16.04.2013 Views

Enamora't, si t'atreveixes - Georgina Esteva

Enamora't, si t'atreveixes - Georgina Esteva

Enamora't, si t'atreveixes - Georgina Esteva

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

–No pateixis! Tu confia en mi.<br />

La Bibiana estava enamorada, començava a perdre la gana i no tenia ganes de fer res, només de pensar en<br />

en Lluc. En Lluc feia quart d’ESO i tenia 16 anys, ella feia tercer i en tenia 15. No anaven a la mateixa classe,<br />

però es coneixien prou bé. Aquests úlMms dies estava nerviosa perquè de cop sabria <strong>si</strong> en Lluc li anava al<br />

darrere o no i saber-­‐ho seria una informació fortament emocionant. PaMa per <strong>si</strong> la resposta era un “no” i<br />

vibrava d’alegria només de pensar que la resposta podia ser un “sí”. I no podia evitar de pensar en totes les<br />

pos<strong>si</strong>bilitats:<br />

Si no li agrado, què faré?<br />

1-­‐Passar d’ell.<br />

2-­‐Intentar treure el millor de mi perquè s’hi fixi i li acabi agradant.<br />

3-­‐Llançar-­‐m’hi a sobre com una lleona!<br />

–No sé quina d’aquestes opcions triaria... –pensava la Bibiana.<br />

–Potser la 3...? No, no, la 1, la 1, segur.<br />

I <strong>si</strong> li agrado, què hauré de fer?<br />

1-­‐Esperar què em demani per sorMr.<br />

2-­‐Seduir-­‐lo i acostar-­‐me a ell Ymidament.<br />

3-­‐Anar a sac i dir-­‐li <strong>si</strong> vol anar al cinema amb mi!<br />

–Ostres, no sé pas què faria! La 1? Quins nervis! Que pas<strong>si</strong>n els dies, només demano que pas<strong>si</strong>n els dies,<br />

que s’acabi l’espera, que tot torni a la normalitat. No sé <strong>si</strong> ho aguantaré, m’agrada molt, m’agrada massa,<br />

m’encanta! Lluuucccc!!!<br />

A l’insMtut, la Bibiana va decidir que mentre la Mariona no esbrinés què passava amb en Lluc li faria<br />

mirades més directes i més clares per tal que ell comencés a pensar i a imaginar-­‐se que ella li anava al<br />

darrere. Era una tàcMca femenina que estava a les seves mans i que no era realment compromesa. I així ho<br />

va anar fent. La Mariona l’ajudava a que toqués de peus a terra, a que esMgués serena, a que Mngués calma<br />

i sabés esperar, però ella seguia al seu món, imaginant, pensant, somiant en l’increïble Lluc.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!