Descarrega't l'obra completa - josep font i huguet

112 JOSEP FONT I HUGUET
organisme oficial no ha desmentit categóricament i oficialment
aquesta hipotética solució d'aigua per abastir a Barcelona.
Així, dones, lleidatans, ULL VIU!
Hem de teñir en compte que la nostra provincia és eminentment
agrícola i ramadera, i que el nostre desenvolupament
está totalment condicionat a la quantitat d*aigua de
qué puguem disposar. Per exemple: en els principis del Canal
d'Urgell i ádhuc quan ja funcionaven el Canal Auxiliar
i les séquies principáis, els cultius que es conreaven eren encara
bastant primaris. Els plantáis eren tradicionals com en
el temps anterior a ¡'arribada de les aigües (oliveres, amet-
Hers, vinya, cereals...), senzillament perqué els canvís s*han
de realitzar gradualment.
El primer problema foren les aigües estancades i fer
urgentment els corresponents desguassos. Segonament s'entrá
de pie en la problemática de la regulado de Taigua.
És a dir, si durant Tépoca de regar plovia a la muntanya,
baixava aigua peí canal, i si no plovia, no en baixava. Certament,
que en el decurs de temps els cultius s'anaren canviant
vers uns tipus mes intensius (alfals, pañis, remolatxa, patates...),
pero sempre hi havia Tespasa de Dámocles damunt
deis pagesos d'Urgell, en el cas de passar per un estiu de secada.
Aquest tipus de problemes quedaren quasibé solucionáis
a partir de Tembassament del Pantá d*01iana. Ara el
subministrament al Canal d*Urgell fou mes constant (gracias
a la regulado parcial del riu Segre), i continua essent-ho
cada dia mes en anar-se acomplint el pía de revestiment del
Canal d'Urgell que está ja realitzat fins mes avall del qui-