Inauguració de Les Monges - La Palanca

PARLEN LES ENTITATS
Fuita, obra còmica
E
l grup de teatre d’Artesa, de
les “Artesenques Actives”,
ens va tornar a sorprendre
amb una obra divertida. El 5 de juny
va escenificar a la Dàlia Blanca una
actuació brillant. La gent va gaudir
d’una història interessant.
En principi, sense massa informació
sobre l’obra, en pensàvem:
“Serà la típica comedieta en tres
actes”. Res a veure amb la realitat.
Es tractava d’una crítica ferotge,
amanida amb una subtil ironia, sobre
l’evolució mental d’un polític
que havia caigut en una corruptel·la.
Per un tracte de favor, li havien
regalat un xalet.
El tema està per demés d’actualitat
amb els afers destapats darrerament
per la premsa. La cosa ja
ve de lluny i ens quedarem amb els
casos Marbella, València, Palma de
Mallorca i el “cas Palau”, el més
Isidre Galí, conseller de
la Generalitat
Josep Miró
32 la Palanca
Vicenta, venedora a
domicili
Maribel Colom
Vestuari: Montse Duran
amb M. Àngels Gili, Divina Mateo
Primers apunts: Pepita Monell, Dolors Palet
Regidores: Eva Cendra, Dolors Morera,
Iolanda Massana
Imatge: Roger Mateo
Caracterització: Raquel Galera
sonat a Catalunya, tot i que n’hi ha
hagut molts més. Més o menys, tots
estan relacionats amb el poder polític,
desviament de fons públics i,
en principi, presumpta estafa o
apropiació indeguda.
Les característiques dels polítics
comentats sempre són paregudes:
situació de privilegi, accés a la informació,
ambició de poder, en principi,
gaudir de la confiança de la gent i
passar de la conducta moral a fi i
efecte de satisfer els seus objectius.
El protagonista tenia problemes
de consciència, tenia por de ser
descobert i havia pensat en suïcidar-se.
Sabia que havia fet una
malifeta, tot i que diu “per un xalet
de res”. La seva desgràcia, però,
cau en les mans d’un grup de delinqüents
professionals que d’estafar
en sabien més que ell.
En resum, la gent s’ho va pas-
Iolanda, bagassa fina
Emma Estrada
Equip tècnic
sar molt bé. Amb la conducta del
polític, hi podíem posar la cara del
polític mediàtic que més ens agradés.
Queda retratat el polític grimpador
que espera l’ocasió per aprofitar-la,
però que generalment acaba
per ser descobert.
Ens va agradar molt la frase del
protagonista que intenta ser poètica:
“Ara anem a travessar la mar
blava”, quan era un personatge
bastant curt i primari, i així queda
ben retratat, quan estava voltat de
gent molt llesta.
Ens van fer gaudir molt els actors
i valorem molt positivament la
direcció, així com la feina de tot
l’equip que tenen al darrere. Per
molts anys a tots i, si no és massa
demanar, no ens abandoneu.
Manolo, assassí per
encàrrec
Vicenç Farràs
Text: Bartomeu Jové
Fotos: Josep Manel Gil
Mariano, padrí molt
paralític
Jaume Ferré
So i luminotència: Josep Manel Gil, Xavier Farràs
Escenografia: Xavier Farràs
amb Eva Cendra, Núria Mases,
Iolanda Massana, Juan Vega
Producció: Dolors Morera
Direcció: Eva Cendra, Joan Roca