20.04.2013 Views

Revista d'octubre - Fent Carrerany digital. Maria de la Salut

Revista d'octubre - Fent Carrerany digital. Maria de la Salut

Revista d'octubre - Fent Carrerany digital. Maria de la Salut

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Octubre 2007 FENT CARRERANY - 19(247)<br />

que s’informi sobre les persones que amablement l’han<br />

acollit.<br />

D’un inci<strong>de</strong>nt aïl<strong>la</strong>t, vostè ens munta una<br />

conspiració ju<strong>de</strong>o-maçònica. El seu discurs ens recorda<br />

als <strong>de</strong>l PP. Cau l’helicòpter <strong>de</strong> n’Esperanza i en Rajoy, i<br />

el primer <strong>de</strong> tot en què pensen és en organitzar una<br />

manifestació contra <strong>la</strong> Llei <strong>de</strong> <strong>la</strong> Gravitació Universal. A<br />

partir d’ara, li aconsello que afini <strong>la</strong> punteria, perquè tinc<br />

entès que pixa molt sovint fora <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>t.<br />

La immigració és un dret universal. Però no<br />

reivindiqui els drets <strong>de</strong> pernada <strong>de</strong>ls conqueridors. Que<br />

<strong>Maria</strong> no és perfecta, doncs sí. Que <strong>Maria</strong> té grans<br />

<strong>de</strong>fectes, doncs també. Però a <strong>Maria</strong> no hi ha més<br />

xenofòbia que altres llocs, no ens hi col·loqui un problema<br />

endèmic, ja que en els darrers vint anys els inci<strong>de</strong>nts<br />

d’intolerància han estat mínims, molts menys que altres<br />

indrets que ens envolten. I estic en condicions d’afirmar<br />

que a <strong>Maria</strong> han causat més molèsties els immigrants als<br />

mallorquins que a l’inrevés, però això no és més que una<br />

dada merament circumstancial, irrellevant.<br />

Escolti el savi refranyer castellà: “Allá don<strong>de</strong><br />

fueres, haz lo que vieres”. Que fa vostè per integrar-se?<br />

Perquè el nom <strong>de</strong> Jordi només semb<strong>la</strong> façana, un simple<br />

element ornamental, ja que semb<strong>la</strong> gaudir <strong>de</strong> ridiculitzar<br />

<strong>la</strong> nostra llengua i els nostres costums, i oblida que <strong>la</strong><br />

carretera que condueix a <strong>la</strong> integració és una via <strong>de</strong> doble<br />

sentit. Podria par<strong>la</strong>r-li <strong>de</strong> nombrosos exemples <strong>de</strong> mostra<br />

d’integració, <strong>de</strong> bona convivència, però ens limitaré a<br />

comentar-li uns casos particu<strong>la</strong>rs: A ca nostra, som els<br />

únics veïnats <strong>de</strong> carrer <strong>de</strong> <strong>la</strong> mesquita (no sabia que tenim<br />

una mesquita a <strong>Maria</strong>?) i en tot aquest temps que porta<br />

instal·<strong>la</strong>da no ens hem causat cap molèstia <strong>de</strong> cap part.<br />

Una altra, consulti <strong>la</strong> pàgina 150 <strong>de</strong>l llibre “Vint anys <strong>de</strong>l<br />

Club d’Escacs” i miri quin és el primer nom <strong>de</strong> <strong>la</strong> llista<br />

<strong>de</strong> persones arre<strong>la</strong><strong>de</strong>s a <strong>Maria</strong> que han participat en les<br />

activitat <strong>de</strong>l Club d’Escacs (no és un Amengual, Miquel<br />

precisament, sinó un que es diu Acharki, Mohamed). La<br />

darrera, l’última setmana <strong>de</strong>l mes d’agost vaig realitzar<br />

un taller d’aprenentatge d’escacs gratuït, dirigit<br />

fonamentalment a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció immigrant, fent servir els<br />

escacs com a eina d’acció social. Ho vaig comentar al<br />

batlle per a què fes el necessari per a transmetre <strong>la</strong><br />

informació a tots els col·lectius que viuen a <strong>Maria</strong>. Sap<br />

quants <strong>de</strong> nins no mallorquins varen acudir? Un dia va<br />

venir un al·lot sud-americà, i el darrer dia vingueren quatre<br />

magrebins (tres nines i un nin), que s’ho passaren molt bé<br />

aprenent el moviment <strong>de</strong> les peces, i jo no canvio per res<br />

el sentir-me tan afortunat <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r ensenyar-los. Per cert,<br />

avui m’he trobat pel carrer amb en Mohamed, na Lai<strong>la</strong> i<br />

na Jami<strong>la</strong> que anaven en companyia d’altres al·lots<br />

marroquins, i pot tenir per segur que no es paga en diners<br />

el somriure amb què m’han obsequiat quan em saludaven,<br />

recordant-se <strong>de</strong>l meu nom, fins i tot. O sigui que ja sap,<br />

apliqui’s el conte.<br />

Per acabar, puc coincidir que al Butlletí que<br />

esmenta li manca “quelcom”, però no es burli <strong>de</strong> <strong>la</strong> bona<br />

gent que <strong>de</strong>sinteressadament hi aporta <strong>la</strong> seva il·lusió i<br />

temps. Que hi ha fet vostè per millorar-lo? Pensant-ho<br />

bé, sempre serà millor que s’estalviï participar-hi.<br />

Donada <strong>la</strong> seva ma<strong>la</strong> educació, recordi que<br />

confiances cap, ni una. Estalviïs <strong>la</strong> contesta. Un hom<br />

espera, <strong>de</strong>leja respostes <strong>de</strong> les persones que aprecia, però<br />

no necessita que li rentin <strong>la</strong> cara, ni li perdonin <strong>la</strong> vida.<br />

Jeroni Bergas<br />

Vagi bé, senyor Sans.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!