21.04.2013 Views

guia fcbarcelona_catala_08/09

guia fcbarcelona_catala_08/09

guia fcbarcelona_catala_08/09

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

jugadorshistòrics<br />

juan antonio<br />

san epifanioepi<br />

Nom: Juan Antonio San Epifanio, Epi<br />

Lloc de naixement: Saragossa<br />

Data de naixement: 12 de juny del 1959<br />

Alçada: 1’99 m<br />

L’Helios de Saragossa va veure créixer el<br />

jugador que més empremta ha deixat a la<br />

història del bàsquet blaugrana. Va ser l’any 1974 quan Juan<br />

Antonio San Epifanio, Epi, va arribar a la disciplina del FC Barcelona,<br />

conjuntament amb el seu germà Herminio, que provenia del KAS de Vitòria.<br />

Treballador incansable, combinava la participació en les categories<br />

inferiors del FC Barcelona amb les del Col·legi Alpe de la Garriga, on va<br />

arribar a ser campió del món escolar. La recompensa al seu treball va<br />

arribar ben aviat, com a internacional juvenil l’any 1976, quan va guanyar la<br />

medalla de bronze de la categoria a l’Eurobàsquet de Santiago de<br />

Compostel·la. Seguint la seva progressió, va arribar a ser internacional en<br />

categoria júnior i va guanyar la plata a l’europeu de Rosseto 78.<br />

Aquesta progressió el va portar fins al primer equip de bàsquet del FC<br />

Barcelona de la mà de l’entrenador serbi Ranko Zeravica, el qual, en acabar<br />

l’entrenament, encarregava al jove jugador aragonès una sèrie d’exercicis<br />

de tècnica individual i el deixava sol treballant al Palau. Epi, com ja era<br />

conegut en aquells moments, feia tota la feina sense descans, sense saber<br />

que Zeravica l’observava des de les finestres del bar de la pista de gel.<br />

Aquella mateixa temporada va debutar amb la selecció absoluta al<br />

preeuropeu disputat a Torí.<br />

Com a jugador del FC Barcelona va participar en un dels períodes més<br />

brillants del bàsquet blaugrana i va formar part d’una de les generacions<br />

més guardonades de la història del club. Va coincidir amb una gran<br />

generació de jugadors com Nacho Solozabal, Chicho Sibilio, Juan Domingo<br />

de la Cruz, Andrés Jiménez, Audie Norris… que van donar a l‘afecció<br />

barcelonista més de vint títols. Era conegut com a Superepi, apel·latiu que<br />

li va donar el periodista Joan Cerdà després d’una increïble actuació,<br />

coincidint amb l’estrena de la pel·lícula Superman. Juan Antonio, amb el<br />

club, ha guanyat set Lligues estatals, deu Copes del Rei, dues Recopes, una<br />

Korac i un Mundial de Clubs. A més a més ha disputat tres finals de la Copa<br />

d’Europa.<br />

Epi té el rècord absolut de partits amb la selecció, amb 239 partits<br />

disputats i quatre jocs olímpics (Moscou 80, Los Angeles 84, Seül 88 i<br />

Barcelona 92). Va ser medallista olímpic a Los Angeles 84, on va aconseguir<br />

el guardó d’argent.<br />

En àmbit europeu va aconseguir la plata a l’Eurobàsquet 83 disputat a<br />

Nantes i el bronze a Roma 91.<br />

Va ser portador del darrer relleu de la torxa olímpica del Jocs de<br />

Barcelona 92. El seu relleu va donar el foc olímpic a l’arquer Antonio Rebollo,<br />

que va encendre el pebeter de l’estadi Lluís Companys.<br />

Es va retirar definitivament de la pràctica del bàsquet l’any 1995<br />

després de guanyar el play-off al títol de la Lliga ACB enfront l’Unicaja de<br />

Màlaga jugant els últims minuts del partit.<br />

El dia de Sant Esteve del 1995 va rebre un multitudinari homenatge al<br />

Palau Blaugrana. El FC Barcelona es va enfrontar amb la selecció europea<br />

de bàsquet i es va retirar la samarreta amb el seu número de sempre, el 15.<br />

Entre moltes de les distincions rebudes destaquen l’Ordre del Mèrit<br />

Esportiu del COI, la medalla de l’esport de la Generalitat de Catalunya, el<br />

guardó com a millor jugador de la dècada dels 80 i millor jugador d’Europa<br />

de l‘any 1985, a banda de diverses marques històriques de la Lliga ACB.<br />

palmarès<br />

Lligues: 1980/81, 1982/83, 1986/87,<br />

1987/88, 1988/89, 1989/90 i 1994/95<br />

Copa del Rei: 1978/79, 1979/80, 1980/81,<br />

1981/82, 1982/83, 1983/84, 1987/88,<br />

1988/89, 1991/92 i 1994/95<br />

Copa Príncep d’Astúries: 1987/88<br />

Supercopa d’Espanya: 1987/88<br />

Lliga Catalana: 1980/81, 1981/82,<br />

1982/83, 1983/84, 1984/85, 1985/86,<br />

1989/90 i 1991/92<br />

Recopa d’Europa: 1984/85 i 1985/86.<br />

Copa Korac: 1986/87<br />

Supercopa d’Europa: 1986/87<br />

Mundial de Clubs: 1984/85<br />

Medalla d’argent del JJOO de Los<br />

Angeles’84<br />

Medalla d’argent a l’Eurobàsquet de<br />

Nantes’83<br />

jugadorshistòrics<br />

nachosolozábal<br />

Nom: Nacho Solozábal Igartua<br />

Lloc de naixement: Barcelona<br />

Data de naixement: 8 de gener del 1958<br />

Alçada: 1’85 m<br />

Nacho Solozabal va néixer el 8 de<br />

gener de 1958 a la ciutat de<br />

Barcelona. Ja de ben petit, i seguint les<br />

passes dels seus germans, va començar<br />

a jugar a bàsquet als Maristes de Sant<br />

Joan de Barcelona. Allà va es va quedar fins als<br />

dotze anys, quan va simultaniejar el campionat escolar<br />

amb els Maristes i el de clubs amb el FC Barcelona.<br />

Internacional juvenil júnior, va debutar a la selecció<br />

absoluta l’any 1980, per a la qual va ser seleccionat 142<br />

vegades. Va participar en tres jocs olímpics: Moscou 80,<br />

Los Angeles 84 -on va obtenir la medalla de plata<br />

olímpica- i Seül 88. Va ser Medalla de plata a<br />

l’Eurobàsquet de Nantes 83.<br />

Capità del primer equip de bàsquet del FC Barcelona<br />

-on va debutar la temporada 1975/76 de la mà de Ranko<br />

Zeravica-, va aconseguir 29 títols com a jugador<br />

blaugrana. Sis campionats de Lliga, nou Copes del Rei,<br />

una Supercopa, una Lliga Catalana, una Copa Korac i un<br />

Mundial de Clubs completen l’impressionant palmarès<br />

del número 7 blaugrana.<br />

La seva activitat com a jugador de bàsquet finalitza<br />

l’any 92, moment en què va ser el primer rellevista de la<br />

torxa olímpica a l’arribada a Barcelona. Va rebre la<br />

Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona<br />

l’any 1996.<br />

Llicenciat en Ciències Econòmiques, actualment<br />

dirigeix l’escola de bàsquet de la Federació Catalana de<br />

basquetbol, que porta el seu nom.<br />

palmarès<br />

Lligues: 1980/81, 1982/83, 1986/87,<br />

1987/88, 1988/89 i 1989/90.<br />

Copa del Rei: 1978/79, 1979/80, 1980/81,<br />

1981/82, 1982/83, 1983/84, 1987/88,<br />

1988/89 i 1991/92.<br />

Copa Príncep d’Astúries: 1987/88.<br />

Supercopa d’Espanya: 1987/88.<br />

Lliga Catalana: 1980/81, 1981/82,<br />

1982/83, 1983/84, 1984/85, 1985/86 i<br />

1989/90.<br />

Recopa d’Europa: 1984/85 i 1985/86.<br />

Copa Korac: 1986/87.<br />

Supercopa d’Europa: 1986/87.<br />

Mundial de Clubs: 1984/85.<br />

Medalla d’argent dels Jocs Olímpics de Los<br />

Angeles’84<br />

Medalla d’argent a l’Eurobàsquet de<br />

Nantes‘83<br />

82 <strong>guia</strong> de premsa regal <strong>fcbarcelona</strong> // www.<strong>fcbarcelona</strong>.cat jugadors històrics<br />

jugadors històrics www.<strong>fcbarcelona</strong>.cat // regal <strong>fcbarcelona</strong> <strong>guia</strong> de premsa 83

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!