LLIBRET GAIATA 18

18
1
CREMOR
MAGDALENA
2020

2

3
SUMARI
3
33
59
82
129
141
167
207
213
271
SALUTACIONS
COMISSIÓ 2020
COMISSIÓ INFANTIL 2020
REPORTATGE ALS POBLES DEL SECTOR
MONUMENTS
RECORDS 2019
CALENDARI FESTER
ARTICLE INÈDIT
Article que es presenta al concurs de millor article inèdit.
ARTICLES
PROGRAMACIÓ
Portada: Imprenta Rosell S.L.
Disseny i maquetació: Imprenta Rosell S.L.
Direcció i coordinació: José Antonio Lleó i Rubio
Traducció: Jorge Moya i Tartaj
Correcció: Raúl Forcadell i García
Textes: Lledó Lleó i Maria Dolores Falomir
Publicitat: La Comissió
Fotografia Castelloners: Muphy
Reportatge pobles del sector: Frank Palace
Depòsit Legal: CS 77-2020
Impressió: Imprenta Rosell S.L.
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana
per a la promociò de l’ús del valencià.

4

SALUTACIONS

6
PUBLICIDAD

MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA
GENERALITAT VALENCIANA
XIMO PUIG I FERRER
7
Una vegada més les gaiates
seran un dels grans centres de la
festa. Cada gaiata és el resultat
de la dedicació entusiasta d’un
grup de dones i d’homes que ha
unit el seu esforç per fer realitat
una empresa que comparteixen.
D’ací a poc arribarà el moment
d’assistir al seu recorregut pels
carrers en un dels actes més
emocionants d’estes dates.
Comencen a Castelló les festes de la Magdalena,
i amb elles les celebracions que trenquen la rutina
diària i configuren un esplèndid parèntesi festiu
dins del calendari de la ciutat. Tot convidarà a viure
intensament cada instant de la festa i a participar
en els actes que tindran lloc durant uns dies
molt especials.
A la Comunitat Valenciana les festes són importants.
Mostren el nostre compromís amb la història
i les tradicions, expliquen com som i fan evident
la nostra capacitat per dur a terme grans projectes
comuns, iniciatives noves que reforcen i cohesionen
la nostra societat. Durant estes jornades Castelló
serà l’escenari d’unes celebracions que cada
any atrauen molta gent que la ciutat rep de manera
hospitalària.
La Gaiata 18, fidel a la seua
cita amb la festa, eixirà al carrer
i milers de persones admiraran
el fruit del vostre treball de molts
mesos. Unides i units al voltant
de la gaiata heu fet molt per la
festa i podeu sentir un gran orgull
per això. Vull transmetre-vos el
meu reconeixement, acompanyat
per un fort abraç, la meua salutació
més afectuosa i els meus
millors desitjos per a les festes
de la Magdalena de 2020.
SALUTACIONS

8
PUBLICIDAD

ILM. SR. PRESIDENT DE LA EXCMA.
DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ
JOSÉ P. MARTÍ I GARCÍA
9
d’ella perquè fer-ho ens ajuda a
sentir-nos bé i a ser millors.
Del que es tracta és de compartir
l’espai públic amb amics,
familiars i veïns amb el màxim
respecte a les persones i als seus
drets i amb vocació integradora,
perquè com va posar de manifest
davant el seu propi públic el
cantant Justin Bieber, “si no saps
gaudir de la festa, no sabràs gaudir
de la vida”.
Arriba la Magdalena de 2020 i sé que en Crèmor
ho teniu tot preparat per a viure les festes intensament
al cap d’un any de molta faena del vostre
president, José Antonio Lleó, i de tota la seua comissió.
També m’agradaria felicita-vos per la cura
amb la qual prepareu el llibret, que any rere any,
se supera.
Tenim per davant 9 dies que seran inoblidables
per a les vostres madrines, Nadia i Miriam, i per al
vostre barri, al qual tan bé li va asseure l’arribada
del segle XXI, quan amb el trasllat de l’estació va
deixar de ser el barri de dalt de la via, amb tot el
que això suposava, per a passar a ser una de les
zones de la ciutat més modernes i en expansió.
Encara que parlant de l’amistat,
no puc deixar de recordar el
que deia Aristòtil, el filòsof de la
Grècia clàssica: “L’amic és un altre
jo. Sense amistat no es pot ser
feliç”.
Rebem a la primavera amb tolerància,
diversió i molta Magdalena!
Siguem feliços!
El nou president de la Diputació us anima a eixir
al carrer per a viure intensament la festa i gaudir
SALUTACIONS

10
PUBLICIDAD

VICEPRESIDENTA PRIMERA
DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ
PATRICIA PUERTA I BARBERÁ
11
la vostra presentació el passat 2
novembre, amb un decorat dels
anys 40 per a recordar les primeres
imposicions de bandes i celebrar
el 75 aniversari de la Magdalena.
És important saber mirar al
futur per a continuar avançant,
però tenint molt clar d’on venim
i quins són els nostres orígens.
Sempre en l’avantguarda
Com a veina i regidora de la ciutat de Castelló,
sóc plenament coneixedora de la importància que
tenen les gaites en les festes de la Magdalena. Per
això vull agrair-vos el constant esforç que realitzeu
per a mantindre vives les tradicions i engrandir les
nostres festes fundacionals. També ho faig com a
vicepresidenta de la Diputació, institució que sempre
tindreu al vostre costat.
Us desitge unes festes molt felices,
plenes de diversió, en les
quals crec que és important que
tinguem actiu el nostre vessant
més respectuós i solidari. Us ho
recomane com a ciutadana de
Castelló i com a responsable de
l’Àrea de Benestar Social de la
Diputació Provincial, perquè estic
convençuda que la festa més
plena és aquella que es comparteix.
Sé que treballeu molt per Castelló i les seues
festes, i que en 2019 vau tindre l’agradable recompensa
de guanyar el primer premi de gaiates. Estic
segura que el monument d’enguany també serà
d’una gran qualitat.
La veritat és que Crèmor sempre està a l’avantguarda,
innovant. Sé que per a moltes persones va
resultar especialment atractiu el fil conductor de
SALUTACIONS

12
PUBLICIDAD

DIPUTADA PROVINCIAL
DE CULTURA
RUTH SANZ I MONROIG
13
Fins ara eren ajudes que se
centraven en l’eficiència energètica,
la qual cosa de fet suposava
que algunes gaiates no pogueren
optar perquè fent un bon ús del
material elèctric no és necessari
procedir a la seua renovació.
S’amplien les bases de subvenció per a gaiates
Amigues i amics de la Gaiata 18:
Com a diputada provincial de Cultura em resulta
molt grat poder participar en el vostre llibret, en
la confecció del qual poseu tanta il·lusió tots els
anys.
Vull mostrar-vos el meu reconeixement per la
vostra implicació en les festes de la Magdalena, de
la qual el sector gaiater és un pilar bàsic.
I no ens semblava just que hi
haguera sectors que es quedaren
sense ajudes en 2020. Per això,
hem ampliat les bases perquè siguen
subvencionables altres elements
de la construcció del monument
gaiter. D’aquesta forma,
totes les gaiates podran tindre
1.500 euros d’ajuda.
El nostre objectiu és estar al
vostre costat i prestar-vos l’ajuda
que estiga a les nostres mans.
Us desitge una feliç Magdalena
2020, plena de diversió i alegria.
Tinc que dir-vos que en la Diputació del canvi
tindreu sempre un aliat. Per això, hem modificat
les bases de les línies de subvencions per a la construcció
de monuments, perquè totes les comissions
de sector puguen accedir a aquestes.
SALUTACIONS

14
PUBLICIDAD

EXCMA. SRA. ALCALDESSA
DE CASTELLÓ
AMPARO MARCO I GUAL
15
No importa el temps que passe. Just 75 anys després,
les festes de la Magdalena continuen il·luminant
els cors de tots els castellonencs i totes les castellonenques.
Tal com fan les gaiates amb els carrers
de la ciutat. La seua llum guia per igual la ciutadania
i els turistes cap a una nova Magdalena d’alegria i
fraternitat. La seua lluentor, més forta i lluminosa a
mesura que passen els anys, posa Castelló en el focus
dels festejos i la convivència. El món sencer contemplarà
amb admiració l’espectacle de llums que
brinden les gaiates, part crucial d’una festa d’interés
turístic internacional. I enguany, amb motiu del setanta-cinqué
aniversari de la Magdalena, sé que refulgiran
amb més intensitat que mai.
Les gaiates simbolitzen els valors sobre els quals
es consolida Castelló. Són un exemple d’esforç i superació,
perquè mai cessa en els sectors gaiaters la
voluntat de millorar els seus monuments any rere
any. També simbolitzen el perfeccionisme i l’afecte
pels detalls que caracteritzen la societat castellonenca,
paradigma d’ambició. Per descomptat, representen
una actitud tan oberta i emprenedora com ho és
el Mediterrani que banya les nostres costes.
Conéixer les gaiates és conéixer
Castelló. Són molt més que obres
d’art. Són orgull de genealogia,
emocions convertides en monument.
Transcendeixen allò material
i abasten tot tipus de sentiments,
com certifiquen la passió,
l’emoció i l’amor que s’albira en
els ulls de totes les persones que
componen els sectors gaiaters. La
seua devoció és un llegat que s’hereta
de generació en generació i
que pot palpar-se en cada gaiata.
Un exemple d’això és la Gaiata 18,
Crèmor, que durant aquests nou
dies il·luminarà la plaça d’Espanya
amb tanta llum com il·lusió
professen els i les membres del
seu sector. Del 14 al 22 de març,
les veïnes i els veïns de Castelló es
delectaran amb la majestuositat
de la inestimable Gaiata 18.
Celebre que tota la ciutat puga
gaudir un any més de l’esperit
magdalener i de la llum de gaiates
com la de Crèmor. Res d’això
seria possible sense el treball, el
compromís i la cooperació de qui
s’implica perquè les festes de la
Magdalena continuen creixent.
Agraïsc de tot cor el treball del
Patronat Municipal de Festes, les
gaiates, les colles, els ens vinculats
i les associacions culturals, en
definitiva, de tot el món de la festa.
Us convide a gaudir d’un altre
any magnífic de celebracions i a
consolidar-nos com a exemple de
convivència, diversitat i alegria.
Bones festes!
SALUTACIONS

16
PUBLICIDAD

REGIDORA DE FESTES PRESIDENTA
DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES
PILAR ESCUDER I MOLLÓN
17
A tots ens guia una llum. Hi ha qui troba en la
seua família una estrela que li orienta, mentre que
uns altres descobreixen en el seu treball, en l’esport
o en la cultura una meta que perseguir. Cadascun té
la seua pròpia llum, perquè la nostra és una societat
plural i heterogènia. Durant les Festes de la Magdalena,
no obstant això, a tots ens guia la mateixa llum:
la de les gaiates.
El nostre benvolgut monument magdalener uneix
a la ciutat sencera entorn dels valors de les nostres
festes. Són exemple i causa de felicitat, perquè tots
somriem en veure com la gaiata del barri il·lumina
els carrers. També són paradigma de convivència, ja
que tots compartim el mateix orgull de genealogia en
contemplar-les. Un orgull que una vegada més hem
exposat en Fitur exportant una de les gaiates infantils
a la fira internacional de turisme per excel·lència.
Allí vaig detectar l’admiració dels presents cap a
una peça artística que sens dubte els va enlluernar.
No és per a menys; les gaiates són l’emblema de la
Magdalena i un símbol de totes les coses bones que
alberga Castelló. En la seua llum refulgeix el nostre
talent, en la seua estructura se sosté la nostra història
i en la seua originalitat resideix la nostra creativitat.
Si haguera de triar un sol element amb el qual sintetitzar
tots els valors de Castelló, sempre triaria les
gaiates. Per la passió amb la qual
es confeccionen, però també per
l’amor i l’orgull que desprenen cap
a la nostra llar. Només les gaiates
conjuminen amb semblant precisió
la tradició que ens precedeix i
la innovació que ens espera.
La Gaiata 18, Crèmor, és el paradigma
de tot el que he explicat.
Durant 9 dies, els voltants de la
plaça d’Espanya brillaran amb
tanta llum com la que emeten els
membres del seu sector. Del 14 al
22 de març, qui acudisca allí trobarà
no sols un monument fet
de sentiments, sinó també infinits
motius per a enorgullir-se de
Castelló. Una emoció que podran
compartir a peu de carrer amb el
president José Antonio Lleó, la
madrina Nadia Más, la madrina
infantil Míriam Busto i tots els
membres d’aquest preuat sector
gaiater.
La bellesa amb la qual ens
obsequien gaiates com Crémor i
l’èxit de la Magdalena són el resultat
de l’esforç col·lectiu del
Patronat Municipal de Festes, les
colles, els ens vinculats, les associacions
culturals i, en definitiva,
tot el món de la festa. No hi
ha dubte que la nostra setmana
gran només s’entén amb la participació
de totes i tots. Des de la
regidoria de Festes us desitgem un
magnífic 75 aniversari de la Magdalena.
Tant de bo que aquests 9
dies us oferisquen records dignes
d’acompanyar-vos, com la llum de
la Gaiata 18, durant tota la vida.
Magdalena, festa plena!
SALUTACIONS

18
PUBLICIDAD

REINA DE LES FESTES 2020
19
CARMEN MOLINA I RAMOS
SALUTACIONS

20
PUBLICIDAD

REINA INFANTIL DE LES FESTES 2020
21
GAL·LA CALVO I SANTOLARIA
SALUTACIONS

22
PUBLICIDAD

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ
GESTORA DE GAIATES
ESTEBAN GUAL I IBÁÑEZ
23
emocionar-nos des de la primera
mascletà fins al vítol.
Perquè una festa és la seua
gent, els que estan darrere, dia a
dia, perden hores de son, per ultimar
cada detall, per a exaltar la
tradició, però també per a idear
noves propostes. Per això com
a president de la Federació Gestora
de Gaiates, vull agrair l’espai
dedicat en aquest llibre de
festes per a dirigir-me a la comissió
de la Gaiata 18 “Crèmor” i als
seus veïns, i així expressar-los la
meua més sincera felicitació per
la tasca que desenvolupen, sense
la qual les nostres festes fundacionals
no lluirien amb l’esplendor
que mereixen.
Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 18
“Crèmor”:
Cada any per al tercer diumenge de Quaresma
estem convocats a participar en les festes de la
Magdalena i ens unim per commemorar i celebrar
la fundació del nostre Castelló. Al llarg d’una setmana,
fem palesa a través de la festa la voluntat de
continuar bastint entre tots el projecte comú que
és la nostra ciutat.
Les comissions de sector doten de sentit als actes,
a les tradicions i als sentiments que afloren a
l’aproximar-se la nostra setmana gran. I darrere de
cada una d’elles, de cada monument i de cada comissió,
trobem a desenes de castellonencs que, de
forma altruista, treballen al llarg de tot l’any per
Falta poc perquè la Magdalena
2020 truque a les nostres portes,
poc per a veure les nostres gaiates
al carrer i poc per a gaudir en
mostra de germanor i participació.
I és que la festa de Castelló i
en especial de les nostres gaiates
omplin els carrers d’actes lúdics
i culturals que facen riure, que
facen gaudir, però sobretot que
avalen el respecte de les i els castellonencs
pels seus orígens i els
seus costums.
SALUTACIONS

24
PUBLICIDAD

PRESIDENT DE LA GAIATA
18 CRÈMOR
JOSE ANTONIO LLEÓ I RUBIO
25
Des d’ací només puc donar les
gràcies a tots pel seu treball i la
confiança en mi per a seguir un
any més al capdavant d’aquesta
gran comissió.
Estimats veïns, socis i amics del Crèmor:
Un any més tinc l’honor de presidir aquesta comissió
i l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres.
Perque unes festes continúen complint objectius i
sumant anys amb bona salud fa falta compromís,
dedicació i convicció. I sens dubte aquestes tres
característiques són les que atresoren en la gaiata
18 que un any més ha treballat molt per a poder
oferir al seu sector un monument, un llibre i una
programació com la que realment mereixen. El treball
de tots fa possible la presentació de les nostres
madrines i de tota la seua cort, aquest llibret, els
actes i espectacles de la setmana de festes i com no
eixos monuments tant el major com l’infantil que
il·luminen Castelló i el nostre sector durant tota la
semana de festes, un any més el nostre monument
de la passada edició “Font de llum i color” il·luminara
els carrers del centre de la ciutat ja que tenim
l’orgull la satisfacció i la responsabilitat de cedir
la nostra passada obra a l’ajuntament de Castello
perquè siga la “Gaiata de la ciutat” en la magdalena
del 75 aniversari.
També he de tindre unes paraules
d’agraïment per a cada familia
que ajude a la gaiata com a
socis de carrer i per a cada establiment
col·laborador ja que sense
ells no seria possible la realització
d’aquest llibre ni la dels
nostres monuments, la nostra
gratitud en forma de treball per a
què la setmana de festes pugueu
arrimar-vos a la carpa i gaudir
dels actes i espectacles que hem
preparat amb tanta dedicació
durant l’ultim any i abans d’acomiadar-me
vull aprofitar per a
convidar-vos al fet que ens conegueu,
al fet que no dubteu a unirvos
a aquesta comissió per a així
ajudar-nos ha fer-la cada vegada
més gran.
I ací venen, manifestes per
raons de tradició les Festes que
Castelló fa seguin la llum antiga…
Molt bones festes de la Magdalena
2020
SALUTACIONS

26
PUBLICIDAD

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL
L'HORTA DE VALÈNCIA
MANUEL GARCÍA-PARDO I SUÁREZ
27
La restauració i manteniment d’una
històrica alqueria de l’horta valenciana, la
promoció dels productes autòctons de nostra
terra, la defensa dels agricultors, l’estudi
i divulgació de les festes, tradicions,
gastronomía, danses, música, jocs tradicionals,
sent la nostra llengua valenciana,
el vehicul fonamental en cada u dels nostres
actes.
Son 11 anys de constant treball i sacrifici
per tal d’estar a peu de canó recolzant
sempre nostra cultura i senyes d’identitat
aportant el nostre granet d’arena per a que
feste i tradicions centenaries no es perguen
i tornarlis el seu màxim esplendor, desde
l’Associació Cultural l’Horta de València.
Un any mes en nom de la Reina de l’horta
de València i festers, donem les gràcies
a la gaiata crèmor per obrirmos les portes
de bat a bat de vostres festes grans i entre
tots enriquirmos culturalment i poder fer
mes unió entre les províncies del regne de
Valéncia, podent disfrutar i valorar més si
cap nostres tradicions germanes.
SALUTACIONS

28
PUBLICIDAD

REINA DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL
L'HORTA DE VALÈNCIA
SHAUNI ÁLVARO I GARCÍA
29
Com a Reina de l’horta de València es
per a mi un plaer el poder coneixer de prop
les festes de la Magdalena de Castelló, gràcies
per convidar mos, obrir mos les portes
de la vostra ciutat i donar-nos a coneixer
tot lo que envolta la Magdalena.
Será meravellós poder gaudir d’eixos
dies màgics que teniu a la vostra ciutat.
Mil gràcies una volta mes per obrir mos les
vostres portes com una ciutadana més de
Castelló.
SALUTACIONS

30
PUBLICIDAD

FALLERA MAJOR DE LA FALLA
JAUME I DE BURRIANA
NAIARA ARENOS I GARCÍA
31
Estimada Gaiata Crèmor, en nom de tota
la falla Rei Jaume I, donar-vos les gràcies
per compartir cada acte junts, per l’acolliment
tan meravellós. Ens heu rebut amb els
braços oberts, i això té molt valor, ja que la
germanor es tracta d’això, riures, amor, llàgrimes
i actes junts.
Nadia, Madrina de la gaiata, la teua volguda
Gaiata Crèmor. Espere que gaudis
d’enguany com el que més, ja que és únic
i inigualable. No parpelleges ni un segon,
perquè la Magdalena només dura una setmana,
i passa massa ràpid. Gaudeix el teu
2020 al costat de la teua família, cort i comissió,
sempre els tindràs ací en tot moment.
Miriam, Madrina infantil aquest 2020. Ho
portes en la sang, i es fa notar en cada desfilada.
Compartir aquest somni amb la comissió,
família i cort és un privilegi, ja que estaran
a cada moment al teu costat, donant-te consells
i traient aquest somriure que portes
dins. Gaudeix d’aquest 2020, és teu, i es passa
de seguida.
Gaiata Crèmor, teniu el nostre casal per a
tot allò que necessiteu. Les portes d’aquesta
falla sempre estaran obertes per a cadascun
de vosaltres. Gaudir d’aquesta Magdalena
2020.
Visca la germanor, visca la Magdalena i
visca els falles!
SALUTACIONS

COMISSIÓ 2020

34
COMISSIÓ 2020
PRESIDENT
José A. Lleó i Rubio
SECRETARIA
Ana Belén Nieto i Ramírez
VICEPRESIDENTA
Lledó Lleó i Rubio
VICEPRESIDENT
Jorge Zapatero i Díaz
VICEPRESIDENT
Antonio Díaz i Ramos
MADRINA
Nadia Mas i Gasulla
MADRINA D’HONOR
Tamara Sabater i Guaita
GAIATERA D’HONOR
Paulina Díaz i Sierra
TRESORERA
Laura Jimena Sierra i Lugo
COMISSIÓ

35
DAMES D’HONOR
Andrea Galvez i Marco
Emilia Plata i Alberich
Maria Mercedes Peris i Ibáñez
María Diane Stoia
Mónica Fortanet i García
Lledó Carbó i Ferrer
ACOMPANYANTS
Alan Alarcón i Navas
PORTAESTANDART
Jesús Selma i Lavirgen
VOCALS
Antonio Díaz i Salvador
Fina Ramos i Fernández
Lledó Alargada i Muñoz
Paco Fullera i Marco
Inma Díaz i Ramos
Lourdes Palacios i López
Pablo Antón i Silva
Frank Palacios i Tirado
María González i Esteve
Rosa Gasulla i Giménez
Joaquín Mas i Peris
Carlos Alarcón i Bermúdez
Nuria Navas i Chiva
María José Sánchez i Macia
Manuel Miralles i Barreda
Adriana Nuez i Tomaseti
José Le vo
Emilia Carolina Rubio i Roca
COMISSIÓ

36
ADIA MAS I GASULLA
Madrina 2020
COMISSIÓ

37
COMISSIÓ

38 ENTREVISTA A LA NOSTRA
MADRINA
NADIA MAS I GASULLA
Hola Nadia, per a conèixer-te un poc millor,
explica’ns coses sobre tu.
Quants anys tens, si treballes o estudies i on?
Hola a tots els lectors! Vos contaré un poc sobre
mi. Tinc 23 anys i he estudiat un mòdul mitjà en
cures auxiliars d’infermeria en acabar-lo realitze
un mòdul superior de tècnic en diagnòstic de la
imatge i medicina nuclear. Actualment estic fent la
carrera d’infermeria en la universitat CEU Cardenal
Herrera de Castelló.
I ara, ens podries parlar un poc de les teues
aficions o que fas en el teu temps lliure?
Practique arts marcials, en concret faig Karate
en el club esportiu Tomodachi. En el meu lleure
m’agrada estar amb la meua família i amics, però
sobretot m’agrada molt passar temps amb els meus
gossets, Don i Nano.
Aleshores Nadia, com vas
arribar a entrar en la gaiata 18?
Fa 4 anys que vaig entrar a
formar part d’aquesta gaiata. Jo
vaig ser Dona de Companya en
el 2016, eixe any me vaig enamorar
de les festes de Castelló
i el meu vincle amb el món de
la festa no podia acabar ací. A
partir d’aquell any em van entrar
moltíssimes ganes de ser
membre d’una gaiata, ser una
més de comissió i viure des de
dins les festes fundacionals de
Castelló. Va ser de casualitat en
acabar el meu any de Dona que
el president em va buscar per a
proposar-me ser madrina de la
gaiata per a la magdalena 2017,
ENTREVISTA

Aleshores com és l’acte que esperes amb major
il·lusió de la setmana de festes.
Sincerament enguany els espere tots amb molla
veritat que no ho tenia molt
clar, perquè era el meu primer
contacte amb les gaiates i volia
començar sent sol de comissió,
però, quan em vaig reunir amb
el president i la vicepresidenta,
em van parlar de com seria l’any
sent madrina, de quants actes i
experiències viuria, per la qual
cosa no vaig dubtar a dir que sí
a ostentar el càrrec com a madrina,
i així vaig entrar en la gaiata
per primera vegada, per la porta
gran com aquell que diu.
Ens podries parlar del teu
pas per Cavallers com Dona de
Companya?
Clar que sí, jo sempre recalque
això i és que, gràcies a Cavallers
vaig conéixer des de dins el
món de les festes, vaig conéixer
la importància de cada acte, del
treball que hi ha darrere de tot
perquè la gent de Castelló pugue
gaudir de les nostres festes,
la desfilada de gaiates, Pregó,
Romeria, l’encesa, concurs de gaiates, Ofrena a la
Mare de Déu del Lledó… Aquest treball i dedicació
les persones de fora no ho veiem fins que no estem
dins, per la qual cosa no vaig poder evitar enamorar-me
de cadascuna de les nostres tradicions. Va
ser un any màgic per a mi, era la primera vegada
que ostentava un càrrec i que millor manera que
començar sent cort de la Na Violant representant a
la Dona de Companya Na Dolça 2016.
I ara bé, dis-mos quin és l’acte del qual més
has gaudit enguany com a madrina? I en què
més t’has emocionat?
Encara em queden molts actes per viure, ja que
encara ens espera la nostra setmana gran, però en
el que porte de madrina el que més he gaudit ha
sigut el dia del meu nomenament. L’estar amb la
meua família gaiatera reconeixent-me com a màxima
representant per a la magdalena 2020 al costat
de Miriam com a màxima representant infantil va
ser un dia especial per a les dues. Estàvem nervioses
però amb moltes ganes de dedicar les nostres
paraules de carinyo i estima a la nostra comissió.
Les dues vam gaudir molt i aconseguim crear el
nostre propi “Project X L’Abeller”.
I el que més m’he emocionat no podria triar..
tinc dos actes que m’han marcat molt, un va ser
la imposició de bandes, on l’alcaldessa em tornava
acreditar amb la meua banda blanca com a madrina
i l’altre va ser el dia de la meua presentació on
Miriam i jo érem reconegudes davant els altres com
a màximes ambaixadores del Crèmor, però també
m’emocione molt el comiat de la meua amiga Paulina,
la madrina sortint 2019, rebre la banda de
la gaiata com a madrina de les seues mans va ser
molt emocionant per a mi, ja que vaig viure el seu
any al seu costat molt intensament i sé que ara ella
el viura amb mi, sense oblidar-me de tot el treball
que va fer l’equip de presentació i el presi, per a
tindre el Palau elegant de cap a peus com dues reines,
també el comiat final que vam tindre Miriam i
jo, de veure ballar a Jose i Isabel el “Bolero de Castelló”
exclusivament per a nosaltres dos.
39
ENTREVISTA

40 tes ganes, però si he de recalcar, recalcaria la Desfilada
de Gaiates i l’Ofrena a la Mare de Dèu del
Lledó.
Ara et fem una pregunta més intima..què
t’agrada més el vestit de castellonera o el de
llauradora? I quina és la teua peça favorita de
cadascun?
Sincerament els dos m’agraden, però sempre
optaria més pel de castellonera, és la nostra indumentària
de gala i és el que més ens representa
com castelloneres que som.
Del vestit de castellonera m’agrada tot no podria
triar, però el que em pose amb més afecte és
la meua manteleta.
El de llauradora el que més m’agrada és el cosset.
Ara Nadia parlant de tot un poc, volem saber
si estàs contenta amb la teua comissió?
Estic contenta amb les persones que estan treballant
enguany pel nostre monument i llibre.
Amb les persones que ens acaronen en els palaus
cada dissabte i estan amb nosaltres en tot
moment. També de l’equip de presentació per fer
aquella nit màgica i inoblidable.
Et penedeixes de tornar a eixir com a madrina
o tenies il·lusió de tornar a ser-ho?
Si et soc sincera no em penedisc d’haver repetit
a ser madrina i menys tenint
com a madrina infantil a Miriam
i com a president a José.
Tot el que em coneix bé pot saber
que el meu primer any com a
madrina no va ser dels millors,
en el curs de l’any la meua família
i jo vam patir un accident
familiar, per la qual cosa no vaig
poder gaudir l’any com volia ja
que estava pendent d’una altra
cosa que era més important per
a mi. Encara així vaig intentar
representar a la meua gaiata en
tot el que vaig poder, sé que no
vaig donar tot el millor de mi
per les circumstàncies que vaig
viure.
Per això, tenia ganes de tornar
a ser madrina amb la condició
que anara en aquesta gaiata
i sobre tot gaudir enguany al
100% amb la meua familia com
ens mereixem.
Molt bé Nadia.. Ens podries
contar com es la teua relació
amb les altres madrines?
Molt bona, la veritat que som
19 xiques, cadascuna amb la
ENTREVISTA

seua personalitat i estil, però
congeniem totes molt bé, quan
estem juntes cada acte es converteix
en una bona anècdota que
contar i un bon record. Em sent
afortunada de compartir aquest
any amb cadascuna d’elles, són
increïbles.
Recomanaries a la joventut
del crèmor que s’apuntara a la
gaiata?
Sí, viure les festes des de dins
d’una gaiata és molt bonic, reconec
que cal treballar un poc,
per a construir el monument i
fer el llibret, però quan acabes
el treball i obtens els teus resultats,
eixa sensació és molt satisfactòria.
A més que som d’eixes
gaiates familiars que tots ens
coneixem entre tots i ens ho
passem molt be junts.
Com t’agradaria ser recordada
en finalitzar el teu any
com a madrina?
La veritat que mai m’havia plantejat aquesta
pregunta, però m’agradaria ser recordada com
la madrina que ho ha viscut amb molta il·lusió
i afecte, que ha fet tot el possible per deixar a
la seua gaiata i comissió en el més alt. Sobretot
m’encantaria que la meua madrina infantil em
recordara com la millor companya de viatge que
haja pogut tindre.
Com creus que et sentiràs el dia del Magdalena
Vítol?
Eixe dia, és el que tota madrina vol ajornar,
perquè és un dia de moltes emocions i sentiments
oposats. En un segon arriba a la teua ment tot el
viscut, l’experimentat i gaudit en la nostra gran
setmana, sé que estaré una mica trista perquè
s’acaba però em guanyarà la felicitat pel fet d’haver-lo
viscut.
Què li diries a la gent del sector perquè
s’animaren a gaudir amb nosaltres de la setmana
de festes?
Els diria que s’animaran a viure aquestes festes
junt a nosaltres, que no es penediran de les experiències
viscudes. Al nostre costat viuran moments
que no oblidaran mai i que formar part de les nostres
tradicions es lo mes bonic que n’hi ha.
41
ENTREVISTA

MADRINA NADIA

43
MADRINA COMISSIÓ NADIA

44
COMISSIÓ MADRINA NADIA

45
MADRINA COMISSIÓ NADIA

46
JORJE ZAPATERO I DÍAZ
VICEPRESIDENT
COMISSIÓ

47
MARÍA PAULINA
DÍAZ I SIERRA
GAIATERA D'HONOR 2020
COMISSIÓ

48
ALÁN ALARCÓN I NAVAS
ACOMPANYANT
COMISSIÓ

49
TAMARA SABATER I GUAITA
GAIATERA D'HONOR 2020
COMISSIÓ

50
EMILIA PLATA I ALBERICH
DAMA D'HONOR 2020
COMISSIÓ

51
ANDREA GÁLVEZ I MARCO
DAMA D’HONOR 2020
COMISSIÓ

52
MARÍA DIANE STOIA
DAMA D’HONOR 2020
COMISSIÓ

53
MARÍA MERCEDES
PERIS I IBÁÑEZ
DAMA D’HONOR 2020
COMISSIÓ

54
LLEDO CARBÓ I FERRER
DAMA D’HONOR 2020
COMISSIÓ

55
MÓNICA FORTANET I
GARCÍA
DAMA D’HONOR 2020
COMISSIÓ

56
PUBLICIDAD

57
JESÚS SELMA I LAVIRGEN
PORTAESTANDART
COMISSIÓ

COMISSIÓINFANTIL
2020

60
COMISSIÓ INFANTIL 2020
MADRINA INFANTIL
Miriam Busto i Lleó
MADRINA D’HONOR INFANTIL
Leire Bort i Peris
DAMES D’HONOR INFANTIL
Carolina Lledó Personat i Lleó
Luna Roman i Alagarda
Alma Roman i Alagarda
Alma Fullera i Nieto
Ainara Antón i Palacios
Leyre Antón i Palacios
Syhara Barragán i Plata
COMISSIÓ INFANTIL

61
ACOMPANYANT INFANTIL
Gael Palacios i González
PORTAESTANDART INFANTIL
Andros Barragán i Plata
VOCALS INFANTILS
Aitor Miralles i Sánchez
Nerea Mai Le
Asher Rong Le
Isabel Busto i Lleó
COMISSIÓ INFANTIL

62
IRIAM BUSTO I LLEÓ
Madrina infantil 2020
COMISSIÓ INFANTIL

63
COMISSIÓ

64 ENTREVISTA A LA NOSTRA
MADRINA INFANTIL
MIRIAM BUSTO I LLEÓ
I ara Miriam explica’ns quin
és el teu menjar favorit.
M’agraden molt les llentilles
que fa la meua àvia i també
m’agraden les maduixes que les
menge sempre que tinc ocasió.
Parlem ara del món de les
Gaiates… Quant temps fa que
estas en el món de les gaiates?.
Des que vaig nàixer i sempre
vinculada a la gaiata 18, ja que
tota la meua família forma part
d’ella, encara que ara el meu
pare es de la gaiata 5, també va
estar molts anys en la gaiata 18.
Hola Miriam, explica’ns coses sobre tu.
Quants anys tens, que curs estudies i en quina
escola?.
Tinc 8 anys i vaig a Escoles Pies i enguany pendré
la primera comunió.
Quines són les assignatures que més t’agraden?.
La veritat que totes les assignatures se me’n donen
bé, però si he de marcar una com la favorita et
diria que són les matemàtiques.
I sobre les aficions… Quines aficions tens?.
M’agrada molt la gimnàstica i practique gimnàstica
Ritmica en el col·legi i gimnàstica Artística
en el “Club Gimnàstic la Plana” des de fa 2 anys.
Quin és el teu color favorit?.
El color que més m’agrada és el blau
És divertit pertànyer a una
gaiata, dis-nos el que més
t’agrada.
Si molt, perquè vas a molts
llocs i els dissabtes de Palau et
fiques al llit molt tard, en la gaiata
fas moltes amigues i amics, i
encara que no hagen actes quedem
per a anar a jugar o a sopar
amb les nostres famílies.
¿Quina és la peça del vestit
de Castellonera que més
t’agrada?
El davantal, perquè brilla
molt.
Ja resta poc per a les Festes
de la Magdalena….
Quins són els actes que esperes
amb més il·lusió?
ENTREVISTA

La Desfilada de gaiates per a
mostrar a Castelló el treball de
tot un any, i el “coso multicolor”
perquè és el mes divertit.
I durant l’any, com és l’acte
que més il·lusió t’ha fet?.
Sens dubte la nostra presentació,
perquè va estar plena de sorpreses,
i m’encante el moment
en el qual la meua germana i el
meu oncle van ballar el “Bolero
de Castello”
Què li diries als xiquets i xiquetes
del Crèmor?.
Que s’apunten a la gaiata, que
vinguen en magdalena a participar
dels actes i que ens coneguen,
que despres segur que es
volen apuntar.
Com és la teua relació amb
les altres madrines infantils?
Molt bona, a algunes ja les coneixia
d’altres anys, però ara les
19 som molt bones amigues, al
costat dels presidents infantils.
Trobes a faltar el no tindre president infantil?
Seria bonic que totes les madrines tinguérem
president infantil, però no tindre’n tampoc fa que
l’any siga menys divertit, Nadia i el Presi em cuiden
molt quan vaig als llocs.
Com portes que el president siga el teu oncle,
mana més com oncle o com a president?
Mana més com a president, esta bé que siga el
meu oncle perquè així ja el conec i no em fa vergonya
quan li he de dir les coses, i per als regals
com em coneix segur que encerta més que si no
fora el meu oncle.
Estàs contenta per ser la madrina infantil de
la gaiata 18?
Molt contenta per què des que la meua germana
Isabel va ser madrina, jo ja tenia ganes, vull gaudir
molt d’enguany al costat de les meues dames i la
resta de comissió.
65
ENTREVISTA

66
COMISSIÓ MADRINA INFANTIL MIRIAM

67
MADRINA COMISSIÓ INFANTIL INFANTIL MIRIAM

68
COMISSIÓ MADRINA INFANTIL MIRIAM

69
MADRINA COMISSIÓ INFANTIL INFANTIL MIRIAM

70
PUBLICIDAD

71
LEIRE BORT I PERIS
MADRINA D'HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

72
LUNA ROMÁN I ALAGARDA
DAMA D'HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

73
CAROLINA LLEDÓ PERSONAT
I LLEÓ
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

74
ALMA ROMÁN I ALAGARDA
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

75
ALMA FULLERA I NIETO
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

76
SHYARA BARRAGÁN I PLATA
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

77
AINARA ANTÓN I PALACIOS
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

78
GAEL PALACIOS I GONZÁLEZ
ACOMPANYANT INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

79
LEYRE ANTÓN I PALACIOS
DAMA D’HONOR INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

80
PUBLICIDAD

81
ANDROS BARRAGÁN I PLATA
PORTAESTANDART INFANTIL 2020
COMISSIÓ INFANTIL

82
COMISSIÓ INFANTIL
2020

83
ANDREA
COMISSIÓ COMISSIÓ INFANTIL 2020

84
ALMA
COMISSIÓ 2020

85
CAROLINA
COMISSIÓ

86
COMISSIÓ 2020

87
ALÁN
COMISSIÓ

88
COMISSIÓ 2020

89
MARÍA COMISSIÓ DIANE

90
COMISSIÓ 2020

91
TAMARA
COMISSIÓ

92
COMISSIÓ 2020

93
LUNA
COMISSIÓ

94
COMISSIÓ 2020

95
COMISSIÓ

96
COMISSIÓ 2020

97
ALMA
COMISSIÓ

98
COMISSIÓ 2020

99
PAULINA
COMISSIÓ

100
COMISSIÓ 2020

101
COMISSIÓ

102
COMISSIÓ JORGE

103
JESÚS
COMISSIÓ

104
COMISSIÓ 2020

105
LEYRE
COMISSIÓ

106
COMISSIÓ 2020

107
AINARA
COMISSIÓ

108
COMISSIÓ 2020

109
GAEL
COMISSIÓ

110
COMISSIÓ 2020

111
COMISSIÓ

112
COMISSIÓ 2020

113
COMISSIÓ EMILIA

114
COMISSIÓ 2020

115
MARÍA MERCEDES
COMISSIÓ

116
COMISSIÓ 2020

117
COMISSIÓ

118
COMISSIÓ 2020

119
LEIRE
COMISSIÓ

120
COMISSIÓ ASHER RONG

121
AITOR
COMISSIÓ

122
COMISSIÓ 2020

123
COMISSIÓ NEREA

124
COMISSIÓ 2020

125
COMISSIÓ

126
COMISSIÓ 2020

127
COMISSIÓ LLEDÓ

128
COMISSIÓ 2020

129
MÓNICA
COMISSIÓ

130
CANT A LA GAIATA
Mireu la Gaiata com pasa triomfal,
lluminosa llantia de la llar pairal.
Mireu com ja passa l’ofrena senyera
d’un poble sencer que, per ser lleial,
a ses tradicions per ser primavera,
Gentil lluminaria, arrel de la soca,
bressol, bressolera, pitral paternal,
estel de la Plana, gaiata inmortal
Volguda gaiata per sempre ma aimia
s’enfloca a la llum de l’amor filial.
Es roser la última palabra.
Roses de l’amor on cull poesia
capoll que hui esclates al mes bell riser,
Mire-la com passa -prego solemnialrabassa
materna, caliu de la lloca,
fadri passionat que et vol amb deler.
la llum sempre encesa de la llar pairal.
Miquel Peris i Segarra
MONUMENTS

MONUMENTS

132 MATERIAL PER A LA
CONTRUCCIÓ DE LA
GAIATA INFANTIL
12 taulers de fusta “DM” de 10mm
5 tubs de silicona transparent
2 tubs de cola de contacte
3 kg de cola de fuster
5 kg de barres de cera termofusible
8 plaques de suro de 1,2x2m
1 kg de farina
0,5 kg de paper per a empaperar
180 m de plom adhesiu
5 k de pintura setinada de diferents acolorisques
3 kg de laca transparent per a fusta
2 litres de pintura “Gallery Glass” per a vidre de
diferents acolorisques
500 fules de pa d’or per a pintar
3 m² de cristall tipus catedral de 3mm
300 llagrimes de cristall
40 m de platina de ferro de 10x10mm
6 m de platina de ferro 10x10x5mm
30 m de tira “MAGIC LED SMD5050 RGBX DC 12V”
100 bombetes de led blanc de 5w
600 bombetes de plastic “vela” de 35Ø
500 m de cable elèctric de diferents seccions
4 fonts d’alimentació DC12V/360W/30a
4 controlador LED RGB digital t-1000s amb targeta
SD
1 quadre elèctric de seguretat
MONUMENTS

133
LLUMETA PLENA
de Adrián Bernat
MONUMENTS

134
MATERIAL PER A LA
CONTRUCCIÓ DE LA
GAIATA
20 taulers de fusta “DM” de 1.22x2.44 metres
14 taulers de fusta “DM” de 1.22x2.44 metres
150 m d’angle de ferro de 20x20 mm
12 m de tub quadrat de ferro de 40 mm
30 m de tub de ferro de 50x30x3 mm
30 m de platina de ferro de 30x5 mm
50 m de canonada natural de 8x6 mm
75 m de canonada natural de 6x4 mm
100 tubs de led blanc T8 de 600mm 9w
200 m de cable elèctric blau de 6mm
200 m de cable elèctric marró de 6mm
400 m de cable elèctric paral·lel de 0.5mm
400 m de cable elèctric de 0.22mm
10kg de gotelé
120 m de plom adhesiu natural de 3mm
30 m de plom adhesiu natural de 6mm
1500 bombetes de “pixel led de 24v” de 50 Ø
26 plaques de suro de 1.2x2 m de 40 mm
20 plaques de suro blanc de 1.2x2 m de 30mm
300 gots de plàstic blanc tipus canya
10 tubs de silicona transparent
5kg de cola blanca per a fusta
7kg de farina
3 kg de paper per a empaperar
10 kg de pintura plàstica setinada de diferents colors
2 litres de pintura per a vidrieres de diferents colors
10 kg d’agranes de cera termofusible
12 m² cristall tipus catedral de 3mm
3000 bombetes “PÍXEL LED DE 24V 40mmØ IP68
UCS1903 1.44W RGB”
20 m de tira “LED DOUBLE ROW
SMD 5050 600M DC12V”
4 fonts d’alimentació de 12V 30a
6 fonts d’alimentació de 24V 30a
8 fonts d’alimentació de 220 V a
24V 60A
4 controladors t-1000
3 controladors k600
4 targetes Arduino MEGA compatible
Atmega 16U2
MONUMENTS

135
LA VOLTETA
de Adrian Bernat
MONUMENTS

136
EQUIP REALITZACIÓ
José Antonio Lleó
Manuel Miralles
Antonio Luis Díaz
Nadia Más
Inmaculada Díaz
Jorge Zapatero
Paulina Díaz
Jesús Selma
María González
Adriana Nuez
Fran Palacios
Jose Le Vo
Tamara Sabater
María Mercedes Peris
Pablo Antón
MONUMENTS

137
MONUMENTS

138
MONUMENTS

139
MONUMENTS

140
GAIATA CIUTAT INFANTIL 2020
1er Premi Magdalena 2019
GAIATA 15 “SEQUIOL”
Lema: Ramell Il·luminat - Artista: Javier Rodríguez
MONUMENTS

GAIATA CIUTAT 2020
1er Premi Magdalena 2019
141
GAIATA 18 “CRÈMOR”
Lema: Font de llum i color - Artista: Adrián Bernat
MONUMENTS

142
PUBLICIDAD

143
RECORDS 2019
MONUMENTS

144
ACOMIADAMENT DE LA
MADRINA 2019
PAULINA DÍAZ I SIERRA
No m’oblide de l’equip presentació,
Inma, Nuria no se
us sol esmentar ni reconéixer
aqueix esforç per fer que siga
un dia especial per a tots els
presents. Lourdes amb la seua
fermesa sense revelar informació,
i Lledó, que manté l’ordre
en tot moment. També agrair a
l’equip de “llibret”, amb Nadia,
José, Arjona, Mari... per fer un
llibre del qual em senta orgullosa;
amb la seua portada, articles
i maquetació.
Ja que em reserven una pàgina per a acomiadar-me
del 2019, volguera agrair a tota la comissió
per haver fet d’aquest un any inoblidable i ple
de records que atresoraré en el més profund del
meu ser.
Recalcar a les meues dames
Nadia, Andrea, Indara, Tamara,
Karen, Emilia i Sandra, i els seus
respectius acompanyants Jorge,
Alan i Joaquín. No m’oblide de
vosaltres col·laboradores Olatz
i M.ª Mercedes. Vosaltres sou
els que m’heu ajudat a recórrer
Primer de tot, a la meua família, per aguantar
les meues “rabietas” quan em vestia i deia que
“disfressada no anava a cap costat”.
Vull fer un agraïment molt especial al equip
“del matadero”, liderat per vosaltres, Ximo, José
i Antonio, mai se m’oblidarà l’instant en el qual
nostres gaiatas es van il·luminar en “l’encesa”, i
molt menys el dia dels premis, gràcies per fer que
“Font de llum i color” siga la gaiata de la Ciutat
per a la Magdalena del 2020.
RECORDS 2019

aquest camí tan llarg i empinat.
A la meua madrina infantil
Rosa, amb la qual he compartit
tant bons com mals moments en
els últims anys.
145
Jorge, cosí, vice, “morsa boreal”,
t’agraïsc que hages entrat
a la gaiata per a donar-me el teu
suport en el 2019 i ser el meu
acompanyant en el 2020.
I per al meu president i madrina
d’honor que m’han suportat
durant un any sense piular. Espere
que aquest viatge no s’acabe
encara. Ens queden molts
llocs als quals anar plegats.
Això és per a vosaltres socis
que sou pocs, he anat de casa
a casa, donant el “llibret”, la
cinta i la loteria, veient amb la
il·lusió que viviu aquestes festes
tant com nosaltres. Us esperem
en la carpa amb la nostra nova
madrina.
M’hauria agradat esmentar a
tots, però sou tants que em seria
impossible, simplement gràcies
a tots per fer que l’any 2019
passe a ser per a mí un dels anys
mes meravellosos de la meua
vida i el qual recordare sempre
amb un somriure, m’acomiade
amb la certesa de saber que
he gaudit al màxim d’aquesta
experiència i que m’emporte
records meravellosos que sens
dubte guardara en el meu cor
per a l’eternitat.
Gràcies a tots
RECORDS 2019

146
ACOMIADAMENT DE LA
MADRINA INFANTIL 2019
ROSA RIBES I VILARROIG
Ja ha passat un any des que
vaig ser Madrina infantil, un desig
que sempre he volgut complir
i compartir amb les millors
acompanyants de l’any. Amb
elles, les meues companyes de
viatge en aquest any, vaig compartir
cada acte i em recorde
que amb cada discurs, totes ens
emocionàvem juntes com una
família molt unida.
Quan em van nomenar Madrina
en el nomenament ja vaig
saber que estaríem molt unides,
i així va ser, compartim riures,
llagrimes i tristeses.
M’agradaria donar les gràcies
als meus pares, germà i tota la
gaiata per deixar-me ser madri-
RECORDS 2019

na infantil. Gràcies per ser allí
en tot moment.
147
El meu millor moment va
ser compartir palaus, actes,
menjars, berenars, amb les millors
madrines infantils d’enguany.
Totes ens vam fer molt
amigues en el primer acte, i
sempre amb molts riures.
La veritat m’agraden tots els
actes però el que més m’agradava
era la setmana de magdalena
en la carpa i el lliurament
de premis. Quan van dir
“Gaiata 18 1r premi” els meus
ulls van resplendir i vaig començar
a plorar de tanta emoció.
D’altra banda, les mascletas
eren impressionants i sorolloses
i La Romeria era una mica
cansada però emocionant, de
fet en la pujada cap a la magdalena
em marejava però vaig
seguir fins dalt sense mirar
arrere i preguntant moltes vegades
“Quant queda?”, al que
em contestaven “prompte”,
llavors em reia i pensava “sí,
sí”.
Us estime i gràcies per fer
enguany tan especial, m’acomiade
amb aquest meravellós
discurs
RECORDS 2019

148
PRESENTACIÓ LLIBRET
RECORDS 2019

149
RECORDS 2019

150
BATEIG GAIATA
RECORDS 2019

151
RECORDS 2019

152
MAGDALENA 2019
RECORDS 2019

153
RECORDS 2019

154
RECORDS 2019

155
RECORDS 2019

156
RECORDS 2019

157
RECORDS 2019

158
RECORDS 2019

159
RECORDS 2019

160
RECORDS 2019

161
RECORDS 2019

162
RECORDS 2019

163
RECORDS 2019

164
RECORDS 2019

165
RECORDS 2019

166
RECORDS 2019

167
RECORDS 2019

168
PUBLICIDAD

169
CALENDARI
FESTER 2020
RECORDS 2019

170
ACTE DE BENVINGUDA
Gal·la Calvo i Carmen Molina
van dedicar les seues primeres
paraules a tots els allí assistents,
sent de destaca emotivitat els
discursos de la nostra ambaixadores
en la passada edició de
festes, Natalia Palacio i Natalia
Collazos.
Les nostres festes donen cada any el tret d’eixida
amb l’elecció de les Reines de les festes i les seues
corts d’honor.
Com és tradicional des de fa 4 anys l’ajuntament
al costat del Patronat municipal de festes celebra
un primer acte de presentació oficial davant els mitjans
de comunicació i el món de la festa de les recentment
triades reines i corts d’honor, aquest any
aquest acte va ser celebrat per primera vegada als
voltants de l’ermita de sant Jaume de Fadrell.
Va ser aquest el primer acte
de les Madrines del Cremor Nadia
Mas i Miriam Busto, que van
conéixer allí a les que durant tot
l’any seran les seues companyes
de viatge.
Aquest acte va reunir per primera vegada els representants
de les nostres festes del 75 aniversari.
CALENDARI FESTER

171
NOMENAMENT
El Passat 10 d’Agost la família del Crèmor, ens
vam reunir com cada any per aquestes dates, amb
la finalitat de donar a conéixer a les màximes representants
de nostra gaiata per a l’exercici fester
2019/2020.
En un elegant escenari decorat per a l’ocasió, la
presentadora de l’acte, Isabel Busto va prendre la
paraula per a rebre a les madrines de la passada
edició Rosa i Paulina.
Després d’elles, les màximes protagonistes d’enguany,
la madrina infantil Miriam Busto i Lleó, la
madrina Nadia Mas i Gasulla al
costat del president José Antonio
LLeó i Rubio van accedir al centre
de l’escenari per a seguir amb
l’oportú protocol.
Amb els representants en el
seu lloc, Ana Belen Nieto, Secretària
de la gaiata que s’estrenava
aqueixa vesprada en el càrrec,
llegia l’acta de nomenament per
a passar al lliurament de pergamins
que acrediten a Nadia com
a madrina de nostra Gaiata i a
Miriam com a madrina infantil.
Després dels pergamins les
madrines de la passada edició
van imposar la insígnia de plata
a les seues successores en el
càrrec.
CALENDARI FESTER

172 L’acte va finalitzar amb les emotives paraules
per part de les recentment nomenades madrines
del Crèmor.
Després de l’acte protocol·lari, la festa es va
allargar fins a ben entrada la matinada sent la piscina
de la residència de la madrina la protagonista.
CALENDARI FESTER

173
768 ANIVERSARI
DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ
Castelló va fer valdre la història de la seua ciutat
amb un ampli programa per a la celebració del 768
aniversari de la ciutat, una data tan important com
és el dia en què es va signar l’autorització perquè
els habitants de Castelló pogueren traslladarse a
la Plana.
Entre altres activitats destaque el concert d’Alejo
Stivel (vocalista de Tequila), la “mascleta” commemorativa
en la plaça Cardona Vives a la qual
van acudir les nostres Madrines Miriam i Nadia
acompanyades pel nostre president José Antonio,
la lectura pública del “Llibre dels fets” en la plaça
Major i la desfilada dels Cavallers de la Conquesta
pel centre de la ciutat. També les justes medievals
en honor a Na Violant en la plaça
de bous i la presentació de Na
Violant d’Hongria 2020, un conjunt
d’escenes històriques per a
conéixer la història de Castelló i
la visita guiada pel Castelló Medieval,
a més de la jornada aèria
en l’aeròdrom, amb exhibicions
de salt, simuladors de vol, baptisme
aeri i vols de drons.
CALENDARI FESTER

174
APERTURA DEL 2020
Al mes de setembre i com a preludi de les imposicions
de bandes, any rere any la Federació Gestora
de Gaiates organitza un acte senzill al Palau
de la Diputació per tal de presentar als mitjans de
comunicació a totes les representants
de cada sector gaiater, acte
que serveix com a primera pressa
de contacte entre les madrines.
Miriam i Nadia, acompanyades
del nostre president van escoltar
des del seu seient els discursos
de les reines Carmen i Gal·la
CALENDARI FESTER

175
IMPOSICIÓ DE BANDES
INFANTIL
la calor del públic que van rebre
de mans de la màxima autoritat
de la nostra ciutat un pergamí i la
insígnia de la Gestora de Gaiates,
després d’ells les protagonistes
van ser les 19 madrines infantils
de les gaiates, des de “Brancal de
la Ciutat” fins a “La Cultural”, entre
elles Miriam Busto, la nostra
màxima representant infantil.
I com a preludi del moment
més important de la vesprada
una a una les 6 dames de la ciutat
infantils van anar prenent seient
reservat al costat de la màxima
sobirana dels xiquets, amb el teatre
posat en peus i precedida per
El mes de setembre passat, un divendres on la
pluja va voler ser la protagonista, l’incomparable
marc del teatre principal de la nostra ciutat, es va
vestir de gala per a rebre als xiquets i xiquetes que
en aquest moment es convertien en màxims representants
dels xiquets de Castelló.
Tal com marca el protocol, a les 20.00 des del
faristol la presentadora de l’acte, Berta Montañes
donava inici a l’acte, en primer lloc els protagonistes
van ser els presidents infantils, que a part de
CALENDARI FESTER

176
l’esquadra de gala de la policia local de Castelló va
fer entrada pel corredor central, amb l’elegància
que li caracteritza, la màxima representant dels
xiquets de la ciutat, Gal·la Calvo després de rebre
la tan anhelada banda verda es
convertia en la reina de tots els
xiquets, i començava així a viure
el somni de tota xiqueta castellonera.
Enhorabona majestat!!!!
CALENDARI FESTER

177
IMPOSICIÓ DE BANDES
ciutat, com a integrants de la Cort
d’Honor. I entre elles, Nadia Mas
i Gasulla, la nostra Madrina del
Crèmor per a la Magdalena 2020,
emocionada i somrient lluïa les
seues millors gal·les esperant
l’anhelat moment de començar la
desfilada fins a l’escenari.
Després d’omplir l’escenari
amb les madrines, la Junta de
Festes de Castelló, a través de
la conductora de l’acte, Estefanía
Climent, la que fora reina de
les festes en 2017, va voler reconéixer
l’esforç realitzat per a tots
i cadascun dels presidents i presidentes
de les gaiates als quals
El Teatre Principal va acollir, la proclamació de
Carmen Molina i Ramos com a Reina de les Festes
de Castelló 2020. La tradició d’aquest acte admet
poques ambigüitats, per la qual cosa l’esquema
argumental de la cerimònia es va complir fins a
aconseguir la solemnitat de la imposició de la
banda a nostra setantena sisena reina per part de
l’alcaldessa, Amparo Marco.
Un acte en el qual van anar desfilant fins a l’escenari
les dènou padrines de les comissions de la
CALENDARI FESTER

178
els ha agraït “que la nostra vila s’il·lumine cada
tercer diumenge de Quaresma amb els dènou monuments
gaiateros”. Després d’aquest reconeixement
va anar repassant el nom de cadascun d’ells,
rebent un càlid aplaudiment per
part dels assistents a l’acte.
Les següents protagonistes a
pujar a l’escenari van ser les joves
que completaran la Cort d’Honor
de la Reina de les Festes de Cas-
CALENDARI FESTER

telló de 2020 perquè tal com va
explicar “elles, juntament amb la
sobirana, tindran el privilegi de
representar a la nostra ciutat des
de l’escaló més alt que les nostres
festes reserven per a un xicotet
ram de privilegiades”. Així, una a
una, van anar pujant fins a l’escenari
les Dames de la Ciutat.
179
I tots en peus ja només quedava
per rebre a Carmen Molina
Ramos, reina de les festes
de Castelló 2020 que va desfilar
fins a l’escenari acompanyada
pels aplaudiments dels presents.
Amb una emoció continguda
en el seu rostre, Carmen va rebre
la banda verda, que va portar fins
a l’escenari Higinio Mateu, que la
coronava com la màxima representant
de les festes de Castelló
i la imatge de la ciutat de mans
de l’alcaldessa de la ciutat, Amparo
Marco, acompanyada per la
“Marxa de la Ciutat”, interpretada
per la Banda de la Ciutat.
Posteriorment, va ser el torn del discurs de la
primera autoritat de la ciutat, posant l’accent a
viure la tradició amb respecte, però amb molta
passió. L’acte va finalitzar amb el comiat, una a
una, de totes les madrines i entre totes elles la nostra
madrina Nadia.
A continuació, va ser el torn de les Dames de la
Ciutat i de la màxima protagonista d’aquest, Carmen
Molina Ramos, que radiant i feliç de moment
que estava vivint, ha començat de manera oficial
el seu regnat de les festes de Castelló.
La festa va tindre la seua continuïtat en els salons
del Club Nàutic al Grau de Castelló, la Reina
de les festes, Carmen va inaugurar el ball al so del
Rotllo i Canya.
CALENDARI FESTER

180
TORNÁ A LA CIUTAT
faltar els representants del Crèmor,
Nadia i Miriam, acompanyades
pel president de la comissió
José Antonio.
En la nostra benvolguda Pèrgola, dins del Passeig
Ribalta, tenia lloc per cinqué any consecutiu
l’acte de ‘Tornà a la Ciutat’, que la Federació de Colles
organitza coincidint amb l’inici del cicle fester.
Un bou mecànic, castells i infinitat de jocs que
van fer les delícies dels més xicotets. Entre ells, els
amics de les colles, els representants dels sectors
“gaiateros” i les Reines i Dames de la Ciutat 2020.
A un acte de germanor com aquest no podien
CALENDARI FESTER

181
FESTIVITAT DEL
9 D’OCTUBRE
“Valencià de l’any” per la Fundació
Huguet, a l’Ajuntament. Les
persones que enguany reben un
reconeixement són l’escriptora i
pedagoga Rosa Serrano i el grup
de dones de Adona’t.
La programació d’activitats commemoratives
del Dia de la Comunitat Valenciana en la capital de la
Plana s’estenen des de divendres passat dia 4 d’octubre,
integrant nombrosos actes culturals, educatives
i esportius, fins a concloure el 9 d’Octubre.
El passat 9 d’octubre, la celebració va continuar
a Castelló amb la desfilada commemorativa, a partir
de les 11.00 des de l’avinguda Rei En Jaume,
de l’associació l’Aljama, els Moros d’Alqueria i els
Cavallers de la Conquesta. A continuació, a les 12
del migdia en la plaça Major, la banda municipal
de Castelló oferí un concert amb les tres cultures i
tot seguit va ser l’acte de commemoració del Nou
d’Octubre de la Conlloga Muixeranga. Actes en els
quals no van faltar les nostres Madrines Miriam
Busto i Nadia Mas, acompanyades pel nostre president
José Antonio Lleó.
Entre els actes que es van celebrar en aquest
dia festiu també va estar el lliurament dels premis
CALENDARI FESTER

182EXALTACIÓ DE LA REINA
DE L’HORTA DE VALÈNCIA
A les 17.30 h Shauni Álvaro i García arribava al
“veles e vents” en un cotxe clàssic, allí li esperava
tota la seua cort d’honor, familiars,convidats i tots
aquells que volgueren disfrutar d’un acte cultural,
diferent i ple de valenciania, presentat per Juan Vicente
Serrano i Soler en la seua incomparable veu,
començant l’acte en moments molt especials com
el comiat de Francisca Garrote i Latorre, Reina de
l’horta de València 2019, seguit del concert Inoblidable
de Aisha Bordas i Ángel
Bellido que en les seues veus
van retre un merescut homenege
a artistes valencians com Camilo
Sesto, Nino Bravo i Na Concha
Piquer.
El dissabte 26 d’octubre el “Veles e vents” es
va vestir de festa i de tradició per a celebrar la solemne
exaltació de la Reina de l’horta de València
2020.
Al finalitzar el concert arribava
el moment més esperat el de la
imposició de la banda de Reina
de l’horta de València a Shauni,
que lluint com mana la tradició
el tradicional vestit de llauradora
valenciana del segle XIX en
color d’orat, radiava plena de felicitat
al costat del President Manuel
García-Pardo Suárez i Cort
d’honor. L’ofrena de les institucions
valencianes i de totes les
falles i festes del llarg i ample de
tot el Regne de València com la
presència de les madrines d’honor
de la Gaiata Crèmor que volgueren
acompanyar a la nostra
Reina en el seu dia de presentació,
tots junts en la representació
de Castelló i Alacant en l’escenari
vam cantar el nostre himne
regional interpretat pel Tenor En
Juan Ledesma, posant punt final
a un dia inoblidable per a Shauni
Alvaro i Garcia i tots els festers
de l’horta de València.
GRÀCIES A TOTS ELS QUE
VAREU ACOMPANYARMOS EN
AQUEST GRAN DIA.
CALENDARI FESTER

183
CARTELL 2020
El cartell presentat per Endika
Gomez sota el lema “Nits de llum”
va ser triat pel jurat per a anunciar
les festes del 75 aniversari.
La inauguració, com és tradicional
va ser duta a terme per
les reines de les festes i les seues
corts d’honor, i els representants
de cada sector gaiatero, entre els
quals es trobaven les nostres Madrines
Miriam i Nadia, acompanyades
del President de la gaiata
José Antonio Lleó.
Va ser un acte més que marcava
que la magdalena 2020 estava
ja molt a prop.
El passat 31 d’octubre, dijous abans de la nostra
presentació va tindre lloc a la sala d’exposicions
de la fundació Dávalos Fletcher la presentació del
cartell anunciador de les pròximes festes.
CALENDARI FESTER

184
PRESENTACIÓ
del Crèmor en el Palau, després
d’ells els assistents convidats
prenien seient disposats a gaudir
de l’acte de Presentacio del barri
de la “antiga via per Amunt”.
Coincidint amb el pont de tots els sants, la gaiata
18 el dissabte 2 de novembre es va vestir de gala
per a presentar en societat a les seues madrines i
dames d’honor, la cita com cada dissabte nit en el
Palau de la Festa.
Minuts abans de les 23:00h pel corredor central
del carrer riu Sella va fer entrada la comissió
Puntuals a les 23:00h van apagar
llums i les presentadores de
l’acte Isabel Busto i Ana Belen
Nieto abillades de gala, a joc
amb un espectacular escenari
que recordava als allí presentes
una Galanía de Reina, els membres
del Crèmor un any més van
apostar per l’elegància i tradició
per a donar a conéixer a les seues
màximes representants i les
seues cort d’honor, amb el Palau
CALENDARI FESTER

Després de l’extensa cort de les Madrines del
Crèmor va tindre lloc un dels moments mes aplaudits
i emotius de la nit, un duo format per una guitarra
i un violoncel van interpretar de manera magistral
nostre volgut “Rotllo i canya” des del centre
de l’escenari, per descomptat un dels moments
mes bonics viscuts en el Palau de la Festa.
185
Palau en peu per a rebre les madrines, Miriam
Busto i Nadia Mas, a la qual va acompanyar fins a
l’escenari el president de la comissió Jose Antonio
Lleó.
Moment especial per a elles el rebre les seues
bandes de mans de les seues antecessores.
La falla Jaume I de Borriana, la fundació albinegra,
el club gimnastic la plana, van ser entre altres,
algunes de les ofrenes que van rebre les nostres
madrines.
A l’hora de desfer l’escenari moment emotiu per
a les madrines de la passada edició el rebre el seu
comiat, paraules emotives per a Rosa i Paulina.
Però si per alguna cosa destaca el Crèmor és
per aconseguir cada any emocionar i sorprendre
en silenci es va donar inici a l’acte
protocol·lari amb un audiovisual
amb motiu dels 75 anys de
les nostres festes.
Les presentadores de l’acte
van donar inici rebent als estendards
de la comissió, seguits de
les màximes representes de la
passada edició.
CALENDARI FESTER

186
CALENDARI FESTER

CALENDARI FESTER
187

188
les seues madrines, i enguany no podia
ser menys, tenint en compte els llaços que
uneixen a les representants amb el president,
després d’una projecció d’imatges
amb les millors imatges de Miriam i Nadia
arribava la sorpresa….Isabel Busto, germana
de Miriam que fins a un moment estava
en el faristol exercint de presentadora s’havia
canviat i va aparéixer vestida i pentinada
de castellonera per a ballar per primera
vegada en la seua vida, al costat del seu
oncle i president el “Bolero de Castelló”….
després de setmanes d’assaig, el van aconseguir
sorprendre i emocionar no sols a les
madrines, sinó a tots els allí presents….les
llagrimes de Miriam es van contagiar a tots
els assistents.
CALENDARI FESTER

189
madrines, perquè si bé és veritat
és el seu acte, on elles són vertaderes
protagonistes.
La comissió de la Gaiata i
l’equip de presentació aprofiten
per a agrair a Isabel i a Ana Belen
l’acceptar portar i marcar el
ritme de la presentació.
A Eugenia Archiles, Gerent de
Estrada Perruquers per pentinar
a Isabel en temps rècord.
A Lorena Montañes i el seu
equip de la Nova Escola per no
dubtar una vegada mes a col·laborar
amb la Gaiata.
A Naiara i Jessica per la paciència
i el seu temps invertit a
assajar a Isabel i José.
I per si faltava alguna cosa, la segona part va ser
ballada per moltes parelles a diferents altures de
l’escenari, fins i tot en tarima en el centre del corredor,
la llum blanca i leds de colors, van posar la nota
de color…tot l’acte va ser acompanyat de música en
directe.
Un any mes es va aconseguir el propòsit de l’equip
de presentació, emocionar i fer Galanía a les nostres
A Vicente Cornelles per ser un
membre mes, sempre en l’ombra…
I a tots els que d’una manera
o una altra van participar perquè
un any mes valguera la pena els
moments de nervis i de preparatius!!!!
CALENDARI FESTER

190
CALENDARI FESTER

CALENDARI FESTER
191

192
CALENDARI FESTER

CALENDARI FESTER
193

194
CALENDARI FESTER

CALENDARI FESTER
195

196
CALENDARI FESTER

197
SANT ROC DE LA VILA
El passat 10 de novembre la nostra Madrina
Nadia Mas i Gasulla va participar
en la processó en honor a Sant Roc de la
Vila a la ciutat de Castelló acompanyada
pel vicepresident. La missa es va celebrar
a les 11.30 a l’església de Sant Agustí
sent els clavaris majors l’Associació Cultural
L’Aljama. Una vegada finalitzat la
missa es va procedir al lliurament de reconeixements
i al nomenament del clavari
major per a l’any 2020 el nostre amic
en Jorge Segarra i Forcada. Finalment es
va procedir a repartir de pa beneït i va finalitzar
com a colofó l’acte amb un gran
Porrat popular al pati de les aules.
CALENDARI FESTER

198
FELICITACIÓ DE NADAL
CALENDARI FESTER

199
CARTER REIAL
Com cada any, pocs dies abans de la nit de Nadal
visita la nostra ciutat el Patge de Les Seues Majestats
els Reis d’Orient, per a rebre les cartes de tots
els xiquets i xiquetes castelloners. Cartes plenes
d’il·lusions, peticions solidàries i molts desitjos no
solament de joguets, també de Pau en el Món.
El Carter Reial va ser rebut per la Reina Infantil
de les Festes Gal·la i la seua Cort d’Honor i també
les Madrines de totes les gaiates acompanyades
pels seus Presidents Infantils.
Entre ells, la nostra Madrina, representant
a tots els xiquets de
la gaiata 18 Crèmor.
Sacs i sacs de cartes es va
emportar el Carter de retorn a
Orient. Ara, a esperar amb la
màxima il·lusió que arribe la nit
de Reis.
CALENDARI FESTER

200
SOPAR DE NADAL
Conegut col·loquialment en el món de la festa
pel “Sopar de la Pasqüera”, tenia lloc el tradicional
Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates. Atenent la
convocatòria d’aquesta, van assistir la Presidenta
del Patronat de Festes, Pilar Escuder, el Gerent de
Festes, Vicente Montolio, la Reina
de les Festes, Carmen Molina,
les Dames de la Ciutat, membres
de la Comissio de Festes, a més
de Presidents i Madrines dels
distints sectors gaiaters. I com
no podia ser d’una altra manera
la representacio del Crèmor encapçalada
per la nostra Madrina,
Nadia Mas, acompanyada pel
nostre President, José Antonio
Lleó.
La vetlada va transcórrer entre
rialles i anècdotes compartint
bones viandes i excel·lents
caldos. Una vegada finalitzat el
sopar, el President de la Gestora,
Esteban Gual, va prendre la paraula
per tal d’agrair la presèn-
CALENDARI FESTER

com a preàmbul d’una, cada vegada més propera i
anhelada Magdalena 2020.
201
cia de tots i desitjar-los un Feliç
Nadal. Va continuar el torn de
parlaments, la Reina de les Festes.
Carmen va lloar la labor que
fan, tots i cadascun dels components
de les diferents comissions
gaiateres en pro de les festes, coneixedora
en primera persona,
de l’esforç que suposa, dia a dia,
treballar per a les festes de Castelló.
Va finalitzar desitjant unes
bones festes a tots, junt amb les
seues famílies. Tancant la ronda
de discursos, la Presidenta del
Patronat, Pilar Escuder, es va dirigir
a tots els presents desitjant-los
unes festes amb pau i harmonia.
Després del tradicional brindis,
va tindre lloc l’esperada entrega
de la pasqüera a tots els
presents. Una nit especial amb
què totes les Gaiates van voler
brindar per unes Bones Festes,
CALENDARI FESTER

202
BERENAR DE NADAL
El berenar que la Gestora de Gaiates organitza
en honor de la Reina Infantil i la seua cort d’honor,
Madrines i Presidents Infantils de les diferents comissions
gaiateres, és la cita que marca l’inici de
cada any en el món fester. És el preàmbul a l’obligada
visita de Ses Majestats d’Orient a la Capital
de la Plana.
setmanes abans del començament
de les Festes de la Magdalena.
Els més xicotets de la Festa
fent germanor entre ells.
Així, la vesprada del 2 de Gener, en un conegut
local de jocs infantils de la nostra ciutat, se celebrava
un berenar on els més menuts van compartir
menjar, beguda i molts riures. No van faltar la Reina
Infantil Gal·la, les Dames de la Ciutat Infantils i
la nostra Madrina infantil Miriam, juntament amb
les Madrines i Presidents Infantils de la resta de
Gaiates.
Una vesprada simpàtica i molt divertida poques
CALENDARI FESTER

203
CAVALCADA
DELS REIS MAGS
Melcior, Gaspar i Baltasar van desembarcar
amb el seu sequi’t en el Grau de Castelló per a la
vesprada recórrer els principals carrers de la ciutat
el passat 5 de gener.
Partint des de l’av. Verge de Lledo, totes i cadascuna
dels carrers del recorregut estaven de repletes
de xiquets il·lusionats, somrients i nerviosos
perquè el dia havia arribat, el dia més màgic per a
xiquets i no tant xiquets.
Una cavalcada on la temàtica del circ va ser la
protagonista i va tindre un gran acolliment per part
dels assistents, en carrer governador una tribuna
estava reservada per a les màximes ambaixadores
de la ciutat i de cada sector “gaiatero”, allí entre
elles, les nostres Madrines Miriam
i Nadia acompanyades del
nostre President José Antonio.
Després de viure la màgia de
la cavalcada i omplir-se les butxaques
de caramels es van traslladar
fins a la plaça major, lloc
on les seues Majestats van rebre
a cadascun dels presents que es
va voler acostar a ells.
Els membres de la gaiata, Isabel
Busto i Alan Alarcón van viure
la cavalcada des de dins, sent
la nostra vicepresidenta Lledó
Lleó la que més a prop va estar
de SSMM, ja que va tindre el privilegi
d’acompanyar-los des del
seu embarque a les Illes Columbretes.
CALENDARI FESTER

204
FALLA SANT JAUME I
La comissió de la falla Rei Jaume I va
exaltar aquest dissabte a la nit a Naiara
García Arenós i Paola Ruiz Montsó com
les seues falleres Major i Major infantil,
respectivament, per a aquest exercici
2020. Va ser l’última exaltació fallera de
l’any, va tindre lloc en la Llar Fallera i es
va ambientar l’escenari en el Nadal i la
neu.
li van acompanyar les 19 comissions falleres
i la gaiata 18 amb la representació
de la seua Dama d’Honor Ainara Antón i
Palacios.
El president de la falla és Javier Ruiz.
On van ser acompanyades de les seues
corts, La cort d’honor infantil està integrada
pels xiquets Paula Briz, Mireia Oltra,
Josep Oltra i Carmen García; mentre
que la cort d’honor major la componen
les joves Pilar Tablado, Àfrica Gutiérrez,
Carmen González i María Monroy. També
CALENDARI FESTER

205
FITUR 2020
Castelló ha aprofitat l’aparador que suposa la
Fira Internacional de Turisme (Fitur) per a donar a
conéixer les festes de la Magdalena 2020, declarades
d’Interés Turístic Internacional, i que enguany
compleixen el seu 75 aniversari. Una àmplia delegació
del món de la festa, encapçalada per la reina
i la reina infantil, Carmen Molina i Gal·la Calvo, es
va desplaçar fins a Madrid per a desfilar per la fira
al costat de les seues corts d’honor i membres de
les gaiates, de les colles i de la Colla de Dolçainers,
Tabaleters i Trabucaires Xaloc.
Sequiol. Ha estat situada en l’estand
de la Comunitat Valenciana
i ha servit de reclam per a acaparar
l’atenció dels visitants i mostrar
el monument per excel·lència
que representa a les festes de
Castelló.
Una representació dels qui participen en les
festes fundacionals de la ciutat que ha traslladat
l’essència de la Magdalena a la fira turística de referència.
Han repartit les polseres oficials i les cintes
verdes amb el nou logo del 75 aniversari, a més
de llonganisses seques i cacauets.
En la presentació, van ficar un vídeo de les festes
fundacionals i en aquesta edició de Fitur, un any
més, hi ha hagut durant tots els dies una presència
destacada de la gaiata infantil de la ciutat, la 15 de
ARTICLES

206
ÍNDEX ARTICLES
206
212
215
ARTICLE INÈDIT
75 ANIVERSARI DE LES
FESTES DE LA MAGDALENA
Ximo Górriz i Plumed
L’ALCORA
Ajuntament de l’Alcora
CABANES
Carles Mulet i García
242
244
247
UNIÓ MUSICAL LIRA
BORRIOLENCA
Arcadi Babiloni i Rambla
LA PASSIÓ DE BORRIOL
Arcadi Babiloni i Urruticoeche
“ROMPIDA DE LA HORA”
DE L’ALCORA
Pablo Gargallo i Gargallo
219
221
223
226
PALANQUES
Maite Hernández i Fina Gasulla
RIBESALBES
Ajuntament de Ribesalbes
EL COR DE SORITA
Lledó Carbó i Tomás Carbó
VILAFAMÉS
Ajuntament de Vilafamés
249
252
254
MORELLA, EL SEXINI, LA
MAGDALENA I CRÈMOR
Vicente Cornelles i Castelló
LES USERES
Zaida Beltrán i Manuel Beltrán
PELEGRINS DE LES
USERES
Estela Bernad i Monferrer
230
235
238
VILA- REAL
Ajuntament de Vila- real
ELS CARRERS DEL
CRÈMOR ENTRE L’OBLIT
I LA MELANCOLIA
Vicente Cornelles i Castelló
UN PASSEIG PER LA
HISTÒRIA I L’ACTUALITAT
D’UN POBLE, BORRIOL
Francisco Fullera i Ortuño
259
261
264
LA VALL D’ALBA
Aurora Traver i Roures
L’AVINGUDA ALCORA
Mónica Sidro i Maneus
FIDELIS, FORTIS
ET PRUDENS
Tomás Amat i Artero
ARTICLES

207
ARTICLE INÈDIT
Article que es presenta al concurs de millor article inèdit.
RECORDS 2019

20875 ANIVERSARI DE LES
FESTES DE LA MAGDALENA
Un pont festiu de tradició i cultura
Poc tenen a veure el Castelló de la posguerra, que
va veure les primeres festes de la Magdalena en la
seua estructura actual, amb aquest que s’endinsa a
la tercera dècada del segle XXI. Poques connexions
trobem entre una societat agrària que amb prou feines
aconseguia sobreposar-se a la gran tragèdia nacional,
encara patint les seues conseqüències, per
recuperar l’alè dels temps de pau, i aquesta ciutat
que aconsegueix premis europeus d’accessibilitat,
un concepte que fa 75 anys ningú no hauria entès.
Un dels primers anys del Pregó.
No obstant això i la distància sideral que separa el
Castelló de 2020 d’aquell xicotet Castelló de mitjans
dels anys 40, l’essència roman. La festa és transmissora
de tradicions, de valors
compartits, d’infinitat d’històries
personals i de tradicions preservades
com tresors de l’ànima d’un
poble. La celebració col·lectiva és
vehicle d’integració i és portadora
de l’esperança d’un futur millor
per a tots. En aquest sentit,
els nou dies d’alegria col·lectiva,
de parèntesi ritual en el calendari
de cada primavera, són molt més
que una closca buida, molt més
que un seguit d’actes repetitius i
de trobades d’amics a qualsevol
hora del dia, en qualsevol racó de
la ciutat, del Grau al Raval Universitari.
On vas? A la Magdalena! Pregunta
i resposta poden sentir-se
cada primer diumenge de Quaresma,
a trenc d’alba, en eixes
hores màgiques en què els castellonencs
busquen la plaça Major
com qui cerca ansiós la font
de l’eterna joventut. On vas? A la
Magdalena! Pregunta i resposta
es repeteixen com una lliçó ben
apresa, transmessa de generació
en generació, des de molt abans
que un grup d’il·lustres castellonencs
decidira convertir la blanca
ermita en símbol de les festes
principals de la vila i ravals. Perquè
Castelló camina cap a la Magdalena
des de temps immemorial,
des del segle XIV segons proven
els documents. I com si una misteriosa
força telúrica ens arrossegara,
els habitants d’aquesta
ARTICLES

Josep García.
Matilde Salvador.
ciutat que ha crescut tant i que
tant s’ha nodrit d’immigració en
aquest creixement, ens sentim
cridats a la festa. Convocats per
eixa barreja d’emocions que se
cuina de matinada als soportals
de l’Ajuntament, entre el soroll de
petards i les primeres notes de la
Colla de Dolçainers i Tabaleters,
entre els mocadors verds i les
canyes que van omplint l’antiga
plaça.
De la rebotica al Pregó
Només unes hores abans, i amb permís de la
climatologia, la gran creació del farmacèutic Manuel
Segarra Ribés haurà tornat a sorprendre amb
exuberància als veïns i visitants, als amics arribats
d’altres terres per gaudir del Pregó. L’anunci convertit
en gran esclat de participació, en una desfilada
multitudinària que agermana participants i espectadors
en un joc de mirades infinites, un joc d’espills
on la barrera entre figurant i espectador es dilueix,
perquè tots són protagonistes, se senten protagonistes
d’una mateixa promesa de felicitat, feta dels
materials de la primavera que comença. De la mitologia
de Castelló a la caleidoscòpica representació
provincial, immillorable mostrador d’allò millor de
l’etnologia d’una província d’inacabable patrimoni,
el Pregó recorre els carrers com un riu infinit. Un
ecosistema amb vida pròpia, amb normes pròpies i
magestuós a cada pas, ple de color, que va veure la
llum per primera vegada un 3 de març de 1945. Una
cavalcada amb tots els ingredients per a exaltar la
memòria col·lectiva, que té el remat idoni en el cant
del Pregó de Bernat Artola, al seu torn anunciat per
les notes inconfundibles i emocionants de la Marxa
de la ciutat eixida de la mà de la inoblidable Matilde
Salvador. Dos fills predilectes de la ciutat units
per sempre gràcies a la màgia del Pregó. Orgull de
genealogia.
Però tornem a la matinada del tercer diumenge
de Quaresma. Amb la Concatedral i el Palau Municipal
com a silenciosos testimonis, la ciutat bull
en animació per la doble solemnitat del dia. La religiosa,
arrelada en la història de les rogatives medievals
fetes tradició local en la romeria cap a l’ermita
dedicada a Santa María Magdalena. La cívica,
des del record als avantpassats i en homenatge a la
fundació de la vila medieval en el lloc que Ximén
Peres d’Arenós va considerar més idoni al terme de
l’antic Castelló de Borriana, seguint les indicacions
de Jaume I. Intenció penitencial i celebració fundacional,
les dues ànimes de la Romeria que es fan
indissolubles a la plaça, mentre els primers romers
ja deixen a la seua dreta l’església major per buscar
el carrer Major a través de Colón. Segons mana la
Consueta, en la part religiosa el capellà portador de
la relíquia camina encara amb la capa pluvial que
es llevarà al Primer Molí, rememorant una antiga
tradició. En l’apartat cívic, la corporació muncipal
209
ARTICLES

210 donarà els seus primers pasos mentre la Banda Municipal
interpreta el Rotllo i Canya, de José García,
que tant present es farà també al final de la jornada,
a la Desfilada de Gaiates.
Cultura, història i festa, de la mà
I és que el secret de l’èxit de les festes de la Magdalena
és senzill: la suma de la manifestació de la
identitat del nostre poble a través d’un eix central
d’actes -Pregó, Romeria, Desfilada de Gaiates, Ofrena
a la Mare de Déu del Lledó, Magdalena Vítol- i
d’altres ingredients intangibles però igualment importants
per entendre el sosteniment d’una llarga
setmana de celebracions. La clau és el tarannà mediterrani
i obert del poble de Castelló. Mediterrani
quant a la forma de viure qualsevol tipus de celebració
i obert pel que fa a la capacitat d’acollida i
integració. I finalment, hi ha el component de l’ambició.
La voluntat, des dels inicis de la Magdalena
que coneixem hui, de fer unes festes “dignes de
nom i de fets” i de les quals poguera emanar un cert
orgull pairal: “no volem límits estrets d’ambicions
massa modestes”.
Recollida al Pregó, és eixa una declaració d’intencions
que respon a l’esperit dels castellonencs,
Pregoner.
a la Història de la ciutat, des
dels seus orígens. Pocs pobles
tenen tan clara la seua partida
de naixement, i la vila s’ha enorgullit
sempre dels seus orígens
medievals. El Rei en Jaume té un
lloc preeminent a l’avinguda del
seu nom, gràcies a l’impuls del
patrici Cardona Vives, qui a finals
del segle XIX i per mitjà del seu
testament va fer donació de l’import
de l’estàtua que va erigir José
Viciano en memòria d’aquell 8 de
setembre de 1251 en què el monarca
va atorgar el Privilegi de Trasllat.
L’esbelta figura del rei amb
el pergamí estés continua sent
un lloc amb un paper propi a les
festes de la Magdalena, unes hores
abans del Pregó, quan Castelló
li ret homenatge floral posant
de relleu la màxima importància
d’aquell fet històric sobre l’esdevenir
posterior de la ciutat.
No en va els segles passen, i
els cronistes del futur reconeixeran
sense dubte la rellevància
de la centúria passada dins de la
trajectòria de la nostra ciutat. En
els 75 anys transcorreguts des de
1945 fins a l’actualitat, Castelló ha
experimentat la més espectacular
transformació de la seua peripècia
històrica. Només en els anys
60 i 70, la ciutat va duplicar pràcticament
el seu cens, superant els
100.000 habitants. Entre la creació
de la diócesi de Sogorb-Castelló
en 1960 i la gran fita de la
creació de la Universitat Jaume I
en 1991, hi ha el gran canvi de la
ciutat, que es reflexarà de forma
clara en la participació multitudinària
en les seues festes, que
al seu torn tambié mudaran de
peu al final d’eixe període, amb
la creació de la Junta de Festes en
1988 com a resultat d’una deman-
ARTICLES

da popular de major autonomia
de la festa respecte de la política.
Mentrestant, l’essència no variarà.
La Gaiata continuarà sent
aquell “esclat de llum sense foc
ni fum” que va definir Antonio
Pascual Felip, creador al seu
torn del Magdalena Vítol. I des
de 1947, el Pregó que es cantarà
serà el de Bernat Artola, després
de dos anys en què es va interpretar
el concebut per un altre castellonenc
il·lustre en l’àmbit de la
cultura, Carlos González Espresati,
en la primera etapa d’aquella
primera Junta Central de Festejos
presidida per José Miazza. Perquè,
recordem, en els anys 40 hi
havia la necessitat de crear molts
ingredients per dotar de contingut
i significat a nou dies de festes.
I per fer-ho possible, Castelló
va comptar amb moltes personalitats
que van posar el millor de sí
mateixos al servei del seu poble,
recollint en molts casos elements
de la tradició oral per a traspassar-nos-la
a les noves generacions
en forma de bellesa i sense
artificis.
2 a Edicio Tombatossals.
De Tombatossals al present
Perquè certament, a Castelló tot va lligar per fer
possible la unió del passat i el present, de la tradició
i el futur de les noves generacions. Pocs anys abans
del primer Pregó de les festes, en 1930, havia vist
la llum Tombatossals, el conte immortal d’aquell
llaurador lletraferit anomenat Josep Pasqual Tirado.
Els orígens de la ciutat fets llegenda a través del
relat de les aventures d’una entranyable conlloga
de gegants que posen els seus sabers al servei d’un
Rei Barbut, amb un paper no menys important de
la seua filla. Eixos gegants veurien reivindicat el
seu paper al Pregó des de 1963, de la mà d’un altre
gegant de la cultura local, el poeta Miquel Peris i
Segarra, qui va introduir la part mitològica en la cavalcada.
I molt abans, en 1943, Tombatossals ja va
inspirar als castellonencs que somiaven amb unes
noves festes, amb l’estrena de l’òpera La filla del Rei
Barbut.
Si més no, qui que arriba a la plaça Major a primera
hora del tercer diumenge de Quaresma, potser
sentint el tintineig de la campana Vicent, siga de
casa o foraster, ha de ser conscient que forma part
d’aquesta història que agermana les generacions i
ens uneix en esperit als fills de Castelló. És tasca
de tots recordar fins a quin punt la història de la
ciutat està imbricada a les seues festes, es confon
amb la seua cultura popular i precisa de ser reivindicada
per ponderar el seu present i imaginar el seu
futur. Qui entra al Mercat Central en busca de la
seua canya, ha de saber que les canyes verdes estan
documentades almenys des del sisè centenari de la
ciutat, en 1852. I que un segle més tard, en 1952, es
va decidir penjar a eixes canyes les ara característiques
cintes verdes, que tants castellonencs col·leccionen
com a xicotets tresors que els recorden el seu
vincle. O que després els acompanyen en els seus
viatges, lligades als seus equipatges, recordant-los
sempre d’on venen i fent-los esbossar de tant en
tant un somriure orgullós.
Perquè la Magdalena és, sobretot, recordatori
perenne d’un sentiment de pertenència. D’allò que
compartim els castellonencs des que obrim els ulls
a la deslumbrant llum de la Plana i que redescobrim,
embriagats per l’olor dels tarongers -ai, cada
vegada més lluny de la ciutat- cada vegada que enfilem
el camí dels tres molins fariners que acompan-
211
ARTICLES

212 ya la Sèquia Major. En eixe camí, tots som iguals,
tots som fills del poble de Castelló i així fem sentir
als convidats que ens acompanyen eixe matí: fills
de la terra, germans d’humanitat. És deure que manifesta
orgull de genealogia.
Perquè la festa és una manifestació lúdica de la
cultura, i sense la complicitat entre festa, lletres i
arts, la Magdalena no seria el que hui significa per
a Castelló, per al seu fonament col·lectiu en temps
de globalització en tots els àmbits. La implicació
dels intel·lectuals i artistes està imbricada amb les
festes, amb realitzacions com la Gaiata del setè centenari
de la ciutat per part de Juan Bautista Adsuara
en 1952. O la primera Gaiata de la Ciutat, que va
eixir del taller de Tomás Colón cinc anys abans, en
1947. O el disseny d’altres monuments per part del
pintor Vicent Castell Doménech o del mateix Bernat
Artola. Sense oblidar, en l’àmbit de les lletres,
els Premis Flor Natural que al larg del temps han
tingut guanyadors tan diferents -i alhora valuososcom
Carles Salvador, Vicent Andrés Estelles, Miquel
Peris, Xavier Casp o Vicent Pau Serra.
Al llarg del temps, Castelló ha sabut preservar
eixe vincle entre tradició local i voluntat d’universalitat
que és una de les claus de qualsevol festa
que vol tenir projecció més enllà del seu terme municipal.
Així, a la primera fira taurina del calendari
espanyol, que té el precedent en les corregudes
de bous que acompanyàven la Romeria des de molt
abans de 1945, s’han unit al llarg del temps espectacles
musicals de relleu per al públic de fóra, com
a partir de 1962 l’inoblidable l’Hostal de la Llum,
que de la mà de l’incombustible Salvador Bellés va
portar fins a Castelló figures nacionals i internacionals
com José Guardiola, el Dúo Dinámico, Concha
Márquez Piquer, Rocío Jurado Joan Manuel Serrat,
los Tres Sudamericanos o Julio Iglesias.
Els canvis de la societat han convertit en història
moltes iniciatives, però altres, com el Festival Internacional
de Bandes de Música de Festa, tot i que
amb variacions, continuen formant part del cos del
programa fester i vestint Castelló d’eixe aroma tan
especial a ciutat europea, mediterrània i oberta al
futur que en Magdalena adquireix un fulgor inconfundible.
El futur resta per escriure’s, però les bases
són immillorables: en temps de globalització, la capital
de la Plana compta amb una
identitat que exhibeix orgullosa i
que mereix una bona transmissió
a les generacions futures. Amb
unes arrels ben fixades a terra, el
sostre és el cel i les ambicions mai
seran massa modestes.
Gaiata11, guanyadora al any 1945.
NOTA: Imatges extretes de
“Castelló Festa Plena” i “Castelló
Literari” (Lluís Meseguer)
Ximo Górriz i Plumed
ARTICLES

213
ARTICLES
ARTICLES

214
L ’
ALCORA
El terme municipal de l’Alcora conté nombrosos
testimonis del pas de les civilitzacions pretèrites
per les nostres terres, però és a partir de
la Cultura Ibèrica quant l’Alcora presenta una relativa
abundancia de jaciments, destacant d’entre
ells els poblats de Montmirá i el Tossal dels
Foies. La dominació romana va deixar també la
seua emprenta en el nostre terme municipal, en
les partides de Montmirá, la Perereta i, sobre tot,
Santa, on hi ha vestigis d’un gran assentament
rural d’època imperial, junt amb el Camí dels
Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les
terres altes de l’interior, i l’origen de les quals,
preromà, pareix més que provat.
L’assentament romà de Santa està sent excavat
i s’han recuperat les termes romanes
úniques en la provincia
de Castelló. En la partida Santa
també han sigut trobades unes
quantes làpides sepulcrals amb
epígraf llatí, fins a un total de
8, algunes d’elles ja citades pel
princep Pio de Savoia en el segle
XVIII.
Els vestigis de la presència
musulmana en el terme municipal
de l’Alcora són relativament
abundants, destacant per la
seua singularitat i importància
el castell de l’Alcaltén, que dóna
ARTICLES

nom a la comarca. Igualment
musulmà és l’origen del topònim
i del nucli de població de
l’Alcora, en el centre històric del
qual es conserven alguns elements
urbanístics i arquitectònics
d’innegable arrel islàmica.
El 24 de juliol de 1233 la fortalesa
i territoris de l’Alcaltén són
presos per les hosts de Ximén
d’Urrea. En els anys segënts
s’erigix als peus del castell una
ermita d’estil de transició romanico-gòtic,
típic de la reconquista,
baix l’advocació del Salvador.
El 31 de desembre de 1305,
s’otorga Carta de Poblament a
l’Alcora. Per ella, D. Juan Ximénez
d’Urrea, quint descendet
directe de Ximén d’Urrea, dóna
a poblar la “pobla de l’Alcora
d’Alcalatén”, segons fur i costum
d’Aragó, a 11 cavallers i
membres de la noblesa amb la
condició de portar 110 poblador
més, i reservant part de les terres
per als moros que volgueren
romandre en la villa. A partir
de la concessió de la Carta de
Poblament, l’Alcora va creixent
en grandària i població en detriment
de la Vila del Castell de
l’Alcaltén. El 31 de desembre
de 1336, Juan Ximénez d’Urrea,
concedéix manes per al sosteniment
i construcció de l’església
de l’Alcora.
D’aquesta època conserva
l’església parroquial alguns elements
gòtics, emmascarats per
les succesives remodelacions
i ampliacions que ha sigut objecte.
Data d’especial significació històrica per a
la comarca de l’Alcaltén és 1418. Segons Concòrdia
firmada pels municipis de Lucena del Cid i
l’Alcora, s’acorda entre ambdós el repartiment
de les terres del poblat de l’Alcalatén, situat als
peus del castell homònim, que havia entrat en
una profunda crisi poblacional durant el segle
XIV. El document es conserva en l’arxiu històric
de Lucena del Cid.
Entre les restes arquitectòniques adscribibles
a estos segles cal destacar dos arcs apuntats localitzats
en la plaça del Pati, junt amb el traçat
de la muralla medieval de l’Alcora, de la que
queden vestigis en nombrosos punts del nucli
antic de la ciutat. També mereix menció l’antic
Ajuntament, hui rehabilitat com a Casa de la Música,
que guarda en el seu soterrani Quatre gòtics
apuntats, un arc rebaixat renaixentista i un xicotet
llenç de tàpia.
El segle XVI està marcat per la figura del venerable
cura Bertrán, nascut a Atzeneta del Maestrat
en 1530, anomenat rector de l’Alcora en 1575,
difunt en la nostra ciutat en 1601 i impulsor de la
primera ampliació de l’antic temple parroquial
gòtic, donant-li el carácter renaixentista que predomina
en l’actualitat.
Deixant al marge, pel seu particular significat
en la història de l’Alcora, el naiximent, desenrotllament,
declive i tancament de la Reial Fàbrica
de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda, el segle
XVIII, comporta l’origen de dos tradicions forta-
215
ARTICLES

216 ment arrelades a l’Alcora, exponent màxim de la
religiositat tradicional i, en l’actualitat, dels cicles
festius de primavera (Setmana Santa-Pasqua)
i estiu (Festes del Crist). En 1701 está documentada
la primera processó del Crist, arran la troballa
miraculosa de la seua talla en una casa de la
“Costanera de l’Advocat”. D’altra banda, en 1756
es concreta l’origen de la romeria del “rotllo” que
des de llavors se celebra el dilluns de Pasqua .
El segle XIX s’inicia a l’Alcora amb un alçament
popular, el 25 de desembre de 1801, conegut com
“Revolta dels Caragols” per ser convocades les reunions
dels subversius a toc de caragol de mar. La
causa de la revolta va ser la negativa dels llauradors
a pagar el delme de garrofes al Duc d’Hijar,
no reconeixent com a senyor de la vila més que al
rei.
El seu capitost va ser Francisco Gascó, llaurador
acomodat, que va actuar junt amb “altres benestants
i de major representació en el concepte
del públic”.
Les Guerres Carlines tindran a l’Alcora episodis
destacats, com el succeït el 21 de març de 1838
en Sant Cristòfol entre les tropes del general isabelí
Borso di Caminati i del rebel carlí Cabrera, el
Tigre del Maestrat, que va mantindre la posició
comptant tan sols amb una peça d’artilleria. En
1874 i 1875, durant la Tercera Guerra Carlina, la
muntanya de Sant Cristòfol, també serà escenari
de notables fets d’armes.
El desenrotllament industrial,
centrat en les tantes vegades
mencionat “monocoltiu
del taulellet”, té el seu origen
històric en la Reial Fàbrica
de Pisa i Porcellana del Comte
d’Aranda, fundada en 1727.
Però serà en el primer terç del
segle XX quan comence el desenrotllament
del taulellet amb
carácter purament industrial.
En 1930 l’Alcora comptava
amb 9 fàbriques de taulellets.
La gran crisi de 1931 actuarà
de forma implacable sobre el
sector ceràmic: en 1936 només
quedaven 3 de les 9 fàbriques
inventariades pocs anys arrere.
Després de la Guerra Civil es
reprén lentament l’activitat fabril,
i només a partir dels anys
60 es produirà l’eclosió industrial
i al seu torn demogràfica,
passant l’Alcora de 5.274 habitants
en 1960 a 7.306 en 1970,
i sobrepassant-se per primera
vegada la barrera dels 10.000
habitants en 2.003.
Ajuntament de L’Alcora
L’Alcora és fonamentalment agrícola fins a
1960, i quasi exclusivament industrial a partir
d’esta data. Per això els principals fets de la
primera mitad del segle giren entorn al sector
primari : creació de la Comunitat de Regants de
l’Horta Major i el Sindicat de Regs (1905), construcció
d’un nou pou per a regs en l’assut del riu
(1907), fundació de la Caixa Rural i el Sindicat
Agrícola de Sant Joseph (1925), canalització de
l’aigua de la font d’Aixart a la població (1927),
inauguració del pantà de l’Alcora (1954), amb capacitat
per a 2’2 hm3.
ARTICLES

217
CABANES
Què és Cabanes.
Segurament hauràs passat per Cabanes, qui
sap si sense parar. Sempre ha estat lloc de pas,
pel seu terme passa la Via Augusta, on la llegenda
diu hi havia prop del famós arc romà una posada
(també romana) anomenada Ildum, que ha
donat nom a un carrer o una associació de jubilats
(encara que els estudiosos diuen que les troballes
arqueològiques fetes a Vilanova d’Alcolea
és precisament Ildum).
Potser més antiga encara que eixa calçada romana
és el vell camí que es creua amb ella, junt
al monument, que ve des de Mosquerola (després
de travessar també el pont romà que separa
Aragó del País Valencià), i que
encara du el ramat transhumant
fins al Prat de Cabanes.
Travessa el terme l’antiga
carretera de Saragossa, que va
substituir els camins reials, per
la qual s’havia de passar per
anar a les grans viles medievals
de Sant Mateu o Morella, avui
ja autovia fins l’aeroport eixe
que no està al terme però ben
prop d’ell.
Creuat per la N340, l’AP7 ara
ja tècnicament sense P de peat-
ARTICLES

218 ge, el ferrocarril, el camí l’Atall que recorrien els
atalladors de torre en torre per controlar la pirateria
del nord d’Àfrica. <Junt als camins del litoral
es va construir una gran ciutat, part d’ella
baix l’aigua de la Mediterrània (que es veu que
això de l’increment del nivell de mar fa temps que
va, i fa segles que va menjant-se el terreny). Que
si ciutat ibera, que potser també assentament
romà, que si hi ha ja a la part (encara) terrestre
necròpolis islàmiques, tot això al voltant de la
Torre de la Sal, i un restes d’un port que segurament
feia de eixida dels metalls que s’extreien
de les mines del terme, i que discorrien pels camins
que connectaven l’interior amb la mar, per
les valls de Miravet ( controlades pel que després
va ser un castell islàmic) o pel pla de Climent (
controlades des del Mortòrum).
Quin rotllo, no?, doncs alló que venia a dir, un
poble de pas, creuat en al llarg i ample, situació
que necessàriament ha marcat la seua història i
el seu extens patrimoni i legat arquitectònic, històric
i etnogràfic. Que la plaça central del poble
siga la Plaça dels Hostals diu prou, en plura: Hi
havia hostals per a la gent que anava de pas i havia
de fer nit o descans al poble, això per estar
en el corredor de les planes centrals de les nostres
comarques, però al corredor litoral també el
nucli més gran dels que disposa la Ribera de Cabanes,
és la Venta de Sant Antoni, també lloc de
parada ( una venta és una posada situada fora
d’un poblat, segons el diccionari).
Som un poble, una llarga
ribera marítima i tres platges,
però el poble mira al Pla de
l’Arc, a l’interior, amagat darrere
les muntanyes. Un poble
amb platja que no ha viscut del
turisme, tampoc es considera
un poble d’interior; està molt a
prop de Castelló, per a allò bo i
allò dolent. No és ni un xicotet
poble amb risc de desaparèixer
ni una gran ciutat. Seriem el
25é municipi per població dels
135 de les comarques de Castelló,
on no abunden les grans
ciutats i sí els pobles amb un
futur incerta a mig termini.
Poble tradicionalment agrícola,
amb terme en secà i terme
en regadius a la Ribera, que va
aplegar tard a la industrialització
que sí van viure fa dècades
altres pobles, encara que es
tinga ja alguna fàbrica i sòl industrial.
Poble que va viure la
seua gran eclosió urbana, com
la majoria, amb el “boom” de la
vinya, i també una crisi poblacional
quan van fer arrancar els
ceps per motius polítics des de
dalt, reinventant-se com tots,
amb nous conreus, i amb ara
amb les noves oportunitats que
dóna la connexió amb Castelló.
Fa quatre dècades les úniques
activitats “industrials” es limitaven
a les teules o les graneres,
ara poc a poc es va diversificant
l’activitat.
Els pobles no són (sols)
d’aquells i aquelles que estan,
són també de qui han estat, i
seran de qui estaran. Tots els
pobles tenen capes d’història
ARTICLES

baix d’ell, història anònima on
sobreviuen fites concretes, edificis,
transformacions en el paisatge
ja siga urbà o en el territori.
Nosaltres serem també una
capa més d’eixa història.
Al tindre un terme municipal
tan gran (sempre ens havien dit
que el segon o tercer de la província,
però hi les dades crues
diuen que el setè en extensió, el
tamany importa o no, tot depèn
de per a què i dels complexos de
cadascú.). I un terme tant gran
i tant divers, i en un lloc d’encreuaments
de camins, el patrimoni
arqueològic és impressionant,
fa uns anys al voler fer
una gran urbanització que ocupava
milers de m2 quadrats ( la
més gran d’Europa deien, que
ha quedat en no-res), el treball
arqueològic va haver de datar
uns 90 jaciments sols en eixe
tros del terme.
Tindre per exemple 11 béns d’interès cultural
amb eixa catalogació no és poca cosa ; els castells
de Miravet i Albalat ( el mític de Sufera no
està en eixe llistat, queden poques restes i de
difícil accés, lluny de la importància històrica i
arquitectònica dels altres dos). Miravet ha estat
recentment donat a l’ajuntament pel propietari
i començats els tràmits per recuperar-lo, el d’Albalat
es diu va ser pedrera per construir la imponent
estació de trens de la Ribera ( en desús).
Però un altre BIC està junt als seus peus, una
ermita gòtica de reconquesta fortificada i restaurada
als anys 80 del segle passat.
Ací sumem també, a la zona de la Ribera, quatre
torres vigia contra els atacs barbarescos de
l’època de Felip II, la de la Torre de la Sal, única
de les quatre municipals, recentment restaurada
amb gust.
La llista de BICS es completa l’edifici gòtic de
l’ajuntament amb les seues impressionants arcades
fins i tot la que travessa el carrer de Sant
Mateu, la presó de dones i la d’homes i de les dones
més xicoteta i a l’interior de l’edifici. El propi
recinte emmurallat del poble està catalogat
també com Bé d’Interés Cultural, d’ell sols queda
l’estructura engolida pels habitatges, la porta
del Sitjar i algun altre element com una torreta al
carrer del Bisbe Gavaldà, restes d’un altra porta
al final de Carrer de Sant Antoni i poc més; cal
pensar en un clos on les pròpies esquenes de les
cases feien de muralles i on el poble ha crescut
també aprofitant eixes esquenes per donar lloc a
nous carrers. Eren els temps de riquesa primera
amb els comerços de la llana o després amb la
irrupció de la seda al País Valencià.
Segurament després de Vilafamés, cas apart i
condicionat per la seua orografia que ha permés
menys alteracions al nucli antic, serà el poble de
la Plana Alta amb un nucli antic més peculiar; recentment
es va commemorar el 775 aniversari de
la carta de poblament atorgada pels bisbes de Tortosa,
i algunes fronteres dels carrers antic encara
mantenen medievals, o alguns tresors com el vell
219
ARTICLES

220 forn gòtic (que també deguera ser negoci per als
bisbes), ara convertir en una gran casa rural.
El darrer BIC incorporat al llistat és el Tossal
del Mortòrum on conviu un túmul funerari únic
estimat entre 1740-1020 abans de l’Era i un poblat
excavat amb ocupació estimada i no continuada
durant l’edat del bronze i la del ferro,
els jaciments, com ja hem dit són a desenes i de
totes les èpoques, però sols aquest ha estat excavat
durant més de dotze campanyes en anys
successius.
Tot això sense oblidar el que és el símbol del
poble, l’Arc Romà, del segle II de la nostra era.
Que a més de ser BIC va ser declarat en 1931 Monument
Històric-Artístic pertanyent al Tresor Artístic
Nacional.
Ací cal sumar els béns de rellevància local on
destaca una gran església gòtica amb una frontera
més que curiosa, una obra tant ambiciosa
que va quedar amb el campanar sense acabar
(i segurament també amb un segon per fer, que
haguera completat la total simetria de l’edifici),
i també per fer, una capella lateral que haguera
ocupat l’antic cementeri, avui Plaça de la Coma.
L’església barroca es va construir
on estava anteriorment
una de gòtica i a simple vista es
veu com les seues dimensions
han trastocat la pròpia estructura
de la plaça medieval.
Ermites com la de Les Santes
en Parc Natural del Desert
de les Palmes o la del Calvari
als afores del nucli urbà són
altres béns patrimonials. I sí,
dos parcs naturals en el mateix
terme, l’esmentat del Desert on
Cabanes (compartit amb altres
quatre pobles però sent Cabanes
i Benicàssim qui ostenten
la major part del sòl) i el del
Prat de Cabanes Torreblanca,
on Cabanes té més de tres quartes
parts de l’extensió. I patrimoni
immaterial que formen
part també del patrimoni, des
de gojos, balls de plaça propi o
dolços que únicament es fan al
poble.
Aixó, és en part Cabanes, i
molt més que costa explicar,
com cada poble.
Carles Mulet i Garcia
ARTICLES

221
PALANQUES
Palanques és un dels pobles més xicotets de
la província de Castelló, situat a la comarca dels
Ports, a l’esquerra del riu Bergants, font de vida i
riquesa per al poble durant molts anys. Amb un
pont per damunt per a accedir a aquest poble.
No obstant això, el nom de Palanques està
molt lligat al riu, ja que antigament, com que no
existien carreteres ni ponts, els veïns del poble
que volien anar a Sorita (Alcanyís) o a Ortells
(Morella), tots dos pobles veïns, havien de travessar
el riu per damunt d’unes palanques situades
a cada costat del riu. I és d’ací d’on sorgeix el
nom actual, “Palanques”.
Respecte als seus monuments, podem nomenar
l’Església parroquial dedicada a la Verge de
l’Asunción. Aquest compte amb un altar principal
dedicat a la Verge i diversos altars més xicotets
dedicats entre altres, als seus Patrons, els
metges Sant Cosme i Sant Damián
i als “Sants de la Pedrá”
Sant Abdon i Sant Senen, un
altre a la Verge del Pilar, i un altre
més a la Verge de la Balma
patrona del poble del costat,
Sorita, i l’ermita del qual està
situada a pocs quilòmetres de
Palanques.
Actualment és considerada
d’estil barroc, no obstant això
anys arrere el seu estil va ser diferent,
perquè es coneixia que
pertanyia a l’estil gòtic. Les restes
d’aquest estil encara poden
veure’s hui dia. En la paret esquerra
de l’església es pot notar
com està tapiada en la mateixa
paret, una porta amb restes de
ARTICLES

222
l’estil gòtic. A més d’aquest,
existeixen finestres i un arc pertanyents
també a aquest estil,
creient-se que l’arc va ser el suport
d’un campanar primari.
Aquesta església igual que
moltes altres de la comarca, durant
la guerra civil va ser saquejada
i explotada de manera que
moltes de les seues relíquies van
ser “guardades” en esglésies més
importants d’aquesta comarca.
Antigament les festes se celebraven
al setembre, festivitat
dels patrons, però des de fa
molts anys i a causa de la despoblació,
se celebren el primer
cap de setmana després del 15
d’Agost, que és quan el poble
està més ple de vida. De tota
manera, existeixen les festes de
Sant Antoni, que és la segona
festa més important d’aquest
poble. Sant Antoni, se celebra
el cap de setmana següent al 17
de gener, en aquestes festes es
fa la matança del porc com antigament,
elaborant posteriorment
embotits varis i obtenint
carn fresca per a rostir aquesta
nit en la foguera en honor del
majoral de cada any, sent aquesta pròpia carn, el
sopar per als assistents, siguen veïns o visitants.
D’igual forma, en aquestes festes s’elabora una
de les postres típiques del poble, “els coquets”
que estan farcides de carabassa natural o bé de
cabell d’àngel o moniato. A més es realitzen altres
activitats com, la típica barraca per a cremar
la nit de la festa, la festa del gall, la volta i la benedicció
dels animals, així com la “Diablera” qui
impedeix als veïns cremar la foguera, fins ben
entrada la nit. El diumenge, es fa una processó i
un menjar de germanor per a tot el poble.
Però no obstant això si hi ha alguna cosa que
atraga turistes a aquest, són les pintures rupestres,
considerades Patrimoni Mundial per la
UNESCO. Aquestes estan situades prop del nucli
urbà, concretament en el paratge natural “El
Cingle”. Després de ser estudiades, aquestes se
situen en el període Neolític (4500 aC). Es considera
que aquestes tenen dues escenes, dividides
en superior i inferior. La superior comprén unes
imatges en les quals es veuen caçadors i animals
(senglars). I també l’única figura femenina. Mentre
que la inferior, se centra més en el moviment
intentant reflectir agilitat en el moviment dels
caçadors. En total han d’haver-hi unes 30 figures,
fetes amb pigments vermellosos.
Finalment, esmentar que és un poble de muntanya,
amb fred moderat a l’hivern i una calor
més suportable a l’estiu, ple de racons bonics,
amb encant i sobretot tranquil.
Maite Hernández i Fina Gasulla
ARTICLES

223
RIBESALBES
D’origen musulmà, Ribesalbes era junt amb
Berita i Trucelles, una pedania d’Onda.
Darrere de la conquesta cristiana del Rei Jaume
I, en 1245, va ser donada a poblar a Guillem
de Pau.
A principis del segle XV (1404) el metge reial
doménech Ros d’Orsins, va comprar el dit lloc i
tenia jurisdicció criminal i el govern del seu territori.
Al poc de temps va facultar al seu procurador
per a otorgar la carta de poblament que
havia de regular la vida dels seus habitants i les
relacions amb el senyor.
En 1438, el rei Alfons el Magnànim,
li concedix la jurisdicció
de l’assortidor, que van poseir
els seus hereus. En 1513 es
trasferix la jurisdicció a Onda.
Sense una data precisa es convertix
en baronia, l’escut nobiliari
de la qual, encara es conserva.
A partir del segle XVII passa
a mans de Joan Coll i els seus
successors, que la posseixen
fins el segle XVIII.
ARTICLES

224
Ribesalbes té una clara vocació industrial, en
la que la seua terra, l’argila, ha sigut l’element
que va donar lloc al ressorgiment econòmic del
municipi, i la ceràmica artistica i la pisa el producte
que, amb aquella, va modelar l’artesà.
En el moment present, i de cara al futur, l’argila
i l’esmalt units en un taulellet i paviment de
qualitat, fabricat amb moderna tecnología, i una
ceràmica artistica que manté el rigor artesanal
però busca també nous horizonts, continuarán
sent l’element que identifique a
Ribesalbes.
Per tant, destaca el major pes
econòmic de la indutria (70’5 %)
– sobretot la fabricació de taulellets
– enfront de l’agricultura.
Ajuntament de Ribesalbes
ARTICLES

225
EL COR DE SORITA
Ens situem en un xicotet poble de la comarca
de Castelló, un xicotet però gran llar amb una
història que ha atret molts curiosos i moltes curioses
fins a les entranyes d’aquest:
Inicis del segle XIII, reconquesta dels cristians.
Una de les denominades tradicionalment
llogarets de Morella va ser donada a poblar en
1233, Sorita renaix en forma de poble.
Ara bé, tot poble té les seues llegendes i històries
que generació rere generació continua explicant-se.
I aquesta, és la meua història. Un dia
en ple segle XIV, un pastor mancant un braç, es
trobava pasturant el seu ramat d’ovelles quan es
va topar en la cova de Sorita amb la imatge i semblança
d’alguna cosa, i aquesta era jo. El pastor
va creure convenient portar-me
amb si al poble, perquè tots els
habitants pogueren conéixer
de mi, però jo volia tornar a la
cova, que és la meua vertadera
llar. Vaig estar en un esdevindre
de desaparició i aparició entre
poble-cova, fins que finalment
vaig donar a entendre a aquell
amable pastor que el meu lloc
estava en la cova, per la qual
cosa em van construir una llar
més acollidora i a més on continue
rebent visites.
Una de les visites que rebia
durant una temporada va ser
ARTICLES

226 de les “Caspolinas”, aquestes eren dones que
tenien un ofici concret, eren bruixotes veïnes de
Casp, un poble d’Aragó pròxim a Sorita. Aquestes
bruixes heretaven l’ofici de mare a filla, és
similar a una ideologia preexistent anterior al
cristianisme.
Les “Caspolinas” acudien a la cova amb més
persones per a ajudar-los, perquè es deia que
portaven el dimoni dins i la cova era el lloc idoni
per a anar de nit fent un romiatge i allí practicar
exorcismes amb la finalitat d’expulsar aquest dimoni
del cos i curar-les.
Prèviament a l’exorcisme, les “Caspolinas” en
grups de més o menys 3 realitzaven una prova a
la persona ‘endimoniada’ i si es considerava que
el dimoni habitava en el seu cos, tres dies previs
a la festivitat del poble (8 setembre) se’ls emportaven
a la cova, on es procedia a l’expulsió del
dimoni, o almenys a la seua intencionalitat.
La veritat és que això va ser un període que va
tindre el seu major apogeu a principis de s. XIX, i
és possible que moltes d’aquestes persones posseïdes
eren en la seua major part persones amb
malalties mentals tal com l’esquizofrènia o altres
malalties com els atacs d’epilèpsia.
Una vegada que les “Caspolinas” acudien a
la meua llar amb els endimoniats procedien a
la realització de l’exorcisme. El primer pas era
despullar a aquestes persones posseïes, per a
cremar la seua roba en un forat
d’una cova del costat, i per si el
dimoni romania igualment a la
roba li van posar una creu perquè
no poguera eixir. Segons les
bruixes, sí el dimoni eixia pels
ulls, boca o orelles de la persona
posseïda, quedava cec, mut
o sord respectivament. És per
això que li posaven unes vies
d’eixida, eren unes cintes del
color blau i es lligaven en els
dits de les mans i peus perquè
el dimoni isquera per aquestes
cintes.
Deixant-les completament
sense roba ni res que els cobrira
o fera contacte directe, les
“Caspolinas” es tancaven amb
mi en un recinte tancat per barrots
de ferro de 4 metres quadrats
aproximadament i envoltaven
aquest espai amb veles i
és on feien els seus conjurs durant
una nit sencera per a ajudar
a expulsar a aquest dimoni
que habitava en aquelles persones,
normalment era més que
suficient amb una sessió.
La llegenda conta que va haver-hi
persones que posseïdes
pel dimoni van arribar a levitar,
o que una xiqueta començara
a parlar en altres idiomes dels
quals no es coneixia.
El tema dels endimoniats va
començar a prosperar, la curació
dels posseïts dins de la cova
era pràcticament viral, perquè
ens entenguem. Van arribar a
haver-hi concentracions enormes
de romiatges que venien a
la cova amb mi per a realitzar
ARTICLES

exorcismes. Es va arribar a un
punt on l’església va haver de
ficar mà en l’assumpte, impedint
per la mateixa Guàrdia Civil
que les Caspolinas em visitaren
més. En 1935, un any previ
a la Guerra Civil, va quedar
totalment l’entrada a aquestes
bruixes i qualsevol altra persona
que vinga a visitar-me
amb finalitats de practicar un
exorcisme. En nom de Déu, les
“Caspolinas” imploraven poder
vindre a visitar-me, i es diu que
va sorgir la famosa frase que la
Guardià Civil els va contestar
de: “per ací no passa ni Déu”.
En resposta als habitants de
Sorita, van ser bastants poc inclinats
a posar-li el meu nom a
les seues filles (fins farà unes
quantes dècades), el de Balma,
el de la Verge dels endimoniats.
Justament per respecte quant
al tema d’aquelles persones
posseïdes pels dimonis, on es
practicaven exorcismes davant
la Verge, davant meu, que concedia
protecció.
No obstant això, sempre han mostrat gran
admiració i fidelitat feia la meua imatge i semblança,
perquè eren moltes persones les que
oraven en el meu nom, les que venien a la meua
llar per a agrair-me amb ofrenes la protecció que
sempre els he donat i els donaré. I sí, tenia la gràcia
divina de fer miracles, com dicta la llegenda
de donar-li un braç a aquell encantador pastor
manxol que em va trobar.
Fins i tot, hi ha un dia que en el meu honor es
fa una celebració, el 8 de Setembre. En aquestes
dates tota Sorita llueix d’esplendor, perquè
es rememora la meua trobada en les coves, per
a això, em baixen de la cova al poble. Són molts
els curiosos que s’acosten en aquestes dates al
xicotet poble per a visitar-me, i tots els soritans
i totes les soritanes es visten amb les seues millors
gal·les brindant-me amb balls i música, i en
representació de tot el poble, em commemoren
amb unes boniques paraules on finalment victoregen
el meu nom, en el romiatge fins a la meua
llar, on em porten de tornada, també mostren un
xicotet relat personificat on el dimoni és vençut
per un àngel, on el bé protagonitza la història.
Així, any rere any, se’m commemora amb
aquesta festivitat, veient noves i antigues cares,
però totes unides per a continuar mantenint una
tradició, un romiatge fins a la meua llar, la llar
de tots i totes, una cova embolicada de l’abric
de la naturalesa, una llar acollidora que ofereix
protecció. Una cova convertida en el cor d’aquest
xicotet poble, Sorita.
227
Lledó Carbó i Tomás Carbó
ARTICLES

228
VILAFAMÉS
Les primeres evidències d’ocupació de Vilafamés,
se centren en les troballes arqueològiques,
realitzades a la cova de dalt del tossal de la Font,
on es van localitzar restes antropològiques, amb
una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat
de l’ocupació del medi, està reflectada a la cova
de Matutano, jaciment del Paleolític Superior,
que té una antiguitat entre el 14.000 i l’11.000 BP.
Ja al nucli urbà de Vilafamés, tenin les manifestaciones
pictàriques de l’abric del castell,
conjunt de pintura rupestre esquemàtica que té
data del període Eneolític. A més, existeixen,
repartits pel terme, municipal una gran quantitat
d’assentaments de diversos períodes com
l’ibèric, amb el màxim exponent al jaciment deles
Estrets-el Racó de Rata, o
amb posterioritat cronológica
els d’època romana. La contínua
i densa població del territori
al voltant de Vilafamés ens
indica la idoneïtat de l’indret
per a l’ocupació humana des de
tems prehistòrics.
Pel que fa al nucli urbà, el
propi topònim Vilahameç, Beniffamez,
denota l’origen de
l’època mulsumana. D’aquest
període, es conserven. Entre
altres elements, els fonaments
del castell que corona el tossal
ARTICLES

sobre el qual s’assenta el municipi
i el traçat urbà de la zona
contigua al mateix, d’estrets carrerons
tortuosos, on la vegetació
que mantenen els veïns, els
habitatges emblanquinats i la
pròpia fisonomia, converteix la
zona antita en un recés de pau
i tranquil·litat. De la mateixa
manera, queden vestigis de les
fortificacions antigues constituïdes
per llenços de muralla i
restes de torres.
Aquest recinte primitiu de Vilafamés
engloba la part alta de
la població, més concretament,
el castell i la zona anexa del
Quartijo, antic ajuntament, església
de la Sang, fins al carrer
Hospital i Torreta, zones que
formen un espai més o menys
cuadrangular.
Al segle XIII, després de la
caiguda de Borriana el 1233 , les
tropes de Jaume I van conquerir
la plaça després de l’assetjament.
Aquest fet ens porta que,
el 30 d’agost de 1241, Jaume I
va comisionar Guillem Ramón
de Viella per a donar a poblar
el castell a Doménec Ballester,
A. Cabrera i altres, carta pobla
que s’estableix als furs de Saragossa.
Aquesta donació es va
confirmar posteriormente pel
propi monarca de LLeida el 21
de Febrer de 1242.
L’ordre de Sant Joan de l’Hospital,
col·laboradora dels monarques
aragonesos en la conquesta
valenciana, va rebre
com a recompensa d’aquesta
col·laboració, entre d’altres, la
vila i el castell de Vilafamés, de la qual va ser
senyora, fins el 1317, data en què la vila i el castell
quedaren annexionats a l’ordre acabada de
crear de Santa Maria de Montesa. El 3 de desembre
de 1317, Gonzalo Garcia, comissionat pel rei,
va rebre els béns de l’Hospital. Un dia després,
es van absoldre els habitants de Vilafamés del
jurament de fidelitat amb l’ordre acabada de dissoldre
. Malalt a Peñiscola, el frare Guillem d’Erill,
primer mestre de Montesa, és el grare Eriman
d’Eroles, que el 3 de setembre de 1319 en nom de
l’ordre, rep el nou jurament dels habitants.
En 1343 , Pere IV el Cerimoniós, empenyora a
l’ordre, el mer i mixt imperi, amb les corresponents
jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien
a la corona.
Joan I, mentre estava a València, el 1393 va concedir
a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell
pot fer i ordenar quansevol tipus d’establiemnts
i ordenacions que considere convenients d’acord
amb els furs generals del regne.
A les Corts celebrades a València durant l’any
1403, Martí l’Humà desposa donar possessió al
mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la
població, fet que va provocar la protesta irada
del Consell el 1404.
229
ARTICLES

230 Ja al segle XVI, el 1519, Carles I promet no separar
de la corona la jurisdicció civil i criminal, i
el mer i mixt imperi de la vila. Quan el 1635 culminen
les desavinences sorgides entre els justícies,
d’una banda, l’ordre, de l’altra, el Consell
creu que ha arribat l’hora de sol·licitar una autorització
per a comprar la jurisdicció alfonsina al
Papa Inocenci XII. Aquesta adquisició es va dur
a terme el 16 d’abril pel preu de 6.000 lliures. A
partir d’aquesta data, doncs, Vilafamés va quedar
incorporada plenament al patrimoni real i
Montesa es va reservar la percepció de determinades
primicíes i el dret d’habitació del castell.
Al segle XIX , amb els enfrontaments civils després
de la mort de Ferran VII, torna a aparèixer
el nom de Vilafamés dins de l’ambit històric com
emplaçament inexpugnable.
Al març de 1837 va tenir el primer intent d’assalt.
El Serrador, el dirigent carlí, va intentar el
setge que va durar tres dies, fins que, per a ajudar
els assetjats, va arribar una columna realista des
de Castelló, que va obligar a alçar el campament
dels carlins. El 29 d’octubre de 1838 la guarnició
de la plaça va rebutjar un segon intent que es va
repetir posteriorment el 3 de gener de l’any seguent,
amb Cabrera al capdavant de les tropes.
Les tropes de Cabrera, des de les muntanyes que
dominen la vila, van començar a assetjar la població,
i van obrir foc contra la ciutadella pereò
el poble va rebutjar l’intent. En aquesta ocaisó
es va fer front a l’assetjament gràcies als veïns
i, també, a l’ajuda d’una columna móvil enviada
per l’Ajuntament de Castelló i un destacament
d’artilleria de marina. Els enfrontaments continus
van durar cinc dies i la població va rebutjar
els atacs de Cabrera fins que el dia 7, l’arribada
de les tropes reials van obligar al general carlí a
alçar el setge.
Construit en 1937, pel Govern de la II Republica,
el primer vol va tindre lloc el
1 d’agost de 1937.
Va formar par dels aeròdroms
de la 4ª regió aèria, sent
ú dels de major tráfic, donant
suport al front de Teruel.
En 1938, ja en mans de les
tropes franquistes, va ser utilitzat
per les esquadrilles de la Legión
Cóndor, fins a 1940 , quan
va deixar de funcionar i ens van
tornar els terrenys als seus propietaris.
En 1970, el crític d’art Vicent
Aguiler i Cerni, va fundar i dirigir
el Museu d’Art Contemporani,
ubicat al Palau del Batlle,
palau gòtic del segle XV.
El Museu, referent de l’art
contemporani, compta amb 29
sales, on s’exposen més de 300
obres, totes elles procedents de
donacións o dipòsits temporals
o indefinits.
Durant la Guerra civil espanyola, Vilafamés
va tindre una gran importància pel seu camp
d’aviació.
ARTICLES

231
En l’actualitat Vilafamés es
un poble, que basa la seua economia
en l’industria taulellera
i auxiliar, l’agricultura i el turisme,
sector este de gran creixement,
ja que Vilafamés pertany
a la xarxa de “Los pueblos más
bonitos de España” i es molt visitat.
Precisament, perquè els
visitants, coneguen els oficis i tradicións del poble
de principi del segle passat, es celebra tots
els anys la Mostra Vilafamés 1900. Es una mostra
“viva” on participa bona part de la gent del poble,
que mostren als visitants estampes de l’antigor,
recreades pels carrers i cases de la població.
Ajuntament de Vilafamés
ARTICLES

232
VILA-REAL
El terme municipal de Vila-real es forma en el
segle XIII per segregació territorial del de Borriana.
Encara que hi ha nombrosos indicis d’ocupació
humana en la zona des de l’edat antiga, és el
rei d’Aragó, Jaume I, qui determina la creació de
nova planta del nucli urbà a través d’un document
fundacional datat a València el 20 de febrer
de 1274.
La carta de poblament, assimilada a la de Borriana,
conté molts dels elements característics
dels contractes agraris feudals: enumeració dels
drets i beneficis dels nous habitants i posseïdors
de la terra, juntament amb les corresponents contraprestacions
personals i econòmiques respecte
del monarca. El rigor d’aquestes condicions fa
que els cortesans catalans als
que el rei ofereix en principi la
nova vila acaben renunciant i
siguen necessàries successives
proclames per a atraure habitants,
tasca que realitza amb
eficàcia el jueu Salomó Vidal.
L’afluència és així molt diversa,
encara que els primers
contingents estables que conformen
la població seran morellans,
aragonesos i, més tardanament,
catalans.
Vila-real forma part des del
ARTICLES

seu origen del braç reial en les
Corts del Regne i tindrà dret per
això a utilitzar com a emblema
les armes reials: pals rojos
sobre fons daurat, símbol que
fins a l’actualitat es continua
usant en l’escut i la bandera de
la ciutat. Vila-real va defendre
sempre amb orgull l’existència
d’aquest vincle. Primer desenvolupament
urbà.
233
L’any següent de la fundació,
el monarca concedeix al
poblador Pere Dahera els drets
de construcció d’un pont sobre
el Millars, i la posada en funcionament
d’un hospital. En el
moment de la seua clausura,
en la segona meitat del segle
XX, aquest servei era el recinte
sanitari europeu de major antiguitat,
en ús ininterromput.
Igualment es determina la construcció
d’una séquia immediata
a la població per al transport de
l’aigua del riu Millars als nous
cultius de regadiu.
El nucli urbà de la vila, planificat
en escaquer segons el
model hipodàmic dels campaments
militars romans, comença
a rodejar-se de muralles
i d’un ampli vall sec a partir de
1298. Algun d’aquells llenços
originals, alçats en doble paret
de tàpia, poden observar-se en
l’anomenada avinguda de la
Murà i als voltants de la torre
Motxa, últim dels baluards conservats.
Vila-real en el període medieval.
Al cap de mig segle la
vila pareix ja consolidada en la
seua organització administrativa, perquè el 1326
es realitza la primera recopilació de les seues ordenances
i tres anys després li és concedit el canvi
dels seus furs d’Aragó pels valencians. El 1346,
una sentència arbitral va establir el repartiment
de les aigües fluvials entre les poblacions limítrofes,
amb normativa sobre proporcions, torns
de reg, distribució en séquies, etc. que ha perdurat
amb generalitzat respecte fins al present.
Amb la petició el 1375 al Consell de la Vila de
l’eremita d’origen català Bernat Fabra per a ocupar
una de les coves de les vores del riu Millars,
als voltants de l’assut que arreplega les aigües
per al reg, s’inicia la presència en el paratge de
penitents i ermitans, que culminarà amb el culte
marià devocional a la Mare de Déu de Gràcia i la
gradual edificació del seu santuari.
El segle XV comença amb la mort en la vila de
la reina Maria de Luna (1406), esposa de Martí
l’Humà, precisament en la casa del carrer Major
que el rei Pere el Cerimoniós havia atorgat, per
tal de poder ser ocupada durant les visites de la
família reial. És l’edifici conegut com Hostal del
Rei, els vestigis del qual encara poden ser apreciats
en un cantó de la plaça porticada.
Diverses personalitats visiten en aquest temps
la població: sant Vicent Ferrer realitzarà una de
ARTICLES

234 les seues multitudinàries predicacions el 1410,
quatre anys més tard es deté en la vila el papa
Benet XIII i el 1424 ho fa el rei Alfons el Magnànim.
El 1468 es construeix en el riu el primer assut
de pedra, la qual cosa permet regular més adequadament
el flux de l’aigua i, cap a finals de la
centúria, quan el desenvolupament del raval de
Castelló fa pensar en la creació d’una moreria, se
censen un total de 286 cases.
L’entrada en l’edat moderna
Vila-real tindrà una participació destacada
en el conflicte de les Germanies, en contra del
nou monarca Habsburg. I encara que continua
mantenint el seu impuls demogràfic i econòmic,
el rebuig de la nova situació política genera un
període de desinterés per les coses públiques.
Amb tot, la visió que dóna el 1562 Martí de Viciana
en la seua Crònica del Regne de València és
marcadament positiva i assenyala el creixement
fins a les 340 cases (uns 1.500 habitants). A mitjan
segle s’havia iniciat també l’ampliació de les
terres d’horta i la rompuda de nombroses zones
de secà, tasques que continuaran fins a l’últim
quart del XVII.
Paolo de San Leocadio, pintor italià que arriba
a València en l’estela dels Borja, traçarà per al
temple parroquial els seus retaules
dedicats al Salvador (encara
de traça gòtica) i el de sant
Jaume (del qual queden diverses
esplèndides taules). De Vila-real
eixirà l’erudit humanista
Juan Mas, difusor de les doctrines
d’Erasme, i arriba a la vila
el rei Felip II. Però la personalitat
que deixarà major empremta
en la vila serà la d’un humil
franciscà descalç d’origen aragonés:
Pasqual Baylón Yubero,
que passa en el convent alcantarí
del Rosari els últims anys
de la seua existència i la mort,
el 1592, produirà un impacte espiritual
que perdura encara en
la vida local.
Encara que la població no
es veu afectada directament
per la crisi d’expulsió dels moriscos,
en mancar entre el seu
veïnat d’aquests habitants, sí
que és cert que la seua absència
deixarà sense mà d’obra
moltes de les terres de secà i
exigirà la introducció de nous
cultius. Als ja tradicionals de
la garrofera, vinya i oliverar,
s’afigen ara en els marges dels
camins nombroses extensions
de morerar, encara que això no
genera l’aparició d’artesania sedera
en la localitat. En aquest
període es realitzen obres ornamentals
en la coveta de l’ermita,
una comunitat de monges
dominiques ocupa l’abandonat
edifici dels Montull i Carles II,
a la vista d’algunes polèmiques
jurisdiccionals que havien sorgit
en la població, acull sota la
protecció reial la capella on es
guarden les restes de sant Pasqual
Baylón.
ARTICLES

Vila-real després de la Guerra
de Successió
El desgraciat incident que
suposa per a la vila el seu saqueig
i parcial incendi durant
la Guerra de Successió (1706),
amb un notable nombre de
morts i presoners, no resulta
impediment perquè la vila inicie
un ràpid envol una vegada
acabada la contesa, estimulat
per l’arribada de noves formes
de pensament amb els monarques
borbònics i l’establiment
de marcs legals més favorables
que la porten, entre 1740 i 1780,
a un dels seus períodes de major
esplendor.
La població passa de tenir
uns 2.000 habitants el 1733, a
4.500 el 1757 i aconseguir pràcticament
els 8.000 a finals del
XVIII, mentre el desenvolupament
urbà avança progressivament
cap al nord.
A mitjan segle, el 1757, i a
conseqüència de l’amenaça de
febres malignes entre la població,
es realitza el vot municipal
de dur a terme una romeria amb
la imatge de la Mare de Déu de
Gràcia el divendres anterior al
primer diumenge de setembre,
tradició que arriba als nostres
dies.
La crisi política iniciada en
els últims anys del segle XVIII
esclatarà al començament del
següent. Des de 1786, als problemes
econòmics i l’amenaça
de successives epidèmies de
pesta s’afig la lluita pel poder
en el municipi i se succeeixen
les conspiracions i els aldarulls dels carrers, en
una situació crítica que agreujaran les calamitats
bèl·liques de la Guerra de la Independència
(en la qual cal fer compte de l’heroica resistència
de veïns davant dels exèrcits napoleònics en el
pont sobre el Millars), els vaivens de les fratricides
lluites carlines i l’ominosa repressió durant
el període absolutista.
Els canvis contemporanis
Només en la segona meitat del període serà
possible la reactivació econòmica amb el desenvolupament
del cultiu dels cítrics, que es complementa
amb la intensificació dels cultius tradicionals.
El terratinent José Polo de Bernabé
iniciarà des de 1856 l’aplicació d’adobs orgànics
en els seus horts de tarongers i mandariners,
fruiters l’explotació dels quals ja es realitza de
manera sistemàtica des de la dècada anterior.
El desenvolupament agrari incentivarà, a
més, altres activitats col·laterals del sector, com
la construcció de carros per al transport, l’edificació
de magatzems de manipulació de la fruita,
serradores i tallers de fusteria per la demanda de
recipients, etc.
235
ARTICLES

236 El derrocament de les muralles en la segona
meitat del XIX permet millores urbanes i higièniques
i, juntament amb la conquesta de l’aigua,
l’entrada definitiva en el període contemporani.
Cap a 1898 s’han excavat els primers pous en els
rocams del secà: el de la família Amorós i el de
la societat que serà coneguda com Els Atrevits,
s’obrirà un imparable procés que convertirà en
terrenys de regadiu tot el terme municipal. L’any
següent s’inicia la xarxa de distribució de l’aigua
potable en els domicilis.
El segle XX
Les expectatives amb què s’obri el nou segle,
entre les quals cal considerar la visita que realitza
el rei Alfons XIII (1905), precedida per la concessió
(1904) del títol honorífic de ciutat, pareixen
frustrar-se per la crisi econòmica que s’estén per
Europa però, a partir dels anys 20, s’assenten les
bases d’un funcionament capitalista a través de
l’associacionisme dels agricultors i l’espenta d’un
ampli col·lectiu de comerciants. La població rep
també la primera gran onada de treballadors immigrants,
arribats sobretot de terres aragoneses.
Al terrible impacte de la Guerra Civil de 1936,
amb el seu tristíssim balanç de pèrdua de vides
humanes, cruels represàlies i absurda destrucció
del patrimoni artístic se sumen,
en la fosca etapa de postguerra,
els estralls de la tuberculosi i altres
malalties entre els habitants
més joves i, en els anys 1946
i 1956, unes intenses nevades
que destrueixen totes les collites
i fins i tot els mateixos arbres
fruiters. Davant d’aquestes adverses
circumstàncies, i buscant
una vegada més les alternatives
econòmiques, la ciutat reacciona
amb decisió. Sense oblidar
l’agricultura de cítrics, es produeix
a partir dels 60 una forta
industrialització gràcies a les
iniciatives de l’empresariat i una
nova arribada d’obrers, aquesta
vegada procedents majoritàriament
del sud de la península.
Metal·lúrgia, material de construcció,
maquinària agrícola i,
sobretot, una creixent i variada
producció del taulellet assentaran
les bases del futur econòmic
de la ciutat.
Ajuntament de Vila-real
ARTICLES

ELS CARRERS DEL CRÈMOR
ENTRE L’OBLIT
I LA MELANCOLIA
237
Parafrasejant a Joaquín Sabina “hi ha un
carrer Melancolia” (diverses a Castelló). En
l’oblit i en el desdeny. En la idiosincràsia d’un
poble i en raons argumentades. I que porten
el nom de pobles de l’interior de la província.
Aquest secà abrupte i providencial, excel·lent i
balafiador. En el barri del Crèmor, la demarcació
urbana que correspon al sector gaiater 18,
un dels sorgits en la dècada dels 80 del passat
segle, potser l’última època d’esplendor de les
comissions de gaiata de Castelló.
Artèries nascudes a l’atzar de l’arribada de
població d’al·luvió a la capital de la Plana en
el punt estratègic de “dalt de la via”, barrera
ferroviària que separava la ciutat en dos extrems
distants i tendenciosos. L’altre Castelló durant
tants anys, amb la seua
personalitat diferenciada i sobre
els terrenys de masets inabastables
i grandiosos.
Carres batejats com Borriol,
Cabanes, les Useres, Vilafamés,
Sorita i el flamant
passeig de Morella, punt de
partida en el camí cap a Aragó,
connectant directament
amb l’avinguda Castelló de
Saragossa. I també l’avinguda
l’Alcora, permanent evocació
de la vila ceramista i la manufactura
de la Real Fàbrica del
Comte d’Aranda, i l’avinguda
ARTICLES

238 de Vila-real, nexe d’unió entre el sud i l’oest
castellonenc. Altres vials també porten el nom
de la romana Sagunt i de la fronterera Almenara.
Consagració de la capitalitat de Castelló, i
que cobra força cada dissabte del Pregó en el
fastuós Dia de la Província.
Univers de veïns orgullosos dels seus orígens,
bé d’aquests pobles citats, o d’aquest
Aragó citat, fort paisatge de costums i convivència
fraterna. També Andalusia i Castella-la
Manxa en els gens de molts dels habitants del
nucli urbà. De xicotets comerços i tallers artesanals.
De vivències úniques i responsables.
D’impacte ciutadà i passades reivindicacions,
quan el barri es va mobilitzar per a la supressió
de les vies del ferrocarril que partia la ciutat
en dues.
En el centre del barri, la plaça d’Espanya,
amb el modern El Corte Inglés, en una zona
que anava a ser el nou centre comercial de Castelló,
però es va quedar en això, anava a ser.
Va guanyar l’especulació i l’inici d’una crisi
que va desbaratar grans projectes i ambicioses
obres.
Carrers amb la seua essència
religiosa en la mercedària
parròquia de San José Obrer,
amb activitats diverses repletes
d’iniciativa per a gaudi
dels veïns: Belén Vivent, acte
sacramental on n’hi haja, amb
la fe i el miracle del naixement
del nostre Senyor que
es fan presents en una magna
representació; la rebuda als
Reis Mags en l’estació del tren
i posterior cavalcada que recorre
els carrers del barri fins
al temple que porta el nom de
sant fuster, en la il·lusionant
tarde-nit del 5 de gener; el
Viacrucis del matí del Divendres
Sant, d’humilitat i sacra
devoció a la passió i mort de
Jesús; la festivitat litúrgica de
San José Obrer, l’1 de maig,
amb multitudinàries paelles,
cuinades amb llenya i foc purificador…
Tot un concepte de religiositat
popular que uneix la tradició
més cristiana amb els
temps que corren, i forjada en
els sagraments i les trobades
de perseverança d’una joventut
compromesa amb el que
pregona els Evangelis.
Abans hem parlat dels masets,
i és que si alguna cosa
va definir a Crèmor durant
més d’una centúria van ser les
construccions estivals de la
xicoteta burgesia castellonenca
a la recerca de la frescor
d’una canícula que sempre és
candent en l’urbs de la capital.
Unes edificacions amb el
ARTICLES

uneix les comarques de mar endins a la província
amb una capital emergent i generosa
amb els seus pobles. Cruïlla de vents i viatges.
De retorns i partides. Amb la meravella arquitectònica
d’una espectacular estació de tren,
preparada per als grans reptes ferroviaris que
arriben. ‘Alma mater’ de la senzillesa i el fet
de sentir de les coses. Carrers que volen apuntar-se
al sol i fugir de l’ombria. Bullícia ciutadana
en les recol·lectes places del barri com la
del Pintor Sorolla, on mai hi ha quietud, sempre
verbals tertúlies i jocs de xiquets, amb les
seues cafeteries i terrasses, o la del Cronista
Muntaner.
239
Paisatge idíl·lic, en la cerca d’experiències
vitals, les d’un barri complet, cosmopolita, i
atrevit. Castelló del Crèmor. Mes Castelló. Mes
Crèmor.
seu racó espiritual, l’ermita de
Sant Joanet del Riu, i que cada
24 de juny, viu joiosa la festa
del sant baptista, amb el ‘porrat’
popular i l’inici de l’estiu
entre tarongers i pinedes
(cada vegada, menys tarongers
i pinedes). Un Crèmor els
límits del qual aconsegueixen
la Ciutat Universitària, que
esperen com a aigua de maig
la creació d’un nou sector
gaiater i que complisca la necessitat
que també els festejos
magdaleneros es visquen
intensament en el raval de la
Universitat.
Vicente Cornelles i Castelló
Llicenciat en Ciències de la Informació
i Periodista
Castelló del Crèmor. El de
vells hàbits i costums. El de
la pau silenciadora. El d’un
desenvolupament urbà d’esperances
recobrades. El que
ARTICLES

240UN PASSEIG PER LA
HISTÒRIA I L’ACTUALITAT
D’UN POBLE, BORRIOL
Ressenya històrica i pintoresca:
Entre dos rierols anomenats de Alforjas i Adzavara,
al peu d’una muntanya calcària, no lluny
d’un pla extens i fèrtil; báten-li principalment els
vents del N. i E., gaudeix de la temperatura suau
i benigna. Compost per 600 cases de regular arquitectura,
distribuïdes en 3 places i 22 carrers,
amb una casa consistorial de fabricació. Moderna
i comoditats, en el pis baix de les quals es troba la
presó; hi ha una escola d’instrucció primària elemental
a la qual concorren 100 alumnes, una altra
de xiquetes amb 90 d’assistència en la qual a
més de les labors pròpies del sexe, se’ls ensenyen
les primeres lletres, totes dues dotades pels fons
de propis, la primera en 3,420 anuals, i la segona
en 1,095; una església parroquial. Sota l’advocació
de Sant Bartolomé, servida per un capellà,
un vicari i 2 beneficiats; el curat
és de primer ascens de provisió
ordinària, la rectoria col·lativa, i
els beneficis de patronat particular:
l’edifici encara que xicotet,
és de bona construcció i de molt
de gust: té també la població. 2
cementeris situats en paratge
ventilat i 2 fonts perennes d’aigües
de la millor qualitat, una de
les quals brolla per 7 canelles;
d’ella se serveixen els veïns., i en
un pilon abeuren les bèsties.
Confina el terme municipal:
N. Villafamés (l llegua.); E. la
Pobla Tornesa (1 1/2); S. Castelló
(1/2 llegües per parts i 2 per
ARTICLES

altres), i O. el mateix i una altra
vegada Villafamés. En aquest
radi es troben 2 ermites, molt venerades
pels veïns., dedicades
a “Ntre. Sr. Crucificado” l’una, i
a Sant Vicent Ferrer l’altra, i les
cèlebres mines conegudes des
del temps dels fenicis, cartaginesos
i romans, de les quals tanta
plata es va traure i que en el dia
s’estan explotant per dues societats
amb esperança dels millors
resultats.
241
El TERRENY participa de muntanya
i pla, les terres en aquesta
part són de superior qualitat, de
mitjana e ínfima, amb la circumstància
que en tot el terme no hi
ha cap tros cultivable que estiga
descurat: on no admet els cereals
i llegums s’aprofita per a vinyes,
olivars i altres útils plantacions,
de manera que tot ell sembla un
verger; la muntanya el poblen
boscos de pins, alzines i roures,
diferents arbustos, plantes de
diversos gèneres i herbes de pastura;
en ell i en direcció de Villafamés,
es troben les mines de
plata a dalt esmentades; manca
de cantores de marbre ni altres
pedres que de calç i algeps. El riu
Monleón o Rambla de la Vídua,
escassa d’aigües i de llit profund,
passa per l’O. de la vila. I dona
impuls a un molí fariner, però
no s’aprofita per al reg, ni tampoc
3 rierols que descendeixen
entre les fraccions dels turons,
secs en general e impetuosos i
fatals amb les pluges: el terreny
el fertilitzen 2 basses per mitjà de
canals i ragatxos. La major part
dels camins són de ferradura,
no poden transitar carros sinó
per l’antic camí de Catalunya. El
CORREU el rep de Castelló, Producció.:
blat, ordi, ségol, dacsa,
mes, figues dels millors, garrofes, vi, oli, llegums,
hortalisses, mel, cera, seda, bestiar de llana, cabrú,
de truja, i caça de conills, llebres i perdius.
Situació:
Està situat entre les muntanyes del Paratge Natural
del Desert de les Palmes i la serra de Moró.
S’accedeix a aquesta localitat des de Castelló a
través de la CV-151 i CV-10. A més, la proximitat a la
capital Castelló de la Plana afavoreix el dinamisme
del municipi amb una economia en expansió. Situada
en la província de Castelló, a la comarca de
la Plana Alta.
Hi ha dos sortints d’aigua en la part superior del
poble, un és la Cotxera i l’altre el Saltador, i el riu
és el riu Borriol.
El terme municipal de Borriol limita amb les localitats
de Sant Joan de Moro, Vilafamés, la Pobla
Tornesa, l’Alcora, Benicàssim i Castelló de la Plana,
totes elles pertanyents a la província de Castelló.
Indústria:
Alambins d’aiguardent i l’arriaria, en la qual
s’ocupen crescut nombre de cavalleries majors i
menors, i les dones filant en cànem, teixir i blanquejar
llenços per als comerciants de Castelló.
Comerç:
Exportació de vi, oli, cànem, garrofes i figues.
Encara que no consta l’època de la fundació
d’aquesta vila denota ser molt antiga per les seues
ruïnes i trossos de columnes del temps dels romans:
en algunes d’elles hi ha inscripcions, encara
que desgastades. Els moros es van fer forts en
aquesta vila., fabricant per al seu defensa un gran
ARTICLES

242 castell en el més alt del penyal; però el rei Sr. Jaume
I d’Aragó la va conquistar l’any 1233, i va poblar de
cristians del seu exèrcit, reedificant el castell, del
qual encara es veuen en el dia alguns fragments. El
rei Sr. Pere IV d’Aragó va donar als veïns d’aquesta
població el privilegi de viure alli el dia 26 de novembre
de 135
Diccionari Geogràfic – Estadístic - Històric d’Espanya
i les seues possessions d’Ultramar, Pascual
Madoz, 1848.
Monuments:
Ermita de Sant Vicent,
Del segle XVII, consta d’una nau de tres trams,
sense capelles, conserva la pedra sobre la qual
predique el sant titular l’any 1410.
Església de Sant Bartomeu,
L’església parroquial de Sant Bartolomé Apòstol
té la qualificació de bé d’interés local.
La parròquia pertany a la Diòcesi de Sogorb Castelló.
L’església està datada dels segles XVI i XVIII. Es
tracta d’un edifici de planta basilical i quatre crugies,
capelles laterals (entre contraforts), presbiteri
poligonal impressionant volta d’aresta i interessants
frescos decoratius amb escenes al·legòriques
al sant de l’advocació, Sant Bartolomé apòstol.
Mil·liari romà,
Del segle III, Mil·liari de l’època de l’emperador
Decio que jalonava el pas de la Via Augusta romana
per Borriol.
Castell de Borriol,
D’origen àrab sobre fonaments romans, la
seua ubicació és estratègica trobant-se
actualment en ruïnes.
La Torreta,
Molino d’origen medieval,
forma part d’un recorregut pel
patrimoni fluvial de Borriol, els
assuts, juntament amb altres
elements com la Alquerieta, el
“Toll de Barrús” i el “Vaig moldre
Vell”.
Antiga “Ca la Vila” (actual
museu),
Segle XIV, destaca un arc d’estil
gòtic civil.
La Font,
Font principal en el centre de
la plaça del poble.
Ermita del Calvari,
Iniciada la seua construcció
en 1684 però reconstruïda durant
el segle XIX.
Pel terme es troben diverses
fonts, entre elles La Botalària, La
Teula, Sant Martí o Codina.
Festes:
Passió de Crist,
Se celebra amb Escenificació
de la Passió de Crist amb el nom
de Nova Jerusalem la nit del Dijous
Sant.
Pasqua,
Se celebra en la Vall, amb un
ball, dura tot el cap de setmana
de Pasqua
Sant Vicent,
Que se celebra el mes d’abril.
Sant Cristòfol,
Se celebra el 10 de juliol.
Sant Antoni,
Se celebra a principis de gener
ARTICLES

amb una monumental foguera i
la popular “matxà” (desfilada de
cavalleries).
Sant Bartomeu i Sant Roc,
Finals d’agost.
Costums:
Entre els costums cal destacar,
el dia de Santa Llúcia se celebra el
13 de desembre amb una foguera
feta pels cinquens de la localitat,
tradició que compta amb quasi
tres segles d’antiguitat.
Història:
Que Borriol va ser poblat en
l’antiguitat aquest testimoniat
per les nombroses restes arqueològiques
oposats en el seu
terme, entre ells les pintures rupestres
de l’Albaroc.
S’acredita el pas de la Via
Augusta per l’existència d’un
mil·liari que es conserva en el
museu municipal de la localitat.
Les restes del castell s’alcen sobre
una roca que domina el nucli
urbà. De l’antic recinte emmurallat
només queda una porta.
Borriol va rebre carta de poblament
atorgada pel rei Jaume I
en 1250. El seu senyoriu va passar
per diferents mans, com les
del bisbe de Tortosa, les familias Boïl, Tous, Casalduch,
etc.
La seua població va estar constituïda fonamentalment
per famílies musulmanes fins a l’expulsió dels
moriscos en 1609. La seua proximitat amb Castelló de
la Plana, on els moriscos de Borriol posseïen i cultivaven
terres, la va mantindre sempre molt vinculada
a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu
i el consegüent empadronament dels moriscos a Castelló
va originar un plet amb Antoni de Tous.
Himne:
L’himne de Borriol és un dels més peculiars
que existeixen, ja que és un dels pocs (per no dir
l’únic) que està escrit en un compàs de 3/4, i no el
tradicional 4/4 o 2/2. La música és del compositor
Perfecte Artola Prats. La lletra és de Henri Bouché
Peris, el cronista oficial de Borriol. El text exposa i
fa referència a la seua història, als seus paisatges,
a les seues gents i a tot el que li envolta:
Demografia:
La proximitat a la capital de la província ha afavorit
un espectacular creixement demogràfic en
els últims anys.
1990 2579 habitants 1992 2733 habitants
1994 2906 habitants 1996 3129 habitants
1998 3284 habitants 2000 3576 habitants
2002 3917 habitants 2004 4195 habitants
2006 4478 habitants 2010 5075 habitants
2013 5276 habitants 2014 5209 habitants
2015 5176 habitants 2018 5322 habitants
Francisco Fullera i Ortuño
243
ARTICLES

244UNIÓ MUSICAL LIRA
BORRIOLENCA
Des de 1886 es té constància documental de l’existència
d’una agrupació musical al poble de Borriol.
A fi del segle XIX aquesta agrupació es va dividir en
dues bandes, “Unión musical Borriolense” i “ Unión
musical Santa Cecilia de Borriol”.
La seua rivalitat va estendre’s tot al llarg del primer
terç del segle XX.
Durant la Guerra Civil les dues bandes van quedar
dissoltes fins que, una vegada passat el conflicte,
s’uniren en una sola sota la direcció d’En Vicente Aragón.
El 1994 la batuta passà a mans de Ramón Sala
Fontseré, que la mantingué fins a l’any 2000 en què
prengué el relleu Josep Miquel Martínez Giménez.
Després de molts anys amenitzant els actes del
poble, així com de les Falles de Borriana o la Magdalena
de Castelló, la societat es constituí com a tal el
1997, arreplegant tota la tradició musical del poble
de Borriol, portant la música a totes les festes i actes
del poble. Participa, a més, en la Setmana Cultural
de Borriol, amb la preparació d’activitats
musicals com ara concerts
de música de cambra i la realització
de cursets de perfeccionament
instrumental.
Ha participat també en tot un
seguit de festivals de música de
bandes i des del 2000 té consolidat
el Festival de Música Vila de
Borriol. Així mateix, durant els
anys 2002 i 2003 assistí a les falles
de València.
Dins la jove història de la Lira
Borriolenca cal destacar el primer
Certamen en què participà. Fou el
XXV Certamen Provincial de Bandes
de Castelló del 2002.
El 2003, realitzà un concert en
homenatge al poble de Borriol,
ARTICLES

acompanyada per les associacions
musicals del poble Colla de
Dolçainers de Borriol, Coral Borriolenca
i la Confraria de Bombos
i Tambors de Les Creus del Calvari.
En aquest concert es va retre
homenatge al mestre i compositor
Ramón Sala Fontseré, director durant
56 anys de la Banda de Borriol,
a continuació s’estrenà Entorn
del Mil·liari, obra d’encàrrec
de l’Ajuntament de Borriol.
L’any 2005 va participar en el
certamen Internacional de la Val
d’Aosta (Itàlia) on va obtindre el
primer premi en la segona secció,
menció d’honor i premi a la banda
amb més puntuació de totes les
categories. Al mateix any, a part
d’aquest èxit, també va fer actuacions
arreu de la nostra Comunitat
com van ser la participació en el
Festival de Peníscola, la inauguració
del Palau Reina Sofia de València,
on es van reunir més de 1.700
músics i l’actuació a l’Auditori i
Palau de Congressos de Castelló.
L’any 2006, com a esdeveniments
més destacats trobem el
Concert de Sant Vicent, a Borriol,
la participació en el Festival de
Bandes de Xilxes, així com el Concert
de Festes a Borriol i la participació,
com tots els anys, a la Trobada
de Bandes de la Comarca de
la Plana Alta celebrada a Orpesa.
L’any 2007 va complir el seu
desé aniversari fent tot un seguit
d’actes commemoratius que van
tindre el seu punt fort en la participació
en el Certamen Provincial
de Bandes de Música a Castelló en
segona categoria, amb l’obtenció
d’un primer premi.
L’any següent tampoc va parar de
treballar. Un concert a Peníscola, la participació un any
més a l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó, la celebració
del tradicional festival de bandes de Borriol, amb
la Banda de Benigànim com a convidada, un concert al
templet del Passeig de Ribalta de Castelló, dos concerts
a Alemanya, emmarcats en un viatge musical a la Selva
Negra, l’organització de la Trobada Comarcal d’Escoles
de Música, així com la celebració d’un concert de pasdobles
taurins i l’obligat concert de les festes d’agost.
El 2009 va ser un any més relaxat, ja que només
va actuar als concerts anuals ja esmentats celebrats
a la localitat i va participar en la Trobada Comarcal
de Bandes celebrada a Sant Joan de Moró.
El 2010, realitzà un intercanvi musical amb una de
les bandes de més prestigi de la nostra comarca com
és la de Benicàssim. Al Concert de Sant Vicent es va
convidar la banda d’Estivella. A festes d’agost l’activitat
no va parar i es van realitzar dos concerts, el ja
tradicional concert taurí organitzat per l’ ACT Cuca
Manyo i un merescut concert homenatge a la figura
del que fou director de la banda de Borriol, Ramón
Sala, que ens havia deixat recentment.
El 2011 va competir novament al Certamen Provincial
de Bandes a Castelló obtenint un merescut segon
premi en la segona secció.
L’any 2012, cal destacar una nova participació en
el Certament Provincial de Bandes de Música de Castelló,
aquesta vegada amb un segon premi. A més de
l’activitat de la banda, cal destacar la creació d’una
banda juvenil.
Arcadi Babiloni i Rambla
245
ARTICLES

246
LA PASSIÓ DE BORRIOL
La passió de Borriol és un acte que se celebra
per Setmana Santa, concretament el Dijous Sant.
Més de 200 veïns ixen al carrer per a interpretar
la Passió Nova Jerusalem, que en l’any 2020 viurà
la seua edició número 45. Borriol rep a milers de
veïns i visitants per a presenciar la representació
de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist més
longeva de la província.
Rafael Lloret Terol, antic mestre d’escola va impulsar
la Passió en 1975. Rafael Lloret juntament
amb Henri Bouché, van començar amb el projecte
confeccionant el guió i buscant gent del poble que
estiga disponible per a realitzar aquesta gran obra.
Al principi va anar una mica complicat, ja que en
ser gran part de la gent no professionals, aquests
estaven una mica espantats i indecisos amb la
idea, però al final van formar un gran equip de treball.
Tot el poble s’ajunta al costat
d’una idea, Nova Jerusalem,
no és un espectacle, sinó d’una
vertadera vivència. La implicació
dels veïns i el realisme de les
escenes són els principals senyals
d’identitat de la Passió de
Borriol.
Per a això, més de 200 actors
del municipi es preparen any rere
any per a aquesta multitudinària
representació sobre la passió de
Crist. Pràcticament tots els actors
són de la segona generació, i
ja ve la tercera. Queden pocs dels
quals van començar, i amb la tercera
generació s’assegura la continuïtat
de la Passió de Borriol
ARTICLES

a través dels anys. Rafael Lloret
Porcar, fill de l’impulsor i creat
de Nova Jerusalem, fa el paper
de Jesucrist, que va ser desentelat
durant més de tres dècades
per Rafael Lloret Terol.
247
En espais naturals.
Els integrants de Nova Jerusalem
reforcen el realisme
de l’obra amb la representació
d’escenes en espais naturals i
escenaris condicionats perquè
siguen el més real possible. La
representació es realitza en tres
espais naturals i tres escenaris. A
més, hi ha escenes que es realitzen
de manera simultània, com
en la narració original. Unes altres
com l’Últim sopar es desenvolupen
en secret. Ningú sap on
se celebrarà, ni tan sols els mateixos
apòstols.
Només ho sap Jesucrist i l’amo
de la casa. En els espais naturals
es representen:
L’acte de l’oració de l’hort
(Muntanya de les Oliveres) El
camí del Golgota, on es representa
el Via crucis, el penediment de
Judes, la trobada de la Verge amb
Jesús, la trobada de Jesús amb la
Verònica i amb les dones de Jerusalem,
finalitzant amb La crucifixió
en el “Monte Calvari”. En els
escenaris, es representa: El Sanhedrín.
En el qual es representa
el judici contra Jesús i la traïció
de Judes.
El palau d’Herodes. En el qual
Jesús és humiliat i burlat per tots
els convidats en les festes del Rei
Herodes. Ponç Pilat. En el qual
es representa el càstig que rep
Jesús, l’alliberament de Barrabas i la súplica dels
membres del Sanhedrín perquè Pilat condemne a
mort a Jesús, ja que als del Sanhedrín no els és permés
condemnar a mort. No es pot dir exactament
el nombre d’actors, ja que tots els veïns del poble
exerceixen algun paper.
Actors de la Passió de Jesús: Antorcheros, que
il·luminen el Camí del Golgota. Soldats romans.
Que estan presents en totes les representacions
realitzades Dones de Jerusalem. Acompanyant a
María durant tota la representació i el Via crucis.
Sanedrín, amb un total d’uns trenta actors, destacant
com a actors principals els de Anás, Caifás,
Nicodemo, Melquisedec, Leví, Eliezer, Neftalí
Samuel, Naum, Isacar. Pilat. Amb vària representació
d’actors, Ponç Pilat, Claudia, Barrabás, Romans
i xiquets del llavamans.
Herodes, Amb vària representació d’actors, Herodes,
Herodias, Dones d’Herodes, Ballarines, Romans.
Jesús, Pedro, Juan, Judes, Apòstols, María,
Verónica, Dones de Jerusalem, Ángel.
Molts són els veïns i visitants que acudeixen
cada Dijous Sant a Borriol per a presenciar la representació
de Nova Jerusalem. No hi ha espectadors,
són tot actors passius. Participen amb el seu
silenci, compassió i dolor. No existeix l’aplaudiment.
La representació compta amb la catalogació
de Festa d’interés turístic en l’àmbit provincial.
ARTICLES

248 Rafa Lloret. Mestre de professió i referent de la
cultura teatral. Generós mestre que va interpretar
en 33 ocasions a Jesús en la Passió de Borriol, va
ser nom propi en l’àmbit cultural com a director
teatral i escènic, dramaturg i novel·lista.
Nomenat FILL ADOPTIU de Borriol, volgut per
tots els borriolencs.
Mestre de mestres, gran persona, amic i conseller.
No hi ha lloc on no estiga present, ajudant,
comptant, explicant, aconsellant.
Gràcies Rafa per la teua dedicació a la gent,
per inculcar-nos uns valors, pel teu amor i afecte
als teus (que som molts), pel teu exemple diari,
gràcies per ensenyar-nos que amb esforç i treball
s’aconsegueixen els somnis, gràcies per ser tan
bona persona, valenta, lluitador, honrat i generós.
Només ens queda demanar-te una cosa, que des
del cel ens protegisques i ajudes a tots.
SEMPRE AMB NOSALTRES
Arcadi Babiloni i Urruticoeche
ARTICLES

“
R
OMPIDA DE LA HORA”
DE L’ALCORA
249
LA “ROMPIDA DE LA HORA” DE L’ALCORA
DECLARADA PATRIMONI CULTURAL IMMATE-
RIAL DE LA HUMANITAT
La manifestació cultural espanyola ‘Las Tamboradas,
rituales de toques de tambor’ ha sigut
inclosa en la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial
de la UNESCO durant la 13a Sessió del
Comité Intergovernamental de Salvaguarda del
Patrimoni Cultural Immaterial, celebrada l’1 de
desembre de 2018 a Port Louis (Rep. De Maurici).
Aquesta tradicional manifestació reuneix
gran part de la geografia espanyola unida pels
rituals grupals de tambors i bombos durant la
Setmana Santa. Les ciutats incloses en aquest
expedient estan repartides en cinc Comunitats
Autònomes: Andalusia, amb Baena; Aragó, amb
Albalate de l’Arquebisbe, Alcanyís, Alcorisa, Andorra,
Calanda, Híjar.
La Pobla de Híjar, Samper de
Calanda i Urrea de Gaén; Castella-la
Manxa, amb Agramón,
Hellín i Tobarra; la Regió de
Múrcia, amb Moratalla i Mula;
i la Comunitat Valenciana, amb
Alzira i l’Alcora.
Aquestes ciutats s’associen
en el Consorci Nacional dels
Pobles del Tambor i el Bombo
d’Espanya, organitzador anual
de les Jornades Nacionals del
Tambor i el Bombo, realitzades
en un lloc diferent de la geografia
espanyola cada any.
Aquest Consorci, al qual la
Germandat del Santíssim Crist
ARTICLES

250 del Calvari de l’Alcora està unida des de l’any de la
seua fundació (1983), porta treballant de valent per
a aconseguir aquest guardó des de 2010.
La cerca de suport ha sigut una àrdua tasca
per part de la nostra germandat, que ha treballat
exhaustivament per a portar la “Rompida” a el
mes amunt, però no hauria sigut possible sense
la indiscutible labor de l’Associació Cultural.
L’Alcora Tambor.
Després de l’obtenció del títol de BÉ D’INTE-
RES CULTURAL i, posteriorment, el de FESTA
D’INTERES TURÍSTIC DE LA COMUNITAT VA-
LENCIANA, el nomenament de PATRIMONI CUL-
TURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT representa
el major títol cultural que es pot obtindre
en l’àmbit mundial.
Patrimoni Cultural Immaterial són: les pràctiques,
representacions, expressions, coneixements
i habilitats; els instruments, objectes
i artefactes; els espais, comunitats i grups; i,
en alguns casos, els individus que reconeixen
aquest com a part del seu llegat cultural. El patrimoni
cultural immaterial, transmés de generació
a generació, és constantment recreat per
comunitats i grups en resposta al seu entorn
i la seua història, proporcionant-los un sentit
d’identitat i continuïtat, promovent el respecte
per la diversitat cultural i la creativitat humana.
Perquè aquesta consideració de patrimoni cultural
immaterial es mantinga, l’activitat ha de ser
compatible amb els drets humans, contribuint
al respecte mutu entre comunitats, grups i individus,
i a un desenvolupament
sostenible.
Ens trobem enfront d’un punt
d’inflexió per al món del tambor
i el bombo a la Província de Castelló,
ja que l’Alcora està escrita
ja en els annals de la història
cultural de tot el món.
Però tot això, sens dubte, no
hauria sigut possible sense la
participació de tots i cadascun
dels confrares o tamboriners
que participen en la “Rompida”,
vinguts de Confraries i Germandats
de pobles de dins i fora de
la nostra província. A tots vosaltres,
moltes gràcies per aquest
premi, el vostre premi!
Pablo Gargallo i Gargallo
Vocal de tambores de la
Hermandad Stmo. Cristo del
Calvario de Alcora.
ARTICLES

251
MORELLA, EL SEXENI, LA
MAGDALENA I CRÈMOR
Diuen que nàixer a Morella imprimeix caràcter,
com els sagraments de l’Església Catòlica. I
és que la capital de Els Ports, atractiva i atraient,
històrica i llegendària, escenari de gestes i miracles,
no solament és un dels conjunts patrimonials
de major valor a la província de Castelló,
Comunitat Valenciana, Europa i el món, si no és
reflex de cultures pàtries, tradicions i patrimonis
ancestrals l’origen dels quals es perd en la nit
dels temps.
Morella com a escenari i vida, passió i aventura,
llaços de germanor i estirp purificada, especialment
en les Festes Sexenales en honor a
la Mare de Déu de la Vallivana. En la vila de l’antic
convent de Sant Francesc el temps es mesura
cada 6 anys. Des de 1673, i fruit del vot perpetu
a l’advocació mariana més
volguda pels morellanos, com
a agraïment per haver-los deslliurat
d’una negra i perversa
pesta, les forces vives d’aquell
llavors decideixen dedicar un
novenario, de sexenni i sexenni
en la segona quinzena d’agost.
Però, fruit de la tenacitat, imaginació
i amor cap a la terra, i
així resa en el seu escut com a
ciutat fidel, fort i prudent, dels
seus habitants, aquesta litúrgia
del novenario donarà pas a processons,
estampes religioses
com a didàctica per al poble,
els singulars ‘retaules’ i recrea-
ARTICLES

252 ció de personatges de la Bíblia, per no parlar de
l’artesania manifestada en els grans dissenys ornamentals
que decoren els carrers. Pur barroc.
Rituals perfectes. Entusiasme popular. Devoció,
fervor i fe per a uns festejos, declarats d’Interés
Turístic Nacional, que es converteixen en reclam
obligatori per a molts castellonencs, turistes nacionals
i estrangers i les mateixes gents de Morella
que, orgulloses de les seues manifestacions
més singulars, ofereixen el millor de si mateixes
en uns festejos d’esplendor i magnitud exacerbada
en homenatge a la Mare de Déu. I és que
festejos religiosos, personatges de l’imaginari
col·lectiu “morellano”, reines i prínceps conformen
un mosaic difícil de descriure si no es viu
intensament al llarg de nou frenètics nou dies
que converteixen a la ciutat del general Cabrera
en un elegant somni, sorgit a l’atzar del seu majestuós
castell.
Festes en les quals no poden faltar les danses,
com la de “Els Torneros”, amb salts de difícils i
impossibles equilibris, i com a ritu iniciàtic dels
joves, i que causen admiració entre els milers
d’espectadors que es concentren als carrers per
a ser testimonis directes d’una
màgia que només es repeteix
cada sis anys. Cada festa de
cada dia està organitzada per
gremis d’institucions de la ciutat:
Església-Ajuntament, Gremi
de Llauradors, la Gent Gran,
Professions, Indústria i Transport,
Arts i Oficis, Joventut,
Colònia Morellano-Catalana i
Morellanos absents. Nou dies
frenètics de goig i alegria popular
que transcendeixen del
purament religiós per a arrossegar
una sèrie d’emocions, vivències,
i consideracions que
es converteixen en ofrena i gratitud
a la venerada imatge de
Santa María de Vallivana, amb
un moment estel·lar, l’Entrà de
la Mare de Déu a la ciutat pel
Pla dels Estudis al vespre del
primer dia entre lluminàries,
llàgrimes i sensacions que irradien
des del cor dels morellanos.
Festes sexenales que han
volgut estar en aquest llibret
de la Gaiata 18, Crèmor, i en el
ARTICLES

marc dels especials festejos del
75é aniversari de les festes de la
Magdalena en la seua estructura
actual per diverses raons.
La primera, el sector compta
com un dels seus vials més assenyalats
el Passeig de Morella,
punt de partida, de la carretera
que porta directa a la capital de
Els Ports.
Segon, la històrica presència
de la representació morellana
en la cavalcada del Pregó, sobretot
en els primers anys de la
Magdalena tal com la coneixem
ara, amb estampes gòtiques
amb morellanas abillades amb
el seu vestit regional, a mig
camí entre la indumentària de
les terres valencianes i la de la
Catalunya pròxima. L’última de
les presències de Morella en la
cavalcada anunciadora dels festejos magdaleneros
va ser precisament l’any passat, el 2019, i precisament
amb la recreació de la senyorial i emblemàtica
Dansa de “Els Torneros”. Finalment,
i no menys important de les raons del perquè
parlem del Sexenni morellano en la Gaiata 18,
és pels vincles de germanor i anyenca tradició
entre les Festes de la Magdalena, que sorgeixen
des d’un romiatge penitencial a l’ermita del Castell
Vell i la seua similitud amb la rogativa morellana.
Devocions, ancoratges en el passat més
remot i compromís amb els orígens com a poble
de dues ciutats que marquen la seua empremta
pròpia en l’àmbit del País Valencià. Morella i
Castelló. Els Ports i La Plana.
Vicente Cornelles i Castelló
Llicenciat en Ciències de la Informació
i Periodista
253
ARTICLES

254
LES USERES
Les Useres és un municipi de la província de
Castelló, situat a la comarca de l’Alcalatén. Amb
un total de 966 habitants, aquest poble, és conegut
per la seua peregrinació i el seu excel·lent vi.
Els pelegrins de les Useres, es tracta d’un dels
més antics romiatges valencians. Té lloc l’últim
divendres del mes d’abril i rememora una antiga
tradició que ens submergeix de ple en l’Edat
mitjana. En aquesta, tretze homes, inclòs el guia
(en representació de Jesucrist i els dotze Apòstols),
acompanyats per tres cantors, el capellà i
el representant de l’Ajuntament, entre altres, renovaran
un any més el vot de tot el poble en marxar
en peregrinació penitencial cap al santuari
de Sant Joan de Penyagolosa. La peregrinació
passa per Sant Miquel del Torrocelles (Llucena),
Xodos i Sant Joan de Penyagolosa (Vistabella),
fins a arribar de tornada a les
Useres. En aquesta etapa final,
quan entren al poble, els pelegrins
caminen sobre un mantell
d’heura, descalços i al so d’uns
cants gregorians. La peregrinació
finalitza aquesta mateixa
nit després d’una missa. Durant
aquesta festa, el poble s’ompli
de fidels admiradors d’aquesta
tradició, arribant fins i tot a vindre
gent de molt lluny només
per a contemplar-la.
A part de per aquest atractiu
cultural, les Useres també és
coneguda per les seues vinyes
i la seua gastronomia. En 1960
ARTICLES

Malgrat els seus pocs habitants, aquest poble
atrau molts viatgers, tant pels seus costums, com
per les seues festes. Perquè compta amb nombroses
fonts, La Ponsa, La Font de Més Amunt
i La Pressola que conformen rutes turístiques
molt conegudes.
255
Amb una simple vista des de l’alt de la muntanya
pots contemplar la figura d’una balena que
conforma el poble. Però aquest poble no és conegut
per aquest mamífer, sinó pel seu ocell emblemàtic.
Els habitants es fan cridar “paputs”,
un ocell que torna els mesos de maig, i que té
una peculiar cresta amb plomes.
es va fundar el celler, i el dia de
hui encara continua sent un reclam
entre molta gent, duent-se
a terme visites guiades a aquest
celler. Aquest celler ja compta
amb nombrosos vins, entre
ells, els més destacats són “33
Route”, El Pelegrí i l’Alcalatén.
En l’àmbit gastronòmic, el tombet
de carn de corder és, el plat
estrela d’aquest poble.
La puput de les Useres, la Mare de Déu Pintà;
quan les cabres faran llana els pastors faran
bondat
Zaida Beltrán i Barrachina
Manuel Beltrán i Chiva
ARTICLES

256PELEGRINS
DE LES USERES
ELS PELEGRINS DE LES USERES, PATRIMONI
INMATERIAL DE L’ALCALATEN.
El patrimoni cultural és el conjunt de tots els
béns, materials i immaterials, que pel seu valor
propi, han de ser considerats d’interés rellevant
per a la permanència de la identitat i la cultura
d’un poble. En aquest sentit, és innegable que Els
Pelegrins de Les Useres, és un intangible cultural
de primera magnitud a la Comunitat Valenciana i
a la província de Castelló i l’intangible cultural diferencial
per antonomàsia del poble de les Useres,
a la comarca de l’Alcalatén.
Aquesta tradició multisecular mou a tot un poble,
Les Useres, el darrer divendres d’abril i el dissabte
següent mantenint-se inalterable des del seu
inici que encara que no se sap amb certesa es pensa
que es remunta al segle XIV
en plena Edat Mitjana.
Ens trobem front un fet religiós,
arreplegat en un vot perpetu
que els avantpassats dels
pobladors d’aquest xicotet poble
van comprometre amb la seua fe
a Déu, la Mare de Déu i els Sants,
per tal d’erradicar sequeres, pestes
i altres perills que pogueren
acostar-se al termini userà. Segons
el cant del O Vere Deus,
càntic de súplica a la Divinitat,
es demana per la salut, la pau i
la pluja. Aquest meravellós tresor
immaterial, trenca el silenci
ancestral en el qual la fidelitat al
ARTICLES

És realment esgarrifós, escoltar aquesta antiga
súplica del O Vere Deus, en les rudes veus dels
tretze homes amb llargues barbes i vestits amb els
humils sargils i esclavines de color blau fosc, fatigats
pel cansament d’anar descalços pels carrers
dels pobles que travessen, i per portar sobre d’ells
quantitat de rosaris penjats pel coll i la cintura,
que els familiars, amics i núvies han donat perquè
els passen per la protectora imatge de Sant Joan de
Penyagolosa.
257
seu Déu i als seus avantpassats,
la penitència i el mateix silenci
són els elements protagonistes
d’aquesta antiga tradició.
La lletania del O Vere Deus,
centralitza el compromís de tot
un poble, protagonitzat per tretze
homes (el guia i dotze pelegrins),
en representació de Jesucrist
i els dotze apòstols, que
assumeixen la representació de
tot el veïnat i els ancestres que
els han precedit i hi han complit
sense interrupció aquests ritus
segle rere segle. En aquesta peregrinació
que comprén una marxa
de 35 quilòmetres des del poble
de Les Useres, fins al Santuari de
Sant Joan de Penyagolosa, al termini
de Vistabella del Maestrat,
els protagonistes (els pelegrins)
són acompanyats per tres cantors,
el capellà, el representant
de l’Ajuntament, els clavaris, el
dipositari, les promeses i el grup
de les “Càrregues”, que a una
certa distància acompanyen i recolzen
el pelegrinatge.
...”O vere deus, Trinus et Unus,
Exandi preces populi huius.
Da nobis salutem et pacem
Et plubiam de coelis.
Nom sumus digni e Te exaudiri
Nostris demeritis meremur puniri.
Sancte Johane Baptista,
Ora pro nobis.”
Les solemnes paraules entonades amb la melodia
punyent dels cantors, trenquen el silenci dens
i expectant mitigat només pel so de les campanes,
arrossegar dels peus nus dels tretze pelegrins sobre
la humida enramà i el ritme metàl·lic i melodiós
que fan al colpejar amb els seus bordons el
sòl de dura pedra formant una tonada que envolta
a tothom d’un ambient místic i medieval.
Aquesta peregrinació penitencial, pel seu valor
immaterial va ser declarada en 2016 “Bé d’Interés
Cultural Immaterial” pel Decret 53/2016 publicat
en el DOCV el 3 de maig del mateix any, fent valdre
la importància i el mèrit d’haver conservat i mantingut
tot un poble, l’antic vot compromés pels
seus avantpassats.
Antigament, per a participar en aquesta peregrinació
es requeria tindre 21 anys, viure a les Useres i
a més ser cap de casa i esperar el torn dels carrers
i barris de la vila. En l’actualitat, els Pelegrins són
homes voluntaris, de més de 18 anys triats seguint
l’ordre dels carrers que recorre les cinc barriades
en les quals es divideix el poble (Barris de la Mare
de Déu del Loreto, de Santa Ubaldesca, de la Mare
de Déu del Carme, del Cristo de l’Agonia i de Sant
Roc). La inscripció dels pelegrins es fa el quart
ARTICLES

258
Però també abans, hi ha tres
dies de preparació per a acomodar
el sentit religiós de la peregrinació.
En aquests tres dies,
s’oficien unes paraules de recordatori
d’allò que ha de ser el
sentit cristià de la rogativa, que
es coneix com el Tríduo, on es
fan els precs del Rosari, les Lletanies,
el Sermó i el Cant dels
Gojos.
diumenge anterior a la celebració i comença per la
casa següent a l’últim pelegrí de l’any d’abans, fins
a aconseguir els tretze i algun reserva per si fallara
algun en l’últim moment.
Però els Pelegrins no van sols. Un seguici compost
per veïns de la població els escolta sense intervindre
en els càntics encara que sí que poden
acompanyar en actitud solemne al romiatge. Així,
la processó es converteix en una cosa compartida
per tota la població passant de ser un acte individual
(el pelegrí) a tindre un sentit comunitari o
col·lectiu. La sensació de patiment patida pel “penitent”
s’estén als altres fent aquest dolor més suportable.
L’esdeveniment dels Pelegrins de Les Useres
comporta una sèrie de preparatius, alguns amb
sentit organitzatiu: els clavaris i les dones pasten
les fogasses de Sant Joan en els diferents forns de
la vila, i els cuiners i el dipositari preparen el menjar,
les vestes, ciris, atifells i tot el necessari per als
dos dies. L’Ajuntament oficia als altres pobles, els
termes municipals pels quals passaran els Pelegrins:
Sant Miquel de les Torrocelles (Llucena), Xodos
i Sant Joan de Penyagolosa (Vistabella). Altres
amb el fi de recaptar ajut per costejar les despeses
econòmiques del Pelegrinatge, en aquest cas tres
vegades a l’any es fa “l’arreplegà” entre les cases
de poble i els masos més propers, en l’època de la
trilla, la verema i una setmana abans del pelegrinatge.
El pelegrinatge el componen
el grup dels pelegrins, format
pel guia, els dotze pelegrins, el
capellà, els tres cantors, els tres
clavaris i l’alcalde o representant
de l’ajuntament com a autoritat
civil, que estaran sempre a les
entrades i eixides del poble de
Les Useres i d’altres poblacions
per les quals la peregrinació travessa.
Durant el trajecte, només
és necessari que acompanyen a
peu als pelegrins un dels tres clavaris,
els altres dos poden anar a
cavall amb les càrregues.
D’altra banda, l’altre grup està
format per les càrregues que a
certa distància acompanyen als
pelegrins i està compost per dènou
hòmens amb cavalleries carregades
amb tot el necessari per
als dos dies que dure aquest acte
penitencial. Menjar, utensilis de
cuina i resta de bagatge. Marxen
sempre al capdavant, sense tindre
cap mena de contacte amb
els pelegrins.
El divendres de matinada,
comença el ritual de la peregrinació
amb la missa de les Càrregues
i després, a les sis del matí,
hora solar, la dels Pelegrins.
Una vegada finalitzada aquesta
ARTICLES

homilia es realitza la processó
d’eixida començant els rituals
més estètics d’aquests ritus. Encapçala
la processó el sagristà,
amb la creu processional i amb
dos escolanets un a cada costat,
portant cirials encesos i al darrer
un home amb el guió de Sant
Joan Baptista, el capellà que es
quedarà al poble, i la gent que ha
escoltat la missa amb ells i que
els acompanyaran fins a la darrera
casa de Les Useres. . Ja en el
Filador, es calcen i emprenen el
camí d’uns 35 quilòmetres cada
jornada, dividides en sis estacions;
on els cantors no deixaran
mai de cantar els cants propis de
cada estació, i els altres resaran
les diverses parts del rosari.
El ritual comporta que cada
vegada que s’acosten a una església
o ermitori davant de la
porta els cantors, clavaris i pelegrins
faran el seu cerimonial llevant-se
el capell de feltre negre,
fent una lleugera inclinació de
cap, agenollant-se i abocant-se
a besar el terra per redreçar-se,
fent una nova reverencia i seguidament,
tornar a posar-se el capell
i continuar el seu camí.
El pas dels pelegrins per les
poblacions de tortuosos carrers
és pausat i amb els peus nus, per
això la gent prepara un mantell
d’heura, per on passarà la peregrinació
amb un sepulcral silenci
sols trencat pels cants gregorians
dels cantors.
En el camí cap a Penyagolosa
la peregrinació entrarà al recinte
emmurallat de Sant Miquel
de les Torrecelles, antiga fortificació
medieval, on els rebrà el repic constant de
la campaneta que volteja a l’espadanya. Després
d’oir missa per segona vegada i de dinar al casalici
de l’ermità completament aïllats del món extern i
envoltats per la penombra, canten el Regina Coelis
i el Ne recorderis i resen un Parenostre. Tot seguit,
capbaixats i amb les mans juntes, travessen el pati
amb absolut silenci, després d’entrar a l’ermita, reprenen
el camí, resant el rosari i fent la part més
forta de la jornada, al pujar la Lloma de Bernat i
passant pel baix del poble de Xodos, sense parar,
fins a aplegar a la Font dels Possos, on berenaran
i descansaran per afrontar el Tossal de Marinet i
una vegada passat s’arribarà al Peiró de Sant Joan
a la nit, on seran rebuts solemnement per la comitiva
local, partint en processó fins a l’ermita de
Sant Joan de Penyagolosa on els pelegrins entraran
descalços i sortiran amb l’estendard i el guió amb
banda vermella, retirant-se per dormir i descansar
en una cova, al voltant d’una petita foguera.
El moment culminant de la peregrinació arribarà
el dissabte al matí en el santuari de Sant Joan
realitzant-se la cerimònia del Perdó, en la qual el
Guia en representació de Jesucrist els dirigirà unes
paraules sobre l’existència i la tradició i els demanarà
perdó i els rentarà i besarà els peus rememorant
allò que els avantpassats van transmetre de
pares a fills al llarg dels segles. Segons mana la tradició
res del que allí dins ha passat s’ha de dir, on
cadascun dels Pelegrins es quedarà amb l’essència
dels actes i paraules que els transmetrà el Guia.
259
ARTICLES

260 A les set del matí, després de la Missa de les
Càrregues, el depositari realitza el primer toc per
a la Missa dels pelegrins que començarà a les
08.00 h del matí. Els pelegrins són acompanyats
pel cantor major a l’església, repetint-se el ritual
del dia anterior.
Després, a les 11.00 h del matí iniciaran el retorn
cap a Les Useres, passaran pel poble de Xodos, on
oiran Missa a la seua església i caminaran pels tortuosos
carres del poble amb el cerimonial indicat.
Ja en el camí els pelegrins travessant el Mas
d’Aicart, descansant una miqueta sota una alzina
abans d’aplegar al Corral Blanc i arribaran a la nit
al poble de Les Useres, on tothom els espere mentre
resen i mengen el trosset de pa beneït que les
càrregues i els clavaris han repartit prèviament al
Filador. Mentre les campanes anuncien que ja està
a punt d’entrar la processó, i començarà la desfilada
cerimoniosa dels pelegrins sobre el tapís de
murta i hedra que pels carrers de la vila han preparat
el veïnat. Passaran davant l’ermita del Loreto
i besaran la creu gravada a terra, i continuaran
el seu camí fins a aplegar a l’ermita tardogòtica
de Santíssim Crist de l’Agonia on tots els participants
en la peregrinació que han acompanyat als
Pelegrins, càrregues, promeses, mulaters, clavaris,
vestits amb capell negre de feltre al cap i capa negra
a l’esquena i sostenint un ciri encés a la mà,
acompanyaran la processó a trobar-sé en la comitiva
del poble que espera en
mig de la Plaça Major. Totes dues
comitives en processó, aniran
a l’església major on finalitzarà
aquest multisecular acte penitencial
dels pelegrins de Les Useres,
símbol viu de la fe i l’amor a
la tradició d’aquest senzill poble
de la Tinença de l’Alcalaten. I
una vegada més s’haurà complit
la promesa dels avantpassats.
Estela Bernad i Monferrer
Llicenciada en Dret. Doctora
en Comunicació.
Professora Universitat Jaume I
ARTICLES

261
LA VALL D’ALBA
És un municipi situat a la comarca de la Plana
Alta que té 2.889 habitants. El seu nucli urbà se
situa en un vessant del Pla de l’Arc, i també amb
La Barona, Montalba, La Pelejaneta i Les Ramblelles.
La Vall d’alba, va pertànyer al terme municipal
de Vilafamés fins al 4 de juliol de 1925, la
qual el nostre municipi ha experimentat un desenvolupament
notable. Les característiques del
clima han afavorit una economia agrícola basada
en cultius d’ametler, vinya i olivera.
Gràcies al nostre ajuntament, també podem
destacar diversos monuments:
Esglèsia de Sant Joan Baptista
Esglèsia de la Mare de Dèu
dels Àngels
Ermita de Sant Cristòfol
Plaça de Bous
Ajuntament
Museu Etnològic
També podem fer una ruta
gastronòmica amb els restaurants-bars
que tenim pel poble:
Ca Fernando
Cal Paradís
Mas de Roures
Pou de Beca
ARTICLES

262 Bar Picurri
Entrepans l’Avinguda
Cafeteria Jaume I
Finalment, arriben les nostres festes:
Sant Antoni
Kintos
Festes de la joventud
Festes Montalba
Festes Pla de l’Arc
Festes La Barona
Festes La Vall d’Alba
De totes les festes podem destacar molts moments,
però les principals són les del poble, així
que contaré un poc:
de les festes, bous i vaques, disfresses,
misses, festa de l’aigua,
“tu cara me suena”, dinar i sopar
de penyes, tancaments de bous
cerrils, bou embolat, despertà de
la reina i dames, concurs d’anelles
i de retalls, teatre i coets
anunciant el fi de festes.
Jo l’any 2015 vaig tindre l’orgull
de poder ser la màxima representant
del meu poble.
Aurora Traver i Roures
L’última setmana d’agost comencen les festes,
en honor als nostres patrons, Sant Joan Baptista
i la Immaculada Concepció. Durant 15 dies, els
valldalbenses celebrem la setmana d’abans de començar
les festes, està la setmana cultural, on fan
el concert de l’Associació Musical Valldalbense, el
partit de futbol del nostre equip amateur, demostració
de Zumba de nenes i majors, final del campionat
de Pàdel, exhibició de disciplina Canina,
demostració de cotxes antics, carrera de bicicletes
antigues, actuació del grup de Danses Vall d’Alba,
actuació del grup de Guitarres de La Vall d’Alba i
jocs per als petits del poble. I després, la setmana
de festes tots els dies orquestra, discomòbil, crida
ARTICLES

’
263
LAVINGUDA ALCORA
L’Avinguda Alcora sempre ha sigut important
per a mi per diverses raons, començant per ser
l’avinguda que cada cap de setmana em donava
la benvinguda de nou a la meua ciutat, Castelló.
D’una banda, l’Avinguda l’Alcora va ser el
lloc on els meus avis van establir el seu habitatge
per formar la seua pròpia família, en un
barri on, com el meu avi, que provenia de Cabanes,
moltes famílies vingudes dels pobles de la
nostra província s’establien per buscar un futur
millor.
El meu pare va nàixer i es va criar pels seus carrers,
jugant entre tarongers, corrent entre els masets
i amb l’ajuda d’En Ramiro
Izquierdo, que, després de les
classes, els ajudava tant al meu
pare com al meu oncle amb els
seus estudis, mentre el meu avi
treballava àrduament regentant
la seua barberia, que també es
trobava a la mateixa avinguda.
D’altra banda, el poble que
dona nom a aquesta avinguda
és l’Alcora, el poble que va veure
nàixer la meua mare, i el lloc
de residència de tota la meua
família materna.
ARTICLES

264 Aquest poble, on vaig passar tants caps de setmana
visitant a familiars i amics, i aquest poble
a què tornem, cada any, per celebrar les seues
festes, des del Dia del Rotllo, o la “Rompida de la
Hora”, fins a les Festes del Crist que se celebren
cada estiu a l’acabar el mes d’agost.
I va ser gràcies a aquestes festes que a mi em
va picar el cuquet de participar després de manera
activa en les festes de la Magdalena.
Tot va començar a l’arribar als 18 anys, on a
l’Alcora, moltes xiques d’aquesta edat s’apunten
per ser Dama o Reina de les festes. A la meua família,
tant la meua mare com la meua germana
havien estat Dames d’honor, però a mi em va
costar decidir-me fins que vaig arribar a un tracte
amb el qual és el meu millor amic i va ser el
meu acompanyant, el tracte era que jo sortiria a
les festes del 2008 si ell, el dia de la Ronda a Reina
i Dames em cantava una cançó al costat de la
Rondalla.
A poc a poc, entre preparatius de vestits de
castellonera, festa i camperes va anar arribant
l’estiu, el mes d’agost i amb ell, les esperades
festes.
Les festes a l’Alcora, són molt participatives, i
diguem, consten de dues parts. Una primera setmana,
anomenada la cultural, on es concentren
la majoria dels actes culturals i
esportius i una altra que abasta
els grans dies de les festes, els
actes religiosos, taurins i la presentació
a Reina i Dames.
Finals de tornejos, concursos
d’art, exposicions, aquests dies
ens van servir a Reina i Dames a
fer un preescalfament per al qual
vindria i ens va servir també per
a unir-nos més i preparar-nos
per a gaudir intensament.
Van començar ja a arribar els
actes més participatius, i és que
com en molts pobles de Castelló,
les festes de l’Alcora són festes
que es viuen al carrer, sopar de
pa i porta, concurs de paelles,
concerts i per fi els actes més
importants.
És típic a l’Alcora, el dia previ
a la presentació de Reina i Dames,
que la Rondalla vaja casa
per casa a rondar i rendir-les homenatge.
És dels dies més bonics que
vaig viure com a Dama, envoltada
de familiars i amics, de discursos
emotius i d’escoltar per
fi, la cançó que amb tant afecte,
havia preparat Enric, el meu
acompanyant per cantar-me
aquest dia com a part de la promesa
que em va fer i que vaig
escoltar emocionada i entre llàgrimes.
Just l’endemà, i després de
molts dies ja de festes, va ser la
presentació després de la qual se
celebra un gran ball de gala, on
tothom es vesteix per a l’ocasió, i
ARTICLES

aquí estàvem nosaltres, amb milers
de ganes de rebre la nostra
anhelada banda i lluint els nostres
vestits llargs disposades a
gaudir de la nostra gran nit.
265
Un altre dels actes més importants
i el que, almenys jo
més esperava, era la processó
del Crist del Calvari, és una processó
llarga, al vespre, on pràcticament
tot el poble participa
portant els seus ciris i la imatge
és preciosa.
Nosaltres ja estàvem preparades
per a començar i sortir
cap a l’església, vestides amb
els nostres vestits de castellonera,
quan es va deslligar una
tempesta que va obligar a cancel·lar
la processó, cosa que
no havia passat en els últims
60 anys, per sort, es va poder
fer una setmana després i vam
poder portar les nostres flors al
Crist.
Acabades les festes, ens
quedava encara tot un any per
gaudir juntes, participant en
el Pregó a Magdalena, o en la
setmana de Pasqua, però sens
dubte va ser una experiència de
la qual no em penedisc, encara
que a la meua família li costés
moltíssim treball convéncer-me
al seu dia.
Gimeno, que a més de convertir-se en amics em
van acabar de donar l’empenta per animar-me a
sortir de Madrina en una Gaiata, començant el
meu camí en festes a la Gaiata 11 per acabar sent,
sense ni tan sols haver-m’ho plantejat anys enrere,
Reines de les festes de Castelló en 2011, així
que, Qui sap que hagués passat si no hagués decidit
sortir de Dama d’Honor a l’Alcora?
Com ja havia dit, són moltes coses les que he
d’agrair i les que m’uneixen al qual dic amb orgull
és el meu poble, L’Alcora.
Mónica Sidro i Maneus
Va ser també gràcies a haver
sortit de Dama a l’Alcora que
vaig conéixer a Higinio Mateu
(qui va confeccionar el meu vestit
per a la presentació) i a Javi
ARTICLES

266FIDELIS, FORTIS
ET PRUDENS
A començaments del mes de desembre de
mil nou-cents setanta-sis vaig rebre una carta,
datada a Madrid el dia tres del mateix mes, en
la qual em comunicaven que havia aprovat les
oposicions al banc a les quals m’havia presentat
mesos arrere.
En la carta em deien que em presentara en l’Oficina
Principal del banc on m’assignarien el lloc de
treball. Enorme alegria: la meua primera experiència
laboral! El banc estava a poc més de cent metres
de la meua casa. Vaig allí, em presente al Cap
de Zona i li pregunte a on m’assente. Em respon
que la meua plaça no és per a aquesta oficina, que
és per a ocupar la vacant produïda a Morella i que
m’havia d’incorporar el dia vint-i-set.
A Morella?, per on es va?, on està?, fa falta passaport?,
però... Si no tinc cotxe ni
diners!
Miquel, amic meu i amb vehicle
del seu pare, es va oferir al fet
que anàrem a efectuar una visita
d’inspecció a aquest poble tan
llunyà... i allí que ens vam anar
el dia vint-i-dos al matí a primera
hora.
Quan vam arribar plovia i
més aigua ja no podia caure.
Feia fred, molt de fred. Entrem a
“Casa Pere”, ens vam ficar en el
cos un generós entrepà, uns gots
de negre i uns “carajillos” calentets.
En eixir seguia diluviant i
en la mateixa porta del bar, en
ARTICLES

els porxos, dos homes entrats en
edat estaven comentant la climatologia
amb tot el seu saber:
“Hui fa bon dia!”, deien. El meu
amic i jo ens quedem mirant a la
cara i després al termòmetre de
paret. Marcava 2 °C!
El dia sis de gener i durant els
deu o quinze dies següents, vaig
entendre per què aquells homes
savis deien que feia bon temps: va
caure una nevada de quasi un metre
de neu i després el termòmetre
va baixar de 0 °C. Tots els carrers
de Morella eren pur gel i les escales
havien quasi desaparegudes,
eren immensos tobogans de gel. I
calia anar a treballar!
Així fou el meu aterratge a
Morella, amb moltes ganes de
demanar el trasllat des del primer
dia. Però després de quasi
quaranta-quatre anys... encara
continue allí.
Quan vaig arribar a Morella
i recomanat per un parent meu
de Castelló, vaig anar al domicili
de Ricard, el practicant del
poble (practicant, infermer,
mes-que-mig-mèdic, llevador,
quasi dentista, ... Excel·lent
persona!), perquè em buscara
allotjament. Així vaig començar
a conèixer a la gent de la població,
no sense poca objecció i temor.
Ricard ja ho tenia tot planejat
i em va portar a l’“Hotel El
Cid”, en l’entrada del poble per
la porta de Sant Mateu. Li va dir
a l’amo qui era jo, d’on venia, a
què venia i me’l va presentar.
Ell era Wenceslao, que de seguida
em va donar allotjament i em
va dir que no em preocupara de
res... i jo sense diners! No em van deixar parlar.
Bé, ja estava coneixent a la gent de Morella. Després
vaig començar a descobrir el caràcter dels
seus habitants: tan obert i bolcat com tu vulgues
i correspongues.
A l’“Hotel El Cid” vaig estar a “cos de rei”, era
quasi un més de la família de Wenceslao, em malcriava.
Aleshores vaig començar a conèixer la rica
gastronomia morellana perquè els dilluns següents
als diumenges que hi havia algunes noces o qualsevol
altra celebració, el meu menú de diari era de
cinc estreles: em treien sobres del dia anterior.
Les noces d’aquell temps reunien quasi tota
la gastronomia morellana. Quants més llagostins
sobraven, millor quedaves en les noces. Una dotzena
de llagostins per comensal era molt normal,
d’ací per a dalt. Llagostins a Morella?, si senyor i
de “a pam”. El marisc era de lo millor, baixaven a
comprar-lo quasi diàriament a Vinaròs, a les Cases
d’Alcanar i a Sant Carles de la Ràpita. Dàtils, cloïsses,
“caixetes”, clòtxines...
Els dilluns comentats, en el menú no em faltava
el plat amb els entrants típics dels productes del
terreny, la cecina, el pernil i el formatge. Amb això
ja hi havia suficient per a donar-se per bé menjat.
Seguidament i per a combatre el fred, el millor era
(i continua sent) un bon plat de la típica sopa morellana
. Una vegada acabada aquesta em treien
una font amb carn que s’eixia per tot arreu... quina
bestialitat! Jo no sé on cabia tot allò, però endins
anava. A vegades el menú també anava acompan-
267
ARTICLES

268 yat alguna croqueta morellana, una altra de les
“delicatessen” típiques!
Ara les postres, una cosa digestiva i lleugera per
a rebaixar. Podria prendre’m unes quantes, però
amb una... suficient! L’exquisida quallada de llet
d’ovella, elaborada delicadament bullint-la amb
sucre i sense deixar de remoure. Una vegada al
punt, es reparteix en els gots de fang amb una culleradeta
del suc extret de picar en el morter “herba
colera” amb una mica d’aigua. Aquesta herba
és un excel·lent quall natural obtingut de la flor,
de color morat, d’un card silvestre abundant a la
comarca.
Pel café i les pastes!: “Carquinyols”, “pinyonades”,
“panoli”, armetlats i el rei de tots els dolços,
el “flaó”.
Ben alimentat i per a començar a fer ganes de
sopar, es pot anar des de la Porta de Sant Mateu
fins a la Basílica per la Costa de Sant Joan sense
desviar-te, a canvi hi ha de superar els seus més de
quatre-cents escalons. Abans d’arribar a Cinc Cantons
es pot fer un xicotet descans i visitar el barri
de la jueria, amb els seus estrets carrerons. Continuant
la pujada arribem a la plaça de l’Església i
des d’allí, passant per davant de la Basílica i pel
carrer de l’Hospital, al Convent de San Francisco i
al castell. No contaré tota la seua
història, ni una part mínima
d’aquesta, només alguna pinzellada
curiosa.
Accedim al Convent de Sant
Francesc com a pas obligatori
per a anar al més alt del castell
i el primer que ens trobem és el
claustre del qual queda poc. L’església,
recentment restaurada,
espectacular. En l’actualitat es
celebren allí concerts de música
antiga i tradicional, així com algunes
noces. No cal deixar de visitar
en eixir de l’església la “Sala
de Profundis”, en les parets de la
qual està magníficament representada
la “Dansa de la Mort” i
l’“Arbre de la Vida”.
De nou en el claustre, iniciem
la pujada al castell trobant-nos
de sobte amb una magnífica estàtua
eqüestre del general carlista
Ramón Cabrera, la mare del
qual, Ana María Griñó, fou feta
presa i afusellada a Tortosa pel
brigadier liberal Nogueras en represàlia
per la mort dels alcaldes
de Valdealgorfa i Torrecillas, a la
comarca d’Alcanyís.
Passem la Primera Porta, la
Porta Barbacana, el Cos de Guàrdia,
la Porta Principal i immediatament
apareix el Palau del
Governador, construït sobre i en
una cova. És de visita obligada
per a conèixer una mica més de
la història de Morella. A poca
distància del Palau, ens trobem
amb un dels dos canons que hi
ha en la fortalesa i que són originaris
de la I Guerra Mundial. Es
van instal·lar en 1.954 en el lloc
que ocupen i van ser donats pel
general Abriat.
ARTICLES

Continuem pujant i el següent
que ens trobem és la Torre de “La
Pardala”, Josefa Bosch, que allí
va patir captivitat en 1.811, presonera
dels francesos, durant la
Guerra de la Independència.
269
Al poc i com una xicoteta finestra
arran de terra practicada
en el llenç de la muralla, amb
caiguda lliure a l’exterior, estan
les “letrines al vol”, que és on la
tropa feia les seues necessitats i
per on, escalant des de fora, va
entrar per sorpresa un escamot
carlista prenent la fortalesa en
1.838.
Anem cap amunt, que ja mancada
poc... la Guàrdia del Cadró,
el polvorí, la presó “El Catxo”,
més portes, muralles, escales i
un antic cementeri, fins a arribar
a la Torre Zeloquia com a avantsala
de la plaça d’Armes, el més
alt del castell on està, entre altres
estades que queden en vaig
piular, el Pavelló d’Oficials. En la
plaça hi ha un aljub o cisterna l’origen de la qual
se li suposa romà.
Iniciem ja el descens per a visitar, a l’eixida,
la Basílica Arxiprestal Santa María la Major, d’estil
gòtic renaixentista. Imprescindible perdre un
temps observant la magnífica façana lateral, en la
qual destaquen la “Porta de les Verges” i la “Porta
dels Apòstols”. És fonamental, una vegada dins,
no perdre detall de l’altar major d’estil xorigueresc,
del majestuós òrgan de 3.963 tubs sonors, el més
important de la Comunitat, obra de Francisco Turull
entre 1.717 i 1.724, iniciant-se la seua restauració
en 1.987 (durant uns vuit anys), i lloc de nou en
funcionament per Ricardo Miravet. El cor mereix
també esment especial per la seua arquitectura,
amb una volta quasi plana construïda entre quatre
grans columnes que es van alçar en època anterior
i amb altres finalitats. En les figures situades en la
part alta del cor, cal buscar al dimoni encadenat en
una de les columnes. L’escala de pujada a ell, enroscada
en una columna, està bellament adornada
amb figures en relleu estucat amb pols d’alabastre,
obra del morellà Antonio Sancho (Segle XV).
Anem pel carrer de la Verge de Vallivana des de
la basílica cap al carrer Blasc d’Alagó, coneguda
com “La Plaça” o “Els Porxos”. Ens entretenim en
un mosaic de la façana d’una de les seues cases
Tomás Amat
ARTICLES

270
en el qual es relata el “miracle” que va realitzar
Sant Vicent Ferrer al seu pas per la població. El relat
d’aquest fet en el mosaic diu textualment: “En
aquesta casa va obrar Sant Vicent Ferrer el prodigiós
miracle de la resurrecció d’un xiquet que la
seua mare alienada havia esquarterat i guisat en
obsequi al sant. (1414)”.
Una vegada en Blasc d’Alagó comencem la ruta
de compres, des de la plaça de Colom fins a les Torres
de Sant Miquel. És el centre comercial de Morella
on es pot adquirir des d’un telèfon mòbil fins
a un bon tac de cecina, passant per artesania tèxtil
(que des de ja quasi no queda), espardenyes, formatges,
pa, dolços, records, etc., i és la zona amb
restaurants i bars.
Al final d’aquest recorregut
comercial, prenent el carrer del
Trinquet eixirem al passeig de
l’Albereda per la Porta de la Nevera,
per a anar a agafar el cotxe
que tenim aparcat i de retorn a
casa. Res més eixir per aquesta
porta, a la dreta, en el llenç de la
I cal no oblidar la incomparable tòfona negra de
la comarca. Morella ha sigut un dels millors i més
grans mercats d’aquest cobejat producte de la naturalesa.
A l’Hotel El Cid, els divendres a la nit en
temporada, es realitzaven les grans transaccions
de compravenda de la tòfona, dirigida majorment
al mercat exterior i sobretot a empreses del sud de
França.
ARTICLES

muralla cal tirar-li almenys una
mirada al projectil de canó que
encara roman allí incrustat, com
a mostra d’un dels múltiples assalts
a la fortalesa.
271
Des del mateix lloc es pot observar
el tram de l’aqüeducte
adossat a l’ermita de Santa Llúcia
i Sant Llacer. Abans d’agafar
el cotxe cal prendre’s una cervesa
en el bar de “La Nevera”, si es
vol veure al detall la nevera que
encara es conserva allí des de
temps passats i on antigament es
conservava la neu ben premsada
per a utilitzar-la com a conservant
en fred de certs aliments.
Tot el que ací s’ha comentat no
és ni tan sols una xicoteta pinzellada
de la riquesa que conté un
de “Los pueblos más bonitos de
España” que tenim a Castelló,
del seu patrimoni cultural, de les
seues gents, d’una ciutat declarada
“Patrimoni de la Humanitat”
per la Unesco.
Moltes coses queden per comentar encara: les
festes de “L’Anunci”, el “Sexenni”, “La Rogació al
Santuari de Vallivana”, la “Verge de Vallivana”, la
“Cavalcada dels Reis Mags”, la “Degolla”, el “Corpus”...
Morella sempre serà la “FIDELIS, FORTIS ET
PRUDENS”.
Tomás Amat i Artero
ARTICLES

272
PUBLICIDAD

273
PROGRAMACIÓ
ARTICLES

274
PROGRAMACIÓ
MAGDALENA 2020
GAIATA 18 “CRÈMOR”
DISSABTE 14
10.00 h: Inaguració de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
12.00 h: Anunci oficial de les Festes i Mascletada
a la Plaça Primer Molí.
12.00 h: Remember festival
- Jose Coll (Remember the music)
- Raúl Platero (MDT radio)
- Miguel Serna (Rockola)
- Javi Boss (Central)
16.00 h: Cavalcada del Pregó
21.00 h: Macrofestival Bandalay amb els
Djs Roberto Angles i Guillem
Nebot, canyons de confeti, pirotècnia
freda, pals lluminosos,
polseres lluminoses i moltes més
sorpreses…
23.00 h: Trasllat de les nostres Gaiates al
carrer Sant Roc.
DIUMENGE 15
07.00 h: Repartiment de canyes i cintes a
la Plaça Major.
08.00 h: Missa dels Romers i, en finalitzar,
Romeria de les Canyes.
13.00 h: Obertura de la carpa.
13.15 h: Parc infantil.
17.00 h: Sessió Bandalay.
19.00 h: Tornà de la Romeria i Processó de
Penitents.
19.00 h: Festival pop- rock 80’ s y 90’ s
(“maquillate” “chiquilla”, amb
els Djs Peter Barquer y Victor Torres)
19.30 h: Desfile de Gaiates.
22.00 h: Festival Bandalay Events “Old
school” amb regals i sorpreses.
DILLUNS 16
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
10.30 h: Cavalcada Infantil.
17.00 h: Concurs de guinyot.
17.00 h: Vesparada Flamenca.
- “Piratas del flamenco”
- “Arte flamenco”
20.00 h: Encesa de les Gaiates a l’Avinguda
Rei en Jaume.
22.00 h: Sessió Bandalay.
24.00 h: Trasllat de les nostres Gaiates al
Sector.
DIMARTS 17
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
11.00 h: Visita de les Reines al nostre sector.
17.00 h: Concurs de guinyot.
17.00 h: Sessió Bandalay.
21.00 h: Entrega de premis a la Plaça Major.
22.30 h: Sopar de pa i porta.
PROGRAMACIÓ

DIMECRES 18
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
14.00 h: Dinar popular oferit per la nostra
comissió infantil
16.00 h: Sessió Remember Bandalay.
17.00 h: Concurs de guinyot.
17.30 h: Xocolatada oferida per les nostres
madrines d’Honor i animació
infantil.
18.00 h: Festival Pirámide On Tour
- Enrique Puig
-Paco Moliner
-Dj Soto
-John Core
-Batiste
-Dj Tomás
-Dj Palas
21.30 h: Sopar de pa i porta.
DIJOUS 19
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
16.00 h: Sessió Bandalay Superpop.
17.00 h: Cos Multicolor a l’Avinguda Rei
en Jaume.
19.00 h: Vesprada grup Pop Rock F&F.
21.30 h: Sopar de pa i porta.
22.00 h: Sessió Bandalay.
23.00 h: Concurs de Disfresses.
DIVENDRES 20
10:00 h: Obertura de la carpa.
10:15 h: Parc infantil.
14:00 h: Dinar popular oferit per les nostres
Madrines.
17.00 h: Concurs de guinyot.
17:00 h: Festival Rock Cremor Castelló
(amb grups locals).
21:30 h: Sopar de pa i porta.
22:00 h: Festival MacroBandalay con Djs
nacionales
- Oscar Martínez (los 40)
-Fercho Energy + Sax Live
-Guillem Nebot (Bandalay Roberto
Angles)
DISSABTE 21
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
12.00 h: Sessió matinera (Pablo Escuder
(“loca Fm”) + Djs Bandalay).
15.00 h: Ofrena de flors a la Mare de Déu
de Lledó.
18.00 h: Tribut a Fito.
21.30 h: Sopar de pa i porta.
23.00 h Orquesta Mónaco.
A continuació festa Bandalay.
275
DIUMEGE 22
10.00 h: Obertura de la carpa.
10.15 h: Parc infantil.
13.00 h: Concurs de paelles en la carpa de
la comissió.
16.00 h: Final del Concurs de guinyot.
20.00 h: Desfile final i “Magdalena Vitol”
PROGRAMACIÓ

276
PUBLICIDAD

277
PUBLICIDAD

278
PUBLICIDAD

279
PUBLICIDAD

280
PUBLICIDAD

281
PUBLICIDAD

282
BAR
ALCAÑIZ
Especialitzats
en tapes i esmorzars
PUBLICIDAD

283
PUBLICIDAD

284
PUBLICIDAD