Guia - Arquebisbat de Tarragona
Guia - Arquebisbat de Tarragona
Guia - Arquebisbat de Tarragona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
L’ESGLéSIA mETROPOLITANA I PRImAdA dE TARRAGONA<br />
NOTA HISTÒRICA<br />
El <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> sant Pau <strong>de</strong> visitar Hispània, expressat a Romans 15,24.28, i els comentaris<br />
d’autors immediatament posteriors, com Climent Romà, el Cànon <strong>de</strong> Muratori, sant Jeroni,<br />
sant Atanasi, Epifani, sant Joan Crisòstom, Teodoret i d’altres, va consolidar la tradició <strong>de</strong><br />
la seva visita apostòlica, la qual va afermar el convenciment que l’Apòstol <strong>de</strong>ls gentils havia<br />
vingut a Tàrraco, capital <strong>de</strong> la Hispània Citerior, que era una ciutat romana molt important i<br />
ben comunicada amb Roma.<br />
Tanmateix, la primera referència documental a l’Església <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong> pertany al 259. El<br />
21 <strong>de</strong> gener d’aquell any, el bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi van ser cremats<br />
a l’amfiteatre <strong>de</strong> la ciutat en compliment <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>crets persecutoris <strong>de</strong>ls emperadors Valerià i<br />
Gal·liè. Les actes <strong>de</strong>l seu martiri, unes <strong>de</strong> les set consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s autèntiques per l’Església, són<br />
el primer testimoni escrit sobre el cristianisme peninsular, i pressuposen l’existència d’una<br />
Església ben organitzada i viva.<br />
L’any 385 el papa Sirici responia els dubtes sobre disciplina eclesiàstica plantejats pel bisbe<br />
<strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong>, Himeri. Era la primera <strong>de</strong>cretal dirigida per un papa a un bisbe <strong>de</strong> l’Església<br />
llatina. El pontífex li or<strong>de</strong>nava que fes complir les seves disposicions no sols als bisbes <strong>de</strong> la<br />
seva província sinó també als <strong>de</strong> les províncies veïnes d’Hispània, una funció que correspon<br />
al primat (primus inter pares). El 419 documentem el bisbe Ticià, el primer que s’anomena<br />
metropolità. Tàrraco va es<strong>de</strong>venir la capital <strong>de</strong> la província eclesiàstica Tarraconense, que al<br />
llarg <strong>de</strong>l temps ha experimentat mutació en el nombre <strong>de</strong> diòcesis que la integren.<br />
La província eclesiàstica Tarraconense és la que té una col·lecció més extensa <strong>de</strong> concilis<br />
provincials: 179. El primer conegut es va celebrar a Saragossa el 380, i el darrer a <strong>Tarragona</strong>-<br />
Sant Cugat <strong>de</strong>l Vallès el 1995. Van ser suprimits pel regalisme borbònic (1757), encara que<br />
posteriorment hom va intentar <strong>de</strong> convocar-los diverses vega<strong>de</strong>s (1787-1930). Cal remarcar<br />
el <strong>de</strong> Lleida (1229), en què es va acceptar el concili Laterà (1215); el <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong>-Barcelona<br />
(1564-1566), el primer <strong>de</strong> la cristiandat que va fer recepció <strong>de</strong>l concili <strong>de</strong> Trento (1545-63), i el<br />
<strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong>-Sant Cugat (1995), enriquit amb els continguts <strong>de</strong>l concili Vaticà ii (1962-1965).<br />
El concili <strong>de</strong> 1691 va acordar que l’arquebisbe <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong> continués titulant-se primat <strong>de</strong><br />
les Espanyes. El 1870, amb motiu <strong>de</strong>l concili Vaticà i, l’arquebisbe <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong> es va asseure<br />
entre els primats. Els arquebisbes posteriors han continuat sempre titulant-se primat <strong>de</strong> les<br />
Espanyes o, simplement, primat.<br />
23<br />
arquebisbat