8. Tecnologies de reciclatge mecànic - UdG

Seminaris de Ciència dels Materials Reciclatge dels Materials, © Pere Roura ISBN: 978-84-8458-404-9
El material té un aspecte de «conglomerat» (lumper) en el qual destaca el nucli més
porós. Aquests porus es generen durant la solidificació. No és tant una característica de
la barreja de plàstics com de la gran secció de la peça (també apareixerien en objectes
de plàstic verge si la secció fos prou gran).
Separació mecànica de plàstics barrejats
La fabricació de «conglomerats» de plàstic pot servir per reutilitzar la fracció menys
valuosa dels plàstics reciclables. Tanmateix, la qualitat del material és molt inferior. Hi
ha processos de separació «mecànica» automatitzats en fase de desenvolupament. El de
la figura 8 n’és un exemple.
Figura 8. Esquema d’un procés de separació automàtica de reciclables
Podem intuir com se separen els diversos components:
- Ferro: separació magnètica
- Paper: per desintegració (pulping)
- Alumini: per densitat
- Plàstics: PVC - per electrostàtica
PS - per densitat
PP, PE, PET?
L’inconvenient principal és que es tracta d’un sistema complex que necessita una
inversió inicial elevada. Per poder-la recuperar s’ha d’assegurar un subministrament
regular de reciclables. Aquesta és una dificultat compartida amb els sistemes de
reciclatge químic que comentarem en el seminari següent.
Separació «química» de plàstics barrejats
Consisteix a dissoldre selectivament els diversos plàstics. Des del punt de vista de la
qualitat del material, és la tècnica idònia per les raons següents:
- es recuperen els polímers purs,
- es recuperen els additius.
Una barreja de PVC, PS, PP, LDPE, HDPE i PET es pot separar amb una eficiència del
99% dissolent-los en xilè a mesura que la temperatura es va incrementant per etapes. En
la taula I indiquem les temperatures utilitzades per a la dissolució selectiva en xilè dels
diversos polímers.
Polímer Temperatura ºC
- 47 -