Els preus de l'ametlla a l'alça - Joves Agricultors i Ramaders de ...

Jaume Bernis, responsable del Porcí de JARC
Punts clau per poder millorar
Ramaderia
l’eficiència productiva en porcí
A les explotacions ramaderes,
l’alimentació del
bestiar es fa, bàsicament,
a base de pinsos compostos
per cereals, blat
de moro i soja. El més habitual
és trobar formulacions
on les proporcions
d’aquests components
rondin el 60 per cent pel
que fa al blat de moro i
el 20 per cent a les farines
extretes d’oleaginoses.
Actualment, tant el preu
dels cereals com el de
la soja, estan pels núvols
i en tendència a l’alça i
d’una manera exponencial.
Com a causants
d’aquest increment de
preu podem citar entre
d’altres: la sequera als
Estats Units, que a més
de fer minvar les produccions
d’aquests components
n’ha afectat la
qualitat dels grans, que
s’estima serà més baixa;
l’anunci dels Estats Units
de mantenir la quota de
cereal dedicat a fabricar
biocombustible; en
tercer lloc la depreciació
de l’euro enfront del
dòlar, que ens encareix
la compra d’aquestes
matèries primeres de les
quals en som deficitaris; i
la darrera la mala collita
de cereals nacional.
La repercussió directa
de l’alça de preus és un
augment dels costos de
producció. El veterinari
i director tècnic d’I+D+I
del Grup Cooperativa
d’Artesa, Joan Fornós, va
proposar en el marc de
la III Jornada monogràfica
del porcí de JARC una
sèrie de solucions per a
fer-hi front.
Sota el títol Punts clau per
millorar l’eficiència a les
nostres explotacions, va
fer un repàs dels factors
clau en la competitivitat
de la ramaderia porcina
catalana des de la sanitat,
l’alimentació i el maneig
a la nova adaptació
normativa. Com a objectius
a assolir plantejava:
Maximitzar la producció
numèrica desmamant
entre 28 i 34 garrins
per truja i any de mitjana
amb un pes del godall
per sobre dels set quilos.
Les truges haurien de
mantenir la capacitat lle-
tera fins mínim 6 parts.
Per assolir aquests objectius,
l’alimentació és clau.
Una mala alimentació de
les mares –tant en quantitat
com en qualitat del
pinso- repercuteix directament
a les produccions.
És clau el consum
de pinso de la fase de
lactació. Si la truja no rep
els components necessaris
per a la producció de
llet ha d’utilitzar les seves
reserves corporals perjudicant-la
en la sortida en
zel, fortalesa de l’esquelet,
vida útil i en la seva
prolificitat. Per tant, no invertir
en l’alimentació no
és la solució, ho és el maneig
del pinso i de la temperatura
de les sales de
part, ja que, els genotips
actuals tenen més increment
tèrmic per l’acció
dinàmica especifica de
l’aliment, per aquest motiu
la temperatura efectiva
de la truja a la sala
de parts hauria de ser de
16º i tenir en compte que
a partir de 22º les mares
disminueixen el consum
d’aliment.
Un altre punt clau, es l’aigua
ja que les mares no
beuen el que haurien de
beure, i per aquest motiu
hauríem d’incitar-les, ja
sigui amb mànegues...,
abans, durant i després
del part.
Aquestes són les principals
pautes a seguir segons
el ponent, perquè
d’una banda els costos
d’alimentació estan disparats
i sembla que seguirà
així i, per l’altra, a
les nostres granges tenim
truges diferents, amb una
millora genètica.
Hem d’invertir en la millora
de les instal·lacions, en
el maneig, la nutrició i l’alimentació
ja que aquests
són els punts claus en el
Genotips Actuals de la
nostra cabana ramadera
porcina.
En resum, hem de fer una
millora sobre les millores
que hem anat fent a les
nostres explotacions per
tenir una major eficiència
productiva i de retruc,
una major viabilitat
econòmica en aquests
temps difícils que ens ha
tocat viure.
món rural
2