Ecosistemes terrestres - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
Ecosistemes terrestres - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
Ecosistemes terrestres - Camp d'Aprenentatge de les Illes Balears
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
QUÈ ÉS UN ECOSISTEMA?<br />
Un ecosistema, o un hàbitat, és un conjunt d’organismes<br />
mútuament condicionats que ocupen un territori <strong>de</strong>finit. Les<br />
dimensions <strong>de</strong>ls ecosistemes po<strong>de</strong>n ser molt diferents, ja<br />
que un ecosistema el pot constituir el tronc d’un arbre<br />
caigut, així com un bosc o un oceà.<br />
Formentera, malgrat la seua reduïda extensió, presenta una<br />
gran diversitat d'ecosistemes (platges i dunes, illots, penyasegats,<br />
salines, camps <strong>de</strong> conreu, boscos, torrents...) amb<br />
diferents característiques ambientals, que formen un<br />
extraordinari mosaic <strong>de</strong> gran riquesa ambiental i paisatgística.<br />
Els penya-segats són un ecosistema molt característic <strong>de</strong><br />
Formentera. Foto: Marià Marí<br />
Vegetació<br />
Són molts els factors que <strong>de</strong>terminen quins són els<br />
organismes que hi ha actualment a l’illa.<br />
Aïllament geogràfic. Al llarg <strong>de</strong> la història geològica <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
<strong>Balears</strong>, aquestes han patit diversos episodis en què s’han<br />
succeït moments d’aïllament i d’unió amb el continent. Les<br />
espècies que quedaren a Formentera, provinents <strong>de</strong>l<br />
continent, evolucionaren donant lloc a noves espècies,<br />
endèmiques, espècies úniques que enriqueixen el patrimoni<br />
natural <strong>de</strong> l’illa.<br />
Un exemple d'aquest procés evolutiu és el <strong>de</strong> la sargantana<br />
(Podarcis pityusensis), l'únic representant actual <strong>de</strong> la fauna<br />
vertebrada terrestre abans <strong>de</strong> l'arribada <strong>de</strong> l'home, i que ha<br />
evolucionat donant lloc a subespècies diferents a<br />
Formentera així com als illots.<br />
Formentera compta amb un nombre relativament important<br />
d’en<strong>de</strong>mismes però té poques espècies, per això els<br />
ecosistemes s’estructuren amb pocs organismes, alguns<br />
d'ells, únics. És aquí on resi<strong>de</strong>ix la seua gran fragilitat, ja que<br />
qualsevol alteració dins aquests ecosistemes pot tenir<br />
conseqüències irreversib<strong>les</strong>.<br />
Introducció d’espècies. L’arribada <strong>de</strong> l’home a l’illa va<br />
provocar la <strong>de</strong>saparició d’una part <strong>de</strong> la fauna original, tant<br />
per la pròpia influència <strong>de</strong> l’home com per la <strong>de</strong> <strong>les</strong> espècies<br />
introduï<strong>de</strong>s per aquest, <strong>de</strong> forma directa o indirecta.<br />
Sargantana. Foto: Marià Marí<br />
La flora original <strong>de</strong> Formentera també ha anat modificant-se<br />
per l’acció humana. L’home ha afavorit la presència <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s espècies, com els pins per l’explotació forestal,<br />
i també ha substituït gran part <strong>de</strong> la vegetació tradicional per<br />
conreus.<br />
La vegetació litoral conserva una major riquesa d’elements<br />
originals i és d'un gran interès.<br />
Clima mediterrani semiàrid. L’escassesa d’aigua constitueix<br />
un factor limitant i la principal dificultat pel <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong>ls ecosistemes <strong>terrestres</strong>, pel que són nombroses <strong>les</strong><br />
estratègies <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s per la vegetació per fer front a<br />
aquesta dificultat, entre d’el<strong>les</strong> <strong>de</strong>staquen:<br />
Emmagatzemar aigua <strong>de</strong> forma subterrània (en bulbs,<br />
com <strong>les</strong> cebes marines) o aèria, en <strong>les</strong> plantes<br />
suculentes.<br />
Adaptacions en <strong>les</strong> ful<strong>les</strong> per reduir la pèrdua d’aigua o<br />
evapotranspiració: reduint la seua mida (cepell), fent-<strong>les</strong><br />
<strong>de</strong>saparèixer completament (esparregueres), fer-<strong>les</strong><br />
dures i impermeab<strong>les</strong> (mata) o recobrir-<strong>les</strong> <strong>de</strong> pèls<br />
(estepa blanca).<br />
Arribar a capes profun<strong>de</strong>s on el sòl conté més humitat<br />
mitjançant arrels molt llargues (savines).<br />
Si a <strong>les</strong> il<strong>les</strong> la influència <strong>de</strong>l mar és molt gran, a Formentera<br />
aquest efecte és encara major, donada la seua forma<br />
retallada i reduï<strong>de</strong>s dimensions. A l’estiu, <strong>les</strong> brises <strong>de</strong> mar<br />
cap a terra suavitzen <strong>les</strong> temperatures i augmenten la<br />
humitat ambiental, a la vegada que <strong>de</strong>splacen cap a l’interior<br />
l’esprai salí resultant <strong>de</strong>ls rompents <strong>de</strong> l'onatge. Aquest<br />
esprai salí constitueix un factor <strong>de</strong> control limitant <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
comunitats vegetals i animals, ja que redueix el nombre<br />
d’espècies que po<strong>de</strong>n viure en primera línia <strong>de</strong> costa.<br />
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetació i fauna<br />
9