3 i 2 fan25 pàgines interiors.qxp

del Barri a barri i tiro pq me toca
Estava caminant per Tarragona, pujava la costeta
del carrer Ramon i Cajal quan sento una senyora:
“no tiros l’ossito!”. Immediatament vaig
deduir la procedència geogràfica de la iaia de
torn, estava clar que li tocava guàrdia de cotxet,
eren les onze del matí d’un dilluns.
Això em va fer reflexionar sobre la meva pròpia
procedència, i sobre que quasi ja no hi ha ningú
que sigui d’enlloc i a Tarragona menys. És una
ciutat on hi ha molt poca gent que els seus avis
siguin d’aquí. Ja tenia tema de Blog (aquest escrit
no el publicaré a la web).
Tant la meva dona Ester com jo som del Barri, i
ja no cal dir gaire cosa més dins del context de
Flix.
Ser del Barri ens donava uns privilegis, i uns
inconvenients (pocs val a dir, diguem que de contaminació).
Lo principal era que vivíem en un
ambient que m’atreviria a dir global, és a dir que
teníem de veïns gent de tota la geografia Ibèrica
i que no tenien, la sensació de ser forasters. Tots
estàvem barrejats i no hi havia cap problema de
convivència. Potser gent que venia per poc temps
que lògicament no es relacionava gaire.
Viure al Barri i tenir jardí, garatge, hort, animalets
i alguns piscina, ens va permetre tenir una
infantesa diguem que feliç. Sortíem al mati de
casa i estàvem tot el dia pel carrer, sols el pito ens
feia anar a dinar, podíem anar en bicicleta, per la
nit a l’estiu jugar tots al carrer i, una mica més
grans, arribar fins a les casetes a fer una guerra
de terrossos .
14
Nosaltres mateixos teníem el nostre propi sistema
d’evacuació cap a la clínica, on el senyor
Arenguez ens cosia amb l’atenta mirada del senyor
SanJuan, i després tots cap a la casa del
sinistrat per escoltar la bronca de la mare, no per
haver-se fet mal ... sinó per haver trencat el pantalonet
o les bambes... les úniques bambes
(Victoria) que havíem comprat a l’economat al
senyor Fortasin per anar a l’ermita .
Total, que estaria recordant un munt de
històries, les fogueres de Sant Antoni , Les festes
de Sant Jaume, el Casino, “lo camet”, “la roqueta”,
la fonteta, els cirerers soferts dels horts...
procuraré fer-ho en el meu blog .
Lo que us volia dir, és que al principi jo, quan
anava al poble em perdia i feia que el meu sentiment
de ser de Flix se’m despertés després d’acabar
el COU quan tota la pandilla ens vàrem
escampar .
Fa mes de 20 anys que vivim a Sant Pere i Sant
Pau, el que ara és el nostre Barri, i he de dir que
no ens ha costat gens ser feliços aquí, l’ambient
és en una altra escala com al Barri de Flix. L’únic
que ara a casa venen companys/es de l’insti de
ma filla, d’orígens tant llunyans com Equador,
Colòmbia, Polònia, Romania, Marroc... l’única
diferència amb els nostres amiguets immigrants
de Flix és que parlen Català. Creieu que això de
la globalització... és nou? nosaltres, els del Barri,
ho tenim convalidat!
“Pos eso” que del Barri a barri... i tiro pq me toca.
KEIFAREM-08