Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
jugadorshistòrics<br />
juan antonio<br />
san epifanioepi<br />
Nom: Juan Antonio San Epifanio, Epi<br />
Lloc de naixement: Saragossa<br />
Data de naixement: 12 de juny del 1959<br />
Alçada: 1’99 m<br />
L’Helios de Saragossa va veure créixer el<br />
jugador que més empremta ha deixat a la<br />
història del bàsquet blaugrana. Va ser l’any 1974 quan Juan<br />
Antonio San Epifanio, Epi, va arribar a la disciplina del FC Barcelona,<br />
conjuntament amb el seu germà Herminio, que provenia del KAS de Vitòria.<br />
Treballador incansable, combinava la participació en les categories<br />
inferiors del FC Barcelona amb les del Col·legi Alpe de la Garriga, on va<br />
arribar a ser campió del món escolar. La recompensa al seu treball va<br />
arribar ben aviat, com a internacional juvenil l’any 1976, quan va guanyar la<br />
medalla de bronze de la categoria a l’Eurobàsquet de Santiago de<br />
Compostel·la. Seguint la seva progressió, va arribar a ser internacional en<br />
categoria júnior i va guanyar la plata a l’europeu de Rosseto 78.<br />
Aquesta progressió el va portar fins al primer equip de bàsquet del FC<br />
Barcelona de la mà de l’entrenador serbi Ranko Zeravica, el qual, en acabar<br />
l’entrenament, encarregava al jove jugador aragonès una sèrie d’exercicis<br />
de tècnica individual i el deixava sol treballant al Palau. Epi, com ja era<br />
conegut en aquells moments, feia tota la feina sense descans, sense saber<br />
que Zeravica l’observava des de les finestres del bar de la pista de gel.<br />
Aquella mateixa temporada va debutar amb la selecció absoluta al<br />
preeuropeu disputat a Torí.<br />
Com a jugador del FC Barcelona va participar en un dels períodes més<br />
brillants del bàsquet blaugrana i va formar part d’una de les generacions<br />
més guardonades de la història del club. Va coincidir amb una gran<br />
generació de jugadors com Nacho Solozabal, Chicho Sibilio, Juan Domingo<br />
de la Cruz, Andrés Jiménez, Audie Norris… que van donar a l‘afecció<br />
barcelonista més de vint títols. Era conegut com a Superepi, apel·latiu que<br />
li va donar el periodista Joan Cerdà després d’una increïble actuació,<br />
coincidint amb l’estrena de la pel·lícula Superman. Juan Antonio, amb el<br />
club, ha guanyat set Lligues estatals, deu Copes del Rei, dues Recopes, una<br />
Korac i un Mundial de Clubs. A més a més ha disputat tres finals de la Copa<br />
d’Europa.<br />
Epi té el rècord absolut de partits amb la selecció, amb 239 partits<br />
disputats i quatre jocs olímpics (Moscou 80, Los Angeles 84, Seül 88 i<br />
Barcelona 92). Va ser medallista olímpic a Los Angeles 84, on va aconseguir<br />
el guardó d’argent.<br />
En àmbit europeu va aconseguir la plata a l’Eurobàsquet 83 disputat a<br />
Nantes i el bronze a Roma 91.<br />
Va ser portador del darrer relleu de la torxa olímpica del Jocs de<br />
Barcelona 92. El seu relleu va donar el foc olímpic a l’arquer Antonio Rebollo,<br />
que va encendre el pebeter de l’estadi Lluís Companys.<br />
Es va retirar definitivament de la pràctica del bàsquet l’any 1995<br />
després de guanyar el play-off al títol de la Lliga ACB enfront l’Unicaja de<br />
Màlaga jugant els últims minuts del partit.<br />
El dia de Sant Esteve del 1995 va rebre un multitudinari homenatge al<br />
Palau Blaugrana. El FC Barcelona es va enfrontar amb la selecció europea<br />
de bàsquet i es va retirar la samarreta amb el seu número de sempre, el 15.<br />
Entre moltes de les distincions rebudes destaquen l’Ordre del Mèrit<br />
Esportiu del COI, la medalla de l’esport de la Generalitat de Catalunya, el<br />
guardó com a millor jugador de la dècada dels 80 i millor jugador d’Europa<br />
de l‘any 1985, a banda de diverses marques històriques de la Lliga ACB.<br />
palmarès<br />
Lligues: 1980/81, 1982/83, 1986/87,<br />
1987/88, 1988/89, 1989/90 i 1994/95<br />
Copa del Rei: 1978/79, 1979/80, 1980/81,<br />
1981/82, 1982/83, 1983/84, 1987/88,<br />
1988/89, 1991/92 i 1994/95<br />
Copa Príncep d’Astúries: 1987/88<br />
Supercopa d’Espanya: 1987/88<br />
Lliga Catalana: 1980/81, 1981/82,<br />
1982/83, 1983/84, 1984/85, 1985/86,<br />
1989/90 i 1991/92<br />
Recopa d’Europa: 1984/85 i 1985/86.<br />
Copa Korac: 1986/87<br />
Supercopa d’Europa: 1986/87<br />
Mundial de Clubs: 1984/85<br />
Medalla d’argent del JJOO de Los<br />
Angeles’84<br />
Medalla d’argent a l’Eurobàsquet de<br />
Nantes’83<br />
jugadorshistòrics<br />
nachosolozábal<br />
Nom: Nacho Solozábal Igartua<br />
Lloc de naixement: Barcelona<br />
Data de naixement: 8 de gener del 1958<br />
Alçada: 1’85 m<br />
Nacho Solozabal va néixer el 8 de<br />
gener de 1958 a la ciutat de<br />
Barcelona. Ja de ben petit, i seguint les<br />
passes dels seus germans, va començar<br />
a jugar a bàsquet als Maristes de Sant<br />
Joan de Barcelona. Allà va es va quedar fins als<br />
dotze anys, quan va simultaniejar el campionat escolar<br />
amb els Maristes i el de clubs amb el FC Barcelona.<br />
Internacional juvenil júnior, va debutar a la selecció<br />
absoluta l’any 1980, per a la qual va ser seleccionat 142<br />
vegades. Va participar en tres jocs olímpics: Moscou 80,<br />
Los Angeles 84 -on va obtenir la medalla de plata<br />
olímpica- i Seül 88. Va ser Medalla de plata a<br />
l’Eurobàsquet de Nantes 83.<br />
Capità del primer equip de bàsquet del FC Barcelona<br />
-on va debutar la temporada 1975/76 de la mà de Ranko<br />
Zeravica-, va aconseguir 29 títols com a jugador<br />
blaugrana. Sis campionats de Lliga, nou Copes del Rei,<br />
una Supercopa, una Lliga Catalana, una Copa Korac i un<br />
Mundial de Clubs completen l’impressionant palmarès<br />
del número 7 blaugrana.<br />
La seva activitat com a jugador de bàsquet finalitza<br />
l’any 92, moment en què va ser el primer rellevista de la<br />
torxa olímpica a l’arribada a Barcelona. Va rebre la<br />
Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona<br />
l’any 1996.<br />
Llicenciat en Ciències Econòmiques, actualment<br />
dirigeix l’escola de bàsquet de la Federació Catalana de<br />
basquetbol, que porta el seu nom.<br />
palmarès<br />
Lligues: 1980/81, 1982/83, 1986/87,<br />
1987/88, 1988/89 i 1989/90.<br />
Copa del Rei: 1978/79, 1979/80, 1980/81,<br />
1981/82, 1982/83, 1983/84, 1987/88,<br />
1988/89 i 1991/92.<br />
Copa Príncep d’Astúries: 1987/88.<br />
Supercopa d’Espanya: 1987/88.<br />
Lliga Catalana: 1980/81, 1981/82,<br />
1982/83, 1983/84, 1984/85, 1985/86 i<br />
1989/90.<br />
Recopa d’Europa: 1984/85 i 1985/86.<br />
Copa Korac: 1986/87.<br />
Supercopa d’Europa: 1986/87.<br />
Mundial de Clubs: 1984/85.<br />
Medalla d’argent dels Jocs Olímpics de Los<br />
Angeles’84<br />
Medalla d’argent a l’Eurobàsquet de<br />
Nantes‘83<br />
82 <strong>guia</strong> de premsa regal <strong>fcbarcelona</strong> // www.<strong>fcbarcelona</strong>.cat jugadors històrics<br />
jugadors històrics www.<strong>fcbarcelona</strong>.cat // regal <strong>fcbarcelona</strong> <strong>guia</strong> de premsa 83