EINES 17 - Fundació Josep Irla

More documents

Recommendations

Info

» No hi ha cap dubte que la vertebració ja no política sinó cultural i lingüística dels nostres territoris és percebuda com una amenaça directa al projecte d’Espanya tituïda a Morella el 1994 a hores d’ara amb 21 universitats, l’Institut d’Estudis Catalans o l’Associació d’Escriptors amb Llengua Catalana. Des de l’àmbit de l’entesa econòmica ha estat també molt ressenyable la tasca desenvolupada, des de fa més d’una dècada, per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, un organisme amb arrels valencianes i vinculat a l’entorn d’ACPV. Altrament, El Temps integrada en l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Vilaweb, el Baròmetre de Comunicació i la Cultura o TV3 —això fins el tall de Francisco Camps (1962)— i més recentment, el diari Ara, han intentat l’articulació d’un àmbit comú de comunicació tan vital per a l’existència d’una comunitat lingüística comuna, d’un mercat de llengua. Del no res, s’ha aconseguit almenys crear unes condicions mínimes per a la vida d’una literatura que es debat entre el creixement i la invisibilització, víctima de les lògiques administratives autonòmiques, de les rivalitats comercials entre territoris i d’unes polítiques de promoció pràcticament inexistents en uns llocs i escarransides en altres. I el mateix passa amb la resta d’arts com la música o el teatre amb iniciatives, això no obstant, tant importants com la xarxa Alcover, el BarnaSants o els Premis Ovidi Montllor de València atorgats des del 2006. Unes estructures i unes activitats, 46 · EINES 17 PRIMAVERA 2012 doncs, necessàries, útils, però, ja ho hem apuntat, també insuficients. Tot plegat, és justament aquesta mancança la que està en el rerefons d’una feblesa que ha possibilitat, posem per cas, la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià, l’ofegament del català per part del PP a les Balears o la marginació del nostre territori en la presa de decisions de l’Estat com ara en la del disseny dels grans eixos de comunicació terrestre entre la península i Europa. No hi ha cap dubte, que la vertebració ja no política, sinó cultural i lingüística per vies democràtiques dels nostres territoris, és percebuda com una amenaça directa al projecte d’Espanya. Els més escèptics, realistes, sempre podran argüir davant de qualsevol renec o insistència, dificultats immenses alhora de bastir una estratègia comuna i recordar amargament, a més, que ni tan sols Catalunya ha estat capaç de fer-se sentir com una sola veu al Congrés de Diputats. D’acord. Però els fets són els que són. En ple procés de recentralització, amb una societat en estat de pànic a causa de la crisi econòmica, amb una classe política ineficient i atordida, l’absència de complicitats, d’una política de «tots» pot resultar nefasta per al futur. El nacionalisme espanyol aprofitarà l’avinentesa de l’actual catàstrofe econòmica per rearmar-s’hi. L’espanyolisme, ja ho sabem, no tan sols ha estat enemic acèr- rim de qualsevol reivindicació perifèrica sinó que, a més, ha estat absolutament contrari a la descentralització territorial, per més que ho hagin dissimulat. Un cop saquejades les autonomies, amb la corrupció a punt d’ofegar-les, les altes instàncies ideològiques del bloc conservador, del PP, han decidit tornar al rumb antic, el del patriotisme i la unidad de España amb capital a Madrid peti qui peti. Malgrat tot, malgrat aquesta exhibició de múscul avui encara a penes insinuada, alguns volen veure l’Estat, els estats més febles del que en realitat són, potser víctimes d’un rampell d’optimisme, potser influïts per una barreja de cansament i d’inconsciència política. Aquests estats d’ànim, del ben cert, no només condicionen de forma fatal la fiabilitat de qualsevol pronòstic sinó que, a més, paralitzen les costoses iniciatives de construcció els resultats de les quals es confien a les profecies joioses. Cal tenir clar, més que mai, que els trens que no passen per València a la cerca d’Europa potser tampoc no ho faran per Barcelona, que el retrocés del català en Ontinyent o en Manacor és el retrocés del català en Manresa o en Barcelona, que ben sovint les batalles decisives s’hi donen a molta distància dels centres neuràlgics, que en definitiva, com deia Joan Fuster amb un punt d’ironia, estem condemnats a que qualsevol política que no fem nosaltres ens l’acaben fent... contra nosaltres.
MÉS INFORMACIÓ ARACIL, Lluís Vicent. «Projecte per a una institució d’ús del català». A Papers de sociolingüística. Barcelona: Edicions La Magrana, 1986. BONO, Emèrit. Naranja y desarrollo. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010. CORTÉS, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. FUSTER, Joan. Qüestió de noms. Barcelona: Edi- cions d’Aportació Catalana, 1962. FUSTER, Joan. Nosaltres, els valencians. Barce- lona: Edicions 62, 1996. Setzena edició. Primera edició, 1962. FUSTER, Joan. Destinat (sobretot) a valencians. València: Eliseu editor, 1979. FUSTER, Joan. Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983. GABARDA, Vicent. Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). València: Publicacions de la Universitat de València, 2007. GINÉS, Andreu. La instauració del franquisme al País Valencià. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010. LLUCH, Ernest. La via valenciana. Catarroja: Afers, 2003. MOLLà, Toni. La utopia necessària: nacionalisme i societat civil. Alzira: Bromera, 1994. RIPOLL, Faust. Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivencia i de reproducció cultural (1939-1951). Catarroja: Afers, 2010. ROCA, Rafael (ed.). Escrits polítics (1886-1908) / Teodor Llorente. València: Institut Alfons el Magnànim, 2001. TORRES FABRA, Ricard Camil. «La repressió franquista al País Valencià». A PAGÈS, Pelai (dir). Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975). València: Publicacions de la Universitat de València, 2004. VIADEL, Francesc. No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009. VIADEL, Francesc. Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política (1962-2012). València: Publicacions de la Universitat de València, 2012. VICENS VIVES, Jaume. Notícia de Catalunya. Bar- celona: àncora, 1954. PRIMAVERA 2012 EINES 17· 47
Page 1 and 2: Antoni Furió «No és concebible u
Page 3 and 4: El contingut dels articles és resp
Page 5 and 6: 55 FòRUM Antoni Furió: «No és c
Page 7 and 8: El Principat no és una nació Engu
Page 9 and 10: Josep Maria Castellet Eliseu Climen
Page 11 and 12: Josep Guia Joan Francesc Mira Què
Page 13 and 14: Josep Palàcios Vicent Pitarch Què
Page 15 and 16: Till Stegmann Enric Tàrrega Què h
Page 17 and 18: VISTA PRèVIA Fuster i l’espanyol
Page 19 and 20: L’esquerra espanyola justifica la
Page 21 and 22: Menys clara és la resposta per al
Page 23 and 24: VISTA PRèVIA Països Catalans: una
Page 25 and 26: El terme «Països Catalans» esdev
Page 27 and 28: La suposada anormalitat d’un paí
Page 29 and 30: pat. El sociòleg Vicent Flor (1971
Page 31 and 32: MÉS INFORMACIÓ FLOR, Vicent. Nove
Page 33 and 34: VISTA PRèVIA La comunitat catalana
Page 35 and 36: És un lloc comú afirmar que entre
Page 37 and 38: originalment per Goethe (1749-1832)
Page 39 and 40: A la comunitat catalana li cal orga
Page 41 and 42: VISTA PRèVIA Joan Fuster i els nec
Page 43 and 44: La influència de l’anticatalanis
Page 45: toris, sense que trobi a penes resi
Page 49 and 50: VISTA PRèVIA La projecció interna
Page 51 and 52: El alumnes de les universitats estr
Page 53 and 54: La publicació electrònica ens ofe
Page 55 and 56: Antoni Furió «No és concebible u
Page 57 and 58: Joan Francesc Mira... depenent del
Page 59 and 60: Furió: Qualsevol intent de parlar
Page 61: Furió: Al Principat en general i a
Page 64 and 65: » Furió: València ha mirat duran
Page 66 and 67: VARIABLES
Page 68 and 69: » La publicació de Nosaltres, els
Page 70 and 71: » L’actual situació del català
Page 72 and 73: » Els catalanoparlants són biling
Page 74 and 75: » Només dues universitats aplique
Page 76 and 77: » El procés de substitució ling
Page 78 and 79: » Una Catalunya independent seria
Page 80 and 81: FULL DE CÀLCUL
Page 82 and 83: » Els Països Catalans representen
Page 84 and 85: » La taxa d’activitat dels Païs
Page 86 and 87: » L'atur dels Països Catalans pos
Page 88 and 89: » En tot el període 1995-2009, le
Page 90 and 91: » Els Països Catalans adquireixen
Page 92 and 93: » En cinc anys sense dèficit fisc
Page 94 and 95: ARXIU
Page 96 and 97:
» La història com a disciplina i
Page 98 and 99:
» Fuster busca en l’estudi de la
Page 100 and 101:
» El que fa Fuster és interrogar
Page 102 and 103:
» Conclusió Fuster no fixa la nac
Page 104 and 105:
EXPLORADOR
Page 106 and 107:
» La línia aèria Girona i l’Al
Page 108 and 109:
» La primera mercaderia que ha de
Page 110 and 111:
» L’Alguer s’està preparant p
Page 112 and 113:
FINESTRA
Page 114 and 115:
» Les tertúlies a ca Fuster van s
Page 116 and 117:
» Fuster va assumir la creença cl
Page 118 and 119:
Joan Fuster Escriptor CLÀSSIC Qüe
Page 120 and 121:
» Les fronteres polítiques que se
Page 122 and 123:
» En regionalitzar-se, el gentilic
Page 124 and 125:
» Més apta que la forma «Gran Ca
Page 126 and 127:
» Hi ha particularismes perquè hi
Page 128 and 129:
Joan Fuster Escriptor DISCOTECA Or
Page 130:
» «El Pele» s’havia inventat u
Page 133 and 134:
tant-se —per dir-ho així— al r
Page 135 and 136:
per als seus paisans, a taquilla ob
Page 137 and 138:
altre terreny: «Per què sóc jo?
Page 139 and 140:
Viatge pel meu país Joan Garí i J
Page 142:
EINES 17 PORTAL El Principat no és
show all

EINES 17 - Fundació Josep Irla

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?