Vocabulari
- Verbs, noms i adjectius
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
speaking.
-
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Descriure persones i llocs.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grup com a forma d’enriquiment personal.
Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
4-6
SB
pàgina
4
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes observen un
mapa amb informació sobre
el Regne Unit.
Mostrar interès per
aprendre anglès
Expressar curiositat
per aprendre sobre la
geografia del Regne
Unit.
71

C4 Tractament de
la informació i
competència
digital
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
para aprendre
a aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
5, 6
SB
pàgina
6
SB
pàgina 4
SB
pàgines
4-6
SB
pàgina 6
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
En aquesta unitat a més, ela
alumnes també llegeixen e-
mails i un xat d’Internet.
Educació Moral i Cívica:
La importància de ser educats
quan preguntem informació
personal.
Els alumnes parlen sobre
esdeveniments relacionats
amb el Regne Unit.
Els alumnes completen els
exercicis de l’ Student’s Book i
fan el Diagnostic Test.
Iniciativa per treballar per
parelles. Per exemple: fer
preguntes sobre informació
personal.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Mostrar educació en
els seus hàbits
Gaudir fent
comparacions entre
les diferències
culturals amb altres
països.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats de classe
Referències a esdeveniments culturals al Regne Unit.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva vers la pròpia capacitat de participar en activitats de classe.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció al completar las activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a classe.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Llegir el perfil d’un alumne; llegir una conversa
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Geografia: els alumnes aprenen fets culturals i geogràfics sobre el Regne Unit.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
72

Interès i respecte vers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Starter Unit.
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per la Starter Unit.
Seccions extra del WB:
- Llistat de vocabulari.
- Llistat de verbs irregulars.
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
Avaluació Acumulativa
- Tests i Exàmens: Diagnostic Test.
- Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Voices Revision 1, (Units 1-3)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcte pronunciació en converses sobre
descripcions de persones i llocs.
Reconèixer i repassar el vocabulari sobre verbs, noms i adjectius i ser capaç de posar-ho
en pràctica mitjançant activitats escrites.
Comprendre el missatge general de converses sobre informació personal i identificar
detalls rellevants en missatges orals relacionats amb aquesta.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, mitjançant la lectura de textos amb
referències a la cultura del Regne Unit.
73

OBJETIUS
UNIT 1
Interesting lives
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (assoliments).
Introduir i practicar paraules i frases relacionades amb els treballs i els objectius assolits.
Llegir i contestar preguntes sobre el Premi Duc d’Edimburg.
Repassar i contrastar els conceptes del present simple i del present continu.
Repassar la posició dels adverbis de freqüència i com es construeixen les preguntes amb
els temps de present.
Escoltar una presentació sobre el Premi Duc d’Edimburg.
Introduir i practicar antònims descrivint qualitats personals.
Llegir i escoltar un text sobre dones que han guanyat el Premi Nobel.
Parlar sobre les diferències entre nois i noies pel que fa a allò que saben fer millor.
Repassar i practicar was / were i there was / there were.
Repassar la gramàtica de la unitat 1, treballant sobre textos de Nelson Mandela i de les
germanes Brontë.
Escriure un perfil personal després de llegir el model tot practicant l’ús de like i such as.
Escoltar l’enregistrament d’un noi a qui recullen a l’aeroport i després practicar un diàleg
similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 1 i anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
- Posar l’enregistrament sobre els assoliments, escoltar i repetir.
- Escoltar una presentació i completar algunes formes amb les paraules que hi manquen.
- Escoltar i triar les respostes correctes a algunes preguntes sobre presentacions.
- Escoltar i repetir uns d’oposats.
- Escoltar un text i relacionar algunes definicions amb les paraules correctes del text.
- Escoltar un text sobre Wuthering Heights.
- Escoltar un diàleg sobre una cita a l’aeroport i contestar algunes preguntes.
- Escoltar un diàleg a l’aeroport i triar les respostes correctes.
- Observar unes imatges i dir tot el que sàpiguen sobre les persones que hi apareixen:
Shakira, Edison Arantes do Nascimento, Eva Green, Michael Phelps.
- Realitzar un exercici de pronunciació sobre l’accentuació de frases.
- Parlar sobre activitats relacionades amb el Premi Duc d’Edimburg.
- Construir i respondre preguntes sobre activitats per parelles.
- Per parelles, construir i respondre preguntes sobre hàbits.
- Observar unes presentacions i contestar algunes preguntes.
- Parlar sobre presentacions utilitzant adjectius per descriure el caràcter.
- Parlar sobre les diferències entre nois i noies pel que fa a allò que saben fer millor.
- Parlar de les seves assignatures preferides.
- Construir i respondre preguntes amb un company sobre alguna persona famosa del
passat.
- Preparar i practicar un diàleg utilitzant “Useful Expressions”
74

Llegir
- Fer una enquesta i contestar algunes preguntes sobre gent famosa.
- Triar el millor resum d’un text de lectura.
- Llegir un text sobre el Premi Duc d’Edimburg i contestar algunes preguntes de
comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present simple i el continu.
- Triar les formes correctes dels verbs per completar un text.
- Relacionar uns adjectius amb els seus oposats.
- Llegir un text sobre dones que han guanyat el Premi Nobel i unir cada paràgraf amb la
categoria que li correspongui.
- Llegir un text i contestar unes preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el passat simple i there was/there were.
- Relacionar unes preguntes en passat simple amb les respostes correctes.
- Llegir un perfil sobre Scarlett Johansson i contestar algunes preguntes.
- Llegir el “Language Focus” sobre com introduir exemples.
- Relacionar unes paraules amb els corresponents símbols d’un aeroport.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Escriure frases sobre assoliments utilitzant el present continu.
- Escriure frases sobre treballs i assoliments.
- Completar unes preguntes amb les paraules donades.
- Words in context: Relacionar paraules i frases, i traduir les expressions. Completar una
taula amb expressions que fan referència al temps.
- Completar frases amb les idees dels alumnes.
- Escriure frases negatives i afirmatives en present continu.
- Completar frases utilitzant el present simple i el continu.
- Posar unes paraules en ordre a fi de construir preguntes.
- Completar frases amb els corresponents adjectius oposats.
- Utilitzar alguns adjectius oposats per descriure uns dibuixos.
- Completar un text sobre Nelson Mandela amb was/ were, there was/there were.
- Triar les respostes correctes per completar un text sobre les germanes Brontë.
- Planificar i escriure un perfil sobre Gael García Bernal.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment tot completant els exercicis escrits de la
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Present simple i present continuous.
- Adverbis de freqüència.
- be: past simple i there was / there were
Vocabulari
- Assoliments
- Qualitats personals: adjectius oposats
75

Pronunciació
- Accentuació de frases.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre el Premi Duc d’Edimburg.
- Escoltar una presentació´.
- Endevinar un personatge famós del passat.
- Escriure un perfil i introduir exemples.
- Parlar sobre trobar-se amb algú.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grups com a forma d’enriquiment personal.
Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
COMPETENCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
SB
pàgines
7-18
SB
pàgina
10
Totes les activitat de la unitat
utilitzen el llenguatge com a
instrument de comunicació. A
més, aquesta unitat està
dedicada a parlar sobre el
llenguatge i la comunicació.
Els alumnes han d’analitzar
un diagrama amb
percentatges sobre adverbis
de freqüència.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Ésser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
76

C3 Competència
en el
coneixement i
interacció amb
el món físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia e
iniciativa
personal.
SB
pàgines
12, 13
SB
pàgines
7-18
SB
pàgina
15
SB
pàgines
7, 14
SB
pàgines
16-17
SB
pàgina
18
SB
pàgina
15
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb el Premi
Nobel i amb referències
històriques a dones com ara
Marie Curie, Doris Lessing,
Gertrude Elion o Wangari
Maathai.
També llegeixen textos amb
referències polítiques a
Nelson Mandela.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la igualtat
sexual:
La importància de
comprendre que tant homes
com dones poden assolir els
mateixos tipus d’objectius i
ésser igualment reconeguts.
Educació Moral i Cívica: La
importància de comprendre i
respectar els símbols d’un
aeroport.
Referències a gent famosa,
cantants, actors, esportistes,
etc., com ara Shakira, Michael
Phelps, Edison Arantes,
Scarlett Johansson, Gael
García Bernal, Mika, i Eva
Green.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre coses que fan millor els
nois i coses que fan millor les
noies.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Expressar curiositat
per aprendre fets
històrics i polítics
sobre gent
important.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Acceptar la igualtat
d’ambdós sexes en
tots els camps.
Mostrar voluntat per
respectar les normes.
Gaudir aprenent fets
culturals relacionats
amb persones
famoses.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la positiva
en la participació en
activitats a classe.
77

Referències al Premi Duc d’Edimburg.
Referències històriques al Premi Nobel i a les dones que l’han guanyat.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva pel que fa a la pròpia capacitat de participar en activitats de classe.
Desig de repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge d’un mateix.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a classe i
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Wuthering Heights and the Brontë sisters
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Història: Els alumnes llegeixen textos relacionats amb el Premi Nobel i amb dones que
l’han guanyat.
Literatura: referències a Wuthering Heights i a les germanes Brontë.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, el seu
accent, origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
78

ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 1
Progress Check. Unit 1.
Multi-ROM. Unit 1.
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 1.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 2
- Voices Revision 1. (Units 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 1
- Unit 2 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 1; Progress Test Extra 1; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre assoliments i identificar els detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb ells.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcte pronunciació en converses sobre allò
que fan millor els nois i allò que fan millor les noies.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts com per exemple textos sobre el Premi Duc d’Edimburg.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures i funcions i vocabulari
adients, com per exemple escriure perfils personals.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar a persones parlant
sobre el Premi Nobel.
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
cercar informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons mitjançant la comparació de gent
famosa com ara actors, cantants, esportistes, etc., del Regne Unit amb els propis.
79

Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant el Progress check 1.
80

OBJECTIUS
UNIT 2
Crime
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (crim i criminals).
Introduir i practicar verbs i noms relacionats amb el tema del crim i els criminals, i
repassar l’ús d’adverbis de mode.
Llegir i contestar preguntes sobre la veritable història d’un curiós segrest.
Repassar i contrastar les estructures del passat simple i del passat continu.
Practicar la pronunciació de la terminació -ed.
Escoltar converses telefòniques en un programa de ràdio.
Introduir i practicar phrasal verbs.
Llegir sobre la prevenció de la delinqüència, especialment la comesa per gent jove.
Parlar sobre la prevenció de la delinqüència a la ciutat o país de l’alumne.
Repassar i practicar la combinació del passat simple i el passat continu en una mateixa
frase.
Repassar la gramàtica de la Unitat 2, treballant un text sobre Sherlock Holmes.
Escriure la declaració d’un testimoni un cop llegit un model tot practicant l’ús d’adverbis
de grau.
Escoltar un enregistrament d'en Chris demanant indicacions a Londres, després d’haverse
perdut, i tot seguit practicar un diàleg similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la Unitat 2 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir un enregistrament sobre el crim.
- Escoltar un text sobre un misteri i triar les respostes correctes.
- Escoltar i repetir la pronunciació de les formes del passat.
- Escoltar i repetir alguns phrasal verbs.
- Escoltar converses telefòniques en un programa de ràdio i contestar a preguntes de
comprensió sobre la delinqüència.
- Escoltar uns sons i relacionar-los amb el paràgraf corresponent al voltant de mesures per
combatre la delinqüència.
- Escoltar i comprovar un text sobre Sherlock Holmes.
- Escoltar una conversa donant indicacions i triar les respostes correctes.
81

Parlar
Llegir
- Contestar al qüestionari d’un concurs sobre delinqüència.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre delinqüència i seguretat.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre les vacances utilitzant el passat simple.
- Per parelles fer i respondre preguntes sobre les seves experiències amb la delinqüència.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre mesures per combatre el crim en la seva
àrea.
- Per parelles, fer i respondre preguntes utilitzant el passat simple o continu.
- Parlar sobre The Hound of the Baskervilles, de Sir Arthur Conan Doyle en la secció Book
Corner.
- Preparar i practicar un diàleg donant indicacions.
- Observar un mapa i contestar algunes preguntes utilitzant indicacions.
- Relacionar uns dibuixos amb els corresponents crims. .
- Relacionar vocabulari sobre criminals amb els crims corresponents.
- Unir uns titulars amb els crims corresponents.
- Llegir un text sobre un misteri i respondre a preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el past simple.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el past continuous.
- Llegir un article d’un diari i contestar algunes preguntes utilitzant el past continuous.
- Llegir i comprovar el significat d’alguns phrasal verbs.
- Relacionar algunes frases amb phrasal verbs amb els dibuixos corresponents.
- Llegir textos sobre mesures per lluitar contra la delinqüència i contestar a preguntes
tipus veritable/fals.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús del past simple vs the past continuous.
- Llegir una notícia sobre un esdeveniment i relacionar alguns titulars amb els paràgrafs
corresponents.
- Llegir la secció Language Focus sobre adverbis de grau.
- Llegir expressions útils per donar indicacions.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Completar unes frases amb les seves opinions sobre la delinqüència i els delinqüents.
- Words in context: trobar adverbis en un text
- Completar un text utilitzant el past simple.
- Escriure preguntes sobre les darreres vacances utilitzant el past simple.
- Escriure preguntes utilitzant el past continuous.
- Escriure els contraris d’alguns phrasal verbs.
- Escriure paraules en un text i unir-les amb les definicions correctes.
- Escriure la forma correcta dels verbs per completar unes frases.
- Completar unes frases utilitzant el past simple o el past continuous.
- Triar la forma correcta dels verbs per completar un text sobre Sherlock Holmes.
- Completar unes frases amb els adverbis de grau corresponents.
- Planificar i escriure un informe sobre un crim.
82

- Avaluar el progrés realitzat fins el moment completant els exercicis escrits de la secció
Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics
Gramàtica
- Past simple
- Past continuous
- Past simple i past continuous
Vocabulari
- Crim i delinqüents
- Phrasal verbs
Pronunciació
- Practicar els sons /d/ /t/ /ɪd/
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge
- Llegir sobre “El misteri de Dan Cooper”.
- Escoltar un programa de ràdio.
- Parlar sobre les seves darreres vacances,
- Escriure un informe sobre un esdeveniment, practicant l’ús d’adverbis de grau.
- Aprendre a donar indicacions
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
83

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’avaluació
SB
pàgines
19-30
SB
pàgines
19, 27
SB
pàgines
19-30
SB
pàgina
27
SB
pàgina
25
SB
pàgines
28-29
SB
pàgina
30
SB
pàgina
24
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Tota la unitat està dedicada a
parlar sobre el crim, en
relació amb les Ciències
Socials. També parlen sobre
tècniques d’anàlisis de DNA,
raigs X, etc.
Els alumnes també han
d’analitzar un mapa per donar
indicacions.
Activitats del Multi-ROM.
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la Pau:
La importància de lluitar
contra la delinqüència i
comportar-se correctament.
Educació Moral Cívica: La
importància de mostrar
educació quan demanem
indicacions.
Referències a Sherlock
Holmes, i a The Hound of the
Baskervilles, de Sir Arthur
Conan Doyle
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen el
Progress Check, avaluant la
seva pròpia feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre mesures per lluitar
contra el crim en la seva
àrea.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre
tècniques
relacionades amb la
lluita contra la
delinqüència.
Gaudir utilitzant
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Mostrar voluntat per
respectar les normes
i seguir
comportaments
correctes i educats.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats a classe.
84

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Sherlock Holmes, i a The Hound of the Baskervilles, de Sir Arthur Conan
Doyle.
Parlar sobre mesures per lluitar contra el crim.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en activitats de classe.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERARIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a classe.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Ex.: Book corner: The Hound of the Baskervilles, de Sir Arthur Conan Doyle.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències Socials: els alumnes llegeixen textos relacionats amb el crim.
Literatura: referències a The Hound of the Baskervilles i a Sherlock Holmes.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a la classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de la Consolidació:
Language Guide Unit 2
Progress Check. Unit 2.
Multi-ROM Unit 2.
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la unitat 2.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis.
- Vocabulary bank i Vocabulary plus.
- Culture today...
- Across the curriculum.
- Llistat de vocabulari.
- Llistat de verbs irregulars.
85

AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 2
- Voices Revision 1. (Units 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 2
- Unit 2 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 2; Progress Test Extra 2; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre delinqüència i criminals, i identificar
detalls rellevants en missatges orals relacionats amb el tema.
Expressar-se amb fluïdesa utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre la
prevenció de la delinqüència en la zona de l’alumne.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple textos que parlen d’un segrest.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adients, com per exemple escriure la declaració d’un testimoni.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar un programa de
ràdio.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant les tècniques de prevenció
i lluita contra el crim en aquells països amb les pròpies.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant el Progress check 2.
86

OBJETIUS
UNIT 3
Money, money, money!
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (diners).
Introduir i practicar verbs relacionats amb els diners, incloent tres parelles de verbs fàcils
de confondre.
Llegir i contestar preguntes sobre un home que va aconseguir canviar un clip per una
casa.
Presentar o repassar i practicar adjectius comparatius i superlatius, i després too i not
enough.
Practicar la pronunciació de la ‘r’ final.
Escoltar sis espots de diferents productes
Introduir i practicar certs false friends.
Llegir sobre la paga dels nens al Regne Unit i fer una enquesta per esbrinar si els alumnes
són estalviadors o no ho són.
Parlar sobre la paga dels nens i el fet de realitzar tasques domèstiques a canvi de diners.
Repassar i practicar expressions de quantitat: some, any, much, many, a lot of.
Repassar la gramàtica de la unitat 3, treballant amb un text sobre Oliver Twist, de Charles
Dickens.
Escriure una carta d’agraïment després de llegir un model i practicar frases per començar
i acabar cartes.
Escoltar un enregistrament de l'Amy comprant sabates i després practicar un diàleg
similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 3 i les anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir verbs relacionats amb els diners.
- Escoltar un text sobre intercanviar coses i contestar algunes preguntes.
- Escoltar i repetir paraules, a fi de practicar la pronunciació de la ‘r’ final.
- Escoltar sis espots i parlar-ne.
- Escoltar i triar les respostes correctes sobre els espots.
- Escoltar i repetir alguns false friends.
- Escoltar un text i contestar un qüestionari, comprovant la seva puntuació.
- Escoltar un enregistrament sobre Oliver Twist de Charles Dickens.
- Escoltar un diàleg sobre compres i contestar les preguntes corresponents.
- Escoltar un enregistrament sobre compres i triar les paraules correctes.
87

Parlar
Llegir
- Contestar al qüestionari d’un curs sobre diners, preus, monedes, etc.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre intercanvis de possessions.
- Observar unes imatges i parlar sobre espots.
- Per parelles, parlar sobre ser estalviadors o gastar molt.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre els diners utilitzant adverbis de quantitat.
- Preparar i practicar un diàleg sobre compres.
- Comprovar amb un diccionari el significat d’alguns verbs relacionats amb els diners.
- Observar adjectius per descriure coses.
- Llegir les formes de passat d’alguns verbs i decidir si són regulars o irregulars.
- Relacionar paraules amb els dibuixos corresponents.
- Llegir un text sobre intercanvis de coses i contestar a preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre comparatius i superlatius.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús de too i not enough.
- Esbrinar el significat d’alguns false friends i comprovar-los en un diccionari.
- Relacionar frases que contenen false friends amb els dibuixos correctes.
- Llegir un text sobre ser estalviador o no ser-ho, i respondre unes preguntes de
comprensió.
- Llegir un text sobre Oliver Twist a la secció Book Corner.
- Llegir un model de carta d’agraïment i contestar algunes preguntes.
- Llegir informació sobre les talles en el Regne Unit i comparar-les amb les pròpies.
- Llegir expressions útils per comprar.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Traduir exemples i completar frases amb els corresponents verbs relacionats amb els
diners.
- Completar un text amb les formes de passat d’alguns verbs.
- Words in context: trobar sinònims a alguns mots d’un text.
- Completar normes d’ús de comparatius i superlatius amb les paraules adequades.
- Escriure frases comparatives
- Completar un qüestionari amb adjectius superlatius.
- Escriure frases utilitzant too i not enough.
- Traduir urnes frases per comprendre l’ús de some, any, much, many i a lot of.
- Triar l’adverbi de quantitat adient per completar unes frases.
- Aprendre frases per escriure cartes d’agraïment a la secció Language Focus i completar
una taula.
88

- Planificar i escriure una carta d’agraïment seguint un model.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment completant els exercicis escrits de la secció
Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Comparatius i superlatius
- too i not enough
- Quantitat: some, any, much, many i a lot of
Vocabulari
- Verbs relacionats amb el diners
- False friends
Pronunciació
- Practicar el so /ə/
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “One red paperclip”.
- Escoltar espots.
- Parlar de diners.
- Escriure una carta d’agraïment i aprendre frases per aquest tipus de cartes.
- Aprendre a parlar de compres.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Valorar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
89

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre
C8 Autonomia i
iniciativa
personal
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
SB
pàgines
31-42
SB
pàgina
31, 32,
35
SB
pàgines
31-42
SB
pàgines
31-42
SB
pàgina
39
SB
pàgina
37
SB
pàgines
40-41
SB pàgina
42
SB
pàgina
36
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
En aquesta unitat els alumnes
llegeixen textos amb
referències als diners, els
preus, etc.
Tota la unitat està dedicada a
parlar sobre compres i
consumisme com a efecte
social de la nostra societat.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per al Consumidor:
La importància de tenir hàbits
de consum moderats.
Educació Moral i Cívica: La
importància de respectar a
tothom independentment de
la seva aparença física o la
seva mida.
Referències a Oliver Twist de
Charles Dickens.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant la seva pròpia feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: Parlar
sobre la paga dels
adolescents i sobre fer
tasques domèstiques a canvi
de diners a la secció “Big
Debate”.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Oliver Twist de Charles Dickens.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
Expressar curiositat
per aprendre els
efectes socials de les
compres.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Mostrar un
comportament
moderat pel que fa al
consumisme.
Mostrar actituds
respectuoses envers
totes les persones.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats a classe.
90

Parlar sobre hàbits de consum i les diferencies de mesures entre el Regne Unit el nostre
país.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat de participar en activitats a l’aula.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Ex.: Book corner: Oliver Twist de Charles Dickens.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Matemàtiques: els alumnes llegeixen textos que fan referència als diners, els preus, etc.
Literatura: referències a Oliver Twist de Charles Dickens.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 3
Progress Check. Unit 3.
Multi-ROM. Unit 3.
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 3.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
91

AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 3
- Voices Revision 1. (Units 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 3
- Unit 3 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 3; Progress Test Extra 3; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre diners i compres, i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb el tema.
Expressar-se amb fluïdesa utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre la
paga dels adolescents .
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple textos que parlen d’intercanvis de
possessions.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adients, com per exemple escriure una carta d’agraïment.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar uns espots.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant les diferències entre les
talles que trobem al Regne Unit i les que trobem al país de l’alumne.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant el Progress check 3.
92

OBJECTIUS
REVISION 1
Jugar a un joc de vocabulari per repassar i practicar el vocabulari de les unitats 1-3.
Repassar el llenguatge introduït en les unitats 1-3.
Llegir un text sobre Alcatraz i contestar preguntes, i també escoltar una biografia d’Al
Capone.
Parlar de pel·lícules de gàngsters, dels EEUU i de fer plans.
Realitzar un projecte sobre els Estats Units.
Llegir i completar una fitxa sobre una cantant i contestar preguntes.
Llegir i escoltar una cançó, utilitzant-la per practicar el llenguatge del trimestre.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar la biografia de l’Al Capone i contestar preguntes de comprensió.
- Escoltar la cançó “With Every Heartbeat”.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb els elements vistos en les tres darreres unitats.
- Treballar per parelles fent i responent preguntes sobre pel·lícules americanes de
gàngsters.
- Cantar la cançó “With Every Heartbeat”.
Llegir
- Llegir un text sobre Alcatraz i contestar preguntes de comprensió.
- Triar els adverbis de quantitat correctes per completar un text.
- Llegir una fitxa d’una cantant i contestar algunes preguntes.
- Llegir una cançó i triar-ne el millor resum.
Escriure
- Realitzar un projecte sobre els Estats Units tot seguint algunes instruccions.
- Escriure frases negatives i afirmatives utilitzant el present simple i el present continu.
- Completar un text utilitzant el passat simple o el passat continu dels verbs donats.
- Completar preguntes utilitzant adjectius comparatius i superlatius.
- Trobar i corregir errors en unes frases.
- Completar una fitxa d’una cantant utilitzant el passat simple dels verbs donats.
- Traduir una cançó utilitzant el diccionari.
93

Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics
Gramàtica (revisió)
- Present simple i present continuous
- Adverbis de freqüència
- be: past simple i there was / there were
- Past simple
- Past continuous
- Past simple i past continuous
- Comparatius i superlatius
- too i not enough
- Quantitat: some, any, much, many i a lot of
Vocabulari (revisió)
- Assoliments
- Qualitats personals: adjectius oposats
- Crim i delinqüents
- Phrasal verbs
- Verbs relacionats amb els diners.
- False friends
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adient en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó “With Every Heartbeat”.
- Realitzar un projecte: pòster sobre els Estats Units.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Apreciar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
94

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
SB
pàgines
43-46
SB
pàgines
44-45
SB
pàgina
44
SB
pàgina
46
SB
pàgines
43-46
SB
pàgina
44
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes realitzen un
projecte sobre els Estats Units
en el qual han d’esbrinar
algunes coses sobre dos
indrets geogràfics, dues
figures històriques i dos
famosos americans de
l’actualitat.
Llegeixen un text sobre
Alcatraz i una biografia de l’Al
Capone. També llegeixen un
diagrama sobre la Història
dels Estats Units.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la Pau:
La importància de comportarse
correctament a fi de no
anar a la presó.
Els alumnes escolten la cançó
“With Every Heartbeat”.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs per revisar allò que han
après en les darreres tres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: formulant i
responent preguntes sobre
pel·lícules americanes.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a la cultura, història, geografia americanes, etc.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre fets
geogràfics històrics i
socials sobre el
Estats Units.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après a
la unitat.
Respectar les normes
socials.
Gaudir aprenent
cançons conegudes.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats a l’aula.
95

Referència a l’Al Capone i a las pel·lícules americanes de gàngsters.
Interès per repassar anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat de practicar en activitats de l’aula.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: text de lectura: Alcatraz: from prison to peace centre?
cançó: “With Every Heartbeat”.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Art: Els alumnes realitzen un Projecte: un pòster sobre els Estats Units tot seguint algunes
instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó “With Every Heartbeat”.
Història: La història dels Estats Units.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 1
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars.
Projecte
Seccions extra del TB
96

AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Acumulativa
- Voices Revision 1 (Units 1-3)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre cultura americana, i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats.
Expressar-se amb fluïdesa utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
pel·lícules de gàngsters.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts com per exemple cançons.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar una biografia.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant la cultura i la història
americana amb la nostra.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant aquest repàs de gramàtica i vocabulari.
97

CONTINGUTS DEL SEGON TRIMESTRE: UNITS 4-5-6
OBJECTIUS
UNIT 4
Extreme!
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (esports extrems, exercici).
Introduir i practicar vocabulari relacionat amb esports d’aventura i repassar com es forma
el past participle.
Llegir i contestar preguntes al voltant d’un gos amant de l’aventura.
Repassar i practicar el present perfect simple.
Escoltar una notícia de ràdio sobre un viatge al voltant del món.
Introduir i practicar adjectius amb les terminacions -ed o -ing.
Llegir i escoltar una entrevista amb un voluntari d’un servei de salvament.
Parlar sobre els serveis de salvament del país de l’alumne.
Repassar i practicar la forma interrogativa i les respostes curtes del present perfect, amb i
sense ever.
Repassar la gramàtica de la unitat 4, treballant amb un diàleg sobre The Perfect Storm.
Escriure un blog, després de llegir un model i practicar l’ús dels adverbis en les frases.
Escoltar un enregistrament d’en Chris parlant amb un metge a causa d’un accident de
skateboard i després practicar un diàleg semblant amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 4 i les anteriors mitjançant la realització d’uns senzills
exercicis.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
- Escoltar i repetir vocabulari relacionat amb esports extrems.
- Escoltar un text sobre esports de risc i contestar algunes preguntes.
- Escoltar i repetir adjectius acabats en –ed i -ing.
- Escoltar una notícia de ràdio i contestar algunes preguntes sobre transports.
- Escoltar i col·locar algunes frases en l’ordre correcte.
- Escoltar el perfil d’un voluntari i contestar algunes preguntes.
- Escoltar i repetir l’entonació d’algunes preguntes.
- Escoltar un enregistrament sobre The Perfect Storm, un llibre basat en una història real
escrit per Sebastian Junger.
- Escoltar un enregistrament sobre un accident i completar un diàleg.
- Escoltar i repetir un diàleg sobre un accident.
- Escoltar un diàleg i contestar a preguntes de tipus veritable/fals.
- Contestar al qüestionari d’un curs sobre esports, etc.
98

Llegir
- Per parelles, construir i respondre preguntes sobre la pràctica d’esports de risc.
- Per parelles, construir i respondre preguntes sobre esports extrems i sobre animals.
- Per parelles, parlar sobre els serveis de salvament.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes per practicar el present perfect.
- Explicar a la classe l’experiència d’un company utilitzant el present perfect.
- Practicar un diàleg donant consells.
- Relacionar unes paraules amb els esports corresponents.
- Relacionar unes paraules en context amb les definicions correctes.
- Llegir un text sobre la vida d’un gos i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre els past participles.
- Llegir els past participles d’alguns verbs i decidir si són regulars o irregulars.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present perfect: afirmativa i negativa.
- Relacionar adjectius acabats en -ed i -ing amb els dibuixos corresponents.
- Llegir explicacions gramaticals sobre adjectius acabats en –ed i -ing.
- Llegir un text sobre voluntaris i contestar algunes preguntes.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present perfect: preguntes i respostes curtes.
- Aprendre l’ús dels adverbis mitjançant la lectura de la secció Language Focus.
- Llegir expressions útils per donar consells.
- Relacionar algunes situacions d’emergència amb els consells adequats.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Escriure frases amb l’ajut d’un diccionari sobre l’equipament necessari per practicar
alguns esports extrems.
- Escriure una llista d’esports de risc.
- Completar frases amb el present perfect d’alguns verbs.
- Completar un text sobre escalada utilitzant el present perfect d’alguns verbs.
- Escriure frases utilitzant el present perfect en forma afirmativa i negativa.
- Escriure frases sobre l’experiència de l’alumne amb els esports de risc utilitzant el
present perfect.
- Completar una taula amb adjectius acabats en –ed i -ing.
- Completar frases amb adjectius acabats en –ed i -ing.
- Corregir les frases falses relacionades amb l’enregistrament del listening.
- Traduir exemples sobre el present perfect: preguntes i respostes curtes.
- Escriure preguntes i respostes curtes utilitzant el present perfect.
- Completar un diàleg amb el present perfect d’alguns verbs.
- Completar un blog amb les paraules adients.
- Inventar i escriure finals per algunes frases.
- Planificar i escriure un blog tot seguint un model.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment tot completant els exercicis escrits del a
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
99

Gramàtica
- Present perfect: afirmativa i negativa
- Present perfect: preguntes i respostes curtes
Vocabulari
- aventura
- esports
- adjectius acabats en -ed i –ing
Pronunciació
- Entonació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “It’s a dog’s life!”
- Escoltar les notícies de la ràdio.
- Parlar sobre les experiències dels alumes.
- Escriure un blog utilitzant adverbis.
- Aprendre a donar consells.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
100

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadania.
C6 Competència
cultural i
artística
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
47-58
SB
pàgines
47, 51
SB
pàgina
58
SB
pàgines
47-58
SB
pàgina
49
SB
pàgina
52
SB
pàgina
53
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes han de respondre
a un qüestionari sobre els
Jocs Olímpics. També
llegeixen un text amb
referències geogràfiques a
Austràlia, Miami, Àsia, etc.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Escriure un blog
Educació per la Salut:
La importància de practicar
esport per estar sans.
Educació per a la Igualtat
sexual:
La importància d’acceptar que
tant homes com dones poden
realitzar tot tipus d’esport i
ser igualment reconeguts.
Educació Mediambiental:
La importància de respectar el
medi ambient i els animals
quan practiquem esport.
Educació per la Pau:
importància del treball
voluntari pel conjunt de la
societat.
Referències a The Perfect
Storm, un llibre de no ficció
escrit per Sebastian Junger
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
esdeveniments
socials com ara els
Jocs Olímpics.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Tenir voluntat per
seguir hàbits
saludables.
Acceptar la igualtat
d’ambdós sexes en
tots els camps.
Mostrar actituds
respectuoses amb el
medi ambient.
Reconèixer la
importància del
treball que fan els
voluntaris.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
101

C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
56-57
SB
pàgina
58
SB
pàgina
52
Els alumnes llegeixen ell
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: Parlar
sobre serveis de salvament i
el treball voluntari en el “Big
Debate”.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats de classe.
Referències a The Perfect Storm, de Sebastian Junger.
Parlar sobre hàbits esportius i les diferències entre els esports practicats en els països
anglosaxons amb els del propi país.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la capacitat personal per participar en les activitats de la classe.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconeixement de la literatura com a font de placer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: The Perfect Storm, de Sebastian Junger.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Educació Física: els alumnes llegeixen textos que fan referència a esports, els Jocs
Olímpics, etc.
Literatura: referències a Sebastian Junger.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
102

ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació :
Language Guide Unit 4
Progress Check. Unit 4.
Multi-ROM. Unit 4.
Activitats d’Ampliació
Seccions extra del TB per a la Unitat 4.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 4
- Voices Revision 2. (Units 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 4
- Unit 4 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 4; Progress Test Extra 4; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre esports extrems i exercici, i identificar
detalls rellevants en missatges orals relacionats amb aquests.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre els
serveis salvament.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple llegir sobre un gos aventurer.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure un blog.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar les notícies de la
ràdio.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per buscar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant les diferències entre els
esports extrems practicats en aquells països i els que es practiquen al propi país.
103

Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 4.
104

OBJECTIUS
UNIT 5
New Media
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (l’Era digital).
Introduir i practicar paraules relacionades amb l’Era digital i contrastar la pronunciació de
/ɪ/ i /aɪ/.
Llegir i contestar preguntes sobre tons pel telèfon mòbil.
Repassar i practicar el present perfect simple amb for, since i just.
Escoltar un qüestionari sobre els nous mitjans de comunicació.
Introduir i practicar vocabulari relacionat amb pàgines web, diaris i revistes.
Llegir i escoltar un article sobre canvis en les modes del sector de les revistes adolescents
al Regne Unit.
Parlar sobre revistes adolescents en el país de l’alumne.
Contrastar i practicar el present perfect i el past simple.
Repassar la gramàtica de la unitat 5, treballant amb un text sobre Moby Dick.
Escriure la crítica d’una pàgina web, un cop llegit un model, i practicar l’ús de connectors
d’addició i de contrast.
Escoltar un enregistrament de la Tanya demanant per sortir a en Luis, i després practicar
un diàleg similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 5 i anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir vocabulari relacionat amb mitjans digitals.
- Escoltar i repetir la pronunciació de paraules que continguin els sons /ɪ/ i /aɪ/.
- Escoltar i classificar unes paraules en una taula segons com es pronuncien els sons /ɪ/ i
/aɪ/.
- Escoltar uns tons de mòbil i relacionar-los amb els títols adients.
- Escoltar un text sobre tons de mòbil i contestar algunes preguntes.
- Escoltar i completar un qüestionari sobre els mitjans de comunicació.
- Escoltar un qüestionari i contestar a preguntes de tipus veritable/ fals.
- Escoltar un text sobre mitjans de comunicació entre la joventut i relacionar unes paraules
amb les definicions correctes.
- Escoltar un enregistrament sobre Moby Dick, escrit el 1851 per Herman Melville.
- Escoltar una conversa entre un noi i una noia que fan plans, i contestar algunes
preguntes.
- Escoltar un diàleg i corregir algunes frases.
105

Parlar
Llegir
- Contestar al qüestionari d’un concurs sobre els mitjans de comunicació, etc.
- Per parelles fer i respondre a preguntes sobre l’ús de nous mitjans de comunicació.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre tons de mòbil.
- Inventar raons per algunes situacions utilitzant el present perfect amb just.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre certes situacions utilitzant el
present perfect amb just.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre un qüestionari relacionat amb els mitjans
de comunicació.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre revistes per adolescents.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre Internet.
- Practicar un diàleg en el que es fan plans incloent-hi una mica d’argot.
- Relacionar unes paraules sobre mitjans digitals amb les imatges correctes.
- Unir uns verbs amb els substantius corresponents.
- Llegir i trobar expressions sobre tons de telèfon mòbil en un text.
- Llegir un text sobre tons de mòbil i contestar a preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús del present perfect amb for i since.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús del present perfect amb just.
- Unir uns símbols relacionats amb els mitjans de comunicació amb les paraules correctes.
- Llegir i trobar els noms de nou revistes en un text sobre mitjans de comunicació per a
joves.
- Llegir un text sobre revistes per adolescents i contestar a preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús del present perfect i el past simple.
- Triar el temps correcte (present perfect o past simple) per completar unes frases.
- Llegir una ressenya sobre xarxes socials i contestar algunes preguntes.
- Aprendre sobre connectors d’addició i de contrast mitjançant la lectura de la secció
Language Focus.
- Triar els connectors adients per completar unes frases.
- Llegir unes paraules d’argot i decidir si són positives o negatives.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Escriure frases amb el vocabulari apropiat sobre mitjans digitals.
- Copiar i completar una taula amb expressions de temps utilitzades amb for i since.
- Completar un text sobre jocs d’ordinador utilitzant for o since.
- Escriure preguntes utilitzant How long…? + el present perfect.
- Escriure frases utilitzant el present perfect amb just.
- Completar frases utilitzant vocabulari al voltant dels mitjans de comunicació.
- Copiar i completar un diagrama relacionat amb els mitjans de comunicació.
- Completar una taula amb expressions utilitzant el present perfect i el past simple.
- Completar frases amb el present perfect o el past simple d’alguns verbs.
- Completar un diàleg sobre Moby Dick amb el present perfect o el past simple d’alguns
verbs.
- Planificar i escriure una ressenya en una pàgina web.
106

- Preparar un diàleg per fer plans tot incloent-hi argot.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment tot completant els exercicis escrits de la
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del se ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Present perfect amb for i since
- Present perfect amb just
- Present perfect i past simple
Vocabulari
- Mitjans digitals
- Websites, diaris i revistes
Pronunciació
- Pronunciació dels sons /ɪ/ /aɪ/
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “The ringtone revolution”
- Escoltar un qüestionari
- Aprendre a donar explicacions
- Escriure la ressenya d’una pàgina web, utilitzant connectors d’addició i contrast.
- Aprendre a fer plans.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Valorar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
107

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
59-70
SB
pàgina
63
SB
pàgines
59-70
SB
pàgines
62, 64
SB
pàgina
67
SB
pàgina
65
SB
pàgines
68-69
SB
pàgina
70
SB
pàgina
64
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes completen un
diagrama sobre l’ús dels
mitjans de comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
sobre els mitjans de
comunicació, noves
tecnologies, revistes, diaris,
etc.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Tota la unitat està dedicada a
parlar sobre les noves
tecnologies.
Educació per al Consumidor:
La importància de fer un ús
moderat de les noves
tecnologies, jocs d’ordinador,
telèfons, Internet, etc.
Educació Moral i Cívica:
La importància de mostrar
educació quan utilitzem
l’argot.
Referències a Moby Dick,
escrit el 1851 per Herman
Melville
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre revistes adolescents en
el “Big Debate”.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
els mitjans de
comunicació.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après.
Comprendre els
riscos d’Internet.
Mostrar voluntat de
seguir hàbits de
consum moderats.
Utilitzar un
llenguatge educat.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
participació en
activitats a l’aula.
108

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Moby Dick, de Herman Melville.
Parlar sobre hàbits de consum de noves tecnologies entre la gent jove, i les diferències
entre aquests hàbits en els països anglosaxons i en el propi país.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Moby Dick, de Herman Melville.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Informàtica: els alumnes llegeixen textos amb referències a les noves tecnologies,
Internet, tons de mòbil, etc.
Literatura: referències a Moby Dick.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 5
Progress Check. Unit 5.
Multi-ROM. Unit 5.
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 5.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis
- Vocabulary bank i Vocabulary plus
109

- Culture today...
- Across the curriculum
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 5
- Voices Revision 2. (Units 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 5
- Unit 5 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 5; Progress Test Extra 5; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra.
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre la era digital i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb aquest tema.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
revistes adolescents.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple llegir sobre tons de mòbil.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure una ressenya en una pàgina web.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar un qüestionari.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant les diferències entre els
hàbits de consum de noves tecnologies en els països anglosaxons i els que es donen en el
propi país.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 5.
110

OBJECTIUS
UNIT 6
Final frontiers
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (els viatges i l’espai).
Practicar l’ús de preposicions.
Llegir i contestar preguntes sobre unes vacances a l’espai.
Introduir/ repassar i practicar will, might i be going to.
Escoltar en Chris parlant sobre un viatge escolar.
Introduir i practicar adjectius extrems.
Llegir i escoltar informació sobre un creuer per l’Antàrtic.
Parlar, des d’un punt de vista ètic, del fet de visitar l’Antàrtida.
Introduir i practicar el first conditional.
Repassar la gramàtica de la unitat 6 , tot treballant un text sobre Touching the Void.
Escriure una redacció sobre un lloc increïble un cop llegit un model, i practicar l’ús de
connectors que expressen raó i resultat (because, so).
Escoltar un enregistrament d’en Luis demanant informació i demanant un tiquet de
metro, per després practicar un diàleg similar amb un company.
111

Repassar el llenguatge de la unitat 6 i anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar i repetir algunes preposicions de moviment.
- Escoltar i repetir la pronunciació dels sons: /u:/ /aʊ/ /ɒ/ /əʊ/
- Escoltar i classificar unes paraules en una taula segons la pronunciació dels sons
/u:/ /aʊ/ /ɒ/ /əʊ/.
- Escoltar un text sobre hotels espacials i contestar algunes preguntes.
- Escoltar un diàleg sobre un viatge i contestar preguntes de comprensió de tipus
veritable/fals.
- Escoltar i repetir alguns adjectius extrems.
- Escoltar un text sobre un creuer per l’Antàrtic i contestar algunes preguntes.
- Escoltar un enregistrament sobre “Touching the Void” la increïble història sobre l’intent
de Joe Simpson i Simon Yates d’escalar Siula Grande als Andes.
- Escoltar una conversa sobre els transports públics de Londres i contestar algunes
preguntes.
- Contestar al qüestionari d’un concurs sobre geografia i sobre l’espai.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre turisme espacial.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre diferents tipus de vacances utilitzant be
going to.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre viatges escolars.
- Contestar una enquesta sobre l’Antàrtida.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes sobre la protecció de l’Antàrtida.
- Preparar i practicar un diàleg sobre el transport públic incloent-hi algunes expressions
útils.
- Relacionar unes preposicions de moviment amb les imatges adequades.
- Triar les preposicions de moviment apropiades per completar unes frases.
- Trobar paraules en un text sobre hotels espacials i unir-les amb les definicions correctes.
.
- Llegir un text i col·locar uns esdeveniments en l’ordre correcte.
- Llegir un text sobre hotels espacials i contestar preguntes de comprensió de tipus
veritable/fals.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús de will i might.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús de be going to.
112

- Relacionar alguns adjectius extrems amb els adjectius normals que corresponguin
utilitzant un diccionari.
- Trobar adjectius en un text sobre l’Antàrtida i relacionar-los amb els sinònims correctes.
- Llegir un text sobre l’Antàrtida i contestar a preguntes de tipus veritable/fals.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús del First Conditional.
- Triar els verbs correctes per completar un text sobre supervivència a les muntanyes.
- Completar un text sobre Death Valley als Estats Units amb les paraules apropiades.
- Aprendre sobre connectors que expressen raó i resultat mitjançant la lectura de la secció
Language Focus.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Observar diferents tipus de transport i escriure frases per a cadascun d’ells.
- Completar frases afirmatives i negatives utilitzant will i might.
- Escriure frases utilitzant les formes afirmativa o negativa de will i might.
- Completar un diàleg amb la forma correcte de be going to.
- Escriure respostes a algunes preguntes utilitzant adjectius extrems.
- Reescriure una postal utilitzant adjectius extrems.
- Triar les paraules correctes per completar frases condicionals.
- Escriure conseqüències per algunes situacions utilitzant frases condicionals.
- Unir parelles de frases utilitzant because o so.
- Planificar i escriure la descripció d’un lloc increïble del país de l’alumne.
- Avaluar el progrés realitzant fins el moment tot completant els exercicis escrits de la
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- will i might
- be going to
- first conditional
Vocabulari
- Preposicions de moviment
- Adjectius extrems
Pronunciació
- Pronunciació dels sons /u:/ /aʊ/ /ɒ/ /əʊ/
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge
- Llegir el text “From Spain to outer space!”
- Escoltar plans per un viatge.
113

- Parlar sobre les properes vacances.
- Escriure la descripció d¡un lloc, utilitzant connectors que expressen raó i resultat.
- Aprendre expressions per viatjar en transport públic.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
114

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
interacció amb
el món físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
SB
pàgines
71-82
SB
pàgina
79
SB
pàgines
75-78
SB
pàgina
79
SB
pàgines
71-82
SB
pàgina
77
SB
pàgines
80-81
SB
pàgina
82
SB
pàgina
76
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
coma instrument de
comunicació.
Els alumnes practiquen
diàlegs sobre preus i tarifes
de transport públic.
Els alumnes llegeixen textos
amb referències geogràfiques
a llocs increïbles, com ara
l’ Antàrtida, Escòcia, el Death
Valley d’Estats Units, les
muntanyes del Perú, etc.
També parlen sobre
transports públics.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació Mediambiental:
La importància de protegir el
medi ambient quan marxem
de vacances i comprendre els
perills del turisme.
La importància d’utilitzar el
transport públic a fi de
protegir el medi ambient.
Educació per a l’Oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Referències a Touching the
Void de Joe Simpson
Els alumnes llegeixen el
Language Guide .
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre la protecció de
l’Antàrtida en el “Big Debate”.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
geografia i sobre
mitjans de transport.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après.
Mostrar voluntat de
respectar i protegir el
medi ambient.
Gaudir viatjant
durant les vacances
com a font de plaer.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
115

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
activitats a l’aula.
Referències a Touching the Void.
Parlar sobre els hàbits que tenim durant les vacances, sobre indrets turístics
impressionants, i les diferències entre els hàbits vacacionals en els països anglosaxons i
en el país propi.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Touching the Void de Joe Simpson.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències: Els alumnes llegeixen textos amb referències a la tecnologia espacial.
Geografia: Els alumnes llegeixen textos amb referències geogràfiques a llocs increïbles,
com ara l’ Antàrtida, Escòcia, el Death Valley d’Estats Units, les muntanyes del Perú, etc.
Literatura: referències a Touching the Void de Joe Simpson.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVIDADES DE ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 6
Progress Check. Unit 6.
Multi-ROM. Unit 6.
Activitats d’Ampliació:
116

Seccions extra del TB per a la Unitat 6.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis
- Vocabulary bank i Vocabulary plus
- Culture today...
- Across the curriculum
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 6
- Voices Revision 2. (Units 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 6
- Unit 6 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 6; Progress Test Extra 6; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre viatjar i l’espai, i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb aquests temes.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
viatges a l’Antàrtida.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts com per exemple llegir sobre unes vacances a l’espai.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure un text sobre un lloc increïble.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar a algú parlant d’un
viatge escolar.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant les diferències entre les
vacances típiques dels països anglosaxons amb les del país de l’alumne.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 6.
117

OBJETIUS
REVISION 2
Jugar a un joc de vocabulari per repassar i practicar el vocabulari de les unitats 4-6
Repassar el llenguatge introduït en les unitats 4-6.
Llegir un text sobre el zorbing i contestar preguntes.
Escoltar una conversa telefònica sobre Nova Zelanda.
Realitzar un projecte sobre Nova Zelanda.
Parlar sobre Nova Zelanda i sobre vacances.
Repassar i practicar el present perfect i el past simple, for i since, will, might, be going to,
i el first conditional tot completant exercicis sobre Nova Zelanda.
Llegir i completar una fitxa sobre un grup i contestar preguntes.
Llegir i escoltar una cançó, utilitzant-la per practicar el llenguatge del trimestre.
CONTENIDOS
Escoltar
- Escoltar una conversa sobre un viatge a Nova Zelanda i respondre preguntes de
comprensió.
- Escoltar la cançó “What I’ve Done” i ordenar les línees de la tornada.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb elements vistos en les tres darreres unitats.
- Treballar per parelles fent i responent preguntes sobre esports extrems i sobre Nova
Zelanda.
- Cantar la cançó “What I’ve Done”.
Llegir
- Llegir un text sobre el “zorving” i contestar preguntes de comprensió.
- Trobar i corregir errors en unes frases.
- Llegir una fitxa d’una banda i contestar algunes preguntes.
- Relacionar unes paraules d’una cançó amb les definicions correctes.
- Llegir i comprovar els temps verbals de la cançó.
Escriure
- Realitzar un projecte sobre Nova Zelanda seguint les instruccions.
- Completar un text utilitzant el past simple o el present perfect dels verbs donats.
- Completar un text utilitzant for o since.
- Escriure frases negatives utilitzant will, might i be going to.
- Completar preguntes utilitzant el first conditional.
- Completar una fitxa d’un grup de música utilitzant el present perfect dels verbs donats.
118

Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica (revisió)
- Present perfect: forma afirmativa i negativa
- Present perfect: preguntes i respostes curtes
- Present perfect amb for i since
- Present perfect amb just
- Present perfect i past simple
- will i might
- be going to
- First conditional
Vocabulari (revisió)
- Aventura
- Esports
- Adjectius acabats en -ed i –ing
- Mitjans digitals
- Pàgines web, diaris i revistes.
- Preposicions de moviment
- Adjectius extrems
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adient en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó “What I’ve done”.
- Realitzar el projecte: pòster sobre Nova Zelanda.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Apreciar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
119

Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
83-86
SB
pàgina
84, 85
SB
pàgina
84
SB
pàgina
86
SB
pàgines
83-86
SB
pàgina
84
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
coma instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
sobre Nova Zelanda i han de
realitzar un projecte sobre
aquest país en el qual han
d’incloure indrets geogràfics,
gent famosa, etc. També
llegeixen un text sobre la
història de Nova Zelanda.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per la Salut:
La importància de practicar
esport, com pot ser el
“zorving”, per estar en forma.
Educació per l’ Oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Es alumnes escolten la cançó
“What I’ve Done”.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs per revisar allò que han
après en les darreres tres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: formulant i
responent preguntes sobre
vacances.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
por aprendre fets
geogràfics històrics i
socials sobre Nova
Zelanda.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après en
la unitat.
Mostrar voluntat de
seguir hàbits
saludables.
Gaudir viatjant
durant les vacances
com a font de plaer.
Gaudir aprenent
cançons conegudes.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats a l’aula.
Referències a la cultura, història, geografia, etc., de Nova Zelanda
Referència a esports extrems.
Interès per repassar anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
120

Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: text de lectura: New Zealand’s latest extreme sport.
cançó: What I’ve Done.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Art: Els alumnes realitzen un Projecte: un pòster sobre Nova Zelanda tot seguint algunes
instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó: “What I’ve Done”.
Història: La història de Nova Zelanda.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’ accent, l’
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 2
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars
Projecte
Seccions extra del TB
121

AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Acumulativa
- Voices Revision 2 (Units 4-6)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre Nova Zelanda i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb el país.
Expressar-se amb fluïdesa utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre les
vacances.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple cançons.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar una conversa
telefònica.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant la cultura i la història de
Nova Zelanda amb la pròpia.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant aquest repàs de gramàtica i vocabulari.
122

CONTINGUTS DEL TERCER TRIMESTRE: UNITS 7-8-9
OBJETIUS
UNIT 7
Global citizens
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (temàtiques d’àmbit mundial).
Introduir i practicar paraules i frases relacionades amb temes d’àmbit global.
Llegir i contestar preguntes sobre una organització benèfica fictícia anomenada The
Global Village Fund.
Introduir i practicar els diferents significats de get.
Llegir i escoltar informació sobre una botiga que ven regals responsables online.
Parlar sobre les compres online de productes responsables.
Introduir i practicar quatre adverbis de possibilitat i de probabilitat.
Repassar la gramàtica de la unitat 7, tot treballant amb un text sobre When Rain Clouds
Gather.
Escriure un text donant una opinió, un cop llegit un model, i després practicar un diàleg
similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 7 i anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
- Escoltar i repetir vocabulari relacionat amb temes d’àmbit global.
- Escoltar i repetir paraules per practicar la pronunciació de –tion.
- Escoltar unes frases amb dades relacionades amb temes d’àmbit global.
- Escoltar un text sobre una fundació global i trobar adjectius formats a partir de certs
substantius.
- Escoltar preguntes condicionals sobre dilemes, ordenar-les i triar les respostes
adequades.
- Escoltar un text sobre la pàgina web d’una fundació global i contestar preguntes.
- Escoltar un enregistrament sobre Bessie Head, l’escriptora de “When Rain Clouds
Gather”.
- Escoltar un diàleg sobre organitzacions benèfiques i contestar algunes preguntes.
- Escoltar diferents situacions i mostrar acord o desacord.
- Contestar al qüestionari d’un concurs sobre globalització.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre problemes d’àmbit global.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre coses que podem fer per ajudar.
- Parlar sobre allò que faríem en determinades situacions utilitzant el second conditional.
- Per parelles, fer i respondre a preguntes utilitzant get.
- Per parelles, discutir sobre les compres online a pàgines web relacionades amb
organitzacions benèfiques.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre el millor regal per un amic o familiar.
- Observar unes imatges i parlar sobre organitzacions benèfiques.
123

Llegir
- Llegir i traduir paraules relacionades amb la globalització i relacionar-les amb les imatges
corresponents.
- Llegir uns adjectius i decidir si són positius o negatius.
- Llegir un text sobre una fundació global i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el second conditional.
- Llegir explicacions sobre l’ús de was/were.
- Llegir unes notes i decidir quina part n’és la conseqüència i quina la situació.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús de get.
- Relacionar frases amb get amb els significats correctes.
- Llegir unes preguntes i determinar el significat de get en cadascuna d’elles.
- Llegir informació sobre la pàgina web d’una fundació global i contestar algunes
preguntes.
- Trobar paraules en un text que concordin amb certes definicions.
- Llegir explicacions gramaticals sobre adverbis de possibilitat i de probabilitat.
- Llegir un text sobre la pau.
- Aprendre expressions per donar una opinió mitjançant la lectura de la secció Language
Focus.
- Llegir expressions útils per expressar acord o desacord.
- Llegir certes opinions sobre organitzacions benèfiques i mostrar acord o desacord.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Escriure frases amb el vocabulari sobre temes d’àmbit global.
- Completar frases utilitzant unes dades.
- Triar la forma correcte de certs verbs per completar frases condicionals.
- Completar un text amb la forma correcte dels verbs donats.
- Completar frases condicionals utilitzant les idees dels alumnes.
- Escriure frases amb el second conditional per unes imatges sobre dilemes.
- Escriure frases amb el second conditional per a uns exemples.
- Reescriure frases utilitzant adverbis de possibilitat i de probabilitat en el lloc adequat.
- Escriure una llista d’amics i de membres de la família.
- Triar les paraules correctes per completar un text sobre un poble africà.
- Completar frases utilitzant expressions per donar l’opinió.
- Planificar i escriure un text sobre un problema en el país de l’alumne tot seguint un
model.
- Escriure frases donant opinions sobre diversos temes.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment tot completant els exercicis escrits de la
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Second conditional
- Adverbis de possibilitat i probabilitat
124

Vocabulari
- Temes d’àmbit global
- Get
Pronunciació
- Pronunciació de -tion
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “Please help the Global Village Fund!”
- Escoltar dilemes
- Discutir idees de possibles regals per amics i familiars.
- Escriure un text i donar l’opinió.
- Aprendre a mostrar acord i desacord.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Valorar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
87-98
SB
pàgina
89
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes analitzen un
diagrama amb dades i
percentatges sobre temes
d’àmbit global.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
125

C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
87-98
SB
pàgines
87-98
SB
pàgina
93
SB
pàgines
96-97
SB
pàgina
98
SB
pàgina
92
Els alumnes llegeixen textos
amb referències socials a
problemàtiques mundials.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
En aquesta unitat els alumnes
troben textos relacionats amb
pàgines web per fer compres
online.
Educació per la Pau:
La importància de les
organitzacions benèfiques per
ajudar a resoldre els
problemes de la globalització.
Educació Mediambiental: la
importància de comprar coses
elaborades amb productes
reciclats.
Referències al llibre When
Rain Clouds Gather de Bessie
Head.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre compres de productes
responsables en pàgines web
d’organitzacions benèfiques
en el “Big Debate”.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
qüestions socials
d’àmbit global.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après.
Mostrar solidaritat
cap els altres.
Mostrar voluntat de
protegir el medi
ambient.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva vers la
participació en
activitats a l’aula.
126

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències al llibre When Rain Clouds Gather de Bessie Head.
Parlar sobre organitzacions benèfiques i problemes globals del món.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: When Rain Clouds Gather de Bessie Head.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències Socials: els alumnes llegeixen textos que fan referència a problemes d’àmbit
global i a organitzacions benèfiques.
Matemàtiques: Els alumnes analitzen un diagrama amb dades i percentatges sobre
temes d’àmbit global.
Literatura: referències a When Rain Clouds Gather.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 7
Progress Check. Unit 7.
Multi-ROM. Unit 7.
127

Activitats de Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 7.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis
- Vocabulary bank i Vocabulary plus
- Culture today...
- Across the curriculum
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 7
- Voices Revision 3. (Units 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 7
- Unit 7 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 7; Progress Test Extra 7; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre temes d’àmbit global i identificar detalls
rellevants en missatges orals relacionats amb aquests temes.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
compres online.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple llegir sobre una organització benèfica
fictícia.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure un text donant opinions.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar a gent parlant sobre
dilemes.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant els problemes generals del
món amb problemes dels països dels alumnes.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 7.
128

OBJECTIUS
UNIT 8
Rights and responsabilities
Introduir el llenguatge i el tema de la unitat (drets i responsabilitats).
Introduir i practicar paraules relacionades amb les tasques domèstiques fent èmfasi en
collocations amb make i do.
Llegir i contestar preguntes sobre una típica discussió entre un adolescent i els seus
pares.
Introduir i practicar formes d’expressar obligació, absència d’obligació i prohibició (have
to, don’t have to, must, mustn’t).
Escoltar en Chris aprenent les normes de la seva nova feina.
Introduir i practicar paraules que funcionen com a verb i com a substantiu.
Llegir i escoltar informació sobre edats legals al Regne Unit.
Parlar sobre edats legals en el país de l’alumne.
Introduir i practicar formes d’expressar permís.
Practicar la pronunciació dels verbs auxiliars en forma afirmativa i negativa.
Repassar la gramàtica de la unitat 8, tot treballant un text sobre Huckleberry Finn.
Escriure noves normes escolars un cop llegit un model, i practicar correcció d’errors
d’ortografia, gramàtica, majúscules i puntuació.
Escoltar un enregistrament d’en Chris donant consells a en Luis sobre educació viària a
Londres, i després practicar un diàleg similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 8 i anteriors mitjançant la realització d’exercicis
senzills.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir vocabulari relacionat amb les tasques domèstiques.
- Escoltar un text sobre negociar amb els pares i triar-ne el millor resum.
- Escoltar una conversa sobre les tasques a fer en una cafeteria i triar les respostes
correctes.
- Escoltar i repetir paraules que poden funcionar com un verb i com un nom.
- Escoltar i repetir la pronunciació de can / can’t, could / couldn’t, are / aren’t, were /
weren’t.
- Escoltar un enregistrament sobre Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain.
- Escoltar una conversa sobre les normes a l’hora d’anar en bici per Londres i contestar
algunes preguntes.
- Escoltar i triar les frases correctes relacionades amb expressions útils.
129

Parlar
Llegir
- Contestar un qüestionari d’un concurs sobre lleis.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre tasques domèstiques.
- Respondre preguntes personals relacionades amb la negociació amb els pares.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre la distribució de tasques domèstiques.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre les seves obligacions.
- Discutir en grup qüestions relacionades amb les edats legals.
- Preparar i practicar un diàleg sobre les normes per llogar un ciclomotor.
- Relacionar unes tasques domèstiques amb les imatges correctes.
- Llegir un text sobre negociar amb els pares i contestar preguntes tipus veritable/fals.
- Unir unes frases del text amb els significats correctes.
- Llegir explicacions gramaticals sobre modals d’obligació: have to/don’t have to.
- Llegir explicacions gramaticals sobre modals d’obligació i prohibició: must/mustn’t,
have to/don’t have to.
- Llegir exemples de paraules que poden funcionar com un verb o com un nom i contestar
algunes preguntes.
- Traduir paraules que poden funcionar com un verb i com un nom, i unir-les amb les
imatges corresponents.
- Llegir textos sobre edats legals i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre modals de permís: can, could, be allowed to.
- Llegir unes normes de casa i decidir si són justes o no ho són.
- Aprendre expressions per corregir errors mitjançant la lectura de la secció Language
Focus.
- Unir unes frases amb les imatges adequades relacionades amb consells i obligacions.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Escriure vocabulari sobre mobles relacionats amb parts de la casa.
- Completar una taula amb paraules que van amb do o make.
- Completar un text amb els verbs adequats.
- Completar frases amb la forma correcta de have to/don’t have to.
- Completar unes frases utilitzant have to.
- Triar el verb modal adient per completar un text sobre ser endreçat.
- Completar una taula utilitzant verbs modals combinats amb les obligacions dels alumnes.
- Completar frases amb paraules que poden funcionar com un verb o com un substantiu.
- Triar verbs modals de permís per completar un text sobre lleis relacionades amb el
tabac.
- Completar un text sobre Huckleberry Finn amb les paraules correctes.
- Trobar i corregir errors en unes frases.
- Planificar i escriure normes escolars tot seguint un model.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment tot completant els exercicis escrits de la
secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
130

Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Obligació: have to / don’t have to
- Obligació i prohibició: must / mustn’t i have to / don’t have to
- Permís: can, could i be allowed to
Vocabulari
- Tasques domèstiques.
- Paraules que poden funcionar com un verb o com un nom.
Pronunciació
- Pronunciació de can / can’t, could / couldn’t, are / aren’t, were / weren’t .
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “Negotiate with your parents!”
- Escoltar les normes de treball en una cafeteria.
- Parlar sobre les obligacions a l’escola i a casa.
- Escriure normes i corregir errors.
- Aprendre a donar consells i expressar obligació.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Valorar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
131

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
99-110
SB
pagines
99-110
SB
pàgina
100
SB
pàgines
101, 103,
104
SB
pàgina
105
SB
pàgina
105
SB
pàgines 1
108-109
SB
pàgina
110
SB
pàgina
108
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
que fan referència a lleis i
normes socials
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la igualtat
sexual: La importància de
compartir les feines de casa
entre homes i dones.
Educació Moral i Cívica:
La importància d’acceptar
regles i respectar les lleis.
Educació per a la Salut:
ser conscients dels problemes
que causa el tabac.
Referències al llibre Les
aventures de Huckleberry
Finn de Mark Twain
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre edats legals al Regne
Unit en el “Big Debate”
.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
lleis en diferents llocs
del món.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après.
Respectar la igualtat
de sexes en tots els
camps.
Respectar les normes
socials.
Mostrar voluntat de
seguir hàbits
saludables.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva vers la
participació en
activitats a l’aula.
132

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain.
Parlar sobre les edats legals en el Regne Unit, comparant-les amb la pròpia.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Les aventures de Huckleberry Finn.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències Socials: els alumnes llegeixen textos que fan referència a diferents lleis i normes
socials del Regne Unit.
Literatura: referències a Les aventures de Huckleberry Finn.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
133

ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 8
Progress Check. Unit 8.
Multi-ROM. Unit 8.
Activitats de Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 8.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis
- Vocabulary bank i Vocabulary plus
- Culture today...
- Across the curriculum
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 8
- Voices Revision 3. (Units 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 8
- Unit 8 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 8; Progress Test Extra 8; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra.
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre drets i responsabilitats i identificar
detalls rellevants en missatges orals relacionats amb aquests temes.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre edats
legals.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple llegir sobre discutir-se amb els pares.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure normes escolars.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar a gent parlant sobre
les normes a les seves feines.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant les edats legals al Regne Unit
amb les edats legals dels països de cada alumne.
134

Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 8.
135

OBJECTIUS
UNIT 9
Body and soul
Introduir i practicar paraules relacionades amb l’art corporal (body painting, tatuatges,
etc.).
Llegir i contestar preguntes sobre una escola Wig a Papua Nova Guinea.
Introduir i practicar la passiva de present i observar com es passa d’activa a passiva.
Escoltar una notícia sobre els tatuatges de henna.
Introduir i practicar prefixos d’adjectius i la seva pronunciació.
Llegir i escoltar un informe sobre com reduir l’estrès en els adolescents.
Discutir una dita popular.
Introduir i practicar la passiva de passat.
Repassar la gramàtica de la unitat 9, treballant en un text sobre Tess of the d’Urbervilles.
Escriure la descripció personal d’una foto un cop llegit un model, i practicar la planificació
a l’hora de redactar un text.
Escoltar un enregistrament d’en Luis convidant a la Tanya a una festa, i després practicar
un diàleg similar amb un company.
Repassar el llenguatge de la unitat 9 i les anteriors mitjançant la realització d’uns senzills
exercicis.
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar i repetir vocabulari relacionat amb l’aparença.
- Escoltar un text sobre una escola Wig a Papua Nova Guinea i comprovar les respostes.
- Escoltar un text sobre tatuatges de henna i triar les respostes correctes.
- Contestar a preguntes de tipus veritable//fals relacionades amb el text de listening.
- Escoltar i comprovar adjectius oposats.
- Escoltar i repetir paraules per practicar la pronunciació dels prefixos un-, im-, in-
- Escoltar i trobar la síl·laba accentuada en uns mots.
- Escoltar un enregistrament sobre Tess of the d’Urbervilles de Thomas Hardy.
- Escoltar i repetir un diàleg acceptant i refusant invitacions.
- Escoltar una conversa incloent-hi expressions útils i triar les respostes correctes.
- Contestar un qüestionari relacionat amb el cos.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre l’aparença.
- Descriure als companys de classe utilitzant vocabulari après sobre l’aparença.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre tradicions i fets culturals d’altres països.
- Per parelles, fer i respondre preguntes sobre coses relacionades amb l’aparença que són
permeses o que no ho són a l’escola.
- Per parelles, parlar sobre els horaris escolars.
- Preparar i practicar un diàleg que inclogui invitacions.
136

- Observar unes imatges i triar les frases correctes.
- Llegir un text sobre una escola Wig a Papua Nova Guinea i completar unes frases.
- Trobar el participi passat d’alguns verbs en el text de la lectura.
- Llegir un text per segona vegada i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre la passiva: present simple.
- Llegir explicacions gramaticals sobre com passen les frases d’activa a passiva.
- Llegir i trobar prefixos negatius.
- Llegir un text sobre horaris escolars, completar els buits amb les paraules que hi
manquen i triar el millor resum.
- Llegir un text per segona vegada i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre la passiva: passat simple.
- Llegir la descripció d’una noia i dividir el text en paràgrafs.
- Aprendre a planificar les tasques escrites mitjançant la lectura de la secció Language
Focus.
- Llegir invitacions i contestar preguntes.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses mitjançant la lectura de la
secció Language Guide.
Escriure
- Completar descripcions amb vocabulari relacionat amb les aparences
- Completar un text en la veu passiva de present simple de certs verbs.
- Escriure frases en forma afirmativa i negativa utilitzant el present simple en veu passiva.
- Escriure preguntes utilitzant la passiva.
- Reescriure frases d’activa a passiva.
- Descriure un procés posant les etapes en l’ordre correcte.
- Copiar i completar una taula amb els oposats d’alguns adjectius.
- Completar un text amb els adjectius adients.
- Completar frases personals utilitzant adjectius amb prefixos.
- Completar un text sobre ioga amb la forma passiva en passat simple d’alguns verbs.
- Escriure frases utilitzant la forma passiva en passat simple.
- Completar un text sobre un llibre utilitzant la forma passiva en present simple o en
passat simple.
- Planificar i escriure la descripció d’una imatge d’ells mateixos.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment completant els exercicis escrits de la secció
Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- La passiva: present simple
- Pas d’activa a passiva
- La passiva: passat simple
Vocabulari
- Aparença
- Prefixos d’adjectius
Pronunciació
- Pronunciació de un-, im-, in-
137

- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir el text “Off to Wig School!”
- Escoltar la descripció d’un procés.
- Parlar sobre art corporal i aparença.
- Escriure una descripció personal i planificar la redacció.
- Aprendre a acceptar i refusar invitacions.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Valorar el treball en grups com a mitjà d’enriquiment personal.
138

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’ Avaluació
SB
pàgines
111-122
SB
pàgines
112-113
SB
pàgina
112-113
SB
pàgines
115-118
SB
pàgina
117
SB
pàgines
120-121
SB
pàgina
122
SB
pàgina
116
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
que fan referència a diferents
cultures, com ara els Maoris,
els aborígens australians,
persones de l’Índia, de Papua
Nova Guinea, etc.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per la Pau: la
importància de respectar i
mostrar curiositat per cultures
i tradicions d’altres països.
Educació Moral i Cívica:
La importància de respectar a
tothom independentment de
la seva aparença.
Referències al llibre Tess of
the d’Urbervilles de Thomas
Hardy
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen la
secció Progress Check,
avaluant el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre horaris escolars al
Regne Unit en el “Big
Debate”.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Tess of the d’Urbervilles de Thomas Hardy.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
altres cultures.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après.
Mostrar respecte cap
a tot tipus de
tradicions culturals.
Mostrar respecte cap
a l’aparença dels
altres.
Gaudir aprenent fets
culturals i literaris.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva vers la
participació en
activitats a l’aula.
139

Parlar sobre tradicions d’altres països tot comparant-les amb les pròpies.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Tess of the d’Urbervilles.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències Socials: els alumnes llegeixen textos que fan referència a diferents tradicions i
cultures de diversos països.
Literatura: referències a Tess of the d’Urbervilles.
Disseny: els alumnes llegeixen textos que fan referència al disseny corporal a Papua
Nova Guinea.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 9
Progress Check. Unit 9.
Multi-ROM. Unit 9.
140

Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 9.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i excercicis
- Vocabulary bank i Vocabulary plus
- Culture today...
- Across the curriculum
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Acumulativa
- Progress Check. Unit 9
- Voices Revision 3. (Units 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 9
- Unit 9 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 9; Progress Test Extra 9; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre decoració i identificar detalls rellevants
en missatges orals relacionats amb aquest tema.
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
horaris escolars.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple llegir sobre l’estrès entre els
adolescents.
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure descripcions personals.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar a persones parlant
sobre els tatuatges de henna.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials del països anglosaxons comparant les tradicions d’altres
cultures amb les pròpies.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 9.
141

OBJECTIUS
REVISION 3
Jugar a una cursa de mots per repassar el vocabulari de les unitats 7–9.
Repassar el llenguatge introduït en les unitats 7–9.
Llegir sobre un parc al Canadà i contestar preguntes; també escoltar persones parlant del
Canadà.
Parlar del Canadà i sobre viatges en general.
Realitzar un projecte sobre el Canadà.
Repassar i practicar el second conditional, adverbis de possibilitat i probabilitat, must /
mustn’t i have to / don’t have to, can, could i be allowed to, i la forma passiva del present
simple i el passat simple mitjançant la realització d’uns exercicis sobre el Canadà.
Llegir i completar una fitxa sobre una cantant i contestar preguntes relacionades amb la
fitxa.
Llegir i escoltar una cançó, utilitzant-la per practicar el llenguatge del trimestre.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar persones parlant del Canadà i contestar preguntes de comprensió.
- Escoltar la cançó “Put your records on ” i triar les paraules correctes.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb els elements vistos en les tres darreres unitats.
- Treballar per parelles fent i responent preguntes sobre el Canadà.
- Cantar la cançó “Put your records on ”.
Llegir
- Llegir un text sobre un parc canadenc i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir i triar els verbs modals correctes per completar unes frases.
- Llegir una fitxa d’una cantant i contestar algunes preguntes.
- Unir unes frases de la cançó amb la descripció correcte de les paraules.
Escriure
- Completar unes frases utilitzant la forma correcta del second conditional.
- Reescriure frases utilitzant els adverbis de possibilitat i de probabilitat adients.
- Triar els modals de permís adients per completar unes frases.
- Completar un text sobre els nadius americans utilitzant el present o el passat simple.
- Trobar i corregir errors en unes frases relacionades amb el Canadà.
- Completar una fitxa d’una cantant utilitzant la forma activa o passiva adequada d’alguns
verbs.
- Trobar expressions a la cançó per unir frases.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
142

Gramàtica (revisió)
- Second conditional
- Adverbis de possibilitat i probabilitat
- Obligació: have to / don’t have to
- Obligació i prohibició: must / mustn’t i have to / don’t have to
- Permís: can, could i be allowed to
- La passiva: present simple
- Passar d’activa a passiva.
- La passiva: past simple
Vocabulari (revisió)
- Qüestions globals
- Get
- Tasques domèstiques
- Paraules que poden funcionar com un verb i com un substantiu
- Aparença
- Prefixos d’adjectius
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adient en anglès mitjançant els Listenings, i l’ús
dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó Put Your Records On”.
- Realitzar el projecte: pòster sobre el Canadà.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Apreciar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
143

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteri d’Avaluació
SB
pàgines
123-126
SB
pàgina
124-125
SB
pàgina
124-125
SB
pàgina
126
SB
pàgines
123-126
SB
pàgina
44
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
coma instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen diversos
textos sobre el Canadà i
realitzen un projecte sobre
aquest país en el que han
d’incloure informació sobre
llocs geogràfics, famosos,etc.
També llegeixen un text sobre
els nadius americans.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per l’Oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Es alumnes escolten la cançó
Put Your Records On.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs per revisar allò que han
après en les darreres tres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: formulant i
responent preguntes sobre el
Canadà.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre fets
geogràfics, històrics i
socials sobre el
Canadà.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après a
la unitat.
Gaudir viatjant
durant les vacances;
viatjar com a font de
plaer.
Gaudir aprenent
cançons conegudes.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
interactuar amb els
altres. Actitud
positiva en la
participació en
activitats a l’aula.
144

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a la cultura, història, geografia del Canadà
Referència a Thunderbird Park.
Interès per repassar anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: text de lectura: Thunderbird Park.
cançó: Put Your Records On
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Art: Els alumnes realitzen un Projecte: un pòster sobre el Canadà tot seguint algunes
instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó Put Your Records On.
VALORS I ACTITUTS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte cap a les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a l’aula.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 3
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars.
Projecte
Seccions extra del TB
145

AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Acumulativa
- Voices Revision 3 (Units 7-9)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre Canadà i identificar detalls rellevants en
missatges orals relacionats amb el tema dels textos.
Expressar-se amb fluïdesa utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
viatges.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica de textos escrits
procedents de diferents fonts, com per exemple cançons.
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar persones parlant
del Canadà.
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant la cultura i la història del
Canadà amb la pròpia.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant aquest repàs de gramàtica i vocabulari.
146

5.2. 4rt curs d’ESO
CONTINGUTS DEL PRIMER TRIMESTRE: UNITS 1-2-3
OBJECTIUS
STARTER UNIT
Repassar preguntes amb be, have got, there is/there are, can, do, i vocabulari (verbs,
substantius, adjectius, adverbis i preposicions) tot treballant un text sobre la llengua
anglesa. (C1, C7, C8)
Repassar el present simple i les expressions de freqüència, així com paraules que
expressen quantitat, i els comparatius i els superlatius. (C1, C7, C8)
Repassar l’imperatiu i introduir, repassar i practicar estructures per parlar d’allò que ens
agrada i les nostres preferències. (C1, C5, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar un diàleg sobre les coses que els agraden i les que no, i contestar preguntes.
- Per parelles, formular i respondre preguntes, tot utilitzant adjectius comparatius i
superlatius.
- Parlar sobre gustos i preferències.
- Per parelles, formular i respondre preguntes als companys sobre les coses que els
agraden i les que no.
- Llegir informació sobre la llengua anglesa i contestar preguntes de comprensió.
- Trobar paraules en un text i traduir-les a la llengua pròpia.
- Llegir i traduir frases amb expressions de quantitat.
- Llegir unes notes sobre l’ús dels imperatius.
- Llegir i triar les expressions correctes amb la forma –ing.
Escriure
- Completar preguntes amb be, have got, there is/there are, can i do.
- Copiar i completar una taula de verbs, substantius, adjectius, adverbis i preposicions.
- Observar una taula i practicar l’ús del present simple tot canviant they per she.
- Completar un text sobre una escola anglesa utilitzant el present simple dels verbs
donats.
- Escriure frases tot utilitzant els adverbis i expressions de freqüència en el lloc adequat.
- Corregir errors en frases que contenen expressions de quantitat.
- Copiar i completar una taula amb els adjectius comparatius i superlatius adequats.
147

- Completar preguntes amb la forma comparativa i superlativa dels adjectius donats.
- Ordenar unes paraules a fi de construir frases en imperatiu.
- Completar frases sobre el llenguatge de l’aula.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- Preguntes amb be, have got, there is/there are, can, do.
- Present simple i expressions de freqüència.
- Quantitat.
- Comparatius i superlatius
Vocabulari
- Verbs, substantius, adjectius, adverbis i preposicions.
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Parlar sobre gustos i preferències.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grup com a forma d’enriquiment personal.
148

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Mostrar interès per
pàgines unitat utilitzen el llenguatge aprendre anglès.
4-6 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina 4
SB
pàgina 6
SB
pàgina 5
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb la història de
la llengua anglesa.
Activitats del Multi- ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació moral i cívica: La
importància de respectar les
preferències dels altres.
Referències a equips de futbol
com el FC Barcelona o el Real
Madrid.
WB Els alumnes completen les
activitats del Workbook tot
sols per avaluar la seva
SB
pàgina 6
pròpia feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre les seves preferències.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Expressar curiositat
per aprendre sobre la
història de les
llengües.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que han après.
Mostrar respecte a
tothom.
Gaudir tot aprenent
fets culturals.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’interactuar
amb els altres.
Actitud positiva
envers la participació
en les activitats de
l’aula.
La història de la llengua anglesa.
Gustos i preferències.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en activitats de classe.
Desig de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
149

EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora: exemple: Text de lectura: The English
Language
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Llengua: els alumnes llegeixen textos relacionats amb la llengua anglesa.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a la classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Starter Unit.
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars i de vocabulari.
Seccions extra del TB
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Sumativa
- Diagnostic Test
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
gustos i preferències. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica sobre textos
escrits procedents de diferents fonts, com ara textos sobre la història de la llengua
anglesa. (C1, C3, C8)
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure un text sobre una escola anglesa. (C1, C6, C8)
150

Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar persones parlant
sobre les seves preferències. (C1, C5, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar trets socials dels països anglosaxons mitjançant la comparació dels gustos i les
preferències dels adolescents britànics amb els propis. (C1, C3, C5, C6)
151

OBJETIUS
UNIT 1
FASHION VICTIMS?
Repassar i contrastar els conceptes i formació del present simple i del present continuous.
(C7, C8)
Repassar i practicar els pronoms relatius who, which i where. (C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a materials i dissenys. (C1, C3)
Repassar l’ordre els adjectius. (C7, C8)
Conèixer i practicar els noms compostos relacionats amb roba i complements de moda.
(C1, C3)
Descriure la roba d’una persona. (C1)
Queixar-se sobre temes relacionats amb la roba. (C1, C5)
Llegir sobre un grup d’adolescents que cerquen uniformes escolars procedents del
comerç just.(C3, C5)
Llegir sobre moda i música. (C6)
Escoltar una notícia a la ràdio sobre una desfilada de moda. (C6)
Escoltar un enregistrament de la Ruth queixant-se en una botiga de roba. (C5)
Descriure la roba que porta posada una persona. (C1, C7)
Practicar preguntes i respostes amb temps verbal present.(C1, C7)
Queixar-se sobre temes relacionats amb la roba. (C1, C5, C7)
Practicar l’accentuació de les paraules en mots compostos. (C7)
Parlar sobre la roba que un mateix porta. (C1)
Parlar sobre la gent que treballa a la indústria de la roba.(C1, C5)
Debatre sobre si seguir les modes és malbaratar temps i diners o no. (C1, C5)
Escriure l’opinió que ens mereix un espot. (C1, C5)
Practicar com expressar opinions. (C1. C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 1 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari.(C1, C7, C8)
CONTENIDOS
Escoltar
Parlar
- Escoltar un text sobre uniformes escolars i trobar paraules per descriure roba.
- Escoltar un programa de ràdio sobre models i contestar preguntes de comprensió.
- Escoltar i repetir paraules per practicar la seva accentuació.
- Escoltar un text sobre moda i música, i relacionar uns paràgrafs amb les imatges
corresponents.
- Escoltar un text sobre Vanity Fair.
- Escoltar una conversa amb queixes sobre problemes amb la roba i complements i
realitzar unes activitats relacionades.
- Escoltar una conversa en la que hi ha persones es queixen i triar les respostes correctes.
- Descriure la roba que una persona porta tot utilitzant l’ordre correcte dels adjectius.
- Debatre amb un company/a sobre el comerç just i la indústria de la moda.
152

Llegir
- Per parelles, formular i respondre preguntes fent servir el present simple o el present
continuous.
- Observar unes imatges de models i contestar preguntes.
- Parlar sobre tribus urbanes al país de l’alumne.
- Debatre sobre seguir la moda i la despesa de diners que suposa comprar roba.
- Practicar un diàleg queixant-se sobre problemes amb la roba i complements.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre roba i moda.
- Observar unes imatges i trobar peces de roba.
- Llegir una nota sobre l’ordre dels adjectius.
- Llegir un text sobre uniformes escolars i respondre preguntes de comprensió.
- Practicar l’ús de paraules en un context relacionant parelles de frases.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present simple i el present continuous.
- Llegir unes notes sobre noms compostos.
- Llegir un text sobre moda i música i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre els pronoms relatius.
- Unir l’inici d’unes frases amb els seus finals corresponents utilitzant pronoms relatius.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre música.
- Llegir i completar un text sobre Vanity Fair utilitzant els pronoms relatius adients.
- Llegir la descripció d’un anunci i contestar preguntes relacionades.
- Llegir la secció Language Focus sobre com donar la pròpia opinió.
- Llegir i relacionar unes frases sobre problemes amb la roba i complements de moda.
- Llegir la secció Useful Expressions per expressar queixes.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Copiar i completar una taula amb vocabulari sobre materials i dissenys.
- Observar unes imatges i completar les frases amb vocabulari sobre materials.
- Trobar números en un text i escriure frases relacionades.
- Observar una taula i completar frases amb el present simple o el present continuous.
- Construir frases negatives amb el present simple i el present continuous.
- Completar un text sobre models de talla zero utilitzant el present simple o el present
continuous.
- Completar frases amb el present simple o el present continuous dels verbs donats.
- Escriure preguntes utilitzant el present simple o el present continuous.
- Completar uns noms compostos amb les paraules donades.
- Completar frases utilitzant els noms compostos adequats.
- Escriure frases sobre els companys utilitzant noms compostos.
- Completar frases amb informació en un text de lectura sobre tribus urbanes.
- Completar preguntes utilitzant who, which o where.
- Completar frases amb les seves idees utilitzant pronoms relatius.
- Completar unes frases amb expressions utilitzades per donar l’opinió.
- Planificar una tasca per escriure una composició sobre un anunci tot seguint una sèrie de
pautes.
- Avaluar el progrés realitzat fins el moment mitjançant la realització dels exercicis escrits
de la secció Progress Check.
153

Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- El present simple i el present continuous
- Els pronoms relatius who, which i where
- L’ordre dels adjectius
Vocabulari
- Material i dissenys
- Noms compostos relacionats amb complements de moda
Pronunciació
- Accentuació de paraules en noms compostos.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre moda i música.
- Escoltar un programa sobre moda.
- Escriure una opinió sobre un anunci.
- Parlar sobre la indústria de la moda.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grup com a forma d’enriquiment personal.
154

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris d’avaluació
SB
pàgines
7-18
SB
pàgina 9
SB
pàgines
7-18
SB
pàgina
12
SB
pàgina
16-17-18
SB
pàgina 9
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb la indústria
de la moda i productes de
comerç just.
Activitats del Multi- ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.mac-
english.com
Educació pel consumidor
La importància de tenir hàbits
de consum moderats pel que
fa a la roba i complements de
moda.
Educació moral i cívica: La
importància de respectar a
tothom independentment de
la seva aparença o manera de
vestir.
Referències a la moda i a la
música.
Referència literària Vanity
Fair.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: debatre
sobre si seguir la moda és
malbaratar els diners o no.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
La indústria de la moda i els productes de comerç just.
Mostrar interès per
aprendre anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre la
indústria de la moda.
Gaudir en utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar allò
que han après.
Mostrar voluntat per
tenir hàbits de consum
moderats.
Mostrar respecte per
tothom.
Gaudir en aprendre
trets culturals d’altres
països.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Desig d’interactuar
amb els altres. Actitud
positiva envers la
participació en les
activitats de l’aula.
155

Moda i música.
Vanity Fair.
Mostrar interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la capacitat per participar en activitats a l’aula.
Mostrar voluntat de repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Vanity Fair
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Disseny: els alumnes llegeixen textos relacionats amb la indústria de la moda, les
tendències, etc.
Literatura: referències a Vanity Fair.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 1
Progress Check. Unit 1.
Multi-ROM. Unit 1
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 1.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
156

- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 1
- Voices Revision 1. (Unitats 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 1
- Unit 1 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 1; Progress Test Extra 1; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre moda, i identificar detalls rellevants en
missatges orals relacionats amb aquest tema. (C1, C3, C5, C6, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre moda
i complements. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’extreure informació específica sobre textos
escrits procedents de diferents fonts, com ara textos sobre moda i música.
(C1, C6, C8)
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com per exemple escriure les opinions que desperten uns anuncis. (C1, C6,
C7, C8)
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar persones parlant
sobre moda. (C1, C3, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant la realització de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar trets socials dels països anglosaxons mitjançant la comparació de l’actitud
davant la roba i la moda al Regne Unit amb la del país de l’alumne. (C1, C3, C5,C6)
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 1. (C1, C7, C8)
157

OBJECTIUS
UNIT 2
GREAT ESCAPES
Repassar, practicar i contrastar el past simple i el past continuous. (C7)
Repassar i practicar el present perfect. (C7)
Conèixer i practicar collocations amb els verbs say, tell, make i take. (C1, C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a la realitat i la ficció. (C1, C6)
Mostrar acord i desacord. (C1, C5, C7)
Llegir sobre un accident aeri increïble.(C6)
Llegir sobre una recreació històrica de la Guerra Civil Anglesa.(C6)
Escoltar la narració d’un incendi. (C3, C5)
Escoltar un enregistrament de la Ruth i la Rosa triant un llibre en una biblioteca. (C1, C5,
C6)
Preguntar al voltant d’experiències tot utilitzant el present perfect i ever. (C1, C5, C7)
Practicar expressions d’acord i de desacord. (C1, C5, C7)
Repassar la pronunciació de les terminacions en –ed (C7)
Parlar sobre la gent involucrada en impedir desastres.(C1, C5)
Parlar sobre preferències en la realitat i la ficció.(C1, C5, C6)
Debatre sobre maneres de fugir de la realitat. (C1)
Escriure la ressenya d’un llibre. (C1, C6)
Repassar el llenguatge de la unitat 2 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir collocations amb verbs.
- Escoltar un text sobre un accident d’avió i contestar preguntes.
- Escoltar i repetir uns verbs per practicar la pronunciació de les terminacions en –ed.
- Escoltar una narració sobre un incendi i triar el millor títol.
- Escoltar i ordenar unes imatges d’acord amb una narració.
- Escoltar i corregir unes frases falses relacionades amb una narració.
- Escoltar i repetir vocabulari relatiu a la realitat i la ficció.
- Escoltar un text sobre The Treasure of Monte Cristo.
- Escoltar i repetir un diàleg en una biblioteca tot incloent-hi expressions d’acord i de
desacord.
- Escoltar altres converses on es mostra acord i desacord, i contestar preguntes.
158

Parlar
Llegir
- Respondre preguntes sobre riscos fent servir collocations de verbs.
- Parlar sobre les persones implicades en evitar desastres aeris.
- Per parelles, formular i respondre preguntes sobre realitat i ficció.
- Parlar sobre formes de fugir de la realitat.
- Formular i respondre preguntes fent servir el present perfect, i respostes curtes.
- Respondre preguntes sobre llibres i pel·lícules.
- Practicar un diàleg sobre llibres tot incloent-hi expressions d’acord i de desacord.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre evasions famoses.
- Observar expressions amb collocations de verbs i relacionar-les amb les imatges
corresponents.
- Relacionar uns paràgrafs d’un text de lectura amb els títols correctes.
- Relacionar les paraules d’un text amb les definicions correctes.
- Practicar l’ús de paraules en context tot cercant el passat d’alguns verbs irregulars en un
text.
- Llegir un text sobre un aterratge forçós i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el past simple i el past continuous.
- Unir unes definicions amb les corresponents paraules relacionades amb la realitat i la
ficció.
- Llegir un text sobre recreacions històriques i respondre preguntes de comprensió.
- Trobar el past participle d’alguns verbs en el text de lectura.
- Respondre preguntes de tipus veritable/fals relacionades amb el text de lectura.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present perfect.
- Llegir i completar un text sobre The Treasure of Monte Cristo utilitzant la forma correcte
dels verbs donats.
- Llegir la ressenya d’un llibre i contestar preguntes relacionades.
- Llegir la secció Language Focus al voltant de l’ordre de les paraules.
- Llegir la secció Useful expressions per mostrar acord o desacord.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Completar frases amb les collocations de verbs adequats.
- Completar frases amb el past simple o el past continuous.
- Completar un text sobre un heroi utilitzant el past simple o bé el past continuous dels
verbs donats.
- Escriure preguntes per unes respostes tot utilitzant el past simple o bé el past
continuous.
- Escriure respostes veritables per unes preguntes utilitzant el past simple o bé el past
continuous.
- Copiar i completar un diagrama amb vocabulari relatiu a la realitat i a la ficció.
- Completar un text sobre l’ús del present perfect dels verbs donats.
- Escriure preguntes utilitzant el present perfect i ever.
- Ordenar unes paraules a fi de construir frases.
- Planificar una tasca per escriure la ressenya d’un llibre tot seguint una sèrie de pautes.
159

- Avaluar el progrés realitzat fins el moment mitjançant la realització dels exercicis escrits
de la secció Progress Check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- El past simple i el past continuous
- El present perfect
Vocabulari
- Collocations de verbs amb say, tell, make i take.
- Vocabulari relacionat amb la realitat i la ficció.
Pronunciació
- La pronunciació de les terminacions en –ed.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès mitjançant els Listenings i l’ús
dels Class CD.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès mitjançant les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre la Guerra Civil Anglesa.
- Escoltar la narració d’un incendi.
- Escriure la ressenya d’un llibre.
- Parlar sobre preferències a la realitat i la ficció.
- Repassar i reflexionar sobre l’aprenentatge.
- Apreciar el treball en grup com a forma d’enriquiment personal.
160

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Mostrar interès per
pàgines unitat utilitzen el llenguatge aprendre anglès.
19-30 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
24
SB
pàgina
24
SB
pàgina
21
SB
pàgina
24
SB
pàgina
25
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb la Guerra
Civil anglesa.
Activitats del Multi- ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la Pau: La
importància de comprendre
que les guerres no són mai la
manera correcte de resoldre
problemes.
Educació Moral i Cívica: La
importància de les persones
implicades en evitar
desastres.
Referències a recreacions
històriques.
Referència literària a The
Count of Monte Cristo.
Expressar curiositat
per aprendre
Història.
Gaudir utilitzant les
noves tecnologies per
repassar i ampliar
allò que s’ha après a
la unitat.
Mostrar voluntat de
seguir
comportaments
pacífics.
Disposició a ajudar a
tothom.
Gaudir aprenent fets
culturals d’altres
països.
161

C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
28-29-30
SB
pàgina
24
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
També completen la secció
Progress Check per avaluar la
seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre formes de fugir de la
realitat.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Gaudir amb les
activitats de grup.
Mostrar desig
d’escoltar i
interactuar amb els
altres.
Actitud positiva pel
que fa a la capacitat
d’un mateix de
participar en
activitats a l’aula.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Recreacions històriques.
Referències The Count of Monte Cristo.
Mostrar interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva ver la capacitat per participar en activitats a l’aula.
Mostrar voluntat de repassar i reflexionar sobre el propi l’aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a l’aula.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: The Count of Monte Cristo
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Història: els alumnes llegeixen textos sobre recreacions històriques.
Literatura: referències a The Count of Monte Cristo.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 2
162

Progress Check. Unit 2.
Multi-ROM. Unit 2
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 2.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Cultura today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 2
- Voices Revision 1. (Units 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 2
- Unit 2 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 2; Progress Test Extra 2; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge general de textos sobre desastres i identificar detalls
importants en missatges orals relacionats amb aquest àmbit. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i utilitzant una correcta pronunciació en converses sobre
preferències a la realitat i la ficció. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits
provinents de diferents fonts, com ara un text sobre un recreació històrica de la Guerra
Civil Anglesa. (C1, C3, C5, C8)
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com ara escriure la ressenya d’un llibre. (C1, C6 , C7, C8)
Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics per escoltar la narració d’un incendi.
(C1, C3, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per cercar
informació mitjançant les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar trets socials dels països anglosaxons comparant la Guerra Civil Anglesa amb
guerres que hagin passat al país de l’alumne. (C1, C3, C5, C8).
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge tot completant el Progress check 2. (C1, C7, C8)
163

164

OBJECTIUS
UNIT 3
CROSSING CULTURES
Repassar i practicar el present perfect amb for, since, just, yet i already. (C7)
Contrastar el present perfect amb el past simple. (C7)
Aprendre i practicar el past perfect. (C7)
Conèixer i practicar verbs relacionats amb el llenguatge corporal.(C1, C5, C6, C7)
Conèixer i practicar paraules en anglès britànic i americà. (C1, C6, C7)
Realitzar un examen oral d’anglès. (C1, C8)
Llegir un test sobre cultura britànica. (C1, C6)
Escoltar una conversa telefònica en anglès britànic i en americà.(C1, C5, C6)
Escoltar un enregistrament de la Rosa fent un examen oral d’anglès. (C1, C6, C8)
Practicar preguntes sobre activitats en moments concrets del passat. (C1, C7)
Practicar preguntes i respostes amb How long i for / since. (C1, C5, C7)
Practicar preguntes sobre experiències utilitzant el present perfect i el past simple.(C1,
C5, C7)
Practicar la realització d’un examen oral d’anglès. (C1, C7, C8)
Repassar la pronunciació de la /h/ inicial. (C7)
Parlar sobre llenguatge gestual en el país de l’alumne. (C1, C5, C6)
Parlar sobre un dia imaginari en una escola d’estiu. (C1, C8)
Debatre sobre tests de ciutadania. (C1, C5)
Escriure sobre l’experiència dels alumnes pel que fa a l’aprenentatge d’idiomes.(C1, C8)
Practicar expressions temporals amb diferents temps verbals.(C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 3 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir paraules relacionades amb el llenguatge corporal.
- Escoltar un text i elaborar una llista d’activitats que poden dur-se a terme en una escola
d’estiu.
- Escoltar i repetir paraules parant atenció a l’accent americà.
- Escoltar una conversa telefònica sobre Nova York i contestar preguntes.
- Escoltar i repetir paraules a fi de practicar la pronunciació de la /h/ inicial.
- Escoltar un text sobre Daisy Miller, de Henry James.
- Escoltar un diàleg sobre un examen oral d’anglès.
- Escoltar a una noia que fa un examen oral d’anglès i contestar preguntes.
165

Parlar
Llegir
- Respondre preguntes sobre el llenguatge corporal.
- Observar la foto d’un text de lectura i descriure’n les persones.
- Observar l’horari d’una escola d’estiu i contestar preguntes.
- Respondre preguntes amb for o since.
- Formular i respondre preguntes sobre experiències fent servir el present perfect o el past
simple.
- Parlar sobre tests de ciutadania en el país de l’alumne.
- Practicar un diàleg sobre un examen oral d’anglès.
- Preparar respostes per les preguntes d’un examen oral.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre turisme.
- Relacionar unes expressions al voltant del llenguatge corporal amb les imatges correctes.
- Observar unes paraules i decidir quines no signifiquen parts de la cara.
- Llegir un text sobre una escola d’estiu i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el present perfect amb for i since.
- Unir certs mots d’anglès americà amb l’equivalent britànic.
- Llegir un email i contestar preguntes.
- Llegir un text sobre la ciutadania britànica i sobre immigració i emigració, i contestar
preguntes de comprensió.
- Trobar paraules en un text i relacionar-les amb les definicions correctes.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el past perfect.
- Llegir i completar un text sobre Daisy Miller utilitzant les paraules adequades.
- Llegir la secció Language Focus al voltant de temps verbals i expressions de temps.
- Llegir les instruccions per dur a terme un examen oral d’angles i contestar preguntes.
- Llegir a secció Useful Expressions per realitzar un examen oral d’anglès.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Completar frases amb paraules relacionades amb el llenguatge corporal.
- Completar frases amb noms d’un text de lectura.
- Practicar l’ús de paraules en context completant frases amb les definicions correctes.
- Completar un text amb for i since.
- Escriure preguntes amb How long i el present perfect dels verbs donats.
- Completar frases amb just, yet i already.
- Escriure frases utilitzant el present perfect i les paraules donades.
- Completar frases utilitzant el present perfect o el past simple dels verbs donats.
- Completar un text sobre Nova York amb les paraules d’anglès americà donades.
- Triar les paraules correctes per completar frases utilitzant el past perfect.
- Completar frases amb el past simple o el past perfect.
- Completar un text sobre aprendre espanyol amb les paraules donades.
- Completar frases amb les formes correctes dels verbs donats, parant atenció als temps
verbals.
- Planificar una tasca per escriure sobre les experiències dels alumnes respecte
l’aprenentatge de l’anglès tot seguint una sèrie de pautes.
166

- Avaluar el progrés realitzat fins el moment mitjançant la realització dels exercicis escrits
de la secció Progress Check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- El present perfect amb for, since, just, yet i already
- El present perfect vs el past simple
- El past perfect
Vocabulari
- Verbs relacionats amb el llenguatge corporal.
- Paraules en anglès britànic i en anglès americà.
Pronunciació
- La pronunciació de la /h/ inicial.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació anglesa amb les activitats de Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre una escola internacional d’estiu.
- Escoltar una conversa telefònica en anglès britànic i en anglès americà.
- Parlar sobre el llenguatge gestual en el país de l’alumne.
- Escriure al voltant de l’experiència de l’alumne pel que fa a aprendre idiomes.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
167

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris d’avaluació
SB
pàgines
31-42
SB
pàgina
36
SB
pàgina
36
SB
pàgina
35
SB
pàgina
37
SB
pàgines
40-41-42
SB
pàgina
36
Totes les activitats d’aquesta
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Referències a la cultura
britànica, i al fenomen de la
immigració i l’emigració.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la Pau: La
importància de l’educació
ciutadana.
Educació Moral i Cívica: La
importància de respectar a
tothom independentment de
la nacionalitat, llengua,
accent, raça, etc.
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb l’anglès
britànic i l’americà.
Referència literària a Daisy
Miller de Henry James.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Ex. debatre sobre
tests de ciutadania.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
UK: emigració i immigració, un test de ciutadania.
Interès per aprendre
anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre la
cultura d’altres països.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Mostrar voluntat de
seguir comportaments
socials correctes.
Mostrar respecte per
tothom.
Gust per aprendre trets
culturals d’altres
països.
Interès per aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud positiva
envers la pròpia
capacitat per participar
en les activitats de
classe.
168

Daisy Miller de Henry James.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a la classe.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupar l’autonomia lectora.
Exemple.: Book corner: Daisy Miller de Henry James
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Llengua estrangera: els alumnes llegeixen textos relacionats amb exàmens d’idiomes,
etc.
Literatura: referències a Daisy Miller de Henry James.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 3
Progress Check. Unit 3.
Multi-ROM. Unit 3
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 3.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank iVocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
169

AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 3
- Voices Revision 1. (Unitats 1-3)
- Workbook Revision and Extension. Unit 3
- Unit 3 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 3; Progress Test Extra 3; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre llengües, identificar detalls importants en
missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i amb una pronunciació correcta en converses sobre un dia
imaginari en una escola d’estiu. (C1, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits
que provenen de distintes fonts, com ara textos sobre la cultura britànica. (C1, C3, C5,
C6 C8)
Escriure textos en diferents suports, emprant les estructures, funcions i vocabulari
adequat, com ara escriure sobre l’experiència de l’alumne en l’aprenentatge d’idiomes.
(C1, C6, C7, C8)
Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics per escoltar una conversa telefònica
en anglès britànic i en anglès americà. (C1, C3, C6, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant el llenguatge gestual
britànic amb del país de l’alumne. (C1, C3, C5, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 3. (C1, C7, C8)
170

OBJECTIUS
REVISION 1
Jugar a un joc de vocabulari per repassar i practicar el vocabulari de les quatre primeres
unitats (Starter-3).
Repassar el llenguatge introduït a la unitats 1-3.
Llegir sobre en James Joyce.
Escoltar un guia turístic parlant sobre Bram Stoker.
Parlar sobre literatura i sobre Irlanda. Realitzar un projecte sobre Irlanda.
Repassar i practicar el present simple i el continuous; el past simple i el continuous; el
present perfect, el past perfect i els pronoms relatius tot completant informació sobre
Irlanda.
Llegir i completar un fact file sobre un grup musical i després respondre preguntes.
Llegir i escoltar una cançó, a traves de la qual practicar el llenguatge del trimestre.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar un guia turístic que parla d’un famós escriptor irlandès i triar les respostes
correctes.
- Escoltar la cançó “That’s not my name” i contestar preguntes.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb els elements vistos en les tres darreres unitats.
- Treballar per parelles formulant i responent preguntes sobre literatura.
- Cantar la cançó “That’s not my name”.
Llegir
- Llegir un text sobre en James Joyce i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir un fact file del grup musical Ting Tings i contestar preguntes.
- Trobar frases en una cançó i decidir si estan en present simple o continuous.
- Respondre preguntes de tipus veritable/fals sobre la cançó “That’s not my name”.
Escriure
- Realitzar un Projecte sobre Irlanda tot seguint les instruccions del professor.
- Completar un text sobre Saint Patrick’s Day fent servir el present simple o el present
continuous.
- Completar unes frases fent servir el past simple o el past continuous.
- Completar unes frases utilitzant el past simple o el present perfect.
- Completar frases amb el past perfect dels verbs donats.
- Completar frases amb who, which o where.
- Trobar i corregir els errors d’unes frases.
- Completar un fact file amb el past simple o el present perfect dels verbs donats.
171

Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica (repàs)
- Preguntes amb be, have got, there is/there are, can i do
- Present simple i expressions de freqüència
- Quantitat
- Comparatius i superlatius.
- El present simple i el present continuous
- Els pronoms relatius who, which i where
- L’ordre dels adjectius
- El past simple i el past continuous
- El present perfect
- El present perfect amb for, since, just, yet i already
- El present perfect vs el past simple
- El past perfect
Vocabulari (repàs)
- Verbs, substantius, adjectius, adverbis i preposicions
- Materials i dissenys
- Noms compostos relacionats amb complements de moda
- Collocations de verbs amb say, tell, make i take
- Vocabulari relacionat amb la realitat i la ficció
- Verbs relacionats amb el llenguatge corporal
- Paraules en anglès britànic i americà
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació anglesa amb les activitats de Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó “That’s not my name”.
- Realitzar un Projecte sobre Irlanda.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Valorar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
172

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats d’aquesta Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès.
43-46 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
44
SB
pàgina
45
SB
pàgina
43-46
SB
pàgina
46
SB
pàgina
44
SB
pàgines
43-46
SB
pàgina
44
Els alumnes realitzen un
Projecte sobre Irlanda per el
qual necessiten trobar
informació sobre llocs,
personatges històrics, etc.
També llegeixen un text sobre
St. Patrick’s Day.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a l’Oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Els alumnes escolten la cançó
“That’s not my name”.
Referències a James Joyce.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs, a fi d’avaluar allò que
han après en les tres darreres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre Irlanda.
Expressar curiositat
per aprendre trets
geogràfics, històrics i
socials d’Irlanda.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Gaudir de viatjar i de
conèixer altres
cultures; viatjar
com a font de plaer.
Divertir-se aprenent
cançons famoses en
anglès. .
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Desig d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
173

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències a Irlanda: cultura, literatura, història, etc.
Referències a St. Patrick’s Day.
Referències a James Joyce.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge
Satisfacció en completar les activitats
. EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries a la classe.
Reconèixer la literatura com una font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupar l’autonomia lectora.
Exemple: Lectures: James Joyce / St. Patrick’s Day.
Cançó: “That’s not my name”
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Literatura: Els alumnes llegeixen sobre en James Joyce.
Art: Els alumnes realitzen un projecte sobre Irlanda, tot seguint unes instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó: “That’s not my name”.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
174

ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 1
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars.
Projecte.
Seccions extra del TB
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Sumativa
- Voices Revision 1 (Unitats Starter-3)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre en James Joyce i sobre Irlanda,
identificar detalls importants en missatges orals que s’hi relacionen.
Expressar-se amb fluïdesa i amb una pronunciació correcta en converses sobre literatura.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits
que provenen de distintes fonts, com ara cançons.
Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics per escoltar gent que parla sobre
Irlanda.
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons, comparant la cultura i la història
d’Irlanda amb la del país de l’alumne.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge, mitjançant la realització d’aquest repàs de gramàtica i de vocabulari.
175

CONTINGUTS DEL SEGON TRIMESTRE: UNITS 4-5-6
OBJECTIUS
UNIT 4
WHAT NEXT?
Repassar, contrastar i practicar els temps de futur (will, be going to i present continuous).
(C7)
Aprendre, repassar i practicar l’ús de gerundis i infinitius. (C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a diferents sectors laborals.(C5, C7)
Conèixer i practicar paraules i expressions relacionades amb qualitats personals. (C5,
C7)
Parlar sobre plans.(C1, C5, C7)
Organitzar una entrevista.(C1, C5, C7)
Llegir un text sobre opcions per a joves de més de 16 anys. (C5)
Llegir i contestar un qüestionari sobre tipus de personalitat i actituds envers la feina. (C5)
Escoltar una entrevista de feina. (C5)
Escoltar un enregistrament d’una persona que truca a en Liam per demanar-li una
entrevista.(C1, C5)
Practicar el present continuous parlant sobre plans.(C1, C5, C7)
Practicar la forma de concertar una entrevista.(C1, C5, C7)
Parlar sobre el tipus de feina que es prefereix. (C1, C5)
Parlar sobre les opcions disponibles per als joves majors de 16 anys del país de l’alumne.
(C1, C5)
Debatre sobre experiències laborals. (C1, C5)
Escriure una sol·licitud formal de feina. (C1, C5, C7)
Practicar el disseny de cartes formals i algunes Useful Expressions. (C1, C5, C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 4 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
- Escoltar i repetir paraules relacionades amb sectors laborals.
- Escoltar un text sobre opcions per a joves majors de 16 anys i contestar preguntes.
- Escoltar i repetir unes frases per practicar la pronunciació del discurs ràpid.
- Escoltar i repetir expressions relacionades amb qualitats personals.
- Escoltar una entrevista de feina i contestar preguntes.
- Escoltar i completar la informació que manca en el formulari d’una sol·licitud.
- Escoltar un qüestionari sobre possibles experiències laborals i contestar unes preguntes
proporcionant opinions personals.
- Escoltar un text sobre Pride and Prejudice, de Jane Austen.
- Escoltar i repetir una conversa telefònica en la que es prepara una entrevista de feina i
contestar unes preguntes.
- Escoltar una altra conversa telefònica i contestar preguntes.
176

Llegir
- Formular i respondre preguntes sobre tipus de feines.
- Debatre amb un company/a sobre les opcions per a joves majors de 16 anys.
- Per parelles, formular i respondre preguntes fent servir el present continuous indicant
futur.
- Formular i contestar preguntes relacionades amb feines de cara el futur.
- Parlar sobre possibles experiències laborals futures tot donant opinions personals i
comparar-les amb les dels companys.
- Parlar sobre les avantatges i els inconvenients de l’experiència laboral.
- Respondre preguntes sobre l’organització de cartes formals.
- Practicar una conversa telefònica on es prepara una entrevista.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre l’experiència laboral entre els joves britànics.
- Llegir i comprovar el significat d’algunes paraules relacionades amb la feina.
- Llegir una nota sobre adjectius compostos.
- Llegir un text sobre opcions per a joves majors de 16 anys i contestar preguntes de
comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’ús de will, be going to i el present continuous per
indicar futur.
- Llegir els propòsits d’Any Nou d’una noia i escriure frases relacionades on s’utilitzi be
going to.
- Llegir i comprovar el significat d’expressions relacionades amb qualitats personals.
- Llegir tres propostes de feina i parlar-ne.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre possibles experiències laborals.
- Llegir explicacions gramaticals sobre gerundis i infinitius.
- Llegir un anunci de feina i una carta de sol·licitud, i contestar preguntes.
- Llegir la secció Language Focus sobre com s’estructuren les cartes formals.
- Relacionar les parts de les frases d’una carta formal i traduir-les a la llengua pròpia.
- Llegir la secció Useful Expressions per concertar una cita.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Completar frases amb paraules relacionades amb tipus de feines.
- Completar frases amb paraules d’un text sobre opcions per a joves majors de 16 anys.
- Practicar l’ús de paraules en un context tot trobant adjectius compostos en un text de
lectura.
- Completar un text amb will o won’t i els verbs donats.
- Escriure prediccions sobre el futur d’un mateix.
- Escriure propòsits d’Any Nou fent servir be going to.
- Escriure preguntes fent servir el present continuous per indicar futur.
- Completar frases utilitzant el gerundi o l’infinitiu dels verbs donats.
- Completar un text sobre Pride and Prejudice utilitzant el gerundi o bé l’infinitiu dels verbs
donats.
- Planificar una tasca per escriure una carta de sol·licitud de feina tot seguint una sèrie de
pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis escrits a la secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
177

Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- els temps de futur (will, be going to i el present continuous)
- gerundis i infinitius
Vocabulari
- vocabulari relatiu a diferents sectors laborals
- paraules i expressions relacionades amb qualitats personals
Pronunciació
- La pronunciació del discurs ràpid.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre opcions per a joves més grans de 16 anys.
- Escoltar una entrevista de feina.
- Parlar sobre tipus de feines.
- Escriure una sol·licitud de feina.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
178

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès
47-58 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
47
SB
pàgines
48, 49
SB
pàgines
47-58
SB
pàgina
51
SB
pàgina
49
SB
pàgina
53
Els alumnes realitzen uns
percentatges relacionats amb
temes culturals britànics.
Referències a diferents
sectors laborals i a
l’experiència laboral.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a la Igualtat de
sexes: La importància
d’acceptar que tant homes
com dones poden
desenvolupar qualsevol tipus
de feina.
Educació moral i cívica: La
importància de respectar a
tothom independentment de
les seves qualitats personals.
Els alumnes llegeixen textos
sobre les opcions per a joves
més grans de 16 anys.
Referència literària a Pride
and Prejudice, de Jane
Austen.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes
matemàtics en
anglès.
Expressar curiositat
per aprendre coses
relacionades amb
l’àmbit laboral.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Desig de lluitar per la
igualtat sexual en
tots els àmbits.
Mostrar respecte per
tothom.
Gust per aprendre
temes culturals
d’altres països.
179

C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
SB
pàgines
56-57-58
SB
pàgina
52
Els alumnes llegeixen el
Language Guide
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre experiències laborals.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Interès per aprendre
anglès.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
UK: opcions per a joves majors de 16 anys.
Experiència laboral.
Pride and Prejudice de Jane Austen
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en les activitats literàries de la classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: Pride and Prejudice, de Jane Austen
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Ciències Socials: el món laboral.
Literatura: referències a Pride and Prejudice, de Jane Austen.
Valors i actituds
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix a gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 4
180

Progress Check. Unit 4.
Multi-ROM. Unit 4
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 4.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu
- Exercicis del Workbook
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 4
- Voices Revision 2. (Unitats 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 4
- Unit 4 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 4; Progress Test Extra 4; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre experiències laborals i tipus de feines,
identificar detalls importants en missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i amb una pronunciació correcta en converses sobre els tipus
de feina que els alumnes prefereixen. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
diferents fonts, com ara textos que parlen sobre opcions per a joves més grans de 16
anys. (C1, C3, C6, C8)
Escriure textos en diferents suports, usant les estructures, funcions i vocabulari adequat,
per exemple una sol·licitud de feina. (C1, C3, C6, C7, C8) .
Usar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar una entrevista de
feina. (C1, C3, C5, C8)
Usar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per buscar
informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació de les
opcions disponibles per als joves majors de 16 anys al Regne Unit amb les del país de
l’alumne. C1, C3, C5, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge emprades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 4. (C1, C7, C8)
181

OBJECTIUS
UNIT 5
OUR CHANGING WORLD
Repassar, contrastar i practicar el first i el second conditional. (C7)
Conèixer i practicar el third conditional. (C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a temes relacionats amb el Segle XXI. (C1, C3, C5,
C7)
Conèixer i practicar verbs i noms relacionats amb el medi ambient. (C1, C3, C5, C7)
Llegir un text sobre la realitat i la ficció d’una inundació a Londres. (C3)
Llegir sobre el fet de ser vegetarià i sobre temes relacionats amb el menjar.(C3, C5)
Escoltar una presentació sobre l’oli. (C3)
Escoltar un enregistrament de la Ruth disculpant-se amb en Liam. (C5)
Practicar preguntes i respostes en condicional. (C1, C5, C7)
Practicar com demanar disculpes. (C1, C5, C7)
Practicar l’entonació en frases condicionals. (C7)
Parlar sobre diferents temes, com ara els efectes de l’escalfament global. (C1, C3, C5)
Parlar sobre com millorar el medi ambient de la zona.(C1, C3, C5)
Debatre sobre temes relacionats amb el menjar. (C1, C5)
Escriure un assaig a favor i un en contra. (C1, C5)
Practicar l’ús de connectors de contrast i d’addició. (C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 5 i les anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar i repetir paraules relacionades amb qüestions que tenen a veure amb el segle
XXI.
- Escoltar un text sobre inundacions i completar un resum amb les paraules donades.
- Escoltar i repetir unes frases per practicar l’entonació.
- Escoltar una presentació sobre l’oli i contestar preguntes.
- Escoltar un text sobre I, Robot, d ’Isaac Asimov.
- Escoltar un diàleg sobre un dia de viatge, parant atenció a l’ús d’expressions per
demanar disculpes.
- Escoltar un altre diàleg i contestar preguntes de tipus veritable/fals sobre un mateix.
- Respondre preguntes sobre temes mediambientals.
- Observar unes imatges relacionades amb desastres naturals i parlar sobre si són reals o
són fictícies.
- Parlar sobre efectes medi ambientals en el futur tot responent unes preguntes.
- Formular i respondre preguntes utilitzant frases condicionals.
- Respondre preguntes sobre reciclatge i sobre la millora del medi ambient.
- Formular i respondre preguntes sobre el fet de ser vegetarià en el país de l’alumne.
- Practicar un diàleg fent servir expressions per disculpar-se.
182

- Llegir i contestar un qüestionari sobre temes medi ambientals.
- Relacionar unes imatges amb vocabulari relatiu a qüestions vinculades al segle XXI.
- Relacionar vocabulari relatiu a qüestions relacionades amb el segle XXI amb les
definicions correctes.
- Observar unes paraules relacionades amb problemes d’àmbit mundial i parar atenció als
sufixes de substantiu.
- Llegir un text sobre inundacions i respondre preguntes de tipus veritable/fals.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el first i el second conditional .
- Trobar verbs relacionats amb el medi ambient en diferents textos de lectura i traduir-los
a l’idioma de l’alumne.
- Llegir una nota sobre sufixos de substantiu i posar-los en pràctica mitjançant un exercici.
- Llegir un text sobre ser vegetarià al Regne Unit i relacionar cada paràgraf amb el títol
apropiat.
- Trobar paraules en el text de lectura i relacionar-les amb les definicions corresponents.
- Respondre preguntes de tipus veritable/fals relacionades amb el text de lectura.
- Llegir explicacions gramaticals sobre el third conditional.
- Llegir un assaig sobre la clonació i trobar arguments a favor i en contra d’aquesta
pràctica.
- Llegir la secció Language Focus sobre connectors de contrast i d’addició.
- Observar un calendari i formular preguntes fent servir partícules interrogatives: when,
where, who, what.
- Llegir la secció Useful Expressions per disculpar-se. .
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Copiar i completar una taula amb vocabulari sobre diferents tipus d’energia.
- Practicar l’ús de paraules en context tot relacionant expressions del text de lectura.
- Completar frases en first condicional amb la forma correcta dels verbs donats.
- Completar frases en second condicional amb la forma correcta dels verbs donats.
- Triar les paraules correctes per completar frases condicionals.
- Completar preguntes condicionals amb les paraules adequades.
- Copiar i completar una taula amb noms i verbs relacionats amb el medi ambient.
- Trobar frases en third conditional en un text de lectura i completar-lo amb els verbs que
hi manquen.
- Completar frases en third conditional amb la forma correcta dels verbs donats.
- Completar unes frases en third conditional amb les idees dels alumnes.
- Completar un text sobre I, Robot amb la forma condicional adequada dels verbs donats.
- Triar els connectors de contrast i d’addició adequats per completar unes frases.
- Planificar una tasca per escriure un assaig sobre “Genetically modified food” tot seguint
una sèries de pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis escrits a la secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- El first i el second conditional
183

- El third conditional
Vocabulari
- Vocabulari sobre qüestions relacionades amb el segle XXI.
- Verbs i noms relacionats amb el medi ambient.
Pronunciació
- L’entonació en frases condicionals.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre el fet de ser vegetarià i sobre el menjar.
- Escoltar una presentació sobre l’oli.
- Parlar sobre com millorar el medi ambient a la zona.
- Escriure un assaig a favor i un en contra.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
184

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès.
59-70 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgines
60-61
SB
pàgines
60-61
SB
pàgina
64
SB
pàgina
60
SB
pàgina
65
SB
pàgina
68-69-70
SB
pàgina
64
Referències a problemes medi
ambientals, l’escalfament
global, etc. Els alumnes
també parlen sobre temes
relacionats amb el menjar.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació Mediambiental: La
importància de tenir cura del
medi ambient.
Educació per a la Salut: La
importància de seguir una
dieta equilibrada a fi d’estar
sans.
Els alumnes llegeixen textos
sobre temes relacionats amb
el segle XXI.
Referència literària a I, Robot
d’Isaac Asimov.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per a treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre temes relacionats amb
el menjar.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Curiositat per
aprendre sobre el
medi ambient i sobre
el menjar.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Mostrar desig per
tenir cura del medi
ambient.
Mostrar desig de
seguir hàbits
saludables.
Gust per conèixer
fets culturals d’altres
països.
Interès per aprendre
anglès.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
Temes relacionats amb el segle XXI (energies renovables, reciclatge, etc).
185

UK: vegetarians.
I, Robot, d’ Isaac Asimov.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció al completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries de la classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: I, Robot d’ Isaac Asimov
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Ciències Naturals: temes relacionats amb el segle XXI; temes medi ambientals. Menjar
de forma sana.
Literatura: referències a I, Robot d’ Isaac Asimov.
Valors i actituds
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 5
Progress Check. Unit 5.
Multi-ROM. Unit 5
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 5.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
186

- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 5
- Voices Revision 2. (Unitats 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 5
- Unit 5 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 5; Progress Test Extra 5; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre el fet de ser vegetarià i d’altres temes
relacionats amb el menjar, i identificar detalls importants en missatges orals que s’hi
relacionen. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciar correctament en converses sobre els efectes de
l’escalfament global. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
diferents fonts, com ara textos que parlen sobre una inundació a Londres. (C1, C3, C5,
C8)
Escriure textos en diferents suports, usant estructures, funcions i vocabulari adequat,
com ara escriure un assaig a favor d’alguna cosa i en contra d’aquesta mateixa cosa.
(C1, C5, C6, C7, C8)
Usar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar una conversa sobre
l’oli. (C1, C3, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per buscar
informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació del fet de
ser vegetarià i altres temes relacionats amb el menjar al Regne Unit amb l’experiència de
l’alumne. (C1, C3, C5, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge emprades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 5. (C1, C7, C8
187

OBJECTIUS
UNIT 6
EXPRESS YOURSELF
Aprendre, repassar i practicar les formes afirmativa, negativa i interrogativa de la veu
passiva.(C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a les arts visuals. (C1, C6, C7)
Conèixer i practicar noms que funcionen com adjectius per descriure materials. (C1,
C3)
Demanar i donar una opinió (sobre obres d’art).(C1, C5, C7)
Llegir un text sobre un projecte graffiti inusual.(C5, C6)
Llegir sobre el Premi Turner i sobre tres dels seus guanyadors.(C6)
Escoltar un anunci de ràdio sobre un festival. (C6)
Escoltar un enregistrament de la Ruth i la Rosa on parlen sobre una obra d’art. (C5, C6)
Practicar com demanar i donar opinions sobre art.(C1, C5, C6)
Practicar les formes febles was i were. (C7)
Parlar sobre els graffitis. (C1, C5, C6)
Debatre sobre obres d’art. (C1, C6)
Escriure la descripció d’una obra d’art.(C1, C6)
Practicar l’ús de sinònims d’estil. (C1, C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 6 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar i repetir paraules relacionades amb les arts visuals.
- Escoltar un text sobre els graffitis i contestar unes preguntes.
- Escoltar un anunci de ràdio sobre un festival d’escultures de sorra i completar la
informació que hi manca.
- Escoltar i contestar preguntes de comprensió sobre un festival d’escultures de sorra.
- Escoltar adjectius utilitzats per descriure materials.
- Escoltar i repetir unes frases per practicar la pronunciació de les formes febles was i
were.
- Escoltar un text sobre The Picture of Dorian Gray, d’Oscar Wilde.
- Escoltar i repetir un diàleg de dues noies a una galeria d’art.
- Escoltar una altra conversa a la botiga d’una galeria d’art i corregir les respostes.
- Observar unes imatges i parlar sobre el tipus d’art que agrada als alumnes.
- Expressar les seves opinions envers els graffitis.
- Observar una imatge i parlar sobre un festival d’escultures de sorra.
- Parlar sobre un concurs d’art controvertit.
- Preparar i practicar un diàleg en una galeria d’art on s’hi incloguin Useful Expressions per
demanar i donar opinions.
188

- Llegir i contestar un qüestionari sobre Art.
- Llegir i decidir si uns adjectius són positius o negatius, utilitzant-los per descriure obres
d’art.
- Llegir un text sobre els graffitis i relacionar els paràgrafs amb els títols apropiats.
- Practicar l’ús de paraules en context tot trobant uns idioms en un text de lectura i
relacionar-los amb les definicions correctes.
- Contestar preguntes de tipus veritable/fals relacionades amb un text sobre els graffitis i
trobar-ne evidències en un text.
- Llegir explicacions gramaticals sobre la passiva: afirmativa i negativa.
- Llegir una nota sobre noms i adjectius utilitzats per descriure materials.
- Llegir un text sobre el Premi Turner i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre formular preguntes en veu passiva.
- Llegir un text sobre un artista i contestar preguntes que s’hi relacionen.
- Llegir un text amb la descripció d’una obra d’art i substituir uns mots pels seus sinònims.
- Llegir la secció Language Focus sobre el fet de triar les paraules.
- Observar la informació d’una galeria d’art modern i contestar preguntes.
- Llegir sobre Useful Expressions per demanar i donar opinions.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Completar frases amb vocabulari relatiu a les arts visuals.
- Escriure preguntes per les respostes donades, relacionades amb un text de lectura sobre
els graffitis.
- Triar la forma adequada en activa o en passiva dels verbs donats a fi de completar
frases.
- Completar un text sobre gàrgoles del segle XXI fent servir el past simple passive dels
verbs donats.
- Completar frases sobre un concurs de fotografia amb la passiva futura dels verbs donats.
- Transformar unes frases d’activa a passiva.
- Completar unes descripcions amb els adjectius adequats utilitzats per descriure
materials.
- Trobar substantius utilitzats per descriure materials i relacionar-los amb unes definicions.
- Escriure paraules en l’ordre correcte a fi de formular preguntes en veu passiva.
- Triar les alternatives correctes en activa o en passiva per completar un text sobre The
Picture of Dorian Gray.
- Reescriure frases fent servir les paraules donades.
- Planificar una tasca per escriure la descripció d’una obra d’art tot seguint una sèrie de
pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis escrits a la secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- les formes afirmativa, negativa i interrogativa de la veu passiva
Vocabulari
- Vocabulari relatiu a les arts audiovisuals
189

- Noms que funcionen com adjectius per descriure materials
Pronunciació
- Formes febles was i were
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre els graffitis.
- Escoltar l’anunci de ràdio d’un festival.
- Escriure la descripció d’una obra d’art.
- Parlar d’obres d’art.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
190

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris d’avaluació
SB
pàgines
71-82
SB
pàgina
73
SB
pàgina
73
SB
pàgina
79
SB
pàgines
71-82
SB
pàgina
77
SB
pàgines
80-81-82
SB
pàgina
76
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Referències a Kelburn Castle,
Escòcia.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació moral i cívica: La
importància de respectar els
llocs públics i no fer graffitis
en qualsevol lloc.
Educació per a la Pau: La
importància de respectar les
preferències artístiques dels
altres.
Tota la unitat està dedicada a
parlar sobre obres d’art,
graffitis, arts visuals, etc. .
Referència literària a The
Picture of Dorian Gray,
d’Oscar Wilde.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar el seu propi treball.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
d’obres d’art.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Graffitis.
Interès per aprendre
anglès.
Curiositat per aprendre
trets geogràfics d’altres
cultures i països.
Gust per les noves
tecnologies i per
repassar i ampliar el que
s’ha après a la unitat.
Mostrar desig de
comportar-se
correctament.
Mostrar respecte per
tothom.
Interès per aprendre fets
culturals d’altres països.
Interès per aprendre
anglès. Actitud positiva
envers la pròpia
capacitat de participar
en les activitats de
classe.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud positiva
en la participació de les
activitats de la classe.
191

El Premi Turner.
The Picture of Dorian Gray, d’Oscar Wilde.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries de la classe.
Reconeixement de la literatura com a font de placer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Book corner: The Picture of Dorian Gray, d’Oscar Wilde.
CONTINGUTS INTER-CURRICULARS
Art: Tota la unitat està dedicada a parlar sobre obres d’art, graffitis, arts visuals, etc.
Literatura: referències a The Picture of Dorian Gray, d’Oscar Wilde.
Valors i actituds
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix a gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 6
Progress Check. Unit 6.
Multi-ROM. Unit 6
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 6.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu
- Exercicis del Workbook
192

- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 6
- Voices Revision 2. (Unitats 4-6)
- Workbook Revision and Extension. Unit 6
- Unit 6 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 6; Progress Test Extra 6; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global dels textos sobre arts visuals i identificar detalls
importants en missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C3, C6, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciant correctament en converses sobre els graffitis.
(C1, C5, C6, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits de
diferents fonts, com ara textos que parlen sobre un projecte de graffiti inusual. (C1, C5,
C6, C8)
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequat, per exemple, escriure la descripció d’una obra d’art. (C1, C5, C6, C7, C8)
Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics per escoltar l’anunci de ràdio d’un
festival. (C1, C6, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons comparant l’art al Regne Unit amb l’art
en el país de l’alumne. (C1, C3, C5, C6, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge usades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 6. (C1, C7, C8)
193

OBJECTIUS
REVISION 2
Jugar a un joc per repassar i practicar el vocabulari de les unitats 4-6.
Repassar el llenguatge introduït a les unitats 4-6.
Llegir sobre un artista indígena australià, Biggibilla, i respondre preguntes.
Escoltar dues persones que parlen sobre els seus plans de viatge.
Parlar d’art.
Realitzar un projecte sobre Austràlia.
Repassar i practicar els temps de futur, gerundis i infinitius; els condicionals i la forma
passiva tot completant exercicis sobre Austràlia.
Llegir i completar un fact file sobre un grup de música.
Llegir i escoltar una cançó, a fi de practicar el llenguatge del trimestre.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar dues persones que parlen sobre els seus futurs viatges i triar les respostes
correctes.
- Escoltar la cançó “Young Folks” i contestar preguntes.
- Escoltar i ordenar les línees de la tornada d’una cançó.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb els elements vistos en les tres darreres unitats.
- Treballar per parelles formulant i responent preguntes sobre art i artistes dels països dels
alumnes.
- Cantar la cançó “Young Folks”.
Llegir
- Llegir un text sobre art aborigen australià i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir un fact file del grup musical Peter, Bjorn and John i contestar unes preguntes.
- Unir unes definicions amb les frases d’una cançó.
- Observar unes frases de la cançó “Young Folks” i relacionar-les amb el temps verbal
correcte.
Escriure
- Realitzar un projecte sobre Austràlia tot seguint les instruccions del professor.
- Transformar unes frases de futur en frases negatives.
- Completar un text amb el gerundi o l’infinitiu dels verbs donats.
- Completar unes frases condicionals amb les formes verbals adequades.
- Completar un text sobre l’ Òpera de Sydney amb els verbs correctes.
- Reescriure unes frases en present, passat i futur de la veu passiva.
- Trobar i corregir errors en unes frases.
- Completar un fact file amb el past simple en activa o en passiva dels verbs donats.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
194

Coneixements lingüístics:
Gramàtica (repàs)
- Els temps de futur (will, be going to i el present continuous)
- Gerundis i infinitius
- El first i el second conditional
- El third conditional
- Les formes afirmativa, negativa i interrogativa de la veu passiva
Vocabulari (repàs)
- Vocabulari relacionat amb diferents sectors laborals
- Paraules i expressions relacionades amb qualitats personals
- Vocabulari relacionat amb temàtiques pròpies del segle XXI
- Verbs i noms relacionats amb el medi ambient
- Vocabulari relacionat amb les arts visuals
- Noms que funcionen com adjectius per descriure materials
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó Young Folks.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
195

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès.
83-86 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
84
SB
pàgina
85
SB
pàgina
83-86
SB
pàgina
86
SB
pàgina
84
SB
pàgines
83-86
SB
pàgina
84
Els alumnes realitzen un
Projecte sobre Austràlia pel
qual han de trobar informació
sobre indrets del país,
animals, famosos de
l’actualitat, etc.
També llegeixen un text sobre
l’Òpera de Sydney.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a l’Oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Els alumnes escolten la cançó
Young Folks.
També llegeixen un text sobre
art aborigen australià.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs a fi d’avaluar allò que
han après en les darreres tres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
d’art.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Expressar curiositat
per aprendre trets
geogràfics, històrics i
socials d’ Austràlia.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Gaudir de viatjar i
conèixer altres
cultures; viatge com
a font de plaer.
Divertir-se aprenent
cançons famoses en
anglès.
Interès per aprendre
a aprendre anglès.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
196

Referències a Austràlia: cultura, art aborigen, edificis, etc.
Interès per repassar anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en les activitats literàries de la classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple.: Llegir el text: Aboriginal Art: from the Ancient to the Modern.
Cançó: Young Folks
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Art: els alumnes realitzen un Projecte sobre Austràlia, tot seguint certes instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó Young Folks.
Valors i actituds
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix a gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 2
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars.
Projecte
Seccions extra del TB
197

EVALUACIÓN
1. RECURSOS DE EVALUACIÓN
Avaluació Sumativa
- Voices Revision 2 (Unitats 4-6)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global dels textos sobre art australià, i identificar detalls
importants en missatges orals que s’hi relacionen.
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciant correctament en converses sobre art i artistes.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
diferents fonts, com ara en cançons.
Usar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per buscar
informació a través de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació de la cultura
i l’art australià amb els del país de l’alumne.
Identificar les estratègies d’aprenentatge utilitzades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant aquest repàs de gramàtica i vocabulari.
198

CONTINGUTS DEL TERCER TRIMESTRE: UNITS 7-8-9
UNIT 7
AGAINST THE ODDS
OBJECTIUS
Aprendre, repassar i practicar modals d’ obligació, prohibició i habilitat.(C5, C7)
Conèixer i practicar modals de deducció i possibilitat. (C5, C7)
Conèixer i practicar vocabulari relatiu a pors i fòbies. (C1, C3, C7)
Conèixer i practicar noms i verbs relacionats amb els sentits. (C1, C3)
Demanar permís.(C1, C5, C7)
Llegir un text sobre un “escalador urbà”. (C6)
Llegir sobre la dislèxia.(C5)
Escoltar un diàleg amb un atleta adolescent discapacitat.(C5)
Escoltar un enregistrament de la Ruth on demana permís a sa mare per sortir. (C5)
Practicar com demanar permís.(C1, C5, C7)
Practicar la /s/ inicial + consonant. (C7)
Parlar sobre pors i fòbies. (C1, C3, C5)
Debatre sobre l’ ”escalada urbana” i sobre Alain Robert. (C1, C5)
Debatre sobre els problemes que certes persones es troben a l’escola. (C1, C5)
Escriure una biografia. (C1, C6)
Practicar l’ús d’expressions de temps i seqüència. (C7)
Repassar el llenguatge de la untat 7 i anteriors mitjançant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
Parlar
Llegir
- Escoltar i repetir paraules relacionades amb pors i fòbies.
- Escoltar i repetir paraules i frases a fi de practicar la pronunciació de la /s/ inicial +
consonant.
- Escoltar un text sobre un escalador i contestar preguntes.
- Escoltar un diàleg amb un atleta i contestar preguntes de comprensió.
- Posar unes frases en l’ordre correcte un cop escoltat un diàleg.
- Escoltar un text sobre The Secret Garden de Frances Hodgson Burnett.
- Escoltar un enregistrament i completar una informació sobre cine.
- Escoltar i repetir un diàleg d’una noia que demana permís a la seva mare.
- Escoltar una altra conversa on es demana permís, i triar les respostes correctes.
- Formular i respondre preguntes sobre pors i fòbies.
- Debatre amb un company/a sobre pors, fòbies i èxits personals.
- Respondre a preguntes sobre com ajudar i millorar la situació de persones amb
discapacitat.
- Per parelles, formular i respondre preguntes sobre la dislèxia.
- Preparar i practicar un diàleg que inclogui Usefull Expressions per demanar permís.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre pors i èxits.
199

- Observar uns adjectius + preposicions i trobar-ne sinònims.
- Llegir el resum d’un text sobre un escalador i triar les paraules correctes a fi d’omplir els
buits.
- Llegir un text i escriure preguntes per a certes respostes.
- Practicar l’ús de paraules en context tot trobant paraules en un text de lectura, i
relacionar-les amb les definicions correctes.
- Contestar preguntes de comprensió sobre el text de lectura.
- Llegir explicacions gramaticals sobre els modals d’obligació, prohibició i habilitat.
- Relacionar unes imatges amb els cinc sentits.
- Relacionar preguntes i respostes sobre els cinc sentits.
- Llegir un text sobre dislèxia i contestar preguntes de comprensió.
- Relacionar uns paràgrafs del text de lectura amb els títols adequats.
- Llegir explicacions gramaticals sobre modals de deducció i possibilitat.
- Llegir una biografia de Keira Knightley i contestar unes preguntes.
- Llegir la secció Language Focus sobre expressions de temps i seqüència.
- Llegir sobre Useful Expressions per demanar permís.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Escriure frases amb vocabulari relatiu a pors i fòbies.
- Completar frases amb can, must, have to, don’t have to.
- Triar els verbs modals correctes a fi de completar unes frases.
- Completar frases sobre ells mateixos fent servir verbs modals d’obligació, prohibició i
habilitat.
- Observar una taula i traduir uns exemples amb verbs modals a la llengua de l’alumne.
- Completar un text sobre un escalador amb els pertinents verbs modals d’obligació,
prohibició i habilitat.
- Completar unes frases amb could, couldn’t, had to o didn’t have to.
- Completar una taula amb els verbs adequats relacionats amb els cinc sentits.
- Completar frases sobre els cinc sentits amb les idees dels alumnes.
- Triar els verbs modals correctes de deducció i possibilitat per completar fases.
- Completar unes frases amb might, must o can’t.
- Triar els verbs modals correctes de deducció i possibilitat a fi de completar un text sobre
el llibre The Secret Garden.
- Triar les expressions de temps i seqüència apropiades amb l’objectiu de completar un
text sobre Orlando Bloom.
- Planificar una tasca per escriure una biografia del cantant Daniel Powter tot seguint una
sèrie de pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis escrits de la secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- modals d’obligació, prohibició i habilitat
- modals de deducció i possibilitat
200

Vocabulari
- vocabulari relatiu a pors i fòbies
- noms i verbs relacionats amb els sentits
Pronunciació
- La /s/ inicial + consonant
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir un text titulat les Meravelles del món antic.
- Escoltar una guia d’àudio sobre el Titanic Museum.
- Parlar sobre una excursió.
- Escriure una biografia.
- Aprendre a demanar informació.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
201

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris d’avaluació
SB
pàgines
87-98
SB
pàgina
92
SB
pàgina
91
SB
pàgina
87, 91,
92.
SB
pàgina
89
SB
pàgina
93
SB
pàgina
94
SB
pàgines
96-97-98
SB
pàgina
92
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes llegeixen textos
relacionats amb la dislèxia.
També parlen sobre els
sentits.
Activitats del Multi-ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació moral i cívica: La
importància de mostrar
respecte i admiració cap a
persones discapacitades que
aconsegueixen portar una
vida normal i inclús
practiquen esports.
Educació per a la Salut: La
importància de practicar
esports com per exemple
l’escalada per mantenir-se en
forma.
Referència literària a The
Secret Garden, de Frances
Hodgson Burnett.
Referències a actors como
Keira Knightley i Orlando
Bloom.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre els problemes que
certes persones es troben a
l’escola.
Interès per aprendre
anglès.
Expressar curiositat per
aprendre sobre els
sentits.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el que
s’ha après a la unitat.
Mostrar respecte per a
tothom.
Mostrar desitjos de
seguir hàbits saludables.
Gaudir aprenent fets
culturals relacionats amb
altres països.
Interès per aprendre
anglès.
Actitud positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
Gust pel treball en grup.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud positiva
envers la pròpia
202

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
capacitat per participar
en les activitats de
classe.
Dislèxia.
The Secret Garden, de Frances Hodgson Burnett.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries de la classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora:
Exemple.: Book corner: The Secret Garden de Frances Hodgson Burnett.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències Socials: Els alumnes parlen sobre els sentits i llegeixen textos relacionats amb
la dislèxia.
Literatura: referències a The Secret Garden de Frances Hodgson Burnett.
Valors i actituds
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 7
Progress Check. Unit 7.
Multi-ROM. Unit 7
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 7.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
203

- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu.
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening.
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 7
- Voices Revision 3. (Unitats 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 7
- Unit 7 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 7; Progress Test Extra 7; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre coses perilloses, identificar detalls
importants en missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciar correctament en una conversa sobre l’escalada
urbana. (C1, C3, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos que
parlen sobre la dislèxia. (C1, C3, C5, C8)
Escriure textos en diferents suports, utilitzant les estructures, funcions i vocabulari
adequats, com ara escriure una biografia.(C1, C6, C7, C8) .
Usar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar un diàleg amb un
atleta adolescent discapacitat. (C1, C5, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera guiada per buscar
informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació dels
problemes als quals s’enfronten algunes persones a les escoles del Regne Unit amb les
experiències dels alumnes. (C1, C3, C5, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge emprades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant el Progress check 7. (C1, C7, C8)
204

OBJECTIUS
UNIT 8
LET’S GET TOGETHER
Aprendre, repassar i practicar l’estil indirecte (C7)
Conèixer i practicar preguntes en estil indirecte amb if. (C7)
Conèixer i practicar verbs usats en l’àmbit de les relacions. (C1, C5)
Conèixer i practicar reporting verbs. (C7)
Demanar una cita a algú. (C1, C5)
Llegir un article sobre una parella que ha trencat. (C5)
Llegir sobre una festa que surt malament. (C4, C5)
Escoltar un programa de ràdio on es donen consells. (C5)
Escoltar un enregistrament d’en Liam en el que demana una cita a la Rosa. (C5)
Practicar com relatar una conversa. (C1, C5, C7)
Practicar com demanar una cita a algú. (C1, C5, C7)
Practicar l’ús de connectors en diàlegs. (C7)
Parlar sobre sortir amb algú. (C1, C5)
Parlar sobre trencar amb la parella. (C1, C5)
Debatre sobre els problemes que poden causar les webs de xarxes socials.
(C1, C4, C5)
Debatre sobre una festa on es va perdre el control a causa de les xarxes socials.
(C1, C4, C5)
Escriure un e-mail informal. (C1, C5)
Practicar l’ús de contraccions. (C7)
Repassar el llenguatge de la unitat 8 i anteriors mitjanant la realització de senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir uns verbs que s’usen en l’ambit de les relacions.
- Escoltar un text sobre una relació i dir qui va trencar-la. .
- Escoltar un programa de ràdio i contestar preguntes d’opció múltiple.
- Contestar preguntes de tipus veritable/fals relacionades amb un programa de ràdio.
- Escoltar i repetir unes frases per practicar la pronunciació de connectors en un diàleg.
- Escoltar i repetir uns reporting verbs.
- Escoltar un text sobre Romeo and Juliet, de William Shakespeare.
- Escoltar i repetir una conversa d’un noi que demana una cita a una noia.
- Escoltar una altra conversa i triar les paraules adients a fi de completar frases.
205

Parlar
Llegir
- Formular i respondre preguntes sobre relacions fent servir les expressions apreses.
- Debatre amb un company/a sobre les seves relacions.
- Formular i respondre preguntes sobre les seves experiències amb les xarxes socials.
- Formular i respondre preguntes a un company i relatar les converses a la resta de la
classe.
- Observar la informació d’una pista de patinatge amb discoteca i discutir sobre si és un
bon lloc per una cita o no ho és.
- Preparar i practicar un diàleg que inclogui Usefull expressions per demanar una cita a
una persona.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre l’amor.
- Relacionar el principi d’unes frases amb els seus corresponents finals
- Revisar el significat d’uns adjectius per descriure l’aparença i el caràcter.
- Llegir un text sobre una relació i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir una nota sobre les diferències d’ús entre say i tell.
- Respondre preguntes de tipus veritable/fals relacionades amb un text de lectura que
tracte d’una relació.
- Llegir explicacions gramaticals sobre l’estil indirecte.
- Llegir unes frases en estil directe i triar les paraules correctes per transformar-les en estil
indirecte.
- Llegir al voltant d’expressions temporals d’estil indirecte.
- Llegir unes frases amb reporting verbs i traduir-les a l’idioma de l’alumne.
- Llegir un text sobre una festa i relacionar cada paràgraf amb els noms corresponents.
- Llegir explicacions gramàtiques sobre preguntes en estil indirecte usant if.
- Llegir unes preguntes i triar les respostes correctes en estil indirecte.
- Llegir un email d’una noia que demana consell i utilitzar-lo com a model per escriure’n un
de propi.
- Llegir la secció Language Focus sobre les contraccions.
- Llegir sobre Useful Expressions per demanar una cita a una persona.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Completar un text amb les expressions correctes per parlar sobre relacions.
- Completar frases relacionades amb un text de lectura amb els noms apropiats.
- Practicar l’ús de paraules en context tot completant frases amb said o told.
- Triar les expressions temporals adequades per completar unes frases en estil indirecte.
- Llegir un email i completar les frases en estil indirecte.
- Copiar i completar una taula amb els reporting verbs pertinents.
- Triar els reporting verbs apropiats per completar unes frases.
- Completar frases amb les seves pròpies idees fent servir reporting verbs.
- Escriure els esdeveniments relacionats amb un text de lectura sobre una festa en l’ordre
correcte.
- Completar frases amb informació del text de lectura.
- Triar les paraules correctes a fi de completar un text sobre l’obra Romeo and Juliet.
- Reescriure frases fent servir contraccions.
206

- Planificar una tasca per escriure un email per demanar consell tot seguint una sèrie de
pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis d’escriptura de la secció Progress
check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- L’estil indirecte
- Preguntes en estil indirecte usant if
Vocabulari
- Verbs que s’utilitzen quan es parla de relacions
- reporting verbs
Pronunciació
- Connectors en un diàleg.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació anglesa amb les activitats Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre una festa.
- Escoltar un programa de ràdio on es donen consells.
- Parlar sobre tenir una cita amb algú.
- Escriure un email informal.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com a mitjà d’enriquiment personal.
207

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès
99-110 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
104
SB
pàgina
101
SB
pàgina
104
SB
pàgina
106
SB
pàgina
105
SB
pàgines
108-109-
110
SB
pàgina
101
Els alumnes parlen sobre els
problemes que poden causar
les webs de xarxes socials.
Activitats del Multi-ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Ser conscients dels problemes
que han causat les xarxes
socials.
Educació moral i cívica: La
importància de l’amistat i les
relacions socials; no sentir-se
decebut quan una relació surt
malament.
Educació per al Consumidor:
La importància de fer un ús
moderat i responsable de les
xarxes socials d’Internet.
Els alumnes aprenen a
escriure emails informals.
Referència literària a Romeo
and Juliet, de William
Shakespeare.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre trencar amb la parella.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
les xarxes socials.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Comprendre la
importància de les
relacions.
Mostrar voluntat per
tenir hàbits de
consum moderats.
Gaudir d’aprendre
fets culturals d’altres
països.
Interès per aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres.
Actitud positiva
envers la capacitat
personal per
208

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
participar en les
activitats de la
classe.
Xarxes socials a Internet.
Romeo and Juliet, de William Shakespeare.
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la capacitat personal per participar en les activitats de la classe.
Desig de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en les activitats literàries de la classe.
Reconeixement de la literatura com a font de placer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora:
Exemple: Book corner: Romeo and Juliet,de William Shakespeare
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Ciències socials /Informàtica: els alumnes parlen sobre els problemes que poden
causar les webs de xarxes socials.
Literatura: referències a Romeo and Juliet, de William Shakespeare.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a la classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 8
Progress Check. Unit 8.
Multi-ROM. Unit 8
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 8.
209

Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu
- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 8
- Voices Revision 3. (Unitats 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 8
- Unit 8 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 8; Progress Test Extra 8; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global dels textos sobre relacions; identificar detalls importants
en missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C5, C8
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciant correctament en converses sobre sortir amb
algú. (C1, C5, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
fonts diferents, com ara textos que parlen d’una festa que va sortir malament. (C1, C5,
C8)
Escriure textos en diferents suports, emprant les estructures, funcions i vocabulari
adequat, com ara escriure un email informal. (C1, C6, C7, C8)
Usar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar un programa de ràdio
en el que es donen consells. (C1, C3, C5, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació dels
problemes que poden causar les webs de xarxes socials al Regne Unit amb la pròpia
experiència. (C1, C3, C5, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge usades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 8. (C1, C7, C8)
210

OBJECTIUS
UNIT 9
WONDERFUL WORLD
Aprendre, repassar i practicar used to. (C7)
Aprendre, repassar i practicar preguntes de subjecte i d’objecte. (C7)
Repassar temps verbals i expressions temporals. (C7)
Conèixer i practicar adjectius per descriure indrets, parant atenció als sufixes d’adjectius.
(C1, C7)
Conèixer i practicar collocations relacionades amb activitats vacacionals. (C1, C7)
Fer sol·licituds al banc. (C1, C5)
Llegir sobre les Set Meravelles del Món.(C3, C6)
Llegir sobre prendre’s un any sabàtic i contestar un qüestionari. (C5, C8)
Escoltar una conversa entre tres amics sobre les vacances infantils. (C5, C6)
Escoltar un enregistrament en el que la Rosa canvia moneda en un banc. (C5)
Practicar com preguntar sobre situacions que han canviat fent servir el used to. (C1, C4,
C5)
Practicar la redacció de sol·licituds (al banc). (C1, C4, C5)
Practicar l’accentuació de les paraules. (C7)
Parlar sobre les “Set Meravelles· del país de l’alumne. (C1, C3, C6)
Parlar sobre “Noves Meravelles del Món”.(C1, C3, C6)
Parlar sobre allò que els alumnes fan durant les vacances. (C1)
Debatre sobre les vacances dels alumnes durant la seva infantesa. (C1, C3, C5)
Debatre sobre els beneficis que comporta el fet de viatjar. (C1, C5, C6)
Escriure la descripció d’unes vacances.(C1, C3)
Practicar como editar la seva pròpia feina. (C7, C8)
Repassar el llenguatge de la unitat 9 i anteriors mitjançant la realització se senzills
exercicis de vocabulari. (C1, C7, C8)
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar i repetir adjectius utilitzats per descriure indrets.
- Escoltar i repetir paraules per practicar l’accentuació.
- Escoltar un text sobre les “Noves Set Meravelles del Món” i contestar preguntes de tipus
veritable/fals.
- Escoltar i repetir unes collocations sobre activitats de vacances.
- Escoltar tres persones que parlen sobre les seves vacances infantils, i triar les respostes
correctes.
- Escoltar un text sobre Around the World in 80 Days, de Jules Verne.
- Escoltar i repetir una conversa fent sol·licituds al banc.
- Escoltar una altra conversa sobre monedes i contestar preguntes.
211

Parlar
Llegir
- Fer servir adjectius per descriure llocs o situacions.
- Parlar sobre indrets de la ciutat o poble de l’alumne.
- En grups, parlar sobre les “Set Meravelles” del país de l’alumne.
- Intentar d’arribar a un acord sobre quina és la Vuitena Meravella del Món.
- Per parelles, formular preguntes i respondre amb used to sobre quan eren més joves.
- Per parelles, formular i respondre preguntes sobre vacances i turisme.
- Parlar sobre les vacances de la seva infantesa.
- Llegir una cita famosa sobre el fet de viatjar i parlar-ne.
- Parlar sobre prendre’s un any sabàtic després d’acabar els estudis als 18 anys.
- Preparar i practicar un diàleg fent sol·licituds a un banc per viatjar a Nova York.
- Llegir i contestar un qüestionari sobre turisme i viatges.
- Llegir sobre sufixos d’adjectius.
- Observar un text sobre les “Noves Set Meravelles del Món” i relacionar-les amb els països
corresponents.
- Llegir un text sobre les noves “Set Meravelles del Món” i respondre preguntes de
comprensió.
- Llegir explicacions gramaticals sobre used to.
- Llegir un text sobre Cleopatra i contestar preguntes.
- Llegir explicacions gramaticals sobre preguntes de subjecte i d’objecte.
- Llegir i contestar unes preguntes tot dient si es tracta de preguntes de subjecte o
d’objecte.
- Relacionar unes collocations sobre activitats de vacances amb les imatges correctes.
- Llegir un text sobre turisme al voltant del món i contestar un qüestionari cultural.
- Relacionar preguntes amb els temps verbals correctes com activitat de repàs.
- Llegir un text sobre vacances i posar cada paràgraf en l’ordre correcte.
- Llegir la secció Language Focus sobre editar la seva pròpia feina.
- Observar un convertidor de moneda i contestar unes preguntes.
- Llegir Useful Expressions per fer sol·licituds en un banc.
- Repassar el vocabulari i les estructures gramaticals apreses a la unitat mitjançant la
lectura de la secció Language Guide.
Escriure
- Copiar i completar una taula amb adjectius utilitzats per descriure indrets.
- Completar frases descrivint llocs amb les seves pròpies idees.
- Practicar l’ús de paraules en context trobant els antònims de certes paraules del text de
lectura.
- Relacionar els inicis d’unes frases amb els seus finals fent servir used to.
- Completar frases amb used to /didn’t use to.
- Escriure preguntes de subjecte o d’objecte per unes respostes.
- Completar un text amb el past simple d’alguns verbs.
- Completar frases amb la forma correcta d’alguns verbs.
- Copiar i completar una taula amb les expressions temporals adequades, relacionades
amb temps verbals.
- Completar preguntes i respostes utilitzant els temps verbals apropiats.
212

- Triar els verbs correctes per completar un text sobre el llibre Around the World in 80
Days.
- Corregir errors en unes frases a fi de practicar l’edició de la pròpia feina.
- Planificar una tasca per escriure sobre les vacances tot seguint una sèrie de pautes.
- Avaluar el progrés assolit completant els exercicis escrits a la secció Progress check.
Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica
- used to
- preguntes de subjecte i d’objecte
- repassar temps verbals i expressions temporals
Vocabulari
- Adjectius per descriure llocs
- Sufixes d’adjectius
- collocations relacionades amb activitats de vacances
Pronunciació
- Practicar l’accentuació de les paraules.
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Llegir sobre les Set Meravelles del Món.
- Escoltar una conversa sobre les vacances infantils.
- Parlar sobre les famílies.
- Escriure la descripció d’unes vacances.
- Parlar sobre Noves Meravelles del Món.
- Repassar i reflexionar sobre el propi aprenentatge.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
213

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris d’avaluació
SB
pàgines
111-122
SB
pàgina
119
SB
pàgina
113
SB
pàgines
111-122
SB
pàgina
113
SB
pàgina
117
SB
pàgines
120-121-
122
SB
pàgina
115
Totes les activitats de la
unitat utilitzen el llenguatge
com a instrument de
comunicació.
Els alumnes utilitzen un
convertidor de moneda per
parlar sobre els diners.
Els alumnes parlen sobre les
Set Meravelles del Món.
Activitats del Multi-ROM
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per la Pau: La
importància de viatjar per
obrir la ment.
Educació per a l’Oci: La
importància de gaudir de les
vacances i del temps lliure per
sentir-se feliç.
Els alumnes parlen sobre les
Noves Meravelles del Món.
Referència literària a Around
the World in Eighty Days, de
Jules Verne.
Els alumnes llegeixen el
Language Guide.
Els alumnes completen la
secció Progress Check per
avaluar la seva feina.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple: parlar
sobre les vacances infantils.
Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Interès per aprendre
anglès.
Ser capaç d’utilitzar
conceptes matemàtics
en anglès.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
geografia i art.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Comprendre la
importància de viatjar,
conèixer i respectar
d’altres cultures.
Gaudir de les activitats
vacacionals.
Gust per aprendre fets
culturals d’altres
països.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
anglès.
Desig d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres.
Actitud positiva envers
la capacitat personal
per participar en les
activitats de la classe.
214

Prendre’s un any sabàtic.
Around the World in Eighty Days, de Jules Verne
Interès per aprendre anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la capacitat personal per participar en les activitats de la classe.
Desig de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en les activitats literàries de la classe.
Reconeixement de la literatura com a font de placer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple.: Book corner: Around the World in Eighty Days, de Jules Verne
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Geografia / Art: Referències a les Set Meravelles del Món.
Literatura: referències a Around the World in Eighty Days, de Jules Verne.
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, l’accent,
l’origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a la classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Language Guide Unit 9
Progress Check. Unit 9.
Multi-ROM. Unit 9
Activitats d’Ampliació:
Seccions extra del TB per a la Unitat 9.
Seccions extra del WB:
- Grammar bank i exercicis,
- Vocabulary bank i Vocabulary plus,
- Culture today...,
- Across the curriculum,
- Llistat de vocabulari,
- Llistat de verbs irregulars
AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Formativa
- Observació de la classe per avaluar tant el progrés individual com el col·lectiu
215

- Exercicis del Workbook.
- Destreses: exercicis de reading, writing, listening
Avaluació Sumativa
- Progress Check. Unit 9
- Voices Revision 3. (Unitats 7-9)
- Workbook Revision and Extension. Unit 9
- Unit 9 Test Generator Multi-ROM
- Exams Multi-ROM
- Tests i Exàmens: Progress Test Standard 7; Progress Test Extra 7; End-of-Term Exam
Standard; End-of-Term Exam Extra
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global dels textos sobre les vacances i identificar detalls
importants en missatges orals que s’hi relacionen. (C1, C3, C5, C8)
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciant correctament en converses sobre les noves
Meravelles del Món. (C1, C3, C6, C8)
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
fonts diferents, com ara textos sobre les Set Meravelles del Món. (C1, C3, C6, C8)
Escriure textos en diferents suports, emprant les estructures, funcions i vocabulari
adequat, com ara redactar la descripció d’unes vacances. (C1, C3, C7, C8)
Utilitzar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar una conversa sobre
les vacances infantils. (C1, C3, C5, C8)
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web. (C1, C4, C7, C8)
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació de les Set
Meravelles del Regne Unit amb les meravelles del país de l’alumne. (C1, C3, C6, C8)
Identificar les estratègies d’aprenentatge usades per progressar en el procés
d’aprenentatge, completant el Progress check 9. (C1, C7, C8)
216

OBJECTIUS
REVISION 3
Jugar a un joc per repassar i practicar el vocabulari de les unitats 7-9.
Repassar el llenguatge introduït a les unitats 7-9.
Llegir sobre el White Horse, prop de Uffington, Regne Unit, i respondre preguntes que s’hi
relacionen.
Escoltar una notícia sobre un esdeveniment a Stonehenge.
Parlar sobre el turisme.
Realitzar un projecte sobre el Regne Unit.
Repassar i practicar els verbs modals, l’estil indirecte, les preguntes de subjecte i
d’objecte, i els temps verbals, tot completant exercicis sobre el Regne Unit.
Llegir i completar un fact file sobre un grup de música.
Llegir i escoltar una cançó, utilitzant-la per practicar el llenguatge del trimestre.
CONTINGUTS
Escoltar
- Escoltar una notícia sobre un esdeveniment a Stonehenge i triar les respostes correctes.
- Escoltar la cançó “The World is Outside” i contestar preguntes.
Parlar
- Jugar a un joc de vocabulari amb els elements treballats en les 3 darreres unitats.
- Treballar per parelles: formular i respondre preguntes sobre turisme en el país de
l’alumne.
- Cantar la cançó “The World is Outside”.
Llegir
- Llegir un text sobre el misteriós White Horse i contestar preguntes de comprensió.
- Llegir un fact file del grup musical Ghosts i contestar preguntes.
- Relacionar unes definicions amb paraules o expressions d’una cançó.
- Tria el resum més escaient per a la cançó “The World is Outside”.
Escriure
- Realitzar un Projecte sobre el Regne Unit tot seguint les instruccions del professor.
- Triar els verbs modals correctes per completar un text sobre una aventura a la
muntanya.
- Reescriure frases en estil indirecte.
- Escriure preguntes de subjecte i d’objecte sobre qüestions culturals i intentar donar
respostes correctes.
- Completar unes frases amb used to o didn’t use to.
- Triar la forma correcte dels verbs donats a fi de completar un text sobre fer turisme al
Regne Unit.
- Trobar i corregir els errors d’unes frases.
- Triar les respostes correctes a fi de completar un fact file sobre el grup de musica
Ghosts.
- Escriure preguntes per unes respostes donades sobre el grup Ghosts.
217

Coneixement de la llengua a partir del seu ús
Coneixements lingüístics:
Gramàtica (repàs)
- modals d’obligació, prohibició i habilitat
- modals de deducció i possibilitat
- l’estil indirecte
- preguntes en estil indirecte amb if
- used to
- preguntes de subjecte i d’objecte
- repàs de temps verbals i expressions temporals
Vocabulari (repàs)
- vocabulari relatiu a pors i fòbies
- noms i verbs relacionats amb els sentits
- verbs vinculats a les relacions
- reporting verbs
- adjectius per descriure llocs
- sufixes d’adjectius
- collocations relacionats amb activitats de vacances
Pronunciació
- Els alumnes aprenen la pronunciació adequada en anglès a través dels Listenings i de
l’ús dels Class CDs.
- Els alumnes també practiquen la pronunciació en anglès a través de les activitats de
Speaking.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
- Cantar la cançó “The World is Outside”.
- Realitzar un projecte sobre el Regne Unit.
- Revisar el progrés de l’alumne.
- Valorar el treball en grup com un mitjà d’enriquiment personal.
218

Competència
Bàsica
C1 Competència
en comunicació
lingüística.
C2 Competència
matemàtica.
C3 Competència
en el
coneixement i
la interacció
amb el món
físic.
C4 Tractament de
la informació i
competència
digital.
C5 Competència
social i
ciutadana.
C6 Competència
cultural i
artística.
C7 Competència
per aprendre a
aprendre.
C8 Autonomia i
iniciativa
personal.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Pàgina Activitat Criteris
d’avaluació
SB Totes les activitats de la Interès per aprendre
pàgines unitat utilitzen el llenguatge anglès.
123-126 com a instrument de
comunicació.
SB
pàgina
124
SB
pàgina
123-126
SB
pàgina
126
SB
pàgines
123-126
SB
pàgina
124
Els alumnes realitzen un
projecte sobre el Regne Unit
en el qual han d’incloure
informació sobre llocs,
personatges històrics,
famosos actuals, etc.
També llegeixen un text sobre
White Horse, a prop de
Uffington, al Regne Unit.
Activitats del Multi- Rom
Pàgina web de Voices:
http://www.voices.macenglish.com
Educació per a l’oci:
La importància de viatjar per
obrir la ment.
Els alumnes escolten la cançó
“The World is Outside”.
Els alumnes realitzen les
activitats d’aquesta secció de
repàs, per avaluar allò que
han après a les tres darreres
unitats.
Iniciativa per treballar per
parelles. Exemple parlar sobre
turisme a la zona.
Expressar curiositat
per aprendre sobre
trets geogràfics,
històrics i socials del
Regne Unit.
Gust per utilitzar les
noves tecnologies per
repassar i ampliar el
que s’ha après a la
unitat.
Gaudi de viatjar i
conèixer altres
cultures.
Divertir-se aprenent
cançons famoses en
anglès.
Mostrar interès per
aprendre a aprendre
en anglès.
Voluntat d’escoltar i
d’interactuar amb els
altres. Actitud
positiva envers la
pròpia capacitat per
participar en les
activitats de classe.
219

Aspectes socioculturals i consciència intercultural
Referències al Regne Unit: cultura, geografia, turisme, etc.
Interès per repassar anglès i pel tema de la unitat.
Actitud positiva envers la pròpia capacitat per participar en les activitats de classe.
Voluntat de repassar i de reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Satisfacció en completar les activitats.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
Valoració i participació activa en activitats literàries de la classe.
Reconèixer la literatura com a font de plaer mostrant, alhora, una actitud crítica.
Desenvolupament de l’autonomia lectora.
Exemple: Textos de lectura: The mysterious White Horse
Our mountain adventure.
Cançó: “The World is Outside”.
CONTINGUTS INTERCURRICULARS
Art: Els alumnes realitzen un Projecte sobre el Regne Unit, tot seguint certes
instruccions.
Música: Els alumnes canten la cançó: “The World is Outside”
VALORS I ACTITUDS
Educació en la llengua estrangera.
Esforç per aprendre vocabulari i estructures noves.
Interès i respecte envers les opinions dels companys, la seva llengua materna, accent,
origen, etc.
Superar el bloqueig mental en la llengua estrangera quan es coneix gent nova.
Escoltar atentament.
Ús de la llengua estrangera a classe.
ACTIVITATS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Activitats de Consolidació:
Multi-ROM. Revision 3
Activitats d’Ampliació:
Llistat de verbs irregulars.
Projecte.
Seccions extra del TB
220

AVALUACIÓ
1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Avaluació Sumativa
Voices Revision 3 (Unitats 7-9)
2. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre el missatge global de textos sobre el Regne Unit i identificar detalls
importants en missatges orals que s’hi relacionen.
Expressar-se amb fluïdesa i pronunciar correctament en converses sobre turisme.
Reconèixer la idea general i ser capaç d’obtenir informació específica de textos escrits en
diferents fonts, com ara cançons.
Usar conscientment els seus coneixements lingüístics per escoltar persones que parlen
sobre Stonehenge.
Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació d’una manera guiada per
buscar informació a través de les activitats de la pàgina web.
Analitzar aspectes socials dels països anglosaxons a través de la comparació dels trets
culturals i el turisme al Regne Unit amb la situació del país de l’alumne.
Identificar les estratègies d’aprenentatge usades per progressar en el procés
d’aprenentatge completant el repàs de gramàtica i vocabulari.
6. TEMES TRANSVERSALS E INTERDISCIPLINARITAT
6.1. Tercer curs d’ ESO
UNITAT 1Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Respecte envers les professions i activitats dels altres.
• Educació sobre Europa:
- Activitats en un famós mercat de Londres.
• Educació moral i cívica:
- Respecte per la creativitat i les habilitats artístiques dels altres.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- Un mercat famós de Londres.
• Llengua i Literatura:
- El Present Simple: afirmativa, negativa i interrogativa.
- Les fórmules per parlar d’accions habituals i expressar habilitats.
- L’ús de les majúscules.
• Tecnologia:
- Les pàgines web.
• Música:
- La música com a manifestació artística.
UNITAT 2
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
221

- Respecte per les activitats, gustos i preferències dels altres.
• Educació sobre Europa:
- Un programa de televisió britànic.
• Educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones:
- Homes i dones que realitzen diferents activitats, independentment del seu sexe.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El Present Simple i el Present Continuous en afirmativa, negativa i interrogativa.
- Fórmules per expressar gustos i fer suggeriments.
- Els signes de puntuació.
• Educació Física:
- L’esport com a entreteniment i per mantenir-se en forma.
UNITAT 3
Temes transversals
• Educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones:
- Una dona com a protagonista d’un videojoc.
• Educació sobre Europa:
- Els laberints típics dels castells anglesos.
- Un esport d’origen anglès: el futbol.
• Educació viària:
- Indicacions per sortir d’un lloc.
- Els senyals de trànsit.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- Els comparatius i superlatius dels adjectius.
- Fórmules per donar consell.
- L’ordre de les paraules a l’oració.
• Ètica:
- Situacions en què es requereix ajuda i consell.
• Tecnologia:
- Els videojocs.
UNITAT 4
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Valoració de les professions dels personatges presentats.
• Educació sobre Europa:
- Successos estranys en poblacions britàniques.
- Dades biogràfiques d’un conegut director de cinema anglès.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El Past Simple dels verbs.
- Connectors de seqüència.
- Gèneres literaris: la novel·la de misteri.
• Geografia i Història:
- Referències a la història d’Anglaterra del segle XVII.
• Tecnologia:
- El correu electrònic.
UNITAT 5
Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Rebuig envers qualsevol forma de violència.
• Educació moral i cívica:
- Respecte per les persones que pateixen qualsevol tipus de fòbia, i davant situacions violentes.
• Educació per a la salut i l’educació sexual:
222

- Importància de superar pors i obsessions.
• Educació sobre Europa:
- Informació sobre fòbies i supersticions al Regne Unit.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- Esdeveniments recents a diferents països del món.
• Ciències de la Natura:
- Desastres naturals.
• Llengua i Literatura:
- El Past Simple i el Past Continuous.
- Fórmules per expressar habilitat.
UNITAT 6
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Valoració del voluntariat i de les actituds solidàries en situacions d’emergència.
• Educació ambiental:
- Conscienciació sobre els desastres ecològics.
• Educació sobre Europa:
- Procedència d’una espècie animal no autòctona que viu al Regne Unit.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El Present Perfect Simple en contrast amb el Past Simple.
- L’estructura d’un paràgraf.
• Ciències de la Natura:
- Els desastres ecològics i la protecció del medi ambient.
- El món animal.
• Ètica:
- Predisposició per ajudar davant de qualsevol imprevist.
UNITAT 7
Temes transversals
• Educació sobre Europa:
- L’origen anglès d’una peça de roba.
• Educació moral i cívica:
- Valoració dels diferents gustos i maneres de vestir.
- Respecte per l’aspecte físic propi i el dels altres.
• Educació del consumidor:
- Importància d’un consum responsable i no sempre dependent de la moda.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- La forma be going to.
- Els quantitatius.
- Les estructures too + adjectiu i not + adjectiu + enough.
- Connectors de seqüència.
• Tecnologia:
- La realitat virtual.
UNITAT 8
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Tolerància i respecte per les intencions i plans dels altres.
- Respecte per les opinions i prediccions de la gent sobre el futur.
• Educació viària:
- Els mitjans de transport en el futur.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
223

- El futur.
- El primer condicional.
- Fórmules per expressar obligació, prohibició, possibilitat i probabilitat.
- L’ortografia.
- Cartes, revistes i llibres de lectura.
- El gènere de ciència-ficció.
• Tecnologia:
- Els missatges de text i el correu electrònic.
- Invents.
• Ciències de la Natura:
- L’espai.
- La climatologia.
• Geografia i Història:
- Diferents accidents geogràfics.
UNITAT 9
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Actitud de respecte en parlar amb els altres.
• Educació per a la pau:
- Respecte envers les opinions i problemes expressats per altres persones.
• Educació sobre Europa:
- Els taxis de Londres i l’examen per aconseguir la llicència de taxista.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- Nova York.
• Tecnologia:
- El correu electrònic.
• Llengua i Literatura:
- Els modals.
- Els adverbis.
- Els acudits i els còmics.
UNITAT 10
Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Respecte envers els gustos musicals d’altres persones.
• Educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones:
- Igualtat d’oportunitats en el món de la cançó.
• Educació del consumidor:
- Actitud crítica davant la música i els programes de televisió.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- Països anglosaxons.
• Llengua i Literatura:
- La veu passiva.
• Música:
- Els cantants i els grups musicals.
224

6.2. Cuart curs d’ ESO
UNITAT 1
Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Respecte pels gustos i preferències dels altres.
• Educació sobre Europa:
- Dades sobre la popularitat al Regne Unit d’un servei d’Internet per conèixer gent.
• Educació moral i cívica:
- Respecte pel físic i la personalitat dels altres.
• Educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones:
- Homes i dones que realitzen diferents activitats, independentment del seu sexe.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El Present Simple i el Present Continuous.
- Like + gerundi / nom.
- Used to.
- L’ús de les majúscules i els signes de puntuació.
• Tecnologia:
- Internet.
UNITAT 2
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Respecte per les pertinences dels altres.
- Valoració de les professions dels personatges presentats.
• Educació sobre Europa:
- La tradició de fer bromes a April Fool’s Day.
- Un programa de televisió anglès.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El Past Simple i el Past Continuous.
- Subject / object questions.
- L’ordre de les paraules a l’oració.
• Geografia i Història:
- Països i ciutats del món.
UNITAT 3
Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Rebuig envers els actes delictius.
• Educació sobre Europa:
- La delinqüència juvenil i l’absentisme escolar al Regne Unit.
• Educació moral i cívica:
- Actitud responsable a les tasques i rutines diàries.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- Els Present Perfect Simple.
- Gèneres literaris.
- La concordança subjecte-verb.
• Tecnologia:
- Enquestes per Internet.
UNITAT 4
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
225

- Valoració de les diferents opinions donades.
• Educació sobre Europa:
- Tradicions del món anglosaxó.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El futur amb will, be going to i el Present Continuous amb valor de futur.
- L’estructura del paràgraf.
• Geografia i Història:
- L’origen d’una tradició associada a l’arribada d’un any nou.
• Música:
- Tendències musicals, grups i cantants.
• Tecnologia:
- La influència de la tecnologia en el món musical.
UNITAT 5
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Respecte per les coses dels altres.
• Educació sobre Europa:
- Dades sobre la novel·la anglesa.
Temes interdisciplinaris
• Matemàtiques:
- Resolució de situacions i problemes utilitzant un raonament lògic.
• Llengua i Literatura:
- El primer condicional.
- Els verbs modals may, can, must, might i could.
- Gèneres literaris: detectius famosos de la novel·la anglesa.
• Tecnologia:
- Internet.
UNITAT 6
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Actitud crítica envers els missatges publicitaris.
• Educació del consumidor:
- El consum entre adolescents.
- Importància d’un consum responsable i no sempre dependent de la moda.
• Educació sobre Europa:
- El primer anunci emès per la televisió anglesa.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- Verbs davant de gerundi, com ara like.
- El comparatiu i el superlatiu.
- Els connectors.
• Tecnologia:
- Els telèfons mòbils.
UNITAT 7
Temes transversals
• Educació sobre Europa:
- Treballs en pràctiques per estudiants anglesos.
• Educació per a la pau:
- Respecte per les diferents professions que s’hi presenten.
• Educació moral i cívica:
- Valoració de les aptituds i qualitats de cadascú.
- Reconèixer la importància d’adquirir una experiència laboral.
226

Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- El modal should / shouldn’t.
- El segon condicional.
- Utilització del vocabulari adequat per millorar l’expressió.
UNITAT 8
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Respecte per la manera d’expressar-se dels altres.
• Educació per a la pau:
- Tolerància i respecte per altres cultures i idiomes.
Temes interdisciplinaris
• Llengua i Literatura:
- L’estil indirecte.
- L’ús correcte dels pronoms.
• Tecnologia:
- El correu electrònic.
• Música:
- Concerts i grups musicals.
UNITAT 9
Temes transversals
• Educació moral i cívica:
- Interès a conèixer els costums d’altres cultures.
• Educació per a la pau:
- Respecte envers els testimonis d’altres persones.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- Point Pleasant (EUA).
- Les tribus índies.
• Llengua i Literatura:
- Els pronoms relatius.
- Els pronoms indefinits compostos a partir de some i any.
- L’ortografia.
UNITAT 10
Temes transversals
• Educació per a la pau:
- Respecte envers els gustos d’altres persones.
• Educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones:
- Igualtat d’oportunitats en el món del cinema.
Temes interdisciplinaris
• Geografia i Història:
- La invasió romana de la Gran Bretanya.
• Llengua i Literatura:
- La veu passiva.
- La novel·la de ficció: El Senyor dels Anells, una trilogia portada al cinema.
• Tecnologia:
- Usos i aplicacions dels avenços tecnològics i la realitat virtual.
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
La intervenció pedagògica del professorat té com a principi fonamental l’assistència ajustada a l’alumnat durant el
procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest paper implica proposar activitats que permetin la intervenció activa de
227

l’alumnat. Com la diversitat a l’aula és un fet, cal deixar de banda les solucions homogeneïtzadores perquè estan
allunyades de la realitat de cada dia. Això complica les interaccions a classe alhora que les enriqueix.
Quines són les possibles fonts de la diversitat?
• Capacitat. De manera informal es diu: “no me’n surto amb les mates” o “sóc un desastre per al
dibuix”. Malgrat tot, tothom és competent en la seva llengua i amb el suport adequat, entre altres
factors, pot ser-ne en alguna altra.
• Motivació. Depèn del bagatge previ assolit i de factors afectius associats al procés d’aprenentatge
seguit fins a un moment donat. Cal no perdre mai de vista la finalitat última: l’assoliment d’una
competència comunicativa mínima.
• Estils de treball. No tothom reacciona de la mateixa manera davant d’uns únics estímuls. Les teories al
voltant de les intel·ligències múltiples han obert vies d’explicació en aquest sentit. English Links For
ESO amb tots els seus materials ofereix ajudes de diversa mena per afavorir els diversos acostaments a
l’aprenentatge: disposició tipogràfica, disseny i distribució de les il·lustracions i fotografies, presència
de quadres sinòptics, remissions constants (links), materials de referència (apèndix gramatical amb
traducció al català, word list…)
• Interessos. El component afectiu és de vital importància a l’hora d’aprendre una llengua estrangera.
Els temes triats per vehicular els objectius i continguts que cal assolir estan relacionats amb la
percepció d’un mateix, la relació amb els altres i els àmbits més propers (família, escola, gustos i
aficions...). Els materials de suport al professorat proporcionen informació extra per poder “connectar”
amb l’alumnat.
Fet i debatut, English Links For ESO proposa activitats diversificades i ajuda al professorat, sigui quin sigui el seu
estil de treball, que adapti els suports i la intervenció a les necessitats de tothom. Hi ha activitats graduades de
menys a més dificultat i de més a menys control tant a l’Student’s Book como al Workbook. N’hi ha altres de
resposta oberta perquè cada alumne/a pugui treballar segons les seves possibilitats, i d’altres de repàs i ampliació.
Totes són atractives i tracten sobre temes relacionats amb les experiències mateixes dels joves de la seva edat. I al
final de l’Student’s Book hem inclòs un Grammar Appendix en la llengua dels alumnes per als que necessitin més
suport de la presentació teòrica.
Al Workbook s’inclou una gran varietat d’exercicis graduats per practicar més la gramàtica, la pronunciació i el
vocabulari, amb activitats complementàries de listening, reading i writing. Va acompanyat d’un CD àudio que
conté els enregistraments dels exercicis de pronunciació, els textos de la secció cultural i les cançons, per tal que
els/les alumnes amb més dificultats d’aprenentatge puguin reforçar la comprensió oral i els més avantatjats ampliïn
els seus coneixements.
Al CD-ROM interactiu s’inclouen dues activitats a cada unitat per practicar el vocabulari i dues més de gramàtica
en dos nivells de dificultat, i exercicis de comprensió oral amb referències culturals.
El Teacher’s Manual ofereix també activitats de repàs i ampliació, a més de molts suggeriments al professor/a
sobre com dividir la seva ajuda segons les diferents necessitats de la classe.
El Teacher’s Photocopiable Pack compta amb material addicional que inclou exercicis de gramàtica, vocabulari,
speaking i jocs, i una secció dedicada al tractament de la diversitat amb dues pàgines per a cada unitat d’activitats
de repàs i una pàgina d’ampliació.
Al Test Book tant per a les proves per unitat com per a les proves trimestrals hi ha tres nivells de dificultat: bàsic,
intermig i avançat.
228

8. CRITERIS E INSTRUMENTS D’ AVALUACIÓ.
8.1. Criterios de evaluación. Tercer curso
I HABILIDADES COMUNICATIVAS
1. Extraer la información global y específica, la idea principal y los detalles más relevantes en mensajes orales (emitidos en
situaciones de comunicación cara a cara o por medios de comunicación mecánica) y en textos escritos auténticos, y ser
capaces de realizar inferencias a partir del contexto.
2. Participar en conversaciones breves y utilizar las estrategias comunicativas más adecuadas para comprender y hacerse
comprender y transmitir a otros la información que conoce.
3. Leer de forma extensiva con finalidades diversas y demostrar comprensión a través de una tarea.
4. Redactar textos sencillos y utiliza la gramática y el léxico adecuados, así como los recursos de cohesión que los hagan
comprensibles al lector.
II REFLEXIONES SOBRE LA LENGUA
1. Mostrar habilidades para poner en práctica el conocimiento de los aspectos formales del código de la lengua extranjera
(morfología, sintaxis y fonología), y valorar su importancia para tener éxito en la comunicación.
2. Observar regularidades en el sistema de la lengua extranjera, analizarlas y llegar a conclusiones que permitan formular
reglas.
3. Reformular de forma progresiva aquellas normas o reglas que se identifiquen como erróneas.
4. Identificar y usar las distintas formas lingüísticas asociadas a la misma función del lenguaje.
III ASPECTOS SOCIOCULTURALES
1. Interpretar correctamente el uso de fórmulas, normas y comportamientos que se transmiten a través de los textos y tener
interés por ampliar el conocimiento de datos culturales.
2. Valorar la cultura propia a partir del conocimiento de otras culturas y el contraste entre ellas.
3. Aproximar los mensajes que se desea transmitir a las características particulares del interlocutor, y respetar las diferencias
de pronunciación, acento o grado de conocimiento de la legua extranjera.
4. Apreciar el uso de la lengua extranjera como medio para establecer relaciones con personas de procedencias
distintas, tomando iniciativa para comunicar y mostrando respeto hacia la diversidad cultural y social.
8.2.Criterios de evaluación. Cuarto curso
I HABILIDADES COMUNICATIVAS
1. Extraer la información global y la específica, ideas principales y secundarias en mensajes orales sobre temas familiares
para el alumno o relacionados con aspectos cotidianos de la cultura y la sociedad de los países donde se habla la lengua
extranjera y en textos escritos auténticos de distintos tipos (descriptivos, narrativos, argumentativos, explicativos),
distinguiendo entre hechos y opiniones e identificando los principales argumentos expuestos por el autor.
2. Participar en conversaciones y utilizar estrategias adecuadas para iniciar, mantener y hacer progresar la comunicación,
produciendo un discurso comprensible y adaptado a las características de la situación y a la intención de comunicación.
3. Leer de manera autónoma distintos tipos de materiales adecuándolos a diferentes intenciones: consulta, búsqueda de
información, lectura detallada, placer, etc.
4. Producir textos escritos atendiendo a diferentes intenciones comunicativas, y respetar los elementos que aseguran la
cohesión y coherencia del texto de manera que este sea fácilmente comprensible para el lector.

II REFLEXIONES SOBRE LA LENGUA
1. Utilizar conscientemente los conocimientos adquiridos sobre el nuevo sistema lingüístico como instrumento de control y
autocorrección de las producciones propias y como recurso para comprender mejor las ajenas.
2. Reflexionar sobre regularidades y excepciones propias del sistema lingüístico de la lengua extranjera.
3. Mostrar un grado suficiente de conceptuación en relación con funciones del lenguaje, elementos lingüísticos, formatos y
características de textos, cohesión y coherencia en el discurso.
4. Incorporar conscientemente mecanismos de aprendizaje ya utilizados (hacer deducciones, inducciones, clasificar,
categorizar, formar palabras) en situaciones nuevas de aprendizaje.
III ASPECTOS SOCIOCULTURALES
1. Identificar e interpretar las referencias culturales apoyándose en claves lingüísticas y no lingüísticas que ayuden a su
comprensión.
2. Reconocer elementos socioculturales en las informaciones que se transmiten en los medios de comunicación sobre
acontecimientos de actualidad.
3. Mostrar sentido crítico, reflexivo y respetuoso ante las diferencias de opinión que se basan en diferencias socioculturales.
4. Valorar positivamente el enriquecimiento que otras culturas aportan a la nuestra y viceversa, apreciando las ventajas que
ofrecen los intercambios culturales.
Actividades útiles para evaluar estos criterios son:
• las actividades de Speaking que permiten evaluar si el objetivo comunicativo se ha alcanzado o no, independientemente
de la mayor o menor corrección formal con la que se haya hecho.
• las instrucciones que el profesor pueda dar para organizar el trabajo del aula.
• las actividades de las secciones de Listening
.• las actividades de Reading que acompañan a los textos seleccionados para integrar el material del curso.
• las actividades de Writing y las incluidas en los Projects. Estas actividades deberían evaluarse en función de la capacidad
de los alumnos para transmitir información pertinente a un lector real, para así evaluar el aspecto comunicativo del escrito
por encima de aspectos formales.
9-. MÍNIMS EXIGIBLES; CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ.
Mínimos exigibles
Los mínimos exigibles serán los que aparecen en el apartado referido a la distribución de contenidos (apartado 3).
Criterios de evaluación y calificación
La evaluación es un aspecto fundamental del proceso enseñanza-aprendizaje, en cualquier momento del proceso
educativo y en toda área de conocimiento. Nuestro proyecto trata de dar respuesta a tres cuestiones determinantes a
este respecto: qué evaluar, cuándo evaluar y cómo evaluar, estableciendo los criterios y los instrumentos de
evaluación pertinentes en cada caso.
La evaluación continua y sistemática del proceso se realiza en cada unidad valorando los datos obtenidos en los
diversos momentos de aprendizaje: actividades de clase, deberes, proyectos y tests. El alumno del segundo ciclo de
ESO deberá ser capaz de entender la evaluación como un medio de valoración continuada de su trabajo en las
destrezas y el dominio lingüístico. En este sentido, la evaluación constante por parte del profesor de actividades tanto
orales como escritas, de los diarios de aprendizaje y de las tareas será la mejor forma de garantizar una participación
satisfactoria del alumno en el complejo proceso de aprendizaje.
230

La evaluación final (no sólo la que se lleva a cabo a final de curso, sino también se puede considerar como tal cada
una de las evaluaciones trimestrales) debe estar basada en criterios de capacidades, en los cuales están implicados:
1. Elementos conceptuales, básicos para el desarrollo lingüístico.
Aquí se evaluan los contenidos lingüísticos y el vocabulario de la materia a través de tests.
Como materia evaluable incluimos expresiones que podemos considerar importantes, puntos gramaticales,
funciones y formas, etc. No hay que olvidar los puntos tratados anteriormente. Como es lógico, una
asignatura como el inglés no puede tener nunca “materia eliminable”. El examen será siempre de todos los
contenidos dados durante el curso.
2. Destrezas o procedimientos, entendidos no como actividades, sino como operaciones que permiten relacionar
los conceptos, adquirirlos significativamente y construir redes conceptuales amplias. En nuestro caso, es
importante observar que los conceptos y las actividades de manipulación conceptual son inseparables.
Aquí se evalúa la capacidad de expresión y comprensión oral y escrita a través de la participación de los
alumnos, trabajos de clase, proyectos, tests, etc.
Aquí evaluamos también el libro de lectura (uno por evaluación), ya que si se trabaja – tanto en clase como en
casa individualmente- puede ser un elemento para valorar la capacidad de los alumnos a la hora de comprender
textos escritos.
3. Actitud frente al objeto de aprendizaje, frente a las informaciones proporcionadas durante el proceso y frente al
aprendizaje mismo.
Aquí evaluamos:
- puntualidad de asistencia.
- asistencia regular a clase.
- presentación de trabajos en la fecha establecida.
- respeto al resto de miembros de la comunidad educativa.
- participación en clase.
- trabajo en clase y en casa (deberes, estudio, ...) .
- interés, atención y esfuerzo.
-
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Per a 3er i 4rt de ESO els percentatges que el departament d’anglés assigna a cada
bloc són els següents:
- Un 60% a CONCEPTES: continguts gramaticals i de vocabulari treballats a classe. Aquí s’inclourà la
comprensió de lectura i expressió escrita.
- Un 20% a DESTRESES: capacitat d’ expressió i comprensió oral
- Un 10 % per als controls del llibre de lectura ( lectura obligatòria. Imprescindible per aprovar el curs
- Un 10% a ACTITUD: assistència, puntualitat, comportament, treball a l’aula i a casa, atenció,
participació, interés, esforç....
:
• Per als grups de DIVERSIFICACIÓ de 3r i 4t , els CRITERIS DE QUALIFICACIÓ serán els mateixos
aplicats al PRIMER CICLE (veure aquest apartat).
Nota: Aprovar un dels 2 controls de lectura és un requisit indispensable per aprovar l´assignatura.
La nota final del curs, será la mitjana ponderada de les tres avaluacións sempre i quan no es suspenga l’última, ja
que en aquest cas, es suspendrà el curs. Per a calcular la mitjana del curs, la nota de la primera avaluació es
multiplicará per ú, la nota de la segona avaluació per dos i la nota de la tercera avaluació per tres. El resultat de la
231

suma es dividirá entre sis. En la mitjana final s’afavorirà i valorará positivament a aquells alumnes que hagen
millorat la seua nota progressivament al llarg del curs.
RECUPERACIÓ
L’avaluació serà contínua , per tant es valorarà l’ esforç continuat i la progressió en l´aprenentage. Els alumnes
recuperarán les avaluacións suspeses al aprovar l’avaluació següent perquè no hi haurá exàmens de recuperació.
Cada prova es basarà en aquells temes donats a classe fins al moment de la mateixa i es exigirà allò explicat pel
professor/-a previament.
Aquells alumnes amb l’assignatura pendent del curs anterior, l’aprovaràn automàticament si superen la 1ª o 2ª
avaluació. En cas contrari, s’ els farà una prova al mes d’ abril o maig.
FALTES I RETARDS
3 retards injustificats es consideraràn una falta d’ assistència. Les faltes d’assistència injustificades impossibiliten el
seguiment diari de l’ alumne i es valoraràn negativament.
Un 20% de faltes d’ assistència injustificades per avaluació implicarà una sanció disciplinària i la pèrdua de l’
avaluació contínua (Decret 246/91 de drets i deures dels alumnes).
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINARIA DE SETEMBRE.
En la convocatòria de setembre, al tractarse d’un únic examen, s’avaluaràn els conceptes i destreses básiques
adquirides al llarg del curs. En l’apartat d’actituds, es tindrà en compte l’actitud del alumne/-a durant el curs, aixís
com la realizatció de les activitats que el professor/ –a recomane per a l’estiu.
10. MATERIALS CURRICULARS I DESCRIPCIÓ GENERAL
3r ESO Llibre de text de l’alumne:
VOICES 3er ESO. Student’s Book, Workbook,CD-ROM interactivo, CD audio. Ed. Macmillan.
Lectures obligatòries:
- Sherlock Holmes and the Blue Diamond. Ed. Dominoes one. Oxford.
- The Adventures of Huckelberry Finn. Ed. Mac Millan
4t ESO Llibro de text de l’alumne:
VOICES 4 th ESO.. Student’s Book, Workbook, CD-ROM interactivo, CD audio. Ed. Mac Millan
Lectures obligatòries:
- THE TURN OF THE SCREW. Ed. Dominoes two.
- PRIDE AND PREJUDICE. Mac Millan
11. DISTINTES FORMES D’AGRUPAMENTS DEL ALUMNAT EN 2n CICLE ESO
(ATENCIÓ A LA DIVERSITAT)
11.1. DESDOBLES
Els desdobles o agrupaments es farán seguint les característiques particulars dels grups implicats en cada cas.
Els objectius dels desdobles o agrupaments son diversos: per una banda, al reduir el nombre d’alumnes per grup,
es fà més fàcil la práctica oral del idioma i, per un altra banda, l’atenció individual, si és el cas, es més efectiva, al
temps que es facilita el control dels alumnes amb problemes de indisciplina i, per tant, ens dona la possibilitat de
solventar amb major eficacia les posibles situacions conflictives. Els criteris a seguir per a la confecció dels
agrupaments en guany serán els següents:
232

3- Els agrupaments 2 x 3 (es a dir, de cada dos grups ordinaris, es formará un tercer, cadascún amb un
professor/-a distint) es farán, en primer lloc, de forma equitativa, es a dir, en els tres grups resultants es
repartirán per igual: alumnes amb un nivell més alt, alumnes amb un nivell mitjà i alumnes conflictius o
problemàtics.
4- Quan els alumnes amb un baix nivell d’anglés, estrangers o amb NEE arriben als 12 aproximadament, es
fará un grup de reforç exclusivament per a ells, per tal de poder atendre’ls individualment i a les seues
necessitats. El objectiu d’aquest grup serà el de que, al final del curs, aquestos alumnes hagen adquirit un
nivell mitjà igual o similar al dels seus companys en els altres dos grups.
11.2. ALUMNES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
Davant la impossibilitat per part de alguns alumnes de assolir un adequat progrés de continguts conceptuals, cal insi
en els continguts instrumentals o de matèria. En aquestos casos, les adaptacions curriculars consisteixen en eliminar
continguts, objectius i criteris d’avaluació considerats bàsics per a la resta d’alumnes. Tot i això, mai es perdràn de vista
objectius generals de etapa, segons els cuals aquestos alumnes serán avaluats, accedint als mateixos mitjantçant altres tip
de continguts i activitats.
Per a aquest curs 08-09, hi-ha un grup de 3r i un grup de 4t.
12. MATERIALS CURRICULARS I PROGRAMACIÓ DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
DE 3r I 4t D’ESO.
Els llibres que hem considerat adequats per al nivell particular d’aquestos dos grups i que per tant hem canviat, han sigut
següents:
- EVERYTHING FOR ESO 2 , per al PDC de 3r i
- EVERYTHING FOR ESO 3, per al PDC de 4t
de l’editorial Richmond, doncs considerem que són els que més s’apropen al que volem aconseguir amb aquestos grups d
diversificació.
233

12.1 PROGRAMACIÓ DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR 3r CURS D’ESO.
1.1. Objetivos de enseñanza:
EVERYTHING 2
Temporalización: 1 er Trimestre
UNIDAD DIDÁCTICA 1ª: Global English.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Reconocer la estructura de Everything 2 y utilizar adecuadamente los diversos elementos que se integran en
cada uno de los materiales.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de un nuevo curso, determinando el grado de adquisición
que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las diferentes
habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías Vocabulary,
Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about formal and informal greetings.
- Talk and write about free-time activities.
• Grammar:
- Use the present simple of ‘to be’.
- Use the present simple.
- Use adverbs of frequency.
- Use object pronouns.
- Form and use ‘love’ / ‘like’ / ‘don’t like’ / ‘hate’ –ing.
• Pronunciation:
- Pronounce the /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- Pronounce the ‘time’, ‘ski’ and ‘buy’ and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about the importance of English.
- Learn and use the following reading strategies: Key words, Friendly words and Guessing meaning.
• Writing:
- Write a composition about someone’s routine.
- Analyse the use of paragraphs and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Introduce themselves.
- Talk about their hobbies, family and daily routine.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
234

Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Formal and informal greetings.
• Free-time activities.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• To be: present simple.
• Present simple.
• Adverbs of frequency.
• Object pronouns.
• Love / Like / Don’t like / Hate + –ing.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• /s/, /z/ and /iz/ sounds.
• ‘Time’, ‘ski’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘English around the world’.
- Strategies: Key words, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about someone’s routine.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking:
- Introducing yourself.
- Talking about your hobbies, family and daily routine.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Identificar el sentido global y los elementos más significativos de textos orales, escritos y audiovisuales.
Responder por escrito a estímulos orales o escritos.
Extraer información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales
e informáticos utilizados.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Leer comprensivamente textos escritos interpretándolos de forma productiva.
Localizar información específica de un texto leído con anterioridad.
Producir mensajes orales comprensibles.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Mostrar interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
Valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento de comunicación.
Manifestar una actitud crítica ante los usos de la lengua que suponen discriminación.
Valorar el enriquecimiento personal que supone la relación con personas de otras culturas.
Expresar interés por establecer contactos y comunicarse con hablantes de lengua inglesa a través de los medios
de las tecnologías de la comunicación.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
235

• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Elementos básicos del inglés y su funcionamiento en el discurso.
Relación entre pronunciación y escritura de vocablos y expresiones usuales.
Reconocimiento y producción del vocabulario básico.
Expresiones y fórmulas básicas de la comunicación oral.
Rutinas, fórmulas básicas y expresiones frecuentes.
Aplicación productiva de estructuras gramaticales y lingüísticas estudiadas.
Conocimiento de los aspectos de la cultura y de la sociedad de los países donde se habla el inglés como lengua
oficial.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Formal and informal greetings.
• Free-time activities.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• To be: present simple.
• Present simple.
• Adverbs of frequency.
• Object pronouns.
• Love / Like / Don’t like / Hate + –ing.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• /s/, /z/ and /iz/ sounds.
• ‘Time’, ‘ski’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2, B4]:
- Text: ‘English around the world’.
- Strategies: Key words, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing about someone’s routine.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Introducing yourself.
- Talking about your hobbies, family and daily routine.
Reconocimiento de la estructura de Everything 2 y utilización de los diversos elementos que se integran en
cada uno de los materiales.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Identificación del sentido global y de los elementos más significativos de textos orales, escritos y
audiovisuales.
Respuesta escrita a estímulos orales o escritos.
Extracción de información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios
audiovisuales e informáticos utilizados.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Lectura comprensiva de textos escritos interpretándolos de forma productiva.
Localización de información específica de un texto leído con anterioridad.
Producción de mensajes orales comprensibles.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
236

Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación.
Actitud crítica ante los usos de la lengua que suponen discriminación.
Valoración del enriquecimiento personal que supone la relación con personas de otras culturas.
Interés por establecer contactos y comunicarse con hablantes de lengua inglesa a través de los medios de las
tecnologías de la comunicación.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística:
La aportación de la lengua inglesa al
desarrollo de la competencia en
comunicación lingüística es esencial en el
discurso oral al adquirir las habilidades de
escuchar, hablar y conversar.
El aprendizaje de la lengua inglesa mejora la
competencia comunicativa general al
desarrollar la habilidad para expresarse,
oralmente y por escrito, utilizando las
convenciones y el lenguaje apropiado a cada
situación.
2. Competencia social y ciudadana:
La lengua inglesa, como todas las lenguas, es
un buen instrumento para el desarrollo de la
competencia social y ciudadana ya que
sirve a los hablantes para comunicarse
socialmente.
Es vehículo de comunicación y transmisión
cultural y favorece la comunicación con
hablantes de otras lenguas y el
reconocimiento, la aceptación y el respeto de
diferencias culturales y de comportamiento.
En el proceso de enseñanza y aprendizaje de
la lengua inglesa es relevante el trabajo en
grupo y en parejas ya que, a través de estas
interacciones, se aprende a participar, a
expresar las ideas propias y a escuchar las de
los demás, se desarrolla la habilidad para
construir diálogos y tomar decisiones
valorando las aportaciones de los
compañeros.
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal:
El conocimiento de la lengua inglesa
contribuye a la adquisición de la
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing paragraphs and grammar (Student’s
Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: English around the world (Student’s
Book)
• Writing about someone’s routine (Student’s
Book)
• Introducing yourself (Student’s Book)
• Talking about your hobbies, family and daily
routine (Student’s Book)
• Countries (Student’s Book; Practice Book)
• Nationalities (Student’s Book; Practice Book)
• Formal and informal greetings (Student’s
Book; Practice Book)
• Free-time activities (Student’s Book; Practice
Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación)
• Introducing yourself (Student’s Book)
• Talking about your hobbies, family and daily
237

competencia de autonomía e iniciativa
personal. El currículo fomenta el trabajo
cooperativo en el aula, el manejo de recursos
personales y habilidades sociales de
colaboración y negociación. Ello supone
poner en funcionamiento determinados
procedimientos que permiten el desarrollo de
iniciativas y toma de decisiones en la
planificación, organización y gestión del
trabajo, propiciando así la autonomía y la
iniciativa personal.
4. Competencia para aprender a aprender:
La lengua inglesa contribuye al desarrollo de
la competencia para aprender a aprender.
Acrecienta la capacidad lingüística general,
facilita la comprensión y expresión y permite
a los alumnos construir conocimientos,
formular hipótesis y opiniones, y expresar y
analizar sentimientos y emociones.
La competencia para aprender a aprender se
rentabiliza especialmente si se incluyen
contenidos directamente relacionados con la
reflexión sobre el propio aprendizaje, para
que cada alumno pueda identificar cómo
aprende mejor y qué estrategias hacen más
eficaces los aprendizajes, y prepara al
alumnado en la toma de decisiones que
favorecen la autonomía para utilizar y para
seguir aprendiendo la lengua inglesa a lo
largo de la vida.
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital:
Todas las competencias básicas están en la
actualidad en relación directa con la
competencia en tratamiento de la
información y competencia digital. El
conocimiento de la lengua inglesa facilita el
acceso a la información que se puede
encontrar en esta lengua, al tiempo que ofrece
la posibilidad de utilizarla para
comunicarnos.
Facilita la comunicación personal a través del
correo electrónico en intercambios con
jóvenes de otros lugares y crea contextos
reales y funcionales de comunicación.
routine (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
238

6. Competencia artística y cultural:
La lengua inglesa propicia el acercamiento a
manifestaciones culturales propias de la
lengua y de los países en los que se habla y,
por tanto, contribuye a adquirir la
competencia artística y cultural al propiciar
una aproximación a obras o autores que han
contribuido a la creación artística y cultural.
Contribuye al desarrollo de la competencia
artística y cultural si se facilita la expresión
de opiniones, gustos y emociones que
producen diversas manifestaciones culturales
y artísticas y si se favorecen los trabajos
creativos individuales y en grupo.
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. METODOLOGÍA.
La metodología a seguir en cada unidad será prácticamente la misma, dado el nivel básico –y, en ocasiones, no
tanto- de los alumnos de 3º de Diversificación., por tanto, no será necesaria la explicación previa de la
metodología a seguir en cada unidad, ya que siempre nos remitiremos a las pautas que detallamos a
continuación. No obstante, el profesor-a podrá variar, según su criterio y las características del grupo, el
procedimiento que sigue, aunque los materiales empleados sigan siendo los mismos.
4.1. Proceso de enseñanza-aprendizaje:
Exploración de los conocimientos previos y de las motivaciones, expectativas e intereses de los alumnos a
través de las actividades de introducción para favorecer una participación activa y desinhibida, procurando que
queden conectados a la clase de inglés desde el inicio de la misma.
Realización progresiva y estructurada de las actividades que se recogen en el Student’s Book, en el Practice
Book, en el Spooky Times Magazine y en el Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests), teniendo en
cuenta las sugerencias que ofrece el Teacher’s Book, así como los materiales integrados en los Class CDs
(Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond Electronic Dictionary y
Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything Class Pack (Grammar Worksheets, Picture
Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide, Songs Worksheets, Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM) e introduciendo las adaptaciones pertinentes que faciliten, refuercen o amplíen la
adquisición de los objetivos y contenidos programados.
El desarrollo de cada Unidad tiene un enfoque integrador, que acerca al alumno a situaciones contextualizadas
de su propia experiencia o de sus conocimientos previos, favoreciendo todo tipo de aprendizajes y actividades
cognitivas, alternando actividades de diversa naturaleza (predisposición, observación, comprensión, expresión,
reflexión, valoración, creación, aplicación, investigación) a través de la actuación del profesor (motivación,
explicaciones, ejemplificaciones, preguntas y respuestas, propuestas de tareas, etc.) y con la participación
activa de los alumnos y alumnas.
En el proceso de enseñanza-aprendizaje se favorecerá la atención individualizada a los alumnos, que se
complementará con actividades de refuerzo (Practice Book) a fin de recuperar aquellos objetivos y contenidos
básicos no consolidados y con actividades de ampliación (Teacher’s Book: Extra activity y Mixed-ability
Worksheets).
Los sistemas de agrupamiento serán flexibles y adecuados al tipo de actividades y destrezas que se pretende
desarrollar, incluyendo el gran grupo, el trabajo individual, los pequeños grupos y las parejas.
239

El espacio habitual de la actividad docente es el aula, pudiendo utilizarse otros espacios del centro escolar
como la biblioteca, el aula de usos múltiples, el aula de medios audiovisuales, el aula de informática o de
plástica.
A lo largo del proceso educativo se estimulará a los alumnos a través del empleo del refuerzo positivo,
valorando y haciendo explícitos los éxitos que vaya logrando cada niño y cada niña.
4.2. Recursos y medios:
Impresos:
• Student’s Book: Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 2. Madrid: Santillana Educación,
S.L. / Richmond Publishing.
• Practice Book: Reyes Durá Monleón, Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 2. Madrid:
Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Teacher’s Book: Jim Lawley, Rodrigo Fernández Carmona, Rubén Chacón Beltrán e Inmaculada Senra
Silva: Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Mixed-ability Worksheets 2 (Teacher’s Pack): Neil Collins Lawley y Rodrigo Fernández Carmona:
Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Tests 2 (Teacher’s Pack): Kevin Allflatt, Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 2.
Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Spooky Times Magazine 2: Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Everything Class Pack (Grammar Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide
y Songs Worksheets): Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Bibliografía para el Profesor:
- Seligson, P. (1997). Helping Students to Speak. Madrid: Richmond Publishing.
- Baxter, A. (1997). Evaluating your Students. Madrid: Richmond Publishing.
- Tice, J. (1998). The Mixed Ability Class. Madrid: Richmond Publishing.
Audiovisuales e informáticos:
• Class CDs (Student’s Book audio): Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond
Publishing.
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard):
Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Spooky Times DVD: Everything 2. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM): Everything 2. Madrid:
Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
5. ACTIVIDADES.
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Formal and informal greetings.
240

- Free-time activities.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- To be: present simple.
- Present simple.
- Adverbs of frequency.
- Object pronouns.
- Love / Like / Don’t like / Hate + –ing.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- ‘Time’, ‘ski’ and ‘buy’ and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘English around the world’.
. Strategies: Key words, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about someone’s routine.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Introducing yourself.
. Talking about your hobbies, family and daily routine.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
6. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
6.1. Actividades de refuerzo y de ampliación
Se efectuarán aquellas propuestas en este método – graduadas según niveles de dificultad en el
aprendizaje de los alumnos- , y según el profesor lo considere oportuno ( en Vocabulary;
Grammar; Reading; Writing; Listening and Speaking).
7.1. Actividades de evaluación:
7. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
241

• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 1 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about ‘English around the world’.
- …talk about free-time activities.
- …write about someone’s routine.
- …understand introductions.
- …talk about my hobbies, family and daily routine.
• Unit 1 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Formal and
informal greetings, Free time activities) y Grammar (Present simple, Love / like / don’t like / hate + –ing).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
7.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Formal and informal greetings.
- Free-time activities.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- To be: present simple.
242

- Present simple.
- Adverbs of frequency.
- Object pronouns.
- Love / Like / Don’t like / Hate + –ing.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- ‘Time’, ‘ski’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘English around the world’.
. Strategies: Key words, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about someone’s routine.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Introducing yourself.
. Talking about your hobbies, family and daily routine.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
7.3. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se observarán los mismos procedimientos e instrumentos de evaluación en todas las unidades, por esa razón se
obviará este punto en cada unidad didáctica posterior.
Procedimientos:
243

• Observación sistemática del trabajo y de la participación e integración del alumno en clase.
• Intercambios orales: Preguntas y respuestas en clase, diálogos, breves coloquios y debates.
• Ejercicios específicos asociados a los diversos objetivos didácticos y contenidos programados en la Unidad
didáctica.
• Revisión, análisis y comentario de las actividades y trabajos realizados, recogidos en el Cuaderno escolar y
en ejercicios específicos.
• Prueba específica de evaluación de la Unidad didáctica.
• Autoevaluación.
• Coevaluación.
Instrumentos:
• Ficha de registro personalizada, donde se anotan los resultados apreciados a partir de la observación, el
análisis de tareas, las intervenciones en clase y la corrección de los ejercicios y del Cuaderno escolar
individual del alumno, que integra la información obtenida y la valoración de la misma.
• Pruebas orales.
• Producciones y pruebas escritas, que incorporan los resultados obtenidos en las diversas actividades de
evaluación que se integran en el proceso educativo.
• Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor al concluir la Unidad didáctica, que
indica para cada uno de los alumnos el logro de los criterios de evaluación programados y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma, así como el resultado conseguido en las diversas
actividades de evaluación realizadas y en cualquiera otra prueba específica de evaluación que se haya
aplicado.
244

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 1 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 2ª: Geography.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about the earth.
- Talk and write about clothes.
• Grammar:
- Form and use the present continuous.
- Contrast the present simple and present continuous.
- Form and use the interrogative of the present simple and present continuous.
• Pronunciation:
- Pronounce the ‘about’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
- Pronounce the ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart)
• Reading:
- Read a short text about the Caribbean.
- Learn and use the following reading strategies: Key words and Guessing meaning.
• Writing:
- Write a description of their country.
- Analyse ideas and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Listen to and talk about descriptions of pictures.
- Listen to and talk about descriptions and comparisons of people, objects and places.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• The earth.
• Clothes.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Present continuous.
• Present simple vs. Present continuous.
• Interrogative forms.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
• ‘Girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart).
245

Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘The Caribbean’.
- Strategies: Key words, Guessing meaning.
• Writing:
- Describing a country.
- Analysing ideas and grammar.
• Listening and speaking:
- Describing pictures.
- Describing and comparing people, objects and places.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Asociar la grafía, la pronunciación y el significado de expresiones orales conocidas.
Usar convenientemente las fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Conocer algunos rasgos históricos y geográficos de los países donde se habla la lengua inglesa a través de
diversos medios y de las tecnologías de la información y la comunicación.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Utilizar las estrategias básicas de producción de textos.
Pronunciar y entonar adecuadamente palabras y frases.
Leer y escribir textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Reconocer y aprender las formas de relación social en la lengua inglesa.
Manifestar una actitud receptiva y una valoración positiva hacia las personas que hablan otra lengua y tienen
una cultura diferente a la propia.
Reconocer la importancia de ser capaz de comunicarse oralmente y por escrito en la lengua inglesa.
Mostrar una tendencia a superar las dificultades que surjan en la comunicación oral, explotando las estrategias
de comunicación disponibles.
Expresar interés por conocer el vocabulario y las estructuras lingüísticas necesarias para expresar las
necesidades elementales de comunicación.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• The earth.
• Clothes.
246

Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Present continuous.
• Present simple vs. Present continuous.
• Interrogative forms.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
• ‘Girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘The Caribbean’.
- Strategies: Key words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Describing a country.
- Analysing ideas and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing pictures.
- Describing and comparing people, objects and places.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Asociación de grafía, pronunciación y significado de expresiones orales conocidas.
Uso de fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Conocimiento de algunos rasgos históricos y geográficos de los países donde se habla la lengua inglesa a través
de diversos medios y de las tecnologías de la información y la comunicación.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Utilización de las estrategias básicas de producción de textos.
Pronunciación y entonación adecuada de palabras y frases.
Lectura y escritura de textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Reconocimiento y aprendizaje de las formas de relación social en la lengua inglesa.
Actitud receptiva y valoración positiva hacia las personas que hablan otra lengua y tienen una cultura diferente
a la propia.
Reconocimiento de la importancia de ser capaz de comunicarse oralmente y por escrito en la lengua inglesa.
Tendencia a superar las dificultades que surjan en la comunicación oral, explotando las estrategias de
comunicación disponibles.
Interés por conocer el vocabulario y las estructuras lingüísticas necesarias para expresar las necesidades
elementales de comunicación.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
247

2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing ideas and grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: The Caribbean (Student’s Book)
• Describing a country (Student’s Book)
• Describing pictures (Student’s Book)
• Describing and comparing people, objects and places
(Student’s Book)
• The earth (Student’s Book; Practice Book)
• Clothes (Student’s Book; Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Describing pictures (Student’s Book)
• Describing and comparing people, objects and places
(Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
248

4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- The earth.
- Clothes.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Present continuous.
- Present simple vs. Present continuous.
- Interrogative forms.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
- ‘Girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘The Caribbean’.
. Strategies: Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Describing a country.
. Analysing ideas and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing pictures.
. Describing and comparing people, objects and places.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
249

5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzo y ampliación
Se realizarán a criterio del profesor-a como en la unidad 1 y, asimismo, en las unidades siguientes.
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 2 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about ‘The Caribbean’.
- …talk about things happening now.
- …write a composition about a country.
- …understand descriptions of pictures.
- …describe people, objects and places.
• Unit 2 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Clothes, The
earth) y Grammar (Present continuous, Present simple vs. Present continuous).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
250

- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- The earth.
- Clothes.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Present continuous.
- Present simple vs. Present continuous.
- Interrogative forms.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
- ‘Girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘The Caribbean’.
. Strategies: Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Describing a country.
. Analysing ideas and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing pictures.
. Describing and comparing people, objects and places.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Participación activa en clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas más relevantes de textos orales y
escritos.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
251

• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 1 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 3ª: Advertising.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about shops and public places.
- Talk and write about food and drink.
- Use prepositions of place.
• Grammar:
- Use ‘there is’ / ‘there are’.
- Use ‘there was’ / ‘there were’.
- Use countable and uncountable nouns.
- Express quantity with ‘a lot of’, (a) ‘little’, (a) ‘few’, ‘much’, ‘many’.
- Use ‘have got’.
• Pronunciation:
- Pronounce the /v/ sound.
- Hear the contrast between the /v/ and /b/ sounds.
- Understand that there are silent letters in English.
• Reading:
- Read a short text about advertising and persuading people.
- Analyse and use the following reading strategy: Guessing meaning.
• Writing:
- Write two paragraphs about their perfect meal.
- Analyse paragraphs and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Listen to advertisements.
- Make advertisements.
• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 1-3.
- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about London.
252

- Do a project on analysing advertisements.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Shops and public places.
• Food and drink.
• Prepositions of place.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• There is / There are.
• There was / There were.
• Countable and uncountable nouns.
• Quantity.
• Have got.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• /v/ and /b/ sounds.
• Silent letters.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘Persuading people’.
- Strategies: Guessing meaning.
• Writing:
- Describing a perfect meal.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking:
- Listening to advertisements.
- Making advertisements.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Responder por escrito a estímulos orales o escritos.
Organizar adecuadamente el trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje.
Manifestar confianza e iniciativa para expresarse en público.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Reconocer y usar el léxico y las estructuras básicas propias de la lengua inglesa.
Extraer información específica de textos sencillos.
Utilizar los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingüístico como instrumento de control y de
autocorrección.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Valorar positivamente la lengua inglesa como medio para comunicarse y relacionarse con compañeros y
compañeras de otros países, como posibilidad de acceso a informaciones nuevas y como instrumento para
conocer culturas y modos de vida diferentes y enriquecedores.
Reconocer el error y utilizar el mismo como parte integrante del proceso de aprendizaje.
Mostrar interés y curiosidad por conocer las ideas expresadas en textos escritos en inglés.
Manifestar una actitud positiva hacia las actividades de clase más idóneas para desarrollar al máximo la
competencia comunicativa y hacia la superación de los problemas que pueden surgir en el proceso de
aprendizaje.
Valorar positivamente el inglés como medio para ampliar el conocimiento del mundo exterior.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
253

2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Shops and public places.
• Food and drink.
• Prepositions of place.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• There is / There are.
• There was / There were.
• Countable and uncountable nouns.
• Quantity.
• Have got.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• /v/ and /b/ sounds.
• Silent letters.
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘Persuading people’.
- Strategies:Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Describing a perfect meal.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Listening to advertisements.
- Making advertisements.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Respuesta escrita a estímulos orales o escritos.
Organización del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje.
Confianza e iniciativa para expresarse en público.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Reconocimiento y uso del léxico y de las estructuras básicas propias de la lengua inglesa.
Extracción de información específica de textos sencillos.
Utilización de los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingüístico como instrumento de control y de
autocorrección.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Valoración de la lengua inglesa como medio para comunicarse y relacionarse con compañeros y compañeras de
otros países, como posibilidad de acceso a informaciones nuevas y como instrumento para conocer culturas y
modos de vida diferentes y enriquecedores.
Reconocimiento del error y utilización del mismo como parte integrante del proceso de aprendizaje.
254

Interés y curiosidad por conocer las ideas expresadas en textos escritos en inglés.
Actitud positiva hacia las actividades de clase más idóneas para desarrollar al máximo la competencia
comunicativa y hacia la superación de los problemas que pueden surgir en el proceso de aprendizaje.
Valoración del inglés como medio para ampliar el conocimiento del mundo exterior.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing paragraphs and grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Persuading people (Student’s Book)
• Describing a perfect meal (Student’s Book)
• Listening to advertisements (Student’s Book)
• Making advertisements (Student’s Book)
• At home (Student’s Book; Practice Book)
• Shops and public places (Student’s Book; Practice
Book)
• Food and drink (Student’s Book; Practice Book)
• Prepositions of place (Student’s Book; Practice Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: London (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Listening to advertisements (Student’s Book)
• Making advertisements (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Project work: Analysing advertisements – posters
(Student’s Book)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
255

5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canción: My Heart Will Gon On (Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Shops and public places.
- Food and drink.
- Prepositions of place.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- There is / There are.
- There was / There were.
- Countable and uncountable nouns.
- Quantity.
- Have got.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- /v/ and /b/ sounds.
- Silent letters.
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
256

- Reading:
. Text: ‘Persuading people’.
. Strategies:Guessing meaning.
- Writing:
. Describing a perfect meal.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Listening to advertisements.
. Making advertisements.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzo y ampliación (las oportunas a criterio del profesor. Ver
explicación en unidad 1)
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 3 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
257

• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about persuading people.
- …talk about food and drink.
- …write about my perfect meal.
- …understand a radio advertisement.
- …make an advertisement.
• Unit 3 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Food and drinks,
Public places) y Grammar (Have got, Quantity, There was / There were).
• End-of-term Test 1 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Pronunciation and Spelling, Vocabulary, Writing y Listening) de control y
evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizadas durante el primer trimestre.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Shops and public places.
- Food and drink.
- Prepositions of place.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- There is / There are.
- There was / There were.
- Countable and uncountable nouns.
- Quantity.
- Have got.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- /v/ and /b/ sounds.
258

- Silent letters.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Persuading people’.
. Strategies:Guessing meaning.
- Writing:
. Describing a perfect meal.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Listening to advertisements.
. Making advertisements.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autocorrección de las producciones orales y escritas propias.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas más relevantes de textos orales y
escritos.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
259

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 2º Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 4ª: The weather.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about the weather.
• Grammar:
- Use ‘will’ to make predictions.
- Use future time expressions.
- Use question tags.
• Pronunciation:
- Practise and understand stress and rhythm.
• Reading:
- Read a short text about the weather.
- Use the following reading strategies: Key words, First and last sentences; Guessing meaning
• Writing:
- Write about their future.
- Analyse information and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Listen to weather forecasts.
- Make weather forecasts.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• The weather.
• Future time expressions.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• The future with ‘will’.
• Question tags.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Stress and rhythm.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘Nice today, isn’t it?’.
- Strategies: Key words, First and last sentences, Guessing meaning.
260

• Writing:
- Writing about the future.
- Analysing information and grammar.
• Listening and speaking:
- Listening to weather forecasts.
- Making weather forecasts.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Aplicar técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Analizar e identificar las conductas socialmente aceptables e inaceptables.
Aceptar el error como parte de proceso de aprendizaje y actitud positiva para superarlo.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Reconocer y valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento de comunicación en el aula y con
personas de otras culturas.
Interpretar adecuadamente mensajes orales y escritos.
Participar activamente en intercambios orales.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Manifestar interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y de
placer.
Mostrar rigor en la interpretación y producción de textos orales y escritos.
Expresar confianza en la propia capacidad para aprender la lengua inglesa.
Participar y cooperar solidariamente en el trabajo en equipo, ya sea por parejas, en pequeño grupo o en
agrupamiento flexible.
Comparar y reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua inglesa a partir de las lenguas que se conocen.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• The weather.
• Future time expressions.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• The future with ‘will’.
• Question tags.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Stress and rhythm.
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
261

• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘Nice today, isn’t it?’.
- Strategies: Key words, First and last sentences, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing about the future.
- Analysing information and grammar.
• Listening and speaking [B1, B4]:
- Listening to weather forecasts.
- Making weather forecasts.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Análisis e identificación de conductas socialmente aceptables e inaceptables.
Aceptación del error como parte de proceso de aprendizaje y actitud positiva para superarlo.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Reconocimiento y valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación en el aula y con
personas de otras culturas.
Interpretación de mensajes orales y escritos.
Participación activa en intercambios orales.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y de placer.
Rigor en la interpretación y producción de textos orales y escritos.
Confianza en la propia capacidad para aprender la lengua inglesa.
Participación y cooperación solidaria en el trabajo en equipo, ya sea por parejas, en pequeño grupo o en
agrupamiento flexible.
Comparación y reflexión sobre el funcionamiento de la lengua inglesa a partir de las lenguas que se conocen.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
2. Competencia social y ciudadana
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing information and grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Nice today, isn’t it? (Student’s Book)
• Writing about the future (Student’s Book)
• Listening to weather forecast (Student’s Book)
• Making weather forecast (Student’s Book)
• The weather (Student’s Book; Practice Book)
• Future time expressions (Student’s Book; Practice
Book)
3. Competencia de autonomía e • Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
262

iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
motivación (Programación)
• Listening to weather forecast (Student’s Book)
• Making weather forecast (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- The weather.
- Future time expressions.
263

• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- The future with ‘will’.
- Question tags.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Stress and rhythm.
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Nice today, isn’t it?’.
. Strategies: Key words, First and last sentences, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about the future.
. Analysing information and grammar.
- Listening and speaking:
. Listening to weather forecasts.
. Making weather forecasts.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzo y ampliación
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 4 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
264

• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about the weather in Britain.
- …talk about the future.
- …write a prediction of my future.
- …understand a weather forecast.
- …make a weather forecast.
• Unit 4 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (The weather,
Future time expressions) y Grammar (The future with ‘will’, Question tags).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- The weather.
- Future time expressions.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- The future with ‘will’.
- Question tags.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Stress and rhythm.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Nice today, isn’t it?’.
. Strategies: Key words, First and last sentences, Guessing meaning.
- Writing:
265

. Writing about the future.
. Analysing information and grammar.
- Listening and speaking:
. Listening to weather forecasts.
. Making weather forecasts.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autocorrección de las producciones orales y escritas propias.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 2º Trimestre. (Cuatro semanas).
UNIDAD DIDÁCTICA 5ª: Talents.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about sports and hobbies.
266

• Grammar:
- Use ‘can’ / ‘can’t’ to express ability.
- Use ‘can’ / ‘could’ to ask for permission.
- Use ‘must’ / ‘mustn’t’ to express obligation and prohibition.
• Pronunciation:
- Pronounce the ‘up’, ‘money’ and ‘couple’, ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’, and ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’
sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about graffiti.
- Learn and use the following reading strategies: Background information, Guessing meaning.
• Writing:
- Write about their hobby.
- Analyse grammar and structure in a composition.
• Listening and speaking:
- Understand and practise spelling.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Sports and hobbies.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Can / Can’t: ability.
• Can / Could: permission.
• Must / Mustn’t: obligation / prohibition.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘Up’, ‘money’ and ‘couple’, ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’, and ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’ sounds (Phonetic
Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘Graffiti’.
- Strategies: Background information, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about your hobby.
- Analysing grammar and structure.
• Listening and speaking:
- Understanding and practising spelling.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Reconocer las estructuras básicas de la lengua inglesa.
Manifestar interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas tanto en el contexto del aula como
fuera de ella.
Participar activamente en actividades y trabajos grupales.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Emplear adecuadamente las fórmulas básicas de interacción.
Analizar el contenido de textos orales, escritos y visuales.
Expresar oralmente ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Mostrar interés por utilizar la lengua inglesa de forma correcta en situaciones variadas atendiendo a la
corrección y a la adecuación de las expresiones.
267

Valorar positivamente los comportamientos sociolingüísticos que facilitan las relaciones de convivencia y de
comunicación (uso de fórmulas de cortesía, gestos, tono de voz, etc.).
Expresar interés por realizar intercambios comunicativos.
Manifestar curiosidad por conocer el funcionamiento del idioma.
Tomar conciencia de la capacidad para comprender globalmente un mensaje sin necesidad de comprender
todos y cada uno de los elementos del mismo.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Sports and hobbies.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Can / Can’t: ability.
• Can / Could: permission.
• Must / Mustn’t: obligation / prohibition.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘Up’, ‘money’ and ‘couple’, ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’, and ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’ sounds (Phonetic
Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘Graffiti’.
- Strategies: Background information, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing about your hobby.
- Analysing grammar and structure.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Understanding and practising spelling.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Reconocimiento de las estructuras básicas de la lengua inglesa.
Interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas tanto en el contexto del aula como fuera de
ella.
Participación activa en actividades y trabajos grupales.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Empleo de fórmulas básicas de interacción.
Análisis del contenido de textos orales, escritos y visuales.
268

Expresión oral de ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés por utilizar la lengua inglesa de forma correcta en situaciones variadas atendiendo a la corrección y a la
adecuación de las expresiones.
Valoración positiva de los comportamientos sociolingüísticos que facilitan las relaciones de convivencia y de
comunicación (uso de fórmulas de cortesía, gestos, tono de voz, etc.).
Interés por realizar intercambios comunicativos.
Curiosidad por conocer el funcionamiento del idioma.
Toma de conciencia de la capacidad para comprender globalmente un mensaje sin necesidad de comprender
todos y cada uno de los elementos del mismo.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing grammar and structure (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Graffiti (Student’s Book)
• Writing about your hobby (Student’s Book)
• Understanding and practising spelling (Student’s
Book)
• Sports and hobbies (Student’s Book; Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Understanding and practising spelling (Student’s
Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
269

5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Sports and hobbies.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Can / Can’t: ability.
- Can / Could: permission.
- Must / Mustn’t: obligation / prohibition.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘Up’, ‘money’ and ‘couple’, ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’, and ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’ sounds (Phonetic
Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Graffiti’.
. Strategies: Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about your hobby.
. Analysing grammar and structure.
- Listening and speaking:
. Understanding and practising spelling.
270

Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzo y ampliación
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 5 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about graffiti.
- …talk about sports and hobbies.
- …write about my hobby.
271

- …understand a spelling test.
- …ask for and give permission.
• Unit 5 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Sports and
hobbies) y Grammar (Can / Could: permission, Can / Can’t: ability, Must / Mustn’t: obligation /
prohibition).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Sports and hobbies.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Can / Can’t: ability.
- Can / Could: permission.
- Must / Mustn’t: obligation / prohibition.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘Up’, ‘money’ and ‘couple’, ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’, and ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’ sounds (Phonetic
Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Graffiti’.
. Strategies: Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about your hobby.
. Analysing grammar and structure.
- Listening and speaking:
. Understanding and practising spelling.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Participación activa en clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
272

• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 2º Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 6ª: Animals.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about wild animals.
- Talk and write about farm animals and pets.
• Grammar:
- Use the past simple: regular and irregular verbs.
- Use connectors.
• Pronunciation:
- Learn and pronounce the –ed endings: /t/, /d/ or /id/.
• Reading:
- Read a short story: ‘Bob, Jim and the lion’.
- Learn and use the following reading strategies: Basic information, Key phrases.
• Writing:
- Write a summary of a story.
- Analyse the use of punctuation in a story.
• Listening and speaking:
- Listen to a text and write a dictation.
- Tell a story.
• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 4-6.
273

- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about New York.
- Do a project on wild animals.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Wild animals.
• Farm animals and pets.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Past simple: regular and irregular verbs.
• Connectors.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Past simple: –ed.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘Bob, Jim and the lion’.
- Strategies: Basic information, Key phrases.
• Writing:
- Summarising a story.
- Analysing punctuation.
• Listening and speaking:
- Dictation.
- Telling a story.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Producir textos de diferentes finalidades y adecuados a distintas situaciones de comunicación.
Utilizar adecuadamente las fórmulas lingüísticas habituales de relación social.
Identificar las costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la
lengua inglesa.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Utilizar adecuadamente información específica de un texto leído con anterioridad.
Usar de modo progresivamente autónomo las estrategias de lectura.
Leer y escribir textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Valorar positivamente el trabajo cooperativo.
Manifestar curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Expresar interés por conocer y analizar tanto las formas expresivas propias como las de los compañeros y
compañeras.
Mostrar una actitud restrictiva ante el uso de anglicismos.
Manifestar confianza en la capacidad personal para progresar.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
274

En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Wild animals.
• Farm animals and pets.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Past simple: regular and irregular verbs.
• Connectors.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Past simple: –ed.
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘Bob, Jim and the lion’.
- Strategies: Basic information, Key phrases.
• Writing [B2; B4]:
- Summarising a story.
- Analysing punctuation.
• Listening and speaking [B1; B3]:
- Dictation.
- Telling a story.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Producción de textos de diferentes finalidades y adecuados a distintas situaciones de comunicación.
Utilización de las fórmulas lingüísticas habituales de relación social.
Identificación de costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la
lengua inglesa.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Utilización de información específica de un texto leído con anterioridad.
Uso progresivamente autónomo de estrategias de lectura.
Lectura y escritura de textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Valoración del trabajo cooperativo.
Curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Interés por conocer y analizar tanto las formas expresivas propias como las de los compañeros y compañeras.
Actitud restrictiva ante el uso de anglicismos.
Confianza en la capacidad personal para progresar.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
275

3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing punctuation (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Bob, Jim and the lion (Student’s Book)
• Summarising a story (Student’s Book)
• Dictation (Student’s Book)
• Telling a story (Student’s Book)
• Wild animals (Student’s Book; Practice Book)
• Farm animals and pets (Student’s Book; Practice
Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: New York (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Telling a story (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
Project work: Wild animals – posters (Student’s Book)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
276

6. Competencia artística y cultural
• Canción: Without You (Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Wild animals.
- Farm animals and pets.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Past simple: regular and irregular verbs.
- Connectors.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Past simple: –ed.
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Bob, Jim and the lion’.
. Strategies: Basic information, Key phrases.
- Writing:
. Summarising a story.
. Analysing punctuation.
- Listening and speaking:
. Dictation.
. Telling a story.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
277

6.1. Actividades de evaluación:
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 6 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about animals in Africa.
- …talk about the past.
- …write a short version of a story.
- …understand someone telling a story.
- …tell a story.
• Unit 6 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Wild animals,
Farm animals and pets) y Grammar (Past simple: regular verbs, Past simple: irregular verbs).
• End-of-term Test 2 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad
(Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez
que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas durante el segundo trimestre.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
278

6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Wild animals.
- Farm animals and pets.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Past simple: regular and irregular verbs.
- Connectors.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Past simple: –ed.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Bob, Jim and the lion’.
. Strategies: Basic information, Key phrases.
- Writing:
. Summarising a story.
. Analysing punctuation.
- Listening and speaking:
. Dictation.
. Telling a story.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autocorrección de las producciones orales y escritas propias.
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
279

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 7ª: On stage.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about musical instruments.
- Talk and write about classical concerts.
- Talk and write about dates.
• Grammar:
- Use the past continuous.
- Contrast the use of the past simple and the past continuous.
- Use ‘while’, ‘because’, ‘when’.
- Use ‘to be born’.
• Pronunciation:
- Pronounce the /h/ sound.
- Pronounce the ‘put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about Beatlemania.
- Learn and use the following reading strategies: Use the title, Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Write a paragraph narrating an incident.
- Analyse the use of punctuation and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Describe a picture.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Musical instruments.
• Classical concerts.
• Dates.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Past continuous.
• Past simple vs. Past continuous.
• While, because, when.
• To be born.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• /h/ sound.
• ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
280

Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘Beatlemania’.
- Strategies: Use the title, Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Narrating an incident.
- Analysing punctuation and grammar.
• Listening and speaking:
- Describing a picture.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Analizar los elementos socioculturales de los países donde se habla el inglés.
Reconocer y comparar los aspectos socioculturales de países de habla inglesa con los propios.
Interpretar y seguir adecuadamente instrucciones orales y escritas.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Escuchar y comprender mensajes orales de progresiva complejidad.
Interaccionar oralmente en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
Usar convenientemente las fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Expresar interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto receptiva como productiva.
Valorar positivamente los medios de aprendizaje extraescolares.
Usar adecuadamente las estrategias para aprender a aprender.
Valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como
herramienta de aprendizaje.
Identificar algunos rasgos, costumbres y tradiciones de los países donde se habla la lengua inglesa y
compararlos con los propios.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Musical instruments.
• Classical concerts.
• Dates.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
281

• Past continuous.
• Past simple vs. Past continuous.
• While, because, when.
• To be born.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• /h/ sound.
• ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2;B4]:
- Text: ‘Beatlemania’.
- Strategies: Use the title, Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Narrating an incident.
- Analysing punctuation and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing a picture.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Análisis de los elementos socioculturales de los países donde se habla el inglés.
Reconocimiento y comparación de aspectos socioculturales de países de habla inglesa con los propios.
Interpretación y seguimiento de instrucciones orales y escritas.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Escucha y comprensión de mensajes orales de progresiva complejidad.
Interacción oral en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
Uso de fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto receptiva como productiva.
Valoración positiva de los medios de aprendizaje extraescolares.
Uso adecuado de las estrategias para aprender a aprender.
Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta de
aprendizaje.
Identificación de algunos rasgos, costumbres y tradiciones de los países donde se habla la lengua inglesa y
compararlos con los propios.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
282

2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Analysing punctuation and grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Beatlemania (Student’s Book)
• Narrating and incident (Student’s Book)
• Describing a picture (Student’s Book)
• Musical instruments (Student’s Book; Practice Book)
• Classical concerts (Student’s Book; Practice Book)
• Dates (Student’s Book; Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Describing a picture (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
283

Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Musical instruments.
- Classical concerts.
- Dates.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Past continuous.
- Past simple vs. Past continuous.
- While, because, when.
- To be born.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- /h/ sound.
- ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Beatlemania’.
. Strategies: Use the title, Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
. Narrating an incident.
. Analysing punctuation and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing a picture.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzoy ampliación
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
284

• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 7 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about Beatlemania.
- …talk about musical instruments.
- …write a story about an incident at home.
- …understand a description of a picture.
- …describe a picture.
• Unit 7 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Musical
instruments, Classical concerts) y Grammar (Past continuous, Past simple vs. Past continuous).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Musical instruments.
- Classical concerts.
- Dates.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Past continuous.
285

- Past simple vs. Past continuous.
- While, because, when.
- To be born.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- /h/ sound.
- ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘Beatlemania’.
. Strategies: Use the title, Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
. Narrating an incident.
. Analysing punctuation and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing a picture.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas más relevantes de textos orales y
escritos.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
286

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 8ª: The future.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about holiday items.
- Talk and write about transport places.
• Grammar:
- Use comparatives and superlatives.
- Use ‘will’ / ‘won’t’.
- Form and use ‘going to’ with ‘I think’.
- Contrast ‘will’ and ‘going to’.
- Use the present continuous to talk about the future.
• Pronunciation:
- Learn and pronounce the ‘home’, ‘know’ and ‘potato’, and ‘house’, ‘town’ and ‘shout’ sounds
(Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a text about the year 2050.
- Learn and use the following reading strategies: First and last sentences, Simple phrases, Guessing
meaning.
• Writing:
- Write about their holidays.
- Analyse the grammar used in a composition.
• Listening and speaking:
- Listen to and talk about plans and intentions.
- Listen to and talk about holidays.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Holiday items.
• Transport places.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Comparatives and superlatives.
• The future with ‘will’.
• The future with ‘going to’ / ‘I think’.
• Will vs. Going to.
• The future with the present continuous.
287

Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘Home’, ‘know’ and ‘potato’, and ‘house’, ‘town’ and ‘shout’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘2050’.
- Strategies: First and last sentences, Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about your holiday plans.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Talking about plans and intentions.
- Talking about holidays.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Escuchar y comprender mensajes procedentes de diferentes soportes audiovisuales e informáticos.
Producir textos orales mediante la participación activa en actividades individuales o de grupo.
Desarrollar las estrategias básicas para apoyar la comprensión y expresión oral.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Expresar oralmente ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Leer y comprender diferentes textos adaptados a la competencia lingüística del alumnado.
Componer textos propios de distintas situaciones.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Valorar la lengua inglesa como instrumento para comunicarse y para aprender.
Mostrar interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos y los trabajos encomendados.
Reflexionar sobre el propio aprendizaje.
Aceptar el error como parte del proceso de aprendizaje, autocorrección y autoevaluación.
Manifestar curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Se consideran los cuatro bloques de contenidos establecidos para la Lengua Extranjera a partir del currículo
establecido a partir de la LOE:
• Escuchar, hablar y conversar.
• Leer y escribir.
• Conocimiento de la lengua.
• Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
288

Objectives: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y funciones
asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Holiday items.
• Transport places.
Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Comparatives and superlatives.
• The future with ‘will’.
• The future with ‘going to’ / ‘I think’.
• Will vs. Going to.
• The future with the present continuous.
Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘Home’, ‘know’ and ‘potato’, and ‘house’, ‘town’ and ‘shout’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘2050’.
- Strategies: First and last sentences, Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about your holiday plans.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Talking about plans and intentions.
- Talking about holidays.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Escucha y comprensión de mensajes procedentes de diferentes soportes audiovisuales e informáticos.
Producción de textos orales mediante la participación activa en actividades individuales o de grupo.
Desarrollo de estrategias básicas para apoyar la comprensión y expresión oral.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Expresión oral de ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Lectura y comprensión de diferentes textos adaptados a la competencia lingüística del alumnado.
Composición de textos propios de distintas situaciones.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Valoración de la lengua inglesa como instrumento para comunicarse y para aprender.
Interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos y los trabajos encomendados.
Reflexión sobre el propio aprendizaje.
Aceptación del error como parte del proceso de aprendizaje, autocorrección y autoevaluación.
Curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
2. COMPETENCIAS BÁSICAS.
289

El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación
lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: 2050 (Student’s Book)
• Writing about your holiday plans (Student’s Book)
• Talking about plans and intentions (Student’s Book)
• Talking about holidays (Student’s Book)
• Holiday items (Student’s Book)
• Transport places (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Talking about plans and intentions (Student’s Book)
• Talking about holidays (Student’s Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
3. ACTIVIDADES.
290

3.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Holiday items.
- Transport places.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Comparatives and superlatives.
- The future with ‘will’.
- The future with ‘going to’ / ‘I think’.
- Will vs. Going to.
- The future with the present continuous.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘Home’, ‘know’ and ‘potato’, and ‘house’, ‘town’ and ‘shout’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘2050’.
. Strategies: First and last sentences, Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about your holiday plans.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about plans and intentions.
. Talking about holidays.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
4. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
4.1. Actividades de refuerzo y ampliación
291

5.1. Actividades de evaluación:
5. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 8 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a story about the world in 2050.
- …compare different things.
- …write about my plans for the summer.
- …understand people talking about their holiday plans.
- …tell about my holiday plans.
• Unit 8 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Holiday items,
Transport places) y Grammar (Going to, Will vs. Going to).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
5.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
292

• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Holiday items.
- Transport places.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Comparatives and superlatives.
- The future with ‘will’.
- The future with ‘going to’ / ‘I think’.
- Will vs. Going to.
- The future with the present continuous.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘Home’, ‘know’ and ‘potato’, and ‘house’, ‘town’ and ‘shout’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘2050’.
. Strategies: First and last sentences, Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about your holiday plans.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about plans and intentions.
. Talking about holidays.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Participación activa en clase.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas más relevantes de textos orales y
escritos.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
293

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 9ª: Work and health.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about jobs.
- Talk and write about parts of the body.
- Talk and write about illnesses.
• Grammar:
- Use the relative pronouns ‘who’ / ‘that’.
- Use the first conditional.
- Use ‘should’ / ‘shouldn’t’.
• Pronunciation:
- Pronounce consonant clusters.
- Pronounce the ‘ear’, ‘here’ and ‘year’, and ‘air’, ‘care’ and ‘parents’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a text about jobs.
- Learn and use the following reading strategies: Semantic area, Key words, Guessing meaning.
• Writing:
- Write a composition giving reasons.
- Analyse the use of paragraphs and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Establish information through questions by playing ‘What’s my sentence?’.
• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 7-9.
- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about Sydney.
- Do a project on their favourite singers and bands.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Jobs.
• Parts of the body.
• Illnesses.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Relative pronouns: Who / That.
• First conditional.
• Should / Shouldn’t.
294

Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Consonant clusters.
• ‘Ear’, ‘here’ and ‘year’, and ‘air’, ‘care’ and ‘parents’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘What will you do?’.
- Strategies: Semantic area, Key words, Guessing meaning.
• Writing:
- Giving reasons.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking:
- Establishing information through questions.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Utilizar progresivamente las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación.
Identificar las costumbres y los rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la
lengua inglesa.
Manifestar interés e iniciativa por la realización de intercambios comunicativos con hablantes de la lengua
inglesa.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Utilizar las tecnologías de la información y la comunicación para producir textos y para transmitir información.
Localizar información específica de un texto leído con anterioridad.
Valorar positivamente el enriquecimiento personal que supone la relación personal con personas de otras
culturas.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Reconocer la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
Mostrar disposición para superar las dificultades que surgen habitualmente en la comunicación, utilizando las
estrategias de comunicación de las lenguas que se conocen.
Expresar interés por realizar intercambios comunicativos.
Participar de manera crítica, reflexiva y creativa en situaciones de comunicación oral.
Manifestar atención y respeto hacia los mensajes orales emitidos tanto por el profesor como por los demás
alumnos.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1, B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
295

• Jobs.
• Parts of the body.
• Illnesses.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Relative pronouns: Who / That.
• First conditional.
• Should / Shouldn’t.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Consonant clusters.
• ‘Ear’, ‘here’ and ‘year’, and ‘air’, ‘care’ and ‘parents’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘What will you do?’.
- Strategies: Semantic area, Key words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Giving reasons.
- Analysing paragraphs and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Establishing information through questions.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Utilización progresiva de las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación.
Identificación de costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la
lengua inglesa.
Interés e iniciativa por la realización de intercambios comunicativos con hablantes de la lengua inglesa.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Utilización de las tecnologías de la información y la comunicación para producir textos y para transmitir
información.
Localización de información específica de un texto leído con anterioridad.
Valoración del enriquecimiento personal que supone la relación personal con personas de otras culturas.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
Disposición para superar las dificultades que surgen habitualmente en la comunicación, utilizando las
estrategias de comunicación de las lenguas que se conocen.
Interés por realizar intercambios comunicativos.
Participación crítica, reflexiva y creativa en situaciones de comunicación oral.
Atención y respeto hacia los mensajes orales emitidos tanto por el profesor como por los demás alumnos.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación • Reading Strategies (Student’s Book)
296

lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e
iniciativa personal
4. Competencia para aprender a
aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing paragraphs and grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: What will you do? (Student’s Book)
• Giving reasons (Student’s Book)
• Establishing information through questions (Student’s
Book)
• Jobs (Student’s Book; Practice Book)
• Parts of the body (Student’s Book; Practice Book)
• Illnesses (Student’s Book; Practice Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: Sydney (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de introducción y
motivación (Programación)
• Establishing information through questions (Student’s
Book)
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Project work: My favourite singers and bands –
posters (Student’s Book)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond
Electronic Dictionary y Grammar Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM)
• Canción: Square One (Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones escritas
• Cuaderno escolar
297

4. ACTIVIDADES.
4.1. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Jobs.
- Parts of the body.
- Illnesses.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Relative pronouns: Who / That.
- First conditional.
- Should / Shouldn’t.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Consonant clusters.
- ‘Ear’, ‘here’ and ‘year’, and ‘air’, ‘care’ and ‘parents’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva de las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘What will you do?’.
. Strategies: Semantic area, Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Giving reasons.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Establishing information through questions.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
298

5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1. Actividades de refuerzo y ampliación
6.1. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 9 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about jobs.
- …give advice.
- …write about my future job.
- …understand definitions.
- …ask and answer questions.
• Unit 9 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Jobs, Parts of the
body) y Grammar (First conditional, Relative pronouns: who / that).
• End-of-term Test 3 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad
(Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez
que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas durante el tercer trimestre.
299

• End-of-year Test (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading,
Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard
and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el
proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas a lo largo del curso.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
6.2. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Jobs.
- Parts of the body.
- Illnesses.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Relative pronouns: Who / That.
- First conditional.
- Should / Shouldn’t.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Consonant clusters.
- ‘Ear’, ‘here’ and ‘year’, and ‘air’, ‘care’ and ‘parents’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘What will you do?’.
. Strategies: semantic area, Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Giving reasons.
. Analysing paragraphs and grammar.
- Listening and speaking:
. Establishing information through questions.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
300

• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
301

12.2 PROGRAMACIÓ DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR DE 4t D’ESO
1.1 Objetivos de enseñanza:
EVERYTHING 3
Temporalización: 1 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 1ª: People.
1.OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Reconocer la estructura de Everything 3 y utilizar adecuadamente los diversos elementos que se integran en
cada uno de los materiales.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de un nuevo curso, determinando el grado de adquisición
que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las diferentes
habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías Vocabulary,
Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about people.
- Talk and write about daily routines.
• Grammar:
- Form and use the present simple.
- Use the possessive case.
- Use possessive adjectives.
- Use the question word: ‘Whose’?
- Use possessive pronouns.
- Use adverbs of frequency.
- Use ‘can’ / ‘can’t’.
• Pronunciation:
- Pronounce the /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- Pronounce the ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about a day in someone’s life.
- Learn and use the following reading strategies: Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Write a composition about a friend.
- Analyse the use of vocabulary and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Describe a friend.
1.2 Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Introductions.
• Daily routine.

Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Present simple.
• Possessive case.
• Possessive adjectives and pronouns.
• Whose?
• Adverbs of frequency.
• Can / Can’t.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• /s/, /z/ and /iz/ sounds.
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: ‘A day in the life…’.
- Strategies: Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing a description of a person.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Describing someone.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Pronunciar y entonar adecuadamente palabras y frases.
Emplear las fórmulas básicas de interacción.
Analizar el contenido de textos orales, escritos y visuales.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Participar activamente en intercambios orales.
Escuchar y comprender mensajes orales de progresiva complejidad.
Interpretar mensajes orales y escritos.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Prestar atención y respeto hacia los mensajes orales emitidos tanto por el profesor como por los demás
alumnos.
Valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento para comunicarse y para aprender.
Expresar interés por conocer y analizar tanto las formas expresivas propias como las de los compañeros y
compañeras.
Valorar favorablemente el inglés como medio para ampliar el conocimiento del mundo exterior.
Identificar adecuadamente algunos rasgos, costumbres y tradiciones de los países donde se habla la lengua
inglesa y compararlos con los propios.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2 CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
303

Elementos básicos del inglés y su funcionamiento en el discurso.
Relación entre pronunciación y escritura de vocablos y expresiones usuales.
Reconocimiento y producción del vocabulario básico.
Expresiones y fórmulas básicas de la comunicación oral.
Rutinas, fórmulas básicas y expresiones frecuentes.
Aplicación productiva de estructuras gramaticales y lingüísticas estudiadas.
Conocimiento de los aspectos de la cultura y de la sociedad de los países donde se habla el inglés como lengua
oficial.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Introductions.
• Daily routine.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Present simple.
• Possessive case.
• Possessive adjectives and pronouns.
• Whose?
• Adverbs of frequency.
• Can / Can’t.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• /s/, /z/ and /iz/ sounds.
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: ‘A day in the life…’.
- Strategies: Simple phrases, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing a description of a person.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing someone.
Reconocimiento de la estructura de Everything 3 y utilización de los diversos elementos que se integran en
cada uno de los materiales.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Pronunciación y entonación de palabras y frases.
Empleo de fórmulas básicas de interacción.
Análisis del contenido de textos orales, escritos y visuales.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Participación activa en intercambios orales.
Escucha y comprensión de mensajes orales de progresiva complejidad.
Interpretación de mensajes orales y escritos.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Atención y respeto hacia los mensajes orales emitidos tanto por el profesor como por los demás alumnos.
Valoración de la lengua inglesa como instrumento para comunicarse y para aprender.
Interés por conocer y analizar tanto las formas expresivas propias como las de los compañeros y
compañeras.
Valoración del inglés como medio para ampliar el conocimiento del mundo exterior.
Identificación de algunos rasgos, costumbres y tradiciones de los países donde se habla la lengua inglesa y
compararlos con los propios.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
304

3 COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística:
La aportación de la lengua inglesa al
desarrollo de la competencia en
comunicación lingüística es esencial en el
discurso oral al adquirir las habilidades de
escuchar, hablar y conversar.
El aprendizaje de la lengua inglesa mejora la
competencia comunicativa general al
desarrollar la habilidad para expresarse,
oralmente y por escrito, utilizando las
convenciones y el lenguaje apropiado a cada
situación.
2. Competencia social y ciudadana:
La lengua inglesa, como todas las lenguas, es
un buen instrumento para el desarrollo de la
competencia social y ciudadana ya que
sirve a los hablantes para comunicarse
socialmente.
Es vehículo de comunicación y transmisión
cultural y favorece la comunicación con
hablantes de otras lenguas y el
reconocimiento, la aceptación y el respeto de
diferencias culturales y de comportamiento.
En el proceso de enseñanza y aprendizaje de
la lengua inglesa es relevante el trabajo en
grupo y en parejas ya que, a través de estas
interacciones, se aprende a participar, a
expresar las ideas propias y a escuchar las de
los demás, se desarrolla la habilidad para
construir diálogos y tomar decisiones
valorando las aportaciones de los
compañeros.
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal:
El conocimiento de la lengua inglesa
contribuye a la adquisición de la
competencia de autonomía e iniciativa
personal. El currículo fomenta el trabajo
cooperativo en el aula, el manejo de recursos
personales y habilidades sociales de
colaboración y negociación. Ello supone
poner en funcionamiento determinados
procedimientos que permiten el desarrollo de
iniciativas y toma de decisiones en la
planificación, organización y gestión del
trabajo, propiciando así la autonomía y la
iniciativa personal.
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: A day in the life (Student’s Book)
• Writing: A description of a person (Student’s
Book)
• Describing someone (Student’s Book)
• Daily routine (Student’s Book; Practice Book)
• Formal and informal greetings (Practice
Book)
• People: Andre Agassi; Martina Hingis
(Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
305

4. Competencia para aprender a aprender:
La lengua inglesa contribuye al desarrollo de
la competencia para aprender a aprender.
Acrecienta la capacidad lingüística general,
facilita la comprensión y expresión y permite
a los alumnos construir conocimientos,
formular hipótesis y opiniones, y expresar y
analizar sentimientos y emociones.
La competencia para aprender a aprender se
rentabiliza especialmente si se incluyen
contenidos directamente relacionados con la
reflexión sobre el propio aprendizaje, para
que cada alumno pueda identificar cómo
aprende mejor y qué estrategias hacen más
eficaces los aprendizajes, y prepara al
alumnado en la toma de decisiones que
favorecen la autonomía para utilizar y para
seguir aprendiendo la lengua inglesa a lo
largo de la vida.
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital:
Todas las competencias básicas están en la
actualidad en relación directa con la
competencia en tratamiento de la
información y competencia digital. El
conocimiento de la lengua inglesa facilita el
acceso a la información que se puede
encontrar en esta lengua, al tiempo que
ofrece la posibilidad de utilizarla para
comunicarnos.
Facilita la comunicación personal a través
del correo electrónico en intercambios con
jóvenes de otros lugares y crea contextos
reales y funcionales de comunicación.
6. Competencia artística y cultural:
La lengua inglesa propicia el acercamiento a
manifestaciones culturales propias de la
lengua y de los países en los que se habla y,
por tanto, contribuye a adquirir la
competencia artística y cultural al
propiciar una aproximación a obras o autores
que han contribuido a la creación artística y
cultural.
Contribuye al desarrollo de la competencia
artística y cultural si se facilita la expresión
de opiniones, gustos y emociones que
producen diversas manifestaciones culturales
y artísticas y si se favorecen los trabajos
creativos individuales y en grupo.
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
306

4.1 Proceso de enseñanza-aprendizaje:
4 METODOLOGÍA.
Presentación del curso y de los diversos materiales que integran Everything 3 y la Unidad didáctica.
Exploración de los conocimientos previos y de las motivaciones, expectativas e intereses de los alumnos a
través de las actividades de introducción para favorecer una participación activa y desinhibida, procurando que
queden conectados a la clase de inglés desde el inicio de la misma.
Realización progresiva y estructurada de las actividades que se recogen en el Student’s Book, en el Practice
Book, en el Spooky Times Magazine y en el Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests), teniendo en
cuenta las sugerencias que ofrece el Teacher’s Book, así como los materiales integrados en los Class CDs
(Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond Electronic Dictionary y
Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything Class Pack (Grammar Worksheets, Picture
Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide, Songs Worksheets, Songs Worksheets CD y Test
Generator CD-ROM) e introduciendo las adaptaciones pertinentes que faciliten, refuercen o amplíen la
adquisición de los objetivos y contenidos programados.
El desarrollo de la Unidad tiene un enfoque integrador, que acerca al alumno a situaciones contextualizadas de
su propia experiencia o de sus conocimientos previos, favoreciendo todo tipo de aprendizajes y actividades
cognitivas, alternando actividades de diversa naturaleza (predisposición, observación, comprensión, expresión,
reflexión, valoración, creación, aplicación, investigación) a través de la actuación del profesor (motivación,
explicaciones, ejemplificaciones, preguntas y respuestas, propuestas de tareas, etc.) y con la participación
activa de los alumnos y alumnas.
En el proceso de enseñanza-aprendizaje se favorecerá la atención individualizada a los alumnos, que se
complementará con actividades de refuerzo (Practice Book) a fin de recuperar aquellos objetivos y contenidos
básicos no consolidados y con actividades de ampliación (Teacher’s Book: Extra activity y Mixed-ability
Worksheets).
Los sistemas de agrupamiento serán flexibles y adecuados al tipo de actividades y destrezas que se pretende
desarrollar, incluyendo el gran grupo, el trabajo individual, los pequeños grupos y las parejas.
El espacio habitual de la actividad docente es el aula, pudiendo utilizarse otros espacios del centro escolar
como la biblioteca, el aula de usos múltiples, el aula de medios audiovisuales, el aula de informática o de
plástica.
A lo largo del proceso educativo se estimulará a los alumnos a través del empleo del refuerzo positivo,
valorando y haciendo explícitos los éxitos que vaya logrando cada alumno y cada alumna.
4.2 Recursos y medios:
Impresos:
• Student’s Book: Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 3. Madrid: Santillana Educación,
S.L. / Richmond Publishing.
• Practice Book: Reyes Durá Monleón, Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 3. Madrid:
Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Teacher’s Book: Jim Lawley, Rodrigo Fernández Carmona, Rubén Chacón Beltrán e Inmaculada Senra
Silva: Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Mixed-ability Worksheets 3 (Teacher’s Pack): Patrick and Ruth Howarth, Jim Lawley y Rodrigo Fernández
Carmona: Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Tests 3 (Teacher’s Pack): Kevin Allflatt, Jim Lawley y Rodrigo Fernández Carmona: Everything 3.
Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Spooky Times Magazine 3: Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Everything Class Pack (Grammar Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide
y Songs Worksheets): Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Bibliografía para el Profesor:
- Lowes, R. y Target, F. (1998). Helping Students to Learn. A Guide to Learner Autonomy. Madrid:
Richmond Publishing.
- Seligson, P. (1997). Helping Students to Speak. Madrid: Richmond Publishing.
307

- Tice, J. (1998). The Mixed Ability Class. Madrid: Richmond Publishing.
Audiovisuales e informáticos:
• Class CDs (Student’s Book audio): Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond
Publishing.
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard):
Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Spooky Times DVD: Everything 3. Madrid: Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM): Everything 3. Madrid:
Santillana Educación, S.L. / Richmond Publishing.
5 ACTIVIDADES.
5.1 Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Introductions.
- Daily routine.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Present simple.
- Possessive case.
- Possessive adjectives and pronouns.
- Whose?
- Adverbs of frequency.
- Can / Can’t.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘A day in the life…’.
. Strategies: Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a description of a person.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Describing someone.
308

Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
6 TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
6.1 Actividades de refuerzo y ampliación
En todas las unidades se mencionará este apartado como imprescindible a tener en cuenta para cubrir
las distintas necesidades de los alumnos insertos en este grupo. Las actividades serán de refuerzo para
los alumnos con mayor grado de dificultad, y de ampliación para los que se suponga pueden
requerirlas, siempre a criterio del profesor-a. Con este método, ambos tipos de actividades están
absolutamente cubiertas y, por tanto, no se especificará en cada unidad cuáles serán las actividades a
realizar en cada caso, por no condensar en exceso esta programación.
7.1 Actividades de evaluación:
7 EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 1 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
309

enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about a famous actress.
- …use the present simple to talk about daily actions.
- …write a composition about my friend.
- …understand a description of a person and their daily routine.
- …describe a person.
• Unit 1 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Daily routine) y
Grammar (Possessive adjectives, Adverbs of frequency, Present simple).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
7.2 Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Introductions.
- Daily routine.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Present simple.
- Possessive case.
- Possessive adjectives and pronouns.
- Whose?
- Adverbs of frequency.
- Can / Can’t.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- /s/, /z/ and /iz/ sounds.
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘car’, ‘heart’ and ‘laugh’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: ‘A day in the life…’.
. Strategies: Simple phrases, Guessing meaning.
- Writing:
310

. Writing a description of a person.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Describing someone.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autoevaluación de las producciones orales y escritas propias.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
7.3 Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Procedimientos:
• Observación sistemática del trabajo y de la participación e integración del alumno en clase.
• Intercambios orales: Preguntas y respuestas en clase, diálogos, breves coloquios y debates.
• Ejercicios específicos asociados a los diversos objetivos didácticos y contenidos programados en la Unidad
didáctica.
• Revisión, análisis y comentario de las actividades y trabajos realizados, recogidos en el Cuaderno escolar y
en ejercicios específicos.
• Prueba específica de evaluación de la Unidad didáctica.
• Autoevaluación.
• Coevaluación.
Instrumentos:
311

• Ficha de registro personalizada, donde se anotan los resultados apreciados a partir de la observación, el
análisis de tareas, las intervenciones en clase y la corrección de los ejercicios y del Cuaderno escolar
individual del alumno, que integra la información obtenida y la valoración de la misma.
• Pruebas orales.
• Producciones y pruebas escritas, que incorporan los resultados obtenidos en las diversas actividades de
evaluación que se integran en el proceso educativo.
• Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor al concluir la Unidad didáctica, que
indica para cada uno de los alumnos el logro de los criterios de evaluación programados y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma, así como el resultado conseguido en las diversas
actividades de evaluación realizadas y en cualquiera otra prueba específica de evaluación que se haya
aplicado.
8. CRITERIOS DE CALIFICACIÓN
Los alumnos serán calificados de la siguiente manera:
40% Contenidos correspondientes al los exámenes de las unidades del libro.
40% Trabajo y actitud
20% Comprensión i expressión oral ( Listening-comprehension and oral tests).
Se harán al menos 2 exámenes de contenidos por trimestre.
La expressión oral se valorará en el aula de manera continuada i se realizarà al menos un exámen con todos los
contenidos del trimestre.
La comprensión oral ( listening-comprehension) se valorará mediante pruebas contínuas en clase.
312

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 1 er Trimestre
UNIDAD DIDÁCTICA 2ª: Free time.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about physical appearance.
- Talk and write about clothes.
• Grammar:
- Form and use ‘love’ / ‘like’ / ‘dislike’ / ‘hate’ + –ing.
- Use question and answer words: Why? / Because…
- Use object pronouns.
- Form and use the present continuous.
- Form and use comparatives and superlatives.
• Pronunciation:
- Pronounce the ‘time, ‘sky’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
- Pronounce the ‘she’, ‘sugar’ and ‘machine’, and ‘decision’, ‘television’ and ‘usually’ sounds
(Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about the importance of reading.
- Learn and use the following reading strategies: Key words, Friendly words, Simple phrases.
• Writing:
- Write a book review.
- Analyse the use of vocabulary and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Describe someone’s appearance.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Physical appearance.
• Clothes.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Love / like / dislike / hate + –ing.
• Why? /Because...
• Object pronouns.
• Present continuous.
• Comparatives and superlatives.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘Time, ‘sky’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘She’, ‘sugar’ and ‘machine’, and ‘decision’, ‘television’ and ‘usually’ sounds (Phonetic Chart).
313

Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: The importance of reading.
- Strategies: Key words, Friendly words and Simple phrases.
• Writing:
- Writing a book review.
- Analysing vocabulary and grammar.
• Listening and speaking:
- Describing appearance.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Interaccionar oralmente en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
Identificar el sentido global y los elementos más significativos de textos orales, escritos y audiovisuales.
Conocer algunos rasgos históricos y geográficos de los países donde se habla la lengua inglesa a través de
diversos medios y de las tecnologías de la información y la comunicación.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Responder por escrito a estímulos orales o escritos.
Usar de manera progresivamente autónoma estrategias de lectura.
Producir mensajes orales comprensibles.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Mostrar una actitud positiva hacia las actividades de clase más idóneas para desarrollar al máximo la
competencia comunicativa y hacia la superación de los problemas que pueden surgir en el proceso de
aprendizaje.
Manifestar disposición para superar las dificultades que surgen habitualmente en la comunicación,
utilizando las estrategias de comunicación de las lenguas que se conocen.
Expresar interés y curiosidad por conocer las ideas expresadas en textos escritos en inglés.
Valorar positivamente la lengua inglesa como medio para comunicarse y relacionarse con compañeros y
compañeras de otros países, como posibilidad de acceso a informaciones nuevas y como instrumento para
conocer culturas y modos de vida diferentes y enriquecedores.
Reconocer la importancia de ser capaz de comunicarse oralmente y por escrito en la lengua inglesa.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
314

CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Physical appearance.
• Clothes.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Love / like / dislike / hate + –ing.
• Why? /Because...
• Object pronouns.
• Present continuous.
• Comparatives and superlatives.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘Time, ‘sky’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘She’, ‘sugar’ and ‘machine’, and ‘decision’, ‘television’ and ‘usually’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: The importance of reading.
- Strategies: Key words, Friendly words and Simple phrases.
• Writing [B2; B4]:
- Writing a book review.
- Analysing vocabulary and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing appearance.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Interacción oral en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
Identificación del sentido global y de los elementos más significativos de textos orales, escritos y
audiovisuales.
Conocimiento de algunos rasgos históricos y geográficos de los países donde se habla la lengua inglesa a través
de diversos medios y de las tecnologías de la información y la comunicación.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Respuesta escrita a estímulos orales o escritos.
Uso progresivamente autónomo de estrategias de lectura.
Producción de mensajes orales comprensibles.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Actitud positiva hacia las actividades de clase más idóneas para desarrollar al máximo la competencia
comunicativa y hacia la superación de los problemas que pueden surgir en el proceso de aprendizaje.
Disposición para superar las dificultades que surgen habitualmente en la comunicación, utilizando las
estrategias de comunicación de las lenguas que se conocen.
Interés y curiosidad por conocer las ideas expresadas en textos escritos en inglés.
Valoración de la lengua inglesa como medio para comunicarse y relacionarse con compañeros y
compañeras de otros países, como posibilidad de acceso a informaciones nuevas y como instrumento para
conocer culturas y modos de vida diferentes y enriquecedores.

Reconocimiento de la importancia de ser capaz de comunicarse oralmente y por escrito en la lengua
inglesa.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
2. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing vocabulary and grammar (Student’s
Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: The importance of reading (Student’s
Book)
• Writing a book review (Student’s Book)
• Describing appearance (Student’s Book)
• Clothes (Student’s Book; Practice Book)
• Free time: Benidorm (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
316

6. Competencia artística y cultural
3. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Physical appearance.
- Clothes.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Love / like / dislike / hate + –ing.
- Why? /Because...
- Object pronouns.
- Present continuous.
- Comparatives and superlatives.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘Time, ‘sky’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘She’, ‘sugar’ and ‘machine’, and ‘decision’, ‘television’ and ‘usually’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: The importance of reading.
. Strategies: Key words, Friendly words and Simple phrases.
- Writing:
. Writing a book review.
. Analysing vocabulary and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing appearance.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
317

audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
4. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
5. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 2 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about books and television.
- …talk about what I love and hate doing.
- …write a composition about a book I am reading.
- …understand descriptions of what people look like.
- …describe what a person looks like.
• Unit 2 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
318

ealizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Clothes,
Comparatives and superlatives) y Grammar (Present continuous, Love / like / dislike / hate + –ing).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Physical appearance.
- Clothes.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Love / like / dislike / hate + –ing.
- Why? /Because...
- Object pronouns.
- Present continuous.
- Comparatives and superlatives.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘Time, ‘sky’ and ‘buy’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘She’, ‘sugar’ and ‘machine’, and ‘decision’, ‘television’ and ‘usually’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: The importance of reading.
. Strategies: Key words, Friendly words and Simple phrases.
- Writing:
. Writing a book review.
. Analysing vocabulary and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing appearance.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Participación activa en clase.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
319

• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 1 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 3ª: Food.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about food and drink.
- Talk and write about containers.
• Grammar:
- Use countable and uncountable nouns.
- Use quantifying expressions: How much? / How many?; some / any / much / many / a lot of.
- Use ‘too’ /’enough’.
- Form and use ‘should’ / ‘shouldn’t’.
• Pronunciation:
320

- Pronounce the ‘hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘up’, ‘money’ and ‘couple’ sounds (Phonetic Chart).
- Pronounce the ‘go’, ‘get’ and ‘big’, and ‘job’, ‘juice’ and ‘fridge’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about eating habits.
- Learn and use the following reading strategies: Semantic area, Guessing meaning.
• Writing:
- Write a short dialogue giving advice.
- Analyse the use of colloquial language in a composition.
• Listening and speaking:
- Give advice.
• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 1-3.
- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about festivals and holidays.
- Do a project to make a poster of personal records.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Food and drink.
• Containers.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Countable and uncountable nouns.
• Quantifying expressions: How much? How many?
• Quantifying expressions: some / any / much / many / a lot of.
• Too / Enough.
• Should / Shouldn’t.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘up’, ‘money’ and ‘couple’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Go’, ‘get’ and ‘big’, and ‘job’, ‘juice’ and ‘fridge’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Eating habits.
- Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
• Writing:
- Giving advice.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Giving advice.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Componer textos propios de distintas situaciones.
Leer de manera comprensiva textos escritos interpretándolos de forma productiva.
Utilizar los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingüístico como instrumento de control y de
autocorrección.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Utilizar las estrategias básicas de producción de textos.
Aceptar el error como parte de proceso de aprendizaje y actitud positiva para superarlo.
Utilizar progresivamente las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación.
321

Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Expresar interés por conocer el vocabulario y las estructuras lingüísticas necesarias para expresar las
necesidades elementales de comunicación.
Manifestar una actitud receptiva y una valoración positiva hacia las personas que hablan otra lengua y
tienen una cultura diferente a la propia.
Mostrar confianza en la capacidad personal para progresar.
Expresar interés por establecer contactos y comunicarse con hablantes de lengua inglesa a través de los
medios de las tecnologías de la comunicación.
Participar de manera crítica, reflexiva y creativa en situaciones de comunicación oral.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Food and drink.
• Containers.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Countable and uncountable nouns.
• Quantifying expressions: How much? How many?
• Quantifying expressions: some / any / much / many / a lot of.
• Too / Enough.
• Should / Shouldn’t.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘up’, ‘money’ and ‘couple’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Go’, ‘get’ and ‘big’, and ‘job’, ‘juice’ and ‘fridge’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2, B4]:
- Text: Eating habits.
- Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
• Writing [B2, B4]:
- Giving advice.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Giving advice.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Composición de textos propios de distintas situaciones.
Lectura comprensiva de textos escritos interpretándolos de forma productiva.
322

Utilización de los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingüístico como instrumento de control y de
autocorrección.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Utilización de las estrategias básicas de producción de textos.
Aceptación del error como parte de proceso de aprendizaje y actitud positiva para superarlo.
Utilización progresiva de las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés por conocer el vocabulario y las estructuras lingüísticas necesarias para expresar las necesidades
elementales de comunicación.
Actitud receptiva y valoración positiva hacia las personas que hablan otra lengua y tienen una cultura
diferente a la propia.
Confianza en la capacidad personal para progresar.
Interés por establecer contactos y comunicarse con hablantes de lengua inglesa a través de los medios de
las tecnologías de la comunicación.
Participación crítica, reflexiva y creativa en situaciones de comunicación oral.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Eating habits (Student’s Book)
• Giving advice (Student’s Book)
• Using colloquial language (Student’s Book)
• Food and drink (Student’s Book; Practice
Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: Festival and holidays
(Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Project work: Personal records (Student’s
Book)
4. Competencia para aprender a aprender • Strategies (Student’s Book)
323

5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
6. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canción: Sweet Dreams (Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Food and drink.
- Containers.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Countable and uncountable nouns.
- Quantifying expressions: How much? How many?
- Quantifying expressions: some / any / much / many / a lot of.
- Too / Enough.
- Should / Shouldn’t.
324

• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘up’, ‘money’ and ‘couple’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Go’, ‘get’ and ‘big’, and ‘job’, ‘juice’ and ‘fridge’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Eating habits.
. Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
- Writing:
. Giving advice.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Giving advice.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
7. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
8. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 3 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
325

• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about British food and eating habits.
- …talk about quantities of food.
- …write a dialogue giving advice.
- …understand a dialogue about being bored.
- …give advice.
• Unit 3 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Food and drink,
Containers) y Grammar (Too / Enough, Countable and uncountable nouns).
• End-of-term Test 1 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad
(Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez
que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas durante el primer trimestre.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Food and drink.
- Containers.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Countable and uncountable nouns.
- Quantifying expressions: How much? How many?
- Quantifying expressions: some / any / much / many / a lot of.
- Too / Enough.
- Should / Shouldn’t.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘up’, ‘money’ and ‘couple’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Go’, ‘get’ and ‘big’, and ‘job’, ‘juice’ and ‘fridge’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
326

- Reading:
. Text: Eating habits.
. Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
- Writing:
. Giving advice.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Giving advice.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autoevaluación de las producciones orales y escritas propias.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
9.3 Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
Temporalización: 2º Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 4ª: Writers.
327

1.1. Objetivos de enseñanza:
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write using dates with ordinal numbers.
- Talk and write about literature.
- Talk and write using time expressions: yesterday, last week, two years ago, etc.
• Grammar:
- Form and use the past simple of ‘to be’ + ‘born’.
- Form and use the past simple of regular and irregular verbs.
- Use connectors: then / next /after that / later / finally.
• Pronunciation:
- Pronounce the ‘put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
- Pronounce the past simple –ed ending: /t/, /d/ and /id/.
• Reading:
- Read a short biography.
- Learn and use the following reading strategies: Simple phrases, Key words, Guessing meaning
• Writing:
- Write a biography.
- Analyse vocabulary and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Ask and answer questions.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Dates.
• Connectors: then / next / after that / later / finally.
• Literature.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Past simple of ‘to be’ + ‘born’.
• Past simple of regular and irregular verbs.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
• /t/, /d/ and /id/ sounds.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: A biography.
- Strategies: Simple phrases, Key words, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing a biography.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Asking and answering questions.
328

Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Extraer información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales
e informáticos utilizados.
Mostar interés e iniciativa por la realización de intercambios comunicativos con hablantes de la lengua inglesa.
Valorar positivamente el enriquecimiento personal que supone la relación personal con personas de otras
culturas.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Extraer información específica de textos sencillos.
Usar convenientemente las fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Aplicar técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Manifestar tendencia a superar las dificultades que surjan en la comunicación oral, explotando las
estrategias de comunicación disponibles.
Valorar favorablemente de la lengua inglesa como instrumento de comunicación.
Usar adecuadamente las estrategias para aprender a aprender.
Reconocer el error y utilizar el mismo como parte integrante del proceso de aprendizaje.
Valorar positivamente el trabajo cooperativo.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2.CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Dates.
• Connectors: then / next / after that / later / finally.
• Literature.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Past simple of ‘to be’ + ‘born’.
• Past simple of regular and irregular verbs.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
• /t/, /d/ and /id/ sounds.
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: A biography.
- Strategies: Simple phrases, Key words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing a biography.
329

- Analysing grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Asking and answering questions.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Extracción de información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios
audiovisuales e informáticos utilizados.
Interés e iniciativa por la realización de intercambios comunicativos con hablantes de la lengua inglesa.
Valoración del enriquecimiento personal que supone la relación personal con personas de otras culturas.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
Extracción de información específica de textos sencillos.
Uso de fórmulas de cortesía adecuadas a los diversos intercambios sociales.
Técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Tendencia a superar las dificultades que surjan en la comunicación oral, explotando las estrategias de
comunicación disponibles.
Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación.
Uso adecuado de las estrategias para aprender a aprender.
Reconocimiento del error y utilización del mismo como parte integrante del proceso de aprendizaje.
Valoración del trabajo cooperativo.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3.COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3.Competencia de autonomía e iniciativa
personal
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: A biography (Student’s Book)
• Asking and answering questions (Student’s
Book)
• Writers: Robert Louis Stevenson (Student’s
Book)
• Dates (Student’s Book)
• Literature (Student’s Book; Practice Book)
• William Shakespeare (Student’s Book)
• Henry Jekyll’s Story (Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
330

4.Competencia para aprender a aprender
5.Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6.Competencia artística y cultural
7. Competencia matemática
4. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
1.3. Actividades de introducción y motivación:
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Writers: Robert Louis Stevenson (Student’s
Book)
• Literature (Student’s Book; Practice Book)
• William Shakespeare (Student’s Book)
• Henry Jekyll’s Story (Practice Book)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
• Ordinal numbers (Practice Book)
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
331

• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Dates.
- Connectors: then / next / after that / later / finally.
- Literature.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Past simple of ‘to be’ + ‘born’.
- Past simple of regular and irregular verbs.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
- /t/, /d/ and /id/ sounds.
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: A biography.
. Strategies: Simple phrases, Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a biography.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Asking and answering questions.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5.TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1 Actividades de refuerzoy ampliación
6.EVALUACIÓN.
6.1 Actividades de evaluación:
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
332

• Unit 4 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about a famous writer.
- …use the past simple to talk about people’s lives.
- …write a biography.
- …understand a radio quiz.
- …take part in a quiz.
• Unit 4 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Literature, Dates)
y Grammar (Past simple, Past simple: questions).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
7. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Dates.
- Connectors: then / next / after that / later / finally.
- Literature.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Past simple of ‘to be’ + ‘born’.
- Past simple of regular and irregular verbs.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
333

- ‘Put’, ‘book’ and ‘foot’, and ‘food’, ‘rule’ and ‘blue’ sounds (Phonetic Chart).
- /t/, /d/ and /id/ sounds.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: A biography.
. Strategies: Simple phrases, Key words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a biography.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Asking and answering questions.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autoevaluación de las producciones orales y escritas propias.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
8. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
334

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 2º Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 5ª: Traditional stories.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about domestic duties.
- Talk and write about traffic signs.
• Grammar:
- Form and use ‘must’ / ‘mustn’t’ to express obligation and prohibition.
- Form and use ‘have to’ / ‘don’t have to’ to express obligation.
- Put adjectives in the correct order.
• Pronunciation:
- Pronounce homophones.
• Reading:
- Read a short traditional story.
- Learn and use the following reading strategies: Background information, Friendly words, Guessing
meaning.
• Writing:
- Write the beginning of a traditional story.
- Analyse vocabulary and punctuation in a composition.
• Listening and speaking:
- Tell a story.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Domestic duties.
• School activities.
• Traffic signs.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Must / Mustn’t.
• Have to / Don’t have to.
• Order of adjectives.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Homophones.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Little Red Riding Hood.
- Strategies: Background information, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing:
335

- Writing the beginning of a traditional story.
- Analysing vocabulary, punctuation and grammar.
• Listening and speaking:
- Telling a story.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Escuchar y comprender mensajes procedentes de diferentes soportes audiovisuales e informáticos.
• Identificar costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la lengua
inglesa.
• Utilizar las tecnologías de la información y la comunicación para producir textos y para transmitir información.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
• Leer y comprender diferentes textos adaptados a la competencia lingüística del alumnado.
• Utilizar información específica de un texto leído con anterioridad.
• Analizar e identificar las conductas socialmente aceptables e inaceptables.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Reflexionar sobre el propio aprendizaje.
Valorar positivamente los comportamientos sociolingüísticos que facilitan las relaciones de convivencia y
de comunicación (uso de fórmulas de cortesía, gestos, tono de voz, etc.).
Comparar y reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua inglesa a partir de las lenguas que se conocen.
Mostrar confianza en la propia capacidad para aprender la lengua inglesa.
Expresar interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y
de placer.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Domestic duties.
• School activities.
• Traffic signs.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Must / Mustn’t.
• Have to / Don’t have to.
• Order of adjectives.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Homophones.
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: Little Red Riding Hood.
336

- Strategies: Background information, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing the beginning of a traditional story.
- Analysing vocabulary, punctuation and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Telling a story.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Escucha y comprensión de mensajes procedentes de diferentes soportes audiovisuales e informáticos.
• Identificación de costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de otros países y culturas donde se habla la
lengua inglesa.
• Utilización de las tecnologías de la información y la comunicación para producir textos y para transmitir
información.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
• Lectura y comprensión de diferentes textos adaptados a la competencia lingüística del alumnado.
• Utilización de información específica de un texto leído con anterioridad.
• Análisis e identificación de conductas socialmente aceptables e inaceptables.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Reflexión sobre el propio aprendizaje.
Valoración positiva de los comportamientos sociolingüísticos que facilitan las relaciones de convivencia y
de comunicación (uso de fórmulas de cortesía, gestos, tono de voz, etc.).
Comparación y reflexión sobre el funcionamiento de la lengua inglesa a partir de las lenguas que se
conocen.
Confianza en la propia capacidad para aprender la lengua inglesa.
Interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y de placer.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing vocabulary, punctuation and
grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Little Red Ridding Hood (Student’s
Book)
• Writing the beginning of a traditional story
(Student’s Book)
• Telling a story (Student’s Book)
• Domestic duties (Student’s Book; Practice
Book)
• School activities (Student’s Book; Practice
Book)
• Traffic signs (Student’s Book; Practice Book)
337

3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
9. METODOLOGÍA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Text: Little Red Ridding Hood (Student’s
Book)
• Writing the beginning of a traditional story
(Student’s Book)
• Telling a story (Student’s Book)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
338

- Domestic duties.
- School activities.
- Traffic signs.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Must / Mustn’t.
- Have to / Don’t have to.
- Order of adjectives.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Homophones.
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Little Red Riding Hood.
. Strategies: Background information, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing the beginning of a traditional story.
. Analysing vocabulary, punctuation and grammar.
- Listening and speaking:
. Telling a story.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
10. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
11. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 5 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
339

Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a traditional story.
- …talk about rules and duties.
- …write a traditional story.
- …understand a story.
- …tell a story.
• Unit 5 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Domestic duties,
School activities) y Grammar (Must / Mustn’t, Order of adjectives, Have to / Don’t have to).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Domestic duties.
- School activities.
- Traffic signs.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Must / Mustn’t.
- Have to / Don’t have to.
- Order of adjectives.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Homophones.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
340

- Reading:
. Text: Little Red Riding Hood.
. Strategies: Background information, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing the beginning of a traditional story.
. Analysing vocabulary, punctuation and grammar.
- Listening and speaking:
. Telling a story.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Participación activa en clase.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 2º Trimestre
UNIDAD DIDÁCTICA 6ª: Technology.
341

Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about electronic devices.
• Grammar:
- Form and use the future with ‘going to’
- Form and use the future with present continuous.
- Form and use the future with ‘will’.
- Form questions whit ‘Would you like…?’.
• Pronunciation:
- Practise intonation and word stress.
• Reading:
- Read a short text about computers for language learning.
- Learn and use the following reading strategies: First and last sentences, Background information,
Guessing meaning.
• Writing:
- Write to invite someone.
- Analyse spelling and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Talk about the future.
• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 4-6.
- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about British media.
- Do a project to make a poster of an illustrated traditional story.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Electronic devices.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Future with ‘going to’.
• Future with present continuous.
• Future with ‘will’.
• Would you like...?
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Intonation.
• Word stress.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Computers for language learning?
- Strategies: First and last sentences, Background information, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing a letter of invitation.
- Analysing spelling and grammar.
• Listening and speaking:
- Talking about the future.
342

Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
Interaccionar oralmente en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
Reconocer las estructuras básicas de la lengua inglesa.
Expresar oralmente ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
Extraer información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales
e informáticos utilizados.
Producir textos de diferentes finalidades y adecuados a distintas situaciones de comunicación.
Aplicar técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Mostrar curiosidad por conocer el funcionamiento del idioma.
Valorar positivamente los medios de aprendizaje extraescolares.
Tomar conciencia de la capacidad para comprender globalmente un mensaje sin necesidad de comprender
todos y cada uno de los elementos del mismo.
Expresar interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
Reconocer la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Electronic devices.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Future with ‘going to’.
• Future with present continuous.
• Future with ‘will’.
• Would you like...?
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Intonation.
• Word stress.
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: Computers for language learning?
- Strategies: First and last sentences, Background information, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing a letter of invitation.
343

- Analysing spelling and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Talking about the future.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
9. Interacción oral en situaciones reales o simuladas a través de respuestas verbales y no verbales.
10. Reconocimiento de las estructuras básicas de la lengua inglesa.
11. Expresión oral de ideas, sentimientos y experiencias, respetando los aspectos normativos de la lengua.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
12. Extracción de información de mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios
audiovisuales e informáticos utilizados.
13. Producción de textos de diferentes finalidades y adecuados a distintas situaciones de comunicación.
14. Técnicas de identificación (sonidos, palabras y números), de relación y de asociación (pronunciación de
vocabulario e información oral con su representación gráfica y pictórica).
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Curiosidad por conocer el funcionamiento del idioma.
Valoración positiva de los medios de aprendizaje extraescolares.
Toma de conciencia de la capacidad para comprender globalmente un mensaje sin necesidad de
comprender todos y cada uno de los elementos del mismo.
Interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing spelling and grammar (Student’s
Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Computers for language learning?
(Student’s Book)
• Talking about the future (Student’s Book)
• Writing a letter of invitation (Student’s Book)
• Electronic devices (Student’s Book; Practice
Book)
• Would you like…? (Student’s Book; Practice
Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: The British Media (Student’s
Book)
344

3.Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
4. METODOLOGÍA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Project work: An illustrated traditional story
(Student’s Book)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Technology (Student’s Book; Practice Book)
• Text: Computers for language learning?
(Student’s Book)
• Electronic devices (Student’s Book)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canción: Stand My Ground (Student’s Book)
• Project work: An illustrated traditional story
(Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
345

diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Electronic devices.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Future with ‘going to’.
- Future with present continuous.
- Future with ‘will’.
- Would you like...?
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Intonation.
- Word stress.
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Computers for language learning?
. Strategies: First and last sentences, Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a letter of invitation.
. Analysing spelling and grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about the future.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
5.1 Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
346

• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 6 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about language learning and internet.
- …talk about the future.
- …write a letter inviting a friend to stay.
- …understand predictions about the future.
- …make predictions.
• Unit 6 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Electronic devices)
y Grammar (Future with present continuous, ‘Will’, ‘going to’ and present continuous).
• End-of-term Test 2 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad
(Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez
que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas durante el segundo trimestre.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Electronic devices.
347

• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Future with ‘going to’.
- Future with present continuous.
- Future with ‘will’.
- Would you like...?
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Intonation.
- Word stress.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Computers for language learning?
. Strategies: First and last sentences, Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a letter of invitation.
. Analysing spelling and grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about the future.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autoevaluación de las producciones orales y escritas propias.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
348

1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 7ª: Places.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about transport.
• Grammar:
- Form and use the first conditional.
- Form and use time clauses (present / future).
- Form and use time clauses (present / present).
- Make suggestions with ‘How / What about + –ing’.
• Pronunciation:
- Pronounce the ‘house’, ‘town’ and ‘shout’, and ‘home’, ‘know’ and ‘potato’ sounds (Phonetic Chart).
- Pronounce the ‘ten’, ‘friend’ and ‘said’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reading:
- Read a short text about transport in London.
- Learn and use the following reading strategies: Semantic area, Guessing meaning.
• Writing:
- Write about a place.
- Analyse vocabulary and grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Describe a place.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Transport.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• First conditional.
• Time clauses.
• Making suggestions: How / What about + –ing.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘House’, ‘town’ and ‘shout’, and ‘home’, ‘know’ and ‘potato’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Ten’, ‘friend’ and ‘said’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Going places.
- Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
349

• Writing:
- Writing a description of a place.
- Analysing vocabulary and grammar.
• Listening and speaking:
- Describing a place.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Utilizar las estrategias básicas de producción de textos.
• Analizar los elementos socioculturales de los países donde se habla el inglés.
• Reconocer y comparar los aspectos socioculturales de países de habla inglesa con los propios.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
• Producir textos orales mediante la participación activa en actividades individuales o de grupo.
• Utilizar adecuadamente las fórmulas lingüísticas habituales de relación social.
• Leer y escribir textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Expresar interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos y los trabajos encomendados.
Manifestar una actitud crítica ante los usos de la lengua que suponen discriminación.
Expresar interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto receptiva como productiva.
Mostrar rigor en la interpretación y producción de textos orales y escritos.
Expresar interés por utilizar la lengua inglesa de forma correcta en situaciones variadas atendiendo a la
corrección y a la adecuación de las expresiones.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Transport.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• First conditional.
• Time clauses.
• Making suggestions: How / What about + –ing.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘House’, ‘town’ and ‘shout’, and ‘home’, ‘know’ and ‘potato’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Ten’, ‘friend’ and ‘said’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: Going places.
- Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
350

- Writing a description of a place.
- Analysing vocabulary and grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing a place.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
15. Utilización de las estrategias básicas de producción de textos.
16. Análisis de los elementos socioculturales de los países donde se habla el inglés.
17. Reconocimiento y comparación de aspectos socioculturales de países de habla inglesa con los propios.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
18. Producción de textos orales mediante la participación activa en actividades individuales o de grupo.
19. Utilización de las fórmulas lingüísticas habituales de relación social.
20. Lectura y escritura de textos propios de situaciones cotidianas.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés por el cuidado y la presentación de los textos escritos y los trabajos encomendados.
Actitud crítica ante los usos de la lengua que suponen discriminación.
Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto receptiva como productiva.
Rigor en la interpretación y producción de textos orales y escritos.
Interés por utilizar la lengua inglesa de forma correcta en situaciones variadas atendiendo a la corrección y
a la adecuación de las expresiones.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing vocabulary and grammar (Student’s
Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Going places (Student’s Book)
• Describing a place (Student’s Book)
• Places (Student’s Book; Practice Book)
• Transport (Student’s Book; Practice Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
351

5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
4. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Transport.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- First conditional.
- Time clauses.
- Making suggestions: How / What about + –ing.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘House’, ‘town’ and ‘shout’, and ‘home’, ‘know’ and ‘potato’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Ten’, ‘friend’ and ‘said’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Going places.
. Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
352

- Writing:
. Writing a description of a place.
. Analysing vocabulary and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing a place.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 7 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about transport in London.
353

- …use the first conditional to talk about possible situations.
- …write a description of a place.
- …understand a tourist advertisement.
- …write an advertisement for the place where I live.
• Unit 7 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Transport,
American English) y Grammar (First conditional, Making suggestions: How / What about –ing?).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Transport.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- First conditional.
- Time clauses.
- Making suggestions: How / What about + –ing.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘House’, ‘town’ and ‘shout’, and ‘home’, ‘know’ and ‘potato’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Ten’, ‘friend’ and ‘said’, and ‘name’, ‘eight’ and ‘age’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Going places.
. Strategies: Semantic area, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing a description of a place.
. Analysing vocabulary and grammar.
- Listening and speaking:
. Describing a place.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Participación activa en clase.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
354

• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 8ª: Music.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about music and musical instruments.
• Grammar:
- Form and use the present perfect with ‘for’ and ‘since’.
- Use adverbs: ever / never / just.
- Understand the different usage of the present perfect and the past simple.
• Pronunciation:
- Pronounce since /sIns/.
- Learn the pronunciation of the strong and weak forms of ‘for’.
- Learn the pronunciation of the strong and weak forms of ‘have’.
• Reading:
355

- Read a short text about musicals.
- Learn and use the following reading strategies: Key words, Simple phrases, Friendly words, Guessing
meaning.
• Writing:
- Write about musical tastes.
- Use colloquial language.
- Analyse grammar in a composition.
• Listening and speaking:
- Talk about musical taste.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Music.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• Present perfect.
• Adverbs: ever / never / just.
• Present perfect vs. Past simple.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• Since /sIns/.
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘door’, ‘walk’ and ‘law’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘about’, ‘colour’ and ‘culture’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Musicals.
- Strategies: Key words, Simple phrases, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about musical tastes.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking:
- Talking about music.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
21. Interpretar y seguir instrucciones orales y escritas.
22. Localizar información específica de un texto leído con anterioridad.
23. Desarrollar estrategias básicas para apoyar la comprensión y expresión oral.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
24. Reconocer y usar el léxico y las estructuras básicas propias de la lengua inglesa.
25. Asociar grafía, pronunciación y significado de expresiones orales conocidas.
26. Mostrar interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas tanto en el contexto del aula como
fuera de ella.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Aceptar el error como parte del proceso de aprendizaje, autocorrección y autoevaluación.
Reconocer y aprender las formas de relación social en la lengua inglesa.
Participar y cooperar solidariamente en el trabajo en equipo, ya sea por parejas, en pequeño grupo o en
agrupamiento flexible.
Expresar interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y
de placer.
Mostrar curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita
356

2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Music.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• Present perfect.
• Adverbs: ever / never / just.
• Present perfect vs. Past simple.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• Since /sIns/.
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘door’, ‘walk’ and ‘law’ sounds (Phonetic Chart).
• ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘about’, ‘colour’ and ‘culture’ sounds (Phonetic Chart).
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: Musicals.
- Strategies: Key words, Simple phrases, Friendly words, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing about musical tastes.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Talking about music.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Interpretación y seguimiento de instrucciones orales y escritas.
• Localización de información específica de un texto leído con anterioridad.
• Desarrollo de estrategias básicas para apoyar la comprensión y expresión oral.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
• Reconocimiento y uso del léxico y de las estructuras básicas propias de la lengua inglesa.
• Asociación de grafía, pronunciación y significado de expresiones orales conocidas.
• Interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas tanto en el contexto del aula como fuera de ella.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Aceptación del error como parte del proceso de aprendizaje, autocorrección y autoevaluación.
Reconocimiento y aprendizaje de las formas de relación social en la lengua inglesa.
Participación y cooperación solidaria en el trabajo en equipo, ya sea por parejas, en pequeño grupo o en
agrupamiento flexible.
Interés por la lectura de textos de forma autónoma como fuente de información, de aprendizaje y de placer.
Curiosidad, interés y respeto por las formas de vida de los países donde se habla inglés.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
357

3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
6. Competencia artística y cultural
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Analysing grammar (Student’s Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Musicals (Student’s Book)
• Talking about music (Student’s Book)
• Music (Student’s Book; Practice Book)
• Using colloquial language (Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canciones
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
358

4. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Music.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- Present perfect.
- Adverbs: ever / never / just.
- Present perfect vs. Past simple.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- Since /sIns/.
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘door’, ‘walk’ and ‘law’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘about’, ‘colour’ and ‘culture’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Musicals.
. Strategies: Key words, Simple phrases, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about musical tastes.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about music.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
359

5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 8 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about musicals.
- …use the present perfect to talk about things people have done.
- …write an email about music.
- …understand an interview about someone’s music tastes.
- …ask and answer about music tastes.
• Unit 8 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Music) y Grammar
(Present perfect, ‘For’ and ‘since’, Present perfect vs. Past simple).
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
360

. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Music.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- Present perfect.
- Adverbs: ever / never / just.
- Present perfect vs. Past simple.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- Since /sIns/.
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘door’, ‘walk’ and ‘law’ sounds (Phonetic Chart).
- ‘Hat’, ‘bad’ and ‘exam’, and ‘about’, ‘colour’ and ‘culture’ sounds (Phonetic Chart).
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Musicals.
. Strategies: Key words, Simple phrases, Friendly words, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about musical tastes.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar.
- Listening and speaking:
. Talking about music.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Participación activa en clase.
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Utilización del conocimiento sobre el sistema lingüístico de la lengua inglesa como instrumento de
autoaprendizaje y de autoevaluación de las producciones orales y escritas propias.
• Comprensión de la idea general y de las informaciones específicas de textos orales y escritos.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Uso de las tecnologías de la información y la comunicación para buscar información, producir mensajes y
establecer relaciones personales, mostrando interés por su uso.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
361

• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
1.1. Objetivos de enseñanza:
Temporalización: 3 er Trimestre.
UNIDAD DIDÁCTICA 9ª: Photos.
1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.
Motivar a los alumnos y alumnas del grupo al inicio de una nueva Unidad didáctica, determinando el grado de
adquisición que tienen de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en
las diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas intenciones comunicativas y funciones (Objectives)
asociadas a la Unidad didáctica:
• Vocabulary:
- Talk and write about cooking.
- Talk and write about objects in the office.
• Grammar:
- Form and use the passive (present and past).
- Use adverbs of manner.
- Form and use the past continuous.
• Pronunciation:
- Pronounce the schwa sound: ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’ sound (Phonetic Chart).
- Pronounce the ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sound (Phonetic Chart).
- Identify silent letters.
• Reading:
- Read a short text about camera phones.
- Learn and use the following reading strategies: Key words, Background information, Guessing
meaning.
• Writing:
- Write about a picture
- Use colloquial language.
- Analyse grammar and vocabulary.
• Listening and speaking:
- Describe a photo.
362

• Consolidation:
- Practise and revise the grammar and vocabulary of Units 7-9.
- Listen to a song for specific purposes.
- Learn about Commonwealth of Nations.
- Do a project to produce a booklet about a musical.
1.2. Objetivos de aprendizaje:
Reconocer y producir el vocabulario (Vocabulary) programado relacionado con los diversos campos
conceptuales que se desarrollan en la Unidad didáctica:
• Cooking.
• Objects in the office.
Aprender, conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar)
programados en la Unidad didáctica:
• The passive.
• Adverbs of manner.
• Past continuous.
Identificar, reconocer y reproducir los sonidos (Pronunciation) programados en la Unidad didáctica, así como
los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sounds (Phonetic Chart)
• Silent letters.
Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading:
- Text: Camera phones.
- Strategies: Key words, Background information, Guessing meaning.
• Writing:
- Writing about a photo.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar and vocabulary.
• Listening and speaking:
- Describing a picture.
Comprender los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Leer y escribir textos propios de situaciones cotidianas.
• Participar activamente en actividades y trabajos grupales.
• Manifestar confianza e iniciativa para expresarse en público.
Aplicar productivamente las estructuras gramaticales y los contenidos lingüísticos programados para la Unidad
didáctica.
• Localizar información específica de un texto leído con anterioridad.
• Reconocer y valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento de comunicación en el aula y con
personas de otras culturas.
• Organizar el trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje.
Reconocer y utilizar conscientemente los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar, comprender,
hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer comunicación en
parejas o en grupo, etc.).
Expresar interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
Manifestar una actitud restrictiva ante el uso de anglicismos.
Expresar interés por realizar intercambios comunicativos.
Valorar favorablemente el enriquecimiento personal que supone la relación con personas de otras culturas.
Valorar positivamente la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como
herramienta de aprendizaje.
Evaluar el propio progreso de forma oral y escrita.
363

2. CONTENIDOS.
En cada una de las Unidades didácticas de Everything se integra una variada tipología de contenidos así como
los cuatro bloques de contenidos establecidos por el currículo para la Lengua Inglesa a partir de la LOE:
• Bloque 1 [B1]: Escuchar, hablar y conversar.
• Bloque 2 [B2]: Leer y escribir.
• Bloque 3 [B3]: Conocimiento de la lengua.
• Bloque 4 [B4]: Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural.
Objectives [B1; B2]: Reconocimiento y aplicación adecuada de las diversas intenciones comunicativas y
funciones asociadas a la Unidad didáctica.
Vocabulary [B3]: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
• Cooking.
• Objects in the office.
Grammar [B3]: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
• The passive.
• Adverbs of manner.
• Past continuous.
Pronunciation [B3]: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
• ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sounds (Phonetic Chart).
• Silent letters.
Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
• Reading [B2; B4]:
- Text: Camera phones.
- Strategies: Key words, Background information, Guessing meaning.
• Writing [B2; B4]:
- Writing about a photo.
- Using colloquial language.
- Analysing grammar and vocabulary.
• Listening and speaking [B1; B4]:
- Describing a picture.
Comprensión de los mensajes procedentes del profesor, de otros compañeros o de los medios audiovisuales e
informáticos utilizados.
• Lectura y escritura de textos propios de situaciones cotidianas.
• Participación activa en actividades y trabajos grupales.
• Confianza e iniciativa para expresarse en público.
Aplicación productiva de las estructuras gramaticales y lingüísticas programadas en la Unidad didáctica.
• Localización de información específica de un texto leído con anterioridad.
• Reconocimiento y valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación en el aula y con personas
de otras culturas.
• Organización del trabajo personal como estrategia para progresar en el aprendizaje.
Reconocimiento y utilización consciente de los mecanismos implicados en el aprendizaje (escuchar,
comprender, hablar, conversar, leer, cantar, representar, escribir, interpretar el contexto visual, establecer
comunicación en parejas o en grupo, etc.).
Interés y curiosidad por aprender la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha lengua.
Actitud restrictiva ante el uso de anglicismos.
Interés por realizar intercambios comunicativos.
Valoración del enriquecimiento personal que supone la relación con personas de otras culturas.
364

Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
Evaluación del propio progreso de forma oral y escrita.
3. COMPETENCIAS BÁSICAS.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de la lengua inglesa, tal como se concibe en
Everything, contribuye a la adquisición de las siguientes competencias básicas:
1. Competencia en comunicación lingüística
2. Competencia social y ciudadana
3. Competencia de autonomía e iniciativa
personal
4. Competencia para aprender a aprender
5. Competencia en tratamiento de la
información y competencia digital
• Reading Strategies (Student’s Book)
• Quick Grammar Reference (Student’s Book)
• Grammar (Practice Book)
• Vocabulary (Practice Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Grammar quiz (Student’s Book)
• Analysing grammar and vocabulary (Student’s
Book)
• Actividades de desarrollo (Programación)
• Text: Camera phones (Student’s Book)
• Using colloquial language (Student’s Book)
• Describing a picture (Student’s Book)
• Writing about a photo (Student’s Book)
• Cooking (Student’s Book)
• Culture quiz (Student’s Book)
• Language quiz (Practice Book)
• Cultural Notes: The Commonwealth of Nations
(Student’s Book)
• Torbellino de ideas: Actividades de
introducción y motivación (Programación).
• Actividades de refuerzo (Programación)
• Actividades de ampliación (Programación)
• Procedimientos de evaluación (Programación)
• Project work: Musicals (Student’s Book)
• Strategies (Student’s Book)
• Writing: Model (Student’s Book)
• Your turn! (Student’s Book)
• Go for it! (Student’s Book)
• Self-check: Common errors (Student’s Book)
• Remember! (Student’s Book; Practice Book)
• Check your memory (Practice Book)
• Check your progress (Practice Book)
• Test (Everything Class Pack)
• Tips (Practice Book; Teacher’s Book)
• Grammar Wizard (Everything Class Pack)
• Actividades de evaluación (Programación)
• Photos (Student’s Book; Practice Book)
• Spooky Times Magazine
• Class CDs (Student’s Book audio)
365

6. Competencia artística y cultural
4. METODOLOGIA Y ACTIVIDADES.
a. Actividades de introducción y motivación:
• Student’s Multi-ROM (Practice Book audio,
Richmond Electronic Dictionary y Grammar
Wizard)
• Spooky Times DVD
• Everything Class Pack (Songs Worksheets CD
y Test Generator CD-ROM)
• Canción: Sealed wit a Kiss (Student’s Book)
• Project works: Musicals (Student’s Book)
• Textos
• Trabajos encomendados y producciones
escritas
• Cuaderno escolar
Se procurará constatar, a través del intercambio de conocimientos previos, el grado de adquisición que tiene el
alumnado del grupo de las destrezas básicas (Reading, Writing, Listening y Speaking) y su competencia en las
diferentes habilidades lingüísticas y cognitivas, así como sobre sus conocimientos en las categorías
Vocabulary, Grammar y Pronunciation a través de diversas actividades.
Mediante la evaluación de la información obtenida, se procurará adecuar la enseñanza a las características y
necesidades de los alumnos y alumnas del grupo.
Realización de un torbellino de ideas para que los alumnos expresen lo que saben y lo que saben hacer sobre
las diversas intenciones comunicativas, funciones y contenidos programados en la Unidad didáctica:
• Vocabulary: Reconocimiento y producción del vocabulario programado en la Unidad didáctica:
- Cooking.
- Objects in the office.
• Grammar: Aprendizaje y puesta en práctica de las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos
programados en la Unidad didáctica:
- The passive.
- Adverbs of manner.
- Past continuous.
• Pronunciation: Identificación, reconocimiento y reproducción de los sonidos programados en la Unidad
didáctica, así como de los aspectos de ritmo, acentuación y entonación de las palabras y expresiones
estudiadas:
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sounds (Phonetic Chart).
- Silent letters.
• Reconocimiento y aplicación productiva las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Camera phones.
. Strategies: Key words, Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about a photo.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar and vocabulary.
- Listening and speaking:
. Describing a picture.
Presentación de los materiales y de los recursos didácticos que se van a utilizar en el desarrollo de la Unidad,
tanto el Student’s Book, el Practice Book, el Spooky Times Magazine y el Everything Class Pack (Grammar
366

Worksheets, Picture Dictionary, Posters, Spooky Times Teacher’s Guide y Songs Worksheets) como el
Teacher’s Pack (Mixed-ability Worksheets y Tests) y el Teacher’s Book, así como los materiales audiovisuales
e informáticos integrados en el Class CD (Student’s Book audio), en el Student’s Multi-ROM (Practice Book
audio, Richmond Electronic Dictionary y Grammar Wizard), en el Spooky Times DVD y en el Everything
Class Pack (Songs Worksheets CD y Test Generator CD-ROM).
Realización de las diversas actividades de introducción de la Unidad. Se motivará al alumnado para que
participe activamente y sin inhibiciones.
5. TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD.
a. Actividades de refuerzo y ampliación
a. Actividades de evaluación:
6. EVALUACIÓN.
Realización y estimación de las diversas actividades de evaluación que se recogen a lo largo de la
Programación de la Unidad didáctica y que se integran en el desarrollo del proceso educativo:
• Exploración de conocimientos previos.
• Valoración de las diversas actividades programadas a partir de los objetivos didácticos y de los contenidos
que se han desarrollado en la Unidad.
• Unit 9 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading, Grammar,
Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard and
Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica.
• Grammar Worksheets (Everything Class Pack): Valoración de las Fichas de aplicación realizadas a fin de
que cada alumno determine los logros conseguidos y las dificultades detectadas y para que compruebe lo
que ha aprendido o necesita reforzar a través de diversas actividades, que integran los contenidos
gramaticales y lingüísticos desarrollados.
• Test (Everything Class Pack): Valoración de las actividades y ejercicios de refuerzo y de ampliación para
el control y la evaluación del grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de
enseñanza y la propia práctica docente realizadas en la Unidad didáctica, que se realizan con la ayuda del
Test Generator CD-ROM.
• Check your progress (Practice Book): Valoración de las actividades de autoevaluación realizadas (Criteria
and language of the Common European Framework) a fin de que cada alumno valore los logros
conseguidos y las dificultades detectadas y para que determine lo que ha aprendido o necesita reforzar: I
can...
- …read a text about camphones.
- …use the passive to talk about things that are and were done.
- …write an email about a photo.
- …understand a description of a picture.
- …describe a picture.
367

• Unit 9 (Mixed-ability Worksheets –Teacher’s Pack–): Valoración de los ejercicios de control y evaluación,
de tres grados de dificultad (Very low level, Low level and High level), que permiten evaluar el grado de
progreso realizado por los alumnos a la vez que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente
realizados en la Unidad a través de diversas actividades: Reading, Writing, Vocabulary (Objects in the
office, Cooking) y Grammar (The passive vs. Past continuous).
• End-of-term Test 3 (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios
(Reading, Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad
(Standard and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez
que el proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas durante el tercer trimestre.
• End-of-year Test (Tests –Teacher’s Pack–): Valoración de las diversas actividades y ejercicios (Reading,
Grammar, Vocabulary, Writing y Listening) de control y evaluación, de dos grados de dificultad (Standard
and Advanced), que permiten evaluar el grado de progreso realizado por los alumnos a la vez que el
proceso de enseñanza y la propia práctica docente realizadas a lo largo del curso.
• Cumplimentación de los instrumentos de evaluación:
- Ficha de registro personalizada, que recoge los resultados obtenidos por cada alumno y que integra la
información obtenida y la valoración de la misma.
- Registro de evaluación (Assessment Record), realizado por el profesor, que indica para cada uno de los
alumnos el logro de los criterios de evaluación programados.
b. Criterios de evaluación:
Respuesta adecuada a las preguntas y ejercicios de las diversas actividades de evaluación relacionadas
directamente con la adquisición y el dominio de los objetivos didácticos de la Unidad, teniendo en cuenta los
siguientes criterios de evaluación:
• Reconocer, comprender y producir mensajes orales y escritos relacionados con las diversas intenciones
comunicativas y funciones (Objectives) desarrolladas en la Unidad didáctica.
• Escribir, leer, reconocer y producir las palabras y expresiones (Vocabulary) estudiadas en la Unidad
didáctica:
- Cooking.
- Objects in the office.
• Conocer y poner en práctica las estructuras gramaticales y contenidos lingüísticos (Grammar) estudiados
en la Unidad didáctica:
- The passive.
- Adverbs of manner.
- Past continuous.
• Reconocer y pronunciar los sonidos programados (Pronunciation), así como los aspectos de ritmo,
acentuación y entonación de las palabras y expresiones estudiadas:
- ‘About’, ‘colour’ and ‘culture’, and ‘girl’, ‘heard’ and ‘prefer’ sounds (Phonetic Chart).
- Silent letters.
• Reconocer y aplicar productivamente las diversas destrezas asociadas a la Unidad didáctica:
- Reading:
. Text: Camera phones.
. Strategies: Key words, Background information, Guessing meaning.
- Writing:
. Writing about a photo.
. Using colloquial language.
. Analysing grammar and vocabulary.
- Listening and speaking:
. Describing a picture.
Actitud receptiva, comportamiento adecuado y valoración positiva de las actividades encomendadas:
• Respeto al profesor y a los compañeros de la clase.
368

• Interés y curiosidad por aprender y progresar en la lengua inglesa y por las personas que hablan dicha
lengua.
• Participación activa en clase.
• Elaboración del Cuaderno escolar, en el que se recogen las actividades y trabajos de desarrollo de la
Unidad didáctica, que pueden ser realizados tanto en clase como en casa.
• Colaboración con los compañeros y compañeras para llevar a cabo el aprendizaje de manera cooperativa.
• Cuidado de los materiales de clase y del Cuaderno escolar.
• Identificación, utilización y explicación de las estrategias utilizadas para progresar en el aprendizaje.
• Resolución de las cuestiones que se plantean en las diversas actividades, ya sea de manera oral o escrita.
• Presentación de las producciones escritas con precisión, claridad, corrección, orden y limpieza.
• Identificación de los aspectos sociales, culturales y geográficos propios de los países de lengua inglesa,
mostrando interés por conocerlos y contrastarlos con los propios.
• Respeto y valoración del uso de otras lenguas.
• Interés por el trabajo y aplicación al mismo, valorando el aprecio del alumno por la correcta y precisa
realización de los ejercicios y actividades, así como el gusto por la presentación de los trabajos de manera
clara, ordenada, limpia y con ortografía correcta.
• Valoración de la lengua inglesa como instrumento de comunicación con otras personas y como herramienta
de aprendizaje.
• Reconocimiento de la diversidad lingüística como elemento enriquecedor.
• Interés por la mejora de la competencia comunicativa, tanto expresiva como comprensiva, oral y escrita.
• Utilización adecuada de las estrategias básicas para progresar en el aprendizaje.
c. Procedimientos e instrumentos de evaluación:
Se decidirán a partir de los procedimientos e instrumentos señalados en la Unidad didáctica 1ª.
369

C. PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT
I. PROGRAMACION GENERAL PARA PRIMERO DE BACHILLERATO.
1.1. INTRODUCCIÓN
En Top Marks for Bachillerato 1 los materiales proporcionados suponen unas 90-100 horas de clase.
Se ofrece una diversidad de material tan amplia con la finalidad de que el profesorado pueda utilizar los que consideren
más adecuados para cada grupo de alumnos teniendo siempre en cuenta la situación específica del grupo y en distintos
casos, la situación particular de algunos alumnos/as.
Top Marks refuerza, profundiza y consolida lo que los alumnos/as han aprendido en la ESO. Para ello se han tomado
en cuenta los conocimientos de inglés que poseen realmente, pero también el hecho de que al Bachillerato llegan
jóvenes con distintos niveles de preparación y diferentes estilos de aprendizaje. Por esta razón, además de que el
Student’s Book y el Workbook se han graduado cuidadosamente en dificultad, Top Marks reconoce esta realidad
ofreciendo al profesorado gran cantidad de material extra en el Teacher’s-All-in-One Pack.
Al alumnado, Top Marks 1 le ofrece una gran variedad de temas interesantes y adecuados a su edad; además, amplía
sus conocimientos sobre los países de lengua inglesa a través de las referencias culturales que hay en los textos de
lectura.
A medida que avance el curso, con Top Marks 1 se pretende que los alumnos/as vayan mejorando sus habilidades
lingüísticas y adquiriendo las herramientas que necesitan para corregirse, lo cual les animará a reflexionar sobre su
proceso de aprendizaje de la lengua inglesa. Es importante darles la oportunidad de que se evalúen y piensen en sus
progresos porque esto fomenta en ellos una actitud positiva hacia la lengua y la adopción de estrategias de estudio para
toda la vida.
Además, los alumnos también tienen la oportunidad de utilizar el Burlington Speech Trainer, un componente
multimedia para que practiquen oralmente, en casa o en el instituto, el vocabulario y las expresiones del curso y
que les corregirá la pronunciación de forma personalizada ya que está diseñado para reconocer los errores más
comunes entre los alumnos/as.
En lo que se refiere a la comprensión de mensajes orales y escritos, en Bachillerato los alumnos/as deben ser
capaces de comprender la información transmitida por su interlocutor/a, independientemente del acento que este
tenga.
En el caso de las emisiones transmitidas por medios de comunicación o reproducción mecánica, se pretende que
comprendan la información global y específica de los mensajes y que interpreten algunas de las ideas principales
transmitidas en ellos y sean capaces de realizar ciertos tipos de abstracción dentro del campo de interés general del
alumno/a.
En Top Marks for Bachillerato 1 los temas y situaciones de comunicación amplían el conocimiento del mundo y las
experiencias personales del alumnado, además de ayudarle a tomar conciencia del valor de la lengua inglesa como
vehículo de comunicación internacional y de su importancia en la sociedad y en el mercado laboral actual.
Para establecer el grado de dificultad de las situaciones de comunicación se ha tenido en cuenta el tipo de
mensaje y el tema, el interlocutor/a o interlocutores/as, el canal, grado y tipo de comprensión requerida, el uso
de estrategias comunicativas (lingüísticas y no lingüísticas) y la necesidad de ayuda.
Los niveles de comprensión van graduados desde las habilidades comunicativas receptivas más básicas, como
son reconocer o identificar determinados elementos e información, hasta la inferencia, es decir, la interpretación
de opiniones y la identificación de la funcionalidad de un texto, pasando por la interpretación de significados
apoyándose en claves no lingüísticas, en el contexto, etc. Se busca el desarrollo de una actitud crítica hacia la
información transmitida en estos mensajes.

La secuenciación de las habilidades comunicativas receptivas no supone que se dé por hecho que el alumnado
no las adquirió en la ESO; lo que tratamos de conseguir es la automatización de su uso en Bachillerato gracias al
repaso y la práctica continua que se hace de ellas a lo largo de las unidades didácticas.
Por lo que respecta a la producción oral, en Bachillerato los interlocutores/as continúan siendo –como en la ESO–
profesores/as, compañeros/as y hablantes de la lengua inglesa.
Los alumnos/as participan en conversaciones en las que hay que narrar, describir, informar y transmitir ideas y
opiniones de manera clara y ordenada, utilizando estrategias de comunicación y compensación que aprendieron en
la ESO, y también repasan y amplían y profundizan en las funciones comunicativas de la lengua estudiadas en
cursos precedentes. Además, la secuenciación de los contenidos fonéticos –interrelacionada con el resto de
contenidos del curso y el Burlington Speech Trainer–, promueve la corrección de los errores de pronunciación más
comunes entre los alumnos/as.
En cuanto a la producción escrita, la complejidad se hallará no sólo en la extensión y los conceptos expresados
sino también en las habilidades comunicativas utilizadas. Por tanto, en Bachillerato los textos tendrán un carácter
cada vez más complejo, aunque siempre dentro de la realidad personal y académica del alumnado. Las
producciones incluirán desde cartas informales o correos electrónicos, hasta biografías, escritos de opinión, textos
narrativos y argumentativos, cartas formales, reseñas cinematográficas y artículos de periódico.
Los alumnos/as deberán progresar en la utilización de las estructuras gramaticales, mostrando así un grado de
madurez sintáctica mayor que en la ESO. Esta madurez lleva aparejado el uso correcto de algunas oraciones
subordinadas y marcadores del discurso, la ampliación del léxico receptivo y productivo, y el desarrollo de
procesos de autocorrección.
En lo referente a la lectura comprensiva y autónoma de textos de temática general y/o adecuados a sus intereses,
el alumnado utilizará técnicas de aprendizaje que desarrollen su autonomía en la lectura comprensiva y en el uso de
los procedimientos adquiridos de manera sistemática. Los tipos de texto más usuales son artículos de revistas,
textos informativos y narrativos, diarios e historias breves. Las estrategias de lectura centradas en desarrollar su
autonomía, tales como la utilización de diccionarios (seleccionar el adecuado, detectar y buscar las palabras
esenciales para la comprensión, identificar la acepción apropiada, etc.), el uso de gramáticas y libros de referencia,
y el uso de recursos lingüísticos tales como la formación de palabras, las categorías gramaticales, la identificación
de true y false friends, sinónimos, etc., requieren una práctica sistemática para alcanzar la automatización en el
desarrollo de la lectura comprensiva. Los textos poco a poco serán más especializados, con temas de interés y
actividades de dificultad adecuada a su nivel, con el objetivo de promover en los alumnos/as el aprecio de la lectura
como fuente de información, disfrute, ocio y acceso a otras culturas y formas de vida, y fomentar una actitud
receptiva y respetuosa a la vez que crítica hacia la información que transmiten dichos textos.
La reflexión sobre el funcionamiento del sistema lingüístico no sólo es importante en este método como
elemento facilitador del aprendizaje, sino también como elemento imprescindible para la autocorrección. De esta
forma, en Top Marks for Bachillerato 1 se fomenta la competencia comunicativa a través de textos orales y
escritos, y la reflexión sobre la competencia lingüística propiamente dicha mediante una serie de estrategias de
aprendizaje autónomo para que los alumnos/as puedan automatizarlas con la práctica. Para ello, además de tratarlas
en todas las secciones que componen las unidades, se han creado otras secciones específicas: Word Check, A
Closer Look, Grammar, Your Task, Check Your Progress y Error Correction, que junto con los apéndices
fomentan la reflexión de forma organizada y gradual en su aprendizaje de la lengua inglesa.
La actitud del alumno/a hacia el aprendizaje de la lengua extranjera es esencial para que reconozca y aprecie
el valor comunicativo de dicha lengua y su propia capacidad de aprender. La reflexión sobre la lengua y su
aprendizaje incluye la consideración de la finalidad que para cada estudiante tiene dicho aprendizaje, base
fundamental para que reconozcan su capacidad personal de aprender y progresar y para que adopten las destrezas
de estudio necesarias que podrán utilizar a lo largo de su vida. Esa actitud positiva hacia el aprendizaje y la
superación de las dificultades personales queda promovida de forma explícita en la sección Check Your Progress.
Para el desarrollo del proceso de autoevaluación, es de gran utilidad el material que, basado en los principios del
Portfolio Europeo de las Lenguas para Secundaria, ha desarrollado la editorial para reflexionar sobre su propio
proceso de aprendizaje. Este material ofrece a los alumnos/as la posibilidad de volver sobre cada uno de los
apartados de cada unidad y, de manera reflexiva, reflejar su grado de consecución en cada uno de ellos. Pueden
también tomar decisiones sobre lo que deben hacer para mejorar en aquellas destrezas donde el aprendizaje este
siendo más deficitario.
371

En Top Marks for Bachillerato 1 se hace uso de los elementos socioculturales que aporta la lengua extranjera y se
promueve su interpretación y valoración. Con esto se pretende ayudar al alumnado en la comprensión de la cultura
anglosajona, presentándole sus elementos más significativos, valores, normas y estereotipos, siempre promoviendo
el contraste con la propia cultura y la relativización, y buscando los valores comunes que ambas culturas conllevan.
Las referencias culturales a los países en los que se habla inglés se han incluido en las lecturas de cada unidad del
libro del estudiante y del Workbook.
Por supuesto, el alumnado debe ser consciente de la importancia que tiene el inglés en las relaciones
internacionales, una realidad que ellos verán patente en el panorama social y laboral actual y a cuya
comprensión contribuimos desde nuestra área.
La utilización sistemática de estrategias de autonomía es la finalidad a largo plazo que se busca en el
aprendizaje de cualquier materia educativa. Sin embargo, cada materia requiere su proceso y unos procedimientos
propios, que irán desde los más básicos a los más complejos.
Las estrategias son elementos cruciales para el aprendizaje y es necesario utilizarlas constantemente hasta llegar
a su total automatización sin necesidad de reflexión. Por eso, en Bachillerato primero identificamos las
necesidades del aprendizaje y luego, en consonancia con ellas, seleccionamos las actividades, los materiales y
los modos de trabajo apropiados para alcanzar el objetivo específico que nos hemos marcado.
Las estrategias de aprendizaje también van encaminadas a mejorar el desarrollo de los procesos mentales
necesarios para realizar las actividades. Estas son las que desarrollamos en cada destreza comunicativa:
• Reading (comprensión escrita): predicción del contenido del texto a partir del título, subtítulo e ilustraciones;
lectura de la primera oración de cada párrafo para encontrar la idea central; deducción del significado de las
palabras por el contexto; comprensión de las referencias pronominales y adverbiales; inferencia de significados
no explícitos (leer entre líneas); el papel de los conectores y conjunciones en la conexión de ideas; búsqueda de
información general (skimming) y específica (scanning) e identificación de la finalidad del texto (informar,
entretener, etc.).
• Listening (comprensión oral): comprensión de enunciados; anticipación de contenidos; atención selectiva;
identificación de información específica; inferencia de significados; toma de notas; seguimiento de instrucciones;
identificación del tema principal; secuenciación de información; reconocimiento de la pronunciación; distinción
de diferentes matices de significado según el ritmo y la entonación; escucha comprensiva de mensajes emitidos
por hablantes con distintos acentos, etc.
• Speaking (producción oral): estrategias de elaboración que facilitan la interacción en el aula (como organizar las
ideas antes de hablar y basar la exposición oral en un guión que dé muestras de claridad y estructura lógica);
estrategias de compensación, clarificación y comprobación; estrategias para la práctica como la repetición, la
imitación, la aplicación de reglas, etc.; estrategias de autocorrección como la identificación de problemas y su
solución, buscando siempre mejorar la pronunciación, el ritmo y la entonación en las producciones orales.
• Writing (expresión escrita): al margen de las estrategias comentadas en el apartado anterior, se incluyen también
las de transferencia, elaboración y autocorrección; el desarrollo de la imaginación y la creatividad, y la búsqueda
de la información en diversas fuentes. El estudiante deberá atender tanto al proceso de escritura como al producto,
teniendo en cuenta las características propias del tipo de texto, utilizando el registro idóneo, los marcadores del
discurso y los signos de puntuación adecuados, ordenando frases y párrafos en textos coherentes mediante
conjunciones y conectores y respetando a la vez la estructura de los mismos, etc.
1.2. METODOLOGÍA
Top Marks for Bachillerato 1 se articula en torno a los siguientes principios básicos:
• Enseñar la lengua extranjera con el fin de que el alumno/a logre comunicarse y desenvolverse con éxito en el
plano oral y en el escrito de manera natural.
372

• Profundizar en el desarrollo de las estrategias de aprendizaje para que pueda enfrentarse con éxito a situaciones
reales de comunicación.
• Conseguir que entienda el funcionamiento del sistema lingüístico y reflexione sobre él comparándolo con su
lengua materna para alcanzar un buen nivel de comunicación.
• Profundizar en el sistema fonético, las funciones gramaticales y el vocabulario de forma que pueda reconocerlos y
emplearlos en situaciones reales de comunicación.
• Desarrollar y dominar de forma integrada las cuatro destrezas básicas: listening, speaking, reading y writing.
• Ofrecerle todas las facilidades posibles para que amplíe sus conocimientos sobre los aspectos socioculturales de la
lengua inglesa y asimile la cultura de la que forma parte, evitando así que exprese sus logros sólo en términos
morfosintácticos y funcionales.
• Despertar en él la responsabilidad de conseguir la autonomía en su aprendizaje, reconociendo los métodos de
estudio y el tipo de organización que más le ayuden.
• Motivarlo con temas de interés y ofrecerle unas metas claras a lo largo del curso.
• Fomentar la autoevaluación como herramienta imprescindible para conseguir un progreso eficaz en el aprendizaje.
1.3. OBJECTIUS
1.2.Objetivos de área
La enseñanza de la Lengua extranjera en el bachillerato tendrá como objetivo el desarrollo de las siguientes
capacidades:
1. Expresarse e interactuar oralmente de forma espontánea, comprensible y respetuosa, con fluidez y precisión,
utilizando estrategias adecuadas a las situaciones de comunicación.
2. Comprender la información global y específica de textos orales y seguir el argumento de temas actuales emitidos
en contextos comunicativos habituales y por los medios de comunicación.
3. Escribir diversos tipos de textos de forma clara y bien estructurados en un estilo adecuado a los lectores a los que
van dirigidos y a la intención comunicativa.
4. Comprender diversos tipos de textos escritos de temática general y específica e interpretarlos críticamente
utilizando estrategias de comprensión adecuadas a las tareas requeridas, identificando los elementos esenciales
del texto y captando su función y organización discursiva.
5. Leer de forma autónoma textos con fines diversos adecuados a sus intereses y necesidades, valorando la lectura
como fuente de información, disfrute y ocio.
6. Utilizar los conocimientos sobre la lengua y las normas de uso lingüístico para hablar y escribir de forma
adecuada, coherente y correcta, para comprender textos orales y escritos, y reflexionar sobre el funcionamiento
de la lengua extranjera en situaciones de comunicación.
7. Adquirir y desarrollar estrategias de aprendizaje diversas, empleando todos los medios a su alcance, incluidas las
tecnologías de la información y la comunicación, con el fin de utilizar la lengua extranjera de forma autónoma y
para seguir progresando en su aprendizaje.
8. Conocer los rasgos sociales y culturales fundamentales de la lengua extranjera para comprender e interpretar
mejor culturas distintas a la propia y la lengua objeto de aprendizaje.
373

9. Valorar la lengua extranjera como medio para acceder a otros conocimientos y culturas, y reconocer la
importancia que tiene como medio de comunicación y entendimiento internacional en un mundo multicultural,
tomando conciencia de las similitudes y diferencias entre las distintas culturas.
10. Afianzar estrategias de autoevaluación en la adquisición de la competencia comunicativa en la lengua
extranjera, con actitudes de iniciativa, confianza y responsabilidad en este proceso.
3. 2. Contenidos generales
BLOQUE 1. ESCUCHAR, HABLAR Y CONVERSAR:
Escuchar y comprender:
– Comprensión del significado general y específico de conferencias y discursos sobre temas concretos y con cierta
abstracción dentro del campo de interés general y académico del alumnado.
– Comprensión general y específica de mensajes transmitidos por los medios de comunicación y emitidos tanto en
lengua estándar como por hablantes con diferentes acentos.
– Comprensión de la comunicación interpersonal sobre temas de uso cotidiano, de interés general y temas
abstractos, con el fin de contestar en el momento.
– Utilización de estrategias para comprender e inferir significados no explícitos, para captar las ideas principales o
para comprobar la comprensión usando claves contextuales en textos orales sobre temas diversos.
– Toma de conciencia de la importancia de comprender globalmente un mensaje, sin necesidad de entender todos y
cada uno de los elementos del mismo.
Hablar y conversar:
– Planificación de lo que se quiere decir y de cómo expresarlo, usando recursos variados para facilitar la
comunicación y mecanismos para dar coherencia y cohesión al discurso.
– Producción oral de mensajes diversos sobre asuntos relacionados con sus intereses y presentaciones preparadas
previamente sobre temas generales o de su especialidad con razonable corrección gramatical y una adecuada
pronunciación, ritmo y entonación.
– Expresión de puntos de vista sobre un tema conocido, participación en discusiones y debates sobre temas
actuales, ofreciendo información detallada, utilizando ejemplos adecuados, defendiendo sus puntos de vista con
claridad y mostrando una actitud respetuosa y crítica ante las aportaciones ajenas.
– Participación en conversaciones con cierto grado de fluidez, naturalidad y precisión, sobre temas variados,
utilizando estrategias para participar y mantener la interacción y para negociar significados.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR:
Comprensión de textos escritos:
– Predicción de información a partir de elementos textuales y no textuales en textos escritos sobre temas diversos.
– Comprensión de información general, específica y detallada en géneros textuales diversos, referidos a una
variedad de temas.
– Identificación del propósito comunicativo, de los elementos textuales y paratextuales y de la forma de organizar
la información distinguiendo las partes del texto.
– Comprensión de sentidos implícitos, posturas o puntos de vista en artículos e informes referidos a temas
concretos de actualidad.
– Lectura autónoma de textos extensos y diversos relacionados con sus intereses académicos, personales y
profesionales futuros, utilizando distintas estrategias de lectura según el texto y la finalidad que se persiga y
apreciando este tipo de lectura como forma de obtener información, ampliar conocimientos y disfrutar.
Composición de textos escritos:
– Planificación del proceso de elaboración de un texto, utilizando mecanismos de organización, articulación y
cohesión del texto.
– Redacción de textos de cierta complejidad sobre temas personales, actuales y de interés académico, con claridad,
razonable corrección gramatical y adecuación léxica al tema, utilizando el registro apropiado y, en su caso, los
elementos gráficos y paratextuales que faciliten la comprensión.
– Interés por la producción de textos escritos comprensibles, atendiendo a diferentes necesidades e intenciones.
374

BLOQUE 3. CONOCIMIENTO DE LA LENGUA:
Conocimientos lingüísticos:
– Ampliación del campo semántico y léxico sobre temas generales de interés para el alumnado y relacionados con
otras materias de currículo.
– Formación de palabras a partir de prefijos, sufijos y palabras compuestas.
– Revisión y ampliación de las estructuras gramaticales y funciones principales adecuadas a distintos tipos de texto
e intenciones comunicativas.
– Uso del alfabeto fonético para mejorar su pronunciación de forma autónoma.
– Producción e interpretación de diferentes patrones de acentuación, ritmo y entonación necesarios para la
expresión y comprensión de distintas actitudes y sentimientos.
Reflexión sobre el aprendizaje:
– Reconocimiento de las variedades de uso de la lengua: diferencias entre el lenguaje formal e informal, hablado y
escrito.
– Uso autónomo de recursos diversos para el aprendizaje: digitales y bibliográficos.
– Aplicación de estrategias para revisar, ampliar y consolidar el léxico y las estructuras lingüísticas.
– Análisis y reflexión sobre el uso y el significado de diferentes estructuras gramaticales mediante comparación y
contraste con las suyas propias.
– Reflexión y aplicación de estrategias de auto-corrección y auto-evaluación para progresar en el aprendizaje
autónomo de la lengua. Reconocimiento del error como parte del proceso de aprendizaje.
– Interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje tanto dentro como fuera del aula, utilizando las
tecnologías de la información y comunicación.
– Valoración de la confianza, la iniciativa y la cooperación para el aprendizaje de lenguas.
BLOQUE 4. ASPECTOS SOCIO-CULTURALES Y CONSCIENCIA INTERCULTURAL:
– Conocimiento y valoración de los elementos culturales más relevantes.
– Reflexión sobre las similitudes y diferencias significativas entre costumbres, comportamientos, actitudes, valores
o creencias que prevalecen entre hablantes de la lengua extranjera y de la propia.
– Uso de registros adecuados al contexto, al interlocutor y a la intención comunicativa, al canal de comunicación, al
soporte, etc.
– Interés por establecer intercambios comunicativos y por conocer informaciones culturales de los países donde se
habla la lengua extranjera.
– Valoración de la lengua extranjera como medio de comunicación y entendimiento entre pueblos, facilitador del
acceso a otras culturas, a otras lenguas y como enriquecimiento personal.
– Reconocimiento de la importancia de la lengua extranjera como medio para acceder a conocimientos que resulten
de interés para el futuro académico y profesional del alumno/a.
3. 3. Cuadro explicativo
SECCIONES
BLOQUE 1 BLOQUE 2 BLOQUE 3 BLOQUE 4
Escuchar y
comprender
Hablar y
conversar
Comprensión
de textos
escritos
Composición
de textos
escritos
Conocimientos
lingüísticos
Reflexión
sobre el
aprendizaje
Aspectos socioculturales
y
consciencia
intercultural
Introduction * * * * * *
Reading * * * *
Vocabulary * * * * * * *
Grammar * * * * * *
Listening * * * *
Pronunciation * * * * *
Speaking * * * *
Writing * * * * *

1.4. PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA
A continuación se detallan los contenidos desarrollados en cada unidad de Top Marks for Bachillerato 1. Los temas
transversales implícitos en los objetivos generales de Bachillerato quedan reflejados en las unidades.
UNIT 1 – The Way We Learn
a) Objetivos
• Leer de forma autónoma un texto sobre un centro de Secundaria en EE.UU.
• Predecir el contenido de un texto a partir del título y de las fotografías.
• Utilizar vocabulario relacionado con la inteligencia, la memoria y el cerebro.
• Utilizar correctamente el Present Simple y el Present Continuous, los adjetivos que rigen determinadas
preposiciones y los phrasal verbs formados con el verbo look.
• Comprender la información global y específica de un programa de radio sobre dos adolescentes con una
inteligencia especial.
• Conocer el alfabeto fonético para pronunciar correctamente las palabras.
• Hablar de sus hábitos o rutinas, actividades de tiempo libre y de sus gustos y preferencias.
• Escribir una carta informal o un e-mail sobre sus actividades cotidianas, gustos y preferencias, prestando
atención a la puntuación.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre los tipos de inteligencia (visual, lógica, espacial, verbal…) a través de un cuestionario.
• Expresión de la opinión personal sobre el tipo de inteligencia que tiene cada uno de los personajes famosos
que aparecen en las fotografías.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Predicción del contenido de un texto a partir del título y de la fotografía que lo ilustran.
• Contraste entre las predicciones hechas por los alumnos/as y el contenido real del texto.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto escrito sobre un centro de Secundaria de los EE.UU. para realizar diferentes
actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a la memoria, la inteligencia y el cerebro.
• Adjetivos que rigen una o varias preposiciones: afraid of, worried about, tired of, disappointed in,
disappointed with …
• Phrasal verbs y sus significados múltiples: look for, look after, look forward
to …
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Expresión de hábitos y actividades: Present Simple. Uso y formación.
• Expresión de acciones en curso y planes programados para un futuro cercano: Present Continuous. Uso y
formación.
• Contraste entre el Present Simple y el Present Continuous y diferencia de su uso en inglés con respecto al
español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
376

• Repaso de la gramática que se ha visto en la unidad a través de una actividad para reescribir frases y de otra
de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: un programa de radio sobre adolescentes.
• Identificación de varias palabras y expresiones propuestas en la sección Topic Vocabulary a partir de su
transcripción fonética.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (expresar hábitos y actividades,
expresar gustos y preferencias) con el empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful
Language.
• Interacción con el compañero/a para expresar sus aficiones y habilidades.
Writing
• Redacción de una carta o un e-mail informal.
• Estudio y práctica de las reglas de puntuación a través del apartado Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de redactar una carta en el apartado Writing Your Essay.
• Producción del borrador de una carta o e-mail informal en el apartado Your Task siguiendo seis pasos
básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso de
vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las normas de puntuación.
• Identificación de errores.
UNIT 2 – The Perfect Date
a) Objetivos
• Leer de forma autónoma un texto sobre una nueva forma de conocer gente.
• Predecir la idea principal de un párrafo a partir de lo que dice la primera oración.
• Utilizar vocabulario relacionado con el aspecto físico y la personalidad.
• Utilizar correctamente el Past Simple, Past Continuous y Past Perfect Simple, los sufijos ment, tion / sion,
er / or, ity, ship, ness y ence / ance, y el gerundio e infinitivo.
• Comprender la información global y específica de cuatro conversaciones sobre las relaciones de pareja.
• Identificar las sílabas tónicas para pronunciar las palabras correctamente.
• Describir a una persona: su aspecto físico, carácter y aficiones.
• Escribir sobre una persona real que cada uno conozca, sin olvidar su físico, carácter, gustos y una actividad
en la que destaque, prestando atención al orden de los elementos en la redacción.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre la primera cita perfecta a través de una canción.
• Expresión de la opinión personal de cómo sería para ellos una cita perfecta.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Lectura de la primera oración de cada párrafo para encontrar la idea central.
• Comprobación de las respuestas dadas por los alumnos/as con respecto al contenido real del texto.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto escrito sobre una nueva forma de conocer gente para realizar diferentes
actividades.
377

Vocabulary
• Vocabulario referente al aspecto físico y a la personalidad.
• Sustantivos formados añadiendo sufijos a ciertos verbos, adjetivos y otros nombres: appointment,
appearance, conversation, ules an, waiter, ules ante …
• Verbos, preposiciones, expresiones y sujetos que rigen gerundio: I enjoy meeting …, I thought of calling
…, I felt like changing …, Dating this way …
• Verbos que rigen infinitivo: I want to meet you today.
• Verbos que rigen gerundio e infinitivo: The two of us began to chat / chatting.
• Verbos que cambian de significado según vayan seguidos de infinitivo o de gerundio: I remembered to
call. (I didn’t forget.), I remembered calling. (I was sure I had done it.)
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Expresión de acciones pasadas con distintas referencias temporales a través del Past Simple, el Past
Continuous y el Past Perfect Simple. Uso y formación.
• Contraste entre el Past Simple y el Past Continuous y diferencia de su uso en inglés con respecto al
español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: cuatro conversaciones sobre las relaciones de pareja.
• Identificación de la sílaba acentuada dentro de cada palabra de una lista.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (describir personas) con el empleo de
palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para describir a una persona físicamente, su personalidad y aficiones o
intereses.
Writing
• Redacción para describir a alguien que conozcan.
• Estudio y práctica del orden de los elementos en la redacción a través del apartado Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de describir a una persona en el apartado Writing Your Essay.
• Producción de un borrador para describir a alguien a través del apartado Your Task siguiendo seis pasos
básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso de
vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso del orden de los elementos en la redacción.
• Identificación de errores.
UNIT 3 – Have you Heard?
a) Objetivos
• Leer de forma autónoma un texto sobre el cotilleo y sus peligros.
• Predecir el significado de las palabras desconocidas a partir de su categoría gramatical y de las palabras
que las rodean.
• Utilizar vocabulario relacionado con las noticias en las revistas del corazón.
378

• Utilizar correctamente el Present Perfect Simple y el Past Simple, algunos verbos que rigen determinadas
preposiciones y las estructuras used to / would y be / get used to.
• Comprender la información global y específica de una entrevista radiofónica sobre personas famosas.
• Pronunciar correctamente los sonidos /s/ y /z/.
• Expresar datos y hechos ocurridos en el pasado, hablar de recuerdos y experiencias.
• Escribir una biografía sobre alguna persona conocida, prestando atención a la ordenación lógica de las
frases y párrafos.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre su grado de discreción a través de un cuestionario.
• Expresión de la opinión personal sobre los resultados obtenidos en un cuestionario.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Deducción del significado de las palabras desconocidas en un texto a partir de su categoría gramatical y de
las palabras que las rodean.
• Predicción del contenido del texto a partir del título y de la primera frase del párrafo.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto escrito sobre el cotilleo y sus peligros para realizar diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a las noticias en las revistas del corazón.
• Verbos seguidos de una o varias preposiciones: rely on, talk to, talk about, …
• Used to / Would y be / get used to
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Expresión de hechos pasados que tienen importancia en el presente o que continúan en el presente con el
Present Perfect Simple y sus expresiones temporales. Uso y formación.
• Narración de biografías a partir del Past Simple.
• Contraste entre el uso de for y since con el Present Perfect Simple, el primero para indicar el tiempo que
ha durado la acción y el segundo para indicar el momento en que empezó, y diferencia de su uso en inglés
con respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: entrevista radiofónica sobre personas famosas.
• Identificación de los sonidos /s/ y /z/.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (hablar sobre hechos pasados) con el
empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para hablar de sus experiencias pasadas.
Writing
• Redacción de la biografía de alguien famoso.
• Estudio y práctica de la ordenación lógica de frases y párrafos con el fin de realizar un texto coherente,
utilizando los elementos de enlace adecuados a través del apartado Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de escribir una biografía en el apartado Writing Your Essay.
• Producción de un borrador sobre la biografía de un famoso a través del apartado Your Task siguiendo seis
pasos básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso
379

de vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de los elementos adecuados de enlace en un texto.
• Identificación de errores.
UNIT 4 – Who we are
a) Objetivos
Leer de forma autónoma un texto sobre la influencia de los genes en la personalidad y la manipulación
genética en animales.
Comprender el contenido del texto a partir de la interpretación correcta de las diferentes referencias
pronominales que en él aparecen.
Utilizar vocabulario relacionado con el futuro, la genética y la clonación de animales.
Utilizar correctamente el futuro con will, be going to, el Present Continuous con valor de futuro, el Future
Perfect, el Future Continuous, los adverbios de intensidad y las collocations con make, do y take.
Comprender la información global y específica de un programa de radio sobre un restaurante especial para
gemelos idénticos.
Pronunciar correctamente palabras con los sonidos /i:/ e /i/.
Expresar sus opiniones sobre los temas presentados e interaccionar con el compañero/a turnándose para
preguntar y responder sobre ellos.
Escribir un texto de opinión sobre si el lugar donde viven es bueno o no para los jóvenes por lo que les
ofrece o por sus carencias, prestando atención al uso de pronombres para evitar repeticiones.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre cómo el mundo actual se aleja de la naturaleza a través de una canción.
• Expresión de la opinión personal sobre si el mundo actual les parece mejor o peor que antes y si será mejor
o peor en el futuro.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Comprensión del contenido del texto a partir de la interpretación correcta de las diferentes referencias
pronominales que en él aparecen.
• Determinación del significado de distintas referencias pronominales a partir del contexto donde aparecen.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto escrito sobre la influencia de los genes en la personalidad y la manipulación
genética en animales para realizar diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente al futuro, la genética y la clonación de animales.
• Los adverbios de intensidad: quite, very, absolutely, completely…
• Las collocations más comunes con los verbos make, do y take: make a mistake, make a suggestion, do
business, do a favour, take a shower, take a break …
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
380

• Realización de predicciones y expresión de decisiones espontáneas, horarios, planes y acciones seguras que
van a ocurrir porque hay indicios de ello con el Future Simple (will) y be going to. Uso y formación.
• Expresión de acciones que habrán terminado o estarán ocurriendo en un momento dado con el Future
Perfect y el Future Continuous.
• Contraste entre el Present Simple y el Present Continuous o be going to para hablar de planes en el futuro
cercano y diferencia de su uso con respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: programa de noticias en la radio sobre un restaurante especial.
• Identificación de los sonidos /i:/ e /i/.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (expresar opiniones e ideas) con el
empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para dar su opinión sobre las preguntas planteadas.
Writing
• Redacción de un texto de opinión sobre si la localidad en la que viven es buena o no para los jóvenes.
• Estudio y práctica del uso de pronombres para evitar repeticiones a través del apartado Improving Your
Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de redactar un texto de opinión en el apartado Writing Your Essay.
• Producción de un borrador sobre si la localidad en la que viven es buena o no para los jóvenes a través del
apartado Your Task siguiendo seis pasos básicos que incluyen: anotación y organización de ideas,
planificación general de la redacción, uso de vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para
corregir y mejorar su producción escrita, y redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las referencias pronominales en un texto.
• Identificación de errores.
UNIT 5 – Against all Odds
a) Objetivos
Leer de forma autónoma un texto escrito por la superviviente de un tsunami.
Predecir el contenido del texto a partir de la inferencia de matices o leyendo entre líneas para comprender
cosas que no están escritas.
Utilizar vocabulario relacionado con los desastres naturales.
Utilizar correctamente oraciones de relativo especificativas y explicativas, la estructura want + infinitivo /
want + sustantivo o pronombre + infinitivo, y phrasal verbs con más de un significado.
Comprender la información global y específica de un programa radiofónico sobre lo que se debe hacer en
situaciones de peligro.
Pronunciar correctamente los sonidos de la vocal “o”.
Describir una escena tras un desastre y especular sobre lo que puede haber pasado y lo que creen que puede
ocurrir después.
Escribir un relato o historia de supervivencia, prestando atención al uso de adjetivos y adverbios para
enriquecer el texto.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre las cualidades que creen necesarias para sobrevivir a un desastre a través de unos titulares
de periódico.
381

• Expresión de la opinión personal sobre las cualidades que creen necesarias para sobrevivir a un desastre y
comparación con la opinión del compañero/a.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Comprensión del contenido del texto a partir de la inferencia de matices o leyendo entre líneas para
comprender cosas que no están escritas.
• Contraste entre las predicciones hechas por los alumnos/as y el contenido real de texto.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto escrito por la superviviente de un tsunami para realizar diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a los desastres naturales.
• want + infinitivo / want + sustantivo o pronombre + infinitivo:
• Phrasal verbs con más de un significado: go down, go on, get on, get into,
get up …
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Descripción de escenas, especulación sobre lo que ha pasado y predicción de lo que puede ocurrir:
oraciones de relativo especificativas y explicativas. Uso y formación.
• Uso de whose para referirnos a la posesión y diferencia de su uso con respecto al español en las oraciones
de relativo.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: un programa de radio sobre lo que hacer en situaciones peligrosas.
• Identificación de los sonidos de la vocal “o”.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (especular sobre lo que ha pasado y
predecir lo que puede ocurrir) con el empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful
Language.
• Interacción con el compañero/a para describir varias fotos de personas después de haber ocurrido un
desastre o accidente.
Writing
• Redacción de un relato de supervivencia.
• Estudio y práctica de las estrategias aprendidas sobre el uso de adjetivos y adverbios para enriquecer el
texto a través del apartado Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de redactar un relato de supervivencia en el apartado Writing Your
Essay.
• Producción de un borrador sobre un relato o historia de supervivencia a través del apartado Your Task
siguiendo seis pasos básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la
redacción, uso de vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su
producción escrita, y redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso del uso de adjetivos y adverbios como elementos importantes a la hora de enriquecer un texto.
• Identificación de errores.
382

UNIT 6 – Women and Sport
a) Objetivos
Leer de forma autónoma un texto sobre una jugadora de fútbol.
Predecir el contenido del texto a partir de la interpretación correcta de los conectores y conjunciones que
enlazan ideas.
Utilizar vocabulario relacionado con los deportes y adjetivos que describen formas de ser.
Utilizar correctamente los verbos modales, los modales perfectos o compuestos y los adjetivos formados
con los sufijos ed, ing, ful, less, ous, al, able e ive.
Comprender la información global y específica de cuatro conversaciones sobre diferentes deportes.
Pronunciar correctamente las frases al saber qué palabras hay que acentuar.
Expresar acuerdo y desacuerdo con las afirmaciones dadas sobre los chicos y las chicas.
Escribir un texto argumentativo sobre las ventajas y desventajas de que las mujeres jueguen en equipos
masculinos, prestando atención a las conjunciones de adición y contraste.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre sus conocimientos deportivos a través de la descripción de siete deportes dados.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Predicción del contenido del texto a partir de la interpretación correcta de los conectores y conjunciones
que enlazan ideas.
• Contraste entre las predicciones hechas por los alumnos/as y el contenido real de texto.
• Determinación del tipo de conjunción a partir del contexto.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto sobre una jugadora de fútbol para realizar diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a los deportes y contra la discriminación femenina y adjetivos que describen formas
de ser.
• Adjetivos formados con los sufijos ed, ing, ful, less, ous, al, able, e ive: amazed, amazing, careful,
careless, dangerous, national, predictable y attractive.
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que contestar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Expresión de habilidad y posibilidad y petición de favores (can, ules), expresión de probabilidad (may,
might), consejo (should), prohibición (mustn’t), obligación (must / have to) y ausencia de esta (don’t
have to), deducción cierta (must) y certeza de que algo es imposible (can’t). Uso y formación.
• Uso de must para referirnos a la certeza de algo y diferencia de su uso en inglés con respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: cuatro conversaciones sobre diferentes deportes.
• Pronunciación correcta de oraciones afirmativas sabiendo cuáles son las palabras que hay que acentuar.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (expresar acuerdo y desacuerdo) con
el empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para expresar su acuerdo o desacuerdo con las afirmaciones planteadas.
383

Writing
• Redacción un texto argumentativo sobre las ventajas y desventajas de que las mujeres jueguen en equipos
masculinos.
• Estudio y práctica de las conjunciones de adición y contraste que han aprendido a través del apartado
Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de escribir una redacción sobre las ventajas y desventajas de que las
mujeres jueguen en equipos masculinos en el apartado Writing Your Essay.
• Producción de un borrador de un texto argumentativo a través del apartado Your Task siguiendo seis pasos
básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso de
vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las conjunciones de adición y contraste como elementos de enlace en un texto.
• Identificación de errores.
UNIT 7 – People and Products
a) Objetivos
Leer de forma autónoma un texto sobre una tienda de Londres que vende artículos para zurdos.
Localizar información específica de un texto a partir de su visualización.
Utilizar vocabulario relacionado con las compras y diferentes productos a la venta.
Utilizar correctamente las oraciones condicionales de los tres tipos y las subordinadas temporales, los
prefijos un, dis, im e in y los nombres que van seguidos de determinadas preposiciones.
Comprender la información global y específica de un texto oral sobre diferentes tipos de tiendas y los
productos que venden.
Pronunciar correctamente los sonidos /∫/, /t∫/ y los sonidos de la letra “g”.
Comparar fotografías y expresar preferencias.
Escribir una carta formal de reclamación, prestando atención a las conjunciones causales y consecutivas.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre sus hábitos de compra a través de una encuesta.
• Comparación de sus hábitos de compra con los de un compañero/a para ver si son similares o diferentes.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Predicción del contenido del texto a partir del título y de la fotografía que lo ilustra.
• Búsqueda de información específica en un texto a partir de su visualización.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de un texto sobre una tienda de Londres que vende artículos para zurdos para realizar
diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a las compras y diferentes productos a la venta.
• Los prefijos un, dis, im y in para formar adjetivos: unlikely, disconnect, impossible, incomplete …
• Los nombres que rigen determinadas preposiciones: apology for, argument about, awareness of,
disadvantage of, effect on, increase in …
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
384

• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• Las oraciones condicionales de tipo I, II y III. Uso y formación.
• Las oraciones subordinadas temporales. Uso y formación.
• El uso de la negativa en las oraciones condicionales cuando utilizamos ules y diferencia de su uso en
inglés con respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: diferentes tipos de tiendas y los productos que venden.
• Pronunciación correcta de los sonidos /∫/, /t∫/ y los sonidos de la letra “g”.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (comparar fotografías y expresar
preferencias) con el empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para describir fotos de un mercado y de un centro comercial.
Writing
• Redacción de una carta formal de reclamación.
• Estudio y práctica de las conjunciones causales y consecutivas a través del apartado Improving Your
Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de redactar una carta formal de reclamación en el apartado Writing
Your Essay.
• Producción de un borrador de una carta formal de reclamación a través del apartado Your Task siguiendo
seis pasos básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción,
uso de vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción
escrita, y redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las conjunciones causales y consecutivas como elementos de enlace en un texto.
• Identificación de errores.
UNIT 8 – Outer Space
a) Objetivos
Leer de forma autónoma textos sobre los viajes espaciales.
Comprender un texto a partir del reconocimiento de la intención del autor y de la determinación del género
del texto.
Utilizar vocabulario relacionado con los viajes espaciales y el cine.
Utilizar correctamente la voz pasiva, así como las expresiones both … and, either … or, and neither …
nor y have / get something done.
Comprender la información global y específica de una entrevista en la radio sobre la vida en el espacio.
Identificar was, were y been como formas fuertes o débiles y pronunciar las frases con la entonación
correcta.
Expresar su opinión sobre una película y quedar con un amigo/a para ir al cine.
Escribir una reseña de una película, prestando atención a las conjunciones de finalidad.
b) Contenidos didácticos
Introduction
385

• Reflexión sobre la idea de viajar al espacio y de lo que verían y experimentarían allí a partir de una
canción.
• Expresión de la opinión personal sobre la realización o no de un viaje al espacio si tuviesen la oportunidad
de hacerlo.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Comprensión de un texto a partir del reconocimiento de la intención del autor y de la finalidad del texto.
• Relación de los fragmentos de un texto con su finalidad.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de dos textos sobre viajes espaciales para realizar diferentes actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a los viajes espaciales y al cine.
• Las expresiones both … and, either … or, and neither … nor y have / get something done.
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que tengan un sentido apropiado.
Grammar
• La voz pasiva. Uso y formación.
• Uso de la estructura have / get something done para expresar que alguien (sin especificar quién) está
haciendo algo para ti y diferencia de su uso en inglés con respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: de una entrevista en la radio sobre la vida en el espacio.
• Pronunciación correcta de las palabras con los sonidos fuertes y débiles, y la entonación de las frases.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (expresar opiniones personales sobre
una película, acuerdo o desacuerdo y hacer sugerencias para ir al cine) con el empleo de palabras y
expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para expresar su opinión sobre una película y para quedar con un amigo/a
para ir al cine.
Writing
• Redacción una crítica cinematográfica.
• Estudio y práctica de las conjunciones de finalidad a través del apartado Improving Your Writing.
• Análisis de los pasos a seguir a la hora de redactar una crítica cinematográfica en el apartado Writing Your
Essay.
• Producción de un borrador de una crítica cinematográfica a través del apartado Your Task siguiendo seis
pasos básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso
de vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las conjunciones de finalidad como elementos de enlace en un texto.
• Identificación de errores.
UNIT 9 – The World of Crime
a) Objetivos
386

Leer de forma autónoma textos sobre la captura de delincuentes en el Reino Unido.
Utilizar diferentes estrategias de lectura aprendidas a lo largo del curso como aproximación al texto antes
de hacer su lectura.
Utilizar vocabulario relacionado con los delitos.
Utilizar correctamente el estilo indirecto y reconocer las familias de palabras.
Comprender la información global y específica de un diálogo entre dos jóvenes y un policía sobre un robo.
Pronunciar correctamente los sonidos /d/, /t/, /id/ de la terminación ed del pasado regular.
Contar en estilo indirecto una discusión típica entre un adolescente y su padre o madre.
Escribir un artículo periodístico, prestando atención a las estrategias de escritura aprendidas.
b) Contenidos didácticos
Introduction
• Reflexión sobre la delincuencia a través de la relación de varios titulares de un periódico con el desarrollo
de la noticia correspondiente.
• Expresión de la opinión personal de una cita que habla sobre un delito.
Reading
• Comprensión del vocabulario clave de un texto para entender su significado.
• Utilización de diferentes estrategias de lectura aprendidas a lo largo del curso como aproximación al texto
antes de hacer su lectura.
• False friends.
• Deducción de las reglas para diferenciar palabras que se confunden con facilidad a partir de ejemplos.
• Comprensión de varios textos sobre la captura de delincuentes en el Reino Unido para realizar diferentes
actividades.
Vocabulary
• Vocabulario referente a los delitos y temas relacionados con los adolescentes.
• Los verbos que introducen el estilo indirecto: replied, claimed, report …
• Las familias de palabras.
• Comprensión y uso correcto del vocabulario contenido en el texto a través de diferentes actividades.
• Repaso del vocabulario visto a lo largo de la unidad a través de un ejercicio en el que tienen que completar
frases para que sean ciertas en su caso.
Grammar
• El estilo indirecto: preguntas, afirmaciones, órdenes y sugerencias. Formación.
• El uso del infinitivo para expresar mandato o hacer una sugerencia y diferencia de su uso en inglés con
respecto al español.
• Repaso de la gramática que se ha visto a lo largo de la sección a través de distintas actividades.
• Repaso de la gramática que se ha visto en las unidades previas a través de una actividad para reescribir
frases y práctica de la estructura aprendida en esta unidad a través de una actividad de comunicación oral.
Skills: Listening, Pronunciation and Speaking
• Comprensión oral de distintos registros: un diálogo entre dos jóvenes y un policía sobre un robo.
• Pronunciación correcta los sonidos /d/, /t/, /id/ de la terminación ed del pasado regular.
• Práctica oral de las funciones comunicativas presentadas en la unidad (relatar una conversación) con el
empleo de palabras y expresiones de Topic Vocabulary e Useful Language.
• Interacción con el compañero/a para informar sobre una discusión típica entre un adolescente y su padre o
madre.
Writing
• Redacción un artículo periodístico sobre un delito.
• Repaso de las estrategias de escritura aprendidas a lo largo del curso a través del apartado Improving Your
Writing.
387

• Análisis de los pasos a seguir a la hora de escribir un artículo periodístico sobre un delito en el apartado
Writing Your Essay.
• Producción de un borrador de un artículo periodístico a través del apartado Your Task siguiendo seis pasos
básicos que incluyen: anotación y organización de ideas, planificación general de la redacción, uso de
vocabulario y expresiones útiles y de una lista de control para corregir y mejorar su producción escrita, y
redacción de una versión final.
Check Your Progress
• Repaso de los contenidos principales de la unidad, mediante la realización de ejercicios de vocabulario y
gramática.
• Repaso de las estrategias de escritura aprendidas.
• Identificación de errores.
1.5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Top Marks for Bachillerato 1 toma en cuenta la diversidad existente en las aulas en cuanto al nivel de
conocimientos y el grado de facilidad para el aprendizaje que tienen los alumnos/as. En esta difícil tarea,
proporciona abundante ayuda al profesorado a través de las actividades del Student’s Book y el Workbook, las
valiosas sugerencias en el manual del profesor y el material extra fotocopiable.
Como punto de partida hemos tomado en cuenta cuatro ámbitos de diversidad:
• La capacidad para aprender
Cada alumno/a tiene su propio ritmo de aprendizaje. Partimos de la base de que todos son capaces de alcanzar un
nivel mínimo siempre que sigan un ritmo sostenido de trabajo, que puede ser diferente para cada uno. Hemos
considerado este aspecto tanto en la investigación inicial como en todo el desarrollo del curso y así lo reflejan las
actividades en el libro del alumno/a y en el de trabajo al incluir un repaso continuo de estructuras y vocabulario.
Ambos ofrecen tareas con diferentes niveles de dificultad para poder integrar a los distintos tipos de alumnos/as.
Por otro lado, el Teacher’s-All-in-One Pack incluye amplias oportunidades de refuerzo para los alumnos/as con
capacidades menos desarrolladas y a la vez, materia de ampliación para los de nivel más avanzado. Con este
conjunto de material fotocopiable a su alcance, el profesorado puede elegir y adecuar las tareas al nivel concreto de
cada alumno/a.
• La motivación para aprender
La motivación del alumno/a para aprender es muy diversa, sobre todo cuando se trata de un idioma, puesto que
depende mucho del historial de éxito o de fracaso que haya tenido hasta ese momento. En muchas ocasiones, la
motivación está directamente condicionada por el ambiente y el contexto en el que los alumnos/as se desenvuelven.
En nuestro curso hemos tomado en cuenta tanto este factor como las diferencias en el ambiente sociocultural del
que proceden los alumnos/as, pues todo ello influye notablemente no sólo en el nivel de sus motivaciones
individuales sino también en la forma más lógica y funcional de presentarles los contenidos. Para seleccionar los
temas incluidos en este curso hemos realizado una amplia investigación, abarcando no sólo el punto de vista del
profesor/a a través de cuestionarios sino también el propio punto de vista de los alumnos/as, para adaptarlos a sus
edades, experiencias y entorno. Se han seleccionado temas que hacen posible la implicación emocional de los
alumnos/as dado nuestro convencimiento de que cuando se apela a lo que directamente les afecta e interesa, la
respuesta ante el estimulo está asegurada.
• Los estilos de aprendizaje
A lo largo de los últimos años se han llevado a cabo toda clase de estudios sobre los diversos estilos de aprendizaje
a la hora de estudiar un idioma. Como es bien sabido, el alumno/a puede ser reflexivo o impulsivo cuando se
enfrenta a sus tareas escolares. Unos pueden reaccionar muy rápidamente y sin embargo necesitar varios intentos
para asimilar una idea, mientras que otros pueden trabajar más concienzudamente y aprender más despacio
388

obteniendo el mismo resultado. Este factor se ha tenido en cuenta sistemáticamente. Por ejemplo, a la hora de
enseñar las estructuras se incluyen tablas y ejercicios para aprender y repasar la gramática paso a paso, al igual que
una amplia repetición y práctica en distintas situaciones para los alumnos/as que no usen tanto el estilo analítico
cuando aprenden.
Pensando en los diferentes estilos y niveles de desarrollo de las capacidades de aprendizaje se han diseñado varios
tipos de actividades que dan cabida a los distintos estilos de aprendizaje, enmarcadas en una secuenciación de
estrategias para que desarrollen su autonomía en cada destreza comunicativa. Por ello desde la primera unidad
promovemos la reflexión de los alumnos/as sobre su propio aprendizaje, para que no sólo sean conscientes de su
progreso sino que también aprendan de manera más efectiva, lo cual implica mayor motivación y responsabilidad
por parte del alumnado.
No obstante, en el manual del profesor señalamos el tipo de estrategia que desarrolla cada actividad y el
procedimiento a seguir para sacarle el máximo rendimiento. Además, en el Workbook presentamos diversos tipos
de refuerzo individualizado: tablas, crucigramas y ejercicios para los alumnos/as más analíticos, y mucha y variada
práctica para los más impulsivos.
• Los intereses de los alumnos/as
Es un hecho que los intereses de los alumnos/as se diversifican mucho más en Bachillerato. Su interés por aprender
un idioma varía mucho dependiendo de su motivación y/o necesidad de hacerlo. Por ello hemos incluido una gran
variedad de temas, intentando que sean de interés para la mayoría.
Además, se ha llevado a cabo una cuidadosa selección de funciones con el fin de que las puedan poner en práctica
en un futuro próximo, tales como las necesarias para responder un test de cultura general, mantener conversaciones
informales, escribir correos electrónicos, entender a los jóvenes de su edad de otros países, etc.
Por último, hemos considerado importante de cara al profesorado no sólo que pueda reconocer el tipo de diversidad
que tiene en una determinada clase, sino también que pueda preverla. A este respecto, hemos incluido en el
Teacher’s Manual numerosas sugerencias que le ayudarán a establecer los diferentes grados de conocimiento y
autonomía de sus alumnos/as y las diversas maneras en que puede presentarles los contenidos. Además encontrará
una importante ayuda en el Teacher’s-All-in-One Pack, que contiene:
- un pre-test para diagnosticar las necesidades de los alumnos/as y cuatro páginas con ejercicios de repaso para
poder elegir el material fotocopiable adecuado a cada uno
- un test por cada unidad y otro por cada trimestre, todos en dos niveles de dificultad
- dos exámenes finales
- hojas de trabajo sobre cada unidad del Student’s Book en dos niveles de dificultad (More Practice para los
alumnos/as que tienen el nivel del curso y Extension para los de nivel alto)
- un examen extra por cada unidad como práctica para el examen final, con un texto de lectura en cada uno y
preguntas de comprensión de diversos tipos.
- cinco páginas extra de comprensión oral con preguntas de opción múltiple (las grabaciones se encuentran en los
Class CD).
- nueve listening tests también con el material grabado en los Class CD.
- nueve hojas extra de speaking para que practiquen la expresión oral.
- nueve speaking tests que les sirvan de entrenamiento por si alguna vez hacen un examen de inglés que contenga
una parte oral.
- y nueve páginas extra de writing para que repasen y practiquen el vocabulario, las estructuras y la redacción de
los tipos de texto que han aprendido a lo largo del curso.
Todos los exámenes incluidos en el Teacher’s All-in-One Pack están en formato editable en el Test Factory CD-
ROM, para poder hacer cambios y adaptarlos a las distintas necesidades de la clase.
Por último, el profesor/a cuenta también con el Exam Practice Multirom, que le permite elegir las preguntas para
adaptar los exámenes a los requerimientos de las comunidades autónomas.
El Student’s Activity Multirom ofrece actividades interactivas de gramática y vocabulario, listenings adicionales
con ejercicios de comprensión oral y los listenings de la sección Exam Preparation del Workbook, para que los
389

alumnos/as con mayores dificultades de aprendizaje puedan reforzar sus conocimientos en casa y los más
aventajados los amplíen.
El Burlington PAU Examination Builder CD-ROM proporciona diez textos y herramientas fáciles de usar para
producir una gran variedad de exámenes según las distintas Comunidades Autónomas.
Las secciones Reading, Vocabulary, Grammar y Check Your Progress del Student’s Book han sido diseñadas
contando con los cuatro ámbitos de diversidad anteriormente citados y tratando dicha diversidad de una forma
escalonada pero a la vez ascendente.
1.6. TEMAS INTERDISCIPLINARES
Unidad 1 – The Way We Learn
• Biología:
- Anatomía del cerebro.
- Tipos de inteligencia según el psicólogo H. Gardner.
• Lengua y literatura:
- Los adjetivos seguidos de preposición.
- Phrasal verbs.
- El Present Simple y el Present Continuous.
- Los signos de puntuación.
- La estructura de la carta informal y el correo electrónico.
Unidad 2 - The Perfect Date
• Lengua y literatura:
- Past Simple, Past Continuous, Past Perfect Simple.
- Usos del gerundio y el infinitivo.
- El orden de los elementos en la oración.
- La estructura del texto descriptivo.
• Música:
- Canción en lengua inglesa sobre la primera cita.
Unidad 3 – Have You Heard?
• Ciencias para el mundo contemporáneo:
- Los teléfonos móviles con cámara están convirtiendo a los ciudadanos en paparazzi.
• Cultura audiovisual:
- Profusión de programas de televisión y publicaciones dedicadas al “mundo del corazón”.
• Lengua y literatura:
- Present Perfect Simple.
- Used to / would.
- Be / get used to.
- Expresiones temporales (conjunciones, preposiciones, adverbios…) y conectores de secuencia.
- La estructura de los textos biográficos.
Unidad 4 - Who We Are
• Ciencias para el mundo contemporáneo:
- La investigación genética para saber de antemano las enfermedades que desarrollarán las personas.
390

- La clonación y los bebés “de diseño” en el futuro.
- La influencia de los genes en la personalidad.
• Lengua y literatura:
- Future Simple, be going to, Future Perfect, Future Continuous.
- El Present Continuous con valor de futuro.
- Los adverbios de intensidad.
- Las referencias pronominales.
- La estructura del texto de opinión.
• Música:
- Canción en lengua inglesa sobre el futuro que se avecina.
Unidad 5 – Against All Odds
• Ciencias para el mundo contemporáneo:
- Importancia de la tecnología necesaria para poder predecir tsunamis y terremotos con mayor antelación.
• Cultura audiovisual:
- Valoración de los medios de comunicación al informar sobre situaciones de extrema necesidad en algunos
países.
• Biología y geología:
- Los fenómenos naturales: tsunamis, terremotos, inundaciones, etc.
• Lengua y literatura:
- Oraciones de relativo especificativas y explicativas.
- Want + infinitivo / want + sustantivo o pronombre + infinitivo.
- El orden de los adjetivos que preceden al nombre.
- La estructura del texto narrativo.
Unidad 6 – Women and Sport
• Educación física:
- Conocimiento de datos generales sobre diversos deportes.
• Lengua y literatura:
- Modales y modales perfectos.
- Conjunciones de adición y contraste.
- La estructura del texto argumentativo.
Unidad 7 – People and Products
• Lengua y literatura:
- Los prefijos para formar adjetivos.
- Los nombres que rigen determinadas preposiciones.
- Las oraciones condicionales de tipo I, II y III.
- Conjunciones de causa y resultado / efecto.
- La estructura de una carta formal de reclamación.
• Economía:
- Creación de una empresa en función de las necesidades del mercado.
391

Unidad 8 – Outer Space
• Ciencias para el mundo contemporáneo:
- Factores históricos y sociales condicionan la creación científica y tecnológica.
• Historia del mundo contemporáneo:
- La llegada del primer hombre a la luna.
- Los viajes al espacio de los rusos.
• Análisis musical:
- Canción en lengua inglesa sobre los viajes al espacio.
• Lengua y literatura:
- Las expresiones both … and, either … or, y neither … nor para expresar alternativas.
- Have / get something done.
- La voz pasiva.
- Conjunciones de finalidad.
- La estructura de las reseñas cinematográficas.
Unidad 9 – The World of Crime
• Historia del arte:
- Edvard Munch y el museo de Oslo en el que se exponen sus obras.
• Cultura audiovisual:
- Los programas de televisión.
• Lengua y literatura:
- El estilo indirecto.
- Las familias de palabras.
- La estructura del artículo periodístico.
1.7 CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Criterios de evaluación
1. Comprender la idea principal e identificar detalles relevantes de mensajes orales, emitidos en situaciones
comunicativas cara a cara o por los medios de comunicación sobre temas conocidos, actuales o generales
relacionados con sus estudios e intereses o con aspectos socioculturales asociados a la lengua extranjera, siempre
que estén articulados con claridad, en lengua estándar y que el desarrollo del discurso se facilite con marcadores
explícitos.
Con este criterio se pretende evaluar la capacidad de alumnos y alumnas para comprender e interpretar la
información sobre temas concretos y más abstractos, transmitida por hablantes con diferentes acentos, teniendo
en cuenta aspectos tales como el registro utilizado, el propósito y la actitud del hablante, etc. Asimismo, evalúa
la capacidad de entender las ideas principales y las específicas previamente requeridas de textos orales más
extensos emitidos por los medios de comunicación siempre que se hable claro, en lengua estándar, el mensaje
esté estructurado con claridad y se utilicen marcadores explícitos.
2. Expresarse con fluidez y con pronunciación y entonación adecuadas en conversaciones improvisadas,
narraciones, argumentaciones, debates y exposiciones previamente preparados, utilizando las estrategias de
comunicación necesarias y el tipo de discurso adecuado a la situación.
392

Se trata de evaluar la capacidad para, sobre temas previamente preparados, organizar y expresar las ideas con
claridad, para realizar descripciones y presentaciones claras, sobre una variedad de temas conocidos, relatar
hechos reales o imaginarios, argumentos de libros o películas, describiendo sentimientos y reacciones. Se
valorará también la capacidad para reaccionar adecuadamente, mostrando una actitud respetuosa, en la
interacción y colaborar en la continuación del discurso con un registro apropiado a la situación y al propósito de
la comunicación.
3. Comprender de forma autónoma la información contenida en textos escritos procedentes de diversas fuentes:
correspondencia, páginas web, periódicos, revistas, literatura y libros de divulgación, referidos a la actualidad, la
cultura o relacionados con sus intereses o con sus estudios presentes o futuros.
Se pretende evaluar la capacidad para comprender la información relevante, distinguir las ideas principales de las
secundarias, e identificar la información requerida en textos escritos auténticos, de interés general y de
divulgación, que ofrezcan suficiente precisión y detalle como para poder analizar críticamente dicha
información, aplicando las estrategias necesarias para la realización de una tarea y captando significados
implícitos, posturas y puntos de vista. Este criterio evalúa, además, la capacidad para utilizar de forma autónoma
recursos digitales, informáticos y bibliográficos con el fin de buscar, comparar y contrastar informaciones y
solucionar problemas de comprensión.
4. Escribir textos claros y detallados con diferentes propósitos con la corrección formal, la cohesión, la coherencia
y el registro adecuados, valorando la importancia de planificar y revisar el texto.
Con este criterio se pretende evaluar la redacción de textos con una organización clara y enlazando las oraciones
siguiendo secuencias lineales cohesionadas; el interés en planificar los textos y en revisarlos, realizando
versiones sucesivas hasta llegar a la versión final, con respeto a las normas ortográficas y tipográficas.
Asimismo, se evaluará si los textos definitivos muestran la capacidad para planificar y redactar con suficiente
autonomía con ayuda del material de consulta pertinente y si se sintetiza y evalúa información procedente de
varias fuentes, siempre que sea sobre temas conocidos.
5. Utilizar de forma consciente los conocimientos lingüísticos, sociolingüísticos, estratégicos y discursivos
adquiridos, y aplicar con rigor mecanismos de autoevaluación y de autocorrección que refuercen la autonomía en
el aprendizaje.
Con este criterio se evalúa si alumnos y alumnas manejan las estructuras gramaticales que expresan mayor grado
de madurez sintáctica, si valoran la efectividad de las reglas que conocen a partir de procesos
inductivo/deductivos y si son capaces de modificarlas cuando es necesario. También se valora la ampliación de
léxico más especializado, el perfeccionamiento de rasgos fonológicos, la ortografía, así como el análisis y
reflexión sobre los distintos componentes de la competencia comunicativa que facilitan la comunicación.
Además, se evalúa la capacidad para valorar su proceso de aprendizaje y para corregir o rectificar sus propias
producciones, tanto orales como escritas y las de sus propios compañeros/as.
6. Identificar, poner ejemplos y utilizar de manera espontánea y autónoma las estrategias de aprendizaje adquiridas
y todos los medios a su alcance, incluidas las tecnologías de la información y la comunicación, para evaluar e
identificar sus habilidades lingüísticas.
Este criterio pretende evaluar la capacidad de aplicar las estrategias y destrezas conocidas a nuevas situaciones y
de reflexionar sobre el proceso de aprendizaje, valorando el propio papel en la construcción de aprendizajes
mediante la toma de decisiones, la observación, la formulación y reajuste de hipótesis y la evaluación de los
progresos con el máximo de autonomía. También evalúa la capacidad de usar las tecnologías de la información y
la comunicación como herramientas de comunicación internacional y de aprendizaje autónomo y la utilización
consciente de las oportunidades de aprendizaje en el aula y fuera de ella. Asimismo, se pretende que se
identifique lo que se sabe hacer con la lengua extranjera, es decir, las habilidades lingüísticas que se poseen,
reforzando la confianza en sí mismos.
7. Analizar, a través de documentos auténticos, en soporte papel, digital o audiovisual, aspectos geográficos,
históricos, artísticos, literarios y sociales relevantes de los países cuya lengua se aprende, profundizando en el
conocimiento desde la óptica enriquecida por las diferentes lenguas y culturas que el alumnado conoce.
393

Este criterio evalúa los conocimientos culturales que se posee de los países donde se habla la lengua extranjera y
la capacidad para identificar y analizar algunos rasgos específicos, característicos de estos contextos,
acercándose a la diversidad social y cultural y diferenciando entre los grupos de una misma comunidad
lingüística y entre miembros de culturas diferentes.
1.8 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ
S’AVALUARÁN d’acord amb els criteris de la programació mencionats anteriorment i es
QUALIFICARÁN com segueix:
a- CONCEPTES LINGÜISTICS: (gramática i vocabulari): 40 % de la nota total de cada
avaluació.
b- DESTRESES: 50 % en total, repartit de la següent manera:
1. 30 %: Controls de lectura (obligatoris), proves i treballs de comprensió i
expressió escrita.
2. 20 %: Proves orals i “listenings”
C- ACTITUD (ENTREGA DE TREBALLS I PARTICIPACIÓ A CLASSE)
Nota: Aprovar un dels 2 controls de lectura és un requisit indispensable per aprovar l´assignatura.
Així mateix, es tindrà en compte l‘actitud a classe, la participació i el treball fet a casa i a classe, etc.. per tal
d’arrodonir la nota si és el cas. Les faltes d’ assistència injustificades impossibiliten el seguiment diari de l’ alumne
i es valoraràn negativament.
La NOTA FINAL DE CURS será la mitjana ponderada de les tres avaluacións sempre que no es suspenga
l’última, de manera que la nota de la primera avaluació es multiplicará per ú, la nota de la segona per dos i la nota
de la tercera avaluació per tres i el resultat de la suma es dividirá entre sis. En la mitjana final es valorará
positivament a aquells alumnes que hagen millorat la seua nota progresivament al llarg del curs.
FALTES I RETARDS
3 retards injustificats es consideraràn una falta d’ assistència. Un 20% de faltes d’ assistència injustificades per
avaluació implicarà una sanció disciplinària i la pérdua de l’ avaluació contínua (Decret 246/91 de drets i deures
dels alumnes).
RECUPERACIÓNS
El alumne recuperará les avaluacións suspeses al aprovar l’avaluació següent, per tal motiu no existirán
examens de recuperació.
394

2- PROGRAMACIÓ GENERAL DE SEGON DE BATXILLERAT
Introducció
2.1. Introducció i metodologia de Top Marks For Batxillerat 2
Top Marks For Batxillerat 2 és un mètode d’anglès en dos nivells que ha estat curosament adaptat per fer-lo
accessible a una gran varietat d’alumnes, sense importar la comunitat autònoma on visquin ni la llengua oficial que
parlin. A cada nivell del curs els materials proporcionats suposen unes 100-110 hores de classe.
No només atén la diversitat quant al nivell de coneixements i la capacitat per assimilar la llengua estrangera dels
alumnes, sinó que també para especial atenció a les seves diferències culturals i a les experiències que puguin
aportar a l’aula. Per aquesta raó, a més que l’Student’s Book i el Workbook s’han graduat acuradament en dificultat,
el curs ofereix al professorat gran quantitat de material extra al Teacher’s-All-in-One-Pack.
A l’alumnat, Top Marks For Batxillerat 2 l’ofereix una gran varietat de temes interessants i adequats a la seva edat;
a més, amplia els seus coneixements sobre els països de llengua anglesa mitjançant les referències culturals dels
textos de lectura.
A mesura que avanci el curs, els/les alumnes aniran millorant les seves habilitats lingüístiques i adquirint les eines
que els calen per corregir-se, la qual cosa els animarà a reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge de la llengua
anglesa. És important donar-los l’oportunitat perquè s’avaluïn i pensin en els seus progressos perquè això els
fomenta una actitud positiva vers la llengua i l’adopció d’estratègies d’estudi per a tota la vida.
És un mètode de gran ajuda per a l’alumnat perquè aprofundeix en l’idioma i millora notablement el seu nivell
d’assimilació, reforçant les estratègies i coneixements adquirits en cursos anteriors. A més, els prepara per realitzar
amb èxit les proves d’accés a la universitat, els seus futurs estudis i la seva incorporació al món adult.
S’han inclòs en el Teacher’s Manual nombrosos suggeriments que ajudaran el professor/a a establir els diferents
graus de coneixement i autonomia dels seus alumnes i les diverses maneres que pot presentar els continguts. A més
hi ha una gran ajuda al Teacher’s All-in-One Pack, que conté:
- un pre-test per diganosticar les necessitats dels alumnes i quatre pàgines amb exercicis de repàs per poder triar el
material fotocopiable adient per a cadascú.
- un test per unitat i un altre per trimestre, tots en dos nivells de dificultat.
- dos exàmens finals en dos nivells de dificultat.
- dotze fulls de treball sobre cada unitat de l’Student’s Book en dos nivells de dificultat (More Practice per als
alumnes que tenen el nivell del curs i Extension per als de nivell alt).
- un examen extra per cada unitat com a pràctica per a l’examen final, amb un text de lectura a cadascun i preguntes
de comprensió de diferents tipus.
- sis pàgines extra de listening per practicar la comprensió oral amb preguntes d’opció múltiple (els enregistraments
estan als Class Audio CD).
- sis listening tests també amb el material enregistrat als Class Audio CD.
- sis full extra d’speaking perquè practiquin l’expressió oral.
- sis speaking tests que els serveixin d’entrenament per si algun cop fan un examen d’anglès amb una part oral,
- i sis pàgines extra de writing perquè repassin i practiquin el vocabulari, les estructures i la redacció dels tipus de
text que han après al llarg del curs.
Un altre component que sens dubte resultarà útil al professorat és el Digital Teacher’s Pack, que conté tres CD-
ROM:
- Test Factory and Other Resources CD-ROM: conté tots els exàmens del Teacher’s All-in-One Pack en format
editable, per poder fer canvis i adaptar-los a les diferents necessitats de classe.
- Burlington PAU Examination Builder CD-ROM: proporciona deu textos i eines fàcils d’utilitzar per produir una
gran varietat d’exàmens segons les diferents comunitats autònomes.
- Interactive Whiteboard CD-ROM: preguntes que serveixen com a punt de partida per fomentar l’expressió oral,
amb suport de fotografies motivadores i anàlisis guiades dels textos de l’Student’s Book.

D’una altra banda, l’Student’s Activity Multirom ofereix activitats interactives de gramàtica i vocabulari, listenings
addicionals amb exercicis de comprensió oral Workbook, perquè els/les alumnes amb majors dificultats
d’aprenentatge puguin reforçar els seus coneixements a casa i els més avançats els ampliïn.
Les seccions de Grammar, Vocabulary, Exam Practice, Exam Preparation i Check Your Progress han estat
dissenyades comptant amb els quatre àmpits de diversitat anteriorment citats i tractant aquesta diversitat d’una
forma esgraonada però alhora ascendent.
Quant a la comprensió de missatges orals i escrits, al Batxillerat els/les alumnes han de ser capaços de
comprendre la informació transmesa pel seu interlocutor/a, independentment de l’accent que aquest tingui. En el
cas de les emissions transmeses per mitjans de comunicació o reproducció mecànica, es pretén que comprenguin la
informació global i específica dels missatges i que interpretin algunes de les idees principals que hi són transmeses,
amb la qual cosa es reforça l’ús de l’anglès com a vechicle de comunicació a l’aula.
A Top Marks For Batxillerat 2 els temes i situacions de comunicació amplien el coneixement del món i les
experiències personals de l’alumnat, a més d’ajudar-lo a prendre consciència del valor de la llengua anglesa com a
vehicle de comunicació internacional i de la seva importància en la societat i en el mercat laboral actual.
Per establir el grau de dificultat de les situacions de comunicació hem tingut en compte el tipus de missatge i el
tema, l’interlocutor/a o interlocutors/es, el canal, grau i tipus de comprensió requerida, l’ús d’estratègies
comunicatives (lingüístiques i no lingüístiques) i la necessitat d’ajuda.
Els nivells de comprensió van graduats des de les habilitats comunicatives receptives més bàsiques, com són
reconèixer o identificar determinats elements i informació, fins la inferència, és a dir, la interpretació d’opinions i la
identificació de la funcionalitat d’un text, passant per la interpretació de significats amb suport de claus no
lingüístiques, en el context, etc. es busca el desenvolupament d’una actitud crítica vers la informació transmesa en
aquests missatges.
La seqüenciació de les habilitats comunicatives receptives no suposa que donem per fet que l’alumnat no les va
adquirir a l’ESO; el que tractem d’aconseguir és l’automatització del seu ús al Batxillerat gràcies al repàs i a la
pràctica continuada que se’n fa al llarg de les unitats didàctiques.
Quant a la producció oral, al Batxillerat els interlocutors/es continuen sent –com a l’ESO– professors/es,
companys/es i parlants de la llengua anglesa. Els/les alumnes participen en converses en les quals s’ha de narrar,
descriure, informar i transmetre idees i opinions de manera clara i ordenada, utilitzant estratègies de comunicació i
compensació que van aprendre a l’ESO, i també repassen i amplien i aprofundeixen en les funcions comunicatives
de la llengua estudiades en cursos precedents. A més, la seqüenciació dels continguts fonètics –interrelacionada
amb la resta de continguts del curs–, promou la correcció de les errades de pronunciació més comunes entre els/les
alumnes.
Quant a la producció escrita, la complexitat es trobarà no només en l’extensió i els conceptes que s’expressen sinó
també en les habilitats comunicatives utilitzades. Per tant, al Batxillerat els textos tindran un caràcter cada vegada
més complex, tot i que sempre dins de la realitat personal i acadèmica de l’alumnat. Les produccions inclouran des
de la redacció d’un text argumentatiu, una narració, un assaig d’opinió, un resum, una carta formal i la descripció
d’un lloc.
L’organització d’aquests textos i la seva adeqüació a la situació comunicativa (finalitat, interlocutor/a, registre, etc.)
tenen més importància atès que sempre es projectarà l’ús de la llengua escrita en situacions de comunicació
concretes i en un receptor/a determinat. D’altra banda, els/les alumnes hauran de progressar en la utilització de les
estructures gramaticals, mostrant així un grau de maduresa sintàctica major que a l’ESO. Aquesta maduresa porta
aparellada l’ús correcte d’algunes oracions subordinades i marcadors del discurs, l’ampliació del lèxic receptiu i
productiu, i el desenvolupament de processos d’autocorrecció.
Pel que fa a la lectura comprensiva i autònoma de textos de temàtica general i/o adients als seus interessos,
l’alumnat utilitzarà tècniques d’aprenentatge que desenvolupin la seva autonomia en la lectura comprensiva i en
l’ús dels procediments adquirits de manera sistemàtica. Els tipus de textos més usuals són articles de revistes,
textos informatius i narratius, i històries breus. Les estratègies de lectura centrades en desenvolupar la seva
autonomia, tals com la utilització de diccionaris (seleccionar-ne l’adient, detectar i buscar les paraules essencials
396

per a la comprensió, identificar l’accepció adequada, etc.), l’ús de gramàtiques i llibres de referència, (consultar
índex, extraura la informació bàsica, etc.) i l’ús de recursos lingüístics tals com la formació de paraules, les
categories gramaticals, la identificació de true i false friends, sinònims, etc., requereixen una pràctica sistemàtica
per aconseguir l’automatització en el desenvolupament de la lectura comprensiva. Els textos poc a poc seran més
especialitzats, amb temes d’interès i activitats de dificultat adient al seu nivell, amb l’objectiu de promoure en
els/les alumnes la valoració de la lectura com a font d’informació, gaudi, oci i accés a d’altres cultures i formes de
vida, i fomentar una actitud receptiva i respectuosa alhora que crítica vers la informació que transmeten aquests
textos.
La reflexió sobre el funcionament del sistema lingüístic no només és important en el nostre mètode com a
element facilitador de l’aprenentatge, sinó també com a element imprescindible per a l’autocorrecció. D’aquesta
forma, a Top Marks For Batxillerat 2 es fomenta la competència comunicativa mitjançant textos orals i escrits, i la
reflexió sobre la competència lingüística pròpiament dita mitjançant una sèrie d’estratègies d’aprenentatge autònom
perquè els/les alumnes puguin automatitzar-les amb la pràctica. Per a això, a més de tractar-les a totes les seccions
de les unitats, hem creat unes altres seccions específiques: Over to You, A Closer Look, Vocabulary in Use,
Grammar in Use, Check Your Progress i Error Correction que juntament amb els apèndixs fomenten la reflexió de
forma organitzada i gradual en el seu aprenentatge de la llengua anglesa.
La actitud de l’alumne vers l’aprenentatge de la llengua estrangera és essencial perquè reconegui i apreciï el
valor comunicatiu d’aquesta llengua i la seva capacitat d’aprendre. La reflexió sobre la llengua i el seu aprenentatge
inclou la consideració de la finalitat que per a cada estudiant té aquest aprenentatge, base fonamental perquè
reconeguin la seva capacitat personal d’aprendre i progressar i perquè adoptin les destreses d’estudi que calguin
que podran utilitzar al llarg de la seva vida. Aquesta actitud positiva vers l’aprenentatge i la superació de les
dificultats personals es promou de forma explícita en les seccions Exam Preparation i Check Your Progress de
l’Student’s Book.
A Top Marks For Batxillerat 2 fem ús dels elements socioculturals que aporta la llengua estrangera i promovem la
seva interpretació i valoració. Amb això es pretén ajudar l’alumnat en la comprensió de la cultura anglosaxona,
presentant-li els seus elements més significatius, valors, normes i estereotips, sempre promovent el contrast amb la
seva cultura i la relativització, i buscant els valors comuns que ambdues cultures comporten. Les múltiples
referències culturals als països en els quals es parla anglès s’han inclòs en les lectures de cada unitat de l’Student’s
Book i en la secció Reading del Workbook.
Sens dubte, l’alumnat ha de ser conscient de la importància que té l’anglès en les relacions internacionals, una
realitat que ells veuran patent en el panorama social i laboral actual i a la comprensió del qual hi contribuïm des de
la nostra àrea.
La utilització sistemàtica d’estratègies d’autonomia és la finalitat a llarg termini que es busca en l’aprenentatge
de qualsevol matèria educativa. No obstant això, cada matèria requereix el seu procés i uns procediments propis,
que aniran des dels més bàsics als més complexos.
Les estratègies són elements crucials per a l’aprenentatge i és necessari utilitzar-les constantment fins arribar a la
seva total automatització sense necessitat de reflexió. Per això, al Batxillerat primer identifiquem les necessitats de
l’aprenentatge i després, en consonància amb elles, seleccionem les activitats, els materials i els estils de treball
adients per aconseguir l’objectiu específic que ens hem marcat.
Les estratègies d’aprenentatge també van encaminades a millorar el desenvolupament dels processos mentals que
calguin per realitzar les activitats. Aquestes són les que desenvoluparem a cada destresa comunicativa:
• Reading (comprensió escrita): lectura de la primera oració de cada paràgraf per trobar la idea central del text;
deducció del significat de les paraules i expressions pel context; predicció del contingut del text a partir del títol i
les il·lustracions; inferència d’informacií i deducció de les paraules a les quals fan referència els pronoms, cerca
d’informació específica (scanning): identificació de la finalitat de l’autor i inferència de significats no explícits
(llegir entre línies).
• Listening (comprensió oral): comprensió d’enunciats; atenció selectiva; identificació d’informació específica
amb ajuda de preguntes guiades; anticipació de continguts; inferència de significats; presa de notes; seguiment
d’instruccions; identificació del tema principal; seqüenciació d’informació; reconeixement de la pronunciació;
397

distinció de diferents matisos de significat segons el ritme i l’entonació; escolta comprensiva de missatges emesos
per parlants amb diferents accents, etc.
• Speaking (producció oral): estratègies d’elaboració que faciliten la interacció a l’aula (com organitzar les idees
abans de parlar i basar l’exposició oral en un guió que doni mostres de claredat i estructura lògica); estratègies de
compensació, clarificació i comprovació; estratègies per a la pràctica com la repetició, la imitació, l’aplicació de
regles, etc.; estratègies d’autocorrecció com la identificació de problemes i la seva solució, buscant sempre
millorar la pronunciació, el ritme i l’entonació en les produccions orals.
• Writing (expressió escrita): al marge de les estratègies comentades a l’apartat anterior, s’inclouen també les de
transferència, elaboració i autocorrecció; el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, i la recerca de la
informació en diverses fonts. L’estudiant haurà d’atendre tant el procés d’escriptura com el producte, tenint en
compte les característiques pròpies del tipus de text, utilitzant el registre idoni, els marcadors del discurs i els
signes de puntuació adients, ordenant frases i paràgrafs en textos coherents mitjançant conjuncions i connectors i
respectant alhora la seva estructura, etc.
Metodologia
Top Marks For Batxillerat 2 s’articula entorn dels principis bàsics següents:
• Ensenyar la llengua estrangera amb la finalitat que l’alumne/a aconsegueixi comunicar-se i desenvolupar-se amb
èxit oralment i per escrit de manera natural.
• Aprofundir en el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge perquè pugui afrontar-se amb èxit a situacions
reals de comunicació.
• Aconseguir que entengui el funcionament del sistema lingüístic i hi reflexioni comparant-lo amb la seva llengua
materna per aconseguir un bon nivell de comunicació.
• Aprofundir en el sistema fonètic, les funcions gramaticals i el vocabulari de forma que pugui reconèixer-los i
emprar-los en situacions reals de comunicació.
• Desenvolupar i dominar de forma integrada les quatre destreses bàsiques: listening, speaking, reading i writing.
• Oferir-li totes les facilitats possibles perquè ampliï els seus coneixements sobre els aspectes socioculturals de la
llengua anglesa i assimili la cultura de la qual en forma part, evitant així que expressi les seves millores només en
termes morfosintàctics i funcionals.
• Despertar en ell/a la responsabilitat d’aconseguir l’autonomia en el seu aprenentatge, reconeixent els mètodes
d’estudi i el tipus d’organització que més l’ajudin.
• Motivar-lo/la amb temes d’interès i oferir-lo/la unes metes clares al llarg del curs.
• Fomentar l’autoavaluació com a eina imprescindible per aconseguir un progrés eficaç en l’aprenentatge.
398

2.2. Programació didàctica de Top Marks For Batxillerat 2
Formen part del segon curs tots els continguts abordats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors de fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 1: Are You Mobile?
• Llegir de manera autònoma un text sobre com està mal vist l’ús del telèfon mòbil en públic a
tres grans ciutats del món.
• Predir la idea principal del text a partir de la lectura de la primera línia de cada paràgraf.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb la tecnologia i Internet i amb la comunicació.
• Utilitzar correctament les oracions de relatiu especificatives i explicatives, les collocations amb run i break i les
expressions idiomàtiques relacionades amb la comunicació.
• Comprendre la informació global i específica d’un programa de ràdio en què es parla d’un nou invent tecnològic.
• Reconèixer i pronunciar correctament els sons /s/, /z/ i /Iz/ i identificar les paraules accentuades a les frases.
• Descriure fotografies de persones i especular sobre què els pot haver passat.
• Redactar un text argumentatiu sobre els avantatges i desavantatges del mòbil utilitzant conjuncions d’addició i
contrast.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Ús del vocabulari relacionat amb la tecnologia i Internet i amb la comunicació.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de situacions comunicatives que
l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara descriure fotografies seguint els consells que es
donen a Tips for Describing a Picture i utilitzant les expressions del quadre Useful Language.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre diferents temes que es proposen com
l’ús del telefòn mòbil o dels jocs d’acció d’ordinador preparats amb antelació escoltant o llegint atentament
expressant acord o desacord i argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del
gènere.
• Identificació dels sons /s/, /z/ i /Iz/ i pronunciació correcta d’oracions afirmatives tenint en compte les paraules
que cal accentuar.
• Descriure al company/a fotografies amb l’ús de les expressions del quadre Useful Language.
• Realització d’un qüestionari per esbrinar si fan servir molt el mòbil i comparar els seus resultats amb el seu
company/a.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals com ara d’un programa de ràdio en què es parla d’un nou invent, i escrits de més gran complexitat
lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com ara l’ús del mòbil de divulgació de diferents
camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.
• Deducció del significat de paraules mitjançant el seu context.
• Predicció del contingut de l’enregistrament mitjançant el context.
Al Workbook:
399

• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre SMS per fer diferents
exercicis.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica de les conjuncions d’addició i contrast mitjançant l’apartat Improving Your Writing.
• Descripció de coses i persones: oracions de relatiu especificatives i explicatives.
• Anàlisi de l’estructura d’un text argumentatiu.
• Estructures formal i informal.
• Repàs de la gramàtica que s’ha vist al llarg de la secció mitjançant diferents activitats.
• Estudi i pràctica de les conjuncions causals i consecutives.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Anàlisi dels passos que cal seguir a l’hora de redactar un text argumentatiu a l’apartat Your Task en què incloguin
paraules i expressions del quadre Useful Language i segueixin els passos que es donen.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany d’un text argumentatiu sobre els avantatges i desavantatges dels jocs d’acció
d’ordinador a l’apartat Your Task seguint sis passos bàsics que inclouen: llista d’idees a favor i en contra,
organització de les idees, ús de vocabulari i expressions útils, redacció de l’esborrany, revisió de l’escrit i
redacció d’una versió final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• False Friends.
• Collocations: run i break.
• Idioms: speak one’s mind, be all ears, etc.
• Vocabulari relacionat amb la tecnologia i Internet, i la comunicació.
Estructura i funcions de la llengua
• Els Relative clauses.
400

Fonètica
• Identificació dels sons /s/, /z/ i /Iz/.
• Pronunciació de la síl·laba tònica de frases afirmatives.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (descriure fotografies de persones i especular sobre què els pot haver passat etc.).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics, tecnològics com l’evolució dels telèfons mòbils o científics estudiats, a partir
d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM, i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat, Phrasal Verbs, collocations i idioms amb què l’alumne/a aprèn
diferències i similituds entre les llengües.
401

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
3. Metodologia i situacions de treball
• Fer el qüestionari sobre l’ús dels mòbils (SB, p. 7, ex. 1) i per parelles parlar dels resultats obtinguts amb el
company/a. (SB, p. 7, ex. 2)
• Llegir la primera frase de cada paràgraf d’un text i indicar quin dels possibles títols que es donen podria ser una
bona alternativa per al text. (SB, p. 8, ex. 1)
• Llegir el text i comprovar la seva resposta de l’exercici anterior. (SB, p. 8, ex. 2)
• Identificar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 8, ex. 3)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 8)
• Llegir consells que es donen per contestar preguntes tipus multiple-choice. (SB, p. 9, ex. 4)
• Trobar en el text paraules amb el significat que es dóna. (SB, p. 9, ex. 5)
• Triar les millors respostes segons el text. (SB, p. 9, ex. 6)
• Llegir unes frases triar la resposta correcta. (SB, p. 10, ex. 1)
• Completar unes frases amb paraules que es donen. (SB, p. 10, ex. 2)
• Completar un paràgraf amb paraules o expressions que es donen. (SB, p. 10, ex. 3)
• Relacionar I amb II per fer frases correctes. (SB, p. 11, ex. 4)
• Completar frases amb les collocations de l’exercici anterior canviant la forma del verb on calgui. (SB, p. 11, ex.
5)
• Relacionar uns idioms en negreta a I amb el seu significat correcte a II utilitzant el diccionari com a ajuda. (SB, p.
11, ex. 6)
• Completar frases amb els idioms de l’exercici 6 fent els canvis que calgui. (SB, p. 11, ex. 7)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant unes frases amb el final adient. (SB, p. 11, ex. 8)
• Llegir el quadre gramatical sobre els Relative Clauses: Defining and non-defining relative clauses, Formal and
informal Structure i fer els exercicis que es proposen. (SB, p. 12)
• Completar un paràgraf amb els pronoms relatius adients. (SB, p. 12, ex. 1)
• Afegir un pronom relatiu a unes frases a I per relacionar-les amb la seva continuació a II. (SB, p. 12, ex. 2)
• Completar frases amb el pronom relatiu correcte afegint comes on calgui. (SB, p. 13, ex. 3)
• Observar les seves respostes de l’exercici 3 i indicar a quines frases podrien ometre el pronom relatiu. (SB, p. 13,
ex. 4)
• Combinar frases amb pronoms definits o indefinits afegint comes on calgui. (SB, p. 13, ex. 5)
• Combinar unes frases utilitzant l’estructura formal i fent servir la puntuació correcta. (SB, p. 13, ex. 6)
• Tornar a combinar les frases de l’exercici 6, aquesta vegada utilitzant l’estructura informal. (SB, p. 13, ex. 7)
• Completar unes frases que es donen. (SB, p. 13, ex. 8)
• Llegir el quadre Rewrites: Relative Clauses i unir unes frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar-ne el
significat original. (SB, p. 13, ex. 9)
• Reescriure unes frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar-ne el significat original. (SB, p. 13, ex. 10)
• Per parelles descriure al company/a el que s’esmenta utilitzant pronoms relatius. (SB, p. 13, Grammar in Use, ex.
11)
• Escoltar el començament d’un programa de ràdio i indicar quin creuen que n’és l’objectiu de tres que es donen.
(SB, p. 14, ex. 1)
• Escoltar la resta de l’enregistrament i triar la resposta correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 14, ex. 2)
• Tornar a escoltar l’enregistrament del programa de ràdio i indicar si unes frases que es donen són verdaderes o
falses. (SB, p. 14, ex. 3)
• Copiar un quadre i escoltar uns verbs i escriure’ls a la columna correcta segons el so corresponent /s/, /z/ o /Iz/.
(SB, p. 14, ex. 4)
• Escoltar i repetir dues frases i subratllar les paraules tòniques. (SB, p. 14, ex. 5)
• Per parelles llegir unes descripcions sobre una fotografia i identificar la descripció correcta segons el que es
pregunti a les tres preguntes que es formulen. (SB, p. 14, ex. 6)
• Substituir les expressions en negreta de les descripcions de la fotografia de l’exercici anterior per unes altres
expressions del quadre Useful Language. (SB, p. 14, ex. 7)
402

• Per parelles descriure al company/a una de les fotografies que s’il·lustren utilitzant el quadre Tips for Describing
a Picture i el quadre Useful Language com a ajuda. (SB, p. 15, ex. 8)
• Llegir un text argumentatiu i identificar els elements que s’esmenten. (SB, p. 16, ex. 1)
• Llegir el quadre sobre Connectors of Addition and Contrast i trobar cinc connectors en el text de l’exercici
anterior indicant quins són d’addició i quins de contrast. Després, comprovar les seves respostes al quadre Useful
Language. (SB, p. 16, ex. 2)
• Llegir unes frases i triar el connector adient. (SB, p. 16, ex. 3)
• Reescriure unes frases utilitzant els connectors entre parèntesis. (SB, p. 17, ex. 4)
• Completar un paràgraf amb els connectors d’una llista que es dóna. (SB, p. 17, ex. 5)
• Completar unes frases utilitzant connectors d’addició o de contrast. (SB, p. 17, ex. 6)
• Llegir el quadre sobre A for and against essay i fer la Task: escriure un text argumentatiu sobre els avantatges i
desavantatges de l’ús dels telèfons mòbils utilitzant els connectors d’addició i de contrast i altres expressions del
quadre Useful Language, i tenint en compte els punts que cal seguir que s’indiquen a la checklist. (SB, p. 17)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 18)
4. Avaluació
Review of tenses, SB, p. 4-5
Check Your Progress, SB, p. 18
Exam Practice I, SB, p. 82-83
Listening Practice 1, SB, p. 99
Speaking Practice 1, SB, p. 108
Pre-Test, TAIOP, p. 2-3
Revision 1, TAIOP, p. 4-5
Unit Test 1, TAIOP, p. 8-11
Listening Test 1, TAIOP, p. 120
Speaking Test 1, TAIOP, p. 142
Grammar Review, WB, p. 4-7
Listening Practice 1, WB, p. 14
Review 1, WB, p. 15
Student Learning Record, WB, p. 60
403

Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals idees d’un programa de ràdio, en què es parla d’un nou invent.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text amb el títol Mobiles make the world go around, sobre
l’ús del mòbil i un text sobre els avantatges i inconvenients a l’hora de comprar per Internet, d’extensió limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, preparats amb antelació escoltant o
llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les pròpies opinions respectant les
convencions del gènere.
• Redactar un text argumentatiu d’entre 100 i 200 paraules d’extensió sobre els avantatges i inconvenients del
telèfon mòbil on s’expliqui de manera ordenada i coherent opinions, amb correcció formal (ortogràfica i
morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu real o simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Llengua i literatura:
- Expressions idiomàtiques relacionades amb la comunicació.
- Les oracions de relatiu especificatives i explicatives.
- Conjuncions d’addició i contrast.
- El text argumentatiu.
• Ciències per al món contemporani:
- Desenvolupament de noves tecnologies, com el MP3 submergible.
- Valoració i ús del telèfon mòbil.
- Efectes sobre l’ús de les noves tecnologies en la societat i l’anatomia humana.
- Les compres per Internet.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 1, TAIOP, p. 66-67
Activitats d’ampliació: Extension 1, TAIOP, p. 78-79
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 1, TAIOP, p. 98-98a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 1, TAIOP, p. 106
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 1, TAIOP, p. 134
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 1, TAIOP, p. 150
Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 1: 9 sessions
Unit 1 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
404

1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 2: Remember When ...
• Llegir de manera autònoma un text sobre un programa de televisió que recrea els mètodes
d’ensenyament dels anys 50.
• Predir el contingut del text a partir del seu títol i les fotografies que l’il·lustren.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb les normes en el passat i els sentiments.
• Utilitzar correctament el Present Perfect Continuous i el Past Perfect Continuous, els verbs
que han d’anar davant d’un gerundi o d’un infinitiu, els phrasal verbs formats amb come i
stand i els sufixos ness, ity, ence, tion, ment, ful, ous, ed, ive, able, ent i al.
• Comprendre la informació global i específica d’un text oral en què unes quantes persones opinen sobre un xou
d’impacte anomenat 1900 House.
• Reconèixer i pronunciar correctament els diftongs de paraules com near - beer i care - fair, i
practicar el ritme de les frases en anglès.
• Comparar fotografies de persones.
• Escriure un text explicant un esdeveniment important de la seva vida utilitzant connectors de seqüència.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Ús del vocabulari de la unitat relacionat amb les normes en el passat i els sentiments.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de situacions comunicatives que
l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara comparar fotografies amb l’ajuda del quadre
Useful Language.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat com les
normes a l’escola preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i
argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.
• Interacció amb el company/a per comparar unes fotografies seguint els consells que es donen a Tips for
Comparing Pictures i utilitzant les expressions del quadre Useful Language.
• Pronunciació dels diftongs de paraules com near / beer i care / fair i pràctica del ritme de les frases.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals en què diferents persones donen la seva opinió sobre un xou d’impacte anomenat 1900 House, i escrits de
més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com ara un programa de televisió
de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.
• Escolta i comprensió oral d’una cançó per contestar preguntes.
• Predicció del contingut del text a partir del títol i les fotografies que l’il·lustren.
• Deducció del significat de les paraules i expressions que es donen mitjançant el context.
• Comprensió i ús correcte del vocabulari sobre normes contingut al text mitjançant diferents activitats com
completar frases perquè siguin verdaderes en el seu cas.
Al Workbook:
• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre la recerca
d’avantpassats per Internet per fer diferents exercicis.
405

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica dels connectors de seqüència mitjançant l’apartat Improving Your Writing.
• Expressió d’accions que han estat tenint lloc al llarg del temps amb el Present Perfect Continuous i fets passats
amb el Past Perfect Continuous.
• Anàlisi de l’estructura d’un text narratiu.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Composició bàsica de textos de gèneres específics que seran útils durant la vida laboral i/o universitària, en aquest
cas d’un text narratiu sobre un esdeveniment important de la seva vida utilitzant expressions de temps i
connectors de seqüència i temps de passat amb organització de la informació, correcció formal i presentació
adequades.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany d’un text narratiu a partir d’una frase que es dóna a l’apartat Your Task seguint sis
passos bàsics que inclouen: llista d’idees, organització de les idees, ús de vocabulari i expressions útils, redacció
de l’esborrany, revisió de l’escrit i redacció d’una versió final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• False Friends.
• Phrasal verbs formats amb come i stand.
• Paraules que es confonen amb facilitat: hard i hardly.
• Sufixos per formar substantius i adjectius.
• Substantius i adjectius formats amb els sufixos: ness, ity, ence, tion, ment, ful, ous, ed, ive, able, ent i al.
• Verbs que regeixen gerundi o infinitiu.
• Vocabulari relacionat amb les normes en el passat i amb els sentiments.
Estructura i funcions de la llengua
• Expressió d’accions que han estat tenint lloc al llarg del temps amb el Present Perfect Continuous i fets passats
amb el Past Perfect Continuous.
• Expressar opinions.
Fonètica
• Pronunciació sons difícils i el ritme de les frases.
406

Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (comparar fotografies).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics com el sistema educatiu a començament i mitjan del segle XX, tecnològics o
científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat i Phrasal Verbs amb què l’alumne/a aprèn diferències i
similituds entre les llengües.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura i audició de la cançó Glory Days de Bruce Springsteen.
• Lectura d’un fragment del text literari adaptat A little Princess de Frances H. Burnett.
• Reconeixement i valoració de l’autor Frances H. Burnett.
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
407

3. Metodologia i situacions de treball
• Escoltar una cançó de Bruce Springsteen i contestar les preguntes que es formulen. (SB, p. 19, ex. 1)
• Per parelles parlar amb el company/a sobre si d’aquí 20 anys sentiran nostàlgia dels seus dies a l’escola. (SB, p.
19, ex. 2)
• Llegir el títol d’un text i observar les fotografies per predir de què creuen que tracta el text. (SB, p. 20, ex. 1)
• Llegir el text i contestar la pregunta que es formula. (SB, p. 20, ex. 2)
• Buscar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 20, ex. 3)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 21)
• Llegir consells que es donen per contestar preguntes tipus true / false. (SB, p. 21, ex. 4)
• Indicar si dues frases que es donen sobre el text són verdaderes o falses i trobar una frase que confirmi la seva
resposta. (SB, p. 21, ex. 5)
• Trobar paraules o expressions en el text amb els significats que es donen. (SB, p. 21, ex. 6)
• Triar la millor resposta segons el text. (SB, p. 21, ex. 7)
• Completar frases segons el significat de les paraules en negreta. (SB, p. 22, ex. 1)
• Completar unes frases amb l’expressió adient d’un llistat que es dóna fent els canvis que calgui. (SB, p. 22, ex. 2)
• Completar un paràgraf amb les paraules adients d’una llista que es dóna. (SB, p. 22, ex. 3)
• Relacionar cada phrasal verb en negreta d’unes frases amb el seu significat correcte d’una llista que es dóna. (SB,
p. 22, ex. 4)
• Relacionar frases a I amb la seva continuació lògica a II. (SB, p. 23, ex. 5)
• Completar unes frases amb els phrasal verbs dels exercici 4 i 5 fent els canvis que calgui. (SB, p. 23, ex. 6)
• Indicar quines paraules de les que es donen són noms o adjectius fixant-se en els seus sufixos. (SB, p. 23, ex. 7)
• Fer dues llistes, una de sufixos per fer noms i, una altra, per fer adjectius. (SB, p. 23, ex. 8)
• Completar unes frases afegint un sufix de la llista de l’exercici 8 amb les paraules entre parèntesis. (SB, p. 23, ex.
9)
• Completar unes frases afegint un sufix a les paraules que es donen. (SB, p. 23, ex. 10)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant frases perquè siguin verdaderes per a ells/es. (SB, p. 23,
ex. 11)
• Llegir el quadre gramatical sobre el contrast Present Perfect Continuous / Past Perfect Continuous i Gerunds and
infinitives i fer els exercicis que es proposen. (SB, p. 24)
• Triar l’opció correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 24, ex. 1)
• Completar un paràgraf amb la forma correcta d’uns verbs entre parèntesis utilitzant el Past Simple i un temps
perfet. (SB, p. 24, ex. 2)
• Completar uns diàlegs amb la forma correcta de verbs que es donen utilitzant el Past Simple i un dels temps
perfets. (SB, p. 25, ex. 3)
• Completar unes frases utilitzant un gerundi o un infinitiu i els verbs entre parèntesis. (SB, p. 25, ex. 4)
• Reescriure unes frases amb els verbs entre parèntesis davant de gerundi o infinitiu sense canviar el significat
original de les frases. (SB, p. 25, ex. 5)
• Completar unes frases que es donen utilitzant el Present Perfect Continuous o el Past Perfect Continuous, un
infinitiu o un gerundi. (SB, p. 25, ex. 6)
• Reescriure unes frases amb el començament que es dóna sense canviar-ne el significat original. (SB, p. 25, ex. 7)
• Reescriure unes frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar el significat de les oracions. (SB, p. 25, ex.
8)
• Per parelles explicar al company/a un canvi en la seva vida, pel que fa a l’amistat o a l’escola utilitzant el Perfect
Continuous. (SB, p. 25, ex. 9, Grammar in Use)
• Observar la fotografia d’una família i contestar la pregunta que es formula. (SB, p. 26, ex. 1)
• Escoltar el començament d’un enregistrament sobre la fotografia de l’exercici anterior i comprovar la seva
resposta. (SB, p. 26, ex. 2)
• Escoltar l’opinió de quatre persones sobre el programa de televisió 1900 House i identificar l’interlocutor correcte
d’unes frases que es donen. (SB, p. 26, ex. 3)
• Escoltar la resta de l’enregistrament i triar la resposta correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 26, ex. 4)
• Triar les paraules que tenen el mateix so vocàlic en negreta i escoltar-les per comprovar-ho. (SB, p. 26, ex. 5)
• Escoltar i repetir dues frases fixant-se en el ritme. (SB, p. 26, ex. 6)
• Per parelles, llegir unes frases que descriuen dues fotografies de dues famílies diferents i indicar quines altres
frases que es donen a a-d descriuen o parlen de les famílies que s’il·lustren. (SB, p. 26, ex. 7)
• Completar unes frases sobre dues fotografies amb expressions del quadre Useful Language. (SB, p. 27, ex. 8)
• Per parelles comparar dues fotografies de dues classes al company/a utilitzant el quadre Tips for Comparing
Pictures i el quadre Useful Language com a ajuda. (SB, p. 27, ex. 9)
408

• Llegir un text narratiu i identificar els elements que s’esmenten. (SB, p. 28, ex. 1)
• Llegir el quadre sobre Connectors of Sequence i trobar almenys vuit expressions de temps en el text de l’exercici
anterior. Després comprovar les seves respostes al quadre Useful Language. (SB, p. 28, ex. 2)
• Llegir unes frases i triar l’expressió de temps correcta. (SB, p. 28, ex. 3)
• Completar unes frases amb l’expressió de temps correcta i els connectors de seqüència d’una llista que es dóna.
(SB, p. 28, ex. 4)
• Ordenar unes frases per fer una història utilitzant les expressions de temps en negreta com a ajuda. (SB, p. 29, ex.
5)
• Completar un text amb expressions del quadre Useful Language. (SB, p. 29, ex. 6)
• Llegir el quadre sobre A Narrative i fer la Task: escriure un text narratiu sobre un esdeveniment important a la
seva vida o una experiència aterridora que hagin tingut en el passat utilitzant les expressions de temps, connectors
de seqüència i altres expressions del quadre Useful Language, i tenint en compte els punts que cal seguir que
s’indiquen a la checklist. (SB, p. 29)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 30)
4. Avaluació
Check Your Progress, SB, p. 30
Unit Test 2, TAIOP, p. 12-15
Revision 2, TAIOP, p. 4
Exam Practice 2, SB, p. 84-85
Listening Practice 2, SB, p. 100
Speaking Practice 2, SB, p. 108
Listening Test 2, TAIOP, p. 121
Speaking Test 2, TAIOP, p. 143
Listening Practice 2, WB, p. 22
Review 2, WB, p. 23
Student Learning Record, WB, p. 60
409

Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals idees d’un text oral en què persones donen la seva opinió sobre un xou
d’impacte anomenat 1900 House.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text amb el títol The Bad Old Days, sobre els mètodes
d’ensenyament dels anys 50 i d’un text sobre una excursió, d’extensió limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre tipus de feina i els seus avantatges i
desavantatges preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, demanant informació respectant les
convencions del gènere.
• Redactar un text narratiu sobre algun esdeveniment o experiència personal (emocionant o aterridora) que hagin
viscut d’entre 100 i 200 paraules d’extensió on s’expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt
d’informacions, amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements
essencials del context comunicatiu real o simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Llengua i literatura:
- Verbs amb preposició.
- La formació d’adjectius i substantius a partir de l’ús de sufixos.
- Els temps verbals compostos continus.
- Usos del gerundi i l’infinitiu.
- Els connectors de seqüència.
- L’estructura del text narratiu.
• Història del món contemporani:
- El sistema educatiu a començament i mitjan del segle XX.
• Cultura audiovisual:
- Els programes de televisió: el xou d’impacte.
• Música:
- Cançó en llengua anglesa sobre l’època de l’institut.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 2, TAIOP, p. 68-69
Activitats d’ampliació: Extension 2, TAIOP, p. 80-81
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 2, TAIOP, p. 99-99a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 2, TAIOP, p. 107
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 2, TAIOP, p. 135
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 2, TAIOP, p. 151
Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 2: 9 sessions
Unit 2 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
410

1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 3: Crazy English
• Llegir de manera autònoma un text sobre un estrany mètode d’ensenyament de l’anglès
anomenat Crazy English.
• Comprendre el contingut del text a partir de la interpretació correcta dels noms, els quals
fan referència a diferents pronoms que hi surten.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb el tema dels idiomes i l’aprenentatge de llengües.
• Utilitzar correctament els verbs modals, els modals perfets, should / had better i els prefixos
re, in, mis, co, en, inter, non, bi i over.
• Comprendre la informació global i específica d’una conversa i unes trucades telefòniques en
què es demana i es dóna informació sobre cursos a l’estranger.
• Reconèixer paraules amb els sons /j/ i /w/ i practicar l’entonació de les preguntes amb
partícula negativa i les Yes / No questions.
• Desenvolupar-se amb desimboltura i correcció en una entrevista de feina.
• Redactar un text d’opinió sobre per què saber anglès és molt important per a la seva futura
carrera professional, utilitzant acuradament les conjuncions causals i consecutives.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Realització d’un qüestionari-concurs per esbrinar què saben sobre les llengües al món i expressar l’opinió al
company/a sobre els dos idiomes estrangers que creuen que val la pena aprendre.
• Ús del vocabulari de la unitat relacionat amb els idiomes i l’aprenentatge de llengües.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de situacions comunicatives que
l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara fer una entrevista de feina amb l’ajuda del
quadre Useful Language.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat com ara
l’ensenyament de l’anglès preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i
argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.
• Interacció amb el company/a en tres entrevistes de feina simulades seguint els consells que es donen a Tips for
Comparing Pictures i utilitzant les expressions del quadre Useful Language.
• Identificació dels sons /j/ i /w/ i pronunciació de l’entonació de les preguntes amb partícula interrogativa i les Yes
/ No questions.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals com converses telefòniques en què es demana i es dóna informació de cursos a l’estranger i escrits de més
gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com un text escrit sobre l’original
mètode d’ensenyament de l’anglès Crazy English i de divulgació de diferents camps del saber provinents de
mitjans no especialitzats.
• Comprensió del contingut del text a partir de la interpretació correcta dels noms als quals
fan referència diferents pronoms que hi surten.
• Deducció del significat de les paraules i expressions que es donen mitjançant el seu context.
• Comprensió i deducció de les diferències entre l’anglès britànic i l’americà.
411

• Comprensió del vocabulari de la unitat relacionat amb els idiomes i aprenentatge de llengües contingut al text
mitjançant diferents activitats.
Al Workbook:
• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre uns codis que
s’utilitzaven per comunicar-se durant la Segona Guerra Mundial per fer diferents exercicis.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica de les conjuncions causals i consecutives mitjançant l’apartat Improve Your Writing.
• Ús dels prefixos re, in, mis, co, en, inter, non, bi i over que s’afegeixen a substantius, adjectius i verbs per fer
noves paraules.
• Expressió d’obligació, prohibició, necessitat, capacitat, possibilitat, deduccions sobre el present i el passat, etc.,
amb els modals i els modals perfets.
• Expressió de consells amb should i had better.
• Anàlisi de l’estructura d’un text d’opinió.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Anàlisi dels passos que cal seguir a l’hora de redactar un text d’opinió sobre la importància de tenir un bon nivell
d’anglès per desenvolupar una carrera professional a l’apartat Your Task en què incloguin paraules i expressions
del quadre Useful Language i segueixin els passos que es donen.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany d’un text narratiu a partir d’una frase que es dóna a l’apartat Your Task seguint sis
passos bàsics que inclouen: llista d’idees, organització de les idees, ús de vocabulari i expressions útils, redacció
de l’esborrany, revisió de l’escrit i redacció d’una versió final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• Phrasal verbs.
• False Friends.
• Els prefixos re, in, mis, co, en, inter, non, bi i over per formar paraules.
• Els verbs causatius.
• Les paràfrasis.
412

Estructura i funcions de la llengua
• Expressió d’obligació, prohibició, necessitat, capacitat, possibilitat, deduccions sobre el present i el passat, etc.,
amb els modals i els modals perfets.
• Expressió de consells i advertències.
• Expressió d’opinions personals.
Fonètica
• Paraules que es confonen amb facilitat: through, thought i though.
• Identificació dels sons /j/ i /w/ i pronunciació correcta de l’entonació de les preguntes amb partícula interrogativa
i les Yes / No questions.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (fer una entrevista).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics, tecnològics com els codis per comunicar-se durant la Segona Guerra Mundial o
científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM, i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat i Phrasal Verbs, vocabulari anglès americà/ anglès britànic amb
què l’alumne/a aprèn diferències i similituds entre les llengües.
413

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
3. Metodologia i situacions de treball
• Fer un qüestionari tipus Trivial sobre les llengües. (SB, p. 31, ex. 1)
• Per parelles parlar sobre les dues llengües que creuen que són les pitjors a l’hora d’aprendre. (SB, p. 31, ex. 2)
• Llegir un text i dir a què o a qui fan referència unes paraules en negreta. (SB, p. 32, ex. 1)
• Buscar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 32, ex. 2)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 32)
• Llegir consells que es donen per contestar preguntes Open Questions. (SB, p. 33, ex. 3)
• Contestar unes preguntes sobre el text amb les seves paraules. (SB, p. 33, ex. 4)
• Trobar antònims en el text de paraules que es donen. (SB, p. 33, ex. 5)
• Triar la millor resposta segons el text. (SB, p. 33, ex. 6)
• Triar la resposta correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 34, ex. 1)
• Llegir unes frases i substituir les paraules en negreta per les que es donen a una llista. (SB, p. 34, ex. 2)
• Completar un text amb la forma correcta de paraules que es donen. (SB, p. 34, ex. 3)
• Relacionar les paraules en anglès britànic amb la seva equivalència en anglès americà utilitzant el diccionari com
a ajuda. (SB, p. 34, ex. 4)
• Identificar la procedència (britànica o americana) dels interlocutors a uns diàlegs que es donen fixant-se en les
paraules en negreta. (SB, p. 34, ex. 5)
• Substituir unes paraules en anglès americà amb la seva equivalència en anglès britànic i viceversa. (SB, p. 34, ex.
6)
• Llegir unes frases fixant-se en els prefixos en negreta i relacionar cadascun a I amb el seu significat a II. (SB, p.
35, ex. 7)
• Completar unes frases afegint a cada prefix una paraula de la llista que es dóna. (SB, p. 35, ex. 8)
• Completar frases afegint un dels prefixos que es donen a cada paraula entre parèntesis. (SB, p. 35, ex. 9)
• Relacionar unes paraules de la columna I amb el seu significat correcte a la columna II. (SB, p. 35, ex. 10)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant frases perquè siguin verdaderes per a ells/es. (SB, p. 35,
ex. 11)
• Llegir el quadre gramatical sobre els Modals i Modal Perfects i fer els exercicis que es proposen. (SB, p. 36)
• Triar l’opció correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 36, ex. 1)
• Completar frases amb els modals perfets que es donen i la forma correcta dels verbs entre parèntesis. (SB, p. 36,
ex. 2)
• Completar unes frases amb la forma correcta del modal perfet entre parèntesis en afirmativa o negativa. (SB, p.
36, ex. 3)
• Completar uns diàlegs amb el modal o modal perfet entre parèntesis. (SB, p. 37, ex. 4)
• Llegir un text i triar la resposta correcta dels modals que es donen. (SB, p. 37, ex. 5)
• Completar unes frases utilitzant had better en afirmativa o negativa i verbs que es donen. (SB, p. 37, ex. 6)
• Completar frases utilitzant should o had better en afirmativa o negativa. (SB, p. 37, ex. 7)
• Llegir el quadre del Modals i reescriure frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar el significat original
de les frases. (SB, p. 37, ex. 8)
• Reescriure les frases que es donen amb les paraules entre parèntesis sense canviar-ne el significat original. (SB, p.
37, ex. 9)
• Per parelles, imaginar que ha hagut un accident i ha afectat joves que tornaven d’una festa. Utilitzar modals
perfets per especular amb el seu company/a sobre les situacions que s’indiquen. (SB, p. 37, Grammar in Use)
• Escoltar una conversa i contestar les preguntes que es formulen. (SB, p. 38, ex. 1)
• Escoltar tres converses telefòniques i triar la resposta correcta per completar les frases. (SB, p. 38, ex. 2)
• Tornar a escoltar l’enregistrament de l’exercici anterior i completar un quadre amb la informació que falta. (SB, p.
38, ex. 3)
414

• Triar les paraules que tinguin el so /j/ o /w/ i després escoltar-les per comprovar les seves respostes. (SB, p. 38,
ex. 4)
• Escoltar i repetir unes frases i indicar quina és la diferència de l’entonació entre les wh- questions i les yes / no
questions. (SB, p. 38, ex. 5)
• Per parelles llegir un anunci de feina i un correu electrònic d’una noia que la sol·licita i decidir si la candidata és
adient o no per al lloc de treball. (SB, p. 38, ex. 6)
• Per parelles, fer un role play simulant una entrevista utilitzant la informació del correu electrònic de l’exercici
anterior i contestant preguntes que es formulen. (SB, p. 39, ex. 7)
• Per parelles imaginar que són un estudiant d’anglès a Londres i que els entrevistaran a dos dels anuncis que es
donen. Amb el company/a preguntar i respondre les preguntes de l’exercici 7. (SB, p. 39, ex. 8)
• Per parelles intercanviar els papers d’entrevistador i entrevistat i fer una altra entrevista per a una altra feina
utilitzant el quadre Tips for an Interview i el quadre Useful Language com a ajuda. (SB, p. 39, ex. 9)
• Llegir un text d’opinió i definir els elements que s’indiquen. (SB, p. 40, ex. 1)
• Llegir el quadre sobre Connectors of Cause and Result i trobar cinc connectors de causa i de resultat en el text
d’opinió de l’exercici anterior i després substituir-los per conectors del quadre Useful Language. (SB, p. 40, ex.
2)
• Llegir unes frases i triar el connector correcte. (SB, p. 40, ex. 3)
• Completar un text amb els connectors del quadre Useful Language. (SB, p. 41, ex. 4)
• Reescriure unes frases utilitzant les paraules entre parèntesis. (SB, p. 41, ex. 5)
• Completar unes frases amb un final lògic. (SB, p. 41, ex. 6)
• Llegir el quadre sobre An Opinion Essay i fer la Task: escriure un text d’opinió sobre el motiu pel qual és molt
important tenir coneixements d’anglès per a la seva futura carrera professional utilitzant els connectors de causa i
resultat i altres expressions del quadre Useful Language, i tenint en compte els punts que cal seguir que
s’indiquen a la checklist. (SB, p. 41)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 42)
4. Avaluació
Check Your Progress, SB, p. 42
Unit Test 3, TAIOP, p. 16-19
Revision 3, TAIOP, p. 6
Exam Practice 3, SB, p. 86-87
Listening Practice 3, SB, p. 101
Speaking Practice 3, SB, p. 109
Term Test 1, TAIOP, p. 20-25
Listening Test 3, TAIOP, p. 122
Speaking Test 3, TAIOP, p. 144
Listening Practice 3, WB, p. 30
Review 3, WB, p. 31
Student Learning Record, WB, p. 60
Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals idees de converses telefòniques en què es demana i es dóna informació
sobre cursos a l’estranger.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text sobre un original mètode d’ensenyament d’anglès
anomenat Crazy English i d’un text argumentatiu sobre el doblatge o subtitulació de les pel·lícules, d’extensió
limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes relacionats amb les compres
preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les
pròpies opinions respectant les convencions del gènere.
• Redactar un resum a partir d’un text d’opinió d’entre 100 i 200 paraules d’extensió sobre la importància de tenir
un bon nivell d’anglès per desenvolupar una carrera professional on s’expliqui de manera ordenada i coherent un
415

conjunt d’informacions, fets, idees o opinions, amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint
en compte els elements essencials del context comunicatiu real o simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Llengua i literatura:
- Els prefixos per fer adjectius, substantius i verbs.
- Modals i modals perfets.
- Should / had better.
- Conjuncions causals i consecutives.
- L’estructura del text d’opinió.
• Cultura audiovisual:
- El doblatge i els subtítols a les pel·lícules de llengua estrangera.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 3, TAIOP, p. 70-71
Activitats d’ampliació: Extension 3, TAIOP, p. 82-83
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 3, TAIOP, p. 100-100a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 3, TAIOP, p. 108
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 3, TAIOP, p. 136
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 3, TAIOP, p. 152
Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 3: 9 sessions
Unit 3 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
416

1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 4: Food for Thought
• Llegir de manera autònoma un article sobre la influència de la dieta en el comportament dels
nens i adolescents.
• Buscar en el text la informació específica sol·licitada practicant l’estratègia d’scanning.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb la investigació nutricional.
• Utilitzar correctament l’estil indirecte, els phrasal verbs formats amb bring i put i algunes
expressions idiomàtiques molt col·loquials.
• Comprendre la informació global i específica d’un debat radiofònic sobre els aliments
trangènics.
• Reconèixer paraules que continguin el so /h/ i identificar les paraules accentuades a les
frases.
• Expressar les seves opinions sobre els aliments trangènics.
• Redactar el resum d’un text sobre la interrelació entre el menjar i la conducta per transmetre
la idea principal amb les seves pròpies paraules utilitzant acuradament la tècnica de la
paràfrasis.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Ús del vocabulari de la unitat relacionat amb la investigació nutricional.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat com ara la
nutrició preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant
breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.
• Interacció amb el company/a sobre els aliments transgènics seguint els consells que es donen a Tips for
Expressing Opinions i utilitzant les expressions del quadre Useful Language.
• Pronunciació correcta del so /h/ i d’oracions afirmatives tenint en compte les paraules que cal accentuar.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals sobre un debat radiofònic sobre els aliments modificats genèticament i escrits de més gran complexitat
lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com ara d’un text sobre els efectes de l’alimentació en
la conducta després d’una demostració d’un investigador en un correccional britànic i de divulgació de diferents
camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.
• Recerca en el text de la informació específica sol·licitada practicant l’estratègia d’scanning.
• Deducció del significat de les paraules que es donen mitjançant el seu context.
• Comprensió i ús correcte del vocabulari de la unitat relacionat amb la investigació nutricional contingut al text
mitjançant diferents activitats.
Al Workbook:
• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre l’aspecte dels menjars
en els mitjans publicitaris per fer diferents exercicis.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica de la tècnica de la paràfrasi per resumir les idees principals d’un text mitjançant l’apartat
417

Improve Your Writing.
• L’estil indirecte: preguntes, afirmacions, ordres i suggeriments.
• Ús dels verbs que introdueixen l’estil indirecte: say, tell, answer, ask, enquire, order, shout, advise, suggest,
beg, etc.
• Anàlisi de l’estructura d’un resum.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Anàlisi dels passos que cal seguir a l’hora de redactar un resum a l’apartat Your Task en què incloguin paraules i
expressions del quadre Useful Language i segueixin els passos que es donen.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany d’un resum d’un text que es dóna a l’apartat Your Task seguint sis passos bàsics que
inclouen: llegir acuradament el text que es resumirà entenent quin és l’objectiu o tema, completar un plan amb les
seves idees, ús de vocabulari i expressions útils, redacció de l’esborrany, revisió de l’escrit i redacció d’una versió
final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• False Friends.
• Phrasal Verbs: bring i put.
• Paraules que es confonen amb facilitat: each i all.
• Collocations amb verbs.
• Idioms: have your cake and eat it, bite off more than you can chew, etc.
• Verbs que introdueixen l’estil indirecte: say, tell, answer, ask, enquire, order, shout, advise, suggest, beg, etc.
Estructura i funcions de la llengua
• Els verbs que introdueixen l’estil indirecte: say, tell, answer, ask, enquire, order, shout, advise, suggest, beg,
etc.
• Donar consells i fer suggeriments.
Fonètica
• Reconèixer paraules que continguin el so /h/ i identificar les paraules accentuades a les
frases.
418

Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (expressar opinions, etc.).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics, tecnològics o científics estudiats com la investigació nutricional i la
modificació genètica a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat, Collocations, Phrasal Verbs i idioms amb què l’alumne/a aprèn
diferències i similituds entre les llengües.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
419

3. Metodologia i situacions de treball
• Llegir unes dites sobre menjar, dir què signifiquen i si són similars en la seva llengua. (SB, p. 43, ex. 1)
• Per parelles dir si hi estan d’acord o no amb les dites que han llegit a l’exercici anterior i comparar les seves
opinions amb les del seu company/a. (SB, p. 43, ex. 2)
• Buscar en el text la informació que es demana. (SB, p. 44, ex. 1)
• Llegir el text i contestar la pregunta que es formula. (SB, p. 44, ex. 2)
• Buscar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 44, ex. 3)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 45)
• Llegir consells que es donen per completar frases. (SB, p. 45, ex. 4)
• Completar unes frases utilitzant les seves paraules. (SB, p. 45, ex. 5)
• Trobar antònims en el text d’unes paraules que es donen. (SB, p. 45, ex. 6)
• Triar la millor resposta segons el text. (SB, p. 45, ex. 7)
• Triar la millor paraula o expressió que no és lògica. (SB, p. 46, ex. 1)
• Relacionar paraules en negreta a I amb les seves definicions a II. (SB, p. 46, ex. 2)
• Completar un text amb la forma correcta de paraules que es donen. (SB, p. 46, ex. 3)
• Triar el significat correcte dels phrasal verbs a unes frases. (SB, p. 46, ex. 4)
• Relacionar I amb II per fer frases. (SB, p. 47, ex. 5)
• Completar frases amb els phrasal verbs dels exercicis 4 i 5 fent els canvis que calgui. (SB, p. 47, ex. 6)
• Triar la resposta correcta a unes frases que es donen fixant-se en els idioms en cursiva. (SB, p. 47, ex. 7)
• Completar unes frases amb l’idiom correcte d’una llista que es dóna. (SB, p. 47, ex. 8)
• Completar uns diàlegs amb idioms dels exercicis 7 i 8 fent els canvis que calgui. (SB, p. 47, ex. 9)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant frases perquè siguin verdaderes per a ells/es. (SB, p. 47,
ex. 10)
• Llegir el quadre gramatical sobre el Reported Speech i fer els exercicis que es proposen. (SB, p. 48)
• Triar l’opció correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 48, ex. 1)
• Escriure unes preguntes en estil indirecte. (SB, p. 48, ex. 2)
• Escriure unes frases que es donen en estil indirecte. (SB, p. 48, ex. 3)
• Completar un text amb la forma correcta dels verbs entre parèntesis. (SB, p. 49, ex. 4)
• Passar a estil directe unes frases que es donen. (SB, p. 49, ex. 5)
• Llegir el quadre Direct Speech to Reported Speech i reescriure frases amb les paraules entre parèntesis sense
canviar el significat original de les frases. (SB, p. 49, ex. 6)
• Reescriure les frases que es donen amb les paraules entre parèntesis sense canviar-ne el significat original. (SB, p.
49, ex. 7)
• Per parelles, intentar recordar cinc coses que els seus professors els han explicat avui i dir al company/a què han
dit utilitzant l’estil indirecte. (SB, p. 49, ex. 8, Grammar in Use)
• Escoltar l’inici d’una conversa d’un programa de ràdio sobre la modificació genètica del menjar i contestar la
pregunta que es formula. (SB, p. 50, ex. 1)
• Escoltar la resta de la conversa radiofònica de l’exercici anterior i relacionar cada menjar que es dóna a I amb la
raó per la qual s’esmenta a la conversa a II. (SB, p. 50, ex. 2)
• Tornar a escoltar l’enregistrament i triar les respostes correctes. (SB, p. 50, ex. 3)
• Identificar les paraules d’una llista que es dóna que tinguin el so /h/ i escoltar-les després per comprovar les seves
respostes. (SB, p. 50, ex. 4)
• Escoltar i repetir unes frases i subratllar les paraules tòniques. (SB, p. 50, ex. 5)
• Per parelles llegir una conversa sobre la modificació genètica dels aliments de la qual parlen dos estudiants i
indicar quin dels dos expressa més interès en les opinions de l’altre/a. (SB, p. 50, ex. 6)
• Substituir les expressions en negreta del diàleg de l’exercici 6 amb altres expressions del quadre Useful
Language. (SB, p. 50, ex. 7)
• Per parelles, parlar amb el company/a sobre almenys dues preguntes de les sis que s’esmenten i donar les seves
opinions utilitzant el quadre Tips for Expressing Opinions i el quadre Useful Language com a ajuda. (SB, p. 51,
ex. 8)
• Llegir un article i el model de resum que es dóna. (SB, p. 52, ex. 1)
• Indicar quines de les frases que es donen no s’han inclòs en el resum de l’exercici anterior de l’article (SB, p. 52,
ex. 2) i per parelles, opinar per què creuen que l’autor no les ha inclòs. (SB, p. 52, ex. 3)
• Llegir el quadre sobre Paraphrasing, un paràgraf que es dóna i dues frases que hi ha a sota. Decidir quina
parafraseja millor el paràgraf de l’exercici i explicar la seva tria utilitzant A Summary. (SB, p. 53, ex. 4)
• Parafrasejar frases utilitzant unes paraules que es donen i afegint la informació que calgui. (SB, p. 53, ex. 5)
• Substituir unes expressions en negreta d’unes frases per paraules que es donen. (SB, p. 53, ex. 6)
420

• Llegir el quadre A Summary i fer la Task: fer un resum del text de les pàgines 44 i 45 utilitzant expressions del
quadre Useful Language, i tenint en compte els punts que cal seguir que s’indiquen a la checklist. (SB, p. 53)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 54)
4. Avaluació
Check Your Progress, SB, p. 54
Unit Test 4, TAIOP, p. 26-29
Revision 4, TAIOP, p. 7
Exam Practice 4, SB, p. 88-89
Listening Practice 4, SB, p. 102
Speaking Practice 4, SB, p. 109
Listening Test 4, TAIOP, p. 123
Speaking Test 4, TAIOP, p. 145
Listening Practice 4, WB, p. 38
Review 4, WB, p. 39
Student Learning Record, WB, p. 60
Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals idees d’un text oral sobre un debat radiofònic sobre els aliments modificats
genèticament.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text amb el títol Bad kids or bad nutrition, sobre els
efectes de l’alimentació en la conducta després de la demostració realitzada per un investigador en un
correccional britànic, i d’un article sobre el consum de cafè per a la salut, d’extensió limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre situacions hipotètiques preparats
amb antelació escoltant o llegint atentament, demanant o donant consells respectant les convencions del gènere.
• Redactar un text d’entre 100 i 200 paraules d’extensió sobre la interrelació entre el menjar i la conducta, on
s’expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d’informacions, fets, idees o opinions amb correcció formal
(ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu real o
simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Llengua i literatura:
- Expressions idiomàtiques.
- L’estil indirecte: oracions declaratives, preguntes, ordres, súpliques i pregàries i suggeriments.
- La paràfrasis.
- El resum de textos.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 4, TAIOP, p. 72-73
Activitats d’ampliació: Extension 4, TAIOP, p. 84-85
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 4, TAIOP, p. 101-101a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 4, TAIOP, p. 109
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 4, TAIOP, p. 137
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 4, TAIOP, p. 153
421

Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 4: 9 sessions
Unit 4 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
422

1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 5: Music Mania
• Llegir de manera autònoma un text sobre els artistes i grups (tribute bands) que imiten d’altres
artistes consagrats.
• Identificar la finalitat de l’autor del text a partir del títol i una oració.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb la música.
• Utilitzar correctament la veu passiva, la passiva impersonal del tipus It is said that he / He is said to, la
construcció causativa have / get something done, algunes collocations amb go i thing i algunes famílies de
paraules.
• Comprendre la informació global i específica d’un programa de ràdio en què es parla de la música i de
l’anomenada música crossover.
• Reconèixer i pronunciar correctament els diftongs a les paraules five - might, boy - joy i drown - cow i
identificar la síl·laba accentuada a cadscuna.
• Comparar fotografies de persones.
• Redactar una carta formal per sol·licitar una de les feines proposades utilitzant connectors de finalitat.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Ús del vocabulari de la unitat relacionat amb la música.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de situacions comunicatives que
l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara comparar fotografies de persones amb l’ajuda
del quadre Useful Language.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat preparats
amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord sobre cantants creats per les
companyies discogràfiques i concursos de televisió i argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant
les convencions del gènere.
• Interacció amb el company/a per comparar unes fotografies seguint els consells que es donen a Tips for
Comparing Pictures i utilitzant les expressions del quadre Useful Language.
• Pronunciació dels diftongs a paraules com five - might, boy - joy i drown - cow.
• L’accentuació de paraules amb més d’una síl·laba.
• Reconeixement i pronunciació dels diftongs a paraules com here - near i air - care.
• Correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (sol·licitar una feina, demanar
informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrònica, respectant
les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal superiors.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
423

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals d’un programa de ràdio sobre mètodes per promocionar la música clàssica i sobre la música crossover i
escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com un text sobre les
tribute bands i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.
• Comprensió oral d’una cançó per contestar preguntes.
• Identificació de la finalitat de l’autor del text a partir del títol i d’una oració.
• Deducció del significat de les paraules que es donen mitjançant el seu context.
• Comprensió i ús del vocabulari de la unitat mitjançant diferents activitats.
Al Workbook:
• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre uns cantants de rap per
fer diferents exercicis.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica de la tècnica de les conjuncions de finalitat mitjançant l’apartat Improve Your Writing.
• La veu passiva.
• Ús de la construcció causativa have / get something done.
• Anàlisi de l’estructura d’una carta formal per sol·licitar una feina.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Anàlisi dels passos que cal seguir a l’hora de redactar una carta formal a l’apartat Your Task en què incloguin
paraules i expressions del quadre Useful Language i segueixin els passos que es donen.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany d’una carta formal sol·licitant una feina que realment els agradaria fer a l’apartat Your
Task seguint sis passos bàsics que inclouen: llistar raons de la seva tria, organització de les seves idees, ús de
vocabulari i expressions útils, redacció de l’esborrany de la carta, revisió de l’escrit i redacció d’una versió final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• False Friends.
• Vocabulari relacionat amb la música.
• Les collocations amb go i thing.
• Paraules que es confonen amb facilitat: live (adj.) i lives (n).
• Les famílies de paraules.
Estructura i funcions de la llengua
• La veu passiva.
• Comparar persones a fotografies.
424

Fonètica
• Pronunciació dels diftongs de paraules com five - might, boy - joy i drown - cow.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (comparar persones a fotografies, etc.).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics com els canvis a la música, tecnològics o científics estudiats, a partir
d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat, Collocations i Phrasal Verbs amb què l’alumne/a aprèn
diferències i similituds entre les llengües.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura i audició de la cançó Rock and Roll Band de Boston.
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
425

3. Metodologia i situacions de treball
• Escoltar una cançó del grup Boston i contestar unes preguntes. (SB, p. 55, ex. 1)
• Per parelles dir al company/a si hi estan d’acord o no amb la creació de grups musicals a partir de programes de
televisió. (SB, p. 55, ex. 2)
• Observar el títol d’un text i una frase acolorida de vermell i identificar quin dels objectius que es donen creuen
que és el de l’autor del text. (SB, p. 56, ex. 1)
• Llegir el text i dir què són les tribute bands. (SB, p. 56, ex. 2)
• Buscar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 56, ex. 3)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 57)
• Llegir consells que es donen per trobar sinònims i antònims. (SB, p. 57, ex. 4)
• Trobar paraules o expressions en el text amb els significats que es donen. (SB, p. 57, ex. 5)
• Contestar unes preguntes amb les seves paraules. (SB, p. 57, ex. 6)
• Triar la millor resposta segons el text. (SB, p. 57, ex. 7)
• Llegir unes frases i triar la resposta correcta. (SB, p. 58, ex. 1)
• Completar uns diàlegs amb unes expressions que es donen. (SB, p. 58, ex. 2)
• Completar un text amb paraules o expressions que es donen. (SB, p. 58, ex. 3)
• Substituir les paraules en negreta d’unes frases amb la collocation correcta amb go de la llista que es dóna. (SB, p.
59, ex. 4)
• Completar unes frases amb la collocation correcta amb thing de la llista que es dóna. (SB, p. 59, ex. 5)
• Copiar un quadre i completar-lo amb verbs, noms, adjectius o adverbis que hi falten. Després identificar les dues
paraules que tenen la mateixa forma per al verb i per al nom. (SB, p. 59, ex. 6)
• Completar unes frases amb les paraules del quadre de l’exercici anterior. (SB, p. 59, ex. 7)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant unes frases. (SB, p. 59, ex. 8)
• Llegir el quadre gramatical The Passive: Direct and indirect objects / Special Forms i The Causative i fer els
exercicis que es proposen. (SB, p. 60)
• Completar unes frases utilitzant la forma correcta de la passiva dels verbs entre parèntesis. (SB, p. 60, ex. 1)
• Completar unes frases utilitzant la forma correcta de la passiva o activa dels verbs entre parèntesis. (SB, p. 60, ex.
2)
• Escriure frases amb les paraules entre parèntesis utilitzant la forma passiva dels verbs. (SB, p. 60, ex. 3)
• Reescriure unes frases en passiva ometent l’agent on sigui possible. (SB, p. 60, ex. 4)
• Reescriure cada frase que es dóna utilitzant les dues estructures de la passiva. (SB, p. 61, ex. 5)
• Completar unes frases amb uns verbs que es donen utilitzant la forma correcta de la causativa. (SB, p. 61, ex. 6)
• Completar un text amb la forma correcta activa o passiva d’uns verbs entre parèntesis. (SB, p. 61, ex. 7)
• Llegir el quadre Active and Passive i reescriure frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar el significat
original de les frases. (SB, p. 61, ex. 8)
• Reescriure unes frases utilitzant el començament que es dóna sense canviar-ne el significat original. (SB, p. 61,
ex. 9)
• Per parelles, pensar en un concert o espectacle que hagin vist i explicar al company/a què van veure utilitzant la
passiva. (SB, p. 61, ex. 9, Grammar in Use)
• Escoltar l’inici d’un programa de ràdio i contestar la pregunta. (SB, p. 62, ex. 1)
• Escoltar la resta del programa de ràdio de l’exercici anterior i llegir unes frases per triar les respostes correctes.
(SB, p. 62, ex. 2)
• Tornar a escoltar l’enregistrament i indicar si unes frases que es donen són verdaderes o falses i corregir-les. (SB,
p. 62, ex. 3)
• Copiar un quadre i escriure unes paraules que es donen a la columna correcta segons el seu so. Després, escoltarles
i comprovar les seves respostes. (SB, p. 62, ex. 4)
• Copiar unes paraules i escoltar-les per subratllar la síl·laba tònica a cadascuna. (SB, p. 62, ex. 5)
• Observar dues fotografies de diferents espectacles i completar unes frases que es donen amb les seves paraules.
(SB, p. 62, ex. 6)
• Per parelles, observar dues fotografies de diferents tipus de ball i comparar-les utilitzant el quadre Tips for
Comparaing Pictures i el quadre Useful Language com a ajuda. (SB, p. 63, ex. 7)
• Llegir una carta formal i identificar els elements que es demanen. (SB, p. 64, ex. 1)
• Identificar tres connectors de causa a la carta de l’exercici anterior i indicar quin va davant d’un infinitiu i quin
davant de frase. (SB, p. 64, ex. 2)
• Llegir unes frases i triar el connector correcte. (SB, p. 64, ex. 3)
• Completar unes frases que es donen. (SB, p. 64, ex. 4)
426

• Triar la resposta correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 64, ex. 5)
• Reescriure unes frases utilitzant els connectors entre parèntesis. (SB, p. 65, ex. 6)
• Unir frases que es donen amb el connector adient sense utilitzar el mateix dues vegades i fer els canvis que calgui.
(SB, p. 65, ex. 7)
• Completar un text amb els connectors que es donen. (SB, p. 65, ex. 8)
• Llegir el quadre A Formal Letter i fer la Task: escriure una carta formal per sol·licitar la feina de cap de restaurant
de menjar ràpid o de cambrer/a a un creuer utilitzant expressions del quadre Useful Language, i tenint en compte
els punts que cal seguir que s’indiquen a la checklist. (SB, p. 65)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 66)
4. Avaluació
Check Your Progress, SB, p. 66
Exam Practice 5, SB, p. 90-91
Listening Practice 5, SB, p. 103
Listening Test 1, SB, p. 105
Speaking Practice 5, SB, p. 110
Unit Test 5, TAIOP, p. 30-33
Listening Test 5, TAIOP, p. 124
Speaking Test 5, TAIOP, p. 146
Listening Practice 5, WB, p. 46
Review 5, WB, p. 47
Student Learning Record, WB, p. 61
Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals d’un programa de ràdio sobre mètodes per promocionar la música clàssica
i sobre la música crossover.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text amb el títol The Next Best Thing, sobre les tribute
bands i una carta formal d’extensió limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre viatges, descrivint il·lustracions i
planejant les vacances respectant les convencions del gènere.
• Redactar una carta d’entre 100 i 200 paraules d’extensió per sol·licitar una feina, on es descrigui un indret de
manera ordenada i coherent amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els
elements essencials del context comunicatiu real o simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Llengua i literatura:
- Les famílies de paraules.
- La veu passiva.
- La construcció causativa have / get something done.
- La passiva impersonal del tipus It is said that he / He is said to.
- Conjuncions de finalitat.
- L’estructura de la carta formal per sol·licitar feina.
• Cultura audiovisual:
- Creació de grups musicals per part de programes de televisió i companyies musicals.
- Els programes musicals a la televisió.
• Música:
427

- Cançó en llengua anglesa sobre la trajectòria d’un grup musical.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 5, TAIOP, p. 74-75
Activitats d’ampliació: Extension 5, TAIOP, p. 86-87
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 5, TAIOP, p. 102-102a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 5, TAIOP, p. 110
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 5, TAIOP, p. 138
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 5, TAIOP, p. 154
Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 5: 9 sessions
Unit 5 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
428

1. Objectius d’aprenentatge
UNITAT 6: Making Choices
• Llegir de manera autònoma un extracte de l’autobiografia de l’escriptor Roahl Dahl.
• Predir el contingut del text a partir de la inferència de matisos o llegint entre línies per comprendre coses que no
estan escrites.
• Utilitzar vocabulari relacionat amb les professions, la feina i els estudis en acabar l’educació
secundària obligatòria.
• Utilitzar correctament les oracions subordinades condicionals (dels tres tipus), temporals i
desideratives (amb I wish i if only) i els phrasal verbs formats amb els verbs turn i see.
• Comprendre la informació global i específica d’una conversa entre dos estudiants, un dels
quals desitja agafar-se un gap year, un any lliure per viatjar a l’estranger abans d’anar a la
universitat.
• Reconèixer i practicar la pronunciació de les formes verbals abreujades.
• Realitzar les activitats plantejades en una sèrie de representacions en les quals fan el paper
de pares i fill/a en què no s’hi posen d’acord sobre si ha d’anar directament a la universitat
quan acaben el Batxillerat.
• Redactar la descripció d’un lloc interessant per als joves, utilitzant adjectius i adverbis que
enriqueixin el text.
2. Continguts
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals
• Resposta a preguntes sobre el tema de la unitat del text mitjançant el suport visual de fotografies.
• Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.
• Ús del vocabulari de la unitat relacionat amb les professions, la feina i els estudis quan acaben l’educació
secundària obligatòria.
• Expressió de l’opinió personal sobre el tema que tracta el text de la unitat mitjançant la secció Over to You.
• Participació en converses simulades que introdueixin a l’aula una varietat de situacions comunicatives que
l’aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com role plays en què un fa de pare/mare i l’altre de fill/a
discutint sobre la decisió d’un any sabàtic abans de començar la universitat amb ajuda de les tips i del quadre
Useful Language.
• Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat com ara
anar o no a la universitat en acabar el batxillerat preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant
acord o desacord i argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.
• Realització d’un qüestionari per esbrinar quin tipus de feina s’adapta més a la seva personalitat i expressió de
l’opinió personal sobre les coincidències del resultat.
• Pronunciació de formes verbals abreujades.
• Impartició d’instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos
cognitivament més exigents adaptant la manera de parlar al seu grau de comprensió.
Al Workbook:
• Resposta a preguntes d’informació específica.
Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.
• Identificació de les idees principals i extracció d’informació específica principal de varietat de tipus de textos
orals com una conversa entre dos joves que parlen sobre l’any sabàtic o gap year i de les opcions que tenen quan
acaben l’institut i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general com
del text escrit sobre un jove escriptor que va viatjar a l’Àfrica en lloc d’anar a la universitat i de divulgació de
diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.
• Comprensió del contingut del text a partir de la inferència de matisos o llegint entre línies per comprendre allò
que no està escrit.
• Deducció del significat de les paraules que es donen mitjançant el seu context.
429

• Identificació de les diferències entre l’anglès britànic i l’americà.
• Comprensió i ús correcte del vocabulari de la unitat relacionat les professions, la feina i els estudis contingut al
text mitjançant diferents activitats.
Al Workbook:
• Comprensió i identificació d’informacions específiques d’un text sobre l’admissió d’atletes a la
universitat per fer diferents exercicis.
Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals
• Estudi i pràctica de la tècnica sobre l’ús d’adjectius i adverbis per enriquir el text mitjançant l’apartat Improve
Your Writing.
• Ús del primer, segon i tercer condicional.
• Ús de les oracions subordinades temporals i les desideratives.
• Anàlisi de l’estructura d’un text descriptiu.
• Realització de diferents activitats de gramàtica orientades a les PAAU.
• Anàlisi dels passos que cal seguir a l’hora de redactar un text per descriure un lloc del seu país que creguin que
pugui ser un bon destí per als joves a l’apartat Your Task en què incloguin paraules i expressions del quadre
Useful Language i segueixin els passos que es donen.
Al Workbook:
• Realització dels exercicis de vocabulary, grammar, reading, writing i listening per consolidar els continguts de la
unitat.
• Traducció de frases a la seva llengua.
• Producció de l’esborrany de la descripció del seu lloc preferit a l’apartat Your Task seguint sis passos bàsics que
inclouen: llista de característiques, organització de les seves idees, ús de vocabulari i expressions útils, redacció
de l’esborrany de la carta, revisió de l’escrit i redacció d’una versió final.
Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Coneixements lingüístics
Elements morfològics
• Identificació d’elements morfològics bàsics i habituals en l’ús de la llengua.
Lèxic / Vocabulari
• Paraules que es confonen amb facilitat: whole i all.
• Phrasal verbs formats amb els verbs turn i see.
• Diferències entre l’anglès britànic i l’americà.
Estructura i funcions de la llengua
• Les oracions condicionals de tipus I, II i III.
• Les oracions subordinades temporals.
• Les oracions desideratives amb wish i if only.
Fonètica
• La pronunciació de les formes abreujades.
Reflexió sobre l’aprenentatge:
• Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització
sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d’executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la
llengua meta (fer roles plays, etc.).
• Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i
receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus
de discurs generat.
• Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l’expressió dels significats volguts: ús d’alguns sinònims,
algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o
modismes, etc.
• Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d’enunciats i textos, i ideació de formes
autònomes de treball que facilitin la monitorització i l’autoedició de les pròpies produccions per tal d’aconseguir
430

productes de més qualitat.
• Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d’altres) entre les principals varietats
geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la legitimitat de totes elles.
DIMENSIÓ DE RECERCA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
• Explicació de processos històrics, tecnològics com l’evolució de les diferents opcions d’ensenyament o científics
estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.
• Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments (per exemple, un fragment del
treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d’hipòtesis, recollida, processament i
interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d’una manera
clara i precisa.
• Utilització eficaç de material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de
divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris,
gramàtiques, Grammar Appendix, Pronunciation, Glossary, llista de Phrasal Verbs, Preposition List, Irregular
Verbs, Reading Strategies i Writing Guide).
• Ús de les eines TIC / TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement: Student’s Activity Multirom amb
activitats interactives de gramàtica i vocabulari i pràctica extra de listening, Interactive Whiteboard CD-ROM i
Speaking in Context DVD.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
• Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu del món i de les pràctiques socials diferenciades que
es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d’estudi.
• Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.
• Valoració dels False Friends del text de la unitat, Phrasal Verbs i vocabulari anglès/americà amb què l’alumne/a
aprèn diferències i similituds entre les llengües.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
• Lectura d’un fragment del text literari de la novel·la Goodbye School de Roald Dahl.
• Lectura amb un nivell de comprensió lleugerament superior respecte el primer curs, facilitada per l’ús de
glossaris o d’altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als
aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística (lectures adaptades de Burlington
Readers Series adequades a 2n de Batxillerat: Two Shakespearian Comedies, Wuthering Heights, Oscar Wilde
Short Stories...).
431

3. Metodologia i situacions de treball
• Fer uns qüestionaris que es donen (SB, p. 67, ex. 1), puntuar els seus resultats i per parelles comparar-los amb els
del company/a. (SB, p. 67, ex. 2)
• Observar les professions d’unes fotografies i indicar quina s’adeqüa a la seva personalitat segons els resultats
obtinguts als qüestionaris de l’exercici 1. (SB, p. 67, ex. 3)
• Extreure la conseqüència correcta de dues que es plantegen de la frase que es dóna. (SB, p. 68, ex. 1)
• Llegir un text i indicar el motiu pel qual l’autor ha marxat a l’Àfrica. (SB, p. 68, ex. 2)
• Buscar unes paraules que es donen en el text i llegir la frase en què es troben per esbrinar el seu significat pel
context. (SB, p. 68, ex. 3)
• Llegir el quadre A Closer Look sobre paraules fàcils de confondre i fer l’exercici que es proposa. (SB, p. 69)
• Llegir consells que es donen sobre l’examen final d’anglès i indicar si unes frases que es donen són verdaderes o
falses segons la informació del text i trobar evidències que ho confirmin. (SB, p. 69, ex. 4)
• Contestar unes preguntes sobre el text amb les seves paraules. (SB, p. 69, ex. 5)
• Completar unes frases que es donen amb les seves paraules. (SB, p. 69, ex. 6)
• Trobar paraules en el text amb els significats que es donen. (SB, p. 69, ex. 7)
• Triar la millor resposta segons el text. (SB, p. 69, ex. 8)
• Relacionar unes paraules en negreta d’unes frases amb la definició correcta d’un llistat que es dóna. (SB, p. 70,
ex. 1)
• Completar unes frases amb l’opció correcta segons el significat de les paraules en negreta. (SB, p. 70, ex. 2)
• Completar un text amb paraules o expressions que es donen. (SB, p. 70, ex. 3)
• Relacionar unes paraules en anglès britànic amb la seva correspondència en anglès americà utilitzant el diccionari
com a ajuda. (SB, p. 70, ex. 4)
• Triar la procedència britànica o americana d’uns interlocutors d’uns diàlegs segons la primera intervenció de
cadascú utilitzant el diccionari com a ajuda. (SB, p. 71, ex. 5)
• Llegir unes frases i triar la definició correcta dels phrasal verbs en negreta. (SB, p. 71, ex. 6)
• Relacionar cada phrasal verb en negreta d’unes frases a I amb el seu significat correcte a II. (SB, p. 71, ex. 7)
• Completar unes frases amb els phrasal verbs dels exercicis 6 i 7 fent els canvis que calgui. (SB, p. 71, ex. 8)
• Fer l’exercici del quadre Vocabulary in Use completant unes frases perquè siguin verdaderes per a ells/es. (SB, p.
71, ex. 9)
• Llegir el quadre gramatical Conditionals: Imperatives, Modals and Time Clauses i Wish Clauses i fer els exercicis
que es proposen. (SB, p. 72)
• Triar la resposta correcta a unes frases que es donen. (SB, p. 72, ex. 1)
• Completar frases utilitzant la forma correcta dels verbs entre parèntesis. (SB, p. 72, ex. 2)
• Escriure frases condicionals utilitzant les paraules entre parèntesis. (SB, p. 72, ex. 3)
• Llegir unes frases en condicional i triar la resposta correcta. (SB, p. 73, ex. 4)
• Completar unes frases amb la forma wish i If only. (SB, p. 73, ex. 5)
• Completar un text amb la forma correcta d’uns verbs entre parèntesis. (SB, p. 73, ex. 6)
• Llegir el quadre Conditionals and Wish Clauses i reescriure frases amb les paraules entre parèntesis sense canviar
el significat original de les frases. (SB, p. 73, ex. 7)
• Reescriure unes frases utilitzant el començament que es dóna sense canviar-ne el significat original. (SB, p. 73,
ex. 8)
• Per parelles, explicar al company/a dues coses que enyoren del passat, dues que els entristeixen en el present i
dues que desitjarien poder canviar en el futur utilitzant wish clauses. (SB, p. 73, ex. 9, Grammar in Use)
• Escoltar la primera part d’una conversa i contestar una pregunta. (SB, p. 74, ex. 1)
• Escoltar la resta de la conversa i llegir unes frases per triar les respostes correctes. (SB, p. 74, ex. 2)
• Tornar a escoltar l’enregistrament i completar unes frases amb tres paraules o menys. (SB, p. 74, ex. 3)
• Escoltar i repetir unes frases. (SB, p. 74, ex. 4)
• Escoltar per identificar la forma abreujada de formes verbals que es donen. (SB, p. 74, ex. 5)
• Completar un diàleg entre un pare i una filla utilitzant paraules o expressions del quadre Useful Language com a
ajuda. (SB, p. 74, ex. 6)
• Per parelles indicar sobre què discuteixen el pare i la filla al diàleg de l’exercici anterior i dir amb qui hi estan
d’acord. (SB, p. 74, ex. 7)
• Per parelles fer un role play que s’indica utilitzant les tips for a Role Play i el quadre Useful Language com a
ajuda. (SB, p. 75, ex. 8)
• Llegir un text descriptiu d’un lloc i identificar els elements que es demanen. (SB, p. 76, ex. 1)
432

• Llegir el quadre Adjectives and Adverbs i observar els adjectius en negreta del text descriptiu de l’exercici
anterior per identificar quins dos són negatius, quins s’utilitzen per descriure quin aspecte té un lloc i quins per
descriure altres aspectes d’un lloc o activitat. (SB, p. 76, ex. 2)
• Completar unes frases amb adjectius que es donen sense utilitzar el mateix dues vegades. (SB, p. 76, ex. 3)
• Escriure un nom relacionat amb els viatges o les vacances per a cada adjectiu de l’exercici anterior que pugui
descriure-ho. (SB, p. 76, ex. 4)
• Identificar l’adjectiu de cada frase que no té un significat similar a l’adjectiu en negreta. (SB, p. 77, ex. 5)
• Classificar uns adverbis que es donen a un quadre en dues categories segons siguin de freqüència o de grau. (SB,
p. 77, ex. 6)
• Afegir un adverbi de cada categoria del quadre de l’exercici anterior a unes frases que es donen sense utilitzar el
matexi adverbi dues vegades. (SB, p. 77, ex. 7)
• Escriure una frase sobre cada tema que es proposa utilitzant almenys un adverbi i un adjectiu a cadascuna. (SB, p.
77, ex. 8)
• Llegir el quadre A Description of a Place i fer la Task: descriure un lloc del seu país que creguin que els agradaria
visitar als joves utilitzant expressions del quadre Useful Language, i tenint en compte els punts que cal seguir que
s’indiquen a la checklist. (SB, p. 78)
• Fer els exercicis de Check Your Progress. (SB, p. 79)
4. Avaluació
Check Your Progress, SB, p. 78
Unit Test 6, TAIOP, p. 34-37
Term Test 2, TAIOP, SB, p. 38-43
Exam Practice 6, SB, p. 92-93
Listening Practice 6, SB, p. 104
Listening Test 2, SB, p. 106
Speaking Practice 6, SB, p. 110
Listening Test 6, TAIOP, p. 125
Speaking Test 6, TAIOP, p. 147
Listening Practice 6, WB, p. 54
Review 6, WB, p. 55
Final Test 1, TAIOP, p. 44-49
Final Test 2, TAIOP, p. 50-58
Student Learning Record, WB, p. 61
433

Criteris d’avaluació
Tots els criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
• Comprendre críticament les principals idees d’una conversa entre dos joves que parlen de l’any sabàtic o gap year
i de les opcions que tenen quan acaben l’institut.
• Comprendre el sentit general i les idees principals d’un text amb el títol Goobdbye School, sobre un jove escriptor
que va decidir viatjar a Àfrica en lloc d’ingressar a la universitat i un text descriptiu d’un lloc, d’extensió limitada.
• Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre festes populars, parlant sobre
festivitats i descrivint esdeveniments respectant les convencions del gènere.
• Redactar un text descriptiu d’entre 100 i 200 paraules d’extensió d’un lloc del seu país que creguin pugui ser un
bon destí per als joves, on s’expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d’informacions, fets o idees amb
correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements essencials del context
comunicatiu real o simulat.
5. Relació amb altres àrees curriculars
• Educació Física:
- Els esports d’aventura i risc.
• Llengua i literatura:
- Les oracions condicionals de tipus I, II i III.
- Les oracions desideratives amb wish i if only.
- L’ús d’adjectius i adverbis per enriquir el text escrit.
- L’estructura del text descriptiu.
• Geografia:
- La ciutat de Queenstown a Nova Zelanda.
6. Atenció a la diversitat
Activitats de pràctica addicional: More Practice 6, TAIOP, p. 76-77
Activitats d’ampliació: Extension 6, TAIOP, p. 88-89
Activitats de pràctica addicional d’examen: Extra Exam Practice 6, TAIOP, p. 103-103a
Activitats de pràctica de comprensió oral: Extra Listening Practice 6, TAIOP, p. 111
Activitats de pràctica d’expressió oral: Extra Speaking Practice 6, TAIOP, p. 139
Activitats de pràctica d’expressió escrita: Extra Writing Practice 6, TAIOP, p. 155
Student’s Activity Multirom
Test Factory and Other Resources CD-ROM
Burlington PAU Examination Builder CD-ROM
Interactive Whiteboard CD-ROM
7. Temporització
Unitat 6: 9 sessions
Unit 6 Test: 1 sessió
Total: 10 sessions
434

3. Avaluació i Promoció
L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada segons les matèries, tenint
en compte els diferents elements del currículum.
Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del
procés d’ensenyament cal fer almenys una sessió d’avaluació trimestral.
El professor o professora de cada matèria decideix, al final de curs, si l’alumne/a ha assolit les
competències i n’ha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació.
En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, l’avaluació final de cada matèria comptabilitza de
manera explícita l’expressió oral.
Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’expressen mitjançant qualificacions numèriques d’u a deu
sense decimals, de manera que es consideren superades les qualificacions iguals o superiors a cinc.
Els alumnes i les alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o
tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.
L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries, s’ha de matricular de les
matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar les consegüents activitats de
recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.
Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs,
el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a
quatre.
Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre
matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb
avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no
coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre docent ha d’orientar l’alumne/a en
aquesta selecció. L’alumnat menor d’edat ha de tenir l’autorització dels pares, mares o qui exerceixi la
tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS DE BATXILLERAT
• Comprendre sense gaire dificultat les explicacions, instruccions i indicacions detallades del
professor/a i les que apareixen en el material de treball escolar.
• Comprendre les idees principals i els detalls essencials de converses, debats, narracions o
explicacions on participen nadius o/i no nadius, tant si s’assisteix en directe com si està
enregistrada, sempre que es parli amb claredat i en varietats estàndard de la llengua.
• Comprendre el sentit general d’obres audiovisuals autèntiques en versió original amb subtítols.
• Iniciar i mantenir converses informals senzilles amb parlants de la mateixa edat sobre temes
d’interès comú.
• Identificar les dificultats en el flux comunicatiu dins la conversa i desplegar recursos
(reformulacions, demandes de repetició, etc.) per reparar els problemes detectats.
• Prendre la paraula i cedir-la de manera apropiada en converses i debats.
• Participar en converses i debats de classe per intercanviar idees i opinions, i arribar a acords
argumentant breument la pròpia opinió.
• Explicar amb relativa fluïdesa els propis interessos, experiències personals, plans i il·lusions.
• Explicar històries, trets biogràfics i anècdotes -personals o no-, i descriure persones, objectes i
llocs.
• Fer breus presentacions orals públiques prèviament preparades sobre un tema d'interès
(actualitat, contingut acadèmic, petita recerca, etc.) fent servir estratègies per captar i mantenir
l’atenció de l’audiència.
435

• Explicar breument el procés o el resultat d’un treball propi o de grup, amb el suport de breus
anotacions.
• Llegir amb velocitat i comprensió suficient lectures graduades o novel·les adaptades de nivell
mitjà.
• Comprendre detalladament textos de tipologia diversa i dificultat controlada i realitzar tasques
relacionades amb la lectura.
• Comprendre el sentit global de notícies autèntiques sobre temes rellevants per a l’aprenent,
aparegudes en premsa tradicional o electrònica fent servir les informacions que aporten els
elements textuals i icònics de la notícia: titular, entradetes, fotos, infograma, secció del diari, etc.
• Donada una finalitat determinada, trobar informació rellevant, avaluar la fiabilitat de la font i citarla
de manera adequada.
• Redactar un text d’un o dos paràgrafs breus sobre un tema pròxim als interessos dels estudiants
on s’expliqui de manera ordenada i coherent un fet, idea, opinió, etc. amb correcció formal
(ortogràfica i morfosintàctica) bàsica.
• Cooperar amb els companys en la realització de tasques d’aprenentatge demostrant capacitat
d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l’equip
de treball.
• Utilitzar els coneixements adquirits a l’aula de llengua estrangera i en altres contextos formals i
no formals per millorar l’actuació en llengua meta.
Tots aquests criteris d’avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa,
complexitat, correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s’han d’afegir els següents:
1. Comprendre críticament les principals idees dels noticiaris de ràdio i televisió, i en articles de premsa sobre
temes rellevants per als estudiants apareguts en mitjans de repercussió internacional.
2. Comprendre el sentit general i les idees principals de còmics, històries, i altres tipus d’obres autèntiques
d’extensió limitada.
3. Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d’alguna complexitat
preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les
pròpies opinions respectant les convencions del gènere.
4. Redactar textos de tipologia variada (narratiu, explicatiu, augmentatiu, epistolar, normatiu, dialogat, ressenya
crítica, etc.) d’entre 100 i 200 paraules d’extensió sobre temes propers als interessos dels estudiants, temes
d’actualitat, interès general o acadèmic, on s’expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d’informacions,
fets, idees o opinions, amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements
essencials del context comunicatiu real o simulat.
2.3- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ
1- Els CONTINGUTS MÍNIMS exigibles serán els que apareixen en l’apartat referit a la programació de
contiguts.
2- S’AVALUARÁN d’acord amb els criteris de la programació i es QUALIFICARÁN aixís:
- CONCEPTES LINGUISTICS (gramática i vocabulari): 30 % de la nota total per avaluació.
- DESTRESES: 60 % de la nota total per avaluació, distribuït com segueix:
- 50 %: els examens tipus selectivitat i els llibres de lectura, farán mitja amb el
Reading i el Writing.
- 10 %: Listening + Speaking
- 10 %: treballs presentats i ben elaborats.
La NOTA FINAL DE CURS será la mitjana ponderada de les tres avaluacións sempre que no es suspenga
l’última, de manera que la nota de la primera avaluació es multiplicará per ú, la nota de la segona per dos i la nota
436

de la tercera avaluació per tres i el resultat de la suma es dividirá entre sis. En la mitjana final es valorará
positivament a aquells alumnes que hagen millorat la seua nota progresivament al llarg del curs.
Nota important per als alumnes de 1r i 2n BAT:
- Ës condició indispensable per aprovar l’assignatura en maig o juny, superar les proves que
determinen els professors/ -es pel que fa a la lectura obligatòria dels dos llibres. Cas de que suspenguen
un dels dos o els dos, podrán fer recuperació del mateix/ -os quan i com el professor/ - a de cada grup
ho considere convenient.
- Cal tindre en compte que la actitud en classe, l’atenció, l’esforç, l’assistència, la participació i el
treball a casa es valorarán positivament per tal d’arrodonir la nota de cada avaluació, aixís com la final.
Així mateix, la acumulació de faltes d’assistència injustificades per cada avaluació, podrà comportar
una sanció disciplinaria i la pèrdua del dret a l’avaluació continua. Tres retrasos injustificats es
considerarán com una falta d’assistència injustificada.
Cal recordar als alumnes que, encara que el bachiller no es obligatòri, sí que están matriculats
oficialment i la majoria son menors de edat, per tant, deuen complir les normes contemplades per el
règim intern del centre, al igual que la resta d’alumnes.
Per als alumnes de 2n de Batxiller amb l’anglés pendent, hi-ha un hora de repàs de 1r de BAT i
l’assistència regular i el treball continuat es imprescindible a l’hora de ser qualificats positivament.
També tindràn l’oportunitat de fer examens per allà gener o febrer i si els aproven, no hauràn de
presentar-se al examen oficial mes avant perquè la nota es guardará.
RECUPERACIÓNS
El alumne recuperará les avaluacións suspeses al aprovar l’avaluació següent, per tal motiu no existirán
examens de recuperació.
FALTES I RETARDS
Les faltes d’ assistència injustificades impossibiliten el seguiment diari de l’ alumne i es valoraràn
negativament. 3 retards injustificats es consideraràn una falta d’assistència injustificada.
Un 20% de faltes d’ assistència injustificades per avaluació implicarà una sanció disciplinària i la pérdua de l’
avaluació contínua (Decret 246/91 de drets i deures dels alumnes).
437

PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASSIGNATURA OPTATIVA:
ANGLÉS PRÀCTIC 1er BATXILLER
El objetivo de la nueva asignatura optativa es poner todos los medios al alcance del alumno para que, mediante la
práctica de las cuatro destrezas en contextos diversos adquiera las competencias linguísticas, sociales y culturales
necesarias para alcanzar el nivel B1-B2 en lengua inglesa dentro del marco común europeo de enseñanza de las
lenguas a lo largo de los dos cursos de bachiller. La asignatura, pues, se presenta como un complemento práctico de
la asignatura obligatoria Inglés 1º Bachiller. El énfasis se hará esencialmente en la práctica de la expresión y
comprensión orales, aunque no se dejarán de lado la comprensión y expresión escritas y la reflexión sobre la lengua
y la cultura en lengua inglesa y su relación con la cultura originaria del alumnado. Se hará uso de todo tipo de
materiales adaptados o auténticos , prensa escrita, medios audiovisuales, etc. que complementarán el libro de texto
y que, debido a su relación con la actualidad no se pueden especificar en su totalidad en la presente programación.
1. LOS CONTENIDOS
Los contenidos se han agrupado para ello en bloques que ordenan los elementos de análisis de una
realidad compleja, en relación a cuatro centros de atención con características y necesidades específicas
en cuanto al proceso de enseñanza y aprendizaje: el lenguaje oral; el lenguaje escrito; los elementos
constitutivos del sistema lingüístico, su funcionamiento y relaciones; y la dimensión social y cultural de la
lengua extranjera.
Auque el lenguaje oral y el escrito son dos manifestaciones diferentes de una misma capacidad, cada uno
exige diferentes habilidades y conocimientos por los que los contenidos se refieren a ellos por separado:
Bloque 1- Escuchar, hablar y conversar
El modelo lingüístico aportado por la escuela es la primera fuente de conocimiento y aprendizaje del
idioma. Los discursos utilizados en el aula son al mismo tiempo vehículo y objeto de aprendizaje, por lo
que el Currículo y nuestro proyecto han atendido tanto al conocimiento de los elementos lingüísticos
como a la capacidad de utilizarlos para otras tareas comunicativas.
Por otra parte, el modelo lingüístico aportado debe provenir de un cierto número de hablantes para
recoger la variación y matices que un modelo lingüístico ambiental ofrece a los hablantes tanto en el
aspecto fonético y prosódico como en la elección de expresiones concretas en situaciones conocidas de
comunicación. De ahí la presencia en el Currículo en nuestro proyecto del uso de los medios
audiovisuales convencionales y de las tecnologías de la información y comunicación.
Bloque 2- Leer y escribir
Se pretende con ello la competencia discursiva en el uso escrito. En lengua extranjera los textos escritos
son también modelo de composición textual y de práctica y adquisición de elementos lingüísticos. El uso
progresivo del lenguaje escrito dependerá del grado de conocimiento del código, que está en relación
directa con el grado de seguridad que dicho código ofrezca en la representación gráfica de los sonidos de
la lengua. Para superar esta falta de seguridad, el Currículo y nuestro proyecto incluyen estrategias y
recursos como el uso de diccionarios y otros medios de consulta convencionales o digitales para la
comprensión y composición de todo tipo de textos.
Bloque 3– Conocimiento de la lengua
El contacto con la lengua extranjera y su uso, permiten elaborar a quienes están aprendiéndola, un sistema
conceptual elemental sobre su funcionamiento. El punto de partida serán las situaciones de uso que
fomenten la inferencia de reglas de funcionamiento de la lengua para que los alumnos/as adquieran
confianza en sus propias capacidades.
Este bloque se divide en conocimientos lingüísticos y reflexión sobre el aprendizaje.
Bloque 4- Aspectos socioculturales y conciencia intercultural
438

Este bloque contribuye a que el alumnado conozca costumbres, formas de relación social, rasgos y
particularidades de los países en los que se habla la lengua extranjera, en definitiva, formas de vida
diferentes a las propias. Este conocimiento promoverá la tolerancia y aceptación, acrecentará el interés
por el conocimiento de las diferentes realidades sociales y culturales y facilitará la comunicación
intercultural.
2. LA ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD
Las actividades de refuerzo y ampliación permiten dar una atención individualizada a los alumnos, según
sus necesidades y su ritmo de aprendizaje. En nuestro proyecto se incluyen ideas en todas las lecciones
para que el profesor dé respuesta a las diversas situaciones que se plantean en el aula.
En el material destinado al profesor, la Guía Didáctica, se proponen actividades de refuerzo y
consolidación para los alumnos así como notas para el profesor, consejos didácticos, para afrontar
diferentes expectativas del alumnado.
Los componentes multimedia permite al profesor mucha autonomía a la hora de elegir actividades
adicionales.
En el Teacher’s Resource Book, el profesor dispone de páginas fotocopiables de consolidación y de
ampliación por unidad.
439

3. CRITERIOS DE EVALUACIÓN
1. 1. 1. Comprender Comprender Comprender la la la idea idea principal principal principal e e identificar identificar identificar detalles detalles detalles relevantes relevantes relevantes de de de mensajes mensajes mensajes orales, orales, orales, emitidos emitidos
emitidos
en en en situaciones situaciones situaciones comunicativas comunicativas comunicativas cara cara cara a a cara cara cara o o o por por por los los los medios medios medios de de de comunica comunicación comunica comunicación
ción sobre sobre sobre temas temas
temas
conocidos, conocidos, conocidos, actuales actuales actuales o o o generales generales relacionados
relacionados relacionados con con sus sus estudios estudios e e intereses intereses o o con con aspectos aspectos
socioculturales socioculturales asociados asociados a a la la lengua lengua extranjera, extranjera, siempre siempre que que estén estén articulados articulados con con claridad,
claridad,
en en lengua lengua estándar estándar y y que que el el desarrollo desarrollo del del discurso discurso se se ffacilite
f acilite con marcadores explícitos. explícitos.
Con este criterio se pretende evaluar la capacidad de alumnos y alumnas para comprender e
interpretar la información sobre temas concretos y más abstractos, transmitida por hablantes
con diferentes acentos, teniendo en cuenta aspectos tales como el registro utilizado, el
propósito y la actitud del hablante, etc. Asimismo, evalúa la capacidad de entender las ideas
principales y las específicas
previamente requeridas de textos orales más extensos emitidos por los medios de
comunicación siempre que se hable claro, en lengua estándar, el mensaje esté estructurado
con claridad y se utilicen marcadores explícitos.
2. 2. 2. Expresarse Expresarse con con fluidez fluidez fluidez y y con con con pronunciación pronunciación pronunciación y y entonación entonación adecuadas adecuadas en en conversaciones
conversaciones
conversaciones
improvisadas, improvisadas, improvisadas, narraciones, narraciones, ar argumentaciones, ar ar gumentaciones, debates debates y exposiciones previamente preparados,
utilizando utilizando utilizando las las estrategias estrategias de de comunicación comunicación necesarias necesarias y y y el el tipo tipo de de discurso discurso adecuado adecuado adecuado a a la la
la
situación.
situación.
Se trata de evaluar la capacidad para, sobre temas previamente preparados, organizar y
expresar las ideas con claridad, para realizar descripciones y presentaciones claras, sobre una
variedad de temas conocidos, relatar
hechos reales o imaginarios, argumentos de libros o películas, describiendo sentimientos y
reacciones. Se valorará también la capacidad para reaccionar adecuadamente, mostrando una
actitud respetuosa, en la interacción y colaborar en la continuación del discurso con un registro
apropiado a la situación y al propósito de la comunicación.
3. 3. Comprender Comprender de de forma forma autónoma autónoma autónoma la la informació información informació informació n contenida contenida en textos escritos procedentes procedentes de
diversas diversas fuentes: fuentes: correspondencia, correspondencia, páginas páginas páginas web, web, web, periódicos, periódicos, revistas, revistas, literatura literatura y y libros libros libros de
de
divulgación, divulgación, referidos referidos a a la la actualidad, actualidad, la la cultura cultura o o relacionados relacionados con con sus sus intereses intereses o o con con sus
sus
estudios estudios presentes presentes o o fu futuros. fu turos.
Se pretende evaluar la capacidad para comprender la información relevante, distinguir las ideas
principales de las secundarias, e identificar la información requerida en textos escritos
auténticos, de interés general y de divulgación,
440

que ofrezcan suficiente precisión y detalle como para poder analizar críticamente dicha
información, aplicando las estrategias necesarias para la realización de
una tarea y captando significados implícitos, posturas y puntos de vista. Este criterio evalúa,
además, la capacidad para utilizar de forma autónoma recursos digitales, informáticos y
bibliográficos con el fin de buscar, comparar y contrastar informaciones y solucionar problemas
de comprensión.
4. 4. 4. Escribir Escribir Escribir textos textos textos claros claros claros y y y detallados detallados con con con diferentes diferentes diferentes propósitos propósitos propósitos con con con la la la corrección corrección corrección formal, formal, formal, la la
la
cohesión, cohesión, la la coherencia coherencia coherencia y y el el registro registro registro adecuados, adecuados, adecuados, valorando valorando valorando la la importancia importancia importancia de de planificar planificar planificar y y revisar revisar revisar
el el el texto. texto.
texto.
Con este criterio se pretende evaluar la redacción de textos con una organización clara y
enlazando las oraciones siguiendo secuencias lineales cohesionadas; el interés en planificar
los textos y en revisarlos, realizando versiones sucesivas hasta llegar a la versión final, con
respeto a las normas ortográficas y tipográficas. Asimismo, se evaluará si los textos definitivos
muestran la capacidad para planificar y redactar con suficiente autonomía con ayuda del
material de consulta pertinente y si se sintetiza y evalúa información procedente de varias
fuentes, siempre que sea sobre temas conocidos.
5. 5. Utilizar Utilizar de de forma forma forma conscien consciente conscien consciente
te los los conocimientos conocimientos lingüísticos, lingüísticos, sociolingüísticos, sociolingüísticos, estratégicos estratégicos y
y
discursivos discursivos adquiridos, adquiridos, y y aplicar aplicar con con rigor rigor mecanismos mecanismos de de de autoevaluación autoevaluación y y de de autocorrección
autocorrección
que que refuercen refuercen refuercen la la autonomía autonomía en en el el aprendizaje.
aprendizaje.
Con este criterio se evalúa si alumnos y alumnas manejan las estructuras gramaticales que
expresan mayor grado de madurez sintáctica, si valoran la efectividad de las reglas que
conocen a partir de procesos inductivo-deductivos
y si son capaces de modificarlas cuando es necesario. También se valora la ampliación de
léxico más especializado, el perfeccionamiento de rasgos fonológicos, la ortografía, así como el
análisis y reflexión sobre los distintos componentes de la competencia comunicativa que
facilitan la comunicación. Además, se evalúa la capacidad para valorar su proceso de
aprendizaje y para corregir o rectificar sus propias producciones, tanto orales como escritas y
las de sus propios compañeros.
6. 6. Identificar, Identificar, poner poner poner ejemplos ejemplos y y utilizar utilizar de de manera manera espontánea espontánea y y autónoma autónoma las las las estrategias estrategias de
de
aprendi aprendizaje aprendi zaje adquiridas adquiridas y y todos todos los los medios medios a a su su alcance, alcance, incluidas las las tecnologías tecnologías de de la
la
información información información y y y la la comunicación, comunicación, para para evaluar evaluar e e identificar identificar sus sus habilidades habilidades lingüísticas.
lingüísticas.
Este criterio pretende evaluar la capacidad de aplicar las estrategias y destrezas conocidas a
nuevas situaciones y de reflexionar sobre el proceso de aprendizaje, valorando el propio papel
441

en la construcción de aprendizajes mediante la toma de decisiones, la observación, la
formulación y reajuste de hipótesis y la evaluación de los progresos con el máximo de
autonomía. También evalúa la capacidad de usar las tecnologías de la información y la
comunicación como herramientas de comunicación internacional y de aprendizaje autónomo y
la utilización consciente de las oportunidades de aprendizaje en el aula y fuera de ella.
Asimismo, se pretende que se identifique lo que se sabe hacer con la lengua extranjera, es
decir, las habilidades lingüísticas que se poseen, reforzando la confianza en sí mismos.
7. 7. 7. Analizar, Analizar, Analizar, a a a través través través de de de documentos documentos documentos auténticos, auténticos, auténticos, en soporte soporte papel, papel, digital digital o o audiovisual,
audiovisual,
aspectos aspectos geográficos, geográficos, históricos, históricos, artísticos, artísticos, literarios literarios y y sociales sociales relevantes relevantes de de los los países países cuya
cuya
lengua lengua se se aprende, aprende, profundizando profundizando en en el el conocimiento conocimiento desde desde la la óptica óptica enriquecida enriquecida por por las
las
diferentes diferentes lenguas lenguas y y cultura culturas cultura s que que el el alumnado alumnado conoce.
conoce.
Con el fin de evaluar al alumnado se llevarán a cabo diversas pruebas que tendrán en cuenta
la importancia de las competencias sociales, culturales y lingüísticas (tanto orales como
escritas).
Las pruebas de expresión oral, expresión escrita, comprensión oral y comprensión escrita se
evaluarán cada una con un 20 % del total de la nota.
El 20% restante se evaluará mediante una exposición oral de 5 minutos sobre un tema elegido
por la alumna o el alumno que podrá preparar con antelación.
Dentro de este 20% también se evaluará la actitud y el trabajo de la alumna o el alumno a lo
largo del curso.
442

4. 4. SECUENCIACIÓN DE LOS CONTENIDOS
FILE 1
1A- FOOD: FUEL OR PLEASURE?
1B- IF YOU REALLY WANT TO WIN, CHEAT.
1C- WE ARE FAMILIY
1.- OBETIVOS DIDACTICOS
Memorizar y utilizar el vocabulario relacionado con los temas de la unidad.
Ser capaz de aprender y aplicar aspectos gramaticales como:
1A- El presente de los verbos; simple y continuo
1B- El pasado de los verbos; simple, continuo y perfecto
1C- El futuro de los verbos; going to, presente continuo y will/shall
Intercambiar oralmente información sobre:
1A- Hábitos alimenticios
1B- Contar una anécdota o hablar sobre deporte
1C- Las familias
Saber escuchar y comprender textos e informaciones en diferentes situaciones:
1A- Una entrevista con un cocinero inglés
1B- Una entrevista con un entrenador de fútbol
1C- Un psicólogo hablando sobre la posición en la familia
Practicar y reforzar el ritmo y la pronunciación:
1A- los sonidos corto y largo /u/ y /u:/ ; entender los símbolos y transcripciones fonéticas
1B- diferenciar entre dos sonidos largos /o:/ and /з:/
1C- el acento en las palabras, prefijos y sufijos de adjetivos
Comprender textos escritos de diferente naturaleza:
1A- Food: fuel or pleasure?
1B- When you hear the final whistle
1C- We are family
Poder aprender y entender la letra de una canción (We are family).
Consolidar y extender el conocimiento del lenguaje funcional; hacer presentaciones.
Producir textos escritos de diferente formato; un email describiendo a una persona (Describing a person)
Evaluar el progreso y la participación en el proceso de aprendizaje.
2.-CONTENIDOS
BLOQUE 1- Escuchar, hablar y conversar
Listening
1A- Escuchar una entrevista con un cocinero inglés. Numerar unas fotografías en el orden en que se mencionen. Responder
unas preguntas de comprensión y otras de opinión personal (SB pág. 7).
1B- Escuchar una entrevista con un árbitro y responder unas preguntas de múltiple elección (SB pág. 9).
1C- Escuchar una charla con un psicólogo que habla sobre la importancia de la posición que ocupan los miembros de una
familia. Completar una tabla con los adjetivos escuchados (SB pág. 15)
Speaking
1A- En grupos de tres realizar intercambios comunicativos expresando opinión y argumentando las posturas a favor y en
contraen relación con las ideas sugeridas. Utilizar las expresiones propuestas (useful language) (SB pág. 7).
1B- Contar una anécdota sobre alguno de los temas propuestos (SB pág. 9). Hacer una entrevista utilizando el cuestionario
propuesto (SB pág. 10).
1C- Leer un texto sobre el futuro de las familias y responder unas preguntas de opinión utilizando las expresiones propuestas
(useful language) (SB págs. 12 y 13). Exponer acuerdo o desacuerdo con las opiniones de un psicólogo sobre el lugar que
ocupan los miembros en las familias (SB pág. 15).
BLOQUE 2- Leer y escribir
Reading
1A- Leer dos textos sobre la relación de dos mujeres con la comida y los hábitos alimenticios. Relacionar cada párraforespuesta
con su pregunta correspondiente. Responder a preguntas de comprensión. Relacionar las palabras indicadas del texto
con sus definiciones adecuadas. (SB págs. 4 y 5).
1B- Leer un artículo sobre cuando y como se retiran los deportistas famosos. Responder a preguntas de comprensión.
Completar los textos con la frase adecuada. Responder preguntas de opinión (SB pág.11)
1C- Predecir las respuestas a unas preguntas. Leer un artículo sobre lo que opinan dos hermanas sobre el lugar que ocupan en
la familia y revisar las respuestas anteriores. Relacionar las palabras indicadas en el texto con su significado correcto entre tres
opciones propuestas (SB pág. 14).
443

Writing
Leer un email y su respuesta como modelo de texto escrito. Responder a preguntas de comprensión sobre ellos y localizar
errores gramaticales. Producir un email respuesta describiendo a un amigo. Utilizar las expresiones (useful language:
describing a person) y el esquema propuesto para ello (SB pág. 17).
BLOQUE 3- Reflexión y conocimiento de la lengua a través del uso
1 Conceptos
Vocabulario
1A- food and restaurants (comida y restaurantes)
1B- sport (deportes)
1C- family and personality (familia y personalidad)
Each other or reflexive pronouns?
Estructuras
1A- Present simple and continuous, action and non-actions verbs.
1B- Past tenses: simple, continuous, perfect.
1C- Future forms: going to, present continuous, will/shall.
Fonética
1A- /u/ and /u:/ (Understanding phonetics).
1B- /u/ and /u:/
1C- Adjective prefixes and suffixes
Lenguaje funcional
Introductions (introducing/meeting people again): Let me introduce you to…, It’s great to see you again
2 Procedimientos
Vocabulario
1A-Contestar las preguntas de un juego. Responder a unas preguntas de múltiple elección (SB pág. 6).
1B-Contestar las preguntas de un juego. Responder unas preguntas sobre un equipo de fútbol (SB pág 10)
1C-Leer un texto sobre el futuro de las familias y relacionar las palabras indicadas con sus definiciones.
(SB págs. 12 y 13). Completar unas definiciones con adecuados adjetivos de personalidad (SB pág. 15).
Completar unas frases utilizando each other o yourself, según proceda (How words work, SB pág. 15)
Realizar los ejercicios de vocabulario de la unidad (SB Vocabulary Bank, 1A, 1B y 1C págs. 144, 145 y 146 respectivamente).
Estructuras
1A- Escuchar una entrevista con la editora de una revista japonesa; responder unas preguntas de comprensión, discriminar en
unas frases las estructuras correctas entre dos opciones y completar unas frases con el tiempo verbal adecuado, para preguntar
a un compañero (SB pág. 5).
1B- Leer tres textos relacionados con las trampas del deporte. Contestar unas preguntas de comprensión. Localizar en los
textos los tres tiempos verbales de pasado según las definiciones. Exponer unas frases sobre cada uno de los tres textos
utilizando el verbo adecuado (SB págs. 8 y 9).
1C- Escuchar unos diálogos entre diferentes miembros familiares. Responder a preguntas de comprensión. Relacionar unas
frases con su diálogo correspondiente y clasificarlas según se refieren a diferentes formas de expresar futuro. Completar una
tabla con datos de las conversaciones (SB pág. 13).
Leer las reglas gramaticales de las tres unidades (SB Grammar Bank 1A, 1B y 1C, pág. 130) y hacer los ejercicios
correspondientes.
Fonética
Practicar y aprender a diferenciar sonidos. Clasificar unas palabras según el sonido que contengan. Repetir frases en voz alta.
Identificar el acento silábico de unos adjetivos. Practicar la repetición de prefijos y sufijos de adjetivos (1A pág.6, 1B pág. 10,
1C, pág. 15).
Estudiar la tabla de símbolos fonéticos y realizar los ejercicios relacionados con los sonidos trabajados en la unidad (SB Sound
Bank, 1A, 1B, 1C, pág. 157).
BLOQUE 4- Aspectos socioculturales y conciencia intercultural
CONCEPTOS
1A- Establecer relaciones socioculturales respecto a la comida y los hábitos alimenticios de otros países con los del entorno del
alumno.
1B- Valorar el estado actual del mudo del deporte y de la vida de los deportistas nacionales o no.
1C- Apertura hacia otras formas de organizar la realidad como el cambio en el formato de las familias.
3.- RELACION CON OTRAS AREAS DEL CURRICULUM
En toda la unidad se hará hincapié en diversos temas interdisciplinarios, como la Educación física, trasladando el vocabulario
y estructuras a un contexto de vida real y ayudando en el desarrollo de su conocimiento del mundo fuera de la clase de inglés.
444

4.- TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD
ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD
Actividades de refuerzo
Actividades adicionales y alternativas en el TB File 1 (páginas 14 a 33) (Extra idea, y Extra support)
Photocopiable activities
Refuerzo de gramática
1A- Present simple and continuous; Teacher’s Book, página 142.
1B- Past tenses; Teacher’s Book, página 143
1C- Future forms; Teacher’s Book, página 144
Actividades del Work Book
1A- páginas 4 a 6
1B- páginas 7 a 9
1C- páginas 10 a 12
Practical English 1 (Introductions) página 13
Actividades de ampliación
Actividades adicionales y alternativas en el TB File 1 (páginas 14 a 33) (Extra idea, y Extra challenge)
Photocopiable activities
Communicative Activity
1A- A time for everything (Pairwork activity); Teacher’s Book, páginas 164 y 173
1B- What a cheat ¡(Pairwork activity); Teacher’s Book, páginas 164 y 174
1C- Future questions (Group activity); Teacher’s Book, páginas 165 y 175
Vocabulary Activity
Describing game (A card game); Teacher’s Book, páginas 195 y 197
Song Activity
1C- We are family (Correcting words), Teacher’s Book, páginas 205 (instructions) y 207
Student’s website (www.oup.com/elt/englishfile/intermediate)
5.- EVALUACION
Autoevaluación
What can you do?, Student’s Book, página 19 (para las lecciones 1A, 1B y 1C)
Evaluación formativa
What do you remember? Student’s Book, página 18 (para las lecciones 1A, 1B y 1C)
Evaluación sumativa
Quicktest 1 Teacher’s Book, página 216 (Respuestas en la página 213)
End-of-course test, Teacher’s Book, páginas 223 y 224 (Respuestas en la página 214).
Criterios de evaluación de la unidad Criterios de evaluación:
(Test and Assessment CD ROM).
File 1 Quicktest.
Responder a preguntas de opción múltiple sobre Gramática, Vocabulario y Pronunciación.
File 1 Test A
Grammar:
Subrayar la forma correcta de un verbo.
Completar frases utilizando la forma correcta de un verbo.
Completar frases con shall / going to / will o el presente continuo.
Vocabulary:
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
Completar frases con la palabra adecuada.
Pronunciation:
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Subrayar la sílaba tónica.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir un e-mail utilizando la información proporcionada.
Listening:
445

Escuchar conversaciones y marcar las respuestas correctas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de la “comida saludable”
Por parejas hablar sobre los deportes.
File 1 Test B
Grammar:
Completar frases con shall / going to / will o el presente continuo.
Subrayar la forma correcta de un verbo.
Completar frases utilizando la forma correcta de un verbo.
Vocabulary:
Completar frases con la palabra adecuada.
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir un e-mail utilizando la información proporcionada.
Listening:
Escuchar conversaciones y marcar las respuestas correctas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Por parejas hablar sobre la comida.
Mantener una conversación acerca de “el deporte en la televisión”
FILE 2
2A- KA-CHING!
2B- CHANGING YOUR LIFE
2C- RACE TO THE SUN
1.- OBJETIVOS DIDACTICOS
Memorizar y utilizar el vocabulario relacionado con los temas de la unidad.
Ser capaz de aprender y aplicar aspectos gramaticales como:
2A- El presente perfecto y el pasado simple de los verbos
2B- El presente perfecto continúo
2C- Los comparativos y superlativos
Intercambiar oralmente información para:
2A- Realizar un cuestionario
2B- Hacer y responder a preguntas utilizando la estructura How long…?
2C- Hablar sobre la seguridad en la carretera
Saber escuchar y comprender textos e informaciones en diferentes situaciones:
2A- Un boletín informativo
2B- Una entrevista con un personaje
2C- Una conversación relacionada con un viaje de Londres al sur de Francia
Practicar y reforzar el ritmo y la pronunciación:
2A- los números (dinero, porcentajes, decimales y fracciones)
2B- el acento y la entonación de las frases (se acentúa la palabra que lleva la información)
2C- el acento en los nombres compuestos
Comprender textos escritos de diferente naturaleza:
2A- My life without money
2B- It was just a holiday but it changed my life
2C- Race to the sun
Poder aprender y entender la letra de una canción (Ka-ching).
Consolidar y extender el conocimiento del lenguaje funcional; hacer peticiones y pedir permiso.
Producir textos escritos de diferente formato; la narración de un viaje desastre (Telling a story)
Evaluar el progreso y la participación en el proceso de aprendizaje.
2.- CONTENIDOS
BLOQUE 1- Escuchar, hablar y conversar
Listening
446

2A- Escuchar y completar una canción sobre dinero y responder a preguntas de comprensión (SB pág.20). Escuchar un boletín
informativo y responder unas preguntas de comprensión con cifras y números. Responder unas preguntas de conocimientos
generales con cifras, porcentajes o fracciones (SB pág. 23)
2B- Escuchar a una mujer (Karen) que decidió cambiar su vida durante un año y vivir en Beirut. Responder unas preguntas de
comprensión y otras de opinión personal al respecto (SB pág. 24).
2C- Escuchar a una persona contando su viaje en coche de Londres a Avignon. Indicar si unas frases son verdaderas o falsas y
completar los datos de una tabla con los números y cifras adecuadas (SB pág. 29).
Escuchar a un experto hablando sobre seguridad vial. Numerar unas actividades peligrosas en el orden que se escuchan.
Responder unas preguntas de comprensión. Mostrar acuerdo o desacuerdo respecto de unas ideas y dar razones a favor o en
contra respecto a cada una de ellas (SB pág. 31).
Speaking
2A- En parejas realizar un cuestionario relacionado con el dinero (SB pág. 21).
2B- En parejas practicar a hacer y responder preguntas utilizando la expresión How long…?, y las cosas que se han escrito en
los círculos que representan unas actividades (SB pág. 25).
2C- Hacer y responder preguntas relacionadas con los transportes y la circulación del entorno(SB pág.30) Responder dos
preguntas de opinión sobre la seguridad vial (SB pág. 31).
BLOQUE 2- Leer y escribir
Reading
2A- Leer un texto sobre una mujer que ha sido capaz de vivir sin dinero. Responder a preguntas de comprensión y de opinión.
Relacionar unas definiciones con su phrasal verb correspondiente (SB pág.22).
2B- Leer el artículo de dos mujeres que cambiaron sus vidas después de unas vacaciones (Victoria/ Sally) Hacer y responder a
unas preguntas sobre el texto. Deducir el significado de unas palabras o expresiones indicadas y relacionarlas con su definición
adecuada. Responder dos preguntas de opinión (SB pág. 26).
2C- Responder unas preguntas personales sobre viajes y medios de transporte. Leer y ordenar los párrafos de un artículo sobre
dos formas de viajar diferentes (avión y tren) y relacionar unas frases con uno de estos medios de comunicación (SB pág. 28).
Writing
Leer y completar un texto en el que se cuenta un viaje de pesadilla. Corregir los errores gramaticales. Clasificar unos
problemas de viajes según se traten de un viaje en coche o en avión. Producir un texto similar al de este apartado, contando una
experiencia de viaje desastroso. Utilizar las expresiones (useful language: travel problems) y el esquema propuesto para ello
(SB pág. 33).
BLOQUE 3- Reflexión y conocimiento de la lengua a través del uso
Vocabulario
2A- money, phrasal verbs (dinero y verbos compuestos)
2B- strong adjectives: exhausted, amazed, etc (adjetivos intensos)
2C- transport and travel (transportes y viajes), How long + take
Estructuras
2A- Present perfect and past simple
2B- Present perfect continuous
2C- Comparatives and superlatives
Fonética
2A- saying numbers
2B- sentence stress, strong adjectives
2C- stress in compound nouns
Lenguaje funcional
In the office (making request, asking for permission): Could you…?, Would you mind…?, Is it OK if …?
2 Procedimientos
Vocabulario
2A-Completar la letra de una canción (SB pág. 20). Escribir las grafías numéricas de unos números en palabras y completar
unas cantidades numéricas observando su grafía (SB pág..23).
2B-Escribir los sinónimos de unos adjetivos. Completar unas respuestas con el adjetivo intenso correspondiente. (SB pág 27)
2C-Clasificar unas palabras en relación con tres transportes diferentes (SB pág. 30). Responder unas preguntas utilizando
adecuadamente la expresión How long + took (How words work…, SB pág. 28)
Realizar los ejercicios de vocabulario de la unidad (SB Vocabulary Bank, 2A y 2C págs. 147 y 148).
Estructuras
2A- Escuchar la discusión de una pareja sobre dinero y completar un diálogo. Localizar e indicar cinco ejemplos de present
perfect y dos de past simple. Responder unas preguntas de gramática (SB pág.21).
447

2B- Completar unas preguntas utilizando el present perfect continuous de los verbos propuestos. Responder a las preguntas
anteriores con for/since. Responder unas preguntas de gramática (SB pág. 24).
Escuchar un texto y observar unas fotos para responder unas preguntas utilizando el present perfect continuos para acciones
recientes. Inventar un diálogo utilizando adjetivos intensos (SB pág. 27).
2C- Indicar si unas frases son correctas gramaticalmente en el uso de superlativos y comparativos y corregir los errores.
Comparar unas experiencias utilizando los comparativos adecuados (SB pág. 30).
Leer las reglas gramaticales de las tres unidades (SB Grammar Bank 2A, 2B y 2C, pág. 132) y hacer los ejercicios
correspondientes.
Fonética
2A- Practicar y aprender a pronunciar, números, cifras y cantidades (SB pág. 23).
2B- Practicar y aprender a poner el acento en las palabras adecuadas en una frase. (SB pág. 25)
Practicar y aprender como se acentúan los adjetivos fuertes (SB pág. 27, Communication: Are you hungry?, Yes, I’m, I’m
starving!, A pág. 116 B pág. 119).
2C- Escuchar y repetir unas palabras compuestas, poniendo el acento en la palabra adecuada (SB pág. 30)
BLOQUE 4- Aspectos socioculturales y conciencia intercultural
2A- Valorar la importancia del dinero en nuestras vidas y la sociedad de consumo donde vivimos.
2B- Contrastar y aproximarse a las realidades de otras regiones del mundo.
2C- Comparar e indicar ventajas y desventajas de los diferentes medios de transporte.
3.- RELACION CON OTRAS AREAS DEL CURRICULUM
En toda la unidad se hará hincapié en diversos temas interdisciplinarios, como Matemáticas (Economía), Geografía o
Educación vial, trasladando el vocabulario y estructuras a un contexto de vida real y ayudando en el desarrollo de su
conocimiento del mundo fuera de la clase de inglés.
4.- TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD
Actividades de refuerzo
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 2 (páginas 34 a 50) (Extra idea, y Extra support)
Photocopiable activities
Refuerzo de gramática
2A- Present perfect and past simple, Teacher’s Book, página 145.
2B- Present perfect continuous; Teacher’s Book, página 146
2C- Comparatives and superlatives; Teacher’s Book, página 147
Actividades del Work Book
2A- páginas 14 a 16
2B- páginas 17 a 19
2C- páginas 20 a 22
Practical English 2 – (In the office) página 23
Actividades de ampliación
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 2 (páginas 34 a 50) (Extra idea, y Extra challenge)
Photocopiable activities
Communicative Activity
2A- Numbers quiz (Pairwork activity); Teacher’s Book, páginas 165 y 176
2B- How long have you been doing it? (Pairwork activity); Teacher’s Book, páginas 165 y 177
2C- Questionnaire (Pairwork questionnaire); Teacher’s Book, páginas 166 y 178
Vocabulary Activity
Split crossword (An information gap activity); Teacher’s Book, páginas 195 y 198
Song Activity
2A- Ka-ching (knowing the meaning of the words by the context), SB pág. 20, Teacher’s Book pág. 34.
Student’s website (www.oup.com/elt/englishfile/intermediate)
5.- EVALUACION
Autoevaluación
What can you do?, Student’s Book, página 35 (para las lecciones 2A, 2B y 2C)
Evaluación formativa
What do you remember? Student’s Book, página 34 (para las lecciones 2A, 2B y 2C)
Evaluación sumativa
Quicktest 2 Teacher’s Book, página 217 (Respuestas en la página 213)
End-of-course test, Teacher’s Book, páginas 223 y 224 (Respuestas en la página 214).
448

Criterios de evaluación de la unidad
File 2 Quicktest.
Responder a preguntas de opción múltiple sobre Gramática, Vocabulario y Pronunciación.
File 2 Test A
Grammar:
Completar diálogos utilizando la forma correcta de los verbos en present perfect simple o en past simple.
Subrayar la palabra o frase correcta.
Completar frases con la forma comparativa o superlativa de ciertos adjetivos.
Vocabulary:
Escribir sinónimos de ciertas palabras.
Completar frases con la palabra adecuada.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una historia para un concurso en un periódico, utilizando la información proporcionada.
Listening:
Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y completar frases con las palabras adecuadas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “el dinero y la felicidad”
Por parejas hablar sobre las ciudades.
File 2 Test B
Grammar:
Subrayar la palabra o frase correcta.
Completar frases con la forma comparativa o superlativa de ciertos adjetivos.
Completar diálogos utilizando la forma correcta de los verbos en present perfect simple o en past simple.
Vocabulary:
Escribir sinónimos de ciertas palabras.
Completar frases con la palabra adecuada.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una historia para un concurso en un periódico, utilizando la información proporcionada.
Listening:
Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y completar frases con las palabras adecuadas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “el dinero”
Por parejas hablar sobre las áreas para peatones en las ciudades.
449

FILE 3
3A- MODERN MANNERS
3B- JUDGING BY APPEARANCES
3C- IF AT FIRST YOU DON’T SUCCEED…
1.- OBJETIVOS DIDACTICOS
Memorizar y utilizar el vocabulario relacionado con los temas de la unidad.
Ser capaz de aprender y aplicar aspectos gramaticales como:
3A- los verbos modales must, have to, should que implican obligación
3B- los verbos modales must, may, might, can’t que implican deducción
3C- los verbos can, could, be able to que implican habilidad y posibilidad
Intercambiar oralmente información sobre:
3A- los teléfonos móviles y las conductas de la gente
3B- la relación que hay entre la gente y sus trabajos
3C- habilidades
Saber escuchar y comprender textos e informaciones en diferentes situaciones:
3A- una entrevista sobre educación y maneras en la lengua y la cultura inglesa
3B- una entrevista radiofónica
3C- una charla con un psicólogo sobre el aprendizaje de nuevas habilidades y destrezas
Practicar y reforzar el ritmo y la pronunciación:
3A y 3C- ritmo y entonación en las frases (should, must, have to, can, could, be able to)
3B- las terminaciones –eigh, -aigh, -igh
Comprender textos escritos de diferente naturaleza:
3A- Culture shock
3B- Do I really look like this?
3C- Never give up
Poder aprender y entender la letra de una canción (You can get it if you really want)
Consolidar y extender el conocimiento del lenguaje funcional; dar instrucciones de dirección.
Producir textos escritos de diferente formato; una carta informal (An informal letter)
Evaluar el progreso y la participación en el proceso de aprendizaje.
2.- CONTENIDOS
BLOQUE 1- Escuchar, hablar y conversar
Listening
3A- Escuchar unas personas que han vivido en Inglaterra sobre si los ingleses son excesivamente educados o no. Indicar Si/No
según el personaje. Responder unas preguntas de comprensión (SB pág.39).
3B- Observar una foto y deducir unas respuestas. Escuchar una entrevista con el personaje de la foto y comprobar las
respuestas. Completar unas notas. Responder unas preguntas de comprensión (SB pág. 43).
3C- Escuchar a un psicólogo que habla de como obtener éxito en el aprendizaje de algo nuevo. Relacionar unos phrasal verbs
con su correspondiente definición. Indicar en una lista que cosas ha referido el psicólogo en su charla. Expresar los ejemplos
que se han propuesto (SB pág. 46)
Speaking
3A- Realizar un cuestionario sobre los teléfonos móviles (SB pág. 36). Leer unas frases e indicar si son la definición de
“buenas maneras” o leyes en toda regla. Comparar y argumentar las respuestas (SB pág. 37).
Discutir sobre lo que se entiende por buenas o malas “maneras” en cinco situaciones reflejadas en el ejercicio. Opinar sobre el
tema en relación con las costumbres del entorno del alumno (SB pág. 39)
3C- Leer y completar un recuadro con la utilización del conector so. Realizar un intercambio comunicativo en parejas,
siguiendo las instrucciones y las rutas del gráfico (Can you…?) (SB pág. 45).
BLOQUE 2- Leer y escribir
Reading
3A- Leer un texto sobre la diferente idea de lo que son “buenas maneras” para una inglesa y para un ruso. Indicar cual es la
idea principal del texto. Indicar que frases son verdaderas y cuales falsas en relación con el texto. Completar unas frases y
responder a una pregunta de opinión (SB pág. 38).
3B- Responder unas preguntas sobre las fotos de nuestros documentos de identidad y sobre las fotos de los personajes del
ejercicio. Leer un texto donde estos tres personajes expresan lo que piensan. Responder a preguntas de comprensión.
Relacionar las palabras indicadas en el texto con su definición (SB pág.40).
3C- Leer un texto donde dos deportistas (Natalie/Bethany) narran su experiencia de haber perdido un miembro de su cuerpo y
todavía seguir practicando. Completar una tabla con información sobre ellas. Indicar y buscar las palabras desconocidas.
Responder dos preguntas de comprensión (SB pág. 47).
Writing
450

Leer una carta informal en la que una niña agradece su estancia en una casa Escocesa. Ordenar lógicamente las ideas que
aparecen en la carta. Corregir cinco errores de puntuación. Contrastar el estilo entre una carta y un email. Escribir una carta
similar utilizando las expresiones (useful language: informal letters) y el esquema propuesto para ello (SB pág. 49).
BLOQUE 3- Reflexión y conocimiento de la lengua a través del uso
1 Conceptos
Vocabulario
3A- mobile phones (teléfonos móviles)
3B- describing people adjectives; look + adjective, look + noun (adjetivos para describir gente)
3C- (-ed/-ing adjectives), -ed para adjetivos que describen la persona que tiene el sentimiento y
-ing para adjetivos que describen la cosa o persona que causa el sentimiento.
so
Estructuras
3A- must, have to (obligation), should (advice or opinion)
3B- must, may, might, can’t (deduction)
3C- can, could, be able to (ability and possibility)
Fonética
3A- sentence stress
3B- -eigh, -aigh, -igh
3C- sentence stress
Lenguaje funcional
Renting a flat (directions): The easiest way is to get the metro. Take line 11 to…
2 Procedimientos
Vocabulario
3A-Relacionar la palabra móvil en diferentes idiomas con su país correspondiente. Contestar unas preguntas de opinión.
Escuchar y relacionar unos sonidos (de teléfono) con unas frases (SB pág. 36).
3B- Escuchar unas descripciones e indicar el personaje que se describe (SB pág 41)
Completar unas frases de un cuadro con la expresión look o look +like (How words work…, SB pág. 41)
3C-Observar un dibujo y deducir unas preguntas. Discriminar en unas frases el adjetivo correcto (ed/ing). Completar las
terminaciones de unos adjetivos en unas preguntas. Responder las preguntas (SB pág. 46).
Completar unas frases con so (How words work…, SB pág. 45).
Realizar los ejercicios de vocabulario de la unidad (SB Vocabulary Bank, 3B pág. 149)
Estructuras
3A- Observar un dibujo y responder unas preguntas sobre el uso de los teléfonos móviles, utilizando los verbos modales (must,
have to, should). Relacionar a unas personas con el mensaje adecuado sobre la telefonía móvil. Relacionar frases con
significado (SB pág. 37).
3B- Observar las fotos de tres mujeres y relacionarlas con las descripciones que ellas hacen de sí mismas. Responder unas
preguntas de opinión sobre las apariencias de la gente. Relacionar los verbos indicados en el texto con su definición correcta
(SB págs. 42 y 43).
Practicar a relacionar personajes con sus posibles trabajos, deduciendo por sus apariencias (Communication, Who do you think
they are? Pág. 116)
3C- Completar un refrán con una de las frases propuestas. Leer la definición de la expresión be able to y completar un texto
relacionado con gente que falla en el aprendizaje de una materia (SB págs. 44 y 45).
Leer las reglas gramaticales de las tres unidades (SB Grammar Bank 3A, 3B y 3C, pág. 134) y hacer los ejercicios
correspondientes.
Fonética
3A- Practicar el ritmo y el acento en unas frases (SB pág. 37).
3B- Clasificar unas palabras según su pronunciación. Escuchar y comprobar. Deducir una regla fonética. Repetir unas frases
(SB pág. 41).
3C- Escuchar y hacer un dictado de seis frases. Escuchar y repetir unas frases practicando el ritmo y la acentuación en las
palabras. Construir frases nuevas con los verbos que se escuchan (SB pág. 45)
BLOQUE 4- Aspectos socioculturales y conciencia intercultural
3A- Establecer comparaciones en cuanto a lo que la gente considera buenas o malas “maneras” dependiendo de lugares y
situaciones.
3B- Aproximación a otras gentes que se diferencian de nosotros por su aspecto externo, indumentaria u otros rasgos culturales.
3C- Valorar la importancia de aprender constantemente cosas nuevas incluso en situaciones difíciles.
3.- RELACION CON OTRAS AREAS DEL CURRICULUM
451

En toda la unidad se hará hincapié en diversos temas interdisciplinarios, como la psicología, y Educación para la ciudadanía,
trasladando el vocabulario y estructuras a un contexto de vida real y ayudando en el desarrollo de su conocimiento del mundo
fuera de la clase de inglés.
4.- TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD
Actividades de refuerzo
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 3 (páginas 51 a 67) (Extra idea, y Extra support)
Photocopiable activities
Refuerzo de gramática
3A- must, have to, should; Teacher’s Book, página 148.
3B- must, may, might, can’t, Teacher’s Book, página 149
3C- can, could, be able to, Teacher’s Book, página 150
Actividades del Work Book
3A- páginas 24 a 26
3B- páginas 27 a 29
3C- páginas 30 a 32
Practical English 3 – (Renting a flat) página 33
Actividades de ampliación
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 3 (páginas 51 a 67) (Extra idea, y Extra challenge)
Photocopiable activities
Communicative Activity
3A- Are they true? (Pair work speaking activity); Teacher’s Book, páginas 166 y 179
3B- Spot the difference (Pair work information gap activity); Teacher’s Book, páginas 166 y 180
3C- Find someone who… (A class mingle); Teacher’s Book, páginas 166/167 y 181
Vocabulary Activity
Pictionary (A group card game); Teacher’s Book, páginas 195 y 199
Song Activity
3C- You can get it if you really want (listening for specific words), TB, páginas 205 (instructions) y 208
Student’s website (www.oup.com/elt/englishfile/intermediate)
5.- EVALUACION
Autoevaluación
What can you do?, Student’s Book, página 51 (para las lecciones 3A, 3B y 3C)
Evaluación formativa
What do you remember? Student’s Book, página 50 (para las lecciones 3A, 3B y 3C)
Evaluación sumativa
Quicktest 3 Teacher’s Book, página 218 (Respuestas en la página 213)
End-of-course test, Teacher’s Book, páginas 223 y 224 (Respuestas en la página 214).
Criterios de evaluación de la unidad File 3 Quicktest.
Responder a preguntas de opción múltiple sobre Gramática, Vocabulario y Pronunciación.
File 3 Test A
Grammar:
Completar frases con have to, don’t have to, must, mustn’t, should, o shouldn’t.
Completar diálogos con must, can’t, o might.
Completar frases con la forma correcta de can, could, or be able to.
Vocabulary:
Completar frases con la palabra adecuada.
Completar frases con palabras relacionadas con descripciones de personas.
Escoger entre pares de palabras la opción correcta.
Pronunciation:
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Subrayar la sílaba tónica.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una carta utilizando la información proporcionada.
452

Listening:
Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y contestar a preguntas de opción múltiple.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “la buena educación en otros países”
Por parejas hablar sobre la apariencia.
File 3 Test B
Grammar:
Completar frases con la forma correcta de can, could, or be able to.
Completar frases con have to, don’t have to, must, mustn’t, should, o shouldn’t.
Completar diálogos con must, can’t, o might.
Vocabulary:
Escoger entre pares de palabras la opción correcta.
Completar frases con palabras relacionadas con descripciones de personas.
Completar frases con la palabra adecuada.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una carta utilizando la información proporcionada.
Listening:
Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y contestar a preguntas de opción múltiple.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “la educación”
Por parejas hablar sobre el hecho de juzgar a las personas por la apariencia.
Progress Test 1-3 A
Grammar:
Completar frases utilizando la forma correcta de un verbo.
Subrayar las palabras correctas.
Reescribir frases con el mismo significado
Vocabulary:
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
Escribir los opuestos de unos adjetivos dados.
Subrayar la palabra correcta
Completar frases con la palabra correcta.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Ligar palabras a sus definiciones.
Writing:
Escribir una redacción sobre un tema a escoger entre tres.
Listening:
Escuchar conversaciones y marcar las respuestas correctas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de un tema a escoger entre tres.
Por parejas decir si se está de acuerdo o en desacuerdo.
Progress Test 1-3 B
Grammar:
Completar frases utilizando la forma correcta de un verbo.
Subrayar las palabras correctas.
Reescribir frases con el mismo significado
Vocabulary:
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
453

Escribir los opuestos de unos adjetivos dados.
Subrayar la palabra correcta
Completar frases con la palabra correcta.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Ligar palabras a sus definiciones.
Writing:
Escribir una redacción sobre un tema a escoger entre tres.
Listening:
Escuchar conversaciones y marcar las respuestas correctas.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de un tema a escoger entre tres.
Por parejas decir si se está de acuerdo o en desacuerdo.
454

FILE 4
4A- BACK TO SCHOOL AGED 35
4B- IN AN IDEAL WORLD…
4C- STILL FRIENDS?
1.- OBJETIVOS DIDACTICOS
Memorizar y utilizar el vocabulario relacionado con los temas de la unidad.
Ser capaz de aprender y aplicar aspectos gramaticales como:
4A- el primer condicional y las oraciones en tiempo futuro
4B- el segundo condicional
4C- los adverbios de frecuencia usually y used to
Intercambiar oralmente información sobre:
4A- la educación
4B- describir la casa de tus sueños
4C- la amistad en general y un amigo en particular; cosas que se suelen hacer, etc.
Saber escuchar y comprender textos e informaciones en diferentes situaciones:
4A- una entrevista radiofónica sobre un programa de TV
4B- gente hablando sobre la casa de sus sueños
4C- Una entrevista sobre una web (Friends Reunited). Gente hablando sobre la amistad
Practicar y reforzar el ritmo y la pronunciación:
4A- distinguir los sonidos /Λ/ or /ju:/ ; el artícuo a/an antes de palabra que empiezan por u.
4B- el acento en las palabras que contienen la información importante de una frase.
4C- distinguir los sonidos /s/ o /z/
Comprender textos escritos de diferente naturaleza:
4A- So school today is easy? Think again
4B- Houses you’ll never forget
4C- Do you need to edit your friends?
Poder aprender y entender la letra de una canción (Our house).
Consolidar y extender el conocimiento del lenguaje funcional; hacer sugerencias.
Producir textos escritos de diferente formato; describir una casa (Describing a house/flat)
Evaluar el progreso y la participación en el proceso de aprendizaje.
2.- CONTENIDOS
BLOQUE 1- Escuchar, hablar y conversar
Listening
4A- Responder unas preguntas deduciendo las respuestas con la lectura de un extracto de programación TV y una foto.
Escuchar una crítica de TV que habla sobre el programa anterior y comprobar las respuestas dadas. Indicar si unas frases son
verdaderas o falsas en relación a la escucha (SB pág. 55).
4B- Escuchar a cuatro personas describiendo la casa de sus sueños. Relacionar a los personajes con los dibujos de las casas
descritas y con la información ofrecida (SB pág. 58).
4C- Escuchar a dos personajes que se registraron en una página web (Friends Reunited) y contestar a unas preguntas de
comprensión específica sobre lo que paso en el encuentro (SB pág. 61).
Escuchar a tres personas hablando sobre la amistad e identificar que frases están relacionadas con su discurso y cuales no.
Indicar en cuales muestran acuerdo o desacuerdo y explicar razones (SB pág.63)
Speaking
4A-Entrevistar a un compañero usando el cuestionario propuesto (SB pág. 52). En grupos, elegir y exponer ideas de uno de los
temas propuestos, argumentando a favor y en contra. Utilizar para ello el lenguaje propuesto (useful lenguage) (SB pág. 55).
4B- Elegir el comienzo de tres frases (segundo condicional) entre una lista y completarlas con información verdadera de uno
mismo. Contárselas a un compañero y argumentar las ideas (SB pág. 57).
Confeccionar unas notas según el esquema y luego exponerlas, describiendo la casa ideal (SB pág. 58).
4C- Hacer y responder a las preguntas propuestas sobre la amistad (SB pág. 60). En parejas, elegir tres ideas de una lista y
darse tanta información como sea posible (SB pág. 61).
Expresar acuerdo/desacuerdo con las afirmaciones que hacen unos personajes sobre la amistad. En grupos comparar y
argumentar ideas utilizando el lenguaje propuesto (useful language, SB pág. 63)
BLOQUE 2- Leer y escribir
Reading
4A- Leer un texto en el que un periodista vuelve a la escuela secundaria. Responder una pregunta de comprensión general.
Ordenar lógicamente unas frases. Deducir por el contexto el significado de las palabras y frases indicadas en el texto.
Responder a preguntas de opinión (SB pág. 53).
4B- Contestar unas preguntas relacionadas con casas famosas. Leer un artículo sobre la casa de Frida Kahlo (Casa Azul) y
relacionar una lista de cosas con la zona de la casa a la que pertenecen. Relacionar las palabras indicadas en el texto con sus
definiciones correspondientes. Leer y aprender la letra de una canción (Our house) (SB pág. 58)
455

4C- Responder unas preguntas personales sobre los amigos. Leer un artículo sobre la amistad y elegir el título apropiado para
cada párrafo del texto. Indicar cinco palabras o frases nuevas para aprender. Responder unas preguntas de opinión (SB pág.
62).
Writing
Leer dos anuncios de agencias describiendo unas viviendas. Indicar los adjetivos descriptivos que aparecen en el primer texto y
sustituir el adjetivo nice, del segundo texto, por otros adjetivos más expresivos. Escribir una descripción similar sobre la casa
propia, utilizando el esquema y las expresiones propuestas para ello (useful language: describing location) (SB pág. 65).
BLOQUE 3- Reflexión y conocimiento de la lengua a través del uso
1 Conceptos
Vocabulario
4A- Education (la educación y la enseñanza)
4B- Houses (las casas)
4C- Friendship (la amistad)
get
Estructuras
4A- first conditional and future clauses + when, until, etc.
4B- second conditional
4C- usually and used to
Fonética
4A- /Λ/ or /ju:/
4B- sentence stress
4C- /s/ or /z/
Lenguaje funcional
A visit from a pop start (making suggestions): Let’s…, Shall we…?, Why don’t we…?
2 Procedimientos
Vocabulario
4A-Contestar unas preguntas de conocimiento general y relacionarlas con su asignatura correspondiente (SB pág. 52).
4B-Observar la portada de una revista de decoración y responder unas preguntas. Hacer y responder unas preguntas
relacionadas con la vivienda de cada uno (SB pág 58)
4C-Completar un texto con las palabras propuestas relacionadas con la amistad (SB pág. 60).
Relacionar unas expresiones donde se utiliza el verbo get con su definición adecuada. Completar unas preguntas o expresiones
con el verbo get (How words work, SB pág. 63).
Realizar los ejercicios de vocabulario de la unidad (SB Vocabulary Bank, 4A y 4B págs. 150, 151)
Estructuras
4A- Responder unas preguntas personales en relación con la enseñanza. Escuchar a dos alumnos expresando sus expectativas
para los exámenes y responder a preguntas de comprensión general y más específica. Completar unas frases. Elegir cinco
empieces de frases de una lista propuestas y construir frases reales (SB pág. 54).
4B- Describir a los famosos de unas fotos (Isabella Rosellini/Joaquín Cortés). Leer un cuestionario (Getting personal) y
deducir que respuestas del mismo corresponden a cada personaje anterior. Responder unas preguntas de gramática relacionadas
con el cuestionario (SB pág. 57).
4C- Leer un texto sobre una página web (Friends Reunited) y responder a preguntas de comprensión general. Leer sobre dos
personas que se registraron en la página web y responder también a preguntas de comprensión. Completar el texto con las
frases propuestas. Deducir el uso de una reglas (SB pág.60).
Leer las reglas gramaticales de las tres unidades (SB Grammar Bank 4A, 4B y 4C, pág. 136) y hacer los ejercicios
correspondientes.
Fonética
4A- Clasificar unas palabras fonéticamente. Repetir la pronunciación de unas frases (SB pág. 52).
4B- Relacionar las dos partes de unas frases de segundo condicional. Repetirlas entonando el ritmo y la acentuación adecuadas
(SB pág. 57).
4C- Escuchar y practicar la pronunciación de unas frases. Diferenciar entre dos sonidos (SB pág. 61)
BLOQUE 4- Aspectos socioculturales y conciencia intercultural
4A- Aproximarse a la cultura inglesa a través de relacionar otros contextos y modelos de educación con la realidad propia del
alumno.
4B- Comparar diferentes modelos de vivienda, según países, culturas y climatología.
4C- Valorar el tema de la amistad y hacer comparaciones entre diferentes formas de relacionarse socialmente en diferentes
lugares.
456

3.- RELACION CON OTRAS AREAS DEL CURRICULUM
En toda la unidad se hará hincapié en diversos temas interdisciplinarios, como el Arte, y la metodología educativa en general,
trasladando el vocabulario y estructuras a un contexto de vida real y ayudando en el desarrollo de su conocimiento del mundo
fuera de la clase de inglés.
4.-TRATAMIENTO DE LA DIVERSIDAD
Actividades de refuerzo
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 4 (páginas 68 a 85) (Extra idea, y Extra support)
Photocopiable activities
Refuerzo de gramática
4A- Future time clauses, if, when, etc; Teacher’s Book, página 151.
4B- Second conditional; Teacher’s Book, página 152
4C- Usually and used to; Teacher’s Book, página 153
Actividades del Work Book
4A- páginas 34 a 36
4B- páginas 37 a 39
4C- páginas 40 a 42
Practical English 4 – (A visit from a pop star) página 43
Actividades de ampliación
Actividades adicionales y alternativas en el TB, File 4 (páginas 68 a 85) (Extra idea, y Extra challenge)
Photocopiable activities
Communicative Activity
4A- Sentence halves (Class mingle); Teacher’s Book, páginas 167 y 182
4B- If you had to choose…(Pair or groupwork activity); Teacher’s Book, páginas 167 y 183
4C- Am I telling the thuth? (Pairwork activity); Teacher’s Book, páginas 167 y 184
Vocabulary Activity
What’s the difference (A team game); Teacher’s Book, páginas 195 y 200
Song Activity
4B- Our house (listening for specific words), Teacher’s Book, páginas 205 (instructions) y 209
Student’s website (www.oup.com/elt/englishfile/intermediate)
5.-EVALUACION
Autoevaluación
What can you do?, Student’s Book, página 67 (para las lecciones 4A, 4B y 4C)
Evaluación formativa
What do you remember? Student’s Book, página 66 (para las lecciones 4A, 4B y 4C)
Evaluación sumativa
Quicktest 4 Teacher’s Book, página 219 (Respuestas en la página 213)
End-of-course test, Teacher’s Book, páginas 223 y 224 (Respuestas en la página 214).
Criterios de evaluación de la unidad
File 4 Quicktest.
Responder a preguntas de opción múltiple sobre Gramática, Vocabulario y Pronunciación.
File 4 Test A
Grammar:
Subrayar las palabras correctas.
Completar frases utilizando las formas correctas de los verbos.
Completar frases con used to / didn’t use to / Did … use to, or the present simple + usually.
Vocabulary:
Completar frases con el verbo correcto.
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
Subrayar la palabra correcta.
Pronunciation:
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Subrayar la sílaba tónica.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una descripción del colegio donde estudian/estudiaban utilizando la información dada.
Listening:
457

Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y contestar a preguntas de opción múltiple.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “los profesores estrictos”
Por parejas hablar sobre la amistad.
File 4 Test B
Grammar:
Completar frases con used to / didn’t use to / Did … use to, or the present simple + usually.
Subrayar las palabras correctas.
Completar frases utilizando las formas correctas de los verbos.
Vocabulary:
Subrayar la palabra correcta.
Completar frases con el verbo correcto.
Subrayar la palabra que no pertenece al grupo.
Pronunciation:
Subrayar la sílaba tónica.
Unir las palabras que contienen el mismo sonido.
Reading:
Leer un artículo y contestar a preguntas de opción múltiple.
Writing:
Escribir una descripción del colegio donde estudian/estudiaban utilizando la información dada.
Listening:
Escuchar una grabación y contestar a preguntas de opción múltiple.
Escuchar conversaciones y contestar a preguntas de opción múltiple.
Speaking:
Hacer preguntas por parejas.
Mantener una conversación acerca de “la educación”
Por parejas hablar sobre la dificultad de conservar ciertas amistades
458

3. MATERIALES CURRICULARES Y DESCRIPCIÓN GENERAL
1º Bach. Llibre de text:
TOP MARKS FOR BACHILLERATO 1 - Burlington Books.
Student’s Book & Workbook + Speech Trainer
Lectures obligatòries:TWO LIVES, Ed. Cambridge SM.
AN IDEAL HUSBAND. Ed. Penguin.
2º Bach. Llibre de text:
TOP MARKS FOR BACHILLERATO 2 - Burlington Books.
Student’s Book, Workbook.
Lectures obligatòries: LOVE ACTUALLY.Ed. Penguin
THE GREAT GASTBY. Ed. Penguin
Anglés pràctic 1er Batxiller. Llibre de text :
NEW ENGLISH FILE Intermediate. Oxford University Press.
Student’s book , workbook & Multirom.
459

D. PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I
COMPLEMENTÀRIES
1. Mantenir correspondència amb joves d’altres nacionalitats a través d’internet, de manera que es puga crear
un hábit de comunicació molt beneficiós per les relacions amb altres joves en el futur.
2. Confeccionar un arbre de Nadal per al dia 21 de Desembre, amb mans de paper retallats pels alumnes, en
les que escriguen:”A wish for myself” i “A wish for the world” .
3. Escriure cartes en anglés a altres alumnes del centre per al 14 de Febrer, dia de San Valentín.
4. Asistència a dos representacions teatrals en anglés, a través de Fòrum Teatre de l’ obra Underground. Les
representacions están previstes per al dia 28 de Gener. Tindran lloc a l´Agrupació Artistico-cultural de
Tavernes Blanques. Hi haurà dues representacions: una dirigida a 2n d’ ESO y altra per als alumnes de 3er
d’ESO. En el cas de que no tingam cap subvenció per part de l’ajuntament de Tavernes o cap altra
institució, haurem d’ampliar els alumnes als que va dirigida l’activitat per poder aconseguir un preu
acceptable per alumne. Cada representació té un cost de 650€. Abans de cada activitat es treballarà a classe
l’argument i el vocabulari de l’obra amb el material que elabora la companyia, convenientment adaptat als
diferents nivells. Després de la representació s’evaluará a classe el nivell de comprensió i l’aprofitament de
la activitat per part dels alumnes.
Amb aquesta activitat es pretenen diversos objectius: Acostumar l’alumne a l’ús de la llengua anglesa fora
de l’aula, en una situació normal d’ús, como es una representació teatral en la que els actors parlen la seua
propia llengua. Exposar l’alumne a una situació en la que la comunicació sols és possible en anglés, ja que
els actors interaccionen constantment amb el públic. Finalment, fomentar una actividad lúdica relacionada
amb l’aprenentatge fora dee l’aula, de manera que l’alumne tinga conciència de cóm el temps d’oci també
pot ser d’aprenentatge.
Intentarem posar en práctica, en la mesura de les nostres posibilitats, la utilització de las noves tecnologies
en l’ensenyança, mantenint contacte a través de correu electrónic i chats amb alumnes d’algun altre centre.
5. Se segueix treballant en l’ intercanvi amb un institut d’un país d’Europa -, per a que practiquen l’idioma
anglés. L’objectiu és concienciar-los de l’importància d’aquest idioma com a mitjan de comunicació
internacional.
6. Es prepararan activitats per al Programa COMENIUS amb l’objectiu de promoure el desenvolupament de
la creatividat dels alumnes. Com a departament de llengües estrangeres, tots els membres estem implicats
en aquest projecte d’una manera activa.
7. Excursió amb els 4ts ESO i els alumnes de l’assignatura optativa Anglés Pràctic de 1er Batxillerat per a fer
una o dos jornades d’inmersió en una població de majoria anglófona. Dies 18, 19 o 20 d’Abril.
En el moment de l’elaboració d’aquesta programació no es possible concretar la data i contingut d’algunes
d’aquestes activitats, la realització de las quals será descrita en la memòria de fi de curs.
460

PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA
DEPARTAMENTO
DE LENGUA CASTELLANA
Y LITERATURA
CURSO ACADÉMICO 2010-11
IES TAVERNES BLANQUES

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
Miembros del Departamento:
1.- Juan Pozuelo Redondo
2.- Amalia Molina Jiménez
3.- Emilio J. Sales Dasí
4.- Rafael González Jordán
5.- Javier V. Alcoriza Vento
6.- Andrés Gómez Arigita
La presente programación es el resultado de las reuniones mantenidas por los
profesores citados, siguiendo los criterios didácticos de cursos académicos anteriores e
incorporando, a su vez, diversas modificaciones, sobre todo, de carácter procedimental. En
esta memoria se pretende establecer una homogeneidad conceptual entre los cuatro cursos
de la ESO y el Bachillerato. Todos los miembros del Departamento manifiestan su
voluntad de seguir paso a paso los criterios enunciados en esta programación, aunque están
dispuestos a cualquier modificación siempre y cuando determinadas circunstancias
puntuales lo hicieran necesario. En este sentido, las posibles decisiones o acuerdos que se
tomen en las reuniones de la Comisión Pedagógica del Centro serán objeto de discusión
durante el desarrollo del curso en el ámbito de este Departamento Didáctico. Los
resultados de tales reuniones serán consignados en el Libro de Actas correspondiente al
presente año académico.
Consideraciones previas
Teniendo en cuenta la reducción de horas semanales por grupo desde la implantación
de la LOGSE, consideramos que resulta sumamente difícil la tarea de impartir en un
mismo curso las materias de Lengua y Literatura. Por tanto, desde un primer momento se
deja constancia de nuestra intención de dedicar los cursos de 1º, 2º y 3º de ESO al estudio
de la Lengua (sin renunciar al discurso literario en tanto que campo idóneo para la
utilización de la lengua), mientras que para el 4º de ESO se dedicará una atención especial
a la Literatura Castellana. Hecha esta aclaración inicial, señalamos que, tomando como
punto de partida una concepción constructivista del aprendizaje y de la intervención
educativa, el modelo de aprendizaje de la Lengua Castellana tenderá a promover un estilo
de aprendizaje:
-Personalizado, en tanto que toma en consideración las capacidades y conocimientos
previos de los alumnos e integra la dimensión individual y social de los aprendizajes.
-Significativo, porque tendrá en cuenta que la selección y el tratamiento de los
contenidos debe responder a criterios tanto psicológicos (interés y capacidad del
propio alumno) como epistemológicos (de la propia materia) y sociales (demandas
del contexto).
3

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
-Funcional, porque tiende a mostrar, de manera continua, la dimensión práctica de los
contenidos y su virtualidad para resolver problemas de comprensión y expresión.
-Autónomo, porque quedará orientado a potenciar la capacidad del alumno para
aprender incidiendo, en primer lugar, en el dominio de procedimientos, para construir
conceptos y desarrollar actitudes.
Enseñanza Secundaria Obligatoria
Objetivos generales de etapa
En lo sucesivo esta programación intentará abarcar todos aquellos aspectos que se
recogen en el Decreto 112/2OO7, de 20 de julio, por el que se establece el currículo
de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunidad Valenciana. De este
modo, los diferentes apartados tenderán a abarcar los cinco bloques de contenidos
recogidos en la Ley:
1. Comunicación
2. Lengua y sociedad
3. Conocimiento de la lengua.
4. Educación literaria.
5. Técnicas de trabajo.
El objetivo de esta materia es el desarrollo de la competencia comunicativa, es
decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimientos de uso que son
necesarios para expresión y comprensión oral y escrita en contextos sociales
significativos, así como en el ámbito de la comunicación literaria. Estos saberes se
refieren a los principios y normas sociales que presiden los intercambios, a las formas
convencionales que presentan los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que
articulan las partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas léxico-sintácticas
que permiten la construcción de enunciados con sentido y gramaticalmente aceptables o
a las normas de ortografía. Asimismo, la educación literaria supone la aplicación de
conocimientos sobre el contexto histórico a la lectura e interpretación de textos
literarios.
El eje del currículo son las habilidades y estrategias para hablar, escribir,
escuchar y leer en ámbitos tan significativos como el de las relaciones interpersonales y
dentro de las instituciones, el de los medios de comunicación y el ámbito académico.
Estos aprendizajes se recogen en tres de los bloques de contenidos del currículo:
1.Comunicación, 4.Educación literaria y 5.Técnicas de trabajo. En relación con ellos,
los bloques 2.Lengua y sociedad y el 3.Conocimientos de la lengua, reúnen los
contendidos que se refieren a la capacidad del alumnado para observar el
funcionamiento de la lengua y para hablar de ella, a los conocimientos explícitos sobre
la lengua y sus formas derivadas de la diversidad geográfica, social y de estilo.
4

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
La enseñanza de la lengua y la literatura en la etapa de Educación Secundaria
Obligatoria tendrá como objetivo contribuir a desarrollar en los alumnos y las alumnas
las capacidades siguientes:
• Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la actividad
social y cultural.
• Expresarse oralmente y por escrito, de forma coherente y adecuada en cada
situación de comunicación y en diversos contextos de la actividad social y cultural
para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas, y para controlar la propia
conducta.
• Utilizar la lengua oral en la actividad social y cultural de forma adecuada a las
distintas funciones y situaciones de comunicación, adoptando una actitud
respetuosa y de cooperación.
• Reconocer las distintas tipologías de los textos escritos, incluidas sus estructuras
formales, mediante los que se produce la comunicación con las instituciones
públicas, privadas y de la vida laboral, así como el uso correcto de los mismos.
• Adquirir nuevos conocimientos para buscar, seleccionar y procesar información de
manera eficaz en la actividad escolar y para redactar textos propios del ámbito
académico.
• Conocer y valorar la riqueza lingüística y cultural de España, y considerar,
adecuadamente y con respeto, las diferentes situaciones que originan las lenguas en
contacto en las comunidades bilingües.
• Apreciar las extraordinarias posibilidades que ofrece el castellano como lengua
común para todos los españoles y para los ciudadanos de los países de habla
española, en tanto vehículo de comunicación y vertebración de una de las
comunidades culturales más importantes del mundo.
• Conocer las diferentes manifestaciones y variedades del castellano, derivadas de su
expansión por España y América, valorando la unidad esencial de la lengua común
para todos los hablantes del idioma.
• Comprender y valorar, a partir del conocimiento de la realidad sociolingüística, la
necesidad de recuperar el uso normalizado del valenciano.
• Analizar los diferentes usos sociales del castellano para evitar los estereotipos
lingüísticos que suponen juicios de valor y prejuicios clasistas, racistas o sexistas.
• Conocer los principios de la gramática, reconociendo las diferentes unidades de la
lengua y sus combinaciones.
• Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas de uso lingüístico para
comprender textos orales y escritos y para escribir y hablar con adecuación,
coherencia, cohesión y corrección.
• Comprender textos literarios utilizando los conocimientos sobre las convenciones
de cada género, los temas y motivos de la tradición literaria y los recursos
estilísticos. Apreciar sus posibilidades comunicativas para mejorar la producción
personal.
• Aproximarse al conocimiento de muestras relevantes del patrimonio literario y
valorarlo como modo de simbolizar la experiencia individual y colectiva de
diferentes contextos histórico-culturales.
• Conocer y distinguir las principales épocas artísticas y literarias, sus rasgos
característicos las autoras y autores más representativos de cada una de ellas.
5

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Interpretar y emplear la lectura y la escritura como fuentes de placer, de
enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo y consolidad hábitos
lectores mediante textos adecuados a la edad.
• Aprender y utilizar técnicas sencillas manejo de la información: búsqueda,
elaboración y presentación, con ayuda de los medios tradicionales y de las nuevas
tecnologías.
• Utilizar con progresiva autonomía los medios de comunicación social y las
tecnologías de la información para obtener, interpretar y valorar informaciones de
diversos tipos y opiniones diferentes.
Metodología
Se propone una metodología activa, según la cual el alumno (individualmente o en
grupo) asuma el protagonismo. El proceso de aprendizaje se concreta mediante la
elaboración de informaciones, la aportación de materiales diversos, el análisis crítico de
diferentes aspectos de la realidad lingüística plural, proponiendo explicaciones y
valoraciones críticas con respecto a dicha realidad, verificando y contrastando
razonamientos.
En este contexto el profesor asume el papel de guía y acompañante, que conduce y
orienta para garantizar la consecución de los objetivos planteados.
El planteamiento del trabajo se realiza a través de las producciones de los alumnos,
potenciando que el alumno aprenda a preguntarse sobre cómo realizar sus trabajos y buscar
la respuesta ensayando distintas posibilidades y utilizando diversos recursos. Todo ello en
un marco donde se privilegia el trabajo en equipo.
Objetivos del Primer Ciclo
• Hacer una lectura silenciosa y comprensiva de textos en prosa y en verso
apropiados a la edad.
• Identificar el texto como unidad básica de la comunicación y sus elementos
textuales: partes de un texto, elementos relacionantes...
• Segmentar textos en párrafos y oraciones.
• Leer expresivamente textos en prosa y en verso con voz y entonación adecuadas y
de acuerdo con los signos de puntuación y las reglas de la prosodia.
• Analizar mensajes verbales y no verbales, reconociendo los elementos básicos de la
comunicación.
• Analizar textos orales de diversa tipología: diálogo, entrevista, tertulia, etc.
• Describir los aspectos más elementales de la situación sociolingüística de las
lenguas de España.
• Conocer la realidad plurilingüe y pluricultural en España y en la Comunidad
Valenciana.
• Apreciar las normas que regulan la relación democrática entre los hablantes de las
diversas lenguas del Estado español, manifestando actitudes de respeto hacia las
lenguas y sus hablantes, haciendo uso de los derechos lingüísticos.
6

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Valorar los lenguajes verbales y no verbales como instrumentos de comunicación y
de modificación de conductas.
• Resumir oralmente y por escrito textos de tipología diversa.
• Producir mensajes orales espontáneamente o con preparación previa, con orden,
coherencia y claridad aceptables en la expresión lingüística y en el registro
empleado.
• Participar en las manifestaciones orales que se producen en el entorno escolar según
las convenciones sociales de este tipo de manifestaciones: pedir la palabra, respetar
a los demás cuando estén hablando, centrarse en el tema, expresar la opinión
personal de forma razonada y ser capaz de modificarla si es necesario.
• Reconocer las reglas ortográficas para mejorar la corrección de los propios escritos.
• Manejar diversos tipos de diccionarios, enciclopedias y otras fuentes de
información digital.
• Valorar la importancia de la planificación y revisión de textos.
• Describir los mecanismos de formación de palabras: derivación, composición y
parasíntesis.
• Interpretar locuciones y refranes de uso corriente, empleándolos adecuadamente en
los mensajes orales y escritos.
• Reconocer los valores semánticos de las palabras: polisemia, homonimia,
sinonimia, antonimia y campo semántico.
• Reconocer la oración simple y sus constituyentes inmediatos.
• Reconocer las diferencias morfológicas de las diversas categorías gramaticales.
• Analizar la forma y la función de los elementos constituyentes del sintagma
nominal y verbal.
PRIMERO DE SECUNDARIA
1. Contenidos
COMUNICACIÓN
• La comunicación oral y la comunicación escrita
• Modalidades textuales (narración, exposición, descripción y diálogo)
• Textos de la vida cotidiana (carta personal, instrucciones y normas)
• Textos de los medios de comunicación (el periódico y su estructura, la noticia)
LENGUA Y SOCIEDAD
• El lenguaje y las lenguas
• Realidad plurilingüe de España.
• Los registros lingüísticos.
7

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
ESTUDIO DE LA LENGUA
Gramática
• Categorías gramaticales: el sustantivo, el adjetivo, los pronombres. Los
determinantes, el verbo, el adverbio, las preposiciones, las conjunciones.
• Estructura de la oración simple. Sujeto y predicado. La concordancia.
Complementos del verbo
• La modalidad oracional.
• El texto: cohesión textual y conectores.
Léxico
• Estructura de las palabras.
• Mecanismos de formación de palabras. Composición y derivación.
• Familias léxicas.
Ortografía
• El alfabeto español. Sonidos y grafías.
• La sílaba. Principales esquemas silábicos.
• Nociones básicas de acentuación y puntuación.
• Normas ortográficas.
LITERATURA
• El lenguaje literario.
• Recursos estilísticos.
• Géneros literarios. Rasgos más destacados.
• Los mitos, las leyendas, los cuentos y las fábulas.
• La poesía: medida, rima y estrofas.
• El teatro. Texto y representación
TÉCNICAS DE TRABAJO
• El diccionario.
• El diccionario enciclopédico y otros soportes informáticos.
• El subrayado, las anotaciones, los resúmenes y esquemas.
• Bibliotecas y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación.
• Presentación de la información.
2. Procedimientos
• Lectura silenciosa de percepción: velocidad, detección de dificultades léxicas,
captación de elementos de puntuación.
• Lectura silenciosa de asimilación de textos en prosa y en verso apropiados a la
edad.
• Reconocimiento del texto como unidad básica de comunicación.
8

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Identificación del párrafo, de la oración, de aclaraciones, de enumeraciones, etc. a
través de los signos de puntuación.
• Lectura expresiva de textos en prosa y en verso de acuerdo con los signos de
puntuación, de la entonación y de las reglas de la prosodia.
• Formulación de preguntas sobre el contenido de la lectura.
• Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académico y en los medios de
comunicación.
• Exposiciones de informaciones de actualidad y narraciones orales de hechos
relacionados con la experiencia.
• Comprensión de textos escrito propios de la vida cotidiana y de las relaciones
sociales (instrucciones, normas y avisos).
• Comprensión de textos escritos procedentes de los medios de comunicación,
atendiendo a la estructura del periódico y a los elementos paratextuales.
• Comprensión de textos del ámbito académico, con atención especial a los
expositivos y explicativos, a la consulta de diccionarios y otras fuentes de
información.
• Identificación de las partes fundamentales de un texto.
• Resumen de textos orales y escritos de tipología diversa: explicación del tema por
medio de la invención de un título, síntesis de un texto, etc.
• Análisis de elementos básicos de la comunicación.
• Técnicas de reescritura y manipulación de textos: reparación, transformación,
reconstrucción y sustitución.
• Composición de textos de la vida cotidiana y de las relaciones sociales.
• Composición de textos propios de los medios de comunicación, especialmente
noticias.
• Composición en soporte papel y digital de textos propios del ámbito académico,
especialmente, resúmenes y exposiciones sencillas.
• Producción de textos orales de tipología diversa: diálogos, asambleas, entrevista,
narraciones, descripciones, etc.
• Observación de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de la
lengua en los distintos ámbitos sociales.
• Análisis y uso de las reglas ortográficas de las letras y de la acentuación.
• Manejo del diccionario.
• Utilización de la biblioteca del centro y de bibliotecas virtuales, y de las nuevas
tecnologías de la información.
• Observación y uso de la derivación (prefijos, sufijos) y la composición.
• Formación de familias léxicas.
• Análisis de los elementos básicos de la palabra: lexema y morfema.
• Reconocimiento y aplicación desde el punto de vista morfológico de las categorías
gramaticales.
• Reconocimiento del funcionamiento sintáctico de los elementos lingüísticos dentro
de la oración.
• Reconocimiento de la modalidad oracional.
• Inducción de reglas ortográficas, léxicas y gramaticales.
• Lectura de tres obras literarias (una por trimestre) con la correspondiente
realización de un trabajo sobre el libro, siguiendo el esquema que suministre el
profesor, o propiamente un control de lectura. Los títulos elegidos son:
9

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- Simbad el marino (Vicens Vives)
- Esopo, Fábulas (Vicens Vives)
- W. Scott, Ivanhoe (Vicens Vives)
3. Actitudes, valores y normas
• Valoración de la importancia de la lengua para tomar conciencia de los cocimientos,
las ideas y los sentimientos propios y de los demás y para regular la propia conducta.
• Participación en los diálogos y respeto por las normas que rigen el intercambio
comunicativo.
• Desarrollo de actitudes tolerantes y democráticas hacia las opiniones diferentes de la
propia.
• Valoración de los mensajes culturales que fomentan la solidaridad entre los distintos
pueblos y razas.
• Respeto por las opiniones y conocimientos expresados por los hablantes de otras
lenguas.
• Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias lingüísticas,
culturales, étnicas o de género.
• Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas y ante estereotipos y
prejuicios sobre las variedades lingüísticas y sobre sus hablantes.
• Conciencia positiva de la diversidad lingüística y cultural existente en el contexto
social y escolar del alumnado.
• Participación en actividades orales espontáneas y en cualquier situación propia del
ámbito académico.
• Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral y escrita.
• Valoración positiva del trabajo en equipo.
• Desarrollo del espíritu crítico ante los medios de comunicación.
• Valoración positiva del derecho a la información.
• Hábito de usar las fuentes de documentación.
• Interés por la adquisición y uso correcto del vocabulario.
• Interés por la composición escrita como fuente de información y aprendizaje, como
forma de comunicar experiencias, opiniones y como forma de regular la conducta.
• Conciencia de la importancia de la literatura como medio de conocimiento y
sensibilización hacia las formas estéticas.
• Interés por la lectura.
• Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto en soporte papel como
digital, con respeto de las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas
(titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.).
10

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
COMUNICACIÓN:
4. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
• La comunicación. Lengua oral y lengua escrita.
• La narración. Elementos de la narración.
• La exposición.
• La descripción. Clases y procedimientos.
• Textos de la vida cotidiana: la carta personal, las instrucciones y las normas.
• Textos de los medios de comunicación. El periódico. La noticia.
LENGUA Y SOCIEDAD:
• El lenguaje y las lenguas
• Realidad plurilingüe de España.
• Los registros lingüísticos.
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• EL sustantivo: género y número. Clases.
• El adjetivo calificativo: género, número y grado. Clases.
• Los adjetivos determinativos: demostrativos, posesivos, numerales e indefinidos.
-Ortografía:
• El alfabeto castellano. Sonidos, fonemas y letras.
• Las mayúsculas.
• La sílaba.
• Reglas generales de acentuación.
-Norma culta
• Normas de pronunciación.
• Lectura en voz alta.
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• El diccionario general.
• El diccionario enciclopédico.
• Enciclopedias y otras obras de consulta.
11

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
SEGUNDO TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• Los pronombres: personales, demostrativos, posesivos, numerales e indefinidos
• El verbo. La conjugación verbal. Verbos irregulares.
• Palabras invariables: adverbios, preposiciones y conjunciones.
-Ortografía:
• Uso de grafías: c,qu,k/ c,z.
• Uso de la grafía h
• Uso de las grafías b,v
• Uso de las grafías g,j
-Norma culta
• Barbarismos y vulgarismos.
LITERATURA:
• Concepto de texto literario.
• Recursos estilísticos.
• Los géneros literarios: narrativa, drama y lírica.
• Los mitos. Mitos griegos y hebreos.
• Las leyendas. Tipos.
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• Las bibliotecas.
• Los soportes informáticos: CD-ROM, DVD, Internet.
TERCER TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• La oración simple. Sujeto y predicado
• Los complementos del verbo.
• Modalidad oracional.
• El texto. Cohesión textual y conectores.
-Léxico:
• La estructura de las palabras.
• La formación de palabras.
• Familias léxicas.
-Ortografía:
• Uso de las grafías y, ll
• Uso de la letra x
• Signos de puntuación. Puntuación en el diálogo
12

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
LITERATURA
• Los cuentos y las fábulas.
• La poesía: medida, rima y estrofas.
• El teatro. El texto dramático y la representación.
TECNICAS DE TRABAJO
• Análisis de la información: el subrayado y las anotaciones.
• Síntesis de la información: resúmenes y esquemas.
• Presentación de la información.
5. Materiales didácticos
El libro de texto seleccionado es Lengua castellana y literatura, Ed. Oxford, Proyecto
adarve, serie Trama. Además de los libros de lectura obligatoria, anteriormente citados, se
contempla también en este punto la realización de un cuaderno de clase, el manejo de
diccionarios, enciclopedias de consulta y uso de Internet, las fotocopias que suministrará el
profesor cuando así lo estime conveniente, del mismo modo que también se recomendará
para algunos alumnos/as con ciertas dificultades de aprendizaje cuadernillos de ortografía
y léxico.
6. Criterios de evaluación
Teniendo en cuenta que nuestro principal objetivo debe ser el atender a las necesidades
particulares de cada alumno, en base al punto de partida de sus posibilidades, la evaluación
se realizará atendiendo al proceso personal de cada alumno. En consecuencia, la
evaluación será individualizada y continua, de acuerdo con los siguientes criterios:
1. Participación en la marcha de la clase y correcta realización del cuaderno
didáctico.
2. Evaluación de los trabajos específicos realizados por los alumnos.
3. Evaluación de conocimientos conceptuales a través de pruebas objetivas
específicas que, como mínimo, serán trimestrales.
4. Asistencia regular a clase y comportamiento adecuado.
5. Asistencia y participación activa en las actividades extraescolares.
6. Corrección formal en la presentación de los trabajos.
7. Elaboración de pruebas de conocimientos sobre las obras literarias indicadas en este
curso.
Recuérdese también que estás criterios deberán amoldarse a los establecidos por el
Centro para la evaluación general de la ESO, y que este Seminario ha desarrollado de una
forma más o menos general asignando:
-25 % a los contenidos actitudinales,
-25 % a los contenidos procedimentales,
-50 % a los contenidos conceptuales.
13

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
Esta asignación numérica será válida para los otros cursos de la ESO. Asimismo, se
considera que la evaluación será continua, aunque de manera facultativa el profesor podrá
realizar los ejercicios de recuperación que estime convenientes.
Destaca, asimismo, el Departamento que la lectura de los tres textos seleccionados
será obligatoria para aprobar la asignatura. Tras su lectura, los alumnos/as podrán, según
indicación del profesor, realizar un trabajo guiado del mismo o un control, bien oral, bien
escrito.
En todos los escritos del alumno/a tendrá un valor fundamental la corrección
ortográfica y la adecuación léxica y claridad expositiva. Por estos conceptos se podrá
descontar hasta dos puntos de la nota.
7. Mínimos exigibles
• El alumno debe ser capaz de expresarse de forma oral y por escrito con una dicción
y una ortografía adecuada.
• El alumno debe ser capaz de entender y sintetizar las ideas básicas de cualquier texto
o mensaje.
• El alumno debe ser capaz de distinguir las distintas clases o categorías de palabras.
• El alumno debe mostrar una mínima capacidad para conjugar los verbos regulares.
• El alumno debe asimilar las técnicas del guión, el resumen, los esquemas y el
subrayado, procedimientos necesarios para la planificación, construcción y
revisión de la propia actividad.
• El alumno debe leer tres obras a lo largo del curso y realizar los trabajos de clase.
8. Temas transversales
En lo referente a este apartado el Departamento no pretende elaborar un catálogo
sistemático de temas transversales. No obstante, sí que existe un compromiso general para
discutir, cuando se considere oportuno, los distintos aspectos relativos a la educación
moral y cívica, la educación para la paz y la convivencia y la educación del consumidor,
aspectos todos ellos que deben contribuir a una formación integral del alumno. Todos
estos aspectos pueden recibir un tratamiento adecuado desde la recepción y creación de
textos, pues la lectura, los debates, las exposiciones, los reportajes, etc., proporcionan al
profesor la ocasión de promover entre su alumnado la reflexión sobre cada uno de ellos.
Es intención de esta memoria que la selección de textos incluidos y la propuesta de
actividades de creación o lectura estén guiados no sólo por criterios de diversidad,
variedad y adecuación, sino también, y en alto grado, por las posibilidades de
aproximarse, en cada caso, a alguno de los aspectos de los temas transversales. Lo
dicho en este lugar será válido para todos los cursos de la ESO, puesto que los temas
transversales se retoman de forma recurrente.
14

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
SEGUNDO DE SECUNDARIA
1. Contenidos
Siguiendo el manual de texto de la editorial Santillana, Lengua y Literatura 2º ESO
(Proyecto La Casa del Saber), destacamos los siguientes contenidos:
COMUNICACIÓN
• Funciones del lenguaje.
• Narración, descripción y diálogo
• La exposición
• La argumentación
ESTUDIO DE LA LENGUA
Gramática
• Modalidad del enunciado
• La oración
• Sujeto y predicado. Las oraciones impersonales
• Los complementos. Clases
• El objeto directo, el complemento preposicional, el objeto indirecto y el
complemento circunstancial.
• Oraciones predicativas y copulativas
• Oraciones transitivas e intransitivas
• Oraciones con verbo pronominal
• Análisis de la oración simple
Léxico
• Vocabulario de la familia, pueblos y ciudades, el espacio y tiempo, las
relaciones sociales, los espectáculos, el Universo, la Tierra, la libertad, la
solidaridad, la educación y las normas sociales.
Ortografía
• Sonidos y grafías. La grafía j, la grafía g, la grafía y, la grafía x.
• Principios de acentuación
• Acentuación de diptongos, triptongos e hiatos
• Acentuación diacrítica
• Signos de cita
• Sonidos y grafías LL/Y, D/Z, S/Z
LITERATURA
• Los géneros literarios
• El verso y su medida
• La lírica
• La narrativa de ficción
• El teatro
15

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
TÉCNICAS DE TRABAJO
• El diccionario.
• El diccionario enciclopédico y otros soportes informáticos.
• El subrayado, las anotaciones, los resúmenes y esquemas.
• Bibliotecas y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación.
• Presentación de la información. Tratamiento de la información.
2. Procedimientos
• Lectura silenciosa y asimilación de textos en prosa y en verso apropiados a la edad.
• Lectura expresiva de textos en prosa y en verso de acuerdo con los signos de
puntuación, de la entonación y de acuerdo con las reglas de la prosodia.
• Formulación de preguntas sobre el contenido de la lectura.
• Comprensión de elementos temáticos del texto y su relación con conocimientos
previos y externos a éste.
• Comprensión del significado global o de una parte del texto.
• Identificación del punto de vista de un texto.
• Identificación de las partes fundamentales de un texto.
• Resumen de textos orales.
• Explicitación del tema de un texto.
• Subrayado de las frases principales de cada párrafo de un texto.
• Aplicación de gráficas, esquemas, etc. al estudio de la diversidad lingüística de
España.
• Interpretación y creación de diferentes tipos de mensajes en los que se combinan el
lenguaje verbal con otros lenguajes no verbales.
• Elaboración de murales.
• Técnicas de reescritura y manipulación de textos: reparación, transformación,
reconstrucción y sustitución.
• Producción de debates.
• Reconocimiento y utilización de las normas ortográficas de la acentuación y la
puntuación.
• Uso del diccionario.
• Utilización de la biblioteca del centro y de bibliotecas virtuales, y de las nuevas
tecnologías de la información.
• Fragmentación de las diferentes partes de una palabra en lexemas y morfemas.
• Utilización de los afijos derivativos en la formación de nombres, adjetivos y verbos.
• Formación de familias léxicas.
• Reconocimiento y uso de la polisemia, la sinonimia, la antonimia y los campos
semánticos.
• Segmentación de un texto en oraciones.
• Reconocimiento de los elementos constituyentes del sintagma nominal y verbal:
núcleo y complementos.
16

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Diferenciación entre categorías gramaticales y sus funciones sintácticas.
• Inducción de reglas ortográficas, léxicas y gramaticales.
• Lectura expresiva de textos literarios.
• Lectura dramatizada de textos literarios.
• Análisis de las características del lenguaje literario a partir de textos, a partir de la
lectura de tres obras a lo largo del curso (una por trimestre). Los títulos elegidos
son:
- Jasón y los argonautas (Vicens Vives)
- Ch. Dickens, Cuento de navidad (Vicens Vives)
- I.Asimov, Amigos robots (Vicens Vives)
• Técnicas de reescritura y manipulación de textos literarios: reparación,
transformación, introducción de elementos creativos, etc.
3. Actitudes, valores y normas
• Actitud crítica frente a las expresiones que denoten alguna forma de discriminación
mediante el uso del lenguaje.
• Valoración de la riqueza que aporta la diversidad lingüística y respeto por los
usuarios de las diversas lenguas.
• Respeto por la pluralidad cultural y valoración de la propia identidad.
• Desarrollo de actitudes tolerantes hacia las opiniones diferentes de la propia.
• Valoración positiva del trabajo en grupo.
• Actitud crítica razonada frente a los mensajes de los medios de comunicación.
• Hábito de lectura del periódico como medio de obtener información y de enriquecer
la propia opinión.
• Adquisición del hábito de utilizar las normas de distribución formal de los espacios
(márgenes, títulos...) y de escribir con letra clara y con corrección.
• Interés en la diversificación de lecturas.
• Interés por acudir a la biblioteca y utilizar las normas y convenciones de
funcionamiento para obtener información.
• Interés por consultar el diccionario y otras fuentes de información.
• Uso consciente de palabras adecuadas al contexto en la expresión personal oral y
escrita.
• Valoración de los mensajes lingüísticos como base para organizar los conocimientos
y la expresión del propio pensamiento.
• Valoración de los mensajes literarios como base para el enriquecimiento de la
comprensión y expresión lingüística, y de la literatura como transmisora de valores
culturales y éticos y de temas que siempre han interesado a la humanidad.
• Participación en actividades de carácter creativo que ayuden a formar un criterio
literario.
17

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
COMUNICACIÓN:
• Funciones del lenguaje
• Narración, descripción, diálogo
• La exposición
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• Modalidad del enunciado
• La oración
• El sujeto. Oraciones impersonales
-Vocabulario:
• La familia
• Pueblos y ciudades
• El espacio
4. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
-Ortografía:
• La representación de los sonidos. Grafías j y g
-Prácticas de escritura:
• El guión cinematográfico
• El relato de un viaje
• Una exposición
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• El diccionario general.
• El diccionario enciclopédico.
• Enciclopedias y otras obras de consulta.
COMUNICACIÓN:
• La argumentación
FORMAS Y GÉNEROS LITERARIOS:
• Los géneros literarios
• El verso y su medida
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• El predicado
• Los complementos y sus clases
SEGUNDO TRIMESTRE
18

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• El objeto directo, el indirecto, los complementos preposicional y circunstancial
• Complementos del verbo y del sustantivo
-Léxico:
• El tiempo
• Las relaciones sociales
• Los espectáculos
• El Universo
• La Tierra
-Ortografía:
• La grafía x
• Principios de acentuación
• Acentuación de diptongos, triptongos e hiatos
• Acentuación diacrítica
-Prácticas de escritura:
• Una carta al director
• Instrucciones humorísticas
• Un texto teatral
• Un poema oculto
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• Las bibliotecas.
• Los soportes informáticos: CD-ROM e Internet.
FORMAS Y GÉNEROS LITERARIOS:
• Combinación de versos
• La lírica
• La narrativa de ficción
• El teatro
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• Oraciones predicativas y copulativas
• Oraciones transitivas e intransitivas
• Oraciones con verbo pronominal
• Análisis de la oración simple
-Vocabulario:
• La libertad
• La solidaridad
• La educación
• Las normas sociales
TERCER TRIMESTRE
19

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
-Ortografía:
• Signos de cita
• Signos que limitan incisos
• Grafías LL/Y y D/Z
• Grafías S y Z. Seseo y ceceo
-Prácticas de escritura:
• Un caligrama
• El narrador
• Un diálogo dramático
TECNICAS DE TRABAJO
• Análisis de la información: el subrayado y las anotaciones.
• Síntesis de la información: resúmenes y esquemas.
• Presentación de la información. Tratamiento de la información.
5. Materiales didácticos
Aparte del libro de texto anteriormente citado y los libros de lectura obligatoria, se
contempla también en este punto la realización de un cuaderno de clase, el manejo de
diccionario, enciclopedias de consulta y uso de Internet, las fotocopias que suministrará el
profesor cuando así lo estime conveniente, del mismo modo que también se recomendará
para algunos alumnos/as con ciertas dificultades de aprendizaje cuadernillos de ortografía
y léxico.
6. Criterios de evaluación
Aparte de los criterios de calificación expuestos anteriormente para el 1º de ESO, que
también son aplicables a este nivel, deberá tenerse en cuenta que, ya que este curso
coincide con el final del Primer Ciclo de la ESO, la labor evaluadora debe ser más
minuciosa al repercutir en los cursos posteriores. Por tanto, también se considerarán los
progresos realizados por el alumno durante los dos años del ciclo, interpretando todos
los datos que nos proporcionan las actividades de los alumnos. La valoración global del
nivel alcanzado por el alumno derivará de la observación de las cuatro destrezas básicas
e instrumentales de la lengua: escuchar, hablar, leer y escribir. Además de comprobar
que el alumno ha alcanzado los objetivos propuestos para este curso, en los casos en los
que sea necesario el profesor amoldará la evaluación a los mínimos exigibles para este
nivel que se exponen a continuación.
7. Mínimos exigibles
• El alumno debe ser capaz de captar y sintetizar las ideas básicas de textos orales y
escritos de diferente tipo.
• El alumno debe ser capaz de exponer de forma ordenada un tema ajustándose a un
esquema o guión previo.
20

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• El alumno debe crear escritos ordenados y ajustados a la situación comunicativa
con un vocabulario más o menos variado y con una corrección ortográfica
mínimamente aceptable.
• El alumno debe reconocer las distintas relaciones sintácticas que se dan entre las
palabras, manifestando una capacidad aceptable para descubrir los elementos más
importantes de cada sintagma y sus complementos.
• El alumno debe mostrar una mínima capacidad para conjugar los verbos irregulares.
• El alumno debe leer tres obras a lo largo del curso y realizar los trabajos de clase.
• El alumno debe haber demostrado una madurez para asimilar diversas técnicas de
trabajo y manifestar un claro interés por el aprendizaje.
TERCERO DE SECUNDARIA
1. Objetivos
• Desarrollar las capacidades comprensivas del alumnado de manera que sepa reconocer
los mecanismos de coherencia y sepa valorar los recursos expresivos en relación con el
tipo textual y la finalidad y situación comunicativas.
• Desarrollar las capacidades del alumno para una expresión oral y escrita correctas, para
que organice lógicamente el discurso, utilizando los recursos lingüísticos con
coherencia, y desarrollando un estilo expresivo propio para satisfacer sus necesidades
comunicativas.
• Utilizar de forma armónica todos sus recursos expresivos, tanto lingüísticos como no
lingüísticos en los intercambios comunicativos propios de la relación directa con otras
personas (diálogo, discusión, debate, argumentación,...)
• Utilizar el lenguaje oral y escrito como un instrumento para la realización de nuevos
aprendizajes, para el análisis de la realidad, para la fijación y el desarrollo del
pensamiento, y para la regulación de la propia actividad.
• Analizar los rasgos que caracterizan a los textos expositivos, argumentativos e
instructivos, y producir textos de diversa tipología (expositivos, argumentativos,
instructivos...) con estructura interna diferenciada y de acuerdo con las normas
convencionales: márgenes, caligrafía, espacios, etc.
• Analizar y reflexionar sobre las normas lingüísticas (fónica, léxica, morfológica,
sintáctica, ortográfica,...) y de uso del castellano, como instrumento para mejorar la
coherencia y corrección de sus producciones orales y escritas.
• Reconocer y respetar las particularidades de las diferentes lenguas del Estado Español,
así como las variantes dialectales del castellano, como manifestaciones de una
pluralidad cultural y lingüística enriquecedora. Fomentar asimismo el respeto hacia el
uso normalizado del valenciano, superando estereotipos lingüísticos o
sociolingüísticos, y desarrollando en el alumnado la conciencia de hablante
participativo y cooperativo
• Analizar y manejar críticamente los diferentes usos sociales de las lenguas con
particular incidencia en el estudio de los elementos verbales y no verbales empleados,
en especial en los medios de comunicación, evitando los estereotipos lingüísticos que
21

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
suponen juicio de valor, mediante el reconocimiento del contenido ideológico del
lenguaje.
• Identificar en textos orales y escritos, imágenes y expresiones que denotan alguna forma
de discriminación (de género, social, etnia, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar el
lenguaje como medio de resolución de conflictos.
• Reconocer y analizar los elementos y características de los medios de comunicación
(prensa, radio, televisión), desarrollando actitudes críticas ante sus mensajes y
valorando la importancia de sus manifestaciones en la cultura actual.
• Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos y dialogados) en soporte
papel y digital; adecuar el registro a la situación comunicativa; ordenar las ideas con
claridad y de forma cohesionada; respetar los criterios de corrección gramatical,
ortográfica y tipográfica.
• Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la consulta de diversas fuentes
tanto en soportes tradicionales como los que proporcionan las tecnologías de la
información y la comunicación. Manejar los procesadores de textos y aplicarlos a
trabajos sencillos, utilizando medios informáticos complementarios.
• Valorar la importancia de la planificación y revisión del texto.
• Desarrollar el análisis de los textos literarios como productos lingüísticos con
determinados recursos expresivos e introducir al alumno en su valoración como
producto sociocultural, además de mantener la lectura como fuente de
enriquecimiento cultural y de placer personal.
• Iniciarse en la lectura comprensiva y el análisis literario de obras completas.
• Describir los mecanismos de formación de palabras por medio de la derivación,
composición y parasíntesis.
• Reconocer los valores semánticos de las palabras: monosémicas, polisémicas,
homónimas, sinónimas, antónimas y campos semánticos.
• Analizar la oración y sus clases.
• Analizar la forma y la función de los constituyentes del sintagma nominal.
• Analizar la forma y la función de los constituyentes del sintagma verbal.
2. Contenidos
En función de los objetivos propuestos este Departamento ha elegido para el presente
curso el manual de texto de la editorial SGEL (Serie Tomo la palabra) de 3º de la ESO.
Fundamentalmente durante el presente ejercicio se estudiarán los distintos aspectos
lingüísticos y gramaticales en un plano tanto teórico como práctico, haciendo hincapié,
además, en el trabajo con el léxico, la expresión, la ortografía, la comprensión lectora y
los diferentes puntos que se estimen convenientes por parte del profesor.
COMUNICACIÓN:
• Comunicación y lenguaje
• La narración y la descripción
• La exposición y la argumentación
• El texto dialogado
• Cartas al director
22

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• El reportaje
• La entrevista
• El debate
LITERATURA
• La comunicación literaria
• Recorrido por las obras principales de la literatura castellana desde sus orígenes
hasta el siglo XVIII.
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• La oración y sus constituyentes
• El sintagma nominal. El sustantivo
• El pronombre
• El determinante
• Complementos del nombre. El adjetivo
• El sintagma verbal. El verbo
• Complementos verbales
• Clases de oraciones simples
• La oración compuesta. Coordinación
• Subordinadas sustantivas y adjetivas
• Subordinadas adverbiales
• Las lenguas de España. El bilingüismo
-Léxico:
• Polisemia y homonimia
• Lenguaje figurado
• Sinónimos y antónimos
• Palabras simples, derivadas y compuestas
• La composición
• La prefijación
• La sufijación
• Familias léxicas
• El campo semántico
• Los cambios de significado
• Los neologismos
-La norma
• Orden y colocación de los pronombres
• Empleo correcto de las formas verbales
• Laísmo, loísmo y leísmo
-Ortografía:
• Acentuación de palabras agudas, llanas y esdrújulas
• Acentuación de diptongos, triptongos e hiatos
23

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Acentuación diacrítica
• Acentuación de palabras compuestas
• Usos de las grafías b y v, g y j, h, s y x, d y z, y/i/ll
• La división silábica
TÉCNICAS DE TRABAJO
• El diccionario.
• El diccionario enciclopédico y otros soportes informáticos.
• El subrayado, las anotaciones, los resúmenes y esquemas.
• Bibliotecas y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: CD-
ROM, DVD, Internet.
• Presentación de la información. Tratamiento de la información.
3. Procedimientos
• Formulación de preguntas sobre el contenido de la lectura.
• Comprensión de elementos temáticos del texto y su relación con conocimientos
previos y externos a éste.
• Comprensión del significado global o de una parte del texto.
• Identificación del punto de vista de un texto.
• Identificación de la estructura de un texto.
• Resúmenes orales.
• Identificación de informaciones básicas de un texto.
• Explicitación del tema de un texto.
• Subrayado de las frases principales de cada párrafo de un texto.
• Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académico y en los medios de
comunicación (informativos, documentales, reportajes o entrevistas).
• Comprensión de textos escritos de la vida cotidiana y de las relaciones sociales
(convocatorias, actas y reglamentos).
• Comprensión de textos escritos de los medios de comunicación, informativos y de
opinión.
• Análisis de textos periodísticos argumentales: crítica, carta al director, editorial y
artículo de opinión.
• Comprensión de textos del ámbito académico (diccionarios, enciclopedias, soportes
informáticos).
• Técnicas de reescritura y manipulación de textos: reparación, transformación,
reconstrucción y sustitución.
• Composición de textos orales de tipología diversa: debate, descripción, exposición,
narración, argumentación, discurso, conferencia, etc.
• Composición de textos escritos de la vida cotidiana y de las relaciones sociales.
• Composición de textos propios de los medios de comunicación, como reportajes y
entrevistas, destinados aun soporte escrito, digital, audio o vídeo.
• Composición, en soporte papel o digital, de textos propios del ámbito académico,
especialmente textos expositivos y explicativos.
24

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Composición de textos escritos con estructura interna diferenciada de tipología
diversa: descripción, narración, argumentación, etc.
• Reconocimiento y aplicación de las reglas ortográficas.
• Uso del diccionario general y enciclopédico.
• Segmentación de palabras en lexemas y morfemas.
• Reconocimiento y aplicación de los mecanismos de formación de palabras:
derivación, composición, parasíntesis, etc.
• Reconocimiento en un texto de formas léxicas y expresiones propias de diversos
niveles léxicos.
• Reconocimiento y uso de la monosemia, la polisemia, la homonimia, la antonimia y
los campos semánticos.
• Análisis de la oración.
• Reconocimiento y aplicación de los constituyentes del sintagma nominal: núcleo
(nombre, pronombre y otros elementos), determinantes y complementos del nombre
(adjetivo y otros elementos).
• Reconocimiento y aplicación del núcleo del sintagma verbal: forma y función del
verbo.
• Análisis y aplicación de las funciones del sintagma verbal: predicado nominal y
predicado verbal.
• Análisis y aplicación del predicado verbal: C. directo, C. indirecto, C. de régimen, C.
predicativo, C. agente y C. circunstancial.
• Reconocimiento y uso de la forma y función del adverbio.
• Distinción entre oración simple y compuesta.
• Inducción de reglas ortográficas, léxicas y gramaticales.
• Análisis de las características del lenguaje literario a partir de textos.
• Resumen de textos literarios.
• Lectura expresiva de textos literarios.
• Lectura dramatizada de textos literarios.
• Lectura personal obligatoria de cuatro obras literarias a lo largo del curso:
- A. Casona, Retablo jovial (Cátedra base)
- J.M. Gisbert, Los espejos venecianos (Edelvives)
- J. Renard, Pelo de zanahoria (Akal)
- J. Steinbeck, la perla o J. London, La llamada de lo salvaje (Vicens Vives)
• Técnicas de reescritura y manipulación de textos literarios: reparación,
transformación, introducción de elementos creativos, etc.
• Composición de textos de intención literaria y elaboración de trabajos sencillos sobre
las lecturas.
• Utilización de forma autónoma de las bibliotecas y de las tecnologías de la
información y la comunicación para la localización, selección y organización de la
información.
• Uso de diccionarios y correctores ortográficos sobre textos de soporte digital.
25

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
4. Actitudes, valores y normas
• Las actitudes en la comunicación oral: adaptación al auditorio, «retroalimentación»;
respeto del «turno de palabra».
• Actitud de colaboración y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido.
• Respeto de las convenciones de la modalidad oral.
• Respeto en el trato humano y actitud crítica hacia las opiniones de los demás.
• Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral y escrita.
• Interés por la participación activa en situaciones de comunicación del ámbito
académico.
• Respeto de las convenciones de la modalidad escrita, valorando a su vez la
potencialidad innovadora y creativa de su uso.
• Valoración de los mensajes lingüísticos como base para la organización de los
conocimientos, la expresión del propio pensamiento y la regulación de la propia
conducta.
• Interés por la composición escrita como fuente de información y aprendizaje, como
forma de comunicar experiencias, y como forma de regular la conducta.
• Valoración de la lengua como producto y proceso sociocultural que evoluciona y
como vehículo de transmisión y creación cultural.
• Interés por conocer el funcionamiento de la lengua como sistema.
• Aplicación consciente de las normas y los conocimientos adquiridos para mejorar la
expresión oral y escrita.
• Respeto por las convenciones lingüísticas y por las normas de corrección, coherencia
y adecuación en las producciones orales y escritas.
• Actitud positiva hacia la búsqueda de propuestas que superan lo estrictamente
convencional en el uso de las formas de la lengua.
• Interés por conocer los diversos sistemas de comunicación.
• Valoración positiva de la diversidad lingüística y cultural existente en el contexto
social y escolar.
• Interés por el conocimiento del origen de la propia lengua y por el conocimiento de
los puntos de contacto que ésta puede tener con otras.
• Respeto por las opiniones y conocimientos expresados por los hablantes de otras
lenguas.
• Rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas por razones de clase social,
lengua, cultura, etnia o género, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades
lingüísticas de los hablantes.
• Desarrollo de la sensibilidad estética y crítica ante las producciones literarias
propias y ajenas.
• Valoración de las producciones literarias como expresión de la riqueza cultural de
los pueblos.
• Interés y gusto por la lectura como fuente de información, aprendizaje y placer.
• Valoración de los textos literarios como creación artística y como portadores de
valores humanos.
• Participación en actividades de carácter creativo que ayuden a formar un criterio
literario.
• Respeto por los códigos de los diferentes lenguajes no verbales y las formas que
regulan su uso como instrumentos útiles para la comunicación.
26

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Valoración y estima de las manifestaciones comunicativas basadas en la solidaridad
y el respeto y actitud crítica ante los usos discursivos que suponen una
discriminación de cualquier tipo.
• Interés y receptividad ante las nuevas tecnologías de la comunicación y actitud
crítica ante su uso.
• Actitud crítica hacia las distintas opiniones que reflejan los periódicos.
• Hábito de lectura del periódico como medio de obtener información y de enriquecer
la propia opinión.
• Interés por consultar el diccionario y otras fuentes de información.
• Interés por una buena presentación de los textos escritos, tanto en soporte de papel
como digital, con respeto de las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas
(titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.).
COMUNICACIÓN
• Comunicación y lenguaje.
• La narración y la descripción
• La exposición y la argumentación.
• El texto dialogado.
ESTUDIO DE LA LENGUA
-Gramática
• La oración y sus constituyentes.
• El sintagma nominal. El nombre.
• El pronombre.
• El determinante.
5. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
-Norma culta
• Orden y colocación de los pronombres.
• Uso correcto de los determinantes.
-Léxico
• Polisemia y homonimia.
• Lenguaje figurado.
• Sinónimos y antónimos.
• Palabras simples, derivadas y compuestas.
-Ortografía
• Acentuación de palabras agudas, llanas y esdrújulas.
• Acentuación de diptongos, triptongos e hiatos.
• Acentuación diacrítica.
27

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
LITERATURA
• Comunicación literaria
• Literatura medieval
• Literatura del Renacimiento
SEGUNDO TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA
-Gramática
• Los complementos del nombre. El adjetivo.
• El sintagma verbal. El verbo.
• Los complementos del verbo.
• Clases de oraciones simples.
-Norma culta
-Léxico
• La composición.
• La prefijación.
• La sufijación.
• Empleo correcto de las formas verbales.
• Leísmo, laísmo y loísmo.
-Ortografía
• Acentuación de palabras compuestas.
• Las grafías b y v, g y j, la h.
LITERATURA
• El Lazarillo y el Quijote.
• Literatura barroca.
• Literatura neoclásica.
TERCER TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA
-Gramática
• La oración compuesta. La coordinación.
• Oraciones subordinadas adjetivas y adverbiales.
• Las lenguas de España. El bilingüismo.
-Léxico
• Familias léxicas.
28

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• El campo semántico.
• Los cambios de significado.
• Los neologismos.
-Ortografía
• Las grafías s/x, c/cc, d/z, y/i/ll.
• El guión y la división silábica.
6. Materiales didácticos
Aparte del manual de texto y de las lecturas obligatorias citadas más arriba, se
consideran materiales didácticos:
- El cuaderno de clase.
- Diccionarios y enciclopedias de consulta.
- Uso de Internet
- Fotocopias que suministrará el profesor cuando lo estime conveniente.
- Cuadernillos de ortografía y léxico para los alumnos que lo necesiten.
7. Criterios de evaluación
- Captar las ideas esenciales e intenciones de textos orales, de diferente tipo y
distinto nivel de formalización, reproduciendo su contenido en textos escritos.
- Elaborar el resumen de una exposición o debate oral sobre un tema específico,
reflejando los principales argumentos y puntos de vista de los participantes.
- Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos narrativos, descriptivos
y dialogados, identificando sus intenciones, diferenciando las ideas principales
y secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambigüedades en el
contenido y aportando una opinión personal.
- Crear textos narrativos, descriptivos y dialogados, adecuándolos a la situación
comunicativa, organizando su contenido de forma coherente, empleando un
vocabulario rico y variado y respetando los criterios de corrección gramatical y
ortográfica.
- Planificar y llevar a cabo la consulta de diferentes fuentes de información en
soportes tradicionales, mediante el manejo de índices, fichas y otros sistemas
de clasificación de fuentes, en el marco de sencillos trabajos de investigación.
- Identificar el género al que pertenece un texto literario leído en su totalidad,
reconocer los elementos estructurales básicos y los grandes tipos de recursos
lingüísticos, emitir una opinión personal y utilizar estos conocimientos en la
producción de textos de intención literaria.
- Establecer relaciones entre obras, autores y movimientos literarios y los
elementos del contexto social, cultural e histórico en que aparecen.
- Comprender el origen y evolución del castellano y del valenciano, localizar los
fenómenos de contacto entre distintas lenguas constitucionales y conocer los
rasgos del bilingüismo.
29

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- Identificar los rasgos lingüísticos propios de distintos usos geográficos, sociales
y estilísticos de la lengua.
- Manejar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos
de investigación, utilizando los medios informáticos complementarios (internet,
CD-Rom, bases de datos, etc).
7.1. Criterios de calificación
CONTENIDOS: 50% DE LA NOTA FINAL
- Contenidos impartidos.
- Pruebas escritas y orales.
- Controles de lectura.
- Preguntas en clase.
PROCEDIMIENTOS: 25 % DE LA NOTA FINAL
- Trabajo diario realizado en el cuaderno didáctico.
- Actividades de clase, apuntes.
- Redacciones, resúmenes, dictados.
- Trabajo individual o colectivo sobre las lecturas obligatorias.
- Ejercicios de creación.
ACTITUD: 25 % DE LA NOTA FINAL
- Superación de las deficiencias en la asignatura: autocorrección verificable en el
cuaderno didáctico, trabajo extra.
- Respeto de las normas de convivencia en el aula.
- Responsabilidad en el trabajo diario.
- Participación en actividades extraescolares voluntarias.
- Valoración negativa de la no asistencia a clase.
- Valoración negativa de la asistencia a clase sin material escolar.
En todos los escritos del alumno/a tendrá un valor fundamental la corrección
ortográfica y la adecuación léxica y claridad expositiva. Por estos conceptos se podrá
descontar hasta dos puntos de la nota.
7.2. Mínimos exigibles
-El alumno debe ser capaz de elaborar el resumen de una exposición o debate oral sobre
un tema específico y conocido, reflejando los principales puntos de vista y argumentos de
los participantes.
-El alumno debe ser capaz de sintetizar oralmente el sentido global de textos
escritos, diferenciando las ideas principales y secundarias.
-Debe ser capaz de exponer oralmente el desarrollo de un tema de forma
ordenada y fluida, ajustándose a un plan o guión.
30

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
-Debe ser capaz de producir textos escritos de diferente tipo (narrativo, descriptivo,
expositivo y argumentativo), adecuándolos a la situación de comunicación, utilizando la
estructura organizativa de cada uno y respetando los criterios de corrección.
-Debe ser capaz de utilizar las propias ideas y experiencias para la producción de textos
de intención literaria.
-Elaborar textos de diversos niveles lingüísticos.
-Conocer la ortografía del castellano.
-Conocer la diversidad lingüística de España.
-Identificar las categorías gramaticales.
-Conocer la estructura de la oración simple.
-Leer y analizar cuatro obras literarias completas.
-Conocer y aplicar las técnicas de subrayado, elaboración de fichas de
ortografía, vocabulario y bibliografía.
-Uso habitual y correcto del diccionario, así como de otras fuentes de información.
-Demostrar un conocimiento básico de los conceptos sintácticos y léxicos trabajados a lo
largo del curso.
CUARTO DE SECUNDARIA
1. Objetivos
• Conocer las características estructurales de los textos argumentativos y
expositivos, así como sus principales formas, aplicaciones y formatos.
• Conocer la formación y extensión de las lenguas peninsulares y las variedades
sociales y dialectales, tanto de la lengua oral como escrita.
• Conocer los principales períodos, autores y obras de la literatura castellana de los
siglos XIX y XX.
• Conocer los géneros literarios, sus características, evolución y obras
representativas.
• Conocer y aplicar normas lingüísticas relativas a cuestiones ortográficas,
morfológicas, sintácticas y semánticas.
• Conocer la forma, función y significado de los diferentes elementos que
componen el sistema lingüístico y su integración en los distintos planos de la
lengua: fónico, morfológico, sintáctico y textual.
• Conocer formas de expresión propias de lenguajes no verbales, con especial
atención al uso de la imagen en los medios de comunicación.
31

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
2. Contenidos
Tomando como punto de referencia el manual de texto Lengua castellana y
Literatura, 4º ESO (McGraw Hill), la materia a impartir es la siguiente:
LENGUA Y SOCIEDAD:
• La diversidad lingüística de España
LAS PALABRAS:
• Los componentes del léxico
• La creación de nuevas palabras
EL TEXTO
• Propiedades
• Exposición
• Argumentación
MEDIOS DE COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL:
• Radio
• Televisión
• Internet
LA ORACIÓN:
• Clasificación de la oración
• La oración compuesta
• Coordinación, subordinación y yuxtaposición
ORTOGRAFÍA:
• Los signos de puntuación
• Acentuación
• La escritura de préstamos
LITERATURA:
• Romanticismo
• Realismo
• Modernismo y Generación del 98
• Las vanguardias y la Generación del 27
• De la literatura de posguerra hasta nuestros días
TÉCNICAS DE TRABAJO
• El diccionario.
• El diccionario enciclopédico y otros soportes informáticos.
• El subrayado, las anotaciones, los resúmenes y esquemas.
• Bibliotecas y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: CD-
ROM, DVD, Internet.
32

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Presentación de la información. Tratamiento de la información.
3. Procedimientos
• Comprensión de textos orales y escritos de carácter argumentativo, analizando
tanto la situación en que se producen como el contenido, la organización y la
forma de expresión.
• Producción de textos orales y escritos fundamentalmente argumentativos con
distintas finalidades y adecuados a distintas situaciones de comunicación.
• Reconocimiento de los principales recursos expresivos de la literatura.
• Diferenciación de los diferentes géneros literarios mediante el reconocimiento de
sus principales características.
• Comentario de texto literario y consolidación de su práctica a través del análisis de
la estructura, el tema, ideas principales, intención del autor, ...
• Reconocimiento de las principales estrofas y versos de la lírica castellana.
• Producción de textos con intención literaria, siguiendo las características
principales y genuinas de cada género, y comprobación de que la tarea creativa
es fuente de placer.
• Recitación de poemas, dramatización de textos con expresividad y soltura,
controlando la dicción, entonación, velocidad, ...
• Producción de textos orales diversos con orden, claridad y corrección lingüística.
• Reconocimiento de las posibilidades que ofrece la lectura como fuente de
diversión y fantasía, de información y conocimiento.
• Manejo habitual del diccionario para la comprensión y elaboración de textos.
• Consulta de diversas fuentes de información, aplicando medios tradicionales y
tecnología informática en el marco del trabajo de investigación.
• Manejo de procesadores de textos y aplicación en trabajos sencillos de
investigación, utilizando medios informáticos complementarios (Internet, CD-
ROM, etc.)
• Identificación de los principales recursos utilizados por los medios de
comunicación para la elaboración y difusión de informaciones y opiniones.
• Ampliación del vocabulario mediante la lectura de autores/as consagrados/as.
• Creación de textos coherentes y cohesionados.
• Aplicación de los conocimientos lingüísticos a la comprensión y producción de
textos.
• Identificación y análisis de la forma, la función y el significado de los elementos
que integran el sistema lingüístico.
• Reconocimiento de las principales funciones sintácticas que se dan dentro de una
oración.
• Reconocimiento de las distintas relaciones que se dan en el seno de la oración
compuesta.
• Relación de las obras, autores y movimientos literarios con su contexto sociocultural.
• Estudio y reconocimiento de los principales períodos, autores y obras de la
literatura castellana de los siglos XIX y XX.
• Lectura obligatoria de las siguientes obras:
33

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- G. A. Bécquer, Rimas y Leyendas ( Ed. Vicens Vives)
- F. García Lorca, La casa de Bernarda Alba (Ed. Vicens Vives).
- R.J. Sender, Réquiem por un campesino español (Ed. Espasa- Calpe)
- M. Vargas Llosa, Los cachorros (Ed. Alfaguara) o G. García Márquez, Del amor y
otros demonios (Ed. Debolsillo) o M. Benedetti, La tregua (Ed. Cátedra)
4. Actitudes, normas y valores
• Respetar y valorar las opiniones ajenas expresadas tanto de forma oral como
escrita.
• Mostrar respeto por la diversidad lingüística y sus variedades dialectales y de uso.
• Mostrar interés por la lectura de textos literarios, desarrollando criterios propios de
selección y valoración.
• Mostrar una actitud crítica ante los usos de la lengua que suponen discriminación
social, sexual o racial.
• Valorar las obras literarias como parte de nuestro patrimonio cultural.
• Valorar la lengua oral y escrita como instrumento de aprendizaje y de
comunicación.
• Valorar la lectura como fuente de información, aprendizaje y placer.
5. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
• La diversidad lingüística de España
• El léxico de la lengua: componentes, creación de nuevas palabras
• La oración
• Clasificación de la oración
• La oración compuesta
• Coordinación, subordinación y yuxtaposición
• Los signos de puntuación
• Acentuación
SEGUNDO TRIMESTRE
● El texto y sus propiedades
• La exposición y la argumentación
• Los medios de comunicación audiovisual: televisión, radio e internet
• El Romanticismo. Larra, el Duque de Rivas, Zorrilla y Bécquer
• El Realismo y el Naturalismo. Galdós, Clarín.
34

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
TERCER TRIMESTRE
● Modernismo y Generación del 98. Machado, Baroja, Valle Inclán.
• Las vanguardias: contexto histórico y cultural. Novecentismo. Ultraísmo y
Surrealismo. R. Gómez de la Serna.
● Generación del 27: características. Federico García Lorca.
● La literatura española de posguerra. Poesía (Miguel Hernández, Blas de Otero,
Juan Gil-Albert), narrativa (social y existencialista), teatro (de humor, social).
● La literatura española desde los años sesenta hasta la actualidad. La renovación
narrativa de los años sesenta y setenta (Martín Santos y Miguel Delibes). La
poesía (la generación de los cincuenta y los novísimos).
• La literatura hispanoamericana del “boom”.
6. Materiales de trabajo
• Libro de texto de la editorial McGrawHill.
• Libros de lectura obligatoria, mencionados anteriormente, en número de
cuatro.
• Cuaderno de clase y diccionarios y enciclopedias de consulta.
• Uso de Internet.
• Si el profesor lo estima oportuno señalará la bibliografía necesaria siempre
y cuando sea accesible para el alumno.
• Fotocopias que suministrará el profesor para realizar comentarios de texto.
7. Criterios de evaluación
A partir del cuaderno didáctico el profesor valorará el trabajo diario del alumno en
clase. Asimismo, tendrá suma importancia en la calificación del alumno las destrezas
progresivamente adquiridas de expresión y comprensión oral y escrita. Aparte de estos
aspectos, el profesor evaluará a través de una prueba trimestral de conocimientos, de los
comentarios de texto realizados y de las lecturas leídas el grado de asimilación de los
contenidos previamente enunciados. En todo momento las calificaciones se amoldarán a
los criterios establecidos por el Centro, así como a los criterios elaborados por el
Seminario, según se exponen a continuación:
CONCEPTOS: 50% de la nota final.
• Contenidos impartidos.
• Pruebas escritas y orales.
• Controles de lectura.
• Preguntas de clase.
PROCEDIMIENTOS: 25% de la nota final.
• Trabajo diario realizado en el cuaderno didáctico.
• Control periódico de libretas.
• Actividades del libro, apuntes de clase.
35

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Redacciones, resúmenes, dictados.
• Trabajo individual o en grupo sobre las lecturas obligatorias.
• Comentarios de texto.
• Ejercicios de creación.
ACTITUD: 25% de la nota final.
• Trabajo diario y participación en clase.
• Superación de las deficiencias en la asignatura: autocorrección constatable en el
cuaderno didáctico, mejoras apreciables, trabajo extra.
• Respeto de las normas de convivencia dentro del aula.
• Participación en actividades extraescolares voluntarias relacionadas con la materia
• Valoración negativa de la no asistencia a clase.
• Valoración negativa de la asistencia a clase sin material escolar.
Se considera que, a pesar de que la evaluación es continua, el profesor puede
realizar ejercicios de recuperación de forma facultativa.
Se tendrá en cuenta la corrección ortográfica, la propiedad léxica y la presentación
de los escritos, pudiéndose descontar de la nota final hasta dos puntos por errores
ortográficos.
La lectura de las obras seleccionadas será obligatoria, no pudiendo aprobar la
asignatura quien no haya superado los controles o trabajos pertinentes.
8. Mínimos exigibles
-Saber expresarse correctamente de manera oral y escrita.
-Comprensión lectora. Conocer la estructura de un texto narrativo, descriptivo,
expositivo y conversacional.
-Reconocer la tesis y los argumentos más frecuentes en un texto de opinión.
-Conocer los elementos fundamentales de adecuación, coherencia y cohesión textual.
-Reconocer y distinguir la estructura de la oración simple y compuesta e identificar las
funciones de los sintagmas y conectores.
-Conocer los géneros literarios y saber adscribir un texto a determinado género y
subgénero.
-Saber analizar métricamente un poema reconociendo el tipo de verso, de rima y de
estrofa.
-Saber reconocer y explicar los recursos literarios de un texto.
-Saber situar cronológicamente un texto dado, adscribiéndolo a una época y autor.
-Conocer los distintos períodos literarios en orden cronológico y debidamente
diferenciados.
-Saber hacer un comentario de texto, siguiendo un esquema semejante:
localización, argumento, tema, estructura temática y métrica, análisis de la forma y del
contenido y conclusión.
-Alcanzar un conocimiento básico de la historia literaria en sus períodos.
-Leer las lecturas obligatorias del curso.
36

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
9. Temas transversales
En tanto que fenómeno histórico y cultural, el discurso literario propiciará una serie de
reflexiones a través de la discusión en clase de los temas e ideologías vertidas en distintas
obras. De este modo, el alumno deberá relacionar la literatura con temas transversales
tales como la educación moral y cívica, la educación para la paz, la educación para la
igualdad entre los sexos, educación ambiental, educación sexual, e incluso la reflexión
sobre la riqueza lingüística de España a partir del reconocimiento de la producción
literaria plurilingüe en la Península.
BACHILLERATO
Esta programación intentará abarcar todos aquellos aspectos que se recogen en el Decreto
102/2OO8, de 11 de julio, por el que se establece el currículo de Bachillerato en la
Comunidad Valenciana.
PRIMERO DE BACHILLERATO
1. Objetivos
Aunque los objetivos que se plantea el Departamento son diversos y numerosos, se
subraya el deseo de conceder una mayor importancia a los temas literarios. Dicho
enfoque determina que el desarrollo de determinados temas lingüísticos será
complementario y estará en función de la adquisición de los siguientes objetivos:
-Acercamiento a la literatura desde la Edad Media al siglo XVII.
-Intentar descubrir la relación existente entre los distintos fenómenos artísticos,
históricos y socioculturales y la obra literaria.
-A partir del estudio de un texto concreto, se pretende:
• Que el alumno sepa captar los valores del espíritu de la obra en cuestión y
pueda reconocer su significado en la vida del ser humano.
• Que el alumno enjuicie las distintas tendencias ideológicas que aparecen en las
obras literarias españolas.
• Que el alumno sea capaz de expresar por escrito el tema de la obra y descubra
los rasgos psicológicos o incluso biológicos que individualizan a los personajes.
37

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Que el alumno comprenda y sepa distinguir los motivos y fórmulas a través de
las cuales se desarrolla la acción. Esto es, que se familiarice con la lógica
estructural y narrativa.
• Que el alumno advierta la posible originalidad estilística de un texto, así como
la hipotética influencia sobre el mismo de otros autores u obras.
• Que el alumno sepa aplicar distintas metodologías de comentario de texto,
según el género de que se trate, de modo que pueda llegar a ser consciente del
medio en que se desenvuelve la acción, de los rasgos expresivos que otorgan al
lenguaje literario un valor connotativo y a partir de los cuales es posible
destacar las peculiaridades singularizadoras de cada movimiento artísticoliterario.
• Que el alumno sea capaz de dar una opinión personal razonada sobre la obra
estudiada o sobre los aspectos de la misma.
2. Contenidos
A partir del análisis y comentario de textos, se tendrán en cuenta los siguientes
temas lingüísticos:
• La comunicación: elementos. Intención comunicativa. Funciones del lenguaje.
• Las variedades de la lengua: espaciales, sociales, de estilo. Realidad plurilingüe
de la Comunidad Valenciana, de España y de Europa.
• El texto: lengua oral y lengua escrita: comprensión y producción de textos
procedentes de diversos ámbitos de uso y pertenecientes a diferentes tipologías.
Géneros orales: conferencia, debate, tertulia, conversación. Géneros escritos:
descripción, narración, exposición, argumentación, etc.
• Principios básicos de las normas ortográficas.
• Gramática: categorías gramaticales (I); oración y enunciado; funciones
sintácticas. La oración simple.
• Estructura del texto. Los marcadores (I): la deixis, la modalización y la
impersonalización. Las voces del discurso.
• El léxico. Componentes básicos del léxico de la lengua española (I): estructura
del léxico; locuciones; el diccionario.
• Técnicas de búsqueda de información: medios tradicionales y nuevas
tecnologías (CD Rom, bases de datos, Internet, etc.). Técnicas auxiliares para la
comprensión y creación de textos en la vida académica. El tratamiento de la
información.
LITERATURA:
- Características de la lengua literaria. Los géneros literarios.
- Evolución histórica de las formas literarias.
- Edad Media: marco histórico y cultural. La lírica tradicional y culta: lectura y
análisis de poemas representativos. La épica medieval: lectura de fragmentos
del Poema del Mío Cid. El Mester de Clerecía: Gonzalo de Berceo y el
Arcipreste de Hita. Don Juan Manuel.
38

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- Literatura del siglo XV: El Romancero, Jorge Manrique y La Celestina.
- Siglos XVI y XVII. Renacimiento y Barroco: marco histórico y cultural. La
lírica, temas y estructuras .Garcilaso y la Égloga I. Góngora y Quevedo.
Modelos narrativos. Tipología de la novela. La novela picaresca. Miguel de
Cervantes y la novela moderna. Lectura de fragmentos de Don Quijote de la
Mancha, Novelas Ejemplares y El Buscón. El teatro: Lope de Vega y
Calderón de la Barca.
- Lectura, análisis y comentario de las siguientes obras completas:
Edad Media:
- El Romancero o Coplas a la muerte de su padre de Jorge Manrique.
- La Celestina de Fernando de Rojas (Adaptación de Eduardo Alonso.
Vicens Vives o Cátedra base, a criterio del profesor).
Renacimiento y Barroco:
- Églogas de Garcilaso de la Vega.
- El Lazarillo de Tormes.
- El Quijote (Selección de capítulos 1ª y 2ª parte).
- La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca (Vicens Vives) o La
discreta enamorada de Lope de Vega (Tilde).
- Lectura de fragmentos representativos de algunas obras pertenecientes a las
literaturas de las lenguas constitucionales y de las literaturas extranjeras.
3. Metodología
La metodología en el aula combinará la investigación constructivista y las
actividades de descubrimiento con la exposición ya que, pese a reconocer el innegable
atractivo del método constructivista en el ámbito de la educación, la puesta en marcha
de un nuevo plan de estudios que ha incorporado a la comunidad educativa nuevas
variables psicológicas, sociales, culturales, ambientales, etc., aconseja ir aplicando
diferentes métodos para sacar el máximo partido a cada uno de ellos, a fin de
seleccionar y aplicar el que más haya enriquecido y desarrollado las capacidades del
mayor número de alumnos
- Lectura e interpretación de textos seleccionados.
- Comentario lingüístico y literario de textos.
- Comentario destacando los valores estéticos y humanos vertidos en
el texto, a la luz de la mentalidad de su época.
- Lectura de obras completas, con análisis de aspectos diversos.
- Análisis de temas y de palabras claves en determinados autores y
obras.
39

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
ESTRATEGIAS
- Tomar nota en el cuaderno de clase de lo que se aporte tanto por parte del
profesor/a como por parte de cualquier alumno/a, sobre aspectos sociales,
culturales, etc., a propósito de estilos, géneros, tipos de texto, recursos
lingüísticos, obras, etc., que se estén trabajando.
- Desentrañar el sentido de un texto literario, midiendo la distancia entre el
significado denotativo y los significados connotativos añadidos por la
intención del autor.
- Analizar el papel del autor, su perspectiva sobre la obra y el tratamiento
que da a los personajes.
- Valorar el propósito con que el autor ha producido su obra, de qué medios
se ha valido para conseguirlo y en qué medida lo ha logrado.
- Analizar la diferente relevancia de cada personaje, por qué medios ha sido
construido y qué función desempeña en el entramado total de la obra.
- Analizar los tipos de lenguaje (culto, coloquial, vulgar, jergal, etc.)
presentes en los textos y su adecuación a la época, autor, personajes,
situaciones, etc.
- Establecer una correlación entre el lenguaje utilizado y la época y lugar a
que pertenece.
- Rastrear en una obra los valores sociales y morales defendidos en ella por
su autor y discernir (si ello es posible) sus constantes de pensamiento.
- Reconocer y analizar los valores estéticos del texto literario y captar los
recursos empleados por el autor para conseguirlo.
- Reconocer y dominar las técnicas expresivas (narración, descripción,
exposición, diálogo - directo, indirecto, directo libre, indirecto libre.
- Producir textos descriptivos, expositivos, argumentativos, narrativos y
dialogados
- Redactar distintos tipos de escritos que supongan el dominio escrito de las
técnicas anteriores, desde una carta a un relato de intriga o un ensayo.
- Imitar un texto de una obra conocida, añadiéndole pasajes, o actualizar
algún personaje famoso de la literatura o de la novela.
- Practicar el resumen de contenidos, distinguiendo las ideas fundamentales
de las secundarias.
- Determinar la estructura de una obra literaria o de otro escrito.
- Presentar en forma de mapa conceptual, los contenidos de un texto.
- Analizar una obra literaria y su correlato cinematográfico, valorando lo
más conseguido de ambas producciones y por contraste, lo que se ha perdido
y ganado en la obra cinematográfica, si se trata de una adaptación.
- Asistir a conferencias, representaciones teatrales, etc.
- Organizar actividades de Departamento o interdisciplinares como
recitales poéticos, dramatizaciones, excursiones o paseos literarios, dentro de
la programación del Centro o en colaboración con otros Centros o
instituciones culturales.
40

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
4. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
LITERATURA
1. La creación literaria. Recursos literarios. Versificación. Géneros y
subgéneros.
2. La literatura medieval. Sociedad y cultura en la Edad Media. La lírica, la
narrativa y el teatro medieval.
3. El Perrenacimiento. Contexto histórico, social y cultural. Poesía de
cancionero y tradicional. Las Coplas de Jorge Manrique y el Romancero.
4. La Celestina de Fernando de Rojas.
TÉCNICAS DE TRABAJO
1 La lectura comprensiva y analítica.
2. El subrayado. Esquema. Resumen. Mapas conceptuales y cuadros sinópticos.
LITERATURA
SEGUNDO TRIMESTRE
1. El Renacimiento en Europa y en España. La poesía renacentista. Poetas
renacentistas europeos y españoles. Garcilaso de la Vega.
2. La prosa en el siglo XVI en Europa y en España. Las formas narrativas del
siglo XVI. Libros de caballerías y Lazarillo de Tormes.
3. El teatro renacentista. Cervantes.
4. EL Barroco. La novela. El Quijote. La prosa narrativa y no narrativa del
Barroco.
5. La poesía europea y española del XVII. Góngora y Quevedo.
6. El teatro del Barroco. Lope de Vega y Calderón de la Barca. La discreta
enamorada y La vida es sueño.
TÉCNICAS DE TRABAJO
1. Tratamiento informático de textos.
2. Creación de textos académicos.
ESTUDIO DE LA LENGUA
TERCER TRIMESTRE
41

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
1. La comunicación. Elementos. Códigos. Tipos. El signo. Tipos de signos.
Funciones lingüísticas. La intención comunicativa.
2. Las variedades de la lengua. Diatópicas, diastráticas y diafásicas. Lengua y
situación comunicativa. Adecuación al contexto. Situación lingüística de
España en la actualidad.
3. La lengua como sistema. Niveles fónico, morfosintáctico y léxico-semántico.
4. Categorías gramaticales. El sintagma. Constituyentes del sintagma nominal.
Categorías y funciones del sintagma nominal. Estilística.
5. El sintagma verbal. El verbo y sus constituyentes. La conjugación.
Clasificación de los verbos. Formas verbales y no verbales. La modalización.
Estilística del sintagma verbal. El sintagma adverbial.
6. Oración y enunciado. Las funciones sintácticas. Tipos de oración. Oración
simple.
TÉCNICAS DE TRABAJO
1. Las fuentes de información. La biblioteca. La hemeroteca. Fuentes
lexicográficas. Diccionarios. Enciclopedias. Fuentes audiovisuales y tecnológicas de la
información.
5. Materiales didácticos
El alumno que accede al Bachillerato debe ir acostumbrándose a recabar la
información a partir de apuntes, bibliografía, lectura de obras pertenecientes a diversos
géneros, etc. y, por tanto, a no considerar el libro de texto como única fuente de
información.
No obstante, dada la inseguridad que genera en ellos el no tener una única fuente
informativa que recopile los contenidos propuestos, podrá recomendarse como libro de
texto: Lengua castellana y Literatura. 1º Bachillerato ( Ed. McGraw Hill).
El Profesor entregará al alumno las guías de lectura preparadas para cada libro con
el fin de que las trabaje individualmente o en equipo. Los trabajos realizados podrán
exponerse en clase, tarea con la que se pretende que el alumno cultive sus destrezas
orales y expresivas.
Se considera necesaria la utilización de un cuaderno de clase donde puedan
sintetizarse los aspectos teóricos explicados a lo largo del curso. Asimismo, el alumno
recibirá una metodología de comentario de texto sistematizada según géneros.
6. Criterios de evaluación
La base de las clases y de las pruebas que se realizarán serán básicamente los
comentarios de texto, los exámenes basados en contenidos impartidos a lo largo de la
evaluación, controles escritos de lectura, trabajos, exposiciones orales, aspectos estos
mayoritarios, aunque no absolutos, de la nota final del alumno. La parte restante de la
42

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
nota de la asignatura tendrá en cuenta otros factores como el interés del alumno y las
intervenciones en clase que el alumno pudiera realizar a lo largo del curso.
En este apartado debe subrayarse que los criterios de evaluación pueden sufrir
algunas modificaciones si hubiera algún cambio en los criterios generales de evaluación
del Bachillerato en el Centro a raíz de las reuniones de la Comisión Pedagógica y
posterior aprobación por parte del Claustro.
Básicamente se tendrán en cuenta para realizar una evaluación objetiva y completa
que el alumno haya alcanzado las siguientes destrezas:
• Sintetizar oralmente y por escrito textos orales y escritos, señalando las ideas
principales y las secundarias y la intención comunicativa, reconociendo posibles
incoherencias o ambigüedades y aportando una opinión personal.
• Consultar fuentes de diverso tipo e integrar su información en textos de síntesis
que presenten los datos principales y los distintos puntos de vista, sus relaciones
y la perspectiva propia.
• Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos, expositivos y
argumentativos) adecuados a la situación de comunicación, utilizando
mecanismos que les den coherencia y cohesión y atendiendo a sus diferentes
estructuras formales.
• Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combinaciones y, en su caso,
la relación entre ellas y sus significados.
• Discernir los componentes básicos del léxico español.
• Distinguir las variedades de la lengua, así como las diferentes lenguas
constitucionales de España y sus variedades, conociendo su origen y su
evolución.
• Conocer e identificar las diferentes variedades del español (espaciales, sociales y
de estilo) mediante la observación directa.
• Identificar el género al que pertenece un texto literario y reconocer sus
componentes estructurales básicos y sus recursos lingüísticos.
• Valorar y conocer la evolución histórica de las formas literarias en la Edad
Media y los siglos XVI y XVII, atendiendo al marco histórico y cultural y a su
relación con los autores y obras más destacados.
• Analizar y comentar obras completas de las diferentes épocas y de los autores
más destacados de cada una de ellas.
• Conocer y valorar las obras y los autores más significativos de la literatura de la
Edad Media y de los siglos XV, XVI y XVII en las diversas lenguas
constitucionales y en las grandes líneas de la literatura universal.
• Manejar los recursos informáticos básicos y aplicarlos a la búsqueda de in
formación y a su elaboración.
6.1. Criterios de evolución del Departamento
• Evaluación continua en el aula. Como tal se valorará:
- el trabajo diario del alumno,
- su capacidad para organizar los elementos de la tarea intelectual:
- cuaderno de trabajo,
- apuntes,
- fichas,
43

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- puntualidad de tareas...
- exposiciones orales.
- participación en clase,
- madurez lectora y expresiva, oral y escrita,
- progreso en la integración de conocimientos.
• Evaluación mediante pruebas escritas. El ejercicio de evaluación debe ser
siempre sobre un texto literario o no, representativo de un estilo, género,
escuela, o autor estudiados, al que se le podrán aplicar diversas cuestiones sobre
aspectos gramaticales igualmente estudiados en clase.
6.2. Criterios de calificación
El Departamento distribuirá la calificación del alumnado de la siguiente forma:
Se valorarán las pruebas escritas sobre cuestiones literarias y lingüísticas, la
realización de trabajos escritos, la exposición de trabajos orales y los controles de
lectura de las obras seleccionadas (70% de la nota).
También se tendrá en cuenta la corrección en la expresión escrita –grafías,
sintaxis, léxico y signos de puntuación., así como el cuidado en la presentación. (20%
de la nota).
De igual modo se analizará la actitud del alumnado ante el aprendizaje y la
participación activa en el aula (10% de la nota.)
En todos los escritos del alumno/a tendrá un valor fundamental la corrección
ortográfica y la adecuación léxica y claridad expositiva. Por estos conceptos se podrá
descontar hasta dos puntos de la nota.
7. Mínimos exigibles
El objetivo fundamental de las distintas asignaturas impartidas por este
Departamento Didáctico es alcanzar en el alumno un grado aceptable de expresión oral
y escrita, así como la comprensión básica de los distintos tipos de texto, (en mayor
medida quizás los literarios), sin embargo, cuando las circunstancias del alumno lo
hagan necesario, se valorarán los siguientes aspectos:
• Análisis de los componentes de la lengua (fonológico, morfosintáctico, léxico,
semántico, pragmático y textual), empleando en esta tarea los conceptos y
procedimientos adecuados.
• Lectura de las obras literarias propuestas, identificando los elementos que las
configuran como tales, descubriendo en ellas el uso creativo de la lengua,
relacionándolas con una tradición cultural y reconociendo las condiciones
sociales de su producción y recepción.
• Comentario lingüístico y literario de textos.
44

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Práctica de la técnica de tomar apuntes de todo lo que el profesor explica, para
fijar la atención y seleccionar lo fundamental.
• Utilización de las diferentes fuentes de información en la elaboración de sus
trabajos.
• Lectura y análisis de textos de diferentes tipos: narración, descripción,
exposición, argumentación y diálogo.
• Redacción de distintos tipos de escritos que supongan el dominio escrito de
las técnicas anteriores.
• Práctica del resumen de contenidos, distinguiendo las ideas fundamentales de
las secundarias.
• Elaboración del esquema de los contenidos de un texto.
• Análisis de los recursos lingüísticos (morfológicos, sintácticos, semánticos y
pragmáticos), estructurales, históricos y personales que determinan un tipo de
texto.
• Adoptar una actitud abierta y curiosa ante cualquier manifestación literaria.
• Apreciar la literatura como proyección personal del ser humano, como
instrumento para la comprensión de la realidad y como reflejo de la sensibilidad
colectiva.
• Una mínima destreza expositiva.
• Una capacidad elemental del alumno para saber aplicar la metodología del
comentario de texto y para saber caracterizar en sus aspectos fundamentales una
obra determinada.
• Un conocimiento básico para distinguir los principales fenómenos artísticos y
literarios que han sido objeto de análisis en clase. Esto es, que puedan
contextualizar mínimamente un texto en la Edad Media, Renacimiento o
Barroco.
SEGUNDO DE BACHILLERATO
1. Objetivos
El desarrollo de esta asignatura ha de contribuir a que el alumno adquiera las
siguientes capacidades:
• expresarse oralmente y por escrito mediante discursos coherentes, correctos,
creativos y adecuados a las diversas situaciones de comunicación y a las
diferentes finalidades comunicativas;
• comprender discursos orales y escritos argumentativo-expositivos
atendiendo a sus peculiaridades comunicativas;
• utilizar y valorar el lenguaje oral y escrito como medio eficaz para la
comunicación interpersonal, para la adquisición de nuevos aprendizajes,
para la comprensión y análisis de la realidad y para la organización racional
de la acción;
45

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• realización correcta del comentario crítico de un texto argumentativoexpositivo
que incluya las siguientes reflexiones: ámbito de uso y género,
elementos de la situación comunicativa y finalidad del texto, tema, ideas
principales y secundarias y argumentos, explicación y valoración de las ideas
expuestas a partir de la cultura del alumno y de su conocimiento del mundo;
• reflexión acerca de la lengua como objeto de conocimiento;
• tener una opinión formada sobre cualquier tema de actualidad que afecte
medianamente a la comunidad a la que pertenece el alumno y saber
expresarse acerca del mismo con una actitud crítica;
• utilización, en última instancia, de la lengua como objeto de reflexión
cultural y como medio de comunicación de ideas.
2. Contenidos
El Departamento pretende conferirle a esta asignatura un marcado carácter
lingüístico, intentando preparar al alumno exclusivamente con vistas al examen de
comentario de las Pruebas de Acceso a la Universidad. Por ello, aunque en el
siguiente temario se contemplan la explicación y desarrollo de los temas de
literatura marcados por la Ley, estos tendrán un carácter complementario.
I. COMUNICACIÓN:
1. Lengua y sociedad.
Origen y desarrollo de la lengua española.
Las lenguas constitucionales. El bilingüismo.
Variedades del español. El español de América.
Características lingüísticas del español actual.
2. El texto. Mecanismos de coherencia y cohesión.
3. Textos escritos específicos:
Textos científicos y técnicos.
Textos jurídicos y administrativos.
Textos humanísticos.
Textos periodísticos y publicitarios.
Textos literarios.
II. ESTUDIO DE LA LENGUA:
1. Principios básicos de las normas lingüísticas.
2. La Gramática.
Las categorías gramaticales (II).
Tipos de oraciones: simple y compuesta.
3. Estructura del texto: los marcadores y los conectores (II).
4. Componentes básicos del léxico de la lengua española (II).
La terminología. Procedimientos lingüísticos para la creación de
neologismos.
5. La lengua española en Internet. Recursos lingüísticos fundamentales.
46

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
La RAE, Agencias de prensa, medios de comunicación digitales, colecciones de
textos, etc.
III. TÉCNICAS DE TRABAJO:
1. Técnicas de análisis y comentarios de texto: comentario lingüístico y
literario.
2. Redacción de trabajos académicos que incorporen los elementos
complementarios (fichas, índices, esquemas repertorios, bibliografías, etc.).
IV. LITERATURA:
1. Innovación y modernidad en el siglo XVIII.
El ensayo: análisis de textos de José Cadalso y de Gaspar Melchor de
Jovellanos.
El teatro: lectura y comentario de unas escenas de una obra de Leandro
Fernández de Moratín.
2. La literatura en el XIX.
El Romanticismo: marco histórico y cultural. Originalidad del
Romanticismo.
La lírica: análisis de poemas de José de Espronceda y de Gustavo Adolfo
Bécquer.
La prosa: lectura de un artículo de Mariano José de Larra.
El teatro romántico: análisis de escenas de una obra del Duque de Rivas,
de Antonio García Gutiérrez o de José Zorrilla.
El Realismo: La innovación narrativa en la segunda mitad del siglo XIX:
Benito Pérez Galdós y Leopoldo Alas “Clarín”.
3. La literatura en siglo XX. Características generales. Las vanguardias.
La lírica en el siglo XX: análisis y comentario de poemas de Antonio
Machado, Juan Ramón Jiménez y de un poeta de la generación de 1927.
Tendencias de la lírica en la segunda mitad del siglo XX.
La narrativa en el siglo XX. Nuevos modelos narrativos.
La novela y el cuento hispanoamericano.
Evolución y transformación del teatro.
El ensayo.
4. Análisis y comentario de una obra de cada época y lectura de los fragmentos
más representativos de algunas de las literaturas de las lenguas
constitucionales y de las literaturas extranjeras.
I .COMUNICACIÓN:
3. Secuenciación de contenidos
PRIMER TRIMESTRE
1. Lengua y sociedad.
Origen y desarrollo de la lengua española.
Las lenguas constitucionales. El bilingüismo.
47

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
2. El texto. Concepto y propiedades. Mecanismos de coherencia y cohesión.
II. ESTUDIO DE LA LENGUA:
1. Principios básicos de las normas lingüísticas.
2. La Gramática.
Las categorías gramaticales (II).
Tipos de oraciones. La oración simple.
III. TÉCNICAS DE TRABAJO:
1 .Introducción al análisis y comentarios de texto: comentario lingüístico y
literario.
IV. LITERATURA:
2. Innovación y modernidad en el siglo XVIII.
El ensayo: análisis de textos de José Cadalso y de Gaspar Melchor de
Jovellanos.
El teatro: Leandro Fernández de Moratín.
3. La literatura en el XIX.
El Romanticismo: marco histórico y cultural. Originalidad del
Romanticismo.
La lírica: José de Espronceda y de Gustavo Adolfo Bécquer.
La prosa: la prosa periodística de Mariano José de Larra.
El teatro romántico: Duque de Rivas y José Zorrilla.
4. Análisis y comentario de una antología de poemas de Miguel Hernández (Ed.
Ecir), y lectura de los fragmentos más representativos de algunas de las
literaturas de las lenguas constitucionales y de las literaturas extranjeras.
I.COMUNICACIÓN:
SEGUNDO TRIMESTRE
1. Lengua y sociedad.
Variedades del español. El español de América.
2. Textos escritos específicos:
Textos humanísticos.
Textos periodísticos y publicitarios.
II. ESTUDIO DE LA LENGUA:
1 .La Gramática.
La oración compuesta.
2. Estructura del texto: los marcadores y los conectores (II).
48

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
3. Componentes básicos del léxico de la lengua española (II).
La terminología.
Procedimientos lingüísticos para la creación de neologismos.
III. TÉCNICAS DE TRABAJO:
1. Análisis y comentarios de texto: comentario lingüístico y literario.
2. Redacción de trabajos académicos que incorporen los elementos
complementarios (fichas, índices, esquemas repertorios, bibliografías, etc.)
IV. LITERATURA:
1. El Realismo: La innovación narrativa en la segunda mitad del siglo XIX:
Benito Pérez Galdós y Leopoldo Alas “Clarín”.
2. La literatura en siglo XX:
Características generales.
Modernismo y Generación del 98
Las vanguardias.
La lírica en el siglo XX: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez y la
Generación del 27.
Tendencias de la lírica en la segunda mitad del siglo XX.
Evolución y transformación del teatro.
La narrativa en el siglo XX.
3. Análisis y comentario de Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán (Ed.
Espasa Calpe, col. Austral). Lectura de los fragmentos más representativos
de algunas de las literaturas de las lenguas constitucionales y de las
literaturas extranjeras.
I. COMUNICACIÓN:
TERCER TRIMESTRE
1. Lengua y sociedad.
Características lingüísticas del español actual.
2. Textos escritos específicos:
Textos científicos y técnicos.
Textos jurídicos y administrativos.
II. ESTUDIO DE LA LENGUA:
1 .La lengua española en Internet. Recursos lingüísticos fundamentales.
La RAE, Agencias de prensa, medios de comunicación digitales, colecciones de
textos, etc.
III. TÉCNICAS DE TRABAJO:
49

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
1. Análisis y comentarios de texto: comentario lingüístico y literario.
2. Redacción de trabajos académicos que incorporen los elementos
complementarios (fichas, índices, esquemas repertorios, bibliografías, etc.)
IV. LITERATURA:
1. Nuevos modelos narrativos.
La novela y el cuento hispanoamericano.
2. Análisis y comentario de La casa de los espíritus, de Isabel Allende, y lectura
de los fragmentos más representativos de algunas de las literaturas de las lenguas
constitucionales y de las literaturas extranjeras.
4. Materiales didácticos
En el presente curso el Departamento no ha considerado oportuno seguir un
libro de texto obligatorio, aunque no por ello deje de recomendar algún manual que
pueda servir de guía para algún alumno.
Además se utilizarán en el presente curso académico los siguientes materiales:
-Artículos de opinión aparecidos en los medios de comunicación
(principalmente la prensa escrita) que ayuden a fomentar el espíritu crítico entre el
alumnado.
-Diferentes materiales específicos del comentario que refuercen las habilidades
del alumno para la realización de estos comentarios.
-Libros de lectura obligatorios:
Antología poética de Miguel Hernández: Un poeta para espíritus
jóvenes. Ed. Ecir
Luces de Bohemia, Ramón del Valle-Inclán (Espasa Calpe, col. Austral).
La casa de los espíritus, Isabel Allende.
-Guías de lectura de las obras de lectura obligatoria.
5. Criterios de evaluación
Básicamente se tendrán en cuenta para realizar una evaluación objetiva y completa
que el alumno haya alcanzado las siguientes destrezas:
• Sintetizar oralmente y por escrito textos de diferente tipo y distinto nivel de
formalización, señalando las ideas principales y las secundarias y la intención
comunicativa, reconociendo posibles incoherencias o ambigüedades y aportando
una opinión personal.
• Consultar fuentes de diverso tipo e integrar su información en textos de síntesis
que presenten los datos principales y los distintos puntos de vista, sus relaciones
y la perspectiva propia.
50

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Interpretar y valorar textos escritos específicos (humanísticos, periodísticos,
científicos, literarios, etc.), analizando su constitución interna y las relaciones
del autor con el texto y su obra.
• Crear textos escritos de diferente tipo adecuados a la situación de comunicación,
utilizando mecanismos que les den coherencia y cohesión y atendiendo a sus
diferentes estructuras formales.
• Distinguir las variedades de la lengua, así como las diferentes lenguas
constitucionales de España y sus variedades, conociendo su origen y su
evolución y valorando las situaciones de bilingüismo.
• Comprender el origen y desarrollo de la lengua española, en su historia y en el
momento actual, valorando sus variedades.
• Conocer e identificar las diferentes variedades del español (espaciales, sociales y
de estilo) mediante la observación directa.
• Identificar el género al que pertenece un texto literario y reconocer sus
componentes estructurales básicos y sus recursos lingüísticos.
• Analizar la evolución histórica de las formas literarias desde el siglo XVIII hasta
la actualidad, atendiendo al marco histórico y cultural y a su relación con los
autores y obras más destacados.
• Conocer y valorar las obras y los autores más significativos de la literatura de
los siglos XVIII, XIX y XX en las diversas lenguas constitucionales y en las
grandes líneas de la literatura universal.
• Manejar los recursos informáticos básicos y aplicarlos a la búsqueda de in
formación y a su elaboración.
• Conocer y aplicar técnicas de análisis y comentario de textos, así como de
elaboración de trabajos académicos.
Por otra parte, ya que la Prueba de Selectividad consiste en el comentario crítico de
un texto argumentativo-expositivo (generalmente periodístico de opinión o
humanístico), la prueba fundamental del curso será, lógicamente, un comentario de este
tipo. Y en consecuencia, el alumno deberá expresarse con una ortografía correcta.
Asimismo se descontará puntos por errores que afecten a la ortografía, a la cohesión
textual y a la construcción de oraciones, según las pautas dadas en las reuniones de
Coordinación de la Prueba de Selectividad.
Finalmente, y según marca actualmente la Comisión de la PAU, se otorgará el 40%
de la nota al comentario de texto (tema, organización, resumen y valoración) y el 60% a
tres cuestiones planteadas sobre aspectos léxico-morfológicos, de cohesión o
adecuación, y literatura (2 puntos cada una). Estas cuestiones, excepto la literaria, se
referirán a marcas lingüísticas que aparezcan en el texto y que hayan sido objeto de
estudio y análisis de forma teórica y práctica a lo largo de cada evaluación.
6. Mínimos exigibles
Siempre teniendo en cuenta las exigencias de la prueba de Selectividad se
consideran contenidos mínimos de la asignatura: la ortografía correcta y la
expresión fluida y ordenada. Cómo no, se valorará la capacidad básica del
alumno para comprender y realizar un comentario crítico que dé una muestra de
51

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
sus posibilidades cognoscitivas. Estas premisas básicas irán acompañadas de la
superación de aspectos como los siguientes:
• Reconocimiento de los distintos discursos como prácticas sociales y culturales
diferentes que se inscriben en ámbitos de uso y se manifiestan mediante formas
convencionales diversas: orales, escritas, o icónico-verbales.
• Comprensión de textos - orales, escritos, icónico-verbales - procedentes de
diversos ámbitos de uso, especialmente del discurso académico y los discursos
orientadores de la opinión y de la conducta, atendiendo a los factores del
contexto físico y social de la comunicación.
• Producción de textos - orales y escritos- pertenecientes al discurso académico y
a los discursos orientadores de la opinión y de la conducta atendiendo a los
factores del contexto físico y social, a la planificación del significado y a la
adecuada elección de los esquemas textuales.
• Utilización de procedimientos para obtener y tratar la información relacionados
con la interpretación y producción de textos propios del discurso académico y de
los discursos orientadores de la opinión y de la conducta.
• Reelaboración de la información obtenida en fuentes documentales (mediante
esquemas, resúmenes, fichas, cuadros sinópticos, bases de datos...) como
requisito para la composición de textos informativos propios del ámbito
académico, tales como memorias, exposiciones orales, informes, monografías...
• Análisis crítico de los procedimientos lingüísticos y no lingüísticos- empleados
en los discursos orientadores de la opinión y de la conducta, para transmitir,
interpretar o valorar la información así como para crear estados de opinión.
• Actitud positiva respecto del uso del valenciano como lengua de aprendizaje y
en situaciones de comunicación formales con el fin de desarrollar hábitos que
contribuyan a modificar la desigual distribución de usos y funciones entre las
dos lenguas en contacto.
• Análisis crítico de expresiones lingüísticas que manifiestan actitudes
discriminatorias hacia individuos, grupos sociales o pueblos, atendiendo
especialmente a las que evidencian abuso de poder, sexismo, racismo o
cualquier otra forma de marginación social.
• Reconocimiento de la relación entre saber, ideología, valores e intereses sociales
que se manifiesta - implícita o explícitamente- en el discurso académico, en los
discursos orientadores de la opinión y de la conducta y en los reguladores de la
vida social.
• Marcas lingüísticas (deixis de persona deixis social) que identifican en el
enunciado a los participantes de la comunicación y que manifiestan la relación
social que se establece entre ellos.
• Análisis del significado de los enunciados acudiendo a procedimientos de
naturaleza léxico-semántica: homonimia, hiperonimia, polisemia, sinonimia, a lo
que emisor y receptor presuponen y a lo que el receptor infiere, en función del
contexto social de enunciación y del entorno cultural en que se inscribe.
Procedimientos de conexión (conjunciones, adverbios, locuciones conjuntivas o
adverbiales, expresiones de función adverbial...) que permiten establecer
relaciones semánticas entre enunciados y que contribuyen a la cohesión del
texto, incidiendo especialmente en las relaciones lógicas (de causa,
consecuencia, concesión, finalidad)
52

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Procedimientos de formación léxica de especial importancia en la configuración
del vocabulario técnico propio de los distintos saberes académicos y de los
discursos orientadores de la opinión y de la conducta.
OPTATIVA: TALLER DE CASTELLANO
En la planificación de las optativas de Taller de Castellano para 1º y 2º de ESO
deberá tomarse en consideración el hecho de que la mayoría del alumnado, con una
historia de fracaso escolar a sus espaldas, carece de las habilidades básicas en la
materia, pero también hace gala de una alarmante desmotivación hacia el aprendizaje.
En cualquier caso, de acuerdo con los propósitos que hacen surgir tales optativas
y según establecen las directrices educativas, se entenderán como materias de refuerzo
para facilitar la adquisición de las competencias básicas, especialmente las referentes a
la comunicación lingüística, y la consecución de los objetivos de la Educación
Secundaria Obligatoria.
Poseen una eminente finalidad práctica, de forma que estarán al servicio de la
posterior utilización de los contenidos tratados en el aula para su aplicación en
diferentes situaciones, ayudando al alumno al desarrollo de estrategias que le permitan
mejorar su capacidad de aprendizaje. Finalidad práctica que debe llevar al alumnado a
ampliar su autonomía para organizar los contenidos recibidos y su capacidad para
reflexionar sobre ellos.
En este proceso, se irán fijando metas alcanzables y la progresión de los
contenidos será gradual. Además se tendrán en cuenta las necesidades académicas de
cada alumno, por lo que la orientación de las programaciones deberá ser flexible e
individualizada (estar adaptada a las exigencias del alumno). En el mismo sentido, en la
selección de los contenidos de cada nivel, no se hará caso omiso de los contenidos
básicos de la etapa o del curso anterior, para que la progresión sea coherente.
OBJETIVOS
• Participar en la organización y realización de las tareas de grupo,
descubriendo la importancia de las aportaciones individuales en el
enriquecimiento del trabajo colectivo.
• Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la
actividad social, cultural y académica, y analizarlos con sentido crítico.
• Reconocer y utilizar, de forma correcta, las diversas tipologías de los textos
escritos y orales, y sus estructuras formales, a través de las que se produce la
comunicación con las instituciones públicas, las privadas y las de la vida
laboral.
• Utilizar el castellano para expresarse oralmente y por escrito, de manera
coherente y adecuada a las distintas funciones, en cada situación de
comunicación y en los diversos contextos de la actividad social y cultural,
para satisfacer las necesidades de comunicación, para tomar conciencia de
53

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
los propios sentimientos e ideas, y para controlar la propia conducta, con una
actitud respetuosa y de cooperación.
• Aplicar, con progresiva autonomía, los conocimientos sobre la lengua y las
normas del uso lingüístico para comprender textos orales y escritos y para
escribir y hablar con adecuación, coherencia, cohesión y corrección
(cuidando la estructura del texto, los aspectos normativos, la caligrafía, el
orden y la limpieza). Reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus
combinaciones.
• Utilizar las destrezas básicas de la lengua (escuchar, hablar, leer, escribir y
conversar) por participar de manera eficaz en varias situaciones de la
actividad escolar, tanto orales como escritas, para adquirir nuevos
conocimientos, para buscar, seleccionar y procesar información, elaborar y
memorizar conceptos, y para escribir textos propios del ámbito académico
con iniciativa, responsabilidad y esfuerzo. Adoptar una actitud de
cooperación y de respeto con los sentimientos, las ideas, las opiniones y los
conocimientos de los otros.
• Leer con la fluidez y la entonación adecuadas, comprender distintos tipo de
textos adaptados a la edad, y utilizar la lectura como medio para ampliar el
vocabulario y fijar la ortografía correcta.
• Interpretar textos breves en situaciones que lo exijan y con varios propósitos
comunicativos.
• Saber aprovechar, en la adquisición de una lengua, aquellos conocimientos
conceptuales y estratégicos ya aprendidos en el proceso de adquisición de
otras lenguas, así como usar las semejanzas y diferencias de los códigos para
aclarar algún punto conflictivo de la estructura, del significado o del uso.
• Interpretar y utilizar la lectura y la escritura como fuentes de placer, de
enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo, y consolidar hábitos
de lectura por medio de textos adecuados a la edad.
• Comprender textos literarios de géneros diversos, adecuados en cuanto a
temática y complejidad, utilizando los conocimientos sobre las convenciones
de cada género, los temas y motivos de la tradición literaria y los recursos
estilísticos.
• Utilizar estrategias de autoaprendizaje y desarrollar hábitos de trabajo y
estudio, identificando los factores que mejoran la eficacia y el trabajo
personal y grupal, y haciendo uso de herramientas para la organización y
seguimiento del trabajo personal.
• Aprender y utilizar, con progresiva autonomía, técnicas sencillas de manejo
de la información (búsqueda, elaboración, interpretación, presentación y
valoración) como instrumentos de trabajo y aprendizaje, con la ayuda de los
medios tradicionales, las bibliotecas, los medios de comunicación y las
tecnologías de la información y la comunicación, así como para la
producción escrita de noticias.
TALLER DE CASTELLANO 1º SECUNDARIA
Contenidos
54

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
Para el presente curso se ha optado como manual de texto por el libro Refuerzo.
Lengua Castellana 1º (Oxford Educación), contemplándose la posibilidad de que el
profesor, cuando así lo estime conveniente maneje otros materiales conceptuales en
fotocopias.
Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicación
• Comprensión y producción de textos orales, tanto carácter cotidiano
(explicaciones de clase, trabajos en equipo, documentales, entrevistas, debates y
conversaciones entre iguales) como de carácter más formal (narraciones de
experiencias personales, resúmenes orales de textos, exposiciones de
conocimientos y opiniones, cuentos populares y descripciones sencillas) para
aprender y para informarse.
• Uso de las estrategias específicas del lenguaje oral como instrumento de
aprendizaje: mantener la atención, comportarse de manera adecuada durante la
exposición, tomar notas y datos y participar activamente en el coloquio.
• Participación como oyente en intervenciones orales formales (exposiciones del
profesorado, charla de un visitante experto, visita de un autor) con la finalidad
de recibir informaciones de interés o de conocer las opiniones de un personaje.
• Comprensión de textos orales con secuencias narrativas, descriptivas,
informativas y persuasivas (como noticias, entrevistas, reportajes juveniles,
debates o comentarios de actualidad) procedentes de los medios de
comunicación o de internet, captando el sentido global del texto y las ideas
principales y secundarias, reconociendo las ideas no explícitas y valorando los
contenidos transmitidos distinguiendo información de opinión. Producción de
tales textos para ofrecer y compartir información y opinión.
• Uso de documentos videográficos y sonoros como medio para obtener,
seleccionar y relacionar con progresiva autonomía, informaciones relevantes
para ampliar los aprendizajes.
• Uso de estrategias para la comprensión lectora: elaboración y comprobación de
hipótesis, descubrimiento del significado de palabras a partir del contexto, de la
información paratextual (división en capítulos, títulos, de los subtítulos,
ilustraciones) y de la aplicación de los conocimientos y experiencias previas;
consulta al diccionario, medidas correctoras necesarias si falla la comprensión
(relectura) y resumen final.
• Participación en intervenciones orales formales que exijan una planificación
previa y una organización del discurso (breves exposiciones orales, debates)
para exponer los resultados de una pequeña investigación o trabajo, discutir
puntos de vista, manifestando su opinión o emitiendo juicios de valor. Uso de las
estrategias adecuadas en una exposición oral formal: atendiendo las diferentes
partes de la exposición (saludo, introducción del tema, organización de la
intervención, desarrollo de la exposición, conclusión, evaluación y despedida)
con ayuda de un guión más o menos extenso.
• Conocimiento de la estructura de los textos escritos propios del ámbito
académico, social, cultural y de interrelación con el entorno (cuestionarios,
encuestas, resúmenes, esquemas, informes, descripciones, explicaciones) y
aplicación de tales conocimientos a la comprensión y composición de textos.
55

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Conocimiento de los elementos básicos de los discursos narrativos, explicativos,
argumentativos, descriptivos, informativos y persuasivos (estructura, sentido
global, intención...) y su aplicación en la comprensión y en la producción oral y
escrita.
• Juegos motivadores con la lengua que faciliten la comprensión lectora y la
memorización de textos populares y cultos leídos en voz alta o en silencio, a
partir de textos populares y cultos leídos con fluidez y entonación adecuadas.
Transposición de textos (dramatización de un relato, conversión de un relato en
cómico, práctica del paso de estilo directo a indirecto en la narración...).
• Uso de estrategias para ampliar y dar sentido a los aprendizajes: localizar,
comparar, clasificar, identificar e interpretar y reelaborar los conocimientos y las
informaciones (gráficos y esquemas, tablas, mapas conceptuales y otras
ilustraciones).
• Localización de la información en textos documentales (enciclopedias,
diccionarios, catálogos,...) y reelaboración de la información (síntesis, ficha,
nota, esquema, mapa conceptual, resumen…) para su utilización posterior.
• Uso de las estrategias básicas en la producción de textos: planificación
(concreción de la intención comunicativa y del destinatario, del tipo de texto, de
la organización del contenido), redacción del borrador y evaluación y revisión
del texto para mejorarlo.
• Aplicación de las normas ortográficas y tipográficas; las que regulan la
acentuación gráfica y el uso de los signos de puntuación y de entonación, tanto
en la escritura manuscrita como en el uso de los medios informáticos, con
especial atención al cuerpo y estilo en la jerarquía de informaciones, títulos,
subtítulos, palabras clave, conceptos…
• Atención en la calidad, orden, caligrafía y presentación de los textos propios y
de los otros como medio para garantizar una comunicación fluida, clara, y como
herramienta de búsqueda de expresividad y de creatividad.
• Producción de trabajos para organizar la comunicación y para comunicar
conocimientos, experiencias y necesidades (murales, informes de experimentos,
investigaciones, trabajos en grupo, presentaciones multimedia).
• Producción de textos escritos propios de la vida social del aula para comunicar
conocimientos, experiencias y necesidades (normas, notas, cartas, noticias,
trabajos de aula...) de acuerdo con las características propias de estos géneros.
• Composición de textos de información y de opinión propios de los medios de
comunicación social (en particular la prensa local) sobre hechos y
acontecimientos que resulten significativos, con especial incidencia en la noticia,
la entrevista, la reseña de libros o de música, la carta al director…, en medios del
ámbito escolar y de la prensa local, en situaciones reales o simuladas.
• Uso de las tecnologías de la información y de la biblioteca de aula y de centro
como lugares privilegiados para el aprendizaje y para la búsqueda y consulta de
fuentes de información y elaboración de trabajos personales, respetando las
normas de uso.
• Valoración de la escucha, la lectura y la escritura como herramienta de
comunicación, fuente de información y de aprendizaje, y como medio de
organizarse y resolver problemas de la vida cotidiana.
56

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
Bloque 2. Conocimiento de la lengua
• Reconocimiento de los diferentes significados, equivalencias y alteraciones del
significado.
• Descubrimiento y dominio de los mecanismos y recursos lingüísticos básicos
para asegurar la coherencia y la cohesión textual (causa, consecuencia, finalidad,
contradicción, condición…), especialmente la inserción y coordinación
oracional en el texto explicativo.
• Sistematización de la ortografía, apreciando su valor social y la utilización
constante en los propios escritos. Uso de los signos de puntuación para
cohesionar el texto y superar el lenguaje enumerativo.
• Observación de formas léxicas, ortográficas y sintácticas a partir del análisis, la
manipulación y la transformación de fragmentos de textos sencillos utilizando
pronombres y combinación de pronombres, la elipsis, la inserción, la supresión,
el cambio de orden, la segmentación y la reescritura. Sistematización de las
observaciones realizadas para facilitar el desarrollo de los conceptos lingüísticos
y del metalenguaje y para observar la equivalencia semántica o los cambios de
significado.
• Explicitar conocimientos gramaticales que se dominan implícitamente.
Consolidación de nociones gramaticales, léxicas, fonológicas y ortográficas
adquiridas en etapas anteriores. Aplicación de estos conocimientos a la propia
producción discursiva.
• Observación, por comparación y contraste, y clasificación de las palabras en
primitivas, derivadas y compuestas de acuerdo con su estructura morfológica
para la generalización de normas ortográficas.
• Exploración del léxico general de la lengua para descubrir las particularidades
del vocabulario: los arcaísmos, los neologismos y los extranjerismos; las
palabras homónimas y las palabras polisémicas, las locuciones y frases hechas.
Estudio de sus formas, significados y ámbitos de aplicación.
• Observación, análisis y creación de palabras nuevas por medio de la derivación
(los aumentativos y los diminutivos) y la composición.
• Observación de las relaciones entre una palabra genérica y las palabras
específicas correspondientes; las palabras que configuran una familia léxica y un
campo léxico; palabras sinónimas y antónimas; todo ello como medio para
consolidar la adquisición y facilitar su uso.
• Ampliación del dominio del vocabulario a través del aprendizaje incidental en la
lectura, la discusión colectiva y el uso eficaz del diccionario.
• Exploración de la estructura morfológica de las palabras con el fin de descubrir
las formas, significados y usos básicos en la flexión y la derivación y de
aplicarlas a la propia producción discursiva:
-La persona gramatical
-Singular y plural
-Modo imperativo, indicativo y subjuntivo de los verbos regulares e irregulares
más frecuentes
-Tiempo verbales: pretérito imperfecto y pretérito perfecto, simple y compuesto.
• Descubrimiento de las diferentes formas que puede presentar una oración simple
y manipulación de oraciones sencillas para identificar las funciones básicas
(sujeto y predicado) y descubrir los elementos y la organización de los grupos
57

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
que realizan estas funciones (complementos del nombre y del verbo). Papel
semántico del sujeto (agente, paciente y causa).
• Observación de fenómenos silábicos. La sílaba tónica y átona, diptongo e hiato.
Separación de una palabra en sílabas. Clasificación de palabras según la sílaba
tónica. Las reglas de acentuación gráfica (palabras monosílabas, interrogativos e
hiatos). El acento diacrítico. Utilización en los propios escritos.
• Transformación de oraciones de activa en pasiva y viceversa.
• Inserción, coordinación y enlace de oraciones como procedimientos propios de
la explicación, para practicar el paso de estilo directo a estilo indirecto en la
narración y para explorar las posibilidades de su uso para expresar causa,
consecuencia, finalidad o condición en la composición de textos.
• Reflexión sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para
aclarar determinadas formas, significados y usos.
• Aceptación, respeto y valoración positiva de las normas y convenciones
lingüísticas básicas. Valoración de la calidad y efectividad de los textos propios
y de los otros con respecto a la adecuación, la coherencia y la corrección.
Bloque 3. Educación literaria
• Conocimiento, identificación y lectura guiada de diferentes muestras de textos
literarios: literatura tradicional oral y escrita (fábulas, leyendas, canciones
populares); adaptaciones de obras clásicas o muestras de literatura actual o de
literatura juvenil, tanto del género narrativo (cuentos, biografías, autobiografías,
novela realista, de aventuras, de misterio, de ciencia-ficción, de fantasía) como
de otros géneros como el teatro o la poesía, en papel y en soporte audiovisual e
informático.
• Audición, comprensión y memorización de diferentes textos poéticos ajustados a
la edad y de producción propia, con el ritmo, la pronunciación y la entonación
adecuados.
• Lectura comentada de poemas, relatos y obras teatrales teniendo en cuenta el
conocimiento de las convenciones literarias (géneros, figuras) y la presencia de
ciertos temas y motivos recurrentes.
• Práctica de diferentes tipos de lectura con obras y textos literarios ajustados a la
edad y a los intereses del alumnado: lectura silenciosa y en voz alta, lectura
expresiva, escenificada.
• Producción de textos de intención literaria para comunicar sentimientos,
emociones, estados de ánimo o recuerdos (cuentos, poemas, pequeñas piezas
teatrales, descripciones, cómics, redacciones) a partir de la exploración de las
posibilidades expresivas de la lengua por medio de la observación y el análisis
de textos modelo (historias o cuentos narrados por el profesor) y la ayuda de
distintos recursos y juegos que estimulen la imaginación y la creatividad.
Criterios de evaluación
• Participar en situaciones de comunicación, dirigidas o espontáneas, respetando
las normas de la comunicación: turno de palabra, organizar el discurso, escuchar
e incorporar las intervenciones de los otros.
58

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Expresarse de forma oral para transmitir hechos, conocimientos y opiniones o
para llevar a cabo las diferentes funciones comunicativas, utilizando un
vocabulario preciso y una estructura coherente.
• Comprender el sentido global de los textos orales, reconociendo las ideas
principales y secundarias e identificando ideas o valores no explícitos.
• Narrar, explicar, describir, resumir y exponer opiniones e informaciones en
textos relacionados con situaciones cotidianas y escolares, de forma ordenada,
adecuada, relacionando los enunciados entre sí, usando de forma habitual los
procedimientos de planificación y revisión de los textos así como las normas
gramaticales y ortográficas y teniendo cuidado con la caligrafía, el orden y la
presentación.
• Utilizar estrategias de lectura y de escritura para planificar trabajos, localizar y
recuperar información, realizar inferencias, esquemas, y resumir los textos leídos
reflejando la estructura y las ideas principales y secundarias.
• Usar las bibliotecas, videotecas, etc. y comprender los mecanismos y
procedimientos de organización y selección de obras y otros materiales.
Colaborar en la atención y mejora de los materiales bibliográficos y otros
documentos disponibles en el aula y en el centro.
• Comprender y utilizar la terminología gramatical y lingüística propia del curso
en las actividades de producción y comprensión de textos.
• Conocer y comprender las principales formas y géneros de la tradición literaria.
Identificar el género al que pertenece un texto literario leído en su totalidad,
reconocer los elementos estructurales básicos, los grandes tipos de recursos
lingüísticos y emitir una opinión personal.
• Aprender y utilizar técnicas sencillas de manejo de la información: búsqueda,
elaboración y presentación, con ayuda de los medios tradicionales y la
aplicación de las nuevas tecnologías. Planificar y llevar a cabo, individualmente
o en equipo, la consulta de diccionarios especializados y obras de consulta
diversas, en el marco de breves trabajos de investigación. Iniciarse en el uso de
los procesadores de textos para aplicarlos a trabajos sencillos, utilizando los
medios informáticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, etc.).
TALLER DE CASTELLANO 2º SECUNDARIA
Contenidos
Para el presente curso se ha optado como manual de texto por el libro Refuerzo.
Lengua Castellana 2º (Oxford Educación), contemplándose la posibilidad de que el
profesor, cuando así lo estime conveniente maneje otros materiales conceptuales en
fotocopias.
Bloque 1. La lengua como instrumento de aprendizaje y comunicación
• Elementos de la comunicación.
59

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Observación de diferencias relevantes, contextuales y formales, entre
comunicación oral y escrita y entre los usos coloquiales y formales,
especialmente los propios del ámbito escolar.
• Mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral y escrita. Actuación
como intermediario entre los interlocutores que no pueden comprenderse de
forma directa.
• Tipologías textuales: exposición, narración, descripción, diálogo y conversación.
• Comprensión de noticias de actualidad próximas a los intereses del alumnado y
procedentes de los medios de comunicación audiovisual.
• Comprensión de textos orales utilizados en el ámbito académico, con especial
atención a la presentación de trabajos y a las instrucciones para hacerlos, a las
exposiciones orales breves y a la obtención de informaciones de documentales
procedentes de los medios de comunicación.
• Narración oral, a partir de un guión preparado previamente, de hechos
relacionados con la experiencia, presentada de forma secuenciada y con claridad,
en el que aparezcan descripciones sencillas y sentimientos y valoraciones en
relación con lo expuesto, ayudados de medios audiovisuales y de las tecnologías
de la información y la comunicación.
• Actitud de cooperación y de respeto en situaciones de aprendizaje compartido.
• Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el intercambio
comunicativo: escucha atenta, exposición clara, respeto del turno de palabra;
participación mediante aportaciones, control de la impulsividad, manifestando
comentarios orales y juicio personal respetuosos con las sensaciones, las
experiencias, las ideas, las opiniones y los conocimientos de los otros, y atención
a las fórmulas de cortesía.
• Comprensión de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales
en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado, como instrucciones de uso,
normas y avisos.
• Comprensión de textos de los medios de comunicación, atendiendo a la
estructura del periódico (secciones y géneros) y los elementos paratextuales, con
especial atención a las noticias relacionadas con la vida cotidiana y la
información de hechos.
• Comprensión de textos del ámbito académico, con atención, especialmente, a los
de carácter expositivo y explicativo; a las instrucciones para hacer tareas; a la
consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosarios y otras fuentes de
información, como enciclopedias y páginas web educativas.
• Actitud reflexiva y crítica con respecto a la información disponible ante los
mensajes que supongan cualquier tipo de discriminación, incluida la
manifestación de prejuicios lingüísticos.
• Composición de textos propios de la vida cotidiana y de las relaciones sociales
en ámbitos próximos a la experiencia del alumnado, como cartas, notas y avisos.
• Composición de textos propios de los medios de comunicación, especialmente
noticias, destinados a un soporte impreso y digital.
• Composición, en soporte de papel y digital, de textos propios del ámbito
académico, especialmente resúmenes, exposiciones sencillas, glosarios y
conclusiones sobre las tareas y aprendizajes efectuados.
60

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Interés por la composición escrita como fuente de información y de aprendizaje,
como forma de comunicar las experiencias, ideas, opiniones y conocimientos
propios, y como forma de regular la conducta.
• Iniciación al uso del diccionario, enciclopedias, correctores ortográficos sobre
textos en soporte digital y otras obras de consulta.
• Interpretación de las informaciones lingüísticas que proporcionan los
diccionarios escolares y las otras obras de consulta, especialmente sobre clases
de palabras, relaciones semánticas del léxico (polisemia, homonimia, sinonimia,
antonimia), y la normativa lingüística.
• Análisis: estrategias para una lectura correcta y técnicas para la toma de
anotaciones.
• Síntesis: práctica en la elaboración de esquemas, resúmenes, mapas
conceptuales.
• Utilización dirigida de la biblioteca del centro, de las bibliotecas virtuales y, en
general, de las tecnologías de la información y la comunicación, como fuente de
información y de modelos para la composición escrita.
• Presentación de la información. Tratamiento informático de textos.
• Interés por la buena presentación de los textos escritos tanto en soporte de papel
como digital, con respeto a las normas gramaticales, ortográficas y tipográficas
(titulación, espacios, márgenes, párrafos, etc.).
Bloque 2. Conocimiento de la lengua
• Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortográficas, reconocimiento de su
valor social y de la necesidad de ceñirse a la norma lingüística en los escritos.
• Observación de los diferentes registros y de los factores que inciden en el uso de
la lengua en distintos ámbitos sociales.
• La sílaba. Principales esquemas silábicos. Diptongos, triptongos e hiatos.
• Nociones básicas de acentuación y puntuación. Reconocimiento de las
principales normas fonéticas. Cuestiones morfológicas: el artículo (las
contracciones), el género y el número.
• Lectura en voz alta: el enunciado. Dicción, entonación, intensidad y pausa.
• Léxico: barbarismos y vulgarismos.
• Estructura de la palabra.
• Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (características). El pronombre
(clasificación). El determinante (clasificación). El verbo: la conjugación. El
adverbio. La preposición. La conjunción. La interjección.
• Estructura de la oración simple. La concordancia.
• Reconocimiento del funcionamiento sintáctico de verbos de uso frecuente a
partir de su significado, identificación del sujeto y de los complementos del
verbo: necesarios o argumentales y no necesarios o circunstanciales;
comprensión de una terminología sintáctica básica: oración; sujeto, verbo y
complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal.
• Conocimiento de las modalidades de la oración y de los modos del verbo como
formas de expresar las intenciones de los hablantes.
• Identificación y uso reflexivo de algunos conectores textuales, con especial
atención a los temporales, explicativos y de orden, y de algunos mecanismos de
61

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
referencia interna, tanto gramaticales (pronombres personales, posesivos y
demostrativos) como léxicos (repeticiones, sinónimos y elipsis).
• Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los textos, con
especial atención a los tiempos de pretérito en la narración.
• Uso de procedimientos para componer los enunciados con un estilo
cohesionado, especialmente, la inserción en la oración de expresiones con valor
explicativo, como la aposición, el adjetivo y la oración de relativo.
• Distinción entre palabras flexivas y no flexivas; y reconocimiento de las
diferentes categorías gramaticales.
• Identificación y uso de las formas lingüísticas de la deixis personal (pronombres
personales, posesivos y terminaciones verbales) en textos orales y escritos como
cartas y normas.
• Reconocimiento de los mecanismos de formación de palabras: composición y
derivación.
• Reflexión sobre semejanzas y diferencias entre el valenciano y el castellano para
aclarar determinadas formas, significados y usos.
Bloque 3. Educación literaria
• Desarrollo de la autonomía lectora y valoración de la literatura como fuente de
placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio cultural valenciano.
• Introducción a los géneros literarios a través de la lectura comentada de
fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. Análisis de sus rasgos
más característicos.
• El lenguaje literario. Identificación de los recursos lingüísticos propios de los
textos de carácter literario.
• Lectura comentada, recitación de poemas y audición de poemas musicados de
nuestra tradición, reconociendo los elementos básicos del ritmo, la versificación
y las figuras semánticas más relevantes.
• Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de diferentes
culturas, reconociendo los elementos del relato literario y su funcionalidad.
Reconocimiento de la función y las características de las narraciones orales.
• Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de fragmentos,
reconociendo los aspectos formales del texto teatral.
Criterios de evaluación
• Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de diferente tipo y
distinto nivel de formalización, y reproducir el contenido en textos orales o
escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevos conocimientos.
• Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y sus estructuras
formales. Conocer los principios fundamentales de la gramática; reconocer las
diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones.
• Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingüístico para
solucionar problemas de comprensión de textos orales y escritos, y para la
composición y la revisión dirigida de los textos propios de este curso. Identificar
los elementos de la comunicación.
62

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Hacer uso de la mediación para asegurar el éxito de la comunicación oral y
escrita. Actuar como intermediario entre los interlocutores que no pueden
comprenderse de manera directa.
• Reconocer el propósito y la idea general en textos orales de ámbitos sociales
próximos a la experiencia del alumnado y del ámbito académico; captar la idea
global de informaciones oídas en radio o en televisión y seguir instrucciones
poco complejas para realizar tareas de aprendizaje.
• Narrar oralmente, de manera ordenada, clara y bien estructurada, experiencias
vividas, partiendo de uno plan o guión previo; seguir un orden lógico en la
presentación de informaciones y argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al
contenido y a la situación comunicativa, con la ayuda de medios audiovisuales;
mantener la atención del receptor.
• Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expositivos, identificar
sus intenciones, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer
posibles incoherencias o ambigüedades en el contenido y aportar una opinión
personal.
• Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre un tema, con el fin
de elaborar un texto de síntesis en que se reflejen tanto las informaciones
principales y los puntos de vista encontrados como el punto de vista propio.
• Extraer informaciones concretas e identificar el propósito en textos escritos de
ámbitos sociales próximos a la experiencia del alumnado; seguir instrucciones
sencillas; identificar los enunciados en los que el tema general aparece explícito
y distinguir las partes del texto. Aplicar técnicas de organización de ideas, como
esquemas jerárquicos o mapas conceptuales.
• Narrar, exponer y resumir en soporte de papel y digital; usar el registro
adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias
lineales cohesionadas; respetar los criterios de corrección gramatical y
ortográfica; valorar la importancia de planificar y revisar el texto.
• Conocer y emplear las normas lingüísticas, con especial atención a las
ortográficas.
• Conocer y aplicar correctamente las normas de acentuación vigentes. Conocer la
estructura de la oración y las diferentes clases de oraciones.
• Conocer y comprender las principales formas y géneros de la tradición literaria.
Identificar el género al que pertenece un texto literario leído en su totalidad,
reconocer los elementos estructurales básicos, los grandes tipos de recursos
lingüísticos y emitir una opinión personal.
• Aprender y utilizar técnicas sencillas de manejo de la información: búsqueda,
elaboración y presentación, con ayuda de los medios tradicionales y la
aplicación de las tecnologías de la información y la comunicación. Planificar y
llevar a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios
especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos
monográficos. Utilizar los procesadores de textos y ser capaz de aplicarlos a
trabajos sencillos de investigación, utilizando los medios informáticos
complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM, etc.).
63

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
REFUERZOS DE SECUNDARIA
El objetivo fundamental es reforzar aquellas deficiencias lingüísticas de aquel
alumnado, seleccionado por el profesor/-a correspondiente, a partir de las pruebas
iniciales realizadas al principio de curso, y de la información procedente del
Departamento de Orientación.
El profesorado podrá optar por la utilización de materiales de refuerzo de que
dispone el Departamento, con el fin de mejorar el nivel de competencia lingüística del
alumnado:
- Hernández, E/Maldonado, P. Refuerzo de la escritura. Nº 3. Primaria.
Método EOS. Valencia.
- Hernández , G. /Rellán, C. Aprendo a escribir 1. Describir y narrar.
SGEL. Madrid.
- Información del libro de texto del curso anterior.
- Material fotocopiado del Departamento.
CONCEPTOS
PRIMERO DE SECUNDARIA
PRIMER TRIMESTRE
COMPRENSIÓN ORAL Y ESCRITA:
• Lengua oral y lengua escrita.
• La narración. Elementos básicos de la narración.
• La descripción. Tipos de descripción.
• Textos de la vida cotidiana: la carta personal, las instrucciones y las normas.
• El periódico. Su estructura.
LENGUA Y SOCIEDA
• Realidad plurilingüe de España.
• Los registros lingüísticos.
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• EL sustantivo: género y número.
• El adjetivo calificativo: género, número y grado.
• Los adjetivos determinativos: demostrativos, posesivos, numerales e indefinidos.
64

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
-Ortografía:
• El alfabeto castellano. Sonidos y letras.
• Las mayúsculas.
• La sílaba.
• Reglas generales de acentuación.
-Norma culta
• Normas de pronunciación.
• Lectura en voz alta.
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• El diccionario general.
• Otras obras de consulta.
PROCEDIMIENTOS.
• Comprensión de textos orales y escritos.
• Reconocimiento de los rasgos propios de textos narrativos y descriptivos.
• Elaboración de un breve texto narrativo.
• Descripción de personas y lugares.
• Redacción de cartas personales, instrucciones y normas.
• Reconocimiento de la realidad plurilingüe de España.
• Diferenciar entre sustantivo, adjetivos calificativos y determinativos
• Diferenciar entre sonidos y letras.
• Utilización de las mayúsculas
• Reglas básicas de acentuación.
• Velocidad lectora.
• Lectura de “Simbad el marino”
ACTITUDES
• Interés, respeto y esfuerzo en la elaboración de narraciones y descripciones.
• Interés y respeto por la intervención de los compañeros.
• Respeto y valoración positiva por la diversidad lingüística y social.
• Interés por mejorar la expresión oral y respetar la norma escrita.
SEGUNDO TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• Los pronombres: personales, demostrativos, posesivos.
• El verbo. La conjugación verbal.
• Palabras invariables: adverbios, preposiciones.
-Ortografía:
65

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Uso de grafías: c,qu,k/ c,z.
• Uso de la grafía h
• Uso de las grafías b,v
• Uso de las grafías g,j
LITERATURA:
• Concepto de texto literario.
• Los géneros literarios: narrativa, drama y lírica.
• Los mitos. Mitos griegos y hebreos.
• Las leyendas. Tipos.
TÉCNICAS DE TRABAJO:
• Las bibliotecas.
• Los soportes informáticos: Internet.
PROCEDIMIENTOS
• Estrategias para la compresión y expresión de un texto oral o escrito
• Diferenciación entre pronombres, preposiciones y conjunciones.
• Diferenciar tiempos verbales y formas personales y no personales.
• Diferenciar el uso de las diferentes grafías.
• Saber reconocer los tres grandes géneros.
• Conocer leyendas y mitos.
• Buscar información sobre leyendas y mitos griegos.
• Lectura expresiva de textos narrativos y poemas.
• Lectura de Ivanhoe, W. Scott
ACTITUDES
• Interés por expresar sus ideas de forma oral o escrita.
• Valoración por respetar la norma escrita.
• Valorar los textos literarios como manifestación artística.
• Interés por textos narrativos de otras culturas.
• Valoración de la voz en una lectura poética.
• Valoración y respeto por las normas que rigen la convivencia en el aula y en el
Centro.
TERCER TRIMESTRE
ESTUDIO DE LA LENGUA:
-Gramática:
• La oración simple. Sujeto y predicado.
66

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Los complementos del verbo.
• Modalidad oracional.
-Léxico:
• La estructura de las palabras.
• La formación de palabras.
• Familias léxicas.
-Ortografía:
• Uso de las grafías y, ll
• Uso de la letra x
• Signos de puntuación.
LITERATURA
• Los cuentos y las fábulas.
• La poesía: medida, rima y estrofas.
• El teatro. El texto dramático y la representación.
TECNICAS DE TRABAJO
• Análisis de la información: el subrayado y las anotaciones.
• Síntesis de la información: resúmenes y esquemas.
• Presentación de la información.
PROCEDIMIENTOS
• Reconocimiento del sujeto y predicado dentro de la oración y sus principales
complementos.
• Reconocimiento de la actitud del hablante ante lo enunciado.
• Reconocimiento de la estructura de las palabras y la formación de familias
léxicas.
• Correcto uso de las grafías.
• Elaboración de cuentos sencillos.
• Expresión oral de una fábula.
• Representación de una escena dramática.
• Observar las nociones básicas de la métrica.
• Buscar información sobre cuentos populares y fábulas y resumirlos.
• Presentación de los textos. Caligrafía.
• Leer las Fábulas de Esopo.
ACTITUDES
• Valoración y respeto por las normas que rigen la expresión oral y escrita en los
textos elaborados.
• Interés por enriquecer el léxico.
67

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Valoración por las normas que estructuran la expresión en la representación
teatral.
• Valorar la tradición literaria de cuentos y leyendas.
• Valorar la poesía como texto artístico.
• Valoración y respeto por las normas que rigen la convivencia en el aula y en el
Centro.
CONCEPTOS
SEGUNDO DE SECUNDARIA
PRIMER TRIMESTRE
Comprensión y expresión oral y escrita
1- Presentación de los textos orales y escritos. El párrafo. Ortografia.
Caligrafía.
2- El texto oral y escrito como mensaje.
3- Tipos de textos descriptivos y narrativos: la definición, la carta, el diario.
4- Organización de los textos. El párrafo.
5- Descripción. Estructura de los textos descriptivos.
6- Rasgos lingüísticos de la descripción.
7- Usos específicos de la lengua escrita administrativa: currículos, cartas
comerciales.
8- Fuentes de información: diccionarios, enciclopedias, guías de viaje. Atlas,
etc.
Reflexión sobre la lengua
1- Acentuación y puntuación. El punto y seguido. El punto y aparte. Dos
puntos. Paréntesis.
2- Definición de palabras.
3- Sustantivos y adjetivos.
4- El verbo. Adverbios.
5- Vocabulario: sinónimos y antónimos; campos semánticos.
6- Composición y derivación.
PROCEDIMIENTOS
1- Presentación de textos. Caligrafía.
2- Velocidad lectora y comprensión de textos.
3- Reconocimiento de las diferentes funciones lingüísticas.
4- Recitado de poemas breves.
5- Definición descriptiva de objetos y animales.
6- Resolución de crucigramas, sopas de letras y adivinanzas.
68

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
7- Reconocimiento de la estructura de los textos descriptivos y narrativos.
8- Redacción de cartas personales, comerciales y currículos.
9- Vocabulario: asociación de palabras y uso de sinónimos y antónimos.
10- Diferenciación de tipos de textos.
11- Lectura de una novela: Jasón y los argonautas
ACTITUDES
1- Interés, respeto y esfuerzo en la elaboración de las descripciones orales.
2- Interés y respeto por la intervención de los compañeros.
3- Interés por la exposición oral correcta.
4- Actitud crítica ante las descripciones poco elaboradas.
5- Interés por enriquecer el léxico y respetar la norma.
CONCEPTOS
SEGUNDO TRIMESTRE
Comprensión y expresión oral y escrita
1- Velocidad, comprensión y expresividad en la lectura en voz alta.
2- Presentación de los textos orales y escritos. El texto oral y escrito como
mensaje. Ortografía y caligrafía.
3- Organización de los textos. El párrafo.
4- Resumen. Subrayado. Gráficos.
5- Rasgos lingüísticos de la narración.
6- Tipos de narración. Cuento, novela, fábula. Romance. La noticia.
7- La exposición. Tipos. Exposición en forma descriptiva. Definición
descriptiva. Texto de instrucciones. Organización del discurso expositivo.
Rasgos lingüísticos de la exposición.
8- Fuentes de información. Internet.
Estudio de la lengua
1- Los determinantes.
2- Los complementos del nombre. El adjetivo.
3- El verbo.
4- Complementos del verbo. El adverbio.
Vocabulario
1- Campo semántico. Precisión léxica. Refranes.
2- Palabras simples. Derivadas. Compuestas. Familias léxicas. Formación de
palabras.
Norma gramatical
1- Escritura de los números.
2- Concordancia del sustantivo con el adjetivo.
69

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
3- Leísmo, laísmo y loísmo.
Ortografía
1- Ortografía de los números.
2- El punto. Los puntos suspensivos.
3- Verbos con b/v. Verbos con g/j.
PROCEDIMIENTOS
1- Estrategias para la compresión de un texto.
2- Lectura y comentario de fábulas y noticias.
3- Recitado de poemas narrativos: fábulas, romances.
4- Realización de narraciones. Fábulas. Noticias.
5- Realización de fichas para recoger información.
6- Planificación, realización y evaluación de exposiciones orales y escritos.
Esquemas. Estructura.
7- Lectura de una novela: Cuento de navidad, C. Dickens
ACTITUDES
1- Actitud crítica ante expresiones que denoten discriminación sexual, cultural,
social o racial.
2- Respeto y valoración positiva de la diversidad lingüística y cultural.
3- Utilización de los medios de comunicación como medios de información.
4- Valoración y respeto por las normas que rigen la convivencia en el aula y en
el Centro.
5- Interés por expresar por escrito sus ideas.
CONCEPTOS
TERCER TRIMESTRE
Comprensión y expresión oral y escrita
1- Presentación de los textos orales y escritos. El texto oral y escrito como
mensaje. Ortografía. Caligrafía.
2- Tipos de medios: radio, televisión, diarios, suplementos semanales,
semanarios, revistas especializadas.
3- Diálogo en los medios: entrevista, debate, tertulias.
4- Textos dialogados para ser representados.
5- Argumentación y persuasión en los medios. Publicidad.
Reflexión sobre la lengua
1- Puntuación. Acentuación.
2- Sustantivos y verbos. Conjugación regular e irregular.
3- Preposiciones. Adverbios.
4- Conectores textuales.
5- Vocabulario: composición y derivación.
70

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
6- Componentes no verbales de los medios de comunicación: música, efectos
especiales, indumentaria, etc.
PROCEDIMIENTOS
1- Creación de textos persuasivos orales y escritos, atendiendo al modo de
organizar los contendidos para convencer al receptor.
2- Expresión de ideas y emociones, previamente preparadas, ante un público.
3- Representación de fragmentos o de pequeñas piezas teatrales.
4- Redacción de un guión escénico.
5- Creación de la escenografía y selección de componentes no verbales.
6- Expresión oral y ambientación escénica.
7- Búsqueda de información: autor, explicación del tipo de texto y contenido.
8- Lectura y comentario de la antología poética elaborada por el propio
Departamento o una novela: Amigos robots. Asimov
ACTITUDES
1- Actitud crítica ante temas y expresiones que denoten discriminación sexual,
social, religiosa o racial entre compañeros y en los medios de comunicación.
2- Valoración de la lengua como medio para convencer y modificar conductas.
3- Valoración positiva de las posibilidades de la voz.
4- Actitud crítica ante los medios de comunicación como instrumentos de
manipulación.
5- Valoración y respeto por las normas que rigen la exposición oral, el recitado
poético y la representación teatral.
6- Interés por expresar por escrito sus ideas.
COMPENSATORIA PARA ALUMNADO EXTRANJERO DE
NUEVA INCORPORACIÓN
OBJETIVOS
El alumnado que se incorpore al Centro sin ningún conocimiento de la lengua o
con un nivel mínimo, tendrá como objetivo, a lo largo del presente curso, ir
familiarizándose con el castellano, asimilando la fonética, las estructuras
71

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
morfosintácticas más sencillas y un léxico esencial que le permitan la comprensión e
expresión de la lengua, tanto oral como escrita, en un nivel básico.
Su trabajo será dentro del aula pero siguiendo otra metodología diferentes a la del
resto de la clase. Para ello el profesor/-a le suministrará materiales, seleccionados
previamente por propio Departamento de Castellano o el Departamento de Orientación.
Pero también el propio alumnado podrá aportar textos (revistas, periódicos,
canciones…) que permitan acercarse a la lengua y al entorno sociocultural en el que está
inmerso.
CONTENIDOS
A modo orientativo se señalan algunos contenidos que se trabajarán
dependiendo del nivel que presente el alumno/-a:
FONÉTICA Y FONOLOGÍA
• El alfabeto. Sonidos y grafías
• La sílaba
• Pronunciación.
MORFOSINTAXIS
• El sustantivo. Género y número.
• El adjetivo. Género, número y grado.
• El verbo. Presente, pasado y futuro. Verbos más utilizados.
• Determinantes y pronombres (personales, posesivos, demostrativos,
numerales)
• La oración: su estructura.
• Sintagma nominal y sintagma verbal.
• La concordancia.
• El adverbio.
• Las preposiciones.
LÉXICO
• Relaciones sociales: Saludos, presentaciones y despedidas.
• El tiempo: partes del día, la semana y meses. La hora.
• Números.
• Datos personales. Aficiones
• Familia y amistades
• En la casa, en la calle, en clase, en el comercio…
• Partes de cuerpo, ropa, complementos…
• Colores y formas.
• Oficios y trabajos.
72

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
• Animales y otros seres vivos
• El paisaje. La Tierra.
ORTOGRAFÍA
• Nociones básicas.
MATERIALES DIDÁCTICOS
Los principales materiales utilizados por el profesorado son:
- Curso de español para extranjeros (Nivel inicial e intermedio), Ed. SM
- Español. Segunda lengua. Ed. Anaya
- Aprende gramática y vocabulario. Ed. SGEL
- Diccionarios bilingües de las diferentes lenguas del alumnado.
- Diccionarios ilustrados por áreas temáticas.
- Láminas con ilustraciones a color y vocabulario temático
- Nuevas narrativas españolas (Historias breves con diferentes niveles de
complejidad), ed. SGEL.
- Lecturas graduadas de diferentes editoriales (SGEL, Edelsa…)
- Recursos multimedia:
Español interactivo. Programa Camille. UPV
El español es fácil. Instituto Cervantes.
D.E.L.E. al juego, Ed. Edelsa.
CRITERIOS DE EVALUACIÓN
A medida que el alumnado vaya adquiriendo ciertas destrezas en la expresión
oral y escrita, será el profesor/a quien irá añadiendo un mayor nivel de complejidad en
el proceso de aprendizaje de la lengua, llegando incluso a introducir alguna lectura
ajustada al nivel requerido.
La evaluación del alumnado extranjero se realizará a finalizar el curso académico,
teniendo en cuenta su punto de partida, el proceso o evolución de aprendizaje a lo largo
del curso y los niveles de conocimiento adquiridos, tanto a nivel oral como a nivel
escrito.
73

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
RECUPERARIÓN DE MATERIAS NO SUPERADAS
Los alumnos que promocionan a segundo, tercero o cuarto de la ESO con la
materia del área lingüística no superada, suelen hacerlo con deficiencias de comprensión
y expresión oral o escrita, debidas a una actitud pasiva, o a dificultades de aprendizaje.
La posibilidad de progresar en el dominio de estos instrumentos de comunicación queda
exclusivamente en manos del profesor de la asignatura de Castellano, con el fin de que
estos alumnos logren en el presente curso el objetivo fundamental, de cualquiera de los
cursos de la etapa: adquirir una mayor competencia comunicativa.
El profesor/a de cada grupo se responsabilizará del seguimiento de los alumnos
con la materia no superada del curso anterior. En el caso de que el alumno/-a vaya
superando los objetivos y contenidos del presente curso, y después de la realización de
unos exámenes de pendientes en las fechas previstas por Jefatura de Estudios, se dará
como aprobados los del curso anterior.
Pendientes de Primero de Bachillerato
Para los alumnos con la materia de Castellano de 1º de Bachillerato suspendida,
el Departamento impartirá una hora semanal de refuerzo.
Se reforzarán los contenidos mínimos y se trabajará fundamentalmente con los
textos. La aplicación de los conceptos teóricos y la realización de comentarios de texto
será la base del curso.
CONTENIDOS:
LENGUA
- Comunicación y lenguaje.
- Las funciones del lenguaje.
- La lengua y sus variedades.
- Categorías gramaticales.
- La formación de palabras.
- La oración: SN-SV.
- Clasificación de la oración simple.
LITERATURA
- Características de la lengua literaria.
- Géneros y principales subgéneros.
- Análisis métrico y recursos estilísticos.
- Literatura de la Edad Media:
- Contexto histórico-cultural.
- Mester de Juglaría y Mester de Clerecía.
- Etapa de transición:
74

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
- Las Coplas a la muerte de su padre, Jorge Manrique.
- El Romancero.
- La Celestina, F. de Rojas.
- Renacimiento:
- Contexto histórico-cultural.
- La Égloga I, Garcilaso de la Vega.
- Lazarillo de Tormes.
- El Quijote, M. de Cervantes (selección).
- Barroco:
- Contexto histórico-cultural.
- La vida es sueño, Calderón de la Barca.
MATERIALES DIDÁCTICOS:
- Libro de texto: Lengua castellana y literatura. 1º Bachillerato, Ed. Mc Graw
Hill
- Libros de lectura:
- La Celestina, F. de Rojas.
- Lazarillo de Tormes.
- El Quijote, M. de Cervantes (selección de capítulos).
- Teatro Barroco: Calderón de la Barca o Lope de Vega
- Elección de dos obras: Libro de Buen Amor, El Romancero, Coplas de
J. Manrique y Égloga I de Garcilaso de la Vega.
- Cuaderno de clase.
- Fotocopias que suministrará el profesor.
- Diccionarios y enciclopedias de consulta.
CRITERIOS DE EVALUACIÓN:
Para aprobar la materia será imprescindible la asistencia y participación en clase
así como la entrega de trabajos y comentarios de texto encomendados por el profesor. A
lo largo del curso se realizarán exámenes parciales de la materia, siguiendo los criterios
de calificación marcados por el Departamento para este nivel. Aquellos alumnos que no
se atengan a estas normas, realizarán un examen global de toda la materia a finales de
abril.
De las lecturas obligatorias, los alumnos presentarán trabajos o comentarios y
realizarán controles escritos. Se tendrá en cuenta la ortografía, la propiedad y
presentación de los escritos. Se descontarán puntos por faltas de ortografía o
acentuación.
75

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
ADAPTACIÓN CURRICULAR SIGNIFICATIVA
Nivel: 2º- 4º de Primaria. Textos adecuados para alumnos de 14 a 16 años.
Objetivos generales
de primaria
1. Comprender
discursos orales y
escritos,...
2. Expresarse
oralmente y por
escrito de forma
coherente,…
3. Reflexionar
sobre el uso de la
lengua,…
PRIMER TRIMESTRE. LA DESCRIPCIÓN
Contenidos procedimentales Criterios de evaluación
Copiar textos descriptivos de objetos,
animales y lugares.
Resolver ejercicios de sopa de letras,
adivinanzas y sencillos crucigramas
relacionados con los textos copiados.
Habituarse a la lectura de las
descripciones ordenadas del
diccionario.
Asociar palabras pertenecientes al
mismo campo semántico de los
objetos, animales o lugares de las
lecturas.
Indicar las partes de un objeto,
animal o lugar, señalándolas en un
dibujo.
Escribir textos descriptivos sobre
algún objeto, animal o lugar.
Aprender un breve poema o
adivinanza de memoria y recitarlo
con entonación.
Leer en voz alta textos breves para
alcanzar una velocidad de lectura
comprensiva de setenta palabras por
minuto.
Uso del presente de indicativo.
Uso del punto.
Separación de sílabas.
SEGUNDO TRIMESTRE. LA NARRACIÓN.
76
Captar la idea
central de un
texto descriptivo
sencillo
Reconocer la
diferencia entre
la recitación de
un poema y la
lectura de un
texto
informativo.
Reconocer el
uso del presente
en las
descripciones.
Distinguir la
diferencia entre
el punto y la
coma.
Objetivos
Contenidos procedimentales Criterios de evaluación
generales
Primaria
de
1. Comprender Leer en voz alta textos breves para Captar la idea

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
discursos orales y
escritos,...
2. Expresarse
oralmente y por
escrito de forma
coherente,…
3. Reflexionar
sobre el uso de la
lengua,…
Objetivos
generales de
Primaria
1. Comprender
discursos orales y
escritos,...
2. Expresarse
oralmente y por
escrito de forma
coherente,…
3. Reflexionar
sobre el uso de la
lengua,…
alcanzar una velocidad de lectura
comprensiva de setenta palabras por
minuto.
Resumir una noticia indicando qué
ha sucedido, a quién, dónde y
cuándo.
Ejercicios de asociación de palabras
pertenecientes al mismo campo
semántico.
Escribir textos narrativos teniendo en
cuenta quién es el protagonista, qué
le sucedo, dónde, cómo y cuándo.
Contar una historia y resumir una
noticia oralmente.
El pretérito imperfecto.
Diferencia entre v/b en el pasado del
castellano y del valenciano.
Los verbos, sustantivos y adjetivos.
Palabras semejantes y opuestas
(sinónimos y antónimos).
TERCER TRIMESTRE. EL DIÁLOGO.
77
central de un
texto narrativo
sencillo.
Distinguir la
diferencia entre
el pasado y el
futuro en los
mensajes orales
y escritos.
Uso de las
comillas, la
coma y los
paréntesis.
Contenidos procedimentales Criterios de evaluación
Lectura de textos narrativos
dialogados.
Lectura de romances dialogados.
Resumir las ideas principales de lo
dicho por personajes diferentes en un
texto dialogado.
Leer con entonación adecuada textos
narrativos y dialogados.
Ejercicios para diferenciar los
párrafos de un texto.
Conocer el significado de las
palabras de los textos leídos y
algunos antónimos.
Lectura de textos dialogados.
Memorización y recitado de
romances dialogados.
Distribución en párrafos.
Utilizar el vocabulario aprendido.
Uso del futuro.
El verbo “haber”.
Punto y coma y guión.
Uso de la “h”.
Uso de las mayúsculas.
Captar la idea
central de un
texto dialogado
sencillo.
Leer con
entonación
adecuada.
Recitar poemas.
Incorporar a sus
propias
producciones las
normas
ortográficas.

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
ACTIVIDADES EXTRAESCOLARES
Teniendo en cuenta que, por acuerdo de la COCOPE, quedan limitadas las
actividades extraescolares a una sola actividad por cada nivel de enseñanza a lo largo
del curso, se han seleccionado las siguientes:
1º ESO
-Visita a Feria del Libro.
-Asistencia a una sesión de “cuentacuentos” en el propio Centro.
2º ESO
- Visita a la Feria del Libro.
- Se contemplará, según los fondos económicos del Departamento, la posibilidad
de realizar algunos talleres de teatro o lecturas recitadas en el aula para el primero ciclo
de Secundaria.
3º ESO
- Asistencia a la representación teatral de Romeo y Julieta, el 25 de noviembre
de 2010.
4º ESO
-Visita a la ciudad de Orihuela con motivo del centenario de Miguel Hernández
(Casa Museo del poeta y Fundación del Miguel Hernández) en el mes de abril.
Primero de Bachillerato:
- Visita a la exposición sobre V. Blasco Ibánez en el MUVIM y posterior
recorrido literario por la ciudad, aproximadamente en el mes de abril.
- De prosperar los contactos con el Ministerio de Cultura, se tratará de concertar
la visita de un escritor para este nivel o el de 2º de Bachillerato, dentro del programa
Encuentros con escritores en institutos de MCU.
Segundo de Bachillerato
- Asistencia a la representación de “Miguel Hernández” (vida y obra), en el
teatro el Musical, el 23 de marzo de 2011.
- Posible encuentro con escritores en la Biblioteca Valenciana. Se estudiará su
realización más adelante ya que en estos momentos no hay programación.
Además se convocará un Concurso literario, en colaboración con el
Departamento de Valenciano, para todos los alumnos del Centro, La recogida de
trabajos se realizará en el segundo trimestre del curso y se entregarán los premios en el
mes de mayo. La entrega irá acompañada de lecturas poéticas por parte del alumnado en
el Salón de Actos del Instituto.
78

Programación Curso 2010-11 Departamento Lengua Castellana y Literatura
APÉNDICE I
Consideraciones generales sobre los criterios de evaluación
Reunidos los miembros del Departamento de Lengua castellana y Literatura, se
ha decidido incorporar a la presente Programación Didáctica una serie de
puntualizaciones que deberán tenerse en cuenta a la hora de proceder a la evaluación del
alumnado. Se trata de remarcar la importancia de criterios ya expuestos:
1. No podrán superar la asignatura, ni en junio ni en septiembre, aquellos
alumnos que no tengan leídas TODAS las lecturas obligatorias del curso.
2. No podrán superar la asignatura, aquellos alumnos que la hayan abandonado,
durante el curso o en una de sus evaluaciones, de manera consciente.
3. El alumnado con graves deficiencias ortográficas y de expresión escrita,
según el nivel exigible en el curso correspondiente, no podrá superar la
asignatura y el profesor podrá exigirle la recuperación o mejoría exclusiva de
estos procedimientos, habilitando para ello las pruebas que considere
pertinentes.
4. No podrá superar la asignatura el alumnado que no alcance como mínimo la
MITAD porcentual en cada uno de los bloques que se toman en
consideración para su evaluación: Contenidos (50%), Procedimientos (25%)
y Actitud (25%).
79

PROGRAMACIÓN
DE
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA
CURSO 2010/2011
IES TAVERNES BLANQUES
1

INDICE
1. ORGANIZACIÓN DEL DEPARTAMENTO
1.1. Constitución del Departamento, lengua vehicular y distribución de cursos
y grupos
1.2. Reuniones de Departamento
1.3. Laboratorio
2. ACTIVIDADES EXTRAESCOLARES
3. PROYECTO CURRICULAR ESO
3.1. A) Objetivos generales del Área. , (Decreto 39/2002 de 5 de marzo)
B) Objetivos generales del Área, (Decreto 112/2007, de 20 de julio)
3.2. Metodología y material didáctico.
3.3. Atención a la diversidad.
3.4. Instrumentos de evaluación
3.5. Contenidos Transversales
3.6. Programación didáctica 1º ESO
3.6.1. Contextualización y especificación de los OGA para 1er curso de Ciencias de la
Naturaleza.
3.6.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos, procedimientos y
actitudes.
3.6.3. Criterios de organización, secuenciación y temporalización.
3.6.4. Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
3. 7. Programación didáctica 2º ESO
3.7.1. Contextualización de los objetivos generales de área para 2º Ciencias de la
Naturaleza.
3.7.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos, procedimientos y
actitudes.
3.7.3 Criterios de Organización, Secuenciación y Temporalización del 2º curso.
3.7.4. Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
3.8. Programación didáctica 3º ESO
3.8.1. Contextualización y especificación de los OGA para Biología y Geología de 3º
ESO.
3.8.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos, procedimientos y
actitudes.
3.8.3 Criterios de Organización, Secuenciación y Temporalización del 3er curso.
3.8.4 Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
3.9. Programación didáctica 4º ESO
3.9.1. Contextualización y especificación de los OGA para Biología y Geología de 4º
ESO.
3.9.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos, procedimientos y
actitudes.
3.9.3. Criterios de Organización, Secuenciación y Temporalización del 4º curso.
3.9.4 Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
2

3.10. Evaluación de pendientes de ESO
4. PROYECTO CURRICULAR DE BACHILLERATO
4.1. Biología y geología 1º Bachillerato
4.1.1. Objetivos
4.1.2. Metodología y material de trabajo.
4.1.3. Contenidos, secuenciación y temporalización de los contenidos
4.1.4. Temas transversales
4.1.5. Instrumentos de evaluación
4.1.6. Criterios de evaluación. Contenidos mínimos.
4.2. Ciencias para el mundo contemporáneo 1º Bachillerato
4.2.1. Introducción
4.2.2. Objetivos
4.2.3. Contenidos
4.2.4. Criterios de evaluación
4.2.5. Secuenciación
4.2.6 Materiales de apoyo
4.3. Biología 2º Bachillerato
4.3.1. Objetivos
4.3.2 Material de trabajo y Metodología
4.3.3. Contenidos.
4.3.4. Secuenciación y temporalización de los contenidos.
4.3.5. Contenidos transversales
4.3.6. Criterios de evaluación. Contenidos mínimos
4.3.7. Instrumentos de evaluación
4.4. Ciencias de la Tierra y del Medioambiente
4.4.1. Objetivos
4.4.2. Metodología y Material de trabajo.
4.4.3. Contenidos
4.4.4. Secuenciación y temporalización de los contenidos
4.4.5. Contenidos transversales
4.4.6. Criterios de evaluación. Contenidos mínimos
4.4.7. Instrumentos de evaluación
4.5. Biología Humana
4.5.1. Introducción
4.5.2. Objetivos generales .
4.5.3. Núcleos de Contenidos
4.5.4. Material de trabajo y metodología
4.5.5. Instrumentos de evaluación
4.5.6. Criterios de evaluación. Contenidos mínimos
ORGANIZACIÓN DEL DEPARTAMENTO
3

1.1. Constitución del Departamento, lengua vehicular y
distribución de cursos y grupos.
En el curso 2010/2011 el Departamento de Biología y Geología del IES de Tavernes
Blanques está constituido por las siguientes profesoras:
Mª Paz Belando La Parra
Mª Angeles Díaz Borrás
Silvia Emeterio Vicente
Mª José Sanchis Miralles
Begoña Velasco Javaloyas
Victoria Venteo Martínez
Todos tienen destino definitivo en el IES de Tavernes Blanques, excepto la
profesora Silvia Emeterio que está en expectativa de destino. Durante el primer
trimestre, con posibilidad de continuar en esta situación, la Profesora Mª Paz
Belando deja un tercio de su horario (1º ESO AB2 y 1º ESO EF1) que cubre el
profesor Alex Valls Climent. Durante el curso 2010/2011 actuará como Jefa de
Departamento Begoña Velasco Javaloyas.
Las horas de desdoble se van a utilizar para hacer grupos flexibles en todos los grupos
del primer ciclo, y así de cada dos grupos se crean tres. La reducción de ratio que ello implica nos
permite una atención más personalizada del alumnado, así como la realización de prácticas de
laboratorio. Para la asignación de estas horas de desdobles, se ha tenido en cuenta la información
previa proporcionada por Jefatura de Estudios de la composición de los grupos (ratio,
necesidades educativas especiales etc.).
GRUPO/ ASIGNATURA
1º ESO
CIENCIAS DE LA
NATURALEZA
2º ESO
CIENCIAS DE LA
NATURALEZA
3º ESO
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA
4º ESO
BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA
1º BACHILLERATO
BIOLOGÍA Y GEOLOGIA
1º BACHILLERATO
CIENCIAS PARA EL MUNDO
CONTEMPORÁNEO
ATENCIÓN EDUCATIVA
2º BACHILLERATO
BIOLOGÍA/ CTM
2º BACHILLERATO
BIOLOGÍA HUMANA
Mª Paz
Belando
AB2/ CD1/
EF1
Mª Ángeles
Díaz
Silvia
Emeterio
AB1/ CD3/
EF2
Mª José
Sanchís
Begoña
Velasco
Victoria
Venteo
AB3/ CD2 EF3
D / F AB1/ EF AB2/ C / D AB3 /CD
F A B/ C/ D /E
AB CD
CTM
A / B
1.2. Reuniones de Departamento
BH
A/B/C/CD/
D
BIO
C
C
4

Las reuniones del Departamento tendrán lugar, semanalmente los Miércoles de 10.45 a 11.15, con
independencia de las que puedan celebrarse en otras ocasiones para abordar cuestiones puntuales,
quedando constancia de todo lo acordado en el libro de Actas de dicho Departamento.
1.3. Laboratorio
Partiendo del horario de ocupación semanal del Laboratorio asignada por la Jefatura de Estudios,
se ha elaborado un horario asignando una hora semanal de disposición del laboratorio a cada uno de los
grupos de ESO y Bachillerato.
El horario de disponibilidad es el siguiente:
8:00-8:54
8:55-9:49
9:50 10:45
LUNES MARTES MIERCOLES JUEVES VIERNES
1ºEF2 Silvia Mº Angeles 1º Mª Angeles3º ESO F
Silvia 2º ESO EF
Mª Angeles 2º ESO
Mª Paz CTM 2º
BachA
Victoria 3º ESO B
F
BachA
MºAngeles
BH 2º BachA
Begoña
BIO 2º BachA
11:15-12:06 Mº Angeles 2ºESO
12:07-
12:58
13:18-14:08
14:08-15:00
D
Mª Paz CTM
2ºBachA
Begoña 4ºESO CD
Mª Angeles 1ª
Bach B
Mª Paz CTM 2º
BachA
Begoña Bio 2º
BachA
Mº Angeles BH 2º
BachA
Victoria 3º ESO C
Silvia 2º ESO AB1
Mª Paz CTM 2º
BachA
Victoria Bio 1º
BachC
Mº José 2º ESO C Mª Paz 1º ESO CD1
Mª José 1º ESO CD2
Mª José 2º ESO E Victoria 1º BachC
VIctoria 3º ESO D
2. ACTIVIDADES EXTRAESCOLARES
Alex 1º ESO AB2
Mª Angeles BH 2º
BachA
Mª Paz BIO 4º ESO
AB
Alex 1º ESO EF1
Mª Angeles BHU
2º BAchA
Begoña 2º ESO CD2
Victoria 1º ESO EF3 Begoña BIO 2º
Begoña BIO 2º
BachA
Begoña 3º ESO A
BachA
Mª José 1º ESO
Las actividades extraescolares son una herramienta fundamental a la hora de completar las
actividades educativas desarrolladas en el centro. También desde el punto de vista de la metodología
activa son necesarias estas actividades, ya que durante su desarrollo, el alumno puede comprobar por sí
mismo los resultados de las condiciones de trabajo en el aula. Además estas actividades requieren una
participación activa de los alumnos.
AB3
5

Las actividades sin fecha propuesta están a la espera de coordinarse con otros departamentos, o
de que nos asignen fecha por parte de las instituciones a visitar.
Propuesta de actividades:
Actividad Grupos Fecha Objetivos
Visita al Bioparc/
Oceanografic
1º ESO Semana de
Fallas/ Mayo
Conocer las adaptaciones que
presentan algunos organismos.
Diferenciar especies.
Salida Tancat de la Pipa 2º ESO 3r trimestre Conocer el patrimonio natural de la
Comunitat Valenciana, sus
características y valorar la
necesidad de su conservación y
mejora.
Itinerario ecológico Tancat
de la Pipa
Visita a un centro de
Investigación
Visita al centro de estigación
relacionado con la salud.
4º ESO 3r trimestre Interpretar un ecosistema
cercano. Flora y fauna
características. Importancia de su
conservación.
1º
Bachillerato
2º Bachiller
3. PROYECTO CURRICULAR ESO
3º trimestre Conocer el trabajo de un centro
de investigación.
Conocer el trabajo desarrollado
en centro de investigación.
2º trimestre
3.1. A) Objetivos generales del Área, (Decreto 39/2002 de 5 de
marzo)
1. Comprender y expresar mensajes científicos utilizando el lenguaje oral y escrito con propiedad, así
como otros sistemas de notación y de representación: diagramas, gráficas, tablas, expresiones
matemáticas sencillas y otros modelos, cuando sea necesario.
2. Aplicar los conceptos básicos de las Ciencias de la Naturaleza para elaborar una interpretación
científica de los principales fenómenos naturales, así como para analizar y valorar algunos
desarrollos y aplicaciones tecnológicas de especial relevancia.
3. Iniciarse en el conocimiento y aplicación del método científico. Aplicar estrategias personales,
coherentes con los procedimientos de la Ciencia en la resolución de problemas: identificación del
problema, formulación de hipótesis, planificación y realización de actividades para contrastarlas,
sistematización y análisis de los resultados y comunicación de los mismos.
4. Participar en la planificación y realización en equipo de actividades científicas, valorando las
aportaciones propias y ajenas en función de los objetivos establecidos, mostrando una actitud
flexible y de colaboración y asumiendo responsabilidades en el desarrollo de las tareas.
6

5. Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones científicas y tecnológicas básicas de
nuestra época, utilizando de forma autónoma diferentes fuentes de información, incluidas las nuevas
tecnologías de información y la comunicación mediante el contraste y evaluación de su contenido.
6. Adquirir y utilizar conocimientos sobre el funcionamiento del cuerpo humano para desarrollar y
afianzar hábitos de cuidado y salud corporal que propicien un clima individual y social sano y
saludable.
7. Aplicar los conocimientos adquiridos en la Ciencias de la Naturaleza para disfrutar del medio natural,
así como proponer, valorar y, en su caso, participar en iniciativas encaminadas a conservarlo y
mejorarlo.
8. Reconocer y valorar las aportaciones de la Ciencia para la mejora de las condiciones de existencia de
los seres humanos, apreciar la importancia de la formación científica, utilizar en las actividades
cotidianas los valores y actitudes propios del pensamiento científico, y adoptar una actitud crítica y
fundamentada ante los grandes problemas que hoy plantean las relaciones entre Ciencia y sociedad.
9. Entender y valorar el conocimiento científico como un proceso de construcción en el que participan
distintas disciplinas, para profundizar en los diferentes aspectos de la realidad, ligado a las
características y necesidades de la sociedad en cada momento histórico y sometido a evolución y
revisión continua.
3.1. B) Objetivos generales del Área, (Decreto 112/2007, de 20 de
julio)
En la Educación Secundaria Obligatoria, las Ciencias de la Naturaleza contribuyen a desarrollar
una alfabetización científica. Ésta permite familiarizar al alumno con la naturaleza y las ideas básicas
de la ciencia y ayudará a la comprensión de los problemas a cuya solución puede cooperar el desarrollo
tecnocientífico, facilitando actitudes responsables dirigidas a sentar las bases de un desarrollo
sostenible.
Contribución de la materia a la adquisición de las competencias Básicas fijadas en el anexo I del
Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre.
Los nuevos currículos de la ESO y Primaria han identificado ocho competencias básicas para el
conjunto de la escolaridad obligatoria. Son las siguientes:
1. Comunicación lingüística.
2. Matemática.
3. Conocimiento y en la interacción con el mundo físico.
4. Tratamiento de la información y competencia digital.
5. Social y ciudadana.
6. Cultural y artística.
7. Aprender a aprender.
8. Autonomía e iniciativa personal.
La materia de Ciencias de la Naturaleza mantiene una vinculación esencial con la competencia
básica nº.3: conocimiento e interacción con el mundo físico. Pero su contribución es decisiva para el
desarrollo de las restantes.
La enseñanza de las Ciencias de la Naturaleza en esta etapa tendrá como objetivo el desarrollo de
las siguientes capacidades:
1. Comprender y expresar mensajes con contenido científico utilizando el lenguaje oral y escrito con
propiedad, así como argumentar y dar explicaciones entre otros en el ámbito de la ciencia.
7

Interpretar y construir, a partir de datos experimentales, mapas, diagramas, gráficas, tablas y
otros modelos de representación, y formular conclusiones.
2. Utilizar la terminología y la notación científica. Interpretar y formular los enunciados de las leyes de
la naturaleza, asimismo los principios físicos y químicos, a través de expresiones matemáticas
sencillas. Manejar con soltura y sentido crítico la calculadora.
3. Comprender y utilizar las estrategias y conceptos básicos de las Ciencias de la Naturaleza para
interpretar los fenómenos naturales, y para analizar y valorar las repercusiones de las aplicaciones y
desarrollos tecnocientíficos.
4. Aplicar, en la resolución de problemas, estrategias coherentes con los procedimientos de las ciencias,
tales como la discusión del interés de los problemas planteados, la formulación de hipótesis, la
elaboración de estrategias de resolución y de diseños experimentales, el análisis de resultados, la
consideración de aplicaciones y repercusiones del estudio realizado y la búsqueda de coherencia
global.
5. Descubrir, reforzar y profundizar en los contenidos teóricos, mediante actividades prácticas
relacionadas con estos contenidos.
6. Obtener información sobre temas científicos utilizando las tecnologías de la información y la
comunicación y otros medios y emplearla; valorar su contenido, para fundamentar y orientar los
trabajos sobre temas científicos.
7. Adoptar actitudes críticas fundamentadas en el conocimiento para analizar, individualmente o en
grupo, cuestiones científicas y tecnológicas.
8. Desarrollar hábitos favorables a la promoción de la salud personal y comunitaria, facilitando
estrategias que permitan hacer frente a los riesgos de la sociedad actual en aspectos relacionados
con la alimentación, el consumo, las drogodependencias y la sexualidad.
9. Comprender la importancia de utilizar los conocimientos provenientes de las ciencias de la naturaleza
para satisfacer las necesidades humanas y participar en la necesaria toma de decisiones en torno a
problemas locales y globales a los que nos enfrentamos.
10. Conocer y valorar las interacciones de la ciencia y la tecnología con la sociedad y el medio ambiente
con atención particular a los problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad y la necesidad de
búsqueda y aplicación de soluciones, sujetas al principio de precaución, para avanzar hacia el logro de
un futuro sostenible.
11. Entender el conocimiento científico como algo integrado, que se compartimenta en distintas
disciplinas para profundizar en los diferentes aspectos de la realidad.
12. Describir las peculiaridades básicas del medio natural más próximo, en cuanto a sus aspectos
geológicos, zoológicos y botánicos.
13. Conocer el patrimonio natural de la Comunidad Valenciana, sus características y elementos
integradores; valorar la necesidad de su conservación y mejora.
3.2. Metodología y material didáctico.
Entendemos que el proceso de enseñanza-aprendizaje debe cumplir los siguientes requisitos:
• Partir del nivel de desarrollo del alumnado y de sus aprendizajes previos.
• Asegurar la construcción de aprendizajes significativos a través de la movilización de sus
conocimientos previos y de la memorización comprensiva.
• Posibilitar que los alumnos y las alumnas realicen aprendizajes significativos por sí solos.
• Favorecer situaciones en las que los alumnos y las alumnas deban actualizar sus
conocimientos.
• Proporcionar situaciones de aprendizaje que tengan sentido para los alumnos y las alumnas,
con el fin de que resulten motivadoras.
En coherencia con lo expuesto, los principios que orientan nuestra práctica educativa son los
basados en una metodología activa que supone atender a la integración activa de los alumnos y las
8

alumnas en la dinámica general del aula y en la adquisición y configuración de los aprendizajes. Asimismo
consideramos fundamental partir de los intereses, demandas, necesidades y expectativas de los
alumnos y las alumnas.
Como material didáctico se utilizará el libro de texto de la editorial SM, para toda la etapa –
Ciencias de la Naturaleza de 1º y2º de la ESO y Biología y Geología de 3º y 4º de la ESO.
Libros de texto
• 1º ESO. Ciencias de la Naturaleza, E.Pedrinaci y otros, editorial SM.
• 2º ESO. Ciencias de la Naturaleza, E.Pedrinaci y otros, editorial SM.
• 3º ESO. Biología y Geología,. E.Pedrinaci y otros, editorial SM.
• 4º ESO. Biología y Geología, E.Pedrinaci y otros, editorial SM.
El cuaderno de trabajo constituye una herramienta fundamental. En él se realizarán las
actividades propuestas sobre la materia estudiada, así como aquellas que se deriven de la lectura de un
texto o de las actividades prácticas realizadas. Éste constituye un instrumento muy útil para evaluar el
trabajo diario del alumnado así como la progresión del proceso de aprendizaje por ello constituirá como
más adelante se explicitará un instrumento de evaluación.
Por último el material audiovisual y de laboratorio es también una herramienta fundamental, dado
su carácter motivador e ilustrativo de los contenidos a desarrollar en esta materia.
3.3. Atención a la diversidad.
La existencia de la diversidad, traducida en ritmos, modos, motivaciones, desigualdades
intelectivas, afectivas, etc. nos lleva al planteamiento de una metodología que contempla los siguientes
puntos principales: partir de lo que el alumno ya sabe y diversificar la tipología de las actividades. El
desarrollo de actividades –dirigidas y pensadas para todos los alumnos– como: la identificación de
situaciones problemáticas, el planteamiento y formulación de los problemas, la emisión de hipótesis
sencillas, el diseño de experimentos y otros procedimientos para contrastar dichas hipótesis, el análisis
de resultados o de datos suministrados, la discusión, la obtención de conclusiones y la elaboración de
informes. Esta sucinta relación de algunos tipos de actividades posibles ya plantea una diversidad que
atiende a la propia heterogeneidad de intereses del alumnado pero además puede desarrollar la
autonomía del alumnado modulando los grados de libertad de las diferentes actividades.
Por otro lado las actividades de refuerzo y ampliación, serán utilizadas para incidir en los
conceptos o ampliarlos en función de las necesidades específicas del alumnado.
Las ACI no significativas (ACINS) se realizarán basándose en los contenidos mínimos
necesarios para lograr los objetivos del curso correspondiente. Estos contenidos mínimos se
especifican en los apartados de cada nivel en la programación.
Respecto a las ACI significativas (ACIS), se realizarán de forma individual según el nivel del
alumno y con asesoramiento del departamento de orientación. Los alumnos tendrán un material
educativo correspondiente a su nivel de la editorial Aljibe.
3.4. Instrumentos de evaluación
La evaluación y calificación del proceso de aprendizaje del alumnado se realizará en base al
resultado de las pruebas objetivas de adquisición y asimilación de conocimientos que se hará al
finalizar cada una de las unidades didácticas. Además en el proceso de evaluación. se tendrá en cuenta
la actitud y el trabajo diario, dado que es obvio que una buena predisposición para el trabajo y la
participación activa en el aula es fundamental para el aprendizaje, a la hora de calificar se reserva un
9

porcentaje variable, y decreciente con la edad, a la actitud y el trabajo diario.
La evaluación y calificación del alumno/a en cada una de las sesiones de evaluación se realizará
teniendo en cuenta el trabajo desarrollado desde el inicio de curso. Se tendrá en cuenta tanto el nivel
de conocimientos adquiridos, como los procedimientos y la actitud atendiendo a la siguiente
distribución porcentual:
1º ESO 2º ESO 3º ESO 4º ESO
CONOCIMIENTOS 60% 60% 70% 80%
PROCEDIMIENTOS 20% 20% 15% 10%
ACTITUDES 20% 20% 15% 10%
Los distintos apartados incluyen:
Conocimientos: todo tipo de prueba (control, examen...) sobre los contenidos estudiados.
Procedimientos: ejercicios realizados en casa o en clase sobre las unidades didácticas. También
están aquí incluidos los informes de laboratorio y cualquier trabajo propuesto por el profesorado. Es
importante señalar que en los trabajos se puntuará la expresión, la ortografía, la presentación, el
contenido, etc.
Actitud: se tendrá en cuenta en este apartado aspectos como la puntualidad, la atención, el
interrumpir el normal desarrollo de la clase, el molestar, el maltrato de material, así como la actitud
positiva hacia la asignatura.
Para considerar aprobada una evaluación en la asignatura de Ciencias Naturales o Biología-
Geología el alumno/a debe alcanzar una nota de cinco al menos, teniendo en cuenta los porcentajes
expresados en la tabla, y que en cada una de las evaluaciones se tendrán en cuenta todas las notas
registradas hasta dicha sesión de evaluación tanto en conocimientos como en procedimientos.
Al tratarse de evaluación continua no se realizarán exámenes de recuperación. Los alumnos/as
podrán recuperar los conocimientos de ciertas partes de la asignatura, según criterio del profesor/a,
con alguna prueba o trabajo complementario.
3.5. Contenidos Transversales
Aunque todos los temas transversales están presentes en el diseño del proyecto, en el caso del
área de Ciencias de la Naturaleza cinco de ellos merecen un tratamiento especial porque conciernen
directamente a los contenidos propios del área: es el caso de la Educación ambiental, la Educación para
la salud, la Educación sexual, la Educación del consumidor y la Educación no sexista.
• Educación ambiental
El tratamiento de la Educación ambiental desde el área de Ciencias de la Naturaleza se realiza en
tres planos: en la exposición de los contenidos propios de las unidades de ecología, en desarrollos
complementarios que presentan problemas medioambientales concretos, y como impregnación general
de todos los temas.
En las unidades de ecología se presentan los contenidos básicos que constituyen las grandes
cuestiones de la Educación ambiental. Estos contenidos van dirigidos a la comprensión de la estructura
y componentes de los ecosistemas y a la contemplación de la naturaleza como un todo interrelacionado
que hará posible la comprensión y la presentación de los problemas medioambientales.
En desarrollos complementarios se ampliarán convenientemente algunos problemas
medioambientales, que se estudian y consideran bajo la perspectiva científica aportada por los
contenidos de ecología. Así, aspectos como la caza de las ballenas y su consiguiente regresión, la
10

destrucción de los bosques tropicales, etc., se tratan con cierta profundidad y se requiere que los
alumnos y alumnas apliquen sus conocimientos para analizar las consecuencias de dichos problemas.
• Educación para la salud
El conocimiento de la anatomía humana y la introducción del estudio de los procesos fisiológicos
más importantes son el punto base para la presentación de los temas de Educación para la salud: con
este punto de partida se presentan temas tan importantes como la higiene personal, la dieta, el deporte
y el conocimiento de algunas enfermedades (fundamentalmente infecciosas.
Mención especial merece el tratamiento de las sustancias tóxicas o drogas. Desde una
perspectiva de rechazo del uso de las drogas, tanto las legales como las ilegales, y proporcionando la
información necesaria, se realiza un tratamiento de estas sustancias y de los efectos que producen en
el organismo. Este estudio es un buen punto de partida para que los alumnos y alumnas, en un momento
de su desarrollo en el que se está afianzando su personalidad, se formen una opinión y refuercen una
actitud adecuada sobre las drogas.
• Educación sexual
El tratamiento de la educación sexual se realiza siempre de una forma científica, prudente y
respetuosa con la persona. En el primer ciclo de la ESO, que coincide aproximadamente con la
adolescencia de los alumnos y alumnas, se profundiza en el conocimiento de los órganos reproductores y
la higiene de los mismos, se tratan los cambios que se producen en los adolescentes, es decir, el paso a
la madurez sexual, y algunas cuestiones que pueden suscitar preguntas relativas a estos cambios.
Creemos conveniente reservar para el siguiente ciclo informaciones sobre la conducta sexual, las
técnicas de control de la natalidad, la reproducción asistida, etc.
• Educación del consumidor
Desde el punto de vista de las Ciencias de la Naturaleza, la Educación del consumidor está
estrechamente relacionada con los contenidos de la Educación ambiental. Aspectos relativos al uso
responsable de los recursos naturales, tales como el agua, las materias primas, las fuentes de energía,
etc., y la crítica de la presión consumista que agrede a la naturaleza acelerando el uso de los recursos
no renovables y generando toneladas de basura no biodegradable, implican a ambos temas
transversales.
Otros contenidos de la Educación del consumidor, como la elección de los alimentos adecuados, la
lectura de los componentes de los alimentos preparados, la verificación de que se cumplen las normas y
recomendaciones de conservación y manipulación de los alimentos, y la comprobación de la fecha de
caducidad, son aspectos que entran en el campo de la Educación para la salud.
• Educación no sexista
Se presentará a la mujer en situaciones de igualdad respecto al hombre, tanto en el ámbito del
trabajo científico como en otros cotidianos. Por otra parte, se utilizará un lenguaje «coeducativo» en
todo momento, y tanto las imágenes como los textos excluyan cualquier discriminación por razón de
sexo.
3.6. Programación didáctica 1º ESO
3.6.1. Especificación de los OGA para 1er curso de Ciencias de la Naturaleza
1. Producir mensajes científicos sobre la materia y la Tierra en el Universo, los materiales terrestres
(hidrosfera, atmósfera y geosfera) y los seres vivos y su diversidad utilizando el vocabulario y los
conceptos precisos. (Obj. 1, 2)
2. Utilizar la información suministrada en tablas, gráficas, diagramas, dibujos y esquemas para la
resolución de cuestiones y problemas de índole científicas siguiendo los procedimientos y etapas
11

propias del método científico. (Obj. 2 y 3)
3. Mejorar la comprensión la Tierra en el Universo, los materiales terrestres (hidrosfera, atmósfera y
geosfera) y los seres vivos y su diversidad mediante la aplicación de las leyes y conceptos propios
de las Ciencias de la Naturaleza. (Obj. 1, 3)
4. Utilizar diferentes fuentes bibliográficas y las Tecnologías de la Información y de las
Comunicaciones para elaborar informaciones relacionadas con la materia y la Tierra en el Universo,
los materiales terrestres (hidrosfera, atmósfera y geosfera) y los seres vivos y su diversidad.
(Obj. 6)
5. Participar activamente en la planificación de actividades sobre cuestiones científicas y tecnológicas,
fundamentarlas y discutirlas de forma crítica valorando la importancia del trabajo en grupo para la
resolución de problemas con mayor eficacia. (Obj. 4 y 7)
6. Analizar la relación existente entre ciencia, técnica y sociedad describiendo de forma crítica las
implicaciones de las actuaciones de los seres humanos sobre el medio ambiente, los seres vivos, el
consumo y la salud . (Obj. 8, 9 10, )
7. Participar en la toma de decisiones en torno a problemas locales y globales a los que nos
enfrentamos utilizando los conocimientos de las ciencias de la naturaleza. (Obj. 7)
8. Aplicar los conocimientos adquiridos sobre la Tierra en el Universo, los materiales terrestres y los
seres vivos y su diversidad para comprender la necesidad de racionalizar la gestión de los recursos
de nuestro planeta y desarrollando actitudes relacionadas con el desarrollo sostenible. (Obj. 10).
9. Entender el conocimiento científico como una interacción de diversas disciplinas que profundizan en
distintos aspectos de la realidad y que al mismo tiempo se encuentra en continua elaboración,
expuesta a revisiones y modificaciones. (Obj. 11)
10. Aplicar los conocimientos adquiridos para describir y analizar su entorno, y el medio natural de la
Comunidad Valenciana, valorando la importancia de su conservación. (Obj. 12 y 13)
3.6.2.Organización y distribución de los contenidos en conceptos,
procedimientos y actitudes.
CONCEPTOS
LA TIERRA EN EL UNIVERSO
El Universo y el Sistema Solar
La bóveda celeste.
El sistema geocéntrico y heliocéntrico.
El sistema solar. Satélites, asteroides y cometas.
Los planetas y sus movimientos.
Galaxias: la Vía Láctea.
La rotación y traslación terrestres.
Las consecuencias de los movimientos terrestres: El día y la noche. Las estaciones del año.
Fases de la Luna.
Los eclipses.
El calendario.
La materia en el Universo
Propiedades generales de la materia: masa y volumen.
Magnitudes fundamentales y derivadas. SI.
12

Unidades de longitud, masa, volumen y superficie. Medida.
La temperatura. Medida.
Átomos y elementos químicos.
Propiedades de los elementos:
Elementos del universo, de la corteza terrestre y los seres vivos.
Moléculas y cristales. Fórmulas.
Representación de elementos y compuestos mediante símbolos y fórmulas.
Caracterización, mediante fórmulas, de algunas sustancias presentes en el entorno, de
especial interés pos sus aplicaciones.
Diferentes estados de la materia.
Sólidos, líquidos y gases. Características.
Transformaciones de la materia. Cambios de estado.
Interpretación cinética de los estados de la materia.
Materia homogénea y heterogénea.
Mezclas y sustancias puras.
Métodos de separación de mezclas.
Disoluciones. Concentraciones.
Sustancias puras: compuestas y simples.
Identificación de sustancias puras y algunas mezclas a través de sus características.
Confección de una lista de productos frecuentes en el hogar y su clasificación en sustancias
puras y mezclas homogéneas.
MATERIALES TERRESTRES
La atmósfera
La composición de la atmósfera y sus variaciones.
La estructura de la atmósfera.
El origen y evolución de la atmósfera.
La atmósfera y los seres vivos.
La dinámica atmosférica. El viento, la presión atmosférica, las nubes y las precipitaciones.
El tiempo atmosférico y clima. Predicción meteorológica.
La contaminación del aire y sus efectos. Medidas para evitarla.
La hidrosfera
El agua en la Tierra. Origen y distribución.
El agua de los océanos.
El agua en los continentes.
El ciclo del agua.
Las propiedades del agua.
Los usos del agua. Potabilización.
Contaminación del agua.
Depuración de aguas residuales.
La geosfera
Estructura de la geosfera.
Concepto de mineral y roca.
Propiedades características de los minerales.
Minerales que constituyen las rocas.
Prospección y extracción de minerales. Minas.
Extracción de los metales que contienen los minerales.
Conceptos de textura y composición de las rocas.
Rocas cristalinas y volcánicas. Rocas sedimentarias. Rocas con foliación.
Usos de las rocas.
13

LOS SERES VIVOS Y SU DIVERSIDAD
Características diferenciales de los seres vivos.
Condiciones que hacen posible la vida en la Tierra.
Hábitat y factor ambiental.
Medio acuático y medio terrestre.
Clasificación de los seres vivos.
Características generales de los animales.
Los vertebrados. Características generales y clasificación: peces, anfibios, reptiles, aves y
mamíferos.
Adaptaciones de los vertebrados a su medio.
Observación de las características morfológicas de un vertebrado a partir de fotografías.
Los invertebrados. Características generales y clasificación: poríferos, cnidarios, anélidos,
artrópodos, equinodermos.
Las plantas: características generales. Órganos vegetativos y funciones.
Angiospermas y gimnospermas. Características generales y ejemplos.
Gimnospermas. Características generales y ejemplos.
Los helechos y los musgos. Características generales.
Los hongos. Características generales, estructuras y formas de vida.
Los protozoos y las algas. Características, clasificación y ejemplos.
Las bacterias. Características, estructura, clasificación y funciones vitales que las
caracterizan.
La célula como unidad estructural y funcional de los seres vivos.
Organismos unicelulares y pluricelulares.
Células eucarióticas (animales y vegetales) y procarióticas.
Funciones vitales en la célula: nutrición celular autótrofa y heterótrofa, relación celular y
reproducción celular.
Los virus. Características, estructura y proceso de infección.
Concepto de biodiversidad y amenazas que pesan sobre ella.
Fósil y fosilización.
Origen, significado, observación y descripción de los fósiles.
PROCEDIMIENTOS
Deducción de conclusiones a partir de datos, obtenidos experimentalmente o mediante otras
fuentes de información.
Búsqueda de explicaciones a fenómenos naturales y valoración de la importancia de tener
datos bien tomados para obtener conclusiones adecuadas.
Interpretación de tablas, gráficos de distintos tipos (sectores, barras…) y esquemas de
modelos teóricos.
Realización de trabajos experimentales con orden, limpieza, cuidado y precisión en la
manipulación materiales e instrumentos de laboratorio (microscopio y lupa) respetando las
normas de seguridad en el mismo.
Uso de diferentes fuentes de información y las Tecnologías de la Información y de las
Comunicaciones para la elaboración de contenidos relacionados con la vida en el Universo, los
materiales terrestres, los seres vivos y su diversidad.
Reproducción con modelos de las diferentes posiciones de la Tierra y la Luna con respecto al
Sol y relacionarlas con la sucesión del día y la noche, las fases lunares y los eclipses.
Observación del firmamento a simple vista y con instrumentos, y reconocimiento de algunos
astros.
Manejo de probeta, balanza, cronómetro y termómetro.
Realización de mezclas a partir de sustancias puras.
14

Determinación del procedimiento más adecuado para separar ciertas sustancias.
Preparación de disoluciones de distinta concentración.
Interpretación general de un mapa sencillo del tiempo
Interpretación de diagramas de sectores sobre consumo de agua.
Diseño y realización de experiencias sencillas relativas a los estados físicos del agua.
Realización de dibujos explicativos del ciclo del agua y de la contaminación y depuración de
aguas
Observación de diferentes propiedades de los minerales.
Identificación de minerales que forman las rocas y de menas metálicas con la ayuda de claves.
Identificación de las principales rocas de cada tipo.
Elaboración de claves dicotómicas para diferenciar rocas.
Identificación de los grandes modelos taxonómicos a los que pertenecen animales y plantas
con la ayuda de claves, dibujos y fotos.
Observación de las características de un determinado animal utilizando la lupa binocular.
Identificación de diferentes vertebrados e invertebrados utilizando guías de campo y claves
sencillas.
Manejo de claves dicotómicas sencillas para clasificar vegetales y hongos.
Manejo del microscopio óptico y la lupa para la realización de observaciones sobre
preparaciones microscópicas.
Precisión y rigor en las observaciones morfológicas de las plantas y hongos.
ACTITUDES
Valoración de los conocimientos aportados por las Ciencias de la Naturaleza para dar
respuesta a las necesidades de los seres humanos y mejorar las condiciones de su existencia.
Aprecio de las Ciencias de la Naturaleza como vía para conocer y valorar el entono natural,
científico y técnico, participando en su conservación, protección y mejora.
Actitud crítica ante las ideas supersticiosas relacionadas con la Astrología.
Reconocimiento de la trascendencia de las observaciones sistemáticas para el avance
científico.
Valoración del esfuerzo de los científicos por conocer la situación de la Tierra en el Universo.
Valoración del papel de la Química en la comprensión del mundo que nos rodea.
Reconocimiento de la importancia de los modelos y de su confrontación con los hechos
empíricos.
Valoración del papel protector de la atmósfera sobre los seres vivos.
Estimación de la importancia de la atmósfera para la aparición y evolución posterior de la vida.
Concienciación de los nocivos efectos de la contaminación y de la necesidad de evitarla.
Valoración de la importancia que tiene el agua en la singularidad de la Tierra.
Concienciación de la pequeñísima cantidad de agua que está disponible para el consumo.
Rechazo a las posturas derrochadoras y contaminadoras del agua.
Reconocimiento de los minerales y rocas como valiosas materias primas desde tiempos
antiguos.
Estimación de los problemas ambientales y de salud que conllevan la extracción y utilización de
algunos minerales.
Constatación de la importancia de reducir el consumo, reutilizar y reciclar para evitar la
producción de residuos y el agotamiento de recursos.
Valoración de la importancia del agua como factor condicionante de la distribución de los seres
vivos y de su importancia biológica.
Respeto por la diversidad biológica y por la protección de animales en vías de extinción.
Rechazo de las prácticas coleccionistas para evitar el deterioro del medio ambiente.
Apreciación de la importancia de las bacterias y las algas en los ecosistemas y para el ser
humano.
15

Rechazo de la caza y tráfico de especies protegidas, la crueldad con los animales y la
recolección compulsiva de ejemplares.
Valoración de la importancia de los fósiles como elementos fundamentales para la
reconstrucción de la historia de la Tierra.
3.6.3. Criterios de organización, secuenciación y temporalización
Para secuenciar las unidades didácticas hemos tenido en cuenta:
a) Contenido normativo del Decreto 112/2007, de 20 de julio
b) Adecuación de los contenidos seleccionados y secuenciados a los conocimientos previos del
alumnado.
c) Secuenciación de contenidos del libro de texto.
En cuanto a la temporalización se prevé la siguiente distribución por evaluaciones:
1ª Evaluación
La Tierra, un planeta habitado.
Los animales vertebrados e invertebrados.
Las Plantas y los hongos.
La célula. Características y funcionamiento.
Organismos microscópicos.
2ª Evaluación
Historia de la vida.
El Universo y el Sistema Solar.
El planeta Tierra.
Minerales y rocas.
3ª Evaluación
La Hidrosfera.
La Atmósfera.
La materia: propiedades y estados.
3.6.4. Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
Con estos criterios se pretende conocer si el alumnado ha adquirido unos niveles mínimos en los
contenidos que implican el desarrollo de las capacidades indicadas en los objetivos generales.
1. Explicar la organización del Sistema Solar y las características de los movimientos de la Tierra y la
Luna y sus implicaciones, así como algunas de las concepciones sobre el sistema planetario a lo largo
de la Historia.
2. Situar y describir las capas internas y externas de nuestro planeta explicando la importancia de cada
una de ellas.
3. Establecer procedimientos para describir las propiedades de la materia que nos rodea, tales como la
masa, el volumen, la densidad, los estados en los que se presentan y sus cambios. Valorar el manejo
del instrumental científico. Utilizar modelos gráficos para representar y comparar los datos
obtenidos. Describir algunas propiedades de la materia como la masa, volumen, densidad… utilizando
experiencias sencillas que le permitan investigar sus características, empleando estrategias propias
del trabajo científico (manejo de instrumental de laboratorio).
4. Hacer correctamente cálculos sencillos que incluyan la utiliza utilización de las diferentes unidades
del SI, y manejar las diferentes unida unidades del sistema métrico decimal.
16

5. Relacionar propiedades de los materiales con el uso que se hace de ellos y diferenciar entre mezclas
y sustancias, gracias a las propiedades características de estas últimas y a la posibilidad de separar
aquellas por procesos físicos como la filtración, decantación, cristalización, etc. aprovechando las
propiedades que diferencian a cada sustancia de las demás.
6. Diferenciar entre elementos y compuestos, átomos y moléculas, símbolos y fórmulas. Conocer las
características de las partículas fundamentales del átomo.
7. Explicar el átomo según el modelo planetario y establecer el criterio de materia neutra.
8. Elaborar e interpretar gráficos y modelos sencillos sobre la estructura y dinámica atmosféricas,
estableciendo relaciones entre las variables que condicionan el clima y los principales fenómenos
meteorológicos.
9. Reconocer la importancia de la atmósfera para los seres vivos, considerando las repercusiones de la
actividad humana.
10. Explicar, a partir del conocimiento de las propiedades del agua, el ciclo del agua en la naturaleza y
su importancia para los seres vivos, considerando las repercusiones de las actividades humanas en
relación con su utilización. Conocer y valorar la problemática del agua en la Comunidad Valenciana.
11. Conocer la estructura interna de la Tierra y los componentes químicos de sus capas, y diferenciar
claramente los conceptos de mineral y roca.
12. Identificar las rocas y los minerales más frecuentes, en especial los que se encuentran en el
entorno próximo, utilizando claves sencillas y reconocer sus aplicaciones más frecuentes. Conocer y
valorar la importancia y los usos habituales de las rocas en la Comunidad Valen Valenciana.
13. Establecer los criterios que sirven para clasificar a los seres vivos e identificar los principales
modelos taxonómicos a los que pertenecen los animales y plantas más comunes, relacionando la
presen presencia de determinadas estructuras con su adaptación al medio.
14. Conocer de forma operativa el concepto de biodiversidad. Valorar la importancia de la biodiversidad
a escala mundial, en España y en la Comunidad Valenciana.
15. Explicar las funciones comunes a todos los seres vivos, teniendo en cuenta la teoría celular.
16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando las normas de seguridad.
3.7. Programación didáctica 2º ESO
3.7.1. Contextualización de los objetivos generales de área para 2º Ciencias
de la Naturaleza
1. Comprender y expresar mensajes científicos sencillos de carácter descriptivo y explicativo
fundamentalmente. Iniciar la comprensión y expresión de mensajes científicos de tipo
argumentativo.
Desarrollar las técnicas elementales de recogida de datos, representación e interpretación.
Describir con términos científicos adecuados representaciones gráficas (dibujos, fotografías,
esquemas y diagramas).
Diferenciar el significado de términos científicos utilizados con significados más amplios o
diferentes en el lenguaje corriente.
Reflejar experiencias de campo y de laboratorio en forma de informes breves y precisos.
Comunicar epistolarmente a un amigo o a una amiga alguna experiencia significativa de aprendizaje,
utilizando un lenguaje con sintaxis y terminología adecuadas al nivel.
Desarrollar una actitud favorable a la claridad, pulcritud y rigor en la comunicación escrita de la
información científica.
17

Valorar que la precisión, el rigor y la claridad, no están reñidos con la amenidad del mensaje oral y
escrito.
Iniciar el uso de referencias bibliográficas.
Elaborar resúmenes de textos más amplios identificando la idea o las ideas esenciales.
2. Desarrollar el conocimiento y la comprensión de algunos conceptos básicos de las ciencias, que
permitan abordar relaciones directamente observables, así como situaciones en las que aparezca
implicada con claridad una variable dependiente.
Analizar y valorar desarrollos y aplicaciones tecnológicas actuales o históricas, próximas y
familiares al entorno del alumnado, utilizando e introduciendo con propiedad conceptos básicos de
las Ciencias de la Naturaleza.
Interpretar y realizar modelos sencillos de fenómenos naturales.
Contrastar hasta que punto la utilización imprecisa o errónea de algunos conceptos puede conducir a
graves errores y dificultades en el proceso de aprendizaje.
3. Adquirir destrezas en el análisis y resolución de situaciones problemáticas sencillas mediante el
desarrollo y la aplicación de estrategias personales como:
– Observación cualitativa.
– Descripción, comparación, búsqueda de regularidades, clasificación e identificación.
– Caracterización y diferenciación de causas y efectos.
– Distinción entre datos y conjeturas.
– Establecimiento de relaciones cualitativas y cuantitativas (con aparato matemático sencillo) entre
dos variables (dependiente e independiente).
– Análisis de aplicaciones tecnológicas inmediatas y del entorno próximo.
– Interpretación de fenómenos naturales mediante relación directa con el fenómeno estudiado.
– Selección de instrumentos de observación y medida.
– Planteamiento de diseños experimentales sencillos y realización de actividades experimentales con
dos grados de libertad.
4. Asumir el propio papel dentro de un equipo de trabajo, a partir del conocimiento de que la Ciencia es
una tarea colectiva.
Reconocer la importancia de la organización (orden, pulcritud, aprovechamiento del tiempo, trabajo
sistemático) en el desarrollo de las tareas de aprendizaje de las Ciencias de la Naturaleza).
Valorar positivamente las aportaciones ajenas y propias a la tarea colectiva, propiciando el
desarrollo de la autoestima.
5. Desarrollar la capacidad de obtener información de diversos medios asequibles.
Adquirir estrategias de contrastación y valoración de las informaciones que permitan seleccionar las
que son más fiables.
Elaborar criterios personales fundamentados y basados en informaciones previamente contrastadas
sobre cuestiones científicas y tecnológicas de incidencia clara sobre aspectos sociales fácilmente
identificables por el alumnado y que atraigan su interés.
Identificar, mediante el estudio de casos, los errores producidos por falta de informaciones y datos
fiables, así como aquellos que se deben a generalizaciones obtenidas a partir de datos puntuales.
Valorar la importancia y dificultad de elaborar una información fiable y objetiva.
6. Desarrollar el conocimiento de la anatomía y fisiología de los principales grupos taxonómicos, y de
una forma elemental sobre al ser humano insistiendo en la correspondencia entre estructura y
función.
Relacionar el concepto de salud con las funciones fisiológicas y con los hábitos de higiene propia.
Afianzar los hábitos y conductas saludables propios para el cuerpo y para la mente, rechazando
críticamente los hábitos no saludables.
Aceptar los cambios mentales y físicos característicos de esta edad como un proceso normal del
desarrollo de las personas.
Aceptar y valorar las normas de seguridad e higiene en el trabajo (laboratorio escolar, salidas de
campo, hábitos de estudio y reparto del tiempo libre).
18

7. Participar activamente en iniciativas encaminadas a conservar y mejorar el medio.
Organizar actividades de ocio y tiempo libre.
Plantear estrategias grupales encaminadas a la conservación del medio natural.
Valorar la importancia del conocimiento del entorno para contribuir a su conservación y disfrute.
8. Progresar en la capacidad de reconocer y valorar la importancia de la Ciencia y de la Técnica en la
resolución de problemas de la vida diaria relacionados con la alimentación, la cultura, el transporte,
la salud, el vestido, la vivienda, etc., de cara a mejorar la calidad de vida.
Tomar conciencia de las consecuencias negativas que pueden generar la Ciencia y la Técnica como
consecuencia de su incidencia en la vida cotidiana.
9. Valorar el conocimiento científico como un aspecto más del Conocimiento.
Tomar conciencia de que el conocimiento científico no es un producto infalible y acabado sino una
aproximación, cada vez más perfecta, y en revisión continua, que nos sirve para entender la
Naturaleza.
Reconocer en los logros de la Ciencia la importancia fundamental del trabajo colectivo.
Entender que la Ciencia no es una actividad aislada de la Sociedad, sino que surge para solucionar las
necesidades de ésta.
3.7.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos,
procedimientos y actitudes.
CONCEPTOS
TRÁNSITO DE ENERGÍA EN LA TIERRA
La energía externa del planeta
Origen de la energía solar
La atmósfera como filtro de la energía solar
La energía reflejada: efecto invernadero; últimas directrices internacionales
La hidrosfera como regulador térmico. Corrientes, mareas y olas
Distribución de la energía solar que llega a la superficie del planeta
Agentes geológicos externos
Agentes atmosféricos
La meteorización
Formación de suelos
Principales suelos de la Comunidad Valenciana y su importancia para las actividades humanas.
Acción geológica del viento. Energía eólica
Aguas salvajes. Acción geológica de las aguas encauzadas: torrentes y ríos
Energía hidráulica
Las aguas subterráneas y su aprovechamiento
Los glaciares: acción geológica
Acción geológica del mar. Energía mareomotriz
Agentes y procesos geológicos externos en la Comunidad Valenciana. Aprovechamiento
energético.
La formación de rocas sedimentarias
Carbón y petróleo
La energía interna del planeta
Origen del calor interno terrestre
Movimientos de los continentes. Vulcanismo y terremotos
El relieve terrestre. Continentes y fondos marinos
La formación de rocas magmáticas y metamórficas
19

LA ENERGÍA Y LOS SERES VIVOS
Las funciones de los seres vivos y el consumo de energía
Características funcionales de las biomoléculas orgánicas: glúcidos, lípidos y proteínas
El mantenimiento de la vida. Nutrición autótrofa y heterótrofa. Fotosíntesis, respiración y
nutrición celular
La energía consumida por los seres vivos: crecimiento, calor y movimiento
El mantenimiento de la especie. La reproducción animal y vegetal: analogías y diferencias
Coordinación, relación y adaptación
El tránsito de energía en los ecosistemas
Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema
Productores, consumidores y descomponedores
Pirámides tróficas
Productos químicos de la descomposición de los seres vivos
Cadenas y redes tróficas
La biomasa como fuente de energía
MATERIA Y ENERGÍA
Los sistemas materiales y la energía
Sistemas materiales
Escalas de observación macro y microscópica
La energía como propiedad de los sistemas materiales
Variación de la energía en los sistemas materiales: cambio de posición, forma y estado
Tipos de energía
Fuentes de energía
La Tierra: un sistema material en continuo cambio
Los cambios de posición en los sistemas materiales
Características básicas de un movimiento: posición, trayectoria, espacio recorrido,
desplazamiento y velocidad
Representación gráfica de movimientos sencillos
Interacciones y fuerzas
Las fuerzas como causa del movimiento y la deformación
Masa y peso de los cuerpos
Energía mecánica
La energía que percibimos
Propagación de la luz y el sonido. Diferencias entre ellas
Otros tipos de ondas
Percepción de la luz y del sonido: el ojo y el oído
El calor: energía en tránsito
Efectos del calor sobre los cuerpos. Calor y temperatura. Los termómetros. Escalas
termométricas
Formas de propagación del calor. Aislantes y conductores
Percepción del calor: la piel
La energía en los procesos químicos
Transformaciones físicas y reacciones químicas: características
Significado de las ecuaciones químicas
Balances de masa y energía en los procesos químicos
PROCEDIMIENTOS
Aplicación de forma personal de las estrategias del método científico (observación
sistemática, emisión de hipótesis, experimentación, comprobación de resultados y
comunicación) al estudio de algunos fenómenos naturales sencillos.
Interpretación de cuadros y gráficos (gráficos de barras, esquemas de procesos geológicos,
20

etcétera).
Elaboración de cuadros, gráficos, informes, fichas y otras formas de presentación y
comunicación de resultados de observaciones, análisis, clasificaciones.
Realización de clasificaciones de seres vivos, rocas, minerales, materiales, compuestos
químicos, fenómenos físicos, etc., de acuerdo con criterios científicos previamente
establecidos.
Utilización del lenguaje científico con propiedad para describir seres vivos, seres inertes,
cambios en el paisaje y otros fenómenos naturales.
Resolución de problemas sencillos aplicando estrategias personales.
Trabajo en grupo en la realización de tareas científicas y en la exposición y comunicación de
resultados de estudios, investigaciones, debates, etc.
Desarrollo de estrategias para la verificación experimental de algunos fenómenos físicos.
Identificación de los principales componentes de un circuito eléctrico y construcción de
circuitos eléctricos sencillos.
ACTITUDES
Respeto por los seres vivos y el medio ambiente, y disposición favorable a su protección y
conservación.
Valoración positiva de las acciones cotidianas dirigidas a proteger la naturaleza y a realizar un
uso más racional de los recursos naturales: reciclaje de vidrio y papel, reutilización de
envases, etc.
Interés por el conocimiento de la estructura y composición de la materia viva, así como por la
unidad celular de todos los seres vivos.
Desarrollo de hábitos y conductas de salud e higiene, relacionadas con el conocimiento de
algunas enfermedades infecciosas.
Interés por conocer datos básicos sobre el movimiento de los cuerpos, los efectos de las
fuerzas, la naturaleza de la luz y el sonido, y otros fenómenos observables en la naturaleza.
Interés por conocer la estructura y composición de la materia.
Valoración de la importancia de los estudios en el campo de la física y la química como motor
de avance de la tecnología, que facilita y hace más cómoda nuestra vida cotidiana.
Valoración positiva de la ciencia como medio de conocimiento de nuestro entorno.
3.7.3. Criterios de organización, secuenciación y temporalización
Para secuenciar las unidades didácticas hemos tenido en cuenta:
a) Contenido normativo del Decreto 39/2002
b) Adecuación de los contenidos seleccionados y secuenciados a los conocimientos previos del
alumnado.
c) Secuenciación de contenidos del libro de texto. .
En cuanto a la temporalización se prevé la siguiente distribución por evaluaciones:
1ª Evaluación:
LOS SERES VIVOS SE RELACIONAN
• La relación en los animales
• La nutrición en las plantas
• Funciones de relación
• La reproducción
• Los ecosistemas. Relaciones tróficas
• Diversidad de ecosistemas
21

2ª Evaluación
LA TIERRA:SOL Y ENERGÍAS
• La energía externa
• El sol
• Volcanes en erupción
• Manifestaciones de la energía interna de la Tierra
• Las rocas. Los orígenes
3ª Evaluación
LOS CAMBIOS DEL ENTORNO
• Un mundo en movimiento
• Materia y energía
• La luz y el sonido
• Las sustancias se transforman
3.7.4. Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
Con estos criterios se pretende conocer si el alumnado ha adquirido unos niveles mínimos en los
contenidos que implican el desarrollo de las capacidades indicadas en los objetivos generales.
1. Relacionar la desigual distribución de la energía solar en la superficie del planeta con el origen de los
agentes geológicos externos, explicando las consecuencias de éstos en el modelado del relieve
terrestre y en la formación de las rocas sedimentarias.
Se trataría de comprobar que el alumnado es capaz de analizar la interrelación de la energía solar y
de la gravedad en el desarrollo de los procesos geológicos externos, identificando procesos y
agentes en nuestro contexto próximo.
2. Analizar la incidencia de algunas actuaciones individuales y sociales relacionadas con la energía, en el
deterioro y mejora del medio ambiente y en la calidad de vida. Trabajar a un nivel elemental el
concepto de desarrollo sostenible.
Con este criterio se pretende que los estudiantes valoren la energía en las actividades cotidianas y
su repercusión sobre la calidad de vida y el desarrollo económico, tomando conciencia de la limitación
de los recursos energéticos.
3. Relacionar el vulcanismo, los terremotos, la formación de relieve y la génesis de las rocas
metamórficas y magmáticas con la energía interna del planeta, llegando a situar en un mapa las zonas
donde dichas manifestaciones son más intensas y frecuentes. Identificar estos agentes y procesos
en nuestro contexto natural próximo.
Este criterio pretende comprobar que el alumnado reconoce en el campo, en diapositivas o a través
de noticias, algunas manifestaciones de la dinámica interna como los fenómenos sísmicos o
volcánicos, relacionándolos con la energía interna, y valorando la importancia de las normas que
regulan los asentamientos de poblaciones y la construcción de obras públicas para disminuir el
efecto de las catástrofes..
4. Definir los conceptos de nutrición celular y respiración aplicando los conocimientos sobre la
obtención de energía. Diferenciar estos procesos de sus equivalentes a nivel orgánico.
Se trata de que el alumnado identifique las necesidades de energía de los seres vivos, así como el
origen y los distintos tipos de nutrición en función de la fuente de energía.
5. Diseñar y realizar experiencias con plantas y animales de fácil manejo para determinar la incidencia
de algunas variables que intervienen en los procesos de la fotosíntesis y la respiración, aportando
datos que demuestren la gran importancia de ambos procesos para la vida.
Se pretende evaluar el progreso del alumnado en el conocimiento de algunos aspectos de la
respiración y de la fotosíntesis y la respiración a través de la investigación de la incidencia de
algunas variables como la luz, oxígeno, la clorofila, el alimento, sin entrar en procesos químicos ni en
la determinación de las diferentes fases en las que se producen. Deben saber, además, enumerar las
22

ventajas que aportan las plantas verdes al resto de los seres vivos y la gran importancia del proceso
de la respiración como procedimiento para la obtención de energía.
6. Diferenciar los mecanismos que tienen que utilizar los seres pluricelulares para realizar sus
funciones, distinguiendo entre los procesos que producen energía y los que la consumen, llegando a
distinguir entre nutrición autótrofa y heterótrofa y entre reproducción animal y vegetal.
Este criterio pretende evaluar si el alumnado reconoce las necesidades de energía de los seres vivos
y del origen y distintos tipos de nutrición en función de la fuente de energía. También pretende
discernir si identifican los ciclos vitales de algunos animales y plantas, así como las necesidades de
reproducción para la supervivencia de las especies, conociendo las características y consecuencias
de los distintos tipos de reproducción, y valorando la intervención humana en el control de la
reproducción y su importancia ecológica y económica.
7. Distinguir entre los conceptos de Biosfera y Ecosfera explicando, mediante ejemplos sencillos, el
flujo de energía en los ecosistemas.
Se trata de conocer el nivel de construcción del alumnado sobre el concepto de ecosistema a través
del estudio de ecosistemas concretos y de pirámides, cadenas y redes tróficas que se planteen.
8. Profundizar en el conocimiento de que la materia es discontinua, que sus partículas están en
movimiento y que éste se puede modificar al aportarles energía.
Con este criterio pretendemos que el alumnado sea capaz de fundamentar, mediante una
aproximación a la teoría cinética, los distintos estados de agregación de la materia, la
compresibilidad de los gases, la dilatación y los procesos de propagación del calor.
9. Describir algunas de las transformaciones que se producen en los sistemas materiales (movimiento,
deformaciones, cambios de estado y de orden interno), analizando algunas de sus causas (actuación
de fuerzas, calor, etc.), y aplicando estos conceptos generales en el estudio de la Tierra como
sistema material completo.
Se trata de observar el grado de desarrollo de las capacidades enunciadas en este criterio para
explicar algunos fenómenos naturales y cotidianos y explicar el principio de conservación de la
energía al análisis de algunas transformaciones
10. Definir el concepto de peso como una fuerza y diferenciar con exactitud entre los conceptos de
energía cinética y potencial y entre los de calor y temperatura.
Con este criterio se pretende que el alumnado identifique distintas formas de energía (cinética y
potencial de distintos tipos) y de la variedad de nombres que suele recibir en la vida cotidiana
(eólica, hidráulica..). Del mismo modo, es necesario que progresen en la idea de que la energía se
puede transferir de unos sistemas a otros, por ejemplo mediante calor, conociendo cómo medir de
esta forma de energía.
3.8. Programación didáctica 3º ESO
3.8.1. Contextualización y especificación de los OGA para Biología y Geología
de 3º ESO
1. Expresar e interpretar con precisión informaciones y mensajes relacionados con las personas, la
salud, el medio ambiente y las transformaciones geológicas debidas a la energía externa utilizando
los conceptos científicos necesarios. (Obj. 1, 2, 3)
2. Aplicar procedimientos y estrategias científicas, y modelos representativos usados en el área
científica, como tablas, gráficas, diagramas, dibujos, esquemas, fotografías…para la resolución de
cuestiones. (Obj.2, 3 y 5)
3. Analizar conceptos relacionados con la salud, el medio ambiente y las transformaciones geológicas
debidas a la energía externa estableciendo relaciones entre los mismos y las aplicaciones
tecnológicas. (Obj. 3, 4, 5)
23

4. Recopilar, elaborar y sintetizar diferentes informaciones relacionadas con la Biología y la Geología
utilizando diferentes fuentes bibliográficas y las Tecnologías de la Información y de las
Comunicaciones. (Obj. 6)
5. Valorar la importancia del trabajo en grupo para la resolución de problemas con mayor eficacia y
planificar actividades individuales y en grupo sobre cuestiones relacionadas con las personas, la
salud, el medio ambiente y las transformaciones geológicas debidas a la energía externa. (Obj.7, y 9)
6. Describir las implicaciones de las actuaciones de los seres humanos sobre el medio ambiente, los
seres vivos, el consumo y la salud analizando la relación que se establece entre desarrollo científico,
técnica y sociedad. (Obj. 8, 9, 10)
7. Aplicar los conocimientos adquiridos sobre el medio ambiente y las transformaciones geológicas
debidas a la energía externa para comprender la necesidad de racionalizar la gestión de los recursos
de nuestro planeta. (Obj. 9, 10)
8. Desarrollar actitudes responsables dirigidas a sentar las bases de un desarrollo sostenible, mediante
el análisis de las interacciones ciencia, tecnología y medio ambiente. (Obj. 10, 11)
9. Entender el conocimiento científico como una interacción de diversas disciplinas que profundizan en
distintos aspectos de la realidad y que al mismo tiempo se encuentra en continua elaboración,
expuesta a revisiones y modificaciones. (Obj. 11).
10. Aplicar los conocimientos adquiridos sobre el medio ambiente y las transformaciones geológicas a
los rasgos característicos de la Comunidad Valenciana, valorando su conservación. (Obj. 12 y 13)
3.8.2. Organización y distribución de los contenidos en conceptos,
procedimientos y actitudes.
CONCEPTOS
LAS PERSONAS Y LA SALUD
Promoción de la salud. Sexualidad y reproducción humanas
Los organismos unicelulares y pluricelulares.
La célula humana y sus orgánulos.
La célula eucariótica. El metabolismo celular.
La organización del cuerpo humano: tejidos, órganos y aparatos o sistemas.
Anatomía de los aparatos reproductores masculino y femenino.
El ciclo ovárico y el ciclo menstrual en la mujer.
La fecundación y la implantación del óvulo.
El embarazo y el parto.
Las técnicas de reproducción asistida.
Diferenciación de los distintos métodos anticonceptivos
Salud y enfermedad.
Las enfermedades infecciosas y de transmisión sexual.
La respuesta inmunológica.
La medicina preventiva y curativa.
Establecimiento de los factores determinantes de la salud.
Alimentación y nutrición humanas
El sistema digestivo: el tubo digestivo y las glándulas asociadas.
La digestión mecánica y química, la absorción y la formación de heces.
La rueda de los alimentos y la dieta mediterránea. Alimentación y salud.
Métodos de conservación y aditivos alimentarios. Etiquetado de los alimentos.
Los alimentos transgénicos.
Los nutrientes y su función en los alimentos: fuente de energía y materia.
24

La dieta equilibrada: elaboración de dietas.
Los trastornos relacionados con la alimentación.
La anatomía y fisiología del sistema respiratorio.
Las enfermedades relacionadas con el sistema respiratorio. El tabaquismo.
La anatomía y fisiología del sistema urinario.
Las enfermedades relacionadas con el sistema urinario
Los componentes y funciones de la sangre.
Las enfermedades de la sangre.
El corazón y su anatomía. El ciclo cardíaco.
La circulación cardíaca, pulmonar y periférica.
Las enfermedades cardiovasculares.
El proceso de la nutrición y los diferentes aparatos que intervienen en ella.
Las funciones de relación: percepción, coordinación y movimiento
La coordinación nerviosa: la neurona. La sinapsis.
La organización del sistema nervioso: el sistema nervioso central y el sistema nervioso
periférico.
Trastornos del sistema nervioso. El mal de Alzheimer.
La salud mental.
La coordinación hormonal: sistema endocrino. Las hormonas y el equilibrio hormonal.
Los efectos de las drogas sobre la salud.
Análisis de la complejidad de los estímulos y de las respuestas elaboradas por los órganos del
sistema nervioso central.
Asimilación de los riesgos que suponen actitudes negativas, como la ingestión de drogas, para
un estado adecuado de nuestro sistema nervioso
Los músculos y su acción.
Comparación y diferenciación de los actos voluntarios de los actos reflejos.
LAS PERSONAS Y EL MEDIO AMBIENTE
La actividad humana y el medio ambiente
Impacto ambiental y problema ambiental.
La explosión demográfica humana. Los recursos.
Gestión, contaminación y tratamiento del agua.
Contaminación transfronteriza: lluvia ácida, efecto invernadero y disminución de la capa de
ozono.
Erosión y desertización del suelo.
La huella ecológica.
La defensa personal del medio ambiente.
Desarrollo sostenible.
TRANSFORMACIONES GEOLÓGICAS DEBIDAS A LA ENERGÍA EXTERNA
La actividad geológica externa del planeta Tierra
Aguas salvajes. Factores que condicionan su actividad.
Torrentes. Tramos y actividad.
Los ríos. Erosión, transporte y sedimentación.
Factores que influyen en la infiltración.
Los acuíferos: circulación y explotación.
Reconocimiento en un mapa topográfico distintas formaciones geológicas.
Identificación de los tramos del cauce de un río en función a sus características.
Reconocimiento de las marcas características en el paisaje de los distintos tipos de aguas
superficiales
Formación del hielo glaciar. Los glaciares alpinos
25

Los glaciares: erosión, transporte y sedimentación.
El relieve glaciar.
Erosión, transporte y depósitos eólicos.
Erosión, transporte y sedimentación marinas.
Formas litorales. Intervenciones en las costas.
Las huellas de los agentes geológicos
Origen de las rocas sedimentarias: Meteorización, transporte, sedimentación y diagénesis.
Los fósiles. El proceso de fosilización. Información que aportan los fósiles. Principio del
actualismo.
La estratificación. Principios de horizontalidad y superposición.
El relieve de la Comunitat Valenciana: agentes y procesos externos. Característicos.
Las Rocas
Clasificación de las rocas sedimentarias.
Rocas detríticas. Tipos y características.
Rocas no detríticas. Tipos y características. Origen del carbón y del petróleo.
La formación de las rocas sedimentarias: la diagénesis. Clasificación de las rocas
sedimentarias. El origen y utilidad del carbón, del petróleo y del gas natural.
El ciclo de las rocas
PROCEDIMIENTOS
Deducción de conclusiones a partir de datos, obtenidos experimentalmente o mediante otras
fuentes de información.
Búsqueda de explicaciones a fenómenos naturales y valoración de la importancia de tener
datos bien tomados para obtener conclusiones adecuadas.
Interpretación de tablas, gráficos de distintos tipos (sectores, barras…) y esquemas de
modelos teóricos.
Realización de trabajos experimentales con orden, limpieza, cuidado y precisión en la
manipulación materiales e instrumentos de laboratorio (microscopio y lupa) respetando las
normas de seguridad en el mismo.
Uso de diferentes fuentes de información y las Tecnologías de la Información y de las
Comunicaciones para la elaboración de contenidos relacionados con la vida en el Universo, los
materiales terrestres, los seres vivos y su diversidad.
Elaboración de tablas con las funciones de los tejidos, aparatos y orgánulos celulares.
Interpretación de gráficos y dibujos sobre el ciclo menstrual, los cambios en la temperatura
durante el ciclo sexual de la mujer y sobre el crecimiento del feto.
Realización de prácticas de identificación de los distintos nutrientes en alimentos variados.
Elaboración de dibujos y esquemas sobre los componentes de los aparatos respiratorio y
urinario.
Reconocimiento y análisis de dibujos del aparto digestivo, el respiratorio, el excretos y los
elementos del sistema circulatorio y los tipos de circulación.
Reconocimiento de los efectos que producen en el entorno determinados problemas
ambientales.
Importancia y mecanismos de realización de mapas topográficos.
Identificación de los agentes que han intervenido en el relieve en una zona determinada.
Reconocimiento de la importancia de los glaciares, el viento y el mar como agentes geológicos
fundamentales en determinadas zonas geográficas.
Reconocimiento de los tipos de rocas por su textura y yacimientos y relacionar éstos datos
con su origen e identificar las principales rocas sedimentarias.
Identificación de los efectos de los procesos sedimentarios sobre los materiales a los que
afectan.
26

Localización de de las rocas sedimentarias en la Comunitat Valenciana. Valoración económica.
ACTITUDES
Valoración de los conocimientos aportados por la Biología y Geología para dar respuesta a las
necesidades de los seres humanos y mejorar las condiciones de su existencia.
Aprecio de la Biología y Geología como vía para conocer y valorar el entono natural, científico
y técnico, participando en su conservación, protección y mejora.
Reconocimiento de los avances de la ciencia en el conocimiento de la estructura y función
celulares y en el estudio de patologías tumorales.
Actitud positiva frente a la importancia que tienen los trasplantes de órganos y sangre como
forma de ayudar a otras personas para mejorar o salvar sus vidas.
Valoración de las posibilidades científicas de las técnicas de manipulación de embriones y su
uso en la clonación terapéutica, dentro del marco ético, legal y social.
Responsabilidad frente al uso de los métodos anticonceptivos.
Valoración de la importancia de la prevención frente a las enfermedades infecciosas.
Valoración de la importancia de mantener unos buenos hábitos de vida alimentarios y de
higiene dental.
Interés por conocer el funcionamiento del propio cuerpo.
Actitud crítica frente a los hábitos de vida nocivos para la salud como el consumo de alcohol y
tabaco.
Valoración de actitudes solidarias como la donación de sangre u órganos.
Comprender la importancia de evitar riesgos que puedan ocasionar lesiones en las áreas
motoras de la corteza cerebral y en la médula espinal.
Respeto hacia las personas con deficiencias sensoriales como la sordera, el daltonismo, etc.
Valoración de la importancia de mantener unos buenos hábitos personales medioambientales
como ayuda importante para la solución de los problemas ambientales.
Valoración de la importancia de los mapas topográficos como herramienta imprescindible en el
conocimiento del paisaje.
Valoración de la importancia del agua como factor del modelado del relieve en nuestra zona
climática.
Toma de conciencia de la importancia de las aguas subterráneas como recursos de mayor
magnitud y calidad que las aguas superficiales.
Reconocimiento del valor de las rocas y fósiles como archivos del pasado de la Tierra.
Valoración del principio del actualismo como herramienta fundamental para la reconstrucción
del pasado geológico.
Valoración de las consecuencias de la utilización del petróleo, el gas y el carbón y utilizacióny
su agotamiento.
Valoración de la importancia económica de las rocas sedimentarias en la Comunitat Valenciana.
3.8.3 Criterios de Organización, Secuenciación y Temporalización del 3er
curso.
Para secuenciar las unidades didácticas hemos tenido en cuenta los siguientes criterios:
a) Contenido normativo del Decreto 39/2002
b) Coherencia con la estructura interna de la Biología y la Geología.
c) Adecuación de los contenidos seleccionados y secuenciados a los conocimientos previos del
alumnado.
e) Posibilidades de interrelación, haciendo que las materias presentadas en primer lugar, faciliten
una base sólida que permita ir tejiendo una trama conceptual fluida y coherente, con
27

abundantes interrelaciones entre contenidos aprendidos, que es una de las características por
las que se define el aprendizaje significativo.
La relación de las unidades temáticas y su secuenciación por evaluaciones es la siguiente:
1ª Evaluación
EL SER HUMANO.
• El ser humano como animal pluricelular.
• Dieta y alimentos. Sistema digestivo.
• Los nutrientes. Sistema respiratorio y excretor.
• Sistema circulatorio.
2ª Evaluación.
• Los sistemas de coordinación.
• Estímulos y respuesta. Receptores y efectores.
• La reproducción.
• La salud y la enfermedad.
3ª Evaluación
• Las personas y el medio ambiente.
DINAMICA EXTERNA DEL PLANETA
• El agua modifica el relieve.
• El hielo, el viento y el mar.
• Las rocas sedimentarias.
3.8.4 Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
1 (común). Determinar los rasgos distintivos del trabajo científico a través del análisis contrastado de
algún problema científico o tecno tecnológico de actualidad, así como su influencia sobre la calidad
de vida de las personas.
2 (común). Realizar correctamente experiencias de laboratorio propuestas a lo largo del curso,
respetando las normas de seguridad.
3 (común). Describir las interrelaciones existentes en la actualidad entre sociedad, ciencia y tecnología.
4. Describir los órganos y aparatos humanos implicados en las funciones vitales, establecer relaciones
entre las diferentes funciones del organismo y los hábitos saludables.
5. Explicar los procesos fundamentales de la digestión y asimilación de los alimentos, utilizando
esquemas y representaciones gráficas, y justificar, a partir de ellos, los hábitos alimenticios
saludables, independientes de prácticas consumistas inadecuadas. Analizar el consumo de alimentos
en la Comunitat Valenciana.
6. Explicar la misión integradora del sistema nervioso ante diferentes estímulos, describir su
funcionamiento, enumerar algunos factores que lo alteran y reflexionar sobre la importancia de
hábitos de vida saludable.
7. Explicar la función integradora del sistema endocrino, conocer las causas de sus alteraciones más
frecuentes y valorar la importancia del equilibrio entre todos los órganos del cuerpo humano.
8. Localizar los principales huesos y músculos que integran el aparato locomotor.
9. Describir los aspectos básicos del aparato reproductor, diferenciando entre sexualidad y
reproducción.
10. Conocer y comprender el funcionamiento de los métodos de control de natalidad y valorar el uso de
métodos de prevención de enfermedades de transmisión sexual.
28

11. Reconocer que en la salud influyen aspectos físicos, psicológicos y sociales; valorar la importancia de
los estilos de vida para prevenir enfermedades y mejorar la calidad de vida, así como las con
continuas aportaciones de las ciencias biomédicas. Analizar la influencia de algunos estilos de vida
sobre la salud, con especial referencia a la Comunitat Valenciana.
12. Recopilar información procedente de fuentes documentales y de Internet acerca de la influencia de
las actuaciones humanas sobre diferentes ecosistemas: efectos de la contaminación, desertización,
disminución de la capa de ozono, agotamiento de recursos y extinción de especies; analizar dicha
información y argumentar posibles actuaciones para evitar el deterioro del medio ambiente y
promover una gestión más racional de los recursos naturales. Estudiar algún caso de incidencia
notable en la Comunitat Valenciana.
13. Relacionar los procesos geológicos externos e internos median mediante la explicación del ciclo
litológico y su representación esquemática.
14. Identificar las acciones de los agentes geológicos externos en el origen y modelado del relieve
terrestre, así como en el proceso de formación de las rocas sedimentarias.
15. Identificar las principales rocas sedimentarias, relacionar su origen con su estructura y texturas,
con especial atención a la Comunitat Valenciana.
29

3.9. Programación didáctica 4º ESO
3.9.1. Contextualización y especificación de los OGA para Biología y Geología
de 4º ESO
1. Adquirir destrezas en el análisis y la resolución de situaciones problemáticas mediante el desarrollo y
la aplicación de estrategias personales, como:
La identificación y el enunciado preciso del problema, la búsqueda de datos bibliográficos, la
construcción y fundamentación de modelos e hipótesis contrastables, la elaboración de estrategias
diversas de contrastación, prestando especial atención a los diseños experimentales, la realización
de experimentos, la interpretación de los resultados experimentales, la comunicación de éstos según
un modelo formalizado y la valoración de la verificación o falsación experimental y teórica de
modelos.
2. Profundizar las capacidades de comprensión y expresión de mensajes y textos científicos, utilizando
el lenguaje oral y escrito con propiedad y dominio de la terminología. Utilizar sistemas y códigos
comúnmente aceptados por la comunidad científica, asumiendo la necesidad e importancia de los
mismos. Adquirir dominio en el campo de la reducción de datos por medio de la interpretación y
elaboración de diagramas y gráficos bidimensionales. Desarrollar una actitud favorable a la claridad
en la comunicación de la información científica.
3. Incrementar el conocimiento y la comprensión de algunos conceptos básicos de la Ciencia analizados a
lo largo del presente curso, que permitan abordar relaciones tanto directamente observables como
las que sea necesario deducir indirectamente así como situaciones en donde aparezcan implicadas
distintas variables dependientes. Interpretar modelos de la realidad de un grado de abstracción
mayor.
Analizar y valorar coherentemente desarrollos y aplicaciones tecnológicas actuales y de interés
social, utilizando con propiedad los conceptos básicos de las Ciencias de la Naturaleza que
trabajaremos en el presente curso y otros ya dominados en cursos anteriores.
4. Articular las aportaciones dentro del trabajo organizado en equipo, valorando críticamente las
aportaciones propias y las de los demás componentes del equipo. Reconocer la importancia de la
organización (orden, pulcritud, trabajo sistemático) en el desarrollo de una actividad colectiva como
la Ciencia. Valorar la importancia que tiene el trabajo cooperativo en la adquisición del conocimiento
científico.
5. Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones científicas y tecnológicas básicas de
nuestra época, a ser posible dentro del entorno de intereses próximos del alumnado, mediante el
contraste y evaluación de informaciones obtenidas en distintas fuentes.
Seleccionar de forma fundamentada y de acuerdo a sus características y potencialidades las
fuentes de información valorando la que nos suministran de forma crítica.
Utilizar las TIC (nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación), como una herramienta
habitual de trabajo, en la búsqueda de la información y en la comunicación de aportaciones propias y
del grupo de trabajo.
6. Valorar los propios hábitos en orden a establecer su saludabilidad. Analizar y valorar críticamente la
incidencia sobre la salud, de la contaminación, el exceso demográfico, la sobreexplotación de los
recursos naturales, y la generación y acumulación de residuos.
7. Determinar las características (cualitativas y cuantitativas) de la influencia de los factores físicoquímicos
y biológicos y de sus interrelaciones para apreciar y disfrutar mejor el desarrollo
equilibrado y el mantenimiento del medio natural.
Utilizar los conocimientos sobre el medio para analizar y valorar críticamente los impactos
ambientales. Analizar las causas que los producen, proponer acciones y soluciones para evitarlos o
minorizarlos y desarrollar alguna acción concreta encaminada a tal fin.
8. Reconocer y valorar las aportaciones de la Ciencia, analizando los aspectos positivos y las posibles
repercusiones negativas. Considerar que en la Ciencia influyen a menudo razones de índole
30

extracientífica. Tomar conciencia de la importancia y valores del pensamiento científico en otros
ámbitos distintos a la Ciencia. Analizar y valorar críticamente las relaciones Ciencia/ Técnica
/Sociedad.
9. Valorar el conocimiento científico como un proceso colectivo y constructivo, vinculado a las
necesidades y características sociales en cada momento histórico, en continua evolución y que debe
ser sometido a revisión. Valorar la importancia de establecer un paralelismo entre la ciencia como
actividad de colectivos y el trabajo cooperativo como herramienta metodológica.
3.9.2. Organización y distribución de los contenidos del proyecto en conceptos,
procedimientos y actitudes.
CONCEPTOS
LA DINÁMICA DE LA TIERRA
El modelado del relieve terrestre
• Concepto de relieve
• Relieves sumergidos y relieves emergidos
• La desigualdad energética terrestre y los agentes externos
• Procesos externos: meteorización, erosión, transporte y sedimentación
• Factores externos del modelado del relieve: litológicos, estructurales, dinámicos, climáticos y
antrópicos
• Las formas del relieve. Geomorfología
• El modelado litoral y el kárstico
• Los sistemas morfoclimáticos. Clasificación. Los sistemas morfoclimáticos de zonas templadas
y de zonas desérticas
Tectónica de placas
• Distribución geográfica de terremotos y volcanes
• Aciertos y objeciones a la teoría de la deriva continental
• La expansión del fondo oceánico
• Las placas litosféricas. Bordes de placa
• Pruebas de la tectónica de placas
Fenómenos geológicos asociados al movimiento de las placas
• Los terremotos. El plano de Bennioff
• La subducción. Las fosas submarinas. Vulcanismo terrestre
• Las dorsales oceánicas, los arcos-islas, los puntos calientes y las cordilleras térmicas
• La deformación de las rocas
• Las cordilleras mecánicas
• Las estructuras tectónicas: fracturas, fallas, pliegues y mantos de corrimiento
La historia de la Tierra y de la vida
• Origen de la Tierra
• El tiempo geológico: la escala del tiempo. Métodos de datación
• Los fósiles como indicadores: fósiles guía y fósiles característicos
• Historia geológica de la Tierra: las eras geológicas
ECOLOGÍA Y MEDIO AMBIENTE
Los seres vivos y el medio ambiente
• El medio ambiente y sus tipos
• Concepto de ecosistema
• Concepto de especie y cómo se originan las especies
• Poblaciones y comunidades
• Las adaptaciones a los diferentes medios
31

• Hábitat y nicho ecológico
• Ecosistemas terrestres y acuáticos
• Los principales biomas
Dinámica de ecosistemas
• El flujo de la energía en un ecosistema
• El ciclo de la materia. Principales ciclos biogeoquímicos
• Cambios naturales en los ecosistemas. Sucesión ecológica
• Cambios producidos por el hombre. Impactos ambientales. Su prevención
• La polución y contaminación ambiental. Efectos en las cadenas alimenticias. Destrucción de la
capa de ozono. Lluvia ácida. Efecto invernadero Tipos de residuos. Protección ambiental
• Ecosistemas acuáticos y terrestres de la Comunidad Valenciana.
GENÉTICA Y EVOLUCIÓN
Genética
• Reproducción celular. Mitosis y meiosis
• Reproducción y herencia. Mendel y las leyes de la herencia
• Aproximación al concepto de gen. Mutaciones
• Estudio de algunas enfermedades hereditarias. Aspectos preventivos: diagnóstico prenatal
• ADN. Código genético. Genoma
• Ingeniería y manipulación genética: aplicaciones más importantes. Valoración ética y social
• Biotecnología: aplicaciones más importantes y ejemplos
Evolución
• El origen de la vida. Principales teorías
• La evolución: Darwin, Wallace y los neodarwinistas
• Mecanismos y pruebas de la evolución
• Mutaciones y evolución
• Fósiles y evolución
PROCEDIMIENTOS
• Interpretación de gráficos y diagramas relacionados con el universo, la dinámica interna de la
Tierra, las relaciones alimentarias en el ecosistema, etc.
• Observación analítica del modelado del paisaje y la estructura actual de las masas
continentales y explicación, de acuerdo con los conceptos básicos de la teoría de la Tectónica
de placas, los cambios que han tenido lugar en el pasado y que han dado lugar a la configuración
actual.
• Análisis de los cortes de terreno y establecimiento de la columna geológica de un lugar
determinado.
• Análisis de los ciclos biogeoquímicos y exposición de las consecuencias derivadas de su
alteración.
• Análisis de las relaciones entre los seres vivos y el medio, y descubrimiento de las
interacciones en los ecosistemas que afectan a la vida de las diferentes especies que en ellos
habitan.
• Resolución de problemas de genética.
• Observación y comparación de la anatomía de los seres vivos para encontrar relaciones
evolutivas.
• Observación del cielo nocturno y localización de algunas de las estrellas y constelaciones.
• Resolución de problemas relacionados con los procesos que suceden en la Tierra, en los
ecosistemas y en los propios seres vivos, y que han conducido al estado actual de la naturaleza.
• Aplicación de las técnicas propias del método científico al estudio de la naturaleza.
32

ACTITUDES
• Interés por el conocimiento de la estructura y composición de la Tierra, de los fenómenos que
suceden en su interior y de los efectos observables en la superficie.
• Interés por el conocimiento del entorno biológico y geológico, y por descubrir las complejas
interrelaciones que se dan en la naturaleza.
• Respeto a todas las personas, con independencia de su sexo, edad o raza.
• Reconocimiento de la importancia de los grandes naturalistas del pasado y de su influencia en
la ciencia actual, por medio de teorías que cambiaron radicalmente el pensamiento científico:
la teoría de la evolución, la teoría de la deriva continental, etcétera.
• Curiosidad por descubrir los fenómenos que suceden en los ecosistemas y que forman el
complejo entramado de la vida en nuestro planeta.
• Reconocimiento de los grandes problemas medioambientales que nos preocupan en la
actualidad y desarrollo de una actitud activa y favorable a la conservación y protección del
entorno.
• Valoración positiva del progreso científico.
• Exactitud en la medida y rigor en la observación y experimentación científica.
3.9.3. Criterios de Organización, Secuenciación y Temporalización del 4º
curso
Para secuenciar las unidades didácticas hemos tenido en cuenta los siguientes criterios:
a) Contenido normativo del Real Decreto 39/2002
b) Coherencia con la estructura interna de la Biología y la Geología.
c) Adecuación de los contenidos seleccionados y secuenciados a los conocimientos previos del
alumnado.
La relación de las unidades temáticas y su secuenciación por evaluaciones es la siguiente:
1ª Evaluación
GENÉTICA Y EVOLUCIÓN
• La célula unidad de vida.
• Reproducción y herencia. Las leyes de la herencia
• Genes y manipulación genética
• La evolución de los seres vivos
2ª Evaluación
ECOLOGÍA
• Los seres vivos y el medio ambiente
• Dinámica de ecosistemas
3ª Evaluación
LA DINÁMICA DE LA TIERRA
• El modelado del relieve terrestre
• Tectónica de placas
• Fenómenos geológicos asociados al movimiento de las placas
• La historia de la Tierra y de la vida
3.9.4. Criterios de evaluación. Niveles mínimos de contenidos.
Con estos criterios se pretende conocer si se han adquirido unos niveles mínimos en los contenidos
que implican el desarrollo de las capacidades indicadas en los objetivos generales.
1. Reconocer en la naturaleza, o mediante fotos y diapositivas, indicadores de procesos de erosión,
transporte y sedimentación en el relieve, indicando el agente causante.
33

Con este criterio se pretende poner de manifiesto el progreso de los estudiantes en la adquisición
de una concepción dinámica de la naturaleza a través de la identificación e interpretación de algunos
indicadores que denotan, por ejemplo, fenómenos de erosión en los materiales, traslado de unos
lugares a otros, cambios en los cursos de los ríos, modificaciones estacionales en animales y plantas,
etc.
2. Explicar la influencia de distintos factores: climáticos, litológicos, estructurales, dinámicos y
antrópicos, en la configuración del relieve.
Con este criterio se pretende comprobar si el alumnado, a través del estudio de estructuras
geomorfológicas diferentes, han comprendido el papel central del clima en la formación de los
paisajes citando, además, la existencia de otros factores determinantes para la configuración del
relieve como la constitución litológica y su disposición estructural.
3. Explicar las principales manifestaciones de la dinámica interna de la Tierra (seísmos, volcanes,
cordilleras, pliegues y fallas) a la luz de la tectónica global.
Los estudiantes deben conocer las ideas principales de la teoría de la tectónica global, que supuso
una revolución en la comprensión de la actividad de la superficie terrestre, para poder aplicarlas a la
interpretación de algunos aspectos actuales de la Tierra. Analizando las características de las placas
litosféricas, sus bordes, sus movimientos, etc. deberán explicar la presencia de volcanes, la
expansión de océanos, la formación de cordilleras, etc., considerando el carácter cambiante y
dinámico de las teorías científicas a través del análisis de la tectónica global como síntesis de
teorías anteriores, tales como la expansión del fondo oceánico, la deriva continental o la convección.
Deben ser conscientes además de que existen fenómenos que esta teoría no es capaz de explicar.
4. Realizar mapas mundiales y zonales en los que se indique la situación de las placas litosféricas y los
fenómenos más importantes asociados a su movimiento.
Con este criterio se pretende comprobar si el alumnado, a través de la realización de mapas donde
sitúe la distribución de seísmos y volcanes junto con la localización de las zonas de límites entre
placas, es capaz de relacionar todos estos procesos y avanzar alguna hipótesis sobre el origen de las
cordilleras y la distribución actual de continentes y océanos.
5. Indicar las diversas unidades temporales de la historia de la Tierra, y explicar la importancia de los
fósiles como testimonios estratigráficos y paleobióticos.
Con este criterio se pretende evaluar si los estudiantes han avanzado en la adquisición de una
concepción global de tipo dinámico que afecta a toda la naturaleza. Deben conocer algunos ejemplos
de cómo era la naturaleza en algunas épocas pasadas, indicando la presencia de seres distintos a los
actuales, de distribuciones diferentes de mares y tierras, de climas distintos, etc., siendo
conscientes de que el problema de los cambios en la Tierra ha sido objeto de explicaciones diversas
a través de la historia de la ciencia hasta llegar a las actuales teorías de la tectónica de placas y de
la evolución biológica.
6. Describir la reproducción celular, señalando las diferencias principales entre meiosis y mitosis, así
como la finalidad de ambas.
Se trata de comprobar que el alumnado progresa en la comprensión de la necesidad de la
reproducción celular para formar nuevas células y nuevos seres vivos. Además, debe asegurarse que
sean capaces de diferenciar el proceso que asegura que dos células hijas tengan exactamente la
misma información genética que su predecesora, la mitosis, con el que da origen a los gametos, que
contienen un solo juego de cromosomas (dotación haploide), y que evita que el número de
cromosomas se duplique en cada generación, la meiosis. Igualmente, se ha de comprobar si
comprenden las ventajas que supone para la supervivencia y evolución de las especies la aportación
genética de ambos gametos en la reproducción sexual.
7. Resolver problemas sencillos de transmisión de caracteres hereditarios, incluyendo los relacionados
con enfermedades en el hombre, aplicando los conocimientos de las leyes de Mendel.
Se debe discernir si el alumnado avanza en la comprensión de los fenómenos hereditarios y su
explicación científica, y si comprende el interés histórico de las aportaciones mendelianas y la teoría
cromosómica de la herencia, lo que permitirá llegar a un planteamiento molecular en los cursos
34

siguientes. También se trata de comprobar si puede aplicar estos conocimientos a problemas
concretos de herencia humana, especialmente los relacionados con enfermedades como la hemofilia o
el daltonismo.
8. Exponer razonadamente algunos datos sobre los que se apoya la teoría de la evolución, así como las
controversias científicas y religiosas que suscitó esta teoría.
Con este criterio se puede averiguar si el alumnado es capaz de citar algunas de las evidencias que
condujeron a la formulación de la teoría de la evolución: anatómicas, químicas, el desarrollo
embrionario. También deben comprender que el mantenimiento de una determinada concepción, en un
momento dado, puede depender en parte de condicionamientos sociales, políticos y económicos del
momento, y que ella puede influir, a su vez, en el desarrollo tecnológico y social. Esta teoría
constituye un buen ejemplo de las grandes controversias que se pueden generar: el enfrentamiento
de las doctrinas fijistas de Cuvier y Bonnet (vigentes hasta ese momento), con las transformistas de
Lamarck y las evolutivas de Darwin y Wallace y las grandes reticencias religiosas a su aceptación ya
que se basaba en el contenido literal del Génesis para dar respuestas a los hechos que no podía
resolver.
9. Identificar en un ecosistema los factores desencadenantes de desequilibrios y establecer
estrategias para restablecer el equilibrio del mismo.
Se debe comprobar, por medio de la introducción de ejemplos sencillos, cómo las fluctuaciones en las
poblaciones de linces del Canadá y las liebres árticas, si el alumnado avanza en la comprensión del
concepto de autorregulación de los ecosistemas, proceso que les permite mantener un frágil
equilibrio, gracias a la presencia de mecanismos de control, y que cualquier alteración del mismo
repercute, con mayor o menor gravedad, en todos sus componentes.
10. Analizar, con ayuda de indicadores o datos bibliográficos, la existencia de actuaciones humanas
perniciosas sobre diferentes ecosistemas: fenómenos de contaminación, desertización, disminución
del ozono, agotamiento de recursos y extinción de especies, indicando y justificando algunas
alternativas, individuales, colectivas y administrativas, para promover un uso más racional de la
naturaleza.
Se trata de evaluar si los alumnos y las alumnas saben identificar y explicar algunas alteraciones
concretas muy comunes producidas por los seres humanos en la naturaleza, mediante la utilización de
técnicas sencillas (indicadores biológicos para la contaminación, pruebas químicas simples) o bien
recogiendo datos en publicaciones para determinar el avance de la desertización del país, el
problema de la lluvia ácida o del efecto invernadero, la disminución de los acuíferos, los excesos de
caza y pesca, etc. Por último, deben saber explicar las razones de una serie de pautas de actuación,
individuales y colectivas, para afrontar algunos de estos problemas y evitar el deterioro del medio
ambiente.
11. Contrastar diferentes fuentes de información y elaborar informes con relación a problemas
biológicos y geológicos relevantes en la sociedad.
Se pretende averiguar si los estudiantes son capaces de buscar bibliografía adecuada a su
preparación, referente a temas de actualidad, tales como la conservación de las especies o la
intervención humana en la reproducción, y de estructurar el trabajo de manera adecuada, a modo de
informes. También, si pueden analizar críticamente textos científicos originales, históricos o
actuales, en el estudio de problemas biológicos o geológicos relevantes, tales como la evolución de las
especies o la deriva continental de Wegener.
35

3.10 Evaluación del alumnado pendiente.
El alumnado con la materia pendiente de Ciencias de la Naturaleza o Biología y Geología del curso
anterior es el siguiente:
Nº alumnos de 2º ESO
pendientes de Ciencias
de la Naturaleza de 1º
ESO
Nº alumnos de 3º ESO
pendientes de Ciencias
de la Naturaleza de 2º
ESO
Nº -alumnos de 4º ESO
pendientes de Ciencias
de la Naturaleza de 2º
ESO
Nº -alumnos de 4º ESO
pendientes de Biología y
Geología de 3º ESO
El alumnado que tenga pendiente la Biología y Geología de 3º ESO, o las Ciencias de la Naturaleza de
1º o 2º de ESO tendrá que resolver un cuestionario a lo largo del curso y realizar un examen en el segundo
trimestre.
Además se valorará la evolución del alumnado por parte del profesorado del presente curso.
36

4. PROYECTO CURRICULAR DE BACHILLERATO
4.1. Biología y Geología 1º Bachillerato
Según Decreto 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo del
bachillerato en la Comunitat Valenciana.
4.1.1. OBJETIVOS GENERALES Y SECUENCIACIÓN.
1. Comprender los conceptos, leyes, teorías y modelos más importantes y generales de la Biología y la
Geología, que les permitan tener una visión global y una formación científica básica y desarrollar
estudios posteriores más específicos.
2. Aplicar los conceptos, leyes, teorías y modelos aprendidos a situaciones reales y cotidianas.
3. Analizar críticamente hipótesis y teorías contrapuestas que permitan desarrollar el pensamiento
crítico y valorar sus aportaciones al desarrollo de la Biología y la Geología.
4. Utilizar con cierta autonomía destrezas investigativas, tanto documentales como experimentales
(plantear problemas, formular y contrastar hipótesis, realizar experiencias, etc.), reconociendo el
carácter de la ciencia como proceso cambiante y dinámico.
5. Desarrollar actitudes que suelen asociarse al trabajo científico tales como la búsqueda de información
exhaustiva, la capacidad crítica, la necesidad de verificación de los hechos, el cuestionamiento de lo
obvio y la apertura ante nuevas ideas.
6. Integrar la dimensión social y tecnológica de la Biología y la Geología, interesándose por las
realizaciones científicas y tecnológicas y comprendiendo los problemas que su evolución plantea a la
naturaleza, al ser humano, a la sociedad y a la comunidad internacional.
7. Realizar una aproximación a los diversos modelos de organización de los seres vivos tratando de
comprender su estructura y funcionamiento como una estrategia adaptativa al medio ambiente.
8. Conocer los datos que se poseen del interior de la Tierra y elaborar con ellos una hipótesis explicativa
sobre su composición, su proceso de formación y su dinámica.
9. Interpretar globalmente los fenómenos de la geodinámica interna a la luz de la tectónica de placas.
Objetivos secuenciados
1. Explicar las características geológicas de la Tierra basándose en los datos aportados por las
diferentes teorías sobre el origen y la evolución de la misma (Obj. 1, 2 y 7).
2. Aplicar procedimientos propios del trabajo científico en la resolución de problemas relacionados
con los métodos de estudio para el establecimiento de la estructura y composición de la Tierra
(Obj. 4, 5, 8 y 9).
3. Explicar algunos aspectos de la dinámica de la Tierra aplicando la teoría de la tectónica de placas
(Obj. 2, 3, 4, 7,8 y 9).
4. Analizar los distintos tipos de organización celular y su relación con los distintos tipos de seres
vivos, resaltando su importancia para el nacimiento, mantenimiento y perpetuación de la vida (Obj.
1, 2 y 7).
5. Explicar las diferentes teorías existentes sobre el origen de la vida, analizando los datos de los que
se dispone actualmente (Obj. 1, 2, 7 y 8).
6. Establecer las diferencias, ventajas e inconvenientes de la reproducción sexual y de la asexual,
analizando las repercusiones sociales, económicas y éticas de la intervención humana en la
reproducción (Obj. 1, 4, 5 y 6).
7. Explicar los mecanismos básicos del proceso de la nutrición en animales y vegetales, relacionándolos
con la presencia de las estructuras que lo hacen posible (Obj. 2, 4 y 5).
8. Explicar la relación existente entre el sistema nervioso y el endocrino y su importancia para el
funcionamiento de los organismos animales y vegetales (Obj. 2, 4 y 5).
37

9. Analizar el carácter provisional de las explicaciones dadas a un problema científico, siendo
conscientes de que ninguna puede considerarse como definitiva y que han de estar sometidas a
continuas revisiones (Obj. 4, 5 y 6).
10. Desarrollar destrezas relacionadas con la actividad científica, como la búsqueda de información en
diferentes fuentes, la recopilación de datos, manejo de instrumentos científicos, la verificación y
comprobación de hechos y opiniones que ofrecen explicaciones diferentes a un mismo hecho, el
cuestionamiento de lo obvio, etcétera (Obj. 4, 5, 6 y 7).
11. Elaborar informes en relación a problemas biológicos y geológicos relevantes en la sociedad (Obj. 4,
6 y 8).
4.1.2. METODOLOGÍA Y MATERIAL DE TRABAJO
En este primer curso de Bachillerato nos proponemos como prioritarios el conocimiento de nuevos
contenidos conceptuales, el refuerzo de los ya aprendidos y la aplicación de los procedimientos que
constituyen la base del trabajo científico, fomentando en los alumnos y alumnas actitudes que les
conduzcan hacia la investigación personal y grupal. Pretendemos fomentar hábitos de trabajo e indagación
intelectual, potenciando el sentido crítico del alumnado.
Para todo ello se parte de las bases asentadas en la etapa anterior, y se apoyan en ellas para
desarrollar las capacidades de comprensión de conceptos, leyes, teorías y modelos científicos y su
aplicación a situaciones reales y cotidianas.
Además, a través de ejercicios y problemas se buscará desarrollar en el alumnado: la capacidad
de análisis crítico, la utilización de destrezas de investigación y el fomento de actitudes asociadas al
trabajo científico.
Se utilizará como material base el Proyecto de la editorial SM, autores E. Pedrinaci y otros. El
material de laboratorio y los recursos audiovisuales son por descontado un material clave en el desarrollo
de la materia.
4.1.3. CONTENIDOS Y SECUENCIACIÓN POR EVALUACIONES.
1ª Evaluación
BLOQUE 1 LAS BASES DE LA VIDA
1. La naturaleza básica de la vida
1. Características diferenciales de los seres vivos
2. La unidad química de los seres vivos
3. El agua y las sales minerales
4. Los glúcidos
5. Los lípidos
6. Las proteínas
7. Los ácidos nucleicos
2. Organización celular de los seres vivos
8. La teoría celular
9. El microscopio electrónico
10. Tipos de organización celular
11. La célula animal
12. La célula vegetal
13. La célula como unidad funcional
14. Tipos de nutrición celular
15. La obtención de energía
16. De las células procarióticas a las eucarióticas
17. ¿Son los virus células?
38

3. La organización pluricelular.
1. Organismos unicelulares y pluricelulares.
2. Niveles de organización en vegetales y animales
3. Tejidos vegetales
4. Tejidos animales (I)
5. Tejidos animales (II)
6. Identificación de distintos tipos de tejidos
7. El medio interno
8. Modelos de organización en vegetales y animales.
BLOQUE 2 LA PERPETUACIÓN DE LA VIDA
4. La perpetuación de la vida
1. Concepto biológico
2. La reproducción
3. La multiplicación de las células
4. La reproducción asexual
5. La reproducción sexual
6. La división celular por meiosis
7. Clones y clonación
5. La reproducción sexual en animales y plantas
1. La reproducción en los animales
2. La fecundación
3. El desarrollo embrionario (I)
4. El desarrollo embrionario(II)
5. El desarrollo postembrionario
6. La reproducción en las espermatofitas
7. La polinización
8. La fecundación y la formación de la semilla
9. La dispersión de las semillas y la germinación
10. La reproducción de las plantas y la biotecnología
11. Tipos de ciclos biológicos
2ª Evaluación
BLOQUE 5 LA DIVERSIDAD DE LA VIDA
6. La biodiversidad
1. ¿Qué se entiende por biodiversidad?
2. Diversidad taxonómica o de especie
3. Medida de la diversidad de especies
4. ¿Dónde está la biodiversidad?
5. Diversidad genética
6. La mutación
7. Diversidad genética y reproducción
8. Medida de la diversidad genética
9. Diversidad de ecosistemas
10. Medida de la diversidad ecológica
11. Biodiversidad en España
12. Ecosistemas acuáticos
13. Ecosistemas terrestres
7. El origen y la evolución de la vida
1. El origen de la vida
2. La idea de evolución biológica
3. Las primeras teorías evolucionistas
39

4. LA revolución darviniana
5. La teoría de la selección natural
6. Una teoría sintética
7. Hacia una nueva síntesis
8. Argumentos a favor de la evolución I
9. Argumentos a favor de la evolución II
10. La evolución y el origen de las especies
8. La clasificación de los seres vivos
1. La clasificación de las especies
2. Diagramas ramificados o “árboles”
3. Clasificación y filogenia
4. Los cinco reinos
5. Reinos Monera y Protoctista
6. Reino Hongos
7. Reino Vegetal
8. Reino animal
9. Filos animales: de las esponjas a los moluscos
10. Filos animales: los artrópodos y los equinodermos
11. Filos animales: los cordados
BLOQUE 6 EL MANTENIMIENTO DE LA VIDA.
9. La obtención del alimento en los vegetales
1. Intercambio de materia y energía: nutrición
2. Incorporación de nutrientes en vegetales
3. El papel de la raíz en la nutrición vegetal
4. Transporte de la savia bruta
5. El intercambio de gases
6. Captación de la luz
7. Factores ambientales y fotosíntesis
8. El transporte lo de los productos de la fotosíntesis
9. Otras formas de nutrición en los vegetales
10. El destino de la materia orgánica.
10. El procesamiento de alimentos en los animales
1. La nutrición en los animales
2. Modelos de aparatos digestivos.
3. Ingestión del alimento
4. Tipos de digestión
5. Proceso digestivo en vertebrados
6. Absorción intestinal y egestión
7. Transporte de nutrientes
8. Modelos de aparatos circulatorios
9. Funcionamiento del corazón en mamíferos
11. La utilización del alimento.
1. La obtención de energía a partir de los nutrientes
2. Rendimiento energético de los alimentos
3. La respiración en animales
4. Respiración cutánea y respiración traqueal
5. Respiración branquial
6. Respiración pulmonar
7. La respiración en vegetales
8. La excreción en animales
40

9. Sistemas excretores en invertebrados
10. Sistema excretor en vertebrados
11. La excreción en vegetales
12. Coordinación y locomoción.
1. Control nervioso y hormonal
2. Componentes del sistema nervioso
3. Transmisión del impulso nervioso
4. Sistema nervioso en invertebrados
5. Sistema nervioso en vertebrados
6. Los receptores
7. Respuesta motora: el aparato locomotor
8. La locomoción animal
9. Sistema endocrino en animales
10. Funcionamiento del sistema nervioso
11. Los receptores
12. Sistema endocrino en animales
13. Regulación hormonal
14. Hormonas vegetales
15. Respuestas de los vegetales a los estímulos
3ª Evaluación.
BLOQUE 5 LA TIERRA: ORÍGEN Y ESTRUCTURA.
13. Conocer la Tierra y descubrir su pasado.
1. La ciencia del planeta que habitas
2. Reconstruir el pasado terrestre
3. Métodos de datación: Edad relativa
4. Secuencia de acontecimientos
5. Primeros intentos de datación absoluta
6. Un reloj geológico preciso
7. Los fósiles y la información que proporcionan.
14. Origen y estructura de la Tierra
8. El origen del sistema solar
9. ¿Cómo es el interior terrestre?. Algunos datos directos
10. Masa y densidad de la Tierra
11. Sismos y ondas sísmicas
12. Qué información aportan los terremotos
13. Otros datos indirectos
14. Una Tierra estructurada en capas
15. Unidades dinámicas
BLOQUE 6 DINÁMICA TERRESTRE
15. Dinámica litosférica
16. Primeras ideas movilistas
17. De la deriva continental a la tectónica de placas.
18. Isostasia
19. Perspectiva global de la tectónica de placas
20. Dorsales y fondos oceánicos
21. Zonas de subducción
22. Fallas de transformación
23. Dinámica sublitosférica
41

16. Manifestaciones de la dinámica litosférica
24. Formación de las cordilleras
25. Deformación de las rocas
26. Deformaciones plasticas: Pliegues
27. Deformaciones por rotura: las fracturas
28. Metamorfismo
29. Cambios ocurridos durante el metamorfismo
30. rocas metamórficas más frecuentes
31. Rocas metamórficas más frecuentes
17. Magmatismo y tectónica de placas
32. Los magmas y su origen
33. Magmas y emplazamientos magmáticos
34. Texturas de las rocas ígneas
35. Las rocas plutónicas
36. Las rocas volcánicas
37. Las rocas filonianas. Yacimientos de origen magmático
38. Vulcanismo intraplaca
39. Origen de las islas Canarias
40. Otros fenómenos intraplaca
18. Los procesos geológicos externos y el relieve
1. Meteorización.
2. Transporte
3. Sedimentación
4. Características de los sedimentos
5. Diagénesis
6. Rocas sedimentarias detríticas
7. Rocas sedimentarias no detríticas
8. Utilidad de rocas y minerales
19. Cómo funciona la Tierra
1. La Tierra como sistema
2. Dos fuentes de energía para la Tierra
3. El modelado del relieve
4. Los procesos gerológicos internos y externos interaccionan
5. Otras interacciones complejas
6. El suelo: un producto dela interacción
7. Los riesgos geológicos
BLOQUE 7. HISTORIA DE LA VIDA Y DE LA TIERRA
20. Historia de la Tierra y de la vida
1. El tiempo geológico y su división
2. El periodo Hádico
3. Un planeta con vida
4. La Tierra y la vida en el Paleozoico
5. Los últimos 250 millones de años
6. Grandes cambios climáticos
42

4.1.4. Temas transversales
Los temas transversales desarrollan actitudes reflexivas y responsables, analizando casos y
ejemplos concretos próximos al entorno del alumno. Los temas transversales que impregnan las distintas
unidades son: la educación moral y cívica (interés por participar en debates en los que se planteen
opiniones diferentes sobre los problemas que puede plantear la intervención humana en la reproducción,
análisis crítico y razonado de las implicaciones éticas y sociales que pueden tener las manipulaciones
genéticas...); la educación para la igualdad de oportunidades para ambos sexos; la educación sexual y para
la salud (valoración de la importancia que para la salud individual y colectiva tiene la adquisición de
conocimientos sobre los aparatos implicados en el proceso de la nutrición, etcétera); la educación
medioambiental y la educación para el consumidor.
4.1.5. Instrumentos de evaluación
Se realizarán pruebas objetivas después de trabajar cada uno de los bloques de contenidos. La
calificación en las sesiones de evaluación se realizará teniendo en cuenta el resultado obtenido por el
alumnado en estas pruebas. La actitud en clase y el trabajo desarrollado por el alumnado se tendrá en
cuenta, ero en ningún caso supondrá mas del 10% de la nota .
4.1.6. CRITERIOS DE EVALUACIÓN PRESCRIPTIVOS
1. Aplicar las principales teorías sobre el origen y evolución de la Tierra para explicar las
características geológicas de la misma.
2. Aplicar las estrategias propias del trabajo científico para la resolución de problemas relativos a la
estructura y composición de la Tierra.
3. Aplicar la teoría de la tectónica global a diversas situaciones, siendo conscientes de su valor como
teoría de síntesis de amplio poder explicativo, aunque conociendo sus limitaciones y su campo de
aplicación.
4. Comparar las diferentes teorías sobre el origen de la vida, aportando datos sobre las
consideraciones que se tienen actualmente del problema.
5. Aplicar los mecanismos de transmisión de los caracteres hereditarios, según las hipótesis
mendelianas y la teoría cromosómica de la herencia, a la interpretación y resolución de problemas
relacionados con la herencia.
6. Indicar las ventajas que aporta la reproducción sexual sobre la asexual, determinando algunas
aplicaciones prácticas derivadas del conocimiento del proceso reproductor en los seres vivos.
7. Explicar los mecanismos básicos que inciden en el proceso de la ingestión y digestión de alimentos,
en su asimilación, distribución y producción de desechos, relacionando dichos procesos con la
presencia de determinadas estructuras que los hacen posibles.
8. Explicar el mantenimiento de las constantes vitales de los organismos a partir de la comprensión del
proceso de coordinación neuro-endocrina, indicando asimismo algunas aplicaciones derivadas del
conocimiento de las hormonas.
9. Explicar el carácter provisional de las explicaciones científicas a partir del análisis de las distintas
concepciones que han existido sobre los problemas del origen de la vida y de la Tierra, indicando el
peso de las razones extracientíficas en el mantenimiento de algunas de estas concepciones.
10. Diseñar y realizar pequeñas investigaciones sobre las funciones de los seres vivos, contemplando
algunos procedimientos del trabajo científico: planteamiento preciso del problema, formulación de
hipótesis contrastables, diseño y realización de experiencias y análisis y comunicación de
resultados.
11. Contrastar diferentes fuentes de información y elaborar informes en relación a problemas
biológicos y geológicos relevantes en la sociedad.
43

CRITERIOS DE EVALUACIÓN ADAPTADOS AL PROYECTO
1. Interpretar datos sobre las características geológicas de la Tierra una vez conocidas las
principales teorías sobre el origen de la misma (C.E. 1 y 2).
2. Resolver problemas relacionados con los métodos de estudio para el establecimiento de la
estructura y composición de la Tierra aplicando las estrategias propias del trabajo científico (C.E.
1, 2, 9 y 11).
3. Interpretar algunos aspectos actuales de la Tierra (movimientos de las placas, presencia de
volcanes, expansión del fondo oceánico, formación de cordilleras...) aplicando la teoría de la
tectónica de placas conociendo sus limitaciones (C.E. 3 y 11).
4. Diferenciar los diversos tipos de organización celular, relacionándolos con los distintos tipos de
seres vivos que existen y analizando su importancia para la perpetuación de la vida (C.E. 4, 7 y 10).
5. Establecer las diferencias existentes entre las distintas teorías sobre el origen de la vida, así como
las experiencias y reflexiones que se tienen actualmente del problema (C.E. 4, 9 y 11).
6. Explicar los mecanismos de transmisión de los caracteres hereditarios, según las hipótesis
mendelianas, aplicándolo a la resolución de problemas relacionados con la herencia (C.E. 5 y 11).
7. Aplicar la teoría cromosómica de la herencia a la interpretación y resolución de problemas
relacionados con la herencia (C.E. 5).
8. Diferenciar la reproducción sexual de la asexual señalando las ventajas de aquélla sobre ésta (C.E.
6, 10 y 11).
9. Analizar las aplicaciones prácticas derivadas del conocimiento del proceso reproductor en los seres
vivos (C.E. 6 y 10).
10. Explicar los mecanismos básicos del proceso de nutrición animal y vegetal relacionándolos con la
existencia en los organismos de estructuras adecuadas (C.E. 7 y 10).
11. Conocer la relación existente entre el sistema nervioso y el endocrino explicando la importancia de
la misma para el funcionamiento de los seres vivos y algunas de las aplicaciones prácticas de las
hormonas en la mejora de especies o en el control de la reproducción (C.E. 8 y 11).
12. Comprender el carácter provisional de las explicaciones dadas a un problema científico, siendo
conscientes de que ninguna puede considerarse definitiva y que han de estar sometidas a continuas
revisiones (C.E. 1, 3, 4, 5 y 9).
13. Aplicar algunos de los procedimientos propios del trabajo científico, desde el planteamiento del
problema hasta la comunicación de resultados al estudio de las funciones de los seres vivos (C.E. 10
y 11).
14. Consultar diferentes fuentes de información y elaborar informes en relación a problemas biológicos
y geológicos relevantes en la sociedad (C.E. 2, 4, 10 y 11).
44

4.2 CIENCIAS PARA EL MUNDO CONTEMPORÁNEO. 1ª BACHILLERATO.
4.2.1 Introducción:
A partir de la segunda mitad del siglo XIX, y a lo largo del siglo XX, la humanidad ha adquirido
más conocimientos científicos y tecnológicos que en toda su historia anterior. La mayor parte
de estos conocimientos han dado lugar a numerosas aplicaciones que se han integrado en la
vida de los ciudadanos, quienes las utilizan sin cuestionar, en muchos casos, su base científica,
la incidencia en su vida personal o los cambios sociales que se derivan de ellas.
Los medios de comunicación presentan de forma casi inmediata los debates científicos y
tecnológicos sobre temas actuales. Cuestiones como la ingeniería genética, los nuevos
materiales, las fuentes de energía, el cambio climático, los recursos naturales, las tecnologías
de la información, la comunicación y el ocio o la salud son objeto de numerosos artículos e,
incluso, de secciones especiales en la prensa.
Los ciudadanos del siglo XXI, integrantes de la denominada “sociedad del conocimiento”,
tienen el derecho y el deber de poseer una formación científica que les permita actuar como
ciudadanos autónomos, críticos y responsables. Para ello es necesario poner al alcance de
todos los ciudadanos esa cultura científica imprescindible y buscar elementos comunes en el
saber que todos deberíamos compartir. El reto para una sociedad democrática es que la
ciudadanía tenga conocimientos suficientes para tomar decisiones reflexivas y fundamentadas
sobre temas científico-técnicos de incuestionable trascendencia social y poder participar
democráticamente en la sociedad para avanzar hacia un futuro sostenible para la humanidad.
Esta materia, común para todo el alumnado, debe contribuir a dar una respuesta adecuada a
ese reto, por lo que es fundamental que la aproximación a la misma sea funcional y trate de
responder a interrogantes sobre temas de índole científica y tecnológica con gran incidencia
social. No se puede limitar a suministrar respuestas, por el contrario ha de aportar los medios
de búsqueda y selección de información, de distinción entre información relevante e
irrelevante, de existencia o no de evidencia científica, etc. En definitiva, deberá ofrecer a los
estudiantes la posibilidad de aprender a aprender, lo que les será de gran utilidad para su
futuro en una sociedad sometida a grandes cambios fruto de las revoluciones científicotecnológicas,
marcada por intereses y valores particulares a corto plazo, que están
provocando graves problemas ambientales y a cuyo tratamiento y resolución pueden contribuir
la ciencia y la tecnología.
Además, contribuye a la comprensión de la complejidad de los problemas actuales y las formas
metodológicas que utiliza la ciencia para abordarlos, el significado de las teorías y modelos
como explicaciones humanas a los fenómenos de la naturaleza, la provisionalidad del
conocimiento científico y sus límites. Asimismo, ha de incidir en la conciencia de que la ciencia
y la tecnología son actividades humanas incluidas en contextos sociales, económicos y éticos
que les transmiten su valor cultural. Por otra parte, el enfoque debe huir de una ciencia
academicista y formalista, apostando por una ciencia no exenta de rigor. Pero que tenga en
cuenta los contextos sociales y el modo en que los problemas afectan a las personas de forma
global y local.
Estos principios presiden la selección de los objetivos, contenidos y criterios de evaluación de
la materia. Todos estos elementos están dirigidos a tratar de lograr tres grandes finalidades:
45

conocer algunos aspectos de los temas científicos actuales objeto de debate con sus
implicaciones pluridisciplinares y ser consciente de las controversias que suscitan;
familiarizarse con algunos aspectos de la naturaleza de la ciencia y el uso de los
procedimientos más comunes que se utilizan para abordar su conocimiento; y adquirir
actitudes de curiosidad, antidogmatismo, tolerancia y tendencia a fundamentar las
afirmaciones y las refutaciones.
Los contenidos giran alrededor de la información y la comunicación, la necesidad de caminar
hacia un desarrollo sostenible del planeta, la salud como resultado de factores ambientales y
responsabilidad personal, los avances de la genética y el origen del universo y de la vida. Todos
ellos interesan a los ciudadanos, son objeto de polémica y debate social y pueden ser tratados
desde perspectivas distintas, lo que facilita la comprensión de que la ciencia no afecta sólo a
los científicos, sino que forma parte del acervo cultural de todos.
4.2.2. OBJETIVOS
La enseñanza de las Ciencias para el mundo contemporáneo en el bachillerato tendrá como
objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Conocer el significado cualitativo de algunos conceptos, leyes y teorías, para formarse
opiniones fundamentadas sobre cuestiones científicas y tecnológicas, que tengan
incidencia en las condiciones de vida personal y global y sean objeto de controversia social
y debate público.
2. Plantearse preguntas sobre cuestiones y problemas científicos de actualidad y tratar de
buscar sus propias respuestas, utilizando y seleccionando de forma crítica información
proveniente de diversas fuentes.
3. Obtener, analizar y organizar informaciones de contenido científico, utilizar
representaciones y modelos, hacer conjeturas, formular hipótesis y realizar reflexiones
fundadas que permitan tomar decisiones fundamentadas y comunicarlas a los demás con
coherencia, precisión y claridad.
4. Adquirir una imagen coherente de las tecnologías de la información, la comunicación y el
ocio presentes en su entorno, propiciando un uso sensato y racional de las mismas para la
construcción del conocimiento científico, la elaboración del criterio personal y la mejora
del bienestar individual y colectivo.
5. Argumentar, debatir y evaluar propuestas y aplicaciones de los conocimientos científicos
de interés social relativos a la salud, el medio ambiente, los materiales, las fuentes de
energía, el ocio, etc., para poder valorar las informaciones científicas y tecnológicas de los
medios de comunicación de masas y adquirir independencia de criterio.
6. Poner en práctica actitudes y valores sociales como la creatividad, la curiosidad, el
antidogmatismo, la reflexión crítica y la sensibilidad ante la vida y el medio ambiente, que
son útiles para el avance personal, las relaciones interpersonales y la inserción social.
7. Valorar la contribución de la ciencia y la tecnología a la mejora de la calidad de vida,
reconociendo sus aportaciones y sus limitaciones como empresa humana cuyas ideas están
en continua evolución y condicionadas al contexto cultural y social en el que se desarrollan.
8. Reconocer en algunos ejemplos concretos la influencia recíproca entre el desarrollo
científico y tecnológico y los contextos sociales, políticos, económicos, religiosos,
educativos y culturales en que se produce el conocimiento y sus aplicaciones.
46

4.2.3. CONTENIDOS
1. Contenidos comunes
- Distinción entre las cuestiones que pueden resolverse mediante respuestas basadas en
observaciones y datos científicos de aquellas otras que no pueden solucionarse desde la
ciencia.
- Búsqueda, comprensión y selección de información científica relevante de diferentes
fuentes para dar respuesta a los interrogantes, diferenciando las opiniones de las
afirmaciones basadas en datos.
- Análisis de problemas científico-tecnológicos de incidencia e interés social, predicción de
su evolución y aplicación del conocimiento en la búsqueda de soluciones a situaciones
concretas.
- Disposición a reflexionar científicamente sobre cuestiones de carácter científico y
tecnológico para tomar decisiones responsables en contextos personales y sociales.
- Reconocimiento de la contribución del conocimiento científico-tecnológico a la comprensión
del mundo, a la mejora de las condiciones de vida de las personas y de los seres vivos en
general, a la superación de la obviedad, a la liberación de los prejuicios y a la formación del
espíritu crítico.
- Reconocimiento de las limitaciones y errores de la ciencia y la tecnología, de algunas
aplicaciones perversas y de su dependencia del contexto social y económico, a partir de
hechos actuales y de casos relevantes en la historia de la ciencia y la tecnología.
2. Nuestro lugar en el Universo
- El origen del Universo. La génesis de los elementos: polvo de estrellas. Exploración del
sistema solar.
- La formación de la Tierra y la diferenciación en capas. La tectónica global.
- El origen de la vida. De la síntesis prebiótica a los primeros organismos: principales
hipótesis.
- Del fijismo al evolucionismo. La selección natural darwiniana y su explicación genética
actual.
- De los homínidos fósiles al Homo sapiens. Los cambios genéticos condicionantes de la
especificidad humana
3. Vivir más, vivir mejor
- La salud como resultado de los factores genéticos, ambientales y personales. Los estilos
de vida saludables.
- Las enfermedades infecciosas y no infecciosas. El uso racional de los medicamentos.
Transplantes y solidaridad.
- Los condicionamientos de la investigación médica. Las patentes. La sanidad en los países de
bajo desarrollo.
- La revolución genética. El genoma humano. Las tecnologías del ADN recombinante y la
ingeniería genética. Aplicaciones.
- La reproducción asistida. La clonación y sus aplicaciones. Las células madre. La Bioética.
4. Hacia una gestión sostenible del planeta
47

- La sobreexplotación de los recursos: aire, agua, suelo, seres vivos y fuentes de energía. El
agua como recurso limitado.
- Los impactos: la contaminación, la desertización, el aumento de residuos y la pérdida de
biodiversidad. El cambio climático.
- Los riesgos naturales. Las catástrofes más frecuentes. Factores que incrementan los
riesgos.
- La gestión sostenible de la Tierra. Principios generales de sostenibilidad económica,
ecológica y social. Los compromisos internacionales y la responsabilidad ciudadana.
5. Nuevas necesidades, nuevos materiales
- La humanidad y el uso de los materiales. Localización, producción y consumo de materiales:
control de los recursos.
- Algunos materiales naturales. Los metales, riesgos a causa de su corrosión. El papel y el
problema de la deforestación.
- El desarrollo científico-tecnológico y la sociedad de consumo: agotamiento de materiales y
aparición de nuevas necesidades, desde la medicina a la aeronáutica.
- La respuesta de la ciencia y la tecnología. Nuevos materiales: los polímeros. Nuevas
tecnologías: la nanotecnología.
- Análisis medioambiental y energético del uso de los materiales: reutilización y reciclaje.
Basuras.
6. La aldea global. De la sociedad de la información a la sociedad del conocimiento
- Procesamiento, almacenamiento e intercambio de la información. El salto de lo analógico a
lo digital.
- Tratamiento numérico de la información, de la señal y de la imagen.
- Internet, un mundo interconectado. Compresión y transmisión de la información. Control
de la privacidad y protección de datos.
- La revolución tecnológica de la comunicación: ondas, cable, fibra óptica, satélites, ADSL,
telefonía móvil, GPS, etc. Repercusiones en la vida cotidiana.
4.2.4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN
1. Obtener, seleccionar y valorar informaciones sobre distintos temas científicos y
tecnológicos de repercusión social y comunicar conclusiones e ideas en distintos soportes a
públicos diversos, utilizando eficazmente las tecnologías de la información y comunicación, para
formarse opiniones propias argumentadas.Se pretende evaluar la capacidad del alumnado para
realizar las distintas fases (información, elaboración, presentación) que comprende la
formación de una opinión argumentada sobre las consecuencias sociales de temas científicotecnológicos
como investigación médica y enfermedades de mayor incidencia, el control de
los recursos, los nuevos materiales y nuevas tecnologías frente al agotamiento de recursos,
las catástrofes naturales, la clonación terapéutica y reproductiva, etc., utilizando con
eficacia los nuevos recursos tecnológicos y el lenguaje específico apropiado.
48

2. Analizar algunas aportaciones científico-tecnológicas a diversos problemas que tiene
planteados la humanidad, y la importancia del contexto político-social en su puesta en
práctica, considerando sus ventajas e inconvenientes desde un punto de vista económico,
medioambiental y social.
Se trata de evaluar si el alumnado es capaz de analizar aportaciones realizadas por la ciencia
y la tecnología como los medicamentos, la investigación embrionaria, la radioactividad, las
tecnologías energéticas alternativas, las nuevas tecnologías, etc. para buscar soluciones a
problemas de salud, de crisis energética, de control de la información, etc. considerando sus
ventajas e inconvenientes así como la importancia del contexto social para llevar a la práctica
algunas aportaciones, como la accesibilidad de los medicamentos en el Tercer Mundo, los
intereses económicos en las fuentes de energía convencionales, el control de la información
por los poderes, etc.
3. Realizar estudios sencillos sobre cuestiones sociales con base científico-tecnológica de
ámbito local, haciendo predicciones y valorando las posturas individuales o de pequeños
colectivos en su posible evolución.
Se pretende evaluar si el alumnado puede llevar a cabo pequeñas investigaciones sobre temas
como la incidencia de determinadas enfermedades, el uso de medicamentos y el gasto
farmacéutico, el consumo energético o de otros recursos, el tipo de basuras y su reciclaje, los
efectos locales del cambio climático, etc., reconociendo las variables implicadas y las acciones
que pueden incidir en su modificación y evolución, y valorando la importancia de las acciones
individuales y colectivas, como el ahorro, la participación social, etc.
4. Valorar la contribución de la ciencia y la tecnología a la comprensión y resolución de los
problemas de las personas y de su calidad de vida, mediante una metodología basada en la
obtención de datos, el razonamiento, la perseverancia y el espíritu crítico, aceptando sus
limitaciones y equivocaciones propias de toda actividad humana.
Se pretende conocer si el alumnado ha comprendido la contribución de la ciencia y la
tecnología a la explicación y resolución de algunos problemas que preocupan a los ciudadanos
relativos a la salud, el medio ambiente, nuestro origen, el acceso a la información, etc., y es
capaz de distinguir los rasgos característicos de la investigación científica a la hora de
afrontarlos, valorando las cualidades de perseverancia, espíritu crítico y respeto por las
pruebas. Asimismo, deben saber identificar algunas limitaciones y aplicaciones inadecuadas
debidas al carácter falible de la actividad humana.
5. Identificar los principales problemas ambientales y los factores que los intensifican;
predecir sus consecuencias y argumentar sobre la necesidad de una gestión sostenible de la
Tierra, siendo conscientes de la importancia de la sensibilización ciudadana para actuar sobre
los problemas ambientales locales.
Se trata de evaluar si conocen los principales problemas ambientales, como el agotamiento de
los recursos, el incremento de la contaminación, el cambio climático, la desertización, los
residuos y la intensificación de las catástrofes; saben establecer relaciones causales con los
modelos de desarrollo dominantes, y son capaces de predecir consecuencias y de argumentar
sobre la necesidad de aplicar los modelos de desarrollo sostenible y mostrar mayor
sensibilidad ciudadana para actuar sobre los problemas ambientales cercanos.
49

6. Conocer y valorar las aportaciones de la ciencia y la tecnología a la mitigación de los
problemas ambientales mediante la búsqueda de nuevos materiales y nuevas tecnologías, en el
contexto de un desarrollo sostenible.
Se pretende evaluar si el alumnado conoce los nuevos materiales y las nuevas tecnologías
(búsqueda de alternativas a las fuentes de energía convencionales, disminución de la
contaminación y de los residuos, lucha contra la desertización y mitigación de catástrofes),
valorando las aportaciones de la ciencia y la tecnología en la disminución de los problemas
ambientales dentro de los principios de la gestión sostenible de la tierra.
7. Diferenciar los tipos de enfermedades más frecuentes, identificando algunos indicadores,
causas y tratamientos más comunes, valorando la importancia de adoptar medidas preventivas
que eviten los contagios, que prioricen los controles periódicos y los estilos de vida saludables
sociales y personales.
Se pretende constatar si el alumnado conoce las enfermedades más frecuentes en nuestra
sociedad y sabe diferenciar las infecciosas de las demás, señalando algunos indicadores que
las caracterizan y algunos tratamientos generales (fármacos, cirugía, transplantes,
psicoterapia), valorando si es consciente de la incidencia en la salud de los factores
ambientales del entorno y de la necesidad de adoptar estilos de vida saludables y prácticas
preventivas.
8. Conocer las bases científicas de la manipulación genética y embrionaria, y valorar los pros
y contras de sus aplicaciones y entender la controversia internacional que han suscitado,
siendo capaces de fundamentar la existencia de un Comité de Bioética que defina sus límites
en un marco de gestión responsable de la vida humana.
Se trata de constatar si los estudiantes han comprendido y valorado las posibilidades de la
manipulación del ADN y de las células embrionarias; conocen las aplicaciones de la ingeniería
genética en la producción de fármacos, transgénicos y terapias génicas y entienden las
repercusiones de la reproducción asistida, la selección y conservación de embriones y los
posibles usos de la clonación. Asimismo, deben ser conscientes del carácter polémico de estas
prácticas y ser capaces de fundamentar la necesidad de un organismo internacional que
arbitre en los casos que afecten a la dignidad humana.
9. Analizar las sucesivas explicaciones científicas dadas a problemas como el origen de la vida
o del universo; haciendo hincapié en la importancia del razonamiento hipotético-deductivo, el
valor de las pruebas y la influencia del contexto social, diferenciándolas de las basadas en
opiniones o creencias.
Se pretende evaluar si el alumnado puede discernir las explicaciones científicas a problemas
fundamentales que se ha planteado la humanidad sobre su origen de aquellas que no lo son;
basándose en características del trabajo científico como la existencia de pruebas de
evidencia científica frente a las opiniones o creencias. Asimismo, deberá analizar la influencia
del contexto social para la aceptación o rechazo de determinadas explicaciones científicas,
como el origen físico-químico de la vida o el evolucionismo.
10. Conocer las características básicas, las formas de utilización y las repercusiones
individuales y sociales de los últimos instrumentos tecnológicos de información, comunicación,
ocio y creación, valorando su incidencia en los hábitos de consumo y en las relaciones sociales.
50

Se pretende evaluar la capacidad de los alumnos para utilizar las tecnologías de la información
y la comunicación para obtener, generar y transmitir informaciones de tipo diverso, y de
apreciar los cambios que las nuevas tecnologías producen en nuestro entorno familiar,
profesional, social y de relaciones para actuar como consumidores racionales y críticos
valorando las ventajas y limitaciones de su uso.
A la hora de evaluar el Departamento de Biología y geología aplica la evaluación continua , es
decir, se tendrá en cuenta todas las notas que se tengan hasta ese momento, ya sean de
contenidos, trabajos, ejercicios, actitud en clase y se hará la media con todas ellas ,así en
cada evaluación sumando las notas de las evaluaciones siguientes. Si en la evaluación final el
alumno/a ha conseguido el aprobado tiene toda la asignatura aprobada. Si en la evaluación final
el alumno/a tiene un suspenso lleva toda la asignatura para septiembre .
4.2.5. SECUENCIACIÓN
El temario incluye 14 temas por lo tanto en cada evaluación se tendría que dar cuatro temas
como mínimo. Debido a la falta de tiempo, sólo disponemos de dos horas a la semana para
poder desarrollar todo el temario, es imposible terminarlo. Así que la idea inicial de cuatro
temas por evaluación no se va a poder cumplir. Aún así se va a dar el mayor número de temas
posibles para que el alumno/a tenga unos conocimientos más que suficientes de la asignatura.
Nuestra idea es centrarnos en los temas que más puedan interesar y mayor aplicación práctica
tengan para la vida diaria. En ese aspecto iremos trabajando y desarrollando los temas.
4.2.6. MATERIALES DE APOYO
A lo largo del desarrollo de los temas además de utilizar el libro de texto también
trabajaremos con otros materiales como son artículos de prensa científica, DVDs sobre la
asignatura y otros recursos en la red.
51

4.3. Biología 2º Bachillerato
4.3.1. Objetivos
El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que las alumnas y los alumnos adquieran las
siguientes capacidades (DECRETO 50/2002, de 26 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se
establece el currículo del Bachillerato en la Comunidad Valenciana.
1. Comprender los principales conceptos de la Biología y su articulación en leyes, teorías y
modelos, valorando el papel que estos desempeñan en su desarrollo.
2. Resolver problemas que se les plantean en la vida cotidiana, seleccionando y aplicando los
conocimientos biológicos relevantes.
3. Utilizar con autonomía las estrategias características de la investigación científica (plantear
problemas, formular y contrastar hipótesis, planificar diseños experimentales, y realizar
experiencias,, interpretar y comunicar resultados y utilizar fuentes de información.) y los
procedimientos propios de la Biología, para realizar pequeñas investigaciones y, en general,
explorar situaciones y fenómenos desconocidos para ellos.
4. Comprender la naturaleza de la Biología y sus limitaciones así como sus complejas
interacciones con la tecnología y la sociedad, valorando la necesidad de trabajar para lograr
una mejora de las condiciones de vida actuales.
5. Valorar la información proveniente de diferentes fuentes para formarse una opinión propia,
que les permita expresarse críticamente sobre problemas actuales relacionados con la
Biología.
6. Comprender que el desarrollo de la Biología supone un proceso cambiante y dinámico,
mostrando una actitud flexible y abierta frente a opiniones diversas.
7. Interpretar globalmente la célula como la unidad estructural y funcional de los seres vivos, así
como la complejidad de las funciones celulares.
8. Comprender las leyes y los mecanismos inherentes a la herencia.
9. Valorar la importancia de los microorganismos, su papel en los procesos industriales y sus
efectos patógenos sobre los seres vivos.
4.3.2 Material de trabajo y Metodología
Se utilizará el libro de Biología de 2º de Bachillerato de la Editorial SM.
La metodología que se utilizará para el desarrollo de los contenidos se basará en las siguientes
cuestiones:
• La necesidad de que los alumnos y alumnas se planteen cada vez con mayor autonomía la
construcción de sus propios conocimientos lo que les facultará sinérgicamente para poder
acceder a nuevos conocimientos y a desarrollar la capacidad crítica, imprescindible para el
aprendizaje de la ciencia.
• La importancia del trabajo en equipo que no es sino la traslación al aula del aspecto social y
colectivo del trabajo científico.
• La potenciación de las técnicas de indagación e investigación es consustancial y necesaria a un
planteamiento moderno y actualizado de la enseñanza-aprendizaje de la Biología, tanto más si
se considera el tipo de alumnado al que nos dirigimos
• Finalmente la aplicación y transferencia de lo aprendido a la vida real contiene en si misma un
germen facilitador puesto que el aprendizaje se hace más funcional e instrumental, no se
construye "en el aire" sino que tiene relevancia y significatividad en la forma en que nos
manifestamos y desenvolvemos como personas inmersas en una sociedad compleja.
52

4.3.3. Contenidos.
Los bloques de contenidos Aproximación al trabajo científico y Naturaleza de la Biología y sus
relaciones con la tecnología y con la sociedad están presentes en todos los demás núcleos.
LA BASE FÍSICO-QUÍMICA DE LA VIDA
CONCEPTOS
BIOELEMENTOS Y BIOMOLÉCULAS ORGÁNICAS
• Los elementos de la vida. Las biomoléculas. Principios inmediatos.
• El agua. Propiedades y funciones biológicas.
• Las sales minerales.
• Propiedades de las dispersiones.
• Fenómenos osmóticos.
LOS GLÚCIDOS
• Concepto de glúcido. y clasificación.
• Monosacáridos. Estructura de los monosacáridos. Formas cíclicas. Monosacáridos de interés
biológico.
• Disacáridos. Oligosacáridos. Polisacáridos. Estructura y función.
LÍPIDOS
• Concepto y clasificación de lípidos.
• Ácidos grasos.
• Triacilglicéridos y Ceras.
• Fosfoglicéridos.
• Esfingolípidos.
• Terpenos. Esteroides y prostaglandinas.
LAS PROTEINAS
• Aminoácidos. Propiedades. Enlace peptídico.
• Estructura y propiedades de las proteínas.
• Clasificación y función de las proteínas.
NUCLEÓTIDOS Y ÁCIDOS NUCLEICOS
• Composición de los ácidos nucleicos.
• Nucleótidos de interés biológico.
• Estructura y función del ADN. Importancia biológica.
• Estructura y función de los ARN.
PROCEDIMIENTOS
• Interpretación de fórmulas de los diferentes componentes de la materia viva. Reconocimiento
de los grupos funcionales principales y de la estructura tridimensional de las moléculas
orgánicas.
• Realización e interpretación de gráficas y tablas sobre los componentes químicos de la materia
viva.
• Planteamiento de problemas, formulación y contrastación de hipótesis, diseño y desarrollo de
experimentos, interpretación de resultados, comunicación científica, utilización de fuentes de
información.
• Realización de pruebas químicas para reconocer los diferentes componentes de la materia viva.
• Interpretación de dibujos sobre difusión, diálisis y ósmosis
• Aplicación de técnicas experimentales para observar los fenómenos de ósmosis.
• Elaboración de informes sobre experimentos de laboratorio utilizando el lenguaje apropiado.
53

ACTITUDES
• Actitudes propias del trabajo científico: cuestionamiento de lo obvio, necesidad de
comprobación, de rigor y de precisión, apertura ante nuevas ideas.
• Hábitos de trabajo e indagación intelectual.
• Importancia de las teorías y modelos dentro de los cuales se lleva a cabo una investigación.
• Apreciar la necesidad de que los estudios científicos sean serios, profundos y objetivos.
• Análisis de la naturaleza de la Biología: sus logros y limitaciones, su carácter de continua
búsqueda y de tentativa, su evolución, la interpretación de la realidad a través de modelos.
• Acostumbrarse a utilizar estrategias propias del trabajo científico desarrollando actitudes de
rigor y objetividad.
• Toma de conciencia sobre los peligros para la salud debidas al uso abusivo de grasas en la
alimentación y de los riesgos de las dietas ricas en colesterol.
• Lectura y análisis de documentos históricos sobre el descubrimiento de la estructura del ADN
y su importancia para el desarrollo de la genética molecular.
ESTRUCTURA Y FISIOLOGÍA CELULAR
CONCEPTOS
LA CÉLULA. EL NÚCLEO
• Métodos de estudio de la célula.
• Concepto de célula. Teoría celular.
• Origen y evolución celular.
• Tipos de organización celular.
• El núcleo celular. Envoltura nuclear, nucleoplasma, nucléolo.
• Cromatina y cromosomas.
MEMBRANA PLASMÁTICA Y ORGÁNULOS MEMBRANOSOS
• La célula como un sistema de membranas.
• La membrana plasmática. Composición química y estructura.
• Fisiología de la membrana: receptores y transporte de moléculas.
• Retículo endoplasmático.
• Aparato de Golgi.
• Lisosomas, peroxisomas y vacuolas.
• Mitocondrias.
• Plastos.
ESTRUCTURAS NO MEMBRANOSAS DE LACÉLULA
• Hialoplasma.
• Citoesqueleto, centrosoma, cilios y flagelos.
• Inclusiones citoplsmáticas.
• La pared celular
• Matriz extracelular.
• Uniones celulares.
METABOLISMO CELULAR
• La célula como sistema abierto.
• Los enzimas y las reacciones enzimáticas.
• Vitaminas y metabolismo.
• Energética celular. Papel del ATP.
• Conceptos generales de metabolismo. Anabolismo y catabolismo.
CATABOLISMO Y OBTENCIÓN DE ENERGÍA
• Catabolismo aerobio.
• Glucolisis. Catabolismo de las grasas.
• Respiración celular. Cadena respiratoria. Localización intracelular.
54

• Balance energético global.
• Fermentación. Tipos de fermentaciones.
• Otras rutas catabólicas.
ANABOLISMO Y FORMAS DE NUTRICIÓN
• Formas de nutrición de los organismos.
• Anabolismo autótrofo. Fotosíntesis. Fases. Factores que influyen en la fotosíntesis.
• Quimiosíntesis.
• Otras rutas anabólicas.
PROCEDIMIENTOS
• Realización de técnicas de microscopía.
• Realización de experiencias para observar células animales y vegetales estableciendo
diferencias entre ellas.
• Realización de experiencias para observar orgánulos celulares al microscopio óptico.
• Interpretación de dibujos, y micrografías electrónicas de los componentes celulares.
• Aplicación de una técnica experimental para observar los cilios de las células de las branquias
del mejillón.
• Caracterización del proceso de secreción celular y de los orgánulos que intervienen en él.
• Comparación, mediante dibujos y micrografías electrónicas, de las mitocondrias y los
cloroplastos de las células eucarióticas.
• Análisis y comparación de los procesos de respiración y de fotosíntesis.
• Interpretación de los gráficos que acompañan a un texto científico.
• Realización de experiencias de actividad enzimática. Elaboración de informes de las
experiencias y detalle de los resultados obtenidos.
• Interpretación de esquemas que ubican las distintas vías metabólicas en las células.
• Comprender las relaciones conceptuales y metodológicas que existen entre la Química y la
Biología.
• Elaboración de esquemas que representen los principales procesos anabólicos y catabólicos.
• Expresión correcta por escrito de los resultados obtenidos en el cálculo del metabolismo basal
y del gasto energético total.
ACTITUDES
• Reconocimiento de la importancia de la historia de la Ciencia (teoría celular) en la construcción
del conocimiento científico en Biología.
• Reconocimiento y valoración de la importancia que tienen los avances en los métodos de
estudio de la célula.
• Tendencia constructiva a utilizar estrategias propias del trabajo científico, desarrollando
actitudes de rigor y objetividad.
• Valoración de la importancia de la aplicación del método científico de investigación para
construir el conocimiento en Biología.
• Valorar la importancia de la adquisición de un lenguaje científico.
• Valoración de las aportaciones de la historia de la Ciencia en el conocimiento de los procesos
energéticos en los seres vivos
• Tomar conciencia de las relaciones existentes entre la salud y el metabolismo celular.
• Ser consciente de los problemas que pueden acarrear tanto las avitaminosis como las
hipervitaminosis.
• Tomar conciencia de las relaciones existentes entre dieta, gasto energético y hábitos
alimentarios.
• Valorar la trascendencia de la aparición de la fotosíntesis para el desarrollo de la vida en el
planeta.
55

• Ser consciente de la complejidad y de las dificultades que comporta el estudio del
metabolismo.
LA HERENCIA BIOLÓGICA: GENÉTICA CLÁSICA Y MOLECULAR
CONCEPTOS
LA REPRODUCCIÓN CELULAR
• El ciclo celular.
• El proceso de replicación del ADN. Importancia biológica.
• Diferencias en la replicación en procariotas y eucariotas.
• División celular. Mitosis y citocinesis.
• La meiosis.
• Mitosis, meiosis y reproducción.
LAS LEYES DE LA HERENCIA
• Reproducción y herencia.
• Estudios de Mendel. Las leyes de la herencia.
• Teoría cromosómica de la herencia.
• Ligamiento y recombinación cromosómica.
• Herencia poligénica y alelos múltiples.
• Genética humana.
• Herencia del sexo y herencialigada al sexo.
EXPRESIÓN GÉNICA: DEL ADN A LAS PROTEÍNAS
• El ADN como material hereditario.
• Flujo de información genética.
• La transcripción.
• El código genético. Descubrimiento y características.
• El proceso de traducción. La síntesis de proteínas.
• Regulación de la expresión génica.
• Estructura del genoma.
• Proyecto Genoma Humano.
GENÉTICA Y EVOLUCIÓN
• El fenómeno de la mutación. Tipos de mutaciones.
• Agentes mutagénicos.
• Mutaciones y evolución.
• Teorías evolucionistas.
• Mutación y cáncer.
BIOTECNOLOGÍA
• Concepto de Biotecnología.
• Ingeniería genética.
• La clonación.
• Aplicaciones de la biotecnología en diferentes campos: medicina, agricultura, etc.
• Ingeniería genética y bioética.
PROCEDIMIENTOS
• Análisis de un esquema del ciclo celular y reconocimiento de los cromosomas en cada fase.
• Identificación y caracterización de cada una de las fases de la mitosis y de la meiosis.
• Análisis de esquemas de los ciclos biológicos: haplontes, diplontes y diplohaplontes.
• Interpretar los experimentos científicos tendentes a conocer con más detalles los
mecanismos de transmisión de caracteres.
56

• Identificar los rasgos más elementales de los procesos que garantizan la preservación del
mensaje genético de generación en generación.
• Resolver problemas concretos de interpretación de los resultados de la transcripción y
traducción de genes sencillos supuestos.
• Distinguir los principios elementales en que se basa la regulación de la expresión del mensaje
genético, describiendo para ello un ejemplo de un gen bacteriano.
• Relacionar los conocimientos adquiridos sobre la meiosis con los mecanismos que explican la
aparición de mutaciones cariotípicas y cromosómicas.
• Relacionar los conocimientos adquiridos sobre el funcionamiento de la replicación del DNA con
lo aprendido sobre los mecanismos que provocan la aparición de mutaciones.
• Describir algunas aplicaciones de las técnicas de recombinación genética desarrolladas por la
especie humana sobre todo tipo de organismos.
• Analizar los peligros de la aplicación indiscriminada de la ingeniería genética en todo tipo de
organismos.
• Conocer la historia de la investigación sobre el Genoma Humano.
ACTITUDES
• Apreciar la importancia que tiene el proceso de la mitosis en la reproducción asexual y el
crecimiento de los organismos.
• Valoración de la importancia de la meiosis en la reproducción sexual.
• Valoración de las implicaciones y consecuencias de la recombinación genética del material
hereditario que se produce durante la profase de la meiosis.
• Resolución de casos prácticos de herencia biológica en los que se precise la comprensión de los
conceptos de genotipo y fenotipo.
• Resolución de casos prácticos en los que se aplique los conocimientos adquiridos en el estudio
de las leyes de Mendel.
• Describir los mecanismos que explican la diversidad genética producida por la reproducción
sexual.
• Resolver casos concretos en los que se quiere conocer el grado de ligamento de dos genes o su
localización relativa en un cromosoma.
• Resolución de casos prácticos sobre la transmisión de caracteres ligados al sexo.
• Valoración de la importancia del cálculo matemático en la investigación científica.
• Valoración de la importancia del intercambio de conocimientos científicos para un progreso
más rápido de la Ciencia.
• Curiosidad por explicar las leyes que sigue la transmisión de determinados caracteres
biológicos de una generación a otra.
• Respeto por las concepciones científicas ya superadas viéndolas como etapas necesarias del
desarrollo del conocimiento científico, y comprendiendo que la situación actual de los
conocimientos es también transitoria, dado el rápido avance de las investigaciones.
• Valoración del trabajo en equipo en la resolución de trabajos prácticos de interpretación del
mensaje genético.
• Interés por comprender los mecanismos de expresión del mensaje genético en los caracteres
concretos del organismo.
• Comentar las implicaciones éticas del desarrollo del conocimiento del Genoma Humano.
• Respeto al patrimonio genético de los organismos como un bien previo a la intervención humana
que debe ser salvaguardado.
• Interés por conocer los beneficios que pueden reportarle a nuestra especie la administración
racionalmente regulada del patrimonio genérico de los seres vivos.
• Rechazo de los abusos cometidos en la aplicación de la ingeniería genética cuando se usa sin las
debidas precauciones o con falta de respeto hacia la integridad de los organismos.
57

• Reconocimiento del trabajo realizado por numerosos científicos en pro del bienestar y el
progreso de nuestra especie.
• Valorar el alcance de las técnicas de ingeniería genética en el futuro del progreso científico.
MICROBIOLOGÍA E INMUNOLOGÍA
CONCEPTOS
LOS MICRORGANISMOS
• La Microbiología. Métodos de estudio.
• Estructura y fisiología de las células procariotas.
• Diversidad de microorganismos procariotas.
• Diversidad de microorganismos eucariotas.
• Los virus, agentes parásitos obligados.
• Otros agentes infecciosos acelulares.
IMPORTANCIA DE LOS MICROORGANISMOS
• Importancia de los ecosistemas microbianos.
• Los microorganismos en los ecosistemas. Los ciclos biogeoquímicos.
• Los microorganismos y el ser humano.
• Microorganismos y enfermedades infecciosas.
• Epidemiología y salud pública.
EL SISTEMA INMUNITARIO
• El sistema inmunitario. Células y moléculas.
• Órganos y tejidos linfoides.
• Líneas de defensa frente a agentes patógenos.
• Tipos de inmunidad.
• Anticuerpos y antígenos.
• La memoria inmunológica.
INMUNODISFUNCIONES
• La tolerancia inmunológica.
• Autoinmunidad.
• Hipersensibilidad.
• Inmunodeficiencias.
• SIDA.
• Sistema inmunitario y cáncer.
• Rechazo de trasplantes.
• Inmunización artificial activa: vacunas.
PROCEDIMIENTOS
• Observación y diferenciación mediante el microscopio óptico de bacterias gram-positivas y
gram-negativas.
• Interpretación de gráficos sobre crecimiento de cultivos bacterianos.
• Diferenciación de los ciclos víricos lítico y lisogénico.
• Dibujo de esquemas explicativos de la conjugación, la transformación y la transducción.
• Interpretación de microfotografías.
• Clasificación de las enfermedades de origen bacteriano.
• Análisis de los procesos de fabricación de derivados lácteos y alcohólicos.
• Comparación de enfermedades víricas y enfermedades bacterianas.
• Descripción de las barreras externas que presentan los organismos contra la invasión de
microorganismos y otros elementos celulares extraños.
• Descripción de lo elementos celulares que intervienen en las defensas inmunitarias.
58

• Descripción de los compuestos químicos que usan las células inmunitarias para ejercitar sus
acciones.
• Relacionar los mecanismos ideados por el ser humano en su lucha contra las infecciones con las
características de la acción de nuestro sistema inmunitario.
• Comprender lo fenómenos de alergia y autoinmunidad en relación con los mecanismos
habituales de defensa inmunitaria.
• Conocer las técnicas más modernas de aplicación de los recursos inmunológicos en la lucha
contra las infecciones y contra el cáncer.
• Explicar las causas de la inmunodeficiencia y aplicar dicho conocimiento al caso concreto del
SIDA.
ACTITUDES
• Actuar con precisión en el trabajo experimental.
• Tomar conciencia de las repercusiones de los ciclos víricos en la salud de los seres humanos.
• Tomar conciencia de las implicaciones sanitarias ambientales y económicas de la tecnología
microbiana.
• Tomar conciencia de las consecuencias de un mal uso de los antibióticos.
• Admiración ante la variedad de mecanismos que garantizan el equilibrio de los tipos celulares
sanos en el organismo.
• Valoración del trabajo científico encaminado a mejorar el estado de salud de la Sociedad.
• Interés por adquirir una visión global y unitaria de un concepto aparentemente tan disperso y
heterogéneo como es la lucha contra las invasiones celulares del propio organismo.
• Ser consciente de que las enfermedades infecciosas causan enfermedades y muerte.
Reconocer los avances médicos que han mejorado nuestra calidad de vida, y la necesidad de
que esa mejora llegue a todas las personas.
4.3.4. Secuenciación y temporalización de los contenidos.
Los contenidos del Decreto 50/2002 (DOGV 5 de abril de 2002) se han organizado y
secuenciado como sigue:
1ª EVALUACIÓN:
LAS MOLÉCULAS DE LA VIDA
Bioelementos y biomoléculas inorgánicas
Los glúcidos.
Los lípidos
Las proteínas.
Nucleótidos y ácidos nucleicos
2ª EVALUACIÓN
ESTRUCTURA Y FISIOLOGÍA CELULAR
La célula y el núcleo
La envoltura celular. Orgánulos membranosos
Citosol y citoesqueleto.
Núcleo celular.
Metabolismo celular.
Catabolismo y obtención de energía.
Formas de nutrición y anabolismo.
La reproducción celular
59

3ª EVALUACIÓN.
HERENCIA Y GENÉTICA MOLECULAR
Las leyes de la herencia.
Los genes y su función.
Genética y evolución.
Biotecnología
MICROBIOLOGÍA E INMUNOLOGÍA
Biología de los microorganismos.
Importancia de los microorganismos.
El sistema inmunitario.
4.3.5. Contenidos transversales
Educación Cívica y Moral
Algunas actitudes a desarrollar son generales para todos los bloques de contenidos:
• Valorar el conocimiento científico como un proceso de construcción ligado a las características
y necesidades de la sociedad en cada momento histórico y sometido a evolución y revisión
continua.
• Valorar las aportaciones propias y ajenas en el trabajo en equipo, mostrando una actitud
flexible y de colaboración, asumiendo responsabilidades en el desarrollo de las tareas.
• Ser prudente en la utilización de los recursos.
• Valorar la necesidad de información y formación previas al establecimiento de la opinión.
Educación Ambiental.
La interpenetración de la asignatura Biología con la Educación Ambiental, por obvia no precisa ser
enfatizada. Asume planteamientos de las categorías de conciencia, conocimientos, comportamientos,
aptitudes y participación.
Educación para la salud.
La vinculación entre los contenidos conceptuales y esta transversal son obvios, no obstante, en el
desarrollo de la programación se plantea no sólo una serie de contenidos actitudinales, procedimentales
y conceptuales sino que también se propende por medio de estos contenidos a desarrollar estrategias
para favorecer el autocuidado físico y psicológico y la autoestima en la línea ya fundamentada de
ahondar en los procesos generales de autonomía en la formación integral.
Educación para la paz, Educación para la igualdad de oportunidades de ambos sexos y
Educación del consumidor
Pueden aplicarse a cualquier bloque de contenidos.
60

4.3.6. Criterios de evaluación .Contenidos mínimos
Con estos criterios se pretende conocer si se han adquirido unos niveles mínimos en el
aprendizaje de contenidos que implica un determinado desarrollo de las capacidades del alumnado
1. Interpretar la estructura interna de una célula eucariótica animal y una vegetal, y de una célula
procariótica, tanto al microscopio óptico como al electrónico, pudiendo identificar y representar sus
orgánulos y describir la función que desempeñan.
Se trata de comprobar que los estudiantes, ante esquemas o microfotografías, saben diferenciar la
estructura celular procarionte de la eucarionte, matizando en este segundo caso si se trata de un
tipo vegetal o animal. Asimismo que son capaces de reconocer y representar los diferentes orgánulos
e indicar sus funciones, teniendo una idea aproximada del tamaño real de lo observado.
2. Relacionar las macromoléculas con su función biológica en la célula, reconociendo sus unidades
constituyentes.
Se trata de apreciar que se pueden identificar las unidades básicas que constituyen los glúcidos,
lípidos, proteínas y ácidos nucleicos; así como indicar las funciones de estas macromoléculas.
3. Enumerar las razones por las cuales el agua y las sales minerales son fundamentales en los procesos
celulares, indicando algunos ejemplos de las repercusiones de su ausencia.
Se trata de que se reconozca que el agua es el agente que permite la realización de todos los
procesos celulares y que algunos iones actúan como factores limitantes en determinados procesos,
pudiendo impedir su ausencia algunos tan importantes como la fotosíntesis o la cadena respiratoria,
por lo que la permeabilidad selectiva de las membranas celulares asegura los intercambios de estas
sustancias.
4. Representar esquemáticamente y analizar el ciclo celular y las modalidades de división del núcleo y el
citoplasma, relacionando la meiosis con la variabilidad genética de las especies.
Con este criterio se trata de que el alumnado tengan una visión global del ciclo celular, haciendo
hincapié en los fenómenos característicos de la interfase, para abordar después la división nuclear y
la citocinesis. La descripción de las fases de la mitosis debe realizarla indicando los cambios básicos
que se producen en cada una de ellas. Deberá saber comparar además la mitosis y la meiosis,
reconociendo sus diferencias más significativas y siendo capaz de relacionar la segunda con la
constancia del número de cromosomas o la variabilidad genética, y la relación de todo ello con la
evolución de las especies.
5. Explicar el significado biológico de la respiración celular, indicando las diferencias entre la vía
aerobia y la anaerobia respecto de la rentabilidad energética, los productos finales originados y el
interés industrial de estos últimos.
Se trata de comprobar si el alumnado entiende los procesos de intercambio de materia y energía que
tienen lugar en las células como consecuencia de las reacciones que se producen en ellas. No se trata
de detallar cada una de las etapas de las distintas rutas metabólicas de degradación, ni de conocer
las fórmulas de todos los metabolitos celulares que intervienen en ellas. Interesa que los
estudiantes sean capaces de diferenciar las vías anaerobia y aerobia para producir energía y
almacenarla en forma de ATP, conozcan la importancia de las enzimas en estas reacciones y los
resultados globales de la actividad catabólica. Deberán conocer además la aplicación práctica en la
vida cotidiana de algunos de los procesos anaeróbicos, como la fermentación alcohólica.
6. Diferenciar en la fotosíntesis la fase lumínica de la oscura, identificando las estructuras celulares en
las que se lleva a acabo, los sustratos necesarios, los productos finales y el balance energético
obtenido y valorando su emportancia en el mantenimiento de la vida.
A través de este criterio se pretende saber si los estudiantes conocen los objetivos que se
consiguen con la fotosíntesis, en qué consiste la acción concreta de la luz solar y qué se consigue con
la fase oscura, siendo capaces de entender las diferencias entre los sustratos iniciales y los finales,
y de aplicar estos conocimientos a la interpretación de las repercusiones del proceso, síntesis de
materia orgánica y producción de oxígeno, en el mantenimiento de la vida.
61

7. Diferenciar entre los mecanismos de síntesis y los de degradación de las biomoléculas y conocer los
de síntesis de las proteínas, común a organismos autótrofos y heterótrofos, localizando las
estructuras celulares en los que se desarrollan, y reconociendo la necesidad de enzimas específicos.
Se trata de que los estudiantes tengan una visión global de los procesos de biosíntesis, los comparen
con los de degradación (especialmente desde el punto de vista energético) y adquieran conocimientos
sobre la síntesis de las proteínas celulares en los ribosomas bajo la dirección del ADN, pudiendo
conocer algunas de las experiencias que han llevado al conocimiento actual de estos procesos y su
importancia científica y social.
8, Aplicar los mecanismos de transmisión de los caracteres hereditarios, según la hipótesis mendeliana
y la teoría cromosómica de la herencia, a la interpretación y resolución de problemas relacionados
con la herencia.
Se trata de comprobar que el alumnado conoce las razones de los fenómenos hereditarios y su
explicación científica. Además, debe ser capaz de valorar el interés histórico de las aportaciones
mendelianas y la teoría cromosómica de la herencia que permite una interpretracón a nivel
subcelular, y aplicar estos conocimientos a ejemplos concretos de herencia humana, de animales y
plantas a través de la realización de problemas concretos.
9. Explicar el papel del ADN como portador de la información genética y la naturaleza del código
genético, relacionando las mutaciones con alteraciones en la información y estudiando su repercusión
en la variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas.
Se pretende que los estudiantes conozcan el concepto de gen y puedan asociarlo a las
características del ADN y a la síntesis de proteínas. A la luz de estos conocimientos podrán explicar
las mutaciones, sus causas y las consecuencias fenotípicas que puedan tener. Deben también poder
relacionar estos fenómenos con la variabilidad genética, así como con la selección natural y la
evolución de los seres vivos, reconociendo su importancia para la selección de razas y/o variedades
en la agricultura y la ganadería. Deberán se capaces, asimismo, de inferir la posibilidad de que las
mutaciones tengan efectos perjudiciales, especialmente en el ser humano, y valorar los riesgos que
implican algunos agentes mutágenos, por medio del estudio de algún caso sencillo y característico.
10. Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipulación genética en vegetales, animales y en
el ser humano, y sus implicaciones éticas, valorando el interés de la investigación del genoma humano
en la prevención de enfermedades hereditarias y entendiendo que el trabajo científico está, como
cualquier actividad, cometido a presiones sociales y económicas.
El alumnado deberá ser capaz de relacionar los conocimientos sobre el ADN y su funcionamiento
con las posibilidades de intervenir sobre esta macromolécula (recombinación, aislamiento de genes,
trasplante, etc.). A partir de estos conocimientos podrá comprender la “manipulación genética”,
analizando algunos sencillos ejemplos, en agricultura y medicina principalmente. El análisis de las
implicaciones comerciales y sociales de estas técnicas ayudará a valorar la relación entre la ciencia
“pura” y la “aplicada”. La consideración del proyecto “Genoma humano”, pondrá también de
manifiesto esta relación, y la importancia de evaluar los aspectos éticos en la investigación
científica.
11. Determinar las características que definen a los microorganismos, destacando el papel de algunos de
ellos en los ciclos biogeoquímicos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacéutica y en la
mejora del media ambiente, y analizando el poder patógeno que pueden tener en los seres vivos.
Con este criterio se pretende constatar si los estudiantes conocen que los microorganismos
constituyen un conjunto heterogéneo que incluye diversos grupos taxonómicos, así como que son
capaces de reconocer algunos ejemplos importantes. Deben valorar su importancia medioambiental
y su aplicación en biotecnología, a través del estudio de algún caso muy significativo (por ejemplo
las bacterias lácticas en la industria alimentaria, los microorganismos empleados para la producción
de insulina, la utilización de microorganismos para purificar aguas contaminadas o para luchar
contra las mareas negras, u otros ejemplos semejantes). Deben conocer, asimismo, que los
microorganismos pueden causar enfermedaes en plantas y animales.
62

12. Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres vivos ante la presencia de un antígeno,
deduciendo a partir de estos conocimientos cómo se puede incidir para reforzar o estimular las
defensas naturales.
Se trata con este criterio de conocer si los estudiantes comprenden cómo se ponen en marcha
mecanismos de defensa de distinto tipo, ante la presencia de cuerpos extraños, para evitar o
neutralizar la infección. Se pondrá el énfasis principal en el estudio de la inmunidad, del sistema
responsable, de los mecanismos inmunitarios normales de que disponen los seres vivos y de los
métodos por los que se puede estimular o incrementar esta respuesta inmunitaria (sueros y
vacunas). Este último aspecto está relacionado con el criterio anterior al considerar la aplicación de
los microorganismos a la medicina.
13. Diseñar y realizar investigaciones sobre algunos aspectos de la Biología, contemplando algunas
características esenciales del trabajo científico: planteamiento preciso del problema, formulación
de hipótesis contrastables, diseño y realización de experiencias y análisis y comunicación de
resultados.
Se trata de comprobar la progresión de los estudiantes en el desarrollo de destrizas científicas,
desde el planteamiento de problemas hasta la comunicación de resultados, y de actitudes, como el
rigor, precisión, objetividad, cuestionamiento de lo obvio, creatividad, imaginación, etc. Todo ello
permitirá constatar el avance no sólo en el terreno conceptual, sino también en el metodológico y
actitudinal.
14. Analizar el carácter abierto de la Biología a través del estudio de algunas interpretaciones,
hipótesis y predicciones científicas sobre conceptos básicos de esta ciencia, valorando los cambios
producidos a lo largo del tiempo y la influencia del contexto histórico.
Se trata de conocer si los estudiantes son capaces de valorar las explicaciones científicas dadas en
diferentes contextos históricos y comprender su contribución a nuestros conocimientos científicos
actuales. Han de comprender que la ciencia no es sólo observación y experimentación sino el
resultado de un complejo proceso en el que además intervienen las creencias y condiciones sociales.
Este criterio se puede aplicar a diversas evidencias observables o experimentales y conceptos
biológicos (por ejemplo ADN, gen, infección, virus, etc.), de los que son objeto de estudio en este
curso, analizando las distintas interpretaciones posibles en diferentes etapas del desarrollo de
esta ciencia. Conocer y discutir algunas controversias en sus contextos históricos y sociales hará
comprender a los estudiantes que en Biología no hay verdades inmutables, sino hipótesis de trabajo
mejores o peores sobre las que se pueden basar o no futuras investigaciones y que responden
mejor o peor a las observaciones y hechos registrados.
4.3.7. Instrumentos de evaluación
Con la finalidad de evaluar los criterios anteriormente señalados, se realizarán exámenes al finalizar
cada uno de los bloques de contenidos. La calificación de cada una de las evaluaciones se realizará teniendo
en cuenta el resultado obtenido por el alumnado en estas pruebas de evaluación. La actitud y el trabajo
desarrollado por el alumnado se tendrá en cuenta, pero en ningún caso su consideración será superior al
10% de la nota.
63

4.4. Ciencias de la Tierra y del Medioambiaente
4.4.1. Objetivos
El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que las alumnas y los alumnos adquieran las
siguientes capacidades (DECRETO 50/2002, de 26 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se
establece el currículo del Bachillerato en la Comunidad Valenciana.
1. Comprender el funcionamiento de los sistemas terrestres así como las interacciones
existentes entre ellos, pudiendo explicar las repercusiones mundiales de algunos hechos
aparentemente locales.
2. Conocer las medidas preventivas y correctoras que se deben adoptar para contrarrestar las
repercusiones negativas que provocan las manifestaciones energéticas del planeta sobre el
sistema humano.
3. Analizar las causas que dan lugar a riesgos naturales y conocer alguna medida para prevenir o
corregir los mismos.
4. Conocer la existencia de límites para la explotación de algunos recursos, valorando la
necesidad de adaptar el uso a las posibilidades de renovación.
5. Evaluar la rentabilidad global de la explotación de los recursos naturales, incluyendo sus
posibles utilidades y los impactos provocados.
6. Investigar los problemas ambientales desde una perspectiva global, utilizando métodos
científicos, sociológicos e históricos, recogiendo datos de diversas fuentes, analizándolos y
elaborando conclusiones, proponiendo alternativas y realizando un informe final.
7. Utilizar técnicas variadas de tipo químico, biológico, geológico, estadístico y económico y las
nuevas tecnologías de la información y de la comunicación, para abordar problemas
medioambientales.
8. Tomar conciencia de que la naturaleza tiene sus límites y de que para asegurar la supervivencia
no hay que dominar la naturaleza, sino aprovecharla respetando sus leyes.
9. Mostrar actitudes para proteger el medio ambiente escolar, familiar, y local, criticando
razonadamente medidas que sean inadecuadas y apoyando las propuestas que mejorarlo.
4.4.2. Metodología y Material de trabajo.
Se utilizará como libro el de Ciencias de la Tierra y Medioambiaentales de la Editorial Mc Graw Hill;
autores Diodora Calvo, Mª Teresa Molina y Joaquin Salvachúa.
Además dado el carácter de la materia, se utilizarán textos legales de consulta y noticias de prensa.
4.4.3. Contenidos
BLOQUE I: INTRODUCCIÓN A LAS CIENCIAS AMBIENTALES
UNIDAD 1: CONCEPTO DE MEDIO AMBIENTE Y DINÁMICA DE SISTEMAS
CONCEPTOS
• Uso de un enfoque científico: reduccionismo y holismo.
• Sistemas y dinámica de sistemas. Uso de modelos y sus tipos.
• Estudio de modelos de sistemas "caja negra" y "caja blanca".
• Entradas y salidas de un sistema.
• Sistemas aislados, cerrados y abiertos.
• Los principios termodinámicos.
• Relaciones causales y sus tipos.
• Las realimentaciones y su significado.
• Fases en la elaboración de modelos según la dinámica de sistemas.
• Algunas aplicaciones de la Teoría de Sistemas Dinámicos: crecimiento de las poblaciones,
cambios ambientales en el sistema Tierra (sin vida, con vida), comparación con otros planetas
cercanos.
64

PROCEDIMIENTOS
• Distinguir con claridad entre el efecto invernadero y el incremento del efecto peligro que
corre su estabilidad al modificar tan solo una variable.
• Diseño y simulación de diferentes modelos sobre el uso de algunos recursos, sobre algún tipo
de riesgos o sobre la regulación del clima terrestre y deducción de los acontecimientos
encadenados que tienen lugar cuando se altera alguna de las variables que los constituyen.
• Búsqueda de información y aplicación de la dinámica de sistemas a los cambios ambientales
ocurridos en la historia de la Tierra anteriores a la existencia de la vida.
• Comparación de las condiciones ambientales terrestres con las de los planetas cercanos,
analizando las causas de su diferente evolución.
• Simulación de diferentes escenarios sobre la regulación del clima terrestre introduciendo en
un modelo las variaciones de la radiación incidente o algunas intervenciones humanas.
• Aplicación de la dinámica de sistemas a los cambios ambientales acaecidos como consecuencia
de la aparición de la vida.
• Aplicación de la dinámica de sistemas a los cambios ambientales ocurridos a consecuencia de
las actividades humanas en la época actual, y realización de una valoración crítica.
• Análisis de un modelo climático utilizado para el GARP y descripción de las previsiones sobre el
cambio climático si se duplican los diferentes gases de efecto invernadero.
ACTITUDES
• Valorar la importancia que tienen sobre el funcionamiento de un sistema las modificaciones
puntuales de alguna de las variables que lo constituyen, tanto si la intervención causa efectos
positivos como negativos.
• Entender que pequeñas modificaciones introducidas en un sistema, aunque a primera vista
parezcan razonables, pueden acarrear unos resultados inesperados y desastrosos.
• Asunción de hecho de que todos e individualmente formamos parte de los sistemas naturales y
que todos nuestros actos, por insignificantes que nos parezcan, repercuten sobre los mismos.
• Valorar la importancia de la hipótesis de Gaia de Lovelock para los estudios del medio
ambiente.
• Sensibilidad ante los cambios ambientales producidos en la Tierra de forma natural.
UNIDAD 2: LA HUMANIDAD Y EL MEDIO AMBIENTE
CONCEPTOS
• Definición y clasificación de recursos e impactos.
• Evolución de las relaciones humanidad/ naturaleza.
• Funciones económicas de los sistemas naturales. La crisis ambiental.
• Diferentes modelos de políticas ambientales: la explotación incontrolada, el conservacionismo
y el desarrollo sostenible.
• Principios básicos para la consecución de la sostenibilidad económica, ecológica y social.
• Significado de las Conferencias de Estocolmo y Río.
• Índices de medida de la sostenibilidad: indicadores PER y Huella Ecológica.
• Definición y clasificación de riesgo.
• Estudio de los factores que condicionan el riesgo.
• Planificación de riesgo y estudio de los métodos empleados para su predicción y prevención
tales como la elaboración de mapas de riesgo o la ordenación del territorio.
PROCEDIMIENTOS
• Evaluación, a través de modelos sistémicos, de la evolución de las relaciones Humanidad-
Naturaleza, analizando sus consecuencias.
• Comparación entre los gastos de energía que tienen lugar en las diferentes etapas de la
historia de la humanidad.
• Análisis de la evolución de los impactos a lo largo de la historia de la humanidad.
65

• Diseño y aplicación de modelos sobre el uso de algunos recursos o sobre las relaciones entre la
humanidad y la naturaleza; y deducción de los acontecimientos encadenados que tienen lugar
cuando se altera alguna de las variables que los constituyen.
• Deducción y discusión sobre la renovabilidad de ciertos recursos.
• Aplicación práctica de la Tragedia de los Comunes a casos reales de la vida diaria.
• Argumentación comparativa sobre las diferencias establecidas entre las distintas políticas
ambientales: desarrollismo o explotación incontrolada y desarrollo sostenible.
• Detección y exposición de los costes ocultos de los productos que utilizamos en la vida diaria.
• Aplicación a casos concretos de las reglas de Herman Daly y de los otros principios de
sostenibilidad para la consecución de un desarrollo sostenible.
• Aplicación a casos concretos de los indicadores PER y del índice de la Huella Ecológica.
• Consulta bibliográfica y de prensa diaria relacionada con noticias sobre los riesgos más
comunes existentes en nuestro país.
• Distinción entre la contribución al riesgo de cada uno de los factores implicados en el mismo.
• Interpretación y manejo de mapas de riesgos.
• Aplicación de las medidas de predicción y prevención a situaciones de riesgos concretos.
• Búsqueda de relaciones y aportación de argumentos sobre las razones del agravamiento de los
daños derivados de algún riesgo debido a determinadas acciones humanas.
ACTITUDES
• Valoración crítica sobre la necesidad de los recursos utilizados en nuestra vida diaria y
reflexión sobre los gastos superfluos y sobre los costes ocultos. Asunción de actitudes
personales que impliquen un ahorro de recursos.
• Propuesta de una serie de medidas tendentes a la mejora de las relaciones Humanidad-
Naturaleza.
• Valoración de la importancia del punto de vista de que el sistema económico está incluido en el
ecológico y que no es independiente de él.
• Valoración de la necesidad de la existencia de una serie de leyes y de acuerdos internacionales
tendentes a mejorar las condiciones ambientales de toda la Humanidad.
• Comprender la necesidad de asumir una serie de posturas de respeto a leyes y acuerdos sobre
el futuro del Planeta.
• Valoración de la importancia de la detección de indicadores PER y de la inclusión de la toma de
decisiones en diferentes modelos de explotación de recursos.
• Toma de conciencia sobre el significado de nuestra Huella Ecológica sobre el planeta Tierra.
• Fomento de actitud crítica encaminada a evitar, en lo posible, las situaciones de riesgo
derivadas de los modos de vida peligrosos.
• Valoración de la necesidad de una planificación del territorio y una legislación determinadas
que contribuyan a paliar los riesgos.
• Conocimiento y aplicación a casos concretos de las actitudes que ha de seguir la ciudadanía en
cada riesgo concreto.
• Valoración de la necesidad de las acciones personales y comunitarias para la defensa del medio
ambiente.
• Reconocimiento de la necesidad de políticas ambientales adecuadas que promuevan una
conciencia ambiental ciudadana.
• Toma de conciencia sobre el consumo de determinados productos que ocasionen un deterioro
del ambiente o que impliquen sobreexplotación de recursos en cualquiera de las fases de su
ciclo de vida.
• Fomento de un espíritu crítico hacia determinadas actitudes políticas y sociales, relacionadas
con temas ambientales.
66

UNIDAD 3: LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS EN LA INVESTIGACIÓN DEL MEDIO AMBIENTE
CONCEPTOS
• Descripción de las nuevas tecnologías aplicadas al estudio del medio ambiente.
• Sistemas informáticos y simulación medioambiental.
• Análisis de los modelos World-2 y World-3.
• Conocimiento básicos de los componentes de un sistema de teledetección: sensor, radiaciones
electromagnéticas y tipos de imágenes .
• Enumeración de las aplicaciones prácticas de la teledetección en los estudios del medio
ambiente.
• Distinción entre los diferentes tipos de resolución de un sensor: espacial, temporal,
radiométrica y espectral.
• Comprensión de los mecanismos básicos de las imágenes RGB y de las principales formas de
tomar imágenes.
• Diferenciación entre los sensores microondas y los de barrido multiespectral.
• Los GPS.
• Los Sistemas de Información Geográfica (SIG).
• Sistemas telemáticos de cooperación internacional.
PROCEDIMIENTOS
• Planificación de una investigación sobre los cambios de usos del territorio en una zona
concreta.
• Interpretación de gráficas sobre distintos escenarios de los Modelos del Mundo.
• Interpretación de fotografías de satélite RGB, deducción de las técnicas utilizadas y de sus
principales aplicaciones en materia de medio ambiente.
• Aplicación y diferenciación de las principales unidades radiométricas.
• Interpretación de imágenes de microondas.
• Interpretación de imágenes tomadas por radar: estereoscópicas, anaglíficas y de
interferometría.
• Identificación e interpretación de imágenes de satélite en las que se incluyan indicadores de
riesgos o impactos.
• Interpretación de un SIG y valoración de su importancia.
• Análisis y valoración de los principales sistemas meteorológicos de cooperación internacional.
ACTITUDES
• Valoración de la necesidad de las acciones personales y comunitarias para la defensa del medio
ambiente.
• Reconocimiento de la necesidad de políticas ambientales adecuadas que promuevan una
conciencia ambiental ciudadana.
• Toma de conciencia sobre el consumo de determinados productos que ocasionen un deterioro
del ambiente o que impliquen sobreexplotación de recursos en cualquiera de las fases de su
ciclo de vida.
• Fomento de un espíritu crítico hacia determinadas actitudes políticas y sociales, relacionadas
con temas ambientales.
• Valoración de la importancia de la aplicación de las nuevas tecnologías en los estudios
medioambientales.
• Reconocimiento de la importancia de las nuevas tecnologías para la cooperación intencional y
valoración de su utilidad práctica como medida de ayuda y apoyo a los países menos
favorecidos económicamente.
BLOQUE II: GEOSFERA RIESGOS E IMPACTOS AMBIENTALES
UNIDAD 4: GEOSFERA Y RIESGOS GEOLÓGICOS
CONCEPTOS
• Dinámica de la geosfera como un sistema con dos entradas de energía.
67

• Ciclo de materia y flujo de energía en los procesos geológicos internos y externos.
• Diferenciación entre los procesos geológicos externos e internos.
• Distinción entre los procesos geológicos lentos y los paroxísmicos.
• El ciclo litológico y la tectónica global.
• Clasificación de los principales riesgos geológicos.
• Áreas de riesgo en España y en el mundo.
• Riesgos volcánicos. Origen y distribución geográfica. Estudio de los diferentes edificios y de
erupciones volcánicas. Tipos de materiales emitidos y peligrosidad de los mismos. Peligros
derivados del vulcanismo. Métodos de predicción y prevención de los riesgos volcánicos.
• Riesgos sísmicos. Causas de los seísmos y su distribución geográfica. Medida de los seísmos.
Daños originados por los seísmos. Métodos de predicción y prevención.
• Riesgos geomorfológicos naturales e inducidos. Movimientos gravitacionales de laderas:
factores condicionantes y desencadenantes; tipos; métodos de predicción, prevención y
corrección. Prevención y corrección de aludes. Subsidencias y colapsos: definición y métodos
empleados para hacerles frente. Suelos expansivos: métodos de prevención , detección y
corrección. Las inundaciones: causas; diferenciación entre las inundaciones fluviales y
torrenciales; análisis de las características que las agravan; métodos de predicción y
prevención.
• Riesgos mixtos. Riesgos derivados de la alteración de los procesos de erosión/ sedimentación
continental y costera. Métodos de detección, prevención y corrección.
• Análisis de la legislación básica existente en España sobre los riesgos derivados de la
ocupación de los cauces fluviales y de las zonas costeras.
PROCEDIMIENTOS
• Análisis de los diferentes formas de manifestación de energía terrestre a escala espacial o
temporal y de las repercusiones de la acción humana sobre la dinámica natural.
• Repaso de la tectónica de placas y aplicación a la distribución geográfica de volcanes y
terremotos.
• Elaboración de esquemas o mapas conceptuales que expresen las transferencias de materia y
energía en los procesos internos y externos.
• Análisis y comparación de la energía liberada entre un proceso geológico interno (los
terremotos), el consumo energético mundial durante un año y la energía liberada por de
detonación simultánea de todo el arsenal atómico.
• Observación, análisis y elaboración de conclusiones a partir de dibujos o fotografías sobre las
relaciones existentes entre determinadas estructuras geológicas y los riesgos derivados de
ellas.
• Reconocimiento en fotografías o salidas al campo de las huellas dejadas en el terreno por los
diferentes procesos geológicos.
• Consulta bibliográfica y de prensa diaria relacionada con noticias sobre los riesgos más
comunes existentes en nuestro país.
• Interpretación y manejo de mapas de riesgos y distinción entre la contribución al riesgo de
cada uno de los factores de riesgo implicados en él.
• Aplicación de las medidas de predicción y prevención a situaciones de riesgos concretos.
• Búsqueda de relaciones y aportación de argumentos sobre las razones del agravamiento de los
daños derivados de algún riesgo debido a determinadas acciones humanas.
ACTITUDES
• Asunción del hecho de que los riesgos geológicos forman parte natural de la dinámica activa
del Planeta.
• Fomento de actitud crítica encaminada a evitar, en lo posible, las situaciones de riesgo
derivadas de los modos de vida peligrosos.
• Valoración de la necesidad de una planificación del territorio y una legislación determinadas
que contribuyan a paliar los riesgos.
68

• Conocimiento y aplicación a casos concretos de las actitudes que ha de seguir la ciudadanía en
cada riesgo concreto.
UNIDAD 5: RECURSOS ENERGÉTICOS Y MINERALES
CONCEPTOS
• Definición de energía, medidas.
• El uso de la energía, calidad de la energía, sistemas energéticos, rendimiento y costes.
• Fuentes de energía convencionales: tipos, ventajas e inconvenientes de cada una de ellas.
• Energías alternativas: derivadas del sol, mareomotriz, geotérmica, el hidrógeno como
combustible y la fusión nuclear.
• Uso eficiente de la energía.
• Los recursos minerales: recursos minerales metalíferos y no metalíferos (fertilizantes y
materiales de construcción).
• Evolución en el uso de los distintos recursos minerales.
• El aluminio: explotación e impactos.
• Impactos de minas y graveras sobre el medio ambiente; legislación.
• Recursos energéticos y minerales en España.
PROCEDIMIENTOS
• Establecimiento de relaciones entre la calidad de la energía con su utilidad y rendimiento.
• Determinación de las fases de un sistema energético concreto, señalando los principales
convertidores implicados y las pérdidas energéticas existentes.
• Reconocimiento y valoración de los costos ocultos de un producto.
• Manejo de tablas en las que se expresen las principales transformaciones de unas medidas de
las medidas energéticas.
• Manejo de tablas o gráficas sobre el consumo energético, descripción de su evolución
histórica y de las tendencias futuras.
• Deducción de las diferencias de consumo entre los diferentes sectores o países y del tipo de
energía utilizada en cada caso.
• Investigación sobre el estado de las fuentes de energía tradicionales, realización de
previsiones sobre su agotamiento.
• Análisis y debate sobre las ventajas e inconvenientes de los diferentes tipos de energía
utilizados, sacando conclusiones prácticas.
• Búsqueda de información sobre las fuentes alternativas de energía, señalando su eficiencia o
sus limitaciones de uso y planificación de una serie de medidas para su posible implantación.
• Diseño de auditorias o pequeñas investigaciones para detectar las pérdidas energéticas
domiciliarias, elaborando una serie de pautas para el uso eficiente de la energía.
• Evaluación de los impactos derivados de la extracción, transporte y consumo de los recursos
energéticos y minerales.
• Interpretación de gráficas basadas en la representación del tipo y la cantidad de recursos
minerales y su evolución, deducción de causas y efectos y extracción de conclusiones.
• Análisis de la distribución geográfica de los recursos energéticos y minerales de nuestro país
a partir de un mapa, y deducción de su dependencia o independencia del exterior.
ACTITUDES
• Valorar la importancia de la energía para la vida diaria.
• Detectar los gastos ocultos de los productos y adquirir hábitos adecuados de consumo
energético.
• Criticar las agresiones al medio producidas por la obtención, transporte y uso de los distintos
recursos energéticos y minerales.
• Rechazo de actitudes que impliquen despilfarro y adopción de medidas que fomenten el ahorro
de los recursos energéticos y minerales.
UNIDAD 6: LOS RESIDUOS
CONCEPTOS
69

• Concepto de Residuo.
• Tipos de Residuos: residuos sólidos urbanos; residuos sanitarios; residuos industriales;
residuos radiactivos; residuos agrícolas, ganaderos y forestales.
• La gestión de los residuos: disminución de residuos; transformación y eliminación.
• La gestión de residuos en España.
PROCEDIMIENTOS
• Interpretación de gráficas y tablas sobre la producción, origen y tratamiento de los
diferentes residuos en Europa, España y las diferentes Comunidades Autónomas.Realización
de cálculos sencillos sobre producción de residuos.
• Identificación en esquemas y dibujos de las fases que comprende los procesos de reciclado de
algunos residuos.
• Búsqueda de información sobre los sistemas de tratamiento de basuras en España, analizando
las repercusiones de su utilización.
• Búsqueda de información en textos, artículos y en la red sobre sistemas de tratamiento de
residuos.
• Identificación en artículos de divulgación de distintos métodos de gestión de residuos, su
finalidad y valoración crítica de los mismos.
ACTITUDES
• Valoración positiva de la importancia de una buena política de gestión de los residuos sólidos.
• Adopción de actitudes encaminadas a disminuir los impactos generados por los residuos.
• Valorar la importancia de adoptar un modelo de consumo basado en la aplicación de la regla de
las tres erres.
BLOQUE III: ATMÓSFERA E HIDROSFERA
UNIDAD 7: DINÁMICA DE LAS MASAS FLUIDAS
CONCEPTOS
• Funcionamiento de las capas fluidas y la máquina climática.
• El ciclo del agua.
• La atmósfera: Composición y propiedades.
• Funciones de la atmósfera: balance de radiación solar (el efecto invernadero natural) y la
atmósfera como filtro protector (la ozonosfera).
• Dinámica atmosférica local: conceptos y principales parámetros.
• Dinámica vertical de la atmósfera. Condiciones de estabilidad e inestabilidad atmosférica.
• La dinámica atmosférica global: efecto de Coriolis y circulación general de la atmósfera
• La hidrosfera y su papel en la regulación del clima. Las brisas marinas. Corrientes oceánicas
superficiales y profundas.
• El océano global: la cinta transportadora y el fenómeno de El Niño.
• El clima: concepto y parámetros. Formación de precipitaciones y sus tipos.
• Tipos de precipitaciones, convección, ascenso por una montaña y frontales.
• Los frentes: formación y tipos.
• Características del clima en las distintas regiones de la Tierra: monzones y el clima en las
latitudes medias.
• Riesgos climáticos: lluvias torrenciales, rayos, nevadas, granizos, ventiscas, huracanes,
tornados, gota fría .
• Cambios climáticos pasados: glaciación carbonífera, desertización del Pérmico y las
glaciaciones del Cuaternario.
• Principales cambios climáticos durante el pasado histórico.
• Cambios climáticos actuales y futuros. El cambio climático y el protocolo de Kioto, significado,
fundamento y seguimiento. Las previsiones del IPCC.
• La Oscilación del Atlántico Norte: repercusión sobre el clima de nuestro país.
PROCEDIMIENTOS
70

• Manejo de gráficos y esquemas para explicar las funciones de la atmósfera e hidrosfera.
• Interpretación de tablas de datos y gráficos sobre el ciclo del agua , su distribución global y
deducción de las alteraciones causadas por acción humana.
• Representación e investigación de las causas de la existencia de los diversos climas en la
Tierra.
• Interpretación de las condiciones meteorológicas y topográficas que propicien o eviten el
acumulo de contaminantes atmosféricos.
• Interpretación de mapas del tiempo.
• Consulta bibliográfica sobre los cambios climáticos pasados y actuales.
• Recogida de datos, investigación y elaboración de informes relacionados con noticias de la
prensa de problemática relacionada con las capas fluidas.
• Análisis y valoración crítica de la evolución de los acuerdos internacionales respecto a la
concentración en la atmósfera de gases de efecto invernadero, señalando sus posibles
consecuencias.
ACTITUDES
• Valoración de la necesidad de cumplimiento, por parte de la ciudadanía, de las normas para
reducir la emisión de gases de efecto invernadero encaminadas a evitar el calentamiento
generalizado del planeta.
• Toma de conciencia de la importancia de la atmósfera y de la hidrosfera por sus funciones
protectoras y reguladoras inductoras de la existencia de vida.
• Actitud crítica respecto a las actividades humanas que originan un aumento de las emisiones
de dióxido de carbono a la atmósfera.
UNIDAD 8: CONTAMINACIÓN ATMOSFÉRICA
CONCEPTOS
• La contaminación del aire.
• Fuentes de contaminación del aire.
• Tipos de contaminantes. Primarios y secundarios.
• Dispersión de contaminantes.
• Efectos de la contaminación del aire. Smog. Lluvia ácida. Cambio climático. Agujero en la capa
de ozono.
• La calidad del aire. Vigilancia de la calidad del aire. Medidas de prevención y corrección.
• Contaminación acústica . origen y fuentes productoras de ruido.
• Efectos de la contaminación acústica.
• Soluciones frente a la contaminación acústica.
PROCEDIMIENTOS
• Manejo de información sobre causas y agentes más frecuentes de la contaminación del aire y
acústica.
• Identificación de situaciones meteorológicas, topográficas, en diferentes zonas y su relación
con el grado de contaminación del aire.
• Utilización de técnicas biológicas para la determinación de la calidad del aire.
• Investigación sobre los efectos que provoca sobre la salud humana la contaminación del aire y
la acústica.
• Utilización de las nuevas tecnologías en la búsqueda de información para realizar pequeñas
investigaciones relativas a la contaminación atmosférica.
• Lectura de artículos divulgativos acerca de la problemática de la contaminación atmosférica y
su análisis posterior en pequeños grupos.
ACTITUDES
• Valoración de la contribución de una atmósfera limpia y sin ruidos a una mejor calidad de vida.
• Adopción de una actitud de participación y aceptación de acciones encaminadas al
mantenimiento de un aire más limpio y sin ruidos.
71

• Valoración crítica de las medidas propuestas a nivel local, nacional e internacional en relación a
los problemas generados por la contaminación del aire y acústica.
•
UNIDAD 9 : CONTAMINACIÓN DE LAS AGUAS. RECURSOS HÍDRICOS
CONCEPTOS
• Contaminación del agua: Origen y tipos de contaminación.
• Factores y grado de contaminación.
• Contaminantes del agua y sus efectos físicos, químicos y biológicos.
• Efectos generales de la contaminación del agua.
• La calidad del agua. Parámetros e índices compuestos.
• Sistemas de tratamiento del agua para el consumo. Potabilización.
• Depuración de las aguas. Autodepuración de las aguas.
• Sistemas de depuración de aguas residuales. Depuración blanda y dura (EDAR).
• Control y protección de la calidad del agua.
• El ciclo del agua: balance hidrológico.
• Influencia humana sobre el ciclo hidrológico.
• Usos del agua: urbanos; agrícolas; energéticos; navegación/ ocio y ecológicos o
medioambientales.
• La gestión del agua.
• Planificación Hidrológica : Medidas de carácter general.
• Soluciones de carácter técnico.
• Soluciones de carácter político.
• Los recursos hídricos en España y su gestión. El Plan Hidrológico Nacional.
PROCEDIMIENTOS
• Manejo de información sobre causas, contaminantes del agua y efectos que ocasionan.
• Interpretación de esquemas, tablas de datos y gráficas de los efectos de los contaminantes
del agua.
• Realización de diagramas causales que reflejen diversos efectos de la contaminación de las
aguas.
• Análisis de la calidad del agua utilizando técnicas químicas y biológicas sencillas.
• Investigación sobre los efectos en la salud ocasionados por la contaminación del agua.
• Interpretación de algunos artículos de la legislación española relativos a la calidad del agua y
su control.
• Identificación e interpretación mediante esquemas de las fases de depuración de las aguas
residuales.
• Utilización de esquemas acerca del ciclo hidrológico para la realización de balances hídricos y
análisis de las repercusiones en el uso que conllevan las intervenciones humanas en el mismo.
• Investigación de los recursos hídricos de una zona, realización del balance hidrológico de la
misma, elaborando conclusiones sobre el estado de los recursos hídricos de la misma y las
necesidades de implantar medidas para hacer más eficiente su uso.
• Comparación a través de datos aportados en tablas o gráficas de los diferentes usos a que se
destina el agua en nuestro país y los usos a nivel mundial analizando las posibles diferencias
encontradas.
• Realización de cálculos sencillos, a partir de los datos sobre recursos hídricos de una cuenca,
sobre las cantidades de agua destinada a usos urbanos, agrícolas, industriales, y aportar
medidas encaminadas a rentabilizar el uso de la misma en cada uno de los tres sectores.
• Manejo de información sobre los costes sociales, económicos y medioambientales a que daría
lugar la aplicación de medidas de carácter técnico dentro de una planificación hidrológica.
• Utilización de tablas y otras fuentes de información para el análisis de los recursos hídricos
en España y de su gestión a través del Plan Hidrológico Nacional.
72

• Interpretación de los distintos apartados contemplados en la Carta Europea del Agua (1968) y
aplicación a casos concretos.
• Revisión de los objetivos de PHN valorando los mismos desde la óptica de un mejor
aprovechamiento de los recursos hídricos, el coste de infraestructuras previstas en él y del
coste medioambiental.
ACTITUDES
• Rechazo de comportamientos, tanto de personas como de la industria, que llevan a una
disminución de la calidad del agua y que hipotecan su uso.
• Adopción de actitudes que lleven a una menor contaminación de las aguas.
• Reconocimiento de la necesidad de adoptar medidas a nivel familiar, local, administrativo,
nacional y global para preservar la calidad del agua.
• Adopción y divulgación favorables al ahorro del agua y apoyo a las iniciativas que las
promuevan.
• Rechazo de comportamientos personales e industriales que conlleven un despilfarro de agua.
• Adquisición de actitudes críticas frente a las soluciones que se proponen desde diferentes
ámbitos en la gestión del agua.
BLOQUE VI: LA BIOSFERA: RECURSOS E IMPACTOS
UNIDAD 10: CIRCULACIÓN DE MATERIA Y ENERGÍA EN LA BIOSFERA
CONCEPTOS
• Definiciones básicas.
• Relaciones tróficas.
• El flujo de energía.
• El reciclado de materia.
• Parámetros tróficos.
• Pirámides ecológicas.
• Factores limitantes de la producción primaria.
• Ciclos Biogeoquímicos.
PROCEDIMIENTOS
• Interpretación y elaboración de figuras o gráficas sobre cadenas, redes y pirámides tróficas.
• Análisis de la importancia del reciclado de nutrientes para el funcionamiento del sistema
Tierra.
• Aplicación a casos concretos de "la regla del 10%" .
• Evaluación de la eficiencia ecológica en distintos ecosistemas o niveles tróficos.
• Análisis de los factores limitantes de la producción primaria y de la necesidad de las energías
externas naturales y artificiales para evitarlos.
• Comparación entre la producción primaria de los diversos ecosistemas continentales y
oceánicos terrestres.
• Análisis de la importancia del buen funcionamiento de los ciclos biogeoquímicos, así como sus
consecuencias para el buen funcionamiento del sistema Tierra.
• Deducción de las consecuencias medioambientales derivadas de la intervención humana sobre
los ciclos biogeoquímicos.
ACTITUDES
• Valoración de la importancia de preservar la biodiversidad.
• Comprender la necesidad de respeto a la Naturaleza para evitar los posibles deterioros tanto
a nivel individual como a escala local.
• Adopción de una actitud crítica y búsqueda de soluciones alternativas a las alteraciones
producidas por la Humanidad sobre los ecosistemas y ciclos de materia.
73

UNIDAD 11: ORGANIZACIÓN Y DIVERSIDAD DE LA BIOSFERA
CONCEPTOS
• Autorregulación de las poblaciones.
• Autorregulación de la comunidad.
• Biodiversidad.
• Sucesión ecológica y concepto de madurez.
• Algunas regresiones provocadas por la humanidad.
• Principales biomas terrestres.
PROCEDIMIENTOS
• Diseño y simulación de diversos modelos representativos de las relaciones entre los seres
vivos que constituyen la biocenosis.
• Detección de las intervenciones humanas que ponen en peligro la autorregulación de la
comunidad de un ecosistema.
• Enumeración de una serie de consecuencias encadenadas resultantes de alguna alteración
humana de los ecosistemas.
• Aplicación a casos prácticos del significado de la competencia y de nicho ecológico.
• Detección de los impactos más frecuentes que ponen en peligro la biodiversidad de un
ecosistema concreto y exposición de medidas para su preservación.
• Interpretación de gráficas sobre el Índice del Planeta Viviente.
• Interpretación de gráficas sobre los incendios forestales, deduciendo las causas que los
originan y proponiendo las medidas más adecuadas para hacerles frente.
• Análisis de la importancia del cumplimiento del convenio CITES y aplicación a casos concretos
de especies amenazadas en nuestro país.
• Interpretación y aplicación a casos concretos de la legislación básica sobre la protección de la
flora y la fauna.
ACTITUDES
• Valoración de la importancia de preservar la biodiversidad y de la necesidad de aplicar las
medidas adecuadas para preservarla .
• Comprender la necesidad de respeto a la Naturaleza para evitar los posibles deterioros tanto
a nivel individual como a escala local.
• Valoración de la necesidad de proteger las zonas de alto valor ecológico y de aquellos hábitats
en los que existen especies amenazadas de extinción y valoración de la importancia de su
conservación.
• Adopción de una actitud crítica y búsqueda de soluciones alternativas a las alteraciones
producidas por la Humanidad sobre los ecosistemas y ciclos de materia.
BLOQUE V EL SUELO Y SUS IMPACTOS AMBIENTALES.
UNIDAD 12: El suelo. Impactos ambientales
CONCEPTOS
• El suelo como recurso. Definición e importancia. Composición y estructura.
• Proceso de formación de un suelo.
• Clasificación de los suelos.
• La erosión del suelo (grado, métodos de detección, evaluación y prevención). Control y
recuperación de zonas erosionadas.
• Desertización y desertificación.
• Erosión y desertificación en España.
• Recursos forestales. Los beneficios del bosque. Uso sostenible de los bosques.
• Recursos agrícolas y ganaderos. Evolución histórica. Estilos actuales. Recomendaciones para
una agricultura sostenible.
74

• Recursos de los ecosistemas marinos y costeros. Impactos sobre las zonas costeras: las
bioinvasiones. La pesca: tipos, problemas y recomendaciones para una pesca sostenible. La
acuicultura.
• La degradación de los ecosistemas marginales vitales: manglares y arrecifes de coral,
principales agresiones, soluciones.
• Impactos sobre las zonas costeras.
• Arrecifes y manglares: su explotación abusiva.
PROCEDIMIENTOS
• Elaboración de esquemas o mapas conceptuales sobre los recursos y sus tipos.
• Recogida de datos y elaboración de un informe sobre el estado actual de los recursos
alimenticios en la Tierra y sobre su reparto geográfico.
• Aplicar las técnicas de valoración del grado de erosión en función de determinados parámetros
climáticos, botánicos o topográficos.
• Manejo de técnicas de detección del grado de erosión del suelo a partir del manejo de tablas
o de la observación, directa en fotografías o dibujos, de señales de tipo físico o biológicas.
• Comparación entre los daños producidos en el suelo por la deforestación en función de su
intensidad y de los condicionantes climáticos.
• Construcción de modelos causales sobre las causas de la deforestación y sus consecuencias.
• Análisis de los problemas ambientales a los que se enfrentan la agricultura y la ganadería
actuales.
• Aplicación de la carta del suelo a casos concretos.
• Recogida de información y elaboración de conclusiones sobre el problema real de la pesca en
España y en el Mundo.
• Análisis y valoración de la evolución de la pesca en España.
• Búsqueda de relaciones entre la riqueza pesquera y la ocupación masiva de las zonas costeras.
• Detección de los impactos más frecuentes de las zonas litorales de alto valor ecológico y de
aquellos hábitats en los que existen especies amenazadas de extinción y valoración de la
importancia de su conservación.
ACTITUDES
• Destierro del apasionamiento y fomento de imparcialidad al analizar las verdaderas causas de
los problemas relacionados con el agotamiento de recursos.
• Valoración de la necesidad de conservar el suelo, evitando acciones que puedan destruirlo.
• Valoración de la necesidad de promover hábitos alimentarios que respeten más la regla del
10%.
UNIDAD VI: HACIA UN DESARROLLO SOSTENIBLE
UNIDAD 13: EL PAISAJE COMO RECURSO
CONCEPTOS
• Concepto de paisaje.
• Historia de las concepciones del paisaje.
• La percepción del paisaje.
• La composición del paisaje: componentes; elementos visuales.
• Clasificación de los paisajes.
• Impactos producidos en el paisaje.
• Análisis del impacto sobre el paisaje: calidad y fragilidad visual.
• Actuaciones de corrección paisajística.
• La conservación del paisaje: los espacios naturales.
• Protección de los espacios naturales en España.
• Reservas de la Biosfera.
PROCEDIMIENTOS
• Emisión de percepciones personales ante diferentes tipos de paisajes.
75

• Recopilación de datos sobre paisajes preferidos en el entorno familiar del alumno, analizando
los resultados.
• Descripción de los componentes y elementos de diferentes paisajes.
• Determinación de la calidad y fragilidad visual en paisajes dados.
• Clasificación de paisajes dados atendiendo a criterios basados en sus componentes, usos o
fragilidad.
• Detección y análisis de los impactos más frecuentes en distintos paisajes, proponiendo
medidas para su restauración.
• Reconocimiento de las características de las diferentes figuras de protección de los espacios
naturales, a partir de la legislación española.
• Utilización de tablas u otras fuentes de información para realizar una valoración crítica de la
influencia del turismo sobre los espacios protegidos en España.
ACTITUDES
• Valoración del paisaje como recurso estético, recreativo y cultural.
• Adquisición de hábitos de respeto, cuidado y defensa del paisaje, rechazando conductas que
supongan su deterioro.
UNIDAD 14: GESTIÓN AMBIENTAL
CONCEPTOS
• Coordinación y cooperación internacional: acuerdos multilaterales sobre el medio ambiente.
• Sociedad y desarrollo sostenible, el crecimiento de la población, los índices de desarrollo, el
bucle de la pobreza y la educación ambiental.
• Instrumentos de gestión ambiental: medidas legales, ayudas financieras, medidas fiscales, la
ordenación del territorio, la Evaluación del Impacto Ambiental, la ecoeficiencia.
PROCEDIMIENTOS
• Análisis de las diferencias existentes entre los problemas Norte- Sur.
• Comparación entre nivel de vida y calidad de vida a partir de mapas.
• Búsqueda de información y realización de comentarios sobre algunas de las principales
conferencias internacionales sobre el medio ambiente, señalando los principales acuerdos
alcanzados.
• Conocimiento y manejo de la legislación ambiental y de la nueva ley del código penal,
aplicándolos a casos concretos, como ordenación del territorio, EIA o el concepto de "delito
ecológico".
• Interpretación de matrices sencillas sobre la capacidad de acogida para la ordenación del
territorio.
• Manejo de técnicas sobre EIA. Evaluación de impactos a partir del uso de matrices diversas.
• Planificación de una investigación sobre los cambios de usos del territorio en una zona
concreta.
ACTITUDES
• Valoración de la necesidad de las acciones personales y comunitarias para la defensa del medio
ambiente.
• Reconocimiento de la necesidad de políticas ambientales adecuadas que promuevan una
conciencia ambiental ciudadana.
• Toma de conciencia sobre el consumo de determinados productos que ocasionen un deterioro
del ambiente o que impliquen sobreexplotación de recursos en cualquiera de las fases de su
ciclo de vida.
• Fomento de un espíritu crítico hacia determinadas actitudes políticas y sociales, relacionadas
con temas ambientales.
• Divulgación de una serie de normas de ahorro de agua y luz en el ámbito escolar o local.
• Defensa el medio ambiente propio y ajeno.
76

• Valoración de la importancia de la aplicación de las nuevas tecnologías en los estudios
medioambientales.
4.4.4. Secuenciación y temporalización de los contenidos
Los contenidos de la materia del decreto 50/2002 de 26 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que
se establece el currículo del Bachillerato en la Comunidad Valenciana., se agrupan en los siguientes
bloques temáticos
1º Evaluación:
Bloque I: El Medio Ambiente.
Bloque II: La Geosfera: Recursos, riesgos e impactos ambientales.
2ª Evaluación
Bloque III: La Atmósfera e Hidrosfera y sus impactos ambientales.
Bloque IV: La Biosfera, recursos e impactos.
3ª Evaluación
Bloque VI: El Suelo y sus impactos ambientales.
Bloque VII: Medio ambiente y desarrollo sostenible.
4.4.5. Contenidos transversales
En cada Unidad se tendrán presentes los siguientes temas transversales:
• Educación ambiental que es intrínseca en esta materia, estando presente en todas las unidades
didácticas.
• Educación moral y cívica. El alumnado ha de comprender, conocer y valorar la importancia del
cumplimiento de las leyes existentes en nuestro país. Por ejemplo, las relativas a la Vida Silvestre o
a la Protección de la Flora y la Fauna. Además, aprenderá a criticar actitudes que supongan un
despilfarro o supongan una exposición a un determinado riesgos, valorando la necesidad de la
adopción de una serie de medidas personales, sociales o políticas para lograr un entorno más seguro
y saludable.
• Educación para la salud. Se estudia en varios apartados, sobre todo en los referidos a la
contaminación de agua aire o suelo y al estudiar las consecuencias de los riesgos de tipo tecnológico
o los naturales
• Educación para el consumo. Se tratará reiteradamente. Por ejemplo: análisis de la mayor eficiencia
energética conseguida con una alimentación predominante del primer nivel trófico, sirve para que el
alumnado reflexione los problemas ecológicos derivados de una dieta mayoritariamente carnívora;
en alguna actividad planteada para informar al consumidor sobre la existencia de costes ocultos, o
el despilfarro, implicado en el consumo de determinados productos o recursos energéticos. Además,
se ensalza el valor de las ecoetiquetas para el fomento de un consumo responsable.
• Educación para la paz y la igualdad de oportunidades. Por ejemplo al analizar y criticar el hecho de
que existan diferencias Norte/Sur tan marcadas, el hecho de que el patrimonio genético del Sur
está siendo comercializado por el Norte, el papel de la mujer, la igualdad entre los sexos, la
pobreza, etc.
• Educación vial. A lo largo del curso académico se introducirán en las actividades, siempre que sea
posible, preguntas relativas a fomentar actitudes que eviten el elevado número de accidentes
mortales que padecen los jóvenes, como consecuencia de la conducción temeraria o el consumo de
drogas o alcohol, durante los fines de semana. Pensamos que será un momento muy adecuado a la
hora de abordar el tema de los denominados riesgos tecnológicos o culturales (Unidad 3).
• Interculturalidad. Se propondrán actividades encaminadas a valorar las relación coste-beneficio
implicadas en las diferentes costumbres y religiones de los distintos países. Por ejemplos: los mitos
de "la vaca sagrada" y "el cerdo abominable" (Unidad 10).
77

4.4.6. Criterios de evaluación. Contenidos mínimos
A continuación reseñamos en cursiva los criterios de evaluación tal y como se recogen en el
DOGV y seguidamente especificamos el tratamiento que damos a cada uno de ellos en nuestro texto.
1. Aplicar la Teoría de Sistemas al estudio de la complejidad y del carácter interdisciplinar de las
Ciencias ambientales, llegando a definir el concepto de Medio Ambiente bajo un enfoque sistémico
y realizando modelos sencillos que reflejen la estructura de un sistema natural o su variación en el
tiempo.
Pretendemos conseguir que el alumnado entienda el medio ambiente como un sistema de
interacciones complejas; deduzca la profunda interdependencia de todos y cada uno de los
procesos que ocurren en la Tierra; que sea capaz de elaborar modelos de sistemas sencillos, de
enumerar una serie de repercusiones en cadena de la alteración de una cualquiera de las variables
de las que se componen y de valorar la importancia de la toma de decisiones en el funcionamiento de
los sistemas.
2. Ubicar correctamente en la escala del tiempo geológico los cambios medioambientales de origen
natural acaecidos a lo largo de la historia del planeta, y compararlos con los que tienen su origen en
las actuaciones humanas.
El alumnado sea capaz de comprender modelos sencillos sobre la regulación del clima en nuestro
planeta; de señalar en la escala del tiempo geológico los momentos más representativos de los
principales cambios ambientales en la historia de la Tierra: cambios en la composición atmosférica
(aparición de la vida, aumento de oxígeno atmosférico, descenso del CO2, aparición del ozono, y
aparición del nitrógeno atmosférico), glaciación carbonífera, desertización triásica, extinción de los
dinosaurios y glaciaciones cuaternarias; de señalar las causas y efectos sobre el clima terrestre de
dichos cambios; y de comparar la duración de los mismos con los otros cambios debidos a las
intervenciones humanas (incremento del efecto invernadero y otros cambios en la composición
atmosférica).
3. Analizar las interacciones mutuas entre el sistema económico humano y los sistemas naturales
terrestres, utilizando los conceptos de recursos, residuos, riesgos e impactos y clasificando cada
uno de ellos según diferentes criterios.
Se pretende que el alumno sea capaz de deducir que el sistema económico está incluido dentro del
sistema ecológico; que está supeditado a este último tanto por sus fuentes o entradas (los
recursos) como por sus sumideros o salidas (contaminación, residuos e impactos); y que no es
sostenible en el tiempo desde ningún punto de vista (ecológico, económico o social) cualquier
intervención humana que presuponga que el sistema económico es un sistema aislado y al margen del
sistema ecológico.
4. Relacionar las interacciones energéticas entre las diferentes capas del interior terrestre, con los
procesos de formación de recursos y con los riesgos e impactos que dichos procesos ocasionan en
el sistema humano.
Se pretende que el alumnado sea capaz de diferenciar entre los procesos geológicos externos e
internos en cuanto a la transferencia de materia y al flujo de energía; de comprender que la
geosfera se comporta como un sistema con dos entradas de energía que se mantiene en equilibrio
dinámico y, por ello, que puede ser fuente de recursos energéticos y minerales y causante de
riesgos; de contrastar la diferencia existente entre los procesos lentos y los paroxísmicos.
5. Explicar las interrelaciones entre los sistemas fluidos externos de la Tierra, origen, estructura en
influencia sobre los demás sistemas, especialmente el humano.
Se pretende que el alumnado sea capaz de comprender el funcionamiento de la máquina climática
como un sistema constituido por las capas fluidas; describir las entradas y salidas de dicho sistema,
así como sus transferencias de materia y energía; así como sus consecuencias sobre el clima, los
cambios en el relieve y su influencia para los seres vivos; y de valorar la importancia de su
investigación a la hora de predecir y hacer frente a los riesgos climáticos.
6. Indicar algunas variables que inciden en la capacidad de la atmósfera para difundir contaminantes,
razonando en consecuencia, cuáles son las condiciones meteorológicas que provocan mayor peligro
78

de contaminación y distinguir las diferencias de la química ambiental en las diversas capas
atmosféricas.
Se pretende que el alumnado conozca algunas variables que influyen en la capacidad difusora de la
atmósfera (presión, humedad, temperatura, gradientes, topografía, urbanizaciones, etc.) que
puedan modificarla , aumentando el riesgo de contaminación; así como sus efectos sobre la salud de
humana o sobre el entorno. Además, que sean capaces de determinar algunas de las principales
formas de detección, prevención y corrección de la contaminación atmosférica.
7. Utilizar técnicas químicas y biológicas para detectar el grado de contaminación presente en
muestras de agua, valorando el nivel de adecuación para el desarrollo de la vida y el consumo
humano.
En nuestro texto pretendemos que los alumnos y alumnas aprendan a calcular algunos de los
parámetros que hoy se usan para determinar la calidad de las aguas como la DBO, la cantidad de O2
disuelto, la presencia de materia orgánica o las especies biológicas indicadoras de contaminación,
sabiendo a partir de ellos diagnosticar su grado de adecuación para el desarrollo de la vida, o el
consumo humano. Además, pretendemos que conozcan las principales técnicas de depuración de las
aguas y que manejen algunas leyes para su protección.
8. Indicar las repercusiones de la progresiva pérdida de biodiversidad, enumerando algunas nuevas
alternativas para frenar esa tendencia.
Se pretende que el alumnado sepa valorar la biodiversidad en su triple dimensión como un
legado recibido, fruto de millones de años de evolución que es necesario preservar, como
la lengua y la cultura. Además, que sean capaces de determinar las causas naturales e
inducidas que la ponen en peligro y de enumerar algunas medidas de carácter personal,
social o político para su preservación.
9. Explicar en una cadena trófica, cómo se produce el flujo de energía y el rendimiento energético de
cada nivel, deduciendo las consecuencias prácticas, que deben tenerse en cuenta para el
aprovechamiento de algunos recursos.
Se pretende que el alumnado aprenda a aplicar la regla del 10%, valorando que las pérdidas en forma
de calor hacen disminuir el rendimiento energético de cada nivel; y que sean capaces de extrapolar
las repercusiones prácticas que tiene, por ejemplo, el hecho de consumir mayoritariamente
alimentos de los últimos niveles tróficos.
10. Determinar los beneficios que se obtienen de la explotación de recursos energéticos, minerales,
hídricos, forestales, etc., considerando los perjuicios de su agotamiento y los del impacto
ambiental producido por dicha explotación.
Se pretende que los alumnos aprendan a clasificar los recursos en renovables y no renovables; que
comprendan el significado de dicha clasificación y que aprendan que la renovabilidad de un recurso
renovable está condicionada el ritmo de su utilización. Se pretende que sean capaces de analizar
las causas y los efectos de las variaciones en cuanto al uso de los mismos. Además, se pretende que
sean capaces de detectar, criticar y aportar una serie de medidas para evitar los impactos
producidos por la explotación de los recursos, valorando la importancia de los “costes ocultos”, y de
la puesta en práctica de unos mecanismos de ecoeficiencia.
11. Investigar las fuentes de energía que se utilizan actualmente en España y el resto de Europa,
evaluando su futuro y el de otras alternativas energéticas.
Se pretende que los alumnos aprendan a realizar pequeñas investigaciones, recabando datos sobre
las fuentes de energía utilizadas en nuestro país y en la UE, sobre su dependencia del exterior, y
sobre su futuro, evaluando además su rentabilidad.
12. Planificar una investigación para evaluar los riesgos más frecuentes que puede sufrir una zona
geográfica de nuestro país, teniendo en cuenta sus características climáticas, litológicas,
estructurales y las debidas al impacto humano, realizando un informe en el que se indiquen algunas
medidas para mitigar los riesgos.
79

Se pretende que el alumnado sepa detectar y clasificar los principales riesgos que afectan a una
zona geográfica concreta; diferenciar, en cuanto a su contribución al riesgo total, entre los tres
factores de riesgo (peligrosidad, vulnerabilidad y exposición); distinguir entre peligro y riesgo.
Además, aprenderán y aplicarán a cada caso concreto los principales métodos de predicción y
prevención.
13. Enumerar las razones por las cuales existen en España zonas sometidas a una progresiva
desertización, proponiendo algunas medidas razonadas para paliar sus efectos.
En nuestro texto tratamos de que se comprendan las causas por las que en nuestro país el riesgo
de erosión es muy elevado; de la influencia que tienen los factores que incrementan la erosividad,
como el tipo de precipitaciones; o la erosionabilidad, como el relieve, la litología o la cobertera
vegetal; y la acción humana en los procesos erosivos: Además, pretendemos que se conozcan algunas
medidas para la protección de nuestros suelos.
14. Evaluar el impacto ambiental de un proyecto donde se definan algunas acciones que puedan causar
efectos negativos en el medio ambiente.
Se pretende que el alumnado aprenda a identificar y evaluar el impacto ambiental de un proyecto
(obra pública, fábrica, etc.), mediante el uso de algunas técnicas como la matriz causa-efecto de
Leopold y otras, determinando la intersección entre las acciones humanas y los efectos
ambientales, y obteniendo como resultado global una valoración cualitativa del impacto.
15. Diferenciar entre un problema ambiental los argumentos del modelo "conservacionista" y los del
"desarrollo sostenible".
Se pretende que los alumnos aprendan a diferenciar, en un texto, o en informaciones de prensa, los
argumentos del modelo conservacionista o del desarrollo sostenible, entendiendo que la visión de los
problemas ambientales varía según el grado de desarrollo económico y social y tiene en cuenta
diferentes intereses y criterios. Además, pretendemos que comparen esos dos modelos con otro:
“la explotación incontrolada” y que aprendan a argumentar en contra de este último a partir de las
reglas de Herman Daly y de otras nuevas elaboradas con finalidad de lograr la sostenibilidad
ecológica, económica y social.
16. Proponer una serie de medidas de tipo comunitario que pueda seguir la ciudadanía, encaminadas a
aprovechar mejor los recursos, a disminuir los impactos, a mitigar los riesgos y a conseguir un
medio ambiente más saludable.
Se pretende que los alumnos y alumnas aprendan y asuman las grandes alternativas mundiales para
aprovechar mejor los recursos y disminuir los impactos a recomendaciones sencillas, que pueden ser
seguidas por una comunidad, como las referidas al ahorro de energía y de agua, o a la disminución de
impactos por efecto de los aerosoles, o la participación en acciones ciudadanas encaminadas a la
protección del medio ambiente, o a evitar la aparición de situaciones de riesgo.
17. Utilizar modernas técnicas de investigación (GPS, fotografías de satélites, radiometrías, etc.)
basadas en las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, en pequeñas investigaciones
medioambientales.
En nuestro texto pretendemos que conozcan las principales aplicaciones de las nuevas tecnologías
al estudio del medio ambiente, que aprendan las principales técnicas en las que están basadas, que
interpreten fotografías aéreas, y que valoren la importancia de las nuevas tecnologías a la hora de
prevenir y corregir el deterioro ambiental o en la detección y prevención de algunos riesgos.
4.4.7. Instrumentos de evaluación
Con la finalidad de evaluar los criterios anteriormente señalados, se realizarán exámenes al finalizar
cada uno de los bloques de contenidos. La calificación de cada una de las evaluaciones se realizará teniendo
en cuenta el resultado obtenido por el alumnado en estas pruebas de evaluación. La actitud y el trabajo
desarrollado por el alumnado se tendrá en cuenta, pero en ningún caso su consideración será superior al
10% de la nota.
80

4.5. Biología humana
4.5.1.. Introducción
Esta materia tiene el propósito de profundizar en los principios científicos que rigen la biología del
ser humano, ya iniciados en cursos anteriores, es decir, aquellos que se refieren al conocimiento
de su anatomía y fisiología, así como a los problemas de salud asociados a ellos. En este nivel,
los estudiantes tienen un mayor conocimiento de los procesos físico-químicos y de los biológicos,
y se pueden estudiar las funciones del organismo humano con más rigor científico que en el curso
anterior.
4.5.2. Objetivos generales
Según la Orden del 10 de Mayo de 1995, el desarrollo de esta materia ha de contribuir a que
el alumnado adquiera las siguientes capacidades:
1. Comprender los principales conceptos de la biología del organismo humano y su articulación
en leyes, teorías y modelos, valorando el papel que desempeñan en su desarrollo.
2. Resolver problemas que se les planteen en la vida cotidiana, seleccionando y aplicando los
conocimientos relevantes de la biología del ser humano.
3. Utilizar con autonomía las estrategias características de la investigación científica
(plantear problemas, formular y contrastar hipótesis, planificar diseños experimentales y
realizar experiencias, interpretar y comunicar resultados, y utilizar fuentes de información),
y los procedimientos propios de la biología, para realizar pequeñas investigaciones sobre
problemas relacionados con las funciones vitales del ser humano.
4. Comprender la estrecha relación de la tecnología y la sociedad y el desarrollo de los
conocimientos biológicos sobre el organismo humano.
5. Analizar las estructuras corporales relacionándolas con las funciones que realizan.
6. Analizar el concepto de salud en sus acepciones actuales y en sus distintas dimensiones,
personal, familiar, comunitaria y mundial.
7. Analizar los distintos factores que influyen en el mantenimiento de la salud y en la aparición
de las enfermedades. Reconocer la enfermedad como un proceso dinámico que aparece debido
a unas causas (infección, disfunción, proliferación celular, etc.) y que presenta una serie de
alteraciones estructurales y funcionales que se relacionan con su sintomatología y evolución.
8. Investigar problemas que relacionen la salud con los hábitos de consumo y los estilos de
vida, utilizando métodos científicos, sociológicos e históricos, recogiendo datos de diversas
fuentes, analizándolos y elaborando conclusiones, proponiendo alternativas y realizando un
informe final.
9. Desarrollar hábitos y actitudes que lleven a un estilo de vida saludable, así como de
prevención y control de las enfermedades.
10. Comprender la influencia de los impactos ambientales sobre la salud de la población, y
desarrollar actitudes de protección del medio ambiente escolar, familiar y local, criticando
razonadamente medidas inadecuadas y proponiendo alternativas que ayuden a mejorarlo.
81

4.5.3.. Núcleos de contenidos
En Biología Humana, como en otras disciplinas científicas, los dos primeros núcleos presentan
contenidos transversales que deben estar presentes e impregnar los demás núcleos, cuyos
contenidos se refieren al ámbito específico de la disciplina. No se tratarán por tanto
aisladamente, sino que adquirirán significado al concretarlos en los contenidos de los
restantes núcleos.
*Aproximación al trabajo científico
- Procedimientos que constituyen la base del trabajo científico: planteamiento de problemas,
formulación y contrastación de hipótesis, diseño y desarrollo de experimentos, interpretación
de resultados, comunicación científica, utilización de fuentes de información.
- Importancia de las teorías y modelos dentro de los cuales se lleva a cabo la investigación.
- Actitudes propias del trabajo científico: cuestionamiento de lo obvio, necesidad de
comprobación, de rigor y de precisión, apertura ante nuevas ideas.
- Hábitos de trabajo e indagación intelectual.
*Naturaleza de la biología del ser humano y sus relaciones con la tecnología y con la sociedad
- Análisis de la naturaleza de la biología del organismo humano: sus logros y limitaciones, su
carácter tentativo y de continua búsqueda, su evolución, la interpretación de la realidad a
través de modelos.
- Relaciones de la biología del ser humano con la Tecnología y las implicaciones de ambas en la
sociedad: consecuencias en las condiciones de la vida humana y en el medio ambiente.
Valoración crítica.
- Influencias de la sociedad en el desarrollo de la biología del organismo humano y la
tecnología. Valoración crítica.
*El ser humano, organismo animal. Su origen y evolución
- Origen y evolución de la especie humana. Los primates y su relación con los homínidos:
hipótesis alternativas. La neotenia, mecanismo de heterocronía que pudo dar origen a los
primeros homínidos.
- Documentación paleontológica sobre el origen de la especie humana. Hipótesis filogenéticas.
- Estructura general del ser humano: partes principales del cuerpo; posición de los principales
órganos, aparatos y sistemas. Uso de modelos anatómicos y utilización de fuentes
documentales.
- Estudio morfológico y estructural de los tejidos, relacionándolo con sus funciones.
Profundización en las técnicas de histología, y observación de preparaciones microscópicas (o
diapositivas) de diferentes tejidos.
*El mantenimiento del ser humano: alimentación y nutrición
- Necesidades nutritivas humanas. La dieta alimentaria equilibrada, su variación según
diferentes características individuales y ambientales. Aspectos sociológicos de la
alimentación: aproximación a las variables que determinan diferentes formas de alimentación.
- Análisis cualitativo y cuantitativo de diferentes dietas alimentarias. Manejo de tablas de
composición de los alimentos.
- Estructuras y procesos implicados en la digestión y absorción de nutrientes.
82

*Receptores nerviosos y órganos de los sentidos, su respuesta a los estímulos. Enfermedades
del sistema nervioso y enfermedades endocrinas. Valoración del desarrollo de hábitos
saludables.
- El medio interno. La sangre: composición y funciones. Los grupos sanguíneos y las
transfusiones de sangre. La linfa. La autorregulación del medio interno: homeostasis.
Alteraciones del medio interno.
- La enfermedad infecciosa. La cadena epidemiológica, estudio de casos. Acción patógena
específica de bacterias, virus y hongos. Desarrollo de hábitos de prevención de las
infecciones.
- Las defensas del cuerpo. La piel y las membranas mucosas como barreras: estructura y
fisiología. Defensas de naturaleza celular y química: la respuesta inmunitaria. Inmunización
activa y pasiva. Otras formas de lucha contra la infección.
- Planificación y realización de investigaciones que intenten resolver algún problema
relacionado con la nutrición o la relación y coordinación humanas. Análisis de textos que
describan investigaciones históricas o actuales sobre estos problemas.
*La perpetuación del ser humano: reproducción y desarrollo
- Aparatos genitales masculino y femenino: anatomía y fisiología.
Enfermedades más frecuentes de estos aparatos como por ejemplo el cáncer de cuello de
útero, la dismenorrea, el adenoma de próstata, la fimosis, etc.
- Formación de gametos. Copulación y fecundación. Desarrollo temprano del zigoto que
conduce a la implantación. Causas de infertilidad.
- Desarrollo embrionario. Formación de la placenta y sus funciones. Amnios y otras membranas
fetales. Importancia del fluido amniótico como fuente de información acerca del feto. Los
cuidados del embarazo. Parto y nacimiento. El problema del Rh. La interrupción del embarazo.
- Crecimiento y desarrollo. Desarrollo sensorial y sicomotor en las primeras fases de la vida.
Desarrollo de la coordinación funcional, y desarrollo emocional. Cambios hormonales, pubertad
y caracteres sexuales secundarios. Cambios en la edad media y en la vejez. La menopausia y la
andropausia. Aspectos de salud relacionados con distintas etapas del desarrollo.
- Diferencias entre reproducción, sexualidad y genitalidad en el ser humano. Conductas
sexuales. Demografía y salud pública: natalidad, fecundidad, y mortalidad. Planificación de la
natalidad.
Técnicas reproductivas y sus implicaciones ético- sociales. Métodos contraceptivos.
Valoración del desarrollo de hábitos saludables de higiene sexual. Enfermedades de
transmisión sexual.
- Influencia de la herencia y el entorno en la variabilidad humana. Enfermedades hereditarias:
su transmisión; técnicas de estudio y control; consejo genético y diagnóstico prenatal.
- Planificación y realización de investigaciones que intenten resolver algún problema
relacionado con la reproducción o el desarrollo. Análisis de textos que describan
investigaciones históricas o actuales sobre dichos problemas.
*Salud y consumo
- Evolución del concepto de salud: modelos patogénico y salutogénico. Modelos causales sobre
el origen de la enfermedad. Importancia de las actitudes y estilos de vida en el mantenimiento
de la salud del organismo.
83

- Distintas dimensiones de la salud: personal, familiar, comunitaria y mundial. Relación entre
las características de la vivienda y la salud de sus ocupantes. Temperatura, iluminación y
ventilación en el hogar y edificios públicos. Higiene doméstica. Residuos del hogar. Accidentes
del hogar.
- Los grandes problemas sanitarios que afectan al mundo de hoy. Relaciones entre la
superpoblación y la salud.
*Esperanza de vida. El hambre y las enfermedades del tercer mundo. El patrón epidemiológico
de las sociedades avanzadas: enfermedades crónicas y degenerativas. Las enfermedades
cardiovasculares y el cáncer, factores de riesgo y medidas de higiene y prevención, su
detección y posible control. La inmunización. Los conflictos interpersonales. Las
drogodependencias, el alcohol y el tabaco y sus consecuencias sanitarias y sociales.
- Salud y medio ambiente. Modelo ecológico de salud. El hábitat humano: medio urbano y rural.
Importancia de los espacios abiertos naturales y urbanos. Problemas sanitarios de los
impactos ambientales. Desastres naturales y artificiales y sus efectos sobre la salud pública.
- Relaciones entre la salud y el consumo. Las personas como consumidores. Comportamiento del
consumidor.
- Planificación y gestión de los servicios de salud. Niveles de asistencia sanitaria.
Organizaciones internacionales relacionadas con la salud. Nuevas tendencias de los servicios
sanitarios: prevención de la enfermedad y promoción de la salud. *Educación para la salud y el
consumo.
- Planificación y realización de investigaciones para abordar problemas relacionados con la
salud y el consumo de una zona, usando fuentes documentales diversas.
4.5.4. Material de trabajo y metodología.
Se utilizará como material base el Proyecto de la Editorial Tilde, asimismo y dado el carácter
de actualidad de muchos de los contenidos a tratar, se utilizará como material de trabajo
siempre que sea posible artículos de prensa para iniciar los temas que posteriormente serán
desarrollados por el alumnado con uso de bibliografía y bajo la dirección del profesor. Las
prácticas de laboratorio y el material audiovisual del que podamos disponer, serán también un
punto de apoyo importante y motivador en el desarrollo de currículo.
4.5.5. Instrumentos de evaluación.
Dado el método de trabajo a utilizar, se evaluará al alumnado en base al trabajo realizado y a
la adquisición de los conceptos.
4. 5.6. Criterios de evaluación y contenidos mínimos.
1. Localizar la posición de los principales órganos, aparatos y sistemas, en modelos anatómicos,
en láminas o dibujos, indicar los órganos de cada aparato o sistema, así como la composición
histológica de los mismos como base de su estructura, y que caracteriza al ser humano como
organismo pluricelular.
Se pretende constatar el avance de los alumnos en su capacidad de localización espacial, en el
caso concreto de la anatomía humana, así como en el conocimiento de los órganos componentes
de cada aparato o sistema, y de los tejidos de aquellos que constituyen la estructura básica de
los mismos y que son características de los organismos pluricelulares.
2. Reconocer la morfología y estructura de los tejidos humanos en preparaciones
microscópicas o en diapositivas o dibujos, relacionándolos con sus funciones.
Se trata de constatar la progresión del alumno en las destrezas de observación de tejidos al
84

microscopio, y en el conocimiento teórico- práctico de las características morfológicas y
estructurales de los diferentes tejidos humanos, así como de su relación con las funciones que
realizan en el organismo, por ejemplo, la relación entre las microvellosidades de los epitelios
prismáticos - en chapa - con la absorción de los nutrientes.
3. Explicar los mecanismos básicos que inciden en los procesos de la nutrición humana,
relacionando dichos procesos con las estructuras que los hacen posible, e indicar los
principales transtornos relacionados con la alimentación y nutrición y con las disfunciones
orgánicas, valorando los hábitos saludables que pueden prevenirlos.
Se trata de saber si entienden los mecanismos básicos de los procesos de la nutrición humana,
como la digestión mecánica y química, absorción de nutrientes, distribución y utilización de los
mismos, etc. Además si avanza en la capacidad de relacionar estos con la estructura de los
órganos, aparatos y sistemas implicados, como la presencia de la capa muscular muy gruesa en
el estomago, para la digestión y avance de los alimentos, o las delgadas membranas de los
alveolos pulmonares que facilitan el intercambio de gases respiratorios.
También, si pueden citar las principales enfermedades cuya aparición puede estar influida por
malos hábitos en la alimentación y nutrición, como la obesidad, las enfermedades
cardiovasculares y respiratorias o las enfermedades de carencias, y valoran los hábitos
alternativos saludables en este sentido, como las dietas equilibradas, de acuerdo a la edad,
sexo o actividad, o la buena ventilación de los espacios habitados. Del mismo modo, si conocen
que otros transtornos son debidos a errores del metabolismo o a disfunciones orgánicas, como
la gota o la hipertensión, pero que los mismos hábitos antes citados pueden ayudar a
controlarlos.
4. Explicar el funcionamiento del aparato locomotor, en base a la estructura y propiedades de
los músculos y los huesos, así como los hábitos posturales adecuados, valorando la importancia
del ejercicio físico en el bienestar general del organismo y en la prevención de las
enfermedades musculares, articulares u óseas.
Se trata de comprobar que los alumnos conocen el funcionamiento del aparato locomotor,
teniendo en cuenta la forma y estructura de los huesos y músculos, así como sus propiedades,
como la excitabilidad o la elasticidad de los músculos. También, que conocen las
características de la estación bípeda y la buena postura, y valoran la importancia de la
actividad física en el mantenimiento del equilibrio físico y psíquico del ser humano y para
prevenir o paliar las enfermedades musculares, articulares u óseas, tales como las curvaturas
anormales de la columna o el desgaste de las articulaciones.
5. Explicar los mecanismos básicos de los procesos de coordinación nerviosa y hormonal, así
como el mantenimiento del equilibrio del medio interno del ser humano, a través de los
mecanismos de homeostasis, indicando algunas enfermedades debidas a su alteración.
Se pretende saber si los alumnos entienden los mecanismos básicos de los procesos de
coordinación nerviosa y hormonal, como los actos reflejos, la transmisión del impulso nervioso,
la acción de las hormonas o la retroalimentación hormonal. También, si comprenden que las
características del medio interno deben permanecer constantes y de este modo se han de
autorregular la concentración de sales y otras sustancias, el agua, los gases respiratorios o la
temperatura corporal, mediante una serie de mecanismos homeostáticos, que se desencadenan
ante una serie de estímulos recogidos por receptores externos e internos, en donde la
coordinación neuroendocrina juega el más importante papel, pero también intervienen otros
órganos, como los riñones, la piel o el hígado.
Asimismo, que comprenden que la alteración del equilibrio interno, puede producirse por
85

patologías que afecten a algunas estructuras implicadas, como las anomalías que se producen
en los islotes de Langerhans del páncreas, que al disminuir la secreción de la hormona insulina,
origina un aumento de la concentración de glucosa en la sangre, enfermedad conocida como
diabetes mellitus.
6. Citar algunas de las principales enfermedades infecciosas, su cadena epidemiológica y las
formas de combatirlas, valorando el desarrollo de hábitos de prevención de la infección.
El alumnado debe conocer que algunos microorganismos (bacterias, virus,...) y otros agentes
(gusanos, ácaros,...), producen determinadas enfermedades infecciosas, que en algunos casos
son contagiosas, como la gripe, la hepatitis o el sida, existiendo distintos mecanismos de
transmisión.
También debe conocer que existen formas de combatirlas, naturales como los anticuerpos, y
artificiales, como los antibióticos, o las vacunas, y valorar la importancia de las medidas
preventivas contra la infección.
7. Explicar los procesos básicos de la reproducción y el desarrollo humanos: la formación de
gametos, la copulación y fecundación, el desarrollo y crecimiento; indicando algunos problemas
que puedan aparecer en ellos, y valorando algunas técnicas de control y prevención que pueden
utilizarse para resolverlos.
Se trata de comprobar el avance del alumno en la comprensión del proceso reproductor
humano y la importancia de las técnicas de seguimiento del mismo, tales como la ecografía, o la
amniocentesis, como procedimientos de información acerca del feto y de prevención de
posibles problemas de malformaciones genéticas, o del parto. También, en el conocimiento de
las características de otras etapas del desarrollo, como la infancia, la adolescencia o la vejez,
y los problemas que pueden aparecer debido a los cambios físicos y hormonales, como por
ejemplo alteraciones en el crecimiento, o transtornos de la menopausia.
8. Señalar las diferencias entre reproducción, sexualidad y genitalidad en el ser humano, y la
aplicación de los conocimientos sobre el funcionamiento de los aparatos reproductores en la
planificación de la natalidad, haciendo una valoración crítica de los procedimientos
relacionados con ella, y valorando el desarrollo de hábitos saludables de higiene en la
prevención de enfermedades de transmisión sexual.
Con este criterio se pretende comprobar que los alumnos distinguen entre el proceso de
reproducción como mecanismo de perpetuación de la especie, y el de sexualidad como una
opción de comunicación afectiva y de realización personal, y entre este último y el de la
genitalidad, como un aspecto parcial de la sexualidad. Por otro lado, si comprenden el
fundamento de los procedimientos de planificación de la natalidad, como los métodos
contraceptivos, o las técnicas de reproducción asistida, y valoran críticamente sus
implicaciones ético-sociales. También, que valoran el desarrollo de hábitos de higiene sexual,
para prevenir enfermedades como la sífilis o el sida.
9. Aplicar los conocimientos sobre la estructura y el funcionamiento de los aparatos y
sistemas estudiados al análisis de algunas enfermedades frecuentes, identificando las causas
que provocan su aparición, reconociendo su sintomatología e indicando los diferentes métodos
diagnósticos.
Se trata de constatar si el alumnado entiende los mecanismos que provocan la aparición de
enfermedades, si relaciona los síntomas y los signos que aparecen con las alteraciones en la
estructura o la función, si conoce y usa adecuadamente el vocabulario específico utilizado para
describir una enfermedad y también si es capaz de reconocer las técnicas diagnósticas más
habituales.
86

10. Diseñar y realizar pequeñas investigaciones sobre la nutrición, la relación y coordinación, o
la reproducción y desarrollo humanos, contemplando algunos procedimientos del trabajo
científico: planteamiento preciso del problema, formulación de hipótesis objeto de
constrastación, diseño y realización de experiencias, análisis y comunicación de resultados, y
utilización de fuentes de información.
Se trata de comprobar la progresión de los estudiantes en el desarrollo de destrezas y de
actitudes científicas, como el rigor, precisión, objetividad, cuestionamiento de lo obvio,
creatividad, imaginación, etc., en el campo concreto de la anatomía y fisiología humanas. Todo
ello permitirá constatar el avance no sólo en el terreno conceptual, sino también en el
metodológico y de actitud.
11. Establecer el concepto de salud en sus acepciones actuales, señalando sus distintas
dimensiones, personal, familiar, comunitaria y mundial, e indicar las grandes enfermedades que
afectan al mundo de hoy, sus posibles causas y soluciones.
Se trata de que los alumnos manifiesten concepciones sobre la salud, cercanas a las actuales,
que la consideran como conjunto de condiciones que contribuyen al bienestar físico y psíquico,
en sus distintas dimensiones individual y colectiva, y resultado de la interacción entre la
biología humana, el medio ambiente, el estilo de vida, el sistema de asistencia sanitaria y los
factores sociales. También, si conocen que el patrón epidemiológico del mundo avanzado de
hoy está constituido fundamentalmente por enfermedades crónicas y degenerativas
(enfermedades cardiovasculares, cáncer, etc.), consecuencia del desarrollo industrial y
tecnológico, mientras que en el tercer mundo lo está por enfermedades infecciosas, así como
las debidas a la escasez y la malnutrición. Asimismo, que apunten posibles soluciones que
necesariamente deben pasar por la reducción de los impactos ambientales, y la mejora de las
condiciones de vida en los paises subdesarrollados.
12. Contrastar diferentes fuentes de información y elaborar informes en relación a problemas
actuales relevantes sobre la salud y el consumo de una zona.
Se pretende saber si el alumnado es capaz de realizar investigaciones con diversas fuentes
documentales (bibliografía, prensa, textos históricos, entrevistas, estadísticas, etc.),
estructurando el trabajo de manera adecuada, a modo de informes, sobre algún problema de
salud o consumo de una zona, por ejemplo, la presencia de nitratos en el agua, o una epidemia
de gripe.
87

Curso 2010-2011
Profesoras: Rosalía Domínguez González
Sylvia Sansaturnino Sultán
I.E.S de TAVERNES BLANQUES (Valencia)
PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA
DEL
DEPARTAMENTO DE FRANCÉS
__________________________________________
1

Indice
ESO
BACHILLERATO
Consideraciones y objetivos generales ……..... 3
Objetivos mínimos ………………………….. 8
Organización y secuenciación de contenidos ...... 10
Contenidos
. 1º ESO FRANCÉS 2º idioma ……… 11
. 2º ESO FRANCÉS 1er. idioma ……… 20
2º ESO FRANCÉS 2º idioma …...…..
. 3º ESO FRANCÉS 1er idioma …….… 28
. 3º ESO FRANCÉS 2º idioma ....…….
. 4º ESO FRANCÉS 1er idioma ………. 42
4º ESO FRANCÉS 2º idioma …….…
Metodología …………………….…………… 52
Evaluación …………………………………. 56
Consideraciones generales y objetivos ….….… 58
Organización y secuenciación de contenidos ..… 64
Contenidos
. 2ºBachillerato FRANCÉS 1er. idioma …. 69
. 2ºBachillerato FRANCÉS 2º idioma ..…. 73
Metodología ……………..………………..……….. 76
Evaluación …………………………………...….…. 78
- Actividades extra-escolares ………..…………………………………………. 80
2

EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA
CONSIDERACIONES GENERALES
El Decreto 112/2007 de 20 julio por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en su artículo 3
dice textualmente:
“De acuerdo con lo que establece el artículo 2 del Real Decreto1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educación
secundaria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elementos básicos de la cultura, especialmente, en sus
aspectos humanístico, artístico, científico y tecnológico; que desarrolle y consolide hábitos de estudio y de trabajo; preparar
al alumnado para su incorporación a estudios posteriores y para su inserción laboral, y formarlo para el ejercicio de sus
derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.
OBJETIVOS DE LA ETAPA
La educación secundaria obligatoria contribuirá a desarrollar en las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan:
a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer sus derechos en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la
cooperación y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo, afianzando los derechos humanos como
valores comunes de una sociedad plural, abierta y democrática, y prepararse para el ejercicio de la ciudadanía democrática.
b) Adquirir, desarrollar y consolidar hábitos de disciplina, estudio y trabajo individual y en equipo como condición necesaria
para una realización eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de desarrollo personal.
c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los ámbitos escolar, familiar y social.
d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Constitución, la igualdad de derechos y oportunidades de todas
las personas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cualquier discriminación.
e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los ámbitos de la personalidad y en sus relaciones con los demás, así como
rechazar la violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexistas y resolver pacíficamente los conflictos.
f) Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las fuentes de información para, con sentido crítico, adquirir nuevos
conocimientos. Adquirir una preparación básica en el campo de las tecnologías, especialmente las de la información y la
comunicación.
g) Concebir el conocimiento científico como un saber integrado que se estructura en distintas disciplinas, así como conocer y
aplicarlos métodos para identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y de la experiencia.
h) Desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí mismo, la participación, el sentido crítico, la iniciativa personal y
la capacidad para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir responsabilidades, así como valorar el esfuerzo
con la finalidad de superar las dificultades.
i) Comprender y expresar con corrección textos y mensajes complejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en
castellano. Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de la Comunitat Valenciana y como
parte fundamental de su patrimonio cultural, así como las posibilidades comunicativas del castellano como lengua común de
todas las españolas y los españoles y de idioma internacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estudio
de la literatura de ambas lenguas.
j) Comprender y expresarse en una o más lenguas extranjeras de manera apropiada.
k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografía y la historia de la Comunitat Valenciana, de España y del
mundo; respetar el patrimonio artístico, cultural y lingüístico; conocer la diversidad de culturas y sociedades a fin de poder
valorarlas críticamente y desarrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los demás.
l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y respetar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos
beneficiosos para la salud de los hábitos de higiene, así como del ejercicio físico y de la adecuada alimentación,
incorporando la práctica del deporte y la educación física para favorecer el desarrollo personal y social.
m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento de las sociedades, en especial los relativos a los derechos,
deberes y libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y actitudes personales respecto a ellos.
n. Valorar críticamente los hábitos sociales relacionados con la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos
y el medio ambiente, contribuyendo a su conservación y mejora.
o) Valorar y participar en la creación artística y comprender el lenguaje de las distintas manifestaciones artísticas, utilizando
diversos medios de expresión y representación.
p) Analizar y valorar, de forma crítica, los medios de comunicación escrita y audiovisual.
3

LENGUA EXTRANJERA
Consideraciones generales
El Consejo de Europa insiste en la necesidad de que las personas desarrollen competencias suficientes para
relacionarse con otros miembros de los países europeos. En consecuencia, estima que se debe dar un nuevo
impulso a la enseñanza de idiomas que ayude a desarrollar la idea de ciudadanía europea y recomienda el
aprendizaje de más de una lengua extranjera durante la etapa educativa de la Enseñanza Secundaria Obligatoria,
así como la adquisición de mecanismos que permitan continuar el aprendizaje de idiomas durante la vida adulta.
El objetivo del aprendizaje de la lengua extranjera en la etapa de Educación Secundaria Obligatoria es que las
alumnas y los alumnos adquieran las destrezas discursivas que pueden tener lugar en ámbitos diversos: en el de
las relaciones personales, que incluye las relaciones familiares y las prácticas sociales habituales; en el
educativo, relacionado con las situaciones y acciones cotidianas en el centro escolar; en el académico,
relacionado con los contenidos de la materia y de otras materias del currículo; en el público, que abarca todo lo
relacionado con la interacción social cotidiana o laboral; en el de los medios de comunicación, etc.
Primera y Segunda lengua extranjera. Marco común europeo de referencia.
Las lenguas son actualmente un elemento clave en la afirmación de la identidad europea: una identidad abierta,
plurilingüe y de gran riqueza cultural dentro de los valores comunes de la civilización europea y occidental .
(….)
La oportunidad de conocer otras lenguas supone, en tal sentido, poder acceder en un plano de igualdad a
múltiples posibilidades laborales y vitales con personas de otros países, y prepararse para un espacio geográfico
en el que el dominio de varias lenguas contribuirá a un mayor entendimiento entre los pueblos.
Así pues, el aprendizaje de una segunda lengua extranjera incide en la formación general del alumnado,
contribuye a desarrollar las capacidades del lenguaje y de la comunicación, lo prepara para usar esa lengua en
sus estudios posteriores o en su inserción en el mundo del trabajo, y alienta una idea de Europa multilingüe y
respetuosa con todos los elementos que la integran, sin menoscabo de la esencial unidad y semejanza de sus
culturas.
La labor del Consejo de Europa respecto a las lenguas modernas, ha ganado coherencia y continuidad mediante
la adhesión a tres principios básicos establecidos en el preámbulo de la Recomendación R(82) 18 de la
Comisión de Ministros del Consejo de Europa:
- Que el rico patrimonio de las distintas lenguas y culturas de Europa constituye un recurso común muy valioso
que hay que proteger y desarrollar, y que se hace necesario un importante esfuerzo educativo con el fin de que
esa diversidad deje de ser obstáculo para la comunicación y se convierta en una fuente de enriquecimiento y
comprensión mutuos.
- Que sólo por medio de un mejor conocimiento de las lenguas europeas modernas será posible facilitar la
comunicación entre europeos que tienen distintas lenguas maternas, con el fin de fomentar la movilidad en
Europa, la comprensión mutua y la colaboración, y vencer los prejuicios y la discriminación.
- Que los estados miembros, al adoptar o elaborar políticas nacionales en el campo de la enseñanza de idiomas,
pueden conseguir una mayor convergencia europea por medio de acuerdos de cooperación y coordinación de sus
políticas.
El Marco Común Europeo de Referencia para el aprendizaje de lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación
cumple el objetivo principal del Consejo de Europa según se define en la anterior Recomendación R(82) al
“conseguir una mayor unidad entre sus miembros” y aspirar a este objetivo “adoptando una acción común en el
ámbito cultural”.
Este Marco, que sirvió de referente para los contenidos y criterios de evaluación de la primera lengua extranjera,
lo será también para la segunda lengua extranjera. En consecuencia, se enfocará el aprendizaje de ésta hacia su
uso, con el fin de desarrollar la competencia comunicativa en distintos contextos y bajo distintas condiciones.
Dicha competencia se pone en funcionamiento cuando se realizan distintas actividades de la lengua que incluyen
la comprensión y la expresión orales y escritas, utilizando recursos apropiados para cada situación.
El currículo para la Segunda lengua extranjera, por tanto, debe ser lo suficientemente flexible para ajustarse a la
variedad de niveles que puede presentar el alumnado que tiene la posibilidad de iniciar y finalizar su aprendizaje
en cualquiera denlos cursos de la etapa. Por lo tanto, este currículo desarrolla los niveles básicos tomando como
4

eferencia el currículo general de Lengua extranjera que deberá ser ajustado teniendo en cuenta las
características del alumnado.
CONTRIBUCIÓN DE LA MATERIA A LA ADQUISICIÓN DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS
El aprendizaje de una lengua extranjera contribuye a la competencia en comunicación lingüística de manera
directa, en el mismo sentido que lo hace la primera lengua. Asimismo, el aprendizaje de lenguas extranjeras,
mejora la competencia comunicativa general al desarrollar la habilidad para expresarse, oralmente y por escrito,
utilizando las convenciones y el lenguaje apropiado a cada situación, interpretando diferentes tipos de discurso
en contextos y con funciones diversas.
El reconocimiento y el aprendizaje progresivo de reglas de funcionamiento del sistema de la lengua
extranjera, a partir de las lenguas que se conocen, mejorará la adquisición de esta competencia.
Esta materia contribuye de manera esencial al desarrollo de la competencia para aprender a aprender puesto
que acrecienta la capacidad lingüística general facilitando o completando la capacidad del alumnado para
interpretar o representar la realidad y así construir conocimientos, formular hipótesis y opiniones, expresar y
analizar sentimientos y emociones. Por otro lado, la competencia para aprender a aprender se rentabiliza
enormemente si se incluyen contenidos directamente relacionados con la reflexión sobre el propio aprendizaje,
para que cada alumna y cada alumno puedan identificar cómo aprender mejor y qué estrategias les resultan más
eficaces.
Esta materia es además un buen vehículo para el desarrollo de la competencia social y ciudadana. Las
lenguas sirven a los hablantes para comunicarse socialmente, forman parte de la cultura común de las diferentes
comunidades y naciones. Pero también, en gran medida, son vehículo de comunicación y transmisión cultural, y
favorecen el respeto, el reconocimiento y la aceptación de diferencias culturales y de comportamiento.
Las competencias citadas están en la actualidad en relación directa con la competencia en tratamiento de la
información y competencia digital. El conocimiento de una lengua extranjera facilita el acceso a la información
que se puede encontrar en esta lengua, al tiempo que ofrece la posibilidad de comunicarnos utilizándola.
Simplifica la comunicación personal a través del correo electrónico o videoconferencia en intercambios con
jóvenes de otros lugares, y, lo que es más importante, crea contextos reales y funcionales de comunicación.
Esta materia incluye un acercamiento a manifestaciones culturales propias de la lengua y de los países en los
que se habla y, por tanto, contribuye a adquirir la competencia artística y cultural al propiciar una aproximación
a obras o autores que han contribuido a la creación artística. Asimismo, la materia contribuye al desarrollo de
esta competencia si se facilita la expresión de opiniones, gustos y emociones que producen diversas
manifestaciones culturales y artísticas.
El conocimiento de una lengua extranjera contribuye también a la adquisición de la competencia de
autonomía e iniciativa personal, en varios sentidos. El currículo fomenta el trabajo cooperativo en el aula, el
manejo de recursos personales y habilidades sociales de colaboración y negociación, lo que supone el desarrollo
de iniciativas y toma de decisiones en la planificación, organización y gestión del trabajo, propiciando así la
autonomía y la iniciativa personal.
5

OBJETIVOS DE LA LENGUA EXTRANJERA PARA LA ETAPA
La enseñanza de la Lengua extranjera en esta etapa tendrá como objetivo el desarrollo de las siguientes
capacidades:
1. Comprender información general y específica de textos orales en situaciones comunicativas variadas.
2. Expresarse e interactuar oralmente en situaciones habituales de comunicación, dentro y fuera del aula, de
forma eficaz, adecuada y con cierto nivel de autonomía.
3. Leer y comprender de forma autónoma diferentes tipos de textos escritos, con el fin de extraer
información general y específica y de utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de
conocimiento de otras culturas.
4. Escribir de forma eficaz textos sencillos con finalidades diversas, sobre distintos temas, mediante
recursos adecuados de cohesión y coherencia.
5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos básicos de la lengua -fonética, léxico, estructuras y
funciones- en contextos diversos de comunicación.
6. Desarrollar la autonomía en el aprendizaje, reflexionar sobre los propios procesos de aprendizaje y transferir
al conocimiento de la lengua extranjera los conocimientos y las estrategias de comunicación adquiridas en la
lengua materna o en el aprendizaje de otras lenguas.
7. Utilizar las estrategias de aprendizaje y los recursos didácticos a su alcance (diccionarios, libros de consulta,
materiales multimedia) incluidas las TIC, para la obtención, selección y presentación de la información oral y
escrita de forma autónoma.
8. Reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua extranjera y apreciarla como instrumento de acceso a la
información y como herramienta de aprendizaje de contenidos diversos.
9. Valorar la lengua extranjera y las lenguas en general, como medio de comunicación y entendimiento entre
personas de procedencias, lenguas y culturas diversas evitando estereotipos lingüísticos y culturales o cualquier
forma de discriminación.
10. Manifestar una actitud receptiva y de auto-confianza en las capacidades de aprendizaje y uso de la lengua
extranjera.
Concreción de los objetivos del área de Lenguas Extranjeras para Secundaria.
La enseñanza de la Lengua extranjera en esta etapa tendrá como objetivo el desarrollo de las siguientes
capacidades:
1. Escuchar y comprender información general y específica de textos orales en situaciones comunicativas
variadas, adoptando una actitud respetuosa y de cooperación.
2. Expresarse e interactuar oralmente en situaciones habituales de comunicación de forma comprensible, adecuada y
con cierto nivel de autonomía.
3. Leer y comprender textos diversos de un nivel adecuado a las capacidades e intereses del alumnado con el fin
de extraer información general y específica, y utilizar la lectura como fuente de placer y de enriquecimiento
personal.
4. Escribir textos sencillos con finalidades diversas sobre distintos temas utilizando recursos adecuados de
cohesión y coherencia.
5. Utilizar con corrección los componentes fonéticos, léxicos, estructurales y funcionales básicos de la lengua
extranjera en contextos reales de comunicación.
6. Desarrollar la autonomía en el aprendizaje, reflexionar sobre los propios procesos de aprendizaje, y transferir
a la lengua extranjera conocimientos y estrategias de comunicación adquiridas en otras lenguas.
7. Utilizar estrategias de aprendizaje y todos los medios a su alcance, incluidas las tecnologías de la información
y la comunicación, para obtener, seleccionar y presentar información oralmente y por escrito.
8. Apreciar la lengua extranjera como instrumento de acceso a la información y como herramienta de
aprendizaje de contenidos diversos.
6

9. Valorar la lengua extranjera y las lenguas en general, como medio de comunicación y entendimiento entre
personas de procedencias, lenguas y culturas diversas evitando cualquier tipo de discriminación y de
estereotipos lingüísticos y culturales.
10. Manifestar una actitud receptiva y de auto-confianza en la capacidad de aprendizaje y uso de la lengua
extranjera.
Contribución al desarrollo de las competencias básicas
La incorporación de competencias básicas al Currículo permite poner el acento en aquellos aprendizajes que se
consideren imprescindibles. Son aquellas competencias que debe haber desarrollado un joven o una joven al
finalizar la enseñanza obligatoria para poder lograr su realización personal, ejercer la ciudadanía activa,
incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo
largo de la vida.
La inclusión de las competencias básicas en el Currículo tiene varias finalidades:
- integrar los diferentes aprendizajes.
- relacionar el aprendizaje con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de manera efectiva.
7

OBJETIVOS MÍNIMOS EN E.SO.
OBJETIVOS MÍNIMOS DEL PRIMER CURSO ( PRIMER CICLO).
Saber:
- Los números hasta el 100. Meses. Días.
- El presente de los verbos: être, avoir, aller, faire y de los verbos regulares con terminación-er.
- Saludar y presentarse.
- Construir una frase interrogativa (est-ce que...?).
- “ “ “ negativa (ne...pas).
- Expresar sus gustos y algunas actividades que realiza a lo largo del día.
- Hablar de los miembros de su familia y describirlos mínimamente.
- Decir dónde vive.
- Hablar de la comida/ bebida ( pedirla, decir lo que come/ bebe, expresar sus gustos)
OBJETIVOS MÍNIMOS DEL SEGUNDO CURSO ( PRIMER CICLO).
Saber:
- Todos los números. Meses. Días.
- Saludar y presentarse. Preguntar a alguien datos personales.
- Construir frases interrogativas con las partículas: Comment? Quand? Combien? Pourquoi? Où? Quel? Qui?
- El presente de indicativo y el imperativo de los verbos regulares y principales verbos irregulares (forma
afirmativa, negativa e interrogativa).
- Expresar opiniones.
- Usar las fórmulas de cortesía.
- Invitar y aceptar/rechazar una invitación.
- Preguntar e indicar una dirección.
- Hablar de su estado físico, quejarse.
- Describir a una persona incluyendo su vestimenta.
- Usar los adjetivos demostrativos.
- Hablar de las actividades cotidianas, incluyendo verbos pronominales.
- Construir una frase negativa con ne...jamais, ne...rien, ne...personne.
- Hablar de las actividades más corrientes en pasado.
OBJETIVOS MÍNIMOS DEL TERCER CURSO (SEGUNDO CICLO).
Saber:
- Saludar y presentarse. Usar las fórmulas de cortesía.
- Invitar y aceptar/rechazar una invitación.
- Preguntar e indicar una dirección.
- Hablar del estado físico, quejarse.
- Describir a una persona incluyendo su vestimenta.
- Usar los adjetivos demostrativos
- Todos los números.
- Construir frases interrogativas con las partículas Comment? Quand? Combien? Pourquoi? Où? Quel? Qui?
- Hablar de las actividades cotidianas, incluyendo verbos pronominales.
- Construir una frase negativa con ne...jamais, ne...rien, ne...personne.
- Hablar de las actividades más corrientes en pasado. Hacer proyectos (futuro)
- El presente de indicativo y el imperativo de los verbos regulares y principales verbos irregulares (forma
afirmativa, negativa e interrogativa).
- Hablar de la necesidad (il faut).
- Expresar opiniones.
8

OBJETIVOS MÍNIMOS DEL CUARTO CURSO (SEGUNDO CICLO).
Saber:
- Hablar de las actividades más corrientes en presente y en pasado: presente de indicativo, passé composé e
imperfecto de indicativo de los verbos regulares e irregulares más corrientes.
- El presente de indicativo y el imperativo de los verbos regulares y principales verbos irregulares (forma
afirmativa, negativa e interrogativa)
- Expresar opiniones.
- Los adjetivos calificativos, posesivos y demostrativos.
- Construir una frase negativa con ne...jamais, ne...rien, ne...personne.
- El “futur proche” y el “futur simple”.
- Todos los números.
- Construir frases interrogativas con: Comment? Quand? Combien? Pourquoi? Où? Quel? Qui?
- Los pronombres personales COD,COI, “en” e “y”.
- La expresión de la causa.
- La expresión de la obligación: “il faut”, “devoir
9

ORGANIZACIÓN Y SECUENCIACIÓN DE CONTENIDOS
Características del alumnado:
1º ESO Francés 2º idioma : 2 grupos: 1º B de 24 alumnos y 1ºE de 12 alumnos
2º ESO Francés 1er idioma : 1 grupo: 2º D de 2 alumnos
2º ESO Francés 2º idioma : 2 grupos: 2º B de 21 alumnos (con 2 principiantes) y 2º E de 21 alumnos
3º ESO Francés 1er idioma: 1 grupo: 3ºC-E : 5 alumnos
3º ESO Francés 2º idioma : 1 grupo: 3º B-F de 20 alumnos (con 3 principiantes)
4º ESO Francés 1er idioma : 1 grupo: 4º B-D de 4 alumnos
4º ESO Francés 2º idioma : 1 grupo: 4º A-B-C-D de 21 alumnos (con 5 principiantes)
DISTRIBUCIÓN DE LOS CONTENIDOS
1º ESO 2º idioma (2h semanales)
ESSENTIEL 1 1ª eval : Módulos 0, 1 y 2
2ª eval : Módulos 3 y 4(1ªparte)
3ª eval : Módulos 4 (2ª parte) y 5
2º ESO Primer idioma(3h semanales)
ESSENTIEL 2 1ª eval : Dossier révision
+ Mód. 0, 1 y 1ª parte del 2
2ª eval : 2ª parte mód. 2, mód. 3
+ 1ª parte mód. 4
3ª eval : 2ª parte mód. 4 y mód. 5
2º ESO 2º idioma (2h semanales)
ESSENTIEL 2 1ª eval : Dossier révision
+ Mód. 0, 1 y 1ª parte del 2
2ª eval : 2ª parte mód. 2, mód. 3
+ 1ª parte mód. 4
3ª eval : 2ª parte mód. 4 y mód. 5
3º ESO Primer idioma (3h semanales)
ESSENTIEL 3 1ª eval : Módulos 0, 1 y 2
2ª eval : Módulos 3 y 4 (1ª parte)
3ª eval : Módulos 4 (2ª parte) y 5
3º ESO 2º idioma (2h semanales)
ESSENTIEL 3 1ª eval : Módulos 0, 1 + 1ª parte mód. 2
2ª eval : 2ª parte mód. 2 + mód. 3 (1ª parte)
3ª eval : Módulos 3 (2ª parte) y 4
4º ESO 2ºidioma (3h semanales)
TRÈS BIEN 4 (Pearson Longman) 1ª eval : Unités 0, 1 y 2
2ª eval : Unités 3 y 4 (1ª parte)
3ª eval : Unités 4 (2º parte) y 5
4º ESO 2º idioma (3h semanales)
C’EST LA VIE 1 (Santillana) 1ª eval : Módulos 0, 1 y 2
2ª eval : Módulos 3 y 4 (1ª parte)
3ª eval : Módulos 4 (2ª parte) y 5
10

CONTENIDOS
1º ESO
ESSENTIEL 1
Módulo 0
OBJETIVOS GENERALES
1. Comprender, repetir e imitar unos intercambios comunicativos simplificados.
2. Saludar, presentarse.
3. Saber observar detalles concretos (la ortografía, la terminación de las palabras...), descubrir el funcionamiento de la
lengua extranjera y poder hacer analogías con su lengua materna u otras lenguas conocidas.
4. Nombrar objetos de la clase y el material escolar personal.
5. Comprender, a partir de la observación de su grafía, unas palabras transparentes de manera inmediata, intuitiva.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación:
Reconocer palabras en francés
Saludar
Presentarse y presentar un objeto
Contar hasta 20
BLOQUE 1: COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
- Escuchar y comprender mensajes sencillos y de la clase
- Escuchar y reconocer palabras y frases en francés
- Escuchar y comparar con la propia lengua nombres de objetos
- Escuchar mini-diálogos (saludos y fórmulas de cortesía), números.
- Escuchar y reconocer los colores
- Presentarse y preguntar el nombre a un interlocutor
- Preguntar /contestar la identidad de varios objetos (material de clase)
BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR
BLOQUE 3:
- Leer unas palabras transparentes en su mayoría, y decir cuáles se entienden
- Leer unos mini-diálogos (saludos) después de escucharlos en la grabación
- Escribir un número para que los compañeros lo adivinen
1.1 Gramática
- Reconocer varios verbos, adjetivos y artículos después de leer unas frases.
- Los números del 0 al 20
1.2 Vocabulario
- Saludos y fórmulas de cortesía
- Presentaciones muy sencillas
- El material de clase (1)
- Expresiones de la clase (Écoute, ferme le livre…)
1.3 Fonética
- Ritmo de la frase - Entonación de las frases interrogativas / exclamativas
BLOQUE 4: DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
- Nombres franceses internacionales (croissant)
COMPETENCIAS BÁSICAS:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia matemática (uso de la lógica deductiva /intuitiva, serie de números)
- Competencia cultural y artística (representación gestual de una canción)
- Competencia social y ciudadana (interés por una lengua extranjera, sonidos y ritmo nuevos)
- Competencia para aprender a aprender (observación, atención al escuchar, comparación con palabras y estructuras
de lenguas conocidas)
11

- Autonomía e iniciativa personal (evaluar lo hecho, confiar en la propia intuición)
MODULE 1
OBJETIVOS GENERALES
1. Comprender, repetir e imitar unos intercambios comunicativos sencillos (mini-
diálogos, expresiones e instrucciones de clase).
2. Saludar, presentarse y presentar a alguien elementalmente.
3. Nombrar objetos de la clase y el material escolar personal.
4. Leer y comprender sin dificultad las instrucciones escritas del libro y un pequeño cómic o cómic que recoge las
expresiones estudiadas en este nivel.
5. Reconocer el m. /f. sing. y pl. de los artículos definidos e indefinidos.
6. Conocer elementalmente el mapa de Francia.
7. Comprobar sus progresos, autoevaluarse.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación:
Saludar e identificar a alguien
Contar de 30 a 60
Actuar y comunicar en clase
Expresar la obligación
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Entrar en contacto con un desconocido, identificarse e identificar a alguien de manera elemental, saludar
Nombrar los objetos de la clase
Identificar un objeto, un color
Recibir y dar instrucciones
Comunicar en clase
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- unas microconversaciones de saludo - unas microconversaciones sobre la identidad
- juegos de identificación de personas / objetos
- pautas para imaginar un encuentro entre dos personas conocidas: dos minidiálogos a) en clase, b) en un café .
3. Comprensión oral
Comprensión oral global y esencial de mensajes cotidianos sencillos grabados, y de la clase
4. Expresión oral
- Reproducción oral correcta de los modelos propuestos
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- transcripción de los diálogos y textos grabados
- listas de objetos, listas de palabras y de expresiones
- instrucciones escritas del libro y del cuaderno
- preguntas/respuestas de conocimiento general sobre Francia. Mapa de Francia.
2. Comprensión escrita global y funcional de textos cortos elaborados o auténticos, de las instrucciones, y ejercicios de
clase.
3. Expresión escrita
- Reproducción escrita de modelos orales y escritos
- Expresión escrita a partir de un modelo y guiada
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
12

- Saludos . El material de clase - Los colores, los números del 30 al 60
- Instrucciones de clase (ouvrez le livre, fermez vos cahiers, écoutez, soulignez)
- Expresiones hechas para comunicar en clase (Qu’est-ce que ça veut dire ? Comment on dit en français ? …)
1.2. Gramática
- La interrogación:
De quelle couleur est le.., la...? Il est/elle est + couleur
Quelles montagnes et quelles mers entourent la France ?
Qu’est-ce qu’il faut faire ? Il faut + infinitif
Comment tu t’appelles ? Tu t’appelles comment ? Je m’appelle…
Comment il /elle s’appelle ?.., il /elle s’appelle Y
Qui est-ce ? C’est + Qu’est-ce que c’est ? C’est un, une + nombre de objeto. C’est le, la ... (de X)
- Artículos definidos m, f, pl. le, la, les + Artículos indefinidos m, f, pl., un, une, des
1. 3. Fonética
Las vocales orales: [y], [o], [Ø]
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Geografía: el mapa de Francia, un símbolo nacional, países limítrofes
Lógica matemática: Series de cifras El trabajo en grupo, la cooperación.
COMPETENCIAS BÁSICAS
En el Módulo 1, se priorizan las competencias siguientes:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia matemática (actividades específicas con números, series de cifras)
- Competencia para aprender a aprender (tests, corrección de errores, puntuaciones)
- Autonomía e iniciativa personal (participación en concurso, test de técnicas de aprendizaje, autoevaluación)
- Competencia cultural y artística (respeto por el patrimonio cultural de otros países, hacer un collage, exponer
posters)
DIVERSIDAD – (Para trabajar en todos los módulos en todas las evaluaciones)
1. actividades colectivas, para realizar en clase, por grupos
2. actividades individuales, para un entrenamiento personalizado
Fichas fotocopiables de uso libre a varios niveles para pegar en el Portfolio.
MODULE 2
OBJETIVOS GENERALES
1. Comprender, repetir, representar o imitar intercambios comunicativos orales simplificados (entrevista sencilla,
presentación, mini-conversaciones, diálogo telefónico).
2. Identificar / percibir y pronunciar las vocales y consonantes propuestas en el módulo 2 ([u], [ ] [ ] y [j], [z], y después
pasar de las grafías (ou,on,an, je/ge, z/s) a los sonidos estudiados. Deletrear.
3. Caracterizar y presentar a alguien oralmente y por escrito. Decir lo que les gusta y lo que no les gusta, lo que hacen y lo
que no hacen.
4. Leer y comprender sin dificultad unas descripciones sencillas de personajes.
5. Reconocer el género y el número de los adjetivos regulares.
6. Utilizar los verbos más usuales en el presente afirmativo y negativo (faire, être, verbos de acción en -er).
7. Conocer las características de personajes universales del cómic de origen suizo, belga y francés.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación:
Presentarse, presentar a alguien
Identificar y describir a alguien
Expresar los gustos
Decir lo que uno hace o lo que no hace
Llamar por teléfono
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR, CONVERSAR
13

1. Actos de habla
Informarse sobre las características de alguien.
Describir y calificar a alguien, describirse.
Hablar de uno mismo, decir lo que a uno le gusta y lo que no le gusta.
Explicar o preguntar lo que uno hace y lo que no hace. Negar algo.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
Textos construidos en función de criterios pedagógicos
- entrevista sencilla a una deportista (preguntas / respuestas),
- micro-conversaciones establecidas variadas - mini-diálogos que expresan gustos o acciones
- conversación telefónica (« Tu aimes téléphoner aux copains ? ») - juegos orales.
3. Comprensión oral
- Comprensión oral esencial y funcional de los mensajes cotidianos y textos diversos del módulo 2, en situación ilustrada o
sonora.
- Comprensión puntual de las estructuras verbales afirmativas y negativas (être + adj., aimer + nombre, aimer + infinitivo +
nombre, verbos de acción).
4. Expresión oral
- Reproducción oral correcta de los modelos propuestos (pronunciación, entonación y ritmo incluidos).
- Expresión guiada mediante la variación de los modelos estudiados: a) variación del vocabulario. b) variaciones
gramaticales sencillas (pasar a negativo, pasar al femenino o al masculino, cambiar la persona de un verbo).
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- transcripción de los diálogos y textos utilizados en el lenguaje oral,
- listas de adjetivos, de verbos de acción, de expresiones para indicar los gustos,
- descripciones de personajes reales o de ficción,
- instrucciones escritas del libro y del cuaderno,
- preguntas / respuestas acerca de personajes de cómic
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita funcional de las instrucciones, ejercicios de clase y transcripción de los textos estudiados oralmente.
- Comprensión escrita global de las descripciones de personajes de la actualidad y de los textos.
3. Expresión escrita
- Reproducción escrita de modelos orales o escritos.
- Expresión escrita guiada a partir de modelos para reproducir.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
Adjetivos de descripción.
Gustos y preferencias.
Verbos de acción.
1.2. Gramática Estructuras globales:
1.3. Fonética
- Quelle est … ? - Quelles sont … ? - Qu’est-ce qu’ils disent ?
- Comment est-il ? Il est + adjetivo
- Aimer / adorer / détester + verbo de acción (infinitivo) + algo.
- Qu’est-ce que tu fais ? je + verbo de acción en presente
- Género y número de los adjetivos regulares variables e invariables.
- Presente de los verbos del 1 er grupo, formas afirmativa y negativa.
- Être y faire en presente. - On + 3 ª persona del singular = nous.
Vocales orales o nasales: [u], [on] / [an] Consonantes sonoras: [j], [z].
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
- Observación de las diferencias entre los puntos gramaticales orales y escritos: las marcas de género y número orales y
escritas de los adjetivos regulares y las terminaciones de los verbos en presente.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
14

Personajes del cómic de lengua francesa.
COMPETENCIAS BÁSICAS
En el Módulo 2, se priorizan las competencias siguientes:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia social y ciudadana (cooperación en un equipo, deportividad, antisexismo, antiviolencia)
- Competencia para aprender a aprender (tests, corrección de errores, puntuaciones)
- Autonomía e iniciativa personal (superación de dificultades, desarrollo de la fantasía y de la personalidad, test de
técnicas de aprendizaje, autoevaluación)
MODULE 3
OBJETIVOS GENERALES
Comprender, repetir e imitar unos intercambios orales de extensión media (diálogo por teléfono, conversación en el
colegio, presentaciones.)
Formular todo tipo de preguntas para conocer e identificar a alguien. Invitar a un compañero, aceptar y rechazar une
invitación.
Leer y comprender curiosidades sobre Europa y cartas reales de jóvenes europeos que buscan comunicantes en francés.
Reconocer y reutiliza el género y el número de los adjetivos de nacionalidad y el verbo avoir +cod.
Darse cuenta de lo que han aprendido personalmente desde el comienzo de curso, medir sus fuerzas y sus debilidades y
tomar decisiones para la continuación del programa.
Intenciones de comunicación:
Informarse sobre alguien
Indicar la edad, la nacionalidad
Invitar, aceptar o rechazar una invitación
Preguntar y decir la fecha
Expresar la causa
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Preguntar y decir la edad. Informarse sobre la fecha, decir la fecha.
Preguntar y decir su dirección. Decir su nacionalidad, dónde se vive.
Invitar, aceptar y rechazar una invitación.
Preguntar y decir la causa de una acción / dar una explicación sencilla.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Preguntas /Respuestas a una entrevista.
- Diálogos - Juegos orales y escritos.
3. Comprensión oral
- Comprensión oral global de las diferentes preguntas para conocer a alguien (apellido, nombre, edad, lugar de nacimiento,
nacionalidad, país, gustos, animales de compañía, etc.).
Localización de las palabras conocidas o transparentes en el material sonoro (diálogos, monólogos, canciones).
Comprensión de las estructuras verbales con el verbo avoir y la expresión de la causa.
4. Expresión oral
- Reproducción oral correcta de los modelos propuestos (pronunciación, entonación, ritmo, acentuación).
- Expresión semilibre: a) a partir de la variación del vocabulario, de la transformación sencilla de las estructuras (por
ejemplo, pasar a la forma interrogativa, a femenino, a plural, contestar unas preguntas o modificando parámetros de la
situación (lugar, locutores, razones de comunicar).
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripción de los diálogos y textos grabados. - Instrucciones escritas del Libro y del Cuaderno.
- E-mails y pequeñas cartas variadas de jóvenes europeos..
- Informaciones y comentarios sobre Europa.
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita funcional de las instrucciones, de los ejercicios de clase y de la transcripción de los textos grabados
(canción, poesía, diálogos, monólogos, etc.).
- Comprensión escrita global y funcional de comentarios sobre Europa, de presentaciones escritas de jóvenes.
15

- Iniciación a la lectura de textos auténticos.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1. 1. Vocabulario
Días de la semana. Meses del año. Nombres de países, ciudades. Nacionalidades.
1.2. Gramática
Estructuras globales
- C’est quand ton anniversaire ? Où est-ce qu’il est né / tu es né ?
- Quel est son nom/son prénom ?- Où est-ce qu’il/tu habite/s ?
- Quelles langues tu parles ? - Quelle est ta nationalité ?
- Quel âge il a /tu as ? j’ai… ans. . - Verbo avoir en presente.
- La causa: pourquoi / parce que.
- Être, habiter à / au / aux + nombres de países, ciudades.
- Género de los adjetivos de nacionalidad: -ais / -aise, -ien / -ienne, -ois / -oise, -ain / - aine…
1. 3. Fonética
La liaison en la conjugación. El acento sobre la sílaba final en francés.
Vocales orales o nasales: [˜ε̃] en américain [j˜ε̃] en italien [εn] en américaine.[jεn] en italienne
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
- Observación de las diferencias entre los hechos de gramática orales y determinados fenómenos fonéticos: a) marcas del
femenino orales y escritas en los adjetivos de nacionalidad, terminaciones de verbos. b) lo que se pronuncia y no se escribe
(enlace, acentuación de la última sílaba).
- Autoevaluación. Previsión de itinerario individual de mejora. Uso del Portfolio y del cuaderno de prácticas individual.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Cartas de jóvenes comunicantes de varios países en lengua francesa.
Europa: conocimientos generales, símbolos y particularidades europeas.
Sociedad: tolerancia, relación entre pueblos, lucha contra el racismo.
Comunicación: relación entre jóvenes del mundo entero, página web.
COMPETENCIAS BÁSICAS
En el Módulo 3, se priorizan las competencias siguientes:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Tratamiento de la información y competencia digital (utilización de internet, correo electrónico para buscar /
encontrar comunicantes).
- Competencia cultural y artística (respeto por el patrimonio cultural de otros países, datos culturales sobre la Unión
Europea, lenguas extranjeras, gastronomía de otros países, los libros y la lectura)
- Competencia social y ciudadana (convivencia entre distintos pueblos, cooperación, usos sociales).
- Competencia para aprender a aprender (tests, corrección de errores, puntuaciones)
- Autonomía e iniciativa personal (autoevaluación)
MODULE 4
OBJETIVOS GENERALES
1. Caracterizar, describir o presentar de forma detallada a una persona o a un animal, oralmente y por escrito.
2. Decir dónde duele y ser capaz de hacer frases largas, muy largas.
3. Reconocer y utilizar (oral y escrito) el masculino, el femenino y el plural de los adjetivos posesivos e interrogativos, la
noción de cantidad.
4. Utilizar el imperativo.
5. Presentar a la clase su mascota. Aprender a cooperar.
6. Buscar información en Internet. Dar opiniones en correo electrónico
7. Autoevaluarse. Reflexionar sobre el itinerario individual elegido para progresar, además del itinerario colectivo.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación:
Informarse sobre las características de una persona o un animal, describirlas
Expresar la cantidad
16

Contar hasta 1000
Expresar sensaciones
Dar órdenes e instrucciones
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Describir y caracterizar o personificar un animal o un objeto.
Indicar una cantidad, contar hasta 1000, calcular en francés. Dar su número de teléfono.
Explicar los síntomas de una enfermedad, decir dónde duele. Informarse sobre la salud de alguien.
Dar órdenes. El uso de tu y de vous en la comunicación oral.
2. Comprensión oral
- Comprensión rápida de diálogos de extensión media con apoyos visuales, escritos o sonoros.
- Comprensión oral, global y detallada de las diferentes expresiones para conocer y caracterizar detalladamente un animal,
una persona o un objeto (talla, peso, peculiaridades, habitat, alimentación, color....).
- Comprensión detallada de las estructuras con el verbo avoir (avoir mal à + artículo) y el imperativo.
3. Expresión oral
- Reconstrucción aproximativa del significado de los modelos propuestos. Repetición oral correcta de los textos orales del
módulo.
- Expresión semilibre: a) Producción de preguntas-respuestas a partir de soportes . b) transformación sencilla de estructuras,
pasar del singular al plural...).
- Calcular oralmente en francés.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripción de los diálogos y los textos grabados - Instrucciones escritas del Libro y del Cuaderno.
- Datos científicos sobre animales y descripción de monumentos (características técnicas de la torre Eiffel)
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita detallada y funcional de las instrucciones de clase, ejercicios, y de las transcripciones de los textos
grabados.
- Comprensión escrita detallada de un texto de francés escrito auténtico: extracto de texto informativo de divulgación
técnica sobre la torre Eiffel, descripciones concretas de animales.
- Búsqueda de datos concretos y funcionales para hacer un juego de lógica , operaciones de cálculo.
. Lectura global y general.
3. Expresión escrita
- Reproducción escrita de modelos orales y escritos con o sin soporte.
- Expresión escrita: a) completar frases y textos, b) encontrar la pregunta o la respuesta. c) variación de estructuras, cambiar
de persona verbal con cambios en cadena (adjetivos posesivos...) -Dictados de números.
- Paso de una información oral a una información escrita y viceversa: pasar de una ficha de identidad escrita a la
presentación oral.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
Las partes del cuerpo humano.
Las partes del cuerpo de un animal.
Los números de 70 à 1000.
Algunas fórmulas de cortesía.
1.2. Gramática: Estructuras globales:
- Adjetivos interrogativos: Quel / quels / quelle / quelles. - De quelle couleur est + nombre
- Quel âge il / tu a /as ? J’ai … ans.
- La cantidad con Combien de + nombre + verbo ? Combien de langues tu parles ? - Combien + verbo ?
- Avoir mal à (au, aux, à la)
- Adjetivos posesivos (1 poseedor, singular/plural).
- El imperativo.
- Los artículos contractos con à (à la, au, aux, à la...).
1.3. Fonética
Vocales orales: [œ] (en fleur) [ ] (en yeux) Semivocal: [wa] (en moi). Consonantes: [∫] (en chien).
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
17

Morfología y sintaxis
a) Los adjetivos posesivos (un solo poseedor), adjetivo interrogativo Quel;
b) la estructura de la cantidad.
c) el imperativo
d) avoir mal à + artículo.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
La torre Eiffel, símbolo de París.
Medicina y salud: visita médica, síntomas de una enfermedad.
Valores sociales: Animal de compañía, responsabilidad.
COMPETENCIAS BÁSICAS
En el Módulo 4, se priorizan las competencias siguientes:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (el cuerpo humano y la salud,
responsabilidad y tenencia de mascotas)
- Competencia matemática (resolución de problemas y operaciones aritméticas)
- Competencia para aprender a aprender (tests, corrección de errores, puntuaciones)
- Autonomía e iniciativa personal (autonomía para extraer datos e información, autoevaluación).
MODULE 5
OBJETIVOS GENERALES
1. Caracterizar, describir o presentar de manera original, rica y detallada a los miembros de su familia o de una familia
ficticia, en lengua oral y en lengua escrita. Decir lo que toma como desayuno.
2. Decir la hora y hablar de sus actividades cotidianas.
3. Leer y comprender sin dificultad la descripción de un personaje, comentarios sobre las costumbres de los franceses y de
otros europeos.
4. Reconocer y utilizar (oral y escrito) los artículos partitivos y el masculino, el femenino y el plural de los adjetivos
irregulares.
5. Cooperar en grupo. Hablar francés entre los compañeros.
6. Autoevaluarse. Reflexionar sobre sus progresos en el grupo-clase.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación:
Pedir un desayuno en un café / hotel…
Presentar y describir a los miembros de una familia
Situar en el espacio
Preguntar, decir la hora y el momento del día
Contar una jornada (actividades cotidianas)
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Proponer y pedir un desayuno. - Conversaciones cliente/camarero.
Presentar a los miembros de la familia propia. Describir a alguien (físico y carácter).
Situar en el espacio.
Decir la hora. Contar la jornada propia o de otra persona. - Distribución de la jornada.
2. Comprensión oral
- Localización de formas concretas utilizadas por los locutores en una conversación: fórmulas para pedir, para excusarse, etc.
- Identificaciones de hechos significativos en un diálogo en un restaurante.
- Comprender una descripción detallada de los miembros de dos familias, oralmente y con un soporte escrito de manera
simultánea.
3. Expresión oral
- Producción de estructuras descriptivas c’est le / la... qui... et qui...,
- descripción del desayuno personal;
- inventar un diálogo; contar una jornada propia o de otra persona;
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
18

1. Comprensión escrita
- Desarrollo de estrategias de lectura en silencio. Comprensión escrita selectiva y funcional de textos auténticos,
localizaciones de informaciones concretas.
- Localización concreta de elementos gramaticales, de vocabulario y de estructuras: la estructura descriptiva escrita.
2. Expresión escrita
- Reproducción escrita de modelos orales y escritos con o sin soporte, por ejemplo, copia de un diálogo ordenado
nuevamente, copia de un resumen corregido. Elaborar listas de vocabulario.
- Expresión escrita guiada y semiguiada: a) completar frases y textos b) encontrar la pregunta o la respuesta c) corregir
informaciones erróneas d) variar estructuras: conjugaciones, cambios de género y número, etc….
- describir un personaje con una frase larga y el mayor número de informaciones
- contar una jornada típica.
- Reutilización de las estructuras de descripción de la familia.
• Integración de lo oral y de lo escrito:
- Leer en voz alta un diálogo - Dar oralmente una información consultada por escrito.
- Presentar oralmente un relato o un diálogo escrito.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
El desayuno, los diversos ingredientes. Las comidas. Fórmulas para pedir en un bar.
Los miembros de la familia. Trajes y accesorios.
Los momentos de la jornada. Decir la hora .
Las actividades de la mañana Saludos a lo largo de la jornada.
1.2. Gramática
Estructuras globales
- Qu’est-ce que vous voulez… vous prenez ? Je voudrais / J’aimerais… Donnez-moi, apportez-moi…
- Los artículos partitivos du, de la, de l’, des.
- Negación con los partitivos: pas de.
- Conjugación del verbo prendre y verbos pronominales en presente.
- La descripción de personas: c’est + nombre + qui + verbo et qui + verbo. Adjetivos irregulares (fou / folle, nouveau /
nouvelle, roux / rousse, etc.).
- Quelle heure est-il ? il est + heures.
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
-Los artículos partitivos en la forma afirmativa y negativa.
-Los adjetivos irregulares en masculino y en femenino.
-La sintaxis de la frase larga descriptiva con c’est... qui et qui...
-La conjugación de los verbos pronominales en presente.
• De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
Observación de las diferencias: a) entre la ortografía y la pronunciación:
Las grafías «è», «e», «ai», tres formas gráficas diferentes para un solo sonido [ε];
b) entre las marcas escritas y orales del femenino y del masculino en los adjetivos irregulares (roux / rousse, blanc /
blanche...), las terminaciones escritas y orales del verbo prendre en presente.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Mirada sobre las costumbres alimentarias, la importancia del desayuno para el adolescente.
Solidaridad: ayuda a la escuela pública en África.
COMPETENCIAS BÁSICAS
En el Módulo 5, se priorizan las competencias siguientes:
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (la salud: buenos hábitos de alimentación,
distribución correcta de las actividades de la jornada, el ocio y las vacaciones)
- Competencia cultural y artística (respeto por costumbres domésticas de otros países, costumbres sociales,
gastronomía)
- Autonomía (autoevaluación)
19

2º de ESO Primer y 2º idioma
CONTENIDOS: ESSENTIEL 2
MODULE 0
OBJETIVOS:
1. Reanudar el estudio del francés sobre la base adquirida.
2. Recordar las bases generales de ritmo y pronunciación, estructuras gramaticales y léxico.
3. Incentivar su curiosidad hacia la lengua extranjera.
4. Conocer su nivel de francés.
5. Retomar la costumbre de utilizar recursos para su trabajo.
6. Saber autoevaluarse con la ayuda de las actividades propuestas.
7. Recordar el desarrollo de la clase de francés: participación, colaboración con los compañeros.
MODULE 1
OBJETIVOS
1. Comprender determinados intercambios comunicativos (expresiones para comunicarse en clase, diálogos, canción,
presentación de su habitación).
2. Discriminar y pronunciar correctamente los sonidos próximos repasados en el módulo.
3. Comunicar en francés para las tareas escolares, describir su habitación, hablar de sus actividades.
4. Leer y comprender sin dificultad los textos del Libro.
5. Llevar individualmente y en grupo una tarea global creativa integrando destrezas y conocimientos orales y escritos,
destinada a conocer mejor a los compañeros de la clase.
6. Comprobar sus progresos, evaluarse mutuamente y autoevaluarse.
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Comunicarse en clase. Pedir permiso. Presentar su habitación. Situar algo en el espacio Citarse con alguien
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Frases y expresiones para comunicarse en clase, diálogos, entrevistas de adolescentes, canción.
Comprensión oral
- Mensajes comunicativos de la vida cotidiana grabados y de clase.
4. Expresión oral
- Reproducción de los modelos orales propuestos. Lectura en voz alta (ritmo, entonaciones, acentuación, etc.).
Entrenamiento a la expresión más libre.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
Doc. Lecture Texto informativo, juego de lógica, Ficha de identidad, test.
2. Comprensión escrita
- de los textos del módulo 1 (instrucciones).
- Comprensión global y funcional de los textos auténticos.
3. Expresión escrita
- Reutilización escrita de los modelos orales y escritos
- Expresión escrita guiada y más libre.
4. Competencias integradas
Tarea global: presentación creativa de un/a compañero/a de clase: « Portrait-collage.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
Expresiones para comunicarse en clase, preposiciones para situar en el espacio, habitación, muebles y objetos, actividades
y ocios.
20

1.2. Gramática
- Pouvoir / Vouloir, Jouer, Faire
- Las preposiciones de lugar
- Los artículos contractos con « à »: au, aux y con « de »: du, des
1.3. Fonética
Las consonantes próximas sordas y sonoras [∫] y [ʒ].
Las vocales orales próximas (cerradas): [i], [y], [u].
La entonación interrogativa. El acento de insistencia en la última sílaba.
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
Inducciones, deducciones y reflexión sobre el funcionamiento de los artículos contractos y la conjugación de verbos
irregulares en -oir (pouvoir y vouloir).
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
La educación en Europa y fuera de Europa.
Literatura y cine: actores de moda.
Educación: actividades y tiempo libre.
COMPETENCIAS BÁSICAS
- Competencia en comunicación lingüística
- Competencia matemática
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico
- Tratamiento de la información y competencia digital
- Competencia social y ciudadana
- Competencia cultural y artística
- Autonomía e iniciativa personal
-
MODULE 2
OBJETIVOS
1. Comprender, repetir o imitar los intercambios comunicativos orales del módulo.
2. Diferenciar y pronunciar correctamente los sonidos próximos: [f] / [v] et [e] / [Σ] / [ə].
3. Hablar de proyectos inmediatos, preguntar e indicar a quién pertenece un objeto.
4. Leer y comprender relatos sencillos escritos en pasado, instrucciones del Projet y las formulaciones del Libro.
5. Reconocer y construir el presente, el passé composé (con être y avoir) y el futuro próximo, en la forma afirmativa de
los verbos conocidos.
6. Inventar en diferentes grupos, escribir y presentar en público un concurso de relatos de misterio.
7. Comprobar sus progresos y autoevaluarse.
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Expresar sensaciones y emociones. Hablar de proyectos inmediatos Contar una experiencia vivida, describir
acontecimientos pasados. Indicar y preguntar la pertenencia.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- El relato oral de una experiencia vivida. Diálogos y monólogos
3. Comprensión oral
- de los mensajes cotidianos y textos diversos del Módulo 2.
- de las estructuras sintácticas afirmativas, imperativas, interrogativas y negativas.
4. Expresión oral
- Reproducción oral correcta de los modelos propuestos.
- Expresión guiada: variación de modelos estudiados.
- Expresión semilibre, individual y e subgrupos: inventar y hacer que hablen unos personajes, contar el desarrollo de unos
acontecimientos pasados o futuros.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1, Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Relatos en forma de cómic, test escritos, juegos de lógica.
2. Comprensión escrita
- de las instrucciones y ejercicios de clase.
21

- Juego de lógica escrito
3. Expresión escrita
- Respuesta a preguntas cerradas o abiertas. Completar textos con huecos. Recuperar el orden de frases y textos.
- Expresión escrita guiada: transformación de un texto (pasar del presente al pasado), composición de un resumen.
- Expresión semilibre y libre.
4. Competencias integradas
- Invención en pequeños grupos de una historia de misterio para representar como un concurso dentro de la clase.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1, Vocabulario
Sensaciones (sueño, miedo, hambre...), verbos de movimiento, prendas de ropa.
1.2. Gramática
- avoir faim / soif / sommeil / froid / chaud / peur/ envie de/ besoin de…
- À qui est/ sont…. ?
- Futuro próximo. Passé composé con être y avoir. Participios. .
- Los adjetivos demostrativos
1.3. Fonética
Discriminación de las vocales orales próximas semiabiertas y semicerrada: [e], [Σ], [ə].
Discriminación de las consonantes próximas sorda y sonora [f] y[v].
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2. 1. Funcionamiento de la lengua
Morfología y sintaxis
- Observación y análisis, inducción y reflexión sobre el funcionamiento del futuro próximo y del passé composé con être y
avoir en la forma afirmativa.
De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
-.Reflexión a partir de la observación de las diferencias entre la pronunciación y la ortografía:
2.2. Estrategias de aprendizaje
Toma de palabra ante el grupo: saber contar una historia y mantener el interés del público.
Utilización de la creatividad del grupo.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Las organizaciones para la paz. Valores sociales.
Ficción, literatura y cine.
Psicología: expresión de los sentimientos propios.
Lógica deductiva. Educación: creatividad de grupo
COMPETENCIAS BÁSICAS
- Competencias en comunicación lingüística
- Competencia matemática
- Tratamiento de la información y competencia digital
- Competencia social y ciudadana
-Competencia cultural y artística
- Competencia para aprender a aprender
- Autonomía e iniciativa personal
MODULE 3
OBJETIVOS
1. Comprender y reproducir intercambios comunicativos orales de extensión media.
2. Diferenciar los sonidos próximos [õ] on / om y [o] o / au / eau, [b] y [p].
3. Hacer un sondeo sobre los hábitos diarios de los compañeros y de su familia.
4. Reconocer y emplear el passé composé en la forma negativa y de los verbos pronominales. Saber utilizar el adjetivo
posesivo leur / leurs.
5. Elaborar en grupo un proyecto sobre el que se va a realizar una entrevista. Contar un proyecto de clase y enviarlo a un
/a comunicante por correo electrónico.
6. Autoevaluarse y evaluar a los compañeros de manera natural.
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
22

1. Actos de habla
• Describir una casa. Presentar a la familia.
• Contar acontecimientos ocurridos en forma negativa
• Comentar por teléfono cómo se ha desarrollado una fiesta
• Hablar de profesiones, de las actividades cotidianas e informarse de las de los otros.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Canción, miniconversaciones, conversaciones telefónicas, entrevistas, diálogo.
3. Comprensión oral
- Localización de informaciones orales con soporte del escrito y de la imagen en una canción
- Localización de palabras en la globalidad sonora (diálogos, monólogos, canciones).
- Deducción del sentido de palabras y expresiones nuevas.
- Identificación de estructuras verbales (passé composé, participio pasado) en grabaciones.
4. Expresión oral
- Reproducción oral o reconstrucción del sentido de un diálogo.
- Expresión guiada: a) descripciones orales a partir de ilustraciones, respuestas a preguntas concretas o semiabiertas b)
reutilización de estructuras concretas bajo forma de juegos orales.
- Expresión más libre: respuesta libre a preguntas situacionales abiertas, pequeño relato oral a partir de una situación.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Artículo de periódico, fragmentos de revista auténtica, cartel, juegos escritos, instrucciones.
2. Comprensión escrita
- Detectar errores de significado o de forma en un pequeño texto.
- Comprensión escrita funcional de pequeños textos auténticos descriptivos de proyectos de clase. Búsqueda de datos
concretos.
- Lectura de textos auténticos más extensos. Comparaciones.
3. Expresión escrita
- Copia de pequeños textos con o sin modificaciones, complemento de una narración, de un diálogo escrito con « boîtes à
mots ». Juegos de vocabulario.
- Expresión escrita guiada: complemento de una narración o un diálogo, respuestas a preguntas cerradas o semiabiertas,
variación de una estructura de texto con modificaciones (del presente al pasado, de la forma negativa a la afirmativa, del
singular al plural, etc.).
- Expresión escrita semilibre y libre: resumen, elaboración de una pequeña narración, redacción de un proyecto de clase.
4. Competencias integradas
- Trabajo de grupo: elaborar por escrito un guión para una entrevista. Realizar la entrevista oralmente, sin apoyo del guión.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1 Vocabulario
• Las habitaciones de la casa, muebles.
• Acciones cotidianas, profesiones.
1.2. Gramática
- Colocación de las partículas « ne » et « pas » en la negación y en el passé composé
- Pronombres personales en los verbos pronominales en presente y en passé composé
- Los auxiliares être y avoir y el passé composé
- Los adjetivos posesivos (repaso).
1.3. Fonética
• Distinción de las vocales orales y nasales próximas: [õ] / [o]
• Distinción de las consonantes oclusivas próximas: [p] sorda [b] sonora
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
- Observación de la construcción de la cadena sintáctica. Comparación en las frases en presente y en passé composé en
forma negativa .
- deducción del uso de los adjetivos posesivos
- Reflexión y elaboración de reglas de funcionamiento: terminaciones del infinitivo y del participio pasado. Auxiliar de los
verbos pronominales y concordancia del participio pasado.
2.2. Estrategias de aprendizaje
• Comprobar sus capacidades de memorización por clasificación, por tema, visualmente o de manera creativa.
• Acostumbrarse a hablar francés en la clase.
• La evaluación mutua y la autoevaluación.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
23

• Diversidad de estilos de vida en una región francesa y en Africa francófona.
. Lenguas regionales y nacionales en la francofonía.
• Sociedad: proyectos de escuelas solidarias con Niger.
• Lingüística y humor, lógica: juegos de lengua y juego de lógica matemática.
COMPETENCIAS BÁSICAS
- Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
- Competencia matemática
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico
- Tratamiento de la información y competencia digital
- Competencia cultural y artística
- Competencia social y ciudadana
- Competencia para aprender a aprender
- Autonomía e iniciativa personal
MODULE 4
OBJETIVOS
1. Comprender, reproducir e imitar intercambios comunicativos orales de extensión media (hacer compras en las tiendas de
alimentación, comprender la noción de la cantidad para realizar una receta).
2. Imaginar un encuentro o un acontecimiento feliz que va a ocurrir.
3. Leer e interpretar en voz alta un cómic reproduciendo las características de la lengua oral.
4. Reconocer y emplear conscientemente el futuro, así como el pronombre « en ».
5. Utilizar las expresiones aller à / chez para referirse a una tienda /un profesional.
6. Elaborar una receta .
7. Comprender que determinados errores de pronunciación conducen a errores de significado y equívocos que suelen ser
divertidos
8. Autoevaluarse e interesarse en la propia manera de aprender.
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Hacer proyectos. Hablar del futuro.
Pedir un producto en una tienda de alimentación.Las cantidades.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
Textos semiauténticos
- Conversación telefónica.
- Descripciones y enumeraciones orales.
- Frases escuchadas en tiendas de alimentación. Diálogos (clientes / comerciantes).
3. Comprensión oral
- Comprensión oral detallada a la primera escucha. Apoyos auditivos y visuales.
- Localización de diferencias entre lo que se oye y la ilustración correspondiente.
-Repetición o reconstrucción del sentido de los diálogos.
- Identificación oral de las terminaciones verbales del futuro, observación de los cambios de raíz en los futuros irregulares y
de la inclusión del pronombre en en formas presentes y pasadas.
4. Expresión oral
- Reproducción: a) reformulación libre de un diálogo y otros modelos grabados b) lectura en voz alta (cómic).
- Expresión guiada: a) juego de memorización en cadena, b) comentarios orales y explicaciones sobre un texto oral o escrito,
c) reutilización de estructuras concretas en ejercicios o juegos orales (el pronombre en).
- Entrenamiento a la expresión libre: a) imaginación de otras anécdotas para la misma situación, b) invención de otra
historia parecida, c) expresión en situación comunicativa real o simulada: ponerse de acuerdo en su grupo de trabajo, emitir
una opinión, dar una explicación.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Traducción de los diálogos y demás textos grabados.
- Mensajes de chat en Internet.
- Etiquetas de mercancías y rótulos de tiendas.
- cómic semiauténtico « On fait des crêpes ? ». Instrucciones.
2. Comprensión escrita
- de las instrucciones del Libro, del Cuaderno y del desarrollo del Projet.
24

- Lectura rápida y funcional de textos cortos o documentos gráficos: rótulos de tiendas, listas de compras y réplicas de chat
por Internet.
- Comprensión de un texto prescriptivo (receta culinaria).
- Lectura de informaciones auténticas extraídas de revistas para adolescentes.
3. Expresión escrita
- a) copia de frases y pequeños textos con o sin modificaciones, b) ejercicios escritos y juegos de vocabulario, c) corrección
de errores.
- Expresión escrita guiada: a) relato o diálogo para completar, b) respuesta a preguntas escritas cerradas o semiabiertas, c)
formas verbales para completar o variar.
- Expresión escrita semilibre o libre: a) resumen escrito de una situación, b) invención de una historia a partir de un modelo,
c) confección de una receta de cocina d) consulta en Internet sobre otras recetas de cocina francesa.
4. Competencias integradas
Trabajo de grupo: elaboración de crêpes en clase.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1. 1. Vocabulario
Comerciantes y tiendas de alimentación. Productos diversos de consumo.
Utensilios de cocina y servicio de mesa
1. 2. Gramática
Estructuras globales : Aller à la boulangerie / chez le boulanger
- Fórmulas relativas a comprar y vender: Vous désirez ? C’est combien ?
- Valoraciones sobre los precios: C’est cher / C’est bon marché!
- Futuro simple de los verbos regulares y algunos irregulares.
- Pronombre personal en / complementos COD con partitivo.- Negación con pas de + COD
1.3. Fonética
Consonantes oclusivas precedidas por [s ]: [sp], [st ], [sk ], etc.
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
- Observación y deducción de la regla de sustitución de los COD precedidos de partitivos, por el pronombre personal en y de
su colocación en las frases en presente afirmativas y negativas.
- Deducción de la regla de formación de futuro de los verbos regulares e irregulares.
2.2. Estrategias de aprendizaje
• Entender mejor de dónde vienen los errores.
• Cooperación en grupos para una tarea.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Tiendas y productos franceses. Sociedad: las compras, el mercado, la alimentación.
Tradiciones. Las crêpes y la Chandeleur. La gastronomía.
Lógica: juego de lógica deductiva.
Psicología: capacidad de organización, creatividad, originalidad
COMPETENCIAS BÁSICAS
- Competencia en comunicación lingüística
- Competencia matemática
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (la alimentación sana, alimentos y recetas, el
peso y la medida, el consumo inteligente)
- Tratamiento de la información y competencia digital (consultar Internet, uso del correo electrónico)
- Competencia cultural y artística (respeto por las tradiciones)
- Competencia para aprender a aprender (ampliar información, buscar datos)
- Autonomía e iniciativa personal (organización, originalidad, saber comprar).
HERRAMIENTAS DE EVALUACIÓN
Evaluación de la comprensión oral : Test de CO dirigido « Attention, fragile ! »
Evaluación de la expresión oral: Test de expresión oral « Es-tu capable de… »
Evaluación de la comprensión escrita: Doc Lecture y BD
Evaluación de la expresión escrita y de gramática: resumen del Test de CO y test « 40 / 40 à l’écrit ».
Autoevaluación: test de técnicas de aprendizaje.
MODULE 5
OBJETIVOS
25

1. Comprender de manera relativamente autónoma las instrucciones y los textos orales y escritos del módulo: unos jóvenes
que hablan de la ropa que prefieren, una carta de restaurante, informaciones sobre la ciudad.
2. Describir a un compañero-a.
3. Jugar oralmente a un juego de adivinanzas y resolver un problema de lógica escrito.
4. Comprender dónde se colocan los pronombres personales COD en las frases de presente, en la forma afirmativa y
negativa. Reutilizarlos correctamente oralmente o por escrito.
5. Indicar un itinerario en la calle o por teléfono, preguntar el camino.
6. Presentar un itinerario y enviarlo a su comunicante por correo electrónico.
7. Comprender, reproducir e imitar intercambios comunicativos orales (conversaciones en un restaurante, relato de una
situación, en presente y pasado).
CONTENIDOS
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
• Comprender y elegir un menú en un restaurante. Pedir un plato o una comida
• Preguntar el camino. Dar indicaciones para dirigirse en una ciudad.
• Emitir apreciaciones sobre la ropa. Describir el aspecto propio o el de alguien.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Comentarios de jóvenes sobre lsu aspecto .
- Preguntas sobre alguien acerca de su atuendo para adivinar quién es.
- Diálogos en un restaurante (entre los clientes, entre camarero y cliente).
- Conversaciones para preguntar el camino.
- Canción « Sur le pont d’Avignon ».
3. Comprensión oral
- Comprensión oral de opiniones de jóvenes sobre sus preferencias indumentarias.
- Comprensión de preguntas en situación simulada (el camarero de un restaurante) para poder contestar de manera realista
(consultando un menú).
- Comprensión de instrucciones orales para no perderse en una ciudad.
4. Expresión oral
- Reformulación libre o resumen oral del sentido de un diálogo semilargo o de un texto escrito corto.
- Expresión guiada: a) respuestas a preguntas concretas o semiabiertas. b) reutilización de las estructuras estudiadas
(pronombres personales complementos, imperativos) en forma de ejercicios de adivinanzas y juegos orales c) canción .
- Expresión más libre: a) preferencias en la elección de un menú b) comentarios libres sobre el aspecto de los jóvenes c)
cómo llegar a una dirección.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Carta de un restaurante
- Letra de una canción tradicional francesa
- Plano de una ciudad
- Folleto turístico
- Juegos escritos: Juegos de lógica, palabras ocultas
- Instrucciones escritas del Libro y del Cuaderno
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita de las instrucciones del Libro y del Cuaderno, y especialmente del desarrollo del proyecto de grupo
final.
- Lectura comprensiva de la carta de un restaurante.
- Lectura y comprensión de indicaciones para orientarse en un plano.
3. Expresión escrita
- Copia de palabras, de frases y de pequeños textos. Reconstrucción de frases en desorden.
- Expresión escrita guiada: a) completar frases o diálogos con o sin « boîte à mots », b) respuestas a preguntas escritas c)
variación de una estructura: paso a la forma negativa, relación de los complementos con sus pronombres personales
- Expresión escrita semilibre y libre: a) preparar unos carteles sobre la ciudad o la región con apoyo de fotos o postales b)
relato de un fin de semana turístico a partir de las informaciones de un folleto, c) presentación de un programa de viaje y de
un itinerario de visitas en su ciudad para los /las comunicantes .
Competencias integradas
- Trabajo de grupo: elaborar un itinerario en su ciudad o su región para incitar a los / las comunicantes a venir a conocerla.
- Integración de diversas competencias y actitudes: expresión escrita y representación gráfica, sintaxis, presentación oral con
soportes ante el resto de la clase. Trabajo y creatividad de grupo, originalidad. Intercambios en francés en los subgrupos.
Conocimiento y valoración de su ciudad, de su región. Posible preparación de un intercambio escolar real.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
26

1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
• Diversas prendas de ropa, apreciaciones sobre una prenda.
• Nombres de platos en un restaurante. Expresiones para pedir una comida.
Ciudad, lugares, edificios y calles. Medios de transporte y formas de trasladarse.
Expresiones para pedir / indicar una dirección en una ciudad
1.2. Gramática en situación
- Colocación de los pronombres personales COD le, la, les y del pronombre en con imperativo en las formas afirmativas y
negativas y en la frase negativa en presente.
- Locuciones con el verbo aller: aller en moto / à pied.
- Lugar de procedencia con du, de la, des, de. (venir de…)
1.3. Fonética
- Distinción de las consonantes oclusivas próximas: [k] sorda / [g] sonora.
- Distinción de las vocales orales próximas [Ø] / [oe] / [ر ].
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
- Observación del significado y de la colocación de los pronombres complementos COD (le, la les) y (en) en relación con el
verbo, en formas afirmativa y negativa.
2.2. Estrategias de aprendizaje
Cómo encontrar las palabras para decir algo: preguntar cómo se dice y estrategias (lo no verbal, los gestos).
• Utilización del francés como lengua de comunicación en los subgrupos.
• Aceptación e identificación de sus errores como base de progreso en el aprendizaje.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
• La cocina francesa. Una carta de restaurante.
La Unesco y su labor cultural
Sociedad: conocimiento y valoración de su ciudad o de su región.
Geografía e historia: la ciudad de Aviñón.
Comunicación: intercambios escolares entre dos lenguas y dos países.
Cine y literatura: « Le mystère de la chambre jaune ».
COMPETENCIAS BÁSICAS
- Competencia en comunicación lingüística
- Competencia matemática
- Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (el entorno: la calle, la ciudad, el restaurante,
medios de transporte, el turismo)
- Tratamiento de la información y competencia digital (correo electrónico, la tecnología)
- Competencia social y ciudadana (la convivencia entre jóvenes de distintos países)
- Competencia cultural y artística (la estética, la moda, la gastronomía, Aviñón y su importancia cultural, el festival
de teatro, el cine).
- Competencia aprender a aprender: recursos para expresarse con más soltura, entonación, gestualización
- Autonomía e iniciativa personal (orientación en una ciudad extranjera, interpretación de un plano)
27

3º ESO 1er idioma y 2º idioma
CONTENIDOS: ESSENTIEL 3
MODULE 0
OBJETIVOS GENERALES
- Comprobar que son capaces de comprender la situación y el mensaje de conversaciones sencillas, sin leer su transcripción.
- Deletrear una palabra / un apellido, comprender y escribir cuando alguien deletrea.
- Entender el papel del alfabeto fonético internacional para ayudarlos a pronunciar correctamente.
- Comprender papel del acento gráfico para distinguir por escrito 2 palabras gramaticalmente diferentes: a/à, ou /où.
- Comprender la importancia de la lectura y de la escritura en la historia de la humanidad.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Deletrear
Formular preguntas personales y contestar (repaso)
Hablar de la vuelta de vacaciones (repaso)
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
- Deletrear y comprender a cuando se deletrea una palabra
- Pronunciar una frase escrita con el alfabeto fonético
- Percibir las diferencias fonéticas de los acentos en francés
- Comprender mensajes sencillos
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
- Transcribir palabras escritas fonéticamente
- Escribir al dictado el apellido de una persona
- Escribir un apellido deletreado
- Acentuar correctamente
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
- El alfabeto
- La vuelta a clase
1.2. Gramática
- La interrogación (repaso) (uso de: est-ce que, qui, où, quand, comment, pourquoi, combien, quel)
- Valor gramatical de la acentuación en francés
1.3. Fonética
- Alfabeto fonético
- Entonación interrogativa
1.4. De la lengua escrita a la lengua oral
Los acentos en la e: é, è, ê
2. Reflexión sobre la lengua y estrategias de aprendizaje
- Observación y recuerdo de los tres tipos de construcción sintáctica de la interrogación (inversión, entonación, Est-
ce que…) con o sin pronombre interrogativo.
- El valor del alfabeto fonético . Comparación de la fonética y el ritmo con otras lenguas conocidas.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
• El alfabeto fonético
MODULE 1
OBJETIVOS GENERALES
28

- Repasar y poner en funcionamiento los conocimientos adquiridos en la lengua oral y en la escrita en los niveles anteriores.
- Entender, reproducir, imitar o copiar modelos de intercambios comunicativos orales sencillos (expresiones cotidianas de la
clase, formular preguntas, responder a unas preguntas sobre su personalidad, sus gustos y su identidad; describir, presentar y
caracterizar a alguien).
- Expresar de manera sencilla opiniones, sensaciones o sentimientos, escenificar una pequeña conversación entre jóvenes.
Comunicarse de dos en dos en francés.
- Reconocer y emplear conscientemente las diferentes estructuras de la interrogación, las terminaciones verbales más
frecuentes de los tres grupos en presente (oral y escrito). Saber utilizar la mayoría de los adjetivos calificativos regulares e
irregulares (oral y escrito).
- Leer y comprender retratos y autorretratos auténticos sencillos. Puntuar un texto sencillo.
- Describirse por escrito de manera detallada y enviar esta descripción a un comunicante por mail.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Comunicarse en clase
Expresar opiniones
Manifestar gustos y preferencias (repaso)
Describir y caracterizar a alguien (repaso)
Manifestar sentimientos y emociones
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Comunicarse en clase (repaso)
Preguntar / dar su opinión a alguien.
Jugar con las conjugaciones
Manifestar gustos y preferencias (repaso)
Describir y caracterizar a una persona.
Expresar sentimientos y emociones.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Textos semiauténticos.
- Expresiones utilizadas en clase por el profesor « Des mots de clase... - Opiniones en situación « Écoutez ces opinions » -
Novela de serie televisiva « Coeur brisé ».
- Entrevista radiofónica « Bienvenue à Top musique » (Cuaderno).
3. Comprensión oral
Comprensión oral global y detallada con apoyo de la imagen, del escrito, de ruidos de situación.
- Localización de palabras conocidas o no en la globalidad sonora (mensajes de clase, opiniones, diálogo) con o sin apoyo
del escrito.
- Comprobación de la comprensión por la repetición correcta, la escenificación o la reconstrucción del significado.
- Deducción del significado de las palabras y expresiones nuevas en situación con apoyo parcial del dibujo o la fotografía.
- Comprensión autónoma de una entrevista semiauténtica en la radio.
4. Expresión oral
- Expresión guiada: a) Construcción de frases a partir de modelos, b) respuesta a preguntas concretas o semiabiertas c)
reutilización de estructuras concretas bajo forma de ejercicios o de juegos orales (la interrogación, el presente de los verbos,
los adjetivos).
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripción de diálogos y textos grabados.
- Opiniones de jóvenes - Graffitis murales, - Novela en cómic.
- Definición (Pequeño texto informativo)
- Cartas de presentación.
3. Comprensión escrita
- Identificación del sentido de un texto escrito donde falta la puntuación. Puntuación de ese
mismo texto para comprobar.
- Comprensión escrita global y funcional de textos sencillos auténticos: expresivo, informativo,
descriptivo y prescriptivo (grafittis, definición, retratos y autorretratos, cartel).
- Búsqueda de informaciones esenciales.
3. Expresión escrita
Expresión escrita guiada: a) complementación de frases, de pequeños textos (ej.: de un retrato) o de fichas según el
significado o el contexto b) respuesta por escrito a unas preguntas de comprensión sobre un texto leído o escuchado c)
redacción de la pregunta correspondiente a una respuesta escrita.
29

- Descripción de personajes reales o de ficción, elaboración de una ficha personal de presentación, e-mail a un /a amigo/a
para explicar el estado de ánimo.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
Las expresiones de la opinión: ça m’agace, j’adore, ça m’est égal.
Adjetivos para expresar cualidades y los defectos.
Adjetivos para expresar sentimientos, el estado de ánimo.
1. 2. Gramática
Estructuras globales
- Opinión e insistencia: ce qui m’agace, c’est... / moi, ça m’est égal... / moi, ce qui me ....
Puntos analizados
- El imperativo en las formas afirmativa y negativa (repaso)
- La conjugación de los verbos regulares e irregulares en el presente, 1 º , 2 º y 3 er grupo (repaso y profundización).
- Los adjetivos calificativos regulares e irregulares (repaso y profundización).
- La interrogación (Cuaderno)
1. 3. Fonética
El valor semántico de las entonaciones: interrogación, afirmación, orden: Pour bien prononcer.
Terminaciones verbales
Terminaciones del femenino
1. 4. De la lengua escrita a la lengua oral
De lo oral a lo escrito y de lo escrito a lo oral
- El imperativo (profundización)
- Los signos de puntuación y su valor entonativo y semántico.
- Localización y relación entre las marcas orales y escritas en la conjugación de los verbos de los tres grupos en el presente
(repaso y profundización), entre las marcas del femenino y del masculino de los adjetivos regulares e irregulares (repaso y
profundización).
Escritura:
- Descripción de una persona a la que se quiere - Fichas de presentación.
- ¿Para qué sirve la puntuación? - Ortografía: à o a?
2. Reflexión entre la lengua y su aprendizaje
2. 1. Funcionamiento de la lengua
Morfología y sintaxis
- Formación del presente de los verbos de las tres conjugaciones y de las reglas de concordancia de los diferentes tipos de
adjetivos calificativos.
- Estructuras interrogativas.
De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
- Asociación entre la puntuación y la entonación en un texto leído en voz alta.
- Terminaciones del presente de indicativo de los verbos de las tres conjugaciones: marcas orales y escritas. Paso de uno a
otro, de las marcas del masculino y del femenino de los adjetivos calificativos regulares.
2.2. Estrategias de aprendizaje
Mejora de los métodos personales para gestionar el tiempo
Autoevaluación de los resultados al final del módulo 1.
Desarrollo de la autonomía gracias, en su caso, a un itinerario individual de mejora.
Uso de las fichas de entrenamiento individual.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Fiestas de los pueblos en Francia.
Autorretratos de adolescentes franceses.
Sociedad: la vida y la comunicación en la clase. Valores: toma de posición ante determinadas actitudes poco cívicas o poco
educadas.
MODULE 2
OBJETIVOS GENERALES
- Tomar la palabra más libremente. Pensar en una anécdota vivida por ellos e intercambiarla con un compañero.
- Hablar de la distribución de tareas domésticas.
- Conjugar y utilizar correcta y conscientemente todos los verbos más frecuentes en passé composé y en presente. Utilizar
las estructuras de la obligación, la prohibición y la mise en relief.
30

- Comprender la estructura textual de un decálogo para respetar la naturaleza, consultar decálogos en Internet y escribir uno
ellos mismos sobre un tema libre. Conocer los pequeños gestos ecológicos y valorar la educación
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Contar una anécdota
Hablar de las tareas domésticas
Expresar la obligación
Resaltar quién realiza una acción
Indicar los movimientos de alguien
Relatar sensaciones
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Contar un acontecimiento en pasado.
Comparar un relato oral y su versión escrita.
Expresar la obligación.
Poner de relieve la persona que realiza una acción.
Indicar los movimientos de alguien.
Utilizar los números altos.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Diálogo. – Canción. - Miniconversaciones - Juegos y ejercicios
3. Comprensión oral
- Comprensión oral global y detallada. Identificación de las diferencias entre la audición de un relato y las situaciones en
imágenes correspondientes. Recolocación de viñetas en función de la cronología de una narración oral o de conversaciones.
- Localización de estructuras, de expresiones y de formas gramaticales que aportan precisión al sentido (la obligación, las
tareas domésticas, los pronombres tónicos) en una canción. Comprobación de la comprensión por el mimo y la repetición.
- Hipótesis y deducción de la situación de la que se habla en una conversación fuera de contexto. Comprobación de la
comprensión por la elección del lugar donde se sitúa la conversación.
- Comprensión oral de números altos.
- Comprensión de una situación oral para poder responder sustituyendo el lugar por el pronombre y.
4. Expresión oral
-Expresión guiada: a) respuestas a unas preguntas de comprensión concretas o semiabiertas sobre los textos orales o escritos
estudiados y las situaciones propuestas (qui, où, quand, quoi, pourquoi, comment) b) decir de qué hablan unas personas que
dialogan entre ellas c) reutilización de estructuras concretas bajo forma de ejercicios o de juegos orales.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripción de diálogos y textos grabados (diálogo-narración, canción, poesías, diálogos, microconversaciones).
- Fragmento de un artículo de periódico, un suceso - Relato cronológico - Decálogo « Le respect dû à la nature ». -
Fragmento de reportaje. Texto informativo de revista de divulgación científica
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita comprensiva y analítica de un relato en cómic y de un decálogo auténtico.
- Deducción autónoma del significado de las palabras o expresiones que no se conocen. Comprobación de la comprensión
por comentarios orales o la capacidad de reproducir en el escrito. Análisis de las formas utilizadas y explicitación de su
significado.
- Comprensión esencial y lectura selectiva de textos escritos auténticos descriptivos e informativos de extensión media.
Búsqueda de informaciones concretas, respuesta a preguntas de comprensión, deducción y definición intuitiva de palabras
concretas por el contexto. Identificación de expresiones que prueban una tesis o una interpretación.
3. Expresión escrita
- Expresión escrita guiada: a) complementación de frases, de un relato o un diálogo con formas verbales, terminaciones,
pronombres tónicos, preposiciones, palabras de vocabulario y expresiones estudiadas b) respuesta a preguntas escritas
cerradas o semiabiertas utilizando una forma verbal o gramatical estudiada (passé composé, la obligación, el pronombre
tónico, el pronombre adverbial y, el infinitivo en la forma negativa) c) complementación de un resumen de texto escrito u
oral en función del sentido inicial
31

- Expresión escrita semilibre y libre: a) establecimiento de un reglamento o decálogo escritura b) escritura en grupo de la
jornada de un objeto bajo una forma libre.
4. Competencias integradas
- Trabajo de grupo: describir la vida cotidiana de un objeto a partir de parámetros precisos que lo personifican y
personalizan. Presentarlo a los otros grupos en forma de relato, dibujo, reportaje, entrevista.
- Integración de diversas competencias y actitudes: comprensión escrita de las instrucciones y del desarrollo, concepción y
búsqueda de ideas en grupo, diálogo en grupo, creatividad, expresión escrita, expresión oral, Evaluación mutua de los
resultados.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
- La ciudad y la vida cotidiana
- Las tareas domésticas.
- Pequeños gestos ecológicos.
- Los números altos, cent, mille, millions, milliards…
1.2. Gramática de situación (sintaxis y puntos de gramática)
• Estructuras globales
-Las estructuras de la obligación: il faut + inf., devoir + inf.
-La mise en relief y los pronombres tónicos: C’est (lui, moi ...) qui moi, je + verbo (eux, ils...).
-La colocación de la forma negativa ne pas, con infinitivo.
• Puntos analizados
-Los auxiliares être et avoir y el passé composé (repaso).
-La concordancia del participio pasado en el caso del auxiliar être (repaso).
-El presente de los verbos de los tres grupos. Verbos irregulares del tercer grupo.
-Los pronombres tónicos: forma y utilización.
-El pronombre adverbial complemento de lugar y.
1.3.Fonética Las vocales orales y las vocales nasales (repaso).
1.4. De la lengua escrita a la lengua oral
De lo oral a lo escrito y de lo escrito a lo oral
-El sonido [e] fácil de decir, difícil de escribir: ai, é, es, és, ées, et, er, ez,
-Las equivocaciones (oral y escrito) entre el presente y el passé composé con avoir o être: je fais / j’ai fait
-Los cambios de radicales en el presente de los verbos irregulares del 3 er grupo, en lengua oral y en lengua escrita: offrir,
devoir, savoir.
2. 1. Funcionamiento de la lengua
• Morfología y sintaxis
- Observación de las diferentes estructuras de « la obligación ».
- Colocación de la partícula negativa pas en las formas de infinitivo negativas, comparación con la negación en las formas
conocidas (verbos en presente y en pasado, en imperativo).
- Formulación de la regla de los auxiliares en passé composé y de la concordancia de los participios pasados.
- Reflexión sobre las maneras de destacar a la persona que habla (moi, je, eux, ils / c’est moi qui...).
- Observación y reflexión sobre el empleo y el valor del pronombre adverbial y.
. De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
- Reflexión sobre los juegos posibles entre la lengua oral y la lengua escrita y sobre las dificultades para comprender y
escribir los números altos.
2.2 Estrategias de aprendizaje
• Tener un mayor conocimiento de sí mismo, de sus métodos preferenciales de aprendizaje y de desarrollo de sus
capacidades no ejercitadas.
• Expresar sus sensaciones
• Valorar la educación en clase y un comportamiento cívico en general.
• Producción en grupos de manera autónoma, convicción y tentativas reales de hablar en francés en grupos de dos, en los
subgrupos, y entre grupos en la clase.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
- Jornada de un profesor de español de secundaria en Francia, relación con sus alumnos y con su profesión.
32

- Entender una normativa.
- Las relaciones entre la evolución de la tecnología y su vinculación con el hombre.
- Sociedad: la coeducación, participación en las tareas domésticas, la educación.
- Medio ambiente: la protección de los recursos de la tierra, gestos ecológicos.
MODULE 3
OBJETIVOS GENERALES
• Contar oralmente recuerdos y hablar de los juegos de su infancia.
• Emplear conscientemente el passé composé y el imperfecto en un relato sencillo.
• Hacer pronósticos Hablar del futuro
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Contar una situación en pasado
Definir el marco de la situación
Introducir un elemento imprevisto
Describir a un personaje de ficción
Contar recuerdos
Hacer pronósticos
Hablar del futuro
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Contar una situación en pasado.
Definir el marco de la acción.
Introducir un acontecimiento imprevisto.
Hacer el retrato físico de alguien.
Contar recuerdos de infancia.
Formular preguntas sobre costumbres pasadas.
Distinguir en pasado un hecho puntual de un hecho habitual.
Hacer predicciones. Expresar el futuro de formas diferentes.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
Cuento de ciencia-ficción.- Retrato - Testimonios orales.- Predicciones- Fragmentos de noticias de la radio
3. Comprensión oral
- Compensión oral detallada
- Localización de informaciones orales sin soporte del escrito para los mensajes cortos y con soporte del escrito para los
mensajes largos.
- Comprobación de la comprensión del significado por una preguntas / respuestas, asociaciones imágenes / mensaje y la
lectura en voz alta comunicativa.
- Localización de palabras desconocidas en la cadena hablada y deducción autónoma de su significado.
- Identificación de estructuras verbales concretas (passé composé e imperfecto, expresiones de
tiempo) en las grabaciones.
4. Expresión oral
- Respuesta a las preguntas de comprensión oral globales o de detalle sobre los textos estudiados. -
Expresión semi-guiada: a) Descripciones orales a partir de ilustraciones o de un modelo escrito b) elección y cita de una
parte de información leída c) resumen de informaciones recibidas en un intercambio oral o escrito d) finalización de un
mensaje inacabado e) construcción de frases largas sobre una estructura dada.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Cuento de ciencia-ficción en el pasado. - Retratos, descripciones - Predicciones.
- Informaciones y Quiz.
2. Comprensión escrita
- Lectura de un texto de una treintena de líneas, comprobación de la comprensión por la capacidad en responder de manera
autónoma a unas preguntas de comprensión o a unos QUIZ.
- Análisis y reconocimiento de estructuras y expresiones para comprender la estructura de un texto y en su caso, de imitarlo
(descripción, anécdota, relato, etc).
- Comprensión exhaustiva y autónoma de textos cortos.
33

- Restitución de informaciones dadas en una entrevista y localización de formas verbales concretas.
- Búsqueda de datos en un texto auténtico informativo para poder hacer un test de conocimientos o una conversación entre
dos sobre este tema.
3. Expresión escrita
- Expresión guiada y semilibre: a) complementación de la descripción física de un personaje y comprobación con apoyo de
la grabación o de una boîte à mots. b) invención de situaciones recomponiendo frases con una machine à phrases. d)
respuesta a unas preguntas escritas a partir de ilustraciones. e) hablar de uno mismo a partir de frases guiadas. f) formulación
diferente en futuro sin modificar el sentido. g) redacción guiada de un recuerdo o de una situación pasada.
- Expresión escrita libre e imaginativa: a) descripción de un personaje desconocido. c) redacción de un relato personal en el
pasado. b) elaboración en grupo de un relato en pasado, presente y futuro sobre un tema que se elija.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. 1. Conocimiento de la lengua
1. Vocabulario
Las partes de la cara, el peinado.
Partes del cuerpo (hombres y animales)
Los juegos y el ocio
Los hábitos de la infancia.
Los signos del zodiaco.
Expresiones de tiempo concernientes al futuro.
Los deportes antiguos y modernos.
1.2.Gramática
- El imperfecto para la descripción del ambiente y de la repetición de un hecho habitual, el passé composé para la cronología
de las acciones (repaso) y para la introducción de un elemento imprevisto (soudain...).
- El imperfecto: formación (conjugación de los verbos regulares e irregulares).
- La noción de futuro y sus diferentes formas: presente, futuro próximo, futuro simple.
- La conjugación en futuro de los verbos regulares (repaso) e irregulares.
1.3. Fonética
El ritmo de la frase, la noción de sílaba oral, el fenómeno de las « e » mudas, las pausas.
1.4. De la lengua escrita a la lengua
De lo oral a lo escrito y de lo escrito a lo oral
- Las terminaciones del imperfecto (oral y escrito).
- Comparación oral y escrita entre el presente y el imperfecto de las 1 ª et 2 ª personas de plural.
Escritura - La estructura de un relato en pasado, uso de los tiempos (1ª aproximación).
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
Morfología y sintaxis
- Observación del empleo de los verbos en la frase larga
- Comparación con la propia lengua e identificación de las diferencias y de los puntos comunes.
- Formación del imperfecto de estos verbos de los tres grupos, regulares e irregulares.
- Reflexión sobre la noción de futuro y las diferentes formas para expresarla.
- Primera reflexión sobre el empleo del passé composé y del imperfecto en una narración.
De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
- Reflexión e identificación de las diferencias y de los puntos comunes entre el imperfecto y el presente de indicativo en
lengua oral y en lengua escrita (1ª y 2ª pers. de plural).
2.2. Estrategias de aprendizaje
. El trabajo en equipo. Reflexión sobre la dinámica, los métodos de trabajo en equipo.
. Imaginar la evolución de las cosas en el futuro según el pasado y el presente.
. Hablar de uno mismo, de su infancia.
. La autoevaluación. El uso del Portfolio y del Cuaderno de entrenamiento individual.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
Los Juegos olímpicos en la antigüedad y en los tiempos actuales.
Los horóscopos humorísticos en las revistas para jóvenes.
Sociedad: los recuerdos de infancia, la valoración del pasado entre los jóvenes, los juegos de la infancia.
Ciencias y medioambiente: la evolución de las cosas al curso del pasado, presente y el futuro.
Psicología: Lo que marca en la infancia y determina la profesión futura de una persona.
34

Educación: la liberación por la educación en los países pobres.
Lógica: juego de lógica de pensamiento lateral.
MODULE 4
OBJETIVOS GENERALES
- Comprender a la primera escucha y reconstruir en la segunda escucha intercambios comunicativos orales en la
radio (entrevista a jóvenes, presentación de emisión, concurso radiofónico, informaciones turísticas) sin ayuda
del texto escrito completo.
- Dar su opinión y comparar cantantes y grupos utilizando de forma consciente mieux, meilleur y pire. Definir o
describir a alguien o algo con ayuda de un pronombre relativo.
- Leer y comprender sin dificultad unas informaciones extraídas de enciclopedias por jóvenes franceses sobre
un tema motivador y conocido. Comprender la vida de un grupo musical a través de un cómic.
- Escribir unos eslóganes publicitarios.
- Utilizar informaciones obtenidas a través de Internet, en francés, para transmitir a los demás su pasión por la
música, por grupos o canciones francesas.
- Comprobar su capacidad para hacer una exposición oral en lengua extranjera y vencer su miedo a hablar en
público.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Comentar los gustos musicales propios
Expresar la frecuencia
Definir con detalle algo o a alguien
Comparar canciones y grupos musicales
Contar la biografía de un grupo
Comentar imágenes publicitarias
BLOQUE 1 COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Expresar la frecuencia.
Dar su opinión.
Aceptar o rechazar propuestas.
Definir a alguien o algo de manera detallada o personal.
Hacer adivinar un personaje a partir de una definición.
Contar la biografía de un grupo musical.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Entrevistas a jóvenes. - Presentación de emisión en la radio en forma de concurso « Chanson génération ».
- Adivinanza definición - Canción auténtica «Tomber la chemise » du groupe Zebda.
- Opiniones y comentarios sobre una imagen publicitaria y su mensaje.
3.Comprensión oral
- Comprensión oral esencial y detallada de textos corrientes de extensión media (diálogos y emisión de radio) con apoyo
parcial o sin apoyo de la transcripción.
- Explicación de la situación y de las informaciones que se han recogido en la primera escucha. - - Reconstrucción global o
de réplicas concretas en la segunda escucha. - Comprensión exhaustiva en la primera escucha de preguntas o de adivinanzas
para ser capaz de contestar.
- Localización de palabras conocidas y deducción de expresiones desconocidas en una canción de lengua muy informal y
poco corriente con apoyo simultáneo del texto sonoro y escrito, y un filtro de las palabras más difíciles de adivinar.
- Percepción de las emociones, de las tomas de posición y de las intenciones de los autores a través de entonación,
acentuaciones, música.
- Comprobación de sus capacidades para comprender informaciones concretas y funcionales en una emisión en la primera
escucha.
4. Expresión oral
. Lectura en voz alta, descripción de situación, resumen oral o reconstrucción del sentido global y de las réplicas de un
diálogo de una emisión radiofónica
- Expresión semiguiada: a) unión de varias frases cortas para formar una frase larga (con mais, et, parce que, qui, que, où,
quand..) b) respuesta a varias preguntas para reutilizar unas expresiones de vocabulario(la frecuencia temporal) o unas
estructuras concretas (el passé composé, las diferentes negaciones, « si » en lugar de de « oui », los comparativos y los
superlativos,...)
- Expresión libre: a) elaboración de adivinanzas sobre un personaje, indicios para hacer adivinar un personaje, b) expresiones
de sensaciones, de sentimientos y de opiniones c) formulación de comparaciones, encontrar diferencias y similitudes. d)
35

comentarios sobre una imagen publicitaria. e) definiciones y descripción elaborada de personajes con frases largas
(relativas). f) exposición oral libre sobre un grupo musical o una canción que nos gusta, enriquecido con consultas en
Internet.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripción parcial o total de los textos grabados- La publicidad
2. Comprensión escrita
- Comprensión exhaustiva de las instrucciones del libro y del cuaderno, de las transcripciones de los textos grabados y de los
textos escritos - Comprensión del sentido de un texto para volver a colocarlo en orden. Vinculación de una palabra a una
definición. Asociación entre un producto y un eslogan.
- Comprensión global, esencial y funcional de textos auténticos semilargos, definitorios o informativos extraídos de
enciclopedias
- Comprensión esencial de la letra de una canción auténtica a partir del escrito para poder apreciar las intenciones de los
autores y su creatividad lingüística.
- Lectura analítica y funcional de textos auténticos cortos y /o gráficos: un anuncio, un eslogan, un mail, un esquema
estadístico. Comprensión de las intenciones de su autor (convencer, protestar, realzar, excusarse, informar...).
-. Percepción de la relación entre fondo y forma dentro de la frase publicitaria.
- Comprensión funcional de un texto de prensa auténtico para poder contestar a una encuesta y dar sus opiniones y sus
preferencias sobre los contenidos de los periódicos y sus hábitos como lector de prensa juvenil.
3. Expresión escrita
- Expresión escrita guiada: respuesta a preguntas cerradas y semiabiertas, con variaciones de estructuras y la reutilización de
puntos de gramática estudiados, a preguntas de comprensión, a cuestionarios escritos.
- Expresión escrita semilibre y libre: a) invención de adivinanzas con una obligación (utilizar qui, que, où). b) expresión de
similitudes y diferencias entre dos géneros musicales a elegir. c) elaboración libre de un complemento escrito para presentar
su proyecto de grupo (cartel, biografía, textos de canciones...).
4. Competencias integradas. Tarea global:
- Elaboración en grupo de una exposición oral sobre una canción y / o unos cantantes franceses que gustan a los miembros
del grupo. Distribución de tareas.
- Consulta de las direcciones en Internet, selección de una canción que guste a todos, decisiones sobre el tipo de presentación
para hacer.
- Elaboración de la exposición oral en grupo de la presentación, ayuda mutua para mejorar la presentación oral y gráfica o
escrita.
- Presentación en vivo con los complementos visuales y sonoros elegidos para hacer que guste esta canción o este cantante a
los otros grupos.
. Integración de diversas competencias y actitudes
• Comprensión escrita, comprensión oral. Expresión escrita y oral. Trabajo de grupo.
• Evaluación de la dinámica de grupo, de la calidad lingüística y de la motivación producida en los asistentes a cada
exposición oral.
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1. Vocabulario
1.2.Gramática
• El vocabulario de la música y la canción.
• Expresiones temporales relacionadas con la frecuencia.
• Expresiones familiares y metafóricas
• Fórmulas para eslóganes publicitarios.
Estructuras globales
- Las partículas negativas ne y pas / jamais / rien / personne en los tiempos simples o compuestos.
- La frase subordinada relativa, el pronombre relativo y la colocación de su antecedente.
- La sintaxis del comparativo y del superlativo (repaso aplicado a meilleur (adj.) y mieux (adv.)
- Si en vez de oui como respuesta afirmativa a una pregunta negativa.
- Los pronombres relativos: qui, que, où, su función y su significado.
1.3. Fonética
Ritmo de las frases largas. La puntuación.
36

1.4. De la lengua escrita a la lengua oral
• De lo oral a lo escrito
Diferencias y relaciones entre los agrupamientos de palabras y frases por escrito (espacios entre palabras, puntuación) y las
emisiones de voz entre las pausas cuando se habla.
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
• Morfología y sintaxis
• Comparación entre las frases con presente y con passé composé en la forma negativa (lugar del ne y del pas o plus /
rien / personne / jamais. Síntesis y recuerdo del orden de la negación delante de un infinitivo o un verbo complemento
(ne pas + infinitivo.)
• Formulación de la regla de la respuesta afirmativa con « Si », Comparación con la lengua propia.
• Formulación de la lengua de uso (sentido y empleo) de los pronombres relativos qui, que y où , y de los comparativos y
superlativos de bon y bien. Comparación con la propia lengua.
. De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
• Toma de conciencia y localización auditiva de las diferencias entre la fluidez del discurso oral en las emisiones de voz
entre las pausas, las e mudas, la acentuación y las entonaciones, y la localización visual de transcripción escrita con la
separación de las palabras, la escritura de las letras que no se pronuncian y la puntuación.
2.2. Estrategias de aprendizaje
• POUR MIEUX PRESENTER UN EXPOSÉ: Consejos para una exposición oral: estructuración de la exposición, pero
también actitudes, voz, gesto, presencia, captación del público, etc.
• Capacidad de consulta, de síntesis y de selección por Internet, a partir de unos criterios y en función de de un objetivo
en concreto.
• Toma de iniciativa, autonomía y creatividad personal y en grupo.
• Toma de palabra en público, seguridad, coherencia, la voz, el cuerpo, la comunicación.
• Actitud reflexiva sobre la organización de la lengua francesa y sus sub-sistemas orales y escritos, y sus diferencias con
la lengua propia.
• Capacidad de autoevaluación y de toma de decisiones. Comprobación y medida del nivel adquirido al término del
módulo 4. Análisis de sus resultados y de sus errores.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
- La canción y lo cantantes pasados y actuales
- Sociedad: Los adolescentes y la lectura de la prensa, los grupos musicales, el compromiso a través de la música. - La
música, medio de comunicación entre jóvenes. - Publicidad: la imagen y el texto.
- Lugares para hacer « Roller » en Bruselas.
MODULE 5
OBJETIVOS GENERALES
1. Hacer una llamada telefónica sencilla, comprender una llamada recibida y contestarla de manera adaptada a situaciones
múltiples (solicitud de información, errores, invitaciones, conflictos, excusas...). Comprender el contenido de un mensaje en
el contestador.
2. Transmitir las palabras de alguien o decir a alguien que haga algo.
3. Comprender (oral y escrito) la descripción de un problema personal y la solución o los consejos aportados para este
problema en una sección de consultorio sentimental de una revista.
4. Dar su opinión y argumentar sobre un tema conflictivo (por ej.: « le téléphone portable »).
5. Comprender sin dificultad el sentido de un artículo informativo.
6. Utilizar correctamente en todas las formas verbales conocidas los pronombres personales complementos directos e
indirectos.
CONTENIDOS
Intenciones de comunicación
Hablar de un deporte de riesgo
Hablar por teléfono
Pedir o dar consejo / Argumentar
Dar una explicación sencilla sobre algo (una receta)
BLOQUE 1. COMPRENDER, HABLAR Y CONVERSAR
1. Actos de habla
Describir los diferentes momentos de una acción.
37

Hablar de los deportes que nos gustan o que nos gustaría practicar.
Hablar de las relaciones familiares.
Pedir, dar explicaciones, argumentar. Pedir, dar consejos.
Comprender una llamada telefónica y contestarla; informarse (persona que llama, pedirle que espere, excusarse)
Transmitir las palabras de alguien.
2. Tipología de textos para el lenguaje oral
- Comentarios sobre fotos de viajes, fotos de deportistas practicando pruebas de deportes de riesgo.
- Intercambios orales y comentarios de unos padres a propósito de su bebé.
- Diversos tipos de conversaciones telefónicas.
- Cuatro diferentes tipos de mensaje en contestador automático.
- Conversación entre dos amigos adolescentes para exponer y resolver un problema o dar consejos « Conseils ».
3. Comprensión oral
- Comprensión de los comentarios sobre relatos de viaje
- Comprensión oral de diferentes situaciones telefónicas con el único apoyo del oral (llamadas, errores, solicitud de
información, etc...).
- Comprensión útil de un mensaje grabado en un contestador y capacidad de deducir informaciones sobre su autor a partir de
los indicios sonoros solamente.
- Capacidad para seguir una conversación expresada en discurso indirecto.
- Localización auditiva y comprensión del sentido de los pronombres personales complemento. Saber a quién o a qué se
refieren en unas frases con todos los tiempos conocidos.
- Deducción de los componentes de la situación comunicativa, del sentido de los mensajes y de las intenciones de los autores
en unas microconversaciones fuera de contexto. Comprobación por asociación con las ilustraciones.
- Comprensión de opiniones o de juicios aislados imaginando situaciones en las que han podido ser emitidos.
4. Expresión oral
- Reformulación, reconstrucción del sentido de un diálogo y otros modelos grabados: descripción de lo que ocurre entre dos
personas en el curso de una conversación telefónica.
- Expresión oral semiguiada invención de situaciones comunicativas próximas a las estudiadas y escenificación, deducción
de todas las informaciones posibles sobre los autores de diversos mensajes grabados en su contestador, transposición al estilo
indirecto de situaciones telefónicas estudiadas,
- Expresión oral libre a) imaginación y descripción de situaciones en las que se han podido emitir frases cortas de opiniones,
de juicios o de sentimientos,b) grabación en casete.
BLOQUE 2. LEER Y ESCRIBIR
1. Tipología de textos para el lenguaje escrito
- Transcripciones de textos grabados: canciones, mensajes grabados, diálogos.
- Pequeñas cartas de adolescentes enviadas a la dirección de un periódico
- Redacción de una tarjeta postal, una carta, un mail. Atelier d´écriture, Cuaderno.
- Comentario aparecido en una revista sobre hábitos alimentarios.
2. Comprensión escrita
- Comprensión escrita de instrucciones del libro y del cuaderno, de transcripciones de los textos grabados (diálogos
telefónicos, mensajes en el contestador, canciones, conversaciones...)
- Comprobación de la comprensión escrita: por elección de la respuesta correcta, por respuestas a preguntas de comprensión,
subrayando las frases esenciales, por asociación con imágenes y gráficos, por la acción.
- Lectura comprensiva rápida de intercambios epistolares publicados en la sección del consultorio sentimental de una revista
para jóvenes.
- Lectura comprensiva esencial de una información auténtica sobre la industria alimentaria publicada en una revista. El estilo
informativo.
3. Expresión escrita
- Localización y copia de expresiones concretas en un texto o un diálogo escrito: expresiones útiles para telefonear,
expresiones para dar un consejo.
- Expresión escrita guiada: a) complementación de frases, de relatos o de diálogos con elementos estudiados y sin soporte de
boîtes à mots. b) transformaciones de frases y de textos por pronominalización. c) respuesta escrita a unas preguntas escritas
u orales abiertas o semiabiertas. d) transformación del discurso directo al discurso indirecto y viceversa.
- Expresión escrita semilibre y libre a) expresión o imaginación de argumentos a favor o en contra (ej: le téléphone
portable). b) describir un problema y proponer soluciones. C) escribir cartas personales d) proponer en el escrito una
publicidad inventada para la radio.
38

4. Competencias integradas
- Trabajo de grupo: preparar el fragmento de una emisión de radio sobre el tema y presentarla a la clase grabada en casete:
contar una historia, hacer un anuncio publicitario, explicar una receta.
- Integración de diversas competencias y actitudes: toma de decisión en grupo, preparación escrita de la emisión según el
medio elegido, creatividad, originalidad, ensayo oral y corrección o grabación en casete. Toma de palabra en el grupo-clase o
escucha de la casete grabada.
- Evaluación de grupo
BLOQUE 3. REFLEXIÓN SOBRE LA LENGUA Y SU APRENDIZAJE
1. Conocimiento de la lengua
1.1 Vocabulario
- Los deportes de riesgo y los demás deportes. Los gustos y las cualidades deportivas.
- Los cuidados de un bebé.
- Expresiones al teléfono (contacto, petición de información, despedida,mensajes en contestadores, …).
- Relaciones de familia o de amistad.
1.2. Gramática
• Estructuras globales
- Paso del discurso directo al indirecto y viceversa.
- Síntaxis de las formas verbales: aller + inf. , venir de + inf. , être sur le point de + inf. , être en train de + inf.
- Pronombres personales COI: lui, leur
- Los momentos de la acción: futur proche, passé récent, présent progressif.
1.3. De la lengua escrita a la lengua oral
. De lo oral a lo escrito y de lo escrito a lo oral
- Juegos de palabras de fonética y de ortografía al teléfono.
. Escritura - Carta y argumentación.
2. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
2.1. Funcionamiento de la lengua
. Morfología y sintaxis
- Reflexión y síntesis sobre las formas principales de discurso indirecto en relación con el discurso directo.
- Interés sintáctico de la pronominalización (reducción de la frase)
- Observación, aplicación y comparación con la propia lengua acerca de las formas verbales utilizadas para marcar los
diferentes momentos de una acción (passé récent, futur proche, présent progressif, passé, présent, futur) y las expresiones de
tiempo correspondientes. Repaso y profundización.
. De lo escrito a lo oral y de lo oral a lo escrito
- Comprensión de funcionamiento de juegos de palabras al teléfono, que juegan entre escrito y oral.
- Reflexión sobre los juegos fonéticos y efectos auditivos, y su relación en el escrito.
2.2. Estrategias de aprendizaje
Diversidad, creatividad, calidad y autonomía en el trabajo de grupo.
Capacidad de opinión sincera y argumentación sobre temas conflictivos.
BLOQUE 4. DIMENSIÓN SOCIAL Y CULTURAL
- Los deportes de aventura. Los clubs de vacaciones y las actividades deportivas.
- La invasión del inglés en el vocabulario deportivo francés.
- Sociedad: La industria alimentaria y transformación de alimentos. Mirada crítica sobre el teléfono móvil.
- Revista para jóvenes « Okapi »: artículo sobre la industria alimentaria en los países ricos.
-
CONTENIDOS (PRINCIPIANTE)
1ª evaluación
Funciones: Saludar, presentarse y presentar a alguien, identificar un objeto, describir un objeto
y una persona.
Hablar de actividades diarias.
Contar del 1 al 100.
Rellenar un formulario
Léxico: sobre datos personales, los números, fechas, días, meses. Bebidas, alimentos, productos
de consumo corrientes.
39

Gramática: Pronombres sujeto y pron. tónicos, conjugación de être y avoir.
Verbes en –er y verbos irregulares más corrientes en presente de indicativo.
Los artículos definidos e indefinidos. Preguntas sencillas.
Fonética: El alfabeto. Reglas generales para la pronunciación en francés.
La entonación. Grafías: es, est, ai, é, ez.
Civilización: Consignas y expresiones para la comunicación en francés dentro del aula.
Fórmulas de saludo y de presentación en diversos contextos. La francofonía.
2ª evaluación
Funciones: describir una vivienda, comprender un itinerario, indicar un itinerario, hablar de actividades
diarias, comprender una invitación, aceptar o rechazar una invitación.
Solicitar información en una agencia de viajes.
Léxico: relacionado con la vivienda, las actividades diarias. La familia. La hora. La ciudad
Gramática: números cardinales y ordinales, preposiciones, el artículo contracto,
presente de indicativo de verbos de las 3 conjugaciones,
adjetivos calificativos, posesivos,
el plural, la negación, pronombres complemento directo, forma interrogativa
Fonética: La liaison, le e muet, sonidos nasales, /i/ y /u/.
Civilización: la vivienda, el ocio, los viajes, anuncios, señales de tráfico.
3ª evaluación
Funciones: Describir la ropa. Ir de compras. Pedir una comida en un restaurante.
Invitar a alguien a cenar. Contar hechos pasados. Hacer proyectos.
Léxico: sobre la ropa, formas, colores; las comidas, los horarios. Las tiendas.
Gramática: adjetivos demostrativos, comparativos y superlativos,
artículos partitivos (+ negación),
adverbios de cantidad, passé-composé avec être y avoir, complementos de tiempo,
pronombre y, futur proche et futur simple.
Fonética: grafías g/j , s/ ss /c, o/au/eau.
Civilización: La moda, Francia, lugares, fiestas y celebraciones.
Descubrir algunas tradiciones francesas.
COMPETENCIAS BÁSICAS
El Real Decreto sobre Enseñanzas Mínimas identifica ocho competencias básicas en su Anexo I:
• Competencia en comunicación lingüística
• Competencia matemática
• Competencia en el conocimiento y en la interacción con el mundo físico
• Tratamiento de la información y competencia digital
• Competencia social y ciudadana
• Competencia cultural y artística
• Competencia para aprender a aprender
• Autonomía e iniciativa personal.
En este sentido, el método divide la lengua en progresiones dentro de las 4 competencias (comprensión oral y escrita,
expresión oral y escrita), pero se sigue trabajando la comprensión escrita y oral para consolidar un conjunto importante de
conocimientos pasivos que permita al alumno comprender textos cada vez más interesantes. No obstante, será prioritaria la
expresión oral a la vez que inicia una práctica sistemática de la expresión escrita.
Así pues las competencias básicas que obtendrán los alumnos de este curso serán las siguientes:
PRIMERA EVALUACIÓN:
Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
Competencia matemática (juegos de lógica)
Competencia social y ciudadana (inquietudes sociales, inconformismo contra indiferencia, conocimiento de los demás,
trabajos domésticos, tareas compartidas, educación)
Competencia cultural y artística (collages, la vida cotidiana en Francia)
Competencia para aprender a aprender (tomar la palabra, expresarse en público, ejercitar correctamente la memoria,
habilidades para obtener información y aprenderla)
Autonomía e iniciativa personal (gustos y preferencias, conocimiento de las propias reacciones, sentido el humor, confianza
en uno mismo)
Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (ecología, protección del medio)
SEGUNDA EVALUACIÓN:
40

Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
Competencia cultural y artística (las emisiones musicales, diversos estilos de música, la prensa)
Competencia social y ciudadana (necesidad de la educación de los países pobres, conciencia social)
Competencia matemática (juego de lógica)
Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (hábitos de higiene personal, la publicidad )
Tratamiento de la información y competencia digital (búsqueda de datos en Internet
Competencia para aprender a aprender (la canción en lengua extranjera como herramienta de aprendizaje)
Autonomía e iniciativa personal (elección de una canción, un grupo, un producto; preferencias personales)
TERCERA EVALUACIÓN:
Competencia en comunicación lingüística (todas las actividades)
Competencia matemática (juego de lógica, series de letras, orden en las réplicas de una conversación, enigmas, deducciones,
números ordinales)
Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico (ejercicio físico, consumo, transformación de los
alimentos. Competencia social y ciudadana (ayuda a los demás, cooperación, relación entre los vecinos)
Tratamiento de la información y competencia digital (la comunicación, avances tecnológicos, consulta de datos en Internet)
Competencia para aprender a aprender (sentimiento de competencia personal, selección y tratamiento de la información,
creatividad, presentación personal de unas fotos)
Autonomía e iniciativa personal (esfuerzo y superación, creatividad, sentido crítico)
Competencia cultural y artística (la belleza del ballet acuático: natación sincronizada, trabajo en colaboración, la poesía )
41

4º ESO Primer idioma
TRÈS BIEN 4 de Pearson Longman
Destrezas: CE Comprensión Escrita; CO Comprensión Oral; EE Expresión Escrita; EO Expresión Oral; IO Interacción Oral; TD Todas las Destrezas
Interacción: TI Trabajo Individual; TP Trabajo en Parejas; TG Trabajo en Grupo; PA Profesor-Alumnos
Material: LE Libro del alumno; CA Cuaderno de Actividades; GP Guía profesor.
PRÉPARE TON VOYAGE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
1 Motivación y detección e conocimientos
previos.
- Introducir el tema y el vocabulario de la
unidad.
2
Iniciar actividades de desarrollo:
- Comprender textos escritos.
- Entender y aplicar aspectos gramaticales y
comunicativos.
Desarrollo
Actividades de Desarrollo
- Realizar intercambios comunicativos.
- Comprender textos orales y escritos muy
1ª toma de contacto con el concepto de francofonía.
Se acercará a los alumnos a los contenidos generales
del libro, reanudando el contacto con la lengua
francesa y repasando algunos contenidos lingüísticos y
gramaticales ya vistos (dar una opinión, el futuro
simple) para abordar mejor la unidad 1. Se pretende
con ello estimular una actitud positiva hacia su propio
aprendizaje.
En esta primera actividad de la unidad inicial, los
alumnos tendrán que asociar cada idioma con su
emisor correspondiente. Tendrán que localizar los
diferentes prefijos: anglo-, germano-, hispano, etc.
Observar en el mapa con atención lugares donde se
habla francés.
Los alumnos intentarán deducir las respuestas
hipotéticas con respecto a los números, porcentajes,
etc., antes de verificar las soluciones con el profesor
En esta segunda sesión se seguirá trabajando el
concepto de «francofonía» y se explicará que se va a
hacer un primer acercamiento a las unidades del libro.
CO
CE, EE
CO, IO
CE, EE
CO
PA
PA, TI
PA, TG
PA, TI
PA
ES
LE, pág.4,
act. 1 a).
LE, pág. 4,
act. 1 b) .2
LE, pág. 4,
act. 2.
TIEMPÒ
5’-10’
5’
15’
10’
5’
42

PRÉPARE TON VOYAGE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
breves.
- Mirar y comprender un mapa.
- Descubrir el libro del alumno.
- Entender y aplicar algunos aspectos
gramaticales.
Desarrollo
Desarrollo
En primer lugar, el profesor leerá la lista de países y
regiones y pedirá a los alumnos que digan qué es lo
que tienen en común todas ellas (son francófonas). Por
parejas, los localizarán en el mapa. Durante la puesta
en común, asociar cada lugar con su continente
Esta actividad podrá desarrollarse por parejas. Durante
la puesta en común, el profesor instará a los alumnos
a que justifiquen sus respuestas. Así, los alumnos
expondrán sus conocimientos sobre esos países.
Se señalará a los alumnos que la palabra que elijan
deberá ser característica de ese país y se les pedirá que
expliquen su elección. Esta actividad permitirá al
profesor conocer los conocimientos previos de los
alumnos sobre los países francófonos.
En los dos últimos apartados de la actividad, los
alumnos deberán justificar sus elecciones
CO, EO
CE, EO
CE, EO
CE, EO
TI, TP, TG
TP
PA, TP
PA, TI
PA, TI
ES
LE, pág. 5,
act. 3a.
LE, pág. 5,
act. 3b.
LE, pág. 5,
act. 3c.
LE, pág. 5,
act. 3d, 3e.
TIEMPÒ
10’
10’
5’
5’
5’
43

PRÉPARE TON VOYAGE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
3 Desarrollo
- Reflexionar individualmente sobre el
aprendizaje del francés.
- Repasar el futuro simple.
- Dar una opinión (repaso).
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
En primer lugar, los alumnos reflexionarán de manera
individual sobre el aprendizaje de la lengua. Después,
divididos en grupos de tres o cuatro, intercambiarán
sus opiniones con los demás compañeros. Se les
animará a utilizar las expresiones de opinión que
aparecen en el cuadro y a justificar sus respuestas.
Se pedirá a dos voluntarios que lean los bocadillos de
la viñeta. Después, los alumnos darán sus razones
personales para aprender francés. Con todas ellas se
hará una lista en la pizarra bajo el título «Diez buenas
razones para aprender francés».
Después de realizar la actividad de manera individual,
se puede hacer un sondeo para ver cuál de las
propuestas ha sido la más votada.
Se les pedirá que digan el tiempo verbal en que están
escritas las frases (futuro) y, antes de leer el cuadro,
tendrán que observar los verbos y decir todo lo que
saben de este tiempo verbal.
Por último, los alumnos ampliarán la lista con dos
frases más. Este repaso les ayudará a comprender
mejor el condicional, tiempo que verán en la Unid. 1.
Con la ayuda de los dibujos, los alumnos tendrán que
construir frases en futuro. La actividad se podrá hacer
primero de manera oral y después por escrito.
Con esta actividad se pretende que los alumnos
practiquen la expresión oral, poniendo en común sus
trabajos.
Esta actividad pretende incitar a los alumnos para que,
a través de las expresiones de los emoticonos,
CE, EO
CE; EO, EE
CE, EE, EO
CE, EO, EE
EO
EO
TI, TG
TG
TI, TG
TI
TG
TG
ES
LE, pág. 6, act
5a.
LE, pág. 6,
act. 5b
LE, pág. 6,
act. 6 a
LE, pág. 6,
act. 6b
LE, pág. 6,
act. 6c.
LE, pág. 6,
act. 7.
TIEMPÒ
10’
10’
10’
5’
5’
5’
44

PRÉPARE TON VOYAGE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
SESIÓN
Ampliación y refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
expresen sus sentimientos personales ante el
aprendizaje del francés
Por último, se animará a los alumnos haciéndoles ver
que ya han completado esta Unidad 0 y todo lo que
han repasado en ella
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
EO
TG
ES
TIEMPÒ
5’
TIEMPÒ
45

Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
SESIÓN
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
1 Motivación y detección de conocimientos Como iniciación a la nueva unidad señalamos como CO, IO
PA
previos
los objetivos de aprendizaje. El montaje de cinco
-Introducir el tema y el vocabulario de la ilustraciones introducirán una parte del vocabulario de
unidad.
la unidad: elementos característicos de la cultura
francesa.
Actividades de desarrollo
- Leer y comprender palabras relacionadas
con la cultura francesa.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
- Buscar en Internet textos .relacionados con
el vocabulario que se trabaja.
Reflexión sobre símbolos franceses se podrá
desarrollar en tres partes. En un primer momento, en
grupos de tres o cuatro, responderán a la pregunta
poniendo en común todos sus conocimientos.
Después, una puesta en común con todos los grupos
permitirá completar el ejercicio. Por último, se
adjudicará un tema a cada grupo y se les pedirá que
busquen en Internet información sobre él. El profesor
les facilitará las páginas necesarias (Ver GP, pág. 19,
act. 1).
CE, EE, EO TG LE, pág. 7,
act. 1.
En esta ocasión se trata de que los alumnos, de manera
oral, expliquen cuáles son los símbolos de su país:
forma de gobierno, deporte nacional…, y cualquier
otro elemento característico de su nación.
Divididos en grupos pequeños, los alumnos
reflexionarán sobre los acontecimientos del 14 de julio
de 1789. Podrán consultar las páginas web ya citadas
por el docente así como otras que se citan de nuevo en
la GP (pág. 19, act. 3).)
Con esta última actividad perteneciente al apartado de
Vocabulaire, se pretende, de una manera lúdica,
completar las actividades anteriores sobre cultura
francesa. Cuando el alumno no esté seguro de la
solución, el profesor le animará a emitir una posible
respuesta y a justificarla
EO
EO
CE, EE
TI
TG
PA, TI
LE, pág. 7,
act. 2
LE, pág. 7,
act. 3
LE, pág. 8,
act. 1.
TIEMPÒ
5’
10’-15’
10’
20’
10’
46

SESIÓN
2
Desarrollo
Desarrollo
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
En un primer momento, se leerá solamente el título del
DESTREZAS INTERACCION
PA
MATERIAL
ES
Desarrollo
texto. Los alumnos harán hipótesis sobre el tema del
- Leer textos con vocabulario específico del texto y que imaginen, a partir del nombre del país
deporte.
dado en el título, de qué deporte se trata. Después, se CE, EE, IO
- Entender y aplicar correctamente aspectos pedirá que echen un vistazo al texto una primera vez,
TI, TP, TG LE, pág. 8.
gramaticales.
que lean las preguntas, que después lo vuelvan a leer
act. 2.
- Conocer préstamos de otras lenguas. atentamente y que las contesten de forma individual.
- Conocer el significado del prefijo dé- El alumno hará una primera corrección con un
compañero; si sus respuestas no coinciden, leerán el
texto de nuevo hasta encontrar la solución correcta.
Una puesta en común oral dará las soluciones.
El último apartado de la actividad anterior servirá para
que los alumnos deduzcan el significado de la
partícula dé-y para que el profesor explique lo que es
un prefijo. El profesor escribirá en la pizarra el verbo
chausser y después pedirá a los alumnos que se fijen
en el dibujo para pedirles a continuación que digan lo
que hace el personaje. Otro ejemplo puede ser el verbo
brancher: se escribirá en la pizarra y hará comprender
su significado enchufando el CD o el ordenador.
Después, lo desenchufará y preguntará a los alumnos
lo que ha hecho. Por último, y para resumir, el
profesor leerá el recuadro.
Con esta actividad se pretende consolidar lo visto
sobre el uso del prefijo dé-. El profesor se asegurará
de la comprensión del ejercicio pidiendo a los
alumnos que observen el ejemplo y digan la diferencia
entre las dos palabras. Los alumnos trabajarán por
parejas y la corrección se hará de manera oral. El
profesor escribirá las palabras con prefijo en la
pizarra.
CE, CO, EO
CE, EE, EO
PA
PA, TP; TG
LE, pág. 8,
act. 2..
LE, pág. 9
act. 3.
TIEMPÒ
5’
20’
10’
’
5’
47

SESIÓN
Ampliación
Desarrollo
Desarrollo
Ampliación
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
El profesor aconsejará a los alumnos que completen
primero las frases en las que conocen las palabras. El
profesor podrá, de manera eventual, explicar las
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
palabras que no se comprenden. Puesta en común oral. CE, EE, CO
PA, TI LE, pág. 9,
act. 4.
3 Desarrollo
- Leer un texto sobre las reglas de un deporte.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
Esta actividad sensibilizará a los alumnos hacia las
palabras que las lenguas toman prestadas de otras
lenguas. Enunciarán sus suposiciones y justificarán
sus respuestas.
Como variante de la anterior, el profesor podrá pedir a
los alumnos la traducción de estas palabras en su
lengua materna para verificar si el origen es el mismo.
El profesor hará una «tormenta de ideas» para hacer
una lista en la pizarra con los nombres de los deportes.
Los alumnos tratarán de encontrar en esta lista las
palabras que vienen de otras lenguas.
Los alumnos observarán primero el ejemplo para
constatar que deben dar el nombre del deportista y de
la deportista. La actividad se hará de manera
individual y después entre todo el grupo. El profesor
escribirá las palabras en la pizarra.
Para ampliar la actividad anterior, se podrá continuar
con los nombres de los deportes dados en la actividad
5b.
Antes de la lectura del texto, el profesor pedirá a los
alumnos que observen el dibujo y que digan de cuál
deporte se trata. Luego, se pedirá a los alumnos que
digan todo lo que saben de las reglas de este deporte.
Después, los alumnos leerán el texto para responder a
las cuestiones propuestas.
CE, EE, EO
CO, EO
CE, EO
CE, EE
CE, EE
CE, CO; EE
PA, TI
TI
TG
TI, TG
TI, TG
TI, TG
LE, pág. 9,
act. 5a.
LE, pág. 9,
act. 5b.
LE, pág. 9,
act. 6.
LE, pág. 9,
act. 7.
TIEMPÒ
5’
5’
5’
5’
5’
10’
48

SESIÓN
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Refuerzo y ampliación
Para reforzar lo anterior, se propone a los alumnos
IO
PA CA, pág. 4,
Consolidar y reforzar lo aprendido
cerrar los libros y decir oralmente las reglas que
act. 1, 2, 3, ,
recuerden. Para reforzar los contenidos de vocabulario CE, EE
TI pág. 5, act.
ya vistos, el profesor remitirá a los alumnos a las
páginas del Cahier.
1, 2.
4 Desarrollo
-Lectura comprensiva de una canción:
fragmento de Et si tu n’existais pas, de Joe
Dassin.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales: si + imparfait + condicional.
- Uso de los pronombres demostrativos.
- Usar y aprender reglas básicas de
pronunciación, ritmo y entonación.
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
El profesor pedirá a los alumnos que digan qué tipo de
texto es el que van a leer y, a partir del dibujo, de que
tema puede tratar. Después, como paso introductorio a
la actividad, se escribirá en la pizarra la siguiente
frase: Si tu n’existes pas, dis-moi pourquoi…, y se
propondrá a los alumnos que la completen. Para ello
se hará un listado en la pizarra con posibles respuestas
en presente y en futuro. Finalmente, los alumnos
leerán el fragmento de la canción.
Preguntar a los alumnos si los tiempos escritos en la
pizarra (act. 1a), son los mismos de la canción; a
continuación, completarán la regla.
Los alumnos verificarán la respuesta anterior, leyendo
el recuadro L’hypothèse.Antes se les pedirá que
recuerden las formas de algunos verbos irregulares:
être, avoir, aller, venir, vouloir, faire, pouvoir.
Se pueden añadir dos frases inventadas por los
alumnos y pedirles a la vez que transformen los
tiempos de las frases escritas en la pizarra (activid 1ª)
Como variante de la anterior, el profesor les pedirá
que cambien el sujeto para crear nuevas frases. Por
ejemplo: Si le professeur de français n’existait pas…
Para consolidar el condicional de manera lúdica, el
profesor animará a los chicos a que busquen frases
CE, EO
CE, EE
CE; EE
CE, EE
CE, EE
CE, EE, EO
TI, TG
PA, TI
PA, TI
TI
TI
TI, TG
LE, pág. 10,
act. 1a.
LE, pág. 10,
act. 1b.
LE, pág. 10,
act. 1c
LE, pág. 10,
act. 1d.
LE, pág. 10,
act. 2a.
TIEMPÒ
10’
30-35’
10’
5’
5’
5’
5’
5’
49

SESIÓN
Desarrollo
Desarrollo
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
originales. La puesta en común se hará de manera
oral.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
5 Desarrollo
- Entender y aplicar aspectos gramaticales: el
pronombre relativo qui y que
-Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
Desarrollo
Refuerzo
(Consolidar y reforzar lo aprendido).
Los alumnos observarán el ejemplo y se fijarán en qué
consiste la transformación. Después, por parejas, los
alumnos reformularán las frases. Corrección con toda
la clase.
El profesor pedirá que lean de manera global el texto
para darse cuenta de que es un anuncio publicitario.
Después, se pedirá a la clase en general que localicen
un pronombre demostrativo. A partir de este ejemplo,
los alumnos localizarán el resto.
De manera oral y entre toda la clase, se señalarán las
palabras que sustituyen a los pronombres. El profesor
las escribirá en la pizarra junto al pronombre que
reemplazan.
Por último, se puede completar esta tabla entre toda la
clase. Un alumno escribirá las soluciones en la pizarra.
En esta sesión se seguirá con la práctica de los
pronombres demostrativos. El profesor leerá las frases
y les pedirá que digan el sujeto de cada una de ellas.
Después, les hará que se fijen en la función de los
pronombres relativos en las tres frases. Por último, se
leerá el recuadro para familiarizar a los alumnos con
otros usos de los pronombres demostrativos (con la
preposición de y las partículas –ci y –là).
Actividad de práctica sobre el uso de los pronombres
demostrativos.
El profesor remitirá a los alumnos a las páginas el
Cahier para practicar los contenidos ya vistos.
CE, EE, EO
CE, EO
CE, EO
CE, EO
CE, EE
CE, EE
CO, CE, EE
TP
TI, TG
TG
TG
PA, TG
TI
TI
LE, pág. 10,
act. 2b.
LE, pág. 10,
act. 3a.
LE, pág. 10,
act. 3b
LE, pág. 10,
act. 3c.
LE, pág. 11,
act. 3d.
LE, pág. 11,
act. 4
CA, pág. 6,
act. 1,2, 3, 4,
5, p. 7, act. 6
TIEMPÒ
5’
10’
5’
5’
10’
5’
35’
50

SESIÓN
Desarrollo
Refuerzo
(Consolidar y reforzar lo aprendido).
6 Desarrollo
-Escuchar y comprender un texto sobre
deportes.
- Describir oralmente una ilustración con
ayuda de un texto oral.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
Antes de comenzar, se recordará a los alumnos la CO, CE, EO PA, TI LE, p11,
importancia de esforzarse en pronunciar
correctamente el francés. Con estas actividades se
pretende que los alumnos sepan distinguir los sonidos
[s] y [z]. y sus diferentes grafías. Verificarán sus
respuestas al oír la grabación .
act. 1ª
CE, EE, EO TI, PA, TG LE, pág. 11.
act. 2
Las actividades siguientes son de reflexión sobre las
palabras homófonas: misma pronunciación y diferente
escritura. El profesor les pedirá que den las
soluciones, justificando su respuesta. Después, los
alumnos leerán el recuadro para verificarlas.
El profesor remitirá a los alumnos a las páginas del
Cahier para reforzar los contenidos sobre los sonidos
[z] y [s]. y sobre las palabras homófonas.
Los alumnos observarán las ilustraciones y después
dirán lo que tienen en común (todas pertenecen a
deportes de equipo). A partir de las fotos, se les pedirá
que digan todo el vocabulario que conocen sobre
ellos. La actividad se hará de manera oral, justificando
sus respuestas.
Como pista, el profesor adelantará que se trata de uno
de los deportes que aparecen en las fotos. Se
escuchará la audición dos veces y después se hará una
puesta en común donde los alumnos justifiquen sus
respuestas.
Con esta actividad, se repasará de forma lúdica las
reglas vistas en la página 9 del LE.
La siguiente actividad se pondrá en práctica por
parejas, de manera oral y las respuestas serán libres.
CE, EE, CO
CO, EO
CO, EO
EO
TI
TI, TG
TI
TI, TG
CA, pág. 7,
act. 7, act. 2
(CD2, pista
12).
LE, pág. 12,
act. 1a
LE, pág. 12,
act. 1b.
LE, pág. 12,
act. 1c
TIEMPÒ
5’
5’
10’
5’
10’
5’
51

SESIÓN
Motivación
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
A modo de orientación, el profesor les pedirá primero
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
que citen algunas de las grandes competiciones
CO; EO TP; PA LE, pág. 12,
(Juegos Olímpicos, Liga de campeones, etc.)
act.2
Desarrollo
- Escuchar y comprender un texto oral.
- Presentar su deporte preferido.
- Contar un partido
Refuerzo y motivación
Consolidar y reforzar lo aprendido
Como variante de la anterior, se puede hacer una
encuesta sobre las preferencias de la clase, poniendo
en común las respuestas de las preguntas 1, 2 y 5.
Recordamos a los alumnos que hoy se trabajará sobre
todo la expresión oral junto con algunas actividades
lúdicas como los juegos de rol.
Después de escuchar la grabación, los alumnos
responderán a las preguntas de manera oral.
Por parejas, los alumnos prepararán un juego de rol en
el que uno de los componentes deberá contar el
partido al otro que no lo ha visto, y este deberá hacer
preguntas relacionadas.
Los alumnos escucharán una o dos veces el texto.
Después, responderán de manera oral a las preguntas
que se proponen en la primera parte de la actividad.
Ahora se trata de que los alumnos presenten su
deporte favorito, de manera oral, respondiendo a las
cuestiones de la primera parte de la actividad.
El profesor remitirá a los alumnos a las páginas el
Cahier para practicar contenidos ya vistos.
CE, EO
CO
CO, EO
CE, CO, EE
CO, EO
CO, EO
EO
CO, EE
TG
PA
TI, PA
TI
TP
TI, PA
TI, PA
TI
LE, pág. 13,
act. 3, CD 1,
pista 6.
LE, pág. 13,
act. 4a, CD
1, pista 7.
LE, pág. 13,
act. 4b.
LE, pág. 13,
act. 5a, CD
1, pista 8.
LE, pág.13,
act.5b.
CA, p7, act 1
TIEMPÒ
20’
10’
5’
10’
10’
10’
10’
10’
10’
52

SESIÓN
Desarrollo
Desarrollo
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
8 Desarrollo
Los alumnos responderán por escrito y de manera CE, EE, EO TI, TG LE, pág. 14,
- Leer y comprender textos.
individual a las preguntas. Después, el profesor les
act. 1a.
- Producir un texto escrito: escribir una ficha
técnica sobre el baloncesto, escribir frases con
animará a que las lean en voz alta.
un pronombre demostrativo.
La segunda parte de la actividad servirá a los alumnos CE, EE
TI LE, pág. 14,
- Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
para ejercitarse a la hora de formular hipótesis.
act. 1b.
Esta actividad escrita esta orientada a la práctica de la CE; EE
TI LE, pág. 14,
formación y el empleo del condicional. Se hará de
forma individual y después se hará una lectura para su
corrección.
Practicarán otro de los casos donde se utiliza el
act. 1c.
condicional: hacer preguntas de forma educada o. CE, EE
TI LE, pág. 14,
cortés.
act. 1d
Refuerzo y ampliación
Páginas del Cahier para reforzar conocimientos.
CE, EE
TI CA, p8, act.
1, 2, 3 y 4.
9 Desarrollo
- Leer y comprender textos procedentes de
diversos países francófonos
- Relacionar cada texto con su ilustración
Los alumnos responderán por escrito y de manera
individual. Después se procederá a la lectura de las
frases bajo la forma de preguntas para adivinar de
quien se trata. Por ejemplo: C’est celui de devant,
celui qui joue au football. Qui est-ce?
A partir de las cuestiones propuestas, los alumnos
elaborarán una ficha técnica sobre el baloncesto.
El profesor adelantará que se va a tratar en esta
sección la literatura de los países francófonos.
1ª toma de contacto con los textos y con el vocabulario
que aparece en ellos. Cada alumno elegirá la
ilustración que más le guste y justificará su elección,
describiendo lo que ve y lo que le sugiere.
Después, los alumnos leerán los textos de manera
individual, sin tratar de comprender todo, y asociando
cada uno de ellos a las ilustraciones.
CE, EE; EO
CE, EE
CO
CE, EO
TI, TG
TI
PA
TI, TG
LE, pág.14,
act.2.
LE, pág. 14,
act. 3
LE, pág. 15,
act. 1a.
TIEMPÒ
10’
5’
5’
5
25’
5’
10’
5’
15-20’
53

SESIÓN
Desarrollo
Ampliación
UNITÉ 1: SI J’ÉTAIS FRANÇAIS
OBJETIVOS/ACTIVIDADES
Desarrollo
DESCRIPCION
Puesta en común oral entre toda la clase.
En este caso, el apartado 1 se hará entre toda la clase.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Los apartados 2 y 3 de manera individual y después se CE, EE, EO TI, TG LE, pág. 15,
pondrán en común en grupo.
act. 1b.
10 Autoevaluación
Evaluación
Un voluntario leerá en voz alta el texto 1 de la
actividad 1ª. Se pedirá a los alumnos que localicen las
rimas. Después, que citen elementos geográficos
característicos de su país para hacer una lista en la
pizarra. Se observará si las palabras riman.
El profesor propondrá que titulen el poema. Todos los
títulos se escribirán en la pizarra. Podrán trabajar por
parejas y el profesor les ayudará, si lo necesitan, a
encontrar palabras que rimen. Por último, se les
propondrá que ilustren el poema con un dibujo y que
después los lean delante de los demás grupos.,
Como variante de la actividad anterior, se podrá pedir
a los grupos que elijan un país diferente para hacer el
mismo ejercicio. Los alumnos deberán asociar los
textos e ilustraciones como en la actividad 1a.
Esta sesión se dividirá en dos partes: en los primeros
veinte minutos, los alumnos completarán la
autoevaluación. Mediante la autoevaluación, los
alumnos comprobarán por ellos mismos lo que han
aprendido en esta primera unidad.
El tiempo restante se dedicará al test correspondiente
a la unidad 1 del libro del alumno.
CE, CO, EO
CE, CO, EO
CE, EE
TD
PA; TG
TG
TI
TI
LE, pág. 15,
act. 1c.
CA, pág. 9,
Autoèvaluati
on.
LE, pág. 16,
Bilan. CD 1,
pistas 9 y 10.
TIEMPÒ
10’
15’
5’
20’
40’
54

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
1 Motivación y detección de conocimientos Hoy presentamos una nueva unidad cuya apertura se CO
PA
previos
compone de un montaje de ilustraciones que
Introducir el tema y el vocabulario de la introducirán una parte del vocabulario de la unidad:
unidad.
elementos característicos de la cultura belga. Se
señalarán los objetivos : contar algo en pasado,
resumir una historia o redactar un relato. Esta página
permitirá a los alumnos reflexionar sobre diversos
aspectos de Bélgica.
Desarrollo
- Identificar el vocabulario específico
relacionado con la cultura belga.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
- Buscar en Internet textos .relacionados con
el vocabulario que se trabaja.
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
Para trabajar las dos actividades siguientes, primero,
divididos en pequeños grupos, harán una lista de todo
lo que saben sobre Bélgica. Después, les invitaremos a
mirar la página de apertura de la nueva unidad: cinco
imágenes que muestran diferentes aspectos
relacionados con la cultura belga. Así, completarán
sus listas. Finalmente, se hará una puesta en común
oral entre toda la clase.
Los alumnos pueden buscar la solución en algunas
páginas que les sugiera el profesor. Por ejemplo:
http://fr.wikipedia.org
Divididos en pequeños grupos, los alumnos volverán a
observar con detenimiento la imagen d. Imaginarán
como fueron los acontecimientos de septiembre de
1830 y después harán una puesta en común para ver
en qué puntos coinciden. Se les propondrá que hagan
una búsqueda en Internet para aportar más datos. El
profesor les facilitará las páginas web que aparecen en
la GP (pág. 37)
Con esta actividad perteneciente al apartado de
Vocabulaire, se pretende, de una manera lúdica,
completar las actividades anteriores sobre cultura
belga.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
CE, EE, EO
CE, EE
CO, CE, EO
CE, EE
TG
TI
TG
PA, TI
LE, pág. 17,
act. 1 y 2.
LE, pág. 17,
act. 3
LE, pág. 17,
act. 4.
LE, pág. 18,
act. 1
TIEMPÒ
10’
10’-15’
10’
10’
10’
55

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Refuerzo y ampliación para consolidar y ampliara lo que se ha aprendido. CE, EE TI CA, pág. 10,
act. 1
2 Motivación
Desarrollo
- Identificar el vocabulario específico
relacionado con la cultura belga.
- Reconocer verbos con el prefijo re-
- - Leer de manera comprensiva noticias sobre
Bélgica.
El profesor adelantará que van a leer noticias de la
prensa belga. Después, pedirá que observen el logo y
digan que creen que puede representar (Radio Tele
visión Belge Francophone). Los alumnos echarán un
vistazo a los textos una primera vez para después leer
las preguntas y volver a leer los textos en profundidad.
Las respuestas se harán de manera individual y luego
se hará una 1ª corrección comparándolas con las de un
compañero. Si no coinciden, leerán de nuevo el texto
hasta dar con la respuesta adecuada.
Finalmente, se hará una puesta en común oral entre
toda la clase.
El profesor pedirá a los alumnos que digan el verbo
que se encuentra “escondido” en el verbo rouvrir y
que, a partir de él, imaginen el significado de la
partícula re- (repetición). Asimismo les recordará el
significado de «prefijo» ‘partícula situada delante de
una palabra para modificar su sentido’.
Después, escribirá en la pizarra los dos verbos del
recuadro, faire y fermer, y pedirá a los alumnos que
les añadan el prefijo correspondiente. A su vez, les
hará reparar en que, en los verbos que empiezan por
vocal como ouvrir, el prefijo se transforma en r-
(aunque hay una segunda forma: réouvrir).
Por último, escribirá en la pizarra el verbo sortir y
pedirá que le añadan el prefijo que corresponda. Los
alumnos, probablemente, responderán resortir, con
CE, EE, EO
CE, EE, EO
TI, TP. TG
TG
LE, pág. 18,
act. 2.
LE, pág. 18,
act. Le
préfixe re-
TIEMPÒ
5’
10’
15’
56

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
una sola s. Se les aclarará que la «s» entre dos vocales
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
es sonora y les propondrá que busquen la solución
para que la «s» sea sorda (poner dos «s»).
Se propondrá que busquen otros ejemplos en libros,
periódicos, revistas o en el libro de francés.
.
3
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
- Distinguir la función de la partícula re- en
diversas palabras.
- - Leer de manera comprensiva noticias sobre
el Festival Internacional de Cine Fantástico de
Bruselas.
- Identificar algunas profesiones relacionadas
con el cine.
Desarrollo
Refuerzo y ampliación
Para asegurarse de que los alumnos han comprendido
el ejercicio, se les pedirá que digan la diferencia entre
commencer y recommencer. El profesor leerá las
frases y preguntará cuál es el término o expresión que
señala la repetición (deuxième, à nouveau, qui existait
avant).( Corrección oral).
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
para consolidar lo que se ha aprendido sobre el prefijo
re-.
Antes de comenzar la actividad, el profesor explicará
que la partícula re-, delante de una palabra, no siempre
hace la función de prefijo. Así, los alumnos tendrán
que distinguir en qué casos indica ‘repetición’.
Se tratará en el apartado de gramática las expresiones
del francés donde figuran los pronombres en y y.. Los
alumnos trabajarán por parejas y después se hará una
puesta en común oral entre toda la clase.
En primer lugar, el profesor pedirá a los alumnos que
observen la ilustración para definir mejor qué es un
festival de cine fantástico. Se fijarán en los colores,
describirán al personaje y, sobre todo, dirán el
sentimiento que les inspira su mirada (miedo).
Después, tendrán que señalar todos los datos que
aparecen el cartel (fecha, web, patrocinadores…) y se
les pedirá que emitan sus hipótesis sobre el contenido
CE, EE, EO
CE, EE
CE, EE
CO, EO
CE, EE, EO
IO
TI, TP, TG
TI
TI
PA
TP, TG
TG
LE, pág. 19,
act. 3.
CA, pág. 11,
act. 3.
LE, pág. 19,
act. 4..
LE, pág. 19,
act. 5.
TIEMPÒ
10’
5’
5’
5’
5’
5’
57

Ampliación y refuerzo
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
a partir del título. Finalmente, leerán el texto completo
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
y, por parejas, responderán a las cuestiones. La
CE, EE, IO TP, TG LE, p 19,
Desarrollo
corrección se hará de forma oral.
act. 6
4
Motivación
Desarrollo
- Repasar algunos tiempos verbales ya
estudiados: (el imperfecto y el passé composé.
- Repasar los conectores del relato: d’abord,
ensuite, plus tard…
Comparar este cartel con el de anteriores ediciones
del festival. Podrán buscar en Google Images (festival
internacional du film fantastique de Bruxelles). Se les
sugerirá que hagan ellos otro cartel para anunciar el
festival.
El profesor leerá la lista y preguntará a los alumnos de
qué se trata (profesiones relacionadas con el cine).
Después, les pedirá que digan si conocen alguno de
estos oficios y que asocien cada palabra con su
definición. La corrección se hará entre toda la clase
de manera oral.
Para finalizar la sesión, el profesor pedirá a los
alumnos que realicen las actividades correspondientes
del Cahier.
El profesor adelantará que en esta sesión se verán
contenidos gramaticales que ya conocen de cursos
anteriores (expresar el pasado), así como los
conectores del relato.
En primer lugar, identificarán que se trata de un texto
literario. Se señalará que el autor es belga y después
de leer el texto contestarán oralmente las siguientes
preguntas: ¿quién habla?, ¿de qué?, ¿en qué tiempo
está escrito?
En esta segunda parte, los alumnos señalarán las frases
correspondientes a cada tiempo con dos colores
diferentes. Distinguirán los tiempos compuestos (con
CE, EE, EO
CE, EE
CO
CE, EO
TI, TG
TI
PA
TG
TI
CA. Pág.
10, act. 4,
pág. 11, act.
1, 2.
LE, pág. 20,
act. 1a.
LE, pág. 20,
act. 1b.
TIEMPÒ
10’
5’-10’
10’
5’
5’
10’
58

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
auxiliar) y los tiempos simples.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
Desarrollo
A continuación, los alumnos reflexionarán sobre el
empleo de los distintos tiempos de «pasado».
Los alumnos definirán el auxiliar y el sujeto para
hacer una primera clasificación (être/avoir).En el
grupo de los verbos con avoir, el profesor les pedirá
que justifiquen por qué vue toma una «e» y voulu, no.
Después se leerá el recuadro y el profesor aclarará que
hay unos quince verbos intransitivos, o empleados de
manera intransitiva, que se conjugan con être y dará
algunos ejemplos: naître / mourir, arriver / partir /
rester, entrer, rentrer / surtir, descendre /…
Antes de leerlo, el profesor aclarará que se trata de un
fragmento de una novela policíaca, cuyo autor es
belga (Georges Simenon). Con esta actividad se
pretende que los alumnos practiquen el empleo y la
formación del passé composé.
En la segunda parte, los alumnos escucharán la
grabación y compararán sus respuestas.
Los alumnos leerán el recuadro sobre los conectores
antes de realizar la actividad.
Después de añadir los conectores que consideren
necesarios, los alumnos escucharán la grabación y
verificarán sus respuestas.
CE, EE
CE, EE, EO
CE, CO, EE
CE, EE
CO, CE, EE
TI
PA, TI, TG
TI
TI
TI
LE, pág. 20,
act. 1c.
LE, pág. 20,
act. 1d.
LE, pág. 20,
act. 2, CD 1,
pista 11.
LE, pág. 20,
act. 3a.
LE, pág. 20,
act. 3b, 3c,
CD1, pista
12.
TIEMPÒ
5’
10’
10’
5’
10’
59

Desarrollo
- Reconocer los usos de los pronombres en y
y.
- Distinguir el acento francés y el acento
belga.
- Utilizar los signos de puntuación de manera
adecuada.
Refuerzo ya ampliación
Desarrollo
Refuerzo y ampliación
UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
5 Motivación
Se adelantará a los alumnos que en esta nueva sesión
se continuará con contenidos gramaticales y
ortográficos.
CO
PA
El profesor pedirá a los alumnos que digan el tipo de
texto: en este caso, un diálogo. Después, leerá las
frases y les pedirá que localicen los elementos
gramaticales comunes a todas las respuestas (el
empleo de en o y).
Los alumnos trabajarán en este caso por grupos y
verificarán, mediante la autocorrección, si sus
respuestas son verdaderas leyendo el cuadro de los
pronombres. El profesor hará luego una puesta en
común oralmente.
Como variante de la anterior, el profesor puede
preguntarles si hay equivalente de estos pronombres
en su lengua materna (en español, no hay).
Para practicar el uso de los pronombres en-y, el
profesor pedirá a los alumnos que localicen las
palabras à o de en cada frase, antes de dar la respuesta.
Se insistirá sobre el lugar que ocupa el pronombre
(después del sujeto).
El profesor leerá el ejemplo y preguntará a los
alumnos otras respuestas posibles. Después, trabajarán
por grupos. Unos cuantos leerán sus respuestas en alto
con el fin de apreciar una mayor variedad de
respuestas.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
para consolidar lo que se ha aprendido sobre tiempos
verbales, conectores y pronombres.
CE, EO
CE, EE, EO
IO
CE; EE
CE, EE, EO
CE, CO, EE
PA, TG
TG
PA
PA, TI
TP
TI
LE, pág. 21,
act. 4a.
LE, pág. 21,
act. 4b
LE, pág. 21,
act. 5a
LE, pág. 21,
act. 5b
CA pág. 12,
act. 1, CD
2, pág. 13,
act. 3, act. 4.
TIEMPÒ
5’
5’
5’
3’
5’
5’
15’
60

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
6
Desarrollo
Desarrollo
Motivación y repaso
Desarrollo
-Utilizar reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Presentar y describir un cartel anunciador.
- contar una película.
Refuerzo y ampliación
Antes de hacer la actividad, el profesor les propondrá
que hagan una lista con los signos de puntuación que
conozcan y que expliquen como se utilizan. En una
primera lectura, el profesor pedirá a los alumnos que
señalen los nombres propios, luego las frases, las
comas; después, el profesor explicará donde se pueden
colocar los paréntesis y las comillas.
Los alumnos harán una autocorrección de su texto con
la audición antes de verificar la actividad con el
profesor.
Los alumnos escucharán el texto a la vez que lo leen y
después lo leerán en voz alta, imitando los diferentes
registros.
Actividad de conceptualización de las funciones de los
signos de puntuación.
Se abrirá la sesión con una actividad de revisión y
consolidación sobre los signos de puntuación y las
mayúsculas.
Antes de comenzar la actividad, se debe definir el tipo
de documento (carteles de festivales de cine); después
se relacionará los títulos de los festivales con las
ilustraciones. Por último, se elegirá uno de ellos y se
justificará la elección oralmente.
Sse sugerirá que busquen en Internet otros tipos de
festivales cinematográficos, que elijan uno y que
imaginen su cartel anunciador. Se les puede facilitar la
siguientedirección:http://www.dvdfly.fr/cienema/festi
vals-cinema-france.htm
CE, EE
CE, EE, CO
CE, EO
CE, EE
CO, CE, EE
CE, EO
CE, EE
PA, TI
TI, PA
TI
TI
PA, TI
TI
TI
LE, pág. 21,
act. 1a.
LE, pág. 21,
act. 1b, CD
1, pista 13..
LE, pág. 21,
act. 1c, CD
1, pista 14.
LE, pág. 21,
act. 2
CA, pág. 13,
act. 1a, 1b
LE, pág. 22,
act. 1a.
TIEMPÒ
10’
5’
5’
5’
10
10’
61

Desarrollo
Ampliación
Desarrollo
UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Se pondrá en común de forma oral.
CE, EE, EO TI, TG LE, pág. 22,
Desarrollo
Los alumnos que han elegido el mismo cartel pondrán
en común sus respuestas antes de exponerlas ante el
resto de los grupos oralmente.
CE, EO, IO TG
act. 1b.
LE, pág. 22,
act. 1c.
Esta actividad se hará por parejas. El profesor invitará
luego a los grupos a exponer oralmente su narración.
CE, EE, EO TP, TG LE, pág. 22,
act. 2.
7 Desarrollo
- Escuchar y comprender textos breves.
- Utilizar reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Hablar de un programa de televisión.
- Dar una noticia.
- Hablar de las vacaciones.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
En primer lugar, el profesor les preguntará por los
festivales de cine que conocen que se celebran en su
ciudad o comunidad. Después, podrán hacer
búsquedas sobre ello en Internet
(http://www.ecmkawenga.com/diffusion/html/cineme
d/selection_cineweb.pdf
Como ampliación de la anterior, el profesor
preguntará a los alumnos si han ido a algún festival de
cine (dónde, cuándo, qué tipo de películas), y a cuáles
les gustaría ir.
Se repasarán las profesiones relacionadas con el cine,
ya vistas en sesiones anteriores. Los alumnos deberán
justificar su respuesta.
Después de una primera escucha, los alumnos tendrán
que decir de qué tipo de texto se trata (noticias
radiofónicas). Después de una segunda escucha, los
alumnos completarán la tabla.
Una escucha posterior les servirá para justificar sus
respuestas
Actividad de comprensión oral sobre el turismo en
Bélgica.
EO, CE
IO
CE, EO
CO, EO
CO, CE, EO
TI, TG
PA
TG
TI
TI
LE, pág. 22,
act. 3.
LE, pág. 22,
act. 4
LE, pág. 23,
act. 5, CD 1,
pista 15.
LE, pág. 23,
act. 6, CD 1,
pista 16.
TIEMPÒ
5’
5’
5’
10’
5’
5’
10’
10’
62

Desarrollo
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido
8 Desarrollo
- Leer y comprender un texto.
- Producir un texto escrito: una biografía, un
texto surrealista, un correo electrónico.
- Introducir conectores en un relato.
UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Los alumnos prepararán una exposición oral sobre
EO
TI LE, pág. 23,
algún programa de televisión que hayan visto esta
semana.
act. 7.
Desarrollo
Con esta actividad de expresión oral se pretende que
los alumnos den un repaso general a la cultura belga
vista en la unidad. .
Con este juego de rol se pretende que los alumnos
pongan en práctica todos los conocimientos adquiridos
en la unidad.
El profesor hará que escuchen la grabación una vez.
Después, volverán a escucharla para que los alumnos
puedan reflexionar sobre su respuesta y quede claro
que distinguen los dos acentos.
El profesor explicará que el texto contiene algunos
errores que deben señalar escuchando la información
correcta.
El profesor remitirá al cuaderno de actividades para
practicar el contenido visto en estas dos sesiones.
Lectura individual. Después el profesor comprobará
que se ha entendido el texto globalmente. Por parejas,
los alumnos harán el ejercicio y después se pondrá en
común. Comprobarán su trabajo después de oír la
grabación.
El profesor instará a los alumnos a que supriman todas
las frases que no resuman la acción y después les
preguntará en qué tiempo están las frases suprimidas.
A partir de aquí, los alumnos deben sacar sus propias
conclusiones en cuanto a la diferencia de empleo
entre el imperfecto y el passé composé. Un alumno
leerá el recuadro para sintetizar estas conclusiones.
CO; EO
CEO, EO
CO, EO
CO, CE, EO
CO, CE, EE
CE, EE, EO
CO, EO
CE, EE, EO
TI
TP
TI
TI
TI
TP, PA, TG
TI
PA, TI
LE, pág. 23,
act. 8, CD 1,
pista 17.
LE, pág. 23,
act. 9.
LE, pág. 23,
act. 10, CD
1, pista 18.
LE, pág. 23,
act. 11, CD
1, pista 20.
CA, pág. 13,
act. 2,
LE, pág. 24,
act. 1a. .
LE, pág. 24,
act. 1b,
LE, pág. 24,
act. 1c
TIEMPÒ
5’
5’
10’
5’
10’
5’
10’
5’
10’
63

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Ampliación
Antes de comenzar, el profesor pedirá que se fijen en
este cuadro de Magritte llamado «La Trahison des
images» y después les explicará lo que el autor quiso
expresar con ella (GP, pág. 51). Los alumnos
Desarrollo
redactarán después la biografía del artista y después
leerán sus textos para toda la clase.
El profesor propondrá que, basándose en el modelo
anterior, los alumnos escribirán una biografía de
Georges Simenon o de Amélie Nothomb. Pueden
hacer sus consultas en:
http://ratsdebiblio.net/nothombamelie.html;
http://www. linternaute.com/biographie/georgessimenon-1
La segunda parte de la actividad tiene como objetivo
el empleo correcto del imperfecto y del passé
composé, así como la concordancia del participe passé
CE, EE
TI LE, pág. 24,
act. 3.
9 Motivación
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
-Leer diversos tipos de cómic.
- Conocer algunos personajes célebres del
cómic belga. .
Refuerzo
Esta sección interdisciplinar aborda en este caso el
arte del cómic en Bélgica.
Antes de comenzar, se remitirá a los alumnos a las
páginas del Cahier para reforzar los contenidos vistos
en la sesión anterior.
El profesor escribirá las palabras en la pizarra y
preguntará a los alumnos si las conocen. Después, por
parejas, los chicos harán el ejercicio.
La segunda parte de la actividad se hará en gran grupo
o en grupos pequeños y después se pondrá en práctica
una puesta en común.
Observar la cubierta del cómic. Después responder a
la cuestión justificando su respuesta.
CE, EE
CO
CE, EE
CO, CE, EE
CE, EE
TG
PA
TI
TP, TG
TP, TG
CA, pág. 14,
act. 1, 2, CD
2, pista 18.
LE, pág. 25,
act. 1a.
LE, pág. 25,
act. 1b.
TIEMPÒ
5’
5’
15’
5’
10’
5’
5’
64

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
10 Autoevaluación
11
Evaluación
Desarrollo
- Leer y comprender una canción.
- Realizar intercambios comunicativos.
- Usar reglas básicas de pronunciación, ritmo
y entonación.
Ampliación
En la 2ªparte de la actividad, el profesor invitará a los
alumnos a expresarse. Después se compararán las
diferentes respuestas. Como variante, el profesor
puede proponer que describan la cubierta.
Como ampliación, se les propondrá que hablen de sus
gustos personales acerca de este tema: qué tipo de
cómic les gusta, qué personajes, etc. Los alumnos
podrán traer a clase algunos cómics que les gusten y
mostrárselos al resto de compañeros.
Dos partes: en los primeros veinte minutos, los
alumnos completarán la autoevaluación. Mediante la
autoevaluación, los alumnos comprobarán por ellos
mismos lo que han aprendido en esta primera unidad.
El tiempo restante se dedicará al test correspondiente
a la unidad 2 del libro del alumno.
El objetivo de esta sección es lúdico. A través de una
canción, los alumnos harán un repaso de los
contenidos de la unidad. En este caso, pretende
sensibilizar a los alumnos hacia la canción belga
Como actividad introductoria, el profesor preguntará a
los alumnos si conocen a los cantantes de la lista.
Explicará que nos e trata solo de saber responder, sino
de asociar libremente una foto con un nombre y de
comparar sus respuestas con las del resto de los
compañeros.
Se puede proponer a la clase que se encarguen de
buscar datos sobre uno de los cuatro cantantes. Se
elaborará una biografía que se presentará de manera
oral en la siguiente sesión.
CE, EO
CE, EO
CE, EE
TD
CO
CO, CE, EE
CE, EE
PA, TI
TI
TI
PA
PA, TI, TG
TG
LE, pág. 25,
act. 2a.
act. 2b.
LE, pág. 25,
act. 2, 3.
CA; pág. 15,
Autoévaluati
on.
LE, p. 26,
Bilan. CD 1,
pist 22, 23.
LE, pág. 27,
act. 1.
TIEMPÒ
5’
10’
20’
40’
5’
5’-10’
5’
65

Desarrollo
Desarrollo
UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
El profesor preguntará a los alumnos que justifiquen CO, EO TI, TG LE, pág. 27,
su respuesta (es una voz de hombre o de mujer, de
act. 2, CD1,
Desarrollo
persona joven o madura…).
pista 24.
En este caso, los alumnos responderán de manera
individual. Después se hará una puesta en común para
comparar respuestas. Antes de dar la respuesta, el
profesor pedirá a los alumnos que pasen al siguiente
apartado de la actividad.
Los alumnos leerán la letra de la canción para verificar
sus respuestas por ellos mismos.
Se trata de que cada uno de ellos encuentre lo más
rápido posible cinco palabras positivas.
El profesor invitará a los alumnos a expresarse. Se
repasará un extracto de la canción si es necesario.
También dará pistas a los alumnos con palabras como
rythme, voix…
En primer lugar, el profesor comprobará que se
entiende versos como el que sigue: comme le ying
pour le yang (en la filosofía china son dos conceptos
opuestos pero complementarios). Se puede ver su
famoso símbolo en Google Images.
Por parejas, los alumnos imaginarán una comparación.
Se pondrán en común la lectura de los versos.
Este trabajo se hará por parejas. Después se pondrá en
común con el resto de la clase. Como ampliación, el
profesor les preguntará si conocen otras canciones de
amor felices, que den su título o que resuman su
contenido.
CO, EO
CE
CE, EO
CO, EO
CE, EE
EE, EO
TI, TG
TI
TG
PA
PA, TP
TP, TG
LE, pág. 27,
act. 3a, CD
1, pista 25.
LE, pág. 27,
act. 3b
LE, pág. 27,
act. 4a.
LE, pág. 27,
act. 4b.
LE, pág. 27,
act. 5.
LE, pág. 27,
act. 6.
TIEMPÒ
10’
5’
5’
5’
5’
10’
5’
66

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
12 Motivación y refuerzo
Desarrollo
- Asociar la imagen con el país
correspondiente.
- Buscar países de habla francesa en un
mapamundi.
El profesor presentará de nuevo esta sección
Civilisation como una ampliación de las págs. 4 y 5
del LE sobre la francofonía. El objetivo de la página
es familiarizar al alumno y sensibilizarlo ante la
diversidad y la riqueza cultural de los territorios
francófonos. Se les pedirá que observen las fotos, que
digan que representan y que imaginen el país donde
han sido tomadas. También se les puede preguntar
cuál es la foto que les gusta más y por qué.
Esta actividad la resolverán divididos en grupos. Si los
alumnos tienen dificultades para encontrar algunos
países, el profesor les invitará a que busquen las
respuestas en Internet.
En la segunda parte de la actividad, se comenzará por
las respuestas más evidentes.
En el apartado de asociación foto-país, el profesor les
animará a justificar sus respuestas.
El profesor explicará a los alumnos que van a leer
cinco textos y que los deberán asociar a su país
correspondiente. Les sugerirá que lean primero los
cinco textos y que procedan por eliminación
comenzando por las respuestas más evidentes para
ellos. La actividad se llevará a cabo en grupos de tres.
Si no están seguros de algunas respuestas, pueden
introducir en algún buscador de Internet palabras
CO, IO
CO, EO
CE, EE
PA
TG
TG
LE, pág. 28,
act. 1a, b, c.
LE, pág. 28,
act. 1d.
TIEMPÒ
5’-10’
20’
20’
67

UNITÉ 2: C’ÉTAIT EN BELGIQUE
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
clave. Por ejemplo: «diola, mandinque, sérère» (texto
1), «Mékong» (texto 2), «volcan Yasur» (texto 3),
«Champlain, Nouvelle-France» (texto 4), «moulesfrites»
(texto 5).
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
SESIÓN
1
Desarrollo
El profesor distribuirá la clase por parejas y a cada
una de ellas se le adjudicará uno de los países. Cada
pareja preparará el trabajo en casa y después lo
expondrá oralmente delante de toda la clase. Los
alumnos podrán incluir en su trabajo la lengua del
país, la forma de estado, las ciudades más grandes, un
breve resumen histórico, etc.
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Motivación y detección de conocimientos
previos.
- Introducir el tema y el vocabulario de la
unidad.
Desarrollo
Identificar el vocabulario específico
relacionado con la cultura suiza.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
- Buscar en Internet textos .relacionados con
el vocabulario que se trabaja.
El profesor puede decir lo que significa el título y se
pedirá a los alumnos que lean los objetivos de
aprendizaje y los contenidos de vocabulario. Esta
página trata de sensibilizar a los chicos hacia la
cultura de otro país francófono, Suiza, y les permitirá
reflexionar sobre todo lo que le representa.
Los alumnos pueden trabajar esta actividad de
iniciación divididos en pequeños grupos. Primero,
harán una lista de todo lo que saben sobre Suiza.
Después, les invitaremos a mirar la página de apertura
de la nueva unidad: cinco imágenes que muestran
diferentes aspectos relacionados con la cultura suiza.
Así, completarán sus listas. Finalmente, se hará una
CO, EO
TP
LE, pág. 28,
act. 2.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO
PA
CE, EE; EO
TP, TG
LE, pág. 29,
act. 1.
TIEMPÒ
10’
TIEMPÒ
5’
10’-15’
68

SESIÓN
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Refuerzo y ampliación
Desarrollo
Desarrollo
Leer y comprender noticias de la prensa suiza.
puesta en común oral entre toda la clase.
Se puede pedir a los alumnos que observen el billete
de diez francos y que después intenten adivinar cuál es
la profesión del personaje, después de buscar su
nombre en Internet (se trata del arquitecto Le
Corbusier, 1887-1965). Se les puede facilitar alguna
página:
http://www.larousse.fr/encyclopedie/personnage/Le%
20Corbusier/129220
Con esta actividad perteneciente al apartado de
Vocabulaire, se pretende, de una manera lúdica,
completar la actividad anterior sobre cultura suiza.
Cuando el alumno no esté seguro de la solución, el
profesor le animará a emitir una posible respuesta y a
justificarla
Los alumnos observarán el aspecto global del
documento y definirán su género (se trata de artículos
periodísticos). El profesor propondrá a los alumnos
que observen la ilustración y que digan lo que
representa. Luego, echarán un vistazo a los textos una
primera vez, leerán las preguntas y volverán a leer las
noticias atentamente para sí contestar a las cuestiones
de forma individual.
Los alumnos harán una primera corrección con un
compañero. Si sus respuestas no coinciden, leerán de
nuevo el texto para buscar la respuesta correcta. La
puesta en común se hará de manera oral.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO, EO
CE, EE
CE, EE, EO
PA, TI
PA, TI
TI, TP, TG
LE, pág. 30,
act. 1.
LE, pág. 30,
act. 2.
TIEMPÒ
5’
10’
10’-15’
69

SESIÓN
2
Motivación
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Desarrollo
-Leer y comprender textos breves:
recomendaciones para la utilización de
Internet.
- Relacionar palabras con el prefijo pré- y su
significado.
- Completar frases con el verbo adecuado.
Desarrollo
Ampliación
Desarrollo
En esta unidad se seguirá con el aprendizaje y
ampliación del vocabulario relacionado con la
informática y las palabras formadas con el prefijo pré-
El profesor les pedirá que encuentren la palabra que
significa «imaginer un événement futur», vista en la
actividad anterior (act.2, c4). Se les pedirá que digan
de qué palabras está compuesto este verbo (préfixe
pré- + verbe voir); después tendrán que deducir el
significado del prefijo pré-. Finalmente, el profesor
leerá el recuadro para sintetizar las respuestas.
El profesor se asegurará de la comprensión del
ejercicio, pidiendo a los alumnos que observen el
ejemplo. Después, aclarará que que prévision es el
sustantivo correspondiente al verbo prévoir. Se les
propondrá trabajar por parejas y después se corregirá
la actividad en gran grupo, de manera oral. El profesor
escribirá las respuestas en la pizarra.
Con esta actividad se pretende consolidar lo que se ha
aprendido sobre el prefijo pre-. El profesor aconsejará
a los alumnos que completen primero las frases con
las palabras que conocen. La puesta en común se hará
de manera oral. El profesor pedirá que expliquen el
significado de las palabras.
Como variante de la anterior, el profesor propondrá a
los alumnos la traducción de palabras con el prefijo
pre- en su lengua materna para comprobar si existe
este mismo prefijo en ella.
El profesor pedirá primero que señalen la fuente de
donde están tomados los textos (de Internet, uno de
una página francesa y otro de una página suiza).
Después, por parejas, leerán los textos para responder
a las cuestiones. La corrección se hará en gran grupo.
Se pedirán las respuestas a un mayor número de
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO
PA
CE, EO
TD
CE, EE, EO
CO, EO
CE, EO, CO
TI,
TP, TG
TI, TG
PA,
TP, TG
LE, pág. 31,
Le préfixe
pré-.
LE, pág. 31,
act. 3.
LE, pág. 31,
act. 4.
LE, pág. 31,
act. 5.
TIEMPÒ
5’
5’
10’
5’
5’
15’
70

SESIÓN
3
Desarrollo
Ampliación
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Motivación y refuerzo
Desarrollo
- Situar un acontecimiento en el tiempo:
anterioridad, posterioridad, simultaneidad.
- Relacionar frases con su tiempo
correspondiente.
- Utilizar el gerundio con corrección.
Desarrollo
alumnos cuando las cuestiones sean más abiertas o
personales.
El profesor leerá la lista y preguntará de qué tipo de
vocabulario se trata (informática). Preguntará a los
alumnos si conocen alguna de las palabras para que
den su definición, y después les pedirá que asocien
cada palabra con su definición correspondiente. La
corrección se hará en gran grupo, oralmente
Si hay tiempo, el profesor podrá ampliar lo anterior
explicando el significado de palabras como courriel,
e-mail, spam, pourriel en el sitio www.tv5.org
(«Langue française»).
Se comenzará la sesión remitiendo a los alumnos a las
actividades del Cahier. También podrán completar el
páginas del Cahier para reforzar lo que ya se visto.
Después, se les explicará que hoy se va a trabajar con
actividades diferentes que les ayudarán en el estudio
de los aspectos gramaticales de la unidad, algunos de
los cuales ya conocen.
Para introducir a los alumnos en el estudio de este
aspecto gramatical, el profesor les pedirá que hagan
una frase con quand y que precisen lo que expresa
(tiempo). Se les preguntará si conocen otras
expresiones de tiempo y se escribirán en la pizarra.
Después, el profesor les explicará que deben asociar
dos expresiones de tiempo que sean sinónimas.
Esta actividad se hará por parejas y después se pondrá
en común entre toda la clase.
Antes de hacer el ejercicio, de nuevo por parejas, el
profesor pedirá que digan el significado de las
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
TD
CO, EO
CO, Ce, EE
CO, CE; EE
EO, CE, EE
PA, TI, TG
PA
PA;TI
PA, TI, TG
PA, TP, TG
LE, pág. 31,
act. 6.
CA, pág. 16,
act. 2, 3, 4 y
5, pág. 17,
act. 1 y 2.
LE, pág. 32,
act. 1a
LE, pág. 32,
act. 1b
TIEMPÒ
10’
5’
25’-30’
10’’
10’
71

SESIÓN
4
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Ampliación y refuerzo
Motivación
Desarrollo
- Identificar lo que indican las expresiones
temporales.
- Completar frases con la expresión oral
correspondiente.
- Identificar las frases y palabras
exclamativas.
- Expresar las tres formas de la interrogación.
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
palabras simultaneité (dos acciones que suceden al
mismo tiempo), anteriorité (una acción que tiene lugar
antes que otra) y posteriorité (una acción que sucede
después de otra). Después se hará una apuesta en
común y se leerá el recuadro para comprobar las
respuestas. Si es necesario, el profesor explicará la
formación del gerundio.
Cada alumno escribirá una frase principal (por
ejemplo, Je t’aime…); en el otro equipo, cada uno
escribirá una frase con una expresión temporal (dès
que tu te lêves…). El profesor designará después un
alumno de cada grupo para que unan las frases de
manera que el significado sea «surrealista».
La sesión se abrirá con la práctica y el repaso de las
expresiones de tiempo ya vistas en la sesión anterior.
Esta actividad tiene como objetivo poner en práctica
lo aprendido sobre las expresiones de tiempo. Después
de la respuesta de cada alumno, el profesor pedirá otra
respuesta posible.
Como variante, se puede proponer a los alumnos que
busquen otro final para cada una de las frases. P. ej. :
Quand tu réponds à un sondage, tu dois être sincère.
El profesor animará a varios alumnos a que digan sus
respuestas para tener la mayor variedad de ellas
posibles.
En la 2ª parte de la actividad, los alumnos escucharán
primero la grabación en su totalidad. Después, el
profesor designará a uno de ellos para repetir la frase.
El profesor verificará las respuestas de los alumnos
leyendo el recuadro correspondiente
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CE, EE, IO
CO
CE, EE
CE, EE
TD
CE, EE
TG
PA
PA, TI
TI
TI, PA
LE, pág. 32,
act. 2.
LE, pág. 32,
act. 3, CD 1,
pista 25.
TIEMPÒ
10’
5’
5’
5’
10’
72

SESIÓN
Desarrollo
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Ampliación y refuerzo
En primer lugar, se leerán las frases y se les pedirá a
los alumnos que expliquen oralmente la diferencia
entre las tres maneras de plantear una pregunta.
Después, se leerá el recuadro.
En la segunda parte de la actividad se seguirá
practicando la utilización de las distintas formas
interrogativas.
Los alumnos harán esta actividad de manera
individual. Se corregirá entre toda la clase oralmente.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
para reforzar los contenidos vistos en las dos sesiones
anteriores.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CE, EO PA, TI LE, pág. 32,
act. 4.
CE, EE, EO
CO, CE, EE
PA, TI
TI, TG
TI
LE, pág. 33,
act. 5.
LE, pág. 33,
act. 6.
CA, pág. 18,
act. 1, 2, CD
2, act.3
TIEMPÒ
10’
10’
10’
10’
73

SESIÓN
5
6
Motivación
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Desarrollo
- Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Distinguir entre entonación afirmativa,
interrogativa y exclamativa.
- Identificar las palabras homófonas.
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
- Analizar e intercambiar opiniones sobre los
peligros de Internet.
- Analizar un cartel.
- Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Producir textos orales: la utilización que se
hace de Internet.
Ampliación
Desarrollo
Se comentará con los alumnos que hoy
comenzaremos haciendo hincapié en los apartados de
fonética y ortografía.
Con esta actividad, los alumnos aprenderán a
distinguir las diferentes entonaciones que puede tener
una frase. Después de escuchar de nuevo la grabación,
los alumnos tendrán que imitar las entonaciones.
En la segunda parte de la actividad, los alumnos leerán
primero el texto escrito y después corregirán sus
respuestas tras escuchar la grabación.
Esta actividad servirá para que los alumnos reparen en
la diferencia que hay ente las diferentes palabras
homófonas que se estudian y su utilización.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
para consolidar lo aprendido sobre la entonación y las
palabras homófonas.
Tendrán la oportunidad de expresarse oralmente en
francés a través de diversas actividades y sobre un
tema tan actual como Internet.
Primero, el profesor pedirá a los alumnos que definan
el tema que aparece representado en los documentos.
Antes de responder a la segunda cuestión, se les pedirá
que describan cada uno de ellos. Todas las respuestas
serán argumentadas.
Esta segunda parte de la actividad se hará en gran
grupo. El profesor invitará a los alumnos a expresarse
oralmente. Después de hacer la actividad, el profesor
les sugerirá que echen un vistazo a la página web de
Action innocence
(www.actioninnocence,org/suisse/index.aspx) con el
fin de conocer sus objetivos.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO, CE, EE PA, TI CA, pág, 18,
act. 2, 3 y 4.
CO, EO
CE, EO
CE, EE
CO; CE; EE
CO
CO, EO
CO; IO
TI
TI
TI
TI
PA
PA, TI
TG
LE, pág. 33,
act. 1a, b,
CD 1, pista
26.
LE, pág. 33,
act. 1c, d,
LE, pág. 33,
act. 2.
CA, pág. 19,
act. 4, 5, 6
LE, pág. 34,
act. 1a.
LE, pág. 34,
act. 1b.
TIEMPÒ
10’
10’
5’
10’
25’
5’
5’
10’
74

SESIÓN
Desarrollo
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Los alumnos escucharán dos veces la grabación antes
de responder. Después, se les hará escuchar el texto
una tercera vez para que digan un elemento del
documento sonoro que hayan comprendido.
Esta actividad se planteará para hacerla en pequeños
grupos. Después, un componente de cada grupo hará
un resumen oral de las respuestas ante el resto de los
grupos. Los alumnos podrán presentar luego las
respuestas de la clase como si hubieran hecho un
sondeo con sus tablas de porcentajes correspondientes.
Antes de la escucha, el profesor pedirá a los alumnos
que, por parejas, planteen las preguntas que les
gustaría hacer a la directora de Action Innocence.
Se hará una puesta en común. Después de la primera
escucha, el profesor les pedirá que señalen las
preguntas del periodista. Puesta en común.
Antes de la segunda escucha, el profesor invitará a los
alumnos a leer las cuestiones. Después, las respuestas
se harán por parejas. Puesta en común.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
EE, EO
CO, EO
CE, EO
CO, EO
TG
TI, PA
TG
TP,TG
LE, pág. 34,
act. 1c, CD
1, pista 28.
LE, p. 34,
act. 2.
LE, pág. 35,
act. 3ª.
TIEMPÒ
10’
10’
10’
15’
75

SESIÓN
7
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Desarrollo
- Producir textos orales.
-Utilizar reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Distinguir el acento francés y el acento
belga.
Desarrollo
Ampliación y refuerzo
Después de la localización de los tres errores, el
profesor pedirá a los alumnos que reescriban un
resumen exacto.
Con esta actividad, los alumnos trabajarán la
expresión oral y el vocabulario aprendido en la
unidad.
Actividad de comprensión oral guiada.
Actividad de escucha selectiva para extraer
información específica. En la segunda parte de la
actividad, los alumnos leerán las cuestiones antes de la
escucha.
Como en unidades, anteriores, el alumno deberá
distinguir entre el texto pronunciado con acento
francés y el texto con acento suizo.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
para reforzar lo aprendido en la actividad anterior.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO, CE, EE
IO
CO, CE, EE
CO, CE, EE
CO
CO, CE, EE
TI
TP
TI
TI
TI
TI
LE, pág. 35,
act. 3b, CD
1, pista 29.
LE, pág. 35,
act. 3c.
LE, pág. 35,
act. 4
LE pág. 35,
act. 5, CD 1,
pista 31.
LE, pág. 35,
act.6, CD 1,
pista 32.
CA, pág. 19,
act. 3,
TIEMPÒ
10’
10’
10’
10’
10’
10’
76

SESIÓN
8
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Motivación y refuerzo
Desarrollo
- Leer comprensivamente un texto.
- Responder por escrito a una encuesta.
-Participar en un foro de discusión.
- Producir un texto escrito, un artículo para el
periódico del colegio.
Desarrollo
Desarrollo
Refuerzo
Consolidación y refuerzo de lo aprendido.
El profesor explicará que en esta sesión se va a
trabajar la expresión escrita.
En esta actividad, los alumnos volverán a poner en
práctica lo aprendido en el apartado de Gramática
sobre las expresiones temporales.
El profesor recordará a los alumnos la formación del
gerundio, ya vista anteriormente, Después se hará el
trabajo de forma individual y se pondrá en común.
Los alumnos realizarán esta actividad por parejas. El
profesor pedirá primero a los alumnos que digan qué
es lo asombroso en la foto del libro y después les
propondrá que imaginen la noticia ilustrada por esta
foto, antes de leer el apartado a.
En esta actividad, el profesor precisará que no se trata
solo de plantear preguntas cuya respuesta esté en el
texto, sino también de otras cuestiones que se les
ocurra.
Los alumnos pueden responder a esta encuesta de
manera oral, primero, y luego por escrito. Después, se
les propondrá que redacten un texto coherente con las
respuestas. Los documentos finales serán conservados
en el Portfolio del alumno
En la segunda parte, los alumnos formularán sus
preguntas por escrito
Antes de redactar la respuesta, el alumno deberá
identificar el tipo de texto del que se trata y comprobar
que lo entiende todo.
Para reforzar las actividades de expresión escrita, se
remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO
PA .
CE, EE
CO, CE, EE
CE, EE, EO
CE, EE
CE, EO, EE
CE, EE
CE, EE
CE, EE
TI
TI, TG
PA, TP
TI
TI
TI, TP
TI
TI
LE, pág. 36,
act. 1.
LE, pág. 36,
act. 2.
LE, pág. 36,
act. 3.
LE, pág. 36,
act. 4
LE, pág. 36,
act. 5a.
LE, pág. 36,
act. 5b..
LE, pág. 36,
act. 6
CA, pág. 20,
act. 1, 2 y 3.
TIEMPÒ
5’
5’
5’
5’
5’
5’
5’
10’
15’
77

SESIÓN
9
Motivación
UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
Desarrollo
- Identifica las diferencias entre los teclados
de diferentes países.
- Reconoce algunos datos sobre los teclados.
- Utilizar reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
Ampliación
Desarrollo
Autoevaluación
Esta sección tratará esta vez sobre la informática.
Los últimos 35 minutos se dedicarán a completar la
Autoevaluación del cuaderno de actividades.
Antes de hacer la actividad, el profesor pedirá a los
alumnos que observen la ilustración y que digan qué
representa. Escribirá la palabra clavier en la pizarra y
les pedirá que imaginen en qué otros campos
encuentran teclados (música: piano, órgano…).
Después, les preguntará si utilizan ese mismo teclado
en casa. Finalmente, por parejas, los alumnos
responderán a las cuestiones antes de una puesta en
común.
Se puede consultar la página www.coursinformatique-gratuit.fr/1.2.5-presentation-d-unclavier.html.
Si se dispone de un teclado francés, se puede pedir a
los alumnos que escriban las primeras líneas de la
actividad 6, pág. 36, del LE.
El profesor animará a los alumnos a expresarse
oralmente. Como variante, se les puede preguntar
cómo podrían aprender a utilizar mejor el teclado y a
escribir más rápido, qué programas saben utilizar y
cuál les gustaría aprender.
Los alumnos responderán por parejas a esta actividad
lúdica sobre los conocimientos del teclado. Se hará
una puesta en común y después se leerá el recuadro.
Mediante la autoevaluación, los alumnos comprobarán
por ellos mismos lo que han aprendido en esta tercera
unidad.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
CO
PA
TD
CE, EE
CE, EO
CE, EE, EO
CE, EE
PA, TP, TG
PA, TI
PA, TG
TP, TG
TI
LE, pág. 37,
act. 1.
LE, pág. 37,
act. 2.
LE, pág. 37,
act. 3.
CA, pág. 21,
Autoévaluati
on.
TIEMPÒ
5’
10’
5’
5’
5’
30’
78

UNITÉ 3: ON PART EN SUISSE?
OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION
SESIÓN
10 Evaluación Esta sesión se dedicará a evaluar los contenidos de la
unidad. Los alumnos tendrán que completar el test
correspondiente a la unidad 3 del libro del alumno. Si
se dispone de tiempo, se puede completar el
vocabulario del CA correspondiente a esta unidad.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
TD TI LE, pág. 38,
Bilan
UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
1
Motivación y detección de conocimientos
previos.
Introducir el tema y el vocabulario de la
unidad.
Desarrollo
- Identificar palabras relacionadas con el
vocabulario de la unidad.
- Escuchar y comprender palabras relacionadas
con la cultura maliense.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
- Buscar en Internet textos .relacionados con el
vocabulario que se trabaja.
Los alumnos leerán los objetivos de aprendizaje y los
contenidos de vocabulario. Observarán la página de
apertura donde aparece un montaje con cuatro
ilustraciones sobre Mali.
Se trata de sensibilizar a los chicos hacia la cultura de
otro país francófono, en este caso, un país africano,
Mali, y les permitirá reflexionar sobre todo lo que le
representa.
Antes de abrir el libro, se pedirá a los alumnos que citen
países de África y se escribirán en la pizarra. Después
se les pedirá que señalen los países francófonos (países
donde el francés es lengua oficial: Bénin, Burkina Faso,
Burundi, Camerún, Costa de Marfil, Yibuti, Gabón,
Guinea, Guinea Ecuatorial, Mali, Níger, Congo, Togo,
República Centroafricana, Ruanda, Senegal,, Chad; y
países donde el francés es utilizado de manera habitual,
como Marruecos, Argelia, Mauritania o Túnez).
CO
CO, CE, EO
PA
TP, TG
ES
LE, pág. 39,
act.1.
TIEMPÒ
60’
79
TIEMPÒ
5’
10’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
2 Desarrollo
- Leer comprensivamente frases con el
vocabulario de la unidad.
- Reconocer el vocabulario utilizado.
- Identificar el significado del prefijo co-.
Ampliación
Después se les preguntará dónde está situado Mali
(este, oeste, norte, sur) de África. Ya, con el libro
abierto, los alumnos responderán a las cuestiones,
divididos en grupos de dos o tres. Para la corrección, se
pondrán en común las respuestas.
El profesor recordará la regla de las preposiciones
delante de los nombres de países: países que no
terminan en «e», de género masculino, toman la
preposición au (au Mali); países de género femenino,
es decir, acaban en «e», se utiliza en (en Espagne).
Actividad de observación y reflexión, los alumnos
tendrán que investigar sobre los hechos que se
representan en la pintura. El profesor puede sugerir la
siguiente dirección de Internet:
www.maliweb.net/category.php?NID=22273
Esta actividad se puede hacer en gran grupo, de manera
que todos los alumnos den su opinión delante del resto.
Actividad de carácter lúdico. Si el alumno no conoce
las respuestas, el profesor le animará a que emita sus
hipótesis y las justifique.
Los alumnos localizarán los nombres propios del texto
(Mali, Bamako, Ramadan) para deducir el tema del que
se está hablando (el Mali musulmán). Leerán el texto
una 1ª vez para confirmar sus hipótesis, para después
leerlo atentamente una 2ª vez para responder a las
preguntas. Deberán intentar averiguar el significado de
las palabras gracias al contexto. Una puesta en común
oral dará las soluciones.
Como ampliación y refuerzo, de la actividad, se
propondrá que encuentren un título adecuado para el
texto que acaban de leer.
CO
CE, EE
IO
CE, EO
CE, EE
CE, EE, EO
CE, EE
PA
PA, TI
TG
TG
PA, TI
TI, TG
TI
ES
LE, pág. 39,
act.2.
LE, pág. 39,
act.3.
act.4.
LE, p 40act.1
LE, pág. 40,
act 2
80
TIEMPÒ
5’
10’
10’
10’
10’-15’
5’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
Desarrollo
Desarrollo
3 Motivación y refuerzo.
Desarrollo
- Leer y comprender un texto.
-- Usar reglas básicas de pronunciación, ritmo y
entonación.
El profesor proseguirá con el texto de la actividad
anterior y preguntará a los alumnos que digan de qué
palabras está compuesta la palabra cohabiter. Les
pedirá que precisen el sentido del prefijo co- (conjunto).
El profesor leerá luego el recuadro para confirmar sus
respuestas, y atraerá su atención sobre las diferentes
formas ortográficas que reviste el prefijo co-. Por
último, se les propondrá que busquen en un diccionario
palabras con este prefijo.
Con esta actividad se pretende afianzar el vocabulario
que contiene el prefijo co-.El profesor se asegurará
primero de la comprensión del ejercicio pidiendo a los
alumnos que observen el ejemplo y que digan la
diferencia entre las dos palabras (accusé y coaccusé).
El profesor leerá las frases y preguntará cuál es la
palabra, en cada una de ellas, que debe llevar el prefijo.
Un alumno dará las respuestas que el profesor escribirá
en la pizarra.
A través de esta actividad, que los alumnos completarán
por parejas, ampliarán su vocabulario por el método de
asociar palabras con definiciones. El profesor corregirá
la actividad en gran grupo.
Se adelantará a los alumnos que hoy se va a seguir con
la comprensión escrita
Los alumnos observarán primero el texto y el título, así
como la fotografía para que tengan claro de qué tipo de
texto se trata entrevista a una cantante africana cuyas
canciones transmiten un mensaje positivo). Después, el
profesor pedirá que imaginen el significado de las
siglas RFI (Radio France Internationale). Se les faci-
CE, EE, EO
CE, EO
CE, EE
CO
Ce, EE, EO
PA, TI
PA, TG
PA, TP
TI
TP, TG
ES
LE, pág. 40,
Le préfixe
co-.
LE, pág. 41,
act. 3a
LE, pág. 41,
act. 3b.
CA, pág. 22,
ac. 1, 2 y 3.
LE, pág. 41,
act. 4.
81
TIEMPÒ
10’
10’
10´
5’
10’-15’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
4
Desarrollo
Ampliación
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Motivación y refuerzo
Desarrollo
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales: los adjetivos y los pronombres
indefinidos.
litará la dirección www.rfi.fr, para que amplíen la
información. Actividad por parejas. Corrección oral.
Con esta actividad, ampliarán su vocabulario por el
método de asociar temas con definiciones. Para cada
palabra de la lista, el profesor les pedirá que digan otras
palabras relacionadas y que tengan que ver con África.
Los alumnos harán el trabajo por parejas y después
justificarán sus respuestas.
Se reforzarán los contenidos vistos con las actividades
del Cahier.
Se abrirá la sesión remitiendo a los alumnos a las
páginas del Cahier afianzar todo lo aprendido en la
sesión anterior. Después, se les recordará que es
importante hacer un esfuerzo por aprender la gramática
bien, así que hoy vamos a centrarnos en ella.
El profesor pedirá a los alumnos que miren el dibujo
para que sitúen esta escena y que digan lo que ven
(África, un camello, aves, un árbol…). El profesor leerá
luego la primera pregunta del diálogo y pedirá que
respondan antes de leer la respuesta escrita. Les hará
fijarse en la negación de quelqu’un (ne… personne).
Hará hincapié en la presencia, indispensable en la
lengua escrita, de ne. Leerá la cuestión siguiente,
pidiendo la respuesta a los alumnos antes de leerla en el
texto. Les hará fijarse de nuevo en la negación de des:
…aucun/e (masculino y femenino).
Con la tercera cuestión se procederá de la misma forma.
Después se les pedirá que reemplacen las palabras
certains, quelques-uns, d’autres (des oiseaux) y qué
digan cómo se llaman estas nuevas palabras (pronoms).
Se les preguntará si plusieurs es un pronombre (no,
porque va acompañado del nombre oiseaux).
CE, EE, EO
CE, EE
CO
TD
TP
TI
PA
PA,TG
ES
LE, pág. 41,
act. 5
CA, p22, act.
4, 5, 6 ,7 y8.
LE, pág. 42,
act. 1a.
82
TIEMPÒ
5’
20-25’
15-20’
15’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
Refuerzo y ampliación
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
Se llegará así a la última cuestión del diálogo y se
pedirá a los alumnos qué se fijen en la diferencia entre
chaque y chacun (adjetivo y pronombre). Además,
deberán deducir el femenino de chacun (chacune).
Por último, el profesor dividirá la clase en dos grupos:
uno señalará los adjetivos indefinidos del texto y el
otro, los pronombres indefinidos. Así, los alumnos se
darán cuenta de que una misma palabra puede ser
adjetivo y pronombre. La lectura de los recuadros
permitirá hacer una síntesis de todo lo visto.
El profesor mencionará el adjetivo y pronombre tout,
haciendo preguntas como: Tu sais utiliser toutes les
touches du clavier? Tu connais tous les temps du
français? Tu sais tout faire?, distinguiendo, de nuevo,
entre adjetivo y pronombre. Les pedirá que señalen la
palabra tout en el texto de la pág. 40. Los alumnos
verán aquí un empleo un poco particular del adjetivo
tout, empleado sin artículo, sinónimo de n’importe quel.
Los alumnos realizarán la segunda parte de la actividad
sobre indefinidos de manera individual. Como
ampliación, el profesor propondrá que completen otras
frases, basándose en el dibujo (Personne
ne…/Certains…/On ne voit aucun…/Chaque….).
El profesor leerá las frases y les preguntará qué es lo
que tienen en común (una doble negación). A partir de
aquí, invitará a la clase a reflexionar sobre la
reformulación de estas dos frases, sin insistir si los
alumnos no ven la respuesta.
CO, EO, CE
CE, EE
TD
PA
TI
PA, TI
ES
LE, pág. 42,
1b.
LE, pág. 42,
2.
83
TIEMPÒ
10’
10’
5’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
5
Motivación
Desarrollo
-Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales: la doble negación y el infinitivo
en forma negativa.
- Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
- Identificar diferentes tipos de rimas.
- Reconocer el acento africano.
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
Se adelantará a los alumnos que hoy seguiremos
insistiendo en la gramática y en la fonética.
El profesor pedirá a los alumnos que lean el recuadro
para después inventar, por parejas, otras dos frases con
la misma estructura.
Luego tendrán la ocasión de practicar el empleo de la
doble negación. Con esta actividad, los alumnos
pondrán en práctica otro contenido gramatical de la
unidad: la construcción ne…que (restriction), que ya
han visto en el recuadro correspondiente.
El profesor remitirá ahora a las actividades del Cahier,
así los alumnos reforzarán la teoría aprendida.
De manera individual, los alumnos leerán el texto
(poema) . Después, leerán las estrofas y señalarán las
rimas de cada una de ellas (-ière/-eurs; -le/-ourd; -été/ore).
Por último, observarán el esquema de las estrofas (a:
abab; b: aabb; c: abba) y se leerá el cuadro para
sintetizarlo lo ya visto, explicando el profesor las
palabras plat, croisier y embraser.
Se recordará a los alumnos la importancia de esforzarse
en pronunciar correctamente el francés. El profesor
leerá el recuadro en voz alta y después hará hincapié en
la pronunciación de las vocales nasales y de sus
diferentes ortografías
Como en unidades, anteriores, el alumno deberá
distinguir entre el texto pronunciado con acento francés
y el texto con acento africano.
CO
CE, EE
CE, EE
CE, EE
CE EO
CO, CE, EO
CO, EO
CO, EO
PA
PA, TI
TI
TI
PA, TI
PA, TI
TG
TI
ES
LE, pág. 43,
act. 2b, 2c.
LE, pág. 43,
act. 3.
CA, pág. 24,
act. 1, 2, 3, 4
y 5.
LE, pág. 43,
act. 1.
LE, pág. 43,
act. 2a, CD
1, act. 35.
LE, pág. 43,
act. 2b,
LE, pág. 43,
act. 3
84
TIEMPÒ
5’
10’
10’
15’
5’
5’
5’
5’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
6 Motivación y repaso
Desarrollo
- Escuchar y comprender un texto.
- Analizar y exponer un problema.
- Utilizar las reglas básicas de pronunciación,
ritmo y entonación.
Desarrollo
Desarrollo
Se les motivará anunciándoles actividades más
dinámicas donde trabajaremos la comprensión oral.
La sesión se abrirá con las actividades del Cahier.
Se pedirá a los alumnos que miren las fotografías y que
digan lo que les sugiere (todas están relacionadas con
África). Después, se les pedirá que describan
someramente las fotografías. Leerán luego las palabras
y el profesor explicará el significado de la primera
excisión (ablación del clítoris). Después asociarán cada
una de ellas con la fotografía correspondiente.
Se pretende que los alumnos reflexionen sobre los
temas vistos en la actividad anterior. El profesor
estimulará la creatividad de los alumnos poniendo en
común las respuestas dadas por cada uno de ellos.
Se adelantará a los alumnos que van a escuchar un texto
relacionado con uno de los temas que han visto en la
página. Después de la primera escucha, los alumnos
asociarán una de las fotografías con la grabación.
Después, leerán las preguntas antes de volver a
escuchar el documento. Por último, y tras una tercera
escucha completarán sus respuestas. Las preguntas 8 y
9 pueden dar lugar a un debate entre los alumnos. La
puesta en común se hará de manera oral.
Los alumnos se expresarán de manera oral ahora sobre
un tema muy distinto al anterior: el arte africano. Como
ampliación, se les puede pedir que miren otras obras de
CE, CO, EE
TD
TD
TI
TI, TG
TI, TG
CA, p. 25,
act. 6 y 7,
.p.25, act.3, 4
LE, pág. 44,
act. 1a
LE, pág. 44,
act. 1b y c.
LE, pág. 44,
act. 1d, CD1,
pista 38. .
LE, pág. 45,
act. 2.
85
TIEMPÒ
15’-20’
10’
10’
10’
10’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
7
Motivación
Desarrollo
- Comprender un texto oral y contestar
preguntas sobre él.
- Presentar alguna cosa o a alguien a partir de
informaciones dadas.
Refuerzo y comprensión
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
Desarrollo
arte maliense en Google-Images, que elijan una de ellas
y que la presenten al resto de los compañeros. Se
propone: la página siguiente:
http://associationsoleil.free.fr/art_malien.htm.
Se les motivará anunciándoles actividades más lúdicas
y dinámicas donde seguiremos trabajando la
comprensión y la expresión oral.
Con esta actividad se pretende que los alumnos
reflexionen sobre la realidad de su propio país para
evitar marcar a Mali con una fama injusta. Se invitará a
los grupos a exponer sus reflexiones ante los demás.
Los alumnos reforzarán sus conocimientos sobre Mali
con estas actividades del Cahier.
Se hará individualmenteestá actividad de comprensión
oral sobre un tema cultural así como la corrección.
Esta actividad podrá hacerse en gran grupo, lo que
permitirá proseguir con los elementos vistos en la
actividad anterior.
El profesor explicará a los alumnos que van a escuchar
una entrevista a dos cantante malienses. Les propondrá
leer las preguntas del periodista y después se les pedirá
que ordenen las respuestas. Se comprobarán los
resultados escuchando el texto completo.
En el último apartado de la actividad, se les invita a que
hagan una presentación oral de estos dos cantantes
malienses, partir de las preguntas que se les da. .
CO
CO, CE, EO
CO, CE, EE
CO, CE, EO
CE, CO, EO
CO, EO
CE, EO
PA
TP, TG
TI
TI
TG
TI
TI
ES
LE, pág. 45,
act. 3.
CA, pág. 25,
act. 1, act. 2,
LE, p.45, act.
4a
LE, pág. 45,
act. 4b.
LE, pág. 45,
act. 5a, CD
1, pista 40,
act. 5b, CD
1, pista 41.
LE, pág. 45,
act. 5c..
86
TIEMPÒ
5
10’
10’
10’
10’
15’
5’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
8
9
Motivación y repaso
Desarrollo
- Producir textos escritos: un poema, un texto
sobre la escuela en Mali., un correo electrónico,
analizar un problema…
- Aplicar correctamente aspectos gramaticales
ya vistos.
Desarrollo
Motivación
Desarrollo
- Reconocer el vocabulario.
- Relacionar estrofas con su número de versos.
.El profesor explicará que en esta sesión se va a trabajar
la expresión escrita.
Se realizará una 1ª escucha para saber cuál es el tema
del documento (la escuela en Mali). Después se leerán
los elementos que hay que señalar y se harán varias
escuchas del documento para anotar las frases.
Los alumnos describirán lo que ven en la foto y después
escribirán una frase con cada uno de los indefinidos
dados. Se leerán las frases para corregirlas.
Los alumnos podrán guardar este trabajo sobre la
escuela en Mali en su Portfolio individual.
El profesor se asegurará de que los alumnos han
comprendido el documento haciendo algunas preguntas.
En la segunda parte de la actividad , los alumnos leerán
sus escritos y el profesor preguntará al resto si la
respuesta se ajusta bien a lo que se pide (rechazar una
propuesta y justificarse)
En las dos últimas partes de la actividad se hará
hincapié en algunos aspectos gramaticales ya vistos: la
forma negativa del infinitivo.
Actividad en la que los alumnos pondrán a prueba, de
manera lúdica, sus dotes para la rima.
Ya hemos visto que esta sección favorece el trabajo
interdisciplinar. En este caso se dedicará a la poesía.
Los últimos 20-25 minutos se dedicarán a la
Autoevaluación del cuaderno de actividades.
El profesor mostrará un poema cualquiera y preguntará
qué tipo de texto es. Les pedirá que justifiquen esta
CO
CO, CE, EE
CO, CE, EO
CE, EE
CE, EE
CE, EE
CE, EE
CO
CE, EO
PA
TI
TI, TG
TI
PA, TI
TI
TI
PA
TG
ES
LE, p.46, act.
1a, 1b.
LE, pág. 46,
act. 1c. .
LE, pág. 46,
act. 2a, b.
LE, pág. 46,
act. 2c, d.
LE, pág. 46,
act. 3.
CA, pág. 25,
act. 8
LE, pág. 47,
act. 1a.
87
TIEMPÒ
5’
10’
5’
10’
10’
10’
5’
5’
5’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
- Identificar distintos tipos de estrofas.
- Producir textos escritos.
-
Ampliación
Desarrollo
Desarrollo
Autoevaluación
respuesta (división en versos y estrofas). Por último,
explicará que las estrofas toman diferentes nombres
según el número de versos y les ayudará a deducir
cuáles son las que aparecen en el ejercicio.
El profesor aclarará que los poemas también toman
diferentes nombres según su estructura. En este caso,
observarán la estructura de un soneto y emplearán el
vocabulario relacionado con la poesía que ya han visto.
Si hay tiempo, el profesor propondrá buscar otro tipo de
poemas y presentarlo al resto de la clase. Se sugiere la
página: www.lettres.org/files/poeme.html
Antes de realizar la actividad, el profesor escribirá en la
pizarra dos columnas: en una, Afrique /magique, y en la
otra, volcan / rang. Se especificará que en la primera
columna, las rimas son femeninas y en la segunda
columna, masculinas. Después, se pedirá a los alumnos
que observen y expliquen la diferencia. Los alumnos
leerán luego el recuadro para comprobar su ejercicio.
El profesor se asegurará de que se han comprendido las
indicaciones. Se invitará a los alumnos a leer su poema.
Las siguientes actividades permitirán al alumnado
familiarizarse con el lenguaje poético de manera lúdica.
Mediante la autoevaluación, los alumnos comprobarán
por ellos mismos lo que han aprendido en esta tercera
unidad.
CE, EE
CE, EE
CE, EE, EO
CE, EE, EO
CE, EE
CE, EE
PA, TI
TI
TI, PA
TI
TI
ES
LE, pág. 47,
act. 1b.
LE, pág. 47,
act. 1c.
LE, pág. 47,
act. 1d
LE, pág. 47,
act. 2, 3.
CA, pág. 27,
Autoévaluation.
88
TIEMPÒ
10’
5’
5’
10’
10’
15’20’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
10 Evaluación Esta sesión se dedicará a evaluar los contenidos de la
unidad. Los alumnos tendrán que completar el test
correspondiente a la unidad 4 del libro del alumno.
11 Motivación y detección de conocimientos
previos.
Desarrollo
Leer y comprender una canción.
Realizar intercambios comunicativos.
Usar reglas básicas de pronunciación, ritmo y
entonación.
Desarrollo
Ampliación
12 Motivación y refuerzo
El objetivo de esta sección es lúdico. A través de una
canción, los alumnos harán un repaso de los contenidos
de la unidad, además de enriquecer sus conocimientos
de vocabulario y expresiones.
Los alumnos observarán la fotografía. Ya conocen
datos sobre estos cantantes malienses. Se pedirá que
den un dato que recuerden sobre los cantantes. Después,
harán un resumen oralmente con todos los datos
presentados de forma ordenada y coherente.
Antes de escuchar la canción, el profesor escribirá el
título en la pizarra. Les pedirá, entonces, que imaginen
de lo que trata, cuáles serán los instrumentos, el ritmo.
Los alumnos leerán las preguntas antes de la audición y
contestarán de manera oral.
Los alumnos leerán la canción a la vez que la escuchan.
Responderán por parejas.a las preguntas. La puesta en
común se hará de manera oral.
Como variante de la anterior, el profesor puede invitar
a los alumnos a buscar otras canciones de Amadou y
Mariam, que elijan una y que la presenten al resto de la
clase. Pueden consultar:
www.parolesmania.com/paroles_amadou_&_mariam_4
373.html
El profesor presentará de nuevo esta sección
Civilisation como un complemento de todo lo
relacionado con el mundo francófono. En este caso, se
presenta a algunos exploradores franceses. El objetivo
TD
CO
CO, EO
CO, EE
CO, CE, EE
CE, EE
CO
ES
TI LE, pág. 48,
Bilan
CA, pág. 26,
act. 1,2, 3, 4.
PA
TI
TG
TP, TG
TI
PA
LE, pág. 49,
act. 1.
LE, pág. 49,
act. 2, CD 1,
pista 45.
LE, pág. 49,
act. 3.
LE, p. 49, 5b.
89
TIEMPÒ
45’
15’
5’
10’
10’
10’
10’
10’

UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
Desarrollo
- Conocer a algunos célebres exploradores
franceses.
- Relacionar cada ilustración con el texto
correspondiente.
- Asociar cada explorador con el territorio que
descubrió.
- Identificar el origen de algunas palabras.
Desarrollo
Ampliación
de la página es familiarizar al alumno con los países
donde se habla la lengua que estudia, motivarle para
querer saber más e invitarle a que investigue para
profundizar en sus conocimientos.
El profesor pedirá a los alumnos que observen las
fotografías de los exploradores. Les preguntará si son
de época actual y qué elementos les ha permitido
deducir la respuesta (retratos en lugar de fotografías,
fotos en blanco y negro, ropa…)
Después, les explicará que van a leer textos sobre estos
exploradores y que deberán asociar cada uno de ellos al
explorador que corresponda. Se les propondrá que lean
los cinco textos primero y que procedan por
eliminación, comenzando por las respuestas más
evidentes para ellos, dejándose guiar después por su
intuición.
En las cuestiones 1 y 2, el profesor animará a los
alumnos a justificar sus respuestas. En la tercera
cuestión, los alumnos trabajarán por grupos de tres, y
después darán su explicación oralmente a los demás.
Luego, comprobarán sus respuestas escuchando la
grabación. Escucharán dos veces el documento y el
profesor les pedirá que den cada uno un dato que
deduzcan para comprobar la comprensión. En la
cuestión 5, los alumnos dirán los dos elementos de la
palabra transantarctica.
Como variante de la anterior el profesor sugerirá la
búsqueda de información sobre otros exploradores
franceses. Los alumnos prepararán los trabajos en casa.
Redactarán una presentación con una ilustración, que
deberán exponer en clase. Podrán consultar algunas
páginas de Internet como http://fr.wikipedia.or/wiki/ y
CO, CE, EE
TD
CE, EE, EO
PA, TI
TI, TG
TP
ES
LE, pág. 50,
act. 1.
LE, pág. 50,
act. 1b, CD
1, pista 46.
90
TIEMPÒ
15’
15’
10’

SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES
UNITÉ 4: À CHACUN SON MALI!
DESCRIPCION
algunas otras que se sugieren en la GP.
DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
Ampliación
Motivación y refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Antes de hacer esta actividad, el profesor señalará que
deben observar las letras de las palabras y reflexionar
sobre el origen geográfico de los productos citados.
Si hay tiempo, el profesor puede pedir a los alumnos
que traduzcan las palabras a su lengua materna para
verificar si el origen es el mismo. Después, les pedirá
que busquen en su lengua palabras procedentes de otros
lugares.
En esta última parte de la sesión, se animará a los
alumnos a hacer entre todos un breve repaso de todo lo
que han conseguido aprender y hacer en esta última
unidad.
CE, EE
CO, EO
IO
PA, TI
PA
TG
LE, pág. 50,
act. 1c.
UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
91
TIEMPÒ
10’
5’
5’
TIEMPÒ

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
1
Motivación y detección de conocimientos
previos.
Introducir el tema y el vocabulario de la
unidad.
Desarrollo
-Identificar palabras relacionadas con la
cultura quebequense.
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
Desarrollo
Ampliación y refuerzo
2 Desarrollo
-Leer comprensivamente textos turísticos: la
ciudad de Quebec, Montreal.
- Aplicar correctamente aspectos gramaticales.
Hoy presentamos a los alumnos una nueva unidad cuya
apertura se compone de nuevo de un montaje de cuatro
ilustraciones que introducirán una parte del
vocabulario de la unidad: elementos característicos de
la cultura quebequense. Se señalarán además los
objetivos que se tratan: redactar un texto turístico,
presentar su ciudad…. Esta página permitirá a los
alumnos reflexionar sobre diversos aspectos de la
cultura de Quebec.
Antes de abrir el libro, el profesor escribirá la palabra
Quebec en la pizarra y preguntará acerca de lo que
saben, desde el punto de vista geográfico. Después, con
el libro abierto, se completarán las respuestas con el
mapa.
Al volver a la página 28 del LE, los alumnos volverán
a ver cómo nació la relación entre Normandía y
Quebec. El profesor invitará a los alumnos a deducir y
a explicar los símbolos de cada país.
Los alumnos emitirán sus suposiciones y el profesor
les animará a que las justifiquen.
Esta actividad puede hacerse entre todo el grupo de
manera oral.
Actividad de carácter lúdico, para complementar
actividades ya vistas sobre Quebec. Si el alumno no
conoce las respuestas, el profesor le animará a que
emita sus hipótesis y las justifique.
Actividad del Cahier paraampliar el vocabulario
Antes de iniciar la lectura, se invitará a los alumnos a
que lean y respondan a la primera cuestión. Después,
el profesor les pedirá que sigan leyendo el resto de las
preguntas antes de leer el texto.
CO
CO, EO, EE
CO, EE, EO
IO
IO
CE, EE
CE, EE
TD
PA, IO
TP
PA, TI, TG
TG
TG
TI
TI
TP, TG
ES
LE, pág. 51,
act. 1
LE, pág. 51,
act. 2.
LE, pág. 51,
act. 3..
LE, pág. 51,
act. 4.
LE, pág. 52,
act. 1.
CA, p29act 1
LE, pág. 52,
act. 2.
TIEMPÒ
92
5’
10
10’
5’
10’
10’
10’
10’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
- Identificar palabras que contengan el prefijo
ex-.
- Asociar palabras con su definición para
consolidar vocabulario.
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
En la pregunta b, el profesor pedirá a los alumnos que
precisen cuál es la intención del texto (incitar a los
turistas a visitar la ciudad). Y para la cuestión e, el
profesor les pedirá que señalen el significado del verbo
casser y de la palabra cou.
Los alumnos responderán individualmente y después
compararán sus respuestas por parejas. La puesta en
común se hará de manera oral.
Los alumnos volverán a escribir la segunda parte del
texto con datos de su ciudad. Partirán del siguiente
esquema: Venez flâner dans... et découvrir... . Prenez
le temps de ...avant de ... .Et si vous ne voulez pas vous
fatiguer, prenez...
El profesor deberá explicar la diferencia entre Quebec
province y Quebec ville, para evitar confusiones a lo
largo de la unidad. Puede escribir en la pizarra las
frases siguientes: Je vais à Quebec y Je vais au Quebec
Finalmente, resumirá la explicación con un esuqema
similar a este :
● Si se refiere a Québec ciudad, no se pone artículo:
C’est la carte de Québec./ Je vais a Québec.
● Si se refiere a la provincia de Québec, va precedido
dl artículo le: C’est la carte du (de + le) Quebec. / Je
vais au (à + le) Québec.
Para ver la formación de palabras con el prefijo ex-, el
profesor hará que se fijen en el apartado g de la
actvidad anterior para que digan de qué verbo se trata
(souffler). El profesor aclarará que va precedido de una
variante del prefijo ex- y les pedirá que digan su
significado (sin). Después leerá el recuadro con la
teoría.
CE, EE
CO, CE, EO
TI
PA
ES
LE, pág. 53,
act. Le
TIEMPÒ
93
10’
10’

SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES
UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
Antes de hacer el ejercicio, el profesor pedirá a los
alumnos si conocen alguna de las palabras de la lista (o
imaginen su significado) y que digan su definición. La
correción se hará de manera oral, en gran grupo.
préfixe ex-
Ampliación
Desarrollo
Ampliación
En la segunda parte de la actividad, el profesor pedirá a
los alumnos que hagan una frase con cada una de las
palabras, después de buscar la palabra contraria. Se
verá así que los prefijos in- y ex- forman palabras
contrarias. Los alumnos probarán entonces a dar la
definición de las palabras.
Como variante de la anterior, el profesor pedirá a los
alumnos la traducción de las palabras con el prefijo ex-
en su lengua materna para veriicar si el mismo prefijo
existe en su lengua.
Para aproximar a los alumnos al tema que van a leer, el
profesor les pedirá primero que observen la fotografía
y que la describan someramente diciendo lo que ven:
(paisaje de invierno, patinadores...). Los alumnos
trabajarán por parejas y después se hará la corrección
en grupo. Se pedirá la respuesta de varios alumnos
para las preguntas más abiertas o personales.
El profesor pedirá a los alumnos que expliquen, de
forma oral, cómo acogen el invierno en su país.
.
CE, EE, EO
CE, EE
CO, EO
CE, EE, EO
CO, EO
PA, TI, TG
PA, TI
PA, TG
TP, TG
TG
LE, pág. 53,
act. 3a.
LE, pág. 53,
act. 3b.
LE, pág. 53,
act. 4.
4.
TIEMPÒ
94
5’
5’
5’
10’
5’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
3
Motivación
Desarrollo
- Ampliar el vocabulario relacionado con la
cidad.
- Aplicar correctamente aspectos gramaticales:
expresar la causa y la consecuencia.
Ampliación
Ampliación y refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
La sesión comenzará con una actividad de ampliación
de vocabulario, para seguir con unas ctividades del
Cahier. Después, el profesor introducirá un aspecto
gramatical que se tratará también en la siguiente
sesión: la expresión de la causa y la consecuencia.
Primero, el profesor leerá la lista y preguntará con qué
tema están relacionadas las palabras. Después, los
alumnos tendrán que señalar las palabras que figuran
en el texto de la actividad anterior (artère, passage) y
clasificarlas en la tabla; seguirán con la clasificación
con el resto de palabras. Si no conocen algunas, se
esstimulará su creatividad imaginado la respuesta.
El profesor podrá ir un poco más lejos pidiendo a los
alumnos que elijan una palabra y que busquen la
definición en el diccionario.
Se proponen las actividades correpondientes del
Cahier para consolidar todo el vocabulario y las
estructuras vistas hasta el momento.
Como actividad introductoria a los contenidos
gramaticales de esta unidad, se podrá hacer en gran
grupo. El profesor leerá las frases una por una y
propondrá a los alumnos que las vayan clasifcando
(causa o consecuencia). Les invitará , por último, a
reformular las frases 1 y 2 con otras expresiones de la
lista.
CO
CE, EE, EO
CE, CE
CE, EE
CE, EO
PA
PA, TI
TI
TI
TG
LE, pág. 53,
act.5
CA, pág. 28,
act. 1, 2, 3, 4,
5; pág. 29,
act. 2, 3.
LE, pág. 54,
act. 1a.
TIEMPÒ
95
5’
10
5’
30’
10’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
4 Motivación
Desarrollo
- Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales: causa y consecuencia, la voz
pasiva.
Desarrollo
Desarrollo
Desarrollo
La sesión comenzará haciendo un breve repaso entre
todos de lo que se vio en la sesión anterior y se les
indicará que hoy van a seguir consolidando
conocimientos, además de volver a señalarles la
importancia de la gramática. Se animará a los alumnos
con los progresos realizados y se les felicitará por
esforzarse en el aprendizaje.
El profesor podrá hacer esta actividad de forma lúdica,
animándoles para ver quién es el primero que
encuentra la frase que se pide. Después, invitará a los
alumnos a reformular la frase con otra expresión de la
tabla.
En esta actividad, los alumnos reflexionarán sobre sus
propios conocimientos gramaticales. El profesor les
ayudará poniendo, por ejemplo, una cuestión con
pourquoi para obtener la respuesta parce que.
Los alumnos observarán algunas expresiones que
habrán dado en la actividad anterior. La reformulación
se hará en gran grupo. Para hacer una síntesis de los
cuatro apartados de la actividad, el profesor leerá el
recuadro.
Antes de entrar de lleno en la actividad, el profesor
pedirá a los alumnos que describan la fotografía, para
después hacer una frase que exprese la consecuencia a
partir de ella, por ejemplo: La pente est raide, donc je
prends le funiculaire. Después, el profesor invitará a
algunos alumnos a transformar las frases para tener una
mayor variedad de respuestas posibles.
Se leerán las frases de dos en dos y se preguntará a los
CO
CE, EO
CO, EO
CE, EE, EO
CE, EE, EO
CE, EE, EO
PA
PA, TI
PA, TI
PA, TG
PA, TI
PA, TI
ES
LE, pág. 54,
act. 1b.
LE, pág. 54,
act. 1c.
LE, pág. 54,
act. 1d.
LE, pág. 54,
act. 2.
LE, pág. 55,
TIEMPÒ
96
5’
5’
5’
10’
10’
10’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
5
Ampliación y refuerzo
Motivación
Desarrollo
-Entender y aplicar correctamente aspectos
gramaticales.
- Usar adecuadamente las reglas básicas de
pronunciación, ritmo y entonación: la letra x.
Ampliación y refuerzo
Desarrollo
alumnos si las frases significan lo mismo. Después,
deberán fijarse en la diferencia de construcción entre
una y otra, y darse cuenta de que no tienen el mismo
sujeto. El profesor explicará entonces que la primera
frase está en voz activa y la segunda en voz pasiva. En
la voz activa, el sujeto hace la acción; en la voz pasiva,
el sujeto recibe la acción.
La sesión terminará remitiendo a los alumnos al Cahier
para consolidar los conocimientos aprendidos.
Se dirá a los alumnos que vamos a consolidar lo que
hemos aprendido hasta ahora en la unidad con el
apartado Grammaire, a la vez que se adquieren
conocimientos nuevos sobre la voz pasiva y sobre
fonética.
Para la 1ª pregunta, el profesor volverá a leer la frase 1
y preguntará a los alumnos la función que realiza la
palabra Quebec en ella (COD). La respuesta puede
hacerse en gran grupo y finalmente se leerá el recuadro
que recoge la teoría sobre la voz pasiva.
Con esta actividad, los alumnos podrán ejercitarse en la
utilización de la voz pasiva.
Para consolidar y reforzar lo aprendido sobre la voz
pasiva, se remitirá al alumno a las páginas del Cahier.
Antes de la escucha, el profesor explicará a los
alumnos que la letra x se pronuncia de dos maneras
diferentes: pronunciará los dos sonidos y preguntará a
los alumnos que señalen el sonido de cada x.
En la segunda parte de la actividad, los alumnos
CE, EE
CO
CE, EO
CE, EE
CE, EE
CO, CE, EO
TI
PA
PA, TG
TI
TI
PA, TI
ES
act. 3.
Ca, pág. 30,
act. 1,2 y 3.
LE, pág. 55,
act. 3b..
LE, pág. 55,
act. 4
CA, pág. 30,
act. 4, 5.
LE, pág. 55,
act. 1a, CD
1, pista 47,
1b, CD 1,
TIEMPÒ
97
15’
5’
10’
10’
20’
15’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
6
Motivación
Desarrollo
-Escuchar y comprender un texto.
- Aplicar correctamente aspectos gramaticales.
- Leer y elaborar trabalenguas.
- Diferenciar el acento francés y el acento
quebequés.
- Presentar un lugar a partir de una foto.
Refuerzo y ampliación
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
Desarrollo
escucharán con atención para repetir con la mayor
exactitud.
Por último, los alumnos comprobarán que han
entendido lo estudiado buscando en el diccionario dos
ejemplos para cada pronunciación.
El profesor explicará que abrirán esta sesión con
nuevas actividades donde tendrán la oportunidad de
escuchar y expresarse en francés.
Se comenzará la clase con una actividad lúdica de tipo
oral en la que tendrán que aprender y pronunciar
trabalenguas.
Se seguirá con otra actividad en forma de juego, esta
vez, de forma escrita, donde los alumnos podrán dar
rienda suelta a su creatividad.
De nuevo, el alumno deberá distinguir entre el texto
pronunciado con acento francés y el texto con acento
quebequense.
Se remitirá a los alumnos a las páginas del Cahier
donde repasarán contenidos ya vistos.
Los alumnos emitirán hipótesis sobra las fotos,
justificando en cada caso su opinión. Se hará una lista
en la pizarra con las ideas de los alumnos. Con esta
actividad oral se pretende que se familiaricen con el
tema de la ciudad y su arquitectura.
Asociación de fotografías y nombres, para comprobar
las hipótesis emitidas en la actividad anterior.
Por parejas, los alumnos elegirán una de las fotos y, a
CO
CO, EO
CE; EE
CO, EO
CO, CE; EE
EO
IO
PA
TI
TI
TI
TI
PA, TG
TG
ES
pista 48, act.
1c.
LE, pág. 55,
act. 1d, CD
1, pista 49.
LE, pág. 55,
act. 1d,
LE, pág. 55,
act. 2, CD 1,
pista 50.
CA, pág. 31,
act. 1, 3a, 3b.
LE, pág. 56,
act. 1a.
LE, pág. 56,
act. 1b.
TIEMPÒ
98
5’
5’
10’
5’
10’
5’
5’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
7
Desarrollo
Motivación
Desarrollo
- Justificar una elección mencionando las
ventajas y los inconvenientes.
-Elabora un texto publicitario.
- Describir una foto de Montreal.
- Situar en el espacio.
Desarrollo
partir, de las cuestiones, la presentarán de manera oral.
El profesor les invitará a que expongan su trabajo
delante del resto de los compañeros para así poder
comparar las respuestas sobre una misma foto.
1ª escucha para comprobar sus suposiciones (puesta en
común colerctiva).. Una segunda escucha les permitirá
responder a las cuestiones (corrección colectiva).
El profesor les adelantará que hoy van a seguir
practicando la expresión oral.
El profesor animará a los alumnos a expresarse, a
confrontar sus opiniones e ideas.
Los alumnos practicarán de nuevo la expresión oral
hablando de sus preferencias sobre el lugar que les
gustaría visitar.
Primero, escucharán una vez el texto para saber de qué
se trata (Hotel de hielo de la pág. 56) y después lo
volverán a escuchar par responder a las preguntas que
se plantean.
Los alumnos van a ejercer ahora de «publicitarios»
aficionados. Trabajarán por parejas y podrán tomar
como modelo el documento sonoro a. El profesor
podrá grabar los trabajos y hacerlos escuchar por los
interesados.
Los alumnos escuchan el texto dos veces. Una vuelta
por la clase permitirá ver si todo el mundo está de
acuerdo. Se pedirá a los alumnos que justifiquen su
respuesta. Expresarán oralmente a su manera lo que
han comprendido y retenido.
CE, EO
TD
CO
CE, EO
CE, EO
CO, CE, EO
CO, EO
CO, EO
TP
TG
PA
TG
TI
TI
TP
TI
ES
LE, pág. 56,
act.1c.
LE, pág. 56,
act.1d.
LE, pág.56,
act. 2.
LE, pág.57,
act. 3.
LE, pág.57,
act. 4a, CD1,
pista 52.
LE, pág.57,
act. 4b.
LE, pág. 57,
act. 5a, CD
1, pista 53.
TIEMPÒ
99
5’
10’
5’
10’
5’
10’
10’
5’

SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES
UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
ES
Desarrollo
8 Motivación
Desarrollo
- Leer y comprender un texto de una autora
canadiense.
- Preparar una representación oral.
Refuerzo
Consolidar y reforzar lo aprendido.
Desarrollo
- Leer y comprender un texto.
Después de volver a escuchar la grabación, se pedirá a
dos voluntarios que repitan la descripción.
El profesor pedirá luego que señalen las expresiones de
lugar en el documento (à gauche, à la fenêtre de droite
du premier étage…). Les pedirá a los alumnos dar otras
expresiones para situar en el espacio en el momento de
una descripción
Con esta actividad, los alumnos practicarán la
utilización de las expresiones de lugar en la
descripción. Podrá hacerse entre toda la clase, al
aportar cada uno un elemento de descripción.
Durante la primera mitad de la clase se seguirá
trabajando la expresión oral. Seguidamente, el apartado
Écrire permitirá poner por escrito todo lo que han
aprendido en el apartado anterior, con actividades
creativas.
El profesor invitará a cada pareja a representar su
diálogo delante de los otros grupos, que evaluarán si
sus compañeros han respetado las consignas.
Después de hacer el ejercicio, el profesor les pedirá
que presenten a la autora. Se puede consultar la página:
http://auteurs.contemporain.info/nancy-huston.
El profesor remitirá a las actividades del Cahier, para
reforzar lo aprendido.
El profesor propondrá que esta actividad se haga
primero de manera oral y que después escriban un
CO, EO
EO
CO
CE, EO
CO, CE, EO
CE, EE
TD
PA, TI, TG
TG
PA
TP
TI
TI
TI
LE, pág. 57,
act. 5b. .
LE, pág. 57,
act. 5c.. .
LE, pág. 57,
act. 6..
LE, pág. 57,
act. 7, CD 1,
pista 54.
CA, pág. 31,
act. 2, CD 2,
pista 30.
LE, pág. 58,
act. 1.
100
TIEMPÒ
5’
5’
5’
10’
10’
5’
10’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
- Producir un texto escrito: la ciudad ideal,
textos turísticos.
- Aplicar correctamente aspectos gramaticales.
9 Desarrollo
Motivación
Desarrollo
pequeño texto que irá acompañado de un dibujo.
A completar este texto escrito, el alumno volverá a
emplear las expresiones de causa y consecuencia.
Después se escuchará la grabación, que les será más
fácil de entender debido a que ya han visto el
documento escrito.
Esta actividad se puede plantear para hacerse en grupo.
Cada alumno aportará un elemento y se escribirá un
texto común donde se vuelvan a emplear la descripción
y las expresiones que indican lugar.
El profesor se asegurará de que los alumnos
comprenden lo que se pide en la actividad a través del
ejemplo. Se les pedirá que pongan la frase en forma
negativa. Con la lectura de la teoría, se comprobará la
construcción de la voz `pasiva en negativo. Después,
los alumnos harán el ejercicio de forma individual. Y
se hará la puesta en común
Se pedirá a los alumnos que identifiquen el tipo de
texto (descripción de un sitio turístico). El profesor les
explicará que deben continuar el texto con la ayuda de
los elementos que se dan. Puede servir de ayuda una
foto del lugar (pueden verla en
http://www.bonjourquebec.com/qcfr/photos.php?site=mag&id=beaux_villages_leseboule
ments_g
En la segunda parte de la clase, se dará paso a esta
sección interdisciplinar que se dedicará en este caso a
la arquitectura.
El profesor escribirá la palabra porte en la pizarra y les
CO, CE, EE
EE
CE, EE
CE, EE
CE, EE
CO
TD
TI
TI, TG
PA, TI
PA, TI
TI
PA
TP, TG
ES
LE, pág. 58,
act. 2, CD 1,
pista 55.
LE, pág. 58,
act. 3.
LE, pág. 58,
act. 4.
LE, pág. 58,
act. 5.
CA, pág. 32,
act. 1 y 2.
LE, pág. 59,
101
TIEMPÒ
10’
10’
10’
10’
10’
5’
15’

UNITÉ 5: VA DONC AU QUÉBEC!
SESIÓN OBJETIVOS/ACTIVIDADES DESCRIPCION DESTREZAS INTERACCION MATERIAL
- Reconocer vocabulario relacionado con la
arquitectura.
- Asociar las ilustraciones con el texto
correspondiente.
Desarrollo
10 Autoevaluación
Evaluación
preguntará que les sugiere. La cuestión 1se hará entre
toda la clase y se aceptarán todas las respuestas,
siempre que sean justificadas.
En la siguiente cuestión, el profesor comenzará por las
palabras que los alumnos conocen y hará que utilicen
su intuición para las palabras desconocidas.
El profesor aceptará de nuevo todas las respuestas
justificadas.
En la pregunta 4, se partirá de primero de las palabras
que los alumnos conocen.
Las preguntas 5 y 6 son actividades de expresión oral
Donde se invitará a los alumnos a dar su opinión y a
argumentarla. El profesor les ayudará con las palabras
desconocidas.
Las cuestiones 7 y 8 son actividades de expresión oral
donde los alumnos trabajarán por parejas para exponer
después sus ideas al resto de los grupos.
Para realizar las dos últimas cuestiones, el profesor
solicitará a los alumnos que agudicen su intuición. Les
pedirá que digan lo que las formas en arabescos les
recuerdan y por qué creen que e llama a este arte
«nouveau».
Con esta actividad de tipo lúdico, los alumnos podrán
repasar lo visto en este apartado a la vez que
practicarán de nuevo la expresión oral. El profesor
formará grupos. Después, se podrá hacer una
exposición en clase con todas las fotos.
Los primeros 20 minutos se dedicarán a la
Autoevaluación del cuaderno de actividades. Los
alumnos comprobarán por ellos mismos lo que han
aprendido en esta unidad.
Completar el test correspondiente a la unidad 5
CE, EE, EO
TP, TG
ES
act. 1a.
LE, pág. 59,
act. 1b.
TD TI CA, pág. 33,
Autoèvaluation
LE, pág.60,
Bilan, act. 5
102
TIEMPÒ
15’
20’
40’

La nomenclatura empleada en las tablas de programación de aula son las siguientes.
Destrezas Interacción Materiales
CE Comprensión escrita PA Profesor – alumno CA Cahier d’activités
CO Comprensión oral
EE Expresión escrita
EO Expresión oral
IO Interacción oral
TD Todas destrezas
TI Trabajo individual LE Livre de l’élève
TG Trabajo en grupo GP Guide pédagogique
TP Trabajo en parejas
103

Unidad 1: Si j’étais français
Sesiones
(aprox.
55mn por
sesión)
1
2
3
Objetivos de
la unidad
Expresar una
hipótesis o
posibilidad.
Aconsejar.
Hablar y dar la
opinión sobre un
deporte de
equipo. (LE)
Vocabulaire Lire Grammaire Écouter et
parler
. Elementos de
la cultura
francesa.
Vocabulario de
los deportes.
Préstamos de
otras lenguas.
El prefijo dé-
(LE + CA)
Sports: et si
le pays de
Galles
gagnait?
C’est un sport
d’equipe!
«Et si tu
n’existais
pas», J.
Dassin.
Très Sport,
votre nouveau
magazine
sportif!
(LE + CA)
Écrire Le
français
et…
Bilan
104

4
5
6
7
8
9
L’hypothèse : si +
imparfait→ conditionnel. Los
pronombres demostrativos
(repaso) + qui / que / de. (LE
+ CA)
El condicional y su
utilización.. Phonétique et
Ortographe (LE + CA)
Enunciar las
reglas de un
deporte. Hablar de
las competiciones
deportivas que les
gusta ver. (LE +
CA)
Contar un partido.
Presentar su
deporte favorito.
Explicar una
elección.(LE +
CA).
Escribir una
ficha técnica
sobre el
baloncesto.
Redactar un
poema para
presentar su
país.
Desarrollar
una
hipótesis.
Describir su
deporte
preferido.
Phonétique/
Ortographe.
(LE + CA)
Lliteratura
francófona
(LE)
Evaluación (LE);
autoévaluación
(CA)
105

Unidad 2: C’était en Belgique
Sesiones
(aprox.60m
n por
sesión)
1
2
3
Objetivos
de la
unidad
Contar una
historia en
pasado.
Resumir una
historia.
Redactar un
relato. (LE).
Vocabulaire Lire Grammaire Écouter et
parler
Elementos de la
cultura belga
El cine y la
televisión.
El cómic.
El prefijo re-
Expresiones con
los pronombres
en y y (LE +CA)
Noticias de la
prensa belga.
El Festival
Internacional
de Cine
Fantástico de
Bruselas.
Antéchrista, A.
Nothomb.
Maigret à New
York, G.
Simenon.
Une école
cambriolée.
L’affaire Saint-
Fiacre, G.
Simenon.
Écrire Le
françai
s et…
Bilan Chanson Civilisa
tion
106

4
5
6
7
El imperfecto
y el passé
composé.
El passé
composé
para resumir
un relato.
. (LE+CA)
Los
conectores
de un relato:
d’abord,
ensuite, plus
tard, de plus,,
également,
alors,
soudain, etc.
Los
pronombres
en y y.
Phonétique et
Ortographe
(LE+CA)
Presentar y
describir un
cartel. Contar
una película.
(LE+CA)
Hablar de las
vacaciones.
Hablar de un
programa de
televisión.
(LE+CA)
107

8
9
10
12
Introducir
acciones en
passé composé
en una
descripción en
imperfecto.
Introducir
conectores en un
relato.
Redactar una
biografía.
Escribir un relato
surrealista.
Contar las
vacaciones es
un correo
electrónico.
LE+CA
El arte
del cómic
(LE)
Evaluación (LE);
autoévaluación
(CA)
Los
países
francófo
nos
(LE).
108

Unidad 3: On part en Suisse ?
Sesiones
(aprox.
60mn por
sesión)
1
2
3
4
Objetivos de la
unidad
Contar una historia en
pasado.
Resumir una historia.
Redactar un relato.
(LE)
Vocabulaire Lire Grammaire Écouter et
Parler
Elementos de la cultura
suiza. Internet y sus
peligros. El prefijo pré-. El
vocabulario de la
informática. Palabras
homófonas. (LE+CA)
Noticias de la
prensa suiza.
Recomendaciones
para el uso de
Internet. Biografía
de un cantante
suizo: Stephan
Eicher. Los blog
de un foro.
(LE+CA)
-
Situación de
un
acontecimiento
en el tiempo:
anterioridad,
posterioridad,
simultaneidad.
El gerundio.
Écrire Le français
et…
Bilan
111

5
6
7
8
.(LE+CA)
La frase
exclamativa.
Las tres
formas de
interrogación.
Phonétique et
Ortographe
(LA+CA)
Campaña contra
los peligros de
Internet. Una
entrevista a la
directora de
Action Innocence.
Testimonio de una
adolescente en la
radio.(LE+CA)
Analizar un cartel.
Analizar e
intercambiar
opiniones sobre
los peligros de
Internet. (LE+CA)
Responder
a encuesta
sobre los
usos de
Internet.
Participar
en foro de
discusión.
Redactar
artículo
para
periódico
del colegio
sobre los
peligros de
la Red.
La
informática
(LE)
Evaluación
(LE);
autoévaluación
(CA)
112

Unidad 4: À chacun son Mali !
Sesiones
(aprox.55mn
por sesión)
1
2
3
4
5
Objetivos de la
unidad
Leer una crítica.
Analizar y
exponer un
problema.
(LE).
Vocabulaire Lire Grammaire Écouter et
parler
Elementos de la
cultura maliense.
La música y la
poesía. El prefijo co-.
(LE+CA)
Información cultural
sobre Mali. Oumou
Sangaré, el
mensaje positivo.
Rue Traversière (B.
Vian).
Mathématiques (J.
Supervielle).
Bonnes pensées du
matin, A. Rimbaud.
Un correo
electrónico: On part
au Mali? (LE+CA)
Los adjetivos y los
pronombres
indefinidos.
(LE+CA)
La doble negación y
la restricción:
ne…que. El
infinitivo en forma
negativa.
Écrire Le
français
et…
Bilan Civilisat
ion
113

6
7
8
Phonétique et
Ortographe.
(LA+CA)
Entrevistas. Las
peluqueras en
Bamako. La
escuela en Mali.
El griot B.
Soumano.
(LE+CA)
Analizar y
exponer un
problema:
situación,
causas,
consecuencias y
soluciones.
Presentar algo o
a alguien a partir
de
informaciones
dadas. (LE+CA)
Escribir un
correo
electrónico
para rechazar
una propuesta
y justificarse.
Redactar un
texto para
analizar un
problema:
situación,
causas,
consecuencias
y soluciones.
Escribir versos
con rima.
(LE+CA)
114

9
10 Evaluaci
ón (LE);
autoéval
uación
(CA)
12 Loes
explorad
ores
francese
s. (LE)
La
poesía.
(LE)
115

Unidad 5: Va donc au Québec !
Sesiones
(aprox.
60mn por
sesión)
1
2
3
4
5
6
Objetivos
de la
unidad
Redactar un
texto
turístico
Presentar la
ciudad en la
que se vive.
(LE)
Vocabulaire Lire Grammaire Écouter et Parler Écrire Le français
et…
Elementos
característicos de
la cultura
quebequesa. La
ciudad y su
arquitectura. El
prefijo ex
(LE+CA)
Texto turístico
sobre Quebec.
El invierno en
Montreal. La
descripción de
la ciudad ideal.
(LE+CA)
causa y consecuencia.
(LE +CA)
La voz pasiva : formas
afirmativa y negativa.
Situar en el espacio.
Phonétique et
Ortographe.(LE+CA)
Presentación de
lugares turísticos
quebequenses.
Bilan
116

7
8
9
10
Publicidad del Hôtel de
Glace. Descripción de
un personaje histórico.
Lignes de faille, N.
Huston. El museo del
humor. (LE+CA)
Presentar un lugar a
partir de una foto.
Elaborar una
publicidad a partir de
un documento.
Justificar una elección:
ventajas e
inconvenientes.
Describir una foto de
Montreal. (LE+CA)
Describir una
ciudad a partir
de un
documento.
Describir su villa
ideal. Redactar
textos breves
turísticos.
(LE+CA)
La
arquitectura.
Las puertas
(adornos y
materiales).
(LE).
Evaluación
(LE);
autoévaluación
(CA)
117

118

4º ESO 2º idioma
CONTENIDOS: C’EST LA VIE 1 - Santillana
Unidad 0: Premiers contacts
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Saludar. Deletrear. Contar (números). Dar un número de teléfono
Interacción oral con otras personas:
. Saludos en diferentes registros
. Deletrear nombres de un personaje francés
. Preguntas y respuestas en fórmulas de cortesía
. Escuchar y dar un número de teléfono
. Escuchar fórmulas relativas a la lengua de la clase
. Comentar y comparar los propios objetivos con los de los compañeros
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Interpretación de fórmulas relativas a la lengua de la clase y de órdenes
relativas al funcionamiento de la clase
. Leer siglas y su significación
. Leer un formulario sobre los objetivos propuestos
. Reconocer los objetivos propios entre los propuestos
. Interpretar un formulario
Producción de pequeños textos escritos:
. Escribir al dictado un nombre deletreado y unos números de teléfono
. Confección de una ficha sencilla
. Responder a un formulario personal
. Léxico
Alfabeto francés. Días de la semana. Palabras de la clase
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética y Grafía. Acentos franceses
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Relación de las estructuras vistas con las correspondientes en la lengua materna
. Aspectos socioculturales
. Siglas de instituciones y servicios franceses / generales
. Siglas de fórmulas de cortesía francesas
Unidad 1: Les gens
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Saludos y fórmulas de cortesía. Descripción de personas y objetos
. Diálogos entre distintos interlocutores . Reconocer diferentes estados de ánimo
Interacción oral con otras personas:
. Uso del francés como medio de comunicación en clase
. Saludar y presentarse. Presentar a alguien
. Intercambios formales e informales. Diferenciar los interlocutores
. Preguntar y contestar sobre datos personales
. Comprender instrucciones, preguntas y diálogos
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Lectura de diálogos
. Interpretación de anuncios (intercambios, comunicantes)
. Lectura de poemas y de canción
Producción de pequeños textos escritos:
. Redacción de anuncios cortos. Contestar a un cuestionario con fines estadísticos
. Redactar un texto-resumen sobre las respuestas de un grupo a un test
. Completar al dictado sílabas finales de palabras
. Léxico
119

. Relativo a la escuela (plano, instalaciones, material, ..).Colores. Datos personales. Nacionalidades
. Descripción física y psicológica
. Diferentes registros de lenguaje: lenguaje familiar
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética . Acento tónico. Relación sonido/grafía: final de las palabras
Grafía. Grafía de las sílabas finales
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. Pronombres personales sujeto. Oposición tu / vous
. Verbos en -er con una o dos raíces. Verbos Être y Avoir . C’est / il est
. Artículos determinados e indeterminados
. Negación (1) . Género de los adjetivos
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Comparación de las estructuras morfosintácticas francesas y españolas
. Equivalencias de vous con usted/es, vosotros/as
. Comparación de los elementos fonológicos con las lenguas conocidas
. Desarollar estrategias de aprendizaje de comprensión global y selectiva, de
memorización y autoevaluación
. Aspectos socioculturales
. Geografía física. Demografía de Francia La Francia regional
Unidad 2 : Rythmes de vie
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Fórmulas para hablar por teléfono
. Comentarios de actividades diarias, de ocio y vacaciones
. Situar en el tiempo (presente y futuro)
Interacción oral con otras personas:
. Intercambios directos, formales y telefónicos
. Preguntar / contestar sobre asuntos personales
. Exponer gustos, preferencias y opiniones sobre actividades cotidianas y de ocio
. Relacionar locutor / mensaje
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Comprender textos cortos descriptivos
. Interpretar anuncios semi-auténticos, rótulos de tiendas, comercio
. Artículos de prensa (periódico, revista)
Producción de pequeños textos escritos:
. Escribir textos cortos descriptivos
. Redactar en equipo un artículo sobre el retrato de un personaje
. Completar parrillas de evaluación de la expresión oral
. Completar al dictado frases. Contestar a una carta
. Expresar los gustos y preferencias por escrito
. Léxico
. La hora. Actividades cotidianas. Momentos del día
. La familia. Profesiones. Actividades de ocio.
. Estaciones. Expresión de la frecuencia en el tiempo
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética . Entonaciones interrogativa y asertiva
. Oposición vocales orales / nasales y Grafía. an, en, ien, on, ian, ain, aim
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. Presente de verbos en – ir (e), - tre, -dre con dos raíces, prendre, venir, pouvoir, y verbos en -evoir, faire .
. Futuro próximo. Formas interrogativas
. Plural de nombres y adjetivos
. Pronombres tónicos. Adjetivos posesivos. Artículos contractos
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Reflexionar sobre estrategias de comprensión global, memorización del léxico y deducción
. Diferencias entre estructuras del francés y el español: posesivos, contractos y futuro próximo
. Valorar el rendimiento propio (Faire le point 1)
. Aspectos socioculturales
. Países francófonos europeos. Festividades en países francófonos europeos
120

Unidad 3 : Lieux
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Información sobre un viaje, una ciudad, alojamiento, entorno
. Uso de fórmulas de cortesía
. Formulación de consejos y órdenes
. Descripción de lugares y actividades
Interacción oral con otras personas:
. Comunicación sencilla en intercambios directos (turismo)
. Registro de habla estándar
. Neologismos e incorporaciones al francés
. Comentarios sobre lugares y actividades. Enumeración de actividades
. Conversación telefónica para ampliar datos
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Lectura de un folleto turístico. Lectura de tarjetas postales
. Anuncios de oferta de vivienda / lugar de vacaciones
. Anuncios por palabras. Lectura de consejos sobre viajes / órdenes
. Lectura de carta . Identificación de distintas fórmulas epistolares
Producción de pequeños textos escritos:
. Redacción de tarjetas postales. Respuesta a una carta
. Escribir una carta de protesta
. Léxico
. La ciudad. Organismos oficiales y monumentos. Medios de transporte
. La casa. El entorno
. Adjetivos ordinales
. Expresión del espacio. Topónimos (países, regiones, ciudades, calles)
. Neologismos. Palabras de argot
. Expresiones para dar consejos / órdenes
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética . [y] / [u] / [i] [e] y Grafía. u, ou, i. é, e + cons. doble, eu
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. El imperativo (afirmativo y negativo, verbos pronominales)
. Situación en el espacio. El pasado reciente. On impersonal
. Adjetivos demostrativos. Pronombres C.O.D.
. Expresión de la obligación
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. uso de on y equivalencias en español
. preposiciones, locuciones y adverbios de lugar
. la expresión de la obligación (il faut)
. Reflexión sobre estrategias de comprensión selectiva de textos escritos
. Aplicar estrategias de estructuración y organización de textos
. Aspectos socioculturales
. Los países francófonos. La francofonía. Ciudades franceses
Unidad 4 : Le temps qui passe
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Emisión radiofónica . Debates radiofónicos
. Situarse en el tiempo (presente o pasado)
. La meteorología
. Conversaciones y monólogos. Crítica, acuerdo, desacuerdo
Interacción oral con otras personas:
. Conversación entre amigos / intercambios formales
. Diferentes registros del lenguaje (familiar y estándar, lenguaje afectivo)
. Toma de palabra / de posición, emotividad en el lenguaje
. Comentarios (fenómenos sociales). Expresión de sentimientos
. Entrevistar a alguien
. Organizar un debate (preparación y ejecución)
. Participación en un programa de radio
121

Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Carta narrativa. Lectura de canción. Lectura de poema
. Invitaciones, tarjetas, felicitaciones, participaciones
. Biografías de diversos personajes
Producción de pequeños textos escritos:
. Pequeños textos narrativos (e-mail, invitación…) Escribir al dictado
. Redactar la biografía de una persona después de entrevistarla
. Léxico
. Acontecimientos en la vida de una persona
. Estudios. Carrera profesional
. Expresiones temporales. El tiempo y el clima
. La ropa
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética .[ b] / [v] / [f] y Grafía. ai, oeu, o, eau . b, v, f
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. être en train de + infinitivo. être sur le point de + infinitivo
. Passé composé (forma afirmativa y negativa)
. La negación. Pronombres C.O.I. El estilo indirecto
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Atención a la estructura être en train de y equivalencias
. Atención a la construcción del Passé composé
. Descubrir estrategias de escritura
. Valorar el rendimiento propio (Faire le point 2)
. Aspectos socioculturales
. Nociones de historia de Francia
. La geografía de Francia y el parte meteorológico
. Datos biográficos de Marguerite Duras
Unidad 5: Achats
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Intercambios comerciales
. Gustos, preferencias, consejos, elección
. Comparación, apreciación
Interacción oral con otras personas:
. Pedir y dar información sobre objetos: talla, color, precio...
. Pedir, elegir y comprar un producto
. Pedir y elegir un menú en un restaurante
. Registro estándar
. Comentarios (estados de salud)
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Comprender textos cortos informativos
. Lectura de varios menús. Lectura de una canción. Lectura de una narración
. Relación de artículos para compras de distinta naturaleza
. Entradas de un diccionario
. Interpretación de la publicidad (documento auténtico). Interpretación de falsas adivinanzas
Producción de pequeños textos escritos:
. Escribir textos informativos. Preparar la lista de la compra doméstica
. Exposición escrita sobre preferencias a la hora de invitar a un grupo de amigos
. Redactar una adivinanza según un modelo
. Respuestas a un correo electrónico tomando un texto como modelo
. Léxico
. Las comidas. La alimentación, los restaurantes
. Compras diversas: (ropa, sanidad, dinero y correo)
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
122

Fonética: Oposición [s] / [z] y Grafía. ch, g, j. ss, c+ e, s inicial, s intervocálica, z inicial
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. Artículos partitivos. Adverbios de cantidad
. Pronombre complemento en. . Pronombres adverbiales de lugar en, y
. Comparación y formación del superlativo
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Comparación de la expresión de la cantidad en francés y la lengua materna
. Formas y uso de los artículos partitivos
. Atención especial al pronombre en
. Utilización de estrategias de improvisación
. Aspectos socioculturales
. Gastronomía y formas de vida francesas
. La dietética y los hábitos alimentarios
Unidad 6: Voyages / Projets
. Intenciones comunicativas
Comprensión y uso de la lengua oral
Obtención de información global y específica en textos orales referentes a:
. Intercambios comerciales: hoteles, transportes. Mensajes telefónicos: contestador automático
. Situarse en el tiempo pasado, presente y futuro
Interacción oral con otras personas:
. Comprender y dejar mensajes en el contestador automático
. Registro estándar / estilo familiar
. Pedir y dar información, apreciaciones y explicaciones sobre diversos servicios
(tipo, naturaleza,condición)
. Pedir, elegir, reservar, pagar estos servicios
. Participación en un debate sobre un artículo de periódico
Comprensión y uso de la lengua escrita
Comprensión de textos escritos breves:
. Textos especializados: lista de precios (hotel), reducciones, guía de la SNCF
. Lectura de billetes de tren, de un cuadro horario de trenes
. Informaciones publicitarias de museos y lugares de interés turístico
. Lectura de un artículo de periódico. Lectura de una canción
Producción de pequeños textos escritos:
. Escribir un texto corto de producción libre
. Escribir una carta formal
. Introducir datos en taquillas automáticas
. Léxico
. Servicios (transportes, hotel, estación de servicio). Viajes
. Estructuras lingüísticas: elementos fonológicos
Fonética
. Consonantes fricativas y Grafía j, g, ch, s inicial, ss, c + e, z
. Estructuras lingüísticas: elementos morfosintácticos
. El futuro simple
. Pronombres relativos qui, que, où
. Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
. Atención especial a los relativos qui / que y equivalencias con el español
. Reflexionar sobre estrategias de adaptación del discurso a las situaciones de comunicación
. Aspectos socioculturales
. La carte 12- 25 (para los jóvenes de 12 a 25 años). La carte Orange
. Museos científicos, parques temáticos (Tautavel, Vulcania y la Villette en Francia y
le Biodôme en Montréal, Québec)
. Lugares de interés turístico en los países francófonos
Distribucíon de contenidos para principiantes:
1ª evaluación
Funciones: Saludar, presentarse y presentar a alguien, identificar un objeto, describir un objeto
y una persona.
Hablar de actividades diarias.
Contar del 1 al 100.
Rellenar un formulario
123

Léxico: sobre datos personales, los números, fechas, días, meses. Bebidas, alimentos, productos
de consumo corrientes.
Gramática: Pronombres sujeto y pron. tónicos, conjugación de être y avoir.
Verbes en –er y verbos irregulares más corrientes en presente de indicativo.
Los artículos definidos e indefinidos. Preguntas sencillas.
Fonética: El alfabeto. Reglas generales para la pronunciación en francés.
La entonación. Grafías: es, est, ai, é, ez.
Civilización: Consignas y expresiones para la comunicación en francés dentro del aula.
Fórmulas de saludo y de presentación en diversos contextos. La francofonía.
2ª evaluación
Funciones: describir una vivienda, comprender un itinerario, indicar un itinerario, hablar de
actividades diarias, comprender una invitación, aceptar o rechazar una invitación.
Solicitar información en una agencia de viajes.
Léxico: relacionado con la vivienda, las actividades diarias. La familia. La hora.
Gramática: números cardinales y ordinales, preposiciones, el artículo contracto,
presente de indicativo de verbos de las 3 conjugaciones,
adjetivos calificativos, posesivos,
el plural, la negación, pronombres complemento directo, forma interrogativa
Fonética: La liaison, le e muet, sonidos nasales, /i/ y /u/.
Civilización: la vivienda, el ocio, los viajes, anuncios, señales de tráfico.
3ª evaluación
Funciones: Describir la ropa. Ir de compras. Pedir una comida en un restaurante.
Invitar a alguien a cenar. Contar hechos pasados. Hacer proyectos.
Léxico: sobre la ropa, formas, colores; las comidas, los horarios.
Gramática: adjetivos demostrativos, comparativos y superlativos,
artículos partitivos (+ negación),
adverbios de cantidad, passé-composé avec être y avoir, complementos de tiempo,
pronombre y, futur proche et futur simple.
Fonética: grafías g/j , s/ ss /c, o/au/eau.
Civilización: La moda, Francia, lugares, fiestas y celebraciones.
Descubrir algunas tradiciones francesas.
PROCEDIMIENTOS - HABILIDADES COMUNICATIVAS
Destacamos los siguientes, indicando en qué unidades tienen más incidencia:
Comprensión y uso de la lengua oral
• Práctica del francés como lengua de comunicación en el aula (todas las Unidades)
• Comprensión de textos orales sencillos (todas las Unidades)
• Asociación de imágenes y texto (todas las Unidades)
• Audición de diálogos y otros documentos (todas las Unidades)
• Descubrir un documento (todas las Unidades)
• Respuesta a preguntas (todas las Unidades)
• Introducción de elementos que completan una serie o una frase (todas las Unidades)
Utilización de las transcripciones como comprobación (todas las Unidades)
Utilización del dictado (todas las Unidades)
Discriminación de frases de diferentes lenguas (U. 0)
Relación sonido / grafía (U. 1)
Completar parrillas para fonética (U.2, 3, 4, 5)
Elegir la opción correcta a partir de una grabación (U. 1), de una lectura (U.3 )
Ejercicios “verdadero o falso” / “no se sabe” al escuchar un diálogo (U. 1, 2, 3, 4, 5)
Relacionar dos columnas con datos distintos (U.1, 3, 4)
Transformación de estructuras (U. 1)
• Producir / completar diálogos (U.1, 2)
Juegos con adivinanzas (U. 1, 2, 3, 5). Juegos de rol (U. 2)
Utilización de la prensa (U. 2, 6)
Asociar un resumen a un diálogo (U. 2)
Localizar lugares en un plano a partir de una grabación (U.3)
Representar situaciones y escenas (U. 1, 2, 3, 4, 5)
Entrevistar a alguien (U. 3). Escuchar canciones (U.2, 4, 5, 6)
124

Audición de programas de radio (U. 2, 4)
Interpretación de parte meteorológico (U. 4)
Escuchar un debate y recoger datos concretos (U. 4)
Organizar / participar en un debate (U 4, 6)
Comentar un anuncio publicitario (U. 5)
Extraer datos concretos de una grabación (U.3, 4, 6)
Explicar un itinerario (U. 3)
Dibujar según unos datos de una grabación (U.3)
Uso de trabalenguas para la fonética (U. 6)
Comprender una grabación con ayuda de unas claves que hay que encontrar (U. 6)
Comprensión y uso de la lengua escrita
• Lectura de documentos (todas las Unidades)
Buscar expresiones concretas en la lección que se acaba de ver (todas las Unidades)
Relacionar expresiones hechas con un dibujo y su explicación (todas las Unidades)
Memorizar escenas (U.1, 2, 3)
Responder a un test, aun cuestionario (U. 1, 3, 5)
Representar escenas (U. 1, 2, 3)
Escribir un anuncio para encontrar un comunicante (U. 1)
Redacción de textos a partir de un test (U.1, 2)
Utilización de parrillas de coevaluación (U. 2)
• Poner en orden unas frases / un texto / unas cartas (U. 2, 3)
Ver los puntos comunes y las diferencias entre dos textos (U. 2)
Elaborar encuestas (U. 2)
• Lectura / Redacción de cartas / postales (U. 3, 6)
Interpretación de anuncios por palabras (U. 3)
Lectura de advertencias para ir de viaje (U. 3)
Completar textos (U. 1, 2, 3, 4, 5, 6
Ordenar un texto , un diálogo (U. 1, 2, 4, 5)
Escribir un artículo (U. 4)
Lectura de biografías (U. 4)
Redactar la biografía de alguien a quien se ha entrevistado (U. 4)
Redactar una biografía de un personaje según los datos escritos (U.4)
Redactar un parte meteorológico (U. 4)
Ejercicios“verdadero o falso” después de la lectura de un texto (U. 2, 4, 5)
Lectura de indicaciones para un viaje a Francia (U. 5)
Redactar 1 página de información sobre hábitos alimentarios del país propio (U. 5)
Redactar una lista de hábitos alimentarios de la clase (U. 5)
Uso del diccionario (U. 5)
Inventar una adivinanza por escrito, según un modelo (U. 5)
Lectura de folletos turísticos (U. 2, 3, 6)
Trabajo con Internet (Projet 2, U. 6)
Resolver juegos (sopa de letras / charadas) (U. 1, 2, 3, 4, 6)
Buscar “al intruso” (U.1, 2, 5, 6)
Asociar adjetivos y antónimos (U.1), físicos y caracteres (U.1)
Asociar réplicas, conceptos (U.4, 5, 6
Clasificar palabras / expresiones según su centro de interés (U. 1, 2, 3, 4)
Hacer unas fichas de personajes (U. 2)
Comentar por escrito la situación de lugares según un plano (U.3)
Identificación y práctica de estructuras en la lengua oral y escrita
• Identificación y práctica de formas verbales (U. 1, 2, 3, 4, 6)
• de los adjetivos numerales (U. 0, 3), de los artículos (U. 1, 5)
• de las formas interrogativas (U. 2), de la negación (U.1, 4)
• de los adjetivos posesivos (U. 2), de los adj. demostrativos (U. 3)
• de los pronombres personales (U. 1, 2, 3, 4, 5), de los adverbiales (U. 5)
• de los pronombres indefinidos (On) (U. 3), de los relativos (U. 6)
• de las construcciones para la comparación (U. 5)y el superlativo (U. 5)
• de la expresión del tiempo (U. 2)y del lugar (U. 3)
• de la expresión de la obligación (U. 3)y de la cantidad (U.5)
del estilo indirecto (U.4)
Reflexión sobre la lengua y su aprendizaje
Implicación en el propio aprendizaje (Todas las Unidades)
Comentar con los compañeros y comparar las producciones (Todas las Unidades)
Comparar las estrategias propias con las de los compañeros (Todas las Unidades)
125

Utilización de criterios de evaluación para uno mismo y para los demás (U.2)
• Funciones de lenguaje y gramática
Entender la naturaleza y el uso de fórmulas para:
. Describir la apariencia física, el estado de salud, el carácter (U1, 5 )
. Comparar (U. 5) . Expresar preferencias (U. 5)
. Hablar del pasado (U. 3, 4). Hablar del futuro (U.2, 6)
. Expresar la obligación (U. 3)
. Relatar lo que otra persona dice (U. 4).Expresar crítica, acuerdo, desacuerdo (U. 4)
Trabajar con diferentes tipos de textos y documentos
. Diálogos y mini-diálogos (todas las unidades)
. Planos (U. 5). Anuncios (U. 1, 5). Rótulos comerciales (U. 2). Estadísticas (U.1)
. Artículos de periódico (U.2, 6). Folletos turísticos (U. 2, 3, 6). Mapas (U. 3, 6)
. Canciones (U.1, 4, 5, 6). Pequeños poemas (U. 1, 4)
. Menú (U. 2, Projet 1, U.3, 5)
. Cartas, tarjetas postales (U.3, 4). Correo electrónico
. Anuncios por palabras (U. 3). Textos sobre francofonía (U.2, 3, 6)
. Tarjetas y participaciones para actos sociales (U. 4)
. Biografía (U. 4) . Debates (U.4). Boletín meteorológico (U.4)
. Página de un diccionario francés- francés. Cuento corto (U. 5)
. Trayectos de tren (U. 6). Billete de tren (U. 6)
• Léxico
Identificar
. Léxico relacionado con los temas tratados en cada Unidad (todas las Unidades)
. Fórmulas y expresiones (en cada Unidad, relacionadas con el léxico y el tema)
• Fonética:
. Pronunciación de fonemas vocálicos y consonánticos de especial dificultad (U. 2, 3, 4, 5, 6)
. Ritmo y entonación (Entonaciones interrogativa y asertiva (U.2)
Aspectos socioculturales
En todas las unidades, identificar aspectos característicos, costumbres y rasgos de la vida cotidiana propios de Francia
y de los franceses
. Ambiente en las escenas de la calle, tiendas, oficinas (U. 1, 3, 4, 5, 6)
. Rótulos comerciales (U. 2). Anuncios de vivienda (U. 3)
. Participaciones, tarjetas de felicitación (U. 4)
. Aeropuerto (U. 4). SNCF (U. 6)
. Objetos y situaciones cotidianas (U. 5)
. Acercamiento a otras culturas (U. 1, 2, 3, 6)
. Intercambios, interés por otros países (U. 1, 2, 3, 6)
. Consumo, dietética / ropa, moda (U. 4, 5)
. La prensa (U. 2, 6)
. Energías alternativas: energía solar (U. 3)
Identificar informaciones culturales de los países donde se habla la lengua extranjera:
. Ciudades y localidades francesas (todasUnidades, especialm. U. 3, Projet 2, U. 6)
. Geografía de Francia (U..1). El clima en Francia (U. 4)
. Demografía (U. 1). Historia de Francia (U. 4). Gastronomía (U. 5)
. Monumentos y características de París (U. 0, 1, 3, 6)
. Personajes de ficción: Cirano (U. 1) y otros no franceses, reales o no.
. Personajes interesantes de la actualidad (U.4)
. Museos científicos y parques temáticos (U.6)
. La francofonía (U. 2, 3, 6, Projet 1)
. Mapas de Francia y del mundo francófono (contracubiertas). Planos (parte) y fotografías de ciudades francesas
(U. 3 : Burdeos, París, Sète, Lyon, Niza)
126

Temas tranversales
Educación para la convivencia
Educación para la salud
Educación ambiental
Educación del consumidor
Educación no sexista
Educación para Europa y el resto
del mundo
Ejemplos
Fórmulas de cortesía, familia,
respeto a los demás, postales,
cartas, invitaciones, pluralidad de
culturas que habitan en Francia,
tolerancia.
Actividades deportivas, buenos
hábitos, alimentación equilibrada,
cuidados y atención médica
Protección al paisaje, la ecología,
curiosidad por el entorno y la
naturaleza, reservas naturales
Responsabilidad en las compras
Hombres y mujeres con la misma
responsabilidad en el trabajo,
mujeres en puestos directivos
Símbolos de diferentes países, la
francofonía, rótulos, ciudades
francesas y otras, consumo de
determinados artículos en otros
países, fiestas y celebraciones,
viajes
Unidades
0, 1, 2, 3, 4
2, 4, 5, 6
3, 5
3, 4, 5
1, 3, 6
1, 2, 3, 6
127

ACTITUDES
En todas las unidades
• . Actitud positiva hacia la utilización del francés en las actividades del aprendizaje
. Interés por comunicarse en francés (principalmente en el aula)
. Actitud positiva hacia el aprendizaje del francés
• . Respeto por el trabajo propio y el trabajo de los demás
• . Interés por la lectura
. Interés en la interpretación de documentos auténticos
. Desinhibición a la hora de pronunciar sonidos nuevos
. Actitud creativa en la comunicación escrita
• . Reconocimiento de la propia capacidad para progresar, para adquirir conocimientos de manera autónoma
apoyándose en los conocimientos de otras lenguas y del mundo en general
. Valoración de la autoestima y de la confianza en uno mismo
• . Interés por usar las fórmulas lingüísticas adecuadas a las situaciones comunicativas.
. Interés por adecuar los mensajes a las características del interlocutor
. Comparación con los conocimientos adquiridos sobre el francés y los conocimientos acerca de la lengua
materna, tanto en estructuras, léxico, fonética... como en los aspectos socioculturales
. Aprecio por la corrección en la interpretación y elaboración de textos escritos en francés
• . Valorar la importancia de conocer los logros y los errores propios
. Valoración del error y su corrección
. Valoración de las estrategias, propias o ajenas, y los recursos para progresar
• Valoración de la regularidad en el trabajo diario
. Valoración de la responsabilidad personal
• Valoración de los recursos tecnológicos y su utilización: Internet, correo electrónico, etc.
• . Curiosidad e interés por la nueva lengua y su cultura
. Curiosidad y respeto por las culturas que utilizan el francés como vínculo de relación e intercambio cultural y
laboral
. Curiosidad por otros hábitos y otras costumbres
. Curiosidad, respeto y actitud abierta hacia otras culturas
• . Saber aplicar correctamente criterios de evaluación para las producciones propias y ajenas
. Concienciación permanente de la situación personal en el aprendizaje.
128

129

METODOLOGÍA
MATERIALES Y RECURSOS DIDÁCTICOS
-Los libros de texto utilizados son : - Essentiel 1, Essentiel 2 y Essentiel 3 ( Santillana)
para 1º, 2º y 3º ESO respectivamente
- Très Bien 4 (Pearson Longman) en 4º ESO primer idioma
- C’est la vie 1 (Santillana) en 4º ESO 2º idioma
- Se utilizará también material fotocopiable preparado por sus profesores para el alumnado principiante o falso
principiante que lo necesite.
- Para las actividades escritas se utilizarán el cuaderno de ejercicios del método seleccionado y actividades sacadas de
otros cuadernos de ejercicios como Exercices pratiques de grammaire française de Longman que permiten poner en
práctica los contenidos gramaticales impartidos en cada nivel y reforzar los de cursos anteriores.
- Material complementario: las actividades realizadas en clase se completarán para la parte de comprensión oral y de
civilización con materiales audiovisuales (CDs correspondientes al método utilizado, de canciones, revistas, video,
etc.) y para los contenidos gramaticales y lexicales se trabajará también con otros libros de ejercicios adecuados al
nivel de los alumnos (Premiers exercices de grammaire, Hatier, Jonglons avec les mots, A nous les énigmes, etc.),
juegos, crucigramas (Le Français par les mots croisés, European Lang. Institute) así como las actividades propuestas
en revistas del tipo Bonjour, Allons-y,…
- Libros de lectura: los alumnos deberán leer al menos un libro de lectura adaptado a su nivel a lo largo del curso y
realizar un trabajo escrito guiado sobre él. También se les recomienda la lectura de revistas o cómics en francés.
- Otros recursos: Utilizaremos también fichas complementarias, juegos, collages, música, vídeos, Internet, etc. tanto
para actividades de refuerzo para los alumnos-as de menos nivel como para actividades de ampliación para los más
adelantados, así como para una finalidad simplemente lúdica de inmersión en la lengua francesa.
ESTRATEGIAS
- Repaso de contenidos básicos del curso pasado en la 1ª evaluación: en los cursos de 2º, 3º y 4º ESO .
- La progresión en los contenidos dependerá de las necesidades de los alumnos y, cuando sea necesario, volveremos a
algunos ya tratados para consolidarlos.
- Los intercambios orales se producirán de manera real en la relación profesor-alumno, alumno-alumno y en diálogos
simulados.
El aprendizaje de la pronunciación se realizará trabajando progresivamente la fonética, a medida que el alumno vaya
adquiriendo léxico y “actes de paroles”. Se insistirá en ella cuando se crea necesario al introducir nuevos vocablos.
Durante el desarrollo de la unidad, el profesor animará a la expresión oral para que el alumno pueda construir sus
propios mensajes llegando a grabarlos para que los alumnos puedan evaluar sus propias producciones en el idioma
estudiado.
- La utilización de las tecnologías de la información y comunicación (TIC) hacen que el alumno desarrolle
habilidades para obtener información que transformará después en conocimiento y comunicación. Por ello, nuestro
método tendrá en cuenta (de forma esporádica) el uso de Internet y del correo electrónico que dan al alumno unas
posibilidades de auto-aprendizaje individual, de consulta y de comunicación con jóvenes de otros países empleando
la lengua francesa como instrumento de comunicación.
Tratamiento metodológico de la materia
El proceso de enseñanza/aprendizaje de la lengua francesa debe poseer una virtualidad formativa en sentido amplio,
debe ir más allá de un enfoque meramente funcional y práctico, por importante que este sea. La lengua es expresión de una
cultura, una forma de entender y codificar la realidad, de organizar las relaciones interpersonales. Los miembros de una
comunidad lingüística comparten unos significados culturales sin los que es difícil la comunicación completa.
Debido a ello, la enseñanza de la lengua francesa en nuestro proyecto introduce a los alumnos en las características más
relevantes del contexto social y cultural, lo cual permitirá a los alumnos captar otras formas de entender la realidad,
enriquecerá su mundo cultural y favorecerá el desarrollo de actitudes de relativización y tolerancia.
Esta modalidad de actuación impulsa el desarrollo de una competencia sociocultural, entendida como un específico
grado de familiaridad con el contexto social y cultural en el que se utiliza una determinada lengua.
La planificación de las actividades didácticas deberá, tal como establece la normativa:
- Fomentar actitudes reflexivas y críticas ante las lenguas, su aprendizaje y los contenidos que transmiten.
130

- Emplear una metodología que parta de los mismos principios y planteamientos y que contemple la
complementariedad de los aprendizajes.
- Tener en cuenta que la lengua primera ha generado una competencia y unos conocimientos que funcionan como
preconceptos en las otras.
Así mismo, “el aprendizaje de una lengua extranjera transciende el marco de los aprendizajes lingüísticos, va más allá
de aprender a utilizarlas en contextos de comunicación. Su conocimiento contribuye a la formación del alumnado
desde una perspectiva integral en tanto que favorece el respeto, el interés y la comunicación con hablantes de otras
lenguas, desarrolla la conciencia intercultural, es un vehículo para la comprensión de temas y problemas globales y
para la adquisición de estrategias de aprendizaje diversas.
El proceso de enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras en esta etapa educativa contribuye a desarrollar
actitudes positivas y receptivas hacia otras lenguas y culturas y, al mismo tiempo, a comprender y valorar las lenguas
propias.”
MARCO EUROPEO COMÚN DE REFERENCIA PARA LAS LENGUAS
- Los métodos elegidos tienen en cuenta las recomendaciones y progresiones del MARCO EUROPEO COMÚN DE
REFERENCIA PARA LAS LENGUAS y las normativas oficiales fijadas para la enseñanza de la lengua extranjera
en la « ESO », y especialmente la señalada para la 2ª Lengua.
En este contexto, los contenidos y las competencias trabajadas en ESSENTIEL 1, 2 y 3 se sitúan en los niveles A1 y
A2: ESSENTIEL 1 equivale al nivel A1, ESSENTIEL 2 al nivel A2 (1), y ESSENTIEL 3 al nivel A2 (2) del DELF
escolar (Diplôme internacional d´études de la langue française); por tanto, los alumnos que hayan cursado el nivel 3
podrìán superar las pruebas del DELF escolar A2.
En cuanto al método C’EST LA VIE 1, el método consta de dos niveles que se repartirán en dos fases: una primera de
repaso (correspondiente al nivel A1 del Marco Europeo Común de Referencia), y otra intermedia y preparatoria para
el curso siguiente (preparación para el nivel A2).
El método Très Bien 4
Contenidos agrupados en 4 bloques: La normativa establece que “Los contenidos se presentan agrupados en
bloques en relación a tres ejes que poseen características específicas: la capacidad lingüística; los elementos
constitutivos del sistema lingüístico, su funcionamiento y relaciones; y la dimensión social y cultural de la lengua
extranjera.
La capacidad lingüística se desglosa en el bloque 1, Escuchar, hablar y conversar y en el 2, Leer y escribir. Ambos
incluyen los procedimientos, entendidos como operaciones que permiten relacionar los conceptos adquiridos con su
realización en actividades de comunicación. Los conocimientos orales y escritos se presentan por separado ya que,
aunque el lenguaje oral y el escrito son dos manifestaciones de una misma capacidad, y en los procesos tanto de
aprendizaje como de uso el hablante se apoya en ambos, cada uno posee diferentes características.
En esta etapa se da una importancia relevante a la comunicación oral, por lo que el primer bloque se centra en
desarrollar en el alumnado esta capacidad, y se incide en la importancia de que el modelo lingüístico oral provenga de
un variado número de hablantes con el fin de recoger, en la mayor medida posible, las variaciones y los matices. De
ahí la fuerte presencia de los medios audiovisuales convencionales y de las tecnologías de la información y la
comunicación.
El bloque Leer y escribir incorpora también los procedimientos necesarios para desarrollar el uso escrito.
La observación de las manifestaciones orales y escritas de la lengua que se está aprendiendo y su uso en
situaciones de comunicación, permiten elaborar un sistema conceptual acerca de su funcionamiento y de las variables
asociadas a la situación concreta y al contenido comunicativo. Este es el objeto del bloque 3, Conocimiento de la
lengua. El punto de partida serán las situaciones de uso que favorezcan la adquisición de reglas de funcionamiento de
la lengua y que permitan al alumnado establecer qué elementos de la lengua extranjera se comportan como en las
lenguas que conocen, de manera que desarrollen confianza en su propia capacidad.
Por su parte, los contenidos del bloque 4, Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural, contribuyen a que el
alumnado conozca costumbres, formas de relación social, rasgos y particularidades de los países en los que se habla
la lengua extranjera, en definitiva, formas de vida diferentes a las suyas. Este conocimiento promoverá la tolerancia y
aceptación, acrecentará el interés por las diferentes realidades”.
El método divide pués la lengua en progresiones en las 4 competencias: la comprensión oral y escrita, la expresión
oral y escrita, pero incorpora desde el comienzo el cruce de estas competencias a la vez que mantiene su carácter
específico, dejando así al profesor la elección de insistir más o menos en una competencia determinada. Junto con la
competencia en comunicación lingüística, se desarrolla la competencia para aprender a aprender, con habilidades para
iniciarse en el aprendizaje y ser capaz de continuar aprendiendo de manera cada vez más eficaz y autónoma.
El aprendizaje en espirales sucesivas (síntesis sucesivas de lección en lección): se insiste en él ya que permite una
mejora rápida y segura del aprendizaje. El alumno entra en un proceso de pensamiento lógico, de deduccióninducción,
para la obtención de datos y solución de problemas.
La pedagogía propuesta está centrada sobre el estudiante, recoge la diversidad de los perfiles de los jóvenes
adolescentes y las normas que dinamizan el grupo-clase. Tiene en cuenta la globalidad de la persona, señala un
papel importante para el rigor y la reflexión pero también para las dimensiones lúdica, motivadora y social del
131

aprendizaje. A la vez, pretende contribuir al desarrollo de la confianza en uno mismo y de la capacidad de
autoevaluación.
Tratamiento de la diversidad
Las orientaciones para el tratamiento metodológico de nuestra materia destacan también la obligatoriedad del
principio global de la actividad educativa de atención a la diversidad. Sabemos que entre los alumnos se aprecian
distintos intereses, capacidades, conocimientos y procesos de motivación. Por ello, el profesor propondrá distintos
tipos de contenidos relacionados con habilidades y destrezas comunicativas y, al tiempo, una gran variedad de
situaciones prácticas.
Creemos que la variedad de procedimientos metodológicos y de actividades de aprendizaje que presentan los métodos
seleccionados aportan el material necesario para atender a la diversidad. Sólo el profesor, en el contexto de su clase y
en relación con su grupo, puede determinar con mayor precisión el momento en el que tratará determinados
contenidos y la atención y profundidad que deberá darles.
Los métodos utilizados proponen un trabajo específico con la ayuda de herramientas apropiadas y una reflexión sobre
el tema, con el fin de que la diversidad pase a ser una riqueza donde converjan los diferentes niveles y no una
situación que favorezca la división entre niveles más divergentes cada vez. Se trata de ayudar al alumno a aceptar las
diferencias entre las personas, los países, las culturas, los acentos; pero también las maneras de aprender. Se trata,
para el alumno, de crecer conociendo a los demás, y por lo tanto conociéndose a sí mismo.
Las propuestas hechas en ESSENTIEL para tratar la diversidad en el aula implican el trabajo de varios grupos en
paralelo sobre determinadas actividades del Libro a partir de unas fichas que proponen estrategias diferentes, más o
menos complejas. Por otra parte, este modo de trabajo a varios niveles en la clase no está nunca impuesto: las
actividades que se prestan al mismo están marcadas en el Libro del alumno por un icono especial, pero las fichas
correspondientes se recogen en el Cuaderno “Diversidad”, tanto las fichas de Diversidad colectiva como las que se
aplican individualmente; y siempre será el profesor quien decida su utilización o no, según las circunstancias.
Aparte de estos ejercicios específicos, se propone un tratamiento natural y constante de la diversidad a través de las
actividades de expresión oral o escrita libre, o semilibre en los grupos y subgrupos de la clase, pero también fuera del
aula: correspondencia por correo electrónico y trabajo en el cuaderno individual.
Teniendo en cuenta las características del alumnado de cada grupo, el tratamiento de la diversidad se concretará
de manera específica de la manera siguiente:
- en los grupos de Francés de ESO donde haya alumnos principiantes, se darán los contenidos correspondientes al
nivel de cada grupo. No obstante, para estos alumnos en particular, la profesora aportará material complementario
para iniciarlos en el aprendizaje de la nueva lengua extranjera y trabajar contenidos básicos que tengan que ver tanto
con el sistema fonológico, la pronunciación, las reglas básicas gramaticales o el adquirir un vocabulario que el resto
del grupo ya debe conocer.
Cuando la profesora lo considere conveniente estos alumno participarán en actividades con el resto del grupo y
utilizarán el mismo material que el resto de sus compañeros, una vez hayan adquirido unos conocimientos
elementales sobre la pronunciación y el funcionamiento de la lengua francesa o con el fin de integrarlo en actividades
orales, audiovisuales o lúdicas.
- en 4º ESO 2º idioma, la alumna francófona, aparte de realizar las actividades del grupo, tendrá también que realizar
otros actividades de comprensión y producción escrita a partir de la lectura de textos diversos (artículos, libros,
novela, ...), actividades gramaticales, de léxico, utilizando si fuese a veces medios informáticos.
132

EVALUACIÓN
Las actividades de evaluación se integran en el proceso de enseñanza-aprendizaje y se refieren a los distintos Bloques de
contenidos pero integrados ya desde una perspectiva intradisciplinar. Ello supone tratar tanto las habilidades y destrezas
específicas, como los contenidos gramaticales y la orientación hacia el interés por el desarrollo de los aspectos
socioculturales.
El seguimiento de los aprendizajes de los alumnos deberá servir como punto de referencia a nuestra actuación pedagógica
que se irá adaptando a los logros y a los problemas detectados. El seguimiento también deberá proporcionar al alumno
información sobre su proceso de aprendizaje y permitirá su participación en el mismo a través de actividades de
autoevaluación y la coevaluación. Conviene destacar, en este sentido, que los objetivos y criterios de evaluación
dispuestos en los nuevos programas oficiales subrayan tanto la importancia del desarrollo de capacidades como reflexionar
sobre los propios procesos de aprendizaje y transferir conocimientos.
Instrumentos para la evaluación
- pruebas escritas para controlar la adquisición del vocabulario, de las expresiones, de los contenidos
gramaticales
- el trabajo de clase a través de actividades orales y escritas
- el trabajo realizado en casa o fuera del aula (redacción, preparación de ejercicios, entrevistas, búsqueda de
información, traducción)
- el cuaderno de ejercicios correspondiente al libro de texto y el cuaderno del alumno
- ejercicios de autocorrección del alumno, etc.
Criterios de evaluación
1. Identificar y comprender la idea general y las informaciones específicas más relevantes de textos orales
sencillos emitidos cara a cara o por medios audiovisuales sobre asuntos cotidianos, si se habla despacio y
con claridad.
2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en simulaciones sobre temas conocidos o
trabajados previamente, utilizando las estrategias comunicativas adecuadas para facilitar la continuidad de
la comunicación y produciendo un discurso comprensible y eficaz.
3. Reconocer la idea general y extraer información específica de textos escritos adecuados a la edad, con
apoyo de elementos textuales y no textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas
materias del currículo.
4. Redactar textos breves y sencillos sobre temas cotidianos en diferentes soportes utilizando las
estructuras, las funciones y el léxico adecuados, así como algunos elementos básicos de cohesión, a partir
de modelos, y respetando las reglas elementales de ortografía y de puntuación.
5. Utilizar el conocimiento de algunos aspectos formales del código de la lengua extranjera (morfología,
sintaxis y fonología), en diferentes contextos de comunicación y en diversas funciones: como instrumento
de autoaprendizaje y de autocorrección de las producciones propias; como factor de comprensión de las
producciones ajenas o para su correcta utilización en las tareas de expresión oral y escrita.
6. Identificar, utilizar estrategias básicas de aprendizaje e inducir reglas de funcionamiento de la lengua
extranjera a partir de la observación de regularidades y de la aplicación de procesos que, según los casos,
pueden ser inductivos o deductivos.
7. Usar de forma guiada las tecnologías de la información y la comunicación para buscar y seleccionar
información, producir mensajes a partir de modelos y para establecer relaciones personales y mostrar
interés por su uso.
8. Identificar y mostrar interés por algunos elementos culturales o geográficos propios de los países y
culturas donde se habla la lengua extranjera que se presenten de forma explícita en los textos con los que
se trabaja.
133

Criterios de calificación
La nota final del alumno reflejará tanto la adquisición de los contenidos conceptuales o de conocimientos
(60%) como los de procedimiento (20%) y los de actitud (20%).
Siendo la evaluación una evaluación continua la nota final se sacará de
la media de las 3 evaluaciones, dando más importancia a la última.
La nota del alumno en la evaluación se calculará teniendo en cuenta:
Los CONCEPTOS y PROCEDIMIENTOS
- EXAMENES ESCRITOS: > 60 %
En estos exámenes se evalúa :
. la comprensión y la expresión escrita
. la corrección gramatical y ortográfica
. los contenidos gramaticales
. la adquisición y el empleo del léxico, expresiones, …
. los conocimientos socioculturales
- ORAL: > 20%
a través de actividades en el aula y/o exámenes orales:
(para saludar, comunicarse en clase, actividades de
lectura, audición, dictados, diálogos, grabaciones …)
Se evalúa:
- la comprensión oral
- la expresión oral
. la pronunciación y la entonación
. que el mensaje sea inteligible
. importancia de la corrección
. el empleo del léxico, expresiones
. la corrección gramatical
- utilizar la lengua francesa en EL AULA
ACTITUDES: > 20 %
a. ACTITUD EN LA ASIGNATURA > 10 %
. Realización de todos los trabajos pedidos en clase o en casa
(entregarlos a tiempo, preparación, corrección, presentación, …)
. Participación activa en clase e interés por la asignatura
. Seguimiento de la libreta y el cahier d'activités (corrección,
presentación, que estén al día)
b. ACTITUD EN EL AULA > 10 %
. Respeto de las NORMAS DE CONVIVENCIA
Y DE FUNCIONAMIENTO DE LA CLASE
. respetar al profesor y a los compañeros/as, colaborar
. respetar el material
. asistencia a clase y puntualidad
. traer el material de clase (libro, libreta, cahier d'exercices)
- La falta de asistencia sin justificar bajará la nota de actitud.
- El alumno recuperará las evaluaciones suspendidas al aprobar la evaluación
siguiente por lo que no existirán exámenes de recuperación.
- Siendo la evaluación una evaluación continua la nota final será la media
ponderada de las 3 evaluaciones, siempre que no suspenda la última.
En la media final se valorará positivamente a aquellos alumnos que hayan
mejorado su nota progresivamente durante el curso.
134

Recuperación de la asignatura para alumnos con la asignatura pendiente:
Los alumnos de 2º , 3º y 4º ESO con la asignatura de francés del curso anterior pendiente
tendrán que realizar una prueba escrita de carácter global sobre los contenidos mínimos correspondientes
a cada curso.
La prueba se celebrará en la 1ª quincena del mes de mayo. Se informará con suficiente antelación en los
tablones de la fecha exacta y del lugar de la prueba.
Para aprobar la asignatura pendiente habrá que obtener una nota mínima de 5.
Aquellos alumnos que estén cursando en el presente curso la asignatura de francés y hayan conseguido en
la 1ª evaluación una nota equivalente o superior a 6 no tendrán que realizar la prueba anteriormente
mencionada. En este caso se considerará recuperada la asignatura pendiente.
Los alumnos podrán recibir más información en el Departamento de Francés.
135

BACHILLERATO
Consideraciones generales
El decreto 102/2008, de 11 de julio, del Consell, (DOCV núm. 5806 de 15 de julio de 2008) establece el currículo
correspondiente al Bachillerato de la Comunitat Valenciana.
En la resolución de 15 de julio de 2008 de la Dirección General de Ordenación y Centros Docentes de Consellería de
Educación (DOCV núm. 5812 de 23 de julio de 2008), en el artículo Quinto, el apartado 3 sobre materias optativas,
dice que: “Hasta que la Consellería no establezca el repertorio de materias optativas que se proponen para primer
curso de Bachillerato para el curso académico 2008-09, será el que se contempla en la Orden de 10 de mayo de 1995,
de la Consellería de Educación y Ciencia, por la que se establecen las materias optativas del bachillerato y se regula
su currículo (DOGV núm. 2532 de 19 junio de 1995).
Objetivos
El bachillerato contribuirá a desarrollar en el alumnado las capacidades que le permitan:
a) Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cívica responsable,
inspirada por los valores de la Constitución Española así como por los derechos humanos, que fomente la
corresponsabilidad en la construcción de una sociedad justa y equitativa y favorezca la sostenibilidad.
b) Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autónoma y desarrollar
su espíritu crítico. Prever y resolver pacíficamente los conflictos personales, familiares y sociales.
c) Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar
críticamente las desigualdades existentes e impulsar la igualdad real y la no discriminación delas personas con
discapacidad.
d) Afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamiento
del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.
e) Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, el castellano y el valenciano, y conocer las obras literarias más
representativas escritas en ambas lenguas fomentando el conocimiento y aprecio del valenciano; así como la
diversidad lingüística y cultural como un derecho y un valor de los pueblos y de las personas.
f) Expresarse con fluidez y corrección en una o más lenguas extranjeras objeto de estudio.
g) Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la información y la comunicación.
h) Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y asegurar el dominio de las habilidades
básicas propias dela modalidad escogida; así como sus métodos y técnicas.
i) Conocer y valorar críticamente las realidades del mundo contemporáneo, sus antecedentes históricos y los
principales factores de su evolución. Participar, de forma solidaria, en el desarrollo y mejora de su entorno social.
j) Comprender los elementos y procedimientos fundamentales dela investigación y de los métodos científicos.
Conocer y valorar deforma crítica la contribución de la ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de
vida, así como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.
k) Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo, confianza
en uno mismo y sentido crítico.
l) Desarrollar la sensibilidad artística y literaria, así como el criterio estético, como fuentes de formación y
enriquecimiento cultural.
m) Utilizar la educación física y el deporte para favorecer el desarrollo personal y social.
n) Afianzar actitudes de respeto y prevención en el ámbito de la seguridad vial y de la salud laboral.
o) Conocer, valorar y respetar el patrimonio natural, cultural e histórico de la Comunitat Valenciana y del resto de las
Comunidades Autónomas de España y contribuir a su conservación y mejora.
p) Participar de forma activa y solidaria en el desarrollo y mejora del entorno social y natural, orientando la
sensibilidad hacia las diversas formas de voluntariado, especialmente el desarrollado por los jóvenes.
136

FRANCÉS LENGUA EXTRANJERA I
OBJETIVOS GENERALES
El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que las alumnas y los alumnos adquieran las siguientes capacidades
1. Utilizar la lengua extranjera para comunicarse en situaciones interactivas cada vez más diversificadas y
auténticas, oralmente y por escrito, empleando estrategias comunicativas y discursivas adecuadas.
2. Comprender e interpretar críticamente los textos orales y audiovisuales emitidos en situaciones de comunicación
habitual, así como por los medios de comunicación, y analizarlos críticamente desde el punto de vista de los
valores que manifiestan.
3. Leer de manera autónoma con diversas finalidades: búsqueda y selección de informaciones, adquisición de
conocimientos referidos a diversas áreas de interés y placer estético.
4. Leer textos pragmáticos y de ficción de temática general y específica, identificando los elementos esenciales de
cada tipo de texto, captando su función y organización discursiva con el fin de comprenderlos, interpretarlos
críticamente y, en su caso, disfrutarlos.
5. Producir textos escritos con diferentes finalidades, planificándolos y organizándolos de manera coherente y
adecuada a la situación de comunicación.
6. Reflexionar sobre el funcionamiento lingüístico-comunicativo de la lengua extranjera para poder llegar a
producir mensajes más complejos y correctos, adaptados a las diversas situaciones y comprenderlas
producciones ajenas, en situaciones cada vez más variadas e imprevistas.
7. Adquirir y desarrollar diversas estrategias de aprendizaje, empleando todos los medios posibles, incluidas las
tecnologías de la información y la comunicación, con el fin de utilizar la lengua extranjera de forma autónoma y
seguir progresando en su aprendizaje.
8. Valorar críticamente otros modos de organizar la experiencia y estructurar las relaciones personales
comprendiendo el valor relativo de las convenciones y normas culturales.
9. Reconocer, interpretar y ampliar el conocimiento de los referentes culturales que aparecen implícita o
explícitamente en los textos para conocer los aspectos fundamentales del medio sociocultural propio de la
lengua estudiada y conseguir una mejor comunicación y una mejor comprensión e interpretación de culturas
distintas a la propia.
10. Apreciar la riqueza que supone el plurilingüismo como medio para contrastar y ampliar conocimientos y valores
y reaccionar ante ellos de manera respetuosa, abierta y crítica y reconocer la importancia que tiene el
aprendizaje de lenguas como medio de comunicación y entendimiento internacional en un mundo multicultural.
FRANCÉS 2º IDIOMA
OBJETIVOS GENERALES
El desarrollo de la materia ha de contribuir a la adquisición de las siguientes capacidades:
1. Comprender e interpretar críticamente los textos orales, escritos y visuales emitidos en situaciones de
comunicación habitual y por los medios de comunicación.
2. Utilizar estrategias de comprensión que permitan inferir significados de léxico desconocido a través del contexto,
su propio conocimiento del mundo y aspectos lingüísticos, tales como formación de palabras, prefijos y sufijos,
sinónimos y antónimos, etc.
3. Leer sin ayuda de diccionario textos de temática general o adecuados a sus intereses, comprender sus elementos
esenciales y captar su función y organización discursiva.
4. Utilizar la lengua extranjera de forma oral y escrita, con el fin de comunicar con fluidez y corrección mediante el
uso de estrategias adecuadas.
5. Reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua extranjera en la comunicación, con el fin de mejorar las
producciones propias y comprender las ajenas, en situaciones cada vez más variadas e imprevistas.
137

6. Reflexionar sobre los propios procesos de aprendizaje, utilizando recursos autónomos basados en la observación,
corrección y evaluación, con el fin de continuar con el estudio de la lengua en el futuro.
7. Conocer los aspectos fundamentales del medio sociocultural propio de la lengua estudiada, para conseguir una
mejor comunicación y una mejor comprensión e interpretación de culturas distintas a la propia.
8. Valorar la lengua extranjera como medio para acceder a otros conocimientos y culturas, y reconocer la importancia
que tiene para una mejor comprensión de la lengua y cultura propias, y como medio de comunicación y
entendimiento internacional en un mundo multicultural.
9. Valorar críticamente otros modos de organizar la experiencia y estructurar las relaciones personales,
comprendiendo el valor relativo de las convenciones y normas culturales.
2º BACHILLERATO
Adecuación de los objetivos generales de área al curso:
Los objetivos generales para el área de lenguas extranjeras pasan a ser delimitados en los objetivos para la
asignatura de segunda lengua extranjera con las siguientes particularidades.
1.- Los ejes de contenidos son los mismos que los de la 1.ª LE, la única diferencia se concreta en una menor
profundización en el grado de fluidez y de corrección.
2.- El nivel de especialización de los contenidos ha de respetar la diversidad del alumnado.
3.- Al ser esta la 3.ª lengua del alumno (o la cuarta en las Comunidades Autónomas con lengua propia) pondrá a los
alumnos en disposición de aprender con más facilidad y adquirir un nivel aceptable en menor tiempo.
El primer curso de Bachillerato permite al alumnado adquirir una competencia comunicativa de nivel intermedio
bajo. Esta competencia comunicativa se irá consolidando poco a poco gracias a adquisiciones lingüísticas, discursivas
y culturales progresivas, adaptadas siempre al ritmo de trabajo y de aprendizaje de cada alumno y a las necesidades y
características del grupo-clase.
El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que los alumnos y las alumnas adquieran en la segunda lengua
extranjera las capacidades de:
1. Comprender mensajes orales y escritos en lengua extranjera relativos a las distintas situaciones habituales de
comunicación, así como a los distintos campos de especialización elegidos por el alumnado.
2. Identificar la información global y los detalles relevantes de mansajes orales emitidos por los medios de
comunicación.
3. Desenvolverse eficazmente en las situaciones habituales de comunicación oral y en las que previsiblemente
puedan encontrarse según sus opciones académicas.
4. Leer de forma comprensiva y autónoma textos cercanos a sus necesidades e intereses con distintos fines:
información, adquisición de conocimientos y ocio, recurriendo conscientemente a estrategias de reconocimiento
e identificación.
5. Producir textos escritos sencillos de utilidad en la vida cotidiana relacionados con sus necesidades e intereses,
usando los recursos disponibles.
6. Reflexionar sobre el funcionamiento del sistema lingüístico en la comunicación como uno de los medios para
mejorar las producciones propias y comprender las ajenas.
7. Aplicar al aprendizaje de la segunda lengua extranjera la experiencia previa en otras lenguas y desarrollar las
estrategias de aprendizaje autónomo.
8. Conocer los aspectos fundamentales del medio sociocultural propio de la lengua estudiada para una mejor
comprensión e interpretación de otras culturas y otras formas de organizar la realidad.
9. Apreciar la riqueza que supone el pluriligüismo como medio para valorar críticamente otros modos de organizar
la experiencia y estructurar las relaciones personales, comprendiendo el valor relativo de las convenciones y
normas culturales.
138

CONTENIDOS 2º BACHILLERATO Lengua extranjera II
1. Habilidades comunicativas.
Los contenidos que corresponden a este núcleo son:
-Utilizar la lengua extranjera como lengua vehicular en clase.
-Comprensión del significado general y específico de conferencias y de discursos extensos, de interés general y
académico, con cierto nivel de especialización y abstracción.
-Escucha comprensiva de mensajes transmitidos por los medios de comunicación y emitidos tanto en lengua estándar
como por hablantes con diferentes acentos.
-Comprensión de la comunicación interpersonal sobre temas cada vez más variados y con un mayor nivel de
exigencia conceptual, utilizando estrategias para anticipar la información, captar lo significativo, detectar lo
redundante e inferir lo no explícito para intervenir con habilidad en la conversación.
-Participación y contribución fluida y eficaz en conversaciones, discusiones, argumentaciones o debates, de manera
espontánea o preparados previamente, sobre diversos temas, exponiendo un punto de vista, argumentando y contraargumentando,
y produciendo un discurso que consiga exponer su intención comunicativa.
-Producción oral de descripciones, narraciones y presentaciones sobre temas personales y de interés general, con
coherencia y cohesión, razonable corrección gramatical y una pronunciación, ritmo y entonación adecuados.
-Predicción y deducción de la información en diferentes tipos de textos.
-Lectura autónoma y competente de textos auténticos pragmáticos y de ficción más largos y complejos, utilizando
estrategias adecuadas para comprender los sentidos implícitos, las posturas o puntos de vista, el propósito
comunicativo y la voluntad de estilo.
-Utilización autónoma de recursos bibliográficos, informáticos y digitales y explotación de los conocimientos previos
y las estrategias lectoras para solucionar problemas de comprensión o para buscar información para la realización de
una tarea.
-Apreciar la lectura como forma de obtener información, ampliar conocimientos y disfrutar.
- Redacción de diferentes tipos de textos pragmáticos y de ficción, de mayor extensión y complejidad, sobre temas
actuales de interés personal y general, con una razonable corrección gramatical, un léxico, un registro, una retórica y
una estructura adecuados al tema, al tipo de texto y al propósito comunicativo.
-Interés por la producción de textos escritos, claros, comprensibles y adecuadamente presentados, que respondan a
diferentes necesidades e intenciones comunicativas.
-Observación y utilización consciente de estrategias de aprendizaje.
-Autocontrol y autonomización progresiva en las actividades de comprensión y producción de textos.
-Aplicación de las estrategias de auto-corrección y auto-evaluación para progresar en el aprendizaje autónomo de la
lengua.
-Reflexión sobre la propia manera de aprender para conseguir que la selección de las estrategias adecuadas se realice
de manera autónoma según los estilos de aprendizaje.
- Participación en proyectos tales como la elaboración de un periódico, un folleto, una encuesta, un sondeo, etc.
-Interés por aprovechar las oportunidades de aprendizaje tanto dentro como fuera del aula, beneficiándose de las
tecnologías de la información y la comunicación.
- Valoración de la creatividad, la confianza, la iniciativa y la cooperación para el aprendizaje de lenguas.
2. Reflexiones sobre la Lengua.
Los contenidos que corresponden a este núcleo son:
-Ampliación del campo semántico a través de expresiones idiomáticas, sinónimos, antónimos, connotaciones y de
léxico sobre temas generales de interés para el alumnado tales como familia, amigos, aficiones e intereses, estudios,
viajes, hechos de actualidad y relacionados con otras materias de currículo.
-Formación de palabras a partir de prefijos, sufijos y palabras compuestas.
139

-Uso de estructuras gramaticales complejas y funciones necesarias para lograr comunicarse con corrección en
diferentes situaciones de comunicación, explicar los puntos principales de una idea o un problema con razonable
precisión y expresar pensamientos sobre temas abstractos o culturales tales como la música y las películas.
-Progresivo conocimiento, percepción y producción de los principales rasgos fonológicos de la lengua extranjera,
tales como las unidades de sonido de la lengua y su realización en contextos concretos, la composición fonética de las
palabras, la fonética de las oraciones, el acento y ritmo de las oraciones y la entonación.
-Uso del alfabeto fonético para mejorar su pronunciación.
-Producción de diferentes patrones de acentuación, ritmo y entonación necesarios para la expresión de distintas
actitudes y sentimientos.
3. Aspectos Socioculturales.
Los contenidos que corresponden a este núcleo son:
-Identificación de los rasgos dialectales más significativos de la lengua extranjera.
- Conocimiento y valoración de los elementos culturales más importantes, tales como la literatura, el arte la música o
el cine de los países donde se habla la lengua extranjera.
-Valoración positiva de patrones culturales distintos a los propios.
-Reconocimiento de diferencias culturales y de comportamientos sociales entre grupos de hablantes de la misma
comunidad lingüística.
-Reflexión sobre similitudes y diferencias entre culturas.
-Valoración de la lengua extranjera como medio para acceder a otras culturas y como instrumento de comunicación
internacional.
- Reflexión sobre otros modos de organizar las experiencias, con el fin de desarrollar actitudes de comprensión hacia
otras convenciones culturales.
- Uso de registros adecuados según el contexto comunicativo, el interlocutor y la intención de los interlocutores.
- Consciencia de las normas de cortesía más importantes.
- Reconocimiento de la importancia de la lengua extranjera para profundizar en conocimientos que resulten de interés
a lo largo de la vida profesional.
140

Organización y secuenciación de los contenidos
Características del alumnado
2º Bachillerato 1er. idioma: 1 alumno
2º Bachillerato 2º idioma: 8 alumnos
Distribución de los contenidos
2º Bach. 1er. Idioma y 2º idioma
Francofolie 2 de Vicens Vives 1ª evaluación: Unidades 0, 1, 2
2ª “ : Unidades 3, 4
3 ª “ : Unidades 5, 6
2º BACHILLERATO FRANCÉS 1er. y 2º idioma
CONTENIDOS FRANCOFOLIE 2 - Vicens Vives
FRANCOFOLIE 2
Unité 1
OBJECTIFS
• Raconter des événements au passé
• Comprendre le langage familier
• Lire et comprendre des articles de journaux sur des faits divers
• Faire un test sur la bonne conduite au volant
• Comprendre un texte informatif • Commenter simplement un sondage
• Exprimer des sentiments : ennui, lassitude, étonnement, incrédulité
Leçon 1 C’est bizarre !
Leçon 2 La dépêche du Sud-Ouest
Leçon 3 Test : seriez-vous un bon conducteur ?
Leçon 4 Le brevet de sécurité routière . La route et les jeunes : une initiative à répéter
Point Écoute
Contenu grammatical
• La négation (Révision) •Aucun / Aucune
• Les pronoms personnels compléments (Révision) •Les pronoms relatifs composés
• Les pourcentages
• Pendant que / Alors que
• Le futur proche (Révision)
• L’imparfait et le passé composé (Révision) •L’accord du participe passé avec l’auxiliaire avoir R
• Le participe présent •Le gérondif
Oral
• Exprimer l’étonnement, l’incrédulité
• Exprimer l’ennui, la lassitude
Graphie : présent, imparfait, passé composé
Compréhension orale
Lexique
• Le langage familier
• Le cinéma • Les mots de la presse
141

• Les mots de la conduite •Les sanctions •La sécurité routière
Unité 2
OBJECTIFS
• Raconter, en employant les propositions temporelles
• Écrire une lettre formelle
• Exprimer une opinion et la motiver
• Consulter un dictionnaire monolingue
• Comprendre un article scientifique •Comprendre des textes littéraires
• Décrire des appareils et leur fonctionnement
• Comprendre le sens de certains sigles
• Employer les connecteurs logiques (1)
• Exprimer la décision ou l’indécision
Leçon 1 Un extraterrestre à Bordeaux ?
Leçon 2 Les extraterrestres, vous y croyez ?
Leçon 3 Tout sur le clonage
Leçon 4 Science-fiction ou réalité ?
Point Écoute
Contenu grammatical
• Les pronoms démonstratifs neutres : cela, ceci, ce, ça
• Les adjectifs et les pronoms indéfinis (1) • Chaque / Chacun
• Les propositions temporelles
• Le style direct et indirect
• L’hypothèse (Révision) • L’emploi du conditionnel
• Le futur dans le passé • Le passé simple
Oral
• Répondre de manière décidée ou indécise
Graphie : conditionnel présent ou passé
• Compréhension orale
Lexique
• La lettre formelle • Les sigles
• Argumenter • Les connecteurs logiques
• Les mots pour décrire • Les mots pour raconter
Unité 3
OBJECTIFS
• Exprimer la cause
• Rapporter un article de journal en sélectionnant les informations importantes
• Exprimer le but
• Comprendre une explication scientifique
• Reconnaître des points de vue
• Exprimer le découragement, la déception et l’enthousiasme
Leçon 1 C’est le premier avril ?
Leçon 2 Le mystère est résolu !
Leçon 3 Les OGM, comment ça marche ?
Leçon 4 Des éléments pour ou contre les OGM ?
Point Écoute
Contenu grammatical
• Les adjectifs et les pronoms indéfinis (2) • N’importe + quel, lequel, qui, quoi
• L’expression de la cause • L’expression du but
• Les verbes impersonnels • Les constructions impersonnelles
142

Oral
• Exprimer le découragement, la déception et l’enthousiasme
Graphie : Les formes verbales
• Compréhension orale
Lexique
• La peur
• Les mots de la science • Les statistiques
Unité 4
OBJECTIFS
• Exprimer la concession • Exprimer la condition
• Établir un programme pour un échange scolaire (faire des propositions, exprimer une préférence, choisir)
• Comprendre quelques articles de la Constitution européenne
• Parler d’un sujet de société (raconter et donner une opinion) : l’émigration
• Donner des conseils
Leçon 1 Les jeunes européens se rencontrent
Leçon 2 Programme
Leçon 3 La Constitution européenne, qu’est-ce que c’est ?
Leçon 4 Immigrer, émigrer...
Point Écoute
Contenu grammatical
• L’emploi du pronom personnel on (Révision) •L’adjectif indéfini tout
• La préposition en
• La nominalisation
• L’expression de la concession (1) •L’expression du but •L’expression de la condition
• Les prépositions relatives après un superlatif
• Le subjonctif imparfait
Oral
• Exprimer l’impatience
• Donner un conseil
Graphie : dictée
• Compréhension orale
Lexique
• Les mots pour participer à un concours • Comment proposer une activité
• Les mots du voyage • L’immigration
• Le langage juridique •Le vocabulaire indispensable du citoyen
Unité 5
OBJECTIFS
• Connaître les grandes lignes de l’histoire de l’UE •Savoir parler des institutions d’un pays
• Exprimer une opinion sur un thème d’actualité (l’UE) •Comprendre des dépliants informatifs
• Exprimer la conséquence •Approuver, désapprouver
Leçon 1 Le quartier de l’Europe
Leçon 2 Forum Internet
Leçon 3 Être interprète à Bruxelles...
Leçon 4 L’Europe et ses symboles
Point Écoute
143

Contenu grammatical
• L’exclamation
• La préposition à •L’adverbe tout •Quel que
• L’expression de la concession (2) •L’expression de la conséquence •Faire des hypothèses (1)
Oral
• Exprimer l’indignation •D’accord, pas d’accord, sans opinion...
Graphie : quel
• Compréhension orale
Lexique
• La démocratie •Les ministres et les ministères
• Les mots pour exprimer un idéal
Unité 6
OBJECTIFS
• Discuter sur des thèmes de société •Exprimer une opinion et argumenter de manière plus complexe
• Faire des hypothèses •Exprimer la joie et la tristesse
• Lire et commenter un graphique
• Reconnaître et employer les connecteurs logiques (2)
Leçon 1 Au Parlement européen de Strasbourg
Leçon 2 Les langues qui meurent, les langues qui survivent...
Leçon 3 La parité
Leçon 4 Féminisme : les hommes aussi
Point Écoute
Contenu grammatical
• L’expression de la quantité •L’expression du pourcentage
• Les connecteurs logiques •L’expression de l’opposition •Alors que / Tandis que
• Faire des hypothèses (2)
Oral
• Exprimer la joie ou la tristesse
Graphie : dictée
• Compréhension orale
Lexique
• Les mots pour lire un graphique
• Les tâches domestiques
144

METODOLOGÍA
Materiales y recursos
2º Bach. 1 er y 2º idioma : Francofolie 2 + Cahier exercices
La profesora facilitará también textos y documentos sacados de otros libros como Nouveaux exercices de
grammaire, Hatier; 350 exercices de grammaire, Grammaire progressive du Français, Clé Internat., Exercices
pratiques de grammaire française, Longman), etc….
Para trabajar la comprensión escrita y motivar la lectura en francés, se utilizarán en clase y se pondrán a disposición
del alumnado revistas en lengua francesa del Departamento o que aportará el profesor (Ça va, L’Express, ) así como
artículos sacados de la prensa francófona para tratar temas de actualidad.
Los alumnos de Francés 1er. Idioma y los de 2ª Bach de 2º idioma trabajarán también sobre textos de selectivo de
Francés de años anteriores para acostumbrarse al tipo de prueba.
Con respecto a la comprensión oral, se utilizarán en clase los CD correspondientes a los métodos anteriormente
mencionados, y material audiovisual como Des clips pour apprendre del Ministère des Affaires étrangères francés,
películas o secuencias de películas o reportajes en francés como los de TV5 International para su explotación
pedagógica en clase.
Utilizaremos también Internet y correo electrónico para actividades de aprendizaje de la lengua francesa, para
búsqueda de información sobre temas de actualidad o relacionados con los textos trabajados así como para comunicar
con jóvenes francófonos o que estudien la lengua francesa y estén interesados en intercambios de correspondencia.
Los alumnos leerán un libro de lectura adecuado a su nivel y presentarán un trabajo escrito que será tenido en cuenta
en la nota final.
Tratamiento metodológico
Se dará un enfoque comunicativo dentro de un marco de aprendizaje constructivista y en consonancia con una
metodología participativa-activa que los alumnos han venido siguiendo a lo largo de la etapa de la ESO. De acuerdo
con este enfoque comunicativo, se concede igual peso a todo lo referente al contexto, a la finalidad con la que se usa
la lengua, a la organización del pensamiento y la expresión o producción.
Partiendo de la creencia de que el aprendizaje se construye poco a poco y con pasos muy graduados y «en boucle», es
decir, de manera cíclica, se plantea la construcción del conocimiento de manera individual pero interactiva,
sugiriendo actividades muy variadas y de diferentes niveles que extraen lo mejor de cada uno de los alumnos para que
revierta en el grupo-clase (en los grupos más numerosos).
Esta construcción pasa por la realización de una cantidad enorme de operaciones encadenadas (percepción,
identificación, comprensión, reflexión, sistematización, memorización, expresión, autocorrección, reutilización,
autoevaluación...) que van conformando en el alumnado el « saber hacer » procedimental, « el saber » conceptual y el
« saber ser » actitudinal. Estos tres saberes son los tres pilares que conducen al alumno hacia la meta de la
competencia comunicativa y se encuentran íntimamente unidos a la práctica participativa e interactiva (por parte del
profesor: en un primer momento controlada, luego guíada y poco a poco, cada vez más libre) de las diferentes
actividades que traten de modo integrado las cuatro destrezas lingüísticas: comprensión oral, comprensión escrita,
expresión oral y expresión escrita .
Hacia la competencia comunicativa
Ser «competente» en algo significa poseer las claves de los saberes teóricos y prácticos que conforman dicha
competencia. Este camino es largo y complicado cuando se trata de adquirir una competencia comunicativa, ya que
dichos conocimientos se centran en cuatro ejes :
- El lingüístico, es decir de la lengua como sistema, que se refiere al conocimiento y a la capacidad de
utilizar la ortografía, la pronunciación, el léxico, la entonación, la sintaxis, la morfosintaxis... de la lengua objeto de
estudio.
- El discursivo, es decir el de la organización de las ideas en función de los diferentes tipos de textos, que se
refiere al conocimiento y a la capacidad de utilizar les marcadores, los sinónimos, la coordinación, la repetición y que
conduce hacia la coherencia y la cohesión de los textos orales y escritos.
- El sociocultural y sociolingüístico que se refiere al conocimiento y a la capacidad de interacción con
hablantes de cualquier origen de la manera más adecuada a la situación en la que tiene lugar el intercambio de
comunicación teniendo en cuenta la cultura, las normas sociales, los implicitos y las normas de conducta de los
interlocutores y el contexto.
145

- El estratégico que se refiere al conocimiento y a la capacidad de utilizar el código verbal (perífrasis,
definiciones...) y el código no verbal (gestos, onomatopeyas...) permitiendo al hablante recurrir a acciones variadas
que garantizan la comunicación, incluso si la competencia es muy limitada.
Se persigue pues la adquisición en mayor o menor grado de estas cuatro subcompetencias y el acceso a una expresión
correcta y lo más fluida posible desarrollando en los dos cursos las cuatro destrezas implicadas en el comprender,
leer, escribir y hablar, tanto en su vertiente receptiva como en la productiva.
En cuanto a los protagonistas de la clase, es decir los alumnos y alumnas, nuestro proyecto propone una metodología
de gestión de aula y de interacción en agrupamientos flexibles que contemplen y asuman la diversidad del grupoclase
(trabajos colectivos, en grupo, en grupos reducidos, en parejas, con el profesor...) y que demanden una
participación de todos dinámica y activa con el deseo constante de progreso, en un ambiente de aprendizaje
motivador, sin miedo al error ni al ridículo, y que favorezca la autoestima .
Atención a la diversidad
La alumna francófona de 2º Bachillerato 2º. Idioma seguirá el mismo método que el resto del grupo No obstante
cuando la profesora lo considere conveniente porque determinados contenidos le sean familiares, realizará
actividades de ampliación, gramaticales, lexicales, de comprensión y/o de producción escrita sobre temas y textos
diversos como artículos de prensa, textos literarios seleccionados, etc. Estas podrán ser expuestas posteriormente al
resto del grupo.
Para los alumnos que presenten dificultades en alguno de los contenidos del curso, la profesora aportará también
material fotocopiable para que puedan adaptarse al ritmo del grupo y les dará tareas a realizar de forma individual en
casa sobre contenidos gramaticales y lexicales básicos. Estos alumnos entregarán las tareas realizadas a su profesora
para su corrección o para cualquier aclaración que precisen, y los resultados obtenidos se tendrán en cuenta a efectos
de evaluación.
146

EVALUACIÓN
CRITERIOS DE EVALUACIÓN PARA FRANCÉS LENGUA EXTRANJERA I y II
2º BACHILLERATO FRANCÉS 1er. idioma
* Habilidades comunicativas.
– Extraer informaciones globales y específicas requeridas de textos orales emitidos por los medios de comunicación
sobre cuestiones generales de actualidad, aspectos de las culturas asociadas con la lengua extranjera y temas
generales relacionados con sus estudios e intereses.
– Extraer informaciones globales y específicas de textos escritos variados, utilizando las estrategias más adecuadas
para inferir significados de datos desconocidos y demostrar la comprensión con una tarea específica.
– Participar con fluidez en conversaciones improvisadas y en narraciones, exposiciones, argumentaciones y debates
preparados previamente sobre temas de interés para el alumno, relacionados con otras áreas del currículo o con
aspectos sociales e culturales de los países donde se habla la lengua extranjera y utilizar las estrategias de
comunicación y el tipo de discurso adecuado a la situación.
– Leer de manera autónoma la información contenida en textos escritos referidos a la actualidad, a la vida cultural o
relacionados con sus estudios e intereses presentes o futuros.
– Redactar con la ayuda del material pertinente textos que demanden una planificación y una elaboración reflexiva
de contenidos y cuidar la corrección lingüística, la cohesión y la coherencia.
* Reflexiones sobre la lengua.
– Reflexionar sobre los conocimientos lingüísticos, sociolingüísticos, estratégicos y discursivos adquiridos y aplicar
con rigor y precisión los mecanismos de autocorrección que refuercen la autonomía en el aprendizaje.
– Utilizar de manera espontánea las estrategias de aprendizaje adquiridas y consultar materiales de referencia
(gramáticas, diccionarios, etc.) para resolver los problemas y profundizar en el aprendizaje del sistema lingüístico
y sociocultural.
– Identificar los distintos componentes de la competencia comunicativa, facilitadores de una correcta
comunicación.
– Valorar la efectividad de las reglas que se conocen como resultado de procesos inductivo– deductivos y
mostrar disponibilidad para completarlas o modificarlas, en caso de necesidad.
– Valorar el conocimiento lingüístico como medio de entendimiento entre los pueblos y las culturas.
– Detectar los errores, reflexionar sobre las causas y corregirlos, en la búsqueda de la autonomía en el aprendizaje.
* Aspectos socioculturales.
– Analizar, a través de documentos auténticos, las manifestaciones culturales y los aspectos sociolingüísticos
transmitidos por la lengua extranjera, desde una perspectiva enriquecida por las diferentes lenguas y culturas que
conoce el alumnado.
– Identificar los elementos no verbales de la comunicación que difieren entre los miembros de una misma
comunidad lingüística y entre miembros de culturas diferentes.
– Usar registros adecuados y considerar el contexto en el que se produce la comunicación.
– Comprender datos e informaciones que favorezcan el desarrollo profesional, que sean propias de países donde se
habla la lengua extranjera y en el ámbito de la comunicación internacional.
Criterios de evaluación para el 2º Bachillerato Francés 2º idioma
1. Extraer la información global y específica de textos orales emitidos en situación de comunicación cara a cara
sobre temas relacionados con la realidad cotidiana de los alumnos y aspectos culturales y sociales de los países
en que se habla la lengua extranjera y temas generales relacionados con sus estudios e intereses.
147

2. Extraer informaciones globales y las específicas previamente requeridas, de textos orales con apoyo visual,
emitidos por los medios de comunicación sobre cuestiones generales de actualidad y aspectos de las culturas
asociadas con la lengua extranjera.
3. Participar con fluidez en conversaciones improvisadas y en narraciones, exposiciones, argumentaciones y
debates preparados previamente sobre tema de interés para el alumno, relacionados con otras áreas del currículo
o con aspectos sociales y culturales de los países en que se habla la lengua extranjera, utilizando las estrategias
de comunicación y el tipo de discurso adecuado a la situación.
4. Extraer de manera autónoma, con la ayuda del diccionario, la información contenida en textos escritos
(procedentes de periódicos, revistas, relatos y libro de divulgación) referidos a la actualidad, la cultura en
general y aquellos temas relacionados con potras materias del currículo y sus estudios futuros.
5. Leer con la ayuda del diccionario y otros libros de consulta, textos literarios variados (novelas, poesía,
teatro,…) relacionados con los intereses de los alumnos y demostrar la comprensión con una tarea específica.
6. Redactar, con ayuda del material de consulta pertinente, textos escritos que exijan una planificación y una
elaboración reflexiva de contenidos, cuidando la corrección idiomática, la coherencia y la propiedad reflexiva.
7. Utilizar reflexivamente los conocimientos lingüísticos, sociolingüísticos, estratégicos y discursivos adquiridos,
aplicando con rigor los mecanismos de autocorrección que refuercen la autonomía del aprendizaje.
8. Utilizar, de manera espontánea, las estrategias de aprendizaje adquiridas tales como consulta de diccionarios de
varios tipos, gramáticas, grabaciones y otras fuentes, para la resolución de nuevos problemas planteados por la
comunicación o la profundización en el aprendizaje del sistema lingüístico y del medio sociocultural.
9. Analizar, a través de documentos auténticos, algunas manifestaciones culturales en el ámbito de uso de la
lengua extranjera desde la óptica enriquecida por las diferentes lenguas y culturas que conoce el alumno.
Instrumentos para la evaluación
- pruebas escritas para controlar la adquisición del vocabulario, de las expresiones, de los contenidos
gramaticales
- el trabajo de clase a través de actividades orales y escritas
- el trabajo realizado en casa o fuera de clase, (redacción, preparación de ejercicios, entrevistas, búsqueda de
información, traducción)
- ejercicios del libro de texto o en fotocopias proporcionadas por la profesora
- ejercicios de autocorrección del alumno, etc.
Criterios de calificación
Los contenidos conceptuales son un instrumento al servicio del proceso de adquisición de procedimientos con
la finalidad de que los alumnos y alumnas comprendan y produzcan textos orales y escritos en lengua extranjera y
accedan a una competencia comunicativa básica.
Teniendo en cuenta todo ello, consideramos que la contribución de cada bloque de contenidos a la
calificación del área se desglosará de la manera siguiente:
En 2ª Bachillerato:
- conceptos y procedimientos
evaluables a través de actividades y pruebas escritas y/o orales sobre gramática, vocabulario,
comprensión/expresión oral y escrita, contenidos socioculturales : 90%
- actitudes: 10%
- Opcionalmente, los alumnos podrán presentar trabajos sobre libros de lectura, artículos, exposiciones en
clase o cualquier otro tipo de producción escrita en francés que será tenido en cuenta a efectos de subir nota
en la calificación de las evaluaciones.
Los alumnos leerán al menos un libro de lectura adecuado para su nivel y entregarán un trabajo escrito sobre el
mismo que será tenido en cuenta en la nota final.
La realización y entrega de otros trabajos (de lectura, exposés ante la clase de algún tema de interés o de la
actualidad,, etc…) podrá puntuar hasta 1 punto y se tendrá en cuenta para la nota de la evaluación.
148

Las faltas de asistencia injustificadas serán tenidas en cuenta y bajarán la nota.
El alumno recuperará la evaluación suspendida al aprobar la evaluación siguiente por lo que no existirán exámenes de
recuperación.
Siendo la evaluación una evaluación continua la nota final será la media ponderada de las 3 evaluaciones, siempre
que no suspenda la última. En la media final se valorará positivamente a aquellos alumnos que hayan mejorado su
nota progresivamente durante el curso.
Recuperación
En septiembre los alumnos con la asignatura suspendida en junio realizarán una prueba global escrita que versará
sobre los contenidos impartidos a lo largo de las 3 evaluaciones.
149

ACTIVIDADES EXTRA-ESCOLARES
Como actividades extra-escolares durante el curso 2010-2011, están previstas las siguientes:
- Exposición de tarjetas de Navidad con alumnos de 1º ESO : diciembre 2009
- Una salida al teatro para ver una obra en francés (2º, 3º , 4º ESO y 2º Bachillerato): 2ª eval.
- Taller de crêpes (cocina y degustación) en el 3º trimestre.
- Participación con actividades de comunicación, traducción y creación de textos en francés dentro
del Proyecto Comenius Creative de nuestro centro (ESO y 2º Bachillerato).
150