8-la-ii-repucc81blica-i-la-generalitat-1934-1936.pdf
8-la-ii-repucc81blica-i-la-generalitat-1934-1936.pdf
8-la-ii-repucc81blica-i-la-generalitat-1934-1936.pdf
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
gonitzar els sectors més radicals de<br />
I'anarquisme, aixó és, els seguidors<br />
de Ia FAI. Els Fets mes greus van tenir<br />
11oc el gener de 1,932, quan els<br />
miners anarquistes de 1'Alt Llobregat<br />
(Fígols, Sallent, Súria i Berga) es<br />
van revoltar. La insurrecció va ser<br />
reprimida per l'autoritat, peró a<br />
partir d'aquest moment <strong>la</strong> direcctó<br />
de <strong>la</strong> CNT es va radicalitzar. Nous<br />
conflictes van acabar provocant e1<br />
tiencament definitiu de <strong>la</strong> CNT i <strong>la</strong><br />
sortida del sindicat dels dirigents<br />
moderats. Una CNT radicalitzada<br />
va impulsar grans vagues a Barcelona<br />
durant 1' any 1933, sobretot en<br />
els sectors més afectats per <strong>la</strong> crisi.<br />
La victória de 1es dretes en 1es<br />
eleccions del novembre de 1933 va<br />
portar alguns sectors obreristes<br />
-de l'Estat i de Caralunya- a impulsar<br />
un procés de concentració<br />
que permetés defensar millor 1es<br />
llibertats aconseguides i aprofundís<br />
1es conquestes socials de<strong>la</strong>primera<br />
etapa republicana. D'aquesta<br />
manera va néixerl'Alianqa Obrera.<br />
formada per comunistes del<br />
BOC, socialistes del PSOE i altres<br />
A La polic¡a s'empoda<br />
detinguts un grup<br />
d'anarquistes a<br />
Barcelona (setembre<br />
de 1 931 ).<br />
grups d'ideologia socialista i comunista<br />
-com <strong>la</strong> USC i l'Esquerra<br />
'Comunista-. Tot i no trencar 1'hegemonia<br />
de <strong>la</strong> CN! <strong>la</strong> constitució<br />
d'aquesta p<strong>la</strong>taforma unitária va<br />
ser forqa significativa.<br />
La eonflictivitat al camp<br />
Pel que fa a 1a situació al camp, ca1<br />
assenya<strong>la</strong>r que a Catalunya hi havia<br />
un nombrós sector?EiáñFc:<br />
rols que conreaven terres que no<br />
eren de <strong>la</strong> seva propietat. Arrendataris.<br />
parcers i rabassaires tenien<br />
moltes expectatives de miliorar 1a<br />
seva situació amb e1 nou régim re-<br />
8. La Segona República i <strong>la</strong> Generalitat (<strong>1934</strong>-1936) |<br />
publicá. I<strong>la</strong>gitació social al camp<br />
va comengar quan es comprovaren<br />
1es limitacions de <strong>la</strong> reforma<br />
agrária que havia iniciat <strong>la</strong> República,<br />
ja que <strong>la</strong> majoria de les demandes<br />
de revisió de contractes de<br />
conreu van ser desestimades. Es<br />
produir moviments de protes-<br />
_van<br />
ta en diverses comarques al liarg de<br />
I'estiu de 1932.imolts pagesos. especialment<br />
rabassaires, van reivindicar<br />
<strong>la</strong> propietat de <strong>la</strong> terra que<br />
trebal<strong>la</strong>ven. Les posicions es van<br />
radicalitzar a partir de 1.934, quan<br />
el govern conservador vaparahtzar<br />
1a reforma agrária r 1a crisi econó-<br />
mica dei sector es va agreujar.<br />
¡ Una mul<strong>ii</strong>tud<br />
s'aplega a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ca<br />
del Pedró, de<br />
Barcelona, després<br />
d'haver-hi esc<strong>la</strong>tai<br />
una bomba durar:<br />
les grans vagues<br />
anarquistes<br />
de l'any 1933.<br />
< Guárdies civils<br />
a cavall patrullen<br />
pels carrers de.<br />
barri de Sants<br />
(Barcelona) els<br />
dies anteriors a ";<br />
elecc¡ons de 1 93É.<br />
20s