Apunts històrics sobre la protecció de la fusta estructural - Helpest21

LA PUNXA L’home primitiu
Les investigacions d’alguns arqueòlegs daten la
utilització de la fusta per part de l’home de fa
uns 500.000 anys, aproximadament. Els primers
humans haurien utilitzat fusta en els mànecs de
les seves destrals.
La primera mostra de fusta que es coneix, protegida
contra la seva degradació o simplement
millorada, data de 250.000 anys enrere, i correspon
a una llança de fusta de teix (Taxus baccata
L.) endurida al foc, i trobada a l’interior de
l’esquelet d’un elefant a la localitat de Lehringen
(Alemanya).
Quan l’home va abandonar les coves i refugis
naturals, es va fer necessària la construcció d’algun
tipus d’estructura sota la qual tenir aixopluc. Durant
el paleolític mitjà i superior els assentaments
a l’aire lliure varen ser freqüents a Europa centreoriental,
Àsia o Àfrica, tant de simples entramats
Foto 1: Construcció d’una cabana per dones massai (Kènia).
Apunts històrics sobre la protecció de la fusta estructural
de branques com d’algun tipus d’estructura més
evolucionada, com tendes o cabanes.
Per a aquests efectes varen fer servir tot un conjunt
de materials que tenien al seu abast: troncs,
branques i fulles, com ho fan les actuals cultures
aborígens (vegeu Foto 1).
Els primitius refugis adoptaven formes generalment
circulars, que eren les més fàcils de realitzar, i a
la vegada les més estables, i el foc era l’element
central de l’habitacle.
Els pals que en conformaven l’esquelet es flexionaven
per trobar-se a la part superior, de manera
que la pressió que exercien els uns sobre els altres
era el que sustentava l’estructura.
El temps i l’experiència van haver d’ensenyar a
aquells homes que els extrems inferiors dels pals,
que quedaven en contacte amb el terra, havien
de ser sotmesos a un procés de carbonització,
amb la finalitat d’evitar que la humitat del terra
podrís més les branques.
La civilització egípcia
Els egipcis van ser els que varen protegir la fusta
de manera més eficaç, ja que els seus mobles,
utensilis i vaixells (vegeu Foto 2) s’han conservat
fins als nostres dies.
Varen utilitzar sàviament les condicions de sequedat
de l’ambient on vivien, juntament amb
l’aplicació del primers protectors.
Construïen els sarcòfags amb fustes molt duradores
(Ficus sycomore, una espècie de figuera) i
per prolongar la seva duració, hi aplicaven olis
naturals.
Herodot (484-424 aC) conegut com el “pare de
la història”, escriu sobre l’art d’extreure olis,
productes bituminosos i resines de cedre, i sobre
els sistemes de conservació utilitzats pels egipcis
per a la momificació de cossos embalsamats i
conservar els seus valuosos manuscrits.
Tot i que encara no es coneixen amb exactitud
les tècniques d’embalsamament, alguns autors
les consideren pioneres del concepte de la protecció,
ja que aquestes tècniques es basen en la
introducció a l’organisme, per diversos mètodes,
de les anomenades solucions conservants. Sovint
s’utilitzen substàncies aromàtiques com el mentol,
timol, vinagre aromàtic, essència de lavanda, etc.
El catedràtic J. A. Rodríguez Barreal diu al seu
llibre Patología de la madera: “[...] tot indica que
63