Percepcions sui iuris - Cultura a Menorca

Elvira Haro i Perich
Filologia Catalana
Projecte: Percepcions sui iuris
- S’han d’evitar les formulacions que impliquin una resposta.
- En cas que l’entrevistat/ada presenti simptomes de cansament, s’ha de ser flexible i
s’ha de suspendre l’entrevista.
A part d’aquestes recomanacions he tingut en compte les que descriuen els autors del llibre
de Novell i altres (2003: 47) per “prevenir el sentiment de fracàs”, que són vàlides per a la
persona que és entrevistada i per a la persona que entrevista. Vegem-les molt breument:
- Utilitzar un llenguatge molt simple.
- Emprar la forma interrogativa més simple possible.
- Evitar les frases subordinades.
- Utilitzar els adverbis i els adjectius amb mesura.
- Utilitzar descripcions concretes.
- Emprar verbs actius i no passius i, és millor fer ús del mode indicatiu que del
subjuntiu.
- Sempre que sigui possible utilitzar el present simple.
L’entrevista s’ha realitzat en català, fins i tot, en els casos dels castellanoparlants, atès que
l’entenien perfectament. Tot i que, a les preguntes he fet referència al “menorquí”, perquè
els és més proper. A la part final de l’entrevista els he demanat la seva opinió sobre si
pensen que el català i el menorquí són una mateixa llengua (més endavant en veurem els
resultats).
L’entrevista com a interacció social és molt interessant i més si aquest fenomen social es
pot estudiar en el propi entorn dels entrevistats. És molt important per a les persones amb
discapacitat que l’entorn sigui el més familiar i conegut possible. I així és com ho hem fet.
Les entrevistes s’han realitzat en diversos llocs, segons l’ocupació de les persones que
s’entrevistaven: en una sala propera al taller de bijuteria i ceràmica; a prop del menjador; en
els hivernacles (al bell mig de les plantes i d’alguns animals com ànecs, cavalls, gats, ...); a
les places, on es trobava la brigada de jardiners treballant; en el pis tutelat, etc.
7