tècnica forestal

iomassa
catalunyaforestal
Juny de 2011
20
inversió es pot recuperar més ràpidament.
En el cas de consum de gas canalitzat
o GLP, aquests casos s’han
d’estudiar un per un per determinar
l’amortització general. En el cas del
GLP surt majoritàriament favorable,
i en el cas del gas canalitzat, per a
consums petits tipus únicament
aigua calenta sanitària no sol ser
viable, però si també incorpora calefacció
la cosa pot sortir amb una
bona viabilitat.
Un dels principals problemes a
l’hora d’incentivar l’ús de la biomassa
és la manca de pressupost i
l’endeutament màxim dels ajuntaments
per a fer front a la inversió
inicial. Per això, una figura que pot
esdevenir clau per als ajuntaments
són les empreses de serveis energètics
(ESE o ESCO). Aquestes realitzen
la inversió de maquinària, obra
civil i instal·lació, i a partir d’aquí
venen l’energia al client (en aquest
Algunes dades de referència
cas l’ajuntament) de forma directa.
El client (ajuntament) només rep
una factura per l’energia consumida,
i a més se li garanteix un estalvi
respecte al consum que tenia anteriorment.
Però, no totes les
instal·lacions són susceptibles d’ésser
realitzades per una ESE. Només
ho són aquelles que tenen grans
consums de calor, o bé una xarxes
de distribució de calor.
Cas a part són tots aquells ajuntament
que, a més, són propietaris
forestals. No podem passar per alt
que els municipis són els propietaris
del 18% de la superfície forestal
de Catalunya. Per aquests ajuntaments
els estalvis generats amb l’ús
de la BFP són superiors. Amb la
particulartiat que poden tenir una
ocupació de personal més estable i
major. Situació que es traduirà en
boscos gestionats i, per tant, en la
creació de llocs de treball i amb
una millora pel municipi.
Com a referència es pot considerar que un Ajuntament pot arribar
a estalviar per cada 1.000 litres de gasoil que consumeix entre 600-
700 €/any, en el cas d’estella, i uns 400-500 €/any en el cas del
pèl·let. Tot i que s’ha d’estudiar cada cas en particular, aquesta és
una dada clara a l’hora d’amortitzar la instal·lació. I es pot afirmar
que en el cas de consums inferiors a 2.000 litres/any és poc interessant
fer el canvi a un sistema de calefacció amb biomassa, exceptuant
els ajuntaments propietaris forestals.
En el cas de noves instal·lacions, el fet d’estalviar-se la caldera de
combustible fòssil (gas-gasoil) fa que el cost d’aquests elements
l’absorbeix la nova caldera de BFP de manera que únicament quedarà
amortitzar el sobrecost de la caldera i no el seu cost total.
La instal·lació complementària a la caldera (radiadors, terra
radiant, aigua calenta sanitària ACS...) és exactament la mateixa per
un tipus de caldera que per un altre.