MALALTS DE SALUT? - Camfic

6
Eslògan d’un laboratori farmacèutic sobre un antibiòtic. S’entén que un pobre pare amb febre no ha pogut
anar a veure com el seu fill jugava un partit perquè no s’ha pres l’antibiòtic. És un exemple per veure la intolerància
a l’espera, però, a més, juga amb el concepte erroni que la febre es resol amb antibiòtic i ràpidament.
Aquesta vida on line, on es pot estar a Internet amb deu pàgines obertes al mateix temps (xatejant al Messenger,
baixant música, mirant el correu electrònic, llegint el diari, mirant una pàgina de cotxes..., escoltant música
i veient la televisió), com diu l’eslògan, «té PRESSA», i com a conseqüència persegueix la immediatesa i la
rapidesa.
La pressa per resoldre-ho tot en un tres i no res ens obliga a actuar, a fer contínuament i compulsivament
accions, ens impedeix reflexionar i resta qualitat a les solucions per resoldre els problemes. Actuar sense esperar
a veure què passa, sense reflexionar: fer, fer, fer... Pensem que fer moltes coses és millor que no fer res, que
quantes més coses es fan, millor.
Repercussions en les expectatives i demandes dels pacients
Això té el seu reflex en les expectatives dels ciutadans respecte dels serveis sanitaris, i en el tipus de demandes
que s’hi fan.
No podem esperar davant d’un símptoma. Cal anar ràpidament d’urgències, hem de fer proves, derivacions,
tornar a urgències, prendre medicaments…
Busquem solucions immediates. «Vinc perquè em curi les angines, perquè demà he d’anar a treballar»; i
demandes compulsives: «Vinc perquè tinc febre des de fa 2 hores». És una demanda infantil, en la qual manca
la maduresa de l’adult, caracteritzada per la reflexió sobre «què m’està passant i què puc fer?». Una mateixa
persona pot fer tres o quatre consultes per un refredat («és que no se’m passa...»).
No tenim temps per estar malalts. Ni tampoc per tenir cura de nosaltres ni dels altres. La manca de contenció
personal, familiar i social és present en aquest tipus de demanda. A més a més, la demanda sovint no la
decideix un mateix, sinó l’entorn (la família, els veïns, l’escola, la llar d’infants, la feina...) que pressiona la persona
perquè actuï, fa créixer l’alienació de la cura de la salut i debilita l’autonomia de la persona.
Les repercussions en la pràctica mèdica són que es tendeix a actuar més i a reflexionar menys.
MALALTS DE SALUT?
Com podem modular tota la potencialitat que la societat de la informació comporta amb valors
com la reflexió, la paciència, la tranquil·litat...?