Memòria Part 1 - Parc Científic de Barcelona - Universitat de ...

PROJECTE EXECUTIU DE LA FASE 2 DEL
PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
SUBFASE1: CONNEXIONS DE LES TORRES
MEMÒRIA
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
MAIG 2008
1 DE 2

ÍNDEX
1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA........................................................................................................ 2
1.1 AGENTS.............................................................................................................................. 2
Promotor/s ................................................................................................................................................................ 2
Redactor/s................................................................................................................................................................. 2
1.2 INFORMACIÓ PRÈVIA ....................................................................................................... 2
Objecte del projecte................................................................................................................................................. 2
Descripció del solar................................................................................................................................................. 2
Dades urbanístiques................................................................................................................................................ 3
1.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.......................................................................................... 4
Descripció general de l’edifici ................................................................................................................................4
Procés previ d’enderrocs........................................................................................................................................ 4
Criteris compositius del projecte ........................................................................................................................... 4
Quadre de superfícies ............................................................................................................................................. 5
Descripció bàsica del sistemes.............................................................................................................................. 6
1) SISTEMA ESTRUCTURAL ...................................................................................................................6
2) SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ ......................................................................................................6
3) SISTEMA ENVOLVENT .......................................................................................................................6
4) SISTEMA D’ACABATS........................................................................................................................7
5) SISTEMA DE CONDICIONAMENT AMBIENTAL I SERVEIS ..........................................................................7
2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA ................................................................................................... 8
2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI............................................................................................ 8
Bases de càlcul ........................................................................................................................................................ 8
Estudi geotècnic .................................................................................................................................................... 10
2.2 SISTEMA ESTRUCTURAL............................................................................................... 11
Fonamentació i sistemes de contenció de terres............................................................................................... 11
Estructura ............................................................................................................................................................... 11
2.3 SISTEMA ENVOLVENT.................................................................................................... 15
Definició constructiva dels subsistemes ............................................................................................................ 15
2.4 SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ ............................................................................. 16
Comportament de les particions .......................................................................................................................... 16
2.5 SISTEMES D’ACABATS .................................................................................................. 17
Acabats ................................................................................................................................................................... 17
2.6 SISTEMES D’ACONDICIONAMENT D’INSTAL·LACIONS............................................. 19
Instal·lacions .......................................................................................................................................................... 19
1) INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA-INCENDIS ...............................................................................20
2)INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT .........................................................................................................24
3) INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT .......................................................................................................31
4) INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ .....................................................................................................33
5) INSTAL·LACIÓ DE VEU I DADES.........................................................................................................44
3 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS.............................................. 50
NBE-CPI-96 ............................................................................................................................................................. 50
NBE-CA-88 .............................................................................................................................................................. 52
NRE-AT-87 .............................................................................................................................................................. 53
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ.......................................................................................................................... 54
ACCESSIBILITAT ................................................................................................................................................... 55
4 ANNEXES ................................................................................................................................ 56
4.1 NORMATIVA APLICABLE................................................................................................................................56
4.2 ESTUDI GEOTÈCNIC........................................................................................................................................ 74
5 PLEC DE CONDICIONS.......................................................................................................... 75
6 AMIDAMENTS I PRESSUPOST ............................................................................................. 76
7 PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT.......................................................................... 77
1

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1 AGENTS
Promotor/s
FUNDACIÓ PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Amb domicili a:
Adreça Parc Científic de Barcelona
Carrers de Baldiri i Reixac 10-12, Josep Samitier i Avinguda Gregorio Marañón
Municipi Barcelona Codi Postal 08028
Redactor/s
2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO, S.L. arquitectes NIF B-63492219
Representat per :
Arquitecte Àgata Buxadé Fortuny NIF G-44001833
Adreça C/ Major núm. 26
Municipi Sant Just Desvern Codi Postal 08960
1.2 INFORMACIÓ PRÈVIA
Objecte del projecte
L’objecte de la present subfase 1 del projecte executiu de la segona fase del Parc Científic de
Barcelona és el desenvolupament del projecte executiu a nivell d’arquitectura i instal·lacions de
l’edifici de connexió entre les tres torres existents actualment al Parc Científic de Barcelona
(Torres B, C i D).
Emplaçament:
Adreça Parc Científic de Barcelona
Carrers de Baldiri i Reixac 10-12, Josep Samitier i Avinguda Gregorio Marañón
Població Barcelona Codi Postal 08028
Municipi Barcelona Comarca Barcelonés
Encàrrec: En missió completa
Descripció del solar
El solar es troba a l’illa limitada pels carrers Avinguda del Doctor Marañón, carrer de Baldiri
Reixac i carrer de Josep Samitier, situada al Campus de Pedralbes de la Universitat de
Barcelona.
Actualment, l’illa objecte del projecte inclou edificis existents i edificis en fase de projecte i
construcció: els edificis existents són les Torres B, C i D, l’edifici d’administració, la Biblioteca i
la Primera Fase dels Mòduls de Laboratoris del Parc Científic de Barcelona. Els edificis que
estan en fase de projecte i construcció són els corresponents a la Segona Fase del Parc
Científic de Barcelona, amb la llicència concedida segons el projecte bàsic presentat l’any
2005.
2

Torre B - Edifici existent en fase de reforma destinat a oficines de laboratoris d’investigació i
sales d’actes.
Torre C - Edifici existent en fase de reforma destinat a oficines de laboratoris d’investigació.
Torre D - Edifici existent reformat i en funcionament destinat a oficines dels laboratoris
d’investigació.
Administració – Edifici existent reformat destinat a oficines dels laboratoris d’investigació i
administració del Parc Científic de Barcelona.
Biblioteca – Edifici existent en funcionament.
Mòduls de Laboratori del Parc Científic de Barcelona, 1ª fase – Edifici existent en funcionament
destinat a laboratoris d’investigació.
Mòduls de laboratori del Parc Científic de Barcelona i Edifici de Serveis, 2ª fase – Edifici en
construcció. En fase d’execució de l’estructura i en fase del projecte d’arquitectura i
Instal·lacions. Destinat a Laboratoris d’investigació, Sala d’actes i exposicions,
restaurant, botiga i aparcament.
El solar concret que ocupa l’edifici de connexions dins l’Illa I, objecte del present projecte, no té
una forma regular sinó que ocupa l’espai intersticial que queda entre les torres B, C i D.
Actualment es tracta d’un espai no urbanitzat i parcialment ocupat per l’actual accés a la torre D.
Dades urbanístiques
Planejament vigent
− TEXT REFÓS de la MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ
DE L’EQUIPAMENT DEL CAMPUS SUD PEDRALBES ENTRE LES
AVINGUDES DE LA DIAGONAL, DEL DOCTOR MARAÑON I DE JOAN
XXIII. Aprovat definitivament el 13 de juliol de 1999.
Aquest planejament va modificar el PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ DE
L’EQUIPAMENT DEL CAMPUS SUD PEDRALBES ENTRE LES
AVINGUDES DE LA DIAGONAL, DEL DOCTOR MARAÑON I DE JOAN
XXIII. Aprovat definitivament el 26 de juliol de 1985.
Qualificació del sòl 7c Sistema d’equipament Comunitari
Superfície total illa 25.864 m²
Denominació zona Equipament del Campus Sud de Pedralbes
Usos admesos Laboratoris d’investigació
CONDICIONS D’EDIFICACIÓ
Paràmetres normativa
Edificabilitat total de l’illa = 1,63 m 2 /m 2
Superfície total de l’illa = 25.864m 2 m 2
Sostre edificable de l’illa = 42.158 m 2
Alçada màxima = PB+12 plantes
Ocupació en planta global = 65 %
Ocupació en planta global = 16.761 m 2
Tots els paràmetres regulats pel planejament vigent fan referència a les condicions d’edificació
globals de l’illa.
Amb aquesta edificació es compleixen tots aquest paràmetres, donat que la superfície
construïda d’aquest edifici forma part del projecte de la 2ª Fase amb la llicència concedida:
Planejament vigent Projecte amb llicència concedida
Ocupació en planta 16.761 m2 16.420.5 m2
Edificabilitat 42.158 m2 42.152.08 m2
Alçada màxima PB+12 PB+12
3

1.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Descripció general de l’edifici
L’edifici de connexions es disposa d’acord amb la configuració d’una galeria longitudinal, de 63 x
4,5 m. en planta i tres nivells, segons l’orientació nord-est sud-oest, connectant les tres torres
existents.
Degut a la irregularitat de la topografia, la façana nord-oest de la galeria té només un nivell per
sobre el nivell de la urbanització exterior mentre que la façana sud-est es desenvolupa en dos
alçades. Aquest desnivell del terreny permet a més que la connexió amb la torre B es produeixi
a dos nivells.
El present projecte, a part de la definició de tota la galeria longitudinal que constitueix la
connexió entre les torres als tres nivells (galeries d’instal·lacions, espais annexes al futur
auditori i connexions entre torres pròpiament dites) inclou també la definició dels vestíbuls de
connexió de les torres existents.
El nou edifici de connexió entre les torres es desenvolupa en tres plantes d’altura de la següent
manera:
1. La primera planta, a la cota 48,25m, és completament soterrada i està destinada
exclusivament al pas d’instal·lacions. Aqueta galeria d’instal·lacions connectarà el futur
edifici d’energies amb el també futur edifici modular (segona fase) i les seves instal·lacions
ubicades a la coberta, amb connexions puntuals a les tres torres.
2. La segona planta, a la cota 52,65m, és semisoterrada, i està destinada fonamentalment a
espais de suport al futur auditori ja que queda a la mateixa cota del foyer d’aquest. S’hi ha
projectat doncs un gran espai diàfan (sala d’exposicions, càterings, recepcions..etc) amb
una sola façana orientada a sud-est i amb il·luminació zenital a través de lluernes.
Igualment es preveu la connexió d’aquesta planta, per la seva prolongació nord-est, amb el
futur nou vestíbul de la segona fase del Parc Científic, des d’on es farà l’accés a l’auditori.
El programa d’aquesta planta es completa amb uns serveis públics, un office vinculat al nou
ascensor que comunica amb la planta inferior, un magatzem i la connexió amb la cota
51,95m de la torre B, mitjançant un petit pas en rampa. El vestíbul de la torre es
remodelarà per assumir la nova connexió. Aquesta planta disposa d’una única façana
orientada a sud-est i la part nord-oest queda soterrada, motiu pel qual es disposen cinc
lluernes.
3. La tercera planta, a una cota variable entre els nivells 56,05 i 57,43m, ja no és soterrada en
cap de les seves façanes i està destinada a connectar, a través d’un passadís longitudinal
de 3,90m d’amplada interior, les tres torres. Aquest nivell connecta amb la torre B a la cota
56,65m, amb la torre C a la cota 55,86m i amb la torre D a la cota 57,67m. Disposa d’una
sortida a l’exterior a la cota 57,43, en direcció sud-oest i preveu una connexió amb el futur
vestíbul de la segona fase del Parc Científic en direcció nord-est des d’on es preveu que es
controli un accés únic a les tres torres.
Criteris compositius del projecte
Per a les façanes de l’edifici de connexions, s’ha optat per un acabat exterior amb panell
prefabricat de formigó armat fixat mecànicament als sostres. La composició de façana està
formada per la combinació de dos mides diferents d’aquests panells, col·locats en posició
vertical, amb dos mides diferents de obertures igualment verticals. Els panys massissos que
apareixen sobre les obertures es resoldran amb panells sandvitx d’acabat metàl·lic de color
igual al de les fusteries. D’aquesta manera, tant els panells de formigó com les finestres
segueixen un criteri de verticalitat i degut a les diferents amplades d’ambdós, la composició
general de la façana adopta una formalització de codi de barres.
La façana sud-est té dos nivells composats amb aquest criteri mentre que la façana nord-oest,
degut al desnivell topogràfic del solar, només un.
4

El sòcol exterior de l’edifici serà de formigó, parcialment revestit per panells sandvitx del mateix
tipus que els de façana.
Acabats de l’envolvent exterior:
Coberta Material Color
Coberta plana Coberta invertida no transitable, acabat Natural
Canal
superior de grava, amb doble làmina asfàltica
impermeable.
PVC no vist (registrable des de l’interior). Natural
Façana
Paraments Prefabricat de formigó. Gris clar
Paraments per Panell sandvitx lacat llis. Gris fosc
sobre i per sota
de les fusteries
Sòcol Panell sandvitx lacat llis / Formigó vist. Gris fosc
Fusteria Alumini lacat amb trencament de pont tèrmic Gris fosc
als vestíbuls de les torres i a la cota 52,65m.
Alumini lacat sense trencament de pont tèrmic
a la cota 56,05.
Escopidors Xapa d’acer lacada igual a les fusteries. Gris fosc
Quadre de superfícies
SUPERFÍCIE EDIFICI CONNEXIONS
SUPERFÍCIE UTIL
SUPERFÍCIE
CONSTRÜIDA
PLANTA COTA 58,75
Vestíbul torre B 67,31
Vestíbul torre C 66,26
Galeria 305,04
TOTAL 438,61 488,79
PLANTA COTA 53,75
Vestíbul torre B 86,93
Sala polivalent 315,72
Magatzem 67,82
Foyer 83,1
Office 13,82
Accés Serveis 11,37
Servei adaptat 3,89
Servei homes 20,22
Servei dones 25,48
Quart de neteja 1,83
TOTAL 630,18 706,6
PLANTA COTA 49,25
Galeries d’instal·lacions 273,48
TOTAL 273,48 352,17
TOTAL EDIFICI CONNEXIONS 1342,27 1547,56
5

Descripció bàsica del sistemes
1) Sistema estructural
L’estructura d’aquest edifici es va desenvolupar íntegrament amb el projecte executiu de
l’estructura de la segona fase del Parc Científic de Barcelona, que abarcava tots els edificis
que l’integraran. Els principals criteris que es van adoptar són els següents:
Les estructures que conformen els diferents edificis de la 2ª fase del Parc Científic s’han
projectat en funció dels usos i requeriments que hauran de suportar: l’estructura de
l’aparcament i dels soterranis s’ha resolt amb lloses massisses de 30 o 25 cm de cantell en
funció de l’empenta de terres que les sol·liciten. L’estructura de l’edifici modular s’ha projectat,
com a la primera fase, amb sostres unidireccionals “in situ” reforçats amb bigues de cantell a
les zones de llums més grans.
En aquesta primera intervenció de la segona fase, els accessos a les torres s’han cobert amb
lloses massisses de 25 cm de cantell suportades per pilars metàl·lics d’acer laminat.
L’auditori i la coberta del vestíbul s’han resolt amb estructures singulars compostes per pòrtics
de formigó armat i encavallades metàl·liques de 2.20 metres de cantell en el primer cas i per
una estructura lleugera formada per pòrtics metàl·lics travats entre ells i lligats als nuclis de
pantalles dels ascensors en el cas de la coberta del vestíbul i de la façana representativa.
La contenció i fonamentació de l’edifici s’ha projectat amb murs pantalla perimetrals de entre 45
i 80cm de gruix ancorats al terreny i amb enceps i pilots de formigó armat travats amb una llosa
de fons de 30cm, també de formigó armat a la resta de la planta.
2) Sistema de compartimentació
Els elements de compartimentació interior inclosos al projecte són:
- Planta cota 52,65m: àrea de serveis.
Els paraments que separen espais amb usos diferents arrencaran des del forjat i estaran
formats per obra seca, amb envans dobles de cartó guix de 130mm de gruix segons
plànols. Els paraments fixes de la compartimentació interior dels serveis estaran formats
per obra seca, amb envans de cartó guix de 7,6cm de gruix segons plànols, en aquest cas
col·locats damunt del paviment. Les cabines interiors dels serveis es faran amb tancaments
amb panell sandvitx acabat de resines tipus Mobel-mol.
- Planta cota 49,25m: vestíbul de l’ascensor.
Aquests paraments estaran formats per obra seca, amb envans de cartró-guix de 7,6cm
col·locats damunt del paviment.
Els tancaments provisionals de delimitació de les àrees afectades per aquest projecte es
construiran amb parets de gero.
El elements mòbils de fusteria es col·locaran amb marc sobre premarc.
3) Sistema d’envolvent
Coberta de l’edifici de connexions:
- Es tracta d’una coberta invertida no transitable, acabat superior de grava, amb doble
làmina asfàltica impermeable.
6

Façana de l’edifici de connexions:
- Façana de panells prefabricats de formigó armat fixats mecànicament als sostres, amb
aïllament de llana de roca enganxat a la cara interior i extradossat amb placa de pladur
de 15mm. Els panys massissos sobre les obertures es resoldran amb panells sandvitx
d’acabat metàl·lic de color igual al de les fusteries, també extradossat a la cara interior
amb placa de pladur.
Les fusteries seran totes d’alumini lacat, i comptaran amb un sistema de trencament de pont
tèrmic als vestíbuls de les torres i a la cota 52,65m.
4) Sistema d’acabats
Paviments de l’edifici de connexions:
- Paviment de formigó remolinat per a les galeries d’instal·lacions de la planta a la cota
48,25m.
- Paviment de formigó amb resines pel magatzem a la cota 52,75.
- Paviment de marbre polit de 60x40cm per a la planta de connexions, els vestíbuls de
les torres i la sala polivalent.
- Paviment de marbre buixardat per a les rampes.
- Paviment de gres antilliscant de 30x60 als serveis, a la cambra de neteja i a l’office.
Fals sostres de l’edifici de connexions:
- Sostre de formigó acabat pintat a la planta cota 48,25m. i al magatzem de la cota
52,75m.
- Cel ras continu de cartó guix a la sala polivalent i foyer.
- Cel ras de lamel·les d’acer a les connexions de les torres i part de la sala polivalent i
foyer.
- Cel ras de lamel·les d’alumini als serveis i al office.
- Cel ras de plaques fonoabsorbents als vestíbuls de les torres.
Acabats de l’edifici de connexions:
- Arrebossat i pintat sobre les divisions provisionals.
- Acabat pintat sobre totes les divisions de cartó guix vistes.
- Panellat de fusta a la sala polivalentl.
- Panellat de panell fenòlic a les connexions de les torres.
- Panellat de panell composite a les connexions de les torres.
- Revestiment de gres extruït antilliscant de 30x60cm als serveis i cambra de neteja.
- Pintat del formigó vist sobre els paraments que quedin vistos de formigó.
- Panellat de plaques sandvitx de resines fenòliques als serveis.
5) Sistema de condicionament ambiental i serveis
El projecte preveu i descriu, en la memòria constructiva, les següents instal·lacions:
• Protecció contra-incendis
• Electricitat
• Enllumenat
• Sanejament
• Climatització
• Veu i dades
7

2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI
Bases de càlcul
1 Resistència i estabilitat
Accions sobre l’estructura
Els estats de càrregues de l’edifici i les accions sísmiques, tèrmiques i de vent considerades
per a realitzar el càlcul de l’estructura es descriuen a l’apartat 1 “estats de càrregues” del
capítol “ESTRUCTURA” d’aquesta memòria de càlcul.
Combinació de les accions persistents o transitòries.
Estructures de formigó:
S’ha comprovat el compliment d’aquesta exigència segons les hipòtesi I i II contingudes en la
Norma EHE-98 “Instrucción de Hormigón Estructural”.
Hipòtesi Tipus de sol·licitació
I
II
Coeficient de ponderació
desfavorable
Coeficient de ponderació
favorable
Càrregues permanents i pes propi 1.00 1.0
Sobrecàrregues d’ús, neu, tèrmiques, reològiques
i empentes del terreny
1.00 0.0
Càrregues permanents i pes propi 1.00 1.0
Sobrecàrregues d’ús, neu, tèrmiques, reològiques
i empentes del terreny
0.90 0.0
Accions del vent ± 0.90 0.0
Hipòtesi I : γG G1 + G2 + γQ Q
Hipòtesi II : γG G1 + G2 + 0,9 γQ (Q+W)
G1 = Valor característic de les càrregues permanents desfavorables.
G2 = Valor característic de les càrregues permanents favorables.
Q = Valor característic de les càrregues variables (sobrecàrregues).
W = Valor característic de les càrregues de vent.
γG = Coeficient de majoració de les càrregues permanents desfavorables.
γQ = Coeficient de majoració de les càrregues variables desfavorables.
Estructures metàl·liques:
Hipòtesi I : (dues accions variables independents) : Ia - 1,33 G1 + G2 + 1,33 Q ± 1,50 W
Ia - 1,33 G1 + G2 + 1,50 Q ± 1,33 W
Ib - 1,33 G1 + G2 + 1,50 Q
Ic - 1,33 G1 + G2 ± 1,50 W + 1,50 Q
Hipòtesi II : (tres accions variables independents) : 1,33 G1 + G2 + 1,33 Q ± 1,33 W.
G1 = Valor característic de les càrregues permanents desfavorables.
G2 = Valor característic de les càrregues permanents favorables.
Q = Valor característic de les càrregues variables (neu).
W = Valor característic de les càrregues de vent.
8

2 Aptitud de servei
Coeficients parcials de seguretat (γ) per a les accions.
Estructures de formigó:
− Coeficient de majoració de càrregues permanents (secc. formigó) γG = 1,50
− Coeficient de majoració de sobrecàrregues (secc. de formigó)............................. γQ = 1,60
− Coeficient de minoració del formigó ....................................................................... γc = 1,50
− Coeficient de minoració de l’acer (seccions de formigó)........................................ γs = 1,15
El nivell de control serà normal tant pels materials com per l’execució de l’obra.
Estructures metàl·liques:
Hipòtesi Tipus de sol·licitació
Coeficient de ponderació
acció desfavorable
Coeficient de ponderació
acció favorable
Càrregues permanents i pes propi 1.33 1.00
Ia Sobrecàrregues d’ús, neu, tèrmiques. 1.50 1,33 0.00
Vent ± 1.33 ± 1.50 0.00
Càrregues permanents i pes propi 1.33 1.00
Ib Sobrecàrregues d’ús 1.50 0.00
Neu 1.50 0.00
Càrregues permanents i pes propi 1.33 1.00
Ic Neu 1.50 0.00
Vent ± 1.50 0.00
Càrregues permanents i pes propi 1.33 1.00
II
Sobrecàrregues d’ús, neu, tèrmiques, reològiques i
empentes del terreny
1.33 0.0
Accions del vent ± 1.33 0.0
Integritat dels elements constructius.
Quan es considera la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els
elements constructius, una estructura horitzontal és prou rígida quan les deformacions compleixen
les limitacions indicades als següents quadres:
Elements estructurals de formigó : Bigues i sostres de formigó armat o pretensat
Condicions dels elements estructurals
La fletxa admissible serà el menor
d’aquests valors
Fletxa màxima diferida de cobertes transitables L/250 , L500 + 1 cm
Fletxa activa de sostres o bigues sense envans L/400 , L/800 + 0,6 cm
Fletxa activa de sostres o bigues amb envans L/500, L/1000 + 0,5 cm
Fletxa activa de bigues d’estintolament de pilars L/750, L/1500 + 0,3 cm
Fletxa activa de bigues d’estintolament de murs de càrrega de fàbrica de
totxo o de bloc de formigó
Elements estructurals d’acer: Bigues i biguetes
L/1000 L/2000 + 0,25 cm
Condicions dels elements estructurals
La fletxa admissible serà el menor
d’aquests dos valors
Bigues o biguetes de cobertes no transitables L/250 , L/500 + 1 cm
Bigues o biguetes de cobertes transitables L/300 , L/600 + 0,8 cm
Bigues o biguetes que no suportin envans L/400 , L/800 + 0,6 cm
Bigues o biguetes que suportin envans L/500 , L/1000 + 0,5 cm
Bigues d’estintolament de pilars L/750 , L/1500 + 0,3 cm
Bigues d’estintolament de murs de càrrega de fàbrica de totxo o de bloc de
formigó
L/1000 , L/2000 + 0,25 cm
9

Estudi geotècnic
L’estudi geotècnic del que es disposa (veure Annex d’aquesta memòria) és el realitzat a la zona
d’ampliació de l’edifici modular i ha estat fet per l’empresa LOSAN, amb número d’expedient
14426.01.06. Els sistemes de fonamentació i contenció de l’edifici s’han dimensionat d’acord
amb les dades del terreny contingudes en aquest estudi. En obra s’avaluarà si la realitat dels
estrats excavats s’ajusta al previst a l’informe geotècnic i, si s’escau, es demanarà completar
aquest amb la informació que es cregui necessària.
El condicionament del terreny es perfarà una vegada enderrocades la Torre A i la Biblioteca.
Els moviments de terres requerits per a la construcció dels fonaments de l’estructura, per a les
zones de drenatge dels murs de contenció i per a realitzar les rases del clavegueram i de les
instal·lacions tindran en compte les característiques del terreny i caldrà preveure que en alguns
casos l’excavació no pugui ser vertical, ja que es farà, en alguns casos, en una capa de reblert.
L’excavació es farà un cop s’hagin executat tots els murs pantalla, col·locant els seus
ancoratges provisionals alhora que es fa l’excavació.
Es rebaixarà el terreny amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió.
Finalment, un cop ja s’hagin realitzat tots els murs i tots els sostres dels soterranis, es procedirà
al reomplert dels trasdós dels murs amb el replè granular de drenatge fins a les cotes finals
indicades a les seccions dels plànols d’arquitectura.
10

2.2 SISTEMA ESTRUCTURAL
A continuació s’inclou una descripció del sistema estructural corresponent al projecte
d’estructures de tota la segona fase del Parc Científic de Barcelona que ja es va lliurar i del
qual formava part el present edifici de connexions.
Fonamentació i sistemes de contenció de terres
A més de la construcció dels fonaments del nou edifici, cal tenir present la necessitat de
construir estructures de contenció de terres. En aquest cas es faran servir murs pantalla de 45
cm, 60 cm i 80 cm de gruix, ancorats provisionalment al terreny.
En els casos que sigui necessari, l’execució del mur pantalla es farà utilitzant llots tixotròpics.
Els fonaments s’han projectat a partir dels resultats obtinguts en l’estudi Geotècnic realitzat per
l’empresa LOSAN, amb número d’expedient 14426.01.06.
Els fonaments estan formats per enceps i pilots de formigó armat travats en dues direccions
perpendiculars per bigues, també, de formigó armat. L’edifici està situat a més de 5 km de la
costa, i en els estudis geotècnics es diu que en els sòls no hi ha presència de sulfats, per tant
el formigó serà HA-30/B/20/IIa+Qa abocat amb cubilot, per als enceps, traves i per als pilots Ø
65 cm, ja que l’agressivitat de l’aigua freàtica front el formigó pot catalogar-se com a atac dèbil,
segons la norma EHE-98.
Els valors de càlcul utilitzats han estat els definits a l’informe geotècnic.
Els pilots seran del tipus CPI-8 de diàmetre 65, definits a la norma tecnològica “NTE,
Acondicionamiento del terreno. Cimentaciones”.
Estructura
L’estructura serà de formigó armat, amb pilars de secció circular o quadrada i sostres
unidireccionals amb bigues de cantell corresponents a la crugia de 10 metres, a les plantes pis.
Les llums dels sostres són de 9,90 x 5 metres als mòduls i de 5 x 5 metres als passadissos. El
cantell dels sostres és de 25 + 5 = 30 cm, amb nervis de 15 cm d'ample i cassetons de 70 x 70
cm. L’estructura de les plantes baixa i soterranis seran lloses massisses de formigó armat de
25 cm i 30 cm de cantell, segons els esforços que han de suportar.
Les escales de la zona modular seran, també, de formigó armat amb biga de cantell
longitudinal.
Els sostres dels accessos a les torres es resoldran amb lloses massisses de 25cm de cantell
suportades per pilars metàl·lics.
El formigó utilitzat serà HA-30/P/20/IIa per a tota l’estructura de formigó armat (pilars i sostres).
Els sostres han de garantir una fletxa activa inferior a L/500.
1.Estat de càrregues.
Per a realitzar l’estat de càrregues s’han considerat les accions establertes en la norma NBE-
AE-88 “Acciones en la edificación” amb els següents valors:
Trespol de l’aparcament:
Pes propi de la llosa (h=30 cm)..................................................................................... 750 Kg/m²
Pes del paviment (7 cm)................................................................................................ 140 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús ........................................................................................................ 400 Kg/m²
1290 Kg/m²
11

Trespol de l’aparcament (zona del camió d’escombreries):
Pes propi de la llosa (h=30) .......................................................................................... 750 Kg/m²
Pes del paviment (7 cm)................................................................................................ 140 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús ........................................................................................................ 1000 Kg/m²
1890 Kg/m²
Trespol de les cuines i espais d’instal·lacions:
Pes propi de la llosa (h=30) .......................................................................................... 750 Kg/m²
Pes del paviment (7 cm)................................................................................................ 140 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús ......................................................................................................... 500 Kg/m²
1390 Kg/m²
Trespol de la terrassa accessible per als bombers:
Pes propi de la llosa (h=25 cm)................................................................................... 625 Kg/m²
Pes dels acabats ........................................................................................................ 360 Kg/m²
Sobrecàrrega de neu................................................................................................... 40 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús (bombers)...................................................................................... 2000 Kg/m²
3025 Kg/m²
Trespol de la terrassa accessible per a manteniment:
Pes propi de la llosa (h=25 cm)..................................................................................... 625 Kg/m²
Pes dels acabats ........................................................................................................... 360 Kg/m²
Sobrecàrrega de neu..................................................................................................... 40 Kg/m²
Sobrecàrrega de manteniment...................................................................................... 100 Kg/m²
1125 Kg/m²
Llosa de l’escala i rampes:
Pes propi de la llosa (h=25 cm).................................................................................... 625 Kg/m²
Pes del paviment (7 cm)................................................................................................ 140 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús ......................................................................................................... 500 Kg/m²
1265 Kg/m²
Trespol de l’auditori:
Pes propi de la llosa (h=25 cm)..................................................................................... 625 Kg/m²
Pes del paviment (7 cm)................................................................................................ 140 Kg/m²
Pes del cel ras i de les instal·lacions............................................................................. 50 Kg/m²
Sobrecàrrega d’ús ......................................................................................................... 300 Kg/m²
1375 Kg/m²
Trespol tipus (laboratoris):
Pes del trespol de formigó .................................................................................................. 380 Kp/m²
Pes del paviment................................................................................................................. 140 Kp/m²
Pes del cel ras i de les instal·lacions .................................................................................. 50 Kp/m²
Sobrecàrrega d’envans....................................................................................................... 50 Kp/m²
Sobrecàrrega d’ús............................................................................................................... 300 Kp/m²
920 Kp/m²
Trespol tipus (escales i accessos):
Pes del trespol de formigó .................................................................................................. 380 Kp/m²
Pes del paviment................................................................................................................. 140 Kp/m²
Pes del cel ras i de les instal·lacions .................................................................................. 50 Kp/m²
Sobrecàrrega d'ús ............................................................................................................... 400 Kp/m²
970 Kp/m²
Trespol de la coberta (zona amb màquines de 20 T. de pes):
Pes del trespol de formigó .................................................................................................. 380 Kp/m²
Pes dels acabats de la coberta........................................................................................... 250 Kp/m²
Pes de les instal·lacions...................................................................................................... 1000 Kp/m²
Sobrecàrrega de neu .......................................................................................................... 40 Kp/m²
1670 Kp/m²
12

Trespol de la coberta metàl·lica de l’auditori:
Pes del trespol mixte........................................................................................................... 260 Kp/m²
Pes dels acabats de la coberta........................................................................................... 110 Kp/m²
Pes de les instal·lacions (segons les zones)........................................................... 500-1000 Kp/m²
870-2240 Kp/m²
Trespol de les rampes metàl·liques:
Pes del trespol de biguetes metàl·liques............................................................................ 80 Kp/m²
Pes del paviment................................................................................................................. 140 Kp/m²
Sobrecàrrega d’ús............................................................................................................... 400 Kp/m²
Sobrecàrrega de neu: serà de 40 Kg/m²
620 Kp/m²
Acció del vent:
La sobrecàrrega del vent sobre un element superficial és igual al coeficient eòlic per la pressió
dinàmica del vent. En aquest cas la pressió dinàmica del vent és de 100 Kp/m², en estar l’edifici
en una situació topogràfica exposada i tenir alçades inferiors a 30 metres. Els coeficients eòlics
són els següents: pressió a sobrevent = 0,8, succió a sotavent = 0,4.
Acció del vent = 100 (0,8+0,4) = 120 Kp/m²
Acció sísmica:
S’ha contemplat per a la concepció, el càlcul i el dimensionament de l’estructura i dels
fonaments de l’edifici, la normativa següent amb els criteris que s’expressen seguidament:
S’ha considerat la Norma NBE-AE-88 “Acciones en la Edificación”, annex NCSE-02 “Norma de
construcción sismorresistente (parte general y edificación)”. Aquest edifici és una obra
d’importància normal (Capítol 1, punt 1.2.2), amb pòrtics travats entre ells mitjançant el mateix
sostre reticular o amb bigues de cantell, i no cal tenir en compte l’acció sísmica si l’acceleració
sísmica bàsica, ab, és inferior a 0,08g, essent g l’acceleració de la gravetat, i l’alçada és inferior
a planta baixa i set plantes pis, o si l’acceleració sísmica de càlcul, ac, és inferior a 0,08 g, si
l’edifici té més de set plantes, com és el cas d’aquest edifici.
L’acceleració sísmica bàsica és ab=0,04g -Barcelona-, el coeficient de risc és de ρ = 1 –edifici
d’importància normal- i el coeficient del terreny és de c = 1,3. L’acceleració sísmica de càlcul,
ac, és, doncs, de ac = 1,3x1x0,04g/1,25 = 0,0416 g, inferior a 0,08 g i no cal considerar els
efectes de l’acció sísmica en el càlcul de l’estructura.
Accions tèrmiques:
En aquest edifici no s’han considerat els efectes de les accions tèrmiques al tenir l’edifici dividit
en estructures separades per juntes de dilatació, on les dimensions de cadascuna d’elles no
superen els 45 metres.
13

2.Coeficients de seguretat i comprovació de l’armament.
Per a la comprovació de l’armament s’ha considerat l’establert en la norma EHE-98
“INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL”. Els coeficients de seguretat adoptats són
els següents:
Coeficient de majoració de càrregues permanents....................................................... γƒ = 1,50
Coeficient de majoració de càrregues variables (sobrecàrregues)............................... γƒ = 1,60
Coeficient de minoració del formigó.............................................................................. γc = 1,50
Coeficient de minoració de l’acer .................................................................................. γs = 1,15
Per a la comprovació dels perfils metàl·lics s’ha considerat l’establert en la norma NBE-EA-95
“Estructuras de acero en edificación”. Els coeficients de seguretat adoptats són els següents:
Coeficient de majoració de càrregues permanents....................................................... γƒ = 1,33
Coeficient de majoració de sobrecàrregues.................................................................. γc = 1,50
Coeficient de minoració de l’acer .................................................................................. γs = 1,00
El control serà normal tant pels materials com per a l’execució.
3.Hipòtesis considerades.
Les hipòtesis considerades pel dimensionament de l’estructura de formigó són les següents:
Hipòtesi I – (càrrega permanent x 1,50) + (sobrecàrregues x 1,60).
Hipòtesi II – (càrrega permanent x 1,50)+(sobrecàrregues x 0,9 x 1,60)+(vent x 0,9 x 1,60).
Les hipòtesis considerades pel dimensionament de l’estructura metàl·lica són les següents:
Hipòtesi I – (càrrega permanent x 1,33)+(sobrecàrregues x 1,5).
Hipòtesi II – (càrrega permanent x 1,33)+(sobrecàrregues x 1,33) + (vent x 1,33).
S’ha considerat, també, l’alternança de les sobrecàrregues als diferents sostres.
A l’annex de la memòria poden veure els models de les estructures analitzades mitjançant els
programes de càlcul d’estructures ANSYS I TRICALC.
14

2.3 SISTEMA ENVOLVENT
Definició constructiva dels subsistemes
EXT
INT
façanes
cobertes
parets en
contacte
Definició constructiva dels subsistemes
• FAÇANA DE FORMIGÓ PREFABRICAT
Façana amb panell de formigó arquitectònic de 8cm de gruix de color a definir per la DF,
convenientment armat, amb plaques d’ancoratge per a la seva manipulació i fixació a l’obra; 5cm
d’aïllament de llana de roca enganxat a la cara interior; envà interior amb placa de Pladur de
15mm sobre muntants verticals de 90mm d’amplada; gruix total de 37cm.
• FAÇANA DE PANELL SANDVITX
Façana amb panell sandvitx metàl·lic llis tipus ACH de Isover, amb fixacions ocultes i ànima de
llana de roca, de 50mm de gruix i 1150mm d’amplada, envà interior amb placa de Pladur de
15mm sobre muntants verticals de 46mm d’amplada, tot fixat mitjançant bastidor de tubs
metàl·lics; Gruix total de 31cm.
• COBERTA INVERTIDA
Coberta invertida no transitable, acabat superior de grava, aïllament tèrmic de poliestirè extruït de
5cm de gruix i doble làmina asfàltica impermeable.
• PANTALLA DE FORMIGÓ
Mur pantalla amb formigó HA-30/F/20/IIa+Qa fabricat en central amb ciment MR, abocat amb
cubilot, acer B 500 segons UNE 36068, de 60cm de gruix, envà interior amb placa de Pladur de
15mm i gruix total d’extradossat de 50mm.
• MUR DE SOTERRANI DE FORMIGÓ
Mur de soterrani amb formigó HA-30/B/10/IIa, col·locat amb bomba, de 35cm de gruix, envà
interior amb placa de Pladur de 15mm.
• TANCAMENT DE MUR DE FORMIGÓ
Mur de formigó HA-30/B/10/IIa, col·locat amb bomba, de 25cm de gruix i alçada màxima de
162cm, acabat parcialment vist, amb imprimació de pintura anticarbonatació del formigó.
• TANCAMENT D’OBRA DE FÀBRICA (GERO)
Paret de tancament de gruix 14cm, de maó calat de 29x14x10cm (gero), revestit, col·locat amb
morter mixt amb ciment CEM II 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165l.
• TANCAMENT D’OBRA DE FÀBRICA (TOTXANA)
Paret de tancament de gruix 10cm, de maó foradat de 29x14x10cm (totxana), revestit, col·locat
amb morter mixt amb ciment CEM II 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165l.
• TANCAMENT DE CARTÓ GUIX 76/400
Tancament interior tipus Pladur Metal 76/400 (46), format per una estructura de perfils de xapa
d’acer galvanitzat de 46mm d’amplada, a base de muntants verticals separats 400mm i travessers
horitzontals, a cada costat de la qual es colla una placa de Pladur tipus N (tipus WA en serveis i
cuina) de 15mm de gruix, donant una amplada total de 76mm.
• TANCAMENT DE CARTÓ GUIX 130/600
Tancament interior tipus Pladur Metal 130/600 (70), format per una estructura de perfils de xapa
d’acer galvanitzat de 70mm d’amplada, a base de muntants verticals separats 600mm i travessers
horitzontals, a cada costat de la qual es collen dues plaques de Pladur tipus N (tipus WA en
serveis i cuina) de 15mm de gruix, donant una amplada total de 130mm.
• TANCAMENT DE CABINES ZONES HUMIDES
Tancament amb panell sandvitx de 41mm de gruix, format per plaques de resines fenòliques de
3mm per cada cara, amb aïllament d’escuma de poliuretà en el interior, marc perimetral de resines
massís perfilat, ferratges d’acer inoxidable 304 i 316, peus regulables, barra superior
estabilitzadora rectangular de 50x25mm, unions en "U" d’acer inoxidable, tres frontisses per porta,
tancament amb indicador lliure/ocupat i desbloqueig d’emergència o maneta amb pany de cop i
condena; resistent a l'humitat, vandalisme, envelliment, greixos i ambient marí; tipus Mobel-mol o
equivalent.
15

2.4 SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ
Comportament de les particions
Particions Descripció Comportament
davant el foc
Partició 1
Partició 2
Partició 3
Partició 4
Partició 5
Partició 6
Partició 7
Partició 8
FAÇANA DE FORMIGÓ PREFABRICAT
Façana amb panell de formigó arquitectònic de 8cm de
gruix de color a definir per la DF, convenientment armat,
amb plaques d’ancoratge per a la seva manipulació i
fixació a l’obra; 5cm d’aïllament de llana de roca enganxat
a la cara interior; envà interior amb placa de Pladur de
15mm sobre muntants verticals de 90mm d’amplada; gruix
total de 37cm.
FAÇANA DE PANELL SANDVITX
Façana amb panell sandvitx metàl·lic llis tipus ACH de
Isover, amb fixacions ocultes i ànima de llana de roca, de
50mm de gruix i 1150mm d’amplada, envà interior amb
placa de Pladur de 15mm sobre muntants verticals de
46mm d’amplada, tot fixat mitjançant bastidor de tubs
metàl·lics; Gruix total de 31cm.
TANCAMENT DE MUR DE FORMIGÓ
Mur de formigó HA-30/B/10/IIa, col·locat amb bomba, de
25cm d’espessor i alçada màxima de 162cm, acabat
parcialment vist, amb imprimació de pintura
anticarbonatació del formigó.
TANCAMENT D’OBRA DE FÀBRICA (GERO)
Paret de tancament de gruix 14cm, de maó calat de
29x14x10cm (gero), revestit, col·locat amb morter mixt
amb ciment CEM II 1:2:10, elaborat a l’obra amb
formigonera de 165l.
TANCAMENT D’OBRA DE FÀBRICA (TOTXANA)
Paret de tancament de gruix 10cm, de maó foradat de
29x14x10cm (totxana), revestit, col·locat amb morter mixt
amb ciment CEM II 1:2:10, elaborat a l’obra amb
formigonera de 165l.
TANCAMENT DE CARTÓ GUIX 76/400
Tancament interior tipus Pladur Metal 76/400 (46), format
per una estructura de perfils de xapa d’acer galvanitzat de
46mm d’amplada, a base de muntants verticals separats
400mm i travessers horitzontals, a cada costat de la qual
es colla una placa de Pladur tipus N (tipus WA en serveis i
cuina) de 15mm de gruix, donant una amplada total de
76mm.
TANCAMENT DE CARTÓ GUIX 130/600
Tancament interior tipus Pladur Metal 130/600 (70), format
per una estructura de perfils de xapa d’acer galvanitzat de
70mm d’amplada, a base de muntants verticals separats
600mm i travessers horitzontals, a cada costat de la qual
es collen dues plaques de Pladur tipus N (tipus WA en
serveis i cuina) de 15mm de gruix, donant una amplada
total de 130mm.
TANCAMENT DE CABINES ZONES HUMIDES
Tancament amb panell sandvitx de 41mm de gruix, format
per plaques de resines fenòliques de 3mm per cada cara,
amb aïllament d’escuma de poliuretà en el interior, marc
perimetral de resines massís perfilat, ferratges d’acer
inoxidable 304 i 316, peus regulables, barra superior
estabilitzadora rectangular de 50x25mm, unions en "U"
d’acer inoxidable, tres frontisses per porta, tancament amb
indicador lliure/ocupat i desbloqueig d’emergència o
maneta amb pany de cop i condena; resistent a l'humitat,
vandalisme, envelliment, greixos i ambient marí; tipus
Mobel-mol o equivalent.
Aïllament acústic
>EI 120 >45 dBA
>EI 120 >45 dBA
>EI 120 >45 dBA
>EI 120
>EI 90
>EI 30
>45 dBA
>45 dBA
>35 dBA
>EI 90 >54dBA
- -
16

2.5 SISTEMES D’ACABATS
Acabats
Revestiments
exteriors
Revestiments
interiors
TANCAMENT DE FORMIGÓ PREFABRICAT
Panell de formigó arquitectònic de 8cm de gruix de color a definir per la DF, convenientment
armat, amb plaques d’ancoratge per a la seva manipulació i fixació a l’obra.
TANCAMENT DE PANELL SANDVITX
Panell sandvitx metàl·lic llis tipus ACH de Isover, amb fixacions ocultes i ànima de llana de
roca, de 50mm de gruix i 1150mm d’amplada.
ARREBOSSAT I PINTAT
Arrebossat sobre parament vertical interior, amb morter de ciment 1:4, elaborat a l’obra amb
formigonera de 165L, d’un gruix de 1,5cm pintat amb pintura plàstica d’acabat llis, amb una
capa de fons diluïda i dues d’acabat.
PINTAT DE PARAMENT DE GUIX
Pintat de parament vertical enguixat o de cartó guix, amb pintura plàstica amb acabat llis,
amb una capa segelladora i dues d’acabat; color a decidir per la DF.
PANELLAT DE FUSTA
Plafó d’ànima contraplacada de fusta impregnada en resines fenòliques termoenduribles,
acabat amb fusta natural protegida, de 2440x1220x8 mm, tipus Mad de Prodema o
equivalent.
PANELLAT DE PANELL FENÒLIC
Plaques sintètiques de resines termoenduribles de color, reforçades amb fibra de cel·lulosa,
tipus Trespa Athlon o equivalent, de dimensions 2550x1860x8mm, amb sistema de fixació
amagada TS 2000, convinant perfils horitzontals en Z fixats a la placa i clips Trespa.
PANELLAT DE PANELL COMPOSITE
Panell composite multicapa de 4mm de gruix, compost per dues làmines d’alumini de 0,5mm
de gruix lacades, d’aleació AA 5005/H22, adherides a nucli de poliestirè, tipus SZ-20 de
Alucobond o equivalent, fixades amb roblons d’alumini.
REVESTIMENT DE GRES EXTRUÏT ANTILLISCANT
Aplacat de peces ceràmiques de gres extruït antilliscant, sèrie Pietra Serena de Roca,
rebudes amb adhesiu de ciment i reajuntades amb beurada.
PINTAT DEL FORMIGÓ VIST
Pintat de superfícies de formigó vist amb de pintura anticarbonatació del formigó, aplicada a
dues mans.
PANELLAT CABINES ZONES HUMIDES
Panell sandvitx de 41mm de gruix, format per plaques de resines fenòliques de 3mm per
cada cara, amb aïllament d’escuma de poliuretà en el interior, sobre marc perimetral de
resines massís perfilat, resistent a l'humitat, vandalisme, envelliment, greixos i ambient marí;
tipus Mobel-mol o equivalent.
17

Sòls
Coberta
PAVIMENT DE FORMIGÓ AMB RESINES
Paviment continu de formigó compost per una solera de formigó HA-25/P/20/I, de gruix 7cm,
armat amb malla electrosoldada de barres corrugades d’acer ME 30x30 D:6-6 B500T 6x2,2,
acabat lliscat fi (amb helicòpter) amb addició de pols de quars i ciment pòrtland.
PAVIMENT DE FORMIGÓ REMOLINAT
Paviment continu de formigó HM-30/B/20/I+E amb acabat remolinat mecànic (amb helicòpter)
de la llosa estructural.
PAVIMENT DE GRES EXTRUÏT ANTILLISCANT
Paviment de rajoles ceràmiques de gres extruït antilliscant, sèrie Pietra Serena de Roca,
col·locades sobre una capa de morter autoanivellant de 4cm de gruix, rebudes amb adhesiu
de ciment i rejuntades amb morter de juntes de ciment; amb una capa de tractament
bactericida.
PAVIMENT DE MARBRE POLIT
Paviment de peces de marbre Crema Girona, per a interiors, de 60x40x3cm, acabat rebaixat,
polit i abrillantat, rebudes amb adhesiu de ciment i esteses sobre una capa de morter
autoanivellant de 4 cm de gruix; rejuntat amb morter de rejuntat especial per a revestiments
de pedra natural.
PAVIMENT DE MARBRE ABUIXARDAT
Paviment de peces de marbre Crema Girona, per a interiors, de 60x40x3cm, acabat
abuixardat, rebudes amb adhesiu de ciment i esteses sobre una capa de morter
autoanivellant de 4 cm de gruix; rejuntat amb morter de rejuntat especial per a revestiments
de pedra natural.
COBERTA INVERTIDA
Coberta invertida no transitable, acabat superior de grava, aïllament tèrmic de poliestirè
extruït de 5cm de gruix i doble làmina asfàltica impermeable.
18

2.6 SISTEMES D’ACONDICIONAMENT D’INSTAL·LACIONS
Instal·lacions
1) Protecció contra-incendis
2) Electricitat i enllumenat
3) Sanejament
4) Climatització
5) Veu i dades
Descripció
Justificació i definició dels components a l’apartat
INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA-INCENDIS.
Justificació i definició dels components a l’apartat
INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT.
Justificació i definició dels components a l’apartat
INSTAL·LACIÓ SANEJAMENT.
Justificació i definició dels components a l’apartat
INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ.
Justificació i definició dels components a l’apartat
INSTAL·LACIÓ DE VEU I DADES.
19

1) Instal·lació de protecció contra-incendis
DESCRIPCIÓ
Objecte
L’objecte de la instal·lació és dotar als accessos a torres del Parc Científic de Barcelona dels
mitjans necessaris per tal de garantir un sistema eficaç de detecció i extinció d’incendis i acord
amb la normativa vigent. En tot punt s’acomplirà com a mínim allò indicat al CTE, secció SI 4.
Antecedents
Les torres disposen en l’actualitat d’un sistema de detecció d’incendis, boques d’incendi
equipades i extintors manuals.
Es disposa d’una central de detecció a la torre D i estan previstes noves centrals per a les
torres B i C.
La xarxa de BIEs està alimentada per la xarxa general del Campus.
Sistemes disponibles
Es disposarà dels següents sistemes de protecció contra incendis:
- detecció automàtica i polsadors d’alarma
- boques d’incendi equipades
- extintors manuals
- ruixadors automàtics
Tots els sistemes referents a la instal·lació de protecció contra incendis seran alimentats per la
xarxa elèctrica d’emergència.
Descripció de la instal·lació
Detecció i polsadors d’alarma
S’ha previst, en la zona d’accessos, la instal·lació de detectors de fums amb cobertura total,
incloent-se detectors en fals sostre en aquells casos que la normativa els requereix. La central
existent en la torre D es traslladarà a la nova zona de recepció de torres, lloc en el qual se
situarà també la central de les torres B i C .
Els detectors seran en general de tipus fotoelèctric per detecció de fums per efecte Tyndall.
Seran de tipus analògic, identificables independentment per la central, per tal d’assegurar la
ràpida localització del possible conat d’incendi.
Els polsadors se situaran preferentment a tocar de les boques d’incendi equipades i en llocs de
fàcil accés, proper a vies d’evacuació. Seran identificats també individualment per la central
d’alarmes.
Las centrals seran de tipus analògic, identificant cada detector i polsador individualment.
Disposaran de la possibilitat de graduar la sensibilitat de cada detector en funció de la seva
ubicació. Indicaran tanmateix el grau d’embrutiment de cada detector per tal de facilitar un
manteniment preventiu eficaç. Disposaran d’avís de prealarma, alarma i avaria. Rebrà senyals
dels detectors i polsadors. Una impressora recollirà les incidències ocorregudes en tot el
sistema. Disposaran de botó de proves de llums i assenyalarà de forma diferent les alarmes de
les avaries.
Actuaran sobre les comportes i portes tallafocs tancant exclusivament aquelles que
corresponguin al sector afectat pel conat d’incendi, sobre els climatitzadors corresponents,
ventiladors d’extracció de fums i sobre el sistema de megafonia per tal d’emetre consignes
codificades pels equips d’extinció propis de l’edifici.
Disposaran tanmateix de la possibilitat d’avís al cos d’extinció d’incendis i seran capaces de
transmetre tota la informació mencionada a un centre de control intel·ligent de l’edifici.
Boques d’incendi equipades
S’instal·laran boques d’incendi que s’alimentaran des de la xarxa general existent del Campus
mitjançant canonada d’acer DIN 2440 tipus negre i protegida amb una capa d’imprimació i dos
d’acabat en color vermell.
20

Els polsadors d’alarma seran per encastar o adossar segons els casos. Estaran situats
juntament amb els equips de mànega.
La tensió de funcionament del sistema no serà superior a 48 V.c.c.
El cablatge serà amb fil de coure de doble aïllament, de tensió nominal 750 v, de secció
adequada per al perfecte funcionament del sistema i estarà col·locat en tub tipus Reflex o
similar. El preu del cablatge i el tub estarà inclòs en el dels detectors i polsadors.
Boques d’incendi equipades.
Els equips de mànega respondran a l’especificat a la NBE-CPI-82 i NBE-CPI-96. Estaran
situats en caixa metàl·lica amb porta de vidre d’obertura fàcil i marc cromat de suficient rigidesa
pel seu ús sense deformacions. Disposaran de vàlvula de tancament tipus globus, manòmetre
amb escala de 0-15 Kg/cm2 i 60 mm de diàmetre com a mínim, debanadora, mànega
imputrescible semirígida de 20 metres i llança de doble efecte. Tots els elements aniran dotats
de connexió ràpida tipus 25 mm.
Inclouran un polsador d’alarma i la seva connexió a la xarxa de detecció, sent aquest del tipus
intel·ligent que permeti determinar de forma individual quin és el polsador activat.
Tant les frontisses d’obertura de porta com el suport de la debanadora, seran de resistència
mecànica adequada a l’ús al que estiguin destinats tenint en compte les circumstàncies que
concorrin en la seva utilització. La Direcció Facultativa rebutjarà els elements que, al seu
exclusiu criteri, no compleixin amb l’indicat.
Canonades
Les canonades seran d’acer negre estirat sense soldadura segons DIN-2440, amb unions
soldades. El nombre d’unions serà el mínim possible, i no es permetrà l’aprofitament de retalls.
Els canvis de secció es faran a les canonades horitzontals amb maniguets excèntrics i amb els
tubs enrasats per la generatriu superior per evitar la formació de bosses d’aire. Estaran
protegides amb una mà d’imprimació a base de mini de plom i una capa d’acabat d’esmalt
sintètic en color vermell. Els canvis de direcció i diàmetre es faran mitjançant accessoris.
Les parets interiors dels tubs seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni cavitats. En
efectuar les soldadures, aixamfranaran els extrems del tub, una vegada tallats, a fi de permetre
una penetració adequada del cordó de soldadura. L'instal·lador posarà els mitjans necessaris
per tal de netejar l’escòria i mantenir els elèctrodes secs en tot moment.
S’instal·laran sobre suports de perfil normalitzats mitjançant abraçadores. Entre canonada i
suport o abraçadora s’instal·larà una junta elàstica d’un espessor mínim de 1 mm. Els suports
seran galvanitzats o pintats amb una capa de mini i una altra d’acabat. La distància entre els
suports serà de 2 m per canonades fins Ø 2" i de 2,5 m per a diàmetres superiors. Els suports i
abraçadores es col·locaran de forma adequada per tal de no crear esforços anormals en les
canonades ni en les abraçadores, i de forma que permetin les dilatacions sense afectar
l’estructura en la que van col·locades.
Es disposarà de boteres en travessar parets o sostres. L’espai entre la canonada i les boteres
s’omplirà amb fibra de vidre i es segellaran els extrems amb massilla a base de neoprè o
silicona.
Es col·locaran purgadors als punts alts i drenatges als baixos a fi d’assegurar l’eliminació de
l’aire i permetre el buidat.
Totes les canonades es provaran a una pressió superior en un 50% a la de treball, i mai inferior
a 10 kg/cm2. Si la pressió de treball és superior a 10 kg/cm2, la pressió de prova serà superior
en un 25% a la de treball.
Al preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional d’accessoris, suports,
dilatadors, purgadors i qualsevol altre element necessari per al correcte funcionament de la
instal·lació.
Extintors
Els extintors de pols seran del tipus de pressió adossada, de eficàcia 21A-113B, estaran
proveïts de mànega i es col·locaran amb suports situats sobre paraments verticals.
Els de C02 seran de 4 kg de càrrega, amb boquera de material plàstic i es col·locaran
preferentment junt a riscs elèctrics, amb suports situats sobre paraments verticals.
22

Xarxa de ruixadors
Els ruixadors seran del tipus tancat, penjats, de tipus butllofa. A l’entrada a cada planta es
disposarà d’un interruptor de flux que permeti localitzar amb rapidesa la zona de tir de
ruixadors.
La xarxa d’alimentació serà d’acer estirat sense soldadura DIN-2440, amb unions soldades,
sent la pressió mínima de 0,5 bar en cas d’actuació de tots els ruixadors dintre de l’àrea
suposada de funcionament.
El dimensionament de les xarxes s’ha portat a terme basant-se en les taules 4.4.2.6.3. i
4.4.2.6.5 per a risc ordinari de la regla tècnica Cepreven R.T.1.-ROC per als brancs i col·lectors
a partir dels Punts de Disseny i els ruixadors, i la fórmula de Hazen-Williams para els trams
entre el lloc de control i els Punts de Disseny.
Les canonades seran d’acer negre estiratge sense soldadura segons DIN-2440 , amb unions
soldades. El nombre d’unions serà el mínim possible, no permetent-se l’aprofitament de
retallades de canonada.
Els canvis de secció es faran en les canonades horitzontals amb maneguets excèntrics i amb
els tubs enrasats per la generatriu superior per a evitar la formació de borses d’aire. Estaran
protegides amb una mà de imprimació a força de minio de plom i una capa d’acabat d’esmalt
sintètic en color vermell. Els canvis d’adreça i diàmetre es faran mitjançant accessoris. Les
parets interiors dels tubs seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni forats. En
efectuar les soldadures, es aixamfranaran els extrems del tub, una vegada tallats, a fi de
permetre una penetració adequada del cordó de soldadura. Així mateix, es netejarà l’escòria i
es mantindran els elèctrodes secs en tot moment posant per a això l’instal·lador els mitjans
necessaris.
S’instal·laran sobre suports de perfil normalitzats mitjançant abraçadores. Entre canonada i
suport o abraçadora s’instal·larà una junta elàstica d’un espessor mínim de 1 mm. Els suports
seran galvanitzats o pintats amb una capa de minio i altra d’acabat. La distància entre els
suports serà de 2,5 m per a canonades fins a 2" i de 3 m per a diàmetres superiors. Els suports
i abraçadores es col·locaran de forma adequada perquè no creuen esforços anormals en les
canonades ni en les abraçadores, i de manera que permetin les dilatacions sense afectar a
l’estructura en la qual van col·locades. Es disposarà de passamurs al travessar parets o forjats.
L’espai entre la canonada i passamurs s’emplenarà amb fibra de vidre i se segellaran els
extrems amb massilla a força de neoprè o silicona.
En les unions embridades s’usarà tornillería amb greix grafitada a fi de facilitar el seu posterior
desmuntatge per a manteniment en cas necessari. Es col·locaran purgadors en els punts alts i
drenatges en els baixos a fi d’assegurar l’eliminació de l’aire i permetre el buidatge. Totes les
canonades es provaran a una pressió superior en un 50% a la de treball, i mai inferior a 10
kg/cm2.Si la pressió de treball és superior a 10 kg/cm2, la pressió de prova serà superior en un
25% a la de treball En el preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional
d’accessoris, sota-ports, dilatadores, purgadors i qualsevol altre element necessari per al
correcte funcionament de la instal·lació.
23

2)Instal·lació d’electricitat
Antecedents.
El present projecte correspon al programa de remodelació del nou accés a les torres del Parc
Científic de Barcelona, així com a l’ampliació i adequació de les instal·lacions que això significa.
Tot això permetrà disposar d’unes instal·lacions adients a les futures necessitats de l’edifici.
Objecte del Projecte.
L’objecte del projecte consisteix en realitzar el disseny de les instal·lacions elèctriques,
d’enllumenat i força als nous accessos de les torres del parc Científic de Barcelona per tal de
donar servei als quatre nivells, així com de la nova recepció de la torre D.
Autoritzacions Preceptives.
Per la posada en servei de la instal·lació es disposarà de les autoritzacions de les
Reglamentacions particulars, que, amb motiu del present projecte, estigui afectada l’activitat.
Reglamentació.
La instal·lació elèctrica que es projecte s’executarà en conformitat amb les instruccions del
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat per Decret 842/2002 de 2 d’agost i
Instruccions complementaries del mateix.
Es detallen a continuació les instruccions complementaries a les que haurà d’ajustar-se
l’execució de la present instal·lació elèctrica en funció de l’activitat i instal·lacions annexes.
ITC BT 08 sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de distribució d’energia
elèctrica.
ITC BT 10 previsió de càrregues per a subministres en Baixa Tensió.
ITC BT 11 A 16 instal·lacions d’enllaç.
ITC BT 17 dispositius generals i individuals de comandament i protecció. Interruptor de control
de potència.
ITC BT 19 A 24 característiques en xarxes de distribució d’energia elèctrica, i prescripcions
generals per a les instal·lacions interiors o receptores.
ITC BT 28 instal·lacions en locals de pública concurrència.
ITC BT 43 a 49 relatiu a requisits concernents a una correcta instal·lació, utilització i
seguretat dels aparells receptors.
ITC BT 18 relatiu a posada a terra de les instal·lacions.
Classificació dels Locals.
El local, a la majoria dels nivells, és qualificable com de pública concurrència segons les
definicions del REBT, per el que s’aplicaran els mateixos criteris a la totalitat de la superfície
uniformitzant, així, criteris.
L’aplicació de les prescripcions per a aquest tipus de locals s’entén per a les zones generals de
pas, així com els locals o dependències on es reuneix públic S’entén com tal aquells on es
reuneixen un nombre de persones superior al previst en el punt 1 de la ITC BT 28.
El projecte contempla com a classificades les àrees de circulació i evacuació de públic.
En les sales amb capacitat per poques persones (petits locals), es donarà un tractament
diferenciat del previst per zones d’evacuació, considerant-se que en el conjunt del local el tall
del corrent en una qualsevol de les línies no afecta a mes de la tercera part del total de
làmpades instal·lades en el conjunt del local.
En les zones classificades es preveu un total de tres línies d’enllumenat amb proteccions
diferenciades, y comandament des de el mateix quadre elèctric.
Estat Actual de les Instal·lacions.
Actualment s’utilitza part d’aquest espais com accés a la torre D, que es desballestaran en la
seva totalitat per poder realitzar la nova obra.
24

ENLLUMENAT.
S’ha procedit a fer un repartiment de llumeneres en els diferents àmbits per tal d’obtenir nivells
d'iluminància adequats a l’activitat de cada local.
El disseny de la disposició de les llumeneres ha estat condicionat per factors arquitectònics a fi
i efecte d’integrar-les en una modulació de fals sostre uniforme en la totalitat del projecte, així
com amb les diferents singularitats que apareixen en cada àmbit.
Per al càlcul de les llumeneres necessàries a cada àmbit s’ha procedit a una renumeració dels
àmbits, subdividint-los en àrees rectangulars que permetin fer-hi un estudi luminotècnic per
ordinador.
La definició del tipus i nombre de llànties a instal·lar ha estat en funció de l’interdistància entre
fileres de llumeneres, segons els criteris d’implantació ja enumerats.
S’adjunta com annex a la memòria els càlculs luminotècnics dels àmbits tipus.
• Nivell 49: Les llumeners seran del tipus estanques de 2x58W en tot el nivell y es distribuiran
de forma regular al llarg de tota la zona de manera que aquestes coincideixin amb la
distribució de les plaques del fals sostre.
• Nivell 53: aquest nivell estarà format per tres zones clarament diferenciades. La zona del
passadís disposarà de les llumeneres encastades en fals sostre de 2x36W Distribuïdes de
forma regular al llarg de tot el recorregut de manera que coincideixen amb les mesures de les
plaques mòbils dels sostre. La sala de lucernaris estarà il·luminada mitjançant llum natural,
quan aquesta llum no sigui suficient es disposarà de llumeneres del tipus downlight
Instal·lades al voltant dels lucernaris per així donar un millor acabat estètic a la sala. Y per
acabar el vestíbul de l’ascensor que disposarà de llumeneres downlight situades al perímetre
de la sala i del tipus encastades, distribuïdes regularment al llarg de tota la superfície, a la
part amb sostre registrable.
• Nivell 58 i 63: aquestes dues zones tenen la mateixa distribució i les mateixes divisions. La
zones de passadís tindran la mateixa distribució que la del nivell 53. Els vestíbuls de cada
torre disposaran de les llumeneres tipus downlight distribuïdes regularment al llargde tot el
sostre.
Enllumenat General. Solucions Adoptades.
S’ha decidit la utilització, de forma general, de llumeneres amb tub fluorescent, o tub compacte
en les zones amb presència continuada de persones i inclòs en alguns llocs on es pugui produir
d’encès i apagat més o menys continuat.
Enllumenat General. Resultats de Càlcul.
S’adjunta estudis fotomètrics dels àmbits considerats en el càlcul d’enllumenat amb expressió
de totes les magnituds de càlcul, així com dels resultats obtinguts.
Enllumenat d’Emergència.
S’hauran d’instal·lar enllumenats especials d’emergència segons allò que disposa la Instrucció
Complementaria ITC-BT-28 i NBE-CPI-96.
La alimentació del enllumenat d’emergència ha de ser automàtica amb tall breu, i compren
l’enllumenat de seguretat i el de reemplaçament.
Enllumenat de seguretat
L’enllumenat de seguretat entrarà en funcionament de forma automàtica al produir-se la fallida
de subministrament elèctric, o bé quan la tensió d’aquest baixi un 70 % del seu valor nominal.
Compren l’enllumenat d’evacuació i l’enllumenat ambient o antipànic.
25

Enllumenat d’evacuació
L’enllumenat d’evacuació garantirà el reconeixement i utilització dels mitjans i rutes
d’evacuació.
Proporcionarà a nivell del terra i en el eix dels passos principals una luminància horitzontal
mínima d’un lux.
La relació entre la luminància màxima i la mínima en el eix dels passos principal serà inferior a
40.
Haurà de poder funcionar, durant una hora com a mínim, proporcionant a l’eix dels passos
principals la il·luminació referida, segons Normativa.
L’enllumenat de seguretat proporcionarà una luminància mínima de 5 lux al nivell d’operació en
les proximitats de cada equip manual de prevenció i extinció d’incendis i en els quadres de
distribució.
Metodologia d’Execució de la Instal·lació.
Es planteja un subministrament centralitzat de les emergències raó per la qual el disseny
s’haurà d’ajustar al previst específicament per aquest cas en la ITC-BT-28 punt 3.4.2.
A les zones de pas de pública concurrència es connectaran els equips d’enllumenat
d’emergència i senyalització, dotades de bateries d’acumuladors, en dues línies generals.
Aquesta metodologia es proposa en base a les tres enceses del enllumenat normal, mitjançant
el qual amb un encès s’engega un terç del enllumenat i amb el segon encès el dos terços
restants. Es necessari, doncs, que amb cada una d’aquests encesos es coordini amb una línia
de emergències, perquè en cas de fallida de alguna protecció activi el enllumenat d’emergència
corresponent.
En la resta de dependències s’haurà de fer un sistema de d’encès similar, controlant tant si hi
ha una fallida de tensió com si hi ha dispar intempestiu d’algun dispositiu de protecció.
Aquesta tipologia es recollirà en el quadre elèctric específic per atendre les enceses del
enllumenat d’emergència.
Sistema d’Encesa de l’Enllumenat.
L’encesa dels enllumenats dels passos es farà mitjançant telerruptors comandats des de
polsadors.
Tots els telerruptors d’encès dels enllumenats dels passos general podran governar-se tant des
del quadre general d’enllumenat com des d’un subquadre, disposant d’un polsador d’encès i
apagat, senyalitzant amb un pilot l’estat.
Aquest subquadre s’ubicarà en el passadís de comunicacions en el emplaçament de la nova
recepció.
S’ha previst un total de tres encesos en cada un dels àmbits de passos de pública
concurrència, segons normativa.
El comandament serà tal que permetrà fer separadament:
* Encès d’un terç de l’enllumenat.
* Encès de dos terços de l’enllumenat.
podent-se efectuar l'encès total mitjançant la posada en servei d’aquests dos encesos.
El enllumenat de la sala de lucernaris en podrà fer mitjançant polsador des de la mateixa sala,
per cobrir necessitats puntuals en les que no seria operatiu haver d’anar fins el quadre.
Enllumenat de Serè.
No s’ha previst enllumenat de serè en les zones de passos de pública concurrència per
considerar que les alternatives previstes d’encès: un terç, dos terços i total cobreixen totes les
expectatives de funcionament de l’àrea.
S’ha considerat que si per alguna raó l’àrea quedés fora de servei, romandria tancada, raó per
la qual no es necessitaria l’enllumenat de serè.
26

Enllumenat Exterior.
Es preveu un enllumenat general de pas en els accessos des de l’exterior que es comandarà
manualment des de un quadre en l’accés i de forma automatitzada per el sistema de gestió
tècnica centralitzada.
PREVISIÓ DE CÀRREGUES.
Càrregues d’Enllumenat.
La previsió de càrregues pel que fa a l’enllumenat correspondrà a la total instal·lada, en les
àrees de projecte citades, contant-hi tant els consums de les llumeneres generals com els
consums dels equips d’emergència i senyalització.
Càrregues de Força.
Dins d’aquest apartat s’engloba el subministrament de potència als endolls generals i als
equips específics
Es preveu la instal·lació de bases d’endoll monofàsiques repartides per les sales objecte de
projecte per atendre necessitats generals no específiques, sense un ús predeterminat, a part
de les especificades a cada àmbit.
Tanmateix, es disposarà de punts de subministrament de cortesia per serveis i manteniment a
les zones de pas, constituït per a bases d’endolls monofàsiques.
Assignació de Potència per a Endolls de Força.
Donat que les bases d’endoll que es preveuen són per usos complementaris sense considerar
equips específics comportarà tant sols un petit increment de potències que considerant
simultaneïtats no serà important.
Previsió de Potència.
En els apartats anteriors s’ha fet una descripció de les tipologies d’endolls que es preveuen,
assignant-los un nombre d’endolls i una potència de petit consum, concepte que es podria lligar
a potència instal·lada.
Per a cada línia els endolls previstos en l’àmbit amb assignació de potència, sumada als
consums específics previstos a l’àmbit, donaran la potència total instal·lada en el conjunt de
dependències ateses per aquesta línia.
Càlcul de Potència del Quadre.
En el quadre es pot calcular la suma de les potències instal·lades en les línies, sense tenir ja en
compte la potència màxima admissible en el conjunt de les línies, i comparar-ho amb la
potència simultània a preveure en el quadre de l’àrea.
Potència a Preveure en Barres Generals.
Per donar aquest valor s’ha de reflexionar sobre el criteri seguit en la confecció del quadre.
En base a aquest criteri la repercussió de potència en barres es calcula com un percentatge de
la potència per a disponibilitats prevista en quadre, mes l’assignada a endolls i equips
específics que s’ha definit com a simultània.
Aquest càlcul es realitza des de la banda de la seguretat, ja que en el conjunt de les barres
generals es lògic tornar a aplicar un nou coeficient de simultaneïtat que te en conte les
previsions de disponibilitat en diferents quadres que, òbviament, no seran simultanis.
En base aquests criteris s’assigna en l’esquema elèctric les potencies simultànies de quadre.
27

Equilibrat de Càrregues.
En els consums monofàsics d’endolls, etc., s’efectuarà una distribució racional de les
càrregues, de forma que no es vegin desequilibrades, de forma substancial, les intensitats de
les fases.
Previ a la retolació de les línies del quadre es donarà confirmació de la nomenclatura així
emprada per la direcció facultativa i el servei de manteniment de l’edifici.13.7.4.- MATERIALS
Segons l’establert en la ITC BT 28, les canalitzacions es realitzaran segons el disposat en les
ITC BT 19 i ITC BT 20, podent estar constituïdes per:
“Conductors aïllats, de tensió nominal no inferior a 450/750V, instal·lats a l’interior de tubs o
canals protectores, preferentment encastats en especial a les zones accessibles al públic”.
“Conductores aïllats, de tensió nominal no inferior a 450/750 V, amb coberta de protecció,
instal·lats als forats de la construcció totalment construïts en materials incombustibles de
resistència al foc RF-120, com a mínim.”
Segons l’establert a la ITC BT 28, els cables a emprar a les instal·lacions de tipus general i en
les connexions interiors de quadres elèctrics als locals de pública concurrència, seran no
propagadors d’incendi, amb emissió de fums i opacitat reduïda.
INSTAL·LACIÓ A EXECUTAR.
Tot i que es tracte d’una àrea d’ampliació no es preveu d’executar modificació d’escomesa.
Es tracte d’una àrea reformada, amb superfície y previsions equivalent a les actuals y que en el
conjunt del edifici no es preveu executar modificació d’escomesa
Es considera adient aprofitar les instal·lacions generals de subministrament a la Torre C, per tal
de donar subministrament d’energia a les instal·lacions dels nous accessos a les torres del
Parc Científic de Barcelona.
Climatització
Nomes es contemplarà a la zona de la nova recepció. S’hi ha previst dos equips
d’acondicionament d’aire que s’alimentaran des de una línea específica.
Quadres
Es preveu atendre les instal·lacions de projecte des de dos quadres existents.
• Quadre Planta Soterrani Torre C: Des de aquest quadre s’atendrà el gros de les instal·lacions
dels passadissos i sala de lucernaris.
• Quadre Distribució Torre D. Des de aquest quadre s’atendran les instal·lacions del accés des
de l’exterior així com la nova recepció.
En cadascun d’aquests quadres en col·locarà una protecció i una línea de sortida per alimentar
els nous subquadres.
Desballestaments
Es procedirà al desballestament de la totalitat de les instal·lacions elèctriques existents en el
nucli de comunicacions i accés existent en la Torre D. En la recepció existent d’aquesta Torre i
ha un quadre general que es desplaçarà al nou límit de l’obra, i des de el que es seguirà
mantenint el servei de les línees existents, tant d¡enllumenat con de força i de climatització.
CONTROL DE QUALITAT DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA.
Aïllaments
• Mesura de la resistència d’aïllament dels circuits interiors i exteriors.
• Aïllament de rigidesa dielèctrica de línies generals.
• Mesura de l’aïllament entre conductors i en relació a terra en la totalitat dels circuits interiors.
28

Quadres elèctrics i elements de protecció
• Realitzar prova d’actuació de les proteccions diferencials i de les proteccions
magnetotèrmiques.
• Característiques nominals
• Poder de tall dels aparells de protecció. Homologació i segell de qualitat. Tensió i intensitats
nominals.
• Realitzar les següents comprovacions:
- Marca, intensitat nominal, número de pols, sensibilitat i tensió de funcionament dels
dispositius de protecció.
- Entrades i sortides dels conductors.
- Rotulació frontis el quadre.
- Proteccions del quadre general i secundaris, seccionaments i sectoritzacions. Reserves.
• Espais de reserva.
Xarxa de posta a terra
• Realitzar mesures de:
-Resistència de posta a terra
-Continuïtat de la xarxa de terres
• Realitzar les següents comprovacions:
-Del 100% de les postes a terra i tensió de les postes de corrent de les zones comuns.
-Del 100% de equipotencialitat dels elements metàl·lics de l’interior d’habitacions, concretament
piques, reixetes metàl·liques, neteja cunyes, marc de les portes del bany, dutxa, canonades
ACS, AFS, A. Fluxors capçals del llit, plaques i arquetes de connexió.
-Material a instal·lar.
-Caixes de comprovació / Ponts de comprovació.
-Derivacions i connexions a les línies principals de terra.
• Característiques i secció del conductor.
Lluminàries
• Mesura dels nivells d’il·luminació de l’enllumenat General i de l’enllumenat d’emergència i
senyalització.
• Funcionament dels punts de llum.
• Realitzar les següents comprovacions:
• Característiques elèctriques de les lluminàries, làmpades, preses de corrent, interruptors,
contactors, etc.
• Marca, model i garantia de qualitat. Marcatge CE.
• Subjeccions, alineacions i posició relativa dels equips.
• Marca model i garantia de qualitat d’enllumenat general i d’emergència. Marcatge CE.
• Elements de control i indicació de funcionament a l’enllumenat d’emergència.
• Presa a terra.
• Posició de reactàncies, arrencadors i equips de regulació.
• Muntatge i disposició d’equips i mecanismes de verificació del grau de protecció, tipus,
potencia i marca dels equips i mecanismes disposats (tant en els equips d’enllumenat com en
emergència).
Xarxa de distribució
• Mesura de les caigudes de tensió en els circuits mes desfavorables i representatius.
• Realitzar les següents comprovacions:
Xarxa equipotencial.
Secció dels conductors. Comprovació de secció, marca i característiques.
muntatge , cablejat i identificació de cada un dels circuits. Senyalització de conductes.
Dimensions i característiques de les caixes de pas i derivació.
recorreguts, aïllaments i proteccions dels conductors d’alta tensió.
Composició, secció i aïllament de l’escomesa
29

• Conducte Neutre clarament diferenciat.
• Ordenació i alineació de conductors en safata.
• Funcionament dels endolls.
• Independència de circuits i seccions. Força, enllumenat, emergències i veu / dades.
Traçat
• Realitzar les següents comprovacions:
Secció, marca i característiques del traçat de canalitzacions. Comprovació de distància i
número de subjecció.
Distancia i número de subjecció.
30

3) Instal·lació de sanejament
DESCRIPCIÓ
Objecte
L’objecte de la instal·lació és la recollida de les aigües de pluja procedents dels accessos a les
torres del Parc Científic de Barcelona per a la seva conducció al clavegueram públic.
Així mateix, s’inclou la recollida i conducció dels col·lectors d’aigües pluvials i fecals procedents
de les torres B i C per a permetre el seu funcionament independentment de l’execució de les
obres de la segona fase del Parc Científic.
La xarxa serà separativa és a dir, es recolliran independentment les aigües pluvials i les fecals
fins a la seva conducció al clavegueram.
Descripció de la instal·lació
Els col·lectors procedents de les torres B i C es conduiran pel sostre de la planta de cota 58,75
seguint el traçat indicat en plànols pel corredor d’unió de les torres. En arribar al nou edifici
d’energies previst, discorreran adossats al mur d’aquest edifici fins a arribar a la nova
escomesa que es preveu efectuar en el clavegueram de l’avinguda Gregorio Marañón.
Per a la recollida de les aigües pluvials del corredor d’accés a les torres, es disposarà de
recollides en coberta, tant del propi corredor, com de la futura sala d’exposicions. Les aigües de
pluja s’incorporaran als col·lectors pluvials previstos per a la recollida de les aigües pluvials de
les torres.
En arribar al límit de la parcel·la, abans de l’escomesa al clavegueram, es disposarà en
ambdues xarxes de sifons amb registre que evitin l’aparició d’olors.
La xarxa serà en polipropilè, excepte els col·lectors, que seran de PVC de pressió de treball 6
atmosferes amb la finalitat de garantir una major seguretat en la xarxa.
Normativa
Tota la instal·lació es portarà a terme acomplint la normativa vigent, especialment el CTE,
secció HS 5.
PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES - DESGUASSOS
Canonada de polipropilè
Les canonades utilitzades seran de polipropilè. Les unions es faran mitjançant extrems amb
copa i junta electromèrica.
Les derivacions i canvis de direcció i diàmetre s’efectuaran utilitzant accessoris, no acceptantse
l’esbocardat de tubs ni el seu escalfament. La pendent mínima serà del 2,5 % en petita
evacuació i de 1,5 % als col·lectors.
En tots els passos de murs i forjats es disposarà de passamurs amb folgança mínima de
10mm, que es segellarà asfàltica o material elàstic.
La unió dels baixants amb els col·lectors es farà amb peces especials, d’acord amb el DB HS-
5 del CTE.
Als extrems dels col·lectors i els ramals de petita evacuació s’instal·laran registres roscats.
La distancia entre suports serà com a màxim de 700mm per diàmetres fins 50 mm, i de 500mm
per diàmetres superiors en petita evacuació.
En col·lectors, la distància entre suports serà tal que a fletxa màxima a tub ple no superi els 0,3
cm, sent la distancia com a màxim de 1,5 metres, quedant la part superior de la canonada com
a mínim a 5 cm del forjat. Les abraçadores seran d’acer galvanitzat amb folre interior elàstic, i
regulables per poder donar la pendent necessària. Quant la generatriu superior del tub quedi a
més de 25 cm del forjat, els punts fixes d’ancoratge es faran mitjançant trapezis de fixació amb
tirants ancorats al forjat d’aigua a dalt i d’aigua a sota de l’eix de la canonada. Cada 10 metres
s’instal·laran unions mixtes, encolades amb juntes de goma, per absorbir les dilatacions.
Els col·lectors suspesos disposaran de registres en els extrems, en cada ràcord i cada 15
metres. El tap de registre es situarà en la meitat superior de la canonada. En els canvis de
direcció es disposarà de colzes de 45º amb registre roscat.
31

Els baixants quedaran aplomats i fixats a l’obra, disposant- se d’abraçadores de fixació en la
zona d’embocadura, i abraçadores de guia en les zones intermèdies. La distancia entre
abraçadores serà com a màxim de 15 vegades el diàmetre de la canonada. El pas de la
ventilació primària, a traves de la coberta, es farà amb accessoris estàndards que garanteixin
l’estanquitat entre l’impermeabilitzant i la canonada.
Canonades de PVC de pressió
La canonada utilitzada serà per a una pressió de treball de 6 atmosferes amb unions
encolades.
Les derivacions i canvis de direcció i diàmetre s’efectuaran utilitzant accessoris, no acceptantse
l’esbocardat de tubs ni el seu escalfament. La pendent mínima serà del 2,5 % en petita
evacuació i de 1,5 % als col·lectors.
En tots els passos de murs i forjats es disposarà de passamurs amb folgança mínima de
10mm, que es segellarà asfàltica o material elàstic.
La unió dels baixants amb els col·lectors es farà amb peces especials, d’acord amb el DB HS-
5 del CTE.
Als extrems dels col·lectors i els ramals de petita evacuació s’instal·laran registres roscats.
La distancia entre suports serà com a màxim de 700mm per diàmetres fins 50 mm, i de 500mm
per diàmetres superiors en petita evacuació.
En col·lectors, la distància entre suports serà tal que a fletxa màxima a tub ple no superi els 0,3
cm, sent la distancia com a màxim de 1,5 metres, quedant la part superior de la canonada com
a mínim a 5 cm del forjat. Les abraçadores seran d’acer galvanitzat amb folre interior elàstic, i
regulables per poder donar la pendent necessària. Quant la generatriu superior del tub quedi a
més de 25 cm del forjat, els punts fixes d’ancoratge es faran mitjançant trapezis de fixació amb
tirants ancorats al forjat d’aigua a dalt i d’aigua a sota de l’eix de la canonada. Cada 10 metres
s’instal·laran unions mixtes, encolades amb juntes de goma, per absorbir les dilatacions.
Els col·lectors suspesos disposaran de registres en els extrems, en cada ràcord i cada 15
metres. El tap de registre es situarà en la meitat superior de la canonada. En els canvis de
direcció es disposarà de colzes de 45º amb registre roscat.
Els baixants quedaran aplomats i fixats a l’obra, disposant- se d’abraçadores de fixació en la
zona d’embocadura, i abraçadores de guia en les zones intermèdies. La distancia entre
abraçadores serà com a màxim de 15 vegades el diàmetre de la canonada. El pas de la
ventilació primària, a traves de la coberta, es farà amb accessoris estàndards que garanteixin
l’estanquitat entre l’impermeabilitzant i la canonada.
32

S’ha previst la substitució de la vàlvula de connexió existent a causa de el seu estat de
deterioració. Estarà prevista la seva connexió futura a la xarxa general de l’edifici de serveis de
la fase II del Parc Científic.
Les BIE’s a instal·lar seran de 25 mm de diàmetre, per la seva major facilitat d’utilització per
part de personal no especialitzat, essent la màniga anticol·lapsable semirígida, sobre
debanadora, de 25 metres de longitud. Disposaran de llança de doble efecte, endoll ràpid, clau
de tall i manòmetre. Se situaran de manera que tots els punts siguin convenientment coberts
per, al menys, una boca d’incendi. Seran fàcilment accessibles, mantenint-se els seus voltants
lliures d’elements que puguin interferir amb la seva ràpida utilització en cas necessari.
Extintors manuals
Es disposarà d’extintors manuals de pols polivalent i de CO2 situats en lloc i número adequats
per tal d’assegurar l’acompliment de la normativa vigent, de manera que la distància des de
qualsevol punt fins a un d’ells no superi la distància de 15 metres. En general, els de CO2 se
situaran a prop de quadres i altres riscos elèctrics.
S’intentarà situar els extintors a la proximitat de les BIE’s, de punts de sortida i vies
d’evacuació, sempre degudament assenyalats i de fàcil accessibilitat. Se situaran a paraments
verticals, de manera que la seva part superior quedi a una alçada màxima de 1,70 m del terra i
seran degudament assenyalats.
Ruixadors automàtics
S’ha previst la instal·lació d’una xarxa de ruixadors automàtics en tota la zona d’accessos, que
estarà alimentada en el futur per la xarxa de ruixadors general de l’edifici fase II del Parc
Científic.
S’ha previst el seu muntatge actual, encara que no entraran en servei fins que es connectin
amb el nou edifici, amb la finalitat d’evitar intervencions posteriors que alterin el normal
funcionament de les zones en ús.
Normativa
La instal·lació acomplirà tota la normativa vigent, especialment la secció SI 4 del CTE i la
normativa corresponent de l’ajuntament de Barcelona.
PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
Detectors i polsadors d’alarma
Els detectors constaran de dues parts: sòcol o base i element sensor. El sòcol serà per
muntatge fix i s’hi uniran els cables del sistema de detecció. Hauran de permetre, sense cap
operació prèvia, la intercanviabilitat d’elements sensors de diferents tipus (iònic, tèrmic,
termovelocimètric, de flama, etc). Portaran incorporat un indicador òptic d’alarma que permeti la
fàcil localització al ser activats. Així mateix, permetran la connexió d’un indicador d’alarma
extern. Evitaran l’acumulació d’aigua de condensació.
Seran de tipus analògic, identificables individualment per la central. Han de permetre la
regulació, per a cadascun d’ells, del grau de sensibilitat desitjat, i s’ha de conèixer a la central
el grau de saturació aconseguit respecte el de consigna, per tal de permetre així un
manteniment preventiu adequat.
Els elements sensors seran en general del tipus òptic de fums, fotoelèctric, amb funcionament
per efecte Tyndall.
Permetran el funcionament fiable amb temperatures entre -10 i +60ºC i humitat relativa de l’aire
fins 90%.
En casos especials determinats per la Direcció Facultativa seran del tipus termovelocimètric o
de flama.
Tant els sòcols com els elements sensors estaran exempts de peces mòbils, i han d’estar
disposats per a funcionar després de cada senyal d’alarma sense necessitat de ser canviats ni
reajustats. Estaran protegits contra la penetració d’insectes. La indicació d’alarma haurà de
romandre al detector fins que s’anul·li a la central, encara que hagin desaparegut les causes
que van provocar la seva activació.
21

4) Instal·lació de climatització
A continuació, afegim memòria de la instal·lació de climatització prevista per tota la segona fase
del Parc Científic de Barcelona:
INTRODUCCIÓ
En aquest projecte tractarem de resoldre les instal·lacions de calefacció, refrigeració i
ventilació, necessàries per a un compleix de laboratoris d’investigació,oficines, sala de
congressos i area de restauració.
El sistema comprèn unes instal·lacions que siguin eficaces, dissenyades respectant l’estil
arquitectònic, harmonitzant en tot moment amb la simplicitat d’ús i manteniment, amb el criteri
d’estalvi energètic.
Per això s’han primat les actuacions a l’aïllament tèrmic de l’edifici, les recuperacions
entàlpiques a les ventilacions i el refredament gratuït amb aire exterior.
Com a detall climatològic local, es distingeixen les variacions de necessitats de fred i calor que
es puguin donar a la fi d’un mateix dia en diferents àrees de l’edifici.
El sistema disposa d’una gran sectorització amb control per zona a fi d’ajustar el clima als
diversos usos i ocupacions.
En tots els casos s’acompliran el CTE ( R.D. 314/2006 del 17 març) el ,RITE i les vigents
Normes i Reglaments adients.
Generació de fred amb plantes refredadores d´aire-aigua d’alta eficiència,de múltiples etapes i
refrigerants ecològics.
No existiran torres humides de refrigeració ni elements de aerosolització.
Sistema de distribució a unitats terminals a quatre tubs amb volum d’aigua variable tant pels
climatitzadors multi-zona com pels fan-coils de les dependencies.
La instal·lació disposarà d’un complet sistema de gestió centralitzada per
rebre informació i capacitat d’actuació des del PC de tot el sistema de
maquinària de clima, temperatures, estat de bombes, alarmes,unitats terminals
climatitzadores , de ventilació i els fan-coils .
En un capítol apart, es preveu el sistema de panells col·lectors solars per
gaudir d’aquesta energia en el procés de la producció de l´Aigua Calenta
Sanitària .
La generació de calor de base es farà a partir d’unes calderes d’alt rendiment, de condensació
dels gasos de la combustió amb cremadors ecològics a gas-natural.
DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
1.- Generalitats.
En aquest capítol incloem tots els aspectes referents a la central de Producció d’aigua freda per
refrigeració i d’aigua calenta per calefacció.
2.- Hipòtesi de Càlcul.
Els càlculs energètics de l’edifici han estat estimats en aquest projecte, per la potència de
calefacció i de fred .
Aquest centre, segons el vigent CTE està en zona climàtica “C2” de Barcelona
al no superar els 200 m.sobre el nivell del mar.
Acompanyem les fitxes tècniques de l’estudi de càrregues independitzat per zones.
Les potències dels equips generadors s’ajustaran a les hipòtesis habituals:
Les condicions de càlcul s’obtindran del vigent RITE i per tant en el projecte
es preveuen:
Temperatura ext. Màx.estiu: 31 ºC
Temperatura ext. mín.hivern: 2 ºC
Temperatura interior estiu: 24 ºC
Temperatura interior hivern: 20 ºC, amb control HR per àrees específiques.
Els coeficients de transmissió, ocupació, insolació i il·luminació artificial són els típics d’aquests
casos. Per a la determinació dels valors , s’ha tingut en compte l’acompliment del CTE i també
33

les recomanacions expressades al Standard 90-75 de ASHRAE, referent a la conservació de
l’Energia al projecte de nous edificis.
Els nivells de ventilació i filtratge de cada àrea s‘especifiquen a l’annexe de càlculs i als
amidaments.
2.1.- Calor
S’han previst els següents consumidors de calor:
*Calefacció + humectació
*Preses de laboratoris
La font principal per a l’obtenció de calor serà el gas natural,a més en el capítol de
fontaneria es contemplarà una instal·lació de generació d´ACS per la zona de
restauració de l’edifici de serveis, a través de panells col·lectors solars, per a complir
amb l’ordenança Municipal,
2.2.- Fred
El principal consumidor de fred és la climatització.
3.- Descripció De La Central Termofrigorífica.
La central d’energia ha estat dissenyada per aprofitar el màxim d’hores tecnològiques
comprovades al sector terciari. L’objectiu és obtenir un control d’energia, que utilitzi energies
netes i que presenta un elevat grau d’autonomia i per tant, siguin fàcilment conduïbles.
Els estudis energètics per l’ampliació s’encaminen cap a una solució de central d’aigua freda
generada per electricitat i d’aigua calenta a través de Gas-Natural.
Per tant en la present fase d’ampliació del Parc i per tal de cobrir les necessitats seran
instal·lades les següents màquines:
4 Unitats planta refredadora aire-aigua "Roca-York" tipus "Symphony" YCIV ó "Carrier" model
30XA1202-HE .D´alta eficiència. Tres compressors semi-hermètics de doble cargol helicoidal
06T de regulació continua, tecnologia Inverter "VSD Variable Speed Drive" Control de capacitat
optimitzat, tres circuits frigorífics independents amb R-134-a. Funció>-10ºC.Versió:Baix nivell
soroll, Compressors encapsulats. Bescanviadors de carcassa i tubs. Bateries aire en V amb
protecció ambient exterior agressiu, anti-corrosions . Ventiladors de velocitat controlada.Control
pressió condensació, protecció anti-congelació ,panells laterals,compensació factor de
potencia, interruptor general i quadre elèctric complert , per control i protecció del sistema. P.P
de la gestió integrada de les 5 unitats refredadores per l’optimització del COP i de la unitat amb
"Heat Recovery". Control complert per microprocessador amb alarmes i gestió remota central
compatible amb sistema Controlli, completa. Prestacions fred : temp.aire exterior: 35ºC, temp.
sortida aigua freda: 7ºC, capacitat frig: 1.070.000 frig/h.
1 Planta refredadora aire-aigua "Roca-York" tipus "Symphony" YCIV ó "Carrier" model
30XA1002-HE amb (HR) condensador auxiliar de recuperació del 100 % de calor de
condensació d´alta eficiència. Dos compressors semi-hermètics de doble cargol helicoidal 06T
de regulació continua, tecnología Inverter "VSD Variable Speed Drive" .Control de capacitat
optimitzat, dos circuits frigorífics independents amb R-134-a. Funció>-10ºC. Versió: Baix nivell
soroll, Compressors encapsulats. Bescanviadors de carcassa i tubs. Bateries aire en V amb
protecció ambient exterior agressiu, anti-corrosions. Ventiladors de velocitat controlada. Control
pressió condensació, protecció anti-congelació ,panells laterals,compensació factor de
potencia, interruptor general i quadre elèctric complert , per control i protecció del sistema . P.P
de la gestió integrada de les 5 unitats refredadores per l’optimització del COP i del "Heat
Recovery". Control complert per microprocessador amb alarmes i gestió remota central
compatible amb sistema Controlli, completa. Prestacions fred : temp.aire exterior: 35ºC,
temp. sortida aigua freda: 7ºC, capacitat frig: 860.000 frig/h, .Prestacions HR: temp. sortida
aigua 55ºC, capacitat max. aprox: 1.000.000 Kcal/h .
3 Calderes de calefacció per aigua calenta , de condensació “Viessmann" tipus "Vitocrossal -
300” amb cremador automàtic-modulant de Gas-Natural per llar sobrepressionada
tipus"Weishaupt Monarch", amb línia i rampa de GN així com regulador per seqüència de
calderes, amb una potencia unitària útil de l’ordre de: 800.000 Kcal / h. (≈ 930 Kw(c))
Amb el conjunt d’aquesta central disposarem d’una capacitat total de generació que
aproximadament suma :
34

5.140.000 Frig/h. (≈ 5.977 Kw(f)) i 2.400.000 Kcal/h. (≈ 2.790 Kw(c))
Amb tot això, es podran cobrir les necessitats totals de refrigeració i calefacció, en les
condicions màximes previstes per les següents zones del Parc Científic:
-La present ampliació de laboratoris de l’edifici modular
-El nou estabulari dins de l’edifici modular
-Edifici de serveis : Auditori i Restauració
A més, també es podran cobrir les necessitats totals, sols de calefacció, per les següents
zones del Parc Científic:
-Torre B
-Torre C
-Torre D ( Es farà en previsió d’utilització pel futur , ja que per ara disposa de una generació
pròpia de fred i calor a base de GN).
4.- Unitats Terminals.
Les línies bàsiques del projecte són les següents:
a) Climatització de totes les dependències del Parc: laboratoris, oficines o cadascuna
de les zones de l’edifici de serveis com son: l’àrea de restauració i la sala de
congressos, mitjançant climatitzadors centralitzats per zones que tindran secció
d’extracció i retorn, secció de mescla amb aire exterior, free-cooling, seccions de filtres
absoluts, humidificació opcional, bateries de fred i de calor a quatre tubs i sistema de
recuperació energètica de l’aire exterior.
Especialment en qualsevol àrea de laboratoris es podrà regular el nivell d’aportació d’aire
exterior.
Un sistema de desguassos permetrà evacuar l’aigua procedent de la condensació de la humitat
ambient a la bateria de fred.
El control d’aquests climatitzadors és exhaustiu i precisa l’actuació sobre comportes, vàlvula del
circuit de refrigeració i de calefacció, així com un control exterior de la temperatura de l’aire
bufat.
El funcionament de cadascun d’aquests climatitzadors serà independent i es disposarà d’un
quadre de control central per a usar-los.
El drenatge serà conduït al desguàs mitjançant un tub flexible de plàstic a prova d’envelliment,
de φ no inferior a 16 mm., amb sifó.
5.- Regulació.
La regulació, serà electrònica de reguladors intel·ligents connectats via bus a un sistema de
gestió centralitzat de l’edifici.
Els elements de camp seran sensors i reguladors electrònics capaços de programar-se amb un
punt de consigna, etc. L’actuació dels mateixos serà sobre vàlvules de dos vies de
climatitzadores, a més de comportes i humectació per aquestes.
El sistema de gestió tècnica de l’edifici també actuarà sobre tots els elements de la central
tèrmica, on també es controlen la generació de fred, les calderes, les bombes d’aigua
freda/calenta i la posició i actuació sobre bescanviadors i interruptors automàtics de clima.
6.- Xarxa de Canonades d’Aigua
La secció de les canonades i conductes és calculada, vigilant que no es sobrepassin els
màxims aconsellables, segons estableixen les IC.2.4 i IC.2.5, i taula 2.2, en referència als límits
de velocitat i nivells de soroll.
Havent-se de realitzar, per això, les canonades i conductes, d’acord amb els continguts de la
IC.11 i la IC.15.
A les canonades que condueixen aigua, no es sobrepassarà la velocitat de 2 m/s, ni la pèrdua
de càrrega específica de 40 m.m.c.a/m.
Per això, al present projecte, la velocitat màxima serà de 1,50 m/s i la P.C.màxima de 25
m.m.c.a/m.
35

A partir de la sala de màquines de l’edifici exclusiu anomenat “Central d’energies” on hi haurà la
generació del fred i també des de la central tèrmica on hi haurà la generació del calor que
estarà situada a la coberta de l’edifici modular, sortiran les canonades d’aigua freda i calenta
que en distribucions independents per zones a quatre tubs, faran un recorregut principal per les
cobertes i galeries de serveis en forma d’arteries principals.
Des d’aquest punt sortiran les columnes baixants-muntants per arribar a totes les plantes
alimentant les unitats climatitzadores, fan-coils , bateries de post-escalfament i també les
presses d’aigua freda i calenta que s’instal·laran per poder complementar la climatitzacio
interior independent per cadascun dels laboratoris.
Les canonades seran d’acer negre estirat, sense soldadura DIN 2440.
6.1.- Detalls complementaris
S’instal·laran purgadors automàtics d’aire en els punts alts i drenatges als baixos. Els
purgadors d’aire seran de boia, automàtics amb comandament manual provistos de vàlvula de
tancament.
Es col·locaran claus de tall de tipus adequats esfèrics, de papallona o de seient on calgui, als
tubs d’anada i de tornada de tots els fan-coils, climatitzadores, columnes muntants, brancals
generals de distribució, bombes i a tots aquells elements susceptibles de ser reemplaçats,
sense que per això calgui interrompre el servei a la resta de sectors.
Les abraçadores i una estesa de canonades preveurà la lliure dilatació essent absorbida
mitjançant compensadors adequats.
Es preveurà un conjunt de vasos d’expansió pneumàtics del tipus de membrana, sota pressió
de nitrogen, a fi d’absorbir les variacions de volum d’aigua de la instal·lació deguda a les
diferents temperatures de treball, aconseguint amb això, una instal·lació tancada a l’atmosfera.
Donat que s’alimentarà la instal·lació amb aigua de xarxa, serà necessari instal·lar un
comptador del cabal d’aportació d’aigua al circuit i un tractament dosificador de polifosfats o un
producte similar inhibidor de les corrosions, tot això per a un millor control i estabilització de les
instal·lacions.
6.2.- Aïllament tèrmic
Totes les canonades estaran provistes d’aïllament tèrmic i anti-condensacions, amb gruix
segons Normes IT.IC.
Es farà amb camisa aïllant sintètica tipus “Armaflex”.
A les cambres de màquines i zones vistes es procedirà amb acabat exterior d’alumini polit.
A tota la instal·lació, les fuites tèrmiques globals, pel conjunt de conduccions, que passen pels
locals no calefactats, no superaran el límit establert en el RITE.
7.- Xarxa De Conductes d’Aire.
L’aire tractat pels climatitzadors s’impulsarà als locals acondicionats mitjançant xarxes de
conductes de planxa d’acer galvanitzat amb brides d’unió de tipus platina i amb aïllament
exterior de fibra de vidre i alumini disposant d’amortidors acústics intercalats.
El sistema escollit pel càlcul de conductes d’impulsió serà el de recuperació de la pressió
estàtica.
Els conductes de retorn seran calculats pel sistema de pèrdua de càrrega constant.
En algunes àrees concretes hi haurà bateries de post-escalfament.
Finalment i després d’intercalar els reguladors de cabal constant adequats, la distribució
arribarà a les diferents reixetes i difusors d’alt poder d’inducció, amb velocitats de l’ordre de
2.50 m/s, tractant d’evitar els sorolls i corrents d’aire molestos.
El retorn de l’aire serà recollit mitjançant una xarxa de conductes similar, amb reixetes d’alumini
anoditzat.
En aquest cas les velocitats a les reixetes de retorn no haurà de superar els 1.50 m/s.
A cada pas de sector s’instal·laran les comportes tallafocs.
MESURES DE RACIONALITZACIÓ ENERGÈTICA
Aquestes instal·lacions gaudiran d’un bon estalvi energètic, segons els continguts dels apartats
anteriors, i amb les mesures preses que es relacionen, referents a:
Optimització d’energia de producció de refrigeració.
Recuperació del calor de la generació de fred “Heat-Recovery”
36

Recuperació d’energia de l’aire de les ventilacions
Sistema de modulació de generació de fred-calor.
Sistema d’unitats terminals amb controls de funcionament independents per zones.
Regulació electrònica individual, amb bus de control al sistema de gestió central.
Ventilació limitada i free-cooling.
Generació de calor a base de calderes de condensació de G.N. d’alta eficiència.
JUSTIFICACIÓ DE LES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES IT.
1.- Generalitats.
Després del què s’ha dit en aquesta memòria i amb les dades que a continuació es relacionen,
considerem que en aquest projecte es complimenten adequadament les anomenades IT.
2.- Condicions Ambientals
L’objectiu bàsic de la instal·lació és proporcionar unes condicions de salubritat, confortabilitat i
funcionalitat per les persones i els equips amb tot això, tindrem:
2.1.- Temperatura dels locals
Les temperatures mitges interiors dels locals condicionats seran de:
22ºC ± 1ºC,a l’hivern, i de
24ºC ± 1ºC,a l’estiu.
2.2.- Humitat relativa dels locals
Per algunes àrees específiques a l’hivern, es podrà corregir la humitat relativa resultant del
tractament inicial de calor.
2.3.- Estratificació de l’aire
No s’espera que es produeixi, per d’adequada distribució de l’aire, i donat que l’altura lliure del
local no supera en general els 4 m.
PUNTS D’ESCOMESA ELÈCTRICA
Per a aquesta instal·lació, serà necessari preveure unes línies que sortiran dels respectius
quadres, i disposaran selectivament de protecció magnetotèrmica i diferencial.
Aquestes línies d’alimentació s’entregaran als quadres generals de comandament i protecció
dissenyats per la potència del clima de les unitats de generació, bombes de circulació,
climatitzadores etc. Les alimentacions per fan-coils arribaran directament a la caixa de borns de
cada unitat.
L’embornament, l’efectuarà sempre l’industrial de climatització, no obstant, l’estesa de línies de
potència i línies de maniobra, seran realitzades en aquest cas per l’industrial electricista
autoritzat, instal·lador de l’edifici.
VENTILACIÓ
A més del sistema de ventilació incorporat al clima, descrit als apartats anteriors, s’efectuaran
ventilacions amb aportació, amb extracció o amb els dos sistemes a base de caixes de
ventilació complertes, xarxa de conductes de xapa galvanitzada, comportes de regulació,
silenciadors, reixetes i les comportes tallafocs que calguin, per a obtenir els següents resultats:
Extraccions de lavabos ,cuines i zones de restauració.
Sobrepressió, escales, ascensors i ventilació vestíbuls d’independència.
Aportació i descàrrega d’aire refrigeració estació transformadora.
Ventilació locals tècnics de fontaneria, gasos i electricitat.
Ventilació s/Normes de les dues plantes soterrani d’aparcament, a base de produir 6 ren/h com
mínim (ó 432 m3/h per plaça s/CTE) . Tot amb sistema d’aportació i extracció (ventiladors
400ºC- 2 h),conductes i reixetes d xapa d’acer galvanitzat i funcionament enclavat amb horari i
amb el sistema de detecció de CO.
CÀLCULS
S’adjunten els fulls de càlculs de càrregues globals de fred i calor de l’edifici. A més, per tal de
complimentar la secció HE 1 “Limitación de la demanda energética” també s’acompanyen les
37

fitxes justificatives de conformitat amb la opció simplificada, segons els paràmetres i formularis
reconeguts del CTE.
NORMATIVA:
A més de les condicions generals fixades als apartats anteriors, tots els materials,el disseny i
l’execució de les instal·lacions, hauran de complir amb els continguts de :
CTE (Codi Tècnic de la Edificació, aprovat segons R.D. 314/2006 del 17 març)
Vigent Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en els edificis (RITE) .
Tota la instal·lació elèctrica s’ajustarà a les normes que s’estableixen en el vigent "Reglament
Electrotècnic per a Baixa Tensió " del Ministeri d'Indústria i Energia" Ordre del Ministeri d
'Indústria de setembre de 2002.
"Norma tecnológica de Edificación NBE-CPI" vigent ó el CTE.
Tots els preceptes que són d’aplicació de la “Norma Bàsica d’Edificació sobre condicions
acústiques als edificis” .
Intervenció Integral de l’administració ambiental, aprovada per Llei 3/1998 de 27 de febrer ,de
la Generalitat de Catalunya.
Ordenança general del medi ambient urbà, aprovada per acord del Consell Plenari ,de
l´Ajuntament de Barcelona, de data 26 de març de 1999.
Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció
Integral de l’administració ambiental i s’adapten els seus annexos, aprovat per Decret 136/1999
de 18 de maig ,de la Generalitat de Catalunya.
PLEC DE CONDICIONS - PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
Plantes refredadores
Cada unitat serà bàsicament una complerta planta refredadora d’aigua condensada per
aire,"Roca-York" tipus "Symphony" YCIV ó "Carrier" model 30XA-HE d’alta eficiència. Una de
les cinc unitats disposarà de condensador auxiliar “100% Heat recovery”. Tindran tres
compressors semi-hermètics de doble cargol helicoidal 06T de regulació continua, tecnologia
Inverter "VSD Variable Speed Drive". Control de capacitat optimitzat, tres circuits frigorífics
independents amb R-134-a. Funció>-10ºC. Versió: Baix nivell soroll, Compressors
encapsulats. Bescanviadors de carcassa i tubs. Bateries aire en V amb protecció ambient
exterior agressiu, anti-corrosions. Ventiladors de velocitat controlada. Control pressió
condensació, protecció anti-congelació, panells laterals, compensació factor de potencia,
interruptor general i quadre elèctric complert , per control i protecció del sistema.P.P de la
gestió integrada de les 5 unitats refredadores per l’optimització del COP i de la unitat amb
"Heat Recovery". Control complert per microprocessador amb alarmes i gestió remota central
compatible amb sistema Controlli, completa. Gestor de seqüenciament i optimització energètica
entre unitats.
-Bomba de refrigerant
-Certificacions CE
Calderes
Les calderes seran de condensació del tipus “Viesmann" model Vitocrossal-300” d’alt
rendiment i qualitat. La llar estarà refrigerada per l’aigua al 100% de la seva superfície. Seran
de llar pressuritzada per a combustibles gasosos. Disposaran de calorifugat en llana de roca en
tota la seva superfície exterior, amb carenat en xapa d’acer . Disposaran de porta frontal
estanca, recoberta de material refractari, d’obertura per permetre l’accés a la llar i la fàcil neteja
dels conductes de fums i la cambra de combustió. Així mateix disposaran de porta posterior
d’expansió de gasos a fi d’evitar danys en cas de detonació del combustible.
Incorporaran cremadors ecològics tipus "Monarch-Weishaupt" per a gas natural, automàtic, de
tipus pressuritzat , amb dispositius de seguretat per fallida de flama, pressòstat de mínima de
gas i tots els accessoris i dispositius de seguretat necessaris per a un correcte funcionament
del conjunt cremador-caldera. Serà fàcilment accessible per a neteja i manteniment.
Inclouran quadre elèctric de control i maniobra amb totes les proteccions i senyalitzacions
adequades, així com el cablejat entre el quadre i el cremador. Disposaran dels elements
necessaris per enviar a un centre de control remot informació sobre l’estat dels cremadors, %
38

de potència a la que estan funcionant, pressió i temperatura en cadascuna de les calderes i
estat de funcionament i proteccions , amb control d’hores de funcionament de cadascuna
d’elles i commutació automàtica de prioritat d’entrada a un nombre predeterminat d’hores.
Així mateix, Inclouran xemeneia, de diàmetre suficient per a poder garantir un tiratge adequat,
de doble envoltant d’acer inoxidable amb aïllament intermig de llana de roca que garanteixi el
compliment de la normativa vigent. Disposaran de comporta per evitar pèrdues per tiratge de
xemeneia quan la caldera no estigui en funcionament, disposant de doble final de carrera (un
de seguretat) per evitar la posada en servei estant la comporta tancada. La xemeneia serà
independent per a cada caldera, disposarà de registre de neteja en la seva part inferior,
dispositiu de presa de mostres en la seva part inferior i superior per a comprovar el rendiment.
Estaran inclosos els accessoris i els suports necessaris per garantir l’estabilitat de la
xemeneia.
Inclouran estris de neteja i maleta d’amidament dels paràmetres de combustió.
En qualsevol cas, el conjunt reunirà tots els requisits precisos per al compliment de la
normativa vigent i disposarà de la Certificació CE.
Amb tot el conjunt serà obtingut un sistema capaç de subministrar calefacció , durant tot l’any.
Bombes
Es projecten tres tipus de bombes: Rotor humit,rotor sec "In-line" i rotor sec en bancada.
Les marques acceptades son de qualitat "Wilo","Grundfos"ó "Sedical"
Estaran preparades per a treballar amb aigua freda (-10ºC) i calenta (140 ºC).
Seran escollides preferentment per 1450 r.p.m., estaran lliures de vibracions i seran
silencioses.
Fan Coils
Els fan coils seran del tipus "Aircon,Carrier, Gould Contardo, Roca" o similar, en general amb
bateria per fred i calor a 4 tubs, safata de drenatge, ventilador de baix soroll, filtres, complerts
amb selector de velocitats, i termòstat d’ambient,amb control segons es descriu als
amidaments.
Climatitzadors i caixes d’extracció
Estaran constituïts per diferents seccions, tal com s’indica a la memòria i estat d’amidaments,
cadascuna d’elles constituïda per fils d’acer galvanitzat.
Els panells seran de xapa realitzant se doblecs per assegurar una bona rigidesa. Seran
galvanitzats en calent amb acabat exterior pintat.
La safata interior per recollida d’aigua serà de doble xapa galvanitzada amb panels aïllats per
evitar condensacions exteriors.
Portarà dues capes d’asfalt per evitar la pèrdua d’aigua. Estarà proveït de desguàs sifònic.
Les bateries seran de tub de coure amb aletes d’alumini expansionades mecànicament sobre
els mateixos. Estaran calculades per no sobrepassar els 2'5m/s de velocitat frontal a la bateria
de fred i els 3m/s a la de calor.
Els ventiladors seran centrífugs de doble oïda, d’alt rendiment i baix nivell sonor.
Conductes
En el cas de ser de xapa d’acer galvanitzat. Els gruixos seran :
0,6 mm.per conductes de costat gran fins 500mm.
0,8 mm.per conductes de costat gran de 501 a900mm.
1mm.per conductes de costat gran superior a 900mm.
Les unions estanques i a prova de fuites d’aire aplicant se material segellador a les juntes i
cantonades.
S’apuntalaran al forjat mitjançant barnilles cargolades galvanitzades i perfil angular galvanitzat
muntat a la cara inferior dels conductes.
39

Les brides d’unió seran de tipus pletina.
Aniran aïllats sempre exteriorment i on és indicat.
Els conductes en els llocs adients ho seran del tipus “Climaver-Neto” de tipus higiènic, de bona
absorció acústica, cuidant al màxim l’execució en corbes i unions, per a evitar el despreniment
de fibra de vidre.
Difusors i reixetes
Els difusors incorporaran dispositiu de regulació de cabal.
Seran d’alumini anoditzat gris, preparades per a ser pintades un altre cop si fos necessari.
Les reixetes seran també d’alumini anoditzat gris de les mateixes característiques que els
difusors. Portaran incorporat un sistema regulador de cabal.
Serà rebut a contramarc metàl•lic subministrat amb la reixeta.
Canonades
Seran d’acer estirat sense soldadura DIN 2440. S’instal•laran assegurant una bona circulació
del flux sense obstruccions, eliminant les bosses d’aigua i fent fàcil el drenatge del circuit.
S’instal•laran purgadors automàtics d’aire en els punts alts i drenatges als baixos.
Els canvis de diàmetre es faran amb reduccions excèntriques als trams horitzontals i
concèntriques als trams verticals.
Les unions roscades es faran amb fil de cànem roscat en el sentit de la rosca i impregnat d’una
barreja de mini de plom i oli de llinosa, aplicats només a la rosca mascle, i es premeran fins
aconseguir una perfecta estanquitat, deixant al descobert, pel cap alt, dos fils de rosca.
Les canonades s’instal•laran de manera adequada, de tal manera que presentin un aspecte net
i ordenat.
Estaran col•locades amb abraçadores sobre suports normalitzats suspesos del forjat mitjançant
una varilla roscada. Entre la canonada, l’abraçadora i el suport es col•locarà una junta elàstica
d’un mm. de gruix com a mínim. Es disposarà de manxons passamurs als passos de murs i
forjat.
Es preveurà la dilatació de les canonades instal•lant els dilatadors adients quan aquesta no
sigui absorbida pels canvis de direcció.
La separació entre suports serà de 2 m.per a tubs de 1/2", de 2,5m. per a tubs de 3/4" i 1", i de
3m. per a tubs d'1 1/4" en endavant.
Quan els suports siguin utilitzats per a canonades de diferents diàmetres, la separació entre
suports serà la corresponent al diàmetre menor.
Els trams verticals se suportaran cada 3m. pel cap baix.
Totes les canonades estaran proveïdes d’aïllament tèrmic i anti condensacions, segons
Normes i tal com s'especifica a la memòria tècnica i als amidaments.
Vàlvules
Les vàlvules seran del tipus indicat a l’estat d’amidaments.
Permetran el lliure flux de l’aigua amb pèrdua de càrrega no superior a la de 15m. de tub del
mateix diàmetre, estant totalment obertes.
Estaran proveïdes de ràcords de connexió amb el tub, que permetran el seu fàcil desmuntatge.
Les aigües calentes estaran adequadament aïllades.
S’instal·laran en llocs de fàcil accés.
Regulació
Els quadres i canalitzacions (Tubs i safates) estaran suficient dimensionats per afegir els
elements de control i línies per enviar senyal externa al sistema de gestió centralitzada.
Els elements de camp tindran la possibilitat de connectar se al sistema central
Per tant això significa :
Elements de clima amb controladors que puguin donar senyal a un bus extern.
40

Els reguladors seran del tipus "Controlli" o similar intel•ligents.
El sistema de control previst pel clima consisteix en :
- Informació i actuació total sobre el sistema de maquinària, calderes, temperatures,
alarmes,estat de bombes, etc.
- Informació i capacitat d’actuació des de l “Ordinador” sobre les unitats terminals
climatitzadores i de ventilació .(Els Fan-coils de laboratoris tindran control autònom)
Prescripcions generals
S’exigeix una bona execució de les instal•lacions de manera què, si segons el parer de la
direcció de l’obra, l’execució no és bona, l'instal.lador de climatització està obligat a refer els
treballs, sense dret a indemnitzacions suplementàries.
Els plànols del projecte indiquen la situació real o aproximada dels diferents elements
(aparells,circuits,etc. ) de la instal•lació. No obstant això , la situació es fixarà sempre en el
replantejament.
Les variacions que es presentin, respecte la situació i els recorreguts previstos, no seran
objecte de suplements en el preu, sempre que s’hagin indicat a través del marcatge.
Els treballs corresponents a feines de paleta caldrà que siguin marcats, amb la suficient
antelació, i que s’adjuntin, si cal, els plànols i dibuixos que la direcció d’obra consideri
necessaris.
Els ferratges necessaris per muntar els seus equips seran subministrats per l'instal.lador , el
qual haurà de lliurar los degudament pintats amb una capa de protecció antioxidant, i, un cop
instal•lats, caldrà fer una segona passada.
Per al replantejament i l’execució del marcatge de la instal•lació, caldrà tenir en compte, molt
particularment, les instruccions de la direcció d’obra,de manera que quedi perfectament
coordinada amb les altres instal•lacions.
En tots els casos, les connexions s’efectuaran de manera que les soldadures o rosques quedin
ben assegurades, durables, sense cap porositat o recremat, i amb possibilitats de revisió
periòdica.
No s’admetran esforços mecànics innecessaris superiors als normals dels propis tubs.
Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de
l'instal.lació, com ara vàlvules ,etc.
L'instal.lador haurà d’adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La direcció d’obra li
comunicarà les dates concretes d’acabament de les instal•lacions parcials, les quals es veurà
obligat a complir.
La propietat es reserva el dret d’eliminar les partides que cregui oportú, deduint-les del valor
adjudicat i amb la possibilitat de contractar-les per compte propi.
Normativa
Tots els materials i execució de les instal•lacions, hauran de acomplir amb les següents
Normes i Reglaments:
- CTE (Codi Tècnic de la Edificació, aprovat segons R.D. 314/2006 del 17 març)
- Vigent Reglament d'Instal.lacions Tèrmiques en els edificis (RITE) , i instruccions tècniques
complementàries (ITE).
41

Tota la instal•lació elèctrica s’ajustarà a les normes que s’estableixen en el vigent "Reglament
Electrotècnic per a Baixa Tensió " del Ministeri d'Indústria i Energia" Ordre del Minister i d
'Indústria de setembre de 2002.
"Norma tecnológica de Edificación NBE CPI 96". i també el CTE.
Plànols i documents
Immediatament després de l’adjudicació de l’obra, l’instal·lador procedirà si cal a la confecció
dels plànols i esquemes de l'obra, per a la qual cosa estarà en contacte permanent amb la
direcció de l'obra, que li proporcionarà les informacions precises.
Els plànols i esquemes d’obra se sotmetran a l’aprovació de la direcció d’obra abans de
començar el muntatge; s’entén que, si s’efectuen feines abans de l’aprovació dels plànols
corresponents, els eventuals canvis que pogués haver hi recaurien sobre l’instal·lador de
climatització.
De forma anàloga, l’instal·lador confeccionarà els plànols corresponents a treballs de paleta,
rases, ventilacions, etc.
Tots els plànols i esquemes hauran de ser sotmesos a aprovació amb l’anel·lació suficient, per
tal de no distorsionar la bona marxa de la instal·lació.
La direcció de l’obra queda autoritzada a demanar a l'instal.lador els plànols de detall que
consideri oportuns.
L’instal·lador haurà de facilitar a la direcció d’obra les còpies dels plànols i esquemes executius.
Durant l’execució dels treballs, els plànols i esquemes d’obra seran corregits i completats, si
calgués, i constituirien la base per a la realització, a càrrec de l'instal.lador, dels plànols
definitius de l’obra, que hauran de correspondre exactament a la instal•lació final.
L’instal·lador de climatització facilitarà a la propietat:
.3 jocs de còpies dels plànols i esquemes definitius de l’obra, adequadament enquadernats.
.1 joc de contravegetals dels mateixos plànols i esquemes.
.1 còpia dels esquemes definitius d’obra, situats a l'interior de la sala de màquines, quadres i
subquadres.
.1 còpia de tot el Projecte complert en CD ROM.
En el cas dels quadres i subquadres elèctrics:
1) Esquema unifilar, si procedeix modificació.
2) Plànol de disposició general amb mesures i pesos
3) Esquemes de cablejat
4) Corbes característiques dels relès de protecció
L’instal·lador confeccionarà tots els expedients de legalització de les instal•lacions que ho
requereixin,els Visarà pel Col•legi Oficial i ho presentarà als Organismes Oficials. Finalment
presentarà les aprovacions o actes de posada en marxa oportunes.
L’instal·lador facilitarà, també, la documentació corresponent al materials de peces de recanvi,
on s’inclouran els preus i les peces recomanades, indicació dels tipus concrets, documentació
tècnica i instruccions d’entreteniment dels diferents components.
Condicions per a la recepció
Per tal de procedir la recepció de l’obra sense que això eximeixi d’altres exigències no
esmentades en aquest plec de prescripcions tècniques hauran de complir se els punts
següents, amb càrrec al pressupost de l'instal.lador:
1) Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors.
42

2) Comprovació per la direcció d’obra del bon acabat dels treballs.
3) Proves d’estanqueïtat, condensacions, drenatges, circulació de fluids, dilatacions i rendiment
tèrmic satisfactòries segons el Reglament.
4) Comprovació de la selectivitat de les instal·lacions.
6) Pèrdues de càrrega, sorolls, cops d’ariet i turbulències.
7) Proves elèctriques i de control-maniobra del sistema.
43

5) Instal·lació de veu i dades
Introducció.
Es tracta de l’execució de les instal·lacions de veu i dades als nous accessos a les torres del
Parc Científic de Barcelona
Objecte Del Projecte.
Es objecte del projecte definir les instal·lacions de veu i dades, tal que permeti procedir a la
seva execució segons la normativa vigent.
Reglamentació.
En l’execució del present projecte s’acompliran les disposicions legals enumerades en l’apartat
corresponent i en particular les que s’anomenen tot seguit:
Normes tecnològiques de l’edificació NTE-IAA i NTE-IAT.
Decret sobre canalitzacions de telefonia i altres serveis per cable en els edificis de nova
construcció, segons DOGC nº 1534 de 27-12-91.
Norma Reglamentària de la Edificació NRE-CTX-91 sobre canalitzacions per la xarxa de
telefonia i altres serveis per cable en edificis de nova construcció, segons DOGC nº 1538 de 8-
1-92.
Modificacions i correccions, segons DOGC nº 1582 de 13-4-92.
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a
los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación
de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por Real Decreto 401/2003 BOE nº
115 de 14/05/2003.
Orden CTE/1296/2003 de 14-05 desarrolla el Reglamento regulador de las infraestructuras
comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el
interior de los edificios y la actividad de instalación de equipos y sistemas de
telecomunicaciones, aprobado por el Real Decreto 401/2003 de 04-04.
ESPAÑA. BOE.Nº 126.
Descripció de la Solució Proposada.
Armaris de comunicacions / Centre de Procés de Dades (CPD).
CENTRE DE PROCÉS DE DADES (CPD)
Correspondrà al actual CPD, el qual no es modifica en la execució del present projecte, motiu
pel qual no es fa cap altre referència a aquest.
SUB-RACKS DE PLANTA:
El Parc disposa de diferents sub-racks distribuïts pels diferents edificis i que al igual que el
CPD, no es modifiquen amb la execució del present projecte.
Punts de connexió.
Al nou vestíbul que s’executa pel present projecte, es preveu la instal·lació de 6 punts, indicats
a la documentació gràfica adjunta.
Cada punt de treball constarà de dos punts de connexió tipus RJ45 de CAT6.
Els cables seran del tipus UTP de CAT 6 lliures de halògens i es connectaran a l’extrem del
punt de treball a la corresponent roseta RJ45 i a l’altre extrem al connector tipus 110 per
44

connexió a patch panel. En cas de no disposar de patch panels el cable es finalitzarà amb una
conexió RJ45 mascle.
Els punts de treball estaran connectats al rack de planta, o directament al CPD.
Es disposarà per cada lloc de treball de dues preses de corrent assistides per SAI i dos preses
normals, totes tipus Schuko.
La configuració de cada presa segons ús veu o dades es realitzarà al patch panel del rack de
planta. En cas de no disposar de patch panels per falta d’espai la configuració es donarà
directament per les connexions a switch o repartidor telefònic del rack.
Estructura general del cablejat.
En cada lloc de treball amb connexió s’ha previst la instal·lació de dos punts que poden ser
usats per dades o telefonia depenent del seu connexionat al rack.
El cablejat s’ha projectat, tant per dades com per veu, utilitzant cable de quatre parells
categoria 6, assegurant la capacitat de la xarxa per presents i futures aplicacions i velocitats.
Per cada lloc de treball s’ha de preveure un mínim d’un petit cable de connexió a equip final
patch panel. Aquest haurà de ser de CAT6. En tot cas la distància màxima d’aquests últims
trams de connexió no haurà de ser superior als 5 m, havent d’ésser conectoritzats a fàbrica per
assegurar els paràmetres de qualitat necessaris donat que estadísticament es l’element que
més deteriora la qualitat final de la connexió punt a punt del sistema.
El cablejat anirà degudament identificat segons norma ANSI/TIA/EIA-606 que regula els colors i
els codis de l’etiquetat.
El suport d’aquest cablejat serà mitjançant safata de tipus rejiband de 60x200 mm en les zones
de passadís i altres passos comuns. Les característiques principals d’aquestes canaletes són:
-La distància de la canal als panells movibles del sostre registrable s’intentarà que sigui mínim
de 75 mm.
-Els radis de curvatura seran tals que no forcin els cables a tenir radis de curvatura inferiors a
25mm.
-Caldrà connectar la safata a terra.
Un cop a la sala on s’ubiquen els punts de treball el repartiment dels cables es realitzarà des
del sostre baixant als punts de treball mitjançant una canaleta de tipus columna.
Per tal d’acomplir amb la norma 54TIN12 (TIA) sobre separació de serveis, es deixarà un espai
lliure de 15 cm entre els cables de dades UTP i qualsevol cable elèctric de menys de 1000V
rms. En cas de realitzar creuaments aquests hauran de ser a 90º. Evidentment aquesta
separació no es podrà donar en molts dels punts de treball al coincidir les preses de corrent
amb les connexions de veu i dades. Es procurarà que el recorregut en paral·lel d’ambdós
sistemes de cablejat sigui el mes breu possible.
Servei de Telefonia.
Es realitzarà mitjançant la infraestructura de veu i dades esmentada en els punts anteriors.
Característiques de les Instal·lacions.
En la seva instal·lació tant en muntatge horitzontal, com en el muntant en pati, s’acompliran les
distàncies d’altres instal·lacions previstes per la Reglamentació vigent.
Els elements que integren la instal·lació de veus i dades s’instal·laran separats de qualsevol
font elèctrica per una distància no inferior a 15 cm., distància a adoptar per l’experiència en
aquest camp al no existir reglamentació al respecte.
Les seccions dels conductors i diàmetres dels tubs seran els normalitzats per aquest tipus
d’instal·lacions.
Traçat i seccions han estat previstes en la documentació gràfica que completa aquest projecte.
Prescripcions Tècniques.
Tots els materials que s’utilitzin a l’obra tindran que acomplir les condicions que s’estableixen
en aquest plec. Aquests materials s’hauran d’examinar i assajar abans de la seva acceptació.
45

A més d’acomplir les prescripcions del present plec, els materials que s’utilitzin en l’execució
dels treballs, hauran de tenir una qualitat no inferior a les recomanades en el projecte.
Procedència i qualitat dels materials.
Tots els materials, equips i components utilitzats en aquestes obres procediran de marques que
ofereixen les màximes garanties de primera qualitat. EL CONTRACTISTA especificarà, quan
així li exigeixi LA DIRECCIÓ FACULTATIVA, la procedència dels diversos materials que
intervindran en l’execució de les obres. Farà constar, així mateix, tots els mètodes constructius
que cregui oportú especificar a fi de poder aconseguir una idea clara sobre la conveniència de
la seva execució.
La utilització de materials de procedències autoritzades o recomanades en el present projecte
no eximeix la responsabilitat del CONTRACTISTA que els materials acompleixin les condicions
que s’especifiquen en el present plec, i poden ser tornats en qualsevol moment si es troben
defectes de qualitat o uniformitat.
Mostres.
De cada classe de material, equip i component, presentarà el CONTRACTISTA, oportunament,
mostres i/o la corresponent informació tècnica, a la DIRECCIÓ per a la seva aprovació, que les
podrà conservar per a comprovar, en el seu dia, els materials utilitzats.
Assaigs.
El tipus i nombre d’assaigs a realitzar per a l’aprovació prèvia de procedències de materials,
equips i components seran fixats en cada cas. Una vegada fixades les procedències dels
materials, equips i components, la qualitat dels mateixos serà controlada periòdicament durant
l’execució dels treballs mitjançant inspeccions de les característiques aparents, en obra o en el
taller de fabricació, i/o assaigs, de freqüència i tipus especificats a títol orientatiu en els
corresponents articles del present capítol. La DIRECCIÓ podrà fixar la freqüència i tipus dels
esmentats assaigs, a fi de poder aconseguir un adequat control dels materials.
En el cas que els resultats dels assaigs de control siguin desfavorables, es podrà escollir entre
tornar la totalitat de la partida controlada, o bé fer, a càrrec del CONTRACTISTA, un control
més detallat del material a examinar. Segons els resultats dels nous assaigs, es decidirà sobre
l’acceptació total o parcial del material o la seva devolució.
Serà obligació del CONTRACTISTA avisar a la DIRECCIÓ, amb la suficient antelació, de
l’amuntegament dels materials que s’han d’utilitzar, perquè puguin fer-se a temps els assaigs
oportuns.
El CONTRACTISTA subministrarà al seu càrrec les quantitats de qualsevol tipus de material
necessari per a realitzar tots els exàmens i assaigs que ordeni la DIRECCIÓ per a l’acceptació
de procedències i control periòdic de la seva qualitat. La presa de mostres i els assaigs a
realitzar es faran segons les normes d’aquest plec o, en el seu defecte, les que estableixi la
DIRECCIÓ. El CONTRACTISTA donarà tota classe de facilitats pel control de qualitat dels
materials.
Qualsevol treball que es realitzi amb materials no assajats o no aprovats podrà considerar-se
com a defectuós.
Qualsevol material que s’hagi rebutjat serà retirat de l’obra immediatament.
Amuntegaments.
Els materials s’amuntegaran de tal forma que s’asseguri la conservació de les seves
característiques i aptituds per a la seva utilització en obra, i de forma que es faciliti la seva
inspecció. Es podrà ordenar, si es considera necessari, la utilització de plataformes adequades,
coberts o provisionals per a la protecció dels materials que ho requereixin.
46

El CONTRACTISTA disposarà dels amuntegaments de materials al peu de l’obra, de forma que
no sofreixin deteriorament per l’acció dels accidents atmosfèrics; observarà les indicacions de
la DIRECCIÓ FACULTATIVA, no tenint dret a cap indemnització per les possibles pèrdues que
siguin conseqüència de no acomplir el que es disposa en aquests articles.
Es considerarà que tot material podrà rebutjar-se en el moment de la seva utilització si no
acompleix les condicions expressades en aquest plec, malgrat hagués estat acceptat
anteriorment.
Documentació tècnica.
El CONTRACTISTA confeccionarà, a càrrec seu, els plànols i la documentació tècnica
necessària per a portar amb èxit l’obra a partir de la documentació del projecte facilitada per la
DIRECCIÓ FACULTATIVA.
Amb prou antelació presentarà l'esmentada documentació a la DIRECCIÓ FACULTATIVA per a
la seva aprovació.
La DIRECCIÓ FACULTATIVA posarà el segell de "VÀLID PER A LA CONSTRUCCIÓ", amb la
signatura del responsable en totes les còpies necessàries.
Aquesta aprovació serà indispensable per a començar qualsevol unitat d’obra, tant si són
instal·lacions en obra com elements premontats en taller, quadres, etc.
En la formalització de l’acta de recepció provisional, el CONTRACTISTA està obligat a
presentar plànols i tota la documentació necessària per a la perfecta identificació de tota la
instal·lació. D’aquesta documentació "As built" es faran dues col·leccions de la documentació
mecanografiada, i, dels plànols, un original reproduïble i dues copies.
En aquest mateix acte, el CONTRACTISTA donarà les instruccions de posada en marxa, així
com el manual de manteniment preventiu i correctiu, en el que s’ha d’especificar clarament la
procedència de les peces de recanvi i el stock de les que es consideren necessàries pel seu
bon funcionament.
El CONTRACTISTA es compromet a garantir la posada en marxa de les instal·lacions i a
mantenir el personal necessari durant el temps precís, i al seu càrrec, per a deixar la instal·lació
en el punt de funcionament que es preveia en el projecte.
Safates portacables.
Àmbit
Seran les safates a utilitzar per a suportar els diferents cables de comunicacions.
Característiques
S’utilitzaran safates metàl·liques però protegides contra l`oxidació, amb el procediment
següent.
a) Galvanitzat SENDZIMIR: consisteix en planxa d’acer dolç, laminat en fred, galvanitzat en
banda pel procediment Sendzimir en continua. El seu revestiment normal serà de tres-cents
vuitanta un grams per centímetre quadrat de zenc (381gr. Zn/cm²), doble cara, acabat en
estrella.
Aquest revestiment, degut a l’excel·lent adherència del zenc a l’acer, permet qualsevol
conformat i perfilat sense que perdi la seva gran consistència davant de les diferents condicions
ambientals.
Resulta pràcticament inatacable pels ambients més corrosius.
No s’admetran safates amb un gruix de xapa inferior a un mil·límetre (1 mm). L’alçada dels
seus laterals serà com a mínim de 40 mil·límetres (40 mm).
47

Les safates subministrades no sobrepassaran els dos metres (2 m) de longitud i estaran
construïdes de tal forma que la unió entre dos trams diferents es faci fàcilment mitjançant peces
d’acoblament prefabricades.
Per regla general, es preferirà la utilització de safates perforades, a fi d’evitar l’acumulació de
pols i afavorir, al mateix temps, la refrigeració dels conductors. També serà factible la utilització
de safates tipus "escala", sempre i quan s’eviti la formació de llaços en el traçat dels
conductors.
Les dimensions de les safates seran les establertes en el present projecte; no obstant, serà
obligatori el preveure un espai de reserva del vint per cent (20%) de l’amplitud donada pel
nombre de cables a instal·lar en futures ampliacions. D’altra banda, s’haurien de respectar les
càrregues màximes que no sobrepassin les característiques donades pel corresponent
subministrador de la safata.
Assaigs
El CONTRACTISTA està obligat a presentar amb prou antelació a l'inici de la unitat d’obra,
informació, mostres, certificats d’assaigs de les característiques abans esmentades, perquè la
DIRECCIÓ accepti la mes adequada. En el cas de no presentar aquest certificats, i a criteri de
la DIRECCIÓ, es faran els assaigs necessaris, a càrrec del CONTRACTISTA.
Una vegada feta la corresponent elecció, només es comprovaran en obra les característiques
aparents, sempre que el material arribi amb el corresponent Certificat d’origen Industrial.
Conductes per a conductors de comunicacions.
Àmbit
Es defineixen com els conductors aïllants, rígids o flexibles, no propagadors de flama, pel pas
de conductors de comunicacions.
Característiques
Hauran de tenir les característiques adequades per a la missió a desenvolupar, d’acord amb la
normativa vigent i el present plec.
Sempre que s’hagin de realitzar unions, es faran de tal forma que la conducció sigui estanca.
L'interior dels tubs estarà totalment polit, perquè quan s'extenguin els cables no pugin sofrir
deterioraments.
Els materials que constitueixen els conductes podran ser de policlorur de vinil, acer, formigó o
d’altres materials, sempre que acompleixin les condicions establertes.
Si els tubs són d`acer, estaran acabats amb un revestiment de protecció, com ara
l'electrogralvanitzat.
Assaigs
El CONTRACTISTA està obligat a presentar amb prou antelació a l'inici de la unitat d’obra,
informació tècnica d’aquests materials i certificats d’assaigs, de les seves característiques,
perquè la DIRECCIÓ accepti el tipus més adequat. En el cas de no presentar aquests
certificats, es faran els corresponents assaigs, a càrrec del CONTRACTISTA.
Una vegada feta la corresponent elecció d’aquests materials es comprovaran les
característiques aparents, sempre que arribin a obra amb el corresponent certificat d’origen
Industrial.
Conductors elèctrics.
Àmbit
Els conductors aïllants seran del tipus i denominació que es fixi en el projecte per cada un en
particular, encara que poden substituir-se per altres de diferent denominació, sempre que les
seves característiques tècniques s’ajustin al tipus exigit.
48

Els conductors seran de coure electrolític pur.
Característiques
Els conductors i els seus derivats hauran de verificar les característiques establertes en les
corresponents normes UNE i VDE.
La conductivitat òhmica mínima del coure serà del noranta vuit per cent (98%) de la del patró
internacional.
La càrrega de trencament del cable ja acabat no serà inferior a trenta kilograms per mil·lilitre
quadrat (30 Kg/mm²) de secció, i l’allargament permanent en el moment de produir-se el
trencament no serà inferior al vint per cent (20%).
La totalitat dels cables emprats s’ajustaran al tipus V-500 segons normes UNE.
Referent a les barreres que constitueixen l’aïllament i la coberta, respondran a les
característiques definides en els assaigs segons norma UNE 21.117.
Seran rebutjats els fils i cables que presentin deteriorament per mal ús, picades o d’altres
defectes en l`envolvent exterior, i hauran de tenir la secció indicada en els plànols, o la que en
el seu moment designi la DIRECCIÓ.
La tolerància en la secció real serà del tres per cent (3%), com a màxim, i del ú i mig per cent
(1,5%) com a mínim, entenent-se per secció la mitja de la mitjana en diversos punts d’un rodet.
Si en un únic punt la secció és un tres per cent (3%) mes petita que la normal, el conductor no
serà admès.
Assaigs
El CONTRACTISTA està obligat a presentar amb prou antelació a l'inici de la unitat d’obra,
informació tècnica d’aquests materials i certificats d’assaigs, de les seves característiques,
perquè la DIRECCIÓ accepti el tipus més adequat. En el cas de no presentar aquests
certificats, es faran els corresponents assaigs, a càrrec del CONTRACTISTA.
Una vegada feta la corresponent elecció d’aquests materials es comprovaran les
característiques aparents, sempre que arribin a obra amb el corresponent certificat d`Origen
Industrial.
49

3 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS
NBE-CPI-96
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE PROTECCIÓ CONTRA
INCENDIS NBE-CPI 96.
L’objecte d’aquest apartat és la justificació de la normativa de protecció contra incendis. NBE-
CPI 96 i del Decret 241/1994 sobre Condicionants Urbanístics i de Protecció Contra Incendis
en els Edificis, d’un edifici de Nova Planta destinat a connexió entre altres edificacions.
Es tracta de delimitar i descriure els diferents sectors d’incendi en el context de la superfície de
l’edifici, dimensionat del grau de resistència al foc, càlcul de les vies d’evacuació i dimensionat
de les instal·lacions de detecció, protecció i extinció d’incendis.
I.- INTRODUCCIÓ.
1.- Condicions de l'entorn.
L’edifici, queda adientment aïllat d’altres edificis, per quant voreja amb patis, o be, laterals de
vies públiques.
2.- Característiques del local
El conjunt de l’edifici està format per tres plantes (que disposen d’accés directe a l’exterior
degut a la ubicació de l’edifici en un terreny desnivellat).
Es tracta d’un edifici de planta irregular que ocupa superfícies diferents a cada planta.
La distribució d’activitats es la següent:
Planta cota 58,75: Passadís de connexió amb les torres i vestíbuls de les torres B, C i D.
Planta cota 53,75: Sala polifuncional, foyer, magatzem, serveis i office.
Planta cota 49,25: Galeries d’instal·lacions.
3.- Classificació del local.
Atès que l’ús de laboratori d’investigació no docent no ha estat definit en cap de les normatives
vigents i que poden resultar d’aplicació al nostre cas, hem assimilat el seu ús a l'administratiu.
4.- Materials de construcció.
L'estructura vertical de l'edifici està constituïda per:
- Pilars de formigó armat de dimensions 30 * 30 cm mínim amb recobriment mecànic
d'armadures de al menys 3 cm, el que li confereix unes característiques de EF-120.
- Pilar metàl·lics recoberts per protecció ignifugant projectada de 2cm. (EF-120).
L'estructura horitzontal serà de forjat reticular (o llosa massissa) de 30 cm de gruix i
recobriment mecànic d'armadura de al menys 3 cm, el que lis confereix un EF-120.
En el que respecta els materials d'acabats i equipament fixa, tots estaran constituïts per
materials classe M2 en parets i sostres, i M3 en terres en compliment d'allò previst en l'Article
16 de la NBE-CPI-96.
5.- Accessibilitat.
Les façanes de l’edifici compleixen lo disposat en la Normativa citada anteriorment, disposant
de forats per l’accés del personal d’extinció d’incendis.
6.- Compatibilitat d'ús.
No existeixen en l'edifici instal·lacions o activitats d'ús incompatible entre elles.
7.- Compartimentació.
Es disposaran els següents sectors d’incendi:
50

Sector Denominació Superfície (m2)
1 Planta cota 58,75 488,79
2 Planta cota 53,75 706,60
3 Planta cota 49,25 352,17
8.- Sectors risc especial.
No s’ha considerat cap local com de risc especial, segons l’article 19 de la NBE-CPI-96:
II. ESTABILITAT I RESISTÈNCIA AL FOC DE L’EDIFICACIÓ.
1.- Estabilitat de l’edificació.
Amb l'estudi dels materials dels paredons i murs constituents dels tancaments exteriors del
sector d'incendi considerat, es coneixerà la seva estabilitat al foc i la seva resistència davant
d'un sinistre.
Sector d’incendi Requerit Adoptat
Sector d’incendi nº 1: Estructura vertical : EF- 120 EF- 120
Estructura horitzontal : EF- 120 EF- 120
Tancaments : RF- 120 RF- 120
Portes : RF- 60 RF- 60
Sector d’incendi nº 2: Estructura vertical : EF- 120 EF- 120
Estructura horitzontal : EF- 120 EF- 120
Tancaments : RF- 120 RF- 120
Portes : RF- 60 RF- 60
Sector d’incendi nº 3: Estructura vertical : EF- 120 EF- 120
Estructura horitzontal : EF- 120 EF- 120
Tancaments : RF- 120 RF- 120
Portes : RF- 60 RF- 60
Donada la constitució de l’estructura ja esmentada amb anterioritat, de formigó i d’acord amb
les pautes de la normativa vigent, es té una resistència al foc de 120 minuts.
Les portes seran, RF 60, i compliran lo establert per la NBE-CPI 96.
La caixa de l’ascensor disposarà de tancaments RF-120.
El ascensor disposarà de portes PF- 30 al comunicar diferents sectors d’incendis.
No hi ha escales de comunicació entre plantes.
Tractant-se d’un edifici exclusiu per aquesta activitat, sense veïns en plantes superiors, és
admissible l’estabilitat trobada al foc.
El present estudi s’ha efectuat seguint les pautes marcades per la NBE-CPI-96 corresponent
els valors obtinguts als criteris que, sobre resistència al foc de les edificacions, planteja aquesta
norma.
51

NBE-CA-88
52

Edifici
PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
Carrer
AV. GREGORIO MARAÑON
Zona, Barri LES CORTS
Municipi
BARCELONA
Comarca
Barcelonès
Arquitecte 2 BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO, S.L.
Elements constructius verticals
Particions interiors (art 10)
Entre àrees d’igual
guix/9maóF/guix
ús
guix/4maóF/guix
Entre àrees de
pladur 76/400 (46)
distint ús
Parets separadores de propietats o usuaris diferents (art 11)
tv3014
guix/14maóM/guix
pladur 130/600 (70)
Parets separadores de zones comunes interiors (art 12)
tv3014
guix/14maóM/guix
Parets separadores de sales de màquines (art 17)
sc sv sv m 2
m 2
Finestres
mc ac Kg/m dBA
sc+sv Ext01 finestra A-3 * 6vidre/c.a.>15/6vidre
4110,00 12
0,19
5730,00 295
2
Part cega
Facanes (art 13)
e av mm dBA
34
Prefabricat formigo/10 c.a./5 maó f/ guix
49
Ext02
Ext03
Elements constructius horitzontals
Elements horitzontals de separació (art 14)
Th01
Th02
Cobertes (art 15)
Co01
Co02
panot formigó/LB/10Formigó/35Sostre/morter 556 76
Elements horitzontals de separació de sales de màquines (art 17)
6terr./35sostreRC/1.5guix
FITXA JUSTIFICATIVA DEL COMPLIMENT DE LA NBE-CA-88
5730,00 49 4110,00 34 0,4
Element Base Millores
Masa
Kg/m2
Ln(dBA) Ln(dBA) th1008 6terr./35sostreRC/1.5guix
450 80
55
104
69
28
286
51
286
55 >=45
ac-ag dBA
7
35
32
38
48
59 80
Kg/m R (dBA)
450 55
2
>=45
Masa Projectat
>=45
>=45
>=55
=45
=30
>=35
Exigit
>=30
>=30
>=30
59 >=45 80

NRE-AT-87
53

Dades generals
Edifici: PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
Carrer: AV. GREGORIO MARAÑON
Zona, barri LES CORTS
Municipi BARCELONA
Comarca BARCELONA
Arquitecte C.B. I J.M.
Classificació climàtica
La categoria climàtica corresponent al municipi és:
A
B
C
D
Pel fet d'haver estat establerta per la NRE-AT-87
Tipus de calefacció es:
L'altitud de l'emplaçament de l'edifici sobre el nivell del mar:
0-200 m
200-500 m
500-800 m
superior a 800 m.
La classificació climàtica de l'edifici es: 1
Factor de pèrdues per pont tèrmic:
Lambda de l'aïllant (W/mºC):
RESUM DEL TR DE L'EDIFICI
1,00
0,0380
Referència P.C.B.
Data 20/02/2008
Tr

Classificació climàtica:
Dades generals
Edifici: PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA
Carrer: AV. GREGORIO MARAÑON
Zona, barri LES CORTS
Municipi BARCELONA
Comarca BARCELONA
Tancaments interiors
1
Referència de l'unitat d'ocupació
Superfície de l'unitat d'ocupació (m 2 )
Tancaments exteriors
Sobreexposats Assolellats
Exposats
Protegits
No
assolellats
Assolellats
No
assolellats
Massissos
Cobertes
Obertures
Massissos
Cobertes
Obertures
Massissos
Cobertes
Obertures
Massissos
Cobertes
Obertures
Massissos
Obertures
Càlcul de la Tr de la unitat d'ocupació
Tr = 2,47 W/m 2ºC
Amb calefacció tipus 1 Tr

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
54

Memòria.DOCUMENTACIÓ PER EL COMPLIMENT DEL DECRET 161/2001, REGULADOR DELS ENDERROCS I ALTRES
RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ.
PROJECTE TÈCNIC D'OBRES DE CONSTRUCCIÓ
Avaluació i característiques dels residus.
Residus d'excavació
Terres d'excavació
Residus de construcció
M2 Construïts:
Sobrants d'execució
Obra de fàbrica
Formigó
Petris
Altres
Embalatges
Fustes
Plàstics
Paper i cartró
Metalls
Suma total
Gestió de residus.
1.610,00
Material Densitat residu aparent
(Tones/m3)
Volum Aparent
(m3/m2)
Pes
(Tones/m2)
Volum aparent.
(M3)
Volum aparent
(m3)
Pes residus
(Tones)
Pes
(Tones)
Hi haurà residus que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obra: SI ✔ NO
Hi haurà residus d'excavació que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obra
o en una altra autoritzada: SI ✔ NO
S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais
específicament reservats per a residus:
Petris, obra de fàbrica i formigó SI ✔ NO
Metalls SI ✔ NO
Fustes SI ✔ NO
Plàstics SI ✔ NO
Vidre SI ✔ NO
Potencialment perillosos ✔ SI NO
Altres no perillosos SI ✔ NO
Els residus es gestionaran fora de l'obra en:
-Instal.lacions de reciclatge:
-Dipòsit autoritzat de terres, enderrocs i runes de construcció:
Argiles 1,750 2.000,00 3.500,000
Nom i adreça de les instal.lacions de dipòsit on es gestionaran els residus:
0,045 0,050 72,45 80,500
0,018 0,015 28,18 24,150
0,0244 0,032 39,28 51,520
0,0018 0,002 2,90 3,220
0,0013 0,001 2,09 1,610
0.08 0,035 128,80 56,350
- -
- -
- -
- -
0,125 0,085 201,25 136,850
GELABERT SERVICIOS Y MANTENIMIENTO S.A. (GESTOR E-806.03) HOSPITALET DE LLOBREGAT
Als efectes de l'establiment de l'import de la fiança prevista en l'article 12 del Decret:
-Pes total dels residus que es gestionaran en instal.lacions de reciclatge o dipòsit autoritzat: 338,310
Tones
✔

ACCESSIBILITAT
Justificació de compliment del Decret 135/1995
DADES DEL PROJECTE:
Detall: PROJECTE EXECUTIU DELS ACCESSOS A TORRES DEL PCB
Codi Postal: 08028
Municipi BARCELONA
Provincia: BARCELONA
Arquitecte: 2BMF,S.L.
ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL
Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X X
En el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és
adaptat o practicable.
Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és
X X
inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a
altres limitacions.
X X
La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal.lacions o serveis comunitaris es realitza
mitjançant un element adaptat.
X X
Les escales són adaptades. X X
Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal.lació d'un ascensor
adaptat o practicable.
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
X X
PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS
Passadissos
No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2
cm, i s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus.Té una amplada mínima
de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.
A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure
un cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de
pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim.
L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les
portes de dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m.
A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per
l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte
a l'interior de la cabina d'ascensor).
Portes
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de
palanca.
Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30
cm d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com
a mínim, col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.
1- Marcar l’existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits
55
1 2
1 2
X X
X X
X X
X X
X X
X X

4 ANNEXES
4.1 NORMATIVA APLICABLE
Les actuacions descrites en aquest projecte completen el projecte bàsic de la segona fase del Parc
Científic, amb llicencia d’obres concedida des del dia 26/01/04. Per aquest motiu, els documents bàsics
del Codi Tècnic no formen part de la normativa aplicable, encara que les seves prescripcions han sigut
tingudes en comte en els casos en que s’ha crescut oportú.
1 Contractes
Contractes de les administracions públiques RD legislativo 2/2000 16.06 M.
Hacienda
56
BOE 21.06.00
Correcció d'errades BOE 05.07.95
Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques RD 1098/2001 M.Hisenda BOE 26.10.01
Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d'obres de l'Estat* D 3854/70 31.12 M. Hisenda BOE 16.02.71
Fixació del percentatge de despeses generals previst en el Reglament general de
contractació de l''estat
2 Projectes i direcció d'obres
O 04.07.88 Dep. Sanitat i S. Social DOGC 20.07.88
Normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació D 462/71 11.03 M. Habitatge BOE 24.03.71
Modificació RD 462/71 RD 129/85 23.01 MOPU BOE 07.02.85
Plec de condicions tècniques de la DG d'Arquitectura O 04.06.73 M. Habitatge BOE 13-16, 18-23, 25
i 26.06.73
Control de qualitat de l'edificació D 375/88 01.12 DPTOP DOGC 28.12.88
Correcció d'errades D 375/88 DOGC 24.02.89
Desenvolupament D 375/88 O 25.01.89 DPTOP DOGC 24.02.89
Desenvolupament D 375/88 O 13.09.89 DPTOP DOGC 11.10.89
Desplegament D 375/88 O 16.04.92 DPTOP DOGC 22.06.92
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents O 18.03.97 DPTOP
a l’autorització administrativa relativa a sostres i elements estructurals
DOGC 18.04.97
Registre de Materials de l’ITeC O 26.06.96 DOGC 05.07.96
Control de qualitat dels poliuretans produïts in situ O 12.07.96 DPTOP DOGC 11.10.96
Aprovació del model de llibre d’incidències en obres de construcció O 12.01.98 Dep. Treball DOGC 27.01.98
Llei d’ordenació de l’edificació Llei 38/99 05.11 Cap d’Estat BOE 06.11.99
Modificació de l'art. 3.1, Llei 38/99 Llei 24/01 27.12 Cap d'Estat BOE 31.12.01
Requisits mínims dels centres que imparteixin Ensenyaments de Règim General no
Universitaris RD 1004/91 Min.EC BOE 26.06.91
Programa de necessitats per a la redacció dels projectes de Construcció i Adaptació
de Centres d’educació Especial
RD 1487/94 Min.EC BOE 28.07.94
O 26.03.81 Min.EC BOE 06.04.81
Requisits mínims d’habitabilitat dels edificis d’habitatges D 28/99 09.02 DPTOP DOGC 16.02.99
3 Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contratistes
Establiment de les unitats legals de mesura RD 1317/89 27.10 BOE 03.11.89
Modificació OM 15.10.87
Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968 OM 12.06.68 BOE 25.07.68
Costos horaris de les diferents categories laborals OM 14.03.69 BOE 28.03.69
Modificació OM 21.05.79
Fórmules de revisió de preus D 3650/70 19.12 BOE 29.12.70
Complement RD 2167/81 20.08 BOE 24.09.81

Conveni col·lectiu provincial de la Construcció i/o Siderometalúrgic
4 Plecs de Prescripcions Tècniques Generals
“Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de
Junio de 1973”
“Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los
Colegios de Arquitectos de España de 1989”
“Pliego de Condiciones Generales de ‘indole Facultativa del Consejo General de
Arquitectos de España de 1986”
“Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de
poblaciones”
“Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de Carreteras y Puentes
(PG-3/75)”
"Actualiza determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales
para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y
ligantes hidrocarbonados"
"Actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras
y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de
vehículos"
O.15.09.86 BOE 23.09.86
OM 06.02.76 BOE 07.07.76
O. 27.12.99 M.FOM BOE 22.01.00
O. 28.12.99 M.FOM BOE 28.01.00
Actualització de determinats articles del “Pliego de prescripciones técnicas generales O.FOM/475/2002 13.02 M. Fomento BOE 06.03.02
para obras de Carreteras y Puentes” relatius Formigons i acer
Actualització de determinats articles del “Pliego de prescripciones técnicas generales O.FOM/1382/2002 16.05 M. Fomento BOE 11.06.02
para obras de Carreteras y Puentes” relatius a la construcció d'esplanacions,
drenatges i fonaments
5 Seguretat i Salut
Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció RD 1627/97 M. Presidència BOE 25.10.97
Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71
Correcció d’errades BOE 06.04.71
Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97
Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica
(cap. XVI)
O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70
Correcció d’errades BOE 17.10.70
Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i
05.12.70
Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52
Modificació BOE 22.12.53
Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 08.11.95
Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en
front al risc elèctric.
RD 614/01 08.06 M.Presidència BOE 21.06.01
Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98
la Generalitat
"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección
General de Industria y Tecnología"
"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula
las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los
equipos de protección individual"
6 Barreres arquitectòniques
Res. 28.07.00 M.Ciencia y
Tecnologia
Res. 27.05.02 M.Ciencia y
Tecnologia
57
BOE 08.09.00
BOE 04.07.02
Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 25.11 Presid. Generalitat DOGC 04.12.91
Correcció d’errades Llei 20/1991 DOGC 09.12.91
Desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques i d'aprovació del codi d'accessibilitat
D 135/95 24.03 DOGC 28.04.95
Correcció d’errades D 135/95 DOGC 10.01.96

Modificació capítol 6 RD 135/1995 Dept. Benestar Social D 204/99 Dep. Benestar Social DOGC 03.01.00
Desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques
Desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques
Tarjeta d'aparcament per a persones amb dismunició i altres mesures adreçades a
facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda
Resol.27.05.99 Dep. Benestar Social DOGC 16.06.99
Resol.20.07.00 Dep. Benestar Social DOGC 07.08.00
D 97/2002 Dep. Benestar Social DOGC 25.03.02
Integració social dels minusvàlids Llei 13/82 07.04 Jef. Estat BOE 30.04.82
Manual europeu per a un entorn urbanitzat accessible. Redactat pel comitè central
de coordinació per a la promoció de l’accessibilitat i editat pel departament de
benestar social de la Generalitat de Catalunya, a l’any 1990
7 Accions en l’edificació
Norma MV-101 Accions en l’edificació D 195/63 17.01 M. Habitatge BOE 09.02.63
NBE-AE/88 Modificació MV-101-1962 Accions en l’edificació RD 1370/88 11.11 MOPU BOE 17.11.88
Norma de construcció sismorresistent: part general i edificació (NCSR-02). RD 997/02 27.09 M. Fomento BOE 11.10.02
Norma tècnica d'accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural de
sostres d'edificis d'habitatge
NRE-AEOR-93. Accions a l'edificació en les obres de rehabilitació estructural de
sostres d'edificis d'habitatge
8 Geotècnia / Drenatge
D 314/93 09.12 DPTOP DOGC 29.12.93
O 18.01.94 DPTOP DOGC 28.01.94
Normalització dels estudis geotècnics a incloure en avantprojectes i projectes OC 314/90 T i P 28.08
Instrucció 5.1 IC sobre drenatge. Vigent en la part no modificada per la Instrucció 5.2 OM 21.06.65 MOPU
IC sobre drenatge superficial
BOE 17.09.65
Instrucció 5.2 IC sobre drenatge superficial OM 14.05.90 MOPU BOE 23.05.90
9 Estructures de fàbrica
NBE. FL-90 Murs resistents de fàbrica de maó RD 1723/90 20.12 MOPU BOE 04.01.91
RL-88 Plec general de condicions per a la recepció de maons de ceràmica de les
obres de construcció
NBE. RB-90 Plec de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de
formigó a les obres de construcció
O 27.07.88 M. Rel. Corts i Secr. Gral. BOE 03.08.88
O 04.07.90 MOPU BOE 11.07.90
Normes d'acreditació del control de recepció d'obres en l'àmbit de la ceràmica D 264/94 26.07 DOGC 17.10.94
10 Estructures de formigó
EHE. Instrucció de formigó estructural RD 2661/98 11.12 M. Foment BOE 13.01.99
Modificacions RD 2661/98 RD 996/99 11.06 M. Foment BOE 24.06.99
Disposicions reguladores segell INCE per a formigó preparat adaptades a la
Instrucció de Formigó EHE DG Habitatge, Arquitectura i Urbanisme
Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón
estructural con elementos prefabricados (EFHE)
Resol. 29.07.99 M.Foment BOE 15.09.99
RD 642/2002 05.07 M.Fomento BOE 06.08.02
Recomanacions UC-85, sobre l’ús de les cendres volants en el formigó O 12.04.85 DPTOP DOGC 03.05.85
Certificació de conformitat a normes, com alternativa de l'homologació de filferros
trefilats llisos i corrugats utilitzats en la fabricació de malles electrosoldades i
biguetes semiresistents de formigó armat i de les armadures actives per formigó
pretensat
Criteris per a la realització del control de producció dels formigons fabricats en
central
O 08.03.94 M. Indústria i Energia BOE 22.03.94
O 21.12.95 M. Indústria i Energia BOE 09.01.96
Correcció d’errades BOE 06.02.96
58

Recomanacions útils publicades per la “Asociación Técnica Española del
Pretensado (ATEP)
“Recomendaciones para la aceptación de sistemas de pretensado para armaduras
postesas” HP-1-76. Any 1976.
“Recomendaciones para la ejecución y control del tesado de armaduras postesas”
HP-2-73. Any 1973.
“Recomendaciones para la ejecución y el control de la inyección” HP-3-73. Any
1973.
“Recomendaciones para la disposición y colocación de armaduras” HP-5-79. Any
1979.
11 Estructures d’acer
NBE-EA Estructures d’acer en edificació RD 1829/1995 MOPTMA BOE 18.01.96
12 Sostres
Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón
estructural con elementos prefabricados (EFHE)
RD 642/2002 05.07 M.Fomento BOE 06.08.02
Correcció d’errades BOE 27.03.97
Actualització fitxes dels sistemes de sostres Resol. 30.01.97 M. Foment BOE 06.03.97
Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes RD 1630/80 18.07 Presid. Govern BOE 08.08.80
Autorització administrativa per als fabricants de sostres i elements resistents D 71/95 07.02 DPTOP DOGC 24.03.95
Desplegament del D 71/95 O 31.10.95 DOGC 08.11.95
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents O 18.03.97 DPTOP DOGC 18.04.97
a l’autorització administrativa relativa a sostres i elements estructurals
Norma tècnica d'accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural de
sostres d'edificis d'habitatge
NRE-AEOR-93. Accions a l'edificació en les obres de rehabilitació estructural de
sostres d'edificis d'habitatge
13 Cobertes
D 314/93 09.12 DPTOP DOGC 29.12.93
O 18.01.94 DPTOP DOGC 28.01.94
NBE.QB-90 Cobertes amb materials bituminosos RD 1572/90 30.11 MOPU BOE 07.12.90
Actualització apèndix normes UNE O 05.07.96 M. Foment BOE 25.07.96
Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos,
construïts o fabricats amb acer o altres materials ferrosos
RD 2531/85 18.12 M. Indústria i
Energia
Productes bituminosos per a impermeabilització de cobertes en edificació O 12.03.86 M. Indústria i
Energia
Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes RD 1630/80 18.07 Presid.
Govern
14 Productes de construcció
59
BOE 03.01.86
BOE 22.03.86
BOE 08.08.80
Productes de construcció RD 1630/92 29.12 BOE 09.02.93
Modificació RD 1630/92 RD 1328/95 28.07 BOE 19.08.95
Correcció d’errades RD 1328/95 BOE 07.10.95
Productes defectuosos Llei 22/94 06.07 BOE 07.07.94
Criteris de qualitat de determinats productes en la construcció Resol. 22.06.98 Dep. Ind. Comerç i
turisme
15 Ciments
DOGC 03.08.98
RC-97 Instrucció per a la recepció de ciments RD 776/97 30.05 BOE 13.06.97
Obligatorietat de l’homologació dels ciments per a la fabricació de formigons i
morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats
RD 1313/88 28.10 M. Indústria i
Energia
BOE 04.11.88
Modificació normes UNE de l’annex del RD 1313/88 O 28.06.89 M. Rel. Corts i Secr. Gral. BOE 30.06.89
Modificacions normes UNE de l’annex del RD 1313/88 O 21.05.97 BOE 26.05.97
Certificació de conformitat a normes com alternativa de l’homologació de ciments O 17.01.89 M. Indústria i Energia BOE 25.01.89
16 Guix

Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de
construcció. RY 85
Guixos i escaioles per a la construcció i especificacions tècniques dels prefabricats i
productes afins de guixos i escaioles
O 31.05.85 Presid. Govern BOE 10.06.85
D 1312/86 25.04 M. Indústria i
Energia
60
BOE 01.07.86
Correcció d’errades BOE 07.10.86
17 Aïllament acústic
NBE-CA-81 Condicions acústiques dels edificis RD 1909/81 24.07 MOPU BOE 07.09.81
NBE-CA-82 Modificacions de la NBE-CA-81, sobre condicions acústiques dels
edificis
RD 2115/82 12.08 MOPU BOE 03.09.82
Correcció d’errades BOE 07.10.82
NBE-CA-88 Modificació de la NBE-CA-82, sobre condicions acústiques dels edificis O 29.09.88 MOPU BOE 08.10.88
18 Aïllament tèrmic
Aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció D 124/87 29.01 DPTOP DOGC 27.04.87
NRE-AT-87 Norma reglamentària d’edificació O 27.04.87 DPTOP DOGC 27.04.87
Modificació parcial NRE-AT-87 O 04.09.89 DPTOP DOGC 02.10.89
NBE-CT-79 Condicions Tèrmiques en els edificis RD 2429/79 06.07 M. Presidència BOE 22.10.79
Productes de fibres de vidre com aïllants tèrmics RD 1637/86 28.05 M. Indústria i
Energia
Poliestirens expandits com aïllants tèrmics RD 2709/85 27.12 M. Indústria i
Energia
Fibra de vidre com aïllant tèrmic RD 113/00 28.01 M.Indústria i
Energia
19 Reglamentació General d’Instal·lacions
Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les Instruccions
Tècniques Complementaries (ITE) i es crea la Comissió Assessora per a les
Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis
Recomanacions IE 86 per al disseny i l’execució instal·lacions de serveis als edificis:
Aigua, Gas, Electricitat i Telefonia
20 Instal·lacions de fontaneria
BOE 29.05.86
BOE 15.03.86
BOE 09.02.00
RD 1751/98 31.7 M.Presidencia BOE 05.08.98
Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua O 09.12.75 M. Indústria BOE 13.01.76
Correcció d’errades BOE 12.12.76
Complement de l’apartat 1.5, del títol 2 Resol 14.02.80 Dir. Gral. Energia BOE 07.03.80
Plec de prescripcions tècniques generals per a canonades de subministrament
d’aigua
O 28.07.74 MOPU BOE 02.10.74
Correcció d’errades BOE 30.10.74
Reglament d’instal·lacions Tèrmiques als edificis (RITE) Instruccions Tècniques
Complementàries (I.TE) i Creació de la Comissió Assessora per a les Instal·lacions
Tèrmiques dels Edificis
RD 1751/98 31.07 M. Presidència BOE 05.08.98
Correcció d’errades BOE 29.10.98
Subjecció a normes tècniques de les aixetes sanitàries M. Indústria i Energia RD 358/85 23.01 M.Indústria i
Energia
Certificació de conformitat a normes com alternativa de l’homologació de les aixetes
sanitàries
BOE 22.03.85
O 12.06.89 M. Indústria i Energia BOE 07.07.89
Regulació dels comptadors d’aigua O 28.12.88 MOPU BOE 06.03.89
Normes per a fontaneria i sanejament de l’Instituto Eduardo Torroja
Especificacions tècniques dels aparells sanitaris ceràmics per a locals de higiene
corporal”
21 Electricitat
O 14.05.86 M.Indústria i Energia BOE 04.07.86
Reglament de verificacions elèctriques i regularitat en el subministrament d’energia D 12.03.54 M. Indústria BOE 15.04.54

Modificació dels articles 2 i 92 RD 724/79 02.02 M.Indústria i
Energia
Modificació dels articles 65 a 73 RD 1075/86 02.05 M.Indústria i
Energia
Modificació de diversos articles RD 1725/84 18.07 M. Indústria i
Energia
Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en les centrals
elèctriques i en els centres de transformació
RD 3275/82 12.11 M. Indústria i
Energia
61
BOE 07.04.79
BOE 06.06.86
BOE 25.09.84
BOE 01.12.82
Desenvolupament de l’article 3 Resol 19.06.84 Dir. Gral. Energia BOE 26.06.84
Instruccions tècniques complementàries MIE-RAT, del reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en les centrals elèctriques i els centres de
transformació
O 06.07.84 M. Indústria i Energia BOE 01.08.84
Modificació de les Instruccions Tècniques complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT
02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18
i MIE-RAT 19 del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en
centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació
O 10.03.00 M. Indústria i Energia BOE 24.03.00
Correcció d'errades O.10.03.00 BOE 18.10.00
Complement de la ITC MIE-RAT-20 O 18.10.84 M. Indústria i Energia BOE 25.10.84
Actualització ITC MIE-RAT-13 i ITC MIE-RAT-14 O 27.11.87 M. Indústria i Energia BOE 05.12.87
Correcció d’errades BOE 03.03.88
Actualització de diverses ITC-MIE-RAT O 23.06.88 M. Indústria i Energia BOE 05.07.88
Correcció d’errades BOE 03.10.88
Adaptació al progrés tècnic de la MIE-RAT-02 O 15.12.95 M. Indústria i Energia BOE 05.01.96
Correcció d’errades BOE 23.02.96
Reglament de línies aèries d’alta tensió D 3151/68 28.11 M. Indústria BOE 27.12.68
Addició d’un nou paràgraf a l’article 2 RD 2295/85 09.10 M. Indústria BOE 12.12.85
Reglament electrotècnic per a Baixa Tensió RD 842/2002 02.08 M.Ciencia y
Tecnologia
BOE 18.09.02
Aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió O 14.05.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 12.06.87
Modificació O 14.05.87 O 30.07.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 12.08.87
Modificació art. 5,8,9,10,11,13,15 de l'O 14.05.87 O 28.11.00 Dep. Ind., Comerç i
Turisme
DOGC 21.12.00
Reglament electrotècnic de baixa tensió en relació amb la mesura aïllament de les
instal·lacions elèctriques i verificació de les instal·lacions elèctriques amb anterioritat
a la seva posada en servei
Resol 30.04.74 Dir. Gral. Energia BOE 07.05.74
Instruccions complementàries. Reglament electrotècnic de baixa tensió O 31.10.73 M. Indústria BOE 27.12.73
Aplicació de les instruccions complementàries O 06.04.74 M. Indústria BOE 15.04.74
Modificació parcial i ampliació de les ITC MI. BT. 004, 007 i 017 O 19.12.77 M. Indústria BOE 26.01.78
Correcció d’errades BOE 27.10.78
Normes UNE ITC MI. BT. OO4 O 05.06.82 M. Indústria i Energia BOE 12.06.82
Modificació de la ITC MI. BT. 008 i 004 i compliment obligat de diverses normes
UNE
O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83
Modificació de la ITC MI. BT. 025 O 19.12.77 M. Indústria i Energia BOE 13.01.78
Correcció d’errades BOE 06.11.78
Modificació de l’apartat 7.1.2 ITC MI. BT. 025 O 30.07.81 M. Indústria i Energia BOE 13.08.81

Modificació de les ITC MI-BT-025 i 044 O 05.04.84 M. Indústria i Energia BOE 04.06.84
Modificació de la ITC MI-BT-026 O 13.01.88 M. Indústria i Energia BOE 26.01.88
Correcció d’errades BOE 25.03.88
Modificació ITC MI-BT-026 O 26.01.90 M. Indústria i Energia BOE 09.02.90
Modificació ITC MI-BT-026 O 24.07.92 M. Indústria, Comerç i
Turisme
62
BOE 04.08.92
Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-BT-026 O 18.07.95 M. Indústria i Energia BOE 28.07.95
Instrucció interpretativa de la ITC MI-BT-009 Relativa a instal·lacions d'enllumenat
públic
Instrucció interpretativa de la ITC MI-BT-010 Relatiu a la previsió de càrregues
elèctriques en els edificis
Resol 17.05.89 Dep. Indústria i
Energia
Resol 17.11.92 Dep. Indústria i
Energia
DOGC 05.06.89
DOGC 08.01.93
Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-BT-044 O 22.11.95 M. Indústria i Energia BOE 04.12.95
Correcció d’errades BOE 23.02.96
Adaptació ITC MI-BT-026 O 29.07.98 BOE 07.08.98
Correcció d’errades BOE 25.09.98
Llei del Sector Elèctric Llei 54/97 27.11 BOE 28.11.97
Normes tècniques sobre aparells domèstics que utilitzen energia elèctrica. RD 1505/90 23.11 M. Indústria i
Energia
Certificació de conformitat a normes UNE com alternativa a l’homologació per als
aparells que utilitzin energia elèctrica
BOE 28.11.90
O 07.06.88 M. Indústria i Energia BOE 10.06.88
Autorització d’instal·lacions elèctriques D 2617/66 20.10 M. Indústria BOE 24.10.66
Seguretat del material elèctric per a la seva utilització en determinats límits de tensió RD 7/88 08.01 M. Indústria i Energia BOE 14.01.88
Desenvolupament i complement al RD 7/88 O 06.06.89 M. Indústria i Energia BOE 21.06.89
Modificació RD 7/88 RD 154/95 03.02 M. Indústria i
Energia
BOE 03.03.95
Correcció d'errades BOE 22.03.95
Actualització annex 1 O 06.06.89 Resol 24.10.95 Dir. Gral. Qualitat i
Seguretat Industrial
Condicions d’ús del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats sota canals
protectors de plàstic
ITC MIE-AP-16 del Reglament d’aparells de pressió. Centrals tèrmiques
generadores d’energia elèctrica
BOE 17.11.95
O 01.10.87 MOPU BOE 10.10.87
O 11.10.88 M. Indústria i Energia BOE 22.10.88
Procediments administratius aplicables a instal·lacions d’electricitat D 351/87 23.11 Dep. Indústria i
Energia
Normes relatives a instal·lacions, posada en servei i manteniment per a l’aplicació
dels reglaments electrotècnics per a alta tensió a les instal·lacions privades
Certificat de compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a
línies elèctriques
DOGC 28.12.87
O 02.02.90 Dep. Indústria i Energia DOGC 14.03.90
Resol 04.11.88 Dep. Indústria i
Energia
Aprovació a diverses empreses de les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç Resol 24.02.83 Dep. Indústria i
en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió
Energia
Informes tècnics d’instal·lació de les empreses elèctriques Resol 23.04.85 Dep. Indústria i
Energia
Normes per sol·licitar la posada en servei de les instal·lacions elèctriques de baixa
tensió
DOGC 30.12.88
DOGC 06.07.83
DOGC 17.05.85
Resol 27.03.86 Dir. Gral. Energia DOGC 14.07.86

Exigències de seguretat dels aparells elèctrics en medicina i veterinària RD 65/94 21.01 M. Presidència BOE 22.02.94
Producció d’energia elèctrica per a instal·lacions subministrades per recursos o fonts
d’energia renovable, residus o cogeneració
Normes CEI
Normes VDE
RD 2818/98 23.12 M. Indústria i
Energia
63
BOE 30.12.98
Normes sobre ventilació i accés de certs centres de transformació Res. 19.06.84 BOE 26.06.84
Normes UNE associades als reglaments d’obligat compliment
22 Gas
Reglament d'instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o
comercials
RD 1853/93 22.10 M. Presidència BOE 24.11.93
Correcció d’errades BOE 08.03.94
Reglament d’instal·lacions petrolíferes RD 2085/94 20.10 M. Indústria i
Energia
Instrucció Tècnica complementària MI-IP 03 Instal·lacions Petrolíferes per a ús propi RD 1427/97 15.09 M. Indústria i
Energia
Reglament sobre instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli
(GLP) en dipòsits fixos
BOE 27.01.95
BOE 23.10.97
O 29.01.86 M. Indústria i Energia BOE 22.02.86
Correcció d’errades BOE 10.10.86
Reglament general del servei públic de gasos combustibles D 2913/73 26.10 M. Indústria BOE 21.11.73
Complement a l’art. 27 D 1091/75 24.04 M. Indústria BOE 21.05.75
Modificació apartats 5.4 art. 27 RD 3484/83 14.12 M. Indústria i
Energia
Instrucció sobre documentació i posada en servei d’instal·lacions receptores de
gasos combustibles
Normes sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de les
entitats d’inspecció i control dels titulars en les instal·lacions de gasos combustibles
BOE 20.02.84
O 17.12.85 M. Indústria i Energia BOE 09.01.86
O 28.03.96 Dep. Indúst., Comerç i
Turisme
DOGC 19.04.96
Especificacions dels gasos butà i propà comercials O 14.09.82 M. Indústria i Energia BOE 22.09.82
Modificació O 11.12.84 M. Indústria i Energia BOE 19.12.84
Reglament de xarxes i connexions de servei de combustibles gasosos i instruccions
MIG
O 18.11.74 M. Indústria BOE 06.12.74
Modificació punts 5.1 i 6.1 O 26.10.83 BOE 8.11.83
Modificació ITC MIG-5.1-5.2-5.5 i 6.2 O 06.07.84 M. Indústria i Energia BOE 23.07.84
Modificació de l'apartat 3.2.1 de ITC MIG-5.1 O 09.03.94 M. Indústria i Energia BOE 21.03.94
Modificació ITC MIG-R.7.1 i MIG-R.7.2 O 29.05.98 BOE 11.06.98
Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli amb dipòsits amb capacitat
superior a 15 kg
Resol 24.07.63 Dir. Gral. Ind. Sider. BOE 11.09.63
Reglament d’aparells que utilitzen gas com a combustible RD 494/88 20.05 M. Indústria i
Energia
Aprovació de diverses ITC del reglament d’aparells que utilitzen gas com a
combustible
Aprovació de diverses ITC del reglament d’aparells que utilitzen gas com a
combustible
Modificació ITC MIE-AG.7 del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a
combustible
Disposicions d'aplicació de la Directriu del Consell de les Comunitats Europees
90/396/CEE sobre aparells de gas
BOE 25.05.88
O 07.06.88 M. Indústria i Energia BOE 20.06.88
O 15.12.88 M. Indústria i Energia BOE 27.12.88
O 30.07.90 M. Indústria i Energia BOE 08.08.90
RD 1428/92 27.11 M. Indústria i
Energia
BOE 05.12.92
Correcció d'errades BOE 23.01.93
Correcció d'errades BOE 27.01.93

Modificació RD 1428/92 RD 276/95 24.02 BOE 27.03.95
Aplicació de la normativa vigent en relació amb les instal·lacions receptores de
gasos combustibles
D 291/1991 11.12 Dep. Indústria i
Energia
Manteniment i revisió de les instal·lacions receptores de gasos liquats del petroli D 317/93 09.11 Dep. Indústria i
Energia
Documentació acreditativa de la direcció i acabament d'obra de les instal·lacions per
a la distribució de gas canalitzat
64
DOGC 24.01.92
DOGC 30.12.93
Resol 20.08.92 Dir. Gral. Energia DOGC 14.10.92
Condicions dels centres d'emmagatzematge de gasos liquats envasats O 15.06.94 M. Indústria i Energia BOE 05.07.94
23 Aparells de pressió
Reglament d’aparells de pressió RD 1244/79 04.04 M. Indústria i
Energia
BOE 29.05.79
Correcció d’errades BOE 28.06.79
Modificació dels articles 6 i 7 RD 507/82 15.01 M. Indústria i
Energia
Modificació de diversos articles RD 1504/90 23.11 M. Indústria i
Energia
BOE 12.03.82
BOE 28.11.90
Correcció d’errades BOE 24.01.91
Aclariment de diversos articles del Reglament d’aparells de pressió O 19.02.81 Dep. Indústria i Energia DOGC 25.03.81
Actualització de les tarifes que han d’aplicar les entitats de control (EIC)
concessionàries de la Generalitat de Catalunya en els camps reglamentaris
ITC MIE-AP1 del Reglament d’aparells de pressió, referent a calderes,
economitzadors, preescalfadors, sobreescalfadors i reescalfadors
O 02.01.91 Dep. Indústria, Comerç i
Turisme
DOGC 25.01.91
O 17.03.81 M. Indústria i Energia BOE 08.04.81
Correcció d’errades BOE 22.12.81
Modificació O 17.03.81 (art. 4,6,7,8,9,15,16,22,23) O 28.03.85 M. Indústria i Energia BOE 13.04.85
ITC MIE-AP2 del Reglament d’aparells de pressió, referent a canonades per a fluids
relatius a calderes
O 06.10.80 M. Indústria i Energia BOE 04.11.80
ITC MIE-AP3 del Reglament d’aparells de pressió referent a generadors d’aerosols RD 2549/94 29.12 M. Indústria i
Energia
ITC MIE-AP4 del Reglament d’aparells de pressió, referent a cartutxos de gasos
liquats del petroli (GLP)
BOE 24.01.95
O 21.04.81 M. Indústria i Energia BOE 29.04.81
ITC MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió, sobre extintors d’incendis O 31.05.82 M. Indústria i Energia BOE 23.06.82
Modificació art 2.9 i 10 de la ITC MIE-AP5 O 26.10.83 M. Indústria i Energia BOE 07.11.83
Modificació art. 1, 4, 5, 7, 9 i 10 i adició d'un nou article a la ITC MIE-AP5 O 31.05.85 M. Indústria i Energia BOE 20.06.85
Adequació ITC MIE-AP-5 a les disposicions comunitàries O 15.11.85 28.11 M. Indústria i
Energia
BOE 28.11.89
Modificacions ITC MIE-AP-5 O 10.03.98 M. Indústria i Energia BOE 28.04.98
Correcció d’errades BOE 05.06.98
Aplicació ITC-MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors
d’incendis
ITC MIE-AP6 del Reglament d’aparells de pressió, referent a refineries de petroli i
plantes petroquímiques
ITC MIE-AP7 del Reglament d’aparells de pressió, referent a botelles i bombones de
gasos comprimits liquats i dissolts per pressió
O 25.05.83 Dep. Indústria i Energia DOGC 08.06.83
O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83
O 01.09.82 M. Indústria i Energia BOE 12.11.82
Modificació O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83
Correcció d’errades BOE 27.10.83
Modificació de la ITC MIE-AP-7 O 28.03.85 M. Indústria i Energia BOE 10.04.85

Modificació ITC MIE-AP-7 O 13.06.85 M. Indústria i Energia BOE 29.06.85
ITC MIE-AP9 del Reglament d’aparells de pressió, referent a recipients frigorífics O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83
Correcció d’errades BOE 17.10.83
Correcció d’errades BOE 02.01.84
ITC MIE-AP10 del Reglament d’aparells de pressió, referent a dipòsits criogènics O 07.11.83 M. Indústria i Energia BOE 18.11.83
Correcció BOE 14.07.87
Modificació de la ITC MIE-AP-10 O 05.06.87 M. Indústria i Energia BOE 20.06.87
ITC MIE-AP11 del Reglament d’aparells de pressió, referent a aparells destinats a
escalfar o a acumular aigua calenta fabricats en sèrie
O 31.05.85 M. Indústria i Energia BOE 21.06.85
Correcció d’errades BOE 13.08.85
ITC MIE-AP12 del Reglament d’aparells de pressió, referent a aparells destinats a
escalfar o a acumular aigua calenta fabricats en sèrie referent a calderes d’aigua
calenta
O 31.05.85 M. Indústria i Energia BOE 20.06.85
Correcció d’errades BOE 12.08.85
ITC MIE-AP13 del Reglament d’aparells de pressió, referent a intercanviadors de
calor de plaques
ITC MIE-AP15 del Reglament d’aparells de pressió referent a instal·lacions de gas
natural liquat en dipòsits criogènics de pressió
O 11.10.88 M. Indústria i Energia BOE 21.10.88
O 22.04.88 M. Indústria i Energia BOE 04.05.88
Correcció d’errades BOE 17.06.88
ITC MIE-AP16 del Reglament d’aparells de pressió, referent a centrals tèrmiques
generadores d’energia elèctrica
ITC MIE-AP17 del Reglament d’aparells de pressió, referent a instal·lacions de
tractament i emmagatzematge aire comprimit
O 11.10.88 M. Indústria i Energia BOE 22.10.88
O 28.06.88 M. Indústria i Energia BOE 08.07.88
Correcció d’errades BOE 04.10.88
Disposicions d’aplicació de la directiva del Consell de Comunitats Europees
76/767/CEE sobre aparells de pressió
Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas
complementarias MIE APQ-1, MIE-APQ-2, MIE-APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5,
MIE-APQ-6 i MIE-APQ-7
RD 473/88 30.03 M. Indústria i
Energia
RD 379/01 06.04 M. Indústria i
Energia
Prescripcions tècniques no previstes a la ITC-MIE-AEM1 Resol 27.04.92 Dir. Gral. P.
Tecnològica
"Aplicación de la Directiva 1999/36/CE, del Consejo, de 29 de abril, relativa a
equipos a presión transportables"
RD 222/01 02.03 M.Ciencia y
Tecnologia
Modifica l'annex IV del RD 222/01 O.CTE/273/02 28.10 M. Ciencia y
Tecnologia
24 Climatització i ventilació
Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als edificis (RITE) i Instruccions Tècniques
Complementàries (I.TE) i Creació de la Comissió Assessora per a les Instal·lacions
Tèrmiques dels Edificis
65
BOE 20.05.88
BOE 10.05.01
BOE 15.05.92
BOE 03.03.01
BOE 05.11.02
RD 1751/98 31.07 M. Presidència BOE 05.08.98
Correcció d'errades del RD 1751/1998 Correcció M.Presidència BOE 29.10.98
Disposicions d'aplicació de la Directiva 92/42/CEE relativa als requisits de
rendiments per a les calderes noves d'aigua calenta alimentades amb combustibles
líquids o gasosos modificada per la Directiva 93/68/CEE
RD 275/95 24.02 M. Indústria i
Energia
BOE 27.03.95
Correcció d’errades del RD 275/1995 Correcció M.Presidència BOE 26.05.95
"Modifica el anexo de la Orden de 10 de febrero de 1983 sobre normas técnicas de
los tipos de radiadores y convectores de calefacción por medio de fluidos y su
homologación por el Ministerio de Industria y E."
O. 21.06.00 M. Indústria i Energia BOE 28.06.00
Reglament d’instal·lacions petrolíferes RD 2085/94 20.10 M. Indústria i
Energia
Instrucció Tècnica complementària MI-IP 03 Instal·lacions Petrolíferes per a ús propi RD 1427/97 15.09 M. Indústria i
Energia
BOE 27.01.95
BOE 23.10.97

Rehabilitació de la vigència dels art. 2 (excepte apartat 9) 7 i 8 derogats pel
Reglament d’actuacions del MIE
ITC MIE-AP1 del Reglament d’aparells de pressió referent a calderes,
economitzadors, preescalfadors, sobreescalfadors i reescalfadors
RD 658/82 17.03 M. Indústria i
Energia
66
BOE 05.04.82
O 17.03.81 M. Indústria i Energia BOE 08.04.81
Modificació O 17.03.81 (art. 4,6,7,8,9,15,16,22,23) O. 28.03.85 BOE 13.04.85
ITC MIE-AP2 del Reglament d’aparells de pressió: canonades per a fluids relatius a
calderes
Subjecció a normes tècniques dels tipus de radiadors i convectors de calefacció per
mitjà de fluids i la seva homologació pel MIE
O 06.10.80 M. Indústria i Energia BOE 04.11.80
RD 3089/82 15.10 M. Indústria i
Energia
Complement al RD 3089/82 RD 363/84 22.02 M. Indústria i
Energia
Normes tècniques dels tipus de radiadors i connectors de calefacció per mitjà de
fluids i la seva homologació pel MIE
BOE 22.11.82
BOE 25.02.84
O 10.02.83 M. Indústria i Energia BOE 15.02.83
Reglament d’aparells que utilitzen gas com a combustible RD 494/88 20.05 M. Indústria i
Energia
BOE 25.05.88
Correcció d’errades BOE 21.07.88
Aprovació de diverses ITC del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a
combustible
Aprovació de diverses ITC del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a
combustible
Procediment aplicable a Catalunya per mantenir el control de les inspeccions i les
revisions periòdiques de les instal·lacions receptores de gasos combustibles.
O 07.06.88 M. Indústria i Energia BOE 20.06.88
O 15.12.88 M. Indústria i Energia BOE 27.12.88
O. ICT/335/02 19.09 Dep. Indústria,
Comerç i Turisme
Reglament de seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques RD 3099/77 08.09 M. Indústria i
Energia
DOGC 14.10.02
BOE 06.12.77
Correcció d’errades BOE 11.01.78
Modificació dels articles 3, 28, 29, 30 i 31 i disposició addicional 3a. RD 3099/77 RD 394/79 02.02 M. Indústria i
Energia
Modificació dels articles 28, 29 i 30 RD 394/79 RD 754/81 13.03 M. Indústria i
Energia
Instruccions complementàries del Reglament de seguretat per a les plantes i les
instal·lacions frigorífiques. MI-IF
Modificació de les instruccions tècniques complementàries MI-IF002, MI-IF004, MI-
IF009 del Reglament per a Plantes i Instal.lacions Frigorífiques
BOE 07.03.79
BOE 28.04.81
O 24.01.78 M. Indústria i Energia BOE 03.02.78
O 29.11.01 M. Ciència i Tecnología BOE 07.12.01
Modificació de la ITC MI-IF-007 i 014 O 04.04.79 M. Indústria i Energia BOE 10.05.79
Modificació del punt 3 de la ITC MI-IF-013 i del punt 2 de la ITC IF-014 O 30.09.80 M. Indústria i Energia BOE 18.10.80
Modificació ITC MI-IF-004 O 19.11.87 M. Indústria i Energia BOE 05.12.87
Modificació ITC MI-IF-005 O 04.11.92 M. Indústria i Energia BOE 17.11.92
Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-IF 002, MI-IF 004, MI-IF 009 i MI-IF 010 O 23.11.94 M. Indústria i Energia BOE 02.12.94
Modificació ITC MI-IF-002, MI-IF-004, MI-IF-008, MI-IF-009 i MI-IF-010 O 24.04.96 M. Indústria i Energia BOE 10.05.96
Modificació taula I MI-IF-004 O 26.02.97 M. Indústria i Energia BOE 11.03.97
Modificació ITC MI-IF-002, MI-IF-004 i MI-IF-009 O 23.12.98 M. Indústria i Energia BOE 12.01.99
Procediment d'actuació de les empreses instal·ladores-conservadores, de les
entitats d'inspecció i control i dels titulars en les plantes i instal·lacions frigorífiques
O 18.09.95 Dep.Indús., Comerç i
Turisme
DOGC 13.10.95
ITC MI-AP-6, ITC MI-AP-7, ITC MI-AP-9 del Reglament d’aparells de pressió O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83

Xemeneies modulars RD 2532/85 18.12 M. Indústria i
Energia
67
BOE 03.01.86
Correcció d’errades RD 2532/86 BOE 27.02.86
UNE 100-010-89 (1) , (2) i (3) "Climatización. Pruebas de ajuste y equilibrado"
UNE 100-011-91 "Climatización. La ventilación para una calidad aceptable del aire
en la climatización de los locales"
UNE 100-013-85, “Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones interiores de
càlculo”
UNE 100-014-84, “Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones exteriores de
calculo”
UNE EN 1506:1999 "Ventilación de edificios. Conductos de aire de chapa metálica y
accesorios, de sección circular. Dimensiones"
UNE EN 1505:1999 "Ventilación de edificios. Conductos de aire de chapa metálica y
accesorios, de sección rectangular. Dimensiones"
UNE 100-153-88, “Climatización. Soporte antivibratorio. Criterios de selección”
UNE 100-155-88, “Climatización. Cálculo de vasos de expansión”
SEDH “Subway Environmental Design handbook. Volume I. Principles and
applications. Second edition”
25 Instal·lacions audiovisuals
General de Telecomunicacions Llei 11/98 24.04 Cap d'Estat BOE 25.04.98
Modificació parcial Llei 11/98 Llei 34/02 11.07 Cap d'Estat BOE 12.07.02
Modificació parcial Llei 11/98 Llei 24/01 27.12 Cap d'Estat BOE 31.12.01
Reglament d’interconnexió i accés a les xarxes públiques de telecomunicacions RD 1651/98 24.07 Min. Foment BOE 30.07.98
Normes per a la instal·lació d’antenes col·lectives O 23.01.67 M. Informació i Turisme BOE 02.03.67
Modificació de l’apartat 10 de l'O. 23.01.67 O 31.03.82 Pres.Gobierno BOE 10.04.82
Normes per a la instal·lació d’antenes col·lectives de televisión D 366/83 30.08 Presid. Generalitat DOGC 09.09.83
Instal·lació d’antenes receptores a l’exterior d’immobles D 18.10.57 Presid. Govern BOE 18.11.57
Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per
a l’accés al servei de telecomunicacions per cable
Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicació als edificis per a
la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres
serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit
NRE-CTX-91, sobre canalitzacions per a la xarxa de telefonia i altres serveis per
cable en els edificis de nova construcció
D 116/2000 20.03 Presid. Govern DOGC 27.03.00
D 117/2000 20.03 DOGC 27.03.00
O 12.11.91 DPTOP DOGC 08.01.92
Correcció d'errades NRE-CTX-91 DOGC 13.04.92
Especificacions tècniques del punt final de xarxa de la xarxa de telefonia commutada RD 2304/94 02.12 MOPTA BOE 22.12.94
i els requisits mínims de connexió de les instal·lacions privades de l'abonat
Infrastructures comuns en els edificis per l’accés als serveis de telecomunicacions RD ley 1/98 27.02 BOE 28.02.98
Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés RD 279/99 22.02 BOE 09.03.99
als serveis de telecomunicacions
Desarrolla el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de
telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior
de los edificios y la actividad de instalación de equipos y sistemas de
telecomunicaciones, RD 279/99
O. 26.10.99 M. Fomento BOE 09.11.99

Canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, televisió i altres serveis per
cable en els edificis
D 172/99 29.06 DOGC 07.07.99
Instal·lació en immobles de sistemes de distribució del senyal de televisió per cable D 1306/74 02.05 Pres. Gobierno BOE 15.05.74
Normes CCITT relatives a sistemes opto-electrònics i els seus protocols de
transmissió i conversió
Normes CCITT i CCIR d’exploració de vídeo i assignació de freqüències
Normativa de “Telefónica de España” relativa a cablejat
Normativa d’aplicació editada per la “Dirección General de Transportes, Correos y
Telecomunicaciones”
Normes ISO relatives a estandarització de protocols de control i sistemes oberts
Normes UNE 20501 i 20511 sobre procediments d'assaig d'equips electrònics i
sobre límits de perturbació redioelèctrica dels receptors de radiodifusió
26 Aparells d’elevació
Reglament d’aparells d’elevació. Text revisat O 30.06.66 M. Indústria BOE 26.07.66
Correcció d’errades BOE 20.09.66
Modificació dels articles 123, 124, 125 i 127 O. 20.11.73 M. Indústria BOE 28.11.73
Modificació de l’article 22 O 25.10.75 M. Indústria BOE 12.11.75
Modificació dels articles 10, 40, 54, 55, 56 i 86 O 20.07.76 M. Indústria BOE 10.08.76
Modificació de l’article 91 O 07.03.81 M. Indústria i Energia BOE 14.03.81
Modificació dels articles 78, 80 i 102 O 07.04.81 M. Indústria i Energia BOE 21.04.81
Modificació del capítol I del títol II O 16.11.81 M. Indústria i Energia BOE 25.11.81
Aclariments de diferents articles del Reglament d’aparells d’elevació O 23.12.81 Dep. Indústria i Energia DOGC 03.02.82
Condicions que han de reunir i normes per a l’aprovació dels equips impulsors
d’aparells elevadors de propulsió hidràulica
O 30.07.74 M. Indústria BOE 09.08.74
Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment RD 2291/85 08.11 M. Indústria i
Energia
Dictan las disposiciones de aplicación de la directiva del parlamento europeo y del RD 1314/97 01.08 M. Indústria i
consejo 95/16/CE, sobre Ascensores. Derogació RD 2291/85 excepte art. 10, 11, 12, Energia
13, 14, 15, 19 i 23, Derogació ITC MIE-AEM, excepte l'establert
ITC MIE-AEM-1, del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a
ascensors electromecànics
68
BOE 11.12.85
BOE 30.09.97
O 23.09.87 M. Indústria i Energia BOE 06.10.87
Correcció d’errades ITC MIE-AEM-1 BOE 12.05.88
Modificació parcial de la ITC MIE-AEM-1 O 11.10.88 M. Indústria i Energia BOE 21.10.88
Modificació parcial de la ITC MIE-AEM-1 O 12.09.91 M. Indústria, Comerç i
Turisme
BOE 17.09.91
Prescripcions tècniques no previstes a la ITC-MIE-AEM1 Resol 27.04.92 M. Indústria, Comerç i BOE 15.05.92
Turisme
Actualització normes UNE i equivalents ISO i CENELEC, ITC MIE-AEM 1 del
Reglament d’aparells d’elevació i manteniment i es reconeix la certificació de dret
d’ús la marca AENOR “N”
ITC MIE-AEM-2 del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a
grues-torre desmuntables per a obra
Resol 24.07.96 Dir. Gral. Tecnologia i
Seg. Industrial
BOE 14.08.96
O 28.06.88 M. Indústria i Energia BOE 07.07.88
Correcció d’errades ITC MIE-AEM-2 BOE 05.10.88
Modificació ITC MIE-AEM-2 O 16.04.90 M. Indústria i Energia BOE 24.04.90

Condicions tècniques mínimes exigibles per als ascensors i normes per portar a
terme les revisions periòdiques dels aparells elevadors
O 31.03.81 M. Indústria i Energia BOE 20.04.81
Reglament d’aparells d’elevació per a obres O 23.05.77 M. Indústria BOE 14.06.77
Correcció d’errades Reglament d’aparells d’elevació per a obres BOE 18.07.77
Modificació de l’apartat 4 de l’article 65 Reglament d’aparells d’elevació per a obres O 07.03.81 M. Indústria i Energia BOE 14.03.81
Normes d’aplicació a Catalunya del Reglament d’aparells d’elevació i manteniment
(EAM) i les ITC que el despleguen
O 30.12.86 Dep. Indústria DOGC 19.01.87
Modificació O 30.12.86 O 14.05.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 15.06.87
Adaptació a la ITC MIE-AM-2 relativa a grues torre desmuntables O 04.09.89 Dep. Indústria i Energia DOGC 25.10.89
Modificació art. 11.1 O 30.12.86, referent a la col·locació de portes en les cabines
dels ascensors instal·lats a Catalunya
Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i
inspecció periòdica
Disposicions d'aplicació de la directiva del Consell de les Comunitats Europees
84/528/CEE sobre aparells d’elevació i de funcionament mecànic
ITC MIE-AEM4 del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a
grues mòbils autopropulsades en ús
O 11.01.90 Dep. Indústria i Energia DOGC 07.02.90
Resol 22.06.87 Dir. Gral. Seguretat i
Qualitat Industrial
RD 474/88 30.03 M. Indústria i
Energia
RD 2370/96 18.11 M. Indústria i
Energia
Instal·lació d’ascensors sense local de màquines Resol. 03.04.97 M. Indústria i
Energia
69
DOGC 20.07.87
BOE 20.05.88
BOE 24.12.96
BOE 23.04.97
Correcció d’errades Instal·lació d’ascensors sense local de màquines BOE 23.05.95
Correcció d’errades RD 1314/97 BOE 28.07.98
Autorització de la instal·lació d’ascensors amb màquina en fossat Resol. 10.09.98 M. Indústria i
Energia
Aplicació del reial decret 1314/1997 de disposicions d'eplicació de la Directiva del
Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors. Ascensors amb
marcatge CE
BOE 25.09.98
O 31.05.99 DOGC 11.06.99
Condicions tècniques de seguretat als ascensors O 09.04.84 DPTOP DOGC 30.05.84 -
04.02.87 - 07.02.90
Normes EN 81.1 i EN 81.2 Normes de seguretat per a la construcció i instal·lació
d'ascensors
Complement de les condicions tècniques que han de complir als aparells elevadors O 30.11.84 Dep. Ind., Comerç i
Turisme
IEC 255-4. “Pruebas de perturbaciones a alta frecuencia”
IEC 65. “Pruebas de trenes de impulsos”
EN 115 Normes de seguretat per a la construcció i instal·lació d'escales mecàniques
i andanes mòvils
Equips de manutenció:
SIS “Svenk Standard”
EM-62 Normes i manuals del Instituto Eduardo Torroja
DIN “Deutsche Industrie Norm”
FEM “Federation Europeene of Manutention”
UNE
27 Protecció contraincedis
DOGC 12.12.84
NBE-CPI-96. Condicions de protecció contraincedis en els edificis RD 2177/96 04.10 M. Foment BOE 29.10.96
Reglament d'instal·lacions de protecció contraincedis RD 1942/93 05.11 M. Indústria i
Energia
BOE 14.12.93
Correcció d'errades RD 1942/93 BOE 07.05.94
Modificació RD 1942/93 O 16.04.98 BOE 28.04.98

Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis D 241/94 26.07 Presid. Generalitat DOGC 30.09.94
Protecció contraincedis en establiments sanitaris O 24.10.79 M. Sanitat i S. Social BOE 07.11.79
Determinació dels diàmetres de les mànegues contraincedis i els seus connectors RD 824/82 26.03 Presid. Govern BOE 01.05.82
ITC MIE-AP-5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors d’incendis O 31.05.82 M. Indústria i Energia BOE 23.06.82
Modificació dels articles 2, 9 i 10 ITC MIE-AP-5 O 26.10.83 M. Indústria i Energia BOE 07.11.83
Modificació art. 1, 4, 5, 7, 9 i 10 i adició d'un nou article a la ITC MIE-AP5 O 31.05.1985 M. Indústria i Energia BOE 20.06.85
Modificació ITC MIE-AP-5 O 15.11.89 M. Indústria i Energia BOE 28.11.89
Modificacions ITC MIE-AP-5 O 10.03.98 M. Indústria i Energia BOE 28.04.98
Correcció d’errades BOE 05.06.98
"Reglamento de Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales" RD 786/01 06.07 M. Ciencia y
Tecnologia
Aplicació ITC-MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors
d’incendis
70
BOE 30.07.01
O 25.05.83 Dep. Indústria i Energia DOGC 08.06.83
Normes de reconeixement dels laboratoris d’assaigs Resol. 11.06.97 M. Foment BOE 19.07.97
Plec de prescripcions tècniques particulars de sistemes de detecció d’incendis. Edita
FMB/EIP/CIT maig 1995.
Normes UNE de protecció contra incendis del “Comité Técnico de Normalización
núm. 23 de AENOR”
NFPA-130 “National fire Protection Association. Fixed Guideway Transit System”
1986
Recomanacions del Grup de Treball de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya
Ordenança sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis a Barcelona BOP núm.237
30.10.97
Normativa CEPREVEN
RT.1-ROC “Regla técnica para las instalaciones de rociadores automáticos de
agua”. 1995
RT.2-BIE “Regla técnica para las instalaciones de bocas de incendio equipadas”.
1997
RT.2-EXT “Regla técnica para las instalaciones de extintores móviles”. 1998
RT.3-DET “Regla técnica para las instalaciones de detección automática de
incendios”. 1990
28 Protecció contra les radiacions
Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives D 1836/99 03.12 M. Indústria BOE 31.12.99
Mesures fonamentals de protecció radiològica de les persones sotmeses a exàmens
i tractaments mèdics
RD 1132/90 14.09 M. Sanitat i
Consum
BOE 18.09.90
Correcció d’errades RD 1132/90 BOE 27.09.90
Instal·lació i utilització d’aparells de raigs X de diagnòstic mèdic RD 1891/91 30.12 M. Rel. Corts i
Secr. Gral.
BOE 03.01.92
Reglament sobre protecció sanitària contra les radiacions ionitzants RD 783/01 06.07 M. Presidencia BOE 26.07.01
Criteris de qualitat en radiodiagnòstic RD 1976/99 23.12 M. Presidencia BOE 29.12.99
29 Parallamps
"Protección de estructuras contra el rayo y principios generales" UNE 21.185 M. Indústria i Energia

"Protección de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con
dispositivo de cebado"
30 Seguretat de les instal·lacions
UNE 21.186 M. Indústria i Energia
Seguretat de les instal·lacions industrials Llei 13/87 09.07 Presid. Generalitat DOGC 27.07.87
Desplega Llei 13/87 sobre procediment d'actuació de les empreses instal·ladores, de O 16.12.88 Dep. Indúst., Comerç i
les entitats d'inspecció i control i dels titulars, amb relació als parcs
Turisme
d'emmagatzematge de líquids petrolífers i a les instal·lacions fixes per a la
distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers en instal·lacions de
venda al públic
Desplega Llei 13/87 regula la capacitat sancionadora en matèria d'indústira, energia
i mines
Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels
diferents subministraments
D 121/00 20.03 Dep. Indúst., Comerç
i Turisme
D 120/92 28.04 Dep. Indústria i
Energia
Modificació aptat. 9 preàmbul 1, art.1.2 del D 120/92 D 196/92 04.08 Dep. Indústria i
Energia
Procediment de control aplicable a les xarxes dels serveis públics que discorren pel
subsòl
71
DOGC 07.01.99
DOGC 31.03.99
DOGC 12.06.92
DOGC 25.09.92
O 05.07.93 Dep. Indústria i Energia DOGC 11.08.93
Desenvolupament de l'Ordre 05.07.93 Res. 09.10.96 Dep. Ind., Comerç i
Turisme
DOGC 28.02.96
Exigències de seguretat dels aparells elèctrics en medicina i veterinària RD 65/94 21.01 M. Presidència BOE 22.02.94
Se hacen públicas las normas armonizadas que satisfacen las exigencias de
seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de
tensión.
S'estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la
legionel·losi.
S'estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la
legionel·losi.
31 Medi ambient
Res. 14.10.02 M. Ciencia i
Tecnologia
RD 909/01 27.07 M. Sanidad y
Consumo
D 152/02 28.05 Dep. Sanitat i
Seguretat Social
BOE 05.11.02
BOE 28.07.01
DOGC 07.06.02
Prevenció i control integrats de la contaminació. Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat BOE 02.07.02
Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72
Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des. BOE 22.04.75
Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75
Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M. Indústria i Energia BOE 23.03.79
Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern BOE 12.09.85
Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern. BOE 19.06.86
Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern. BOE 28.10.78
Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern BOE 20.12.79
Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern BOE 02.12.92
S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de
determinats agents contaminants
RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr.
Govern
BOE 30.09.92
Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat DOGC 30.11.83
Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació DOGC 25.11.87
Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous) Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96
Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU BOE 30.06.86
Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88
Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99
Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep. Presid. DOGC 03.06.88
Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern BOE 07.12.61
Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62
Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament
d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses
Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us
a l'aire lliure
O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63
RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 10.04.2002
Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98
Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88
Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97
"Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio Ambiente BOE 12.07.1
Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01
Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio Ambiente BOE 24.07.01
Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81
Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15
de la Llei 5/81
Llei 17/87 13.07 Dep. Presid. DOGC 27.07.87
Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient DOGC 13.03.00
Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea
de residus.
Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que
se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y
preparados peligrosos (Amiant)
Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que
se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y
preparados peligrosos.
O MAM/304/02 08.02 M. Medio
Ambiente
72
BOE 19.02.02
O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01
O 25.10.02 M. Presidència BOE 31.10.02
Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social DOGC 21.07.93
Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat DOGC 28.07.93
Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient DOGC 22.10.93
Fonts de Gestió de Residus D 43/00 26.01 Dep. Medi Ambient DOGC 04.02.00
Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient DOGC 08.08.94
Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient DOCG 21.06.01
Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves
emissions a l'atmosfera
D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient DOGC 16.12.94
Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95
Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95
Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient DOGC 12.04.99
Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient DOGC 30.06.95
Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient DOGC 23.10.00
Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient DOGC 13.01.97
Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99
Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi Ambient DOGC 12.04.99
Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient DOGC 07.08.01
Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient DOGC 12.06.01
Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid. DOGC 11.07.02
32 Energia
Conservació de l’energia Llei 82/80 30.12 Cap d'Estat BOE 27.01.81
Ordenació del sistema elèctric nacional Llei 40/94 30.12 Cap d'Estat BOE 31.12.94
Producció d'energia elèctrica per instal·lacions hidràuliques, de cogeneració i altres
subministrades per recursos o fonts d'energia renovables
Producció d’energia elèctrica per a instal·lacions subministrades per recursos o fonts
d’energia renovable, residus o cogeneració
Es regulen per a les instal·lacions de producció de energía elèctrica en régim
especial l'incentivació en la participació en el mercat de producció, determinades
obligacions d'informacio de les seves previsions de producció i l'adquisició per els
comercialitzadors de la seva energia elèctrica produïda
RD 2366/94 09.12 M. Indústria i
Energia
RD 2818/98 23.12 M. Indústria i
Energia
73
BOE 31.12.94
BOE 30.12.98
RD 841/02 02.08 M. Economia BOE 02.09.02
Mesures a adoptar en edificacions amb objecte de reduir el consum d’energia D 1490/1975 12.06 BOE 11.07.75
Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones
Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la Comisión Asesora para las
Instalaciones Térmicas de los Edificios.
33 Altres
Normes Tecnològiques de l’edificació. NTE
Ordenances Municipals d’aplicació
RD 1751/98 31.07 Pres.Govern BOE 05.08.98
Ordenança del Medi Ambient Urbà BOP núm.143
16.06.99
Instrucció de l’Alcaldia de Barcelona sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai
públic de la ciutat
Normes de pintures del Instituto Nacional de Técnicas Aeroespaciales Esteban
Terrades
Gaseta Municipal de
Barcelona 10.07.91

4.2 ESTUDI GEOTÈCNIC
74

OBRA: SEGONA FASE DEL PARC CIENTÍFIC
DE BARCELONA
Avda. Doctor Marañón - C/ Baldiri
Reixac – C/Josep Samitier
BARCELONA
Informe: Nº 14426·01·06
ESTUDI GEOTÈCNIC
GENER DE 2006
Empresa acreditada en 1) MECÀNICA DEL SÒL-ASSAIGS IN SITU-
2) MECÀNICA DEL SÒL-EN LABORATORI
GENERALITAT DE CATALUNYA Decret 175-1990 DOGC nº 1325
CALLE DE LA CIENCIA, 41 – Polígono Industrial – Tel. 93 662 25 50 – Fax 93 638 00 60 – 08850 GAVÀ (Barcelona)
GEOTECNIA-CÁLCULOS Y EJECUCIÓN DE CIMENTACIONES ESPECIALES-SONDEOS

Nº 14426/01/06 B.L.T. 2
Í N D E X
OPCIÓ C (Fonamentació superficial-profunda
1.- ANTECEDENTS
7.4. Estudi d’una fonamentació superficial-profunda
2.- TREBALLS REALITZATS
a) Cota i tipologia de la fonamentació
2.1. Sondeigs mecànics a rotació
b) Resistències unitàries per fuste i punta
2.2. Assaigs SPT
MURS PANTALLA
2.3. Mostres inalterades i parafinades
7.5. Estudi de murs pantalla
3.- CONTEXT GEOLÒGIC
a) Cota i tipologia de la fonamentació
4.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA
b) Resistències unitàries per fuste i punta
5.- LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES
c) Resistències unitàries per punta
5.1. Unitat de reblert , terreny alterat i terreny vegetal
ANCORATGES
5.2. Unitat d’argiles
7.6. Càlcul d’ancoratges
5.3. Unitat de graves i sorres mitjanament denses
8.- EMPENTA DE TERRES I RIPABILITAT
5.4. Unitat de graves i sorres denses
9.- SISMICITAT
5.5. Unitat d’argiles toves
6.- NIVELL FREÀTIC
7.- CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES
7.1. Introducció
OPCIÓ A (Fonamentació superficial mitjançant llosa)
7.2. Estudi d’una fonamentació superficial mitjançant llosa
a) Cota i tipologia de la fonamentació
b) Condició d’estabilitat general
c) Coeficient de balast
d) Aspectes constructius
ANNEX: REPORTATGE FOTOGRÀFIC
e)
PLÀNOL DE SITUACIÓ
OPCIÓ A (Fonamentació superficial sabates aïllades)
PERFILS ESTRATIGRÀFICS I GEOTÈCNIQUES
7.3. Estudi d’una fonamentació superficial mitjançant sabates aïllades
GRÀFIQUES DELS SONDEIGS
a) Cota i tipologia de la fonamentació
ACTES DE LABORATORI
b) Condició d’estabilitat general

Nº 14426/01/06 B.L.T. 3
2.- TREBALLS REALITZATS
1.- ANTECEDENTS
Durant el mes de Gener de 2006 a l’àrea d’estudi s’ha realitzat una campanya
A petició de la FUNDACIÓ PRIVADA PARC CIENTIFIC DE BARCELONA, segons les
geotècnica, que ha consistit en el següent:
instruccions rebudes i en base al nostre número de pressupost Nº 1379·11·05 ES,
s’ha realitzat en el lloc indicat en el plànol adjunt, un estudi geotècnic amb la finalitat
2.1. Sondeigs mecànics a rotació
de conèixer:
Durant el mes de Gener de 2006, s’han dut a terme 6 sondeigs mecànics a rotació,
a) Resultats dels sondeigs a rotació i presa de mostres per determinar els perfils
amb extracció de mostra contínua mitjançant una sonda d’avançament hidràulic,
geològics i estratigràfics.
amb bateries simples i amb corones de widia.
b) Valors de les característiques mecàniques del sòl, obtingudes per mitjà dels
El percentatge de recuperació dels testimonis ha estat de l’ordre del 95% als sòls
assaigs geotècnics efectuats “in situ” i al laboratori.
cohesius i de l’ordre del 80% als sòls detrítics, si bé, en algun tram aquesta
recuperació ha pogut disminuir fins a un 70 %.
c) Consideracions i recomanacions sobre la cota i tipologia de la fonamentació.
Pel que fa al diàmetre de perforació, aquest ha oscil·lat entre 101 i 86 mm, segons
les necessitats del sondeig i la seva fondària.
Les màximes profunditats assolides pels sondeigs han estat les següents, referides a la
boca dels mateixos:
Sondeig S-1R 12,6 m
Sondeig S-2R 12,6 m
Sondeig S-3R 31,8 m
Sondeig S-4R 31,5 m
Sondeig S-5R 30,0 m
Sondeig S-6R 30,6 m

Nº 14426/01/06 B.L.T. 4
2.2. Assaigs SPT
A la Figura 2 es pot observar la màquina de rotació a la zona de estudi.
A l’interior dels sondeigs mecànics a rotació, a mesura que aquests es perforaven i,
prèvia neteja del seu fons, s’han efectuat un total de 49 assaigs SPT (Standard
Penetration Test) (veure Figura 2), consistents en clavar un agafamostres normalitzat,
mitjançant la caiguda d’una massa de 63,5 kg de pes des d’una alçada de 76 cm.
Aquesta penetració s’efectua amb quatre trams de 15 cm cadascun, denominant-se
valor N a la suma dels cops dels dos trams intermitjos.
Figura 1. Màquina de rotació utilitzada per l’execució dels sondeigs.
Figura 2. SPT (esquerra) així com la mostra que es recull al seu interior (dreta)

Nº 14426/01/06 B.L.T. 5
2.3. Mostres inalterades i parafinades
A l’interior dels sondeigs a rotació, es van agafar 16 mostres parafinades (veure
Figura 3) i 23 mostres inalterades (veure Figura 4) amb les que s’han dut a terme els
següents assaigs de laboratori:
Figura 4. Mostra parafinada quan arriba al laboratori
ASSAIGS D’IDENTIFICACIÓ D’UN SÒL
Granulometria per tamisat
Humitat natural
Densitat natural d’un sòl
Pes específic de les partícules d’un sòl
Límits d’Atterberg
Expansivitat Lambe
Contingut en matèria orgànica
Contingut quantitatiu de sulfats
Analítica d’aigua
ASSAGIS DE RESISTÈNCIA I DEFORMACIÓ
Compressió simple
Tall directe (No consolidat no drenat, UU)
Edòmetre
Figura 5. Aspecte que presenta l’agafamostres durant els seu muntatge (esquerra)
I amb la mostra inalterada en el seu interior
(

Nº 14426/01/06 B.L.T. 6
En quant a la continuïtat del pla, aquesta queda interrompuda per un costat per una
3.- CONTEXT GEOLÒGIC
alineació muntanyosa de menor alçada, Serrat de la Rovira, i per l’altre pel bloc de
Montjuïc, el qual s’alça al Sud de la Ciutat de Barcelona.
Geogràficament, la nostra zona d’estudi es situa al Pla de Barcelona, el qual
s’emplaça entre els deltes dels rius Llobregat i Besòs. Constituint aquest una
Geològicament, la zona es situa dins d’un contexte extensiu que, des de temps
plataforma morfològica que suaument cabussa des dels relleus muntanyosos de la
neògens, afecta al marge occidental del mar Catalano-Balear, el qual implica una
Serralada de Collserola cap a mar. Serra que forma part de la Serralada Costanera
sèrie de falles normals, aproximadament paral·leles a la costa, donant lloc a un
Catalana i que segueix una direcció sensiblement paral·lela a la costa.
conjunt de blocs aixecats (horts), com són la Serralada de Collserola, Serrat de la
Rovira i bloc de Montjuïc, i enfonsats, com són les foses i semifoses tectòniques.
Litològicament, aquests blocs aixecats son totalment diferents entre sí. Mentre que
els sectors muntanyosos de la Serralada de Collserola i Serrats de la Rovira es troben
constituïts per materials paleozoics (pissarres, gresos, calcàries, conglomerats, etc.) i
roques plutòniques, com el granit; el bloc de Montjuïc es troba constituït per
materials terciaris (margues, gresos i sorres marines). No obstant, en direcció cap a
Delta del
Besòs
Serralada de Collserola
mar, les roques paleozoiques, degut a l’enfonsament del substrat, queden cobertes
per materials terciaris, representants per les margues i gresos marins del bloc de
El Pla de Barcelona
Montjuïc, i per les margues i sorres marines del Pliocè.
Al Pla de Barcelona, gran part dels sediments mencionats queden discordantment
recoberts per dipòsits d’origen coluvial d’edat Pleistocena (Quaternari antic),
Montjuïc
constituïts per llims, argiles i crostes calcàries, que en ocasions formen una seqüència
Delta del Llobregat
de tres nivells que de forma cíclica es repeteix, coneixent-se aquesta unitat amb el
nom de ‘Tricicle’.
ZONA D’ESTUDI
Figura 6. Principals unitats geològiques que constitueixen la zona de Barcelona.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 7
Els deltes dels rius Llobregat i Besòs són d’edat geològica més jove, ja que s’han
format durant l’Holocè (Quaternari recent). Trobant-se entre els sediments deltaics:
llims i argiles de la planura d’inundació, argiles dipositades a les marismes associades
als deltes, sorres i graves fluvials, argiles i llims sedimentats al front deltaic, així com
sorres litorals de platja.
Cal destacar que existeixen altres dipòsits igualment de recents a aquests, situats a
sobre de la planura de piedemonte i constituïts per materials poc consolidats, graves i
sorres grises, que reomplen i alguns cops colmaten la nombrosa sèrie de rieres que
baixen des de la Muntanya del Tibidabo.
Aquesta xarxa hidrològica menor, constituïda per rieres i torrents, que creua la ciutat
entre els dos rius, recull les aigües dels torrents de Sarrià, Sant Gervasi, Les Corts i
Sants. Conca, que probablement ha perdurat durant tot el Quaternari, ja que així ho
indica el paleorelleu anterior a aquest període geològic.
Cal destacar que la nostra zona de estudi coincideixi amb el pas en sentit NW-SE del
del Torrent de les Roses, el qual enllaça amb la Riera Blanca.
Figura 7. Mapa de rieres, on es pot observar com per la zona d’estudi passa el Torrent de les Roses.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 8
La zona d’estudi presentava una topografia bastant irregular sent les cotes
4.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA
topogràfiques aproximades de les boques dels sondeigs les següents (en base al
plànol topogràfic facilitat):
El terreny objecte d’estudi es troba situat al interior de les instal·lacions de la Facultat
d’Historia situat entre els carrers Baldiri Reixac, Josep Samitier i la avinguda Doctor
Sondeig S-1R 56,0 m
Marañón, dins del terme municipal Barcelona (veure Figures ), situant-se els sondeigs
Sondeig S-2R 55,9 m
tal i com es mostra a la Figura 8 i al plànol adjunt (veure annex).
Sondeig S-3R 51,2 m
Sondeig S-4R 51,2 m
Sondeig S-5R 51,2 m
Sondeig S-6R 51,2 m
La situació dels sondeigs es pot veure en la figura 9.
ZONA D’ESTUDI
Figura 8. Situació geogràfica de l’àrea d’estudi.
Figura 9. Situació aproximada dels sondeigs

Nº 14426/01/06 B.L.T. 9
Donat que aquesta unitat té origen antròpic no es descarta que, puntualment, pugui
5.- LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES
presentar espessors superiors als detectats pels sondeigs.
5.1. Unitat de reblert, terreny alterat i terreny vegetal
Des del punt de vista geotècnic es tracta d’un material dotat d’unes baixes i
heterogènies propietats resistents. Per això, aquest nivell no es considera apte pel
Superficialment es localitza una unitat de reblert, terreny alterat i terreny vegetal que
recolzament de cap tipus de fonamentació, degut a que la seva estructura interna,
presenta una composició litològica molt heterogènia constituïda per argilies, llims,
oberta i col·lapsable, afavoreix assentaments de gran magnitud:
sorres i graves de color marró a marró negrenques amb restes antròpiques disperses
(cascots, formigó, etc)
Densitat humida = 1,61 – 1,73 Tn/m 3
Cohesió Nul·la
Angle de fregament intern =24 – 26
Unitat de reblert, terreny alterat i
terreny vegetal
.
Figura 9. Aspecte que presenta la unitat de reblert, terreny alterat i terreny vegetal
Aquesta unitat es troba fins a les següents fondàries, referides a les boques dels
sondeigs:
Sondeig S-1R 3,9 m
Sondeig S-2R 3,9 m
Sondeig S-3R 3,1 m
Sondeig S-4R 3,0 m
Sondeig S-5R 1,8 m
Sondeig S-6R 0,8 m

Nº 14426/01/06 B.L.T. 10
Aquests sòls, catalogats com CL-ML/GC segons la Classificació de Casagrande
5.2. Unitat d’argiles
presenten com a fracció grollera secundària nòduls carbonatats que arriben a
constituir crostes carbonatades.
Per sota de la unitat de reblert, terreny alterat i terreny vegetal i fins la màxima
fondària assolida pels sondeigs S-1R i S-2R, es localitza una unitat constituïda per
Des del punt de vista geotècnic, es pot considerar que aquest conjunt de materials
argiles, argiles llimoses i llims argilosos amb graves i gravetes disperses que poden
presenta el mateix comportament tenso-deformacional, tractant-se d’uns materials
arribar a constituir nivells de graves i gravetes amb matriu argilosa marró.
dotats d’unes consistències moderadament fermes a fermes amb intercalacions de
Nivells amb crostes carbonatades
nivells de compacitats denses a molt denses:
Classificació USCS CL/ML
Granulometria T 0,08 =%
Humitat natural w = 12,1-17,6 %
Densitat humida = 1,87-1,98 Tn/m 3
Unitat d’argiles
Densitat seca d = 1,61-1,70 Tn/m 3
Pes específic = 2,56-2,69 Kg/cm 2
Límit líquid L l = 26,9-33,4 %
Índex de plasticitat I p = 12,1-16,7 %
Figura 9. Aspecte que presenta la unitat d’argiles
Índex d’expansivitat I H = 0,01-0,02 MPa
Canvi potencial de volum C.P.V. = No crític
Aquesta unitat es troba fins a les següents fondàries, referides a les boques dels
Contingut en matèria orgànica MO = 0,28 %
sondeigs:
2-
Presència quantitativa de sulfats 225 mg SO4 /Kg muestra (*)
Sondeig S-1R 12,6 m(*)
Sondeig S-2R 12,6 m(*)
Assaig SPT N 30 = 10-36 (cops per cada 30 cm)
Sondeig S-3R 11,8 m
Compressió simple q u = 1,92-2,31 Kg/cm 2
Sondeig S-4R 8,2 m
Cohesió c = 0,16-0,46 Kg/cm 2
Sondeig S-5R 10,8 m
Angle de fregament intern =26,7-29,8
Sondeig S-6R 7,5 m
(*) La agressivitat d’aquest sòls, pot catalogar-se com Sòls No Agressius enfront al formigó segons la
(*) Fondària màxima assolida pel sondeig.
EHE Instrucción de hormigón estructural (Real Decret2661/1998).

Nº 14426/01/06 B.L.T. 11
Aquesta unitat es troba fins a les següents fondàries, referides a les boques dels
5.3. Unitat de graves i sorres mitjanament denses
sondeigs:
Sondeig S-1R No detectada
Per sota de la unitat d’argiles als sondeigs S-4R, S-5R i S-6R, es localitza una unitat
Sondeig S-2R No detectada
constituïda principalment per la intercalació dels següents nivells:
Sondeig S-3R No detectada
Sondeig S-4R 20,2 m
- Sorres fines marrons amb graves i gravetes disperses i proporcions variables
Sondeig S-5R 15,6 m
de matriu argilosa marró.
Sondeig S-6R 21,0 m
- Graves i gravetes de pissarra i quars amb sorres i proporcions variables de
matriu argilosa marró.
Aquests sòls, catalogats com GW(GC)/SW/CL-ML segons la Classificació de
- Argiles i llims marrons amb graves i gravetes disperses, aquest nivells
Casagrande presenten amb fracció grollera secundària còdols dispersos.
representen el component minoritari de la unitat.
En base al context geològic de la zona , a la estratigrafia i litologia observada, aquests
materials es podrien considerar dipòsits col·luvials recents corresponents a la activitat
del Torrent de les Roses.
Còdols
Unitat de graves i sorres
mitjanament denses
Figura 10. Aspecte que presenta la unitat de graves i sorres mitjanament denses.
Aquests nivells presenten una continuïtat lateral variable, així com una distribució
espacial molt erràtica

Nº 14426/01/06 B.L.T. 12
5.4. Unitat de graves i sorres denses
Des del punt de vista geotècnic, es pot considerar que aquest conjunt de materials
presenta el mateix comportament tenso-deformacional, tractant-se d’uns materials
Per sota de la unitat de graves i sorres mitjanament denses i fins la màxima fondària
dotats de compacitats mitjanament denses:
assolida pels sondeigs S-5R i S-6R, es localitza una unitat constituïda per la
Classificació USCS CL/GW/SW
intercalació dels següents nivells:
Granulometria T 0,08 =%
- Sorres grolleres molt denses amb graves i gravetes disperses i petites
Humitat natural w = 12,9-17,5 %
proporcions de matriu argilosa marró verdosa,
Densitat humida = 1,9-1,98 Tn/m 3
- Graves i gravetes amb sorres i proporcions variables de matriu argilosa marró.
Densitat seca d = 1,63-1,73 Tn/m 3
- Argiles sorrenques marró verdoses amb algunes graves i gravetes disperses de
Pes específic = 2,61-2,72 Kg/cm 2
consistències molt fermes.
Límit líquid L l = 29,2-30,4 %
Índex de plasticitat I p = 12,9-14,0 %
Índex d’expansivitat I H = 0,02 MPa
Unitat de graves i sorres denses
Canvi potencial de volum C.P.V. = No crític
Contingut en matèria orgànica MO = 0,42 %
2-
Presència quantitativa de sulfats 298 mg SO4 /Kg muestra (*)
Assaig SPT N 30 = 11-Rbg (cops per cada 30 cm)
Nivells de sorres grolleres molt
denses
Compressió simple q u = 2,76 Kg/cm 2
Cohesió c = 0,14-0,26 Kg/cm 2
Angle de fregament intern =30,4-33,2
Índex de comprensibilitat Cc = 0,059
Índex de porus e = 0,569
Pressió de consolidació Pc=1,8 Kg/cm 2
(*) La agressivitat d’aquest sòls, pot catalogar-se com Sòls No Agressius enfront al formigó segons la
Figura 11. Aspecte que presenten la unitat de graves i sorres denses
EHE Instrucción de hormigón estructural (Real Decret2661/1998).

Nº 14426/01/06 B.L.T. 13
Des del punt de vista geotècnic, es pot considerar que aquest conjunt de materials
Aquesta unitat es troba fins a les següents fondàries, referides a les boques dels
presenta el mateix comportament tenso-deformacional, tractant-se d’uns materials
sondeigs:
dotats d’unes consistències molt fermes a dures amb intercalacions de nivells de
Sondeig S-1R No detectada
compacitats denses a molt denses:
Sondeig S-2R No detectada
Sondeig S-3R 30,0 m
Classificació USCS GC-GW/SC-SW-SP/CL
Sondeig S-4R 27,0m
Granulometria T 0,08 =%
Sondeig S-5R 30,0 m(*)
Humitat natural w = 13,8-17,7 %
Sondeig S-6R 30,6 m(*)
Densitat humida = 1,96-2,16 Tn/m 3
Densitat seca d = 1,68-1,9 Tn/m 3
(*) Fondària màxima assolida pels sondeigs.
Pes específic =2,68-2,77 Kg/cm 2
Límit líquid L l = 30,8-35,5 %
Aquests sòls es poden catalogar com GC-GW/SC-SW-SP/CL segons la Classificació de
Índex de plasticitat I p = 14,9-15,5 %
Casagrande.
Índex d’expansivitat I H = 0,02-0,04 MPa
Canvi potencial de volum C.P.V. = No crític
Contingut en matèria orgànica MO = 0,21 %
2-
Presència quantitativa de sulfats 413 mg SO4 /Kg muestra (*)
Assaig SPT N 30 = 35-Rbg (cops per cada 30 cm)
Compressió simple q u = 3,8-4,62 Kg/cm 2
Cohesió c = 0,18-0,39 Kg/cm 2
Angle de fregament intern = 27,4-40,7
Índex de comprensibilitat Cc = 0,029-0,073
Índex de porus e = 0,534-0,575
Pressió de consolidació Pc= 2,6-2,7 Kg/cm 2
(*) La agressivitat d’aquest sòls, pot catalogar-se com Sòls No Agressius enfront al formigó segons la
EHE Instrucción de hormigón estructural (Real Decret2661/1998).

Nº 14426/01/06 B.L.T. 14
Des del punt de vista geotècnic, es tracta d’uns materials dotats de consitencies toves
5.6. Unitat d’argiles toves
a moderadament fermes:
Per sota de la unitat de graves i sorres denses als sondeigs S-3R i S-4R, i fins la
Classificació USCS CL/ML
màxima fondària assolida pels mateixos, es localitza una unitat constituïda per argiles
Granulometria T 0,08 =%
i argiles sorrenques de color marró i blanquinós
Humitat natural w = 18,9%
Densitat humida =1,87 Tn/m 3
Densitat seca d = 1,57 Tn/m 3
Pes específic = Kg/cm 2
Límit líquid L l = 26,7 %
Índex de plasticitat I p = 11,4 %
Índex d’expansivitat I H = 0,01 MPa
Canvi potencial de volum C.P.V. = No crític
Unitat d’argiles toves
Contingut en matèria orgànica MO = 0,38 %
2-
Presència quantitativa de sulfats 189 mg SO4 /Kg muestra (*)
Assaig SPT N 30 = 17-20 (cops per cada 30 cm)
Figura 12. Aspecte que presenta de la unitat d’argiles toves
Compressió simple q u = 1,09 Kg/cm 2
Cohesió c = 0,15 Kg/cm 2
Aquests sòls catalogats com CL segons la Classificació de Casagrande presenten amb
Angle de fregament intern =27,3
fracció grollera secundària graves i gravetes disperses.
(*) La agressivitat d’aquest sòls, pot catalogar-se com Sòls No Agressius enfront al formigó segons la
EHE Instrucción de hormigón estructural (Real Decret2661/1998).

Nº 14426/01/06 B.L.T. 15
6.- NIVELL FREÀTIC
Durant l’execució dels sondeigs (Gener de 2006), es va detectar la presència d’aigua
a les següents fondàries referides a les boques dels sondeigs:
Sondeig S-1R No detectat
Sondeig S-2R No detectat
Sondeig S-3R 18,7 m
Sondeig S-4R 20,0 m
Sondeig S-5R 19,8 m
Sondeig S-6R 21,4 m
Sobre una mostra d’aigua extreta del sondeig S-3R, s’ha realitzat un anàlisi químic
complet, sent el resultat el següent:
Valor del pH 7,3
Figura 13. Agressivitat de l’aigua segons la EHE Intrucción del Hormigón Estructural.
CO 2 agressiu (mg CO 2/l) 18
+ /l) 1,4
Ió amoni (mg NH 4
+
Ió magnesi (mg Mg2 /l) 48
2-
Ió sulfat (mg SO4 /l) 197
Residu sec 1680
L’agressivitat d’aquesta aigua enfront el formigó pot catalogar-se com ATAC DÈBIL,
segons la Instrucció del Formigó Estructural EHE (R.D. 2661/1998).

Nº 14426/01/06 B.L.T. 16
7.- CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES
7.1. Introducció
Segons la informació facilitada, dins de la zona d’estudi, es preveu l’execució de la
segona fase del Parc Científic de Barcelona consistent en una sèrie d’edificis amb tres
plantes soterrani que implicarà l’excavació del terreny fins la cota del 38,25 m.
Donades les diferents unitats que apareixeràn a cota d’excavació, s’han diferenciat
dos sectors:
- Sector A: Zona estudiada pels sondeigs S-1R, S-3R i S-5R. En aquest sector
una vegada realitzada l’excavació (de l’ordre de 13,0-18,0 m respecte de la
cota actual), apareixerà a cota d’excavació la unitat de graves i sorres denses, a
excepció del sondeig S-5R, en el qual apareixerà a 1,0 m per sota.
- Sector B: Zona estudiada pels sondeigs S-2R, S-4R i S-6R. En aquest sector
una vegada realitzada l’excavació (de l’ordre de 13,0-18,0 m respecte de la
cota actual), apareixerà a cota d’excavació la unitat de graves i sorres
Figura 14. Mapa de sectors
mitjanament denses.
A la figura 11, es pot veure el sector diferenciats dins de la zona d’estudi.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 17
Per últim es donaren els valors de resistència per fuste i punta pel càlcul de murs
A continuació, per l’estudi de se plantejaran les següents opcions:
pantalla, així com els valors d’adherència micropiló-terreny pel càlcul d’ancoratges.
- Opció A (Fonamentació superficial mitjançant llosa)
En el cas de que la fonamentació de les estructures o els edificis es resolgui sobre
Una vegada realitzada l’excavació fins la cota 38,25, la fonamentació es podrà
diferents unitats serà necessari estudiar aquest cas concret.
resoldre de manera superficial:
- mitjançant llosa de fonamentació recolzada a la unitat de sorres i graves
Amb les dades obtingudes a la investigació, la naturalesa del terreny fins la cota
denses, en el Sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R),
assolida en els sondeigs a rotació, les característiques mecàniques, es proposa una
- mitjançant llosa de fonamentació recolzada a la unitat de sorres i graves
solució executiva de la fonamentació amb els criteris de:
mitjanament denses pel cas del sector B (Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R).
- Valor de càrrega admissible enfront l’enfonsament per ruptura a l’esforç tallant, és
- Opció B (Fonamentació superficial mitjançant sabates aïllades))
a dir, una adequada resistència amb el seu coeficient de seguretat.
Una vegada realitzada l’excavació fins la cota 38,25, la fonamentació es podrà
resoldre de manera superficial
- Una estimació aproximada de la magnitud dels assentaments probables de
- mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de sorres i graves denses, en
l’estructura que no li siguin perjudicials en funció dels diversos assaigs realitzats,
el Sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R),
amb les reserves que allò comporta per utilitzar-se mètodes simples en aquest
- mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de sorres i graves
tipus d’investigació, ja que per obtenir dades més completes s’hauria de prendre
mitjanament denses, pel cas del sector B (Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R)
mostres inalterades i realitzar assaigs edomètrics, de tall o triaxials, segons el tipus
de sòls i mètode de perforació.
- Opció C (Fonamentació superficial –profunda)
Una vegada realitzada l’excavació fins la cota 38,25, la fonamentació es podrà
resoldre de manera superficial a profunda:
- mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de sorres i graves denses, en
el Sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R).
- mitjançant pilons a la unitat de sorres i graves denses, en el Sector B
(Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R),

Nº 14426/01/06 B.L.T. 18
En el càlcul de la càrrega admissible s’ha tingut en compte la pressió de consolidació
OPCIÓ A (Fonamentació superficial mitjançant llosa)
obtinguda a partir dels assaigs edomètrics realitzats i que només produeixi
assentament la càrrega neta, es a dir l’increment de pressió generada que actua sobre
7.2. Estudi d’una fonamentació superficial mitjançant llosa
els materials.
a) Cota i tipologia de la fonamentació
c) Coeficient de Balast
Una vegada realitzada l’excavació de les plantes soterrani fins la cota 38,25, una
Per la unitat de graves i sorres mitjanament denses o per la unitat de graves i sorres
fonamentació es podrà resoldre de manera superficial mitjançant llosa de
denses podrà agafar-se un valor de Coeficient de Balast de:
fonamentació recolzada:
- a la unitat de graves i sorres denses pel cas del sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i
Unitat de graves i sorres
Sector A
S-5R) que apareixerà a cota d’excavació.
K 30 =9,0 Kg/cm 3
denses
(Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R)
- A la unitat de graves i sorres mitjanament denses en el sector B (Sondeigs S-
Unitat de graves i sorres
Sector B
K 30 =5,0 Kg/cm 3
2R, S-4R i S-6R) que apareixerà cota d’excavació.
mitjanament denses
(Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R)
Segons Jiménez Salas (1976) per a una placa de 1 peu 2 (30 x 30 cm).
b) Condició d’estabilitat general
Aplicant la formulació corresponent (veure annex), resulta per una llosa recolzada a
la unitat de graves i sorres mitjanament denses o la unitat de graves i sorres denses, a
partir de les fondàries abans referides, un valor de tensió de treball admissible de:
Unitat de graves i sorres
Sector A
q a= 3,0 kg/cm 2
denses
(Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R)
Unitat de graves i sorres
Sector B
q a= 2,0 kg/cm 2
mitjanament denses
(Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R)
Amb uns assentaments màxims, inferiors als admissibles de 2 polzades (W=5,04 cm)
per una llosa de fonamentació d’ample B=20,0 m.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 19
OPCIÓ B (Fonamentació superficial mitjançant sabates aïllades)
d) Aspectes constructius
7.3. Estudi d’una fonamentació superficial mitjançant sabates aïllades
Seria convenient tenir en compte tots els aspectes relacionats amb la construcció
d’una llosa, destacant:
b) Cota i tipologia de la fonamentació
- La llosa haurà de reposar en tot moment, sobre la unitat de graves i sorres
Una vegada realitzada l’excavació de les tres plantes soterrani fins la cota 38,25, una
mitjanament denses o sobre la unitat de graves i sorres denses.
fonamentació es podrà resoldre de manera superficial:
- Una vegada anivellada la superfície del fons d’excavació, s’haurà de realitzar una
- mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de graves i sorres denses pel
compactació dels materials restants sobre els que es recolzarà la llosa.
cas del sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R) que apareixerà a cota d’excavació pel
cas dels sondeigs S-1R i S-3R o 1,0 m per sota pel cas del sondeig S-5R.
- Pel cas de l’existència d’estructures adjacents, haurà de valorar-se per part de la
- mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de graves i sorres
Direcció Facultativa de l’obra, la possible afecció que els assentaments de
mitjanament denses al sector B (Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R) que apareixerà a cota
l’estructura a construir (W=5 cm) poden provocar sobre les mateixes i valorar la
d’excavació.
idoneïtat de resoldre la fonamentació mitjançant llosa.
b) Condició d’estabilitat general
Aplicant la formulació corresponent (veure annex), resulta per a sabates aïllades a la
unitat de graves i sorres mitjanament denses o la unitat de graves i sorres denses, a
partir de les fondàries abans referides, un valor de tensió de treball admissible de:
Sector A
Unitat de graves i sorres denses q a=3,8 kg/cm 2
(Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R)
Unitat de graves i sorres mitjanament
Sector B
q a=2,6 kg/cm 2
denses
(Sondeigs S-2R, S-4R i S-6R)
Amb uns assentaments màxims, inferiors als admissibles d’una polzada (W=2,5 cm)
per a sabates aïllades d’ample B=2,0 m.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 20
OPCIÓ C (Fonamentació superficial-profunda)
En el càlcul de la càrrega admissible s’ha tingut en compte la pressió de consolidació
obtinguda a partir dels assaigs edomètrics realitzats i que només produeixi
7.4. Estudi d’una fonamentació superficial-profunda
assentament la càrrega neta, es a dir l’increment de pressió generada que actua sobre
els materials.
a) Cota i tipologia de la fonamentació
Una vegada realitzada l’excavació de les tres plantes soterrani fins la cota 38,25, en
el cas de que els edificis presenten la mateixa fonamentació, la fonamentació es
podrà resoldre:
- de manera superficial mitjançant sabates aïllades encastades a la unitat de
sorres i graves denses, pel cas del Sector A (Sondeigs S-1R, S-3R i S-5R),
podent adoptar el valor de càrrega admissible exposat a la opció B.
- de manera profunda mitjançant pilons encastats a la unitat de sorres i graves
denses que apareixerà a les següents fondàries referides a les boques dels
sondeigs:
Sondeig S-2R No detectada
Sondeig S-4R 20,2 m
Sondeig S-6R 21,0 m
Pel càlcul dels pilons es podran agafar els valors de resistència per punta i fuste
exposats a continuació.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 21
MURS PANTALLA
b) Resistències unitàries per fuste i punta
7.5. Estudi de murs pantalla
Pel càlcul d’aquests elements de fonamentació es podran adoptar les següents
resistències unitàries per fuste i punta per les diferents unitats detectades:
a) Cota i tipologia de la fonamentació
RESISTÈNCIA UNITÀRIA PER FUSTE, r f
Prèviament a l’excavació del terreny fins la cota 38,25 m es podria optar per
Unitat r f (kg/cm 2 ) (*)
l’execució de murs pantalla com elements de contenció i/o fonamentació encastades
Unitat de reblert, terreny alterat i terreny
No es considera
a la unitat de sorres i graves denses que apareixerà a les següents fondàries referides
vegetal
a les boques dels sondeigs:
Unitat d’argiles 0,5
Unitat de graves i sorres mitjanament denses 0,7
Unitat de graves i sorres denses 1,0
Sondeig S-1R No detectada
(*) Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
Sondeig S-2R No detectada
Sondeig S-3R 11,8 m
Sondeig S-4R 20,2 m
RESISTÈNCIA UNITÀRIA PER PUNTA, r p
Sondeig S-5R 15,6 m
Unitat Encastament r p (kg/cm 2 ) (*)
Sondeig S-6R 21,0 m
Unitat de graves i
8D 60
sorres denses
(*) Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 22
ANCORATGES
b) Resistències unitàries per fuste i punta
7.6. Càlcul d’ancoratges
Pel càlcul d’aquests elements de fonamentació es podran adoptar les següents
resistències unitàries per fuste i punta per les diferents unitats detectades:
Pel càlcul d’aquests elements de fonamentació, es podran adoptar els següents valors
d’adherència micropiló-terreny per a les diferents unitats detectades.
RESISTÈNCIA UNITÀRIA PER FUSTE, r f
Unitat r f (kg/cm 2 ) (*)
Unitat de reblert, terreny alterat i terreny
No es considera
ADHERÈNCIA MICROPILÓ-TERRENY
vegetal
INJECCIÓ IGU INJECCIÓ IRS
Unitat d’argiles 0,5
Unitat de reblert, terreny alterat i terreny
Unitat de graves i sorres mitjanament denses 0,7
No se considera No se considera
vegetal
Unitat de graves i sorres denses 1,0
r f= 2,0 Kg/cm 2 ( * )
Unitat d’argiles r f = 1,2 Kg/cm 2 ( * )
(*) Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
r f = 1,8 Kg/cm 2 ( * )
Unitat de graves i sorres mitjanament denses r f = 1,2 Kg/cm 2 ( * )
r f = 2,8 Kg/cm 2 ( * )
Unitat de graves i sorres denses r f = 2,2 Kg/cm 2 ( * )
RESISTÈNCIA UNITÀRIA PER PUNTA, r p
(*) Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.
Unitat Encastament r p (kg/cm 2 ) (*)
Unitat de graves i
8D 48
sorres denses
(*) Aquests valors no es troben afectats per cap coeficient de seguretat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 23
8.- EMPENTA DE TERRES I RIPABILITAT
Per l’excavació del terreny així com per l’execució dels diferents tipus de
fonamentació, s’haurien de tenir en compte els següents aspectes:
- L’existència d’una unitat de reblert, terreny alterat i terreny vegetal amb
presència de restes antròpiques disperses.
- Les baixes característiques geotècniques que presenta la unitat de reblert,
terreny alterat i terreny vegetal.
- La nul·la cohesió que mostra la unitat de reblert, terreny alterat i terreny
vegetal.
- La presència d’abundants nòduls carbonatats disperses que arriben a constituir
crostes carbonatades d’espessor centimètric i consistència rocosa.
- La presència de còdols disperses a la unitat de graves i sorres mitjanament
denses.
- L’elevada densitat que presentarà la unitat de sorres i graves denses.
- La presència de nivell freàtic a una fondària aproximada de 18,7-20,0 m
A les figures 15 i 16 es pot veure la modelització del terreny realitzada per cada
sector.
Figura 15. Modelització del terreny al sector A

Nº 14426/01/06 B.L.T. 24
Pel càlcul de la empenta de terres es podrà adoptar-se es següents valors de
resistència al tall i pes específic:
Cohesió
Angle
Pes específic
[Kg/cm 2 ]
fregament [ o ]
[Tn/m 3 ]
No es
No es
No es
Unitat de reblert, terreny
considera
considera
considera
alterat i terreny vegetal
0 16-0,46
Unitat d’argiles 1,87-1,98 26,7-29,8 o
Unitat de graves i sorres
0,14-0,26
1,90-1,98 30,4-33,2 o
mitjanament denses
Unitat de graves i sorres
0,18-0,39
1,96-2,16 27,4-40,7 o
denses
0,15
Unitat d’argiles toves 1,87 27,3 o
Figura 16. Modelització del terreny al sector B

Nº 14426/01/06 B.L.T. 25
Donada la lògica variabilitat de la naturalesa dels sòls, que algunes vegades presenta,
9.- SISMICITAT
inclòs en zones o àrees molt pròximes als punts d’assaigs, si es detecta alguna
discordança, varietat o dubte respecte a les dades d’aquest informe, durant el
Segons les prescripcions de la Norma de Construcció Sismorresistent (NCSE-02) RD
procés d’excavació i/o de fonamentació, els indiquem que estem a la seva disposició
997/02, l’acceleració sísmica bàsica (a b/g) i el coeficient de contribució (K) pel terme
per qualsevol consulta o ampliació de l’estudi.
municipal de Cerdanyola, es correspon amb els següents valors:
a b/g 0,04
K 1,0
Responsable Tècnic Dept. de Geotècnia:
Així doncs, pels materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de
(C):
Beatriz Lapresta Tascón Miquel López Somoza
Unitat Tipus de sòl Coeficient (C)
Geòloga, nº: 4.311 Geòleg, nº 5.218
Unitat de reblert, terreny alterat i terreny
IV 2,0
vegetal
Unitat d’argiles III 1,6
Unitat de graves i sorres mitjanament
III 1,6
denses
Unitat de graves i sorres denses II 1,3
Unitat d’argiles toves III 1,6

Nº 14426/01/06 B.L.T. 26
1.1. Fórmules estàtiques teòriques
ANNEX I
CÀLCUL DE LA RESISTÈNCIA PER PUNTA I FUSTE D’UN PILÓ
Són fórmules que determinen la càrrega d’enfonsament del piló a partir de les
característiques del terreny i que s’han determinat analíticament mitjançant un
A la present Nota Tècnica s’exposen les metodologies de càlcul utilitzades per
model rígid-plàstic del terreny.
Mecánica del Suelo LOSAN S.A., tant en la redacció d’aquests informes tècnics
realitzats pel Departament d’Estudis Geotècnics com en els precàlculs de les
La gran problemàtica d’aquest mètode de càlcul és que per l’aplicació d’aquestes
propostes tècniques realitzades pel Departament de Fonamentacions. S’exposaran a
fórmules és necessari el coneixement precís del terreny (presa de mostres inalterades
continuació els criteris generals de disseny.
i assaigs posteriors detallats), fet que no sempre resulta factible per la dificultat en la
presa de mostres als sòls incoherents, i per la important alteració que es produeix en
1. INTRODUCCIÓ
aquests terrenys la construcció de pilons, sobretot si es fan per desplaçament. Basant-
nos en aquest argument, les fórmules estàtiques tenen bàsicament un interès
Pel càlcul de la càrrega d’enfonsament d’un piló es necessita l’estimació dels dos
descriptiu del fenomen, ja que normalment són de difícil aplicació degut a la
mecanismes de resistència d’un piló, per punta i fuste. En la metodologia tradicional
dificultat de determinar de forma fiable els paràmetres del terreny, principalment en
aquests mecanismes es consideren independents, per tant, s’addicionen per
terrenys granulars. Per contra, en sòls argilosos, la utilització de les fórmules
aconseguir el mecanisme resistent del piló. En el càlcul de dites resistències es
estàtiques tenen menys dificultats i s’utilitzen normalment.
diferencien bàsicament quatre metodologies diferents, les quals són:
En els casos més usuals les fórmules es redueixen a les següents:
1.1. Fórmules estàtiques.
• Pilons submergits en sòls permeables incoherents.
q 'dN
1.2. Metodologies basades en assaigs de càrrega a escala real.
r q
1.3. Fórmules empíriques i semiempíriques de hinca.
• Pilons no submergits en sòls permeables incoherents.
q dN 1.4. Metodologies basades en assaigs in situ.
r q
• Pilons en sòls no permeables coherents (estudi a curt termini)
qr Cu Nc q

Nº 14426/01/06 B.L.T. 27
1.3. Fórmules empíriques i semiempíriques de penetració
1.2. Metodologies basades en assaigs de càrrega a escala real
Consisteixen bàsicament en deduir la futura resistència de l’element mitjançant
Un assaig de càrrega consisteix en observar el comportament d’un piló de prova
una correlació entre la resistència a la hinca i la càrrega d’enfonsament del piló.
sotmès a càrrega. La conveniència d’aquest mètode és evident, degut a que realment
Aquest mètode té l’inconvenient bàsic que està deduït d’un assaig bàsicament
està analitzant el comportament real d’un futur piló sense la utilització d’un model
dinàmic. Aquesta hipòtesis és habitualment assumida per la majoria de les teories en
previ el qual sempre està associat a una sèrie de simplificacions. Aquest mètode
terrenys granulars on les pressions intersticials generades per l’acció dinàmica es
també té associades una sèrie de desavantatges entre les quals es destaquen les
relaxen fàcilment degut a la permeabilitat del terreny, cosa que no pot ser assumida
següents:
en un terreny argilós on la resistència a la expulsió de l’aigua provocarà una
sobreresistència a la penetració del piló. Degut a això, els mètodes que correlacionen
• Resulta molt costós i lent.
la resistència d’un piló en un terreny cohesiu amb la dificultat d’hinca té bàsicament
• Normalment es fa l’assaig quan ja ha començat la construcció, així que el
una justificació empírica.
projecte ja està fet. Només serà útil per verificar els càlculs.
• Al carregar-se com a piló aïllat no contempla l’efecte en grup.
1.4. Metodologies basades en assaigs in situ
• El temps de càrrega serà molt més petit que el real, produït per l’estructura.
• No s’obtenen resultats sobre l’evolució de la capacitat amb el temps.
Aquesta metodologia es basa en la utilització d’assaigs in situ que permeten simular,
amb un model reduït, una reacció del terreny similar a la que tindria el futur piló
A la pràctica, aquestes metodologies no són utilitzades en la fase de projecte d’obra
quan transmetés les càrregues al terreny amb un cert factor d’escala.
excepte si és tan important com per justificar la inversió necessària, reservant els
assaigs de càrrega per a la prova de pilons ja realitzats i sobre els quals vols obtenir
Aquest seria el cas, per exemple, d’un assaig in situ amb penetròmetre estàtic o
una informació afegida sobre el comportament real del piló.
dinàmic, mètode que es considera molt adequat en sorres encara que se li
atribueixen com a problemes bàsics el fet de que existeix un clar efecte d’escala que
sobrevalora la resistència del piló. Així mateix, es tracten d’assaigs bàsicament
dinàmics dels que s’obtenen dades estàtiques. Això implica una hipòtesis bàsica de
relaxació de pressions d’aigua i relació entre paràmetres estàtics i dinàmics.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 28
La determinació de la resistència unitària per punta i fuste es realitza per diferents
2. METODOLOGIA DE CÀLCUL
mètodes en base a la naturalesa del terreny on transmeten els esforços. A
continuació, s’exposa aquesta determinació en base a la divisió dels següents grups
Mecánica del Suelo LOSAN S.A. utilitza tant a la redacció dels seus informes
de materials:
geotècnics realitzats pel Departament d’Estudis Geotècnics com en els precàlculs de
les propostes tècniques realitzades per el Departament de Fonamentacions, la
2.1. Material granular (sorres i llims sorrencs)
metodologia que seguidament s’exposa. La formulació bàsica utilitzada és la següent:
2.2. Material granular (graves)
2.3. Material cohesiu (argiles, margues y llims margosos)
on:
2.4. Material rocós
f
Q Q
r
f
Q
FS . p FS .
Qp Ap qr
ne f i i
i1
Q L D f
2.1. Material granular (sorres i llims sorrencs)
2.1.1. Càlcul de la resistència per punta
Li: potència de l’estrat i del fuste
Fi: resistència unitària per fuste
Existeixen diverses formes pel càlcul de resistència unitària per punta, les quals es
qr: resistència unitària per punta
poden agrupar en dos formes diferents de resoldre el problema:
nc: número de capes en que es divideix el fuste
F.Sp: Factor de seguretat per a la resistència en punta
Mètode 1
(s’assumeix normalment igual a 3)
F.Sf: Factor de seguretat per a la resistència en fuste
Com s’ha dit, la resistència a la penetració amb un penetròmetre estàtic o dinàmic,
(s’assumeix normalment igual a 2)
en medi granular de sorres, és un bon estimador de la resistència per punta d’un
D: diàmetre
piló.
Degut a això, la resistència de punta es calcula a través d’un paràmetre que és la
relació entre la resistència al penetròmetre i la resistència per punta del piló. Aquest
paràmetre depèn de la compacitat de la sorra en qüestió (manifestada per la

Nº 14426/01/06 B.L.T. 29
qc
10, 0076q
resistència a la penetració estàtica o pel nombre de cops en l’assaig estàndard de
r
q
c
penetració dinàmica) i del diàmetre del piló que es vol construir. Aquest mètode de
càlcul és molt recomanable per aquest tipus de terreny existint nombroses
Per a diàmetres de pilons inferiors o iguals a 45 centímetres es pot considerar que:
referències i sent l’utilitzat per la norma NTE CPI-Pilons In situ, s’expressa en forma
qr qc
de taula.
Si es realitza un assaig in situ amb penetròmetre dinàmic podem estimar la
resistència a la penetració estàtica mitjançant la fórmula de Meyerhof:
2
qc 4 N
q c en Kp / cm
Un aspecte fonamental a considerar és el fet de que aquesta metodologia es basa en
una certa simulació a escala del comportament real del piló. Aquest comportament
real ha sigut modelitzat amb bastant ajust en els diferents mètodes estàtics, on s’ha
Però realment, la constant de proporcionalitat varia segons la granulometria del sòl.
apreciat que el mecanisme de resistència per punta que es genera no només afecta
De la investigació de Thorburn i Macvicar de 1970 es van obtenir les següents
al terreny immediatament sobre el qual es recolza el piló, sinó que es mobilitza un
constants de proporcionalitat:
mecanisme resistent que implica tota una zona de terreny al voltant de la punta del
piló. Degut a la obtenció del valor de qc o N representatiu de la zona de terreny
RELACIÓ q c / N
SÒL DIÀMETRE MIG
afectada pel mecanisme resistent, s’hauran de considerar les característiques dels
(mm)
terrenys que existeixin tant a un cert nivell per sota de la punta del piló com a una
Llim 0,006 2
Llim / Sorra 0,06 3
certa altura per damunt del piló, per a això, es considera com a vàlid el Mètode de
Sorra mitjana 0,2 - 0,6 4
Delf el qual d’una forma senzilla introdueix aquesta implicació del terreny al voltant
Sorra / Grava 2,0 5
de la punta del piló segons s’indicarà a continuació.
Grava mitjana 2,0 - 60 6
Segons la investigació realitzada per Kerisel en 1961, la qual va posar de manifest
l’efecte del tamany del piló en la resistència de punta y el desenvolupament de la
Per a diàmetres de partícules inferiors a 0,006 mm (llims molt fins i argiles), o
pressió crítica per a les sorres, i d’acord amb la NTE, s’obtenen les següents
superiors a 20 mm (graves grolleres i cantos, o còdols), no té interpretació l’assaig
relacions:
estàndard de penetració, i no es pot utilitzar la fórmula de Meyerhof.
La obtenció del valor de càlcul de qc o N es realitzarà segons el mètode proposat per
Per a diàmetres compresos entre 45 i 65 centímetres es troba que 0, 0076qcon
la NTE CPI-Pilons, que està basat en el mètode de Delft. Aquest mètode defineix les
directament s’obté una resistència de punta igual a:

Nº 14426/01/06 B.L.T. 30
Mètode 2
tres zones característiques del terreny per al desenvolupament de la seva resistència i
calcula els valores segons s’indica a continuació:
Pel càlcul de la resistència per punta mitjançant fórmules teòriques introduïm l’efecte
Kérisel, que la resistència incrementa linealment amb la profunditat fins a la
profunditat crítica i després es manté constant. Aquesta metodologia és la mateixa
que considera la American Society of Civil Engineers pel càlcul de la resistència per
punta en sòls no cohesius. Aquest mètode de càlcul s’expressa com:
Zona
v q
q 'N XII
2
XII
X
2
2
I
X
X
llavors
II
X
III
X
si
on:
Zona
III
I
X
X
llavors
II
X
III
X
si
Zona
c
c
per Z < Z
per Z Z
c
'Z
'Z
'
v
'
v
La variable X fa referència a que pot ser tant per a qc com per N.
Diversos autors, partint de diferents modelitzacions, han donat diferents valors de Nq
en funció del àngle de fricció representatiu de la massa de sòl. Caquot - Kérisel han
proposat una formulació del tipus:
Es pot observar que aquest mètode adoptat per Mecánica del Suelo LOSAN S.A. en
N
10 tg
N q
un terreny granular de sorres utilitza una metodologia basada en assaigs in situ
dinàmics però introduint certes correccions basades en las metodologies estàtiques.
on N és un paràmetre que varia amb les característiques del terreny i, sobretot, del
diàmetre del piló. Per a diàmetres petits ( f32 ) aquests autors, utilitzen els resultats
de los assaigs amb sorra de Loira, han donat un valor de N = 2,7.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 31
2.1.2. Càlcul de la resistència per fuste
Pel càlcul de la profunditat crítica empírica, Caquot–Kérisel ha donat el valor de:
Existeixen diverses formes pel càlcul de la resistència unitària de fricció lateral, les
4 1018
, tg
D
Zc
quals es poden agrupar en dos formes diferents de resoldre el problema:
Per altre banda, hem agrupat diferents valors de la profunditat crítica en una taula
Mètode 1
que es presenta a continuació:
Es pot abordar el problema d’una forma teòrica en la que es defineix la resistència
PROFUNDITAT CRÍTICA
unitària de fricció lateral com:
Tipus de sorra Z c/D per ASCE Z c/D per Vesic (1967) Z c/D per Theng
Densa 20 30 25
1
f Ks s'tan
2
Mitja 15 10
Fluixa 10 9 9
sent:
Ks: Coeficient d’empenta lateral
s‘s: Tensió efectiva vertical
d: Angle de fricció en el contacte sòl - piló

Nº 14426/01/06 B.L.T. 32
02 ,
N
50
f
Segons Broms, i per a un piló de formigó, aquests paràmetres són funció de la
densitat relativa de la sorra i/o de la resistència a la penetració del penetròmetre
estàtic, i tenen els següents valors:
Sent N el valor mig de la resistència a la penetració estàndard per punta. Aquesta
aproximació lineal de la relació f N sempre està del costat de la seguretat, donant
valors sempre menors als expressats per la NTE CPI-Pilons. L’efecte d’aquesta
D r baixa o q c 50 Kp/cm 2 D r alta o q c 100 Kp/cm 2
aproximació lineal es mostra en la següent gràfica:
K 1.0 2.0
2/3·
APROXIMACIÓ LINEAL DE COAM
1,2
qc: Resistència a la penetració estàtica
1
Dr: Densitat relativa de la sorra
0,8
0,6
0,4
0,2
0
Resistència de fricció
La tensió efectiva vertical pot agafar-se com la deguda al pes submergit d’una
possible columna vertical de sòl.
5 7 10 14 18 22 26 30 34 37 40
Número de cops en SPT
Mètode 2
De forma molt aproximada podem estimar que la relació que existeix en sorres entre
la resistència unitària per punta i la resistència unitària per fuste tindrà la forma
També es pot trobar la resistència unitària per fuste mitjançant assaigs in situ, és a dir,
següent:
mitjançant correlacions entre la resistència unitària per fuste i la resistència a la
qr
100 200
f
penetració estàtica o el nombre de cops en l’assaig estàndard de penetració
dinàmica. Aquest és el cas de la norma NTE CPI-Pilons.
Cal destacar que segons aquests càlculs la resistència per fuste serà independent del
diàmetre del piló i que tindrem una resistència per fuste que normalment es limita a
En aquest sentit la “Comisión de Asuntos Tecnológicos de la COAM” utilitza una
1 Kp/cm2, aquest fet es manifesta en la majoria de tractats teòrics i normes, entre
relació lineal entre la resistència per fuste i els resultats de la penetració estàtica.
elles la NTE.
Aquesta relació és la següent:

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.

Nº 14426/01/06 B.L.T. 33
AQUEST INFORME: s’emet sota les clàusules següents:
1.- Com a tal es considera Document confidencial, tant en la seva redacció com en el seu
contingut, conseqüentment.
M. del S. LOSAN S.A. no facilitarà informació relativa a aquest informe, ni total, ni parcial a
terceres persones, físiques o jurídiques, excepte autorització expressa de la Propietat o en casos
previstos per les lleis.
2.- No està autoritzada la reproducció total o parcial de les dades contingudes en aquest
INFORME, si no és per l’ús del propi Propietari o dels Tècnics responsables.
3.- La columna litològica de cada sondeig subministra informació localitzada només en la
vertical del propi sondeig i en el moment que s’efectua la investigació.
4.- M. del S. LOSAN S.A. per la realització dels sondeigs els assaigs i proves, el personal i els
medis adequats a cada cas, no acceptant més responsabilitat i obligacions que les completen els
treballs específicament encarregats.
5.- Les medicions del nivell freàtic, si existeixen, sempre es referiran al dia en que s’han efectuat
i al propi sondeig on s’ha realitzat, el seu nombre i posició figuren a l’INFORME.
6.- M. del S. LOSAN S.A. no es fa responsable dels possibles danys a conduccions i
instal·lacions que no s’hagin indicat amb anterioritat.