Aquest any no hi haurà Dues Hores - Ajuntament de Collsuspina

Pàg 6 Juliol 2009 Núm 8
TOT REBENT LA FLAMA DEL CANIGÓ
Paraules acompanyant la lectura del Manifest 2009 en l’acte de rebuda de la Flama del Canigó
Avui ens han portat la Flama del Canigó. La flama simbòlica de la pàtria des d’un cim també simbòlic de la pàtria, tal com l’enaltí Jacint Verdaguer
en la seva obra. Gràcies a les mans dels qui l’encenen i dels qui ens la porten, es manté viva, en el cor i en el pensament de tots, gent de Collsuspina,
gent de tot el Moianès, la flama de la catalanitat; Moltes gràcies!
Perquè si durant temps hi ha hagut, i hi ha, qui ha actuat, de forma insidiosa o forçosa, per a que oblidéssim la nostra identitat nacional, per a anar-la
diluint i convertint en quelcom que a nosaltres mateixos ens semblés insignificant i una cosa només d’estar per casa, i substituint-la per una
altra identitat (la seva), ara i aquí tenim el moment i la voluntat per a reconèixer-nos com a Nació Catalana, com el que nacionalment som: Catalans.
Tots som catalans, haguem nascut on haguem nascut!
I és que no deu haver cap lloc a la Terra on renunciïn a la seva identitat, o la dissimulin o l’ocultin. En canvi, això passa a Catalunya, i no parlant
en general o en abstracte, sinó que passa, o pot passar, en cada persona concreta, i el mateix passa fent deixament de la llengua sense que calgui;
cadascú s’ho sabrà, però cadascú, si fa això, també podrà trobar en el seu interior el dolor d’aquesta renúncia, potser sentint una pregunta a dintre
seu: Què estic fent? Perquè ho faig?
Ara llegiré el Manifest de la Flama del Canigó d’enguany, titulat Sant Joan, la flama: llengua i llibres, difós per Òmnium, i ho faré, com a collsuspinenc
d’adopció, per l’honor que m’ha fet l’organització de l’acte en encarregar-m’ho. Moltes gràcies!
L’autor n’és Joan Francesc Mira i Casterà, escriptor del País Valencià, nascut a València l’any 1939, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
l’any 2004. Com veureu, és un text de reflexió, no d’exaltació, que ens fa pensar també sobre què som i fem. Gràcies, també, Joan Francesc Mira! I
quanta raó té!
Sant Joan, la flama: llengua i llibres
S’encendran els focs als cims de les muntanyes, potser recordarem imatges màgiques i antigues, ens farem il·lusions noves, renovarem algun
punt de la fe, creurem una mica en nosaltres mateixos, i tot això és molt bo i molt saludable. Els símbols, les flames, la festa, el ritual... són insubstituïbles.
Però també són imprescindibles la reflexió, el pensament, la constatació de la realitat, la constància... I en la nostra realitat, al
nostre país, és necessària una fe no solament en el valor de la llengua comuna, sinó en el de la seua unitat. Perquè ni aquesta unitat ni aquest
valor són, ara mateix, tan robustos com desitjaríem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu.
El nostre espai és estret i fràgil, i la nostra llengua està convalescent i delicada. El remei no és la reducció sinó l'expansió: no es tracta de
reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques (no cal que tots escriguem "serveixi", "galleda" i "noi" en
comptes de "servisca", "poal" i "xiquet"!); ni de reduir-la tampoc a les variants pròpies del territori de cada autor, per molt que aquest territori
siga important i es diga Mallorca o Barcelona.
La unitat de l'espai literari, d'un espai que és molt més que la llengua, depèn, entre altres coses (però depèn essencialment), del manteniment
d'un sol espai de mercat en el qual siga tan fàcil i tan normal trobar i llegir una novel·la, un assaig o un estudi, un llibre de poemes o una
traducció, publicats a Barcelona o a Vic en variant "catalana", a València o a Alzira en variant "valenciana", o a Mallorca o a Manacor en
variant "mallorquina". Un mercat en el qual llegir la Divina Comèdia en “valencià” siga perfectament normal per als lectors de Catalunya,
per posar un exemple interessat. Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiquets, i si els xiquets de Gandia no poden
llegir contes on apareguen nois. No és qüestió de normes ni de noms, sinó de llibres. Fa pocs anys, comprava jo el diari, a Castelló, en un quiosc
on venen també material per a una escola veïna, i una nena va demanar: "Té el llibre de lectura de valencià?"; i el quiosquer li va donar
La plaça del Diamant. Aquesta és la qüestió i aquest és el remei de la qüestió.
Ja em disculpareu si, en un dia de flames i de símbols, no us salude amb un discurs fervorós i patriòtic. Però potser aquest discurs meu sobre
lectures i llibres conté més patriotisme i més fervor que si haguera escrit paràgrafs exaltats i retòrics. Sant Joan és un dia, la flama és un
ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta dels dies de l’any.
JOAN F. MIRA
Castelló (Plana Alta), 2009
I posats a pensar i preguntar-nos què fem: Llegim premsa i llibres en català (sigui d’autors catalans o estrangers)? o “és de segona això de llegir
en català” (potser és que també ningú no desvaloritza tant el que li és propi com els catalans).
I, Parlem en català d’entrada i el mantenim en una conversa (encara que l’altre parli en espanyol però entén el català, com l’entenen el 94% de
tots els habitants de Catalunya, sense distinció d’origen)? I, Atenció!, que això de passar-se a l’altra llengua, es pot dir que pràcticament sempre
sense la més mínima necessitat, no sols ho fan els grans, també ho fan els joves i infants.
I aquests coses no beneficien ningú, ni a nosaltres ni a l’altre! Torno a dir: Tots catalans!
Ara: Bon foc (amb cura)! Bona revetlla i bona festa de Sant Joan! Felicitats als Joans i Joanes!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! VISCA CATALUNYA!
Un any més, l’Ajuntament ha estat al costat de la nostra
Gent Gran. Organitzada per la regidoria de Benestar Social,
la diada va desenvolupar-se en diferents actes durant
tot el diumenge 5 de juliol, i va acabar en el Local Social
Ramon Cabanas amb un concert a càrrec del conjunt Cafè
Trio, que ens va deixar, amb la seva actuació, una molt
bona sensació. Realment vam disfrutar força tots, avis i no
tan avis.
Els serveis socials de base, més aprop de les
persones
Els nous temps que ens toca viure fan que les lleis i les
maneres de donar servei canviïn.
ENRIC MAURI I CLUA
Collsuspina (Osona), 2009
Al gener de 2008 es va implantar la nova llei de Serveis
Socials (aprovada per unanimitat pel Parlament català
l’octubre de 2007) que pretén millorar l’assistència a domicili
de la gent gran, oferir més places geriàtriques, més
places d’atenció socioeducativa per a infants i més personal
encarregat d’avaluar les necessitats de cada persona.
La nova llei suposa la universalització de l’accés als
serveis socials per part dels usuaris, és a dir, beneficia tots
els ciutadans i ciutadanes que presentin una situació de
desavantatge social, independentment de la seva renda
familiar; instaura un professional de referència i crea una
cartera de serveis.
Els Serveis Socials de Base de Collsuspina han anat
ampliant en els últims anys la cobertura dels serveis que
Núm. 8 Juliol 2009 Pàg 7
ofereix al municipi, intentant donar resposta a les necessitats
de tots els ciutadans.
Amb la voluntat d’arribar a totes les llars de Collsuspina,
hem volgut fer-vos més propers els serveis que podem
oferir-vos:
Informació, suport i assessorament sobre tots els temes
relacionats amb infància, adults, gent gran, disminucions
i prestacions.
Tramitació de prestacions econòmiques, reconeixement
de drets (Certificat de Disminució, Dependència, Renda
Mínima...), termalisme social (IMSERSO), ...
Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que dóna cobertura
a les activitats de la vida diària (higiene personal, acompanyament,
suport a l’autonomia física, recuperar i
adquirir hàbits, suport/control medicació i alimentació…)
L’horari d’atenció és el 1r i 3r dijous de cada mes, de
16h a 20h. Cal concertar entrevista a l’Ajuntament o trucant
a Serveis Socials de Centelles (938 810 375).
Àrea d’Ensenyament
Festa de l’Escola de Collsuspina
El dia 7 de juny de 2009 vam celebrar la festa de l’Escola.
Al matí, primer vam fer jocs, com agafar pomes i xupaxups
en un cubell d’aigua, pintar la valla de l’hort, trencar
l’olla, fer circuits amb bicicleta i una xocolatada amb
coca.
Més tard vam dinar i el menú era el següent: mongetes
seques, carn a la brasa i de postres tots portàvem una cosa.
Totes les postres eren boníssimes! Per sorpresa vam fer un
recital de poemes i dites. Per últim va venir un grup de
música molt famós anomenat “Papa tu no” i vam ballar i
fer xerinola fins molt tard!
Àrea de Medi Ambient
¿Pujarà al doble la taxa d’escombraries?
A partir de l’any vinent, o llencem els residus orgànics
correctament o totes les llars veurem multiplicada per dos
la taxa d’escombraries.
Dinar popular de l’ADF al Local Social
La nova llei reguladora dels residus obliga a tots els
municipis a fer la recollida selectiva. Per això volem
començar una campanya perquè juntament amb les
persones que ja estan fent compostatge casolà, també
es faci la separació de la matèria orgànica amb els
compostadors comunitaris.
Els compostadors estaran situats el més a prop possible
dels altres contenidors. En algun cas pot ser que
sigui una mica complicat perquè els compostadors han
d'estar sobre terra i no sobre asfalt. La raó es perquè
els cucs i les aranyes ens ajuden molt a poder descompondre
tota la matèria orgànica. Juntament amb el
CARTIPÀS trobareu el plànol de la situació dels compostadors.
Perquè tot el procés de compostatge surti bé, és molt
important que la separació de matèria orgànica sigui
molt ben feta. Juntament amb el cartipàs també us hem
posat una explicació del procés del compostatge i tota
la llista del que es pot posar a dins els compostadors.
El manteniment perquè es descomponguin bé totes
les restes de matèria orgànica que anirem dipositant als
compostadors anirà a càrrec de l'Ajuntament.
Si féssim la separació malament de la matèria orgànica
i a dins els compostadors anessin a parar moltes
restes que no fossin matèria orgànica, ens seria molt
complicat poder fer ben fet el manteniment dels compostadors.
Si no aconseguim autogestionar-nos la recollida de
la matèria orgànica, hauria de venir un transport especial
com a mínim tres vegades a la setmana, que hauria de
portar els residus orgànics en una planta. Això voldria dir
que les taxes de la recollida dels residus encara seria
d'un cost molt més elevat que l'actual.
Una part molt positiva de la implantació de la recollida
selectiva es que lògicament estarem contribuint molt més
amb la protecció del medi ambient perquè no aportarem
tantes tones de rebuig al dipòsit controlat d'Orís i
disminuirem els costos que ens suposa l'entrada d'aquests
residus.
10a Trobada d'ADF d'Osona a Collsuspina
El 24 de maig es va celebrar la tradicional trobada de tots
els voluntaris que formem part de l'Agrupació de Defensa
Forestal d'Osona, aquest any a Collsuspina.