Descarregar document [Tipus: pdf-5294 Kb ] - Consorci Forestal de ...

president el 1980, càrrec que ostentà fins al
1987. El Consorci començà a ser sentit dins i
fora de Catalunya gràcies a la tenacitat i
prestigi d'en Garolera, qui posà les bases del
que amb el pas del temps ha assolit l'entitat.
Activitats com les Jornades Tècniques
sobre Boscos destinades a formar forestalment
als propietaris forestals menys vinculats
i a la renovació generacional, els viatges
d'estudis i de tardor, l'augment de l'afiliació,
l'aposta per l'abast català del Consorci, entre
moltes altres varen ser iniciatives personals
seves. La seva elecció com a president d'honor
de l'entitat en deixar el càrrec de president
era la conseqüència lògica d'aquesta
tasca.
En la política forestal catalana s'identifica
perfectament la seva signatura, especialment
quant als seus fonaments. La llei forestal
de 1988, tot i les dificultats que hagué de
sortejar, inclogué finalment el seu principal
cavall de batalla: el Centre de la Propietat
Forestal, que es posà immediatament en
marxa i que ha assolit uns resultats que si
s'és objectiu ningú no hagués esperat ara fa
20 anys gràcies, i és de tota justícia dir-ho, a
la continuïtat del seu esperit lluitador i la
perseverança dels seus successors, especialment
en Josep M. de Ribot i en Josep M. Vila
d'Abadal.
Amb independència dels seus càrrecs, en
Garolera sempre estava disponible per rebre
una visita al seu bosc, aclarir telefònicament
o personal qualsevol consulta d'un propietari
forestal, professor, investigador, etcètera. I,
increïblement, a tots els explicava el que
havia fet centenars de vegades amb la
mateixa il·lusió i frescor que el primer dia.
L'únic límit a les jornades a bosc amb en
Garolera era la llum solar. Les dificultats
motrius que patí els darrers anys de la seva
vida per poder anar a bosc i viatjar li foren
difícils d'acceptar a una persona tan activa
com ell.
De la seva vida pública cal esmentar que
fou alcalde d'Arbúcies durant els primers
anys setanta i que va rebre la Creu al Mèrit
Agrícola el 1969 i el Guardó de l'Agricultura
Catalana el 1995.
Casat amb Maria Teresa de Prades tingué
tres fills, Teresa, Joan i Dolors, i sis néts. La
tasca familiar la continua en Joan Garolera,
estretament vinculat al Consorci i al Centre
de la Propietat Forestal.
Les dificultats que havia hagut de superar
el curtiren com a persona de caràcter i principis
amb qui es podia coincidir o no i on no
cabia la indiferència, prevalent en tot cas el
respecte pel seu interlocutor si romania
coherent i era treballador per damunt de les
diferències de criteri o ideològiques.
En un món on predomina el curt-terminisme,
la frivolitat i l'hedonisme, es va prodigar
sembrant però no sols els seus boscos amb
arbres sinó per sobre d'això les ments -tal
com demanava Ramón i Cajal el 1922- en un
exercici de generositat i de transcendència
els fruits del qual tots hem gaudit.
7 activitat
catalunyaforestal
Desembre de 2008