LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CONCA DE ... - Carrutxa

celebraren, un 39,5% eren de forasters, xifra prou eloqüent del moviment de població 27 .
En una ullada als vuit conquencs que moren a Valls durant la guerra (doc. XXII), sis són
menors i la resta són dos homes: un sabater de Vallfogona i un pagès de Savallà. Dels
pares dels albats comentar que hi ha un corder montblanquí i un ermità vallenc que habita a
Prenafeta.
Geografia dels emigrants de la Conca i la Baixa Segarra que moren a Valls (1706-1714)
Població h d t
Baixa Segarra
-La Cirera 1 - 1
-Les Piles - 1 1
-Santa Coloma Q. - 1 1
-Savellà C. 1 - 1
-Vallfogona R. 2 - 2
Conca estricta
-Montblanc - 1 1
-Prenafeta - 1 1
Total comarcal 4 4 8
Abreviatures: h: home, d: dona, t: total.
Cronologia de les defuncions d’emigrants de la Conca i la Baixa Segarra a Valls (1706-1714)
1706:0
1707:0
1708:4
1709:1
1710:2
2.2 La carestia de cereals i l'endeutament comunal
1711:0
1712:0
1713:1
1714:0
Total: 8
Una de les conseqüències de la Guerra de Successió fou l’encariment dels cereals, no
només per l’augment de la demanda a causa del manteniment de les tropes i la seva
cavalleria, amb els agreujants afegits per la destrucció i robatoris de collites, sinó també per
les dificultats de proveïment tant des de l’exterior (via marítima) com de l’interior (via
terrestre) i les persistents secades. Gaspar Feliu, en un estudi seriat de preus de blat a
Barcelona, aporta xifres molt concloents: l’any en què es va pagar un import més elevat per
quartera fou el 1714, amb 161,5 sous, el segueix el 1710, amb 114,8, el 1709 i 1711 amb la
xifra repetida de 107 sous quartera, i finalment el 1713, amb 97,6 sous /q 28 .
Una lectura atenta dels manuals de les notaries eclesiàstiques i civils de diverses
poblacions de la comarca 29 , ens mostra els problemes de proveïment de cereals tant per
sembrar com per consum. A nivell de municipi una de les sortides més emprades és
l’arrendament d’una part de la collita del terme, mètode proporcional a la riquesa dels
terratinents, si bé hi ha estaments exclosos com l’església, el senyor i la noblesa. A nivell
familiar, el recurs més freqüent són els préstecs de blat a través de debitoris, que en cas
d’impossibilitat del retorn es podien convertir en censals.
A banda dels perjudicis inherents al pas de les tropes hem d’esmentar les adversitats
metereològiques. L’any 1709 els jurats del Vilosell afirmen haver perdut la collita “per lo rigor
27. Josep Recasens Comes, La taula de canvi i de dipòsits de Tarragona i la ciutat del seu temps (1584-1749).Tarragona 2001, p.
173-174.
28 Precios y salarios en la Cataluña Moderna.Vol. II: Combustibles, productos manufacturados y salarios. Madrid 1991, p. 39.
29 Les referències documentals que exposem de Vimbodí han estat extretes del manual de 1709-1735 de la notaria comuna de la
parròquia (AHAT, Vimbodí, núm. 30); les de la Guàrdia dels Prats del manual notarial 1702-1715 núm. 18 del mateix AHAT. Les de
Blancafort del manual de la rectoria 1708-1736 (AHAT, núm. 23). Les de Sant Gallart del manual de Jaume Camps, notari de Santa
Coloma de Queralt (ACCB, 3794.2). Les de Barberà de la Conca, Ollers i Pira del manual de la primera parròquia del 1713-1736
(AHAT, núm. 66). Per Forès hem utilitzat el manual de l’escrivania comuna del 1702-1722 (AHAT, núm. 16), per Biure el manual de
1700-1736 (AHAT, núm. 20).