Les mines de Riudoms - Mines d'aigua al terme de Riudoms

Mines de Riudoms http://minesderiudoms.mallafre.cat Aina Mallafré i Jové
3.- Repartiment de les hores d'aigua
Les hores es reparteixen setmanalment, és a dir, una setmana es compon de 168 hores i
toquen les hores proporcionalment als diners que havien posat per la construcció de la
mina.
Normalment és el president de la mina qui decideix a quines hores han d'anar a buscar
l'aigua. Es comença per qui té la finca més aprop d'on surt la boca de la mina, després qui
segueix i així fins arribar al final del rec. També existeix la possibilitat, que la mina tingués
un altre rec que surt de la mina, o sigui que la mina tingui dos o més recs principals, de tal
manera que quan s'arriba al cap davall del primer rec, es comença un altre cop pel segon.
D'aquesta manera, qui ha d'anar a buscar l'aigua, no cal que vagi molt lluny, sinó que
només cal anar a la finca damunt de la seva.
Les hores es comencen a repartir en una hora, posem a les 00:00 de la nit del Dilluns i
acaba a les 24:00 del Diumenge, durant la setmana passa per tots els regants i segons
les hores que li pertoquen a cada regant pot ser que alguns pagesos haguessin d'anar a
hores de la nit o matinada a buscar l'aigua, per això cada any s'avancen vuit hores,
perquè no toqui sempre als mateixos regants les mateixes hores i dies de rec de les hores
de les quals son propietaris.
Alguns dels regants, no són pagesos a jornada completa, sinó que treballen en la
indústria, per tant les millors hores per ells podrien ser al vespre o la nit o en dies festius.
En canvi en els pagesos a jornada completa les millors hores poden ser les de la jornada
normal de treball. Per aquests motius i evitar discriminacions es fan els dits canvis anuals.
Com les hores podien ser venudes o comprades, o haver-hi nous regants, cada any
s'ajusten segons els canvis que hi hagin hagut.
Normalment, quan es comunica a cada regant el dia i hora que te assignat per la propera
temporada de reg, se li recorda que: “Tot regant te l’obligació tenir l’aigua a la pressa”.
Això vol dir que la obligació de cada un dels regants, encara que no tingui intenció
d’utilitzar l’aigua, de tenir l’aigua a l’alçada de la seva finca de manera que el regant
següent, trobi l’aigua allí on s’espera que ha d’estar, i no hagi d’anar més enllà, a buscar-
la. Això, en el passat, tenia molta més importància, quan la majoria de recs eren oberts,
15