Obres a Baldomar - La Palanca

Ima Imatg Ima tg tges tg es d’Ahir
d’Ahir
Artesa, poble petit. 1921
E
n aquell temps, a la carretera de
Tremp hi havia alguna casa i La
Farinera, i vàries cases disseminades
per la carretera d’Agramunt que estava
més poblada, però aquesta imatge
correspon al nucli central de la
població, tal com era llavors.
Aquestes cases estaven més o menys
afilerades al redós de l’església. Era el
que avui coneixem com a nucli antic.
Destaca el Montsec que tanca la vall,
Vernet i el camí de l’horta. Al mig de la
foto. el casalot de La Granja, i més a
l’esquerra, l’antic edifici de Les Monges
(el nou, on avui hi fan obres, no
existia), i un poc més avall, el teulat de
Cal Don Juanito.
Al darrere no hi havia res més. On
avui hi ha el CAP, hi havia una era
petita per a batre a l’estiu, mentre que
la plaça de l’Ajuntament, el carrer
Maria Anzizu i tota l’explanada fins
al camp de futbol era l’anomenada
«planta de La Granja», plantada
d’oliveres i altres arbres. Temps enrere,
part d’aquesta finca havia estat
tancada per una paret.
A l’esquena d’on està tirada la foto,
segurament amb trípode per la nitidesa
de la imatge, hi havia una llarga filadora
on els de ca la Magina hi cardaven el
cànem per a fer espardenyes, que era
un producte de gran consum a l’època.
El cànem, aleshores, era un conreu estrella
de les hortes d’Artesa de Segre i
Montsonis. A més de cobrir la gran demanda
local, venien amb camions a
carregar-ne des de Balaguer.
A partir de la Desamortització de
Mendizábal (1836), a tot l’Estat espanyol
va haver-hi grans latifundistes,
propietaris de terra de finques
grans. Sense anar més lluny, al nostre
poble hi havia la família de Maria
Anzizu, el seu espòs Eduard
Maluquer i la seva filla Montserrat
Maluquer Anzizu, que tenien grans
propietats.
També Joan Maluquer Viladot «Don
Juanito» posseïa la finca La Peixera de
Collfred i altres propietats de terra campa.
Hi havia grans propietaris a Tudela,
Montsonís, Agramunt, Alentorn... per
parlar del més proper.
50
la Palanca
Així, al setembre d’aquell any de
1921, fou presentat a la Mancomunitat
de Catalunya un projecte que pretenia
respondre a «l’aspiració cabdal pagesa
de convertir-se el conreador en propietari
de la terra que conrea». Pel que se
sap, la proposta no va reeixir.
El desembre de 1921, el Congrés
Radical Català es celebrà a Barcelona
sota un clima de frustració i tensions.
Encara que s’amagui, això també pot
passar avui en algun partit.
També aquell any un metge canadenc,
a Toronto, va descobrir la insulina, una
esperança per als diabètics.
L’agost de 1921, les cabiles del
Marroc van destruir l’Anual, una fortificació
espanyola a prop de Melilla. La
desfeta provocà la caiguda del Govern
Allende-Salazar i donà oportunitat a la
Lliga de participar novament en el Govern,
a través de la persona de Cambó,
al Ministeri d’Hisenda. Vist des d’avui,
us imagineu un català dirigint els diners
de tot l’Estat?
Bartomeu Jové i Serra